133

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 74: 133-144. 2006 ISSN: 1133-6889

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

Diagnosi del grau d’amenaça deles plantes vasculars de la

Garrotxa (Girona)

Xavier Oliver*

Rebut: 26.03.07Acceptat: 30.10.07

* Delegació a la Garrotxa de la Institució Catalana d’HistòriaNatural. C. de Fontanella, 3. E-17800 Olot.A/e: xevioliver@terra.es

Resum

Es presenta el procés d’elaboració i els principalsresultats de la Llista vermella de la flora vascularde la Garrotxa, acabada el 2005 després de dosanys de treballs. A partir d’una primera selecció,amb totes les plantes vasculars de la comarcaconsiderades com a amenaçades o molt rares, iamb la utilització dels criteris de la Llista vermellade la UICN (2001), s’ha obtingut un llistat deplantes en risc de desaparèixer a la comarca. Eltreball està orientat principalment a la gestió iconservació de la diversitat de les plantes vascu-lars. La llista està formada tant per tàxons amb ungran valor (endèmics de la comarca o úniqueslocalitats a Catalunya o la península Ibèrica) comper tàxons de distribució general més àmplia, peròamb localitats aïllades a la Garrotxa, en perill dedesaparèixer. Una conservació local d’aquestsúltims també s’ha de considerar important per a laseva conservació global.

MOTS CLAU: Garrotxa, flora vascular amenaçada,prioritat de conservació, llista vermella.

Abstract

The situation of threatened vascular plantsin La Garrotxa county (Girona): A diagnosis

We present the methodology and main results ofwork on a Red List of Vascular Flora in the countyof La Garrotxa, carried out between 2003 and2004.. Taking as a basis all the vascular plants inthe county previously cited as threatened or rareand the IUCN Red List criteria (2001), a list ofplants species under threat in La Garrotxa wasobtained. This work is essentially orientatedtowards the management and conservation of thebiodiversity of La Garrotxa. The list consists oftaxa that are endemic to the county or foundnowhere else in Catalonia or the Iberian Penin-sula, as well as others that are more widespreadbut which are in danger of dying out in LaGarrotxa. Local-based conservation of these lattertaxa is also important as part of their overallprotection.

KEY WORDS: Garrotxa, threatened vascular flo-ra, conservation priority, Red List.

134

Resumen

Diagnosis del nivel de amenaza de las plan-tas vasculares de la Garrotxa (Girona)

Se presenta el proceso de elaboración de la Listaroja de flora vascular de la Garrotxa, realizadoentre los años 2003 y 2004, y los principales resul-tados obtenidos. De una selección previa de lasplantas vasculares de la comarca de la Garrotxaque habían sido consideradas como muy raras oamenzadas, y con la utilización de los criterios dela Lista roja de la UICN (2001), se ha obtenido lalista de las plantas con riesgo de desaparecer de lacomarca. El trabajo está orientado a la gestión yconservación de la flora vascular comarcal. La listaestá formada por taxones con un gran valor (endé-micos de la comarca o únicas localidades en Cata-luña o en la península Ibérica), pero también portaxones de distribución general más amplia, conlocalidades aisladas en la Garrotxa, en peligro dedesaparecer. Una conservación local de estos últi-mos también es importante para su conservaciónglobal.

PALABRAS CLAVE: Garrotxa, flora vascular ame-nazada, prioridad de conservación, lista roja.

Introducció

La comarca de la Garrotxa (735 km2), situ-ada al NE de Catalunya (NE de la penínsulaIbèrica), presenta un valor botànic remarca-ble, fruit d’una gran diversitat de relleus,substrats i situacions climàtiques, així comd’una localització geogràfica privilegiada.Prova d’aquesta singularitat és la presènciade dues espècies endèmiques de la comarca,Polygala vayredae i Lithodora oleifolia, amés de vuit tàxons del Llibre vermell de laflora vascular d’Espanya (Bañares et al.,2003), de vint-i-dos tàxons dels llistats deplantes amenaçades de Catalunya (Sáez et al.,1998; Sáez & Soriano, 2000) i nombrosesplantes amb més de la meitat de les localitatsde Catalunya. A part, existeixen briòfits ambuna localitat única per a la península Ibèrica,

com l’hepàtica Mannia fragans (Cros, 2003),i localitats amb una diversitat liquènica únicaa la península Ibèrica i Europa (Llop &Gómez-Bolea, 2006). El 75 % de la comarcaestà cobert de boscos, però presenta una granactivitat industrial, centralitzada bàsicamental voltant del Fluvià, i un 18 % de la superfí-cie amb un intens aprofitament agrícola i ra-mader. Més del 70 % de la comarca és super-fície protegida, o bé com a parc natural (ZonaVolcànica de la Garrotxa, gestionada per laGeneralitat de Catalunya), o bé simplementdins del Pla d’Espais d’Interès Nacional iXarxa Natura 2000. D’aquests últims, l’AltaGarrotxa i les serres de Milany, Puigsacalm iBellmunt estan gestionades també actualmentper consorcis municipals. La resta dels espaisprotegits funciona pràcticament sense unagestió específica, més enllà de la gestió gene-ral del territori.

Quins tàxons s’havien prioritzat fins ara a laGarrotxa respecte a recerca i conservació?

Els recursos destinats a la conservació de labiodiversitat botànica són força escassos tanten xifres absolutes com si els comparem ambels de fauna, que són proporcionalment moltmés importants, encara que també insuficients.D’altra banda, els esforços per conservar labiodiversitat botànica, en molts casos, no s’hancentrat en els tàxons més prioritaris.

Respecte a la normativa, cal esmentar laprotecció de tàxons no amenaçats (Ophrysbertolonii subsp. catalaunica i Linum campa-nulatum, a l’Alta Garrotxa, o Galanthusnivalis, a la zona volcànica), mentre que espè-cies amb una o dues localitats a la penínsulaIbèrica (Dryopteris remota o Peucedanumschottii) o altres realment amenaçades (Carexdepauperata o Carex grioleti) no han estatprotegides. El tàxon amb un seguiment mésllarg a la comarca és Narcissus moleroi (Oli-ver, 2007b), amb una localitat de la qual s’han

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

135

registrat dades des de l’any 1995. La tendèn-cia negativa d’aquesta població a causa delsimpactes detectats, com la d’altres tàxonsdels quals s’han fet també seguiments, nos’ha traduït, en general, en cap tipus d’actua-ció específica de millora.

A la zona volcànica, arran de la seva estra-tègia per a la gestió de la flora i la vegetació(Salvat, 2005) i la creació d’un contracted’assessorament botànic de forma continuada,sembla que es donarà un impuls a la conser-vació de la seva diversitat botànica (Salvat,2007). També el Consorci de l’Alta Garrotxa,a partir del 2006, va obrir una línia de segui-ment i conservació de flora amenaçada del’espai protegit (Oliver, 2007a).

A la resta del país, existeixen algunes inici-atives puntuals de seguiment i conservació dela diversitat botànica, liderades normalmentper botànics a títol personal, amb més o menyssuport dels equips gestors d’espais naturalsprotegits. Però, en general, hi ha una mancançade priorització objectiva dels tàxons a conser-var excepte en alguns territoris, com el Cadí-Moixeró (Aymerich, 2004) i el Montnegre(Gutiérrez, 2004).

També per iniciativa particular, a partir del’any 2002, va començar el «Programa de se-guiment i conservació de flora protegida i/oamenaçada de les comarques gironines» (Oli-ver, 2002 i 2006a), gestionat per la Universi-tat de Girona i la delegació de la Garrotxa dela Institució Catalana d’Història Natural. Elprograma se centra en una sèrie de tàxons, enfunció de la seva categoria d’amenaça segonscriteris de la Llista vermella de la UICN(2001), i va començar a desenvolupar actua-cions de seguiment i formació a agents ruralsi tècnics de l’Administració, així com infor-mes amb propostes de conservació. De mane-ra temporal, el Departament de Medi Ambi-ent i Habitatge de la Generalitat de Catalunyava donar suport al programa entre els anys2004 i 2006. Des de l’inici del programa, esva pensar que era necessari disposar d’una

llista amb categories de tots els tàxons priori-taris per planificar convenientment les accionsde recerca i conservació.

Conservem els tàxons més amenaçats, o bétots els tàxons de la Garrotxa?

Normalment, per l’escassetat dels recursosdestinats a la conservació de flora, s’ha optatper escollir uns pocs tàxons per centrar-hil’esforç, però sovint la selecció ha estat sub-jectiva. Habitualment, s’ha realitzat sobre labase de la raresa global i regional, tot assu-mint la responsabilitat d’àmbit mundial depreservar els tàxons únics o amb la majoria dela població en l’àmbit de treball. D’aquestamanera, no es valora ni la raresa local ni elgrau d’amenaça, dels quals, a més, en mancainformació (Aymerich, 2004). Però el graud’amenaça és un dels criteris més importantsen el moment de prendre decisions sobre laconservació d’una espècie (Mota et al., 2003).A la Garrotxa, el principal objectiu era con-servar la biodiversitat botànica en l’àmbitdels tàxons de flora vascular. Això comporta-va la selecció de tots els tàxons que podiendesaparèixer de la comarca i no es podien re-cuperar naturalment, en ser poblacions aïllades.El fet de no centrar-se en uns pocs tàxons,sinó en tota una llista global, era més ambici-ós, i en un principi més difícil de poder desen-volupar, però, d’altra banda, podia captar mésrecursos per a recerca i conservació i rendi-bilitzar-los al màxim. Per això es va optar perl’elaboració d’una llista vermella comarcalamb els criteris de la Llista vermella de laUICN (2001). Sovint s’ha criticat la utilitza-ció d’aquests criteris de la UICN per a àmbitsgeogràfics petits. En el nostre cas, amb l’ob-jectiu final de fer una priorització i catego-rització de tàxons per planificar-ne la recercai la conservació per no perdre cap tàxon de lacomarca, es va considerar que aquesta meto-dologia era la més idònia, si es consideraven

136

alguns aspectes ja recollits en documents ofi-cials (Gärdenfors et al., 2001).

En resum, l’elaboració de la Llista verme-lla pretén preservar els endemismes i els tà-xons amb localitats úniques, però també queno desapareguin altres tàxons amb poblacionsreduïdes i aïllades a la comarca, encara quecomuns en altres territoris de la seva àrea dedistribució. Incorporar aquests altres tàxons ala llista i assegurar la seva preservació signifi-ca una contribució local a la conservació glo-bal del tàxon.

Material i mètodes

L’elaboració de la Llista vermella es va ini-ciar l’any 2003, amb la recollida d’informa-ció de diverses referències, i en dos anys deprospecció es va elaborar cartografia de detallde localitats, a escala 1:5000, censos o esti-macions de poblacions dels diferents rodalslocalitzats, així com algun altre indicador, ge-neralment de vitalitat dels individus i del rodal,i tipificació de la comunitat vegetal mitjan-çant inventaris fitosociològics.

L’àmbit geogràfic de la Llista és tota laGarrotxa, però també territoris de comarquesveïnes (el Ripollès, l’Alt Empordà, Osona i laSelva) que pertanyen a espais naturals prote-gits compartits, ja que els resultats podrienser útils per a la seva gestió. També per a al-guns tàxons es van estudiar poblacions peri-fèriques per valorar la connectivitat amb lesgarrotxines, un factor important en l’assigna-ció de categories d’amenaça d’àmbit regional(Gärdenfors et al., 2001).

Per a alguns tàxons es comptava amb da-des puntuals o de seguiments que podienaportar informació. Els registres més anticsque es van utilitzar eren de Polygala vayredaei Lysimachia ephemerum, dels anys 1984-1987; de Narcissus moleroi i Narcissus poeti-cus, a partir dels anys 1995-1996; d’Isopyrum

thalictroides i Oplismenus undulatifolius, apartir del 1999-2000 (Salvat et al., 2003; Oli-ver, 2005a), i, finalment, les dades recollidesen la campanya dels anys 2003-2004. Unaprimera selecció va incorporar a la nova llistaels tàxons considerats amenaçats en el Llibrevermell d’Espanya (Bañares et al., 2003) illistes vermelles de Catalunya (Sáez et al.,1988; Sáez & Soriano, 2000) i els consideratsmolt rars en l’àmbit de la comarca (Bolòs &Vigo, 1984-2001) o unitats geogràfiques es-tudiades més concretament, com l’Alta Gar-rotxa (Viñas, 1993), les muntanyes delPuigsacalm (Villegas, 1993) i la zona volcà-nica (Campos et al., 2001). Dels 1.137 tàxonsseleccionats, tots els al·lòctons es van descar-tar, i de la resta, amb els criteris de la Llistavermella de la UICN (UICN, 2001, 2005;Gärdenfors et al., 2001), se’n va analitzar elgrau d’amenaça i se’ls va adjudicar una cate-goria. Es van valorar els diferents criteris dela Llista vermella: dimensió de la població(cens i/o estimació d’individus madurs), distri-bució (àrea de presència i ocupació, nombre delocalitats i subpoblacions), hàbitat (superfíciei qualitat), evolució (fluctuacions naturals dela població, desaparició de localitats, reduc-ció d’àrea de presència, disminució d’abun-dància, reducció de superfície o qualitat d’hà-bitat) i amenaces i impactes (nombre d’indi-vidus, localitats i subpoblacions afectades iintensitat). Cal destacar que no es disposavade tota la informació necessària per avaluarcadascun dels criteris de la Llista vermella dela UICN. Els criteris més utilitzats van ser elnombre de localitats i la proporció relativad’individus en cada localitat, la mida de l’àread’ocupació i la reducció d’àrea d’ocupació,de nombre de localitats i de superfície o dequalitat de l’hàbitat, així com la importànciadels impactes o amenaces. Gärdenfors et al.(2001) valoren positivament l’aplicació delscriteris a escala regional, però apunten algu-nes dificultats, especialment quan l’àrea ésmolt petita.

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

137

Un dels aspectes més preocupants en aplica-cions dels criteris a escala regional és la inci-dència de les subpoblacions veïnes en la cate-goria d’amenaça. En cas d’existir immigracióde propàguls d’altres subpoblacions externes od’estar connectades amb individus externs, i,per tant, constituir una única subpoblació,Gärdenfors recomana baixar un nivell la cate-goria d’amenaça adjudicada. En la Llista ver-mella de la Garrotxa es va estudiar la connexióde les subpoblacions presents a la comarca i,en el cas d’haver-se detectat, es van aplicarels criteris per a tota la subpoblació, és a dir,incloent els individus externs. D’aquesta ma-nera, la problemàtica se solucionava en lamateixa valoració i ja no calia rebaixar omantenir posteriorment la categoria atorgada,tal com indica Gärdenfors. En el cas de nodisposar d’informació, se’ls adjudicava la ca-tegoria DD (amb dades insuficients), a l’espe-ra de poder obtenir dades.

Tots aquells tàxons amb una població impor-tant i unes àrees de presència grans fora de lacomarca i que penetraven molt puntualment a laGarrotxa van quedar descartats de la Llista ver-mella. Una localitat connectada amb la restaredueix dràsticament el risc de desaparèixer lo-calment i es podria recuperar de forma natural.

Pel que fa a la necessitat de ponderar lesllistes regionals amb les globals (Gärdenfors,2001), es van tenir presents els resultats de lesllistes vermelles de Catalunya (Sáez et al.,1998; Sáez & Soriano, 2000) i del Llibre ver-mell d’Espanya (Bañares et al., 2003), aixícom la proporció de població dels tàxons in-closos a la comarca respecte al seu global orespecte al seu parcial (península Ibèrica o Ca-talunya). També, tal com recomana Gärden-fors (2001), pel que fa als tàxons consideratsen llistes d’àmbit més global, es va conservarla categoria atorgada o, en tot cas, se’n va ad-judicar una de superior, però mai es va rebai-xar. Un altre dels problemes en l’aplicaciódels criteris a escala regional és la valoraciódel criteri D2 d’àrea d’ocupació, molt discu-

tit, especialment en la categoria vulnerable.En el present treball, tal com han fet diversosautors (Sáez & Soriano, 2000) en l’elaboracióde llistes vermelles regionals, hem utilitzataquest criteri de manera restrictiva, aplicant-lo només a tàxons amb una àrea d’ocupaciómenor a l’indicada pels criteris UICN i que, ala vegada, poden estar afectats per pertorbaci-ons d’origen antròpic a curt o mig termini.

Resultats

La Llista vermella de la flora vascular dela Garrotxa, v. 2005 (Oliver, 2005b) està for-mada per una base de dades de 252 tàxonsd’interès i recull informació en diferentscamps: categoria d’amenaça de la UICN deles llistes vermelles d’Espanya, de Catalunyai de la Garrotxa; raresa a la comarca; nombre inom de les localitats i subpoblacions; carto-grafia (UTM 10 × 10 km, 1 × 1 km), polígons,línies i punts d’ocupació sobre ortofotogra-fies aèries de l’Institut Cartogràfic deCatalunya 1:5000; resultats de cens o estima-ció de poblacions; àrea d’ocupació i de presèn-cia; tipus de distribució; comunitats vegetalson es presenta (amb inventaris fitosociològicsper tipificar l’hàbitat); evolució de la pobla-ció regional, de cada localitat i de cada subpo-blació, de la qualitat de l’hàbitat, connecti-vitat, amenaces, impactes...

De les 252 plantes seleccionades (figura 1),125 es van considerar amenaçades a la Garrot-xa (GX), mentre que de la resta no disposàvemde dades suficients per a la seva avaluació.

Cal destacar que només Asplenium marinums’ha catalogat com a extingida regionalment ala Garrotxa, RE (GX). Altres tàxons comBaldellia ranunculoides o Cheilanthes ma-ranthae també s’hi poden haver extingit, jaque fa temps que no s’han retrobat a la comarcai els seus hàbitats han patit una forta reduccióde superfície i qualitat. No obstant això, enca-

138

ra no s’ha realitzat un esforç suficient deprospecció que pugui realment confirmar laseva desaparició.

16 tàxons es consideren en perill crític (CR-GX), bàsicament per disposar només d’una odues localitats i una població d’individus moltbaixa. Alguns d’ells tenen a la Garrotxa la sevaúnica localitat coneguda actualment a la pe-nínsula Ibèrica, com Peucedanum schottii iOplismenus undulatifolius. També entra dinsd’aquesta categoria Carex grioleti o algun tà-xon força rar a Catalunya, com Himanto-glossum hircinum, o amb poques localitats aï-llades i amb pocs individus a la Garrotxa(Corydalis solida, Drosera rotundifolia,Dryopteris dilatata, Lysimachia ephemerum,Narcissus poeticus). Finalment, tenim 2 tà-xons citats des de fa molts anys (Baldelliaranunculoides i Cheilanthes maranthae) que,de moment, no s’han retrobat i caldria confir-mar si realment han desaparegut. Tres tàxons(Narcissus pseudonarcissus subsp. pseudonar-cissus, Gagea lutea i Polystichum lonchitis),amb quatre, una i tres localitats, respectiva-ment, un nombre d’individus molt baix i/ouna àrea d’ocupació molt petita i en hàbitatsamenaçats, se situarien en la categoria en perill(EN-GX). 105 tàxons han estat consideratsvulnerables (VU-GX), en la majoria dels casosi a falta de disposar de més informació, pel cri-teri D2 (com a màxim, cinc localitats en l’àm-

bit estudiat i aïllades d’altres exteriors, ambuna àrea de presència menor de 20 km2 i, a lavegada, amb amenaces que comportarien acurt o mig termini afectacions a la població).

Una àmplia llista de tàxons amb dades in-suficients (DD-GX)

Existeixen 138 tàxons als quals no s’ha po-gut assignar cap categoria per manca de dades(dades deficients: DD-GX), cosa que indical’esforç que en diferents aspectes (figura 2)cal fer encara per poder conèixer l’estatus dela flora comarcal. Hi ha molt poques cites de33 tàxons, però no se sap si és per falta deprospecció o si realment són tan rars. Algunsexemples són Arctium lappa i Cirsium ery-sithales. En canvi, hi ha 9 tàxons citats d’antici no retrobats, que presumiblement podrienhaver desaparegut, però cal prospectar mésper confirmar-ho. Uns 80 són tàxons d’espe-cialista, com, per exemple, diversos del gènereHieracium, o presenten algun dubte taxonò-mic. 13 tenen localitats a la comarca, peròdesconeixem encara si estan connectats a altrespoblacions exteriors.

Ponderació de la Llista

L’objectiu del programa és que no desapa-regui cap tàxon de la comarca i, per tant, igual

FIGURA 1. Distribució dels tàxons de la Llista vermellade la Garrotxa (2005) en categories UICN (2001).

FIGURA 2. Classificació del tàxons amb dades insufi-cients de la Llista vermella de la Garrotxa (2005).

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

139

TAULA 1. Matriu de ponderació amb categories d’amenaça de la Llista vermella i categories d’importància de lapoblació garrotxina respecte de la mundial. Les categories per importància de la població garrotxina respecte ala de Catalunya s’ha calculat en quadrats UTM 10 × 10 km amb dades de BIOCAT (Font, 2005). Els tàxons dellistes vermelles de Catalunya o Espanya estan subratllats.

d’amenaçat està Dryopteris remota comGagea lutea, tots dos amb menys de cinquan-ta exemplars reproductors en localitats aïlla-des i afectades de manera diferent perhiperfreqüentació del bestiar en el seu hàbitat.Però, quan es valora regionalment, no hemd’oblidar la rellevància global dels tàxons(Gärdenfors, 2001), que, independentment del’estatus que tinguin a la comarca, són l’únicalocalitat a la península Ibèrica i es considerenamenaçats en l’àmbit de Catalunya o Espanya(Peucedanum schottii) o, fins i tot, les locali-tats garrotxines són les úniques al món(Lithodora oleifolia o Polygala vayredae).Per poder valorar els tàxons de la llista pelque fa als dos aspectes esmentats, hem elabo-rat la matriu de ponderació (taula 1) amb lescategories de la llista comarcal en abscisses iel percentatge de la població garrotxina res-pecte de la població global o regional en orde-nades. En aquest sentit, les actuacions de con-servació i de recerca s’hauran de prioritzar enels tàxons que queden cap a les parts superiori esquerra de la taula, i les caselles s’han clas-

sificat, mitjançant trames, en quatre categori-es de prioritat. Els tàxons més prioritaris sónPeucedanum schottii, Dryopteris remota,Oplismenus undulatifolius, Lithodora oleifo-lia, Polygala vayredae, Pyracantha coccinea,Pyrus communis subsp. salviifolia i Silaumsilaus.

Discussió

La Llista vermella es genera a partir d’unabase de dades que, d’una banda, disposa demolta informació útil per valorar l’estatusdels tàxons, però, de l’altra, mostra les gransmancances d’informació que encara es té alrespecte i, per tant, permet plantejar les ne-cessitats de recerca per millorar-la.

Hàbitats dels tàxons amenaçats i impactesdetectats a la comarca

L’anàlisi de la distribució dels tàxons ame-naçats per hàbitats (figura 3), relacionada

140

amb les amenaces i els impactes que pateixeni que han estat detectats a la comarca (figura4), ens proporciona un seguit d’orientacionssobre l’origen de la seva raresa i dels proces-sos naturals o antròpics que més els afecten.

El 26 % dels tàxons amenaçats és propi deprats, la majoria de les zones més altimontanesi culminals de la comarca, que, de forma na-tural, ja tenen poblacions poc importants,amb àrees d’ocupació petites i aïllades, sovintrelictuals. A més, aquests tàxons estan afec-tats o bé per una intensa pastura que deterioral’hàbitat, fins i tot amb fertilització excessiva(Ophioglossum azoricum), per una depredaciódirecta dels individus (Peucedanum schottii)o bé per la pèrdua de pastures per embardis-sament, allà on el bestiar ja no arriba regular-ment (Arnica montana i Genista anglica).

Un altre grup important de tàxons amena-çats (23 %) és el de zones humides amb po-blacions que naturalment tindrien pocs indi-vidus i localitats a la comarca, però que tambéhan estat afectats per la dessecació de l’hàbitati la contaminació de l’aigua. Aquí cal destacarun gruix de tàxons d’ambients aquàtics esta-bles (nivell i qualitat d’aigua) de la zonad’Olot i la vall d’en Bas, amb citacions anti-gues, i la majoria no retrobades des de faanys, o amb poques localitats (Baldellia ra-nunculoides, Lysimachia ephemerum, Carexriparia, Carex acutiformis, Oenanthe lache-nalii, Potamogeton coloratus, P. natans).

Els ambients rupícoles són l’hàbitat d’un14 % dels tàxons amenaçats, que deuen el seunivell d’amenaça al fet de constituir poblaci-ons petites, amb poques localitats aïllades,amb àrees d’ocupació reduïdes i amenacesque, a curt o mig termini, poden afectar-les.Últimament, s’han detectat impactes i amenacesamb l’arribada d’espècies invasores foranes,pròpies de rocams (Fallopia baldschuanica,Buddleja davidii, Erigeron karvinskianus).

Els boscos higròfils (rouredes de rourepènol i boscos mixts de l’aliança Fraxino-Carpinion i vernedes de l’Alno-Padion) sónl’hàbitat del 12 % dels tàxons amenaçats. Algunsexemples serien Dryopteris remota, Isopy-rum thalictroides, Oplismenus undulatifoliusi Luzula multiflora. Els boscos humits,especialment les fagedes, presenten un 11 %dels tàxons amenaçats (Actaea spicata iCardamine pentaphyllos). Existeixen nom-broses poblacions relictuals en zones culmi-nals de la comarca (fagedes) i fondalades(boscos higròfils), amb pocs individus i àreesd’ocupació petites, on s’ha detectat una fortaalteració de l’hàbitat, ja que s’utilitzen com azones de descans del bestiar.

En el treball de camp es van identificar im-pactes directes sobre localitats de 134 tàxonsamenaçats (figura 4), és a dir, el 69 % de laLlista, els quals es poden agrupar en vuit tipo-logies.

FIGURA 3. Hàbitats dels tàxons de la Llista vermella dela Garrotxa (2005).

FIGURA 4. Nombre de tàxons amenaçats a la Garrotxa(2005) afectats per tipus d’impactes.

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

141

L’activitat agrària i ramadera comporta di-ferents impactes sobre 46 tàxons amenaçats:

– La sobrepastura i el trepig del bestiar mal-met i transforma l’hàbitat, especialmentprats humits i boscos humits i higròfils, iafecta a 13 tàxons de la Llista vermella.

– La ruderalització i nitrificació per aboca-ments de residus ramaders transforma demanera important algunes pastures, cir-cumstància que afecta a 2 tàxons.

– La depredació directa del bestiar s’ha de-tectat sobre 7 espècies amenaçades.

– L’abandonament de pastures, sovint lesmés culminals i llunyanes, i el seu posteri-or embardissament afecta a 16 tàxons.

– La pèrdua dels prats de dall, sovint trans-formats en conreus o prats de pastura, hafet desaparèixer o enrarir encara més a 4plantes que, a la Garrotxa, només es feienen aquests ambients.

Les activitats forestals han comportat im-pactes sobre 5 espècies; especialment, l’ex-tracció de fusta dels boscos repercuteix direc-tament en l’empobriment de plantes pròpiesde clarianes amb riquesa de nutrients, comara Atropa belladonna. En el cas de Dry-opteris remota, cal esmentar que aproximada-ment la meitat dels exemplars de la Garrotxa,i, per tant, de la península Ibèrica, creixen so-bre un tronc d’un arbre caigut en una torrente-ra, fet que indica la incidència que pot tenir laretirada de troncs en aquesta zona. L’oberturade pistes de desembosc, els abocaments deterres i l’arrossegament són responsablesd’impactes directes sobre 4 tàxons.

Les activitats humanes amb més impacteen el medi, relacionades amb els espais urba-nitzats i les infraestructures, són responsablesd’impactes a 12 tàxons amenaçats. També lesactivitats desenvolupades sobre els ambientsfluvials (extraccions d’àrids i tallades, etc.)incideixen negativament sobre espècies ame-naçades, en aquest cas, 5 tàxons.

La pèrdua de zones humides o l’afectacióde la seva qualitat comporten impactes sobre33 tàxons, com, per exemple, Baldelliaranunculoides o Lysimachia ephemerum, oun bon conjunt de macròfits (per exemple,Potamogeton coloratus). En concret, la pèrduadel nivell d’aigua i la dessecació de zones hu-mides han afectat, a la comarca, a 24 tàxons.

La introducció de plantes invasores queafecten l’entorn natural, el 90 % de les quals,a la Garrotxa, procedeix de la jardineria (Oli-ver, 2006b), ja comporta actualment impactessobre 8 tàxons, entre ells, Carex depauperata,Isopyrum thalictroides i Lithodora oleifolia.

La freqüentació humana ha estat negativaper a 8 tàxons de la Llista. El trepig de personesque utilitzen camins que travessen poblacionsde plantes amenaçades, com Oplismenusundulatifolius, Lithodora oleifolia i Isopyrumthalictroides, ha comportat la desapariciód’alguns individus, encara que, en el cas delprimer tàxon, el trepig en alguns indrets l’afa-voreix, tot eliminant espècies competidores.La creació d’espais enjardinats al voltant depobles o masos és la causa d’afectacions a 5tàxons, entre els quals destaquen Isopyrumthalictroides, Carex depauperata o Luzulamultiflora. Finalment, la recol·lecció directad’exemplars només s’ha detectat en un tàxon(Narcissus poeticus).

Manca de dades per ajustar la Llista Ver-mella

Els criteris de la Llista vermella de laUICN (2001) més utilitzats (figura 5) van serels B, C i D (poques localitats, àrea d’ocupa-ció petita i subpoblacions aïllades). Els criterismenys utilitzats han estat els de viabilitat depoblacions (E) per manca d’estudis específicsi els de reducció de poblacions (A) per mancade seguiments llargs. D’aquest últim sí ques’ha aplicat en diferents tàxons el criteri dereducció de localitats, d’àrea d’ocupació i desuperfície i qualitat d’hàbitat, ja que citacions

142

anteriors ja aportaven una certa informació dereferència. La mida de la població, que en unnombre important de localitats s’ha pogutcensar o estimar, ha estat un factor que s’haconsiderat, des de fa temps, determinant en elcàlcul del grau d’amenaça. En aquest sentit,molts autors han dedicat un esforç importanta definir nombres màgics per garantir la via-bilitat de la població (Mace & Lande, 1991;Given, 1994; Pavlik, 1996). Però el papermés o menys important de tots els altres fac-tors que intervenen en la dinàmica de la po-blació fa necessari jugar amb més informaciósobre el tàxon (Mota et al., 2003). Això, jun-tament amb l’alt nombre de tàxons amb dadesdeficients, ens indica les mancances en conei-xement sobre la flora amenaçada de la Gar-rotxa (nombre de localitats, cens o estimaciópoblacional, seguiment a mig termini de lespoblacions, cartografia fina per determinarl’àrea d’ocupació, cartografia d’hàbitat, se-guiment de la qualitat d’hàbitat i estudis deviabilitat de població).

En aquest sentit, el programa de seguimenti conservació de flora amenaçada ha centratels esforços, a partir de l’any 2005, d’unabanda, en la cerca de localitats, cens i/o esti-mació de subpoblacions, cartografia, detecciód’amenaces i impactes sobre plantes de la ca-tegoria amb dades insuficients (DD-GX) i,d’altra banda, comença a promoure i desen-volupar estudis de viabilitat de les poblacions

i seguiments amb registres llargs de les ja ca-talogades com a amenaçades.

Un projecte amb una component impor-tant de conservació

Paral·lelament, des de la Delegació a laGarrotxa de la ICHN i amb l’objectiu de pre-servar tots aquests tàxons, s’ha posat a l’abastde tècnics i vigilants la informació necessàriaper a la conservació dels tàxons amenaçats is’han desenvolupat cursos de formació i visitesi elaborat informes de localitats amenaçades.

També s’ha elaborat la Cartografia digitalde la flora protegida i/o amenaçada de laGarrotxa, v. 2006, que ofereix, d’una manerapràctica i fàcil, sobre cartografia 1:5000, in-formació vital per a tasques de vigilància iconservació. El tècnic o vigilant que ha d’in-formar d’un projecte o d’una activitat ràpida-ment pot comprovar si pot afectar alguna lo-calitat de flora amenaçada i, en aquest cas,disposa d’enllaços a documents per elaborarl’informe (informació del tàxon, la normativa,la categoria d’amenaça, fotografies, descrip-ció, hàbitat, activitats que poden afectar altàxon, recomanacions sobre activitats que po-den afectar al tàxon, etc.). Fins i tot potcontactar amb una persona que controla el tà-xon i la localitat en concret per acabar de re-soldre el problema plantejat.

Aquesta mateixa dinàmica ha permès en-grescar fins a 31 persones en el programa,amb participacions voluntàries puntuals deprospecció i cens de rodals, i, d’altra banda,exportar l’experiència a altres comarques.

Prioritzacions de conservacióA banda de poder disposar d’una llista de

tàxons ordenats per prioritat pel que fa al seurisc de desaparèixer de la comarca i a la sevaimportància en contextos més globals, caldestacar que les accions de conservació s’hande centrar en la gestió de finques, ja que els

FIGURA 5. Criteris UICN (2001) utilitzats en la Llistavermella de la Garrotxa (2005).

REGIMENT DE LA COSA NATURAL

143

ambients del 72 % dels tàxons amenaçats de-penen de com s’exploten els conreus, prats iboscos, en la majoria dels casos de com esgestiona el bestiar a la finca (gestió de prats,concentració d’animals, àrees de descans,etc.) i els punts d’aigua (eliminats o perdutsper l’ampliació de camps i prats o alterats perla freqüentació del bestiar).

D’altra banda, la dinàmica d’urbanització id’enjardinament que es produeix en nuclishabitats afecta a espais molt valuosos de pla-na, amb una gran concentració de tàxonsamenaçats de la Llista. El mateix ciment delcreixement urbà i de les infraestructures, quemoltes vegades no ha ocupat els espais mésidonis i sovint han «vessat» més enllà del ne-cessari cap al medi natural. La ruderalitzaciódels seus entorns, amb una entrada massivade plantes invasores, la majoria introduïdesdes de la jardineria. La transformació de l’en-torn per plantes de jardineria i gespa. Totsaquests processos afecten a la comarca locali-tats del 53 % dels tàxons. La bona gestió tantdel creixement urbà i de les infraestructurescom dels espais periurbans és una feina labori-osa i poc vistosa, però vital per poder conser-var la biodiversitat botànica de la Garrotxa.

A banda de les prioritats de gestió, cal con-tinuar en la cerca d’informació d’interès delstàxons. En l’actualitat, s’està treballant enuna segona fase de prospecció d’aquest con-junt de tàxons per poder disposar de més in-formació dels tàxons i aplicar més idòniamentels criteris de la Llista vermella de la UICN(2001). L’objectiu és poder reelaborar la Llis-ta vermella de la Garrotxa l’any 2009.

Idoneïtat d’una llista vermella d’àmbit co-marcal

En el cas de la Garrotxa, el principal objec-tiu marcat en elaborar la Llista vermella eradisposar d’una priorització objectiva de totsels tàxons amenaçats de la comarca, per tal deplanificar i executar accions de recerca i de

conservació que contribuïssin a conservar labiodiversitat botànica comarcal. La utilitza-ció dels criteris de la Llista vermella de laUICN ha estat un mètode molt vàlid per podercatalogar objectivament en categories d’ame-naça tant endemismes de gran valor en l’àm-bit mundial com tàxons d’àrea de distribuciógeneral àmplia i sense problemes de conser-vació global, però que a la comarca podiendesaparèixer. Potser en l’àmbit botànic i deconservació global no és tan important que ala Garrotxa s’hagi elaborat la Llista vermella,però sí que ho és en l’àmbit comarcal per poderprioritzar i desenvolupar accions de recerca ide conservació localment. També és impor-tant la transcendència que ha comportat a lacomarca, ja que a tres anys de tenir enllestidala llista comarcal ja s’ha recollit informacióbàsica (com a mínim cartografia 1:5000, cens,amenaces i impactes) d’un total de 110 tàxons,en la qual han participat 31 persones voluntà-ries. També s’han format uns 40 agents rurals,guardes de parc i tècnics que intervenen en laconservació del territori, que, a més, disposende la informació necessària per conservar elstàxons. I, a més, s’han desenvolupat actuacionsde conservació en 13 localitats de 12 tàxonsamenaçats. Aquest plantejament de conserva-ció, d’evitar que qualsevol tàxon desapareguide la comarca, és, a més, una contribució locala la conservació global, i no només dels tà-xons seleccionats, sinó també de localitats id’hàbitats d’interès pel seu efecte paraigües.

Agraïments

Hem d’agrair la col·laboració a totes lespersones voluntàries que han aportat dadespuntuals a la diagnosi i el suport administratiude la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot il’atorgament d’un ajut de l’Agència de Gestiód’Ajuts Universitaris i de Recerca del Depar-tament d’Universitats, Recerca i Societat dela Informació de la Generalitat de Catalunya.

144

Referències

AYMERICH, P. 2004. Avaluació de plantes protegides,amenaçades o rares al Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus orientals). Butlletí de la InstitucióCatalana d’Història Natural, 72: 19-37.

BAÑARES Á.; BLANCA G.; GÜEMES J.; MORENOJ. C. & ORTIZ S. (ed.). 2003. Atlas y libro rojo dela flora vascular amenazada de España. DirecciónGeneral de Conservación de la Naturaleza. Madrid.

BOLÒS, O. & VIGO, J. 1984-2001. Flora dels PaïsosCatalans. Barcino. Barcelona.

CAMPOS, M.; MARCH, S.; OLIVER, X.; SALVAT, A. &BASSOLS, E. 2001. Catàleg de flora vascular del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Dossier derecerca núm. 1 del Parc Natural de la Zona Volcànica dela Garrotxa. Generalitat de Catalunya. Olot.

CROS, R. M. 2003. Mannia fragans (Balbis) Frye &L. Clark [Grimaldia fragans (Balbis) Corda] en lapenínsula Ibérica. Boletín de la Sociedad Españolade Biología, 22/23: 23-25.

FONT, X. 2005. Mòdul Flora i Vegetació. Banc deDades de Biodiversitat de Catalunya [en línia].Generalitat de Catalunya. Universitat de Barcelona.<http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>

GÄRDENFORS, U.; HILTON-TAYLOR, C.; MACE,G. & RODRÍGUEZ, J. P. 2001. The application ofIUCN Red List Criteria at regional levels. RegionalApplications Working Group. IUCN/CSE–IUCN/SSC. Conservation Biology, 15: 1206-1212.

GIVEN, D. R. 1994. Principles and practice of plantconservation. Chapman & Hall. Londres.

GUTIÉRREZ, C. 2004. Aplicació del Pla deConservació de la Flora Vascular al Parc del Montne-gre i el Corredor. In: IV Trobada d’Estudiosos delMontnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.Servei de Parcs Naturals: 61-65.

LLOP, E. & GÓMEZ-BOLEA, A. 2006. Foliicolouslichens and associated lichenicolous fungi in thenorth-eastern Iberian Peninsula: the effect ofenvironmental factors on distribution. The Liche-nologist, 38 (1): 55-65.

MOTA, J. F.; CUETO, M. & MERLO, M. E. (ed.).2003. Flora amenazada de la provincia de Almería.Una perspectiva desde la biología de la conserva-ción. Universidad de Almería. Monografías Cien-cia y Tecnología.

OLIVER, X. 2002. La biodiversitat vegetal deCatalunya. Reconeixement de les espèciesprotegides incloses dins els EIN gironins [en línia].Dossier de curs organitzat per la Comissió deFormació de FSPa–UGT. Olot. Inèdit. <http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php>

OLIVER, X. 2005a. Seguiment de la poblaciód’Oplismenus undulatifolius de la Garrotxa, 2004[en línia]. Delegació de la Garrotxa de la ICHN.Inèdit. <http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php>

OLIVER, X. 2005b. Llista vermella de la floravascular de la Garrotxa, v. 2005 [en línia]. Dele-gació de la Garrotxa a la ICHN i Fundació d’EstudisSuperiors d’Olot. Inèdit. <http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php>

OLIVER, X. 2006a. El «Programa de seguiment iconservació de flora amenaçada de la Garrotxa» [enlínia]. Delegació a la Garrotxa de la ICHN. Olot.Inèdit.

OLIVER, X. 2006b. Catàleg de la flora vascularal·lòctona de la Garrotxa, v. 2006 [en línia].Delegació a la Garrotxa de la ICHN. Olot. Inèdit.<http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php>

OLIVER, X. 2007a. Seguiment de la flora amenaçadade l’Alta Garrotxa, 2006. In: VILA, J. (ed.). Laconservació del patrimoni natural i la biodiversitat.VI Jornades sobre l’Alta Garrotxa. Universitat deGirona. Col·lecció Diversitas, 62. Càtedra deGeografia i Pensament Territorial (Universitat deGirona) i Consorci de l’Alta Garrotxa. Girona.

OLIVER, X. 2007b. Fitxa de seguiment de Narcissusmoleroi. Sèrie de fitxes de seguiment de floraamenaçada [en línia]. Delegació a la Garrotxa de laICHN. Olot. Inèdit. <http://130.206.88.24/ichngarrotxa/documents.php>

PAVLIK, B. M. 1996. Defining and mesuring succes.In: FALK, D. A.; MILLAR, C. I. & OLWELL, M.(ed.). Restoring diversity strategies for reintro-duction of endangered plants. Island Press. Washing-ton DC: 127-156.

SÁEZ, L.; ROSSELLÓ, J. A. & VIGO, J. 1998. Catàlegde plantes vasculars endèmiques, rares o amenaçadesde Catalunya. I: Tàxons endèmics. Acta BotanicaBarcinonensia, 45: 309-321.

SÁEZ, L. & SORIANO, I. 2000. Catàleg de plantesvasculars endèmiques, rares o amenaçades deCatalunya. II: Tàxons no endèmics en situació derisc. Butlletí de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, 68: 35-50.

SALVAT, A. 2005. Estratègia per a la gestió de flora ivegetació al Parc Natural de la Zona Volcànica de laGarrotxa [en línia]. Parc Natural de la Zona Volcà-nica de la Garrotxa. Inèdit. <http://mediambient.gencat.net/Images/43_91643.pdf>

SALVAT, A. 2007. La protecció de la diversitat vege-tal als espais naturals protegits: l’exemple del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa(PNZVG) i de l’estratègia per a la gestió de la florai la vegetació. Butlletí de la Institució Catalanad’Història Natural, 73: 163-181.

SALVAT, A.; ENÈRIZ, J. & MARCH, S. 2003.Seguiment de les espècies Isopyrum thalictroides iOplismenus undulatifolius al Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrotxa, 2003 [en línia]. ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Inèdit.< h t t p : / / m e d i a m b i e n t . g e n c a t . n e t / I m a g e s / e s p /43_48150.pdf>

UICN. 2001. Categorías y criterios de la Lista roja dela UICN. Versión 3.1. Comisión de Supervivenciade Especies de la UICN. IUCN. Gland; Cambridge.

UICN. 2005. Guidelines for using the IUCN Red listcategories and criteria. IUCN SSC Red ListProgramme Committee. Gland; Cambridge.

VILLEGAS, N. 1993. Flora i vegetació de les munta-nyes del Puigsacalm–serra de Milany. Memòria dedoctorat. Inèdita. Barcelona.

VIÑAS, X. 1993. Flora i vegetació de l’Alta Garrotxa.Universitat de Girona. Memòria de doctorat. Inèdita.Girona.

REGIMENT DE LA COSA NATURAL