TEMA 13
LA POBLACI AL MN

1. Distribuci de la poblaci mundial.La poblaci mundial supera els 7.000.000.000 dhabitants, per est distribuda de forma molt irregular: mentre a sia viu ms del 60% del total (sols entre ndia i Xina tenen ms dun ter de la poblaci), frica i Amrica tenen al voltant del 14%, Europa quasi un 11%, Oceania t un 05% i a lAntrtida no viu ning

1. Distribuci de la poblaci mundial.Per a comprendre la distribuci de la poblaci tenim en compte la densitat de poblaci, que s el resultat de dividir la poblaci total (habitants) entre la superfcie que ocupa (km)La densitat de poblaci dun lloc s alta quan supera els 100 hab./km, mitjana entre 50 i 100 hab./km, baixa entre 25 i 50 hab./km, molt baixa entre 1 i 25 hab./km i extremadament baixa quan s inferior a 1 hab./km

1. Distribuci de la poblaci mundial.Factors de la distribuci

Fsics

El relleu: viu ms gent en planes i valls situades a poca altitud

El clima: preferncia pels climes temperats front als clids i freds

El sl: ms poblaci on els sls sn frtils per a lagricultura

Humans

Econmics: la gent va a viure en zones riques en agricultura, indstria o activitats terciries

Histrics (llocs on viu molta gent des de fa millennis, migracions,...

Poltics: decisions de governs que poden suposar lexpulsi de gent o larribada demigrants, guerres, refugiats,...

Activitat 1: Distribuci de la poblaci mundial.A partir del document, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Qu s la densitat de poblaci?d) En quines zones del mn hi ha densitats de poblaci ms altes? Per qu?e) En quines zones del mn hi ha densitats de poblaci baixes? Per qu?

2. La dinmica de la poblaci.El nombre dhabitants dun lloc depn del moviment natural o vegetatiu de la poblaci (quantitat de naixements i defuncions) i dels moviments migratoris (emigrants i immigrants)

2. La dinmica de la poblaci: la natalitat.Expressa el nombre de nascuts en un lloc i perode de temps concretsLa taxa de natalitat expressa la relaci entre el nombre de nascuts i la poblaci total dun lloc i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre la poblaci totalEs considera que la natalitat s baixa quan la taxa de natalitat est per baix del 15, mitjana entre el 15 i el 30 i alta per damunt del 30

2. La dinmica de la poblaci: la natalitat.La taxa de fecunditat dun lloc relaciona la quantitat de nascuts amb la poblaci femenina en edat frtil i es calcula multiplicant el nombre de nascuts per mil i dividint el resultat entre el nombre de dones que tenen entre 15 i 49 anysTamb sutilitza com un indicador de natalitat el nombre mitj de fills per donaEn general, quan ms desenvolupat est un pas, ms baixa s la seua natalitat

2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat.Expressa el nombre de morts en un lloc i perode de temps concretsLa taxa de mortalitat expressa la relaci entre el nombre de morts i la poblaci total i es calcula multiplicant el nombre de morts per mil i dividint el resultat entre la poblaci totalEs considera que la mortalitat dun lloc s alta quan supera el 15, moderada entre el 6 i el 10 i baixa per baix del 6

2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat.En la mortalitat dun pas influeixen les condicions de vida, la riquesa, la incidncia de malalties i epidmies, laccs a la sanitat, lenvelliment de la poblaci,...La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de xiquets i els xiquets morts abans de fer un any i es calcula multiplicant els morts abans de fer un any per mil i dividint-los entre el total de naixements. Als pasos desenvolupats aquesta taxa s molt baixa i als subdesenvolupats alta

2. La dinmica de la poblaci: la mortalitat.Lesperana de vida sexpressa en anys que sespera que, de mitjana, visca una persona en el moment del seu naixement: s alta quan est per damunt dels 70 anys i baixa per baix dels 60 anys

2. La dinmica de la poblaci: el creixement natural o vegetatiu.s la diferncia entre el nombre de nascuts i el de morts i pot expressar creixement si el resultat s positiu, disminuci si s negatiu o creixement zeroLa taxa de creixement natural es calcula restant al nombre de nascuts el nombre de morts, multiplicant el resultat per mil i dividint entre la poblaci total: s alt si supera el 20, mitj entre el 10 i el 20, baix si s inferior al 10 i negatiu si el resultat s inferior a 0

2. La dinmica de la poblaci.Per a conixer el creixement real hem de tindre en compte el saldo migratori (diferncia entre el nombre dimmigrants i emigrants), de forma que el creixement real es calcula sumant al creixement natural (nascuts menys morts) el saldo migratori (immigrants menys emigrants). Per a expressar el creixement real en forma de taxa, multipliquem el resultat anterior per mil i dividim per la poblaci total

Activitat 2: La dinmica de la poblaci.1.- A partir de les taules dels llocs A i B, calcula per a cadascun i respon: a) Densitat de poblaci de cadascun.b) Taxa de natalitat de cadascun.c) Taxa de mortalitat de cadascun.d) Taxa de mortalitat infantil de cadascun.e) Taxa de fecunditat de cadascun.f) Creixement natural o vegetatiu de cadascun.g) Taxa de creixement natural o vegetatiu de cadascun.h) Saldo migratori de cadascun.i) Creixement real de cadascun.j) Taxa de creixement real de cadascun.k) El lloc A, s desenvolupat o subdesenvolupat? Dna al menys tres raons de la teua resposta.l) El lloc B, s desenvolupat o subdesenvolupat? Dna al menys tres raons de la teua resposta.

Activitat 3: La dinmica de la poblaci.A partir del document, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Qu s el creixement natural de la poblaci?d) En quines zones del mn creix ms la poblaci? Per qu?e) En quines zones del mn descendeix el nombre dhabitants? En quines creix poc? Per qu?

3. Els desequilibris demogrfics.El creixement de la poblaci mundial ha estat molt rpid en el segle XX, per en els ltims anys s menor (encara que continua creixent) per la disminuci de la natalitat i la fecunditat en els pasos subdesenvolupats o en vies de desenvolupamentHi ha grans diferncies entre el comportament demogrfic dels pasos desenvolupats i subdesenvolupats, encara que tendeixen a disminuir

3. Els desequilibris demogrfics: els pasos desenvolupats.La principal caracterstica s lescs creixement i lenvelliment de la seua poblaci degut a la disminuci de les taxes de natalitat (dificultat per trobar un treball estable, els fills sn una despesa important, dificultat per a fer compatibles els horaris de treball i la cria dels fills,...) i laugment de lesperana de vida (avanos en lalimentaci, la medecina,...)Lenvelliment de la poblaci pot crear problemes socials per la necessitat de diners per a pagar pensions i oferir sanitat i serveis dignes, per s pot solucionar fcilment si es reparteix millor la riquesaPer a tractar de combatre aquest envelliment es fan poltiques natalistes per a fomentar la natalitat: ampliaci dels permisos de maternitat i paternitat, ajudes econmiques, ajudes a les famlies nombroses, creaci de guarderies,...

3. Els desequilibris demogrfics: els pasos pobres.Als pasos pobres la taxa de natalitat s elevada perqu hi ha molta poblaci jove en edat de tindre fills i els fills sn vistos com un ingrs (ajuda en el camp i el treball) i una assegurana per a quan els pares siguen vells, ja que cuidaran dellsLaugment de la poblaci en aquests pasos crea dificultats greus per a donar-los menjar, sanitat, educaci i treball a tots i, per tant, sel fa responsable de la fam, desnutrici, analfabetisme i pobresa, per realment la culpa ltima s la mala distribuci de la riquesaAls pasos pobres es fan poltiques antinatalistes per a evitar el fort creixement de la poblaci i la superpoblaci: campanyes de planificaci familiar per a fomentar ls danticonceptius, lleis que penalitzen les famlies nombroses o els matrimonis primerencs,...

Activitat 4: Els desequilibris demogrfics.A partir dels documents, respon:a) Tipus de cadascun.b) Tema conjunt.c) Quines diferncies hi ha en el mn en les taxes de natalitat i en el nombre de fills per dona? Per qu?d) Quines diferncies hi ha en el mn en les taxes de mortalitat? Per qu?e) Segons el mapa, en quines zones del mn hi ha un creixement vegetatiu major? Digues cinc pasos que tinguen una alta taxa de creixement vegetatiu.f) Segons el mapa, en quines zones del mn hi ha un creixement vegetatiu baix o negatiu? Digues cinc pasos amb creixement vegetatiu negatiu.g) A qu es deuen les diferncies en el creixement vegetatiu que hem vist al mapa?h) Quines poltiques demogrfiques sapliquen en els pasos desenvolupats? I en els pobres?

4. Lestructura demogrfica de la poblaci.Segons ledat la poblaci la dividim en tres grups: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 64 anys) i ancians (ms de 64 anys)Un pas t molta poblaci jove quan la natalitat s elevada; un fort predomini de la poblaci adulta quan la natalitat es redueix (o molta gent emigra i sen va del pas); i una poblaci envellida quan la natalitat s molt reduda i lesperana de vida altaSegons el sexe la poblaci es divideix en homes i dones: naixen ms homes que dones, les xifres sigualen cap als 45-60 anys i hi ha ms dones ancianes que homes per tindre una major esperana de vida

4. Lestructura demogrfica de la poblaci.Per a analitzar lestructura demogrfica de poblaci dun lloc segons edat i sexe utilitzem unes grfiques de barres dobles i unides per la base que anomenem pirmides de poblaciPirmide triangular o de para-sol (expansiva): t una base ampla o molt ampla perqu la natalitat s elevada i es va fent estreta quan pugem per la baixa esperana de vida i les dificultats per a arribar a vell, trobant molt poca poblaci vella. s tpica de pasos subdesenvolupats dfrica i el sud dsia

4. Lestructura demogrfica de la poblaci.Pirmides en forma de campana (estable): la base no supera al tronc (reducci de la natalitat), per el cim tamb s estret (encara no hi ha massa poblaci envellida, per lesperana de vida comena a pujar), de manera que la majoria de la poblaci s adulta. s tpica de pasos en vies de desenvolupament dAmrica Llatina i est dsia

4. Lestructura demogrfica de la poblaci.Pirmides en forma dogiva i durna o bulb (regressiva): la base s ms estreta que el tronc (natalitat molt reduda) i hi ha ms poblaci envellida al cim (esperana de vida alta). Sn prpies dels pasos desenvolupats

Activitat 5: Lestructura demogrfica de la poblaci.Identifica a quin tipus de pirmide de poblaci respon cadascuna, digues per qu i explica-les:

Activitat 6: Lestructura demogrfica de la poblaci.A partir les dades de baix, confecciona la pirmide de poblaci, digues de quin tipus s i explica-la:EDATSHOMESDONES

0-42.758.4602.613.576

5-92.882.4672.716.692

10-143.040.8012.802.541

15-193.328.3432.898.017

20-243.101.0862.992.974

25-293.331.6483.439.211

30-343.732.3123.874.925

35-394.155.0544.372.622

40-444.691.8704.787.238

45-494.164.8424.170.557

50-543.877.9173.805.102

55-593.865.9973.803.408

60-644.547.8754.597.545

65-694.418.0954.619.055

70-743.697.2994.134.901

75-792.718.1903.460.723

80-841.919.3532.895.927

85-891.040.2462.006.289

90-94 335.9781.017.220

95-9977.699325.854

100 i ms11.79571.684

JAP (2011)

5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes.Anomenem migracions als desplaaments de poblaci dun territori a un altre que comporten un canvi de residncia temporal o permanentEn tot moviment migratori el protagonista emigra del lloc don ix (emigrant s qui sen va dun lloc) i immigra al lloc on arriba (immigrant s qui arriba per a viure a un territori nou)El saldo migratori s la diferncia entre el nombre dimmigrants i emigrants dun lloc (I-E) i pot ser positiu (arriben ms persones que sen van), negatiu (sen van ms persones que arriben) o equilibrat (arriben les mateixes persones que sen van)

PAS DORIGENPAS DE DESTEMIGRACIIMMIGRACIFACTORS DE REPULSIFACTORS DATRACCIRETORN

5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes.Classificaci

Segons el llocde desplaament

Interiors o nacionals: es fan dins dun mateix pas

Exteriors o internacionals: es fan dun pas a un altre

Segons la durada

Permanents: per a no tornar

Temporals: per a una temporada, tornant al lloc dorigen en acabar aquesta

Segons la formaci

Qualificats: amb estudis superiors i buscant feines qualificades

Sense formaci: sense estudis i acceptant feines poc qualificades i normalment mal pagades

Segons la situaci laboral o poltica

Refugiats: han abandonat el pas dorigen per desastres naturals, guerres o persecucions poltiques o socials

Legalitzats: tenen perms de residncia, treball i/o estudi en el lloc darribada

Indocumentats: no tenen cap dels permisos anteriors en el lloc darribada

5. Les migracions en lactualitat: conceptes i causes.Causes

Entre les causes destaquen les grans diferncies de riquesa entre zones riques i pobres del mn: la gent emigra de les zones ms pobres a les ms riques

Factorsdexpulsi

Econmics: atur, treballs en pssimes condicions, pobresa, fam,...

Poltics: guerres, persecucions,...

Mediambientals o naturals: sequeres, desertitzaci, inundacions, terratrmols, volcans,...

Socioculturals: manca de llibertats, persecucions socials,...

Factorsdatracci

Econmics: busquen treball, a poder ser segons la seua formaci, i millors condicions de vida

Sociopoltics: llibertat, refugi, democrcia, pau, ms serveis

Culturals: mateix idioma, ciutats modernes,...

Naturals: aigua, millor clima,...

Activitat 7: Les migracions en lactualitat: conceptes i causes.

1.- Qu s un emigrant? I un immigrant? Pot ser una persona emigrant i immigrant al mateix temps?2.- Qu s el saldo migratori? Com pot ser?3.- Explica, en forma de redacci, les diferents classificacions que podem fer de les migracions.

Activitat 8: Les migracions en lactualitat: conceptes i causes.A partir del document de baix, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Explica, per separat, levoluci de la renda en la seua mitjana, en la dels pasos rics i en la dels pasos pobres.d) Quines diferncies de renda hi ha, en lactualitat, entre els pasos rics i els pobres? Com creus que pot afectar a als moviments migratoris?e) Explica, en forma de redacci, les causes de les migracions.

6. Els moviments migratoris actuals.En el mn actual, cada vegada ms globalitzat, les migracions afecten a tot el mn, facilitades per les millores dels transports i les comunicacions: ms de 200 milions de persones viuen fora del seu pas dorigen (3% de la poblaci mundial)Entre els pasos desenvolupats destaca lemigraci de treballadors qualificats, que no solen tindre problemes per a desplaar-se des del seu pas a qualsevol altre del mnPer la major part de les migracions internacionals sn de treballadors no qualificats que van dels pasos pobres i superpoblats als pasos ms desenvolupats i que sovint troben moltes dificultats per a entrar en aquests pasos

6. Els moviments migratoris actuals.Principals rutes migratries

Dels pasos superpoblats del sud i sud-est dsia cap a Jap, pennsula dArbia, Uni Europea, Amrica del Nord i Austrlia

Dels pasos africans cap a Europa Occidental

De lest dEuropa cap a Europa Occidental

DAmrica Central i del Sud cap a Amrica del Nord i Europa Occidental

Activitat 9: Els moviments migratoris actuals.A partir del document de baix, respon:a) Tipus.b) Tema.c) Des de quines zones del mn ix la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu?d) Cap a quines zones del mn va la majoria de lemigraci poc qualificada? Per qu?e) Quins sn els principals corrents de m dobra qualificada? Per qu?f) A banda de la qualificaci, quina diferncia sol haver entre ser un emigrant qualificat i un poc qualificat?

7. Conseqncies de les migracions: econmiques.El pas emissor perd poblaci jove en edat de treballar i aix empobreix al pas (especialment si s m dobra qualificada), per disminuir latur i arribaran diners que envien aquests emigrants per a les famliesEl pas receptor es beneficia econmicament de larribada dimmigrants (si hi ha treball): augmenta la poblaci treballadora, el consum i la recaptaci dimpostos ms riquesa

7. Conseqncies de les migracions: demogrfiques.El pas emissor, en emigrar els joves, perd poblaci, disminueix la natalitat, senvelleix i, en ocasions, poden haver problemes si els emigrants sn quasi tots homes o quasi tots donesEl pas receptor guanya poblaci, es rejoveneix i augmenta la natalitat

EMIRATS RABS (2010)

7. Conseqncies de les migracions: socioculturals.El pas emissor redueix latur i el perill de conflictes socials, per es trenquen les famliesAl pas receptor augmenta la riquesa i diversitat cultural, per cal invertir ms en serveis pblics (educaci, sanitat, serveis socials) i hi ha perill de que apareguen conductes racistes i xenfobes contra la poblaci immigrantEls emigrants han dadaptar-se a una nova cultura i llengua, solen tindre treballs en pitjors condicions (pitjors condicions de vida, guetos) i pateixen el racisme i xenofbia dalgunsEn el cas demigrants indocumentats poden ser vctimes de trfic illegal (mfies) i sn explotats per empresaris sense escrpols que busquen el seu propi benefici, perjudicant a la resta de la poblaci (no paguen impostos)

Activitat 10: Conseqncies de les migracions.Escolta la can Pueblo Blanco de Joan Manuel Serrat (la lletra la tens baix) i respon:a) Tipus de document, autor, data i disc a qu pertany.b) Tema.c) Qui canta, tericament, la can (narrador)? Com ho saps?d) Com s el poble? De qu viuen? En quina part dEspanya creus que pot estar? Per qu?e) Amb qu somien els joves del poble? Per qu? I les persones majors? Per qu?f) Qu aconsella el narrador als joves del poble? Per qu?g) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs don sen va la gent.h) Explica, redactant, les conseqncies que t lemigraci per als llocs on arriben els immigrants.

8. Les migracions interiors a Espanya.Les migracions interiors, que es produeixen entre territoris espanyols, sn les ms nombrosesDes de mitjans segle XIX fins a 1975 es produeix lxode rural: emigraci massiva del camp a les ciutats, especialment entre 1950 i 1975Aquesta emigraci ix de les zones amb una agricultura extensiva de sec (Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Arag, Galcia,...) i es dirigeix a les ciutats i zones industrials, les zones amb una agricultura intensiva de regadiu i, posteriorment, a les zones que tenen ms turisme (Catalunya, Pas Basc, Madrid, Comunitat Valenciana, illes,...)

8. Les migracions interiors a Espanya.Aquesta emigraci va suposar un creixement molt gran i desordenat de les ciutats, creixent en la perifria barris marginals on vivien els immigrants que arribavenA partir del 1975 lxode rural s molt menor i, fins i tot, es produeixen retorns de gent que, quan es jubila, torna al seu poble dorigenEn lactualitat les principals migracions interiors es produeixen dins de les zones urbanes (entre pobles i ciutats propers)

8. Les migracions interiors a la Comunitat Valenciana.La Comunitat Valenciana tamb experimenta el seu xode rural fins a 1975: la poblaci de les zones de sec de linterior de Castell i Valncia emigra cap a les zones de la costa i de leix industrial interior que va de Valncia a Alacant per a treballar en lagricultura de regadiu, la indstria i els serveisA ms, la Comunitat Valenciana, des del 1955, rep immigrants daltres zones espanyoles com Castella la Manxa, Andalusia, Extremadura, Mrcia o Arag

Activitat 11: Les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana.A partir dels tres documents de baix, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt als tres.c) Quines zones dEspanya perden poblaci entre 1960 i 1975? Quines zones guanyen poblaci? Per qu?d) Quines cinc regions espanyoles van perdre ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres perden poblaci?e) Quines quatre regions espanyoles van guanyar ms poblaci entre 1961 i 1970? Quanta cadascuna delles? Quines altres guanyen poblaci?f) Quines zones de la Comunitat Valenciana van perdre poblaci entre 1950 i 1991? Quines la van guanyar? Per qu?g) Explica el que spigues sobre les migracions interiors a Espanya i la Comunitat Valenciana.

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana.Tradicionalment Espanya ha estat un pas demigrants, amb lexcepci del perode 1990-2010Etapes

1a etapa (1850-1975): emigraci cap a Amrica Llatina i Europa Occidental

2a etapa (1990-2010): arribada dimmigraci de tot el mn

3a etapa (des del 2010): novament emigraci, especialment a Europa Occidental

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975)La pobresa a Espanya va fer que, entre 1850 i 1929, una part de la poblaci jove emigrara cap a Amrica Llatina (especialment des de Canries i el nord dEspanya)En el cas valenci, es va produir tamb una emigraci des dAlacant cap a AlgriaDesprs de la Guerra Civil es van exiliar ms de mig mili despanyols que van haver de fugir de la repressi franquista cap a Europa, lURSS, Amrica i el nord dfrica

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 1a etapa (1850-1975)Entre 1960 i 1973, la pobresa a Espanya i el fort creixement econmic dEuropa Occidental van fer que al voltant de dos milions despanyols emigraren a Europa, especialment a Frana, Alemanya i SussaA partir del 1973, amb la crisi econmica a Europa, van tornar gran part dels emigrants i lemigraci exterior va ser molt menor entre 1973 i 1990

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010)Amb el creixement econmic espanyol, aquesta s una etapa de saldo migratori molt positiu: arriben molts ms immigrants que emigrants ixen del pas i la poblaci estrangera en Espanya, arriben a ser de ms de 57 milions en 2010Per nacionalitats, destacava larribada dimmigrants romanesos, marroquins, britnics i equatorians; mentre per regions destacarien Amrica Llatina, Europa i nord dfrica

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010)Entre les causes de larribada dimmigrants la ms important era el creixement econmic i la falta de m dobra, especialment poc qualificada (construcci, servei domstic, agricultura,...); per tamb influeixen lentrada i ampliacions de la Uni Europea, la proximitat a frica i els lligams culturals amb Amrica LlatinaTres tipusdimmigrants

Treballadors poc qualificats que venien per motius econmics o laborals buscant una feina i una millor qualitat de vida des dAmrica Llatina, frica i lest dEuropa

Jubilats del nord dEuropa que busquen el millor clima i les platges de la costa mediterrnia i les illes

Treballadors qualificats (minoria)

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010)Aquesta immigraci va fer crixer la poblaci, la va rejovenir i va fer augmentar la natalitat, va ajudar al creixement econmic (treballs poc qualificats i mal remunerats, augment del consum,...) i va fer possible pagar les pensions i les despeses socials amb els seus impostos, encara que tamb shan trobat amb problemes dintegraci i brots de racisme i xenofbia, especialment quan comena la crisi econmicaA partir del 2007, amb la crisi econmica, disminueix lentrada dimmigrants i, a partir del 2011, tornem a ser un pas demigrants

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 2a etapa (1990-2010)A la Comunitat Valenciana passa el mateix que a la resta dEspanya: arriben a haver 900.000 estrangers, ms de la meitat a la provncia dAlacant, especialment britnics, romanesos, alemanys, blgars, equatorians i colombians

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010)Des del 2008 comena a pujar el nombre demigrants i, des del 2010, sen va ms gent que entra: saldo migratori negatiu, que provoca, junt a la baixada duna natalitat que ja era baixa, una disminuci de la poblaciAquest canvi es deu a la greu crisi econmica que comena en 2007 i a un atur que ha arribat als sis milions de treballadorsLes xifres oficials parlen de 300.000 espanyols que han emigrat des del 2008, per altres estudis calculen en ms de 500.000 els espanyols que han emigrat des de linici de la crisi

9. Les migracions exteriors a Espanya i la Com. Valenciana: 3a etapa (des del 2010)A aquests cal afegir encara un major nombre destrangers que havien arribat abans i que han abandonat Espanya en quedar-se sense treballLa major part demigrants sn menors dedat (fills dimmigrants que tenen la nacionalitat espanyola i tornen al pas dorigen amb els pares), per destaquen els joves qualificats, encara que tamb emigren joves sense qualificar i famlies dadults joves

Activitat 12: Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana.Els principals destins sn Regne Unit, Frana, Estats Units i AlemanyaLa situaci a la Comunitat Valenciana s semblant a la dEspanya: en 2012 el saldo migratori era negatiu en ms de 10.000 persones, especialment en Valncia i Castell, ja que Alacant encara mantenia un saldo positiu (en 2013 ja no)

Activitat 13: Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana.A partir dels dos documents, respon:a) Tipus de cadascun i autor i llibre del primer.b) Tema conjunt.c) Quants espanyols van emigrar a Europa entre 1960 i 1973? En quins anys van emigrar ms? Per qu es va produir aquesta emigraci?d) Cap a quins pasos es dirigien principalment els espanyols? Per qu?e) Explica, en forma de redacci, el que spigues sobre lemigraci espanyola entre 1850 i 1975.

Activitat14: Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana.A partir dels dos documents, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt.c) Explica levoluci de la poblaci estrangera a Espanya entre 1990 i 2010.d) Per qu va arribar tanta poblaci immigrant a Espanya en eixe perode?e) De quins pasos venien ms immigrants? Quina daquesta immigraci era fonamentalment laboral (per a treballar) i quina residencial (per a viure)?f) Explica, en forma de redacci, tot el que spigues sobre la immigraci estrangera a Espanya i la Comunitat Valenciana entre 1990 i 2010.

Activitat 15: Les migracions exteriors a Espanya i la Comunitat Valenciana.3.- A partir dels dos documents de baix, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema conjunt.c) Explica levoluci del saldo migratori espanyol entre 2008 i 2012. Per qu ha passat aix?d) Digues a quins cinc pasos estan emigrant ms els espanyols, en quina quantitat i per qu en cada cas.e) Explica el que spigues sobre les migracions exteriors actuals a Espanya i la Comunitat Valenciana.

Activitat de sntesiElabora el segent vocabulari:natalitat,

mortalitat,

mortalitat infantil,

esperana de vida,

explosi demogrfica

migraci,

saldo migratori,

refugiat,

emigrant,

immigrant,

xode rural,

fuga de cervells.

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

4/05/15

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar los formatos del texto del esquemaSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquemaSptimo nivel del esquemaOctavo nivel del esquema

Noveno nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

4/05/15

4/05/15