Alba González Piera

Detecció de problemes terminològics en la traducció del català a l’anglès de cartes i menús

de diferents restaurants Treball fi de grau

juny, 2012

Facultat de Traducció i Interpretació

Universitat Pompeu Fabra

Àlex Alsina

Temes Transversals

RESUM DEL TREBALL

One aspect of translation that has scarcely been studied is the culinary terminology and

the difficulties that emerge when trying to transfer intrinsic cultural items from one

language into others. Despite some gastronomic dictionaries offer translation options,

there is not a considerable amount of data that provides helpful information on how to

transfer the information, to solve the problems and to choose the ‘best solutions’. In this

project, I expose the eleven most relevant aspects that I consider necessary to take into

consideration when translating. Through an analysis of the cartes and menus from a

selection of the best Spanish restaurants—holding at least one Michelin star—, I

detected and extracted the translation errors, the diversity of strategies and techniques to

solve the cultural problems, and the variety of solutions adopted. In addition, I

compared the different strategies among the restaurants and I evaluated these strategies

thus verifying whether they accomplished their objective of proximity to the target

client. This project does not present final results that show definitive solutions either a

single way of transferring cultural information when translating, but it rather presents

some terminology aspects—like the international importance of French in the

gastronomic field—and exposes other translating possibilities. For instance, when

dealing with the choice between the exoticism that provides a borrowed term or the

naturalization. Finally, I must say that this work is open to further research, given that I

just selected some of the aspects I considered were more repetitive and thus in my

opinion were more relevant.

TAULA DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 7

2. PRESENTACIÓ DE L’ELABORACIÓ DEL TREBALL ....................................... 8

3. ANÀLISI I COMENTARI DE LES TRADUCCIONS PROPOSADES ............... 10

3.1. Referent cultural desconegut o poc conegut ....................................................... 10

3.1.1. Referents culturals catalans ...................................................................... 10

3.1.2. Referents culturals francesos .................................................................... 12

3.1.3. Referents culturals espanyols ................................................................... 13

3.2. Exotisme ............................................................................................................. 14

3.2.1. Manlleu per esnobisme............................................................................. 15

3.2.3. Manlleu per necessitat .............................................................................. 17

3.2.4. Manlleu amb equivalent existent d’ús actual en la llengua meta ............. 18

3.2.5. Manlleu per bilingüisme ........................................................................... 19

3.2.6. Manlleu adoptat ........................................................................................ 19

3.3. Naturalització ...................................................................................................... 20

3.4. Decisions de traducció ........................................................................................ 22

3.4.1. Contrast de decisions de traducció ............................................................ 22

3.4.2. Consideració d’altres possibles traduccions .............................................. 23

3.4.3. Casos fronterers amb l’apartat 6.8.Errors de traducció ............................ 24

3.4.4. Marques tipogràfiques .............................................................................. 25

3.4.5. Decisió de no traduir algun element de l’original .................................... 26

3.5. Decisió d’utilitzar aquest terme .......................................................................... 26

3.6. Omissions............................................................................................................ 30

3.7. Introducció d’informació que no apareix en l’original ....................................... 33

3.7.1. La manera de cuinar el plat ...................................................................... 33

3.7.2. La manera de presentar el plat.................................................................. 34

3.7.3. Addició d’elements que no figuren en l’original ...................................... 35

3.8. Errors de traducció .............................................................................................. 35

3.8.1. Error en l’elecció de la paraula ................................................................. 35

3.8.2 Error de construcció .................................................................................. 37

3.8.3. Error en l’ordre dels elements .................................................................. 38

3.9. Amplificació mitjançant explicació .................................................................... 38

3.9.1. Aclarir un terme cultural de la gastronomia catalana o espanyola ............ 39

3.9.2. Aclarir alguna marca de l’Estat espanyol .................................................. 39

3.9.3. Especificació d’elements implícits en la denominació en llengua original

però no en la cultura meta......................................................................... 39

3.9.4. Explicacions en la llengua meta que no figuren en l’original .................. 40

3.10. Hiperònim .......................................................................................................... 40

3.11. Referent cultural internacional que fa referència a la constitució del plat i a la

manera de presentar-lo ................................................................................................ 42

4. CONCLUSIONS ..................................................................................................... 43

5. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................... 47

ANNEX 1- CONTRAST DE TRADUCCIONS ............................................................ 49

ANNEX 2- CAPTURA DE PANTALLA DE REFWORKS ......................................... 65

LLISTA DE TAULES

Taula 1:

Llegenda de l’anàlisi de les traduccions 9

Taula 2:

Anàlisi dels manlleus en català en la traducció anglesa 15

Taula 3:

Anàlisi dels manlleus en francès en la traducció anglesa 16

Taula 4:

Anàlisi dels manlleus per necessitat 17

Taula 5:

Anàlisi dels manlleus amb equivalent existent d’ús actual en la

llengua meta 18

Taula 6:

Anàlisi dels manlleus per multilingüisme 19

Taula 7:

Anàlisi dels manlleus adoptats 19

Taula 8:

Anàlisi dels termes escollits i de les decisions de traducció 27

Taula 9:

Anàlisi de les omissions d’elements en la traducció anglesa 30

7

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball pertany a l’àmbit de la terminologia i es basa principalment en la detecció

dels problemes terminològics i traductològics que plantegen les cartes i els menús dels

restaurants de més prestigi de l’Estat espanyol a l’hora de traduir-los a l’anglès i

adaptar-los a la cultura anglosaxona. El camp temàtic és la gastronomia catalana i

espanyola.

La justificació acadèmica es podria resumir en una triple vessant: (i) servir com una eina

de reflexió dels problemes terminològics presents en la gastronomia per als estudiants

de Traducció i interpretació; (ii) analitzar i comparar les estratègies adoptades entre els

diferents restaurants i avaluar-les; (iii) indagar més en l’àmbit de la gastronomia des del

punt de vista terminològic, ja que des de la traducció és un àmbit poc explorat i del qual

hi ha poca literatura especialitzada.

D’acord amb aquesta descripció, el plantejament del treball és mostrar les dificultats

que suposa la traducció de les cartes i dels menús de diferents restaurants en català o

espanyol, i algunes en espanyol amb mots del basc, cap a l’anglès, per tal de fer palesa

l’especificitat cultural dels plats, així com per comparar les estratègies adoptades per

aconseguir la màxima proximitat per al client. De la mateixa manera, també és una eina

per descobrir la política lingüística que se segueix en els diferents territoris, ja que es

poden comprovar les llengües cap a les quals es tradueix.

La metodologia utilitzada ha estat (i) recercar i seleccionar els restaurants de prestigi de

l’estat Espanyol de la Guia Michelin 2012; (ii) fer la recerca en línia de les cartes i els

menús d’aquests restaurants per poder crear un corpus d’elements d’interès amb totes

les cartes i els menús originals i traduïts; (iii) detectar i extreure els problemes, les

estratègies adoptades i la diversitat de solucions adoptades dels plats que presenten

dificultats terminològiques; (iv) comparar les estratègies entre els diferents restaurants i

valorar aquestes estratègies i comentar els errors de traducció.

El treball s’estructura en tres seccions principals: (i) la situació i la presentació de

l’elaboració del treball; (ii) l’anàlisi i el comentari de les traduccions proposades; (iii)

les conclusions generals sobre les traduccions, les estratègies i les solucions.

8

2. PRESENTACIÓ DE L’ELABORACIÓ DEL TREBALL

En un inici aquest treball tenia com objectiu traduir a l’anglès les cartes dels restaurants

més importants catalans, centrant-me sobretot en els problemes terminològics que

comportaven els plats. Ara bé, un cop vaig començar la recerca de les cartes per les

pàgines web dels restaurants amb estrelles Michelin vaig adonar-me que la gran majoria

de restaurants ja disposaven de traduccions en anglès, ja que, òbviament, són restaurants

internacionals, de manera que vaig haver de buscar un nou enfocament. Per tant, després

del que havia observat, vaig decidir analitzar les traduccions angleses que aquests

restaurants oferien per tal de detectar-hi estratègies de traducció, solucions comunes i

errors de traducció, però expandint aquest anàlisi als restaurants de l’Estat espanyol de

més anomenada.

El següent problema a què vaig haver de fer front va ser que la gran majoria de

restaurants per temes de privacitat no publiquen en línia les cartes i, per més que les

sol·licités explicant-los que les volia per fer un treball acadèmic, no me les

proporcionaven. Així doncs, vaig decidir centrar-me no només en cartes, que

normalment presenten més interès, sinó també en menús. La privacitat de les cartes i els

menús va fer que hagués de rebutjar restaurants importants com el Restaurante Arzak, el

restaurant Mugaritz o el Bulli. Finalment vaig seleccionar els menús del Celler de Can

Roca, del restaurant Sant Pau, Es Fum, Jardín i les cartes del restaurant Àbac, Can

Fabes, Restaurante Martín Berasategui i Restaurante Akelarre.

A partir de la selecció dels restaurants realitzada he pogut detectar qüestions

sociolingüístiques. És el cas, per exemple, del restaurant de les Illes Balears Es Fum

que, tot i gaudir d’una denominació tan catalana amb article salat, no disposa de carta ni

menú en català, però sí en espanyol, anglès i alemany. Alhora, tot i que no ho he inclòs

en l’anàlisi, per qüestions d’espai, els restaurants del País Basc disposen de la carta en

anglès i francès, però no en alemany, ja que per proximitat i tradició els clients i turistes

han estat majoritàriament del domini francòfon. Alhora, cal destacar que el Restaurante

Akelarre disposa de la carta en èuscara, fet que li permet crear una identitat pròpia molt

lligada amb la defensa de la nacionalitat basca. Finalment, m’agradaria comentar que

durant la selecció de restaurants catalans vaig topar amb alguns que només disposaven

9

de la carta en espanyol. En un inici pretenia proposar una traducció anglesa dels menús

i/o cartes d’aquestes restaurants, però un cop vaig realitzar l’anàlisi i el comentari vaig

considerar que aquesta idea s’allunyava dels objectius del treball, que són detectar,

analitzar i comentar els problemes terminològics i traductològics.

Quant a les faltes d’ortografia i picatge presents en la versió original i en les traduccions

respectives, vaig decidir no corregir-les, ja que aquest no és un treball de correcció, de

la mateixa manera que no vaig introduir [sic.] en cada falta detectada. Finalment, durant

l’elaboració del corpus, vaig crear taules individuals per a cada restaurant on he realitzat

la detecció de problemes terminològics. Són vuit taules formades per dues columnes: la

de l’esquerra són les versions en català o espanyol i la de la dreta és la versió en anglès.

Per tal de marcar els diferents aspectes que vaig constatar més repetitius o interessants,

vaig estipular una llegenda amb diferents colors associats als aspectes de la detecció. A

continuació presento la llegenda amb els diferents aspectes que finalment he analitzat i

comentat juntament amb el color corresponent que li havia estat associat en un inici.

Taula 1: Llegenda de l’anàlisi de les traduccions

Referent cultural desconegut o poc conegut

Exotisme (terme en una altra llengua)

Naturalització (referent pròxim)

Decisions de traducció

Decisió d’utilitzar aquest terme

Omissió

Introducció d’informació que no apareix en

l’original

Error

Amplificació mitjançant explicació

Hiperònim

Referent cultural conegut mundialment

(apel·la al mode de presentació del plat)

10

3. ANÀLISI I COMENTARI DE LES TRADUCCIONS PROPOSADES

En aquest comentari exposaré els diferents aspectes que he detectat en la comparació de

les traduccions, de les solucions i de les estratègies adoptades i, finalment, comentaré

algunes decisions de traducció que considero qüestionables, ja sigui perquè no

transmeten la mateixa idea, s’allunyen de l’original o perquè el traeixen. Per tal de

facilitar la lectura, i perquè el comentari estigui més estructurat en general, he organitzat

el comentari basant-me en els diferents aspectes de la llegenda. Cal especificar que

alguns elements podrien estar inclosos en més d’un apartat, per exemple la marca basca

“Gorrotxategi”, que podria situar-se en l’apartat 6.1 a més a més del 6.2.4.Finalment i,

per tal d’escurçar i facilitar la comprensió, he escollit situar aquests casos en els apartats

que he considerat més rellevants.

3.1. Referent cultural desconegut o poc conegut

Es podria dir que aquest apartat és una de les opcions que s’anteposa a la naturalització

(de la mateixa manera que ho fa l’exotisme). Per aquest motiu, el conformen marques

comercials, denominacions d’origen, regions, aliments que han adquirit fama en un

territori determinat o aliments típics d’una cuina que es dóna per fet que el client català

o espanyol coneixerà o n’haurà sentit a parlar, però que en alguns casos difícilment

seran conegudes per un anglòfon o per algun altre client d’origen allunyat de la cultura

mediterrània i que tingui la necessitat de consultar la traducció de la carta o del menú en

anglès.

3.1.1. Referents culturals catalans

Per començar comentaré les marques denominacions d’origen: el “cava Agustí Torelló”,

les “mongetes del Ganxet” i “l’oli d’arbequina”. Tot i que el cava Agustí Torelló Mata

gaudeixi de reconeixement internacional i s’estigui fent un lloc en les caves de molts

països, és un tipus de cava que el propi client català o espanyol segurament

desconeixerà (a excepció dels entesos), de manera que haurà de consultar el cambrer o

11

el sommelier. Tot i així, com que es tracta d’un tipus de cava que s’ha creat

exclusivament mitjançant la conjunció del Celler de Can Roca i les caves Agustí Torelló

Mata, descartaria l’opció de naturalització traduint-ho per una marca més coneguda,

com seria per exemple Freixenet o Codorniu. Per això, considero que una petita

explicació permetria que fos més pròxim i aconseguiria que possiblement el client no

hagués de recórrer al cambrer cada vegada que no entén un plat. L’explicació podria

seguir aquest patró: Agustí Torelló cava (innovative gastronomic “champagne”

produced by the restaurant together with Agustí Torelló Mata). Quant a les mongetes

del Ganxet, considero que no són un rastre d’exotisme, ja que no utilitza una expressió

aliena en comptes d’una altra, sinó que vol deixar constància d’un origen i referent

cultural. Per tant, en aquest cas l’altra opció que considero viable és afegir una

explicació, del tipus ganxet’s beans (typical bean from an interior region of Catalonia,

closed to Barcelona). Finalment, l’oli d’arbequina constitueix la base de la producció de

les dues denominacions d’origen d’oli verge a Catalunya. És un oli típicament català

que s’ha exportat a Espanya i comparat amb d’altres varietats mediterrànies, de manera

que crec que els clients d’origen mediterrani potser n’hauran sentit a parlar, però els

altres no crec que entenguin de quin tipus de varietat es tracta, així com tampoc la

qualitat que implica. Tot i així, no crec que sigui extremadament rellevant per entendre

el plat i sóc conscient que tampoc es poden farcir les traduccions d’explicacions i

explicitacions perquè carreguen massa el text, de manera que en aquest cas optaria per

deixar arbequina olive oil amb minúscula.

Seguidament, el pèsol del Maresme és un producte que ha adquirit molta fama a

Catalunya i sobretot en les províncies properes al Maresme:

Incorporar a l'oferta gastronòmica dels restaurants de la comarca el pèsol del

Maresme permet donar identitat a la cuina que es fa en els fogons maresmencs,

tot vinculant-la al territori que els envolta i també fa possible mantenir el conreu

d'aquestes dues varietats de pèsol i el manteniment de l'activitat agrícola de la

comarca. (Els pèsols del maresme senyoregen els menús, 2012)

En aquest cas, ja que es tracta del restaurant Sant Pau, situat a Sant Pol de Mar, optaria

per una explicació al costat del terme Maresme, com ara Maresme peas (typical peas

from the same region of the restaurant) o Maresme peas (typical peas coming from the

12

region where the restaurant is located), si bé és cert que la segona opció és més extensa

i possiblement per qüestions d’espai no és possible escriure-la al menú, tot i que sempre

resta la possibilitat de la nota al peu. Tot seguit, caldria comentar que les gambes de

Palamós constitueixen un cas “problemàtic”, ja que si es compara la solució adoptada

per Can Fabes amb el “peix de la llotja de Blanes”, s’observa que s’ha optat per una

naturalització, de manera que es podria decidir per acostar el terme al client estranger i

optar per freshed prawns/shrimps from the market. Ara bé, després d’un recerca he

descobert que “Gamba de Palamós” és una marca de garantia que certifica la qualitat i

que té un cert ressò internacional. Per aquest motiu, considero que l’opció escollida és

encertada i, que en aquest cas, es pot ometre l’explicació. Quant a l’anguila del Delta,

val a dir que no és un tipus exclusiu de les terres de l’Ebre, sinó que el nom apel·la a

l’origen. Tot i així, considero oportuna la solució d’incloure from the Ebro Delta, ja que

d’aquesta manera pot ser que al client li sigui més familiar o hagi sentit a parlar de Ebro

Delta. No obstant això, també es podria optar per fer una explicació del tipus Eel from

the Ebro Delta (situated in Tarragona province, south Catalonia), tot i que tornem a

topar amb la problemàtica de l’espai. Finalment, cal comentar el cas dels calçots, que

són un aliment típicament català i poc conegut internacionalment. Tot i així, a la

traducció el terme calçot apareix acompanyat de l’explicitació onions, és a dir, que

s’opta per una compensació, de manera que és una bona solució, ja que explica el tipus

que és i aclareix el client que ho desconeix.

3.1.2. Referents culturals francesos

Els referents de la cultura francesa estan formats per tres tipus diferents de formatge i

per un tipus de trufa. D’entre els formatges, dos gaudeixen de denominació d’origen,

cosa que els fa més coneguts internacionalment. El primer cas és “formatge Comté”,

que si bé és cert que en la traducció s’explicita (igual que en l’original) que es tracta

d’un formatge, potser s’hauria pogut optar per incloure “d’origen francès”, “Comté”

French cheese, perquè segurament no tots els clients n’hagin sentit a parlar, a diferència

del parmesà que apareix en el plat següent i que és conegut mundialment. El següent cas

és formatge Vacherin, que conforme un cas ambigu tant en l’original de la carta com en

la traducció, ja que enlloc s’explicita que és un formatge. Tot i que gaudeixi d’apel·lació

13

d’origen, fora del territori francòfon no es coneix ni s’estableix la mateixa relació

conceptual que amb els formatge Camembert o Emmental, tal com passaria amb els

formatges d’origen espanyol: si diem manxego pràcticament tothom el coneix, però si

optem per Montescusa rarament s’associarà amb un formatge, i encara menys si no es

contextualitza amb una explicitació. Per aquest motiu, optaria per explicitar en les dues

versions que és un formatge, “Formatge Vacherin”/Vacherin Cheese, tot i que també hi

ha la possibilitat d’afegir l’origen: “Formatge Vacherin (suís)”/Vacherin Cheese

(Swiss). Finalment, l’últim cas és el Saint Félicien, un formatge molt poc conegut fora

de França i que en la traducció de la carta s’ha intentat naturalitzar afegint cheese, tot i

que l’ordre establert no és el correcte. Com que es tracta d’una crema de dos formatges

(Idiazabal i Saint Félicien), caldria situar el mot cheese després dels dos, encara que

considero que una explicació donant a conèixer els dos orígens dels formatges (i la

barreja de contrastos que segurament es pretén aconseguir) arrodoniria la traducció: St.

Felicien and Idiazabal cheese cream (Swiss and French cheeses).Finalment, l’últim

referent és la “trufa de Perigord”. El problema sorgeix perquè no tothom està

familiaritzat amb aquesta regió del sud central de França, d’on provenen les trufes

negres més desitjades i millor pagades, però com que s’engloba en els menús del

restaurant Es Fum que no situen ni expliquen cap altra terme (com podria ser el

formatge Pecorino que apareix en el mateix plat) he considerat que una explicació com

Perigord truffle (from the south-centre France) sobtaria massa, tot i que sempre resta

l’opció d’incloure-la.

3.1.3. Referents culturals espanyols

Els primers referents espanyols als quals faré referència són “Capa Negra” i “Consorcio

de Jabugo”. El primer, que apareix a la carta del Restaurante Berasategui, és una marca

comercial espanyola el nom de la qual fa referència a la “pell fosca del porc ibèric Capa

Negra”, que també es distingeix per les potes de canya fina i les peülles de color negre.

Per tant, conforme un element molt típic de la cultura espanyola que crec que s’ha de

mantenir però, com que considero força irrellevant posar una explicació per determinar

l’origen ja que allò interessant a ressaltar en aquest cas és la qualitat del producte,

considero que l’omissió de “de bellota” és l’element necessari que s’ha d’incloure.

14

Seguidament, Consorcio de Jabugo és una empresa especialitzada en productes i

derivats del porc poc coneguda a l’Estat. En la traducció s’ha optat per situar-ho entre

cometes angular baixes per destacar que es tracta d’un element cultural espanyol, ja que

és el criteri que se segueix en tota la traducció. Tot i així, es pot mantenir el toc

espanyol tot afegint al costat una petita explicació, ja que per si sol el terme és força

opac i algú estranger no el podrà situar: «Consorcio de Jabugo» (cradle of the very best

Iberian ham and a synonym for tradition and good craftsmanship), tal com ho descriuen

a la pàgina de Andalucía cocina. Sóc conscient que l’explicació és extensa, de manera

que una altra possibilitat és situar-la com una nota al peu. A continuació, trobem

“Artequeso Manchego”, amb el qual possiblement un client català o espanyol no hi

estarà familiaritzat, però que pot desglossar-ho i veure que el primer mot és el nom de

denominació i el segon és el tipus de formatge. Possiblement alguns clients estrangers

coneixeran la denominació “manchego” per als formatges, de manera que podran

entreveure què és, però aquells que no sàpiguen que queso vol dir “formatge” no sabran

que allò és un formatge. Per tant, considero que l’opció de situar cheese al final hauria

acostat més el plat al client: Artequeso Manchego cheese.

Finalment, l’últim terme cultural que cal comentar és “Alubias Rojas de Tolosa”. En un

primer moment, vaig considerar que es tractava d’un terme francès, ja que vaig pensar

que “Tolosa” es referia a Toulouse, la ciutat del sud-oest francès. No obstant això,

després de documentar-me vaig descobrir que fa referència a una ciutat molt propera a

Donostia i, per tant, amb molt de sentit, ja que és un aliment que forma part de la carta

del restaurant Akelarre, situat justament a Donostia. Per aquest possible motiu

d’ambigüitat, considero que seria recomanable situar una explicació al costat: Red beans

from Tolosa (a city closed to Donostia).

3.2. Exotisme

En aquest apartat he volgut agrupar tots els casos que denoten que en l’elecció del terme

hi ha un transfons exòtic i que, en la majoria dels casos, és intencionat. Per aquest

motiu, l’apartat està constituït bàsicament de manlleus, és a dir, de termes que formen

part d’una llengua i d’una cultura i que s’han introduït de manera espontània i puntual

(en aquest cas en les cartes i els menús), que ja formen part del lèxic perquè van

15

introduir-s’hi fa anys per motius sociolingüístics o socioculturals o bé perquè sorgeix

una necessitat denominativa. En aquest cas, he subdividit els exemples en cinc

subgrups: manlleu per esnobisme; manlleu per necessitat; manlleu amb equivalent

existent d’ús actual en la llengua meta; manlleu per bilingüisme; i manlleu adoptat

(Rull, 2008).

3.2.1. Manlleu per esnobisme

En l’anàlisi que he realitzat, aquest tipus de manlleu s’utilitza per denominar termes

culinaris o aliments dels quals existeix una denominació pròpia en la llengua meta, però

que per originalitat expressiva s’opta pel terme català o francès. Per aquest motiu, he

reagrupat els casos detectats basant-me en les dues llengües esmentades.

3.2.1.1. Manlleus en català

brandada S’ha optat per traduir per cod brandada sense cap marca

tipogràfica. És una opció de traducció que sobta perquè en anglès

s’utilitza extensament el manlleu adoptat del provençal brandade,

com es pot contrastar amb la traducció del menú del Celler de

Can Roca (brandade terrine i Salt-cod brandade). Una altra

possible opció de traducció seria per cod purée, com ofereix el

Termcat.

gamba

pluma

El dos casos següents es troben en el menú del restaurant Sant

Pau i sobten perquè són termes que tenen un equivalent establert i

àmpliament utilitzat: “gamba” s’hauria pogut traduir per prawn o

shrimp i “pluma ibèrica” per Iberian feather. Tot i així, considero

que s’han utilitzat per deixar un rastre de l’origen català/espanyol

del plat, ja que si es deixa un element en la llengua d’origen

sembla que el plat adopti més personalitat.

xiulets de fava En català és un terme procedent del lèxic comú però que té un ús

més aviat restringit, ja que la majoria de parlants utilitzen el mot

“tavella”. Per aquest motiu, considero que si per a un

catalanoparlant el terme ja pot resultar aliè, per a un anglòfon o

un estranger sonarà encara més llunyà, de manera que proposo

traduir-ho pel terme anglès pod (pod broad bean).

mató En la versió traduïda del restaurant Àbac, a diferència del Sant

16

Pau, han optat per situar entre cometes el terme català. El terme

resulta força opac per a un client anglòfon, problema que es

podria resoldre utilitzant el terme equivalent que proposa el

Termcat milk curd o bé introduir aquest terme com a explicació.

Taula 2: Anàlisi dels manlleus en català en la traducció anglesa

3.2.1.2. Manlleu en francès

En el cas dels manlleus en francès, cal dir que tant en anglès com en espanyol i català

aporten un matís de refinament, causat bàsicament per la influència del francès com a

llengua culinària durant molts anys i, que sobretot en anglès, ha perdurat, ja que denota

una certa cultura. Per tant és un aspecte present en tots els casos, però que no comentaré

individualment.

au naturel El terme català “al natural” i el manlleu francès aporten un matís

que en anglès resulta complicat de trobar. En realitat, allò que

indica au naturel és que els popets i les espardenyes no estaran

molt cuinats ni es presentaran en una cocció molt elaborada, però

tampoc crus, com seria la idea que transmetria l’equivalent

uncooked que ofereix el Termcat, i que tampoc queda molt clar

que sigui el significat que transmet el terme original.

cocotte S’opta per utilitzar el manlleu adoptat en comptes de l’equivalent

anglès casserole com ha preferit l’Àbac. Si bé és cert que cocotte

apareix a l’Oxford English Dictionary (OED), considero que és

d’ús més restringit que casserole. No obstant això, considero que

l’objectiu de la carta de Can Fabes és l’originalitat en tots els

aspectes.

ris de veau Altra vegada Can Fabes torna a optar pel manlleu francès en

comptes de l’equivalent anglès sweetbread(s), com han preferit el

Restaurant Jardín i el Celler de Can Roca respectivament.

tête de veau En la versió espanyola i anglesa s’utilitza el manlleu francès.

Personalment, considero que s’ha optat per aquest terme perquè

si un client llegeix “cap de vedella” o “cabeza de ternero” pot ser

que quedi sorprès o que fins i tot s’escandalitzi, mentre que el

manlleu francès proporciona aquesta mena d’“eufemisme” més

refinat.

Taula 3: Anàlisi dels manlleus en francès en la traducció anglesa

17

3.2.3. Manlleu per necessitat

Són els manlleus que s’introdueixen en les llengües perquè hi ha un buit denominatiu

per referir-se al concepte que denota el terme en la llengua original (Rull, 2008). Val a

dir que l’àmbit gastronòmic és un dels més propensos a introduir manlleus en les

llengües.

moluscada És un buit conceptual per al client anglòfon, ja que mollusca seria

l’equivalent de “molusc” que remetria a la idea del conjunt

d’aliments que conformen aquest plat, tot i que tampoc és una

imatge massa visual. Ara bé, el manlleu espanyol queda

compensat per l’explicació anglesa que apareix al costat.

manjari El manlleu de l’hindi s’utilitza en la versió espanyola i anglesa

dels menús i resulta totalment opac per a qualsevol client.

Després de realitzar una recerca per Internet, he descobert que es

tracta d’una xocolata negra amb una proporció de 64% de cacao

(per això el terme apareix com manjari 64%) i que aporta un gust

molt característic de fruites vermelles.

xaxu El manlleu de l’èuscara fa referència a una especialitat de la

marca de mestres artesans Gorrotxategui, els qual són una saga

de confiters molts reconeguts a Tolosa. Aquesta especialitat, tant

poc traduïble com el cas següent, és una combinació de massapà i

d’un tipus de crema. Ara bé, una petita explicació al costat

permetria que el client no hagués de preguntar al cambrer què li

portaran si escull aquest plat amb un nom tan particular.

ensaimada Aquest manlleu resulta igual d’intraduïble que el cas anterior de

xaxu, però, de la mateixa manera, una petita explicació faria més

comprensible el terme. Una de les possibles opcions d’explicació

seria la que ofereix el Termcat: Majorcan pastry. Ara bé, el que

sobta en aquest cas és que en la versió anglesa s’hagi utilitzat la

grafia espanyola per referir-se a aquest tipus de pastís català,

sobretot si es té en compte que el menú del Restaurant Jardín és

en català. Val a dir que el Termcat també ofereix com a

equivalent del terme “ensaïmada” la versió espanyola.

hake «kokotxas»

turbot with its

"Kokotxa"

Terme basc molt estès que s’utilitza en l’àmbit espanyol per

referir-se a “la papada dels peixos”. No hi ha possibilitat de

traducció per cap altre equivalent, tot i que és possible d’adaptar-

lo. En la versió espanyola i anglesa es manté la tipografia basca,

tot i que en la versió original s’hauria pogut adaptar a la fonètica

18

espanyola utilitzant la /c/ en comptes de la /k/ i escriure-ho com

“cocochas”. El Termcat ofereix la versió de deixar el terme en

basc i afegir l’explicació cod barbel.

Taula 4: Anàlisi dels manlleus per necessitat

3.2.4. Manlleu amb equivalent existent d’ús actual en la llengua meta

En aquest apartat he agrupat els casos en què s’utilitzen els manlleus del català o del

francès per designar termes o preparacions culinàries que tenen equivalent establert en

anglès. El primer cas es podria considerar manlleu per contacte, però els altres se’ls

podria podrien estar causants per la recerca de l’originalitat expressiva i, fins i tot,

podrien sorgir pel multilingüisme present a dia d’avui en l’àmbit gastronòmic.

pot-au-feu Cal dir que el manlleu francès apareix registrat a l’OED, de manera

que és un concepte que els anglòfons mínimament coneixen. No

obstant això, també s’hauria pogut utilitzar l’equivalent conceptual

anglès noodles soup o rice soup o sinó l’opció més explicativa

Catalan meat and vegetable soup que ofereix el Termcat en el seu

diccionari gastronòmic.

cuttlefish suquet Introducció del terme català, però que, en realitat, s’hauria pogut

utilitzar el terme anglès equivalent stew, ja sigui com a designació

principal cuttlefish stew o com a explicació entre parèntesi: cuttlefish

suquet (stew).

cod

“esqueixada”

S’ha optat pel manlleu català, tot i que entre cometes, però

anteposant cod al manlleu, de manera que actua com una mena

d’aclariment per al client anglòfon, ja que li ofereix una pista sobre

què és el plat. Ara bé, l’altre possible opció que proposa el Termcat

és la traducció explicativa shredded cod salad.

picada L’opció del restaurant Àbac de deixar el terme català es veu

compensat per la curta explicació entre parèntesi Catalan mince que

resulta més pròxima per al client anglòfon, ja que és un concepte

més visual.

Taula 5: Anàlisi dels manlleus amb equivalent existent d’ús actual en la llengua meta

19

3.2.5. Manlleu per bilingüisme

Es tracta de dos casos que he considerat que es podien agrupar amb aquest títol, ja que

apareixen en les traduccions dels menús dels restaurants bascos i considero que

s’utilitzen perquè són termes culturals extensament coneguts pels parlants del basc i,

que alhora, aporten un rastre de nacionalisme. Val a dir que el primer cas és la

denominació d’una marca de mestres pastissers i que en la versió traduïda del segon cas

s’ha optat per la naturalització.

“Gorrotxategi” En la traducció s’utilitza el manlleu basc adoptat directament,

a diferència de la versió espanyola que l’adapta a la seva

fonètica. Es tracta d’una marca comercial de mestres artesans

bascos i, per tant, resulta intraduïble, de manera que sonarà

aliè tant per al client anglòfon com per al català o espanyol

que no estigui familiaritzat amb aquesta marca comercial.

karrakelas En la versió espanyola de la carta del restaurant Akelarre

s’utilitza el terme basc karrakelas, mentre que en la traducció

s’opta pel terme anglès periwinkles que li resulta més pròxim

al client. També cal afegir que l’equivalent d’aquest terme és

molt accessible i d’ús habitual.

Taula 6: Anàlisi dels manlleus per bilingüisme

3.2.6. Manlleu adoptat

En aquest apartat apareixen els manlleus francesos que es van introduir temps enrere a

l’anglès, en el cas del foie-gras també al català i a l’espanyol, per motius de dominació

gastronòmica, per buit denominatiu o per pressió cultural. Moltes vegades, aquests

manlleus desplacen els equivalents propis de la llengua, fins al punt que amb el temps

acaben desapareixent (Rull, 2008).

chanterelles No existeix un equivalent anglès, ja que es va adoptar

directament el francès.

compote No existeix un equivalent anglès, ja que es va adoptar

directament el francès.

foie-gras El manlleu s’ha imposat a qualsevol possible traducció en

gairebé totes les llengües. En la detecció realitzada, he

20

foie-gras

Foie Gras

Foie-Gras

comprovat que presenta varietat d’escriptura, ja que el GDLC

el recull en rodona per al català, amb guionet per a l’espanyol i

en rodona també per a l’anglès. No obstant això, en la selecció

de cartes i menús apareix escrit de múltiples maneres i, fins i

tot, a la carta en espanyol del Restaurante Akelarre apareix

abreviat com “Foie” amb majúscula inicial.

purée El terme francès purée s’utilitza en tots aquells casos que el

plat conté un “puré” que no sigui de patates, ja que en aquest

cas el terme corresponent és l’equivalent anglès mash, com

demostra el cas seleccionat cauliflower purée.

Taula 7: Anàlisi dels manlleus adoptats

3.3. Naturalització

Segons Newmark, la naturalització “consiste en adaptar una palabra de la lengua

original a la pronunciación y morfología de la lengua de llegada” (Treball de Newmark,

com se cita a l’obra de Hurtado, 2001). En aquest treball no m’he centrat tant en

l’adaptació fonètica i morfològica, sinó en l’adaptació funcional per aconseguir

l’objectiu de proximitat i comprensió per part del client. Per aquest motiu, he considerat

que la naturalització és l’estratègia que s’oposa a l’exotisme i, per tant, és la decisió

d’acostar el màxim possible a l’usuari de la llengua meta allò que s’està traduint, de

manera que entengui el màxim possible a primer cop d’ull. En aquest cas, les estratègies

detectades que s’han utilitzat per aconseguir la naturalització han estat: optar per la

denominació pròpia de la llengua per referir-se a un aliment concret; “neutralitzar”

l’origen concret d’algun plat (optant per una explicació de la situació locativa); o bé

traduir mitjançant un rastre tipogràfic alguna denominació típica espanyola per tal de

fer-la propera.

Dins de la denominació pròpia de la llengua per referir-se a un aliment concret, s’hi

inclourien brandade terrine, home made black sausage i Periwinkles in film. En el cas

de la “brandada”, contrasta l’opció del restaurant Sant Pau que opta per deixar el terme

en català amb l’opció del Celler de Can Roca, que decideix utilitzar el terme provençal

adoptat per l’anglès. En aquest cas, considero que no és necessari deixar el terme

21

gastronòmic en català (que en realitat també va ser adoptat i posteriorment adaptat del

provençal), ja que existeix un equivalent anglès que per a un client anglòfon li resultarà

més familiar. El següent cas és “botifarra negra feta a la casa”, que s’ha optat per traduir

per sausage i que considero una bona solució, ja que d’aquesta manera no es carrega la

traducció anglesa de manlleus en català, que en realitat són sinònims conceptuals.

Finalment, com he comentat anteriorment, s’ha decidit no utilitzar en la versió anglesa

el terme basc karrakelas, també denominat “bígaros o caracolillos” (Termcat, en línia).

Aquest mot aporta un toc de nacionalisme a la carta, però resulta totalment desconegut i

opac per aquell que no parli basc o estigui familiaritzat amb la terminologia culinària

basca, motiu pel qual considero que és una molt bona solució d’acostament.

La naturalització mitjançant l’explicació de la situació locativa serien els casos de fish

fresh from the market, suckling lamb from the Pyrenees i Balearic cheese board. En

aquests casos es podria dir que s’utilitza un “hiperònim locatiu”, és a dir, o bé s’omet el

nom de l’origen de l’aliment i s’utilitza el nom de la comarca, bé s’utilitza una

denominació més estàndard internacionalment o bé s’opta per traduir el “sentit

vertader” de la denominació. Aquest últim cas és el que succeeix amb “peix de la llotja

de Blanes” que, en el fons, allò que transmet al client català és que el peix és del dia i de

bona qualitat, de manera que l’opció de traducció fish fresh from the market és

totalment encertada perquè s’aconsegueix l’objectiu de proximitat que el mot Blanes

possiblement no transmetria. A continuació, amb suckling lamb from the Pyrenees s’ha

optat per utilitzar el nom del territori on està situat l’origen de l’aliment, és a dir, als

Pirineus, ja que és una situació locativa més extensament coneguda que el poble de la

Cerdanya. Finalment, trobo molt encertada l’opció de traducció de “les Illes” per

Balearic Isles, perquè de fet és una manera de denominar-se pròpia del català de les

Illes, ja que en català central normalment s’utilitza “de les Illes balears”. A més a més,

per a un client anglòfon o de parla no anglesa si es traduís per from the Isles resultaria

totalment opac i descontextualitzat, ja que possiblement ho associaria amb les illes que

li resulten més pròximes.

Finalment, comentaré el cas de “Desalted”Cod, en el qual s’ha optat per traduir la

manera de denominar en espanyol el “bacallà desalado”, però que en l’original apareix

escrit en espanyol familiar i situat entre cometes, per tal de fer palès l’ús d’un registre

22

diferent: “bacalao «desalao»”. Val a dir que si en la versió anglesa s’hagués optat per

mantenir “desalao” el client anglòfon possiblement no ho hauria entès, de manera que és

una bona solució buscar l’equivalent i també optar per situar-lo entre cometes, ja que

d’aquesta manera es mostra que la traducció és sinonímica conceptualment i que s’ha

intentat acostar al màxim al client, encara que no resulta possible traslladar el rastre

familiar mitjançant una terminació similar en anglès.

3.4. Decisions de traducció

Aquest apartat condensa aspectes que he considerat interessants de comentar però que

alhora comporten una problemàtica perquè són molt diversos. Per aquest motiu els he

intentat subdividir en petits subgrups per tal de facilitar la comprensió i agilitzar la

lectura.

3.4.1. Contrast de decisions de traducció

En aquest subapartat s’hi inclouen Timbale of apple and duck liver, Charcoal-grilled i

sucking lamb/suckling pig. En el primer cas, he considerat interessant destacar que el

Celler de Can Roca és l’únic restaurant que opta per utilitzar l’equivalent anglès (duck

liver) i desestima el manlleu francès adoptat foie gras —en totes les seves possibles

versions d’escriptura, com s’ha comentat en l’apartat 6.2.5.—, la solució més

extensament utilitzada, tal com es pot comprovar en les traduccions que ofereixen els

restaurants Àbac, Es Fum i Akelarre. Seguidament, l’altre cas és la traducció de “ a la

brasa”. Val a dir que l’opció de charcoal-grilled que utilitzen el Celler de Can Roca i el

restaurant Àbac és una molt bona solució de traducció, ja que recull precisament el

matís del “carbó” i la manera especial de cuinar els aliments. En canvi, l’opció de

traducció per grilled del Restaurante Berasategui, tot i que no és errònia, pot remetre

conceptualment a la idea que el “filet Luismi” es farà a la planxa, ja que és l’altra

possible accepció de grilled, opció que apareix tres plats més amunt (grilled sole de

l’original “lenguado a la plancha”). Finalment, en el cas de sucking lamb/suckling pig

només comentaré que he pogut constatar que és el recurs utilitzat en tots els restaurants

per referir-se a “l’animal petit” del porc o de l’ovella.

23

3.4.2.Consideració d’altres possibles traduccions

El primer cas és “cabell d’àngel” del qual s’ha optat fer una traducció literal, pumpkin

angel hair, que contrasta amb els plats del diccionari gastronòmic del Termcat, en els

quals s’acostuma a traduir per pumpkin jam i en menor mesura per angel hair. Per

aquest motiu, he considerat que si s’ha optat per incloure l’aliment amb què es fa

(carbassa), de manera que s’explicita al client què menjarà, una altra possible solució

per tal d’incloure la idea completa que engloba el sentit del “nom cabell d’àngel” i de

“l’aliment amb què s’elabora” seria pumpkin jam angel hair, ja que tampoc és molt més

extens. El següent cas que comentaré és una problemàtica de lèxic anglès: candied

tomatoes. Tant en anglès com en català es distingeixen els conceptes de “confitat” i

“envinagrat”, candied i pickled respectivament. Ara bé, en la recerca que he fet per tal

de comprovar si candied era la solució més utilitzada, he descobert que en una gran

majoria de plats del diccionari gastronòmic del Termcat s’utilitza pickled per referir-se

conceptualment a la idea de “confitat”. Per tant, aquest cas de “tomàquet confitat”

també es podria traduir per pickled tomato seguint l’exemple del Termcat, tot i que

considero que és preferible cenyir-se al resultat que ofereixen els diccionaris i distingir

entre “confitat” i “envinagrat”.

A continuació comentaré dos casos d’estructura de traducció. Es tracta de loin of roe

deer i cream of lettuce, els quals he trobat interessants comentar ja que es podria dir que

“trenquen” amb la dinàmica de traducció generalitzada de situar el substantiu anteposat

en comptes de construir les frases mitjançant la construcció prepositiva amb of,

equivalent a un complement del nom. Val a dir que no es tracta de solucions errònies,

sinó que simplement criden l’atenció, ja que activen el sentit de la correcció quan en

realitat són tan de vàlides com roe deer loin o lettuce cream. De la mateixa manera, cal

afegir que no trenquen la coherència d’utilitzar un sol tipus de construcció en tota la

traducció no es veu mot afectada, ja que en el cas del “llom de cabirol” és l’única

estructura d’aquesta mena que apareix en tota la carta i en el cas de la “crema de

lechuga” se segueix el mateix patró en la traducció de tot el menú.

24

3.4.3. Casos fronterers amb l’apartat 6.8.Errors de traducció

Aquests casos els he decidit incloure perquè considero que són opcions de traducció poc

encertades. Els dos primers casos que comentaré són almond curry i caramelized honey

brioche. En el primer cas, s’opta per situar els dos elements del sintagma junts, és a dir,

com si entre ells no hi hagués cap relació, però en realitat és el contrari, ja que “al curri”

és un complement circumstancial de manera (podríem dir de “la manera com està

cuinada l’ametlla”). Per aquest motiu, considero que l’opció de traducció remet

conceptualment a la idea que hi haurà “ametlla” i “curri”, però no al sentit de cocció o

de preparació. Per tant, considero que una traducció per curried almond, seguint

l’exemple de curry-caramelized walnuts, aconseguiria que la traducció fos

conceptualment més fidel.

En el segon cas, considero que la traducció que s’ofereix és una mica ambigua, ja que

l’adjectiu no queda molt clar si fa referència a un dels substantius o als dos. L’original

estipula que es tracta d’un brioix amb mel caramel·litzada d’acompanyament. En canvi,

la traducció opta per situar caramelized anteposat als dos substantius i sense cap marca

de dependència, de manera que es pot interpretar que afecta els dos substantius i, per

tant, que el brioix també és caramel·litzat. Per aquest motiu que considero que la

traducció per brioche with caramelized honey seria més fidel, tot i que l’opció de

mantenir la construcció proposada en la traducció és possible si s’introdueix un guionet

entre els dos primers termes: caramelized-honey bricohe.

Seguint amb el criteri d’inadequació de la traducció comentaré dos casos més. El primer

fa referència a la utilització contradictòria de noms i adjectius en la traducció de

“cremosidad, acidez y mucho aroma...” que s’ha optat per traduir per rich and creamy,

acidity and lots of flavours. Considero que la solució de barrejar dos tipus diferents de

construccions no resulta satisfactòria, ja que és possible mantenir-se fidel a l’original

amb una solució més idiomàtica en la llengua meta. Les possibles traduccions que

proposo són optar per la construcció només amb adjectius, rich and creamy, acid and

lots of flavours… o bé optar pels substantius, rich and creaminess, acidity and lots of

flavours…

25

3.4.4. Marques tipogràfiques

En aquest apartat em centraré a comentar algunes petites diferències tipogràfiques que

presenten l’original i la traducció. El primer cas és moka mille-feuille que en la

traducció del menú del Celler de Can Roca apareix amb un guionet entremig de “mil” i

“fulls”, a diferencia de tots els plats que apareixen al diccionari gastronòmic del

Termcat i de l’entrada de l’OED que ho escriuen en singular i en un sol mot:

Forms:18– millefeuilles, 19– millefeuille.

Etymology:< French mille-feuille (1907), earlier †mille-feuilles (in gâteau de

mille-feuilles , lit. ‘(cake of) a thousand leaves’ (1806))

The French masculine noun mille-feuille is distinguished from its feminine

homonym, which is cognate with English milfoil n.

A rich confection consisting of thin layers of puff pastry with a filling of jam,

cream, etc.; (also) a savoury pastry of the same kind with a filling of seafood,

etc. Also fig. (Oxford English Dictionary, en línia)

No obstant això, el Merriam Webster’s Dictionary ofereix l’entrada en el diccionari

monolingüe amb un guionet entremig.

mille–feuille: noun

Definition of MILLE-FEUILLE : a dish composed of puff pastry layered with a

filling (as salmon or cream) (Merriam-Webter Dictionary, en línia)

Seguidament, també cal comentar que en la traducció de la carta del Restaurante

Berasategui s’opta pel terme manllevat del francès (mille-feuilles of endives), ja que en

francès sí que forma plural mentre que anglès he constatat sempre un ús en singular. De

la mateixa manera que en el cas del Celler de Can Roca, en la traducció del Restaurante

Berasategui també s’opta pel manlleu adaptat, ja que s’introdueix un guionet entremig,

cosa que el manlleu francès no incorpora perquè ho considera dos mots (mille feuilles).

El següent cas és “al pil-pil” que s’ha traduït com in «Pil-Pil» sauce. L’element

explicatiu el comentaré en l’apartat posterior que en fa referència (6.9.3.), ja que allò

26

que cal destacar aquí és que s’ha decidit posar en majúscula el tipus de salsa sense

aparent motiu. Considero que s’ha intentant transmetre que no es tracta d’un aliment,

sinó d’una manera de cuinar i presentar el plat, de manera que posant-lo en majúscula es

crida l’atenció del client dient-li que es tracta d’“alguna cosa especial”, mateix motiu

pel qual s’ha introduït entre cometes angulars baixes, opció que encara atrau més

l’atenció del client perquè veu que allò entre cometes aporta un matís diferent.

Finalment, l’últim cas és «a la manera tradicional», el qual s’ha optat per traduir per in

traditional style. En aquest cas, l’opció que s’ha escollit és la contrària del cas anterior,

ja que en l’original ho situen entre cometes per denotar que és un manera de cuinar-ho

senzilla encara que extensament coneguda i elaborada. En canvi, en la traducció s’ha

neutralitzat la idea i s’ha optat per una opció que denota una manera senzilla i fins i tot

“vulgar” de preparar-ho, cosa que no passaria si se situés entre cometes.

3.4.5. Decisió de no traduir algun element de l’original

Aquest apartat està constituït només pel cas d’Iberic Ham “Joselito Gran Reserva” (5

años). Encara que en la majoria de traduccions referents a pernils ibèrics no s’estipuli

els anys de curació, cal dir que l’opció de deixar-ho en espanyol no és pròxima per al

client anglòfon, de manera que no resulta una opció massa funcional. Si bé és cert que

és una informació que es pot ometre, ja que no és primordial, si s’opta per fer-ne la

traducció el client anglòfon ho agrairà si realment és un entès en aquest àmbit o si

simplement li interessa conèixer exactament que degustarà. Ara bé, considero que

l’opció de deixar-ho en espanyol crea un element aliè més del qual el client anglòfon

n’haurà de preguntar el significat al cambrer.

3.5. Decisió d’utilitzar aquest terme

En aquest apartat comentaré els casos en què he considerat interessant l’elecció del

terme, ja sigui perquè és un mot molt lligat a un tipus de parla, perquè és l’opció pròpia

de la llengua enfront dels manlleus, perquè són manlleus adoptats que aporten matisos

interessants, perquè no és l’opció de traducció generalitzada en les altres traduccions o,

fins i tot, en contrast amb el diccionari gastronòmic del Termcat; per contrastar les

27

diferències entre anglès britànic i nord-americà o per contrastar les diferents opcions

que han utilitzat els restaurants. Val a dir que en alguns casos comento les traduccions,

en d’altres proposo alternatives i en d’altres casos contrasto les versions dels restaurants

i del diccionari gastronòmic del Termcat.

Parmentier de

llobregant

“Llobregant” és una forma pròpia de l’Empordà per referir-se al

“llamàntol”, al qual també se’l pot anomenar “llocàntol” (DCVB,

2002). Aquesta plat pertany al Celler de Can Roca, situat a un

poble de Girona, de manera que la presència d’aquest terme pren

sentit.

Ruca Cal destacar que s’ha decidit no introduir el manlleu italià adaptat

“rúcola”, que en els últims any s’ha estès i en molts casos ha

desplaçat el mot autòcton català.

juniper ice

shavings

En el Restaurante Berasategui opten per traduir “granissat” per ice

shavings. Per altra banda, el Celler de Can Roca opta per traduir-

ho com granita, opció contrastada com a equivalent en el

diccionari gastronòmic del Termcat.

Sorbet

Sorbete

L’equivalent establert i utilitzat en gairebé tots els casos per traduir

“sorbet(e)” és sorbet. Ara bé, el Restaurante Berasategui ha optat

per traduir “sorbete de miel” per honey ice cream i “manzana y

crema helada” per granny smith sorbet. Alhora, ha traduït “crema

helada de caramelo” per caramel […] ice cream i “helado de

cacao” per cocoa sorbet. Per tant, es pot observa que hi ha una

manca de coherència a l’hora de traduir de la mateixa manera els

aliments que apareixen repetits. Per aquest motiu, considero que

s’hauria d’estipular una traducció cohesionada perquè cada cop

que aparegui “sorbet” es tradueixi com sorbet i quan aparegui

“crema helada” o “helado” per ice cream o, fins i tot, basant-me en

les opcions que proposo més endavant —apartat 6.6.— per iced

cream.

Shellfish

Seafood

Shellfish significa “mol·lusc”, mentre que seafood és l’equivalent

plural “mol·luscos”. Per tant, la traducció del plat del Celler de

Can Roca “brou de mol·lusc” per shellfish broth és correcta, ja que

transmet la idea de singularitat. Ara bé, en el plat del Restaurante

Akelarre “Sopa de Pescados y Mariscos […]” s’ha optat per traduir

“mariscos” per shellfish. En aquest cas, considero que la traducció

pel mot seafood seria més fidel i alhora transmetria la idea de

pluralitat (de més d’un tipus de mol·lusc). Finalment, en el

28

Restaurante Berasategui ocorre el contrari: “ensalada tibia de

tuétanos de verdura con marisco […]” s’ha traduït per warm

vegetable hearts salad with seafood […], però en aquest cas

s’hauria de traduir per warm vegetable hearts salad with shellfish

per tal d’aconseguir més fidelitat.

Aubergine

Eggplant

Contrast entre l’anglès britànic, que utilitza el manlleu adoptat del

francès, i l’anglès nord-americà que utilitza el terme autòcton

anglès. L’única possible explicació a aquest fet és que l’opció

d’eggplant pertany al restaurant Es Fum, el xef del qual va viure i

cursar part de la seva carrera gastronòmica a Nova York, motiu pel

qual potser es troba més influenciat per l’anglès nord-americà i, en

el cas que hagi traduït o revisat la traducció de la carta, hagi optat

per aquest terme.

Sprouts

Shoots

A Can Fabes han optat per shoots, mentre que al restaurant Àbac

han decidit traduir-ho per sprouts. Tot i que tots dos es consideren

sinònims conceptuals, shoots és el mot descriptor de sprouts, de

manera que aquest últim es podria considerar un tipus

d’hiperònim.

Broth

Stock

En la majoria de casos s’opta per traduir per broth, menys a la

traducció de Can Fabes que s’utilitza el sinònim stock.

Cilantro Utilització del terme espanyol en la traducció anglesa, decisió que

sobta perquè l’equivalent anglès coriander és extensament

utilitzat. Després de recercar-ho a l’OED, he descobert que es

tracta d’un manlleu de l’espanyol que en la cuina nord-americana

s’utilitza en zones de parla hispana:

In later use (usually): the leaf of the coriander plant, as a

seasoning or garnish, esp. when used in Mexican or

Mexican-style cuisine. (Oxford English Dictionary, en

línia)

Com que el plat pertany al restaurant Es Fum, pot ser que torni a

passar com en el cas anterior, en què el xef hagi influït en l’elecció

del terme o pot ser que senzillament hagi estat un descuit.

Nuts En el Restaurante Berasategui han optat per traduir “frutos secos”

per nuts, terme ambigu, ja que pot significar “fruits secs” o “nous”.

Per tal d’evitar l’ambigüitat, optaria per dried fruits, tal com ha fet

el restaurant Sant Pau.

29

Cacao

Cocoa

L’OED informa que “cacao” és un manlleu adoptat de l’espanyol

per contacte amb els països hispanoparlants i aconsella utilitzar

preferiblement el terme anglès cocoa. A més a més, el Restaurante

Berasategui presenta un problema d’incongruència en l’elecció del

mot de traducció, ja que en un plat apareix el mot cacao (cacao

cream) i en l’altre cocoa (cocoa sorbet). Per tant, considero que

per tal d’evitar l’entrada d’un altre manlleu, i per tal de ser

coherent, s’hauria d’utilitzar en la traducció dels dos plats el mot

cocoa.

Tripe El mot tripe pot fer referència a la tripa de carn i de peix. En el cas

de “callos”, els restaurants han optat per diferents traduccions que

no concorden amb l’opció que ofereix el Termcat. El Restaurante

Berasategui ha optat per traduir-ho com tripe i el Restaurante

Akelarre per veal tripe. Considero que no són males traduccions,

tot i que considero que la segona opció és més explícita. No

obstant això, el diccionari gastronòmic del Termcat ofereix catorze

entrades de plats amb el mot “tripa” i l’opció de tripe només

apareix en una, ja que en les altres s’imposa l’opció de belly.

Finalment, quan tripa fa referència a les tripes del peix, en els dos

plats del Celler de Can Roca s’ha optat per cod tripe, tot i que en el

diccionari del Termcat també s’imposa l’opció de belly.

Sautéed És el manlleu adaptat del francès equivalent a fry (fregir) i que

alhora significa “saltejar”. En aquest últim cas, l’anglès no disposa

d’una forma autòctona, de manera que es considera un cas de

manlleu adoptat. No obstant això, el context del plat —“Foie

Fresco a la sartén […]”—, fa entendre que la preparació no és

saltejar-lo sinó passar-lo per la paella, és a dir, “fregir-lo”. Per

aquest motiu, el fet de seleccionar sauté aporta un matís de

preparació i delicadesa al plat que el mot fry no aporta, ja que la

imatge conceptual quan pensem en fry són les patates fregides, els

frankfurts, els anells de ceba, etc. que regalimen d’oli.

Caramel coated

Caramel-coated

L’opció de traducció del Restaurate Berasategui és traduir-ho amb

guionet entremig, caramel-coated, mentre que el Restaurante

Akelarre ho tradueix en dos mots separat, caramel coated.

Taula 8: Anàlisi dels termes escollits i de les decisions de traducció

30

3.6. Omissions

En aquest apartat he optat per fer una taula que resumeixi esquemàticament la versió

original, la versió traduïda de les cartes i dels menús i la possible versió de traducció, ja

que és un apartat en què els comentaris respectius són força sintètics i un comentari

general hauria acabat sent una combinació de frases soltes seguides.

Versió text original Versió traduïda amb

l’omissió

Possible traducció

alternativa Comentari

Musclo brasa/fum Mussel/smoke Charcoal-grill

muscle/smoke

S’ha omès “brasa” que,

seguint el criteri de la

majoria de restaurants,

es podria traduir per

charcoal-grill. Tampoc

resulta molt important si

no s’estableix molta

relació entre els

substantius, perquè en

l’original català tampoc

n’hi ha.

Els deu divertiments

de pastisseria

The assorted

confectionery

10 amusements of

assorted

confectionery

Omissió del sintagma

numeral “10

divertiments”.

Pasta Casarecce cuita

en aigua de calamars

amb espardenyes

pebre, llimona,

formatge Comté i

alfàbrega llimonera

Casarecce Pasta with

sea cucumbers,

squid’s water, pear,

lemon, “Comté”

cheese and lemon

basil

Casarecce Pasta

boiled in a squid and

sea cucumber water,

pepper, lemon,

“Comté” cheese and

lemon basil

S’ha omès la manera de

cuinar la pasta. No

resulta rellevant, però si

es pot introduir el

resultat general perd

menys elements. En

l’opció alternativa s’ha

corregit l’error de

traducció de “pebre”.

Gamba a la brasa en

dos serveis, brasa i

suquet

Charcoal-grilled

Prawns in two

services

Charcoal-grilled

prawns in two

services, charcoal-

grill and suquet

(stew)

S’han omès els dos tipus

de serveis. La possible

traducció incorpora el

manlleu gastronòmic

amb una explicació

concisa que seria

l’equivalent anglès. Una

31

altra possible traducció

seria per fish stew.

Gambes vermelles Shrimp ravioli Red-shrimp ravioli Omissió de “vermella”.

En la possible traducció

s’opta per marcar amb

un guionet la

dependència del nom de

l’adjectiu, per tal de no

conduir a errors de

comprensió.

Formatges fabes

Cheese Fabes cheese S’omet la marca

d’origen, que en aquest

cas implica que són fets

al propi restaurant o que

són típics del restaurant.

Tampoc es pot introduir

“fet a casa” (home-

made) o “tradicional de

Can Fabes” (Can Fabes

traditional cheese)

perquè no apareix en

l’original i cal mantenir

aquesta petita

ambigüitat.

Pimentón Pepper Red pepper S’ha omès red i en

realitat no significa el

mateix, ja que

conceptualment la

traducció remet a

“pebre”, mentre que

l’opció de traducció

proposada a “pebre

vermell”.

Filete de Ternera

Blanca

Veal Fillet White veal fillet S’omet que es tracta de

la vedella del tipus

ternera blanca.

Jamón de cerdo de

bellota

Iberian ham Acorn-fed Iberian

ham

S’omet “de bellota”

però que és

32

Jamón Ibérico de

Bellota

Iberic Ham perfectament traduïble.

Perlitas de hinojo en

crudo, en risotto

Little pearls of raw

fennel, risotto

Little pearls of raw

fennel, in risotto

S’omet que les perletes

de fonoll es presentaran

en un risotto, opció que

és perfectament

traduïble.

Pequeños toques de

una crema trufada

Light touch of truffle Light touch of

truffled cream

S’omet que es tracta

d’una crema. La

possible traducció

manté l’estructura de la

versió que ofereix el

restaurant de traduir

“toques” en singular i hi

afegeix el petit matís.

Toques de almendra

cruda

Raw almond Light touches of raw

almond

S’ometen els “tocs”.

L’opció de traducció

proposada copia

l’estructura que apareix

en uns plats anteriors,

de manera que s’opta

pel plural.

Crema helada de

caramelo

Caramel and

cinnamon ice cream

Caramel and

cinnamon iced

cream

Omissió de crema

helada. Una altra opció

de traducció seria per

frozen cream.

Escarcha de chocolate

con menta

Chocolate frost Chocolate frost with

mint

S’ha omès el toc que

confereix la menta.

Huevo con Caviar

sobre puré de Coliflor

Egg with Caviar,

Cauliflower purée

Egg with caviar on a

cauliflower purée

Omissió de la manera de

presentar el plat sobre el

puré, que no comporta

cap problema de

traducció.

Callos de Ternera en

salsa (Tradicional)

Veal Tripe in its

Sauce

Veal Tripe in its

Sauce (Traditional

style)

S’ha omès la manera

“tradicional” de cuinar

la tripa. També es

podria traduir per

33

traditional recipe.

Taula 9: Anàlisi de les omissions d’elements en la traducció anglesa

3.7. Introducció d’informació que no apareix en l’original

Aquest apartat es distingeix del 6.9. perquè en aquest cas la informació que s’introdueix

en la traducció no desenvolupa ninguna funció de contextualització cultural, sinó que

són opcions de traducció moltes de les quals es podria dir que voregen l’error i la

invenció. He intentat agrupar els diferents casos detectats en tres subgrups: la manera de

cuinar el plat; la manera de presentar el plat; i la simple addició d’elements que no

figuren en el text original.

3.7.1. La manera de cuinar el plat

El dos primers casos fan referència a un plat amb garrí, però difereixen en el restaurant i

en el lloc d’introducció de la informació. En el primer cas, “garrí ibèric amb cebetes”

del Celler de Can Roca, s’ha introduït en la traducció grilled (baby onions), que bé es

pot considerar un fals sentit, ja que potser no s’han rostit i en canvi s’han bullit o

confitat, o bé es pot considerar una informació irrellevant. En el segon cas, del

Restaurant Jardín, la informació que s’ha introduït fa referència a la manera de cuinar el

garrí: roast (suckling pig). En aquest cas, la informació es pot tornar a considerar un fals

sentit o bé irrellevant, ja que és molt possible que sigui la manera com es cuini, perquè

si fos, per exemple, a la brasa, ho haurien estipulat ja que és una manera menys comuna.

Els dos casos següents fan referència a plats de peixos. En el primer cas, “amanida de

gambot, suc de pastanagues i brots joves a l’oli d’oliva” l’element de cocció introduït fa

referència al suc de pastanagues: scarlet shrimps salad, cooked carrot juice and young

sprouts with olive oil. En aquest cas, considero que la informació és irrellevant i fins i

tot innecessària, ja que no crec que el client anglòfon a l’hora d’escollir el plat si veu

carrot juice es qüestioni si el suc és dels vegetals crus o del propi cuinat. I finalment, en

el segon cas, “salmonetes con cristales de escamas comestibles” succeeix com en el

34

segon cas del garrí, en què s’ha introduït la manera de cuinar-lo: roast red mullet with

crystals of edible scales. En aquest cas, considero que la introducció de la informació

pot ser considerada un altre cop irrellevant o bé es pot considerar una fals sentit, ja que

el peix presenta una varietat de coccions més extenses que la carn de garrí, de manera

que existeix una alta probabilitat que no sigui la manera de preparació escollida.

No obstant això, la qüestió que planteja aquest apartat és que si en l’original no

s’estipula la manera exacta de cuinar els plats, pot ser que sigui perquè el xef vol

mantenir la intriga sobre què es trobarà el client, pot ser que sigui per qüestions d’espai

en la carta o en el menú o, fins i tot, perquè en el moment de la creació del plat el xef

decideix de no incloure-ho. Per aquest motiu, considero que si bé alguna informació

resulta irrellevant i tampoc es considera un error molt greu, l’objectiu ha de ser sempre

mantenir-se al màxim fidel al text original.

3.7.2. La manera de presentar el plat

El primer cas d’aquest apartat és “Gambes vermelles” de Can Fabes. En la traducció del

nom del plat, Shrimp ravioli, s’ha introduït informació que figura en l’explicació del

plat en català —“en raviolis a l’estil Santi Santamaria […]”— alhora que s’ha omès

informació del nom del plat (que apareix comentat en l’apartat 6.6.), de manera que

l’opció de traducció aconsegueix ser més explicativa però menys fidel a l’original:

SHRIMP RAVIOLI Santi Santamaria’s style, and in Xavier Pellicer’s own

interpretation. Seguidament, en els dos casos següents la informació introduïda fa

referència a la manera com es presenten diferents formatges. En el primer cas,

“Selección de quesos internacionales” del restaurant Es Fum es pot considerar una

introducció que pot resultar no verídica, ja que potser els formatges es presenten en una

taula de formatges i no en un carretó (Selection of international cheese from the trolley),

tot i que segurament el traductor ho devia consultar amb el restaurant. En el segon cas,

Balearic cheese board, de l’original “Formatges de les Illes”, la informació es pot

considerar irrellevant i que no conforme un error, sinó que simplement és una ajuda

conceptual per al client anglòfon per tal de fer-se la idea d’allò que es trobarà si escull el

plat o bé es pot considerar una informació no verídica, com en el cas anterior.

35

3.7.3. Addició d’elements que no figuren en l’original

Finalment, en aquest apartat bàsicament esmentaré allò que s’ha introduït perquè la gran

majoria d’exemples no s’han de comentar. En el primer cas, “Llenguado a la brasa amb

oli d’oliva verda, fonoll, pinyons bergamota i taronja”, del Celler de Can Roca, s’hi

introdueixen les olives verdes: Sole with olive oil, fennel, bergamot, orange, pine nuts

and green olives. Una possible explicació és que el traductor s’hagi confós i hagi repetit

“oliva verda” (precedent de l’oli) i l’hagi omès en el primer terme. En el cas d’“Ostra

con pepino, kafir y coco” del Restaurante Martín Berasategui, en la traducció s’ha

introduït sour fruit sense cap possible explicació. En aquest cas es pot argumentar com

una negligència del traductor o bé que aquest disposava de més informació que no

figura en la versió original i que va considerar interessant introduir.

Seguidament hi ha el cas de “ensalada líquida de hierbas”, que en la traducció s’ha optat

per introduir “vermelles”: liquid salad of red tubers. Finalment, hi ha el cas de “Garrí

ibèric” que en la traducció del Celler de Can Roca han traduït per Sierra Mayor Iberian

suckling pig. Cal destacar que la introducció de “Sierra Mayor” pot ser que sigui perquè

és una marca amb un cert renom internacional i, per tant, permet al client anglòfon

situar tant la procedència com la qualitat del menjar, o bé, com en casos anteriors, el

traductor disposava d’aquest informació i va considerar rellevant d’introduir-la.

3.8. Errors de traducció

En aquest apartat he recollit tots els exemples de traduccions que he considerat errònies,

ja sigui perquè no transmeten el sentit del text original o bé perquè se n’allunyaven

força. Com que es tracta d’errors molt variats els he intentant agrupar en tres subgrups:

error en l’elecció de la paraula; error de construcció; i error en l’ordre dels elements.

3.8.1. Error en l’elecció de la paraula

El primer cas són “postres làctics” i “núvol làctic” del Celler de Can Roca que s’han

traduït com milk desserts, però que en realitat s’haurien de traduir per dairy desserts i

dairy cloud, ja que és l’equivalent establert de “làctic”. El següent cas, del mateix

36

restaurant, és el plat anomenat “tota la gamba” que les quatre vegades que apareix s’ha

traduït per king prawn. En realitat, king prawn significa “llagostí”, de manera que

s’hauria de traduir per prawn a seques o per shrimp, ja que conceptualment totes dues

llengües disposen d’equivalents conceptuals. Seguint en l’àmbit marí, el restaurant Sant

Pau ha traduït “cua d’escamarlà” per crawfish tail, del qual el Merriam Webster ofereix

l’equivalent “llagostí”. Si bé és cert que l’OED diu que actualment crawfish/crayfish

remet a “A fresh-water crustacean, Astacus fluviatilis […] resembling a small lobster,

found in rivers and brooks […]” (Oxford English Dictionary, en línia), considero que

aquest terme remet als animals d’aigua dolça de rius i rierols, mentre que en català un

escamarlà sempre és d’aigua salada. Per tant, optaria pel terme equivalent Norway

lobster, que a més és l’opció seleccionada pel Termcat en tots els plats traduïts del

diccionari gastronòmic. Un altra cas de traducció d’“escamarlà” —“cigala” en

espanyol— és la que ofereix el restaurant Es Fum: “Helado de Coco y Verbena.

Cigala”. Han optat pel terme Norwegian lobster, que en realitat significa “llamàntol”, de

manera que seguint el criteri anterior s’hauria de traduir per Norway lobster.

Seguidament, en el plat “lletons i ventresca de xai a la brasa […]” s’ha optat per traduir

“ventresca” per breast fillet, opció que en realitat significa “filet de pit”. Si es contrasta

amb el restaurant Àbac, s’observa que aquest ofereix l’equivalent belly, però si

s’introdueix el mot belly al Termcat s’observa que tots els plats on apareix aquest

equivalent fan referència a la ventresca de tonyina. Ara bé, si se segueix la recerca al

Termcat, aquest ofereix una única entrada titulada «Plats a la carta. Carn» on apareix

l’equivalent bacon. Per tant, una possible solució de traducció seria charcoal-grilled

bacon and sweetbreads lamb, tot situant el substantiu “xai” al final.

A continuació, el Celler de Can Roca ha traduït “cruixent d’anís”, l’explicació del plat

titulat “Milfulls de moca”, pel mateix mot millefeuille. Es considera un error perquè

aquest terme no engloba aquests dos sentits i, si es compara amb les opcions de

traducció de “cruixent” dels altres restaurants, es podria optar per anise crispy.

Seguidament, en el Restaurante Martín Berasategui s’ha optat per traduir “helado de

cacao” per cocoa sorbet, mots que conceptualment no són equivalents, ja que si es

comparen les solucions dels altres restaurants “gelat” es tradueix sempre per ice-cream.

37

El cas de “tapioka” és força curiós, ja que en un inici no m’ha cridat l’atenció en la

versió anglesa, però revisant la versió espanyola, m’ha sobtat veure escrit tapioca amb

/k/. Així doncs, he descobert que es tracta d’un error d’ortografia, ja que aquesta forma

escrita correspon a l’equivalent alemany i, tant en la versió espanyola com en l’anglesa,

s’ha descriure amb /c/.

Seguidament, “cibulet” del plat “con setas al cebollino” s’ha traduït per spring onion,

que significa “ceba tendra”, mentre que l’equivalent establert i utilitzat pel Restaurante

Akelarre és chive. El següent cas seleccionat és la traducció d’“entrants” del restaurant

Akelarre perquè s’ha traduït com incoming, terme que només s’utilitza en l’àmbit

tecnològic i informàtic. Com que es tracta d’un context culinari, s’ha de traduir per

starters. Finalment, en la traducció d’“ensalada líquida de hierbas” es comet un error

perquè es tradueix com salad of red tubers, tot introduint el terme “tubercles”. Els

possibles equivalents que ofereix el Merriam Webster per traduir “hierbas” són herbs,

terme que és força extens i ambigu, ja que remet a la idea d’un camp de gespa on

pasturen vaques, o sinó també proposa traduir-ho per turf o wort.

3.8.2 Error de construcció

El primer cas és “El duet de formatge de abril” que s’ha traduït amb l’estructura de

finalitat for: duet of cheese for April. En realitat, l’oració original expressa una relació

de dependència del mes d’abril (una oració genitiva), de manera que la construcció que

es necessita és of April. Ara bé, per tal d’evitar dues construccions amb of es podria

optar per April’s duet of cheese. El següent cas és la traducció de “peres a la vainilla”

que s’ha optat per vanilla’s pears, però que si es tradueix literalment la traducció

proposada significa “peres de vainilla”. Cal dir que tampoc és una solució totalment

errònia, però tot i així considero que les traduccions pears in vanilla’s sauce o pears in

vanilla’s cream potser haurien resultat més habituals i menys xocants. Finalment,

l’últim cas és la traducció del postre vanilla apple pie with granny smith sorbet que

considero que no es correspon amb l’original: “tarta fina de hojaldre con manzana y

crema helada”. “Tarta fina” es pot optar per traduir per thin millefeuille, si es prefereix

deixar el toc francès del manlleu adoptat, o bé per thin puff-pastry; “con manzana y

38

crema helada” es podria traduir per with apple and iced cream o with apple and frozen

cream.

3.8.3. Error en l’ordre dels elements

El primer cas és “pasta Casarecce cuita en aigua de calamars amb espardenyes pebre

[…]” que s’ha traduït Casarecce Pasta with sea cucumbers, squid’s water, pear […].

Primer de tot, hi ha una error d’equivalent de mots, ja que pear significa “pera” i no

“pebre” (pepper). Seguidament, en la traducció que s’ha ofert sembla que l’aigua sigui

només dels calamars, però en realitat a l’original s’interpreta que és dels dos

substantius, ja que les espardenyes també s’hi afegeixen. Per tant, la traducció hauria de

ser pasta Casarecce in sea cucumber and squid water with pepper. El segon cas el

conforma el postre warm toasted almond cake with honey ice cream de l’original

“almendra tostada en pastel tibio, con sorbete de miel” i que en la traducció s’ha comès

un error de relació de substantius, ja que allò tebi és el pastís i no l’ametlla. Per aquest

motiu, la traducció hauria de ser toasted almond in (a) warm cake with honey sorbet, del

qual també s’hauria de modificar ice cream, ja que no és l’equivalent de “sorbete”.

3.9. Amplificació mitjançant explicació

L’amplificació intenta fer explícits elements conceptuals que eren implícits al text

original, bé per raons sintàctiques, bé per raons culturals (Ainaud et altri, 2003). He

dividit les explicacions detectades en les diferents traduccions en quatre subgrups: per

aclarir un terme cultural de la gastronomia catalana o espanyola; per aclarir que el mot

anterior és alguna marca comercial; per especificar elements implícits en la

denominació catalana o espanyola però que no ho són en la cultura anglesa; i

explicacions que es fan en la traducció a la llengua meta i que en l’original no figuren i

provoquen certes ambigüitats.

39

3.9.1. Aclarir un terme cultural de la gastronomia catalana o espanyola

Per començar, comentaré els casos de Moluscada («shellfish platter»), roasted skins

and textures of picada (Catalan mince) i Calçot onions and endives. En el primer cas,

s’opta per una explicació senzilla i concisa del terme “exòtic” “moluscada”, en què

s’utilitza el que es podria denominar un “hiperònim funcional”, ja que es tradueix

molusco per shellfish, que literalment significa “marisc”. No obstant això, el terme

shellfish s’utilitza més en àmbits gastronòmics que mollusk (com es pot constatar en la

comparació amb les altres cartes i els menús), de manera que s’aconsegueix un

acostament a la cultura meta. Seguidament, el restaurant Àbac utilitza la mateixa

estratègia per explicitar mitjançant una explicació senzilla i pròxima per a un client

anglòfon el terme gastronòmic “picada”, ja que aquest ràpidament associarà la picada

amb mince. Finalment, en el cas de Calçot onions (com s’ha comentat anteriorment en

l’apartat 6.1.1.), l’explicació mitjançant el mot onions (cebes) permet fer el plat més

proper visualment i permet que el client pugui situar conceptualment l’aliment.

3.9.2. Aclarir alguna marca de l’Estat espanyol

L’únic cas és la marca de vi Albariño. L’explicació white wine apareix posposada al

nom de la marca (que ortogràficament està ben escrita en anglès) i resulta funcional, ja

que explicita el tipus de vi de què es tracta, cosa que en espanyol es dóna per fet que el

client coneixerà quin tipus de vi és.

3.9.3. Especificació d’elements implícits en la denominació en llengua original però

no en la cultura meta

En aquest apartat s’inclouen els casos de Woodcock and rice casserole i Hake

«kokotxas» in «Pil-Pil» sauce. En el primer cas, casserole és un terme anglès que

explicita molt encertadament al client anglòfon que es tracta d’un guisat, ja que en

català quan posem “arròs de” donem per entès que es tracta d’un guisat, és a dir, que

està fet a la cassola. En canvi, si en anglès només s’opta per traduir pel mot rice es

transfereix la idea errònia que aquell plat serà “un arròs cuit de manera normal”, de

manera que es perd un matís important. Seguidament, en la traducció de la manera de

40

cuinar les cocotxes s’explicita que “pil-pil” —denominació molt típica de la

gastronomia basca— és un tipus de salsa, ja que per algú desconeixedor de la

gastronomia espanyola li seria totalment aliè i fins i tot li podria resultar graciós.

3.9.4. Explicacions en la llengua meta que no figuren en l’original

Començaré aquest subapartat comentant els casos de macaroni in ponzu sauce i organic

vegetables from Adrià Civil’s garden. El primer cas sobta perquè l’original, “macarrons

de ponzu”, sembla que faci entendre que els macarrons estan fets de ponzu, però en

realitat, després de realitzar una recerca, he descobert que es tracta d’un tipus de salsa

japonesa. Per aquest motiu, la traducció és la que resulta adequada i funcional, ja que

explicita què és el terme ponzu, d'origen incert, i que en l’original català resulta força

aliè. Quant al segon cas, l’explicació que s’ofereix en anglès permet entendre millor què

és Adrià Civil, ja que en l’original català es desconeix si, per exemple, és una persona o

una marca registrada. Per tant, la solució resulta adequada i seria una bona idea

d’incloure-ho en el text original.

Eel from the Ebro Delta, com s’ha comentat en l’apartat 6.1.1., és un cas d’explicació

que introdueix the Ebro per explicitar de quin delta es tracta, ja que potser al client

anglòfon li resultarà més familiar si se l’anomena d’aquesta manera. Finalment,

comentaré el cas d’exotic flavours. En la traducció anglesa s’explicita en què consisteix

el plat posposant el mot “gustos” a exotic, de manera que es podria considerar una

solució funcional, ja que el nom del plat esdevé més comprensible. En canvi, l’original

català resulta força ambigu, ja que no se sap a què fa referència les “exòtiques”, si a

aromes, a fruites, a combinacions, etcètera.

3.10. Hiperònim

La utilització d’un hiperònim és un recurs molt utilitzat sobretot en literatura per referir-

se de manera més general, entre d’altres casos, a un aliment que no existeix en la cultura

meta amb aquella denominació determinada o que la varietat concreta a què s’està fent

referència no existeix (Ainaud et altri, 2003). Val a dir que quan he començat la

41

detecció de les diferents solucions pensava que trobaria força exemples d’hiperònim, de

manera que m’ha sorprès quan finalment només n’hi ha quatre de seleccionats. En el

primer cas, s’ha optat per traduir “Coca de full” pel mot anglès hiperònim cake, cosa

que sorprèn ja que s’hauria pogut optar per sponge cake o biscuit. És en aquest moment

quan es planteja la qüestió de si realment per als anglòfons tot són “pastissos” o si

realment fan distincions, ja que si disposen dels termes valdria més filar prim per ser el

màxim fidel amb el text original. En el segon cas, s’ha optat per traduir “maduixeta” per

strawberry, és a dir, que no han volgut deixar palès que és un tipus de maduixa més

petita del normal i han omès el diminutiu. Cal comentar que aquest tipus de maduixes

són molt corrents en el Mediterrani i que normalment s’utilitzen en les postres, però que

possiblement en països anglòfons o estrangers aquesta varietat no existeix o passa

desapercebuda. No obstant això, el simple fet d’afegir el diminutiu small no comporta

cap problema conceptual, ja que el client pot visualitzar-ho fàcilment.

Seguidament, el tercer cas és “trompetes de la mort”. En el restaurant Àbac han optat

per traduir pel mot genèric mushroom, mentre que en el Celler de Can Roca han optat

per l’equivalent black trumpet mushroom, de manera que la solució resulta més concreta

i per tant es podria considerar més encertada. Finalment, el cas més complex és “Col de

galàpet biodinàmica”. En la traducció s’ha optat per traduir aquesta varietat de la col,

molt típica a Catalunya i que majoritàriament es conrea a Osona, pel genèric cabbage,

que actua d’element funcional. No obstant això, s’hauria pogut utilitzar alguna de les

varietats conreades a països anglòfons i que possiblement són conegudes, com seria el

tipus de col savoy cabbage que remet a un tipus més concret i que denota un treball

d’intentar aproximar al client l’aliment autòcton:

Head cabbage (Brassica oleracea variety capitata) is by far the most important

form. Hard-headed cabbage is a new crop plant that was developed in northern

Europe during the Middle Ages. Soft-headed cabbages such as the savoy type are

believed to have originated earlier in southern Europe. Head cabbage, generally

designated simply “cabbage,” is a major table vegetable in most countries of the

temperate zone. (Enciclopedia britannica, en línia)

42

3.11. Referent cultural internacional que fa referència a la constitució del plat i a

la manera de presentar-lo

Aquest apartat està format pel cas de gastronomic Mondrian, nom del plat que en català

en un inici sona igual d’estrany: “Mondrian gastronòmic”. Després d’una extensa

recerca sense obtenir cap resultat per diversos diccionaris, he decidit fer una recerca al

web i he descobert que el nom d’aquest plat remet al pintor Piet Mondrian i al seu art

avantguardista. Així doncs, es pot dir que és un homenatge a aquest pintor que

segurament passarà desapercebut per aquell que el desconegui, però que realment està

ben elaborat, ja que la presentació del plat es fa en una caixa de fusta i el plat en sí és

una fusió de la idea essencial dels quadres de Mondrian on predominen els colors bàsics

de les seves obres. La traducció és totalment encertada, ja que és igual d’ambigua que

l’original.

43

4. CONCLUSIONS

L’objectiu d’aquest treball era avaluar si la traducció anglesa aconseguia aproximar al

client del restaurant la carta o el menú i valorar, mitjançant comentaris i propostes

alternatives, si les estratègies i solucions adoptades afavorien aquest objectiu. En

diversos apartats del treball els problemes moltes vegades sorgien a l’hora de delimitar

la frontera entre buit conceptual i desconeixement del terme cultural. Si bé és cert que hi

ha casos que se sap que l’usuari desconeixerà un terme, llevat que sigui entès en cuina o

que li sigui una cultura molt propera per algun motiu, n’hi ha d’altres que no se sap

exactament on situar el terme, ja que es poden considerar manlleus, exotisme, necessitat

de naturalització o amplificació. Per altra banda, quan s’analitza la introducció

d’informació que no apareix en l’original en la versió traduïda sorgeix la qüestió de si

realment en aquests casos el traductor disposa de més informació, ja que potser ha

realitzat una recerca documental molt extensa, ha parlat amb l’autor o els autors dels

plats del menú o de la carta o si simplement el dia que traduïa els menús i les cartes

estava en “procés creatiu” i va decidir introduir informació de collita pròpia.

A partir de l’anàlisi i del comentari realitzats es poden constatar certs aspectes que ja

s’intuïen abans de començar el treball, per exemple que els manlleus més freqüents en

anglès, català i espanyol provenen del francès, ja que temps enrere va ser la llengua que

s’utilitzava internacionalment en l’àmbit gastronòmic, fet que encara perdura. També

s’ha pogut observar que en força casos s’utilitzen manlleus per denominar buits

conceptuals de la llengua meta, encara que hi ha vegades que són fets intencionats, ja

que l’objectiu és recercar l’originalitat expressiva deixant un rastre autòcton del país,

com succeeix en el menú del restaurant Sant Pau, o bé es pretén deixar un toc

nacionalista, com ocorre en les cartes dels restaurants bascos.

Aquest treball m’ha permès observar i analitzar el trasllat d’una cultura culinària i d’una

forma de pensar molt concreta a una altra cultura força allunyada, alhora que permet

endinsar-se en la cultura catalana i en la manera d’entendre i de crear d’aquesta cuina,

que actualment està considerada una de les més potents del món. També m’ha servit

com a eina per conèixer les polítiques lingüístiques de l’Estat i veure l’estat actual de la

traducció culinària, ja que alguns dels menús i de les cartes seleccionats es pot apreciar

44

que no han estat traduïts per professionals de la traducció. Aquest fet permet constatar la

manca de bibliografia especialitzada sobre traducció culinària i la tendència actual que

moltes vegades els propis experts en gastronomia esdevenen els traductors de les cartes

i dels menús, cosa que comporta que els aspectes terminològics i traductològics passin a

segon terme. Alhora permet remarcar la necessitat d’un estudi i d’una recerca des del

punt de vista terminològic i de la traducció en general per tal de crear especialistes de la

traducció en l’àmbit gastronòmic. Finalment, m’agradaria afegir que el treball m’ha

permès constatar la forta implantació del francès com a llengua culinària i la

intraductibilitat d’alguns elements, fet que comporta el plantejament dels límits de la

traducció.

Un altre aspecte detectat són les dificultats de traduir les cartes i els menús de dues

cultures força allunyades com són l’anglesa i la catalana o l’espanyola, tal com

demostren l’anàlisi i el comentari. Val a dir que a vegades es detecta un error, una

incongruència o alguna possible millora, però resulta força complicat fer una proposta

alternativa que satisfaci prou. De la mateixa manera, he detectat i analitzat les

estratègies adoptades per aconseguir la màxima proximitat per al client. Val a dir que en

la detecció dels problemes he optat per anomenar els aspectes de manera personal,

basant-me en com els especialistes de la traducció anomenen les tècniques i les

estratègies però adaptant i enfocant aquestes denominacions a aquest treball. Per aquest

motiu, no sempre hi ha bibliografia que recolzi les explicacions dels diferents aspectes.

Seguidament, he pogut reflexionar sobre el funcionament de la traducció perquè, tot i

que aquest treball se centra en l’àmbit de la terminologia, considero que en l’anàlisi i el

comentari de molts aspectes he aplicat a la pràctica els coneixements que he adquirit al

llarg de la carrera, motiu pel qual moltes vegades m’ha estat complicat trobar

bibliografia que corrobori el que he comentat, ja que són conceptes que havia

interioritzat prèviament.

Finalment, només voldria afegir que una possible continuïtat del treball seria la idea que

en un principi vaig haver de descartar perquè s’allunyava dels objectius inicials del

treball, tal com he comentant en la Presentació de l’elaboració del treball: la traducció

de les cartes i dels menús dels restaurants que només disposen de versió en català o

espanyol. Un possible enfocament seria basar-se en l’anàlisi que he realitzat i en tot allò

45

que he detectat (solucions més habituals, errors més comuns que es podrien evitar,

considerar i comparar si és preferible optar per la naturalització o l’exotisme, copiar

estructures de traducció repetides, termes que apareixen més freqüentment, etcètera) per

tal de realitzar unes traduccions el més fidels a l’original possible i el més pròximes al

client.

46

47

5. BIBLIOGRAFIA

(-).(2012). Els pèsols del maresme senyoregen els menús. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.vilaweb.cat/noticia/3988733/20120225/pesols-maresme-senyoregen-

menus.html

(-). (2012). Merriam-Webster Dictionary online. Recuperat 6 juny 2012, des

dehttp://www.merriam-webster.com/

(-). (2012).Online Encyclopedia. Recuperat 6 juny 2012, des

dehttp://www.britannica.com/

Àbac Barcelona. (-). Àbac Restaurant Hotel. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.abacbarcelona.com/

Ainaud, J., Espunya i Prat, A., i Pujol, D. (2003). Manual de traducció anglès-català.

Vic: Eumo.

Alcover, A. M., Moll, F. d. B., i Institut d'Estudis Catalans. (2002). Diccionari català-

valencià-balear. Barcelona: l'Institut.

Grup Enciclopèdia Catalana. (-). Gran diccionari de la llengua catalana. Recuperat 6

juny 2012, des de http://www.diccionari.cat/

Hurtado Albir, A. (2001). Traducción y traductología: Introducción a la traductología.

Madrid: Cátedra.

Jorofon S.L. (-). El Celler de Can Roca. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.cellercanroca.com/PORTADA/intro.htm

Landaluz. (-). Andalucía cocina. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.andaluciacocina.com/

Oxford University Press. (2012). Oxford English Dictionary. Recuperat 6 juny 2012,

des de http://www.oed.com/

Restaurant Can Fabes S.L. (-). Can Fabes, Familia Santamaria - Serra i Xavier

Pellicer. Recuperat 6 juny 2012, des dehttp://www.canfabes.com/

Restaurant Sant Pau. (-). Restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda. Recuperat 6 juny

2012, des de http://www.ruscalleda.com/

Restaurante Akelarre. (-). Akelaŕe Pedro Subijana. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.akelarre.net/public_home/ctrl_home.php

RestauranteEs Fum. (2012). Es Fum - El arte de cocina de Thomas Kahl, premiado con

1 Estrella Michelin. Recuperat 6 juny 2012, des de http://www.restaurant-

esfum.com/es/

Restaurante Jardín. (-). Restaurant Jardín. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.restaurantejardin.com/ca/

Restaurante Martín Berasategui. (2012). Martín Berasategui. Recuperat 6 juny 2012,

des de http://www.martinberasategui.com/es/inicio

48

Rull, X. (2008). Els estrangerismes del català.Com són i per què en tenim : Una

aproximació social i lingüística. Tarragona: Publicacions URV.

TERMCAT. (2012). TERMCAT Centre de Terminologia. Recuperat 6 juny 2012, des de

http://www.termcat.com/

49

ANNEX 1- CONTRAST DE TRADUCCIONS

Detecció de problemes i estratègies

1. El Celler de Can Roca

VERSIÓ CATALANA VERSIÓ ANGLESA

Menú degustació de clàssics

(taula completa)

Ostres al Cava Agustí Torelló, compota de

poma, gingebre, pinya, llimona confitada i

espècies

o

Timbal de poma i foie gras amb oli de

vainilla

Parmentier de llobregant amb trompetes

de la mort

Llenguado a la brasa amb oli d’oliva

verda, fonoll, pinyons,

bergamota i taronja

Escudella de bacallà, gnocchis de patata,

terrina de brandada i col i tripa de bacallà

Garrí ibèric amb cebetes, meló i remolatxa

Núvol de llimona

Postres làctics

Dolç de llet, gelat de llet d’ovella,

escuma de recuit d’ovella, iogurt

d’ovella i nuvol láctic

Tasting of our classics menu

(available for the entire table only)

Oysters with Agustí Torelló cava, apple

compote, ginger, pineapple, lemon confit

and spices

or

Timbale of apple and duck liver with

vanilla oil

European lobster parmentier with black

trumpet mushrooms

Sole with olive oil, fennel, bergamot,

orange, pine nuts and green olives

Cod pot-au-feu, potato gnocchi, cabbage

and brandade terrine, cod tripe

Sierra Mayor Iberian suckling pig, grilled

baby onions, melon and beetroot

Lemmon cloud

Milk desserts

Milk caramel, sheep’s milk ice cream,

sheep’s milk curd-cheese foam, sheep’s

milk yoghurt and milk cloud

Menú Festival

(taula completa)

Amanida verda

Alvocat, llima, meló, cogombre,

chartreuse, agrella, shiso verd, estragó,

ruca, oxalis, eucaliptus, sorbet d’oliva i oli

d’oliva

Moluscada albariño

Feast Menu

(available for the entire table only)

Green salad

Avocado, lime, melon, cucumber,

Chartreuse, sorrel, green shiso, tarragon,

rocket, Oxalis, eucalyptus, olive sorbet

and olive oil

Moluscada («shellfish platter») with

Albariño white wine

50

Rosellona/poma, escopinya/albercoc,

musclo brasa/fum, cloïsa/llorer,

ostra/aranja, brou de molusc/”albariño”

Espàrrecs blancs amb consomé de ibèric

Ostra amb consomé de cigrons i tòfona

Tota la gamba

Gamba a la brasa, sorra de gamba, roques

de tinta, potes fregides, suc del cap i

essència de gamba

Besuc de la piga, yuzu i tàperes

Bacallà en brandada

Estofadet de tripa, escuma de bacallà,

sopa a l’oli d’oliva, escalunyes amb mel,

farigola i cirereta.

Contrast vegetal

Roger cuit a baixa temperatura

Blanqueta de garrí amb clau, canyella i

vainilla

Lletons i ventresca de xai a la brasa amb

bolets de primavera

Fetge amb ceba,

nous caramel•litzades al curry, ginebró,

pell de taronja i herbes

Sorbet de síndria, coco i estragó

Flower Bomb

Crema de roses, nespre amb flor de

taronger, sorbet de camamilla, gelatina de

calèndula, núvol de violeta, oli de gessamí

Milfulls de moca

Cruixent d’anís amb espuma de moca i

granissat de cafè

Small clam/apple, cockle/apricot,

mussel/smoke, clam/bay leave,

oyster/grapefruit, shellfish broth/albariño

White asparagus with Iberian consommé

Oyster with truffle and chickpea

consommé

A whole king prawn:

Charcoal-grilledking prawn, king-prawn

sand, ink rocks, fried legs, head juice and

king prawn essence

Red sea bream, yuzu and capers

Salt-cod brandade

Braised salt cod tripe, salt-cod foam,

olive-oil soup, shallots and honey, thyme

and chilli pepper. Vegetable contrast

Red mullet cooked at a low temperature

Suckling pig blanquette with clove,

cinnamon and vanilla

Charcoal-grilled lamb breast fillet and

sweetbreads with spring mushrooms

Liver and onion,

curry-caramelized walnuts, juniper,

orange peel and herbs

Watermelon sorbet with coconut and

tarragon

Flower bomb

Rose cream, loquats and orange blossom,

camomile sorbet, calendula gelatine,

violet cloud, jamine oil

Moka mille-feuille,

Anise mille-feuille amb moka foam and

coffee granita

Taula 1: Versió original i versió traduïda dels menús del restaurant el Celler de Can Roca

51

2. Restaurant Sant Pau

VERSIÓ CATALANA VERSIÓ ANGLESA

Menú degustació

El BROU D‘ INICI

Els quatre APERITIUS del MICRO-

MENU de Abril

MONDRIAN GASTRONÒMIC

brandada de bacallà, pebrots de colors,

olives negres

CUA D’ESCAMARLÀ

salsa dels caps, pell de truita, pa amb

tomàquet, all tendre

PÈSOLS 2012

pèsols del Maresme, botifarra negra feta a

la casa

GAMBA

amb carxofes

SUQUET DE SÍPIA

patates de dos colors, tirabecs

PLUMA IBÈRICA

salsa natural, xiulets de fava en tempura

GALTA DE VEDELLA

salsa natural del guisat, albergínia “tecno”

EL DUET DE FORMATGE DE ABRIL

“Núm. 4 de la Segona Sèrie”

FORMATGE EL SET, Elaborat a Siurana

d’Empordà a Mas Marcè

Joc de formatge amb ametlles i mitzuna

PREPOSTRES: infusió refrescant

NACRE, maracujà, coco, vainilla, cayena

XOCOLATA NEGRA, cremosa, bescuit i

Tasting Menu

STARTER BROTH

Four small APPETIZERS from the April

MICRO-MENU

GASTRONOMIC MONDRIAN

cod brandada, coloured peppers, black

olives

CRAWFISH TAIL

its heads sauce, omelette, bread with

tomato, tender onion

PEAS 2012

Maresme peas & home made black sausage

GAMBA

with artichokes

CUTTLEFISH SUQUET

potatoes in two colors, mangetout

PLUMA OF IBERIAN PORK

natural sauce, xiulets broad bean in

tempura

VEAL CHEEK

its natural roast sauce, aubergine “tecno”

DUET OF CHEESE FOR APRIL “No. 4

Second Series”

EL SET CHEESE, Made in Siurana

d’Empordà in Mas Marcè

Cheese with almonds and „Mitzuna“

PRE DESSERT: refreshing infusion

NACRE, passion fruit, coconut, vanilla,

cayenne

52

crocant, festucs, maduixes i romaní

ELS DEU DIVERTIMENTS DE

PASTISSERIA

Polo de piruleta

Financier de rom

Plàtan amb xocolata

Cocade full i cabell d’àngel

Gominola de limoncello

Crumble amb gerds

Bastonet de pega dolça i sidral

Maduixeta, moscatell i julivert

Cruixent de xarop d’arç i ametlla

Brownie de fruits secs i vermells

BLACK CHOCOLATE creamy, sponge

and crunchy, pistachios, strawberries and

rosemary

THE ASSORTED CONFECTIONERY

Lollipop “remake”

Rum financier

Banana with chocolate

Puff pastry cake&pumpkin angel hair

Limoncello jelly

Raspberry crumble

Liquorice & sherbet stick

Strawberry, moscatell and parsley

Maple syrup & almond crunch

Dried and red fruits brownie Taula 2: Versió original i versió traduïda del menú del restaurant Sant Pau

53

3. Àbac

VERSIÓ CATALANA VERSIÓ ANGLESA

Amanida de gambot, suc de pastanagues i

brots joves a l’oli d’oliva

Esqueixada de Bacallà infusionat amb

mongetes del Ganxet

Tàrtar d’ostres dolces i salades, textures

de poma verda amb agrella, coriandre, oli

d’arbequina i brots marins

Rovell d’ou amb Parmentier de patata, i

ruca en dos serveis, ibèrics amb nous i

tòfona amb parmesà

Pasta Casarecce cuita en aigua de

calamars amb espardenyes pebre, llimona,

formatge Comté i alfàbrega llimonera

Arròs de Colomí, foie-gras i ceps amb

concentrat de Parmesà, avellanes i oli de

Tòfona

***

Arròs de becada amb concentrat de bolets,

oli de tòfones i royale de menuts

Vieres rostides amb carxofes, apinap, oli

d’oliva, soja i Royal de carxofes a la

taronja amb caviar iranià

Gamba a la brasa en dos serveis, brasa i

suquet, albergínies fumades i falsos

cigrons amb un té de coralls amb

trompetes de la mort

Scarlet shrimps salad, cooked carrot juice

and young sprouts with olive oil

Infusionned cod “esqueixada” with

Ganxet’s beans

Sweet and salt oysters tartar, textures of

green apple with sorrel, coriander,

Arbequina olive oil and marine sprouts

False egg yolk served in two services with

potato’s Parmentier and rocked lettuce,

Iberians with nuts and truffles with

Parmigianino

Casarecce Pasta with sea cucumbers,

squid’s water, pear, lemon, “Comté”

cheese and lemon basil

Pigeon, foie-gras and wild mushrooms

rice with Parmesan, hazelnut and truffle

oil extract

***

Woodcock and rice casserole with

mushrooms concentrate, truffle oil and

royale of giblets

Roast scallops with artichokes, celery-

turnip, olive oil and soja together with a

“Royal” of artichokes with orange and

Iranian caviar

Charcoal-grilled Prawns in two services,

with smoked aubergines treated like a

fideua and a coral gravy and mushroom’s

water

54

Ventresca de tonyina mediterrània amb

macarrons de ponzu, pell de cumquat,

mizuna, cruixent de carxofa i puré d’arrels

picants

Llobarro salvatge amb peus de cabra,

fonoll i tomàquets guisat de patata amb

ceps i pell de taronja

Llom de rap rostit amb gambes de

Palamós, guisat de pells textures de picada

i suc de cebetes enfornades

***

Foie-gra rostit amb toffee salat de

rossinyols, peres a la vainilla i compota al

cardamom

Peça de vedella guisada i royal, concentrat

destil·lat de Pedro Ximénez, textures de

poma, bolets i tòfones

Cilindre de peu de porc rostit amb

espardenyes i cremós de cigrons a la

vainilla

Pintada amb escamarlans, tendó de

vedella, tomàquet confitat i aigua de

verdures rostides

Porcell ibèric amb suc d’Orellana, mango,

oliva negra i ametlla al curri

Espatlla de cabrit en dues coccions amb

bolets, crema d’alls rostit a la mantega i

espumós de poma a la sidra

Llebre a la Royal, farsa guisada, llom rostit, foie-gras, pinya i pinyons

***

Mediterranean tuna belly with macaroni in

ponzu sauce, kumquat skin, mizuna,

crispy artichokes and spicy roots purée

Wild sea bass with barnacles, fennel,

tomatoes and potato roast with wild

mushrooms and orange skin

Monkfish loin, with Palamós prawn,

roasted skins and textures of picada

(Catalan mince) with juice of baked

onions

***

Roasted foie-gras with salt toffee of

chanterelles, vanilla’s pears and

cardamom compote

Peace of veal stewed, royal with distilled

concentrated Pedro Ximenez, apple

textures, mushrooms and truffle

Roasted pig’s feet cylinder with sea

cucumbers and vanilla chickpeas creamy

Guinea fowl with Norway lobster, veal

tendon, candied tomatoes and roasted

vegetables water

Iberian suckling pig with earlet juice,

mango, black olive and almond curry

Baby goat shoulder in two cooking with

mushrooms, in butter roasted garlic’s

cream and green apple foam with cider

Hare a la Royale, stewed stuffing, roasted loin, foie-gras, pineapple and pine nuts

***

55

Belga Ale: xocolata, mantega de cafè,

toffee, faba de cacao i olives negres

Brioix amb mel caramel·litzada, Mató,

toffee, pinyons torrats, crema de St

Felicien e Idiazabal

Sobre terres fumades, plàtan, cafè, cacao,

vainilla i Bourbon

Fulles crocants fent referència al

Capuccino, cafè, nata fresca a la vainilla i

llet concentrada

Gebre de llimona confitada, neu de Iogurt,

nèctar de flors, cruixent galeta i gelat de

violetes

Llima: Begònia, merengue, coco, xocolata

blanca, iogurt i gingebre

Belgian Ale: Chocolate, coffee butter,

toffee, cacao bean and black olives

Caramelized honey brioche with “Mató”,

toffee, roasted pine nuts, St. Felicien’s

cream and Idiazabal cheese

Over smoked earths, banana, coffee,

cacao, vanilla and bourbon

Crunchy blades referring to Capuccino,

coffee, vanilla fresh cream and

concentrated milk

Under icing pickled lemon, yogurt snow,

crunchy biscuit, flowers nectar and violet

ice-cream

Lime: Begonia, meringue, coco, white

chocolate, yoghurt and ginger

Taula 3: Versió original i versió traduïda de la carta del restaurant Àbac

56

4. Can Fabes

VERSIÓ CATALANA VERSIÓ ANGLESA

VERDURES ECOLÒGIQUES D’ADRIÀ

CIVIL

Coliflor, pèsols, brots de col

GAMBES VERMELLES

En raviolis a l’estil Santi Santamaria i en

versió de Xavier Pellicer

ANGUILA DEL DELTA

Col de galàpet biodinàmica, cansalada de

coll i envinagrats

POPETS o ESPARDENYES

Al natural

PEIX DE LA LLOTJA DE BLANES

Pagell, llobarro, nero… cuinats de la

manera que més els convingui

PEIX DE ROCA

En cocotte, brou de tubercles

LLETÓ DE VEDELLA DE LLET

ROSTIT

Entatxonat amb tòfona Melanosporum, pa

cruixent

XAI DE LLET DE LA CERDANYA

Codony i quallada perfumada

BOU DRY AGED

Calçots i endívies (mínim 2 persones)

LLOM DE CABIROL

Torrada amb el seu tàrtar

BECADA A LA ROYALE

Cappuccino de castanyes i tòfona

VACHERIN

Mandarina i pistatxo

ORGANIC VEGETABLES FROM

ADRIÀ CIVIL’S GARDEN

Cauliflower, peas, cabbage shoots

SHRIMP RAVIOLI

Santi Santamaria’s style, and in

Xavier Pellicer’s own interpretation

EEL FROM THE EBRODELTA

Biodynamic cabbage, pork dewlap

and pickle

BABY OCTOPUS or SEA CUCUMBER

Au naturel

FISH FRESH FROM THE MARKET

Pandora, sea bass, grouper – cooked

the way that suits them best

ROCK FISH

Cocotte, tuber stock

ROASTED RIS DE VEAU

Larded with Melanosporum truffle,

crusty bread

SUCKLING LAMBFROM THE

PYRENEES

Quince and scented curds

DRY AGED BEEF

Calçot onions and endives (minimum 2

persons)

LOIN OF ROE DEER

Toast with its tartare

WOODCOCK À LA ROYALE

Chestnut and truffle cappuccino

VACHERIN

Mandarin and pistachio

57

FORMATGE FRESC

Regalèssia, nous i cafè

PERA I XOCOLATA

EXÒTIQUES

Chutney de pinya, vainilla, llimona

FORMATGES FABES

FRESH CHEESE

Liquorice, walnuts, coffee

PEAR AND CHOCOLATE

EXOTIC FLAVOURS

Pineapple chutney, vanilla, lemon

CHEESE

Taula 4: Versió original i versió traduïda de la carta del restaurant Can Fabes

58

5. Es Fum

VERSIÓ ESPANYOLA VERSIÓ ANGLESA

Menú de Seis Platos

Bogavante

Mango ¦ Maíz ¦ Palomitas ¦Cilantro

Vieira - Tête de Veau

Tomate ¦Pan de Mostaza ¦Albahaca

Rodaballo

Verduras de Primavera ¦Ruibarbo ¦Jugo de

Alubias ¦

Cordero Aragonés

Coliflor ¦Apio ¦Espinacas ¦ Pesto de

Alcaparras y Olivas

Queso

Selección de quesos internacionales

El Té

Té Verde ¦Piña ¦Fresas

Six Course Menu

Lobster

Mango ¦Corn ¦Popcorn ¦Cilantro

Scallop - Tête de Veau

Tomato ¦Mustard Bread ¦Basil

Turbot

Spring Vegetables ¦Rhubarb ¦Bean Jus

Aragon Lamb

Cauliflower ¦Celery ¦Spinach ¦Caper-Olive

Pesto

Cheese

Selection of international cheese from the

trolley

Tea Time

Green Tea ¦Pineapple ¦Strawberries

Menú de Ocho Platos

Foie gras

Manjari 64% ¦Albaricoques ¦Helado de Coco

y Verbena

Cigala

Curry Rojo ¦Confit de Pimentón ¦Arroz

Lubina

Berenjena ahumada ¦Hinojo ¦Ostra ¦Jugo de

Hierbas mallorquinas

Pichón

Miso ¦Tapioka de Ajo Silvestre ¦Setas

Shitake

Filete de Ternera Blanca

Zanahorias ¦Ajo Tierno ¦Patatas Confitadas

Eight courses Menu

Foie Gras

Manjari64% ¦Apricots ¦Coconut- Vervain

Ice Cream

Norwegian Lobster

Red Curry ¦Pepper Confit ¦Rice

Sea Bass

Smoked Eggplant ¦Fennel ¦Oyster ¦Majorcan

Herb Jus

Pigeon

Miso ¦Wild Garlic Tapioka ¦Shitake

Mushrooms

Veal Fillet

Carrots ¦Spring Leek ¦Potato Confit

59

¦Trufa de Perigord

Queso Pecorino

Berro ¦Naranja ¦Cacahuetes

La Flor

Rosas ¦Almendras

Ruibarbo

Mascarpone ¦Frambuesa ¦Albahaca

¦Perigord Truffle

Pecorino Cheese

Cress ¦Orange ¦Peanut

The Blossom

Roses ¦Almonds

Rhubarb

Mascarpone ¦Raspberries ¦Basil

Taula 5: Versió original i versió traduïda del menú del restaurant Es Fum

60

6. Jardín

VERSIÓ CATALANA VERSIÓ ANGLESA

Menú degustació

Brou de Mar

Aranya amb mongetes

Cruixent de gamba blanca

Garrí amb pa d'espècies

Lletons amb alls tendres

Remenat de primavera

Llangosta fregida

Pésols guisats

Formatges de les Illes

Licor de palo, vinagre y fruits vermells

Ensaïmades

Tasting Menu

Sea Broth

Spider fish with beans

Crispy white prawn

Roast suckling pig with gingerbread

Sweetbread with tender garlic

Spring scramble

Fried Lobster

Green peas stew

Balearic cheese board

Palo liquour, vinegar and red berries

Ensaimadas

Taula 6: Versió original i versió traduïda del menú del Restaurant Jardín

61

7. Restaurante Martín Berasategui

VERSIÓ ESPANYOLA VERSIÓ ANGLESA

Jamón de cerdo de bellota Capa Negra

Globo ahumado con milhojas de endivia,

pescado azul, berros y pamplinas

Huevo “Gorrotxategui” reposado en una

ensalada líquida de hierbas y carpaccio de

papada

Ensalada tibia de tuétanos de verdura con

marisco, crema de lechuga de caserío y jugo

yodado

Perlitas de hinojo en crudo, en risotto y

emulsionado

Ostra con pepino, kafir y coco

Kokotxas de merluza de anzuelo al pil-pil

Lomos de merluza en salsa verde con

almejas

Lenguado a la plancha con guindilla líquida

y morro de pescado ahumado

Salmonetes con cristales de escamas

comestibles, rabo y una ensalada marina con

sésamo y frutos secos

Callos guisados «a la manera tradicional»

Solomillo «Luismi» asado a la brasa sobre

lecho de clorofila de acelgas y bombón de

queso

Manitas de cerdo Consorcio de Jabugo

rellenas, con membrillo, berza y Artequeso

Manchego

Pichón de Araiz hecho en asador con un

hueso de pasta fresca cubierta con setas al

cebollino, pequeños toques de una crema

Iberian ham «Capa Negra»

Smoked balloon with mille-feuilles of

endives, oily fish, watercress and chickweed

“Gorrotxategi” egg resting on a liquid salad

of red tubers and dewlap carpaccio

Warm vegetable hearts salad with seafood,

cream of lettuce and iodized juice

Little pearls of raw fennel, risotto and

emulsion

Oyster with cucumber, sour fruit, kafir and

coconut

Hake «kokotxas» in «Pil-Pil» sauce

Hake loins in green sauce with clams

Grilled Sole with liquid chill and smoked

fish snout

Roast red mullet with crystals of edible

scales, tail and marine salad with sesame and

nuts

Tripe stew in traditional style

Grilled sirloin «Luismi» over a bed of Swiss

chard chlorophyll and cheese bonbon

Stuffed «Consorcio de Jabugo» pig´s trotters

with quince, cabbage and >Artequeso

Manchego>

Roasted Araiz pigeon, with a fresh pasta

bone covered with mushrooms and spring

onion, light touch of truffle

62

trufada

Chocolates seleccionados, mantequilla

fresca, nata... cremosidad, acidez y mucho

aroma... ¡azúcar por compasión!

Esencia fría de albahaca con sorbete de lima,

granizado de enebro y toques de almendra

cruda

Almendra tostada en pastel tibio, con sorbete

de miel

Tarta fina de hojaldre con manzana y crema

helada

Soufflé de chocolate con crema helada de

caramelo, canela y jugo de cacao

Escarcha de chocolate con menta,

espárragos, garrapiñado de calabaza y

helado de cacao

Selected chocolates, fresh butter, cream...

rich and creamy, acidity and lots of flavour...

sugar please!

Cold essence of basil with lime sorbet,

juniper ice shavings and raw almond

Warm toasted almond cake with honey ice

cream

Vanilla apple pie with granny smith sorbet

Chocolate soufflé, caramel and cinnamon ice

cream, and cacao cream

Chocolate frost with asparagus, caramel-

coated pumpkin and cocoa sorbet

Taula 7: Versió original i versió traduïda de la carta del Restaurante Martín Berasategui

63

8. Restaurante Akelarre

VERSIÓ ESPANYOLA VERSIÓ ANGLESA

Entrantes

Jamón Ibérico de Bellota “Joselito Gran

Reserva” (5 años)

Poroso de Foie con Pan tostado de

Cacahuete

Huevo con Caviar sobre puré de Coliflor y

Mantequilla de Cebollino

Ensalada de Bogavante al Vinagre de Sidra

Arroz con Caracoles y Karrakelas en film de

Tomate y Albahaca

Sopa de Pescados y Mariscos al estilo

Donostiarra (Tradicional)

Alubias Rojas de Tolosa con todas sus

Guarniciones Aparte

Pescados

Rodaballo con su "Kokotxa"

Salmonete Integral con "Fusili" de Salsa

Bogavante asado, Globo de Especias

Langosta “Destilada”

Caja de Bacalao “desalao” con Virutas

Merluza en "Hábito" de Rape y Alubias de

Mejillón

Carnes

Foie Fresco a la sartén con “Escamas de Sal

y Pimienta en Grano”

Incoming

Iberic Ham “Joselito Gran Reserva” (5 años)

Porous of Foie-Gras, Toasted Peanut Bread

Egg with Caviar, Cauliflower purée and

Chive butter

Lobster salad with cider vinegar

Rice with Snails and Periwinkles in Tomato

and Basil film

Fish and Shellfish Soup “a la

Donostiarra”(Traditional)

Red Beans from Tolosa, with their

Accompaniments on the side

Fish

Turbot with its "Kokotxa"

Whole-Grain Red Mullet with Sauce

"Fusili"

Roasted Lobster and Spiced Balloon

“Distilled” Lobster

“Desalted” Cod Box with Shavings

Hake in Monkfish "Habit" and Mussel's

Beans

Meats

Sautéed Fresh Foie Gras with “Salt Flakes

64

Carrillera de Ibérico glaseada, Manzana,

Almendra y Sidra

Callos de Ternera en salsa (Tradicional)

Trinchado de Buey, Pastel de Rabo "Patatas

y Pimientos"

Pichón asada con un toque de Mole y Cacao

Postres

Leche y Uva, Queso y Vino en Evolución

Paralela

Otra Tarta de Manzana

Gin-Tonic en plato

Chocolate al cubo con Plátano y Pistachos

Pastel de Frutas Rojas caliente con Hinojo

garrapiñado

Crema de Fresas con Perlas de Yogur helado

"Xaxu" con Helado Espumoso de Coco

Nueces, Limón y Canela en crujiente

Equilibrio

and Grain Pepper”

Glazed Iberian Cheeks, Apple, Almonds and

Cider

Veal Tripe in its Sauce

Carved Beef, Tail Cake "Potatoes and

Peppers"

Roasted Pigeon with a touch of Mole and

Cocoa

Desserts

Milk and Grape, Cheese and Wine in

Parallel Evolution

Another Apple Tart

Gin-Tonic on a plate

Cubed Chocolate with Banana and

Pistachios

Warm Red Fruit Cake, with Caramel coated

Fennel

Strawberry Cream with Frozen Yogurt

Pearls

"Xaxu" and Foaming Coconut Ice Cream

Nuts, Lemon and Cinnamon in crispy

Equilibrium

Taula 8: Versió original i versió traduïda de la carta del Restaurante Akelarre

65

ANNEX 2- CAPTURA DE PANTALLA DE REFWORKS