C M Y CM MY CY CMY K

48

Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ en telecomunicació:“El Col·legi ha de ser un òrgan consultiu”

08

desembre 2009

Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic

17Missió SMOS concebuda per ‘telecos’ catalans

04Cap a l’enginyeria TIC integrada i de gestió

02

ANY 15 NÚMERO 48 12/2009

Edita:Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET)València, 84, local 1 bis 08015 BARCELONAT. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat

Consell de Direcció:Miquel Ramírez, degà del COETC Carles Martín, president de l’ACETGuillermo Canal, gerent del COETC/ACET

Comunicació i Publicitat:Mari Campañamari.campana@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Projecte de disseny i maquetació:Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat)

Fotografia i imatges:Ricard Novellas i Flickr

Col·laboradors:José Mª Caballero Alfred Causi Diego Cervantes Jordi Duch Beatriz GallardoJordi A. Jauset José A. LázaroXavier Miguélez Manuel Moralejo Juan Manuel Parra Josep PratJosé Carlos Ramos Joan Mª Ribes Josuè Sallent David Salleras Josep Segarra Óscar SuárezLaia Subirats Francesc Torres

Fotomecànica i impressió:Cevagraf, s.c.c.l.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els arti-cles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Sumari Pàg.

Editorial:Any nou… vida nova 3

Destacats:Cap a l’enginyeria TIC integrada i de gestió 4El COETC s’implica en la protecció contra els llamps 4Homenatge a Pedro Vicente 4Nova Junta Directiva de l’ACET 6II Campionats Esportius Intercol·legials (CEI) 6Visites a RTVE i TMB 6Recta final cap a ‘la Nit’ 6III Sopar de Nadal rialler i improvisat 6

Entrevista:Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ en telecomunicació:“El Col·legi ha de ser un òrgan consultiu” 8

Tecnologia:Xarxes FTTH de Nova Generació (I Part) 13

Mirador:Un satèl·lit molt especial contra el canvi climàtic 18

Al rescat de la Ciutat de la Justícia 20

Convergència de xarxes i qualitat de servei 22

Arbitratge de valor afegit en rapidesa i imparcialitat 26

Empresa i societat:‘Free’: Una porta a noves oportunitats 28

‘Inter nos’:El paper de la dona enginyera 32Actualització de la normativa d’ICT 33Què hem anat a fer a la NASA 34La meva experiència del XXè Fòrum Telecos 37

Ofertes comercials i serveis:Rafaelhoteles ens acull a preus molt especials 38

Calidoscopi:Moment musical entranyable a Praga 40

Publicacions 42

Tribuna:Cap on va la Societat de la Informació? 43

Sumari

TLC48-p.02 a 03 ok 15/12/09 15:38 Página 2

03

Any nou… vida nova

Editorial

ció del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació d’àmbitcatalà, i que suposarà l’inici d’una nova etapa per alsenginyers de telecomunicació. Un nou període que per-metrà establir una relació més directa i fluida amb lesAdministracions, gestionar tots els recursos generats aCatalunya, una relació més propera amb tot el col·lectiu imillorar la presència de la professió i de la institució entots els àmbits de la societat catalana.

La nova seu del carrer Alí-Bei està distribuïda en dosnivells. Una planta inferior que acull l’espai social, a mésde l’activitat de formació, i una altra de superior dedica-da a zona de treball i de reunions.

No cal a dir que esteu tots i totes convidats/des a visitar-nos i conèixer la nova seu, la vostra seu.

COETC/ACET

Pot semblar un tòpic començar l’editorial d’a-quest número de la revista, l’últim de l’any,amb una invocació de bons auguris tan cone-guda com és ‘Any nou, vida nova’, però no hiha dubte que en aquesta ocasió encaixa a la

perfecció. Tant és així, que el Col·legi i l’Associació s’hohan de prendre tan seriosament que els convé fer, decara a la propera Nit de Cap d’Any, un bon llistat de pro-pòsits de renovació per a l’any nou, ja que encetaran el2010 traslladant l’activitat a la nova seu del carrer Alí-Bei,59 de Barcelona.

L’activitat del Col·legi i l’Associació ha anat canviant d’ubi-cació al llarg dels primers anys de vida d’ambdues institu-cions, però sempre dins de Barcelona-ciutat. Es va comen-çar a desenvolupar primer al carrer París, després a AusiàsMarch i va continuar en uns despatxos a l’Escola TècnicaSuperior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona,per arribar finalment, coincidint amb la constitució de lademarcació del Col·legi, a l’actual seu del carrer València,84, la més consolidada fins ara de tota la història delCOETC/ACET, on ja portem vuit anys.

Sigui com sigui, ara el Col·legi Oficial i l’AssociacióCatalana d’Enginyers de Telecomunicació donen un pasendavant traslladant la seva activitat al carrer Alí-Bei, 59,concretament a un indret en propietat adquirit el passatmes de juliol. La maduresa de la professió a Catalunya,traduïda en una col·legiació superior als 1.500 professio-nals, més de 6.000 titulats, cinc Escoles Superiors, unaAssociació d'Enginyers amb més de 15 anys d'existènciai una Demarcació del Col·legi amb capacitat operativa(reflectida en el dia a dia de la Secretaria Tècnica i el Visatcol·legial), creada l’any 2000, permeten refermar les basesde creació d’una entitat de notable solidesa i amb unaconsiderable perspectiva futura.

Convé remarcar, a més, que es tracta d’un pas endavantper a ambdues institucions, que s’afegeix al de constitu-

Col·legi i Associacióencetaran el 2010traslladant l’activitat a lanova seu delcarrer Alí-Bei, 59de Barcelona

TLC48-p.02 a 03 ok 16/12/09 15:57 Página 3

04

Destacats

El COETC s’implica en laprotecció contra elsllamps

La jornada anual de celebració de Sant Gabriel, patró

de l’enginyer de telecomunicació, ens ha portat

enguany a l’auditori del Campus de la Comunicació

de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) per acostar-

nos al nou esquema docent del que ha de ser la futura Enginyeria

de Telecomunicació que ja es comença a perfilar. La taula de

ponents convidada amb aquesta finalitat estava encapçalada

Cap a l’enginyeria TICintegrada i de gestióJornada anual ‘Sant Gabriel 2009’

Les torres de telecomunicacions s’instal·len sovint en

zones de molt alt risc d’activitat elèctrica destructiva

per efecte dels llamps. Per analitzar aquest fenomen

atmosfèric i la protecció que requereixen les instal·lacions TIC

del nostre sector més vulnerables als seus efectes, el COETC

va organitzar de manera conjunta amb l’empresa INT, la jornada

‘Com protegir una torre de telecomunicacions sense morir en

l'intent’, que es va fer el passat dia 15 d’octubre a l’Escola

d’Administració Pública de Catalunya.

Encetada amb una breu al·locució de benvinguda a la

cinquantena d’assistents, a càrrec del degà del COETC, Miquel

Ramírez, a continuació va prendre la paraula Ángel Rodríguez,

director-gerent de INT i expert en protecció contra llamps, que

Lliurament de la placa commemorativa

a Pedro Vicente del Fraile

El passat 14 de setembre, el Consell del Colegio Oficial

de Ingenieros de Telecomunicación (COIT) va retre

homenatge al nostre company Pedro Vicente del

Fraile, per la seva dedicació com a conseller al llarg de 7 anys.

Per deixar-ne constància, el degà del COIT li va lliurar una

placa commemorativa. Des del COETC/ACET ens plau també

de felicitar-lo i expressar-li el nostre reconeixement.

Homenatge a Pedro Vicente

pel vicerector de la UPF, Miquel Oliver, que va inaugurar l’acte

celebrat el pasat dia 1 d’octubre amb una breu intervenció dedi-

cada a subratllar la immersió de ple d’aquesta universitat, a

partir del curs actual 2009-2010, en el nou model d’ensenya-

ment adaptat a l’Espai Europeu ‘Educació Superior (EEES),

establert en base a l’anomenat ‘Procés de Bolonya’. A conti-

nuació, va prendre la paraula el subdirector de l’Escola Superior

L’horitzó futur de l'Enginyeria de Telecomunicació ja es comença a entreveure a la UPF.La seva Escola Superior Politècnica ha incorporat per primer cop al nou curs acadèmicuna oferta docent en enginyeria TIC integrada i de gestió. Un pla d’estudis que vamconèixer de primera mà durant la jornada de Sant Gabriel, celebrada a l’auditori delCampus de la Comunicació d’aquesta universitat.

TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 4

05

COETC/ACET

va centrar la seva exposició en els parallamps convencionals,

de tipus Franklin, i la seva problemàtica. Acte seguit, va inter-

venir Javier Maldonado, enginyer expert en prevenció de riscos

laborals, que va fer un resum de la normativa actual en aquest

àmbit, per posar en evidència les greus contradiccions que

planteja i el buit tècnic legal que implica.

Fet el repàs dels aspectes més teòrics, INT va acabar presen-

tant la seva nova tecnologia de protecció contra els llamps,

anomenada parallamps desionitzador de càrrega electrostàtica

La jornada va congregar una

cinquantena d’assistents

COETC/ACET

Taula de ponents

Instant de la visita guiada pel Campus de

la Comunicació de la UPF

Politècnica (ESP-UPF) i també president de

l’ACET, Carles Martín, que es va adreçar al

centenar d’assistents amb un missatge enco-

ratjador centrat en la voluntat de l’Associació

que encapçala, de guanyar protagonisme en l’àmbit

universitari de les noves generacions de joves estu-

diants d’Enginyeria de Telecomunicació. Per aconseguir-ho,

va avançar la seva intenció d’activar diferents opcions orien-

tades a aquest objectiu futur i que tenen un mateix fil conductor

resumit en la necessitat de “millorar el nostre discurs”. Una

voluntat que s’hauria de traduir en capacitat d’optimitzar els

recursos de formació i ‘networking’ de què disposa l’ACET, per

promoure iniciatives de suport als joves enginyers en un moment

de greu crisi econòmica, a més d’activitats socials vinculades

estretament a l’actual entorn tecnològic (com ara les relacio-

nades amb la ‘tecnologia verda’), i de molts altres tipus.

El tercer ponent per ordre d’intervenció, el director de l’Escola

Superior Politècnica, Alejandro Frangi, va exposar de manera

molt extensa i detallada les particularitats de la nova oferta de

graus en enginyeria TIC, basada en estudis interdisciplinars

orientats a satisfer necessitats amb aplicacions pràctiques. El

nou disseny curricular aplega “tres nous graus en telemàtica,

informàtica, sistemes audiovisuals de telecomu-

nicació i gestió de projectes, concebuts de

manera integrada, en el sentit d’oferir

una base de formació comuna d’en-

ginyer TIC”. Es tracta d’un enfoc

acadèmic que respon, segons Frangi,

a “la necessitat de formar enginyers

amb competències transversals,

capaços d’afrontar la gestió de la inno-

vació i la direcció estratègica d'empreses,

i per tant de posicionar-se en llocs clau del

sector TIC”. Per refermar aquest punt de vista docent,

va assegurar que és l’unica manera d’afavorir el salt al mercat

de treball d’un altíssim percentatge de titulats.

Finalment, el degà del COETC, Miquel Ramírez, es va adreçar

als presents amb una breu al·locució de cloenda centrada, d’una

banda, en els interrogants que obre el projecte de Llei Òmnibus

en matèria d’activitats i serveis professionals i col·legials, i de

l’altra, en la necessitat de posar al professional col·legiat al bell

mig del centre d‘atenció del Col·legi, amb l’objectiu de refermar

el paper col·lectiu de l’enginyer de telecomunicació en la societat.

S’arribava així al tram final de la jornada, arrodonida amb

una visita guiada pel nou Campus de la Comunicació i culmi-

nada amb un còctel d’efecte estimulant de les relacions inter-

personals dels assistents.

(PDCE), que elimina, durant la formació de tempestes, el camp

elèctric d'alta tensió de la infraestructura on s’instal·la, i anul·la

així l'impacte del llamp, reduint riscos elèctrics i accidents.

Ja en el tram final de l’acte, els participants van poder

assistir a un petit taller pràctic de presa de contacte directe

amb el nou parallamps PDCE que proposa INT per a la

protecció de les torres de telecomunicacions, i amb unes

quantes puntes Franklin afectades per llampecs, a més de

diferents maquetes de simulació dels efectes dels llamps i

de producció d’energia electrostàtica.

Per agrair la presència de tots ells, els organitzadors van

regalar-los una còpia de l’informe elaborat per INT (‘Estudio

del comportamiento del rayo en la montaña, en un laboratorio

de alta tensión y en torres de telecomunicciones’), i un descar-

regador d’electricitat estàtica.

TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 5

06

Destacats

El passat 5 d’octubre es va constituir en Assemblea General

Extraordinària la nova Junta Directiva de l’Associació

Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET). La compo-

sició de la nova Junta és la següent:

Carles Martín Badell – President; Miquel Ramírez Martín –

Vicepresident; Ramon Palacio León – Secretari; Josep Bosch

Solsona – Tresorer; Manuel Moralejo Herrero – Vocal 1; Josep

Segarra Mullerat – Vocal 2; Antoni Picola Llobet – Vocal 3;

Enric Puig Martín – Vocal 4; Meritxell Bosch García – Vocal

5; Carles Salvadó Usach – Vocal 6; Pere Alemany Miralpeix

– Vocal 7; Albert Sitjà Bartrina – Vocal 8; Josep Pegueroles

Vallès – Vocal 9; Josep Mirabent López – Vocal 10

El passat 29 de setembre, coincidint amb Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació,

el COETC/ACET va organitzar una visita guiada a les instal·lacions de RTVE a Sant Cugat. Els

assistents van rebre la benvinguda de la directora del centre, Montserrat Abbad, de l’adjunt a Direcció,

Pedro Acosta i de la responsable de Relacions Públiques, Ana Villegas. Posteriorment, Acosta va guiar

els visitants al llarg del seu recorregut pel centre durant dues hores i a través dels estudis de producció,

centres de control i redacció, entre moltes altres dependències. L’altra visita recent, en aquest cas de

caire tècnic, ens va portar el passat 18 de novembre a les instal·lacions del centre de control de

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El seu responsable d’Arquitectura i Innovació Tecnològica de Negoci, Víctor Ribera,

va ser l’encarregat de guiar els assistents i explicar-los el funcionament de l’organització operativa, dels sistemes de seguretat, de

la megafonia i de molts altres aspectes relacionats amb les innovacions tecnològiques de la nova Línia 9 del Metro.

Ja en la recta final d’arribada a

la cita anual de referència del

sector TIC, la Nit de les

Telecomunicacions, la seva propera quinzena edició, prevista

per al proper 2 de març a l’Auditori de Barcelona i organitzada

per l’ACET/COETC, comença a escalfar motors. En aquesta

ocasió ‘la Nit’ centrarà l’atenció en l’evolució de la televisió, coin-

cidint amb l’encesa digital. Per això, a més de comptar amb la

participació del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), tindrà

també per primer cop format televisiu.

El passat 10 de desembre els telecos vam gaudir del III Sopar

de Nadal celebrat un any més a la sala Top City del Princesa

Sofía, amb prop d’un centenar d’assistents, en un ambient distès

amenitzat amb humor. La gran protagonista la vetllada va ser la

improvisació amb l’actuació d’ImproShow, on uns quants actors

anaven destil·lant gags a partir d’unes poques paraules sugge-

rides de manera casual pels assistents en el mateix moment de

la seva arribada a l’hotel. Com a resultat de tot plegat, el ‘show’

va acabar sent memorable en participació, implicació i exaltació

riallera i festiva de tots els presents.

II Campionats EsportiusIntercol·legials (CEI)

Visites a RTVE i TMB

Recta final cap a ‘la Nit’ III Sopar de Nadal rialler iimprovisat

Nova Junta Directivade l’ACET

Culminada amb un notable èxit d’acollida i participació, la

primera edició dels I Campionats Esportius Intercol·legials

(CEI) té garantida la seva continuitat. De fet, ara com ara ja

s’estan preparant els II CEI, que començaran el proper mes de

març i presentaran algunes novetats. Concretament, s’han incor-

porat dos esports nous, el pàdel i una cursa de 10 Km de reco-

rregut al llarg del front marítim barceloní, que s’afegeixen als

inicials de futbol sala, tennis taula, tennis i golf. A més, s’ha afegit

a l’organització el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. I per

últim, els campionats de tennis i pàdel es concentraran en un

cap de setmana amb l’objectiu de fer-los més assequibles per

a les agendes dels participants. Com en la primera edició, la

celebració dels II CEI culminarà amb el lliurament de trofeus i el

sorteig de regals posterior per a tots els participants, el dia 10

de juny, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.

No t’ho pensis més i vine a practicar esport!!

TLC48-p.04 a 06 ok 15/12/09 13:07 Página 6

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 7

08

‘El colegio ha de ser unórgano consultivo’‘El colegio ha de ser unórgano consultivo’

mpecemos por recordar la etapa previa a su

dilatada y prestigiosa trayectoria docente en

Ingeniería de Telecomunicación en la ETSETB-

UPC, culminada con su reciente jubilación.

¿Qué le impulsó a cursar esta ingeniería? ¿Tenía verda-

dera vocación de ‘teleco’?

El verdadero impulsor de mi vocación fue mi padre, que era

farmacéutico de profesión en la localidad de Esquivias (Toledo),

tenía profundos conocimientos de física y era un gran aficio-

nado a la radio y a la electrónica. La experiencia de ver y vivir

en casa el intercambio de informaciones con otros radioaficio-

nados despertó en mí el interés por las telecomunicaciones

y me incitó a estudiar esta ingeniería, a pesar de lo duro que

era el ingreso en la Escuela. Antes de terminar mi enseñanza

secundaria (7 cursos más la reválida), que estudié por libre en

mi pueblo con mi padre como profesor, ya había montado un

amplificador de audio y un receptor de radio.

¿Cómo transcurrieron sus años de ‘Escuela Superior’

(carrera universitaria) y qué impresión general le causaron?

En aquel entonces (primeros cincuenta), cuando las carreras

de ingeniería se impartían en ‘Escuelas especiales’ que depen-

E

Entrevista

Impulsor y dinamizador de la vida académica, colegial y profesional de nuestro sector,Pedro Vicente del Fraile se ha erigido en un referente de excepción para todo el colec-tivo, del que ha sido pionero también en materia de acercamiento Universidad-Empresa.Concretamente, en calidad de subdirector de Relaciones con las Empresas en laETSETB-UPC durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000), propició una esca-lada exponencial del número de becarios contratados por compañías de la industriade las telecomunicaciones.

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 8

09

Pedro Vicente del Fraile,‘primus inter pares’ en

telecomunicación

dían de los distintos ministerios, la única de Ingeniería de

Telecomunicación de España estaba en Madrid. Las ingenie-

rías constaban de dos partes: una era el ingreso y la otra los 5

cursos de carrera. La preparación para el ingreso se realizaba

fuera del ámbito de la Escuela, normalmente en academias parti-

culares especializadas. La duración media empleada para el

ingreso en la Escuela era de 5 años y en los cinco cursos poste-

riores, salvo excepciones, solía emplearse otros 5 años más.

¿Qué le resultó más útil de todo lo aprendido para iniciarse

en el mercado de trabajo como profesional de la Ingeniería

de Telecomunicación?

Aunque el diseño de los circuitos electrónicos integrantes de

la radio y la televisión fue imprescindible, quizás lo que más me

ayudó fueron las prácticas, que como becario, hice en Standard

Eléctrica, en su fábrica de tubos de imagen para la televisión.

Allí adquirí conceptos de fabricación en serie, tolerancias mecá-

nicas, controles de calidad, tendencia a sacar un producto con

“cero defectos” y su coste, cosa que en la escuela nadie expli-

caba entonces y ahora se sigue explicando muy poco.

Vayamos al punto de partida de su trayectoria profesional

¿Cómo y dónde enlazó la formación con la profesión?

Tras el ingreso en la Escuela, mi primer trabajo fue como profesor

en una academia de Madrid de preparación para el ingreso en

la Escuela Oficial Superior de Ingenieros de Telecomunicación,

donde impartía física y análisis matemático, al tiempo que cursaba

los 5 cursos de la carrera en la Escuela. Terminada la carrera,

en el año 1961, empecé a trabajar en la empresa Iberia Radio

y Televisión, en Barcelona, en la que estuve dos años como

director de fábrica de radio, al cabo de los cuales pasé al labo-

ratorio como jefe de proyectos y en este puesto estuve hasta

el año 1966, cuando me incorporé a Copresa, una compañía

de la rama de componentes del grupo Philips.

Algunos aspectos destacados del periodo de mi estancia en

Iberia Radio son la introducción en TV del sincronismo de líneas

indirecto mediante PLL y del sincronismo de cuadro antidesli-

zante. En radio, se sustituyeron las válvulas por los transistores.

Todas estas mejoras impulsaron a Iberia Radio a encabezar el

mercado de ventas. Cabe destacar también que en 1964 ya

habíamos diseñado dos monitores experimentales de TV-Color,

uno con el sistema PAL y el otro con el sistema SECAM.

¿A partir de qué momento empieza su carrera docente

universitaria y en qué circunstancias?

En 1970, se concede la creación de una Escuela de Ingeniera

de Telecomunicación en Barcelona. En esta fecha podríamos

decir que comienza mi participación en la Escuela, con la

búsqueda de un local, de un director, de profesores con expe-

riencia, la confección de programas, etc. Yo siempre digo que

soy más antiguo en la Escuela que la propia Escuela.

El 23 de noviembre del 1971 tuve el honor y la suerte de dar

la primera clase de la Escuela (concretamente, en un edificio

de Terrassa situado en la Avda. del Caudillo nº 331), en la que

todos estábamos de pie, porque todavía carecíamos de sillas

y mesas. Y es que las clases empezaron contra viento y marea,

gracias al empuje y decisión del director Ricardo Valle Sánchez

y a la inestimable colaboración de los profesores Jaume Herranz

y Ramón Pallisa.

¿Qué se encontró a su llegada a las aulas universitarias

en calidad de docente y qué obstáculos debió sortear

para realizar esta labor en condiciones más o menos

idóneas, teniendo en cuenta que contribuyó decisiva-

Los profesores ‘pura sangre’ todavía no saben muy biensi las fábricas se construyen con ladrillos o conrotacionales y laplacianas

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 9

10

Entrevista

Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ entelecomunicación

mente a poner en marcha la Escuela

de Ingeniería de Telecomunicación

de Barcelona (ETSETB-UPC)?

Los primeros años fueron de gran preca-

riedad económica: algunos compañeros

y yo cedíamos gran parte de nuestro

sueldo en apoyo a la sostenibilidad de

la Escuela. Otro inconveniente era el

trabajar en Barcelona y tener que despla-

zarte a Terrassa para impartir clases y

prácticas. Otro obstáculo más fue tener

que superar las trabas impuestas por

un grupo de profesores a los que vení-

amos de la industria, y que aún sigue

siendo causa de la escasa relación exis-

tente entre la Universidad y la Empresa.

Y es que los profesores ‘pura sangre’

todavía no saben muy bien si las fábricas

se construyen con ladrillos o con rota-

cionales y laplacianas.

¿Cuál fue su evolución como docente,

en paralelo a la de la propia Escuela

de ‘telecos’ en la que ejerció hasta

su jubilación?

A partir de 1971 y bajo la dirección de

Ricardo Valle, en la Escuela se empe-

zaron a impartir las enseñanzas corres-

pondientes a la Ingeniería Superior de

Telecomunicación, empezando con los

cursos de 1º y 2º. Yo en aquel año di

Electrónica I (curso 2º), como ‘profesor

encargado de curso’. En el curso 72/73,

di Electrónica II (curso 3º), como ‘profesor

adjunto’. Monté el laboratorio de

Electrónica Básica y organicé las primeras

prácticas. En verano de 1974, la Escuela

se traslada a Barcelona, a un edificio

compartido con el Instituto de la Mujer

en la C/ Sant Pere més baix. A partir de

1975, imparto la asignatura de ‘Televisión’

como ‘profesor agregado interino’ hasta

el 1984 y como ‘profesor titular’ a partir

de 1985. Ejercí como profesor, con dedi-

cación parcial hasta 1991 y a partir de

esta fecha como profesor a tiempo

completo hasta mi jubilación.

De todo lo acontecido a lo largo de

su destino profesional en la ETSETB-

UPC, ¿qué considera más provechoso

para su trayectoria académica?

El haber sobrevivido a las tentativas de

quedarse con la docencia de ‘Televisión’

por parte de un grupo de profesores de

muy dudosa eficiencia y así, en mi jubi-

lación, haberla podido dejar en manos

de una persona íntegra y muy impuesta

en la materia como es José Ramón

Casas. Muy provechoso ha sido el

haberme auto-obligado a explicar, deta-

lladamente y con antelación suficiente,

todas las tecnologías introducidas en el

campo de la televisión, desde los años

cincuenta hasta nuestros días, inclu-

yendo el paso de la TV analógica a la TV

digital, con sus sistemas de compresión

(MPEG-2 y MPEG-4) y de corrección de

errores. Muy provechoso sin duda ha

sido el haber trabajado con el director

Antonio Elías (fuente de buenas ideas)

y su equipo directivo, en especial Francesc

Torres Torres y Elisa Pla.

Cuando llegó a la jubilación en 2004,

recibió el Premio de Honor correspon-

diente a la novena edición de los

Premios Salvà i Campillo, en recono-

cimiento a su trayectoria profesional.

¿Interrumpió a partir de este momento

su dedicación a la profesión o la cana-

lizó por otros medios, como por ejemplo

colegiales y asociativos, entre otros?

Efectivamente, interrumpí mi dedica-

ción a excepción del Colegio y la

Asociación. También intento mante-

nerme al día asistiendo a mesas redondas,

conferencias y cursos, y por supuesto

a través de Internet.

Vayamos pues a su meritoria labor

colegial y asociativa en el COETC y la

ACET (además de la correspondiente

al COIT y a la AEIT), resumida en el

alto grado de responsabilidad asumido

en ambos casos, concretamente como

vicedecano y vicepresidente, respec-

tivamente ¿cuál es su balance de la

tarea realizada por el COETC/ACET a

lo largo de todos estos años de mayor

o menor implicación por su parte?

El balance de la tarea llevada a cabo

Acercamiento Universidad-EmpresaEn cuanto a su otra faceta profesional, la de gestor académico, ¿cómo transcurrió su etapa de subdirector de la

ETSETB-UPC y qué aspectos contribuyó a priorizar?

En 1994, me nombran subdirector de Relaciones con las Empresas, bajo la dirección del catedrático Antonio Elías Fusté,

cargo que ocupé durante dos candidaturas consecutivas (1994-2000). En este periodo tuve numerosos contactos con la

Industria, logrando que el número de becarios en empresas pasase de 20 a 752, al tiempo que se establecieron relaciones

con muchas compañías. En 1995, se organiza la Comisión de Relaciones Universidad-Empresa (CRUE) y se redacta un

borrador del Reglamento para el reconocimiento de créditos de Libre Elección para becarios en empresas.

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 10

1111

I+D del teletexto español nivel 1 1/2

¿Cuál fue su contribución concreta a la investigación y desarrollo del

teletexto, que hoy incorporan todos los receptores de televisión?

En la segunda mitad de la década de los 70, aparecen en Inglaterra dos

sistemas de teletexto como ayuda a los sordos. Estos dos sistemas se refun-

dieron en uno que se llamó Prestel. Este sistema sólo manejaba 96 carac-

teres y atributos serie (pérdida de un espacio en los cambios de color y tamaño).

Con 96 caracteres se podía escribir en inglés (idioma sin acentos) pero un

idioma como los de la Península Ibérica con caracteres acentuados y signos

de apertura de interrogación y admiración, se hace casi imposible. En Francia,

aparece el sistema Didon que maneja caracteres acentuados y atributos para-

lelos, pero para España era prohibitivo por su elevado precio. Por otra parte,

el gobierno español exigía un teletexto que manejase los idiomas del Estado

(castellano, catalán, gallego y eusquera). La solución era desarrollar un sistema

con ampliación de repertorio de caracteres y cuyo precio fuera asequible.

Este sistema fue desarrollado en los laboratorios de Copresa bajo mi direc-

ción, con la colaboración del ingeniero de telecomunicación Pedro Barrera,

y se denominó teletexto español nivel 1 1/2 y manejaba 128 caracteres, con

lo que se puede escribir casi correctamente en los idiomas de la Península

Ibérica y además es ‘up-down’ compatible con los sistemas del nivel 1, es

decir, puede adquirir información codificada en estos sistemas.

por el COETC/ACET puede conside-

rarse, en mi opinión, francamente pobre.

Un alto porcentaje de los profesores de

la Escuela no están colegiados y una

máxima parte de los nuevos titulados no

se colegian, porque no sabemos contestar

a la pregunta ¿Qué me da el colegio?

Tenemos muy poca relación con asocia-

ciones industriales como ANIEL,

SECARTYS, ASIMILEC, etc. No interve-

nimos ni en la normalización ni en la

implantación de nuevos sistemas como

la TDT, el DAB o la TV sobre móvil. Los

contactos con los organismos guberna-

mentales sólo sirven para salir en la foto.

He de descartar de esta crítica a la

‘Comisión para el ejercicio libre de la

profesión’ y a la ‘Comisión para la Nit’.

Como inspirador del acontecimiento

anual de referencia para todo el colec-

tivo, ‘La Nit de les Telecomunicacions’

¿qué le impulsó a llevarlo a cabo y cómo

valora su resultado global, resumido

en 14 ediciones sucesivas hasta hoy?

Para darle continuidad a la cena anual

que Boixareu Editores organizaba en

Barcelona, el COETC/ACET empezó a

celebrar también anualmente ‘La Nit de

las Telecomunicaciones’. Los organiza-

dores éramos Antonio Elías, Carlos Martín

Badell y yo mismo, asistidos siempre por

el incombustible José Mompín Poblet,

sin cuya ayuda ‘la Nit’ no hubiera tenido

el éxito que tiene. Antonio Elías implantó

los Premios Salvà i Campillo en honor a

este pionero de las telecomunicaciones.

Año tras año, ‘la Nit’ se ha ido transfor-

mando en la cita anual de todos los rela-

cionados con el sector de las telecomu-

nicaciones, la electrónica y la informá-

tica. He de decir, que sin la aportación

de las empresas colaboradoras esto no

hubiera sido posible. Nuestra ‘Nit’ ha

servido de referencia para otras demar-

caciones que desde hace un tiempo

vienen celebrando un encuentro anual

de este tipo.

¿Qué opinión le merece el proceso

actual de reconversión territorial del

COETC, cuya culminación debería

propiciar la creación del Colegio catalán

de ‘telecos’?

Me parece prematuro y, dada la delicada

situación actual del COIT, posiblemente

inoportuno y con cierto riesgo econó-

mico, pudiendo llevar al COETC a endeu-

darse con pocas posibilidades de repo-

sición. A mi parecer, se está tomando

una decisión compulsiva de evolución

demasiado rápida y, tal vez, poco medi-

tada. Ojalá todo salga bien y los posi-

bles prestamistas sepan condonar la

deuda y los operarios sepan apretarse

el cinturón. Otra acción cuestionable es

la de incitar a las demás demarcaciones

a seguir por el mismo camino con la

misma celeridad y precipitación.

¿Cuáles son a su juicio los principales

retos a los que debe hacer frente nuestra

organización colegial y asociativa?

De entrada, evitar que el conjunto

COETC/ACET se transforme en una

especie de oligarquía bicéfala. Asimismo,

en vez de presentar hechos consumados

y a toro pasado, debería utilizar los miem-

bros más idóneos de sus directivas (bien

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 11

12

Entrevista

Pedro Vicente del Fraile, ‘primus inter pares’ entelecomunicación

formando comisiones o encargando

trabajos para intervenir en nombre del

COETC/ACET), para prestar ayuda a

otros estamentos, para sentar bases o

bien para defender a la profesión con

justicia y autoridad. Todo ello, con el obje-

tivo de transformar el Colegio en un

órgano consultivo de prestigio, al que

recurra la Administración y la Industria.

¿Qué valoración le merece el sector

español de las telecomunicaciones?

Como usuario, creo que estamos a nivel

europeo, con coberturas casi totales y

empezando a utilizar la fibra óptica hasta

el hogar (FTTH), aunque los disposi-

tivos que utilizamos suelen provenir del

extranjero. Esto en gran parte es debido

a la falta de investigación en nuestra

industria privada y la poca conexión

Universidad-Empresa.

Desgraciadamente, todavía existe el

dicho ‘que inventen ellos, a nosotros

ya nos lo enseñarán’. Afortunadamente,

esta expresión está en trance de desapa-

recer pues las autoridades y las empresas

parece que se han dado cuenta que si

no se fomenta y se subvenciona debi-

damente la investigación nos queda-

remos en fuera de juego.

¿Qué perspectivas de desarrollo futuro

augura a nuestro sector en los ámbitos

catalán y español?

No tengo ninguna duda que si la Industria

comparte las cuestiones de I+D+i con

la Universidad y las aprovecha, se creará

un puesto relevante en la Unión Europea.

Evidentemente los gobiernos han de

propiciar este fenómeno.

El denominadoteletexto españolnivel 11/2 fuedesarrollado enlos laboratoriosde Copresa bajomi dirección

J. Duch

Curriculum vitaePedro Vicente del Fraile es doctor ingeniero de Telecomunicación y cole-

giado número 544. Empezó su carrera profesional en 1961 en la empresa

Iberia Radio, donde ocupó los cargos de Jefe de la División de Radio y

Jefe del Laboratorio, sucesivamente. En 1967 se incorporó a la empresa

Copresa, del grupo Philips, también como Jefe de los Laboratorios. En

1978 ascendió a Asesor Técnico de Dirección de la misma empresa, dedi-

cándose al estudio y promoción de nuevas tecnologías, en especial las

relacionadas con la televisión y el teletexto. Ejerció de director de la revista

Miniwat y publicó más de 60 artículos en ésta y otras publicaciones. Ha

sido profesor titular de la UPC, subdirector de la ETSETB-UPC y es miembro

del Consejo Asesor de Mundo Electrónico y del Consejo del COIT. Asimismo,

fue miembro del Comité Organizador de Expotrónica, de la Junta Directiva

de ANIEL y presidente tanto del Grupo II como de la Comisión de Tecnología,

Normalización y Homologación de la misma asociación. A nivel europeo

colaboró estrechamente con la EECA (European Electronic Components

Manufacturer Association) y la EACEM (European Association of Consumer

Electronics Manufacturers), en calidad de miembro del Comité de Dirección

de ambas organizaciones. Ha ejercido de vicedecano del COETC y de

vicepresidente de la ACET.

¿Cómo ve el horizonte académico

y profesional de los ingenieros de

telecomunicación catalanes y espa-

ñoles, desde la perspectiva del Es-

pacio Europeo de Educación Supe-

rior (EEES), fruto de la Declaración

de Bolonia?

La creación del ‘crédito’ como unidad

de medida del trabajo académico en

todo el EEES, permite la comparación

de la calidad de enseñanza de los

distintos centros y esto a su vez conlleva

la homologación de las competencias

de los ingenieros procedentes de cual-

quier parte, facilitando así la libre circu-

lación y empleo en Europa a nuestros

ingenieros como profesionales acredi-

tados por el título expedido por nues-

tras Escuelas. En la ETSETB-UPC se

imparten en estos momentos dos

‘grados’ y a partir del 2010 se impar-

tirán otros tres más.

TLC48-p.07 a 12 ok 15/12/09 13:02 Página 12

TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 13

Tecnologia

14

Xarxes FTTHde Nova Generació (I Part)

El trànsit a Internet està creixent contínuament i ja

supera a bastament el de veu per commutació de

circuits, que està sent substituïda per Veu sobre IP

(VoIP). Les aplicacions IP més usuals són: VoIP,

IPTV, pàgines web, xarxes d‘emmagatzematge en àrea, jocs

en xarxa i Peer-to-Peer (compartició d’imatges, música i vídeo).

Les característiques típiques que han de ser ateses per la

xarxa Internet, en ample de banda i Qualitat de Servei (QoS),

varien segons l’aplicació. Les velocitats de transmissió van

dels pocs kb/s per a la veu amb baixes pèrdues i baixa latència,

fins als 100 Mb/s amb qualitat best-effort per al Peer-to-Peer.

El vídeo varia el seu ample de banda segons que la definició

sigui estàndard (SDTV) o bé alta definició (HDTV) i precisa baixa

variació de latència (jitter) (TTaauullaa 11).

Les xarxes d’accés són el tram final que connecta els

usuaris a la xarxa Internet. Poden ser de tres tipus segons el

mitjà de transmissió emprat: sense fils, coure i fibra. Worldwide

Interoperability for Microwave Access (WiMAX) (802.16) és

l’estàndard per a les xarxes d’accés radio, amb una velocitat

de 70 Mb/s i un abast de només 5 km, però compartida per

múltiples usuaris, essent llavors incapaç de proveir serveis del

tipus IPTV; i encara que es preveu la seva evolució a 1 Gb/s,

l’accés ràdio està sotmès a interferències i problemes de propa-

gació, essent difícil garantir QoS. La telefonia mòbil també

evoluciona des del 3G amb Long Term Evolution (LTE), amb

velocitats de pic de baixada de 100 Mb/s, fins al 4G que asso-

lirà 1 Gb/s, però sempre resten els problemes de propagació,

sobretot en interiors.

L’altra mitjà disponible és el coure, i més concretament la

tecnologia xDSL (x Digital Subscriber Line) sobre parell bifilar,

que usa una arquitectura Punt-a-Punt (P2P), amb les seves

principals variants asimètrica ADSL i d’alta velocitat VDSL.

Però aquesta tecnologia està limitada pel soroll, aleshores

velocitats de desenes de Mb/s s’aconsegueixen només per

a distàncies de centenars de metres. Un altre mitjà en coure

és el cable coaxial, però no és immune a les interferències ni

a les condicions d’humitat i soroll.

Finalment, el mitjà de més gran ample de banda i més

immune al soroll i interferències és la fibra òptica (FO), essent

la fibra òptica a casa (FTTH) la millor aposta de futur per a

l’accés residencial, doncs amb dispositius de commutació

òptica més madurs possibilitarà xarxes totalment òptiques,

per tant la FO és preferida en un nou desplegament.

En un accés FTTH s’utilitzen les Xarxes Òptiques Passives

(Passive Optical Networks-PONs) sense cap equip actiu en

planta externa. D’aquesta manera, el manteniment és més

econòmic que en una xarxa amb dispositius alimentats elèc-

tricament en planta externa i a més la transmissió i formats

de modulació són transparents, permetent actualitzacions

de forma molt simple. Les PONs poden usar dues topolo-

gies: P2P, amb una FO dedicada entre l’usuari i la central

(CO) (FFiigguurraa 11) o Punt-a-Multipunt (P2MP), amb FO compar-

Les Xarxes Òptiques Passives (Passive Optical Networks-PONs) són el sistema d’accésper fibra òptica a la llar (Fiber To The Home-FTTH) més important per donar servei a lesactuals i futures necessitats de transmissió dels usuaris residencials, que ja es podenestimar en desenes de Mb/s. Es revisen aquí les raons de la importància de les PONs,a més dels estàndards GPON i EPON que s’estan desplegant actualment.

TTaauullaa 11.. Comparativa de les

característiques de les aplicacions

en la xarxa Internet

TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 14

15

tida per un conjunt d’usuaris (FFiigguurraa 22). En P2MP una única

FO serveix N usuaris, la fibra es porta fins a la proximitat dels

usuaris i allà es fracciona amb un dispositiu òptic passiu. La

topologia P2P té un cost addicional respecte a la P2MP en

desplegament de fibra en planta externa, repartidors en

central i consum de potència. Per tant, en mercat, la implan-

tació PON és majorment del tipus P2MP, i ens referirem a

aquesta topologia.

En una PON P2MP una FO surt d’un equip en CO

anomenat Terminació de Línia Òptica (Optical Line Terminal-

OLT) i un dispositiu passiu divisor/combinador de potència

òptica (splitter/combiner) segrega la FO en N fibres en una

topologia en arbre, fins a arribar als usuaris finals, on l’equip

de recepció és la Unitat de Xarxa d’Usuari (Optical Network

Unit-ONU). La funció de divisor es pot realitzar en sèrie en

vàries etapes de splitting, de forma que l’arquitectura s’adapta

a la distribució dels usuaris. Les dades de baixada OLT-ONU

es transporten en una longitud d’ona, que es distribueix a

través de l’splitter a totes les ONUs. Per a la pujada de dades

ONU-OLT s’usa una longitud d’ona diferent per a no inter-

ferir en la baixada i l’splitter combina les transmissions cap

a l’OLT. Una característica de l’arquitectura P2MP és la

capacitat de gestionar el tràfic segons les necessitats dels

usuaris a través d’una assignació dinàmica de l’ample de

banda (Dynamic Bandwidth Allocation-DBA). El protocol de

control d’accés al medi (MAC) DBA també ha de coordinar

les transmissions de les ONUs de forma que arribin a l’OLT

sense col·lisions. Degut a que la baixada es reb per totes

les ONUs, s’habilita un mecanisme d’encriptació per a garantir

la privacitat de les comunicacions, que sol ser l’Advanced

Encryption Standard (AES), amb una clau per a cada ONU.

El trànsit de baixada (downstream) es fa en la banda de

1480-1500 nm i el de pujada (upstream) en la banda de

1260-1360 nm. La banda de 1260-1360 nm permet utilitzar

làsers de baix cost sense estabilització de temperatura del

tipus Fabry-Pérot a les ONUs. Els divisors de potència 1:k,

on k és múltiple de 2 (2, 4, 8, 16, 32, 64), es poden combinar

fins a fer una partició màxima total N de 32 o 64, segons

l’estàndard utilitzat i la distància OLT-ONUs, que pot ser fins

a desenes de km.

Els estàndards actuals que despleguen pels operadors

en planta són el Gigabit-capable PON (GPON), especificat

en la sèrie G.984.x de la Unió Internacional de

Telecomunicacions (UIT) des de l’any 2003, i amb veloci-

tats de baixada de 1244 i 2488 Mb/s i de pujada de 155,

622, 1244 Mb/s; i el Ethernet PON (EPON) (802.ah), rati-

ficat per l’Institute of Electrical and Electronic Engineers

(IEEE) l’any 2004, essent una extensió del treball fet pel

comitè Ethernet in the First Mile (EFM), proporcionant una

velocitat efectiva bidireccional de 1 Gb/s.

Comparativament, l’estàndard EPON és similar al GPON

a nivell de velocitats de transmissió, però no ofereix les capa-

citats de gestió d’aquest darrer i té menor eficiència en trans-

missió, i es considera EPON com una solució de baix cost.

Addicionalment, els requeriments dels dispositius en EPON

són menys crítics que en GPON, cosa que fa que la solució

EPON sigui més econòmica que l’equivalent GPON i és la

tecnologia que s’està desplegant principalment a països

asiàtics com al Japó i Corea. No obstant, a Europa els opera-

dors estan desplegant GPON, que encara que més costós,

té millor rendiment i es proveït, entre d’altres, pels fabricants

Alcatel-Lucent, Tellabs i Huawei. Es pot veure una descripció

més detallada d’aquests dos estàndards en el número 38

de la revista Telecos.

FFiigguurraa 11.. Topologia de la xarxa desplegadaFFiigguurraa 11.. PON amb arquitectura Punt-a-Punt (P2P) FFiigguurraa 22.. PON amb arquitectura en arbre Punt-a-Multipunt (P2MP)

TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 15

Tecnologia

16

Xarxes FTTHde Nova Generació (I Part)

FFiigguurraa 33. Encaminament en un AWG de 1 x

N ports amb periodicitat FSR

WDM-PONLes PONs amb splitter presentades anteriorment es poden

anomenar TDM-PONs, ja que usen TDM amb només dues

longituds d’ona, compartides per múltiples usuaris. L’increment

del nombre d’usuaris i de velocitats està limitat pel power

budget. Per a superar aquest inconvenient, les noves PONs

de FTTH de Nova Generació (NG-FTTH) fan ús de WDM,

emprant múltiples longituds d’ona en les bandes C (1530-

1560 nm) i L (1565-1595 nm).

Per a distribuir les longituds d’ona als usuaris es pot

usar el dispositiu Arrayed Waveguide Grating (AWG) en

planta externa, que és selectiu en longitud d’ona amb baixes

pèrdues, independentment del número d’usuaris connec-

tats. Un AWG té una pèrdua òptica d’uns 5 dB, 12 dB menys

que un splitter de 32. L’AWG en planta situat pròxim als

usuaris té 1 x N ports i encamina N longituds d’ona de la

central cap a cadascun dels usuaris, de manera que cada

usuari té una longitud d’ona associada per a comunicar-se

amb l’OLT, creant una connexió virtual P2P, mantenint encara

una important reducció de cost pel fet de compartir una

fibra òptica amb N usuaris. El dispositiu està construït amb

una matriu (array) de guies d’ona (waveguide) amb fases

òptiques incrementals, de manera que cada increment de

fase es correspon amb una guia, connectada a un port de

sortida. Llavors, per cada port de sortida només surt una

longitud d’ona, en la que es produeix una interferència cons-

tructiva. Quan la fase arriba a 2 , el dispositiu té un compor-

tament periòdic (en longitud d’ona); el període s’anomena

Free Spectral Range (FSR) (Figura 3). Els AWGs en planta

externa han de ser atèrmics, de manera que no precisin un

estabilitzador de temperatura alimentat amb corrent DC,

emperò diferents AWGs atèrmics s’han demostrat, fabri-

cats sigui mitjançant la incorporació de resines especials o

amb compensació mecànica.

Per tal de tenir un accés bidireccional full-duplex, amb

diferents longituds d’ona en una única fibra, es poden usar

dues longituds d’ona de FSR diferents, un FSR de baixada

i un altre de pujada.

José A. LázaroDoctor en ciències físiques i professor a la UPCInvestigador al GCO de la UPC

Josep SegarraVocal Junta ACETDoctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPCInvestigador al GCO de la UPC

Josep PratCol·legiat núm. 3.653Professor catedràtic de la UPCGrup de Comunicacions Òptiques (GCO)

TLC48-p.13 a 16 ok 15/12/09 13:18 Página 16

TLC48-p.17 a 19 ok 15/12/09 13:21 Página 17

Ben aviat es disposarà d'unregistre complet a escalaglobal de la salinitat delsoceans i de la humitat delterreny, dos variables fona-mentals per al coneixementdel clima de la Terra. Aixòes farà realitat amb l’ajutdel satèl·lit SMOS (SoilMoisture and Ocean Salinity),posat en òrbita el passat dia2 de novembre amb l’ob-jectiu de portar a terme laprimera missió espacial ambaquesta finalitat, i la primeratambé coliderada per‘telecos’ catalans.

Satèl·lit SMOS en òrbita

La missió espacial SMOS s’emmarca en el conjunt de sensors del programa

d’observació de la Terra anomenat “Planeta viu” de l’Agència Europea

de l’Espai (ESA), que té com a objectiu la millora en la comprensió del

funcionament del sistema Terra i l’impacte de l’activitat humana en els

processos naturals. SMOS és el segon ‘explorador de la Terra’ (Earth Explorer)

d’aquest programa desprès de GOCE, ja operatiu i orientat a la mesura del camp

gravitatori terrestre. Està previst que en els propers anys arribin quatre ‘exploradors’

més que mesuraran paràmetres com ara l’extensió de la capa de gel, el camp

magnètic terrestre, el vent o els núvols.

La missió SMOS és una de les més innovadores que s’han dut a terme en obser-

vació de la Terra. A pesar de la seva rellevància científica, la humitat i la salinitat no

havien estat mai mesurades periòdicament i globalment degut a la dificultat tecno-

lògica que això suposava. La utilització de la radiometria per a obtenir paràmetres

geofísics és coneguda des de fa molts anys i utilitzada habitualment per mesurar

temperatura, vapor d’aigua atmosfèric, vent sobre l’oceà, extensió de la capa de

gel, etc. L’any 1974 SkyLab va demostrar la viabilitat de calcular la humitat i la sali-

nitat des de l’espai a partir de mesures radiomètriques en banda L (1,4 GHz). Però

per a la mesura radiomètrica a tan baixa freqüència i amb els requeriments de reso-

lució espai-temporal necessaris cal utilitzar antenes molt grans i amb capacitat de

moviment exploratori relativament ràpid. Aquesta ha estat la principal limitació que

ha impossibilitat aquest tipus d’observacions fins ara.

Tecnologia punta MIRASSMOS ha superat aquest repte tecnològic mitjançant la utilització d’una tècnica

nova anomenada radiometria interferomètrica, heretada de les tècniques de síntesis

que fan servir els radioastrònoms per mesurar galàxies i altres cossos celestes llu-

nyans. Es tracta de l’instrument MIRAS, format per una estructura mecànica en forma

de Y, amb tres braços d’una llargada aproximada de 4 metres i una part central en

forma hexagonal. Aquesta estructura té repartides un total de 69 antenes relativament

petites que capten simultàniament la radiació que prové de la Terra. Es combinen tots

els senyals rebuts i amb un algorisme matemàtic es converteixen en mapes de ‘tempe-

ratura de brillantor’, que és el paràmetre emprat en radiometria per al·ludir a la potència

Un satèl·lit moltespecial contra elcanvi climàtic

‘Telecos’ catalans, al capdavant dela missió espacial SMOS

18

Mirador

TLC48-p.17 a 19 ok 16/12/09 15:58 Página 18

19

de radiació tèrmica dels cossos. Amb

aquest procediment, cada 1,2 segons

MIRAS genera una imatge d’una àmplia

zona de la terra (uns 1.000 x 1.000 km2)

situada sota la seva trajectòria. En aquesta

imatge, les zones de terra seca són més

brillants que les de terra humida. Al seu

torn, aquestes darreres ho són més que

l’aigua dolça i, finalment, les zones menys

brillants són les d’aigua salada. En el

període de temps de mesura el satèl·lit

ha recorregut només uns 7 km i, per tant,

la següent ‘fotografia’ té un grau de sola-

pament molt elevat amb la primera.

D’aquesta manera s’aconsegueix millorar

la resolució per mitjà de promitjos d’imatges

consecutives. A més, en el cas de la sali-

nitat es preveu realitzar promitjos de

passades successives en diferents òrbites,

ja que aquest paràmetre és summament

estable espacialment i temporalment.

Un dels aspectes a destacar de la

missió SMOS és que, per primera vegada

la indústria espanyola està liderant un

projecte aeroespacial d’aquesta magnitud.

Així, l’empresa EADS-CASA-Espacio ha

estat la part contractant principal de l’ins-

trument i ha coordinat un ampli consorci

de 21 empreses d’onze països euro-

peus. A més a més, les dades seran

rebudes i distribuïdes pel centre que

ESA/CDTI (Centro para el Desarrollo

Tecnológico Industrial) té en l’estació

de Villafranca del Castillo, que farà el

seguiment de la missió des de Terra.

Cal remarcar que l’aportació cien-

tífica i tecnològica de Catalunya al projecte

SMOS és més que considerable. Així,

el doctor Jordi Font de l’Institut de Ciències

del Mar (ICM) de Barcelona és el coin-

vestigador principal del projecte i respon-

sable de coordinar els grups europeus

que estudien la relació entre les varia-

cions de salinitat del mar i els canvis

climàtics. Del conjunt d’aportacions

catalanes, la de dels ‘telecos’ ha estat

força important. D’una banda, Manuel

Martín Neira, doctor enginyer de tele-

comunicació de la ESA i format a la

Universitat Politècnica de Catalunya

(UPC), és l’enginyer principal de l’ins-

trument. D’altra banda, el grup de

Radiometria (RSLab) del departament

de Teoria del Senyal i Comunicacions

de la Universitat Politècnica de Catalunya

forma part del grup de científics euro-

peus que va elaborar la proposta de la

missió i actualment és un dels princi-

pals referents científics i tecnològics del

projecte. Aquest grup ha portat a terme

el suport teòric de la missió, que inclou,

entre d’altres, el disseny conceptual de

l’instrument, el desenvolupament del

simulador oficial ‘end-to-end’ del sensor,

Francesc Torres TorresCol·legiat núm. 9.369Professor del Grup de Radiometriadel Departament de Teoria del Senyali Comunicacions de l’ETSETB-UPC

la determinació de les seves prestacions

i la definició dels mètodes de calibració.

Durant els sis mesos que dura l’anome-

nada fase de comissionat de la missió

SMOS a partir del seu llançament, el grup

de radiometria de la UPC està participant

en l’anàlisi de les dades del conjunt d’ac-

tivitats que ha de certificar el bon funcio-

nament del sensor. Pel que fa als algo-

rismes de recuperació de salinitat i humitat,

el mateix grup de Radiometria de la UPC

ha tingut un paper clau en proporcionar

mesures reals fetes en diverses campanyes

al llarg dels anys amb el radiòmetre LAURA

construït en el propi laboratori. Finalment,

el processat de les dades durant la fase

operativa del satèl·lit (de tres a cinc anys)

el faran, entre d’altres, el Centre Expert

SMOS de Barcelona (BEC) ubicat a la

Barceloneta i coparticipat per investiga-

dors de la Universitat Politècnica de

Catalunya i de l’Institut de Ciències del

Mar. Des d’un punt de vista industrial,

l’empresa de la Garriga, Mier Espacio,

ha estat l’encarregada del desenvolupa-

ment tecnològic i la construcció dels 72

receptors radiomètrics del sensor.

Finalment, també cal esmentar que

el grup de Radiometria de la UPC, de

forma conjunta amb les empreses EADS-

CASA Espacio i Mier Espacio, varen rebre

l’any 2004 el premi Salva i Campillo

d’Innovació Tecnològica atorgat per

l’Associació d’Enginyers de Telecomu-

nicació de Catalunya (ACET) amb motiu

de la seva contribució al projecte SMOS.

Grup assessor científic i tecnològic de la missió espacial SMOS. D'esquerra a dreta: Merce

Vall-llossera, Ignasi Corbella, Nuria Duffo, Francesc Torres i Adriano Camps, investigadors

de l’ETSETB-UPC

TLC48-p.17 a 19 ok 16/12/09 15:58 Página 19

L’any 2005 la Generalitat de Catalunya va iniciar la posada en servei de la xarxa

Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència i Seguretat de Catalunya) per

donar cobertura als diferents cossos de seguretat i d’emergències: Mossos

d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, Bombers de Barcelona, Guàrdia

Urbana de Barcelona, direcció general de Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques,

Agents Rurals, operaris de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), tècnics de

l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), del Servei Català de Trànsit i del Servei Meteorològic.

Per atendre els requeriments de servei de tots aquests usuaris, la xarxa Rescat

està sotmesa a un alt nivell d’exigència que implica les màximes garanties de bon

funcionament, raó per la qual el seu disseny s’ha concebut amb l’objectiu de donar

cobertura integral a tot Catalunya, inclosos els espais interiors dels túnels i dels edificis

més singulars i significatius.

Tot això explica que el seu desplegament s’estigui fent de manera continuada per

anar millorant sempre les seves prestacions i garantint la comunicació al volum creixent

d’usuaris, unes prioritats que han portat a ampliar el nombre d’estacions base (TBS)

fins a les 210, que donen cobertura a uns 20.000 usuaris d’arreu de Catalunya. Dues

xifres que, a més, no paren de crèixer al mateix ritme que ho fan les necessitats del

servei. Ara com ara, la darrera intervenció orientada a satisfer aquestes noves demandes

és la cobertura ‘indoor’ de la Ciutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat, que acaba

d’obrir les seves portes. Es tracta d’una infraestructura dissenyada per centralitzar els

jutjats de Barcelona, que abasta una superfície construïda

de més de 230.000 m2 (inclou 8 edificis d’entre 8 a 14

plantes cadascun, 2 pàrquings, un de privat i un altre de

públic, i 3 plantes soterrades), i que ha suposat una inversió

de més de 320 milions d’euros.

Com que el funcionament natural d’aquest indret

requereix la presència operativa de diferents cossos de

seguretat (bàsicament, de mossos d’esquadra i guàrdia

urbana), per garantir-los la comunicació permanent s’ha

dissenyat una ampliació de la xarxa Rescat, capaç d’oferir

cobertura al conjunt de zones on desenvolupen la seva feina i d’assegurar una capa-

citat adequada a l’alta concentració d’efectius.

La Generalitat de Catalunya ha reforçat la cobertura interiorde la xarxa Rescat (Radiocomunicacions d’Emergència iSeguretat de Catalunya), ampliant-la a la recent estrenadaCiutat de la Justícia, a l’Hospitalet de Llobregat. Es tractad‘una intervenció a càrrec de ADTEL Sistemas de Telecomuni-cación, que garanteix les comunicacions dels cossos deseguretat d’acord amb les necessitats dels departamentsde Justícia i Interior.

Al rescat de laCiutat de la Justícia

20

Mirador

TBS, rectificador i radioenllaç

Ampliador de cobertura canalitzat

FFiigguurraa 11.. Esquema de la solució

adoptada

TLC48-p.20 a 21 ok 15/12/09 13:35 Página 20

21

l’entorn, per tal d’aprofitar al màxim la potència que circulava

pel cable. També es van instal·lar antenes a les zones obertes

dels soterranis i de l’atri (espai cobert i comú a tot els edificis).

Per desplegar tota la xarxa interior de la Ciutat de la Justícia

es van necessitar més de 3.500 m de cable i un total de 34

antenes d’interior i 26 elements passius de distribució.

FFiigguurraa 22.. Sistema radiant

David Salleras SolerCol·legiat núm. 11.005Director de l’Àrea de Radiocomunicacions de ADTELSistemas de Telecomunicación

Juan Manuel Parra HidalgoEnginyer de telecomunicacióCap de Projecte de ADTEL Sistemas de Telecomunicación

Óscar Suárez ToméEnginyer de telecomunicacióDirector de la Divisió d’Operacions de ADTEL Sistemasde Telecomunicación

Solució proposadaL’objectiu principal de la solució proposada era donar cober-

tura integral i garantir prou capacitat als canals de la xarxa Rescat

repartits per tots els edificis de la Ciutat de la Justícia, incloses

també les plantes inferiors i soterranis. Tot plegat, a més, es volia

reforçar amb un sistema redundant que garantís el servei en cas

de fallida de l’equip principal. La solució tècnica va ser supervi-

sada i acceptada per l’oficina Rescat, que va validar l’adequada

integració del sistema local d’aquest indret en la xarxa global.

Capçalera

D’acord amb volum de trànsit de veu que es preveia generar,

es va optar per instal·lar una TBS exclusiva amb dues porta-

dores, que oferien un màxim de 7 canals de veu. Aquesta TBS

està integrada dins de la xarxa Rescat mitjançant un enllaç de

microones que transporta el senyal fins al DXT (commutador)

central ubicat a Torre Collserola.

Com que es tracta d’un servei crític, es va optar per afegir

un ampliador de cobertura canalitzat com a sistema redundant.

Aquest ampliador capta, a través d’una antena de recepció, el

senyal existent a l’exterior dels edificis, provinent d’una TBS veïna,

i el transmet cap a l’interior. D’aquesta manera es garanteix que

en cas de fallida de la TBS principal, el servei no es vegi afectat.

Els dos equips de capçalera, ampliador de cobertura i TBS,

es van combinar amb el mateix sistema radiant format per un

conjunt de cable radiant i antenes interiors.

Com a mesura de seguretat, i per evitar que qualsevol inci-

dent afectés a la cobertura de la Xarxa dins dels edificis, es va

decidir situar els equips de capçalera en emplaçaments físics

separats (cadascun en un edifici diferent).

Sistema Radiant (SSRR)

Per disposar de cobertura en l’interior d’edificis, s’acos-

tuma a implantar dues solucions en sistemes radiants: cable

radiant i antenes. La primera s’utilitza en espais longitudinals,

pel fet que garanteix una cobertura uniforme. La segona, a base

d’antenes, és idònia quan les zones a cobrir són més amplies.

Com que en aquest cas, la superfície era extensa es va

decidir implementar una solució de sistema radiant formada

per antenes i cable radiant.

Es va utilitzar cable radiant de 7/8” com a troncal, per dur

la senyal dels equips de capçalera al llarg de les zones comunes

entre edificis. En l’entrada de cadascun dels edificis es va fer

una derivació cap a l’interior mitjançant un element passiu. En

aquest punt es va fer servir cable radiant de ?” i altres passius

per distribuir el senyal a les diferents plantes de l’edifici.

Pel que fa als extrems del cable radiant, en comptes d’uti-

litzar càrregues es van instal·lar antenes mimetitzades amb

AAggrraaïïmmeennttss:: Agraïm la col·laboració de l’Oficina Rescat de la

Generalitat de Catalunya

TLC48-p.20 a 21 ok 15/12/09 13:35 Página 21

La apuesta Ethernet/IP cuenta con una extraordinaria base instalada y una

tremenda experiencia en comunicaciones. Sin embargo, su despliegue

como red universal no está exento de dificultades. Es más que sabido

que las redes de paquetes son más eficientes y baratas que sus prede-

cesoras de circuitos. El problema es que Ethernet/IP por sí mismos no están habi-

litados para garantizar ni una capacidad, ni una calidad predeterminada de un modo

permanente, al menos tal y como lo han hecho hasta ahora los circuitos PDH-SDH.

Este hecho puede ser un serio inconveniente para transportar señales de audio y

video, incluso para transportar datos sensibles al tiempo.

Recordemos que Ethernet apareció como tecnología ‘best effort’ para redes LAN,

es decir, sin mecanismos para ofrecer

calidades de servicio (QoS) diferen-

ciadas para cada aplicación. En cambio,

la génesis de IP es la de un protocolo

de datagramas diseñado para mante-

ner la interconexión de redes hetero-

géneas de un modo descentralizado

y con la mínima intervención humana.

Es decir, de modo nativo ninguna de

las dos fue ideada para transportar

voz o vídeo en tiempo real.

La tardía adopción de Ethernet en

redes metropolitanas (MAN) y extensas

(WAN) se consigue gracias al uso de otras tecnologías como WDM, NG-SDH, PBB-

TE, o VPLS que logran mejorar las limitaciones originales de Ethernet. Por su parte,

el nivel IP echa mano de protocolos como MPLS, IntServ o DiffServ para soportar,

con ciertas garantías, los requerimientos de calidad de servicio.

Un negocio cambiante Una de las claves del proceso de convergencia es que las operadoras están

abandonando el modelo de negocio centrado exclusivamente en la telefonía. Tras

una década de contínuos progresos en las tecnologías de acceso y transmisión, ya

La integración de las redesde voz, datos y televisiónen una arquitectura únicaha sido un proyecto larga-mente perseguido. Ya enlos 80, la red ISDN presentóun interfaz unificado conacceso a datos X.25 y acircuitos PDH orientados avoz y vídeo. En los 90, lapropuesta de ATM quisointegrar todo tipo de tráficosen una red de paquetesúnica. No alcanzó la acep-tación esperada pero sentólas bases de la convergenciaactual, estructurada sobreEthernet/IP.

Convergencia deredes y calidadde servicio

22

TTaabbllaa 11.. Ejemplo de componentes

en una aplicación Triple Play

Mirador

TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:44 Página 22

23

están en condiciones de transformarse

en multi-proveedores de servicios como

televisión, vídeo bajo demanda, Internet,

contenidos adiovisuales, o servicios

privados de red; además de los consa-

bidos servicios de conectividad, tele-

fonía fija y celular.

Viabilidad de las aplicaciones Multi-Play

No obstante, el éxito de la implantación

a gran escala de estas nuevas aplica-

ciones depende en gran medida de que

la red unificada C-Ethernet/IP sea capaz

de garantizar tanto la capacidad como

la calidad de las conexiones que facilita.

Para conseguirlo van a resultar clave faci-

lidades como multidifusión, anchos de

banda flexibles, señalización y número

de encapsulamientos. También será impor-

tante la configuración, la gestión de recursos

y el control de la congestión.

Pongamos algunos ejemplos de nuevas

aplicaciones:

• Telenseñanza. Puede incluir sesiones

de vídeo interactivo, telefonía con el

profesor, descarga de material didáctico,

mensajería instantánea y navegación web.

• Telemedicina. Puede incluir sesiones

de vídeo y telefonía con un médico, acceso

a material de información, monitorización

del paciente, dispositivos de chequeo

remoto y mensajes de emergencia.

• Entretenimiento. Puede incluir descarga

de clips de vídeo en tiempo real o dife-

rido, acceso a imágenes, mensajes de

texto, archivos y páginas web.

Es decir, para certificar la viabilidad de

estas aplicaciones es necesario garan-

tizar individualmente el funcionamiento

de todos sus componentes (TTaabbllaa 11).

Camino de la excelenciaDel conjunto de referencias a seguir

(las emanadas del MEF, la ITU-T, el IETF

y el IEEE, entre otras), cabe destacar

dos de ellas: las del Metro Ethernet Forum

(MEF) y las de ITU-T. Las primeras, acon-

sejan niveles de servicio en las redes

Carrier-Ethernet descritos en base a los

parámetros de acceso. En cuanto a las

segundas, la Y.1541 establece hasta

ocho clases de QoS para definir unos

objetivos de calidad de la red IP. Siendo

fieles a estos organismos, se puede

describir con precisión un servicio telecom

mediante dos conjuntos de parámetros:

1. Perfil del ancho de banda. Define

las características con las que se pueden

trasmitir paquetes en términos de velo-

cidad y volumen.

2. Perfil de calidad de servicio. Define

las características de calidad en términos

de retardos y errores de paquetes en su

tránsito por la red.

Perfil de Ancho de Banda

Permite describir el acceso en parámetros

de capacidad medidos en el punto de demar-

cación entre la operadora y su cliente:

• Caudal Comprometido (CIR) o ancho

de banda ofrecido por la red (bit/s).

• Ráfaga Comprometida (CBS) o tamaño

máximo de una ráfaga admitida (bytes).

• Caudal en Exceso (EIR) o tráfico en

exceso tolerado por la red, sin compro-

miso de calidad (bit/s).

• Ráfaga en Exceso (EBS) o tamaño

máximo de ráfaga tolerada, sin compro-

miso de calidad (bytes).

Existen diversas metodologías para evaluar

estos parámetros, entre las que destaca

la RFC-2544.

Perfil de Calidad de Servicio

De acuerdo con la ITU-T, el conjunto de pará-

metros que definen la QoS a nivel IP son:

• Retardo de trama (IPTD) o latencia

TTaabbllaa 22.. ITU-T rec. Y-1541: requerimientos de ‘Calidad de Servicio’ a nivel IP

FFiigguurraa 11.. Ejemplo de medida de

parámetros de calidad y capacidad

con sonda AT-1541

TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:44 Página 23

24

de extremo a extremo (ms). • Variación

del Retardo (IPDV) o jitter de paquete

(ms). • Pérdida de Paquetes (IPLR) o

relación de tramas conformes y no entre-

gadas al destino (%). • Paquetes con

Error (IPER) o relación de errores de bit

observados en recepción (%). • Paquetes

Desordenados (IPRR) o relación de

paquetes que llegan fuera de orden (%).

La recomendación ITU-T Y.1541 (TTaabbllaa 22)

define estos umbrales.

La Auditoria de Red

La verificación y la certificación de un servicio

VPN L2, o VPN L3 consiste en medir de

extremo a extremo y comparar los resul-

tados con lo establecido por las recomen-

daciones o en los acuerdos de provisión

de servicio (FFiigguurraa 11). Los umbrales deben

ser alcanzados de forma permanente y no

solamente en determinadas circunstan-

cias o en franjas horarias poco ocupadas.

Otros parámetros que debe auditarse

dependiendo del servicio son:

• Disponibilidad. En redes carrier puede estar

por encima del 99,999% en periodos anuales.

• Protección. Es el tiempo de conmutación al

back-up típicamente 50ms en redes carrier.

• Escalabilidad. Es la capacidad de la red

para incrementar velocidad sin perder calidad.

• Emulación TDM. Comprueba la calidad de

los circuitos emulados por una red de paquetes.

Acuerdos de prestación deservicio

La dificultad intrínseca de la redes de

paquetes para proporcionar una calidad

y unos ancho de banda precisos ha modi-

ficado el contenido y la estructura misma

de los acuerdos de provisión de servicio

(SLA) entre los proveedores y sus clientes.

En las redes PDH/SDH la verificación

de un SLA consiste en comprobar los

errores de bit (BER), la disponibilidad y

el tiempo de conmutación a back-up

(FFiigguurraa 22), pero en las redes unificadas

Carrier-Ethernet/IP resulta bastante más

complejo describir y comprobar el servicio

(FFiigguurraa 22). Otra diferencia fundamental

es que en PDH/SDH el nivel de servicio

se verifica en tiempo de instalación, mien-

tras que en las redes unificadas la moni-

torización debe ser permanente.

Estos son los motivos por los que hoy

en día son más comunes las auditorías

y certificaciones de servicios de conec-

tividad prestados por las redes unificadas,

ya que es la forma de conocer los deta-

lles de la prestación y delimitar respon-

sabilidades en caso de incumplimiento.

Los SLA entre carriers, operadoras

y usuarios finales acaban beneficiando a

todas las partes. En primer lugar, a los

clientes porque son los primeros intere-

sados en comprobar la bondad de los

servicios que tienen contratados moni-

torizándolos si fuera posible (FFiigguurraa 33).

No obstante, los proveedores también

obtienen beneficios ya que van a aumentar

la satisfacción de sus clientes, van a extraer

también más rendimiento de su red y final-

mente acabarán siendo más competi-

tivos en un mercado muy concurrido.

Mirador

Convergencia de redes ycalidad de servicio

Jose Mª CaballeroDirector general de Albedo Telecomwww.telecom.albedo.biz

FFiigguurraa 33.. Resultados de una auditoría de redes unificadas. En la parte superior,

medidas fuera de servicio del perfil de ancho de banda y parámetros de calidad. En

la parte inferior, monitorización en servicio de la QoS y disponibilidad.

FFiigguurraa 22.. Ejemplo de SLA entre una operadora de telecomunicacione y su cliente.

TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:45 Página 24

TLC48-p.22 a 25 ok 15/12/09 13:45 Página 25

El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), l’òrgan de la Fundació Privada

Catalana per a l'Arbitratge Tècnic (FPCAT), impulsat pel Col·legi d'Arquitectes,

el Col·legi d'Economistes, el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials, Col·legi

d'Enginyers de Camins Canals i Ports i el Col·legi d’Enginyers de Telecomunica-

ció de Catalunya, ofereix als seus promotors (als quals s’ha afegit darrerament el

Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, la Cambra Oficial de Contrac-

tistes d’Obres de Catalunya, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de

Barcelona, l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de

Catalunya, el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, l’Associació

de Consultors d’Estructures, PIMEC, ASINCA i la FECEMINTE). un procediment de

resolució de conflictes basat en l’arbitratge tècnic. La seva funció consisteix exacta-

ment en designar els àrbitres, tutelar el procés d’arbitratge i obligar a les parts al compli-

ment de la resolució arbitral, quan les parts enfrontades es sotmeten voluntàriament

al veredicte del Tribunal. L'arbitratge és un procediment de resolució de conflictes

alternatiu als processos judicials tradicionals, enfront dels quals s’aconsegueix un

notable estalvi en temps i diners. La resolució final dictada pel Tribunal Arbitral, l’ano-

menat laude, és d’obligat compliment per les parts, i tan inapel·lable que només pot

ser recorregut davant la justícia ordinària per defectes de forma. Per tant, la seva

decisió, formalitzada en el laude, té la mateixa força que una sentència definitiva i no

permet d’interposar recurs en cap altra instància superior.

L’arbitratge és adequat per a tot tipus de conflictes (a excepció d’alguns casos

que la Llei impedeix, sobretot aquells en què les parts no en tenen la lliure disposició,

com ara els relatius a divorcis, temes laborals, etc.), però la voluntat del TATC és actuar

només en assumptes d’arquitectura, enginyeria i economia. Per tant, centra la seva

activitat en els tres sectors que coneixen millor els seus promotors, encara que pugui

arbitrar en matèries alienes a aquestes disciplines. Sempre, i això és requisit impres-

cindible, que les parts enfrontades tinguin voluntat expressa d’acudir a aquest sistema.

Per iniciar un procediment arbitral cal l'acord previ de les parts en conflicte, que

el poden establir en el mateix moment d’esclatar el conflicte o bé de manera antici-

pada, a través d’una clàusula específica del contracte signat per les parts. Per aquesta

raó, des del TATC es recomana que els contractes incorporin una clàusula arbitral

de submissió a la seva jurisdicció.

Els col·lectius representatsen la Fundació PrivadaCatalana per a l’ArbitratgeTècnic (FPCAT), entre ellsel Col·legi d’Enginyers deTelecomunicació de Cata-lunya, gaudeixen d’un proce-diment de resolució deconflictes basat en la inter-venció del Tribunal ArbitralTècnic de Catalunya (TATC).Es tracta d‘un sistema alter-natiu al judicial, enfront delqual es guanya en rapidesai imparcialitat.

Arbitratge de valorafegit en rapidesai imparcialitat

26

Mirador

Ramon Valls, vocal del TATC en

representació del COETC

Tribunal Arbitral Tècnic deCatalunya (TATC)

TLC48-p.26 a 27 ok 15/12/09 14:05 Página 26

27

Tres anys de vidaEn poc més de tres anys d’existència, el TATC s’ha refermat

com la via més àgil i tècnicament solvent a l’hora de resoldre

els conflictes sobre els quals ha d’arbitrar. Així i tot, li cal conti-

nuar fent l’esforç de difusió de la seva tasca, perquè encara

hi ha un desconeixement generalitzat per part de la societat

sobre aquesta alternativa legal als processos judicials, a través

de la qual s’aconsegueix un arbitratge de valor afegit en rapi-

desa, imparcialitat i estalvi econòmic.

Sobre el primer d’aquests avantatges, el d’agilitat en la

resolució dels casos, s’aconsegueix per la via de reduir les

formalitats excessives, i, com a conseqüència, el temps del

litigi i els costos directes i indirectes que se’n derivin.

Un altra de les particularitats més profitoses de l’arbitratge

enfront dels procediments judicials habituals és que, en el cas

d’una controvèrsia centrada en aspectes tècnics, l’assumpte

pot ser tractat per àrbitres coneixedors en profunditat de la

matèria objecte de litigi, que a més poden acompanyar-se (o

no, en funció de quina sigui la seva voluntat), d’altres àrbitres

especialitzats en temes jurídics. Aquesta especialització en

les matèries arbitrables és, sens dubte, un dels aspectes clau

dels procediments arbitrals sotmesos al TATC, en la mesura

que garanteix la intervenció d’experts en cada qüestió concreta

(l’àrbitre és un professional especialitzat i altament qualificat

en la temàtica objecte de litigi) i facilita la resolució dels conflictes.

Un més dels trets de valor afegit de la intervenció del TATC

en la resolució d’un conflicte per la via arbitral, és la discreció

del tribunal i dels àrbitres, que permet mantenir la privacitat

de les actuacions i del resultat. D’aquesta manera es pot evitar

qualsevol tipus de publicitat no desitjada, tant de les parts

com de la controvèrsia.

Com que, per tant, el paper dels arbitres és clau en la reso-

lució de qualsevol conflicte, la seva selecció per part del TATC

dels que han d’intervenir en cada cas és molt acurada i medi-

tada, fet que obliga a avaluar tant els coneixements i experiència

en la matèria objecte de la controvèrsia com la capacitat per

enfrontar-se al litigi en qüestió. D’aquesta manera, encara que

la relació d’àrbitres de partida per a la selecció és l’aportada per

cada col·legi promotor, es pot donar el cas de suggerir un profes-

sional que no formi part d’aquesta relació. D’altra banda, cal

tenir en compte que les parts poden recusar a l’àrbitre o àrbi-

tres proposats, i en aquest cas el Tribunal haurà de fer una nova

proposta que sigui acceptada per les parts en litigi.

En definitiva, convé subratllar que en tots els casos arbitrats

fins ara pel TATC s’ha demostrat que es tracta d’una via efectiva

per a la resolució de conflictes des de la més estricta imparcia-

litat. Una garantia que s’aconsegueix amb la intervenció dels

tècnics, que a més no requereix un procés de peritatge, arran

del qual es podrien allargar els terminis i encarir els procediments.

Per a més informació: www.tatcat.com

Guillermo CanalGerent del COETC/ACET

Clàusula arbitral Per resoldre els conflictes mitjançant el procés arbi-

tral tècnic del TATC cal incorporar als contractes una

clàusula arbitral de submissió a la seva jurisdicció,

com la següent: “Per a la resolució de qualsevol

qüestió en litigi derivada del present contracte, les

parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal

Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada

Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, al qual s’enco-

mana la designació de l’àrbitre o els àrbitres i la

tutela i administració de l’arbitratge.”

Antoni Serra Ramoneda, president del TATC

TLC48-p.26 a 27 ok 15/12/09 14:05 Página 27

Soñar con el ‘gratis total’ es inherente a nuestra cultura latina. Psicológicamente

es irresistible, si se trata de una propuesta comercial. Y aunque no sea

lo que buscamos, cuando es la alternativa a una propuesta de pago, es

la elección ganadora. Porque no supone riesgo alguno, no hay nada que

perder. En contraposición, también solemos pensar que lo que es gratis no es de

calidad. Y si lo es, hay algo oscuro detrás.

¿Qué es ‘free’?El término “free” en inglés da pie a bastante confusión, ya que la misma palabra

se usa para denotar lo que en español definimos como ‘libre’ y ‘gratis’, dos conceptos

diferentes. Para entenderlo podemos usar un ejemplo sencillo: las patentes. Cuando

un inventor crea algún artefacto que puede ser muy útil para la industria y la sociedad,

permite que su idea se distribuya libremente entre los posibles interesados en usarlo.

Pero para compensar su esfuerzo y genialidad, nadie puede usarlo en su provecho,

si no paga (no es gratis) unos cargos al inventor. Digamos que esta patente protege

esos derechos del inventor durante 17 años.

‘Free’ en el mundo de los bits

En el mundo que podríamos definir de los bits (software, música y documentos de

cualquier tipo de contenido digital), existen algunos productos que se distribuyen en

código abierto. Es decir, libremente. A todos nos vienen a la cabeza ejemplos cono-

cidos como Linux o Apache. Existen más ejemplos similares que tal vez estemos usando

ya: las fotos compartidas en Flickr bajo licencia ‘Creative Commons’, Wikipedia u otros.

Así pues, que algo se distribuya libremente no significa que sea gratis. De hecho, en el

caso del software podemos distinguir al menos tres modelos de negocio que funcionan

de acuerdo con diferentes combinaciones reflejadas en la tabla-resumen:

* Red Hat es una distribución de Linux llevada a cabo por una empresa que garan-

tiza su funcionamiento para empresas.

‘Free’ en el mundo de los átomos

En el mundo de productos y bienes tangibles, que podríamos definir como de

átomos, hay también ejemplos de lo que estamos hablando. Así todos tenemos en

mente la típica oferta ‘compre uno y llévese otro gratis’ de cualquier supermercado.

Otro ejemplo es el regalo de la impresora, que nos casa de por vida al proveedor de

En el mundo de los nego-cios lo ‘free’ no se acaba deentender. Y algunas insti-tuciones con importante pe-so y creadores de opiniónhan puesto énfasis en asociarcon la piratería todo lo gratisy/ o distribuido libremente.Este artículo pretende inter-pretar una nueva realidadde muy alto calado en laforma de concebir y hacernegocios. Una puerta anuevas oportunidades.

‘Free’: una puertaa nuevas oportunidades

28

Empresa i societat

TTaabbllaa--rreessuummeenn*

FFiigguurraa 11

TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 28

29

caros cartuchos de impresión.

Aclarada la definición, conviene ir un poco más allá y explicar

otros conceptos capaces de subvertir la verdad establecida por

algunos paradigmas.

¿Rentable? ¿Pirata? ¿De calidad?Suele darse por válida la afirmación de que los modelos de

negocio basados en la libre distribución de un producto, o en

ofrecer algo gratis no son rentables. Google es el caso más evidente

de que esto no es así. La empresa líder en motores de búsqueda

ofrece gratis el servicio de búsqueda más potente del mundo. Y

a la vez tiene un modelo de negocio muy rentable basado en publi-

cidad que pagan empresas anunciantes (Figura 3).

Otro mito que conviene desterrar es el de la piratería, mal que

les pese a ciertas industrias del pleistoceno que se niegan a admitir

la evolución del propio sector. En el mundo de los bits, la distri-

bución de los contenidos digitales (música, artículos, libros, pelí-

culas…) se ha abaratado de forma radical, como consecuencia

de la reformulación de su cadena de valor. De tal forma que, si

hasta hace un par de décadas la distribución era cara y nece-

saria, hoy en cambio ya no es así: un álbum se puede poner en

Internet de forma accesible a millones de usuarios a un coste

marginal. Y eso lo saben los consumidores. Spotify es el modelo

de negocio más extremo, donde permite acceso a toda la música

¡sin pagar nada!

Según el director de la revista Wired, Chris Anderson: “La pira-

tería es la fuerza de la gravedad de la economía actual… Y la pira-

tería es la que activa el fenómeno ‘free’ y no al revés”. Una afir-

mación que, según numerosos estudios(1), también es válida en

el mundo de los átomos, y que, como en el caso anterior, puede

resultar altamente provechosa para el desarrollo económico. Así,

en China, la nueva clase rica emergente se ha hecho fan de las

marcas de lujo. Las clases medias imitan este comportamiento

comprando productos ilegales copiados, es decir piratas. Las

clases más pudientes, para diferenciarse consumen vorazmente

los últimos modelos que las grandes marcas lanzan al mercado.

Y como el intervalo de tiempo entre el original y el pirata es cada

vez más corto, para constatar, por ejemplo, que las gafas D&G

son originales ¡las lucen con la etiqueta colgando, mostrando el

precio y el lugar de compra!

Y por último, para descartar otro mito, el de que lo gratis es

de poca calidad, el último invento sorprendente: ¡una tienda

donde todo es gratis! Se llama ‘Es lo último’ y ha abierto sus

puertas en Barcelona, inspirada en un modelo de negocio ya

existente en Japón, el de la tienda ‘Sample Lab’ de Tokyo. Lo

único que nos piden son los datos y listar los productos que nos

llevamos. Los fabricantes, como se ve, pagan dando sus productos

gratis, para conocer los hábitos de los potenciales compradores.

A qué dedicar la energíaEn Avanzalis pensamos que hay una ley básica que obedece

a la siguiente ecuación (Figura 1) que explica muchas de las

cosas que pasan: Tiempo + Recursos = Constante

Básicamente se traduce en que, hoy en día alguien puede

dedicar mucho tiempo a buscar el último álbum de U2 en Internet.

Seguramente podrá encontrar alguna copia gratis y bajársela.

Normalmente esto le va a llevar tiempo. Después puede ser que

el enlace esté roto, que el contenido no sea el correcto, o que la

calidad sea deficiente. Por el contrario, si se trata de una persona

con una capacidad adquisitiva media, frente a esa dedicación

de tiempo y energía, sabe que en 10 segundos desde su iPhone

u ordenador puede descargarlo por unos 9,99 . Y ese precio

sí es razonable. Y lo mejor: el autor gana más dinero con esta

compra que con un CD en una tienda.

FFiigguurraa 33.. Cuatro modelos de ‘negocio free’ resumidos

por C. Anderson en su libro ‘Free’.

FFiigguurraa 22..

TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 29

30

Pensamiento de abundanciaEstamos ante un hito en la historia de la humanidad sin

precedentes. Moore, con su famosa ley ya nos anticipó algunas

pistas. Y es que por primera vez, los inputs de una economía

industrial abundan y a un coste que va en caída libre, tendiendo

a cero. Se trata de: aCapacidad de proceso; aAlmacenamiento;

a Ancho de banda

Sorprende sin embargo ver cómo algunas compañías/ depar-

tamentos corporativos escatiman en el tamaño de los buzones

de correo o de voz. Cuando lo escaso es el tiempo, la atención

y la capacidad de pensar de las personas. Tenemos que cambiar

el chip y comenzar a pensar a lo grande, en despilfarrar esos

recursos primarios para producir nuevas formas de competir.

Una economía ‘free’Según diversas estimaciones(2) el negocio free alcanza

unos 300 mil millones de dólares. Hoy en día, analizando el

ranking de las mejores compañías del mundo, el 68% desarro-

llan su actividad entorno a ideas y no bienes o servicios tangi-

bles. Es lo que viene a llamarse la economía del conocimiento.

Un aspecto diferenciador entre los mercados clásicos y

los basados en Internet es el reparto de la cuota del mismo.

En la Figura 2 se constata que, si bien el liderazgo de los 3

primeros es hegemónico en el mercado tradicional, en la Red

el primero barre casi todo el mercado. Y es el ejemplo de

Google, Facebook, Skype…

Otra característica diferente es la irrupción de nuevos

valores no monetarios. Se trata de ‘la reputación’ y ‘la aten-

ción’. Un estudio de Andy Oran trató de averiguar por qué los

integrantes de una comunidad generaban contenidos de forma

gratuita. Las razones principales fueron:

a Comunidad. Las personas se sienten parte de ella y desean

contribuir para mantenerla viva; a Desarrollo personal;

a Soporte mutuo entre iguales

Y así aparece lo que los sociólogos han bautizado como

‘Mavens’, personas con conocimiento que disfrutan compar-

tiéndolo. Son mecanismos de transacciones no monetarias.

Es lo que también se ha venido a llamar la gift-giving economy

o economía de intercambio de regalos(3).

Algunas reglas que aporta la nueva ‘economía free’ son:

a “En un mercado competitivo los precios caen hasta el

coste marginal(4)”. Corolario para el mundo de los bits. “El

coste marginal de hacer y distribuir un contenido digital o un

software es muy bajo, por lo que conviene regalarlo”.

a Esto hace que las barreras de entrada sean muy bajas…

y que la forma de rentabilizar un negocio online no sea obvia

a Paradoja de Stweart Brand: “Por un lado la información –

exclusiva – quiere ser cara, porque es muy valiosa… Por otro,

la información quiere ser gratuita, porque el coste de difun-

dirla es cada vez más barato”. Un sencillo ejemplo: los artí-

culos de Avanzalis pueden conseguirse en Internet gratuita-

mente, pero atender a una conferencia de sus integrantes

debe ser pagada. Porque nuestro tiempo es limitado.

Oportunidades para competir en momentosde recesión

Huelga decir que todas las reflexiones hechas hasta aquí

son perfectamente válidas para actividades de negocio tradi-

cionales como las denominadas ‘brick and mortar’. Un ejemplo

notorio es Inditex, una empresa que rompió las reglas de las

colecciones y se convirtió en una organización competitivia

global. Entender y aprovechar el fenómeno Free, en cada

empresa, es responsabilidad de sus directivos.

José Carlos RamosCol·legiat núm. 08608jcramos@avanzalis.com

Empresa i societat

‘Free’: una puerta anuevas oportunidades

RReeffeerreenncciiaass::

(1) ‘The Priacy Paradox’. Kal Rautiala y Christopher Sprigman

(2) Chris Anderson, 2008

(3) The gift: forms and functions of exchange in archaic socie-

ties. Marcel Mauss y Ian Cunnison. 1954

(4) Joseph Bertrand. Matemático

TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:20 Página 30

TLC48-p.28 a 31 ok 15/12/09 14:21 Página 31

32

‘Inter nos’

El paper de la dona enginyera és idèntic al de l'home

enginyer: millorar la societat a través de les tecno-

logies. Ara com ara, les TIC ja intervenen i s'utilitzen

en gairebé tots els àmbits de la societat, des de la

salut a la seguretat, passant per la mobilitat, l'aprenentatge,

l'habitatge, l'espai, etc. Això té a veure en bona part amb el

fet que les telecomunicacions són una de les ciències d’abast

més interdisciplinari. Enginyers i enginyeres interactuen contí-

nuament amb professionals de tot tipus: metges, psicòlegs,

físics, informàtics, matemàtics, pedagogs, etc., amb l’objectiu

comú de treballar per a les persones.

El perfil professional de les enginyeres i els enginyers és

molt semblant. Ambdós grups comparteixen esperit voca-

cional, els emociona de la mateixa manera veure com la tecno-

logia impacta en la societat i han rebut una formació calcada.

On rau doncs la diferència? Malgrat que alguns estudis assen-

yalen que les dones enginyeres són més comunicatives [1] i

tenen millor capacitat organitzativa, la principal diferència es

fa palesa en el món laboral, on les dones enginyeres no

gaudeixen de les mateixes condicions, i apareixen les desigual-

tats tot i tenir les mateixes capacitats [2].

El gran fre de la igualtat de gènere és la maternitat.

L'empresariat, davant d'una capacitació equivalent, els prefe-

reix a ells, moltes vegades per no assumir el cost que implica

una baixa de maternitat. I fins hi tot la mateixa distinció es pot

fer extensiva i materialitzar-se en l'acomiadament.

Altres països europeus, ja fa temps que treballen en temes

d'igualtat de gènere i van per davant en aquesta qüestió i en

d'altres, com ara, la conciliació de la vida familiar i laboral. A

l'estranger hi ha més flexibilitat, es treballa més per objectius

i des de casa, cosa que afavoreix l'aprofitament del temps.

Malauradament, massa cops hem llegit, per exemple en

exàmens de la carrera, frases amb subjecte masculí del tipus:

“David és un enginyer de telecomunicació que ha de...”, que

reflecteixen la realitat de les aules de telecomunicació, on les

noies estan en minoria. Com a conseqüència, el nombre de

dones professionals inserides de ple en el món laboral és igual-

ment irrisori. Curiosament, ja en els estudis secundaris, les noies

representen un percentatge considerablement inferior en la

modalitat tecnològica. Per què succeeix això?

Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factor social és

clau. Les dones ens trobem davant d'una gran manca d’es-

tereotips o estímuls, que ens despertin l'interès per desenvo-

lupar una carrera professional en el món de les telecomunica-

cions i de les TIC. És per això que es fa especialment impor-

tant que els i les professionals en telecomunicacions apropin

el sector a alumnes d'escoles i instituts, explicant les seves

experiències. Faig, doncs, una crida a l'esperit vocacional

animant a tothom a estudiar allò que els agradi, deixant de

banda els prejudicis.

El paper de la dona enginyeraMalgrat que el paper de la dona enginyera és el mateix que el de l'home enginyer, elnombre d'aquestes en el món laboral és considerablement inferior. De la mateixa manera,en els estudis secundaris, les noies representen un percentatge menor en la modalitattecnològica. Per què passa això? Tot i que pugui haver-hi motius genètics, el factorsocial és clau.

Laia SubiratsCol·legiada núm. 15.837

RReeffeerrèènncciieess

[1] La Salle-URL. “Estudi DonaTIC: una reflexió sobre la dona

tecnològica”, 2008. http://www.salle.url.edu/donaTIC.

[2] María José González, Irene Lapuerta i Águeda Quiroga,

“L'estructura de gènere a la UPF”, 2007. http://www.upf.edu/igualtat.

TLC48-p.32 a 33 ok 15/12/09 14:38 Página 32

33

FFiigguurraa 11

Actualitzacióde la normativad’ICT

Des del mes de setembre de l’any passat, la Comisión Asesora para el Despliegue de lasInfraestructuras de Acceso Ultrarrápidas (CADIAU) està elaborant propostes per a lamodificació de la normativa ICT.

La normativa d’ICT (Infraestructures Comunes de

Telecomunicació) iniciada el 1988 amb el Real Decreto

1/1998 sobre ICT, i continuada l’any següent amb el

Decret 279/1999, que reglamenta la llei anterior i que

al seu torn es va modificar el 2003 (Decret 401/2003), bàsica-

ment en l’annex 4: ‘Norma d’edificació en matèria de teleco-

municacions’, ha arribat ja al seu onzè aniversari.

A partir d’ara, es vol anar adaptant la normativa als canvis

tecnològics i les demandes dels usuaris, i amb aquesta finalitat

s’està començant a revisar i modificar el reglament en diferents

aspectes. Sobretot, pel que fa als mitjans i tecnologies de capa-

citat superior i que abasten un llarg horitzó temporal de pervi-

vència. En aquest context, el Ministerio de Industria, Turismo y

Comercio, a través de la Secretaría de Estado de Telecomuni-

caciones y Sociedad de la Información, ha posat en marxa, des

del setembre del 2008, un grup de treball anomenat CADIAU

(Comisión Asesora para el Despliegue de las Infraestructuras de

Acceso Ultrarrápidas), amb la finalitat d’elaborar propostes per

a la modificació de la normativa sobre ICT.

La finalitat d’aquestes modificacions és:

1. Facilitar la introducció de les infraestructures d’accés ultrar-

ràpid en els edificis, independitzant les xarxes interiors de les

dels operadors, per tal de possibilitar que els usuaris puguin

contractar els serveis a l’operador que els interessi més.

2. Analitzar les solucions tècniques d’actualització de les edifi-

cacions existents. 3. Facilitar la incorporació als habitatges de

les funcionalitats de la llar digital.

Per llar digital s’entén l’habitatge que satisfà les necessi-

tats dels seus usuaris en en matèria de confort, seguretat, estalvi

energètic, comunicació i accés a continguts multimèdia, tele-

treball, formació i oci, mitjançant la convergència de les infraes-

tructures, equipaments i serveis.

D’acord amb els diferents aspectes a tenir en compte, les

tasques es divideixen en subgrups (Figura 1).

El COIT està col·laborant en els subgrups 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9.

Els aspectes principals de les modificacions previstes serien:

1. Cablejar l’edifici amb fibra òptica fins al PAU (Punt d’Accés

d’Usuari) de cada habitatge. 2. En l’interior dels habitatges, es

farà una distribució amb “cablejat estructurat”. En el PAU

s’instal·laran els elements necessaris per incloure la fibra òptica

en el sistema de distribució. 3. Redimensionar el PAU per possi-

bilitar la instal·lació dels elements descrits en el punt anterior, i

revisar el dimensionament de la resta d’infraestructures.

4. Crear una nova categoria, dins del registre d’empreses

instal·ladores, per garantir l’existència d’entitats capacitades

per treballar amb les xarxes IAU (Infraestructures d’Accés

Ultraràpides), així com amb les funcionalitats relacionades amb

la xarxa de gestió i la llar digital. 5. Determinar el contingut mínim

dels nous projectes d’ICT. 6. Establir un sistema de consultes

als operadors per determinar el tipus de cablejat de distribució

per l’edifici. Els últims esborranys de treball semblen ja gairebé

definitius. Si tot fa el seu curs, a finals d’any, o a primers del

proper, es publicarà la nova normativa. Es tracta d’un canvi que

obligarà al nostre col·lectiu d’enginyers de telecomunicació a

actualitzar els coneixements, atès que, a partir d’ara i potser

més que mai, ens caldrà estar presents a peu d’obra per garantir

la correcta implementació de les noves xarxes IAU.

Joan Mª Ribes ArtigasCol·legiat núm. 07706

TLC48-p.32 a 33 ok 15/12/09 14:38 Página 33

34

‘Inter nos’

El sector de l’aeronàutica i l’espai engloba múltiples

àrees de coneixement i per tant necessita profes-

sionals especialitzats en diferents disciplines, com

ara l’enginyeria, la medicina, el dret, la física, l’edu-

cació o l’economia. Les telecomunicacions hi juguen un paper

important, derivat de la seva estreta relació amb aplicacions

d’observació de la terra, control, simulació, comunicacions o

navegació per satèl·lit, entre d’altres. Un protagonisme que

està guanyant terreny a Catalunya, on el sector aeroespacial

manté una evolució ascendent, tant de caire científic i educatiu

com empresarial. Iniciatives com el Parc Aeroespacial i de la

Mobilitat de Viladecans, impulsat per la Generalitat de Catalunya

i l’Ajuntament de Viladecans, o la creació de l’associació BAIE

(Barcelona Aeronàutica i Espai) reflecteixen aquesta expansió

i també la voluntat de cohesió d’empreses, universitats i centres

de recerca amb l’objectiu d’enfortir el sector i les seves compe-

tències a nivell europeu.

Atents l’un i l’altre a aquesta realitat, i tots dos també, el

Xavier i la Beatriz, enginyers de telecomunicació de la UPC

que treballem de manera directa i indirecta en el sector aero-

espacial, hem participat aquest estiu en un programa sobre

espai de la International Space University (ISU –

http://www.isunet.edu).

International Space University (ISU)Fundada l’any 1987, la ISU, amb seu central a França,

ofereix diferents programes d’estudis de postgrau a professio-

nals del sector aeroespacial. Un d’aquests és l’anomenat ‘Space

Studies Program’ (SSP), que dóna accés a un currículum multi-

disciplinar basat en una metodologia de treball intercultural i

internacional. Es tracta d’un programa anual i itinerant que

consisteix en quatre setmanes de classes troncals on s’impar-

teixen conceptes generals sobre l’espai relacionats amb medi-

cina, enginyeria, economia i finances, física, política, dret i

societat. Es completen amb dues setmanes d’activitats depar-

tamentals orientades a determinar el tipus d’especialització

que es vol fer, i tres setmanes més de projecte en grup.

Per participar en els programes de la ISU cal superar un

procés de selecció basat en el currículum, tant acadèmic

com professional. Com que es tracta d’una universitat privada,

el cost dels estudis no està subvencionat per l’Administració

Pública però la pròpia institució docent disposa d’un programa

de beques autogestionat amb fons provinents de patrocina-

dors externs. En el cas específic dels participants catalans,

les ajudes provenen de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament

de Barcelona i l’Agència Espacial Europea (ESA). Aquestes

ajudes cobreixen un percentatge del 60-70% del cost total

del curs. La resta s’ha d’aportar de manera particular o a

través de patrocinadors disposats a finançar-la.

Pel que fa al seu personal docent, l’integren professio-

nals de prestigi com ara el Dr. Jeff Hoffman, astronauta retirat

de la NASA (National Aeronautics ans Space Administration)

i actual professor del MIT (Massachussets Institute of Technology),

i investigadors i directius d’agències espacials, empreses,

centres de recerca i universitats d’arreu del món.

La darrera edició del SSP ha aplegat 140 participants

(4 dels quals eren enginyers de telecomunicació catalans),

de 35 països d’arreu del món i s’ha fet a les instal·lacions

de Ames Research Center que la NASA té a la badia de San

Francisco, just al cor del Silicon Valley, al costat de les oficines

centrals d’empreses punteres en el sector de les telecomu-

nicacions, com ara CISCO i Oracle, patrocinadores del curs,

o també Google, Yahoo i Apple.

A Ames hi ha el túnel de vent més gran del món, dissenyat

Què hem anat a fer a la NASASom dos enginyers de telecomunicació de la UPC, el Xavier i la Beatriz, que treballemde manera directa i indirecta en el sector aeroespacial i que aquest estiu passat hemparticipat en un programa de la International Space University (ISU). Ho expliquem acontinuació i us animem a participar-hi en les próximes edicions.

TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:47 Página 34

35

Imatge virtual del Parc Aeroespacial i la Mobilitat de Viladecans

(gentilesa d’Incasòl)

i concebut per desenvolupar-hi assajos aerofísics d’aeronaus,

i es fa recerca en matèria de guiatge, navegació i control (GNC),

enginyeria de sistemes, materials aeroespacials, astrobiologia,

observació de la terra, astrofísica, vols tripulats i simulació.

Aquesta ha estat la primera vegada que el programa s’em-

plaça en les instal·lacions d’una agència espacial, fet que

suposa una gran facilitat d’accés al coneixement, als recursos

i al contacte amb el seu personal.

Els projectes en grup, posteriors al bloc de classes tron-

cals i departamentals, que s’han desenvolupat aquest any

engloben temàtiques sobre exploració, gestió de riscos i medi

ambient. Els tres projectes han estat:

11)) ACCESS Mars (‘Assessing Cave Capabilities Establishing

Specific Solutions’). Projecte sobre la viabilitat de l’ús de coves

i tubs de lava com alternativa a la construcció d’hàbitats sobre

la superfície del planeta Mart. El resultat del projecte ha estat

el disseny d’una missió completa per enviar els primers humans

al planeta, basant-se principalment en les de referència de les

agències NASA i ESA.

22)) DREAM (‘Disaster Risk Evaluation And Management’).

Desenvolupar una eina que, basant-se en un software proba-

bilístic, sigui capaç de mitigar les conseqüències provocades

per desastres naturals. Aquest

projecte està centrat en el cas

particular de la regió de Belize, a

Centre-Amèrica, i comptà amb

el finançament del grup Capra

del Banc Mundial.

33)) SAFEN Earth (‘Space Aid for

Energy Needs on Earth’). Proposta

d’eines per als governs nacionals

disposats a incrementar els reque-

riments d’energia sostenible, fent ús de les tecnologies provi-

nents del sector espacial.

La nostra experiència personalCom a enginyers de telecomunicació que som, l’experiència

és molt enriquidora en tots els sentits, ja que permet accedir a

coneixements generals sobre espai en altres disciplines que no

són curriculars en la nostra carrera, mantenir contacte directe

amb altres professionals del sector, i també aprendre a treballar

amb companys d’altres cultures. En el meu cas particular d’es-

tudiant (el del Xavier), vaig decidir fer el SSP per obrir-me camí

en el sector espacial cercant sinèrgies amb la meva àrea d’ex-

pertesa. Actualment estic fent el doctorat sobre sistemes de

videoconferència i transmissió de vídeo d’alta qualitat sobre

xarxes de nova generació, així com en el disseny de l’Internet

del futur, conjuntament amb un grup d’investigadors de la fundació

i2CAT i la UPC (http://hdwiki.i2cat.net). Els sistemes audiovisuals

que desenvolupem es podrien fer servir en aplicacions espacials

orientades, per exemple, a l’observació de la Terra, a telemedi-

cina o a comunicacions entre planetes. A més, el programa m’ha

permès conèixer l’estat de l’art en xarxes espacials, com ara la

‘Interplanetary Network’ (IPN), de comunicacions interplanetària

adaptada a les característiques

intrínseques de les transmissions

espacials de llarga distància, com

són el retard marcat fortament pel

temps de propagació, la tolerància

a errors i el propi moviment dels

cossos celestes.

El departament natural per a un

enginyer de telecomunicació és el

d’aplicacions per satèl·lit, on esAssajos a les instal·lacions de NASA Ames

El nostre equip durant la competició de coets

TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:47 Página 35

‘Inter nos’

36

La primera astronauta sud-coreana i estudiant del SSP,

Soyeon Yi, acompanyada de la coautora Beatriz Gallardo,

durant una trobada-col·loqui amb els viatgers de l’espai

Què hem anat a fera la NASA

Beatriz GallardoEnginyera de telecomunicació i màster aeroespacial

Xavier MiguélezCol·legiat núm. 12.809

presenten sobretot sistemes de navegació i observació de la

terra, però vaig optar per l’enginyeria de sistemes espacials per

tal d’adquirir nous coneixements de mecànica orbital, propulsió

de coets, estructures o metodologies de treball concurrent, que

em van permetre analitzar els problemes d’interferències que

produeixen els propulsors d’ions de les aeronaus sobre el sistemes

de comunicació i electrònica. Dins d’aquest departament és on

es porten a terme les tradicionals competicions de robots i coets

de maquetació. Enguany es van muntar i programar robots de

recollida de mostres, a més de dissenyar, construir i llançar des

de les pistes d’aterratge militars de Moffet Field, els coets més

grans de la història de la ISU amb un total de 5 grups participants.

Per part meva (de Beatriz), el SSP m’ha ofert, com a profes-

sora associada, l’oportunitat de coordinar un grup de 56 profes-

sionals en un projecte sobre exploració de Mart (ACCESS Mars).

La idea d’aquest projecte és que tothom hi participi aportant

coneixements en diferents àrees (comunicacions, risc, cost,

geologia, medicina, dret, etc.) i assolir els objectius definits en

la missió. La clau de l‘èxit és el treball en equip; aprendre i

compartir. Vaig començar la meva carrera professional al Centre

de Tecnologia Aeroespacial (CTAE), on he treballat durant 3

anys i mig en temes de navegació per satèl·lit i aeronaus no

tripulades. Després d’haver participat a la ISU com a estudiant

al 2007, vaig decidir iniciar el meu doctorat sobre ciències aero-

espacials. Actualment, treballo a la ‘Concurrent Design Facility’

(CDF) de l’Agència Espacial Europea (ESA), on assumeixo

funcions d’enginyera de sistemes.

Addicionalment al programa de classes, departaments i

projectes, es preparen workshops i visites professionals, com

ara a laboratoris de la NASA i a empreses com Google o SpaceX.

També s’organitzen col·loquis setmanals on un grup d’experts

debaten temes d’actualitat de tot tipus, des de les oportunitats

de negoci en el sector fins a la influència dels mitjans de comu-

nicació en la societat, passant per les contribucions dels països

llatino-americans i asiàtics a la carrera espacial o el tradicional

col·loqui d’astronautes de diferents nacionalitats i agències per

debatre el futur en temes d’exploració.

Com a conclusió, cal dir que la ISU és una porta d’entrada

al sector aeroespacial per a professionals de totes les àrees

de coneixement que vulguin desenvolupar la seva carrera

professional en aquesta indústria. Això s’aconsegueix, bàsi-

cament, amb l’intercanvi de coneixements i una cartera de

contactes ben nodrida quan s’arriba al final de cada programa.

Altres opcions més properes poden ser el Màster en Aeroespai

de la UPC o estades en centres de la ESA. En qualsevol cas,

el punt important a remarcar és que les telecomunicacions

aporten una clara especialització al sector aeroespacial, i per

aquest motiu gaudeixen actualment d’una notable expansió

en aquest entorn tan necessitat de professionals qualificats

capaços d’afrontar els nombrosos reptes futurs.

TLC48-p.34 a 36 ok 15/12/09 14:48 Página 36

37

‘Inter nos’

Si mireu la pàgina web http://forumtelecos.upc.edu

veureu que el Fòrum és una fira d’empreses que

es fa any rere any al Campus Nord de la UPC.

Es tracta d’un esdeveniment organitzat de forma

desinteressada pels alumnes de l’ETSETB, amb l’únic objectiu

d’apropar els móns de l’empresa i la universitat. Aquest pas,

tan i tan complicat, es vol suavitzar amb la celebració d’aquest

tipus d’activitats.

Però us vull parlar de la meva experiència, de tot allò que

he viscut dins l’organització del Fòrum. Per a mi ha estat la

meva primera empresa. M’explico: he après a organitzar-

me a mi mateix i als del voltant, a assumir responsabilitats i

a delegar-ne, a ser conscient de la meva capacitat i dels que

m’envolten. Per a un estudiant, l’empresa és sempre el final

del trajecte. Passem per la universitat per formar-nos, per

aprendre, però no és fins que et trobes davant d’uns profes-

sionals del món laboral, quan t’adones que en realitat no

saps res.

Llavors és quan coneixes a fons tots aquells impondera-

bles que afecten els projectes laborals: els pressupostos a

respectar, els cicles de treball, la lenta burocràcia o el fet de

donar la cara davant de professionals quan hi ha una acti-

vitat que no surt tal i com s’havia previst. Però us he de reco-

nèixer que estic content, estic satisfet de la feina realitzada

quan et venen les empreses i et donen les gràcies per tot,

quan et venen els alumnes i t’agraeixen que han trobat una

primera feina gràcies al Fòrum.

No us enganyaré pas, haig d’admetre que han existit dife-

rències de caire organitzatiu. Però és que això no passa també

a nivell professional? Precisament d’aquestes divergències

han sorgit les millors idees, i me n’alegro d’haver passat per

aquests moments tan difícils, perquè després els bons instants

els gaudeixes amb molta més intensitat.

Ja són 20 edicions de Fòrum les que portem, i és gràcies

a l’esforç d’alumnes amb iniciativa que volen alguna cosa

més que anar a classe i aprovar assignatures, que aquest

tipus d’esdeveniments tenen continuïtat. Des d’aquí, només

vull transmetre que si alguna vegada existeix la possibilitat

de col·laborar en fires d’aquest estil, no ho dubteu. Sigueu

empresaris, estudiants o professors els que llegiu aquest

article, tan sols vull encoratjar-vos a que l’any que ve hi doneu

un cop de mà, a casa nostra, la de ‘telecos’, ja us asseguro

que sereu sempre benvinguts.

Enguany vull agrair especialment l’esforç que han fet les

empreses participants, que fins i tot en temps de crisi creuen

en la importància d’aquest tipus d’actes i que durant una

jornada deixen la seva tasca professional per xerrar amb tots

els alumnes que s’hi acosten per parlar de futur. Gràcies

també al suport que ens ha ofert, com cada any, el Col·legi

Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, la

Generalitat de Catalunya i l’escola de ‘telecos’ (l’ETSETB). I

per descomptat a la resta de membres organitzadors: Alexandra

de Febrer, Fernando Serra, Gerard Alvarez, Gonzalo Barja,

Guillermo Gonzalez, Jagjit Singh, Javier Esteban, Nacho

Moreno, Pablo Urmentea, Rubén Tamayo, Sergio Ferreiro i

Tomàs Herver.

Diego CervantesAlumne de l’ETSETB-UPC

La meva experiènciadel XXè Fòrum Telecos

Com tants de vosaltres, sóc un alumne de la UPC, el Diego Cervantes, que es trobaimmers en la difícil tasca que suposa finalitzar una carrera com la nostra. Com bé sabeu,l’Enginyeria de Telecos és exigent, dura i fins i tot en molts moments desagraïda. Peròhi ha moltes coses que valen la pena, i he tingut la sort de trobar-ne una d’important. Usparlo del Fòrum Telecos.

TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 37

38

COETC/ACET

Ofertes comercials i serveis

Les condicions concretes del conveni signat pel

COETC/ACET amb l’empresa madrilenya d’hosta-

leria Rafaelhoteles s‘ofeixen de manera detallada

a tot el col·lectiu en l’espai corresponent a

serveis>ofertes comercials de la nostra Intranet, accessible

des de l’exterior a través de la web www.telecos.cat.

De manera genèrica, i en base a aquest conveni, tots

plegats ens beneficiarem d’una tarifa màxima per a cadascun

dels hotels de la cadena Rafaelhoteles (els sis de Madrid:

Atocha, Pirámides, Ventas, Madrid Norte, Orense i Forum

Alcalá; i els tres de Barcelona: Rafaelhoteles Diagonal Port,

Casanova by Rafael Hotels i Badalona), de manera que ens

assegurarem de no pagar un import superior a l’acordat durant

els 365 dies de l’any. Tanmateix, si en el moment d’efectuar

la reserva existeix una oferta inferior, s’aplicarà directament

l’import més baix.

Informació addicionalLa consulta de les tarifes es pot fer directament amb l’hotel

o a través de la central de reserves (902 100 015). Igualment,

a través de la pàgina web www.rafaelhoteles.com es dispo-

sarà d’informació addicional sobre a promocions especials,

paquets i ofertes. Per poder-se beneficiar de l’oferta, caldrà

presentar el carnet de col·legiat/da a la recepció de l’hotel en

qüestió.

Creada al 1993, Rafaelhoteles és una cadena hotelera

que compta amb dues marques pròpies: Rafaelhoteles y By

Rafael Hotels. En l’actualitat disposa de 1.318 habitacions

distribuïdes en deu establiments a Alcalá de Henares, Alcobendas,

Badalona, Baqueira, Barcelona i Madrid; així com de 66 sales

de reunions, el que suposa més de 6.000 m2 destinats a tot

tipus d’esdeveniments.

Des del passat dia 1 de desembre, la cadena hotelera Rafaelhoteles, posa a disposiciódels col·legiats i associats tarifes especials per als seus hotels de Madrid, Barcelona,Alcalá de Henares, Alcobendas i Badalona. Es tracta d’una oferta comercial fruit delconveni signat pel COETC/ACET amb l’esmentada empresa madrilenya d’hostaleria.

Rafaelhoteles ens aculla preus molt especials

La marca Rafaelhoteles, amb 8 establiments disponibles

entre Madrid-capital i Barcelona-ciutat, es caracteritza per

habitacions funcionals totalment pensades pel client de negocis:

habitacions amples y acollidores amb servei d’ADSL gratuït,

climatització i TV via satèl·lit.

Al seu torn, la marca By Rafael Hotels abasta dos esta-

bliments (Casanova by Rafael Hotels i La Pleta by Rafael Hotels)

que pertanyen a la selecta col·lecció d’hotels exclusius ‘Small

Luxury Hotels of the World’ (SLH), que garanteix un seguit de

valors afegits d’alt nivell amb l’objectiu de propiciar una estada

inoblidable als seus clients. A més, l’hotel Casanova by Rafael

Hotels ha entrat recentment a formar part de ‘Preferred

Boutique’, una altra distinció com a membre d’hotels de luxe.

Habitació superior del Casanova by Rafael Hotels

TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 38

39

TLC48-p.37 a 39 ok 15/12/09 15:22 Página 39

Calidoscopi

40

Recuerdo, al respecto, una bonita experiencia que

viví hace unos meses en la preciosa ciudad de

Praga, durante unas cortas vacaciones inver-

nales. En el hotel donde estaba hospedado se

anunciaba un concierto de música clásica en la capilla del

Monasterio de St. Michael, fundado en el siglo XVII, y situado

en la calle Melantrichova, próximo a la Plaza de San Wenceslao.

El repertorio incluía distintos fragmentos de obras clásicas

populares (Mozart, Händel, Bach, Vivaldi, Albinoni, Schubert,

Dvorak) y estaba interpretado por un cuarteto de arpa, órgano,

violín, y voz. El concierto era a última hora de la tarde y me

pareció una buena forma de terminar el día después de la

interminable visita, por la mañana, al fabuloso castillo de la

ciudad. Llegada la hora, me dirigí al monasterio y me encontré

con algunas personas que ya estaban haciendo cola. La

capilla era reducida, acogedora y, por suerte, disponía de

calefacción, lo cual se agradecía pues la temperatura era

próxima a los 0ºC. Se habían dispuesto varias filas de sillas,

con una capacidad aproximada para 80 personas aunque

no llegó a ocuparse en su totalidad.

Tomé asiento en la segunda fila y a los poco minutos se

inició el concierto. Recuerdo que, al comienzo de la tercera

obra, cerré los ojos para ser más consciente del momento

presente, respiré profundamente, y me dejé acariciar por la

música que estaba percibiendo. Las sensaciones que experi-

menté son difíciles de transcribir. Delante de mí había cuatro

músicos, pero el sonido de uno de ellos prevalecía por encima

de los otros, impactándome profundamente por su potencia y

su capacidad expresiva: era la voz de la soprano. Durante esos

minutos, las ondas sonoras ocupaban plenamente todo el

espacio, y poco a poco mi mente se fundió con ellas. Se evadieron

las preocupaciones, los pensamientos, el cansancio acumu-

lado del día... sólo parecía existir la música, liderada por esa

increíble voz que tanto me impresionaba. Fue entonces cuando

tuve una sensación que nunca antes había experimentado:

percibí que realmente había cuatro instrumentos musicales,

incluida la voz, totalmente compenetrados y con una fusión

perfecta entre ellos. Era la primera vez que me sucedía pues

siempre había diferenciado la voz del resto de instrumentos,

pero en esta ocasión, por alguna razón que desconozco, no

fue así. Lo que escuchaba era una identificación de todos ellos,

cada uno con su propia tesitura y con una dinámica y equilibrio

que le conferían un resultado final muy gratificante: la sorpren-

dente modulación de la voz, la melancólica melodía del violín,

los angelicales ‘glissandos’ del arpa y el acompañamiento sólido

y pausado del órgano creaban una atmósfera muy especial.

Fueron instantes muy emocionantes, difíciles de olvidar y, poste-

riormente, me preguntaba por qué con tantos años de educa-

ción musical a mis espaldas, era la primera vez que tenía esta

extraordinaria percepción. A partir de ese día, constaté y me di

cuenta de lo poderosa que es la voz. No hace falta decir que

guardo un excelente recuerdo de la soprano, Marie Batinicová,

y aún conservo las sensaciones vividas, almacenadas segura-

mente en algunas zonas de mis hemisferios cerebrales.

Esta experiencia me hizo reflexionar acerca de los habi-

tuales usos, intuitivos, de la voz ante diversas situaciones:

¿susurramos o cantamos para tranquilizarnos?, ¿cómo expre-

samos el dolor?, ¿y la sorpresa? No hace falta decir como

reaccionaríamos la mayoría de nosotros, si un día al comprobar

los resultados de la lotería comprobáramos que somos uno

de los afortunados... En realidad, la voz refleja nuestro estado

físico, mental y emocional, permitiendo una comunicación

Suele decirse que la voz es el instrumento musical más completo, el instrumento musicalpor excelencia. Posiblemente es el más antiguo que existe y el primero que el hombreutilizó, pues antes de descubrir que el roce o golpes entre dos piedras o dos palosproducían un sonido, nuestros antecesores ya gritaban, gruñían, suspiraban, tatare-aban, en definitiva, cantaban.

Momento musical entrañable en PArte y cultura

TLC48-p.40 a 41 ok 15/12/09 15:30 Página 40

41

entre nuestro mundo interior con el exte-

rior y facilitando la expresión de nuestros

sentimientos.

¿Somos realmente conscientes de su

poder? Los políticos, comunicadores, confe-

renciantes, locutores, conocen su potencia-

lidad y saben lo que pueden transmitir con ella,

la influencia que ejercen sobre los receptores, sobre

su audiencia. La voz convence, seduce, enamora, libera,

conmueve,...¿será acaso porque transmite algo más que

frecuencias y/o armónicos?, ¿cambia nuestro estado emocional

si el jefe nos saluda y sonríe amablemente por la mañana antes

de empezar la jornada laboral o si tan solo nos dice “buenos

días” con voz apagada, con un porte serio y sin apenas mirarnos

a los ojos?, ¿qué ocurre en nuestro sistema de percepción que

altera nuestro estado fisiológico y anímico?, ¿qué valor añadido

transmitimos realmente con la voz? En un concierto, en una

conversación, en una conferencia, en un discurso, en una

plegaria, algo más que las simples palabras se transmite con

la voz, ¿lo hemos percibido así alguna vez?

La neurociencia aporta algunos datos que sugieren su

potencial terapéutico. En una entrevista [1] a Carmen Sandi,

directora del laboratorio de genética de la conducta del ‘Brain

Mind Institute’ (Lausana), a la pregunta ¿se nos puede curar

con palabras? respondía “…en la medida en que provocan

reacciones bioquímicas neuronales, desde luego…” Añadía,

también, que “…ahora vemos que la sociedad o las rela-

ciones afectivas pueden provocar cambios cognitivos en las

personas tan decisivos como la genética…” Afirmación a

tener en cuenta por la importancia que se atribuye a nuestra

capacidad de influir en aspectos hasta ahora reservados

exclusivamente a la genética.

De forma similar, son inte-

resantes las declaraciones del

cardiólogo Valentín Fuster, en la

presentación del libro “Corazón y

Mente”, del cual es coautor con el

psiquiatra Luís Rojas Marcos. El cardió-

logo citaba que “…entre un 25% y un 50%

de los pacientes que acuden a mi consulta no tienen en

realidad un problema de corazón, sino que sufren una altera-

ción emocional…” y añadía que “…en muchas ocasiones con

la comunicación se pueden solucionar problemas físicos…”

Ambos autores también comentaron que tratar cuerpo y mente

separadamente es un error. [2]

¿Será cierto que una voz cálida y afectuosa acompañada

de una sonrisa sincera y honesta, contribuirían a una mejora

del bienestar de las personas que nos rodean y, por extensión,

de toda la sociedad?

en Praga

Jordi A. JausetIngeniero de Telecomunicación (colegiado nº 1.845)Doctor en comunicación y músicoAutor del libro “Música y neurociencia: la musicoterapia”

RReeffeerreenncciiaass::

[1] Amiguet, Ll. La Contra, La Vanguardia, 17 de junio de 2009

[2] López, C. “Más allá de la enfermedad”, Tendencias, La

Vanguardia, p.26, 23 de octubre de 2008

TLC48-p.40 a 41 ok 15/12/09 15:30 Página 41

42

Calidoscopi

Publicacions

Web de ENTER (Centrode Análisis de la Sociedadde la Información y lasTelecomunicaciones -Instituto de Empresa)http://www.enter.ie.edu/faces/es/jsf/index.jsp

Creat l’any 2004, ENTER és un centre de refe-

rència en matèria de generació i provisió d'in-

formació, d'anàlisi i prospectiva sobre les tele-

comunicacions i la societat de la informació. Es

tracta de la primera plataforma d'anàlisi inde-

pendent i de caràcter permanent que es crea a

Espanya en aquesta àrea, amb l'objectiu de

contribuir al desenvolupament de la societat de

la informació en general i del sector tecnològic

en particular, a través de la generació i divul-

gació d'informes, ‘benchmarking’ d'altres mercats,

anàlisis de les millors pràctiques i identificació

de noves oportunitats de desenvolupament del

sector. A més, ENTER contribueix a consolidar

la posició de l’escola de negocis, ‘Instituto

d'Empresa’, en el món de les tecnologies, la

societat de la informació i les telecomunicacions.

El darrer informe ENTER, titulat ‘El virus de la

ayuda pública a las telecos’ i tipificat amb l’epí-

graf ‘Nota 152’ de 1/12/09, reflexiona sobre el

suposat risc que podrien arribar a implicar els

ajuts públics per al desplegament de xarxes de

nova generació (NGN) en el sector europeu de

les telecomunicacions.

Las tecnologías de laInformación y lasComunicaciones en laEmpresa Española, 2009Autores: AETIC, Secretaría de Estado de

Telecomunicaciones y para la Sociedad de

la Información (SETSI) i Everis

Editorial: AETIC

Una de les principals conclusions d'aquest estudi

és que les empreses catalanes són capdavanteres

en comerç electrònic i seguretat. Els atribueïx també

un caràcter pioner en l'ús del comerç electrònic,

pel fet que la seva taxa d'utilització se situa en un

44% enfront del 42% de la mitjana nacional. Les

empreses destaquen l'agilitat de les gestions com

avantatge competitiu per a l'ús del comerç elec-

trònic, tant per a la venda com per a la compra.

Quant a les barreres, baixa en 8 punts la descon-

fiança i temor a les estafes. L'informe dedica un

apartat a la introducció i ús de les tecnologies de

la informació i mostra que la penetració de l'ordi-

nador per al desenvolupament d'activitats profes-

sionals s'ha estabilitzat al 90%, mentre que l'ús del

telèfon mòbil d'empresa va caure un 3% el 2008.

Així mateix, el nombre d'empreses amb ordina-

dors interconnectats es va situar en un 71%. A

nivell estatal, els sectors d'activitat amb majors

percentatges de companyies amb ordinadors inter-

connectats són informàtica i I+D (92%), serveis

financers i segurs (89%) i serveis empresarials (88%).

Manual Práctico deOrdenación Local de lasTelecomunicacionesAutor: Raimon Balart (IVIRON Enginyeria

de Telecomunicació, S.L.)

Editorial: COIT

El desplegament de les xarxes de telecomunica-

cions és un element clau del desenvolupament

municipal per diferents raons, com ara el fet que

les infraestructures pertanyen al seu domini públic;

que els ens locals participen en aquest procés

mitjançant l'acte reglat de concessió de llicències,

i també que han de vetllar perquè aquests desple-

gaments es facin amb els mínims impactes ciuta-

dans i ambientals. En el cas particular de la tele-

fonia mòbil, el desplegament va assolir un incre-

ment exponencial en els seus inicis, que no va

anar acompanyat d’una estructura normativa i

legislativa a nivell local, d’acord amb el seu espec-

tacular desenvolupament. La preocupació inicial

de la ciutadania sobre el tipus, caràcter, impacte

visual i nivells d'emissions d'aquestes infraestruc-

tures, ja afortunadament superats, ha provocat

en molts casos actituds restrictives que han

complicat el desplegament d'aquestes infraes-

tructures. Com a conseqüència, molts municipis

han heretat un escenari que necessita una orde-

nació des del punt de vista urbanístic i ambiental.

Finalment, aquest estudi ofereix una completa

guia pràctica dels processos administratius.

TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 42

L’evolució de la Societat de la Informació al llarg dels

darrers anys s’ha caracteritzat per la generalització

tecnològica d’Internet i la telefonia mòbil, dos àmbits

que han superat clarament les expectatives inicials,

assolint uns usos insospitats i en molts casos diferents dels

que s’havien concebut amb el seu disseny d’origen.

Es tracta d’una explosió esdevinguda malgrat la concu-

rrència d’uns quants factors adversos, com ara els preus més

elevats del nostre entorn, una manca manifesta de compe-

tència real i efectiva, i l’existència de zones fosques on les

inversions no eren rendibles per als operadors i que han obligat

a la inversió pública per evitar la fractura social d’una ciuta-

dania de primera i segona divisió.

Per tot plegat, sembla força impossible ara com ara de

preveure la futura evolució de la Societat de la Informació.

Però independentment de quina sigui la seva direcció, cal

establir polítiques estructurals de base estratègica que permetin

aquest desenvolupament de manera ràpida, eficaç, soste-

nible i flexible, i que a més ho facin sense perdre de vista

l’orientació cap a una societat justa i pròspera en què tots els

ciutadans disposin de les mateixes oportunitats per al seu

desenvolupament.

Per tant, les polítiques que cal desenvolupar des de l’Administració

en l’àmbit de les TIC han de:

a) Garantir unes e-infraestructures que permetin la lliure compe-

tència, afavoreixin l’aparició de serveis innovadors i de qualitat

a preus competitius i garanteixin l’avenç del territori a la mateixa

velocitat, és a dir sense que ciutadans i empreses pateixin

cap mena de discriminació en funció del lloc on s’estableixen

o viuen. Les infraestructures no poden ser un factor limitador

del creixement d’un país, sinó tot el contrari, n’han de ser un

dels principals motors.

Cap on va la Societatde la Informació?

b) Dotar la ciutadania d’una àmplia i sòlida formació, tant en

coneixements tecnològics com en competències digitals globals,

que permetin un ús crític dels avenços de les TIC i animin a tothom

a participar activament de la creació de serveis i continguts.

c) Potenciar un sector TIC capaç de ser competitiu en un entorn

global, multicultural i multilisgüistic. Per fer-ho possible, cal una

indústria internacionalitzada i d’alt valor afegit, recolzada en la

col.laboració amb les universitats i centres de recerca, i proveïda

del talent necessari, sigui autòcton o forani.

d) Garantir una societat de la informació segura. La seguretat

en qualsevol àmbit d’actuació dels ciutadans i les empreses

ha de ser tant o més segur en l’entorn virtual que en el real,

independentment de la seva activitat. Actualment existeix una

creixent sensació d’inseguretat a la Xarxa, especialment pel

seu desconeixement, que provoca alarma i preocupació entre

els usuaris, i que cal combatre intensificant els mecanismes

de seguretat i referenciant aquells dispositius que contri-

bueixen a millorar-la.

En definitiva, el desenvolupament harmònic de la Societat

de la Informació dels propers anys no pot centrar-se només en

un àmbit sinó que ha de tenir una perspectiva global i ha de

comptar, a més, amb la imprescindible col.laboració pública i

privada, amb un lideratge fort per part del Govern i amb una alta

capacitat crítica per ajuntar esforços i anhels de tota la societat.

Josuè SallentDirector general de la Societat de la Informació

Secretaria de Telecomunicacions i Societatde la Informació de la Generalitat

Tribuna

43

TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 43

TLC48-p.42 a 44 ok 15/12/09 15:37 Página 44