RACMed

Dia 26 de novembre 2008Visita a La Reial Acadmia de Medicina de Catalunya1Lrea sanitria de la Santa Creu de BarcelonaLAcadmia est en el recinte urb que comprn el edificis de lantic Hospital de la Santa Creu, junt amb la casa de Convalescncia i ledifici de lantic collegi de Cirurgia. Constitueix el nucli del que ha estat el centre del passat sanitari de Barcelona durant ms de cinc-cents anys, de comenaments del segle XV fins ben entrat el segle XX.

LHospital de la Santa Creu fou creat lany 1401, reunint en una sola instituci el que fins aleshores era una assistncia esparsa en diferents hospitals de la ciutat de Barcelona. Sal en terrenys del antic Hospital del Canonge Colom que ja devia tenir uns dos-cents any dantiguitat. La butlla de fundaci fou emesa per Benet XIII, des d Aviny, el 9 de setembre de 1401. En principi lHospital ocupava la banda de mar de lactual recinte, la que dna al carrer de lHospital.

Al cap dun segle, el 1509, shagu dampliar i es van bastir altres naus. Les dues escalinates monumentals daten de lany 1585. Durant el segle XVI tenia capacitat per entre quatre i cinc-cents llits.En el segle XVII es va bastir ledifici de la Casa de Convalescncia que permetia que els malalts tinguessin un perode de recuperaci quan eren donats dalta abans de tornar a casa seva o a viure al carrer. El tercer gran edifici fou el Collegi de Cirurgia que es constru a la segona meitat del segle XVIII i s una de les restes ms importants del neoclssic de Barcelona.

Resum cronolgic.Segle XV: Creaci de lHospital de la Santa Creu i de lEstudi de Medicina i Arts en temps del rei Mart (1401). Segle XVI: Ampliaci de lHospital amb noves naus. Dues escalinates monumentals (1585). Segle XVII: Casa de Convalescncia (1629 1680). Segle XVIII: Creaci del Collegi de Cirurgia amb un edifici nou (1760). Inauguraci el 1764. Segle XIX: Facultat de Cincies Mdiques (1843). Santiago Ramn i Cajal s catedrtic de la facultat de medicina (1887 1892). Segle XX: Trasllat de la facultat i de lHospital. Mor encara a la Santa Creu Antoni Gaud (juny de 1926). Noves utilitzacions. La Reial Acadmia de Medicina de CatalunyaFou creada lany 1770 amb el nom dAcadmia Mdic Prctica. El 1785 reb el ttol de Reial. Des de la primera Acadmia hi hagu algunes variacions en el nom. El ms clssic ha estat el de Reial Acadmia de Medicina de Barcelona. El Ple de 10 de desembre de 1991 va acordar canviar aquest vell nom pel de Reial Acadmia de Medicina de Catalunya.2

3

4De ledifici destaca lamfiteatre anatmic, gran sala circular que t al centre una taula de dissecci de marbre blanc, al centre hi ha un forat on sescolaven la sang dels cossos que es disseminaven.Antigament es considerava que els cirurgians no eren metges ja que la seva feina era ms manual i allunyada de ser una veritable cincia. S els anomenava cirurgians - barbers perqu tant retallaven barbes com cosien ferides i sempre seguint les ordres del metge Pere Virgili fou impulsor de la uni entre cirurgians i metges i va dictar les caracterstiques que havia de tenir aquesta obra cientfica.El Collegi fou un element clau en el progrs daquesta cincia al nostre pas.Actualment s la seu del Institut dEstudis Catalans

Actualment s la Reial Acadmia de Medicina de CatalunyaCOLLEGI DE CIRURGIA, Carme 4 - Barcelona 5Actual seu de lInstitut dEstudis Catalans

6

Vista de lantic amfiteatre anatmic del Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona cap al tombant del segle XX, aleshores seu de la Facultat de Medicina de Barcelona. La fotografia t un doble inters histric: per una banda s la imatge ms antiga que es conserva fins a lactualitat de la sala Gimbernat i per laltre, el seu autor s Csar Comas i Llaberia, introductor de la radiologia al pas i un dels primers metges fotgrafs de Catalunya.(Fotografia: AIHSC - Fons RAMC)

La data 1770 s la de fundaci de lAcadmia, que ara ja t 237 anys. La imatge s la mateixa que hi ha a la primera plana del pendptic que sutilitza en la presentaci de lAcadmia als seus visitants. Cal dir que aquest amfiteatre anatmic s un dels millors dEuropa, i probablement el millor de la seva poca finals del XVII; en que els amfiteatres de fusta anteriors, es van substituir per lobra de pedra.

Sala de lantic amfiteatre7

Edifici de la Reial Academia8Encara que la seva construcci data de la segona meitat del segle XVIII, se'l pot considerar com el primer edifici neoclssic, amb una faana austera, noms trencada per forncules buides.

Lespai ms interessant es troba a l'interior, amb el sal circular, Sala Gimbernat, antic amfiteatre anatmic, amb la taula de marbre per fer-hi disseccions al centre. A la part baixa hi trobem cadires molt recarregades i a la part superior una gelosia amb barana forjada. Un bust de Pere Virgili presideix la sala.

Tot i que, com ja hem dit, la inauguraci es produeix al segle XVIII, la Reial Acadmia de Medicina t un carcter contemporani molt marcat. La seva construcci es deu a la persistncia del gran cirurgi Pere Virgili. Aix, el 1843 es crear la Facultat de Cincies Mdiques i Santiago Ramn y Cajal ser catedrtic de la Facultat de Medicina (1887-1892).

Al llarg del segle XX, tant l'Hospital com la Facultat traslladaran la seva seu, tot i que el 1926 encara morir a la Santa Creu Antoni Gaud.9

10Antigament les professions de metge i de cirurgi eren diferents, i la de cirurgi es considerava d'inferior categoria, derivada de la dels barbers, sagnadors i arrencaqueixals. L'anatomia i la cirurgia eren molt deficients perqu fins al s. XIII noms es basava en la dissecci d'animals per no en la de persones. A partir del Renaixement les seccions de dissecci eren seguides per artistes de renom com el mateix Micchelangelo, tant perqu aquests estaven interessats en la prctica del dibuix del cos hum per a la seva obra artstica, com tamb perqu, a manca de la fotografia, els seus dibuixos eren particularment tils als cirurgians i metges. Belisario va veure errors als textos clssics i aix va dur a la unificaci de les dues disciplines.

La medecina i la cirurgia van progressar molt a causa dels conflictes bllics de l'poca i entre 1764 i 1770 es va construir l'amfiteatre per a disseccions al Collegi de Cirurgia. Ens explica el guia el trasllat de la facultat de medecina a Cervera a partir de 1714. En aquest amfiteatre, a ms de les fileres per als estudiants i metges hi ha unes llotges superiors tancades amb gelosia per a les personalitats visitants i per a les monges de l'hospital.

La facultat va tornar a Barcelona i va ser l'epicentre de la recerca al s. XVIII. Sn remarcables les figures de Pere Virgili, Antoni Gimbernat i Arbo i de Francesc Salv i Campillo. El Reial Collegi de Cirurgia va ser institut en temps del rei Carlos III i el rei Alfons XIII va integrar la Reial Acadmia de Medicina al mateix edifici, per aix tots dos reis tenen un bust a l'esmentat amfiteatre.

Pere Virgili (Vilallonga del Camp 1699 - Barcelona 1776). Cirurgi. Va comenar com a barber-sagnador i va estudiar a Montpeller i Pars. Va exercir com a cirurgi militar a Tarragona, Valncia i Cadis. El 1743 va tornar a Pars. El 1748 tenia el crrec de cirurgi major de la marina, i va fundar el Collegi de Cirurgia de Cadis. El 1758 va ser nomenat cirurgi de la cort. Va crear el Collegi de Cirurgia de Barcelona el 1760, que va dirigir fins a la seva mort. Els seus deixebles van exercir la primacia en la cirurgia espanyola del s. XVIII.

Antoni de Gimbernat i Arbo (Cambrils 1734 - Madrid 1816). Cirurgi. Va ser deixeble de Virgili al Collegi de Cadis i el 1763 pass a Barcelona. Fou catedrtic d'anatomia de l'Hospital de la Santa Creu. El govern espanyol el va enviar a Pars, Londres, Edimburg i Amsterdam. El 1778 va organitzar el Collegi de Cirurgia de Madrid i el 1790 va tornar a Barcelona. Va perfeccionar la tcnica de diverses intervencions que van dur el seu nom. Carles IV el va nomenar cirurgi de la cort i va deixar molta obra escrita.

Francesc Salv i Campillo (Barcelona 1751 - Barcelona 1828). Metge. Lluit contra rutines i supersticions i an a favor de la inoculaci antivarilica, la lactncia i la salut dels treballadors. Fou nomenat metge de prnceps i prncep de metges, i tot i aix va tenir una constant dedicaci a l'Hospital dels Pobres. Tamb va investigar sobre temes tan diversos com aerosttica i electricitat, conservaci dels aliments, millores tcniques per a la indstria i va ser un capdavanter en l'estudi de la meteorologia.Histria11

12

13

Al vestbul hi ha una esttua del du grec Escolapi, que s una reproducci de la que es va trobar a Empries.14Vista general de l'amfiteatre per a disseccions

15

16

Explicacions del guia per al nostre grup17

18

19

Pere Virgili20

Gimbernat 21

En aquest amfiteatre, a ms de les fileres per als estudiants i metges hi ha unes llotges superiors tancades amb gelosia per a les personalitats visitants i per a les monges de l'hospital22

23

24

25

26

27

28

29

30

Video explicantiu de la histria de Reial Academia de Medicina31

32

Desembre 2008 / MRD33