René DescartesRené Descartes

Una aproximació al seu pensamentUna aproximació al seu pensament

Meditació I: De les coses que es poden posar

en dubte Dubte sobre les opinions admeses fins

llavors com a veritables Exercici de destrucció de les velles

opinions Els sentits ens enganyen: no ens

podem refiar d’aquells que ens han enganyat almenys un cop

En els somnis em represento coses semblants a les de l’estat de vigília (no puc distingir amb claredat ambdós estats)

Meditació I Encara que les coses generals puguin

ser imaginàries, caldrà admetre que hi ha coses simples i universals que existeixen

Aritmètica i geometria tracten de coses simples i generals, certes i indubtables (despert o adormit, 2 + 3 = 5)

Hipòtesi del Déu enganyador: qui m ’assegura que Déu no ha volgut fer que m’equivoqui en raonar matemàticament?

Déu és summament bo i seria contrari a la seva bondat que m’hagi creat de manera que sempre m’enganyi

Meditació I Com menys poderós sigui el

creador, més probable serà que jo m ’equivoqui sempre

Tot i que hi ha moltes creences que sospito que són molt probables, he d ’esforçar-me en jutjar-les falses

Hipòtesi del geni maligne: escepticisme universal

La seducció de les velles opinions és tan forta que em costa no recaure-hi

Meditació II: De la naturalesa de la ment humana; i que és més fàcil de conèixer

que el cos Suposaré que tot el que veig és

fals Jo sóc alguna cosa: “jo penso, jo

sóc”, primer principi absolutament veritable

La ment no pot tenir les propietats dels cossos

Què sóc? Sóc una cosa que pensa (res cogitans), esperit, enteniment o raó

Meditació II

El pensament és un atribut que em pertany: existeixo mentre estigui pensant

El jo no depèn de res material per ser conegut

Sóc jo qui dubta, qui entén, qui desitja, qui sent, qui percep

Exemple de la cera: el que coneixem distintament en un bocí de cera no són les qualitats sensibles, que canvien

Meditació II No puc entendre la cera sense una

ment humana Em conec jo mateix amb més

claredat i distinció Encara que tot el que pensi sigui

fals, n’hi ha prou amb pensar per ser (racionalisme)

Diferència entre percepció sensible i coneixement racional: concebem els cossos només amb l’enteniment

Meditació III: De l’existència de Déu

Sóc una cosa que pensa, dubta, afirma, nega, coneix, estima, odia, vol, no vol i sent

Encara que les coses que penso no siguin res, el que és cert és que les penso

Record del Déu enganyador, que posava en dubte les veritats matemàtiques

Necessitat de demostrar l’existència de Déu abans de tirar endavant, per veure si pot ser enganyador

Meditació III Divisió dels pensaments:

imatges (representen coses), volicions i judicis (efectuen accions)

Les idees en si no poden ser falses: “tant se val que imagini una cabra o una quimera”

Els judicis poden ser falsos (error de judici: pensar que les idees que hi ha en mi són semblants a les coses que hi ha fora de mi)

Tipus d’idees: adventícies (sensibles), factícies (inventades) i innates (que tinc de naixement)

Meditació III Les idees sensibles són

involuntàries i s’assemblen als seus objectes, però hi ha casos en què són diferents (el sol l’experimento com a petit però l’astronomia diu el contrari)

Fins ara havia cregut en l’existència de les coses externes per un impuls cec

Les idees que representen substàncies contenen més realitat objectiva que les que representen modes o accidents

Hi ha tanta realitat en la causa com en l’efecte

Meditació III El més perfecte no pot

dependre del menys perfecte Tot el que es troba

objectivament en la idea es troba efectivament en la causa

Cal arribar a una idea primera la causa de la qual sigui un patró o model

A part de la idea del jo, n’hi ha una que representa Déu

Meditació III Algunes de les idees clares i

distintes que tinc poden provenir de mi

La idea d’un Déu infinit no pot provenir de mi, atès que sóc finit

Déu: substància infinita, eterna, immutable, independent, omniscient, omnipotent i creadora

Com jo no puc haver format aquesta idea, ha de provenir d ’una substància infinita: Déu existeix

Meditació III Hi ha més realitat en la

substància infinita que en la finita Déu: idea clara i distinta, amb

més realitat representacional que cap altra, ésser amb totes les perfeccions

No comprenc l’infinit, però la idea de Déu és la més clara i distinta

D ’on he rebut l’existència? Si fos totalment independent, jo seria Déu

Meditació III Hi ha d’haver una primera

causa La idea de Déu és innata,

com la marca del meu autor: la meva existència com un jo implica la de Déu

No pot ser enganyador, ja que l’engany implica defecte i Déu és perfecte

Moment de contemplar la bellesa de la llum divina, anticipació de la vida eterna

Meditació IV: De la veritat i la falsedat

El coneixement del jo i de Déu és superior que el de les coses externes

Déu no pot ser enganyador: puc tenir coneixements vertaders sobre el món

L’error depèn de mi, la seva causa no és Déu

No sóc capaç d’entendre els designis de Déu, que m’ha creat amb l’opció de l’error

Meditació IV Cal considerar la totalitat de la

creació com a perfecta, no les criatures particulars

Les causes de l’error són l’enteniment i la voluntat, concretament “el fet que no retinc la meva voluntat dins els límits de l’enteniment”

Dualisme: no només existeixo com una cosa que pensa sinó que tinc alhora una idea de la naturalesa material

La imperfecció és pròpia de l’ésser humà i del mal ús de la llibertat

Meditació IV És millor que algunes de les

parts de l’univers tinguin defectes que un univers on tot sigui igual

Déu m’ha donat la possibilitat de no fer mai un judici sobre coses que no sé clarament si són veritat

No puc errar si mantinc la meva voluntat dins els marges del meu coneixement

He après el que he d’evitar per no equivocar-me

Meditació V: De l’essència de les coses materials, i novament de l’existència

de Déu Cal que ens desempalleguem

dels dubtes i mirem si podem tenir algun coneixement sobre les coses materials

Abans d’examinar si existeixen, hem de fer referència a les seves idees

Idea d’extensió i les seves parts: longitud, llargada i profunditat

Són idees no fingides, sinó amb una naturalesa immutable (en un triangle els seus angles equivalen a dos rectes), no són un pur no-res

Meditació V En mi trobo la idea d’un ésser

màximament perfecte, igual com hi trobo la d’una figura o un nombre

Tendeixo a pensar que l’existència pot separar-se de l’essència de Déu (per tant, que puc pensar Déu com a no existent)

Però no són separables, ja que no es pot concebre un Déu al qual li manqui l’existència (igual a com no és concebible una muntanya sense vall)

És la necessitat de l’existència de Déu allò que determina el meu pensament a concebre’l així

Meditació V Sempre que pensi en l’ésser sobirà, li

he d’atribuir totes les perfeccions (influència de Sant Anselm)

La certesa de la resta de coses depèn de la veritat que hi ha un Déu existent, atès que la seva idea es presenta clarament i distintament

Després de reconèixer que hi ha un Déu, reconec que totes les coses en depenen i que no és enganyador, per tant, el que conec clarament i distintament no pot ser fals

Meditació VI: De l’existència de les coses materials i de la distinció real

entre l’ànima i el cos de l’home

Em resta examinar si existeixen les coses materials

Déu és capaç de produir totes les coses que puc concebre distintament

El món extern es redueix a les nostres idees de les qualitats primàries (solidesa, extensió, figura, forma, moviment o repòs i número)

Diferència entre la imaginació i la pura intel·lecció o concepció: imaginar objectes geomètrics implica un esforç que no s’ha de fer per concebre’ls

La imaginació sembla que depèn d’alguna cosa no mental

Meditació VI

Imagino també les qualitats secundàries, que es perceben per mitjà d’un sol sentit. Caldrà examinar què és sentir

Puc fer esment de les sensacions externes i les internes

Considerant les idees de les qualitats, calia concloure que podia percebre coses diferents del pensament: els cossos d’on provenien aquestes idees

Encara que les idees que arriben pels sentits es presentessin en contra de la meva voluntat, això no provaria que procedissin de coses diferents de mi

Meditació VI

Sóc una cosa que pensa: potser tingui un cos, però com tinc idees clares i distintes de mi mateix com a cosa pensant i del meu cos com a cosa extensa, sóc diferent del cos i puc existir sense ell

Hi ha facultats que han d’existir en una substància extensa: tenim una facultat passiva de sentir però hi ha d’haver una facultat activa que produeixi les idees de les coses materials

Aquesta facultat ha de trobar-se en una substància diferent de mi, que posseeixi formalment o eminentment la realitat objectiva de les idees

Meditació VI Aquesta substància pot ser Déu, un cos o

una substància més noble que els cossos

Déu no ens pot enganyar, per tant, no ens envia directament aquestes idees ni indirectament per una altra criatura

Déu m’ha donat una inclinació molt forta a creure que procedeixen de les coses materials, per tant, els cossos existeixen

Les coses posseeixen realment les qualitats primàries d’extensió, figura i moviment, però no necessàriament les secundàries

Dualisme cos/ment: analogia entre el pilot i la nau

Meditació VI Però les sensacions internes em mostren

que estic unit estretament al meu cos: quan rebo una ferida sento dolor

Des de petits cometem l’errada de pensar que les coses són com les veiem: per exemple, la magnitud del sol

Les sensacions són útils, la qual cosa no vol dir que siguin vertaderes

La meva naturalesa no coneix universalment totes les coses: som finits i tenim un coneixement limitat

Com és que la bondat de Déu no evita que la naturalesa de l’ésser humà sigui fal·lible?

Meditació VI La ment és indivisible i el cos divisible: són

del tot diferents

Les sensacions es transmeten a la ment a través d’una glàndula del cervell (pineal)

Rebutjo la incertesa sobre el fet que no puc distingir entre somni i vigília: la memòria sí que pot unir les coses que ens passen a la vigília, però no als somnis

Puc lligar tots els esdeveniments de la vigília en un jo

La vida humana, però, s’equivoca en coses particulars i per això reconeixem la feblesa de la nostra naturalesa