Descobreix-lo en aquest recull de 160 imatges SITGES · Descobreix-lo en aquest recull de 160...
1
efadós ® COL·LECCIÓ Catalunya Desapareguda SITGES DESAPAREGUT Roland Sierra Aquest llibre us convida a fer una passejada insòlita per un Sitges que ja no existeix i que és difícil de reconèixer, quan la vila era un petit univers tancat en si mateix i tot just comença- va a descloure’s. A través d’una selecció de 160 imatges, la gran majoria inèdites, l’autor us proposa un apassionant –i alhora apassionat– recorregut pel Sitges dels mariners i els pescadors, dels primers estiuejants i els banys de mar, de les sínies i les masies, dels antics carrers. ISBN: 978-84-16547-99-9 Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cm Enquadernació: Tapa dura Preu: 22,00 € Títol: SITGES DESAPAREGUT Autor: Roland Sierra Farreras Col·lecció: Catalunya Desapareguda SITGES DESAPAREGUT Descobreix-lo en aquest recull de 160 imatges efadós Carrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres 08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 73 [email protected] · www.efados.cat De la Punta a Terramar LA FAÇANA MARÍTIMA Sitges ha estat, des de temps remots, una vila oberta al mar. Des que els primers pobladors s’establiren a la nostra rada, el Mediterrani ha deixat sentir tothora la seva influència i la seva atracció en la vida quotidiana dels sitgetans. Tant és així que tres dels elements que més identifiquen el poble arribaren per via ma- rítima: la malvasia, les pedres del campanar de la parròquia i les palmeres de la Ribera. Durant molts segles, la platja fou un patrimoni exclusiu dels mariners. A finals del vuit-cents, tanmateix, començaren a aparèixer petits grups de persones que anaven a prendre banys de mar amb finalitats terapèutiques. El que d’antuvi semblà un esno- bisme s’acabà popularitzant a partir dels anys deu. D’altra banda, entre el 1890 i el 1925, el paisatge de la faça- na marítima es transformà per sempre més. L’embelliment del pas- seig de la Ribera, la construcció del passeig Marítim i el projecte de ciutat jardí de Terramar farien que el nom de Sitges fos conegut més enllà de les seves fronteres. ANDRÉS FABERT /Fons MONTSE HILL BENAZET AUTOR DESCONEGUT /Fons FAMÍLIA HILL-LLORENS AUTOR DESCONEGUT /IEFC - Col·lecció ROISIN 1923. Econòmicament fou un autèntic fracàs, ja que la societat promotora no pogué saldar els seus deu- tes i l’Estat acabà embargant l’Autòdrom. Al costat, panoràmica de la pista. Sobre aquestes línies, un cotxe en plena cursa agafa un dels revolts peraltats. Ambdues fotografies daten dels anys vint. Malgrat pertànyer al terme de Ribes, l’Autòdrom ha anat sempre vinculat al nom de Sitges. Promo- gut per Francesc Armengol, en la seva construc- ció es feren servir 3.500 tones de ciment i for- migó. El cost total de les obres pujà a 4.000.000 pessetes i la instal·lació s’inaugurà la tardor del AUTÒDROM AUTOR DESCONEGUT /IEFC - Col·lecció ROISIN AUTOR DESCONEGUT /Fons JOAN OLIVELLA PENA les Costes de Garraf. D’altra banda, el tren afavorí que la vila es convertís en un dels llocs d’estiueig preferits de les famílies benestants de Barcelona. Al costat, l’estació pels voltants de l’any 1915. Sobre aquestes línies, un tren aturat a la via mor- ta a finals del segle XIX. L’arribada del ferrocarril a Sitges, l’any 1881, va representar un abans i un després en la vida de la població, que a partir de llavors disposà d’un mitjà de transport –tant de persones com de mercade- ries– més ràpid i segur que no pas el que es feia per via marítima o a través de la sinuosa carretera de ESTACIÓ DEL FERROCARRIL Patudactu incerura? Nihi, omant. Valatimmor ut grarbem nos addum octustere ingulto rtelaris, uturae tri pro hi, us Ahaline ex nis rehem moricau deffre, us nonoxime nos ia nest L. Vatus co ut anteati sum iaedit. Vasta teatussil hilla sim que ciem, Paleropondam Romperitum or la L. XXXXXXX XXXXX Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis. Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us XXXXXXX XXXXXXXXX / Xxxx XXXXX XXXXXXX XXXXXXXXX / Xxxx XXXXX XXXXXXX 1 AUTOR DESCONEGUT /IEFC - Col·lecció ROISIN El Cap de la Vila pels volts del 1917. La imatge mostra un escenari bucòlic on no té cabuda la pressa. Unes dones fan la compra diària i fan petar la xerrada. Un gos travessa pausadament la plaça, mentre un altre hi està ajagut al bell mig. A la dreta, la botiga de teixits El Siglo, i a l’esquerra –on avui hi ha la Pizzeria del Cap de la Vila–, el cafè Subur. Els dos comerços tingueren una llarga vida. El primer romangué obert set dècades. I el segon, successor dels cafès Cubano i Català, sobrevisqué fins als anys seixanta. A la imatge també es veu la font de pedra que ara és a la plaça del Pou Vedre. ESTAMPA BUCÒLICA
Transcript of Descobreix-lo en aquest recull de 160 imatges SITGES · Descobreix-lo en aquest recull de 160...
efadós®
Col·leCCió
Catalunya Desapareguda
SITGESDESAPAREGUT
Roland Sierra
Aquest llibre us convida a fer una passejada insòlita per un Sitges que ja no existeix i que és difícil de reconèixer, quan la vila era un petit univers tancat en si mateix i tot just comença-va a descloure’s. A través d’una selecció de 160 imatges, la gran majoria inèdites, l’autor us proposa un apassionant –i alhora apassionat– recorregut pel Sitges dels mariners i els pescadors, dels primers estiuejants i els banys de mar, de les sínies i les masies, dels antics carrers.
ISBN: 978-84-16547-99-9Pàgines: 184 · Format: 21,7 x 15,7 cmEnquadernació: Tapa duraPreu: 22,00 €
Títol: SitgeS deSaparegutAutor: Roland Sierra FarrerasCol·lecció: Catalunya desapareguda
SITGES DESaparEGuTDescobreix-lo en aquest recull de 160 imatges
efadósCarrer d’Edison, 3 Nau A · Polígon industrial Les Torrenteres08754 EL PAPIOL (Barcelona) Tel. 93 673 12 12 · Fax 93 673 04 [email protected] · www.efados.cat
De la Punta a TerramarL A fAçAnA mAR íT imA
Sitges ha estat, des de temps remots, una vila oberta al mar. Des que els primers pobladors s’establiren a la nostra rada, el Mediterrani ha deixat sentir tothora la seva influència i la seva atracció en la vida quotidiana dels sitgetans. Tant és així que tres dels elements que més identifiquen el poble arribaren per via ma-rítima: la malvasia, les pedres del campanar de la parròquia i les palmeres de la Ribera. Durant molts segles, la platja fou un patrimoni exclusiu dels mariners. A finals del vuit-cents, tanmateix, començaren a aparèixer petits grups de persones que anaven a prendre banys de mar amb finalitats terapèutiques. El que d’antuvi semblà un esno-bisme s’acabà popularitzant a partir dels anys deu. D’altra banda, entre el 1890 i el 1925, el paisatge de la faça-na marítima es transformà per sempre més. L’embelliment del pas-seig de la Ribera, la construcció del passeig Marítim i el projecte de ciutat jardí de Terramar farien que el nom de Sitges fos conegut més enllà de les seves fronteres.A
ND
RÉS
FA
BER
T / F
ons
MO
NTS
E H
ILL
BEN
AZET
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / F
ons
FAM
ÍLIA
HIL
L-LL
OR
ENS
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / I
EFC
- C
ol·le
cció
RO
ISIN
1923. Econòmicament fou un autèntic fracàs, ja que la societat promotora no pogué saldar els seus deu-tes i l’Estat acabà embargant l’Autòdrom. Al costat, panoràmica de la pista. Sobre aquestes línies, un cotxe en plena cursa agafa un dels revolts peraltats. Ambdues fotografies daten dels anys vint.
Malgrat pertànyer al terme de Ribes, l’Autòdrom ha anat sempre vinculat al nom de Sitges. Promo-gut per Francesc Armengol, en la seva construc-ció es feren servir 3.500 tones de ciment i for-migó. El cost total de les obres pujà a 4.000.000 pessetes i la instal·lació s’inaugurà la tardor del
AUTÒDROm
1
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / I
EFC
- C
ol·le
cció
RO
ISIN
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / F
ons
JOAN
OLI
VELL
A P
ENA
les Costes de Garraf. D’altra banda, el tren afavorí
que la vila es convertís en un dels llocs d’estiueig
preferits de les famílies benestants de Barcelona.
Al costat, l’estació pels voltants de l’any 1915.
Sobre aquestes línies, un tren aturat a la via mor-
ta a finals del segle xix.
L’arribada del ferrocarril a Sitges, l’any 1881, va
representar un abans i un després en la vida de la
població, que a partir de llavors disposà d’un mitjà
de transport –tant de persones com de mercade-
ries– més ràpid i segur que no pas el que es feia
per via marítima o a través de la sinuosa carretera de
ESTACiÓ DEL fERROCARRiL
Patudactu incerura? Nihi, omant. Valatimmor ut grarbem nos addum octustere ingulto rtelaris, uturae tri pro hi, us Ahaline ex nis rehem moricau deffre, us nonoxime nos ia nest L. Vatus co ut anteati sum iaedit. Vasta teatussil hilla sim que ciem, Paleropondam Romperitum or la L.
XXXXXXXXXXXX
Quonius o mero, con Etresse tam inum sus elinterum prae perce pari fue cons silictu con prae ameissed demquiterei publium cusperis.Vivius bonsunclem popubli ceresupio illa vivivissed nocchintea etre facta, publiis, simul con turninatum it vis consce aurio est etrariam te, us
XXXXXXX
XX
XX
XX
XX
X /
Xxx
x XX
XXX
XXXX
XXX
XX
XX
XX
XX
X /
Xxx
x XX
XXX
XXXX
XXX
1
AUTO
R D
ESC
ON
EGU
T / I
EFC
- C
ol·le
cció
RO
ISIN
El Cap de la Vila pels volts del 1917. La imatge mostra
un escenari bucòlic on no té cabuda la pressa. Unes dones fan la compra diària i fan petar la xerrada. Un gos travessa pausadament la plaça, mentre un altre hi està ajagut al bell mig. A la dreta, la botiga de teixits El Siglo, i a l’esquerra –on avui hi ha la Pizzeria del Cap de la Vila–, el cafè Subur. Els dos comerços tingueren una llarga vida. El primer romangué obert set dècades. I el segon, successor dels cafès Cubano i Català, sobrevisqué fins als anys seixanta. A la imatge també
es veu la font de pedra que ara és a la plaça del Pou Vedre.
ESTAmPA BUCÒLiCA
![De por Recull - Biblioteques de Gironabibliotequesdegirona.cat/imatges/carrega/guies_pdf/BI_2015_recull... · El llit sota la tomba [antologia] / Emili Olcina ... Narrativa completa](https://static.fdocuments.es/doc/165x107/5bdace1209d3f2bb648d8637/de-por-recull-biblioteques-de-girona-el-llit-sota-la-tomba-antologia-emili.jpg)
