Bloc in

formatiu

Desenvolupament de les capacitats bàsiques. Tècniques d’aprenentatge i d’estudi

Bloc in

formatiu

Dese

nvolu

pame

nt de

les c

apac

itats

bàsiq

ues.

Tècn

iques

d’ap

renen

tatge

i d’es

tudi

104

PER A QUÈ ET POT SERVIR UN MAPA CONCEPTUAL?

La utilitat del mapa conceptual és diversa, però engeneral et servirà en el treball regular que diària-ment has d’anar fent sobre les diferents matèriesd’estudi. En aquest sentit, et pot servir per a:

• Millorar la comprensió d’un tema a través deles relacions lògiques entre les seves idees.

• Estudiar de forma significativa i no de mane-ra memorística.

• Millorar la retenció de les idees principals.

• Preparar exàmens amb temps suficient.

• Comparar el grau de comprensió que tens so-bre un tema amb altres companys que tambéhagin fet servir aquesta tècnica.

• Comprovar el progrés en la comprensió d’untema a mesura que vas completant el mapaconceptual amb informacions noves que etvagin arribant.

L’ús d’aquesta estratègia d’aprenentatge t’ofe-reix molts avantatges que has d’aprofitar.

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Tècniques de síntesi

El mapa conceptual

Un mapa conceptualés una representaciógràfica de l’estructurade les idees i els conceptes d’un text,és a dir, un instrumentpotent per a entendreel sentit i la coherènciadel que estudies.

Una altra manera de sintetitzarla informació

Quan estudies, com passa en tot procés d’apre-nentatge, no pots assimilar la informació d’u-

na manera deslligada i mecànica. Si el que vols ésarribar a entendre bé els continguts de les matè-ries, has de conèixer procediments i tècniquesque et permetin treballar la informació que volsaprendre. Treballar la informació vol dir elaborar-la adequadament per tal que es converteixi en co-neixement i no solament en un conjunt fragmen-tari d’idees i conceptes apresos de memòria i sensesentit. Aquestes tècniques d’estudi et permetransintetitzar de forma ordenada els continguts quehagis d’estudiar i te’n facilitaran l’aprenentatge.

Entre les tècniques que estem explorant enaquesta obra, una de les més efectives i útils ésel mapa conceptual, un tipus de procediment in-tel·lectual que cada cop té més èxit entre els estu-diants i que nosaltres et recomanem juntamentamb les altres tècniques de síntesi de la infor-mació.

QUÈ ÉS UN MAPA CONCEPTUAL?

És un esquema en forma d’arbre que et servirà pera representar les relacions entre els conceptes d’untema o lliçó que estudies. El mapa conceptual con-necta les idees o els conceptes del tema mitjançantexpressions o frases que els relacionen. L’estructu-ra que forma el mapa conceptual és jeràrquica, ésa dir, representa un ordre en què els conceptes mésgenerals estan en l’origen o arrel de l’arbre (normal-ment la part superior) i, a mesura que anem baixant,cada nivell representa conceptes més específics.

QUINA DIFERÈNCIA HI HA ENTRE EL MAPA CONCEPTUAL I UN ESQUEMA?

El mapa conceptual és una variant de l’esquema.El mapa conceptual es diferencia de l’esquema pelfet que s’hi accentuen especialment els vincles oconnexions entre els conceptes amb l’ajuda defrases específiques d’enllaç. Les paraules o frasesd’enllaç ajuden a llegir el mapa conceptual i faci-liten molt l’assimilació de la informació. En can-vi, en l’esquema no es destaquen tant les conne-xions entre els conceptes i l’ordre jeràrquic noés tan important.

Així com amb un mapa turístic pots aconseguir conèixer l’estructura iels punts d’interès d’una ciutat, amb el mapa conceptual pots conèixerla relació jeràrquica de les idees d’un contingut d’estudi determinat.

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 1/12/10 11:44 Página 104

De vegades, les fletxes també es fan servir quanl’estructura del mapa és massa complexa i es volaclarir més la jerarquia o subordinació entre elsconceptes. El fet de lligar els conceptes amb flet-xes, encara que no sigui necessari, no vol dir queel mapa conceptual estigui mal fet.

APLICACIÓ PRÀCTICA

Els passos que cal seguir per a construir correc-tament un mapa conceptual són semblants als dela resta de tècniques de síntesi de la informació(esquemes, quadres sinòptics, etc.), és a dir:

� Llegeix de forma detinguda i comprensivael text de partida. Fes servir el diccionari per a aclarir els conceptes que no entenguis.

� Subratlla la informació rellevant, les paraulesclau, que seran els conceptes amb què elabo-raràs el mapa. Si no fas servir la tècnica del su-bratllat, hauràs d’apuntar en una llibreta les pa-raules clau del text, és a dir, aquelles paraulesde les quals depèn la comprensió del text.

� Detecta la relació entre els conceptes relle-vants, és a dir, revisa les paraules clau subrat-llades i pensa en les seves connexions lògiques.

� Agrupa els conceptes que deriven els uns delsaltres, de manera que vagis esbrinant l’ordrejeràrquic del text.

105

QUAN HAS DE FER SERVIR UN MAPA CONCEPTUAL

• Quan et trobis davant del llibre i no aconse-gueixis retenir la informació d’un tema.

• Durant la lectura de textos o temes d’estudicomplexos i difícils d’entendre.

• En la preparació de proves o exàmens, per tal de reduir els continguts d’estudi al més es-sencial i optimitzar la feina.

• Quan hagis d’explicar alguna idea o concepteper escrit o en una presentació oral, de maneraque els lectors o oients et puguin entendre bé.

Com es fa un mapa conceptual

E l mapa conceptual té una estructura d’arbre amblínies de connexió que incorporen informació que

expressa la relació entre els conceptes. Normal-ment en els mapes conceptuals no se solen ferservir fletxes, sinó línies, perquè la relació entre elsconceptes és clarament definida per les paraules queconnecten els conceptes. Per exemple:

EL M

APA

CON

CEPT

UAL

Com pots veure, entre els dos conceptes de l’e-xemple, “paper” i “cel·lulosa”, hi ha una línia deconnexió, anomenada connector, que incorporauna proposició o frase d’enllaç, anomenada des-criptor, que expressa el tipus de relació que potsestablir. Has de triar adequadament el descriptoro frase de connexió, de manera que expressi cla-rament i amb exactitud la relació lògica entre elsconceptes. Si t’hi fixes, els conceptes estan dinsde cercles o capses, mentre que les frases o ter-mes d’enllaç sempre han d’anar a fora.

Les fletxes les faràs servir quan vulguis expres-sar una relació creuada entre dos conceptes, és adir, quan la relació no és de subordinació d’un con-cepte a un altre. S’apliquen per correlacionar dosconceptes situats en àrees diferents del mapaconceptual. Per exemple:

Conceptesuperior

Conceptesubordinat

Conceptesubordinat

Cel·lulosa

Paper

és fet a partir de lafrase d’enllaç

frase d’enllaç

Cosmos Inferència

Univers

equival aLògica

Visualment, la representació piramidal dels estaments socials a l’edat mitjana manté un paral·lelisme amb el desplegament d’un mapa conceptual, on els conceptes de rang superior se situen sobre els conceptes subordinats.

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 20/9/10 08:30 Página 105

106

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Les mescles

Una mescla és formada per dues o més subs-tàncies, anomenades components de la mes-cla, dels quals depenen les propietats de lamescla. Les mescles es classifiquen en hete-rogènies i homogènies en funció de la gran-dària de les partícules dels seus components.

En una mescla heterogènia, les partícules deles substàncies components poden observar-se a ull nu o mitjançant instruments òptics depoc augment. Per exemple, el granit, del qualpodem observar els tres minerals que el for-men.

En una mescla homogènia, les partículescomponents són tan petites que no es podenobservar amb cap mitjà òptic. Moltes d’a-questes mescles són solucions aquoses. Perexemple, l’aigua de mar és una mescla ho-mogènia, perquè no podem distingir les par-tícules d’aigua de les partícules de les salsque hi té dissoltes.

El que no és un mapa conceptual

Has de tenir en compte que els errors que facisen un mapa conceptual segurament són deguts

al fet que no has establert bé les relacions lògiquesentre els conceptes.

• Errors freqüents en els mapes conceptuals:

• L’elaboració d’un esquema en arbre senseparaules d’enllaç, és a dir, el mapa conceptualno és llegible.

• La manca de relació entre els conceptes il’ordre jeràrquic. Fas servir paraules d’enllaç,però no hi ha una vertadera connexió lògicaentre els conceptes, en conseqüència nos’entén bé el mapa, que pot ser un reflex deno haver entès bé el tema estudiat.

• Introdueixes conceptes nous que no figurenal text de partida, la qual cosa pot fer que esdesvirtuï la comprensió del tema.

Exemple

El mapa conceptual es fonamenta en la capacitat de la ment humana d’assimilar visualment estructures i pautes gràfiques. És un bon procediment per a estimularla teva memòria visual.

� Pensa com faràs el mapa, és a dir, represen-ta’t imaginativament l’arbre que hauràs deconstruir.

� Comença a dibuixar el mapa tot calculant l’es-pai que necessitaràs en el full de paper.

� Al final, revisa tot el mapa conceptual diver-ses vegades per comprovar que les conne-xions entre els conceptes són les adients.

Els primers mapes conceptuals et costaran unamica i potser no estaran gaire ben fets, però de mi-ca en mica els aniràs fent millor i es convertiranen una ajuda imprescindible en el teu estudi,que et permetrà aprendre d’una forma significa-tiva i no memorística. Al principi hauràs de tenirpaciència fins que arribis a dominar la tècnica.

A la dreta et demanem que et miris bé l’exemplesegüent, en el qual et proposem un mapa concep-tual senzill. Fixa’t en tots els elements que hemexplicat i imagina’t com ho faries tu si a classe t’haguessin demanat aquest exercici.

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 20/9/10 08:30 Página 106

• Dins dels cercles o capses escrius frasesllargues en lloc de conceptes clau, la qualcosa demostra que no has acabat d’analitzarbé la informació i no has trobat elscontinguts essencials.

• Repeteixes conceptes i, així, compliquesinnecessàriament el mapa i en dificultes la lectura.

• El mapa et surt massa horitzontal, cosa quepot voler dir que no has aprofundit en eltema i et deixes aspectes encara per explorar.En aquest cas hauràs de tornar a repassar la lliçó i fixar-te més en la informacióconcreta per a poder completar el mapade forma vertical.

Fixa’t en l’exemple de la dreta. És el mapaconceptual del mateix text de les mescles, peròen aquest cas el mapa conceptual està mal fet.Intenta esbrinar tu mateix els errors.

107

EL M

APA

CON

CEPT

UAL

Si analitzes l’exemple veuràs que es parteix dela idea general del text, que respon a la pregun-ta “de què tracta el text?”. A continuació, es deri-ven els conceptes subordinats de cada conceptegeneral fins a arribar als conceptes més especí-fics o concrets (ordre jeràrquic), que en aquestcas són els exemples de minerals i roques. Leslínies de connexió (connectors) indiquen, mit-jançant una frase o expressió (descriptors), comes relaciona el concepte de grau superior amb elde grau inferior o subordinat. Com pots veure,el mapa conceptual es pot llegir molt fàcilmentseguint simplement les seves branques. Fes-netu mateix la prova!

Recorda que cada persona fa mapes concep-tuals diferents, ja que representen la manera comles diferents persones entenen la informació tre-ballada. Per tant, no hi ha un model únic demapa conceptual d’un mateix text. Et recoma-nem comparar el teu mapa amb el d’altres com-panys per veure com han entès ells els contin-guts treballats.

Un mapa conceptual és un organitzadorgràfic de les relacions d’idees d’un tema.L’has de fer servir per a aprendre d’unaforma significativa i no memorística elscontinguts d’una lliçó.

heterogènies homogèniesdues o méssubstàncies

components

propietats de la mescla

són formades per es classifiquen en

anomenadesonon

queprodueixen

la vista

el granit

per exemple

l’aigua de mar

per exemple

les partículessón observables

les partícules nosón observables

instrumentsòptics de pocs

augments

solucionsaquoses

la majoria sóna través de

les mescles

heterogènies

homogèniesdues o méssubstàncies

components

propietats de la mescla

la vista

el granit

partículesobservables

les partícules nosón observables

instrumentsòptics de pocs

augments

solucionsaquoses

l’aigua de mar

les mescles

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 2/12/10 13:20 Página 107

108

TÈCN

IQUE

S D’

APRE

NENT

ATGE

I D’ES

TUDI

Et recomanem que apliquisel mapa conceptual al teuestudi diari començantamb un mapa reduït sobreel tema que estudiïs i totseguit vagis completant elmapa amb nous conceptesi noves connexions.

fissió brillantor

de produeix

Via Làctia8

planetes

forma part té

el Sol

és compost per forma elés un

estel hidrogen sistemasolar

el Sol

és compost per forma elés un

estel hidrogen

mitjana mitjanes termonuclear

sistemasolar

edat dimensions reacció

el Sol

és compost per forma elés un

estel hidrogen

mitjana mitjanes150

milionsde km

termonuclear

sistemasolar

edat dimensions està a reacció

Creixement progressiu d’un mapa conceptual

Un mapa conceptual pot començar d’una mane-ra simple o bàsica i anar creixent progressiva-

ment a mesura que vagis ampliant els teus conei-xements sobre el tema. Aquesta és una de lescaracterístiques interessants dels mapes concep-tuals, ja que representen l’organització de les ide-es que tens a la ment sobre un tema en un mo-ment determinat (vegeu l’exemple de la dreta).

Si et fixes en l’exemple, veuràs que el primermapa conceptual està menys desenvolupat, és adir, correspon a un coneixement del tema en-cara pobre. A continuació, el mapa ha crescutamb nous conceptes que reflecteixen una evolu-ció significativa sobre els coneixements ante-riors. I, finalment, el mateix mapa conceptuals’ha enriquit amb informació que demostra unacomprensió millor i més completa del tema.

Aquest exemple et permet comprovar la utili-tat que té el mapa conceptual com a projecció del’organització lògica i l’evolució de les idees so-bre un contingut estudiat.

El mapa conceptual et servirà també com ainstrument d’autoavaluació. És a dir, quan vul-guis saber si et saps bé una lliçó pots provar d’e-laborar un mapa conceptual sobre el tema. Si noaconsegueixes que el mapa sigui complet o tro-bes branques que no lliguen bé amb la resta odetectes mancances de coherència, tindràs ele-ments de judici per a valorar el teu grau deconeixement sobre la lliçó. A partir d’aquí, hau-ràs de decidir quines mesures cal prendre.

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 20/9/10 08:30 Página 108

Idees principals

109

EL M

APA

CON

CEPT

UAL

• El mapa conceptual és una tècnicade síntesi que permet estructurarlògicament la informació d’untema.

• Es tracta d’un procediment moltútil per a l’estudi diari perquè estimula la retenció significativa i comprensiva de la informació.

• La característica principal delmapa conceptual és l’organitzaciójeràrquica dels conceptes que relaciona.

• Els conceptes són els contingutsclau d’un tema, ja que permetenentendre’l. S’han de col·locar dinsd’un quadre o capsa.

• Els connectors són les línies que uneixen els conceptes dins de l’estructura lògica.

• Els descriptors són les frases que lliguen els conceptes i donensentit a aquesta unió. Es troben a sobre de les línies d’unió o connectors i faciliten la lecturadel mapa.

• Les fletxes s’acostumen a fer servir per a assenyalar relacionscreuades de conceptes o quan es vol remarcar l’ordre i la subordinació dels conceptes.

• Per a fer bé un mapa conceptual,primer s’ha de llegir bé el text departida i subratllar les paraulesclau o conceptes que serviran pera construir el mapa conceptual.

• Un mapa conceptual creix a mesura que millora el teu coneixement d’un tema.

P e n s a - h i u n a m i c a !

✓ Aprofitant aquest últim exemple, etdemanem que facis un petit exercici dereflexió amb l’ajuda de les preguntes que et fem a continuació.

✓ Podries detectar els errors que hi ha enaquest últim exemple?

✓ Prova de llegir el mapa, creus que es potllegir bé? Per què?

✓ Trobes que el conceptes estan ben ordenatsjeràrquicament, és a dir, dels més generalsals més particulars o concrets?

✓ Sabries dir en què més falla aquest mapaconceptual?

5* 2.3 AaA Llibre 1 (Tècniques 2) 20/9/10 08:30 Página 109