ELS CANTONS Divendres, 3 de febrer de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 79 * Any III»125 pessetes

• Punt i seguit Ultimàtum per a l'EMD-. Aymerich assegura que «s'ha acabat el bròquil» i Masanés recorda que Valldoreix no ha aprovat la resolució. Plana 2

Les assemblees de militants de CDC i UDC ratifiquen la candidatura de Joan Aymerich per a les municipals. Plana 3

Narbona afirma que la Generalitat discrimina l'HGC i diu que confia en el suport dels creditors. Plana 4

Projecten un carril bici que unirà Sant Cugat amb la UAB. Plana 5

I Economia La Guàrdia Civil investiga si l'empresa santcugatenca de transports Homs ha comès delicte per iniciar o no un procés penal. Plana 13

CCOO perd el cinquanta per cent dels seus afiliats a la factoria de la multinacional Sharp. Plana 13

L'Associació Ràdio taxi Sant Cu-gat-Valldoreix escull la nova Junta. Plana 13

• Cultura i espectacles La Jove Orquestra Sant Cugat farà assaigs oberts a tothom coincidint amb cl cinquè aniversari de l'associació. Plana 15 2.500 nens participen en la campanya escolar de música que organitza l'A­juntament. Plana 16

I Punt divers Negocien per traslladar el parc de Bombers de Rubí a uns terrenys més aprop de Sant Cugat. Plana 28

Carles Soler i Perdigó, secretari ge­neral del Concili Provincial Tarraco­nense, considera que aquesta trobada històrica servirà «per recollir les in­quietuds de l'Esglèsia catalana a finals de segle». Les sessions de treball al Centre Borja comencen aquest cap de setmana. Plana 30

I Conseller santeugatenc Xavier Pomes, nou conseller de Gover­nació en substitu­ció de Maria Eu­gènia Cuenca, viu des de fa quatre anys al Pla del Vi-nyet . Pomes és metge, està casat i té tres filles.

I Esports La secció d'esquí alpí del CMSC pro­jecta crear una escola que serveixi per renovar i mantenir l'equip de com­petició. Plana 24

I Apunts Sant Cugat Sesgarrigues és una vila rural de 740 habitants situada a la comarca de l'Alt Penedès. Plana 31

La primera fase de la remodelació dels locals de l'Esbart ja està acabada. Plana 32

L'Esbart i Llach atrauen 1.500 persones al teatre-auditori

Les entrades per Ballem un pont de mar blava es van esgotar fa setmanes

L'espectacle s'ha representat prèviament a Expocultura i a Terrassa

• Sant Cugat.— L'espectacle Ballem un pont de mar blava, basat en l'últim treball del cantautor Lluís Llach i el poeta Miquel Martí i Pol, es podrà veure finalment al teatre-auditori del Centre Cultural aquest

cap de setmana. L'oportunitat la tindran els que van comprar entrades amb ante­lació, perquè es van esgotar fa setmanes. Aquesta serà probablement la darrera representació del muntatge, que s'havia

vist abans a a la fira Expocultura de Bar­celona i a Terrassa. Per a aquesta ocasió s'ha muntat una exposició de fotografies, dibuixos i pintures al vestíbul del teatre. Plana 14 i Editorial.

OBRES PUBLIQUES

'iïfffl • ' " "U '^HggS

, tj^»iEU-

US

[1F iliüli t _

» ;

**%,

:>Wtjf?

* í .

§•!;/":,

l j t

.ür« ' Í ' : : " . " • "

... i

í

»IPI . \

èÉPS

Les excavadores han començat a treballar aquesta setmana a la rambla del Celler, a l'altura del carrer de Sant Medir. Foto: MANÉ ESPINOSA

Comencen les obres per cobrir la riera i convertir-la en un passeig • Sant Cugat.— És previst que la riera quedi completament coberta el mes de juny. Les obres tenen un pressupost de 260 milions de pessetes, que finançarà en gran part la Generalitat. El remodelatge

es durà a terme en els trams de la rambla del Celler i del carrer Doctor Murillo, uns 600 metres, i pretén eliminar les mo­lèsties que la riera, convertida pràcticament en un abocador, causa als veïns. L'objectiu

de l'Ajuntament és suprimir una barrera que separa les zones del Monestir i To­rreblanca, i convertir la riera ja coberta en un passeig enjardinat, que tindrà bancs, fonts i un llac. Plana 6

La Junta de Sant Cugat Comerç dimiteix

M Sant Cugat.— La data que ha fixat la Junta de Sant Cu­gat Comerç per presentar da­vant els associats la seva di­missió, en principi irrevoca­ble, és l'assemblea convocada per dilluns vinent. La impos­

sibilitat d'impedir la instal·la­ció del supermercat Kampió és la raó d'aquesta postura que el president de l'asso­ciació, Jaume Roca, defineix en una entrevista com la més coherent. Plana 12.

Més de mil corredors a la 12a Mitja Marató

H Sant Cugat.— La Comis­sió Atlètica de Curses enlles­teix els preparatius per a la dotzena edició de la Mitja Marató. Més de mil persones recorreran els vint quilòme­

tres que configuren el reco­rregut de la cursa, que sortirà del Mercat Torreblanca fins arribar a l'HGC. Aquesta és la cita atlètica més important de l'any. Plana 26.

CENTRE DE LA IMATGF

:*iZ

• Fotos 3 color 1 hora

• Diapositives

• Venda material fotogràfic, etc.

< V ^ •tvs

Santa Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

L ' H O S P I T A L E S T A D I S C R I M I N A T

HI president de l'Hospital General de Catalunya. Pere Narbona, es queixa perquè la Generalitat discrimina l'I lospital i diu que només queda confiar en el suport del creditors. Plana 4.

2 . D i ve ndres. ' de febrer de 199?

m i i i LA R I E R A S 'ACABA D E C O B R I R

Les obres de cobriment del tram final de la riera han començat aquesta setmana. Aquestes obres eliminaran la barrera física que separa el centre històric i l'eixample sud de la ciutat. Plana 6.

HI conf l ic te q u e en f ron t a l ' A j u n t a m e n t a m b l 'En t i t a t Mun ic ipa l Descen t r a l i t ­zada de Va l ldo re ix inicia un n o u cap í to l a m b l ' anunc i de l ' a lca lde , J o a n Ay­m e r i c h . q u e exigirà q u e s ' ap l iqui pun t

VALLDOREIX

p e r p u n t la r e so luc ió de l ' ex-consel le ra r e t i r ada de vuit p u n t s q u e feien re -M a r i a E u g è n i a C u e n c a . A m b aques t p ropòs i t , A y m e r i c h va env ia r el dia 26 al p r e s i d e n t d e l ' E M D , Mique l M a ­sanes . una ca r t a en q u è d e m a n a v a la

ferència a m a t è r i e s sobre les qua l s l 'en­titat «ja n o té c o m p e t è n c i e s » , i q u e s ' inc lo ïen e n l ' o rd re del d ia de la j u n t a de veïns . S e g o n s l ' E M D . la ca r t a no

L'Ajuntament exigirà l'aplicació estricta de la resolució de Fex-consellera Cuenca Joan Aymerich assegura que «s'ha acabat

el bròquil» en la relació amb l'EMD Masanés recorda que 1EMD encara no ha

acceptat el document de la conselleria \ , \ \ I < \ \ \ ( 1 1 1 \ t IKNADAS

• Valldoreix Sant Cugat.— Se­gons el president de l 'EMD, Mi­quel Masanes. -els punts esmen­tats s'haurien pogut aprovar igual­ment» si hagués tingut coneixe­ment de la carta, lot i que la missiva adreçada per Joan Ay­merich considera que aquesta aprovació seria il·legal. En con­cret, la carta informa que els punts ~ a 14 de l'ordre del dia de la junta de veïns de Valldoreix feien referència a matèries que la re­solució de la conselleria ile Go­vernació, que es \a l'ei publica al selcmbic. considera de com­petència exclusiva de l'Ajunta­ment. Segons la missiva, l'apro­vació dels vuit punts vulnera «de manera directa, frontal i palesa. la resolució ferma i definitiva i plenament executiva, dictada per i'l lonorablc ( onscllera de Gover­nació", ja que aquesta acorda que l'aprovació de «llicències d'ober­tura no subjectes al reglament d'activilats classificades» es com­petència de l 'Ajuntament. També es recorda que la resolució es­tableix que l ' Imi ta t Municipal Descentralitzada de Valldoreix ha de traslladar a l 'Ajuntament els expedients de les llicències per activitats classificades que s'esti­guin tramitant. Aquest és un re­quisit que IT.MD encara no ha complert.

«S'ha acabat el bròquil»

Mentre s'espera una resposta pci escrit pei part de Miquel Ma­sanes pei mitja de la qual es do­naran uns raonaments legals per refutar les afirmacions d'Ayme­rich, cl president de l 'EMD s'ha limitat a recordar: «Per l'entitat la resolució encara no està ac­ceptada, perquè estem esperant que es lesolmnn una sèrie de qües-

io de la conselleria. I«m> 1 I S 4 ( A.NTONS.

tions pendents que es van plan­tejar a la conselleria de Gover­nació.» De fel. es tracta d'aclarir si l 'EMD té competències per aprovar plans especials d'equipa­ments. un tema que en la resolució no quedava clar. I a resolució final es podria retardat a causa del relleu de l'cx-conscllcra Cuenca per Xavier Pomes.

I.'equip de «overn de Valldo­reix no pensa acceptar que es taei efectiva la resolució fins que aquest punt no hagi quedat clar. Aquesta posició es totalment con­traposada a la de l 'Ajuntament

i a la d'Avnic rich mateix, que ar­gumenta que la resolució és ple­nament electiva perquè cap de les dues parts no va presentar recurs durant el període establert. Aymerich assegura que «s'ha aca­bat el bròquil en el lema tic Vall­doreix». i que a partir d'ara exigua la total aplicació de la resolució.

A qui ha d'obeir la policia?

t'l conflicte es pol agreujar si totes dues p.uts mantenen les se­ves posicions Aymerich creu que «si l'I 'Ml) meompleix la resolució. correspon a la Generalitat arbitrar

cl tema» i exigir de l'entitat que ho faci. Per començar, l'alcalde afirma que l 'EMD ha de començar per «posar sota les ordres im­mediates del cap de policia de Sant Cugat els dos guàrdies que hi ha a Valldoreix», ja que l'A­juntament té competències exclu­sives en seguretat ciutadana. Però Masanés insisteix que des de l'al­caldia «es pot dir el que es vulgui». •Si tenen intenció de realitzar al­guna acció legal, tenim els nostres serveis jurídics per respondre . Però aquest no és el camí que s'hauria de seguir», afirma.

va a r r i ba r a t e m p s i els p u n t s van ser a p r o v a t s pe r la jun ta , q u e t a m b é va a n u n c i a r els r e s u l t a t s d ' un in forme sob re la s i tuac ió f inance ra d e l 'ent i ta t e n c a r r e g a t a la D i p u t a c i ó .

Un informe de la Diputació avala els comptes de l 'EMD

\ .c H i ' n estudi realitzat per la Di­putació de Barcelona estableix que les inversions de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada «no plan­tegen problemes de finançament sempre que les contribucions es­pecials que les financen es vagin fent efectives», tot i que es re­comana que els cobraments c's fa­cin al més aviat possible. L'estudi el va encarregar l 'EMD mateix. i un resum realitzat per la mateixa administració de Valldoreix es va presentar en la junta veïnal del dia 2f> pel responsable d 'Econo­mia, Lluís Ginjaume.

En les conclusions de l'informe s'explica que «d'avaluació de la solvència de l'entitat des de l'a­nàlisi del fons de maniobra es positiva», és a dir. que no te deutes acumulats. «Malgrat que el grau d 'endeutament tant a curt com a llarg termini està dintre dels límits legals establerts recomanem no incrementar-lo», continua l'in­forme.

Per la seva banda, el resum llegit per Ginjaume en la junta de veíns exposa les seves pròpies conclusions, segons les quals «els tests (...) efectuats donen com a resultat que la comptabilitat qua­dra i és correcta». Segons les ma­teixes conclusions, «l 'incompli­ment per l 'Ajuntament de Sant Cugat del conveni de 19X2 en l'a­plicació per a diferents exercicis.. ha provocat un seguit d'efectes negatius per a les finances de l 'EMD. Entre aquests es troben la «disminució del poder adqui­sitiu dels imports satisfets amb retard per l'efecte de la inflació», i «la paralització del ritme anual d'execució de les inversions per manca de recursos i acumulació de pagaments pendents a proveï­dors». L 'EMD creu que ha perdut 63 milions de pessetes perquè l'A­juntament ha pagat més tard del que tocava sense afegir-hi els in­teressos corresponents. L'entitat ha hagut d'impugnar cinc vegades els pressupostos municipals des del 1987.

MEDI AMBIENT

La plataforma demanarà als partits polítics una posició clara sobre Torre Negra

\ W1t \ \ \ • Sant t 'usa t .— La plataforma cívica Torre Negra ha anunciat la seva intenció d'adreçar-se als diferents partits polítics de Sant Cugat per demanar-los un posi-cionament clar respecte al futur de la zona que ells anomenen la Queixalada. La plataforma, un col·lectiu que integra diverses en­titats del municipi, defensa que aquesta zona de transició entre el pare de Collserola i el centre urbà de Sant Cugat es converteixi en una zona forestal. Actualment, el pla general metropolità la qua­lifica d'urbanitzable.

Segons la plataforma, el seu objectiu «es iniciar converses amb les diferents forces que es pre­senten als comicis perquè aques­tes es posicionin clarament en aquest tema. per tal de deixar establerta, amb vista al proper mandat, la situació de la zona natural en qüestió». Per la pla­taforma, aquest és el moment ido­ni per donar aquest pas, un cop el suport de l'opinió pública i la societat civil és ja prou explícit. També s'ha pres en consideració la proximitat de la campanya elec­toral, per tal que «en el termini dels propers quatre anys de man­

dat municipal, l'arca de Torre Ne­gra i el seu rodal esdevingui no urbanitzable i es consolidi així el seu paper com a espai de transició i d'ús públic dins el parc de Collserola».

La plataforma ha informat que, després del parèntesi nadalenc, la campanya de recollida de signa­tures en suport del manifest que demana la requalifieació de la zona ha assolit les sis mil firmes. A més, unes 30 entitats del mu­nicipi ja s'han adherit a la cam­panya, que va començar a l'abril de l'any passat. Entre aquestes hi ha tots els partits polítics (ex­

cepte C'iU i Unis), Joves amb Ini­ciativa i les joventuts d 'ERC i les socialistes. També s'han ad­herit entitats culturals, com la re­vista (líiusac, les Joventuts Mu­sicals Sant Cugat, ASDL el Centro Castellano Manchego, la Coral Sant Cugat, el Team SNAFU, el club de rol A Sak. i associacions d'ajuda al Tercer Món com Món 3, Baula, Mans Unides i Sant Cu­gat Ajuda Bòsnia. Entre les as­sociacions ecologistes es troben el Grup Natura, Adenc, Pinzell Verd, Depana, i el CAE. També ha signat el rector de la UAB, Carles Solà.

El santeugatenc Xavier Pomes, nou conseller de Governació H Sant Cugat.— El santeugatenc Xavier Pomes és, des de dimecres passat, el nou conseller de Go­vernació de la Generalitat , segons va saber aquest diari abans del seu tancament. Pomes viu a Sant Cugat des de l'any 1991. El nou conseller de Governació ocupa el càrrec de director general de Se­guretat Ciutadana i se'l considera un home lligat al conseller de Sanitat, Xavier Trias.

Pomes s'afegeix a la llista de polítics de relleu en el nostre mu­nicipi, que inclou al vice-president del govern. Narcís Serra, els di­putats de CIU a Madrid, Lluís Recoder, la senadora socialista Victòria Camps i els diputats al Parlament de Catalunya. Eugeni Pérez-Moreno i Joan Avmerich.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 PUNT I SEGUIT 3

I POLÍTICA I

L'assemblea de militants escull Aymerich i Sanmartí per aclamació

CiU preveu bons resultats a Valldoreix perquè «el discurs victimista ja no funciona» CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, i Jaume Sanmartí, vocal a la junta de veïns de l'EMD, seran els caps de llista per a CiU a les properes eleccions mu-

Convergència i Unió ja té caps de llista per a les properes elec­cions municipals. L'assemblea de militants d'un dels socis de la coa­lició, CDC, va ratificar per acla­mació dijous de la setmana pas­sada la candidatura de Joan Ay­merich, que es presenta per ter­cera vegada. Jaume Sanmartí, vo­cal fins ara a la junta de veïns de l'Entitat Municipal Descentra­litzada, tornarà a encapçalar la llista per CiU. Encara no es co­neixen els noms que integraran la resta de la candidatura, que no es confirmaran fins al mes d'a­bril. Joan Recasens, president d'Unió Democràtica, ocuparà el número tres. (Vegeu informació a peu de plana).

Aymerich ja havia anunciat la seva intenció de presentar-se a la reelecció, després d'uns mesos de reflexió personal i política. A partir d'aquí, el partit ha començat a preparar el camí cap a les elec­cions. «Presentarem un programa de continuïtat, que serveixi per completar els projectes que hem iniciat aquest mandat», va asse­gurar Aymerich, que hi va afegir que «la campanya electoral serà molt difícil». «Els problemes que afecten ara la política espanyola podrien repercutir en la campa­nya, però intentaré fugir d'aquesta polèmica», va dir Aymerich, que considera, ja en clau de pre-cam-panya, que «probablement al PP li interessarà més entrar en aquest terreny». L'alcalde es va referir també a l'afirmació que va fer l'alcalde de Terrassa, el socialista Manel Royes, en la presentació del candidat del PSC, Àngel Ca­sas. Royes va assegurar que Sant Cugat és una de les poblacions on el seu partit preveu un canvi d'alcaldia, «una afirmació que el senyor Royes deu dir a cada poble on va», segons Aymerich.

Arribar a una solució respecte al model de gestió de l'EMD serà, segons Aymerich, una de les prio-

nicipals, segons va aprovar l'assemblea de mi­litants en la reunió de dijous passat. Aquest era l'últim tràmit per fer oficial la candidatura, després que tots dos van manifestar la seva intenció de repetir, tal com publicàvem en

l'edició anterior. Aymerich va anunciar un programa «de continuïtat», que defensarà en una campanya previsiblement «difícil». Els noms que configuraran la llista definitiva no es coneixeran fins al mes d'abril.

L'assemblea de militants de CDC de dijous passat. A la dreta, Jaume Sanmartí. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

ritats del nou equip de govern, en cas que CiU guanyi les elec­cions. En aquest sentit, l'alcalde està convençut que per a CDC les perspectives a Valldoreix són bones. «A les darreres eleccions municipals la gent es va deixar emportar pel victimisme del se­nyor Masanés (president de l'EMD), però ara la majoria s'ha adonat que aquest discurs ja no funciona.» Aymerich considera que «arriba un moment que allò que importa no és aquesta pi­cabaralla política, sinó que a Vall­doreix hi hagi enllumenat i que els carrers estiguin asfaltats». L'al­calde va elogiar la tasca de San­martí com a vocal a la junta de veïns: «Ha dut a terme una tasca molt feixuga, que consisteix a mantenir una coherència política sense anar contra els interessos dels ciutadans de Valldoreix.»

«Cal superar la manca de consens» RAMON LUQUE

• Jaume Sanmartí confia a gua­nyar les properes eleccions mu­nicipals perquè «cal superar el dinamisme de manca de consens i col·laboració que actualment té l'EMD de Valldoreix amb l'A­juntament de Sant Cugat». Amb aquest argument, el candidat de CiU ratificava les paraules de Joan Aymerich, que considerava que «el discurs victimista» de Mi­quel Massanes no té futur.

Dotar Valldoreix de recursos suficients «per fer viure els ciu­tadans d'una manera millor» és el missatge que Sanmartí vol transmetre per tal d'aconseguir la victòria electoral.

Pel que fa referència a la tasca feta durant els anys d'oposició,

Sanmartí va dir: «Hem sabut man­tenir la coherència de portar a terme una política de consens per fer entendre a la gent que no es pot estar enfrontat amb Sant Cugat.» La clau de volta per su­perar l'actual situació de crispació entre totes dues administracions ha de ser, segons el candidat con­vergent, «acceptar les regles, dins d'un ambient d'harmonia, sense renunciar al fet diferencial que Valldoreix té respecte a Sant Cugat».

Per Sanmartí, la possibilitat que es torni a presentar la candidatura de progrés, integrada per les for­ces d'esquerra i que va tenir un gran èxit en els darrers comicis, «és remota perquè no ha donat els resultats esperats».

£1 president local d'Unio Democràtica serà el número

tres a la llista de CiU Els militants aproven el pacte amb CDC

XAVI CAVA B Sant Cugat.— L'assemblea de militants d'Unió Democràtica de Catalunya, que va tenir lloc el dia 26, va acordar que el president del partit a Sant Cugat, Joan Re­casens i Guinot, sigui el número tres de la llista electoral de Con­vergència i Unió a les eleccions municipals del mes de maig. Ac­tualment, Recasens és tinent d'al­calde de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient a l'A­juntament.

Xavier Cortès, membre de l'executiva d'Unió, va remarcar a la conferència de premsa on van anunciar aquesta decisió que «la posició de Recasens al capdavant dels candidats d'Unió va ser sol·li­citada per la mateixa direcció de Convergència Democràtica de Catalunya».

L'assemblea de militants d'U­nió Democràtica també va pendre la decisió d'aprovar el pacte que la direcció del partit a Sant Cugat ha establert amb CDC. A la ma­teixa assemblea van decidir obrir el termini de presentació de can­didatures a la llista del partit. L'úl­tim dia per presentar les candi­datures és el 22 de febrer.

L'acord establert entre Conver­gència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica estableix que aquesta darrera formació podrà incloure fins a sis candidats en la llista que la coalició presentarà a les eleccions municipals. Els can­didats d'Unió ocuparan els nú­meros tres, sis, deu, tretze, disset i vint-i-u. Aquest acord ha estat qualificat per Joan Recasens com a «satisfactori per a Unió, i suposo que també per a Convergència». Joan Recasens serà el primer candidat d'Unió Democràtica.Foto: J.M. MULA

E1MOPTMA destina 350 milions a un estudi sobre el quart cinturó

XAVI CAVA I Sant Cugat.— Tres cents cin­quanta milions de pessetes és el cost de l'estudi que el Ministeri d'Obres Públiques, Transport i Medi Ambient (MOPTMA) vol encarregar sobre la construcció del tram Abrera-Sant Celoni de l'autovia orbital de Barcelona, co­neguda com a quart cinturó. L'ad­judicació de l'estudi es farà el dia 13 de febrer.

Aquesta decisió ha sorprès les entitats, que es mostren contràries al projecte i que s'agrupen en la Campanya contra el Quart Cin­turó. Segons un comunicat fet pú­blic per les entitats adherides a la campanya, l'administració s'ha­via compromès a discutir prèvia­ment la conveniència o no de la construcció del quart cinturó i les possibles alternatives a aquesta obra. Així ho havien manifestat el ministre Josep Borrell i el de­legat del MOPTMA a Barcelona, Jordi Prat, en una entrevista ce­lebrada el novembre amb repre­sentants del moviment. Per la seva banda, el conseller de Política Te­rritorial i Obres Públiques, Jaume Roma, havia manifestat darrera­ment que el tram Abrera-Sant Ce­loni no és una prioritat per al seu departament, i que estava dis­posat a discutir la necessitat del quart cinturó en el marc del debat sobre l'aprovació del pla general territorial de Catalunya i el pla de carreteres.

Per les entitats agrupades en la Campanya contra el Quart Cin­turó, l'aprovació de l'estudi cons­tata «el desinterès de l'adminis­tració per establir un diàleg amb les entitats opositores, malgrat les seves declaracions favorables a un debat sobre la necessitat de l'o­bra». Al mateix temps, ho con­sideren «una mostra del seu ta­rannà prepotent i poc transparent per dur a terme obres clarament impopulars i del tot innecessà­ries».

Les 154 entitats integrades en la campanya també consideren de­sencertada la decisió d'invertir 350 milions de pessetes en un estudi d'una obra que consideren inne­cessària, especialment en uns mo­ments d'austeritat pressupostària com són els actuals. Segons els portaveus, «aquests diners de ben segur tindrien una millor desti­nació si es dediquessin a la ne­cessària millora de la xarxa viària existent o bé a potenciar el trans­port col·lectiu».

Finalment, recorden que un projecte com el quart cinturó, d'e­norme transcendència en el model territorial del país i que pot causar un impacte enorme en el patri­moni natural del Vallès i el Baix Llobregat, no pot ser abordat per part de l'administració «sense una voluntat clarament participativa, escoltant i considerant aquelles propostes que aposten per solu­cions més racionals i respectuoses amb el medi». Per aquest motiu, per mitjà de la campanya es vol reiterar la voluntat «d'establir aquest debat sobre la necessitat del quart cinturó i la possiblitat d'avaluar alternatives més socials i respectuoses amb el patrimoni natural».

Les entitats que participen en la campanya acaben el comunicat manifestant el seu malestar «per l'actitud del MOPTMA i la Ge­neralitat de Catalunya, ja que no han informat en les entrevistes esmentades anteriorment la vo­luntat de llurs administracions». També lamenten que fins ara els fets no avalin una actitud per part de l'administració clarament fa­vorable a un diàleg que consideren «possible i enriquidor quan exis­teix la voluntat per totes les parts».

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

SANITAT

Narbona creu que la Generalitat discrimina l'Hospital General de Catalunya

Segons el president de l'HGC, altres entitats i empreses reben ajuts milionaris ÀNGELS CASTUKRA

B Sant Cugat. — HI president de l'hospital. Pere Narbona. creu que la Generalitat dis­crimina l'entitat sanitària, segons ha declarat aquesta setmana a Ràdio Sant Cugat. Narbona

••Km sembla discriminatori que moltíssims hospitals i grans em­preses. publiques o no, conegudes per tots. demanin en aquests mo­ments a la Generali tat ajuts molt mes milionaris que els que no­saltres necessitem, i que els els donin», ha declarat aquesta set­mana el president de l'Hospital ( icneral de Catalunya, al progra­ma Sant ( HCI/Í. dia a diu. de Ràdio Sant Cugat. Pere Narbona va afe-gir-hi que el cas de l'Hospital Ge­neral de ( .tl.ihinva es mira amb un altres ulls. i no precisament positius: • I • K al 11 es ajut-- es donen sense uns ei i lens especials: a no­saltres se'ns observa amb lupa». atirma l a (icneralitat de Cata-lun\a va eoneedií un aval de 2.(KM) ni 11 ions de pessetes a l 'HGC quan aquest \a dcclatar la suspensió de pagaments, ara ta tot just dos anvs.

I'ere Narbona. que al desembre va demanar als creditors de l'hos­pital que perdonessin la meitat dels mes de 12.0110 milions deute que te l'entitat, va defensar que cal salvar I Hospital General de Catalunya, i va apel·lar a la so­lidaritat de tothom. «Lis socis, els deutors, els responsables, els tre­balladors, tots van fer un esforç

diu que la Generalitat ha concedit ajuts mi­lionaris a empreses privades i publiques i que, en canvi, -sempre ha mirat amb lupa la crisi de l'hospital». Narbona considera necessari que les institucions públiques ajudin els centres

Pere Narbona i. .i Li J

per afrontar aquesta situació di­fícil. Aquesta línia s'ha de man­tenir», va assegurar Narbona.

Segons cl president de l'hos-

S4 ('ANIONS.

pital, la sanitat pública no podrà fer-se càrrec dels serveis que ara com ara presten les entitats pri­vades com la que dirigeix. -Aquí ,

privats en crisi i confia que els creditors do­naran suport a la proposta que els va fer de perdonar la meitat del deute. Un 15cí dels creditors han de donar el sí abans del 26 de febrer per evitar la fallida.

a Catalunya, hi ha hagut una gran tradició mutualista que s'està per­dent, però s'ha de salvar», va dir Narbona. «Les entitats públiques volen que les privades sobrevis­quin perquè tot el col·lectiu que tenen als hospitals privats no re­caigui sobre d'ells. Tenen un pres­supost massa rígid.»

LI president de l'hospital va ex­plicar la nova imatge que s'està donant al centre, que va qualificrr de -necessària» perquè l'entitat recuperi el prestigi. Fins al 26 de febrer, els creditors tenen temps de pronunciar-se sobre la proposta que va fer Narbona: que perdonessin el 5(KY del deute.

Si el 75''i dels creditors ac­cepten el conveni, s'haurà assolit una fita important. Els respon­sables es mostren esperançats, però son conscients que no serà la solució definitiva. Encara hi ha un altre termini per si en la pri­mera ronda, que es pot fer a 14 notaries de Barcelona, no s'acon­segueix el 75'r dels vots favo­rables. S'ampliaria el temps de votació fins al març i es reduiria el percentatge al 67%. «Voldríem que això es resolgués a la primera ronda. Anem una mica contra re­llotge», va dir Narbona.

La Creu Roja recull 100 arbres en la seva campanya d'arbres de Nadal H Sant Cugat .— La secció local de la Creu Roja ha recollit 10(1 exemplars d'arbres de Nadal en la seva campanya per aprofitar els avets que encara són vius i replantar-los a diversos jardins pú­blics de Sant Cugat, en col·la­boració amb l 'Ajuntament. L'ob-jectiu és conscienciar els ciutadans perquè comprin arbres vius i s'e­viti la deforestacio. La meitat d'a­quests arbres son vius. segons ha explicat Albert Civis. responsable de la secció juvenil de la Creu Roja Sant Cugat-Ruhí. i organit­zador d'aquesta iniciativa. Per a Civis, el resultat d'aquesta pri­mera campanya no ha estat tan positiu com s'esperava però. tot i així, la Creu Roja repetirà l'ex­periència l'any que ve.

«Tenint en compte la quantitat d'avets que es compren a Sant Cugat, no es normal que se n'ha­gin recollit només cent. Un as­pecte que hem tingut en contia es que no disposàvem de mitians per anar a buscar-los ,1 les cases. i això ha desanimat la gen t ' , ex­plica l'Albert Civis T l servei de recollida de l 'Ajuntament es do­miciliari, però nosaltres k i i : ..ixo de franc.»

Lis arbres vius. que de mome ni encara continuen a les dependèn­cies de la Creu Roja. es plantaran al viver que l 'Ajuntament te a la carretera de Rubí. S'hi deixaran una temporada per esperar que arrelin, i a mesura que sigui ne­cessari s'aniran replantant als jar­dins de la ciutat.

Els avets que ja hagin mort i els que hi hagi plantats al viver municipal i que no sobrevisquin pel seu estat precari, s'utilitzaran també com a adob. .• A. (.

Castil lejos, 9 - Telèfon 589 64 55 081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

El Ceilan és un d'aquells racons on es pot prendre una copa, menjar qualsevol cosa amb un veritable gust casolà, jugar a cartes, llegir una revista de moda o d'actualitat, jugar un parxís o fer petar la xerrada amb els amics de sempre o amb els que es facin dins el bar. Perquè l'encant d'aquest establiment, que està al carrer de Castillejos, és precisament que no hi ha temps per avorrir-se. Un hi entra sol, i potser trist, i en surt amb l'ànim pujat de to. Si no és algun altre client que l'engresca a parlar, seran els mateixos propietaris, la Mercè o l'Ari, els que s'encarregaran d'alegrar-li la tarda.

Perquè, tot i que el Ceilan és obert tot el dia, quan de veritat es converteix en un formiguer de gent de tot tipus és a partir de les sis. A la nit, l'ambient arriba al màxim. La clientela del Celilan no es pot catalogar. No hi ha un públic determinat ni es pot dir que el bar tingui un ambient concret. Com explica la Mercè, que tant et prepara unes torrades amb embotits que et fa en un tres i no res un còctel com no en trobaràs cap més a les rodalies, «aquest bar vol ser una ampliació de la saleta de casa teva. No et sabria definir quins objectius ens vam marcar quan vam començar a reformar el local. Només sé que la nostra intenció és que la gent aquí es trobi ben a gust». Aquesta filosofia, tan senzilla en aparença però tan difícil d'aconseguir, exigeix alguns ingredients que l'Ari i la Mercè combinen extraordinàriament.

A banda la gastronomia i l'oferta del bar, la decoració és un altre factor que convida a passar-se una estona llarga en aquest local. L'estil és auster i acollidor, i recorda el de les antigues tavernes. El material més abundós és la fusta. Destaquen unes curioses làmpares realitzades per la mateixa Mercè, i de les parets pengen fotografies d'arreu del món que ha fet l'Ari Les especialitats de la casa són els embotits gallecs i un vi tèrbol també de la terra que acompanya les torrades. La cuina és oberta a qualsevol hora de la nit, de manera que aquells que han hagut de córrer per entrar al cine o no fer tard al començament de la funció de teatre, ja saben que a la sortida poden trobar un local càlid amb un servei afabilíssim. Sigui l'hora que sigui, tant la Mercè com l'Ari es preocuparan de posar-te a taula allò que et vingui més de gust.

Tot i que no és un bar musical, l'Ari, un noi holandès que va aterrar a Sant Cugat després d'haver treballat en diferents locals de la costa, té molta cura amb la música ambiental. La selecció és molt acurada i acompanya suaument la conversa, el joc, la lectura o la copa. Al Celian es serveixen tot tipus de cerveses, algunes d'importació, les begudes de nit habituals i uns còctels autèntics. Els reis de la coctelera són el bloodv <>;:uy i la aupirin-L·. Tant se val si és per copiar els apunts , repassar les úl t imes lliçons, fer una partida de daus o discutir aferrissadament per mirar d'arreglar el món: al Ceilan hi ha el teu lloc.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 TOTVTÏ SEGftJIT 5

MEDI AMBIENT

Una via per a bicicletes unirà Sant Cugat amb la

Universitat Autònoma El projecte encara està en estudi

XAVl CAVA • Sant Cugat.— Un carril bici podria unir Sant Cugat amb la Uni­versitat Autònoma de Barcelona si s'aprova un projecte ideat per la UAB mateix i el Consell Comarcal del Vallès Occidental, segons el qual la universitat i tots els municipis del seu voltant estarien connectats per vies per a bicicletes i vianants. En el cas de Sant Cugat, el projecte ha de rebre l'aprovació de l'Ajuntament.

Els carrils bici fins a la UAB sortirien dels municipis que l'en­volten, és a dir, Sant Cugat, Cer­danyola, Badia, Barberà, Ripollet, Sabadell i Sant Quirze. Segons un dels principals promotors de la idea, el vice-rector de Campus i Qualitat Ambiental, Pere Riera, «seran carrils exclusius per a bi­cicletes fora del trànsit rodat, prou amples perquè hi pugui passar gent amb bicicleta, passejant-hi fins i tot amb cadira de rodes». Segons un estudi realitzat per la Universitat Autònoma, prop del 24 per cent dels estudiants es­tarien disposats a anar amb bi­cicleta si disposessin de condicions favorables. Dels que voten en con­tra. la majoria ho fan per raons de distància. Per poblacions, més de la meitat dels estudiants de Cerdanyola i Ripollet s'han mos­trat disposats a fer servir la bi­cicleta. Pel que fa a Sant Cugat. un 31.7 per cent són favorables a aquesta pràctica, un percentatge superior al de Terrassa (18,3) i de Sabadell (28,1). De totes ma­neres, per Joan Carles Sallés. membre de la Coordinadora Ca­

talana d'Usuaris de la Bicicleta, aquestes xifres demostren que «els estudiants semblen no estar tan motivats». Per Sallés, el concepte de «carril bici» hauria de set subs­tituït pel de «via cívica», ja que el primer sembla restringir el seu ús només a les bicicletes.

Projecte a llarg termini

De moment, la UAB i el Con­sell Comarcal financen l'estudi del projecte, la proposta final del qual estarà enllestida pel març. Les pri­meres connexions seran les de Ba­dia i Cerdanyola però, a la resta, Pere Riera ja adverteix que «el projecte no s'acabarà en un- any o dos». De fet, i un cop finalitzat l'estudi, no hi ha previst cap pres­supost global per tirar endavant el projecte. «L'Autònoma només es pot comprometre a realitzar aquelles obres que s'incloguin dins els seus terrenys.» Per la seva ban­da, el president del Consell Co­marcal, Oriol Civil, puntualitza que «el finançament pel projecte encara està per concretar i pot dependre d'algun ajut de la Unió Europea o dels pressupostos de

Els carrils bici de Sant Cugat no tenen solució de continuïtat per ara. Foto: JA. MULA.

cada Ajuntament». Creu, però, que era necessari realitzar l'estudi. perquè «si no s'hagués començat no s'hauria fet mai». «És un tema que s'ha de desenvolupar a poc a poc, però si les diferents parts hi estan interessades, ho tindran en compte en els seus objectius», afirma.

Tot i que encara s'ha d'esperar els resultats de l'estudi, totes les fonts consultades consideren que, pel que fa a Sant Cugat, ei re­corregut més probable del carril bici aniria de les proximitats de la rotonda de la carretera Cer­

danyola fins al semàfor a sobre la B-30 a Bellaterra. D'aquí con­tinuaria fins a la Vila Universitària i connectaria amb la xarxa interna de la universitat. Aquesta con­nexió aprofitaria el carril bici que ja existeix, que comença al costat del mercat de Torreblanca i acaba uns metres abans de la rotonda de la carretera de Cerdanyola.

Carrils paralitzats

Aquest carril bici va ser cons­truït per les reivindicacions de di­verses entitats ecologistes i d'u­suaris de la bicicleta de Sant Cu­

gat. Christian Herbolzheimer, membre del Grup de Natura, afir­ma: «Els carrils bici es van cons­truir per les mobilitzacions que vam realitzar. Un cop aquestes es van haver acabat, l'Ajuntament va deixar d'estar interessat en el tema.» En els últims tres anys no s'ha realitzat cap carril bici més al municipi. Herbolzheimer creu que «si l'Ajuntament fa al­guna cosa, serà perquè els altres ho fan i per quedar bé, però no per voluntat pròpia». «Si aquesta voluntat existís, haurien pogut fer moltes coses ja fa temps», diu.

•juet f REACIO I DISSENY

JOIERS-TALLERS PROPIS

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

3 R E I T L I N G T&aimlton K

KRONOS MEGA

^JUNCHANS mouries Uxrolx

% Santiago Rusiíïol. 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etel

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S 33034/01249

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

w.

<wmtm A L U M I N I 1 V I D R E

EXPOSICIÓ

VENDA

c/ Valldoreix, 53 g

Tel. 675 29 02 Fax675 28 61

08190 SANT CUGAT .

Generalitat de Catalunya

INAUGURACIÓ DE L'AMPLIACIÓ D'UN COL·LEGI PÚBLIC

A SANT LLORENÇ SAVALL

S'inaugura l'ampliació del col·legi públic Josep Gras de Sant Llorenç Savall. L"ampliaeió ha suposat la creació de 8 noves aules, tutories, menjador, cuina i porxo. Així es dota el col·legi de tots els equipaments, instal·lacions i espais docents per atendre adequadament T escolarització dels nens i nenes del municipi dels nivells d'educació infantiti primària.

La inversió total ha estat de 110 milions de pessetes.

Inauguració: 29 de gener

*

Si millorem les escoles, anirem endavant %Tf * " " ï " . ' . .O '

£p^f

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres. 3 de febrer de 1W5

OBRES PUBLIQUES

Comencen les obres per cobrir definitivament la riera

Es convertirà en un passeig d'enllaç entre el centre i l'eixample sud AMH-1.SI \SI l 1 k.\

I Sant Cugat. LI cobriment de la riera al seu pas pel centre urbà de la ciutat significa eliminai una bai icra física que separa el ce ni re històric del nou eixample sud de la ciutat,

Les màquines van fer dilluns els primers moviment*- tic terres al tram de la rambla del Celler. on encara la riera es al descobert. I I cap de la secció territorial ter­cera de la Junta d'Aigües i director de les obres. Xavier Latorre: l'al­calde, Joan Avmeiich: el tinent d ' a l c a l d e d ' l ' r b a n i s n i e . J o a n Franquesa, i tècnics de la Ge­neralitat i de l 'Ajuntament van assistir a l'inici de les obres.

I I cobriment de la riera es no­més el primer pas d'un projecte nies ambiciós d'urbanització que la convertirà en un passeig. D'a­questa mancia . se superarà una ban eia real que separa el centre històric de Ics noves /ones d'ex-pansio de Sant C ugal. segons va explicar l'akalcle. • Aquesta obra no es només el simple cobriment d'una riera, sinó que compliria una transloi maeio de la ciutat moll importanl al darrera. L'àrea de Torreblanca, dedicada als ser­veis culturals i a l'habitatge, i tot l'eixample sud. que arriba fins al Centre Borja, s'obrira a la resta de la ciutat.»

La riera separa, encaui que els santcuuatcncs no en siguin del tot conscients, dues /ones diferencia­des que es retrobaran en el futur. segons Aymerich. -La posterior urbanització d'aquesta riera farà que sigui un passeig agradable per als ciutadans i. al mateix temps, tancarà aquesta barrera que avui existeix entre una part i l'altra». va manifestar.

I na inversió important

l'Is treballs de cobriment cos­taran 2(>0 milions de pessetes, un 75 ' í dels quals seran sufragats per la Generalitat. El 259r restant serà a càrrec de l 'Ajuntament. El procés de cobriment es va inte­rrompre al l 'Wl. quan ja se n'ha­vien tapat 740 metres. L'alcalde va manifestar que aquesta inte­rrupció havia coincidit amb el principi de la regressió econòmica. Per això va destacar la contribució de la Junta d'Aigües. Fins ara. les despeses per tapar la riera

edificat a la /ona de Torreblanca. Les obres, que han començat aquesta setmana, eren ne­cessàries a causa de les fortes olois de la riera i la brutícia que s'hi acumula. I 'Ajun­tament ha invcuit força diners a tapar-la.

i l'ajut de d'aquestes consistori cop tapada enjardinat

la Generalitat, que pagarà un 75'ï obres, ha permès continuar-les. LI s'encarregarà de l'altre 2 5 ' í . l 'n . la riera es convertirà en un passeig

I es últimes aeti

havien estat a càrrec del consis­tori. l a primera etapa va ser im­pulsada per les pudors que ge­nerava el mercat municipal, que tenia les connexions amb les ca­nonades mal fetes, cosa que obli­gava els veïns a conviure amb for­tors. sobretot a l'estiu.

Les obres que acaben de co­mentar afecten dos trams ben di­ferenciats. I'l primer va del carter de Sant Medir al de Montserrat, d'una banda, i del passeig de To­rreblanca fins a la perllongació del carrer de Borrell, de l'altra. Aquest tram te uns 45(1 metres de llargada. El segon sector va des del carrer d'Angel Guimerà fins al del Doctor Murillo, i ocupa uns Idli m. Fn aquesta zona l'A­juntament ha volgut tenir una cura especial perquè, com que es troba entre alguns blocs de pisos, s'havia convertit en un abocador no au­

tor i tza t on a lgunes p e r s o n e s deixaven escombraries.

Les feines de cobriment con­sistiran en la instal·lació d'una ca­nonada de formigó. La mitjana de secció útil per desguàs de la riera és un rectangle de 7,5 metres d'amplada per I 75 d'alçada.

Segons va dir el director de les obres, Xavier Latorre, aquests treballs podrien estar acabats al mes de juny. «Si el tram definitiu que hem de cobrir és de poc més de 600 metres, treballarem a una mitjana de 101) metres per mes.» Si es compleix aquest calendari, l 'Ajuntament inclouria en el pres­supost del 1 ° % les obres d'ade­quació de la nova rambla. FI pas­seig s 'urbanitzarà amb arbres. bancs, fonts i un llac que s'a­limentarà de les mateixes aigües recollides a la Uera de la riera. El parc de Torreblanca, situat da-

\ M I Sl'INOSA.

vant del Centre Cultural, també s'inclou dins aquest pla global d'arranjament.

1 na pista de patinatge

De moment. l 'Ajuntament in­vertirà 11 milions de pessetes en la part més propera al Pla del Vinyet. on es construirà una pista de patinatge. «S'enjardinarà tota la zona per construir-hi una pista de patinatge. Aquesta afició ha fet que molts nens i joves envaïssin en els últims mesos la plaça de davant del Centre Cultural. Con­siderem que és bo que hi hagi un espai dedicat exclusivament a aquesta pràctica, i l'hem desplaçat a una zona que és molt a prop». han manifestat. Aquest arranja­ment no correspon encara a la urbanització de tot el parc de To­rreblanca. Aquest projecte es de­senvoluparà posteriorment.

POLÍTICA

ERC proposa que els veïns dels carrers amb zona blava no hagin de pagar l'estacionament

La durada de l'aparcament continuaria sent limitada XAVI CAVA

H Sant Cugat.— Esquerra Repu­blicana de Catalunya ha presentat un pla per a la reordenació de l 'aparcament al nucli urbà de Sant Cugat del Vallès que proposa la creació d 'aparcaments públics i privats al centre, la reconversió de zones blaves en zones d'apar­cament limitat, i l 'exempció als veïns dels carrers on hi ha zona blava d'haver de pagar l'estacio­nament, tot i que es mantindria la durada màxima d'aquest. El pla va ser presentat per Jaume Bus­quets, candidat d ' E R C a l'alcaldia de Sant Cugat, i el responsable de Cultura del partit, Jesús Pic.

Busquets considera que «el mo­

del de creixement urbà de Sant Cugat, que concentra la majoria del comerç i serveis al nucli de la ciutat, comporta un greu pro­blema de manca d'aparcaments en l 'esmentat nucli». Per Bus­quets, hi ha un desequilibri te­rritorial entre els diferents barris i districtes del municipi. En les hores punta es produeix una gran afluència de vehicles cap al centre que, - juntament amb la circulació de vehicles de transport de mer­caderies. tan força difícil que es pugui trobar aparcament».

Per Esquerra Republicana, la solució a aquesta situació ha de passar per promoure la construc­ció de més aparcaments al centre.

tant de caràcter públic com pri­vats. Pel que fa a les zones blaves. Busquets considera que «no han estat una solució del tot satis­factòria, ja que han provocat un cert malestar en els veïns dels diversos sectors del nucli urbà on n'hi ha». Aquesta queixa ha portat el seu partit a proposar que els veïns no hagin de pagar per apar­car al seu propi carrer, tot man­tenint el caràcter de zones d'a­parcament de temps limitat. Jesús Pié creu que aquesta mesura «es podria implementar posant a dis­posició dels veïns un distintiu per al vehicle que els acrediti com a tals i una roda horària per fa­cilitar-ne el control». La intenció

d'Esquerra és «evitar un greuge comparatiu per a aquests veïns, ja que han de pagar dos cops si volen aparcar prop de casa: per la contribució de manteni­ment del seu carrer i pel par-químetre».

Com a altres mesures. E R C proposa que la zona blava del mercat vell es reconverteixi en zona d 'aparcament limitat, per «e-quiparar la seva situació amb la del mercat de Torreblanca». En tots dos casos s'haurien de fer complir els horaris, perquè molt sovint no es així, segons Busquets. A més. «s'haurien de regularitzar els aparcaments provisionals, com el del carrer Castellví».

Xerrades sobre estudis de lletres, arts i mòduls professionals

R.I.. C A B Centre. Lis estudis artístics i els cicles formatius de la reforma van centrar la xerrada d'orientació acadèmica i professional que di­mecres de la setmana passada van oferir a la Casa de Cultura, dintre del cicle organitzat per l'ajunta­ment. Conxa Martínez, directora de l'escola municipal d'art de Sani Cugat i Diego Pérez, cap d'estudis del mateix centre. Segons Mar­tínez. el gran problema de la lli­cenciatura en belles arts «es poder accedir-hi». Tot i que la nota de tall de l'any passat va ser només d'un cinc cal superar una com­plicada prova especifica d'art per a entrar. Es per aquest motiu que Conxa Martínez aconsella cursar abans batxillerat artístic «ja que l'accès és directe sense prova es­pecífica». Pel que fa als cicles \or. matius de la reforma, la profes­sora va destacar que «són estudis molt tècnics i professionals, ia qual cosa permeten una ràpida inserció en el món l abo ra l - . Aquests estudis, que tenen múl­tiples vies d'accés, es divideixen en cicles de grau superior i ele­mental oferint d'aquesta manera titulacions diferents. Diego Pere/ va informar sobre l'Escola Mu­nicipal d'Art de Sant ( u g a l . I res cursos, dividits en dos anvs de matèries obligatòries i un anv de­dicat al projecte final, conformen el pla d'estudis. Pere/ va dir que actualment s'otereixen àrees d'es­tudis «de formació tècnica, ar­tística i laboral».

Ferran Castrillo, tècnic de FP de la Direcció General d 'Orde­nació i Innovació lulucativa. va explicar, dijous de la passada set­mana en el decurs de la sisena xerrada d'orientació, els mòduls professionals. El conferenciant va qualificar «de gran transformació del model educatiu» el que es­tableix la I .OGSE. Pel que fa a la formació professional, Castrillo va remarcar que la reforma edu­cativa «es presenta com una gran alternativa a la universitat ja que­ia formació més qualificada i les condicions per accedir-hi contri­buiran al seu prestigi». Per a ac­cedir al mòdul professional dos caldrà tenir aprovat el Graduat d 'Ensenyament S e c u n d a r i Per cursar el nivell tres serà necessari haver fet batxillerat o acreditar un any de treball en una empresa. Aquest darrer nivell donarà accés directe a algunes carreres univer­sitàries.

José Luis Martín, professor d'història moderna i contempo­rània de la UAB, i Judith Freixa, professora de terminologia de la UAB i la UPF, van parlar, dimarts passat de les carreres de lletres i de traducció i interpretació. Pel professor Martín, el gran proble­ma dels estudis humanístics «són les sortides professionals». La do­cència havia estat fins ara la sor­tida més clara de les carreres de lletres però «actualment el mercat està saturat», va dir José Luis Martín. Segons el conferenciant. el que s'està creant ara «és una demanda d'empreses privades que cerquen titulats en àmbits huma­nístics on la formació va a càrrec de la mateixa empresa». Els es­tudis de traducció i interpretació són tot el contrari. Judith Freixa considera que «són estudis reco­manables pels futurs universitaris perquè ofereixen sortides molt va­riades». La llicenciatura en tra­ducció i interpretació, antiga di-plomatura, és una carrera molt professionalitzada. Cal tenir pre­sent a l'hora de cursar aquest tipus d'estudis, segons la professora Freixa, l'elecció dels idiomes «ja que cal valorar els diferents ba­rems d'oferta i demanda».

FALGUERA

TAPISSERIA DECORACIÓ

Villa, 1 - local 2 Tel. 675 24 01

Roba nens i joves.

Renovació constant

de models.

Bona qualitat i bons preus!

Valldoreix, 43 tel. 589 39 55

r í ^»^§*aeíriS»^

Aotoacala SANT CUGAT

Villa, l

I Tel. 674 42 00 ! ? I

ENSENYAMENT

I TRAMITACIÓ

DE PERMISOS

DE CONDUIR

14 anys al seu costat

Gràcies per la seva confiança

~Ht|yr^||yMHj|pr··i|HpB"iiHpr-nn)|j||r-'Hjy—ii^pr-injpr

| QU I ROS CENTRE D'ESTÈTICA

• Tractaments facials i corporals

• Depilació definitiva • Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Hidromassatge • Presoteràpia • Algoteràpia -

Fangoteràpia • Sauna-Solàrium • Col·laboració mèdica

Valldoreix, 76 b Tel. 589 07 06

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI

V i l l a , 1 - L o c a l 5 T e l s . 6 7 4 6 2 9 9 - 5 8 9 0 4 2 5

)Ç'Í *•**•

LESMILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS Bd

Tatmr9m

Calçats i Complements

Rebaixes 50 %

Sant Antoni, 62 Valdoreix, 22 i 24

Tel. 675 55 06

AUTOSERVICIO AUTOSERVEI

Vil la, 1 - Local S Tels. 674 62 99 - 589 04 25

Cristalerias

ARTE \m

TÍTi i Fem tota mena d'instal·lacions artesanes amb vidre. Gràcies per confiar en nosaltres?

Vidres plans

Fusteria d'alumini

Vidres de color d'importació Tots els colors

Vidrieres artístiques amb plom

Dr. Murillo, 3 Tel. 674 73 13

PASTISSERIA - BOMBONERIA

Sx&foriesa Valldoreix, 79 Tel. 674 07 71

PROMO o LA GRAN MARCA DE ROBA DE CASA

Roselló, 12 - tol. 6 7 4 32 OO - OBíOO Sani Cvgat

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995

ELS Fi CANTONS Setmanari mdepcmií-nl. t i t u l a , comarviil i i.k·miKTaiii:

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

C j n v r Xcrnc. 5. lr 0 8 ! * ) Sallt Cugat del Valies

Pre*id«nt Ram,-ü Grau i Soliloila

Director

I.^'IIKXTJIII·I

Redactora en cap

i '.'lla I ,T..|.1as

Redacció

\ m l j i i \ I IL" I - I IM.IIU N .11.1 .!•• Ma- Pum • M '.ami' Mjilr Giaisajr

l ' in I,' .Ma I',ti M.'n'IM'.,',,.,"',.'.:. í 'n r 'a \-i~i!a. \a\i ,T Borràs. J.'rdi

li .• t -• I' -i- !'• : ,1 .ai.l J : - . " H 'n i ' un i l ' .piviH'la,. , MPIIISÍ San!

K ; . - i ir i kV.,-,. !.-;, r^i, ^i!, i.i í i i n . ^ ' , Ra.iK.n laujat" iPaJl!

• . i... ! . .• . V r i . •%.•. i·i !•,„ , r x l j ! ' . S.ui.n».-:., li,-: Ajiunt-:. Nai!»>

•„ '.i ,,. . i".i ,. \ i „ , I .i·i'.'vi i ' . - , ' 1 ' \if.™ Mm, l . i , ? jn , :u.

Cap comercial

Gemma Bíisch

Equip comercial

R. .sa Mana l'arrasa,.. Nutu Oliu- \ Fva P l u a s

Impressió

R i·ini]-t,.'- I rtslW u s ' l s

Distribució Mailing Valli-sSI.

[ ) | | swl leçal C11-M15-1.1

a -t'.a 1"ll',i,T ' •- r„!l nal- l 1-

..•nrl·t.4('an..«iM»iljs.·vi·i„

La unitat és operativa

E l fatídic onze d'agost de 1994 va demostrar, i s'ha dit moltes vegades, que faltava una po­lítica per preveure catàstrofes

que no es poden evitar però sí reduir els seus efectes. F.l mal ja està fet, però els últims sis mesos han servit per pensar com evitar que un nou incendi ens agafi desprevinguts. La planificació teòrica que suposa ela­borar un pla de prevenció global pel municipi ja està endegada: després s'ha de concretar amb efectius.

A l'hora de fer balanç,, alguns dels veïns nies afectats es queixaven que els Bombers van tenir problemes per orientar-se o trobar les boques d'ai­gua per Ics mànegues. D'aquí han

sorgit iniciatives com el Grup d'Au­todefensa de la Floresta, integrat per un grup de veïns que en un cas d'e­mergència podrien col·laborar amb els cossos professionals.

Sant Cugat és un municipi molt extens, més de 40 quilòmetres qua­drats bona part dels quals són massa forestal. Organitzar la previsió ha de ser prioritari. I en aquest sentit s'o­rienten les converses i negociacions que mantenen des de fa uns mesos els Ajuntaments de Sant Cugat i Rubí, Bombers de la Generalitat i l'Incasol. De moment, es tracta de traslladar la seu del cos de la població veïna a uns terrenys que estiguin mes aprop del terme municipal de Sant Cugat,

millorant també les instal·lacions. Els Bombers de Rubí serien així al centre de la zona que han de cobrir.

Però no hauria de ser només un canvi d'ubicació. Les negociacions s'han d'encaminar a aconseguir for­mar un cos de Bombers Sant Cu-gat-Rubí de forma que augmentin els efectius i Ics contribucions pro­vinguessin dels dos municipis. En de­finitiva, d'ajuntar els esforços perquè en cas d'incendi o emergència l'ac­tuació sigui més ràpida i efectiva. amb un millor coneixement del te­rreny. La iniciativa de crear una agru­pació de bombers voluntaris a Vall­doreix s'hauria d'integrar també en aquest projecte conjunt.

L'aposta de l'Esbart

H a trigat, però ja és aquí. Se­gurament un dels projectés més importants, o com a mí­nim de més ressò, que ha

dut a terme l'Esbart Sant Cugat. Mu­llem un pom de mar blava ha acon­seguit omplir allà a on ha anat i ha contribuit a exportar el nom d'una tic les entitats de més pes de la ciutat. A Sant Cugat fa setmanes que es van esgotar les 1.500 entrades que

s'havien posat a la venda al Centre Cultural. Això demostra també que cal pensar en aquest tipus d'espec­tacles que tenim a ma sempre i quan assoleixin uns nivells de qualitat que el públic també demana.

Aquesta seia probablement l'últi­ma oportunitat per veure els mem­bres de l'Esbart amb l'últim treball de Llach i Martí i Pol. Però l'entitat continua endavant amb nous projec­

tes. Ja s'ha acabat la primera fase de les obres d'ampliació dels locals. que estaran enllestides al maig. S'està impulsant la creació de la Fundació Eugeni Canas, una fórmula que per­metrà a l'Esbart buscar el finança­ment d'empreses i particulars. Són els resultats d'una entitat que ha sabut combinar la tradició del D'aire va amb la contemporaneïtat de Ballem un pont de mar blava.

E L L E C T O R E S C R I U

Condol per Gregorio Ordónez

• La Junta Comarcal del Partit Popular del Vallès Occidental vo­lem expressar el nostre condol per l'assassinat del nostre com­pany a Euskadi. en Gregorio Or-dóhez, que va morir la setmana passada per defensar la llibertat. la pau i la tolerància.

Així mateix, ens volem reafir­mar en el nostre compromís de defensa d'una societat millor, de­mocràtica. pluralista i lliure, ba­sada en el respecte a la vida i a la llei. com a únics paràmetres d'actuació en la convivència i en el marc de les institucions pú­bliques. lot sent el sentit comú i la tolerància cap als altres el nostre camí de futur dins l'estat democràtic i de dret. Jl NIA U> MAKCAI 1)11 l'I'. Vallès Occidental

Finalment, l'Esbart i en Lluís Llach

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport de l'autaar. Fls 4 Cantons es reserva el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-les quan ho consideri oportú.

• Aquest cap de setmana final­ment actuen l'Esbart i Lluís Llach al nostre teatre. Em pregunto per què han trigat tant a venir a la nostra ciutat. Van actuar a l'Ex-pocultura de Barcelona i més tard a Terrassa. Com és que no ho fan fins ara a casa nostra? Es que tenien molts compromisos? Ho dubto. És que ho ha impedit la suposada «mandra» del músic de Verges —atribuïda pública­ment pel responsable del Centre Cultural—? Ho dubto. És que des­prés d'aconseguir un Centre Cul­tural com cal —i potser fins i tot una mica més, i jo diria que potser massa— ara resulta que aquest no malda per portar-hi es­pectacles fets amb gent de casa? No hi trobo explicació. És veritat que un Centre Cultural a Sant Cugat no implica que pel fet de ser aquí hagi d'obrir els braços forçosament a tot allò que es faci a la nostra vila, però no em direu que l'espectacle de l'Esbart i de Lluís Llach són cap funció de po­ble que no és a l'altura de l'oferta

d'elit que pretén tenir l'Esbart? I una altra cosa: per què tan po­ques funcions? Que tenen por de n o Ompl i r? . JÚLIA A l l I r Valldoreix

Menys que res • He llegit al darrer numero d'a­quest setmanari que tanca la Sala Res. Em sap molt de greu. entre altres coses, perquè era un dels llocs que jo solta freqüentar. Pel que s'explica a la informació i a l'article d'opinió de Miquel Ri­balta, m'ha semblat entendre que la sala no ha tingut el suport su­ficient per tirar endavant. Suposo

que l'administració local hi té al­guna cosa a veure. No m'hi vull posar perquè no en tinc dades. Però aquesta defunció diu molt dels responsables culturals d'a­questa ciutat. ( ARI i:s ROURA Sant Cugat

Cohesió social i/o competitivitat

M Una vintena de caps de grans empreses europees han presentat recentment a Brussel·les un ma­nifest europeu contra l'exclusió social, provocada per la crisi i

L A P U N X A D ' E N J A P

el càncer de la desocupació. En vista d'una iniciativa tan im­

portant com aquesta, tot i que aquí pràcticament no ha tingut cap ressò (quan el món socio-lahoral està que bull), es constata que la situació actual al vell con­tinent és molt greu i ultrapassa el tòpic de l'anomenada crisi eco­nòmica.

Aquest cívic document empre­sarial posa molt l'accent en la cohesió social, tot definint-la com l'element més important per fer possible la «tan venerada com­petitivitat».

De la mateixa manera s'afirma que un marc com l'actual de de­

socupació descontrolada i amb le­gislacions laborals quasi tercer­mundistes (ultraprecàries) és an-tiètic al cent per cent; a més a més, a la llarga produeix uns efec­tes totalment contraris als que es defensen tan aferrissadament, perquè l'estat s'ha d'endeutar molt més i consegüentment aug­menta la pressió fiscal o el dèficit públic.

Tant de bo que tot això pugui servir per intentar canviar la men­talitat de les diferents adminis­tracions i de molts empresaris del nostre país. per tal d'arribar a un consens social que desterri per sempre més els dogmatismes eco­nòmics i que faci possible un canvi d'actitud amb el qual es tinguin més en compte la persona i les seves necessitats indispensables per viure. ; JOSEP M. LOS r t

F E D ' E R R A D E S

B El programa de prevenció i di­vulgació «Maletí de la Sida», del qual parlàvem a la plana 4 de la darrera edició, és patrocinat fonamentalment per La Caixa. La persona que apareix a la fotografia és Raquel Gonzàlez, i no Glòria Gonzàlez, com dèiem per error.

H La residència geriàtrica que instal·laran a l'edifici de l'hotel Rossinyol no és l'única privada que hi ha a Sant Cugat, com dèiem erròniament a la plana 31 del nú­mero passat. A més, l'edifici no ha estat comprat per l'empresa que hi farà la residència, sinó que l'ha llogat i continua sent pro­pietat de la família Borràs.

H La sòcia que va homenatjar el CPA a la darrera festa flamenca es diu Pepita Navajas, i no pas Pepita Tejada com dèiem a la plana 35 de l'edició del 27 de gener.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 PUNT DE VISTA 9

L A T R B U N A

El poder pel poder JORDI MALUQUER

U n polític català im­portant deia que no hi ha res més fàcil al món que fer di­ners . Només cal proposar-s'ho com a

objectiu principal i subordi­nar-hi totes les accions. Així, si un es casa, ho ha de fer per diners; ha de cultivar només les amistats que li serveixen per prosperar; en tota relació hi ha de cercar el possible guany i ha de dedicar totes les hores possibles a guanyar diners o, el que és més productiu, a pen­sar com en pot guanyar.

Sospito que aquesta evidèn­cia hi ha qui la trasplanta al camp polític. Quin és l'objec-tiu? Manar, tenir poder. Ales­hores, seguint l'exemple dels diners, fer-ho tot per aconse­guir-ho. En primer lloc apun­tar-se al corrent que pot ser majoritari. A partir d'aquí no fer res que no sig­nifiqui un pas per pujar. I quan s'arriba al càrrec anhelat, més que no pas pensar què es pot fer per la societat des d'a­quest càrrec, dedicar-se a consolidar-lo i defensar-lo, aplicar exageradament aquella màxima d'en Marcel·lí Domin­go: «És l'endemà d'haver guanyat unes eleccions que cal començar a treballar per guanyar les properes». Qui no de­pèn d'eleccions sinó d'un nomenament també pot aplicar-se, per extensió i de manera analògica, el mateix principi.

Així, podem contemplar com sovint, per dirigir una empresa o institució pública, totes les forces polítiques llui­ten per posar-hi no l'especialista que ho pot fer millor sinó un home que consideren seu, que serà corretja fidel de transmissió de la seva voluntat i que no els crearà cap problema ni pen­sarà pel seu compte. També veiem com van perdent entitat càrrecs de respon­sabilitat que després de la transició es confiaren a personalitats notables i que ara ocupen nouvinguts amb l'ingredient principal de l'obediència cega. I això passa des dels càrrecs polítics fins als mitjans de comunicació o entitats cul­turals que políticament es controlen.

CONCEPCIÓ

El mal, suposo universal, havia arri­bat abans a la gran empresa. En la petita ja se sap que l'amo mana i depèn de la seva benevolència o conveniència que la iniciativa personal pugui ser de­senvolupada. En la gran, on sovint el poder econòmic no és en una sola mà, veiem com la classe executiva desen­volupa aquests principis i s'han arribat a establir veritables estratègies per con­solidar el poder. I no parlem de bancs o caixes on el capital està atomitzat i l'autèntic poder resideix en una mena de nomenklatura dirigent. En l'empresa acostumen a manar els beneficis que poden certificar una bona actuació en matèria econòmica —i tal vegada no en l'aspecte humà o ètic— i en política mana el resultat electoral, que és la venturosa revàlida que cal passar. Mal­grat que les eleccions en certs casos —ho hem vist a molts països— són la tria de l'opció menys dolenta.

Tornant al poder polític, sembla que envegi l'església quant a la durada dels càrrecs —si exceptuem el del bisbe de l'Evreux—. Hi ha un consens creixent que caldrà pensar a limitar-la, sigui per llei, sigui per pràctica —al Regne Unit, el cap de govern i el cap de l'oposició estranyament sobreviuen dues elec­

cions—. Al marc estatal en què ens movem l'eternització en el càrrec està farcida d'exemples, des del cap de govern, passant per les autonomies fins als ajuntaments. Tota decisió, pe­rò, té el seu antídot i es pot pensar que si els presidents canvien, com als EUA o a Mèxic, cada tant de temps, el poder permanent aleshores el tenen les maquinàries, els po­ders fàctics o, com aquí, els secretaris generals dels partits (com seria el cas d'Arzallus). Tanmateix cal remarcar que un simple canvi de persones, en­cara que siguin de la mateixa corda ideològica, ja és prou im­portant. A la fi, influeixen tant els tarannàs, les inclinacions i les relacions personals com les

VIVOLAS idees bàsiques de fons.

Caldria, i ho han dit molts aquests dies, pensar que per eludir la dictadura de les secretaries generals dels partits s'hauria d'adoptar un sis­tema de llistes electorals obertes, on cada diputat elegit hagi de respondre després als electors, i on l'opinió per­sonal tingui pes a les cambres legis­latives, només obsessionades ara per les majories numèriques.

Humanament no té gran valor aquell qui cerca el poder. I menys el poder pel poder. Qui sublima les seves frus­tracions volent manar. No té ni valor ni interès. Penso que el poder no s'ha de buscar. Ha de venir. No ha de ser per a ningú una fita sinó en tot cas una responsabilitat que es pren. I moltes vegades és així: s'han reunit ciutadans en nom d'un ideal o de la defensa d'uns drets i més que cops de colze per liderar el projecte, el que hi ha hagut és la pressió sobre un membre determinat perquè accepti fer-ho.

Seria un respir poder arribar a pensar que quan algú aspira al poder és només per dur a terme un projecte, per re­soldre alguna mancança social greu o per aconseguir un grau d'autogovern concret i explícit.

Jordi Maluquer és escriptor i periodista

E L T R Í P T I C

LS home és un llop per als altres homes, va dir el filòsof, i hauríem d'afegir que és una plaga de llagostes per a la biosfera sencera. Si considerem la

Terra com un organisme, l'espècie humana és l'agent causant d'una malaltia que pot ser definitiva. Al llarg dels segles la humanitat ha entrat a degolla en el planeta i n'ha anat alterant la fesomia sense percebre les con­seqüències de la seva activitat, però última­ment els canvis són cada cop més evidents. Hem vist com enormes àrees de boscos han estat suprimides amb planificació i traïdoria, ens sorprendrà que les sequeres durin tot

Vanimalque està de més

MANUEL CASTANO

l'any i que el desert guanyi com més va més terreny? Hem vist desviar, estrènyer o asfaltar els cursos d'aigua, ens sorprendrà que la pluja es transformi en riada imparable? Una sola generació pot adonar-se de les variacions que experimenta el seu entorn. La consciència eco­lògica que recorre el món civilitzat no és

L A G A L E R I A

Qui ha matat el sentit de l'humor?

NATÀLIA MOLERO •

H an obert un expedient disciplinari al catedràtic de periodisme de la UAB Ivan Tubau. Motiu: vexacions sexuals a algunes alumnes.

L'última obra de David Mamet tracta aquest tema. Una alumna lamina la carrera d'un professor perquè l'acusa d'haver-la assetjat sexualment. En l'obra de Mamet el professor és un bon tipus que només volia ajudar una alumna justeta que ter­giversa de mala manera les seves intencions. Qui hagi fet classe ho entendrà perfec­tament, els limitadets a voltes amaguen una mala llet incommensurable.

No vull pas dir que al professor Tubau li hagi passat això, ben al contrari, una de les alumnes suposadament agredides per la seva vèrbola picant ha escrit una carta que s'afegeix a les al·legacions que el pro­fessor ha presentat al rector. Li fa costat.

Tot plegat no em

«Hi ha gent que no té sentit de l'humor, o que té la pell molt fina. Són la previsible franja escandalitzable que manté en un perfecte estat de salut la nostra societat»

sembla gaire greu: una ambigüitat sobre el francès —ell diu que es referia a l'ús de la llengua— i co­ses bastant més di­vertides com ara que és millor un bon clau que no pas una ma­trícula d'honor. Hi ha gent que no té sentit de l'humor, o que té la pell molt fina. Són la previsible

Í*M«»WS franja escandalitza­ble que manté en un

perfecte estat de salut la nostra societat. De tota manera el senyor Tubau pensa

que la veritable raó del seu expedient és la seva animadversió cap al nacionalisme. Si això fos cert, s'haurien instrumentalitzat els alumnes, cosa que diu molt poc en favor dels alumnes, i s'hauria usat d'una manera banal i poca-solta el tema dels abusos sexuals. Seria una llàstima perquè hi perdem tots, sobretot les dones, que no hem de jugar amb les agressions a la nostra condició precisament perquè hi. ha tantes situacions doloroses contra les quals sí que cal lluitar, però seriosament. Tant de bo ens acostuméssim a rebatre amb arguments el que no ens agrada, i pel que fa als alumnes suspesos, que s'es­pavilin més i no maldiguin.

solament un fruit dels avenços científics, és conseqüència d'entendre a simple vista les degradacions del propi terreny de caça; llavors, comencem a adonar-nos que el món està patint una cursa enrere cada cop més accelerada cap als desequilibris i la destrucció. Allò que per l'home és una virtut, el domini del medi, l'increment de la seva intervenció en els equi­libris planetaris, pot ser, des del punt de vista de la història de la Terra, la constatació de la seva ineptitud. Hauríem d'acostumar-nos a la idea que la Terra se'ns vol treure de sobre, que pot haver començat a desencadenar processos que condueixin a la nostra extirpació.

E IM S Í S I F

4*/Al A CA<-

*&•*-'« SÀHSCfr^T,*

E L V E S P E R

Percepcions JOAN POYANO

D esprés del comunicat con­junt de dilluns, a CCOO, la UGT, la CEOE i la

CEPYME només els resta auto-dissoldre's per la inutilitat que confessen i atribueixen a la resta del país, a excepció dels agents de borsa. Les patronals i els sin­dicats majoritaris declaren que la situació «s'està fent insostenible» perquè el procés de recuperació econòmica perilla «per la percep­ció de la inestabilitat política que es reflecteix als mercats finan­cers», o sigui, que tot el que passa —l'apocalipsi, segons els agents socials— o passarà depèn fona­mentalment de la bona o mala impressió per part dels compra-dors-venedors de divises del man­teniment del suport de CiU al PSOE, l'últim episodi de les de­claracions- d'Arnedo o l'enèsima crida a eleccions anticipades d'Az­nar. Si tot depèn úe \a Uuna amb què s'aixequen els especuladors, val més tancar la barraca cons­titucional i que els governs siguin elegits per la Borsa; és l'única manera d'evitar que, es faci el que es faci, sigui mal percebut pels delicats inversors, tan res­pectats per la flor i la nata em­presarial i sindical.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1W5

L A T R I B U N A

Pecats catalans d'ingenuïtat VIITOK ALEXANDRE

No ni es des d 'una perspectiva poc sen­sible a la identitat nacional de Catalu­nya es pot negar l'e­vidència que no hi

ha al mon país menys receptiu que Espanya als productes mtidc in í'iiiulonitt. Recordem, al respecte, les declaracions de dos treballadors de la SEAT en un •<Persones Humanes» de TV3 justificant la inexis­tència d'un cotxe amb nom català per la senzilla raó que Espanya no cl compraria. Lò­gic, (odiom sap que Toledo, Córdoba i Màlaga son noms universalistes, mentre que Gi­rona, Lleida o Tarragona so­nen provincians i localistes. Es la regla d'or que separa un Seat Ibi/a d'un Eivissa, encara que la incapacitat de Taiwan i el Japó per situar «Ibiza» en el mapa obligui a reba-tejar-lo -.Barcelona». De .tota manera, no és intenció d'a­questes línies analizar les cau­ses de la catalanofòbia, a bas­tament coneguda, sinó adver­tir d'un dels seus perills més subtils: el poder d'intimidació que exerceix sobre els qui no la pateixen. U'n poder, per cert, prou evident si observem el pànic dels empresaris catalans a eti­quetar en la llengua pròpia. Talment com si Catalunya no tingués res a veure amb ells, accepten les regles espanyoles del joc fent-les irreflexivament exten­sives a tota mena de destinacions. Tant se val que Europa no parli espanyol i que. per raons òbvies, sigui absurda la renúncia al català. Convençuts que la vàlua d'un empresari es mesura pel volum dels seus ingressos, no senten cap mena de responsabilitat moral vers el seu país.

En aquest sentit, la televisió cons­titueix un bon exponent de la incon­gruència nacional, perquè, mentre amb les paraules reivindiquem identitat, amb les mans signem contractes que la mal­meten. Aquest es el cas de «La febre

JOSEP Dl HXANS

d'or», guardonada per la Generalitat amb el premi nacional de Cinemato­grafia 1993, que la televisió sueca pro­jecta actualment en sis capítols en versió castellana(l).

Una altra joia del nostre interna­cionalisme, la trobem a «Xoof!», la sèrie d'El Tricicle coproduïda per TV3 i TVE. Entenent que els espanyols quan es llancen a l'aigua no fan «xooof» com nosaltres, sinó «chooof», el rodatge d'escenes on apareix el títol es va su­bordinar a aquesta notable diferència, no fos cas que no l'entenguessin. Ben mirat, només els catalanufos neguen un dels principis més elementals de la sociolingüística: <• xooof» no té la ma­teixa sonoritat universalista que «chooof». No cal dir que, si l'original

hagués estat «splash» —l'e­q u i v a l e n t a n g l è s de «xooof»—, no hi hauria hagut cap inconvenient a accep­tar-lo. És per això que no sols es van fer títols de crèdit di­ferents, sinó que fins i tot les onomatopeies d'El Tricicle es van rodar en castellà, que és l'idioma en què seran escol­tades per tots els països de parla no hispana on la sèrie arribi a estrenar-se. I és que, capac,os de justificar la genu­flexió si d'ella cMJeriven be­neficis. els catalans tenim un bon plec d'il·lustratius exem­ples del nostre esperit mer-cantilista, i «Poble Nou» n'és un amb l'acceptació del canvi de nom. Ves per on. mentre Antena 3 no considera ne­cessària la traducció de títols com «Cops» i «Scavengers». no dubta a canviar «Poble Nou» per «Los mejorcs anos» adduint la raresa del primer. És el mateix criteri que res­pecta els crèdits originals de les sèries americanes, però fa­brica una careta d'entrada nova en espanyol quan la na­cionalitat del producte és ca­talana, o manté els noms de Ferdinand, James, Mark o Andrew. però considera inac­

ceptables Ferran, Jaume, Marc o An­dreu. Quan això succeeix, el doblatge —una rèmora dels països que han tingut règims feixistes—, acompleix la missió per la qual va ser creat substituint-los per Fernando, Jaime, Marco i Andrés. Una filosofia, per cert. que sintonitza molt bé amb les queixes espanyoles per l'ús reiterat que del diari Avui fan els personatges de «Poble Nou». Però no és VAvui el que fa mal als ulls, sinó la identitat que el diari encarna.

Arribats aquí, haurem de reconèixer que es pot acusar els poders fàctics espanyols de qualsevol cosa menys de no ser conseqüents amb les seves idees. Som nosaltres els qui, amb santa in­nocència, signem contractes que ens humilien.

L A G A L E R I A

Residu mínim: reutilitzem, però bé

m PERE DIRAN

•

E n els últims temps, la societat ha anat avançant en la idea que és ne­cessari reutilitzar els béns i objectes que tenim al nostre abast. De mica

en mica va arrelant la idea de no malbaratar l'energia i l'aigua, així com també els ob­jectes i estris que utilitzem en la nostra vida quotidiana. El respecte a la natura ha de ser avui ja obligatòriament una norma de comportament per assegurar la con­tinuïtat de la nostra espècie. Aquesta cons­cienciació. cal impulsar-la encara més. En­cara hi ha molta gent que creu que té barra lliure en l'ús i abús de la naatura i dels seus recursos.

Sovintegen a les entrades d'habitatges i a les bústies cartells sota cl reclam de recollida de roba i de sabates. Com en altres municipis, a Sant Cugat és el mateix Ajuntament que ho impulsa i ho canalitza

amb l'anomenat pro-n , i tirania Residu Mi-

-Recordo la sorpresa n im , v o | d n a lcr un£|

del meu amic quan observació. Els fulle-en unes galeries de "l™ l™"?11* 1UC f

° distribueixen pels Barcelona va trobar domicilis són fotocò-uns pantalons texans P i e s c n cl P c u d c les

quals apareix 1 escut seus que uns mesos de l'Ajuntament se-abans havia dipositat S u n d e l a denomina-

, , . . . . ció: Ajuntament de en una bústia de justa S a n t C u g a t del Va_ situada al seu poble.» »ès. Em pregunto...

qui assegura que aquesta recapta de roba, la canalitza i

supervisa l'Ajuntament? On va a parar? No creieu que caldria autentificar aquests documents amb un simple segellament dels fulletons? En els darrers temps han pro­liferat les botigues especialitzades en ar­ticles de segona mà. Encara recordo la cara de sorpresa del meu amic quan en unes cèntriques galeries de Barcelona va identificar uns pantalons texans seus que uns mesos abans havia dipositat en una bústia de fusta situada en una plaça del seu poble, en la qual s'invocaven finalitats humanitàries. No sé què li va sorprendre més: si trobar-hi els seus pantalons o bé les 5.ÍXX) pessetes amb que estaven marcats.

Caldria garantir aquestes iniciatives tan lloables per tal que la gent no es veiés sorpresa en la seva bona fe.

A C U D I T "ts'4iBí*:i \ c—' :—'

L A F I N E S T R A

El dòlar J. EMÍLIA SALES

L a Roma antiga va trigar 400 anys a rebaixar el valor de la seva moneda. Anglaterra ho aconseguí en 50 anys. Quan el dòlar deixarà de ser la mo­

neda internacional? Una moneda interna­cional ha de complir diverses funcions: uni­tat de compte, mitjà de pagament, dipòsit de valor. Sembla que actualment el dòlar en relació amb el yen i el marc ha deixat de ser un dipòsit de valor fiable i, per tant, de complir amb la funció de moneda reserva. Per evitar la caiguda del dòlar cal­drà que la Reserva Federal apugi les taxes d'interès, cosa que frenaria la sortida nela de capital. Però és difícil que s'arribi a modificar la tendència general, perquè els americans comencen a preferir tenir els actius en nous mercats financers més ren­dibles que el dòlar. Es calcula que l'any 2(KM) els nous mercats emergents posseiran el 45% de la capitalització global del mercat de valor comparat amb el 15% d'avui dia.

Des de mitjan anys 70, la importància del dòlar ha començat a minvar i ha passat de constituir el 80% de les reserves in­ternacionals a només un 60%. Malgrat tot, la importància del dòlar com a unitat in­ternacional és molt superior al seu pes eco­nòmic, perquè el Producte d'Amèrica és tan sols el 20% del producte global i les seves exportacions són només el 14% de tot el comerç internacional. Tradicional­

ment, el guardià de la moneda dominant en el món ha estat sempre un creditor internacional net i, per tant, interessat a mantenir una baixa inflació i una estabilitat financera. Fins als anys 80, Amèrica era el creditor més gran, però a causa d'una dècada de dèficits en els comptes corrents s'ha convertit en el més gran deutor del món. Un país deutor està més temptat a utilitzar la inflació per reduir el valor real dels seus deutes i a devaluar la moneda per retallar el dèficit comercial, mesures que Washington intenta d'aplicar. Tanma­teix, aquestes no són característiques prò­pies d'una moneda reserva.

De moment, el yen, el marc i aviat l'ecu s'expandeixen i rivalitzen amb el dòlar per esdevenir monedes alternatives com a di­pòsit de valor i unitat de compte. A més, la UE té una economia més gran i un mercat més liberal; és un creditor exterior net i també adopta una actitud antiifla-cionista més dura, amb un banc central independent preocupat per l'estabilitat dels preus. No obstant això, cap d'aquestes mo­nedes no dominarà el món com ho han fet el dòlar i la lliura esterlina. És més probable que dòlar, yen i ecu comparteixin el poder. Això ja implica que cada cop més es vulguin tenir menys dòlars i que deixin de ser la sola reserva capdavantera.

J.E. Sales és economista

1 M^-^i^MlH l ^^^^^Rfiün ^^^Hl^^^^^-t ^ |

1 *"JL·*rl' *^*^ •

1 E L A B O R A C I Ó P R Ò P I A I I A R T E S A N A L

FELIU GWFÜL • • xarcuteria • cansaladeria f * formatgeria

i i Oi

• Plaça Pere San, J1 - Tel. 675 56 63

VALLÈS NET Centre de Neteges

Sant Ramon,4, baixos Tel.674 89 18

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sant &ccy#t.

Lucas Lucas Diesel División de Lucas Automotive, S.A. Carretera Cerdanyola, s/n 08190 Sant Cugat del Vallès

5 DE FEBRER • 10.30 MATI

21 '097 km, distància certificada per la Comissió Marathon Catalunya

ORGANITZA: ' A ' %

A aMMMTMreK, IMTCtttT

RECORREGUT- HORES APROXIMADES DE PAS DELS PRIMERS CORREDORS • SORTIDA - MERCAT TORREBLANCA - 1 0 . 3 0 h • KM 3 - PLAÇA OCTAVIÀ - 10.40 h • K M 6 - CTRA. CERDANYOLA - 1 0 . 5 0 h • KM 9 - ALFONS SALA - 11.00 h • KM 12,5 - HOSPITAL GENERAL - l l . l O h • K M 15 - AV. C A N GANXET - 11.15 h • K M 18 - C / LLACERES - 11.25 >i • KM 21,097 -MONESTIR - 11.35 h

Sontiu al &wie% * <IHÍ*H<VI Ui. futmUcip^utU cU ta, 'XW Htufa TKcvuxtí!!

fundada l'any 1921 elaboració pròpia

enh nftTQTt cl Francesc Moragas, 26 - Tel. (93) 674 08 81 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Sí PROMUSA S.P.M. Promocions Municipals

de Sant Cugat del Vallès

VENDA D'OFICINES, LOCALS I PLACES D'APARCAMENT

GDMILAR TOBELLA

Santiago Rusirïol, 49

Tel. 674 06 57 - 7674 79 09 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Talleres Auto Sport, S.A.

Ctra. Cerdanyola, 67 Tel. 675 18 11 *

Fax(93)675 18 50 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

/

Braseria La Bolera

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75

08190 - Sant Cugat del Vallès

C O M I S S I O N S P E R D TERRENY 12 • Divendres. 3 de febrer de 1995 INVESTIGUEN H O M S

El sindicat Comissions Obreres ha perdut la representativitat al comitè d'empresa de la multinacional japonesa Sharp i el cinquanta per cent dels afiliats a favor del sindicat USOC. Plana 13

La guàrdia civil investiga si l'empresa de transports Homs va cometre delicte o simplement infracció administrativa per determinar el tipus de sanció que li han d'imposar. Plana 13

La junta de Sant Cugat Comerç presen­tarà la dimissió davant l'assemblea dilluns que ve. Jaume Roca, fins ara president de l'associació, creu que si Kampió s'ins­tal·la a la zona de Sant Domènec-el Co-

COMERÇ

lomer, la junta actual només pot optar per aquesta via, perquè havia manifestat aquesta intenció des del primer moment. Amb la dimissió, aquesta junta serà la més breu que ha passat per l'associació.

La junta de Roca va entrar com a junta gestora el juny del 1993 i després de les eleccions va obtenir la presidència l'octubre del mateix any, amb més del 90 per cent de vots a favor.

«

J A U M E R O C A . President de Sant Cugat Comerç

Això no s'acaba aquí »

( A l l MORl·LL H Sant Cugat.- Com se sent la junta de Sant Cugat Comerç des­près de tot el que ha succeït al voltant de la implantació de Kam­pió'.'

—«La primera cosa de què ens hem de lamentar, és que les de­cisions d'una associació de comer­ciants. amb una representativitat de gairebé el SI) per cent del col·lectiu de la població, no tin­guin cap tipus de vinculació amb l'administració, i no tan sols això, sinó que tampoc no tingui cap poder executiu.»

— La junta de Sant Cugat Co­merç. dimitirà o posarà els càrrecs a disposició de l'assemblea?

--«Quan jo vaig afirmar que la junta de Sant Cugat Comerç posaria els càrrecs a disposició de l'assemblea intentava explicar que la nostra intenció és dimitir. En aquell moment, just després de la reunió que vam tenir amb l'alcalde de Sant Cugat, jo parlava gairebé a títol personal perquè encara no havia tingut l'ocasió de contrastar la meva opinió amb la resta de la junta. De fet, pos­teriorment, la junta ha decidit pre-senlar la dimissió d'una manera mes rotunda.-

l'na dimissió irrevocable? ••.lo crec que no hi ha res

irrevocable... -j be entenem que l'unica posició lògica i coherent es la dimissió. No dimitim amb la intenció d'abandonar una cosa que havíem començat, sinó que l'cntcncm com una conseqüència del que ens vam plantejar com a objectiu principal. Nosaltres ha-vicm manifestat que, si Kampió s'instal·lava a Sant Cugat, nosal­tres presentaríem la dimissió, i si ho havíem dit ho hem de fer... Que la nostra dimissió sigui o no irrevocable depèn bàsicament del fet que finalment Kampió s'ins­tal·li o no a Sant Cugat.»

—A mes de l'intent d'aturar la instal·lació de Kampió, la junta de Sant Cugat Comerç va entrar amb altres objectius?

—«Sí, evidentment teníem al­tres objectius, alguns dels quals s'han acomplert: s'han fet tot un seguit de campanyes. Jo crec que la manera amb què nosaltres abandonem la direcció no ens per­met aixecar una bandera de triom­falisme i dir que hem fet moltes coses. Nosaltres hem fet allò que històricament ens corresponia de fer. Crec que hem donat un caire diferent a l'associació, amb una dinàmica més accelerada del que ho era abans i hem professiona-litzat bastant tota la gestió, i des­graciadament la qüestió de les gran àrees ha ocupat una gran part del nostre esforç i la nostra dedicació. Es tracta d'una qüestió que no té cap tipus d'especta-cularitat de cara als associats, però ens ha tocat assumir-ho.»

—Podem dir que els represen­tants de Sant Cugat Comerç se senten decebuts amb el que han aconseguit en aquest any al cap­davant de l'associació?

Jaume Ruca anuncia i I i Imussió de la junla a l'assemblea de Sani Cugat Ci'meis. el dia í> de febrer, Li.to.l V Ml LA

—«Es pot dir que estem de­cebuts amb els resultats, perquè després de nombroses reunions. consultes amb advocats, urbanis­tes i altres tècnics, no hem acon­seguit aturar cl projecte de la ins­tal·lació de Kampió a Sant Cugat. Però en cap moment no ens hem mostrat ni ens mos­t ra ré m d c e e h u l s amb la gestió que. penso, ha estat sem­pre correcta.-

—Kampió s'ins­tal·larà amb la mei­tat de la superfície de venda prevista en el projecte inicial, es pot interpretar això com un p e t i t triomf?

—«Nosaltres no v o l e m u t i 1 i t / a r aquest argument perquè seria com fer demagògia per part nostra, perquè nosaltres creiem que la reducció dels metres de Kampió no és un petit èxit. sinó un petit fracàs. Sembla que Kampió pre­sentarà un projecte —perquè tal com ho tenim entès encara no l'ha presentat—d'implantació que

«Després de guanyar alguns partits molt

importants fora de

casa, n 'hem jugat un al nostre camp, amb un àrbitre que semblava

que ens faria guanyar i,

tot i així, l'hem perdut... i això és el que ens han

dolgut més.»

representa l'ocupació de 1.724 metres quadrats destinats a venda. Si es contrasta aquesta xifra amb la xifra inicial de 3.55(1 metres quadrats, implica una reducció molt important. Això significa que Kampió que es convertirà en una àrea comercial semblant a d'altres

que ja tenim a Sant Cugat. Però això no ens tranquil·litza, perquè l'edifici on se situarà Kampió tin­drà 1.500 metres quadrats més que, de moment, no te­nen aplicació con­creta i això podria portar, a la llarga. a la instal·lació de l'hipermercat pre­vist en un inici.»

—Què li fa pensar això'.'

—«Hi ha un fet que no es pot qüestionar i no ens hem d'enganyar... al principi només va ser el moviment de terra. després van ser els forjats de so­terrani, ara són els 1.724 metres quadrats i després ...després seran els 3.550 metres quadrats. Això és el que veiem venir, tot i que

ens podem equivocar.» —S'acaba aquí la lluita contra

la instal·lació de Kampió? —«Les accions no s'han acabat,

no podem dir que això s'acaba aquí. Nosaltres hem jugat un se­guit de partits difícils, la majoria fora de casa, i molts els hem gua­nyat: hem guanyat el suport de la comissió territorial i fins i tot el president, el senyor Gras, ha reconegut públicament que la pressió que va fer Sant Cugat Co­merç i l'informe que va presentar, van provocar la posició negativa de la comissió. Nosaltres demos­tràvem que Kampió no aporta res positiu a les estructures comercials i desviava el centre de la ciutat i desvirtuava l'organització de l'o­ferta. Aquest informe, segons la comissió territorial, va ser defi­nitiu a l'hora de negar els permisos a la instal·lació de Kampió a Sant Cugat. Aquest partit va acabar amb una clara victòria per a no­saltres, fora de casa... Ara, hem jugat un partit a casa i l'hem jugat amb un àrbitre que semblava que ens faria guanyar el partit i, tot i així, l'hem perdut... Evidentment aquesta és una de les coses que ens han dolgut més.»

—Quines hauran estat les úl­times accions de la junta presidida per Jaume Roca?

•-«L'última acció que hem dut a terme ha estat el lliurament d'un qüestionari a tots els caps de llista que es presenten a les eleccions municipals de Sant Cugat. Amb aquest qüestionari. Sant Cugat Comerç intenta esbrinar quina és la posició de cada partit polític envers el sector. Un cop l'asso­ciació tingui les respostes, l'única cosa que farà serà lliurar-ne una copia a cadascun dels associats. sense cap tipus d'opinió per part de la junta.»

—Quina explicació podeu tro­bar vosaltres al doble joc que va fer l'alcalde per pressionar els pro­motors de Kampió?

—«Honestament, el que tu ano­menes «doble joc» que ha fet l'al­calde, no sé com qualificar-lo i per això prefereixo no fer-ho. Sembla que l'alcalde va fer totes aquelles manifestacions—que no­saltres vam entendre com prome­ses— per preparar el terreny per a la posterior negociació amb els representants de SPS Barcelona. A nosaltres ens sembla molt bé que actués així, però si ho feia amb una intenció determinada, tal com ha manifestat ara. ens hauria agradat saber-ho.»

—Com es preveu el futur de l'associació?

—«No volem que la població assumeixi les reivindicacions dels comerciants perquè no és una sor­tida. igual que volem que tot el que s'ha fet fins ara serveixi per a alguna cosa. Eíl fet d'haver estat dins una junta em fa creure fer­mament en l'associacionisme. Per això. els components de la pròxi­ma junta tenen assegurat el meu suport en tot allò que calgui i en què jo pugui ajudar.»

Jordi Pujol inaugura avui una nova planta de la Hewlett Packard

CM. U Sant Cugat.— El president de la Generalitat. Jordi Pujol, jun­tament amb Lew Platt. el pre­sident de Hewlett Packard (HP). inauguraran aquest matí el nou edifici de la companyia nord-a-mericana a Sant Cugat. La mul­tinacional de l'electrònica aprofita la celebració del desè aniversari del centre a Sant Cugat per inau­gurar el nou edifici del centre de Recerca i Desenvolupament (R + D).

El centre Hewlett-Packard Bar­celona Divisió, que es troba a Sant Cugat, és el responsable mundial de la recerca, desenvolupament. producció, màrqueting i distribu­ció de les impressores de gran format fabricades per Hewlett Packard.

Amb les noves instal·lacions, la superfície construïda de HP a Sant Cugat arriba als 24.535 metres quadrats, amb projectes de mes amplicacions. Actualment l'em­presa té un total de 98.400 tre­balladors repartits per tots els cen­tres de 120 països. En cl cas de Sant Cugat, la plantilla ha passat. en 10 anys, de 35 a més 850 per­sones, amb un important incre­ment dels ingressos. A l'últim exercici fiscal de l'empresa, els ingressos van pujar a 3,1 bilions de pessetes.

I n centre amb dinamisme

La facturació del centre sant-cugatenc de Hewlett-Packard ha crescut durant l'exercici del IW4 d'un 212 per cent, en relació amb el mateix període del 1W3. Amb aquest increment, la facturació es va situar en 58.958 milions de pessetes. El centre de Sant Cugat ha triplicat el volum d'exportació de productes tecnològics. A mes. la eompanvia ha invertit en el centre mes de 4.000 milions de pessetes, que es destinaran tant a les noves línies de producció d'impressores com a la recerca i desenvolupament dels productes actuals i que confirmen que el centre ja és un dels més dinàmics de l'empresa.

Increments equilibrats

Els resultats obtinguts per la companyia, en l'àmbit mundial. durant l'últim trimestre, han re­gistrat uns beneficis nets de 47b milions de dòlars (60.500 milions de pessetes). Aquesta xifra sig­nifica que hi ha hagut un incre­ment del 60 per cent respecte al 1993. En aquell període l'empresa nord-americana va facturar un to­tal de 298 milions de dòlars (38.000 milions de pessetes) i lla­vors ja significaven un increment del 23 per cent respecte al 1992.

Segons el director de Hew­lett-Packard Espanya, Juan Soto, «les excel·lents xifres que ha ob­tingut la companyia durant aquest exercici es caracteritzen pel fet que guarden l'equilibri pel que fa a l'àmbit geogràfic». Segons Soto, «aquests beneficis s'han aconseguit gràcies a la col·labo­ració de totes les àrees de Hew­lett-Packard». L'empresa ha creat un total de 328 nous llocs de tre­ball a l'estat espanyol, durant el 1994. D'aquesta manera, els re­cursos humans de la multinacional nord-americana se situen en 1.317 persones, la majoria professionals d'alta qualificació.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 ECONOMIA 13

FINANCES

Investiguen quants diners hauria pogut defraudar Transports Homs a Finances

La quantitat determinarà si s'obre un procés penal contra l'empresa de transports ÀNGELS CASTUERA

H Sant Cugat.— La Inspecció Regional de Duanes i Impostos Especials de la Guàrdia Civil està investigant el tipus d'irregularitat que hauria pogut cometre l'empresa santcu-

gatenca Transports Homs. Si el frau que ha fet a Finances és de menys de 5 milions de pessetes, només hauria comès una infracció administrativa. Si hagués defraudat més diners, l'empresa hauria delinquit, .i es podrien em­

prendre accions penals contra els responsables. El Govern Civil ja ha avançat que, en qualsevol cas, la sanció serà elevada. L'advocat de la companyia no farà cap declaració respecte d'aquest tema fins d'aquí a quinze dies.

FINANCES

ien quants diners hauria pogut r Transports Homs a Finances rminarà si s'obre un procés penal contra l'empresa de transports .S CASTUERA Regional de

la Guàrdia irregularitat resa santcu-

gatenca Transports Homs. Si el frau que ha fet a Finances és de menys de 5 milions de pessetes, només hauria comès una infracció administrativa. Si hagués defraudat més diners, l'empresa hauria delinquit, .i es podrien em­

prendre accions penals contra els responsables. El Govern Civil ja ha avançat que, en qualsevol cas, la sanció serà elevada. L'advocat de la companyia no farà cap declaració respecte d'aquest tema fins d'aquí a quinze dies.

Un aspecte de l'aparcament de l'empresa de transports Homs. Foto: J.A. MULA.

La Guàrdia Civil continua les investigacions per determinar el caràcter de la infracció que hauria pogut fer l'empresa de Sant Cugat Transports Homs, situada a la ca­rretera de Cerdanyola.' Segons va fer públic el Govern Civil la set­mana passada, aquesta empresa estaria presumptament implicada en un frau relacionat amb els im­postos especials que s'han de pa­gar per consumir gasoli. Segons les investigacions, a més de' fer servir gasoli no autoritzat, la com­panyia havia fet servir algunes mo­dalitats de frau, gens sofisticades però molt efectives, per evitar que les autoritats els enxampessin. La Guàrdia Civil va explicar que el frau a Finances està estès entre les empreses de transports.

Els agents encarregats del cas han obert sis actes contra l'em­presa. La primera es refereix al dipòsit de 20.000 litres de gasoli de tipus C que hi ha a la com­panyia. Els camions amb els quals treballa Transports Homs han d'u­tilitzar per llei gasoli de classe A, que a l'Estat Espanyol està gravat amb impostos molt elevats. El gasoli de tipus C, que es va trobar al magatzem i també als dipòsits de cinc camions de l'em­presa, només es pot fer servir per a la calefacció. La diferència entre els preus dels dos gasolis és de 30 pessetes per litre. La Guàrdia Civil ha obert cinc actes més en saber que els vehicles es movien amb gasoli C.

Després d'algunes inspeccions, segons la Guàrdia Civil, els agents van poder esbrinar que els ca­mions tenen trucat el dipòsit, amb una capacitat de 630 litres. Els tràilers tenen un petit dipòsit amb gasoli A —l'autoritzat—, que obren per superar les inspeccions en carretera. El veritable conducte que connecta amb el motor, però,

CATI MORELL H Sant Cugat.— L'associació Rà­dio Taxi Sant Cugat i Valldoreix ha escollit la nova junta per a l'any 1995. El president és Andrés Blànquez Rubio; el secretari, J. Luis Larroy la Torre, i el tresorer, José Miguel Llaràs Sales. Tots ells van prendre possessió dels seus càrrecs el dia 15 en l'assemblea en què es va tractar el tema. Aquest canvi en la junta respon a la renovació que es fa cada any. La nova junta pretén con­tinuar en la mateixa línia de treball que s'ha portat fins ara perquè, tal com ha explicat l'ex-secretari de l'associació Santos Saez, «l'e­missora santeugatenca només vol donar un servei cada dia millor i més complet i, per això, s'han incorporat innovacions com el pa­gament mitjançant targeta de crè­dit o la climatització de tota la flota de taxis».

és el que conté el combustible domèstic.

D'acord amb les primeres in­vestigacions de la Guàrdia Civil, el frau podria arribar als 60 mi­lions de pessetes, com van anun­ciar la setmana passada. Els agents, però, continuen les inda­gacions per determinar amb més precisió la quantitat que l'empresa Homs hauria pogut deixar de pa­gar i per concretar la sanció que se'ls hauria d'aplicar.

En cas que la companyia sant­eugatenca hagués defraudat real-

L'emissora de Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix va començar a funcionar al 1992, quan va ob­tenir els permisos necessaris des de Madrid, «i el màxim impe­diment que va trobar per desen­volupar els seus projectes a Sant Cugat va ser la competència d'una emissora de Barcelona que fun­cionava sota el nom de Coope­rativa de Ràdio Taxi a Sant Cu­gat», segons ha explicat Saez. De fet, l'associació Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix «és l'única fre­qüència de taxis registrada com a empresa santeugatenca, forma­da per professionals coneguts a la zona, i per això sempre ha intentat donar el millor servei pos­sible», ha afirmat Saez. Segons Saez, és l'única emissora que té un servei nocturn a Sant Cugat. Actualment, l'associació Ràdio Taxi Sant Cugat i Valldoreix té 40 socis.

ment més de cinc milions de pes­setes a Finances, l'actuació es con­sideraria un delicte i s'empren­drien accions penals contra la companyia. Un cop s'hagi tramitat l'expedient, la inspecció el reme­trà a l'empresa. Des d'aquest mo­ment, Transports Homs tindrà un termini per presentar al·legacions a les acusacions.

Després que la Guàrdia Civil hagi estimat els arguments de l'empresa, donarà a conèixer la sanció, contrat la qual els advocats de la companyia Homs encara po-

C.M. • Sant Cugat.— El sindicat CCOO ha perdut el 50 per cent del afiliats a la seu de la mul­tinacional japonesa Sharp a Sant Cugat, segons ha explicat l'actual president del comitè d'empresa de Sharp, Antoni Villalón (U-SOC). «El més important és que CCOO ha perdut, amb nosaltres, la seva representació al comitè d'empresa», manifesta Villalón. Actualment,, el comitè d'empresa a Sharp és format per 3 repre­sentants d'UGT, 6 representants de COP i els 4 representants d'U-SOC, provinents de CCOO, entre els quals hi ha l'ex-president del comitè d'empresa Francisco Ba­llesta.

Ballesta i Villalón, que forma­ven part de la representació de CCOO a la multinacional Sharp des de feia aproximadament un any i mig, han decidit juntament

dran al·legar. Però quan la ins­pecció hagi determinat definiti­vament la quantitat que cal im­posar-li, l'empresa haurà de pagar la multa a Finances.

Antoni Prats, advocat del pro­pietari de l 'empresa, Tomàs Homs, ha dit a aquesta publicació que no parlarà sobre el cas fins d'aquí a quinze dies. Prats va re­ferir-se a la presumpció d'inno­cència de qualsevol ciutadà per recordar que, de moment, no s'ha demostrat que el seu client sigui culpable.

amb dos companys més, abando­nar aquest sindicat per problemes de comunicació amb l'actual de­legat sindical a l'empresa japo­nesa, Joaquim Asso.

«Asso va ser elegit president del comitè d'empresa el febrer del 1994 i, poc després d'un mes d'haver pres el seu càrrec, el va haver d'abandonar», ha explicat Ballesta. Segons l'ex-president del comitè, «els problemes de manca d'entesa no s'han produït només entre ells, sinó que s'han vist re­flectits a altres nivells». Ballesta i Villalón creuen que la situació en què es troba CCOO a Sharp no respon a l'article 5 dels es­tatuts, segons el qual «el mandat del delegat sindical es podrà re­vocar mitjançant la decisió dels afiliats i per acord majoritari». Segons ells, «en aquest cas, els òrgans superiors no han escoltat les bases».

Julià serà el nou president de U comissió de comerç interior de la COCIT • Terrassa.— Josep Julià és el nou president de la comissió de comerç interior de la Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria de Te­rrassa (COCIT). Josep Julià, fins ara vice-president de la comissió, és gerent de l'empresa de material sanitari per a la construcció Julià SA de Rubí. Josep Julià ha des­tacat per la seva tasca de po­tenciació de l'associacionisme co­mercial. Va ser un dels fundadors de l'Agrupació Rubinenca de Co­merciants (ARC), creada al 1974. Anys més tard va ocupar la pre­sidència d'aquesta associació i en­tre els anys 1980 i 1982 va ocupar també la vice-presidència de la Unió de Botiguers de Catalunya.

La comissió de comerç interior és un òrgan consultiu format per membres que pertanyen als sec­tors del comerç i de serveis de Terrassa i la seva demarcació que té com a finalitat defensar els interessos del sector. Entre altres qüestions, s'ocupa de l'elaboració de propostes de promoció, infor­mació i assessorament del comerç, en especial dels detallistes i dels sectors de serveis més assimilables a l'activitat comercial./CM.

La Cecot participa en una trobada d'empreses europees a Itàlia • Terrassa.— La Confederació Empresarial Comarcal de Terras­sa (Cecot) va participar —en el marc de la cooperació empresarial interregional que promou la Co­missió Europea mitjançant el pro­grama Interprise— en la prepa­ració de la trobada empresarial que es va celebrar durant els dies 26, 27 i 28 de gener a Gorizia (Itàlia). En aquesta trobada hi van participar empreses de la Unió Europea procedents de Tri-veneto, Baviera, Escòcia, Còrcega i Catalunya, a més d'algunes de l'Europa de l'Est provinents d'Es-tònia, Eslovènia, Eslovàquia i la regió hongaresa del Transdanubi Sud.

Segons ha explicat la Cecot, «aquestes trobades s'organitzen bàsicament perquè permeten als empresaris conèixer possibles so­cis i discutir amb ells els seus projectes en les àrees geogràfi­ques implicades». S'hi tracta so­bretot de la cooperació comercial i industrial, segons la confedera­ció. Per això, la Confederació Em­presarial Comarcal de Terrassa ha posat a disposició dels em­presaris el suport logístic i l'as­sessorament necessari durant les negociacions per crear empreses mixtes./CM.

La Cambra de Terrassa es posiciona a favor del quart cinturó • Terrassa.— La Cambra de Te­rrassa s'ha mostrat favorable a la construcció del quart cinturó, després que els representants de l'entitat egarenca s'han reunit amb el delegat del Ministeri d'O­bres Públiques, Transport i Medi Ambient a Catalunya, Jordi Prat. La cambra ha adreçat un docu­ment al Ministeri en el qual re­flecteix la seva posició envers el projecte de l'autovia orbital de Barcelona prevista entre Sant Ce­loni i Abrera. La cambra creu que la construcció del quart cin­turó és molt important per al de­senvolupament de la zona i la seva economia. Però, tot i això, «remarca algunes condicions, com l'optimització del traçat al seu pas per tota la zona nord de Terrassa, la qualitat de construcció i la re­ducció -de l'impacte ambiental, sense les quals no seria acceptable un projecte com aquest»./CM.

• LABORAL

La nova junta de l'associació de taxistes de Sant Cugat continuarà

treballant en la mateixa línia Volen donar el millor servei a Sant Cugat

SINDICATS

CCOO perd el 50 per cent dels afiliats al centre santeugatenc de

la multinacional Sharp Villalón és el nou president del comitè

C I N Q U È A N I V E R S A R I D E L'AOSC

I. A s s o c i a c i ó O r q u e s t r a S a n t C u g a t

c o m m e m o r a e n g u a n y el c i n q u è

a n i v e r s a r i a m b d i v e r s o s c o n c e r t s d e

la J o v e O r q u e s t r a . L a f o r m a c i ó t é

p r e v i s t d ' o b r i r al p ú b l i c a l g u n s d e l s

a s s a i u s . P l a n a 15.

1 4 . Divendres. ^ de febrer de 1W5 CAMPANYA E S C O L A R D E M U S I C A

Els departaments d'Ensenyament i Cultura de l'Ajuntament han organitzat hi II Campanya Escolar de Música adreçada al públic infantil al Teatre-auditori del Centre Cultural. Plana 16.

MUSICA/DANSA

L ' e s p e c t a c l e Mullem «Un pont de mar bla- j dos d ies d e s p r é s de ser p o s a d e s a la a les d e u de la nit i d i u m e n g e a les vif a r r i b a a Sant C u g a t d e s p r é s d ' h a v e r j venda . A q u e s t fet conf i rma la b o n a dis- i set del vespre . D u r a n t a q u e s t s d o s d ies a consegu i t un c l a m o r ó s èxit de públ ic i pos ic ió del públ ic s a n t e u g a t e n c per v e u r e i hi h a u r à una expos ic ió de d ibu ixos , olis en les d a r r e r e s r e p r e s e n t a c i o n s a T e r r a s s a [ l ' ac tuac io d ' una en t i t a t de la c iu ta t . Llins i fotograf ies de l ' e spec tac le al vest íbul i a B a r c e l o n a . Les e n t r a d e s es van e x h a u r i r ! I lach i l ' h sba r t a c t u a r a n d e m à d i ssab te [ del T e a t r e - a u d i t o r i .

Més de 1.500 persones assistiran a l'actuació de Lluís Llach i l'Esbart

Una exposició al vestíbul del Teatre I Aquesta podria ser l'última possibilitat de afegeix el llenguatge plàstic a l'espectacle j veure «Ballem kUn pont de mar blava1»

i-.MMA ANSOI.A • Sant Cugat "Actuar a casa i poder demostrar la feina que anem lent a tota la ciutat ens encoratja per cont inuar enda­vant". Així de satisfet es va mos­trar el president de l 'hsbart. Joan Kov ii a. pocs dies abans que actuïn dalt de l'escenari del Teatre-au­ditori davant més de 1.500 es­pectadors. Segons Rovira, «vam afrontar l'actuacio a Barcelona amb molts nervis, a Terrassa es­tàvem més tranquils, però aquesta vegada estem més neguitosos per l'èxit d 'entrada que ja ha tingut l'espectacle•>. l a representació a Sant Cugat podria ser l'última oportunitat de veure actuar con­juntament l 'hsbart i Lluís LLach interpretant aquesta peça musical. Rovira va afirmar que «malgrat que no es pot dir mai que no a res. veig bastant difícil un altra representació". L'espectacle Ba­llem -l'n pont de mar blava» va ser estrenat a hxpocultura 94 el S d'octubre. Ln mes després el van representar a l'auditori del Centre Cultural de la Caixa de Terrassa, on va tenir molt èxit de públic i de critica. Durant un dels assaigs abans de la repre­sentació a hxpocu l tu ra . Lluís Llach es va mostrar molt satisfet d 'aquesta nova experiència: «tro­bo que es un esforç, fantàstic: par­tint de la base tradicional de la dansa, poder fer coses contem­porànies, modernes.. . és una eosa molt bona tant per als ballarins de l 'hsbart com per a nosaltres. A mes. els veig i em fan trempar perquè conec la música i veig el ritme de l 'hsbart».

Aquest cap de setmana el pú­blic santeugatenc té l 'oportunitat de gaudir del treball i l'actuació de l 'hsbart i Lluís Llach al Tea-

l.luís I.ladi i el director artístic de l'Esbart, acompanyats d alguns dels integrants de l'cspectaUc I mo: MANH ESPINOSA.

t re-auJJ t< 1.. entrades es van

exhaurir dos dies després de ser posades a la venda. Ln total. 1.576 persones aniran a veure aquest espectacle, el qual, aquesta ve­gada, hi afegeix el llenguatge plàs­tic mitjançant una exposició al ves­tíbul. La pintora Carme Navarra hi presenta vint obres; Laura Au-ladell, membre del cos de ball. ha fet sis olis i vint apunts ràpids; Mané hspinosa hi col·labora amb tres fotografies, i Carles Serra, amb vuit.

l ' h s b a r t va escollir el darrer espectacle de Líach perquè els oferia l 'oportunitat de relacionar

el llenguatge musical del compo­sitor i el llenguatge escrit del poeta Miquel Martí i Pol, amb el seu treball, la dansa. La diversitat de cultures i la relació amb la Me­diterrània, temes de l'obra de Llach, van ser determinants per arribar a aquest treball conjunt. <-La nostra intenció —va explicar Joan Serra, director de l 'hsbart— és entusiasmar grans i joves, al­hora que conservem i actualitzem la història de la dansa catalana». El vestuari de l'escenografia és de Mercè Paloma i la direcció va a càrrec de Quim Serra i Joan

Serra. Llach interpretarà en di­recte la seva obra, amb l'acom­panyament de la seva formaeió musical, entre vuit i deu músics, a la qual s'afegeixen la cantant grega Nena Venetsanou i l 'àrab Amina Alaoui.

La representació d'aquest es­pectacle ha significat per a LLach la primera oportunitat per com­partir escenari amb un esbart, tot i que, com va confirmar el mateix compositor, «ja m'havien parlat de l 'hsbart Sant Cugat. M'havien dit que era un esbart especial i que el seu projecte també ho era».

TEATRE

Frederic Roda dirigeix «Filumena Marturano» al Teatre Goya de Barcelona

EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— «Ha estat una mica com la pel·lícula de Spielberg amb el retorn del dinosaure». Així qualifica Frederic Roda, director de la Universitat Internacional de la Pau i col·laborador d'Els 4 Can­tons, la seva tornada als escenaris teatrals. «Per mi —hi afegeix-^ va ser una gran sorpresa que m'es-collisin per a la direcció d'aquesta obra. Estic francament content pel fet, a més, que aquesta tasca em representa el retrobament amb companys del teatre i amb la jove generació d'actors». Frederic Ro­da, que feia més de vint-i-cinc anys que no dirigia cap obra de

teatre, tot i que mai no ha deixat d'estar vinculat a aquest món, afronta la direcció de l'obra Fi­lumena Marturano, un «melodra­ma de plorar i riure, atractiu de veure en escena i molt popular». La representació d'aquesta obra va ser una idea de l 'empresa La Filomena, creada pels actors i in­tèrprets de l'obra, Alfred Luchetti i Araceli Bruch, amb motiu de la posada en escena de l'obra es­crita pel napolità E. Filippo i tra­duïda pel mateix Alfred Luchetti, popular per la seva interpretació en el paper d 'Andreu a la sèrie de TV3 «Poble Nou». També hi treballen Enric Casamitjana i Lola

Lizaran, la tieta Victòria del serial televisiu. Frederic Roda compar­teix la direció amb la seva filla Meritxell Roda, «era la persona idònea per treballar, perquè cm mereix tota la confiança per poder enllaçar opinions respecte a la di-recceio i atorgar a l'espectacle un r igor p rofess iona l» . Filumena Marturano serà representada fins a mitjan febrer al Teatre Goya de Barcelona. «M'agradaria molt poder portar l'obra a Sant Cugat —confessa Roda— per la meva relació amb la ciutat i potser per­què la seva gent em coneix més per una faceta més seriosa com és la Universitat de la Pau». Frederic Roda

Proposen suspendre de funcions el catedràtic Ivan Tubau

hMMA ANSOLA I Sant Cugat. - Tal com va in­formar el diari /•.'/ I\u\ en l'edició de dimarts passat, el catedràtic Isidre Molas, instructor de l'ex­pedient disciplinari obert a Ivan Tubau. catedràtic de periodisme. ha arribat a la conclusió que els lets de que acusen el proles··or constitueixen una falta greu. per la qual se'l pot susprendre de fun­cions durant dos mesos. Carles Solà, rector de la UAB. es qui ha de prendre, avui divendres, la decisió final sobre la sanció que correspon a Tubau. tot i que aquest últim l'ha qualificada de «desproporcionada". I 'expedient va ser obert l'estiu passat quan un grup d'estudiants el van de­nunciar per vexar amb al·lusions sexuals alguns companvs. Cal afe­gir-hi. també, que els estudiants no estaven conformes amb com havia anat l'examen final, en el qual van suspendre el 45 per cent dels alumnes presentats, ha man­ca de puntualitat i d'assistència de Tubau també van ser denun­ciats en l 'expedient pels estu­diants. Les frases que van pro­vocar la indignació dels alumnes van ser de l'estil d '«ademas de saber francès, usted tiene cara de saber haccr un francès». A mes. els aconsellava que «ccharan un buen polvo csa noche - -tot i que ell no s'hi va ofer i r - - v al dia siguiente irían mucho mejor al examen». Tubau. que no reconeix les frases que li atribueixen, creu que la rao de la denuncia ha estat l'alt nombre de suspesos i la seva relació amb el rector de la facultat de Periodisme, hnrie Marín, que segons Tubau va iniciar l'expe­dient «saltàndose la legalidad»,

Canals Galeria d'Art convida els artistes santeugatenc s M Sant Cugat.— El mes d'abril Canals Galeria d'Art vol comme­morar les cent inauguracions que ha ofert la seva sala tot exposant l'obra dels més de cin-cents ar­tistes que viuen, treballen o es formen artísticament a Sant Cu­gat. Aquesta és una mostra que vol exhibir tots els estils i ten­dències que dins de l'art plàstic es desenvolupen a la ciutat. Canals Galeria d'Art s'ha compromès a fons amb la plàstica del seu temps alhora que pren les arrels crea­tives de l'art que emanen del Mo­nestir, de l'Escola Catalana de Ta­pís o de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània . També ha volgut apropar a Sant Cugat els més importants creadors de la nostra plàstica, a part d'im­pulsar una notable quantitat d'ac­tivitats i iniciatives que han donat a conèixer els artistes de la ciu­tat. / E.A.

El jove pintor Josep M. Poch, exposa al bar Sant Sam H Sant Cugat.— El pintor de Pa­rets del Vallès Josep M. Poch —1973— fa la seva segona ex­posició al bar musical Sant Sam de Sant Cugat. L'artista hi pre­senta setze quadres pintats a l'oli: els temes que treballa estan re­lacionats amb el sexe. les relacions personals i l 'amistat., p p

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

MUSICA

La Jove Orquestra Sant Cugat farà assaigs oberts a tothom

L'Associació Orquestra Sant Cugat celebra enguany el cinquè aniversari XAVIER BORRÀS

B Sant Cugat.— L'any 1995 és el del cinquè aniversari de l'Associació Orquestra de Sant Cugat, que integra l'Orquestra de Cambra i la Jove Orquestra Sant Cugat. Per cele-

El proper assaig obert de la Jove Orquestra serà el 25 de març, també al Centre Borja. No serà serà obert al públic tot l'assaig, que comença a un quart d'onze del matí: a les quatre de la tarda, després del descans de dues hores per dinar, obriran portes, fins a les cinc, quan es donarà per aca­bada la jornada. Es tracta d'un assaig, amb les seves interrupcions i repeticions, no pas d'un recital. L'objectiu, segons Flora Puntos, portaveu de l'entitat, és oferir més activitats per als socis i posar-los més en contacte amb les activitats de l'Associació.

També volen millorar la difusió de les tasques que realitzen totes dues orquestres, per arribar al màxim de gent possible: tal com va dir Flora Puntos, «volem fer música per a una majoria». I hi afegeix que no els falten activitats: «tenir quaranta músics treballant genera una gran quantitat de fei­na». A més de l'assaig obert del 25 de març, les activitats més pro­peres seran el concert al Centre

. Cultural del 18 de febrer i el con­cert de Sant Jordi, també al Cen­tre Cultural, que es farà el 23 d'abril.

L'Associació Orquestra de

brar-ho, l'associació ha programat un seguit d'activitats gratuïtes, adreçades als socis, però que també obertes al públic en general. La iniciativa inclou alguns concerts, com el de Nadal, que van oferir el 26 de desembre al

Centre Cultural, i també hi ha programats uns quants assaigs de la Jove Orquestra oberts al públic. El primer d'aquests assaigs oberts va tenir lloc dissabte passat, 28 de gener, al Centre Borja.

La formació de la Jove Orquestra de Sant Cugat al claustre del Monestir. Foto: J. LLAMAS

Cambra de Sant Cugat va néixer l'any 1990, així que enguany ce­lebra el cinquè aniversari, motiu pel qual han volgut programar

algunes activitats gratuïtes entre les quals es compten aquests as­saigs oberts. L'Orquestra va oferir el primer concert el 30 de juny

del 1990, a la Festa Major. Des de llavors ha interpretat 77 con­certs, tres dels quals al Palau de la Música de Barcelona.

HISTÒRIA

Segona xerrada sobre cultura mesopotàmia

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— Elisenda Dur-ban, llicenciada en història antiga i arqueologia i especialitzada en egiptologia, va afirmar dimarts passat, en una conferència al Cen­tre Borja, que «alguns mites de l'abundant literatura mesopotà­mia van ser recollits a la Bíblia». Durban, que va realitzar la segona part de la xerrada Història i cultura de la Mesopotàmia antiga, va dir que «passatges bíblics com el d'A­dam i Eva, el del diluvi o el de la creació havien estat recollits amb anterioritat pels habitants de Mesopotàmia —actual Iran i Iraq-, que tenien uns desenvo­lupats sistemes d'escriptura».

La llicenciada també va parlar dels sistemes d'agricultura desen­volupats pels mesopotamis, basats en el regadiu, ja que els rius Tigris i Eufrates passen per la zona, i de la important religió creada per aquesta civilització. Els assistents a la conferència, una més del cicle de xerrades sobre cultura i societat que està organitzant el Centre Borja, van tenir l'oportunitat d'a­prendre el significat d'algun dels símbols ortogràfics creats per la cultura sumèria.

La propera xerrada del cicle, que finalitzarà el dia 14 de març, l'oferirà Vincenç Trius, enginyer químic, que parlarà sobre la in­teracció cultural en l'empresa com una necessitat econòmica. Aques­ta conferència tindrà lloc el proper dimarts a tres quarts de vuit del vespre a l'aula nou del Centre Borja.

Restaurant Masia

Xercavins ESPECIAL COMUNIONS

La masia on hi ha el restaurant té dos segles i mig d'antiguitat

El «Xercavins» ofereix fins a quinze menús, variats i amb la millor qualitat, i els preus oscil·len entre les 4.000 i les 6.000 pessetes. A més, hi ha uns menús exclusivament pensats per als més petits a preus molt econòmics. Els preus són, doncs, molt competitius. Però això no és el més impor tant . L ' encan t del «Xercavins» es troba en la diversió dels nens, que no oblidaran mai el dia de la seva primera comunió. Al «Xercavins» ho tenen tot a punt per aconseguir-ho. L'entorn del restaurant també contribueix a obtenir el millor ambient en les reunions familiars. La masia típicament catalana on hi ha instal·lat el «Xercavins» té dos segles i mig d'antiguitat. El local disposa al seu interior de sis menjadors climatitzats, noranta metres quadrats de cuina, quatre lavabos, una barra de bar i una sala de televisió. El «Xercavins» està emplaçat en una zona envejable pel seu paisatge i disposa de bones comunicacions.

ESPECIAL CALÇOTADES:

Dos menús complets de calçots

i carns.

Menú número 1: Calçots, xai,

botifarra amb mongetes, car­

xofes i allioli, pa torrat, sorbet

de llimona. Vins del Penedès en

porró o ampolla, aigües, gaso­

ses i cafès. 2.975 ptes. per per­

sona.

Menú número 2: Calçots, cabrit

a la brasa (costelles, cuixa, es­

patlla), mongetes, carxofes i .

allioli amb pa torrat, sorbet de

llimona, vi del Penedès en porró

o ampolla, aigües, gasoses i ca­

fè. 3.875 ptes. per persona.

«Xercavins» farà de la comunió del seu fill una festa inoblidable El restaurant Xercavins, situat a la carretera de Cerdanyola, s'ha volgut especialitzar en banquets per a les famílies que celebren les primeres comunions dels seus fills. «Xercavins» fa tretze anys que treballa per proporcionar el millor servei als seus clients. En fa tres que prepara els banquets especials de primera comunió amb una festa dedicada especialment als més petits de la casa. Al restaurant «Xercavins» tenen un parc infantil on habitualment els nens es distreuen mentre esperen que arribin els àpats o havent dinat, però, a més, aquest parc infantil es converteix en un lloc d'absoluta diversió entre els mesos d'abril i de maig, quan arriba el temps de les primeres comunions. És en aquest parc exterior on es prepara la festa infantil. Els pallassos conviden tots els nens a participar-hi, i els apleguen al parc. Aquí, actuen els pallassos, els nens es passegen en una carrossa arrossegada per un poni, es fan curses de sacs i un concurs de bàsquet, on els més petits poden mostrar les seves habilitats sota la cistella. Un cop els nens s'han divertit d'allò més, arriba el número amb el qual els petits s'ho passen millor. És el moment més participatiu, en què el «cuc boig» treu per la boca, a gran velocitat, 250 globus de tots els colors que els nens han d'anar punxant amb un punxo. La diversió i el riure estan garantits entre els més petits. Tot això, sense que la festa suposi cap despesa extraordinària per ais pares.

* i • -

16 CULTURA-ESPECTACLES L I S 4 CANTONS / Divendres. 3 de febrer de 1W5

EDUCACIÓ

Torna la campanya escolar de música amb concerts didàctics per als nens

Organitzada per r Ajuntament i adreçada a les escoles del terme municipal \ A \ 11 K BORRÀS

• Sant Cugat. I.a segona campanya escolar de musica a Sant Cugat complementa la quarta campanva c-coLu J.' '.caire, que es va de­senvolupar cul te l'octubre i el novembre. Són

I a campanva escolar de musica, com la campanva escolar de tea­tre. ofereix quatre espectacles, ca­dascun adreçat a un sector d'edats. D'aquesta maneta, es divideixen els escolars cu quatre cicles: su­perior (alumnes de cinquè, sisè i setè de bàsica): mitjà (alumnes de tercer i quart de bàsica): inicial (alumnes de piimcr i segon) i in­fantil (alumnes de parvularis).

Iria d'espectacles

Lnguanv. l'espectacle escollit per al cicle superior es I.a història del mck. (dimarts. 31 de gener) una explicació eie la gènesi d'a­quest gènere musical als Estats l 'ni ts , l'cr al cicle mitjà. Instru­ments liutthet. (dimecres, 1 de fe­brer) sobre els treballs en estruc­tures sonores dels germans Bas-clict.

I per als cicles infantil i inicial (enguanv lots dos grups assistiran al mateix espectacle) I.a màgia de la musica (dijous. 2 de tebrer per al cicle inicial, i divendres, 3 de febrer per a l'infantil), un espectacle teatralit/at d'iniciació a la música. Tots els espectacles programats són interpretats per la companyia Bat" Audicions Mu­sicals.

Objectius pedagògics

Per afavorir la funció pedagò­gica de la campanya, a cadascuna de les escoles que hi participen se li proporciona un dossier per cadascun dels espectacles, on, a més d'informació bàsica sobre el concert, s'inclouen propostes de treball amb els alumnes, a de­senvolupar a partir de l'espectacle vist. Totes les representacions es fan al Teatre-auditori del Centre Cultural, llevat de les dues del

una iniciativa municipal, portada a terme per les regidories de Cultura i Lducació. i van adreçades ,i totes les escoles del terme mu­nicipal. I I propòsit de la campanva es pre-sentai espectacles teatrals o musicals espe­

cialment pensats per a un públic infantil, i oferir-los embolcallats dins una proposta de treball didàctic, que es fa a partir de l'es­pectacle en qüestió. I.a campanya de musica va començar dimarts i s'acaba divendres.

I n m up d'alumnes assistim a una de les actuacions musicals del uilc I nio M \NL HSF1NOSA

cicle inicial i l'infantil, que es fan a la C a s a . d e Cultura. En total. hi assisteixen uns 2.500 alumnes.

Els responsables de la campa­nya. Rogcli Padró, de l'àrea de Cultura municipal, i Àngels Pon-sa, del departament d'Ensenya­ment de l'Ajuntament, expliquen que el propòsit d'aquesta inicia­tiva és «treballar els espectacles des del punt de vista pedagògic, introduir els nens en el costum d'anar al teatre i en la música. familiaritzar-los amb tot això i aju­dar les escoles en àrees didàc­

tiques com ara la música, l'ex­pressió corporal o el llenguatge.»

Campanya teatral

La sisena campanya escolar de teatre, que comparteix els ma­teixos plantejaments, propostes i objectius que aquesta segona cam­panya escolar de música, es va desenvolupar entre el 2 i el 2s> de novembre passats.

Els espectacles escollits alesho­res van ser: La rateta que escom­brava Vescaleta, escenificació amb titelles de la rondalla popular, a

càrrec de la Companyia l'Esta­quirot, per als alumnes del cicle infantil; En Pere beneit, represen­tada amb marionetes per la Com­panyia Binixiflat Titelles, per als del cicle inicial; Viure del cuentu, de la Companyia Setril Teiatru, per als alumnes de cicle mitjà, i Còsmic, de la Companyia Llamp Teatre , per als de cicle superior. Tots aquests espectacles, com els de la campanya de música, s'han dut a terme amb la col·laboració de l'agència La General d'espec­tacles.

BENET SARSANEDAS Fins el 21 de febrer

SOCIS FONS D'ART

Sala RusííTal Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: mati de 9 a 2 tardo de 5 o 9

Tel. 675 47 51

£> •uww'fm

C O A P S a n t C u g a t

Centre d'Orientació i Assessorament Psicopedagògic

• Orientació professional i d'estudis

• Diagnòstic i tractament psicopedagògic

• Prevenció primària del fracàs escolar

• Reeducacions

• Tècniques d'estudi

• Classes de repàs (EGB, BUP, COU, FP)

Horari de 4 a 8 (tardes)

c/Villa, 22 Tel. 589 21 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Laura Jener exposa les seves joies a la sala Lola Anglada de Barcelona

l'I Rl l'K II flSant Cuga t . - - I.a joiera Laura Jener i Roca fa una exposició de joies a la sala d'art Lola Anglada de Barcelona, que depèn de la secretaria genet al de Joventut de la Generalitat de Catalunya.

L'artista In presenta set obres, joies que combinen l'argent i l'es­malt.

L'exposició te el n'tol de «Fun-gus et fructus" i es realitzada con­juntament amb tres joieres mes. de Barcelona. L'exposició es po­drà visitar fins al lli de febrer al carrer de Calabria. 147.

LI grup de joieres es presenta amb el nom de «Joiers -kitre». Totes les artistes realitzen joies d'inspiració en la natura. LI ca­tàleg de la mostra es presenta amb un text extret d'un llibre de Miquel Martí i Pol titulat .-Amb vidres a la sang».

Laura Jener viu a la 1 loresia. Per a l'artista, el districte es un barri creatiu, és una /ona molt tranquil·la que permet la concen­tració. Laura Jener diu que els seves joies s'inspiren en la natura de la Floresta.

Laura Jener creu que «actual­ment es va perdent l'ofici tradi­cional de la joieria, amb la in­corporació de les noves tècniques, com són la microfusió i les resines. Gràcies aquestes noves tècniques i materials, la joieria s'ha popu-larizat i ha facilitat la incorporació de les noves idees i les noves solucions estèt iques: però pa­ral·lelament van tancant els tallers tradicionals, amb la pèrdua con­següent de l'ofici.

Per a l'artista, la joieria ha as­solit el nivell d'art gràcies en certa mesura a les escoles d'art, que han elevat el nivell artístic d'a­questa tècnica. Actualment, se­gons l'artista, es pot dir que certa joeria és escultura en petit format.

Laura J ene r cons idera que quan s'acaba l'escola, hom no està preparat per treballar directament en un taller professional. «Estàs preparat per dissenyar, dibuixar, —explica Jener— però no tens l'ofici per poder treballar direc­tament. Primerament, necessites treballar en un taller per millorar la tècnica i a poc a poc tocar tot tipus de joieria».

L'artista treballa actualment en un taller de joieria de Barcelona i fa pocs mesos va acabar els es­tudis a l'escola Llotja de Barce­lona.

L'artista té la intenció de rea­litzar les seves pròpies joies, es­pecialment peces úniques, joies per encàrrec, però paral·lelament diu que haurà de realitzar joies comercials per tirar endavant el taller.

^

*QÚ AÜfM

&r Servei J* Gratuïï a p, Domicili

Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89 33032/012501

M. LOMENAS.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ A SANT CUGAT TORRE, 1 (P laça del Monestir) Tel. 674 15 02

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

URSSA S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny. 149

Tel. 780 29 24 - Fax788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquimedes. 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

mm-> 1

N U U INSTIIUI UE BELLESA INTbüRAL^ AMB PERSONAL ALTAMENT

QUALIFICAT

Equip tècnic especialitzat

Productes d'alta qualitat

Servei de nutr ic ió i dietètica

Medic ina i cirurgia estètica

PROMOCIÓ D OBERTURA

et rega lem unri depiMcró completa

c/ Francesc Moragas 25 Tel 675 58 55

J )8190 Sant Cugat del Vallès;.

• *

PERFUMERIA I ESTÈTICA

Solàrium • Depilació elèctrica • Neteja de cutis

• Depilació a la cera • Massatge Corporal •

Manicura • Maqui l latge

c/ Cerdanyola, 24 Tel. 589 35 53

08190 Sant Cugat

;$

n .ri^iSrWn

PERRUQUERIA SALÓ D'ESTÈTICA homes - dones i nens

Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3a edat i carnet jove

Alfons Sala, 23 baixos

Tel. 675 16 51

SANT CUGAT

DEL VALLÈS

; ! f i í i

fflf*

ROSARA LA SEVA BELLESA

• Tractaments corporals anticel·lulítics i per aprimar

• Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits

• Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acne

• Rehidratació-Cathiodermis Depilació a la cera, definitiva i elèctrica

• Neteja de cutis • Sol artificial

• Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel 674 43 47

SANT CUGAT DEL VALLÈS

p e r r u q u e r s

\

AQUILINO Estilista Internationa

MOLT AVIAT A l SEU COSTAT

•** ^

*ÏI {•

Bellesa • Tractaments facials

• Tractaments anticel·lulítics • Tractaments

parafina mans/peus • Ungles porcellana

• Manicura/pedicura • Permanent i fint de

pestanyes * Depilació higiènica

• Maquillatge M. Antònia

Solàrium / UVA alta pressió Hores convingudes

c/ Francesc Moragas, 23 bis, 1 r Tel.589 60 88

08190 SANT CUGAT •*»..: - ~f *

km

Perruqueria

• Home • Dona • Nens

• Diagnòstic i tractaments capil·lars

personalitzats

Montserrat Rafel

c/Sant Jordi, 18 local

Tel. 589 50 84

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

W>:

PERRUQUERIA

F0RMAS H O M E - D O N A

PILAR HEREDIA ESTILISTA

Elies Rogent, 18 A (a tocar Mercat Torreblanca)

Tel. 675 40 06 Sant Cugat del Vallès j f . ï i

" ili

M'

Í ,

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 3 de febrer de 1995

LLETRES I

A q u e s t m e s q u e d e i x e m ha m o r t a C o ï m b r a , la c iu ta t o n va v iure m o l t s anys, l ' escr ip tor i p o e t a Migue l T o r g a (1907-1995) .

P r o p o s a t t res v e g a d e s p e r al p r e m i N o b e l de L i t e r a t u r a , h u m a n i s t a ango ixa t , i n d e p e n d e n t i vital , a d m i r a d o r d ' U n a m u n o ,

a l g u n e s de les seves o b r e s van ser p r o h i b i d e s d u r a n t la l larga d i c t a d u r a de Sa lazar i a ra és r e c o n e g u t c o m u n a d e les

p e r s o n a l i t a t s m e s or ig ina ls i p e r d u r a b l e s d e les l le t res p o r t u g u e s e s d ' a q u e s t segle .

Miguel Torga, un destí de poeta L'escriptor de Tràs-os-Montes va ser un humanista angoixat i compromès

l'IRl 1>UK. I «Sí, la \kia continuaria. Altres dies vindrien plens de sol. de tiors i du fruits. Però no serien meus.-En el darrer paràgraf de hi no­vel·la autobiogràfica La creatm del món, Miguel Torga expressa cl desmesura! amor a l'cxistencia que també travessa, com una Ira-muntanada. les pagines dels seus llibres. Mes d'una cinquantena d'obres en vers i en prosa es­merçades a complir el destí de poeta que ell s'havia imposat, i amb el qual esperava obtenii la salvació com a home. Res de la vida d'aquest escriptor portuguès. que va néixer l'anv ll|<>7 en una humi l famí l ia c a m p e r o l a de Tras-os-Montcs. no admet les pa­raules renuncia, icsignacio o con­formisme Des de la primera edat va haver de lluitar contra Ics cir­cumstancies adverses als do t /e anys. Adollo ( o n c i a c\,\ Roeha

el seu nom ical. que \ a canviar pel pseudònim literari Miguel Torga Tanv I 93 7 |a teia de criat a casa d'uns cosins de l 'oito, i als li'cl/e va haver de marxar a trehallai a la hisc rda que un oncle seu tenia al Hi.isil. ( inc anys hi va restar lins que va poder tornar per estudiar al liceu i desprès la carrera de medicina a la l Diver­sitat de Coi'mbra.

I n els an\s d'est udianl va donar a concixei i h prmicis reculls de versos . \nsi,-dadi\ Rampa. Iri-hnii: i Abismo . i \ a entrar en contacte amb cl grup que teia l're.sen^a. hi revista que va esde­vé n i i d n i a n t t r e ! / e a n y s (1927-19401 la capdavantera de la modernitat literària a Portugal. Les ohres de Pcssoa i Sa ( atneiro i la seva revisin Orpheu no havien aconseguit ter desap.néixer de l 'ambicn! de les lletres lusitanes el sandosismo m els escaialalls senlimcnlals dels post romanlies. No es estrany. doncs, que en morir Pcssoa, el 193è, lo iga escrivís: • Portugal Tlia visi passar en un tant cap a l'eternitat sense ui tan sols pi CLUinlar qui era .-

Ids universitaris que van llindar l'rcscniu. fosc Regió. .1.(1. Siinócs i l i i anqumho da Fonseca. entre d'altres, i molt aviat també Miguel Torga. van impulsar amb èxit l'o-

NOVETATS

«Els càtars»

iposat tres vegades per al Nnlv

bertura cap als nous corrents es-lelies i de pensament internacio­nals, al mateix temps que es re­coneixien deixebles dels creadors d'Orplicu. Miguel I orga, però, se'n va allunyar be n aviat, l'any 19311, perquè constatava que la publicació començava a caure en •d'arcaisme estàtic de les escoles».

I I camí (kl solitari

l.'cscripioi de Tras-os-Montes va cmprcndic d'aquesta manera el camí del solitari que seria per sempre més. I no parlem d'un aïllament quotidià o afectiu, cosa que equivaldria a oblidar el metge xerraire, irònic i cnamoradis—pe­

rò reticent al matrimoni — que trobem al Diana i / 'Aí2- 1VJ7), sinó d'un aïllament de caire polític i literari. Ls va enfrontar obstina­dament al règim dictatorial de Sa­lazar. i va sci totalment marginat de la vida literària, dominada pels que abans havien estat el seus companys a la revista. -Sobre todo. un ilesesperai escriu en e l s e u d i a r i . T a n v 1<>47 -. \<> in-

currir en 1I odio. ni en la renuncia. Seguir sicmlo au lumibre entre tan-tos bornxos, conseivar una lògica entre rantos \ofismas. seguir aman-do al proiimo entre tanta falsa retòrica

Com a p o d a . Torga volia i va

Iberisme i antifranquisme, des de l'exili interior

H L'iberisme de Miguel Torga. prou comentat i difós pels es­tudiosos, es manifesta en profun­ditat als volums autobiogràfics Diario ll'>.l- 1<>.S7) i La creació del mon i als l'oemas ibencos. l-.n Tadmiraeu» incondicional de l'au­tor per Tohra de Miguel de Cer-vanles i Miguel de l aiamuno - als quals va manllevar el nom. u : homenatge hi havia la vohiiil.-.i explícita tic icconeixci en el ca­ràcter dels pcisonat'jcs de! pri­mer. el Ouixot sobretot, i en cl pensament del segon, una iden­titat cultuial comuna a lots eb pobles penuisiilai s en la qual s'ha-via d' inscmiic la seva piopia obra de creació \ o li agradaven els autois portuguesos que escrivien min si visquessin a Paris. 1 a idcn-litat cultural només podia ser en-nquidoia pci a la humamlat sj

dimanava, inexcusablement, d'uns determinats passat històric, clima i territori, i si es podia comple­mentar amb altres identitats, lla-hlar del sentimiento rràgico de la i ula —cito un fragment del Diario. en la traducció castellana d'Eloísa M v a r c / •- . escrutando nucstia ii'una mística v solitària. o i/o irlc a / ' . / N . , ," ' ÍM'I/I 'u v somos. v oir de

i'a^it! íjiiien es el. Y c.v precisa-mente en una fraternidad asi, de conjt'sioncs v contideneias, como ve liucc hi cultura. I:s dectr. que \nlo tm·, e\aluar l'ien nuestras ca-i\tclcrist:cas especilicas v dcspitcs tic caldea>-hi\ tii ni gran htmm, universal, poilcmos v( r al m;sm. ticmpo ei luiada nos •,', Irus-os-niotnc·, x t iudailituo-. ad inundo.••

.Aquesta necessita! orgànica del poeta, de pouar en cl seu paisatge i en la seva gent. explica pro­

bablement que Poilugal malgr bres li van se res per la dietaduí la qual va sci u i un escriptor

eoi i tm al que «ntiseat a sala. n l ium; Imant

i c s v iv

a l g u n

s i p i o l

i n s t a .

n s l a e

P i u l i s

m l a

s i l i -

l i b i l s

d i n s

x i l i a l

a l l V s

elaborar, tal com ha indicat Eloísa Alvarez, «una filosofia vitalista de la Història i de l 'Home, el fo­nament de la qual és el compromís de l'ésser humà amb ell mateix, amb el seu temps i amb la seva pàtria». Als anys quaranta va pu­blicar obres que el consolidaven entre els millors escriptors de la llengua portuguesa, quatre reculls de poemes —l.amentaçao, Libe-raçao. Odes i Nihil Sibi— i els llibres de narracions Bichos i Nue-vos euentos de la montaha, encara que no va obtenir cap mena de reconeixement públic fins a les dècades següents —en què do­naria a la impremta, entre d'altres, Canttco do luimem, Pena.i do pur-gaióno. Orfcu rebelde i Poemas ibe­ncos—. En el decurs d'aquests anys van anar apareixent igual­ment els volums del Diario que ja hem esmentat, on l'autor obre les portes dels pensaments més íntims, tant o més despullats que en les obres de creació: la recerca d'un lirisme pur, l'angoixa del seu permanent desencís existencial d'ordre cívic i religió-s —és un agnòstic que no renuncia a in­terrogar Deu: té necessitat del transcendent tot i que aquest no el respongui— que contrasta amb un vitalisme de ferro forjat, la sensualitat i el vitalisme —«iQue vengti alguien a coger la vidu! i ÍX) xa no hav quién sepa apetecer i la inanzana prohibida?»—. el pagès que gaudeix dels personatges sor­neguers i primaris del seu país tramuntanal —retratats en la seva obra narrativa—, i sobretot una confiança il·limitada en la seva condició de poeta. «Lelizmente, xo se cantar sm prisa, i Ysé recomen-:ar... Y sé que hav una prome­sa en el nero de cantar... •

Lis darrers anys de la seva vida, i mentre rebia premis de tot arreu. Torga va assistir a la Revolució dels Clavells del 1974. primer amb desconfiança —«Golpe militar en Portugal. iQuién pudiese ereer en los militares!»—. després amb en­tusiasme cívic, i finalment amb un renova! desengany. •(•';; paso mtis en este camino de lucide; des-piadada — c o n s i g n a v a l ' a n v I9S7—. v xa no podré hacer pic en la vida."

L'escriptor, entre Cervantcs i Unamuno. en una caricatura de .IDÍÏO Abel Munte.

menystingui. La pu­blicació) d7.7 quan dia de la Creació del món. a finals del 1939. li va reportar fins i tot l ' e m p r e s o n a m e n t , acusat de ser comu­nista. Ln realitat, el que hi havia a dins del llibre era un crit revoltat contra el to­talitarisme de Franco i Mussolini. fet de re­sultes d'un viatge re­cent en que havia es­tat leslimoni dels de­sastres de la guerra de l'altra banda que

obava la legalitat, l 'ordre, la locracia -—hi escrivia—. 1 eia que, en darrera instància, hi

i ta cl triomf, fossin quines tos-les vicissituds de hi lluita.»

Autor: Jesús Mestre i Codes. Editorial: Edicions 62. Pàgines: 27(1.

M L'historiador i assagista Jesús Mestre i Godes ha publicat un treball divulgat i u sobre el marc. els orígens, el desenvolupament i les característiques del catarisme en la societat occitana dels segles XII i XIII, i dels fets històrics que van portar a la seva persecució i aniquilament per mitjà d'una croada impulsada pel papa In-nocenci l l i —la primera que va tenir lloc en territori cristià—, en què es van donar la mà els in­teressos religiosos i els polítics. L'obra, escrita atnh una amenitat que no rebaixa el rigor de les seves múltiples fonts erudites, ex­plica i analitza els principals epi­sodis de la lluita religiosa i gue­rrera fins a la cloenda gairebé llegendària del setge de Mont-segur, i també el paper que hi van tenir personatges com el rei català Pere I el Catòlic —derrota! a Muret Tanv 1213—. els senyors de Foix. Tolosa i Trencavell. Do­m è n e c de G u z m a n . Simó de Montfort. Gilabert de Castres. Folquet de Marsella o eK reis francesos. El llibre de Mestre i Godes sobre l'heretgia dels bons homes va sortir publicat el de­sembre passa! i Edicions b2 ja en prepara la segona edició.

«Cucntos de la isla del tesoro»

civi l - I

deu a l l

Autors: Julio I.lama/ares. Juan Marsé, Juan José Mill.is, A. Muíin/ Molina i Aruiro l'erez-Reverle. Editorial: Alíaguaia Hispànica Pàgines: 2hl.

I El diari /;'/ l'ais v a commemorar l'any passa! el centenari de la mort de R o b e r ! L o u i s S t e v e n s o n (1N50-1S94) demanant a cinc dels millors narradors actuals en llen­gua castellana que escrivissin un conte tocat per l'esperit de L'illa del tresor. Els relats es van publicar al diari l'estiu passat i ara apa­reixen reunits en un sol llibre edi­tat per Alfaguara Hispànica. Mi río Martí/ de Llama/ares, Mecà­nica popular de Millas. L'J taso deleseritordesleído de Marsé, ('ar-lota Fainberg de Mutïo/ Molina i Un asunto de honor de Perez-Rc-verte formen un mostrari d'idees i d'estils diversos que es presenten units per la passió del lloc i el temps literari. Els lectors que se­gueixen els passos de Pere/-Re-verte hi poden trobar una me­morable història depiiticiub. amor i carretera.

«Un asesinato que todos cometemos» Autor: Heimito Von Dnderer. Editorial: Muehnik I ditorcs. Pàgines: 452.

I Ul t raconservador i polèmic. H e i m i t o V o t i D o d c r e i (1896-1966) va ser un dels es­criptors més destacats de les lle­tres vieneses del primer tombant de segle, amb una producció d'una ambició literària comparable a la de Joseph Roth o Robert Musil. que culmina amb la novella Los demonios. A Un asesinato que to­dos cometemos. publicada per pri­mera vegada Tanv 193JS. fa una obra a mig camí entre la novel·la d 'aprenentatge i el gènere negre. en la qual vol posar de manifest que el caos existeix permanent­ment a dins de cada individu i que cadascú posseeix irremeiable­ment una mica de maldat. Tastin les tines primeres frases: ,( todos nos calan la inlancia en la ia>\:a como si nos oicaiamn ciiiinni nn

i cubo. Só/o mas tarac se dcscnbic I lo cji'.e habííi deturo. ••

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 19

LLETRES I

El dit acusador • «EL HOMBRE DEL TOQUE

MÀGICO» Autor: Stephen Vizinczey. Traducció: Ana Mana de la Fuente. Gènere: Novel·la. Editorial: Seix-Barral. Pàgines: 278.

PONÇ PUIGDEVALL

Amb El hombre del toque màgico Stephen Vizinczey aconsegueix que el lector recuperi el privilegi de la

ingenuïtat davant la ficció que li concedien les lectures de la in­fantesa. L'atenció de seguida li queda empresonada per les ven­tures i desventures dels protago­nistes, sense adonar-se participa de l'acció i es troba compartint amb ells els múltiples avatars amb què s'han d'enfrontar. I, sobretot, aquesta identificació arriba al lí­mit de desitjar intervenir en l'ar­gument, poder manipular les si­tuacions i avisar els herois de les estratègies que tracen els enemics, tan repugnants.

Perquè aquesta és una novel·la de bons i dolents o, per dir-ho amb les paraules de Stendhal que cita Vizinczey en un dels clari­vidents assajos inclosos a Verdad y mentiràs de la literatura, a El hombre del toque màgico hi ha l'escenificació de l'enfrontament entre els dos únics bàndols pos­sibles, la minoria que estima la vida, enamorats i lliures, contra els exèrcits dels interessats i va­nitosos. I a pesar de l'emoció i la passió que suscita cada pàgina —una atmosfera entre desconso­lada i opressiva que a mi m'ha fet recordar la que crea John Ir-ving a El món segons Garp—, la novel·la en cap moment no es converteix en un pamflet.

Esperança desesperada

A El hombre del toque màgico s'hi podrien aplicar perfectament

L'escriptor hongarès Stephen Vizinczey i la coberta d'El hombre del toque màgico.

les paraules amb què el novel·lista Anthony Burgess va celebrar l'a­parició de la segona obra de Vi­zinczey, Un millonario inocente: «Una novel·la ambientada exac­tament en el nostre món decadent, contaminat i corrupte, i que res­pira de manera curiosa una mena d'esperança desesperada.» Es tracta, en efecte, d'un duríssim al·legat contra la decrepitud moral que envaeix aquest món, una im­placable mirada a la corrupció generalitzada que afecta tots els estaments socials. Però és també, al mateix temps, una meditació sobre l'aparició de la sospita o l'evidència del fracàs mentre s'ac­cedeix per fi a l'anhelada madu­resa, i una sensible reflexió sobre la difícil acceptació de l'envelli­ment físic, la por de la mort en un món moribund.

Aquesta dualitat temàtica s'en-trecavalca i es complementa amb un rar equilibri narratiu en què té no poca importància el tacte

i l'educada moderació que exhi­beix Vizinczey i, sobretot, el fet que ni la intenció satírica ni la crítica ferotge als mecanismes neoliberals imperants a la societat contemporània poden amagar unes incombustibles restes de pie­tat envers la raça humana. És l'es­perança desesperada que cita Bur­gess.

Dos gèneres literaris

Aquesta dualitat es transfereix també a altres terrenys. El hombre del toque màgico és una novel·la que es construeix sobre dues parts complementàries, adscrivint-se cadascuna a dos gèneres literaris ben diferenciats. Forma el primer bloc l'ascensió i la caiguda pro­fessional i els afers sentimentals del protagonista, l'executiu Jim Taylor, comdemnat a la humilia­ció i al fracàs enmig de la crueltat laboral. És una narració feta com de retalls d'un possible best-seller i que, en el fons, és la reactua-

lització del tema de l'ha­bitual escalador que sol fi­gurar a les novel·les del se­gle XIX.

Al segon bloc, gràcies a l'aparició d'un extraterres­tre —una mena d'àngel cai­gut— es passa, de la novel·la de caire costumista, no tant a un relat de ciència-ficció com a una mena de faula moral en què Vizinczey su­pera amb èxit el risc de la manca de versemblança i el perill del moralisme. A un apòleg de ressonàncies me­dievals que capgira l'anèc­dota i en què, a partir dels atributs màgics que conce­deix l'extraterreste al pro­tagonista (rejovenir, curar les malalties, llegir el pen­sament), els vençuts d'abans dominen ara la situació i acaben firmant una momen­tània reescriptura del món

•—i és memorable el capítol en què els corruptes són identifica­bles de lluny perquè segreguen una insoportable pestilència. Però com si la defensa contra tot el que és mesquí fos una condició inalterable per anar traspassant tant els dies feixucs de la nor­malitat com els dies excepcionals de l'èxit, els interessats i els va­nitosos inicien una mena de croa­da per apropiar-se d'aquesta hu­mana font de l'edat.

En un moment de la novel·la, Neb, l'extraterrestre, descobreix la música de Bach i Haendel i, emo­cionat, diu que amb aquella com­panyia ja no se sent «tan lluny de casa». El narrador hi afegeix després que potser no és una mala definició de la bona música. El lector, mentre gaudeix amb El hombre del toque màgico, pot també arribar a pensar que es troba una mica més a la vora de casa seva i concloure que no és tampoc una mala definició de la bona literatura.

NOVETATS

«Peces breus»

El llibertí amable • «EN LLOANÇA DE LES DONES

MADURES» Autor: Stephen Vizinczey. Traducció: Esther Roig. Editorial: Muchnik. Pàgines: 210.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ

L es relacions entre la noia i l'home madur van ser ma­gistralment novel·lades per Vladimir Nabokov a Lolita

l'any 1954. Deu anys més tard, Stephen Vizinczey les va comple­mentar a En lloança de les dones madures, en què les edats s'in­verteixen: és el jove qui cau fas­cinat per dones que li doblen l'e­dat. Nabokov va fugir de Rússia al 1919, arran de la Revolució, i va viure a Anglaterra abans d'ins­tal·lar-se als Estats Units. Vizinc­zey va anar-se'n d'Hongria al 1956, fugint de la invasió soviètica, i va viure als Estats Units abans d'establir-se a Londres: un rus i un hongarès que han esdevingut escriptors de renom en llengua anglesa, tots dos coneguts per un llibre pretesament eròtic i exempt d'obscenitats.

Al contrari que Lolita, la no­vel·la de Vizinczey es pot llegir versemblantment com una pro­posta seriosa de relació, tal com el mateix autor indica a la de­dicatòria. El missatge és clar: «In­tentar fer l'amor amb algú que és tan inexpert com tu em sembla tan assenyat com ficar-te en aigües fondes amb una persona que tam­poc sap nedar». Pel protagonista del llibre, l'experiència de les do­nes madures (entenent com a tals

les que voregen la quaran­tena), tant en l'aspecte afectiu com sexual, les fa particularment idònies no només per a la iniciació de jovenets, sinó per man­tenir-hi relacions al llarg dels anys. Els sobtats canvis d'humor de les Lolites, les seves vacil·lacions, menti­des i crueltats són subs­tituïdes pel caràcter estable i la personalitat engresca­dora de dones en saó, avo­rrides d'esposos avorrits. Així doncs, iqui ha d'ini­ciar les noietes? El pro­tagonista del llibre, Andràs Vajda, s'avança a la pre­gunta quan escriu, després d'una frustrada aventura de joventut: «Les noies jo-venetes han d'ensenyar les seves camises de dormir als homes més grans.»

Inserit en la tradició que han seguit els autors de memòries íntimes a partir del segle XVIII, Andràs Vajda esquitxa de consi­deracions morals les dife­rents etapes de la seva joventut. La perspectiva pedagògica queda clara en els títols de capítol: De com esdevenir un amant. De les mares de nens petits, De la felicitat amb una dona frígida... El catàleg de dones és bastant complet, tot i que el protagonista no en fa col·lecció ni les abandona tan bon punt les aconsegueix. El seu pro­pòsit és indubtablement filantrò­pic: aspira a proporcionar plaer, és a dir, energia. Concep les dones

La primera versió catalana del llibre de Vizinczey.

com a éssers complexos, les tracta amb respecte i estimació, i només se'n separa quan la relació s'ha esgotat. La seva poligàmia amable és oposada a la misogínia.

Però els aspectes didàctics no es limiten als models de com­portament femenins. El capítol dedicat a la revolta d'Hongria con­tra el Pacte de Varsòvia és una lliçó d'història, i el viatge als Es­tats Units serveix per establir com­parances no gaire complaents per

al Nou Món. Així, Vajda troba a faltar els bidets a les cambres de bany ame­ricanes (sembla ignorar que la ballarina Isadora Duncan viatjava amb un de portàtil), i troba insultant la coqueteria femenina que s'esgota en ella mateixa igual que «les dones que miren la televisió durant hores cada dia, que taral·le­gen els anuncis de deter­gents, que fan petons amb els ulls oberts i s'enorgu­lleixen de ser pràctiques».

El lector català ha hagut d'esperar quinze edicions castellanes per poder llegir aquest llibre en la seva llen­gua. Ens resta el consol d'u­na versió impecable, ja des del títol. La traducció cas­tellana, En brazos de la mu-jer madura, posava èmfasi en l'apartat biogràfic, però la catalana opta per la fi­delitat a l'original {In Praise ofOlder Women), d'un cai­re més reflexiu i apologètic. L'agilitat i l'humor, sobre­

tot en els diàlegs, omplen el text de Vizinczey d'una llegidora joia de viure, adequada en particular per a lectors joves. La inexpe­riència, però, pot fer difícil d'a­preciar l'enginyós desenvolupa­ment d'algunes escenes. Al costat de les relacions esquemàtiques, emmordassades o violentes que omplen els productes culturals a l'ús, aquesta novel·leta fresca, in­tel·ligent i festiva resulta recoma­nable per a totes les edats.

Autor: Jean Cocteau. Editorial: Tres i Quatre. Pàgines: 137.

• En la producció de Jean Coc­teau (1889-1963), poeta, novel·lis­ta, dramaturg, dibuixant i director de cinema, es fa difícil d'establir el lloc que hi ocupa el teatre, ja que en la dinàmica creativa de l'autor totes les disciplines es combinen i es contaminen d'una manera constant. «Dir Cocteau, doncs —afirma el professor Juli Leal al pròleg d'aquest llibre—, implica evocar una època i uns noms que signifiquen l'aparició d'una nova sensibilitat artística fo­namentada en la interrelació de totes les arts i tots els estils». El cas és que, atenent només a la producció per a l'escena, el pas del temps sembla haver tret pes específic a les seves obres de gran format —les revisions dels mites clàssics, les de temàtica me­dieval o, fins i tot, les que van ser considerades més innovado­res, Les parents terribles (1948) i L'aigle à deux tetes (1948)— i en canvi ha revalorat les peces me­nors com La veu humana, que presenten, sempre en un pano­rama urbà, situacions i personat­ges immersos en la soledat i la incomunicació. Situacions que po­den anar de l'obscenitat al lirisme, però que tenen en comú una visió molt actual de les relacions hu­manes, tal com es pot comprovar en els quatre monòlegs —El bell indiferent, El mentider, La broma del castell i El fantasma de Mar­sella— i les dues peces breus —El pobre mariner i L'escola de les ví­dues— que publica Tres i Quatre, en traduccions del dramaturg Lluís Anton Baulenas.

«El proceso a Jesús» Autor: Paul Winter. Editorial: Muchnik. Pàgines: 297.

I Muchnik Editores reedita l'es­tudi de Paul Winter (1904-1969) sobre la vida i la mort de Jesús de Natzaret, que van tenir una considerable influència en les de­cisions del Concili Vaticà II sobre les relacions entre el catolicisme i el poble jueu. L'autor intenta demostrar, per mitjà de l'exegesi blíblica i d'un examen crític i cien­tífic de les Sagrades Escriptures, que el poble jueu no pot ser con­siderat responsable de l'arrest, el judici, la condemna i l'execució de Jesús, i que, a més, tampoc no es pot afirmar que les au­toritats jueves tinguessin cap mena de relació amb la seva mort. Winter, que va dedicar el seu lli­bre als morts al camps de con­centració nazis, va dedicar vint anys a elaborar aquest treball amb la voluntat d'afavorir la recon­ciliació entre els pobles.

«El soldat i la penombra» Autor: Miquel Mas. Editorial: Columna. Pàgines: 170.

• Miquel Mas (Badalona, 1934), col·laborador d'opinió d'El Punt, va obtenir l'any passat el III Premi Ciutat de Badalona amb la seva primera novel·la, que ara publica l'editorial Columna. El soldat i la penombra és la història d'un nen que veu perplex com la des­trucció i la barbàrie de la guerra civil van envaint la seva vida quo­tidiana. Davant dels efectes col­pidors del conflicte bèl·lic, Manel experimenta en la pròpia pell el dolor i la impotència, fins al mo­ment en què el seu propi pare ha de marxar cap al front. Aquesta terrible absència determinarà l'ensorrament del món de l'infant.

20 CULTURA-ESPECTACLES HLS 4 CANTONS , Divendres. 3 de febrer de 1W5

MUSICA

HI grup Countn, Joe <&. l·lis Perfeet Show ;i Ui presentació. 1 .ni> JA. MUI.A

El grup Country Joe & His Perfeet Show fa la presentació oficial

PUBLICACIONS

Marín i Tresserras publiquen un assaig sobre la nova cultura de masses L'obra ha guanyat el premi Joan Fuster

XAVIKR BORRÀS H Sant Cugat.— Culluni tic masses i postmodvmitut es el títol del llibre escrit per Joan Manuel Tresserras i Enric Marín, dos professors d'història de la comunicació a la Universitat Autònoma. L'obra, que va rebre el premi d'assaig Joan Fuster a la darrera Nit dels Premis Octubre, és una crítica de les apreciacions negatives i apocalíptiques envers la moderna cultura de masses.

\AVI1R BORRÀS • Sant Cugat.— «Avui e;s una nit molt especial: la meva mare és aquí», va dir Joe Garrigó, «Country Joe». en sortir a l'es­cenari del Cafè de Belgrado di­vendres passat, dia 27. Quim Ca­rreras, bateria del grup, hi va afe­gir: «Avui és diferent perquè ha vingut la tele». Efectivament, la televisió i altres mitjans de co­municació hi eren presents: aquell

era el dia en què Country Joe & His Perfeet Show feia la pre­sentació oficial —la posada de llarg, com si diguéssim—, tot i que el grup ja fa prop de quatre mesos (vegeu Els 4 Cantons 13-1-95) que actua cada divendres en aquesta mateixa sala. Per què, doncs, presentar-se ara? «Hi ha dues maneres de fer-ho: una, pre­sentar una història i després po­sar-la a rodar, i l'altra. fer rodar

la història primer i quan veus que funciona, aleshores presentar-la», va respondre Joe Garrigó. Pel que fa a la resta, va ser una vetllada no gaire diferent de les altres. Van interpretar els temes habi­tuals, ja coneguts del públic fidel. Hi van portar uns quants artistes convidats de gran talla: el gui­tarrista Mariano «Fast Fingers», el pianista Julio Cobos, el baixista Alberto Ponsa i la cantant Majda.

«El que denunciem és aquesta mena d'absurd entossudiment de sectors intel·lectuals, i moltes ve­gades d'esquerres, que pensen apriorísticament en els mitjans de comunicació de masses com un perill, com una alienació», explica Joan Manuel Tresserras. I hi afe­geix: «s'ha construït una ideologia que atribueix als mitjans de co­municació de masses un paper pervers, de massificadors de la cultura. I el que fem en el llibre és intentar plantar cara a aquesta mena de discurs, que d'altra banda és clarament dominant. En el fons, aquest discurs és la més recent manifestació de l'elitisme dels in­tel·lectuals.» Segons Marín i Tres­serras, el sorgiment dels nous mit­jans de comunicació han compor­tat un element demoeratitzador de l'àmbit cultural: «Justament és la industrialització de la cultura i la comunicació el que genera un espai cultural i d'accés múl­tiple», explica Marín, en oposició al sistema cultural anterior, que «era un sistema dual, amb una minoria que tenia accés a les for­mes especialitzades de cultura i

Joan M. Tresserras.Foto: J.M. MULA

una immensa majoria que forma­va la cultura popular, però que en realitat era exclosa del sistema polític i del sistema cultural.»

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

A N N A F U S E T

C/ SANTIAGO RUSINOL, 48 • TEL. S89 SO 7 Í ' ISO 12

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 CULTURA-E SPECTACLES 21

TEATRE

La complicitat fascinant

I «PETITS CONTES MISÒGINS»» Companyia T de Teatre Autora: Patrícia Highsmith Traducció: Susanna d'Hèlix Direcció: Pere Sagristà Intèrprets: Mamen Duch, Marta Pérez, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca Lloc: Teatre-auditori Dia: 27 de gener

EDUARD JENER

L a categoria literària de l'au­tora, la nord-americana Pa­trícia Highsmith, que des de fa molts anys viu a Suïssa,

és a hores d'ara inqüestionable. Nascuda l'any 1921, Patrícia Highsmith va crear el personatge de Ripley, que s'ha convertit al llarg dels anys en una fita de la narrativa negra mundial, tot i que és molt més que això, perquè va més enllà.

Igualment, en els Petits contes misògins que ens ocupen (una se­lecció de sis històries de les disset que constitueixen l'original literari de Highsmith) hi ha quelcom més que una visió misògina (en po­dríem dir masclista?) de sis pro­totips de dona: «La paridora», «L'evangelitzadora», «La mà», «La perfeccionista», «La malalta o l'enllitada».

El sarcasme, la ironia destruc­tiva, l'afany esventrador que fa somriure i moltes vegades també riure els espectadors, tant siguin homes com dones, té com a fi­

nalitat precisament mostrar allò que, segons que creu Patrícia Highsmith (i probablement les «nenes» de la Cia T de Teatre), no han de ser TAN SOLS les dones.

És particularment significativa aquesta autodenominació de «ne­nes» que es donen a elles mateixes les integrants del grup, com va mostrar la magnífica Carme Pla en el seu «passeig» per la platea del teatre en un afegit per a aques­tes darreres representacions que diu molt del grau de professio-nalitat i categoria humana assolit per totes elles.

Però si el text per si sol té valor, cal dir de seguida que gai­rebé no seria res sense la direcció i la interpretació de totes les ac­trius, que dominen l'escenari amb una presència només recolzada per la llum i la seva categoria personal.

Els monòlegs (Míriam Iscla, Carme Pla i Mamen Duch), els duos (Marta Pérez i Àgata Roca) o els dos contes explicats per totes elles són una demostració evident d'allò màgic que algunes vegades es produeix en el teatre: una mena de joc de fascinació entre les ac­trius i el públic, una complicitat compartida entre l'escenari i ca­dascun dels espectadors que as­sisteixen a l'espectacle, de tu a tu, que omple els espais que fí­sicament separen l'escena de les butaques.

És particularment remarcable l'encert de la narració anomenada «La perfeccionista»: explicar una

Les cinc actrius de la companyia T de Teatre i les seves històries de dones van tornar a omplir de gom a gom el Teatre-auditori. Foto: MANÉ ESPINOSA

història al peu de la lletra, fins i tot els signes ortogràfics, fins a aconseguir que dir «coma» o «punt i seguit» prenguin un sentit o una altre, segons la inflexió de la veu, el gest del cap o l'obrir excessivament els ulls, demostra el nivell assolit per uns encisadors

follets d'una improbable imprem­ta.

Al final de la representació dels Petits contes misògins, que s'aco­miadaven dels escenaris, els llargs aplaudiments del públic, que quasi omplia la sala de gom a gom, foren unànimes.

L'actriu Sílvia Munt guanya un premi Sant Jordi de Cinematografia

JOSEP M. VALLÈS B Sant Cugat.— A final de gener es van fer públics els guanyadors dels trenta-novens premis Sant Jordi de Cinematografia que or­ganitza anualment Ràdio Nacio­nal d'Espanya (RNE) a Catalu­nya. Entre els premiats hi ha l'ac­triu santcugatenca Sílvia Munt, que ha aconseguit el premi a la millor actriu espanyola per la seva interpretació a la pel·lícula Lapa-sión turca. Amb aquest premi, el jurat ha volgut subratllar que les grans interpretacions no depenen de la longitud dels papers, perquè Sílvia Munt dóna vida a un per­sonatge secundari a la pel·lícula que ha dirigit Vicente Aranda. Aquesta setmana, el director del Centre Cultural de Sant Cugat, Tomàs Seix, ha manifestat que existeix la voluntat de RNE a Ca<-talunya de tornar a fer la ceri­mònia de lliurament dels premis al Teatre-auditori el mes d'abril o el maig, com ja es va fer l'any passat. La ministressa de Cultura, Carme Alborch, va ser l'encarre­gada de presidir Tacte, juntament amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i un gran nombre d'ac­tors i directors de cinema, com ara Emma Suàrez, Juan Echano-ve, Verònica Forqué o Julio Me-dem.

Altres premiats

El premi a la millor pel·lícula espanyola ha estat per a Días con-tados d'Imanol Uribe, a la millor pel·lícula estrangera per a Caro diario de Nanni Moretti i al millor actor, per al català Juanjo Puig-corbé per la interpretació a Mi hermano del alma.

AQUIL INO Estilista internacional Perruqueria i Perfumeria

Aquilino Cabello va

començar la seva carrera

amb només 9 anys, i als 14

ja era perruquer professional.

Ha col·laborat amb diferents

mitjans de comunicació

(programes de ràdio, premsa

gràfica) i actualment és

propietari de tres

perruqueries a la nostra

comarca.

Aquilino és pioner en el

disseny de «recollits» per a

homes, apartat que ha

convertit en una de les seves

especialitats.

El seu prestigi en el camp de

la perruqueria el portarà a

participar en sengles fires de

perruqueria al Palau Sant

Jordi, al febrer, i a Bolònia el

proper abril.

L'estilista Aquilino Cabello

inaugurarà un centre a Sant Cugat

La cadena de perruqueries «Aquilino» té

previst obrir un nou centre de bellesa i

tractament estètic a Sant Cugat, al carrer

Sant Jordi, número 18. El centre ofereix

tant a homes com a dones els seus

avançats serveis de perruqueria, saló de

bellesa i homeopatia, així com de

perfumeria. El centre estarà dirigit pel

prestigiós estilista Aquilino Cabello, que

aportarà el seu peculiar estil de

perruqueria, estil que el va portar a

guanyar el títol nacional de perruqueria

femenina i optar al'«Oscar» al millor

perruquer del món.

Segons el mateix Aquilino, «la filosofia

dels nostres establiments parteix de la idea

de realçar la bellesa que tothom té.

Amb cada client tractem de personificar un

estil, tenint en compte la seva personalitat:

la manera de vestir, de parlar i, en

definitiva, de viure». Aquesta filosofia és la

que ha portat el perruquer a treballar amb

importants revistes internacionals

especialitzades en bellesa i a difondre les

seves idees innovadores per tot Europa,

amb gran èxit.

El nou centre «Aquilino» oferirà al nostre

municipi un estil de perruqueria

avantguardista i comercial. El saló de

bellesa disposarà de solàrium i oferirà

tractaments facials i corporals. Un

especialista en homeopatia s'encarregarà

dels tractaments per a l'obesitat i dels

*;tractaments interns/ tot plegat perquè cada

.client aconsegueix un aspecte més

• B A R - C A F E T E R I E S D o n

Bar, c Rosse l ló j

TT 6 7 4 36 36

•-e' XOOKM

C E Y L A N C •:

•tt 589 64 55

i íe jos

• M E R M E L A D A E X P R É S

C.' Valldoreix. 56

• A N I M A L S P E R R U Q U E

RIA Carrer t je U Crtm, .i.··

local 2 t ï 589 13 29

=0 4»0Ü1

• D I S P E N S A R I V E T E R I

N A R I D R V A l i E S . S t

U r g e n n e s 24 n C.. S a h d

delí 23 S i C u q a i

tT 6 7 4 6 9 4 5 * e ' j r g e n

Cies 908 b1 ' « I i*;

w-eit :-sroj i

• L A F A U N A R a m b l a de l

Cel ler , 3 5 - ^ t r 6 7 4 13 05

^ *300C'

• C U G A R T C. To r ren t de

a B o m b a ' 4 TT 6 7 4 43 90

--< J-XOC'*

• G R U P V I B E L L E S

A R T S M o n t s e r a t 3*

•a 6 7 5 20 01

• C I C L E S C A R D O N A Val l ­

dore ix . 41 T T 6 7 4 15 09

=,&. r«QC'

• C O P I I M A T G E R a m M a

dei Cel le ' , 4 r , TT 589 23 68

• * ' -£7:031

• C O P Y - G R A F I C C a r .

M a t a s . H -rr 6 7 5 36 53

Ra* B2OO01

• D . G . D ' A S S E G U R A N ­

C E S R a m l ; a d e • e i ' f v

9Fi TT 675 42 0 3

Re' TSiXUi

• J . G . A S S O C I A T S PI

B a r c e l o n a <- I M Í H ' I S

TT 6 7 5 30 12

• V I N S N O E S A B a i x a d a

Sa ' i i Seve- , 4 « 5 8 9 19 8 3

-*• iCOÏ'

• E L S A R C S , S A L Ó D E

T E P s T o r r e b l a n c a , i 7-

19. local

• M A R C S V A L L È S

Val ies. 2 3 S a n t C . * . -

t r 6 7 5 4 9 43

SP £"3000-

• M É S M A R C S C1 En r i c

G r a n a d e s 1 fi Sant Cuga t .

T T 5 8 9 14 29

Rel V ' l

• P R E S E N Z A M a n c r e l l

20 TT 589 46 51

Rel -650001

• C O P E R S E TT 6 7 4 62 39

Rei *0000i

TTV' t e r a s s a 4 h a b . , sa >

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a

c u i n a - o f f i c e » . 1 bany 1

lavabo , ca le facc ió , marb re

p a r q u e t P V C i c l i m a l i t

pa rqu ing t raster opc iona l

p ' f i o c s "22 0 0 0 0 0 0 -

t r 675 33 55 . 589 26 43

t---i i.i •• i , • -n t ! a- ai Pe' «:: =

• A I F A Ct ra Cerda>

18 TT 6 7 4 43 0 4

FW 'MOQUI

• C O L H O R A Pi ] r

b l anca . 1 2 ' 4

Re* 89O00C-

• F O T O V Í D E O

R a m b l a de l Cel ler . 92

TT 6 7 4 79 6 8

fW «70001

• S O L S O N A Rosse l l ó . 2

TT 589 32 89

Re' i90nc

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C a n o v a s de l Cas t i ­

llo, 4 TT 6 7 4 65 0 0

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s .

8 2n 0 6 7 4 18 7 7

^ iscoor.'

• M A P F R E Pg Tu.

ca 1 1 5 8 9 19 95 nmü

SANI ( l .(i/M

(,rSIIO. SA.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Asseurances

generals i

administració

de finques.

( / Sontiogo Suyjryoi, 3?

Tet 675 I / Oi 6 / 4 6 6 6 9

Fax: S89 V 74

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó . F O A P .

c Rius I Tau le t , 27

1T 6 7 4 0 5 0 3 S a n i C u g a t

FW S000O01

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

Ve rdague r , 107

0 6 7 4 14 9 0

Ret 360001

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o ' a q a s ' 21

enl l l a 0 675 26 04

=W •530001

Ki*i s-ri:; en

• C A S T E L L V Í S e r v e i s i

Adr-rrts R ius I T H I . I * ' ! 4

0 6 7 4 12 41

W '350C01

• G C l . C O N S U L T I N G

Sant B o n a v e n t u r a , 8 Ent l

3 a t r « 7 5 4 9 0 5 FW «0001

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Mar to re l l . 4 7

0 6 7 4 14 9 7

IW 1170001

• D O L C E T S A l f o n s Sa la .

2 0 0 6 7 4 4 2 8 2

Ret i&7aoot

• M I L A R T O B E L L A S a n

t iago Rus ino l . 4 9

0 8 7 4 06 57

Ret 450001

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A San ta M a n a . 40 .

0 5 8 9 0 2 71

• E N G L I S H C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a n g l è s .

Sant D o m è n e c . 7. 1 r 2a .

flet 1310001

• S P R I N T I D I O M E S C

F r a n c e s c M o r a g a s , 8 .

0 5 8 9 2 2 6 4

R* 2010001

• W A V 4 H O G i rona , 16.

0 6 7 4 0 6 9 3 R ius i Tau la t . W I00CM

sons-»»

• A U T O - R E C A M B I O S

V A L L È S C a m í de la C r e u ,

2 4 0 * 7 5 19 51

Ftal 167PX1

• N I S S A N R O M A N M a r

tore i l . 41 0 6 7 5 45 7 9

Ret H00001

• P A R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A Av T o r r e b l a n c a .

2 -8 . local ga ra tge

0 5 8 9 2 4 81

M 110001

• R E N A U L T - A C E R S A

Ct ra C e r d a n y o l a . 55

0 5 8 9 2 6 4 9

flrt '2300CI

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O cl R e u s . 2 5

0 8 1 9 0 San t C u g a l

0 6 7 4 13 25

R» I04COO1

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C / C a r n ' d e la

C r e u . 14 , b a i x o s l a S i

C u g a t 0 589 4 7 53

Ral Ï4O301

• A N T O N I C A M P O S

F r a n c e s c M o r a g a s , 21

0 6 7 4 0 8 8 2

Ral 1X0001

• J . M I R E T Merca t To r re -

b lanca , pa rada 1 -42

0 6 7 5 5 3 5 3

Raf 530001

• H I D R O F L O R Av

Bor ràs . 54 Va l ldore i

0 6 7 4 75 98

Rel 1«0001

CASAJLANA (ÍAI.KRIES

SAM JORDI

Mobiliari i decoració

Matalasseria Articles per a

nens petits

Santiogo Rusinol, 37

l Tei 5892232

i Carrer •Major, 6

Sent Cugat ddValès

• C A S A D E L E S C O R T I ­

N E S Víc to r B a l a g u e r , 26 .

Rubí « 6 9 7 2 0 71

• C / D R . M U R I L L O .

A t i r 1upif=< 2 0 0 n-v' •

1 1 .

• I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A M o s s è n Cmt ; '.•'•-•-

rJaguer 18 Val ldn-.: .»

t r 569 26 38

W5600C1

• M A N T S E R V , SA Av Ca

tahjnya, 18 TT 674 60 58

Ftel 60000-

• L A B R A S E R I A i i

Pe re S a n 6 TT 589 52 40

W.6900G2

• M A I L I N G V A L L È S S L

S a n t D o m è n e c , 10 t a

xos. TT 589 2 3 71

Ref S50001

• T A T E R S S a n t *-nt r

62 . TT 675 55 06

fW. -"330001

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 589 35 35 Rel 58000-

5 d u - m 2

banys • l avabo . salo m e n

lador r u n a e q u i p a d a a-

m a n ? . c a l e f a c c i ó , p a r ­

e u ng z o n a c o m u n i t à r i a

p isc ina 45 0 0 0 OOO -

TT 6 7 4 57 16

t a x 6 7 4 57 54

irvjQari HVt 1K0 700C'

• P IS À T I C C. Attons Sa

a. 4 hab , 1 bany 1 la^a

:.K> a m b dutxa 40 r v de te­

r r a s s a . 1 p l a ç a d e p a * -

q u m g

' ' 2 0 0 r 000 TT 6 7 4 7 7 7 6

n a t a JA; Ret I %<X*2

• P R O P C R E U R O J A .

a t i r d u p l e x d ' uns 100 r r ' .

r- "• t e r r a s s e s , 3 h a b .

t px tpno f . asso le l la t , mol t

ír _jj la ( s e n s e v e ï n s a

t r H 18 000 .000 . -

t r ,93 6 7 4 6 7 15

F^LííSaca Re- FS tí-?0006

• S O B R E À T I C en v e n d a

I )i s b irmit ir is amp l i men ­

t i t r sa ló < u i na . c a m b r a

]e b irj a m p l i e s t e r r a s

« Ï Mort sol i b e n or ien ta t

* 0 0 0 0 0 0 TT 6 7 4 72 5 4

ir < IT-*>*I Ret FG'0O8OX7

• HÍPICA SEVERINO Pg Calacto. 12

Tt 6 7 4 11 40

Re* 610001

• O R D I N A S O F T F ib la

C a n M o r a , 9

TT 6 7 5 32 0 3

FW 81000-

• V A L L E S T E C N O L Ó G I C

S A P laça Unto. 3

TT 589 33 0 0

FW 1500001

wmm • T A L L E D A R I C O M À C

B a l m e s . 11 San t C u g a t

TT 6 7 4 5 » 6 2

• B L O C K O Rosse l l ó . 17

S a n i C u g a t TT 5 8 9 5 3 4 8

FM 10002 _

• C L A R A M U N T I N S T .

Y O G A R ie ra . 15 ba i xos .

674 21 03 1585001

-™.UJ.IAUI.·

TAPISSERIA

CORTINES

EDREDONSI COORDINATS

Franceu Morogos, 4

(Quatre Contorn)

Tel 674 38 92

• S U P E R M E R C A T

L A R Ó 0 589 35 82

Re* 136000*

V I

• J O G U I N E S

San ta M a n a . l-l

0 6 7 4 15 3 2

Ret 1I60001

• C A M P M A N Y Val ldore ix .

16 0 6 7 4 14 82

• * ' --JÜCOl

• A N N A F U S E T J O I E S (

San t i ago Rusrno l , 4 5 S.i'C

C u g a t

0 5 8 9 5 0 72 / 5 8 9 50 12

M 1750001

• J O I E R I A M.reias n V i l

dore ix . 33 0 6 7 4 99 40

Ral X1000I

• J O I E R I A A U G E T

S a n t i a g o flL-.tr ii n j i r

4 0

0 6 7 4 58 54 San i i uu . i l

Rar 3TOC01

• J O I E R I A S P A D A c Ba l

m e s . 39, 1r d f i i l . i

0 5 8 9 55 4 9 S a n - ( ' u u . i t

Ral erxxoc

• J O I E R I A T O U S R o l . i

R iba ta l l ada , .M C

0 6 7 5 52 52

Rel S430C'

• S A N B E R - 5 A n s e l m C la

v é . 2 0 0 6 7 4 45 71

Ral 5420001

• C A S T E L L V Í H O N D A

H. isse lm 15

TT 589 32 11

^•' ; , 'SW

• M O T O T R À F I C A l t o n s

Sala 2 0 6 7 4 07 7 3

W .'400CI

• D A N V I L M O T O S , SL

Sabaoe l l 32 R

0 6 7 5 16 06

Ret "S&Ï;-:-

• T A L L E R E L E C T R Ó

S O L C So l n u r i l u

0 6 7 4 36 88 S a T c . i y a t

"ie* 3C20X''

• T A L L E R M E C À N I C P

C A N A L S C Sant I I m p - i .

27 . 0 674 63 62

[«•320001

• T A L L E R E S M E N A P a ,

s e i g T o r r e b l a n c a , H

0 6 7 4 53 01

Ret 1M0OCI

• L I N E A D I R E C T A E n -

q u e G r a n a d o s , 15 - l oca l

8 0 5 8 9 03 74

Ret '3*TW1

• P A M O B E S L So r t . 3 2 .

I r l a 0 5 8 9 3 5 2 3

" * ! H50O01

• V A L L È S N E T Sant Ra ­

m o n . 4 0 6 7 4 8 9 18

Ret 1W000I

• E S P O R T S T E R R A N E U

a Sant A m o r » , 15 0 8 1 9 0

San t C u g a t . 0 8 7 4 8 2 0 2

Rel 10005

• G I M N À S O L I M P O A v

A l f ons Sa la . 2 9 B

0 6 7 5 3 7 0 7

FW 63O0O1

• S O U A S H S A N T C U ­

G A T S a n i J o r d i . 3 3 - 3 5

0 ( 7 4 9 8 62

Ral .1550001

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça Oc tav ta . 3

0 6 7 4 01 7 4

Ret 1510001

• A D M M S T R A C I Ó N Ú M .

2 Major . 33 (Junt monest i r )

0 « 7 4 01 7 4

Ral 1520001

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Va lk to re ix . 6 7 A

0 S S 9 4 7 4 2

Waarxoi

IKEI

iBl • C O N S T R U C C I O N E S

R e l o r m e s - T o r r e s - N o ­

ves . TT 6 7 4 0 3 OS

M . 574X01

• P R O M U S A A v T o r r e

Wanca, 2 -8 .

TT 5 8 9 1 7 3 2

FW 370001

• H N O S . M A R T J N D E L

V A L L È S St rav tnsk i 8 P o

l igon C a n Jardí Rub í

rw Z20001

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B CV F r a n c e s c M o ­

ragas , 25 . San t Cuga t .

TT 6 7 5 5 8 5 5 W 110033

• A T E L I E R B L A U Av l o

r reb lanca , 2

TT 589 19 31

^ tí-0001

• A S S U M P C I Ó Manes t i r .

33 TT 674 36 51

íte* •·i,-OTi

• R O S i T A P g Rub í . 110.

Va l ldore ix . TT 6 7 4 31 47

Het ••BOOC·

• F O R M A S El ías R o g e n t .

18-A TT 6 7 5 4 0 0 6

Ftel ••Í30TJC'

• P E R R U Q U E R I A A S A -

U N A S O Sant Jord i . 25

« 6 7 4 8 9 15

• A P A R T A M E N T S N O U S

• : - d r e n a r c ! 2 d o r i l t c r - S

" " iH i i j ado ' - sa ! o a m b ^- j ina

i r p - c a n a , c a r r ü r d n e

P i f . j v e n n a n p a " r -je

B iOO 000 Pta

TT 674 72 54

Fn-.j:':*jr-?fti i P.'tf FS'iV-SM-ii

• P IS fiC rr ' T O L a esUe-

n a ' 3 h,-ir.i 2 t a n y s , lo t

e - i t re ro i p à - q j i n g o p c i o ­

nal ! J 5 : ) 0 0OC

TT 6 7 5 4 3 24

l: i:^--,-:. i- -Sf "» VXQX·\-

• P I S D E 3 d o r m t o n s

a r r : i a r m a r i s d e o a r e t ,

T i e p | a a o - - s a l o . c j m a . sa-

t a r e i g . c a m b ' c d e n a n y

comp le t Ex teno- Plaça rJe

p a r q u i n g i n c l o s a J j n t

à rea cul tura l

"i 3 6 5 0 0 0 0 TT 6 7 4 72 54

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta b a i * a 100 m t 8 0

m-' (ardi , 3 dnr r - ? banys

2 p a r q w n g s ' r a s ' e ' Nou

a es t rena- 26 HJ0 '300 -

TT 6 7 5 4 3 24

F Hoquei Rooc i % ' '•- ~.WW

• S A N T C U G A T r r( ir-s

• P I S D E N O V A C O N S

T R U C C I Ó 6 0 nn , a t a t , . - -

oe t a qua l i t a t , 2 cj.- irr-· i i ,

r s 13 500 000 -

TT 6 7 4 12 0 4 . ' 6 7 4 11 81

• S A N T C U G A T , i - n - , • , ,

n p l e l s - len ia i

• Cí F R A N C E S C M O R A ­

G A S . 4 8 . O p o r t u n i t a t 8 5

n- 4 d e r m bany, iavaoo .

•"-ali.1 m e n a d o r , cu ina , re f r -

' j e ' a c o . ca le facc ió , ter ras­

sa p a r q j i n g . ' 7 . 5 0 0 00C -

•tr 6 7 4 57 16

f ,t>. 6 7 4 57 54

• i ••!-. '->•'*: ? x o :

• P I S E N V E N D A 4

d o r m . i re i - jc idof salo a m b

x t í r v ' ene ia . c i .ma ' ü ' ^ r e '

3 h a r - . - . j r s r - p i e l s - Z3ra

saV-re iq . aleta;.- i::, gar. i t -

gf- ? r.otïe·1. v a s t e i . . a ' i i

D a r L'OC n- / e n a r e n ,

'i : . vu i j - l i ! ) |<v:-:i i ; is, ' : r:\

4f, ::rr. ooo TT 674 72 54

. 'Ot t ice '

• S A N T C U G A T z o n a

I1 i JP q a r a , i n d i v i -

ti i , al q a d a , d e 7 0 0

i i t -- e r r e n y 2 0 0 r v

is ru i ts 6 hab . g a r a t g e

>t r i r parel l de co txes .

Sí Uf» 000 TT 6 7 4 0 8 9 7

r = ar jQd i Re' -SC_I30*0001

• S A N T C U G A T Z o n a

V m y e t , a d o s s a d a , d e 27:)

" v const r . T>és jardí p r i va '

i comun i ta r i a m b p isc ina ~

hao (2 són • -sa i tes· · i . eb

.üd i , 3 b a n y s sa lo de - Í Í :

TÏ xemene ia , e lc . Hab üv

s e r v e i i g a r a t g e p e r a 2

co txes 45 OOO 0 0 0 -

n 6 7 4 08 97

••MrasSa^Ojgali Re< CSC r»4i>»í

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n '

F r a n c e s c , c a n l o n e r a . se

m inova . al davan t hi té ur

lard i públ ic . 3 hab . + es tud i

- 2 t ras ters Pa rqu ing mod

e s p a i o s , |ard i pr iva t d 'uns

70 m ' . cate facetó

34 .000 .000 . -

TT (93) 6 7 4 6 7 15

TnjuesSacai Ref. CS 10120008

• S O L - N E T P t o r r e

b l a n c a , 52 TT 674 41 49

R* reoooi

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sant An ton i . 1

T T 6 7 4 1 1 82

FW U70001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S a n t i a g o R u s - n . l .

35 TT 6 7 4 11 8 3

W 1*8000'

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a Ribata l la

da . 34 . TT 675 22 28

FW 1540001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Al tons Sa la ?i

TT 6 7 4 41 6 7 Ret i *0 t t r

• C A N S A L A D E R I A J U

L I A N A F rancesc M o r a g a s

2 6 TT 6 7 4 0 6 81

FW 48000'

• P E R A L A D A 3 p l a n ' e s

4 h a b , 2 b a n y s , ' a v a n ç

g ran es tud i {35 m'), ter ras

sa d e 2 5 rrr. ga ra tge 3 :;ot

xes i | a rd i 16 5 0 0 0 0 0 -

TT (972) 5 0 28 6 2

Tnrjues Farxl Rel t'SW

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

r r ' a p r o p es tac tó . 2 par-

q u m g s , tot en per fec te es ­

tat

43 0 0 0 000. -

TT 6 7 5 43 24

rnjijesFKral Rel FR 1006001*

• C A B A N E S c a s a p e r

r es tau ra r , 3 p l a n t e s , ja rd í

3 0 0 rrr\ pa l ler i q u a d r e s .

9 500 000 TT (972) 5 0 2 8 6 2

.Fr^es Fermi Rel Fi B7TJ0O2

• L L A M P A I E S 2 p l a n t e s

res tau rada . 150 nV, x e m e ­

ne ia , a i g u a , l l u m , t e l è t on

ga ra tge .

1 6 0 0 0 0 0 0 -

TT ( 9 7 2 ) 5 0 2 8 6 2

Fnjues fenr] FW ^ 370003

• S I U R A N A 2 p l a n t e s .

r e s t a u r a d a x e m e n e i e s

g ran |ard i . te r rassa , a igua .

l l um te lè fon

32.000 000 TT (972) 50 26 62 IrTTÏJueS-«TO ^ -F t-.T0004

:es,

plet reti

mer |adi

e ' J C a i

m i s

e<ten )i

i perrps

- i i

r 3 H

I 1

is ir

ii p

1 i ) > Sc~ ( c m i ma

i H » tr

alef i i n r

e d iun in

n r k r

< TT 5 8 0 86 69

F >•.,=>• . 'Darycfd

580 98 54 ^ -PC J9C"X-t

• S A N T C U G A T pis ris

h a b D a r y s c u i r a . s a

m e n j a d r i r , t;w: :<. . ' .sce1

12 70C 000

TT 580 86 69

i-mi Pü-.i.íTtiviL

580 98 54

l Pie1 -^«OCOÍ

• S A N T C U G A T pis i i a c o

a r- f i r rete ra de C e r d a n y o l a

a i - b 85 m , 4 hab b a n y

sa'-- rnen iado- , CLina, D d -

LÍJ - ascenso r

• - &cc> ooo -Tt 5 8 0 8 6 6 9 5 8 0 9 8 5 4

'-•••'•:..- >-oaryijfci- ^ r t k : \&yyy-

e x l e n o - p à r q u ng oac . - i

nal asso le l la t

' 4 800 00C -TT 5 8 0 86 69 5 8 0 9 8 54

i=·-Hi·Pi<.-iCef4,r,'M. 59' FPi; í ^ J •

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

P'S de 1 2 0 m' i 4 h a b a

'Av A l o n s Sa la , 2 b a n y s ,

salo men jado r cmna equ i ­

p a d a , a s c e n s o r , c a l e l a c

c ió . pa rqu ing . asso le l la t , f i­

nes t res d 'a lumin i .

2 6 500 000 . -

TT 5 8 0 86 6 9 ' 580 98 54

F-: - « OraaíTïOtel RetF PC 99CK06

• S A N T C U G A T Psg . Cà

nevas . p is de 4 hab (3 do -

b i e s j 1 2 0 n r \ 2 b a n y s .

c u i n a « o f l i c e » , ba l có , e n -

t r e s o l a t s . a s c e n s o r , c a l e ­

f a c c i ó , ex te r i o r a à r q u i n g ,

asso ie l la t 21 5 0 0 OOO -

TT 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 8 54

•= * ! ~SÍ í&óarrfÈii FM. :=C990COí.

• C / C A N O V A S C A S T I ­

L L O 2 . O p o r t u n i l a t . 1 3 0

rr 4 d o r m . . 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , ca l e fac -

ei i p a qu ing , pintat

21 itOOOOO - TT 6 7 4 57 16 c a x 6 7 4 57 54

.Irirua'1 ^el I NO KOOÍ

• C D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m , 4 h a b 2 b a n y s .

salo men jado r , 35 n r , cu i ­

na <• o f f i c e » 2 p l a c e s d e

p a r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à -

na a m b jardí i p isc ina . Ex-

lenor 28 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 04 / 6 7 5 4 3 0 2

! nctesai FW ijOa^OO»

• P IS D E 1 2 0 m , 4 d o r m i ­

to r i s , 2 b a n y s , m o l l b o n a

v is ta, pa rqu ing

22 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 12 0 4 , 6 7 4 11 81

Seiri Ret SIMflOC?

• C R I U S I T A U L E T 160

*'i - 'i d : . L.: b a n y s , salo-

T ie i i | ddo r c u ' n a • - o f i c e -

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r -

• i u n q 27 500 000 . -

T T 6 7 4 57 04 6 7 5 4 3 0 2

• C / S A N T T O M À S . 9 4

3 d...i \"r sa lo

men jador , cu ina t í'L,i[)ad.i,

c a l e f a c c i ó a r m a r i s p a r

qu ing o p c i o n a l t a rdo r -95 .

15 .200 .000 -TT 6 7 4 5 7 16

Fax 6 7 4 5 7 5 4

It-xxjari Re! INC- Í000*_

• C! S A N T I A G O R U S I ­

N O L 1 10 nr ' , 4 h a b . 1

bany . i l avabo , s a l o - m e n -

jador , cu ina «office'- nova .

t e r r a s s a p l a ç a d e p a r ­

qu ing . 2 4 150 0 0 0 -

TT 674 57 04 / 675 43 02 yvxsà- íei : -X7000E

• M O L T A P R O P es tac ió

Sant C u g a t . 3 hab ter ras­

sa d e 12 m \ g a i r e b é to t

exter ior , assolel la ' .

• 5 0 0 0 0 0 0 -

TT ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

[tVxjues Saca; Ral FS tC'íüúCS

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó Sant C u g a t , 5è p i s , 4

hab . , v is ta mol t m a c a , ba l ­

có a m p l i , l bany -* 1 lava­

bo Sol d e ta rda .

1 5 0 0 0 0 0 0 -

TT ( 9 3 ! 6 7 4 6 7 15

i polies Saca. *& ^S'O'20004

• P I S 1 1 0 r tv , 4 h a b . . 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

pa rqu ing alt. ex ter ior , cèn -

tnc , l ínca nova : 3 anys

25 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 5 4 3 2 4

.FifXJvesRocai Ref -R 1J060C' 1

• P I S E N V E N D A 4

do rm . , m e n j a d o r sa ló . c u i ­

na , bany c o m p l e t , l a v a b o .

c a l e f a c c i ó . M o l t d e s o l .

a m b v is tes a Co i l se ro la

2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - TT 6 7 4 7 2 54

i-ir-^íynrieiia; Rel FC -'XaOC'1

• P I S O S O C A S I Ó 2».

sa fa - i

r r r . a s c e n s o - "i • ' a r J e s

v i s t e s a V o n l s t - r . i t : i . - -

fec te es ta :

11 6 0 0 0 0 0 -

TT 675 33 55 589 26 43

ISOS-jJ1?

• P L A N T A B A I X A a m a

jardí a / o n a res idenc ia l . 4

do rm i to r i s . 2 b a r y s cu ina ,

t o ta lmen t renovat p isc ina ,

pa rqu ing 38 0 0 0 OOO -

TT 6 7 4 12 04 6 7 4 11 B1

: Set-i =e* ; 'XO'm.-

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 n a h 2 b a n y s

ca le facc ió , p laça pa rqu ing

asso le l la t , e x : e n o -

28 000.000. TT !93) 674 67 15 Ftqijes&acci 3-v -S i:: i;; JOCÓ

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de C a t a L r v a Pi?

pet i t . 3 han - ' v r : ' r a n q j i,

asso le l la t , clar

6 3 0 0 0 0 0 -

TT ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

tF-txwes Saca; =e' fí-í'í'yxz

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg . To r reb lanca ,' Val lès)

s e m i n o u , 3 h a b , 1 b a n y

p laça pa rqu ing , ex tenor

13 6 5 0 OOO -

TT i 9 3 l 6 7 4 6 7 15

F.-jqueí Sac£i Hel ^ . i:'J">X7

• R U B Í Av E s t a t u t . E d

nou , B5 m , 3 naD nany ,

l a v a b o . C a l e f a c c i ó E iec

E n t r a d a 3 0 0 0 0 C 0 P t a

Res ta h ipo teca

1T 588 4 0 1 7 . 588 54 9 9

Fngjes ViB-'onra'i Rf --'-UI?

• R U B Í Av L 'Es ta tu t . 75

r r 3 hab . m

7 2 5 0 0 0 0

t r 6 9 9 6 5 4 8

Ircusai Re1 . s » ;

= d

tr KM

• V E N T A L L Ó 3 p la r

r e s t a u r a d a a i g u a . I

te lè ton

16 700 ooo -0 I9721 50 28 6 2

:r-rque*F»ix: R*rf FT 870006

• L O C A L 170 m? . d C a m í

C o l o - n e r , 2 p o r t e s al c a ­

r rer . en v e n d a o l l o g u e r

P r e u 2 5 0 0 0 0 0 0 P l a 0

160 000 F t a ' m e s

0 675 43 24

;Frqufc< Ftei! Ret FR I00E0O06

• À T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u . 1 2 0 m . 20

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces oe ga ra tge d e s de

1 700 0 0 0 '• 0 6 7 4 77 76

i - iaru, -.«i Me" 6O0IG

S e r v i c i o ; d e g e s t i ó n '?

i n m o b i l i a r i a =

• K-M RUBÍ. lore zoos Els Avets seranovó 140 rrr de vwenda 4 hac. 1 bany 1 lavarx janji de 395 rrr Ocàs» 25 500 000 Pta Ret 1T

> . 588 2362

• K-M. RUBÍ. zona San Mu; Ftestaurant a r t ratxtatge i 2 000 m1 de tefTEoy, é restaurant té t i tà capaolal de 150 persones, rraortatge te 16C r-, -

^arjftaootis O c a s c p e r a l a m i a i n e g o c i s 37500,000°ta Rel 2 T Tel 58823 62,

• K41. RUBL Torre w a pel estrenar, dTabfatge !e340rrr,rrésurilcca!deFJOrrr'. sttuada entre Maasol i Robi, sol tot d de. Ocasé 24 5K OOC

Pa Bef. ïT Te 538 2362

• K 4 i . RUBÍ. Torre .'Dna Sam Muç, casa de 280 rrr, 5 taoftactons més estudi, s d i vista panoramea. tardi de 1650 rr-' urgex vendre, només

V000000PS Rel 4 T Tel 58823 62

• K-M. RUBÍ Tore al centre de peote ame laler en ptatta baixa de 120 rrr amo nsta l - taons. habi ta lge 1e 120 rrr amb t natxtacois i una pta i

terrassa de 120 rr ' Ocasc i i i c a . Tomés 42 000.000 Pta Ret 5/T Tel 588 23 62

• K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 rrr de letreny 6 0 0 m r j e l > o s c ' ! 0 0 0 m j d e z o n a rxxficabie. la casa té 3 haDitactore, 1 bany. acabats de simera

quaBBL 00R1 nou Urgeix vendre nrjmes 14 a X . O t » Pta Ret 6/T Tel 588 23 62.

• K-M. BUBt Torre en centre uba. 200 rr" erifeats, preí 50 ^.lttiMiat,^tmi,1&ítfiiialni-tii'iui.0ailí7lVíi«tif\i Rel 7T

T a 588 23 62

• K W R t J R l T c m j r t 12 í r r - i i . r L i t oç t J r v t i a c ^ ^ ^ Preu' 12.600.000 Pla. Rel 9T Tel 588 2362

• K-M. RUBÍ Torre al centre del rxrtie. 80 rr ame proiecle pet amplai 80 rrr més dTiabitalge. jardí de 40 m* Oportunitat única, nenes ' 2 TOC 000

P i t ReMOf f Tel 588 2362

• K-M. RUBÍ Torre zona Can Fatxc. jardí 200 nr, casa de 100 rr'. 3 raMarjons 1 bany situactú i e n w n rrcit bo. Ocasió, urgeò vetx le 19 000 MO

Pta Rel. I T T Tel 588 2362

' K-M RUBÍ Terrerr/ztjce Sart Muç, s j jer t ic ie 1000 t r alt lassae la t i a n » Ï ÍSIBS. O p c r t r t a t saUo 3.500 000 Pla. FW tiTR Tal 5B82362

• K * RUBt Terreny zona Valès Parli supertcie 900 r r , amb i n s » 4 a i a t M t f a i r x B i l m Orjasi3 6a).0X0P^

• K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Ur , superttete 7TX) nf. arríj caseta de 70 rrr, 2 ratrtadons. zona urbaratzada arrfc lots els serves Ocasió nanes

9 500.000 f b Ret 4TR. Tet. 588 23 62

• K-M. RUBÍ Terreny zona Can M M a TAv P m c p a l supertiae de 626 rrf. 19 m. façana, zona urbariitzadB amb U s ets servers Preu r ï r * x a t *

romes 4.500 000 Pta Ret. 9rTR Tet. 588 23 62

• K - a RIJEL Tertei> zixia arca i assrietada rxtr K i t c a r 6 » 5 K . 1 ^

• K4LRUBÍP i szo raCanFa t -o .FX ; i r r xsa l i assde fe t3 r i ^ ^

• K- t lRUFJLFte, -cr iaT«M,a i tcr rexKlW Hrrr , iraalacnis.asscèjea Fm^

• K-M. RUBÍ. Pis dúptax per estrenar, 185 rTr", 1M íif úhls, 50 m1 de terrasses. 4 tablaciorft. 2 banys, saló de 35 rrr\ acabats de kjxe parquing

- • p x r a OrxiurtangeCOCOOPta FW tr ï .Tal. 5882362.

• K-M. RUBÍ. Pis dupler. per estrenar 150 nr' edfcats 115 rrf uSs. 4 narxtacois 2 banys, saló 35 n i , a l i as toMk j t OrxxMi ta l 20.800 300 Pta

Ret Ï 0 . Tet. 388 23 62

• K-M. SAMT CUGAT. Torre a la zona de Mras t i , a kj vera de t i x JegK t » r r í de casa, 3 halítadotis, 1 barty r ^

ard i 500 rrr Ocàs», només 12.000.000 Pta. Rel. 150005. Ta i 589 20 84.

• K « . s A r n c U t t T . Tort* a b z r o i f c fa R r j a a a , j a i d i f c r a i ^ només 12 000000

PB. Ret. 1S00OS. Tel 589 20 B4,

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de V a M n r a . 1106 n i de terreny, casa de 60 n f . zona a t a i assdelada Opcflamtat

11 0 0 0 0 0 0 P B . Ret IFjOOtO Tel 589 2084.

• K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, sciar de K * m , 2CC n f rJe casa, 126 rrf uSs, zura tranquj-la i aüark . Ocasió: 11000 000 Pta. Rel

150011 TS. 589 2084

• K-M. SANT CUGAT. Torre a VaUoreat. zona t e m s , a 500 m de res tao) JarrJ de 520 i t í , * ) nr' de casa, 3 rwï , possoÉtats rTarroxacc, zona

alta i amb astes aCafcertxa. OcasrJ 18ÍO0.OOO Pla. FW. 2S/I0O1 Tet 5892084

• K-M. SANT C U U T . Tcrre a la FTneraa. tarrji fe 498 ! # , iasa t k % 17000 000

Pta Ret 2SÏ0O2 Tet 58920 84

• K-M. SANT CUGAT Torre a lArasoi Zona col legs. a 200 m r* res tao j , farrj 330 rrf. casa de 96 rrf. 3 t iat: , I nany, en perfecte estat Preu:

ÏSOOOOOOPta Re» 2Ü10O3 Tei 589 20 84,

• K-M. SANT CUGAT. Torre a VaMoren. Jardí de 600 tir', casa de 130 nr' en 2 rxaraas, 6 taolacions, 2 banys, per refermar iriErKxrrvjnt. estructura

en bon estat Zcna atta i a r r t vtrífA panorarrérxir^ Ocasrj, n r ^ 25/10041615892084.

• K-M. SANT CUGAT. Tore a VaArjoreit per renaMtar ccrrixletament 600 rrf de jardi, casa de 150 trf. 4 habiacions, zona att es làrr j r r j en ten

r m i i o r a b l e Preu 2 3 5 0 0 0 0 0 P a Re- 2Ï10O8 Tel 58920B4

• K-M. SANT CUGAT. T c - e i Vs Idoreix Zona amada, tardi de 600 rrr, casa de 60 ( i f , 3 recitacions, 1 bany, prjssajiWa! anipaaac Dreu

rnnrAorar*: l5.80O0OOPa Re' 251013 Tei 589 20 64

• K-M. SANT CUGAT, - o r e a Msasr> . a ^ de 200 rr ' casa 80 rrr, 3 ttaWarjons, 1 bany en una sola planta, zona cortegis, carrer jrbantzat.

e s a o c a T O O n Preu 18 302 C f í =la Ret 2S. 1C17 ' e i 589 2084

• K-M. SANT CUGAT * o r i j i - r K C ardi de 966 nf casa de 180 rrf edt . i * 125 rrf, Srexxrarjons, t banys. 1 lavabo; O H lenabèlar Torre

ifesN antic de 1950 Ocasió nenes 22 000 [OC P B Rel 2S I020 Tel 58920 84

• K-M. SANT CUGAT. ' . c í i a - to resa tardi 760 rrf casa 60 rrf, en perfecte estat, 2 habrffloorts, 1 bany, possjbifftat d'amcHiaoo P-eu

16 500 000 pta. Re' 25.'102" ' e l 58920 64

• K 4 I . SANT CUGAT. Tore i. v 'a ldyax ja.'di 447 rrr, casa 56 rrf, 3 haMactcns t bany a rerermat. rx£s tb iB t rTampiíacK) Zrxia teonts a 700 r

de res tao j OcasK Tomes'-2 692 000 ° a Re" 251026 Tel. 5B92084

• K-M. SANT CUGAT r . :m-o .'aUcxeix J a r r i 2 1 3 0 r r casa de 98 rrf. 4re j t tadr jns, 1 t a t y . z r j r a t t a n o u ^ a l a voractubdetenres Vstes i soi tot

r ? d a "H 1030 Tel 585 22 94

• K-M. SANT C U G A ' \ i n e a v'aldcreQ Zc*B estado jarrj de 785 nf, casa de ffi ^ Rel

iSTOCH Tel 589 ?0 64

• K-M S A m CUGAT. Terres a r T c r e s - ^ Z c r a a i tbdr i .sd i vistes p a r x ^

P-eu 2b 003 202 P a Rel 2&20O3 Tel 599 20 64

• K-M. SANT CUGAT " o r e a Mjrasoi A a la vora dees coMrto^ i de r e s a » , |ardi de 650 rrf, casa de 140 rrf. ú * 100 rrr, 3 f iatxBacrs ' banv.

pet re lorra- Frcu 34 300 000 pta Ref 3Sfz\X4.Tel 589 20 B4.

• K-M. SANT CUGAT Tore a a Roresta. í e s a antic, jardí d e l B K ir^, casa rJe 180 n fc^ re r taWí ta r . r j r x i sWi la

unca per a dues larnles Preu 34 000 000 PB. Ref 3 K I 2 3 . Tel 589 20 84

• K-M SANT CUGAT. Torre a Valdorea Jardí de 1.000 rrr. casa de 100 rr', 3 hrieiaaans, 1 bany pcssijiktat Jarrt f j ferx Preu 13 60C OOC' Pa

Rel Ï.7-22Ç "e- 5 8 9 2 0 9 1

• K-M. SANT CUGAT TotrE a Valdorea Jardí de 80C rrr', casa de 225 rrr, cms n ü nr, fe t retornar zona estaoo i comercial Freu 40 2O0 2O2pü

^ f ' 45'3O0l tel 589 212 84

O t -nna V'alWore-x C Muntanya 2 tel 589 20 84 • ST . C U G A T ' Of ic ina Rubí d Ra fae l C a s a n o v a s , 19 - Te l 586 ?3 6? R U B Í

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 3 de febrer de 1995 CLASSIFICATS 23

'i

«

Finques

1 5

PISOS EN VENDA Prop Monestir, 98 nf, 4 hab., 2 banys complets,

parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional.

15.750.000 pta.

Prop estació, 108 nf, 4 hab., 1 bany i cuina noves,

exterior balcó, sol matí. 16.500.000 pta.

Zona col·legi Maragall, 75 m\ 3 hab., bany i cuina

noves, parquet+galeria, sol al mati. 14.700.000 pta.

Zona Mercat Nou, 90 nV,4 hab., 1 bany, 1 lavabo,

oaietacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000 pta.

Prop estació, 72 nf, 3 hab., 1 bany, sense ascensor.

8.000.000 pta.

PISOS LLOGUER

Zona eixample, 150 nf, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1

lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing.

Zona estació, 75 nf, 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis

totalment relormat. 65.000 pta. inclosa comunitat.

Prop estació, 75 nf, 3 hab., 1 bany terrassa, sense

ascensor 60.000 pta. inclosa comunitat.

Apartament prop estació 40 nf, 1 hab., 1 bany.

46.500 pta.

Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1

bany. 65.000 pta.

c/ Sta. Maria, 75 nf, 3 hab.. 1 bany, 1 lavabo,

calefacció. 70.000 pta. 3307&'02028

• RUBÍ zona la Josa, to­cant mercat. 3 hab., bany i lavabo Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.-V 5 S 8 40 17/588 54 99 [Finques Vatwnrat) FM. FV 4596

• R U B Í Z o n a L e s T o n e s ,

p r o p F F G G . P isos d e s d e

7 . 5 0 0 . 0 0 0 P ta . 3 h a b . C a ­

le facc ió , g a s , c u i n a , bany .

V 588 40 17/ 586 54 99 (Fiques Vaixmt). FM. FV 200005

• RUBÍ d Casp, Per es­trenar. DOplex de 118 i 135 m1. D e 4 a 5 h a b 2 i 3 banys, 2 terrasses Cale­facció Gas. Pocs veïns Acabats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA Nous. 14.200.000.-« 5 8 8 40 17/588 54 99 'Finques Valhonral) W. FV200003

• RUBf tí Duran i Bas, 90 m !, 4 hab.. cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nY, places de pàrquing opcionals. 10.500 000-V699 65 48 (irçjsa; Rel I 50006

• RUBÍ cl Historiador Jo­sep Serra. 95 nf. 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, ca­lefacció, exterior, 2 terras­ses, pàrquing. 14.800.000-tt 699 65 48 •Incusat FW. I500C4

• RUBÍ d Lluís Ribas, 4 hab més entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de foc 19.500.000-•a 588 40 17/ 588 54 99 i>«j'jesVaiionfat'. 3ef rV200QiJ _

• RUBÍ c! Montur io l , 3 hab, 89 m2. Reformat, fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext. alumini. Millor que nou. 8.500.000 -TT 588 40 17 588 54 99 .Frques VaUhomai) Rei FV -H3S

• R U B Í a P a u C l a n s , A la

vora A jun tamen t , 8 0 m ; . 3

hab . , b e n conse rva t , ex te ­

rior. B. 0 0 0 . 0 0 0 -

9 699 65 48 thcusa'i W '500C3

• RUBÍ tí Sabadell, impe­cable, 4 hab- (3 dobles), cuina equipada i reforma­da (cuina integrada, fam, etc), sol de matins. 9.000.000.-TT 699 65 48 ,lncusa, Rei 15000'

• RUBf d Verge del Pilar, A la vora de Correus, 65 m'. 3 hab.. cambra de bany. 6.450.000.-TT 699 65 48 {Incusai. Ref 150005

• RUBÍ a Zaliro, 70 m*. 3 hab., cambra bany, exte­nor i assolellada. 6.400.000- W 699 65 48 (hcusal Rel 150006

• RUBÍ Dúptex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns 19.000.000.-TT 588 40 17/ 588 54 99 ;FÍXJJ8S Vallhonrat) FW FV 200011

• R U B Í Edi f ic i Mercur i , 75

m ' . 3 hab . , cu ina i c a m b r a

b a n y re fo rmats , pà rqu ing .

10 500.000- « 6 9 9 65 48 iMcusai W i5O0O9

• RUBÍ local a Les Torres. 40 nV. bany, pati. 3.800 000 - t t 699 65 48 lincusa.i Ret 150010

• RUBÍ pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab , menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000-9 588 4017 /588 54 99 (Firmes Vallhorrai) Rel FV4013

• RUBÍ pis nou de 61 nf, a Av. Estatut. 132. Amb 2 hab , bany. cuina equip. Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superi. 61 m1. 11 000.000-« 5 8 8 4017 /588 54 99 |-ïK)ues Vatranrali Rel FV 200009

• RUBÍ pis nou de 74 m?. En Av Estatut. 132. 2 hab.. bany, cuina equip. Només dos vefns. 12.000.000-« 5 8 8 4017/588 54 99 Figues VaUhooatl Rei FV 200006

I • RUBÍ Plaça Progrés, 100 nf, 3 hab (2 dobles), calefacció, pis extenor. 8 900.000.-« 699 65 48 n-xusa 3e* 150002

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

ULOOUHS • PIS de 110 m .av Atlons Sala 9, U 4a. 3 fiab menjador sala

d'esta' a^b llai de foc 1 bary, 1 tevabo. Lloguer 90 000 Pta +

comunitat

• PIS 3e 70 m'oasseig Torreblanca 35 4t 2a 3 tiab menjador,

cuina aary i terrassa Llogue' 50 000 Pta - :omunital

• TORRE amb ja,rJÍ c Montblanc 34 de Mirasol-Mas Janer, 3 hab.

menjado- amo llar de toc, 1 bany cuira. Renda al mes 80.000 Pta.

• FINCA de lloguer, 7 hab. 3 ban^s meniador sala d estar amb llar

delQCP'SCina t'onto imolt de (ardi Llogue'1 350 000 Pta/mes

• Av Catalunya 9, 3' , 2a Pis de lloguer 3 hab . menjador sala

d'estar cuma bar-y rebost Uogue- 55 000 Pta * 2.000 comuni­

tat

• TCRRE 7 hab , 2 D. meniadur sa'a d'estar cuma, >ardi. Lloguer;

250 000 Primes. Alcalde Ra^on Escayola (Valldoreixi

• C; BALMES 29. Pis de lloguer 3 hab memador, cuina i bany

50.000 P laces

• RAMBLA DEL CELLER 15 Aí-c (lúplen 'enda- 30 000 Pta +

5 000 coTiun'tat. 2 hab 1 Dany 1 mer); ,or 1 cuma, ptaça de

ga-atge

• LOCAL DAVAN1 CAP SANT CUGAT C MINA 19, BO rrr1 Renda'.

80 000 Pta

• L O C A L C CASTíLLEJCS. 15 - 80 rrr. Renda 75 000 Pta

• PLACES apa'caTiert a .jaralje c Vrolas. per a 1 motos Lloguer

mensual per plaça 4 000 Pta

• t>LAÇA DE PÀRQUING C: Vnioia^ ' 5 300 Pta-nes

V E N D E S

• FINCA EN VENDA C7 Alps, 79 De 90 000 000 Pta

• TORRE EN VENDA Cra. 3e la Floresta Amb jardí 20.000 000

Pa

• LOCAL EM VENDA a Sant Cugat. C Rius i Taulat 220 rrr. 25 m

de 'açana25 m'H

•PLAÇA DE PÀRGüING en venda 2 500.0)0 Pta

GESTIÓ F15CAL-COMPTABLE

ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 B x s . 2 A P A R T A T m C O R R E U S m i m . 1 2

S A N r C U G A T D E L V A L L È S

Ò 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

• ZONA d AHons Sala. de 100 nf , 4 hab., armaris de paret, saló menjador, cui­na, bany i 1 lavabo. 17.000.000 - TT 874 08 97 (RnaiSiW Cugat, Rd FSC10OW0O6

• ZONA MERCAT NOU 90 nf, saló 32 nf amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000-» 675 33 55 / 589 26 43 <KS*GMH6hwoM«É) M,KSMQrjM«»

• ZONA MONESTIR, 90 m !, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exte­rior, pedecte estat. 12.500.000.-•B 675 33 55 / 589 26 43 (KSA frrté fnrttam). M.KSA WCS0003

• ZONA PEATONAL 70 m1. menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, catelacctó, sol i vistes. 14.000.000.-t r 675 33 55 / 5$» 26 43 (KSA Gestió Immotiliifia). flef KSA 100500W

• SANT CUGAT Zona Vinyet - cl Sani Josep, consta en planta da saló menjador, cuina «office» i un lavabo. En la planta su­perior hi ha 4 habitacions (una és -surte»), i 2 banys complets. A l'estudi, com que és gran, té un dormi­tori, saló i un bany. A més a més al soterrani hi ha un gran celler. 1 habitació de planxa i safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000.000- 9 674 06 97 (FTC»S«Cuprt.R*.FSCtQWOO'.£

• SANT CUGAT-VALL-DOREIX torre indiv. nova a estrena*, de 600 m* de solar i 385 m* constr., 5 hab., estudi, 2 banys com­plets i un lavabo, saló-menjador de 47 nf, 18 n f de cuina. Garatge per a 2 cotxes més celler, hab. de tocs, trastet. Piscina. 70000.000- w 6 7 4 0 8 97 iFreaiS^Cuit] WFSC100WD03

• ZONA RESIDENCIAL 100 mJ, saló amb xeme­neia, cuina «off ice», 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster. calefacció, jardí in-lantil. només 6 veíns, tot exterior, 26.000.000-v 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió immob iaia) Ref. KSA 10050007

• ZONA TRANQUIL·LA 100 nf + 160 nf jardf pri­vat. saló-menjador 30 nf, 4 hab., 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 {KSA Gestió Immobiliària}. Rel KSA 10050006

• Z O N A U R B A N I T Z A C I Ó

Cuina i bany renovats. 2 hab. més traster i hab. sa­fareig i planxa. 11.000.000-«674 08 97 (FrasSantCugai Rel. FSC 100*0009

Í:::;;I::::]Ï • MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m*. Pg. Camèlies. Magnifica vista. •B 674 57 04 / 675 43 02 llrúesa) Ret M 007001D

• SANT CUGAT Zona Golf i estació de Valldo­reix, superfície: 600 nf. 25.000.000-V 674 08 97 (Rncas Sani Cugat) Rei. FSC 10D4001B

• ST. CUGAT tí Sta. Te­resa, adossada 320 rrf, 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 nf, cuina -office», goKes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­dí privat 100 m* i piscina comunitària. 57.500.000-W 674 5704 /6754302 (Imde»). M l 10070003

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m'. 900 m1 de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitor is. 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (Serinl FW S100Q0OM

• SOLAR residencial, 650 m'. Zona escola arquitec­tura Edrficactó immediata. 29.000.000-TT 675 43 24 (Rn»esRo<a) Ref. FH 10060006

• BELLATERRA Torre in­dividual d'estil colonial es­panyol. de i .900 n f de so­lar. 5 hab., saló-menjador de 60 nr". piscina i vestua-ns, elc 80 000.000.-V 674 08 97 (Ffxas Sant Cugat) Rel FSC '004000;

• C/ GRANOLLERS a dossada amb ascensor 220 m ;, jardí privat, 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys. 1 lavabo, saló men­jador 40 m?. garatge tras­ter 48.000.000-TT 674 77 76 {Innata. SA) Re* 160009

• a LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu) 226 nrf habi­tatge 500 m ; solar 4 dorm., bany, saló. cuina, pàrquing, jardí, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000000- 1T 674 57 16 Fax 674 57 54 (hogan.Re* WOgOfJOS

• C / O C É A N O A T L A N T I -

C O , 53 - (Ftnal 9 5 ) . 6 0 0 m J

solar 2 9 4 nf hab i t a tge Z o ­

na Gol f . 5 d o r m , 4 b a n y s ,

1 l a v a b o , sa ló m e n j a d o r .

cuina equipada, estudi Pàrquing. Jardí 60.000 000 -Tt 674 57 16 Fax 674 57 54 (Irogg) Ret. NO 20005

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos Oportunitat 85 rrf * pati. 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada. calefacció. 16.000.000.-tt 674 57 16 Fax 674 57 54 (tnogarj Ret HO 20007

• M1RASOL torre 350 rn:, solar 600 m r, 6 hab., 2 banys, saló menjador. 60 nf, cuina «office». sala 60 nf garatge 2 cotxes 65.000.000.-tr 674 57 04 / 675 43 02 jimdesaj. W.' VX7M02 __

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­dí i piscina comuniàna, 240 m . 6 m 'açana. garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi. 2 banys, 1 iavaoo, par­quet. marbre 38 700 000.-•a 675 33 55 . 589 26 43 |KSA Ges:oiTTtf ' is-5 ' , =e! KSA 1DO5O0O9

• SANT CUGAT Zona Pg. Validoreix-Goli, torre indi­vidual que consta de 5 ha­bitacions mes una altra habitació estudi, saló men­jador, cuma "Off ice- . 3 banys complets i un lava­bo amb dutxa Garatge per a dos cotxes, dos trasters, una cambra frigorífica El solar és de 500 m . 65.000.000 W 674 08 97 [FricaiSarCxa·i Re* FSC 100O015

• PISOS, apartaments, to­rn», locals i places de pàr­quing de lloguer. « 6 7 4 1 2 04 /6741161 (Slrtil BatS 10000005

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúplex + comuni­tat. Renda- 100.000 Pta 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na, plaça garatge. 9 67415 66 (C««ai).R<f.C101300M

isül H • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, tí Mina, 19-80 m». 80.000/mes.-t f 674 15 66 (GimjRa) eiQ130007

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 rrr\ Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 6 7 5 4 3 24

• TORRE A BELLATE­RRA untlamiliar 180 m3, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m', cuina 20 m1, parcel·la 400 nrf. 39.000.000- W 674 77 76 (hm«tia,SA).R8t.l8CI006

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m !. 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000.-» 674 77 76 (t^fU.SAl.PW I6CO07

• TORRE ADOSSADA Zona eixample sud. Turó Golf, consta de 3 hab. do­bles i un estudi d'uns 24 nV amb la seva terrassa solàrium. Saló menjador de 31 mJ. Cuina «oflice» de 13 nV. En total te 2 banys i un lavabo. Garatge per a 2 cotxes. Traster. Jardí d'uns 40 rrf. 40.000.000- V 674 08 97 (FjncBSSrtCugBg. Rel. FSC10040014

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B f p e r es t renar , 223 rrr7

+ 104 de jardí, 4 hab., 2 banys, 3 places de garat­ge, fusteria interior de rou­re i exterior de PVC amb vidre doble. 26 000.000.- « 674 77 76 {lnraitM,5Al.R<H.I60004

• TORRE ADOSSADA CANTONERA mori cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardiBa, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A A 32 000.000.- « 674 77 76 |hmarta,SA).M.I600Q3

• TORRE INDIVIDUAL Bellaterra, consta de saló menjador a dos nivells, cuina «office- i un bany, tot això a planta. A l'entre-planta dues hab. dobles amb armaris de pare t, a la planta superior o entre-planta dues hab., una és «suite» i faltra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha l'hab. de màquines, rentador i una altra que es de planxar, etc. A més té una hab. que es pot fer servir per al servei. 68.000.000.- t f 674 08 97 <FnciSantCagaO Ref. FSC 10040012

• TORRE INDIVIDUAL Bellaterra, consta de saló menjador d'uns 24 rrr*. cui­na «office», 4 hab,, una sala petit estudi, 3 banys complets. Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alu­mini lacat en blanc i vidre que fa a vegades de men­jador. De solar té 620 rrr1

72.000 000- TT 674 08 97 tFmcasSrtOjytUM. FSC 100*0313

• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 m*. garatge 2 cotxes, zona rentat, tras­ter, saló estar en dos ni­vel ls, cuina "Office'-, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab (1 «suite»), estudi, jardí pri­vat 40 nf, calefacció. 28.500.000.-TT 675 33 55 / 589 26 43 iKSA Gestió lflimolMliar<a} Re' K$A 10050013

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., .exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m*, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 85.000/mes-« { 9 3 ) 6 7 4 6715 (finquwSia).RBl.FSl01gX)10

• SANT CUGAT Zona P Àngel Guimerà (estació), consta de 3 habitacions, saló menjador, cuina i 1 banys. Una lerrasseta. Pot ser amb o sense mobles. 70.000 /mes.-« 674 08 97 (RncttSaUCugB) Ret FSC 10040380

• VALLDOREIX Torre So­la, parcel·la 600 nV, cons­truïts 220 m'. 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, menjador saló 35 m1, sala de billar, xemeneia Mar, barbacoa. garatge, 46.500.000-TT 674 77 76 (hmarba,SA) Ref. 160003

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 nV. 5 hab., 2 banys, garatge i jardí 60 nf. 33.000.000.-« 674 77 76 ihmMta, SA). Ref. 160006

LLOGUERS • PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes da­vant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares. « 674 08 97 iFincasSartCutjal) Rel FSC '0040011

• APARTAMENT en llo­guer. Mott cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional. 55.000/mes.-« 6 7 5 43 24 (FwpwRoci). Ref. ffl 10060016

• APARTAMENT en llo­guer c/Montserrat, 1 hab., bany, cuma americana. 50.000/mes.-« 6 7 5 43 24 (FnquBiRoca) Ret FB10060009

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany, 1 saló, 1 cuma, i traster. « 6 7 4 1 5 66 (Caw).W.C 10130003

• C/ ALFONS SALA 110 rrr\ 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m', cuina i te­rrassa. Moblat. 90.000/mes-« 674 57 04 / 675 43 02 QmflBM). Ral. 110070007

• C / P O Z O S , 10 , 3r 2a (a

la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui­na. « 6 7 4 1 5 66 |CiM»M,C 10130002

• CASA ADOSSADA c La Plana. 140 nr, 3 hab , 2 banys, lavabo, saló-menjador. 30 nr, cuina «office-, golfes, traster te­rrassa 10 m', jardí pnvat. 18 m* i placa de pàrquing 170.000/mes-« 674 57 04 / 675 43 02

• P. DE LA CRUZ 35 3r 2a, 4 hab.. 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing Renda: 85.000 Pta. « 674 15 66 (C»sas| FW. C 10130005

• P I S d e 2 d o r m . , m e n j a ­

d o r , c u i n a , b a n y c o m p l e t

t e r r assa , P i s mob la t a M i -

raso l .

5 5 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 72 54 fncisGronefc). Rei. FG;00BO0C3

• PIS de 3 dormitor is, menjador-saló, cambra de bany complet, cuma. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pla. « 6 7 4 72 54 (Fnsas GnneBal Rel FG 10080002

• PIS de 3 dormitoris menjador-sa Ió, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou Plaça de pàrquing inclosa Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/mes. -« 6 7 4 72 54 (BncagGarrafa). W R ; IJOeOKH

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol) . Renda: 70.000 Pta, 3 hab., 1 sató. 1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 fCasas). Rai C10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. M.QGO/rnw.-tt 674 72 54 l-ncas(>on«fa; ftal FG 10060005

• PLA DEL VINET 130 mJ, 4 hab. (1 -suite-O. 2 banys, saló menjador. 35 rrr\ cuina -otfice-. galena terrassa 30 nr 2 places de pàrquing Zona comu­nitària amb piscina. 175.000/mes-« 674 57 04 ' 675 43 02 frmtea). Ret 1 OCTOPOB

• RBLA. RIBATALLADA 160 m', 2 terrasses. 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing, calefacció, assole­llat. exterior jardí -* piscina comunitaris. 150.000/mes-« (93 )674 67 15 [FwjjBsSacel Rel. FS 10120009

• SANT CUGAT Zona d Alfons Sala, consta de 4 habitacions, saló menja­dor. cuina, 1 bany com­plet, lavabo Safareig, una petrta-terrasseta o bateó 95.000 /mes-« 674 06 97 iFincasSartCixjatl Re) FSC 1004002-

• SANT CUGAT Zona tí Rosselló, té 100 m' i cons­ta de 4 hab.. menjador. cuina i 1 bany 16.000.000-TT 674 08 97 (Fncas Sant Cugaf e- FSC '«JOíir

• CrTROEN AX 11.TRE,

350-000.- « 5 6 9 09 91 (Rtecar. SJ |. FW. F10030005

• F I A T T i p o , 16v , A /A , B-

LC, « 6 7 4 15 03 (PwyotMotrRjf^Rtl.Pifl 120007

• HAT Uno 455, B-1600-HU, platejat. « 674 09 10 (SUZUKI) Rel S10110003

• F I A T U n o t u r b o , I E , B-

IK.

475.000.-« 5 6 9 09 91 IFiacMSl) M.F

• FORD Escort XR3, B-KV «674 15 03 ÍF^jgeotMoarRaly).W.PMH 120005

• F O R D F i e s t a 1 . 1 . , g r i s

m e t B-JT.

3 0 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 55 35 (AuBcertraí, fW A10100003

• G O L F 1.8. G L . B - J P .

« 6 7 4 88 50 [Auto Comarca M Viles). fM. ACV

• LADA Nrva. B-NL 550.000.-« 5 8 9 09 91 {Ftear,Sl| FW. F100300»

• LANCIA Delta. HF, tur­bo, B-KY 790.000.-« S 8 9 09 91 (Füacar, s.l.j. Ref F10020007

• L A N C I A Pr isma, TOS, 0-AK. 750.000.-« 5 6 9 09 91 (Faatar. s i.| Rel F10020010

WE'^M • ALFA 33 16V. negre, B-LK 600 000.-« 5 8 4 55 35 lAuiocwiíal. W A10100010

• ALFA Romeo 33, BIT. 475 000-TT 589 09 91 tocar s. i Ral F (00200)2

• ALFA Romeo 75. 2.0 Twin Spark. B-IU. t , 675 32 57 |AjloEsteoa.i Ret A£ 10030002

• A U D I 100 . B-IG

n 6 7 4 6 8 50

ADIC Conarca del Vallès] Ref ACV

I0O9CO02

• C I T R O E N A X , G T (ex ­

t res ! . B - J U .

w 6 7 5 3 2 5 7

lAulo EsMarl Rel AE 10090003

• L A N C I A Y 10. B - H D

325.000-n 589 09 91 mtar u i Rei F mogoro • OPEL Corsa. B-IS 475.000 - ir 5S9 09 91 f fcCf. SJ-I Rel F10020001

• O P E L C o r s a G S I . B - L K .

s « 7 4 6 8 50

{AutD Onnaica del Vallesl Rel ACV

itonxs

• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX n 674 15 03 [Peugea Me»» Ra»|l FM. PMB IgOOffi

• R E N A U L T 11 GTL . B-GL. s 674 1$ 03 (Peugeot Mot» RH|). M. PUR I20CQS

• HENAULT 19 TSE, Wanc, B4-X. 650 OO0.-n 588 55 35 lAumcertil). Rel A10100005

• RENAULT 21 2 0, AA. B-U. n 674 68 50 [Aulo Comarca del Vallee) Rel. ACV

• RENAULT 21 TXE. blau. B-JJ. 650 OOO - TT 588 55 35 (AinxarW Pa» AI010MW

• RENAULT 5 GT turbo, negre. B-HT. 250.000 - Tt 588 55 35 |Ai«oc«r«afi RemoicOiXe

• HENAULT C.o, RN-1.4. B-00 v 675 32 57 (Auto Esteban! FM AE 10030007

• RENAULT Cüo 1.2. 3 p., vermell. B-OM. 975.000-0 588 535 35 (AJocerM Rel A10100002

• SEAT Ibiza. 1.5 i, 3 p.. B-OB. » 675 32 57 (AneEaat«li)-H«<.AE

• SEAT Ibiza 1.2. negre, BvJX 400.000.-0 588 55 35 (Aifcareni) FM A10100007

• SEAT Ibiza 1.5. 5 p., B-KP. 0 675 32 57 lAJoEaoani BeUEIttaooos

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350 OOO.-0 5 8 8 55 35 lAjoceoMH FM A1010000»

• OPEL Kadetl, 1.3. 5 p „ B-HY. 450.000.-0 589 09 91 (Recat, Ui Ref F I0020004

• OPEL Kadetl, 1.8 GT, btanc, B-JZ. 600.000-0 5 8 8 55 35 (AutOcartlraJI Rel A 10-00006

• O P E L V e c t r a 1.6 I A .A .

B - M N

0 6 7 5 32 57

|Au»Eslebani Bel A£ 1Q030006

• PASSAT Variant 1.8. A A B-MG. 0 674 68 50 (Auto Comarca Oel Vallesi Rel ACV lOOtOTtt

• PEUGEOT A/A, BvJT 0 67415 03 (Peugeot Motor Ra»y

205 GTI

Ret PMR120003

• PEUGEOT 205 XL. B-HW. 0 674 15 03 (Peugeot Moey Rally; Rel PMR 12M01

• SUZUKI Swift GTI. B-1872-IP, blanc 0 674 0810 |SuU>IWSIOllO0O2

• VOLKSWAGEN Gott 16 V, B-LM. 0 8 7 5 32 57 (AMEsMunl FM AE 10030010

• FORD Escort dtèsel, B-HW. 0 87415 03 IPeugeot Motor Raey) Ret PMR 1200QA

• NISSAN Palrol 6 cil. dtè­sel, curt. B^JV. 0 675 32 57 lAutoEstobenl·Rol AE lOMOTXa

• NISSAN Vanette pràctic dièsel. B-MS 0 675 32 57 (AJeEJeMTi) Rel AE •XSISft,

• RENAULT Exprés, diè­sel, B-JZ eso.ooo 0 5 8 9 0 9 91

(Feacar.sli.Ref -•0020006

PISOS EN VENDA Sant Cugat - Zona Monestir (PV 280), últims pisos de 65 m', menjador, cuina equipada, dormitori, bany, calefacció, acabats de primera qualitat. Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca (PV-220), últims pisos de B6 m*, menjador amb parquet i aire condicional, cuina office equipada, 2 dormitoris, bany complet, safareig, pàrquing opcional. Sant Cugat - Zona Parc Central (PV-308), pisos de 107 m*. menjador sala d'estar 27 m», cuina office equipada, 3 dormitoris, 2 banys, 2 places pàrquing, traster, jardí privat, propers estació FF CC i accessos autopista. LOCALS EN VENDA Sant Cugat - Zona mercat Torreblanca, local de 700 nf, apte per a qualsevol negoci, zona mott comercial. Sant Cugat - Zona Monestir, local 200 m1, sense columnes, àmplia façana, molt comercial. TORRES DE LLOGUER Sant Cugat - Zona estació FF CC (CL-321), torre adossada 230 m', menjador sala d'estar, cuina office equip., 3 dormitoris (1 suite), estudi, 2 banys, servei, armaris de paret, zona safareig, alarma, garatge 2 cotxes, jardí privat. SENSE MOBLES. Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CL-346), torre adossada 330 rrr1, menjador sala d'estar 35 m !, cuina office 14 m ! , 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei, traster, garatge, jardí privat i zona comunitària amb piscina. SENSE MOBLES. TORRES EN VENDA Sant Cugat - Mira-sol (CV-888), terreny 345

m2, torre 185 nv*, menjador sala d'estar 32 m2,

4 dormitoris, cuina office, 2 banys, servei,

calefacció, garatge, NOVA PER ESTRENAR.

36 M.

Sant Cugat - Valldoreix (CV-971), terreny 950

m2, torre 180 m2, menjador sala d'estar, cuina

OiWce equip., 4 dormitoris. 3 banys, garatge,

calefacció a gas. 42 M.

Sant Cugat - Valldoreix (CV-1003), terreny 700

m2, torre 220 m2, menjador sala d'estar 35 m2,

cuina office, 4 dormitoris (1 suite), 2 banys,

servei, estudi 45 m2, zona servei, zona planxa,

traster, garatge, calef. a gas, jardi comunitari.

46 5 M.

Sant Cugat - Zona Pla del Vinyet (CV-962),

torre adossada de 310 m2 + 35 m2 de terrassa,

menjador sala d'estar 50 m2, cuina office

equip., 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, servei,

zona planxa i safareig, traster, garatge, celler,

cal., jardí privat i comunitari amb piscina. 65M.

• SANT CUGAT Zona La Floresta, ós un pis bai»os d'una torre individus Consta de rebedor, 3 hat>-tacions dobles, meniador. cuina «ofttce», 1 barv complet. Petit jardí E bany i la cuina estan re'ot-mats. 65.000 /mes.-0 674 08 97 (Fncas Set» Cugat) Rel FSC •OCJíOtS

A RUBÍ • PISOS DE 2 • 3 • 4 HABITACIONS * 2 BANYS * TANCAMENTS EXT. ALUMINI * FUSTERIA INTERIOR ENVERNISSADA «CALEFACCIÓ GAS «CUINA EQUIPADA «ACABATS DE QUALITAT * I A MÉS A MÉS, PÀRQUING INCLÒS

EN EL PREU

DE 80 A 90 m2

ÚTILS

RWTiNOVm

rossiiiíUT.\i D I\TI:RÍ:S -• --• isi n\ i:\ao Y.S / J ~/C \ I <)\S l'URDLT

INFORMACIÓ I VENDA: 7

T Passeig Francesc Macià, 80 A« Tel. 58813 24

Fax 699 56 00 08191 RUBÍ (Barcelona)

Lleida) EDIFICI BARCELONA (c/

PREUS;2H.,a300,000 3 H., DES DE 9.200.000 4 H, DES DE 10.000.000 A 10.750.000 A 11.600.000

T O R N A LA M I T J A M A R A T Ó 2 4 . Divendres, 3 de febrer de 1995

Tot està gairebé a punt per a la celebració de la Mitja Marató de Sant Cugat, puntuable per a la copa catalana de fons. Més de mil participants recorreran els carrers de la ciutat. Plana 26.

LA PENYA JUGA A FUTBOL

La bona marxa de l'equip amateur de la Penya Blau-grana ha fet que aquest conjunt hagi començat la segona volta de la lliga situat en el setè lloc de la classificació, una posició molt respectable. Plana 25.

La secció d ' e s q u í alpí del C l u b M u n ­t anyenc Sant C u g a t es p l an t e j a la p o s ­sibili tat de c r e a r una esco la , q u e p e r m e t r i a la r e n o v a c i ó i la c o n t i n u ï t a t de l ' equ ip de c o m p e t i c i ó . Lis r e s p o n s a b l e s d e la sec-

ESQUI ALPÍ

ció t e n e n cl p ro jec te mig e m b a s t a t , p e t o . ara c o m ara , han de ded ica r - se a m b més in tens i ta t als e s q u i a d o r s q u e es tan com­pe t in t . 1 .nguany, l ' equ ip és format pe r l 7 c o n e d n r s . 7 més q u e la t e m p o r a d a | p o r a d a q u e c o m p e t e i x e n .

p a s s a d a . N o u dels do t ze c o r r e d o r s q u e p r e t e n i e n acced i r a la p r i m e r a c a t e g o r i a ja h o han aconsegu i t ; tot un èxit si t e n i m en c o m p t e q u e a q u e s t a és la t e r c e r a t e m -

El Club Muntanyenc Sant Cugat projecta la creació d'una escola d'esqui alpí

El club pretén crear un planter que asseguri el futur de l'equip de competició

Nou esquiadors han passat a la primera categoria aquesta temporada

i. \ . « \ l l \i\ \ I K 1 ï-

I Sant ( 'nuat. 1 V-prcs de dues tcmpoi ades amb un equip de com­petició aquc-lu c- la tercera-- , els responsable*- .Ic la scicio d'es­qui alpí del ( ïub Muntuiisciic e-planlc·'cn --c: losa iuca . i liilur. [•*• tracta de Li i i c a c o d una escola. un pro|ci.lc q-.ic pciu'.ctiia al eklh manté nu eoi ic doi s en competició i. li totes les i ,Uc goncs.

(lal·i ( cnla. nu dels respon­sables de la secció d'esqui alpí. afirma que est,ui ••planificant el projecte-, ••! n* l.ilt.i un planter. com mes jove nullor. perquè l'c-quip es \agi íeni", .mt • . ai ha afegit Cerdà. l'Is i i-s* 'Usables estan il·lusionats amb aquest projecte, tot i que .isseguicii que l'hauran de treballar de mica en mica». I es que l'actual equip en com­petició concentra bona parts dels esforços dels icspoiwihles de la secció, ( labi ( ' c rda assegura : .•Hem d'estar molt pendents de les competicions actuals perquè comporten molta lema • l a crea­ció de l'escola d'esqui alpí re­quereix un gran estoic. Cal mun­tar tot un entramat organitzatiu «bastant feixuc»-, afirma Cerdà. «Però ens interessa tenir un plan­ter de joves que comencin, que puguem preparar per a la com­petició, corregint els vicis que pu­guin tenir», continua explicant.

El club ha fet una crida a escala local i social que espera que rebi resposta. Els responsables de l'es­quí confien en la bona acollida que sempre han tingut les sortides organitzades pel club per posar en funcionament l'escola. L'èxit ha quedat demostrat amb la crea­ció de l 'equip d'esquí alpí ja que bona part dels corredors de l'e­quip actual han sorgit precisament d'aquestes sortides.

Nou corredors a primera

La t emporada ha començat molt bé per a l 'equip d'alpí del Club Muntanyenc. Dels 12 co­rredors que enguany han intentat accedir a la primera categoria, nou ho han aconseguit. En la categoria de benjamins, Arnau Girvent , Joan Castanyer i J. Gabriel Cerdà han passat a primera. Els infantils Joan Bartrina, Biel Roda i Octavi Uya també hi han accedit. L'únic santeugatenc de la categoria que competirà un any més a segona

t£ls components de l'equip d esquí alpí del CMSC.

és Andreas Rohmund. Quant a les noies. Patrícia Arner, Geòrgia Casanovas i Maria Crusafont han accedit a la categoria única, un cop han passat per la categoria juvenil. El juvenil Jordi Esteve, que va ser proclamat campió de Catalunya en la modalitat d'es-làlom de segona, ha passat per puntuació a primera. Joel Vidal va ser segon i també ha accedit a la mateixa categoria, juntament amb Albert Rohdmun. Marc Vi­ladecans i Albert Reigosa con­tinuaran a segona. Els dos co­rredors sèniors del club compe­teixen aquesta temporada un a cada categoria. Isaac Rigau, pri­mer del seu grup, correrà aquesta temporada a primera; en canvi, Marc Dinares ho farà a segona.

En només tres temporades de funcionament, l 'equip de compe­tició del Club Muntanyenc ha aconseguit molt bons resultats.

Gabi Cerdà, un dels responsables de la secció, assegura «que el ni­vell dels esquiadors ha millorat molt des que van començar».

El naixement de la secció

La secció d'esquí del club ja fa alguns anys que funciona, però la creació de la secció d'esquí alpí és més recent. La proposta feta el gener del 1993 va servir per engrescar els que fins aquell mo­ment aprofitaven les sortides de cap de setmana per fer esquí tu­rístic. Cerdà explica: «A la gent li va fer molta il·lusió i ens vam començar a moure.» El més prio-ritari era aplegar un grup de nens que tinguessin interès a competir. Un cop format el grup, calia adap­tar els coneixements que tenien a les tècniques de l'esquí de com­petició. Contactar amb entrena­dors i preparar les sortides per començar a entrenar eren altres

tasques que calia fer. El ritme de treball va ser intens, però la primera temporada l'equip no es va poder presentar a la compe­tició. Gabi Cerdà afirma: «La tem­porada 1992-93 se'ns tirava a so­bre i vam decidir continuar tre­ballant en la preparació de la gent en comptes de competir.» Un cop finalitzada aquesta temporada, es va produir el contacte amb la fe­deració per fer oficial l'equip, i amb firmes comercials i impor­tadors per tal d'obtenir el material i l 'equipatge necessari. Va ser la temporada 1993-94 quan l'equip va entrar en competició oficial.

Ara, l 'equip d'esquí alpí es tro­ba en plena competició, tot i que aquest any la falta de neu ha pro­vocat l 'ajornament d'algunes de les proves de principi de tempo­rada. I si la pols blanca no falla per Setmana Santa es farà la tra­dicional estada als Alps.

El CV Sant Cugat aconsegueix la desena victòria de la lliga contra el cuer O CV Sta. Coloma: Dia/. Arilla, So­

leres. Olives. Torres. Navarro—e-quip inicial—. Medina. Cortabarria.

3 CV Sant Cugat: Rubio. Bartra, Mampel, Vila. Sanchc/. Castane

equip inicial—. Massa, Salto. Parcials: 2-15. Vl.s.l-l.s. \rbitre: Santos i López. Be. Public: t'ns 21) espectadors.

O . V . ' C ".R.

• Santa Coloma.— El CV Sant Cugat es va imposar a domicili a l'últim classificat del grup. el Santa Coloma. LI partit es va re­soldre en 51) minuts, amb un dels resultats a lavor nies amplis que han aconseguit Ics de Sant Cugat aquesta temporada. Les jugadores de Víctor Hugo Rupil no van tro­bar gairebé oposició per part d'un Santa Coloma que. amb aquesta. ha encaixat la desena derrota en aquest campionat. De totes ma­neres. i malgrat la poca impor­tància del rival, cl Sant Cugat no va dominar de manera aclapara­dora. Les santcugalenques van ju­gar a mig gas i sense gaire con­centració. però n'hi va haver prou per sumar punts un darrera l'altre. Ln l'equip eolomenc només la col·loeadora semblava saber què feia i el resultat és que les locals només van ser capaces d 'anotar K punts en tot el partit. A això cal afegir que titulars habituals del Sant Cugat, com Judit Vila o Anna Manpel. van seure a la banqueta una bona estona.

Pensant en la fase d'ascens

LI tècnic del Club Voleibol Sant Cugat, Víctor Hugo Rupil. creu que l'equip està millorant jornada a jornada. Per a ell, allò que és important a aquestes altures del campionat és preparar tàctica­ment l'equip i incrementar el ni­vell de forma de les jugadores. Carles Castro, president del club, afirma: «Les coses s'estan fent bé i, per ara, tot està sortint tal com havíem previst.»

La jugadora Anna Castro, que ha tornat a l 'equip, encara no ha estat convocada, però amb vista a pròxims compromisos Víctor Hugo Rupil podria comptar amb ella. Castro va jugar amb l'equip santeugatenc fins a la temporada passada i ara ha estat recuperada i ja disposa de fitxa per jugar.

Demà, dissabte, el Club Vo­leibol Sant Cugat rep la visita del màxim rival en aquesta lliga, el CV Esp lugues , un al t re dels equips que aspira a pujar de ca­tegoria. Sembla, però, que aquesta temporada el conjunt del Llobre­gat no pot fer ombra a les sant-cugatenques, que en el partit d'a­nada van vèncer per 0 sets a 3. Per tant, el màxim rival del Sant Cugat, la temporada passada, no ha d'inquietar les jugadores de Sant Cugat, que estan imparables en el camí cap a l'ascens.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 ESPORTS 25

FUTBOL

L'equip d'afeccionats de la Penya Blau-grana de Sant Cugat ha passat de lluitar entre els equips de la zona de descens a ser un equip respectat en la categoria. Tot just començada la segona volta del campionat de lliga, l 'equip entrenat per José Antonio Calderón es troba en el setè lloc de la classificació, amb 21 punts i un positiu, un excel·lent balanç que pocs podien somiar a principi de temporada. El treball i la il·lusió per jugar a futbol és la clau de l'èxit.

La Penya Blau-grana es fa respectar El nou entrenador, José Antonio Calderón, ha estat decisiu per a l'èxit

CARME REVERTE • Sant Cugat.— A principi de temporada molt pocs es podien imaginar el bon paper de l'equip d ' a f e c c i o n a t s de la Penya Blau-grana de Sant Cugat. El nou tècnic, José Antonio Calderón, ha estat el revulsiu que ha permès al conjunt santcugatenc recuperar la il·lusió per la pràctica del futbol. L'equip de la Penya ha passat de ser un dels equips de la zona de descens a ser un rival inquie­tant i temut pels rivals.

La tercera regional no és gens fàcil. S'hi barregen veterania i jo­ventut, equips amb ganes de pas­sar l'estona i equips amb el pro­pòsit de practicar futbol. Tot i així, la Penya s'ha sabut fer un lloc entre els millors després de la primera volta del campionat. Actualment els blau-grana es tro­

ben al principi de la segona part de la lliga i la regularitat els ha dut fins a la setena posició. En dinou jornades disputades han aconseguit 21 punts i un positiu, un balanç prou bo per al tècnic José Antonio Calderón. Malgrat tot, ell considera que «s'ha de ser més exigent». Les baixes de principi de temporada, unes per lesió i altres per motius laborals,' es van deixar notar; la Penya no va aconseguir puntuar fins a la tercera jornada de lliga. Per a Calderón «el resultat que va tenint l'equip és excel·lent, tot i que po­dria haver estat millor si hagués mantingut el bloc del principi o si el que tinc ara l'hagués tingut al principi».

Una de les virtuts d'aquest equip és la joventut, perquè, se­gons el tècnic de la Penya, «la

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior empata a zero amb el RC Polo en un partit ple d'oportunitats de marcar Diumenge rebrà el Club de Campo

O RC Polo: Fàbregas, Bach, Bustos, Santiago, David, Pirretas, Arman-

teras, Rovira, Costa, Russel, Davis —equip inicial—, Francisco, Massana.

0 Júnior Bozal, Nogueres, Lelet, Pau, Vidal, Patllé, Joan, Bagunà,

Cabestany, Serra, Romagosa —equip inicial—, Órsola. Arbitres: Torres i Làzaro. Bé. Públic: Uns 100 espectadors.

A.L. / C.R. • Barcelona.— Després de la de­rrota encaixada dissabte davant l'Atlètic de Terrassa, líder de la divisió d'honor, el Júnior va oferir una millor imatge davant el Polo. Tot i que el partit es va carac­teritzar per les nombroses oca­sions de gol de tots dos equips, l'empat inicial va ser el resultat definitiu.

L'equip de David Pérez va ser capaç de recuperar-se de la de­rrota de dissabte per afrontar el compromís davant els barcelonins amb ànims renovats. El Júnior va jugar més concentrat i els ju­gadors van recuperar la posició al camp que no van saber trobar en el partit anterior. Els sant-cugatencs van sortir decidits a plantar cara a un Polo que s'es­perava un Júnior més defensiu. Els homes de David Pérez no van permetre al Polo imposar el ritme del matx i durant la primera mei­tat van disposar de dues clares ocasions per marcar. Els locals tampoc no es van amagar i van tenir bones oportunitats per avan­çar-se, però ni l'om ni.J'altre no

van poder marcar. A la segona part, la igualtat

es va mantenir tant en el joc com en el marcador. El jugador del Júnior Lelet Abad va tenir a l'estic una de les ocasions més clares per marcar. Abad es va trobar sol davant el porter però no va aconseguir materialitzar la jugada en gol. Del minut 15 al 25 el Polo va dominar amb més cla­redat, però a partir d'aquest mo­ment els de Sant Cugat assetjar la porteria del conjunt barceloní. L'ocasió més clara del Polo en aquest segon període, la va salvar Carles Patllé, que va treure la pilota de la mateixa línia de gol. Tot i les possibilitats que tots dos equips van tenir per marcar l'em­pat a zero gols es va mantenir fins al final, cosa que es pot con­siderar un bon resultat per al Júnior.

Clarassé, baixa per un mes

La nota negativa de la doble jornada del cap de setmana va ser la lesió de Christian Clarassó, una distensió de lligaments, que l'obligarà a descansar durant un mes. Després de la quarta jornada del campionat de lliga, el Júnior ocupa la vuitena plaça, amb tres punts.

Diumenge, el conjunt de Sant Cugat rebrà la visita del Club de Campo de Madrid, cinquè a la classificació, amb 4 punts, dues victòries i dues derrotes. El matx començarà a dos quarts d'una del

.migdia.. . . . . ._:

La Penya comença a tenir pes específic en la categoria. Foto: MANÉ ESPINOSA

gent jove sempre té il·lusió». Cal­derón reconeix que «aquesta tem­porada la Penya ha passat de ser un equip fàcil de batre a ser un equip respectat, i ho hem acon­seguit entre tots, jugadors, entre­nador, delegat i directiva». El tre­ball ben fet va donant fruits a curt termini, tot i que l'entrenador de l'equip blau-grana considera que els veritables fruits no es re­colliran fins a l'any que ve.

La segona volta tot just ha co­mençat i el repte de la Penya i de l'entrenador és arribar com més amunt millor. Moltes vegades

el futbol i les matemàtiques no coincideixen i, tot i que Calderón creu que l'equip pot ser entre els cinc primers, té molt clar que «en el futbol úna cosa és el que es preveu i una altra molt diferent el resultat final».

La tercera regional és una ca­tegoria força descompensada. De fet, l ' en t renador de l ' equip blau-grana opina que «excepte el Fontetes, que és el líder del grup, la resta d'equips no es pot dir que facin futbol. Si un equip no fa futbol, no té il·lusió i, si no hi ha això, als partits n'hi van

FUTBOL

£1 Sant Cugat Esport comença la segona volta de la lliga amb una derrota a Santa Coloma

El capità Bayo potser no jugarà diumenge gol no va arribar. A la segona part els santeugatencs van haver d'afrontar un seguit de circums­tàncies adverses.

Poc després de la represa, Juan-jo tornava a marcar pel Milan, i minuts després es lesionava el capità santcugatenc Bayo. El tèc­nic, Carles Munuera, ja havia fet els dos canvis permesos i la lesió del capità del Sant Cugat va obli­gar els vallesans a jugar, el que restava de partit, amb un home menys. Amb aquest panorama ad­vers, els de Sant Cugat van ser incapaços de superar un Milan, que tenia la victòria a l'abast des­prés del tercer gol.

3 Milan: Santos, López (Rodri), Pedró, Àlex Cruz, Oscar, Parra,

Juanjo, Mengot, Sergio (Jaume), Ale­jo, Paquito.

O Sant Cugat* Comellas (3), Ramon (2), Ernesto (3) (Oriol Serra), Javi

(3), Miguel Àngel (2), Oriol (3), Àngel (2), Bayo (3), Gérboles (3), Rafa (3) (Casado), Roger (3). Gols: 1-0 Sergio (16'), 2-0 Juanjo (22'), 3-0 Juanjo (59'). ^ Àrbitre: Prenanosa. Bé. Targetes gro­gues a Óscar, Ramon, Miguel Àngel, Oriol i Roger. Públic: Uns 225 espectadors. Incidències: A partir dels 25' de la segona part el Sant Cugat va jugar amb un home menys. El capità, Fran­cesc Bayo, lesionat, no va ser subs­tituït, perquè el Sant Cugat havia fet els canvis permesos.

CARME REVERTE • Santa Coloma.— El Sant Cugat no va poder puntuar en la visita al camp del Milan i ha començat la segona volta del campionat amb una nova derrota per 3 a 0. Els homes de Munuera, que van trigar a situar-se en el terreny de joc, van rebre el primer gol de la tarda als 16'de partit. Amb el primer gol encaixat, els santeugatencs van millorar el joc, però no van obtenir cap resultat. Pocs minuts després, els colomencs aconseguien el se­gon gol, la qual cosa va desinflar el Sant Cugat. No obstant això, durant el primer període els ver-mell-i-negre van tenir tres opor- «• tunitats per llimar les diferències abans d'anar al descans, però el

La lesié del capità

Francesc Bayo, que va rebre un cop fort al bessó de la cama dreta en el decurs del segon temps, no s'ha pogut entrenar aquesta setmana i podria no jugar al partit de diumenge al Muni­cipal. El capità santcugatenc es va espantar quan, després de rebre el cop, va veure que no podia continuar, però els metges el van tranquil·litzar confirmant-li que tan sols havia estat un cop.

Diumenge el Sant Cugat afron­ta un matx compromès davant el Roda de Ter, equip que comença a fugir de la zona de descens. Els homes de Munuera hauran d'aconseguir els 2 punts a casa i posar fi a la sequera de gols que els persegueix aquestes da­rreres jornades si volen iniciar la remuntada

quatre». La Penya ha aconseguit dues victòries, un empat i ha en­caixat tres derrotes davant els equips que el precedeixen a la classificació. Va guanyar el Mil·le­nari i el Can Boada a camp con­trari i va empatar a dos al camp del Viladecavalls, cosa que de­mostra la bona actuació dels blau-grana fora de casa. Davant el líder van perdre a Can Magí (1-4) però l'equip està disposat a posar-li les coses difícils quan es tornin a trobar. Passi el que passi, però, el repte de la Penya continuarà sent jugar.

Ricardo i Ramon Martínez ja no jugaran amb el Sant Cugat Esport

C.R. • Sant Cugat.— Els jugadors santeugatencs Ricardo i Ramon Martínez són baixa al primer equip del Sant Cugat. El primer va sol·licitar la baixa. El segon l'ha rebuda.

Ricardo, que va mantenir con­verses amb el tècnic i el president del club, volia saber els motius pels quals no jugava i va demanar a Carles Munuera que li confirmés si jugaria el pròxim partit. La res­posta del tècnic va ser que ell no podia assegurar a cap jugador la titularitat en l'equip i Ricardo va creure convenient demanar la baixa. Segons Ricardo, l'entrena­dor Carles Munuera «estava un xic molest amb mi per alguns co­mentaris que havia fet, però mai en to crític». Per la seva banda, el tècnic del Sant Cugat ha afirmat que, «tot i que comptava amb ell, no puc assegurar a cap jugador si jugarà o no el pròxim partit, perquè no hi ha cap jugador que em posi entre l'espasa i la paret, aleshores manarien més ells que jo». Ricardo ha deixat el Sant Cugat satisfet amb el tracte que ha rebut per part de la jurtta di­rectiva del club. Ell ha declarat que «he trobat persones ex­cel·lents que m'agradaria trobar on vagi i, quanl a Tentrenador, tampoc no el puc criticar perquè té les seves idees».

El cas de Ramon Martínez ha estat diferent. Segons Munuera, «el club no es pot permetre el luxe de tenir un jugador que pot jugar dos diumenges i quatre no». Les contínues lesions del jugador han obligat el club a prescindir-ne.

26 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S ; Divendres, 3 de febrer de 1495

ATLETISME

Més de 1.000 corredors participaran en la dotzena edició de la Mitja Marató

La cursa forma part del calendari de la Copa Catalana de Fons IRANCLSCCARBO

I Sant Cugat.— La comissió atlètica de curses està acabant de preparar la dotzena edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, l la estat un mes de treball intens perquè tot estigui

La principal cita atlètica de Sant Cugat tindrà lloc el dia 5 de febrer. Com cada any. el calendari de­ia Copa Catalana de Fons reserva el primer diumenge de febrer a la Mitja Marató de Sant Cugat, amb l'objectiu que tots els atletes participin en una prova que ja ha esdevingut clàssica en les d'a­questa categoria.

La sortida tindrà lloc a 2/4 d'l 1 del matí del mercat de Torre­blanca i els primers corredors arri­baran al Monestir al cap d'una hora. I'ls participants hauran de recórrer 21.0Í '7 quilòmetres i pas­saran tres cops pel Monestir, dos pels (Jualrc Cantons i arribaran. com a punt mes allunval del nucli. a l'Hospital ( ieneral de Catalu­nya. l 'n recorregut dur. però que no te forts desnivells. Tres punts d'avituallament ajudaran els par­ticipants. que a l'arribada seran obsequiats amb una samarreta i una bossa per dur les vambes.

L'organització ha previst un servei per recollir les bosses i l'e­quipatge dels corredors a la sor­tida i portar-lo a la meta. També s'oferira un servei de dutxes a la zona esportiva. La policia mu­nicipal. protecció civil, la Creu Roja i altres voluntaris col labo-

a punt aquest diumenge, dia 5 de febrer. Si be a l'hora de tancar l'edició encara im es podia saber el nombre d'inscrits ja que el termini no es tanca fins demà, les previsions indiquen que se superarà el nombre de 1.01 HI

corredors. Lai recorregut dur i de mes de 20 quilòmetres permetrà una vegada mes de­mostrar que Sant Cugat és una ciutat que viu i potencia l'esport. La comissió demana el suport de tots el vilatans a la cursa.

.':::<A llilltl llíl lÉéÉtfaa&àd

Q Hospital General de Catalunya

Q CanCabassa

O Estació FFCC Sant Cugat

0 Club de Golf

Q Estació FFCC Mirasol fl) Ermita de St. Crist de Uaceres

raran a garantir la seguretat de la cursa, tema que preocupa el comitè organitzador, integrat pel Club Muntanyenc i el Club Na­

tació. És per això que es demana la col·laboració deN santeuga-tencs, alhora que es reclama que surtin a encoratjar als atletes.

Gràfic: EL PUNT.

L'entrega de trofeus i una rifa de niés de 80 objectes aportats pels comerços de la vila clouran aquesta matinal atlètica.

L'atleta santeugatenca Montse Gómez correrà en els campionats estatals

K \MON I.LOl' l : • Sant Cugat .— La corredora de Sant Cugat Montse Gómez, del Club Atlètic ( oinella. va realitzar diumenge passat, a l'estadi Joan Serrahima de Barcelona, una mar­ca de 25 segons i oN centèsimes en els 200 metres llisos, amb un vent en contra de 2.1 metres per segon. Amb aquest temps Gómez aconseguia la mínima federativa —fixada en 25 segons i 70 cen­tèsimes— per participar en els campionats estatals de pista co­berta que es disputaran el darrer cap de setmana de febrer a Va­lència. L'atleta, que feia la pri­mera cursa de la temporada, va entrar primera de la seva sèrie en les proves de control celebra­des a l'estadi barceloní.

Montse Gómez va declarar: «Haver realitzat la mínima es una gran satisfacció perquè feia molt de temps que no l'aconseguia i la veritat és que no m'ho esperava en un dia amb tant de \ent en contra.» Cal recordar que les pro­ves de pista coberta a Catalunva es fan a l'aire lliure perquè en tot el país no existeix cap pista indoor. L'atleta de Sant Cugat \a fer. per darrera vegada, la marea mínima per participar en els es­tatals l'any 1WU. Després la se\a cursa esportiva, va entrar en un pou a causa de les lesions. Ara. entrenada pel seu marit, Israel Luque —atleta i entrenador sant-cugatenc. actual campió de Ca­talunya i tercer de l'Estat Espa­nyol en 200 m llisos indoor— ha recuperat la il·lusió.

Montse Gómez va afirmar que el seu objectiu en els campionats estatals «serà superar les proves eliminatòries». L'atleta te una marca personal en 200 de 24 se­gons i % centèsimes.

BÀSQUET ESPORT ESCOLAR

La UE Sant Cugat perd el partit contra el Mataró i Badosa en surt lesionat

Els locals ho tindran més fàcil diumenge J Ç ' > l'K Sant C ugal: Sevillana (lM. 3 * J Ga ic i a l · l i S.iiitill·ina I-). \ l o -icii.i i~i. Ivici.i l-l. Badosa ( 1. Ar­genti ' (-1. KmiKTo ( i , Albesa i I 7 ) . Garcia IM Solano I -I. Asensio ( 12].

* 7 © \ l ( ( Mataró: Verges l-l. / O ( i o n / a k v I l.5). ( ' o m a s ( s ) . Jor­

dà (-i. ( aíninn.i (Si. Masterrei I 12). I noia (S). Jordà j 1" l. I.laito | - l . Gi­labert I,-). RoMia i C l . Alarcón (1). Pardals: 114 i I. HJ-1S. 21-24. 23-35; 3 7 12. 3(l sli. 47-iili. s.VT.s. Àrbitres: 1 orne i ( 'a iJi is . IViMic: -lli p e r s , . n e s .

CATÍ MOKKI.l. M Sant Cugat.— El pavelló mu­nicipal de Sant Cugat va veure diumenge passat un sènior A sen­se Fontanals, amb un Juan García que no podia jugar al cent per cent de les seves possibilitats,

—arrossegava una lesió— i amb un Jordi Badosa que es va lesionar als 4 minuts de partit. Evident­ment, en aquestes condicions i contra un rival com el Mataró —tercer classificat amb 12 vic­tòries (ara ocupa el segon lloc a la taula)— l'única possibilitat que van tenir els locals va ser plantar cara al rival.

Durant la primera part l'en­trenador visitant va fer jugar al­guns dels seus homes més im­portants. com Rovira —que en només 12 minuts de joc va anotar 17 punts—. Els locals van poder aguantar el ritme durant 15 mi­nuts. Els del Maresme mantenien un avantatge de 8 punts de di­

ferencia, que es •• .: I'I.ir ampliant. Al final de l ap i i i ik -a r.r.\ (23-35) els sanlcugatencs pi n > esiavcn en bones condicions • .. reaia ha­vien de jugar e tants. Aquest va que a la segona ; els jugadors SUÍ pogués ampli.u resultat i aconsc! dificultats, el d

s 'o miralls res-•ei un de Is motius M I : , i amb només • i.ails. el Mataró i:i diferencia de

.'.us l'btenir. sense •trini del partit.

A més d'una no\a derrota. L quip de Sant ( ugat ha d'assumir ara la lesió de Jordi Badosa - u n a distensió al turmell dret— que. segons els metges, el tindrà allu­nyat de la pista durant una set­mana V,\i. dones, l 'entrenador local. Marcel·lí Massat'red, no po­dia comptar amb aquest jugador per al partit de diumenge, contra el Pineda de Mar. «El rival de la pròxima jornada és un dels que es poden guanyar-, ha afirmat Ba­dosa. Però el Pineda ha demostrat que no posarà les coses fàcils. El Pineda de Mar va guanyar la setmana passada contra el Mont­gat per l)4 punts a 75. Amb aques­ta victòria, el Pineda s'ha col·locat en la setena posició de la taula classificatòria. amb '• victòries i 8 derrotes, i ha fet baixar una posició al Montgat ara ocupa la tercera posicié)—. L'equip de la UE Sant Cugat continua tan­cant la classificació amb només una victòria de 17 partits jugats. per sota del Condis Gramanet . que té quatre victòries i tretze derrotes.

equip iresta descansa aquesta jornada.

£1 conjunt de l'escola la Floresta té dos punts després de disputar quatre partits

t k. H Sant Cugat. - L'equip aleví de la Floresta, que participa a la com­petició de miníhandbol dels Jocs Escolars, organitzats conjunta­ment per l 'Ajuntament i la Unió Esportiva Sant Cugat, és l'únic que descansarà aquesta jornada. L'equip florestà és format per Adrian Castillo Valle, Francisco Alvarez Vicente, Jònatan Alonso Gaudí, Sergi Pujol Garcia, Joel Gómez Sautés. David Hernàndez

Palma i Albert Hernàndez Palma. A la jornada de la setmana pas­

sada. el conjunt de la Floresta va perdre per 3 gols a 1 davant cl Pins del Vallès, que ocupa el segon lloc a la classificació del grup B. Curiosament, l 'equip flo­restà té més gols a favor que el Pins. que el va superar per dos gols de diferència.

Els alevins de l'escola la Flo­resta han disputat quatre jorna­des, una més que la resta d'equips,

i han aconseguit dos punts, pun­tuació que els situa en el quart lloc de la classificació. Dels quatre partits jugats, n 'ha guanyat un i n'ha perdut tres. Durant tota la competició de minihandbol han marcat 66 gols, en canvi n'han rebut 60. Aquesta estadística els converteix çn el segon equip més golejador i el tercer menys golejat. Aquest cap de setmana tots els equips del grup B hauran disputat el mateix nombre de partits.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995 ESPORTS 27

POLIESPORTIU

" t •**.'

P B SL Cugat, 2-Poble N o u , 1 Penya Blau-grana: Edu, Carre (Quim 57'), Luis, Tatq, Miguel (Rcverte 57'), Isaac, Marc (Oscar 50'), Javi, Raúl, Juanjo, Carrillo (Quintana 75). Poble Nou: Cuadra, Medina, Matarín, Pérez, Medran, Martínez, Herrero (Alcaraz 35'), Martín, Màrmol (Mon-tcs 87'), Ruiz, Satorra (Cordovilla 44') (Arévalo 65'). Gols: 1-0 Marc (43'), 2-0 Raúl (67'), 2-1 Martín (75'). Àrbitre: López. Malament. Targetes grogues a Oscar, (2) Medina i Alcaraz. Comentari: La Penya va aconseguir dos punts més després d'haver de­rrotat el conjunt terrassenc. Malgrat cl bon joc dels blau-grana, els locals només van poder transformar una de les ocasions en gol durant la primer part. Raúl i Marc van disposar de ducs clares oportunitats, però van de­saprofitar l'ocasió d'ampliar el resul­tat. La segona meitat va ser menys vistosa, tot i els dos gols que van pujar al marcador, però el mal joc dels terrassencs es va encomanar als locals. / C.R.

Mira-sol, 4 - Barberà, 1 Mira-sol: Antonio, José Carlos (Dani 46'), Paco, Luis, Naranjo (Manu 70'), Juanjo (Juan 72'), Minguella. Mano-lín, Carlos (Enrique 46"), Jaime, Tini. Barberà: Juan, Lozano, Segura, An­tonio, Miguel, Martínez (Méndez 60), Carlos, David (Germàn 70'). Díaz, Francisco, Aurelio. Gols: 1-0 Jaime (10'). 2-0 Naranjo (25"), 3-0 Manolín (28'), 3-1 Carlos (35'), 4-1 Minguella (60'). Àrbitre: Andújar. Pèssim. Targetes grogues a José Carlos, Juan, Lozano i Francisco. Comentari: El Mira-sol, que es troba en un bon moment de la temporada, no va tenir dificultats per desfer-se del Barberà. Els mira-solencs haurien pogut aconseguir més de 4 gols, però els locals no van acabar d'aprofitar les moltes ocasions creades per acon­seguir una golejada. / C.R

UESC, 72 Vendrell, 66 UESC: Munera (25), Machón (2), So­ler (15), Martínez (12), Argento (-), Garcia (-), Crespi (8), Osul (5), Sanz (2), Junyent (2), Crespi (5), Moreno ( - ) •

Vendrell: Trillas (32), Toldrà (-), Urpi (-), Santander (2), Urpi (4), Pérez (-), Ambrona (2), Díez (4), Llorens (6), Ambrona (10), Torres (-), Car-nicero (6). Arbitres: Bercedo i Sànchez. Comentari: L'equip B de la UESC va aconseguir la quarta victòria de la temporada contra el Vendrell, en un partit igualat que tant l'equip local com el visitant haurien pogut guanyar. La clau de la victòria va ser el domini del joc que van fer efectiu els sant-cugatencs en els últims minuts del partit. / CM.

CB Mira-sol, 66 St. Joan Despí, 51 CB Mira-sol: Javi (-), Rafa (26), Óscar (14), Edu (-), Miquel (9) —cinc ini­cial—, Manolo (-), José (8), David (1), Dani (8). St. Joan Despí: Arjona (8), Bonsom (4), Gómez (9), Carazo (11), Cano (4) —cinc inicial—, Adane (5), Aliada (4), Carmona (-), Ortiz (-), Sastre (-). Àrbitre: Millera. Bé. Comentari: El Mira-sol es va retrobar amb la victòria després d'una ratxa de mals resultats. Els mira-solencs, que van afrontar el partit amb un equip amb^moltes baixes, va superar amb èxit el partit contra el Sant Joan Despí. La defensa en zona i el con­traatac van ser claus en el triomf del conjunt dirigit per Guillermo de Mi­guel. EI Mira-sol va recuperar el co­ratge i l'esperit de lluita que els ha faltat en jornades anteriors. / C.R.

RJHOÍ .0ESALA O l i m p y c , 4 - 1 ' H o s p i t a l e t , 4 Olimpyc: Nortes, Joan, David, Ma­nolo, Jordi —cinc inicial—, Dani, Oc­tavi, Revilla. L'Hospitalet: Chao, Javier, Juanjo, J.Antonio, Fafi —cinc inicial—, Ho-racio, Víctor, Pedró, Alfredo. Gols: 0-1 Javier (11'), 1-1 Jordi (13'), 2-1 Manolo (18'), 2-2 Fafi (19'), 3-2 Jordi (19'), 3-3 Víctor (26'), 4-3 Jordi (26'), 4-4 Horacio (35'). Àrbitre: Aloy i Clapés. Bé. Targeta

groga a José Antonio. Comentari: L'Olimpyc va aconseguir un punt en un dels partits més com­plets de la temporada a casa. Tot i començar perdent, els florestans van reaccionar ràpidament, aplicant amb molt encert el plantejament tàctic dis­posat pel tècnic, Ànj>el Ruiz. L'O­limpyc va pressionar els visitants, va dificultar els seus moviments en atac i no va donar cap pilota per perduda. Al descans s'hi va arribar amb un 3 a 2 fruit del bon joc dels floretans. A la represa el matx va continuar igualat fins al final, tant en cl joc com en el resultat. / C.R

Júnior, 1 - At Terrassa, 4 Júnior: Bozal, Abad, Vidal, Clarassó, Romagosa, Bagunà, Nogueres, Negre, Patllé, Cabestany, Serra —equip ini­cial—, Pau, Jany, Orsola. At. Terrassa: Grau, Malgosa, Bosch, Arnau, Cabré. Escudé, Xavi Escudé, Freixa, Bou, Jorge Arnau, Ycart —e-quip inicial—, Guerrero, Figueres, Caparrós. Gols: 0-1 X. Arnau (2'), 0-2 X. Arnau (5'), 0-3 D. Freixa (38'), 0-4 X. Arnau (45'), 1-4 P.Abad (70'). Arbitres: Holstein i Ramal. Regular. Comentari: El Júnior va perdre contra el líder en un mal partit. Els homes de David Pérez van ser superats en tot moment per un Atlètic tècnicament més bo. Al descans els terrassencs guanyaven per 0 a 2. La segona part es va mantenir en la mateixa línia, amb l'única diferència que els sant-cugatencs ho van aprofitar per fer el gol de l'honor. / A.L. / C.R.

Hoauií mmn ? « » C. Palet, 6-PH St Cugat, 11 Can Palet: Munoz, Segura, Gàlvez, Rueda (1), Serrano (3) —cinc ini­cial—, Moya (2), Anton. PH St. Cugat: Torres, Cervantes (2), Jul, Costa (3), Olmo (4) —cinc ini­cial—, Jordi, Anton (2), Cardona. Evolució del marcador: 0-1, 0-2, 0-3, 1-3, 2-3, 3-3, 3-4, 4-4, 4-5, 4-6, 4-7, 5-7,5-8,6-8,6-9,6-10,6-11. Àrbitre: Redondo. Bé. Comentari: El PHSC va complir els pronòstics en derrotar el Can Palet a domidili. Els santeugatencs no es­peraven, però, un rival tan combatiu. El conjunt de Paredes va imposar el ritme del partit i, a més de controlar el rival, va haver de plantar cara a les pèssimes condicions de la pista. Aquesta nova victòria consolida el conjunt santeugatenc al capdavant de la classificació. / I.S. / C.R.

C H S t Cugat, 7-B. Riel ls , 2 CH St. Cugat: Sanz, Roger (2), Marc, Solà (2), Collado (1) —cinc inicial—, Bernat (1), Anglès (1). Bigues i Riells: Fernàndez, Lledó, Da­vid (2), Ricardo, Grande —cinc ini­cial—, López. Evolució del marcador 1-0, 2-0, 3-0, 3-1,4-1, 4-2, 5-2, 6-2, 7-2. Àrbitre: Balcells. Bé. Comentari: Tot i l'ampli resultat, el CHSC no va exhibir el bon joc d'altres jornades. La primer part va finalitzar amb només un gol en el marcador, cosa que demostra les dificultats dels santeugatencs per perforar la defensa visitant. El matx no es va decidir fins als últims 5 minuts, quan els sant­eugatencs van aprofitar el desgast físic dels visitants per sentenciar el partit a favor seu. / I.S. / C.R.

HANDBOL

UESC, 27 Adrianenc, 19 UESC: Joanpe, Alfredo (2), Tomàs (7), Fisas (3), Cinta (2), Romero (4), Armand (4) —equip inicial—, Edu (5), Per Lluís. Adrianenc: Ruiz, Loran (4), Sàez (3), Mèmic (8), Salavador (2), Garcia (3), López —equip inicial—, Ibànez (1), Calvo (7). Arbitres: Sabaté i Salvador. Bé. Comentari: Tot i haver fet un bon partit, la Unió Esportiva Sant Cugat no va poder superar el líder de la fase d'ascens, que va destacar per l'e­ficàcia realitzadora del iugoslau Mè­mic i les excel·lents intervencions del porter. Els visitants van jugar millor, sobretot en defensa, fet que va frustrar els atacs locals, i va obligar els jugadors d'Ibànez a anar a remolc durant tot el partit. L'avantatge del descans (13 a 15) va servir perquè els visitants s ' e m p o r t e s s i n f i n a l m e n t d o s punts. / P.M. / C.R.

TOTS ELS PARTITS

1a catalana 11.45 SantCugat-RodadeTer(Dium.|

3a regional 17.00 Ullastrell-PB St. Cugat (Diss.l 10,00 Can Cortés-Can Jofresa (Dium.) 10.15 Rubinense-Júnior (Dium.) 11.30 Roureda-Mirasol (Dium.) 19.00" Palentino^À^salDissT)

Sub-21 18 30 Sant Cugat-Piera (Diss )

Juvenil 16.00 Sant Cugat-Segre (Dium.) 18.00 PB sant Cugat-Sant Pere_L. (Diss.]_ 11.30 Can Déu-Sant Cugat:"jDium.) 15.30 Júnior-Can Boada (Diss.)

i t Cadet 16.00 Joan XXIM-Sant Cugat (Diss.) 16.00 PB sant Cugat-PB R. Llorenç (Diss.) 12.30 N. Terrassa-Júnior (Dium.) 10.00 Adesa-E.~Sabàdell (Diss.)'" 10.00 Terrassa-PB Sant Cugat (Dium.) 10.15 Sant Cu"gat^RubT]Diss".y

Infantil 11.00 PB Sant Cugat-Júnior (Diss.) 15.15 Sant Cugat-St. Cristòfol (DÏssT 10.30 Matadepera-Sant Cugat I DissT) 17.00 Terrassa-Adesa (Diss.l 11.00 PB Sant Cugat-E. Bonaire (DÏssT

~ 2a divisió estatal SÈNIOR

11.00 UESC-Pineda (Dium.)

SUB-23 12.30 UESCA-Pineda(Dium.|

JÚNIOR 19.45 At. Terrassa-UESC A (Diss.)

• 3a preferent SÈNIOR

12.15 Club Bim-UESCB (Dium.)

10.30

12.00

SUB-23 Club Bim-UESC B (Dium.)

JÚNIOR Salle Montcada-UESC B (Dium.)

3a categoria A

12.15

10.45

SÈNIOR Pallejà-Mirasol B (Dium.)

SUB-23 Pallejà-Mirasol B (Dium.)

• 3a catalana femenina

19.00

17.30

SÈNIOR UESC-Caldes (Diss.)

JÚNIOR UESC-Montornés (Diss.)

VOLEIBOL

1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

18.00 CV St. Cugat-Espengues (Diss.)

M Campionat de Catalunya SÈNIOR MASCULÍ

19.00 CN Sabadell-CV St. Cugat (Diss.)

JUVENIL FEMENÍ 18.00 Hisp. Francès-CV St. Cugat (Diss.)

J#11ÉÉM»ATINS

H Campionat de Catalunya ^ 2a CATALANA 19.30 Ripoll-CH Sant Cugat B (Diss.)

JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-Virolai (Diss.) 18.45 Tona-PH Sant Cugat B (Diss.) 18.45 JMJ-PH Sant Cugat C (Diss.)

INFANTIL 10.30 PH Sant Cugat A-Cornallè (Diss.) 17.30 Tona-PH Sant Cugat B (D i ssT

ALEVINS 17.00 PH St. Cugat -S t Josep (Diss.) 17.00 Maristes-PH Sant Cugat B (Diss.)

BENJAMINS 16.00 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diss.)

PRE-BENJAMINS 15.00 PH Sant Cugat-Sentmenat (Diss.)

HOQUEI-HERBA

' Divisió d'honor masc 12.30 Júnior-Club de Campo (Dium.)

I I Divisió d'honor fem. 17.30 Júnior-San Vicente (Diss.) 11.00 Júnior-C. Sardinero (Dium.)

WBOL-SALA

Divisió de plata 12.00 Albelda-PS Sant Cugat (Dium.)

MANDftOL

' Fase d'ascens a 1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.30 UESC-Arrahona (Diss.)

JUVENIL MASCULÍ 18.00 UESC-Manresa (Diss.)

mmmeA I I 3a divisió 8.00 Sant Cugat A-Santa Coloma (Dium.)

f í 5a divisió 8.00 Sant Cugat At.-Cerdanyola (Dium.) 8.00 Sant Joan-Mirasol A (Dium.)

6a divisió 8.00 C.Franquesa-St. Francesc B (Dium.) 8.00 Oliveras-Sant Cugat B (Dium.)

ftNNfS-TAÜLA

I I Campionat de Barcelona 3a CATALANA. SÈNIOR

11.00 UESC-Vilanova Camí (Dium.)

JUVENIL 18.30 UESC-Capellades (Diss.)

ESPORT ESCOLAR

El de l'escola Catalunya és l'únic equip femení del grup B.

L'equip femení de l'escola Catalunya tanca la classificació del grup B

C.R. • Sant Cugat.— L'equip femení de minihandbol aleví de l'escola Catalunya és l'únic equip de noies del grup B. Les jugadores que formen aquest equip són Sol Mo-linas, Júlia Sànchez, Alícia Pons, Mireia Bosque, Júlia Pons, Ra­quel Leyva i Ariadna Janot. A l'últim partit disputat, les noies del Catalunya van perdre (0-4) davant l 'equip B de la mateixa escola. L'altre partit que comple­

tava la jo rnada va enfrontar el Pins del Vallès i la Floresta. El matx va acabar amb victòria dels primers per 3 a 1.

El conjunt femení del Catalu­nya tanca la classificació del grup sense haver puntua t després d e tres partits jugats. Quan t a gols, n 'ha fet 35 per 91 que n 'ha rebut. El Catalunya B lidera el g rup a m b 6 punts, el Pins del Vallès és segon amb 4, els mateixos que té l'escola Avenç B, i la Floresta és quart ,

amb 2 punts. Aques ta és la clas­sificació del grup B d e la com­petició de mwvihandbol dcVs Jocs Escolars corresponent a la cate­goria d'alevins.

Els aparellaments per als partits d 'aquesta se tmana són: Pins del Vallès-Catalunya femení i Escola Avenç B-Catalunya B . L'equip de la Floresta, que és l 'únic que ha d i spu ta t 4 pa r t i t s , descansa rà aquesta jornada . La setmana pas­sada va descansar l 'Avenç.

LA S E N T È N C I A D E L L A U R A D Ó 2 8 . Divendres, 3 de febrer de 1995 C O M E N Ç A EL C O N C I L I

L'Ajuntament recorda que el TSJC eximeix l'advocat Josep Maria Llauradó de pagar multes impugnades per un error formal però no admet la inadequació de la zona blava, Plana 29.

El bisbe de la demarcació pastoral del Vallès i secretari general del concili, Carles Soler, considera necessària una nova evangelització perquè «la deseristianit/ació provoca incultura». Plana 30.

Se 'n pa r l a d e s de fa mol t d e t e m p s . Sant C u g a t no té un p a r c de b o m b e r s p rop i i la c iu ta t creix. F i n a l m e n t , s ense q u e s 'hagi r e l ac iona t d e m a n e r a explíci ta p e r ò coincid in t a m b el r as t re q u e van de ixar

LESCONSEQUE NCl ES DELS INCENDIS

els focs d ' a q u e s t es t iu , l ' a c o s t a m e n t e n t r e els r e s p o n s a b l e s d e b o m b e r s de R u b í i l ' A j u n t a m e n t de Sant C u g a t s 'han fet rea­litat i el pa rc p o d r i a t r a s l l adar - se aviat a u n a z o n a f r o n t e r e r a e n t r e les d u e s ciu­

ta t s . H o ha dit l 'a lcalde d e San t C u g a t . J o a n A y m e r i c h , h o con f i rma el r e g i d o r de M e d i A m b i e n t , Xav ie r C o r t è s i el c a p de p a r c en funcions d e R u b í . J o r d i Pal lejà , ho re iv indica .

El parc de bombers de Rubí es podria traslladar a la frontera amb Sant Cugat

Les converses amb l'Ajuntament s'han L'Incasol ha proposat uns terrenys propers intensificat des de l'estiu , a Mira-sol per instal·lar el nou equipament

sll \ I \ BARROSO B Sant ( ugal I n parc de honihcis instal·lat entre les dues cuit,ils eicaiia la sensació de per­tinença dels saiitcugatencs. Pins aia. nit i que estem adscrits al servei de bombcis de la Gcnc-ralitat a Kul·i. només estem dins la se\a aiea d'influencia, però no ens pcilain • .Aquesta es l'opinió del rcguloi de Medi Ambient de l'Ajuntament di Sani Cugat. \ a -viei ( urlcs. L|UI assegura que «l'a-eiud air.li els i espí i usables del pare Mibic la iieci.ssii.il del carn i i cmn s'ha de k i es total des de la mesos.- | | primer en subscuiuv aquest pum de \ M a i s louli l'a-lle].i. cap' del p.u e de Rubí. Segons ell. cl li asilat rai. lonalit/aria la distribuí lo d 'equipaments contra incendis del Valies. Ara estem a la sortida de Rubí per la banda de Terrassa. Seria molt mes útil instal·lar-nos prop de Sant Cugat i estar al centre de la nostra /ona.» I in local nou permetria també', diu Pallejà, 'd'aprofitament del potencial liuma que ten im. '

Amb 25 professionals de 32 anys de mitjana d'edat. 14 vo­luntaris. dos camions de 3.000 li­tres de capacitat, l'únic furgó de risc químic de la brigada de Bar­celona i un Patrol per trasllats, Pallejà assegura que «els mitjans i el ritme de renovació són els adequats», però recorda que quan els van adjudicar un vehicle d'al­bada amb un braç, mecànic el van haver de tornar •• perquè no pas­sava pei la porta de la cotxera. PI trasllat -sentencia- solucionaria també aquests problemes.»

Paral·lelament a aquest entu­siasme però. la direcció general de prevenció i extinció d'incendis. depenent de la Conselleria de Go­vernació, tot i que ha confirmat l'existència del projecte, ha adop-

l.es instal·lacions actuals del parc de bombers de Rubí. l-'oto: MANI-: LSPINOSA

tat una discreció absoluta, i el mateix ha fet l'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà: assegura que «en­cara no s'ha pres cap decisió i que, en tot cas. correspondria a la direcció general.- Amb tot, la incògnita principal es. ara per ara. el terreny on s'hauria de construir el parc. A Sant Cugat es parla de la zona mancomunada de Can Sant Joan, però segons tonts de l'Institut Català del Sol. l'Incasol. el solar «suggerit» es a Can Al-zamora. a tocar de Mira-sol però dins de Rubí i cedit al municipi governat per P.duard Pallejà.

Els voluntaris de Valldoreix s.u.

H La notícia de la creació de l'As­sociació de Bombers Voluntaris de Vallodoreix no ha estat ben rebuda al parc de Rubí. Segons Pallejà «en un moment en què s'estan unint esforços, no s'entén que un grup de particulars vulgui funcionar. I si volen ser voluntaris, que s'adrecin al parc professional que els pertoca, que es el de Rubí. Allà els formaríem adequada­ment.» El caporal assegura, a més,

que el projecte de Valldoreix «no­més tindria sentit si es tractés d'un municipi, no una urbanit­zació, aïllat i demanant des d'un principi la incorporació a la xarxa de parcs de voluntaris de la Ge­neralitat.» Tot i així, el cap de zona de la direcció general d'in­cendis, Antoni Làzaro, reconeix que «a Catalunya hi ha hagut pro­cediments molt diferents de for­mació dels cossos de voluntaris i es pot admetre més d'una via.»

SERVEIS SOCIALS

ASDI canviarà els baixos dels pisos que ha construït per un terreny on farà la nova seu

SÍLVIA BARROSO B Sant Cugat.— 1'Associació pro Disminuïts de Sant Cugat (ASDI) podria aconseguir aviat un solar per edificar-hi la nova seu a través d'una permuta «amb un terreny de titolaritat privada», segons la presidenta de l'entitat. Enriqueta Guard i . Així ho va aprovar l'as­semblea anual dels 113 socis, reu­nida la setmana passada.

El tracte, que encara no és de­finitiu, consistiria en cedir al pro­pietari de la parcel·la que inte­ressa a ASDI els baixos de l'edifici de pisos que l'associació està cons­truint a canvi que els donés un

solar on no s'hi poden instal·lar equipaments amb fins lucratius. ASDI va enderrocar a finals de l'any passat la seu de la carretera de Cerdanvola on havia estat ins­tal·lada l'associació durant els seus L4 anys d'existència. La raó era la manca d'espai i la conclusió que només podrien solucionar-la edificant sobre el mateix terreny i venent els pisos per obtenir-ne els fons per comprar un solar mes gran.

Els habitatges, que encara s'es­tan construint, ja han estat venuts sobre plànol, segons Enriqueta Guarch. «El problema és —pun­

tualitza— que. per assegurar la venda ràpida, vam ajustar molt els preus i el resultat és que el marge de benefici que ens que­darà, després de pagar les des­peses de construcció, serà pràc­t icament insignificant. L'única possibilitat que ens quedava era aprofitar els locals comrcials que s'han fet als baixes —reconeix— i ara sembla que hem trobat la manera.» Quan l'intercanvi estigui assegurat, l'associació haurà de buscar els fons necessaris per construir la seu nova ,i per acon­seguir-los muntaren una campa­nya divulgativa i de recaptació es­

pecial i monogràfica amb aquest objectiu únic.

l ' n dels primers projectes per la seu nova - - a r a estan instal·lats provisionalment als locals de la Creu Roja— és la creació d'un centre de dia per a joves que han acabat l 'educació especial però necessiten la continuïtat de l'estimulació de la psicomotricitat. •<Hí ha nois que no poden treballar en tallers ocupacionals per a dis­minuïts —diu Guarch— perquè no poden manipular res. són im­productius físicament però. alguns d'ells, en canvi, fan anar amb mol­ta facilitat un ordinador».

La Plataforma del 0,7% redactarà amb les ONG la proposta de comissió

S.B. • Sant Cugat.— El col·lectiu que va negociar amb l 'Ajuntament. des de l 'acampada de la plaent de Barcelona, la cessió del ().?•; del pressuposi municipal a l'ajut del Tercer Món. rehatejat ara amb el lema Plataforma del 0 .7 ' ; i + , ha convocat les organitzacions no governamentals de Sant Cugat Baula. Mans Unides, Vallès Sense Fronteres i Creu Roja per una reunió extraordinària dijous vi­nent en què es redactarà la pro­posta de comissió de seguiment per presentar a l 'Ajuntament. El document haurà de ser apropat per les entitats convocades i els membres de la coordinadora que es reuneix cada quin/e dies de forma ordinària ds que l'assenhlea la va nomenar a t inab tic de­sembre.

Segons Daniel Gómez, un dels representants de la coordinadora. «en principi, es proposarà orga­nitzar una comissió amb repre­sentació de la Plataforma del li. 7 ' , i H el canvi de nom es justifica. diu Gómez, perquè consideicn que han d'ampliar les seves de­mandes— les O N G . els partits polítics amb presència a la ciutat i els tècnics municipals que vulgui aportar l 'Ajuntament." El disseny de comissió que surti de la reunió de la setmana que ve s'haurà de votar en assemblea el dia 23 i aleshores, un cop ratificat «per l'únic òrgan que té capacitat de vot —puntualitza Gómez— i que és obert a tothom que hi vulgui participar, excepte els hoieoteja-dors sistemàtics», el document es presentarà immediatament a l'A­juntament. La redacció d'aquesta proposta de comissió respon a l'a­cord que es va aprovar per una­nimitat al ple municipal del 13 de desembre en què s'establia un pla de terminis de quatre anys per arribar a la cessió del (\.lc.'c del pressupost municipal i la crea­ció d'una comissió de seguiment que ha de garantir la canalització correcta dels diners, fer tasques de sensibilització ciutadana amb el Tercer Món i impulsar la crea­ció de projectes de cooperació propis de Sant Cugat.

Creu Roja i policia local rescaten una anciana impedida M Sant Cugat.— Una dona de 82 anys que havia quedat tancada a casa seva, a la rambla del Celler. sense poder-se moure va haver de set atesa per la Creu Roja i rescatada per la policia local dilluns. Creu Roja Sant Cugat va rebre a primera hora" del matí una trucada de l'anciana dient que no es podia moure i va demanar que l'ajudessin a sortir de casa. La patrulla de la policia muni­cipal, requerida per Creu Roja. va haver d'accedir a l'interior de l'habitatge a través de la galeria i va aconseguir entrar-hi després de teure el vidre de la porta. En arribar, els agents municipals van trobar la dona, conscient però sen­se poder-se moure i amb un dolor molt fort als malucs. La policia va obrir la porta del pis perquè pogués entrar la Creu Roja i l'an­ciana va ser traslladada amb ca­dira de rodes a l'Hospital de Bar­celona perquè li tractessin un pos­sible t rencament de pelvis, s.n.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 PUNT DIVERS 29

SEGURETAT VIÀRIA

Una mostra vol conscienciar els joves dels riscos de la conducció incorrecta

Plafons amb gràfics, vídeos i material escrit formen l'exposició SÍLVIA BARROSO

H Centre.— Amb el títol Joves i seguretat viària, una mostra organitzada per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat i amb el suport del Departament d'Ensenyament Municipal de Sant Cu­gat s'ha instal·lat a la Casa de Cultura amb l'objectiu

Tretze plafons informatius amb gràfics de suport, set vídeos i ma­terial documental escrit que va des de fullets fins a guies i dossiers de dades, formen aquesta expo­sició, que es proposa canviar les conductes errònies en la conduc­ció dels joves per altres de co­rrectes. L'objectiu final és acon­seguir el nivell més alt possible de seguretat en la conducció ju­venil, el sector que presenta un índex més elevat de sinistres, a través d'una nova actitud, més prudent i cortesa, dels conductors de 14 a 30 anys. La idea central és que aquest material i l'orien­tació de la mostra aconsegueixin convèncer la població a què s'a­dreça, més que imposar un tipus de conducta determinat.

L'alcohol és el tema central de quatre dels plafons, amb lemes com Alcohol i volant, un còctel explosiu o Una altra copa? No, gràcies. Els elements de seguretat dels vehicles, els aspectes mecà­nics i les actituds del conductor ocupen la resta de suports, a més dels dos plafons dedicats a la bi-cileta. Els set vídeos que es pro­jecten de manera continuada s'a­drecen a diferents grups d'edat segons el tema i l'orientació amb què es tracta.

de conscienciar els santcugatencs de 14 a 30 anys dels perills de la conducció imprudent. La visió real de la importància dels accidents de trànsit i la informació sobre les normes bàsiques del com­portament a les carreteres que proporciona l'ex­posició són els mecanismes de mentalització triats.

La mostra Joves i seguretat viària presenta dades sobre l'índex d'accidents a Catalunya i vol canviar l'actitud dels joves conductors. Foto: J.A. MULA.

JUDICIAL

L'Ajuntament afirma que Llauradó es val d'argúcies legals per no pagar multes Diu que el TSJC només reconeix error formal

SÍLVIA BARROSO I Sant Cugat.— L'advocat i can­didat a l'alcaldia per Unió d'In­dependents de Sant Cugat (Unis), Josep Maria Llauradó, ha instru-mentalitzat les garanties formals exigibles a l'hora de notificar les multes amb la intenció de no ha­ver de pagar les sancions corres­ponents a l'ús sistemàtic de la zona blava sense treure el tiquet d'estacionament. Aquesta és la conclusió que l'Ajuntament de Sant Cugat extreu de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que admet la impugnació presentada per Llauradó contra el requeriment municipal perquè pagués les mul­tes que devia.

Segons fonts municipals, el can­didat d'Unis «va impugnar només algunes multes que sabia que s'ha­vien notificat de manera incorrec­ta, per negligència o manca de mala fe del notificador». «Aques­tes sancions només significaven un deute de 65.000 pessetes, però encara n'hi ha moltes més de pen­dents que o no han prescrit o no ha pogut impugnar», afirmen. Les mateixes fonts consideren que «la utilització dels aspectes for­mals de la notificació a què Llau­radó s'ha emparat ha comportat un abús de dret en benefici d'un particular i en perjudici de la col·lectivitat», i hi afegeixen: «El comportament de Llauradó és in-

solidari i demostra un menyspreu evident pel concepte de la ciutat com a espai de convivència que exigeix una utilització compartida i ordenada dels espais públics li­mitats. És obvi que si tothom ac­tués igual la ciutat es faria pràc­ticament inhabitable.»

El fet que el TSJC hagi rebutjat en els seus fonaments de dret la resta d'impugnacions adduïdes per Llauradó sobre la no ade­quació de la zona blava a la plaça Augusta, la il·legalitat de l'adju­dicació del servei i la manca de validesa de les denúncies formu­lades pels vigilants de la zona bla­va demostra, segons les mateixes fonts municipals, que «la base fo­namental de les impugnacions no té cap validesa i tot s'ha reduït a aspectes formals de detall el defecte dels quals el tribunal no pot deixar d'admetre». L'únic que es pot dir és que l'encarregat de fer arribar les notificacions no va exigir que els qui la signaven fessin constar el seu nom i el seu número de document nacional d'identitat. El que Llauradó «no podria negar ni nega mai perquè és un fet notori —hi afegeixen els responsables municipals— és que de manera sistemàtica aparca en zona blava sense pagar cap tiquet horari. I això equival a una utilització d'un espai de domini públic amb ca­ràcter privatiu sense pagar el co­rresponent preu públic.»

CERVESERIA - ROSTISSERIA

LOS PINCHITOS Ctra. Cerdanyola, 52

Tel. 675 06 02 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Sant Cugat té un nou local, des de fa

molt poc temps, per poder gaudir de

bones tapes i del millor servei. «Los

Pinchitos», a la carretera de Cerda­

nyola, és un bar restaurant on es troben

les tapes més imaginatives. A banda de

les clàssiques de «callos», les patates

braves, les truites o embotits, l'Agustina,

que és qui té la paella pel mànec,

prepara algunes creacions pròpies que

elabora amb les matèries primeres que

té en cada moment.

Cada dia hi ha alguna cosa diferent. La

seva especialitat són els «montaditos»,

un pa petitet farcit amb xoricets de

Cantimpalo, barreges de tonyina i

maionesa o botifarra o «morcilla».

Quan vas a «Los Pinchitos», no

necessites demanar una tapa. Amb la

consumició, el Paco o l'Agustina et

posen alguna cosa per acompanyar la

beguda. I no són les típiques olives. Pots

enganyar l'estómac amb algun dels

«montaditos» que prepara ella. Si la

primera tapa t'anima, pots repetir, però

no sortiràs de «Los Pinchitos» sense

haver tastat les especialitats de la casa.

A més de la consumició de tapes, que

es concentra especialment al migdia i

també a partir de les set de la tarda, en

aquest ampli local es pot menjar d'allò

més bé. Hi ha una carta amb cuina de

mercat i casolana. Però, des de fa una

setmana, els propietar is de «Los

Pinchitos» preparen, a més, un menú.

Tot un assortiment de possibilitats per

gaudir de bones especialitats gastro­

nòmiques que garaateoífia l'èxit. A «Los

Pinchitos» no hi falta mai gent, però

l'atenció és impecable. «De bon principi

a ixò ja es va fer pet i t» , assegura

l'Agustina.

30 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres. 3 de febrer de 1995

EL CONCILI PROVINCIAL AL CENTRE BORJA

E'evangelit/acio d'occident, la renovació del contacte amh la litúrgia, la tasca social de Ics parròquies i la definició de com ha de ser una conferencia episcopal ca­talana seran els eixos vertebradors de

les sessions de treball del concili que comencen avui al Centre Borja. Aquests quatre blocs temàtics recullen, segons el secretari general de la reunió. Carles So­ler. les inquietuds de l'Església catalana

a final de segle. Ho debatran, amb cl Concili Vaticà II com a referència i tenint en compte que no deixen de pertànyer a l'Església espanyola, perquè «la realitat política de l'Estat ho estableix així».

«

C A R L E S S O L E R i P E R D I G Ó . Bisbe de la demarcació del Vallès i secretari general del concili català

La descristianització porta incultura »

Sil VIA BARROSO • Sant Cugat— Ha estat «la tra­dició cultural i eclesiàstica de la ciutat —diu Carles Soler— i la bona xarxa de comunicacions» el que ha fet decidir els bisbes ca­talans a triar Sant Cugat per fer-hi les sessions de treball del concili provincial. Segons el secretari ge­neral de la reunió —bisbe auxiliar de Barcelona i encarregat de la demarcació pastoral del Vallès— el Monestir «és un testimoni mag­nífic de la presència històrica de l'Església a la vila» i el Centre Borja «ofereix les condicions d'es­pai idònies per a la trobada». Per aquestes raons el casal dirigit per la companyia de Jesús és la seu de la primera reunió de l'Església catalana que fan en 23S anys.

—Després de mes de dos se­gles, han triat l'última dècada del segle XX per tornar a convocar un concili de hi Tarraconense.

---«Ja feia temps que teníem la inquietud i cl desig de tro­bar-nos amb la màxima represen­tació possible de lots els estaments de l'Església, l'n concili significa el nivell mes all de compromís. Per a tots els participants, però sobretot per als bisbes. I si hem decidit fer-lo ara. quan som a punt d'estrenar el tercer mil·leni, és perquè en els últims anys hi ha llagut moll-, canvis al nu'm i a l'Església, i cal dinamit/ar el ser­vei pastoral, adaptar-lo als homes del nostre temps.-

II Concili Vaticà II, sota la direcció del papa Joan XXIII. va fer historia per la renovació i l'a­proximació a la societat que va representar, però va ser fa trenta anys. Com reactualit/arà el concili provincial la bases que s'hi van posar'.'

- «Precisament del que es trac­ta és de debatre com aplicar millor l'esperit del Concili Vaticà II, sota la doctrina del qual ens reunim. De fet, al bisbat de Barcelona ja hi ha, des de fa anys, un pla pastoral que es podria resumir amb el lema «Església acollidora i missionera». L'objectiu establert al Vaticà era que els bisbes i els capellans siguin més a l'abast de la gent, que jerarquies o estaments que s'havien convertit en intoca­bles per raons històriques alienes a l'essència de la religió deixessin de ser intocables. I això s'ha acon­seguit, hi ha hagut un canvi d'ac­titud de l'Església, però cal por­tar-ho més enllà, sistematitzar les intuïcions del Vaticà II, cosa que encara no s'havia fet al si de l'Es­glésia catalana.»

—Per què aquests objectius passen per augmentar el nombre de fidels amb la nova evange-

Carles Soler i Perdigó es bisbe de la demarcació pastoral del Vallès i auxiliar de Barcelona, i l'han nomenat secretari general del concili provincial.

lització que analitzaran a la pri mera sessió del concili?

—«Perquè en aquests mo ments, a totes les so­cietats occidentals hi ha una descristianit­zació molt forta que es converteix en in­cultura. Hi ha molts joves als quals ni els en parlis, de religió ni de la seva història. No és tan sols una no practica religiosa, sinó desconeixement de la cultura religio­sa, que representa la base del patrimoni històric del país. Qui no sap què siginifi-quen el Monestir de Sant Cugat o el de Poblet, les catedrals i tot l'art cris­tià per a Catalunya, no coneix el patrimoni del seu poble. Està

«No demanarem la separació de la

Conferència Episcopal

Espanyola perquè no és la nostra feina

canviar la realitat

política de l'Estat

Espanyol. No té sentit. Només volem el

reconeixement del

Vaticà.»

bé que la religió sigui una oferta lliure. La cultura també ho és. Però és excusable la incultura vo­

luntària? Jo crec que no, i el cristia­nisme sempre s'ha encarnat en la cul­tura.»

—Al concili tam­bé volen trobar me­sures per recuperar el contacte dels practicants amb la Bíblia i la litúrgia. sobretot amb l'eu­caristia. Però no ha estat cl final de l'es­tat confessional, després dels 40 anys de lligam del poder polític amb l'Esglé­sia, el que ha re­

gulat el nivell d'assistència a la missa dominical?

—«Hi podria haver influït, però

això s'hauria d'estudiar bé. per­què. per exemple, els anys trenta no anava més gent a missa que ara...»

—Durant la II República, tam­bé aconfessional...

—«Sí, però en èpoques més re­cents també, sobretot als pobles. hi anaven fonamentalment dones i nens, i no vol dir que els homes no fossin creients. Tammateix, és cert que els últims vint anys hi ha hagut una davallada. Però crec que ara hi ha indicis de recu­peració. A Sant Cugat, el Mo­nestir és de gom a gom cada diu­menge, i amb gent jove, a més... És clar que a Sant Cugat hi ha hagut la feina d'anys de mossèn Juli i el seu vicari Lluís Vitori, que van treballar molt amb el grup de joves de la parròquia...»

—Mossèn Juli va ser un cas paradigmàtic de la tasca assisten-cial que les parròquies de l'estat espanyol van assumir durant molts anys. I l'atenció a la pobresa i als marginats és el tercer punt del programa del concili. Però, quan totes les administracions pú­bliques ofereixen serveis socials. quin paper li queda, a l'Església?

—«Molt. Sovint, assistents so­cials de les parròquies han d'a­tendre persones que s'hi adrecen per recomanació d'assistents so­cials de l'administració. És cert que és una tasca que aviat ab­sorbirà del tot l'administració pú­blica. però encara hi tenim feina. Si vam comentar a fer-la. va ser perquè responíem a unes neces­sitats que no cobria ningú. Si ara se'n fa càrrec l'administració, és perquè en té l'obligació. No pro­clamen l'estat del benestar? Doncs els marginats també tenen dret al benestar. Per tant, em sem­bla bé que ho facin, però mentre quedin forats, els taparem.»

—Amb un enunciat que parla de la relació interdiocesana a Ca­talunya, el concili abordarà la pos­sibilitat de creació d'una confe­rència episcopal catalana...

—La conferència episcopal ca­talana ja existeix de facto des de fa 25 anys, quan es va crear la Tarraconense, amb els set bisbats catalans i l'adhesió de l'arquebis­bat de Barcelona. El que volem ara és tenir reconeixement oficial davant la Santa Seu, persona ju­rídica com a conferència regional, encara que aquí això soni ma­lament. Però no demanarem la segregació de la Conferència Episcopal espanyola: no tindria cap sentit dins de la realitat po­lítica de l'Estat Espanyol. No és la nostra feina canviar coses que depenen d'altres aspectes o altres actors de la societat.»

Quatre anys projectant el 161è concili de la Tarraconense SB.

• Va ser a la reunió de la Con­ferència Episcopal Tarraconense del juliol del 1991 al Brull on els bisbes van parlar per primera vegada de la possibilitat de con­vocar un concili provincial de les vuit diòcesis amb seu a Catalunya. La comissió d'estudi per definir el projecte es constitueix el maig de l'any següent a la trobada de preveres a Poblet pel setè cen­tenari de la restauració de la seu primada de Tarragona, i l'octubre del mateix 1992 prenen la decisió

de convocar el concili i nomenen Carles Soler secretari general.

L'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella, anuncia oficial­ment la decisió al cap d'un mes i mig i comencen les sessions pre­paratòries, que inclouen la con­sulta a més de 60.CKK) persones sobre els temes de què tractaran. Així es recuperava, segons Carles Soler, la «llarga tradició de la Ta­rraconense, l'arxidiòcesi que més concilis ha fet: 160, que se'n tingui constància documentada». L'últi­ma reunió general de tots els es­

taments eclesials catalans va ser el 1757, tot i que l'arquebisbe Cos­ta i Borràs va intentar regenerar el cicle conciliar el 1859: els nous corrents de centralització a l'en­torn del Vaticà van impedir-ho. «La flexibilització'del funciona­ment de l'Església que va repre­sentar el Concili Vaticà II —diu Soler— és el que va permetre la creació, fa 25 anys, de la Con­ferència Episcopal Tarraconense i ara ha fet possible el concili amb la participació, a més, de l'arquebisbat de Barcelona, que

és arxidiòcesi i depèn directament del Vaticà». Amb aquesta auto­rització expressa de Roma, els 8 bisbes residencials de Catalunya, 5 d'auxiliars i el bisbe emèrit de Barcelona (amb vot deliberatiu), 67 preveres, 36 religiosos, 40 laics (amb vot consultiu) i convidats d'altres confessions (amb veu però sense vot) es reuneixen avui, amb una proporció de 69% d'homes i 31% de dones, en aquesta pri­mera sessió que debatrà la po­nència «Anunciar l'evangeli a la nostra societat».

Detenen un exhibicionista que actuava al carrer Villa H Sant Cugat.— Un individu de Barcelona ha estat detingut aques­ta setmana a Sant Cugat com a presumpte autor d'un delicte d'ex­hibicionisme i provocació sexual. L'home, que té més antecedents per la mateixa causa en altres ciutats, ha estat identificat i de­tingut arran d'una denúncia del dia 28 de gener. Dues joves el van veure a la cantonada del ca­rrer Villa amb l'avinguda Canadà. assegut dins d'un cotxe, amb els pantalons abaixats i, segons la po­licia, «amh una actitud sospitosa». Les testimonis van descriure tam­bé als agents de la comissaria la situació del cotxe que. segons la Policia Nacional, «estava aparcat i orientat de la manera adequada perquè tothom que passava po­gués veure l'individu.»

Després de la denúncia, les in­vestigacions de la policia a partir de la descripció de l'exhibicionista i la consulta als bancs de dades d'altres comissaries en van per­metre la identificació. Un cop de­tingut, altres testimonis, a més de les denunciants, el van reco­nèixer com l'individu que havien vist dins d'un cotxe amb els pan­talons abaixats. Actualment ha passat a disposició judicial. Segons han informat fonts de la policia. aquesta mateixa persona té altres requeriments judicials per la ma­teixa causa en altres «viles pro­peres.» . s.is.

Cauen dos pins a causa de les ventades dels últims dies H Sant Cugat.— Les ventades es­poràdiques que hi ha hagut en els darrers dies han provocat la caiguda violenta de dos arbres a Sant Cugat del Valies. Un pi de grans dimensions va caure la set­mana passada al carrer Can Enric. L'arbre va caure damunt -de la calcada i va arrossegar una estesa de cables telefònics. El carrer va quedar tallat momentàniament. fins que es va avisar els bombers del parc de Rubí i el van retirar. El cap de setmana un altre arbre va caure a Valldoreix, al carrer Art, també després d'una ventada forta, i va anar a parar damunt del mur d'una finca. El propietari va avisar la policia local i va ex­plicar que l'arbre estava envoltat per unes obres de canalització d'aigua que haurien pogut deses-tabilitzar-lo. Una dotació dels bombers de Rubí va haver de ta­llar el pi, que havia quedat en­castat al mur, per poder-lo retirar.

/ S.B.

Es crema un tronc d'arbre per causes desconegudes I El tronc d'un arbre sec es va encendre diumenge a la matinada en una finca del carrer Emeteri Escuder de Valldoreix per causes desconegudes. Una patrulla de la policia local i una dotació del parc de bombers de Rubí van participar en l'extinció del foc i van avisar el llogater de la casa, que va ex­plicar que havia arribat al vespre i no havia trobat cap indici que hi hagués problemes amb cables elèctrics ni cap altra anormali­tat. / S.B.

Fan foc per preparar una costellada enmig del bosc H La policia local de Sant Cugat va haver d'advertir un grup d'ex­cursionistes que diumenge passat van fer foc per preparar una cos­tellada en una zona de bosc en un revolt de la carretera de Vall-vidrera, a la sortida de la ciutat. Després que la patrulla els va ha­ver recordat la prohibició de fer foc al bosc i a la rodalia, el grup va apagar la foguera immedia­tament sota la vigilància dels agents municipals.; s.B.

L'AMPLIACIÓ DE L'ESBART 31 • Divendres, 3 de febrer de 1995 DEU MIL USUARIS DEL S U

Si les obres continuen al mateix ritme, l'ampliació del local de l'Esbart pot quedar enllestida a final de maig, quan faran les Jornades de l'Esbart. La primera fase de les obres s'acabà el desembre. Plana 32

El Servei d'Informació Juvenil de l'Ajuntament ha respost a les consultes de deu mil joves. L'alcalde va lliurar un premi a la usuària deu mil i va fer un balanç dels tres anys i mig de funcionament. Plana 3

LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat Sesgarrigues: el germà petit del nostre poble a la comarca de l'Alt Penedès Aquest municipi agrícola de 740 habitants recorda l'antic Sant Cugat del Vallès

RAMON LUQUE • Sant Cugat Sesgarrigues.— La toponí­mia catalana és plena de pobles i ciutats que comparteixen el mateix nom. Sant Cu­gat no és cap excepció. Al llarg de la geo-

«Sant Cugat Sesgarrigues va ser una de les propietats que va tenir Sant Cugat del Va­llès fruit d'un intercanvi que el Monestir va fer amb cl senyor de Cervelló. Aquest senyor havia cedit als mon­jos del Monestir el castell de Gelida, però aquests no el van voler acceptar perquè consideraven que ells no es podien fer càrrec de la de­fensa d'un castell. Així doncs, van decidir canviar el castell per extensions de terres a Masquefa, Olèrdola i el Penedès. Com a con­seqüència, el nostre poble va acabar anomenat-se Sant Cugat.» Aquesta és, segons mossèn Anton Margarit —rector de Sant Cugat Ses­garrigues i història viva del poble—, la raó per la qual el bonic municipi de l'Alt Penedès es diu com el nos­tre.

Tot i l'agermanament to­ponímic i històric que uneix tots dos municipis, tenen grans diferències. Sant Cu­gat Sesgarrigues és un poble pla, només té un petit turó anomenat la Font del Cuscó, situat a l'altra banda de la carretera N-340. Aquesta carretera separa el nucli urbà de la zona forestal. Una extensió de 6'29 quilòmetres quadrats, 740 habitants i una gran part del territori ocupat per camps de vinyes fan de Sant Cugat un poble típic de la comarca de l'Alt Pe­nedès. Un poble bàsicament agrícola que recorda molt més el Sant Cugat del Vallès de principi de segle que no pas el d'ara.

«Tot i que la població anava en descens des dels anys cinquanta, darrerament va creixent», ens explica Jo­sep Mitjans i Boada, el jove alcalde santcugatenc que ens ha rebut a l'Ajuntament amb el tractor aparcat a la porta de la Casa de la Vila. Les desgràcies meteorològi­ques de la dècada dels cin­quanta van fer perdre moltes collites i molts veïns van marxar del poble per bus­car-se la vida. Malgrat això, mai no es van voler deslligar de les seves arrelis: «Si fem un passeig pel poble, veurem que cada tres o quatre cases n'hi ha una de tancada pro­pietat dels que van marxar en els anys difícils. Quan els proposes de comprar o llo­gar les seves llars, et diuen que no, per què allà és on van néixer ells, els pares i els avis. S'estimen més pagar les 40 o 50 mil pessetes d'im­postos —entre aigua, clave­gueram, brossa i contribu-

grafia del nostre país troben municipis, po­bles i esglésies que es diuen Sant Cugat. L'expansió de propietats que el Monestir va tenir en les seves èpoques més glorioses va provocar que actualment trobem molts

indrets anomenats com la nostra ciutat. L'expansió feta a la comarca de l'Alt Pe­nedès va ser una de les més importants. Aquest fet va causar que l'únic municipi català, juntament amb el nostre, que es

Diferents aspectes de la vila i l'alcalde, Josep Mitjans i Boada. Foto: JA. MULA

ció— que costa mantenir-la que no pas vendre o llogar», explica l'alcalde. Aquest s'ha convertit en un problema, perquè els joves que es casen i es volen quedar al poble no tenen on viure. És per això que Josep Mitjans ha

dediçit crear el particular Promusa de Sant Cugat Ses­garrigues. L'actual equip municipal va aprovar un pla parcial per construir cada cinc anys cinc cases de pro­tecció oficial per ser habi­tades pels joves. Amb pro­

jectes com aquest, s'ha acon­seguit que la gent no marxi del poble. Aquest fet, sumat a la instal·lació d'algunes fà­briques al municipi i a l'a­provació d'un altre pla par­cial per crear un polígon in­dustrial, va fent que la po­

blació comenci a créixer. La intenció de l'alcalde és arri­bar a tenir 1.500 habitants «però sense passar d'aquí, perquè volem continuar sent un poble». I és que, si deixa de ser un poble, perdrà tot l'encant.

diu Sant Cugat es trobi en aquesta comarca. Sant Cugat Sesgarrigues és un petit municipi de poc més de 700 habitants situat a nou quilòmetres al nord-est de Vilafranca del Penedès.

L'alcalde de Sant Cugat Sesgarrigues vol conèixer Joan Aymerich

R.L. H «Jo he passat alguna ve­gada per Sant Cugat del Va­llès, sense aturar-m'hi, i he de dir que tinc la sensació de ser a casa, encara que saps que allò no és casa teva. El sol fet de dir-se Sant Cu­gat em crida l'atenció i m'a­gradaria que un dia el senyor Aymerich em convidés a l'A­juntament per poder canviar opinions sobre els nostres municipis i conèixer-nos». Amb aquestes paraules, Jo­sep Mitjans, alcalde de Sant Cugat Sesgarrigues, feia una crida a la nostre màxima au­toritat municipal. Mitjans fa set anys que és alcalde, amb majoria de representants al consistori, com a líder del grup independent Liebeig, nom del vent càlid que ve a l'estiu de mar cap a mun­tanya i que els santeugatencs de Sesgarrigues coneixen molt bé. «La diferència en­tre Joan Aymerich i jo és que ell és un alcalde polític i jo sóc un alcalde pagès. A vegades —i espero que no s'enfadi— em faig passar per ell. Truco a la Gene­ralitat per parlar amb algú important i dic que sóc l'al­calde de Sant Cugat i així de seguida m'hi posen, per­què si especifico d'entrada que sóc el de Sesgarrigues llavors em fan fer un munt de voltes», amb un somriure Josep Mit jants explica aquesta curiositat.

Sant Cugat menors

A més-del de Sesgarrigues i el nostre, hi ha altres Sant Cugat que ja no són mu­nicipis.

Sant Cugat de Gavadons és un petit poble del mu­nicipi de Collsuspina (Oso­na), situat al voltant d'una església romànica del mateix nom.

Sant Cugat del Racó —antic Sant Cugat Salou— és un poble de 43 habitants i una antiga església parro­quial del municipi de Na-vars, al Bages.

Sant Cugat Desfar és una capella situada prop de l'an­tic poble de Vallvanera, al municipi de Castell d'Aro (al Baix Empordà).

Sant Cugat del Rec és una antiga església parroquial de Barcelona destruïda el 1936 i reconstruïda el 1944 a l'ac­tual carrer de la Princesa.

32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

L'Esbart Sant Cugat vol inaugurar les obres d'ampliació del local a final de maig L'assemblea de socis va donar suport a la junta en la gestió econòmica

IRANCt St'lARBO H Sant Cugat.— Si les obres es continuen fent al ritme actual i no hi ha endarrer iments d'última hora, la junta de l'Esbart Sant Cugat preveu que a final de maig. amb motiu de les Jornades

HI 31 de desembre de 1994 van acabar les obres de la primera fase d'amplia­ció del local social de l'Es­bart Sant Cugat, situat al carrer Migdia a la cantonada Sant Medir. forca a prop del Monestir. Al costat de l'edifici, que ja era la seu de l'entitat, s'ha fet fins ara la part més complicada de l'obra. Construir i reparar els terres dels diferents pi­sos, els envans, les instal·la­cions i. entre altres coses. els sostres i teulades han es­tat les tasques principals que s'han dut a terme.

El pressupost —35 mi­lions ha estat suf ragaren una tercera part per la Con­selleria de Cultura de la Ge­neralitat de Catalunya, i gai­rebé la resta ha estat ob­tinguda per mitjà d 'una hi­poteca que l'entitat ha subs­crit a 15 anys. Un deu per cent del pressupost anual servirà per anar-la pagant.

Acabada ja la part més complicada, el dilluns dia 29 es van reprendre les obres. Durant aquesta segona i úl­tima fase s'hi posarà mosaic i parquet, i s 'acabaran d'a­dequar els vestuaris, els la­vabos. les diferents sales, els magatzems i les secretaries. El pressupost d'aquesta fase no arriba als 5 milions, que en realitat seran menys grà­cies u la mà d'obra que de manera desinteressada hi aportaran socis i amics de l 'Esbart. A part, amb la de-rrama aprovada en l'assem­blea del dia 27 que es farà entre els associats es preveu recollir gairebé 2 milions. Es tracta, ha comentat Joan

de l'Esbart, es puguin inaugurar les obres d'am­pliació de la seu d'aquesta entitat santeugatenca, situada al carrer Migdia. Aquesta és la il·lusió i el compromís que els membres de la junta van fer arribar als socis de l'entitat que van

Estat actual de les obres d'ampliauo del local social de l'Esbart Sant Cugat. 1 Dio: JA. Ml.'LA.

Rovira, president de l'Es­bart, «de fer una aportació per família de 5.000 pesse­tes, que es cobraran en tres períodes: al març, al maig i al setembre d'enguany». «És la primera vegada que fem una derrama, ja que les aportacions, ja cobertes, que es van fer per finançar el

parquet van ser voluntà­ries», hi afegeix.

S'espera que les obres s'hagin acabat a final de maig. data en què cada any l'Esbart organitza unes jor­nades durant les quals tots els grups de dansa de l'en­titat ballen. Abans, però, per Carnaval, Sant Medir, Sant

assistir a l'assemblea del dia 27 de gener, durant la qual es van aprovar per unamitat les propostes de la junta per avançar en la consolidació de l'edifici i projectar l'Esbart al poble, al país i al món.

acabar les obres esperen re­bre l'ajut de força gent, que serà convocada a participar en els Dies del Bricolatge, diades de treball en les quals tothom podrà col·laborar. Ara ja fan una crida a pa­letes que vulguin donar-hi un darrer cop de mà.

D'aquesta manera s'hau­rà acabat uns dels principals reptes d'aquesta entitat, que si bé està força arrelada al municipi, necessita més as­sociats. Ara per ara n'hi ha 700, que representen 400 fa­mílies. Per aquest motiu, aquest setmana la junta ini­ciarà una campanya de cap­tació de socis amb el lema /. Esbart, un munt de pro­jectes. «Esperem que hi hagi santeugatencs que s'engres­quin en la nostra proposta, que no només s'adreça a possibles balladors i balla­dores, sinó a totes les per­sones que vulguin col·labo­rar a mantenir les tradicions del país», ha afirmat Rovira.

Les persones que desitgin informació, la poden dema­nar a la secretaria, que està oberta els dies feiners de 6 de la tarda a 9 del vespre.

Aquests projectes són pa­ral·lels a la constitució de la Fundació Eugeni Canas, els estatuts de la qual, se­gons Rovira, «esperen tenir signats i aprovats abans no acabi el trimestre.»

L'assemblea, en la qual va assistir 30 persones, tam­bé va aprovar la memòria i l'estat de comptes del 1994, el pressupost del 1995 i un augment de quotes, que en­guany han quedat establer­tes en 7.000 pessetes.

Jordi i Sant Ponç grups de diferents nivells faran actua­cions al carrer. Amb el com­promís d'inaugurar el local el darrer cap de setmana de maig, la junta desitjaria fer aquells dies unes jorna­des obertes perquè la po­blació conegués els remo-delats locals de l 'Esbart. Per

Rotaract organitza un concert coral per als infants que tenen càncer

lOSl·l' MARIA VA1 l.I-.S • Sant Cugat. Rotaract de Sant Cugat es una as­sociació de joves estudiants i professionals patrocinada pel Rotary Club de la ciutat. Les associacions Rotaract estan implantades en més de 115 països d'arreu del món i agrupen més de 6.000 clubs integrats per aproxi­madamen t 150.000 joves. Fils seus principals objectius són realit/ar activitats de servei a la comunitat, tant culturals com benèfiques. promoure la comprensió in­ternacional a través de les seves activitats, fomentar la practica del treball en equip entre els seus membres, in­crementar el coneixement enlre els socis i intercanviar experiències. \ mes. Rota­ract otereix als seus socis l 'oportuni tat de trebal lar plcíriNen la ical i t /uciod 'ac-lixitals, de participar en la creació d'un projecte i de posar-lo en luncionanient.

Des de l'any passat, els membres de Rotaract Sant Cugat treballen per organit­zar un concert i recaptar fons per ajudar els nens ma­lalts de càncer de l'hospital materno-infantil de la Vall d 'Hebron. Tot i que, en un principi, la intenció era or­ganitzar un concert de mu­sica clàssica amb una or­questra al I eatre-auditori del Centre Cultural, final­ment s'ha aconseguit que es faci un concert de cant coral al Monestir. De moment, hi ha tres corals de Sant Cugat que han manifestat la seva voluntat de participar-hi de manera desinteressada. El concert es tara el 31 de març.

Objectius del projecte

Els diners que s'aconse­gueixin amb el IOIILCI'. seran donats a l 'Iio^alal. que els utilitzarà pei ,i|udai econò­micament Ics laiuilics amb

- menvs possibil i tat . \ixi. cis ajuts setaii c.csiKi.r.s a i:-

nançar l'estada dels fami­liars dels nens ingressats procedents d'altres parts del país, a contractar una as­sistenta que ajudi a fer la feina de la casa a les mares dels nens malalts perquè pu­guin estar més temps amb els fills, i a procurar que el període d'estada dels nens que tenen càncer sigui mes passador, per mitjà de la compra de llibres i joguines. Paral·lelament, membres de Rotaract Sant Cugat passen moltes estones fent compa­nyia als nens malalts de càn­cer a l'hospital. .Aquesta as­sociació. que va néixer fa dos anys a la ciutat, havia organitzat antei ionnenl re­collides de iolv. i menjar per a necessitats i també havia participat ei; la eampanva ( itliílian.i. >i)\dhi'/, pe i a n e n s q u e t e n e n c s c l c i o s i m ú l t i p l e , q u e es \ a tel" ell p i sc ines J a " ien de C a t a l u -nva. c u t i s s s q u a l s hi havia la ni LI l'is. , | i . ; ; de Sant C u g a t .

Un dinar de germanor clou la festa de Sant Antoni Abat • Sant Cugat.— El dia 29 es van cloure, amb un àpat de germanor, les festes que la Comissió de Sant Antoni Abat ha organitzat entorn de la festivitat del patró dels animals. Els actes van co­mençar el dia 17. si bé el dia 22 es van fer els més m u l t i t u d i n a r i s : els T r e s Tombs i el ball a l'envelat.

Per ser la primera vegada que s'organitzava de manera oberta a la població, la con­vocatòria del dinar de cloen­da va tenir un ampli ressò e n t r e els s a n t e u g a t e n c s . Amb la presència del ban-derer, Joan Serrabogunà. i dels pendonistes, Joaquim i Xavier Grau. més de 60 per­sones es van aplegar en un restaurant per recordar la festa d'ara i les d'abans, i ballar fins entrada la tarda.

La comissió, in tegrada per Josep Massó, Conxita Juliana, Quimet Bell, Pere Martínez i Lluís Catafalch. ha rebut la col·laboració de M. Carme Terés. de Ramon Torné, de la Penya 9 de 10, i també de molts amics i amigues del poble. Aquesta comissió ha fet una valoració positiva de la festa: «HI po­ble ha respost de manera excel·lent a les propostes que la comissió ha fet i som conscients que sense ells la festa no existiria», van ma­nifestar. Ara, amb la satis­facció de la feina ben feta, la ("omissió de Sant Antini Abat descansarà fins a l'es­tiu per tornar a reprendre la feina a principi de se­tembre. S'ho tenen ben me­rescut. FC.

Visita accidentada dels Amics de la Unesco a la Pedrera B Barcelona.— L'Associa­ció d'Amics de la Unesco de Sant Cugat havia con­certat des de feia temps una visita a la Casa Milà, d'An­toni Gaudí, pel dissabte 28 de gener. La Fundació Caixa de Catalunya, encarregada d'organitzar i portar un re­gistre de les visites que es fan diàriament a una de les obres cabdals de l'arquitecte català, va demostrar que no hi té gaire pràctica. El re­sultat d 'aquesta desorganit­zació va fer que les 40 per­sones de la delegació dels Amics de la Unesco s'ha­guessin de dividir en dos grups. La visita, que no va durar més dé 30 minuts, va consistir en una ràpida ex­plicació sobre la història de l 'encàrrec de la família Milà a Antoni Gaudí de construir l'edifici i sobre la seva exe­cució. Es va pujar fins a les golfes de la Pedrera, que ara estan en procés de res­tauració, i després al terral. Fi de la visita.

La Casa Milà es va cons­truir entre el 1906 i el 1911). La concepció dels espais in­teriors, l 'aparcament de ca­rruatges al soterrani —ara convertit en auditori—, l'es­cultòrica façana i la part su­perior —amb una terrassa plena tic xemeneies- son algunes de Ics característi­ques que tan de la Pedrera un dels uditicis mes íamosos del mon. IAI \

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 APUNTS 33

LA VIDA SOCIAL

El Servei d'Informació Juvenil arriba als deu mil usuaris Aquest servei municipal funciona des del 1991 i disposa de set àrees d'informació diferents

RAMON LUQUE

• Centre.— La santcugatenca de setze anys Elisabet Buscallà es va convertir en la usuària número deu mil del Servei d'Informació Juvenil (SIJ) en consultar

Elisabet Buscallà, estu­diant de tercer de BUP, va declarar-se «usuària assí­dua» del SIJ i va destacar «la bona atenció prestada pels encarregats del servei i el bon funcionament que aquest té».

Segons el «Pla i criteri d'informació juvenil» elabo­rat per la secretaria general de Joventut de la Genera­litat, que divideix la infor­mació en set àrees, al SIJ, situat a la Casa de Cultura, es pot trobar informació so­bre: ensenyament, cursos, lleure i cultura, vacances i estades, treball, àrea social i països. A més ofereix al­guns serveis propis, com ara plafons d'autoconsulta i d'a­nuncis, borsa de classes par­ticulars i cangurs, cens de música jove i consulta dels resultats de les proves d'ac­cés a la universitat. Els ser­veis més consultats pels jo­ves santcugatencs són els re­lacionats amb les vacances i les estades, que represen­ten un 30 per cent de les consultes, i l'objecció de

informació sobre les bases d'un concurs fotogràfic. Per aquest motiu va rebre, dilluns, un lot de regals de mans de l'alcalde, Joan Aymerich. El SIJ, situat a la Casa de Cultura, depèn de l'àrea

de Cultura i Joventut de l'Ajuntament i intenta cobrir les demandes d'infor­mació dels joves santcugatencs per tal d'afavorir les seves eleccions en àmbits molt diversos.

L'alcalde, Joan Aymerich, lliurant un lot de llibres a Elisabet Buscallà. Foto: MANÉ ESPINOSA

consciència, inclosa dins l'à­rea social i que representa uposen un 20 per cent.

L'alcalde, Joan Aymerich, va afirmar, després de l'acte

de l'usuari deu mil del SIJ, que aviat «es crearà un espai jove a la Casa de Cultura». Aymerich creu que «aquesta ha de ser l'alternativa per

als joves que no desitgen di­vertir-se en bars o discote­ques». L'alcalde va destacar els cinemes com una gran opció per als joves.

Mossèn Pere Vivó amb la nova creu. Foto: MANÉ ESPINOSA

Benedicció de la nova creu de l'altar major del Monestir

JOSEP M. VALLÈS • Sant Cugat.— Des del cap de setmana passat, una rèplica de l'última creu pro-cessonal que es conserva a Catalunya i que procedeix del Monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, on es va instal·lar el segle XII, pre­sideix l'altar major de l'es­glésia del Monestir de Sant Cugat. La benedicció de la

nova creu va anar a càrrec del rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mos­sèn Pere Vivó, que es va fer a la missa de dotze de diumenge. La rèplica de la creu de Sant Miquel del Fai és la «més idònia», segons que va dir Pere Vivó, perquè encaixa perfectament amb l'estil del Monestir de Sant Cugat.

1 PARADA NDAïr

RAMBLA CAN MORA, S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS f Tel. 589 26 97 | f

im swHXCiíq&T

Si es diu «Parada i Fonda», no és per casualitat. L'objectiu d'en Jep i la Paula quan van instal·lar-se en aquest establiment de la rambla de Can Mora va ser crear un lloc amb dos ambients diferents que, al mateix temps, s'interrelacionessin. La «parada» és el bar, una barra de tapes fetes amb la imaginació d'un cambrer bilbaí, en Gorka, que hi té la mà trencada a preparar «pinxos» i tapes amb els ingredients més saborosos.

La «fonda» és el restaurant, amb una carta de plats de cuina catalana, especialment gironina, en la qual destaca, per sobre de qualsevol altra cosa, la relació entre la qualitat dels productes i els preus. Peix fresc ben cuit i acompanyat, entre d'altres, d'una salsa romesco que treu la respiració, arrossos, fideuàs autèntiques, amanides i sopes, aus i carns elaborades amb salses. En definitiva, el millor de la cuina medi­terrània, preparat amb l'estil del cuiner, Alberto Galiana. «Passo els estius a Romanyà i la gastronomia gironina em perd», diu en Jep.

La carta de vins és breu però molt ben seleccionada i adequada als plats que es preparen. El menú del dia és un com­plement a la carta de plats on es troben combinacions poc usuals en aquest tipus de servei. Els dissabtes a la nit, la música en directe acompanya el sopar. És un vehicle de transició que serveix per enllaçar la conversa intima del sopar amb la copa que vindrà després, al bar.

La nit, doncs, s'allarga al «Parada i Fonda» amb l'acompanyament d'un sintetizador i una suau trompeta. La copa del «Parada i Fonda» pot ser, perfectament, un deliciós còctel. No en va en Jep és copro­pietari del «Shangril·la», i en Gorka, el cambrer, també és \in expert a combinar licors.

«Parada i Fonda» obre tots els dies de là setmana, però els dilluns no hi ha servei de carta.

34 APUNTS l·I.S 4 CAN I O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995

LA VIDA SOCIAL

Carmeta Tortosa i Casanas La seva gran vocació sempre ha estat el comerç. l's per això que un dia \-a començar a vcitdrc amh un cistell de tonu'ujucis de l'hort al por'ai de <asa seva i ha trelnillat dur per fer realitat la botiga de fruita i verdura

\ ' i i M s | \ \ \ i

• S a n t C u g a t l o l h o m l.i cu i )c i \ . ' . tecUí' 'saiucn' . l'.iin ••( .il'lllel;i di les v c; dl.i es . . I el iH"i:. se l"!i,i ben l'iianv al . 1 : ] 11 i | U ! i ' l -;••> .1 •. i \ . : i .' ' . e

. i niu U i , i n : LI ii M pe i i.i ' i: hmtai ; els ;I;IVS de l luu i pei . leoilseuinr el pi l i i pe1. l ' i n ,IVM irt i r i sele-, l i- n > i:i. i ,, que a\ ui i l'L'eiii.i

S c n p i c diu que c-- *i merei.uM per M v . i i i · i IV i qua'.'

• l 'erque ho soc v n - i CUp d l l l ' t e I >: s vil !!'.• lli | V -

l i ta. això de vi ndi e c .i •. I q u e nu."- ni mi .id.r- a. \ i avi lei l iein 1.11 i: i v inv a i ',. • M.U i' venia Mim i t iu i l a a Bar e e l n n a . I' >. MinlU'- v i è . t dev u c o m p u n v a v a la m a r e . D e s de l 'en pe l i l a to ta la meva il · lusió e i a ana l a i c n d i e al m e i i a t del Ninot de B.u-e e l o n a . l 'ei 'o no h o i i e u u i s . mol t aviat |a IU> cm com-tormuvu acompanvant mcwi mare a la parada. Jo volia anar sola!

De bon principi la mare no em t'eia cas. Tan! i tant hi vaig insistir que. suposo mes per cansament que per altra raó. m'hi va deixar anar i als on/e anvs ja anava tota sola a vendre truita. 1 ,a mare teia que em pollessin el raïm i els altre1- pioductes al mer­cat. i |o so lda venia a la parada bru la mes xica de la placa, hm deien l a me­nuda' Si. jo era la menuda de la placa del Ninot.»

- l ' s veritat que el seu pare no volia que tos co­merciant?

Més que no voler, és que no creia que tos teina per a mi. Jo demanava al pare que em posés una bo­tiga. però a ell li semblava que allò no era per a mi i sempre em deia mig rient: 'si. d 'escombres i raspalls et posaré la botiga'.

A casa meva van voler que aprengués a cosir i de soltera, i fins i tot després, ja de casada, jo t'eia pan­talons, però jo sentia que el meu món era el del co­merç..»

—Com va tornar al mon del comerç.?

— « l ' a p r o p de t r e n -

qnai i se n va adonat I i va •cmblar que

tel se el mi'-.i labie i q i

va nova botiga. F<

« La meva felicitat és la botiga» Nom: Carme Tortosa Carrasco Lloc de naixement: a Sant Cugat

-Data de naixement 22 d'octubre del 1929 -Estat civil: casada -Professió: comerciant -Afeccions: tot i que no té gaire temps,

el que més li agrada és anar al cinema i veure la televisió.

-Una pel·lícula: I.<> que el viento se llevo -Una música: cançons melòdiques, espe­

cialment Julio Iglesias -Màxima aspiració: confessa que la seva

aspiració i felicitat era aconseguir la bo­tiga i ara que ja la té només desitja continuar-la regentant mentre Déu li doni salut i força

ta-quatre anys. Jo t'eia poc que era casada. El meu ma­rit tenia un petit hort i te­níem les verdures per al con­

sum de casa nostra. Un dia vaig veure que hi havia molts tomàquets i se'm va acudir de collir-ne uns quants i po­

sar un cistell a la porta de casa. 1, és clar, els vaig ven­dre. Si haguessis vist com es va empipar el meu marit

gent pensaria qui •. < tcmcí i i I1Í Ull d i l M l . \ o V I i I in •.• I

tir-ne parlar! l 'cm a poe u poc es va adonar que alio em teia feliç de debò i que veníem força. Vam comen­çar a vendre aiguna verduta i altres productes de l·liorl i a plantar ja expressament per vendre, i ja va ser fet.»

-Aquells primers anys vostè no tenia botiga?

- - « N o llavors venia a la porta de casa. Després quan vam tirar la casa a terra i vam fer aquesta, vaig anar a cal Llorens. al garatge, hi posava unes fustes i al da­munt els cistells. De bon principi només venia les ver­dures de l'hort, les de casa. però les senyores em deien sovint: 'si tinguessis altra fruita...'.

Vaig pensar que podria anar a buscar fruita dels majoristes.

Dit i fet, vaig anar aquí a la carretera de Rubí a com­prar alguna cosa. Però en­cara no tenia botiga.»

—Com va ser convertir el garatge en botiga?

—«Jo estava una mica tipa de tant vendre d'aquella manera sobre fustes i només amb caixes i cistells, i em vaig plantejar emblanqui­nar-ho una mica i posar-hi unes prestatgeries per tal de fer una botiga. Només el fet de tenir-ho emblanquinat i disposar de lloc per posar-hi la fruita. Però per a mi era una botiga meravellosa. La meva filla va començar a ajudar-me i totes dues por­tem la feina plegades.»

—I finalment, ara, ha arri­bat la botiga del seus som­nis?

—«Sí, des de fa molt poc he fet millores de veres a la botiga i ara sí que és una meravella. És per a mi la realitzacié) d'un somni de ve­res. Estic tan cofoia que em sembla que ja ho he acon­seguit tot i sóc feliç de veritat només demano poder gaudir molt anys d'aquesta botiga en un Sant Cugat cada dia més bonic i agradable.»

Una encesa d'espelmes obrirà la campanva de Mans Unides el dia 11

S.H.

I Centre.— Mans l 'n ides posarà la setmana que ve a la venda els tiquets de 200 pessetes que permetran adquirir espelmes pel a una encesa col·lectiva prevista pel al dia I 1. 1 a secció local de IVa'üanil/acio no gover­namental ha organitzat pei pi :i'i; ia ici 'ada aquest acte Mii.l·i'ilic amb l'objcctiu iV

II e .i pi .ii tons pei finançai la e.iii'i|v.n\ a anual d'ajui al Ici 'icr Mou. Les espelmes

comprades es col·locat un a la placa dels Quatre ( 'antous de manera que formin la paraula ••( i rades» i cada llàntia representarà, segons la coordinadora ile Mans finides Sant Cugat. Maria Àngels 1 luguet. «la flama de la solidaritat de cada col·la­borador.»

Lis tiquets, que es comen­çaran a vendre al voltant dels mercats, les escoles. l'església i altres punts cèn­trics de la ciutat, permetran als organi tzadors calcular amb antel·lació el nombre d'espelmes que caldran per al vespre de l'encesa i, al­hora. facilitaran la col·labo­ració de més ciutadans, per­què Mans Unides es com­promet a il·luminar tantes llànties com tiquets que hagi venut, encara que els com­pradors no hi puguin anar personalment. Els diners re­collits seran invertits per fi­nançar el projecte de cons­trucció d'un centre d'apila-ment i classificació de deixa­lles a dos suburbis de Quito. la capital de l 'Equador.

Ln aquestes zones de la ciutat equatoriana hi ha un gran nombre de «minado-res», els drapaires que re­cullen deixalles aprofitables per revendre-les a la indús­tria que les recicla. Per or­g a n i t z a r i r a c i o n a l i t z a r aquesta feina, la cooperativa Nueva Vida, creada l'any 1987, l'any passat va comen­çar a construir el centre d'a-pilament i enguany ha sol·li­citat 5.311.110 pessetes per a la segona fase de l'obra. El projecte de cooperació ha estat adjudicat a Mans Unides Sant Cugat i tots els actes de la campanya del 1995, que comença amb l'en­cesa d'espelmes, aniran di­rigits a recaptar fons per aca­bar de centre d'apilament.

L'Escola d'Art decora un tren amb el patrocini de la Caixa de Terrassa H Sant Cugat.— Anar de Barcelona a Terrassa amb els ferrocarri ls de la Ge­neralitat te un color diferent gràcies a una iniciativa de l ' empre sa fe r roviàr ia , la Caixa de Terrassa i les es­coles municipals d'art de Sant Cugat. Rubí i Terrassa. Les tres entitats han fet ser­vir una fórmula molt uti­litzada al centre d 'Luropa i als països anglosaxons: els vagons ilel tren com a suport de comunicació. La Caixa de Terrassa patrocina una unitat de tren. La locomo­tora porta els colors insti­tucionals de l'entitat, creats

per Sacchi & Sacchi. Els va­gons de viatgers son il·lus­trats amb creacions exclu­sives dels alumnes de les es­coles d'art d'aquestes tres ciutats que enllaça la via amb Barcelona.

El verd, el groc. el ver­mell, el blau. tots llampants i lluents, han substituït l'a­vorrit verd vellut d'un clàssic tren 4(K). Els quatre alumnes de Sant Cugat miraven amb il·lusió el resultat de la seva creació. Ells han seguit pas a pas el procés: van fer el dibuix, qüe reprodueix una il·lustració de la via del tren, van realitzar les maquetes i van supervisar el procés

industrial per pintar els va­gons. «És molt impressio­nant veure el que has ima­ginat reflectit a la realitat». explicava una de les alumnes santeugatenques , Susanna Dicenta.

Aquest patrocini afavo­reix totes les parts. Els alum­nes fan realitat un projecte. Els Ferrocarrils reben una ajuda per mantenir el servei. i la Caixa de Terrassa s'a­propa d'una manera més di­recta i divertida als usuaris. Els responsables de la com­panyia ferroviària pensen repetir l'experiència, i ja te­nen contactes amb altres empreses. Una serp multicolor recorre la via entre Terrassa i Barcelona des de dilluns. Foto: J.A. MUt.A

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Imatge d'una de les tertúlies anteriors. Foto: ELS 4 CANTONS.

La Llar d'Avis de la Parròquia prepara una altra tertúlia • Centre.— Aquest mes continua el cicle Vivències santeugatenques, que organitza la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat amb la col·laboració de Josep Castane, To­màs Grau i Josep Altet. El dima'rts dia 14 els locals de la llar seran el marc de

la xerrada sobre l'ermita de Sant Medir, on actualment els membres de la Penya Regalèssia i els seus col·laboradors con­tinuen treballant en un mur de contenció. La xerrada, oberta a tothom, començarà a dos quarts de sis de la tarda. / J.M.V.

A BAIXADOR pot trobar varietat d'articles de papereria

Nou quiosc al Passeig del Baixador • Mirasol .— A B A I X A D O R , l'Olga i En Miquel Àngel estan a la seva disposició, tots els dies de la setmana. A la pape-reria-llibreria B A I X A D O R . Vagi a BAIXA­DOR, li oferiran el millor servei. Com­provi-ho al Passeig del Baixador, número

10. Trobarà premsa, revistes, publicacions, col·leccions, material escolar, regals, llami­nadures, fotocòpies, enquadernacions. Tot i més, a B A I X A D O R la seva papereria-lli-breria a Mirasol. Obert dissabtes al matí i diumenges fins les 3 de la tarda.

Nova proposta per als més llaminers • Sant Cugat.— Els mes llaminers, tenen una nova proposta, ara a la nostra ciu­tat, molt a prop del mercat de Torreblanca, Chupi 's ha obert les seves portes amb tot un mon de llaminadures i fruits secs. A tota hora i a qualsevol moment Chupis et prepararà tot un assortit de dolços ple de coloraines i sabors. Si celebres el teu aniversari o fas una festa a casa truca o passa per Chu­pi's, allà t 'ho muntaran d'a­llò més bé i segur que la teva celebració serà un èxit. Chupi's es al carrer Elies Rogent davant mateix del mercat de Torreblanca.

A Chupi 's t robareu arti­cles de regal i de festa. Chu­pi's posa a la seva disposició un gran assortit de comple­ments i objectes indispen­sables per fer, de les ce­lebracions i els aniversaris, moments inoblidables.

Hori tzontals : 1 . - Permetre o ordenar a un religiós d 'aban­donar el claustre. 2 . - 90. Gos de presa. 3 . - Àpats abundo-sos i bons, al revés. Relatiu a Iberia. Sigla de l 'oest. 4 . -Llatina. Mascle de la merla. Estany. 5 . - Tros de llenya o carbó reduït per la combustió a l'estat de carbó ardent. Na­vegant, mariner. 6 . - Ésser present a missa. Que conté en gran quantitat. Fama, reputa ció. 7 . - Dit de l'euga de pelat­ge barrejat de.blanc, gris i bai. Restituir, tornar. 8 . - Uns muts . Assenyalarà el dia de fer alguna cosa. Nitrogen. 9 . - Preposició. Tela mort for­ta emprada per fer veles, al re­vés. Tir. 10 . - Que té els ca­bells rossos. Corda que es lli­ga al coll o al cap d'una have-ria per menar-la caminant.

Vert icals : 1 . - Induir a fer al­guna cosa amb enganys. 2 . -Topatla, col·lisió. Corrents naturals d'aigua, al revés. Si­gla de l 'oest. 3 . - Consumirà per l 'acció del foc. Campió . 4 . - Dilatades, difuses. Petit. 5 . - Al mig de les mans. Per­sona que rau el pèl. 6.— Bo. Cinquanta romans. Líquid

ENCREUATS ^ ^ ^ ^ ^ GIRALT,

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

f l

»'•

ïlf

í

i V

B

*

.:-••t- .*

.*

' • * " '

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

untuós que moltes sardines es porten, al revés. 7 . -Escuma que fa el sabó en mesclar- lo a m b aigua. Símbol del nord. 8 . - L 'úl t ima de la sort. N o m de lletra grega. Enravenats . 9 . - No dens. Subornarà amb diners o presents. 1 0 . - Con­tracció gramatical . Eructes, de baix a dalt. Article. 1 1 . -Encadenament de proposi­cions que serveixen per de­

mostrar, justificar una cosa.

SIS DIFERENCIES

'[BSUOH

SOH -'01 «"J. "loun V -'6 N ?JBÍPV SN -"8 WH <nnm>i -•£ IUON ' Id "O -•9 BjnBN eseja --s NS '»|jaw "I - '• O jsqf J.33S - ' t ?IV '"JinuoN -7 im -snepxg \ -*[ :S[BJUOZ)UOII opn(OS

R. SOLER

í(f \f

i\i

fí§í \ \ &

v>~V

ï *f

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit objectes d'us personal.

u A

G

E

N

D

A

S

C

1

Q

L

N

1

K

O

c H

O

z

z L

E

1

1

1

T

1

R

Q

U

E

Q

Ç T

X

K

S

B

1

ç N

S

S

E

E

E

ç A

X

U

A

A

A

H

E

R

E

T

B

O

L

P

O

L

S

E

R

A

0

E

U

J

X

K

O

Y

O

A

Y

A

R

E

T

E

L

L

T

1

B

A

J

A

Z

0

H

A

J

Y

A

rfdue 'pisuq *BJ3S|od impatreq 'epuaSe 'sapssp *Bwpoo 'ua&niig :opn|OS

ESCACS J. ESCUDER

Amb una difícil combinació les negres s'imposen en la partida Nikolic-Hübner. Barcelona, 1989.

iraXinm81 o S 3 jzl·l £ :+H8CI HZd Z 9 3 "1:9P«I°S

Chupi's ofereix un món de dolços i colors al carrer Elies i Rogent al costat del Mercat de Torreblanca.

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DEL MARESME Habitants: 4.983

Superfície: 20,83 km !

RETRETS

ESTIBA

(«mui) vai isa (ap) a (s^u) sxrójaH (B)v XN/IW a a SANHUV ••9P"|oS

SOLUCIÓ DIFERENCIES

36 APUNTS L L S 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s . .1 d e f e b r e r d e 1995

ELS SERVEIS

Cupo de TOnce S o r t e i g de d i m e c r e s . 1-2-95

55303

' • * A

N u m e r o

5S303

5303

303

03

3

Premis

' .00 0 0 0

50 000

5 000

500

100

Sor te ig N u m p r e m i a t

D i m a r t s , 3 ' 1 95 39233

D i l l uns . 30 1 9b 59371

D i v e n d r e s , 27-1 95 4 2 1 5 1

Trio S o r t e i g d e d i m e c r e s . 1-2-95

616 S o r t e i g N u m . p r e m i a t

D i m a r t s , 31 1 9-. 8 1 5

D i l l u n s , 30 1 95 552

Súper 10 S o r t e i g de d i m e c r e s , 1-2-95

5 - 7 - 8 - 1 1 - 1 2 1 6 - 1 8 - 1 9 - 2 2 - 2 3 24 - 25 - 28 - 32 - 43 50 - 56 - 57 - 61 - 63

Loteria primitiva S o r t e i g de d issabte , 2 8 - 1 - 9 5

ti 1 / .1° 33 35 41 C 13 R-3.

E n c e r t a n t s Pessetes

' de 6 214 369 962

4 de : : M . ' ' 088 102

2 •:).)(• 5 422.404

13 t>"! de 1 9.179

2 /6 7HI, de 3 963

S o r t e i g de d i jous , 2 6 - 1 - 9 5

1 l l - J ) 35 45

E n c e r t a n t s

3 de fi

5 di 5 * C

21 7 i l o ' j

14 602 de 4

321 HIJH rifí :>

C 16 R-1.

Pessetes

96 542 739

' 1 « 6 0 . 4 7 8

546 566

'. 1 507

1.106

Loto 6/49

Bonoloto S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1 -2-95

6 - 1 7 - 3 0 32 - 43 - 45

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

24 1

S o r t e i g de d i m e c r e s 1-2-95

1 - 1 2 - 1 5 27 - 41 - 43

C n m p l H m e n t a n

21 E n c e r t a n t s P e s s e t e s

• i i , . • i • ' . ; . ' . I M •>!',

i) ii. 5 t 1 51 . ' 168

9 d e ! , 4 .'.-.9 7

t 2 1 i, 4 1.92 7

lli - 3 6 le '! 396

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA

& B-i:«A

'FR j iNVA

Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3

> <

AITA CERDANYA

o edat i carnet jove

CONFUNT

homes - dones i nens

VALLESPIR

_>'"«_.

BERGUEDÀ

BAGES

.."•/

AN0M

ALT PENEDÈS BAIX

LLOBREGAT

Absoluta estabilitat atmosfèrica Iils protagonistes ineteoi<>l<'>í;ics dels propers du s seran el sol i les boires ntaiinals

Sorteig de dimarts,

3 12 18-21

Encertants

1 de 6

3 He 5 f C

112 de 5

4 13? di-4

7? 510 de 3

35 46

Sorteig de dilluns,

3 6 26 37

Encertants

0 de 6

0 i l i ï í .+ L

•W de 6

2 833 de 4

58 163 de 3

.10

Sorteig de divenc

8 1 3 - 3 3 - 3 5

Encertants

0 de 6

4 de 5 + C

96 de 5

5.279 de 4

89.713 de 3

44

•14

31-1-95

. C 15 R-6.

Pessetes

191.731 970

6 347.917

68.013

2919

400

30-1-95

C 13 R-9

Pessetes

'66.975 094

592 799

4 449

400

res, 27-1-95

45 C-7 R-8

Pessetes

141 103655

5.283.865

88.064

2.536

400

i .1 \ I M \ I>i 11-9 \

H L n el m a p a i s o h a n c pic vist p e r ava i s 'obscrv :i e.M'i un p o t e n t an t i c i c ló de 111 v ' niil'lib<irs e - o u b a C C Í U M ' s o b r e c L I ' . . D O S < a l a l · i D A m b a q u e s t e s cond ic iom- . l ' es tabi l i ta t a t m o s l c i La se I • a b s o l u t a i el sol dimiiii.-. a p r à c t i c a m e n t t o t e s Ics , ' m a r q u e s c a t a l a n e s l i . mi t a l a m b i e n t a l a m m . . n i . u a i. c o m q u e e l - i , D•• .. M I ;

mol t fluixos, les : :K - ma­t ina ls s e r a n t t c q i u H-. a ies valls d e L le ida se iaii ,. i - -i b a s t a n t p e r s i s t e n t s I o t e m p e r a t u r e s a Ics / o n e s en q u è d o m i n i el sol s e r a n nu •• i s u a u s .

A Ics c o m a r q u e s g i i o n i n e s l ' a m b i e n t s e rà e s t ab le i a s so le l l a t . I c - t e m p e r a t u ­res a u g m e n t , : i aii i a les h o r e s c e n t r a l s de l d ia s e r a n mo l t a g r a d a b l e s D e m a t i n a d a es f o r m a r a n a l g u n s b a n c s tic b o i r e s p o c p c D i s t c nls. l i s v e n t s s e r a n fluixos.

Al B a r c e l o n è s i .-,! M a r e s m e la s i t u a c i ó m c t c , i i o -lògica e s t a r à d o n i m i.ia pe i Ics a l t es p r e s s i o n s I I dia

Tramuntana

Mestral j Gregal

/ | A Gart« f Xaloc

Migjorn

Uevari

v ' v

->,.<-

\.»' ' •

V

'^i

' T N

. . l v = =

s v ' v

s <>

s e i a mol t e s t a b l e i asso le l la t . 1 Is \ a l o r s t e r m o m e t r i e s aug -i n c n t a i a n l l e u g e r a m e n t .

Al V a l l è s O c c i d e n t a l l 'es-

tab i l i la l atmostet ic ; seia absoluta i el en conjunt assolc mat inada, i ie io . es t

també :ia serà lat. De-il màran

a l g u n s b a n c s d e b o i r e s .

A la C a t a l u n y a N o r d hi h a u r à a l g u n s in t e rva l s d e nú­vols a l l s . si b e en c o n j u n t d o m i n a r à el so ! . Al l 'ais V a ­lenc ià la n u v o l o s i t a t s e rà nul · la i les t e m p e r a t u r e s sc -lan mol t s u a u s i a g r a d a b l e s . p r à c t i c a m e n t p r i m a v e r a l s . A les c o m a r q u y c s i n t e r i o r s es f o r m a r a n a l g u n e s b o i r e s m a ­t ina ls . A les illes B a l e a r s l ' a m b i e n t s e i a t o t a l m e n t a s ­so le l la t .

Sobta , la M e d i t e r r à n i a p r à c t i c a m e n t n o lli ha g ra -d icn t b à r i c . pe r la qua l cosa els v e n t s s e r a n f luixos. La n ia r e s t a r à t r a n q u i l · l a .

C a p de s e t m a n a e s tab le

LLI s i t u a c i ó m e t e o r o l ò g i c a n o e x p e r i m e n t a r à c a p canvi d e s t u e a h l c . L ' s s i s t e m e s f ron ta l s a t l à n t i c s c o n t i n u a ­r a n c i r c u l a n t p e r l a t i t u d s m o l t a l t e s , i e ls P a ï s o s C a ­t a l a n s e s m a n t i n d r a n s o t a el d o m i n i a n t i c i c l o n i c . L ' a m ­b ien t s e r à e s t a b l e i a s s o l e ­l la t . L e s t e m p e r a t u r e s e s m a n t i n d r a n s u a u s . L r c q ü e n -t a r a n les b o i r e s m a t i n a l s .

Alfons Solo, 23, boixos

Tel. 675 16 51 Sont Cugot

Surt

07,01 ísoi'arl 08,01 fofoa/i

Es pon 17,10 fsoíar, 18,10 (ottaafj

6 Surt

0 8 . 3 9 Isolar)

0 9 , 3 9 fotoa/J

Es pon

2 1 , 2 2 l'soB,',--2 2 , 2 2 (oüciai)

Temperatures d'ahir M à x . M i n . Països C a t a l a n s

A l a c a n t

B a d a l o n a

B a r c e l o n a

La B isba l

B lanes

C a d a q u é s

Cas te l l ó de la P lana

E iv issa

L'Eí. tart i t

F i g u e r e s

F o n t c o b e r t a

F o r n e l l s de ta Se va

G i r o n a

L'eir la

MaTaro

La M o l i n a

P a l m a de M a l l o r c a

P e r p i n y à

El Po r t de la Se lva

P u i g c e r d à

R ipo l l

Roses

S a n t A d r i à de B e s o s

S a n t C u g a t d e ! Va l l ès

St Fe l iu rie G u í x o l s

St. G e n i s de Pa la 'o l l s

St. Pr iva t d ' e n Sas

St . Pau rle S e g u - i e s

Sta . C o l o m a d e Farne

S ta . C u i o m a de G

T a i r a g o n a

V a l e n c i à

15

16

16

14

14

16

16

14

14

15

12

16

11.4

17

12,6

18.5

16

16

15

16

17

19

3 5

-3,5

Esta t Espanyo l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

M i ' reia

San tanc ie i

S a r a g o s s a

Sev i l l a

l e r o l

T o l e d o

Vailadol-d

15

13

9

1 1

M o n

A m s t e r d a T

A t e n e s

Ber l ín

B o n n

Brussel·les

B u e n o s A i r e s

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M i a m i

M o n t e v i d e o

M o s c o u

Nova York

París

P raga

P e q u í n

R io d e J a n e i r o

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ò q u i o

W a s h i n g t o n

M a x . M n

8

12

8

26

10

17

11

21

26

2

10

13

7

0

34

14

30

9

11

13

6

10

19

21

0

4

• À r i e s . 2 m , : . - \ es . i m h ei u v a u ,u !• ! .. •. i c c i

m i m i a . ja q u e ics .n ia :• .. i t . n a

g a s t a r m e s de l q u e p. i- I. •• ••'.'

• Taure. 21 ahtï!OH in.si,: —-Possiblement iniciaias im.. i ..•! •. " • -.

timental que t 'aportaia \ i \ . • ' -enriquidores.

• Bessons. 21 m.iie-21 jiin> I —S'originaran canvis en l'anibil l.imili:

que . de moment, et dcsoncni . i ·a i pern al final seran satisfactoris

• C r a n c . .'.' n.n;, 22 adic C o n t i n u í , s an i t ' I: t e n d è n c i a d e g a s t a r m e s tic I . | i i . l ' . ' à i u ' . la t e \ a s i t u a c i ó Vig i la ' c - . . k s p e s e s .

• I.IÏÓ. :.cu i .i " u, • l·l p i i i p o s · a . i i i e inpie i ic l i ' c n o u s p r o -IC'c'tCs. I jUC | 1 i ' l i . ' ! l s a | i | ! i c a i U l l g l i l l l

aven i ; en l.i l e \ . i c . i r i e r a .

• Verjje. : • ,.c.^!-2l scici•il·ic Iens tensions en la lesa família, però a! mateix temps pots macar tina bona lelacto amb algú proper.

• Kalantat. 72 s i -22 nctuhK I ' .l ' iaeeio que pots sentir pei petsones •pi., n. i , acaix^ n c'l cN teus esquemes II p u l pe i n u l i c a r .

• t-seoi'in. .'i a,: ? !M\c:nl·ic Seia un bon dia per iniciar viatges Il·irgs. pero això pot endarrerir pro-Icci.s lelaeionats amb Iti teva feina.

• Sagitari . 22 nnv.-2H desembre l-ncara que tinguis tensions en l'àmbit p i o k s s i o n a l . t indràs l ' opor tun i t a t d 'augmentar els ingressos.

• Capricorn. 21 des- |u eeneí —Les amistats poden ser de gran a

però també poden resultar un taele: tcmptcja-lio com puguis.

• Aquari. 211 iicnci-is tehrei —Per resoldre el conflicte amb la

família, la solució es obrir-li la ment i el cor: paila-hi.

• Peixos. 19 tehri·i-2i: naire —Avui t 'anirà he rclaeionar-tc am

alio que tingui a veure amh e: t reat iu . Posa't a treballar ara '

|m i . i .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 3 de febrer de 1995 APUNTS 37

ELS CINEMES

«Acoso» Director: Bany Levinson. Intèrprets: Michael Douglas i Demi Moore. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Montecarlo, de Sabadell.

• La nova presidenta de l'em­presa on treballa Tom Sanders és Meredith Johnson, que havia mantingut relacions amb Tom deu anys enrere. Meredith s'in­sinua a Tom i aquest la refusa. L'endemà, Meredith es queixa a la direcció que ha estat ell que l'ha perseguida sexualment.

«El color de la noche» Director: Richard Rush. Intèrprets: Bruce Willis, Jané March i Ruben Blades. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un psicòleg novaiorquès, traumatitzat per la mort d'un pacient, viatja a Los Angeles per visitar un col·lega i amic seu. Quan aquest és assassinat, ell es fa càrrec del seu grup de teràpia.

«Días contados» Director: Imanol Uribe. Intèrprets: Carmelo Gómez, Karra Elejalde i Javier Bardem. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Un etarra que arriba a Ma­drid per perpetrar un atemptat terrorista s'enamora d'una pros­tituta drogaaddicta, filla d'un guàrdia civil.

«Entrevista con el vampiro» Director: Neil Jordan. Intèrprets: Brad Pitt, Tom Cruise i Christian Slater. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Nova Orleans, final del segle XVIII. Louise de Pointe du Lac surt a trobar el responsable de la seva solitud, el vampir Lestat, amb la intenció d'eliminar-lo. Dos-cents anys més tard, un pe­riodista entrevista el vampir De Pointe du Lac, que explica la seva història.

T SANT CUGAT

Sant Cagat t Stom

T SABADELL

mm S«ntC9gat2 Larehattamot

Sant Cagat 3 Los hpmte» ranca intenten 4M,6.30, ft3S,

Sant Cugat 4 Aam

TMJBI

RubiPalaoel FtarteantWn

Laborables: 8.30, 1 M I Ctaabtes Hestius: 8.30,10.45

\ -ú^ > ' PuJpfctai " M f i r SM,7M,WM ,

Èíttà*4H»0 Elperauè*"tot plegat r^JM, <M», 8,15. ÍOM

6«írpeC)

ItortecarioO

Principií

Rambla

fem •';' "*~-!km,6.10,&20,«Ü&

Acoso 4.00,6.10,8^0,19.45

Lamw«pwa«adí#(t.. 4.00,650,8^5,10.50

StW!» : ;„. 4.10.6Ü0.R30,10^5

f ) Olvendre»: última sessió l«45 / DisstttK ú&ima sessió 11.00

Rubí Palace 2 BJotttaft

UabofabteK8.15,&a)gia45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15, 8.30, tg.45

CERDANYOLA Kursaal grancalón 435 ,1096

Ruta'Palace 3 Et color de la noche

Laborables: 5.00,7.45,10.30 Dissabtes i festius: 5.00,7.45,10.30

Ruta Palace 4 Acoso

Laborables: 6.15,8^0,10.45 Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubí Palace 5 La nuava pesadia de totes Craven

Laborables: 6.30,8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,1145

TSABADELL

Cineart5sales El color de la noche 5.00,7.30,10.30

Ríosalvaje 4.00,6.00,8.15,10.30

Dias contados 4,00,6.00,8.15,1O30

Frankenstein 4.00,6.00,8.15,10.30

MagnaparNtógara

B color o l te noche

LaúJftnfcjpadilladeWes

Unpoet»|«reredutas

Entrevisliion el vampiro

Río salva}*

Elreyteón

Losinmortatelli

Timecop .

La màscara

Pulpfiction

Acoso

Frankenstein

7.00

5.00,7.40,10.30

.4.30,8.40,8.55,11.10

5.20,7.55,10.30

4.05,650,8.40,11.00

4.15,655,8.40,10.55

4.10,6.00,7.50,10.25

4:10,6.00,7.50,10.25

4.35,655,8.35,10.35

5.15,7.15,9.15,11.15

4.30,7.30,10.30

4.05,7.50,10.50

4.45,7.50,10.50

«Frankenstein» Director: Kenneth Branagh. Intèrprets: Kenneth Branagh, Robert DeNiro, Helena Bonham-Carter i Tom Hulce. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Nova adaptació de la novel·la Frankenstein, centrada en la vida del doctor Víctor Fran­kenstein, un home enfrontat a la seva terrible creació.

«Los nombres siempre mienten» Director Antonio del Real. Intèrprets: Gabino Diego, Beatriz Rico i Anabel Alonso. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat.

• Quan és a punt de ser ex­pulsat de l'escola de lletres, Martín descobreix que el seu veí és un novel·lista famós. Mar­tín agafa unes planes de la fu­tura novel·la del seu veí i les presenta al seu professor.

«Los inmortales III» Director: Andy Morahan. Intèrprets: Christopher Lambert i Mario Van Peebles. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. B En una muntanya mística del Japó, una expedició científica allibera Kane, el qual es disposa a desafiar el seu enemic, l'im­mortal MacLeod.

«La màscara» Director Charles Russell. Intèrprets: Jim Carrey, Peter Riegert i Peter Greene. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Quan Ipkiss troba una vella màscara flotant en el riu i se l'emporta a casa, la seva vida canvia radicalment.

«La nueva pesadilla de Wes Craven» Director Wes Craven. Intèrprets: Robert Englund i Heather Langenkamp.

Sala: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell i Kursaal. de Cerdanyola. H L'actriu que va protagonitzar la primera pel·lícula de la sèrie de Freddy és perseguida per un personatge anònim que li envia cartes i li truca per telèfon per dir-li que ell és el veritable Freddy.

«Un poeta entre reclutas» Director Penny Marshall. Intèrprets: Danny DeVito, Gregory Hines i James Remar. Recomanada: apta. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Bill Rago ha perdut la seva feina i accepta un treball tem­poral per donar classes a un grup de soldats inadaptats.

«El perquè de tot plegat» Director Ventura Pons. Intèrprets: Rossy de Palma, Pere Arquillué, Abel Folk.

Recomanada: R/18. Sala: Cineart-tres, de Sabadell.

• Diverses històries, absoluta­ment independents, basades en relats de Quim Monzó.

«Pulp fiction» Director Quentin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis i Uma Thurman. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Vincent i Jules són dos as­sassins a sou que treballen per a Wallace. Una nit Vincent ha d'acompanyar Mia, la xicota del seu cap. Butch és un boxador professional subornat per Wa­llace perquè perdi un combat. Butch, però, guanya i intenta fugir amb la seva companya.

«La reina Margot» Director Patrice Chéreau. Intèrprets: Isabelle Adjani, Daniel Auteuil i Jean-Hughes Anglade.

Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat. • Caterina de Medicis organit­za el casament de la seva filla Margarida de Valois i el pro­testant Enric de Navarra, com a maniobra política destinada a reconciliar un país dividit per les guerres de religió. Sis dies després de la boda, les manio­bres de Caterina per desarti­cular la facció protestant de­semboquen en la sagnant nit de Sant Bartomeu.

«El rey león» Director Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle.

«Río salvaje» Director Curtis Hanson. Intèrprets: Meryl Streep, Joseph Mazzello, Stephanie Sawyer i Kevin Bacon. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. M Quan les seves relacions de parella són a punt de trencar-se, Gail proposa passar uns dies junts prop del riu que la va veure créixer.

«Sirenas» Director John Duigan. Intèrprets: Hugh Grant, Sam Neill i Elle MacPherson. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat i Rambla, de Sabadell. • Un capellà anglicà ha d'in­tentar persuadir un artista aus­tralià de retirar una pintura pro­vocativa d'una exposició inter­nacional.

«Timecop» Director Peter Hyams. Intèrprets: Jean-Claude Van Damme, Ron Sitver i Mia Sara. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • L'any 2004 l'home ha acon­seguit viatjar a través del temps. El govern, però, prohibeix que els viatgers puguin retornar al temps actual.

Vencert de confiar en un cinema impur I «EL PERQUÈ DE TOT

PLEGAT» Catalunya, 1994 Director Ventura Pons. Intèrprets: Lluís Homar, Pepa López, Àlex Casanovas, Mercè Aranega, Mercè Pons, Pere Ponce, Anna Lizaran, Abel Folk, Sergi Mateu, Jordi Bosch, Rosa Gàmez, Sílvia Munt, Rossy de Palma, Rosa Novell i Pepe Rubianes.

ÀNGEL QUINTANA

U na sèrie d'actors re­tratats en un espai descontextual i tzat , corn si fossin perso­

natges d'una sèrie de ta-bleaux vivants, miren a la camera i ens anuncien el tí­tol —generalment, un con­cepte— de cadascun dels contes de Quim Monzó que Ventura Pons ha dut a la pantalla a El perquè de tot plegat. La mirada a la ca­mera és una crida directa a l'espectador i una mena de proposta indecent per tal que entrem en la ficció. Un cop a dins, les lleis seran unes altres, hi haurà molt poques mirades a la camera

i cada història s'articularà a partir d'unes lleis pròpies.

Els quinze relats de Quim Monzó escollits per Ventura Pons no han estat adaptats al peu de la lletra. El ci­neasta prefereix veure cada conte com un món tancat on es plantegen una sèrie d'interessants problemes formals. En aquest univers, el narrador pot ser a vegades una veu en off indetermi­nada d'algú absent, pot ser algun dels personatges o la camera que contempla fre­dament la situació. L'acció pot venir donada per uns diàlegs que respecten la uni­tat de temps, pot ser anul·la­da en un llarg pla seqüència on la camera es mou en un cercle al voltant d'uns per­sonatges estàtics o pot ser una acció trepidant marcada per continus salts de temps. Si ens posem a analitzar els registres interpretatius dels actors, el ritme intern de cada una de les seqüències —la conversa telefònica en­tre Rosa Gàmiz i Jordi Bosch és exemplar en aquest sentit— o els recursos de muntatge utilitzats per Ven­

tura Pons, veurem que, mal­grat la seva forma minima-lista, El perquè de tot plegat és una obra molt complexa. Ventura Pons ha rebutjat el camí més fàcil i això l'ha dut a realitzar no només l'o­bra més reeixida de la seva carrera —juntament amb la primerenca i oblidada Oca-na, retrat intermitent—, sinó també una de les més in­teressants del cinema català dels darrers anys.

El perquè de tot plegat — i n d e p e n d e n t m e n t dels mèrits propis del text de Monzó— és un film molt agosarat. Ventura Pons ha tingut l'encert de contem­plar el text de Monzó com el punt de partida d'un ex­periment cinematogràfic. N o crec que el risc que ha posat Ventura Pons en l'ex­periència hagi anat només acompanyat de professiona­lisme. En El perquè de tot plegat hi ha molta intel·li­gència en els recursos de posada en escena i un gran respecte pel text literari, fins al punt de convertir-lo en protagonista absolut del film. Ventura Pons ha cregut

Pere Ponce i Mercè Pons en una seqüència de Sinceritat, un dels quinze relats de Quim Monzó.

en allò que alguns teòrics dels 50 van batejar com a «cinema impur», és a dir,

un cinema on la paraula pot tenir tant o més protago-nisme que la camera i on

no s'han de dissimu­lar, en benefici d'una falsa puresa cinemato­gràfica, les aporta­cions essencials d'al­tres llenguatges. Crec que hi ha més inven­tiva i risc narratiu a El perquè de tot plegat que en les enlluerna­dores giragonses na­rratives de Tarantino a Pulp Fiction. Parti­cularment, sento mol­ta més admiració pel

film de Ventura Pons, i no e m sap cap greu r e c o ­nèixer-ho.

Antenex, S.L. Venda i reparada

d'antenes i parabòliques.

C/ Àngel Guimerà, 2 (davant estodó) „ Tel. 589 2 2 4 7 |

SANT CUGAT §

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadifalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) n k ' N IC ) I V \ 1 , \ [Ni I I

38 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 3 d e f e b r e r d e 1995

L'AGENDA

f i .

• Kadin Sant Cugat De dilluns a divendres - IX- 7 a 4.3H h. /•./ Cull del

Monestir, la informació amb Xavier fornel ls i els Serveis Informatius de RSC. De <OI a 10 h. Sani Cugat diu u diu. amb X. Casanovas.

-De Illa 12.3(1 h. í :na habitació umb vistes. amb M Arnal.

De 12.3(1 a 13.3(1 h. Res u \eure. presentat per M. Ri­balta i M. Caytielas. De 13.3(1 a 14 h. Stml digui diu u diu (repetició). De 14 a 17 h. l'n/ de tarda Presentat per A. Martin. De 17 a lis h. Aquesta tarda parlem de.. : dilluns la realitat dels immigrants a l'ullés sense fronteres: dimarts practiquem la solidaritat a l'iure a lu Te­mi. amb X. Casanovas i M. \ ( osta. Dimecres entrem a /./ magatzem. amb M. Castillo. ( ( ia l indo i M. Carrasco Di|ous obrim el correu dels altres a /. estufem, amb V. I ar i I Casares. Divendtes I Abad i A. lionet presenten / 'e^irena.

De IS a l 'Hi. Res a veure ( r epe t i c i ó ) De I'-1 a 211) Al llom. novetats musicals amb S. Vallvc. \ les 21.1(1 1). /. 'esportiu, amb < '. Res cl te. De 21.11) a 23 li. Sons i estels. amb 1'. l'ahissa. De 23 a 24 li. Dilluns:! iure u lu temi: dimarts: /-.'/ ma­gatzem: dimecres: l.'estajelu: di]ous: l.estrenu. i divendres: I ulles sense fronteres. De I HI a 7 h. Música ui teu eoslut Musica non-slop.

• Dissabtes De S a 10 li. / / Cull del Mo­nestir (edició dissabte). De I l l a 11 h. /•.'/ magatzem (repeliciol . De I I a 12 h. l.estrenu (re­petició). De 12 a 13 h. /. csiufetu (re­petició). De 13 a 14 h. Uain-muu. i'. Reverter i l 'equip d'esports. De 14 a 15 h. l'ulles sense fronteres (repetició).

- De 15 a 16 h. Magical Mystery Iinir, amb J.M. Alvira. De 16 a I1* h. Súper l)j. Mu­sica amb X. Montero. De I') a 2(1 h. liiff-raff. Música lieusT. amb M. Picanyol. De 21) a 22 h. Irucku Track. Rock, soul i funkx amb J. M.uques De 22 a S h \lusieu al teu costat. Musica non-slop.

• Diiimt'ngts De S a M li. I d dia del Senyar. [.missió de la missa de dis­sabte i informació de l'csgle-sia evangèlica 1 ben I ver . De '> a W. ill li. l:sporl en mana lu edil to.. De '1.3(1 a 14 li. Roda dúinus. t onduit per 1'. Pallissa. Poe­sia amb 1,1 (i.iicia. sardanes i saisuela amb .1. Fàbregas. r / i·i un pus per Tl-'.shart. De I- a 13 li. 1sports en inan.a. 2Í/ edició. De 15 a 16 h. Magicul Mystcry I our.

D e 16 a l'í U. Súper DJ. De 1'' a 21 h. Track a Iruck. De 21 a 22 h. l·lsports en mana. 3ÍÍ edició.

-De 22 a 7 h. Musica ui teu costat. Música non-slop. I cada hora... Butlletins ho­raris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

3 D I V E N D R E S

• Sants - B l a i .

• Cafè de Relgrado A Ics 1 1.50 de la nit, country en directe. .Actuació del grup Country Joc and His Perfect Show.

L A P ' R O P O S T A

4 D I S S A B T E

• Sants \ n d r e u Corsino.

• Cafè de Belgrado —A les 11.311 de la nit, música

de ball en directe. Actuació del grup Joan Carles and The Carlcltcs

• Centre Cu l tura l A Ics in de la nit al Tea-t re -audi to i i . l l u í s l.lach i l·I.sbarl Sant Cugat ofereixen l'espectacle L'n pont de mar 'dava i Aire va. Direcció i c o r e o g r a f i a : J o a n S e r r a . Preu: 2.5IK) pessetes. Infor­mació i reserves al telèfon 5X<> 22 <S,S.

• Centro Popular Andaluz —Festa Flamenca amb la col·la­

boració de les Casas I lcrma-nas Andaluzas i Casas Rc-gionales. Informació al telè­fon 589 16 74.

• ÜmAI.SAItTCUaAT

l.'Irsbart Sant Cugat, en un moment de l 'espectacle.

«Un pont de mar blava» J J n pont de mar blava es cl n o m d e l ' e s p e c t a c l e U q u e p r e s e n t e n a q u e s t c a p d e s e t m a n a I . luís l . l ach i l ' E s b a r t San t C u g a t al T e a t r e - a u d i t o r i del C e n t r e C u l t u r a l . I . e s p e c t a c l e d e m ú s i c a i d a n s a , b a s a t e n t ex tos o r i g i n a l s d e M i q u e l M a r t í i Pol . s o t a la c o r e o g r a f i a i d i r e c c i ó d e J o a n S e r r a , e s r e p r e s e n t a r à d e m à , d i s s a b t e , a Ics |() d e la ni t . i d i u m e n g e , a les 7 d e la t a r d a . S.G.

5 D I U M E N G E

• Sants — \ u u l i

• Club Muntanyenc A Ics 7 del matí, excursió matinal: Coneixent la Serra de l'Ohuc. quarta etapa: assen­taments humans. Sortida de la plae,a del Monestir.

• Club Muntanyenc —A les 10.30 del matí, XII Mitja

Marató de Sant Cugat del Vallès 1995. Lloc de sortida: Mercat Torreblanca . Org.: CMSC i Club Natació Sant ( ugat.

• Club Muntanyenc A les 7 de la tarda: Alaska. i'iiltimu frontera, a càrrec de Josep Maria (iavin.

• t entre Cultural A les 7 de la tarda, al Tea-t ic-audi lor i , IJuis l.lach i l·lrsbait Sant Cugat ofereixen l'espectacle l'n pont de niar l'fou i Aire va. Direcció i c o t e o g r a f i a : J o a n S e r r a . Preu: 2.50(1 pessetes. Tel.: 5S9 22 SN.

6 D I L L U N S

• Sants Victoria i Dorotca.

Molts estudiants ja han assistit a les .xerrades.

Xerrades d'orientació acadèmica

D es d e fa u n e s s e t m a n e s s ' e s tà p o r t a n t a t e r m e un cicle d e x e r r a d e s d ' o r i e n t a c i ó a c a ­

d è m i c a i p r o f e s s i o n a l a la C a s a d e C u l t u r a . A t o t s e ls e s t u d i a n t s q u e e n c a r a n o s ' h a n dec id i t p e r c a p c a r r e r a e l s s e r à m o l t út i l ass i s t i r -h i . A q u e s t d i m a r t s , d i m e c r e s i d i jous hi i n t e r v i n ­d r a n p r o f e s s o r s d e d r e t , c i è n c i e s p o l í t i q u e s . soc io log i a , c i è n c i e s d e la c o m u n i c a c i ó , t u r i s m e i e n g i n y e r i e s t è c n i q u e s i s u p e r i o r s , -s.ci.

7 D I M A R T S

• Sants — Moisès

• Centre Borja —A Ics 7.45 del vespre, dins

ei cicle de conferències sobre cultura i societat: La interac­ció cultural en l'empresa. Una necessitat econòmica, amb V. T'rius, ex-direetor de Bayer Hispània Comercial SA. Tel.: 674 II 50.

• Casa de Cul tu ra —A les 8 del vespre, xerrades

d'orientació acadèmica i pro­fessional 94-95: Dret, a càrrec de J.J. Moreso, professor de filosofia del dret de la U A B i Ciències polítiques i socio­logia, a càrrec de J.M. Sa­nahuja. professor de la UAB.

8 D I M E C R E S

• Sants —Jeroni Hmilià.

• Conservatori —A les 8.30 del vespre: Una

hora de música, duo de pianos. amb L. Mosca i M. Camp.

• C a s a de Cultura —A les 8 del vespre, xerrades

d'orientació acadèmica i pro­fessional 94-95: Ciències de la comunicació, a càrrec d'A. Chillón. professor de la U A B i Turisme, a càrrec de M.D. Vidal, cap d'estudis de l'Es­cola Oficial de Turisme de Catalunya.

JAIttR Sortides des de Mas Janor. -Dies feiners. 1a sortida: 06.i0h-07.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.20h. L'úRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a tes 21.50h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut MasJaner, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació SI Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

3 . SAHTCUQAT-UFLOBESTA-LES P t A H f S

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OÜ.OOh del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.501) del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta. Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fms a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa 06 55h, 07 55h i 11 55h (feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1 a sortida: 06 16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

,.'".«.Th~··°*V U..^. ..^Jtm - . M ^ , . . . . . . » , .

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05 40106.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Diumenges i festius 1a sortida 07 10h i als 10 minuts de cada hora fhs a tes 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h i 23.00tt (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

-Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida. 05.451 als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te soci de Creu Roja +

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas , 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbi l )

<*.««. S a n t C u 8 a t d e l V a , , è s

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 3 de febrer de 1995 APUNTS 39

L'AGENDA

9 D I J O U S

•Sants —Apol·lònia.

CONFERENCIA

•Casa de Cultura —El dijous 9 de febrer, a les

8 del vespre, dins les xerrades d'orientació acadèmica i pro­fessional 94-95: Panorama ge­neral de la UPC: enginyeries tècniques i superiors, òptica..., a càrrec de J. Quevedo, pro­fessor d'automàtica del cam­pus de la UPC de Terrassa.

MÚSICA

•Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit, blues

en directe.

mmsmmm^m • C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació a la Casa de Cultura. Concerts, sorti­des de cap de setmana i ta­llers complementaris.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, música,

dansa i altres activitats. Te­lèfon d'informació: 589 08 47.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música de banda,

costura, guitarra, manuali-tats, casal i altres activitats. Telèfon d'informació: 675 51 05.

•Casal Cultural de Mira-sol —Teatre, manualitats, boixets,

costura, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Taller de natura: Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes, de 10 del matí a 1 del migdia. Tel.: 589 20 78.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua­

litats. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

•Cur s d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jo-

zefo Anglès. Tel.: 674 61 80.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya, per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Tel.: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

•Centro Popular Andaluz —El dissabte 11 de febrer, Festa

de Disfresses. Concurs i ball.

FARMÀCIES DE TORN

Dia /Poble

Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

Montcada

el Papiol

• Sant Cugat

jjj Cerdanyola

r Rubí

í Montcada

j § el Papiol

• Sant Cugat ! a J Cerdanyola n Rubí

E Montcada

í el Papiol

• Sant Cugat

» Cerdanyola

= Rubí

' Montcada

H el Papiol

• Sant Cugat

{ Cerdanyola

: Rubí

= Montcada

MJ el Papiol

• Sant Cugat

" Cerdanyola

ï Rubí

í Montcada

| j ef Papiol

• Sant Cugat

Q Cerdanyola

| J Rubí fej Montcada

p el Papiol

1 Sant Cugat

' Cerdanyola

: Rubí

ï Montcada

: el Papiol

1 Farmàcia (adreça)

M. Moral {Sa. Teresa, 40)

Pereifo (Av. Catalunya, 51)

Pont(MagiRamentol,7)

Capdevto (Conca, 10)

A Via (Av. Generalitat, 35)

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

LJuís(Aifma,18)

Garcia (Segòvia, 1)

Duran (RWa. Montcada, 37)

AV%(Av. Generalitat, 35)

C.Uorens(Sta. Maria, Z7)

Sànchez (Passatge Xops, 2)

Cabina (Mra. Sra. de Lourdes, 35)

Duran <RNa. Montcada, 37)

AV1fi(Av.G«wraÉat,35)

C.TexfdofRbta. del Celar, 97)

OrdB(Av. Argentina, 17)

Partia pCercaviïs, 7)

Pardo p a n Sant Joan Masia, 2)

AVTà(Av.Generaltat,35)

RJera(Dr.Murio,1)

Selva (Torrent, 12)

BaiaSé (Francesc Macià, 23)

Guix (Major, 25)

AVIà(Av. Generalitat 35)

a Satoart (Santiago Rusinol, 38)

Àlvarez (Galeries Urtcentro)

Serra (Francesc Maria, 86)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A.Vte(Av. Generals*, 35)

C.TexWó(RbladelCelter,97)

Bach (Passeig de les Cordeles, 67)

Farell (Sant Jordi, 25)

Puig F e n ^ (Hoc Orquídia, 8)

AVM(Av.GeneraJtat,35)

U. Beringues (Atons Sala, 46)

Valls (Avda. Catalunya, 17)

Torres (Passeig Les Fonts s/n)

J. Relat (Major, 89)

A. Via (Av. Geneta»*, 35)

Telèfon 1

6753344

5809700

6973456

6683967

6743353

6924708

5751543

6683967

6741531

6922184

6992099

5751543

6683967

6747749

5807859

5642139

6683967

6740430

6618901

6960430

5641645

668.39.67

6740645

6926721

6991343

6683967

6747749

6922367

6990291

6683967

6740483

6921130

5841481

6663967

TELÈFONS

SERVEIS

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a tes 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

Tel.: 589 16 74. —El dissabte 18 de febrer, Festa

de Carnaval, actuació dels grups de comparses i mur­gues del CPA. Ball amenitzat.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: M. Planas, titu­lada per la Royal Academy de Londres. Telèfon: 589 13 82 (Casa de Cultura). Inici dels cursos: 14 de febrer.

•Seminari de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es­cola d 'Es tud is Musicals Montserrat Calduch. Dir.: L. Mosca. Telèfon: 675 11 94.

•Centre Borja —El dimarts 14 de febrer a les

7.45: La mujer en la historia de los derechos humanos, amb N. Gonzàlez, catedràtic d'his­tòria de la UAB. Tel.: 674 1150.

•Casa de Cultura —El dimarts 14 de febrer a les

8 del vespre: Ciències de l'e­ducació: psicopedagogia i edu­cació social, a càirec de F. Ferrer, coordinador de la Fa­cultat de Ciències Pedagogia de la UAB i Psicologia, a cà­rrec d'A. Castelló, professor

Ajuntament

Ambulatori Us Planes

Bombers BeUaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubi

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre CMc Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St. Cugat (Resar.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent Municipal descentrant

ENHER Rubí

FECSA

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Panòquia St. Pere Odavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia Municipal i Prot Civil

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

Valldoreix (parada)

5892288

6755105

6928080

085

6998080

5891122

5894455

5891382

«744599

725 29 44

5890847

6755105

58» 2018

5890941

6747096

«741234

8742459

«741815

874» 19

8991892

5891226

6744» 34

6748525

6742379

5891185

6746696

5890847

8741163

2047503

674SS69

6754955

6747858

091

092

908795125

6747612

67409 97

5894422

6741580

6740322

5884021

6741111

i vicc-degà de la Facultat de Psicologia de la UAB.

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac.

Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Va­llès per la recerca sobre temes relacionats amb Sant Cugat o el seu l'àmbit comarcal. Do­tació: 2(K).(K)0 pessetes i di­ploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer. Tel.: 674 69 93. Bases a l'Ajuntament Casa de Cultura i Arxiu Mu­nicipal.

Grua

Aigües La Floresta

AAPPiW Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant .Joan Mira-sol

AAPPIWValdoreix

AAPPiW C.Montserrat Vall.

AAPPWCanUajóValt.

AA Prop, 1 Veins La Floresta

AAWAigusJongaUHor.

Ass. Consumidors

AlcotKjfcsAnònms

DNI (Cita prèvia)

8743371

6742089

6742018

6741003

6747103

6742197

8742105

6745049

6742089

6745129

2684567

3177777

5893080

Greenpeaoe (91)5434704

H. General de Catalunya

H.Vald'Hebron

H. Sant Joan de Deu

Unitat Coronària

Tel. de t'Esperança

Informació Canetares

I ríorniadó Aeroport

Informació RENFE

Informació Port.

OMIC

PoMínic Torreblanca

PROMUSA

1 ENTITATS ASOI

Araru Cavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat.

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

67526 52

6748661

6749314

67559 59

5895366

5896282

EXPOSICIONS

• Sales Municipals —Fins al 5 de febrer, a la Casa

de Cultura, Identitats, pintura de Marta Lucena.

—Fins al 15 de febrer a la Casa de Cultura: Joves i seguretat viària.

—Del 9 al 28 de febrer a la Casa de Cultura, acrílics de Sara Riera.

—Fins al 2 d'abril al Museu de Valldoreix, trens en mi­niatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges, de 10 a 1.30.

•Sales Privades —Del 2 al 21 de febrer a la

Sala Rusinol, exposició de l'o­bra de Benet Sarsanedas. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius, d'l 1 a 3. Telèfon: 675 47 51.

—Fins al 19 de febrer, a la Galeria Canals, exposició d'obres de Maria Girona. Te­lèfon: 675 49 02. Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 3 de març a la Sala Associació d'Idees, pintures d'Antoni Amat: L'irracional principi de la recerca. De di­lluns a dissabte de 5 a 9. Telèfon: 674 24 50.

—Del 16 de gener al 28 de febrer a Febo Galeria d'Art, mostra dels olis del pintor Montesol. Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 2. Telèfon: 674 19 55.

—Exposició d'artesania típica d'Andalusia al Centro Popu­lar Andaluz. Tel.: 589 16 74.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

MUSICA

•Centre Cultural —El dilluns 13 de febrer a les

10 de la nit, Sviatoslav Rich-ter, piano. Tel.: 589 22 88.

•immm

• C e n t r e Cul tural —El diumenge 12 de febrer a

les 7 de la tarda al Teatre-au-ditori, La corona d'espines, de J.M. de Sagarra. Dir.: A. García Valdés. Preu: 2.000 pessetes. Tel. d'informació: 589 22 88.

BíBMOIÍC!Ü$ •Bib l ioteca Centre Borja .—Universitària. De 9 a 1.30 del

migdia i de 4 a 8 del vespre. Tel. d'informació: 674 11 50.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dimarts a diven­dres de 12 a 2 del migdia i de 4.30 a 8 del vespre. Dis­sabtes de 10 a 2 del migdia. Tel.: 589 28 09.

• Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

PERRUQUERIA

FORMAS HOME-DONA PILAR HEREDIA

ESTILISTA

MASSATGE: IMPORTÀNCIA EN LES DEFICIÈNCIES fe el sistema més important per reequilibrar pHtfi i l'estat defe bulbs, acompanyat del itfueix i millora:

'HCwar '»; ..• fet pot ptèmear lot el contrari d'al

MÀSSAïmÍ8*SSOSÀSEGUIR

de ser

Afavoreix la cii o cada costat àm

• & vaivé vertical

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 • Sant Cagat del Vallès

40 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès Sant ( u Ht del Vallès: ( Xunc • V ^V s: \

Divendres. 3 de febrer de 1W5

L ' E N T R E V I S T A

LAURA CONEJERO. Actriu.

« El públic és el mirall d'una actriu »

L'actriu Laura C'onejcro, que viu

a Sant Cugat des tic ta quin/c

anys. va començar a fer teatre a

la Universitat Autònoma de

Barcelona, l'any 1 C>8S. Mentre

Laura Conejero i Sergi Belbel

estudiaven periodisme i filologia.

respectivament, assajaven

l. augment de CSeorges Perec. A

Desprès de la pluja vam descobrir

la seva vessant còmica, que

queda ben latent a /•.'/ mercader

tlc l Wirr/'íí. on la veurem cl dia

.l'i a Rubí com a Pòrcia.

I'l r u i il'l s B Sant Cugat . l-'er tea l ie es juüal'.'

• I tant! L's jimar, pcio .unh regles. \ o es un joc fàcil, però si divertit. Com tots els jocs. no':' . I e els seus pel üb. com caure en Li li.mipa que l'ofereix el pro­pi desgast de l'i ibra. qual) la molt temps que la las. Per això in a-giada moll assajai. que es • •« 11 es pol |iii;ar nies. pelo s e m p u pen­sant que la nostia lema l'ha de veiiri. un publk . nvn l I C els nens jueueil pel a elis rialeixos. •

M no los aelim. qiR seria'.' Supnvi que bagues acabat

eU esludis a la universitat i. pot-sei. em dedicaria al periodisme».

Advocada, no li agradar ia sei -ho'.'

À n i m . . . Aal',!. ho dius pel peisonatge de I obra!.. No crec que en sàpigues. La trobo una piofcssio massa quadriculada. lot i que potser es apassionant per aquells que l'exerceixen. 1 n el cas de Pòrcia. es carrega al pobre jueu i el deixa sense res. ampa-lada per la llei. això sí».

Qui és en Sergi Belbel? «Home . hem ap rè s j un t s .

Vam c o m e n t a r molt joves, ell com a director i autor, i jo com a actriu. Diria que en Sergi es una persona brillant, amb una energia desmesurada i una capacitat molt gran de fer feina, a més de tenir un gran sentit de l 'humor i de dis-frular la vida.»

Ouè li fa bullir la sang d'in­dignació del mon teatral?

-••[Us excessius egocen t r i s -mes LI teatre és una cosa molt global i són moltes les persones que treballen en una obra. Tam-

Qutin tinc una feina que em demana molta energia, m'hi dedico de ple i el personatge de Pòrcia era suficientment important per deixar-ho tot per ell

poe suporto la manca d'interès i de passió per la feina-

—És cert que va deixar la sèrie Poble Nou per treballar a /-.'/ Mer­cader de Venècia'?

—«Sí. perquè pensava que ni) era compatible. Soc una persona que quan tinc una teina que em

demana molta energia i concen­t r ac ió , em va mol t m a l a m e n t tenir altres coses. I el personatge de P ò r c i a e r a s u f i c i e n t m e n t i m p o r t a n t i d i f í c i l c o m p e r deixar-ho tot per ell-,

—Tinc la sensació que vostè mima molt la seva carrera pro­

fessional? —«Intento mirar una mica la

qualitat del que faig; ara també és cert que en la nostra professió de vegades no tens feina i hem de p a g a r el l l ogue r del p i s . . . Alguns cops et fa decidir la neces­sitat. Però mentre la meva eco­nomia m'ho permeti , procuraré escollir».

—Ouè tenen en comú Pòrcia i Laura Conejero?

—«Pòrcia, quan decideix una cosa. ha de ser de forma global i absolutament. Jo també sóc així; quan decideixo alguna cosa, em concentro només en ella i m'hi llenço, i l'exterior deixa d'existir».

- In te rpre ta r un personatge de les obres de Shakcspcarc és dife­rent a tot el que ha interpretat fins ara?

«Sí. És molt complexe, i això et fa rumiar i treballar més-..

— A /:'/ mercader de Venècia deixa ben sentat que és una sòlida actriu, i una candidata als musi­cals.

—••Bé. en aquesta obra he tin­gut la oportunitat de mostrar una faceta més fresca, còmica i diver­tida. Ara. això de cantar va ser perquè era senzill i curtet. L'cm una cançó molt dolça i sensual».

- Ls t a l l a r i a e ls c a b e l l s , si algun personatge ho requereix?

—«Sí, a més tinc ganes d'anar amb cl cabell curt».

—Ouè és un mirall per a una actriu?

—«Per a mi, és el públic. Ell el reflexa i et comunica com va l 'obra. Un actor es veu en les seves reaccions».

—Aleshores, la solitud de l'ac­tor és l'absència de mirades?

—«Un actor existeix per a què el mirin i per a comunicar.»

—El teatre és el pany d'una porta per on observar la realitat?

—«Trosse ts de real i tat , amb ritme i temps no reals».

— La vida és un somni, una tómbola o una representació tea­tral?

—«Per a mi té bastant de tea­tre, influeix l 'atzar, pe rquè no sempre és la nostra voluntat qui mana, i és un somni perquè no l'acabem d'entendre».

—Si li preguntés quants anys té, m'ho contestaria?

—«Home, clar! No hi ha cap problema. Tinc 28 anys».

L A C O L U M N A

Coses menudes JOAN BARRIL

•

D ues sentències s'han afegit a l'embolic judicial de les últimes setmanes. Es trac­t a d e d u e s s e n t è n c i e s

impensables fa uns anys, actes de j u s t í c i a e n o r m e s o b r e c o s e s m e n u d e s p e r ò que d e m o s t r e n que potser és en les coses menu­des on s'ha de començar a treure l'entrellat de la progressivament complexa societat con t emporà ­nia. To tes dues tenen a veure amb activitats tranquil·les i pací­fiques. pròpies de temps de pas­seig i de cireres. Una: un tribunal condemna l 'Ajuntament de Bar­celona perquè una dona va rellis­car damunt d'un pas zebra. Pel que es veu la pintura blanca dels passos zebra és una superfície extremadament relliscosa amb la pluja. El resultat és un milió i min de pessetes per a la víctima de la relliscada. Ducs: Dot /c milions per a una altra dona a la qual un ciclista va atropellar i li va trencar el fèmur a la plaça de Sant Agustí, també a Barcelona Afegim-hi a això la polèmica giro­nina sobre si els patinadors son vianants o vehicles i ens trobarem amb un problema hermcncu l ic sobre la mobilitat humana.

El dret a la integritat deL eia tadans es indiscutible, l 'eio pel que es veu comença a discuiir-si la condició innocent de cc rUs activitats. Patins, bicicletes i pas­sos de vianants formaven pari fins ara de l'estètica de la pau i de la concòrdia. De sobte veiem que una bicicleta pot ser una arma assassina de la mateixa manera que un encenedor pot servir tant per encendre una cigarreta com per provocar un incendi forestal. No es tracta d'exonerar de culpa aquells que fan mal ús dels ins­truments més innocents que l'ho­me s'ha donat per al seu lleure. Però potser la justícia està filant molt prim en les coses primes i en canvi pixa pel broc gros en coses més transcendents.

El dret de les víctimes a ser indemnitzades és legítim. Però a aquest ritme les companyies asse­guradores faran l'agost, els vells es llançaran a les rodes de les mountain-bikes i els passos de zebra es convertiran en el holi-day-on-ice d ' e spontan is pat ina­dors de l'asfalt. Queda clar que­ia indemnització serà mes gran com més petita sigui l'eina de la malesa.

7h matí STOP 11 h nit

Molt av iat estrenarem la

RAR! Dí LES MOSTRIS INSTAL·LACIÓ* ?!R ESTAR MES EN FORMA

SQUASH

% % % C Sant Jordi

Club Sant Cugat Tel. 674 98 62 # .

m W

i. W *

Apunta't ja!!