INFORMACIÓ 196

JUNY 2017 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

DESCOBREIX LA FLORA I LA FAUNA DEL NOSTRE ENTORN

El diumenge, 7 de maig, es realitzà una passejada naturalista guiada, organitzada per la nostra associació. Amb escassa participació, es va dubtar d´iniciar-la, però finalment va ser satisfactòria. Es van observar diverses espècies de flora i fauna. I, sorprenentment, es va fotografiar un exemplar de Cruixidell (Miliaria calandra), espècie encara no detectada fins ara, en el nostre entorn, pel grup d´ornitologia

37a FESTA DE LA CIRERA A TORRELLES DE LLOBREGAT

El cap de setmana del 3 i 4 de juny d´enguany es celebrarà, a Torrelles de Llobregat la 37a edició de la Festa de la Cirera. A continuació reproduïm una informació del web municipal sobre aquesta festa.

Des de l’any 1980, cada primer cap de setmana de juny Torrelles organitza una de les festes més importants de l’any al poble que, inicialment, estava destinada a celebrar el final de la collita de cireres. La Festa de la Cirera s’estructura al voltant de tres grans activitats que tenen com a protagonista a la cirera: l’Exposició de Cireres, el Mercat de la Cirera i la Fira d’Artesans. I és organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Torrelles de Llobregat amb la col·laboració dels pagesos i entitats locals. Tot i que la festa està centrada en la cirera, Torrelles aprofita per donar a conèixer l’artesania de Catalunya mitjançant la Fira d’Artesans, on es poden trobar articles d’artesania diversa i productes típics de la gastronomia catalana, de la producció local i d’altres indrets, elaborats amb mètodes tradicionals. Una iniciativa per promoure els

productes de qualitat i proximitat. I des de l’any 2007, celebra la Ruta Gastronòmica amb la idea de potenciar la vessant culinària del producte local per excel·lència: la cirera.

RECULL DE PREMSA

Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el número 99 dins de la col·lecció, que porta el títol El Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Es tracta d´informacions recollides dels diaris El Punt Avui, La Vanguardia i Ara, del Diari Més Digital, i del web Canal Reus TV, que fan referència a la reactivació de les propostes de constituir el Parc Natural de les Muntanyes de Prades. A continuació reproduïm una informació del web Territori, de la Societat Catalana d´Ordenació del Territori, de l´any 2006, que fa referència a les antigues propostes d´aquest parc natural i una altra de la Generalitat de Catalunya, del 2014, en la qual el conseller d´aleshores anunciava al parlament la creació d´aquest parc, entre d´altres, abans del 2017.

PARC NATURAL DE LES MUNTANYES DE PRADES Jordi Oliver- 31/12/2006

L’octubre de 2006 el conseller de Medi Ambient i Habitatge presenta l’Avantprojecte del Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet davant dels alcaldes dels vint-i-dos municipis afectats. El projecte rep crítiques per l’oportunisme electoral de la seva presentació i també perquè no ha comptat amb la participació dels municipis de la zona a l’hora d’elaborar-lo, malgrat la promesa de l’anterior conseller. D’altra banda, la inclusió del topònim Poblet en el nom del parc genera un debat entre els municipis de les muntanyes de Prades i els més propers al paratge de Poblet. Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres que pertanyen a la Serralada Litoral, situada entre les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i les Garrigues. Abracen uns 260 km2 de superfície i s’hi inclouen diversos espais d’interès històric, social i natural. Pel que fa als aspectes naturals, al Tossal de la Baltassana hi ha l'única localitat de roureda de roure reboll de les muntanyes de Prades. A més, hi ha altres superfícies forestals d'àrea reduïda, com la pineda de pi roig amb boixerola, individus aïllats de teix a

les capçaleres de barrancs ombrejats o roquers. També s’hi poden poden trobar poblacions reduïdes de roure martinenc i roure de fulla petita. Pel que fa a arbustos, rarament hi ha salze de cingle a les obagues del pic de l'Àguila i en algun penya-segat entre Prades i Capafonts. Hi destaquen, també, nombrosos punts d'interès arquitectònic i arqueològic com el monestir de Poblet, els nuclis de Siurana i Prades, les coves del cingle Blanc, d'Arbolí, o l'abric del Gallicant de Cornudella de Montsant. En l’aspecte social, a la zona de les muntanyes de Prades durant les darreres dècades s’ha produït un despoblament progressiu que ni tan sols s’ha aturat amb la millora de la xarxa viària. Malgrat que la promesa de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades es remunta a l’any 2001, quan Convergència i Unió (CiU) era al govern, i que la creació definitiva del Parc Natural de les Muntanyes de Prades figurava en les previsions del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) en començar l’any 2005, a començament de 2006 la creació del Parc encara semblava llunyana i no tenia data d’acabament prevista. No va ser fins que es van anunciar les eleccions anticipades, a mitjan maig, que el DMAH es va imposar com a tasca prioritària el fet de declarar la zona amb la figura de Parc Natural de les Muntanyes de Prades abans del final de la legislatura. La conselleria va anunciar que aquell projecte estava molt avançat i madur, que les tramitacions havien progressat molt, i es comprometé a presentar el projecte complet abans de l’estiu. Finca del Garber, a l’Espluga de Francolí Durant la Diada de l’Onze de Setembre, es va inaugurar a la finca de cal Garber, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), un jardí botànic que incloïa un ampli ventall d’espècies autòctones de la zona, des del pi pinyoner, passant pel roure reboll i l’avet, i també un bé de Déu de plantes aromàtiques. La finca, d’una hectàrea de superfície i abandonada durant més de vint anys, es convertia d’aquesta manera en la porta d’entrada al futur Parc. El consistori de l’Espluga tenia la voluntat que el Garber funcionés com un espai d’oci per als veïns de l’Espluga, sobretot per als del nucli de les Masies i, per tant, estava previst que tingués els horaris propis d’un parc públic. El projecte, a més, proposava obrir un punt d’informació per als futurs visitants del Parc. Declaració de “Parc” A mitjan d’octubre, i a cinc dies de l’inici de la campanya per a les eleccions catalanes, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va presentar l’Avantprojecte del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades i Poblet, que havia d etenir aproximadament 36.830 ha, davant dels alcaldes dels vint-i-dos municipis afectats i diverses entitats ecologistes. Fonts del DMAH van assegurar que el projecte definitiu no sortiria a exposició pública fins després de la propera comesa electoral i van explicar que l’executiu català, un cop recollides les al•legacions, hauria de donar-hi el vistiplau i traslladar-ne al Parlament l’aprovació definitiva. L’avantprojecte presentat per Baltasar preveia que el parc conservés les figures de Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de la vall del monestir de Poblet i de la reserva natural parcial del barranc de la Trinitat, ja existents. A més, es proposava la declaració de dues reserves més: la del Tossal de la Baltassana i la de l’altiplà del Motllats. Una junta rectora – administracions competents, organitzacions i sectors socials implicats–, un consell de cooperació i una unitat tècnica de gestió havien de ser els responsables de gestionar el parc. El futur parc integra l’antic campament militar de Castillejos, recollint una petició dels ajuntaments d’Arbolí, Vilaplana, Alforja i Febró, als quals pertanyen les 700 ha d’aquest deteriorat enclavament militar. Crítiques al projecte L’Agrupació de Municipis de les Muntanyes de Prades, formada per vuit ajuntaments ubicats al cor del territori del futur parc, formada bàsicament per municipis del Baix Camp, es van mostrar “sorpresos” davant del conseller per haver presentat el document al final de legislatura i es van queixar de “falta de diàleg de la Generalitat”, malgrat que Salvador Milà, l’anterior conseller, s’havia compromès a consensuar el tema el juliol de 2004. “Nosaltres vam plantejar una proposta conjunta i encara n’esperem la resposta”, va dir el portaveu de l’Agrupació, Antoni Marca. Els alcaldes de l’Agrupació de Municipis de les Muntanyes de Prades temien que la denominació de Poblet provoqués desequilibris i deixés la seva zona en un segon pla. L’alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, va afirmar que “no tenim res en contra dels municipis de la zona de Poblet, però entenem que si el nom inclou Poblet es dirigeix el parc cap a una zona determinada”. A més, segons Bigorra, tampoc no aprovaven la inclusió de Poblet “perquè ja és un espai desenvolupat”.

Per contra, l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, creia que el nom de Poblet permetria ubicar millor la zona en un entorn conegut mundialment, pel fet de ser patrimoni. Segons ell, la resta dels alcaldes de la zona de Poblet –Vimbodí i Montblanc– i els responsables del PNIN compartien aquesta opinió. Per Rovira, incloure el nom de Poblet “no hi fa cap mal” i va assegurar que el parc “no serà més, o menys, pel nom”. Per la seva banda, el conseller Baltasar va tenir en bona consideració les reclamacions sobre el nom del futur parc i va afirmar que “són absolutament lògiques. Vam incloure la marca per donar-hi un valor afegit, però compartim plenament les inquietuds. Si no es veu bé, es tornarà a canviar la denominació sense cap problema”. Paral•lelament, el candidat de CiU al Parlament, el reusenc Carles Pellicer, va acusar Baltasar d’oportunista i va qualificar de vergonya que “a quatre dies de l’inici de la campanya electoral, vingui a presentar als pobles del Baix Camp l’Avantprojecte del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades”. PNIN de Poblet El president de l’Associació d’Amics del Paratge Natural de Poblet, Manel Martínez, va declarar a mitjan octubre en un manifest el temor que el model del futur parc comportés el desmantellament de la junta rectora del PNIN de Poblet. Segons Martínez, el PNIN de Poblet “ha aconseguit els últims cinc anys, després de molt de temps oblidat, un nivell de gestió amb personal, infraestructura i pressupost que es pot considerar acceptable” i destacava la importància que l’espai disposés d’una gestió diferenciada de l’espai respecte de la resta del parc. El 2006 va suposar l’inici de la fi d’un procés que es va iniciar el 2001 amb la promesa de creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Tot i que la presentació de l’avantprojecte no va estar lliure de crítiques per la manca de participació amb la qual havia estat elaborat el projecte, el nom que havia de tenir el futur parc i l’oportunisme de les dates, finalment el procés de creació del parc s’havia posat en marxa de manera, ara ja sí, concloent esperant-ne la seva declaració definitiva per al 2007.

19 febrer 2014 La proposta per declarar parc natural les Capçaleres del Ter i del Freser, el Montsec i les Muntanyes de Prades es materialitzarà en el període 2014-2017, mentre que en una segona fase, a partir de 2018, se’n preveuen quatre més: els parcs naturals de l’Alt Pirineu, del Montseny, dels Ports, i el Parc Nacional d’Aigüestortes. El conseller assegura al Parlament que les declaracions hauran d’anar acompanyades d’una estratègia de recuperació que garanteixi la gestió solvent i adequada dels futurs parcs. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha anunciat avui a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament un pla a deu anys vista per ampliar la xarxa de parcs naturals amb almenys set espais més. Vila ha fet aquestes declaracions durant la seva compareixença per informar sobre les polítiques del Departament en relació al sistema d’espais naturals protegits. La declaració d’aquests nous espais protegits “haurà de comptar amb un ampli consens territorial, polític, institucional i social”, ha manifestat Vila. El conseller de Territori i Sostenibilitat considera que actualment “hi ha territoris que, tot i estar protegits, no tenen el nivell de protecció que mereixen, i d’altres que, pels seus valors naturals excepcionals, podrien jugar en determinades comarques un paper dinamitzador si assoleixen un model de governança i un projecte de futur més sòlid que l’actual”. En aquest sentit, Santi Vila ha indicat que “la declaració de nous parcs per assolir l’horitzó d’una xarxa completa i representativa, s’ha de fer al ritme que ens ho permeti l’extraordinàriament difícil etapa que estem vivint” ja que, segons ell, “seríem uns irresponsables si comencéssim a declarar a tort i a dret els nous parcs que necessitem, sense acompanyar-los d’una estratègia de recuperació que en permeti una gestió adequada i solvent”. Durant la seva intervenció parlamentària, Vila ha detallat els criteris a seguir en les diferents propostes de declaració de nous parcs naturals i que serien: – Valors naturals qualificats i representatius del patrimoni natural de Catalunya. – Fer compatible la conservació dels valors naturals amb l’aprofitament ordenat dels seus recursos. – Potencial per generar oportunitats de desenvolupament socioeconòmic en el territori. – Superfície mínima de 10.000 hectàrees. Vila ha recordat que “el patrimoni natural d’un territori, i la manera com és gestionat, són part indissociable de la identitat d’un país”, per la qual cosa “ens cal una política de patrimoni natural que aprofiti al màxim les enormes oportunitats que ofereix per al país”. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha assenyalat que “ara s’obre el temps de la protecció de més qualitat”. En aquest sentit, les futures declaracions de nous parcs naturals es proposaran en dues fases. Així entre 2014 i 2017 Vila planteja crear els següents: Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Ubicat a la regió del Pirineu Oriental, amb una superfície aproximada de 12.500 hectàrees. Compleix tots els criteris i el seu nivell de consens és extraordinari. Parc Natural del Montsec. A la regió del Pre-pirineu central, amb una superfície d’unes 18.000 ha. Llargament proposat des dels anys vuitanta i que ja ha obtingut el suport del Parlament de Catalunya en diverses ocasions. Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Al sistema mediterrani pre-litoral, amb unes 22.000 ha de superfície aproximadament. Antecedents similars al del Montsec i ja compta amb el Paratge Natural d’Interès Nacional del Bosc de Poblet. Mentrestant, en una segona fase, entre els anys 2018 i 2024, es proposarien quatre nous parcs, que es concretaran més endavant, però que haurien d’estar ubicats al Sistema Transversal, la Depressió Central, el Pre-pirineu i el Sistema mediterrani litoral. “Aquesta és una qüestió de país i Catalunya ha de fer un pas més en aquesta ja dilatada trajectòria de conservació i de dinamització del nostre patrimoni natural, com un actiu de present i encara més de futur”, ha afegit Vila. També s’ha referit a l’ampliació dels parcs naturals de l’Alt Pirineu, del Montseny, dels Ports -cap a la serra de Pàndols-Cavalls-, i del Parc Nacional d’Aigüestortes. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha parlat d’un conjunt d’accions necessàries per modernitzar i impulsar l’actual sistema d’espais naturals protegits: Renovar el marc legal en matèria de patrimoni natural i biodiversitat, impulsar en concepte d’infraestructura verda per donar valor als béns i serveis que la natura proporciona a la societat, diversificar la governança d’aquests espais fomentant la col·laboració público-privada, establir un nou model de finançament més diversificat i sòlid, una nova política de cooperació transfronterera, enfortir aliances per a la custòdia del territori, afavorir els projectes entre els parcs i els diferents sectors econòmics vinculats, així com impulsar l’economia verda, avaluar l’efectivitat del sistema de parcs periòdicament, i crear l’Agència del Patrimoni Natural de Catalunya, per coordinar les polítiques ambientals relacionades amb els espais protegits i amb el conjunt del patrimoni natural.

Font: Generalitat de Catalunya

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

Acompanyem com sempre aquest full informatiu amb un document, el número 181 dins de la col·lecció, que porta el títol “Els mamífers marins a la Costa del Garraf”. Hem realitzat aquest document amb informacions extretes del web de l´associació EDMAKTUB. El seu objectiu és l´estudi dels cetacis a la Costa del Garraf. Amb un innovador equip científic ha aconseguit detectar, en aquesta primavera del 2017, diversos grups de cetacis, les imatges dels quals s´han fet públics als mitjans informatius. Aquest espai natural marítim, on es realitza l´estudi, és inclòs a la xarxa Natura 2000. A continuació reproduïm una informació publicada al diari La Vanguardia.

Una balena nedant entre dofins davant les Costes del Garraf PAU MASSIP MARTORI, Barcelona 15/05/2017 www.lavanguardia.com

També ens dóna idea de la mida d’aquestes balenes, el segon animal més gran del planeta, després de la balena blava, que pot arribar a mesurar 24 metres de llargada. La balena blava és l'espècie animal de major grandària del món (OSU) Moltes vegades hem pogut veure documentals on apareixen balenes i dofins nedant junts en aigües cristal·lines. Això ens pot fer pensar que aquestes imatges només són possibles de veure en els oceans més grans. Però gens més lluny de la realitat. En el Mar Mediterrani també podem observar aquestes escenes tan impressionants. I no fa falta anar molt lluny per poder veure-ho i gaudir-ho. Per exemple, aquestes imatges han estat preses en la costa del Garraf, en el litoral barceloní, entre la capital catalana i Vilanova i la Geltrú. Les fotos van ser preses per l'associació Edmaktub, que es dedica a estudiar la biodiversitat del Mar Mediterrani. El diumenge van sortir amb el seu catamarà per observar l'activitat dels animals que hi ha en el litoral català. També van llançar el seu dron a l'aire perquè captés tot el que es podien trobar en l'aigua. I el que van trobar va ser espectacular. En anteriors ocasions ja havien vist dofins o balenes nedant per la zona. Però aquesta vegada l'avió no tripulat va poder filmar-los junts. En les imatges es pot veure com els dofins i la balena neden junts, en alta mar. En les fotos que han penjat a les seves xarxes socials es poden veure com cinc dofins neden al voltant d'un rorcual comú, una balena que la mateixa associació ja havia albirat anteriorment. En aquella ocasió, com també expliquem en La Vanguardia, l'animal nedava al costat de la seva cria. Gràcies a les imatges preses per l'avió no tripulat, és fàcil veure la diferència de mesures que separa a tots dos animals. El rorcual comú pot arribar a mesurar uns 24 metres de longitud mentre que els dofins comuns, molt difícils de veure en la costa catalana, aconsegueixen poc més de dos metres. Amb aquest tipus de treballs, l'associació Edmaktub vol demostrar la riquesa de les aigües del Mediterrani. Els dofins nedant davant la proa del Maktub, el nostre catamarà d´investigació. Són dofins comuns, els més difícils de veure a la Costa del Garraf.

LLISTA DE PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS

Enguany ja s´han detectat els primers exemplars d´Oreneta cuablanca, Oreneta vulgar, Ballester, Tórtora, Cucut, Xot Falciot negre, Abellerol, Rossinyol, Mosquiter pàl·lid, Bosqueta vulgar, Mastegatatxes, Falciot negre, Abellerol, Rossinyol, Capsigrany, Corriol petit, Tórtora, Cucut, Xot, Enganyapastors, Mosquiter pàl·lid, Bosqueta vulgar, Oriol, Mastegatatxes i Colltort. Ara, al mes de juny es pot observar les espècies més tardanes com el Siboc. Podeu comunicar les vostres observacions (espècie, dia, hora, lloc i observadors) al grup d´ornitologia. Algunes de les espècies més interessants que encara no ens han comunicat serien:

Àguila marcenca, Falcó mostatxut, Siboc, Cotxa cua-roja, Bitxac rogenc, Mosquiter de passa, Tallarol de garriga, Papamosques gris. Ara bé, algunes d´aquestes últimes espècies són de pas en la nostra localitat i, difícilment, es podrien observar en ple estiu. Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu.

ÓS RENTADOR

Informa Juan Mora que el dijous, 13 d´abril, de matinada, la seva càmera parany va detectar un exemplar d´Ós rentador (Procyon lotor) en el nostre entorn. Aquesta espècie al·lòctona, provinent d´Amèrica del Nord, és considerada invasora a Europa. Reproduïm dues imatges extretes del vídeo de 30 segons captat i les coordenades de la localització. Corresponen a un punt de la riera del raval Mas proper a la Cooperativa Agrícola.

A continuació reproduïm un fragment d´informació extret de la Viquipèdia. Animal invasor a Europa. A Europa, se'l considera una de les 100 espècies invasores més problemàtiques. A Catalunya, encara és rar però se l'ha observat el 2013 ja dues vegades. En tenir compte amb la facilitat amb la qual colonitza hàbitats nous i com a omnívor adapta la seva alimentació, prolifera fins i tot en zones molt urbanitzades. Segons la convenció de Berna (1979) s'ha de controlar l'espècie, que és un perill per a la biodiversitat, amenaça entre d'altres per a la tortuga d'estany i amfibis, així com l'avifauna, no directament, però menjant-se'n els ous.

16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS

Les respostes correctes a les vuit primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a l´abril, són les següents:

Foto nº 1: Anas acuta Ànec cuallarg Pintail Ánade Rabudo

Foto nº 2: Calonectris diomedea Baldriga cendrosa Cory´s Shearwater Pardela Cenicienta

Foto nº 3: Alopochen aegyptiacus Oca egípcia Egyptian Goose Ganso del Nilo

Foto nº 4: Tringa erythropus Gamba roja pintada Spotted Redshank Archibebe Oscuro

Foto nº 5: Passer hispanoliensis Pardal de passa Spanish Sparrow Gorrión Moruno

Foto nº 6: Falco columbarius Esmerla Merlin Esmerejón

Foto nº 7: Larus genei Gavina capblanca Slender-billed Gull Gaviota Picofina

Foto nº 8: Porzana parva Rascletó Little Crake Polluela Bastarda

Aquestes eren les dues fotografies del mes d´abril.

A continuació reproduïm el text amb el qual Sergi Sales donava les solucions a les dues fotos d´abril. Aquí van les solucions del mes d´abril:

Gavina capblanca (Larus genei)- Delta de l'Ebre Rascletó (Porzana parva)- Delta de l'Ebre

CLASSIFICACIÓ DEL 16è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS

Després de donar les respostes a les sis primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener, febrer i març del 2017, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

16 PUNTS: Tomás Blasco

15 PUNTS: Jaume Duaigües Francesc Capdevila

14 PUNTS: Pep Domènech Marc Pérez Eva Reñé

13 PUNTS: Lluís Estrada

12 PUNTS: Rosa Simon Enric Morera David López Sergi Sales, l´encarregat del concurs

10 PUNTS: Vicenç Roig Sandra Morujo

9 PUNTS: Albert Soteras

Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només ha de demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del febrer i del març ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de maig, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 31 de maig.

En Sergi Sales va enviar, a primers de maig, set fotografies corresponents a la primera prova extra del concurs. Es tracta de detectar almenys 30 espècies d´ocells. Totes són citades a Europa. La puntuació màxima arribaria als dos punts.

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUES

Us recordem que el grup d´ornitologia de l´ANT té interès en recollir el màxim nombre de dades sobre les diverses espècies d´aus del nostre entorn. Si feu qualsevol observació, a Torrelles de Llobregat i el seu entorn, ho podeu comunicar a la nostra adreça electrònica ant.laformiga@gmail.com. Cal donar les següents dades: espècie, nombre d´exemplars, data, hora i lloc de l´observació. A continuació publiquem les observacions que ens han comunicat del mes de maig.

Picot garser petit (Dendrocopos minor) (1 ex.) observat a can Roig. Dilluns, 29 de maig del 2017, a les 10 hores. Observador: Tomás Blasco Ànec collverd (Anas platyrhynchos) (1 ex.) observat a la riera al costat de la gasolinera. Diumenge, 28 de maig del 2017, a les 20 hores. Observador: Vicenç Roig Picot garser petit (Dendrocopos minor) (1 ex.) observat a can Roig. Diumenge, 28 de maig del 2017, a les 10 hores. Observador: Tomás Blasco Gratapalles (Emberiza cirlus) (1 ex.) observat cantant a l´om mort de la font del Cucut. Diumenge, 28 de maig del 2017, a les 19,45 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat amb becada sobrevolant el parc de can Sostres. Dissabte, 27 de maig del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Ballester (Apus melba) (6 ex.) observats volant a prop de la paret mitgera c.Joan Maragall/ c.Torrent Roquetes. Divendress, 26 de maig del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat amb becada a la teulada d´una casa del c. Frederic Coromines.. Dimarts, 23 de maig del 2017, a les 7,50 hores. Observador: Vicenç Roig Enganyapastors (Caprymulgus europaeus) (X ex.) escoltats a can Gallina. Diumenge, 21 de maig del 2017, a les 21,30 hores. Observador: Vicenç Roig Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (1 ex.) observat a ca l´Heras. Dilluns, 15 de maig del 2017, a les 11,25 hores. Observador: Tomás Blasco Corriol petit (Charadrius dubius) (1 ex.) observat a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 14 de maig del 2017, a les 19,50 hores. Observador: Vicenç Roig Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) observat a can Gallina. Diumenge, 14 de maig del 2017, a les 19,45 hores. Observador: Vicenç Roig Abellerol (Merops apiaster) (26 ex.) observats a la pedrera de can Gallina. Diumenge, 14 de maig del 2017, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig

Puput (Upupa epops) (1 ex.) observat al terrat de casa seva. Dissabte, 13 de maig del 2017, a les 15 hores. Observador: Vicenç Roig Aligot comu (Buteo buteo) (1 ex.) volant per sobre can Casanoves. Diumenge, 7 de maig del 2017, a les 20,30 hores. Observador: Vicenç Roig Tórtora (Streptopelia turtur) (2 ex.) observats a can Gallina. Diumenge, 7 de maig del 2017, a les 19,30 hores. Observador: Vicenç Roig Tórtora (Streptopelia turtur) (1 ex.) escoltat a can Reinal. Diumenge, 7 de maig del 2017, a les 10,15 hores. Observadors: Grup de la passejada guiada. Cruixidell (Emberiza calandra) (1 ex.) observat i fotografiat al camí de can Reinal. Diumenge, 7 de maig del 2017, a les 10 hores. Observadors: Grup de la passejada guiada.

Bernat pescaire (Ardea cinerea) (1 ex.) sobrevolant el casc urbà. Divendres, 5 de maig del 2017, a les 8 hores. Observador: Vicenç Roig Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) (6 ex.) travessant el carrer Sant Joan. Divendres, 5 de maig del 2017, a les 7,45 hores. Observador: Vicenç Roig Oriol (Oriolus oriolus) (1 ex.) observat a can Roig. Dimarts, 2 de maig del 2017, a les 7 hores. Observador: Tomás Blasco Xot (Otus scops) (1 ex.) escoltat al casc urbà. Dilluns, 1 de maig del 2017, a les 5,30 hores. Observador: Vicenç Roig

FLAMENCS DEL DELTA DE L´EBRE

Des d´aquest full informatiu ens anem fent ressò periòdicament de l´evolució de la colònia de cria dels flamencs al delta de l´Ebre. A continuació reproduïm una informació publicada al diari El Punt Avui.

La colònia de flamencs del delta de l'Ebre es recupera Els tècnics del parc natural comptabilitzen 2.711 parelles reproductores, el tercer registre més alt des que l'espècie es va establir al Delta L'anellament dels polls serà un èxit si no són atacats per altres espècies Lurdes Moreso - DELTEBRE - 15 maig 2017

Exemplars de flamencs al dic de les salines de la Trinitat, a principi de mes Foto: MARIANO CEBOLLA/ CEDIDA PEL PARC NATURAL DEL DELTA.

La colònia de flamencs del delta de l'Ebre comença a recuperar-se després de quatre anys seguits amb una tendència a la baixa i que el 2015 l'espècie no hi nidifiqués. Concretament, s'han comptabilitzat un total de 2.711 parelles reproductores a les salines de la Trinitat, cosa que significa el tercer registre més alt des que l'espècie es va establir a l'espai natural, el 1992. Segons els tècnics del parc natural, el període reproductor va començar a final d'abril, quan els exemplars adults van ocupar els dics de les salines. Aquest, però, no acostuma a

ser l'espai habitual de les parelles reproductores, que tradicionalment havien nidificat a l'illa de la tora dels Conills. I en aquest espai, la colònia de flamencs és més vulnerable ja que no està totalment envoltada d'aigua i, per tant la poden atacar depredadors terrestres com la rabosa. Un vol fotogràfic a gran altura ha permès que al parc natural avaluen el contingent reproductor. En aquest sentit, si la reproducció es desenvolupa sense incidents, és a dir, sense que pateixen atacs de depredadors ni es produeixen situacions climatològiques adverses, l'anellament de polls –que es fa a l'estiu– serà un èxit. Per això, el parc natural reforça la vigilància a les salines i aplica mesures de control de la població de rabosa i gavià argentat. Fins enguany el flamenc s'ha reproduït amb èxit en 21 ocasions al delta de l'Ebre, tot i que el nombre de parelles reproductores ha oscil·lat entre les 250 i les 3.139 parelles. Actualment els tècnics del parc natural amb el suport d'un ampli dispositiu de voluntaris han anellat 3.170 exemplars de flamenc, que han estat observats en un total de catorze països. Amb tot, la majoria d'observacions es distribueixen entre l'Estat francès (36%), l'espanyol (21%) i Itàlia (19%), per bé que alguns exemplars s'han localitzat en punts tant allunyats com Mauritània, el Senegal i Turquia. Únic espai reproductor El delta de l'Ebre és l'únic espai del país on es reprodueix el flamenc, una de les espècies més emblemàtiques de l'espai natural i que atreu més visitants. Tot i que l'espècie és present al Delta tot l'any, registra fluctuacions estacionals, amb valors màxims a l'hivern. Per facilitar als visitants l'observació d'ocells, el Parc Natural del Delta ha editat un mapa que indica els millors indrets i les espècies que es poden veure. El mapa l'han finançat Arrossaires del Delta.

LA XIFRA: 3.170 exemplars de flamenc són els que han estat anellats al Delta i s'han pogut observar en un total de 14 països. Reclamen empara a Europa per protegir l'Ebre Tot i l'èxit de la colònia reproductora de flamencs al Delta, l'espai natural és cada cop més fràgil. I n'és una prova la inundació permanent amb aigua de mar dels calaixos de l'illa de Buda, que ha requerit una actuació d'urgència del parc natural. L'eurodiputat català Francesc Gambús ha traslladat la situació a la Comissió Europea per reclamar-ne la seua empara. Concretament, l'eurodiputat ha registrat una pregunta per demanar al govern europeu si disposa d'informes presentats per l'executiu espanyol sobre la preservació dels espais naturals del Delta i, especialment, de la zona costanera, de llacunes i dunes. En el cas que Europa no dispose d'aquesta informació, Gambús reclama a la Comissió Europea que interpose mesures per garantir la protecció dels espais mediambientals. “Cal actuar davant l'avenç imparable de la regressió dels espais naturals, i un motiu d'aquest avenç és la reducció de l'aportació de sediments al Delta”, ha manifestat l'eurodiputat català. De fet, la Comissió Europea ja ha fet un seguit de recomanacions a l'Estat espanyol perquè modifique el pla hidrològic de la conca de l'Ebre, ja que la reducció del cabal del riu agreujarà els problemes de regressió i subsidència. De moment, les recomanacions no han estat ateses pel Ministeri d'Agricultura, que tampoc ha respost la petició de reunió de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). La Unió Europea finança els projectes Ebre-Admiclim i Delta-Lagoon, dins el programa Life, per garantir la protecció mediambiental del Delta. Divendres hi haurà una jornada a l'Ecomuseu del Parc Natural del Delta en què s'exposarà la repercussió d'aquests projectes no només sobre la conservació del medi, sinó també sobre la societat i l'economia ebrenca.

PARC NATURAL DEL VALLÈS

Ens han fet arribar la informació que reproduïm a continuació sobre la proposta del Parc Natural del Vallès.

Sabadell s'afegeix als ecologistes i vol protegir el parc natural del Vallès El consistori buscarà l'aliança de tots els municipis afectats per adreçar-se a Diputació i Generalitat i blindar l'espai Aposta per senyalitzar els camins S. Pérez - sabadell - 15 maig 2017

Vistes de la finca de Torrebonica, un dels elements que hi ha a la zona que es vol protegir Foto: JORDI ALEMANY.

Sabadell aposta perquè es creï un parc natural protegit a l'espai agroforestal entre les dues cocapitals vallesanes, Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Matadepera. Se suma així a la iniciativa proposada per l'Associació per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (Adenc) –amb seu a Sabadell– i el Grup per la Protecció dels Espais Naturals a Terrassa (Gpnat), dos grups ecologistes vallesans amb el suport d'associacions veïnals i entitats excursionistes, entre d'altres. Abans de l'estiu, Sabadell vol fer una reunió en una taula de treball amb tots els municipis afectats per tal d'aconseguir “una protecció supramunicipal”, explica el tinent d'alcalde, Joan Berlanga. D'aquesta manera, podran fer un projecte comú que després es traslladi a la Diputació i la Generalitat, perquè “es blindi l'espai” d'amenaces com el quart cinturó. “És un element de sentit comú, o el protegim o ens el mengem”, assegura el regidor de Sostenibilitat.

Difusió del patrimoni Segons el president de l'Adenc, Abraham Mas, l'objectiu és donar a conèixer un espai que forma part del patrimoni natural del Vallès i que té un alt valor ambiental i ecològic. “Volem crear el parc natural Grípia-Ribatallada”, explica, i que tingui una protecció equivalent a la que té Collserola o el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, ja que actualment només disposa de dues proteccions especials però d'àmbit local. Mas assegura que l'espai agroforestal ha tingut diversos problemes històrics com la construcció d'un camp de golf o la fragmentació per diferents infraestructures. Per aquest motiu, des de fa un any es treballa perquè l'espai sigui respectat i reconegut i que es pugui gestionar i ordenar. En les entitats tenen diferents objectius com ara promocionar l'activitat agrària, fer projectes de camins que en permetin l'accessibilitat, aconseguir la limitació de grans projectes “artificials” com el golf, implicar-hi els veïns, gestionar els torrents i les rieres o fer permeables totes les infraestructures que el divideixen. Després de la ventada del 2014 el consistori va encarregar a l'Adenc un estudi per veure-hi les conseqüències que demostra inicialment, segons Mas, la riquesa de l'espai. A Sabadell, a banda d'intentar treballar amb altres municipis, portaran a la junta de portaveus una moció per avançar en la connectivitat entre les cocapitals, com ja s'ha fet a Terrassa.

LA FRASE: És un element de sentit comú. O protegim l'espai agroforestal o ens el menjarem Joan Berlanga. Tinent d'alcalde i regidor de Sostenibilitat

LA XIFRA: 5 són els municipis veïns a la zona agroforestal que les entitats volen protegir i a la qual volen donar rellevància.

Camí rural per unir les dues ciutats Una de les propostes dels grups ecologistes que aviat començarà a prendre forma és la de crear un camí o camins rurals senyalitzats per unir a peu o amb bicicleta Sabadell i Terrassa. Segons Abraham Mas, es podria aprofitar el voral de l'N-150 o del ferrocarril, per exemple, però també altres itineraris que ja funcionen. “Volem facilitar que un veí del barri de Can Llong pugui arribar sense traves en uns trenta minuts a Terrassa”, afirma el regidor, Joan Berlanga. Els dos portaveus reivindiquen que es tracta d'un corredor ecològic entre els parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i el de Collserola.

0,7 % DE L´IRPF PER A LES ENTITATS AMBIENTALS CATALANES

Des de fa anys que les entitats ambientals d´àmbit català es queixen per no tenir accés al finançament provinent del 0,7 % de l´IRPF destinat a associacions i fundacions. Després d´una altra sentència favorable, a les quals el govern de l´estat fa cas omís, hem rebut per correu electrònic el manifest que reproduïm a continuació.

MANIFEST

L’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya (o3sac) i les entitats ambientals catalanes insten l’Estat a complir la nova sentència del Tribunal Constitucional sobre el 0,7% de l’IRPF

Des de l’o3sac demanem al M.A.M.R.M. que acati la sentència i ampliï els beneficiaris de la propera convocatòria d’ajuts al 0’7% de l’IRPF per a incloure en la mateixa a associacions i a fundacions amb finalitat ambiental inscrites en registres autonòmics. Demanem a la Generalitat que plantegi l’incident d’execució i insti al Tribunal Constitucional a actuar. L’Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya i les entitats ambientals catalanes, valoren positivament la sentència del Tribunal Constitucional que es va fer pública el dia 23 de gener de 2017 i que ha donat, de nou, parcialment la raó a la Generalitat en el conflicte jurídic que manté des de fa anys per a la gestió de les subvencions amb càrrec al 0,7% de l’IRPF. Entre d’altres, la sentència li retreu a l’executiu central haver envaït les competències autonòmiques. L’o3sac i les entitats sota-signants insten l’Estat a fer cas de la nova sentència del Constitucional sobre la gestió del 0,7% de l’IRPF. Aquesta nova sentència del Constitucional diu a l’Estat que pot assenyalar prioritats, criteris, requisits i objectius que orientin la concessió de les subvencions socials, però sempre deixant ampli marge a les comunitats autònomes per desenvolupar i aplicar la normativa general. Per aquesta raó, l’executiu central no pot convocar, resoldre, executar o tramitar les subvencions, li recorda el TC al govern espanyol. L’o3sac considera que la gestió estatal d’aquests ajuts vulnera les competències catalanes en matèria de medi ambient i de foment i que cal una distribució territorial dels fons entre les Comunitats Autònomes, perquè convoquin i gestionin els ajuts de manera descentralitzada. En concret, interpreta com a vulnerades les competències en matèria de medi ambient i foment previstes als articles 114 i 144 de l’Estatut. L’Ordre a què fa referència la sentència, publicada en el BOE el 13 d’octubre de 2008, estableix les bases reguladores i la convocatòria per a la concessió de subvencions a associacions declarades d’utilitat pública i fundacions adscrites al Protectorat del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí per a la realització d’activitats relatives als programes que es desenvolupin en relació amb la defensa del medi natural i la biodiversitat i la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic. La dotació d’aquestes subvencions prové de l’assignació tributària de l’IRPF destinada a programes relacionats amb la defensa del medi natural i la biodiversitat, la utilització sostenible dels recursos naturals i la prevenció de la contaminació i el canvi climàtic, inclosos en la casella “altres fins d’interès social” de la declaració de la renda. Aquesta casella permet escollir els ciutadans destinar el 0,7% de l’IRPF al finançament de projectes socials a través d’entitats socials i organitzacions no governamentals o bé a l’Església catòlica. Des de l’any 2008, l’o3sac ve realitzant un treball constant de consultes i propostes per a aconseguir que aquesta convocatòria permeti desenvolupar projectes ambientals d’interès general a un major nombre d’organitzacions, generant així una repercussió sobre el territori i una distribució de recursos que és d’interès general per a totes les Administracions Públiques de l’Estat, és per això que demanem al M.M.A.M.R.M. que acati la sentència i ampliï els beneficiaris de la propera convocatòria d’ajuts al 0’7% de l’IRPF per a incloure en la mateixa a associacions declarades d’utilitat pública i a fundacions amb finalitat ambiental inscrites en registres autonòmics i animem a la Generalitat de Catalunya que insti l’incident d’execució al Tribunal Constitucional per a què l’Estat compleixi la sentència.

LA COTXA FUMADA S´APROPIA D´UN NIU D´ORENETA VULGAR

Informa Rosa Simon que aquesta primavera ha observat com una parella de Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) s´ha apropiat del niu d´Oreneta vulgar (Hirundo rústica) que hi havia des de fa temps a casa seva, al casc urbà. Després d´algunes baralles, les cotxes s´han instal·lat al niu, com mostra la fotografia. Costa de veure, per la falta de llum en aquest racó, però sobresurt el cap de la Cotxa fumada. Alguns exemplars d´oreneta vulgar encara hi van a dormir a prop, però, de moment, no han construït cap més niu. Fa pocs anys que la Cotxa fumada nidifica en el nostre entorn. És un exemple més de com l´equilibri entre espècies és molt variable i evoluciona constantment.

DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

El 5 de juny és la data de celebració del Dia Mundial del Medi Ambient declarat per l´ONU. La Generalitat, amb aquest motiu organitza cada any un acte de lliurament de diversos premis que enguany ha convocat per al dimarts, 6 de juny. A més també s´organitza, del 2 a l´11 de juny, la Setmana de la Natura 2017, en la qual diverses organitzacions programen activitats per a la conservació de la natura i el medi ambient. A continuació reproduïm una petita nota informativa del butlletí de medi ambient.

Acte de commemoració del Dia Mundial del Medi Ambient 2017 Per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient, el Departament de Territori i Sostenibilitat organitza l'acte de lliurament del Premi Medi Ambient 2017. Tindrà lloc el proper dimarts 6 de juny a les 18h, a l’Institut Botànic de Barcelona (Carrer del Doctor Font i Quer, 2, 08038). El conseller de Territori i Sostenibilitat lliurarà els premis en les modalitats de “Projectes de recerca, desenvolupament i innovació” i “Iniciatives de protecció i millora del medi ambient”, aquest any emmarcades en la temàtica de la ciència ciutadana; i en la modalitat de “Trajectòries de protecció i millora del medi ambient”. L’acte serà presentat per la periodista Cori Calero.

INFORME RIUSCAT 2016

Reproduïm una informació sobre l´informe de l´any 2016 del Projecte Rius. L´Associació Hàbitats des de fa molts anys segueix, amb la col·laboració de molts voluntaris, l´estat dels rius a Catalunya.

Informe RiusCat 2016 Associació Hàbitats publica els resultats obtinguts durant les dues campanyes d’inspecció de rius del 2016. Prop de 3000 persones han participat en el Projecte Rius, recollint dades de 176 trams de riu de 16 conques de Catalunya. Seguint la tendència dels últims anys, observem com la millora de la qualitat dels rius ha millorat però no al ritme esperat. Així com anys endarrere la millora era exponencial, actualment, no veiem un canvi significatiu. La xarxa de voluntariat del Projecte Rius aporta coneixement sobre els ecosistemes fluvials i, amb l’acumulació dels anys, es comencen a visualitzar tendències, tant a nivell objectiu com subjectiu. Els voluntaris i voluntàries detecten els canvis que experimenten els trams de riu, prenen consciència i adquireixen coneixements tant a nivell individual com comunitari. L’experiència dels voluntaris i voluntàries detecta la tendència de que les conseqüències del canvi climàtic, previstos per diferents experts, s’estan donant. Cal posar especial atenció en els canvis que s’estan experimentant. L’Informe RiusCat 2016 arriba a una sèrie de conclusions de diferent naturalesa. L’anàlisi social revela que, com cada any un dels reptes del projecte és superar les xifres de participació de l’any anterior, i en aquest sentit aquesta nova edició finalitza amb aquest objectiu assolit. Durant el 2016 han participat prop de 3000 persones voluntàries, organitzades en 160

grups de diferents perfils socials, realitzant 280 inspeccions repartides en dues campanyes anuals (primavera i tardor). De la mateixa manera que l’any anterior, les sortides formatives s’han descentralitzat per tal d’arribar al conjunt del territori català, més de 200 persones van assistir a les set sessions formatives que es van realitzar durant tot l’any, obtenint com a resultat 33 nous grups d’inspecció. Cal destacar, la importància dels mitjans digitals propis gràcies als quals s’han pogut aconseguir aquests resultats. A nivell ambiental, un any més, les conques amb més participació han estat la del Llobregat i la del Besòs. Aquest any el cabal ha esdevingut un element clau en el procés d’inspecció, la campanya de tardor es va veure afectada per la sequera estival retardant les inspeccions per la manca d’aigua. Això ha tingut com a conseqüència que el 44% dels trams analitzats en aquesta campanya presentessin un cabal més baix de lo habitual. Continuant en la mateix línia, pel que fa a les alteracions destacades les principals protagonistes segueixen sent les deixalles d’origen higiènic sobretot la presència de tovalloletes les quals, tot i que són biodegradables, perduren durant força temps en el medi. En l’anàlisi fisicoquímic les dades obtingudes es troben dins de la normalitat, no obstant destacar que s’han detectat dos trams amb un pH fora del rang normal i al voltant d’un 3% i 4% (primavera i tardor respectivament) dels trams han presentat concentracions de nitrats de més de 40 mg/l. La qualitat biològica, determinada per l’índex de macroinvertebrats, revela que la tardor ha estat també especialment dolenta. Els voluntaris i voluntàries han fet 3585 citacions de diferents espècies animals i vegetals, 394 de les quals han estat espècies al·lòctones. Econòmicament es continua trencant amb la tendència dels anys anteriors, on el finançament públic va ser escàs. Aquest any 2016 Projecte Rius ha comptat amb un pressupost de 34.017€, el 84% del qual prové dels fons públics, destinats a les diferents despeses requerides. Podeu descarregar l’Informe complet a: https://issuu.com/associacio_habitats/docs/informe_riuscat_2016

WIKIPEDRA

Anteriorment ja hem informat de Wikipedra, la web dedicada a inventariar les construccions de pedra seca a Catalunya. Ara ens fem ressò d´una aplicació per als mòbils per donar les dades necessàries de localització.

Una nova aplicació mòbil permet inventariar sobre el terreny les construccions de pedra seca de Catalunya En sis anys de funcionament, la Wikipedra ha inventariat 15.344 barraques de pedra seca i ara s’amplia a noves tipologies d’aquest tipus de construcció rural, com pous, forns i murs Són iniciatives emmarcades en el projecte Col·laboraxPaisatge, coordinat per l’associació ADRINOC amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya Dimarts, 9 de maig de 2017

Una nova aplicació per a telèfons mòbils i tauletes, Pedra seca, permet als ciutadans col·laborar des del terreny en la catalogació d'aquest tipus de construcció rural Una nova aplicació per a telèfons mòbils i tauletes, Pedra seca, permet als ciutadans col·laborar des del terreny en la catalogació d’aquest tipus de construcció rural, típica de les àrees mediterrànies i que ha contribuït a la formació del paisatge agrícola català durant segles. Es tracta d’una iniciativa emmarcada en el projecte Col·laboraxPaisatge, coordinat per l’Associació pel Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) amb l’assessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat. El projecte impulsa actuacions vinculades al paisatge per fomentar el desenvolupament rural, especialment les relacionades amb la divulgació, el manteniment i la catalogació de les construccions de pedra seca. El finançament prové del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) en el marc dels Ajuts LEADER de Cooperació Catalana entre Grups d’Acció Local. El coordinador de l’Observatori del Paisatge, Pere Sala; el president d’ADRINOC, Joan Espona, i el vicepresident de l’entitat, Joaquim Felip, han presentat avui a Olot (Garrotxa) la nova apli com un dels resultants del projecte Col·laboraxPaisatge. Amb l’aplicació Pedra seca, disponible per a sistemes Android i iOS, l’usuari que vulgui inventariar un d’aquests elements pot pujar la fotografia, juntament amb les seves coordenades i descripció de la construcció, al sistema. L’aplicació també serveix per consultar si l’element trobat ja està catalogat i, a més de Catalunya, inclou construccions situades al Parc Natural Regional del Pirineu Català, a França, i a la

Mancomunitat Conflent-Aragó. App per mòbil Una vegada validada la informació introduïda per l’usuari, la nova fitxa es trasllada a la web de la Wikipedra. Es tracta de l’enciclopèdia online col·laborativa sobre la pedra seca, creada fa sis anys per l’Observatori del Paisatge amb la col·laboració de l’Associació Drac Verd. En el temps que porta en funcionament, la Wikipedra ha identificat i catalogat 15.344 barraques o cabanes de pedra a tota Catalunya, amb una mitjana de 5 diàries, gràcies a una xarxa de 227 col·laboradors. Mitjançant aquest treball de camp, s’ha pogut constatar la presència de barraques de pedra seca en 38 de les 42 comarques catalanes. Destaca el Bages, amb 2.626 construccions. Mapa Ara, gràcies al projecte Col·laboraxPaisatge, la Wikipedra amplia el tipus d’elements que s’hi poden incloure a construccions d’aigua (pous, dipòsits), forns, murs de pedra seca i altres construccions singulars. Aquestes noves categories ja es poden introduir mitjançant l’aplicació i estaran disponibles a la web en les properes setmanes. Iniciatives ciutadanes per a la cura del paisatge La tercera iniciativa emmarcada en Col·laboraxPaisatge presentada avui és la guia Paisatge, desenvolupament rural i ciutadania. Bones pràctiques de col·laboració ciutadana en la gestió del paisatge a Europa. És un document que recull deu experiències de gestió del paisatge a set països europeus on la societat civil té un paper destacat. Per escollir les iniciatives que s’han inclòs en la guia s’ha tingut en compte que siguin projectes actius, innovadors, amb durada

en el temps i de diferents escales (projectes locals, regionals i estatals). Així, s’exposen accions d’èxit de França, Itàlia, Holanda, Alemanya, Regne Unit, un projecte conjunt d’Eslovàquia, Rússia i el Kazakhstan, i dos catalans. Són, precisament, la Wikipedra, i la candidatura del paisatge del Priorat-Montsant-Siurana per ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

PARC AGRARI DEL BAIX LLOBREGAT

Ens fem ressò de dues informacions relacionades amb el Parc Agrari del Baix Llobregat. Es refereixen a la potenciació del consorci amb la incorporació de l´Àrea Metropolitana, amb la qual ja s´han obert negociacions, i l´impuls de la Generalitat de Catalunya, a la qual també s´ha demanat més suport econòmic, en la primera visita al parc de la consellera d´agricultura.

El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat demana a la Generalitat més protecció Per preservar la seva activitat i entorn natural 13/05/2017 - Parc Agrari | Diputació de Barcelona

Reunió amb la consellera. Autor: Diputació Barcelona El Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat demana una major implicació de la Generalitat en la gestió d’aquest espai per assegurar-ne la seva protecció com a polígon econòmic del sector agrícola i també com a espai natural. La petició del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat s'ha fet amb motiu de la visita de la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, realitzada el dijous 11 de maig i a la qual ha assistit el vicepresident primer i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras. Aquesta primera visita que fa un conseller d’Agricultura de la Generalitat al Parc Agrari ha servit per posar damunt la taula diversos aspectes reivindicatius de protecció d’aquest espai agrícola que ocupa una superfície de 3.348 hectàrees en una zona metropolitana amb una forta pressió urbanística, d’infraestructures i també demogràfica.

Després de la reunió, el vicepresident Guiteras ha destacat la importància de la reunió mantinguda amb la consellera d’Agricultura, per plantejar-li i posar en comú les diferents problemàtiques i també reptes que té plantejats aquest espai de producció agrària situat en plena Àrea Metropolitana. Guiteras ha remarcat que "el Parc Agrari està finançat bàsicament per la Diputació de Barcelona, però demanem la implicació de totes les administracions, i de forma especial la del Departament d’Agricultura, ja que és qui té les competències en aquest àmbit, per tal de poder assolir uns millors objectius de producció, però també de protecció de l’entorn natural". La importància de la implicació de la Generalitat en la protecció d’aquest espai, tant en l’àmbit de producció agrària com també en el mediambiental i de protecció de la fauna, és vital de cara a assegurar-ne el futur. En aquest sentit, des del Consorci del Parc s’ha demanat a la Generalitat una inversió major per a la millora de la producció agrària, especialment en aspectes com els canals de reg i la gestió de l’aigua, però també per dotar el conjunt de l’espai d’una major protecció de cara a frenar les pressions que existeixen en aquest territori, no només en temes de serveis logístics i d’infraestructures, sinó també urbanístic, per fet d’estar situat a l’Àrea Metropolitana. Actualment, el Consorci del Parc Agrari està integrat per la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya, la Unió de Pagesos de Catalunya i els ajuntaments de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.

L'AMB al parc agrari L'AMB formarà part del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat i oferirà suport econòmic i tècnic 25.02.17

Panoràmica del Parc Agrari del Baix Llobregat La presidenta de l'AMB i alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha mantingut aquest matí una reunió de treball amb diversos alcaldes, regidors i representants dels ajuntaments, institucions i organismes que formen part del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant la trobada, s'han plantejat els termes, mitjançant un futur conveni, de l'entrada de l'AMB al Consorci. Com a administració competent en el planejament urbanístic de la metròpoli i altres temes com la construcció d'infraestructures i la gestió del cicle integral de l'aigua, l'AMB esdevindria un actor clau en la gestió d'aquest centre productiu. Donar més protagonisme al sòl agrícola L'AMB, una vegada integrada en l'estructura del consorci, prestarà col·laboració tècnica i econòmica en els aspectes ambientals del Parc Agrari relacionats amb les seves competències, com ara el manteniment i millora

de les instal·lacions hidràuliques, de rec i de drenatge. Així mateix, impulsarà la promoció econòmica d'aquells productes agrícoles que es produeixen a la zona, aprofitant el potencial de la xarxa de mercats municipals del territori, per tal de potenciar el consum de proximitat. Per últim, també està previst ampliar l'extensió de sòl agrícola, d'acord amb algunes peticions d'ajuntaments com ara el de Sant Vicenç dels Horts, que ha sol·licitat incorporar al Parc Agrari una extensió important de terrenys agrícoles del municipi, situats al marge del riu Llobregat. El Parc Agrari del Baix Llobregat és la zona productiva agrícola més important del territori metropolità, que contribueix a la sobirania alimentària dels seus més de 3 milions d'habitants, i que juntament amb el Parc Natural de Collserola, el Delta del Llobregat constitueixen els espais naturals més importants de la metròpoli. Aquesta extensió de sòl agrícola ha estat preservada al llarg dels anys gràcies a la resistència de pagesos, entitats ecologistes i de les administracions competents a actuacions com el Pla Delta de la dècada de 1990, i evitant, darrerament, el canvi d'usos proposat per iniciatives com "Eurovegas".

UNA NOVA ESPÈCIE D´ORTÒPTER

Ens han fet arribar una informació del diari El Punt Avui sobre la detecció d´una nova espècie d´ortòpter molt localitzat. A continuació reproduïm la nota informativa.

Descoberta a l'Anoia una nova espècie d'insecte El llagost-pedra d'Ancosa o ‘Prionotropis ancosae' es localitza únicament en un altiplà rocallós de la Llacuna En tot el món existeixen només vuit espècies d'aquest gènere d'ortòpters Òscar López / Infoanoia - LA LLACUNA - 16 maig 2017

Exemplar del llagost-pedra d'Ancosa D.T. S. Foto: Arxiu. La plana d'Ancosa, un altiplà rocallós calcari situat a l'extrem meridional de l'Anoia, amagava una sorpresa gairebé única al món: una nova espècie d'insecte. Es tracta del llagost-pedra d'Ancosa (Prionotropis ancosae), un gènere d'ortòpters del qual a tot el món només existeixen vuit espècies, distribuïdes per les zones estèpiques d'Europa i l'Àsia. La descoberta s'ha fet en el marc dels treballs de seguiment i censos de les espècies d'invertebrats amenaçats, i arran d'un avís dels naturalistes Xavier Bayer i Francesc Guasch. Els científics del servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat van notificar l'any 2014 la presència en aquest punt del que, en principi, es creia que era el llagost-pedra de timoneda

(Prionotropis flexuosa), del qual només se'n té constància a la timoneda d'Alfés (Segrià). Posteriors inspeccions de tècnics del servei de Fauna i Flora, i de membres del Cos d'Agents Rurals, a la zona, amb exàmens als exemplars que van trobar els anys successius, van determinar que es tractava d'una espècie diferent de la que vivia a la timoneda. La nova espècie descoberta, el Prionotropis ancosae, és un dels insectes més amenaçats de Catalunya, juntament amb el llagost-pedra de timoneda. Tots dos tenen una àrea de distribució molt restringida, són de gran raresa i la densitat d'exemplars de les seves poblacions és molt escassa en els seus respectius ecosistemes, uns vuit exemplars per cada 1.000 metres quadrats. L'hàbitat del llagost-pedra d'Ancosa és l'altiplà anomenat plana d'Ancosa, un espai protegit segons el pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, i la llei 12/1985, d'espais naturals. Aquest altiplà està situat al terme municipal de la Llacuna, a la frontera meridional de la comarca de l'Anoia amb les de l'Alt Camp i l'Alt Penedès. L'aïllament d'aquest altiplà ha propiciat que, durant milions d'anys, s'hagi anat diferenciant l'espècie de llagost-pedra d'Ancosa de la resta d'espècies d'aquest grup. A partir de la seva descoberta, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha creat un protocol de censos i ha dissenyat una metodologia per elaborar el pla de conservació del llagost-pedra d'Ancosa, que ha fet d'aquest discret racó de l'Anoia casa seva.

AIGUA DE REG Del web de CREAF reproduïm una nota informativa sobre un article publicat que fa referència a que les plantes absorbeixen els productes químics de l´aigua de reg.

Els cultius absorbeixen els productes farmacèutics i cosmètics presents a l’aigua de reg Els productes farmacèutics i de cura personal per ús humà i animal estan incrementant la seva presència al medi ambient. S’ha de tenir en compte a més que la seva eliminació a les plantes de tractament per aigües residuals és incompleta. 18 de maig 2017

L’aigua que s’usa en el reg de cultius pot portar productes químics que absorbeixen les plantes. Font: Pixabay Les plantes són unes excel·lents indicadores de la pol·lució global donat que estan presents en quasi totes les àrees del planeta i acumulen components químics que estan presents a l’atmosfera, l’aigua de reg i al sòl on creixen. La dispersió dels productes farmacèutics i de cura personal (PPCPs, per les sigles en anglès) al medi ambient i la seva acumulació a la vegetació succeeix principalment com a conseqüència del reg amb aigües reutilitzades i de l’aplicació de biosòlids i de fems als camps. En un article publicat a la revista Trends in Plant Science, la investigadora de la Universitat de Vic

(UVic) Mireia Bartrons i l’investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas ressalten el potencial de las plantes com a indicadores de la presència de PPCPs al medi ambient. Destaquen també que la ingesta alimentària de plantes contaminades amb aquests productes d’origen farmacèutic i cosmètic, fins i tot a baixes concentracions, poden suposar un risc pels organismes, els ecosistemes, i la salut humana.

Els productes farmacèutics i de cura personal arriben a les aigües que després es fan servir per regar els cultius. Font: Pixabay “Les plantes acumulen PPCPs en concentracions que poden resultar tòxiques per a elles mateixes, la seva pròpia microbiota i per als microorganismes del sòl. A més, aquests tòxics afecten el cicle de nutrients, les xarxes alimentàries i el funcionament dels ecosistemes. S’ha de tenir en compte, també, que es desconeix quin és els el risc pels humans de la ingesta d’aquestes plantes contaminades amb PPCPs i mereix ser objecte d’una anàlisi detallada”, comenta la doctora Mireia Bartrons. Josep Peñuelas afegeix que “recentment s’ha dedicat una atenció especial als efectes dels antibiòtics d’ús humà i

veterinari. Aquests afecten dramàticament l’estructura i la funció de les comunitats microbianes del sòl i promouen l’aparició de patògens humans resistents als medicaments, que amenacen al tractament exitós de les infeccions bacterianes”. ARTICLE: Bartrons M., Peñuelas J. (2017). Pharmaceuticals and Personal-Care Products in Plants. Trends in Plant Science 22, Issue 3, 194–203. doi: 10.1016/j.tplants.2016.12.010.

ESTUDI SOBRE LA SUBSTITUCIÓ DE PINS PER ALZINES

Després que a mitjans del segle XX s´abandonés l´explotació forestal tradicional per falta de rendibilitat sembla que la vegetació dels boscos del nostre entorn està canviant. Recordem que fins la dècada dels seixanta s´aprofitava la fusta del pi blanc, es feien costals de les seves branques i s´aprofitaven els arbusts del sotabosc per fer feixos de gavella. Es treballava el bosc perquè hi creixés el pi blanc. Les alzines es tallaven per fer carbó i carbonet, però ja era una espècie minoritària per la seva sobreexplotació i el seu creixement més lent. La percepció que teníem actualment es que la vegetació del nostre entorn, amb gairebé 50 anys sense gestió forestal, s´està diversificant. Hi ha més peus d´alzina, roure, aladern ... Amb les ventades de fa pocs anys es van tombar bastants pins i els exemplars d´alzina han crescut. Ara ens fem ressò d´un estudi que corroboraria aquesta percepció inicial nostre. Reproduïm una nota informativa del web del CREAF. La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d’alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez. Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació: “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda. Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur. Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas. Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum. També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més

veloçment de les altituds baixes. En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda. Article de referència: Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394 Verónica Couto Antelo Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

EMISSIONS DE CO2

La reactivació econòmica fa pujar les emissions de CO2 tant a Catalunya com a Espanya i, per tant, les empreses contaminants van haver pagar més. A continuació reproduïm una informació publicada al diari El Punt Avui.

La factura per l’emissió de C02 es dispara a Catalunya Durant el 2015 les indústries contaminants van haver de pagar 30,4 milions per la compra de drets d’emissions Les polítiques d’estalvi generen una disminució de les emissions difuses Jordi Panyella - barcelona - 25 maig 2017

Contaminació

atmosfèrica al cel de la ciutat de Barcelona en un episodi d´anticicló Foto: ANDREU PUIG / ARXIU.

De 24 milions d’euros el 2014 a 30 milions el 2015. Aquest és l’increment en cost econòmic que va haver d’assumir la indústria catalana fa dos anys pel fet d’emetre més CO2 a l’atmosfera del permès en les convencions internacionals que regulen les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Entre un any i un altre no hi ha hagut un increment en la quantitat d’emissions que superen el llistó del que està permès, ja que tant el 2014 com el 2015 es va produir un dèficit de 4 milions de permisos –equivalent a 4 milions de tones emeses de més a l’atmosfera–, l’increment del cost ve explicat perquè en la subhasta dels drets d’admissió es va passar de pagar 5,90 euros per tona el 2014 a 7,6 l’any passat. En el mercat de la subhasta dels permisos d’emissió Alemanya, França, el Regne Unit, Itàlia i Espanya van adquirir conjuntament el 61,1% de les llicències que s’hi van oferir. Les dades formen part del vuitè informe de les emissions de CO2 en el món que du a terme la Fundació Empresa i Clima que va presentar ahir a Barcelona el seu autor, Arturo de las Heras. En termes generals, les emissions s’han estabilitzat al món i apunten cap a una reducció. A Europa es va produir una reducció, però aquesta tendència es va trencar a l’Estat Espanyol i també a Catalunya. En el primer cas, durant el 2015 les emissions subjectes a la directiva europea de comerç d’emissions van incrementar-se un 7,6% i van passar de 130 milions de tones a 141 milions de tones. A Catalunya l’increment va ser més moderat, d’un 6,6%, amb més de 14,3 milions de tones emeses. Una de les dades contingudes en l’informe i que conviden a l’optimisme és la que indica que les emissions difuses van reduir-se en 30,2 milions de tones a Catalunya. Les emissions difuses són aquelles que generen els sectors que no estan subjectes a les normes de la directiva europea, com ara els sectors del transport, residencial, comerç, institucional, gestió dels residus, gasos fluorats i agrari. De las Heras va explicar que aquesta reducció té una explicació per les polítiques que les diverses administracions amb competència a Catalunya duen a terme en aquest terreny, com és ara la potenciació dels sistemes de transport públic o les polítiques de foment d’estalvi energètic. Els increments de l’emissió de CO2 a Catalunya i Espanya són producte de la represa econòmica que s’ha produït a partir del 2014 i un cop es van superar els anys més durs de la crisi, quan el decreixement de l’activitat industrial va deixar inactives moltes fàbriques i xemeneies. Ara bé, la tendència és de “dents de serra”, com va explicar De las Heras, en el sentit que s’espera que s’alternin períodes de creixement d’emissions amb altres de reducció, com així sembla que va ser durant l’any passat. Aquest fet ve explicat pel sistema mixt de generació d’energia que regeix a l’Estat espanyol, on les centrals que treballen amb carbó han d’incrementar més o menys la generació d’energia en funció del comportament meteorològic. Anys de menys pluja i poc vent són anys en què les tèrmiques, que suposen un 30% de la generació d’energia a l’Estat, es veuen obligades a treballar més, per suplir els dèficits de les energies hidràulica i eòlica.

CONVERGÈNCIA ETNOBOTÀNICA

En relació a la publicació d´un article a la revistes científica Trends in Plant Science, reproduöim a continuació dues notes informatives extretes del web del CREAF i de la Universitat de Barcelona.

Noves formes per trobar nous usos a les plantes tradicionals Un grup d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, el CREAF, el CSIC i la UB plantegen un nou mètode, la ‘convergència etnobotànica’, per agrupar els usos similars de plantes d’un mateix grup i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals. 1 de maig 2017

El cap d’ase (Lavandula stoechas) s’usa tradicionalment com a antisèptic, digestiu, antiespasmòdic, cicatritzant i antibacterià.

L’etnobotànica és una disciplina que estudia la relació entre les poblacions humanes i el seu entorn vegetal. Moltes plantes són usades per les seves propietats i utilitats, especialment alimentàries i mèdiques. Un estudi publicat a la revisa Trends in Plant Science, en el que hi ha participat entre altres Josep Peñuelas (investigador del CSIC al CREAF), planteja un nou mètode per aprofitar millor més plantes i més propietats de cada una d’elles, alhora que potenciar la recerca i la conservació en biodiversitat vegetal. La ‘convergència etnobotànica’ pretén aprofitar el coneixement de les societats humanes per agrupar les plantes que tinguin usos

similars i detectar-ne de nous. Sovint, les plantes que presenten característiques semblants entre elles són les que també es fan servir amb una finalitat similar. Aquestes coincidències en usos i característiques poden ser interpretades des d’un punt de vista de les relacions evolutives i de parentiu entre els diferents grups de plantes. D’aquesta manera, s’haurien de poder trobar nous vegetals útils pel benestar humà. ARTICLE Garnatje T., Peñuelas J., Vallès J. (2017). “Ethnobotany, Phylogeny, and ‘Omics’ for Human Health and Food Security”. Trends in Plant Science, 22 (03), 187-191. DOI: 10.1016/j.tplants.2017.01.001

Albert Naya i Díaz Fascinat per la singularitat de la nostra Terra, he estat recentment viatger per necessitat, i abans aprenent de professor de Ciències d’institut per vocació. I encara abans, quatre anys de Biologia Ambiental (2010-14) i quatre més de Periodisme (2006-10), sempre a la UAB, que m’han servit per ser tècnic en comunicació al CREAF des del 2 de desembre de 2015.

La convergència etnobotànica, nova cruïlla entre tradició i modernitat per potenciar la recerca en biodiversitat vegetal 20/03/2017

Recerca Tradició, saber popular i recerca aplicada a la biodiversitat vegetal són les referències del progrés del coneixement de l’etnobotànica, una ciència que estudia la relació entre les poblacions humanes i el seu entorn vegetal. Agrupar els usos similars de plantes d’un mateix tàxon i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals són les coordenades de la convergència etnobotànica, un concepte introduït en un article destacat en portada a la revista Trends in Plant Science signat pels experts Joan Vallès, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), Teresa Garnatje, de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), i Josep Peñuelas, investigador CSIC al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

La convergència etnobotànica, un concepte introduït en un article destacat en portada a la revista Trends in Plant Science.

L’etnobotànica: el patrimoni natural i cultural del món de les plantes L’etnobotànica és una disciplina que ha avançat amb el progrés de les ciències naturals i socials. És un component definitori del patrimoni cultural dels grups socials, en tant que fa referència a l’aprofitament i usos que els humans donen a les plantes del seu entorn. Els avenços en etnobotànica han facilitat la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant natural (genètica, taxonòmica, ecosistèmica, etc.) com cultural, amb la preservació del saber popular sobre el món

dels vegetals, la seva gestió i la relació de les societats humanes amb les plantes al llarg del temps. Conèixer els usos populars de les plantes és fonamental per descobrir nous medicaments i aliments i, per tant, per millorar l’estat de salut i la nutrició de moltes poblacions. Tal com explica Joan Vallès, coordinador de l’estudi i catedràtic de Botànica a la Universitat de

Barcelona, «molts medicaments i productes nutricèutics, alimentaris, cosmètics i amb altres aplicacions per al benestar humà provenen de plantes. Dins d’aquests productes, una proporció important prové del saber i de l’ús popular i tradicional que s’ha mantingut al llarg de generacions». Actualment, només 62 de les 457 famílies d’angiospermes (plantes amb llavor i flors) i gimnospermes (plantes amb llavor sense flors) es fan servir habitualment per les propietats medicinals. El paclitaxel, un producte aïllat de l’escorça del teix del Pacífic (Taxus brevifolia) i també present en el teix europeu (Taxus baccata), és un dels exemples més citats de producte natural aplicat en tractaments contra el càncer. L’anís estrellat (Illicium verum), una planta asiàtica ben coneguda en la medicina tradicional xinesa, va ser la base de l’oseltamivir, el medicament més prometedor contra l’epidèmia de grip aviària, identificat arran d’una campanya de prospecció etnobotànica i farmacològica impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Amb la descoberta de l’artemisinina —un derivat de la planta Artemisia annua, també usada en la medicina popular xinesa—, la farmacòloga Tu Youyou va ser reconeguda amb el Premi Nobel de Medicina 2015. L’etnobotànica estudia la relació entre les poblacions humanes i el seu entorn vegetal.

La revolució òmica en el món de l’etnobotànica Les ciències òmiques estan ampliant l’horitzó del saber en biologia, biomedicina i altres àrees afins. Els nous coneixements en filogènia molecular, per exemple, han canviat la visió científica sobre la classificació taxonòmica de molts éssers vius. En paraules de Josep Peñuelas (CSIC-CREAF), premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016, «el desenvolupament continuat de les noves tècniques de metabolòmica proporciona una eina cabdal per descobrir una nova generació de productes naturals inspirada en l'aplicació del nou principi de convergència filogenètica i en els estudis etnobotànics». Aquesta disciplina fa referència a l’aprofitament i usos que els humans donen a les plantes del seu entorn.

En el context de l’etnobotànica, els estudis de filogènia molecular han permès generar el concepte de convergència etnobotànica, sens dubte un pas endavant per perfilar millor l’elecció de plantes d’interès. Això, sumat a la recent revolució de les disciplines òmiques —en especial, la genòmica i la metabolòmica—, facilitarà la identificació de noves aplicacions potencials dels productes naturals de les plantes. «L’ús de la mateixa espècie, o d’espècies molt similars, per grups humans pertanyents a cultures diferents i que no han tingut contacte entre ells, ens indica que aquest coneixement s’ha adquirit de manera independent», assenyala Teresa Garnatje, directora de l’Institut Botànic de Barcelona. «Aquestes plantes —detalla la investigadora—, que presenten característiques semblants (convergència evolutiva), també es poden usar de manera similar (convergència etnobotànica)». Conèixer els usos populars de les plantes és fonamental per descobrir nous medicaments i aliments. Foto: Lavandula stoechas

Tal com apunten els autors, les coincidències en l’ús i, per tant, en les propietats de les plantes, també poden ser interpretades tenint en compte l’estudi de les relacions evolutives i de parentiu entre diferents tàxons. En conseqüència, amb la nova perspectiva de la convergència etnobotànica —un concepte anàleg al de convergència evolutiva— es podrà detectar amb més facilitat noves fonts de productes útils en el camp de la salut i la seguretat alimentària. «Caldria, doncs, continuar treballant en aquesta línia, que ha donat resultats satisfactoris i productius, i aplicar-hi totes les capacitats de la ciència i de les tecnologies disponibles. En resum, el que estem fent és unir la tradició i la modernitat en una visió multidisciplinària que contribueix a millorar el benestar humà», conclou Joan Vallès. Fotografies: Joan Vallès (UB-IRBio)

Les coincidències en l’ús i, per tant, en les propietats de les plantes, també poden ser interpretades tenint en compte l’estudi de les relacions evolutives. Foto: Arnica montana

EXPANSIÓ DE LA POBLACIÓ DE CABIROL

Ens fem ressò d´una informació publicada al diari digital Vilaweb sobre el creixement de la població de Cabirol (Capreolus capreolus) a Catalunya i les problemàtiques que l´afecten. Cal dir que en el nostre entorn, de moment, no hi ha una població establerta, encara que hi ha una observació d´un exemplar, de fa uns anys, al pla de les Bruixes, al Montpedrós. L’augment de cabirols a la Catalunya Central posa en alerta els pagesos del territori El departament d'Agricultura estima que, en l'última dècada, la població a Catalunya s'ha multiplicat per cinc ACN - 24.05.2017

La reintroducció del cabirol, que els anys 80 estava en regressió, ha tingut èxit i des de la dècada dels 90, aquesta espècie ha anat proliferant i conquerint gairebé tot el territori català. Segons dades del departament d’Agricultura, la població de cabirol s’ha multiplicat per cinc en els últims deu anys. A la Catalunya Central, aquest augment ha posat en alerta els pagesos del territori, que adverteixen que la presència d’aquests animals és cada cop més gran i posa en perill les seves pastures i bestiar. És el cas del Ricard Torras, d’Avinyó, un pagès que es dedica a la ramaderia en extensió i que, en declaracions a l’ACN, ha assegurat haver perdut un 30% de la producció de farratge per culpa del cabirol i el porc

senglar. Tot i això, la seva màxima preocupació és la transmissió de malalties, ja que el cabirol és sensible a la tuberculosi i brucel·losi. ‘Estan menjant al costat de les meves vaques i, si algun dia hi ha un contagi, tenim molt a perdre. Si et fan un buit sanitari i et fan sacrificar tots els animals, estàs acabat i destruït’, ha lamentat. El cabirol, un ungulat d’entre 15 i 30 quilograms, es va començar a reintroduir a la dècada dels 90 per restaurar les poblacions que havien desaparegut. La reintroducció va funcionar bé i ara aquest animal s’ha estès per gairebé tot el territori català. Des del departament d’Agricultura, es calcula que actualment hi ha 21.555 exemplars a tot Catalunya. Segons dades del mateix departament, 9 de cada 10 cabirols viuen als Pirineus, i més de 60% es concentra a quatre comarques: el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya i la Vall d’Aran. Tanmateix, la presència d’aquest animal a la Catalunya Central és cada cop més nombrosa i els pagesos del territori alerten que aquest any ‘està sent fora del normal’ i en comencen a patir les conseqüències. Aquestes darreres setmanes han iniciat la campanya de recollida de farratge i els pagesos alerten que les pèrdues són considerables. El pagès Josep Mas, de Santa Maria d’Oló, ha explicat que, a camps on normalment es recullen entre dues i tres bales de farratge, ara només en recullen mitja, i hi ha camps on ni tan sols val la pena passar amb el tractor. ‘He arribat a veure fins a vuit cabirols menjant dins d’un camp diàriament i això és molt bèstia’, ha explicat un altre pagès, en Ricard Torras. Els pagesos també expliquen que els cabirols fan malbé filats elèctrics, però una de les qüestions que més els preocupa, segons han explicat, és la transmissió de malalties al seu bestiar, ja que el cabirol és sensible a malalties com la tuberculosi i la brucel·losi i asseguren que, ‘si estan en contacte amb els nostres animals, és fàcil que es contagiïn’. ‘Els cabirols mengen i crien als nostres camps, l’altre dia va parir una femella al mig d’aquest camp, amb tota la sang i fluids. Si aquesta femella està malalta, pot contagiar fàcilment les meves vaques’, ha explicat un dels pagesos, Ricard Torras. Cap cas de brucel·losi i tuberculosi relacionat amb la fauna salvatge El departament d’Agricultura ha puntualitzat que el cabirol no és necessàriament portador de brucel·losi i tuberculosi, i ha indicat que els resultats obtinguts arran d’un programa de vigilància de la fauna salvatge demostren que els cabirols no tenen cap paper en la transmissió d’aquestes malalties a Catalunya. Pel que fa a la brucel·losi, tots els resultats obtinguts han donat negatiu i, segons el departament d’Agricultura, Catalunya és a punt de declarar-se oficialment indemne tant de brucel·losi bovina com de brucel·losi ovina i caprina, ja que fa més de cinc anys que no hi ha cap cas de brucel·losi bovina i dos que no hi ha cap cas de brucel·losi ovina i caprina. Pel que fa la tuberculosi, durant el 2015 hi van haver deu noves explotacions positives respecte l’any anterior i es van realitzar dos buidats sanitaris. De les deu explotacions positives n’hi va haver quatre que es van infectar en una pastura del Berguedà, però segons el departament, l’origen d’aquest brot no va ser la fauna salvatge. L’any 2016 hi van haver vuit noves explotacions que van obtenir resultats positius al sanejament i es van haver de realitzar tres buidats sanitaris. Pel departament, cap cas es pot relacionar amb la fauna salvatge. Danys a la vinya La presència del cabirol a la Catalunya Central també està fent mal al sector vitivinícola. El celler Solergibert, d’Artés, ha decidit tancar amb filat elèctric gran part de les vinyes que té i ho continuarà fent aquest any per tal d’evitar les conseqüències de la proliferació d’aquest animal a la seva zona. El seu gerent, Josep Solergibert, ha explicat que ha decidit fer-ho després que, fa dos anys, tres cabirols acabessin amb la producció d’una vinya centenària que té ubicada al mig del bosc. ‘En aquest cas, el filat va funcionar perquè els animals es van enrampar i van decidir no tornar, però si volen tornar ho poden fer perquè és fàcil que saltin els tancats. Són animals salvatges’, ha afegit. El cost de tancar una vinya és d’uns 1.000 euros per parcel·la. Així doncs, Solergibert ha explicat que ha hagut de fer front a una inversió superior als 10.000 euros per tal de poder posar un filat que tampoc sap si funcionarà del tot. Accidents de trànsit Per altra banda, un altre dels problemes que comporta la presència d’aquests animals són els accidents de trànsit. Tot i que el porc senglar continua sent l’animal salvatge que ocasiona més accidents, la proporció de cabirols implicats creix ràpidament i, segons el departament d’Agricultura, ja representa un 10% dels accidents de trànsit provocats per fauna salvatge. El departament alerta que aquesta xifra continuarà creixent en el futur. Un estudi per valorar les conseqüències Per fer front a totes les conseqüències que està comportant aquest creixement desmesurat del cabirol, el departament de Medi Ambient ha encarregat un estudi al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per conèixer els danys reals que provoca i quins són els conreus més afectats. L’estudi, que es tindrà llest a partir de la tardor, haurà de servir al departament per fixar les mesures de control necessàries per tal de buscar l’equilibri. La directora general de Forests, Montse Barniol, ha explicat que al departament d’Agricultura li interessa una fauna salvatge que, en la mesura del possible, estigui controlada. Tanmateix, ha explicat que ‘cal ser molt prudent per tal de no prendre decisions que, al cap de 20 o 30 anys, ens en puguem penedir’. Ara per ara, segons Barniol, la mesura més eficient a curt termini és la caça. Fruit d’aquestes actuacions, la temporada 2015-2016 a Catalunya es van capturar 3.531 exemplars. Les dues temporades anteriors, 2013-2014 i 2014-2015 es van capturar, respectivament, 1.995 i 2.386.

ESTUDI SOBRE EL LIRÓ GRIS

Del web del CREAF hem extret una nota informativa sobre l´estudi realitzat per membres d´aquesta entitat, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i de la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’aïllament dels lirons els podria obligar a criar més mascles 24 de maig 2017 Algunes poblacions de liró gris estan quedant aïllades arrel de la destrucció o alteració del seu hàbitat. Un estudi recent del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la UAB, destaca que aquest fenomen està provocant la diferència de sexes, ja que són ells el sexe explorador que intenta arribar a hàbitats millors.

Un liró dorm tranquil·lament al seu cau. Autora: Lídia Freixas.

L’explotació forestal i una gestió inadequada dels boscos caducifolis esta fent difícil que el liró gris (Glis glis) trobi cavitats naturals disponibles per fer el niu, indispensable perquè aquesta espècie pugui dormir i reproduir-se durant el seu període actiu. A més, la fragmentació dels boscos està deixant aïllades les poblacions de liró d’algunes serralades, com la del Montnegre. Un nou estudi, liderat pel CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, ressalta que aquest escenari està induint també que els lirons que han quedat aïllats pareixin més

mascles que femelles. “Aquesta tàctica podria ajudar la població a sobreviure, doncs els mascles són el sexe dispersor i poden arribar a hàbitats més favorables o trobar noves femelles, i així evitar efectes negatius com la consanguinitat, que es donen quan hi ha poc intercanvi d’individus entre poblacions” explica una de les autores principals, la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona que treballa al CREAF, Mariona Ferrandiz-Rovira L’estudi, publicat a la revista Animal Biology, compara dues poblacions de liró gris: la del Montseny i la del Montnegre. “Gràcies a aquesta investigació hem pogut comprovar que si un hàbitat permet connexions amb altres poblacions, com al Montseny, els lirons tenen les ventrades amb un equilibri de femelles i mascles. En canvi, quan la població no té cap connexió amb altres lirons i l’ecosistema està perjudicat, com el cas del Montnegre, intenten solucionar-ho amb aquesta diferència en el sexe de les cries” comenta la Dra. Ferrandiz-Rovira. I afegeix: “els lirons d’aquestes regions són d’especial interès perquè crien cada any. A la resta d’Europa, el més freqüent és que criïn només en anys de clima i alimentació òptima” afegeix Ferrandiz.

Els investigadors porten un control de les poblacions de liró gris del Montnegre. Autor: Albert Naya.

Dormir com un liró mai va ser tan difícil El liró gris és un animal que pot viure fins a 9 anys —molt més que altres rosegadors— gràcies a la seva faceta dormilega. Quan la situació ambiental es complica, dorm per resistir-la. Així no gasta energia ni menjar. Però per fer-ho, necessita arbres vells com el roure o el faig, que ofereixin cavitats naturals on fer el niu i que li proporcionen els aliments necessaris (glans, fages, etc.). Ara, amb el canvi climàtic i el canvi d’usos del sòl, aquest mamífer està patint una pèrdua progressiva del seu hàbitat de qualitat. És el cas dels lirons del Montnegre. En aquest entorn s’ha donat una explotació intensiva del roure, sobretot en finques de caire privat, i a més és una regió al límit de la distribució de l’espècie i dels boscos humits. Dos factors que juguen en contra dels lirons estudiats. “No creiem que la estratègia de tenir més mascles els hi sigui útil. Encara que tinguin més individus exploradors, al seu voltant hi predomina bosc mediterrani, àrid i desfavorable per als seus caus, i l’autopista AP-7 que els separa de la població del Montseny, cosa que possiblement desconeixen les femelles. De fet, a les poblacions adultes hi ha la mateixa proporció d’ambdós sexes i, per tant, els lirons mascle ‘extra’ probablement moren en l’intent” explica la investigadora. Estudis com aquest permeten conèixer més a fons les dinàmiques de la fauna que viu en boscos afectats pel canvi global i són una eina molt important per establir polítiques de conservació efectives. En aquests cas, mesures per conservar els boscos de fulla caduca que serveixen de refugi a aquests petits animals i evitar que dormir com un liró els hi sigui cada cop més difícil. Un liró vigila des de l’arbre on ha fet el niu. Autora: Lídia Freixas.

Article de referència: Ferrandiz-Rovira, M.; Freixas L.; Torre I.; Míguez S.; Míguez, S. i Arrizabalaga, A. (2016). Male-biased lliter sex ratio in the southernmost Iberian population of edible dormouse: a strategy against isolation? Animal Biology. 66: 415-425. DOI: 10.1163/15707563-00002512.

Verónica Couto Antelo Tècnica de Comunicació del CREAF des de març del 2016. Graduada en Biologia (UB, 2015) i Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental (BSM-UPF, 2016).

RESERVES DE CARBOHIDRATS A LES PLANTES

Hem extret del web del CREAF una informació sobre un estudi sobre les reserves de carbohidrats a les plantes, que són necessàries per iniciar el rebrotament, a la primavera en les caducifòlies, o per superar un episodi desfavorable com una sequera o un incendi.

Per què rebroten les plantes? 7/4/2017

Peu de foto. Tres exemples de plantes capaces de rebrotar després d’un incendi. D’esquerra a dreta el bàlec (Genista balansae), el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) i el garric (Quercus coccifera). Autor de les fotografies: Francisco Lloret.

La capacitat de les plantes d’assimilar diòxid de carboni i els seus requeriments d’aquest element no són constants en el temps, i els pics en la demanda poden correspondre amb condicions poc adequades per fer molta fotosíntesi. Per coordinar aquests desajustos, les plantes tenen reserves de carbohidrats. Investigadors del CREAF i de la UAB han analitzat el paper de les reserves que les plantes empren per coordinar aquests desajustos, una recerca que pot fer reconsiderar la manera com entenem el balanç de carboni. El carboni és l’element essencial que la major part d’organismes fan servir per construir els seus cossos i com a font última d’energia. A les plantes aquest carboni entra en forma de diòxid de carboni a través d’uns petits orificis a les fulles (els estomes), on la fotosíntesi el converteix en molècules orgàniques (carbohidrats) directament utilitzables. Els organismes heteròtrofs com nosaltres no som capaços d’incorporar elements inorgànics si no que ens hem d’alimentar directament d’altres organismes i depenem, en darrera instància, del carboni assimilat per les plantes. Ara bé, ni la capacitat de les plantes d’assimilar diòxid de carboni ni els seus requeriments d’aquest element són constants en el temps. Depenen de l’estacionalitat de la seva activitat biològica - la seva fenologia - i de les condicions ambientals. I el que és pitjor, els pics en els requeriments de carboni per la planta poden correspondre amb condicions poc adequades per sustentar taxes de fotosíntesi elevades. Per exemple, els arbres caducifolis comencen a brotar cada primavera abans de tenir fulles desenvolupades que puguin assimilar carboni. D’on ve aquest carboni? Es a dir, com s’ho fan les plantes per coordinar els desajustos temporals entre l’oferta i la demanda de carboni? La resposta està en la capacitat de les plantes d’emmagatzemar reserves de carbohidrats en períodes en què l’assimilació de carboni és major que la demanda immediata. Aquestes reserves expliquen no només la brotada primaveral dels arbres caducifolis si no també la capacitat de moltes plantes de rebrotar després d’una pertorbació, com el foc, les sequeres intenses o les plagues forestals. Ara bé, què determina exactament l’acumulació i la mobilització d’aquestes reserves? Fins a quin punt estan regulades ‘activament’ per la pròpia planta o són un balanç ‘passiu’ entre les entrades i les sortides de carboni a la planta? Aquestes reserves són només un reservori per usos futurs o tenen algun altre paper? Per mirar de respondre a aquestes preguntes vam recopilar la informació publicada sobre els canvis estacionals en les concentracions de carbohidrats no estructurals (el principal component de les reserves de carboni de les plantes) en 177 espècies. En mitjana, els carbohidrats no estructurals suposen el 10% de la biomassa de les plantes, amb concentracions particularment elevades a les fulles i a les arrels. Les variacions estacionals en aquestes concentracions són substancials i es poden explicar només parcialment per les variacions estacionals en l’assimilació i la demanda pel creixement i la respiració. Contràriament al que esperaríem si les reserves fossin purament passives, existeixen uns llindars mínims en les concentracions de carbohidrats no estructurals. Els nostres resultats suggereixen que hi ha una part d’aquests carbohidrats (especialment el midó) que són bàsicament reserves per usos futurs, però una altra part (els sucres solubles) compleixen altres funcions immediates en el metabolisme i, per tant, actuen com a alguna cosa més que reserves. Aquests resultats obliguen a reconsiderar la manera com entenem i modelitzem el balanç de carboni de les plantes i la seva resposta a les pertorbacions. Jordi Martínez-Vilalta Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia Universitat Autònoma de Barcelona CREAF jordi.martinez.vilalta@uab.cat Anna Sala Universitat de Montana, EUA Francisco Lloret Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia Universitat Autònoma de Barcelona CREAF

AGÈNCIA DE LA NATURA

Hem rebut un correu electrònic en el qual ens envien un comunicat reclamant la creació de l´Agència de la Natura. Ens conviden a fer-lo arribar a tots els membres de la nostra associació i a publicar-lo. El reproduïm a continuació. Patrimoni Natural Catalunya <defensapatrimoninatural@gmail.com>

Benvolguts/des

Us agrairíem si podeu enviar aquesta nota de premsa a tots els vostres socis/es, contactes de premsa,... per tal de desbloquejar l'Agència de la Natura davant les pressions que fa cert sector per tal que no sigui una realitat.

Atentament,

La comissió en Defensa del Patrimoni Natural

Comunicat | 26/5/2017 |

Col·lectius del món rural, ambiental i conservacionista reclamen que s’agilitzin els tràmits per la creació de l’Agència de la Natura

Més de 100 entitats ambientals i ecologistes, una 20 de departaments d’Universitats, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya que representa més de 400 entitats i 4 col·legis professionals (https://defensapatrimoninatural.wordpress.com/adhesions), signem aquest comunicat on reclamem que l’Agència de la Natura anunciada pel conseller Rull al Parlament de Catalunya el passat 1/3/2017 s’aprovi en els propers mesos. Davant la desfeta de les polítiques relacionades amb el Patrimoni Natural entre el 2010 i el 2016, celebrem l’increment de pressupost que s’hi destina i la creació del nou Fons del patrimoni natural aprovats en la darrera llei pressupostària (Llei 4/2017), però això no és suficient. Ara cal articular aquest nou rumb amb una governança eficient i que doni respostes i adients als greus reptes que tenim. Les disfuncions actuals, la infradotació de personal i pressupostària i les greus retallades que ha patit aquest àmbit els darrers anys ha portat a una greu pèrdua de biodiversitat, a la degradació i l’abandonament dels espais naturals protegits i, en conseqüència, a una pèrdua d’oportunitats econòmiques, socials i ambientals per a tot el país.

Estem convençuts que l’agència seria el millor instrument per a la conservació de la Natura a Catalunya pels següents motius: Permet crear una estructura de gestió moderna, eficient, transparent, àgil i menys burocratitzada, inspirada en les millors referents europeus, com es reclama a les conclusions derivades de la jornada sobre governança del patrimoni natural del passat 24/5/17 Perquè pot contribuir a diversificar les fonts de finançament destinades a la conservació de la natura, amb impostos finalistes (procedents dels sectors que més es beneficien econòmicament del patrimoni natural i d’aquells processos que més impactes negatius hi generen), dotacions pressupostàries regulars proporcionades als reptes, el foment actiu del mecenatge privat, el pagament per serveis ambientals, o el procedent de les sancions per actuacions que malmetin el patrimoni natural. En aquest sentit, cal vetllar perquè el Fons del patrimoni natural creat per la Llei 4/2017 de pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’apliqui adequadament. Pot facilitar la involucració dels sectors productius (especialment els agraris, forestals i pesquers) i els propietaris, en tant que gestors directes del territori, en la conservació de la natura; i també la societat civil, les entitats i la ciutadania en general, tant en l’àmbit urbà com rural, a través d’iniciatives de conservació de la natura com la custòdia del territori o la participació en la gestió d’espais naturals protegits, reforçant els instruments participatius, de voluntariat, etc.

Per tot això, demanem al govern i a tots els grups polítics que prioritzin la creació d’aquesta estructura governamental, que tingui un caràcter transversal respecte a les polítiques de biodiversitat i patrimoni natural, per acabar amb la dispersió institucional dels òrgans encarregats d’aplicar aquestes polítiques i les pugnes interdepartamentals que han conduït a la situació actual. Per la pluralitat d’actors que interactuen amb el Patrimoni Natural (biodiversitat i geodiversitat) demanem que aquesta prioritzi les aliances amb els agents que conserven paisatges, hàbitats i espècies, en particular la petita pagesia, els ramaders extensius, en especial els de caràcter ecològic, els pescadors artesanals, els propietaris forestals amb certificació i totes les entitats de custòdia i altres que treballen per la salvaguarda del bé comú que és el patrimoni natural del país.

Contacte organitzacions signatàries:

Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural de Catalunya https://defensapatrimoninatural.wordpress.com Tel. 699314491

196 AGENDA JUNY 2017

CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 26 de juny, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia. Dilluns, 26 de juny, a les 21,30 hores, a can Sostres. Reunió de junta directiva. Les reunions de la junta directiva de l´ANT són obertes a la participació de tots els membres de l´associació, amb veu i sense vot. Les reunions del grup d´ornitologia són obertes a la participació de totes aquelles persones que tinguin interès en el món de les aus.

ACTIVITATS DE L´ANT

Diumenge, 4 de juny, a les 21 hores, a can Sostres. Sortida de camp per fer el cens d´aus nocturnes. A càrrec del grup d´ornitologia i oberta a la participació de tothom.

Diumenge, 11 de juny, a les 17,30 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66.

Divendres, 30 de juny. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies corresponents al mes de juny del 16è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus. Per participar en aquest concurs només cal demanar de rebre les fotografies per correu electrònic a l´adreça sergisales@gmail.com.

ALTRES ACTIVITATS Dissabte, 3 de juny, a les 8,30 hores, a la Plaça de l'Ajuntament. Passejada pels camps de cirerers. Durada aproximada de dues hores i mitja. Organitzada pel Centre Excursionista Torrellenc. Dijous, 8 de juny, a les 20 hores, a la Llibreria Horitzons ( C/ València, 149. Barcelona). Xerrada: Viatge naturalístic a Rumania. A càrrec d´ Albert Lozano i Toni Aparicio. Relat audiovisual del viatge naturalístic a les muntanyes balcàniques, com els Carpats, i al delta del Danubi, a Rumania, enfocat especialment en la rica ornitofauna. Pelicans, corbs marins, àguiles marines, ànecs, ardeids i molts limícoles, però també picots i moixons de tota mena conformen una exploració que cap ornitòleg s’hauria de perdre. Però els mamífers també seran presents, amb privilegiades observacions d’óssos bruns. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

Dissabte, 10 de juny. Sortida guiada: Tornem a Ensija per gaudir de la flora de muntanya. Excursió de muntanya per la Serra d’Ensija, al Berguedà. Observarem una nodrida relació d’espècies de la flora pirinenca, al bosc de pi negre amb neret, als prats i als rasos elevats, a les carenes ventejades, als penya-segats calcaris i als fondals humits. Una oportunitat per gaudir de la variada i rica flora de muntanya, que inclou safrans, pulsatil•les, ranuncles, saxífragues, carraspics, prímules i un llarg etc. Organitzada per DEPANA. T. 932 104 679, info@depana.org, www.depana.org

POLLS CAIGUTS DEL NIU I ANIMALS FERITS Als membres de l´ANT sovint ens demanen consell sobre els casos de polls caiguts del niu o animals ferits. En el cas de joves que comencen a volar és millor no tocar-los del lloc on són, generalment encara són atesos pels pares. Si estan en un lloc no recomanable on poden ser depredats per gats i gossos o poden ser víctimes d´accident, només cal posar-los en un lloc elevat on estiguin fora de risc. En cas necessari es pot trucar al telèfon 93.574.00.36 del servei central dels agents rurals que el passarien a recollir, o bé portar-lo al Centre de Recuperació que tingueu més a prop. En l´últim cas consultat la persona col·laboradora va informar de que, a proposta del centre de recuperació, havia dipositat l´exemplar a l´Hospital Veterinari Molins, a Sant Vicenç dels Horts, que és obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, on passen a recollir-los els agents rurals. Donem l´adreça d´aquest centre privat perquè és el lloc més a prop on es poden deixar. HOSPITAL VETERINARI MOLINS Polígon Industrial Molí dels Frares, Carrer B, Nau 27, a prop de la Comissaria dels Mossos d´Esquadra. 08620-Sant Vicenç dels Horts hospital@hvmolins.com T. 936685753 Els centres següents pertanyen al Departament de Medi ambient de la Generalitat de Catalunya. Disposen de tot el necessari per a la recuperació i, si és possible, s’encarreguen de la seva posterior reintroducció. MAPA D´ACCÉS A TORREFERRUSSA CENTRE DE RECUPERACIÓ DE TORREFERRUSSA Crta. Sabadell / Sta. Perpètua Km 4,5 08130 Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona) – Tel.- 935600052 CENTRE DE RECUPERACIÓ DE VALLCALENT Camí de Vallcalent, 63 25003 Lleida – Tel.- 973267990 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Mas del Cortalet – 17486 Castelló d’Empúries (Girona) Tel.- 972454222 CENTRE DE RECUPERACIÓ DEL PARC NATURAL DEL DELTA DE L’EBRE Plaça 20 de maig s/n - 43580 Deltebre (Tarragona) – Tel.- 977489511