L’educació a Gràcia,entre l’oferta i la demanda. Pàg 10

Nous projectes:Famílies hospitalàries. Pàg 37

La revolta de les quintesPàg 6

Entrevista a:Pare Adolfo Nicolàs. Pàg 14

Des del Nord 46Maig 2008

03 Editorial

04 Crònica de Gràcia

06 Destacat

08 Contracrònica

09 Racó Literari

10 Reportatge

L’educació a Gràcia,

entre l’oferta

i la demanda

14 Entrevista

Pare Adolfo Nicolàs

17 Opinió

20 4 polítics + 1 ciutadà

22 Descobrim entitats

Centenari del Palau

de la Música Catalana

25 Descobrim la Terra

26 Recomanem

Bústia verda

27 Què faig si...?

Seguretat

LLUÏSOS DE GRÀCIA

28 Què ha passat

32 La secció

34 Seccions de casa

37 Nous projectes

38 La veu del soci

Efemèrides

39 Serveis

3

SUMARI EDITORIAL

Generalitat de CatalunyaDepartament de Governació i Administracions PúbliquesSecretaria d’Acció Ciutadana

Edita:

Col·laboren:

Lluïsos és membre

del col·lectiu:

EL CONGRÉS D’ATENEUSEn el darrer Des del Nord, en un arti-cle sobre la Federació d’Ateneus deCatalunya de la qual els Lluïsos deGràcia en forma part, s’anunciava laconvocatòria del 5è Congrés d’Ateneusper aquest any 2008. El congrés ja hacomençat i s’ha plantejat d’una manera

innovadora, oberta i participativa, on es vol que tant els diri-gents de les entitats com els seus associats puguin opinar ifer propostes que ajudin a confeccionar les ponències marcque es debatran a la cloenda que se celebrarà la primeraquinzena de febrer de l’any vinent.

Per aquest motiu, i amb la voluntat que totes les personesimplicades a les associacions hi puguin participar, s’hanplantejat tres fases diferents d’aquest congrés, la primera,que es va iniciar el passat 12 d’abril i que clourà el 28 dejuny, preveu la realització de 5 debats temàtics.

Crec que aquest congrés ens donarà la possibilitat de dis-senyar el futur del moviment associatiu català emmarcat dinsl’ateneïsme cultural. És una bona proposta la que fa la Fede-ració d’Ateneus, però cal que la resposta dels més de 75.000associats d’arreu del país es visualitzi amb una alta participa-ció al llarg de l’any demostrant la força i la voluntat de deba-tre el futur d’aquest model associatiu tan arrelat i específicdel nostre país.

S’instal·laran diferents bústies a les seus dels 140 ateneusfederats per copsar l’opinió i les propostes dels socis i de laciutadania en general. Als Lluïsos, la bústia estarà del 15 al29 de maig i, durant la tardor, organitzarem una jornada dereflexió i debat sobre els 5 grans eixos que planteja aquestcongrés. D’aquesta manera, donarem l’oportunitat a tothomde participar-hi. També es pot fer des del blog:www.ateneus.cat/5congres.

Us animo, doncs, a participar-hi i a demostrar, un cop més,que el moviment associatiu cultural és ben viu, que tenimganes de dir la nostra, de pensar i proposar el futur. Ara calque utilitzem les eines que tenim a l’abast, tant la bústia, el blog com la jornada de la tardor. Segur que ens serà d’utilitat.

Jordi Casassas i Pons

President dels Lluïsos de Gràcia

Coordinació: Sara Galceran

Consell de redacció: Jordi Casassas, Alba Irigoyen, Sara Galceran i Míriam Rodríguez

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú

Assessorament lingüístic: Alba Irigoyen

Han col·laborat en aquest número: Carles Salat, Josep Maria Contel, Èric Lluent, Jordi

Albertí, Alba Irigoyen, Míriam Rodríguez, Joan Lafarga, Zulma Sierra, Joan Lizandra, Jor-

di Casso, Susanna Álvarez, Josefina Altés, Anna Maria Maristany, Carles Maggi, Marc

Hortal, Xavier Florensa, Diego Tomé, Laura del Pozo, Ton Foz, Medir Cugat, David Mont-

fort, Plataforma per la Llengua, Mossos d’Esquadra, Marc Vilalta, Marta Morris, Mar

Solà, Secció de Sant Medir, Secció Agrupament, Judith Torredefló, Raison de Sousa,

Gabriela Poblet.

Fotografia: Arxiu Lluïsos de Gràcia, Carles Salat, Josep Maria Contel, L’Independent de

Gràcia, Anna Maria Maristany, Carles Maggi, Marc Hortal, Xavier Florensa, Alba Irigo-

yen, Palau de la Música Catalana, Ton Foz, Sara Galceran, GFT Sotacabina, Secció de

Bàsquet, Jordi Melgarejo, GMM, Agrupament, Secció Malsons, Gregori Moreno, Oriol

Hosta, Companyia de Jesús.

Publicitat: Jordi Melgarejo (jmelgarejo@lluisosdegracia.cat)

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10.

08024 BCN. Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 5. desdelnord@lluisosdegracia.cat

www.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat

CR

ÒN

ICA

DE

GR

ÀC

IAPer Carles SALAT

Homenatge a l’Albert MusonsDissabte 5 d’abril va ser un dia especialper Gràcia. Es va fer l’esperat i desitjathomenatge a l’Albert Musons, que vatenir dues parts: la de festa popular, i lad’acte formal organitzat per les entitats.

La festa popular va consistir en una cer-cavila pels carrers de la Vila, que vacomençar a la Plaça del Nord, seu delsLluïsos, l’entitat a la que sempre va estarestretament vinculat, fins al punt d’es-criure’n la història. Les colles van anar araure a la Plaça de la Vila (Rius i Taulet).

L’acte formal es va fer a la sala de Plensdel Districte, on l’Albert va fer de con-seller durant 10 anys. L’acte va ser pre-sentat per la Montserrat Minobis, presi-denta del Col·legi de Periodistes. Eltambé periodista Vicenç Sanclementeva fer una intervenció recordant tota la feina feta per l’Albert i, després hi vahaver diverses actuacions musicals. A la sortida, tothom va coincidir en una

El CAT estrena local i elTradicionarius torna a casaEl Centre Artesà Tradicionarius haestrenat local, o millor dit, ha estrenatel local que ja tenia, totalment remode-lat. La novetat és que l’entrada principalara serà per la placeta d’Anna Frank. Unaltre dels grans canvis ha estat la sala de concerts, modernitzada, milloradal’acústica, i adequadament tecnificada.

Coincidint amb l’estrena es va iniciaruna nova edició del Tradicionarius,que tornava a casa després d’unsmesos ‘d’exili’, obligat per les obresde millora. L’inici va anar a càrrecdels grups El pont d’Arcalís i lesViolines, de Jaume Arnella, elsMinistrers de Vilanvoa i delsSolistes de la Costa.

El Tradicionarius es perllongaràfins al 13 de juny.

Firma de llibres i parada de Sant Jordi.

CG Ha estat notíciaa la Vila...

Dissabte 5 d’abril va ser

un dia especial per

Gràcia. Es va fer l’espe-

rat i desitjat homenatge

a l’Albert Musons

4

5

els detalls de l’atac de l’aviació italianacontra Barcelona. El segon document,preciós i fonamental, és la narracióescrita minut a minut dels bombar-deigs, feta per la Junta de Defensa Pasi-va. L’acabament del llibre de JosepMaria Contel coincideix amb el 70 ani-versari dels bombardeigs de Barcelonaper l’aviació italiana, els dies 16, 17 i18 de maig.

El llibre de Contel conté episodis idades fonamentals per entendreaquells dies. Aquest n’és un resum:

• La Festa Major de Gràcia va deci-dir l’any 1936 suspendre la Festa idedicar els diners als damnificatsdel 19 de juliol.

• En els Jardinets de Gràcia hi haviala central on es rebien les alarmesde bombardeigs. Des dels Jardinetss’activaven les sirenes per tot Bar-celona.

• Quan els avions venien de Mallor-ca, els bombardeigs eren més efec-tius perquè el sol els quedava al’esquena i es feien materialmentinvisibles.

S’atorguen els Premis Vila de GràciaCom cada any s’ha fet la cerimònia delliurament dels Premis Vila de Gràcia,presidida pel regidor Guillem Espriu,amb la presència del President del Dis-tricte, Ricard Martinez, i els consellersdel Consell Municipal.

L’acte es va fer a la Biblioteca JaumeFuster, que ja s’ha consolidat com l’es-pai ideal per aquesta cerimònia.

Els premiats van ser:

El Prepòsit de l’Oratori Sant FelipNeri: Mn. Ferran Colàs (Premi d’Ho-nor de Gràcia a títol individual). ElCentre Moral Instructiu de Gràcia(Premi d’Honor de Gràcia a títolcol·lectiu). Laboris (Premi a la millor

idea: aquest homenatge no és un finald’etapa, ni l’oblit de l’Albert, sinó tot elcontrari, un al·licient més per tenir-losempre present.

Sí a la Plaça de la VilaEls graciencs hem dit ‘sí’ al canvi de nomde la Plaça de Rius i Taulet pel de Plaçade la Vila de Gràcia. El tema es va posara votació popular de forma consultivaentre els veïns i veïnes. Ara toca a laComissió del Nomenclàtor de l’Ajunta-ment de Barcelona dir la darrera paraula.

El nom de Plaça de la Vila de Gràcia haestat una iniciativa del Grup 1850, imolt en especial del seu promotor, elmalauradament desaparegut AlbertMusons. Primer es va proposar el nomde Plaça de la Vila, però va ser rebutja-da per Nomenclàtor perquè era massagenèrica. El Grup 1850 no es va ferenrere i va proposar Plaça de la Vila deGràcia, nom que va obtenir el suportdels grups polítics. Ara, la consulta veï-nal ha acabat de confirmar l’acceptaciódels graciencs al nou nom.

El llibre de Josep Maria Contelsobre els refugis de GràciaAquest Sant Jordi s’ha posat a la vendal’esperat llibre “Gràcia, temps de bom-bes, temps de refugis", de Josep MariaContel, editat per La Font de l’Atzavara,del Taller d’Història.

El llibre inclou 80 entrevistes personals,i 150 il·lustracions, entre fotos, gràfics,mapes, etc. L’editarà l’editorial del Tallerd’Història, La Font de l’Atzavara. Té mésde 300 pàgines, i inclou documentsinèdits, importants per entendre elsatacs que va patir Barcelona, i dels quecuriosament Gràcia en va quedar bas-tant al marge.

Entre els documents inèdits en desta-quen dos: l’informe secret d’Eugène deSavoia, de l’any 1937, on s’expliquen tots

acció en defensa de la sostenibilitat).Matheu Rovira C.B (Premi a lamillor acció en matèria de rehabilita-ció privada d’edificis i/o habitatges).Col·legi Sant Josep (Premi a lamillor iniciativa pedagògica esportivai d’educació reglada), Cotolengo delPadre Alegre (Premi a la millor tascao acció en defensa dels valors cívics),Eix Comercial Gran de Gràcia (Pre-mi a un establiment o projectecomercial). Lluïsos de Gràcia (Premia la millor iniciativaen defensa de lesllibertats nacionals de Catalunya i/odivulgació o promoció de la llenguacatalana). Taller d’Història (Premi ala millor tasca de recerca o divulga-ció històrica en defensa de la recupe-ració de la memòria col·lectiva delsterritoris que conformen l’actual dis-tricte de Gràcia). Alfons Casas (Pre-mi a la millor actuació comunicativai/o difusió de l’actualitat dels territo-ris que conformen l’actual districtede Gràcia).

A aquestes premiats cal afegir la pro-posta per les Medalles d’Honor deBarcelona. Els proposats van ser l’Al-bert Musons i la Isabel Sanagustín,presidenta de les Colles de Sant Medir,que en breu deixarà el càrrec.

(a dalt) Homenatge a Albert Musons.

(a baix) Entrega dels Premis Vila de Gràcia.

“Els graciencs hem dit ‘sí’

al canvi de nom de la Plaça

de Rius i Taulet pel de Plaça

de la Vila de Gràcia”

6

DE

STA

CA

T

Dins del calendari gra-

cienc de celebracions

periòdiques, des de fa

alguns anys i impulsat

per l’Albert Musons, es

va instaurar la comme-

moració de “La Revolta

de les Quintes”, una

celebració que té lloc

cada mes d’abril, a

cavall de la Setmana

Santa.

Per Josep Maria CONTEL

res com a protagonista i la col·laboracióde persones d’altres entitats de Gràcia.Els actes en commemoració de la Revoltade les Quintes van tenir lloc, enguany,entre els dies 6 i 17 d’abril.

La Revolta de les Quintes va tenir llocel mes d’abril de 1870, quan el GovernCivil de Barcelona, seguint instruccionsdel govern del país -el qual s’havia com-promès a no cridar més lleves-, va orde-nar que el diumenge 3 es fes el sorteigd’una nova quinta o lleva de joves perincorporar-los a l’exèrcit. A Gràciaaquest sorteig implicava a 175 nois, delsquals se n’havien d’escollir 46.

És una festa que inicialmentcomptava amb l’actuació delscastellers de Gràcia i que vaincorporar més tard les altres

colles de cultura popular de la vila. Peraltra banda, el Districte de Gràcia vaafegir a les celebracions el lliuramentde Premis Vila de Gràcia.

Poc després de crear-se, la colla de tra-bucaires de Gràcia va decidir que la sevadiada anual s’esdevingués també enaquestes dates en commemoració delsfets de 1870. L’any 2007 va iniciar-se unarepresentació teatralitzada de la Revoltade les Quintes, amb la colla de trabucai-

DT

“Gràcia va despertar sota el

foc continuat de canons, els

quals, parapetats al passeig

de Gràcia a l’alçada del carrer

Provença, llançaren aquell dia

sobre la vila i el seu campa-

nar, que no deixava de sonar,

més de vuit-centes bombes”

La commemoracióde la Revolta de les Quintes 1870

7

da del carrer Provença, llançaren aquelldia sobre la vila i el seu campanar, queno deixava de sonar, més de vuit-centesbombes. Al migdia, arribaren uns 150homes mal armats de Sant Martí deProvençals, els quals, en no ser conside-rats necessaris, tornaren al seu poble.

El dimecres 6, a la revolta s’afegeix lapluja, mentre continua el foc artillersobre Gràcia, acompanyat també dedescàrregues de fuselleria contra elsintegrants de la principal barricada.

El dijous 7, a trenc d’alba, les tropesintenten assaltar en dues ocasions labarricada del carrer Gran, sent rebut-jats pels defensors. Alguns atacants hande cercar refugi en els propers CampsElisis. Al llarg del dia, l’exèrcit va anarconcentrant més de 5.000 homes, 20canons de gran calibre i 40 d’artilleriade muntanya al front establert delcarrer Provença. Pel que fa a les forcesdefensores de Gràcia el seu número nosuperava els dos-cents homes.

El divendres 8, continua la pressiósobre els amotinats de Gràcia contra lalleva, els quals comencen a notar elcansament de la lluita i de les horespassades a les barricades de la vila.Quan els defensors comencen a donarsenyals de feblesa, un contingent devoluntaris d’altres pobles arribà a Grà-cia, cosa que propicià un relleu a lesbarricades amb homes de refresc, fet

que fou aprofitat pels graciencs perretirar-se a descansar.

Mentre aquests dies l’exèrcit bombarde-java Gràcia, famílies senceres van haverde fugir de la vila i anar a buscar refugia Vallvidrera.

A la matinada del dissabte 9, el foc delsatacants sobre les posicions dels revol-tats de Gràcia es tornà més intens. Afe-blides les defenses, els graciencs vanrecular fins el turó del Coll, on final-ment es dispersaren. En aquest momentFrancesc Derch emprengué, amb doscompanys, el seu exili de Gràcia. Sobreles 6 hores del matí, l’exèrcit entrava ala vila, ordenant obrir totes les portes,saquejant botigues i assassinant o afu-sellant diferents persones que conside-raren revoltades. El balanç de víctimesd’aquesta revolta a Gràcia fou, com amínim, d’unes vint-i-set persones.

Un dels actes de la celebració d’en-guany fou una tertúlia sobre revolta queva organitzar el Taller d’Història de Grà-cia, el 10 d’abril, al local de la Federacióde Festa Major, en el decurs de la qualun dels assistents, el senyor EduardGiménez i Ferrer, va fer entrega, al Tallerd’Història, de la copia d’una carta delseu besavi, Estéban Giménez Guerra, alseu fill que es trobava a Cuba, relatantels fets de Gràcia. Un escrit sense capdubte molt interessant i que dóna unaltre angle de visió dels fets de 1870.

Malgrat l’ordenat, aquell diumenge nohi va haver sorteig a Gràcia. L’endemà,dilluns 4, com en altres pobles del pla ia la ciutat de Barcelona, a Gràcia unnombrós grup de dones s’aixecà contraaquesta nova lleva, es concentrà davantl’Ajuntament de la vila, l’assaltaren illençaren pel balcó els papers i elsmobles, els quals cremaren al mig de laplaça, malgrat l’intent conciliador deFrancesc Derch, president del ComitèRepublicà de Gràcia i que un any abanss’havia compromès a encapçalar les pro-testes dels graciencs en cas d’una novaquinta. Una de les dones s’apoderà delcampanar i va començar a tocar asometent, un toc que no cessà fins lacaiguda de Gràcia, el dissabte al matí.

Conseqüent amb les seves paraules,dites un any abans, Derch va convocar atots els que volguessin lluitar al peu del’arbre de la Llibertat, a la plaça del Sol.Respongueren a aquesta crida unes 60persones armades. Es van fer forts endiferents indrets de la vila, on aixecarendiverses barricades. Van instal·lar laprincipal defensa, en el límit on esfonen el carrer Gran i el passeig deGràcia, un espai que avui correspondriaal capdamunt dels Jardinets, on, perbastir la barricada, tallaren els arbres iaixecaren les llambordes del carrer.

El dimarts 5, Gràcia va despertar sotael foc continuat de canons, els quals,parapetats al passeig de Gràcia a l’alça-

8

CO

NTR

AC

RÒ

NIC

A

poli bo i el poli dolent. De totes mane-res, la realitat és que un hacker va utilit-zar el domini de l’equip gracienc perdanyar l’altra web, cosa per la qual nohem hagut de veure cap escapulat asse-gut al banc dels acusats.

El Cisco em comentava que vivim enperill constant, que amb això d’internet ila globalització qualsevol persona potusar la nostra identitat per fer malifetes.Personalment, sóc del parer que més valviure tranquil sense pensar en tot el queet pot passar i anar tirant, que diuen. Elcert però és que hi ha gent que fa cosesestranyes, malifetes d’aquelles que etpreguntes: “feia falta?”.

Fa poc, per exemple, s’ha sabut que l’au-tor de l’agressió contra el drac del ParkGüell haurà de pagar 6.000 euros demulta. És una notícia que des del princi-pi em va cridar l’atenció. Sempre m’hepreguntat si l’atacant de la bestiola gau-diniana era la versió moderna del cava-ller Sant Jordi i, simplement, va fer laseva feina: matar el drac. Enlloc d’unallança, una barra de ferro. No s’ha dedescartar cap hipòtesi. Però en cas deser certa, algú en sap alguna cosa de laprincesa? S’han casat? Tenen fills? Perrara, però, la notícia que s’ha conegut facosa d’un mes i que deia que algú haviaabocat als contenidors de recollidapneumàtica, les bústies grises del carrerGran, un televisor –què difícil ha de serfer-lo passar per aquell forat- i ciment.Ciment? Qui podia haver estat? Un afi-cionat a Brikomania que es va desil·lusio-nar al veure que per la tele tot semblavamés fàcil però que a l’hora de la veritatconstruir-se una piscina al balcó de casano era tan senzill? Un especulador ambel seu negoci a la baixa al qual ara lisobra ciment per tots costats? Res nose’n sap d’aquest Expedient ‘X’ gracienc.Tot serà fer una trucadeta a l’FBI...

El meu amic Cisco em truca l’al-tre dia exaltat i amb veu tremo-losa: “diuen que un tal XavierArias, del Club Excursionista

de Gràcia, vol pujar l’Everest en menysde 24 hores i sense oxigen!”. “Sí, estàmolt bé, i?”, vaig contestar-li. “Com s’hofarà, si jo no aguanto ni trenta segonssota l’aigua?”. Santa innocència, vaigpensar, mentre li explicava que es trac-tava d’una ascensió sense oxigenembotellat. ‘Innocent’ és un terme ambsignificats molt distints. En aquest cas,a en Cisco més que d’innocent elpodríem qualificar de despistat o, mésaviat, una mica poca-solta. Però a Grà-cia també hi ha casos en què la inno-cència respon al significat emprat enllenguatge jurídic.

És el cas del Club Esportiu Europa, elqual durant el mes de febrer i fins fapoc, ha estat vinculat a una investiga-ció realitzada, ni més ni menys, que perl’FBI. Sí, el dels agents Mulder i Scully,tot i que desconeixem si ells portavenaquest cas en concret. Sigui com sigui,l’Europa va ser sospitós d’haver atacatla web central de la multinacional delsEstats Units, General Motors. El quese’n diu un marron de primera línia.Encara m’imagino la cara de Guillaumede Bode, president del club, rebentaquesta informació per telèfon, recor-dant sèries de policies i imaginant-seassegut en una habitació fosca amb el

Per Èric LLUENT

CC

Santa innocència

“El Cisco em comentava

que vivim en perill cons-

tant, que amb això d’inter-

net i la globalització qualse-

vol persona pot usar la nos-

tra identitat per fer malife-

tes. Personalment, sóc del

parer que més val viure

tranquil sense pensar en tot

el que et pot passar i anar

tirant, que diuen”

El 27 de setembre de 1858 va néixer a Girona l’escriptor Joaquim Ruyra. Laseva infantesa i joventut la va passar a Blanes. Ell com ningú va saber desco-brir l’ànima d’aquesta vila de la costa. El llenguatge dels seus mariners, labellesa dels seus paisatges i els valors de la seva gent li van servir per teixir

unes narracions que són valorades pels crítics literaris com unes de les més reeixidesde la literatura catalana.

Ruyra va ser un home de salut delicada. Per aquest motiu, a partir dels anys vintdel segle passat, va optar per passar els hiverns a Barcelona, lluny de la humitat ide les ventades de voramar. Tenia pis al principal del número 19 del carrer Bretónde los Herreros –abans carrer de Riego–, just al darrera del bosc de la finca LaFontana de la família Prat, ben a prop, per tant, de la seu del Club Excursionistade Gràcia, entitat amb la qual va col·laborar escrivint, el juliol de 1932, un articletitulat «L’excursionisme i la marina», per a Mai Enrera, el butlletí social. El 1933també va presidir i cloure la III Festa del Llibre organitzada pel Club.

Ruyra no va excel·lir com a poeta. Tanmateix, crec oportú deixar que ens reciti elsonet que el 1934 va dedicar als ratpenats, aquest petit mamífer nocturn tan pre-sent en la iconografia catalana i que tant s’estima l’escriptor Carles Ruiz Zafón.

La RatapinyadaCom parracs de paraigua puntejats i amb branilles,Ses ales estrambòtiques voleien per l’espai,Amb unes giragonses que semblen ésser fillesD’un atzar que fluctua sens norma prendre mai.

Dels altres fills de l’aire no té el llinatge gai,Ans, pel seu, s’aproxima més als llops i a les guilles,I amb tot i no ésser objecte de terror ni d’esglai,La miren amb basarda les ànimes senzilles.

Els murris la penaren amb maligna fal·leraI, si l’haven, l’occien amb una mort cruel.Jo en canvi, me la miro com serventa fidel,

Per Jordi ALBERTÍ

RL

RA

CÓ

LIT

ER

AR

I

De la qual sols s’obira la mà negra i feineraQue va i ve i dóna voltes, àgil i escarrassera,Neteja que neteja la lluerna del cel.

Joaquim Ruyra, 1858 - 2008

150 anys del naixement

d’un escriptor blanenc i

gracienc.

10

RE

PO

RTA

TGE

Per Alba IRIGOYEN

plena gratuïtat de l’educació obligatò-ria i, per l’altra, la idea de servei públiceducatiu introduïda pel Pacte Nacionald’Educació –aprovat l’any 2006– quees defineix com “el servei de l’educacióescolar considerat com un serveiessencial de la comunitat, destinat afer que l’educació escolar sigui asse-quible a tothom, sense distinció de capclasse, en condicions d’igualtat d’opor-tunitats, amb la garantia de regularitati continuïtat, i amb l’adaptació pro-gressiva als canvis socials” (PNE, p.22).

Per assegurar que el sistema funcioni ivetlli per tots els interessos, hi ha dife-rents actors que tenen veu en el dis-seny d’un projecte comú que atengui la

El 15 d’abril va tenir lloc el sor-teig públic als serveis centralsdel departament d’Educació i,en aquesta mateixa data, les

famílies van saber si la seva peticióhavia estat acceptada. Pel que fa a l’e-ducació de 0 a 3 anys, la preinscripciós’ha fet entre el 5 al 16 de maig. En totsaquests casos, però, trobar el centredesitjat no sempre és possible, tot i l’es-forç de l’administració perquè el repar-timent sigui el més ajustat possible a lacircumstància social de cada districte.

Però quines han de ser les condicionsbàsiques que ha de reunir el nostre sis-tema educatiu? Per una banda, lagarantia d’una educació de qualitat i la

RPDel 25 de març al 4 del

passat mes d’abril, els

pares i mares de Gràcia

van preinscriure els seus

fills i filles a les escoles i

instituts del Districte per

al curs 2008-2009, per

al qual s’han ofert 490

places públiques per P3 i

550 concertades, més

226 places públiques per

1º d’ESO i 175 concerta-

des pel que fa al Districte

de Gràcia.

L’educació a Gràcia,entre l’oferta i la demanda

Fotos cedides pel periòdic l’Independentde Gràcia

11

presidenta de l’AMPA del CEIP LaSedeta, destaca l’augment en la partici-pació al Pla d’Actuació de Districte –elqual estableix l’educació com la priori-tat a atendre a Gràcia– i també a laCoordinadora. Aquest increment, deri-vat d’un augment de les inquietuds perpart de la comunitat de pares i maresdels escolars, segons Vilalta, és positiuperquè garanteix una major pluralitat al’hora de dissenyar un projecte comúque s’adapti als canvis socials. DavidCompanyon, conseller d’educació deldistricte per ICV-EUiA, recalca que lacomunitat educativa de la zona sud ésmés forta i estructurada que no pas alnord, raó per la qual s’han engegatprogrames que reforcin la implicacióde les AMPA, mestres i alumnat. Noobstant això, en situacions puntuals dereivindicació es veu un clar augmentde la participació, puntualitza Vilalta,com quan es va anunciar la intenció detancament de l’IES Bosch i Gimpera,finalment descartada pel Consorci d’E-ducació, almenys fins que les obres delnou IES Vallcarca s’acabin. Si bé és certque hi ha molts aspectes a solucionaren matèria d’educació al districte,Companyon expressa que la comunitateducativa fa un balanç positiu del fun-cionament de l’escola amb suportpúblic de Gràcia.

La distribució de l’alumnatGràcies a la participació al ConsellEscolar Municipal, Vilalta té una visióglobal sobre la segregació de la pobla-ció escolar en funció del seu origensocioeconòmic, fet que es fa molt palèsa Ciutat Vella però que a Gràcia, enmenor grau, també es produeix. Elscol·legis concertats com Claret i SantJosep-Teresianes o, entre l’oferta públi-ca, el CEIP Reina Violant, reben moltsmenys alumnes procedents de la novaimmigració i els que reben són d’unaclasse econòmica determinada, mentreque centres públics com el CEIP JosepMaria Jujol, el CEIP Rius i Taulet, elCEIP Patronat Domènech i el CEIP-IESLa Sedeta en reben més (en aquestúltim cas, un 60% del nou alumnat deP3 era nouvingut). Vilalta, en nom deles AMPA del districte, demana que elPla Nacional d’Educació redueixi lesdiferències entre l’escola privada i laconcertada, com passa amb la contra-prestació econòmica que rep l’escolaconcertada per la matriculació d’alum-nat immigrant. En aquest sentit, PilarBestué, directora del CEIP Montseny irepresentant dels directors i directoresde l’escola primària pública juntamentamb Albert Colàs, en representació delCEIP Rius i Taulet, al Consell Escolardel districte, insisteix que cal distribuir

realitat social. A nivell local, Carmen deDios, tècnica d’educació del districte,destaca el consell escolar de Gràcia–de caràcter consultiu– com un delsòrgans més importants, on està repre-sentada tota la comunitat educativa,tant de l’escola pública com de la con-certada, amb els directors i directores,el professorat, els pares i mares, l’alum-nat i les associacions. La gestió de l’e-ducació a la ciutat queda en mans delConsorci d’Educació de Barcelona, unens creat pel govern de la Generalitat il’Ajuntament de Barcelona. De Diosapunta la importància que té la funciódel consell, com a nexe entre l’escola iel territori, ja que aquest pot exigir unreplantejament de les propostes fetespel Consorci, com en el cas recent deles onze al·legacions fetes en base almapa escolar. Per altra banda, elgovern del districte també té compe-tències en l’àmbit educatiu, com la cer-ca de sòl per a la construcció de nouscentres educatius, el seguiment de lesobres i el paper d’interlocutor, coordi-nador i dinamitzador.

Quan es compleix un any després deles últimes eleccions municipals, cele-brades el maig de 2007, MontserratVilalta, membre de la Coordinadorad’AMPAs de l’escola pública de Gràcia i

“L’educació escolar ha de ser assequible a tothom, sense distin-

ció de cap classe, en condicions d’igualtat d’oportunitats, amb

la garantia de regularitat i continuïtat, i amb l’adaptació pro-

gressiva als canvis socials”

pateix concentració i saturació, el nord–amb una orografia complicada– registraplaces vacants que són adjudicades a l’a-lumnat que no ha accedit a la seva pri-mera opció. En alguns casos, com l’ante-riorment referit de l’IES Bosch i Gimpera,es tem el possible tancament per mancade matriculació. Una factible solució queveu Bestué a aquest problema és millorarla connexió entre el nord i el sud.

Carme López, directora de l’IES LaSedeta i representant dels directors idirectores d’ensenyament secundaripúblic, sosté que amb els quatre insti-tuts que actualment funcionen al dis-tricte, la zona està ben coberta. De totamanera, Carme López adverteix que calfer una previsió per d’aquí a quatreanys, quan s’incrementarà el nombred’alumnat de secundària. Al respecte dela planificació, David Companyon alertadel retard de deu anys que portem perdur-la a terme, tenint en compte l’índexde natalitat i nouvinguts, sobretot a lazona sud de la Vila. En aquesta línia, elportaveu d’ERC al districte, Àlex López,reclama que s’acabi de solucionar elmapa escolar i que es faci una distribu-ció homogènia dels equipaments d’edu-cació pública, cosa que es començarà aresoldre, segons Àlex López, amb lainauguració de dues escoles bressolpúbliques més en aquest mandat. Alber-to Belón, portaveu del PP a Gràcia, pro-posa posar en funcionament quatre

noves línies d’ESO i dues per primària.Plantejant una qüestió més de fons, elportaveu d’Educació de CiU al distric-te, Francesc Gambús, demana una pla-nificació per atendre l’alumnat ambnecessitats educatives especials deriva-des de la inadaptació al medi escolaren els centres d’educació secundària.“Tenim un món basat en la societat delconeixement i un sistema educatiu queno prepara l’alumnat per a la realitatde la vida adulta”, adverteix. Gambúsproposa fer un registre i un estudi afons de la tipologia d’aquest alumnat,per tal de poder atendre les sevesnecessitats de forma ajustada i evitar elfracàs escolar.

Augment de places a les escolesbressolConxi Garcia, responsable de la Llard’Infants Regina, planteja des de la ini-ciativa privada la proposta d’augmentaramb cinc infants més cadascuna de leslínies de les escoles bressol, amb el qualpal·liar el dèficit d’oferta. “No afectariaen excés el dia a dia del centre i símilloraria el problema de més famílies”,apunta. Donada la insuficiència de l’o-ferta pública, Garcia proposa també unrecolzament econòmic més gran de lesadministracions per a la iniciativa priva-da. CiU i PP són els partits més sensi-bles a aquest plantejament: el portaveudel PP, Alberto Belón, proposa l’accele-ració de les obres de l’escola bressol

12

RE

PO

RTA

TGE

La UNESCO considera que l’educa-

ció és un dret de tota persona des

del naixement i al llarg de tota la

vida, considerant l’educació com un

tresor i l’escola com un bé per

tothom, sense discriminació d’edat,

de procedència, de gènere, de creen-

ça o de capacitat. És l’escola la que

ha de compensar amb equitat les

desigualtats existents a la societat.

En conseqüència, des d’aquesta visió,

l’escola ha de ser inclusiva; la dife-

rència i el pluralisme en són valors

essencials i, per tant, les seves meto-

dologies han de respondre als reptes

actuals respectant la dignitat i la lli-

bertat dels infants i joves.

Extracte de la carta “Participació i

diàleg” d’Irene Balaguer, presidenta

de l’Associació de Mestres Rosa

Sensat, publicada al diari AVUI,

15.02.08.

l’alumnat immigrant a les escoles públi-ques i concertades de forma igualitària,amb l’objectiu d’evitar la creació deguetos també a Gràcia, i destaca elvalor afegit que aporta la multiculturali-tat a l’aula.

El nord i el sud de la VilaBestué, des de la perspectiva de directo-ra del CEIP Montseny, també lamenta eltrencament entre el nord i el sud deldistricte de Gràcia: mentre que el sud

pública però també la construcció devuit noves escoles bressol amb el suportde la iniciativa privada, fet que suposa-ria un increment de 873 places, el 20%de la població actual de 0 a 2 anys.També CiU, a través del seu portaveud’Educació, Francesc Gambús, proposaaugmentar el nombre de concerts d’es-coles bressol privades per fer més asse-quibles els preus. David Companyonrecorda que el PAD estableix la cons-trucció de 4 escoles bressol públiquesen l’actual legislatura. Com a dada afe-gida, en l’àmbit de P3, en el nou curs2008-2009 es calcula que més del 50%de la població nascuda al 2005 tindràproblemes per accedir-hi; per pal·liar eldèficit, l’administració ha concertatdues noves línies de 25 places, una ambl’escola Sant Estanislau de Kostka i l’al-tra amb La Salle Gràcia, assolint la xifrade 550 places concertades per a P3.

Encara hi ha un altre element de debateducatiu, segons apunta Josep MartíSantos, director de La Salle Gràcia: elconcepte de continuïtat i integració detots els cicles de formació de l’alumnatperquè es pugui rebre tota l’educacióobligatòria en un mateix entorn. Men-tre l’escola pública opta per l’associa-ció entre CEIP i IES –Companyonesmenta el concepte de “matriculacióúnica”, una proposta que fa el conselld’educació que suposa que les famíliesnomés hagin de matricular els fills

quan entren a l’escola bressol i la restad’itinerari estigui predefinit amb ante-lació–, l’escola privada tendeix a pre-sentar una oferta integrada. La SalleGràcia, actualment, està especialitzadaen la secundària, el batxillerat i la for-mació professional, però espera com-pletar tots els cicles i així ho hacomençat a fer amb una nova línia deP3. Martí Santos també es mostra críticamb l’administració per incomplir lapromesa dels contractes-programa–dotació de recursos que fa l’Adminis-tració al centre concertat per tal que laprestació del servei educatiu d’interèspúblic que fa el centre sigui gratuït–de cara a 2010 o les despeses afegidesper la implantació de la sisena hora. Encanvi, Martí Santos posa de manifestque iniciatives com Temps de barri oobrir els patis en horari no lectiu ja esfan a La Salle Gràcia des de fa molt detemps sense cap suport econòmicpúblic, quan tot just ara s’implanten ala xarxa pública. David Montfort, queintervé com a representant dels Lluïsosde Gràcia en el disseny del pla educa-tiu d’entorn el districte, defensa el des-envolupament d’iniciatives que apropinels petits i joves al seu entorn social,promoguin la vida de barri i creïn unsentiment de pertinença, però matisaque tot i haver progressat positivamentrespecte a les propostes d’activitats enhorari lectiu, encara queda molt a tre-ballar pel que fa al temps de lleure.

13

El passat 28 d’abril de 2008, el con-

seller Maragall va presentar l’avant-

projecte de Llei d’Educació de

Catalunya. A continuació es destaquen

algunes de les opinions dels sindicats:

Josep Mª Álvarez, secretari general

d’UGT i Enriqueta Nogales, sindicalis-

ta de FETE-UGT: Promeses incompler-

tes en quant a l’educació dels 0 als 2

anys, ja que no es contempla.

S’estableix una carta de compromís

que els pares i mares han de firmar

conforme es comprometen amb l’e-

ducació de llurs fills, però no es fa la

mateixa exigència als centres confor-

me es comprometin a educar els

pares en matèria de pedagogia dels

fills. S’incideix molt sobre la protecció

jurídica i assistencial de l’alumnat,

però es fan ulls cecs a la vulnerabilitat

del professorat.

Joan Coscubiela, secretari general de

CCOO: L’educació s’ha de contemplar

com un dels principals elements inte-

gradors de les persones immigrades a

Espanya. Cal major implicació per part

de les empreses, per tal d’aconseguir

la conciliació d’horaris familiars. Cal

evitar la segregació escolar i ampliar

el nombre de places públiques.

Rosa Canyadell, cap de premsa

d’USTEC-STEs: La nova llei posa escola

pública i concertada en un mateix

sac, sense assegurar que l’escola con-

certada no faci selecció d’alumnat.

S’estableix una gestió de l’escola des

del punt de vista empresarial i no

com a servei públic. El batxillerat noc-

turn és important per donar igualtat

d’oportunitats.

Pere Forga, secretari d’informació

d’USOC-Federació d’Ensenyament:

L’escola concertada i la pública no

han d’estar confrontades i s’han de

finançar de manera suficient, ja que

donen un servei essencial. La llei ha

de fer que l’alumnat assoleixi l’ensen-

yament obligatori, però també ha de

potenciar l’excel·lència educativa, és a

dir, aquells alumnes amb més capaci-

tats per destacar

Sant Pere, que em feien molta gràcia.Als Lluïsos també vaig aprendre a trac-tar amb persones d’altres generacionsamb respecte i estimació. Mossèn Peni-na és per a mi un nom màgic querecordo de forma entranyable.

El 1960, amb 24 anys, i després de lli-

cenciar-se en Filosofia, va marxar al

Japó, país al qual sempre ha estat vin-

culat, per estudiar japonès i Teologia.

Per què va triar aquest destí?

La veritat és que jo no el vaig escollir.El Superior General de la Companyiade Jesús va escriure una carta a tots elsjesuïtes demanant voluntaris perquè esnecessitava ajuda en molts països delmón. Jo m’havia fet jesuïta per a servira Déu i els altres allà on fos necessari i,naturalment, em vaig oferir voluntariper a aquesta missió, sense indicar cappaís de preferència. Quan em van con-vidar a anar al Japó, vaig acceptar ambmoltes ganes i mai me n’he penedit. Al Japó, m’hi he sentit com a casa icrec que els japonesos també s’hansentit bé amb mi. Hem encaixat ambmolta naturalitat i amb els anys, lesdistàncies s’han escurçat molt.

Què suposa per a vostè ser el nou

Superior General de la Companyia de

Jesús?

Una mescla de sensacions. Significa uncanvi total de vida, des de les cosesexternes a la relació amb els altres. Per

Tot i que va néixer a Palència, va pas-

sar uns anys de la seva infantesa a Bar-

celona. Com recorda aquesta època?

Aquells van ser els meus anys més feli-ços. No teníem gaires coses, però ensho passàvem bé jugant amb els amics.Primer, vaig anar al Col·legi de SantSalvador dels Germans de les EscolesCristianes i més tard a Lesseps, on enseducaven molt bé i es dedicaven acadascun de nosaltres. També teníemels Lluïsos de Gràcia, per a fer altresactivitats esportives, religioses i cultu-rals. Els anys d’infantesa van ser moltcreatius: fabricàvem joguines ambqualsevol cosa, ens explicàvem histò-ries, fèiem entremaliadures, ens bara-llàvem de broma sabent que tornaríema ser amics... No teníem complexes i noens importava on havíem nascut, niquants diners tenien els nostres pares.Érem simplement amics i ho compartí-em tot per passar una bona estona.

I estant a Barcelona, va conèixer els

Lluïsos de Gràcia. Durant quant de

temps hi va estar vinculat?

Vaig anar als Lluïsos uns cinc anys. Allàvaig fer catequesi, vaig aprendre ajugar al ping-pong, al frontó, a utilitzarcalç per marcar la pista de bàsquet, apreparar festes de Nadal, a disfrutardel teatre... Recordo especialment “ElsPastorets”, que veia amb gran entusias-me cada any. De fet, encara podria dirde memòria algunes línies del Dimoni i

14

EN

TRE

VIS

TA

El passat mes de gener,

el pare Adolfo Nicolás

Pachón es convertia en el

nou Papa Negre, que és

com es coneix al General

Superior de la Companyia

dels Jesuïtes. Nascut a

Palència fa 71 anys, és

una persona culta, de

caràcter obert i tolerant,

que ha viscut la major

part de la seva vida a

Àsia. En una entrevista

per al Des del Nord, recor-

da els anys que va viure a

Barcelona i el seu pas pels

Lluïsos, alhora que fa una

valoració del seu nou

càrrec, de la societat

actual i de la convivència

entre cultures.

Per Míriam RODRÍGUEZ

ETPare AdolfoNicolàs

15

a omplir el càrrec”. L’Adolfo Nicolás ésqui és i creixerà amb les noves respon-sabilitats aportant la seva manera deveure el món, de llegir l’Evangeli, elseu talant dialogant i obert, el seu de-sig de servir als altres, especialment alsjoves i el seu futur, i la seva conscièn-cia que ningú és infalible i que calpensar les coses amb profunditat. És a dir, aportarà el que és i porta al seucor i cos, educat i reeducat en diversesparts del món.

Ha viscut molts anys de la seva vida al

Japó i a Filipines i coneix molt bé la

cultura oriental. Creu que hi ha dife-

rents percepcions de la vida a Orient i

a Occident?

Indubtablement. Hi ha diferències pro-fundes, que són fruit de mil·lenis,d’històries i tradicions diverses, i derelacions interpersonals i amb l’entorntambé molt diferent. Malauradament,amb l’enorme progrés científic i unesrelacions internacionals molt obertes,

altra banda, puc continuar amb senzi-llesa la meva vida anterior al servei del’Església i dels altres. De vegades, emsento aclaparat per l’amplitud i laimportància d’alguns temes, d’altres,sóc més conscient que no estic sol enaquesta empresa, sinó que tinc unequip sòlid de jesuïtes ben preparats,que m’ajuden en la gestió dels assump-tes. I puc afirmar, radicalment, que jono he canviat. Segueixo sent la mateixapersona, amb els mateixos defectes, lesmateixes virtuts –si podeu trobar-les!– isense històries ni mitologies personals.

Com a Moderador de la Conferència

Jesuïta a Àsia Oriental i Oceania, ha

residit fins ara a Manila, Filipines. Amb

el seu nomenament com a Superior

General, canviarà aquesta ciutat per

Roma. Com encara el nou canvi?

Aquesta és la part més fàcil del noucàrrec. Jo he viscut a Castella, Catalun-ya, Galícia, Madrid, Itàlia, Alemanya,Estats Units i en diverses parts del Japói del sud-est asiàtic. Al llarg de la mevavida, he après que els llocs no definei-xen les persones ni els donen pau nialegria. Qualsevol lloc del món és bo siestàs centrat en la teva missió, tensrelacions personals pacífiques i sapsque la teva vida té un sentit. La tradiciójesuïta de desarrelament material i lli-bertat interior és una gran ajuda per ala disponibilitat i mobilitat en la nostratasca. Allà on estiguem al servei delsaltres amb alegria és “Terra Santa”.

A vostè, l’han descrit com una persona

progressista, oberta, dialogant i amb

una profunda consciència de justícia

social. Quins trets personals aportarà

l’Adolfo Nicolás a aquest càrrec i com es

reflectiran?

Estic convençut que quan es tria unapersona s’assumeix el risc d’acceptartot el que la persona és. No es tria maiel candidat perfecte, sinó que és té l’es-perança que l’elegit pugui “créixer fins

“La riquesa de l’intercanvi

entre Orient i Occident serà

una font de saviesa nova i cre-

ativa”.

“Als Lluïsos també vaig apren-

dre a tractar amb persones

d’altres generacions amb res-

pecte i estimació”

16

EN

TRE

VIS

TA

dent. Nosaltres, els occidentals, hemd’aprendre a respectar formes i tradi-cions de la Humanitat, tot i que noles entenguem ni ens convencin. Iaixò també s’aplica a les nostres prò-pies tradicions.

Com s’adapta la Companyia de Jesús a

les noves necessitats i demandes de la

societat del segle XXI?

De moltes i diverses maneres. Algunesmés encertades que d’altres. Un gruphumà educat, tan gran i culturalmentdivers no pot respondre a la realitat demanera uniforme. La meva esperançaés que sapiguem ser fidels a la nostratradició de flexibilitat i recerca seriosade Déu en la profunditat de la realitathumana i en la Paraula de l’Evangeli,que ens guia en aquest camí. El meumajor desig és que, com Jesús, sapi-guem observar, escoltar, entendre i res-pondre els problemes més reals, mésenllà dels eslògans, les ideologies i lapropaganda política o partidària. La

s’està produint una pèrdua notabledels valors i les percepcions tradicio-nals. I això està afectant la família, lacomunitat, el sentit de l’harmonia, lacapacitat de sortir de nosaltres matei-xos per a dedicar-nos als altres, etc.Aquestes pèrdues són summament tris-tes en països com el Japó.

Com veu l’enteniment i la convivència

entre Orient i Occident? És possible el

diàleg entre cultures i religions?

Crec que la trobada Orient-Occidentpot ser molt positiva per a la Humani-tat. La complementarietat i riquesa del’intercanvi serà extraordinària i unafont de saviesa nova i creativa. Peròaquest encontre no pot ser ni auto-màtic, ni manipulat políticament. Elsinteressos comercials estan robant laprimacia cultural i humana dels dosmóns i els interessos polítics estanposant a la venda –a preu de vot– el més profund humanisme que handesenvolupat tant Orient com Occi-

realitat humana mai para de canviar,de somiar, de buscar nous horitzons.Els Jesuïtes estem cridats a estar pre-sents en aquests horitzons per a acom-panyar la humanitat en la recerca delstresors amagats més enllà de les fron-teres conegudes.

I, finalment, quina és la seva percepció

de l’Església espanyola actual?

He de reconèixer que Espanya és undels països que menys conec en la sevasituació actual. Hauré de visitar-loaviat per a superar aquesta ignorància!Però, si puc dir alguna cosa a partir dela meva pròpia experiència, crec que al’Església espanyola, com a totes lesesglésies del món, li pot anar molt béestablir un diàleg obert i d’experiènciaamb persones d’altres cultures i reli-gions i d’altres formes de ser i pensar.La riquesa que Déu ha posat en laHumanitat és també part de la nostrafe, recolza la nostra esperança i la nos-tra caritat.

“A l’Església espanyola li pot anar molt bé

establir un diàleg amb persones d’altres

cultures i religions”

“Quasevol lloc del món és bo si estàs centrat

en la teva missió i tens relacions personals

pacífiques “

17

Viure a Gràcia em recorda lameva infantesa. Vaig créixeren un barri de Medellín(Colòmbia) on no hi havia

alts edificis ni hipermercats. En aquellaèpoca, la meva ciutat només tenia doscentres comercials, així que les com-pres les feies a les botigues i supermer-cats del barri. Això de les grans superfí-cies, l'angoixa per trobar lloc en unpàrquing o la incomunicació total ambels veïns, no ho coneixíem al meu barrid'infantesa.

Els nens jugàvem als parcs i tot hoteníem a mà: n'hi havia prou ambcaminar unes quadres per trobar laxarcuteria, la carnisseria, la farmàcia, lasabateria o la ferreteria. Els meus paresconeixien moltes de les persones queregentaven aquests negocis i, sens dub-te, per a mi, el barri era una extensióde casa meva.

Van passar els anys, van venir lesmudances, i amb elles, vaig descobrirque la ciutat s'anava omplint d'alts edi-ficis, que les botigues i tendes deixavenpas als centres comercials i que els cot-xes envaïen cada cantonada. Cada barrideixava de ser part integral de la mevallar per convertir-se en una cèl·lulaimpersonal més de la gran urbs en laqual s'anava convertint el meu Mede-llín.

La Vila de Gràcia em va acollir des delprincipi i encara que em va costar fer-me un mapa mental de les seves dife-rents places, a poc a poc les he anatassimilant com a part de la meva geo-grafia actual. Aquí visc.

Gràcia, com totes les societatsvives, no és un fenomen esta-ble ni estàtic. Gràcia està enconstant moviment. Està can-

viant i cada cop més de pressa. Mésenllà de pensar si és bo o no canviartant, i sobretot tan ràpid, certament ésaixí i no acceptar-ho seria viure engan-yats. Avui els nous valors entren en crisitan ràpidament com van desplaçar elsanteriors. Allò que va restar immutabledurant dècades avui ja no serveix. Pren-guem com a exemple les botigues. Mol-tes ens han acompanyat des de la nostrainfantesa i han format part del nostrepaisatge quotidià. De cop i volta hantancat per convertir-se en una cadenafranquiciada que ven no sé què mentreunifica imaginaris i ens allunya de lanostra història. És així encara queaquest pretès progrés el podem inter-pretar no necessàriament com a positiu.És i prou.

Hem de saber entendre que aquestscanvis tan sobtats incideixen de ple enles nostres tradicions i en la maneracom tenim els graciencs d’interpretar elmón. Molts graciencs de socarrel hand’abandonar la vila i en canvi en venende nous. Els haurem de poder fer unlloc entre nosaltres perquè sinó latransmissió de les nostres tradicions s’anirà esvaint. Parlo de nous graciencsque poden venir de molt lluny o de mésa prop. Tant li fa. Les entitats hi tenenun paper determinant. La feina, l’habi-tatge i la salut depenen d’altres esta-ments, però l’acollida que ofereix la cul-tura i l’educació en el lleure depenenmolt de les entitats com ara Lluïsos.Sobretot la dels més joves.

Entendre, estimar, participar i adquirirun sentiment de pertinença és un camíque el vells graciencs haurem d’ensenyarals nous graciencs. Ja ho fem. Però enca-ra ho haurem de fer amb més intensitat.Amb la mateixa intensitat amb que lanostra societat es transforma.

Per Joan LAFARGA

OPOP

INIÓ

La nova Gràcia

Per Zulma SIERRA

Nousgraciencs

18

OP

INIÓ

Hi ha dos fets inqüestionables. L’un és que en elmón occidental s’ha produït una barreja creixentde cultures i religions i l’altre és que això creamalfiances i tensions.

Cal partir del fet que cada món cultural i/o religiós repre-senta una manera d’enfocar la vida amb costums i criterissovint molt i molt diferenciats dels altres grups humans i,per tant, amb lògiques dificultats de convivència. Si hi afe-gim que aquesta multiforme immigració incideix en un paíscultural i religiosament establert i assentat, es crea unasituació lògicament conflictiva.

I aquí és on cal trobar solucions sensates de caire realista. Laprimera consideració és que cap dels grups culturals i/o reli-giosos és homogeni, tal com ens passa a nosaltres mateixos.Hi ha subgrups variadíssims amb una gama considerable dematisos.

Com que el col·lectiu musulmà és el més nombrós, és inte-ressant mirar-lo amb els ulls ben oberts procurant de nocaure en cap dels dos extrems erronis, el de considerar quetot l’Islam és bo i el de considerar que tot és dolent. D’entra-da la paraula Islam engloba realitats diferents., tal com passaamb el món que en diem cristià, hi ha diferents cultures idiferents estils religiosos, no tan sols diferents sinó fins i tot,enemics entre si com és el cas dels sunnites i els xiïtes. I dinscada variant hi ha diferents matisos.

La primera qüestió és veure clar que no hi ha immigrantssinó persones immigrades, cada una amb el seu tarannà.Cal ajudar als que hi estiguin disposats a passar d’immigranta ciutadà que coneix, reconeix i respecta les lleis i costumsde la seva nova pàtria. Cal distingir entre qüestions fona-mentals i qüestions secundàries. Cal entendre que la distàn-cia cultural és notable i que reduir-la és feina de paciència ibona voluntat per ambdues bandes i cal saber-ho fer sensedeixar de ser nosaltres mateixos.

I com que en aquesta qüestió hi estan embolicades cultures ireligions, potser que els que ens confessem cristians hi apor-tem seriosament el nostre esforç i el nostre criteri. Serà inte-ressant saber algun dia què en pensa Jesús de tot això.

No és pas una feina senzilla, oi?

Per Jordi CASSO

Conviure amb culturesi religions diferents

Un dissabte d’octubre de 2003, la coral La Fugavam anar a cantar al casament d’una contralt, laGemma, que al migdia se’ns casava a l’esglésiad’Espinelves.

Després del casament, els nuvis van tenir la gentilesa de con-vidar-nos, al cor sencer, a l’aperitiu del convit, a una preciosamasia-restaurant a prop de Viladrau: el Mas d’Osor. Tot ple-gat, esplèndid: menjar, servei, emplaçament... De matrículad’honor!!!

Abans d’anar-nos-en en Pau i jo amb el meu cotxe, vaig anara saludar en Segimon, un cosí de segon grau de la mevamare, i la seva dona, casualment també convidats a la festa.Encara recordo en Segimon –ja difunt–, gracienc de tota lavida, despatxant a la seva botiga de queviures del carrer SantLluís fins a la seva jubilació... Encuriosit, li vaig fer el comen-tari obligat de “què n’és, de petit, el món, que ens hàgimhagut de trobar al casament d’una companya meva decoral...” Dit això, seguidament li vaig preguntar què l’haviadut a ell fins allà.

I, amb naturalitat, em va respondre que la núvia era néta–filla d’un fill– de la seva germana Carme, asseguda al seucostat. Que bò!!! Al cap de més de tres anys des dels meusinicis a La Fuga hi descobria una neboda llunyana... I sort,que en Segimon no es va trobar malament aquell dia i vapoder assistir al casament, que sinó, a hores d’ara encara noho sabríem, ni la Gemma –que, òbviament, ho va saber al’instant: em van faltar cames...– ni jo.

Quines coses... Certament, les famílies creixen i es dispersenfins a l’extrem que, estic segur que, diàriament ens creueminconscientment amb persones que comparteixen unsquants cromosomes amb nosaltres. I en molts casos, difícil-ment ho sabrem mai, si ni tan sols som capaços de trobarmoments per xerrar distesament amb el veïnat. Bé, tampocno es tracta que, a partir d’ara anem tots plegats amb unarbre genealògic enganxat a la camisa o a la jaqueta, o béamb un xip que dugui digitalitzada la mateixa informació ique faci “piiiiiiiip” cada cop que detecti coincidències ambels xips d’altra gent... Us ho imagineu?

Tot això ja vindrà o potser no... En tot cas, mentre esperemque la tecnologia progressi, podem “fer temps” començant asaludar els veïns i xerrant-hi una miqueta, encara que siguimolt i molt de tant en tant. Segur que fent-ho, descobriremcoses molt i molt interessants.

Per Joan LIZANDRA

Quan se’t casauna neboda

Recordantaquella ràdio

Per Josefina ALTÉS

19

Els de la meva generació ens hem fet grans acompan-yats de la ràdio.

Quan tornàvem d’escola al migdia, escoltàvem “TAM-BOR” mentre dinàvem, uns contes on sortien personatgescom el grillo violín o el cienpiés curioso. A la tarda, mentreberenàvem, podíem seguir escoltant contes a través de “CAS-CABEL”.

Les nostres mares, mentre planxaven o cosien, escoltavenaquells serials que feien saltar les llàgrimes, perquè només hipassaven desgràcies: La historia de mis lágrimas, La dama vesti-da de blanco, Mamá, El coche número 13, etc., moltes d’ellesescrites per Guillermo Sautier Casaseca.

La ràdio ens seguia acompanyant a l’hora de sopar i tots hemcompartit la sopa o la verdura amb “MATILDE, PERICO YPERIQUÍN”, un vailet entremaliat que sempre acabava elcapítol del dia dient: papa, pupa, nene, noooo!! i que tenia unveïnet que es deia Gustavín.

També hi havia concursos, com “CAJA O DINERO” on s’haviad’escollir entre diners o uns possibles grans premis dins decaixes de color blau, verd o vermell, i que patrocinava EKO.

Alberto Oliveras, amb “USTEDES SON FORMIDABLES” ensomplia la nit de gent necessitada i trobava un nen desapare-gut o conseguia diners per una cadira de rodes.

Les inoblidables Montserrat Fortuny i Elena Francis: Estima-da amiga, sea condescendiente con esa amiga celosa…

El misteri ens venia de la mà de “TAXI KEY” i les actuacionsdels músics de moda podíem seguir-les en programes com“FANTASÍA” o “EL GRAN MUSICAL”.

Les nits de diumenge eren pel “RADIO TEATRO”, gaudintd’obres com “El comprador de horas” o d’altres en català com“El místic”.

Les veus d’Isidro Sola, Matilde Vilariño, Juana Ginzo, MariaMatilde Almendros i tantes altres, se’ns feien familiars i tan-cant els ulls podíem gairebé imaginar-los dalt de l’escenari,movent-se entre uns decorats també imaginats.

Un record final per “RADIO SCOPE”, un programa que de lamà de Salvador Escamilla ens deia: Bon dia Catalunya, des del’estudi Toresky de Ràdio Barcelona.

Relativament a prop dels Lluïsos de Gràcia i enmigde les obres extraordinàries –en tots els sentits– dela plaça Lesseps, hi ha la Biblioteca Jaume Fuster.La biblioteca duu aquest nom en homenatge a Jau-

me Fuster (Barcelona, 1945-1998), escriptor i guionista, tra-ductor i membre actiu de l’Associació d’Escriptors en Llen-gua Catalana.

No recordo quan va ser que vaig començar a anar-hi com ausuària (la van inaugurar el novembre de 2005), però sí quesé que l’octubre de 2006 va començar la meva col·laboracióamb l’equip de la biblioteca.

La seva directora em va proposar que m’encarregués decoordinar un dels Clubs de Lectura que volien organitzar-hi,el Generalista. Ja tenien experiència –molt positiva– amb elClub de Filosofia, però volien engegar-ne d’altres.

Un Club de Lectura no és una altra cosa que una reuniómensual on un grup de persones comparteixen la lecturad’un llibre i el comenten. Funciona entre els mesos d’octubrea juny.

Vaig acceptar la proposta i vaig començar a preparar la mevafeina com a dinamitzadora del Club de Lectura Generalista.

La “gràcia” d’aquest tipus de club és que els llibres escollitshan d’abastar una àmplia varietat de gèneres, èpoques, cul-tures i registres.

La meva prioritat va ser, des del començament, a més detenir l’oportunitat d’aprofundir en la lectura d’alguna autorao autor, treballar la lectura de textos teatrals i de llibres depoemes.

La meva sort ha estat, també des del començament, trobar-me amb un grup de persones entusiastes, interessades en laliteratura i, sobretot, amb moltes ganes de comunicar i com-partir experiències, sensacions i pensaments.

Per Susanna ÁLVAREZ

La Biblioteca Jaume Fuster

20

4P

OLÍ

TIC

S+

1C

IUTA

DÀ

Per Anna Maria MARISTANY

AGràcia cal continuar treba-llant per fomentar una políti-ca de mobilitat integral icoherent que correspongui

als criteris de seguretat, eficiència, sos-tenibilitat i accessibilitat.

Gràcia és un districte molt dinàmic.Tant el veïnat com les persones quevenen a gaudir del gran nombre d’acti-vitats culturals, promogudes en granpart per la xarxa associativa, fan un úsintensiu de l’espai públic. Per tant,tenim des de fa temps el repte d’inte-grar i fer compatibles les necessitatsd’una gran diversitat d’interessos.

La mobilitat no s’escapa d’aquest rao-nament: s’han de continuar afavorintels desplaçaments a peu i establirmesures de seguretat per als vianants,cal seguir impulsant i millorant inicia-tives per a l’ús racional del vehicle pri-vat, convé continuar treballant perquèla bicicleta es consolidi com a vehiclequotidià en convivència pacífica ambla resta d’opcions i, finalment, ésnecessari apostar fermament per aque-lles accions que afavoreixin l’ús de mit-jans de transport públic (busos, micro-busos, metro...).

Per Carles MAGGI

Peguntem a

4 polítics i 1 ciutadà:

Quin transport

potenciaria a Gràcia

com a principal mitjà

de mobilitat?

4+1J

o, com a persona gran que pro-curo buscar el millor per a laGent Gran (i dic gent gran ambmajúscules), crec que el millor

transport per a tot Gràcia, de nord asud i d’est a oest, és el mini-bus.

Ara ja n’hi ha uns quants, però aquestaquantitat s’hauria d’augmentar per talde donar un millor servei. També sen’hauria d’intensificar la cadència depas.

Potser que, ara per ara, els passatgersque els usen no siguin gaires, però si el servei millora i la gent pot refiar-se’n,estic segura que l’afluència serà moltmés gran.

Evidentment s’han d’estudiar, detingu-dament, els itineraris per tal de millo-rar, tant com sigui possible, la comuni-cació viària de tot Gràcia. Posant èmfa-si, sobretot, en la part alta que està, enaquest sentit, molt malament.

21

Per Xavier FLORENSA

Gràcia té per la seva morfolo-gia i estructura urbana unescaracterístiques molt especí-fiques que requereixen una

especial atenció pel que fa als temesrelacionats amb la mobilitat. Prova d’ai-xò és que en el mandat anterior, ERCva impulsar al districte un Pla de Mobi-litat pioner a la ciutat amb l’objectiud’endreçar la circulació a la vila deGràcia, pacificant els carrers per tal defer-los més accessibles i donant priori-tat als vianants. També es van crearnous aparcaments per tal d’alliberar lasuperfície de vehicles rodats. Entreaquests nous aparcaments realitzatsdestaca el primer aparcament per avehicles de dues rodes de la ciutat(ubicat a sota el futur casal de joves).

Un cop realitzades aquestes mesuresestructurals per tal d’actuar sobre elvehicle privat, ara cal fer una apostapel transport públic per tal de millorarla mobilitat sostenible del districte igarantir la connectivitat entre la vila i els barris del nord.

L’arribada del bicing a la vila pot seruna bona eina per continuar promo-vent l’ús de la bicicleta al nostre dis-tricte. També creiem que el bus, i enespecial el bus de barri ha de ser undels mitjans de transport que s’han depromoure més aquests propers anys, jaque és el que pot ajudar a vertebrar eldistricte, millorant la comunicacióentre els cinc barris del districte. Aixídoncs, creiem que s’hauria d’optimitzarel recorregut d’alguns busos de barricom el 116 per tal d’oferir un millorservei als ciutadans i ciutadanes, aixícom promoure el transport públic noc-turn, sobretot cap als barris del nord,fet que podria implicar canvis de recorregut a l’N4.

Per Diego TOMÉ

Jo potenciaria la bici, perquèpenso que al districte no hi haprou carrils per aquest mitjà.Caldria potenciar aquest tipus

d’infraestructures. I llavors, estaria béque la gent es gastés menys diners encotxes i invertís més en transports eco-lògics, com, per exemple, la bici. Però,és clar, per això, la ciutat hauria d’estarpredisposada per tal que fos possibleanar en bici per molts més carrers, nonomés pels grans.

Per altra banda, considero que la segu-retat vial no està aconseguida a totesles zones i crec que aquesta opinió éscompartida amb molta altra gent. Amés, Gràcia té molts carrers per via-nants i cal anar amb compte, perquèno és qüestió que t’enduguis un d’ellspel davant. Tot i així, crec que el dis-tricte de Gràcia és un dels més aptesper anar amb bici, comparat amb d’al-tres, com per exemple l’Eixample.

És impossible respondre a aquestapregunta amb un sol mitjà, jaque tots fem servir habitualmentmés d’un mitjà de transport. Tots

els ciutadans som vianants una partdels temps, la majoria, usuaris tambédel transport públic i alguns, a més amés, conductors de cotxes o bicicletes.

Una bona mobilitat es basa en un equi-libri entre diferents mitjans de trans-port. Un equilibri que garanteixi lamobilitat de tothom, distribueixi demo-cràticament l’espai públic, respecti elmedi ambient, contamini el mínim pos-sible i faci dels nostres carrers i placesun lloc agradable per viure-hi.

En primer lloc augmentaria l’espai per avianants, ja que com totes les estadísti-ques demostren, un nombre enorme dedesplaçaments dins la ciutat es fan apeu. Molts més que no pas en cotxe.

En segon lloc potenciaria l’ús de la bici-cleta, augmentant la xarxa de carrilsbici i fent que aquests fossin segregats iinstal·lats a la calçada i no sobre lavorera. Prolongaria el carril bici de Pas-seig Sant Joan pel carrer Pi i Margallfins arribar al Guinardó.

En tercer lloc, continuaria amb l’exten-sió de la xarxa de metro. L’acabamentde la prolongació de les línies 5 i 3 i l’arribada de la futura línia 9 faran deGràcia un districte extraordinàriamentben comunicat amb transport públic.

En quart lloc augmentaria les freqüèn-cies de pas del bus de barri i creariaalguna línia més per acabar de comple-tar el servei.

I en darrer lloc potenciaria els trens derodalies. Una xarxa de rodalies eficient,extensa i ben gestionada, evitaria que lamajoria de graciencs que utilitzen elcotxe per anar a treballar l’agafessin itots en sortiríem beneficiats.

Per Marc HORTAL

Català, la creació del Cor de Cambradel Palau de la Música Catalana (1990),i de l’Escola Coral de l’Orfeó Català(1999); a nivell estructural, la col·labora-ció entre les administracions públiquesi la societat civil amb la creació delConsorci del Palau de la Música Cata-lana (1983), que assumí la gestió iexplotació de la Sala de Concerts i l’ad-ministració de l’edifici del Palau de laMúsica Catalana, la creació de la Fun-dació Orfeó Català-Palau de la Música(1990), amb la finalitat d’obtenir elsrecursos necessaris per al desenvolupa-ment dels col·lectius corals de l’OrfeóCatalà i l’organització de 150 concertsal Palau de la Música Catalana, entreels quals destaquen “Palau 100” i “LesEscoles al Palau” i a nivell patrimonial, la

Construït entre 1905 i 1908 perl’arquitecte Lluís Domènech iMontaner com a seu de l’Or-feó Català i sufragat per subs-

cripció popular, constitueix un patri-moni simbòlic i sentimental de tot unpoble que s’identifica amb la seva histò-ria. A més, la seva Sala de Concerts, unade les més singulars del món, ha estatdurant cent anys l’escenari privilegiatde la vida concertística, nacional iinternacional, de la ciutat de Barcelona.

En les darreres dues dècades, el Presi-dent de l’Orfeó Català Fèlix Millet, haimpulsat l’actualització a nivell artístic,estructural i patrimonial del Palau de laMúsica Catalana de Barcelona; a nivellartístic, la renovació del cor de l’Orfeó

22

DE

SC

OB

RIM

EN

TITA

TS

Inaugurat el 9 de febrer

de 1908, el Palau de la

Música Catalana és un

dels edificis més repre-

sentatius del modernis-

me català.

Per Laura DEL POZO

DECentenari delPalau de la Música Catalana

23

realització de les obres de remodelaciói ampliació del Palau que, dirigides perl’arquitecte Óscar Tusquets, van serinaugurades l’any 1989, i l’ambiciósprojecte “Un Palau per al segle XXI”,inaugurant el 22 d’abril de 2004, l’au-ditori Petit Palau i la plaça del Palau.

El Palau de la Música Catalana, ple dellum i de colors, és també avui un equi-pament cultural obert al món, en quèles seves sales i espais acullen concertsde tots els gèneres i estils, actes cultu-rals, socials i empresarials, congressos,conferències, exposicions, etc. Per aixòés un referent en la vida cultural isocial de la ciutat de Barcelona.

El CentenariEl dia 9 de febrer de 2008 el Palau dela Música Catalana ha complert centanys. En la seva trajectòria centenàriaha mantingut una dedicació constant ales finalitats per a les quals va ser creat.

Aquesta obra magistral, projectada perl’arquitecte Lluís Domènech i Monta-ner per encàrrec de l’Orfeó Català,expressa les inquietuds culturals, lesidees avançades i els interessos col·lec-tius dels homes que la van promoure ide la societat catalana de l’època, unsideals que s’han mantingut amb ambi-ció i tenacitat al llarg d’un segle i quehan sobreviscut a tota mena de situa-cions polítiques i socials.

Cal que celebrem aquest esdeveniment!

I ho estem fent, durant tot l’any de l’a-niversari, desplegant un conjunt demanifestacions culturals i festives: con-certs, actuacions, exposicions, troba-des, actes populars, etc., pensats per-què les inquietuds i els sentiments ambquè fou creat aquest monument excep-cional, capaç de generar emocions,s’encomanin a tots els amics que ensacompanyaran.

La Fundació Orfeó Català-Palaude la MúsicaLa Fundació Orfeó Català-Palau de laMúsica constitueix un exemple signifi-catiu de la participació de la societatcivil en la promoció de la cultura. Cre-ada el 17 de desembre de 1990, estàintegrada per persones físiques, empre-ses i entitats interessades a participaren el nostre entorn cultural per mitjàde la promoció de la música.

Entre les finalitats de la Fundació, caldestacar la recerca de recursos mate-rials per al desenvolupament delscol·lectius de la institució (OrfeóCatalà i Escola Coral de l’Orfeó Cata-là) i l’organització de cicles de con-certs al Palau de la Música Catalanaper prestigiar i internacionalitzar lavida concertística de la ciutat de Bar-celona.

La Fundació Orfeó Català-Palau de laMúsica (1990), creada amb la finalitatd’obtenir els recursos necessaris per aldesenvolupament dels col·lectius coralsde l’Orfeó Català, organitza 150 con-certs al Palau de la Música Catalana,entre els quals destaquen “Palau 100” i“Les Escoles al Palau”

Actualment col·laboren amb la Funda-ció 200 Empreses, 162 Patrons i 540Amics del Palau.

EL PALAU EN XIFRES ANUALS

Concerts 359

Visites arquitectòniques 3.437

Assistents als concerts 419.441

Assistents a les visites 177.823

Ass. als concerts escolars 43.200

Actes d’empresa 143

DE

SC

OB

RIM

EN

TITA

TS

La presència empresarial propicia tam-bé la utilització de les instal·lacions delPalau per a actes corporatius, conven-cions, trobades socials, reunions detreball, simposis, juntes generals, con-gressos, etc.

Així, el Palau ha esdevingut un edificiviu inserit en el pols cívic del país,arrelat a la història i obert al futur.

El Consorci del Palau de la Música Catalana Constituït el dia 8 d’abril de 1983, elConsorci del Palau de la Música Cata-lana representa un cas exemplar decol·laboració entre les administracionspúbliques i l’esfera privada.

Al llarg de la seva història, el Palau haestat gestionat amb fórmules diversessegons les necessitats i possibilitats decada moment. Avui, l’administració de

l’edifici i la gestió i explotació de la Salade Concerts és confiada al Consorci delPalau de la Música Catalana, integratper la Generalitat de Catalunya, l’Ajun-tament de Barcelona, el Ministeri deCultura i l’Orfeó Català, com a entitatpropietària de l’edifici.

Actualment el Patronat del Consorci éspresidit pel Molt Honorable Sr. JoséMontilla, President de la Generalitat deCatalunya, i el seu Comitè Executiu pelSr. Fèlix Millet, President de l’OrfeóCatalà.

Al llarg dels seus vint-i-cinc anys d’exis-tència, el Consorci ha acreditat l’opor-tunitat i l’eficàcia de la seva gestió, enbenefici dels interessos del Palau de laMúsica Catalana i de la vida musical delpaís en general.

L’ Orfeó CatalàLa institució de l’Orfeó Català, el nuclicentral de la qual és el cor, ha estat i ésuna referència de la cultura musicalcatalana.

Fundat el 1891 per Lluís Millet i Ama-deu Vives, l’Orfeó Català té la seu alPalau de la Música Catalana de Barcelo-na, del qual és propietari. A més de pro-moure i divulgar un repertori corald’inspiració popular, ha donat a conèi-xer al país les obres més significativesdel repertori coral orquestral clàssic,romàntic i modern, moltes de les qualsformen part del seu extens repertori.

L’Orfeó Català ha actuat a gairebétotes les comarques catalanes, a lesprincipals poblacions de l’Estat espan-

yol i a diversos centres musicals delRegne Unit, Alemanya, França, Suïssa,Itàlia, Cuba i Mèxic. Ha col·laboratamb prestigioses orquestres nacionalsi estrangeres i ha estat dirigit pergrans personalitats musicals, des delsmítics Richard Strauss, Camille Saint-Saëns, Felix Weingartner o Pau Casals,fins a grans noms de l’actualitat inter-nacional com Zubin Mehta, MstislavRostropóvitx, Lorin Maazel, AntoniRos Marbà o Jesús López Cobos, entremolts d’altres.

En darrers anys, l’Orfeó Català ha vistincrementada l’activitat concertística ila projecció internacional. La seva par-ticipació en cicles com Palau 100,Ibermúsica o en els festivals d’Évian ide Peralada ha propiciat múltiplescol·laboracions amb formacionsorquestrals de prestigi internacional iamb algunes de les millors orquestressimfòniques de l’Estat espanyol.

Per completar l’espai coral del Palau,l’any 1990 va fundar el Cor de Cambradel Palau de la Música Catalana, quedu a terme una copiosa activitat, ambuna projecció realment professional,no només en el marc del Palau, sinótambé en els cicles, festivals i auditorismés prestigiosos de l’Estat espanyol iinternacionals.

L’any 1999 l’Orfeó Català consolidà laseva vessant pedagògica i formativaamb la fundació de l’Escola Coral del’Orfeó Català, que és l’encarregada deprocurar una formació vocal i musicalcompleta als cantaires de l’Orfeó i delsseus diversos cors de formació.

25

pujar i arribem al Grau de la Mola pas-sant pel costat d’una línia d’alta tensió. A partir d’aquí seguirem la cinglera fentuna àmplia volta. El panorama s’eixamplai la visió que se’ns ofereix és atordidoraper la seva magnitud i lluminositat. Pas-sarem per un seguit de graus que baixencap als poblets de la vall, però nosaltresseguirem el corriol i després la pista que,passant pel límit de l’espadat, ens duranal proper mas de cal Menut. Un camícarreter puja pel grau de les Granotesfins a la casa. Aquesta masoveria encaraés plena d’activitat i els estables i depen-dències estan ben conservats.

Des de cal Menut el camí es desdibuixauna mica, trobarem un petit monumentrecordatori d’un aviador que es vaestimbar per aquesta zona. Cal estaratents als senyals grocs i blancs que ensguiaran, per un terreny ple de clots ienfonsaments càrstics fins a una pistaque cal seguir una estona. Poc després,un caminet poc definit ens portarà finsal grau de Sant Climent. Després, ensuau baixada, anirem a buscar la pro-funda entalladura de la Foradada que ésla sortida d’aigües de tota la petita vallde Vallcebre. A baix a l’esquerra, esveuen la torre de Foix i l’esglesiolaromànica de Sant Climent.

Travessarem la Foradada per un granpont i sortirem de l’engorjat ascendintper un terreny molt erosionat tot resse-guint la cresta. Més amunt, creuarem lacarretera asfaltada i per una pista que faun ample semicercle arribarem de noua Vallcebre passant pels camps de con-reu i les cases de la Barceloneta.

Per Ton FOZ

DE

SC

OB

RE

IX L

A T

ER

RA

El recorregut circular

que es proposa resse-

gueix la cinglera que

emmarca l’altiplà on es

troba situat el petit

poble de Vallcebre.

Les panoràmiques que

s’albiren són inoblida-

bles i la presència del

majestuós Pedraforca

com a teló de fons, pre-

sideix gran part del

recorregut.

CARTOGRAFIA RECOMANADA:

Mapa del Berguedà: Institut

Cartogràfic de Catalunya,

e. 1:50.000.

Mapa dels Rasos de Peguera.

Ed. Alpina e. 1:25.000

Aquest itinerari no té grans difi-cultats per a l’excursionistaavesat, la durada és d’unes 4hores i el desnivell de 600 m.

No fa gaire, s’ha senyalitzat tot aquestcircuit com a PR 128, de manera que encas de dubte, només caldrà seguir lesmarques blanques i grogues caracterís-tiques dels camins de petit recorregut.

AproximacióAnirem per l’ Eix del Llobregat, C-16,fins al trencall abans de Guardiola deBerguedà on prendrem la direcció deSaldes. Passat el km. 6, ens desviarem al’esquerra fins al poble de Vallcebre.

Itinerari a peuSortirem del poble en direcció sud pu-jant per la carretera, al cap de pocsminuts, a mà esquerra trobarem una pis-ta que va a l’ermita de Santa Magdalena.Poc més endavant, passarem per duescases: cal Vila i cal Pons amb un safareigon brolla l’aigua d’una font. El camí pla-neja en direcció al bosc creuant unesfeixes, es remunta una estreta sendera il’ermita de Santa Magdalena apareixsobtadament en un indret ombrívol, alseu costat, una font eixuta li fa compan-yia, les mines que foraden per sota tot elterritori van estroncar la deu. Diuen quela seva aigua era remei infalible contrales berrugues.

Sortim de l’ermita en lleugera baixadaper un caminoi, poc després, es torna a

DT

Al voltant de Vallcebre

Cinc anys després de l’edició deldisc “The Rising” (2002), Bru-ce Springsteen es retroba ambla mítica E Street Band amb

una nova col·lecció de cançons sota elnom de “Magic” i amb la producciónovament de Brendan O’Brien. Per sortpels seus seguidors durant aquests anys

Springsteen no ha parat de crear ihem pogut disfrutar d’un nou discacústic en solitari, “Devils &Dust” (2005), i la revisió del can-çoner folk amb el disc amb laSeeger Sessions Band, “We shallovercome” (2006), una gransorpresa. Però és quan tornaamb els seus amics del carrerE, quan treu el millor de simateix, que és molt. Segura-

ment “Magic” podrà ser batejat com undisc més pop que altres més àntics però de ben segur que

tots hi trobarem cançons que d’aquí uns anys seran himnes,com altres grans temes de la seva carrera. Cançons com “Longwalk home”, “Last to die”, I’ll work for your love”, “Girls in theirsummer clothes” o “Gypsy biker” estan a l’alçada d’altresgrans cançons d’altres grans treballs. Es pot afirmar, com jaho ha fet la crítica especialitzada, que estem davant del millordisc del Boss des de “Tunnel of love” (1988).

Si a “The Rising” hi trobàvem bones cançons però potser eraun treball on es barrejaven diversos estils sense massa criteri,“Magic” ens ofereix un recull més harmònic i on en Bruce haaconseguit un treball estilísticament més coherent. Però ésen directe on Bruce Springsteen es mostra més segur d’ellmateix i en la gira de presentació d’aquest treball ens estàoferint concerts memorables on les cançons de “Magic”sonen amb més força cada nit i el millor de tot, cada concertés una caixa de sorpreses on el Boss ens pot oferir aquellstemes més inesperats partint d’un fil conductor. El propermés de juliol amb dos concerts al Camp Nou, una fita históri-ca, gairebé 200.000 fans podrem viure uns recitals totalmentinoblidables.Només un punt detristesa: és possi-ble que siguin elsdarrers amb labanda al complet.

26

El passat mes defebrer vam celebrarla Verdinada, unasetmana dedicada

al medi ambient. Xerradessobre horts urbans, consellsde bones pràctiques ambien-tals, jocs per infants amb el reciclatge com a tema de fons, tallers sostenibles ila calçotada d’horticultorsurbans van ser algunes de lesactivitats que es van realitzar.

Una de les més visible va ser el plafó dels bons usos, una inicia-tiva encarada a tota la gent que passés per l’entitat i volguéscompartir un consell sostenible amb tothom. Aquests plafonses van dividir en cinc temàtiques: aigua, mobilitat, energia,residus i un genèric amb el nom d’altres.

Davant la bona resposta a la iniciativa deixem constànciad’alguns d’aquests consells:

Aigua1. Posa una ampolla d’aigua plena dins la cisterna del lavabo

per reduir el seu volum un cop hagis tirat de la cadena.2. Dutxa’t en comptes de banyar-te.

Energia1. Quan surtis d’una habitació, recorda apagar els llums si

no hi ha ningú.2. Si obres les persianes, entrarà llum exterior i així no

caldrà encendre els llums de l’habitació.

Mobilitat1. El bicing a Barcelona és una pràctica que s’ha extés

però, a partir d’ara, caldria tenir més punts bicing,incrementar el nombre de bicicletes en aquests punts imillorar i augmentar els carrils bicis a la ciutat, enespecial a la Vila de Gràcia, quasi inexistents.

2. Si realitzes desplaçaments en grup, omple el majornombre de places ponibles del vehicle. Sinó, fes servirel transport públic.

Residus1. Per anar a comprar, porta carro o cabàs, no utilitzis

massivament bosses de plàstic.2. Llença els medicaments als recipients destinats per a

ells, tant el medicament en si, com l’embolcall així comla caixa de cartró on venen guardats.

Per Medir CUGAT

BÚ

STI

A V

ER

DA

Per David MONTFORT

V

Bruce Springsteen.Magic

Collita Verda

PER MÉS INFORMACIÓ:

www.brucespringsteen.net

www.stoneponyclub.com

www.pointblackmag.com

RRE

CO

MA

NE

M

Sovint m’argumenten que aCatalunya es parlen duesllengües, i que les dues sónpròpies dels ciutadans de

Catalunya, això és cert?

Aquesta pregunta també ens lapodríem fer pel que fa a la resta delsterritoris de parla catalana i obtin-dríem respostes similars.

No, a Catalunya no és que hi hagidues llengües, n’hi ha moltes més. I

totes són pròpies dels ciutadans de Catalunya.

Així, hi ha comunitatsimportants de parlantsd’urdú, xinès, àrab, ama-zic, quítxua, mandinga,castellà, català... essentaquestes dues darreresles que tenen més par-lants. De totes aquestes llengües, tres són oficials: l’occità(en la variant aranesa), el català i el castellà. El català il’occità són oficials en tant que llengües pròpies. El cas-tellà, tot i no ser llengua pròpia de Catalunya, com tam-poc no ho són el xinès, l’àrab o el gallec per exemple, téun rang especial de llengua oficial justificat a l’Estatut deCatalunya per ser llen-gua oficial a l’Estatespanyol.

L’oficialitat del castellàarreu de l’Estat espanyolés fruit de la Constitu-ció espanyola, però, adiferència del català i l’occità a Catalunya, no es justificala raó del tractament diferenciat respecte a les altres llen-gües pròpies de l’Estat espanyol, tot i reconèixer, en lamateixa constitució, que el castellà és una llengua espa-nyola de la mateixa manera que les altres.

“A Catalunya no és que

hi hagi dues llengües,

n’hi ha moltes més. I

totes són pròpies dels

ciutadans de Catalunya”.

27

QU

È F

AIG

SI.

..? A

mb l’arribada delbon temps, les sorti-des de lleure s’incre-menten, per aquest

motiu és important quetothom tingui cura de la utili-tat d’aplicar certes preven-cions en relació a la preserva-ció de la natura.

Sigui quina sigui l’activitat quepenseu fer quan us plantegeusortides a la muntanya, recor-

deu sempre que cal respectar la muntanya i tot el patrimoni natu-ral, els espais protegits i les zones sotmeses a alguna restricció.

Per a millorar la vostra seguretat a la muntanya, és necessarique tingueu consciència de la utilitat d’aplicar certes preven-cions:

• Abans de començar una sortida a la muntanya, informeu-vos de les característiques de la zona. Si no teniu gaireexperiència, procureu anar-hi amb alguna persona experi-mentada i mesureu molt bé el perill i els riscos implícitsen la pràctica de determinades activitats.

• Abans de planificar la sortida, informeu-vos de la previsiómeteorològica i desistiu de sortir si es preveu mal temps.

• Quan inicieu la sortida, deixeu informació sempre delrecorregut que penseu fer i del temps aproximat quecreieu que durarà.

• Emporteu-vos sempre menjar, beguda i roba de recanvi.• És molt convenient portar telèfon mòbil per si us trobeu

implicats en algun accident o en presencieu cap.• Si no heu previst lloc per pernoctar, torneu abans no es

faci fosc.• Si us perdeu o patiu un accident, poseu-vos en contacte

amb els serveis d’emergència (Mossos d’Esquadra 088,Emergències 112, Bombers de la Generalitat 085). Localit-zeu punts de referència fixos i comuniqueu la vostra posi-ció. No us mogueu del lloc fins que el personal de recercaus hagi trobat. Localitzeu punts de referència fixos icomuniqueu la vostra posició. No us mogueu del lloc finsque el personal de recerca us hagi trobat.

Finalment, i no menys important, heu de tenir cura amb elsIncendis:

• Recordeu que està prohibit encendre foc sense l’autorit-zació corresponent en els períodes establerts, així comllençar objectes encesos. Els períodes establerts per a laprohibició d’encendre foc són: des del 15 de març fins el15 d’octubre.

Per Plataforma per la LLENGUA

SE

GU

RE

TAT

Per Mossos d’ESQUADRA

S?

Plataforma per la llengua

Consells de seguretat per a preservar la natura

28

QH

QU

È H

A P

AS

SA

T?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

Al llarg de la setmana també vam fer diver-

ses xerrades sobre la conservació de la bio-

diversitat, el compostatge o la pràctica eco-

lògica a través del reciclatge de la matèria

orgànica. Vam projectar la pel·lícula Baraka

i vam realitzar tallers per als més menuts.

De totes maneres, la gran activitat va ser la

4a Calçotada d’horticultors urbans, que va

cloure la Verdinada d’enguany. Per amenit-

zar l’acte, celebrat enmig d’un gran

ambient a la Plaça del Nord, van tenir lloc

diversos tallers per a totes les edats, des de

menjar a partir d’un forn solar, realització

de titelles amb material reciclat, fins a la

realització de planters com de compost. Més

tard, es van arrencar els calçots plantats a

l’hort urbà dels Lluïsos i, posteriorment, es

va donar el tret d’inici a la calçotada.

Durant la setmana del 25 de febrer

al 2 de març es va celebrar als

Lluïsos de Gràcia la Verdinada,

una setmana d’actes amb el medi ambient

com a rerefons. Durant els 7 dies es van

anar exposant diversos consells sostenibles

on explicàvem la importància de racionar

l’ús de l’aigua o com fer més sostenibles les

festes a casa nostra. Paral·lelament, en l’es-

pai d’exposicions de l’entitat, s’hi van pen-

jar els plafons dels bons usos repartíts en

cinc matèries: residus, aigua, energia,

mobilitat i un d’altres, per tal que tota la

gent que passés per l’entitat pogués escriu-

re el seu consell. La resposta va ser bona i

es van recollir consells que parlaven des de

petites accions que podem realitzar en el

quotidià com aspectes més globals i de

conscienciació.

Gran èxit de la Verdinada

El Banc del Temps de Gràcia, amb més de

dues-centes persones inscrites, és un dels

màxims referents del nostre país i ha parti-

cipat en intercanvis entre Bancs del Temps

europeus.

Per a tots aquells interessats, l’horari del

Banc del Temps és el següent: dilluns i

dijous de 10,30 a 13,30 hores i dimecres

de 18 a 20 hores.

L a vuitena edició del Trofeu Vila de

Gràcia de Teatre amateur infantil i

juvenil es va cloure el passat 2 de

març amb el lliurament de guardons a les

cinc companyies participants que, entre el

13 de gener i el 17 de febrer, havien repre-

sentat les seves obres al Teatre dels Lluïsos

de Gràcia.

El Trofeu Vila de Gràcia d’enguany es va

tancar amb la representació de l’obra

“metamorfosi.com” del grup de teatre La

Sucrereta d’Ivars d’Urgell.

Es van lliurar un total de dotze trofeus en

les diferents categories en què es competia.

Onze dels trofeus lliurats van ser decidits pel

jurat adult i un dels trofeus va ser decidit

pel jurat juvenil. També el públic assistent

cada diumenge a les representacions va

poder dir la seva i, amb les seves votacions,

va fer possible que s’atorgués el Trofeu de

votació popular.

L luïsos de Gràcia és, des del mes d’a-

bril, la nova seu del Banc del Temps

de Gràcia, fins ara ubicat a l’Orfeó

Gracienc.

El Banc del Temps és un projecte de millora

de la convivència entre les persones que

viuen o treballen en un mateix indret, a tra-

vés de l’intercanvi del seu temps, el qual ha

assolit en aquests darrers anys un gran èxit

de participació.

Els Lluïsos de Gràcia és la nova seu del Banc del Temps

Cloenda delVIII Trofeu deTeatre Vilade Gràcia

gener-febrer-març 2008

Vila de

GrÀCIA

V

G

VIII TROFEU DE TEATRE

Infantil i Juvenil

30

QU

È H

A P

AS

SA

T?LL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

S eguint amb la política de mantenir

el contacte amb els representants

de les administracions, durant

aquest trimestre s’han mantingut diferents

reunions: en Jordi Casassas, president dels

Lluïsos de Gràcia s’ha reunit amb el Sr.

Gerard Preminger, director de Participació

Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona,

amb el senyor Joan Soler, gerent del Centre

de Cultura Popular i Tradicional de Catalun-

ya de la Generalitat, i amb la senyora Ysa-

bel Mumbrú més el senyor Jordi Roca, Cap

dels Serveis Territorials de Cultura de Barce-

lona. En tots els casos, la nostra visita s’ha

rebut molt favorablement i s’han mostrat

disposats a col·laborar amb nosaltres.

En Francesc Xavier Ripoll assisteix a una tro-

bada de CDC de Gràcia ons ens presentaven

a la senyora Francina Vila, regidora de l’A-

juntament, i al senyor Francesc Homs, dipu-

tat al Parlament, com a interlocutors per

temes graciencs; també va votar en nom

dels Lluïsos de Gràcia a les eleccions

d’Òmnium Cultural del passat 29 de març.

La Laia López, en representació de la Junta,

va assistir als actes de commemoració del

105è Aniversari del Cercle Catòlic de Gràcia.

L’Oriol Hosta i la Núria Samsó van assistir a

la presentació del llibre d’Eloi Babiano,

“Antoni Rovira i Trias, arquitecte de Barcelo-

na” a la seu del Dictricte de Gràcia.

Agenda 21E n la darrera Junta de Seccions, es

va presentar als dirigents de les

mateixes la possibilitat de partici-

par en l’agenda 21 dels Lluïsos. Cada secció

podrà dissenyar la seva pròpia agenda 21. A

secretaria ja s’han començat a aplicar

alguns criteris, com és l’enviament dels

extractes de situació econòmica en format

pdf i per correu electrònic.

C inc mesos després de la mort ines-

perada d’Albert Musons, periodis-

ta, historiador i exconceller gra-

cienc, se li va retre homenatge el passat diu-

menge 12 d’abril.

El tret de sortida el van donar les colles de

cultura popular de la Vila amb una cercavila

de dimonis, tabalers, geganters i trabucaires.

Al migdia, la Sala d’Actes del Districte de

Gràcia es va omplir de gom a gom per cele-

brar l’acte commemoratiu. Aquest va comp-

tar amb la presència de les màximes autori-

tats del districte i amb la participació de l’or-

questra de Cambra Vila de Gràcia i la Coral

Vent del Nord de Lluïsos de Gràcia.

Albert Musons havia tingut una relació estre-

ta amb l’entitat, vinculat amb l’agrupament

escolta de petit, essent membre del col·lectiu

“La Gràcia de les tertúlies” i padrí de la sec-

ció Els malsons de la Vella. També havia

escrit la crònica dels 150 anys de Lluïsos de

Gràcia.

E ls Lluïsos de Gràcia hem estat

guardonats amb el Premi Vila de

Gràcia 07 per la millor iniciativa o

acció en defensa de les llibertats nacionals

de Catalunya i/o divulgació o promoció de

la llengua catalana. Hem presentat un joc

de cartes, elaborat amb la col·laboració de

la plataforma per la llengua, amb l’objectiu

de fomentar el català a través del lleure. Un

joc de cartes que fou el regal als dirigents

de l’entitat aquest Nadal i que està disponi-

ble a secretaria per tot aquell que el vulgui

adquirir.

L’elaboració d’aquest joc de cartes s’em-

marca en l’aposta de l’entitat per al foment

de l’ús del català. En cada un dels pals de la

baralla es poden trobar endevinalles,

refranys, frases fetes i exemples de les

grans famílies dialectals del català. D’a-

questa manera, mitjançant el joc, hom pot

anar coneixent la nostra llengua més a

fons.

El premi va ser recollit el dia 17 d’abril per

Laia López, vocal de la Junta Directiva dels

Lluïsos.

Ordinadors del BarE n Marc Camprodon i en Ramon

Guarro han instal·lat, als ordina-

dors del bar, el sistema operatiu

Linux de programari lliure.

Junta Directiva

Premi Vila de Gràcia

Acte d’homenatgea AlbertMusons

E ls Lluïsos vam viure la Diada de

Sant Jordi amb una parada de

roses i de venta de llibres de temà-

tica gracienca al passeig de Sant Joan amb

Pare Maria Claret. A la paradeta hi havia

nombrosos títols relacionats amb la història

i les tradicions grancienques. Es podien tro-

bar tots els títols editats pel Taller d’Història

de Gràcia, llibres editats pels Lluïsos i llibres

d’altres entitats gracienques.

Entre els autors graciencs convidats vam

comptar amb la presència de Joan Lafarga,

Josep M. Contel, Elsa Castellà, Eloi Babiano

i Xavier Corbera.

E l dia 24 d’abril es va inaugurar a la

seu de Lluïsos l’exposició “Una lite-

ratura pròpia”, una proposta que

va néixer amb l’objectiu de reconèixer i fer

visibles escriptors i escriptores vinculats a

Gràcia, persones de carrer amb dedicacions

diverses, a les quals la Vila els ha servit de

font d’inspiració per a les seves creacions

literàries.

Gairebé tots els autors i autores es van reu-

nir a la seu de l’entitat i van compartir una

bona estona en un merescut sopar en

honor seu.

A la tarda varem tenir Ballada de sardanes

organitzada per l’Anella amb la cobla Iluro

de Terrassa.

El GMM i l’Agrupament també van instal·lar

les seves parades de venda de roses al

mateix passeig de Sant Joan, a la plaça del

Nord i a la Rambla de Catalunya.

Les celebracions amb motiu de la Diada van

finalitzar el divendres 25 d’abril amb la cele-

bració del Concert de Sant Jordi a la

Parròquia de Sant Joan amb la participació

de la Coral Vent del Nord i l’orquestra de

cambra Vila de Gràcia.

Inauguració de l’exposició“Una literatu-ra pròpia”

Diada de Sant Jordi

32

LSLA S

EC

CIÓ

L’Esplai GMM, lessigles del qual volendir Grup MossènMuñoz, podem dirque és una de lesentitats de l’àmbit delmón educatiu en ellleure (o educació enel lleure), més anti-gues que coneixem.

Per Marc VILALTA

LLU

ÏSO

S D

EG

RÀ

CIA

L’esplai GMM

33

però també és veritat que tampoc seria el que és si no estigués als

Lluïsos, un dels grans reductes de l’associacionisme gracienc (però

espero que no se’ns pugi al cap).

Però tornem a l’esplai. L’esplai ha anat creixent i els que hem

entrat en aquest nou mil·lenni no gosem pas canviar els noms de

les seccions (anxanetes, grumets, ardits, brivalls i konqueridors).

Per què? Doncs perquè són molt originals, perquè ens identifiquen i

perquè ens agrada que la gent ens pregunti el perquè d’aquests

noms. Tot i que sempre ens tirem floretes, no podem ser gaire nar-

cisistes, ja que la nostra feina no té gaire reconeixement social, tot i

que la nostra tasca és força important. I amb això no volem dir que

volem cobrar, no pas. Perdria tota la gràcia i la il·lusió, però de tant

en tant ens agradaria que ens donessin un cop d’ullet o un gràcies, i

no parlem pas de les mares i pares, ja que elles i ells són els primers

en pujar-nos l’autoestima, sinó de la gent de la casa gran.

Esperem que l’esplai tingui uns pròxims anys iguals o millors que els

que jo i els meus hi hem passat, i que d’aquí poquet puguem cele-

brar el 75º aniversari com es mereix.

A lguns de nosaltres, tant monitores i monitors com tot

aquest llarg llistat de persones que un dia o altre han pas-

sat per aquí, no sabem ben bé perquè ara fa quasi 70

anys –concretament a l’any 1939–, un grup de persones decidí cre-

ar un espai educatiu que restés al marge d’allò més convencional,

encara que l’esplai en aquell moment representava uns valors mas-

sa tradicionals i conservadors i només estava reservat per als nois,

cosa gens estranya si veiem el context en què es trobava. Però,

com tot, evoluciona i en aquest cas per bé. Poc a poc, els valors

més religiosos varen anar evolucionant, prioritzant una educació

integral, on el contacte amb la natura, el respecte i la tolerància

n’eren els seus principals pilars. L’esplai va estar durant un bon

temps al MCEC (Moviment de Centres i Esplais Cristians) i suposo

que per cert passotisme i acomodament no érem conscients que

allò que havíem creat nosaltres ja no tenia res a veure amb l’esplai

que va començar. Així que un bon dia vam dir: si no som practi-

cants de cap religió, perquè estem federats al MCEC? I dit i fet....

vam passar a Esplac. Aquest va més acord amb la nostra manera

de pensar i d’actuar, de plantejar-nos models pedagògics, de deba-

tre, de no posar barreres a les persones per la seva forma de pen-

sar i, en definitiva, de creure en allò que fem: educar. Aquest pas

al moviment laic i progressista ha provocat un èmfasi al nostre tre-

ball, i ens motiva a pensar que algun dia o altre les nostres utopies

es faran realitat.

Per molts de nosaltres, i crec que parlo en nom de molta gent, l’es-

plai ens ha donat una vida diferent, ens ha fet crear uns vincles sen-

timentals que poques entitats o persones son capaces de provocar.

Hem creat un cercle fort, que actua amb consciència i es preocupa

no només pels infants del GMM, sinó per tot allò que ens envolta i

que a vegades ens intenta canviar, però som prou intel·ligents per

donar-nos compte. I no enganyo a ningú quan dic que volem can-

viar el món, un món que sovint no ens agrada. L’esplai, però, no

està sol. Forma part d’una cosa encara més gran, els Lluïsos de Grà-

cia. El GMM, és veritat que és una de les seccions que més partici-

pants té (sense menysprear l’agrupament, bàsquet, el virolet...),

“Ara fa quasi 70 anys –concretament a l’any

1939–, un grup de persones decidí crear un

espai educatiu que restés al marge d’allò més

convencional”

34

SC

SE

CC

ON

S D

E C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA Bàsquet obre les portes aAylesbury School

E l passat 19 de febrer, la secció de

bàsquet va obrir les seves portes a

l’equip AYLESBURY SCHOOL. Un

equip d’una escola femenina d’Anglaterra

que va estar fent uns estada esportiva a

Catalunya, participant en hoquei i bàsquet.

A nosaltres ens va tocar la part de bàsquet.

Ens van demanar un equip sub-14 (cadets

per nosaltres) i un equip sub-17 (juniors per

nosaltres)

Ens van trucar i, naturalment, no vàrem

poder dir que no. Era la primera vegada que

un equip anglès visitava les nostres

instal·lacions.

La jornada va començar a les 19 hores amb

les cadets femenines i seguidament les

juniors. El resultat va ser el de menys, però

l’experiència va ser prou positiva per poder

intentar-ho una altra vegada. Durant la jor-

nada vàrem tenir un petit ensurt: una de les

jugadores va haver de visitar l’Hospital de

l’Esperança per un cop: però tot va quedar

en un ensurt. Al vespre ja era amb totes les

companyes rient i gaudint dels seus dies a

Catalunya.

Les normes de joc són les mateixes que les

nostres, però una dada curiosa va ser que

elles duien les seves pilotes de joc (i sembla

que és un costum). La pista va ser visitada

per diversos curiosos de la casa, perquè tenir

unes angleses crida prou l’atenció.

Per Marta MORRIS

“Què estan fent les

seccions de la casa

aquest any?”

Bàsquet

La jornada va acabar amb l’entrega, per

part del nostre president de la secció, en

Josep Morris, dels nostres llibres a on expli-

quem la història del bàsquet de Lluïsos

durant 60 anys i l’entrega del banderí com-

memoratiu del 60è aniversari de la nostra

secció.

Esperem poder tornar a repetir l’experièn-

cia amb qualsevol altre equip!

V Campus de Setmana Santa2008

E l passat mes de Març, vam organit-

zar de nou el V Campus de Setma-

na Santa a la Granja de Sta Maria

de Palautordera.

Aquest any érem 75 jugadors i jugadores!

Un rècord! I més després del temporal de

pluja de l’any passat.

El campus va començar el diumenge 16 de

Març i com sempre organitzàrem partidets

entre pares i fills fins a l’hora de dinar. A la

tarda, després d’haver-nos instal·lat van

començar els entrenaments per equips,

partits de futbol, beisbol i alguna que altra

“novatada” per aquells entrenadors nous!

La primera nit, joc de pistes on la missió va

ser construir una frase per tal que el folletfff recuperés la seva veu… Tot i que alguns

els van espantar una mica caminant pel

35

Excursió a la Sèquia de Manresa

S ensibilitzats pel problema de l’aigua

que estem vivint els barcelonins, el

grup Xino-xano va organitzar una

excursió per veure com els manresans van

resoldre el problema que els va afectar al

segle XIV com a conseqüència d’una gran

sequera. Aquesta obra d’enginyeria medieval

travessa diverses mines i una trentena d’a-

qüeductes, amb només 10 m. de desnivell

transporta l’aigua al llarg dels 26 km. des de

Balsareny fins a Manresa, cosa que si tenim

en compte els mitjans rudimentaris de l’èpo-

ca, converteixen aquesta sèquia en una obra

hidràulica d’un interès excepcional. Tant és

així, que encara avui subministra aigua a

tota la població de Manresa.

L’autocar amb una cinquantena de partici-

pants ens va deixar a Balsareny; baixàrem

fins la Resclosa dels Manresans i vam fer tot

el recorregut, vorejant l’aigua, per paratges

d’una bellesa colpidora. Al cap de dues hores

de camí, les persones que van voler, van

agafar l’autocar i els altres van continuar la

caminada fins al Parc de l’Agulla de Manre-

sa, lloc on la sèquia aboca l’aigua en un gran

estany artificial per a la seva distribució.

Tots els participants van quedar molt satis-

fets i a la tornada, a l’autocar es va passar

un audiovisual commemoratiu dels 15 anys

del grup Xino-xano, on es recollien moments

significatius de les nostres excursions.

N ervis, tensió, decorats, llums,

imperdibles, maquillatge, túni-

ques, tarimes, amunt i avall,

música, ànims i...molta merda. El teló ja

s’obria.

És impossible descriure la sensació que tots

els membres de GFT Sotacabina mitjans

hem viscut aquest cap de setmana. No

sabem ni com ni per què, però quan pugem

sobre un escenari amb públic, alguna cosa

dins nostre explota. I aquest divendres 18,

dissabte 19 i diumenge 20 d’abril, ha explo-

tat de tal manera que hem aconseguit fer

del Somni d’una nit d’estiu, una obra que

ens ha sorprès a nosaltres mateixos. Hem

passat de fer assajos on un suposat públic

s’hauria adormit, a fer riure el públic d’una

manera que ens donava forces per disfrutar

dalt l’escenari. Ha sigut increïble. Shakespe-

are i els directors, ens han donat l’oportuni-

tat de fer una obra diferent i l’hem aprofi-

tat. Igual que ens han donat l’oportunitat

de formar i actuar amb un nou grup més

nombrós que l’any passat. La combinació ha

estat un èxit, almenys per nosaltres.

Tant és així que ja tornem a tenir ganes de

nervis, tensió, decorats i... molta merda.

bosc, el joc va ser molt divertit i descobrir qui

era el follet misteriós encara més!

Els altres dos dies van passar volant jugant a

bàsquet, entrenaments matí i tarda, als mig-

dies, competicions de tirs lliures i triples i,

durant les nits, competicions de 4x4, que

després d’una final molt renyida va quedar

campió l’equip Wi, format per L’Emma, l’Ar-

mand, el Xixi i l’Andreu.

La tradicional gimcana va ser tot un èxit

també! Cadena de roba, maquillatge, la

regalèssia, els melindros, els globus amb

nocilla…vam acabar molt bruts però d’això

es tractava! Aquest any i molt merescuda-

ment, van quedar campions els més petits

que van demostrar ser els més atrevits de

tots!

Finalment, un sopar de gala per celebrar el

5è aniversari, actuacions per equips i l’entre-

ga de bandes de Miss i Mr. 2008. Enguany,

L’Elena i l’Arnau van ser coronats Miss i

Mr. Campus 2008 per la seva simpatia i

implicació durant tots els dies. Després, festa

fins a altes hores de la nit!

La valoració del campus és molt positiva,

ningú es va fer mal, el temps ens va acom-

panyar i l’únic incident va ser la petita inva-

sió d’habitants de caps que hi va haver…

que més o menys vàrem solucionar amb

una bona rentada conjunta!

Agrair a tots els jugadors i jugadores que

van venir, als que cada any són amb nosal-

tres i als que per primera vegada han volgut

participar-hi, a tots els pares que han confiat

un any més en nosaltres i en la tasca que

fem amb els vostres fills, a la junta perquè

aquell primer any van recolzar la idea i fan

que puguem cada setmana santa organit-

zar-ho de nou i per últim donar les gràcies a

tots els entrenadors, als 8 que heu fet possi-

ble que aquest campus 2008 fos impressio-

nant i novament un èxit! L’any que bé repe-

tim, no?

Per Ton FOZ

Xino Xano

Per Mar SOLÀ

GFTSotacabina Teatre

36

SE

CC

ON

S D

E C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

A principis d’aquest any, durant els

mesos de febrer i març, els Pioners

i Caravel·les de l’Agrupament hem

pintat dos murals en una de les parets del

pati de Lluïsos.

Un dels dibuixos és un tetris amb peces de

colors i l’altre és una silueta de nois i noies

del cau dalt d’un cim. Concretament és al

cim del Comabona, ja que per poder fer el

dibuix vam projectar a la paret una fotogra-

fia de campaments d’estiu de l’any passat i

després vam repassar la silueta. La resta

d’unitats del cau ens van ajudar a pintar

aquest mural de blau i taronja (els colors

del fulard de l’Agrupament) dedicant-hi un

dissabte a la tarda. Moltes gràcies a tots els

Castors i Llúdrigues, Llops i Daines, i Ràn-

gers i Noies Guia per la vostra ajuda!

Si aneu al pati veureu que la resta de parets

encara són grises, ningú s’anima a pintar-

ne una?

L luïsos de Gràcia. L’Amistat de Gràcia.

Dues colles que s’ajunten com ja us

anunciàvem a l’anterior número del

Des del Nord. I de resultes tenim la colla l’A-

mistat dels Lluïsos de Gràcia. I ja arriba el 3

de març. Sant Medir. I també el dia 9. A la

Bordeta. I l’aplec a l’ermita. Ja de bon matí

gran esmorzar al Cercle Catòlic. I tot seguit

cercavila pels carrers de la vila. Amb la

xaranga l’Embolik de Cadaqués, amb els

romeus a cavall i camió. I amb gran il·lusió

repartim tones i tones de caramels i llamina-

dures. Per sort fa un bon dia, avui tots ho

hem demanat, encara que la temperatura

no és massa alta i també va bé. I al capves-

pre ens tornem a trobar amb totes les colles

al llarg del carrer Sant Salvador i a partir de

les 8 baixem tots junts pel carrer Gran de

Gràcia. Amb els tabalers de la Vella de Grà-

cia. Una gran multitud ens espera al llarg de

tot el recorregut i una gran estesa de cara-

mels a terra donarà fe de que alguna cosa

gran ha passat. Es diu que potser llencem

massa caramels però aquests són els grans

protagonistes de la festa. De tornada als

Lluïsos penses que s’ha acabat, un any més

tot ha passat molt ràpid i encara que esgo-

tats ja pensarem que només falta una any

per tornar a repartir il·lusió. Per tornar a

creure amb el miracle.

Per Secció AGRUPAMENT

Agrupament

O stres! Què en fa de temps que

no us explico res! Si no m’equi-

voco, les últimes notícies que

vau rebre dels Malsons eren sobre la nostra

actuació al correfoc de la Mercè... i... uff!

D’això ha plogut molt (bé aquesta no seria

la frase més adequada actualment!).

Doncs mireu, des d’aleshores hem assistit a

la nostra primera trobada de Colles Infantils

a Badalona, hem celebrat el nostre primer

Akelarre on les famílies havien de guanyar-

se el respecte del gran Llucifer per poder ser

autèntics Malsons; a principis d’any Fogue-

rons, la festa d’hivern a Gràcia i, al febrer la

festa dels nens i nenes de Barcelona, Sta.

Eulàlia. La veritat és que, a un mes de cele-

brar el nostre primer aniversari, podem afir-

mar que hem treballat molt.

Ha estat un any ple d’emocions noves, d’a-

costumar-nos a l’olor a pólvora, a portar els

tabals amunt i avall i sincerament tots els

que formem part d’aquesta nova i gran

família estem molt satisfets; però també

hem de comentar un fet trist en el nostre

primer any de camí, la mort del nostre

padrí honorífic Albert Musons, al qual vam

dir adéu tots junts amb un homenatge fa

unes setmanes. Segur que ell cridaria ben

fort amb nosaltres el crit de Malsons:

CACAOLAT BEN CALENT, VISCA GRÀCIA

INDEPENDENT!

Per Judith TORREDEFLOR

MalsonsSant Medir

Per Secció de SANT MEDIR

37

La idea consisteix en generar una xarxa de

famílies hospitalàries que vulguin donar

suport i acompanyar al llarg del procés d’a-

comodació a famílies immigrades a través

del diàleg i de l’amistat.

Cada família hospitalària (que es podrà

donar d’alta en un registre) es relacionarà

amb una família immigrada per un període

de tres mesos. Durant aquest període, les

famílies es trobaran com a mínim tres vega-

des. La primera trobada tindrà lloc a la seu

dels Lluïsos i comptarà amb el suport d’una

mediadora intercultural. La segona trobada

serà al domicili de la família hospitalària,

on aquesta família tindrà l’oportunitat d’o-

brir les portes i convidar a la família estran-

gera a passar una estona agradable. La ter-

cera trobada serà a qualsevol lloc, allà on

vulguin les dues famílies.

Aquest projecte té molts objectius: Propor-

cionar una bona pràctica d’acollida i diàleg

intercultural, respondre de forma solidària

a les necessitats d’acomodació intercultural

de les persones nouvingudes, involucrar la

societat autòctona en el procés d’acomoda-

ció, conèixer de primera mà les famílies

nouvingudes per a poder trencar estereo-

tips i culturalismes.

Però per sobre de tot, amb aquest projecte

es pretent demostrar que l’hospitalitat amb

l’estranger és una forma d’obrir-se al món,

de conèixer gent que malgrat les diferèn-

cies, hi ha molt en comú a assimilar i que

per estrangera que pugui ser una persona,

és la nostra veïna, i com a bones veïnes,

totes dues ens necessitem.

C atalunya ha estat sempre terra

d’acollida. La seva situació geo-

gràfica, demogràfica, econòmica

i cultural ha facilitat l’arribada de persones

procedents de tot el món.

Són persones que principalment venen en

recerca d’una feina que els permeti millorar

la seva situació econòmica i la de la seva

família. Però també venen en busca de

seguretat, d’accés a una millor educació, de

salut, de tranquil·litat, de pau, etc., és a dir,

de millors perspectives per tenir una vida

digna que, desafortunadament, sol es pot

garantir en uns pocs països del món.

Però també Catalunya té experiència en

l’altre sentit. No fa molt de temps, gran

part de la seva població va haver d’emigrar

(en molts casos fugir) i recórrer a l’hospitali-

tat d’altres països. Avui dia, ens trobem en

la situació inversa: moltes persones necessi-

ten la nostra hospitalitat i Catalunya ha de

ser solidària i compromesa.

Des de molt àmbits, s’ha començat a treba-

llar en diversos programes d’acollida que

facilitin l’acomodació social del col·lectiu

immigrant i, en el mateix sentit, de tota la

societat. Amb l’hospitalitat com a eix clau,

l’associació “Salut i Família” ha dissenyat

una proposta innovadora que treballa en

xarxa amb vàries associacions de Barcelona

i l’àrea metropolitana, entre les quals, els

Lluïsos de Gràcia hi participa activament

com a punt d’informació i trobada d’aquest

projecte.

Per Josefina ALTÉS / Gabriela POBLET

NP

NO

US

PR

OJE

CTE

SLL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA Els Lluïsos de Gràciaservirem d’enllaçentre famílies autòctones i famíliesimmigrades

“La idea consisteix en

generar una xarxa de

famílies hospitalàries que

vulguin donar suport i

acompanyar al llarg del

procés d'acomodació a

famílies immigrades a

través del diàleg i de

l'amistat. Cada família

hospitalària (que es podrà

donar d'alta en un regis-

tre) es relacionarà amb

una família immigrada per

un període de tres mesos.”

Xarxa de famílies hospitalàriesper als immigrants

E l primer dia, només en arribar, ja

em va encantar l’ambient. L’aire

pur, el paisatge, els animals del

camp... Tot allò em va fer sentir fusionat

amb la natura.

Era la primera vegada que havia de dormir

en una tenda, vaig tenir una mica de ver-

gonya perquè hi havia nois i noies barrejats

però, després, quan vaig veure que no pas-

sava res, em vaig sentir més tranquil.

El que més em va agradar va ser intentar

atrapar una gallina, que es va escapar. Però també em van agradar

els jocs que vam fer per la nit. Anàvem a dormir cada dia a les 12 o

a la 1 de la nit i jo sempre tenia molta son.

Els nostres intendents ens van alimentar amb el millor menjar que

van poder fer i a mi, particularmen,t em va agradar tot el que em

van servir.

Com a tots els llocs, allà també hi havia normes. Una de les normes

era cuidar del camp i també havíem de netejar plats, preparar la

taula i netejar els lavabos.

L’últim dia vam haver de recollir tot i desmuntar les tendes. Malgrat

el fred i els insectes, jo tenia ganes de quedar-me més temps, però

ja era hora de tornar.

Per mi, aquesta ha estat una experiència genial i un altre dia, la vol-

dria tornar a repetir amb tots els meus amics.

En Raison De Souza és un noi brasiler, de

Sao Paulo, que va venir a viure a Catalunya

fa 2 anys amb la seva mare i la seva germa-

na Biane. Gràcies al projecte d’integració i

el programa de beques finançat per Caixa

Sabadell, ara tots dos germans són socis dels

Lluïsos. I Amb aquest relat, en Raison ens

explica la seva primera experiència al cam-

pament de Setmana Santa de l’Esplai GMM.

EFE

MÈ

RID

ES

Per Jordi CASSO

E

60 anys del primerAplec de laSabatina

38

LA V

EU

DE

L S

OC

ILL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IAPer Raison de SOUSA

A vui la Sabatina és una paraula sense gaire significat,

però anys enrere va ser quelcom molt important en el

context religiós dels Lluïsos.

A l’any 1928 es va començar el costum de fer una sortida cada

mes d’octubre a un santuari de la Mare de Déu. Acabada la Gue-

rra Civil, l’aleshores Director Espiritual dels Lluïsos, l’inoblidable

Mossèn Penina, va donar un bon impuls creant la Secció Sabati-

na, potenciant l’anada anual a diversos Santuaris i, sobretot,

organitzant una pregària cada dissabte, en honor de la Mare de

Déu, a la nostra capella.

Evidentment, a mesura que el clima religiós s’anava refredant, tot

aquest funcionament va anar quedant sense encaix, fins a des-

aparèixer del tot.

Ara es fa difícil de valorar el sentit i el profit de “La Sabatina”,

però en aquell context on la fe estava altament valorada, els que

aleshores érem joves (Déu n’hi do el temps que fa) en guardem

un bell record.

El meu primercampament

V

SE

RV

EIS

L ’oferta de descomptes a socis dels Lluïsos de Gràcia es

va ampliant gradualment. Aquest cop podem destacar:

• Durant aquest trimestre s’ha signat un acord de col·labora-

ció amb els Lluïsos d’Horta. Per aquest acord, els socis

d’ambdues associacions tindran els mateixos avantatges

en les activitats a qualsevol de les dues entitats.

• També tenim el mateix tipus d’acord amb el Centre Moral

de Gràcia, el Cercle Catòlic de Gràcia i l’Orfeó Gracienc

com entitats del G6.

• Des del passat mes d’abril teniu vàries novetats en el ser-

vei de prèstec de pel·lícules en català en DVD. Per nens i

nenes trobareu “El Cid, la llegenda”, “Els Dalton contra

Lucky Luke”, “El gat sense por”, “La increïble, però certa,

història de la caputxeta vermella”, “La petita flauta màgi-

ca” i “Veïns invasors”. I per adults, trobareu noves i inte-

ressants estrenes com “Cortomaltés”, “El Coronel Macià”,

“El Mercader de Venècia”, ”El perfum, història d’un assas-

sí” i la sèrie completa “Hotel Fawlty”.

Per a més informació sobre aquestes ofertes i altres que es van

renovant, apropeu-vos a la secretaria dels Lluïsos de Gràcia.

S

Els Lluïsos d’Horta

39

Organitza:

Inscripcions

SOCIS: A partir del 6 de maig (a les 17h)NO SOCIS: A partir del 13 de maig (a les 17h)

Lluïsos de GràciaPl. Del Nord, 7-10. 08024 BCNTel. 93 218 33 72www.lluisosdegracia.cat

In ormacioBeques especials d’integració culturalper a immigrants:

Activitats d.ESTIU

casal d.estiu

als Lluisos de Gracia.08

EDATS: Infants nascuts des del 2005 fins al 1994 (3-14 anys)

DATES:del 25 de juny a l’1 d’agost (6 setem.)

del l’1 al 10 de setembre (2 setmanes)

HORARI:Matí: de 9 h a 14 h /Matí i tarda: de 9 h a 17hHi haurà els serveis opcionals d’acollida de 8 h a 9 h del matí i de menjador.

DATES: del 5 a l’11 de juliol (7 dies)

LLOC: Casa de colònies Sant Martí de Llèmena (El Gironès)EDATS: Nois i noies nascuts entre el 1991 i el 1995

colonies