Descobrim l’univers ?

Classe del Vampir. 11 anys

«...S'ha dit que l'astronomia és una experiència d'humilitat i construcció de caràcter. Potser

no hi ha millor demostració de la follia dels prejudicis humans que aquesta imatge distant

del nostre món minúscul. Per a mi, subratlla la nostra responsabilitat a l'hora de tractar-nos

els uns als altres més amablement, i de preservar aquest punt blau pàl•lid, l'única llar que

sempre hem conegut. ...»

Carl Sagan.

Fragment del llibre 'A pale blue dot' ('Un pàl·lid punt blau').

Des de l’inici del projecte sobre allò desconegut , a la Classe del Vampir va sorgir la idea

de poder saber quines devien ser les primeres preguntes que els humans es devien fer.

Pensant , pensant , vam tenir present el cel nocturn que havíem pogut contemplar a la

nostra estada a Esterri d’Àneu. Tants punts lluminosos al cel devien despertar la curiositat

dels humans que segur que es devien preguntar què eren i què feien cada nit a sobre els

seus caps. Per anys que han passat a nosaltres també se’ns planteja el dubte sobre l’esfera

celeste i els astres que hi podem contemplar cada nit. Com diu Carl Sagan des de

l’humilitat ens hem aproximat a les preguntes que des de temps immemorials ha despertat

l’astronomia que pot ben bé ser la primera activitat científica de la humanitat.

Una mica d’història

Què devien veure en el cel els nostres avantpassats?

Com devien representar allò que passava cada dia i cada nit al damunt dels seus caps?

Sabem que des de molt antic la humanitat ha tingut una gran atracció vers el cercle, la

circumferència i l’esfera. Des de temps molt reculats aquestes eren considerades unes

formes perfectes . Hem trobat representacions de l’univers en forma circular en gràfics,

pintures o obres d’art de totes les cultures del món.

Representació de l’univers segons els Mayes

Representació de l’univers segons els Azteques

Diverses representacions de l’univers al llarg de la història

Entre les representacions de l’univers al llarg de la història ens va cridar l’atenció aquesta on la Terra és al centre de diverses semiesferes que representen els planetes i on l’esfera final hi ha els estels.

Aproximació a l’esferaSi l’univers havia estat representat durant segles i segles en forma

circular o esfèrica calia que ens hi aproximéssim tot estudiant aquesta

forma geomètrica. A la classe començava un procés de descoberta

de l’esfera.

Per arribar a l’esfera bé calia conèixer altres

figures en volum com els políedres . Els vam

treballar com a cossos sòlids i com a figures

desplegables. Va sorgir la pregunta sobre si

podríem desplegar l’esfera per a poder-la

construir retallant i enganxant. Hi van haver

moltes idees que després vam compartir a

classe. Aquest és el procés.

Les primeres idees eren

dibuixades de forma plana

combinant dos espais un de

circular i l’altre arrodonit.

Simultàniament a aquestes

idees alguns companys

dibuixaven un desplegable

que recordava a la

representació d’alguns

mapes del món

Un cop teníem retallades aquestes

figures era difícil fer-les en volum.

Per més que doblegàvem no

podíem obtenir un cos geomètric

semblant a l’esfera.

Apareixien diverses representacions de

circumferències tallades amb els seus

radis...Un cop retallàvem aquests radis era

difícil també de confegir una esfera. Les

proves amb òvals seguien en algunes

taules...La representació amb òvals podria

ser una aproximació al cos geomètric que

buscàvem.

Doblegant les

seccions de la

circumferència

obteníem

“paraigües” que

ens començaven a

donar la idea de

volum.

Quan estàvem fent aquest procés es va produir una anècdota que ens va fer pensar. Damunt de la taula d’en Marc L i d’en Nil hi havia un cercle amb els radis dibuixats i el retall de paper que havia quedat allà. En Marc va agafar el paper i tot doblegant-lo va dir...Això és una esfera...! De fet tenia raó. Havia aconseguit fer una forma que s’assemblava a una esfera “sense voler-ho”.

Una altra idea va sorgir de l’objecte

que a partir de Jorge Oteiza tenim a

la classe. L’Òscar va retallar un

cercle i amb molt de compte va

retallar-lo per la seva diagonal de tal

manera que quedessin dos

semicercles enganxats pel centre.

Més endavant va seguir treballant

amb cartolines encaixant cercles

tallats per un dels seus radis. Aquesta

feina era difícil perquè el cartró

dominava els cercles. Aviat en Martí

va trobar la solució enganxant una

cartonets entre cercle i cercle.

Una altra idea que va sorgir va ser

dibuixar cercles enganxats com el

de la imatge de tal manera que es

poguessin doblegar. Un cop

muntada la peça de perfil donava

la idea d’una esfera.

L’Èric va seguir la idea dels

triangles a la manera d’un

paraigües i va aconseguir un

efecte molt interessant.

Una altra de les idees que va sorgir

va ser la d’en Nil. Va agafar un llapis

i hi va enganxar una

semicircumferència i el va fer rodar.

Quan girava molt de pressa

semblava talment una esfera en

volum.

En Pau recordava també

un objecte origami que

calia bufar per donar-li

forma. El mateix Pau

seguint la idea que una

esfera és un políedre amb

infinites cares va treballar

amb un rectangle de

paper fent moltes divisions

per poder-lo moldejar en

volum.

En Marc L. Va tenir la idea d’agafar un paper rectangular i tot fent tires de paper construir

una semiesfera. Parlant-ne a la classe i després de que ell tornés a fer-ne una altra vam

veure que havia aconseguit fer una esfera fent servir meridians i paral•lels com les línies

imaginàries de la Terra. Havíem tornat a l’inici del nostre treball. Treballant l’esfera havíem

trobat el nostre planeta i l’univers que tantes preguntes ens havia motivat.

I si féssim un planetari ?Des de l’inici del treball les nostres investigacions ens portaven tard o d’hora a l’univers.

Aquest fet plantejava la possibilitat de treballar-lo més a fons seguint el fil de les esferes

històriques i les esferes que havíem estat investigant amb el nostre llenguatge matemàtic. I

si féssim un planetari. Teníem la possibilitat de construir un planetari al gimnàs de l’Escola.

Comptàvem amb una estructura semiesfèrica, una carpa amb el mateix volum i uns

aparells projectors d’estels cedits pels nostres amics de Fóra d’Òrbita. Seria possible? Ens

posem a treballar.

És possible fer un planetari a l’Escola? I tant que sí!

Preparem el planetari...Clar que és possible fer un planetari a

l’Escola...

Un bon dia va venir a visitar-nos la

Montserrat Parellada, per explicar-nos

coses sobre el planetari analògic que

tenim a l’escola. Nosaltres el tenim

gràcies a ella i a l’observatori del Garraf.

Sabien que nosaltres el faríem servir

amb molta il·lusió.

Per començar vam estar a la classe i la

Montserrat ens va explicar com anava

l’aparell, quines coses podia fer, com per

exemple: podia fer voltes sobre ell

mateix, projectar els estels, posar els

planetes...

Primer de tot vam encendre l’aparell i ella ens va explicar perquè servien cada un dels botons que hi havia en el

projector. Seguidament ens va explicar com podíem col•locar el projector d’estels a 42 graus, aquests són els

graus que aproximadament està situada Catalunya. A continuació la Montserrat va treure la capsa on hi havia

els planetes i ens va ensenyar on es posaven i de quina manera es projectaven en el sostre, a sobre de cada

planeta i havia un mirallet perquè es pogués projectar en el lloc on tu volguessis. Però llavors ens vam adonar

que a la classe hi havia molta llum i vam decidir anar el planetari per poder veure millor els estels i entendre

molt més les explicacions de la Montserrat Parellada.

Un cop en el planetari, vam col•locar

l’aparell el centre, tal i com el teníem a

la classe. La Montserrat ens va parlar de

l’Estrella Polar, ens va dir que és una

estrella que molta gent la fa servir per

orientar-se, i saber on estar situat el nord,

aquesta estel només es veu a l’hemisferi

Nord, l’Estrella Polar mai es mou de lloc,

però les altres estrelles es mouen al seu

voltant i llavors es molt fàcil de poder-la

identificar, després ens va posar el

mecanisme en marxa perquè

poguéssim veure el que ens havia

explicat, i es veia molt bé. També vam

parlar de l’Ossa Major i d’ una altra

constel•lació que es diu Cassiopea.

També vam parlar de l’hemisferi Sud,

allà hi ha una altre constel•lació que és

molt popular, es diu la Creu del Sud,

aquesta és més difícil de poder-la veure.

A més a més vam parlar de l’eclipsi de

sol, perquè passés aquest fenomen

haurien de passar una sèrie de coses: el

sol passa per la via eclíptica i el dia vint

la Lluna passarà per la mateixa via que

el Sol, la via eclíptica, i es posarà el

davant del Sol, els rajos es projectaran a

la Lluna i la Lluna projectarà l’ombra a

la Terra, això provocarà que es faci

l’eclipsi de Sol.

Ens ha ensenyat un “làser” en forma de fletxa per poder senyalar les constel•lacions i les

estrelles que em de parlar. Per gaudir més de la visita, hi ha un projector de diapositives que

serveix per posar els dibuixos de les constel•lacions, per poder entendre millor el seu nom,

saber de quines estrelles estan formades i poder veure bé la figura que forma la

constel•lació. Hi ha la via eclíptica que és per on passa el Sol , i també la via equatorial,

que és la del Equador.

La Terra fa una volta sobre si

mateixa en 24 hores, i en el

planetari passa en 8 minuts. Hi ha

un motor molt petit que fa que

giri cada 8 minuts. També hi ha

un regulador de llum que fa que

s’augmenti la llum i que

representi que es faci de dia, així

sembla més real.

Va ser una visita molt agradable,

ens va agradar molt que pogués

venir i ens va ensenyar com fer

totes les coses perquè la sessió

anés de meravella. Va ser una

sessió molt interessant, va ser molt

divertit.

Ara només falta inaugurar el planetari el dia de la Festa de Sant Jordi. Farem sessions de

planetari per als pares i mares i pels companys de l’Escola. Agraïm al Manel Roca a l’Esteve

Vall a al Venanci Puig que ens hagin ajudat a fer possible l’estructura del planetari.

Esferes i art

Tot treballant ens vam adonar que molts artistes havien utiitzat l’esfera per a realitzar els seus treballs. Vam quedar realment sorpresos d’algunes de les obres que vam trobar.

Amb estils diversos cada artista aconsegueix transmetre’ns la seva idea i les sensacions emprant l’esfera.

Les nostres esferes

Després de tot el procés de treball hem estat pensant com podria ser la nostra esfera. En

primer lloc hem pensat en una esfera que representés a tota la classe atenent a tal com

som. La nostra esfera col·lectiva hauria de ser gran, amb esferes petites a dins. Cada esfera

ens identificaria a nosaltres individualment. Totes les esferes juntes explicarien com som a

nivell col·lectiu. Cadascú la farà amb materials que a la vegada l’identifiquin a ell o ella fent

servir els materials més adequats.

Ens fem alegres?

En primer lloc, la meva esfera estaria feta de pasta de paper tintat amb colors perquè a mi m’agrada imaginar-

me coses. Però no només m’agrada imaginar-les, també m’agrada dibuixar-les, crear-les amb plastilina, amb

fang o amb pasta de paper. La pasta de paper, estaria tintada de colors perquè jo crec que els colors que no

són ni negre ni marró ni gris, els colors vius, crec que representen les emocions alegres com la simpatia,

l’alegria...Tot seguit vull dir que quan jo miro els colors em sento com si estigués en un platja en un dia de sol i

de calor sempre i quan no siguin colors foscos.

També he decidit fer la meva esfera de pasta de paper perquè la pasta de paper és un material que es pot

moure fàcilment i jo sóc flexible. De cap manera deixo que algú em faci sentir malament. Quan veig colors

sento com si estigués a casa relaxada amb la meva família veient una pel·lícula tots junts, aquests instants

m’agraden molt.

A continuació l’esfera és rugosa perquè jo crec que ningú és perfecte i jo crec que les coses rugoses no són del

tot perfectes. Per acabar jo he triat per aquesta esfera perquè a vegades amb la meva germana juguem a

imaginar-nos coses i em diverteixo moltíssim. Així seria la meva esfera.

Aina Fernandez Dorado

Quan canviaré?

Jo he fet la meva esfera de roba elàstica, perquè aquesta esfera ha de representar la meva

personalitat. Durant la meva vida he anat canviant i properament continuaré canviant. Per

això he fet l’esfera d’aquesta forma. A més a més hi ha força varietat de roba, perquè jo no

sóc sempre igual, i sé quan m’haig de posar: amb humor, seriós, amable, trist...Això també

representa la meva personalitat, i per això he fet l’esfera així.

Pere Arús Canals

Què passa al món?

La meva esfera l’he fet amb paper de diari perquè m’agrada molt manipular el paper i

també perquè m’agrada saber les notícies que han passat al món. La meva esfera es fa així:

primer s’agafa el paper de diari i es fa una bola amb ell, després amb la cinta adhesiva ho

cobreixes tot, quan ja ho hagis fet tot, ho folres un altre cop. Quan hagis fet tot això ho

poses al radiador o calefacció o fins i tot al jardí, perquè s’assequi.

Martina Fisac Leo

Alegre com el confeti

La meva esfera és de confeti perquè jo sóc molt alegre i molt simpàtic. El confeti es fa servir

a les festes i és molt divertit, com jo. El confeti porta alegria i també fa que tothom estigui

content. És una forma de divertir-se. Es pot fer servir per llençar-lo a l’altre o per decorar. Per

això és així la meva esfera.

Pau Díaz Cuesta

Patchwork

Per començar jo he pensat que la meva esfera estaria feta de diferents tipus de tela, i de diferents colors, com

l’arc de Sant Martí. També tindria diferents textures. Llavors quan la toqués semblaria que estigués passejant

pel bosc, allà hi ha diferents textures: la pedra l’escorça de l’arbre ...

A mi m’agraden, molt els colors i també m’agrada combinar-ho amb diferents textures, per això penso que

aquesta esfera em representa.

A més d’això la meva esfera també seria única, com totes les coses que hi ha en el món, també seria una esfera

molt divertida, com totes les coses que tenen color, jo penso que aquesta esfera em representaria la manera

que sóc jo.

És a dir, una esfera amb tants colors només falta que sigui creativa, així són les persones que creen coses amb

molts colors. Jo penso que si he aconseguit crear una esfera amb molts colors, haig de ser creativa, perquè

sinó no hauria pogut pensar una esfera tant divertida i tant creativa a la fi, quan algú mira aquesta esfera

m’hauria de veure a mi representada.

Carla Torreguitart José

Tecnologia

Per començar la meva esfera estaria feta de cables i tecles perquè la tecnologia està present en totes les vides

i la meva no és una excepció perquè sóc una persona que li agrada molt la tecnologia i la música.

Per a mi la tecnologia és quelcom molt important sempre perquè sense tecnologia no avançaríem.

Primerament tecles perquè l’escriptura mecanografiada per mi és molt important. Darrerament cables perquè

transporten molta informació i això em representa en part.

Hi havia tecnologia fins i tot a les edats antigues. Hi havia tecnologia però aquesta era tant primitiva com

caminar.

Sense tecnologia no hi ha avenços i sense avenços no hi ha creació i sense creació només ens queda el menjar

i sense menjar no hi ha vida i sense la vida hi ha la mort. Tots som tecnologia, fins i tot la cosa més senzilla del

món és tecnologia. Per això crec que una esfera així em representaria.

Marc González Cucurella

Dur com el ferro

Jo he pensat que la meva esfera podria estar feta de ferro perquè pot representar un signe de força contra els

problemes que sorgeixen de cop en el camí de la vida com la mort d’un familiar o la graduació de la

Universitat.

Òscar Julià Maiquez

Blanc de blancs

La meva esfera serà feta de massa de paper perquè em considero creatiu. No serà una

esfera perfecta serà amb algunes imperfeccions perquè ningú es perfecte, serà de color

blanc perquè sóc bastant minimalista. També com que m’agrada molt la natura i la natura

té molts i molts colors és una de les raons perquè la faig blanca perquè el blanc en realitat

té tots els colors.

Arnau Granados Martin

Pau

La meva esfera està feta de fulles d’olivera, perquè l’olivera és un arbre de tradició i el suc

que produeix mai falta en un dinar. Més enllà de la tradició hi ha la seva bellesa en efecte

té la seva especialitat. El seu fruit es ideal per la nostra vida, l’olivera fa molts anys que va

arribar a la nostra terra Catalunya i la gent no li fa prou atenció. Estar dins d’un camp

d’oliveres pot ser la millor sensació del món. És com si desconnectessis per complert i

tampoc saps on està el nord i el sud, és a dir desconnectar per complert.

Álvaro Sánchez Millán

Abraça’m

La meva esfera estaria feta amb gomes del cabell. Les gomes serien de diferents colors, n’hi

hauria de més primes, més gruixudes, de més amples o de més planes... Seria molt diversa i

molt divertida; recordaria a una d’aquelles bosses plenes de llaminadures de molts gustos

diferents... La faria amb gomes perquè són elàstiques i flexibles, em recorda a quan feia

gimnàstica , i les experiències que havia viscut, a vegades molt divertides i a vegades no

tant... L’esfera quedaria bastant imperfecte, perquè jo no m’assemblo a un d’aquells robots

que ho fan tot impecable i perfecte, sense poder equivocar-se mai; en canvi, jo si que em

puc equivocar... Sempre porto el cabell recollit perquè em sento més còmode i ja hi estic

acostumada, és com quan algú sempre necessita tenir l’escriptori recollit per treballar millor

o més còmodament... Crec que aquest material m’identifica prou bé.

Ila DeRooij Torres

Camins de la vida

La meva esfera estaria feta de llana de molts colors diferents com la natura. Plena d’arbres de diferents colors,

a més a més ho vull fer així perquè em transmet alegria, com un riu baixant entre els boscos mentre els ocells

canten, i escoltant això jo també em sento alegre. Es pot veure de diferents punts de vista com totes les coses

del món, això fa que jo també pugui ser vista de diferents maneres. A més d’això té un tacte únic, i jo també

sóc única com tots i cada un de nosaltres. Com s’ha dit ho vull fer de llana perquè la meva iaia abans treballava

molt amb aquest material i per mi la meva iaia és tot un exemple. Crec que fixar-se amb aquestes coses que

feien abans està molt bé.

Maria Navarro Domingo

Que bona

La meva esfera seria de macarrons de colors perquè a mi m’agrada molt cuinar, i també

m’agraden molt els espirals de colors, estan molt bons. Jo també he triat la meva esfera de

macarrons de colors perquè jo sóc molt alegre, com les plantes quan estan florint; i els colors

simbolitzen l’alegria. Jo crec que els macarrons podrien representar la meva personalitat

que com he dit és alegre. Crec que a més aquest menjar m’aniria molt bé per construir una

esfera amb macarrons.

Marta Mena Oleart

Llaços familiars

La meva esfera tindria dues parts, la part creativa i la familiar. A la part creativa hi posaré un

fil blanc, però un blanc platejat, com un peix de plata. Representaria uns tendons pensant

les grans utilitats que té un fil o un cervell pensant. A l’altra part hi haurien fotos de la meva

família, perquè sóc molt familiar i les fotos representen el vincle amb la família.

Jordi Alemany Gómez

Per què és així?

Per començar, la meva esfera estaria feta de materials relacionats amb mi. En aquest cas l’he volgut fer de

cotó fluix de colors. Estaria feta de cotó fluix perquè al ser tan suau em transmet tranquil·litat i calma, com si

estigués a sobre un núvol un dia d’un cel blau pàl·lid.

Seria de colors, perquè jo sóc molt alegre i el ser de colors em transmet molta tranquil·litat. Igual que amb el

cotó, les dues coses em transmeten tranquil·litat. Com un dia d’estiu amb un cel blau, i els ocells volant per la

costa, i fent el seu meravellós cant. Així és la meva esfera.

Mariona Boladeras Serradó

Nevada

La meva esfera seria de color blanc com la neu i tova com el cotó. M’agradaria que fos freda com el gel i d’una

textura irregular, rasposa , al mateix temps també tindria un tacte agradable. Jo la faria així perquè em recorda

Andorra. Jo la faria de núvol de sucre ja que té un tacte exquisit.

Èric Barnet Roche

Diari personal

La meva esfera està feta de diari. No és perfecta perquè jo no sóc perfecte. Està feta de

diari, perquè a mi m’agrada estar informat però en canvi no m’agrada saber-ho tot perquè

llavors quan et diuen una notícia molt interessant ja no sents res, ni interès, ni ganes de parlar

més del tema...També he triat el paper de diari perquè es pot aprofitar igual que jo vull

aprofitar la meva vida i finalment sóc com un diari.

Nil Allué Mengual

Muntanya

Jo he triat les pedres ,pals i fulles perquè m’agrada molt la muntanya, fer excursions i passejar per la natura.

També perquè tinc una casa a la Cerdanya i s’hi està molt bé. Aquests materials tenen a veure amb mi perquè

a vegades puc ser dur com una pedra però acostumo a ser fluix com una fulla o un pal.

Marc Julià Maiquez

Fils del mar

La meva esfera seria de fils blau fluix i blau fort perquè em recorda el mar de Cadaqués i

també perquè a mi m’agrada molt el blau. El blau fort ho comparo amb el cel de nit, és

preciós poder veure totes les nits un cel extraordinari, és tot un privilegi. Faria una goma de

color blau fort i una goma de color blau fluix. Aquest material, el fil, és molt fàcil de treballar

amb ell i és bastant flexible. L’esfera ho faria ajuntant els fils, si una va d’una forma l’altre

aniria en contra de la que hi fiquessis, així produint una forma d’estrella fins que quan hi

hagin molts fils faran forma d’esfera.

Quico Roig Garcia

Construïts?

El LEGO és com la vida, es construeix i es destrueix. Aquesta joguina està feta per a persones

amb paciència i intel·ligència. Jo em considero intel·ligent i una mica pacient, per això

penso que el LEGO té a veure amb mi.

 

Marc Paredes Farràs

Per què de fusta ?

La meva esfera és de fusta perquè creixo amb els meus sentiments. També perquè es una

peça senzilla igual que jo. És de fusta perquè és un material llis, fort, senzill i agradable de

tocar. La meva esfera també serà una mica gran representant que cada dia creixem una

mica fins a la mort, però com que encara ens queda molt camí de vida es una esfera de

fusta mitjana. També serà llisa perquè a part de que té un tacte molt agradable és molt

semblant a mi. Jo també sóc una mica fina. I per últim serà agradable de tocar perquè és

molt agradable estar amb ella. En total la meva esfera serà: llisa, forta, senzilla, mitjana i

agradable de tocar. He triat aquesta esfera perquè m’identifica.

Mar Junyent Bergés

Cabdell futurista

Per començar la meva esfera és de filferro, perquè jo em sento fort per tirar les coses

endavant i a la vegada flexible. A continuació també he triat aquest material perquè és

com si el filferro unís tot allò més important. Si jo m’agrupés com si fos una esfera seria de

filferro . És un dels materials que crec que s pot aprofitar molt a l’hora de fer algun treball.

Ferran Cabrera Caja

Calidesa

Per començar la meva esfera seria de suro, no seria perfecte ja que jo no sóc perfecte. A continuació explicaria

que la meva esfera seria de suro perquè és natural, i jo no sóc una màquina. El suro protegeix i jo protegeixo el

que estimo. El suro és fàcil de tallar i jo m’adapto bastant bé a les situacions. En conclusió jo m’identifico

indubtablement amb el suro.

Marc Luque Rodríguez

Cables...

La meva esfera seria de filferro de colors perquè el filferro és molt manejable i una vegada ja

l’has fet es queda quiet i no es pot tornar a fer . Costa molt de donar-li forma però una

vegada fet ja no s’ha de tornar a fer. Els colors serien daurat, verd, blau fort, vermell i lila.

Cada color significaria una cosa que tindria algun sentit a la meva vida.

Arnau Gotsens Lecha

Com sóc ?

He fet aquesta esfera per poder simbolitzar el que jo crec de mi mateix. El que jo crec de mi mateix és

inicialment que a mi m’agrada molt la natura perquè em fa sentir lliure i a l’hora amb molta seguretat . La

natura és com estar dintre del teu llit, tapat amb una manta blava com el color d’un rierol petit que creua un

petit camp de pastura. Allà hi pasturen totes les vaques que indubtablement beuen de l’aigua freda que també

del cert donen aliment als arbres. Les herbes també són un element que et pot ajudar molt tant amb la salut

com amb les olors tant bones que poden arribar a fer aquests éssers vius.

Quim Bardés Badia

Vincle amb els animals

Seria feta de pèl perquè els animals m’agraden. En tinc molts i m’identifico amb ells i em tranquil·litza pensar

amb ells. Me’ls estimo molt i tinc un gran vincle amb tots. Quan sigui gran faré de guàrdia forestal i tindré

l’ajuda dels animals.

Martí Solé Xanxo

Hem descobert l’univers...?

Un text per a entrar a un planetari...

Per començar us voldríem explicar que l’Univers és com la nostra vida. Els dos són infinits. Al

primer encara no hi hem trobat el final a l’altre sembla que sí però continuem vius en els

pensaments d’altres persones.

L’Univers és un camí molt llarg, pel camí hi trobarem moltes pedres que ens faran anar

explorant tot i les dificultats. A la vida passa el mateix, res és fàcil. Vivint trobem dificultats

però de cap manera ens podem rendir.

D’aquí poca estona us projectarem astres del nostre gran i estimat Univers. Hi hem treballat

molt durant molts dies.

Tots haurem de seguir uns passos:

Obriu ben bé els ulls per estar atents i escoltar.

Penseu que viatgeu pel gegant Univers.

Mireu les estrelles i relacioneu-les amb allò que s’està dient.

Com a darrer pas, gaudiu.

Farem una petita visita guiada dins del planetari per poder-vos explicar el nostre projecte.

Us projectarem els estels que es veuen a l’hemisferi Nord i a l’hemisferi Sud. Coneixerem les constel·lacions de

l’estiu i de l’hivern. Veureu la nostra increïble estrella que és el Sol. Els Sol ens impacta cada dia i que ens

transmet una gran energia positiva per tirar les coses endavant...Sense ell no podríem sobreviure cada dia.

Estimem la llum que ens sembla que ens acarona quan el veiem sortir i el veiem marxar. És un regal que cada

dia podem veure i no ens hem de cansar de mirar.

Avui parlarem del què ens envolta de veritat. Quan mirem al Sol veiem que som molt poca cosa però quan

mirem l’Univers veiem que no som ni un gra de sorra dels més petits que hi ha al Cosmos.

Aquí , a la Terra, és casa nostra, el nostre planeta és l’únic lloc conegut que alberga vida. De moment no sabem

que n’hi hagi a cap altre lloc...La Terra on vivim és única. No busquem un altre planeta per viure i tot i així

fixem-nos que estem destrossant la nostra casa. La Terra és una part diminuta de l’Univers tot i que per a

nosaltres ens sembli molt gran. No només per les seves dimensions sinó per la història que hem viscut en ella i

la que ens queda per viure. Per l’esforç que hem fet, com humans, des de la prehistòria fins als nostres dies. La

petita casa que tenim l’hem d’aprofitar. Ben a prop nostre hi ha coses que en cap part de l’Univers hi ha. Tenim

paisatges únics. Tenim llocs preciosos com els Pirineus i les platges.

Amb més motiu hem d’estimar el que tenim perquè de moment som l’únic planeta amb vida.

Pel què fa a la resta de planetes sabem com són però no si alberguen vida. Alguns són més freds altres més

calents depenent d’on estan situats però com nosaltres fan el seu camí al voltant del Sol.

A l’Univers hi ha coses fantàstiques i immenses i milions de galàxies, planetes i infinites estrelles. També hi ha

fenòmens extraordinaris i increïbles com els forats negres, les supernoves, etc... A l’Univers hi ha moltes coses

per descobrir i coses que poden fer canviar les nostres vides. De moment hem de viatjar-hi amb la imaginació.

L’Univers és immens i viatgem amb una nau miniatura entre tota la pols estel·lar. La majoria de preguntes

sobre l’Univers tenen molt a veure les unes amb les altres. L’Univers no té límits...L’Univers és molt extens i

encara no se saben els seus límits. Nosaltres al nostre planeta Terra som un punt minúscul en mig del no res.

Pensar que som únics és un pensament egoista. Potser hi ha vida més enllà...Gaudiu d’aquest

espectacle...L’Univers ens fa pensar que ell és l’amo de tot això, que ell és el que ens ha deixat un lloc per viure

però encara no ens ho ha dit tot. Quan mirem les estrelles només podem pensar en la bondat. Ens ajuda a

allunyar-nos dels pensaments negatius. Si tots miréssim les estrelles cada nit no hi haurien guerres. La

immensitat de la volta celeste ens inspira pau. Sempre hi ha la possibilitat que quan mires els estels alguna

persona a l’altra punta del món també l’estigui mirant. Ens hem de respectar els uns als altres per fer més gran

el nostre destí a la Terra.

Nosaltres mateixos estem fets de pols d’estrelles. Som part de l’Univers perquè estem fets dels mateixos

components químics de l’indret més allunyat.

L’Univers té encara moltes coses amagades i molts misteris per descobrir.

Bibliografia

Cosmos Carl Sagan; ed. Planeta El Universo Isaac Asimov; Alianza editorial libro bolsillo n° 458

Els amants de l'Astronomia Colin a. Ronan; ed. Blume

Un punto azul palido: una visión del futuro humano en el espacio. Carl Sagan Ed. Planeta