Treb. Soc. (al. Biol., Vol. 37 (1985) 125-130

DESCRIPCIO DEL LITORAL DE SANTA POLA

SiLVIA BELTRAN

Santa Pola es troba ubicada a la provin-

cia d'Alacant , en el bell mig de 1'are costa-

n6 mediterrani que va del cap de la Nao

fins al de Palos.L'altitud mitjana sobre el nivell del mar

es de 6 m, i el seu front de costes es de

15 km aproximadament.

El terme pertany a la comarca del Baix

Vinalopo, que esta format per una gran

plana deltaica , la del Vinalopo , tancada

per les serres de Crevillent, Colmenar i de

Santa Pola.

El massis del Cap de Santa Pola ha estat

decisiu quant a ]a morfogenesi de la zona,

en haver-hi actuat corn a base de les restin-

gues que varen tancar les badies d'Alacant

i l'Albufera d ' Elx, tot transformant-les en

marismes.El Cap to el seu origen en un escull fini-

mioce afectat per fenomens tectonics plio-

quaternaris . Aquests han creat els escarpa-

ments estructurals que el limiten pel N, W

i SW. S'ha identificat un nucli escullos es-

tablert sobre un bloc relativament estable a

finals del Mioce . En les proximitats del

Far, i en alguns barrancs proxims, es con-

serven paleocanals escullosos farcits a base

de fragments d'algues silicies.No hi ha dubte quant a 1'edat Plioce Mig

de les margues amb algues que apareixen

en els barrancs del Nord del Cap, i que

presenten una gran regress 11 6 postplioce-

nica.El quaternari juga el paper fonamental

en la formacio del Cap . Durant el final del

Plioce el mar es retira poc a poc i el Cap

convertit en una illa. Una transgress116 pos-

terior origina ] a rasa que a 1'actualitat es

encara visible en tota la cornisa del Nord

del Far . Unes coves submarines a molt

poca profunditat s'obren en el que es avui

la capcalera del barranc mes nord-oriental

de la serra.

En el Pleistoce Superior comenca a

construir - se la restinga que uniria el Cap de

Santa Pola amb la serra del Molar. L'albu-

fera aixi formada es va anar saturant, ja en

epoca historica , per medis naturals a] prin-

126 sic vi- i &i:i. ran v

cipi, i accelerat per 1'actuaci6 humana enels ultims segles.En el litoral de Santa Pola trobem dues

zones ben diferenciades. Des de la mateixapoblacio fins al ri.u Segura, primer en di-reccio E-W', I N-S a partir de les salines,s'han desenvolupat amples arenals. Aques-ta costa plana i arenosa constitueix el limitcoster de la plana del Vinapolo-Segura.Cap el Nord del nucli urba, contigu als

Arenales del Sol, es troba el massis calcaride Santa Pola, al qual I'erosio continental ila dinamica li.toral han modelat una costabaixa i abrupta, amb petites platges, aug-mentades avui dia degut als espigons cons-tructs enfront de la urbanitzacio de SantaPola de l'Est.De Sur a Nord, fins el port, podem tro-

bar 4 platges: el Pinet, Bras del Port, PlayaLisa i Gran Playa, que es disposen com aprolongacio una de I'altra, continu'itattrencada per la desembocadura del riu Vi-nalopo, localitzat entre les dues primeres.Passat el port es troba la platja de Llevant,ultima de les formations arenoses del trammeridional.

La platja del Pinet, de 3 km de longitud,presenta dunes amb vegetacio baixa i al-guns pins, darrera dell quals es troben lessalines. Aquesta platja presenta un pen-dent suau, menor del I % i les seves sorresson fines i daurades.

La platja de Bras del Port presenta tam-be dunes darrera la platja seca. A PlayaLisa i Gran Playa les dunes van disminuintprogressivament, alhora que la mida de lesarenes es inferior que en les anteriors.A l'espigo de l'Enginyers on s'adossa la

platja del Varadero s'inicia el tram Nord,que presenta una costa baixa, amb absen-cia de platja seca. Girant el Cap, i clara-ment enfrontades als vents de Llevant tro-bern una serie de petites cales anomenadesde la Caseta de la Mare de Deu.

Les platges de Santa Pola s'han anat no-drint dels materials procedents dels riusVinalopo i Segura, pero actualment, degut

a les preses construides en aquests rius, Iamassiva edificacio als darrers anys en zo-nes inestables, que han determinat la sevafixacio, aixi com la construccio del porthan portat a una important disminuciodels materials disponibles, que explicarienla petita degradacio que presenta en aquestsmoments el litoral de Santa Pola.En la formacio i avan4 de les dunes lito-

rals el vent es fonamental. A I'accio pro-tectora del Cap sobre el litoral de SantaPola s'hi suma l'efecte de les urbanitza-cions proximes a les platges que interrom-peixen l'avanc de les dunes cap a 1'interior,tot disminuint el material solt, fontd'arenes.

El port suposa una important barrerapels productes de 1'erosi6 del cap que esdirigien cap el sur, i impedeix, a mes, queels arrossegaments del Segura i del Vinalo-po continuin alimentant les platges delVaradero i de Llevant.En canvi, el cap es una font important

d'arids, sobretot per les petites tales delpromontori, degut a la forta erosio que so-freix en trobarse desprotegit del vent i lapluja per manca de vegetacio.Quan al clima de Santa Pola podriem

classificar-lo com a semiarid, mesotermic.La zona presenta una gran homogeneitatclimatica, pero podem trobar unes petitestaques de microclima humit, i d'altres quecorresponen a zones ombrivoles. El primercorrespon a les zones inundades, com po-den esser les salines I els canyissos, onI'humitat relativa de I'aire es proxima al100% tot I'any. Les zones ombrivoles eslocalitzen a les cares Nord dels barrancs italusos de grans pendents de la Serra, onI'humitat es gran i la insolacio directapracticament inexistent.

Edafologicament la zona que tractem vedeterminada per la roca mare a partir de laqual es varen formar els sols, dels que enpodem trobar tres tipus principals: sols sa-tins (calco-sodics), pardo calk superficialde costracalica 1 litosols.

UL:SCKIP(i ( I DLL I / I UK'II IlL S. I A I I I'() / .I 127

V'cgc!acion -harranco--

N \4'

I. S'I IPA TENACISSIMA2. OTRAS GRAMINEAS3. CHAMAEROPS HUMILIS4. QUERCUS COCIFERAS. PINUS HALEPENSISt,. RHAMNUS I.YCIOIDESOLEA EUROPEA

H. THYMUS SP.9. BRACHYPODIUM RAMOSSUM

46

N

S

I. PISI A([A LLNIISCUS

2. CHAMAEROPS HUMILIS

3. QUERCUS COCCIFERA

4. PINUS HALEPENSIS

5. RIIAMNUS 11CIOIDESe. STIPA TENACISSIMAANTHYLLIS TERNIFLORA

S. ASPARAGUS r\l BUS9..II;NIPERUS OXYCI DROS

Els sols salins es troben sobrc elements

al-luvials i diluvials, presenten una textura

lina i una estructura debil, granular o en

blocs. El nivcll freatic es elevat, i en molts

casos inunda el terreny, ajudat per la mala

permeabilitat.

El pH es elevat, amb un alt contingut en

sals 1 materia organica, que s'acumulen en

la part alta del pertil. La vegetacio es, per

tant, halofila. Sols d'aquest tipus es trobcn

en els fons de la vall.

El sots pardo calicos tenon una textura

franca i estructura granular. amb una ca-

pacitat hidrica elevada i bona permeabili-

tat. Contenen un alt percentatge de calci

actiu, i molt poca materia organica.

Aquests sols es troben bastant degradats

per la forta erosio.

128 SIL VlA BLLTRAN

La recta del terreny esta ocupat princi- En el terme municipal de Santa Pola, alpalment per litosols, en els que aflora la marge de l'espai propiament urba, distin-roca calica sencera, per lo qual la vegetacio gim quatre zones ben definides quant a lesarborea es troba amb grans dificultats per seves caracteristiques ecologiques: la Serra,sobreviure. les salines, les platges i els conreus.

DL( 'RIPCIO DLI 1,11OR.4I. DI, SANTA POLA 129

1111CIPRESES SECANO

1^1 YERMO Y MATORRALSUBESTEPARID

ZONA DEL CABOIb

NUCLEO URBANO

CARRETERA LIMITS

VEGETACIONCURVA DE NIVEL - 100 m.

4 BARRANCO = MAR

"Vegetacion del Cabo de Santa Pola"

Fitosociologicament la vegetacio poten-

cialment dominant de la Serra de SantaPola podriem enquadrar- la dins la classeaQuercetea ilicis». La comunitat vegetalvindria presidida pel margallo (Chamae-

rops humilis ), i I'espi negre ( Rhamnus

Ivevoides), que formen el que correntment

es coneix amb el nom d'espinar alicanti,amb tres variants segons el grau de degra-dacio. L'espinar amb coscoll (Quercus coc-ci/i'ra) s'hi troba en zones poc degradades,

en ]lots ombrivols i valls; amb trompera(Ephedra fragilis) 1 ullastre ( O/ea europeavar. stdvestris), indicadora de nivells unamica mes acusats de degradacio, o ambmargallo, que correspon als estats mes de-gradats de I'Associacio.

Actualment , pero, el terreny es cobert defarigola i herbassars , comunitats clarejades

compostes d'especies meridionals, aixicom erms anuals on domina Stipa retorta,i en sols mes profunds i margosos l'albar-dia (Lvgeum spartum ), entre masses arbo-ries repoblades fa 30 anys , a pesar de loqual presenten una talla i una vitalitat es-casses.

Aquesta pobresa vegetal pot esser expli-

cada per la manca de sol , que es alhora

causa i efecte de la carencia de coberturavegetal que impedeix l'arrossegament delsol per la pluja i el vent; per una gran eva-potranspiracio, deguda a les altes tempera-tures i als forts vents que bufen a la zona, iper 1'6s abusiu que ha fet l'home de la Ser-ra, utilitzant-la corn a font de riquesa,explotant els matorrals, fonamentalmentels esparts, primeres materies d'una antigaindustria artesanal de cistelleria.

Donada la minsa vegetacio existent a lazona, la fauna es poc abundant, fet que estradueix en una relativa pobresa en elnombre d'especies, aixi com en densitatsde poblacio baixes, essent les aus el grupde vertebrats que presenta una major di-versitat i abundancia.

Les salines pertanyen, edafologicament,als Saladars d'Alacant, que s'estenen desd'Albatera i la Serra de Callosa fins el Me-diterrani; son sols argilo-calk Ilimos, gene-raiment amb io Na absorbit, de tons negro-sos, practicament impermeables, en elsque apareixen eflorescencies salines quans'evapora l'aigua.A les zones inundades de les salines, on

la concentracio de sal es baixa, trobem es-pesses poblacions de canyis (Phragmites

130 .SILVIA BELTR4N

communis), de bellesa Serena i majestatica,suport i proteccio de la ictiofauna i avifau-na que viuen entre ells , degut a la seva altaproduccio . En les zones inundades mes sa-labroses son frequents els joncs del genereScirpus.En els sols salins creixen plantes halofi-

les, com les soses ( Salicornia fruticosa), enels sols salats i secs s'hi troba preferent-ment Salicornia glauca , aixi com densespoblacions de Limonium i plantes anualsde talla escassa . Indiquen sols de salinitatmenor el Jonc mari (Juncus maritimus) iel plantatge (Plantago crasifolia).

La coberta vegetal de les salines serveixde suport , refugi i aliment de la majorpart de les aus que les poblen. La privatitza-cio de les salines, en reduir l'acces , ha permesque la zona sigui encara apta per a la nidi-ficacio , descans i proteccio de nombrosesespecies d'aus, sobretot anatides, que lesutilitzen com escala dels seus vols migrato-ris. Podem trobar , a mes, una avifaunaautoctona durant tot I'any, que nidifica enels punts mes intrincats del canyis. Les sa-lines han estat declarades zona protegidaen el Pla Parcial del Municipi , per esser uneslabo en les migracions ornitologiques pe-riodiques, que en cas de desapareixer oresultar seriament alterades implicaria undesequilibri mes o menys greu en un grannombre d'ecosistemes europeus i africans.

Les salines tambe compten amb una fau-na ictiologica important , com pot ser laIlisa (Liza saliens ), la carpa (Cyprinus car-

pia) i l'anguila (Anguila anguila ), la gam-busia (Gambusia affinis), de gran interesper tractar-se d'un vorac depredador delarves d'insectes , alhora que serveix debase alimentaria de moltes aus , i el fartet(Aphanius iberus).

Entre els amfibis s'observen la Rana ri-dibunda i el Bufo vulgaris , molt frequentsen les dietes de moltes aus . Reptils com laserp d 'aigua (Natrix natrix) i Lacerta lepi-da habiten aquests paratges . Entre els ma-mifers destaca la rata d'aigua (Arvicolarapidus).

Trobem gran quantitat d'altres animals,invertebrats , com petits crustacis, que arri-ben fins i tot a viure en basses de gran sali-nitat.

La vegetacio propia de les platges estaconstituida tan sols per un petit nombre deplantes herbacies molt caracterfstiques, se-gons el nivell on es trobin . Aixi, la zonamullada per les onades es presenta nua devegetacio ; el tram de la vora de la platjafins ]a primera linia de dunes ve caracte-ritzat per una flora pobre a base de cipera-cies i graminies , com Agropyrum junceum.Les dunes son les mes interessants quant ala vegetacio . En les seves crestes apareixendenses poblacions de morro (Ammophilaarenaria), graminia adaptada a resistir elcreixement i moviment de les dunes, a lesque contribueix a fixar.

Els conreus son poc importants, hi hapoques finques de seca i cultius de citrics iametllers.