ÈPOCA IV-N.9125febrer 1998Fet amb paper recicla!

Edito: STEPV-ívDirector: Vicent Esteve Montalvà

Coordinació: Joan Blanco PazAdministració, Redacció i Publicitat:

Juan de Mena, 14, baix. 46008 ValènciaTel. 391 91 47. Fax: 392 43 34e m oi I: stepv-iv@xarxaneto.org

Imprimeix: Bronte Graf, S.LCullerers, 18. Alaquàs. Tel. 151 50 17

Tiratge: 12.000 exemplarsDepòs'rt Legal: V-1.454-1981Franqueig Concertat 46/75 QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ

Es retarda dos anys l'aplicació de la LOGSEAfortunadament, vam fer la pregunta i la Directora General de Centres la

va contestar: el Govern valencià s'acollirà al calendari establert pel Ministerid'Educació i eixe canvi seria publicat en el DOGV.

En aquests moments, segons el calendari vigent, l'aplicació de la ReformaEducativa finalitzaria en l'any 2000, i implicaria que en el proper curss'implantarà, de manera generalitzada i simultània, 3r curs d'ESO i 1 r cursdels nous Batxillerats, substituint l'actual 1r i 3r de BUP; així mateix, l'antigaFP desapareix progressivament en els seus dos nivells, 1r i 2n, i estava pre-vista la seua substitució pels nous cicles formatius.

En aquest sentit, la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos Generalsde l'Estat ha vingut a modificar la LOGSE en els termes següents: "ElGobierno, previo informe de las Comunidades Autónomas, aprobarà elcalendario de aplicación de la nueva ordenación del sistema educativo, quetendra un ambito temporal de doce ahos a partir de la publicación de la pre-sente Ley". Per tant, en primer lloc, les Comunitats Autònomes han d'infor-mar al Govern central sobre els canvis que es pretenen, i a continuaciós'haurà de dictar un Reial Decret que establirà el nou calendari, que ara esperllongarà fins l'any 2002 (dotze anys des de 1990). Se suposa que serà elsegüent: Curs 98/99: 3r d'ESO; curs 99/00: 4t d'ESO; curs 00/01: 1 r de Batxi-llerat i cicles formatius; 01/02: 2n de Batxillerat i cicles formatius, de maneraque es produiria una aplicació successiva any a any. Aquest nou calendari,per tant, retarda l'aplicació de la LOGSE dos anys. Queda, no obstant, lapossibilitat, solució ja utilitzada fins ara, de que les Comunitats Autònomesamb competències plenes educatives implanten anticipadament, inclús demanera generalitzada, els cursos que estimen convenient. Encara que ésurgent la resposta de la Conselleria per donar seguretat al sistema, tant alscentres i al professorat com als pares i mares, en ordre a preveure els can-vis didàctics i els recursos materials i personals que tot això comporta,l'Administració encara no ha comunicat l'ús que farà d'aquesta possibilitatni ha sotmès al Consell Escotar Valencià les seues propostes i previsions apesar de la importància educativa de les implicacions dels canvis previstos.

Cal subratllar, a més, que aquest segon retard que patirà la Reforma pre-vista per la LOGSE posa en evidència la manca de planificació de les Admi-nistracions responsables, que no han posat en marxa els recursos i elsmecanismes necessaris (construccions de centres, formació del professo-rat, materials didàctics, etc.) per a que la implantació prevista en deu anysper la redacció originària de la LOGSE s'hi produïra.

Formació de persones adultes ........ 2

Estatut bàsic de la funció

pública docent ................................. 2

Plantilles de Secundària ................. 3

Primària: Arranjament escolar ........ 3

Les oposicions de 1991 ................... 4

Jornada Professorat Interí ............... 5

Nuevo decreto de admisión

del afumnado .................................... 5

Educar o vigilar i castigar ................ 5

Ensenyament Privat:

Nòmina 1998 centres concertats ..... 6

Plantilles de Secundària .................. 6

Negociació amb les patronals ......... 6

Personal Generalitat Valenciana:

Breus (All-i-Pebre) ............................ 7

Convenio de personal laboral ........ 7

Acord sobre incapacitat temporal... 8

Escrit ahir .......................................... 8

SEPARATA: Ensenyament PúblicREVISAT LA NÒNIMA 1998

COVAPA-CONSELLERIA:LA "CULPA" ÉS DEL CALENDARI

Hi ha una llarga fradició en voler arreglar això de l'educació,NO mitjançant la modificació substancial ae la ràtio (costa diners),la comprensivítat i la atenció a la diversitat simultànies (costa mésdiners), la Formació del professorat en la pròpia jornada de treball(també costa diners, per això van diners públics a Ford-Almussa-fes), la construcció de centres ben equipats Í a prop dels usuaris(costa molts diners) o amb la dinamització i finançament de lainvestigació i la renovació permanent (es governa millor en undesert d'idees), SINÓ modificant el calendari escolar, per allò deles vacances, sense comptar amb el professorat.

UN FAVOR IMPAGABLE A L'ADMINISTRACIÓ I UN CONFLICTEMÉS EN L'ESCOLA PÚBLICA. QUI SE'N BENEFICIARÀ?

stepv-iv, la informació al diaLa nostra pàgina web la trobaràs en:

http://www.xa rxancta.org/stcpvcorreu electrònic: stepv-iv@xarxaneta.org

millorar la informació és millorar la participació

...i l'oliper a la FA PA-València, per laseua lluita a favor del'Ensenyament Públic, per a laconstrucció dels centres, per unmodel de centre on l'organització ila convivència és a l'escala de Icspersones que l 'han d'habitar.

L'allPer a la Conselleria d'Educació,per haver introduït en elprojecte de decret d'admissiód'alumnes la possibilitat que elscentres puguen seleccionarl'alumnat, la qual cosa es bendiferent a la coartada de lalliure elecció de centres quediuen propugnar.

Col·laboren en aquest número: José Luis Amés. Carmen Berruezo, Adel Francés, José Herrero, Fernando Latorre, Vicenl Mauri. Alejandro Martínez. Joan Moliner Vicent Monroig. J. M. Mimoz, Fenan Pastor. Rafael Reig. Vicent Veichei, Antoni Vinas.

Alacant: Orense, 3. E Dia. 03003 Alacanl. Tel 522 60 86. Alcoi: Sant Jaume, 15.03800 Afcoi Tel 554 4516 Alzira: Avgía Luis Siirier. 28-1.46600 Alzira. Tel. 240 02 21. Castelló. PI País Valencià. 6.3.13002 Castelló Tel. 20 66 21 València: Juan de Mena. 14. 46008 València. Tel. 391 91 47

d'interès n.s 125-febrer 1998

OPINIÓA BACS AMB LA FORMACIÓDE PERSONES ADULTES

A bacs amb la Formació de Persones Adultes (FPA), esperantel desenrotllament d'una llei que, en mans dels responsables polí-tics, ara compleix 3 anys i està poc més que com va nàixer.

Pensem que quan una llei és aprovada a les Corts i es publicaal DOGV, és un precepte d'obligat compliment. No s'ha explicat-segurament perquè no és possible fer-ho- per què una Llei degener de 1995 porta tres anys sense posar-se en pràctica.

Aquesta situació, tot i ser greu, posa en dubte les condicionsd'una democràcia en la que sembla que la "lentitud institucional"és una forma de vida. El més greu, però, és no saber a hores d'aracom es vol desenvolupar la llei, com es vol aplicar i quina interpre-tació hi fan els responsables de la seua aplicació.

Les responsabilitats de les que parlem són polítiques Í tothomens hauríem de sentir concernits. Reflexionem sobre les cir-cumstàncies actuals.

S'ha realitzat un procés de reforma educativa mitjançant el qualens hem atorgar un nou Sistema Educatiu que configura una granetapa obligatòria fins els 16 anys (Educació Infantil, Primària iSecundària Obligatòria). La Llei de Educació "Villar Palasí", de1970, ha estat substituïda per la LOGSE (Llei d'Ordenació Generaldel Sistema Educatiu). Com afecta aquest canvi per a l'FPA?Actualment, els centres continuen impartint ensenyaments per al'obtenció del Graduat d'Educació General Bàsica, la titulació prò-pia del sistema educatiu anterior. És hora ja que açò es modifíquei entrem en la reforma educativa.

Dels 500 centres d'EPA (Municipals i de la Conselleria d'Educa-ció) es vol que hi haja una continuïtat: les persones adultes hand'assolir una formació bàsica actual, és a dir, la que correspon alGraduat d'Educació Secundària (GES), la qual cosa suposa realit-zar les reformes necessàries quant a plantilles, recursos i infras-tructures en tots els centres de la xarxa pública.

Si açò no es fa adequadament, si aquesta formació no s'estén atota la població adulta, no es pot dir que hi haja un interès peraquest sector educatiu. Pel que es veu, no és prou que la Llei pera la Formació de Persones Adultes existesca; és la voluntat políti-ca la que fa possible que aquesta formació puga generalitzar-se.

Això no obstant, l'FPA també arreplega altres necessitats educati-ves que no són l'obtenció de la titulació bàsica. L'amplíssima pro-blemàtica que es presenta al món del treball i els canvis que es pro-dueixen constantment a la nostra societat, així com la persistènciade grups desafavorits i l'entrada de noves persones en aquestacategoria, fan necessàries unes actuacions diversificades que' à laLlei s'arrepleguen i sobre les quals cal una decisió política.

A la Llei es parla d'actuacions coordinades de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència; de la Conselleria d'Ocupació, i de laConselleria de Benestar Social. Avui, les actuacions d'aquestsdepartaments no es distingeixen per la coordinació de les seuesprogramacions i projectes, ans al contrari, vénen actuant de formaaïllada.

L'aplicació de la Llei comporta, per tant, un veritable canvi enallò que s'ha fet fins ara i que des dels centres d'FPA es focalitzeuna diversificació i una coordinació més eficaç que trenque amb lavisió academicista que persisteix fins ara.

La realitat social és canviant i així s'arreplega a ia Llei, obrint laporta a actuacions en matèria de formació ocupacional i en inser-ció laboral.

La Formació Professional, una etapa renovada per la LOGSE,també s'ha de cobrir mitjançant l'FPA, i ampliar el seu abast a laformació ocupacional i a la formació contínua.

Així doncs, ens trobem en un moment amb la possibilitat quel'FPA es convertesca tota ella en una opció vertaderament renova-dora, amb la finalitat d'atendre una vasta problemàtica del mónadult amb una visió més esperançadora. Des d'aquí convidem tot-hom a conèixer millor els centres d'adults, a parlar amb la gentque hi acudeix, pel tal d'adonar-nos-en de les seues necessitats imotivacions en matèria de formació.

L'FPA s'ha convertit així en un repte per a la democràcia. Laseua planificació i el seu desenrotllament s'ha de fer des de totsels sectors socials. En aquest sentit, a la Llei d'FPA s'arreplegala creació de Projectes de Base Locals o Territorials que progra-men i dinamitzen el propi model d'actuació, atenent les necessi-tats que la localitat o el territori presenten. Aquests projectes exi-geixen la participació de tothom, des dels Ajuntaments fins lesAssociacions de Veïns, passant per tot el qui, d'una o d'altramanera, estan implicats en aquesta formació: centres d'EPA,associacions d'alumnes, col·lectius, empresaris, sindicats, INEM,FÓREM...

Desenvolupar aquests projectes és desenvolupar ia democrà-cia, no debades un dels objectius d'aquesta formació, arreplegat ala LOGSE, és el desenvolupament responsable, crític i participatiude les persones en una societat democràtica.

Amb l'esperança que aquestes idees ens encoratgen tots aparticipar més, a aportar més al desenrotllament de l'FPA, vulltransmetre la il.lusió amb què alumnat i professorat esperem eldesenvolupament de la Llei, però no estaria de més recordar allòque diu la saviesa popular: "Hechos són amores y no buenasrazones".

José Luís Arnés Acevedo. STEPV-iv

DOTACIÓ DE PERSONAL PER ALS CENTRES QUEESCOLARITZEN ALUMNAT DE TRES ANYS

La incorporació de les aules de tres anys als centresd'Infantil Í Primària està presentant greus problemes idisfuncions, en la mesura que suposa noves situacions iproblemàtiques que esdevenen de difícil solució amb elsmitjans existents actualment als centres.

En primer lloc, cal considerar que si bé a la LOGS.Es'arreplega la figura d'una persona educadora de suporta les aules de tres anys, la realitat ha desvirtuat, unavegada més, l'esperit de la llei i l'existència d'aquestsprofessionals als centres és més aviat una excepció.

En segon lloc, cal tenir en compte que, per l'Acordde Plantilles, s'ha proveït els centres de doble línia (6unitats d'Infantil) d'una setena persona de suport per afer front a les noves necessitats educatives i pedagògi-ques que emanen de la incorporació dels tres anys. Tot iaixò, als centres on aquestes unitats estan habilitades ino creades, no existeix la setena persona. Aquesta situa-ció esdevé totalment absurda i injusta, doncs les neces-

sitats de l'alumnat i del centre són exactament les matei-xes en cas de creació o d'habilitació. Cal que totesaquestes unitats signen creades definitivament al catàlegdels centres i proveïdes pels mecanismes reglamentaris.Per altra banda, aquestes vacants corresponents a lasetena persona en centres amb unitats habilitades espodrien proveir de forma provisional.

Per tal d'avançar en la millora de l'ensenyament,rSTEPV-iv exigeix l'Administració la dotació urgentd'una persona educadora, amb la titulació de Jardíd'Infantesa o Puericultura, tal i com es contempla a laLOGSE, amb caràcter general per a tots els centres onhi haja unitats de tres anys. Per altra banda, exigim quetotes les unitats siguen creades i que es dote els centresde la setena persona de suport a les plantilles d'Educa-ció Infantil on existesquen sis unitats de tres anys,independentment de la seua condició de creades ohabilitades.

OPOSICIÓ DEL 97: REGULADA LA FASE DE PRACTIQUES

La Conselleria ha publicat la Resolució de 15 degener de 1997, de la Direcció General de Personal de laConselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que esregula la fase de pràctiques dels aspirants seleccionats enel procés per a la provisió de llocs en el Cos de Mestresconvocat per Ordre de 14 de maig de 1997.

En aquesta resolució s'estableix la composició de lesComissions qualificadores, així com les funcions del pro-fessorat tutor que farà el seguiment de les pràctiques.

També regula l'avaluació i el termini de l'acabamentd'aquestes, que queda fixat per a) 15 de març per a totsaquells que s'incorporaren el passat 15 de setembre.

La Conselleria d'Educació convocarà les activitatsde formació, previstes a la resolució, mitjançant cursosorganitzats pels CEFIREs entre I'l i el 15 de març.

Si teniu cap dubte sobre qualsevol aspecte relacionatamb aquest assumpte, estem a la vostra disposició a qual-sevol de les nostres seus.

L'ESTATUT BASIC DE LA FUNCIÓ PUBLICA DOCENT

El Ministeri d'Administracions Públiques ha encetatles negociacions, en el marc de la Mesa General de la Fun-ció Pública, de l'avantprojecte de "Llei Reguladora del'Estatut Bàsic de la Funció Pública". A la disposició addi-cional 3a d'aquest avantprojecte, es fa referència explícitaal .sector docent en els següents temies:

'" 1. Corresponde al Gobierno proponer a las Cortes lasoases del régimen estatutària de los funcionaríos públicosdocentes de niveles de ensenanza dist.int.os del università-ria, en el marco de la ordenación general del sistema edu-cativa. En ellas se induiran, con las adaptaciones queresulten precisas, aquellas normas de este Estatuto que lessean de aplicación."

EI 5 de desembre de 1997 se'ns facilità l'esborrany i eldia 21 de gener es reuní en el MEC, per primera vegada, laMesa Tècnica entre Administració i sindicats per tald'abordar-lo i acordar una metodologia de treball, així comdels continguts de l'Estatut (el 18 de febrer està previstauna segona reunió).

En la reunió, el representant del MEC manifestà que:- l'Estatut recollirà la normativa, actualment dispersa,

referida a la funció pública docent (per tant, no té caràctermodificador o reformador, sinó més bé "conservador"-sic),

- l'articulat és matèria legislativa i, per tant, correspon ales Corts espanyoles determinar efectivament el seu contin-gut (nogensmenys, el MEC vol comptar amb la participa-

ció sindical per a la seua configuració), i- fins que s'inicie el tràmit parlamentari, hauran de pas-

sar alguns mesos (s'acordà que al mes de juny deuria haverun nou text millorat, per a seguir treballant-lo).

Alguns comentaris sobre l'esborranyPartint d'aquesta enorme provisionalitat del text actual-

ment conegut, poques novetats, pràcticament cap, incorpo-ra en matèria legal (i que afecta al professorat docent fun-cionari no universitari) que no siguen més o menys cone-gudes per altres disposicions legals vigents (Llei 30/1984,LOGSE, legislació autonòmica, etc.).

Al llarg de 60 pàgines, dels 118 articles distribuïts endéneu capítols (com ara Selecció de personal, Accés a dife-rents cossos, Sistema retributiu, Règim de drets i deures...),podem comprovar que no lli ha cap resposta nova a les jaquasi històriques i justes reivindicacions del professoratprogressista.

Aquestes notes només pretenen informar d'aquesta ini-ciativa, tot just inaugurada, i convidar tot el professorat aanar coneguent-la i a participar en l'acció sindical del'STEPV-iv, per tal d'intentar avançar en la consecuciód'un Estatut, que si no contempla les nostres reivindica-cions, haurà de ser "prim" (com deia el representant de laCIG a la Mesa), i penneta en cada territori autonòmic unaveritable negociació del mateix.

PLATAFORMA POR LA ENSENANZA PUBLICA - VALENCIÀ

Nos encontramos en un momento muy critico encuanto a la aplicación de la LOGSE.

El curso 1998-99 se generaliza el 3° de ESO, por loque todos los alumnes de 2° de ESO deben pasar a cursareste nivel en los institutos existentes, pocos para la canti-dad de alumnes que han de incorporarse, lo que provoca-rà masifïcación en las aulas (doble y triple turno de for-ma generalizada).

En los colegios de Primària se tendra que mantener el 1°y 2° de ESO, ya que no tendran espacio en los institutos.

El nuevo decreto de admisión de alumnos supone unafalta de control sobre lo pueden y no pueden hacer loscentros, lo que supone un nuevo ataque de la Administra-ción a todos los que defendemos la Escuela Pública, que,recordemos, no discrimina ni segrega.

Por todo esto, el STEPV-iv, como integranle de la Plata-forma por la Ensenanza Pública, hace un llamamiento atoda la Comunidad Educativa para que participe y apoyelas reivindicaciones y las acciones convocadas desde laPlataforma por la Ensenanza Pública para poder asegurar atodos los ciudadanos el disfrute del derecho a la educa-ción, con las condiciones precisas y exigibles de calidad deinfraestructura y didàctica, así como de accesibilidad, para

asegurar una escolarización gratuita, total y de caíidad paratodosytodas desde los tres anos.

El período de matriculación està cerca. Desde la Pla-taforma por la Ensenanza Pública hacemos un llama-miento a todos los Consejos Escolares de Centro y Muni-cipales para exigir a la Administración la satisfacciónde todas las necesidades educativas.

CALENDARIOMARZOCAMPANA DE MATRICULACIÓN EN LAESCUELA PÚBLICA5 DE ABRILII FIESTA-ENCUENTRO POR LA ESCUELAPÚBLICA"16 DE MAYOII JORNADAS DE PARTÍCIPACIÓN Y DEMO-CRÀCIA EN LOS CENTROS ESCOLARES

Nota: Con motivo del dia 5 de abril, os pedimos lacolaboración con ideas o actividades: grupos de teatro,talleres, ejercicios, juegos, etc.; todo aquello que penséisque se puede hacer en un acto como este.

n.£ 125-febrer 1998 de la primera plana

SECUNDARIA

QUIN MODEL DE PLANTILLES?La Conselleria i els sindicats hem ence-

tat la negociació de les Plantilles deSecundària, per a la qual cosa hern fet ser-vir -nosaltres- un document unitari de totsels sindicats presents en la Mesa Sectoriald'Educació, que contempla, bàsicament, lanecessitat de tractar de forma paral·lela icoordinada tres temes: la planificació deles construccions d'IES i tot el que com-porta; les condicions laborals del Profes-sorat; i les plantifes pròpiament dites.

La Conselleria planteja un canvi demodel, més semblant al dels centres dePrimària, encara que adaptat a les necessi-tats de Secundària, Fins ara, la plantilla esdeterminava en realitat, any darrere any,mitjançant les anomenades "confessions"amb la inspecció educativa. La Conselleriapublicava amb ocasió del concurs de tras-llats la relació de centres amb les placesque considerava "estables", les vacants, iel nombre de professorat definitiu a l'insti-tut en cada assignatura. Les places "esta-bles" reconegudes com a tals eren -són-normalment inferiors a les necessitatsreals i al nombre de definitius dels centresen molts casos, sense raons transparents iobjectives.

Aquest model és clarament contrari alplantejament que s'aplica a les plantillesde Primària, on queda definit el nombre demestres per al nombre d'unitats del cen-tres, la qual cosa estabilitza en gran mesu-ra les plantilles.

El nou model proposat per l'Adminis-tració consisteix, bàsicament, en assegu-rar la quasi totalitat de la plantilla a cadainstitut, en funció dels indicadors hora-ris, la qual cosa dóna com a resultat unnombre determinat de professorat queconstitueix la plantilla estable dels IES,sempre en relació al nombre d'unitatsdels centres. D'aquesta manera es podriaprescindir de les actuals "confessions",almenys pel que fa al 80% de la plantilla.Deduïm que l'altre 20% serviria per asolucionar situacions conjunturals, comara les derivades de les reduccions percàrrecs, les necessitats d'ofertar més omenys optatives, la presència de mésalumnat del previst amb necessitats edu-catives especials, etc.

Aquest model es basa en considerarcompartiments estancs el que són necessi-tats objectivables dels IES, en calcular lacàrrega horària de cada compartiment (enfunció dels indicadors) i, després, tancardepartament per departament la repercus-sió d'eixes hores, assignant a cada depar-tament una part d'eixes càrregues horàriesper tal de "quadrar els horaris de tots elsprofessors estables" (Un departamentconcret d 'un IES concret assumiria: Xhores curriculars, X hores d'optatives, Xhores de tutories, X hores de diversifica-ció curricular, etc.).

La Conselleria ha establert 12 indica-dors i uns criteris per aplicar-los.

La discussió, ara, té dues parts diferen-ciades: Quin model de plantilles volem, iquins criteris s'han d'aplicar (indicadors) icom s'han d'aplicar.

L'STEPV-iv va definir en la Jornadade Secundària del curs passat els criterisbàsics per a la configuració de les planti-lles dels centres. Ara, hem de decidir siestem d'acord o no amb el nou model pro-posat per l'Administració Educativa, con-siderant si suposa una millora o no de lesnostres condicions laborals i de la qualitatde l'ensenyament.

No hem d'oblidar que, sense llevar-liimportància al que hem tractat fins ara, noes més que una part de la problemàtica delsector i que n'hi ha d'altres factors impor-tantíssims que repercutiran, no tan sols en

les plantilles a curt termini, sinó també enel futur de l'Educació Secundària de laxarxa pública, com ara: el calendarid'implantació de la LOGSE, el pla deconstrucció i adaptació dels centresdocents i el seu finançament, la implanta-ció del primer cicle de l'ESO als IES i deltercer d'ESO el proper curs, tot en condi-cions dignes i amb dotacions suficients; laprogressiva Í coordinada substitució del'antiga FP pels nous Cicles Formatius; ladotació als IES dels serveis de transport Ímenjador; la clarificació dels itinerariseducatius per a tota la xarxa pública... És adir, la NEGOCIACIÓ GLOBAL del quesempre hem considerat una vertaderaReconversió.

Per acabar, us informem que en laMesa Tècnica celebrada el passat dia 21de gener es va acordar el següent calendaride treball:

MESES TÈCNIQUES. Divendres 30de gener: recol.locació, reassignació delsefectius, condicions laborals. Dimecres 4de febrer: adaptació del Reglament Orgà-nic Í Funcional dels centres. I una altra pera 1'11-02-98.

MESA SECTORIAL. 18-02-98, 25-02-98 i 04-03-98 per a tancar el tema de lesplantilles i, a proposta dels sindicats, laplanificació de les infrastructures.

MESA SECTORIAL. 06-02-98: calen-dari escolar per al curs 1998-99.

PRIMÀRIA

ARRANJAMENT ESCOLAR (1998-99)

Al darrer All-i-oli (número 124, Extraper a Primària) publicàrem les instruc-cions de 16 de desembre de 1997, de laDirecció General de Centres Docents,sobre criteris generals per a la modifica-ció de la composició per unitats i altrescaracterístiques dels centres docentspúblics d'Educació Infantil (2n cicle),Primària i Educació Especial per al curs1998-99, les nostres esmenes i la valora-ció del nostre sindicat.

El Ple del Consell Escolar Valencià vavotar, el passat 20 de gener, el dictamensobre el document dels criteris amb elsque es realitzarà l'arranjament escolar perel curs 1998-99.

El dictamen aprovat conté recomana-cions com les següents:

- Es proposa l'Administració que rea-litze una campanya d'informació i pro-moció adreçada al conjunt de la comuni-tat educativa per a aconseguir que esgeneraütze la creació de les unitats de 3anys als centres públics.

- Es proposa que, prèviament a l'admis-sió de l'alumnat, F Administració educatiuoferisca llocs escolars per a alumnat de 3anys en tots els centres públics.

- Per al curs 1988-99 han de comple-tar-se les plantilles tipus (de l'acord deplantilles) en tots els centres, la qual cosasuposa que es cree la segona plaça dePedagogia Terapèutica en tots els centresde dues o més línies i la creació del llocde treball 14é en els centres d'una línia,tot açò sense la necessitat de que sigasol.licitat per cada centre.

- En tots els centres amb programeseducatius singulars es reforçarà la planti-lla amb professorat d'acció educativacompensatòria, i els centres d'immersióamb professorat de suport.

- Es proposa que s'escolaritze l'alum-nat de primer cicle d'ESO als Institutsd'Educació Secundària.

- No obstant, s'haurà de dotar tots elscentres de Primària que en el curs 98-99escolaritzen alumnat del primer cicled'ESO amb especialistes de Tecnologia ide Plàstica i Visual.

- Es recomana que s'establesquen unesràtios inferiors a les proposades perl'Administració als centres ordinaris quetinguen unitats específiques d'EE i alscentres específics. Al mateix temps, enfunció dels informes tècnics, que es pugaaugmentar el nombre de les unitats i depersonal que ha d'atendre les necessitatsde cada centre. En aquests centres hihaurà d'haver professorat tècnic de For-mació Professional i, a més a més, hauràde contemplar-se la figura del professio-nal Adjunt de Taller.

- Finalment, haurà de dotar-se als cen-tres CRAS (Centres Rurals Agrupats) dela plantilla prevista a l'acord.

L'STEPV-iv es mostra satisfet ambaquest dictamen perquè arreplega quasitotes les nostres propostes, que han estatobjecte d'un ample consens al ConsellEscolar Valencià. Per tant, l'Administra-ció hauria d'incloure a les seues instruc-cions per a l'arranjament escolar les reco-manacions aprovades amb el suport detots els sectors de la comunitat educativa.

A hores d'ara, les tres DireccionsTerritorials d'Educació i la DireccióGeneral de Centres estan mantenim unasèrie de reunions per a concretar tots elsaspectes de l'arranjament escolar delscentres d'Infantil i Primària Í l'escolarit-zació de l'alumnat del primer cicle d'ESOi del tercer d'ESO als IES, a partir de lesinstruccions abans esmentades i delsinformes tècnics de la Inspecció Educati-va. El següent pas ha de ser la comunica-ció de la proposta de la planificació edu-cativa per al curs 1998-99 als ConsellsEscolars Municipals i a les tres Juntes dePersonal Docent. L'STEPV consideraimportant que el conjunt de la comunitateducativa estudie i faça propostes per agarantir que les propostes del nostre sin-dicat, les recomanacions del ConsellEscolar Valencià i totes aquelles quesuposen una millora de l'ensenyamentpúblic siguen presentades als diferentsòrgans de participació i assumides perl'Administració Educativa valenciana.Ara és important la mobilització i la parti-cipació del professorat i del conjunt de lacomunitat educativa, perquè ens juguemel futur de l'escola pública valenciana.

de l'ensenyament públic n.9125-febrer 1998

LES OPOSICIONS DEL 1991Quan la Reforma Educativa va concretar-

se en un projecte de llei (la futura LOGSE) esva plantejar immediatament el problema dedonar una solució a l'extraordinari nombre deprofessorat interí que prestava els seus ser-veis en el sistema educatiu de tot l'estat (alvoltant de 40.000). La solució d'aquest proble-ma donà lloc a diverses posicions sindicals.Totes elles recollien el supòsit que el procedi-ment d'accés a la funció pública de tot aquestpersonal havia de ser excepcional, singular iextraordinari. La nostra posició, a més a més,seguint el nostre model, coincidí amb la delmoviment assembleari de professorat interí,que exigia una via específica i diferenciada dela que poguera establir-se per a altre tipus depersonal (aturat i de fora del sistema) per aaconseguir l'estabilitat i la condició de funcio-nari. En aquest sentit, vam participar activa-ment en la consolidació, extensió i manteni-ment de les reivindicacions de les coordinado-res d'interins arreu de tot l'estat, exigint unavia per l'estabilitat que no col.lisionara frontal-ment amb els legítims interessos dels aturatsper obtenir un lloc de treball.

Tanmateix, la LOGSE va contemplar la fór-mula pactada pel Ministeri amb ANPE iCC OO, i en la Disposició Transitòria Cinque-na va donar una eixida a l'exigida estabilitatdel personal interí, que l'enfrontava necessà-riament als mestres i llicenciats aturats de foradel sistema en crear una única via que feiaconvergir els dos col·lectius.

Aquesta via legalment establerta tingué elseu desplegament en una norma bàsica pertot l'estat, el Reial Decret 574/1991, el qualcontemplava les característiques del singularprocés selectiu i el barem marc en el qualhavien de basar-se les tres convocatòries delsistema transitori, l'engegada de les qualshavia de recaure en el MEC i les Administra-cions educatives autonòmiques amb com-petències plenes. El conflicte estava servit,amb impugnacions directes al propi ReialDecret i indirectes a través de diversos recur-sos posteriors contra les distintes convocatò-ries que anaven produint-se (Andalusia,Canàries, Galícia, País Valencià).

Nogensmenys, en plantejar-se el conflicte,que vam anunciar a temps, no dubtàrem enmantenir-nos fidels a l'elemental principi sindi-cal de lluitar per l'estabilitat dels treballadorsque en aquell moment tenien un lloc de treballal marge del títol que ostentaren: no vam can-viar interins per aturats en virtut de l'eventual,i de vegades aleatori, èxit puntual que uns oaltres pogueren assolir en unes oposicionsmolt discutibles.

Al País Valencià, a l'inicial conflicte jurídicplantejat per un col·lectiu d'opositors queimpugnaren les convocatòries d'accés al Cosde Secundària i de Primària de l'any 1991, uncop iniciada l'oposició amb el barem del ReialDecret, es va unir la consolidació d'una ideo-logia mantinguda per una organització, elCOEP, que va dur a terme una campanyapolítico-ideològica el denominador comú de laqual era el menyspreu, la denigració i la humi-liació sistemàtiques de! col·lectiu d'interins (idels sindicats que els defensaven), de la seuacapacitat docent i del seu treball, atribuint-setan sols la idoneïtat de la tasca docent a ellsmateixos. Al llarg del temps aquesta persecu-ció anà fins i tot a la impugnació sistemàticade tot allò que íinguera a veure amb els inte-rins i els aprovats pel sistema transitori (Acordd'inierins signat per l'Administració i els sindi-cats, constitució de borses de treball, actesd'adjudicació de setembre, concurs de tras-llats, etc.).

Les actuacions del COEP tingueren acolli-da en el Tribunal Superior de Justícia de laComunitat Valenciana, que va admetre lesseues posicions amb les sentències quedeclararen no ajustats a la Constitució elsbarems arreplegats en les convocatòries, tantde Primària com de Secundària, Í determinàuns nous barems que devia aplicar la Conse-lleria d'Educació. Aquesta, en primera instàn-cia, no estava disposada a recórrer davant elTribunal Suprem aquestes sentències, cosaque va fer per la pressió de la vaga de 4 defebrer de 1992 i es va comprometre a defen-sar decididament el sistema transitori de laLOGSE, que primava els interins en l'accés ala funció pública.

Al costat dels recursos de la Generalitat esvan articular d'altres de diversos col·lectius

representats, entre d'altres, pels serveis jurí-dics de l'STEPV.

Els recursos d'apel·lació i de cassació pos-teriors van ser rebutjats primer pel TSJCV, ihagueren els recurrents d'acudir en queixa alTS, que finalment els va admetre. Aquestaoposició del TSJCV constitueix també una deles causes del retard en la solució definitivadel problema.

Al mateix temps, la Conselleria no recone-gué, en principi, altra llista d'aprovats que ladel barem del Reial Decret i de la pròpia con-vocatòria, admetent-los com aprovats en lesadjudicacions de places de setembre delsanys 91 i 92, fins que amb el canvi de Conse-ller a agost del 1993 va ser prioritzada incom-prensiblement la llista d'aprovats segons elbarem del TSJCV, posició que va donar lloc ala conflictiva adjudicació de places de setem-bre del 1993. Així mateix, degut al canvi derumb de la Conselleria, les oposicions del 93,realitzades els primers mesos del 1994, esvan celebrar amb el barem dictat pel TSJCV,quan la prudència i la coherència políticaaconsellaven la no celebració.

El TS i el Tribu-nal Constitucionaldicten durantaquests anys unmunt de sentèn-cies, totes ellesfavorables al sis-tema transitori,que permeten a laConselleria convo-car sense excusesles oposicions del94 i del 95 segonsel barem unàni-mement recone-gut i avalat pelsAlts Tribunals, laqual cosa contra-diu palesament elnomenament coma funcionaris decarrera, produïtper Resolucionsde 24 de generdel 1995, del per-sonal tant aprovatpel barem delReia! Decret com,incomprensible-ment, de l'aprovatpel barem delTSJCV. Aquestés, sens dubte, undels majors errorscomesos perl'Administració alllarg de tot el con-flicte, perquèimplicava a la llar-ga o a la curta elcessament com a funcionaris de carrera d'undels dos col·lectius quan definitivament el litigijurídic acabarà, i en aquell moment era abso-lutament previsible com acabaria. Aquestamesura apareix encara amb més gravetat desdel moment en què no es va permetre la sus-pensió temporal en la presa de possessiócom a funcionari de carrera d'un personal quequedava impossibilitat, si no renunciava a laseua condició, a no poder subsanar la seuasituació presentant-se a noves oposicions.

Les conseqüències han estat molt greusper als intervinents directes en el conflicte,però ho han estat també per al propi sistemaeducatiu valencià: ha quedat totalment malba-ratat el sistema transitori d'accés pel terribleretard que ha sofert la seua aplicació, coinci-dint amb convocatòries ordinàries en totl'estat i per la disminució de places que hapatit, de manera que el nombre d'interins quehan accedit a la condició de funcionari siganotablement inferior al projectat pel sistematransitori, i ha significat un greu deterioramentdel sistema educatiu públic, farcit de lluites,enfrontaments i desqualificacions públiquesdel seu professorat interí o originàriamentinterí, que han arribat als claustres i lamenta-blement a les aules.

La darrera sentència que cabia esperarsobre el barem que va servir per a la selecciódels aspirants a funcionaris de carrera delCos de Professors d'Educació Secundària ehles oposicions del 1991 (a l'espera de la de

- Que els nomenen a tots i ja voreni què passa.

Primària) ha estat emesa el proppassat dia 9de desembre de 1997 pel Tribunal Suprem(TS), el qual ha estimat favorablement elsrecursos de cassació interposats per viaordinària per la Generalitat Valenciana, uncol·lectiu molt petit d'afectats i el col·lectiurepresentat pels serveis jurídics de l'STEPV-iv.

Aquesta sentència, així com les anteriorsde l'Alt Tribunal i del Tribunal Constitucionalreferents a les oposicions del 1991, tant peramestres com per a professorat de Secundà-ria, confirma la legalitat de l'Ordre de 29d'abril del 1991 i, expressament, la del baremque dita Ordre conté, en contra de les tesisdefensades, amb tanta obstinació com faltade raó, pel denominat Col·lectiu d'Opositors -COEP-, promotor de nombrosos recursoscontra la citada Ordre de convocatòria, quesempre trobaren empara en el Tribunal Supe-rior de Justícia de la Comunitat Valenciana(TSJCV), sobre el qual el TS diu: "El uso desu independència por ei Tribunal 'a quo', queeste Tribunal Supremo respeta, no justificaque su ejercicio se ampare en la base de par-

tida de una ine-xactitud consta-table, como lo esla de atribuir lacondición de úni-ca sentencia,cuya doctrinaexpresamente seelude, cuando enella se citanotras dos ante-ríores del mismocontenido, lo quedenota o bienuna conscientsactitud de dístor-sión del conteni-do de la senten-cia, o bien queno se ha lefdocon la atenciónque deben mere-cer a todos lostribunales lassentencias del'órgano /urisdic-cional superior atodos los orde-nes, salvo enmatèria degarantías juris-diccionales' (Art.123.1), que es elTribunal Supre-mo, actitudesigualmente ina-ceptables". Aixícom: "No cabéque la jurisdic-ción utilice sus

propios criterios de valoración, sustituyendoen esa tarea a la Administración, para decidirquè méritos deben tener mayor entidad y quèpuntuaciones deban ser las adecuadas, cues-tiones que entran dentro del margen de liber-tad de apreciación que corresponde a laAdministración, siempre que se respeten losmàrgenes de la Ley y del Reglamento, que eneste caso no se vulneran".

La sentència del Tribunal Suprem contéuna exhaustiva i pedagògica argumentaciójurídica que ve a resumir-se en la considera-ció del caràcter singular, excepcional í extra-ordinari amb què la LOGSE ordenà la posadaen marxa d'un procés selectiu amb la finalitatde donar solució a l'abundant professoratinterí que en aquells anys -com ara mateix-prestava serveis per a les diferents Adminis-tracions educatives de l'Estat. Per tant, nocabia considerar aquelles oposicions del 1991com un procés ordinari amb característiquesordinàries, sinó com un procediment extraor-dinari les condicions particulars del qualhavien de servir a l'objectiu proposat, com eraatendre, preferentment, els mèrits de les per-sones que venien prestant els seus serveis,des de feia molts anys, als centres públics.

En relació amb les conseqüències quepoden derivar-se d'aquesta darrera sentènciadel TS -que, com hem dit, tanca el procésseguit per a Secundària-, convé recordar rei-teradament que els responsables de la Con-selleria de Cultura, Educació i Ciència decidi-

ren, en contra del parer d'aquest sindicat,nomenar com a funcionaris en pràctiques en1993 i, finalment, com a funcionaris de carre-ra des del 1995 tant els aspirants seleccionatsen funció del barem contingut en l'Ordre deconvocatòria (que aleshores ja tenia la confir-mació del Tribunal Suprem) com aquells aspi-rants el títol dels quals no era altre que unasentència més del TSJCV que continuavamantenint, "contra viento y marea", un baremalternatiu. És aquesta sentència la que, ara,el Tribunal Suprem, amb aquesta darrerasentència de cassació, ha revocat expressa-ment. En aquests moments, doncs, aquestsdarrers aspirants (283) s'han quedat sensel'únic suport jurídic de què es va servir la Con-selleria per realitzar aquell nomenament ambtrets salomònics, i que, en contra d'allò quees pretenia aleshores, no sols no tancà elllarg i tortuós contenciós, sinó que prolongà lainseguretat jurídica dels aspirants nomenatsfins aquests darrers dies. És molt rellevantrecordar una vegada més que el BOE de 23de febrer del 1995 publicà la Resolució de 24de gener, del Director de Personal de la Con-selleria d'Educació i Ciència, per la quals'aprovà l'expedient del procés selectiu con-vocat per a l'ingrés al Cos de Professorat deSecundària en 1991.

En aquesta Resolució es van incloure,d'una banda, les persones seleccionades enel marc de l'Ordre de convocatòria de 29d'abril de 1991, tot açò en compliment de laSentència del Tribunal Suprem que avalavadita convocatòria. Per altra banda, també esvan incloure aquells que, entre els opositors,resultaren seleccionats per l'aplicació delbarem alternatiu contingut en la sentència772/1993, de 24 de desembre del 1993, delTribunal Superior de Justícia de la ComunitatValenciana, i contra la qual... "la GeneralidadValenciana (...) interpuso recurso de queja,estando pendiente su resolución por el Tribu-nal Supremo...". Segons aquesta mateixaResolució i en relació amb els actes de nome-nament dels qui reberen empara del TSJCV..."procede que la Administración realïce losactos debidos en cumplimiento de dicha sen-tencia, aunque la eficàcia de los mismosdependerà, en definitiva, del éxito de losrecursos interpuestos ante el Tribunal Supre-mo".

Finalment, aquest nomenament condicio-nal queda de bell nou reflectit en la part dispo-sitiva de la Resolució esmentada, amb majorclaredat si fóra possible, en el següent parà-graf: "Los aspirantes que se reladonan en elAnexo H, que aparecen con asterisco, corres-ponden a tos seleccionados cuya situaciónjurídica en este acto de aprobación del expe-diente, de propuesta de nombramiento comofuncionario de carrera e incluso su propionombramiento dependerà del sentido de lasresoluciones que dicte la Sala Tercera del Tri-bunal Supremo en los recursos que ante lamisma penden".

Així doncs, sembla clar que l'Administraciótenia previst que poguera arribar aquestmoment. La pèrdua de la condició de funcio-nari de carrera és inevitable, i així ho va esta-blir en 1995 la pròpia Administració. Aquestaconseqüència jurídica, no obstant, seria lamateixa encara que no l'haguera prevista laResolució de nomenament.

Per a l'STEPV, la situació actual deu molt ala contumàcia amb la qual actuaren els repre-sentants del denominat Col·lectiu d'Opositors,sembrant pertot arreu recursos contra l'Ordre,contra el barem i contra les llistes de seleccio-nats, utilitzant la via de protecció de dretsfonamentals i també la via ordinària, impug-nant també la constitució de les actuals borsesde treball i els diversos actes d'adjudicació dellocs de treball per a interins. Tot açò provocàun rosari de sentències del TSJCV que hanjudicialitzat el sistema educatiu des de fa anys.Així mateix, el divorci permanent entre lestesis defensades pel Tribunal autonòmic i elscriteris del Suprem i del Constitucional s'uneixa l'actuació del COEP i constitueixen les cau-ses que expliquen un procés que dura ja setanys, amb les conseqüències que ara recauensobre les 283 persones perjudicades per lasentència. No s'ha d'oblidar que l'any 1993 elTribunal Suprem ja havia establert jurisprudèn-cia sobre les oposicions, en la nostra i enaltres comunitats autònomes.

Secretariat Nacional STPV-iv

n.e 125-febrer 1998 de l'ensenyament

En tramite en el Consejo Escolar ValencianoNUEVO DECRETO DE ADMISION DE ALUMNADO

En el nuevo decreto sobre admisión de alumnosen los centros sostenidos con fondos públicos des-laca el cambio, respecto al Decreto vigente, de loscriterios que otorgan al alumnado la puntuaciónpor la cual se establece el orden de prelación paraser admitidos en la matriculación.

Mientras que en el decreto ahora vigente, porlos criterios bàsicos, como la renta familiar, la pro-ximidad del centro al domicilio y la existència dehermanos en el centro se otorgaba un total màximode 10 pimtos, a los que cabia sumar otros criterioscomplementarios, con un total màximo de 2 pun-tos mas, ahora, por los mismos criterios primordia-les, se siguen dando hasta los 10 puntos, però porlos complementarios que se anaden en concurrèn-cia con los anteriores se pueden dar hasta 10 pun-tos mas, lo que sin duda disuelve el caràcter pri-mordial de los primeros criterios.

Entre los criterios complementarios novedosos,destaca la discrecionalidad con que los consejosescolares de los centros podran otorgar 1 punto,una posibilidad que hasta ahora no existia, pues loscentros podian otorgar, como ya hemos dicho, has-ta dos puntos por los criterios complementariospreviamenle lljados y cuyo contenido era favore-cedor de determinadas siluaciones sociales mere-cedoras de especial protección.

Este punto que podran dar los centros con abso-luta libertad podria resultar peligrosameníe discri-minatorio o selcctivo si los consejos escolares lousaran sin una necesaria sensibilidad social quefavoreciese a las familias mas desprotegidas.

Así mismo, se amplia desde el 0-3 aíïos llasta el0-6 anos el tramo educalivo en el que se favoreceracon puntuación adicional a las familias en que tra-bajen el padre y la niadre. Esta puntuación, que enprincipio favorecc la incorporaciód de la mujer altrabajo, por lo que cabé considerada como positiva,no tiene en el baremo el contrapeso de considerartambién la situación de paro por la que atraviesanmuchas familias, por lo que cabria estudiar todoello con mas detenimiento, con objeto de no acabarpriorizando una situación de pleno trabajo familiarfrente a la del desempleo, desgraciadamente muyfrecuente aún.

Durante la tramitación del decreto en el Conse-jo Escolar Valenciano, el STEPV-iv impulsarà losacuerdos necesarios con el resto de organizacionesrepresentativas de la comunidad educativa, conobjeto de mejorar su contenido y proponer la eli-minación de aquellos extremos que sean suscepti-bles de ser usados de forma discriminatòria o sele-cionadora del alumnado, tanto en centros públicos,como en centros privados concertados.

CONCLUSIONS de la JORNADA DPROFESSORAT INTERÍ

El passat 13 de desembre el sindical va orga-nitzar una Jornada de Professorat Interí, per atractar diversos assumptes que tenen a veure ambles nostres condicions de treball. L'objectiu de laJornada va ser debatre amplament temes com arala situació actual, l'acord de professorat interí de1993, la situació del professoral interí a d'altrescomunitats autònomes, l'accés a la funció públicadocent, les perspectives de treball en el futur... Enaquesta reunió es va acordar treballar per a acon-seguir organitzar i rellançar cl moviment de pro-fessorat interí i es va elaborar la següent Platafor-ma Reivindicaliva:

1. Aconseguir la reforma legal per a l'accésespecífic del professorat interí, és a dir, un accésdiferenciat a la funció pública docent, lligat a laformació i a Fcxperiència docent, que reconegaque el professorat interí ja forma part del sistemaeducatiu. En aquest sentit, qualsevol oferta d'ocu-pació pública ha d'estar condicionada a la solucióprèvia de l'accés del professorat interí.

2. El manteniment de les actuals borses detreball i la preferència del professorat interí pera obtenir vacants i substitucions. En aquestalínia, cal incorporar a les borses de treball alpersonal que haja prestat serveis o que ho façaen el futur. Ens referim a les persones de lesborses de treball de meslres del 89 que notenien serveis fins el curs escolar 1996-97, lespersones de les borses de treball de mestres del1996, de Ics borses de mestres del 1997 o de lesfutures, tant de mestres com de professorat deSecundària. Estem en tolal desacord amb la"rotació en el Ireball". És necessari que s'unifi-quen toies les borses de Primària en una únicaborsa amb els mateixos drets, i que les personescontractades en les borses del 1996 i 1997 pas-sen a ocupar el seu lloc a la borsa general deprofessorat interí, evitant que siguen acomiada-des en el futur.

Per altra part, atesa l'actual situació al PaísValencià i els elements nous que han aparegutdes de la signatura de l'Acord del professoratinterí l'any 1993 (siluació jurídica derivada delconílicle de les oposicions, nombre considerabled'aprovals sense serveis per a l'AdministracióEducativa en el PV, reconversió del sistema edu-catiu...), hem de treballar per a garantir la conti-nuïtat en el treball, en la l ín ia d'aconseguir unpacte d'estabilitat.

3. També cal treballar per a millorar les condi-cions de treball, per equiparar-les a les que té el ;

funcionarial de carrera, i en concrel, cal traclar ;lemes com la igualtat salarial, l'accés real als :Plans de Formació de l'Administració. En defini-liva, eliminar qualsevol aspecle discriminalori.

A més a més, cal garantir l'estabilitat delscol·lectius afectats per problemes de titulacions od'especialització derivats de l'aplicació de laLOGSE, especialment el Professoral Tècnic deFormació Professional, el professorat del Cos deMestres o d'algunes especialilals de Secundària.

4. Reivindiquem que els acles d'adjudicacióde places es facen amb les màximes garanties peral professoral que hi participa; entre altres aspec-les, reivindiquem la publicació de les llisles departicipanls i de les vacants amb temps suficient,contractacions des del primer dia fins l'acaba-ment del curs escolar, etc. Exigim actes presen-cials, per ser més transparents i tenir més possibi-litats d'elecció de vacants o substitucions.

El sindicat ha convocat assemblees per a fixar }el calendari d'actuacions per donar suport de la ,Plataforma Reivindicaliva. Entre les mesures de ipressió que l'STEPV proposa està la realitzacióde concentracions, tancaments, arreplegada designatures, fer pública la situació del professoratinterí als mitjans de comunicació..., i si l'Admi-nistració no dóna una resposta satisfactòria caldràintensificar aquestes mesures de pressió.

OPINIÓ

EDUCAR O VIGILAR I CASTIGAR"Les llet's contenen els homes, però no els canvien".

Rousseau.

Za nina dòcil obedece siempre a su maesfra,Los ninos dócües obedecen siempre a sus maestroSj

És un tòpic que es mostra cert acada instant que allò que no és als mit-jans de comunicació no existeix. I, mésencara, són els mitjans de comunicacióels que marquen què és allò que ensha d'importar i què és allò sobre el queens hem d'ocupar. Les urgències de lavida són les urgències dels mitjans decomunicació. Avui la informació, mésque córrer, vola, i sembla que aquestscanvis imparables i tan accelerats hanespatllat la nostra maquineta de captarla realitat, la nostra capacitat de refle-xió. Les urgències de la societat medià-tica ens han portat, més que no pasinformació per a l'anàlisi, delectança enla morbositat. I se'ns mostren com anovedosos vells problemes i vellesqüestions sobre els quals sembla queningú no vol tornarà reflexionar. Que laviolència n'és un d'ells ningú no ho potdubtar. I que la violència és un elementpresent en totes les relacions humanesnomés s'amaga als ulls d'aquells quevolen patrimonialitzar-la: la violència ésla norma, i no l'excepció. Violència con-tra els menors, violència domèstica,violència contra els pobles, violènciareligiosa, violència sòcio-laboral, violèn-cia al carrer..., í ara també violència ales escoles.

Ara bé, és la violència una condicióessencial de l'ésser humà o només lacondició general en la qual s'hi troba?Esbrinar la resposta a aquesta qüestiói descabdellar el nus de l'origen i fona-ments de la violència ha estat tasca ala qual s'han dedicat si més no elsfundadors i continuadors de la teoriasocial. De Hobbes a Weber, de Rous-seau i Kant a Hannah Arendt o Haber-mas, podem trobar el més granat de lareflexió occidental sobre les bases dela nostra organització social, i sobre lalegitimitat o no del poder que la sus-tenta. Però fins i tot podem remuntar-nos als orígens de la nostra cultura iveure com la força és el veritable temade la ///acte, com ha assenyalat Simó-ne Weil. "La força és allò que fa, dequalsevol que li és sotmès, una cosa",diu la pensadora francesa. La força, laviolència, instrumentalitza aquell sobreel que és exercida.

Però, insistesc de nou, no hi hatemps per a la reflexió; només esdemanen mesures, solucions imme-diates. Perquè el valor suprem és laseguretat. I si de cas s'ha de discutirsobre alguna cosa, ha de ser sobreels mitjans per poder reprimir-la, nosobre els seus orígens, no sobre lesseues causes. Ens hauríem de pre-guntar: per què, ara i ací, sorgeix laqüestió sobre la violència a l'escola?Es que fins ara no n'hi havia? A quinaviolència ens referim? Totes aquestesqüestions són bandejades per anardirectes a solucions merament repres-sives per part d'aquell qui, com haassenyalat Max Weber, ostenta elmonopoli de la violència física legíti-ma: l'Estat. I se'ns proposen vellessolucions per tal d'eradicar-la. Comque l'individu és un ésser malvat per

naturalesa, cal vigilar-lo, i si de cas,castigar-lo, per tal que no exercescaaquest poder maligne que es troba enell. El gran Leviathan vetllarà per lanostra seguretat i nosaltres continua-rem sent aquell ramat que hom preténque continuem sent.

I la solució ens ve servida de lamanera en la qual només ho saben ferels reformadors: fem lleis que contin-guen aquests impulsos malaltissos,instal·lem cameres que vigilen elramat, per poder extirpar així del cossocial aquells desnonats que alterenla miserable servitud que anomenempau. La solució, doncs, és l'omniscientull del Leviathan. Portem fins a l'últimextrem la idea del panòptic, aquellavella idea de la visibilitat permanent:que res del que hom puga fer no pas-se desapercebut. I això en base a lacreença de Bentham, l'inventor delpanòptic: "Romandre incessantment ala vista de l'inspector és perdre, enefecte, l'oportunitat de fer mai í, gaire-bé, la idea de voler-lo". No hi ha possi-bilitat de redempció, deixem-nos estarde magres utopies i fem cas a l'únicaideologia possible: siguem realistes,diuen. Perquè l'ésser humà és violentper naturalesa, i si no s'hi intervé,esclata la més gran guerra de "totscontra tots". Així doncs, es basteixentota una sèrie d'institucions socials lafinalitat de les quals és la contenció:des de les lleis fins a l'escola. Ai las!L'escola com a establiment de discipli-na i el mestre com el gran inspectorde la vigilància. I com no fer servir elsgrans avenços que la tècnica ha posata la nostra disposició. Els artefactesque inventa la tècnica fan més realitatavui que mai aquell somni del panòp-tic, del gran ull que tot ho vigila.

Aquest principi d'inspecció general hafet de tota la societat sencera, i ara s'hivol incloure també l'escola, un immenspanòptic: els ciutadans/els alumnes estenen com a objecte d'informació, peròmai com a subjectes de comunicació.Torna altra vegada el binomi informació-control com a criteri fonamental del'exercici del poder. I la conseqüència ésclara: s'instal·la entre nosaltres la por,garantia de servitud permanent. És aixícom s'assenta la ideologia del "tot vabé" per a que res no vaja millor. Aquestaideologia que tot ho arrasa i que impe-deix que cresquen les minses llavors defa utopia, de la possibilitat de canvi, del'exigència d'anar més enllà. I heus aquíaltra vegada el debat que hauria d'haverestat sempre permanent: és i ha de serl'escola simplement el reflex d'una reali-tat que, per honestedat intel·lectual i peramor als humans, no ens agrada?; o,per contra, ha de ser l'escola, i la tascadel mestre, el germen d'un futur méshumà, més igualitari, on puguen desen-volupar-se les capacitats que la natura-lesa ha dipositat en nosaltres? Mirem-ho.

Vicent Monroig ClimentProfessor d'Ensenyament Secundari

de l'ensenyament privat n.e 125-febrer 1998

NEGOCIACIÓ AMB LES PATRONALS

El passat 3 de desembre vam tenir una primera reu-nió amb les Patronals, una presa de contacte en vies anegociar un acord autonòmic laboral.

En l'anomenada reunió es va fer una anàlisi del graude compliment de l'acord de l'aplicació de la LOGSEals centres concertats i es va valorar negativament pertotes les parts el grau de compliment de l'esmentatacord en alguns aspectes, fonamentalment en els aspec-tes retributius referits al pagament de la caporalíad'estudis de Primària, despeses de funcionament (onestà inclòs el salari del PAS). Des de l'STEPV-iv vamplantejar que una part daquestes temes es podrien solu-cionar dins del marc aulonòmic que delimita aquestaMesa.

Les Patronals no volen, de cap manera, establir unanegociació autonòmica. Davant d'aquesta postura,nosaltres vam insistir en la necessitat que, almenys,havíem de tractar aspectes relatius al PAS, taules sala-rials, distribució de jornada, BUP i 2° cicle d'ESO,salari d'Infantil, càrrecs unipersonals, plantilles deSecundària... Les Patronals van dir que ho estudiarien ien dates properes convocarien una nova reunió. La rea-litat, però, és que a hores d'ara totes les dates proposa-des han anat ajornant-se sense que s'haja celebrat capnova reunió. És provable, si no hi ha més ajornaments,que l'esmentada reunió es produesca a primers defebrer.

Per a l'STEPV-iv és inacceptable que no s'hajaconstituït ja una mesa negociadora "patronals/sindi-cats" que done solució, com a mínim, a tots els aspec-tes que des de l'Acord per a l'aplicació de la LOGSEincideixen en les condicions laborals dels treballadors itreballadores. Situacions com l'actual ajornament de lanegociació de la revisió salarial en el conveni estatal(veure article sobre la negociació col.lectiva) no hau-rien de produir-se. Cal distribuir la jornada "de pissa-rra" ja que s'ha incrementat el nombre de professoratals centres; cal repercutir sobre el salari del PAS elsincrements de la partida de despeses de funcionament;cal regular tots els càrrecs unipersonals -tant pel lliura-ment de hores leclives com pel que fa al complement

retributiu-, etc. Com es pot veure, no són pocs elstemes que cal resoldre i ens pareix una irresponsabilitatque, tenint els instruments legals i econòmics per a fer-ho, per interessos "incomprensibles" no ho fem.

NÒMINA 1998 PER ALPROFESSORAT DELSCENTRES CONCERTATS

Aprovats els Pressupostos de la Generalitat Valencia-na per l'any 98, on es recull, entre d'altres concepts,l'augment del complement d'homologació retributiva iconegut que, segons els Pressupostos Generals del'Estat, l'increment salarial és del 2,1 %, la nòmina delpersonal docent concerlal serà la reflectida a les taulessegüents, en funció dels nivells educatius:

PRIMÀRIA i 1ER. CICLE D'ESOany 1997 any 1998

salari base 195.890 200.004complement homologació 4.185 8.546

2° CICLE D'ESO, BUP, COU i BATXILLERAT, FP1any 1997 any 1998

salari base 230.036 234.867complement homologació 4.559 9.310

FP2, FP GRAU MITJÀ i FPE GRAU SUPERIORany 1997 any 1998

salari base 230.036 234.867complement homologació 4.559 9.310

AGREGATS/DES FP1, FP2, FP GRAU MITJÀ i FPEGRAU SUPERIOR

any 1997 any 1998208.186 212.5584.319 8.820

NEGOCIACIÓCOL·LECTIVA

salari basecomplement homologació

Totes aquestes quantitats són brutes, cal aplicar elsdescomptes de la Seguretat Social (multiplicar el salarimensual per catorze i dividir-ho per dotze, i, sobre elresultat, aplicar el 6'4%) i d'IRPF (d'un 10% a un 18%en funció de la retribució total de cadascú).

Els salaris, per al personal docent concertat, s'abona-ran a partir de la signatura, amb les Patronals, del Con-veni, bé l'estatal, bé l'autonòmic.

Pel que fa a l'increment salarial de la resta de perso-nal (docents sense concertar, PAS...) l'increment salarialestà pendent de negociació. A més a més, en el cas delPAS, l'increment de la partida de despeses de funciona-ment ha estat d'un 2% -on està inclòs el seu salari-, peral conjunt de l'Estat, excepte per al País Valencià, que,per a Primària, ha tingut un increment del 3'5%; lògica-ment, aquest increment caldrà que repercutesca, en lamateixa mesura, en el salari d'aquest personal.

Dels 11 convenis d'àmbit estatal que hi ha dins delsector de l'ensenyament privat, en l'any 98 es negocienels següents:

- IX Convenio Colectivo de Centros de Asistencia,Atención, Diagnostico, Rehabilitación y Promoción deMinusvàlidos. Aquest conveni ja no ens afecta perquèja es signà un Conveni Autonòmic amb vigència fins el31 de Desembre de 1998. No obstant, es va constituir laMesa el passat 21 de gener.

- VI Convenio Colectivo de Centros de EnsenanzaPrivada de Régimen General o Ensenanza Reglada sinningún nivel concertado subvencionado (ACADE).Sense data per a constituir la Mesa

- III Convenio Colectivo de Ensenanza y Formaciónno Reglada. Sense data per a constituir la Mesa.

En la resta de convenis només cal negociar la revi-sió salarial per a 1998, i també estan sense data deconstitució de la Mesa, excepte el d'Educació Infantil,que s'ha convocat per al dia 11 de febrer.

Pel que fa al Conveni de Concertada, sospitem que,com que estan negociant amb el MEC un acord sem-blant al nostre (plantilles, homologació, etc.), que hande signar cap al mes de maig -ja que aquest estiu esprodueixen les transferències i el MEC ja no tindràcompetències- encara que s'ha convocat la constitucióde la mesa per al proper dia 5 de febrer, estan ajornantla negociació per arreplegar els possibles incrementsdhomologació. Una vegada més, els Sindicats i lesPatronals "de Madrid" sols pensen en clau "MEC",oblidant que hi ha CCAA amb transferències queaquest problema el tenen resolt -com ací- i que aquestajornament sols els causa perjudicis. Açò estaria solu-cionat amb la negociació autonòmica.

NEGOCIACIÓPLANTILLES SECUNDÀRIA

Amb un any de retard sobre el previst a l'acord per a la implantació dela LOGSE, el darrer 16 de gener l'Administració es va comprometre anegociar les plantilles de Secundària i va obrir un calendari de reunionsconsistent, en principi, en tres Meses Tècniques i dos de la Comissió deSeguiment. Les dates proposades són el 29 de gener, 5 i 12 de febrer perles Meses Tècniques, i 19 i 26 de febrer per la Comissió de Seguiment.

Els sindicats mantenim la nostra plataforma unitària i proposem unmodel de plantilles de 9 professors/es per a centres d'una línia, 17 per acentres de dues línies i 25 per a centres de 3 línies, per la qual cosa lesràtios professor/a/aula quedarien en 2'25, 2' U i 2'08, respectivament.

D'altra banda, l'horari curricular (per entendre'ns, l'horari de pissa-rra) queda establert en 152 hores d'un total de 225 hores lectives, 286hores d'un total de 425 i 420 hores d'un total de 625 hores, és a dir, unamitjana de 16'8 hores/setmanals; la resta de l'horari és a distribuird'acord amb les necessitats del centre en una relació dactivitats arreple-gades en la proposta sindical (quadre adjunt), que serien les següents:necessitats educatives i orientació, funció directiva (càrrecs uniperso-nals), coordinació de departaments, substitucions, organització de mate-rial didàctic i biblioteca. Aquesta redistribució horària passaria necessà-riament per la redefínició del concepte d'"hora lectiva/hora complemen-taria" que haurà d'arreplegar-se en el futur Acord Laboral Autonòmic,que esperem negociar el més aviat possible amb les Patronals.

PROPOSTA SINDICAL UNITÀRIA

Horari curricularNec. Educat./ OrientacióFunció directiva (Secret/Direcció)Cap d'EstudisCoordinació Depart./SeminarisSubstitucionsAcció TutorialMitjans AudiovisualsAct. deport./musicalNormalització lingüísticaCoordinació CEPOrg. mater. didàct. i biblioteca

TOTAL HORARI LECTIU

PLANTILLES TIPUS

1 LÍNIA15218128816411212

225

9

2 LÍNIES2863624161632811212

425

17

3 LÍNIES42060321624481222423

625

25

Àrees i matèriesValencià: Lleng. i Lit.Castellà: Lleng. i Lit.Lleng. extrangeraMatemàtiquesCCSS: Geog. i Hist.ÈlicaEducació FísicaCiències NaturaBiologia i GeologiaFísica i QuímicaEd. Plàstica i VisualTecnologiaMúsicaOptativesTutoriaReligió/Act. alternat.

TOTAL

ler33333

23

1,52

1,5414

34

1 LÍNIA2on

33343

23

1,52

1,5412

33

3er

33333

24

232412

35

4rt

3336322-

15

814

50TOTAL hores: 152

1er

6

6666

46

343826

66

2 LÍINIES2on

66686

46

343823

65

3er

66666

48

464823

69TOTAL hores:

4rt

6669644-

21

1626

86286

3 LÍINIES1er

99999

69

4,56

4,51238

98

2on

999129

69

4,56

4,51234

97

3er

99999

612

6961234

103TOTAL hores:

4n99912966-

27

2438

122420

1

ULTIMA HORA•" " ' ' .. . . • . • • • -1

En la primera Mesa Tècnica prevista pera negociar les plantillesSecundària, l'Administració ens ha entregat el primer esborrany

dede

plantilles de l'ESO. La proposta contempla:

Hores curricularsH. No curricularsTOTAL HORESN- ProfessoratRàtío prof./aulaMitjana hores pissarra

1 línia152371897'561'89

20' 10

2 línies Slínies27856

33413'36T67

20'80

40475

47919*16V59

21 '08

Des de l'STEPV-iv considerem aquesta proposta insuficient ja queestà prou lluny de la proposta sindical unitària. Les principals diferèn-cies estan en l'opíativitat no troncal dels quatres cursos de l'ESOcentres de 2 i 3 línies i en les hores no curriculars, on la diferènciade 35 hores en centres de 1 línia, 83 en centres de 2 línies decentres de 3 línies.

Si, a més a més, comparem 'oferta feta per l'Administracióla primera) per als centres de Pública -2'6 de ràtio en centres

130

enésen

(tambéde dos

línies i 2'4 de ràtio en centres de 3 línies- conclourem que 'ofertarebutjable.

En dates properes us

és

convocarem a una assemblea per analitzar idecidir sobre les plantilles de Secundària

n.s 125-febrer 1998 de la funció pública

Fem més assembleesDurant els mesos de novembre i desembre pas-

sats férem una ronda d'assemblees, lot explicantla publicació de les RLTs, els acords dels deméssindicats i les conseqüències de tot això. El que nos'ha complit ha estat l'eixida de concursos, quenosaltres especulàvem que eixirien.

Recursos contra les RPTsHem presentat un recurs contenciós-administratiu

contra la Resolució de 22 d'octubre de 1997, delDirector General de la Funció Pública, per la qual espublicaven les RLTs de les diferents conselleries. Hohem fet per raons de manca d'igualtat en la classifi-cació de diversos col·lectius. Entre d'altres, caps denegociat i secció amb complements de destinació iespecífics diferents, però amb les mateixes funcions;ajudants d'arxius i biblioteques, que estan en elmateix cas; tots els llocs afectats per la pujada delsnivells mínims, ja que se'ls aplica un complementespecífic diferent del que fins el moment era elmínim aplicat a eixe grup, nivell i dedicació; educa-dors d'educació infantil i especial, classificats com afuncionarials especials, però sense que se'ls recone-ga la funció docent, etc.

CCOO i UGT tambépresenten recursosD'una manera sorprenent, els sindicats de la

unidad de acción, CCOO i UGT, han recorregut lapublicació de les RLTs. Diguem que sorprenent siteniu en consideració que els dos sindicats varenser presents en la mesa negociadora de les RLTs,i no solament no s'oposaren a la publicació sensenegociar (ho explicàvem en IW/-/-o//de novembre),sinó que la idea va partir d'ells.

No cal dir la cara que han posat els membres deles meses negociadores per part de l'Administració:ja han declarat que amb aquesta manca de seriositates pot anar tota la negociació a fer punyetes.

Nivells de Caps deNegociat i de Secció, id'Aiudants d'Arxius iM1

BibliotequesA banda de ser defensats pel sindicat en el recurs

contra les RLTs presentat, molts caps de negociat(grups C i D) i de secció (grups A i B) han presentatrecursos individuals assessorats pel sindicat. Enaquest moment ja s'han presentat tots els recursos-alguns d'ells contra la mateixa resolució de publica-ció de les RLTs, perquè feren tard a l'altre-, i estem al'espera que comuniquen als interessats l'admissió.

Auxiliars d'InstitutArran de les publicacions de les RLTs, s'ha orga-

nitzat una sèrie de reunions d'auxiliars de centresdocents (no solament d'instituts de secundària, sinótambé d'escoles d'art i oficis, d'idiomes, conservato-ris, etc.), amb el propòsit de demanar una pujada dela classificació del seu lloc de treball. Ja sabreu quefins ara la classificació era D 12 E004. En pujar elmínim del grup D del 10 al 12, creuen que es pro-dueix un greuge comparatiu, ja que si els seus llocstenien una classificació superior a la del mínim, hihavia raons per a que fos així. Concretament, perles funcions que realitzen, però també per l'especialresponsabilitat que tenen, en no tindré cap direccióadministrativa.

Les seues actuacions han consistit en la presenta-ció d'un parell d'escrits a la DG de la Funció Pública,un abans i un altre després de la publicació de lesRLTs. I, a banda, algunes persones han decidit durendavant un recurs contenciós-administratiu, recolzatsper altres sindicats. Nosaltres hem desaconsellat elrecurs, ja que no hi trobem arguments d'infracció decap normativa pel fet de no pujar-los el nivell amb oca-sió d'una pujada a d'altres llocs de treball. Això sí,estem d'acord en considerar-ho una reivindicació jus-ta, per la qual cosa pensem que hauria de ser unaprioritat en la negociació de les properes RPTs.

il paper de CCOO, UGT iCSIF en la classificació delsauxiliars d'InstitutHem tingut accés a les actes de la Comissió de

Condicions de Treball, en què es va negociar i deci-dir la nova classificació d'auxiliars administratius,

subalterns i subalterns supervisors. Es tracta del'Acta número 2 de la reunió d'11 de setembre de1997. En ella, després de pactar les funcions dels"auxiliars de gestió", es passa a considerar la classifi-cació dels auxiliars destinats en centres docents.S'acorda la classificació que ha eixit, "auxiliars degestió", i tots amb les mateixes funcions, per unani-mitat i sense cap discussió.

I després, han anat a les assemblees d'auxiliarsd'institut a agitar-los i a fer-los presentar un con-tenciós sense possibilitats. Perquè, quina defensamés fàcil no li han deixat a l'Administració, quanaquesta diga: però si els sindicats no solament noestaven en contra, sinó que votaren a favor i,damunt, sense cap discussió!

L'Acta està a disposició de totes les personesque ens la demaneu.

"I ara, hi hauràconcursos?"Això ens preguntàvem en l'AII-i-oli de novem-

bre. A pesar del risc de ser presos per una versiófi-de-milleni de Cassandra, hem de recordar lesnostres pròpies paraules. Ja dèiem que ara no hiha cap impediment legal, però que no era segurque els tragueren. En primer lloc, perquè no hi haobligació (la llei diu que es trauran a concurs,però no diu quan); en segon lloc, perquè hi hacol·lectius a funcionaritzar que pressionen per aque no isquen els seus concursos fins que es fun-cionaritzen; i, finalment, perquè hi ha sentènciesque afecten concursos antics que no han estatexecutades.

Recordàvem que haurien d'eixir necessàriamentdos concursos: el de Subalterns i el d'Auxiliars degrup D d'Administració General, ja que en ambdóscasos hi ha personal aprovat d'unes oposicionssense plaça definitiva. I ens preguntàvem: si ixenels concursos, amb quina classificació eixiran? Esmantindrà eixa classificació després del concurs?,o, més bé, pujarà o baixarà després de negociarrealment les RPTs? O l'Administració no negociaràres i es mantindrà el que s'ha publicat? Per últim,^eixiran realment tots els concursos, inclososaquells que afecten el personal en procés de fun-cionarització, o sols aquells concursos que noafecten els col·lectius privilegiats?

"Volem concursos, i ambtotes les places vacants"Així titulàrem un cartell que possiblement hau-

reu vist als vostres centres de treball durant elsmesos de novembre i desembre. Ens fèiem ressòdel fet que les assemblees de treballadors i treba-lladores de la Generalitat Valenciana que ha con-vocat l'STEPV-Intersindical Valenciana a València ia Castelló (en eixe moment, encara no n'havíemfet a Alacant) havien decidit, en la seua immensamajoria, EXIGIR de l'Administració, i en concret, dela Direcció General de la Funció Pública, la convo-catòria immediata de concursos de trasllats, ambTOTES LES PLACES VACANTS,

Això, explicàvem, per estes raons:* L'Administració de la Generalitat té un 40% de

personal en situació provisional (unes 3.000 perso-nes són funcionàries interines o contractades labo-rals temporals, i unes altres 3.000 estan en comis-sió de serveis, d'un total de 15.000).

• No han eixit concursos generals des de fa mésde tres anys (excepte el de netejadores), i ara, enel moment en què podrien eixir, correm el perillque "algú" reserve places sense explicar per què.

L'única forma d'arreglar moltes situacions pro-blemàtiques (personal desplaçat lluny de la locali-tat d'origen, per exemple) i, sobretot, l'única queevita afegir greuges als diversos col·lectius és queisquen totes les places.

Afegíem que només es pot entendre l'ajornament(però cal que acaben eixint) dels concursos d'aque-lles categories que s'han de funcionaritzar, quan hihaja una majoria clara de personal laboral, que nopodria concursar. Alerta!, açò no pot ser emprat pera no traure els concursos que no interessen; sola-ment han de ser casos excepcionals i raonats.

Des de l'STEPV-Intersindical Valenciana fèiem-i hem de continuar fent- directament responsa-bles del fet que no isquen concursos a qui té laresponsabilitat de traure-íos: el Director General dela Funció Pública i el seu cap, el conseller d'Eco-nomia, José Luis Olívas.

CONVENIO DEL PERSONALLABORAL DE LAGENERALITAT VALENCIANA

Con fecha de 17 de enero de 1998 hemos recibido el Acta de la reu-nión constitutiva de la Comisión Negociadora del III Convenio Colectivo,íncluidas las alegaciones aceptadas por la Presidència de la Mesa, que enplazo dado a tal efecto hayan mandado los sindicatos componentes de lamisma que así lo consideraran. Nosotros hicimos las alegaciones oporlu-nas y fueron consideradas. Con este requisito legal, se considera consti-tuida en tiempo y forma la Mesa de Negociación del Convenio.

La composíción de la Mesa de Negociación del Convenio es lasiguiente: por la parte social, UGT tiene 5 representantes, CC OO tiene 4,STEPV-INTERSINDICAL VALENCIANA tiene I, CSI-CSIF tiene I yUSO tiene I, lo que hace un total de 12 componentes. Por parte de la"empresa" (la Generalitat) ha. designada 11 componentes, aunque todossabemos que las comisiones de negociación deben ser paritarias. Con estenombramiento cabé interpretar que el número de miembros designadespor parte de la empresa no es importante debido a que la negociacióncorresponde al àmbito de Convenio de Empresa, en base a la Sentenciadel Tribunal Supremo ganada por el STEPV-INTERSINDICAL VALEN-CIANA, que modifica el caràcter de Convenio de Sector que se le veniadando hasta ahora. En este tipo de negociación colectiva, a la hora de lle-gar a un acuerdo, la comisión negociadora por parte de la empresa, inde-pendientemenle de su número, tiene consideración de paritaria entre lasparles.

Para constituir la Mesa de Negociación se tuvieron que realizar dosreuniones. La primera se celebro el 10 de noviembre, y se tuvo que sus-pender a instancias de UGT y CC OO porque no querían aceptar la pre-sencia de nuestro sindicato como componente de la Mesa. La segunda secelebro el 14 de noviembre, y en ella la Administración ratifico todos losdatos que los sindicatos antes citados cuestionaban, y se constítuyó for-malmente la Mesa con la composición citada. Así pues, la consideraciónde Convenio de Empresa conlleva que en la Mesa de Negociación este-mos 5 sindicatos, y no 2, como hasta ahora sucedía, y que los que nego-cian deben ser personal laboral, miembros componentes de Comitès deEmpresa, y no los sindicatos, como sucedió en los anteriores convenies.

Constituida !a Mesa, en la misma reunión se tomaron, entre otros, lossiguientes acuerdos:

- Designar como Presidente de la Comisión Negociadora al DirectorGral. de la Función Pública y como Secretaria a la Jefa del Servicio deRégimen Jurídico y Relaciones Laborales.

- Los acuerdos requeriran el volo favorable de la mayoría de cada unade las partes.

- Las reuniones se realizaràn cada 15 días, como método ordinario.- La negociación serà por bloques de materias, y no por artículos.- La Administración se comprometé a entregar antes de finalizar el

mes de noviembre un borrador del primer bloquc. Este compromiso no seha cumplido y ha sido en enero cuando se nos ha remitido el primerborrador.

- La primera reunión debía ceiebrarse antes de las Navidades. Se nosconvoco para el 27 de enero, però el dia 20 se nos notifico el aplazamien-to de la reunión, por problemas de agenda, hasta nueva convocatòria.Salta a la vista el orden de priondad que la negociación del Convenio lie-ne en la agenda del Director General.

El borrador del primer bloque, único recibido hasta ahora, se ha remi-tido a todos los centros de írabajo, para que se tenga conocimiento de sucontenido, se debata y se nos hagan llegar las propuestas que llevaremosa la Mesa de Negociación. Con este objetivo se han realizado las asam-bleas provinciales oporlunas, para posibilitar la participación de íodos lostrabajadores.

cfe l'última pàgina n,2125-febrer 1998

ACORD SOBRE INCAPACITAT TEMPORAL:

DISCRIMINACIÓ PERMANENT escrit ahirEn els darrers dies hem llegit diverses infor-

macions a la premsa, relacionades amb el pactesignat per la Conselleria de Sanitat i les Mútuesde Treball, mitjançant el qual estes empresesprivades estan autoritzades per excercir un con-trol sobre les baixes laborals i, a més a més, aprestar l'atenció sanitària quan la sanitat pública,per qüestions de demora i llistes d'espera, nopuga resoldre el procés morbós causant de labaixa en un termini relativament raonable. Totaçò, a càrrec de l'erari públic, amb un pressu-post de 4.500 milions de pessetes.

Si analitzem el problema de fons, trobemque la Conselleria té la necessitat de retallarles despeses per incapacitat temporal (IT), tantles originades per problemes estructurals, jaesmentats, com aquelles derivades per lapresència d'una borsa de frau, segons diuen,prou rellevant. En qualsevol cas, aquesta inicia-tiva porta implícit el reconeixement que la dota-ció de l'Atenció Especialitzada i dels Serveisd'Inspecció és insuficient per prestar un serveipúblic d'acord amb les demandes de la pobla-ció general o, com en el cas que ens ocupa, dela població activa.

Des de l'STEPV-INTERSINDICAL VALEN-CIANA discrepem totalment de les mesures pro-posades pel Sr. Farnós, perquè, una vegadamés, s'estan donant passes endavant en el pro-cés de desmantellament dels serveis públics,propiciant el desviament de recursos cap a sec-tors privats, i així arribar a la conclusió absurdaque el model públic de prestació de serveis noés operatiu i és millor el privat. Però, aquesta,que és una qüestió de principis bàsica per anosaltres, no és l'única objecció que podem fer al'aplicació de l'acord.

En primer lloc, creem que la posada en pràcti-ca d'aquestes mesures implica una discriminacióper a una part de la població, en donar prioritatals processos patològics de la població activa,per a l'atenció dels quals es crea un circuit assis-tencial paral·lel, mentre que la resta ha de conti-nuar patint les mancances del sistema sanitaripúblic. Tot açò, agreujat per la circumstància deque els recursos destinats a aquesta finalitat nosón generats per les empreses privades, sinóque es resten de les possibles inversions en el

sistema públic, amb les consegüents repercus-sions negatives sobre l'actualització del mateix.

Per altra banda, fins ara, hi havia una infras-tuctura en funcionament, constituïda pels met-ges de capçalera i els inspectors, que era la res-ponsable de l'assistència i control de les baixeslaborals; però a partir de l'aplicació del presentacord es duplica i pot haver-hi un conflicte decompetències, ja que la responsabilitat legalsobre totes les fases del procés d'IT és del met-ge d'Atenció Primària (diagnòstic, inici de la bai-xa, tractament, proves complementàries i alta) i,per tant, pot ocórrer una actuació contradictòria,en el moment que apareguen discrepàncies enels criteris terapèutics entre les dues parts i,encara més, si s'exigeix legalment la responsabi-litat a un metge, quan este no ha tingut una inter-venció directa en l'assistència sanitària del treba-llador.

Per últim, plantegem unes qüestions de cai-re ètic, que fan referència a la potestat que tin-dran, a partir d'ara, les Mútues per conèixer lasituació dels expedients i sol·licitar a la Inspec-ció l'alta si ho consideren convenient. Primera-ment, qüestionem la competència de lesMútues per conèixer dades confidencials queno sempre guerden relació amb l'activitat labo-ral i, en segon lloc, pensem que la valoració del'estat de salut d'un treballador sempre té uncontigut subjectiu que és difícil de quantificar, iper tant, a l'hora de decidir si es manté unasituació de baixa o, pel contrari, es dóna l'alta,cal garantir la imparcialitat de qui és responsa-ble de la decisió. Aquesta qüestió queda entre-bancada sí s'introdueix un element nou depressió en el procediment, que està sotmès alsinteressos de la patronal i, per tant, deixa el tre-ballador en una situació d'indefensió que, amés a més, es pot considerar com una eina pera la fiscalització dels metges i inspectors, quepot condicionar la seua actuació.

En definitiva, l'STEPV-INTERSINDICALVALENCIANA no pot recolzar unes mesures prí-vatitzadores contràries a tots els principis quehan de regir els actes administratius, que, nooblidem, han de garantir la condició d'igualtat detots els ciutadans i la imparcialitat de les actua-cions dels poders públics.

"DIARIO DE VALENCIÀ"(12 de Maig de 1935)

La conversa amb el bibliotecari del'Ateneu Mercantil era la pròpia de dosbibliòfils fins que va derivar a l'activitatcultural de l'Ateneu durant els anys 50:

- És que la gent interessada enaquestes coses no sap que ací, en plefranquisme, es feien cicles de conferènciessobre Ausiàs Marc, o a la fundació de laCiutat de València, algunes en valencià.

I qui organitzava tot açò?, li vaig pre-guntar.

- Els qui manaven, els Viltalonga,Martí Domínguez, Moroder... ací, com ala Caixa d'Estalvis, a la Diputació, al'Ajuntament, a alguns col·legis professio-nals, a Lo Rat Penat... la majoria dels quimanaven havien estat de la Dreta Regio-nal Valenciana.

I així va ser com em vaig interessarper aquest partit, el qual, en temps del"Diario de Valencià" (el seu òrgan oficiós)que presentem, era el partit dels grans imitjans propietaris agrícoles, d'algunsburgesos valencianistes, com IgnasiVillalonga, d'una part de les classes mitja-nes Í, naturalment, de la militància catòli-ca i els seus sindicats, en un temps enquè anar a missa ja era ser "de dretes", iclar, també regionalista ben entès. I noera un partit de feixistes i espanyolistes. Ainiciativa de la Dreta Regional Valencianaes fundà la CEDA. Guanyaren la guerra, iels seus homes es situaren en llocs clau,com ara Joaquim Maldonado, en la Secre-taria del totpoderós Govern Civil franquis-ta, o Corts Grau, en els serveis de propa-ganda del règim (amb més facilitat encaraque els homes de la Lliga de Cambó).

Però alguns d'aquells ex-Dreta Regio-nal es situaren en algun punt de l'ample

El, CON I)H ENTUSIASMO DESEitjjmNrE Y UNrt FE INSÜPERABIE

'OPIiLAR. ÍONDE'HQÏ. FtRVQROSÚ,njÜÍÜlb ï># AMCgJ$\S FAIUOH

camp que en política cultural i actitudscíviques va de "las curiosïdades regiona-les" als reductes del valencianisme nacio-nal, que en aquells moments no passavade l'edició en valencià culte. El cas és queels Segura de Lago, Mommeneu Gómez,els Soriano i Bueso, Calatayud Vayà...possibilitaren una certa continuïtat i evolu-ció de la nostra cultura en activitats tandiverses com els cursos de valencià a LoRai Penat impartits per Carles Salvador,presentació oficial del Diccionari Català-Valencià - Baleara l'Ajuntament de Valèn-cia, edicions de llibres d'assaig en valen-cià (Sanchis Guarner) per la Diputació, oles convidades per a que Joan Fusterescriguera articles en la premsa "del Movi-miento". Fins i tot entre els promotors dela Unió Democràtica del País Valencià hihavia més d'un ex-Dreta Regional Valen-ciana.

Ferran Pastor ï Belda

SEGUR EXCLUSIU D'AUTOMÒBILSOFERIT PER :AUDAI ALS

I PROFESSORAT SIMPATITZANT

AMB LA PROFESSIONALITAT I SOLVÈNCIA DEL

GRUPO ZURICH

Exclusiu en preuConsulte quant pot estalviar amb aquesta assegurança.

Seguesca tenint els seus descomptes per la seua bonaconducció.

A més pof fraccionar el pagament.

Exclusiu en comoditatContracte la seua pòlissa en l'acte.

Evite desplaçaments innecessaris.

Comunique'ns les seues incidències per telèfon o fax.

Horari ininterromput de 8 a 18 h.

FEM LA MILLOR OFERTA PER AL SEU COTXE,TELEFONE I HO COMPROVARÀ

900-131415(trucada gratuïta)

FACILITE'NSLA CLAU

759

Avda. General Marvà, 20-22Tel. (96) 521 53 77Fax: (96) 521 531803005 ALACANT

GAUDALGRUPO ZURICH

Paseo de la Alameda, 2-B

Tel. (96) 301 86 11Fax: (96) 362 25 4746010 VALENCIÀ