DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES TURÍSTICS: EL CAS...

DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES TURÍSTICS: EL CAS DE LA

COMARCA D’OSONA

José A. Corral Marfil

Beques Convocatòria 2006

Papers EURAM Institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga

1

ÍNDEX 1. Plantejament de l’estudi................................................................................................... 2

1.1. Justificació de l’estudi .............................................................................................. 2 1.2. Revisió preliminar de la literatura ........................................................................... 3 1.3. Objectiu i preguntes principals................................................................................. 5

2. El sector turístic d’Osona ................................................................................................ 7 2.1. La comarca d’Osona................................................................................................. 7 2.2. La demanda turística d’Osona................................................................................ 12 2.3. L’oferta turística d’Osona ...................................................................................... 15 2.4. Organització i gestió del turisme a Osona.............................................................. 18

3. Productes turístics d’Osona ........................................................................................... 21 3.1. Anàlisi qualitativa dels productes .......................................................................... 21

3.1.1. La mostra de productes................................................................................ 21 3.1.2. Estudis de cas .............................................................................................. 22

3.2. Anàlisi quantitativa dels productes......................................................................... 57 3.2.1. Tipus de productes....................................................................................... 57 3.2.2. Activitats...................................................................................................... 58 3.2.3. Menjar i allotjament..................................................................................... 59 3.2.4. Durada ......................................................................................................... 59 3.2.5. Oferents ....................................................................................................... 60 3.2.6. Localització ................................................................................................. 62 3.2.7. Preu.............................................................................................................. 62

4. Conclusions ................................................................................................................... 63 4.1. Resultats principals................................................................................................. 63 4.2. Altres aportacions de l’estudi ................................................................................. 64

4.2.1. Plantejament, conceptes, variables, metodologia ........................................ 64 4.2.2. Hipòtesis i fonts d’informació ..................................................................... 65

4.3. Limitacions i preguntes pendents ........................................................................... 66 5. Annexes ......................................................................................................................... 68

5.1. Dades de contacte dels ens gestors del turisme d’Osona ....................................... 68 5.2. Recursos turístics d’El Lluçanès ............................................................................ 70 5.3. Recursos turístics de Vic ........................................................................................ 73 5.4. Recursos turístics de Paisatges del Ter................................................................... 77 5.5. Recursos turístics de les Portes del Montseny........................................................ 81 5.6. Recursos turístics de la Vall de Sau Collsacabra ................................................... 85 5.7. Transcripció d’entrevistes en profunditat............................................................... 90

6. Bibliografia i altres fonts d’informació ....................................................................... 108 6.1. Llibres, articles i estudis....................................................................................... 108 6.2. Anuaris ................................................................................................................. 109 6.3. Institucions ........................................................................................................... 110

2

1. PLANTEJAMENT DE L’ESTUDI 1.1. Justificació de l’estudi L’euroregió de l’arc mediterrani (Euram) és una potència turística mundial. Per exemple, l’any 2004, conjuntament les Illes Balears, Catalunya i València van rebre més de 27 milions de turistes internacionals (que van gastar a l’Euram gairebé 21.000 milions d’euros) i van comptar amb vora d’1 milió i mig de llits (Observatori Estadístic de l’Euram 2006a). Tant en termes de demanda com d’oferta l’Euram concentra aproximadament la meitat del mercat turístic de l’Estat espanyol, que és la segona destinació turística del món. El sector turístic és dels que més contribueix a l’economia: fa una aportació important al Producte Interior Brut, és una font indispensable de llocs de treball i ajuda significativament a equilibrar la balança comercial. A més, a algunes zones, el turisme ha afavorit una diversificació i regeneració econòmica i una consolidació de la població local davant, per exemple, de situacions de declivi industrial i agrícola. El turisme també causa impactes favorables socials: augmenta la qualitat de vida de la població i accelera canvis socials positius; culturals: revitalitza l’orgull de la comunitat pel patrimoni i la cultura pròpies i incentiva la conservació i rehabilitació de monuments i edificis històrics; i mediambientals, estimula la presa de mesures de millora i conservació ambiental i la creació de parcs naturals i d’àrees salvatges protegides. Però no tot són flors i violes. Malauradament, el turisme també causa impactes negatius de tota mena –econòmics, socials, culturals i mediambientals– quan el seu creixement no es planifica o es planifica malament. A més, el repartiment l’activitat turística és molt desequilibrat: mentre que a la costa hi ha saturació, a molts territoris de l’interior és insignificant. Si bé les bones expectatives de creixement del turisme mundial –segons previsions de l’Organització Mundial de Turisme, durant els propers 15 anys es duplicarà el nombre anual d’arribades internacionals– comporten oportunitats, el sector turístic de l’Euram també afronta avui dia amenaces i reptes. Per exemple, canvis geopolítics recents han propiciat l’aparició de noves destinacions competidores, en molts casos millor conservades, més autèntiques i més barates. També els turistes estan canviant: ara fan més viatges però més curts, són més experts i exigents, estan millor informats i són capaços d’organitzar-se els viatges pel seu compte. I també representen desafiaments per al sector turístic de l’Euram desenvolupaments en tecnologies de la informació i la comunicació, com Internet, i en mitjans de transport, com les línies aèries de baix cost.

3

Així doncs, la capacitat del sector turístic d’adaptar-se i competir en aquest entorn turbulent, la seva competitivitat, és una qüestió estratègica, vital, per a l’economia de l’Euram. La innovació, a escala tant nacional com regional, es una de les armes que més bé consoliden la competitivitat d’una economia a llarg termini (Observatori Estadístic de l’Euram 2006b). En el cas del turisme, la innovació de producte es refereix a l’activitat de convertir recursos i atractius turístics en productes turístics. La innovació de producte és una de les prioritats del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010 (UOC et al. 2006). El Programa 2 d’aquest Pla estableix, entre d’altres, accions dirigides “integrar productes turístics existents amb nous productes i recursos turístics, amb la finalitat de crear experiències turístiques integrals (...) i millorar els productes turístics per tal d’incrementar la despesa mitjana, amb caràcter general, i incrementar el nombre de visitants i estada mitjana (...). L’anàlisi DAFO1 realitzat en el Pla posa de manifest, per exemple, les debilitats d’un escàs aprofitament dels recursos turístics intangibles i un insuficient desenvolupament de l’oferta bàsica dels productes turístics. I també les oportunitats de diversificar i desestacionalitzar la demanda en funció dels nous productes, mercats geogràfics i segments de mercat i la d’aprofitar la riquesa de recursos i atractius naturals i culturals, tangibles i intangibles, que posin en valor la identitat de Catalunya i es transformin en actiu turístic. Més concretament, la creació de nous productes turístics pot servir per potenciar la desestacionalització, facilitar l’accessibilitat als espais i equipaments turístics, afavorir la diversificació de l’atractiu turístic de destinacions madures, fomentar l’oferta turística a territoris turísticament poc desenvolupats, diferenciar i diversificar l’oferta, esdevenir líders i/o referents en productes específics (UOC et al. 2006). La present investigació pretén contribuir a la comprensió i millora dels processos de creació de nous productes turístics mitjançant l’anàlisi de la literatura rellevant i d’un estudi empíric a la comarca d’Osona. D’aquesta manera aspira afegir un gra de sorra al desenvolupament de les tècniques de gestió i màrqueting d’empreses i destinacions turístiques, a la competitivitat i, en últim terme, als beneficis econòmics i socials que reporta el turisme. 1.2. Revisió preliminar de la literatura Segons Kotler (2003), un producte és qualsevol cosa que es pot oferir per a satisfer una necessitat o desig. Inclosos béns, serveis, experiències, persones, llocs, organitzacions,

1 DAFO: debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.

4

informacions i idees. Segons això, per extensió, un producte turístic seria qualsevol cosa capaç de satisfer necessitats de turistes.2 Aquesta definició és massa general per als objectius de la present investigació. Caldrà concretar-la per fer-la operativa. Què considerem productes turístics?, ¿allò que ofereixen les empreses turístiques de les destinacions: àpats, habitacions d’hotel, activitats lúdiques...?, ¿o combinacions d’aquests, com ara paquets turístics?, ¿o considerem que cada destinació és un producte turístic global? Una recerca bibliogràfica podrà aportar llum sobre la conceptualització del producte turístic. Per exemple, Smith (1994), en el seu article The Tourism Product, proposa un model basat en cinc elements: planta física, servei, hospitalitat, llibertat d’elecció i implicació. Middleton (1994), per la seva part, planteja una doble “visió de components”: la perspectiva global del turista i la individual de les organitzacions de la indústria. De la mateixa forma, sovint s’utilitzen ambiguament termes relacionats amb el producte turístic, com ara recurs turístic, atracció turística, oferta complementària, experiència... Aquí, per poder investigar com es creen els productes turístics, primer serà necessari definir precisament aquests conceptes, així com les relacions que hi ha entre ells. A continuació serà necessari revisar literatura sobre desenvolupament de nous productes. Per exemple, els articles Product Development Decisions: A Review of the Literature de Krishnan i Ulrich (2001) i Product Development: Past Research, Present Findings, and Future Directions de Brown i Eisenhardt (1995) són síntesis del tema que poden ser bons punts de partida. Però en el camp del turisme el desenvolupament de nous productes presenta dues peculiaritats importants que cal contemplar. Una és el fet que principalment els productes turístics són serveis (no béns). Per tant, caldrà examinar les especificitats dels processos de creació de nous serveis. A aquest respecte, d’entrada s’estudiaran l’article de Menor et al. New Service Development: Areas for Explotation and Exploration (2002) i el llibre de Gallouj Innovation in the service economy : The new wealth of nations (2002). Una altra peculiaritat dels productes turístics és que sovint són creats i oferts cooperativament per diverses empreses, per xarxes d’organitzacions. És el cas, per exemple, dels paquets turístics, les rutes turístiques i altres ofertes promogudes per organismes gestors de destinacions. En referència a això s’han detectat dos treballs que poden ser d’interès el de Mattsson et al.: Innovation Systems in Tourism: The Roles of Attractors and Scene-Takers (2005) i el de Gerwin: Coordinating New Product Development in Strategic Alliances (2004). 2 Aquesta investigació contemplarà tant els productes que s’ofereixen a turistes (que pernocten en una destinació) com a visitants (que no pernocten), segons la distinció que fa la Organització Mundial de Turisme.

5

1.3. Objectiu i preguntes principals L’objectiu principal d’aquesta investigació és estudiar, descriptiva i prescriptivament, el desenvolupament de nous productes turístics a la comarca d’Osona. En particular, es pretén (1) analitzar els processos mitjançant els quals té lloc la innovació de producte en el sector turístic osonenc, (2) valorar aquests processos i (3) fer recomanacions que permetin millorar-los. La primera pregunta que aquesta recerca vol respondre és: com es creen els productes turístics a Osona? Aquesta qüestió es pot subdividir en diverses interrogacions: què, qui, per a qui, per què, com, on i quan. A continuació es llancen algunes possibles respostes. Què? Quins productes turístics es creen? Per contestar això és necessari identificar, analitzar i classificar els productes turístics d’Osona. Existeixen múltiples tipologies de l’oferta turística. Atenent als beneficis buscats pels turistes, per exemple, es parla de turisme cultural, d’esports, gastronòmic o de salut. Qui crea productes turístics? Altés (1994) planteja literalment aquesta pregunta. En la seva resposta esmenta quatre actors: clients-turistes, que, de forma planificada o improvisada, decideixen què volen fer i visitar durant el seu viatge; empreses, individualment o en coordinació, poden desenvolupar noves línies de serveis; intermediaris turístics, majoristes i minoristes, “empaqueten” productes propis combinant transport, allotjament i serveis complementaris a un preu determinat i; ens públics de turisme que, a més de la seva tradicional funció promocional, també poden jugar un paper dinamitzador d’iniciatives relatives a la creació, desenvolupament i millora de productes. Cal afegir l’important paper que juguen els guies turístics i intèrprets del patrimoni. Per a qui es creen productes turístics? La demanda turística està composada per l’heterogeni grup de persones que visiten una destinació. Per classificar la massa de visitants en grans grups s’utilitzen diverses distincions (Godfrey i Clarke 2000): turistes (visitants que pernocten) versus visitants de dia (excursionistes); visitants domèstics contra internacionals; motiu del viatge: oci, negocis i visites a familiars i amics; visitants amb paquet en oposició a independents. Més enllà d’aquestes categories generals, es poden usar altres criteris per segmentar la demanda més finament. Alguns relacionats amb el viatge o l’experiència turística, com els beneficis buscats amb el viatge (salut, formació, status, relacions...), les despeses fetes (en allotjament, menjar, compres...), fonts d’informació utilitzades (Internet, agències de viatge, amics...), etc. Altres criteris tenen a veure amb la persona que viatja: edat, estat civil, lloc de residència, poder adquisitiu, etc. Per exemple, la pàgina web de turisme de la Generalitat de Catalunya, www.catalunyaturisme.com, distingeix entre famílies, joves, gent gran, parelles, esportistes i professionals.

6

Com es creen els productes turístics? Quines activitats implica realment crear un nou producte turístic? El llibres de text de màrqueting prescriuen el procediment a seguir: recerca i generació d’idees, selecció d’idees, test de concepte, formulació de l’estratègia de màrqueting, anàlisi del negoci, test de producte, test de mercat i comercialització. On es creen productes turístics? Localització geogràfica; camp, ciutat, pobles, muntanya; espais turístics... Quan es creen productes turístics? Època de l’any; fase de desenvolupament de l’empresa o organització que els crea; factors contextuals, situacions que afavoreixen o dificulten l’activitat emprenedora de creació de productes... Quant costa crear els productes turístics? Inversió necessària per crear-los; costos de producció: imports i tipus de despeses; preu de venda; marges, beneficis, rendibilitat. I, vendes, nombre d’usuaris, ingressos i estacionalitat. Per què es creen productes turístics? Les motivacions que impulsen als diferents actors turístics a desenvolupar nous productes turístics poden ser múltiples. En el primer apartat d’aquest document s’explica la innovació de producte turístic com a factor de competitivitat. A part d’això, es repeteixen aquí els motius més concrets. La creació de nous productes turístics pot servir per potenciar la desestacionalització, facilitar l’accessibilitat als espais i equipaments turístics, afavorir la diversificació de l’atractiu turístic de destinacions madures, fomentar l’oferta turística a territoris turísticament poc desenvolupats, diferenciar i diversificar l’oferta, esdevenir líders i/o referents en productes específics (UOC et al. 274). I també és útil per augmentar els ingressos per visitant, a través de la perllongació de l’estada i l’increment de l’estada mitjana.

7

2. EL SECTOR TURÍSTIC D’OSONA 2.1. La comarca d’Osona La comarca d’Osona forma part de la marca turística Catalunya Central, que és una de les 10 marques turístiques en què la Generalitat divideix Catalunya. (veure Figura). L’ens de gestió turística de la Generalitat de Catalunya és la Direcció General de Turisme del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa. La seva marca turística és Turisme de Catalunya.

FIGURA. Mapa de les marques turístiques de Catalunya

Font: Catalunya Turisme. Generalitat de Catalunya. Juntament amb Osona, les altres 4 comarques de la marca turística Catalunya Central són l’Anoia, el Bages, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (veure Figura i Taula).

8

FIGURA. Marca turística de la Catalunya Central

Font: Catalunya Turisme. Generalitat de Catalunya.

TAULA. Comarques de la marca turística de la Catalunya Central

Marca turística Codi Comarca Capital Consell Comarcal 6 Anoia Igualada http://www.anoia.net 7 Bages Manresa http://www.ccbages.org

24 Osona Vic http://www.ccosona.es 40 Vallès Occidental Terrassa, Sabadell http://www.ccvoc.org/ccvoc

Catalunya Central

41 Vallès Oriental Granollers http://www.ccvoriental.es

Font: Elaboració pròpia.

Al mateix temps, Osona forma part de la província de Barcelona, que és una de les 4 províncies de Catalunya, al costat de Girona, Lleida i Tarragona (veure Figura).

9

FIGURA. Mapa provincial i comarcal de Catalunya

Font: Turisme rural a Catalunya

A més d’Osona, les altres comarques de la província de Barcelona són: l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (veure Figura). L’ens de gestió turística de la província de Barcelona és l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. La seva marca turística és Turisme a prop de Barcelona.

FIGURA. Osona a la província de Barcelona

Font: Turisme a prop de Barcelona. Diputació de Barcelona.

10

La comarca d’Osona està formada per 51 municipis (veure la Figura i Taula) i la seva capital és Vic.

FIGURA. Mapa dels municipis d’Osona

Font: Municat, municipis i comarques de Catalunya

11

TAULA. Els 51 municipis d’Osona

Municipis Webs dels ajuntaments 1. Alpens http://www.alpens.cat/ 2. Balenyà http://www.ajbalenya.org/ 3. El Brull http://www.elbrull.cat/ 4. Calldetenes http://www.calldetenes.org/ 5. Centelles http://www.centelles.org/ 6. Collsuspina http://www.collsuspina.diba.es/ 7. Espinelves http://webspobles.ddgi.cat/sites/Espinelves/default.aspx 8. Folgueroles http://folgueroles.diba.es/default.html 9. Gurb http://www.gurb.net/ 10. Lluçà http://www.llusa.net/ 11. Malla http://www.malla-osona.net/ 12. Manlleu http://www.manlleu.cat/ 13. Les Masies de Roda http://www.lesmasies.org/ 14. Les Masies de Voltregà http://www.lesmasiesdevoltrega.cat/ 15. Montesquiu http://www.montesquiu.cat/ 16. Muntanyola http://www.muntanyola.cat/ 17. Olost http://www.olost.net/ 18. Oristà http://www.orista.llucanes.net/ 19. Orís http://oris.diba.es/ 20. Perafita http://www.perafita.llucanes.net/ 21. Prats de Lluçanès http://www.pratsdellucanes.net/ 22. Roda de Ter http://www.rodadeter.cat/ 23. Rupit i Pruit http://rupitpruit.diba.es/ 24. Sant Agustí de Lluçanès http://stagusti.diba.es/ 25. Sant Bartomeu del Grau http://www.sbg.cat/ 26. Sant Boi de Lluçanès http://stboillu.diba.es/ 27. Sant Hipòlit de Voltregà http://www.santhipolitdevoltrega.org/ 28. Sant Julià de Vilatorta http://www.santjuliavilatorta.org/ 29. Sant Martí d'Albars http://stmartia.diba.es/ 30. Sant Martí de Centelles http://www.smarticentelles.org/ 31. Sant Pere de Torelló http://www.stpere.net/ 32. Sant Quirze de Besora http://www.ajsantquirze.com/ 33. Sant Sadurní d'Osormort http://www.diba.es/municipis/munview.asp?Ine=08241&Vista=1 34. Sant Vicenç de Torelló http://www.santvicens.org/ 35. Santa Cecília de Voltregà http://www.diba.es/municipis/munview.asp?Ine=08243&Vista=1 36. Santa Eugènia de Berga http://www.staeugenia.diba.es/ 37. Santa Eulàlia de Riuprimer http://www.diba.es/municipis/munview.asp?Ine=08247&Vista=1 38. Santa Maria de Besora http://www.santamariab.diba.es/ 39. Santa Maria de Corcó http://www.lesquirol.cat/ 40. Seva ? 41. Sobremunt http://www.sobremunt.diba.es/ 42. Sora http://www.sora.cat/ 43. Taradell http://www.taradell.org/ 44. Tavertet ? 45. Tavèrnoles http://www.tavernoles.cat/ 46. Tona http://www.tona.com/ 47. Torelló http://www.ajtorello.net/ 48. Vic http://www.ajvic.net/ 49. Vidrà http://webspobles.ddgi.cat/sites/vidra/default.aspx 50. Viladrau http://webspobles.ddgi.cat/sites/viladrau/default.aspx 51. Vilanova de Sau http://vilanovadesau.diba.es/

Font: Diputació de Barcelona.

12

2.2. La demanda turística d’Osona

TAULA. Visites anuals a centres d’informació turística d’Osona durant 2002 i 2003

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 2002 1.140 21.373 692 - - 6.063 - - - 322 13.418 - 2.526 5.202 2003 - 22.874 314 2.432 - 3.862 - 81 - - - - - 3.025

Llegenda: 1: Oficina de turisme d'Osona; 2: Oficina de turisme de Vic; 3: Oficina de turisme de Vall de Sau Collsacabra; 4: Oficina de turisme de les Portes del Montseny; 5: Centre d'Informació de El Brull; 6: Oficina d'Informació de Viladrau; 7: Oficina d'Informació del Castell de Montesquiu; 8: Oficina del Consorci de Turisme Meandres del Ter; 9: Oficina d'Informació de Seva; 10: Punt d'Informació de Prats de Lluçanès; 11: Punt d'Informació de Rupit; 12: Punt d'Informació de Tavertet; 13: Punt d'Informació de Vilanova de Sau; 14: Centre d'Interpretació espais naturals Guilleries – Savassona.

Font: Anuari Socioeconòmic de la Comarca d’Osona 2003 i 2004

TAULA. Visites mensuals a centres d’informació turística d’Osona durant 2004

1 2 3 4 5 6 7 8 Gener 168 1.255 3 204 175 0 4 369 Febrer 108 1.255 12 206 263 0 5 325 Març 196 1.506 11 232 286 0 14 507 Abril 153 1.890 6 329 189 0 45 636 Maig 342 1.310 14 265 338 71 16 374 Juny 213 1.588 6 258 271 41 13 496 Juliol 160 2.368 9 268 291 40 6 808 Agost 300 2.583 10 349 915 33 4 855 Setembre 234 2.531 12 324 406 90 29 556 Octubre 204 1.863 24 391 618 59 5 735 Novembre 114 1.455 11 262 266 0 8 668 Desembre 155 1.431 12 298 176 0 12 307 Total 2.347 21.035 130 3.386 4.194 334 161 4.029

Llegenda: 1: Centre d'Interpretació dels espais naturals Guilleries - Savassona; 2: Oficina de Turisme de Vic; 3. Paisatges del Ter (Visites + consultes); 4: Osona Turisme; 5. Centre Cultural Europeu de la Natura; 6: Consorci Sau Collsacabra; 7: Punt d'Informació de Prats de Lluçanès; 8: Oficina d'Informació del Castell de Montesquiu.

Font: Anuari Socioeconòmic de la Comarca d’Osona 2005

13


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Gener 25 569 81 1.212 61 16 - - - 7 Febrer 17 661 203 1.053 61 16 - - - 21 Març 90 832 348 1.916 162 20 - - - 32 Abril 89 1.076 233 1.974 258 18 - - - 41 Maig 119 498 279 1.546 220 15 - - - 47 Juny 83 590 235 1.730 136 18 - - 381 57 Juliol 107 1.206 279 2.652 172 15 375 104 331 62 Agost 136 2.652 441 4.644 265 11 927 254 300 78 Setembre 105 1.329 392 3.338 349 18 414 158 57 61 Octubre 107 1.745 435 1.944 543 21 695 207 - 51 Novembre 23 1.407 307 1.536 166 20 690 63 - 29 Desembre 23 1.009 355 2.486 139 9 705 29 - 18 Total 924 13.574 3.588 26.081 2.532 197 3.806 815 1.069 479

Llegenda: 1: Consorci de Promoció Turística Vall de Sau Collsacabra; 2: Centre cultural Europeu de la Natura / Punt d'Informació de Parc P.N. del Montseny; 3. Oficina de Turisme Comarcal d'Osona; 4: Oficina de Turisme de Vic; 5: Centre d'Interpretació dels espais naturals Guilleries – Savassona; 6: Paisatges del Ter; 7: Punt d'Informació de la Rectoria del Brull; 8: Punt d'Informació de Sant Julià de Vilatorta; 9: Punt d'Informació de Seva; 10: Consorci de Turisme Portes del Montseny - l'Alt Congost, la Plana de Vic.



1 2 3 4 5 6 7 8 9 Total % Gener 1.297 15 147 20 204 9 5 327 145 2.024 4,05 Febrer 1.521 61 230 9 341 8 11 523 233 2.704 5,41 Març 1.710 30 295 23 331 9 21 315 387 2.734 5,47 Abril 3.744 96 453 105 568 29 70 622 698 5.687 11,37 Maig 1.840 107 303 47 365 18 86 583 366 3.349 6,70 Juny 1.736 18 144 42 322 12 23 1.093 406 3.390 6,78 Juliol 3.174 38 165 111 479 33 16 994 243 5.010 10,02 Agost 4.587 114 404 159 760 63 58 1.317 601 7.462 14,92 Setembre 3.521 17 161 78 495 94 47 556 534 4.969 9,94 Octubre 2.462 48 217 36 601 135 27 1.031 815 4.557 9,11 Novembre 1.832 40 158 78 612 91 15 858 651 4.335 8,67 Desembre 2.580 47 151 72 861 102 13 607 485 4.433 8,87 Total 30.004 631 2.828 780 5.939 603 392 8.826 5.564 50.003 100

Llegenda: 1: Oficina de Turisme de Vic; 2: Portes del Montseny; 3: Punt d'Informació de Folgueroles; 4: Consorci de Promoció Turística de la Vall de Sau Collsacabra; 5: Osona Turisme; 6: Centre d'interpretació espais natural Guilleries – Savassona; 7: Consorci i Punt d'Informació de Prats de Lluçanès; 8: Oficina d’Informació del Parc del Castell de Montesquiu; 9: Punt d’Informació la rectoria del Brull.


14

TAULA. Visites anuals a centres d’informació turística d’Osona 2003-2006

2003 2004 2005 2006 Oficina de Turisme de Vic 22.874 21.035 25.957 30.004 Portes del Montseny 2.432 - - 631 Punt d'Informació de Folgueroles - - - 2.828 Consorci Promoció Turística Vall de Sau Collsacabra 314 334 - 780 Osona Turisme - 3.386 4.085 5.939 Centre Interpr. Espais natural Guilleries Savassona 3.025 2.347 2.532 603 Consorci i Punt d'Informació de Prats de Lluçanès - 161 - 392 Oficina Informació Parc del Castell de Montesquiu - 4.029 - 8.826 Punt d’Informació la rectoria del Brull - - 3.806 5.564 Total 28.645 31.292 - 50.003

Font: Anuari Socioeconòmic d’Osona 2007

TAULA. Visites mensuals a l’Oficina de Turisme de Vic 2004-2006 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Set Oct Nov Des total 2004 1.255 1.255 1.506 1.890 1.310 1.588 2.368 2.583 2.531 1.863 1.455 1.431 21.035 2005 1.212 1.053 1.916 1.794 1.546 1.780 2.652 4.644 3.338 1.944 1.536 2.542 25.957 2006 1.297 1.521 1.710 3.744 1.840 1.736 3.199 4.599 3.521 2.462 1.832 2.580 30.041 2007 1.563 1.601 2.506 3.277 1.949 1.801 2.885 4.493 2.989 2.235 2.238 2.526 30.063

Font: Oficina de Turisme de Vic

FIGURA

Font: Oficina de Turisme de Vic

15

TAULA. Visitants als museus i col·leccions d’Osona 2001-2005

Comarca 2001 2002 2003 2004 2005 Anoia 64.575 67.138 64.086 52.432 63.237 Bages 121.335 124.166 128.597 134.870 119.012 Vallès Occidental 185.896 211.231 203.087 253.309 251.208 Vallès Oriental 51.611 62.546 61.478 53.404 61.512 Osona 37.932 79.294 93.797 66.964 85.401 Catalunya Central 461.349 544.375 551.045 560.979 580.370 Catalunya 13.415.521 14.444.826 15.675.496 17.674.729 18.443.634

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

2.3. L’oferta turística d’Osona

TAULA. Nombre d’establiments, habitacions i places d’hotels d’Osona a 31/12/2006

Municipi Establiments Habitacions Places Alpens 1 6 12 Centelles 1 14 24 Collsuspina 1 16 32 Lluçà 1 4 8 Manlleu 2 29 54 Masies de Voltregà 1 4 8 Olost 1 13 23 Orís 1 28 28 Prats de Lluçanès 2 29 55 Roda de Ter 2 20 34 Rupit i Pruit 4 68 114 Sant Boi de Lluçanès 2 43 76 Sant Julià de Vilatorta 3 50 95 Sant Quirze de Besora 1 14 28 Santa Eugènia de Berga 1 21 42 Santa Maria de Corcó 1 15 30 Seva 3 211 387 Tavertet 1 6 12 Tona 2 58 93 Torelló 5 72 119 Vic 5 171 318 Vidrà 1 28 54 Viladrau 6 78 152 Vilanova de Sau 1 11 21 Osona 49 1.009 1.819 Catalunya Central 176 5.314 9.930 Catalunya 2.625 134.116 259.145

Font: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya.

16

TAULA. Nombre d’establiments de turisme rural d’Osona a 31/12/2006

Municipis Establiments Alpens 1 El Brull 3 Calldetenes 1 Centelles 1 Collsuspina 4 Espinelves 2 Folgueroles 1 Gurb 2 Lluçà 2 Malla 2 Manlleu 1 Masies de Voltregà, les 2 Muntanyola 5 Olost 7 Oristà 10 Perafita 4 Prats de Lluçanès 1 Rupit i Pruit 4 Sant Agustí del Lluçanès 7 Sant Bartomeu del Grau 1 Sant Boi del Lluçanès 1 Sant Julià de Vilatorta 3 Sant Pere de Torelló 4 Sant Vicenç de Torelló 1 Santa Eugènia de Berga 3 Santa Maria de Besora 3 Santa Maria de Corcó 3 Seva 1 Sora 1 Taradell 4 Tavèrnoles 6 Tavertet 7 Vic 5 Vidrà 1 Viladrau 5 Vilanova de Sau 3 Osona 112 Catalunya Central 254 Catalunya 1.723

Font: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

17

TAULA. Nombre d’establiments, unitats d’acampada i capacitat d’allotjament de càmpings d’Osona a 31/12/2006

Municipi Establiments Unitats

d'acampada Capacitat

allotjament Espinelves 1 50 125 Olost 1 86 215 Rupit i Pruit 1 71 178 Sant Sadurní d'Osormort 1 59 148 Taradell 1 256 640 Vidrà 1 121 303 Vilanova de Sau 1 137 343 Osona 7 780 1.952 Catalunya Central 21 2.395 5.991 Catalunya 354 96.275 240.983


TAULA. Nombre d’establiments de restauració d’Osona a 31/12/2006

Comarca Restaurants Restaurants Bar Total

Anoia 16 111 127 Bages 46 223 269 Vallès Occidental 195 852 1.047 Vallès Oriental 127 445 572 Osona 65 255 320 Catalunya Central 449 1.886 2.335 Catalunya 3.328 13.550 16.878


TAULA. Oficines de turisme i agències de viatge d’Osona a 31/12/2006

Agències de viatge Seu a Catalunya Fora Catalunya Comarca Oficines de

turisme Central Sucursal Sucursal Total Anoia 2 10 4 6 20 Bages 3 21 7 11 39 Vallès Occidental 3 95 40 96 231 Vallès Oriental 3 32 27 37 96 Osona 2 10 12 5 27 Catalunya Central 13 168 90 155 413 Catalunya 138 1.034 451 854 2.339


18

TAULA. Museus i col·leccions d’Osona 2001-2005

Comarca 2001 2002 2003 2004 2005 Anoia 8 7 7 8 7 Bages 14 14 14 16 16 Vallès Occidental 17 17 22 22 23 Vallès Oriental 14 15 17 15 15 Osona 18 19 22 23 22 Catalunya Central 71 72 82 84 83 Catalunya 363 379 457 462 458

Font: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

2.4. Organització i gestió del turisme a Osona

FIGURA. Mapa dels ens de gestió turística d’Osona

Font: Osona Turisme.

19

TAULA. Municipis integrats dins dels ens gestors de turisme d’Osona

Consorcis Municipis Població 2005 (hab.)

Extensió (km2)

Densitat (hab./km2)

1. Alpens 307 13,8 22,25 2. Lluçà 253 53 4,77 3. Olost 1.187 29,4 40,37 4. Oristà 593 68,5 8,66 5. Perafita 379 19,6 19,34 6. Prats de Lluçanès 2.753 13,8 199,49 7. Sant Agustí de Lluçanès 107 13,2 8,11 8. Sant Bartomeu del Grau 1.001 34,4 29,10 9. Sant Boi de Lluçanès 575 19,5 29,49 10. Sant Feliu Sasserra 622 22,4 27,77 11. Sant Martí d'Albars 114 14,7 7,76 12. Santa Maria de Merlès 152 52,1 2,92 13. Sobremunt 102 13,8 7,39

LLUÇANÈS TURISME.

Total 8.145 368,2 22,12

1. Vic 38.747 30,6 1.266,24 OFICINA DE TURISME DE VIC Total 38.747 30,6 1.266,24

1. Manlleu 19.979 17,2 1.161,57 2. Les Masies de Roda 742 16,4 45,24 3. Les Masies de Voltregà 3.125 22,4 139,51 4. Montesquiu 875 4,9 178,57 5. Orís 284 27,2 10,44 6. Roda de Ter 5.535 2,2 2.515,91 7. Sant Hipòlit de Voltregà 3.319 0,9 3.687,78 8. Sant Pere de Torelló 2.264 55,1 41,09 9. Sant Quirze de Besora 2.069 8,1 255,43 10. Sant Vicenç de Torelló 1.911 6,6 289,55 11. Santa Cecília de Voltregà 199 8,6 23,14 12. Santa Maria de Besora 187 24,7 7,57 13. Sora 193 31,7 6,09 14. Torelló 13.269 13,5 982,89 15. Vidrà 168 34,4 4,88

PAISATGES DEL TER. NORD D’OSONA.

Total 54.119 273,9 197,59

1. Aiguafreda 2.373 7,9 300,38 2. Balenyà-Hostalets 3.479 17,4 199,94 3. El Brull 219 41 5,34 4. Centelles 6.671 15,2 438,88 5. Malla 257 11 23,36 6. Muntanyola 464 40,3 11,51 7. Sant Martí de Centelles 907 25,6 35,43 8. Santa Eulàlia Riuprimer 926 13,8 67,10 9. Seva 3.099 30,4 101,94 10. Taradell 5.764 26,5 217,51 11. Tona 7.328 16,5 444,12 12. Viladrau 999 50,7 19,70

PORTES DEL MONTSENY. L’ALT CONGOST. LA PLANA DE VIC.

Total 32.486 296,3 109,64

1. Folgueroles 1.983 10,5 188,86 2. Rupit i Pruit 339 47,8 7,09 3. Sant Julià de Vilatorta 2.809 15,9 176,67 4. Santa Maria de Corcó 2.239 61,8 36,23 5. Tavèrnoles 300 18,8 15,96 6. Tavertet 155 32,5 4,77 7. Vilanova de Sau 323 58,8 5,49

VALL DE SAU COLLSACABRA.

Total 8.148 246,1 33,11

Font: Elaboració pròpia i Idescat.

20

TAULA. Excepcions: 6 municipis d’Osona no integrats en cap consorci i 3 municipis no osonencs sí integrats

Situació Municipis

No pertanyen a cap consorci

1. Calldetenes 2. Collsuspina 3. Espinelves 4. Gurb 5. Sant Sadurní d'Osormort 6. Santa Eugènia de Berga

No són d’Osona 1. Sant Feliu Sasserra (Bages, Lluçanès) 2. Santa Maria de Merlès (Berguedà, Lluçanès) 3. Aiguafreda (Vallès Oriental, Portes del Montseny)

48 municipis d’Osona en 5 consorcis 6 municipis que no són a cap dels 5 consorcis 3 municipis no són d’Osona però estan en algun dels 5 consorcis

Font: Elaboració pròpia

21

3. PRODUCTES TURÍSTICS D’OSONA 3.1. Anàlisi qualitativa de productes turístics d’Osona 3.1.1. LA MOSTRA DE PRODUCTES

TAULA: Mostra de productes turístics d’Osona

Productes 1. Art medieval al Museu Episcopal de Vic 2. Aventura en família al Collsacabra 3. Bruixes i màgia al Lluçanès 4. Canal Industrial de Manlleu 5. Cap de setmana d’aventura 6. Cap de setmana d’aventura al Collsacabra 7. Casa Museu Verdaguer 8. Circuit fix d’orientació 9. Comiat de solter 10. Coneixeu el món de la pagesia 11. Cuida’t 12. Cuida’t i deixa’t cuidar 13. Descobrint els arbres a Vidrà 14. El poblat ibèric i medieval de l’Esquerda 15. Gimcana d’aventura 16. La casa de les abelles 17. La Ruta Serrallonga 18. Museu Industrial del Ter 19. Osona a cavall, rutes guiades 20. Osona a vol d’ocell 21. Osona, vol en globus i dormir a pagès 22. Rupit, un poble amb nom propi 23. Ruta literària de Miquel Martí i Pol 24. Sau-Collsacabra, ruta en 4x4 25. Seguint les passes de Perot Rocaguinarda 26. Senderisme al Lluçanès 27. Taller de sabons per a adults i nens 28. Tocant de peus a terra. Senderisme 29. Trekking Bisaura-Cabrerès 30. Un bon dia al Lluçanès 31. Un dia perfecte 32. Verdaguer a la Gleva: entre el geni poètic i el sacerdot 33. Vic, ciutat de les arts 34. Visita al molí de la Llavina 35. Visita guiada a la Colònia de Borgonyà

Font: Diputació de Barcelona. 2008. Turisme a prop de Barcelona. 2008. Rutes, sortides, propostes, agenda.

22

3.1.2. ESTUDIS DE CAS

Nom 1. Art medieval al Museu Episcopal de Vic

Descripció del producte

El nou edifici del Museu Episcopal de Vic està situat al centre històric de la ciutat, just al costat del campanar romànic de la catedral. Descobriu cada diumenge de 12 a 13 h, acompanyats d’un guia, les magnífiques col·leccions d’art romànic i gòtic que conserven les seves sales: pintura, escultura, orfebreria... Us oferim un recorregut per l’art, la història i els costums de l’edat mitjana, una època tan fascinant, però molt desconeguda.

Oferent Museu Episcopal de Vic

Públic/privat El Museu Episcopal és una institució del Bisbat de Vic amb una Junta de Govern constituïda per representants de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Vic i el Bisbat de Vic. De propietat privada. De gestió pública i privada

Prestadors del serveis Guia i la resta de personal del museu

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA) Visita guiada del museu. Turisme cultural. Tancat

Recursos i capacitats El Museu Episcopal de Vic; contingut i continent

Segments: perfil dels usuaris Excursionista?

Segments; benefici buscat Cultura

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Dins del museu, que està al bell mig del casc antic de la ciutat de Vic. Urbà. Vic

Lloc web www.museuepiscopalvic.com

Horari, calendari de prestació Els dissabtes a les 17 h i els diumenges a les 12 h es fa una visita comentada gratuïta a les col·leccions d’art romànic i gòtic.

Durada 1 hora

Preu Entrada individual 5 €

Mínim de persones 1 persona?

Motius de creació Promoure la visita del museu? Perquè la DIBA els va proposar sortir al catàleg?

Altres Cas pràctic: Font i Palomo. Visitants del museu: 2000 3.147 / 2001 2.189 / 2002 32.203 / 2003 26.767 / 2004 23.814 / 2005 27.886

23

Nom 2. Aventura en família al Collsacabra


Situat al cor del Collsacabra, Anigami Adventures és un centre d’oci diferent on podreu passar una jornada en família practicant diferents activitats d’aventura i descoberta del territori. Podreu triar 3 activitats: excursió guiada en road book, camp de tir amb arc, bosc de tirolines, cursa d’orientació, castells inflables i llits elàstics. Inclou: 3 activitats, material tècnic personal, mapa de la zona, assegurança personal i el carnet de l’aventurer, amb el que obtindràs un descompte especial amb totes les nostres activitats!

Oferent Anigami Adventures, SL.

Públic/privat Anigami Adventures, SL. Privat

Prestadors del serveis Anigami Adventures, SL.

Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA). Turisme actiu. Amb opcions

Recursos i capacitats Material tècnic personal, mapa de la zona, assegurança personal i el carnet de l’aventurer. Intangible: l’habilitat i experiència del personal

Segments: perfil dels usuaris Famílies. Excursionista?

Segments; benefici buscat Aventura. Diversió. Acció.

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior A l’aire lliure. Paratges naturals. L’Esquirol. Vall de Sau Collsacabra

Lloc web http://www.anigami.cat/

Horari, calendari de prestació

Durada Una jornada?

Preu 30 €

Mínim de persones Grup mínim de 4 persones.

Motius de creació Ànim de lucre. Viure de la teva afecció: la muntanya i la natura.

Altres

24

Nom 3. Bruixes i màgia al Lluçanès


Descobrireu el món de les bruixes en una de les comarques on aquestes han deixat la seva empremta. Prepareu-vos per escoltar llegendes que tracten de superstició, d’éssers fantàstics, d’ungüents màgics… Us proposem una ruta de mig dia passant per baumes, goles, ponts, serrats, indrets màgics i fonts, que ens aproparà a la dimensió que tenia la bruixeria entre els segles XVII i XX. A peu o en cotxe particular. El preu inclou la ruta, la visita guiada i la possibilitat de dinar.

Oferent Consorci del Lluçanès

Públic/privat Privat (Ç Trencada), però integrat al Consorci del Lluçanès.

Prestadors del serveis Associació Ç Trencada, Lluçanès Cultural i Actiu. Un guia.

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA). Amb opcions.

Recursos i capacitats Baumes, goles, ponts, serrats, indrets màgics i fonts; Intangible: la bruixeria. El coneixement del territori que té el guia i de la bruixeria.

Segments: perfil dels usuaris

Segments; benefici buscat Cultura. Natura. Activitat suau.

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior El Lluçanès. Paratges naturals. Rural.

Lloc web www.ctrencada.net i http://turisme.llucanes.cat


Durada Mig dia

Preu 15 € sense dinar / 30 € amb dinar

Mínim de persones

Motius de creació Ànim de lucre. Viure de la teva afecció: senderisme pel Lluçanès

Altres La ruta la van idear gent enamorada del Lluçanès

25

Nom 4. Canal industrial de Manlleu


Recorregut per gairebé 2 km plens d’història per la façana de Manlleu. L’existència del canal va convertir Manlleu en la capital industrial d’Osona i encara avui porta l’aigua fins a les turbines del Museu Industrial del Ter, on comença l’itinerari per conèixer la part mes significativa del canal.

Oferent Museu Industrial del Ter

Públic/privat

Prestadors del serveis Museu Industrial del Ter

Tipus de producte. Opcions Turisme industrial (DIBA); Tancat; visita guiada; turisme cultural

Recursos i capacitats El canal, la turbina...


El MIT de Manlleu va tancar l'any 2007 amb un total de 24.066 participants en les seves activitats. Del nombre total, 20.344 visitants van participar en les activitats promogudes directament pel museu. En les dades també s'hi comptabilitzen les 3.722 persones que van participar en activitats promogudes per altres institucions i entitats i en què el MIT n'era el coordinador. El grup més nombrós és el dels visitants de les exposicions temporals seguit pel de les escoles. (3cat24.cat)

Segments; benefici buscat Públic d’exposicions temporals, escolars... Cultura, educatiu

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior

A la vora del canal, dintre i fora del museu, a Manlleu, medi natural (riu), urbà i rural, punts explicatius durant el recorregut. Paisatges del Ter

Lloc web http://www.mitmanlleu.org/


Durada 1 hora i quart

Preu 3 euros

Mínim de persones Visita guiada per a grups a partir de 15 persones.

Motius de creació Promoure la visita del museu? Perquè la DIBA els va proposar sortir al catàleg?

Altres

26

Nom 5. Cap de setmana d’aventura


Gaudeix d’un cap de setmana d’aventura al Montseny. Allotjament de 2 nits en habitació doble, esmorzar bufet, multipack Aventura (excursió d’1 hora en quad amb monitor, orientació per la muntanya i tir amb arc olímpic), còctel de benvinguda i late check out 18 h sota disponibilitat. Període de l’1 d’octubre de 2007 a 30 de setembre de 2008, excepte Nadal i Cap d’Any.

Oferent El Montanyà Resort & Spa

Públic/privat Privat

Prestadors del serveis

Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA);

Recursos i capacitats Hotel El Montanyà, restaurant, instal·lacions de El Montanyà, recursos naturals (el Montseny); recursos per prestar el servei de les activitats, personal que presta el servei de les activitats

Segments: perfil dels usuaris Cap de setmana

Segments; benefici buscat Aventura, activitats, natura; oci, desconnexió

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Espai turístic: Portes del Montseny: Parc natural del Montseny. Seva.

Lloc web www.elmontanya.com; web portesdelmontseny

Horari, calendari de prestació Veure descripció; dia d’arribada lliure

Durada 2 nits, cap de setmana

Preu 204,40 euros

Mínim de persones

Motius de creació Augmentar l’ocupació de l’hotel? Ànim de lucre

Altres

27

Nom 6. Cap de setmana d’aventura al Collsacabra


Allotja’t a la rectoria de l’antiga ermita romànica de Sant Joan de Fàbregues a Rupit, una illa de pau on podràs sortir amb el teu grup de familiars i amics a fer moltes activitats d’aventura i descoberta del territori. Cuina de casa i tracte familiar. Inclou: allotjament a mitja pensió el cap de setmana, dues activitats a escollir (tirolines, rutes 4x4, excursions, BTT, escalada i ràpel, paintball, gimcanes, etc.), mapa de la zona i assegurança personal. A més, et regalem el carnet de l’aventurer. Mínim 25 persones. Consulteu descomptes.




Tipus de producte. Opcions Turisme rural. Allotjament i menjar. Amb opcions. Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA)

Recursos i capacitats Rectoria de Sant Joan de Fàbregues: allotjament i restauració; més tot allò necessari per fer les activitats


Segments; benefici buscat Natura, aventura, desconnexió, esport

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior A la rectoria i a l’aire lliure. Rural, muntanya. Rupit.



Durada 2 nits (?), cap de setmana

Preu 145 euros

Mínim de persones Mínim 25 persones

Motius de creació

Altres Per augmentar l’ocupació de la rectoria. Ànim de lucre. Impactar positivament sobre la zona.

28

Nom 7. Casa Museu Verdaguer


Passeu un cap de setmana a Folgueroles, on va néixer Jacint Verdaguer, escriptor romàntic i figura essencial de la Renaixença que, amb la seva obra, va situar les bases de la literatura catalana, i on sentireu l’esperit del poeta a través dels seus carrers. Inclou: 1 nit d’estada en una casa de turisme rural, allotjament i esmorzar i l’entrada a la Casa Museu Verdaguer, on es presenta una exposició permanent i un suggeridor audiovisual basat en la vida i obra de l’autor.

Oferent Viatges Alemany.

Públic/privat Fundació Privada Jacint Verdaguer (però amb participació institucional pública). Privat: casa de turisme rural. Privat: Viatges Alemany

Prestadors del serveis La Casa Museu i la casa de turisme rural

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA). Sense opcions.

Recursos i capacitats La Casa Museu Verdaguer (continent i contingut) el poble de Folgueroles, la força del personatge Verdaguer (intangible), la seva obra, allotjament rural i esmorzar.

Segments: perfil dels usuaris Amants de la literatura

Segments; benefici buscat Turisme literari.

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Folgueroles. Espai turístic Vall de Sau Collsacabra. Rural. Poble amb encant.

Lloc web El paquet no surt a Internet ?

Horari, calendari de prestació Horaris del Museu: Diàriament de 10 a 13:30. Dimarts tarda de 17 a 19 Dissabte 17 a 19 (de l’1 d’abr a l’1 de nov)

Durada Cap de setmana. 1 nit.

Preu 38,5 euros

Mínim de persones

Motius de creació Possiblement per aprofitar un atractiu turístic important d’Osona, per part de Viatges Alemany. Per part del Museu, guanyar visitants.

Altres Possiblement a iniciativa de Viatges Alemany

29

Nom 8. Circuit fix d’orientació


El circuit fix consta de fites clavades a terra i tractades contra la intempèrie. El ritme de la cursa el decideix el mateix usuari i, depenent de la dificultat, consta de tres nivells ben diferenciats. És un circuit que es fa totalment a peu. Es necessita un mapa d’escala de la zona, una brúixola i una targeta de control.

Oferent Ajuntament de Prats de Lluçanès

Públic/privat Públic (Ajuntament, Generalitat, Diputació), privat (club, federació)

Prestadors del serveis Autoservei. Venda de material: Punt informació Prats de Lluçanès - Llibreria Arca de Prats de Lluçanès

Tipus de producte. Opcions Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA). Senderisme, esport, aventura, natura. No és guiat. Amb opcions: nivells blau, verd i vermell. Autoservei.

Recursos i capacitats El circuit d’orientació, els bells recursos naturals i paisatges del Lluçanès, mapa, fulletons, brúixola.

Segments: perfil dels usuaris Esportistes, famílies, excursionistes, muntanyistes

Segments; benefici buscat Esport, aventura, entrenament

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Prats de Lluçanès. A l’aire lliure. En el camp.

Lloc web Orientacio.org, www.turisme.llucanes.cat

Horari, calendari de prestació Quan es vulgui. L’adquisició del mapa i els fulletons, quan obri el punt d’informació de Prats o la Llibreria Arca de Prats

Durada Depèn del nivell del circuit i l’habilitat de cadascú. Cronometrar el temps que es tarda es part de l’activitat.

Preu 2 euros, pel mapa i els fulletons.

Mínim de persones 1 persona

Motius de creació Possiblement per l’afecció a l’orientació d’un grup de practicants (iniciativa). Després, les institucions públiques per fomentar el turisme, esport...? Consultar hemeroteca.

Altres

El circuit ha estat dissenyat pel Club d'Orientació Natura i Esport -Vic, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i la Federació de Curses d'Orientació de Catalunya. laMalla.net. Nombre d’usuaris difícil de saber ja que els excursionistes fan el circuit per lliure

30

Nom 9. Comiat de solter


Situat al cor del Collsacabra, l’Espai Anigami us ofereix una manera diferent de celebrar el comiat de solter organitzant-vos una jornada a mida amb tot inclòs. Podeu escollir 2 activitats d’entre paintball, gimcana d’enginy i astúcia, circuit d’aventura, tir amb arc, ruta en BTT, iniciació al ràpel, trekking, cursa d’orientació, ruta en 4x4 o curs de conducció off road. Si prepares un comiat de solter, no t’ho pensis, t’ho posem molt fàcil i original! Inclou: 2 activitats a escollir, guia, material tècnic i personal i assegurança personal.




Tipus de producte. Opcions Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA); Amb opcions; Turisme actiu, d’aventura, natura

Recursos i capacitats Tot el material per fer les activitats, el personal i l’experiència. Inclou dinar en una masia.

Segments: perfil dels usuaris Grups d’amics que celebren un comiat de solter

Segments; benefici buscat Diversió, acció

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior L’Esquirol / Rupit. Espai turístic Vall de Sau Collsacabra



Durada Una jornada

Preu 80 euros

Mínim de persones Mínim 10 persones.

Motius de creació Ànim de lucre. Augmentar la venda del conjunt d’activitats que ofereix Anigami.

Altres

31

Nom 10. Coneixeu el món de la pagesia


Visita guiada a una explotació de vaques de llet a Seva, on la munyida es fa de manera robotitzada. Allà en coneixereu el vessant purament ramader, les noves tècniques d’extracció de llet, els diversos sistemes de conservació i els aspectes de la seva comercialització. L’activitat ofereix la possibilitat d’utilitzar un espai destinat a pícnic. També es disposa d’un local interior amb un aforament per a 70 persones. Grups de 6 persones com a mínim i de 80 com a màxim.

Oferent Casanova de Figarolas


Prestadors del serveis Casanova de Figarolas

Tipus de producte. Opcions Turisme rural i agroturisme. (DIBA). Visita guiada. Opció d’utilitzar el local interior o el pícnic exterior´. Vida a pagès, però te part de turisme (pre)industrial

Recursos i capacitats L’explotació agroramadera, instal·lacions lleteres, la persona que fa el guiatge, l’experiència, l’entorn rural (sembla que no ofereix allotjament)

Segments: perfil dels usuaris Escolars

Segments; benefici buscat Educatiu

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Seva. Portes del Montseny. A pagès. Part a interior, part exterior

Lloc web http://perso.wanadoo.es/balenya/index.htm web casolà propi. També apareix al web de Portes del Montseny


Durada Tot el dia o 2 hores

Preu 6,27 € (tot el dia) i 4 € (només visita)

Mínim de persones Grups de 6 persones com a mínim i de 80 com a màxim.

Motius de creació Per diversificar (augmentar) els ingressos de l’explotació?

Altres

32

Nom 11. Cuida’t


Relaxa’t i cuida’t en un entorn natural incomparable. Podràs gaudir de 2 nits en habitació doble, esmorzar bufet, un programa de tractament a escollir per persona: descontracturant, circulatori, hidratant, anticel·lulític i relaxant, una ampolla de cava el dia d’arribada i late check out 18 h sota disponibilitat. Període de l’1 d’octubre de 2007 a 30 de setembre de 2008, excepte Nadal i Cap d’Any.

Oferent El Montanyà Resort & Spa


Prestadors del serveis El Montanyà Resort & Spa

Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA); relax, salut, spa; amb opcions

Recursos i capacitats Hotel El Montanyà, restaurant, spa, personal que fa els tractaments, instal·lacions de El Montanyà


Segments; benefici buscat

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Espai turístic: Portes del Montseny: Parc natural del Montseny. Seva.

Lloc web www.elmontanya.com

Horari, calendari de prestació Veure descripció; dia d’arribada lliure

Durada 2 nits en A / D

Preu 226,70 euros

Mínim de persones

Motius de creació Augmentar l’ocupació de l’hotel i el spa? Ànim de lucre

Altres

33

Nom 12. Cuida’t i deixa’t cuidar


Us proposem un tractament antiestrès en un ambient familiar i acollidor per relaxar-vos i recuperar forces amb una cuina casolana. Inclou: 2 dies de pensió completa a l’Hostal Montserrat i 2 dies de tractament antiestrès al Balneari Codina (2 piscines d’hidromassatge, 1 parafang, 1 parafina, 1 inhalació, 1 bany de vapor i 1 massatge parcial amb oli de xocolata). Cal portar banyador, xancletes i gorra de bany. Excepte del 24 desembre al 6 de gener.

Oferent Hostal Montserrat

Públic/privat Privats

Prestadors del serveis Hostal Montserrat i Balneari Codina

Tipus de producte. Opcions Termalistme (DIBA), Tancat, tot i que i haurà alguna coseta a triar (menú?), paquet (forfait) que combina allotjament pensió completa i tractaments termals

Recursos i capacitats L’Hostal Montserrat (allotjament i restauració) + el Balneari Codina (aigües medicinals, piscines, hidromassatges...) amb els respectius treballadors qualificats, i la imatge i tradició de Tona com a centre balneari i d’estiueig


Segments; benefici buscat Salut, relax, bellesa


On és la deu termal. El Balneari Codina està situat al poble de Tona, fora del casc urbà, concretament al barri residencial Codina (que pren nom del balneari). Localització de l’hostal.

Lloc web www.hostalmontserrat.com/ www.portesdelmontseny.com

Horari, calendari de prestació Excepte del 24 desembre al 6 de gener.

Durada 2 dies

Preu 187,70 euros

Mínim de persones

Motius de creació

Cooperació entre Hostal Montserrat i Balneari Codina per benefici mutu? Augmentar ocupació, desestacionalitzar, guanyar clients. Hostal, que els clients del balneari s’allotgin a l’hostal i, el balneari, que els hostes de l’hostal es banyin al balneari. Hostal: que els usuaris del balneari coneguin l’hostal

Altres

34

Nom 13. Descobrint els arbres a Vidrà


Proposem una sortida amb guia per conèixer els arbres monumentals de Vidrà tot passejant per un entorn immillorable i amagat a la majoria dels ulls. Hi trobarem alguns dels arbres més importants de Catalunya, sobretot es tracta de faigs i roures. Inclou: allotjament en bungalou 2 nits (màxim 5 persones per bungalou), el guia i material didàctic per als nens. Preu publicat per persona. Cal reserva prèvia.

Oferent Càmping de Vidrà, S.A.


Prestadors del serveis Càmping de Vidrà

Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA); Visita guiada didàctica + allotjament i serveis del càmping

Recursos i capacitats El càmping (terrenys, bungalous, botiga, piscina...), els boscos circumdants, el guia, el material didàctic

Segments: perfil dels usuaris Campistes, amants de la natura

Segments; benefici buscat Natura


Vidrà. A l’aire lliure la visita i gran part de l’allotjament, a l’interior (bungalou). Espai turístic Paisatges del Ter

Lloc web El paquet no surt al web del càmping (www.campingdevidra.com), ni de Paisatges del Ter


Durada 2 nits

Preu 64,20 euros per persona

Mínim de persones Màxim 5 persones per bungalou. Cal reserva prèvia.

Motius de creació Donar a conèixer el càmping, augmentar l’ocupació del càmping. La visita guiada és una excusa secundària, es podria oferir només l’allotjament al càmping i, en la pràctica, seria pràcticament el mateix.

Altres

35

Nom 14. El poblat ibèric i medieval de l’Esquerda


La península de l’Esquerda, envoltada pel riu Ter, és un espai en el qual la història es fa present. L’arqueologia ens porta la cultura ibèrica i la vida en un poblat medieval. Les visites comentades permeten conèixer la història de l’antiga Roda, ciutat dels documents medievals, passejar pels seus carrers i veure les restes d’habitatges i tallers, apropar-se a l’església romànica de Sant Pere i contemplar el cementiri de tombes excavades a la roca. Inclou: visita guiada al Museu i al jaciment de l’Esquerda i material didàctic.

Oferent Museu Arqueològic de l’Esquerda

Públic/privat Fundació privada, amb control públic

Prestadors del serveis Museu Arqueològic de l’Esquerda

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA). Visita guiada al museu i al jaciment o “visita comentada per a grups”

Recursos i capacitats Museu (contingut), jaciment, guia, coneixement de la història, riu, entorn, material didàctic

Segments: perfil dels usuaris Escolars

Segments; benefici buscat Història, arqueologia, geologia, fauna., mètode científic


Roda de Ter, Espai Turístic Paisatges del Ter, interior (museu) i exterior (jaciment). Semirural

Lloc web www.lesquerda.com; www.paisatgesdelter.com

Horari, calendari de prestació Es pot realitzar l’activitat tots els dies de la setmana, excepte dilluns. Es preferible fer la visita pel matí, en cas que es faci per la tarda s’adapta l’horari. (hores convingudes)

Durada 2,5 hores

Preu 3,5 euros

Mínim de persones

Motius de creació Els Estatuts de la Fundació Privada l'Esquerda contemplen, com a objectius principals, l'estudi, la protecció i la difusió del jaciment de l'Esquerda.

Altres

36

Nom 15. Gimcana d’aventura


Situat al cor del Collsacabra, l’Espai Anigami és l’indret màgic on tenen lloc els somnis. La gimcana d’aventura per a grups consta de circuits aeris, orientació, tir amb arc, paintball, cursa d’orientació, construcció d’un rai i proves d’enginy i astúcia. També es poden incorporar altres activitats i dissenyar-les a la vostra mida. Inclou: material tècnic personal, servei de guies professionals i assegurança personal. A més et regalem el carnet de l’aventurer, amb el qual obtindràs un descompte especial en totes les nostres activitats!




Tipus de producte. Opcions Gimcana (competició d’activitats). Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA). Amb opcions, fet a mida, si cal (allotjament i dinar, si cal)

Recursos i capacitats Espai Anigami (a Les Comes?). Material, experiència, instal·lacions, guies, assegurança personal.

Segments: perfil dels usuaris Jove

Segments; benefici buscat Acció, diversió, competició

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior L’Esquirol / Rupit. Espai turístic Vall de Sau Collsacabra

Lloc web http://www.anigami.cat/ http://www.saucollsacabra.cat/


Durada 1 dia?

Preu 80 euros

Mínim de persones Mínim 10 persones?

Motius de creació Ànim de lucre. Per ocupar la capacitat / promoure l’Espai Anigami.

Altres

37

Nom 16. La casa de les abelles


Us convidem a descobrir el fantàstic món de les abelles. A pocs quilòmetres de Sant Pere de Torelló la gran varietat de flors existents facilita una producció rica i variada de gustos i colors de mel. Visita a l’obrador on veureu un audiovisual i podreu esmorzar o berenar. Consulteu altres opcions de tallers d’extracció de mel, confecció d’espelmes, els diferents gustos de la mel i les possibilitats d’allotjament. Grups mínims de 15 persones.

Oferent Can Panosa


Prestadors del serveis Abellaires d’Osona, Can Panosa. Abellaires d' Osona som una explotació familiar agrària que disposem de 500 arnes i ens dediquem a fer mels monoflorals de qualitat. Gràcies a la nostra ubicació geogràfica podem accedir a mels molt diverses.

Tipus de producte. Opcions Turisme rural i agroturisme (DIBA); amb opcions de visita i diferents preus, amb opció d’allotjar-se a la Can Panosa, residència casa de pagès. També “indústria viva”: producció de mel, espelmes... Visita: veure; però també experiència: tocar, fer.

Recursos i capacitats

L’obrador, les abelles, l’apicultor, Als voltants de Sant Pere de Torelló hi trobem diversos microclimes que afavoreixen l’existència d’una gran varietat de flors: aquest fet fa possible que la producció de mel d’aquesta zona sigui rica i variada, amb una gran gamma de gustos i de colors.

Segments: perfil dels usuaris “Infants, joves i adults”

Segments; benefici buscat Educatiu, apicultura, manufactura , natura...

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Sant Pere de Torelló, masia, rural, espai turístic Paisatges del Ter; interior i exterior

Lloc web www.canpanosa.com, www.paisatgesdelter.com,

Horari, calendari de prestació Cal reserva prèvia. Durant tot l’any (tret de l’hivern) es pot contemplar un eixam natural.

Durada 2 hores

Preu 12 euros


Motius de creació

Abellaires d’Osona es una empresa familiar petita que ens dediquem al món de l’apicultura. A més de la producció de mel volem apropar els infants, els joves i els adults al món de l’apicultura: mostrar la vida de les abelles, la feina de l’apicultor i la varietat de productes naturals que genera aquesta activitat, així com donar a conèixer la importància de les abelles envers la natura (pol·linització). Obtenir sinèrgies entre les activitats d’allotjament, apicultura i didàctica. Ànim de lucre. Millorar rendibilitat de la producció de mel explotant millor els recursos.

Altres

38

Nom 17. La Ruta Serrallonga


Joan de Serrallonga va ser el bandoler més perseguit de la història. S’amagava entre boscos i roquetars de les Guilleries i ningú no el sabia trobar. Salts d’aigua de 200 m, coves neolítiques, monestirs i ermites perdudes, boscos miŀlenaris, 40 km de cingles vermells, rieres amagades i paisatges secrets que els guies d’Anigami han explorat per a tu. Vine a descobrir les localitzacions inèdites de la pel·lícula que s’està rodant sobre la vida del mític bandoler. Ruta en 4x4 d’un dia sencer amb tot inclòs. Grup mínim de 4 persones. Consulteu opció mig dia.




Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA), amb opcions (mig dia), recorregut en cotxe (linial?), visita guiada, tot inclòs, transport, guia, dinar, assegurança

Recursos i capacitats Serveis de guia, xofer, indrets naturals relacionats amb en Serrallonga, coneixement d’aquest llocs i d’en Serrallonga, saber explicar-los, interpretar-los


Segments; benefici buscat Cultura (història, bandolerisme, biografia), natura, aventura

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior L’Esquirol (domicili empresa), Les Guilleries (recorregut)

Lloc web http://www.anigami.cat/ http://www.saucollsacabra.cat/


Durada 1 dia sencer (opció mig dia)

Preu 75 euros


Motius de creació Ànim de lucre. Per explotar l’efecte de la pel·lícula sobre en Serrallonga. Explotar millor els recursos de l’empresa (coneixement del territori, recursos tangibles, personal...)

Altres

39

Nom 18. Museu Industrial del Ter


Ubicat en una antiga filatura, el museu és obert al seu entorn marcat pel riu Ter i explica la industrialització de la conca mitjana del Ter des de mitjan segle XIX. L’exposició permanent La fabrica de riu us transportarà a una antiga filatura de cotó, on es pot veure el funcionament gràcies a la força de l’aigua d’una turbina Fontaine, instal·lada fa prop de 150 anys. Visita guiada a partir de 15 persones.

Oferent Museu Industrial del Ter

Públic/privat

Museu Industrial del Ter; Fundació privada Museu industrial del Ter-Can Sanglas. El Museu Industrial del Ter és una fundació, una entitat no lucrativa. Es crea l'any 2002 però inicia l'activitat uns anys abans, des de l'Ajuntament de Manlleu. Té com a finalitats l'estudi, difusió i conservació del patrimoni cultural i natural del Ter i els altres rius mediterranis. El CERM és la seva àrea mediambiental.

Prestadors del serveis Museu Industrial del Ter

Tipus de producte. Opcions Turisme industrial (DIBA); Tancat; visita guiada; turisme cultural

Recursos i capacitats El museu: contingut i continent


El MIT de Manlleu va tancar l'any 2007 amb un total de 24.066 participants en les seves activitats. Del nombre total, 20.344 visitants van participar en les activitats promogudes directament pel museu. En les dades també s'hi comptabilitzen les 3.722 persones que van participar en activitats promogudes per altres institucions i entitats i en què el MIT n'era el coordinador. El grup més nombrós és el dels visitants de les exposicions temporals seguit pel de les escoles. (3cat24.cat)

Segments; benefici buscat Públic d’exposicions temporals, escolars... Cultura, educatiu

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Dintre del museu. Manlleu. Paisatges del Ter.

Lloc web http://www.mitmanlleu.org/

Horari, calendari de prestació HORARIS De dimarts a divendres: de 10 a 13 hores i de 16 a 19 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 hores. El Museu romandrà tancat els dies: 1 de gener, Diumenge de Pasqua, i el 25 i 26 de desembre. Grups i escoles amb concertació prèvia.

Durada 1 hora i quart

Preu General: 3 € Grups escolars: Consultar oferta educativa. Reduït: 2€ (de 7 a 18 anys, estudiants, carnet jove, carnet familiar i majors de 65 anys) Gratuït: Amics del MIT


Motius de creació Té com a finalitats l'estudi, difusió i conservació del patrimoni cultural i natural del Ter i els altres rius mediterranis

Altres

40

Nom 19. Osona a cavall, rutes guiades


Us proposem un cap de setmana ben natural. Fareu una excursió amb un mitjà de transport no contaminant i tindreu la possibilitat d’allotjar-vos en alguna de les cases rurals més típiques de la plana de Vic. Gaudireu d’aquest paisatge tan característic de manera directa. L’activitat inclou una ruta a cavall d’1 h, amb guia, i 1 nit d’allotjament amb esmorzar. Opció de rutes de més durada, mig dia i dia sencer.

Oferent Viatges Alemany


Prestadors del serveis No diu en el catàleg quina casa o quadres són (Centre de Doma d’Osona?)

Tipus de producte. Opcions Turisme rural i agroturisme (DIBA), amb opcions (més nits, recorreguts més llargs a cavall). Allotjament+esmorzar+passeig a cavall. Activitat tranquil·la

Recursos i capacitats Cavall, guia, allotjament rural, esmorzar,


Segments; benefici buscat Món rural, equitació (esport), diversió

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior La guia no diu el lloc; rural; exterior (el passeig), interior (l’allotjament)

Lloc web www.valemany.com,


Durada 1 hora a cavall, 1 nit d’allotjament

Preu 62 euros

Mínim de persones

Motius de creació Ànim de lucre. Per part de Viatges Alemany: treure profit dels recursos i activitats de la comarca; per part de la masia: augmentar l’ocupació; per part del domador: diversificar el seus ingressos.

Altres

41

Nom 20. Osona, a vol d’ocell


Veniu a volar, ho teniu a tocar! Us proposem un vol en globus pel cel d’Osona, el cor de Catalunya. Durant el viatge, podreu veure tot el país des de l’aire a vol d’ocell: els camps, les masies, els poblets… Prepareu-vos per a una experiència que no oblidareu en molt de temps. No us heu de preocupar de res, que l’esmorzar i el diploma ja el posem nosaltres. Inclou: recollida i retorn al punt de trobada i assegurança.

Oferent Baló Tour


Prestadors del serveis Baló Tour

Tipus de producte. Opcions Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA); experiència única, sensació de llibertat, vistes privilegiades. Inclou vol, esmorzar, diploma i assegurança. Opcions de vols més o menys llargs

Recursos i capacitats Els globus, el pilot, el cel on estigui premés de volar, l’experiència, mitjans de transport per terra, (4x4), el permisos per volar dels pilots professionals, assegurances.


Segments; benefici buscat Sensació única; risc?; experimentar. Aventura

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Vic, Osona. Totalment exterior, per l’aire. Pel cel. Rural.

Lloc web http://www.balotour.com/


És una excursió activa que dura tot el matí i comença a primera hora ( a partir de les 7 h, a l'estiu, i partir de les 9 h, a l'hivern) per evitar les hores de molta insolació. Consisteix en un vol de més d'una hora, un esmorzar típic, i s'entrega un certificat de la realització del vol, signat pel pilot.

Durada (90) minuts aproximadament.

Preu El preu per persona és de 150 €; els nens entre sis i dotze anys 80 euros (per als menors de sis anys acompanyats 35 € ), i també hi entra l'esmorzar i el certificat de vol.

Mínim de persones No s’esmenta cap mínim; però probablement l’empresa agrupa clients per omplir 1, 2 o 3 globus durant un matí.

Motius de creació Ànim de lucre. L’empresa promociona el seu producte.

Altres Viatges Alemany ofereix els vols en combinació amb allotjament rural (sense esmentar Baló Tour). I aquests vols combinats, oferts per Viatges Alemany, apareixen també en els webs de Vic Turisme i Vall de Saucollsacabra

42

Nom 21. Osona, vol en globus i dormir a pagès


Des de l’aire, tenim una vista insòlita de la nostra terra: els pobles, els camps, les muntanyes i els rius ens mostren unes estampes impressionants. Després d’un dia pels núvols i ple d’emocions, us recomanem que reprengueu forces fent nit a una masia típica d’aquesta comarca. A més del viatge en globus i l’allotjament, el preu inclou el transport en 4x4, l’esmorzar típic de pagès, l’assegurança i el diploma d’iniciació de vol.



Prestadors del serveis Tot i que no l’esmenta, sembla que Baló Tour; i diversos allotjaments rurals i no rurals

Tipus de producte. Opcions Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA); Combinat de vol en globus i allotjament rural. En la seva pàgina web, Viatges Alemany ofereix més opcions d’allotjaments i vols


Els mateixos que el vol en globus sol [Els globus, el pilot, el cel on estigui premés de volar, l’experiència, mitjans de transport per terra, (4x4), el permisos per volar dels pilots professionals, assegurances] més la casa de turisme rural, el seu entorn rural, l’esmorzar i el servei que presta el personal de la casa


Segments; benefici buscat Sensació única; risc?; experimentar. Aventura


Espai turístic Vall de Sau Collsacabra; Vic, Osona. Totalment exterior, per l’aire. Pel cel. Rural.

Lloc web Webs de Viatges Alemany, Vic Turisme i Vall de Saucollsacabra


És una excursió activa que dura tot el matí i comença a primera hora ( a partir de les 7 h, a l'estiu, i partir de les 9 h, a l'hivern) per evitar les hores de molta insolació. Consisteix en un vol de més d'una hora, un esmorzar típic, i s'entrega un certificat de la realització del vol, signat pel pilot.

Durada El vol (normal) 90 minuts aproximadament, 1 nit en allotjament rural, es converteix en un cap de setmana

Preu 190 euros (però en la web de Valemany hi més preus segons opcions)

Mínim de persones

Motius de creació Ànim de lucre. Empaquetar recursos per aprofitar els que ofereix la comarca. Aconseguir que els que viatgen en globus, es quedin a dormir, allarguin l’estada.

Altres

43

Nom 22. Rupit, un poble amb nom propi


Us proposem viure i gaudir del paisatge del Collsacabra des de Rupit, un dels pobles amb més encant de Catalunya. Us oferim l’opció d’allotjar-vos en una casa rural i practicar tot un seguit d’activitats: rutes guiades a peu i en bicicleta, en vehicle 4x4, passeig a cavall, tir amb arc, orientació, sortides en piragües pel pantà de Sau... L’activitat inclou l’allotjament en una casa rural, esmorzar i una activitat a escollir. Consulteu altres modalitats d’allotjament i calendari d’activitats.



Prestadors del serveis Tot i que no esmenta al catàleg, Anigami l’activitat, i diversos allotjaments

Tipus de producte. Opcions Descoberta de pobles i ciutats (DIBA); Combinat d’allotjament rural+esmorzar+ 1 activitat a escollir;

Recursos i capacitats L’encant de Rupit i el seus entorns. Els necessaris per prestar el servei de l’activitat, més l’allotjament rural i l’esmorzar.


Segments; benefici buscat Actiu tranquil, conèixer el territori, natura, rural

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Rupit,

Lloc web Webs de Viatges Alemany i Vall de Saucollsacabra (no apareix cap paquet en el web de l’Ajuntament de Rupit i Pruit). En la pàgina web de valldesaucollsacabra es remet els visitants potencials tant a Viatges Alemany com a Anigami


Durada 1 nit i el que duri l’activitat

Preu 49 euros

Mínim de persones Algunes activitats requereixen un mínim de persones

Motius de creació

Iniciativa de Viatges Alemany d’estar present també en l’apartat “Descoberta de pobles i ciutats” del Catàleg DIBA, A prop 2008?; ànim de lucre; voluntat de Viatges Alemany de treballar amb Anigami?; voluntat de Viatges Alemany d’explotar els recursos de la comarca.

Altres

44

Nom 23. Ruta literària de Miquel Martí i Pol


La ruta presenta l’obra del poeta a través del seu paisatge vital. Relaciona la literatura amb la vida per mitjà de paisatges geogràfics i humans: des de la casa on va néixer, passant per la fàbrica on va treballar i els indrets relacionats amb les seves vivències. L’explicació es pot seguir amb una guia, en la qual hi ha els textos del poeta. La visita comentada, amb reserva prèvia, inclou l’accés als llocs esmentats. Grups de 15 persones com a màxim.

Oferent Ajuntament de Roda de Ter.

Públic/privat Públic (Ajuntament), privat (Associació d’Amics)

Prestadors del serveis Ajuntament de Roda de Ter, Associació d’Amics Miquel Martí i Pol

Tipus de producte. Opcions

Art i cultura (DIBA). Ruta literària, sèrie de punts per visitar tot llegint fragments de l’obra martipoliana. Cultura, turisme literari, biogràfic. Amb opcions: es pot fer amb guia; Ruta mínima: 42,20 €. Durada: 2 hores (13 punts de lectura); Ruta adaptada: 75,50 €. Durada: 4 hores (18 punts de lectura); Ruta completa: 108,85 €. Durada: 6 hores (lectura de tots els poemes). Ruta per a escolars i jubilats: 33,40 € (màxim 20 persones). Grups infantils: activitat + material didàctic: 42,20 €. O el visitant pot fer la ruta pel seu compte, amb el llibre-guia de Llorenç Soldevila. D’altra banda els punts de lectura es poden seguir segons l’ordre indicat o bé seguint qualsevol altre ordre.

Recursos i capacitats El prestigi del poeta i la seva obra, el poble de Roda de Ter (seguit de punt d’interès martipolians), el llibre de Llorenç Soldevila, el guia.

Segments: perfil dels usuaris Soldevila diu: escoles, instituts i públic en general

Segments; benefici buscat Turisme literari, biogràfic.

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior A Roda de Ter, exterior i interior, urbà (poble petit), espai turístic Paisatges del Ter

Lloc web Webs de l’Ajuntament de Roda, de Paisatges del Ter, d’Amics de Martí i Pol

Horari, calendari de prestació Cal reserva prèvia

Durada 2 hores

Preu 45 euros

Mínim de persones 15 persones màxim

Motius de creació

Originalment (Ajuntament de Mataró, Llorenç Soldevila) la ruta es va fer per homenatjar al poeta. Després, quan va morir, l’Ajuntament de Roda va interessar-se pels materials per poder posar a disposició de tothom que acudeixi a Roda a homenatjar, conèixer i recordar a Martí Pol i la seva obra. Innegablement, la ruta es reconeix com a atractiu turístic.

Altres

En la presentació del seu llibre, Llorenç Soldevila explica els orígens de la creació de la ruta. Va poder comptar amb l’opinió sobre la mateixa de Martí i Pol. El mateix llibre “Ruta literària de Miquel Martí i Pol” és una eina promocional perquè també es pot adquirir com a llibre, no com a guia. Any de creació: 2000.

45

Nom 24. Sau-Collsacabra, ruta en 4x4


Aquesta ruta per les terres més agrestes i desconegudes del Collsacabra combina recorreguts per punts emblemàtics de l’entorn natural amb visites culturals. Cingleres amunt, visitareu indrets com el salt de la Minyona, el castell de Savassona, el monestir romànic de Sant Pere de Casserres, el pantà de Sau, Sant Joan de Fàbregues, el salt de Sallent, Rupit i Tavertet. Inclou: 1 nit i esmorzar, excursió de mig dia de durada en vehicle 4x4 i dinar. Consulteu altres modalitats.



Prestadors del serveis Viatges Alemany subcontracta o no el serveis de xofer i guia? No esmenta el nom d’allotjaments, ni restaurants.


Paratges naturals (DIBA); Ruta en cotxe per entorns naturals. En la seva pàgina web, Viatges Alemany ofereix més opcions d’allotjaments i durades de la ruta. La ruta varia segons l'opció escollida de mig dia o dia sencer. “Consulteu altres modalitats.”, “Possibilitat de visites i grups a mida, en qualsevol data”

Recursos i capacitats Els impressionants indrets visitats, el guia, el cotxe, l’allotjament i els seus serveis, el restaurant i els seus serveis, el coneixement de la zona i la capacitat d’explicar, interpretar els atractius.


Segments; benefici buscat Natura, coneixement de la geografia, aventura tranquil·la, risc controlat


Diversos pobles i indrets de Vall de Sau Collsacabra, Espai turístic Vall de Sau Collsacabra.

Lloc web Webs de Viatges Alemany i Vall de Saucollsacabra

Horari, calendari de prestació “Possibilitat de visites i grups a mida, en qualsevol data”

Durada 1 nit d’allotjament i mig dia d’excursió

Preu 84,5 euros

Mínim de persones “Grup mínim 6 persones o bé consulteu dates programades”

Motius de creació Ànim de lucre. Voluntat de Viatges Alemany de tenir el seu propi producte “Ruta en 4x4 pel Collsacabra” i poder competir amb Anigami?

Altres

46

Nom 25. Seguint les passes de Perot Rocaguinarda


Perot Rocaguinarda va ser un dels bandolers més temuts de Catalunya a l’inici del segle XVII. Era el cinquè fill d’una família de pagesos del municipi d’Oristà, però com que no podia viure del mas, es va fer bandoler. Amb aquesta ruta que dura mig dia descobrireu els rastres que ell i la seva colla van deixar per la comarca. El recorregut es fa a peu i té una durada aproximada de 3 h, amb la possibilitat de finalitzar amb un bon dinar.


Públic/privat Privat (Ç Trencada), però integrat al Consorci del Lluçanès (Públic)

Prestadors del serveis Associació Ç Trencada, Lluçanès Cultural i Actiu. Un guia

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA); ruta guiada a peu; amb opció de dinar o no; senderisme, natura

Recursos i capacitats La llegenda, biografia i llocs relacionats amb en Perot, el paisatges privilegiats del Lluçanès, els serveis de guiatge, els coneixements geogràfics i biogràfics, els serveis de restauració


Segments; benefici buscat Privat (Ç Trencada), però integrat al Consorci del Lluçanès (Públic)

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Al Lluçanès (Oristà), totalment exterior, espai turístic Consorci del Lluçanès

Lloc web http://www.ctrencada.net, http://www.turisme.llucanes.cat,


Durada Mig dia; El recorregut es fa a peu i té una durada aproximada de 3 h, amb la possibilitat de finalitzar amb un bon dinar.

Preu 15 euros sense dinar; 30 euros amb dinar

Mínim de persones

Motius de creació

Ç Trencada: ànim de lucre; viure de la teva afecció: senderisme pel Lluçanès; Consorci del Lluçanès: tenir producte turístics per oferir. “L’Associació Ç Trencada, Lluçanès Cultural i Actiu som un grup del Lluçanès, que vam néixer arrel de les ganes i de la motivació de tots nosaltres per aconseguir que el Lluçanès no fos un indret desconegut i per oferir una oferta turística cultural, de qualitat i totalment adient al Lluçanès i a la seva gent. A nosaltres el territori ens entusiasma, ens el coneixem pam a pam i pensem que val la pena que la gent el vingui a descobrir i gaudeixi d'alguns racons i indrets que no es mereixen restar oblidats i només visitats per aquells que saben trobar-los.”

Altres

47

Nom 26. Senderisme al Lluçanès


L’altiplà del Lluçanès és ideal per fer senderisme. El seu perfil suau, rebregat per les rieres i els torrents, amb petits cims, veritables talaies del Pirineu Oriental, Montserrrat i el Montseny. Podeu triar entre diferents rutes guiades de temàtica històrica o d’interès paisatgístic: ruta per l’Alt Lluçanès, ruta carlina, dels bandolers, de la Guerra de Successió, el camí dels senyors de Lluçà i travesses entre pobles.




Tipus de producte. Opcions Paratges naturals (DIBA); ruta guiada a peu; amb opcions de múltiples temàtiques, itineraris i durades.

Recursos i capacitats El espectaculars recursos naturals del Lluçanès, els serveis de guia, els seus coneixements geogràfics i històrics i la capacitat d’explicar-los.



Senderisme, natura, esport tranquil, història, geografia. “La nostra proposta és que tot gaudint del dia amb els amics o la família, a part d'oferir-vos la ruta que ens demaneu, podeu també conèixer un territori, una gent, una manera de fer, uns costums i una realitat que potser és ben diferent a la que vosaltres esteu acostumats. Coneixereu, aprendreu, viureu, disfrutareu, riureu, caminareu, visitareu, experimentareu.”

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Al Lluçanès, totalment exterior, espai turístic Consorci del Lluçanès

Lloc web http://www.ctrencada.net, www.turisme.llucanes.cat,


Durada

Preu 20 euros

Mínim de persones

Motius de creació Ç Trencada: ànim de lucre; viure de la teva afecció: senderisme pel Lluçanès; Consorci del Lluçanès: tenir producte turístics per oferir. Potser la voluntat de Lluçanès Turisme d’estar present a diverses seccions de la guia Turisme A Prop de la DIBA

Altres

48

Nom 27. Taller de sabons per a adults i nens


Gaudeix de les olors ja perdudes del sabó d’abans. Farem sabó per rentar a mà i a màquina, i sabons de tocador amb diferents olis vegetals i essències naturals. Amb els nens, tot jugant, fabricarem un sabonet d’olor i color escollits per ells. Inclou: materials per al taller. Durada: 3 hores els adults i 1,30 h els nens. Activitat individual o com a complement de l’allotjament (preu no inclòs). Consulteu descomptes.

Oferent Mas Serra-Rica



Tipus de producte. Opcions Taller. Turisme rural i agroturisme (DIBA). Opcions: fabricarem un sabonet d’olor i color escollits pels nens. Activitat individual o com a complement de l’allotjament.


Les instal·lacions i utillatge per dur a terme el taller. “Materials: Diferents lleixius, olis usats de fregits, llard de porc, restes de sabons, essències, hidrolats i colorants naturals.” El mestre i els seus serveis d’explicació i ensenyament d’elaboració dels sabons. L’entorn natural de Mas Serra-rica

Segments: perfil dels usuaris Nens i adults

Segments; benefici buscat Aprenentatge de manualitat, educatiu, ecologia (reciclatge), fer coses mentre s’allotgen en el Mas

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Muntanyola; espai turístic Portes del Montseny

Lloc web www.masserrarica.com, portesdelmontseny.com


Durada 3 hores els adults i 1,30 h els nens

Preu 20 euros per persona

Mínim de persones 5 persones

Motius de creació Ànim de lucre. Obtenir sinèrgies amb l’allotjament rural: donar-lo a conèixer a través del taller i aconseguir més ocupació; aconseguir augmentar les despeses dels hostes del mas.

Altres

49

Nom 28. Tocant de peus a terra. Senderisme


Una travessa a peu des de Rupit fins a la vall de Castanyadell, creuant tota la vall de Sau. La caminada, que no té cap dificultat i està indicada per a tots els públics, comença a Rupit i passa per Tavertet i els cingles, Sant Romà de Sau i Sant Pere de Castanyadell. Inclou: 1 nit a Rupit i una altra a la Riba de Sau en règim de mitja pensió, dinar de pícnic, mapa de la zona, trasllat de l’equipatge i dels senderistes des del final de l’itinerari fins a l’inici.

Oferent Viatges Alemany; Consorci Vall de Sau Collsacabra


Prestadors del serveis S’esmenten noms de cases rurals; se subcontracten altres serveis?


Paratges naturals (DIBA); Travessa a peu de 2 dies; dormint en 2 cases diferents. Linial. Diverses opcions de durada, guiatge o no, nits extres d’allotjament. Paquet molt ben lligat, ocupant-se l’agència de tota la logística per a què els excursionistes es puguin concentrar en gaudir de la seva travessa.

Recursos i capacitats Serveis d’allotjament rural, de transport de senderistes i equipatges, de guiatge, de restauració; Rupit i tots els indrets i paisatges interessants pels que passa la travessa; capacitat de coordinació amb els allotjaments rurals (cupos?);

Segments: perfil dels usuaris Per a tots els públics

Segments; benefici buscat Senderisme, natura, esport tranquil, aventura controlada,


Diversos pobles i indrets de Vall de Sau Collsacabra, Espai turístic Vall de Sau Collsacabra.

Lloc web Webs de Viatges Alemany i Vall de Saucollsacabra


Durada 3 dies, 2 nits

Preu 206,5 euros

Mínim de persones Grup mínim 4 persones; “consultar preus per 2 persones”

Motius de creació Ànim de lucre. Voluntat de Viatges Alemany de tenir també un paquet de senderisme a Vall de Sau. Competir amb Anigami?

Altres

50

Nom 29. Trekking Bisaura-Cabrerès


El riu Ter travessa aquesta petita zona de variats paisatges, al costat de Barcelona, del Bisaura al Cabrerès. Aquí la natura encara es troba en el seu estat més pur. Veniu a visitar en 6 dies la serra dels Bufadors, Bellmunt, Vidrà, la Grevolosa, la serra de Cabrera, etc. Inclou: 7 nits i esmorzars, 7 sopars, 6 pícnics, recorregut des de Barcelona o Girona, guia i transport diari d’equipatge. El preu varia segons l’època, el publicat és del març al novembre. Grup mínim de 4 persones.

Oferent “Nòmades rurals”, però la seva pàgina web ja no apareix

Públic/privat Suposo privat

Prestadors del serveis “Nòmades rurals” (diu la pàgina de Paisatges del Ter), la seva pàgina web ja no apareix situats a Seva?

Tipus de producte. Opcions Activitats esportives a l’aire lliure (DIBA). Ruta llarga per la muntanya a peu (una setmana sencera), amb guia.


Els necessaris per donar allotjament i menjar durant tota la setmana, al llarg del camí. Elements de transport i altres equipaments (per fer els pícnis, etc.). El coneixement del territori i de muntanyisme. Capacitat per lligar la complexa logística d’una ruta de 7 dies: coordinació amb molts allotjaments (cupos).


Segments; benefici buscat Senderisme, natura, muntanyisme

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Bisaura-Cabrerès, Espai turístic de Paisatges del Ter

Lloc web www.camidelsparcs.com,http://www.nomadesrurals.com aquests llocs web cauen en via morta (no surt res)

Horari, calendari de prestació El preu varia segons l’època, el publicat és del març al novembre.

Durada 7 nits (6 dies?)

Preu 530 euros


Motius de creació Ànim de lucre? Explotar una ruta clàssica “El camí dels parcs”?

Altres És la ruta més llarga de les que apareixen a la guia (Osona); la logística i la complexitat d’oferir aquesta ruta és molt alta; potser per això ja no apareixen en la xarxa!

51

Nom 30. Un bon al Lluçanès


El Lluçanès és un territori tranquil que ofereix racons impressionants. Si voleu conèixer i descobrir els secrets que amaga, realitzeu aquesta ruta guiada. El recorregut us farà evocar temps passats, apropant-vos a les ermites romàniques, als molins, a les masies, a les pallisses o als ponts, i us convidarà a contemplar paratges naturals encisadors, fonts ombrívoles, baumes i goles. A peu o en cotxe particular. Amb la possibilitat de finalitzar amb un bon dinar.




Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA); ruta guiada a peu o en cotxe particular; amb opció de dinar. És molt similar a totes les de Ç Trencada; canvia la temàtica, que ara se centra simplement en el Lluçanès mateix

Recursos i capacitats El espectaculars recursos naturals del Lluçanès, els serveis de guia, els seus coneixements geogràfics i històrics i la capacitat d’explicar-los.


Segments; benefici buscat Senderisme, cultura (geografia), turisme actiu tranquil, exercici

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Al Lluçanès, totalment exterior, espai turístic Consorci del Lluçanès

Lloc web http://www.ctrencada.net, www.turisme.llucanes.cat,


Durada Un matí

Preu 15 euros sense dinar / 30 euros amb dinar

Mínim de persones

Motius de creació

Ç Trencada: ànim de lucre; viure de la teva afecció: senderisme pel Lluçanès; Consorci del Lluçanès: tenir producte turístics per oferir. Potser la voluntat de Lluçanès Turisme d’estar present a diverses seccions de la guia Turisme A Prop de la DIBA; en aquest centrant la temàtica de la ruta en el propi Lluçanès.

Altres

52

Nom 31. Un dia perfecte


Tingueu un dia rodó gaudint de les instal·lacions del Balneari Codina, a Tona, i de l’excel·lent cuina que us ofereix la Torre Simón, un edifici modernista de l’any 1918, obra de l’insigne arquitecte Domènech i Montaner. L’activitat inclou, a més del dinar, el tractament antiestrès del balneari, que consta de piscina d’hidromassatge , el parafang i un massatge parcial «amb oli de xocolata». Cal portar banyador, xancletes i casquet de bany. Tancat del 24 de desembre al 6 de gener.

Oferent Balneari Codina

Públic/privat Privats


Tipus de producte. Opcions Termalisme (DIBA). Combinació de forfait antiestrès (balneari) i dinar (Torre Simon).

Recursos i capacitats Tots els relacionats per prestar el serveis termals (físics, aigües; humans, know how, mèdics...) i els de restauració (històric edifici, restauració de luxe...)

Segments: perfil dels usuaris Poder adquisitiu alt?

Segments; benefici buscat Plaer, salut, relax, gastronomia, arquitectura

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Tona; espai turístic Portes del Montseny; interior, aquàtic

Lloc web balnearicodina.com, portesdelmontseny.com

Horari, calendari de prestació Tancat del 24 de desembre al 6 de gener. Horaris i calendaris d’ambdós negocis?

Durada Un dia perfecte (suposo que és el tractament al matí i el dinar al migdia, o viceversa)

Preu 91,93 euros

Mínim de persones

Motius de creació

Ànim de lucre. Acord entre dues empreses de les més prestigioses del turisme de Tona? Sinèrgies: que el nombre de conjunt de clients sigui superior; Torre Simon, que els del balneari vagi a dinar al seu restaurant; Balneari Codina, que els del restaurant, vagi al balneari.

Altres Acord entre Balneari Codina i Torre Simon?

53

Nom 32. Verdaguer a la Gleva: entre el geni poètic i el sacerdot


Una ruta interessant per conèixer l’experiència que va viure Verdaguer a la Gleva. La lluita entre el geni poètic i el sacerdot ressona a les parets d’un dels santuaris barrocs més bells de Catalunya. Des del balcó de la cambra que ocupà Jacint Verdaguer durant la seva reclusió, hi ha una magnífica panoràmica sobre el Ter. Inclou visita guiada, entrada al santuari i cambra del poeta, i recital poètic. Es pot visitar tot l’any.

Oferent Casa Museu Verdaguer

Públic/privat Fundació privada amb control públic

Prestadors del serveis Fundació Verdaguer

Tipus de producte. Opcions Art i cultura (DIBA); Visita guiada a uns espais on va residir el poeta durant una etapa de la seva vida. Sembla que sense opcions.

Recursos i capacitats La figura de Verdaguer, el santuari de la Gleva, la cambra on va estar reclòs el poeta, vistes del riu Ter; el guia; els seus coneixements sobre la vida i l’obra de Verdaguer, la capacitat d’explicar-ho, de recitar poemes...


Segments; benefici buscat Turisme literari, patriòtic, història

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Les Masies de Voltregà, espai turístic Portes del Montseny,

Lloc web www.verdaguer.cat; www.paisatgesdelter.com;

Horari, calendari de prestació Es pot visitar tot l’any.

Durada 1 hora i mitja

Preu 6 euros per persona


Motius de creació

Explotar el fet que Verdaguer passés un període molt significatiu de la seva vida al santuari de la Gleva. D’aquesta forma, hi ha dos productes de Verdaguer a la Guia: aquest a Paisatges del Ter i, l’altre, “Casa Museu Verdaguer”, a Vall de Sau Collsacabra (Folgueroles, Viatges Alemany)

Altres La Fundació Verdaguer té 5 productes més sobre Verdaguer, dignes de ser analitzats.

54

Nom 33. Vic, ciutat de les arts


8ic, capital de la comarca d’Osona, ciutat de fires, mercats i cultura. Gaudiu d’un cap de setmana complet amb la visita del mercat tradicional a la plaça Major, el nucli històric i l’important Museu Episcopal –en un nou edifici arquitectònic, i una de les més importants col·leccions de pintura i escultura romànica i gòtica– i el Museu d’Art de la Pell. Inclou: allotjament d’una nit en una casa rural, esmorzar, dinar en un restaurant de la ciutat, visita guiada pel nucli antic i entrada als museus.



Prestadors del serveis La casa, el restaurant, els museus, les informadores

Tipus de producte. Opcions Descoberta de pobles i ciutats (DIBA). Paquet: nit a casa rural+esmorzar+dinar en restaurant+visita guiada nucli antic+entrada museus (65 euros!). Opcions d’altres tipus d’allotjament en web de valemany.com

Recursos i capacitats La casa de turisme rural i els seus serveis, restaurant i els seus serveis, informadores i serveis, museus i serveis. Capacitat de coordinar-ho tot


Segments; benefici buscat Visitar i conèixer una ciutat històrica, art, cultura, gastronomia, oci


Vic; urbà (casc antic); rural (allotjament); interior (museus, casa, restaurant); exterior (visita guiada)

Lloc web www.valemany.com ; http://www.victurisme.net/ (amb tot luxe de detalls del paquet)


Durada 2 dies/ 1 nit. Nota al peu: mínim 2 nits en cap de setmana

Preu 65 euros

Mínim de persones

Motius de creació

Altres

Col·laboració entre l’Oficina de Turisme i Viatges Alemany per dissenyar un paquet amb els principals atractius turístics de Vic. Beneficis mutus: l’oficina aconsegueix que algú s’encarregui de comercialitzar un paquet de la ciutat i visualitzar la seva activitat en pro del turisme; Viatges Alemany aconsegueix la promoció de l’oficina i del seu web, i col·laboració en l’empaquetat dels recursos: informadores, museus...; a més de certa legitimitat, status, prestigi per una empresa que té la responsabilitat de vendre importants atractius culturals de la ciutat, per encàrrec de l’Ajuntament. D’altra banda, completa la cartera de productes de Viatges Alemany, que per força ha de tenir un paquet centrat en la ciutat que és la seva seu principal.

55

Nom 34. Visita al molí de la Llavina


La Llavina és un molí fariner situat a Centelles, al naixement dels cingles de Bertí, on podreu veure com la força de l’aigua fa moure la seva maquinària. El marc on se situa el molí és immillorable: un entorn tranquil en el qual podreu degustar un esmorzar o berenar a base de formatges de vaca i cabra, pastís de formatge, mató, mel, vi negre i pa cuit al forn del molí. Tots els productes són d’elaboració pròpia. Grup mínim de 5 persones. Lliurament d’un obsequi. Per a reserves, truqueu 4 dies abans de la visita.

Oferent Molí de la Llavina


Prestadors del serveis Molí de la Llavina

Tipus de producte. Opcions Turisme industrial (DIBA); Visita d’un molí molt antic i esmorzar o berenar de productes làctics. Opcions esmorzar o berenar. No s’ofereix allotjament en la casa. Tampoc sembla que sigui un restaurant. Sí és una fàbrica de formatges.

Recursos i capacitats El molí, l’explicació del guia (coneixements i capacitat d’explicar-los), els productes per menjar, la capacitat d’elaborar-los; riera, entorn natural

Segments: perfil dels usuaris Escolar, familiar, gastronòmic

Segments; benefici buscat Gastronomia, història, turisme industrial, natura.

Lloc; espai turístic; hàbitat; municipi; interior/exterior Centelles; espai turístic Portes del Montseny; interior; rural.

Lloc web portesdelmontseny.com; molidelallavina.com

Horari, calendari de prestació Per a reserves, truqueu 4 dies abans de la visita.

Durada Un matí o una tarda?

Preu 11,50 € (esmorzar o berenar + visita) / 3 € (visita guiada)


Motius de creació

Ànim de lucre. Explotar turísticament el molí, de gran interès per la seva antiguitat, i donar promocionar i vendre formatges; sinèrgies. Tot i això, sobta que no ofereixin allotjament ni restauració ni ensenyin la fàbrica de formatges ni facin tallers d’elaboració de formatge (dic jo).

Altres

56

Nom 35. Visita guiada a la colònia Borgonyà


Passejant per la colònia es pot observar la seva singularitat tant en la conservació dels habitatges típics de colònia escocesa com en la gran activitat social que encara existeix. Es visita la fàbrica, un habitatge obrer, el casino-teatre, l’antiga «casa cuna» i altres serveis de què disposaven els obrers. Visita guiada per a grups a partir de 15 persones.

Oferent Museu Industrial del Ter / Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló.

Públic/privat


Tipus de producte. Opcions Turisme industrial (DIBA); Tancat; visita guiada; turisme cultural. Història

Recursos i capacitats La colònia




Recorregut per espais de la colònia. Sant Vicenç de Torelló. Interior i exterior. Urbà i rural? Paisatges del Ter

Lloc web http://www.mitmanlleu.org/ www.santvicencdetorello.cat


Durada 2 hores

Preu 4,5 euros


Motius de creació Promoure la visita a la colònia?

Altres A www.santvicencdetorello.cat hi ha un vídeo explicatiu de la colònia penjat

57

3.2. Anàlisi quantitativa dels productes 3.2.1. TIPUS DE PRODUCTES La guia “Turisme a prop de Barcelona” de la Diputació de Barcelona classifica les ofertes en 8 categories (veure Taula). Possiblement sigui l’anunciant, l’oferent del producte, qui decideix la categoria en què ha d’aparèixer el seu producte, d’entre les 8 predefinides. Hi ha productes, però, que raonablement podrien ser assignats a més d’una categoria. Això provoca que l’assignació sigui en part arbitrària i que l’anunciant gaudeixi de certa discrecionalitat. Per exemple, l’empresa El Montanyà Resort & Spa assigna el seu producte Cuida’t ―que consta d’allotjament i tractament de salut― a la categoria “Paratges naturals”; mentre que l’Hostal Montserrat prefereix incloure el seu producte Cuida’t i deixa’t cuidar ―que també està composat d’allotjament més tractament de salut― en la categoria “Termalisme”.

TAULA: Classes de productes turístics d’Osona

Classes Productes % Activitats esportives a l’aire lliure 7 20 Art i cultura 8 23 Descoberta de pobles i ciutats 2 6 Paratges naturals 8 23 Rutes per les terres del vi i la gastronomia 0 0 Termalisme 2 6 Turisme industrial 4 11 Turisme rural i agroturisme 4 11 Total 35 100


En qualsevol cas, la distribució dels productes d’Osona entre les diverses categories és força equilibrada perquè, a excepció de “Rutes per les terres del vi i la gastronomia”, n’hi ha de totes. Sobretot destaquen, per una banda, “Paratges naturals” i “Activitats esportives a l’aire lliure” ―categories que, fins a cert punt, se solapen―, que concentren gairebé la meitat dels productes. El pes de “Paratges naturals” és degut a l’abundància de recursos naturals als espais turístics d’Osona: boscos, aigües, paisatges, fauna. La importància d’“Activitats esportives a l’aire lliure” s’explica per l’ampli ventall de serveis d’esports d’aventura que presta l’empresa Anigami Adventures, S.L. Per l’altra banda, la significació d’“Art i cultura” reflecteix la presència d’importants recursos culturals tangibles: Museu Episcopal de Vic, Jaciment Arqueòlogic l’Esquerda; intangibles: bruixes, bandolers; i literaris, Miquel Martí i Pol i Jacint Verdaguer. En referència als elements que componen les ofertes, els ingredients dels productes, es poden distingir: activitat, allotjament, menjar, transport durant l’activitat, assegurança, fullet, mapa, material didàctic, brúixola... Però, per simplificar, a fi d’analitzar la composició dels productes, considero només els 3 primers perquè són els més freqüents.

58

La Taula mostra que n’hi ha 13 composats per un sol element, que és sempre activitat; 10 formats per 2 elements; i 12 constituïts per 3. Cal dir que més del 60% d’aquests últims paquets formats per 3 elements —productes més complexos— són oferts per Viatges Alemany, l’única agència de viatges de la mostra.

TAULA: Combinacions d’elements dels productes turístics d’Osona

Elements Productes % Activitat 13 37 Activitat més allotjament 1 3 Activitat més menjar 9 26 Activitat més allotjament més menjar 12 34 Total 35 100


3.2.2. ACTIVITATS Tots 35 productes contenen almenys una activitat. He reduït el conjunt d’activitats ofertes a 5 tipus (veure Taula). Una quarta part de les 35 activitats són esports d’aventura: tir amb arc, tirolina, paintball, ràpel, cursa d’orientació, BTT… Els productes que contenen esports d’aventura sovint ofereixen al turista la possibilitat de triar uns quants d’entre un conjunt d’esports; així esdevenen gimcanes, multipacks d’aventura, circuits… Tot i que la majoria d’aquestes experiències aventureres són ofertes per Anigami Adventures, també són tradicionals a la comarca els vols en globus, pilotats per l’empresa Baló Tour. Finalment, també és destacable el Circuit fix d’orientació, ofert per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès.

TAULA: Tipus d’activitats dels productes turístics d’Osona

Classes Productes % Esports d’aventura 9 26 Rutes guiades 12 34 Tallers 1 3 Tractaments de salut 3 9 Visites guiades 10 29 Total 35 100


D’altra banda, distingeixo entre ruta i visita guiades. Considero una ruta un itinerari en el qual es visiten una sèrie de llocs, un passeig; mentre que una visita, una anada a un sol lloc. Per exemple, la Ruta literària de Miquel Martí i Pol és una ruta perquè recorre fins a 18 llocs de Roda de Ter: la casa on va néixer l’escriptor, la fàbrica on hi va treballar… Mentre que considero una visita el producte Verdaguer a la Gleva: entre el

59

geni poètic i el sacerdot perquè transcorre en el santuari de la Gleva. Tot i això, la diferència entre ruta i visita és una qüestió de grau; hi ha productes difícils de classificar. Les rutes guiades són el tipus d’activitat més freqüent en la mostra de productes. Algunes es fan a peu; d’altres, a peu i en cotxe; i, fins i tot, una, a cavall. Destaquen les 4 rutes ofertes pel Consorci del Lluçanès i guiades per l’Associació Ç Trencada, que combinen cultura, natura i senderisme en excursions de mig dia pel Lluçanès. D’altra banda, ambdós, Viatges Alemany i Anigami Adventures, ofereixen rutes en 4x4 per la Vall de Sau Collsacabra. Finalment, Viatges Alemany, en coordinació amb l’Ajuntament de Vic, integra en el producte Vic, ciutat de les arts una ruta guiada per l’Associació d’Informadors Turístics de Vic. Gairebé les 10 visites guiades de la mostra tenen com a eix central un atractiu cultural. Si fa no fa, durant una hora i mitja, un intèrpret revela al turista el significat de atractiu turístic. El patrimoni visitat és força divers: santuari de la Gleva, colònia industrial de Borgonyà, molí de la Llavina, obrador d’apicultura Can Panosa, explotació lletera Casanova de Figarolas, bosc de Vidrà i 4 museus: Episcopal de Vic, Arqueològic de l’Esquerda, Industrial del Ter i Verdaguer. 3.2.3. MENJAR I ALLOTJAMENT Pel que fa al menjar, 21 dels 35 productes ―el 60%― contenen algun tipus d’àpat; que són gairebé tots els que ofereixen allotjament (13), més els 9 compostos per activitat més menjar. Però, tot i que el 60% dels productes conté algun àpat ―sigui esmorzar, dinar, berenar o sopar― no n’hi ha cap de classificat com a “Rutes per les terres del vi i la gastronomia”. De fet, no n’hi ha cap que centri la seva temàtica en la gastronomia; si bé n’hi ha diversos de relacionats, com per exemple: Coneixeu el món de la pagesia (llet), La casa de les abelles (mel), Visita al molí de la Llavina (formatge). I l’únic paquet que esmenta un restaurant concret és Un dia perfecte: la Torre Simon. Contenen allotjament, a part d’activitats, només 13 de les 35 ofertes turístiques de la mostra. Els tipus d’allotjaments inclosos en aquests 13 productes són sobretot cases rurals (9), la majoria d’elles subcontractades per Viatges Alemany; la resta són l’hotel El Montanyà Resort & Spa, l’Hostal Montserrat i el Càmping de Vidrà. La meitat d’aquests paquets amb pernoctació ofereixen estada d’1 nit i, l’altra meitat, 2 nits. 3.2.4. DURADA Les durades dels productes es mostren a la Taula. Una quarta part d’ofertes duren al voltant de 2 hores; són aquells productes compostos només per visita guiada. Una altra quarta part duren mig dia; es tracta de visites guiades més llargues, rutes guiades de senderisme i esports d’aventura de curta duració; normalment són productes que

60

contenen també un àpat. Després hi ha un 14% de productes d’una jornada, sense pernoctar; són sobretot packs d’esports d’aventura d’Anigami Adventures, com gimcanes. Hi ha 6 productes d’1 pernoctació; són paquets oferts per Viatges Alemany, compostos per allotjament rural, alguns àpats i esports d’aventura o rutes guiades. Finalment, 7 productes duren 2 nits o més; alguns són caps de setmana de relax en hotel o hostal amb tractaments de salut; d’altres, packs d’esports d’aventura més allotjament rural o hotel; i, per últim, hi ha rutes més llargues, d’algunes jornades, en les que l’excursionista dorm en diferents allotjaments rurals al llarg de la travessa.

TAULA: Durada dels productes turístics d’Osona

Durades Productes % Entre 1 i 3 hores 9 26 1/2 dia (matí o tarda) 8 23 1 dia (sense pernoctar) 5 14 1 nit i 1 o 2 dies 6 17 2 nits i 2 o 3 dies 6 17 7 nits 1 3 Total 35 100


3.2.5. OFERENTS Respecte als tipus d’organitzacions que ofereixen els productes turístics, en distingeixo de públiques, és a dir, de propietat i control públics; privades, de propietat i control privats; i “semipúbliques”, privades però amb control públic. En la mostra de productes, de públiques, hi ha ajuntaments i consorcis de municipis; de privades, empreses pròpiament dites, amb ànim de lucre; i, de semipúbliques, fundacions privades sense ànim de lucre, amb representació pública i privada, però amb control últim públic. Com es pot veure a Taula, la majoria de productes són oferts per empreses privades. A més, hi ha 6 productes oferts per institucions públiques i 6, per fundacions.

61

TAULA: Tipus d’oferents

Tipus d’oferent Productes %

Públic 6 17 − Ajuntament 2 6 − Consorci de municipis 4 11 Privat 23 66 − Agència de viatges 7 20 − Balneari 1 3 − Càmping 1 3 − Empresa d’agroturisme 4 11 − Empresa d’activitats turístiques 7 20 − Establiment hoteler 3 9 Semipúblic 6 17 − Museu 6 17 Total 35 35 100 100


Entre els organismes públics hi ha 2 ajuntaments —Roda de Ter i Prats de Lluçanès— i el Consorci de Municipis del Lluçanès, el qual ofereix 4 rutes. Les semipúbliques, fundacions, són museus: Episcopal de Vic, Arqueològic de l’Esquerda i Verdaguer, els quals ofereixen una visita guiada cadascun d’ells; i el Museu Industrial del Ter, que n’ofereix 3. Viatges Alemany destaca entre les empreses privades per diverses raons. És l’organització amb més ofertes: 7 paquets, que representen un 20% de tots els productes de la mostra. Els seus productes són dels més difícils gestionar perquè tots incorporen almenys activitat, allotjament i menjar; i, sovint, aquests serveis són prestats per proveïdors diferents. A més, la seva cartera és diversa: esports d’aventura, rutes per paratges naturals —a peu, a cavall, en 4x4—, visites guiades amb temàtiques culturals. L’agència de viatges és un dels actors més actius d’Osona en la creació de producte turístic i té una notable capacitat de coordinar una complexa xarxa de proveïdors i clients. Anigami Adventures és la segona empresa amb més productes: en té 5. És l’empresa d’activitats turístiques més important de la comarca, amb capacitat d’organitzar un ventall amplíssim d’esports d’aventura i activitats de turisme actiu per a tots els públics. L’hotel El Montanyà Resort & Spa**** és la tercera empresa privada de la mostra en nombre de productes; en té 2. El Montanyà, juntament amb el Parador de Vic-Sau, són els 2 únics hotels de 4 estrelles d’Osona. És l’hotel amb més i millors instal·lacions de la comarca i presenta una carta de serveis incomparable: convencions, spa, stages esportius, camp de golf.

62

3.2.6. LOCALITZACIÓ Quant a la localització dels productes, a la Taula es pot veure que els Paisatges del Ter i la Vall de Sau Collsacabra són els espais turístics on més serveis es presten. Els municipis amb més productes són: L’Esquirol (4); Rupit i Seva (3); Manlleu, Roda de Ter, Tona i Vic (2); i 9 municipis amb 1 producte. A part, hi ha 9 productes que transcorren per diversos municipis perquè són rutes.

TAULA: Tipus d’oferents

Espai turístic Productes % Lluçanès 5 14 Paisatges del Ter 10 29 Portes del Montseny 7 20 Vall de Sau Collsacabra 10 29 Vic 3 9 Total 35 100


3.2.7. PREU Els preus dels productes són força diversos degut a què la mostra conté paquets de caràcter bastant diferent: des de visites guiades, fins a estades en hotel, amb tractaments de salut inclosos. La mitjana aritmètica és 66,5 euros3 i la desviació estàndard, 69 euros; una desviació tan elevada comparat amb la mitjana indica una gran dispersió de preus. El producte de mínim preu és Circuit fix d’orientació (2 euros) i el de màxim preu, Cuida’t (226,7). Es pot dividir la mostra en 3 intervals: primer, gairebé la meitat dels productes costen menys de 30 euros; segon, un 30% dels productes costen entre 30 i 90 euros; i, el 20% restant són els més cars, costen entre 90 i 225 euros.

3 En aquests càlculs estadístics sobre els preus dels productes he exclòs de la mostra el producte Trekking Bisaura-Cabrerès perquè l’he considerat un “outlier”.

63

4. CONCLUSIONS 4.1. Resultats principals Osona és una destinació amb una oferta diversa de productes turístics d’interior: ofereix sobretot experiències de turisme actiu, natura i art i cultura; però també agroturisme, turisme industrial, termalisme i descoberta de pobles i ciutats. Tot i que la majoria de productes contenen algun àpat, la mancança que més ressalta potser sigui la de productes que centrin la seva temàtica en la gastronomia. La majoria de clients no pernocta, considerant que només el 40% de productes ofereixen allotjament. Aquest, sobretot, és en cases rurals i durant 1 o 2 nits. D’altra banda, tots els productes contenen almenys una activitat; principalment, rutes guiades per indrets naturals, visites guiades d’atractius culturals i esports d’aventura. Empreses privades són el tipus d’organització que majoritàriament ofereix productes. Entre les més actives en la creació de producte hi ha una agència de viatges: Viatges Alemany; una empresa d’activitats turístiques: Anigami Adventures; i un hotel: El Montanyà Resort & Spa. També 4 dels més importants museus d’Osona tenen ofertes turístiques. Tot i haver analitzat només una mostra dels productes turístics d’Osona, he pogut comprovar que, a més d’existir diversitat quant als tipus de turisme —actiu, cultural, natura...— també hi ha varietat respecte als tipus xarxes de proveïdors que creen i presten els serveis dels productes. Hi ha productes gestionats per un actor central —agència de viatges—, que subcontracta i coordina als proveïdors. Altres productes són oferts, i prestats els seus serveis, directa i íntegrament per un actor —empresa d’activitats turístiques, balneari, museu—. En altres ocasions diversos actors cooperen per crear i vendre un producte, els serveis del qual ells mateixos presten. Fins i tot es donen situacions de “coopetència”, és a dir, hi ha empreses que amb alguns productes cooperen i, en d’altres, competeixen. Pel que fa a la localització, els Paisatges del Ter i la Vall de Sau Collsacabra són els espais turístics que més experiències turístiques ofereixen; i les 35 analitzades en aquest estudi tenen lloc en 20 municipis dels 51 d’Osona. D’altra banda, quant al preu, el 50% de productes costen menys de 30 €; un 30%, entre 30 i 90 €; i, un 20%, entre 90 i 225 €. Crec que, a més de la gastronomia, hi ha altres atractius turístics sense explotar que poden ser oportunitats de mercat. Per exemple, no hi cap producte sobre la figura de Jaume Balmes. Ni tampoc cap de turisme religiós, això a pesar de la tradició seminarista de la Ciutat dels Sants, seu episcopal. Caldria també explorar el potencial de la Universitat de Vic com a recurs per atraure turisme educatiu. I finalment, no hi ha cap oferta que giri al voltant d’esdeveniments, com fires i mercats.

64

Finalment, en aquesta recerca, a més d’investigar una mostra dels paquets turístics d’Osona específicament, també he descrit en general l’estructura del sector turístic de la comarca: la demanda, l’oferta, els recursos i els ens de gestió turístics. 4.2. Altres aportacions de l’estudi 4.2.1. PLANTEJAMENT, CONCEPTES, VARIABLES, METODOLOGIA Agraeixo a l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa (IIVEE) el seu suport per fer aquest treball perquè m’ha ajudat començar una tesi doctoral sobre creació de productes turístics, m’ha impulsat a transitar el principi d’un camí del qual encara em falta un tros per recórrer. Aquestes aportacions a la meva tesi es concreten en diversos aspectes de la recerca. En primer lloc a la pròpia estructura de la investigació. “Descriure” la creació d’un producte turístic comporta, de fet, descriure 3 aspectes: (1) la mateixa creació original del producte —i, si és el cas, les seves modificacions posteriors—; (2) la comercialització del producte; i (3) la prestació dels serveis que componen el producte, per part dels proveïdors del mateix (veure Taula)

FIGURA: Plantejament d’una investigació sobre creació de productes turístics

... de quin tipus ... ... com ... ... qui ...

... quants ... ... qui ...

... per a qui ... ... quan ...

... per quant ... ... per què ...

... on ...

Productes turístics, ...

... etc. ...

... es creen?

... es venen?

... es presten?

Font: elaboració pròpia. També aquest estudi m’ha ajudat a aclarir el propi objecte d’estudi. “Producte turístic” és un terme que s’usa amb múltiples significats. Determinats estudis consideren la destinació un producte turístic, amb els seus diversos àmbits: municipal, regional, nacional... Hi ha qui assimila recurs turístic i atractiu turístic a producte turístic sense distingir-los. Crec que la unitat mostral que he utilitzat en aquest estudi és la més

65

apropiada per estudiar els processos d’innovació de producte en turisme: el paquet turístic. El paquet turístic és un producte, en el sentit que és el resultat d’un procés d’elaboració, producció o servucció, com es vulgui. L’organització que crea un paquet combina una sèrie d’elements, recursos, sovint subministrats per diversos proveïdors. Aquests proveïdors s’han de coordinar per crear, vendre i prestar el producte. Això comporta l’existència d’una xarxa associada a cada producte. Finalment, el paquet turístic s’ofereix a la venda, es promociona i té un preu. Aquest estudi, en part, ha sistematitzat l’anàlisi anatòmic de l’objecte d’estudi. És a dir, ha perfilat atributs —variables— a estudiar del producte turístic: elements que el constitueixen, actors participants, recursos i capacitats emprades, públic objectiu, motius de creació, durada, localització, preu... I també ha contribuït a explorar valors que poden prendre les variables; per exemple, la variable activitats pot prendre els valors: esports d’aventura, rutes guiades, tallers, tractaments de salut i visites guiades. Quant a la metodologia, aquesta especificació de variables ajudarà, per una banda, a dissenyar una base de dades de productes. Crec que una base de dades ―per exemple, construïda amb el programa Microsoft Access― és una eina adequada per ordenar i explotar la informació. Per l’altra banda, servirà per confeccionar un qüestionari tancat (o semiestructurat) per recollir la informació que permeti dur a terme una anàlisi estadística dels productes turístics existents en l’àmbit geogràfic que finalment abraci la tesi. Aquest qüestionari caldrà pretestar-lo. 4.2.2. HIPÒTESIS I FONTS D’INFORMACIÓ L’elaboració d’aquest estudi ha suggerit una sèrie d’hipòtesis que es podran contrastar posteriorment: – Els productes turístics es creen moltes vegades per augmentar l’aprofitament d’un

gran equipament cultural. – La creació d’un producte turístic és liderada por un dels actors de la xarxa de

proveïdors que presta el servei. – Les agències de viatges són el tipus d’organització que més productes crea. – En segon lloc, les empreses d’activitats turístiques. – En tercer lloc, els museus. – En quart lloc, les oficines d’informació turística (consorcis). – Les agències de viatges són les organitzacions més capacitades per crear productes

(complexos). – Els productes es creen al voltant d’un atractiu principal, que sol coincidir amb “el

tema” del producte. – A major durada d’un producte, major el seu impacte econòmic. – Un producte amb allotjament (i, per tant, pernoctació) causa major impacte que

sense allotjament.

66

– Els 3 rols: creador, venedor, prestador tendeixen a coincidir quan el venedor és un museu, hotel, empresa d’activitats turístiques o restaurant.

– La major durada d’un paquet augmenta la seva complexitat. – Quants més elements componen un paquet, major és la seva complexitat. – Quantes més opcions de triar es donen al client, més complex el producte.

[Exemples de productes complexos són Tocant de peus a terra. Senderisme i Trekking Bisaura-Cabrerès]

Pel que fa a les fonts d’informació, i en particular, sobre les dades secundàries, l’estudi ha premés avançar en la detecció del conjunt de productes turístics d’Osona (univers de productes). La guia “Turisme a prop de Barcelona” ha estat un bon punt de partida. Completaré aquesta mostra amb altres fonts, en concret: – Els productes del Catàleg de productes turístics 2008: “Et convidem a la descoberta”

de Paisatges del Ter – Els paquets de Viatges Alemany – Els paquets d’Anigami Adventures. – Els programes temàtics de El Montanyà Resort & Spa. – Les rutes literàries de la Fundació Jacint Verdaguer. – El productes de la guia “Apropa’t. Guia turística i comercial dels pobles d'Osona Sud

i Centre”. – Les pàgines web dels consorcis dels espais turístics. – L’hemeroteca també pot aportar informació útil en alguns casos. – Etc.

Ara bé, l’estudi també ha posat de manifest que és impossible investigar a fons els processos de creació de productes turístics únicament amb dades secundàries. A més a més, és necessari obtenir informació primària. Tot i això, les fonts secundàries poden aportar valuosa informació sobre determinats aspectes i ser molt útils per preparar les entrevistes en profunditat necessàries per completar les dades. 4.3. Limitacions i preguntes pendents Moltes preguntes sobre creació de productes turístics han quedat sense resposta; d’altres s’han respost a mitges; i, algunes més, de ben segur, no s’han arribat ni a formular. Per exemple, com es desenvolupen noves ofertes turístiques? Aquest estudi només ha apuntat superficialment alguns aspectes, com una recopilació de possibles recursos i capacitats necessaris per desenvolupar i prestar els productes de la mostra estudiada. Queda pendent aprofundir en tot això i en les activitats que es duen a terme a l’hora de crear els productes. L’estudi ha descrit alguna cosa sobre qui crea productes turístics; com possibles tipus d’actors participants i la hipòtesi de l’existència d’una xarxa d’actors darrera de cada producte. Però res ha esbrinat sobre els sistemes de coordinació entre empreses en el casos de paquets composats per serveis prestats per diverses organitzacions. Penso que

67

es podria construir una tipologia de xarxes atenent a les combinacions d’actors participants en cada producte; per exemple, hotel + restaurant; casa rural + empresa d’esports d’aventura; etc. I també atenent a altres criteris. Per a qui es creen els productes? Sobre el públic objectiu i la demanda real de les ofertes s’ha dit molt poc. Només en alguns casos s’ha apuntat algun perfil de públic potencial. Intueixo, però no he demostrat, que els habitants de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana —que representen el gruix de la població de Catalunya— són un mercat molt important per a Osona.4 També sembla que el públic escolar és vital per a molts productes. I, possiblement, els excursionistes d’un sol dia, màxim d’un cap de setmana (short break), són la majoria; en aquest estudi només 13 dels 35 productes ofereixen allotjament, d’1 o 2 dies. I com que cap dels productes ofereix transport, també sospito que el vehicle propi és el mitjà de transport més habitual (tingui’s en compte que no hi ha transport públic per a anar als indrets on es presten el serveis dels molts productes). Però tot això són suposicions que cal contrastar i quantificar. També cal investigar altres atributs dels segments de mercat dels productes turístics: nivell i composició de despesa, estil de vida... Llevat d’una descripció dels preus del productes, molt poc he respost sobre el quant. Res he aportat sobre la inversió necessària per crear els productes; costos de producció: imports i tipus de despeses; preu de venda; unitats venudes, nombre d’usuaris, ingressos i estacionalitat; marges, beneficis, rendibilitat. Ni tampoc sobre l’impacte econòmic dels productes per la comarca. En general és necessari tenir informar sobre aquestes conseqüències econòmiques dels productes per poder disposar de criteris per valorar el seu grau d’èxit. Pel que fa al per què, aquest estudi ha apuntat —no comprovat— possibles motius per crear els productes turístic. Alguns són: ànim de lucre, promoure les visites a un recurs turístic, difondre un element del patrimoni cultural, augmentar l’ocupació, desestacionalitzar, viure d’una afecció, impactar econòmicament de forma positiva una zona, treure profit de recursos i capacitats de l’empresa, explotar un atractiu turístic, materialitzar sinèrgies entre activitats d’una empresa, diversificar els ingressos, promocionar altres serveis de l’empresa, allargar l’estada dels turistes, augmentar la seves despeses, per augmentar el poder de negociació de l’empresa, aconseguir guanys mutus cooperant dues empreses. Finalment, una altra limitació important d’aquest estudi és l’absència de referències de comparació. Per exemple, seria interessant compara els productes turístics d’Osona amb els d’altres àmbits geogràfics; com les altres comarques de Barcelona, o la província de Barcelona en el seu conjunt, o Catalunya, etc.

4 El títol de la guia de la Diputació de Barcelona revela és seu públic objectiu principal: “Turisme a prop de Barcelona”.

68

5. ANNEXES 5.1. Dades de contacte dels ens gestors del turisme d’Osona

Ens Responsable Punts d’informació Adreça C.P. Població Telèfon Fax A/ e Web

Àrea de Turisme del Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès

Vell, 3 08515 Santa Creu de Jutglar 938880050 938880456 [email protected] http://www.consorci.llucanes.c

at

Punt d’Informació de Lluçà Major, 53 08514 Lluçà 938554034 938554042 [email protected] http://llusa.diba.es Lluçanès Turisme.

Montse Barniol

Punt d’Informació Turística de Prats de Lluçanès Plaça Nova, 10 08513 Prats de

Lluçanès 938560480 938508070 [email protected] http://www.pratsdellucanes.cat

Oficina de Turisme de Vic.

Eugènia Dot Oficina de Turisme de Vic. De la Ciutat, 4 08500 Vic 938862091 938892637 [email protected] http://www.victurisme.net

Consorci Paisatges del Ter. Enric Prat de la Riba, 17 08570 Torelló 938504915 938505003 [email protected] http://www.paisatgesdelter.com Oficina del Parc del Castell de Montesquiu Masoveria del Castell 08585 Montesquiu 938529234 938529005 [email protected] http://www.diba.es/parcsn/parc

s/index.asp?Parc=1& Paisatges del Ter. Nord d’Osona.

Oficina de Turisme de Manlleu Edifici MIT Can Sanglas Passeig del Ter, s/n 08560 Manlleu 938515176 938512735 [email protected]

http://www.manlleu.org/ca-es/indexrapid/turisme_otm.aspx

Oficina d'informació turística de les Portes del Montseny. L'Alt Congost, La Plana de Vic

Area de les 4 carreteres 08551 Tona 938125712 938812094 [email protected] http://www.portesdelmontseny.com

Oficina de Turisme d' Aiguafreda

Parc de la Carretera de Ribes Aiguafreda 938440154 [email protected]

s Punt d’Informació la rectoria del Brull Plaça de l’Església, s/n El Brull 938840692 [email protected]

s

Punt d’Informació de Seva Dalt, 5 Seva 938840111 938840214 [email protected]

Portes del Montseny. L’Alt Congost. La Plana de Vic.

Melcior Fabré i Vila

Punt d’Informació de Viladrau. Centre Cultural Europeu de la Natura de Viladrau (CCEN)

Migdia, 1 17406 Viladrau 938848035 [email protected] / [email protected]

www.ccenviladrau.org

69

Dades de contacte dels ens gestors del turisme d’Osona (continuació)

Ens Responsable Punts d’informació Adreça C.P. Població Telèfon Fax A/ e Web Consorci per a la Promoció Turística de la Vall de Sau-Collsacabra

Montseny, 2 08519 Tavèrnoles 938122223 938122277 [email protected]

http://www.saucollsacabra.cat

Punt d'Informació de Tavèrnoles Montseny, 2 08519 Tavèrnoles 938122223 938122277 [email protected]

s www.tavernoles.cat

Punt d'Informació de Folgueroles Plaça Verdaguer, 2 08519 Folgueroles 938122329 938122329 [email protected] www.folgueroles.cat

Punt d'Informació de l'Esquirol Nou, 1 08511 L'Esquirol 938568000 93856830 www.lesquirol.cat Punt d'Informació de Tavertet Jaume Balmes, s/n 08511 Tavertet 938565079 93856507 [email protected] www.tavertet.diba.es Punt d'Informació de Rupit - Pruit Pl. Major, 6 08569 Rupit 938522003 938522051 [email protected] www.rupitpruit.diba.c

at Punt d'Informació de Sant Julià de Vilatorta Parc de les 7 fonts 08504 Sant Julià de

Vilatorta 938122786 [email protected] www.santjuliavilatorta.org

Vall de Sau Collsacabra Estel Font

Punt d'Informació de Vilanova de Sau Pg. Verdaguer, s/n 08519 Vilanova de

Sau 620131211 [email protected]

www.vilanovadesau.cat

Font: Elaboració pròpia.

70

5.2. Recursos turístics d’El Lluçanès

RUTES GUIADES

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK

Ç Trencada, cultural i actiu 646855865 http://ctrencada.net

(Lluçanès) 2

Solc. Ruta de la Transhumància 938508281 -

Lluçà 1 Itinerari de natura per la ribera Gavarresa 938554062 -

Prats de Lluçanès 1 Circuit fix d’orientació 938560480 938560100

-

TOTAL 4

BTT


Prats de Lluçanès 1 Centre BTT 938508160 938880050 -

TOTAL 1

MUSEUS

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Alpens 1 Ferro a l’aire lliure 938578075 -

Lluçà 1 Exposició permanent de Santa Maria de Lluçà 938530130 -

Olost 1 Museu Parroquial 938880077 - Oristà 1 Museu de la Terrissa Catalana 938128030 -

Prats de Lluçanès 1 Museu Miquel Soldevila 938560480 938560100 -

TOTAL 5 *PATRIMONI ARQUITECTÒNIC: Conjunt arquitectònic de Sta. Maria de Lluçà Cripta prerromànica d’Oristà

71

GASTRONOMIA I RESTAURANTS

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK El Casino 938257123 -

Alpens 2 Fonda Alpens 938578143

938578037 -

Cal Penyora 938554005 938530075 -

La Primitiva 938530075 - Lluçà 3

Cafè Nou 938554026

Restaurant Fonda Sala 938880106 www.fondasala.com

Restaurant La Mola 938880452 www.restaurantlamola.com Olost 3

Sant Adjutori 938880314 677738014 -

Restaurant Julià 938128068 - Oristà 2

Cal Toni 938880302 - El Nou 9 938530156 -

Cal Pensiró 938530134 - Hostal del Forn 938530226 - Perafita 4

Snack la Plaça 938530259 - Restaurant Lluçanès 939508050 www.restaurantllucanes.com

Hostal Santiago 938560132 - Prats de Lluçanès 3 Restaurant Cal Quico 938508125

938560270 -

Ca la Cinta 938578161 - Sant Agustí de Lluçanès 2 Restaurant el Collet 938578136 -

El Geu 938889226 - Caribe 938889151 - Sant Bartomeu del Grau 3

Mas Monells 938850997 - Ca la Mercè 938578292 -

Hotel Montcel 938578057 www.hotelmontcel.com Sant Boi de Lluçanès 3 Cal Met 938578106 www.hostal-restcalmet.com

Comas Bar Restaurant 938578161 - Sant Feliu Sasserra 2 Restaurant Perot

Rocaguinarda 938578136 -

Santa Maria de Merlès 1 Hostal Sant Cristòfol 938251044 - TOTAL 28

CÀMPINGS

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Olost 1 Camping Lluçanès 938129131 www.campingsonline.com/llucanes

Santa Maria de Merlès 1 Camping Vall de Merlès 937441252 www.campingvalldemerles.com TOTAL 2

CASES DE COLÒNIES


Lluçà 1 Masia Curtius 938530013 - TOTAL 1

72

TURISME RURAL

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Alpens 1 Mas el Vilar 938578086 -

El Verdaguer 938530255 - Lluçà 2 Masia Puigoriol 938554036 -

Cal terrisco 938880053 - Cal Masover de Rexach 938880028 -

El Teixell 654112150 - Olost 4

La Casa Gran 938880028 - El Sola 938851347 -

Sansalvador 938880420 - Cal Borrasca 938880328 -

La Pallissa de la Caseta 938880527 - Oristà 5

Cal Magre 938893474 - La Tria 938530240 -

Perafita 2 Cal Terri 938530058 - Prats de Lluçanès 1 Galobardes 938578098 -

Cal Llorenç Nou 938578098 - Casa Nova del Codinach 938578289 - Sant Agustí de Lluçanès 3

Les Vinyes Grosses 938527088 - Sant Bartomeu del Grau 1 La Cabanya del Permanyer 938880233 -

Sant Boi de Lluçanès 1 La Cirera 938578017 - Cal Tracanet 938250476 - Cal Riambau 938251230 - Santa Maria de Merlès 3 L’Anglada 938251180

934146511 -

TOTAL 23

HOTELS, HOSTALS I FONDES

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Alpens 1 Fonda Alpens 938578143 - LLuçà 1 Fonda la Primitiva 938530075 - Olost 1 Fonda Sala 938880106 www.fondasala.com

Prats de Lluçanès 1 Hotel Santiago 938560132 - Cal Met 938578106 www.hostal-restcalmet.com

Sant Boi de Lluçanès 2 Hotel Montcel 938578057 www.hotelmontcel.com Santa Maria de Merlès 1 Hostal Sant Cristòfol 938250525 -

TOTAL 7

OFICINES D’INFORMACIÓ TURÍSTICA


Prats de Lluçanès 1 Punt d’Informació Turística de Prats de Lluçanès 938560480 http://llusanes.diba.es

Santa Creu de Jutglar (Olost) 1 Consorci per a la Promoció

dels Municipis del Lluçanès 938880050 http://www.consorci.llucanes.net

TOTAL 2 FONT: http://consorci.llucanes.net www.turismetotal.org

73

5.3. Recursos turístics de Vic

RESTAURANTS

NOM CAPACITAT PREU ORIENTATIU

TELÈFON LINK

Àgape 36 pax 10,50 – 12 € 938892646 - Baroccheto 65 pax 14 – 18 € 938832157 -

Basset 55 pax 10,50 – 16 € 938890212 - Boccatti 30 pax 35 – 70 € 938895644 - Bus Vic 50 pax 8,55 – 10,40 € 938892486 - Ca l’U 156 pax 18 – 35 € 938890345 -

Cafè de l’Orfeó 80 pax 8 – 15 € 938850747 - Cafè Nou 50 pax 10 – 15 € 938862502 -

Cafeteria Garbí 80 pax ? 938894667 - Cal Curt 49 pax 9 – 28 € 938853755 -

Can Campanet 70 pax 18 € 938833119 - Can Jordi 25 pax 9,20 € 938853404 -

Can Llesques 48 pax 12 € 938892419 - Can Miquel 41 pax 8,50 € 938862836 - Can Sileta 28 pax 9 € 938852067 - Cardona 7 50 pax 20 € 938863815 -

Casa Balmes 51 pax 11,80 – 20 € 938863154 - Celler d’en Miquel 26 pax 9,50 – 14,50 € 938853432 - Club Tennis Vic 250 pax 9,50 – 40 € 938852518 -

Cook Robin 70 pax 9 – 10 € 938831736 - Coqueria Cucafera 50 pax 9,30 – 14,50 € 938861278 -

Corretgers 28 pax 20 – 22 € 93889177 - D.O. 35 pax 12,50 – 30 € 938832396 -

Dues Soles 91 pax 13 – 20 € 938816291 - El Bohemi 80 pax 18 – 20 € 938891222 -

El Caliu 65 pax 8,75 – 20 € 938895271 - El Gravat 90 pax 10 – 15 € 938861106 - El Jardinet 65 pax 12 – 40 € 938862877 - El Merlot 38 pax 9,50 – 30 € 938853965 - El Petricó 60 – 70 pax 18 – 20 € 938833771 - El Racó 140 pax 10 – 13 € 938814556 -

El Racó d’en Pep 250 pax 9,60 – 28 € 938893379 - El Rebost del Canonge 50 pax 9,75 – 27 € 938863895 -

El Refugi 70 pax 18 € 938860598 - Garbí Pa 120 pax ? 938890621 -

Gorgonzella 60 pax 17 € 938861810 - Hotel Ciutat de Vic 250 pax 19,50 – 28 € 938892551 -

Izei 100 pax 10,75 – 16,50 € 938869513 - L’Alzina 48 pax 9,50 – 20,00 € 938895849 -

L’Ambigu 80 pax 18 € 938856351 - La Casa dels Ous 35 pax 15 € 938833682 -

La Creperia 35 pax 12 € 938863781 -

74

TOTAL 84

HOTELS

NOM CATEGORIA PREU ORIENTATIU TELÈFON LINK Hotel Balmes ( *** ) ? 938981272 -

Hotel Ciutat de Vic ( *** ) ? 938892551 http://www.nh-hotels.com TOTAL 2

ALBERGS

NOM CATEGORIA PREU ORIENTATIU

TELÈFON LINK

Alberg Canonge Collell - 19,75 – 23,45 € 938894938 http://www.tujuca.com/albergs/alberg_21.htm TOTAL 1

NOM CAPACITAT PREU ORIENTATIU

TELÈFON LINK

La Pagesia 35 pax 12 € 938852618 - La Plaça 30 pax 9 – 12,86 € 938861200 - La Taula 50 pax 9,50 – 30 € 938863728 -

La Tortuga 40 pax 8,50 € 938850069 - L’Amagatall 45 pax 12 – 30 € 93866728 -

L’Auca d’en Jordi 48 pax 15 – 24 € 938856960 - Les Dues Goletes 67 pax 9,50 – 30 € 938832467 -

Les Galeries 40 pax 9,50 – 11,50 € 938890669 - L’Isola Delle Tentazioni 40 pax 12- 25 € 938834793 -

L’Olla 27 pax 8,50 € 938856852 - L’Olla dels Grills 32 pax 10,50 – 21 € 938861626 -

L’Ona 30 pax 8,50 – 10,10 € 938861189 - Malloles 250 pax 7,30 – 15,50 € 938862792 -

Mamma Meva 80 pax 16 – 20 € 938863998 - Mandarin 110 pax 10 – 25 € 938814766 www.mandarinvic.com

Mc Donald’s 200 pax 6 € 938891998 - Melba 40 pax 15 – 35 € 938864033 -

Mesclum 25 pax 9 – 11 € 938850012 - Nou Pamplona 100 pax 11 – 25 € 938857148 -

Okavango 40 pax 6,50 – 20 € 69959509 - Palau d’Orient 80 pax 5,75 – 10,50 € 938832409 -

Punt de Trobada 35 pax 9 € 938861202 - Ristorante Italiano 49 pax 20 € 938864260 - Sagrada Família 80 pax 8,50 € 938893171 -

Sant Miquel 50 pax 8,50 – 10,50 € 938862751 - Sport 45 pax 9,50 – 16 € 938853363 -

Steak House 50 pax 30 € 938867080 - Toni Petit 120 pax 9 – 22 € 938891618 -

Torre de Pizza 44 pax 8 € 938832836 - Trattoria 60 pax 12 € 938862457 - Trinacria 80 pax 15 € 938832066 -

Xiroi 42 pax 15 € 938890700 - Zèfir 150 pax 10 – 16 € 932250101 -

Zona Diesel 84 pax 12 – 15 € 938869077 -

75

HOSTALS

NOM CATEGORIA PREU ORIENTATIU TELÈFON LINK Hostal Osona ? ? 938832845 -

TOTAL 1

TURISME RURAL

NOM CATEGORIA PREU ORIENTATIU

TELÈFON LINK

Mas La Riera Masia ? 686761466 http://www.toprural.com/maslariera La Vaqueria del Tint ARI ? 938861161 http://www.lavaqueriadeltint.com

Mas Caularons ARI ? 938856030 9388110059 http://agroturismeosona.com

Mas La Miranda Casa Rural 85 – 120 € / pax/dia 630936547 http://www.maslamiranda.com Torre d’en Bru ARI Aprox. 345 € /dia 938832214 http://www.torredenbru.com

TOTAL 5

PATRIMONI CULTURAL

TOTAL 5

RUTES - VISITES GUIADES PER LA CIUTAT

TOTAL 4

PRODUCTES TURÍSTICS

TOTAL 8 (considerant la subdivisió de la ruta del romànic)

NOM PREU ENTRADA

TELÈFON LINK

Museu Episcopal 2 – 4 € 938869360 www.museuepiscopalvic.com Museu de l’art de la Pell de Vic ? 938833279 -

Museu Claretià ? 938850242 - Museu Balmes ? 93889244 - Catedral de Vic ? 938864449 -

NOM PREU TELÈFON LINK Ruta del Centre Històric de la

ciutat de Vic ? 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp

Catedral de Vic 1 €/pax 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp Museu Episcopal de Vic 2 – 3 €/pax 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp Museu de l’Art de la Pell 3 €/pax 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp

La Ruta Sert a Vic ? 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp

NOM PREU TELÈFON LINK Vic ciutat de les Arts ? 938833330 www.valemany.com

Descobreix la cuina de la ratafia 146,31 €/pax 938833330 www.valemany.com Retroba les arrels del Romànic 28,25 €/pax 938833330 www.valemany.com

Ruta del Romànic en 4x4 36 €/pax 938833330 www.valemany.com El dissabte cap a Vic 30, 50 €/pax 938833330 www.valemany.com

La Plana de Vic i el Centre Històric de Vic ? 938833330 www.valemany.com

Ruta de Vic ? 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_guiades.asp Ruta del

Romànic Ruta de Sant Pere de Casserres ? 938862091 http://www.victurisme.cat/otv_g

uiades.asp

76

FIRES I MERCATS

TOTAL 16 FONT: www.victurisme.cat

NOM PREU ENTRADA

NOMBRE EXPOSITORS

NOMBRE VISITANTS (orientatiu)

LINK

Concurs caní ? 15 1.350 pax http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=118

Fira del formtage , la mel i el mató Gratuïta 20 2.000 pax http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?i

d_fira=117 Vic antic 4 € 80 8.000 pax http://www.fav.cat/

Recerca 2007 Gratuïta 30 8.000 pax

Congres Europorc 200 € 7 485 www.europorc.net

Mercat de música viva de Vic (Només acreditats) 45 1.200

(professionals) http://www.mmvv.net/inici.php?

Mercat medieval Gratuïta 100 130.000 pax http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=116

Vic enllaç ? 54 4.300 pax http://www.vicenllac.cat/

Mercat del Ram Gratuïta 150 150.000 pax http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=111

Saló de la muntanya 3 € 60 15.000 pax http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=119

ForumVic ? ? ? http://www.forumvic.cat/

Setmana del Porc ? ? ? http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=112

Fira s’Slot Clàssic ? ? ? http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=114

Congrès Eurovacum ? ? ? http://www.eurovacum.cat/

Fira d’Herbes Remeireres ? ? ? http://impevic.ajvic.net/interior11i.asp?id_fira=121

Setmana Digital de Vic, e-week ? ? ? http://www.e-

weekvic.cat/2006/index.php

77

5.4. Recursos turístics de Paisatges del Ter



Masies de Voltregà, Les 1 Fonda Els Avets 938570358 - Pensió (**) Can Xaram 938514102 [email protected]

Manlleu 2 Hotel (*) Torres 938506188 [email protected]

P (*) Hostal Sant Jordi 938540520 [email protected] Roda de Ter 2 P(*) Fonda Urgell 938500082 -

Sant Quirze de Besora 1 Hotel (***) Sant Quirze de Besora 938529640 [email protected]

Hotel (**) La Vila 938594330 [email protected] P (**) Hostal La Rosa 938591646 -

P (**) Hostal – restaurant El Trèvol 938504097 -

P (**) Hostal Sant Roc 938504754 -

Torelló 5

Hotel (**) Les Serrasses 938590826 - P (*) Hostal Escarrà 938550275 -

Vidrà 2 P (*) Casa Fonda Serrasolsas 938529118 - TOTAL 13 HOTEL (*) 1 , HOTEL (**) 2 , HOTEL (***) 3 , P(*) 4, P(**) 4, FONDA 1

APARTAMENTS TURÍSTICS

TOTAL 1

CÀMPINGS

TOTAL 1

CASA DE COLÒNIES

TOTAL 3

PARADORS NACIONALS DE TURISME

TOTAL 1

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Roda de Ter 1 Tilopi 938500572 [email protected]

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Vidrà 1 Camping de Vidrà 938529071 www.campingdevidra.com

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Montesquiu 1 Alberg de juventut 938529234 -

Sant Pere de Torelló 1 Mas Molí de la Riera 938584500 [email protected] Vidrà 1 Can Met 934314382 -


Les Masies de Roda 1 Parador Nacional de turismo de Sau 938122323 www.paradores.es

78

ALLOTJAMENTS RURALS

TOTAL 12

REFUGIS

TOTAL 1

MUSEUS

TOTAL 3 * Ruines del Castell de Besora , com a patrimoni arquitectònic

PIRAGÜISME

TOTAL 1


Masies de Voltregà , Les 1 ARI Mas el Corral 938500572 609149212 [email protected]

ARI /RCP La Pradella

616290440 938354081 [email protected]

ARI La Teuleria 649167033 938584314 [email protected]

RCP Mas el Güell 937447109 [email protected]

Sant Pere de Torelló 4

ARI Can Penosa 938592534 [email protected] Manlleu 1 RCP La Rierola 938510131 [email protected]

Sora 1 ARI La Posa 938529231 629132500 -

Vidrà 1 ARI Can Font de Ciuret 938550432 619159621 [email protected]

ARI Can Cisquet 938862361 - RCP Ca la Tona 938551245 [email protected] Santa Maria de Besora 3 RCP Mas El Mir 938550753 [email protected]

Sant Vicenç de Torelló 1 ARI Ca la iaia 938590413 620854933 [email protected]

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Sant Pere de Torelló 1 Santuari de Bellmunt 937447107 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Roda de Ter 1 Museu de l’Esquerda 938540271 www.lesquerda.com

Manlleu 1 Museu Industrial del Ter 938515176 www.mitmanlleu.org Torelló 1 Museu de la Torneria 938593612 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Manlleu 1 Embarcador del Ter 938515176 -

79

HÍPICA

TOTAL 6

OFICINES D’INFORMACIÓ

TOTAL 4

VISITES GUIADES

TOTAL 13


Roda de Ter 1 Hípica Coll de Roda 938500192 609959558 -

Hípica el Colomer 938570004 - Masies de Voltregà, Les 2 Hípica Mas Ordeig 646695839

629032149 -

Masies de Roda , Les 1 Hípica Centre de dona d’Osona 639488210 -

Hípica Mas el Güell 937447109 - Sant Pere de Torelló 2 Hípica Maver 938592745 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Oficina d’Informació del Castell de Montesquiu 938529234 -

Montesquiu 2 Oficina del Parc del Castell de

Montesquiu 938529902 -

Manlleu 1 Oficina de Turisme de Manlleu 938515176 -

Torelló 1 Oficina del Consorci de Turisme Paisatges del Ter 938504914 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Verdaguer a la Gleva, entre el geni

poètic i el sacerdot 938502062 - Masies de Voltregà, Les 2 L’Illa de les Gambires 938515176 -

Museu Industrial del Ter 938515176 - Manlleu 2 Canal industrial de Manlleu 938515776 -

Montesquiu 1 Parc i castell de Montesquiu 938529902 - Roda de Ter 1 Ruta literària de Miquel Martí i Pol 938540377 -

Masies de Roda, Les 1 Jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda 938540271 -

Sant Pere de Torelló 1 La Casa de les Abelles 938592534 - Sant Quirze de Besora 1 Destil.leria Bosch 938550168 -

Colònia textil de Borgonyà: una colònia textil al Ter mitjà 938515176 - Sant Vicenç de Torelló 2

Església romànica 938590003 - Torelló 1 Visita guiada a Torelló 938504915 -

Orís 1 El Jardí Pelut. Un jardí històric en restauració 938502441 -

80

EMPRESES TURÍSTIQUES

TOTAL 3

FONT : www.paisatgesdelter.com www.diba.cat/turismetotal

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Al.lot. Serveis Educatius i de

Lleure d’Osona 938510704 609959558 -

Manlleu 2 Anigami 938512411

629770408 -

Masies de Voltregà, Les 1 Associació Cultural del Voltreganès 938500293 -

81

5.5. Recursos turístics de Les Portes del Montseny

ESPORTS D’AVENTURA

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Catalonia Adventures 687409635 www.cataloniaadventures.com

(Portes del Montseny) 2 Pachamama Experience 938850491 616154723 www.caudelaventura.com

Via ferrada de les Baumes Corcades

938810375 938125712 -

Centelles 2 Bici Equip Centelles 649488112

659232619 -

TOTAL 4

GOLF

TOTAL 2

HÍPICA

TOTAL 1

AULES DE NATURA

TOTAL 2

TERMALISME

TOTAL 1

CASA DE COLÒNIES

TOTAL 2

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK El Brull 1 Club Golf Montanyà 938840170 www.golfmontanya.com Viladrau 1 Golf Viladrau 938848169 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Centelles 1 Can vivet 619812705 www.canvivet.com

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Taradell 1 Les Àmfores 938801226 -

Viladrau 1 Centre d’Educació Ambiental Santa Marta

938849131 933026162

www.entorn.org

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Tona 1 Balneari Codina 938870314 www.balnearicodina.com

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Viladrau 1 Mas Pujolar 933026162 http://www.entorn.org Taradell 1 Les Àmfores 938801226 -

82


TOTAL 9

TURISME RURAL

TOTAL 13

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Centelles 1 Hostal Santa Coloma 938810284 www.hostal-santacoloma.com

Hotel Seva 938840376 www.hotelseva.com Seva 2 El Montanyà 938840606 www.elmontanya.com

Hostal-Restaurant Montserrat 938871887 -

Hotel-Restaurant 4 Carreteres 938870350 www.4carreteres.com Tona 3

Hotel-Restaurant Aloha 938870277 www.hotelaloha.com Hostal-Restaurant de la

Glòria 938849034 www.hoteldelagloria.com

Hotel-Restaurant Xalet La Coromina 938849264 www.xaletcoromina.com Viladrau 3

Hotel Masia del Montseny 938848014 www.masiadelmontseny.com


Centelles 1 Mas Vinyoles 651630047 938812268 http://www.masvinyoles.com

Malla 1 Els Graners de Paracolls 938862529 620760223 www.masparacolls.cat

(Casa) La Morera 938840477 www.lamorera.net El Brull 2 Serradases (Mas Els

Bastons) 938870086 938851017 www.serradases.com

Can Riera dels Assençaments 938137112 www.canriera.com Muntanyola 2 Mas Serra-rica 938137066 www.masserrarica.com

Can Solé. Mont-rodon 938126102 http://www.arrakis.es/%7Egsole/

Mas Bellpuig 938800878 666414645 www.masbellpuig.com Taradell 3

Mas Pratsevall 938800880 www.maspratsevall.com Seva 1 Can Boix 938126172 www.agroturisme.org/canboix.htm

Mas Vilarnau 659446613 615312548 www.masvilarnau.com

Mas El Segalàs 938849134 615312548 www.maselsegalas.com Viladrau 3

Magnolia Blanca 630750603 938849495

www.magnoliablanca.com

83

OFICINES D’INFORMACIÓ TURÍSTICA

TOTAL 5

RESTAURANTS (cal veure si es són producte turístic o no)

TOTAL 7

VISITES GUIADES

TOTAL 6

(Portes del montseny) 1 Oficina d’Informació Turística Portes del

Montseny 938125712 -

El Brull 1 Centre d’Informació del Brull 938840692 -

Viladrau 1 Oficina de Turisme de Viladrau 938848035 -

Seva 1 Oficina de Turisme de Seva 938840111 -

Aiguafreda 1 Punt d’Informació d’AiguaFreda 938440154 -


POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Aiguafreda 1 Restaurant el Desmai 938442108 -

Restaurant Masia l’Estanyol 938840354 - Restaurant Coll Fornic 938841089 www.collfornic.com

Restaurant El Castell del Brull 938840063 -

El Brull 4

Restaurant Can Pascual 938840236 - Centelles 1 Restaurant el Jardí 939810507 www.tatam.com/eljardi

Seva 1 Restaurant La Pedrera 938840376 -


El Brull 1 Fortificació ibèrica del turó del Montgròs 938840692 -

Centelles 1 Molí de la Llavita. Molí fariner

938810857 638730663 www.iespana.es/llavina

Malla 1 El Prat Verd 938853857 629727866 www.elpratverd.com

Centre d’art i natura la Frau 937430146 -

Seva 2 Casanova de Figarolas 938840248 http://perso.wanadoo.es/balenya/vida.htm

Viladrau 1 Rutes guiades 938848035 -

84

SENDERISME

TOTAL 1

MUSEUS

TOTAL 8 * Patrimoni arquitectònic: Part medieval de Tona i Centelles

ALTRES

TOTAL 1 FONT: www.portesdelmontseny.com www.turismetotal.org


(Arreu de les poblacions) 1 - - www.euro-senders.org www.feec.org

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Balenyà - Hostalets 1 Museu Balenyà 938898385 -

Centelles 1 Sala de Paleontologia 938812063 - Malla 1 Museu de Malla 938856306 - Seva 1 Museu Forja 938840111 -

Taradell 1 Museu del blat 938870015 - Museu Municipal 938870421 - Tona 2

Museu del Pa 938870201 -

Viladrau 1 Centre Cultural Europeu de la Natura 938848035 www.ccenviladrau.org


Seva 1 Roures Parc Seva 938840188 938840111 -

85

5.6. Recursos turístics de la Vall de Sau Collsacabra

CASA DE COLÒNIES

TOTAL 9 CAPACITAT 685 pax

TURISME RURAL

TOTAL 15 CAPACITAT (sabuda) 102 pax

CÀMPINGS

TOTAL 2 CAPACITAT 208 PAX

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK Cantonigros 1 Santa Maria del Roure (94) 934301606 www.peretarres L’Esquirol 1 L’Artmentera (56) 938862306 -

Rectoria de Sant Joan de Fàbregues (45) 938744678 www.esplai.org

Rupit i el Pruit 2 La Devesa (50) 938522012 www.lleure2000.com Can Mateu (46) 934744678 www.esplai.org

El Company (62) 934744678 www.esplai.org

La Cinglera (86) 934744678 www.esplai.org

Els Porxos (66) 934744678 www.esplai.org Vilanova de Sau 5

Les Tallades (180) 938847012 www.xauxa.org

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK Cantonigros 1 La Masoveria Les Planes (12) 679496255 www.masoveriaplanes.com

El Mas 938887844 www.elmasdevilalleons.com Sant Julià de Vilatorta 2 El Puig 938887050 -

El Colomer (4) 636480583 [email protected] Rupit – el Pruit 2 Mas La Serra 938522155 www.maslassera.com

Cal Masover del Banús A i B (12) 938122091 www.elbanus.com

La Caseta del Banús (4) 938122091 www.elbanus.com Cal Janot (4) 938887937 [email protected]

Tavèrnoles 4

Mas Sabaters (11) 938122188 www.fussimanya.com Mas El Jufré (15) 938565167 -

El Quintà (12) 676821671 www.elquinta.com L’Avenç 629677449 www.avenc.com

Tavertet 4

La Torre de la Vall (8) 609375259 www.torredevall.com Can Vilar (5) 938847104 www.canvilar.com

Vilanova de Sau 2 Mas del Silenci (15) 937430249 www.massilenci.com

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK Rupit 1 Camping Rupit (71) 938522153 www.rupit.com

Vilanova de Sau 1 Camping El Pont (137) 937430100 www.campingelpont.com

86

APARTAMENTS RURALS

TOTAL 3 CAPACITAT (SABUDA) 34 pax


TOTAL 13 CAPACITAT (SABUDA) 396 PAX

EMPRESES D’ACTIVITATS (algunes de les seus no estan ubicades al territori del consorci)

TOTAL 10

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK Folgueroles 1 Cal Turu 938120527 www.calturu.com

Rupit i el Pruit 1 Apartament Can Grau (18) 938522046 www.apartamentsgrau.com Tavertet 1 Els Cingles (16) 629082099 www.elscingles.com

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK

Cantonigros 1 Hotel de Muntanya Cabrerès (20) 938565022 www.cabrereshostal.com

L’Esquirol 1 Hostal Collsacacra (28) 938568153 -

Masies de Roda 1 Parador de Turisme de Vic (86) 938122323 www.parador.es

Fonda Marsal (34) 938522086 www.fondamarsal.com Hotel Estrella (54) 938522005 www.hotelestrella.com Rupit i el Pruit 3

La Devesa (54) 938522012 www.lleure2000.com Sant Julià de Cabrera 1 Santuari de Cabrera 938565055 -

Cal la Manyana (40) 938122494 www.calamanyana.com Hotel Torre Martí (16) 938888372 www.hoteltorremarti.com Sant Julià de Vilatorta 3

Mas Albereda (20) 938122852 www.masalbareda.com

Tavèrnoles 1 Hotel Restaurant Piscines El Roquet (44) 938122207 www.elroquet.com

Tavertet 1 Hostal Can Nogué 938565251 www.cannogue.galeon.com Vilanova de Sau 1 Hotel La Riba (***) 938847023 -

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Manlleu 1 Anigami adventures 938512411 www.anigami.cat

Baló tour 938894443 www.balotour.com Pachamama Experience 938850491 www.pachamamaexperience.com

Piragües 938861034 - Vic 4

Viatges Alemany 938833330 www.alemany.com Aqua Terra Kayak &

Ecosports Club 620762432 www.aquaterraclub.com

Club Nautic Vic-Sau 938861194 - La Caballeria de Sau 938847023 www.hostellariba.com

Vilanova de Sau 4

Sotacingles 938847104 www.sotacingles.com

? 1 Centre BTT Vall de Sau collsacabra 938122223 [email protected]

87

PUNTS D’INFORMACIÓ

TOTAL 7

GASTRONOMIA


Tavèrnoles 1 Punt d’Informació de Tavèrnoles 938122223 www.tavernoles.cat

Folgueroles 1 Punt d’Informació de Folgueroles 938122329 www.folgueroles.cat

L’Esquirol 1 Punt d’Informació de l’Esquirol 938568000 www.lesquirol.cat Tavertet 1 Punt d’Informació de Tavertet 9338565079 www.tavertet.diba.es

Rupit - Pruit 1 Punt d’Informació de Rupit - Pruit 938522003 www.rupitpruit.diba.cat

Sant Julià de Vilatorta 1 Punt d’Informació de Sant Julià de Vilatorta 938122786 www.santjuliavilatorta.org

Vilanova de Sau 1 Punt d’Informació de Vilanova de Sau 620131211 www.vilanovadesau.cat

POBLACIÓ Nº NOM I CAPACITAT TELÈFON LINK Folgueroles 1 Restaurant Pascual (110) 938122118 www.folgueroles.com/pascual

Les Masies de Roda 1 Parador de Turisme Vic-Sau (230) 938122323 www.parador.es

El Coll 938522105 - La Devesa (160) 938522012 www.lleure2000.com

Ca l’Estragués (100) 938522006 - El Genet 938522158 -

El Sallent (30) 938522014 - Fonda Marsal (125) 938522086 www.fondamarsal.com

Hostal Restaurant Estrella (200) 938522005 www.hostalestrella.com

L’Hort d’en Roca (80) 938522029 -

Rupit i el Pruit 9

Restaurant Albert (90) 938522021 - Ca la Manyana (90) 938122494 www.casafonda.com

Can Cuca (Bar Catalunya) 938888215 - Els Lleons 938888224 -

Frankfurt Sant Julià 938887627 - La Pizza 938122070 -

La Troballa 938122828 [email protected] Les Set Fonts 938122148 -

Mas Albareda Hotel (40) 938122852 www.masalbareda.com Cal Teixidor 938887036 -

Sant Julià de Vilatorta 10

Restaurant de Puiglagulla (164) 938888210 www.osonaweb.com/puiglagulla

Collsacabra (80) 938568153 - Santuari de Cabrera 938565055 -

Ca l’Ignasi (35) 938525124 www.calignasi.com Ca la Susi (30) 938525055 -

Cal Carreter (49) 938525003 -

Santa Maria de Corcó – l’Esquirol 6

Can Puntí (70) 938525069 - Can Morilla 938847110 -

El Canari (38) 938847095 - Vilanova de Sau 5

El Pont (90) 937430100 -

Ferrer de Tall (35) 938847031 [email protected] La Riba (70) 938847023 www.hotellariba.com

88

TOTAL 32 CAPACITAT (sabuda) 1916

MUSEUS I PATRIMONI CULTURAL

TOTAL 3 ALTRES PRODUCTES TURÍSTICS (alguns d’aquests productes són creats a partir d’empreses que tenen la seu en

territori fora del consorci)

TOTAL 19

POBLACIÓ Nº NOM TELÈFON LINK Folgueroles 1 Casa – Museu Verdaguer 938122157 -

Vilanova de Sau 1 Museu Arqueològic de Vilanova de Sau - -

Masies de Roda 1 Sant Pere de Casserres 608892200 937447118 -

NOM PRODUCTE POBLACIÓ TELÈFON PREU ORIENTATI

U

LINK

Aventura en familia a L’Esplai Santa Maria de Corcó 938512411 35 € www.anigami.cat

Bicia’t. Rutes en BTT Vic 938833330 45 € www.valemany.com Casa Museu Verdaguer Vic 938833330 35 € www.valemany.com

Comiat de solter a L’Espai Santa Maria de Corcó 938512411 80 € www.anigami.cat

Cursos a la carta al Collsacabra Santa Maria de Corcó 972273828 140 € www.4passes.net

Descoberta fotogràfica Vic 938850491 30 € www.pachamamaexperience.com El tresor d’en Serrallonga Santa Maria de Corcó 938512411 75 € www.anigami.cat

Els mamífers a prop vostre Santa Maria de Corcó 972273828 110 € www.4passes.net

Gimcana d’aventura a l’Espai Santa Maria de Corcó 938512411 60 € www.anigami.cat

Nit de Misteri a Sant Pere de Casserres Vic 938833330 45’50 € www.valemany.com

Osona a cavall, rutes guiades Vic 938833330 56 € www.valemany.com

Osona, vol en globus i dormir a pagès Vic 938833330 181’50 € www.valemany.com

Pedalada pel Cabrerès.Ruta en BTT Vic 938833330 129’50 € www.valemany.com

Rupit, un poble amb nom propi Vic 938833330 44’50 € www.valemany.com

Ruta en 4x4 Santa Maria de Corcó 938512411 40 € www.aginami.cat Sau-Collsacabra ruta

en 4x4 Vic 938833330 76’50 € www.valemany.com

Tocant de peus a terra. Senderisme Vic 938833330 187’50 € www.valemany.com

Vic i els seus voltants Vic 938833330 61’50 € www.valemany.com Vols en globos. Els pantans des de l’aire Vic 938833330 174,00 € www.valemany.com

89

RUTES A) RUTES BTT : N’ hi ha un total de 16 (8 de dificultat baixa, 5 de moderada i 3 de dificultat alta). B) RUTES A PEU : N’ hi ha un total de 15 (totes elles de dificultat baixa expecte 1 de dificultat moderada).

FONT: http://saucollsacabra.diba.es www.turismetotal.org

90

5.7. Transcripció d’entrevistes en profunditat 5.7.1 ENTREVISTA A MERCÈ SUCARRAT (TÈCNICA DE TURISME DEL CONSORCI DEL LLUÇANÈS, 02/07/2007). CENTRE BTT LLUÇANÈS José A. Corral: Jo triaré uns quants, no sé encara quins, veig que el centre BTT sí, veig que alguns de la Ç Trencada també, potser també la ruta del Perot, ja que la conec una mica i tinc el contacte del Salvador i a més et podria preguntar algunes qüestions. Segurament també la ruta de Miquel Martí Pol, resulta que la va fer un professor d’aquí i també conec un altre professor, que té el contacte de l’exalcalde de Roda i que m’ajudaria. Mercè Sucarrat: No ho sé, això és de Paisatges del Ter en aquest cas. José A. Corral: Sí, em sembla que aquest serà un altre. Mercè Sucarrat: I alguns dels que es fan a Sau? Allà s’hi fan diverses activitats complementàries, com el tema de globus o piragües, … hi fan moltes coses … o sinó en Verdaguer ,que està potser més ben treballat que no pas en Miquel Martí i Pol. José A. Corral: Com a producte turístic? Mercè Sucarrat: Sí, perquè en Miquel Martí i Pol és molt recent, en canvi en Verdaguer porta molts i molts anys i per tant disposen de més recursos, hi ha el museu, hi ha la casa Verdaguer . I la ruta del romànic de Vic, o el casc antic? José A. Corral: Penso que com que tinc bona relació amb l’Eugènia, potser alguna ruta que fan a l’oficina com el informadors, però també n’hi ha alguna que fan Viatges Alemany, que organitzen alguns paquets Mercè Sucarrat: Sí, però Viatges Alemany és qui els dóna a conèixer i qui els ven., és a dir, cap d’aquestes rutes no les podem vendre si no hi ha una agència de viatges a darrera, per tant encara que la facin a l’Oficina de Turisme de Vic, on realment compres el producte és des de Viatges Alemany, nosaltres, des del Lluçanès no es pot vendre sense algú a darrera, que és qui comercialitza el producte, per tant això només ho pot fer una agència de viatges. Per tant Viatges Alemany és qui dóna a conèixer gairebé tots els productes turístics de la comarca d’Osona. José A. Corral: La idea és fer un estudi a fons de una mostra no estadística de forma aleatòria d’un quants productes turístics, és a dir, uns quants estudis de cas. Però a mi m’interessa és el procés de creació, una mica els inicis i els moments anteriors de la posada en marxa del producte en si, per exemple qui els crea. Mercè Sucarrat: Sí, t’explico, centre de BTT és teòricament una xarxa que vol implementar la Generalitat de Catalunya. Jo vaig començar al consorci fa sis anys i aquest projecte ja estava a les seves beceroles , era un projecte molt obert però ja hi havia els seus inicis fets.

91

Generalitat de Catalunya el que vol és connectar amb camins tot Catalunya que tu puguis arribar, per posar un exemple des de la Costa Brava fins als Pirineus i des dels Pirineus fins al Penedès, etc.. Per fer tot això, es donen a conèixer el centres de BTT, és a dir, que si tu no tens bicicleta la puguis llogar i per tant que hi pugui haver- hi uns punts intermedis en els quals tu et puguis dutxar o on puguis llogar una bicicleta, on tinguis servei de bar, etc. Per tant, en lloc de començar a fer una xarxa gran per tota Catalunya es va anar fent per petits territoris. Sau- Collsacabra fa més de sis anys que ja el tenia i més o menys els hi funcionava i nosaltres vam pensar que com que Sau algun dia s’ha de connectar amb la resta de Catalunya , en que no es quedarà aïllada aquí al mig, doncs nosaltres ho farem al Lluçanès. Per fer tot això, es va comptar amb la Unió Ciclista del Lluçanès, uns nois amb voluntat pròpia van agafar un dia i se’n van anar a fer camins, camins i camins que ja se’ls coneixien i que per tant ja hi havia realitzar diferents proves durant l’any que fan al llarg d’aquests senders i aleshores tot això ho van posar en un mapa, el mapa de l’alpina que tenim del Lluçanès, van començar a dibuixar-ho i a partir d’aquí a Generalitat de Catalunya hi ha un tècnic de la federació que et deia qui i com realment funciones aquestes rutes, és a dir, funcionen més o menys com les pistes d’esquí on hi ha quatre nivells: el verd que és el més fàcil, el blau és el nivell mitjà, el vermell és on hi ha un nivell una mica més difícil i el negre és el més difícil de tots . Aquestes categories te les posa la Federació Catalana de Ciclisme, per què? Per què va en funció dels quilòmetres que tu estan fent al llarg de al ruta i va en funció del desnivell acumulat al llarg de les pujades que tu trobes al llarg del circuit . José A. Corral: La Federació Catalana de Ciclisme? Mercè Sucarrat: Fins no fa gaire això depenia de Turisme i Turisme tenia una seu que estava a Banyoles, perquè el primer centre BTT es va fer a Banyoles, per tant en aquesta seu el que feien era assessorar a la resta de territoris de Catalunya. José A. Corral: Turisme de Catalunya? Mercè Sucarrat: Si, la Generalitat, si . Des de fa un any Turisme va deixar de portar tot el tema del centre BTT i es va passar a Esports, és a dir, qui comercialitza el producte és Turisme, però qui està amb els dissenys, qui realment s’ho treballa és Esports. Per tant, ara la Federació de Ciclisme de Catalunya està a Barcelona i hi ha dos tècnics i ells el que han és assessorar-te, dient – te : “D’acord, doncs tu vols anar de tal lloc a tal lloc per aquests camins i per tant hi ha aquests quilòmetres i hi ha tal desnivell per tant aquesta ruta ha de ser, vermella, o aquesta ruta ha de passar a ser negra o ha de ser verda o ha de ser blava”. I per tant va ser la Unió de Ciclistes del Lluçanès qui va dissenyar una mica tot el trajecte. A partir d’aquí la Generalitat el que va fer va ser dir: “D’acord, aquesta ruta com que només té cinc quilòmetres serà verda, la ruta 2 que en té deu, serà verda, la ruta 3 que en aquest cas té trenta quilòmetres serà vermella. Hi ha uns paràmetres, un llibre d’estil que està obert a tothom a la pàgina de la Generalitat el pots trobar on t’explica com funciona un centre BTT, quins requisits ha de tenir, quins mínims i què implica per part de l’usuari, què implica per part del propietari, què implica per part de qui explota una mica aquest recurs. Per tant qui va fer-ho va ser la Unió Ciclista.

92

José A. Corral: Però la iniciativa és seva? Mercè Sucarrat: No, del territori en aquest cas. Això va sortir del Consell comarcal d’Osona, en aquell moment hi havia l’Eugènia i hi ha una subvenció cada any per senyalitzar camins, per tant una mica de d’allà i com que sempre s’havia treballat amb tot Osona però al Lluçanès tot estava una mica així com més verd el tema, doncs es va aprofitar aquesta senyalització que donava la Generalitat en el mateix cas per presentar el projecte, per tant la Generalitat va subvencionar una part de la senyalització que eren els pals amb les xapes, la resta ho vàrem d’haver posar nosaltres. José A. Corral: Osona Turisme o el Lluçanès? Mercè Sucarrat: El Lluçanès, és a dir, Osona Turisme no va posar res en el seu moment; va pagar unes plaques d’informació, però nosaltres vam haver de pagar el cànon d’obertura, l’assegurança que has de tenir del centre; és a dir, al llibre d’estil trobaràs exactament com funciona un centre BTT amb totes les normatives i tot el que necessites i el que no trobis ja t’ho passaré. A partir d’aquí, nosaltres ens vàrem quedar amb el projecte, el que vàrem fer va ser anar ajuntament per ajuntament a demanar noms i telèfons de propietaris; en aquells moments potser vam tenir més problemes segurament amb el tema de la normativa de protecció de dades, però en el seu moment es va creure que el més convenient era fer- ho així i per tant el que es va fer va ser analitzar per cada finca que passava qui era el propietari, ens van facilitar el telèfon i el que fèiem era anar-los a veure amb un document que corresponia amb la firma d’un conveni en el qual ells, amb el seu nom, DNI, etc. ens “deixaven passar” per la seva finca sempre i quan no passessin motos i d’altres vehicles motoritzats, però en definitiva tot això nosaltres tampoc no ho podíem controlar massa. Es fa fer un conveni de cinc anys en que els propietaris es comprometen avisar- nos en un supòsit d’haver de tancar el camí per qualsevol motiu o de troba algun desperfecte amb la senyalització. José A. Corral: I tot això a canvi de què? Mercè Sucarrat: Bé, de què tothom passa pel mateix cantó, és a dir, si tu tens quinze camins que et travessen la finca i et passen bicicletes per tot arreu, però tu ho organitzes, doncs d’aquesta manera tots passaran pel mateix cantó. José A. Corral: Als propietaris ja els hi anava bé? Mercè Sucarrat: La majoria no ho volien. José A. Corral: La majoria no ho volien?

93

Mercè Sucarrat: No, perquè ells estaven molt escarmentats de que hi passen quads, de qui hi passen motos, tràilers, en definitiva, motos d’aquestes que ho destrossen tot i per tant no són molt partidaris de fer- ho. Tanmateix, de passar i passaran igual, per tant el nostre argument és que si a la teva finca hi travessen deu camins doncs que tothom passi pel mateix camí, que estigui senyalitzat, que la gent no es pugui perdre, que no puguin entrar dins d’un camp, que no puguin fer mal al territori. Vàrem demanar més de cent – vint permisos, vàrem anar a Barcelona, a Granollers, a la costa, buscant propietaris per què hi ha molta gent que són propietaris de masies però que no vénen mai al territori. Per tant, havíem de ser nosaltres qui els anéssim a buscar i això va ser la tasca que més temps ens va treure, ja que suposaven moltes i moltes hores; en aquell moment vàrem poder demanar un Pla d’Ocupació que el vàrem partir en dues persones a mitja jornada i aquestes persones eren les que anaven a veure als propietaris, mirar rutes i etc. José A. Corral: Un Pla d’Ocupació? Què és això? Mercè Sucarrat: Sí, és una subvenció de la Generalitat que subvenciona durant mig any una persona el vuitanta per cent del seu sou i el vint per cent restant el paguem nosaltres. Per tant, un cop obtinguts els permisos per part dels propietaris, vàrem contractar una empresa, en aquest cas va ser Anigami, que fan activitats d’aventura, que vam ser qui ens va plantar els pals amb les xapes corresponents i un cop vam tenir els dos- cents vint quilòmetres senyalitzats vam fer la inauguració, crec que va ser el 25 de Juliol del 2005 al pavelló de Prats de Lluçanès coincidint amb la Festa Major i a partir d’aquí es va contractar una persona que se li ha fet un conveni que és qui gestiona el pavelló de Prats de Lluçanès, on es troba el centre BTT del Lluçanès. Aquesta persona té el compromís d’obrir quan toca que per tant caps setmana i els dies festius de l’any i vacances, quan els nens no tenen escola . Ell està allà complint un horari: a l’estiu està tot el dia i a al hivern està només pel matí. A més a més, aquesta persona té el compromís de revisar tota la ruta, de que no hi faltin pals ni senyals i a més a més d’assegurar-se que els camins estiguin més o menys transitables, si cal havent- hi de netejar. Al mateix temps, aquesta persona ha muntat un petit taller al centre BTT per si algú té alguna avaria a la seva bicicleta o bé necessita comprar algun complement de la bicicleta com un cronòmetre. José A. Corral: I ell manté les bicicletes? Mercè Sucarrat: Si. Les que vam comprar al centre BTT les manté ell. El centre BTT a part de tenir un lloc on llogar bicicletes hi ha tot el punt de renta, hi ha el servei de bar, hi ha servei de dutxes, és a dir, que tu pots anar amb la teva bicicleta, fer la ruta i quan arribis et pots dutxar i pots fer ús de tot o vas allà i llogues la bicicleta, en funció de les hores i del preu. Per exemple si una hora val cinc euros, dues hores no et valdrà deu, sinó que s’adapta molt a les teves necessitats. En aquests moments no hi ha bicicletes pensades per nens, hi ha un parell de bicicletes més petites, però són per adults, no per nens. I es preveu que si un dia s’amplia tot aquest tema, es puguin comprar bicicletes per nens, ja que realment hi ha força demanda i més ara de cara primavera, estiu i tardor, déu n’hi do de la gent que hi passa.

94

José A. Corral: Per tant va participar la Unió Ciclista del Lluçanès, va participar la Federació Catalana de Ciclisme? Mercè Sucarrat: Sí, a més, va participar el Consell Comarcal d’Osona com a Turisme, que va demanar tota la subvenció per fer tot el tema de la senyalització. Va participar el Consorci del Lluçanès amb els tècnics corresponents, els ajuntaments que eren qui ens facilitaven tota la informació i finalment, qui es va fer càrrec de tot el projecte va ser la persona que està al pavelló de Prats de Lluçanès i ell sap quanta gent ha vingut, la seva procedència ... ho controla tot ell per mitjà d’un quadre però hi ha molta gent que no passa pel centre BTT, ja que si portes de bicicleta pot començar la ruta a Sant Boi de Lluçanès, anar fins a Olost, passar per Sant Bartomeu i per tant a Prats ningú se n’assabenta que l’ has feta i per tant hi ha molta gent que perdem. Es tracta d’una ruta força transitada pel fet que hi ha tot el tema del Sorreig, que per si sol atrau a molta gent, també és un PR, també creua una part del GR. Els que van a Prats de Lluçanès, si que se’n tenen dades ja que la persona que s’ocupa del centre BTT, ja els “ataca” per saber la seva procedència, quina ruta volen fer, etc. José A. Corral: Aquesta persona treballa pel Consorci? Mercè Sucarrat: Ell és autònom, és a dir, tots els lloguer que fa de les bicicletes són per a ell. José A. Corral: I les bicicletes són seves? Mercè Sucarrat: No, són del centre BTT i a més a més ell cobra uns diners del conveni que s’ha fet. El Consorci teòricament no pot rebre ingressos d’ús privat i per tant aquesta és la manera de fer- ho compatible i per tant ell, com és s’ho treballa més ingressos tindrà. José A. Corral: És el mateix sistema que fa servir Viatges Alemany? Mercè Sucarrat: Exacte, cobren un comissió. Però aquí no s’actua com una agència, només gestiona una activitat i ja que aquesta persona és la que gestiona aquest pavelló, on hi ha activitats de dilluns a dissabte, l´ única cosa que ha de fer és tenir-hi una persona al diumenge al matí José A. Corral: I qui va fer la creació del tríptic? Mercè Sucarrat: El tríptic és un funció de llibre d’estil, en funció de la comarca on tu estàs, et toca un color o un altre, és a dir, el llibre d’estil et diu com has de ser el fulletó: et diu com ha de ser la introducció, que sempre ha de ser de dues llengües (català- castellà i anglès- francès), es obligat fer-ho, a la portada hi ha d’haver-hi aquestes dues fotos en forma rodona. José A. Corral: Per tant aquest és un disseny per tot Catalunya? Mercè Sucarrat: Correcte, si. Per exemple, al Solsonès potser ho tenen de color groc, i cap a les terres de l’Ebre potser ho tenen de color verd. José A. Corral: Però tots mantenen un mateix format?

95

Mercè Sucarrat: Correcte. El format és el mateix, a tot arreu de Catalunya és igual. Pot ser que si ha més rutes, se t’obri per aquí damunt, només en cas de que hi hagi moltes rutes. En el nostre cas només n’hi ha vuit, per tant no necessitem gaire espai. Ells també t’obligaven a tenir una part d’espònsors , tot i que ara em sembla que ja no t’hi obliguen, ja que no sembla que en treguis molts diners ja que no t’ajuden massa i necessites espai per posar-hi rutes, llavors en aquest cas ho pots treure. La llegenda sempre va a l’esquerra i el mapa sempre alt. El tipus de mapa, en aquest cas, quan nosaltres vàrem començar a Banyoles ja hi havia una impremta a aquesta ciutat, i aquesta és qui ho fa. Nosaltres ho vàrem passar a l’alpina i ells ho varen transcriure. Per tant tot ja està organitzat. El que si has de fer tu és la descripció de les rutes, la distància ja la tens calculada pel fet de que ja es va haver de dir quin tipus de ruta, color etc. .La senyalització és homogènia per totes les rutes de Catalunya, i per tant això no té més. José A. Corral: I on es troba la publicitat de totes aquestes rutes? Mercè Sucarrat: En aquest moment està a la pàgina web del Consorci del Lluçanès i està a la xarxa de BTT de Catalunya. Tu entres a la Generalitat de Catalunya Turisme i en un apartat posa Centres BTT i d’aquí pots veure quants són, com funcionen, la seva descripció i ubicació en el mapa; però nosaltres tenim molts fulletons i els distribuïm per fires, oficines de turisme, als centres BTT també, ja que tu vas al centre BTT i no saps quines rutes hi ha ni quants quilòmetres. José A. Corral: I si llogues una bicicleta, el que et donen és un fulletó? Mercè Sucarrat: Si ho demanes si. José A. Corral: Però no et donaran cap més informació especial? Mercè Sucarrat: Del Lluçanès si tu la vols. José A. Corral: Les rutes deuen estar molt ben senyalitzades. Mercè Sucarrat: Clar, per què tens les plaques i tu saps el color que has de seguir la ruta, i tu vas fent. Si tu et trobes allà desesperat al mig del bosc i t’has perdut, aquest mapa no t’ajudarà gaire perquè és molt superficial. No és cap requisit marxar amb la bicicleta amb el fulletó; és bàsicament perquè tu sàpigues quantes rutes tens, quines són i què pots fer a partir d’aquí. José A. Corral: Per tant és difícil perdre’s? Mercè Sucarrat: Si, és difícil perdre’s, hi ha un punt ara una mica conflictiu amb una casa, la ruta 5 és la ruta negra abans d’arribar a Alpens, on hi ha uns senyors que han comprat una finca i es pensen que són els “reis del mambo” i han tret la senyalització, quan els antics propietaris ens havien donat permís; amb això no podem fer- hi res nosaltres.

96

José A. Corral: Són els propietaris el principal obstacle, és a dir, els permisos per passar? Ells estan obligats a deixar passar? Mercè Sucarrat: No. Si és un camí ramader que fos catalogat com a camí públic, ells estarien obligats, però d’entrada els camins no estan catalogats i com que no estan catalogats doncs són camins privats i ningú vol que passin per casa teva. És a dir, jo vull que passin per la casa del veí, ja els veuré quan passin, però dins de casa meva no. Hem hagut de canviar en algun cas els traçats. José A. Corral: Adaptar-lo perquè no hi havia cap més alternativa? Mercè Sucarrat: Primer ens havien dit que si, però després van canviar de parer i ens van preguntar “Podeu posar-ho pel camí de baix o podeu posar-ho no sé on ?” . Clar, s’entra dins de les propietats privades, és a dir, és de tots però és del propietari. José A. Corral: I si no deixen passar? Mercè Sucarrat: Doncs no passes, és així. Encara que des del consorci estàvem treballant per a l’ampliació del centre BTT amb dues rutes cap a Sant Feliu Sasserra que connectaven amb la ruta 4, però ja veurem com acaba tot plegat; no sé si es farà o no es farà la ruta, no ho sé. José A. Corral: Però fins ara si? Mercè Sucarrat: Fins ara sí, jo ja tinc el projecte fet, ja el té la Federació, jo ja tinc tota la memòria feta i ells havien de decidir com que la uníem amb la ruta 4 a veure si la ruta 4 variava i passava a ser vermella o a veure si la deixàvem blava i una paral·lela que fos vermella. José A. Corral: Quan es van crear aquestes rutes, evidentment pels ciclistes, per a quin públic específic estaven dirigides? Mercè Sucarrat: Bé, bàsicament per la gent i pels visitants que venen al Lluçanès, per vacances, caps de setmana; el públic majoritari que tenim és segona residència procedents de l’àrea metropolitana de Barcelona dels quals molts tenen segona residència al Lluçanès i la resta s’allotja amb cases de turisme rural. Per tant es tracta de matrimonis amb nens o colles de joves, també tenim moltes parelles més que no pares amb fills pel fet de que no tenim bicicletes adaptades per nens si no se la porten. És molt curiós per què deixem aquests fulletons a les cases de turisme rural i era un dels fulletons que més ens demanaven, bàsicament per què passen per moltes cases de turisme rural i aquí els fulletons apareixen les cases de turisme rural. Si tu vas en el cap de setmana en una casa de turisme rural i saps que a cinc- cents metres tens la ruta que et marxa, doncs agafes la teva bicicleta i vas a donar el volt. Aquestes rutes estan pensades pels visitants que tenim aquí. Curiosament a l’estiu que no sabem com ens han trobat : bascos, d’Andalusia, gallecs. Són gent amants de les bicicletes que el que fan aquest tipus d’activitat esportiva que el que feien era buscar altres coses i són

97

gent que ja saben com trobar-te. La gent que té la bicicleta com a hobby es busca la vida i ja sap quines alternatives disposa. José A. Corral: Però ja existia una certa afició per la bicicleta? Mercè Sucarrat: Si, però els ciclistes del Lluçanès són els que menys utilitzen les rutes perquè ja se les coneixen, la única que fan més sovint és la ruta negra que és la difícil, no et faran la ruta 1 que són cinc quilòmetres ni la ruta 2 que ens són deu. És a dir, ells ja busquen altres coses, ells busquen altres rutes negres però en altres indrets. Hi ha molta gent aficionada a la bicicleta però que si vas amb nens només faran rutes verdes o blaves, però hi ha gent que realment és amant de les bicicletes de muntanya i farà rutes negres, en que aniran a Sau, aniran al Pla de l’Estany, aniran al Berguedà o a d’altres centres que hi hagi en funció de les rutes que tinguin, dificultat, durada, etc. José A. Corral: I tu creus que aquest fet realment ha atret turistes al Lluçanès? Mercè Sucarrat: Jo penso que sí. Jo crec que en aquests moments a part de l’allotjament, les cases de turisme rural, és el que més turistes aporta com a recurs en comparació al romànic, que es pot considerar un altre recurs, de tipus cultural. I a més hi ha molta gent que passa pel Lluçanès amb la bicicleta i que no sabem que ha vingut i que per tant és difícil de quantificar, tant al Lluçanès com als altres centres BTT, ja que no podem estar perseguint per tots els camins cada cap de setmana per veure qui ho fa i qui no ho fa . José A. Corral: Podem dir doncs, que ha estat un èxit? Mercè Sucarrat: Jo crec que sí. José A. Corral: Pel nombre d’usuaris? Mercè Sucarrat: Bàsicament perquè funciona. No és que vulgui comparar-ho amb Sau-Collsacabra, perquè mai ha funcionat la persona que ho gestiona i en aquests moments ells tenen el centre BTT tancat i no poden trobar bicicletes, tu pots agafar la teva bicicleta i fer les rutes de Sau- Collsacabra, nosaltres tenim 220 i ells tenen 240- 260 quilòmetres senyalitzats, però no hi ha ningú que et doni el fulletó, no hi ha ningú que et doni la teva bicicleta, no hi ha ningú que t’ofereixi el servei de rentar la bicicleta, o el servei de bar o de dutxes; degut a que tenir una persona en un centre BTT és molt car i realment t’ho has de creure molt José A. Corral: Vosaltres heu trobat la fórmula adequada? Mercè Sucarrat: Bé, cal pensar que Sau-Collsacabra disposen de molts altres productes turístics i potser no hi donen molta prioritat , però nosaltres no en tenim cap d’altre, per tant o hi apostes o no, et gastaves un diners a finals d’any o no i creiem convenient fer-ho ja que el teníem muntat i tot. José A. Corral: I a part de l’èxit de públic, financerament parlant tu creus que és viable?

98

Mercè Sucarrat: No és viable. És a dir, el sou de la persona que està al centre BTT el paguem nosaltres i a més cal tenir en compte altres despeses com el faltar pals, xapes ... de les qual ho paga el consorci. Nosaltres som el titular d’aquest negoci, perquè hem contractat aquesta persona. José A. Corral: I aleshores, encara que tingui pèrdues, es considera interessant perquè aporta gent i altres beneficis. Mercè Sucarrat: Correcte, els restaurants, els allotjaments. José A. Corral: Llavors, el perfil és familiar, amb aficionats a la bicicleta? Mercè Sucarrat: Si, gents de centres de BTT, gent de diferents unions ciclistes, gent de centres excursionistes. També hi ha molta gent que fa aquestes rutes caminant, tot aprofitant les rutes en bicicleta, i es pot fer igualment tot i que estàs molt més temps del que indica el fulletó, però com que els traçats ja estan senyalitzats, poden gaudir de la natura i del paisatge tant que com si anessin en bicicleta. José A. Corral: Podries fer un resum del procés de creació d’aquest producte? Mercè Sucarrat: Sí, primer dissenyes, després busques el finançament o part d’ell sobretot pel que fa a la senyalització, posteriorment busques el consentiment dels propietaris, a partir d’aquí senyalitzes i finalment nosaltres vam fer la inauguració i ja funciona. Però jo crec que com qualsevol altre producte turístic , el més complicat no és la seva creació, sinó saber-lo mantenir, ja que a darrere d’un producte turístic hi ha persones, no és una “cosa” que deixes allà i que ja està. És a dir, nosaltres vàrem comprar unes bicicletes i si que no les hi has de donar menjar cada dia com els animals, però algú ha de realitzar un manteniment de les bicicletes. En qualsevol producte, com entrar en una església romànica o visitar un museu, hi ha d’haver-hi una persona al darrera. Per tant, qui manté aquesta persona? Qui la paga? Com es fa això? Jo crec que el problema d’un producte turístics, més que no pas la seva creació, és el seu manteniment i la bona gestió que tu puguis fer d’aquest producte. José A. Corral: I te’n recordes de qui va tenir la idea de crear aquest producte o d’on devia sortir? Mercè Sucarrat: No ho sé, potser va sortir de la Unió Ciclista o del Consell Comarcal ... No ho sé. José A. Corral: Em vas comentar de que això va començar fa sis anys? Mercè Sucarrat: Sí.

99

José A. Corral: Però es va posar en funcionament fa dos anys. Per tant va caldre quatre anys per crear- se tot plegat? Mercè Sucarrat: O més i tot. És un procés llarg i dur, clar, visites als propietaris, dels quals la majoria no resideixen al Lluçanès i que cada dia en visitàvem dos, això si els trobàvem. La majoria de gent tenen les finques allà però ells viuen a fora i el més curiós del cas era que parlaves amb el propietari de la masia però que no és la persona que hi viu, sinó que qui hi viu és el masover; per tant tenies la feina d’anar a demanar el permís al propietari i d’anar- li explicant al masover, perquè el masover és qui té el tractor, és el qui veu el pal cada dia, és qui et pot treure la senyalització si vol; així doncs, en molts casos la feina era duplicada, i a més sovint el propietari no en parla d’aquests temes amb el masover, ja que no és un tema gens important per a ells. Jo, quan vaig arribar al Consorci, tot això estava molt verd i no en sabia gairebé res però si que s’estava dissenyant per quins llocs passaria. José A. Corral: I quina va ser la raó que va motivar la creació d’aquest producte turístic? Mercè Sucarrat: Com que no sé ben bé qui va treure, és a dir, a part de formar part de la xarxa BTT, també travessàvem comarca, sabíem que algun dia ens connectaríem amb Sau-Collsacabra, amb el Berguedà, amb el Ripollès, amb el Bages; es veia que era un paquet que anava més enllà. Normalment, quan fas un paquet turístic, el fas sol i no tens cap institució al darrera que et digui com l’has de fer i per què l’has de fer i amb quins objectius i amb quina finalitat ; i en el nostre cas hi havia la Generalitat al darrera i per tant ho veiem molt viable i que calia apostar-hi per tal de no quedar-nos fora de la connexió amb la resta de Catalunya tal i com ens passa amb altres temes com en les carreteres i en altres coses més. Aquest va ser el motiu que ens va motivar a creure amb aquest projecte. Després, no va anar ben bé així, ja que no es tenia molt clar això de qui ho portava: si ho portava Turisme, si ho portava la Federació, si ho portava Esports, han estat gairebé dos anys de impàs de la pròpia Generalitat i tampoc no han tingut una idea clara de com gestionar els centres BTT, ja que són deficitaris econòmicament, ja que tot i que hi passa gent, no paguen res per fer-lo i que com a molt paguen el lloguer d’una bicicleta però no és com d’altres productes com el fet d’entrar en un museu on pagues 5 o 10 € que suposen un ingrés nét. En el nostre cas no és així. Ara es vol reestructurar els centres BTT i crear un projecte anomenat BTT Transversal que consisteix en fer com dues línies que travessés l’espai entre Sau-Collsacabra i el Lluçanès i així crear un camí entre un lloc i l’altre. José A. Corral: Com és el cas de la ruta entre Ripoll i Sant Feliu de Guíxols? Mercè Sucarrat: Sí, pot ser. José A. Corral: Veig que hi ha bastants motius a favor: la disponibilitat d’alguna subvenció de la Generalitat, també el fet de que ja existís una metodologia ja bastant estandarditzada ja per fer-ho.

100

Mercè Sucarrat: Sí, hi ha més motius a favor que no pas en contra, però en el cas del manteniment no n’hi ha cap a favor. José A. Corral: I financer no, si més no, no de forma directa. Mercè Sucarrat: Ni indirecte tampoc, en l’únic cas és pels clients que van als restaurants o les cases de turisme rural. I ni n’hi ha cap per la gestió ni pel manteniment del centre BTT, i no cobreix res. Només vàrem rebre la subvenció per la senyalització en el seu moment i que no ho podíem demanar nosaltres, sinó el Consell comarcal d’Osona. Directament el centre BTT no és cap ens que pugui demanar res, tot i que té una assegurança i que ha de pagar un pilot de diners cada any, no té uns beneficis directes ni unes subvencions. José A. Corral: El centre BTT és jurídicament independent? Mercè Sucarrat: No, és del Consorci. El titular de l’activitat és del Consorci José A. Corral: Ara sobre la ruta del bandoler Perot Rocaguinarda, com va ser la seva creació. I estava relacionada amb altres rutes com la de les bruixes? Mercè Sucarrat: Fa sis anys, ja hi havia un fulletó que donava a conèixer la ruta d’en Perot Rocaguinarda, la ruta de les Bruixes i la ruta del Romànic del Lluçanès. José A. Corral: I qui la feia? Mercè Sucarrat: Ningú. José A. Corral: Ah, així la feia cadascú pel seu compte? Mercè Sucarrat: Sí, Diputació va presionar perquè algú creés aquestes rutes però ningú per fer-les. Llavors, ens anava trucant gent per què tenien el nostre telèfon, no teníem ningú que ens pogués fer la ruta, per tant jo li anava passant les rutes a una noia que jo coneixia i que era guia oficial, però no podíem continuar per sempre amb aquest sistema. José A. Corral: Però per què hi era aquestes rutes? Mercè Sucarrat: No ho sé això, ja hi havia l’altra noia en el seu cas. José A. Corral: Algú ja l’havia posat? Mercè Sucarrat: Algú l’havia posat. José A. Corral: Però havia posat simplement una descripció i prou? Mercè Sucarrat: Si. José A. Corral: Ni mapa ni senyalització?

101

Mercè Sucarrat: Exacte, però no és una ruta que estigui senyalitzada i necessites un guia per fer-la. José A. Corral: Ara almenys hi ha en Salvador de la Ç trencada? Mercè Sucarrat: Sí, en aquests moments si però abans no hi era. Aleshores, fa sis anys, vam creure convenient realitzar un curs de guies no oficial a nivell intern del Consorci durant quatre dissabtes entre maig i juny, fent pel matí la part teòrica i per la tarda la part pràctica. El matí vàrem fer un dia el Romànic i a la tarda vàrem visitar Lluçà. Un altre dia vàrem fer Bruixes i la tarda vam visitar llocs de bruixeria. El següent dia vam fer Perot Rocaguinarda per la casa i la tarda es feu la part pràctica i l’últim dia va venir una noia que és guia oficial per explicar com és la feina de guia, què has de fer, com t’has de comportar i a la tarda ella va fer de guia pel poble. Aquest curs va ser un èxit, van venir quinze o setze persones que estaven molt interessades, totes van assistir-hi tots els dies i nosaltres vam crear com una mena de carnet local de guia i a mesura que algú ens trucaven, nosaltres els hi passàvem les trucades a les persones més interessades a fer de guia, tot gent rotacions entre elles per torns, fins que es va crear Ç trencada, a partir de cinc persones que van assistir al curs, després s’hi afegí una sisena persona, una noia va plegar, i per tant el grup es va quedar als cinc membres, però bàsicament en Salvador i en Xevi són les persones que realitzen la major part de les rutes. Ells han continuat amb aquestes tres rutes i n’hi ha afegit alguna de nova, ja que la ruta del Romànic no té molta demanda ja que qui hi està interessat ja la fa pel seu compte, i aleshores combinen romànic amb senderisme. A més a més , també fan temes a la carta, en que si truca un grup que són deu o més persones que volen visitar per exemple el Santuari dels Munts que no forma part de cap d’aquestes rutes i que després volen visitar Lluçà i quelcom més, ells també els hi organitzen aquest itinerari , i quan ens truquen al Consorci, nosaltres ja els hi passem la trucada. Tenim un conveni signat amb Ç trencada, igual que el tenim amb en Mies del centre BTT, en el qual ells cada mig any ens passen les dades de la gent que han fet la ruta, així sabem quina ruta ha estat la més sol·licitada i quin perfil de gent és, procedència i nosaltres a canvi els hi paguen cada any l’encartació en el “Turisme a prop de Barcelona” que són 130 – 140 €. José A. Corral: Això els hi pagueu vosaltres? Mercè Sucarrat: Això els hi paguem nosaltres. José A. Corral: Aquí encara hi és el vostre telèfon Mercè Sucarrat: Sí, és que sempre ho fem a mitges, perquè som nosaltres els paguem l’encartació, tot i que és Ç trencada qui ho gestiona, també hi és el telèfon mòbil de Ç trencada. José A. Corral: Però aquí no apareix Ç trencada?

102

Mercè Sucarrat: No, perquè no tenen ni correu electrònic ni pàgina web i per posar Ç trencada mòbil ... tampoc és el cas; quan algú ens truca a nosaltres, els hi donem directament el mòbil o els diem “Deixi’ns el seu telèfon que ara trucaran” i per tant els hi diem amb en Salvador o amb en Xevi “Truqueu a aquest senyor que està interessat a fer una ruta”. Aquesta és la gestió. José A. Corral: Quina és la diferència per a tu, entre recurs o producte turístic o simplement què és un producte turístic? Mercè Sucarrat: A veure, el recurs, pròpiament entenc jo,... el producte és aquell recurs que tu li “treus el suc”. Per exemple, el claustre de Lluçà és un recurs del qual en el moment en que hi ha una gestió en aquest recurs, aquest passa a ser producte turístic i per tant hi ha algú que el gestiona, hi ha algú que obre la porta, hi ha algú que fa les visites, hi ha algú que el va a visitar; després quan li sumes a aquest producte turístic més d’un servei a la vegada, passa a ser paquet turístic, on per exemple hi hauria l’entrada al conjunt de Lluçà, hi hauria el dinar a Cal Quico, hi hauria la visita de quelcom més... José A. Corral: El producte per a tu, ha de tenir un preu? Mercè Sucarrat: No té perquè tenir-ne. L’altra qüestió és de la persona que hi ha darrera de què viu. Pot ser que tu facis un “pack” i que amb aquest “pack” paguis una cosa simbòlica, com el fet de dir “fem una targeta, com la targeta jove”, tu pots entrar per tots els museus que hi ha a la comarca d’Osona tenint aquesta targeta, no té per què anar allà i pagar 5 €. José A. Corral: Així doncs, el producte és aquell recurs que es gestiona? Mercè Sucarrat: Jo interpreto que sí. A darrera sempre hi ha un preu, per què hi ha una gestió. José A. Corral: Que es gestiona vol dir que es fa promoció? Mercè Sucarrat: Sí, es dóna a conèixer, s’obren les portes, que hi passa alguna cosa, perquè sinó continua sent un recurs allà. José A. Corral: Que hi ha algú que es preocupa de comercialitzar-lo i d’ensenyar-lo? Mercè Sucarrat: Si només comercialitza allò, és un producte; però si comercialitza allò i altres coses, és un paquet, ja que muntes un paquet per algú que li pot interessar a fer tres o quatre coses.

103

5.7.2. ENTREVISTA A EN MIES PICAS (RESPONSABLE DEL PUNT D'ACOLLIDA DEL CENTRE DE BTT LLUÇANÈS, PRATS DE LLUÇANÈS, 05/07/2007) José A. Corral: Perquè es va posar el Centre BTT del Lluçanès a un espai del pavelló de Prats de Lluçanès? Mies Picas: Va ser una idea d’ubicar-lo aquí degut a que en el pavelló ja existien unes instal·lacions adequades per a l’exigència de la gent en matèria de serveis com les dutxes, lavabos i servei de bar. Com que al cap de setmana, quan sol venir més gent, nosaltres sempre hi som aquí, podem atendre als clients. Quan es volia muntar el centre, em van preguntar en primer lloc a quin espai del pavelló s’hi podria muntar. Vaig dir que no seria adequat de muntar-lo a dins del pavelló i aleshores vaig pensar en un magatzem on hi havia dipòsits d’aigua i vaig creure que aquest espai seria un lloc idoni per muntar el centre BTT, i si a més a més aquest centre BTT l’hagués de gestionar una altra persona que no estigués vinculada al pavelló, doncs no li caldria entrar al pavelló; només li faria falta les claus per les dutxes. Quan els hi vaig proposar aquest espai, els hi va semblar bé i aleshores em vam proposar si volia gestionar el centre, vaig estudiar la proposta, em va semblar bé i es van arribar a uns acords i aquí estic. Abans de la inauguració del centre BTT, vam mirar de disposar del material suficient de bicicletes, a la inauguració va venir l’alcalde i altres autoritats, també es va fer una exposició de bicicletes i una mica de festa aprofitant que era Sant Jaume, 24 de Juliol. José A. Corral: Creus que es fa servir més el circuit que no pas les bicicletes del centre BTT? Mies Picas: Sí, jo et puc assegurar que cada setmana passa algú pels circuits i entre setmana , jo ho sé per la gent del poble, que hi ha gent que no passa per aquí; i gent de fora que és procedent de Menorca, del País Basc, per Setmana Santa d’aquest any va venir un grup de cinquanta – quatre francesos d’una escola, dels quals hi havia quaranta-nou alumnes i cinc mestres i llavors van veure el centre per Internet, ja que ells estaven a un hotel a Mataró i aleshores em van demanar cinquanta bicicletes, cosa que em resultava impossible de fer, degut a que no les podia llogar i m’hagués sortit molt car. Llavors els hi vaig fer la proposta de fer el circuit fix d’orientació en el qual es poden fer dos grups en que uns pel matí fan el circuit 4 de vint quilòmetres i la resta feien el circuit d’orientació com durava entre una hora i mitja i dues hores, si no es perden; i a la tarda es va fer a l’invers. Vaig haver de llogar unes disset bicicletes més de les deu que ja tenia que sumaven vint-i-set i es va fer aquesta activitat. José A. Corral: Des que es va muntar el centre BTT fins ara, hi ha hagut algun canvi en l’organització, alguna millora o alguna cosa que hagis copsat durant aquest temps? Mies Picas: Bé, l’únic que fet ha estat millorar el servei i pel que fa als circuits l’únic que pots fer és realitzar un bon manteniment. Penso que si es mantenen de forma adequada els circuits al dia –dia la gent ja t’ho agraeix. Per exemple, si ve algú de fora i comença a fer el circuit i es

104

troba davant d’una mala senyalització, la gent es pot empipar i amb raó. La gent acostumada a fer circuits de bicicleta ja sap que quan comença a fer una ruta i no troben senyalització, el que han de fer és girar enrere, però el que no es pot fer és estar tota l’estona patint i estar pendent de si has de tornar enrere o no, has de mantenir els circuits. Pel que fa aquí, a l’espai del centre BTT, el taller ha anat creixent de mica en mica a llarg d’aquest temps. José A. Corral: Tornant a l’origen, t’ho vas trobat fet tot això? Mies Picas: Sí, jo ja m’ho vaig trobar pràcticament fet tot això, jo no sé d’on va néixer la idea de muntar el centre BTT, suposo que va venir del Consorci del Lluçanès, jo sé que des del consorci s’estan movent molt per potenciar el Lluçanès i s’estan movent per realitzar projectes i d’engegar-ne d’altres ja de dissenyats. José A. Corral: Des d’un punt de vista d’aficionat independent, consideres que és una bona idea d’ haver creat el centre BTT? Mies Picas: Sí, jo penso que sí, està molt bé perquè és una activitat que aquí a Prats de Lluçanès també s’hi troba la Unió Ciclista del Lluçanès que cada any organitzen una cursa puntuable per Campionat de Catalunya i per la Festa Major també fan una altra prova popular pels circuits o si més no una part d’algun dels circuits establerts. José A. Corral: Tu creus que beneficia també el centre BTT d’alguna forma indirecta a restaurants, allotjaments o botigues? Mies Picas: Sí, naturalment, quan més equipaments turístics disposi un territori, més gent hi vindrà i per tant si vénen més turistes repercuteix de forma positiva a restaurants o allotjaments, per què bé que tota la gent que vingui haurà de menjar o dormir en algun lloc o tindran necessitats d’altres serveis. Així doncs, considero que és important que hi sigui el centre BTT. Tant de bo jo llogués cada setmana deu bicicletes, però ja estic content de veure cada setmana cotxes parats aquí, però de mica en mica va venint algun grup de tant en tant i així tot es va mantenint. José A. Corral: Vaig parlar fa uns dies amb la Mercè Sucarrat sobre el procés de creació del centre BTT, i una de les coses que em va comentar com a més difícil d’aquest procés va ser l’obtenció permisos dels propietaris dels camins. Tu t’hi relaciones d’alguna forma amb els propietaris de tant en tant? Mies Picas: Amb alguna casa potser sí que m’hi relaciono, però en general molt poc perquè en alguns llocs on havíem tingut alguna problema amb alguna casa, precisament aquí als voltants de Prats de Lluçanès, amb la ruta 4 que un cop teníem el circuit muntat, es van donar compte de que els hi passava la ruta per dins de casa, aleshores van demanar de desviar el camí i ho vam haver de fer. Vam tenir també un problema amb la ruta 5, amb una casa que es diu La Serra que pertany a una gent que són multimilionaris que han comprat tota la muntanya, a més a més tenen una

105

casa de turisme rural de luxe i passar un cap de setmana allà potser et val uns 1.000 €, és que passes per allà dalt i al·lucines perquè és una passada; i aquesta gent es troba amb el problema de que la ruta que seguin nosaltres és camí que va a Alpens i els hi passa pel costat de la casa i no volem que hi passi ningú per allà. Ells hi ha posat una tanca molt bèstia; però no hi poden privar del pas a ningú i s’han agafat la llei pel seu compte; jo he parlat amb el masover d’allà i em va comentar que els propietaris no els hi agrada que passin les motos i els quads però que les bicicletes no els hi importa. I el que fa aquesta gent, sense que jo vulgui entrar amb polèmica amb ells és desmarcar-ne el circuit José A. Corral: Et van desmuntar els pals? Mies Picas: Sí, de pals en vam plantar uns quants i aleshores ho vam intentar marcar amb un arbre i ens ho van arrencar tot, perquè allà hi ha la cruïlla de dos camins. José A. Corral: Malgrat que no hagis participat en la creació dels circuits , tu creus que es podia haver fet diferent o millor des d’algun altre sentit? Mies Picas: No, millor no, és que aquí per sort tenim molts camins i camps. Tot això és rural i a Prats de Lluçanès n’arriben cinc per diferents punts i hi ha molta unió; no hi ha bones comunicacions perquè les carreteres són amb revolts però malgrat tot el Lluçanès dóna per molt, perquè s’ha fet la ruta, com la ruta 7 mateix que va unir Olost amb Sant Bartomeu del Grau i Sant Boi, que és una ruta molt maca, la del Sorreig i llavors si estàs en bona forma física la pots començar aquí, a Prats de Lluçanès, les rutes 6 i 7, vermelles. José A. Corral: I de cara al futur, com veus el centre BTT? Mies Picas: Jo penso que de cara al futur, el centre BTT hauria de continuar, però per un altre camí no obstant. Des dels orígens, no sé per quin públic s’havia orientat, però el que penso i que s’hauria de projectar més de cara a grups de joves, casals, colònies, esplais i fins i tot a centres de menors de Barcelona dels quals tenen gent immigrant i amb aquest segment de població passar-los hi ofertes donar-los –hi a conèixer aquest centre BTT, per tal de que vinguin grups. José A. Corral: A través d’Internet? Avui dia pràcticament tothom s’informa a través d’Internet. Mies Picas: I tant, jo crec que la gent que ha vingut aquí a llogar bicicletes són gent que bàsicament vénen de la ruta turística, no es tracta de gent d’aquí del país, ha vingut gent del País Basc, de França, de les Illes Balears,... José A. Corral: Eren ciclistes? Mies Picas: No, gent que potser si durant l’any van en bicicleta però que veuen per Internet que existeix un centre BTT i aquests són els que lloguen bicicletes; però normalment solen ser parelles o grups de tres o quatre persones, i es clar, això no és com el Camí de Santiago, on disposen d’una infraestructura de serveis molt més potent que la nostra , allà és una altra

106

història; però aquí penso que si em demanen l’opinió, crec que s’hauria de donar a conèixer el centre BTT molt més de cara a casals i altres col·lectius similars, i que això pot funcionar; és clar que sí; el que passa cal donar més publicitat, donar-se més a conèixer i anar enviant i enviant fulletons i propaganda.

107

5.7.3. ENTREVISTES PENDENTS Seguint les passes d'en Perot Rocaguinarda Entrevista pendent amb en Salvador Vilà, president de l’associació Ç Trencada, Lluçanès Cultural i Actiu i creador de la ruta “Seguint les passes d’en Perot Rocaguinarda”. Ruta literària de Miquel Martí i Pol Contacte amb Llorenç Soldevila, a concertar entrevista properament, catedràtic, professor de la Universitat de Vic i autor del llibre “Ruta literària de Miquel Martí i Pol”, Proa, 2004. Mercat Medieval de Vic Contacte amb Xavier Mercadal, a concertar entrevista properament, gerent de l’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic), coneixedor de l’evolució i participant des dels orígens del Mercat Medieval de Vic.

108

6. BIBLIOGRAFIA I ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ 6.1. Llibres, articles i estudis – Altés, C. 1994. Marketing y turismo: introducción al marketing de empresas y

destinos turísticos. Madrid: Síntesis. – Biosca, D.; Amigó, I. 2001. La gestión eficaz de un destino turístico del s. XXI. 3ª

Parte: Cómo crear productos turísticos. Barcelona: Educatur. – Blaya, N. 2004. La interpretación del patrimonio como herramienta para la

conversión del recurso patrimonial en producto turístico cultural. reflexiones y propuestas. Asociación para la interpretación del patrimonio.

– Brown, S. i Eisenhardt, K. 1995. Product Development: Past Research, Present Findings, and Future Directions. Academy of Management Review 20 (2): 343-378.

– Buhalis, D. 2000. Marketing the Competitive Destination of the Future. Tourism Management 21: 97-116.

– Eisenhardt, K. 1989. Building theories from case study research. Academy of Management Review 14 (4): 532-550.

– Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera. 2000, 2001, 2002, 2005 i 2006. Índex UAB d’activitat turística. Bellaterra: UAB.

– Font, J. 2004. Osona: la terra i la gent. Vic: Eumo. – Gallouj, F. 2002. Innovation in the service economy : The new wealth of nations.

Cheltenham: Edward Elgar. – Getz, D. et al. 1998. Roles, issues, and strategies for convention and visitors' bureaux

in destination planning and product development: A survey of canadian bureaux. Tourism Management 19 (4): 331-340.

– Godfrey, K. i Clarke, J. 2000. The tourism development handbook. A practical approach to planning and marketing. Londres: Thomson.

– Gunn, C.A. 1994. Tourism planning : Basics, concepts, cases (3a ed.). Washington, DC: Taylor & Francis.

– Hardy, A. 2003. An investigation into the key factors necessary for the development of iconic touring routes. Journal of Vacation Marketing 9 (4): 314-330.

– Ho, P. i McKercher, B. 2004. Managing heritage resources as tourism products. Abingdon; UK: Routledge.

– Jacob, M. i Bravo, A. 2001. Estudio exploratorio sobre innovación en el sector turístico balear. Madrid: Cotec.

– Jafari, J. (ed.) 2003. Encyclopedia of tourism. London: Routledge. – Kotler, Philip; et al. 2003. Marketing para turismo (3ª ed.) Madrid: Pearson. – Krishnan, V. i Ulrich, K. 2001. Product Development Decisions: A Review of the

Literature. Management Science 47 (1): 1-21. – Manente, M. i Cerato, M. 2000. From destination to destination marketing and

management : Designing and repositioning tourism products. Venecia: Cafoscarina. – Mattsson, J. et al. Innovation Systems in Tourism: The Roles of Attractors and

Scene-Takers. Industry and Innovation 12 (3):357-381. – Menor, L. et. al. 2002. New service development: Areas for exploitation and

exploration. Journal of Operations Management 20 (2): 135-157. – Middleton, V. 1994. Marketing in travel and tourism (2a ed.). Oxford ; Boston:

Butterworth-Heinemann.

109

– Milio Balanzá, I. 2004. Diseño y comercialización de productos turísticos locales y regionales. Madrid: Thomson-Paraninfo.

– Observatori Estadístic de l’Euram. 2006a. Turisme a l’Euram. Estadístiques ràpides 1.

– Observatori Estadístic de l’Euram. 2006b. La innovació a l’Euram: un repte cap als objectius europeus. Estadístiques ràpides 3.

– Organización Mundial del Turismo. 1999. Guía para administraciones locales: Desarrollo turístico sostenible. Madrid: OMT.

– Pechlaner, H. 2000. Cultural heritage and destination management in the mediterranean. Thunderbird International Business Review 42 (4): 409-426.

– Pike, S. 2004. Destination Marketing Organisations. Oxford, UK: Elsevier. – Pine II, B. i Gilmore, J. 1998. Welcome to the experience economy. Harvard

business review 76 (4): 97-105. – Quan, S. i Wang, N. 2004. Towards a structural model of the tourist experience: An

illustration from food experiences in tourism. Tourism Management 25 (3): 297-305. – Ritchie, J. i Crouch, G. 2003. The competitive destination : A sustainable tourism

perspective. Wallingford, UK ; Cambridge, MA: CABI. – Ritchie, J. i Goeldner, C. 1994. Travel, tourism, and hospitality research : A

handbook for managers and researchers (2a ed.). New York ; Chicester: Wiley. – Sancho, A. i Organización Mundial de Turismo. 2001. Apuntes de metodología de la

investigación en turismo. Madrid: OMT. – Secrétariat d'etat au tourisme de la France i Organización Mundial de Turismo. 2001.

Tesauro de turismo y ocio: Lista estructurada de descriptores para la indización y la recuperación de información en los campos del turismo y del ocio.

– Serra, J. i Pujol, L. 2001. Los espacios espacios temáticos patrimoniales: una metodología para el diseño de productos turísticos culturales. Estudios Turísticos (150): 57-81.

– Smith, S. 1994. The tourism product. Annals of Tourism Research 21 (3): 582-595. – Spotts, D. 1997. Regional analysis of tourism resources for marketing purposes.

Journal of Travel Research 35 (3): 3-15. – Studzieniecki, T. 2005. Euroregions: new potential destinations. Tourism Review 60

(4): 26-32. – UOC et al. 2006. Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010. Barcelona:

Departament de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya. – Veal, A. 1997. Research methods for leisure and tourism. A practical guide. (2a ed.).

Londres: PITMAN. – Witt, S. i Moutinho, L. 1995. Tourism marketing and management handbook.

London: Prentice Hall. – Yin, R. 2003. Case study research : Design and methods (3 ed.). Thousand Oaks,

Calif.; London: SAGE. 6.2. Anuaris – Caixa Catalunya. Anuaris Econòmics Comarcals de Caixa Catalunya 1998-2005.

Barcelona: Caixa Catalunya. – Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona. Servicio de Estudios. 2005. Anuario

económico de España 2005. Barcelona: Caja de Ahorros y Pensiones de Barcelona.

110

– Cambra de Comerç de Barcelona et al. 2005. Anuaris socioeconòmics de la Comarca d’Osona 2003, 2004, 2005. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona.

– Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona. 2004. Informe territorial de la província de Barcelona. Barcelona: Cambra de Comerç de Barcelona i Diputació de Barcelona.

– Generalitat de Catalunya. Departament de Comerç, Turisme i Consum. Estudis de Turisme de Catalunya. 2004. Dades bàsiques. Any 2003. Barcelona: Servei d’estudis i assessorament de la Direcció General de Turisme.

– Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. 2005. Estadístiques culturals de Catalunya 2005. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Cultura.

– Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria. 2005. Anuari laboral i d’ocupació 2003. Barcelona: Generalitat de Catalunya; Departament de Treball i Indústria.

6.3. Institucions 6.3.1. CONSORCIS TURÍSTICS D’OSONA – Centre Osona Turisme (www.osonaturisme.com) – Consorci del Lluçanès (www.consorci.llucanes.cat) – Consorci Paisatges del Ter (www.paisatgesdelter.com) – Consorci Portes del Montseny (www.portesdelmontseny.com) – Consorci Vall de Sau – Collsacabra (www.saucollsacabra.diba.es) 6.3.2. ASSOCIACIONS TURÍSTIQUES D’OSONA – Associació d’agroturisme d’Osona (www.agroturismeosona.com) – Associació d’agroturisme del Lluçanès (www.agroturisme.llucanes.net) – Gremi d’hostaleria d’Osona (www.ghosona.com) – Osona cuina (www.osonacuina.com) – Unió excursionista de Vic (www.unioexcursionistavic.org) 6.3.3. INSTITUTS D’ESTUDIS I ESTADÍSTIQUES TURÍSTIQUES – Guia professional de turisme de la Comunitat Valenciana (www.travelturisme.es) – Institut d’Estratègia Turística de les Illes Balears (www.inestur.es) – Estudis de Turisme de Catalunya

(www.gencat.net/ctc/serveis/estudis_estadistiques/estadistica_1 ) – Instituto de Estudios Turísticos (www.iet.tourspain.es) – Instituto Nacional de Estadística (www.ine.es) – Àrea de política turística de la Comissió Europea

111

(europa.eu.int/comm/enterprise/services/tourism/index_en.htm) – Organització Mundial de Turisme (www.world-tourism.org) 6.3.4. INFORMACIÓ I PROMOCIÓ TURÍSTICA – Diputació de Barcelona (www.turismetotal.org) – Catalunya Turisme (www.catalunyaturisme.com) – Palau Robert (www10.gencat.net/probert/index_cat.htm)

DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES TURÍSTICS: EL CAS...

Documents

Transcript of DESENVOLUPAMENT DE NOUS PRODUCTES TURÍSTICS: EL CAS...