Diari 2n A Introducció del projecte de les formigues · La formiga ingereix l’aliment per la...
16
Diari 2n A Introducció del projecte de les formigues En aquest projecte hem estudiat les formigues. Les formigues pertanyen al Regne Animal, per tant hem après les característiques més rellevants de les formigues i del Regne Animal. Les formigues treballen en grup i així nosaltres també hem après a treballar en grup. La formiga Les formigues són éssers vius que estan formats per cèl·lules i que realitzen les tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. Tenen el cos recobert per un esquelet extern rígid fet d’una substància impermeable que els serveix de protecció enfront dels depredadors i evita la dessecació de la formiga. Aquest, es renova per permetre el creixement de l'animal mitjançant el procés de muda. Els artròpodes són el grup animal que ha tingut un major èxit en la colonització de diferents ambients i representen el 80 % de les espècies animals terrestres gràcies a la seva gran capacitat adaptativa. Construcció del formiguer A la tardor, la formiga reina, després d’aparellar-se amb el mascle, s’enterra i excava galeries fins a trobar-ne una d’adequada per a ella. Té reserves per a un any i durant aquest període, abans que arribi l’hivern, ha de madurar els òrgans ponedors. A finals de març, la formiga començarà a pondre ous i consumirà alguna de les larves fins que es desenvolupin les primeres obreres, que s’encarregaran de la cuida de les cries. A continuació, naixeran les obreres exploradores, que tenen una mida una mica més gran que les cuidadores i que són més mogudes. Aquestes no sortiran del niu durant el primer any. En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres exploradores. Aleshores, apareixerà una casta de formigues obreres que s’encarregarà d’organitzar, expandir i mantenir net l’interior del formiguer. El tercer any està destinat a la cerca de recursos, la colònia en augment necessita aliment i estableix els primers camins gràcies al bon olfacte d’algunes de les formigues, les obreres amb el cap més gran. Comencen a néixer formigues soldats. La població augmenta radicalment gràcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les pupes, pels mascles, pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida). A l’estiu naixen les primeres formigues que presenten un cap molt gran i una estructura corporal molt robusta. Són capaces d’obrir llavors molt dures i moure pedres, però necessiten l’ajuda d’altres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparició és un indici de bona estabilitat del niu.
Transcript of Diari 2n A Introducció del projecte de les formigues · La formiga ingereix l’aliment per la...
Diari 2n A
Introducció del projecte de les formigues
En aquest projecte hem estudiat les formigues. Les formigues pertanyen al Regne Animal, per tant hem après les característiques més rellevants de les formigues i del Regne Animal. Les formigues treballen en grup i així nosaltres també hem après a treballar en grup.
La formiga
Les formigues són éssers vius que estan formats per cèl·lules i que realitzen les tres funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. Tenen el cos recobert per un esquelet extern rígid fet d’una substància impermeable que els serveix de protecció enfront dels depredadors i evita la dessecació de la formiga. Aquest, es renova per permetre el creixement de l'animal mitjançant el procés de muda.
Els artròpodes són el grup animal que ha tingut un major èxit en la colonització de diferents ambients i representen el 80 % de les espècies animals terrestres gràcies a la seva gran capacitat adaptativa.
Construcció del formiguer
A la tardor, la formiga reina, després d’aparellar-se amb el mascle, s’enterra i excava galeries fins a trobar-ne una d’adequada per a ella. Té reserves per a un any i durant aquest període, abans que arribi l’hivern, ha de madurar els òrgans ponedors.
A finals de març, la formiga començarà a pondre ous i consumirà alguna de les larves fins que es desenvolupin les primeres obreres, que s’encarregaran de la cuida de les cries. A continuació, naixeran les obreres exploradores, que tenen una mida una mica més gran que les cuidadores i que són més mogudes. Aquestes no sortiran del niu durant el primer any.
En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres exploradores. Aleshores, apareixerà una casta de formigues obreres que s’encarregarà d’organitzar, expandir i mantenir net l’interior del formiguer. El tercer any està destinat a la cerca de recursos, la colònia en augment necessita aliment i estableix els primers camins gràcies al bon olfacte d’algunes de les formigues, les obreres amb el cap més gran. Comencen a néixer formigues soldats. La població augmenta radicalment gràcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les pupes, pels mascles, pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida). A l’estiu naixen les primeres formigues que presenten un cap molt gran i una estructura corporal molt robusta. Són capaces d’obrir llavors molt dures i moure pedres, però necessiten l’ajuda d’altres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparició és un indici de bona estabilitat del niu.
L'anatomia externa de les formigues
En el cap conté les antenes, que serveixen per olorar; els ulls, que serveixen per detectar els canvis de llum i la boca per menjar. El tòrax conté les sis potes, que serveixen per caminar. L'abdomen és la part posterior del cos de la formiga. L'anatomia interna de les formigues: els aparells
L'aparell reproductor
A l’aparell reproductor, els mascles guarden els espermatozoides als testicles. En època d’aparellament un dels espermatozoides entra per la vagina fins a trobar-se l'òvul, que ha desprès la femella. Quan aquests dos s’ajunten formen un ou, el qual creixerà fins a tornar-se formiga adulta.
CAP
TÒRAX
ABDOMEN
L'aparell digestiu
La formiga ingereix l’aliment per la boca i passa per l’estomodeu allà és on es fa la digestió mecànica que consisteix a triturar els aliments. Després va al mesodeu i allà es fa la digestió química que és on els nutrients dels aliments són absorbits per les cèl·lules del mesodeu.
L’aparell excretor
Les cèl·lules del proctodeu alliberen les substàncies de rebuig i al recte és on s’expulsen. Els tubs de Malpighi absorbeixen l’aigua que ha quedat d’aquest procés.
L’aparell circulatori
L’aparell circulatori de les formigues és un sistema obert. El cor bombeja l’hemolimfa quan es contrau, aquesta surt per l’aorta dorsal i banya les cèl·lules dels espais. Ll’hemolimfa retorna al cor pels ostíols quan el cor es relaxa.
L’aparell respiratori
L’aparell respiratori de la formiga no té pulmons i és traqueal.
Els estigmes són els orificis que té la formiga en el seu exosquelet.
L’aire entre pels estigmes i després, circula per les ramificacions de les tràquees fins a arribar a les cèl·lules.
La relació amb el medi i el sistema nerviós.
En una pràctica que vam fer, vam agafar les formigues i vam posar-les a la llum.
El procés que es dóna quan les poses a la llum és que els ulls de les formigues reben la llum. Aquesta informació arriba al cervell mitjançant les neurones. En el cervell s’interpreta aquesta informació, i donant una resposta al sistema nerviós per a que la formiga es posi en moviment i trobi un lloc fosc.
El cicle vital de les formigues
En primer lloc, la formiga mascle i la formiga reina s’aparellen. Es fa la fecundació de l’òvul per l’espermatozoide i la reina pon l’ou. Al cap d'un temps l’ou fa la metamorfosi que consisteix a transformar-se en larva i després de larva en nimfa. Comporta un creixement de mida i un canvi de forma. Després d'això surt la formiga ja adulta que pot ser obrera, reina, mascle o soldat.
Diari 2n B
El fascinant món de les formigues
Som els alumnes de 2n d’ESO i en aquest últim trimestre hem estudiat el formiguer i la formiga perque volíem estudiar el Regne Animal. També hem escollit la formiga perquè així podíem aprendre com s’organitzen, ja que les formigues treballen en grup. A més, hem estudiat les diferents castes socials de la formiga, les parts del cos de la formiga i la seva anatomia interna.
A continuació, veurem les diferents castes socials de les formigues i com es divideixen el treball:
• Reina: És la formiga més gran i té ales. Controla i coordina el funcionament del formiguer i
pon ous durant tot l’any, excepte a l’hivern.
• Soldat: És la formiga que té la mandíbula més forta perquè la seva feina és defensar el formiguer i triturar els aliments durs.
• Obrera: És la formiga més petita de la comunitat. S’encarrega del manteniment i la defensa del formiguer. També explora el terreny que envolta el niu per recollir menjar i s’encarrega d’alimentar a la reina i a les larves.
• Mascle: És la formiga que té el cap i la mandíbula més petita. S’encarrega de fecundar la reina.
En la imatge que veieu a continuació es mostren les diferents formigues:
La formiga pertany al Regne Animal i és un invertebrat. Són organismes pluricel·lulars que fan les tres funcions vitals principals que són: la reproducció, la relació i la nutrició.
L’espècie de formiga que hem estat estudiant és Messor barbarus.
Una de les característiques més rellevants de la formiga és que té un esquelet extern que és impermeable, per això no perd aigua i pot viure en qualsevol ambient. A més, es caracteritza per tenir sis potes. Les formigues treballen molt i poden carregar més de 50 vegades el seu pes.
Ara veurem l’anatomia externa de la formiga i les seves característiques principals:
El cap té els ulls que detecten els canvis de la llum, també tenen les antenes per olorar i així poder saber on està l’aliment i la mandíbula per agafar el menjar i triturar-lo. En el tòrax té les sis potes i al final del seu cos té l’abdomen, que és on té els ous i per on es dóna la posta d’ous.
Abans que arribi l’hivern madura els seus òrgans reproductors. La formiga pon els ous i en consumeix alguns per a produir energia.
A continuació, neixen les formigues obreres exploradores. El segon any hi apareixen 50 formigues obreres que s’encarreguen d’expandir i mantenir net el formiguer. El tercer any busquen aliments i neixen formigues soldats.
La població augmenta molt per la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres per a tots: ous petits, larves, pel rebost i per les desfetes.
LA CONSTRUCCIÓ D’UN FORMIGUER
1-La formiga reina, després d’aparellar-se amb el mascle s’enterra, excava galeries fins a trobar-ne una d’adequada per a ella, i durant aquest període abans que arribi l’hivern ha de madurar els òrgans ponedors.
2- A finals de març, la formiga començarà a pondre ous i consumirà alguna de les larves fins a aconseguir que es desenvolupin les primeres obreres que s’encarregaran de la cuida de les cries.
3-A continuació naixeran les obreres exploradores, tot i que no sortiran del niu durant el primer any.
4-En el segon any, ja hi ha unes 50 formigues obreres. Aleshores, apareixerà una casta de formigues obreres que s’encarregarà d’organitzar, expandir i mantenir net l’interior del formiguer.
5-El tercer any està destinat a la cerca de recursos, la colònia en augment necessita aliment. Comencen a néixer formigues soldats.
6-La població augmenta radicalment gràcies a la bona estructura del formiguer: es construeixen cambres adaptades pels ous petits, pels ous grans, per les larves, per les nimfes, pels mascles, pel rebost (fresca i seca), i per les desfetes (a prop de la sortida).
7-A l’estiu naixen les primeres formigues. Són capaces d’obrir llavors molt dures i moure pedres però necessiten l’ajuda d’altres formigues per alimentar-se, ja que no tenen bon olfacte. La seva aparició és un indici de bona estabilitat del niu.
A continuació veurem l’anatomia interna de la formiga:
Sistema respiratori
El sistema respiratori de la formiga està format pels estigmes, que són forats pels quals entra l'oxigen cap a l’interior. L’aire passa per les tràquees, que es van dividint en diferents compartiments que van transportant l'oxigen fins a les diferents cèl·lules. La bossa d'aire emmagatzema l'aire, i a poc a poc es va distribuint l'oxigen per tota la resta de parts del cos.
Aparell digestiu
La formiga menja l’aliment que arriba a l’estomodeu i és on la formiga fa la digestió mecànica. Després, l’aliment arriba al mesodeu on les cèl·lules absorbeixen els nutrients dels aliments.
APARELL EXCRETOR
L’aparell excretor té la funció d’expulsar els residus innecessaris del cos. Les cèl·lules deixen les substàncies de rebuig en el proctodeu i els tubs de Malpighi s’encarreguen d’absorbir l’aigua, deixant només l’aigua necessaria en el proctodeu com per a arrossegar els residus fins al recte, on són finalment expulsats.
1: estomodeu
2 : válvula
3: mesodeu
4: Càmara de filtració
6: mesodeu
7: tubs de Malpighi
8: mesodeu
9: proctodeu
10: recte
1: estomodeu
2 : válvula
3: mesodeu
4: Càmara de filtració
6: mesodeu
7: tubs de Malpighi
8: mesodeu
9: proctodeu
10: recte
L’APARELL CIRCULATORI
L’hemolimfa és el líquid que omple la major part del cos de la formiga.
El cor es troba a la part dorsal de l’organisme i té una vàlvula que està connectada als ostíols que són la part del cor per on entra la sang des de la majoria de parts del cos de la formiga. L’hemolimfa surt per l’aorta dorsal quan el cor es contrau, i quan es relaxa torna a entrar pels ostíols.
L’aparell reproductor
L’aparell masculí
L’aparell reproductor masculí està format per la gònada masculina, que són els testicles on es formen els gàmetes masculins que són els espermatozoides.
L´aparell femení
L’aparell reproductor femení està format per la gònada femenina, que és l’ovari que és on es formen els gàmetes femenins o òvuls.
Les gònades es continuen amb un parell de conductes que s'ajunten amb un de sol per desembocar a l'exterior en un orifici genital situat en la part posterior de l'abdomen. En els mascles aquest conducte acaba en uns apèndixs especialitzats els quals asseguren la transferència d´esperma durant la còpula. En les femelles existeixen també apèndixs modificats que faciliten la posta dels ous.
L´aparellament de les formigues
L’aparellament és el procés pel qual el mascle introdueix els seus espermatozoides en l’aparell reproductor femení. Alguns espermatozoides s’utilitzen en el mateix moment de l’aparellament, és a dir, es dóna la fecundació, però no tots aconsegueixen fecundar algun òvul.
Els que no ho aconsegueixen s’emmagatzemen a l’espermateca i aniran fecundant els òvuls que vagin sortint de l’ovari fins que no en quedin més i el mascle hagi de tornar a fecundar la formiga reina. Quan el mascle aconsegueix fecundar a la reina es forma el zigot que passarà a ser un ou que la reina pondrà en la posta. Aquest ou s’anirà desenvolupant i anirà canviant fins a formar la formiga, aquest procés s’anomena metamorfosi.
El cicle vital de les formigues
El cicle vital de la formiga comença per l’aparellament del mascle i la femella amb la fecundació de l’òvul per l’ espermatozoide i es forma l’ou. El desenvolupament de la formiga comença quan l’ou comença a tenir forma i es converteix en larva. A continuació, a la larva li comencen a sortir les potes i les ales transformant-se en nimfa. Finalment, a la nimfa li surten els ulls i l’últim pas abans de ser una formiga és que es formen els pigments de l’esquelet per a ser impermeable, que li donen aquest color fosc.
A continuació es pot veure una imatge que mostra els diferents estadis:
La funció de relació en les formigues
Trobar l’aliment és un estímul per a les formigues. Ho poden rebre gràcies a les antenes. Aquesta informació arriba al centre coordinador, el cervell, a través de les neurones.
El cervell mana a la glàndula endocrina i als músculs de les potes que actuïn, ho fa enviant un senyal mitjançant les neurones.
La formiga allibera l’hormona del rastre per la glàndula endocrina i pot recollir l’aliment gràcies a que els músculs de les potes es poden moure.
Diari 2n C Introducció Amb aquest treball hem après que uns animals tan petits com les formigues poden ser interessants. Hem après que les formigues treballen en equip i que sense la reina no poden viure, també hem estudiat la seva anatomia, com es reparteixen el treball, les seves reaccions quan se senten amenaçades etc. Amb aquest treball volíem aprendre més sobre les formigues; com és el seu hàbitat, les seves característiques ... També ens ha interessat que siguin organismes que treballen en grup, nosaltres també ens repartim el treball i treballem en grup.
Aquests dies hem treballat en grups de cinc persones, però alguns dies hem treballat individualment i cada dia hem anat estudiant una característica diferent de les formigues per després poder fer el diari. Les formigues són insectes invertebrats de sis potes , que tenen el cos recobert per un esquelet extern rígid que els serveix de protecció. Aquest, es renova mitjançant el procés de muda i es poden moure gràcies als apèndixs articulats. Hem treballat unes formigues de l’espècie Messor barbarus. Les formigues viuen en grups molt grans i tenen una reina que ho controla tot i es reparteixen el treball. L’anatomia externa de la formiga
El cap és la part anterior del cos de la formiga. Aquesta conté diferents elements com els ulls, que detecten els canvis de llum; les antenes, per fer olor i així poder saber on està l'aliment i la mandíbula, per agafar el menjar i triturar-la. Al tòrax té les sis potes, que serveixen per caminar. La part posterior del cos és l'abdomen, que és on té els apèndixs sexuals i per on, en el cas de la formiga reina, es dóna la posada d'ous. L’anatomia interna de la formiga L’aparell circulatori L’aparell circulatori de les formigues és un sistema obert, és a dir, el cor bombeja l’hemolimfa (la sang de la formiga) i aquesta surt per l’aorta dorsal i banya les cèl·lules dels espais oberts (al sinus pericardis). L’hemolimfa retorna al cor pels ostíols. Com podeu observar a la imatge, el cor de les formigues està segmentat. Per bombejar l’hemolimfa tots els segments del cor es contrauen i es relaxen a l’hora.
L’aparell respiratori El sistema respiratori de les formigues és traqueal i independent al circulatori. Primer l’aire entra per l’estigma que és l'obertura amb la qual es comunica el sistema respiratori dels insectes amb l’exterior. Després, l’aire passa fins a arribar a les tràquees, que es ramifiquen, fins que l’aire arriba a totes les cèl·lules del cos.
L’aparell digestiu L’aliment entra per la boca i en la part davantera, l’ estomodeu, tritura l'aliment mitjançant estructures especialitzades. El mesodeu és l’estómac on se secreten enzims per a la digestió i s’hi realitza l'absorció de nutrients. L’aparell excretor té tubs de Malpighi, té proctodeu i recte. Els tubs de Malpighi, funcionen de forma equivalent als ronyons de vertebrats. El proctodeu és la bossa rectal on es produeix la reabsorció d'aigua, per part dels tubs de Malpighi. Pel recte s’eliminen la resta de substàncies. La relació amb el medi i el sistema nerviós Les antenes capten l’estímul i envien la informació al cervell que la interpreta i crea una resposta. A continuació, l’envia als músculs de les potes i a la glàndula endocrina que provoca, d’una banda, que la formiga alliberi feromones del rastre que serveixen per a que el següent dia la formiga pugui seguir el rastre o camí i de l’altra, que les potes puguin recollir l'aliment per portar-lo a formiguer.
Quan il·luminem el formiguer, és a dir, quan traiem la cartolina negra o vermella del formiguer, les formigues corren i agafen les larves i les porten ràpidament a un lloc més segur, per exemple les portarien a un lloc on hi hagués foscor. Les formigues detecten que hi ha perill i per això reaccionen molt ràpid. L’estímul és la llum, que la detecta pels receptors que són els ulls. Els ulls envien la informació cap al cervell mitjançant unes neurones. El cervell interpreta aquesta informació i crea una resposta, aquesta resposta és la informació que va a parar a les potes de la formiga i això fa que la formiga es pugui moure. Com es transmet la informació?
El cicle vital de les formigues A la setena sessió vam estar a l’aula fent una pràctica sobre el cicle vital de les formigues, on vam comptar les formigues en els diferents estadis de les formigues amb la lupa binocular. Quan s’ajunten la reina i el mascle per reproduir-se, es diu reproducció sexual, la femella té els ovaris on es produeixen i es guarden els òvuls. Els testicles són com els ovaris, però els té el mascle i és on es guarden els espermatozoides. Els espermatozoides passen pel conducte ejaculador i entren a la vagina. Quan s’ajunten l’espermatozoide i l’òvul, es produeix el procés de la fecundació. Després de la fecundació la reina pon un ou, que després d’un temps es desenvolupa. L’ou va canviant de forma i va creixent i quan ja té una forma determinada diem que ja és una larva. La larva es desenvolupa i dóna lloc a una nimfa que ja té la forma d’una formiga. La nimfa es desenvoluparà molt més fins a formar-se la formiga envoltada d’una capa molt fina i transparent. A continuació, naixerà una formiga o una altra depenent de com estigui determinat l’individu, és a dir, la formiga naixerà sent obrera, mascle o reina.
