1

Departament de llengües

Llengua catalana i literatura - 1r de batxillerat

UNITAT 11: La poesia entre el 1918 i el 1939

PREGUNTES

1. Què eren les avantguardes? Quines van ser les quatre principals manifestacions? Explica-les

breument. 2. Quin autor català va introduir a la nostra literatura el dadaisme i el surrealisme? Cita alguna

de les seves obres més importants. 3. Qui va representar millor el futurisme? Digues alguna de les seves obres més destacades.

4. De qui són El Primer llibre d’Estances, Segon llibre d’Estances i Elegies de Bierville? Aquest

autor va traduir obres clàssiques de la literatura universal; cita’n un parell, com a mínim.

TEXTOS,

1.El poema de la rosa als llavis, “Sota el meu llavi i el seu”.

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,

La seda dels seus rulls com el pecat més dolç

-i l’espatlla ben nua

ben blanca

l’ombra corba

incitant

de l’esguard:

encara un altre bes

un altres

-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

1. De què tracta el poema?

2. Per què es trenquen els versos?

3. Quins recursos retòrics es poden identificar?

2. Sol, i de dol. “Em plau, d’atzar, d’errar les muralles...”.

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles Del temps antic, i a l’acost de la fosca,

Sota un llorer i al peu de la font tosca, De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles I claus de tub, cercar la peça llosca

2

A l’embragat, o al coixinet que embosca

L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,

Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell! Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses, I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

1. Quina és l’aspecte formal del poema? 2. Quin és la temàtica del poema?

3. Quin significat tenen els següent versos: ―Oh, món novell!‖

―l’ombra suau d’un tell‖ ―antic museu‖...‖madones borroses‖

―I el pintar extrem d’avui‖

―M’exalta el nou i m’enamora el vell‖.

3. El Manifest groc.

Manifest Groc

Del present manifest hem eliminat tota cortesia en la nostra actitud. Inútil qualsevol discussió

amb els actuals representants de l'actual cultura catalana, negativa artísticament per bé que eficaç en altres ordres. La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables

confusionismes de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a la més perniciosa de les influències. Exemple: "La Nova Revista". La violenta hostilitat, per contra, situa

netament les valors o les posicions i crea un estat d'esperit higiènic:

HEM ELIMINAT tota argumentació Existeix una enor-

me bibliografia i

tot l'esforç dels ar-

tistes d'avui per a

suplir això.

HEM ELIMINAT tota literatura

HEM ELIMINAT tota lírica

HEM ELIMINAT tota filosofia a favor de les nostres idees

ENS LIMITEM a la més objectiva enumeració dels fets

ENS LIMITEM a assenyalar el grotesc i tristíssim espectacle de la intel·lectualitat catalana d'avui, tancada en un ambient resclosit i putrefacte.

PREVENIM de la infecció als encara no contagiats.

Afer d'estricta asèpsia espiritual.

3

SABEM que res de nou anem a dir. Ens consta, però, que és la base de tot el nou que avui HI

HA i de tot el nou que tingui possibilitats de crear-se.

EL MAQUINISME ha revolucionat el món

EL MAQUINISME -antítesi circumstancialment indispensable futurisme- ha verificat el canvi més profund que ha conegut la humanitat.

UNA MULTITUD anònima -anti-artística- col·labora amb el seu esforç quotidià a l'afirmació de

la nova època, tot vivint d'acord amb el seu temps

UN ESTAT D'ESPERIT POST-MAQUINISTA HA ESTAT FORMAT

ELS ARTISTES d'avui han creat un art nou d'acord amb aquest estat d'esperit. D'acord amb llur època.

ACÍ, PERÒ, ES CONTINUA

PASTURANT IDÍL·LICAMENT

LA CULTURA actual de Catalunya és inservible per a l'alegria de la nostra època. Res de més perillós, més fals i més adulterador.

PREGUNTEM ALS INTEL·LECTUALS CATALANS

- De què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudo-clàssiques.

AFIRMEM que els sportmen estan més a prop de l'esperit de Grècia que els nostres

intel·lectuals.

AFEGIREM que un sportman verge de nocions artístiques i de tota erudició està més a la vora

i és apte per a sentir l'art d'avui i la poesia d'avui, que no els intel·lectuals, miops i carregats d'una preparació negativa.

PER NOSALTRES Grècia es continua en l'acabat numèric d'un motor d'avió, en el teixit antiartístic d'anònima manufactura anglesa destinat al golf, en el nu, en el músic-hall americà.

ANOTEM que el teatre ha deixat d'existir per uns quants i gairebé per a tothom

ANOTEM que els concerts, conferències i espectacles corrents avui dia entre nosaltres, acostumen a ésser sinònims de llocs irrespirables i avorridíssims.

PER CONTRA nous fets d'intensa alegria i jovialitat reclamen l'atenció dels joves d'avui.

HI HA el cinema

HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports

HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual

HI HA el saló de l'automòbil i de l'aeronàutica

4

HI HA els jocs i les platges

HI HA els concursos de bellesa a l'aire lliure

HI HA la desfilada de maniquins

HI HA el nu sota l'electricitat en el music-hall

HI HA la música moderna

HI HA l'autòdrom

HI HA les exposicions d'art dels artistes moderns

HI HA encara, una gran enginyeria i uns magnífics transatlàntics

HI HA una arquitectura d'avui

HI HA útils, objectes, mobles d'època actual

HI HA la literatura moderna

HI HA els poetes moderns

HI HA el teatre modern

HI HA el gramòfon, que és una petita màquina

HI HA l'aparell de fotografiar, que és una altra petita màquina

HI HA diaris de rapidíssima i vastíssima informació

HI HA enciclopèdies d'una erudició extraordinària

HI HA la ciència en una gran activitat

HI HA la crítica, documentada i orientadora

HI HA etc., etc., etc.,

HI HA finalment, una orella immòbil sobre un petit fum dret

DENUNCIEM la influència sentimental dels llocs comuns racials de Guimerà

DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'Orfeó Català amb el seu repertori tronat de

cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música, i àdhuc, de composicions originals. (Pensem en l'optimisme del cor dels "Revellers"

americans)

DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves

DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia

DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul

5

DENUNCIEM el soporisme de l'ambient podrit de les penyes i els personalismes barrejats a

l'art

DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir

DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura

DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura

DENUNCIEM l'arquitectura d'estil

DENUNCIEM l'art decoratiu que no sigui l'estandaritzat

DENUNCIEM els pintors d'arbres torts

DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians

DENUNCIEM les metzines artístiques per a ús infantil, tipus: "Jordi" (Per a l'alegria i la

comprensió dels nois, res més adequat que Rousseau, Picasso, Chagall...)

DENUNCIEM la psicologia de les noies que canten: "Rosó. Rosó..."

DENUNCIEM la psicologia dels nois que canten: "Rosó. Rosó..."

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses

tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE

CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA, PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL,

ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.

---

SALVADOR DALÍ, LLUÍS MONTANYÀ, SEBASTIÀ GASCH (Barcelona, març de 1928).

1. A quina etapa de l’avantguardisme català pertany aquest document?

2. Qui escriu l’anomenat Manifest groc ? 3. Quin n’és l’objectiu?

UNITAT 12: La narrativa i el teatre entre el 1920 i el 1939

PREGUNTES

1. Quins factors van fer possible la represa de la novel·la a partir de l’any 1920? 2. Descriu breument la novel·la psicològica. On se situen aquestes novel·les? Què

reflecteixen? En què posen l’èmfasi? Tècnicament, què incorporen?

3. Les novel·les L’home que es va perdre i Vals, de qui són? Són novel·la psicològica, d’humor, de crítica social...?

4. Quines són les característiques principals dels contes que Salvador Espriu va escriure entre el 1925 i el 1939?

5. En quins subgèneres es manifesta la prosa periodística d’abans de la Guerra Civil espanyola?

Explica’ls breument. 6.Fes un esquema dels tres corrents del teatre de la preguerra. Desenvolupa’l breument

esmentant-ne algun autor i obra representatius.

6

1.Ball robat, Joan Oliver

Ball robat. [...] Tres matrimonis, units per una antiga amistat, al cap de deu anys de casats (aniversari que celebren plegats), s'encaren amb el fracàs [...] existencial. Tots han anat a

l'encalç d'una mica de felicitat i, de sobte, es troben davant el fet cru i amarg que han estat perseguint una il·lusió. [...] Tanmateix, la revolta, només es tradueix en un desig: "Si pogués

tornar a començar", diu un [...] personatge. I aquí se centra la clau de l'obra. [...] Tots creuen

que, en escollir la parella [...] van cometre un error. La solució, per tant, fóra tornar a començar i canviar de parella, com en un ball robat. Ara: quan arriba el moment de confrontar

el nou apariament [...] s'adonen que tampoc aquesta combinació no hauria alterat res. [...] Aquesta constatació actua de revulsiu i així, passivament, resignadament, tots són absorbits de

bell nou, per la quotidianitat absurda i amarga de la vida."

ORIOL: Amics meus, tranquil·litzeu-vos. Estem en ple somni. Aquest

xampany era la poció de la son. NÚRIA: Al contrari! Dormíem, somniàvem i ens hem despertat! És curiós i

divertit, d’allò més divertit, no trobeu?, que en aquesta festa de l’amor conjugal ens hàgim aparellat en la forma que el cor ens aconsella. Exactament! Mireu! (En aquest moment les parelles estan formades així: Núria-Cugat, Mercè-Oleguer i Eulàlia-Oriol.) No us fa gràcia? Els matrimonis desfets i les parelles refetes al gust de cadascú! Això sembla un ball robat! (Greu i afable.) Fa un moment, el marit de la Mercè ens parlava

de la felicitat... Doncs aquí la teniu, la felicitat... La tenim i l’hem de deixar! La felicitat, com ell ha dit, s’enyora o es desitja, però mai no es té. Estimar és renunciar i no fer mal

a ningú! (Dóna mostres d’esvaniment.) Oriol...! [...]

(CUGAT i OLEGUER queden separats dels altres.) OLEGUER: Senyor escriptor, no l’hauríem pagada amb or una experiència

com aquesta?

CUGAT: Fet i fet, hauria preferit estalviar-me-la...

OLEGUER: Imaginar-la, llegir-la, sí! I per què no viure-la? Covards!

CUGAT: Tot és relatiu, aparent, provisori... Has escoltat la Núria? Has vist l’actitud de cadascú de nosaltres?

OLEGUER: Falòrnies d’intel·lectual! CUGAT: Mira: suposem que ara fa deu anys els matrimonis entre nosaltres

sis s’haguessin combinat d’una altra manera... m’entens, oi?

OLEGUER: Si... i què? CUGAT: Doncs que això no hauria impedit que ara tinguéssim les mateixes

inquietuds i assistíssim a una escena com aquesta o molt semblant... Tant se val! OLEGUER: Exacte! Tant se val! Finalment hem coincidit. Ja era hora!

(NÚRIA s’espavila.) NÚRIA: Ja estic bé... Gràcies a tots... Perdoneu-me... Us he aigualit la festa...

Oriol, no em deixis... (Es posa dreta, ajudada per ORIOL.) Anem cap a casa... a

reposar... Que demà arriba el nostre fill... (Se’n van lentament, abraçats per la cintura.)

MERCÈ: (acostant-se a poc a poc a CUGAT.): Cugat... CUGAT: Digues, Mercè...

MERCÈ: Anem-nos-en...

CUGAT: Sols? (Ella es repenja al braç d’ell i assenteix amb el cap.) A on? MERCÈ: On vulguis... però tots dos.

(Se’n van, molt junts.) OLEGUER: I nosaltres?

EULÀLIA: Què passa, Oleguer? OLEGUER: Penso que podríem salvar-nos el ridícul...

EULÀLIA: Quin home! (Amable.) OLEGUER (acostant-s’hi a tocar): Fas una cara que no te la coneixia... Et trobo interessantíssima.

EULÀLIA (infantil): Ja veus!

7

OLEGUER (pinxesc): Senyora, em permet una pregunta indiscreta, indecent i tot?

EULÀLIA: Vostè mateix... Però abaixi la veu: sóc casada!

1. A quin tipus de gènere pertany aquest fragment d’aquesta obra teatral? En què consisteix?

2. Quin tipus de societat es manifesta en l’obra? 3. A quina etapa pertany Ball robat de Joan Oliver?

4. L’obra té un final feliç (happy end)? Raona la resposta.

UNITAT 13: La poesia de postguerra

PREGUNTES

1. Esmenta tres autors importants de la poesia realista de la postguerra, i una obra de

cadascun.

2. Agustí Bartra i Salvador Espriu expressen en els seus poemes una actitud davant de la vida aparentment força diferent. Prova d’explicar-ho. Cita alguna de les seves obres més rellevants.

3. Quina relació creus que van tenir les arts plàstiques amb algun tipus de poesia que es va fer a la postguerra? Quin poeta és representatiu d’aquesta classe de creacions?

4. Qui representa millor l’anomenada ―poesia de l’experiència‖. En què se centra la seva poesia?

TEXTOS

1.Bestiari, Joan Oliver (Pere Quart)

Al llarg dels temps, a la literatura els animals s'han utilitzat per tractar les virtuts i els defectes dels éssers humans. Segur que alguna vegada t'han explicat una faula o un rondalla en què els protagonistes eren animals.

CONILL

Conill, per què tems el temps?

La pineda està tranquil·la

i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil·la.

--Escolto la veu dels pins,

flairo l'oratge que em fibla

i esguardo vers els camins

8

de la ciutat invisible

on homes de cor mesell

desengreixen el fusell que fa aquell pet tan terrible.

CÉRVOL

Com un arbre rabent, arrelat dins el vent...

GUINEU

¿Què en faria --pregunteu--

de la pell de cortesana? Abrics per a la germana

guineu.

PORC

Em cal un règim per a amagrir. La pell em tiba, panteixo massa.

No em moc de casa, menjo a desdir: és clar, m'engreixo com un garrí,

--allò que passa.

Però, ara sí:

poques segones, gens de carbassa i les cent passes cada matí.

Ja tothom parla de Sant Martí!

MOSQUES I MOSQUITS

La natura

diligent ens procura una bèstia

per a cada molèstia. Si a les fosques

ja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits, que treballen de nits.

OSTRA

Gargall de sirena! (Àdhuc tapadora

té per higiene

Per saber més sobre l’autor...Pere Quart és el pseudònim de Joan Oliver, poeta i escriptor, nascut a Sabadell el 1899. En la seva obra no hi falta humor. Va adquirir un fort compromís social i, per això, va retratar d'una manera irònica la seva pròpia realitat per denunciar allò que no li agradava. A partir de l'experiència amarga de la Guerra Civil i de l'exili, va haver de modificar el to irònic per un altre de dolorós. Finalment, però, després del retorn i havent-se tornat a

9

implicar políticament en el país, va poder reprendre el seu sentit de l'humor i la seva ironia en gran quantitat de composicions i activitats per tot el territori català.

Coneix la biografia de l'autor a través de l'auca següent:

2.Observa el títol de l'obra: Bestiari. Sens dubte, es tracta d'un llibre que fa referència a animals, oi? Però de quina manera? Són els protagonistes de l'obra? Es parla dels seus costums? Se'ls compara amb les persones?

3.En la parla quotidiana també hi ha expressions o frases fetes en què s'utilitza el mateix recurs. És més pobre que una rata o És un paparra són només un parell d'exemples que segurament has escoltat o has dit alguna vegada. Al refranyer popular, els animals també són un element recurrent a partir del qual es reflexiona sobre l'entorn i la societat.

10

4.Busca expressions on surti un animal i després anota-les. Per exemple: "És llest com una guineu”.

2. Vicent Andrés Estellés, Antologia poètica.

Vicent Andrés Estellés, nascut a Burjassot (Horta de València) al 1924, és el poeta de

les coses petites, el poeta de la senzillesa, de la quotidianitat, però sobretot, de les relacions sentimentals. Aquest és el poema de l’amor per antonomàsia, a través del

qual recorda Isabel: la seva dona.

ELS AMANTS

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.

Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor

i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l’amor com un costum amable,

com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).

Es desperta, de sobte, com un vell huracà,

i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat

i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d’una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,

i tenim l’enyorança amarga de la terra, d’anar a rebolcons entre besos i arraps.

Què voleu què hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.

Les estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera,

comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,

que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

1. Quins són els versos que emmarquen el poema? 2. Pel que fa a l’amor, com es presenta l’autor? Quin altre poeta, també de València, va utilitzar

aquesta concepció amatòria? 3. Quina mena d’amor és el que caracteritza els amants? Extreu versos del poema.

4. Quin efecte té el parèntesis? Qui és López-Picó?

5. Escriu alguns valencialismes.

UNITAT 14: La narrativa de postguerra

PREGUNTES 1. Quins tres corrents narratius es van conrear més en la literatura catalana des del final de la

Guerra Civil fins als anys seixanta?

2. Llorenç Villalonga en les seves obres critica certs sectors de la societat de les Illes Balears. Quins són? Cita una de les seves obres i explica breument el tema que tracta.

3. A quin corrent narratiu cal vincular l’obra de Mercè Rodoreda? Esmenta dues de les seves obres més rellevant i explica-les breument.

11

4. Creus que el realisme màgic propi de la literatura hispanoamericana del segle XX pot haver

influenciat l’obra de Pere Calders? Per què?

5. Esmenta tres obres de Manuel de Pedrolo i digues a quin gènere pertanyen (novel·la policíaca, ciència-ficció...).

6. Relaciona els fets socials i culturals de la dècada dels setanta amb les novel·les que es comencen a publicar a partir d’aleshores.

TEXTOS

1. Pere Calders: Quaranta contes (molt) breus.

El fill de Venus

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A

propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

Drama en menys d’un acte

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)

De quan les bèsties parlaven

«Hi ha una tendència excessiva a afalagar les femelles. S’ha parlat molt de la gallina, i gens de

mi, que sóc el gall dels ous d’or.»

Venim de la pols

Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d’una glorieta.

«Es tracta d’una sorpresa» responien a cada pregunta d’ell. I ho fou, perquè quan van

completar les mides li donaren allò que se’n diu cristiana sepultura.

Discreció

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

Falsa modèstia

Afirmava que ell era molt senzill, sense reparar que tenia la complicació de tothom, amb una

anatomia interna composta de moltes i molt meravelloses peces.

12

1. A quin gènere narratiu pertanyen aquests fragments?

2. Sota quin to estan escrits?

UNITAT 15: El teatre, l’assaig i la memorialística

PREGUNTES

1. Josep M. de Segarra després de la Guerra Civil va plantejar un tipus de teatre que no va tenir

gaire èxit. Quin plantejament tenia? Com va ser el teatre que va fer després? 2. Quins han estat els temes de reflexió de Joan Fuster a la seva obra? Quin títol en recordes?

Esmenta un altre autor d’assaig de la mateixa època. 3. Quin creus que devia ser el motiu, o els motius, de l’èxit del gènere de la memorialística en

els anys posteriors a la Guerra Civil? Quins eren els temes més recurrents? 4. De l’obra de Josep Pla a la unitat es diu que és polièdrica. Explica breument el significat

d’aquest concepte, citant alguna de les seves obres més importants.

TEXTOS

1. Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Mirall trencat és un dels punts culminants de la trajectòria literària d’aquesta autora. A través

d’aquesta obra vol fer-nos veure el concepte realista de la ficció –la novel·la com a mirall- ja es pot donar per acabat. L’obra es converteix en una meditació desencantada sobre l’existència

humana a partir de nombroses històries d’incomprensió i desamor. El mirall és l’objecte que reflecteix el pas del temps, es trenca per la presència absoluta de la mort, que comporta la

destrucció de l’univers de ficció. L’acció té com a teló de fons la relació ben especial entre dos germans, Ramon i Maria, en un entorn de vacances d’estiu a la platja.

―Apartada de la casa, voltada de pins que la mig amagaven, hi havia l’església. Des de dintre,

per dues finestres rodones semblants a dos ulls de bou a banda i banda del portal, es veia el mar. A l’altaret sempre hi havia rams innocents fets amb flors de tots colors. I ciris encesos

regalimant cera. I una verge petita, amb cara de nena, protectora de mariners en perill, a dintre d’un vestit blau, amb el baix de la túnica i el voltant del mantell adornats amb un entredó

d’or negrós i, als peus, dos rems encreuats. Damunt dels cabells i del vel s’hi aguantava una

corona de roses blanques. En Ramon i la Maria entraren un moment a mirar la verge. El sol travessava els vidres de les finestres i queia com una bola damunt de les rajoles dels últims

bancs. A la platja els esperava la colla. Caminaren una estona, baixaren per les roques entre ginesteres; el mar semblava un llençol; blavíssim, esquitxat de llampecs de sol. L’ombra, sota

els pins, era calenta. Els peus se’ls enfonsaven en la sorra. La Maria mirà en Ramon. El mar era

d’ells, amb les cales d’aigua adormida, amb les pedres del fons polides i repolides per la paciència de l’aigua... Passarien l’estiu junts: sense la senyoreta Rosa, que bé; sense l’Armanda,

sense pares...A sota el barnús la Maria duia el vestit de bany. La colla de joves els rebé amb crits d’alegria i en Màrius, que no havia deixat de mirar-los mentre baixaven per les roques,

se’ls acostà rient, amb una mà davant dels ulls. Es ficaren a l’aigua a poc a poc, tallant-la amb les cames. Tot d’una es capbussaren en aquell mar que els cenyia. La Maria, amb el vestit de

bany vermell, una espiga, amb els cabells estesos damunt de les espatlles de color de blat. La

Maria a dintre l’aigua, tota ella d’or i de foc; amb els peus com petxines. La Maria, poncella, verge com la verge de l’altaret. La Maria dels arbres i de les heures i del parc i de la lluna de la

teulada. Maria sola, plana com una llosa sota els fullatges de la tardor esperant que de les branques ploguessin fulles. Maria a dintre del llit blau de l’aigua i lluny una vela una barca al

voltant les bombolles de l’onada només tu i jo fins a la fi del món sols amb la pluja sols amb les

tempestes cada llamp per honorar el teu nom Maria germana meva‖.

1. Quins punts de vista observes en aquest fragment?

2. Hi ha un monòleg interior. Identifica les línies on es manifesta.

13

UNITAT 16: La literatura dels nostres dies

PREGUNTES

1. Fes un breu resum del context polític i cultural que fa possible que la producció literària a partir de 1975 tingui un auge molt notable.

2. Explica breument quins són els trets més remarcables de l’anomenada poesia postmoderna.

Qui són els seus principals representants? 3. Fes un esquema de les diverses tendències de la narrativa des de 1975. Desenvolupa’l

breument. 4. Digues el nom de quatre dels principals narradors d’aquesta època, i una obra de cadascun.

5. El teatre que creen grups com Els Comediants o Dagoll-Dagom a partir dels anys setanta qüestiona el concepte tradicional d’aquest gènere literari. De quina manera? Esmenta almenys

el nom de dos dramaturgs d’aquest període.

TEXTOS

1.Diccionari per a ociosos, Joan Fuster.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual

autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític

Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu

i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres

Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el

Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. En aquesta obra Joan Fuster defineix algunes de les paraules del català a partir d’un punt de vista

descaradament subjectiu, relacionat amb el seu món. L’autor sosté: "Ja des de la primera línia, vull desenganyar el lector respecte a l'abast del títol del llibre que té entre mans. La meva

pretensió no ha estat —¿calia que ho digués?— la de confeccionar un 'diccionari'. Com en altres

ocasions, em limito a reunir en volum una sèrie incoherent d'escrits, diversos en el tema i d'extensió desigual, catalogables dins el gènere literari de l''assaig'.

BELLESA:No crec que tingués raó aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res

tan agradable com contemplar la bellesa sense concupiscència. Això és una idea de vell o

d’impotent: de vell o d’impotent que es resigna a ser-ho. Perquè, si en contemplar un cos adorable no sentim la ―concupiscència‖ que ens fa desitjar-lo, ¿no sentir-me més aviat la ira de

no sentir-la, o l’enveja dels qui la senten? Encara no he arribat a l’edat en què pugui veure’m condemnat per la naturalesa a una inapetència tan paorosa. Però, si un dia hi arribo, em

consideraré ben infeliç. La concupiscència –diguin els moralistes el que diguin- és la vida.

CÒMPLICE: Còmplice és aquell qui us ajuda a ser com sou.

DINERS: No entenc aquells qui diuen que menyspreen els diners. Costen tant de guanyar!

FER: Sempre fem –estem fent- alguna cosa distinta de la que estàvem obligats a fer.

PENEDIMENT: Sempre trobareu una raó o altra –si la busqueu, naturalment- per a penedir-vos

de qualsevol cosa: fins i tot de la cosa més noble que mai hàgiu fet. Ara: penedint-vos-en, tampoc no aconseguireu res.

IDEES: Tota coincidència entre les meves idees i les teves és això: pura coincidència.

PENSAMENT: Atenció. Tot pensament és un mal pensament.

MORIR :Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En general, morir-se és sempre un error. El mal és que podríem dir això mateix respecte al fet de viure.

14

SER :Tothom s'imagina ser distint de com és. Si no fos així, ningú no tindria prou paciència per

a suportar-se a si mateix.

SERVILISME :No hi ha cap servilisme que sigui desinteressat.

SILENCI :Ben sovint, gairebé sempre, callar també és mentir.

TEMPS :Mentre dormiu us creix la barba: això és el temps.

ZERO: ¿Qui, sinó un home de fantasia fora mida, seria capaç d’imaginar la idea de zero? Dic imaginar una idea. Evidentment, cal molta febre intel·lectual per a arribar-hi. Això, només ho

fan els matemàtics. ¿El zero –la nul·litat-, el no-res? Ens burlem dels filòsofs, però mira que els matemàtics!

Si vols llegir-ne més... http://verbascripta.googlepages.com/Joan_Fuster_-_Diccionari_per_a_ocios.pdf

1. És hora de practicar. Defineix a l’estil fusterià (de manera subjectiva i partint del TEU món)

els següents termes: Amor, avarícia, covardia, justícia, interès, mentir.