Diari de la Fundació Catalana de l'esplai

D E S E M B R E 2 0 0 9 N Ú M E RO 5 9

Diari de la Fundació Catalana

de l’Esplai

www.esplai.org F U N D A C I Ó C A T A L A N A D E L ’ E S P L A I

Fundación Esplai, d’àmbitestatal, fa 10 anys Pàg. 6

La importància de potenciar la participació infantil Pàg. 8

Nou centres d'esplai de laFundació formen part de la Xarxa ÒmniaPàg. 12

Els esplais treballen la interculturalitat i la fraternitat Pàg. 19

Canvis al portal Xarxanet Pàg. 29

S U M A R I

Cristóbal Colón

“La Fageda és unprojecte de vida”

El fundador de la cooperativa LaFageda explica com persones dis-capacitades i malalts mentals tre-ballen, guanyen el sou que elspertoca segons les seves respon-sabilitats i se senten partícips d’unprojecte d’èxit. La Fageda és unCentre Especial de Treball quedóna beneficis. PÀG. 30-31.

Reunió plenària delConsell Assessor

El 8 d'octubre es va celebrar lasessió anual del plenari del Con-sell Assessor de la Fundació Cata-lana de l'Esplai. La reunió va ser-vir de punt d'arrencada del Pla Es-tratègic 2011-15, a partir de lesaportacions dels membres delConsell Assessor. PÀG. 5.

20È ANIVERSARI DE LA CONVENCIÓ PELS DRETS DE L'INFANT EL 20 DE NOVEMBRE

Un cap de setmana ple d'activitatsCada vegada més la celebració dels Drets de l'Infant s'universalitza. Els esplais i la Fundació van organitzar un ventall d’activitats amb el lema Dret a l’esplai per atots els infants! A la imatge, escenari central de la celebració de Barcelona el diumenge, 22 de novembre, al Parc de la Ciutadella, organitzada per l'Ajuntament deBarcelona i diverses entitats dedicades a la infància. En aquest acte, la Diputació de Barcelona i “L'Esplai” van muntar un estand per donar a conèixer els drets delsinfants a través del web www.dretsinfant.cat. PÀG. 3-4

Al cap de 40 anys de treball dels esplais, la Fundació Catalana del'Esplai ha impulsat una reflexió interna àmplia i participativa quedóna a conèixer amb la publicació Els centres d'esplai ara i aquí,Les 10 qüestions clau per impulsar l'educació en el lleure. El 21de gener de 2010 es farà una presentació a la comunitat educativa,a la seu de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, aBarcelona. PÀG. 15-18.

Què són i cap on van els esplais?Diversos experts i directius del Tercer Sector van abordar com l'ac-tual règim de l'IVA afecta les organitzacions sense afany de lucreque atenen els sectors més desfavorits. Un sector que aplega, aCatalunya 7.500 entitats, que representen el 3% del PIB. Va ser a lajornada organitzada per la Taula del Tercer Sector i l'AssociacióEspanyola de Fundacions amb una participació de 500 persones, el19 de novembre. PÀG. 26.

IVA i entitats no lucratives

L ' E S P L A I

L ’ E N T R E V I STA

M O N O G R À F I C M Ó N A S S O C I AT I U

Dret a l'esplai per atots els infants!

J.M

. V

ALL

S

Diari 59-primera part.qxd 01/12/2009 15:19 PÆgina 1

Reflexions

El cas Millet no només ha fet mal al Palau. Ha tacat al con-junt de les entitats no lucratives. Malauradament, tot i queles estafes estan prou identificades, en aquests casos, esgenera un estat d'opinió on es posa en entredit un dels va-lors més importants de les entitats: la confiança.

En moments com aquests, és més important que mai rei-vindicar el paper de les entitats com a instruments de par-ticipació i d'exercici de la ciutadania. Catalunya es carac-teritza, entre d'altres coses, pel seu ampli i divers teixitassociatiu i per la participació dels ciutadans en els milersd'entitats no lucratives que treballen per l'interès general.És un dels principals patrimonis del país que cal conser-var. Com se sap, la immensa majoria de les persones queparticipen i col·laboren amb les associacions i fundacions,ho fan des de la bona fe, l'altruisme, l'honestedat i el bontreball. Catalunya seria una altra sense l'existència d'a-quest teixit associatiu que genera civisme, convivència icohesió social.

És responsabilitat de tots, no només evitar que es genera-litzi la sospita respecte les iniciatives de les organitzacionscíviques, culturals i solidàries, sinó posar en valor les enti-tats, les persones que en formen part i la feina que fan. Esuna bona hora per a que els mitjans de comunicació con-verteixin en actualitat la bona notícia de la seva tasca. Ésuna bona oportunitat per a que el món polític i el Parla-ment, lluny de legislar reactivament pensant en les perver-sions possibles, ho facin per reforçar la vida associativa i elbon fer de les organitzacions. És hora, finalment, que elTercer Sector i les persones de bona fe no es confonguinamb la situació, renovin la confiança en ells mateixos i mi-llorin els seus processos de comunicació amb la societat.

Editorial

El valor i la confiançaen les entitats

“L'Esplai” és la marca d'un gran projecte que, sota el lideratge de laFundació Catalana de l'Esplai, agrupa les entitats:

Associació Catalana Cases de ColòniesServeis d'Esplai Centre d'Estudis - Suport Associatiu Federació Catalana de l'EsplaiFundación Esplai

La missió de “L'Esplai” es concreta en la realització de programes educatius integrals a les escoles, lagestió d'equipaments iprogrames d'educacióambiental,cursos de formació i serveis de gestió per al món associatiu i projectes per la inclusió digital. Integra també l'acció d'una Federació ambmés de 100 centres d'esplai, així com la tasca de la Fundación Esplai, d'àmbit estatal.

Els nostres valorsUtopia

Volem avançar cap a unmón més just, vers unasocietat inspirada en elsvalors de la pau, la demo -cràcia, la fraternitat i la sos-tenibilitat.

SolidaritatOptem per la cultura de lasolidaritat i la cooperació,basada en la dignitat de lespersones i dels pobles i elrespecte a la diversitat i alsdrets humans.

IniciativaVolem fomentar la participa-ció i l'esforç individual icol·lectiu, per fer front alsreptes amb creativitat i com-promís i per desenvoluparuna ciutadania activa i res-ponsable.

FelicitatCerquem una ètica basadaen la confiança en la perso-na i en la recerca de la felici-tat, a partir de l'honestedat,la coherència, la generosi-tat, la comunicació i l'ex-pressió dels sentiments.

Els valors organitzatiusA partir dels nostres valors i per dur a terme la nostramissió, considerem impres-cindible caracteritzar la nos-tra organització per:

La independènciaVolem treballar sensesubordinació econòmica,política i institucional, nisubmissió a cap altre interésque no siguin els valors queinspiren la nostra missió.

La transparènciaVolem treballar amb clare-dat en els objectius i trans-parència en la gestió derecursos. Una transparènciabasada en la coherència i enla informació, portes endinsi respecte a la societat.

L'obertura i el pluralismeVolem l’aportació de la pluralitat, la diversitat i la participació, tant en lacomposició interna com enel treballa en xarxa ambaltres agents educatius,associatius i culturals i enles relacions amb l’entornpolític, econòmic i social.

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I w w w . e s p l a i . o r g D E S E M B R E 2 0 0 9 N Ú M E R O 5 9

2 O P I N I Ó

Oficina de Premsa de la Fundació Catalana de l’Esplai Tel. 93 474 74 74 - 606 93 27 92

Amb la col·laboració de

Edita Fundació Catalana de l’Esplai. Telèfon 93 474 74 74. Fax 93 474 74 75. E-mail: [email protected]. www.esplai.org. Riu Anoia 42-54. 08820 El Prat de Llobregat Consell Editorial Carles Barba, Roser Batlle, Salvador Carrasco, Carles Castells, Merche García, Ramón García Gay, Josep Gassó, Montserrat Ginés, José Manuel Pérez, Montserrat Picas, Anna Romeu, Rosa Romeu, Jordi Turull, Sergi Valentín, Núria Valls Director Josep Ma Valls Consell de Redacció Elvira Aliaga, VicençArias, Jesús Canelo, Frederic Cusí, Maite Fernández, Ester García, Víctor García, Víctor Hugo Martínez, Ivonne del Pozo, Ignasi Puig, José Antonio Ruiz, Manolita Sanz,Josep M Valls, Alfonso Valle Cap de redacció Manolita Sanz Redacció Elvira Aliaga, Maite Fernández, Alfonso Valle Disseny Eva Anguera Maquetació Juan Patiño, Laia Olivares, Iolanda Guàrdia Fotografia FCE, ACCC, Francesc Sans, Ramon Armengol, Jordi Play Publicitat Ester García Administració M. José Navarrete

Impressió Indugraf Tiratge 9.000 exemplars Dipòsit legal B-8557-96 Subscripció anual 10 € (4 números) Hemeroteca Diari de la Fundació Catalana de l’Esplai www.esplai.org

La proposta global dels projectes impulsats per

“L'Esplai” es caracteritza per:

Voluntat educativa

Opció per la inclusió i la transformació social

Compromís mediambiental i de sostenibilitat

Aposta per la qualitat del servei

Compromís per la coresponsabilitat

Impuls al Tercer Sector

LA NOSTRAMISSIÓ “Educar els in-fants i joves en ellleure i promoure el desenvolupamentassociatiu, ambvoluntat transformadora id’inclusió social”

A l'actualitat, pel que fa al consum dedrogues, si d'alguna cosa no se'n potdubtar és del procés de "normalització"que ha experimentat aquest consum.Una "normalització" que es reflecteixno tant en l'extensió de les prevalènciesdels consumidors (que també) com en laincorporació d'aquestes conductes alsestils de vida i a les formes d'interacció,en definitiva a la "manera d'estar almón" dels usuaris, i a les expectativesde qui els observen.

Òbviament, hi ha molts matisos i grada-cions en aquest procés i no es pot gene-ralitzar la conclusió. Per exemple, per a

la gran majoria d'adolescents aquesta"normalització" està concretada bàsica-ment en l'ús de cànnabis i en aquesta ce-rimònia consumista de cap de setmanaque s'alimenta essencialment d'alcohol.D'aquesta manera, no és fàcil que algúimagini un "finde" sense beguda (persuposat, aquests adolescents no ho fan)i és aquesta beguda la que permet man-tenir la fantasia que s'acompliran les ex-pectatives d'una "cosa nova i merave-llosa" a cada ocasió que es reitera el ru-tinari ritual de la nit de festa. Igualment,és quasi universal la convicció que "elsporros són cosa de joves", que conver-teix aquest consum quasi en una qüestiód'obligat compliment. Tan és així que,quan s'enfronta nois i noies amb els em-fasitzats riscos de les drogues, no sónpocs els que assenyalen que sí, queaquestes drogues tenen riscos, però queel principal és el risc de l'exclusió quese'n deriva no precisament de consumirsinó de no fer-ho.

En aquest context, la lectura de les es-tratègies de prevenció ha de ser clara-ment diferent. D'entrada, perquè la ma-teixa normalització fa molt més difícill'objectiu de l'abstinència, paradigmadel desitjable durant molts anys, obli-gant a plantejar fites intermèdies (que esconsumeixi més tardanament, o menys,o durant menys temps, o només algunes

substàncies...), en una aproximació al'altre model de prevenció, el de reduc-ció de danys. Després perquè, davant lanova situació és necessari repensar lesrespostes davant dels riscos, renovar elsfactors de protecció.

En aquests moments, tan necessari o mésque assenyalar els perills resulta ser l'anà-lisi de les expectatives de beneficis; amés, cal subratllar les exigències de tre-ballar l'autonomia, la capacitat per ser di-ferent, les actituds crítiques front als estilsde vida o els tòpics, la necessitat d'unpensament propi, d'un projecte de vida...

Sobretot, és necessari cultivar aquellaaltra manera de reduir riscos que, supe-rant l'evitació dels perills immediats alconsum, busqui que, a llarg termini, lesdrogues ocupin menys espai i tinguinmenys importància a la vida de la per-sona, que hagi menys possibilitats d'"en-ganxar-se". Per això, res millor que lapromoció dels valors prosocials i delsinteressos vitals. Un jove actiu, solidari,compromès amb la seva vida i amb elseu temps, pot consumir alcohol, cànna-bis o el que sigui, però ho farà de maneramolt més perifèrica, menys condicio-nant i decididament menys perillosa.

Potser aquest sigui el nou horitzó de laprevenció.

Altres models de prevenció

Eusebio Megías Director Tècnic FADMembre Consell Assessor Fundación Esplai


L ’ E S P L A I 3

D E S E M B R E 2 0 0 9 N Ú M E R O 5 9 w w w . e s p l a i . o r g D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I

ALFONSO VALLE

El 20 de novembre es va ce-lebrar el 20è aniversari dela Convenció sobre els

Drets de l'Infant, una efemèrideque la Fundació Catalana de l'Es-plai va celebrar amb un ampliventall d’activitats i recursos en-globats sota el lema "Dret a l'es-plai per a tots els infants!".

L'any 1989, les Nacions Unidesvan aprovar un tractat internacio-nal que establia de forma molt es-pecífica els drets fonamentals pera tots els nens i les nenes delmón: la "Convenció sobre elsDrets de l'Infant". Justament, l'ar-ticle 31 d'aquesta Convenció es-tablia el dret al temps de lleureeducatiu per a tots els infants, undret que apareix reconegut a laLlei d'Educació de Catalunya,aprovada pel Parlament el passatmes de juliol.

En aquest context, la FundacióCatalana de l'Esplai i les entitatsde lleure que hi formen part esvan sumar a aquesta celebracióelaborant una sèrie de recursos iorganitzant una multitud d'activi-tats amb l'objectiu de promoureels drets dels infants.

Recursos per a la dinamitzacióEntre els recursos, destaca el webdels Drets de l'Infant impulsadaper la Diputació de Barcelona i“L'Esplai” i que conté jocs, for-mació on line, propostes pels edu-cadors/es, fòrums... A més, laFundació ha editat la guia educa-tiva “Els drets de l'infant des dela interculturalitat” i va posar adisposició dels esplais un cartell iun punt de llibre per fer difusió.

Participació dels jovesMolts infants i joves dels esplaishan participat en diferents actes.Només per posar un exemple,nois i noies de l’Esplai a La Flo-rida, de l’Hospitalet, i del Grupde Polinyà, han participat en elPre-Congrés de Barcelona “Be-nestar i Desenvolupament delsDrets de la Infància i l’Ado-lescència en el nou ordre econò-mic mundial” que es va celebrarel 25 i 26 de novembre. Els jovesdels dos esplais van presentar ex-periències de C2 (aprenentatge-servei) que han dut a terme en lesseves entitats. Aquesta trobada haservit per preparar el CongrésMundial que se celebrarà a PuertoRico el novembre de 2010.

La Fundació també es va adherir alManifest de compromís amb lainfància i l'adolescència de Cata-lunya impulsat per l'Observatori

dels Drets de la Infància i va parti-cipar al web www.coneixelsteus-drets.cat del Col·legi d'Educadors iEducadores Socials de Catalunyaamb vídeos on personatges cone-guts acompanyen als infants queexpliquen els drets de l’infant.

Enguany, el Departament d'AccióSocial i Ciutadania ha instituït unpremi per a persones i institu-cions compromeses amb la infàn-cia. Entre els guardonats, l’Asso-ciació Rosa Sensat i el Conselld’Infants de Sant Feliu.

ES COMMEMORA EL 20È ANIVERSARI DELS DRETS DE L'INFANT

La Fundació demana “Dret al'esplai per a tots els infants!” Adherits al Manifest impulsat per l’Observatori dels Drets de la Infància

Es compleixen 20 anys de l'aprovacióde la Convenció Internacional delsDrets de l'Infant. El sentiment és con-tradictori. D'una banda, els drets delsinfants comencen a tenir un cert re-corregut en termes de reconeixement

formal de la comunitat internacional.De l'altra, aquests dies hem de recor-dar l'escandalós incompliment d'a-quests drets en molts països i la vio-lació flagrant, d'alguns en particular,que s'aprofiten de la condició vulne-rable dels infants.

El 20è aniversari és, doncs, un repte i una oportunitat per situar en l'agenda política i social la qüestió dela infància. A Catalunya, fa pocs me-sos el govern presentava al Parlamentel projecte de nova Llei d'Infància. Ésuna bona notícia. Es presentavaaquest text que, després de treballs iaportacions diverses, recollia unaproposta que tracta la infància en laseva més àmplia dimensió i entesacom a subjecte de dret. Una llei quees refereix a "tota" la infància i a"tots" els vessants de la seva vida.

En aquest context, el dret a l'edu-cació també en el lleure, apareixcom una dimensió que cal garantiren la nova llei. Hem vist amb satis-facció com la Llei d'Educació deCatalunya, ha incorporat en el seuarticulat l'educació en el lleurecom a part de la necessitat educa-tiva dels infants. La nova Lleid'Infància ha de reforçar i ampliaraquesta idea per tal que, a més,l'accés a l'educació en el lleure si-gui per a "tota" la infància i no no-més per a aquells que ho podenpagar i que es faci amb la qualitat ila coresponsabilitat que el temarequereix.

Des de "L'Esplai" estem orientatsen aquests objectius. La fórmulai+f=c2, "la infància feliç esdevé ciu-tadania compromesa", resumeix i

orienta la tasca de les entitats agru-pades entorn la Fundació Catalanade l'Esplai. Com la nostra, a Cata-lunya, hi ha centenars d'entitats idesenes de milers de personescompromeses amb la infància i enshem posat a fer camí per tal d'agru-par-nos en una plataforma comunaon ens hi trobem tots.

20 anys de drets internacionals,una nova Llei d'Infància a Cata-lunya, el dret a l'educació en ellleure per a tothom, el compromísde centenars d'organitzacions i labona notícia de la recent ubicacióa Barcelona de la seu del GlobalMovement for Children (GMC).Cinc grans motius per celebrar imobilitzar-nos a l'entorn del DiaInternacional de la Infància del 20de novembre.

Josep GassóPresident de la FundacióCatalana de l'Esplai

20 anys de drets i la nova Llei d'Infància

Opinió

La Diputació de Barcelona y"L'Esplai" impulsen un web, queés una eina perquè persones i en-titats puguin treballar els Drets dela Infància: el web de la Vila delsDrets de la Infància. En aquestapàgina s'hi poden trobar jocs perals infants, curiositats sobre elsdrets i compromisos, recursospedagògics i lúdics per a famílies i

educadors/es, fòrum online, pro-postes de formació, assessora-ment online i moltes coses més.

Per participar com a entitat, calregistrar-se en la modalitat Cam-panya per desenvolupar les dife-rents activitats que es proposen,amb accés a tots els materials (àl-bums, cromos...).

Registreu-vos al web dels Drets de l’Infant

www.dretsinfant.cat

Estand de la Diputació de Barcelona i la Fundació a l’acte celebrat en el parc de la Ciutadella el 22 de novembre

J. M

. V

ALL

S



4 L ’ E S P L A I

Els esplais celebren els Drets de l’Infant

REDACCIÓ

Barcelona és, des de novem-bre 2009, la seu del Movi-ment Mundial en favor de la

Infància, Global Movement forChildren (GMC), una organitzaciónascuda per unir esforços en favorde la infància i per donar la veu alsinfants.

El GMC va néixer al 2002, arrande la sessió especial de l'ONUsobre Infància. En la Declaraciócorresponent diu: "...impulsaremun Moviment Mundial en favor dela Infància que produeixi unimpuls de canvi impossible deparar". UNICEF, juntament ambles principals organitzacions comPlan Internacional, Save the Chil-dren o World Vision que defensena escala mundial i continental elsdrets dels infants, van crear uncomitè coordinador del GMC, perliderar sense protagonisme la tas-

ca que una multitud d'organitza-cions desenvolupen per la infàn-cia arreu del món. El GMC volimpulsar un món digne per a lainfància, canalitzant, també, elbon ressò que, a l'opinió pública,tenen les campanyes pels infants.El Premi Nobel de la Pau, NelsonMandela i la seva dona, GraçaMachel, són els portantveus delMoviment i abanderen les sevesaspiracions.

Participació infantil A través de campanyes regionals imundials d'incidència política imobilització social, el GMC volprovocar canvis en la legislació,els pressupostos i les polítiquesadreçades als infants.

Vol obrir, també, espais de partici-pació infantil (una assignaturapendent) perquè la veu de la infàn-cia s'escolti des dels ajuntaments

fins a l'Assemblea de l'ONU. El GMC és obert a totes les orga-nitzacions que treballen per laConvenció dels Drets de l'Infant(més de 10.000 al món); i s'orga-nitza a través de plataformes i coa-licions a nivell continental, estatal(com per exemple, la Plataformade Organizaciones de la Infancia) iregionals, i s'alia amb altres coali-cions mundials temàtiques queimpulsen campanyes específiquesrelacionades amb la infància.

Amb l'establiment de la seu mun-dial del GMC a Barcelona, grà-cies a un conveni amb laGeneralitat de Catalunya, quanse celebren els 20 anys de laConvenció pels Drets de l'Infant,la societat catalana té l'oportuni-tat de consolidar el movimentcatalà per la infància i participarmés activament en les campanyesen favor dels infants.

El Moviment Mundial pels Infants estableix la seu a Barcelona

El Moviment Mundial en favor de laInfància (GMC) vol unir esforços depersones, entitats i institucions encrear un món digne per la infància.

Aquesta tasca és més necessària quemai, amb la crisi econòmica que estàtenint uns efectes devastadors en lainfància arreu del món. Els que tre-ballem perquè tots els nens i nenespuguin gaudir dels seus drets hem de

superar les nostres diferències i tre-ballar plegats per poder transformarles nostres societats i influir en lesinstitucions.

L'establiment de la seu mundial delGMC és una oportunitat per avançaren aquesta direcció, i també percompartir amb el món el dinamismecatalà amb els moviments socials i departicipació i lleure infantil.

Miquel de PaladellaCoordinador Executiu,Moviment Mundial en favor de la Infància

Treballar plegats per la infància

Opinió

Els infants van llegir un manifest elaborat als seus esplaisrelatiu als Drets dels Infants a la plaça del Gas

Després de la rua pels Drets dels Infants es va fer un bere-nar solidari amb pa, mandarines i xocolata de comerç just

Escenari de la celebració dels Drets dels Infants. Va serun matí amb titelles, jocs gegants i xocolatada

Activitat oberta, lliurament dels premis del concurs dedibuix municipal i xocolatada a la plaça de Can Negre

Entre les activitats conjuntes, es va fer teatre per a in-fants al centre cultural Barradas, el 23 de novembre

La Xarxa d'Esplais i Caus va organitzar la festa per primercop. Els infants van penjar targetes a l'arbre dels desitjos

Sabadell

Sant Joan Despí

Terrassa

L'Hospitalet de Llobregat

Sant Andreu de la Barca

Cerdanyola

Tots els esplais de la Fundació han celebrat el Dia Universal dels Drets de l'Infant i hohan fet a cada població amb altres entitats que també treballen pels infants i amb elsuport dels ajuntaments i les administracions del territori. Per això, han omplert carrers iplaces amb cercaviles, han fet lectures públiques dels Drets de l'Infant perquè tothom els

conegui i respecti, i han participat als diversos actes organitzats arreu de Catalunya. El20 de novembre ha esdevingut una data molt important al calendari dels esplais que faanys que la impulsen. Enguany, han fet la majoria d'actes el 21 de novembre, per coinci-dir en dissabte, que dóna més possibilitats de participació.


L ’ E S P L A I 5


REDACCIÓ

El passat 8 d'octubre es vacelebrar a CENTRE ESPLAIel plenari del Consell As-

sessor, on van participar bonapart dels més de cinquanta inte-grants d'aquest òrgan, que repre-senten un ampli ventall ideològic icultural del nostre país. Enguanyla reunió va servir per recollir lesaportacions i reflexions delsmembres del Consell Assessor,que serviran per engegar el pro-cés que es durà a terme en elspropers mesos a la Fundació perdefinir el Pla Estratègic per al pe-ríode 2011-2015.

El Consell Assessor es va crearl'any 1996, en paral·lel a la cons-titució de la Fundació Catalana del'Esplai. És l'òrgan que té per ob-jectiu fer de pont entre la societati la Fundació. Els membres delConsell col·laboren de diferentsmaneres amb l'entitat i, un cop al'any, es reuneixen en un plenari.

El Consell Assessorés el pont entre la

societat i laFundació

La reunió del 8 d'octubre la vapresentar el president de la Fun-dació, Josep Gassó, que va salu-dar totes i tots els assistents i elsva agrair el seu compromís a fa-vor dels infants, els joves i les se-ves famílies, "en uns moments es-pecialment difícils a causa de lasituació econòmica i la crisi deconfiança en les institucions i lasocietat civil".

Fent referència a una reflexió queva escoltar en en una jornada de li-deratge i món empresarial, JosepGassó va apuntar que "per sortirenfortits de la crisi necessitaremtres coses: coratge, per afrontarels canvis i acostar-nos a la reali-tat; projecte, que és el que justificaels sacrificis i els esforços quehem de fer i esperona a embarcar-se en aquest treball amb il·lusió; icredibilitat, que és la conseqüèn-cia de la transparència".

A continuació, la Directora gene-ral de la Fundació, MontserratGinés, va exposar els trets mésdestacats del curs 2008-2009 al'entitat, i el membre del Patro-nat, Salvador Carrasco, el treballque ha desenvolupat el ConsellAssessor en aquest darrer perí-ode. El vicepresident, CarlesBarba, va fer un primer balançdel Pla Estratègic 2004-2009 i vadonar la paraula als diferents

membres del Consell Assessor idel Patronat.

Crisi i nou contextLa gran majoria dels ponents dela reunió va coincidir en destacarel fort impacte que la crisi econò-mica està tenint sobre la societat icom la Fundació Catalana de l'Es-plai ha de donar resposta a dos as-pectes concrets: l'exclusió social,especialment la que afecta infantsi joves, i el paper que ha de jugarl'educació en el lleure en aquestnou context.

Evitar la xenofòbiaRespecte a l'exclusió social, PauVidal va destacar la importànciade la xarxa d'esplais arrelada alterritori com un instrument percol·laborar en les respostes aaquesta crisi, una valoració ambquè també van coincidir, entred'altres, Mercé Solé, Núria Gis-pert o Rosa Valls, que van incidirperquè la Fundació continuï apos-tant per la solidaritat com un delsseus valors i treballi per la cohe-sió social, especialment en elscol·lectius de la infància, la im-migració, la discapacitat... a tra-vés de l’educació en el lleure iper evitar la xenofòbia.

Pel que fa a les respostes que l'edu-cació en el lleure pot oferir en elnou context, Imma Noguera i Mi-

quel Inglés van posar l'accent en lafórmula-lema de la Fundació Cata-lana de l'Esplai, I+F=C2 “el infantsfeliços esdevenen ciutadans com-promesos”, com una manera d'edu-car infants i joves que, a causa dela crisi, han passat en molts casosdel consumisme desaforat a la pre-carietat familiar.

Incidència políticaLa capacitat d'incidència política dela Fundació va ser un altre delspunts que es va destacar en el ple-nari del Consell Assessor. Aquestaspecte es va concretar en la inclu-sió de l'educació en el lleure dins dela nova Llei d'Educació de Cata-lunya. En aquest sentit, Jordi Iz-quierdo va destacar la complicitataconseguida amb moltes adminis-tracions públiques i institucions,però va comentar que ara calia asse-gurar el desplegament normatiu dela Llei d’Educació de Catalunya.

“Cal assegurar eldesplegament

en l’àmbit del lleurede la Llei d’Educació

de Catalunya”

D'altra banda, tant Ricard Aymerichcom Joan Coscubiela, van coincidiren assenyalar que, en el camp de laincidència pública, cal donar un pas

més enllà i impulsar una regulacióclara del propi sector.

Bona gestió i transparènciaUn altre dels grans temes que vacentrar el debat va ser el model degestió d’entitats, un apartat onmolts dels membres del ConsellAssessor van posar la Fundaciócom a exemple de transparència.

Així, Elisenda Malaret va apostarper incrementar la transparència,un aspecte on, segons Malaret, laFundació és idònia per lideraraquesta política a Catalunya.Això ha de reforçar els lligamsamb la societat.

Xavier Masllorens va animar laFundació a analitzar d'una maneraàmplia allò que pot fer per aconse-guir una societat més inclusiva, en-cara que no estigui directament re-lacionat amb el lleure. També vaanimar a repensar la missió i deci-dir, entre tothom, tres valors: un decaràcter ètic, un d'emocional i unde pragmàtic.

Els esplais, el cor de la FundacióFinalment, molts dels ponents vanposar l'èmfasi en què la Fundaciócontinuï reforçant la xarxa d'es-plais, el "cor" fundacional de l'en-titat i les seves arrels al territori.Salvador Carrasco va presentar la

publicació “Els centres d'esplai,ara i aquí” com un esforç col·lectiude reflexió sobre com les entitatsde lleure poden donar resposta alsreptes d'una societat canviant.

En aquest sentit, Jordi Menéndezva defensar la vigència dels cen-tres d’esplai com el cor de l’acti-vitat de la Fundació per dos mo-tius: legitimen l’acció de l’entitati garanteixen la pedrera.

“Els esplaislegitimen l’acció de

l’entitat igaranteixen la

pedrera”

Núria Valls i Mercè Fluvià vanresumir el parer del Consell As-sessor en el sentit de continuarapostant pel voluntariat i la parti-cipació i reforçar els esplais, queconstitueixen l'experiència sobrela que s'ha construït la Fundació.

Josep Gassó va cloure l'acteagraint als assistents les sevesaportacions “que -va puntualit-zar- marquen l'inici del procésd'elaboració del Pla Estratègic,on hi podran dir la seva totes lespersones que formen part de laFundació i els agents relacionatsamb la nostra entitat”.

EL PLENARI DEL CONSELL ASSESSOR DE LA FUNDACIÓ ES VA CELEBRAR A CENTRE ESPLAI EL 8 D’OCTUBRE

El Consell Assessor engega elprocés del Pla Estratègic 2011-15 L'òrgan aplega més de 50 representants de diversos sectors de la societat catalana

Reunió del plenari del Consell Assessor de la Fundació celebrat el 8 d’octubre a CENTRE ESPLAI

M.

FE

RN

ÁD

EZ


Fa deu anys, el 20 de novem-bre de 1999, es va presentarpúblicament la Fundación

Esplai. Va ser a Madrid, a la capitald'Espanya, ja que es volia significarla dimensió estatal del projecte. AVallecas, per visualitzar el compro-mís amb la inclusió social i amb elsbarris i col·lectius més vulnerables.Es va presentar amb el nom i laimatge ”Esplai” ja que el projectes'impulsava des de Catalunya iaportava el seu bagatge i tradició enl'educació en el lleure. Finalment, esva escollir el 20 de novembre perremarcar el compromís amb elsinfants i els seus drets, deu anysdesprés de la Convenció de Ginebra.

Des de llavors, Fundación Esplai hacentrat les seves energies i capaci-tats en quatre àmbits: l'impuls deltercer sector, l'educació en valors ien el temps de lleure; la lluita contrala bretxa digital com a nou factord'exclusió i el treball de cooperacióa l'àmbit internacional.

Si es mira enrere, es pot tenir elconvenciment que la decisió deconstituir la Fundación Esplai vaser encertada i, amb tota humilitat,es pot pensar que ha estat útil alsquatre àmbits de treball indicats.

Respecte a l'impuls del tercer sec-tor, s’ha contribuït d'una maneraespecial a teixir processos d'estruc-turació d'aquest sector a nivell es-tatal, presidint la Plataforma

d'ONG d'Acció Social, i a l'àmbitautonòmic, liderant i impulsantiniciatives com la Taula del TercerSector Social de Catalunya i deValència. També s'han fomentatiniciatives al camp de la investiga-ció i el coneixement del TercerSector. S'ha desenvolupat forma-ció, nous espais web per al volun-tariat i s'han promogut publica-cions des de i per al món associa-tiu. D'altra banda, a través delConsell Assessor, s'han impulsatespais de debat, reflexió i elabora-

ció al voltant de l'exercici de laciutadania des de la societat civil,generant discurs, formulant pro-postes i editant la col·lecció "Do-cuments per al debat".

Al camp educatiu, la Fundación hapromogut la metodologia d’Apre-nentatge-Servei entre els joves i haimpulsat el projecte Conecta Joven,una experiència en què joves volun-taris han prestat un servei a la comu-nitat a través de l'ensenyament d'in-formàtica a persones grans. De

forma més recent, s'ha iniciat l'im-puls de creació de Centres d'Esplaien diverses comunitats autònomes.

En aquests 10 anys, la FundaciónEsplai ha estat especialment activai referent en l'àmbit de l’e-inclusió,és a dir, la lluita contra la bretxa di-gital. A partir de la creació de dese-nes de centres Red Conecta s'hagenerat una plataforma, una meto-dologia i instruments específicsper l'aprenentatge de noves tecno-logies, especialment per les perso-

nes amb més dificultats. Es tractad'un programa que s'ha dut a termea escala, dinamitzant els telecen-tres de tota Espanya i impulsant laformació de formadors.

Als tres àmbits assenyalats, s'ha in-tentat compaginar el treball a nivellestatal amb el local i l'autonòmic, jaque la proximitat és garantia d'eficà-cia. Però, a la vegada, s'ha incorpo-rat la lògica internacional i de coo-peració amb altres organitzacions,especialment d'Amèrica Llatina enel marc de la Liga Iberoamericanad’ONG contra la pobresa. A Eu-ropa, Canadà i Àsia s'ha fet en elterreny de l’e-inclusió.

Finalment, cal citar un tret que hacaracteritzat des de la seva crea-ció el treball de Fundación Es-plai. Tot allò que s'ha fet i aconse-guit ha estat possible gràcies a lacomplicitat i col·laboració ambaltres: amb les ONG del sector,amb les administracions públi-ques i també amb les empreses.D'una manera especial cal remar-car i donar valor al seu Patronat ial seu Consell Assessor. Un extra-ordinari conjunt de cinquantapersones de gran vàlua que ofe-reixen el seu temps, la seva capa-citat i el seu entusiasme percol·laborar en aquest apassionantprojecte. Des d'aquesta comuni-cació, moltíssimes gràcies a totesi a tots els que han volgut com-partir aquest camí.

EDUCACIÓ EN VALORS, COOPERACIÓ INTERNACIONAL I LLUITA CONTRA LA BRETXA DIGITAL

Fundación Esplai fa 10 anysimpulsant el Tercer Sector És l’entitat d’àmbit estatal de “L’Esplai”

Celebració festiva del Dia Universal pels Drets de l'Infant a Vallecas el 20 de novembre de 1999coincidint amb la presentació de Fundación Esplai

FE


6 L ’ E S P L A I

La Fundació Estudi i Coopera-ció ESICO ha traslladat la sevaseu social a CENTRE ESPLAI,

acollint-se a l'oferiment que va rebrede la Fundació Catalana de l'Esplai.L'acord plasma una col·laboració jaantiga entre ambdues fundacions,com ara una, als inicis de "L'Esplai" aBellvitge, o altres més recents com elfinançament per part d'ESICO d'unprojecte de la Fundació per a l'em-pleabilitat de quatre persones en unprojecte de preservació del medinatural. Aquí es publica una breusemblança d'ESICO.

A partir de l'any 1973 es va anar formant a Barcelona un grup de persones de diferents procedènciesprofessionals, però compartint unesmateixes creences i participant desemblants inquietuds i preocupa-cions davant les circumstàncies del

país. La consistència del grup, quees reunia amb regularitat i organit-zació, degué ser la causa de merèi-xer la confiança de rebre deterceres persones uns diners, ambl'encàrrec de destinar-los a finali-tats d'interès social. Així, es va ins-tituir una fundació, d’àmbitprincipal d'actuació a Catalunya,amb el nom de “Fundació Estudi iCooperació”, (ESICO). En tot cas,el Patronat de la Fundació va adop-tar dos pautes a seguir: es dedica-rien recursos fundacionals apromoure finalitats menystingudesper les administracions públiques imentre no se'n fessin càrrec, i d'al-tra banda, la Fundació no demana-ria subvencions públiques per nodetraure cabals aplicables a sectorspoc dotats. Les primeres activitats d'ESICOforen contribuir a la formació

d'adults, l'ajut a la recuperació dedrogoaddictes i el manteniment igestió de vàries cases de colòniesinfantils i juvenils. Es col·laboràdesprés a refer el moviment coope-ratiu, ajudant especialment a cons-tituir i activar la Federació catalanade Cooperatives de Treball Asso-ciat i a crear INTERCOOP, unacooperativa de segon grau per afavorir la relació entre empresescooperatives. ESICO va ser capda-vantera en la creació d'una federa-ció civil d'associacions de pares imares d'alumnes, fins aleshoresinexistent al nostre país, FAPAC,que aglutina actualment moltesd'aquestes entitats.La Fundació col·laborà en estudissobre la població gitana de Cata-lunya, amb contactes molt persona-litzats, per tal de dotar-la derepresentació i afavorir la seva

inclusió social. Prestà suporteconòmic a organitzacions d'ajudaa interns en institucions penitencià-ries o dedicades a trobar ocupaciólaboral a exreclusos. I com a darreres activitats, ESICOha ajudat entitats que procuren lainserció social d'immigrants i aalgunes associacions en favor dedones soles amb càrregues fami-liars, sobretot a aquelles que es troben en situació processal de pri-vació de llibertat.En el transcurs dels seus anys detreball, ESICO ha contribuït alhoraa donar suport a un bon nombre d'iniciatives de caràcter social icomunitari, algunes de les quals,gràcies a la confiança i l'ajut econò-mic rebut, van poder cimentar unaprimera base a partir de la qual hanfet créixer una activa plataforma detreball social.

Amb motiu del Dia Internacionalcontra la Pobresa, el 18 d'octubreles ONG catalanes, a través de lesseves federacions, la Taula del Ter-cer Sector Social i la Campanyadel Mil·lenni de les Nacions Uni-des, van manifestar-se al carrer perdemanar la solidaritat ciutadana enla seva lluita contra la pobresa. Aquesta plataforma que va actuarde manera unitària per primer cop,va llançar un manifest conjunt perinfluir en el govern per a la conse-cució d'uns pressupostos claramentsocials per al 2010, que serà l'AnyEuropeu de lluita contra la pobresai l'exclusió social.

La Fundació Estudi i Cooperació tindrà la seu a CENTRE ESPLAI

Contra la crisi global:Solidaritat global


REMEI SAEZ

El Centre d'Estudis de l'Esplaiha assumit aquest curs unnou repte. Ha elaborat una

proposta formativa per al sector del'educació formal. Són eines i recur-sos per a professors de primària,infantil i secundària, reconeguts pel

Departament d'Educació i que ser-veixen com a crèdits per a les oposi-cions, ja que el Centre d'Estudis estàhomologat com a centre de formacióper la Generalitat.

El Centre d'Estudis és l'entitat de laFundació Catalana de l'Esplai que,

des de fa més de 25 anys, està dedi-cada a la formació en el lleure, encol·lectius d'educació en el lleure, laintervenció social o les famílies, en-tre altres. Sensibles per adaptar-se ala societat actual i als seus canvis,han encetat el curs oferint formacióal col·lectiu d'educació formal.

Metodologia per a l'aula Per això, s'ha elaborat una propostaformativa amb els continguts neces-saris per a la formació continua delsmestres que vulguin millorar elsseus coneixements, obtenir noveseines i recursos per l'educació.

En aquesta proposta s'utilitza la me-todologia pròpia, adquirida en unallarga experiència de formació en ellleure educatiu, basat en valors.

Com a recolzament educatiu esproposen diferents accions for-matives en format de petits cursoscom a eines, mitjans, recursos...per facilitar l'apropament educa-tiu amb els infants i joves.

Els cursoss’imparteixen eldissabte al matí

Exemples de contingutsEls cursos estan pensats per adap-tar-se a la realitat social de l'en-torn, com ara saber resoldre con-flictes i fomentar les actituds coo-peratives amb els joves des de lamediació entre iguals.

En el cas de la kinesiologia educa-tiva es tracta d’afavorir el benestari la seguretat personal i vincular-hoamb les competències bàsiques.

Per la seva banda, els contes te-rapèutics estan enfocats a millo-rar la comunciació i l'habilitat de

saber comunicar-se. Per a qui, amés, vulgui aprendre a fer entre-vistes i emfasitzar amb els i lesjoves s'ofereix la formació per al'acció tutorial.

Des d'un altre enfocament educa-tiu, per treballar les actituds de ge-nerositat, prosocialitat, compro-mís, solidaritat i com a modalitatde projecte de dimensió social, hiha l’aprenentatge-servei (APS).

Es tracta de proporcionar nous recursos per a l'exercici de la funció educativa

J. P

LAY

F O R M A C I Ó 7


93 474 74 74www.esplai .org

Truca’ns al 93 4747474 o envia’ns un email a [email protected]

Millora la teva ocupabilitat

Aprenent informàticaCurs per a persones a l’atur, subvencionat pelServei d’ocupació de Catalunya (SOC) i pel Fons Social Europeu

PROCESSADOR DE TEXTOS, FULL DE CÀLCUL I INTERNET

Inici del curs desembre

ES TREBALLA DES DELS VALORS I ADAPTATS A LA REALITAT SOCIAL

El Departament d’Educacióhomologa els cursos de “L'Esplai” Estan adreçats a professors de primària, infantil i secundària

Cursos programatsa partir de gener 2010

Recursos d'animaciógener - febrerMediació entre igualsfebrer i marçKinesiologia educativamaig - juliolTeatre socialdesembre 2009 - gener 2010Contes terapèuticsabril - maigRecursos per a l'acció tutorial juny - maig

Realització:Dissabtes de 9:00 a 14:00Durada: 30 horesLloc: Barcelona

Cursos homologatsper la Generalitat de Catalunya

Més informació:

93 474 74 74www.esplai.org [email protected]


Contracte d'utilització Nosaltres no érem coneixedors del'ús que els nostres nens feiend'Internet fins que un dia la nostrafilla va comentar-me un fet queens va posar l’alerta en el tema. Apartir d'aquell moment vaig sol·li-citar bibliografia a la Biblioteca de"L'Esplai", varem informar-nos i fi-nalment varem subscriure un con-tracte d'utilització d'Internet ambun seguit de normes explicades iacceptades per tots els membresde la família.

SERVEIS D’ESPLAI

Aquest nou curs escolar desde la Fundació Catalana del'Esplai renovem el com-

promís d'assolir un alt nivell dequalitat en la intervenció i volemplantejar nous reptes en els pro-grames educatius que gestiona, demanera prioritària, en destaca, eltema de la participació infantil desd’una perspectiva de drets i com aeix transversal als programes.

Des de l'any 1990 els professionalsdel món de l'educació, sobretot elsdel lleure han explicat als infants ials adults quins són els drets de lainfància, i continuen fent-ho, peròque en pensen els infants? Quinesmodificacions s'han fet a partir dela veu dels infants? S'han preguntatsi realment s'escolta la infància? Hopotser és que NO cal escoltar-la?.

A la Fundació Catalana de l'Esplai,s'ha treballat a partir de l'experièn-cia de l'adult que sap i que ha d'en-senyar als infants, perspectiva queha permès tenir una bona organitza-ció, ser creatius i fins i tot comptaramb l'opinió directa dels mateixosinfants. Les valoracions que els in-fants fan de la tasca ajuden a pro-gramar la següent activitat, el se-güent curs, etc. en definitiva ajudena millorar. Però, aquest "tenir encompte" no ha de ser un fet deixat al’atzar sinó que ha de ser imprescin-dible. Cal utilitzar la participació activa dels infants, entesa com una

metodologia que parteix dels in-fants i on l'adult està al costat, comla metodologia més respectuosa i/opotenciadora dels postulats de laconvenció dels Drets de l'Infant desde l'article 12 al 17.

Escoltar els infantsL'any 1999 diferents entitats delmón del lleure van compartir les po-ques experiències que hi havia sobreaquesta manera de fer. D'aquella tro-bada va quedar la publicació "Parti-cipando que es gerundio". D'ella, ésinteressant remarcar algunes ideesclau perquè poden ser útils i actuals:"Quan parlem de participació, estemparlant d'escoltar, comunicar, pactar,aconseguir, consensuar, prendre de-cisions que afecten els infants, etc.Tot això té una relació directa ambdiferents accions: estar, compartir,confiar, coresponsabilitzar, etc."

Aprendre jugantLes activitats educatives de lleuresón un espai on poder exercir les re-gles del joc democràtic i la Fundacióvol apostar per aquesta metodologiade treball amb la infància. Entenentla participació com a font d'aprenen-tatge, pel qual no només s'aprenencontinguts, sinó que des del "apren-dre a aprendre", els infants es desco-breixen com a persones en unacol·lectivitat que aprèn a ser. Unametodologia que ja s'ha utilitzat,però que cal convertir en una senyald'identitat dels projectes educatiusde temps lleure".

UN DRET RECONEGUT A LA CONVENCIÓ DELS DRETS DE L'INFANT

La importància de potenciarla participació infantilÉs un eix transversal de la Fundació per al programes del curs 2009-2010


8 C A N A L E S C O L A

Els infants han d’aprendre a consensuar i prendre desicions

Serveis d'Esplai continuarà gestio-nant el servei del monitoratge quedona suport a l'alumnat amb disca-pacitat o amb necessitats educati-ves especials per tal d'afavorir laseva participació en les activitatsdel centre educatiu i es puguidesenvolupar amb major autono-mia en tots els aspectes, físic,social, intel·lectual i emocional.Aquest projecte depèn directamentdel Departament d'Educació de laGeneralitat de Catalunya i la Fun-dació ha aconseguit la licitació delsuport escolar a 705 escoles deBarcelona, Baix Llobregat, VallèsOccidental i Girona.L'objectiu principal d'aquesta tascaeducativa és contribuir al desenvo-lupament i creixement global del'infant, actuant el monitoratge coma mediador en les dificultats que seli presenten quotidianament.

Es potencia la curiositat per apren-dre, es milloren els hàbits de tre-ball i estudi i s'estimula a l'infant al'hora de prendre decisions i ini-ciatives per si mateix.

Es col·labora en el traçat de lesprincipals línies d'actuació ambd'altres professionals que interve-nen en el procés d'integració de l'in-fant així com l'EAP, treballadorssocials, logopeda, psicòleg/a…Donades les característiques delservei es valora la formació delsmonitors per garantir un projectede qualitat. Provenen de diferentscamps: de la psicologia, de lapedagogia, del treball social, del'educació, del lleure, etc. Malgrataquest origen divers, la feina queduen a terme és comuna i les sevesfuncions són pròpies de totes lesàrees abans esmentades.

El servei va més enllà de les aules itambé es fa el suport a les sortides icolònies escolars. És important pera la completa integració dels infantsque puguin gaudir de totes les acti-vitats que es proposen a l'escola,com les sortides a la piscina o alteatre entre d'altres.L'objectiu és garantir la igualtatd'oportunitats, el dret a la vidaindependent i la plena participaciói integració social dels membres dela comunitat educativa amb neces-sitats especials.

De la tasca del monitor/a a l'aulatambé se'n beneficien la resta decompanys, ja que la relació es faextensa a l'aula, es potencia el tre-ball amb petits grups per fomentarla relació amb els seus companys icompanyes i afavorir el seu àmbitrelacional.

La Fundació fa el servei de suport a la integració a 700 escoles

M.

FE

RN

ÁN

DE

Z

Organitzat per l'Àrea d'Educacióde la Diputació de Barcelona ambla col·laboració de la Generalitat,la Federació de Municipis de Cata-lunya i l'Associació Catalana deMunicipis, s'ha celebrat el XVFòrum Local d'Educació, amb eltítol “la Llei d'Educació de Cata-lunya i els Ajuntaments”, el 26d'octubre.El curs 2009-2010 és el primer queha començat amb una Llei d'educa-ció elaborada i aprovada pel Parla-ment de Catalunya. En aquestcontext, s'ha realitzat la jornadadedicada al paper dels ajuntamentsen el sistema educatiu català. Unajornada que va cloure el consellerd'Educació, Ernest Maragall, pre-sentant les 6 noves zones educati-ves que se sumen a les 12 creadesel curs passat i que serviran per ferel diagnòstic de la situació perdecidir les estratègies que es durana la pràctica.

XV Fòrum Locald'Educació

Sabeu quin ús fan elsvostres fills/es d'Internet?

Pares i mares diuen la seva

Què passa fora de casa? Internet a casa nostra s'utilitza,de moment, tan sols com a una"enciclopèdia" amb la nostra su-pervisió i com a joc. Encara quetambé som realistes i a través dela revisió dels historials hem po-gut constatar, que si per ells fos,podrien arribar molt més enllà ( iés que fa gràcia buscar caca, cul ipet, entre d'altres!), però per aixòestem els pares com a subfiltre. Acasa si que sabem quin ús se'n fa,però i a fora de casa?

Paula Pérez47 anys2 filles de 16 i 12 anys Sant Cugat

Un tren perdut Desconec què fan a Internet. Bé, nodel tot, podria dir que les dos l'uti-litzen per fer treballs escolars, fananar el messenger per parlar ambamics, la gran te fotolog, facebook ino sé quantes coses més i la petital'altre dia em va demanar permísper obrir-se un metroflog. Se'm vaquedar cara de pal, ni idea de quèem parlava. A vegades, faig de marepreocupada per la rumorologia so-bre els perills d'internet, i els hi pre-gunto què fan, què miren, i els donoalgun consell, dels que corren per laxarxa, del que no s'ha de fer... Crecque aquest tren se m'ha escapat.

Observar, sense crear desconfiança. Viure una actitud d'escolta. Situar-se en el lloc de l'altre per

entendre millor. No perdre mai la calma, escolti el

que escolti, passi el que passi. Fer tema de diàleg de tot el que el

grup viu. Valorar a cadascun/a per allò què és

i com és i que es noti. Estar atent a les necessitats, inquie-

tuds de cada membre del grup. Ser objectiu i realista, però no fred,

ni distant. Posar tota la sinceritat que el grup

suporti en les intervencions.

Estimular sempre, mai no enfonsar. Estar en actitud d'aprendre amb el

grup i del grup. Procurar no fer o descobrir una

cosa que pot fer el grup o algun delsseus membres.

Resistir a donar respostes; millor ferpreguntes intel·ligents.

Considerar sempre la persona mésimportant que normes, temes, mèto-des...

Mostrar proximitat, no ser només eltècnic educador.

Claus extretes de la publicació: Participando que es gerundio. Ed. CJE.

Claus per facilitar la participació dels infants

Noemí Rodriguez 42 anys1 fill de 12 anys iuna filla de 10Castelldefels

Dolors Salmerón35 anys 2 fills de 5 i 11 anysViladecavalls



1 0 E D U C A C I Ó A M B I E N T A L

UN PROJECTE QUE ES DU A TERME AL MONTSENY, EN PLENA NATURA

La Fundació Roger Tornécompromesa amb la infànciaLa Fundació Catalana de l’Esplai hi col·labora amb el programa "Aire"

GERARD BADIA

La Fundació Catalana de l'Es-plai ha dissenyat el nou pro-grama d'educació ambiental

"Aire". El conjunt d'activitats s'es-tan desenvolupant dins el marc deles jornades lúdicoeducatives"Respiro", enfocades a la salut,infància i medi ambient, i que esdesenvolupen a la masia El Polellque la Fundació Roger Torné ges-tiona al terme municipal de SantEsteve de Palautordera, dins elParc Natural del Montseny.

La Fundació Roger Torné, consti-tuïda el 1984, és una entitat que hadestacat per la seva col·laboracióamb organitzacions vinculadesamb la infància i el finançament deprojectes de l'àmbit de la sub-sistència, la cura, la formació, l'ac-tivitat lúdica i l'atenció especial desituacions humanes afectades peruna malaltia o una discapacitat.

Nova etapacentrada en la infànciaEn l'actualitat, la Fundació RogerTorné ha començat una nova etapa

amb un projecte social propi total-ment innovador i compromès ambla societat que té com a eix verte-brador la infància, la salut y el mediambient. El programa "Respiro"n'és un dels principals exponents.

"Respiro" persegueix l'objectiu ded'ajudar a millorar el benestar inte-gral dels infants que participen enel programa. Les jornades es duena terme els dissabtes (d'octubrefins a juny) i estan dirigides tan anens i nenes amb problemes respi-ratoris lleus com a infants sensecap malaltia específica. A travésdel joc, de tallers i descobertes elsinfants aprenen tècniques de fisio-teràpia respiratòria i gaudeixen delcontacte amb la natura.

La importància de l’aireDins el marc de la iniciativa “Res-piro”, un cap de setmana de cadaquatre, hi té cabuda el projecte de ta-llers, jocs i sortides diverses d'edu-cació ambiental que ha dissenyat laFundació Catalana de l'Esplai: elprograma “Aire”.

La proposta educativa pretén do-nar a conèixer la importància del'aire per a la vida a través d'unconjunt d'activitats lúdiques i vi-vencials, pretén promoure la refle-xió entorn les possibles conse-qüències que té per la salut de lespersones l'abocament de substàn-cies a l'aire i la pèrdua de qualitatde l'aire i pretén fomentar la parti-cipació dels infants i joves en lesqüestions que afecten a la qualitatde vida de les persones, capaci-tant-les per actuar per un món méssostenible i just.

“Aire” és un programa que constad'un conjunt de 3 propostes educa-tives per a diferents franges d'edats(de 5 a 7 anys; de 8 a 10 anys; de11 a 13 anys), de 8 activitats cadas-cuna d'elles. D'aquesta manera laproposta educativa està formadaper un ventall de 24 activitats de 3hores de durada.

Com sorgeix la iniciativa del programa “Respiro”? La missió de la Fundació Roger Torné és doble: Per unabanda, se centra en prevenir problemes de salut delsnens i les nenes mitjançant l'educació respiratòria i elcontacte amb la natura i, per altra, a sensibilitzar la so-cietat sobre l'impacte dels factors mediambientals en lasalut infantil. El programa La Casa de l'Aire és el mitjàamb el qual la Fundació porta a terme el primer punt dela seva missió i compta amb dos projectes, Respiro i Ai-rea, ambdós dirigits a nens i nenes amb problemes res-piratoris a qui se'ls ensenyen tècniques de fisioteràpiarespiratòria i exercicis que els permetin enfortir el seuorganisme , i d'aquesta manera prevenir l'aparició decrisis. A la Casa de l'Aire els ensenyem aquestes tècni-ques per mitjà del joc, perquè els nens les assimilin i lesincorporin a la seva vida vida. Aquesta teràpia requereixd'una constància que el programa Respiro permet grà-cies al seu caràcter periòdic, ja que té lloc cada dissabte.Airea són unes colònies d'una setmana de durada quees duen a terme durant les vacances d'estiu.

Quins altres projectes està desenvolupant la Fun-dació Roger Torné?La Fundació Roger Torné porta a terme la seva mis-sió de sensibilitzar la societat sobre l'impacte delsfactors mediambientals en la salut infantil a travésdel programa “Divulga” de difusió i sensibilització.Amb l'objectiu d'arribar al major número possiblede persones, la Fundació posa en marxa elementsde difusió fent servir diferents formats i mitjans decomunicació. A través d'Internet i dirigit a un pública escala internacional, compta amb el butlletí men-sual Inspira i amb el foro on-line Per a pares i mares.Entre els projectes que es desenvolupen a escalaoff-line es troben la revista Els Quaderns de l'Aire,dirigida a un públic potencial amb un interès mésespecífic en la salut infantil i el medi ambient, o elconte Pintar l'Aire! per a nens/es, i a escala mésparticipativa hi ha els concursos i les exposicions.

Quins són els reptes i els projectes futurs de laFundació?El nostre primer objectiu és aconseguir que cada copmés nens gaudeixin de les beneficis del programa LaCasa de l'Aire que portem a terme al Parc Natural delMontseny. També, arribar al major número de personesamb el nostre programa de difusió i sensibilització, pelque seguirem fent servir i millorant tots els suports queestan en marxa.

“Treballem la salut dels infants mitjançant l'educació respiratòria”

SoledadRomanDirectora FundacióRoger Torné

Masia El Polell al Montseny on es fan els tallers

FR

T

Recursos

Material didàctic: "Cambio Climático, entra en acción". Fundació Catalana del'Esplai, ERF i Obra Social Caixa Catalunya.http://obrasocial.caixacatalunya.com

Exposició:"Aturem el Canvi Climàtic". Fundació Catalana de l'Esplai.

Programa Respiro. Fundació Roger Torné.www.fundrogertorne.org

Experiència: “Aire”, jornada de portes obertes

Els dies 3 i 17 d’octubre van tenirlloc les jornades de portes obertesdel programa d'Educació Ambien-tal “Aire”, que presenta un innova-dor enfocament sobre salut, infàn-cia i medi ambient.El centre d'interès fou “El PetitPríncep”, divertit viatger i aventu-rer que ens descobreix les peculia-ritats de l'aire del nostre planeta i

les seves característiques com amedi de vida per a tots els éssersvius, convidant-nos a tenir-ne curai a actuar al seu favor.Les activitats educatives, articula-ven experiències a la natura, aproxi-macions lúdiques, treball en equip icooperatiu i espais de reflexió sobrela nostra dependència vers el medi,i concretament, vers l'atmosfera.

“El Petit Príncep”, guia de viatge

Activitats vinculades a la natura en les jornades de portes obertes

AC

CC


ANDREU SAYÓ

L'Esplai" compta des de el pas-sat mes de setembre ambdues noves cases de colònies.

D'una banda l'acord assolit amb laFundació Torre del Palau i el bisbatde Terrassa permetrà que l'Associa-ció Catalana Cases de Colònies delgrup "L'Esplai" gestioni la casa deColònies de Viladoms de Baix. D'altra banda l'Associació CatalanaCases de Colònies ha aconseguit perconcurs, promogut per l'Ajunta-ment de Sabadell, la gestió del nouAlberg del Molí de Sant Oleguer.

Viladoms de BaixLa casa de colònies de Viladomsde Baix està situada just en la con-fluència de les comarques del Ba-ges, el Vallès Occidental i l'Anoia.Aquest nou equipament té una si-tuació privilegiada respecte de zo-nes d'interès natural com els parcsde Sant Llorenç de Munt i la Serrade Montserrat.

S'accedeix a la casa per la carreteraC-58 agafant la sortida que indicaMas Astarrós, Can Prat, Gall Pigat.Aquesta es troba entre el punt ki-lomètric 37 i 38. Si es va en direc-ció nord, just abans de passar el tú-nel de la Bauma, cal continuar endirecció Vacarisses fins a trobar elcartell d'entrada a la casa.

És un equipamentproper a Montserrat

Viladoms és una finca amb una su-perfície de 3 hectàrees integrada enel bosc de pi roig predominant a lazona. Antigament, tot l'entorn haviaestat una gran finca agrícola. Distri-buïts per la finca, hi ha 3 mòduls deplanta baixa, accessibles per a per-sones amb problemes de mobilitatreduïda; amb sales d'activitats, edifici menjador i edifici amb habi-tacions. En total, l'equipamentcompta amb 90 places, repartides

en 10 estances de 4 places, una de 6i una de gran de 44 places. La ins-tal·lació també compta amb pistapoliesportiva i piscina.

Durant el passat estiu la casa ja haestat en funcionament acollint lesestades del programa de la Secre-taria de Joventud de la Generalitat"l'Estiu és teu". Ja s'està treballantper desenvolupar un programad'activitats d'educació ambientalper oferir-lo tant a les entitats de

lleure que vulguin fer ús de la ins-tal·lació com a les escoles o altrestipus de clients.

Molí de Sant OleguerEl nou alberg i escola de natura estàsituat al municipi de Sabadell, ubi-cat dins el complex esportiu de SantOleguer. Aquesta proximitat a undels complexos esportius més gransdel país, dóna a aquesta casa unanova dimensió a nivell d’usuaris po-tencials i possibilitats educatives.

La casa és un antic molí fariner ipaperer del segle XVIII que haestat reconstruït i remodelat total-ment. El resultat, a part de res-pectar l'estructura original delmolí, preveu un projecte museís-tic sobre els antics usos del molídins del mateix edifici. Tot elltransmet un aspecte modern i al-hora acollidor en totes les sevesestances i la distribució d'espaisque s'ha aconseguit li dóna unagran funcionalitat.

La casa està al costatd'un gran complex

esportiu

L'equipament compta amb un totalde 66 places distribuïdes en 9 habi-tacions de 6 places, 2 de 4 i 2 de 2places. A més també hi ha 3 salespolivalents equipades totalmentamb les últimes tecnologies. A l'ex-terior una gran esplanada precedeixl'entrada a l' instal·lació i pot servirde zona de joc.

L'Àrea d'Educació Ambiental de la Fundació, en col·laboració ambl'Ajuntament de Sabadell, està tre-ballant per desenvolupar el projecteeducatiu per al nou equipament.

Les grans possibilitats que ofereixl'entorn del complex esportiu, i lademanda que arriba des del sectoreducatiu en relació a l'educació perla salut està movent els esforçosper generar un projecte que treballiaquests aspectes.

D'altra banda, l'aprofitament delprojecte museístic que incorpora elcentre també ha de ser un dels pi-lars en l'oferta d'activitat educativadel nou centre.

NOVES ESCOLES DE NATURA EN ENTORNS RURAL I URBÀ

Es gestionen dos nousespais d’educació ambiental Es tracta de Viladoms de Baix i el Molí de Sant Oleguer

Recursos

ComunicARC 2009El passat 15 d'octubre va tenir lloca CENTRE ESPLAI la II jornadaComunicARC organitzada perl'Agència de Residus de Catalunya(ARC). El seu eix central va serl'anàlisi del paper de lesinstal·lacions de gestió de residusen les activitats d'educacióambiental. Durant el transcurs de la jornadaes van exposar els diferents ele-ments de divulgació dels quedisposa l'Agència per a la comuni-cació ambiental.Amb l'assistència d'unes 240 per-sones a les ponències i amb mesde 200 nens i nenes participantd'activitats educatives entorn als elements de comunicació, lajornada va resultar tot un èxit.

I Trobada territorialde voluntariat ambientalLa Xarxa de Voluntariat Ambien-tal de Catalunya, actualmentpresidida per la Fundació Catala-na de l'Esplai, ha organitzat la ITrobada Territorial de VoluntariatAmbiental. S’ha fet a la Demar-cació de Barcelona, el 28 denovembre.http://www.xvac.cat

Conferència de CanviClimàtic Barcelona 2009Del 2 al 6 de novembre s'ha cele-brat la Conferència Canvi Climà-tic Barcelona 2009, que hareunit mes 4.000 representantsde diferents països i observadorsinternacionals.Ha estat la darrera reunió de pre-paració de la Conferencia delCOP15 (Copenhaguen, desem-bre 2009) on s'ha d’acordar untext internacional sobre el canviclimàtic que ha de substituir elProtocol de Kyoto que perd laseva vigència al 2012.http://www.bcn.cat/climatechange/es/welcome.html

Molts de nosaltres no haurí-em pensat mai que elscorreus no desitjats (també

anomenats spam), produeixen unadespesa enorme d'energia i com aconseqüència, altes emissions deC02. En general, la despesa és inútilperquè el 80% d'aquests correusmai no arriba a obrir-se sinó que esrebutja directament.

Però, quant C02 produeix un correuno desitjat (producció, enviament ieliminació)? Segons un estudi realit-zat per la companyia de seguretat in-formàtica McAffe (“La petjada delcarboni de l'spam”), s'estima queper cada spam, s'emet a l'atmosfera0,3 grams de C02, la qual cosa equi-val a les emissions de carboni d’unautomòbil en un metre.

Si és té en compte que en el 2008es van enviar 62 bilions de correusspam, l'emissió de CO2 provocadapel correu escombraria seria lamateixa que si donéssim la volta almón conduint 1.6 milions de vega-des. Una altra de les xifres revela-dores és que la tramesa global despam produeix una despesa totalde 33.000 milions de KWh., una

quantitat d'energia amb la qual espodria proveir d'electricitat 2,4milions de llars.

Per tant, potser és el moment d'ins-tal·lar un filtre anti-spam a l'ordina-dor personal. Si totes les bústies decorreu tinguessin instal·lat un filtreanti-spam, es podria aconseguir finsi tot un 75% d'estalvi energètic!

LAIA OLIVARES

Guerra als spam!

El gra de sorra

E D U C A C I Ó A M B I E N T A L 1 1


Ja podeu fer les reserves per anara aquests nous equipament!

93 474 74 74

Viladoms de Baix (Castellbell i El Vilar)

Molí de Sant Oleguer (Sabadell)

FO

TOS

: A

CC

C


UNEIXEN LA TASCA DE FORMACIÓ AMB LA DINAMITZACIÓ COMUNITÀRIA

Nou centres d'esplai de la Fundacióformen part de la Xarxa ÒmniaSón referents del treball en TIC al seu barri o població

CESK GASULLA

Des de 1999, any de la sevacreació, la Xarxa Òmnia hacomptat amb la presència

de la Fundació Catalana de l'Esplaides de dues vessants diferents i a lavegada complementàries: a travésde la tasca de coordinació i suportmetodològic a la Xarxa i tambéamb la gestió i dinamització de 9Punts Òmnia.

En aquest segon sentit, trobem alCE La Fàbrica-Can Tusell deTerrassa, CIJ Mowgli a Cornellàde Llobregat, GI Sant Cosme alPrat de Llobregat, CE Masia Espi-nós a Gavà, CE Eixida a Sant Boide Llobregat i a L'Hospitalet ambles entitats CIJ Bellvitge, CE Pubi-lla Cases, CE La Florida i CE San-feliu-Sant Ildefons que són elsCentres d'Esplai que participend'aquest projecte per la inclusiósocial de les Tecnologies de laInformació i la Comunicació-TICde la Generalitat de Catalunya.

Una labor de formació però també,i molt important, de dinamitzaciócomunitària, d'apropar el barri alsesplais oferint un espai on interac-tuar, conèixer i aprendre sobre el món de les TIC en un ambientproper, social i dinàmic.

Un altre valor a destacar per partd'aquest grup d'esplais ha estat la

seva capacitat d'integrar el PuntsÒmnia en la dinàmica de funciona-ment de les entitats arribant alsinfants, joves i equips de monitorsa través del treball transversal ambles línies d'educació d'infants ijoves que es desenvolupen en elsesplais. En aquest sentit, el PO s'haconvertit en un espai que facilita lagestió del dia a dia, contribueix auna millora en la divulgació delprojecte associatiu a través de laxarxa i també, un espai on les per-sones monitores poden anar a larecerca de recursos, materials, ide-es...que millorin el seu treball ambels infants i joves.

La qualitat del seu treball i lapresència del Punt Òmnia els hapermès portar a terme programescom: "Avancem Teixint Xarxa"d'inserció laboral a Terrassa de lama del CE La Fàbrica-Can Tusell;treballar amb col·lectius de discapa-citats com els GEPIS al CIJ Bellvit-ge; l'espai de creació jove ambvideoblogs a CIJ Mowgli; LaMediateka: Espai per joves per ferles tasques escolars (consulta,reforç, etc) del CE Eixida; la forma-ció dirigida a entitats que es desen-volupa al Barri de Sant Cosme ambel GISC; Programa Millorem: acti-vitats per a potenciar l'èxit escolaramb infants al CE Masia Espinós;el treball en xarxa (Escola d’Adults,Servei de Normalització Lingüísti-

ca, Ampa, Associacions i entitatsdel barri) a Pubilla Cases; sónalguns dels molts projectes, progra-mes, activitats o accions que es por-ten a terme des d’aquests 9 esplais ique s’han convertit en referents enel treball amb les TIC al seu barri,població....

I tot gràcies també a la labor de lespersones dinamitzadores com elPere Angrill, Cristina Espinosa,David Moliner, Azucena Allueva,Paula Vincent, Alejandro de laTorre Guevara, Anna Andujar,Lola Sirre o Araceli Garrigós queaporten la seva experiència i conei-xements TIC a la millora i reptesdels Esplais i Punts Òmnia.

Es tracta, en definitiva de nou Cen-tres d’Esplai que comparteixen elvalor d’integrar les TIC en el móndel lleure d'una manera didàctica ieducativa i, per altra part, construintponts amb la comunitat.

* El present article ha estat elaborat grà-cies a la col·laboració de les persones dina-mitzadores i responsables dels 9 PuntsÒmnia així com pels membres de l'equip del'Oficina de Dinamització de la XarxaÒmnia-ODC de FCE.


1 2 C O N N E C T A ’ T

COMUNITAT ÒMNIAhttp://comunitatomnia.ning.com

BLOC XARXA ÒMNIAhttp://blog.xarxa-omnia.org/odc

Els Gepis al CIJ Bellvitge

Inserció laboral al CE La Fàbrica-Can Tusell

CE

LA

FÀ

BR

ICA

JosepVives Cap delServei delSistemaBibliotecaride Catalunya

Les bibliotequescontra la fractura digitalEstem molt satisfets per l'alt graude participació en aquests cursos.Un dels objectius de la SubdireccióGeneral de Biblioteques del Depar-tament de Cultura i Mitjans de Co-municació és donar suport a totesles biblioteques públiques del paísen la seva tasca alfabetització tec-nològica i digital de la ciutadania.Estem segurs que el programa deformació digital per al personal deles biblioteques ha ajudat a aquestsprofessionals a adquirir o millorarpart dels coneixement que necessi-ten per mantenir les bibliotequesen la primera línia de lluita contra lafractura digital i informacional.

Opinión

MANOLITA SANZ

Fundación Esplai ha impartitcursos a més de 200 perso-nes professionals de les bi-

blioteques públiques de Catalunyaper a que puguin millorar l'accésdels usuaris a Internet, per dina-mitzar l'ús del web 2.0 y per a quepuguin crear blogs. La formació s'haimpartit de manera presencial y adistància, en el marc del Pla Avanza2, impulsat pel Ministeri d'Indús-tria, Turisme i Comerç i, en aquestcas, també per la Generalitat deCatalunya.

Totes les biblioteques públiquescatalanes compten amb equipamentinformàtic per a la realització de lesseves tasques i també un nombrevariable d'ordinadors per a l'ús delsciutadans i ciutadanes. L'objectiude la formació impartida ha estatfacilitar als professionals de lesbiblioteques i als dinamitzadors

dels telecentres de la Xarxa deTelecentres de Catalunya, que hiestan integrats, la formació bàsica,necessària en TIC, per poder desen-volupar-se al seu treball diari en elcontext de la biblioteca i podertransmetre aquest coneixement alsusuaris/es del servei.

S'han realitzat tres cursos diferentsde 20 hores cada un, des de generde 2009. Dels tres cursos s'han fetdos edicions.

En la modalitat presencial, "Alfa-betització tecnològica". En lamodalitat a distància, "Creació imanteniment d'un blog per a labiblioteca" i "Eines web 2.0 per a labiblioteca".

Alfabetització tecnològicaLa dinàmica d'aquest curs presen-cial ha estat d'immersió en tot eltemari amb exercicis pràctics i

suport online, centrat en l'adquisi-ció de coneixements digitals per apersones amb poca facilitat en elmaneig de les TIC.

Formació onlineEl curs "Eines web 2.0 per a labiblioteca", que ha estat el mésnombrós, s'ha realitzat en unaestructura modular amb lectures,fòrums de participació i tasques,centrat en la utilitat que pot tenir laweb 2.0 per a les biblioteques.

Finalment, amb el curs "Creació ymanteniment d'un blog per a labiblioteca", els i les alumnes vanaprendre a fer el blog de la sevabiblioteca. Com al curs de Web 2.0alguns processos poden requerir untreball posterior per ampliar i apro-fundir en el tema. Sobretot, teninten compte les noves eines que vansortint al mercat, que donen, cadacop més, noves prestacions.

Cal ressaltar que tot el conjuntd'administracions impulsores iorganitzacions que han implemen-tat el projecte dels cursos hacol·laborat de manera estreta, trac-tant cadascun per la seva banda queel programa fos útil per al personalde biblioteques.

La valoració feta per les personesque hi ha participat ha situat elgrau de satisfacció entre el 8,5 -alfabetització digital- 7,9 -einesWeb 2.0- y 7,7 -blog per a labiblioteca. A aquests notablesíndexs s'hi sumen les valoracionsde la Generalitat i Red.es que haremarcat l'alt nivell de consecu-ció d'objectius i les possibilitatsper al futur. En definitiva, una formació quepermetrà als professionals de lasbiblioteques aplicar noves com-petències digitals i atendre lesdemandes més freqüents.

Formació per a biblioteques facilitadoresde l'accés a la Xarxa: balanç amb nota

CIJ

BE

LLV

ITG

E


C O N N E C T A ’ T 1 3


EN ELS PROPERS ANYS I EN EL MARC DELS PROJECTES D'E-INCLUSIÓ

Microsoft i Fundación Esplaiimpulsen l’empleabilitatMés de 25.000 usuaris/es poden beneficiar-se dels itineraris dissenyats

ELVIRA ALIAGA

L'actual conjuntura de crisi famés necessari que maireforçar les estratègies diri-

gides a millorar les capacitats ipossibilitats dels sectors més des-favorits de la població a l'hora debuscar, mantenir o millorar l'ocu-pació. Els projectes de FundaciónEsplai i Microsoft sempre ha tre-ballat en aquesta línia, sobretotels dirigits a reduir la bretxa digi-tal. En aquests mesos dissenyemnoves accions que potenciïn l'em-pleabilitat de les persones partí-cips als nostres programes.

L'accés i formació en tecnologiesde la informació i la comunicaciócom a mitjà per aconseguir un tre-ball o millorar el que es té, sempreha estat un dels objectius que Fun-dación Esplai ha perseguit als seusprojectes. Es parteix de la premissaque en la Societat de la Informació iel Coneixement és imprescindibleadquirir unes habilitats i competèn-cies bàsiques en l'ús dels ordinadorssi es vol ser actiu/va laboralment. Il'experiència ho ha demostrat,doncs un alt percentatge de les per-sones que participen en les activi-tats i formacions dels centres RedConecta (www.redconecta.net) bus-quen la seva inserció al mercatlaboral o millorar el treball que jatenen, sent l'objectiu de fons sortirde la situació d'exclusió social en laqual es troben.

Gràcies al suport que FundaciónEsplai rep de Microsoft a través delprograma “Conecta Now”, en eldarrer quadrimestre de 2009 i per al'any 2010 s’ha decidit posar eltema de l'ocupació com a eix verte-brador dels projectes de superacióde la bretxa digital. L’objectiu prin-

cipal és millorar l'empleabilitat deles persones usuàries dels telecen-tres, centrant l'acció en els grupsmés vulnerables: joves que busquenel seu primer treball, aturats/des de llarga duració, dones, persones discapacitades i immigrants.

Principals accions i resultatsLes accions d'alfabetització digitalarribaran a unes cinquanta mil per-sones que són usuàries de telecen-tres, tant de la Red Conecta com

d'altres xarxes amb les quals s’esta-bleixen col·laboracions. I com a be-neficiàries dels itineraris d’emplea-bilitat es preveu la participaciód'uns 25.000 usuaris. A més, es fa-ran acords amb 4 xarxes d’adminis-tracions públiques o altres agentssocials que treballen en aquests te-mes. I el darrer grup beneficiari ésel de dinamitzadors/es de telecen-tres, entorn a 250 rebran directa-ment formació, materials i recursossobre temes d'empleabilitat.

Les accions previstes estan dirigides a:

Analitzar les principals necessitatsen temes d’empleabilitat que exis-teixen a l'entorn dels telecentres. Peraixò, es crearan eines que permetendiagnosticar i avaluar la situaciódels usuaris dels telencentres i proposar accions concretes.

Capacitar les persones dinamitza-dores per a que es converteixin enactors impulsors de la millora del'empleabilitat. Per això, es realit-zarà el curs específic “Facilitar larecerca d’ocupació al telecentre”, amés de les accions formatives sobre“Planificar el taller d'alfabetitzaciódigital”.

Crear materials adaptats i posar-los a disposició de les entitats i xar-

xes que col·laboren al programa. Estracta de la metodologia “Taller en 7passos per facilitar la recerca d'ocu-pació al telecentre” que es desen-volupa actualment i, a partir de laqual, es crearan nous recursos ipíndoles formatives adreçades tanta la formació de formadors (dina-mitzadors/es), com als mateixosusuaris/es dels telecentres.

Promoure acords de col·labora-ció amb altres xarxes de telecen-tres de l’administració pública oaltres agents socials per incremen-tar l’eficiència de les accions demillora de l'empleabilitat.

Continuar treballant per a l’acce-sibilitat als centres Red Conecta,en especial, als quatre nous ques'obriran en aquest període.

Els centres Red Conecta són punts actius de recerca d’ocupació

FE

Els reptes de l'empleabilitat Resultaria senzill contestar la incògnita del significat de la fórmula químicaH20. Igual de senzill sembla resoldre’s la qüestió de com podem millorar lacompetitivitat, la innovació, específicament a través de la preparació pro-fessional i personal de les persones… o no? L'objectiu és fàcil de resumir: convertir l’actual repte que tenim per davanten una oportunitat. Per aconseguir-ho hem d’actuar sobre l’arrel: millorarl’empleabilitat de les persones per afavorir el seu accés al mercat laboralmés ingent, productiu i especialitzat del segle XXI. Encara que les elevadestaxes d’atur que registra el nostre país contrastin directament amb aquestrepte, és necessari obrir un nou camí de portes i finestres obertes, en defi-nitiva afavorir la capacitat d’innovació. En aquest punt arribaríem a la res-posta: la Tecnologia. Facilitar l’accés de les persones a una formació tec-nològica avançada, de qualitat i gratuïta, pot ser aquella entrada que mol-tes persones estan cercant. Microsoft, compromesa en aportar tots els beneficis de la tecnologia al ma-jor nombre de persones, seguirà promovent per tota Espanya la disposicióde formació d’alta qualitat en tecnologia. La nostra col·laboració i el treballactiu amb Fundación Esplai, ONG i entitats locals de tota Espanya, ja hafet possible que més de 244.000 persones hagin incorporat la tecnologiaa les seves vides millorant les seves capacitats personals i professionals.

Per què és pertinent treballar per l’empleabilitat?La millora de les capacitats per a una major empleabilitat pren més re-llevància en un context de crisi econòmica com l’actual amb una greu afec-tació sobre l'ocupació. En especial la dels col·lectius més vulnerables i ambmenys oportunitats al mercat laboral. A Espanya la probabilitat d’accedir a determinats nivells de capacitació ésmolt inferior als col·lectius amb poca formació. Facilitar aquest accés, amés d'una qüestió de necessitat per adaptar-se als canvis econòmics i so-cials, és una qüestió d'equitat.L’alfabetització digital és un instrument valuós i contrastat per adequar lescapacitats a les necessitats i exigències del mercat laboral i una oportunitatper millorar la inclusió i les possibilitats d'accés a l'ocupació. Els elements clau del procés són: la facilitat d'accés i participació activa alstelecentres, la personalització, una metodologia adaptable, el suport mutui un espai proper i de confiança en ONG i entitats de caràcter local. Fundación Esplai i Microsoft sumen esforços i estratègies d’accés a les TIC,a través dels recursos del programa Conecta Now cap a aquest objectiu detreball futur.Més enllà del notable impacte que tindrà aquesta iniciativa, també suposauna proposta positiva i esperançadora envers les persones destinatàries iuna bona pràctica de col·laboració entre sectors.

Olvido Nicolás Directora de l'Àreade ResponsabilitatCorporativa.Microsoft Ibérica

Montserrat CarbonellÀrea d’inclusió.Fundación Esplai

Un esforç conjunt en el marc de la responsabilitat social

Es crearan materials específicsF

SA

NS


A un grup d’alumnes del centre educatiu Mare de Déude l’Assumpció de Badalona (Barcelona) se’ls reconei-xerà el servei fet com dinamitzadors/es al ConnectaJove, el programa d'alfabetització digital impulsat perl’Associació Casal La Formiga, Microsoft, Wrigley iFundación Esplai, en forma de pujada de nota.

Així, els 16 joves d'aquest centre escolar que parti-cipen aquest any al Connecta Jove que es desenvo-lupa a l’Associació Casal La Formiga es beneficiendel conveni de col·laboració entre l’entitat i el cen-tre educatiu i que ja va permetre l’any passat que elsi les voluntàries obtinguessin un punt extra pel tre-ball realitzat en aquest programa. El centre educatiuvalora part d’aquest aprenentatge-servei com a pun-tuació extra d’alguna de las matèries.

Actualment, un grup de 4 joves que ja van participaral projecte l’any passat ja estan impartint classesd’informàtica a 16 persones adultes amb risc d'ex-clusió social, mentre que els altres 12 s’estan for-mant ara i a partir de gener impartiran les classes ales persones adultes.

Més de 80 usuaris/ies, tres entitats que fan tallers i 10activitats programades són les xifres del balanç delprimer any de vida de la CiberCaixa de BadalonaSud, un aula d’accés a les noves tecnologies impulsa-da per l’Obra Social “la Caixa” i que gestionen elConsorci de Badalona Sud i la Fundación Esplai.

Aquest espai va néixer com un lloc destinat a quènenes i nens del barri de Sant Roc de Badalonapoguessin participar en activitats educatives relacio-nades amb les tecnologies de la informació i la comu-nicació a la vegada que permet la conciliació entre lavida laboral i familiar. D’altra banda, aviat vancomençar a sumar-se altres col·lectius i entitats, laqual cosa va fer créixer els tallers que s’oferien i elpúblic destinatari convertint aquest espai en un centrede dinamització comunitària a través de les TIC.

Un exemple de la tasca que desenvolupa la CiberCai-xa és el taller Fent Xarxa! on participen personesadultes. Així, van introduir un article sobre la Ciber-Caixa de Badalona Sud a la Viquipèdia, l’enciclopè-dia on line després d'haver treballat les wikis.

Un any d'intensa vidadigital de la CiberCaixade Badalona

Una iniciativa (aprenentatge-servei)amb el Connecta Jove

ALFONSO VALLE

Microsoft, Telefònica, Hew-lett-Packard, l’Ajuntamentde Villaviciosa i la Funda-

ción Esplai van posar en marxa unnou Red Conecta a la localitat astu-riana de Sietes el 22 d'octubre. L’inici del funcionament d'aquestcentre va coincidir amb el llança-ment de Windows 7, ja que Micro-soft va triar aquest petit poble delconsell asturià de Villaviciosa perllençar el seu últim sistema opera-tiu i mostrar el seu compromís enreduir la bretxa digital i acostar lestecnologies de la informació i la comunicació a les persones quemai han usat un ordinador.

L’acte va comptar amb la presènciadels i les habitants de Sietes i depoblacions veïnes, així como de l'al-calde de Villaviciosa, Manuel Bus-to, la consellera d'AdministracionsPúbliques del Govern d'Asturias,Ana Rosa Migoya, la presidenta deMicrosoft Ibérica, María Garaña, irepresentants de Fundación Esplai i Telefònica.

Noves oportunitats laboralsAquest centre Red Conecta d’ac-cés a les tecnologies de la informa-ció està dirigit bàsicament apersones de l’entorn rural de Sie-tes, amb una població d’uns 40habitants, i a persones sense feinade localitats properes com Villavi-ciosa que volen millorar la seva

formació amb l’objectiu de trobarfeina. En total, es podran benefi-ciar del nou Red Conecta unes2.000 persones de tot l’entorn.Els usuaris i les usuàries podenaccedir a cursos gratuïts sobre comredactar un currículum, usar elsportals d’Internet de recerca defeina o com els poden ajudar lesxarxes socials a trobar nous recur-sos laborals.

La posada en marxa d’aquest aulad’alfabetització digital va coinci-dir amb el llançament de Win-dows 7, l’últim sistema operatiude Microsoft i vol posar de relleula voluntat de l'empresa d’acostar

les tecnologies de la informació ila comunicació a totes les persones.

76 centres a tota EspanyaEl Red Conecta de Sietes està ubi-cat a la Casa del Horru i té 15ordinadors amb connexió a Inter-net, webcam i impressora i, el mésimportant, un dinamitzador queimparteix cursos gratuïts a lespersones que van a l’aula.

En total, a tota Espanya ja hi ha 76centres d’aquesta xarxa impulsadaper Microsoft i la FundaciónEsplai i al Principat d’Asturias ésel quart, després dels d’Avilés,Gijón i Oviedo.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE L'AJUNTAMENT DE VILLAVICIOSA A ASTÚRIES

El nou Red Conecta de Sietesacull el llançament de Windows 7La xarxa de Fundación Esplai i Microsoft arriba als 76 centres per tota Espanya


1 4 C O N N E C T A ’ T

Els usuaris i les usuàries accediran a nous recursos laboralsMaria Garaña, presidenta de Microsoft Ibèrica, durant la inauguració

“Tecleando futuro”, el programad’alfabetització digital dirigit a lapoblació reclusa de Castella iLleó, impulsat per la Junta de Cas-tella i Lleó i que dinamitza la Fun-dación Esplai ha rebut la Medallaal Mèrit Social Penitenciari queatorga el Ministeri d’Interior.

Aquest guardó reconeix el treballa favor de la reinserció social delscol·lectius privats de llibertat d'or-ganismes i institucions.El lliura-ment d'aquest premi va tenir lloc

el 24 de setembre a Madrid i varecollir la medalla el conseller deFoment de la Junta de Castella iLleó, Antonio Silván, de mans delministre d'Interior, Alfredo PérezRubalcaba.

“Tecleando Futuro” ofereix cur-sos i tallers de TIC pensats perreduir la bretxa digital de les per-sones privades de llibertat i aixímillorar les seves possibilitatsd'integració social i laboral unavegada abandonin la presó.

Premi a “Tecleando Futuro”

L’equip que ha treballat al programa “Tecleando futuro”

FO

TOS

: M

ICR

OS

OF

T


LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

ROSER BATLLE/SALVADOR CARRASCO

La Fundació Catalana de l’Es-plai ha fet una reflexió internasobre els centres d’esplai que

ara, acaba de publicar. El proper 21de gener es farà una presentació ala comunitat educativa a la seu de laFederació de Moviments de Reno-vació Pedagògica a Barcelona.

El centre d’esplai com a entitat edu-cativa té molts anys de trajectòriades de la seva aparició al paisatgecatalà dels anys 70. Una fotografiad'aquella època ens revelaria proba-blement un espai parroquial, un dis-sabte a la tarda, amb una colla dejoves, generalment estudiants moti-vats pel capellà, que pretenien ofe-rir als nens i nenes del barri unaalternativa educativa en el lleure delcap de setmana.

Amb el temps la societat s’ha tor-nat més complexa, d’alternatives -educatives i deseducatives- n’hihan moltes més, i les famílies i lesescoles també han evolucionat.

Els centres d’esplai han experi-mentat molts canvis en quarantaanys: quant a titularitat i perti-nença; quant a intensitat de funcio-nament i models de gestió; quant aactivitats ordinàries i extraordinà-ries; quant a franges d’edat delsinfants i joves atesos...

Actualment és necessari fer unapausa en el camí, repassar l’evolu-ció experimentada i revisar quèestem fent ara, confirmant si respo-nem als reptes actuals, i evitar queels canvis siguin només reactius omancats de reflexió i perspectiva.

Amb aquesta convicció, la Funda-ció Catalana de l’Esplai ha estatimpulsant des de l’any 2008 unprocés de reflexió interna sobre elscentres d’esplai. Ha estat un procésintens, en el que han participat mésde 90 persones: responsables imonitors dels esplais, membres delPatronat, i del Consell Assessor,responsables i tècnics de diversosdepartaments.

El primer resultat tangible ha estatl'elaboració d'un dossier: Els Cen-tres d'Esplai, ara i aquí. Les 10qüestions clau per impulsar l'edu-cació en el lleure. Es tracta d'undocument viu, simple, flexible iamb data de caducitat: un radar perorientar les funcions i les tasqueseducatives dels centres d'esplai enun futur proper.

Quins són els reptes actuals?Per definir com educar avui en ellleure calia plantejar-se prèviamentquins son els reptes més impor-tants que més directament condi-cionen la vida dels nostres nois inoies, per poder després ajustar les

respostes coherents que els centresd'esplai han de poder articular.

El debat generat va definir 10 rep-tes principals, plantejats tots ellsamb la seva cara esperançadora ioptimista i la seva creu, problemà-tica i difícil. Aquest és el llistatresultant:

La cohesió social.La immigració.

La identitat catalana i les pertinences múltiples.

La ciutadania i la democràcia.

Les tecnologies de la informació i la comunicació.

El medi ambient.Valors i estils de vida.La vida familiar.L’educació de qualitat per

a tothom.El temps lliure.

FC

E

CULMINA UN PROCÉS DE REFLEXIÓ AMPLI I PARTICIPATIU AMB LA PUBLICACIÓ “ELS CENTRES D’ESPLAI, ARA I AQUÍ”

Què són i cap on van els centres d’esplai?

E L M O N O G R À F I C 1 5


Tolerar les frustracionsHan d’ajudar a que, tot passant-s’hobé, els nens i nenes aprenguin a to-lerar les frustracions. Això ha estatsempre un objectiu pedagògic, peròcrec que, en la societat catalana ac-tual, s’hi ha de posar més èmfasi. Elsnens i nenes, quasi independent-ment del seu estatus familiar, hanviscut en un temps de bonançaeconòmica, es més, de consumismedesmesurat (encara que sigui de bo-tigues de “tot a cent”) i ara, entemps de crisi ,s’han d'adaptar a unanova situació que no els és gens fàcilsi no se’ls ajuda. Els centres de es-plai són un excel·lent lloc per apren-dre’n... és tot un repte!

Justícia per oportunitatsSom immersors en una nova socie-tat. Malgrat el progrés de les socie-tats “avançades”, el vell fantasma dela desigualtat campa lliurement i pe-netra totes les dimensions de la vidacol·lectiva. Per on passa deixa cade-nes d’exclusió social i alterofòbia,que impedeixen exercir la responsa-bilitat cívica i condemnen al fracàs enl’assoliment d’una vida digna.Quin és el repte principal? Construirla vida social sobre aquella justíciaque crea per a tots els infants i jovesun futur i dóna a cada un la sevaoportunitat. El centre d’esplai és uninstrument per respondre a aquestrepte, en el camp del lleure educatiu.

Un espai d'equitat La societat catalana actual és moltcanviant i dinàmica, per tant un delsprimers reptes és adaptar-nos a lesnoves realitats de l’entorn: famíliesnoves, diferents unes de les altres.Alhora l’esplai ha de ser un lloc quepermeti als infants i famílies conèixerla llengua, la cultura i el país on estan,a través de les activitats, sortides, excursions…L’esplai som una entitat de servei ales famílies, per tant, hem d’ajudar laconciliació familiar. D’altra bandahem d'oferir ara més que mai bequesper a tots aquells que ho necessitin,que l’esplai sigui un espai d’equitat. Icom sempre, potenciar el voluntariat!

Participació comunitàriaEl repte dels centres d’esplai és donarsentit al temps lliure educatiu dels in-fants i joves. Un centre d’esplai no espot reduir a “distreure” i/o “emple-nar” el temps lliure, com fan altresentitats o empreses de serveis. Elsesplais tenen el repte d’educar en va-lors i de crear un espai de formació iparticipació comunitària. L’esplai, onun s’hi apunta lliurement, esdevé lafamília ampla dels infants i joves, onaprenen a conviure, reflexionen so-bre els valors col·lectius i el conse-qüent estil de vida. S’ha d’implicar lesfamílies i relacionar-se amb l’escolaper coresponsabilitzar-se, cadascú enel seu àmbit.

Participar és la clauLa societat en general és força can-viant. També la societat catalanapresenta actualment tendències re-lacionades amb la discriminació il'exclusió social, i amb la pobresa,augmentada per la crisi actual. Sivolem donar respostes a través delscentres d'esplai, caldrà dissenyarpropostes que contribueixin a millo-rar la manera en què les respectivescomunitats, famílies, infants i joves,els agents socials i el mon empresa-rial, participin en trobar respostes,per avançar en el procés relacionalque pugui actuar com a motor decanvi i transformació, per a, en defi-nitiva, construir ciutadania.

Imma Noguera Diplomada enTreball Social. Consell AssessorFCE

SalvadorCarrasco Catedràtic deSociologia UB.PatronatFCE

Pepa Domingo Educadora. Patronat FCE

RaimonGuileraTècnic d’educació.Patronat FCE

Rosa RomeuDiplomada enTreball SocialPatronat FCE

A quin repte de la societat catalana actual és prioritari que els centres d'esplai s'adaptin i facin propostes?

Descobrir, participar, comprometre’s, acompanyar, relacionar-se

L’índex de la publicació il·lustra dels seus continguts:

1. Qui som i què volem?

2. Quins reptes presenta la societat catalana actual?

3. Què aporta el centre d'esplai a la societat?

4. Què aporta el centre d'esplai als nois i noies?

5. Per quin tipus d’educacióapostem?

6. A qui ens adrecem?

7. Quins models de centred’esplai podem impulsar?

8. Quines àrees d’actuació téel centre d'esplai?

9. Quina mena de treball enxarxa necessitem?

10. Quin equip ho fa possible?

La publicació


Principis irrenunciables i tUn cop reformulada la missió i analitzats els reptes socials bàsics als quals s'h

dels centres d'esplai i definir les transicions que ca

D I A R I D E L A F U N D A C I Ó C ATA L A N A D E L ’ E S P L A I w w w . e s p l a i . o r g

1 6 E L M O N O G R À

LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR

Junts fem l’escola En començar l’etapa com a directora la col·laboració de l’esplai ala Florida i l’escola quedava reduïda a la realització d’activitats ex-traescolars. Però hem hagut d'adaptar-nos a les noves deman-des socials i junts hem ampliat i diversificat l’oferta de ser-veis i activitats (acollida, menjador, activitats extraescolars,monitoratge, vetlladors, taller d'estudi assistit, etc.)

Junts estem portant a terme els objectius d' educar més enllàde l’horari escolar, conciliar la vida familiar i laboral i fomentarla integració i cohesió social. Totes elles imprescindibles per lanostra realitat escolar.

El compromís social Els centres d'esplai, en general, desenvolupen molts projectes d’ac-ció i repercussió social, això fa que en el seu tarannà hi hagi implícitauna intencionalitat de transformació social i una participació vo-luntària vers l’entorn . És important que els centres d’esplai estiguina càrrec de professionals de l’educació en el lleure que, de forma al-truista i voluntària, creguin en la possibilitat de millorar la societat id’educar i transmetre aquests valors als infants i adolescents. Vincu-lat al projecte d'Aprenentatge Servei que promou el Banc de Sang iTeixits de Catalunya que es desenvolupa a diferents centres d'esplaidel territori, valorem l’alt grau d'implicació, l’assimilació de valors i elcompromís social que tenen els educadors i educadores.

Ens esperen amb un gran somriure El meu esplai és un lloc on els meus amics i jo ens ho passemmolt bé. Arribem i ens estan esperant els monitors i monitoresamb un gran somriure i de seguida comencem les activitats tantxules que ens han preparat.

Al principi, jo no coneixia ningú i ara tots som amics i amigues iens divertim molt fent les coses plegats. M’agrada molt anar al'esplai perquè a més puc participar de les festes que més m'agraden, la cavalcada de reis, la festa major i sobretot la ruade carnaval, ja que els meus pares també hi participen i els tresens ho passem genial. Cada any repetim...

AlternatL'esplai nojoves del bmes cosesanant de coperfecta a

La maneranar, els valses bé, és meva contobert els u

Mª SalvitaÁlvarez Garretas Directora CEIP Joaquim Ruyra L'Hospitalet de Llobregat

Lluís Puig Director del Procés d'Hemodonació Banc de Sang i Teixits

ElenaRuipérez9 anys CE Diversitat LúdicaSant Feliu de Llobregat

Quina cosa o quin aspecte voldria que el centre d'esplai no deixés de fer perquè ho considera molt valuós?

MISSIÓEducar en valors als inf

famílies en el seu temps lliurespai de formació co

amb voluntat de transinclusió socia

EDUCACIÓINTEGRAL AMB

ÈMFASI ENVALORS

PARTICIPACIÓI PROTAGONISME

DELS INFANTSI JOVES

OBERTURA A

L'ENTORN I

ARRELAMENT AL

TERRITORI

DISECO

APR

PROJECTEDE GRUP COM A

ENFOCAMENTDE LES

ACTIVITATS

EQUILIBRIINDIVIDU-GRUP

T R A N S I C I Ó 1


D’una identitat educativa a una identitat educativa i social alhora

El centre d’esplai no pot respondre només a ne-cessitats educatives, perquè aquestes estan ba-rrejades amb les necessitats socials dels infants iles seves famílies. Cal reconèixer que el centred'esplai és una entitat educativa i social alhora.

D’un model a molts models d'esplai

No hi ha un únic model d’esplai capaç de donarresposta als reptes actuals. N'hi ha molts models,quant a titularitat, intensitat de funcionament, ti-pologia d'activitats... Cada territori té la sevahistòria, necessitats i idiosincràsia.


es i transicions cap al futurals quals s'ha de fer front, és necessari identificar els principis irrenunciablescions que cal fer per adaptar-se al moment actual

D E S E M B R E 2 0 0 9 N Ú M E R O 5 9

M O N O G R À F I C 1 7

ER IMPULSAR L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

ho passemmonitoresivitats tant

i amigues imolt anar as que més etot la ruan i els tres

Alternativa al no fer res L'esplai no podria deixar de fer activitats per a nosaltres, els i lesjoves del barri. El Casal és com casa nostra. Hi he après moltíssi-mes coses i no m'ho he passat bé, no, m'ho he passat genialanant de colònies, de ruta, les tardes al casal... és una alternativaperfecta a quedar-nos sense fer res, a casa o al carrer.

La manera que té l'esplai de proposar-nos temes per reflexio-nar, els valors que interioritzes a mesura que aprens i t’ho pas-ses bé, és un valor afegit a les activitats que realitzem. Veig lameva continuïtat a l'esplai oferint allò que m’ha ofert, m'haobert els ulls!

Formar en valors i convivènciaFormar la gent jove, des de la infància a l’adolescència, és unatasca tant difícil com important, que ens pertoca a tots: des del’escola, dins la família, com a ciutat, i també lògicament en eltemps d’oci, a l’esplai.

Sempre amb un objectiu molt clar: oferir una formació basadaen els valors i en la convivència. Això els esplais no ho poden dei-xar de fer, i és que forma part de la seva raó de ser. És fonamen-tal, en la societat actual, transmetre aquests valors de convivèn-cia, perquè ens faran ser ciutadans i ciutadanes responsables iconscients, capaços de compartir i de fer activitats en comú.

Conciliació familiar Des de fa dos anys la nostra filla assisteix al programa: Esplai diarii suport a les famílies, que El Grup de Polinyà du a terme duranttot el curs escolar, de dilluns a divendres de 17 a 19,30 hores, ambrecollida dels infants a les escoles.Com tantes altres famílies joves a Catalunya, vivim en aquest po-ble per raons d'habitatge i no tenim aquí cap altre familiar. Podemafirmar que, gràcies a aquest servei, nosaltres podem treballar elsdos, i que estem molt satisfets ja que la nostra filla rep una educa-ció i formació complementària a l'escola, que és molt importantper al seu creixement. Aprofitem per donar les gràcies a tots elscomponents de L’esplai El Grup de Polinyà .

Jenny Molina 17 anysEsplai La Gresca Ripollet

Antoni Balmón AlcaldeCornellà de Llobregat

Félix Garcia 36 anys i pare d'una nena de 5 anys CE El Grup de Polinyà

MISSIÓalors als infants, joves i

u temps lliure, i esdevenir unformació comunitària tat de transformació i

nclusió social.

A

I

T AL

RI

DIMENSIÓ DESERVEI A LACOMUNITAT:

APRENENTATGE-SERVEI

QUALITATEDUCATIVA

RELACIÓ ICOMUNICACIÓ

INTERPERSONAL

ESTÍMULCULTURAL PER ALSINFANTS, ADOLES-CENTS I LES SEVES

FAMÍLIES

BARREJAGENERACIONAL



D’únics destinataris infants i joves adestinataris múltiples: prioritaris, bàsics i secundaris

Si bé la prioritat segueixen sent els infants i els jovesatesos, cal considerar els monitors i les famíliestambé com a població destinatària bàsica, i la restade la comunitat com a sector destinatari secundari.

Del treball endogàmical treball en xarxa

El centre d’esplai no pot educar en el lleure ensolitari. Necessita no solament coordinar-se, sinócol·laborar, treballar en xarxa, amb l’escola, lesentitats del barri, l’ajuntament i les altres entitatsde lleure que actuen en la comunitat.



1 8 E L M O N O G R À F I C

LES 10 QÜESTIONS CLAU PER IMPULSAR L’EDUCACIÓ EN EL LLEURE

REDACCIÓ

Han participat Marta Buxó,presidenta de la FederacióCatalana de l’Esplai, Mer-

che García, de l’Área d’Esplais d’Es-panya, Víctor H. Martínez, gerent dela Federació Catalana de l’Esplai.Roser Batlle, pedagoga, membre delPatronat de la Fundació i coordina-dora, juntament amb SalvadorCarrasco, del llibre “Els centres d’esplai, ara i aquí”, ha actuat demoderadora.

Com s’ha viscut el procés d'elaboració d’"Els centres d'esplai ara i aquí"? ¿Quina ésla utilitat d'aquest llibre?

Víctor: Realment necessitàvem unllibre que t'expliqui que és unesplai. Jo m'ho tornava a llegir ahiri deia, és que això està molt bé iamb molt de contingut. El sol fetde poder explicar aquests 10 temesa una família, a un monitor, a unalcalde o un regidor ja és molt.T’està dient coses sobre les qualstu com a esplai has de reflexionar,o recordar com has de fer. Per totaixò, és un llibre que feia molt detemps que reclamava.

Marta: Destacaria que ha estat unprocés participatiu i això fa que nocalgui anar a convèncer ningú, perquè ja ha estat fet entre tots.

Merche: Per a mi el documentajudarà a tenir el marc referencialmés present, a dotar-nos de con-tingut i saber perquè fem lescoses. La ideologia és el que ensdiferencia d'una empresa de serveique no té aquest marc referencial.Nosaltres a primers de novembrehem fet la mini assemblea delsesplais de L’Hospitalet i ho hemportat perquè després cada esplaiho pugui treballar. Crec que tindràusos múltiples. Servirà per expres-sar la nostra vinculació a un deter-minat model de centre d’esplai.

Volem treballaramb l’escola enla perspectiva

d’una dimensiósocial

Si tornéssiu a muntar un centred'esplai ara, quines coses norepetiríeu?

Merche: No tornaria a fer serveisescolars, si més no com els vam

començar a fer, amb l’objectiu derecaptar diners que necessitàvemper estabilitzar les activitats del’esplai i perquè els monitorspoguessin estar treballant.

Això va distorsionar molt, perquèl'’escola va percebre el centre d’es-plai com a una empresa de serveis,no com una institució educativa.

Marta: Completament d’acord.També va passar que ens vam dei-xar endur perquè es parlava molt béde la feina de l’entitat i ens dema-naven serveis educatius tant des del’escola com des de l'ajuntament.

Però vosaltres voleu treballaramb l'escola...

Merche: Sí, però amb la perspecti-va d’un projecte educatiu, de l'edu-cació en valors i amb una dimensiósocial, no com una prestació o venda de serveis.

Crec que si haguéssim enfocat larelació de treball amb l'escola d’aquesta manera, la tasca educa-tiva que estaríem fent en conjuntseria molt més important que laque estem treballant ara.

Marta: Si, del que es tracta preci-sament és de que tots els agentseducatius d'un territori ens benefi-ciem del treball en xarxa. Serà creant sinèrgies quan la nostraintervenció envers als infants seràmés eficient.

Víctor: Estic en part d'acord, perquèpenso que els serveis desvien la nos-tra atenció, però també cal dir queels serveis a les escoles han permèsals centres d’esplai consolidar una petita estructura professional,garantint la continuïtat.

Merche: Està clar que estem par-lant dels centres d’esplai, no de

les entitats de servei que són per-fectament legítimes.

Víctor: Altres coses que evitariaseria ser massa laxe o poc estricteamb les coses que hem de fer, odeixar tant al criteri dels monitorsles qüestions bàsiques del que cal ono cal fer a l’entitat.

Què passa llavors amb la participació...?

Víctor: Si l’esplai ha de fer unesfuncions, que no depengui de cadaequip de monitors que es facin ono es facin. Hi ha coses que leshem de fer i altres, en canvi, sónqüestionables. Hi ha aspectes quel’esplai ha de tenir clars.

Merche: És que, a vegades, li hemdonat valor exagerat al canvi conti-nu. Hem repetit que els monitors,per fer-se seu l’esplai, havien departicipar inventat-se cada any totala pel·lícula. Però això no és equili-brat, perquè hi ha determinadescoses que cal estabilitzar per conso-lidar la tasca educativa de l'esplai.

Marta: Tot i així, cal assegurar laparticipació dels equips de moni-tors i monitores a les entitats ja quelligat al concepte de participació estroba la implicació.

Què és important perals centre d’esplai del futur iquines serien les assignaturespendents?

Merche: Una de les coses mésimportants és sentir-se i mantenir-semolt arrelat al territori.

Marta: Els esplais tenim com avalor no perdre la nostra basesocial, la identificació dels infantsi joves, en tant que socis, amb l'en-titat. Un esplai no pot convertir-semai en un lloc que tan sols gestio-na activitats... M'agradaria, a més,que es consolidés el reconeixe-ment de les entitats d'esplai i deltreball que fan. Una mica com hapassat a L'Hospitalet.

Merche: Com a assignatures pen-dents en destacaria tres. D’una ban-da, el tema del voluntariat, perquèels voluntaris han de ser el motor deles entitats. Crec que un centre d'es-plai no és sostenible, ni té futur, si noés capaç d'integrar voluntaris. Aixòporta molts d'esforços i no ens hemsortit, ho hem d'analitzar. D’altrabanda, el tema dels joves, perquèens cal recuperar la seva implica-ció i compromís. I, finalment,hem de reforçar la dinàmica méscomunitària del centre d’esplai.

Víctor: Afegiria el consolidar elnostre treball en xarxa, avançar ifer un treball més permanent,sobretot en relació a l’escola. Itambé aconseguir un bon equipcombinat de professionals i devoluntaris, implicats, i, parlo mésde futur, que tinguin unes bonescondicions laborals, millors queles d’ara.

Cal aconseguirun bon equipcombinat deprofessionals

i voluntarisimplicats

Marta: Nosaltres estem procurantfer una supervisió externa de tot elque fem. No tant una supervisiópedagògica de les activitats quefem, sinó una supervisió generalde tot plegat i també més concretacap a l’equip.

Què ha de passar perquè aCatalunya neixin i es consolidinmés esplais?

Víctor: És fonamental el suportinstitucional. No estic parlantnomés de posar diners, sinó que esreconegui que l’esplai és moltimportant, que els ajuntaments enstinguin en compte.

Merche: Lligat al que diu el Víc-tor, cal que es visqui l'esplai comuna institució educativa. Ara per ara, des del meu punt devista, encara que cada vegada esti-gui més prestigiat, l'esplai no arribaa veure's com una institució educa-tiva necessària en la vida educativadel nen. Com que no té prou recol-zament institucional, no té prestigiper a què la gent també s’hi vulguidedicar. A dia d'avui la gent encarano sap què és un esplai.

Marta: Estic completament d’a-cord amb vosaltres. Cal recolzar alsesplais per tal de seguir treballantper un major reconeixement institu-cional.

I això, tal com diu en Víctor, no pas-sa només per un major recolzamenteconòmic (que també), sinó assegu-rant condicions infraestructuralsadients, rebent la consideració quemereixem i fent-nos partícips de la realitat educativa i social dels nostres entorns.

D’esquerra a dreta: Roser Batlle, Merche Garcia, Marta Buxó i Victor H. Martínez. Merche, Marta i Víctorestan vinculats als esplais a La Florida, La Gresca i Espurnes, respectivament

TREBALL EN XARXA, PARTICIPACIÓ, VOLUNTARIAT, SUPORT INSTITUCIONAL...

El futur dels centres d’esplaia les nostres mansTaula rodona amb responsables de la Federació Catalana de l’Esplai

M.

FE

RN

ÀN

DE

Z


MANOLITA SANZ

Aquest primer trimestre delcurs els esplais han obertportes amb l’energia d’un

nou curs. Abans, però, han fet reu-nions de preparació de monitors imonitores, assemblees i jornadesque, finalitzen amb l’Assemblea dela Federació Catalana de l’Esplai el28 de novembre.

La primera de les reunions va ser el tradicional Movidic, el 19 desetembre. Uns 250 monitors i moni-tores es van reunir a CENTREESPLAI en una jornada que va ser-vir per inaugurar el curs dels esplaisi on es va presentar la nova propos-ta educativa per al curs 2009-2010,sota el títol “Mandala”, que tracta lainterculturalitat i la fraternitat, apartir de l’empatia, la comunicació iel respecte; la identitat i les perti-nences múltiples; la justícia social il'equitat. També es van realitzar unseguit de tallers sobre diferents tèc-niques (contes, jocs cooperatius,teatre, rol, hip-hop...) per a que elsmonitors i monitores desenvolupinla proposta als infants i joves delsesplais.

Trobada del MEVEl 3 i 4 d'octubre es va celebrar latrobada de monitors i monitores delMoviment d'Esplai del Vallès. Propd'unes 60 persones d'11 entitats esvan reunir a la casa de colònies deViladoms de Baix, a Castellbell i elVilar. La jornada va donar a conèi-xer “Mandala”, tant des d’un cairelúdic amb un joc de nit, com un de formal, amb les tècniques quees proposaven per al treball al llargde l’any.

DESPRÉS DE LES REUNIONS DE MONITORS I MONITORES PER PREPARAR EL CURS 2009-2010

Els esplais treballen la interculturalitat i la fraternitat Movidic i la trobada del MEV són les jornades d’arrencada del curs

Foto de grup dels i les participants al Movidic a CENTRE ESPLAI

M. F

ER

NÁ

ND

EZ

C E N T R E S D ’ E S P L A I 1 9


“M'ha fet moltail·lusió venir aquí”

L’escriptora Gemma Lienas va as-sistir a l'assemblea del Movidic perpresentar “La tribu de Camelot”,la seva col·lecció juvenil que és elcentre d’interès que treballen elsesplais enguany.

Quina sensació t'ha fet veureaquests 300 joves que treballa-ran amb els teus llibres? Quan he arribat aquí i he vistaquesta gentada pel carrer, totaaquesta gent jove, he pensat,quina il·lusió que m’hagin triatper fer això.

Coneixies el món de l’esplai? La meva filla, de jove, era moni-tora, o sigui que el conec de re-ferències. I encara que no siguiel mateix, jo mateixa, quan erapetita, vaig estar molts anys al’escoltisme.

Què penses de l’educació en valors? La veig absolutament necessària i,a més, una mica perduda ara ma-teix. Per què no és només el quefan l’escola, els pares, l’esplai,sinó també moltes altres coses,com els dibuixos animats. Posaréun exemple. Vaig portar els meusnéts i nétes a veure la pel·lículaUp i una vegada més les dones noexisteixen. Aquest tipus de coses,o veure que les senyores van sem-pre amb el plumero i els senyorsestan llegint el diari, em semblemcontravalors. Per tant, com totestà tan ple de contravalors, crecque és important impregnar lescoses de valors.

Tu escrius en aquesta clau. Sí, em sembla que val la penaaportar valors positius. Lluitarper la justícia, per la igualtat...

De fet, el que m'importa és queles criatures tinguin criteri, per-què penso que vivim en un mónon les prohibicions són inútils,però, en canvi, hi ha coses queels hi poden fer mal i cal que tin-guin criteri a l'hora d'enfrontar-s'hi.

Gemma LienasAutora de “La tribu deCamelot”

Opinió

EIXIDA CAMPS BLANCS Sant Boi de Llobregat “L'esplai ja està ple de personatgesde la tribu de Camelot, que han co-mençat a proposar-nos un muntd'activitats. Al grup de petits, el gatMerli ens ha donat la pòcima de l'Amistat. La Morgana visita els mit-jans i els proposa ajudar-la a trobarla seva tribu i el detectiu Gustavoens posa enigmes per crear la sevapròpia tribu”.

EL TRICICLESant Joan Despí “Enguany, vam començar el curs el3 d'octubre. Per presentar la novadistribució de grups, hem sortit al'espai de trobada del Club i ambmúsica ambient relaxada i ambmolt de silenci, hem convidat tot-hom a agafar la seva “Mandala” degrup per tal de buscar els com-panys/es de grup, i, per últim, la“Mandala” de cada membre de l’e-quip de monitors/es”.

CAMPIQUIPUGUILa Riera de Gaià “Només hem treballat la propostaeducativa l’any passat, perquè totjust acabem de fer dos anys. Vam feruna Cucafera que hem anat passe-jant en moltes celebracions. Ara, peral curs 2009-2010 ja estem utilit-zant la proposta educativa “Man-dala”; hem inclòs els objectius i con-tinguts al nostre projecte anual, a ni-vell d’infants, famílies i monitors”.

MANDALA ALS ESPLAIS

Diari 59-segona part.qxd 01/12/2009 15:48 PÆgina 19

Coneguem les entitats de la Federació Catalana de l’Esplai Centre d'Esplai Els Cargols (Sant Pau d'Ordal) Esplai Foc Nou (Badia del Vallès) Esplai La Barretina (Sant Boi de Llobregat)

Nre. de monitors/es: 8 Nre. d'infants i joves: 30 Any defundació: 1971 Activitats: esplai de dissabtes i colònies a l'es-tiu (agost). Contacte: C. Sant Pau, 8. 08739 Sant Pau d'[email protected]

Colònies per a tots els infants del municipiEl Centre d’Esplai Els Cargols és una petita entitat que es de-dica a l'educació en el lleure sense ànim de lucre des del 1971.Les activitats es fan cada dissabte a la tarda. A més, a l'estiu,organitzen colònies a l’agost, on participen tant els infantsque han anat els dissabtes com els que no. Totes les activitats estan pensades per a nens i nenes d'entre6 i 14 anys: excursions, tallers i participació a les festes cultu-rals que organitzen les entitats del municipi. Dins d'aquestesactivitats, n'hi ha que es fan per grups (grans, mitjans i petits), i d'altres es realitzen de forma conjunta implicant atot l'esplai i afavorint la cooperació entre els infants.

Nre. de monitors/es: 6 Nre. d'infants i joves: 20 Any defundació: 2008 Activitats: esplai de dissabtes i activitatspuntuals. Contacte: C. La Mancha s/n, 08214 Badia delVallès (Barcelona). [email protected]

Altre cop en marxa amb nova empentaDesprès d’uns quants anys sense funcionar, l’Esplai FocNou de Badia del Vallès es va reactivar el 2007 gràcies al'empenta d'un grup de joves amb ganes d'educar en ellleure els infants del municipi. Així, les activitats obertes vancomençar els dissabtes al matí, per estendre’s a la tarda. Enel seu segon any de funcionament, ja treballa amb infantsde tres grups d'edat (petits, mitjans i grans).La majoria dels monitors i monitores que s’hi dediquen hofan de manera voluntària i el projecte de reobrir l'esplai elsha suposat una experiència molt enriquidora de la que encara volen aprendre molt més.

Nre. de monitors/es: 15 Nre. d'infants i joves: 30 Any defundació: 1996 Activitats: esplai dissabtes a la tarda, colò-nies i excursions. Contacte: C. Major 43, Cal Ninyo. Sant Boide Llobregat. [email protected]

Origen sardanista L’Esplai La Barretina va néixer de la necessitat dels Amics de laSardana de Sant Boi, de fer un projecte per a que els seus fillsi filles aprenguessin a ballar sardanes. L'ensenyament d'aquestball va unir-se en poc temps a l'educació en el lleure. Així, s’in-tenta combinar l'educació en el lleure basada en valors i l'en-senyament de la sardana. Un exemple d'això són els noms delsgrups: els més petits de P3 a P5 les Puces; de 1er a 3er les Lles-ques, de 4rt a 6è els Xarlots; 1er i 2on d'ESO els Pirates; i 3er i4rt d'ESO els Xanquets, noms tots relacionats amb el món dela sardana. També fan colònies de Setmana Santa, excursionsa l'estiu i un festival de fi de curs i teatre per Nadal.

El 16 d’octubre el secretari de Joventut, Eugeni Vi-llalbí, i la presidenta del Consell Nacional de Joven-tut, Agnès Russiñol, van presentar la campanya queha engegat la Secretaria de Joventut de la Generalitatamb la col·laboració de les federacions i movimentsd'educació en el lleure “I tu que fas?... Vine al cau/es-plai”. És una campanya que vol promoure l’educacióen el lleure entre els infants, joves i les famílies. És

el segon cop que es du a terme aquesta iniciativa i,enguany, s'adreça directamente a les més de 2.200 es-coles públiques i concertades catalanes.

L’acte va comptar amb la presència dels diferents re-presentants de les federacions i moviments d'educa-ció en el lleure presents al Consell Nacional de la Jo-ventut de Catalunya, com és el cas de “L'Esplai” i vaservir per donar el tret de sortida del curs 2009-10 deles entitats de lleure.

L'esplai Pingüí als vídeos de la campanyaEls materials adreçats als centres educatius inclouenun díptic i un DVD amb cinc vídeos que expliquenels diferents aspectes de l'educació en el lleure. Und'aquests vídeos, el que explica què és un centre d'es-plai, es va fer, amb la col·laboració de la FundacióCatalana de l'Esplai, a l’Esplai Pingüí de Sant Andreude la Barca. La campanya també inclou una carta dela consellera d'Acció Social i Ciutadania adreçada ales escoles perquè obrin les seves portes a les entitatsde lleure i permetin explicar el seu projecte. Com arecurs, s’ha habilitat una base de dades de les entitatsde lleure catalanes.


2 0 C E N T R E S D ’ E S P L A I

El Grup de Polinyà escollit per Bertelsmann i per Ashoka

El reconegut projecte d'Aprenen-tatge-Servei del Grup Polinyà dePolinyà del Vallés, “Toquem fusta”,segueix donant oportunitats als joves d’aquell esplai.

D'una banda, el Grup de Polinyà vaparticipar el 3 i 4 d’octubre a la tro-bada organitzada per la FundacióBertelsmann a Barcelona amb les18 entitats escollides com les mi-llors associacions emprenedores deprojectes juvenils a nivell estatal.Allí, la Fundació Bertelsmann va

presentar l’edició del llibre Em-prendimiento Social Juvenil. 18buenas prácticas, on el Grup dePolinyà hi surt com una de les en-titats de referència.

Trobada a AmsterdamD’altra banda, dos joves del Grupde Polinyà, del projecte “Toquemfusta” van participar a la primeratrobada de joves europeus organit-zada per Ashoka a Amsterdamamb el programa Youth Venture, ce-lebrada del 13 al 15 de novembre.

I tu, què fas?... Vine al cau/esplai

El projecte VAM JOVE “Vine ambmi” de C2 (Aprenentege-Servei)consisteix en una iniciació al vo-luntariat dels joves de l’esplai Ei-xida Camps Blancs i del CentreObert municipal Lola Anglada,tots dos de Sant Boi de Llobregat,

a través de l'aprenentatge tècnic dediferents activitats com ara: cuina,grafit, expressió corporal, cons-trucció de titelles, cuina , percus-sió, etc, i de l’aprenentatge mésreflexiu sobre el valor del volunta-riat. Després, els joves dinamitza-ran una sèrie de tallers (acció deservei), amb els infants de l'esplai.També es preveu que a final decurs, els joves puguin viure unaexperiència a nivell comunitari, onensenyin aquests mateixos tallersen una jornada de mostra de tallersen les festes del barri de CampsBlancs de Sant Boi de Llobregat.

El projecte ha obtingut suport delCentre Promotor d'AprenentatgeServei, en la tercera convocatòriad'ajuts APS.

VAM JOVE "Vine amb mi", un projecte C2

EIX

IDA

Els joves es formen en tècniquesde jocs de taula per després ensenyar a jugar als infants

Grup de la trobada a Barcelona

G. P

OLI

NY

À

Reconeixement

Placa commemorativa del Bancde Sang i Teixits que reconeix i agraeix la participació dels centres d’esplai al projecte “Donació de sang i educació pera la ciutadania”.

A.V

ALL

E


RAQUEL FERRER (36)Esplai a la FloridaL'Hospitalet de Llobregat

Esports alternatius El que estem treballant ara a la Flo-rida són esports alternatius que noes coneixen aquí i un d'aquests és elshoot-ball que el fem amb els mit-jans. És una versió del joc de matarde tota la vida, però amb un regla-ment. És molt més divertit i dinà-mics i està tenint molt d'èxit a l'es-plai. El volem fer extensiu a la restad'esplais.

Ells i nosaltres TO N I B AT L LO R I

MÚSICADel classicisme al rock alternatiuThe Resistance, Muse Gènere: Rock alternatiuDiscogràfica: Warner MusicSetembre 2009

De les moltíssimes bandes britàniquesque darrerament omplen estadis, Muse ésuna de les que té el directe més enèrgic i potent. El grup de Devon tornaamb The Resistance, un disc que segueix donant bones dosis de la seva mú-sica, que els seus seguidors defineixen a mig camí entre rock alternatiu irock espacial.

The Resistance és el disc de Muse amb més influències de música clàssica,que es poden comprovar al tema "United States of Eurasia" (on la imatgedels també britànics Queen de seguida ve al cap) o amb la trilogia que tancael disc "Exogenesis: Symphony", una composició en tres parts on importamolt més la música que la lletra.

LLIBRE Aniversari per als fans d'AstèrixEl libro de oro de Astérix.Salvat Editorial, 12€.

Amb motiu dels 50 anys d’Astèrix, que vanéixer el 29 d'octubre de 1959, a les pàgi-nes del setmanari Pilote, s'ha editataquest llibre, un àlbum amb històries cur-tes d'Astèrix, sobre el tema de l'aniversari,amb 56 pàgines de vinyetes inèdites.

Mentre que Astèrix i Obèlix han anat a lacaça de porc senglar, un gran nombre de personatges dels àlbumsd'Astèrix han estat reunits per Abraracourcix per preparar l'aniversari.Així, per les pàgines hi passen Numerobis, Assurancetòrix... fins a 60personatges.

DOCUMENTALS Viure de manera autònomaMe'n vaig a casa. Històries de vida independent.DVD 15' 17´´Fundació CatalanaSíndrome de Down. Barcelona

El documental ha estat realitzat a partirdel testimoni de persones amb síndromede Down o altres discapacitats intel·lec-tuals, que s'han emancipat de les sevesfamílies i han accedit a una llar pròpia.

L'any 2000 la FCSD va crear el servei"Me'n vaig a casa", pioner a l'Estat espanyol. Ara, un cop consolidat el noumodel de prestació de servei, difonen el funcionament a través del docu-mental, que pot servir per a moltes persones que es plantegen com em-prendre i tirar endavant projectes de vida independent, des de situacionssimilars a les que es descriuen.

MIGUEL VALERA (18)Esplai El NusSant Joan Despí

Em recordo d'un del llibre“A què juguem?” Sí. Ara mateix en tinc present undels que surten a la publicació “Aquè juguem?” Hi ha un munt de pedres al terra, de mida mitjana.N'agafes una i has de dir, jo sóc ca-paç d'agafar tres pedres, quatre...en llences una a l'aire i en el tempsque triga a caure, has d'agafarquantes més puguis. Estimula l'ha-bilitat amb les mans i la relació en-tre els infants. És també una excusaper treballar la interculturalitat.

EDUARD SEDÓ (15)Esplai CampiquipuguiLa Riera de Gaià

El joc serveixper relacionar-seNo en conec, però en general, els jocsels utilitzem amb els nois per poten-ciar la ment i que es vegi que poden fercoses, que es poden relacionar ambels seus amics, que tenen una certaautonomia ells sols per fer coses di-verses amb els seus amics i perquè co-neguin altres coses.

GEMA MAZUECOS (26)Esplai La GrescaRipollet

Busquem jocs per InternetConec el joc del mikado que prové dela Xina. A més, hi ha molts jocs quenosaltres pensem que provenen d'a-quí i venen d'altres països com potser el mocador que també provéd'Àfrica. Així, busquem per Internet itrobem molts jocs que són d'altresindrets. A l’esplai treballem moltamb l'aspecte intercultural dels jocs:primer, els situem al mapa, per saberon estan, després mirem la històriadel país, la ciutat en sí i després hi ju-guem.

GERARD PÉREZ (22)Esplai el Refugi Sta. Perpètua de Mogoda

Joc procedent d'AmèricaA l'esplai vam assistir a una festa or-ganitzada pels Brigadistes de l'enti-tat Sta. Perpètua Solidària, en laqual els nens i nenes jugaven a dife-rents jocs d'arreu del món. Amb undels que més van gaudir va ser el“churro, mediamanga, mangotero”procedent d'Amèrica, encara que famolt de temps que el juguem aquí.

GENT D'ESPLAI

Coneixes jocs d'arreudel món? Quins?

Suggeriments




Els esplais en directeAquesta secció vol obrir una finestra a la participació de tots els esplaisper a que ens mostrin i ens expliquin els actes que organitzen, les sorti-des, les celebracions... i tot el que creguin interessant.

Així que ja ho sabeu: si voleu explicar-nos què feu a la vostra entitat, envieu-nos una fotografia i un text breu a [email protected]. Us trobareuen aquesta pàgina.

Sant Vicenç dels Horts L'Hospitalet de Llobregat

Contes per als més menuts

El Prat de Llobregat

Rotació de sales i monitors

Pocions màgiques de Camelot

Sant Andreu de la Barca

Estrenem local!

Barcelona

Castanyot 2009!

Viladecavalls

Com l’any passat, l’esplai La Canya ha preparat un túneldel Terror per la castanyada. Una casa plena de records imals esperits fa realitat els pitjors malsons de petits igrans. Tota una aventura que esperen superar l'any vinent!Molts zombis i unes castanyes ben cuites estaran espe-rant!

Sant Feliu de Llobregat Gavà

El 9 d'octubre l'esplai CampiQuiPugui, inclòs dins de l'as-sociació juvenil CampiQuiPugui, celebrà els dos anys idonà la benvinguda als infants que s'han inscrit aquest curs.Hi va haver jocs, sopar “carmanyola” i actuació musical del“Dr. Pitaluga i els del pantano”, un grup format, majorità-riament, per pares d’infants de l’esplai.

Celebrem els 10 anys tot el curs! Aniversari joiós

Premi de la Caixa de Sabadell

El Vendrell

Per segon any consecutiu, el 4 de novembre, l’entitat ElVendrell Educació i Lleure, colla La Ballaruga, ha rebutun dels premis Caixa Sabadell 2009 en l'apartat de progra-mes d'atenció en el lleure. La Ballaruga es va presentar dinsels projectes adreçats a reforçar les activitats de lleure encontinuïtat i ha rebut un premi de 6.000 euros.

Sta. Perpètua de Mogoda

Els grups dels Starfulles i els Glops de l'Esplai el Refugide Santa Perpètua van convertir l'esplai en un casa del te-rror. A l'entrada, el majordom explicava als visitants mésvalents de 7 i 8 anys la història de la família que antiga-ment hi havia viscut... només se sentien crits i cares d'es-pant. Alguns pares i mares es van atrevir a passar.

Terrassa

Els companys i companyes de l'esplai la Fàbrica-Can Tu-sell esperen començar l'any 2010 amb un nou local, en uncasal de de barri que s'està construint a Can Tusell. Hi seranl'esplai, el Punt Òmnia i el Grup Joves la Fàbrica que com-partiran espai amb l'Associació de Veïns Can Tusell. Tambéestarà obert per a altres entitats que puguin sorgir al barri.

Túnel del terror Nou local al casal de barri

Entitats pel lleure i el medi ambient El cap de setmana del 10 i 11 d’octubre es va fer l’Expo-lleure, una festa amb activitats en el temps de lleure i infor-mació als pares i mares dels centres on en poden gaudir. Hiva haver una gimcana gegant, amb uns 700 infants i el CIJ.El Quijote va fer una plantada de juliverts i enciams i unjoc de reciclatge, a més d’estar al punt d’informació.

La Riera de Gaià

II aniversari i festa d'acollida


2 2 C E N T R E S D ’ E S P L A I

Enguany L’Esplai a la Florida fa 25 anys i no ens podíemoblidar de celebrar-ho amb els més menuts. Per això s'hanrealitzat dos sessions de contacontes amb infants. La pri-mera, amb els pirates que viuen a la ludoteca de l’esplaique ens van proposar milers d’aventures. La segona amb lamàgia dels contes i els somriures dels infants.

En 25 anys moltes persones han participat amb l’esplai ElGlobus. L'actual equip ha donat nou impuls al treball. En-guany, tots els grups passen de tenir una sala i monitor/a fixadurant l’any, a ser grups rotatius tant per les sales de l'esplaicom en els monitors que tenen. Això ajuda a augmentar l'oferta d'activitats i millorar-ne la qualitat.

Els infants de l'esplai Pingüí han rebut una visita miste-riosa d’una nena que es diu Carlota. Els ha deixat el diaride la Tribu de Camelot. En aquest diari hi havia una po-ció màgica i han decidit anat a buscar uns dels seus in-gredients a la muntanya: bolets de colors! I en van trobaruns quants!

En aquest sisè any de vida de Comkedem, estrenen local:el casal de barri del parc de la vall d'Hebron-Can Travi.Ara, tenen casa compartida amb 6 entitats. Després de lainauguració oficial amb l’alcalde Jordi Hereu i la presi-denta del districte Montserrat Ballarín, han fet la seva inau-guració amb una visita al laberint d'Horta i una castanyada.

Aquest curs el Club d’esplai Diversitat Lúdica fa 10 anys.Han estat uns anys d'alegries, sorpreses, reptes... El 24d’octubre l’equip de monitors/es es van reunir per progra-mar les activitats entorn l’aniversari. Volen agrair l’esforçde tots els monitors/es, els infants i joves i totes les famíliespel seu suport al projecte.

L’esplai el Mamut d'Ausiàs March és una entitat de lleureinfantil i juvenil arrelada a la ciutat de Gavà des de fa trentaanys. Actualment, l’Esplai el Mamut situat al CEIP JacmeMarch treballa amb forces i moltes ganes per l’educaciódels infants i joves de la ciutat. Per això volen celebrar ambtothom el 30è Aniversari de l’Esplai el Mamut.


MANOLITA SANZ

Molts han estat els actescelebrats arreu del paísen homenatge a Xesco

Boix, quan es commemora el 25aniversari de la seva mort. I és quela seva obra va ser la d'un pioneren el món de l'animació infantil, amés de reunir una discografia ex-tensa que està totalment vigent ales escoles, esplais i activitats delleure dels infants.

Per comprendre la magnitud de laseva tasca, cal recordar que vagravar 35 discos i cassets, va pu-blicar 10 llibres i va fer més de6.000 cantades en directe. Nascutel 1946 al si d'una família amb in-clinacions musicals i poètiques,Xesco Boix es va formar en elmón de l'escoltisme, que també liva proporcionar cançons. Als Es-tats Units va conèixer Pete Seegeri, en tornar a Barcelona, va co-mençar estudis de Pedagogia. Enel moment que sortia a la llum laNova Cançó amb Els Setze Jutges,ell es va inclinar pel folk i pel móndels infants, on hi trobava mésgrans possibilitats de participació iespontaneïtat.

Cantant als esplaisLa música va ser el vehicle perdesenvolupar la seva tasca d'edu-cador que volia transmetre els va-lors d'un món millor, més solidarii mobilitzat contra les injustícies.Als voltants dels 70, del segle

XX, quan sorgeixen els esplais,com a moviment de lleure educa-tiu, Xesco Boix els converteix enel seus llocs preferits per actuar iensenyar cançons, fent participaractivament els infants. Els canço-ners dels esplais encara ara estanplens de les seves cançons.

A la seva mort, ocorreguda al1984, se li va dedicar un gran ho-menatge al Parc de la Ciutadella deBarcelona, amb més de 50 grupsd'animació, 100.000 assistents iuna exposició de 14.000 postalsque la mainada li havia escrit, enreconeixement als centenars deconcerts que havia compartit ambel seu públic.

Enguany, el 25è aniversari de laseva mort és l'ocasió per altres ac-tes d'homenatge perquè la tasca deXesco Boix encara està ben viva

en les cançons que es canten a lesescoles, als esplais... Hi ha tres ge-neracions que les han conegut:avis que eren pares i mares quanell va començar, pares i mares queles hi van sentir en directe i infantsque les aprenen ara mateix.

Una recomanació per a qui vulguiconèixer més àmpliament aquestpioner de l'animació infantil és el lli-bre Xesco Boix, història de la nostrahistòria, escrit per Lluís Maria Panyella i Ma. Josep Hernàndez.

Si calgués resumir la seva història,què millor que la primera estrofad'Un cel blau, de Pete Seeger iXesco Boix:

Un cel blau per sostre, Un mar sovint tan seré, Un mar rodó i preciós, Què més puc voler?

EN EL 25è. ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

Les cançons de Xesco Boixmés vives que mai El músic i animador infantil esperonava sempre la participació del públic



Els cançoners dels esplais están plens de l’autoria de Xesco Boix CA

N C

AN

TEM

Marta Guiraoi Jordi Giralt Grup d’animació InfantilCan Cantem

Xesco Boix va ser el pioner de l’ani-mació infantil en aquest país. Gràciesa la seva empenta, a la seva feina,passió i compromís amb els infants,les seves interpretacions musicals,contes i cançons, encara són unaeina de treball per a molts mestres ieducadors/es. Ara, som una colla degent que continuem fent animacióper públic familiar a places i carrers,escoles, esplais, agrupaments…Mitjançant la música intentem des-pertar emocions i sentiments en elsmés petits i les seves famílies. L’in-fant esdevé el veritable protagonistai l’essència de la nostra feina.

Mitjançant la nostra tasca, volemapropar diferents estils musicals

així com diferents valors implícitsque es troben en cada un dels espectacles.

L'AMAPEI (Associació de Músics ianimadors Professionals d'Especta-cles infantils) seguim treballant con-juntament en diferents projectescol.lectius com ara la gravació i edi-ció d'un disc doble: Si per un dia…,on cada cançó parla sobre un delsDrets de l'Infant. Us convidem a visitar el web: www.siperundia.org

Mitjançant el segell discogràfic RE-DISCUS, hem enregistrat un CD oncol·laborem diferents animadors igrups, recuperant algunes de lescançons que cantava en Xesco ambel títol: Xesco, encaraensencantes!Commemorant el 25è aniversari dela seva mort. Potser un dia ens trobem Dansant per la Vida!www.cancantem.com

L'animació infantil avui

REDACCIÓ

Amb un públic eminentmentjuvenil i il·lusionat, es vafer l'acte d'inauguració del

l'Esplai de Sonseca (Centre de Jo-ventut) el 6 de novembre. Es trac-tava de joves entre 12 i 18 anys, fu-turs usuaris del centre, d'aquestmunicipi de Sonseca (Toledo)molts dels quals han participat enles activitats prèvies de preparaciói rodatge, com els tallers o el campde treball realitzats el curs passat.Amb ells, centenars de pares i ma-res interessats en aquesta posadaen marxa.

L'Esplai actuarà en tres àrees:temps lliure, sostenibilitat i mediambient i noves tecnologies a par-tir d'un programa d'activitats i ta-llers. Es realitzaran tallers relacio-nats amb les tecnologies de la co-municació, activitats lúdiques,excursions, activitats d'aprenen-tatge-servei i de medi ambient.

L'edifici està equipat amb un espaimultimèdia, diverses auls per a ta-llers, una zona de trobada i sala

d'oci habilitada per compartir eltemps lliure amb altres joves i rea-litzar projeccions, torneigs, jocs de

taula o videofòrum i una àrea d'in-formació juvenil amb hemeroteca,accés wifi, viatgeteca i espai pertreballar en grup.

Alternativa d’oci saludableTambé, s'ubicarà l'Oficina d'In-formació Juvenil a l'edifici reha-bilitat, per continuar oferint in-formació sobre ocupació, habi-tatge, temps lliure iassociacionisme juvenil. L'esplaifarà activitats de dimarts a diven-dres per la tarda i els dissabtes pelmatí, i també els divendres i dis-sabtes a la nit per oferir una alter-nativa d'oci saludable.

Compromís amb els joves Durant la inauguració, a càrrec del'alcalde de Sonseca, José MillánÁlvarez de la Cuerda, acompan-yat per representants de la Fun-dación Esplai i de l' IES "LaSisla", va remarcar el seu com-promís amb els joves i la seva sa-

tisfacció per la posada en marxad'aquest centre.

Es busca laimplicació de les

famílies

L'Esplai de Sonseca (Centre de Jo-ventut) és un projecte educatiuamb una clara utilitat social quepromouen el consistori, l'institut"La Sisla" i Fundación Esplai. Enconcret, suposa un recurs educatiuque pretén impulsar projectes enel temps lliure dels i les joves ambun contingut d'educació en valors,així com la formació de voluntarisdedicats a la sostenibilitat, el mediambient i les noves tecnologiescom a base del desenvolupamentde la societat. Un dels principalsobjectius és implicar les famíliesen l'educació en el temps de lleuredels nois i noies.

L'esplai de Sonseca ja és una realitat per als joves

L'alcalde de Sonseca, José Millán Álvarez de la Cuerda, a la inau-guració amb Ricardo Alba de l'IES La Sisla i Merche García deFundación Esplai

AY

TO. S

ON

SE

CA



2 4 C O O P E R A C I Ó I N T E R N A C I O N A L

S. ESCARDÍBUL / I. DEL POZO /J.L. RODRÍGUEZ

En el marc del projecte d'im-puls a la xarxa de centresd'esplai a Llatinoamèrica i

donant continuïtat al treball iniciatfa 4 anys amb "L'Esplai" senseFronteres, s'han realitzat en els da-rrers mesos activitats de formació iintercanvi, amb la participació d'es-plais catalans i el suport d'adminis-tracions locals que col·laboren enaquests projectes de cooperació dirigits a nens, nenes i joves.

Formació per ajoves a l'EquadorDurant la primera quinzena desetembre, des de “L'Esplai” es varealitzar una formació amb 17joves a la ciutat de Quito (Equa-dor). L’edat d’aquests joves esta-va compresa entre els 16 i els 23anys i l’objectiu era donar aconèixer i compartir el treball delscentres d’esplai. Aquesta forma-ció es bàsica per a la posada enmarxa dels projectes d’esplai quehi ha a l’Equador i facilita lesaccions d'intercanvi de projectes,materials, etc. entre l’Equador iels esplais catalans.

La capacitació va consistir en unapart teòrica on es va aprofundir enel model d’esplai, metodologies iactivitats, així com en el paper quejuguen els monitors i monitores al’hora d'impregnar valors com arainiciativa, solidaritat, respecte iautonomia en el treball ambinfants i joves.

Els joves participants van dissen-yar jocs i tallers que van posar enpràctica amb infants de l'escolade Nabuzo - Penipe, situada alsvoltants del volcà Tungurahua ala província de Riobamba a 3hores en cotxe des de Quito a unazona on la Fundación Esquel del’Equador treballa per garantir eldesenvolupament local i la vida encomunitat de les famílies, així comper millorar i dotar de recursosl'escola rural.

Aquest viatge ha proporcionat l’oportunitat de conèixer experièn-cies com el “Camión del Arte” (unprojecte sobre rodes que permetque els infants de les escoles ruralsi més aïllades, puguin treballar idesenvolupar l’expressió a partirde la plàstica), un treball que fa el

Govern Provincial de Tungurahua,escola de Nabuzo, Xarxa de JovesPromotors en Comunicació Alter-nativa a Riobamba... que hanpogut reforçar i enfortir el treballque es fa amb la Fundació Esquel il’Associació de Cooperatives Mul-tiples de Solidaritat, contrapartsdel projecte.

Projectes compartitsamb Mèxic Amb el tema dels drets de la infàn-cia, educadors i educadores delscentres d'esplai el Nus i el Triciclede Sant Joan Despí han fet una tascaconjunta amb els esplais mexicansde Querétaro i Corregidora.

Així, els tallers lúdics dissenyatspels esplais de Sant Joan Despí ques’han realitzat als centres escolarsde la població, s'han complementatamb minivídeos que han elaborat elsnens i nenes dels esplais mexicans.

Paraguai, el reptede la dinamització juvenil El Centre d'Informació i Recursos(CIRD) de Paraguai segueix realit-zant formació per consolidar elscentres d'esplai a aquell país. Per

això, ha organitzat tallers en elsdarrers mesos, a les ciutats de Itau-guá i Pilar, sobretot dirigides aafermar el paper dels joves a lesseves comunitats i el lideratge demonitors i monitores.

Argentina, projectes comunsAmb motiu de la presència de“L'Esplai” a la Setmana pels Dretsde la Joventut, a l’Argentina, ambuna delegació liderada per MartaBuxó, presidenta de la Federació

Catalana de l’Esplai. S’han realit-zat diversos contactes amb orga-nitzacions argentines que treballentambé amb infants i joves. Ambuna d'aquestes organitzacions,“ENVIÓN”, (a l'Argentina signi-fica impuls), amb 4 centres enmarxa al municipi d'Avellanedaamb suport institucional local iprovincial important, s’ha valoratl'elaboració de projectes comunsper treballar per l’educació altemps de lleure.

FORMACIÓ, INTERCANVIS, TALLERS...

Compartint el model esplaiamb països de Llatinoamèrica “L'Esplai” sense Fronteres a l'Equador, Mèxic, Paraguai, Argentina

Joves participants a la formació impartida a l’Equador

“El canvi som nosaltres" ésel lema que ha presiditles activitats i tallers de la

III Setmana pels Drets de la Joven-tut, organitzada per Fundación SES iLa Liga Iberoamericana d'Organitza-cions de la Societat Civil, amb lacol·laboració de diverses entitats, del28 al 31 d'octubre.

La trobada ha reunit a més de1.400 joves, d'entre 14 i 20 anysd'Argentina i diversos països d’I-

beroamèrica. Hi van participardelegacions de joves de La Liga yde les seves organitzacions sòcies:de Xile, Bolívia, Salvador, Espan-ya, Mèxic i Uruguai. Els i les joves van reivindicar elsseus drets com a ciutadania jove iamb el compromís de ser agentsactius de la transformació social,amb tallers lúdics, debats, videocon-ferències, etc. on es van reflectir lesseves necessitats en clau de drets ides de la visió dels drets vulnerats.

La Setmana ha estat també la cul-minació del treball de l'any per anombroses organitzacions argenti-nes que van preparar activitats pera aquesta Setmana durant tot l'any,amb el lema “El canvi som nosal-tres”. Una activitat reivindicativa ala ciutat de Mar del Plata va tancarla Setmana. “L'Esplai” ha assistit a la Setmanaamb una delegació i ha participata la primera trobada virtual decaràcter internacional sobre elsDrets de la Joventut, amb cincpaïsos més: Argentina, Bolívia,Xile, Equador i Mèxic. “L'Esplai”va presentar el seu projecte a tra-vés d'una videoconferència realit-zada a CENTRE ESPLAI i que vacomptar amb la participació denombrosos treballadors/es.

Més països de La Ligaimplicats A més, a Bolívia, Mèxic i Xile esvan realitzar activitats simultánies,compartint la idea de la Setmanad'Argentina. Aquesta és una de lesidees base de l'esdeveniment: repe-tir la Setmana als altres països d’Iberoamèrica.

Setmana pels Dretsde la Joventut a l’Argentina

Del 26 al 28 d'octubre es va cele-brar la Junta Directiva de la LigaIberoamericana d’Organitzacionsde la Societat Civil per la Supera-ció de la Pobresa i l’ExclusióSocial, a Antigua, Guatemala.

El treball es va organitzar en base alas comissions en què s'ha estructu-rat La Liga des de l’assemblea d’abril a Rio de Janeiro: migracions,joventut i incidència política. Tam-bé es va posar en comú la tasca rea-litzada pels socis sobre el reglamentelectoral de la xarxa, criteris per a laseva ampliació i la redefinició delsmecanismes de comunicació. Igual-

ment, es va planificar la participacióde la Liga al Encuentro Cívico sobreInnovació Social que tindrà lloc enel marc de la Cumbre de Jefes deEstado y de Gobierno a Portugal, afinals de novembre. Hi va participar tota la Junta Directi-va: Alejandra Solla (SES, Argenti-na), Miquel Cortés (Fe y AlegriaGuatemala), Montserrat Ginés (Fun-dación Esplai, Espanya), NeydaCampos (Fundación Social Ura-manta, Bolívia), Américo Araujo(Funsalprodese, El Salvador), Agus-tín Carrizosa (CIRD, Paraguay) iHumberto Salazar en nom de Corne-lio Marchan d'ESQUEL, Equador.

Junta Directiva de La Liga a Guatemala

Acte de cloenda a Mar del Plata amb els joves formant una wiphala,bandera de set colors usada per les ètnies dels Andes

Integrants de la Junta Directiva de La Liga en una pausa de lessessions a Guatemala

F. S

ES

SU

SA

GN

A E

SC

AR

DÍB

UL

F. E

SQ

UE

L


L'excursió proposada invita adescobrir una ciutat medie-val passejant pels carrers es-

trets i empedrats amb nombrosesconstruccions del passat. Al voltantde Solsona, conreus, boscos i casesde pagès, tota una institució enaquesta comarca.

El Solsonès és una comarca situadaentre el Prepirineus i la depressióCentral. La seva vegetació estàconstituïda per pinedes de diversesmenes. La fauna és molt diversa,amb guineus, conills i teixons a lesparts baixes. A les muntanyes hiviuen els isards i les llebres i auscom el duc, el voltor, les gralles debec groc i vermell...

La comarca va ser un centre de po-blació important durant el neolítici el període romà i durant l'èpocamedieval va estar associada a lacasa d'Urgell. En l'actualitat, elSolsonès, llevat de Solsona i la vilade Sant Llorenç de Morunys, estàformat no per pobles sinó per cases de pagès escampades entreels conreus i els boscos.

Solsona viu de la seva funció de ca-pital de comarca i del bisbat, de laindústria i del comerç. Les terres delseu entorn produeixen cereals, pa-tates i farratges així com hortalissesi s'ha difós la cria de vedells i deporcs com a activitat d'engreix a lescases de pagès. Tots els divendres hiha mercat i gent de tota la comarcaarriba a la capital per vendre ocomprar fruita, verdura, embotits ialtres coses ben diverses.

PUNT DE PARTIDAPortal del Pont.

DESNIVELL I DURADAL'itinerari està pensat per dedi-car-hi tot un dia. El desnivell ésinapreciable.

RECORREGUTPortal del Pont

És el pas principal de les antiguesmuralles. Pugem pel carrer de SantMiquel i enfilem les escales quepermeten l'accés a la catedral.

Catedral de Solsona Temple d'estil romànic dedicat aSanta Maria i que va ser ampliatseguint l'estil gòtic. Continuem pel

carrer de les Campanes i ens trobemel Palau Episcopal i el Museu.

Palau Episcopali Museu Diocesà i Comarcal Ens aturem per observar la façananeoclàssica i podem entrar per vi-sitar les diferents sales d'exposiciódel museu.

Plaça Majori Portal de Llobera Petita plaça porxada on els diven-dres s'hi celebra el mercat setmanal.El nostre passeig ens porta al carrerde Llobera o dels canonges, on hi hael Museu del Ganivet i Eines de tall.Deixem de banda la plaça de SantPere, i al final del carrer hi trobem

el Portal de Llobera, que s'obre auna plaça.

Plaça Sant Isidre L'edifici que s'aixeca a l'esquerra ésl'antic castell de Solsona, avui con-vent religiós. Avancem pel carrerdel Castell i a la nostra esquerratrobem el Portal del Castell, per onentraven els senyors de Solsona. Continuem fins a la cantonada delcarrer de Sant Pau, que antiga-ment era el barri dels jueus, i avuiés la seu de l'Ajuntament.

L'Ajuntament Construcció sòbria de pedra pi-cada d'estil renaixentista. Conti-nuem pel carrer del Castell fins atrobar un portal a l'esquerra, justal costat podrem veure la torre deles Hores, un referent d'antiguesactivitats de la vila, ja que abanstocava foc i a sometent. Travessemel portal i arribem a la plaça deSant Joan.

Plaça de Sant Joan La presència de la font i de la sevacapella al bell mig de la plaça lidóna un atractiu especial per fotò-grafs i pintors. Baixem pel carrerde la Regata i tombem a la dretapel carrer dels Dominics, l'edificique ens queda just al davant és elPalau de Llobera, d'estil gòtic i ac-tualment seu del Consell Comarcaldel Solsonès. Aquest carrer enstorna al Portal del Pont.

Orientació pedagògica

Respectem elsveïns i el patrimoni Especialment quan anem en collahem de tenir més cura que mai a nodestorbar el clima i l'ambient decada entorn. Podem compartirbons descobriments i bons mo-ments amb els veïns de Solsona simostrem interès i respecte, sent cu-rosos amb el seu patrimoni, la sevavida quotidiana la seva història.

Informació pràctica

Transport Autobusos Alsina Graells.Línia Barcelona-Solsona-Andorrala Vella. Tel. 932 656 866Cotxe, des de Manresa per la C-55

EquipamentsLa Rectoria de la Selva, escola denatura gestionada per FundacióCatalana de l'Esplai, a 30 km deSolsona amb 111 places i terrenyd’acampada, des d’on es podenfer diverses rutes. Reserves per aestades 93 474 74 74.

Telèfons i webs Consell Comarcal del Solsonès

973 482 003Ajuntament de Solsona

973 480 050 Oficina de Turisme

973 482 310Museu Diocesà i comarcal

973 482 101www.solsona.ddl.net www.museudesolsona.com

Itinerari: Un passeig per la ciutat medieval

A LA CATALUNYA CENTRAL, ENTRE L'ALT URGELL, EL BERGADÀ, EL BAGES, L'ANOIA I LA SEGARRA

Descobrir Solsona, capital decomarca en un entorn rural A 30 km està la Rectoria de la Selva, gestionada per la Fundació Aquesta excursió pertany al llibre:

Explorar Catalunya 380 excursions per a joves de 12 a 16 anys

PATR

ON

AT

CO

MA

RC

AL

TUR

ISM

E S

OLS

ON

ÈS

E X P L O R A R C A T A L U N Y A 2 5


Plaça de Sant Joan


MÉS DE 500 PARTICIPANTS A LA JORNADA "IVA I ENTITATS NO LUCRATIVES"

Les ONG demanen compensacióper l'IVA que no es poden deduir La nova Llei de Contractes vigent des de 2008 ha agreujat la situació

REDACCIÓ

Una expectativa que va des-bordar gairebé l’organitza-ció. Aquest va ser l'ambient

de la jornada celebrada el 19 de no-vembre al Caixafòrum de Barcelonasobre “IVA i entitats no lucratives”organitzada per la Taula d'entitatsdel Tercer Sector Social de Cata-lunya, amb la col·laboració de laAsociación Española de Fundacio-nes. No hi ha per menys si es fancomptes i es parla de 600 milionsl'any, que és la quantitat que, a ni-vell estatal suposa l’IVA suportat,sense deducció possible, per les entitats no lucratives.

Durant la jornada els experts vanabordar com l'actual règim del’IVA està afectant el Tercer Sec-tor Social, és a dir, les organitza-cions sense afany de lucre que ate-nen els sectors més desfavorits.Un sector que aplega, a Espanya25.000 organitzacions, que repre-senten el 2% del PIB. A Catalunya

són 7.500 entitats, que representenel 3% del PIB.

Les dues cares de l'exempcióAquestes entitats -que no podenrenunciar a l'exempció de l'IVA-han de suportar aquest impost entotes les seves despeses, en no po-der repercutir-lo ni deduir-lo, talcom fan les empreses amb afanyde lucre. Tot el que compren lesONG, per tant, els costa més dinersi això incrementa els seus costos.

Pitjor quan s'apugi l'IVAD’altra banda, la perspectiva de fu-tur és que la situació empitjoraràquan s'apugin els tipus d’IVA. Seràun cost afegit que les entitats haurande restar dels recursos que dediquena atendre els usuaris i les personesmés vulnerables de la societat.

Nova Llei de ContractesA més, aquesta discriminació s’haagreujat encara més a partir de l’en-trada en vigor de la nova Llei de

Contractes del Sector Públic, l’1 demaig de 2008. La interpretació de lallei que n'han fet diverses Adminis-tracions -errònia a criteri dels orga-nitzadors de la jornada- ha portat, enels concursos públics, a generalitzarla pràctica de comparar els preus deles diverses ofertes sense l’IVA, i nopas amb l’IVA com s’havia fet sem-pre. El resultat d'això és que, quancoincideixen en un concurs empre-ses i entitats socials, les segonescompeteixen amb desavantatge, jaque tenen uns costos superiors acausa dels efectes de l’exempciód’IVA.

L’Administració pot sortirperjudicadaAquesta situació comporta el greugeque l’Administració pot acabar pa-gant un 7% o un 16% més, pel ma-teix servei, si l'adjudica a una em-presa, amb la qual cosa es vulnera elprincipi d'atorgar el servei a l’ofertaeconòmicament més avantatjosa.Segons dades estimades per l'orga-

nització, la quantitat que les enti-tats catalanes han de destinar a pa-gar aquest IVA -que, si es compen-sés, podrien destinar a serveis perals col·lectius més desfavorits,puja a 167 milions d'euros anuals.

A nivell estatal, enguany aquestaxifra puja als gairebé 600 milionsd’euros anuals. I, quan s’apliquil’augment del 2% de l'IVA, la xifraaugmentarà fins els 668 milionsd'euros anuals a nivell estatal (187milions d’euros a Catalunya).

Ofertes amb IVA inclòs A curt termini, les dues organitza-cions convocants de la Jornada vandemanar que en els processos decontractació pública es comparinels preus amb IVA inclòs, per talque es respecti el principi de l’ad-judicació a l’oferta econòmica-ment més avantatjosa. Igualmentes va proposar que a Espanya sesegueixi el model d’alguns païsoseuropeus, com Dinamarca, on

l’Estat compensa l’IVA suportatno deduïble que han de pagar lesONG.

Experts i directiusL’expectació de la convocatòriatambé va ser corresposta pel nivelld’experts i directius d'organitzacionsparticipants. Entre d’altres, es vacomptar amb les aportacions de l’e-conomista i advocat de l'Estat, JosepMaria Coronas, en una taula mode-rada per Montserrat Ginés, directorageneral de la Fundació Catalana del’Esplai; el soci-director de Land-well-PricewaterhouseCoopers i exdirector general de Tributs del Minis-teri d'Economia i Hisenda, MiguelCruz; o la representant de l'EuropeanCharities Committee on Value-Ad-ded Tax (ECCVAT), Helen Donog-hue’s. A més, els parlaments de pre-sentació van anar a càrrec de la presi-denta de la Taula d'entitats del TercerSector, Àngels Guiteras i la directorageneral de la Asociación Española deFundaciones, Teresa Sanjurjo.

D’esquerra a Dreta: Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector, Jaume Lanaspa, director general de la Fundació “laCaixa”, i Teresa Sanjurjo, directora general de la Associació Espanyola de Fundacions.

FO

TOS

: M. F

ER

NÁ

ND

EZ


2 6 M Ó N A S S O C I A T I U

La presidenta de la Taula del TercerSector, Àngels Guiteras, va posarun exemple de com la nova Llei decontractes podria arribar a perjudi-car l'erari públic.

Va explicar el cas del Servei d'As-sistència a Domicili que les ciutatsde Madrid i Barcelona van posar aconcurs per a l'any 2009, amb uncost d'inversió global anual senseIVA de 180 milions d'euros.

En la hipòtesi que aquest servei s'hagués atorgat únicament a enti-tats sense afany de lucre, el cost fi-nal per a l'erari públic seria el ma-teix. Però si s'hagués atorgat única-ment a empreses lucratives, a lesadministracions locals els hauriacostat -pel mateix servei- 12,5 mi-lions d'euros de més.

Pagar més pel mateix servei

El problema és que amb la Llei de Contrac-tes s' ha convertit la discriminació positivaque hi havia en favor de les entitats no lucra-tives en una discriminació negativa, a favorde les empreses mercantils.

És possible trobar solucions racionals. Caldemanar al legislador nacional que habilitialguna solució per a la recuperació de l'IVAsuportat per les entitats. En algun país eu-ropeu ja s'ha trobat.

El criteri per a triar l'oferta més avantatjosanomés pot ser el de la més econòmica desde la perspectiva del cost final per al poderadjudicador.

Quan la llei obliga al poder públic a adjudicar el contracte

a qui presenti l'oferta econòmicament més favorable per

a l'Administració està exigint, en compliment dels princi-

pis d'eficàcia i eficiència, que l'adjudiqui a l'oferta que li

suposi el menor cost, tenint en compte per tant l'IVA que

ha de suportar.

Antoni MusteraSoci d'AddVANTEEconomistes i Advocats

Miguel Cruz Soci director i res-ponsable de la pràc-tica fiscal de Land-well Pricewater-house Coopers

Josep Maria Coronas Economista i advocat de l’Estat

Alejandro BlázquezProfessor Titular de Dret Financer iTruibutari

Idees clau d'alguns dels ponents de la Jornada


M Ó N A S S O C I A T I U 2 7


MANOLITA SANZ

Quan s’ha engegat el pro-cés de desplegament delSistema Català de Serveis

Socials, la Taula del Tercer Sectoracaba de presentar una Guia declàusules socials que serà de granutilitat per a les persones i institu-cions, tant del sector públic comdel Tercer Sector interessades engarantir uns serveis socials dequalitat.

El llibre El valor afegit del TercerSector en la prestació de serveispúblics. Guia pràctica de clàusulessocials en el contractació públicade serveis socials en la contracta-ció pública de serveis socials i d'atenció a les persones, que es vapresentar el 16 de setembre a Bar-celona, és una iniciativa de la Taulad'entitats del Tercer Sector Socialde Catalunya sorgida de la necessi-tat de crear un instrument que per-meti consolidar i reforçar el rolcapdavanter que les entitats no lucratives han ocupat fins ara en lagestió i la prestació de serveis so-cials i en les polítiques d'inclusió icohesió social.

Exemples i normatives La Guia és un document innovadorque recull un conjunt d’indicadorsdel valor afegit del Tercer Sector perals processos de contractació dels

serveis públics. És un llibre didàcticque, als seus annexos, conté exem-ples de bones pràctiques; de plecsde clàusules socials per tipus de ser-veis; normativa aplicable a escalacomunitària, estatal i catalana; i bibliografia i referències.

Traducció al castellà i l'anglèsEl llibre és fruit d'un procés parti-cipatiu de les entitats sòcies de laTaula, de les principals administra-cions públiques i sindicats. Peraconseguir-ho, la Taula va convi-dar tots els agents involucrats alstallers i sessions de treball especí-fiques. El resultat es va plasmar enun bon nombre d’aportacions d'altnivell, cosa que s’ha traduït en unamolt bona acollida per les entitatsque es dediquen a la prestació deserveis socials. Atenent la de-manda d’entitats d’arreu, s’ha tra-duït al castellà i a l’anglès.

S’HA PUBLICAT LA GUIA PRÀCTICA DE CLÀUSULES SOCIALS

Eines per reforçarel Tercer Sector És una iniciativa innovadora de la Taula del Tercer Sector

REDACCIÓ

El 30 de setembre va tenirlloc la IV Jornada de Quali-tat organitzada per la Taula

d’entitats del Tercer Sector Socialde Catalunya.

El seminari va comptar amb les in-tervencions del coordinador delGrup de Treball d’Innovació iQualitat de la Taula del TercerSector, Rafael Ruiz de Gauna, delSecretari d’Acc10 del Departa-ment d’Innovació, Universitats iEmpresa, Joan Romero, del direc-tor de la Taula del Tercer Sector,Toni Codina, i del director del'Observatori del Tercer Sector,Pau Vidal. Aquest darrer va pre-sentar les dues publicacions: Einesde transparència i rendició de

comptes per a ONG socials i Lacarta de qualitat. un compromísper a la millora de la gestió. Dos llibres que s'emmarquen enla Col·lecció Eines de la Taula delTercer Sector destinada a donar aconèixer els seus estudis, recer-ques i informes en relació a la re-alitat i els reptes que té aquestsector a Catalunya. D’altrabanda, el seminari va comptaramb les experiències de diferentsentitats de segon grau: FederacióAPPS, Creu Roja i Fundació PereTarrés. La Fundació Catalana del'Esplai també va presentar l'ex-periència “Esplais2. Excel·lentspel què fem i per com ho fem”, dela mà de la subdirectora generalde Qualitat, Recursos Humans iJurídic, Montserrat Picas.

Se celebra la IV Jornada de Qualitat Es va presentar l'experiència Esplais2

J M

VA

LLS

Dues organitzacions que sónles més grans de Catalunyadedicades a les persones

amb discapacitat psíquica i in-tel·lectual han decidit fusionar-se.Es tracta de l'APPS-Federaciócatalana pro persones amb disca-pacitat intel·lectual i la Coordina-dora de Tallers per a persones ambdiscapacitat psíquica de Catalunya.

El 4 de novembre les assembleesd'ambdues entitats van ratificar elprocés d'integració que culminaràal gener de 2010, quan esdevin-dran una Federació única. Enparal·lel, la nova organització sor-gida d'aquest acord crearà un Gruprepresentatiu del col·lectiu de les persones amb discapacitatintel·lectual. Josep Gomis i EfrenCarbonell presidents d’APPS i laCoordinadora respectivament, van

destacar el moment històric quesuposa aquest pas en el camp de ladefensa i l'atenció a les personesamb discapacitat intel·lectual aCatalunya.

Així mateix, van assenyalar queaquesta unió permetrà defensar ambmés eficàcia el col·lectiu i les sevesfamílies i, alhora, ser més influentssocialment i davant les administra-cions. Ara es treballaran els aspectesconcrets de la integració.

A més de la Federació resultant dela integració, el Grup comptaràamb una Associació empresarial iuna Federació d'associacions depares i mares de nens amb discapa-citat intel·lectual en edat escolar.Així mateix, una Fundació gestio-narà els programes i serveis ques'ofereixin.

Nova plataforma per a la discapacitat:sumar esforços Informe de la Inclusió Social a

Espanya 2009. Autoria: Investiga-dors/es de l'Institut d'Infància iMon Urbà (CIIMU). Ed. FundacióCaixa Catalunya.

L’informe publicat enguany actua-litza els indicadors més rellevantsdels analitzats el 2008 i incorporaun estudi detallat de l’exclusióreferida a la salut i l’educació. Primer, es dedica un breu capítolinicial a les dades generals de l'ex-clusió social. Els joves i les perso-nes amb baixa formació són elscol·lectius més perjudicats, en elcontext de la crisi.

L’estudi està dedicat a l’exclusiórelacionada amb la salut i l’educa-ció, amb dades d’Espanya i anàlisidels col·lectius vulnerables.

De les conclusions generals, es potextreure aquesta reflexió, pertinentper a les organitzacions dedicades

al benestar dels infants: “Una deles evidències més preocupants dela primera i segona edició de l'in-forme és que les situacions de vul-nerabilitat severa es concentren enla infància i, per tant, contribuei-xen a configurar itineraris vitalsprecaris, que atrapen les personesen situació de risc des d'edats moltprimerenques” (pàg. 259).

L'exclusió ensalut i educació

La Fundació per la Pau ha publicatel resum en català del SIPRI Yearbo-ok 2009, l’anuari que des de fa 40anys publica el SIPRI. S’hi reculleninformacions de la despesa militarmundial, les transferències interna-cionals d'armes, les potències nucle-ars, els principals conflictes armats,les operacions de pau multilaterals...Amb annexos sobre els organismesinternacionals de cooperació enmatèria de seguretat, cronologiad'esdeveniments de l'any 2008...

SIPRI 2009en català

Més informaciówww.sipri.org/yearbook

www.fundacioperlapau.org

Àngels Guiteras, Ramon Pedrós i Montserrat Ballarín


REDACCIÓ

Lluitar contra la pobresa i l’exclusió social esdevéprioritari en moments de

crisi. I una manera eficaç de fer-ho és unir esforços del sector públic i el privat i fer-ho des de la proximitat. Aquests van ser el eixos desenvolupats a la jornada“La participació del Tercer Sectoren els Plans Locals d’Inclusió So-cial”, organitzada per la Generali-tat i la Taula del Tercer Sector, elpassat 14 d'octubre.

La jornada va comptar amb lapresència de nombrosos experts delTercer Sector així com responsa-bles i tècnics en programes socialsdel Ministeri de Sanitat i PolítiquesSocials, la Generalitat de Catalunyai Ajuntaments locals.

Nous grups de riscLa crisi econòmica ha endurit la si-tuació de persones que ja es troba-ven en situació de pobresa i ha afe-git nous grups de risc. En aquestcontext, els plans locals d'inclusiósocial es presenten com una eina del’Administració i les entitats delTercer Sector per treballar contra lapobresa i l’exclusió social.

Precisament, Catalunya té en marxaun total de 32 Plans d'Inclusió So-cial a 32 municipis però no disposad'un Pla d'inclusió a nivell nacionaldotat amb més mesures i recursosper fer front a la pobresa.

En aquest sentit, durant el transcursde la Jornada, Àngels Guiteras, Pre-sidenta de la Taula del Tercer Sec-tor va afirmar que “Catalunya had’impulsar un Pla d’inclusió social,amb recursos extraordinaris, quecombini l'acció immediata i urgent

amb les estratègies a mitjà terminique possibilitin la progressiva auto-nomia de les persones que es trobenen situació més precària”.

Models d’inclusió integralsUna assignatura pendent és avançarcap a models de ciutat més inclu-sius, models d’inclusió social in-tegrals i no només adreçats a lespersones en risc d’exclusió social.

En relació al tema, a la Jornada, esva posar de manifest la importància

de la col·laboració estreta entre lesentitats del Tercer Sector i l'admi-nistració Pública a l'hora de de-senvolupar polítiques públiquesd'inclusió social.

Així, Josep M. Pascual, expert en elTercer Sector, destacá que la socie-tat necessita "una Administració pú-blica més relacional i menys geren-cialista, és a dir no es tracta de fertant d’èmfasi en la gestió de serveisi recursos com en la dinamitzacióciutadana i comunitària".

Catalunya no téun Pla d'inclusió

social a nivellnacional

Per la seva banda, Carlos SusíasPresident de la Xarxa Europea delluita contra la pobresa i l'exclusiósocial d’Espanya va parlar sobrel'estratègia de Lisboa 2000, afir-mant que “és necessària una novaestratègia amb més força, més indi-cadors i més clars, ja que l’anteriorno ha donat els resultats esperats”.

Per la població desfavorida del CamerunÀFRICA-EduSa, va néixer l'any 2006, arran d'una experiènciaviscuda per unes infermeres catalanes al Camerun i un grupde camerunesos residents a Barcelona. L’entitat, amb seu aBarcelona i a Kekem (Camerun), té com a missió ajudar la població camerunesa especialment la més desfavorida.

Entre els projectes que realitza Àfrica-EduSa està la posadaen marxa d'una casa d'acollida per a infants sense recursos;programes de TIC; desenvolupament de la dona; i de sensi-bilització i recerca de subvencions per fer arribar les sevesactivitats als ciutadans del primer món i a entitats públiquesi privades. Altres projectes en previsió són una campanyade reducció de la desforestació del planeta, fent servir lesenergies alternatives com ara l’energia solar; canalitzaciód’aigües, rehabilitació d’un centre de salut, etc.

C. Sant Antoni Ma Claret, 84-86, 3r3a - 08025 Barcelona Tel. 636 69 91 [email protected] www.africa-edusa.org

Dinamització comunitària a BadalonaL’Associació Casal La Formiga és una associació no lucrativaque treballa des de 2004 a Badalona, concretament en elsbarris de Sant-Roc, Congrés, Artigues, El Remei i La Móra.Les diferents accions que desenvolupen es divideixen en 2grans eixos: el primer, relacionat amb el lleure educatiu i elsuport escolar, a través dels projectes de Ludoteca, EstudiAssistit, Camps de Treball, Casals, Campaments i Colòniesde vacances; i el segon, vinculat a la dinamització social i co-munitària, on destaquen els projectes d'alfabetització digi-tal d'adults i gent gran (PLUG'IN) i, a través de l’oberturadels patis i espais de joc de diferents centres educatius deBadalona Sud.Durant aquest curs 2009/2010 l’associació vol abastar méscol·lectius. La seva aposta principal la vehicularan a través deldisseny del nou Pla de Voluntariat i Pràctiques de l’entitat.

C. Tortosa 35, baixos- 08198 BadalonaTel. 93 399 49 [email protected]

Atendre infants i famílies de manera integralL'Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils deCatalunya (AACIC) es va constituir l'any 1994 i va ser la pri-mera a l'estat espanyol. Els objectius són: atendre de maneraintegral als afectats de cardiopaties congènites i les seves fa-mílies; informar i assessorar als professionals relacionats; po-tenciar i impulsar projectes i serveis d'integració dels afectatsen els diferents àmbits de la societat; i informar, difondre isensibilitzar la societat sobre les cardiopaties congènites.També potencien i impulsen iniciatives d'investigació; formeni fomenten el voluntariat; i vetllen per aconseguir l'aplicacióefectiva dels drets del nen/a hospitalitzat. Els destinataris de les seves accions són els infants afectats iles seves famílies, així com els professionals dels diferentsàmbits en l'atenció directa al col·lectiu afectat i la ciutadaniasensible de rebre informació al respecte.

Pl. Sagrada Família, 5, 2on A. - 08013 BarcelonaTel. 93 458 66 53 [email protected] - www.aacic.org

FLAIX ASSOCIATIUÀFRICA-EduSa (Educació i Salut) Associació Casal La Formiga A.A. de Cardiopaties Infantils de Catalunya

Presten especial atenció a la infància i la joventut El lleure educatiu és un dels eixos de treball Amb les festes sensibilitzen l'opinió pública

AA

CIC

ÀF

RIC

A -

ED

US

A

LA F

OR

MIG

A

Carlos Susías durant la seva intervenció

TTS

S


2 8 M Ó N A S S O C I A T I U

El Centre d'Iniciatives i Recer-ques Europees a la Mediterrània(CIREM) ha celebrat els 20 anysamb un balanç de més d'un milerd'estudis realitzats, des de infor-mes de caire local a recerquescientífiques. Ara mateix, un delsprojectes que lidera és el Meta-anàlisi de la investigació sobregènere i ciència, amb més de 50expertes de 33 països europeus imediterranis, finançat per laComissió Europea.

CIREMfa 20 anys

JORNADA ORGANITZADA PER LA TAULA DEL TERCER SECTOR I LA GENERALITAT

Potenciar els Plansd'Inclusió Social locals A Catalunya hi ha 32 municipis que en tenen

La Fundació Artur Martorell hacelebrat el 40è aniversari, presen-tant el llibre que recull la sevahistòria, escrit per Joaquim Farré.L'activitat i el sentit de la FundacióArtur Martorell és cercar recursosper a la millora de l’ensenyament,dirigits especialment a ajudar lesactivitats de l’Associació de Mes-tres Rosa Sensat i dels Movimentsde Renovació Pedagògica, amb elsquals comparteix la seu.

FundacióArtur Martorell


Breus

Un afer de tots Temps i cura. La coresponsabi-litat social de la cura a la vidaquotidiana. Generalitat deCatalunya, Dep. d’Acció social iCiutadania. Juny 2009.

Cristina Brullet ha coordinataquesta publicació on hi col·labo-ren Cristina Carrasco, SalvadorCardús, Maria Prats, Teresa Torns iella mateixa. El propòsit del llibreés conèixer el panorama de la curaen el moment actual. Un panora-ma que és totalment desequilibratpel que fa a les dones que hanassumit un treball no visible. Elcanvi que s’ha produït, tant en lavida professional de les donescom en la universalització delsserveis de cura, fa que sigui neces-sari articular noves polítiques peraconseguir una coresponsabilitatreal. El llibre és una eina destina-da a la planificació.

Abolir el Patriarcat El 16 i 17 d’octubre es va cele-brar el II Congrés de Dones deBarcelona, amb la participacióde més de 1.600 dones. A la pri-mera jornada, Gladys Acosta,directora d’Unifem per a la regióllatinoamericana i el Carib, varebre de mans de Victòria Sau,la "Declaració Universal delReconeixement, Perdó i Aboli-ció del Patricarcat", per portar-la a l’Assemblea General de lesNacions Unides. La iniciativapretén, més enllà de les políti-ques de gènere, anar a l’arrel delPatriarcat. D’aquesta manera,Barcelona es va convertir enl’escenari de l’inici d’una novadimensió pel compliment delsDrets Humans.

PMF Preguntes Més Freqüents

VÍCTOR GARCÍA

La Fundació Catalana de l’Es-plai, a través de les seves en-titats Suport i Associatiu i

Centre d’Estudis, gestiona diversesseccions del portal Xarxanet, im-pulsat per la Generalitat i dedicat alvoluntariat i les entitats. Des delpassat mes d’octubre el projectexarxanet.org ha inaugurat una novaetapa després de més de 6 anysd’existència. El nou Xarxanet.orgneix amb una nova plataforma tec-nològica, un nou disseny i la incor-poració d’eines 2.0 per garantir laparticipació dels seus usuaris.

El portal va nèixer el juliol de 2003a iniciativa de la Generalitat de Ca-talunya i el promouen més de 10entitats de referència en els dife-rents àmbits de l’associacionisme iel voluntariat català. Durant aquesttemps el portal s’ha consolidatcom a plataforma virtual de suporti informació sobre l’associacio-nisme i el voluntariat català.

Nivell doble-A d’accessibilitat El disseny del nou portal està basaten el gestor de continguts grupal,de programari lliure. D’aquestamanera el nou Xarxanet.org garan-teix un alt grau d’accessibilitat a lainformació per part de les personesamb discapacitat, assolint el nivelldoble-A d’accessibilitat.

Més enllà d’uncanvi de plataformaEls canvis a xarxanet.org van moltmés enllà de la plataforma tec-nològica. El projecte aposta deci-didament per les xarxes socials,estenent l’activitat a comunitatscom el facebook, twitter, flickr oinaugurant l’obertura d’un Canalde televisió a Youtube.

Els nous continguts que es generinal portal també notaran la influèn-

cia de la web 2.0, incloent vídeos ipermetent a l’usuari compartir lainformació en més de 12 xarxessocials de manera ràpida i fàcil.

La incorporació de la participaciótambé serà un dels grans canvis quel’usuari trobarà en navegar pel nouportal. En concret l’usuari tindrà lapossibilitat de comentar les notí-cies, valorar els recursos de conei-xement i publicar esdeveniments al’agenda.

“L’Esplai” a més de diversesseccions gestiona el Servei d’As-sessorament Jurídic, el Serveid’Assessorament Econòmic i elServei d’Assessorament Informà-tic i el Centre d’Estudis gestionaels continguts relacionats amb l’àrea de Treball en Xarxa.

EL PORTAL DE LES ENTITATS I EL VOLUNTARIAT CATALÀ

Xarxanet.org inaugurauna nova etapaLa Fundació gestiona seccions i fa assessoraments

LAIA OLIVARES

Sí, ja que l’article 2 de la llei15/2009, del 22 de juliol, demediació en l’àmbit del dret

privat reconeix expressament laseva aplicació com una forma desolució dels conflictes sortits enl’àmbit de les associacions i de lesfundacions.

La mediació és un procediment nojurisdiccional de caràcter volun-

tari i confidencial que s’adreça afacilitar la comunicació entre lespersones, per tal que gestionin perelles mateixes una solució als con-flictes que els afecten, amb l’as-sistència d’una persona media-dora que actua d’una manera im-parcial i neutral.

La durada de la mediació depèn dela naturalesa i la complexitat del

conflicte, però no pot excedir elsseixanta dies hàbils, comptadorsdes del dia de la reunió inicial. Noobstant, aquest termini es pot pro-rrogar fins a un màxim de trentadies hàbils més.

Convé tenir present que la media-ció no implica la renuncia d’ac-cions judicials, per tant, si les partsno arriben a un acord qualsevol

d’elles podrà acudir als tribunalsper solucionar el conflicte.

En aquest cas, no podrà tenir capefecte en un litigi ulterior el fet deldesistiment, les ofertes de nego-ciació de les parts, els acords quehagin estat revocats dins el ter-mini, ni cap altra circumstànciaconeguda com a conseqüència delprocediment.

Les fundacions podem ser part en un procés de mediació?

M Ó N A S S O C I A T I U 2 9


L’usuari pot publicar esdeveniments a l’agenda

Àmbits associatius Recullen no-tícies, agenda i reportatges en àm-bits: Social, Ambiental, Cultural,Comunitari i Internacional.

Assessoraments Informen delsrecursos per a les entitats. Els as-sessoraments gratuïts s'estructu-ren en diferents àmbits: Jurídic,Econòmic, Projectes d'intervenció,Informàtic i Formació.

Bloc de xarxanet.org Té la col·la-boració de diferents experts que ge-neren reflexió sobre l'associacio-nisme i el voluntariat català i recullels diferents parers del sector.

Finançament Convocatòries desubvencions i premis, ordenadesper la data final de la convocatoria.

Com s'estructuraXarxanet.org

Més informacióhttp://www.xarxanet.orghttp://bloc.xarxanet.org

Presentació d'una guia sobre la cooperació transfronterera associativa

ORIOL MESTRE

El 5 d’octubre es va presentar a La Casa de laGeneralitat a Perpinyà la guia Bases teòri-ques i pràctiques per a la cooperació de les

associacions a l’Espai Català Transfronterer, fi-nançada conjuntament per la Generalitat de Cata-lunya i el Consell General dels Pirineus Orientals.

La guia compara legislacions i inclou una sèriede fitxes pràctiques i proposa eines metodològi-

ques per pal·liar les dificultats que poguessinsorgir a l’hora d’engegar projectes associatiustransfronterers. L’estudi mateix és fruit de lacol·laboració entre Suport Associatiu-Centred’Estudis i el CI&RA 66, de Perpinyà.La presentació va anar a càrrec de Víctor García,de Suport Associatiu i Hadrien Commenges, de CI&RA 66 i va comptar amb la presència del Director de la Casa de la Generalitat de Cata-lunya, Jordi Fernández Quadrenc.

Hadrien Commenges i Víctor García


Vostè va començar treballant enun manicomi... Concretament a l’hospital psiquià-tric de Saragossa, als anys 70. Allòsemblava més un camp de con-centració que no pas un hospital.Era un recinte tancat on s'hi amun-tegaven persones amb graus demarginació successius.

Només hi haviamalalts mentals?No. Allí s’hi barrejaven malaltsmentals i discapacitats intel·lec-tuals. Des d'esquizofrènics fins a oligofrènics les famílies delsquals no se'n podien fer càrrec.Però també hi havia tot un grup demarginats: persones que no esta-ven socialment integrades i que,si no acabaven abans a la presó,les tancaven als manicomis.

Els manicomis han passata la història...Bé... encara en queda algun. Cadaautonomia va tenir el seu procés dedesmantellament dels manicomis.Per exemple a Andalusia es vanclausurar per decret. D’un dia perl'altre. Cal dir que no és fàcil ni deltot desitjable fer-ho així, perquètancar el manicomi és una cosa iresoldre la situació dels interns és

una altra. A Catalunya es van anartransformant gradualment.

Quin va ser el seu gra de sorraen la transformació d'aquestesinstitucions? A mi m’impactava l’apatia i elsense sentit de la vida dels malalts.Per això vam començar a impulsarel que anomenàvem “laborterà-pia”: el treball com a eina per a mi-llorar la vida dels interns. Ràpida-ment vam veure que donava bonsresultats. Però quan portaves uncert temps, calia evolucionar perdonar un sentit real al treball. I fer-ho dins els hospitals no era possi-ble. Jo llavors estava en l'Hospital

de Salt i vaig decidir sortir amb ungrup de 14 interns, amb la idead’impulsar un nou projecte a Olot:la cooperativa La Fageda. Eral’any 1982...

Es van basar en algun model?La única experiència que hi haviaera la de les primeres escoles d’e-ducació especial creades als anys60. Les primeres promocions quehavien acollit, ja tenien 20 anys ihavien de trobar una sortida labo-ral. Per això les famílies van impul-sar tallers on poguessin anar a tre-ballar. Jo vaig entrar en un d'a-quests tallers i vaig veure quefuncionaven. La diferència entre

aquelles primeres iniciatives i elprojecte que volíem impulsar eraque la nostra cooperativa es diri-gia -per primer cop al nostre país-no només a discapacitats intel·lec-tuals, sinó també a malalts men-tals. O com es deia llavors: a sub-normals i a bojos!

I a vostés no els prenienper bojos?I tant! El nostre projecte va gene-rar molta sorpresa i incredulitat.Hem de pensar que en aquellsanys, a Espanya hi havia una taxad'atur superior al 20%, una infla-ció del 10%, i els interessos ban-caris estaven al 17%! El nostre

projecte era poc raonable... peròvam rebre els ajuts necessaris pertirar endavant.

A la nostracooperativa hiha persones

discapacitadesi malalts mentals

Qui els va ajudar? L’alcalde d’Olot que va cedir-nosun antic local. Vam anar picant por-tes demanant feines que puguessimfer. Una de les primeres va sercol·laborar amb les empreses d'i-magineria, que eren molt típiques d’Olot. Ens dedicàvem a fer figure-tes del nen Jesús! Poc a poc vamanar demostrant què podíem fer il'ajuntament ens va donar una pri-mera feina de jardineria l'any 1983.L'any 1985 es va declarar Parc Natural la zona volcànica de la Garrotxa i ens vam convertir en elsjardiners. Ara ja som els jardinersde tota la comarca!

I com passeu del local d’Olota la actual seu, a la Fageda d'enJordà?

FO

TOS

: J.M

.VA

LLS

El perfil

JOSEP MARIA VALLS

Cristóbal Colón, impulsor de la cooperativa La Fageda, Centre Especial de Treball

“Fent iogurts fem aflorar lescapacitats de cadascú”

27 anys d'utopiaCristóbal Colón va néixer a Zuera(Saragossa) l'any 1949. Als 13 vaquedar orfe i va anar a treballaramb un oncle que era sastre, ambqui afirma que va aprendre elvalor de la feina ben feta.

Motivat pel misteri de la cons-ciència de l'home, va entrar encontacte amb la psiquiatria en elsprimers anys de la dècada dels70. Després de treballar en elshospitals psiquiàtrics de Saragos-sa, Martorell i Salt, i ja Llicenciaten Psicologia, va decidir muntar a Olot un projecte alternatiu a lapsiquiatria convencional: la coo-perativa La Fageda.

Vint-i-set anys després de la sevacreació, La Fageda s'ha convertiten la tercera empresa productorade postres lactis de Catalunya, idóna feina a 250 treballadors itreballadores, prop de 150 delsquals amb discapacitat intel·lec-tual o malaltia mental i acull al100% de les persones que patei-xen alguna d'aquestes patologiesa la comarca de la Garrotxa.


3 0 L ’ E N T R E V I S T A

Bona part de les cases de colònies iels menjadors escolars que gestio-nen les entitats de la Fundació Ca-talana de l’Esplai inclouen, en elsseus menús, els iogurts de La Fa-geda. Es tracta d'un pas més dins elque s’anomena "Cuina Verda", quedestaca per ser ecològica, sosteni-ble i amb compromís social. Ecolò-gica, perquè la Fundació incorpora

en el seu catàleg de productes iproveïdors referències de menjarecològic. Sostenible: perquè s'a-posta per la sostenibilitat en tot elprocés. I de compromís social, per-què s'hi inclouen productes de co-merç just, així com productes de fà-briques amb compromís social,com els iogurts i postres lactis de lacooperativa La Fageda.

ELS IOGURTS DE LA FAGEDA A LES CASES DE COLÒNIES I MENJADORS ESCOLARS

Un producte de máxima qualitat


La nostra activitat va anar aug-mentant i necessitàvem un espaimés gran, a poder ser, en plena na-tura, en contacte amb la vida. Totbuscant, vam trobar una fincaproductora de llet, el mas Els Ca-sals, que està al costat de la Fa-geda d'en Jordà. Curiosament,però, el nom de cooperativa LaFageda li vam posar el 1982, dosanys abans de venir a la Fageda!

Com van aconseguirtants diners?Amb crèdits i cercant ajuts de lesadministracions. I amb una micade sort... Just després de comprarel mas, el PSOE va guanyar leseleccions. Llavors es va aprovar laLISMI i es va signar el pacteeconòmic i social. I d'un dia perl'altre es va multiplicar per quatrel'ajut per la creació de llocs defeina en Centres Especials de Tre-ball. Concretament es va passar de500.000 pessetes a 2 milions depessetes per cada lloc.

Apliquem unaescala salarial

segons lesresponsabilitats

de cadascú

Una fortuna!En aquell moment, sí. A nosaltres,que tot just anàvem a crear 24llocs de feina, ens van donar 48milions de les antigues pessetes.Amb aquesta injecció econòmicavam poder rehabilitar la masia,impulsar la granja de vaques, ferels vivers... crear una empresa dejardineria de veritat!

I quan van començara fer iogurts? L’any 1992 la CE va fixar les quo-tes de producció de llet. Estàvemmolt preocupats per les conseqüèn-cies negatives que aquest fet com-portava en la viabilitat del nostreprojecte. Això ens obligava a

repensar l’activitat i va venir la idead'abandonar la producció de llet idedicar-nos a elaborar iogurts.

Per als treballadors quina di-ferència hi ha entre produir lleti fer iogurts?Produir llet constituïa una activitateconòmica, però per a nosaltres notenia molt sentit, ja que un cop lateníem, venia un camió cisternad'una central lletera, se l’enduia iperdíem la pista del nostre treball.Amb els iogurts els treballadorspodien viure i entendre que si cui-daven bé les vaques, produirien lamillor llet, que els permetria fer elmillor iogurt de granja que, a lavegada, veurien ells mateixos enels prestatges dels millors super-mercats. Des de llavors, aquestprocés els omple (ens omple) d'or-gull! En darrera instància el quefem és posar al damunt de la taulales millors capacitats de cadascú,per fer el millor iogurt del món. Iaixí portem 16 anys. No devemestar tan bojos, no?

Com repercuteix aquest pro-jecte en els treballadors? És fàcil d'entendre. Imagina’t quetens 40 anys. Que als 19 has tingutun brot psicòtic que t’ha impedittreballar. Veus com tota la teva fa-mília va cada dia a estudiar o a lafeina. I tu et quedes a casa, sensefer res. Només et mediques i fu-mes. I, quan ja no pots més, mun-tes un “bollo” i t’han d’ingressar. I així tota la vida... ... Ara imagina’t que, tot i patir unamalaltia mental, tens l’oportunitatde venir a La Fageda. Aquí trobesun projecte laboral que et permetcobrar, pel cap baix, el salari mí-nim interprofessional, però on hiha una escala salarial depenent deles responsabilitats que vas assu-mint. Et sents part d’una empresad’èxit. La cooperativa no es per-cep com el manicomi on hi treba-llen els malalts mentals. És unaempresa amb prestigi. Pots viuredel que guanyes. En definitivaaquí trobes un projecte de vida.

Els usuaris i usuàries s’arribena curar? No curem a ningú. Però, amb no-saltres, els malalts mentals crònicsveuen com les crisis que puguintenir s’espaien molt en el temps. Amés, tenen la tranquil·litat que simai els han d’ingressar, quan esti-guin millor podran tornar al seulloc de treball, a la seva casa, ambla seva família.

A banda del lloc de feina quinsaltres serveis oferiu? Per als treballadors que no podenviure amb la família tenim un ser-vei de vivendes. Des de la personaque viu sola amb un recolzamentsenzill, fins les que viuen en grupsde quatre o cinc en pisos assistits,amb un monitor. I també organit-zem activitats de lleure, que per-segueixen millorar al màxim laqualitat de vida dels usuaris.

Tots aquets serveis esfinancen amb el que guanyala cooperativa?Aquests serveis estan subvencio-nats per les administracions. Si elshaguéssim de pagar, en comptesde vendre iogurts hauríem de negociar amb diamants, perquè

costen molts diners! Nosaltres elsbeneficis de la cooperativa elsdestinem a remunerar als treballa-dors i a reinvertir en l’empresa enun procés de millora contínua i pera que no es descapitalitzi.

Hem creat unamarca donant valor

a la diferència

Us heu convertit en els tercersproductors de postres lactis deCatalunya. Quin és el secret?Hem sabut -amb una bona dosi desort, ho reconec!- crear una marcafent allò que totes les escoles denegocis pregonen: apalancar-se enla diferència. Si vols lluitar contrala Danone o la Nestlé has d’oferiruna cosa diferent... nosaltres ofe-rim un iogurt de granja, no volemcréixer ni expandir-nos.

Fàcil de dir i difícil de fer...Jo sempre dic que fem iogurts“per a gent llesta, rica i alta”.Llesta, perquè a la gent llesta liagrada menjar el millor iogurt degranja; rica perquè costa un 40%més que el de marca i alta perquè

sempre ens posen en el prestatgemés alt dels supermercats!

Esteu notant la crisi econòmica?No. Aquest any hem crescut el 5%,i sense baixar preus. Cada cop hiha més gent que ens compra. Acon-seguim més penetració. Tenim unamarca reconeguda pel públic.

Però vostès són la excepció. Lacrisi està afectant molt als Cen-tres Especials de Treball, no?La crisis afecta tot el món. Però alsCET encara més. En molts casos,abans de l’inici de la crisi ja esta-ven descapitalitzats i sovint l’únicacosa que ofereixen és mà d’obrabarata, i mai podran competir ambpaïsos com la Xina. Però podemacabar amb una bona notícia.

Una bona notícia?Fa pocs dies s’ha signat un acordper unir les dues grans plataformesde la discapacitat a Catalunya: la Coordinadora de Tallers i la Fe-deració APPS. Una nova entitatque representarà els interessos deles persones amb discapacitats in-tel·lectual i les seves famílies. Pera mi això és un fet absolutamenthistòric!

Si no haguessis fundatLa Fageda que series?Segur que faria alguna cosa en laque ajudés els altres.

Persones que admires enla vida real? Gent intel·ligent i bona. Quan s’ajun-ten les dues qualitats, és admirable!

El teu heroi de ficció?No en tinc.

Què és la felicitat per a tu? La pau amb un mateix.

La teva flor preferida? La rosa.

Un llibre?Juego de máscaras, de FrithjofSchuon.

Una música?La Passió segons Sant Mateu, deJ.S. Bach.

Una pel·lícula?El compromiso de Elia Kazan.

Un menjar?El pa amb oli d'oliva.

El teu somni?Morir en pau.

L’EXCEL·LÈNCIA DE LA GENT BONA I INTEL·LIGENT

Qüestionari Proust

L ’ E N T R E V I S T A 3 1



Pedagògicament incorrecte ROSER BATLLEEl color de la pinya

Bon dia, bona tarda, bona nit, si us plau, gràcies, adéu,fins aviat!, disculpi, però no parlo la seva llengua...

Ningú dubta de la utilitat de memoritzar quatre expres-sions en una llengua desconeguda per comunicar-seamb les persones que la usen habitualment o la tenencom a llengua materna.Fins i tot en el cas de tenir la certesa que ens enten-drem en una llengua comodí (anglès, castellà...), sabemque dominar algunes expressions diguem-ne "de cor-tesia" ens apropa als altres fent visible l'acceptació ivaloració tàcita de la diversitat.

Per això, no entenc perquè a l'ensenyament obligatorino s'aspira a aquest nivell de mínims (millor dit, mini-malista) en les llengües de l'Estat. Si hem aprés a dirSchwarzenegger, no veig on rau la dificultat d'aprendrea dir boas noites, moltes gràcies o egun on.

Vaig tenir un veí que es va passar trenta anys a Ale-manya i mai va aprendre a dir Guten Morgen. Em sem-bla trist. La seva coartada era que l'alemany és unallengua molt difícil. Doncs sí, és veritat. Com també ésveritat que hi ha persones amb més facilitat que d'al-tres per aprendre idiomes. Però trenta anys són moltsanys per no poder donar ni el bon dia. La deixadesa, enaquest cas, només s'explica pel tancament mental.

Al costat d'això, quan jo era mestra d'educació especial,hi havia a l'escola un noi amb síndrome de Down que re-citava de memòria i amb un accent espectacular les ali-neacions esportives de l'Ajax d'Amsterdam i del BayernLeverkusen. Fins i tot quan les llegia al diari encertaval'entonació correcta. Òbviament, allò que t'interessa i lidones valor, ho aprens abans.

Encara que a Espanya els nens i nenes no tinguin al'aula companys catalans, gallecs o bascos, haurien detenir un nivell mínim.No podem respectar ni valorar allò que mig amaguem,fem veure que no hi és o hi fugim d'estudi. No es tractani tan sols de pretendre que tots els nois i noies arribina un nivell de survival, ni a l'odiós intermediate d'an-glés que tant ens costa superar. Es tracta d'un mínimde sensibilitat -ètica i estètica- a l'hora de fruir de ladiversitat.http://roserbatlle.wordpress.com/

Nivell mínim

Àngels Guiteras, Presidenta Taula d’entitatsTercer Sector Social de Catalunya

“Enceto el mandatamb molta il·lusió”

Des del 9 de juliol Àngels Guiteras ésla nova Presidenta de la Taula d’enti-tats del Tercer Sector social de Cata-

lunya, càrrec en el que ha pres el relleu deCarles Barba. Guiteras pertany a la Federa-ció Catalana d’entitats d’ajuda al Drogode-pendent i és gerent de l’Associació Benestari Desenvolupament (ABD).

Quines seran les prioritats del seu mandat? El nostre full de ruta és el Manifest presen-tat al 2n Congrés del Tercer Sector, del marçpassat. Les línies de treball són establir cincvicepresidències que marquen cinc estratè-gies de treball; liderar, com a Taula, la res-posta del Tercer Sector a la situació de crisique viu el país; aconseguir una major parti-cipació interna, i tenir més impacte en lesentitats de primer grau. També volem im-pulsar la col·laboració amb la resta de l’Es-tat espanyol i amb l’àmbit internacional.

Quin ha estat el programa d’aquest primer trimestre del curs 2008-2009? Hem fet la presentació del llibre “El Valor

afegit del Tercer Sector en la prestació deserveis públics”, una publicació que ha estatmolt ben acollida i de la qual n’hem fet tra-ducció al castellà i a l’anglès. D’altra banda,hem realitzat diverses jornades dedicades a“Qualitat”, a “La Participació del Tercer Sec-tor en el plans locals d’inclusió social” i unasobre “l’IVA”.

Ha estat una feina intensa? Sí, però vull remarcar que enceto aquest noumandat amb molta il·lusió, amb ganes detreballar i donar molta empenta a la Taula ial Tercer Sector i treballar per una societatmés inclusiva.

Coincidint amb la seva assemblea, laTaula va presentar l’Anuari 2009. Comveu el Tercer Sector Social català? L’Anuari és una radiografia de la situacióactual del Tercer Sector, ens permet veurequi som, detectar les nostres debilitats i for-taleses, i així saber cap a on anem. AquestAnuari, d’altra banda, posa de manifest l’evolució i el creixement del Tercer Sector.

De quina radiografia partien? Les primeres dades les varem tenir el 2003amb el Llibre Blanc del Tercer Sector cívi-cosocial i des d’aleshores el Tercer Sectorha evolucionat en temes bàsics com ara latransparència, el finançament, la qualitat,els serveis o la professionalització dels seusequips. Hem passat de 5.600 entitats a ununivers de 7.500, de les quals més de 3.000estan agrupades en la Taula; movem un vo-lum econòmic del 2,8% del PIB català, quanl’any 2003 era de l’1%; la contractació en elsector també ha crescut passant de 55.000persones a 100.000, així com el nombre devoluntaris de 155.000 a 245.000; i el nom-bre de beneficiaris ha pasat d’1.000.000 depersones a 1.700.000.

La seva etapa és posterior als dos anys del’anterior president Carles Barba. Quinavaloració fa del seu mandat? Cada etapa ha tingut el seu moment importanti l’anterior, ha vingut determinada per tres as-pectes: l’aposta de la professionalització ambla dotació d’un equip tècnic encapçalada peruna direcció; la dotació d’un Pla Estratègicmolt consensuat i el posicionament de laTaula com a agent social reconegut.

TTS

SS

www.tercersector.cat

A peu de carrer MANOLITA SANZ

A Epi, Blas, Coco i companyia, veï-nes i veïns de Barri Sèsam, la popu-lar sèrie infantil de televisió que hacomplert 40 anys i que en el seu mo-ment va ser pionera en el concepted'educar infants de manera lúdica através dels mitjans de comunicació.

A tota forma de violència contra lesdones que s’executa a través de pare-lles sentimentals, religions que lesdiscriminen i estats que apliquennormes bàrbares com la lapidació,amb el rerefons d’una educació i unasocietat que no són paritàries.

A la Federació de Moviments deRenovació Pedagògica, que ha re-but el Premi Abacus d'Educació2009 com a reconeixement als 25anys d'impuls de la innovació edu-cativa a l'escola catalana amb lavoluntat de convertir els i les alum-nes en ciutadans crítics i actius.

93 474 74 74www.esplai .org


3 2

A l’hivern

en família15 cases de colònies arreu de Catalunya!

Rectoria de la SelvaSERRA DE BUSA, NAVÉS

ASSOCIACIÓ CATALANA DE CASES DE COLÒNIES. FUNDACIÓ CATALANA DE L’ESPLAI

escapa’tA l’hivern

en família15 cases de colònies arreu de Catalunya!

escapa’t


Diari de la Fundació Catalana de l'esplai

Documents

Transcript of Diari de la Fundació Catalana de l'esplai