Desenvolupa la teva idea de negoci - programafita.com · Xarxa Prototips La tresoreria primer de...

12
Desenvolupa la teva idea de negoci 1

Transcript of Desenvolupa la teva idea de negoci - programafita.com · Xarxa Prototips La tresoreria primer de...

Desenvolupa la teva idea de negoci

1

Xarxa

Prototips

La tresoreria primer de tot!

Motors de creixementLa Piràmide de MaslowModel de negoci

Pla d’accióInteractivitat

Idea inicial de negoci

Missió

Fites

Visió

Valors

EstratègiaExperimentar

Trampade nans

En tot moment

Data d’inici

En tot moment

Data d’inici

Data d’inici

Inspira’tIdea inicialTroba la teva idea!

Pot funcionar?Prototip del model del negoci

EINESBanc d’ideesEines de creativitat: (brainstorming, els 6 barrets,prototips i mapa d’empatia)

DOCUMENTSTest de l’emprenedorAnàlisi del sectorIdea inicial

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

EINESPissarra model de negoci Casos d’èxit (aspectes a imitar)Fracassos (aspectes a evitar)Elevator pitch

ACCIONSSeminaris i Formació

PRESENTACIÓPresentació del model de negoci

En tot moment

En tot moment

Data d’inici

Creació de l’empresa i obtenciódel fi nançament

Pla d’accióQuadrecomandament

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

EINESQuadre de comandament

ACCIONSGestió del fi nançament

PRESENTACIÓEmpresa

EINESPissarra model de negociPla d’accióCasos d’èxit (aspectes a imitar)Fracassos (aspectes a evitar)

ACCIONSFormació i Creació de xarxa

DOCUMENTSPla d’acció i Quadre de comandament

Comença

Comença

Comença

Calendaridels reptes del FITA

Calendaridels reptes del FITA

INSPIRA’T COMENÇA CREIX! TRIOMFA! INSPIRA’T COMENÇA CREIX! TRIOMFA!

En tot moment

Data d’inici

Data d’inici

CreixementExemples a imitar i a evitar

IteracionsConsolidaciódel projecte

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

EINESPissarra model de negociQuadre de comandamentCasos d’èxit (aspectes a imitar)Fracassos (aspectes a evitar)

ACCIONSFormació

EINESPissarra model de negociQuadre de comandament

ACCIONSTreballarIterar: construir, mesurar, aprendre

En tot moment

Data d’inici

Data d’inici

IteracionsCompetitivitat i rendibilitat

Motors de creixementDesenvolupament de l’estrètegia

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxa

EINESPissarra model de negociQuadre de comandament

ACCIONSMentoritzacióIterar: construir, mesurar, aprendre

EINESPla d’accióQuadre de comandamentElevator pitch

ACCIONSFormació i gestió del fi nançamentMentorització

PRESENTACIÓ i DOCUMENTSEstratègia de creixement

En tot moment

Creix!

Calendaridels reptes del FITA

Calendaridels reptes del FITA

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxaEn tot moment

Creix!

Creix!

Comença

INSPIRA’T COMENÇA CREIX! TRIOMFA! INSPIRA’T COMENÇA CREIX! TRIOMFA!

Data d’inici

CloendaBona sort! EINES

Pissarra model de negociQuadre de comandament

PRESENTACIÓCloenda: bona sort!

Inspira’tEines de creativitatSense creativitat no podem innovar ni trobar fór-mules alternatives de fer les coses. I, en un entorn tan competitiu com el dels nostres dies, no ens ho podem permetre. Així doncs, perquè la falta de creativitat no sigui un problema, a continuació et presentem un parell d’eines senzilles i molt útils que pots utilitzar de manera regular. Al web www.creoempresa.com en trobaràs moltes més!

Brainstorming o pluja d’idees

Aquesta és una de les tècniques més conegudes per generar idees. Va ser desenvolupada per Alex Osborn als anys 30. Consisteix en plantejar un problema i que els participants diguin tot allò que se’ls acudeixi per solucionar-lo, tenint en compte les quatre regles fonamentals que s’esmenten a continuació:

- Tota crítica està prohibida.- Tota idea és benvinguda.- Tantes idees com sigui possible.- El desenvolupament i l’associació de les idees és desitjable.

Brainwriting És una variant del brainstorming o pluja d’idees que es realitza per escrit. Es forma un grup en cercle, on cadascú té un paper en blanc, i es dóna un temps limitat perquè tothom escrigui les idees que se li ocorren. Quan qui dinamitza ho indica, es canvi-en al mateix temps tots els papers (per exemple, tots passen el paper a la persona de l’esquerra). Es llegeixen en veu baixa les idees escrites pel company/a i s’escriuen noves idees diferents, que no poden estar repetides. Després de vàries rondes, es llegeixen totes en veu alta i es marquen les que més agradin al grup.

Banc d’ideesSi tens ganes d’emprendre, però no tens clar amb quin negoci fer-ho, a continuació trobaràs una part del banc d’idees del web www.creoempresa.com que et pot ajudar. Algunes d’aquestes idees ja s’han desenvolupat, i apareixen amb l’enllaç correspo-nent; d’altres no, i tu pots ser el primer que les posi en pràctica!

Lloguer de roba per a nens

Una empresa alemanya ofereix roba de nen petit per llogar, de manera que els pares no s’han de gastar diners en la roba dels fi lls, que de seguida els queda petita.

Empresa: Luette LeihenWeb: www.luette-leihen.de

Entrenadors personals post partEs tracta d’oferir els serveis d’un entrenador perso-nal, però per a un nínxol de mercat concret: el post part. Aquests serveis es podrien oferir tant al domi-cili de la clienta com en una sala d’un gimnàs, o en algun local mínimament adaptat.

Productes gourmet Es tracta de realitzar l’exportació de productes de categoria gourmet a través de l’agrupament de diferents productors, mitjançant la venda en línia. L’avantatge es centra en eliminar costos d’exporta-ció, com ara el transport.

Calendaridels reptes del FITA

INSPIRA’T COMENÇA CREIX! TRIOMFA!

Triomfa!

Eines de creativitat | Design Thinking | Creoempresa.com | Tutoria personalitzada | Creació de xarxaEn tot moment

Comença!1. Capacitat d’iniciativaUn/a emprenedor/a és, gairebé per definició, una persona amb capacitat d’iniciativa, que prefereix fer de locomotora abans que de vagó de tren, i a la qual li agrada establir els seus propis objectius sense esperar instruccions de ningú.

2. Capacitat d’entrega i sacrificiPosar en marxa una empresa és com llençar un coet a l’espai. El coet requereix una quanti-tat immensa d’energia per vèncer la força de la gravetat, i l’empresa necessita una dedicació absoluta per néixer, créixer i obrir-se pas en el mercat durant els primers anys.

3. Honestedat i integritatL’honestedat i la integritat són valors bàsics de les persones. A més de la vàlua professional, és impossible formar un gran equip sense alts estàndards morals i, per tant, el líder els ha de complir abans que ningú.

4. Resistència al fracàsLa gran majoria dels empresaris, grans o petits, han tingut fracassos al llarg de la seva trajectòria. Per tant, fes-te’n la idea. El que marca la diferència no és el fracàs sinó la resistència, la capacitat d’aprendre dels errors i de tornar-se a aixecar.

5. Capacitat d’innovació, adaptació i canviLa vida econòmica és canviant per naturalesa. De manera contínua, emergeixen nous factors, noves tendències, innovacions que obren oportunitats i deixen al marge models de nego-ci. Saber-ho veure i actuar en conseqüència i sense mandra al canvi és vital.

6. Capacitat de decidir i d’assumir riscosNo és feina per a cagadubtes ni per a gent que s’angoixa molt amb la incertesa. Tampoc ho és per a inconscients i temeraris. El risc forma part de l’essència del negoci, i haver de pren-dre decisions amb informació incompleta és el pa de cada dia.

7. Caràcter competitiuAllò que defineix l’economia de mercat és el seu caràcter competitiu. Les empreses lluiten entre elles per oferir als seus clients millors productes, serveis i preus que els seus compe-tidors. Competint, un empresari s’ha de trobar com un peix a l’aigua!

8. Confiança en un mateixLa confiança en un mateix és la seguretat íntima que pots aconseguir el que t’has pro-posat i superar les dificultats que, sens dubte, trobaràs pel camí. Aquesta confiança no té res

de fatxenda, més aviat va acompanyada de la consciència de les pròpies limitacions.

9. CoratgeEl coratge és la capacitat de plantar cara a les dificultats i d’afrontar amb fermesa el perills. El món de l’empresa ens el posa a prova cada dia. El coratge, o la seva manca, es manifesta en tots els aspectes de la vida. Jutjar-se un mateix amb realisme requereix coratge!

10. Tenacitat. PerseverançaNo s’ha aconseguit mai res mínimament ambiciós sense perseverança, sense un esforç llarg i persistent orientat a un mateix propòsit. Mantenir el rumb malgrat les dificultats, les dis-traccions i la fatiga és vital per tirar endavant qualsevol empresa.

11. Capacitat de lideratge. ResponsabilitatUna empresa, petita o gran, és la feina d’un equip, i no hi ha equip sense líder. Saber-se envoltar de persones preparades, posar-les al lloc on donin el millor, motivar-les, ser respon-sable d’elles i saber apartar les que no donen la talla, heus aquí algunes de les feines del líder.

12. Eficàcia. Capacitat de gestióL’eficàcia és la qualitat mitjançant la qual algú aconsegueix que les coses es facin. És a la ve-gada una tècnica i un hàbit, que es pot apren-dre i millorar amb la pràctica. Però, per posar en marxa una empresa, val més saber-ne ja els aspectes bàsics.

13. Il·lusió pel projectePer posar en marxa una empresa, t’ha de fer il·lusió. T’ha d’agradar profundament l’aven-tura que vols emprendre. Si no sents aquesta il·lusió, o la sents amb tebior, val més que t’ho repensis.

14. Recursos econòmics per viure... Un tempsUna empresa, quan neix, és com una criatura: ho necessita tot de tu i no et pot donar res. Per això cal que tinguis cobertes les teves necessitats vitals i les de la teva família per un període mínim, que és el doble del temps que creguis que trigaràs a tenir beneficis.

15. Suport de la famíliaEmprendre és una manera de viure que afecta les persones que tens més a la vora. En les etapes inicials, que són llargues, les necessi-tats del negoci passen per davant. No hi ha horaris fixos, ni caps de setmana intocables... Ni gaire diners. O sigui que, sense el suport total de la família, no t’hi posis.

El test de l’emprenedor Tens caràcter emprenedor?

El millor pla de negoci no serveix de res per tirar endavant una empresa si no es té caràcter. Les següents preguntes t’interroguen sobre alguns aspectes cabdals del perfil emprenedor. Perquè et serveixi d’alguna cosa, cal que hi reflexionis amb absoluta sinceritat. Aquest és un joc només per a tu. Enganyar-se un mateix és, en aquest tema, com fer-se trampes al solitari, però força més perillós!

Al web www.creoempresa.com podràs fer el test de manera quantitativa i veure’n la puntuació!

Reflexions

Estàs a punt?Doncs endavant!

La innovacióLes deu cares de la innovació La innovació és un tema cabdal tant per definir un negoci com per al dia a dia d’una empresa. És essencial que sàpigues adaptar-te al mercat, a la situació, que siguis capaç de millorar... En resum, que sàpigues incorporar la innovació en la teva manera de pensar, fer i actuar. Hi ha di-versos rols de la innovació. Pot ser que en combinis més d’un o bé o no. O bé que et convingui associar-te amb algú que els tingui. Comprova quin rol innovador pots exercir tu mateix:

Comença!

1- El saltador d’obstacles

Sap que el camí cap a la innovació està ple de dificultats i desenvolupa un talent natural per a superar o avançar-se a aquestes barreres. Un saltador d’obsta-cles és l’incansable solucionador de pro-blemes, acostuma a ser molt hàbil assu-mint riscos i està acostumat a trencar les normes.

EXEMPLE: A principis de la dècada de 1830, els experts en ferrocarrils van adoptar el paper d’advocat del diable en anunciar que les locomotores no podrien pujar muntanyes amb càrregues pe-sades, però els emprenedors amb ingeni del sector van construir les vies en ziga-zaga i van demostrar que estaven equivocats.

3- El col·laboradorFomenta l’acció, i uneix les persones per tal que facin coses. És proactiu i poliva-lent, es mostra disposat i és capaç de fer saltar els límits organitzatius per convèn-cer de la importància d’un treball conjunt i multidisciplinari. Té habilitats diplomàti-ques i és molt bon animador.

EXEMPLE: Thomas Edison ha passat a la història com l’inventor més important d’Amèrica, en part gràcies a que va ser un gran col·laborador que va abanderar i estimular un grup amb talent que va produir una enorme sèrie d’invents i col·laboracions.

4- L’interpol·linitzadorExplora altres empreses i cultures, i des-prés adapta els descobriments i revelaci-ons per a satisfer les necessitats particu-lars de la seva empresa.

EXEMPLE: Durant una transacció comercial al Canadà l’any 1915, Clarence Birdseye, va veure que els seus guies inuit col·locaven el peix a l’aire lliure per tal que es congelés i es mantingués en bon estat durant diversos mesos. Gràcies a la tècnica de la interpol·linització va crear un imperi d’aliments congelats que encara porta el seu nom.

2- El cuidador

Es pren la molèstia d’entendre a cada client per separat, practica l’empatia i treballa per ampliar les relacions.

EXEMPLE: IDEO va millorar l’experiència dels pacients d’urgències d’un hospital tot dissenyant i entregant targetes de presentació del personal de l’hospital que incorporaven informació útil (qui és cadascú i què fa). Aquesta senzilla solució va servir per personalitzar el que d’una altra manera seria una experiència solitària, i va millorar l’experiència dels pacients en el servei d’urgències.

El cuidador

El col·laborador

El saltador d’obstaclesL’antropòleg

L’interpol·linitzador

El directorL’arquitecte d’experiències

El dissenyador d’espaisEl narrador

Comença!5- L’experimentador

Modela noves idees contínuament i aprèn mitjançant un procés de prova-error. A la persona experimentadora li agrada jugar, provar diverses idees i enfocaments. La base de l’experimentador és portar les idees a una forma visual tangible amb la màxima brevetat possible; fent esbossos o improvisant prototips amb materials senzills, entre altres.

EXEMPLE: Mary Joan, directora de màrqueting i publicitat de The Good Guys (minorista d’electrodo-mèstics) va tenir una idea per aconseguir que les famílies es decidissin a comprar televisors plans (molt més grans que els anteriors), ja que no sabien a quin lloc de casa els podria encaixar. Va idear un anunci publicitari desple-gable, que cabia en una revista, i que un cop desplegat, mostrava la imatge a mida real d’un televisior de pantalla plana. D’aquesta mane-ra, les famílies van poder provar on els cabia l’aparell i això va augmentar les vendes.

6- L’antropòleg

Aporta nous coneixements i punts de vis-ta a l’organització mitjançant l’observació del comportament humà i la comprensió de les interaccions físiques i emocionals entre les persones i els productes, els serveis i els espais.

EXEMPLE: Persona que s’instal·la en una habitació d’hos-pital durant 48 hores per a acompanyar a una persona gran que ha de ser operada. Aquesta persona està actuant com un antropòleg i ajudant a desenvolupar nous serveis sanitaris.

7- L’arquitecte d’experiències

Prepara el terreny per a trobades positives amb l’organització a través de productes, serveis, interaccions digitals, espais o actes. Dissenya no només pels clients, també pels treballadors. Posa en marxa els sentits, incorpora sensacions tàctils, orquestra l’ús del so i busca oportunitats per afegir olors i sabors. Té un talent natural per trobar una experi-ència en cada cosa fins i tot allò que, sense la seva intervenció, sembla un producte ben ordinari.

EXEMPLE: Una franquícia líder en gelateries d’Arizona (Cold Stone Creamery) creix gràcies a la celebració de “l’elaboració” del gelat més que del producte en sí. La companyia es mostra molt explícita en afir-mar que ofereix “l’experiència definitiva del gelat”, durant la qual s’escullen els gustos en un mostra-dor ple de gelats perfectament col·locats i decorats, el gelater prepara el gelat en una llosa de granit polit (la cold stone). El procés és entretingut i hipnòtic, i permet gaudir d’un ambient distès i alegre.

8- El dissenyador d’espais

Explota l’espai interior, els entorns de treball on la gent passa gran part de les jornades laborals. Viu cada dia com una oportunitat d’alegrar l’entorn laboral. Crea espais cooperatius per equips veïns, estudia com es comporta l’espai i realitza ajustos subtils per mantenir-lo receptiu a les necessitats canviants. Crea espais en els quals els projectes poden viure durant setmanes o mesos. Ajuda els treballadors a traslladar-se, a formar nous grups i combinacions potents.

EXEMPLE: La BBC va dissenyar i preparar una sala per a treballar en equip i fer-hi sessions de brains-torming, equipada amb diversos materials: pissarres, post-it gegants i cadires còmodes.Aquest espai va permetre estimular la creativi-tat i el treball en equip.

9- El narrador

Capta l’atenció de l’audiència, explicant històries als clients, als socis i a ell ma-teix. Pot parlar sobre un producte nou, un servei complet o un nou projecte. El narrador uneix l’equip. El seu treball es converteix en part de la doctrina de l’or-ganització al llarg dels anys.

EXEMPLE: Al mostrador d’un bar, s’hi exposa una pàgina escrita per una cambrera que hi treballa. Hi explica la seva experiència d’un treball dur, de l’alegria de donar suport a una empresa soci-alment justa i de la seva capacitat per trobar reptes interessants a la feina. Aquesta és una bona eina per atraure possibles treballadors, al mateix temps que transmet als clients del bar la manera de fer de l’establiment.

10- El director

Defineix la producció, prepara els escenaris, treu el millor dels actors i les actrius, poleix el projecte o el tema, crea la química. En definitiva, s’encarrega que es faci la feina. Té la capacitat de treure el millor de la seva gent, per general amb un entusiasme contagiós que estimula tothom, individus i grups de projecte, per tal d’assolir grans reptes.

EXEMPLE: Steve Jobs,que ha demostrat la seva habilitat per motivar els seus equips i crear quelcom “bojament gran”.

aliances clau

activitats clau

proposta de valor

relacions amb els clients

canals

clients

recursos clau

costos ingressos

www.programafi ta.com

Font: www.creoempresa.comPodeu fer el vostre model de negoci directament al web del Creoempresa! Aneu a www.creoempresa.com

Dissenya el teu model de negoci La pissarra

La pissarra és un espai limitat on es mostren els trets essencials del model de negoci. Aquest espai està dividit en nou blocs que s’han d’anar omplint amb les idees clau de cadascun. En fi nalitzar la pissarra, amb un sol cop d’ull hauries de tenir una visió clara de l’esquema del teu model de negoci.

Com funciona?

Has d’anar omplint cada bloc escrivint l’essencial i d’una manera molt visual. L’ordre a seguir per omplir els blocs pot ser qualsevol, però et recomanem el següent:

1- Clients2- Proposta de valor3- Canals4- Relacions5- Ingressos6- Activitats clau7- Recursos clau8- Aliances clau9- Costos

Comença!

Explica-ho!L’Elevator Pitch

Aquí teniu unes pautes per estructurar una breu presentació, d’uns 2 minuts, amb els aspectes més rellevants del vostre model de negoci. Pensem que us pot ser de gran ajuda per explicar la vostra idea de negoci al pròxim seminari. Però podreu usar-ho en qualsevol moment de la vostra vida per ex-plicar qualsevol cosa a qualsevol persona.

La idea està basada en l’“Elevator Pitch”. Com recordareu, és una tècnica que consis-teix a explicar els aspectes bàsics del vostre negoci en el temps que triga un ascensor a anar de la planta 0 a la 50, el temps que disposaria el director d’una multinacional per atendre-us.

L’estructura de l’Elevator Pitch és la següent:

Hook (ganxo): per captar l’interès. Connec-tar la idea amb alguna cosa important per a l’individu o l’audiència. Relatar històries (*storytelling), utilitzar metàfores, humor. Explicar una vivència amb passió i sinceritat per activar la curiositat.

Core (nucli): és el nucli central. S’ha de ser quantitatiu per ser més concisos i creïbles (specificity is powerful). A continuació teniu l’estructura a seguir per elaborar el nucli central:

Per (clients potencials), que tenen (neces-sitats), (nom del producte/servei) és una (categoria del producte) que (benefici clau) a diferència de (competència*). Aquest produc-te/servei (valor diferencial respecte la compe-tència).

*Encara que pugui semblar estrany esmentar la competència, s’ha de fer. El nostre interlo-cutor pot saber que existeix i si no ho sap, ho buscarà. Per a això és millor anomenar-la i dir que ens diferenciem d’ella.

Close (conclusions): s’ha d’explicar el que esperem del nostre interlocutor. Què vull en realitat? La seva opinió, saber si li interessaria invertir en el meu projecte, la seva col·laboració… Si no es demana res, no s’obté res!

Solucions de problemes L’eina dels 6 barrets

És una eina creada per Edward De Bono per facilitar la resolució o l’anàlisi de problemes des de diferents punts de vista o perspectives.De Bono proposa sis colors de barrets que representen les sis direccions del pensament que hem d’utilitzar a l’hora d’enfrontar-nos a un problema.

Comença!B

LA

NC

Neutralitat i objectivitatFets i xifres pures

Exemples de seqüències:Idees inicials: blanc, verd, blauIdentificar solucions: blanc, negre, verd, blauRetroalimentació ràpida: blanc, negre, verd, blauMillora de processos: blanc, blanc (altres punts de vista), groc, negre, verd, vermell, blauResoldre problemes: blanc, verd, groc, negre, vermell

Aspectes claus:

Encuriosir més que avorrir amb dadesExpressar-se de manera clara i concisa en 2 minuts

Transmetre emocions

Emocions i sentimentsReaccions viscerals

instintives o declaracions emocionals sense cap

justificació

VE

RM

ELL

CreativitatPensament creatiu per sortirde les pautes habituals del

pensament i generaridees noves

VE

RD

Especulació positivaLògica aplicada a identificarbeneficis, buscant harmonia

GR

OC

Lògica negativaLògica aplicada a identificar

defectes o barreres

NE

GR

E

Control i síntesisControl i organització del

propi pensament

BLA

U

Testeja-ho! El prototipatge

Un dels passos més complicats és sempre passar de la creació mental d’una idea de negoci a la creació real del negoci. En aquest pas és clau el prototipatge. El prototipat-ge del negoci és un exercici que permet descobrir alguns reptes inesperats de la implementació del negoci, mitjançant la seva revisió visual. Les maneres de desenvolupar un prototip són diverses i infinites: Un simple esbós, una representació feta amb materials diversos (legos, plastilina, cartolines), un vídeo, una representació teatral. Totes aques-tes fórmules tenen un element en comú: han de servir per a visualitzar el negoci i així facilitar-ne l’anàlisi, el debat i la correcció. El prototipatge permet testejar el negoci i incorporar millores en el seu disseny, tal com mostra el següent esquema:

Comença!

T’hi animes?

Si ja tens clara la teva idea de negoci, has treballat la pissarra, l’eina dels 6 barrets i l’has explicat, només et queda posar a prova la teva idea mitjançant un prototip. Posa en marxa la teva imaginació, realitza el teu prototip de negoci de la manera amb la qual et sentis més còmode i testeja-la amb qui vulguis. Comprovaràs com d’útil és aquest exercici!

TEST& EVALUACIÓPROTOTIPDISSENY

Fundació CEDRICATDesenvolupament econòmic rural, local i sostenible

(Adhesiu x logos)

www.programafi ta.com

Co-fi nançat per: