GlosesPes darrers dies fan bullajo no m’havia temut;madona, jo som vengutper sa tallada de xulla.

Sa ximbomba ja no sona,no sona ni sonarà,perquè té sa pell de cai sa canya qui no és bona,i es sonador qui la sonaque no la sap fer sonar.

A sa xulla da-li empena,ara que hi ha llibertat;llavor entra sa coremai es porc ha d’estar tancat.

Si cada setmana fos festai Nadal de mes en mes,i Pasco cada setmana,i sa corema mai vengués!

Es darrers dies fan bulla,també qualque desfressat;si em voleu veure enfadat,m’han casat amb Na Reülla.

Avui en dia el Carnaval és unafestivitat en què tothom s’hopassa bé, s’organitzen balls,jocs i tot tipus d’activitatsrelacionades amb la festa. Sicercam a la Gran EnciclopèdiaCatalana la paraula “carnes-toltes”, ens explica que és unperíode de divertimentspúblics que precedeix l’èpo-ca d’austeritat i penitènciade la Quaresma.

Antigament, a alguns llocs,i també en l’actualitat, durantaquestes festes la gent es dis-fressa. Abans quan algú veiapels carrers una persona queno anava disfressada l’en-calçaven amb una granera,l’enfangaven, li llençavenserradures i cendra per tald’embrutar-la i que aixíquedàs d’alguna maneradisfressat. És per això quedurant aquests dies les per-sones no partidàries delCarnestoltes procuravenquedar-se a casa i no voltarpels carrers, esperant l’arri-bada de la Quaresma.

També era freqüent aalguns indrets que tot elpoble es reunís en una plaça i,pujant a sobre d’una tribunacomençaven a fer crítiquesd’allò que els desagradava.Podien dir qualsevol cosa i tothom tenia dreta fer-ho. Això sí, ho feien amb una màscaraper no ser reconeguts i no tenir problemes.

L’origenEl Carnaval prové d’èpoques molt anti-gues, èpoques en què la natura es mostra-va més hostil. Durant l’hivern l’homeobservava que tot semblava mort: lesfulles dels arbres queien, bufaven fredsvents, la pluja es tornava neu, la nit eramolt llarga i el sol escalfava poc.És per aixòque l’home havia de fer alguna cosa perfer passar l’hivern ràpidament i és d’aquíd’on surten les festes i les celebracions.

Tot i que no se sap ben bé l’origen delCarnaval, sembla ser que aquesta festa ladevem a un Papa: Gregori el Gran (que va

ser Papa entre els anys 590 i 604) queestablí la Quaresma. La gent del poblecom a reacció a aquest període privatiudurant el qual calia fer dejunis, abstinèn-cies, oració o penitència començà a fer totel contrari en els dies immediatamentanteriors: festes, balls, saraus, màscares ialtres entreteniments.

La festa a MallorcaA Mallorca les festes de Carnaval s’ano-menen tradicionalment Darrers dies,terme que al·ludeix a les darreres jorna-des en què hom podia menjar carn abansd’arribar a les privacions i les abstinènciesque imposava la Quaresma. Durantaquests dies es consumien totes les partsdel porc que havien quedat de les matan-

ces i que no es podien guardar més enllàde la Quaresma: bullit d’ossos de porc,greixoneres de peus i d’orelles de porcamb ous, coques amb tallades de sobras-sada i butifarró, xulla, etc.

Duració del CarnavalEl Carnaval no té unes dates fixes anualsperquè és una festa lunar. Se celebra enuna lluna determinada i en una fase con-creta d’aquesta: mai no veureu la llunadurant els Darrers dies.

Per elaborar el calendari de festesmòbils de l’any, cal partir de l’equinocci deprimavera i buscar el primer pleniluni des-prés d’aquest. El diumenge següent és elde Pasqua i l’anterior és el diumenge deRams. La Setmana Santa s’escau, d’aquesta

manera, el primer plenilunide primavera. El Dimecres deCendra el trobarem quaran-ta dies abans del Diumengede Rams (Quaresma). Els deudies anteriors al Dimecres deCendra són els de Carnaval.

A Mallorca, es considera-va que a partir de Sant Antoni(17 de gener) ja podien sortirdisfresses al carrer, però elsDarrers dies en sentit estrictevan del Dijous Llarder fins aldarrer dimarts abans delDimecres de Cendra.

VocabulariCarnaval. Període de diver-timents públics i disfressesque precedeix la Quaresma.Carnaval ve de carnem leva-re, “treure la carn”, per ser elcomençament del dejuni dela Quaresma.Quaresma. Deriva del motllatí quadragessima dies. Ésun període amb una duradade quaranta dies quesegueix al Carnaval i queprecedeix Pasqua.Carnestoltes. Nom com-post que ve de carnes tollen-das,“carns suprimides”.Pasqua. És el diumengeposterior al primer pleniluni

de primavera.

Proposta d’activitats■ Esbrinau el significat de les següents

paraules que apareixen al text: austeri-tat, penitència, privatiu, dejuni, abs-tinència, sarau,

■ Explica l’origen de la festa de Carnaval.Quin motius creus que hom podiaargumentar per oposar-se a la sevacelebració?

■ Amb l’explicació del text sobre les fes-tes mòbils, cerca a un calendari d’en-guany: el Diumenge de Pasqua, elDiumenge del Ram, el Dimecres deCendra, la Setmana Santa, la Quaresmai els dies de Carnaval.

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 770 . 14 de febrer de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Per a la majoria de nosaltres, el Carnaval és unaèpoca de l’any en la qual estan generalitzats unasèrie de costums molts singulars com són l’ús dedisfresses i els balls de màscares. Tret d’això, poca

cosa coneixem d’aquest període de bulla i renou,que no sabem com ve, ni tampoc com se’n va.Aquí vos donam algunes informacions percompletar els vostres coneixements sobre el tema

FOTO: FABRIZIO BENSCH

FOTO: LORENZO

Per Carnaval,tot val

Un dia de matances

A l’Escola Nova,els petitons nFOTOS: CP ESCOLA NOVA (PORRERES)

2 Diario de Mallorca Dimecres, 14 de febrer de 2007Diari de l’escola

Quines famílies més “guais”!!!! Un diad’octubre vàrem convocar els pares deles classes de 4 anys a una reunió senseposar l’ordre del dia. Què ens deuenvoler dir?, sentírem el matí quan acom-panyaven els infants. Nerviosos acudi-ren a les 14 h a la reunió.

Els vàrem contar que, enguany, elvincle que relacionaria l’escola amb lesfamílies serien les tradicions. Passarenuns dies i, un matí ben fresc del mes dedesembre, ens digueren que volien ferunes MATANCES. Dit i fet, reunió rerereunió, anàrem perfilant el dia que esfarien, a on, què necessitàvem... i, evi-dentment, si teníem el porc. La primeraanècdota que ja podem contar és queun matí a l’escola ens vengueren a ofe-rir un porc!

Després que les diferents comissionsfessin les seves tasques, va arribar eldia, el 14 de gener. De bon matí encen-guérem les calderes. Començàrem lesmatances amb un porc de 173 kg.

Amb l’equip tan “professional” que hihavia, el porc no va fugir i aviat ho tin-guérem enllestit. Mentre es feien les fei-nes pertinents d’una matança, també hihavia la feina d’entretenir els infants, queno eren pocs! Per això, el primer que esva fer va ser que del ventre del porc sor-tissin caramels, quina sorpresa! A més,jugàrem al mocadoret, a comprau peix, aconillons... També, penjàrem la coa delporc i l’havíem d’agafar, què divertit!

Una vegada la sobrassada trempada,els budells arreglats i el berenar a punt,les mamàs cuineres i alguna padrinaens oferiren un bon plat de frit de sangi un de frit de matances. Què bo, ensllepàrem els dits!

Uff!! Què costa tornar-se a posar a ferfeina amb la panxa plena! Però no que-dava més remei. Per omplir, utilitzàremdues màquines. Amb una omplírem elsbotifarrons i els camaiots i, amb l’altra,les llonganisses i les sobrassades. Ambun tres i no res, tot va estar ple. Els

infants, aquesta vegada, els entretin-guérem fent voltes amb dos cavalls imirant de ben a prop com d’aquellsbudells tan arruats i prims sortien unesllonganisses que feien mengera.

Acabada la tasca i amb la perxaplena, ens tornàrem a reunir davanttaula. Ara tocava l’arròs brut, un bonaguiat de pilotes, un bon tros d’ensaï-mada i bessons d’ametlla a rompre. Ah!i el vi, el cava, l’aigua...

I com es feia un temps, encenguéremun “binerbo” i els més valents i valentesel varen botar. Els primers foren elspares i, després, els petitons. No hi vahaver ningú que no ho intentàs.

I ara què feim amb tot el que hem elabo-rat? ens demanàrem una vegada arraco-nats tots els ormejos de les matances.

Ja ho teníem un poc previst: de lasobrassada tendra que ha quedat dins lamàquina d’omplir berenarem de sobras-sada amb mel; les llonganisses i els boti-farrons per torrar al fogueró de Sant

Antoni; dels raïssos que queden delsaïm, farem una coca de raïssos ambsobrassada per damunt; pels Darrersdies farem el típic bullit d’ossos quetenim amb sal; per Pasqua utilitzarem elsaïm per fer els crespells; quan la calorens comenci a visitar, farem una berena-da amb les peces grosses que hemomplert de sobrassada i algun camaiot...Com veis les matances tenen continuï-tat, les haurem treballades abans de fer-les i les haurem aprofitades després.

Des del punt de vista pedagògic, haestat una experiència molt positiva per alsinfants. Alguns no ho havien vist mai. Caldir que algun pare, tampoc. A més ha estatun dia de convivència fora de l’escola i,tant les mestres com els pares, hem gauditde debò i ens hem conegut un poc més.Ànims, i que no sigui la darrera vegada.

Francisca Garcias RipollMaria Antònia Rigo GallardCP Escola Nova de Porreres

Un dia de matances

no volen perdre les tradicions

Diario de Mallorca 3Dimecres, 14 de febrer de 2007 Diari de l’escola

Després d’haver mort el porc, els matancers pelen l’animal. Una de les feines meyns agraïdes: la neteja dels budells.

Sal, pebre bo... i uns bons pastadors. Els petits s’entretingueren passetjant a cavall.

Després de la feina, tothom a taula, el millor moment del dia. Com un temps, grans i petits es divertiren amb el binerbo.

Concurs Una mica de tot

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a diaridelescola@yahoo.es

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

Gegants deSon Sardina

FITXA TÈCNICA

Nom del gegant: ComaroAlçada: 4,00 metresPes: 39 quilograms

Nom de la geganta: ComasAlçada: 4,00 metresPes: 38,5 quilograms

Propietat: AA.VV. Son Sardina i Geganters de SonSardinaPortadors: Geganters de Son SardinaAny d’estrena: 2004Constructors: Catalina Moranta i veïns del barri,sobre caps antics fets a MúrciaFestivitat en què celebren la trobada: FestesPatronals del Nom de Maria (agost)

Les dades tècniques han estat facilitades pels Geganters de Son

Sardina

Na Comas i en Comaro, dos dels gegants de la barriada deSon Sardina, són del tipus processional i s’emmarquen dins elgrup de gegants mallorquins que representen personatgesconeguts o destacats de la vida quotidiana de les localitats obarriades corresponents, tal i com també passa, per exemple,amb els gegants de Campos, recentment estrenats al 2006,es Trinxeter i Madò Coloma.

Ella, na Comas, era una botiguera molt coneguda a SonSardina. Regentava una botiga de queviures i la seva popula-ritat va fer que a l’hora de fer els gegants es pensàs en ellaper fer la figura de la geganta.

Ell, en Comaro, era un fariner, també de Son Sardina. Elmalnom de Comaro li venia de família, ja que hi havia hagutalgunes dones de la seva branca familiar més directa quehavien exercit l’ofici de comare.

Desafortunadament, na Comas i en Comaro moriren no fagaire, però encara varen poder veure, tant ell com ella, tantles figures de gegants que els representaven com l’estimació

que cap a ells els tenia la barriada de Son Sardina, amb el fetde voler immortalitzar-los amb la construcció d’aquests dosgegants.

La colla gegantera i l’Associació de Veïnats de Son Sardinadisposen, a més, d’un altre gegant que també representa unaltre veí del barri, un agranador de carrers, en Cosmet. Es trac-ta d’un gegant del tipus “manotes”, és a dir, dels que duen elsbraços només cosits al cos per les aixelles i que, en voltar elgegant, els braços s’eleven i fan acotar tots els qui gosenposar-s’hi a devora, per evitar rebre alguna bufetada.

Per fer na Comas i en Comaro s’utilitzaren uns caps d’an-tics caparrots fets a Múrcia, els quals s’adaptaren per conver-tir-los en aquests gegants. En el próces de construcció hi par-ticiparen veïns del barri, juntament amb Catalina Moranta.S’utilitzà paper, cartró, fusta i fibre de vidre i es reestrenarencom a nous gegants dia 11 de setembre de 2004.

Pau Tomàs Ramis

reco

rtab

le!

Gegants mallorquins (16)Apunts

NO LES LLENCISEncara sou a temps de participaren la campanya de recollida dellaunes No les llencis, que orga-nitza anualment la FundacióPime Balears, ja que no finalit-zarà fins al proper 31 de març.Per cada 25 llaunes, la FundacióDeixalles repartirà un euro entreCàritas i Tallers d’inserció. Podeudur les llaunes a la FundacióDeixalles (Sant Gibert, 8 A;Palma. Antoni Maura, 30; Felanitxo a ses Figueretes, s/n; Artà). Mésinformació 971 47 92 11.

PROBLEMES DE CONDUCTADins el cicle de conferències Lafamília del segle XXI, el properdimecres 21 de febrer, MartaBedmar, psiquiatra infantil de laUnitat de Salut Mental Infantil iJuvenil de Palma de Mallorca(Ibsalut), parlarà sobre Problemesde conducta: pautes per a la famí-lia. L’acte se celebrarà a l’Aula Adel Centre de Cultura “Sa Nostra”(Concepció, 12. Palma). L’entradaés gratuïta i l’acte començarà ales 19.30 hores.

ESPAIS SOMNIATSEls dissabtes del mes de febreres durà a terme a la FundacióPilar i Joan Miró a Mallorca unanova activitat dirigida a les famí-lies. A partir de l’exposició Miró-Sert, la construcció d’una amistat,l’artista Alejandro Dumon pre-senta un taller on ens ajuda acrear el nostre espai ideal. Ladurada del taller és de dueshores i comença a les 11.30 h. Vadirigit a famílies amb nins d’en-tre 7 i 12 anys. Cal reservar plaçatelefonant a la Fundació (971 7014 20).

CONTES D’HIVERNEl Museu d’Art EspanyolContemporani ha organitzatl’activitat Contes d’hivern, uncicle de contacontes recomanata partir dels 4 anys. De la mà deVíctor Uwagba es visitaran lessales del museu descobrint nouspersonatges i nous escenarisinspirats en el continent africà.Les sessions es faran tots els dis-sabtes de febrer, a les 11.30hores. L’accés és lliure, peròconvé confirmar prèviamentl’assistència (971 71 04 28).

1. Dos angles són suplementaris si sumen 180 graus. VERTADER2. Un angle és la regió del pla compresa entre dues corbes. FALS3. Dos angles són complementaris quan formen un angle de 299º. FALS4. Els tres angles d’un triangle sumen 180 graus. VERTADER5. La bisectriu d’un angle és la recta que el divideix en dos angles iguals.VERTADER6. El transportador serveix per mesurar els angles. VERTADER7. Un angle que medeix 90 graus s’anomena angle recte. VERTADER8. Un angle agut medeix més de 90 graus. FALS9. Els angles són plans quan medeixen menys de 40 graus. FALS10. Les rectes paral·leles no es tallen malgrant les allarguem. VERTADER11. Dues rectes són perpendiculars quan no es troben mai. FALS12. Dues rectes perpendiculars formen 4 angles rectes. VERTADER13. Dues rectes són secants quan es tallen en un punt. VERTADER14. Un segment és una recta limitada per dos punts. VERTADER15. La mediatriu d’un segment és la recta perpendicular que passa pel mig.VERTADER

Solucions i guanyadors

Els guanyadors del llibre 10 lots de 10 llibres han estat:

■ Mari Carmen Torres Ariza. C.P. Rei Jaume III (Llucmajor)■ Antònia Rigo Vaquer. IES Porreres■ Bel Vives Ginard. Col·legi Sant Salvador (Artà)■ M. Antònia Ferragut Company. IES Guillem Cifre de Colonya (Pollença)■ Bernat Mas Quetglas. C.P. Antoni Monjo (Maria de la Salut)■ Beatriu Florit Sabater. Col·legi N. S. de la Consolació.■ Francisca M. Bauzà Crespí. C.P. Sor Maria Ramis Munar (Costitx)■ Francesc Oliver Lorente. C.P. Santa Maria del Mar (Cala d’Or)■ Pau Capó Server. C.P. Porta des Moll (Alcúdia)■ Laura Arbona Martínez. IES Guillem Colom Casasnovas (Sóller)

Enhorabona! En les properes setmanes un representant de l’editorial Edebé us portaràel premi al vostre centre o el rebreu per correu.

La setmana passada publicàrem el concurs del mes de febrer. Recordau que teniufins dia 9 de març per fer-nos arribar les respostes.

Premis per cortesia d’

4 Diario de Mallorca Dimecres, 14 de febrer de 2007Diari de l’escola

Coneguem Mallorca

Els castells roquers

Els castells de Santueri a Felanitx, del Rei aPollença i Alaró són coneguts com els trescastells roquers de la nostra illa. Al llarg de la

història han tengut un paper destacat com allocs de defensa per la situació estratègica ila inaccessibilitat dels recintes

Castell de SantueriEstà situat a 7 km al sud-est de laciutat de Felanitx, a la serra deLlevant i a 402 metres d’altària. Elseu origen és incert; tradicional-ment s’ha considerat com unaconstrucció d’origen sarraí, peròalguns detalls dels murs i el nomd’origen llatí, Santuarium, fanpensar en l’època romana.

Fou un dels darrers reductesde resistència musulmana quanel rei Jaume I conquerí Mallorca.Després fou utilitzat com a llocde vigilància i control de lacosta, especialment en previsióde les incursions dels corsaris.En l’època de les Germaniesserví de refugi als partidaris delpoder reial. L’any 1811, perdudala seva importància estratègica imilitar, fou venut per l’Estat ipassà a mans particulars. S’hipot pujar a peu pla, per un camíque comença a la carreteraFelanitx-Cas Concos.

Castell de ReiEs troba a Pollença, a la vall deTernelles i a una altura de 476metres. L’origen és desconegut. Éspossible que durant l’època roma-na fos usat com a talaia o defensa.Fou construït durant la dominaciómusulmana damunt aquesta edi-ficació romana. Fou ocupat pelsmusulmans durant la reconquestacristiana i, més tard (com altres

AlaróCompta amb 4.869 habitants (2006) i 42,7 km2.Té l’origen en l’alqueria musulmana d’Oloron. Lahistòria documentada comença al segle XIII, apartir de la conquesta de Mallorca, i gira entornal seu castell. Per les festes patronals de Sant Rocballen els Cossiers. Fou el primer municipi deMallorca que disposà d’electricitat. La central fouinaugurada el dia 15 d’agost de 1901.

FelanitxEs troba al sud-est de Mallorca. El terme munici-pal té una extensió de 171,67 km2, una poblacióde 16.948 h. (2006). Inclou el puig de SantSalvador (509 m) i els nuclis de població deFelanitx, Cas Concos des Cavaller, Es Carritxó,S’Horta, Portocolom, Son Valls, Son Mesquida,Son Negre, Son Proenç, Cala Ferrera i CalaSerena. Els Cavallets són un grup de balls antics.

PollençaEstà al nord de Mallorca. Té una superfície de146 km2 i una població de 16.398 habitants(2006). El seu nom prové del llatí Pollentia.Originàriament aquest topònim designà la ciutatromana de l’actual Alcúdia. A més de la vila,comprèn els nuclis de població del Port dePollença i de la Cala Sant Vicenç. Són conegudesles festes de moros i cristians i la baixada del pide Ternelles.

Els tres castells a la literatura“Castell de Santueri, ... / de l’aire sents les clares ona-des silencioses / tu guaites com s’allarguen constant,mai alteroses, / les planes fins l’arena, l’arena fins lamar.” (J. Carner). “De guerrers, de pirates, de moros, dedames, de patges de feudals, d’escenes d’amor i deguerra ...” (Castell de Rei, Santiago Rusiñol). “Qui gosaamb tals paraules insultar el rei d’Aragó? / -cridaAnfós als de la plaça / -Dos lleials: Cabrit i Bassa / -Cabrit, dieu? Bona caça! / Doncs, com cabrits jur ros-tir-vos per escarment del traidor!” (Guillem Colom).

Cabrit i Bassa

Quan el rei Alfons II s’havia apo-derat de Mallorca, només queda-va un darrer reducte sense con-querir. Era el castell d’Alaró, ons’hi trobaven els lleials a Jaume II.Avisat Alfons II, marxà al castell iordenà als defensors que es ren-dissin. Un d’ells contestà:“Qui ensdiu que li entreguem el castell?”. Elrei manifestà: ”Jo, Anfós, rei deMallorca i d’Aragó”. El soldat lireplicà irònicament: “Anfós esmenja amb salsa. Nosaltres noconeixem altre rei que Jaume II”. Elrei demanà: “Qui és aquest queparla?” La resposta fou ràpida iclara: “Jo em dic Cabrit i el meucompany Bassa”. Digué el Rei:“Idò,

jo et jur que, ja que noms cabrit,et faré torrat al foc”.

La llegenda conta que els dosdefensors, una vegada conquis-tat el castell per part d’Alfons II,foren cremats vius a la plaça delLledoner d’Alaró. Una làpida aixího recorda: “En aquesta plaça,segons tradició, foren crematsSant Cabrit i Sant Bassa, l’any1285, per guardar fidelitat a sonrei En Jaume II”. Aquests dosherois de la tradició han estatconsiderats com a màrtirs i laseva festa se celebrava el diu-menge següent al Dia de TotsSants. El seu culte fou prohibitpel Bisbe a 1635.

castells), passà a mans de Jaume I.La seva utilitat com a zona estratè-gica de vigilància perdéimportància amb l’aparició denoves tècniques de defensa i laconstrucció de la torre de l’atalaiad’Albercutx, fets que repercutirenen el seu abandonament al vol-tant de 1700. Avui el castell és unafinca privada de difícil accés,només a peu, i d’una hora de camí.

Castell d’AlaróEs troba a la Serra de Tramuntana,en el puig d’Alaró, a 825 m d’alça-da. El primer ús que es coneix esremunta a l’època musulmanaquan hi visqueren cristiansdurant nou anys. Els àrabs acaba-ren la seva construcció aixecanttorres i murades. A 1231, el reiJaume es reservà aquesta fortale-sa. Fou un dels pocs llocs que esmantengué allunyat de l’ocupa-ció d’Alfons II, rei de la coronacatalano-aragonesa.

A 1343 el castell no oposàresistència a la presència dePere el Cerimoniós i començà aperdre importància. Al segleXVII, es construí el santuari dela Mare de Déu del Refugi,damunt una ampla terrassa a lapart baixa del castell. A l’inte-rior de la fortalesa hi ha el cas-tell, l’ermita, l’hostatgeria i unalzinar. És accessible per uncamí d’uns 5 km des d’Alaró.Castell de Santueri a Felanitx

Castell del Rei a Pollença

Castell d’Alaró

Martiri de Cabrit i Bassa (El Foro de Mallorca, Binissalem).

Diario de Mallorca 5Dimecres, 14 de febrer de 2007 Diari de l’escola

Els nostres instituts

Nom:IES BALTASAR PORCEL

Nivells d’ensenyament:ESO i batxillerat

Adreça: Carrer de SonPrim, s/n - 07150 Andratx

Telèfon: 971 13 67 68

Fax: 971 13 65 99

E-mail: iesbaltasarpor-cel@educacio.caib.es

Web: www.iesbaltasarpor-cel.net

Matrícula: 410 alumnes

Professorat: 56

Serveis: Gimnàs, bibliote-ca, mediateca (ordinadorsamb xarxa wi-fi), bar, trans-port escolar per a ESO

IES Baltasar Porcel (Andratx)

La propera setmana, Col·legi Sant Pere (Palma)

“L’IES Baltasar Porcel es va inaugurar fa10 anys. Precisament l’any passat es vacommemorar el 10è aniversari dins lesfestes patronals de Sant Pere. Amb laconstrucció d’aquest centre, es va resol-dre el problema de desplaçament demolta de gent a altres municipis per ferESO i batxillerat”, explica el directorManel Moyà.

-Un edifici que ja resulta insuficient.-A pesar de tenir 10 anys d’existència, dosanys després d’inaugurar-se ja resultavapetit i es varen haver de suprimir dos tallersper transformar-los en aules i això que notenim ni programes de garantia social, nicicles formatius.

-És prevista una ampliació?-Amb el suport de l’Ajuntament i del’APIMA, s’ha acordat fer gestions persol·licitar a la Conselleria d’Educació iCultura l’ampliació del centre, tant pel quefa a l’augment de grups a causa de la immi-gració, com per introduir programes degarantia social i cicles formatius de forma-ció professional.

-Teniu un elevat percentatge d’alumnatimmigrant?-Més d’un 10% d’alumnat és de procedèn-cia europea (alemanys, holandesos, angle-

sos, etc) i un percentatgesemblant sud-americana,la qual cosa ha fet que esrealitzàs un programad’acolliment lingüístic icultural (PALIC) dirigit aaquest alumnat perquè,després d’un temps d’im-mersió lingüística, espugui incorporar al seugrup de referència ambuns coneixements bàsicsde català i castellà.

-Participau en alguntipus de programesd’intercanvi?-Consideram moltimportant el coneixe-ment d’idiomes. Estamen una comunitat turís-tica i és primordial per a l’obtenció d’unlloc de treball. Per això, qualsevol tipusd’intercanvi amb altres països europeusresulta prioritari i el departament dellengües estrangeres és molt sensible aaquests tipus d’activitats.

-Els duis a terme amb freqüència?-Quasi cada any s’han realitzat aqueststipus d’intercanvi. Per exemple, el curspassat, dins el programa Comenius, va ser

amb un centre anglès;enguany, és de “centre acentre” amb un institutalemany a Bamberg. Estracta d’una maneraexcel·lent de tenir con-tactes amb joves d’al-tres països i és la millormanera d’aprendreidiomes.

-Quin és el grau d’im-plicació en les novestecnologies?-Entre d’altres mitjans ia més de l’aula d’in-formàtica i els DVDsque, en general, no espodrien considerar coma “noves” tecnologies jaque fa molts d’anys que

es fan servir, tenim una aula d’informàticamòbil, formada per 16 ordinadors portà-tils dins un carretó i que es pot desplaçara qualsevol aula. A la biblioteca hemposat 8 ordinadors amb connexió aInternet, dues pissarres tàctils combina-des amb ordinadors, de manera que espot dur preparada una classe amb qual-sevol tipus d’imatge, fixa o mòbil, conne-xió a Internet, etc. Resulten molt més efi-caces que la pissarra de sempre.

MANEL MOYÀ, DIRECTOR

“Es demanarà l’ampliació del centre”

FOTOS: LORENZO

6 Diario de Mallorca Dimecres, 14 de febrer de 2007Diari de l’escola

Les visites d’en Noti

En Noti visita el Col·legi Sant PereFOTOS: MASSUTI

Visites a l’hipòdrom de Son Pardo

Visites d’en NOTI a les escolesRecordam a les escoles que vulguin rebre la visita d’enNOTI, la mascota infantil de Diario de Mallorca, per tald’animar una festa escolar, un aniversari, un esdevenimento bé per donar una sorpresa als alumnes, que enguanytambé podreu gaudir de manera gratuïta de la visita de la

nostra mascotaEns heu d’avisar amb un cert temps d’antelació i vos faremla reserva.

Reserva de visites: 971 170319 (María José Garrofé).

Diario de Mallorca 7Dimecres, 14 de febrer de 2007 Diari de l’escola

IES Son Pacs.

IES Son Pacs.

Visites a DIARIO de MALLORCA i a la Fundació Real Mallorca

Col·legi Públic Jafudà Cresques. Curs 5è de Primària. FOTO: MASSUTI

Col·legi del Circ Aquàtic. FOTO: LORENZO

8 Diario de Mallorca Dimecres, 14 de febrer de 2007Diari de l’escola

Visites escolars a La Granja d’Esporles:CP Sant Miquel de Son Carrió i CEE Mater Misericordiae

Podeu recollir gratuïtament les fotos del vostre fill (MÀXIM UN CUPÓ PER PERSONA)

Entregau aquest cupó a Centrofoto del carrer Bonaire de Palma

Els alumnes del CP Sant Miquel de Son Carrió i el col·legiMater Misericòrdia vàren visitar ahir, de manera gratuïta,la Granja, aquesta magnífica finca situada al terme muni-cipal d'Esporles. Els nins s'ho vàren passar d’allò més bè.Vàren fer el recorregut per les diverses dependències de

la possessió (cuina, patis, dormitoris, magatzems, rebosts,la sala senyorial...) i també varen veure els diferents ani-mals que hi ha.

Després varen tenir la possibilitat de tastar algunsdels productes típics de Mallorca, com són els bunyols.

Tots aquells alumnes que vulguin tenir un record d'aques-ta excursió poden passar per la botiga de Centro Foto alcarrer Bonaire de Palma i entregar el cupó que hi ha aaquesta pàgina. A Centro Foto seran obsequiats, de mane-ra gratuïta, amb una còpia de la fotografia del seu grup.

FOTOS: MARÍA JOSÉ GARROFÉ