15

CONTINGUTS

ABANS DE LA LECTURA.

5UNITAT 1

1. Un dia rere l’altre

1 Eficriu –una –cπfia –que fas –igual –i –una –cπfia –que fas –diferent –cada –dia:

Igual Diferent

Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

Activitat oberta.

UNITAT 1

•Ampliar la taula amb altres accions que fan durant els dife-rents dies de la setmana. Per complementar aquest treball també podem fer una anàlisi de l’horari de classe i fixar-nos en quins són els dies que cursem les diferents àrees.

Activitats complementàries

•Abans de començar el treball de la unitat llegirem el títol i entre tots comentarem quin pot ser el contingut que hi treballarem. Aprofitarem per lligar-la amb l’àrea de Mate-màtiques, ja que el pas de temps i l’orientació temporal són continguts propis d’aquesta àrea.

1 • Es demana als alumnes que pensin en les seves ex-periències i que escriguin, al costat de cada dia de la setmana, les accions que duen a terme, tant les que fan diàriament (independentment del dia que sigui) com les que fan algun dia de la setmana.

Farem una posada en comú per valorar si fem les mateixes accions durant tots els dies de la setmana.

Desenvolupament de les activitats

•Elaboració oral d’hipòtesis sobre el contingut de la unitat.

•Orientació en el temps a partir dels dies de la setmana.

•Identificació de les accions que fem cada dia, de les que fem sempre el mateix dia de la setmana i de les que fem de tant en tant.

•Expressió oral d’experiències pròpies.

Notes

16

CONTINGUTS

6 UNITAT 1

El dilluns de sempre

El D–illuns fiempre ha√ia –estat –el primer –dia –de la fietmana, –un mes rere l’–altre, –estius, primaveres, –anys, –dècades, fiegles..., –i mai no fi’ha√ia –queixat.

F–ins –que –una fietmana –de nπ fa pas –gaire temps –es √a lle√ar –am∫ –el peu –esquerre.

—J–a n’–estic tip, –de fier fiempre –el primer! S’ha –aca∫at –el ∫◊¬quil! Q–ue –el D–imarts fiigui –el primer!

I √a –en√iar –un –cπ◊reu –electr¬÷ic –al D–imarts –am∫ –aquest missatge:

URGENT! ALTA IMPORTÀNCIA.

DIMARTS, AQUESTA SETMANA TU SERÀS

EL PRIMER I JO SERÉ EL DARRER.

APA, QUE ET VAGI BÉ!

El D–imarts, –que –era mπ˜t matiner, √a veure –el missatge –a l’–π◊dinadπ◊ –i –am∫ –dπfi –clics –el §a –π¥◊ir.

UNITAT 1

•Fer un treball de vocabulari sobre paraules relacionades amb la me-sura del temps:

– Quines estacions de l’any s’esmen-ten en el text? Quines hi falten?

– Quants dies té una setmana? I un mes? I un any?

– Què és una dècada? I un segle?

– Escriu el nom de tots els dies de la setmana ordenadament.

•Fer un treball de recollida d’expres-sions lingüístiques o de frases que vulguin dir el mateix que les dues expressions que hem comentat durant la comprensió oral.

Activitats complementàries•En aquesta pàgina els proposem una lectura el títol de la

qual és El dilluns de sempre. Abans de llegir, aprofitem l’ac-tivitat per repassar el nom dels dies de la setmana. A partir del títol del text i de les il·lustracions que l’acompanyen, intentem esbrinar alguna cosa del contingut de la lectura.

•Abans de fer la lectura proposem als infants de cercar en el text les paraules relacionades amb la mesura i l’orien-tació temporal. Les paraules seran les següents (sense llegir): dia, setmana, estius, primaveres, segles, dimarts.

•Llegim el text i proposem preguntes de comprensió oral:

– Què li va passar, un bon dia, al Dilluns? Estava content?

– Quina solució se li va ocórrer?

– Com es va posar en contacte amb el Dimarts?

– El Dimarts, va tardar molt a llegir el missatge?

– Què volen dir les expressions «aixecar-se amb el peu es-querre» i «s’ha acabat el bròquil»?

•Finalment, fem una activitat col·lectiva perquè expliquin com creuen que continuarà la història un cop el Dimarts hagi llegit el missatge del Dilluns.

Desenvolupament de les activitats

•Lectura expressiva i comprensiva d’un text.

•Expressió oral d’hipòtesis sobre la continuïtat de la lectura començada.

•Resposta correcta a preguntes de comprensió oral.

•Comprensió d’expressions i frases fetes

•L’orientació en el temps: els dies de la setmana.

17

CONTINGUTS

7UNITAT 1

—Apa! A–ix¬ fií –que –és –impπ◊tant –de veritat! Un –dimarts fent –de –dilluns? S–erà nπ¤ícia –de primera plana! Ara ja –cal –que m’–espa√ili, –que fer –de –dilluns nπ –és –gens fàcil!

El D–imarts hi √a pπfiar mπ˜t ∫π÷a √π˜untat, per¬ nπ fie’n √a fiπ◊tir –gaire bé: –es √a –ata∫alar –i √a –aca∫ar –el –dia –am∫ –una llarga llista –de –cπfies pendents per fer –i més –cansat –que –cap –altra fietmana –de la fie√a √ida.

Marta Jarque (Adaptació.)

COMPRENSIÓ LECTORA.

2 Cπ÷testa –aquestes preguntes:• Per què el Dilluns no vol ser més el primer dia de la setmana?

• El Dilluns, com avisa el Dimarts?

• Què pensa el Dimarts del canvi?

• Com acaba el Dimarts el primer dia que fa de Dilluns?

Perquè fa molt temps que ho és i n’està tip.

Li escriu un correu electrònic.

Que serà una notícia per a tothom.

Va acabar molt atabalat, molt cansat, i amb moltes

coses pendents de fer.

UNITAT 1

•Escriure, per parelles, cinc frases que siguin correctes d’acord amb el que explica la lectura.

•Escriure, individualment, en dues o tres línies, quin és el contingut de la lectura.

Activitats complementàries

•Encapçalant aquesta pàgina trobem l’acabament de la lectura iniciada en la pàgina anterior. Un cop acabada la lectura, comprovarem si alguna de les hipòtesis que hem fet sobre l’acabament del text era correcta.

•Proposarem unes quantes preguntes de comprensió oral abans de fer l’activitat 2:

– Quina actitud pren el Dimarts quan llegeix el missatge del Dilluns?

– Quin podria ser el missatge que el Dimarts enviés al Di-lluns per respondre-li?

– Què va fer el Dimarts?

– Com va acabar el dia el Dimarts?

– Què creus que va fer el Dilluns aquell dia?

2 • Presentem als infants quatre preguntes de compren-sió lectora; els demanarem que les responguin per escrit. Hem d’insistir que en aquelles paraules que apareixen escrites en el text de la lectura no s’hi po-den fer errades ortogràfiques.

Desenvolupament de les activitats

•Lectura comprensiva i expressiva d’un text.

•Resposta correcta a les preguntes de comprensió plantejades.

•Escriptura correcta de la resposta de les diferents preguntes.

•Expressió oral de la resposta a preguntes plantejades.

Notes

18

CONTINGUTS

8 UNITAT 1

L’aula

Una vegada hi ha√ia –una –escπ˜a –a la falda –d’–un tur†.

D–es –de les finestres, –es veien –els –carrers, –els –campanars, les teulades, –els –ar∫◊es –i –el riu; més –enllà, s’–estenien –els –camps, –els ∫πficπfi –i mπ˜tes –i mπ˜tes muntanyes.

H–i feien –classe –am∫ les finestres –π¥ertes –a la millπ◊ √ista –del m†÷. I tπ¤s –els mestres –del país feien mans –i mànigues per pπder-hi tre∫allar. I –és –que, segπ÷s –diuen, –és mπ˜t –diferent –ensenyar –a llegir –i –a sumar –i –a restar –en –una –aula fπfica –que fer-hπ –en –una –altra –π÷ –el sπ˜ nπ té –cap vergπ÷ya –d’–entrar –a tπ¤es hπ◊es. A les –aules plenes –de sπ˜ –i –de llum, –es veu –que les –cπfies s’–aprenen més bé –i més –de pressa.

Dolors Garcia i cornellà (Adaptació.)

UNITAT 1

•Seguint el model que ens dóna el text, escriure’n, entre tots o per petits grups, un altre de semblant sobre la nostra aula. Quan s’hagi acabat, acompanyarem el text amb una il·lustració sobre allò que veiem des de la finestra de la nostra classe.

Activitats complementàries

•Abans de llegir, observem la fotografia que acompanya el text i proposem una activitat d’expressió oral per descriure-la. Llegim el títol de la lectura i pensem quina relació hi pot haver entre el títol i la imatge que acompanya la lectura.

•Fem la lectura del text i en comentem el contingut per assegurar-ne la comprensió.

•Una vegada s’ha llegit i comentat el text, proposem les preguntes següents:

– On es troba situada l’escola?

– Què es veia des de les finestres de l’escola? Creus que l’escola està ubicada en una ciutat o en un poble? Per què?

– Els mestres, hi volien anar a treballar? Per què?

– Què passa a les aules amb molta llum i claror?

– Com és la vostra aula? Què veieu des de la finestra? Té força llum?

Desenvolupament de les activitats

•Lectura expressiva i comprensiva d’un text.

•Observació i descripció oral d’imatges. •Resposta oral a preguntes de

comprensió lectora.

19

CONTINGUTS

9

COMPRENSIÓ LECTORA.

UNITAT 1

3 Digues amb altres paraules aquestes expressions de la lectura:

• A la falda d’un turó.

• Feien mans i mànigues per poder treballar en aquella escola.

• El sol no té cap vergonya d’entrar-hi a totes hores.

EXPRESSIÓ ORAL.

4 Tria un objecte de l’aula i explica com és. Fixa’t en els exemples:

• Després, ajunteu totes les

descripcions que heu fet de la vostra aula.

A la classe hi ha vint penjadors

de ferro a la paret. Serveixen

per penjar-hi els abrics i les bates.

A l’aula hi ha tres finestres quadrades i grosses. Són de color verd.

Des de les finestres es veu el pati.

www

Al voltant d’un turó, d’una elevació del terreny.

Feien qualsevol cosa per treballar en aquella escola perquè hi tenien molt interès.

Sempre hi ha llum.

Activitat oberta.

Activitat oberta.

UNITAT 1

•Proposar el mateix treball de l’acti-vitat 4 a partir d’un camp semàntic diferent; per exemple, els animals: descriure un animal sense dir quin és. Si l’explicació és prou clara i pre-cisa, els companys i companyes podran endevinar de quin animal es tracta.

Activitats complementàries3 • En aquesta activitat de comprensió lectora propo-

sem un treball de vocabulari, ja que es demana als alumnes que trobin altres maneres de dir les tres ex-pressions de la lectura que s’han seleccionat. Cal que després en fem una posada en comú perquè hi po-den haver diferents maneres de dir-les i aquesta cor-recció col·lectiva ajudarà a l’enriquiment del lèxic.

4 • En aquesta activitat d’expressió oral es proposa que els infants elaborin un text descriptiu a partir del qual expliquin com és algun dels objectes de la classe. Caldrà que els deixem una estona per pensar abans d’explicar-ho en veu alta, ja que és important que organitzin el discurs de manera clara i coherent. El vocabulari ha de ser ric i variat.

Desenvolupament de les activitats

•Ampliació de vocabulari: expressar, de maneres diferents, el significat de certes expressions o frases fetes.

•Descripció oral d’un objecte de l’aula. •Elaboració d’un discurs coherent i ric

relacionat amb l’aula.

Activitat per

relacionar paraules

amb la seva definició.

www