Diagnosi Patrimoni Natural Tàrrega

Diagnosi Tàrrega

1 . M E D I F Í S I C

1 . 1 . C L I M A T O L O G I A

El bioclima de la Plana d’Urgell1, que inclou el terme municipal de Tàrrega, és de tipus xerotèric

mediterrani subàrid continental2, amb una temperatura mitjana anual d’entre 13ºC i 14ºC,

situant-se entre 3ºC i 4ºC la temperatura mitjana del mes més fred, el gener, i entre 23ºC i 24ºC

la temperatura mitjana del mes més càlid, el juliol.

La precipitació mitjana anual és d’entre 400 mm i 500 mm i una evapotranspiració (ETP)

potencial3 d’entre 651 mm i 732 mm.

El diagrama ombrotèrmic s’ha elaborat a partir de la modelització de les dades de precipitació i

temperatura de l’observatori meteorològic de Tàrrega tractades i publicades a l’estudi de

COMA, MªT., corresponents al període 1941 -1981. Tot i no disposar de dades actuals s’ha

d’entendre com un diagrama ombrotèrmic aproximat que ha de permetre marcar les tendències

del comportament de la temperatura i la pluviometria al llarg de l’any.

Font: COMA, Mª Teresa. 1986

Segons les dades de l’observatori meteorològic de Tàrrega, hi ha un dèficit hídric durant la

major part de l’any, incloent els mesos de maig i setembre que són els que presenten la

màxima pluviositat. L’estiu és molt sec, amb un període àrid que no s’acaba fins el mes de

setembre.

1 La Plana d’Urgell és una de les 11 unitats paisatgístiques de les Terres de Lleida.2 CONESA, J.A. La fauna vertebrada a les terres de Lleida. Universitat de Lleida. 20063 Calculada a partir del mètode de Thonthwaite.

pàg. 1

Figura I. Diagrama ombrotèrmic

0

5

10

15

20

25

30

G F M A M J Jl A S O N D

Temperatura (ºC)

0

10

20

30

40

50

60

Precipitació (mm)

Temperatura mitjana mensual

precipitació mensual acumulada

Diagnosi Tàrrega

La precipitació màxima diària esperada per a un període de retorn de 2 anys és de 40 mm4.

1 . 2 . G E O L O G I A

1 . 2 . 1 . E S T R U C T U R A

El municipi de Tàrrega es situa a la Depressió Central Catalana, que forma la part més oriental

de la Conca de l’Ebre. A grans trets, aquesta zona es caracteritza per una sedimentació marina

durant l’Eocè, continental durant l’Oligocè (formació dels dipòsits lacustres i flúvio – lacustres) i

el al Quaternari (dipòsits al·luvials, de fons de vall, i col·luvials).

A finals de l’Eocè, quan va desaparèixer l’última influència marina, l’àrea es delimità, en una

zona més deprimida, tancada i sense comunicació amb el mar, de règim endorreic, on es

dipositaven els materials fruit de l’erosió dels relleus que l’envolten. Els materials més grollers

van quedar a la vores de la cubeta, amb un predomini en el centre de materials més fins,

evaporites i calcàries lacustres. Aquest solc s’aixecà per l’est i desplaça els sediments cap a

l’oest, de manera que els materials són més moderns i menys potents conforme anem en

aquesta direcció. Els materials postoligocènics daten ja del Quaternari i venen caracteritzats pel

sistema de terrasses escalonades del riu Segre i pels materials detrítics del Pla d’Urgell.

Dins del terme municipal s’hi troba un geòtop d’interès, Les pedreres del Talladell (Geòtop 204),

inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya realitzat pel Departament de Medi

Ambient i Habitatge. Aquest geòtop es localitza a est del nucli de Tàrrega i és interessant des de

dos punts de vista. D’una banda constitueix un exemple típic de nivell fossilífer que ha

proporcionat una gran quantitat de restes de mamífers, cocodrils i tortugues, i de fulles de fòssils.

De l’altre, inclou part dels millors afloraments de les successions lacustres de l’Oligocè de la

conca de l’Ebre que en aquest sector, enregistren el desenvolupament de llacs on tenia lloc una

sedimentació de carbonats i materials d’origen orgànic.

1 . 2 . 2 . L I T O L O G I A

El registre sedimentari del Terciari al municipi de Tàrrega ve caracteritzat pels materials

continentals de la Formació de les calcàries de Tàrrega. Aquesta formació es caracteritza per

estar constituïda per calcàries lacustres micrítiques, margues grises i vermelles, i argiles amb

intercalacions de calcàries margoses. Les calcàries es presenten formant nivells amb

estratificació fina i contenen restes de vegetals i vertebrats fòssils. Els materials presenten una

disposició molt senzilla amb cabussaments molt dèbils cap al nord-oest. Aquesta inclinació es

deu als efectes del moviment dels Pirineus i la Serralada prelitoral.

4 Segons els Mapes de precipitació màxima diària esperada a Catalunya per a diferents períodes de retorn. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005.

pàg. 2

Diagnosi Tàrrega

A la següent taula es detallen les principals característiques de les formacions aflorants al terme

municipal:

pàg. 3

Diagnosi Tàrrega

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa Geològic de Catalunya (DMAH).

Materials Període Època (edat) Origen DespripcióArgiles de color vermell i groc amb nivells de margues grises

Paleogen Oligocè inferiorAmbient sedimentari al·luvial distal

S’intercalen capes de gresos i calcàries de 20 a 30 centímetres de gruixària, i ocasionalment nivells de lignits

Limolites calcàries i lutites vermelles amb intercalacions de capes de gresos i conglomerats

Paleogen Oligocè (Rupelià) Ambient fluvial distalAquesta unitat presenta intercalacions conglomeràtiques. Inclou materials de la formació molassa de Solsona

Lutites vermelloses que intercalen bancs gresosos

PaleogenOligocè (Rupelià – Catià)

Ambient sedimentari al·luvial distal

Intercalen bancs gresosos de fins 2'5 m. de potència, organitzats en seqüències grano i estrato decreixents que presenten superfícies de reactivació i d'acreció lateral, estratificacions encreuades en solc i planes, així com ripples de corrent. També s'hi intercalen calcàries que presenten caràcies, ostràcodes i mol·luscs. Hi ha sectors amb un enreixat de venes de guix fibrós.

Gresos de color verd, lutites i argiles de colors vermell i groc

Paleogen Oligocè inferior Ambient sedimentari fluvial distal

La gruixària de les capes de gresos és de 2 metres. Localment s’intercalen entre les argiles capes centimètriques de margues, de guix fibrós i de calcàries, que contenen restes de gasteròpodes, ostràcodes i fragments d’ossos. La potència màxima és de 50 metres.

Calcàries micrítiques i dolmicrites que presenten intercalacions de margues grises i llims carbonatats

Paleogen Oligocè (Rupelià)Dipòsits palustres-lacustres sedimentats en períodes d’inundació de la plana al·luvial

Presenten aspecte taulejat i laminat amb superfícies d’estratificació planes. Contenen restes de fòssils reconeguts com gasteròpodes, ostracodes, i restes orgàniques d’origen vegetal. Aquesta unitat correspon a les "calcàries de Tàrrega". La potència és de fins a 50 etres.

Margues amb intercalacions de biomicrites i calcisilites

Paleogen Oligocè superior (Catià)Sediments carbonatats d’àrees lacustres-palustres

Contenen restes d'ostràcodes, caràcies i mol·luscs. La potència és inferior a 6 metres. Són sediments carbonatats d’àrees lacustres-palustres

Calcàries micrítiques i margues

Paleogen Oligocè inferior (Catià)Són dipòsits d’ambient lacustre carbonatat i de plana d’inundació

Les calcàries formen nivells de fins a 0.5 metres de potència. Contenen restes d’ostracodes i gasteròpodes i poden presentar porositat vacuolar i cavernosa. La potència és de 3 metres

Fragments angulosos estan inclosos en una matriu d'argiles vermelles

Quaternari PleistocèLes rieres recents s'han encaixat en aquests dipòsits

Aquesta unitat agrupa els materials de peu de mont (derrubis de pendent i fàcies proximals de ventalls al·luvials) recolzats als relleus principals i que formen acumulacions importants. La seva composició litològica depèn de la del relleu associat. Els procedents de relleus calcaris es troben fortament cimentats

Còdols sub-angulosos Quaternari Pleistocè Dipòsits de ventall al·luvial

Còdols sub-angulosos heretats de les Calcàries de Tàrrega, de fins a 25-30 cm i tamany mig de 4-5 cm, envoltats per una matriu lutítica de tons ataronjats. Les graves presenten bases acanalades i estratificacions encreuades grolleres tant planars com en solc. Poden incloure llentions sorrencs o llimosos d'uns quants dm de potència. Són quatre ventalls al·luvials que constitueixen la major part del recobriment quaternari del Pla d'Urgell. S'interpreten com dipòsits de ventall al·luvial amb desenvolupament de canals trenats reomplerts per barres longitudinals. La seva potència pot arribar a 7 m

Graves amb matriu lutítica Quaternari Pleistocè - Holocè Graves sub-angluars i sub- Graves distribuïdes en nivells tabulars amb morfologies sub-angulars a

pàg. 4

Diagnosi Tàrrega

arrodonides.

sub-arrodonides de 8 a 10 cm màxim de diàmetre i moda 2-3 cm, amb matriu lutítica, que solen estar poc cimentats. Es disposen en llits allargats de base canaliforme, sovint imbricats. Corresponen a l'únic nivell de terrassa dels rius Corb i d'Ondara (on la majoria de clastes són calcaris, procedents de les calcàries de Tàrrega) i del Rec de la Femosa (on també hi ha clastes procedents dels Catalànids).

Còdols més o menys rodats en una matriu més o menys abundant en lutites.

Quaternari Holocè Principals rieres

Agrupa els sediments quaternaris recents dipositats al fons de valls, rieres i dipòsits de peu de mont, tots ells de poca potència o entitat cartogràfica. La composició litològica depèn de l’àrea font i en general consisteix en còdols més o menys rodats o angulosos en una matriu més o menys abundant de lutites.

Còdols angulosos hetereomètrics amb matriu llimosa- argilosa

Quaternari Holocè Són dipòsits col·luvialsLa composició dels còdols és poligènica i correspon a la del substrat sobre el qual descansen

Graves, sorres, llims i localment blocs, que formen els dipòsits de les lleres actuals de les rieres i dels torrents

Quaternari Holocè Dipòsits de les lleres actualsInclou els possibles dipòsits de vessant no cartografiables amb els quals s'indenten lateralment. No es coneix la potència mitja de la unitat.

Graves, sorres i lutites Quaternari Holocè recentPlana al·luvial i deltaica actual a part de dipòsits de les lleres de les rieres actuals.

Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s’organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre.

Graves, sorres, llims i argiles

Quaternari Holocè Terrassa fluvial Terrassa fluvial

pàg. 5

Diagnosi Tàrrega

1 . 2 . 3 . G E O M O R F O L O G I A

Els materials que conformen la Depressió central pateixen una lleu erosió (inclinació cap a la

Depressió de l'Ebre) degut a haver-se format amb posterioritat a l'orogènia alpina. Aixó fa que,

juntament amb l'alternança de margues i argiles i gresos, calcàries i conglomerats, el seu

paisatge es dibuixi com un tipus de relleu dissimètric en costes (relleu "en cuesta"), on les

capes més dures, desguarnides totalment o parcial de les més tendres per l'erosió, esdevenen

extensos planells de pendent suau pel cantó inclinat (cap a l'Ebre) mentre que pel cantó oposat

a la inclinació, la capa dura es resol en un abrupte graó, d'acusat pendent, fins i tot, a vegades,

acinglerat.

L’estudi de Coma, Mª T. distingeix la geomorfologia del municipi en unitats morfodinàmiques i

les caracteritza en funció del comportament davant dels agents dinàmics que hi dominen i que

configuren la seva morfologia. A continuació es resumeixen les característiques i la localització

de cada unitat.

Unitats morfodinàmiques Localització Característiques

Fons de vall

Valls de fons pla

Riu Ondara

Riu Xercavins

Clot de Canós

Riera d’Altet

Riera de Claravalls

- Valls amb pendents inferiors a un 1%.

- Vall asimètrica respecte el curs que s’hi

encaixa.

- Fons pla i d’amplada variable.

- Vessants modelats en glacis o de tipus

rectilini.

Valls de fons en bressol

Valls que només

funcionen en dies de

pluges d’elevada

intensitat.

- Valls amb pendents entre un 2% i 3%.

- Valls més estretes i amb forma de

curvatura suau i oberta.

- Vessants modelats en glacis o de tipus

rectilini.

Vessants

Vessants rectilinis

- Superiors a un 20 %. Poden arribar fins

a un 50 % en punts determinats

- La longitud és inferior a 100 m.

- Recobriment vegetal nul amb un domini

d’arbusts silvestres.

Vessants modelats en

glacis

- Pendents suaus que oscil·len entre un 2

i un 10 %.

- Longitud entre 100 m i 3500 m.

- Presenten una intensa explotació

agrícola.

Relleus de superfície plana

A cotes topogràfiques

absolutes des de 450 m

en l’extrem SE de la

zona, fins a 335 en

l’extrem NE.

- Formes extenses.

- Pendents suaus inferiors a un 5 %

- Inclinació NW seguint el cabussament

dels estrats de roques calcàries i

arenisques.

- Formes extenses

Turons testimoniTurons aïllats que

ressalten en el paisatge.

- La litologia que els caracteritza és una

alternança de margues i lutites amb

calcàries margoses.

pàg. 6

Diagnosi Tàrrega

1 . 3 . H I D R O L O G I A I H I D R O G E O L O G I A

1 . 3 . 1 . L A X A R X A H Í D R I C A

La xarxa hídrica de Tàrrega forma part de la conca hidrogràfica del Segre, en el marc de les

conques internes de Catalunya. El riu Segre neix al vessant septentrional del pic del Segre i

desemboca al riu Ebre, la superfície total de la conca hidrogràfica és de 22.579,0 km2. Els rius i

rieres que travessen el municipi d’est a oest són afluents del Canal d’Urgell.

La xarxa de drenatge esta presidida per l’Ondara, que procedent de l’altiplà de la Segarra

travessa el terme d’est a oest. El seu afluent principal és el Cercavins que drena l’altiplà de la

Segarra i segueix fins a Verdú. El tram de Tàrrega discorre de sud-est a nord-oest. S’uneixen

entre el nucli de Tàrrega i Vilagrassa. L’Ondara és el riu que més recorregut té dins de les

comarques de l'Urgell i la Segarra: neix a la serra de Montfred, al terme municipal de Talavera, i

abans confluïa al riu Corb, mentre que actualment connecta amb la sèquia segona del canal

d'Urgell, passat el terme d'Anglesola. Més al nord existeix el Reguer d’Altet i el Reguer de

Claravalls, que travessen el terme d’est a oest.

A continuació es mostra una taula amb el nom i la superfície de la conca dels principals cursos

fluvials que travessen el municipi.

Mentre que el canal el Riu Ondara presenta cabal d’aigua durant tot l’any, els altres rius, rieres i

recs de Tàrrega tenen un comportament més estacional i romanen eixutes determinades

èpoques de l’any.

Curs fluvial Conca (km2) Longitud (km) Pendent (%)

Riu Ondara 238 28,15 1,1

Reguer d’Altet 55 6,38 1,0

Re de Claravalls 27 9,12 0,98

pàg. 7

Diagnosi Tàrrega

1 . 3 . 2 . U N I T A T S H I D R O G E O L Ò G I Q U E S

El terme municipal de Tàrrega forma part de dues masses d’aigua. La massa d’aigua, de les

Calcàries de Tàrrega ocupa la major part del terme, en canvi els Al·luvials d’Urgell estan a

l’extrem nord-est. Aquestes masses inclouen els següents aqüífers presents al municipi:

Unitat dels quaternaris i al·luvials de Lleida.

Unitat dels al·luvials de la Segarra

Aqüífer dels lacustres oligocens de la Segarra (calcàries de Tàrrega)

Aqüífer dels detrítics oligocens de Lleida.

Els aqüífers presents al municipi queden inclosos dins de les zones vulnerables en relació amb

la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries5. Cap dels quatre aqüífers estan

protegits6, ni declarat com a sobreexplotat7 per la legislació catalana.

A continuació es resumeixen les pressions significatives sobre l’estat químic de la massa

d’aigua present en la major part del terme segons els estudis realitzats per l’Agència catalana

de l’aigua:

Dejeccions ramaderes en aquesta zona hi ha una activitat ramadera important que

genera un elevat volum de purins que són reutilitzats amb finalitat agrícola. Aplicació de

llots de depuradora (biosòlids) La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre

aquesta massa d’aigua es considera alta atès que se n’apliquen a més del 25% de la

superfície de la massa i en alguns municipis amb dosis elevades i sobre superfícies

considerables. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un

altre. Pels anys 2000-01 les dosis al municipi de Tàrrega vàren ser de 5,4 tones de

matèria seca per hactàrea i un total de 13,8 ha de superficie adobada.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs) La pressió per

abocaments d’estacions depuradores d’aigua residual es considera alta per aquesta

massa d’aigua. El risc d’incompliment per abocaments és molt elevat degut al baix

cabal dels torrents accessoris i afluents tot i que el total abocat és poc significatiu. Hi

han uns quants punts d’abocament afectant a aquesta massa d’aigua però amb

quantitats que en pocs casos superen els 1000 kg de DQO/dia.

Per aquestes masses d’aigua, les pressions quantitatives en general són baixes.

5 Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries i Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

6 Decret 328/1988, d'11 d'octubre, pel qual s'estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

7 Decret 329/1988, d'11 d'octubre, pel qual es declara la sobreexplotació de determinats sectors dels aqüífers subterranis o unitats hidrogeològiques.

pàg. 8

Diagnosi Tàrrega

2 . M E D I N A T U R A L

2 . 1 . H À B I T A T S

A partir del treball de camp realitzat entre el 15 d’agost i el 15 d’octubre s’ha caracteritzat tot el

terme municipal utilitzant a partir de l’adaptació de les Unitats de la llegenda de la Cartografia

dels hàbitats a Catalunya (1:50.000). En alguns casos s’ha detallat el subhàbitat corresponent a

partir de la classificació de la Llista dels hàbitats de Catalunya, elaborada per la Universitat de

Barcelona en conveni amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, que representa

l’adaptació a Catalunya del document Corine Biotopes Manual of the European Community

(CBM, 1991).

La llegenda de la cartografia és una llegenda que s'ha creat específicament a Catalunya per a

la representació cartogràfica dels hàbitats a escala 1:50.000. Permet identificar els polígons

representats en els mapes d'hàbitats a escala 1:50.000 de Catalunya (CHC50), ja que no tots

els hàbitats elementals de la Llista dels hàbitats de Catalunya poden ser directament

cartografiats a aquesta escala. La llegenda recull el 79% dels hàbitats de la Llista dels hàbitats

de Catalunya. L'altre 21% dels hàbitats (generalment hàbitats que ocupen molt poca superfície)

no apareixen representats als mapes a E 1:50.000 (CHC50) i ha calgut realitzar una cartografia

diferent i específica per tal de representar-los cartogràficament.

En total s’han identificat 36 hàbitats diferenciats al terme de Tàrrega la taula que es mostra a

continuació indica la superfície total que ocupa l’hàbitat i el percentatge respecte tot el terme

municipal.

CODI NOMSUPERFÍCIE

Ha %

15bVegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

9,10 0,10%

15eMatollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent (Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors

9,80 0,11%

24a Llits i marges de rius, o vores d’embassaments, sense vegetació llenyosa densa 1,31 0,01%

31yBardisses amb roldor (Coriaria myrtifolia), esbarzer (Rubus ulmifolius)..., de terra baixa (i de l’estatge montà)

14,30 0,16%

32uBrolles de romaní (Rosmarinus officinalis) -i timonedes-, amb foixarda (Globularia alypum), bufalaga (Thymelaea tinctoria)..., calcícoles, de terra baixa

0,23 0,00%

32vTimonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides), calcícoles, de les contrades interiors seques

204,77 2,32%

32yBrolles de romaní (Rosmarinus officinalis) amb dominància o abundància de Genista biflora, calcícoles, de les contrades mediterrànies seques i poc fredes, sobretot a les terres interiors àrides

13,26 0,15%

34gFenassars (prats de Brachypodium phoenicoides), amb Euphorbia serrata, Galium lucidum (espunyidella blanca)..., xeromesòfils, de sòls profunds de terra baixa i de la baixa muntanya Mediterrània

3,24 0,04%

34h Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra baix 66,47 0,75%

34i Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides 28,31 0,32%

42abPinedes de pi blanc (Pinus halepensis), amb sotabosc de brolles calcícoles, de les contrades mediterrànies

0,42 0,00%

42ad Pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), sense sotabosc llenyós 0,16 0,00%

44hAlberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanyamitjana)

0,50 0,01%

pàg. 9

Diagnosi Tàrrega

CODI NOMSUPERFÍCIE

Ha %

45f Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) 180,23 2,04%

53a Canyissars 15,90 0,18%

53d Canyars de vores d’aigua 21,17 0,24%

82b1Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus d'userda (Medicago sativa)

206,67 2,34%

82b2Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus de blat de moro (Zea mays)

142,44 1,61%

82b3Conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses. Conreus de cebes (Allium cepa)

0,43 0,00%

82c Conreus herbacis extensius de secà 5987,31 67,75%

83a1Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps d’oliveres (Olea europaea subsp. europaea)

378,30 4,28%

83a2 Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps de nogueres (Juglans regia) 25,24 0,29%

83a3 Fruiterars alts, predominantment de secà. Camps d’ametllers (Prunus dulcis) 629,69 7,13%

83b1 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreu de pomeres (Pyrus malus) 64,98 0,74%

83b2 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreus de pereres (Pyrus communis) 21,29 0,24%

83b3 Fruiterars, principalment de regadiu. Conreu de cirerers (Prunus avium) 1,32 0,01%

83d Vinyes 57,52 0,65%

83gPlantacions de pollancres (Populus spp.), plàtans (Platanus orientalis var. acerifolia) i altres planifolis de sòls humits

5,75 0,07%

85a Grans parcs i jardins 17,00 0,19%

85a1 Jardins i horts casolans 18,26 0,21%

86a1 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Viles i pobles 492,23 5.57%

86a3 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Graveres 4,78 0,05%

86a4 Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada. Pedreres 3,33 0,04%

87a Conreus abandonats 119,30 1,35%

87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials 67,72 0,77%

89b Basses d’aigua dolça industrials, agrícoles..., grans canals i estanys ornamentals 24,84 0,28%

HÀBITATS D’INTERÈS COMUNITARI

Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins

i tot, temporalment inundats, de les terres interiors àrides (15b)

Hàbitats CORINE

15.6151Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos

molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides

Hàbitat d’interès comunitari

1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant

Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex

halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids (15e)

Hàbitats CORINE

15.721 Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja pudent

(Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex

halimus)..., halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors


1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

pàg. 10

Diagnosi Tàrrega

Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de

terra baixa (34h)

Hàbitats CORINE

34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits, calcícoles, de

terra baixa


6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia)

Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la

muntanya mitjana) (44h)

Hàbitats CORINE

44.6111+ Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de

la muntanya mitjana)


92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f)

Hàbitats CORINE

32.1134+ Màquies de carrasca (Quercus rotundifolia), calcícoles, de les contrades

mediterrànies i de l'estatge submontà


9340 Alzinars i carrascars

HÀBITATS D’INTERÈS LOCAL

Canyissars (53a)

Hàbitats CORINE

53.112 Canyissars de sòls rarament inundats

Timonedes d'esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les contrades

interiors seques (32v)

Hàbitats CORINE

32.47 Timonedes (brolles baixes) dominades per timó (Thymus spp.), sajolida (Satureja

montana), esparbonella (Sideritis scordioides) o altres labiades (llevat d'espígols),

calcícoles, de terra baixa

Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides (34i)

Hàbitats CORINE

34.621 Espartars d'albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides

pàg. 11

Diagnosi Tàrrega

2 . 3 . F A U N A

Per la determinació de les espècies prioritàries s’han considerat els següents criteris:

Espècies d’interès comunitari (Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE)

Grau de protecció per a la legislació catalana relacionada amb la conservació de la

fauna (Llei 22/2003, de protecció dels animals)

Categoria de grau d’amenaça, segons els criteris definits per la Unió Internacional per

a la Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN), definida en els

corresponents atles i llibres vermells8.

A continuació es mostra la llista de les espècies de prioritat màxima, espècies prioritàries i les

espècies d’interès local.

MamífersEspècies prioritat màximaEriçó clar o africà Aethechinus algirus (Atelerix algirus)Ratapinyada gran de ferradura Rhinolophus ferrumequinumRatapinyada mediterrania de ferradura Rhinolophus euryaleRatapinyada d’orelles dentades Myotis emarginataRatapinyada comuna Pipistrellus pipistrellusRatapinyada de vores clares Pipistrellus kuhliiRatapinyada dels graners Eptesicus serotinusRatapinyada grisa Plecotus austriacusEspècies prioritàriesEsquirol Scirus vulgarisRata d’aigua Arvicola sapidusMostela o paniquella Mustela nivalisEspècies d’interès localFagina o gorjablanc Martes foinaToixó o teixó Meles melesGeneta o gat mesquer Genetta genettaRata cellarda Eliomys quercinusOcellsEspècies prioritat màximaVoltor comú Gyps fulvusÀguila marcenca Circaetus gallicusMilà negre Milvus migransÀguila cuabarrada Hieraaetus fasciatusÀguila daurada Aquila chrysaetosArpella vulgar Circus aeroginosusEsparver cendrós Circus pygargusArpella pàl·lida Circus cyaneusFalcó peregrí Falco peregrinusEnganyapastors Caprimulgus europaeusSisó Tetrax tetraxTorlit Burhinus oedicnemusGaig blau Coracias garrulusBlauet Alcedo attisTerrerola vulglar Calandrella brachydactylaCalàndria Melanocorypha calandraCogullada fosca Galerida thecklaeCotoliu Lullula arboreaTallareta cuallarga Sylvia undataEspècies prioritàriesÀguila calçada Hieraaetus pennatusAstor Accipiter gentilisAligot comú Buteo buteoFalcó mostatxut Falco subbuteoPolla d’aigua Gallinula chloropusPerdiu roja Alectoris rufaGuatlla Coturnix coturnixÒliba Tyto albaXot Otus scopsMussol comú Athene noctuaMussol banyut Asio otusTórtora Streptopelia turtur

8 Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & H) Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España (Pleguezuelos, Juan) Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. CSIC – Ministerio de Medio Ambiente

pàg. 12

Diagnosi Tàrrega

Xixella Columba oenasCucut reial Clamator grandariusCogullada vulgar Galerida cristataCòlit ros Oenanthe hispanicaPapamosques gris Muscicapa striataBotxí Lanius meridionalisCapsigrany Lanius senatorGralla Corvus monedulaPardal xarrec Passer montanusEspècies d’interès localCabusset Tachybaptus ruficollisÀnec coll-verd Anas platyrhynchosTudó Columba palumbusCucut Cuculus canorusSiboc Caprimulgus ruficollisAbellerol Merops apiasterPuput Upupa epopsPicot verd Picus viridisAlosa Alauda arvensisCuereta blanca Motacilla albaRossinyol Luscinia megarhynchosBitxac comú Saxicola torquataRossinyol bord Cettia cettiTrist Cisticola juncidisBalquer Acrocephalus arundinaceusBoscarla de canyar Acrocephalus scirpaceusBosqueta vulgar Hippolais polyglotaTallarol de garriga Sylvia cantillansTallarol capnegre Sylvia melanocephalaMosquiter pàl·lid Phylloscupus bonelliMallerenga carbonera Parus majorMallerenga blava Parus caeruleusTeixidor Remiz pendulinusOriol Oriolus oriolusGaig Garrulus glandariusCornella Corvus coroneCorb Corvus coraxPardal roquer Petronia petroniaGratapalles Emberiza cirlusRèptilsEspècies prioritàriesEscurçó ibèric Vipera latasteiEspècies d’interès localSargantaner comú o sargantana de cua llarga Psammodromus algirusSargantaner ibèric o sargantana cendrosa Psammodromus hispanicusLlangardaix comú o ocel·lat Lacerta lepidaSargantana comuna (ibèrica) Podarcis hispanicaSerp verda Malpolon monspessulanusSerp blanca Rhinechis (Elaphe) scalarisSerp d’aigua (escurçonera) Natrix mauraSerp de collaret Natrix natrixSerp bordalesa o serp llisa meridional Coronella girondicaAmfibisEspècies prioritat màximaTòtil Alytes obstetricansGripau d’esperons Pelobates cultripesEspècies prioritàriesGripau corredor Bufo calamitaGranota verda Rana pereziEspècies d’interès localGripau comú Bufo bufoPeixosEspècies prioritàriesBarb cua-roig Barbus haasiEspècies d’interès localLlopet de riu Cobitis paludicola

pàg. 13

Diagnosi Tàrrega

2 . 4 . E S P A I S D E P R O T E C C I Ó I D ’ I N T E R È S N A T U R A L C A T A L O G A T S

2 . 4 . 1 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 P L A N S D E S I Ó

La xarxa Natura 2000 és present a Tàrrega amb l’espai Plans de Sió. Aquest espai ha estat

proposat com a lloc d’importància comunitària (LIC) i zona d’especial protecció per a les aus

(ZEPA) pel Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES51300369. Té una

superfície total de 5.290 ha de les quals el 18,8% ocupen el municipi i signifiquen el 31 % de

l’espai.

Els hàbitats de l’annex I de la Directiva Hàbitats10 presents a l’espai Plans de Sió són:

Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea) (codi 1430)

Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia) (codi 6220)

Alzinars i carrascars (codi 9340)

Les espècies de l’annex II de la Directiva Hàbitats presents a l’espai són:

Mamífers:

o Rat penat de peus grans (Myotis capaccinii).

Les espècies de l’annex I de la Directiva Aus presents a l’espai són:

Trobat (Anthus campestris)

Torlit (Burhinus oedicnemus)

Terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla)

Enganyapastors (Caprimulgus europaeus)

Àliga marcenca (Circaetus gallicus)

Arpella (Circus aeruginosus)

Esparver cendròs (Circus pygargus)

Gaig blau (Coracias garrulus)

Cogullada fosca (Galerida theklae)

Àliga calçada (Hieraaetus pennatus)

Calàndria (Melanocorypha calandra)

Milà negre (Milvus migrans)

Sisó (Tetrax tetras)

2 . 4 . 2 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 A N G L E S O L A -

V I L A G R A S S A

9 Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).10 Directiva 92/43/CE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

pàg. 14

Diagnosi Tàrrega

Aquest espai ha estat proposat com zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pel

Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES0000321. La superfície d’aquest espai

és de 856,6 ha però tan sols el 0,9 % formen part del municipi de Tàrrega és a dir, un 10 % de

l’espai.










Cotoliu (Lullula arborea)


Tallareta cuallarga (Sylvia undata)


2 . 4 . 3 . L ’ E S P A I D E L A X A R X A N A T U R A 2 0 0 0 G R A N Y E N A

Aquest espai ha estat proposat com zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pel

Departament de Medi Ambient i Habitatge amb el codi ES0000322. La superfície d’aquest espai

és de 6645,8 i l’11,5 %ha però tan sols el 0,9 % formen part del municipi és a dir, un 15 % de

l’espai.


Trobat (Anthus campestris)

Duc (Bubo bubo)








Hortolà (Emberiza hortelana)


Cotoliu (Lullula arborea)


Tallareta cuallarga (Sylvia undata)


pàg. 15

Diagnosi Tàrrega

2 . 4 . 4 . L A Z O N A H U M I D A

Les zones humides són objecte de preservació mitjançant les determinacions de la Llei d’espais

naturals11, el Reial Decret 1/200112, el Reial Decret 849/198613 i el Pla hidrològic de les conques

internes de Catalunya14 (art. 38 ter). En concret l’article 276 del Reial Decret 849/1986

determina que els organismes de conca hauran de realitzar un inventari de les zones humides

existents.

Al municipi de Tàrrega hi ha una zona humida recollida a l’Inventari de zones humides de

Catalunya, La llacuna de Claravalls. Aquest forma part de les Llacunes endorreiques de

L’Urgell (amb el codi 1741800) la tipologia d’aquesta zona humida es descriu com a ‘ zones

lèntiquies d’interior, de terra baixa i muntanya mitjana: aiguamolls, salobars endorreics,

estanys, llacunes, clots, criptoaiguamolls (herbassars humits, patamolls, etc.) etc.’. A la plana

de l’Urgell la conversió a l’agricultura de regadiu que va suposar el canal d’Urgell, va provocar

la desaparició de tot un seguit de petites llacunes endorreïques localitzades en depressions del

terreny, ja fos per la seva reutilització com a basses d’aigua dolça o per l’ocupació de la zona

per cereals i fruiters. Actualment, la Llacuna de Claravalls és un espai llaurat i cultivat, fins i tot

amb un rec de drenatge obert. Segons l’Inventari, conserva espècies de la flora característiques

de les llacunes alcalines sobre sòls calcaris i eutròfics lleugerament salins: Lythrum

tribracteatum, Beta vulgaris maritima, Atriplex prostata, Frankenia pulverulenta, Spregularia

marina, centarium spicatum, Puccinellia fresciculata i Coronopus squamatus. Les alteracions de

les característiques d’aquesta zona es deuen principalment a la dessecació per les obres de

drenatge i a l’extensió dels camps i plantacions.

2 . 5 . C O N N E C T I V I T A T E C O L Ò G I C A

L’activitat humana ha comportat la transformació del territori provocant la fragmentació dels

hàbitats naturals i seminaturals, amb una pèrdua directa de la superfície dels diferents hàbitats i

el seu aïllament, i alhora una transformació qualitativa de les tessel·les resultants, degut a

l’efecte vorada.

En els darrers anys la preocupació per la degradació ambiental del territori ha comportat la

incorporació de conceptes derivats de l’ecologia alhora d’establir un model d'ordenació del

territori més racional. La connectivitat és un objectiu fixat en el Pla Territorial General de

Catalunya, aprovat l’any 1995, i afirma textualment "… els espais de lligam i de relació entre els

espais del PEIN són aquells espais que estructuren una xarxa contínua i els incorporen en un

sistema territorial més ampli" i també que "…cal tractar aquests espais com un sistema

11 Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, art. 11.12 Reial Decret 1/2001, de 20 de juliol, que aprova el Text Refós de la Llei d’Aigües, art. 111.13 Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, que desenvolupa els títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, art. 276, 277, 278 i 282.14 Aprovat pel Reial Decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s’aproven els plans hidrològics de conca.

pàg. 16

Diagnosi Tàrrega

territorial integrat d’espais naturals que ofereixin un continu natural i, d’aquesta manera,

assegurar la continuïtat de la taca de sòl no urbanitzable per tot el territori".

Els connectors ecològics i paisatgístics es defineixen a partir de la interpretació funcional del

medi natural i del paisatge. Són aquells espais o elements del territori que permeten els

desplaçaments i la dispersió dels organismes i els fluxos de matèria i d'energia mitjançant el

contacte entre àrees ecològiques funcionals amb límits permeables. Per tant, aquests espais

contribueixen al manteniment de la funcionalitat ecològica del territori, consolidant la xarxa

ecològica.

Es poden diferenciar tres tipologies principals d’elements territorials que actuen de lligam i de

relació entre els diferents espais d’interès ecològic i paisatgístic: sector de connectivitat,

corredors ecològic i connectors ecològics. Aquests elements de connectivitat contenen "punts

crítics", és a dir, punts on es detecten els efectes negatius de la pressió urbana i de les

infraestructures sobre la funcionalitat ecològica dels sistemes naturals.

El sector de connectivitat ecològica i paisatgística es defineix en funció de la matriu territorial

general, mentre que els corredors ecològics es delimiten en funció dels requeriments de

desplaçament o de distribució de determinades espècies diana o dels requeriments d’un

determinat flux. Finalment es defineixen els connectors ecològics i paisatgístics urbans que

permeten la interconnexió entre els espais d’interès natural i els sectors urbanitzats.

Els espais protegits de l’àmbit de Ponent15 es mostren com a unitats isolades, per la qual cosa

és imprescindible un correcte disseny dels connectors que evitin els efectes negatius d’aquesta

situació, ja que la fragmentació, reducció o degradació dels espais naturals pot comprometre la

supervivència d’hàbitats, comunitats i espècies. Segons el Pla territorial parcial de Ponent,

proposa tres eixos principals de connexió:

Una anella externa composta per ambients boscans, que connecta els boscos

submediterranis de la zona prepirinenca amb els mosaics de bosquines i conreus de

secà de la zona ausosegàrrica i els boscos mediterranis de la Serralada Prelitoral.

Una anella interna composta per ambients estèpics , que connecta els retalls de

matollars i prats estèpics amb conreus cerealistes extensius de la plana central.

Un eix central que ressegueix rius, canals, sèquies, vessants de terrasses fluvials,

rosaris de turons i espais lliures en àrees d’activitat intensiva, s’infiltra en el territori més

fragmentat i connecta en totes direccions.

Tàrrega forma part de l’eix de connexió d’ambients estèpics. Els punts crítics principals

d’aquest eix dins del terme municipal de Tàrrega són l’autopista A-2 i la línia de ferrocarril, ja

que fragmenten el terme en dues grans unitats .

15 Compren les comarques de Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

pàg. 17

Diagnosi Tàrrega

3 . M A R C N O R M A T I U

3 . 1 . P L A T E R R I T O R I A L P A R C I A L D E P O N E N T

La Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial crea tres figures de planejament

territorial: el Pla territorial general, els plans territorials parcials i els plans directors territorials.

Una d’aquestes figures és el Pla territorial parcial de Ponent que comprèn les comarques de les

Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Aquest pla ordena el

procés d’urbanització, reforça les ciutats i els nuclis principals com a pols de creixement i de

serveis per la seva capacitat d’atracció, i preserva els petits nuclis rurals i l’activitat agrària. Així,

orientant els creixements urbans cap a un model més compacte i que reforci la xarxa urbana

del territori, serà possible dur a terme polítiques d’habitatge eficaces i urbanísticament

integrades, propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes, racionalitzar la

mobilitat obligada i facilitar el transport públic mitjançant, precisament, la polarització i la

raonable compacitat dels assentaments.

En concret el Pla territorial parcial de Ponent defineix una estratègia de desenvolupament del

nucli de Tàrrega de creixement potenciat, en canvi pels sistemes d’assentaments més petits

(Santa Margarida de Montmagastrell, Claravalls, Altet, La Figuerosa i el Talladell) el creixement

previst és moderat. Cal destacar que pels nuclis de Conill i Riudovelles, la estratègia de

desenvolupament prevista serà de millora i compleció.

3 . 2 . P L A D ’ O R D E N A C I Ó U R B A N Í S T I C A M U N I C I P A L D E T À R R E G A

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tàrrega va ser aprovat definitivament per

la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida en les sessions de 13 d’octubre de 2005

(aprovació definitiva) i 16 de febrer de 2006 (conformitat al text refós). La seva entrada en

vigència va ser el dia 21 de març de 2006 quan es va publicar l’acord d’aprovació definitiva i les

normes urbanístiques en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

L’article 99 de la normativa del POUM de Tàrrega defineix la classificació dels sòl de Tàrrega. A

continuació s’indiquen les superfícies de cada categoria.

Classificació sòl Superfície (m2) Superfície (%)Sòl urbà Sòl urbà consolidat 336.3978 3,79

Sòl urbà no consolidat 418.121 0,47

Sòl urbanitzable (SU)Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 4.782.248 5,39Sòl urbanitzable no delimitat (SUND) 1.233.797 1,39

Sòl no urbanitzable (SNU) 78.971.082 88,96Total terme 88.769.226 100

pàg. 18

Diagnosi Tàrrega

El Sistema urbanístic d’espais lliures públics, segons l’article 111, compren els parcs, els

jardins, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport i està integrat pels

següents sistemes:

Sistema de parcs i jardins, clau V: Formen el sistema de parcs i jardins públics tots els parcs, jardins, places, rambles, àrees de jocs d’infants i tot espai lliure destinat a zona esportiva pública i a l’esbarjo i expansió de les persones, situats en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable. L'ús fonamental dels parcs i jardins públics és el descans i el lleure de la població, i per tant, el seu pendent mitjà serà inferior al 15%, l’amplada mínima serà de 12 metres i sols s'hi admetran les construccions i instal·lacions que ajudin a aconseguir aquest fi.

Sistema hidrogràfic, clau H: Conjunt de rius, canals, rieres, torrents, fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques.

A l’article 231 es defineixen els diferents tipus de sòl no urbanitzable el Pla d’ordenació

urbanística estableix les següents categories:

clau NU-1, Sòl no urbanitzable de valor agrícola

clau NU-2, Sòl no urbanitzable de valor paisatgístic: Són terrenys destinats a

l’agricultura i la ramaderia, no permetent-se noves edificacions.

clau NU-3, Sòl no urbanitzable de protecció dels nuclis urbans: inclou l’entorn dels

nuclis urbans amb l’objecte de protegir de noves edificacions aquests terrenys, per no

dificultar futurs creixements o per motius paisatgístics i visuals.

clau NU-4, Sòl no urbanitzable de protecció dels horts

clau NU-5, Sòl no urbanitzable de protecció d’interès ecològic: Comprèn els

sectors de sòl no urbanitzable que pels seus valors ecològics, paisatgístics i ambientals

de caràcter destacat son objecte d’una major preservació.

Les àrees i elements que es protegeixen són els següents:

Protecció del sistema hidrològic

Protecció de masses boscoses ambientalment rellevants

Protecció d’àrees amb desnivells o relleus importants

Protecció d’espais d’interès geològic

Les superfícies del sòl no urbanitzable al municipi de Tàrrega són les següents:

Classificació sòl no urbanitzable Superfície (m2) Superfície (%)

S.N.U. Agrícola i ramader 67.896.062 85,976

S.N.U. Paisatgístic i forestal 7.089.319 8,977

S.N.U. de protecció del nucli urbà 2.915.524 3,692

Horts en sòl no urbanitzable 94.118 0,119

S.N.U de protecció d’interès ecològic Protecció sistema hidrològic 117.810 0,149

Protecció masses boscoses 469.264 0,594

pàg. 19

Diagnosi Tàrrega

Protecció d’àrees amb desnivells 388.985 0,493

Total sòl no urbanitzable 78.971.082 100

pàg. 20

Diagnosi Patrimoni Natural Tàrrega

Environment

Transcript of Diagnosi Patrimoni Natural Tàrrega