ELSHCANTCMVS Dijous, 13 d'abril de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 89«Any III»225 pessetes

Municipals3^

I Unis El president de l'EMD de Valldo­reix en els dos úl­tims mandats, Mi­quel Masanés, es retira de la política perquè vol que «al­tres persones con­tinuïn la tasca». Masanés s'havia presentat al 1991

per Unis. Ara, el candidat és Eduard Recasens, president durant anys del Club Esportiu Valldoreix. Plana 2

IPP Jaume Tarragó considera que «l'e­lectorat del Partit Popular és similar al de Convergència i Unió». Plana 3

IERC Busquets i Sempere demanen que s'a­pliqui un peatge tou als túnels de Vallvidrera. Plana 3

I Punt i seguit La Generalitat condemna l'Ajunta­ment i l'EMD a entendre's i a pactar els plans especials. Plana 4

El nou servei d'informació 010 rep 100 trucades diàries. Plana 4

L'ambulatori de Valldoreix s'instal·la provisionalment a la rambla mossèn Cinto Verdaguer. Plana 4

I Economia Veïns i propietaris de bars de Torre Blanca busquen l'entesa després de 3 anys d'enfrontament. Plana 12

Els treballadors de l'Ajuntament aproven un nou conveni per un pe­ríode de tres anys. Plana 13

I Cultura i espectacles Firart renova junta després d'una tem­porada a la plaça Octavià. Plana 14

El II Premi Gausac de Recerca queda desert, però s'atorguen dos accèssits de 100.000 pessetes. Plana 14

La sala d'actes del casal de Valldoreix s'omple per l'homenatge a Salvat-Pa-passeit del grup Espiral. Plana 15

I Esports El campió català de mitja marató gua­nya la cursa de Mira-sol. Plana 23

I Punt divers Els responsables del Telèfon de la Germanor decideixen fer ells les tru­cades per promoure'l. Plana 27

I Apunts La Lira i el grup Tardor cantaran les caramelles diumenge. Plana 30

Els partits tanquen llistes a corre-euita i ultimen programes • El PP i Unis esperen fins a última hora • Borrell diu en un acte del PSC que el

i CiU hi introdueix cares noves socialisme «no és només per als obrers» • Sant Cugat.— Aquesta setmana s'acaba el termini que marca la junta electoral per­què els partits que es presenten a les muni­cipals tanquin llistes. Les d'ERC i IC es van avançar fa setmanes, però la majoria

de formacions esperaran fins a l'últim moment per tancar-les i fer-les públiques: el ministre Josep Borrell va ser l'encarregat de fer la presentació de la llista del PSC, dissabte, mentre que l'assemblea de CiU

ha ratificat la de la seva formació aquesta setmana, quan es tancava aquesta edició. Pel que fa a les del PP i Unis, encara no són oficials. Els actes de pre-campanya, mentrestant, es multipliquen. Planes 2 i 3.

T R A D I C I O N S

La Uotgeta i els jardins del Monestir, plens de nens i pares, van ser novament l'escenari de la festivitat de diumenge de Rams. Foto: M. ESPINOSA.

Palmes i mones atreuen grans i petits durant la Setmana Santa • Sant Cugat.— No hi cabia ni una agulla. Tot i el bon temps, els santcugatencs, adults i petits, van demostrar que la festivitat de diumenge de Rams continua viva. Pal­mes i palmons, que va beneir el rector,

mossèn Pere Vivó, van omplir la Uotgeta i els jardins del Monestir. Les festes de Setmana Santa, però, continuen. Els pas­tissers multipliquen les hores de feina per cobrir la demanda de les tradicionals mones

de Pasqua, que han arribat a convertir-se en veritables obres d'art. Molts santcu­gatencs, però, han triat la platja i el sol per passar aquests dies de vancances. Pla­nes 28 i 29.

El C V Sant Cugat no ha perdut cap set a la lliga

• Sant Cugat.— Les noies del Club de Voleibol Sant Cugat han aconseguit acabar la lliga sense haver cedit ni un sol set i ara es disposen a jugar el play-off d'ascens a la divisió d'honor. D'altra

banda, el pavelló de Valldo­reix ha estat aquest cap de setmana l'escenari de la de­sena edició del Memorial Ar-turo Cortés, en el qual han participat equips de voleibol de tot el món. Plana 22.

Els veïns de les Planes s'organitzen contra els foes H Sant Cugat.— El grup d'autoprotecció de les Planes es va constituir diumenge amb 70 voluntaris inscrits. L'objectiu de l'associació i de l'Ajuntament és organitzar

els veïns perquè puguin col·la­borar amb els bombers en cas d'incendi. Uns 40 socis de l'entitat van participar diu­menge en un curset sobre pre­venció d'incendis. Plana 26.

ÒJ f " ^ y • Orientacions vocacionals i professionals:

i 1 elaboració de currículums. • Diagnòstics psicopedagògics. • Reeducacions psicopedagògiques.

C f \ * n * trastorns d'aprenentatge. \J f \ r • Tècniques d'estudi.

• EGB, FP, COU, ESO (REFORÇ) •Adults:

- Accés universitat.

- Graduat escolar.

- Català.

- Aula d'esbarjo i activitats extroescclors. ^füjutL

TREMU INDMDUAL I EN GRUP. PORTAT I OWGiï PB UICENCIATS EN PEDAGOGIA I ESPECIALISTES EN PSKOPEDÀGOGIA

DISCUSSIÓ TANCADA

La conselleria de Governació dóna per tancat el conflicte competencial entre l'EMD de Valldoreix i l'Ajuntament establint que han de acordar els plans especials d'equipaments. Plana 4.

. Dijous, 13 d'abril de 1995 EL 010 DE SANT CUGAT

PUNTISECll El servei 010 d'informació telefònica sobre els serveis i altres detalls del municipi va començar a funcionar fa dues setmanes i ha arribat a rebre una mitjana de 100 trucades cada dia. Plana 5.

Municipals

Miquel Masanés. president de l 'EMD de Valldoreix, deixa el camí lliure «perquè altres continuïn» la seva tasca. Masanés, després de dotze anys a l'entitat i vuit com a president, no repetirà com a cap

de llista per la Unió d'Independents de Sant Cugat (Unis). En el seu lloc, Eduard Recasens, president durant més de quinze anys del Club Esportiu Valldoreix, serà el candidat a la presidència de l 'EMD

a les properes municipals. Masanés creu que qui el rellevi «es trobarà una situació compromesa, perquè haurà de vigilar abans de prendre un acord que vagi en detriment de Valldoreix».

Masanés es retira de la política activa després de vuit anys al capdavant de PEMD

Argumenta que prefereix que altres persones continuïn la seva tasca

(II lAC'lfRNADAS U Valldoreix. I es eleccions mu­nicipals del 28 de maig faran can­viar radicalment el mapa polític de Valldoreix. Com a mínim, el que ha estat president de l'Entitat Municipal Descentralitzada du­rant els últims vuit anys —primer per CiU i després per la Unió d'Indpendents de Sant Cugat— no repetirà com a cap de llista de la formació independent. Mi­quel Masanés. de 59 anys, es retira de la política activa perquè creu «que dotze anys a l'entitat —els quatre primers com a vocal— són més que suficients». «Prefereixo deixar que siguin altres persones les que continuïn la nostra tasca», diu. Masanés, que figurarà a la llista d'Unis per a tot el municipi, nega que hagi detectat una pèrdua de suport per part de la gent de Valldoreix. De fet. «molts m'han demana! que em tornés a pre­sentar», recorda, i hi afegeix que la decisió de no presentar-se la va prendre fa temps.

El president de l'EMD reconeix que la llarga batalla econòmica i competencial amb l'Ajuntament de Sant Cugat l'ha desgastat: «És un tema llarg, embolicat i com­plicat». afirma. Masanés conside­ra que el nou equip de govern que es formi després de les mu­nicipals «es trobarà en una si-

Eduard Recasens el rellevarà com a candidat d'Unis a la presidència

Recasens, a l'esquerra, i Miquel Masanés. Fotos: EI-S 4 CANTONS.

tuació compromesa, perquè s'ho haurà de pensar molt abans de prendre cap acord que vagi en detriment de Valldoreix.»

Ronda de consultes

Després d'establir contactes amb les entitats i associacions de veïns de Valldoreix, Unis ha optat

per Eduard Recasens, president durant més de quinze anys del Club Esportiu Valldoreix, per substituir Masanés com a candidat a la presidència de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada. «Hi ha­via altres opcions», reconeix el cap de llista d'Unis a l'alcaldia de Sant Cugat, Josep Maria Llau­

radó. Llauradó ha negat, però, que el president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Vall­doreix, Jordi Cufí, hagi estat mai un candidat en ferm, tal com s'ha­via arribat a especular. Segons Llauradó, el partit ha escollit Re­casens. entre altres raons, pel seu currículum com a directiu de l'em­presa Lucas i la seva vinculació a Valldoreix. «Aquesta elecció està en la línia de l'aposta que fa el partit perquè es professio-nalitzin els ajuntaments i les ad­ministracions.» Recasens, que se­gons Llauradó sempre ha estat proper a Convergència Democrà­tica de Catalunya, s'ha jubilat re­centment. El candidat d'Unis, que aquests dies es troba de viatge, ha estat professor mercantil i as­sessor fiscal i membre de diverses juntes de l'Associació de Propie­taris i Veïns de Valldoreix. La continuïtat de Masanés com a can­didat d'UNIS a la presidència de l'EMD era la incògnita més im­portant que quedava per desvet­llar a Valldoreix a poc més d'un mes de les municipals. Quan en­cara s'han de confirmar els d'I­niciativa per Catalunya i el Partit Popular, Recasens se suma a la llista de candidats que s'han fet públics fins ara: Jaume Sanmartí, per CiU; Carme Pérez, pel PSC i Narcís Clavell, per ERC.

CiU introdueix quatre cares noves a la llista per a les municipals

H Sant Cugat.— Convergència i Unió ha tancat pràcticament la llista que presentarà a les properes eleccions municipals, després que l'executiva de CDC, sòcia de la coalició nacionalista, es reunís di­marts a la nit per ratificar la pro­posta del candidat i alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. A l'hora de tancar aquesta edició. la llista estava encara pendent de l'aprovació per part de l'assem­blea de militants del partit.

El que es coneix de moment és que continuaran als primers llocs de la llista bona part dels que han estat regidors i tinents d'alcalde durant els últims quatre anys: és el cas de la tinent d'al­calde de Sanitat i Serveis Socials, Silvia Flury; el d'Economia. Enric Renau, o el de Personal. Serveis Interns, Promoció del Treball i Seguretat Ciutadana, Pasqual d'Ossó. El que falta per definir, que encara no ha confirmat l'as­semblea, és quin lloc ocuparà ca­dascun. Per part d'Unió, tot i que ja se sabia, continuen l'actual ti­nent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens, i el regidor de Medi Ambient. Xavier Cortès. També hi haurà algunes baixes respecte del lus)l: la de Vicenç Gavaldà per UDC. i tres més per CDC.

L'elaboració de la llista s'ha fet també en funció d'un canvi en l'organigrama de l'Ajuntament que Aymerich té la intenció d'in­troduir si guanya les eleccions. Aquesta reorganització passaria per un reagrupament de les re-gidories en quatre o cinc grans àrees, de les quals dependrien re-gidories delegades, una experièn­cia que ja s'ha introduït a algunes àrees durant l'últim mandat.

El PSC repeteix noms als primers llocs de la llista i hi

incorpora alguns independents Borrell: «El socialisme no és sols per a obrers»

es poden trobar». A la formació destaca la participació d'alguns in­dependents.

Àngel Casas, candidat a alcalde de Sant Cugat, va fer una forta crítica a la situació econòmica de l'Ajuntament. «A ningú no se li escapa que un deute de més de 2.0CK) milions de pessetes és una xifra preocupant. Ens estem ju­gant el futur i no ens ho podem permetre.» Casas va proposar un pla de regeneració fiscal per sa­nejar l'economia de l'Ajuntament, i va assegurar que el que va apro­var l'últim ple no és suficient.

«Volem imprimir un nou ca­ràcter a l'Ajuntament, basat en el diàleg i la bona relació amb entitats i forces polítiques», va dir Casas. El candidat socialista va afirmar que es llegiria amb interès els programes electorals dels al­tres partits, per incorporar al dels socialistes allò que trobés d'in­teressant.

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Àngel Casas va presentar dissabte la llista de la seva formació per a l'alcaldia i el programa electoral, en un acte en què va participar el ministre d'Obres Públiques, Josep Borrell. En la seva intervenció, el ministre Borrell va insistir que «el socia­lisme no és una opció política únicament per a la classe obrera.»

Els actuals regidors Joan Gaia i Maria Sansa segueixen Casas amb els números dos i tres, res­pectivament. Francesc Serra ocu­pa el quart lloc de la llista, Martí Vilaró és cinquè, i Pau Casal-migdia n'ocupa el sisè lloc. Una absència destacada als primers llocs és la del regidor Trino Mar­tínez, que ni tan sols en forma part. L'equip que acompanya Àn­gel Casas l'integren santeugatencs que són professionals en diversos àmbits i «estan preparats per afrontar els problemes amb què

Casas i Borrell conversen durant Tacte a la Casa de Cultura. Foto: M. E.

El regidor Joan Gaia va de­fensar un Sant Cugat «que no doni l'esquena a Collserola» i on l'àrea d'Urbanisme estigui al ser­vei de les altres, i no a l'inrevés, com, segons els socialistes, passa ara. La secretària del PSC a Sant

Cugat, Maria Sansa, va criticar l'oferta cultural que hi ha al mu­nicipi, perquè el Centre Cultural no deixa espai per a les actuacions dels santeugatencs.

En una roda de premsa que va oferir dilluns passat, el candidat

Àngel Casas va proposar que Pro-musa completi la seva oferta amb pisos de lloguer i que es rehabilitin cases antigues. També creu que s'hauria de fer un casal de joves on puguin fer lliurement les seves activitats.

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 PUNT I SEGUIT

Municipals^

La crisi econòmica —que, segons ell, «no s'ha superat malgrat que la propaganda del poder diu el contrari»— i la reclamació d'austeritat centren el seu discurs polític. Fa cinc anys que milita al Partit Popular

i ara, en un moment d'optimisme de la formació liderada per José Maria Aznar, ha decidit entrar a la política activa com a candidat a l'alcaldia de Sant Cugat. No vol convertir-se en polític professional,

però ja es prepara per dirigir els 9 regidors que està convençut que obtindrà al con­sistori el 28 de maig. Creu que CiU els cedirà molts vots perquè tenen «el mateix tipus d'electorat».

J A U M E T A R R A G Ó . Cap de llista pel Partit Popular

« Tinc el mateix tipus d'electorat que CiU» SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— Com encaixa la reclamació d'austeritat que fan vostè i José Maria Aznar amb la promesa de rebaixar els im­postos als propietaris i revisar un IAE que ja ha estat congelat?

—«Encaixa si es diferencia en­tre inversió i despesa. Donar avan­tatges fiscals als comerciants i em­presaris, sobretot als que obren un nou negoci, és una inversió que donarà fruits, encara que al principi signifiqui recaptar menys. Al cap ' de dos o tres anys, ja es cobrarà a l'empresari la quan­titat que se li hagi de cobrar i, a més, s'haurà generat riquesa. Aleshores es podrà rebaixar l'IAE. Tampoc no crec que poguéssim rebaixar els impostos d'entrada.»

—Ha proposat la creació d'un consell consultiu de comerciants per orientar-l'obertura de nous establiments, però quin paper han de tenir els botiguers a l'hora d'a­nalitzar una competència que le­galment no es pot impedir?

—«Ni els botiguers ni l'Ajun­tament no poden evitar que s'o­brin nous negocis i, a més, la com­petència és la base del progrés. Però si l'Ajuntament forma un consell consultiu conjuntament amb els comerciants, la primera reacció negativa d'un botiguer da­vant un nou establiment es pot transformar en diàleg. El paper de l'Ajuntament hauria de ser as­sessorar tècnicament l'empresari que es vol instal·lar de nou perquè triï bé el lloc i el producte que ha de vendre i, d'altra banda, orientar les botigues que ja són a la mateixa zona per rendibilitzar el negoci al màxim.»

—El dret dels habitants de Vall­doreix a viure segons la seva idio-sincràcia que vostè defensa, el tra-

Tarragó proposa que es creï un consell de comerciants. Foto: J.A. MULA.

duiria en més autonomia, més competències per a l'EMD?

—«Jo només vull que es res­pectin els desitjós dels veïns de Valldoreix i això es pot fer através del diàleg. Valldoreix no ha de ser independent ni se li han de donar ni més ni menys compe­

tències de les marcades per la llei. Però parlant la gent s'entén, i, si no hi volen blocs de pisos ni cases adossades, se'ls ha de respectar la voluntat. Al capdavall, els problemes dels últims anys s'han produït exclusivament per un enfrontament personal entre

l'alcalde, Joan Aymerich, i el pre­sident de l'Entitat Municipal Des­centralitzada, Miquel Masanés.»

—La reagrupació de les regi-dories d'Urbanisme, Medi Am­bient i Descentralització és l'as­pecte de reorganització de l'A­juntament que ha apuntat fins ara. Com seria, però, la nova estruc­tura de funcionament on s'haurien d'integrar?

—«La reestructuració de l'A­juntament és una qüestió que s'ha estudiar amb calma. Però el que és clar és que s'ha de professio-nahtzar pel que fa als tècnics i caps d'àrea. Cal gestionar l'ad­ministració municipal com una empresa i contractar només pro­fessionals que facin bé la seva feina. En canvi, els que no han de ser professionals són els po­lítics, els regidors i l'alcalde, al­menys en ciutats petites com Sant .Cugat. Jo^no vull convertir-me en polític professional.»

—El PP canvia el candidat a l'alcaldia de Sant Cugat dels úl­tims mandats coincidint amb un moment d'optimisme del partit a tot l'Estat. Es vol aprofitar l'ocasió per a una reactivació?

—«Jo crec que el PP ha estat l'única oposició a l'Ajuntament en els "últims anys. El que passa és que s'ha fet de manera construc­tiva i per això s'han aprovat les iniciatives bones de l'equip de go­vern. Però ara canviaran les coses. Calculo que traurem 9 regidors, perquè l'actual equip de govern està cremat i el tipus d'electorat dels dos partits s'assembla molt. L'únic que ens diferencia és l'a­fany de cobrar impostos que té CiU i que no té el Partit Popular i el fet que per a ells la nació s'acaba a l'Ebre i per a nosaltres Espanya és una unitat.»

El cens electoral exposat es pot rectificar fins al dia 17 d'abril

À.C. • Sant Cugat.— El cens electoral per als comicis del 28 de maig està a disposició del públic des-de dilluns al vestíbul de l'ajun­tament. El llistat amb les persones que podran votar a les eleccions municipals ha quedat penjat en unes mampares situades a l'en­trada de l'ajuntament. Aquest ma­teix cens es pot consultar també a les oficines municipals descen­tralitzades dels districtes i a l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. La relació de san-tucgatencs majors de 18 anys es podrà veure a les dependències municipals fins al dia de les elec­cions, el 28 de maig.

El cens electoral es pot mo­dificar fins al dia 17 d'abril. Les reclamacions les poden fer aque­lles persones que no hi constin o bé aquelles que tenen el nom o els cognoms equivocats. «En general, els canvis els poden sol·li­citar els que presentin errades que poden afectar en el moment del vot. Si el nom de la targeta elec­toral no coincideix amb el del carnet, aquella persona no podrà votar. Si el que està equivocat és la professió, no cal preocu-" par-se. S'ha de corregir, però es pot votar», segons ha explicat una de les responsables de l'oficina d'empadronament. v

Per fer les reclamacions, cal presentar-se a l'oficina d'empa­dronament de l'Ajuntament amb el document d'identitat, el pas­saport o el permís de conduir. L'horari d'atenció al públic és de 10 del matí a 2 de la tarda.

Una advertència que cal des­tacar és que el cens electoral per a les eleccions del 28 de maig s'ha fet d'acord amb el padró d'ha­bitants de l'Ajuntament fins al 31 de desembre de 1994. Els nous santcugatencs que s'hagin inscrit al padró a partir de l'I de gener del 1995 no constaran dins el cens electoral, i s'han de remetre al seu municipi d'origen per votar.

ERC demana una rebaixa substancial del peatge dels túnels de ValMdrera

XAVICAVA • Sant Cugat.— Els dos primers candidats a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya per a les properes municipals, Jaume Busquets i David Sempere, han demanat una reducció important de l'actual peatge dels túnels de Vallvidrera. Els dos polítics de­manen la instauració d'un peatge «tou» per a aquesta via, similar al que s'aplica a l'autovia del Ga­rraf. Per David Sempere, «l'actual peatge és un disbarat; el seu elevat cost fa que molts pocs puguin fer servir l'autopista, que és iri-frautilitzada.» Sempere vol deixar clar que «aquesta no és una de­manda electoralista» perquè ja la van fer «fa 3 anys».

L'opinió dels dos polítics re­publicans parteix de la idea que el desenvolupament de Sant Cu­gat, situat al centre de diferents nusos de comunicació, no ha de servir com a excusa per construir noves obres que comportaran un greu impacte en l'entorn i una fragmentació del territori. La construcció del túnel central, la via que ha de connectar el Vallès i Barcelona per la vall de Sant Medir, és un altre exemple d'una política de creixement de la ciutat de Barcelona a costa de la seva zona circumdant. Per Jaume Bus­quets, «aquesta construcció sig­nificaria un atemptat de primer ordre al parc de Collserola, i se­pararia Sant Cugat de Cerdanyola

i les poblacions properes». Tant Busquets com Sempere

han tornat a demanar la gratuïtat de la A-7, com ja va fer el seu partit al Parlament de Catalunya fa unes setmanes. Segons Sem­pere, el que cal fer és potenciar l'actual xarxa viària, i no construir noves infraestructures, si, a més, aquestes obres es conceben com una expansió de Barcelona cap al Vallès i no com a obres pròpies de la comarca. David Sempere va criticar l'actitud de l'alcalde de Sant Cugat de «fer els ulls grossos sobre aquests temes», i es va mostrar «sorprès pel silenci de la resta de forces progressistes de l'oposició respecte d'aquests projectes». Busquets i Sempere en la darrera roda de premsa. Foto: J.A. MULA.

34139(06062

Portes

Blindades

j A U X V Y D S A . |

SEGURETAT

J~l t"P

Sant Cugat del Vallès, s 589 17 99

CHfflU Dl f lUMS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, p iano, violí, orgue, Baula travessera, violoncel, gui tarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ACLARIMENT En el proppassat número del Gall, portaveu del partit UNÍS, a la plana 3, a peu d'article, hi figura una fotografia amb uns nens. Cal especificar que ni els nens que hi surten ni els seus familiars hi tenen vinculació ni implicació directa políticament ni de cap ordre.

t • 33144/092S1

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CAN IONS Dijous^ B j f abril de 1995

VALLDOREIX

La Generalitat dóna per tancada la discussió entre Sant Cugat i l'EMD

Governació deixa que siguin els dos ens qui es posin d'acord sobre els plans especials A M Í U - S C A S H I - R A

B Sani Cugat l a Conselleria de Gover­nació ja ha trames a l'HMI) i a l'Ajuntament de Sant Cugat els aclariments que Valldoreix havia demanat sobre el punt de la resolució

D'acord amb cl text. que la Generalitat va remetre a l'entitat i a l'Ajuntament a final de marc,. «la modificació de l'apartat 2b de l'article únic de la resolució», que havia de dirimir definitivament el conflicte de competències entre Sant Cugat i Valldoreix, «es in­viable». I'l document de la Ge­neralitat hi afegeix que la reso­lució «ha adquirit fermesa i e.xc-cutivitat». ja que cap de Ics dues administracions no \a presentar recurs en contra dins del termini previst.

fil president de l'HMI) entén que. segons aquest text de la Ge­neralitat, la resolució de hi con­selleria «pren fermesa tal com es va redactar al setembre, ni mes ni menvs». Masancs es mostra sa­tisfet pels aclariments de la Ge­neralitat perquè donen validesa al text que la Conselleria de Go­vernació va dictar al mes de se­tembre i que, segons l'equip de govern de l'entitat, els atorga les competències per aprovar els plans especials d'equipaments. L'Ajuntament considera, per la seva banda, que aquesta compe­tència es municipal: és per això que el document que va aprovar el ple per ratificar la resolució

de l'ex-consellera M. Eugènia Cuenca on es determinava a qui correspon aprovar els plans especials d'equipaments de Valldoreix. Segons aquest nou text. que no acaba d'aclarir la discusió. l'HMD i l'Ajuntament hauran de po-

de Governació introduïa una coma que no apareixia al text ori­ginal i que pretenia aclarir el seu contingut. L'HMD no accepta

r Pomes. Foto: l-.l.S I i ANIONS.

aquest canvi i aquest es l'argument que dóna per no aplicar la re­solució de la Generalitat sobre el conflicte competeneial entre les

sar-sc d'acord quan s'hagin d'aprovar els plans especials. A més. estableix que la resolució de la consellera «ha adquirit fermesa i exe-cutivitat» perquè cap de les dues part no ha presentat recurs.

dues administracions. L'n cop ha arribat l'aclariment

que Valldoreix esperava Masanés ha assegurat que «si per part de Sant Cugat rectifiquen l'acord que van prendre en ple, potser en aquell moment sí que pren fer­mesa —la resolució— i podem posar en marxa tot el que està relacionat amb les competències.»

C o n d fumades a entendre's

Però. de fet, l'aclariment de la conselleria no dóna explícitament la raó ni a l'EMD ni a l'Ajun­tament de Sant Cugat sobre a qui correspon aprovar els plans especials i deixa la solució en mans de les mateixes administracions. HI text diu que el més adient és que «ambdós ens locals en facin una interpretació concordada i sis­temàtica d'acord amb el contingut global de la resolució».

La conselleria acaba assenya­lant que «en cas de discrepància» en l'aprovació dels plans especials, «haurien de sol·licitar la interven­ció de la conselleria o del Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nva». una via que l'Ajuntament de Sant Cugat ja ha utilitzat en el cas de les llicències d'activitats classificades.

Augment de la recollida selectiva dels comerços a Sant Cugat

AN(.H.S('ASTUL :RA H Sant Cugat.— La recollida se­lectiva del cartró que generen els comerciants santeugatencs ha augmentat. Durant l'any 1994 es van portar 231.135 quilos menvs de cartró generat pels comerços locals a l'abocador de Vacarisses. on van a parar les deixalles ur­banes de tot el municipi. Els res­ponsables del CL l'A, que van di-senyar el sistema de recollida se­lectiva d'escombraries Residu Mí­nim. i de l'Ajuntament, que s'en­carrega d'exec-ular-lo. s'han mos­trat molt satisfets pels resultats del servei l'any passat.

La recollida especifica per als cartrons que produeixen les bo­tigues i locals comercials de Sant Cugat havia estat més irregular al principi, perquè els comerciants no estaven acostumats a separar i plegar el cartró d'embalatge o les grans caixes. El volum de ma­terial recollit al llarg del 1994 es una mostra que els botiguers ja han adquirit nou hàbits i els posen en pràctica.

Un altre dels problemes que havia ocasionat l'existència d'a­quest sistema especial per als co­merciants és que molts usuaris hi deixaven els seus cartrons, pres­cindint del fet que la recollida era només per a comerciants.

El cartró es continua recollint de dimarts a dissabte, de 4 de la tarda a vuit del vespre. Per contribuir a la recollida selectiva per al reciclatge, només cal deixar el cartró, poc abans de les dues de la tarda, plegat i lligat, al costat del contenidor d'escombraries més proper al comerç, de cada propietari o bé al costat dels eon-

i tenidors petits de color blau.

El karaoke «La B o h è m i a » o f e r i r à actuacions en directe de músi­ca, ball i màgia • El karaoke «La Bohèmia», que ja porta dos anys entre nosaltres, vol ampliar l'esperit amb què va obrir les seves por­tes per primer cop. Amb aques­ta intenció oferirà quatre actua­cions cada setmana per amenit­zar les nits, mantenint, això si, l'habitual karaoke.

L'Eduard, propietari de «La Bo-hèmia». vol que ei seu local sigui un espai on els artistes ce Sant Cugat tinguin una oportú-

m*m*~ '••

nitat, i amb aquesta intenció els ha reservat les nits del dijous. Les «nits de la Bohèmia» seran per als amants de la música, que un cop acabada l'actuació podran continuar la vetllada cantant les cançons del karao­ke. Les primeres actuacions se­ran les del cantant i ballarí francès Bernard. Músics i can­tants compartiran d'aquesta manera amb els clients l'aplau­diment general.

Els dimecres seran «el dia del bevedor». Sota el lema «beu i no condueixis» s'oferiran les begudes a preus populars, as-seouibles a totes les butxaques

aproparan els trucs de cartes a la mateixa taula del client. D'aquesta manera l'Eduard vol que «La Bohèmia» incrementi el caràcter bohemi i obert a tot­hom amb què va començar. Les activitats del karaoke i de la cocteleria es mantindran jun­tament amb les actuacions, amb el desig d'augmentar els serveis mantenint els mateixos preus. En el local es manté l'ambient familiar i acollidor amb què ha aconseguit una clientela assídua i fidel, unida pel desig de passar-s'ho bé. El gran sofà que ocupa tot el local ajuda a aconseguir aquest ambient on tots comparteixen

un espai comú i no es necessi­ta ser cap «Pavarotti» per oferir un divertit concert.

L'esperit que anima «La Bo­hèmia» és en bona part el de l'Eduard, que ja de jove se sen­tia atret per la música popular, fins al punt que va formar part de la Tuna Universitària de Bar­celona. Aquesta il·lusió es desprèn del local, on cada detall recorda una part de la seva vida. L'Eduard i el seu fill, en Cris-tian, donen aquest estil caracte­rístic al local, que l'ha convertit en un clàssic en el seu gènere entre nosaltres.

o i c c\\\>

dí

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 PUNT I SEGUIT 5

SERVEIS

Sant Cugat ja disposa d'un servei 010 d'informació sobre el municipi

Rep una mitjana de 100 trucades diàries demanant informació sobre serveis i actes culturals XAVI CAVA

• Sant Cugat.— Els santcugatencs disposen, des de fa dues setmanes, d'un nou servei telefònic d'informació municipal, el 010. Aquest telèfon ofereix dades sobre 400 tràmits

El servei d'informació telefònica 010 es troba encara en fase de proves i funciona d'una manera anàloga al mateix servei d'ajun­taments propers, com el de Bar­celona o Terrassa, tot i que no hi està connectat. Proporciona in­formació sobre tres grans àrees: els equipaments i sçrveis muni­cipals, els tràmits administratius i l'agenda cultural, tots en relació amb el conjunt del municipi de Sant Cugat. Fins fa poc les tru­cades sobre aquests temes es re­bien al telèfon 589 22 88. Des del 27 de març, tres telefonistes atenen els ciutadans al número 010 entre les 9 del matí i 2/4 de 8 del vespre, de dilluns a di­vendres. A més de donar infor­mació verbalment, també se'n pot enviar per fax.

Segons el regidor de Seguretat Ciutadana, Pasqual d'Ossó, «la gran extensió de Sant Cugat fa necessari aquest servei, perquè d'aquesta manera una persona que viu a la Floresta, per exemple, es pot assabentar de quins papers necessita abans de dçsplaçar-se fins al centre per realitzar alguna gestió». Per D'Ossó, les preferèn­cies en la informació que sol·licitin els. usuaris han de marcar en el futur quines seran les àrees sobre les quals caldrà donar més in­formació. Tot i que inicialment les dades recollides només fan re­ferència a Sant Cugat i àl seu Ajuntament, no es descarta que la demanda faci ampliar la in­formació a altres administracions, sempre en funció del que la de­manda dels usuaris imposi.

En el poc temps que el servei ha estat en funcionament, la prin­cipal demanda d'informació ha es-

administratius diferents, i disposa de 4.000 entrades d'informació municipal més a dis­posició dels ciutadans. Des del. 27 de març fins ara s'han recollit una mitjana de 100 trucades diàries, quantitat que va augmentant.

La majoria de preguntes dels ciutadans fan referència a serveis com la recollida de roba o voluminosos, els horaris del transport públic o adreces de comerços. La informació sobre actes culturals també és força sol·licitada.

Dos de les telefonistes del servei 010 atenent trucades. Foto: J.A. MULA.

tat sobre serveis com transport públic, recollida de mobles, ho­raris i adreces de comerços, i hos­pitals. Els caps de setmana s'ha notat un increment del nombre de trucades relacionades amb l'a­genda cultural. Algunes de les tru­cades no demanen informació so­bre el municipi mateix, però s'a­tenen igualment. Un cas anecdòtic

és el del parc Port Aventura, a Vila-seca( i Salou, sobre el qual una considerable quantitat de per­sones ha trucat demanant infor­mació.

L'Ajuntament havia anunciat que el servei entraria en funcio­nament al gener, però la dificultat de recopilar tota la informació i la necessitat de formar les per­

sones encarregades d'atendre el telèfon van obligar a retardar la data prevista. El cost del sistema informàtic, la centraleta telefònica i la resta de components neces­saris és d'uns 8 milions de pes­setes, mentre que el manteniment del servei serà d'uns 10 milions anuals. El cost per a l'usuari és el d'una trucada urbana normal.

El dia 18 es faran els sortejos per a les matriculacions a tres escoles

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Les tres escoles que hauran de fer servir el pro­cediment del sorteig per decidir els nens que es podran matricular a P-3 el curs 1995-96 faran dimarts vinent, 18 d'abril, el sorteig oficial. El Departament d'Ensenyament ha escollit aquesta opció, la de la rifa, per triar els alumnes que, tenint les mateixes possibilitats d'accedir a una escola, no podetí fer-ho perquè no hi ha prou pla­ces.

Segons el regidor d'Ensenya­ment, Gabriel Foix, els pares po­den estar tranquils perquè l'es­colarització dels nens està garan­tida. «És difícil mantenir els pares tranquils quan no saben a quina escola enviaran els fills. Però s'ha d'entendre que no tots poden es­tar a la mateixa. El que sí que garantim és que cap nen dels que està pre-inscrit no quedarà sense. plaça.»

A hores d'ara hi ha 74 nens que s'han pre-inscrit a les escoles Catalunya, Pla i Farreras i Pins del Vallès. Aquests tres centres faran el sorteig dimarts. L'escola Joan Maragall ja el va fer el dia 6, entre els 12 nens afectats.

Un cop celebrats els sortejos, la comissió de matriculació dis­cutirà, el 20 d'abril, si és necessari crear una nova línia de P3 o no. L'inspector del Departament d'Ensenyament a Sant Cugat, Blai Gassol, es reunirà amb els direc­tors dels centres i amb tècnics municipals per revisar el nombre de nens que encara no tenen una plaça adjudicada en una escola després d'aquest procés.

L'inspector.concretarà alesho­res si és necessari crear una nova aula i on s'hauria d'instal·lat. La publicació definitiva dels admesos i no admesos a cada centre es farà el 21 d'abril.

Pel que fa a les escoles bressol, aquests centres ofereixen aquest curs 81 places a les tres llars d'in­fants, i tenen 132 demandes de places. Tècnics de les àrees d'En­senyament i Serveis Socials han revisat totes les sol·licituds per determinar quins nens podran acceptar.

SANITAT

El CAP i l'Ajuntament fan traslladar l'ambulatori de

l'EMD a una seu provisional El servei s'oferia fins ara a la Creu Roja

ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— El consultori del Centre d'Atenció Primària de l'Entitat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix funciona des de divendres passat en una nova seu, situada a la rambla de mossèn Cinto Verdaguer. Fins ara, l'am­bulatori havia estat en unes de­pendències cedides per la Creu Roja. Les necessitats de la de­manda dels veïns de Valldoreix i la qualitat de servei que volia oferir el CAP van obligar a buscar un nou espai.

«La nova seu ofereix millors condicions de servei. Entre altres coses, està més ventilada. No és que sigui més gran, però garanteix una millor atenció a l'usuari, i això ens dóna molta satisfacció», segons explica Silvia Flury, tinent d'alcalde de l'àrea de Sanitat i Serveis Socials. «El canvi l'ha im­pulsat l'Ajuntament en veure la creixent demanda dels clients del CAP», assegura Flury.

Segons el director del Centre

d'Atenció Primària, Josep Maria Vinué^ l'EMD és la zona més ha­bitada que han d'atendre després del centre estricte de Sant Cugat. A més, properament els usuaris de Mira-sol també es podran anar a visitar a aquest servei descen­tralitzat. «La població, de mica en mica, va creixent. Valldoreix té prop de cinc mil habitants. En el futur, l'Ajuntament i el Servei Català de la Salut intentaran que en el mateix local s'atengui la po­blació de Valldoreix i de Mi­ra-sol.»

Aquest local serà un edifici de nova construcció que està previst fer, encara que no hi ha una data fixada. «La demanda dels veïns de Mira-sol ens ha fet pensar en la necessitat d'aquest edifici. La seu on ara hi ha el consultori és només provisional», afirma la tinent d'alcalde Silvia Flury.

Els veïns de Valldoreix dispo­sen dels mateixos serveis que te­nien fiqs ara. A la nova seu de l'ambulatori hi ha un metge i una

Les dependències del CAP s'han instal·lat on abans hi havia la Policia Local. Foto: MANÉ ESPINOSA.

infermera de capçalera, com tam­bé un auxiliar de clínica. Les vi­sites amb aquest metge es poden concertar per telèfon, o al mateix

ambulatori de nou del matí a dues de la tarda. En aquestes depen­dències, el metge visita els usuaris i es desvien els pacients a les di­

ferents especialitats del CAP. A més, es dispensa la medicació d'al­guns pacients amb malalties crò­niques.

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995

MEDI AMBIENT

L'anomenat «pulmó verd» de la zona metropolitana de Barcelona, la serra de Collscrola, conté una important varietat de fauna, desconeguda per bona part de les persones que viuen al seu voltant. El Patronat del Parc de Collserola gestiona un programa de potenciació i divulgació de la fauna iniciat al 1987, amb l'objectiu de preservar i controlar la població animal del parc. 1 ii alguns cercles naturalistes, pern. l'actuació d'aquest organisme es considera poc efectiva.

La fauna de Collserola, a examen El programa de potenciació de la població animal fet pel patronat, criticat per poc ambiciós

\ A V I ( AVA • Sant l'usat. les activi­tats que cl patronat desen­volupa en el seu programa de potenciació i divulgació de la fauna del parc de Coll­serola son d'estudi i segui­ment de la població animal del parc. i de gestió d'aquesta població. En aquest darrer punt, però, alguns ecologistes expressen els seus dubtes que la gestió del patronat sigui efectiva.

De fet. existeix, una evident dificultat per fer compatible la protecció de la fauna de Collscrola amb els usos lúdics que la població) pol ter de la zona. Segons cl gerent del parc, Maria Marti, aquesta di­ficultat s'intenta resoldre '•promocionant una sèrie de zones» on ofereixen "activi­tats lúdiques, com visites i itineraris, per concentrar-hi els visitants de manera que puguin gaudir del parc men­tre a altres zones es fan ac­tuacions de protecció i po­tenciació de la fauna-. En aquestes darreres és on el pa­tronat fa la major part dels estudis.

Un dels que els respon­sables del parc consideren més importants dels que es troben en marxa se centra en la població de teixons. El teixí) es un mamífer àmpliament distribuït a la serra, segons les dades sobre el cens de caus realitzat per grups de vo­luntaris sota la direcció del pa­tronat. La futura construcció d'u­na teixonera artificial a can Balasc, entre la Eloresta i les Planes, ha de servir per potenciar el coneixe­ment dels hàbits de comportament de l'espècie.

Cens de rapinyaires

El seguiment de les aus rapi­nyaires és un altre dels principals estudis que es porten a terme. El patronat, en col·laboració amb la Comissió de Seguiment de Ra­pinyaires de Collserola, realitza un seguiment dels moviments mi­gratoris de les rapinyaires a la tardor, des de fa cinc anys. En els últims dos anys, a més, s'ha realitzat el primer cens de rapi­nyaires de Collserola. que explica que algunes espècies hi són re­lativament presents, com els es-

La lluita contra els casadors lurlius ha estat una de les activitats del patronat. I-'oto: PATRONAT [)F COLI.SEROLA.

paners i els milans. Un dels estudis que el patronat

està a punt d'enllestir és l'informe sobre repoblació de fauna a zones cremades. Al llarg del temps en aquestes zones es forma la mà-quia. una formació vegetal alta i densa, amb pocs arbres, on hi ha abundància de menjar i pro­tecció pels ocells. Aquests darrers són dels primers que tornen a fer de la màquia la seva llar, i tenen una funció molt important en la dispersió de les llavors de les plantes en un procés impres­cindible per facilitar la repoblació forestal d'aquestes àrees.

També s'està fent un seguiment de l'ocupació i aprofitament de la fauna de conreus experimentals. En aquest programa es fa un es­tudi complet tant de la fauna que ocupa aquestes zones com també dels insectes i de les sembres que s'hi fan. En algunes zones on es creen ambients aquàtics tempo­rals també es realitzen estudis temporals.

El programa de potenciació de la fauna incorpora un seguit de

mesures d'actuació directa sobre el medi, com la col·locació de caixes niu per a algunes espècies o la construcció d'uns 50 abeu­radors de 200 litres en aquelles zones on els efectes de la falta de phiges són més evidents. La lluita contra la caça furtiva ha portat a realitzar algunes deten­cions. Segons Francesc Llimona, biòleg del patronat, «els caçadors furtius a Collserola tenen dos ob­jectius principals: el senglar i els petits ocells». El primer ha patit batudes il·legals i trampes. Pel que fa als ocells de mida petit, se'ls persegueix amb paranys.

Manca d'actuacions

Però la majoria de mesures del patronat són relativitzades pel na­turalista Jordi Gràcia. Segons Gràcia, els estudis del patronat no van seguits de les actuacions necessàries per realment poten­ciar la fauna del parc. Gràcia no vol polemitzar sobre el contingut dels diferents estudis, ja que con­sidera que «tot estudi té sempre algun interès». «El problema és

que el patronat no pren la ini­ciativa un cop té les dades re­collides i pot actuar en conse­qüència», afirma. Segons el na­turalista santeugatenc, «diferents grups ecologistes van adreçar una carta al patronat demanant un pla global de preservació d'hàbitats a Collserola. Però la fauna con­tinua sent avui la gran oblidada en la gestió del parc.»

Jordi Gràcia posa com a exem­ple la inhibició del patronat en la defensa dels espais oberts que envolten la serra. Segons ell, «molts d'aquests espais, com la zona de la Torre Negra o els te­rrenys on s'havia previst construir el camp de golf de Cerdanyola, tenen un valor per la fauna del parc de primer ordre, perç el pa­tronat no s'ha mogut per defen­sar-los», o fins i tot estudiar aquest valor. Gràcia també considera que en molts casos «s'ha d'actuar abans que els estudis estiguin en­llestits», perquè actualment la fau­na a Collserola es troba en un greu procés de regressió a causa de la forta pressió humana.

Borrell diu que no és possible que el TGV pari al Vallès i no s'aturi a Barcelona

AM.11 S( ASTUHRA I Sant Cugat.— El ministre d'O­bres Públiques, Josep Borrell, va declarar durant la seva visita a Sant Cugat dissabte passat que no s'ha decidit encara si el tren de gran velocitat (TGV) tindrà o no una estació al Vallès. Borrell va assegurar que el ministeri en­cara està pendent d'una decisió conjunta de la Generalitat i l'A­juntament de Barcelona.

«I.'última notícia que tinc és que la Generalitat no ha aprovat el pla parcial que afectaria l'es­tació de la Sagrera. Sembla que ara la Conselleria de Política Te­rritorial és partidària d'una en­trada per l'àrea del Llobregat.» Borrell va afegir-hi que la idea de construir una estació al Vallès no és esbojarrada, però que la que es farà a Barcelona és ina­pel·lable. «Es difícil imaginar que el TGV pugui tenir una estació prop de Barcelona i que no hi entri. Un instrument de transport d'aquestes característiques està pensat per a les grans conurba-cions urbanes. No es pot entendre un tren ràpid que vagi de Madrid a París, i que no pari a Barcelona». va dir Borrell.

En relació amb el quart cinturó, el ministre va assegurar que aquesta via ràpida, que unirà el Maresme amb el Baix Llobregat. no es construirà si la gent no ho vol. «Farà falta un quart cin­turó en una zona que està prou congestionada de població. Això serà d'aquí a deu anys, quan el tinguem planificat definitivament i hi hagi -diners per construir-lo. Per saber si la gent el vol o no. hi haurà un procés d'exposició pública d'un projecte determinat. perquè els ciutadans hi diguin la seva.»

La Mancomunitat volia cobrar 143 milions per r«edifici fantasma» M Sant Cugat.— Tal com vam informar en l'edició anterior, i contràriament al que el gerent de la Mancomunitat de Municipis, Àngel Simón, va dir a aquest set­manari, aquest organisme va re­clamar a l'Ajuntament de Sant Cugat el pagament de 143 milions de pessetes a canvi de la cessió de Vedifici fantasma, situat al parc de Torre Blanca. Aquesta petició es va fer en una carta que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va rebre el mes de desembre de 1992, segons ha pogut comprovar aquest setmanari. Simón va de­clarar la setmana passada que la Mancomunitat només havia de­manat els diners que havia costat reparar l'edifici. / HLS 4 CANTONS

MEDI AMBIENT

ete's TOTES LES MARQUES ALS MILLORS PREUS

DE 3 MESOS A 16 ANYS

Ecologistes d'arreu del Mediterrani es troben per intercanviar experiències

- Samarretes des de 695 ptes. I - «Polos» des de 925 ptes. | • Bermudes des de 995 ptes.

• Suadores des de 995 ptes. • Vestits des de 995 ptes.

Amb la seva compra li regalem números per a un sorteig de dues entrades per a cada un dels partits que ELS DRAGONS juguin a Barcelona i UNA PILOTA SIGNADA.

Valldoreix, 43 - Telèfons 589 39 55

XAVlCAVA I Sant Cugat.— Representants de moviments ecologistes de Tu­nísia, el Marroc. Algèria. Palestina i el l.iban, entre d'altres. va/i par­ticipar en el sisè seminari de medi ambient i desenvolupament orga­nitzat per Món-3 i el Centre d'E­cologia i Projectes Alternatius (CEPA) a la 'Universitat Autò­noma de Barcelona. La major par! dels ponents que \an participar en e' seminari, celebrat entre els dies 3 i ii d'abril, formen paït de la Xarxa Joves Ecologistes dei Medilerrani. cuc es v<> crear a Tunisic. l'ociubre pass.it. I 'objec­tiu d i. la xarxa és inicialment mo­

dest i es limita a l'intercanvi d'in-lormacio snhre la situació de cada país pel que la a lemes ambientals per poder dur a' terme projectes comuns. Bona pari dels països del sii.! del Mediterrani tenen greus pi i iblcmes soeiaN i econòmics que fan que els polítics deixin de ban­da Ics qüestions mediambientals.

Segui!- ui! dels organitzadors •:c l \uu membre de la xarxa, cl saiucucitciv Kristian Herbolz-heimei .•]•.. xit de participació de-mosir. 1 .ntercs de la gent jove pels temes relacionats amb l'e->:ii·ig;.ï i el desenvolupament al Meditenani». La presència de jo­ves de països del sud va centrar

bona part de l'atenció dels as­sistents al seminari.

El catedràtic en Ecologia Joan Domènec Ros, va iniciar el se­minari amb una conferència sobre la situació ambiental al Medite­rrani. Segons Ros. mentre que la situació del Mediterrani com a tal no és dolenta, si és molt preocupant la degradació del seu litoral per la construcció de ports esportius o la regeneració arti­ficial de platges, per exemple. Ros també va parlat del "desenvolu­pament sostenible», un concepte que per ; ell h.i estat ir.\ema' pels polítics, ï que a la [V aelic,: és ecològicament impossible.

AUTORÀDIOS

ROVIRA AUTORÀDIOS-TELEFONIA

MÒBIL - ALARMES

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i vendes: Alfons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: Camí Can Caldes, 1 - Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERES MONTSERRAT

REPARACIÓ GENERAL

DE L'AUTOMÒBIL

C/ Montserrat, 26 Tel. 675 31 01

08190 SANT CUGAT a Alfons Sala, 36, baixos - Tel. (93) 675 56 53 (vendes) Camí de Can Calders, 1 - Tel. (93) 674 34 75 (taller)

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995

ELS Fi CANTONS Setmanari independent , català, comarcal i democràtic

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

( .nrer V I T R , 5, lr 08190 Sant Cugul A'l Va

President R j i i h i - l . i . u i \ . I.le

Redactora en cap

Redacció

\ . .v! f a v j . Mi^-I- ( !-.m,'V, Vin.í dt- M J - Pjr.i i ^ E . I I M , Cali Morell

iKurmmiai, l·iiinii Vi--'.!. Vr.it-r It.n.ts J..r,i; ftwdev Pere Pk-h. Eúiuanl

J.-II.T >i nli '.• r , j» \ 'Kl · · s l , M.'t'is..' Sani i RcrMirtalgeM. Oartue Revertí'

• 1 st>••r·.v SIIM.I HdniNi, Ramon I ik|ue 'Punt diversi. Ji**p Mana Valle*..

I ne i..-.. ( ari»' Snn.i l w:-A\:t I AruntM. Sacho O r v i n (Comarcal, Mane

l·>|ii:nisd i 1.-SCI- -\II:.III MulJit'-í.iiRinal

Cap comerç tal Gemma Bosch

Equip comercial Kiisa Mana Carrasco. Nima Olivé i Eva Planas

Imprasaió Rotimpres / ' 1972)40 05 9?

Dtetribuck)

Mailinç-Valies SL

Difxïdi legal• Gl 405-93

l'^-l Canti** nprrssa unieamerrt la srvs /furoc en ek «ütonab· i-fc. aitit-le» tirrraLs

exposen i'opini·· Jet SÍUS iifler-, ijuc Els 4 Cantats no fs se^a nccessanarnoit

De palmes a mones

A la nostra ciutat, com en mol­tes d'altres, hi ha dies que són una cita social obligada, que depassen el fet estricta­

ment religiós, com és el cas de la benedicció de la palma.

Es un dels dies que ens adonem que la ciutat creix i, per sobre de tot* que es una ciutat molt i molt jove. amb molts infants que estrenen vestit i que. amb pares, oncles i avis, fan petita la llotgeta i el seu entorn. RK accessos es col·lapsen i les bo­tigues de fotografia esgoten pràcti­cament les existències de rodets.

Aquesta ciutat es mou massiva-ment en manifestacions molt pun­tuals. entre les quals el diumenge

J a fa temps que tothom sap que, deixant de banda que serveixen per demanar explícitament el vot, els dies reservats estrictament a

la campanya electoral no aporten res de nou a l'ambient que es viu aquests dies. Fa setmanes que els partits de l'oposició, uns més que altres, ex­posen públicament el seu projecte de programa i fan valoracions, més o menvs agosarades, més o menys

de Rams és un dia molt significatiu. I/endemà són, però, figues d'un altre paner. Dilluns sant la ciutat dormitori ensenya la seva veritable cara. Ve­hicles carregats amb maletes i bi­cicletes... Es comença a notar un lent i constant buidatge que endormisca establiments, carrers i places. La Set­mana Santa ens arriba de ple, fent-se notar especialment a partir de di­vendres. Sant Cugat llavors agafa un encant diferent i difícil de trobar la resta de l'any, a banda del mes d'a­gost. Aquests dies comptats són un bon moment per als qui es queden i poden redescobrir un Sant Cugat en molts aspectes llunyà.

Dilluns, els menuts tornen a ser

Escalfant motors imaginatives, sobre l'actuació de l'e­quip de govern, de CiU. Cal distingir, però, entre els que han fet una tasca continuada d'oposició i els que es desperten a última hora esperonats pel fibló de les municipals. Això ja és tòpic de qualsevol procés electoral. Mentrestant, l'equip de govern ha fet seva la teoria que la millor manera de fer pre-campanya és potenciant l'actuació institucional i no replicant.

protagonistes d'un nou esdeveni­ment; l'olor de xocolata de les mones i els personatges del cinema omplen les cases. Aquesta vegada, novament. sembla que els personatges de Walt Disney s'emportaran l'Oscar. La ciu­tat es torna a omplir i les pastisseries en seran la primera parada obliga­tòria. Sant Cugat tornarà a recuperar la seva fesomia més característica. la d'una ciutat que creix i és plena d'infants. Els vestits de Ram tornaran a l'armari i les restes de les mones sortiran després de cada àpat. però el ritual s'haurà repetit en el seu cicle complet i la transmissió gene-racional quedarà una mica més as­segurada.

Fa temps també que els partits s'han acostumat a treure en període electoral els draps bruts que ningú no havia esmentat abans, a atribuir-se mèrits que no els corresponen o a fer propostes completament invia­bles, mentre reclamen que a les cam­panyes es jugui net i s'imposi el seny. Falten molts dies per a les eleccions; mentre les llistes es tanquen amb presses, que ningú no perdi els nervis.

E L L E C T O R E S C R I U

Res per a la Res

• Fa un temps que a Sant Cugat del Vallès s'ha tancat la Sala Res. Aquesta sala. de capacitat reduï­da. oferia una programació cul­tural estable i de gran qualitat. Aquest tipus de locals, reivindicats tant per la crítica com pel públic per la relació més càlida que s'es­tableix entre l'artista i els assis­tents, proliferen actualment a Ca­talunya. Malgrat l'anomenada que havia assolit, la Sala Res ha hagut de plegar per manca de pressu­post. Alhora, a Sant Cugat s'ha fet l'Auditori, on se centralitzen tots els espectacles i a preus poc accessibles. Creiem que era ne­cessària una oferta pública, però també creiem que la proposta cul­tural de Sant Cugat ha de ser diversificada, cosa que feia la Sala Res d'una manera privada. El fet que es tracti d'una iniciativa pri­vada no exclou que l'Ajuntament no contribueixi a l'enriquiment cultural del municipi ajudant aquest tipus de sales. Al Bt RT u.,

M U N I ' S A R i M A R C N. Sani Cugat.

Claustre sí, però...

U Amb motiu del diumenge de Rams, vaig visitar el nostre claus­tre remodelat; jo ja l'havia vist recentment, restaurat, però volia tornar a passejar-m'hi aquest dia amb la família. Tot i que abans m'agradava més el seu caràcter romàntic, amb els llorers, flors i la intimitat del jardí, sóc d'a­quells que vam comprendre que calia sacrificar-lo per tal de poder realitzar la complexa obra de res­tauració que s'ha desenvolupat durant tots aquests anys. La meva sorpresa, però. i la de totes les persones que m'acompanyaven, va ser veure l'estat actual de la gespa. Enmig de la zona verda hi ha grans clapes de color gro­guenc que s'expliquen clarament per la manca d'aigua. I a més, la gespa que resisteix encara sense tallar des del dia de la inauguració.

Suposo que aquesta situació es deu al fet que cal finalitzar tots els treballs que encara deuen que-

t:ls tcvlos tramesos a aquesta secció no han dVxu\i ir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin et domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. EÏLS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

dar per fer, però jo crec que man­tenir aquest jardí no costaria tant d'esforç i els resignats com jo agrairíem que, de tant en tant, es regués i s'hi passés el tallagespa. : M. C O D I N A . Sani Cugat

Aniversari d'Agulló

• El dia 11 d'abril, va fer dos anys que va ser assassinat Guillem Agulló i Salvador, un jove an-tiracista, militant de Maulets. Fou a Montanejos, una localitat pro­pera a Castell/) de la Plana, per un grup de feixistes, que li van clavar una ganivetada pel sol fet de ser català: aquest no és un

fet aïllat: al sud de la nostra nació, l'ocupació espanyola és molt més dura i els enfrontaments, més sag-nants. I és especialment dur el combat per la supervivència ca­talana, la llibertat individual i la llibertat col·lectiva. Guillem és una víctima de l'imperialisme es­panyol, que actua tant amb els mitjans legals com amb els il·le­gals. El cas de Guillem n'és un exemple ben clar: havent assas­sinat el jove, els feixistes van poder anar a dormir, tornar a casa l'en­demà i presentar-se a la Guàrdia Civil quan van voler.

L'acusació popular que Maulets (juntament amb altres entitats

L A P U N X A D ' E N J A P

com l'Ajuntament de Burjassot) exercirà, com a impulsor i com a realitzador, ens permetrà diver­ses coses: demanar les màximes penes i desemmascarar la trama feixista que es maquina a Valèn­cia, donant noms i cognoms de persones i empreses que sufra­guen aquestes barbaritats, insti-gades sempre pel diari blave-ro-feixista Las Provincias.

Trobem una passivitat i un en­cobriment policíac, un silenci còmplice dels mitjans de comu­nicació (Canal 9, TV3, etc.) i una tolerància judicial que acaben amb fets com ara aquest: un com­pany nostre assassinat. Paradoxal-

- O

7üpra?ïpgi?cics

ment, assistim també a una clara recuperació de la consciència na­cional, a un fort creixement de l'independentisme, especialment entre la gent jove (mobilitzacions importants a València i a Alacant, amb el Bloc de Progrés Jaume I). Probablement per això. perquè les forces d'ocupació no poden aturar-los, deixen que els seus ca­dells els facin la feina bruta, i som un altre cop les persones ro­ges, negres, independentistes, ho­mosexuals, joves i rebels les que rebem les bastonades dels defen­sors d'Espanya. No aturar-se mai davant el feixisme i l'espanyolisme és el que hem de fer per poder viure en un món sense racisme, i sense opressió ni discriminació.

L'Assemblea de Maulets del Vallès Occidental vol recordar, i alhora retre homenatge, a qui fou company nostre. Guillem Agulló. ni oblit ni perdó! MAUI.UTS de Sant

Cugat del Vallès.

Espanya? No, gràcies

• Sovint és fàcil dir que es ne­cessita temps perquè Catalunya aconsegueixi un dia la plena so­birania. El president de Catalunya hauria de reflexionar i veure que un dia se li pot acabar la majoria absoluta al Parlament. Podria pas­sar que toqués governar al PSC: per tant, els que pensàvem veure una Catalunya lliure d'Espanya ja ens ho podríem treure del cap i, de les frases esmentades, què me'n diria, senyor Pujol? Potser hem d'esperar 10 o 20 anys més. Aprofiti que té la paella pel mànec i faci canvis estructurals més pro­funds. Espanya, senyor Pujol, no és una realitat entranyable, més aviat al contrari; miri cap a Eu­ropa i no cap a Madrid.,c.TUL SA.

F E D ' E R R A D E S

H En l'entrevista a Mingo Ràfols. publicada el dia 31 de març, on diu Fabià Estapé vol dir Fabià Puigserver i on diu Albert Planella hauria de dir Pere Planella.

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 PUNT DE VISTA

L A T R I B U N A

La ciència i les modes XAVIER VIDAL

La ciència, com la roba interior, a vegades també sembla que pa­teixi el mateix atac de les modes. I això és especialment evident

en tot el camp d'investigació i treball relacionat amb el diag­nòstic i tractament de les per­sones que pateixen algun tipus d'handicap o dificultat. Com a exemples podríem assenyalar des dels canvis que ha sofert al llarg de la història el diag­nòstic d'autisme, en funció de la teoria predominant, fins a les darreres tècniques d'utilit­zar els animals, siguin cavalls o dofins, amb finalitats tera­pèutiques.

Darrerament les informa­cions relacionades amb la Sín­drome d'Atenció Dispersa, també anomenada ADHD —sigla anglesa del Trastorn d'Hiperactivitat amb Dèficit d'Atenció— en les seccions d'alguns diaris ens porten a sospitar alguna cosa semblant. A grans trets, podem dir que amb aquest nom els especia­listes es refereixen a les di­ficultats que tenen alguns nens/es per concentrar-se, i a les repercussions negatives d'aquest fet en el seu rendiment escolar. Es tracta d'un conjunt de símptomes que bàsicament es defineixen amb el terme hiperactivitat, i que fins ara s'a­nomenaven amb altres termes i se si­tuaven dins altres classificacions diag­nostiques. Però avui tothom descobreix nous casos.

Als Estats Units ja han comptabilitzat 1.400.000 nens afectats, amb unes ma­nifestacions molt diverses, generant la seva corresponent literatura, i garantint la polèmica necessària per sortir pe-rlftdicament als mitjans informtaius, es­pecialitzats o no. Aquesta polèmica, com ja és habitual en aquest tipus de descobertes, se centra bàsicament en dos aspectes.

En primer lloc, el diagnòstic. Pel que diuen, en alguns casos, la sospita de

JOSEP DUIXANS

manifestar símptomes relacionats amb ADHD ha provocat la,intervenció d'e­ducadors, consellers o terapeutes in­fantils en classes senceres d'alumnes. Tots els nens impulsius, inquiets o que s'avorreixen amb facilitat serien una població de risc que caldria controlar? Per tant, cal anar amb cura en el mo­ment d'establir aquest diagnòstic, si no avui podríem arribar a descriure herois de les nostres lectures infantils, objectes de la nostra admiració, com Tom Saw-yer, com a nens amb una hiperactivitat patològica.

En segon lloc, el tipus de tractament o intervenció més efectiu. La ciència mèdica fa temps que ofereix un ventall de productes dirigits a reduir l'excés d'activitat. I l'efectivitat i la rapidesa que prometen aquesta fàrmacs sembla

difícil de compaginar amb l'es­forç i la paciència que tot so­vint demanen les intervencions psicopedagògiques, basades en estratègia educatives que ajuden a millorar un compor­tament i els aprenentatges d'a­quests nois/ies.

Benvingudes aquestes polè­miques si realment serveixen per trobar els instruments ade­quats que ajudaran aquestes persones. I això no és fàcil. Cada nou avenç, cada nova síndrome descoberta, pot so­lucionar algun problema, però també en crea molts altres, i no només a la medicina, sinó també a la psicologia, la so­ciologia o l'ètica. La clau es troba en l'actitud o la posició de cadascuna d'aquestes àrees de coneixement amb vista als problemes concrets que han d'ajudar a resoldre.

I quan parlem del diagnòstic i el tractament de les persones amb disminucions, cal que la ciència, en els seus diferents àmbits, s'allunyi de posicions • reduccionistes, i que tingui en compte la persona èn la seva globalitat. Aquesta és la res­posta que esperen de nosal­tres.

La ciència no pot permetre que rere alguna de les seves descobertes existeixi ni la més mínima sospita d'una moda passatgera. Cal ésser més exigents, i especialment en aquest camp dels aven­ços científics... estem jugant amb la por i l'esperança de la gent.

Finalment, crec que la ciència ha d'ésser molt prudent quan actua com a propagandista de les situacions, de perill. Quan els mitjans de comunicació s'omplen cada dia parlant, d'una banda, He nous virus, noves síndromes, nous .acteris, i, de l'altràf d'assaigs 'ÍL va­cunes, èxits en la investigació, psico-fàrmacs més ràpids i més efectius... no estem fent cap favor a la nostra salut .aental col·lectiva. '"-

Xavier Vidal és psicòleg

L A G A L E R I A

Prou de cops de puny a les orelles!

• RAMON SARGATAL

V int-i-cinc independentistes van com­parèixer a l'Audiència Nacional i van recordar-hi «la ràtzia del jutge Garzón» (L. Domènech), les «tor­

tures amb elèctrodes, bosses de plàstic al cap i cops de puny a les orelles» (A. Escutia) i la renúncia a la violència, perquè «la joventut catalana se n'està allunyant, i si el poble no la vol, no té sentit» (X. To­losana).

Tres comentaris sense ànim de guerra. U: una ràtzia és una «incursió armada per robar o destruir». Acusar el senyor Garzón (que no compta quants són, però que tampoc enganya les criades) de prac­ticar-ne em sembla una desmesura. Aquest jutge dicta resolucions desconcertants, ins­trueix molts processos després desestimats i passa pujant escales cada vegada que engeguem la tele, però de ràtzies, ràtzies,

no n'organitza.

«Em va cridar l'atenció que els elèctrodes i els cops de puny fossin 'actes de tortura' i que, en canvi, del tret al genoll d'en Jiménez Losantos en digués 'acció exemplar'»

Dos: ja fa anys, quan sí que hi havia algun jove violent, vaig escoltar amb les orelles una xerrada (no debat, no confe­rència: xerrada) en un institut. El xerra-dor era un dirigent del MDT que ara hem vist donant su­port als independen­tistes a la porta de l'Audiència. M'hj va

4m' '• '~ cridar l'atenció que els elèctrodes i els

cops de puny fossin «actes -de tortura» i que, en canvi, del tret al genoH d'en Jiménez Losantos (que llavors ni tan sols exasperava des de YABC) en digués «acció exemplar». La independència? «Una guerra a guanyar», és clar.

Tres: posats a jugar amb les paraules recordem que bellum, a nulla re bella."Es-diu guerra (bellum) precisament perquè no té res de bell. Res. Amb partidaris o sense. Per això espero aue algun dia en Tolosana i Jo ens alèf^fem junts del seu indult, de la condemna als torturadors i de la independència que s'acosta, però abans de contradir-lo en res miraré si el jovent con­tinua allunyaí^le la violència. No fos cas que no i ell ja tingués una excusa per trobar sentit a engegar-me una nata.

E L T R I P T • " • " K * " * » ^ **%«'&••'

E l ministre Borrell a les darreres setmanes tot sovint va d'inauguracions. Diumenge mateix, que era el Ram i dia d'estrena, Borrell va beneir la nova seu de la

Capitania Marítima de Girona, a Palamós. Cada dos per tres el veiem trepitjant carreteres tot just asfaltades, avançant per ponts en què el formigó encara és fresc, consultant amb afició els plànols de projectes futurs. Borrell s'esforça a oferir una imatge de gran activitat i de feina feta.

La figura del ministre Borrell inaugurant és una_de les més favorables que encara pot presentar el govern socialista, per això la gasten

El ministre Borrell inaugura

MIQUEL PAIROLÍ

tant. Borrell és un-ministre que inaugura molt bé. Quan Borrell inaugura encara sembla que allò que s'anomena el projecte socialista sigui una entitat moderna, progressista, dinàmica, amb un gran futur. Borrell dóna una imatge positiva i eficaç d'aquest govern que sembla obligat per les circumstàncies més a defen­

sar-se que a governar. Borrell no solament inaugura —és a dir, governa— sinó que es defensa amb aquella habilitat intel·ligent de polemista que li és natural.

Al Gran Aliat, el president Pujol, en Borrell li fa més aviat poca gràcia, perquè és dels pocs ministres que encara es permeten de tant en tant alguna ironia anticonvergent. Lla­vors en Pujol el renya. De fet, en Borrell, per caràcter i tarannà, és home més de majories absolutes que de consensos delicats. Per això ara deu patir bastant i es desfoga a còpia d'inauguracions i si poden ser a Catalunya, fregant la tarota d'en Pujol, encara millor.

E L V E S P E R

sCfi-'e «•rais·'T*

Transvasar JOAN POYANO

E l transvasament Ebre-Palma de Mallorca ha estat criticat pels hidroquietistes, que pen­

sen que l'aigua és de qui la té més a prop i clamen contra les depredadores àrees turístiques, que no en tenen prou havent es­gotat l'aigua pròpia i ara es de­diquen a malgastar l'aliena. Això -és molt relatiu, perquè —més o menys ben muntat— del turisme surten bona part de les misses d'aquest país i si no existís lot aquest gran tinglado d'aparta­ments, xalets, càmpings i hotels, a Mallorca i a la Costa Brava —on fa anys desembarca l'aigua del Ter, treta del pantà de Sus­queda— sobraria aigua autòcto­na... perquè molts pobles conti­nuarien sent quatre barraques de pescadors i als altres la renda per càpita seria inversament propor­cional al nivell dels pous. Sempre hi ha l'alternativa de fotre-ho tot a terra i aprofitar l'aigua per a la tan equilibrada agricultura: ens passaria com als valencians, que amb el transvasament Tajo-Segu-ra s'inflen a collir taronges que l'Estat ha de comprar perquè no tenen sortida. Malmenar aigua és deixar-la, o portar-la, on menys servei fa.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S . Dijous, 13 d'abrií de 1995

L A T R i B U N A

Catalunya i el complex de Peter Pan

L A G A L E R

Els giües del laberint

Vil I OR Al.l·lXANDKl·. GASPAR HtRNAMlLZ

l l e i

ll-l. I'.\|i.ii

piop:s ( ilali

n.it n in.i!-,. S.II.IIIMIK :i h,! In -

baí tu !'aiii;i.alalam MUC \ ;s-ceial l'impuls pei ik.i .i lei me la inanik llacin mes r.ml-titudiu.il ia de la seva iiis-turia. Aquesta mena d ex­hibicions tohiqucs. peni, son comprensibles si tenim en compte que de totes les ma­lalties ti 'oials. la de l'orgull tctit es sens dubte la que perdura mes en el temps. Espanva. per exemple, que ha imposat la seva llengua a antigues i llunyanes co­lònies, no ha pogut assimilar mai la pròpia incapacitat per acabar de sotmetre una petita nació

.situada a tan poca distància del cor de l'imperi. És clar que. vista la situació, de vegades potser es millor ser víctima d'una malaltia que infermer sota la ti­rania de qui la pateix. En tot cas, la pusil·lanimitat catalana es fonamenta en dos elements idiosincràtics molt ben em-peltats: el seny i la basarda. El primer, no cal dir-ho. ha assolit categoria de tòpic; el segon, en canvi, com a vergonya inconfessada, ha viscut sempre confinat a la cel·la més pregona de la consciència nacional. Això no li ha impedit, però, exercir la seva influència durant gairebé tres segles de submissió fent de l '«Ara no toca" cl paradigma virtual de la pà-

iii1 >d terminació dels po-t K Junta culpa te íïs-ptnwi que Catahmva no i ig' decidit eneaia que vo!

i ni ui signi gran'.1 ' .iuina i [i tenen els cs;v;.v.ols

. ealjíaa- -• • i- -ei: i i in que el coiai :•. >. oc l'^tci Pan té les v i e s ser­vituds i que una d'aquestes

pail'a-

>s per unida a:. el devin-

•ev.il ...vet ntat.

cap t r-se

CONCEPCIÓ Vl\ OI

tria. Ui qual cosa explica que, ni en els moments més afortunats de la seva his­tòria - l a mort d'en Franco n'és un, però no l'únic—. Catalunya no hagi estat capaç, de fer bategar les seves ales i volar lluny de la gàbia. En el millor dels casos, la manca de reacció en els moments clau demostren que tot plegat ha estat més un concepte estètic que no pas un anhel real de llibertat. Res més injust, per tant, que culpar Espanya de la raquítica parcel·la de poder de que gaudeix Catalunya a les portes del segle XXI i del confusionisme que genera una Constitució que no només no re­coneix sinó que criminalitza un dels drets humans fonamentals: el dret a la lliure

es dur sempre ei liins curts'.' Si ne la tendresa a que sempre la iiigcnuït; v ictimisme català •-sd di ia patètic.

Disposats a q-ia! cosa pet tal de im I d'ellfroniar-se a la te: els catalans no tcneí inconvenient a deb enlluernar pels estirabots de Rodríguez Ibana i Julio Anguita o per les falornies d 'A/nar i Vidal Quadras en lloc de reaccionar da­vant la realitat més preo­cupant i perillosa de totes: i'entusiasnie irracional que una xerrameca tan repul­siva desperta en milions d'espanyols. Mentrestant, no faltaran exemples de servilisme ancestral molt ben embolicats sota una fina capa de salomònica clarividència com el del di­putat socialista Jaume So-

brequés proposant que un cop Espanya hagi reconegut que els arxius són de Catalunya, aquests es quedin a Sala­manca. Es una llàstima que una proposta tan brillant no sorgís en relació amb el Gemiku de Picasso. Per què no con­formar-se amb una còpia de! quadre a canvi d'un simple reconeixement ame­ricà? La resposta és que, mentre els drets d'Espanya no admeten discussió, els de Catalunya no se'ls creuen ni els catalans. Així de perversa es la basarda nacional.

L'únic que aquesta necessita, encara que no gosi confessar-ho, son derrotes que li permetin justificar el seu vic-timisme secular.

l i n r

I ordi Pujol Recons,:

Calzada a fallat

: rcl'ie·-.i·

Ciïipoi'C!: • poli'liquc- • ar el pi,.- . ••illa de ,• i'recuil.i ; •-i que pi en

sa pei i, haurà d

poques b; -ne- ao;ic eliis ; en- ' ac re!; ell pn itin. i .'I eu efímers e,ene!.-,ls ;, nats •.•iii!h-n\ilnni\. L el calc amb llet sorpi candaioses de les qual nuts més tard.

En un context de daliabai'-o- :'••ilUie-d'.aris, la maioria o "j'iiiadors. en ! ; e o-

donar les claus de la no t i c i a i i n t e n t a ' guiar ciinii-: del la­berint el Icctiii. oicii' o telecspeclador. es dediquen a eseampaa als quatre vents una filosofia de vint du­ros.

Els mitjans de co­municació. abusat!: de la força que la so­cietat els ha atorgat. ja no només funcio­nen com a contrapo-der, sinó que volen ser el poder en la

seva essència. Creen diàriament un univers fictici que irradia sobredosis d'opinió de gent que un dia parla sobre Ruanda i l 'endemà sobre les calories de les costelles de xai. Cada cop més es barreja informació i opinió com si res. Però, com es pot aturar aquesta tendència? La solució són els índexs d'audiència. El dia que comencin a caure potser més d'un d'aquest multiopinadors se n 'haurà de tornar a casa. Llavors potser recuperarem el plaer de fer les coses ben fetes, i i de donar elements per a l'opinió consistents i treballats.

Els autors de Reconstrucció Nacional han trigat cinc anys a escriure el seu llibre. Una columna de diari s'escriu en mitja hora. Una aparició a televisió, la majoria de vegades, s'improvisa.

«Els mitjans de comunicació. abusant de la forca que la societat els ha atorgat, ia no només funcionen com a contrapoder, sinó que volen ser el poder en la seva essència»

L ' A C U D I T L A F I N E S T R A

El conte dels tres bancs J. EMÍLIA SAUiS

U na vegada, no fa pas gaire, hi havia tres bancs, anomenats Banesto, Crè­dit Lyonnais i Barings, establerts en t res c iu t a t s d i fe ren t s d ' E u r o p a

—Madrid, París, Londres—. Tots tres van fer fallida a causa dels fraus i de la mala gestió dels directius.

Banesto va haver de ser intervingut pel Banc d'Espanya al desembre del 1993, des­prés de descobrir-se un forat en el balanç general de més de sis-cents mil milions de pessetes. Aleshores, un dels seus rivals, el Banco de Santander, cl va absorbir i sembla que Banesto es va recuperat del crac.

Crèdit Lyonnais, un banc públic tianees, va gestionar malament els dipòsits de milers de clients i va perdre encara mes milers de milions de francs ; imb crèdits mipagats i inversions ruïnoses. El goveiri fiances va garantir les seves pèrdues, la qual cosa va significar que el conlribucnl del país veí va haver de pasar perquè el banc continués endavant. En aquest cas. hauria esta; mes raonable la desaparició o la venda del banc. com en els altres dos casos. Però el prestigi de França és una cosa per la qual els fran­cesos encara estan disposats a pagat.

Barings. un banc de negocis angles, va perdre vuit-cents seixanta milions de lliures esterlines a causa de males operacions es­peculatives amb contractes a llarg termini.

Aquestes operacions es van efectuar a l'Ex­trem Orient, amb diners enviats des d'An­glaterra. Com a conseqüència, va haver de deixar de ser un banc anglès, ja que no va trobar comprador a la Gran Bretanya. Finalment es va haver de vendre per una lliura esterlina a una companyia financera holandesa, la qual. no va assumir-ne els deutes.

D'aquests tres cracs, el primer es va pro­duir per motius de frau i per això el seu president, el senyor Mario Conde, va acabar anant a la presó. El segon va ser ocasionat, per la seva banda, per culpa de la mala gestió de crèdits i inversions destinats a millorar l 'economia real i a la creació de riquesa; i el tercer, per culpa de voler jugar a la perillosa ruleta del casino capiuilism.'

Moral: ja sigui per motius de frau. d'e­conomia real o de casino, el sistema no es pot permetre que se li desmuntin les institucions mes representatives. Per acon­seguir-ho, el mateix sistema té mitjans pei mantenir-les, ja sigui a través de la com­pra-venda o bé a través del pobre con­tribuent. que és qui manté bàsicament tot l'embull, encara que mai no se li consulti res.

I un gos i un gat, el conte s'ha acabat, tot i que la història s'hagi esdevingut de veritat.

J.I:. Sales és economista

FORN DE PA I PASTISSERIA

ÏML·l/v Rbla. Mossèn Cinto Verdaguer, 21

Telèfon 674 21 95 VALLDOREIX

fcOlJKtt

PASTISSER CONFITER

Santa Maria, 11

Telèfon 67413 52

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ppd =T|

ciz, LCL lJ CL±tL±X£,TLLCL

11 q^M

La Mona de Pasqua

• Pastisseria ÏALYOWSA

PASTISSERIA - BOMBONERIA

Valldoreix, 39 Tel. 674 07 71

PASTISSERIES

^ ^ ^ ^ ^ ^ iOTcciu i nci ni u r»c e i ARTESANIA DEL DULCE, S L .

Obrador i oficines: C/ Francesc Vila, s/n Nau, 5. Pol. Ind. Can Magí Tel. 5891506-5891566 Fax58916 25

Botigues: Santiago Rusinol, 46 Tel. 674 01 79

Rambla Ribatallada, 8 Tel. 674 79 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

yoLótl^rchla

de tofa, I fa vida,

Sat\t\ago RusifSol, €> Tel. 675 14 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

UN CONVENI PER TRES ANYS

Els treballadors de l'Ajuntament de Sant Cugat van votar favorablement el conveni col·lectiu que s'ha elaborat després que el mes de desembre finalitzés el període inclòs en l'anterior conveni. Plana 13.

1 2 . D ijous. 13 d'abril de 1995 EL COMERÇ, DE FESTA

Els comerciants de l'anomenat «barri de Sant Cugat» enllesteixen els darrers preparatius per celebrar la festivitat de Sant Jordi en un context diferent del que és habitual a la zona. Plana 13.

La manca d'entesa entre els propietaris dels habitatges de protecció oficial de la zona de Torre Blanca i els propietaris dels bars ha conduït al primer contacte directe entre els representants de totes

COMERÇ

dues parts. Fa tres anys que els veïns critiquen la instal·lació de locals del sector de l'hostaleria al carrer Elies Rogent. De fet. els propietaris dels locals han afirmat que han rebut la notificació de

les diverses denúncies efectuades pels veïns a l'Ajuntament de Sant Cugat i a la Generalitat. Els propietaris creuen que les condicions no són tan dolentes com asseguren els veïns de la zona.

Veïns i propietaris dels bars de Torre Blanca inicien una via de diàleg

Els adjudicataris dels pisos demanen un' estudi de viabilitat per evitar les males olors

Els propietaris dels locals creuen que els veïns viuen en la «cultura de la queixa»

( A l I MORI·l I • Sant Cugat l a / o i u del mer­cat de Torre Manca, coneguda ara com una de les parts lúdiques de Sani Cimal, ha viscut la po­lèmica cnirc eK veïns —propie­taris de la pi inicia promoció d'ha­bitatges de protecció oficial que va coiislnm-lii Promusa— i els propietaris dels bars instal·lats al carrer Llics Rogent - t r e p e s ( r e p e s . Keliah. 1 a Llauta i Ron­des . Des que s'hi van instal·lar els primers locals, els veïns de forre Manca lian presentat de­nuncies a la Generalitat i a l'A-luntanienl de Sant Cugat per in­tentar que es tanquin els bars. segons expliquen els propietaris dels bars i els dels habitatges. Els veïns volen trobar <.una solució que eviti el soroll al carrer després de les dot /e de la nit i sobretot que faciliti l'extracció dels fums de les cuines sense que les males olors arribin als pisos», ha afirmat cl representant de la comunitat de propietaris. Ferran Masanes. HI president de la comunitat ha explicat que s'han adreçat als res­ponsables de Promusa, perquè,se­gons ells. quan van comprar els pisos, els van assegurar que «aquí no s'hi instal·larien bars».

«La situació que s'ha arribat a crear es crispant i algun dia hi llaurà problemes de violència. si no es busca una solució ràpida» asseguren alguns veïns de la zona. Ln canvi, el gerent de Promusa, 1 rancesc Pérez, creu que els pro­pietaris dels habitatges han tret de context unes paraules que li atribueixen i li recorden. Pérez va explicar als propietaris dels pi­sos que els locals del carrer Elies Rogent no es destinarien a l'hos-

titlcriu perquè, segons ell. els pro­pietaris dels locals no havien ma­nifestat cap intenció de posar bars. Però Francesc Pérez ha volgut aclarir que aquesta afirmació la va fer al 1989. quan a la /ona de Torre Blanca encara no hi ha­via ni els cinemes ni el Centre Cultural. De fet, des del 1989 —quan es van vendre els locals fins al 1992 —any en què es van lliurar— «és evident que els pro­pietaris dels locals comercials van canviar d'opinió», afirma Pere/ .

l.a llicència d'.iciiv itat*. permet que els eomerços phnn fins a les 12 de la nit. Forn: J.A. MULA.

A mes. segons el gerent de Pro-mtis i «és impor tan t tenir en compte que. precisament, cl 1992 va --cr un any d'una important incertesa econòmica, i .3 • a afa­vorir que els comerciants optessin per obrir locals d'aquest tipus». Els propietaris dels bars afirmen que la zona de Torre Manca ha acollit un grup de veïns que de­fineixen com a «practicants de la cultura de la queixa- perquè, se­gons ells. «critiquen el soroll dels bars. tot i que es compleix la nor­mativa —assegura la majoria—. es queixen del soroll de les cam­panes del Monestir, del soroll de l'aire condicionat de la Biblioteca i de les converses de la gent al carrer- . En vista d'aquesta situa­ció. els propietaris dels locals no s'expliquen «com és que els veïns encara no s'han queixat del soroll del mercat o de la gent que surt de l'ultima sessió del cinema».

Un primer intent d'entesa ( M

H El i veïns de Torri :nca van convocar una reunió la setmana passada amb els propietaris dels locals instal·lats davant del mer­cat. Va ser el primer contacte directe que va tenir la comunitat d'adjudicataris amb els propietaris dels bars, des que Promusa va lliurar els habitatges i els locals —al juliol i l 'octubre del 1992—, Amb aquesta reunió, segons els veïns, «es volia obrir una via de diàleg amb els propietaris dels lo­cals». Segons el representant dels veïns, Ferran Masanés, «es va pro­posar la construcció d'un canal d'extracció de fums que arribi a la part més alta de l'edifici». Amb aquesta solució, segons els veïns. «s'arreglaria el problema de les pudors que arriben cf ' • les cui­

nes dels bars». Però a canvi d'a­questa cessió, els propietaris dels habitatges demanen que els bars respectin els horaris de tancament que ha establert l 'Ajuntament. Els propietaris dels bars diuen que «compleixen tots els requisitis le­gals, inclòs l'horari de tancament. que de moment és el tema que més preocupa els veïns». De fet, alguns representants dels bars han afirmat que «si els veïns pensen que no s'està complint l 'horari, haurien d'intentar esbrinar qui in­compleix aquesta norma i adre­çar-li directament les queixes», ja que. segons els propietaris dels bars «si la queixa s'adreça de ma­nera col·lectiva, indirectament es culpen alguns professionals que treballen en les condicions ade­quades».

I

M. LOMENAS.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ A SANT CUGAT TORRE, 1 (P laça del Monest i r ) Tel . 674 15 02

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

URSSA S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny, 149

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquimedes. 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA

s£p Servei J+ Gratuii a fw Domicili

Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89

El Banc Mundial publica un informe sobre els fluxos de capital a Sud-àfrica

CATl MORHLL H Terrassa.— La inversió privada al Tercer Món es concentra en diversos països d'Àsia i Amèrica Llatina, on la Cambra de Comerç de Terrassa ha actuat per intentar posar en contacte els empresaris en diverses missions comercials. LI Banc Mundial ha publicat un informe segons el qual la inversió en cartera a través de la borsa ha passat de 45.700 milions de dòlars a 34.5110 milions de dòlars. segons t'a públic la Cambra de Comerç de Terrassa. Ln l'intorme s'explica que el finançament de la inversió privada mitjançant la subscripció) d 'abonaments , en can­vi, ha sofert un increment de 45.700 mil ions de pessetes a 55.500 milions de pessetes, mentre que la inversió directa ha passat dels 66.600 milions a 773)00 |'an> 1994. Segons l'informe que ha fet públic la cambra, gran quantitat dels moviments de capital son es­tables, ja que mes del 40 per cent dels moviments del capital privat es fan en forma d'inversió directa. La inversió) privada es concentra en uns països de renda mitjana d'Asia i Amèrica Llatina. Lntrc els països de renda baixa només l'índia i. sobretot la Xina. han tingut èxit en els processos des­tinats a atreure capital privat. Per això. el Banc Mundial insisteix en la necessitat d ' incrementar. tant com sigui possible, els fluxos de capital eoncessional oficial als països de l'Africa subsahariana per compensar la manca de capital privat en aquests països.

Es confirma la represa industrial de la demarcació de Terrassa U Terrassa .T- Les enquestes de conjuntura industrial realitzades durant els mesos de setembre i octubre del 1994 a la demarcació de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa ( C O O T ) assenyalen que la represa de l'ac­tivitat industrial es consolida no­vament després del període de crisi que ha patit. Lis indicadors de l'activitat industrial, segons els resultats de l 'enquesta, mostren una millora del sector industrial a la demarcació, ja que la pro­ducció, les vendes i l'ocupació han augmentat en el conjunt de la indústria en relació amb el bi-mestre anterior.

Segons les enquestes, el grau d'utilització de la capacitat pro­ductiva continua creixent i s'ha arribat a situar en un iS3.ll) per cent. Amb aquesta xifra s'assoleix el nivell més alt dels analitzats durant l'any passat. La cartera de eoipandes de les indústries pre­senta novament signes de reac-tivació després del període esta­cional que es va analitzar l'estiu passat. / CM.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -n- 589 17 99

ELS 4 CANTONS/Dijous, 13 d'abril de 1995 ECONOMIA 13

LABORAL

L'Ajuntament aprovarà dimarts el nou conveni laboral col·lectiu

L'acord va ser aprovat pel 94 per cent dels treballadors que van anar a les urnes CATI MORELL

H Sant Cugat.— El consistori de Sant Cugat votarà dimarts que ve el conveni col·lectiu dels treballadors en el ple ordinari del mes d'abril. Els treballadors van votar favorable-

L'Ajuntament de Sant Cugat aprovarà dimarts que ve el nou conveni laboral col·lectiu pel pe­ríode que va del 1995 al 1998. L'acord a què han arribat tre­balladors i Ajuntament es preveu com un conveni de llarga durada i no transitori, tal com es pretenia fer a principi d'any. El conveni té com a objectiu principal que no es perdi el poder adquisitiu i preveu la possibilitat de recu­perar l'any 1997 el poder adqui­sitiu perdut al 1992 i 1993, segons va explicar Pasqual d'Ossó, tinent d'alcalde de Personal i Serveis Interns.

D'Ossó va explicar fa dos mesos que «era més adient fer un con­veni transitori perquè al mes de maig hi ha eleccions i així s'evitaria carregar el pròxim equip de go­vern amb un conveni que no han fet». Les condicions han canviat, segons d'Ossó, «perquè l'Ajunta­ment ha hagut de seguir els acords signats entre el govern central i els representants dels sindicats».

Després de 106 hores de ne­gociacions, els representants del consorci i d'empleats han arribat a un conveni acceptat pel 94 per cent dels treballadors que van anar a votar. La decisió va tenir

ment aquest conveni la setmana passada, des­prés de tres mesos de negociacions. El tinent d'alcalde de Personal i Serveis Interns, Pasqual d'Ossó, ha explicat que el conveni aprovat «té una durada de tres anys i no d'un any

tal com s'havia previst». D'Ossó ha explicat que en principi s'havia pensat fer un conveni de transició en un any d'eleccions, però fi­nalment aquesta decisió va variar i va sorgir el conveni col·lectiu actual.

El conveni passat va caducar al desembre i al gener ja es va aplicar l'augment salarial. Foto: ELS 4 CANTONS.

una participació del 66 per cent dels 333 funcionaris i laborals que té l'Ajuntament. El problema amb què es va topar a l'hora de ne­

gociar va ser el caràcter poc con­ciliador que hi havia per part dels representants dels funcionaris i els laborals, però finalment es va

crear una mesa única negociadora que va fer accelerar les negocia­cions —que ja s'havien iniciat a dues bandes—.

COMERÇ

Els promotors de la campanya «El barrí de Sant Cugat» neguen cap tipus de vinculació política

CM. H Sant Cugat.— Els comerciants de la carretera de Cerdanyola i rodalia, zona que es vol potenciar com El barri de Sant Cugat, ja han començat a enllestir els da­rrers preparatius per celebrar la

. festivitat de Sant Jordi «d'una ma­nera diferent». Els comerciants tancaran un dels carrers del barri per celebrar una festa a tot el carrer. Aquestes activitats s'in­clouen en una campanya de pro­moció del comerç i del barri i, si el cap de setmana del 22 i 23 d'abril «les coses surten prou bé, després s'intentarà millorar

aquesta promoció i fer coses més importants i que cridin l'atenció de més gent», van afirmar els comerciants.

Els comerciants de la zona es van reunir dilluns passat i van decidir les activitats que es de­senvoluparien durant la jornada de dissabte i de diumenge al barri. Es va programar una xocolatada, diverses actuacions de karaoké, una desfilada de models, jocs in­fantils i la preparació de menús típics i degustacions.

Cap matís polític

Els promotors de la campanya

El barri de Sant Cugat van insistir a desmentir qualsevol tipus de vin­culació de caràcter polític en aquesta iniciativa. Els comerciants van insistir a afirmar que «aquesta iniciativa pretén promocionar el barri per a la gent que hi viu i per a la gent de l'altra banda del Monestir». El president del Centro Popular Andaluz (CPA), Gabriel Ruiz, va insistir que «l'en­titat col·laborarà quan sigui el mo­ment, ja que abans el CPA vol comprovar que no hi hagi cap tipus de relació política».

Josep Canals, comerciant de la carretera de Cerdanyola i membre

del grup organitzador, va afirmar que «Fobjectiu no és fer política, sinó potenciar un barri que està abandonat i necessita omplir-se de vida». Canals va explicar que «per animar el barri es necessita la col·laboració de tots els co­merciants i veïns de la zona», ja que, segons ell, «la gestió que han dut a terme els diferents equips que han passat pel con­sistori de Sant Cugat sempre han deixat la zona de darrera del Mo­nestir abandonada», quan en rea­litat, segons Canals, «la carretera de Cerdanyola és l'autèntica en­trada de Sant Cugat».

La missió comercial a Portugal satisfà els empresaris que la van integrar

CM. B Terrassa.— Les vuit empreses de Terrassa que van formar la missió comercial multisectorial a Portugal —del 26 al 31 de març— creuen que l'objectiu principal d'aquesta missió s'ha complert. Segons ha explicat la Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria de Te­rrassa (COCIT), «l'objectiu de la missió comercial és que les em­preses participants obrin nous mercats a l'exportació dels pro­ductes que es fan al Vallès». La meitat de les empreses que han participat en aquesta missió co­mercial ho han fet per primer cop i «han expressat la seva sa­tisfacció pel desenvolupament de la missió i per les expectatives de negoci creades», segons la CO­CIT. Com a conseqüència de l'èxit d'aquest fet, la cambra ha dit que estudiarà la possibilitat de fer una altra missió comercial a Portugal i repetir l'experiència d'organitzar missions adreçades a empreses no exportadores, com s'ha fet en aquesta ocasió.

El país triat per desenvolupar ' aquesta missió comercial ha estat Portugal perquè és un país «con­siderat com un mercat natural a causa de la proximitat geogràfi­ca», ha afirmat la COCIT. El vo­lum d'exportació espanyola a Por­tugal és superior al volum d'ex­portacions de l'Estat Espanyol al conjunt del països d'Amèrica del Sud. La cambra ha explicat que «un altre element que s'ha tingut en compte a l'hora d'escollir Por­tugal i no un altre país ha estat la facilitat de comunicació que comporta- l'idioma».

Portugal és un país amb un desenvolupament industrial pre­cari amb una demanda superior a l'oferta limitada del país. La impressió general dels empresaris participants a la missió és que Portugal es troba en una «situació que recorda l'Estat Espanyol dels -anys 70 i que encara ha de superar una generació per arribar a la mitjana comunitària».

Pel que fa a l'àmbit industrial, Portugal és un país en via de de­senvolupament, amb una elevada taxa d'inflació i una balança de pagaments negativa. Una expan­sió econòmica sostinguda «impli­caria una forta millora de là pro­ducció que només es podrà assolir amb una forta participació de ca­pital estranger», segons la Cambra de Terrassa. Portugal pateix un fort retard industrial i el 26 per cent de la població activa està ocupada a l'agricultura. La manca de primeres matèries manufactu-rades i de fonts energètiques és la base del retard industrial por­tuguès.

DOMÈNEC AYALA Agent d'assegurances -

• VEHICLES

•LLAR

• COMERÇ

• VIDA

• MALALTIES

• ACCIDENTS

• ETC...

UAPI AMB

TOTES LES GARANTIES

C/Carme, 31 - Tel. 674 71 42 - St. Cugar

P O R C E L , A V A L L D O R E I X 1 4 . Dijous. 13 d'abril de 1995 E l «MALIC» D E L T E A T R E

Baltasar Porcel va col·laborar dissabte passat en l'aniversari del grup de teatre Espiral de Valldoreix en un acte en què també van participar altres personatges de la cultura santcugatenca. Plana 15.

El teatre Malic és una de les cinc sales de Barcelona que proposen una oferta cultural diferent a la resta de teatres convencionals. Lluïsa Rodríguez ens explica com s'hi treballa. Plana 16.

El col·lectiu d'artistes que exposen quin­zenalment els diumenges a la plaça Oc-tavià ha superat el primer hivern de mos­tra al carrer. Per Begona Valcàrcel, la valoració és positiva ja que s'han complert

ART

els dos objectius de l'associació: la pro­moció de la vida cultural a la ciutat i el contacte directe entre els compradors d'art i els artistes. El 24 d'abril l'associació de Firart celebrarà les eleccions a la seva

Firart renova la junta després temporada d'exposicions a la El balanç és «positiu», segons la presidenta de l'associació d'artistes, Begona Valcàrcel

junta. L'actual presidenta torna a pre­sentar-se per consolidar el projecte de l'organització. Firart vol organitzar ex­posicions col·lectives i col·loquis sobre te­mes artístics.

de la primera plaça Octavià

El col·lectiu arriba als 60 socis i uns 30 mostren l'obra regularment els diumenges

l ' tRh IMC'U • Sant Cugat.— Amb l'arribada del bon temps i superades les fre­dors. l'associació d'artistes Firart

pintors i escultors que exposen cada quin/e dies a la plaça Oc­tavià-- ha superat el primer llarg hivern d'exposicions al carrer. Per Begona Yarcarccl. que és la pre­sidenta de Firart. la valoració és positiva, tol i els esforços que ha calgut realit/ar per mantenir-se a la plaça.

Durant els vuit mesos que han passat des de la inauguració, els artistes s'han mantingui constants per complir els dos oh|ci.tius prin­cipals: el pi inici. promoure la vida cultural de Sant C Ugat. En aquesta línia van organitzar la primera tro­bada d'artistes de tot Calalunva als jardins del Monestir. Fn aques­ta trobada, realitzada el nits de t'ehrer. hi van participar 150 ar­tistes, que exposen normalment a lires d'art de les ciutat nies im­portants del país. Rogcli Padrí), responsable de Ics exposicions de la Casa de Cultura, opina que ••l'àrea de Cultura de l'Ajunta­ment està satisfeta de l'activitat de Firart». Per Padrí), l'activitat «lúdieo-artística» que realitza l'as­sociació està dins de la línea de les que l 'Ajuntament vol ajudar. FI segon objectiu ha estat el con­tacte directe entre els artistes de l'associació i els compradors d'art. Ouan van començar la mostra, el mes de setembre, l'objectiu era exposar cada diumenge, però l'ex­periència els ha portat a realitzar l'exposició cada quinze dies. Fes hores de màxima visita són a partir de les dotze del migdia dels diu­menges.

Per l'Associació d'Idees, la ini­ciativa de Firart és una activitat que ajuda els artistes que volen mostrar les seves obres directa­

ment al públic i. per tant, cal ajudar-los.

Però no totes les opinions son positives. Segons el galerista Josep Canals, l 'Ajuntament dóna massa protagonisme a Firart. «Com a mostra d'artistes novells cal aju­dar-los. Però cal recordar que la ciutat disposa d'espais professio­nals per exposar obres d'art i cal­dria tenir-los en compte i do­nar-los ajudes», afirma.

L'assistència de públic ha estat irregular, però amb el bon temps l'índex de visites i de vendes puja. Per Joan Tortosa, espectador i

actual presidenta, a la mustia a

pintor que no exposa a la plaça Octavià. la mostra és interessant perquè fa arribar l'art a tots els ciutadans de Sant Cugat.

FI 24 d'abril l'associació Firart celebrarà les eleccions a la nova junta. Begonya Valcàrcel, presi­denta actual que torna a presen-lar-se. ha manifestat: «Fls nostres estatuts preveuen un màxim de tres anys d'ocupació del càrrec. Personalment, no tinc previst es­gotar el termini, però crec que deixar-lo ara seria prematur. L'as­sociació ha aconseguit superar el primer any d'existència amb força

WNA PKA] .

d'e.xit. però penso que encara és aviat per dir que s'ha consolidat. Fa consolidació la durem a terme al llarg de l'any que ve i iniciarem nous projectes, com l'organització d'exposicions col·lectives en què puguin participar tots els socis. També hi ha en projecte l'orga­nització de col·loquis amb temes d'interès per al món de l'art.»

Firart té actualment uns 60 so­cis, dels quals només uns 30 ex­posen a la plaça Octavià els diu­menges. Fa resta organitzen ex­posicions col·lectives i activitats culturals.

El premi Gausac queda desert perquè els treballs no concorden amb les característiques demanades

RAMON I.UQL1'. M Sant Cugat.— FI 11 Premi Gau­sac de Recerca, que atorga el Grup d'Estudis Focals de Sant Cugat, es va fer públic la setmana passada. L'edició d'enguany ha es­tat marcada pel fet que cap dels quatre treballs presentats no ha aconseguit el guardó. El jurat, for­mat per Domènech Miquel, Jon Arrizabala, G e m m a Foj, Marc Gràcia i Miquel Barceló, va de­cidir declarar desert, per unani­mitat, el premi Gausac 1995 per­què, tal com expressa l'acte, «cap dels treballs presentats no con­cordava amb les característiques genèriques demanades». En de­claracions que la membre del jurat

Gemma Foj va fer a aquest set­manari. «els treballs no demos­tren. tant pel resultat, com per la presentació d'una hipòtesi a confirmar, que siguin treballs de recerca sinó reculls de dades». Per Foj, això no significa que «els tre­balls siguin dolents, ja que alguns han aportat dades inèdites, però no han estat ni enfocats ni pre­sentats de la manera correcta».

Reconeixement a dos treballs

Tot i declarar-se desert el pre­mi, el jurat ha dividit la quantia econòmica del guardó en dos ac­cèssits, concedits als treballs pre­sentats per Joan Tortosa i Josep Maria Cabezali. Tortosa va con­

cursar amb un treball titulat. Pas u />(jv. í -r/i itinerari per Sant Cugat. i Cabezali amb un que porta per nom Proposta per a la detecció, control i seguiment de les altera­cions rMjia'dies d'origen postura! en els nen de 1(1 a 14 anys. a les escoles públiques i subvencionades de Sant Cugat del l'alies. Els mem­bres del jurat van valorar aquests treballs «per les aportacions que ofereixen per al coneixement de la població de Sant Cugat».

A més dels estudis de Tortosa i Cabezali, es van presentar dos treballs més a l'Arxiu Municipal. L'esperança és l'últim que es perd va ser el treball presentat per Ariadna Bonet i La rodalia de

Sant Cugat vers Cerdanyola. In­terrelacions històriques va ser el presentat per Miquel Sànchez.

El fet de declarar desert el II Premi Gausac de Recerca ha aixe­cat algunes veus que consideren que el llistó és massa alt per a un guardó que només té dues edi­cions. Gemma Foj va acceptar aquesta afirmació, però va voler deixar constància que el jurat «considera que el llistó és el co­rrecte i que només demanen allò que es mereixen els investigadors i la gent de Sant Cugat». Ara el jurat s'està plantejant de «mo­dificar les bases del concurs per especificar millor què es vol», va dir Gemma Foj.

Columna edita un llibre en castellà sobre la persecució del català H Barcelona.— L'editorial Co­lumna ha publicat El cataldn, una lengua asediada, un llibre en cas­tellà sobre la persecució històrica de la llengua i la cultura catalanes. El llibre és, de fet, una traducció de Cronologia de la repressió de la llengua i la cultura catalanes. 1936 i 1975, una obra dels his­toriadors Joan Vilarroya —que és el director del Museu Municipal de Badalona— i Josep Maria Solé i Sabaté editada per Curial, a la qual s'ha afegit ara un pròleg de José Maria Martin Patino i un prefaci de Francesc Ferrer i Gi­ronès. Coordinada per l'associació Cultura Cat i amb el suport de diverses associacions i fundacions, la publicació d'aquest llibre te un component clarament pedagògic, tal com demostra el fel que. dels trenta mil exemplars gratuïts de la primera edició. 2.500 es dis­tribuiran entre diverses persona­litats i institucions de tot IT.stat Espanyol: diputats, senadors, pre­sidents de comunitats autònomes. representats del poder judicial, la Casa del Rei. cl govern estat,d. intel· lectuals, empresar is , ban­quers. militars, etc. Fa presentació del volum es farà cl dia 27 d'aquest mes a Madrid, en un acte que serà presidit per José Fuis Aran-guren., l-l i

El CCCB concentrarà la seva programació del 1996 en l'arquitectura H Barcelona.— El Centre de Cul­tura Contemporània de Barcelona (CCCB) centrarà la seva progra­mació del 1996 en les relacions entre l 'arquitectura i ciutat, coin­cidint amb cl congrés internacio­nal d'arquitectura que tindrà lloc l'any vinent a la capital catalana. El CCCB exhibirà la gran expo­sició del congrés, que reunirà a Barcelona més de 10.000 arqui­tectes de tot el món. Segons Josep Ramoneda, director del centre, també es programarà altres ex­posicions, produïdes per la Ha-ward Gallery de Londres, el Cen­tre Canadenc d'Arquitectura i Ins­titut Parisenc de l 'Arquitectura.

Pel que fa a aquest any, les exposicions previstes són La Isla Posible, una trobada d'intel·lec­tuals cubans residents a Cuba i a l'exili; El Dublín de Joyce, amb què s'obre una sèrie anual de­dicada a la relació d 'un escriptor amb la seva ciutat —l'any vinent es dedicarà a Pessoa i Lisboa—, i Retrat de Barcelona, que mostrarà la imatge de la ciutat des de l'edat mitjana fins a l 'actuali tat . El CCCB també commemorarà.a la tardor, el centenari del cinema amb una gran exposició., ELS 4

CANTONS

EL CISC edita una guia de serveis amb els seus projectes i beques • Madrid.— El Consell Superior d ' I n v e s t i g a c i o n s C i e n t í f i q u e s (CSIC) acaba de publicar un ma­nual informatiu i guia de serveis en el qual es detallen les línies principals de la gestió d'aquest organisme mitjançant els projec­tes de recerca i desenvolupament. les beques que atorga i la coo­peració internacional amb altres organismes. / BFE

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

TEATRE

Psicoanàlisi o la lluna en un cove

I «LA LLUNA PER A UN BORD». d'Eugene O'Neill. Traducció: Albert Mas-Griera. .Direcció: Gerardo Mallaa. Disseny d'escenografia i vestuari: Ramon Simó. Disseny d'il·luminació: Juan G. Cornejo. Intèrprets: Isabel Mestres, Carles Canut, Sergi Mateu, Francesc Galceran i Francesc Albiol. Lloc: Teatre-Auditori. Dia: 7 d'abril.

EDUARDJENER

E ugene Gladstone O'Neill va néixer en una família en què el pare era actor; la mare, morfinòmana, i l'on­

cle, dipsomaníac. Va ser educat en escoles catòliques i, arran de la seva expulsió de la Universitat de Princenton, va fer de tot. Ma­lalt de tubercolosi, va ingressar en un sanatori, on va patir una crisi personal que va determinar l'inici de la seva carrera literària, durant la qual va ser guardonat amb el Pulitzer i el Nobel. O'Neill va escriure només una obra de

teatre: una tragèdia grega trans-plantada a Nova Anglaterra i pas­sada pel garbell de la psicoanàlisi. La lluna per un bord és fruit del final de la seva vida, quan va començar a patir la malaltia de Parkínson i la fama va minvar. L'acció es desenvolupa durant 24 hores en un erm prop de Con­necticut, on Phil Hogan (Carles Canut) viu amb la seva filla Josie (Isabel Mestres). Els fills mascles han fugit del pare dèspota i sovint embriac, que és visitat per Jim Tyrone (Sergi Mateu), amo de la propietat i hereu d'una fortuna. La notícia de la possible venda de la granja al veí Harder (Fran­cesc Albiol) desferma la tensió i les maquinacions del vell irlan­dès, que, notant l'interès de Tyro­ne per la seva filla, insinua a aquesta que aprofiti la situació per pescar l'hereu amb les xarxes del sexe. Canut actua en to de farsa, és convincent en totes les facetes i aconsegueix una imatge exacta del personatge. Mestres és una Josie amb força i nervi que es transforma al segon acte a cau-

Mestres i Canut, durant la representació de La lluna pera un bord, al Teatre-auditori. Foto: M. ESPINOSA

sa de l'amor. Mateu carrega tots els dubtes freudians de l'autor i arriba a ser convincent malgrat les dificultats d'autenticitat del protagonista. Les actuacions de Francesc Galceran (fill de Hogan)

CICLE CULTURAL

Baltasar Porcel va prendre part en l'espectacle amb d'altres personatges del mon de la cultura. Foto MANÉ ESPINOSA.

El grup de teatre Espiral homenatja Salvat-Papasseit davant un nombrós públic

EMMA ANSOLA • Valldoreix.— El grup de teatre Espiral va celebrar dissabte passat el seu cinquè aniversari amb la representació de Poesia i vida de Joan Salvat-Papasseit, el centenari del naixement del qual se celebra enguany. Trini Escrihuela, direc­tora d'Espiral, va fer un muntatge que, a través d'imatges i una veu narradora (Ignasi Clavell), ens mostra la vida i l'obra del poeta català. Les actrius Maite Cuevas i Encarna Adelantado interpre­

taven l'esposa i la mare del poeta respectivament. David Rabasa, Jordi Montoya, Frederic Oriol i Rafael Rabasa encarnaven els amics de Salvat-Papasseit, que va ser interpretat per Marcos Ro­dríguez. Un cop es va haver acabat Pobra, personatges populars del món de la cultura de Valldoreix i Sant Cugat van pujar a l'escenari per recitar alguns poemes. Àlvar Roda i Ignasi Roda van musicar aquells que Joan Llamas, Joan Berlanga, Ernest Naté, Dolors Vi-

larasau, Josep Maria Gavín, Eduard Araujo i Baltasar Porcel' havien triat per a l'ocasió. Després del recital, la coral Harmonia de Valldoreix va interpretar el poema Res no és mesquí. L'espectacle, que formava part de les activitats que porta a terme l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada de Vall­doreix, va omplir el Casal de Cul­tura, on hi havia unes cent per­sones. Acabat l'acte, el grup de teatre va oferir el tradicional pas­tís d'aniversari i cava.

i de Francesc Albiol (Harder) són molt correctes. L'escenografia i el vestuari ajuden perfectament a situar l'acció, i la il·luminació dóna un notable suport dramàtic a l'obra. Malla, director de l'obra

i també "actor (de qualitat), ens pregunta en el programa: «Aques­ta tragèdia moderna, dura, bella i sense concessions, podrà inte­ressar el públic de l'Espanya de les autonomies?» Breument: no.

ART

Instal·lació de l'artista al claustre del Monestir. Foto: ELS 4 CANTONS.

«Sense-títol», última performance» de l'artista conceptual Àngels Ribé

«

PEREPICH • Sant Cugat.— L'artista de la Floresta Àngels Ribé va presentar la seva última performance, Titu­lada Sense-títol, a la Casa de Cul­tura de Girona. L'artista concep­tual treballa en les últimes ten­dències de l'art contemporani. La seva obra es caracteritza per una gran simplicitat i per una man­cança d'elements tecnològics en les instal·lacions que crea. L'ar­

tista defineix les motivacions que l'impulsen a crear així: «Les emo­cions o les sensacions sobtades no passen per la lògica de les paraules.» L'obra que va presen­tar a Girona consistia a jugar la xarranca a l'escenari de la Casa de Cultura, entre altres accions. L'artista ha realitzat exposicions a la Fundació Miró, al Palau Ro­bert, a la Sala Metrònom i, re­centment, al Palau de la Virreina.

Seguretat

Electrònica

Sant Cugat del Vaflès. v 58917 99

CREACIÓ I DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

K MEGA _ * KRONQS «JUNCHANS inoujjjjgaoix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

i BRÉITLING

p a d a

Disseny de Joies i Joieria de dilluns a divendres (tardes d» 5 a 8]

(matins nores convingudes)

C/ Batmw, 39, lrdrata - Ml. 589 5549 08190 SANTCUGAT DB. VAUÉS

— RBIOTOIS _

C^nristian Dior

fí(p#*mute

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS Dijous, 13 d'abril de 1445

El t e a t r e m é s pet i t d e l 'Es ta t E s p a n y o l va compl i r d e u anvs de vida el n o v e m b r e passa t . D e s de l lavors , el pe t i t m a r c es ­cenogrà f i c del t e a t r e ha vist r e p r e s e n t a t s 232 e s p e c t a c l e s . Ics p r o p o s t e s de l q u a l s

TEATRE

els h a n valgut i m p o r t a n t s g u a r d o n s , c o m el p r e m i especia l de la Cr í t ica de Bar ­c e l o n a o el p r e m i Ciu ta t de B a r c e l o n a de T e a t r e . La florestana Lluïsa R o d r í g u e z t r eba l l a d e s de fa d o s anys d ins d ' a q u e s t a

L L U Ï S A R O D R Í G U E Z . Ús una de les resp o n s a n i e s

p e t i t a e m p r e s a q u e es el t e a t r e Vlalic, on t o t h o m fa de tot p e r tal d 'o fe r i r un p r o d u c t e cul tura l de «qua l i t a t , c rea t iv i ta t i mest issatge» ' . LI p r o p e r c a p de s e t m a n a p o r t e n a B a r c e l o n a l 'obra llainlet.

ele la Sala Mal ic

«No sé si la cultura arribarà a estar pitjor» I MM \ WSOI \

B La Floresta. Malic va set el primer personatge titella que. al l'Híi. va pujar a l'escenari del tea­tre per protagonitzar els primers espectacles que es representaven a la sala. Ouc ha canviat des d'aleshores'.'

— «'Només ha variat l'oferta cul­tural. que ha augmentat amb al­tres possibilitats escèniques, com és el teatre d'actor de petit format, la dansa, el cabaret, l 'opera i fins i tot petites exposicions. També s'han mantingut, es clar. els ti­telles.»

Ouincs van sei les raons que van determinar que en un primer moment los l'espectacle de titelles el que ocupes la programació del teatre. '

••Principalment, perquè un dels problemes que tenen les com-panvics de titelles es que treballen al carrer. I n aquell moment els va sortir la possibilitat de tenir aquest local pel poder representar els espectacles lins .nnhar a con­vertir-lo en el primer teatre es­table de titelles de l'Lstat.»

- I.'anv 14X4 va introduir per primer cop a Barcelona una pro­gramació dedicada el que avui s'a­nomena ••teatre de butxaca-.

—<Si. perquè quan tens un lo­cal son tantes Ics companyies que volen que els lloguis les seves pro­postes que necessiten espais! Per nosaltres, això era una manera de rendibilitzar al màxim el local i vam començar a fer altres tipus d'espectacles mes dirigits al públic adult, com el teatre de text, la dansa, i òpera i tot. •

—-l.es sales alternatives com la vostra tenen realment el factor de risc inherent en la programa­ció?

—<Sí i tant, perquè l'únic criteri que nosaltres podem tenir en aquest tipus de sala tan petita

I.tuisa Rodríguez treball.: a ki Sala Malic fent-hi de tot. Fou. .1 \ Ml I A.

és la qualitat de l'espectacle que s'ofereix i per això aquests indrets encara tenen continuïtat i vida. El mestissatge de tots els geneies també és molt important per a nosaltres.»

—Després d'aquests deu anys creu que ja es pot parlar de con­

solidació del teatre Malic? —«Ara ja podem dir que són

moltes les persones que ens co­neixen i que, si be es un teatre molt petit i té les seves dificultats. continua endavant sense ser un teatre convencional.»

—L'èxit d'aquestes sales alter­

natives de teatre se centra per molts espectadors en la qualitat de l'espectacle i en la pioxunitat que hi ha entre l'actor ; l'cspcc-tador. D'altra banda, quines són les dificultats de portar a t j rmc una activitat com aquesta'.'

— LI principal problema es l'c-cononiic. Per poder portat tina sala d 'aquestes característ iques hem de treballar moltíssim, gai­rebé les 24 hores del dia, tant jo com el Toni Rumbau.»

Pel que fa a l'aspecte eco­nòmic, el Ministeri de Cultura ha subvencionat r e c e n t m e n t amb quinze milions de pessetes aquest tipus tic teatre. Us soluciona res, això'.'

«Qualsevol suport és benvin­gut. LI que passa és que en aquest cas vam tenir un lapsus perquè el vam demanar com a associació sense ànim de lucre i no ens van di mar res. Per tant. mai no hem rebut ni un duro del Ministeri de Cultura. Tenim petites sub­vencions de l 'Ajuntament i la (icneralitat.»

—1 ara que s'acosten les elec­cions. com creu que un canvi pot afectar la cultura del país?

-«Doncs tot s'aguanta per un pèl. Mai no se sap què passarà, i. tot i que actualment la cultura està molt malament, no sé pas si podem estar pitjor.»

—Ln una ciutat com Barcelona. on l'aposta cultural és molt di­versa, quina és la relació entre els teatres de petit format i els més convencionals?

—«Com més cultura hi hagi, molt millor perquè per nosaltres és imprescindible. La cultura, de fet, és la nostra vida i volem con­servar el Malic perquè sigui aquest petit reducte de qualitat cultural i també volem que altres espais generin cultura perquè com a tal ens interessa.»

Sales de teatre personals i intransferibles

M Cua de les qualitats de les sales de petit format són precisament les petites dimensions, que les obliguen a oferir un programa al­ternatiu i, ja se sap. sovint la qua­litat cultural està destinada a una '«mínima majoria-. Des dels seus inicis la sala de teatre Malic va apostar per una oterta que en­globava gairebé tots els generes de les arts escèniques. Ha estat. però. amb esforç; i gràcies a les obres de hi seva eartellera que han aconseguit un nom dins el panorama cultural barceloní i. pe; què no. també de l'internacional. fan bon punt es va havci aixecat cl teló d'aquesta sala. va participar en ei festival Internacional de I i-telles de Barcelona i, des de la tardor de 199.1. organitza anual­ment un Festival Internacional d 'Òpera de Butxaca. La compa­nyia de titelles La baníarra v.i ser la fundadora d'aquesta petita sala. ara convertida també per re­presentar teatre de text. cahatet. dansa, òpera, màgia i un llarg et­cètera que queda per inventat. Obres com Dos tristes tigres. de Sanchis Sinisterre; /•.'/ joe de l'iin-pudor d 'Hervé Guibeit . o l.a lier-narda es ealva, del grup Mcta-dones. han estat molt ben rebudes pel públic i la crítica en general. D'altra banda, la representació a la sala ha servit de plataforma per llançar noves propostes cul­turals arriscades en principi. 1.'es­pectacle de cabaret eròtic de Myriam Mézières Extrana (ruta va captivar el públic i actualment es de gira per Barcelona. Tothom encara recorda el popular per­sonatge de La Cani. creat per Esther Formosa, i que fa pocs mesos es va retirar, i altres can­tants, avui prou arrelats en el pa­norama cultural, com ara grup de música a cappella Stupendams. estrenades al Malic, o la cantau-tora de flamenc Mayte Martín.

Tot i les dificultats, però, que travessen teatres com aquests, els membres del Malic estan orgu­llosos de ser el teatre més petit de l'Estat Espanyol i volen con­servar-lo tal com és perquè així va ser creat, per produir cultura encara que sigui per a una mi­noria.

ART MUSICA

« S a n t C u g a t , terra d 'ar t i s t e s» — Canals Galeria d'/ \rt està organitzant per al 25 d'abril una exposició amb el nom de \i«v!f Cugat, terra d'artistes. Coincidint amb les 100 primeres mostres de la sala, el galerista tira endavant el seu últim projecte per promoure l'art a la ciutat. La sala exposarà obres d'una selecció d'artistes que treballen a la ciutat, com ara el pintor

i dibuixant Pla-Narbona, l'escultor Pep Codó, el pintor Sergi Barniis i la gravadora Bibiana Pede-niontc. L'exposició vol ser una mostra de l'activitat creadora de Sant Cugat, ciutat on treballen un nom­bre aproximat de 150 artistes i que ha tingut una important tradició en les arts plàstiques a Cata­lunya. i'l'.

El t a n g o d e s p r é s d e Garde l .— La cantant argentina Elba Picó. el guitarrista Rabito Vélez i el contrabaixista Jorge Serraute, van portar el tango dels anys 40 i milongas, poemes musicats de Borjes, a la Casa de Cultura divendres al vespre. Per Picó, que fa 10 anys que viu a Barcelona, «l'interès pel tango a Catalunya s'ha recuperat últimament, tot i que fora d'Argentina tothom s'ha quedat a l'època de Carlos Gardel». «Per això oferim un repertori diferent», afirma.. S.B.

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

EXPOSICIONS

Gavín i l'alcalde durant la inauguració de l'exposició. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Exposició de Gavín sobre la figura de sant Josep

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— L'historiador santcugatenc Josep M. Gavín va inaugurar la setmana passada —en presència de l'alcalde, Joan Aymerich— l'exposició Sant Josep en el món.

La mostra, que és exposada a la Casa de Cultura de la ciutat, ensenya una col·lecció d'estam­pes, imatges, fotografies i docu­ments sobre sant Josep. Gavín, a l'arxiu de Valldoreix que porta

el seu nom, té més de 32.000 estampes sobre aquest sant. Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, durant l'acte d'inaguració, va des­tacar el fet «que aquest arxiu, únic al món, sigui a Sant Cugat». Des de que tenia quatre anys, Josep Maria Gavín s'ha dedicat a recollir tot allò que té relació amb sant Josep. Per Gavín, «col·leccionar sense investigar no té cap sentit» i per això «arxivar ha d'ajudar a trobar uns orígens».

ART

Pont entre la tradició i la modernitat I RUIZ ORTEGA Galeria: Sala Rusinol. Dates: Fins al 25 d'abril. Obres: Pintures i dibuixos.

PERE PICH

L a pintura de Ruiz Ortega és un pont entre la tradició pictòrica i la visió moderna de la pintura. La seva obra

és una passarel·la per on circulen l'ofici de pintor i la intel·lectualitat del creador modern. Ruiz Ortega pinta sense renunciar a l'escola dels grans mestres del passat, aportant-hi el gust modern de la simplificació. La seva pintura con­serva els trets que ens agraden dels clàssics de la gran pintura i elimina allò que els fa anacrònics. Pintors com Ruiz Ortega estan ajudant a sortir del calaix de les curiositats la pintura figurativa.

La visió moderna de l'art de­mana a l'artista que pinti alguna cosa més que realitats més o menys objectives. L'artista con­temporani està immers en una realitat canviant i el públic de­mana opinions personals i no re­ceptes quadriculades. L'artista modern aporta la seva visió sin­gular i sensible i deixa per a altres tècniques més adients la repre­sentació topogràfica de la realitat. Ruiz Ortega realitza aquesta fun­ció, però sense trencaments, i manté dins dels seus quadres un equilibri que sembla impossible d'aconseguir.

Allò que admirem de la seva pintura és que sap transmetre les emocions que el pintor sent quan pinta. Els objectes representats són sentits i estan objectivizats

Obra titulada Porcellanes blanques. Foto: ELS 4 CANTONS

en el seu contingut màxim. Ruiz Ortega realitza una revisió mo­derna de l'estètica romàntica de la pintura. L'excel·lent sèrie de Notes de viatges són una sentida admiració a la capacitat d'home de construir objectes bells. El co­lor es converteix en l'únic recurs constructiu, la línea desapareix i l'edifici queda com un record, com un somni d'un viatge meravellós. El pintor ens fa reviure els mo­

ments feliços d'una visita que no hem fet i sap transmetre la realitat subjectiva, aquella part descriptiva de la realitat de la qual els dic­cionaris tenen mancances.

El pintor és actualment pro­fessor i catedràtic de dibuix en la Facultat de Belles Arts de Bar­celona. Ha realitzat exposicions a Itü'a, Barcelona, Múrcia, Va­lència, Girona i Sant Cugat, entre altres ciutats.

Fisioterapeuta Personal qualificat Capacitat 24 places Perruquera

Torre amb jardí Ascensor Cuina pròpia

Bugaderia Metge Infermera

RESIDÈNCIA 3a EDAT

SANT SALVADOR

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat

Residència per a la tercera edat Sant Salvador: tracte humà i familiar

• La gent gran sovint necessita una atenció especialitzada i continuada que no els podem oferir a les nostres llars. La residència per a la tercera edat Sant Salvador ja fa cinc anys que treballa a Sant Cugat oferint un servei professional i un tracte humà per a la gent més gran de 60 anys. És un establiment privat amb places limitades, de manera que s'aconsegueix un ambient acollidor i familiar, i es manté la intimitat dels residents. La residència disposa d'assistència mèdica i d'infermeria continuades, de manera que els avis reben una atenció les 24 hores del dia. També hi ha un servei de teràpia ocupacional, de manera que es proporcionen activitats a aquelles perso­nes que ho necessiten per tractaments terapèutics. La residència també és un centre de dia que pot atendre aquells avis que es queden sols durant el dia. A més es poden fer estades durant les vacances o els caps de setmana. Sant Salvador és un centre ben equipat, que disposa d'un ascensor per facilitar el moviment de les persones incapaci­tades. També té servei de bugaderia i cuina pròpia, que pot preparar menús especials per a pato­logies concretes. La residència es troba molt a prop del mercat Torreblanca, al carrer Sant Salvador, 47. El seu telèfon és 674 42 23.

Sant Salvador, 47 Tel. 674 42 2$ SANTCU6AT

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Dijous, 13 d'abril de 1995

LLETRES I

Estudis sobre la naturalesa humana I «TOTS hl.S CONTES» Autor: F M . Forster. Traductor: Manuel de Seabra. Kditorial: Columna. Pàgines: .i()().

VK HNC,PAGÈS J O R D À

S é que un llibre m'ha agradat amb deliri quan m'afligeix la certesa que amb l'espai de què disposo no en faré

prou per comunicar la commoció que m'ha causat. En el cas d 'Fd-ward Morgan l-'orster (Londres, 1879-Coventry. 1970). la combi­nació entre la dispersió dels in­teressos temàtics i la profunditat del tractament amb què resol els seus contes fa particularment in­sensat tot intent d'explicació, de resum, de paràfrasi. Però el cas és que no puc omplir ducs pàgines d'elogis.

LI primer recull de contes que Forster va publicar. /. 'ommbus ce­lestial, està dedicat als deus antics. tema íntimament connectat amb cl de l'art i el del preu de la civilització. Ls com si el confort i la velocitat ens haguessin allu­nyat de nosaltres mateixos, del nostre passat natural, quan com­partíem els boscos i les aigües amb déus de la terra alegres i voraços com I'an. Ln aquests con­tes. una de les virtuts de l'art

de l'art clàssic, s e n t e n : I orster escriu abans de les avantguar­des es fer-nos tornar enrere . cap a l'inconscient col·lectiu pro­per a l'animalitat que engendra nimfes i sàtirs. Lis camperols, els nens. els éssers poc embrutits per la cultura practica encara poden tenir accés a aquests coneixements que la civilització ha enterrat. I, al seu costat, els monstres de l'e­rudició greco-llatina, com el pro­tagonista d7-.7 dia ionari de l.em-priére. de Lawrence Norfolk, que fan la volta al cercle i, pel pont de la saviesa, arriben de nou a l'origen, a la poesia i la veritat. Lna idea que plana sobre la li­teratura d 'Ldward Morgan Fors-ter és que la cultura no és tant fruit de l 'acumulació com de la revelació.

[.'editorial Columna ha reunit en un sol volum tots els contes d'F'.M. Forster.

F.n el segon recull, titulat El moment etern i publicat, com el primer, a començaments de segle. Forster es gira cap a la mitologia cristiana sense oblidar les sirenes. Si el primer recull se centra en l'Art i els déus, al segon els pro­tagonistes són la vida i Heu. I'ls contes on apareix el cel o l'infern son artefactes epistemologies que ens revelen un tipus de coneixe­ments i de sensacions només co­municables per la literatura o, més ben dit, accessibles tan sols a tra­vés d'un estat de gràcia intuïtiva que atorga la bona literatura. Les imatges de Napolec) o Beethoven rodejats per un cor de celestials i eficients secretaris, o de l'ànima del catòlic senyor Andrews ascen­

dint al cel dolçament agafada de la mà d'una ànima musulmana mereixen ocupar un lloc preferent en els nostres records.

Profecies i homosexualitat

El valor d'alguns contes els fa dignes d'una referència suplemen­tària. És el cas de I.'altre costat de la tanca, que ens permet aplicar l'adjectiu «kafkià» —que significa. entre altres coses, visionari— a un text publicat l'any 1904. A la ficció científica La maquina para, del 1909, Forster no només pro­fetitza una sèrie d'avenços cien­tífics com la televisió o la realitat virtual, sinó també sensacions com la dependència de les màquines, l'obsessió ignorant per la novetat.

l'anihilació del silenci, la unifor­mitat humana i geogràfica, la de­saparició dels sentiments i dels esdeveniments, i el que anomena «els terrors de l'experiència di­recta». Aquest conte resta valor a George Orwell: «La Màquina evoluciona —però no d'acord amb nosaltres. La Màquina va enda­vant —però no cap al nostre objectiu.»

Una de les característiques d'a­quests contes és la riquesa d'in­terpretacions possibles: £7 mo­ment etern es pot llegir com una fructífera reflexió sobre la degra­dació que provoca el turisme de masses, sobre l 'autocensura dels sentiments, sobre la relació entre autor i obra o entre obra i rea­litat.

Els tres contes publicats pòs­tumament inclosos en aquesta edi­ció giren, com la novel·la pòstuma Mauricc, a l'entorn de l 'homo­sexualitat. Igual que tants altres contes de Forster, sem també una reflexió sobre les relacions entre membres de diferents classes so­cials. El seu interès supera les preferències sexuals dels lectors, tot i que, potser per exigències ocultes de l'autor, tots tres coin­cideixen en el final dramàtic.

Anglicismes

Només un fet entela la brillan­tor d'aquest llibre: el traductor ha caigut en tots els anglicismes possibles: pronoms personals i po-sessius de més, pronoms febles de menys, adverbis canviats de lloc. règims preposicionals erro­nis... Podem dir, amb tota con­vicció. que recomanem aquest 11 i— hre malgrat el traductor.

Tant els qui coneixen Forster com a inductor d'algunes pel·lí­cules del director nord-americà James lvory. com els entusiastes de Howard's End o A Passage to índia, o els lectors militants de Muiirice, tots faran bé d'acostar-se amb passió i reverència a aquests petits estudis sobre la naturalesa humana, on la crítica social es barreja amb el conte místic i amb una poderosa fascinació per la bellesa.

NOVETATS

«Monserrat Caballé. Casta diva»

A cops d'atzar I NOMS \ LA SORRA-•\ulor: I luis-Anton liaulenas. Kditorial: ( nlumn.i. Pàgines: \'v

l'DM, l'I KiDI VAI 1

A mb X'oms a la sona, no­vel·la finalista de l'últim p r e m i S a n t J o r d i . L l u í s - A n t o n B a u l e n a s

(Barcelona, 1958) recupera l'alè i l 'embranzida narratives que apa­reixien en els millors moments dels relats inclosos a Qui al cel escup... i en bona part d'aquella particular revisió del ruralisme que era Sus scrofa(porcs) i que en l'obra posterior, almenys en la part novel·lística, semblava ha­ver entrat en crisi. Aquí el lector es troba amb què Baulenas de­mostra tenir una voluntat literà­riament ferma, que no es cohibeix davant la possibilitat de fer lligar unes coincidències rocamboles-ques i unes exageracions argu-mcntals que un altre escriptor amb una visió realista com la seva creuria només qualificabies com a inversemblants . Lluís-Anton Baulenas, en canvi, sembla saber que la descripció d'una vida per­met jugar a consciència amb els desvaris de la sort. I que la millor manera d'enfrontar-s'hi és usant els camins del record.

.Xoms a la sona es la narració en primera persona de Ics for­tunes i adversitats d'una mena de Molly Flanders nascuda a Bar­celona, que se salva casualment de la mort durant la Guerra Civil i fuig cap endavant a cops d'atzar més que d'astúcia. Desprès d'unes primeres peripècies dickensianes a la 1 isboa dels anys quaranta i d'uns anvs llargs d'experiència a l'Angola colonial, dirigint el pri­mer cabaret de luxe de tota l'A­fricà. acaba novament a Lisboa regentant un selecte prostíbul a les dependències del qual és on es couen els plans de la reacció contra l'alçament militar de la re­volució dels clavells (L'argument, l'obligada ambientació de la no­vel·la es un altre exemple de la valenn.i que ha mostrat Baulenas a l'hora de planificar aquesta no­vel·la). l 'n accident esdevingut en­mig d'una obscura missió, narrada segons les pautes clàssiques dels relats d'espionatge, condueix la protagonista a un hospital, des d'on recordarà les etapes més sig­nificatives de la seva vida. mentre els llaços i les amenaces del pre­sent es van empetitint i la van encerclant.

A Noms a la sorra hi ha la presència omnip resen t de les anècdotes que imperceptiblement va traçant el destí, hi ha una com-

• ^ULÜÍS-A :UIS-ANTON BAULENAS

rom$ a \a sorra

Portada de l'obra finalista del Sant Jordi.

pacta historia d'amor (amb un aventurer que molt bé podria con­cedir-se-li la cara i el posat burleta d'un Clark Gable), alguna situació sentimental, sexe. amistat i una picaresca de la supervivència. Hi ha sobretot moltes aventures im­previsibles. espionatge, contra­ban. negocis il·legals i alta política i mister is que aconsegueixen arrossegar el lector.

El que passa amb Noms a la sorra és que, un cop enllestida l'última pàgina, el lector pot tenir la injusta sensació d'haver «tan sols» llegit una bona novel·la. El lector té la sensació que aquesta història que ha llegit, ben cons­truïda, ben narrada, sense defa­lliments importants del ritme, amb passatges memorables (com ara els dies del casament amb l'an­tiquari, la descripció dels primers episodis de la revolta a Luanda, la teatral estada al llit de l'hos­pital). ha estat en realitat una simulació, molt ben planificada, molt ben decorada. Però es troba llavors davant del buit que s'im­posa un cop acabada la repre­sentació. Sap que s'ho ha passat bé. que s'ha entretingut, però tam­bé que és només una obra de ficció que no pertorba ni intran-quil·litza. que no s'apropia l'ànim del lector amb aquella força tras­balsadora que es busca en cada llibre que s'enceta. Potser perquè la simpatia que suscita la vida de l'heroïna, a pesar dels inte­ressants avatars que pateix, no acaba d'emocionar, potser perquè Noms a la sorra no aconsegueix que el lector retorni al món de cada dia d'una manera diferent a com era abans de començar l'aventura fictícia que proposen les seves pàgines.

Autor: Robert Pullen i Stephen Jay-Taylor. Traducció: Ernest Riera i Arbussà. Editorial: Plaza & Janés. Pàgines: SH4.

M La primera biografia autorit­zada de la soprano catalana Mont­serrat Caballé, una de les grans dives del mém operístic de les da­rreres dècades, des que l'any 1965 es va catapultar a la fama arran del seu debut a Nova York. El treball de Pullen i Jay-Taylor abra­ça des de la seva infantesa a la Barcelona de la Guerra Civil fins a la seva actual condició d'estrella mundial, passant pels anys d'a­prenentatge i de lluita per assolir el reconeixement. Els autors tam­bé analitzen l'art de la soprano en una exhaustiva discografia crí­tica i aporten una visió de l'escena operística internacional dels da­rrers trenta anys. Montserrat Ca­ballé ha col·laborat estretament amb els autors, proporcionant do­cumen t s pr ivats , fotografies i abundants records personals, que han quedat reflectits en el llibre

«Ull de bou» Autor: Ramon Solsona. Editorial: Quaderns Crema. Pàgines: 221.

H L'autor de Figures de calidos­copi i Les hores detingudes —no­vel·la distingida l'any passat amb els premis de la Crítica Serra d'Or i Prudenci Bertrana— presenta en aquest volum una tria de les seves col·laboracions periodísti­ques al Diari de Barcelona i YAvui. El llibre es complementarà mes endavant amb un volum dedicat als articles humorístics, que es ti­tularà Ull de vaca. Pel que fa a Ull de bou, Ramon Solsona de­fineix l'espai periodístic diari on han estat publicats els articles com «una finestra per la qual un ta­faner aguaita el món. Mirar sense ser vist, observar què fan els altres és una activitat tan fascinant com

«La imprecisa melancolía» Autor: Luis Quintais. Traducció: Jordi Virallonga. Editorial: Lumen. Pàgines: 121.

H El poeta i professor universitari portuguès Luis Quintais (Angola. 1968) ha guanyat el III Premi Aula de Poesia de Barcelona amb aquest recull de poemes, crònica èpica i crepuscular d'un recorre­gut urbà ordenada per la des­cripció onírica del paisatge inte­rior del poeta. El poemari es pre­senta en la versió original en por­tuguès i traduïda al castellà per Jordi Virallonga. Fernando Pinto de Amaral, un dels millors co­neixedors de la poesia portuguesa actual, ha manifestat que aquest llibre constitueix la primera evi­dència sòlida de la nova sensi­bilitat lírica dels anys 90.

«Diccionari de catalans de ficció» Autor: Josep Faulí. Editorial: La Campana. Pàgines: 192.

I El periodista i crític Josep Faulí aplega en aquest volum les bio­grafies de 413 personatges cata­lans de ficció, des dels medievals fins a alguns que han aparegut fa pocs mesos, a partir de les informacions que en proporciona l'autor de cada obra literària. Fau­lí explica la vida i miracles de Güelfa, Josafat o Merceditas Trin-quis, per citar-ne només tres, com si fossin figures reals.

fV/Z/Y/Z-J

JA TENIM LA NOVA COL·LECCIÓ

DE SABATES I MONEDERS PRIMAVERA/ESTIU

I LES GRANS NOVETATS EN MOCADORS, «FOULARDS» I

«PAREOS»

Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

ON MX ARTICLES

D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA

I MINERAL

A A I M E R A L S F Ò S S I L S C O R A L S

C / Sant Jordi, 35 Tel. 675 17 99

CARME f*

Bosses • Cinturons • Paraigües Articles de viatge i regal

Dr. Murillo, 2 - Tel. 675 52 16

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES

C/St. Jordi

ÓNjX ARTICLES D'ARTESANIA

BIJUTERIA EN PLATA I

MINERAL

C / S a n t Jord i , 3 5 - Tel. 6 7 5 17 9 9

MINERALS

FÒSSILS

CORALS

SALMS P E L U Q U E R O

Dona

Home

Nens

Estètica

Obert dissabtes tarda

C/ Sant Jordi, 25 Tel. 674 89 15

Sant Cugat

C/ Santaló, 24 Tel. 200 33 84

08021 Barcelona

AQUILINO ESTILISTA INTERNACIONAL

C/ Sant Jordi, 18 Local Tel. 589 50 84

Texidwptiça '. . r . <&..'

,1*-

• Muntures de moda

•Vidres de qualitat

•Lents de contacte

• Li graduem la visió

V,

» .

i% grtrtft , i

9 J , l j « '

CLASSIFICATS

t •n

• DISPENSARI VETEHI-NARI DEL VALLÈS, SL L'í^r-oos 24 n C S^ba nel 23 St Cjga: TT 674 69 45 TBl .irgèr L .-s 9C8 89 8' 36 R-' .'x«ï'

• LA FAUNA Pa-'irva i » Cel f ) ' 35-37 TT674 13 05

VENC CADELLS DE

BÒXER I COCKER

Albert Tel. 589 12 66

• COPY-GRAFIC Matas, 8 TT 675 36 53 He' a-yi.

• D G D ASSEGURAN­CES Rambla del celler 95 11675 42 03

• MAPFRE Pg Torreblan-

SAM ( IK.Al U S [IÓ, SA,

Servei d'assessorament

administratiu. Asseurances

generals i administració

de finques.

(,'Sfliitiago Russmyoi, 32 lel í /5 1/02-674 64 49

i ía<:589 27 74

• PARQUING TORRE­BLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. 9 589 24 81

w ntroi • R E N A U L T - A C E R S A Ctra Cerdanyola 5Í: 11589 26 49 flet 12900C1

• GRANJA SANT DO-

A

MINGO L. 3619C 3art 0 TT 674 13 25

TT 589 19 96 " f ' J Í /GÜI

• NOGUERA FRANCINO F [ ,1 'u. í 'sr M o r a g a s , i 3 «••n i l a

TT 675 26 04

• J .G. ASSOCIATS P! Barcelona, 9 baixos t r 675 30 12 FW '220001

JMSBÍSOTB

• CASTELLVÍ Serveis i Admts Rius t Taulet. 4 TT 874 12 41 U 1360)01

• G.C.I . CONSULTING Sant Bonaventura, 8 End. 3a TT 675 49 05 f*.<6000:

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell, 47 TT 674 14 97 M i'TMI

• BAR-CAFETFRIES [ r B-ir ^ H TT 674 36 36 ^e' 10 *<:'

• BAR MUSICAL K.irao-ke La Bcr.-- j , a. Cala-Iji-ya 1-' TT 675 24 03

• CEYLAN J ' Castileps, 9 TT 589 64 55 ^ 59o:c _

• M E R M E L A D A EXPRÉS C,< ValWorei* 56 TT 5 8 9 1 1

ÀGORA

-errer i Guardia. s/n Tei 539 00 01 Fa* 674 24 36

S*9C Sa-"! Ojçal dei Va l I cavant TV2'i

• BLOCK C; Rosselló, i 7 Sant Cugat. TT 509 53 48 Re- '0002

• CLARAMUNT INST. YOGA Riera, 15 baixos TT 674 21 03 FM "59X01

• ESPORTS TERRA NEU C Sant Antoni, 15 08190 Sant Cugat « 674 62 02 Ret 10005 _

• G I M N À S O L I M P O Av Alfons Sala, 29 B t r 675 37 07 FW 63000'

• SOUASH SANT CU­GAT Sant Jordi, 33-35 TT 674 98 62 í* 1S500C'

• J O I E R I A M r e a V a l - c o r e x , 33 t r 6 7 4 9 9 40 ÍW 301XCT

• JOIERIA AUGET c Sar t iago Fus nçi ->i.m 40 « 6 7 4 58 54 S>; ,- :.igat *tt BOI30C"

• CAMPMANY Valldoreix

TT 674 14 82 Re- '53000'

Bal • JOIERIA SPADA mes 39 "" dieta t r 589 55 49 Sani Cugat.

• J O I E R I A T O U S Rbla HiL;a!Lilaca, 24 C TT 675 52 52

• SANHER-5 Anseïm Oa-vo. 23 TT 674 45 71

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15 TT 589 32 11

• ADMINISTRACIÓ NUM. 2 Majcr 33 IjJ'ir monestir!. TT 674 01 74 ^ : i . " . M •

• A D M I N I S T R A C I Ó NUM.1 Valioore-x, 67-A rr 589 47 42 -f Ï*XC<

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat C/ Sant Salvaco- i - tor-e San: Cugat i>:l Va les TT 674 42 23 Re* 50O0C2

• P A M O B E S L S o n , 3 2 , 1- 1a.

TT 589 3 5 23

=? 1*5000'

• VALLÈS NET Sant Pa mon, 4. t r 674 89 18 Re- 1640001

• CONSTRUCCIONES Reformes - Torres No­ves TT 674 63 08 Ret STOC'

• PROMUSA Av 'o r re -blanca. 2-8. « 5 8 9 1732 FW 370001

: • C U G A R T C/ íor-ent de • <a Bomba. M

« 6 7 4 43 90 «# 2-MO0'

• GRUP VI BELLES I ARTS Montserrat, 31.

t r 675 20 01 Re» '$70001

• CICLES CARDONA Valldoreix. 4 ' TT 674 15 09 Ret ' - 900C 1

• VINS NOE SA Baixada Sant Sever 4 rr 589 19 83

' =*r 5O00C1

• A U T O - R E C A M B I O S VALLÈS Camí de la Creu.

TT 675 1» 51 Rel 1670001

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3

TT674 01 74 # HNOS- MARTIN DEL s * ,5!D0C' VALLÉS Stravinski, 6 Po-

igor Can Jardí. Rubí. =* 20C01

• INSTAL·LACIONS TE-TE passaiçe ' j rRblanca.

TT 589 00 79

• PAPtOL-VENDA I NE­TEJA Cónovas del Cast>-Ho. 4 TT 674 65 00 Re* 5130C-

• CL. DENTAL SANA­RES Francesc Moragas, 8, 2n TT 674 18 77 Ret 1S0OX-

Piijw^üsaa • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ FOAP, c/ Rius I Taulet, 27. TT 674 05 03 Sani Cugat R«r 5000001

• SUMINISTROS VALL­DOREIX Mossèn Jacint Verdaguer. 107. TT 674 14 90 WKDtn

• D O L C E T S AHons Sala. 20 TT 674 42 82 M 1570001

aWlÉSIÏS

• N ISSAN R O M A N Mar lorell. 41 TT 675 45 79 r¥ '400001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Mana, 40 « S 8 Í 0 2 71 M I660I'

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'angles Sant Domènec, 7, 1 r 2a T> 675 21 06 M 131000'

• SPRINT IDIOMES Cf Francesc Moragas. 8. TT 589 22 64 WJ010001 _

• WAY- IN Cl Girona, 16. TT 674 06 93 Rius I Taulet w ixen

• INSTITUT DE B E L L E ­SA RVB C,' Francesc Mo ragas 25 Sant Cugat TT 675 58 55 net l'0003

• AIFA Ctra Cerdanyola. 1B TT 674 43 04 =9 14JOX"

• FOTO VÍDEO F R Rambla de- Celler 93 TT 674 79 68

• FUSTERIA EBENISTE RIA LS C< Carn T> -i CreL. 14 ba *os ' a c " Cjga: TT 589 47 53

. V .

MARMOÜS RUBÍ s.l. EIABOÍIAÇIÒN

mMkmcm YGRAM1ÍOS NATURAIES

Tel. 699 38 981 Fax 588 24 53l

Circ. de Te"d isq 5 7 C = ' 9 1 RUB

• ANTONI Francfb M < TT 674 08 82 HP tWOJ'

• J . MIRET Mercat ' blanca, parada 1 42 TT 675 53 53 FW 53000-

• ATELIER BLAU Av To t-Olan-a, 2

TT 589 19 31

• MARCS VALLÉS Cl Va les 23 Sar: Cjgat TT 675 49 43

• MES MARCS C; Enric G'aracos, 15 Sant Cugat TT 589 14 29

• HIDROFLOR Av Joan n# K í , Borràs, 54 Valldoreix TT 674 75 98 ^ , , , , ,

• SOLSONA Rosselló. 2 TT 589 32 89 Raf.400001

• HÍPICA SEVERMO Pg Calado. 12 « 8 7 4 1 1 4 0 wtKtxn

• ORDINASOFT Rbla Can Móra. 9. TT 675 32 03 W 313001

• VALLESTECNOLOGIC SA Plaça Unió, 3, TT 589 33 00 Bel 150X01

l'iuj.'iji: ',,'inu1'1; M mm • TALLEDA RICOMA Cl

Balmes, 11 Sani Cugat TT 674 58 62

• JOGUINES MARGA Santa Mana 44 TT 674 15 32 =e> ròCOC"

•paí»» • FIOTTO d Sant Jordi, 32. Sant Cugat. TT 589 06 05 W 2*00001

&aBm#&mmt* mmw

• ANNA FUSET JOIES C, Santiago Rusinol, 45 Sant Cugai TT 589 50 7 2 / 589 5 0 1 2 R«t 1T50001

CASAJUANA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari i Decoració. Matalasseria Articles per a

nens perits.

Santiago Rusifiol, 37

! Tel. 589 22 32

i Carrer Ma|or, 6

Sant Cugat del V o f e

• T A T E R S S a n ' Antom 62 TT 675 55 06

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M TT 589 29 29 ' 589 35 35

• SUPERMERCAT VI-1 LARÓ

TT 589 35 82

• DANVIL MOTOS, SL Sa-jwüell -32 B TT675 16 06 ~e« 16ÓWC'

• TALLER ELECTRO-SOL a Sol num 19 TT 674 36 88 Sant Cugat =? Ï20X'

• T A L L E R M E C À N I C P. CANALS Ci Sant Llorenç 27 TT 674 63 62 Rf '."- ?X«J 1

• TALLERES MENA Pas seig TorreD:arca, 13. TT 674 53 01

• CENTRE ÒPTIC SAL-DON c/ Francesc Mora­gas, 4 t í 675 07 54 Ref S6Q001

• TEXIDO ÒPTICA c/ Sant Jordi, 30. Sant Cu-

TT 589 44 95 Ret 2ÍÉ0002

• ASSUMPCIÓ Morestir 33. t r 674 36 51 Rel 14100C1

• • PIS ÀTIC C/ Aüons Sa­la, 4 nan . 1 bany, 1 lava­bo ar rb dutxa, 40 nr de te­r r assa * p laça de pàr -qung 22 000 000 -

I TT 674 77 76 ! -inar&a SA =«- 5 » r

• PROP CREU ROJA, àt c duplex d'uns 100 t r , amb 3 *errasses 3 hab , to! enter or. assclellat. molt t^araj . la ;sense veïns a sobrei. 18 000 000 -TT !93 ! 6 7 4 67 15 ^'ncueíSa^ ^er -"S'O'MOE

• S A N T C U G A T àtic du-oiex de h x e zona c' Àlva-•oz 190 TT Consta de 4 nab . l a b p l a n x a , s a l ó mer- 'abor amp x e n e n e a de 4C rr-' Estudi en duplex de 60 m ;. Terrassa Barba­coa Tres places de pàr-qL-ing j a r d i i p i s c n a co­munitaris. 49 000.000-TT 674 08 97 ;"nxasi«"Cxa:i Re- "5C \X4X:&

• SOBREÀTIC en venda Dos dormtors , ampl men-j a o o ' - s a ^ . cu'na, cambra ce bany, àmpl ies 1e rras-ses Molt so l ' ben o re r ia t 15000 000.-

t r 674 72 54 rmcas jirooTvjj. Re =G i;o6orjC7

• CENTRE D'ESTETICA QUIROST ;V V.illd rr\* .>

PERRUQUERIA I

MAQUILLATGE

PER A NÚVIES

— Sílvia —

Tel. 589 12 66

• FORMAS El as Roct?nt 18-A t r 675 40 06 Ret '430001

• PERRUQUERIA A. SA­LINAS C/Sant Jordi. 25 « 6 7 4 89 15 Rel 270001

• P R E S E N Z A Martorel l 20. t r 589 46 51 FW. 1650001

• L INEA D IRECTA Enr q.if1 Granados. 1 5 - local

• SOL - NET P T c r e -blanca 52 TT 674 41 49 Rel TKOf

• TINTORERIA SANT ' CUGAT Sant Antoni, 1

t r 674 11 82 Ba* i i '3«: i

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rus.nol, 35 TT 674 11 83 ,e» ii*"X'

• TINTORERIA SANT CUGAT Fía-.nia Rmataila-iia. 34 TT 675 22 28 '•:> 4. >'i'r

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T A l c r s S ^ 2' TT 6 4 41 67

• CANSALADERIA JU­LIANA F-ancesc Moragas.

• URBANITZACIÓ Sant F'ancesc. cantonera. se-minova; al davart hi té un jardi públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters Pàrquing molt espaiós, jardí privat d'uns 70 m\ caíefacoó. 34.000 000-TT (93)674 6715 lrnou»sSaca| Rel FS 10120006

• VILAFANT urb Park, 2 piartes, 4 hab . saló cuina, garatge per a 2 cotxes, te-'rasses. pre-instal-laaó ca­lefacció, 104 rr- de jarai 13.500.000-TT (972) 50 28 62 finques Ferco| Re* FF 870006

• CASA ADOSSADA 240 p--' s rirop eslació. 2 par-cungs "o' er perfecte es-

• ÍJ 000 000 -TT 675 43 24

• CABANES casa per restaurar. 3 plantes, jardí 300 rr-. paller i quadres. 9.500 000 -TT Í972t50 28 62 I-103*5 'í'-ir, -=t FF 870002

• LLAMPA1ES 2 plantes, restaurada, 150 m', xeme­neia, aigua, l lum, le lèfon. garatge. 16.000 000 -TT (972) 50 28 6 2 • r-Rjues Farxi Ref. FF8TTjrjC3

• SIURANA 2 plantes, restauraca. xemeneies. gran jardi, terrassa, aigua, llum, telèfon. 32.000.000 -TT (972) 50 28 62 Irf«'jeí -erro ^ FF B70004

• VENTALLÓ 3 plantes. restaurada, aigua, llum, telèfon 16 700.000.-TT (972) 50 28 62 •Fnques F e r x i FW ^ 8 7 0 0 0 5

HHHÜi·íà·JHI

• COPERSE TT 674 62 39 m «HKOI

Plf!!;^ • INSTALACIONES ZA­MORA Mossèr Cmto daguer. 18 Vallcore x. TT 589 26 38 Ret 56000-

• MANTSERV, SA Catalunya. 16 TT 674 60 58 =*? 600C01

~ ^ ' yp^MpMi W t e t e J I • LA BRASERIA P Pere San 6 w 589 52 40 * * fi90OCC

Plfcl^jl • M A I L I N G V A L L È S S a n ; D o m è n e c . 10 -

xos TT 589 23 71

Rel 55000'

^er-

Av

WÈ

aça

mW

m , SL bai-

VENDES HHIMIIIM—"""Hi'tilii" li Jf 11

• ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou, 120 rr-' * 20 m' te-rassa. 4 nab , saló meriaoo' amb «emeneia. cuina -to'iice" 1 Dany. 1 lavabo, cale'accc. marbre parque:, PVC 1 c lma ' t pàrqung 1 traster opcional pr-aós 22 000 COO -TT 675 33 55 / 589 26 43 i f S * Ges' ic i T T t l a ' a i Re' CS»

1X-50C-1

• C DR. MURILLO, 11 . At>c duplex. 200 nr * 7C m- te."assa, 5 corm, 2 banys - lavabo saro men­jador. cuina equipada, ar­maris, calefacció, pàr­quing, zona comunitària. piscina 45.000.000.-TT 674 57 16/ Fax 674 57 54 1109*1 Re* IN0 2QOC1

• PIS DE 3 dormitoris amrj armaris de paret, men|ador-saló, cuina, sa-'a - e ig , cambra de bany complet. Exterior. Plaça de Dàrquing inclosa. Junt area cultural. 13.650.000.-tr 674 72 54 'rfxasG'orelal Rel FG10080008

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 m:, acabats de 1a qualitat, 2 dormito­ris. 13500 000-TT 67412 04/674 11 81 lSern_Rei.S lOOOOttr.

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m5 + 80 PV jardí, 3 dorm,, 2 banys, 2 pà'qLings 1 vaster. Nou a estrenar. 26 800 000-TT 675 43 24 irnoues Rocai Ret. FT 10060013

• SANT CUGAT pis de 3 hab. . banys , cu ina , saló menjador , ba lcó, ascen­sor. exterior i assolellat. 12 700.000.-TT 580 86 69 ! 580 98 54 Fs;; t>BO Cerleryija) Ret FPC 990002

• SANT CUGAT pis maco a carrete 'a de Cerdanyola, amb 85 nr", 4 hab., bany, sa.o. menjador, cuina, bal­có ascensor. 11.800.000-t r 580 86 69 / 580 98 54 l-OBP^Ceroaryoa..Ret FPC 990001

• SANT CUGAT pis maco de 90 m- i 3 hab., 2 banys complets, salo menjador, cuina «omee», 2 balcons, ascensc. calefacció, tot exterior, pàrquing opcio­nal, assolellat 14.800.000.·

Tr 580 86 69 / 580 98 54 (FOTr ayrJarryrjtal Raf FPC 990003

• S A N T C U G A T p r e c i ó s pis al C / AHons SaJa. a m b 3 hab , 110 m 2 bany c o m ­plet re fo rmat , l avabo , sa ló m e n j a d o r d e 35 m 3 . c u i n a e q u i p a d a , t e r r a s s a d e 25 m ' . a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , exter ior , f ines t res d 'a lumin i i po r tes d ' e m b e r 1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -V 5 8 0 86 69 / 5 8 0 98 54 !cotoPisQCerdapyotai Re* FPC 990004

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m- i 4 hab. a l'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equi­pada, ascensor, calefac­ció, pàrquing assolella!, f i­nestres d'alumini 26.500.000.-

TT 580 86 69 / 580 98 54 FoujPisoCeròariyolai Ret FPC9SO0O6

• SANT CUGAT Psg Cà­novas, pis de 4 hab (3 do­bles'l 120 m . 2 banys. cuina «office», balcó, en-tresolats ascensor, cale­facció, exterior, pàrquing. assolellat

21 500 000-t r 580 86 69 / 580 98 54 (Ft]toF%oCeroanyow f¥.FPC99000S

• LOCAL 170 nr, <V Camí Colomer. 2 portes al ca­rrer, en venda o lloguer. Preu 25.000.000 Pta o 160 000 Pia/mes. TT 675 43 24 finques Rocai Ret 10060008

• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1 7 OC 000 • TT 674 77 76 l - i na / tw SA. =a, I5001C

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1 -2 dormitoris. •nenjacor-salo amb cuina an t j r i cana. cambra de bany compel i lerrassa Preu venca a par i r de 8.40C.000 Pta t r 674 72 54 ; - r c a s G i o f * # i i R ? -G 13080036

• PIS 80 m . nou a estre­nar 3 hab , 2 banys , tot enter o - pàrqu ing opc io ­nal. 14 500.000-TT 675 43 24 iFinoues í*ocal FW FR 1006001?

• C: CANOVAS CASTI­LLO, 2. Oportunitat 130 nr, 4 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina, calefac­ció, pàrquing, pintat. 21.000.000.-t r 674 57 16/ Fax 674 57 54 (kwgy) Ret W0 20002

• C DOCTOR MURILLO 130 m !. 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m1, cui­na «office», 2 places de pàrquing Zona comunità­ria amb jardi 1 piscina. Ex­terior.

28.500.000.-TT 674 57 04 / 675 43 02 (Mra).rW.>torj70005

• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab., terras­sa de 12 m3, gairebé tot exterior, assolellat. 15.000.000-n (93) 674 67 15 ffin»«Sia'.MPS,0ia)00S

• Cl FRANCESC MORA­GAS, 48. Oportunitat. 85 m*. 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refri­geració, caíefacoó, terras­sa, pàrquing. 17.500.000.· TT 674 57 16/ Fax 674 57 54 (Intxjr). Re* IWO 20003

• MOLT A PROP ESTA­CIÓ Sant Cugat 5è pis, 4 hab., vista molt maca, bal­có ampli, 1 bany *• 1 lava­bo. Sol de tarda 15.000 0 0 0 -t r (93) 674 67 15 (Fnque* Saca) FW FSi3120CCM

• PIS 110 n r , 4 hab. , 2 banys, parquet , armar is , pàrquing, all. extenor, cèn­tric, finca nova: 3 anys. 25.000.000-« 675 43 24 (Rnquei Ftocti Ref.Fp, 1OO6OOII

• P I S D E 120 rr-", 4 d o r m i ­t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a v is ta , pà rqu ing 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -9 674 12 04/674 11 81 (Serr.i. Rei. S 1X00002

• PIS EN VENDA 4 domr, menjador saló, cui­na, bany complet, lavabo. calefacció Molt de sol amb visles a Cotlserola 20.000.000-TT 674 72 54 fffrcttGiTjtete) M F310080011

• C RIUS I TAULET 160 m;, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina -orfice», terrassa, plaça de pàr­quing, 27 500.000 -TT 674 57 04 TT 675 43 02 iknúesa) Re* MOC70004

• C SANT TOMÀS. 94 m;, 3 dorm., 2 banys, saló menjador cuina equipada, calefacció armaris, pàr-q j T Q opcional tardor-95. 1 5.200 000 -TT 674 57 16 Fax 674 57 54 ;ho^, Re-, IN0 20004

• C SANTIAGO RU-SINOL 110 m' 4 hab . 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador, cuina *office- nova, terrassa, plaça de pàr­quing, 24.150.000.-TT 674 57 04 TT 675 43 02 Hmoeuj Rel 11007X06

• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina •office», 3 banys comp els zona safareig, calefatxaó, garat­ge 2 cotxes, traster. Jardi part. 200 m;. Zona comu­nitària amb jardí i pisora. 45.000.000-TT 674 72 54 [TrattGtTjnetei Re*. f& 10060012

• P ISOS O C A S I Ó Zona Monestir, 75 nr" menjador 20 m ; , c u m a , 3 hab . , 1 bany, safareig, terrassa 4 m'. ascensor, sol tardes vistes a Montserrat , per­fecte estat 11.600.000.-

TT 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestií ImTofj.luriai Re' KS» 1005001Í

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing 38.000.000.-TT 674 12 04 '674 11 81 ISetnl Re* S lOOOOOKi

• PROP ESTACIÓ SANT CUGAT 4 hab., 2 banys calefacció, plaça pàrquing assolella!, exterior. 28.000.000-

t r (93)674 67 15 lRnojesSaca[ Re* FE 1=120003

• PROP H O S P I T A L GE­NERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., molt tranquil, assolellat, dar . 6.300.000.-TT (93)674 67 15 fnquw Sarai. Ret. FS 10120002

• PROP M E R C A T NOU (Pg. Torreblanca / Vallès). seminou. 3 hab., 1 bany plaça pàrquing, extenor. 13.650.000.-t r (93) 674 67 15 (Finques Sacaj-Rel FS 10120007

• RUBÍ Av. Estatut, Ed. nou, 85 m', 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec Entrada 3.000 000 Pta. Resta hipoteca.

« 5 8 8 40 17/588 54 99 [FinquwVetwnril) Rel FV 4416

Decoració d'interiors i exteriors

Passeig Saní Magí, 50 Tel. 674 78 96 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• RUB l q PaL Clans A la vora A,Li"lament 30 m , 3 nab., ben conserva: e«'e-nor 8 000.000 -TT 699 65 48 .hcusal Ret 15M03

• RUBÍ d Sabadell, irnoe-cable 4 hab. (3 dobles) . cu:na equipada i reforma­da (cuina inlegratía, f em, e l c ) , sol de mafns . 9.0OO0O0-

TT 699 65 48 l'TCusa'.Re1 500C1

• RUBÍ c/ Verge del P'iar A la vora Ce Correus, 65 m ; . 3 r-ab.. c a m s r bany. 6 450.000 -TT 699 65 48 ilncLsai Re* 5.3005

• R U B l Av, L Estatut, 75 m1, 3 hab,, molt de sol. 7,250,000,-TT 699 65 48 (ITCUB) Rel 150007

• RUBÍ c/ Casp, Per es­trenar Dúplex de 118 i 135 nV. D e 4 a 5 h a b . 2 i 3 banys, 2 terrasses. Cale­facció. Gas. Pocs veins. Acabats de qualitat. Pàr­quing opcional . RFA Nous.

14.200.000.-TT 588 4017 / 588 54 99 (RrqueeVaÉiTiomí) Ret FV 200003

• RUBÍ c/ Duran i Bas, 90 m1, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 m3, places de pàrquing opcionals. 10.500.000.-9 699 65 48 (lrcuet).R8i.l50006

• RUBl cl Historiador Jo­sep Serra, 95 m3, 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo, ca­lefacció, extenor. 2 terras­ses, pàrquing. 14.800.000.-« 6 9 9 65 48 pncusaj Re* 150004

• RUBl c/ Lluis Ribas, 4 hab. més entresolat. Amb pàrquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de toc. 19.500.000.-9 588 4017 /588 54 99 (Fnpes V*omf). Rel. FV 200010

de

• RUBl c/ Montur iol . 3 hab, 89 mJ Reformat fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext alumini. Millor que nou. 8.500.000 -9 588 4017 /588 54 99 [rroj« vatonrat) Re* ?* 4439

• RUBl cf Zafirc. 70 m- 3 nab cambra Dany. e* te-no ' i assolellada 6 400 000.-TT 699 65 48 Ino^ai Rel : SOCCS

• RUBÍ D jp lex per est-e-nar ce q u a l l a t sup rema Pocs v e n s 19.00C0OC -TT 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 lrnoueiVa*.x*at. * r r,'P0O0"

• RUBÍ Edific- Mercuri, 75 m \ 3 hab , cuina i campra bany re formats. Dà rqumg. 10 500 0 0 0 -TT 699 65 48 nrciísai Rer &30C9

• R U B Í local a Les Tormes, 40 •TT'. bany pa: .

3 8 0 0 000-TT 699 65 48 Incusai RP 5C-31]

• RUBÍ pis c/ Margariüa Xirgu, 4 hab.. menjade cuma, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini, Ext 9.500.000-TT 588 40 17/ 588 54 99 ir<nogesï8tlionr3t' Re* ^i'it'i

• RUBÍ pis PCL de 61 m-, f! Av EstatLt. 132 Amr, 2 hab , bany CL na eq i . o Només dos v-eins. Amb te­rrassa Superf 61 m 11 000.000.-TT 588 40 1 7 / 5 8 8 54 99 .Fnquef Vainorrir, FW F« ?X"X*

• RUBl p.s nou de 74 m-En Av . E s t a t u t . 1 32, 2 hab.. bany, cuina equip Només dos veins. 12.000.000-

« 5 8 8 4017 /588 54 99 [FrtjuesVaeTonrati. Ret. 200008

• RUB. Plaça Progrés. 100 nr", 3 hab {2 doDles) calefacció, pis extenor 8.900.000-TT 699 65 48 :tfwsa|_Rel 150002

• RUBÍ zona la Josa. to­cant mercat. 3 hab bany lavabo. Ext. i persianes d'alumini Calefacció. Gas cuina nova. 10.500.000-« 5 8 8 40 17/588 54 99 iFinqugVatxmt) Re*. FV 4595

• RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta 3 hab Ca­lefacció, gas. cuina, bany « 5 8 8 4017 /588 54 99 Tnques Veüiomq. Re* FV 200005

• SANT CUGAT zona d AHons Sala, 18-20. Consta de 4 hab. (dues dobles) amb armaris, saló menja­dor. cuina, bany i lavabo BarCÓ/terrasseta. 17.000.000.- « 6 7 4 08 97 (RMBSew&gl). FW. FSC10040026

• S A N T C U G A T zona c/ Cànovas del Cast i l lo. Té 160 nr". Consta de 4 hab saló menjador de 45 m', cuina «otfíce», dos banys comp le ts , ter rassa. Pàr­quing.

32 0 0 0 . 0 0 0 - « 6 7 4 08 97 ;Frxss SanCijQai Re*. FSC13040C2T

• SANT CUGAT zona Golf, 70 m !, 2 hab.. saló menjador de 27 nV, cuina equipada, bany i lavabo. 23.000.000-« 674 08 97 tFnoM Sarí CugaT;. Rel FSC 0040035

• Z O N A M E R C A T NOU 90 nV, saló 32 n r amb xe­meneia, 3 hab,, cuina re­formada, 1 bany. 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 |KSA GtítiÉ Immobiliària! Re' KS* 'W500M

• Z O N A M O N E S T I R , 90 nr , menjador, cuina. Dany reformat, 4 hab., tot exte­rior, perfecte estat. 1 2 5 0 0 0 0 0 -« 675 33 55 / 589 26 43 ;KSA Gest'ó InmoDiliariai Rel. KSA 10O5O0O3

ELS 4 CANTONS/ Dijous, 13 d'abril de 1995 CLASSIFICATS 21 • ZONA PEATONAL 70 m r , menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, soJ i vistes. 14,000.000-t r 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Rei. KSA 10060004

• ZONA RESIDENCIAL 100 m !, saló amb xeme­neia. cuina «off ice». 3 hab., 2 banys, 1 pàrqumg. trasler, calefacció, jardi in­fantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000.000.-v 675 33 55 / 589 26 43 íKSA Gestió imnobiüafiaj. Re! KSA 10050007

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m7 + 160 nV jardí pri­vat. saló-menjador 30 m', 4 hab., 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 pàrqumg + traster. 26.000.000.-t r 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobihina) Ref KSA 10K0OO6

• M I R A - S O L 2 so la rs 6 0 5

i 650 m*. Pg. Camèlies. Magnifica vista. v 674 57 04 / 675 43 02 (lmd««). FM. 110070Q10

• SANT CUGAT zona c/ Sant Eulàlia. 524 m1. 20.000.000.-«674 08 97 (Ftxw SOT Cugat) Ref. FSC 10040031

• S A N T C U G A T z o n a go l f

i es tac ió d e Va l ldore ix . S u ­

per f íc ie : 6 0 0 m 2 .

2 3 . 0 0 0 . 0 0 0 . - t r 6 7 4 08 9 7

iRncesSam Cugat). fW FSC1O04CO29

• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (esiaòó Valldoreix). 557 m". 18 000.000-«674 08 97 (RncasSafiCugB) Ra. FSC10Q4CO30

• SOLAR residencial, 650 nV. Zona escola arquitec­tura. Edificació immediata. 29.000.000-« 6 7 5 43 24 fFrquesftxal FW FR10060006

• C GRANOLLERS a-dossada amb ascensor 220 m', jard i privat, 5 dorm. (2 - su i t es - ) , 3 banys, 1 lavabo, saló men­jador 40 nr, garatge tras­ter. 48.000.000.-t r 674 77 76 (iranatta. SA). R«f 160009

• C LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 m ! habi­tatge. 500 m2 solar. 4 dorm., bany. saló, cuina, pàrquing, jardí, per restau­rar. Zona urbanitzada. 29.000.000.-« 6 7 4 57 16/ Fax 674 57 54 .Tnogar; Rel IlliO 30006

• C! OCÉANO ATLANTI-CO, 53. (FinaT95). 600 nV solar 294 m* habitatge. Zo­na Goff. 5 dorm , 4 banys, 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardí. 60.000.000.-« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 (hogari. Ref.iHO 30006

• C SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 85 m* + pati . 3 dorm., bany, saló menjador, cuina equi­pada. calefacció. 16.000.000.--t r 674 57 16 / Fax 674 57 54 (mag»), Ref. HO 20007

• IMRASOL torre 350 rrr, solar 600 nV. 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 mí, cuina «orhce», sala 60 m*, garatge 2 cotxes. 65.000.000-« 674 57 04 / 675 43 02 ]tm)esa). Ret 110070002

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­di i piscina comunitària. 240 rrr\ 6 m façana, garat­ge 4 cotxes. 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre 38.700.000-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Geslic innaWiana; ?ef KSA

• SANT CUGAT av. Pla del Vinyet. Adossada de 5 hab., estudi Jardí privat i comunitari amb piscina. Només 45.000.000-« 674 08 97 (firoeSartCugat., "el FSC 100400-4

• SANT CUGAT zona pg Valldoreix-Golf. Torre indi­vidual que consta de 5 hab., més una altra haòita-oó-estudi, saló menjador. cuina «office». 3 banys complets, lavabo amb dut­xa. Garatge per a 2 cot­xes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar ós de 500 m !

65.000.000- « 674 08 97 ,FmcaS Sani Cugat:.. R* FSC '0WXP2

• VALLDOREIX Torre So­la. parcel·la 600 nr7, cons­truïts 220 m ï, 4 dorm., 2 banys. 1 lavabo, menjador saló 35 m1, sala de billar. xemeneia llar barbacoa, garatge. 46.500.000-« 674 77 76 (lYart* SA;. Rei 160008

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1. 5 hab., 2 banys, garalge i jardí 60 nr 33.000.000-w 674 77 76 ïimart» SA) Rel 190006

• SANT CUGAT zona Vin­yet. c/ Sant Josep. Consta, a la planta, de saló menja­dor, cuina -office» i un la­vabo. A la planta superior hi ha 4 hab. (una «surte») i 2 banys complets. A l'estu­di, com que ós-gran, té 1 hab.. saló i un bany. A més, al soterrani hi ha un gran celler, una hab de planxa, safareig i garatge per a 3 cotxes. 63.000000-« 674 08 97 [Fuga Sant CugQ Re*. FSC 10040023

• ST. CUGAT c/ Sta. Te­resa, adossada 320 m', 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 m», cuina -office», golfes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­di privat 100 m1 i piscina comunitària. 57.500.000.-« 674 57 04 / 675 43 02 íkntosaj Ref 110070003

• TORRE A BELLATE-RRA 250 nV. 900 nV de jardi, una anttguetat de 4 anys. 4 dormitor is. 2 banys, 1 lavabo, garatges estudi golfes. 60,000.000.-t r 674 12 04 / 674 11 81 [Seno).Pei SI0000004

• TORRE A BELLATE-RRA unifamiliar 180 rn*, 4 hab.. 2 banys, saló menja­dor 35 ma, cuina 20 m l , parcel·la 400 m1. 39.000.000.- « 674 77 76 (Imirta, SA) HeM 60006

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «sui tes», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m\ 2 places de garatge i traster gran. 47 000.000- t t 674 77 76 (Innata. SA). Ref. 160007

• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 n f + 104 de jardí, 4 hab.. 2 banys, 3 places de garat­ge, fusteria interior de rou-re i exterior de PVC amb vidre doble.

26.000.000.-«674 77 76 (Iwnirba, SA) flef 160004

• TORRE ADOSSADA CANTONERA mofi cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm.. 2 banys, bo-harditla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge. A.A. 32.000 000- « 674 77 76 (liïnarbe. SA). Ret 160003

• TORRES Zona t ran­quil·la, adossada cantone-ra, 150 m*. garatge 2 cot­xes. zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, 3 hab (1 «sufle»), estudi, jardi privat 40 m1, calefacció. 28.500.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gesiio linmoWlnni). Ref KSA 10050013

Í4 CASAS

JOSEP M. CASAS EROLES PISOS-TORFIES-LOCALS-TERRENYS LLOGUERS

PIS He 110 ni, av. Alfons Sala, 9,1r 4a. 3 hab.. menjada, sala d'estar amb Bar de foc. 1 bany, 1 lavabo Uoçuet 90.000 ptes + comunitat FINCA de loguer, 7 hab.. 3 banys, menjador, sala d'estar amb llar de foc, ptsona, frontó i molt de jardi Lloguer 350.000 ptes'mes. TORRE. 7 hab.. 2 banys, menjada, sala d estar, cuina, jardí. Llo­guer. 250.000 ptesjmes. Alcalde Ramon Escayola (Valrtxeúl. LXAL DAVANT CAP SANT CUGAT. 0 MINA.19. 80 » RerKtt' 80 «Optes LOCAL C/CAST1LLEJ0S, 15.80 ni, Renda. 75.000 ptes. PLACES aparcament a garalge cl Virïolas. per a 4 motos.. Lloguer mensual per plaça: 4.000 ptes.

- PLAÇA DE PÀRQUING. ei Vinctes. 15.000 ptesjmes VENDIS

• LC1CAL EN VENDA r j Martorell, 26.70 m1 17.000.000 ptes.

LOCAL EN VENDA cj Martorell, 26,70 ni 17.000.000 ptes. RNCA EN VENDA, c/ Alps, 79. 90.000.000 ptes. TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardi 20.000.000 ptes. LOCAL EN VENDA a Sant Cugat, c/ Rius i Taulet. 220 ni , 25 m de façana. 25 milions.

• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500 000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F Q N S S A L A , 2 2 , b a i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

SANT C U G A T DEL VALLÈS 674 15 66 - 674 10 54

• PISOS, apartaments, to­rres. locals i places de pàr­quing de lloguer. 0 6 7 4 1 2 04 /6741181 ismi nu. s IOOMOOS

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúplex + comuni­tat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui­na, plaça garatge. « 674 15 66 (Casas. Rei-C 131300M

K2É1

• C/POZOS, 10, 3 r 2 a ( a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui­na « 6 7 4 1 5 6 6 (Casas) FW C I01300O2

• CASA ADOSSADA c! La Plana, 140 m1, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador. 30 m', cuina •office», golfes, traster, te­rrassa 10 m,n. jardi privat, 18 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 674 57 04 / 675 43 02 fmòesa). FW. 110070009

• P. DE L A CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, i plaça pàrquing. Renda 85.000 Pla. t t 674 15 66 ICasas) 1< C1013COO5

• P t S d e 2 d o r m . , men ja ­

d o r , c u i n a , b a n y c o m p l e t ,

t e r rassa . Pis mob la t a M i -

raso l .

5 5 . 0 0 0 / m e s - t r 6 7 4 7 2 5 4

ÍFncasGfonefal Ref. FG 130B0OO3

• PIS de 3 dormitor is. menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat, Llo­guer al mes: 65.000 Pxa. « 6 7 4 7 2 5 4 (Fincas arorelfa). Ral FG 10080303

• TORRE C TOPACIO 17 (Mlra-sol j . Renda: 70.000 Pta. 3 hab.. 1 saló. 1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 S í (Caaaal W . CIO130ÓDS

• T O R R E D E L L O G U E R

a m b m o b l e s . 3 do rm i to r i s ,

menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m' A Mirasol. Zona molt tran­quil·la 90.000/mes.-« 674 72 54 IFtosGàwaaal M FG IOQ80005

Mossèn Cinto Verdaguer, 1B. VaMoreix. t r 589 26 38 MStOOOI

• MANTSERV. SA Av Catalunya. 18. « 674 60 58 Ret 600001

• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, cf Mina, 19-80 m' 80.000/mes.-0 674 15 66 (Casa» FW. C10130007

• LOCAL EN VENDA o noguer 112 n i . Preu ven­da; 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 675 43 24 iTtnw Flota mf. ffl loorois

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix. 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m1, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 85.O00/nies.-s (93) 674 6715 [FmufiSMFM FS 10120010

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional. 55.000/mes - n 675 43 24 FlKlMlto). FM. FB H0D0O16

• APARTAMENT en llo­guer c/ Montserrat, 1 hab.. bany. cuina americana. 50.000/mes.- n 675 43 24 (Fia^FMj «* FBIOMCOM

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 traster. « 674 15 66 dsaslFW.C 10130003

• C/ALFONS SALA 110 nV, 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 rr i , cuina i te­rrassa. Moblat 90.000/mes-« 6 7 4 57 04 /675 43 02 I W r t FW 110370007

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou Raça de pàrquing Inclosa Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/mes..-t t 674 72 54 (FrtMGiowHI FW FG100800M

• PLA DEL VINET 130 m', 4 hab. (1 -suite»), 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina «off.ee», galeria, terrassa 30 m'. 2 places de pàrquing. Zona comú-nitaria amb piscina. 175.000/mes.-t» 674 57 04 / 675 43 02 amoWl.M 110070008

• RBLA. RIBATALLADA 160 ms, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing. calefacció, assole­llat, exterior jardi + piscina comunitaris. 150.000/mes.-n (83) 674 67 15 (RtaquesSacal FW FS10120009

• SANT CUGAT zona 0/ .JMIons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cui­na, bany complet, lavabo, safareig, una petita terras-seta o balcó. 80.000/mes.-n 674 08 97 (Fias Sani Cagat: Hal FSC HXH0O33

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als bai­xos d'una torre individual. Consta de rebedor. 3 hab. dobles, menjador, cuina -of f ice», bany complet, Pebï jardí. El bany i la cui­na estan reformats. 65000/mes.- t r 674 08 97 IFtasSantCagaa. FM FSC 100*3038

• SANT CUGAT tenim to­ta mena de torres de llo­guer i pisos a diferents preus, w 674 08 97 l7rasSM0u|al|.FM FSC I0OWO3.

• ALFA 33 16V, negre, B-LK. 6O0.0O0.-« 5 8 8 55 35 (Aàitocamral) FW A10100010

• ALFA Romeo 33, B-1T 475.000- t r 589 09 91 (Fino, si | Ftef. F10020302

• A L F A Romeo 75. 2.0 Twtn Spark B-IU t r 675 32 57 lAutoFistatarl FW »E 10030002

• AUD1100, B-IG « 6 7 4 68 50 JAuto Comarca del Vanes) Ref. ACV

10090)02

• C I T R O E N A X , G T (ex­

t res) . B -JU .

« 6 7 5 32 57 {AuC lix·MJW.AE 10030003

• CITROEN AX 11. TRE B-IM. 350.000.-« 5 8 9 0 9 91 |Rlac»,slJ FW F10C2O0OS

• FIATTlpo, 16v, A/A. B-LC « 6 7 4 1 5 03

• FIAT Uno 455, B-1600-HU, platejat. « 6 7 4 09 10 (Suat) FWSI01I0O33

• FIAT Uno turbo. IE, B-IK. 475 .000-«589 09 91 lTiac»,SÍ) fl« Fia33MM

WlSACA 1P| Finques

1 5

PISOS EN VENDA Prop Monestir, 98 m!, 4 hab,, 2 banys complets/parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 m\ 4 hab., 1 bany i cuina noves, exterior balcó, sol matí. 16.500.000 pta. Zona col·legi Maragall, 75 nf, 3. hab., bany i cuina noves, parquet + galeria, sol al matí, 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m!. 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000 pta. Prop estació, 72 m2.3 hab., 1 bany, sense ascensor. 8.000.000 pta. PISOS LLOGUER Zona eixample, 150 nf, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing. Zona estació, 75 m!, 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat. Prop estació, 75 m2,3 hab., 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat. Apartament prop estació 40 m2,1 hab., 1 bany. 46.500 pta. Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 bany. 65.000*pta. c/ Sta. Maria, 75 m2,3 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta.

• FORD Esoon XR3. B-KV. « 6 7 4 1 5 03 (P»«x«tMottBa«í!jWJWI2rXt8

• FORD Flesta 1.1., gris met B-JT. 3O0.000.-« 5 8 8 55 35 IAJTOMTÜ! FW »10100003

• G O L F 1.8 G L . B - J P .

« 6 7 4 6 8 50

[Au!o Camarca del Vallès). R* ACV

10C90XX

• LADANiva, B-NL 550.000-« 589 09 91 (Fiacar, í.l i R

• LANCIA Delta, HF. tur­bo. B-KY 790.000-« 589 09 91 .Flaca si; Ral F10020007

• LANCIA Prisma, TDS. 0-AK. 750.000.-« 589 09 91 Fiacar, s -1 Rol. F100200IO

• LANCIA Y-10. B-HD 325.000.-« 589 09 91 (Ftoor.sll FW.F1OO2O0OB

• OPEL Corsa, B I S . 475.0O0.-« 5 8 9 09 91 IFlacar, s.l i Rel F10020001

• O P E L C o r s a G S I . B - L K .

« 6 7 4 68 50 (Aulo Comarca de! Vallés) Ret ACV

lasoras •

• OPEL Kadett, 1.3, 5 p., B-HY. 450 000 -« 589 09 91 (Flaca slj Ral F10O20OH

• OPEL Kadett, 1.8 GT, blanc, B-JZ. 600.000-« 5 8 8 55 35 (AUocantan Ref A10100006

• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN. « 675 32 57 |AAEM».1M.AÍ1003000I)

• PASSAT Var.ant 1.8, A.A.B-MG «874 68 50 (Auto Comarca del Val es,. Rel ACV

toosom

• PEUGEOT 205 GTI, A/A.B-JT. «67415 03 (Fs»joj«Motc<Ra»y:. Rel RMR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L , B

HW. « 674 15 03 iPeupact Uoan FaV) Rel PUR 120001

• P E U G E O T 309 G T , A /A ,

B-HX.

« 6 7 4 1 5 03 (PftjrxaTCliloteRtly) FW PtiRl?30C2

• R E N A U L T 11 GTL. B GL. « 6 7 4 1 5 03 (Peugeot MDtorRUy). R«r F'tls 120006

• R E N A U L T 21 2 . 0 . A A

B- IJ .

« 6 7 4 68 50 (Auto Comarca oel Valies). Rel ACV

ICOS00C3

• RENAULT 21 TXE, blau, B-JJ. 650.000-«588 55 35 (Amaoantral) Rel AiC-00004

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT 250.000-« 5 8 8 55 35 lAUoaorall Rel A13IM008

• RENAULT Clio, RN-1.4. B-OD « 675 32 57 lAJloEllJpan) FW A£ 10O3OX7

• RENAULT Cho 1.2, 3 p., vermell, B-OM. 975.000.-« 5 8 8 5 5 3 5 i>«tx»»a(. fw A I Í I M C ;

• RENAULT R-11 GTX any 86, bon estat. « 6 7 4 19 02 Nits. Rel 84760001

• SEAT Ibiza. 1.5 i, 3 p., B-OB « 6 7 5 32 57 lAJOFjSeWi FW AFIOtaOt

• SEAT Ibiza 1.2, negre, B-JX 400.000-« 588 55 35 (AuÉooernraf) Rel AI0I0O0O7

• S E A T Ib iza 1.5, 5 p., B-

KP. n 675 32 57 (hrilEsIBlxr) flel A£ 10030309

• S E A T Terra, blanc, B-KT. 350 000 -« 5 8 8 55 35 lAjtocerïal) Rel A 101CO0O9

• SUZUKI Swilt GTI. B; 1872-IP, blanc. « 6 7 4 09 10 (Sua*) FW S1C100O2

• VOLKSWAGEN Gotl 16 V, B-LM « 6 7 5 32 57 (AaAoEtttbanJ FW AE10030010

• RENAULT 19 TSE, blanc. B-LX. 650.000.-« 5 8 8 5535 lAuocartaO.Rsf.AIOIOIXroS

• FORD Escort d.èsel, B-HW. « 8 7 4 1 5 03 (Pexeja ot ItolOT Ftally) FW PMfl 120004

• NBSAN Patrol 6 a l diè-sel,ajn.B-JV. « 67S .32 57 :«UCE»«l»i) R» AE10O3K1W

• NBSAN Vanene pràctic diesel. B-MS « 6 7 5 3 2 57 lAapEstatsra) Ret AE10030CO5

• R E N A U L T E x p r é s , d i e ­

se l , B-JZ.

6 5 0 . 0 0 0 . .

« 5 8 9 0 9 91 (Fiant, Si,). MF1002000IÍ

VICOMCA

T O R R E S - T E R R E N Y S - P ISOS - LOCALS

Compres - Vencies - Lloguers Administració de finques

• Assegurances • Assessorament: urbanístic i immobiliari Taxació de béns immobles

PI. Can Cadena, 2 (Valldoreix) Tel. 674 78 50 - 674 91 61 - Fax 589 03 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA

COMUNITATS Sant Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 6 7 5 1 7 01 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

BARCELONA

ASSOCIATS AL (SQQCS CENTOElNFORAiAaÓ IMMOBIUARIA DE CATALUNYA

IBERTEX 0 3 2 (SaBCS

Important empresa de serveis de la comarca necessita

COMERCIALS Es demana:

• Edat 20-25 anys • Cotxe propi • Bona presència • No és necessària

experiència

S'ofereix:

• Sou fix + comissions • Alta SS

Interessats, truqueu al tel. 589 62 82

Demaneu per la Srta. Gemma

J O R N A D A ATLÈTICA A M I R A - S O L

Luis Sanchc/. del Club Atlètic Andorra, ha estat cl guanyador de la cursa de 30 quilòmetres celebrada a Miia-sol. Josep Maria Casas va ser segon i el santeugatenc Albert Garcia. tercer. Plana 23.

2 2 . Dijous, 13 d'abril de 1<M5 D E B U T D E L S D R A G O N S

El santeugatenc Pau Coll ha debutat amb els Dragons de Barcelona en la tercera lliga mundial de futbol americà. L'equip català ha perdut el primer partit, a Amsterdam. contra l'Admirals. Plana 2-1.

VOLEIBOL

Per i recr a n \ consecu t i u el pave l ló • f emen ins . J u s t a m e n t , la p r e s e n c i a de de ve .-ibol de Sant Cuga t a Va l ldo re ix ha es ' i l ' escenar i del M e m o r i a l A r t u r o C o r k I n a q u e s t a ed ic ió , la d e s e n a . hi li; i pa r t i c ipa t e q u i p s mascu l ins i

Ics d o n c s ha es ta t la nove ta t de l 'edició d ' e n g u a n v . 1 ,n h o m e s la se lecció t rau

el c o m b i n a t es ta ta l el q u e va v è n c e r en la final, en d e r r o t a r el W i n t e r t h u r B a r c e l o n a pel mate ix resu l ta t . U n s 201)

Sant C u g a t . J o a n A y m e r i d ' E s p o r t s . X a v i e r F i g u e r e

r .. ... . . , .... _ . d e la f ede rac ió c a t a l a n a . cesa es va i m p o s a r a l 'es ta tal per 3 i e s p e c t a d o r s van p r e s e n c i a r Ics finals, i nasco , i el p r e s i d e n t del

" ' '• — • ""' ! " " f " " " ' '•• u : ' ; " ' • • • ' • - , · 1 · - ' • b i t r cs , F r a n c e s c L l o r e n s . sets a 1. m e n t r e q u e en d o n e s va ser j e n t r e els quals hi havia l ' a lca lde de

eh; el r eg idor s: el p r e s iden t Sebas t ià Be-c o m i t è d 'à r -

La selecció francesa masculina guanya el X Memorial Arturo

Cortés En doncs, l'equip estatal es va imposar

al Winterthur Barcelona en la final ( AKMi: Rl·.V'l·Kl'l

• Valldoreix. hls aficionats al \olcihol van poder gaudir durant tot un cap de setmana de voleibol d'alt iv.cll giaeies al hon joc que van exhibir els equips parlieipanls en el "-. NU niorial Arturo ( ni -tes

I ;i wics, la selecció Iranccsa es va -nipnsai" a l'espanyola pes 3 sets :i I c:i l.i final. I I pnmci set el ', : r l · lcnir la selecció trice.l.n

• I a el segon el conil·inai iacssinn.il' i se I v a c 'ului

p.acial de I ."• a l | l ' K -. " . I C Í Ü s \ a l l s e i d c C M . I s

is '..in ser favorables als -. pel t a I s i s ,, ' s c I v'e dunes el l ' ien: ' : .i i.i selecció cspainola. i i l'i.u el Wintcitiiui I!, i ' un pai'lit Ini ca i Í'.I <

I |s ,ii is pi'iiiK i's sets *. a i • uiiiii del co;i|iun estatal. ei ils de 13 a s> i Is a •.aC -ic les barcelonines aon sel es va traduir en

i' d tercer, pe i ^ a 13. i j c n>: il.it del combinat i ,,iKilai palesa cu el

ilelinitiii set. que els \ a sel lavoi able per 13 a 13.

I n Ics tinals de consolació es \.in impnsai cl ( N Sabadell en categoria masculina i la Residèn­cia Munic en categoria femenina. 1.1 t ïuh Natació Sabadell va de­n o t a r amb relativa comoditat la selecció de Portugal (3 a 0). hi conjunt lusità només va presentar batalla en el primer sel. en el qual va torbar els sabadellenes a fer dissol puiiis per anolar-se la

pe i cslal. pe i | dos s i tol-li,me

qi .

en el V l C t " !

l'em estat.. quart

victorià, hls altres dos no van tenir gaire historia i el Sabadell va ob­tenir el triomf i. per tant, el tercer lloc en la classificació final, l a final de consolació femenina va enfrontar els equips de la Re­sidència Himne i l'Hispano Fran­cés. amb victòria de les primeics per 3 sets a 1.

Millorant altres edicions

I a competició masculina va ser la de nies alt nivell a causa ceU equips que hi van prendre paït: k s seleccions júnior de ( - .ucia. I'OI'UISMI. l'hstat Francès i I es­tatal. a mes del t 'N Sabadell i l'Al-, I'l lospitalet. Ln canvi, la p.u-ticipacio femenina no va sei del i oi destacada ja que a k . r d a dcN qualie equips partícip.mls -se­

cció estatal júnior. Residència Munie. Winterthur l l auc iona i I lispano Lrances-- . es preveia la participació de les seleccions de ( loaeia i Riíssia. Aquest,-, dues ultimes seleccions, però. est.ui participant en l 'europeu, quv c-disputa simultàniament ei: ics ciutats del Baix Llobregat II los­pitalet. Sant Feliu i hsplugucs- • Iuis diumenge.

fot i així. el president del ( V Sant Cugat, Carles Castro. va ma­nifestar la seva satisfacció desprès del campionat: «hi memorial ha anat molt bé a tots els nivells: penso que hem millorat respecte d'anteriors edicions. A mes. hi ha hagut la novetat de la presencia d'equips femenins.»

hi cap de setmana va estar de­dicat íntegrament al voleibol en

un escenari com el pavelló de vo­leibol de Sant Cugat a Valldoreix. que va registrar una bona afluèn­cia de públic fins 20(1 especta­

dors. entre els qual hi havia au­toritats locals i federatives, van presenciar les finals. En el lliu­rament de premis hi va ser present

er primera vegada, equips t'emeni: vau piendie part en el Memorial \ltUIO C'oites ] ,,•,,. MANI I SI'INOSV

l'alcalde de Sant Cugat, Joan Av-mérich, el regidor d 'hsporls . Xa­vier figueres, i el president de la federació catalana de voleibol. Sebastià Henasco. a mes de ia vídua J 'Arturo Cortes.

Seu de la fase final

Despí es de les \acances de Set­mana Santa tindrà lloc la fase final d'aseens a divisió d'honor femenina, en la qual per tercer any consecutiu participarà el sè­nior del CV San! Cugat. Aquesta setmana la federació espanyola ha decidit quina serà la seu d'aquesta última fase del campionat. Fls dos clubs que han presentat candi­datura han estat el Sant Cugat i el Venta de Banos (Palència). En aquest sentit l'alcalde. Joan Aymerich, ha manifestat el seu suport a la candidatura santeu-gatenca: «M'he compromès amb el president del Sant Cugat a fer gestions amb la federació espa­nyola per tal que la seu sigui Sant Cugat», ha afirmat.

FUTBOL

£1 Santboià derrota el Sant Cugat Esport per un 0 a 3 enganyós

VOLEIBOL

O Sant Cugat: Àngel (4), Asensio (3), Miguel Àngel (3) (Aguilera).

Cartiel (3). Covo (3). Bayo (4). (ira-ncro (2) (Sergio), Claudio (2). Joan Antoni (2), Gómez (3), Roger (3).

3 Santboià: Àlvaro, C'astillejo, La-gares, Clavijo, Retuerto, Sànchez.

Paeha (Cobo), Avellanet. Lele. Albert. Carlitos. Gols: 0-1 Lele (2;), 0-2 Carlitos (87'), 0-3 Lele (W). Àrbitre: Soler. Correcte. Targetes gro­gues a Joan Antoni. René. Sànchez i a Moratalla —entrenador visitant—. Públic: Uns 250 espectadors.

CARMÍ-. RÍ-VHRTH • Rubí.— El Santboià, líder la

de la primera divisió catalana, es va endur els dos punts, hi resultat es elel tot enganyós ja que els visitants es van mantenir amb 0 a 1 fins a tres minuts del final.

hi matx va començar malament per als de Josep Alonso, que als 2 minuts encaixaven el primer gol. Això va permetre als de Moratalla controlar el joc durant els primers 45 minuts. Durant aquest període els jugadors de Sant Boi van dis­posar de dues ocasions més per incrementar l 'avantatge, mentre que el Sant Cugat s'acostava tí­midament a la porteria contrària.

A la segona part el tècnic sant­eugatenc va arriscar introduint dos

canvis en l 'equip. A partir d'aquest moment els locals van dominar el partit, però sense crear perill a l'àrea visitant. L'oportunitat mes clara dels sanlcugatencs la va tenir Aguilera, que va estar a punt de fer l 'empat. Però el gol no va arribar i del possible 1 a 1 es va passar al 0 a 2 i, finalment, al t) a 3 en dos ràpids contracops del Santboià que van sorprendre l'equip vermell-i-negre. El Sant Cugat, amb aquest resultat, torna a la zona de descens. L'anècdota la va protagonitzar el Santboià, obligat a passar la revisió de fitxes dos cops a causa de la coincidència en el color de les samarretes.

El CV Sant Cugat acaba la fase regular de la lliga invicte,

sense haver cedit cap set 3 CV Sant Cugat: Rubio, Bartra,

Mampel, Salto. Sànchez, Castané —equip inicial—. Massa, Salto.

O Hispano Francès: Aguilar, Ma­teos, Vidal, Becerril, Borràs, Ló­

pez —equip inicial—. Rodríguez, Cos-toya. Parcials: 15-6, 15-7JM). Àrbitres: Torrent i Riopedre. Bé. Públic: Uns 100 espectadors.

O.V./C.R. M Valldoreix.— Nova victòria per 3 sets a 0, aquest cop contra l'His-pano Francès, que clou la par­ticipació del CV Sant Cugat en

la fase regular de la lliga amb 20 victòries en 20 partits per. 3 a 0. El partit no va tenir excessives dificultats: les locals el van re­soldre en 55 minuts. En els dos primers sets les barcelonines van mostrar força oposició i van deixar una bona impressió. En el tercer set, en canvi, les jugadores de Víctor Rupil no van donar cap opció al conjunt visitant i el van superar amb un 15 a 0.

Les santeugatenques disputa­ran el play-off d'ascens a divisió d'honor, per tercer any consecu­tiu, després de Setmana Santa.

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 ESPORTS 23

ATLETISME

Luis Sànchez, del Club Atlètic Andorra, guanya la cursa de Mira-sol

L'atleta local Albert Garcia va ser tercer en la cursa de 20 quilòmetres CARME REVERTE

• Mira-sol.— Mira-sol va celebrar diumenge passat una jornada atlètica. Quatre curses van permetre córrer a esportistes de totes les edats. La cursa atlètica de 20 quilòmetres de re-

En un dia assolellat i calorós va tenir lloc la jornada atlètica de Mira-sol, organitzada per l'As­sociació Catalana de Corredors de Fons i l ' M W de Sant Joan. Tothom va tenir l'oportunitat de participar-hi, federats i no fede­rats, grans i petits. La matinal va començar amb les curses de 20 i 10 quilòmetres i, més tard, van tenir lloc dues curses més, amb els més petits com a pro­tagonistes.

La cursa atlètica, que constava de 20 km, va començar amb alguns minuts de retard respecte de l'ho­rari previst, fet que va obligar els corredors a continuar els exer­cicis d'escalfament una estona més. Un cop començada, la prova va transcórrer amb normalitat pels límits de Mira-sol. Luis Sànchez, del Club Atlètic Andorra, va ser el primer a travessar la línia d'a­rribada, situada, com la sortida, al Casal Cultural de Mira-sol. El guanyador, que va entrar junta­ment amb el seu company d'equip, Josep Maria Casas, que va ser segon, va completar el recorregut en 1 hora. 2 minuts i 36 segons. Sànchez, que havia estat procla­mat campió de Catalunya de mitja marató la setmana abans, va des­tacar les bones condicions del cir­cuit i la sorpresa que va ser per a ell guanyar. «M'ha anat massa bé. En sortir el meu company de club i accelerar el ritme, hem de­cidit fer un test i, de fet, el circuit ens ha acompanyat, excepte una pujada al quilòmetre 16, que des­prés quedava compensada amb una llarga baixada. El circuit ha estat molt bé», va afirmar. Luis Sànchez i Josep Maria Casas van destacar ràpidament de la resta de corredors tot i que, segons

Atletes del CMSC, en la final del campionat escolar de Terrassa H Terrassa.— L'actuació dels re­presentants santcugatencs en la final del campionat escolar d'at­letisme infantil i benjamí celebra­da a Terrassa va ser força des­tacada.

L'atleta benjamina del Club Muntanyenc Sant Cugat, Marina Romero, va dominar de manera aclaparadora totes les proves en què va participar. Va ser primera en les curses de 600 metres i 60 metres llisos i en la prova de salt de llargada. En la de 600 va fer un temps de 2 minuts, 14 segons i 1 centèsima; en la cursa de 60, un temps de 10 segons i 4 cen-tèsimes, i en la prova de llargada va fer un salt de 3 metres i 31 centímetres.

En categoria infantil hi van prendre part Patrícia Malloc i Ra­mon Puignero, també del Club Muntanyenc. Patrícia Malloc va

. aconseguir la seva millor classi­ficació en la cursa de 80 metres lliures, en què va quedar quarta. En la prova de 1.000 metres va ser setena i en la de pes, novena. Ramon Puignero va participar en dues proves. En la cursa de 3.000 metres l'atleta del CMSC va acon­seguir la quarta posició, la mateixa classificació que va fer en el salt de llargada. / CR.

corregut la va guanyar Luis Sànchez, del Club Atlètic Andorra. El campió va fer el recorregut en 1 hora, 2 minuts i 36 segons. En la cursa popular, que constava de 10 quilòmetres, el guanyador va ser l'independent José Carrión,

amb un temps de 33 minuts i 58 segons. El més petits van poder participar ep la cursa infantil i la minicursa del biberó. L'acte de lliurament de premis va ser presidit pel regidor d'Esports, Xavier Figueres.

Els participants, en el moment de la sortida. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Sànchez, «res no estava preparat». «Durant la cursa s'ha plantejat aquesta possibilitat i hem marcat el ritme que ens interessava», va dir. Per al guanyador, el temps en què ha fet la cursa «és molt bo si es té en compte que som afinal de temporada». L'únic que va trobar a faltar el guanyador va ser la presència de corredors catalans de renom, cosa que hau­ria donat més nivell a la prova.

L'atleta de Sant Cugat Albert Garcia, que va entrar alguns mi­nuts després, es va classificar en

tercera posició. ^En la cursa de 10 km es va

imposar el corredor independent José Carrión, amb un temps de 33 minuts i 58 segons. A con­tinuació va entrar Jordi Alegre, de l'Atfines de Martorell, amb un temps de 35 minuts i 1 segon. El tercer classificat va ser el co­rredor de Santa Coloma Francisco Mula, que va arribar 40 segons després del segon. En aquesta ma­teixa prova, però en categoria fe­menina, la guanyadora va ser Su­sanna Royo, de l'Atfines, que va

trigar 41 minuts i 10 segons a completar el circuit. La blau-grana Araceli Rubia va entrar en segon lloc, amb 44 minuts i 8 segons.

Després de les dues primeres curses van tenir lloc la cursa in­fantil i la minicursa del biberó, que van donar la possibilitat als més petits de participar per primer cop en la jornada atlètica de Mi­ra-sol. Un cop finalitzades les cur­ses va tenir" Uoc el lliurament de trofeus, acte en què va participar el regidor d'Esports, Xavier Fi­gueres.

La UE Sant Cugat fe una segona part humiliant contra el Navàs i cau derrotada ^ O Icman Navàs: Ratera (-), Juau / >r (-), Rey (8), Mantotink (22),

Sierra (12), Otas (17), Bonet (4), Sur-des (3), Méndez (-), Otal (6), Blàzquez (7),López(-). ___ Am UE Sant Cugat Sevillano (-),

*» / García (6), Romero (-), Mo­reno (8), Riera (-), Munera (-), Ar­gento (3), Fontanals (12), Badosa (2), García (-), Albesa (-), Asensio (16). Parcials: 27-23; 52-24. Arbitres: Guinart i Sans. Públic: 100 persones.

CATÍ MORELL I Navàs.— Els jugadors de Mas-safred van encaixar una nova de­rrota que ja s'esperava, però no per una diferència tan àmplia. A la fi del partit el Navàs va acon­seguir 32 punts de diferència, que no tenien res a veure amb els 4 punts que separaven tots dòs conjunts al final de la primera part. De fet, el Sant Cugat va dominar clarament el partit, tot i que l'Icman Navàs guanyava per petites diferències —entre un i cinc punts—. El Navàs va perdre un nombre considerable de pilotes i el bon joc rebotejador del Sant Cugat va donar fruits. Els sant­cugatencs es van saber tancar en la defensa i els de Navàs no van poder penetrar amb efectivitat. Al final de la primera part, el resultat era de 27 a 23.

Si els primers 20 minuts van ser lents i avorrits per al públic, a la segona part l'equip local va desenvolupar un joc dinàmic i, fins i tot, es van poder veure al­gunes jugades espectaculars. Els jugadors de Pere Romero van mi­llorar en atac i el percentatge de tirs encistellats va pujar conside­rablement i va fer vibrar el públic.

A U X V Y D S .A .

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, t t 5 8 9 1 7 9 9

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior apallissa FAldeasa Valdeluz en el partit més ofensiu dels locals a casa

Els santcugatencs són quarts eh la taula

4 Júnior: Bozal, Pau Abad, Lelet Abad, Jany Vidal, Hofman, No­

gueres, Negre, Patllé, Serra, Clarassó, Sallés —equip iflicial—, Romàgosa, Bagunyà i Orsola.

I Aldeasa Valdeluz: Duarte, FJ. Gonzaïez, J.I. Gonzàlez, J.A. Igle­

sias, R. Iglesias, Romero, Cobos, Do-moso, Gómez, Pineiro, Hernàndez —equip inicial—, Palomero, F. Gon­zàlez i García. Gols: 1-0 Hofman (4'), 2-0 Hofman (12'), 2-1 Cobos (39'), 3-1 Serra (63'), 4-1 Patllé (67'). Arbitres: Morales i Ruiz. Bé. Públic: Uns 50 espectadors.

ÀLEX LÓPEZ • Sant Cugat.— Després de tres jornades consecutives sense co­nèixer la victòria, l'equip masculí del Júnior va trencar aquest ma­lefici i va derrotar amb claredat PAldeasa per 4 gols a 1. Un triomf just que va fer valer la superioritat del conjunt sancugaténc. La nota destacada del partit van ser aquests 4 gols aconseguits pels homes de David Pérez. En- les

15 jornades disputades, el Júnior no havia fet en cap partit més de 2 gols i aquesta jornada ha trencat l'estadística establint qua­tre gols en el marcador. Quan falten tres jornades perquè s'acabi la lliga l'equip sancugaténc aban­dona la setena posició de la taula i passa a encapçalar la quarta amb 14 punts.

La clau del triomf va ser la mentalització dels jugadors del Jú­nior a l'hora d'afrontar el partit. Van sortir conscients de la im­portància del matx i des del primer minut joc van buscar la victòria. El sancugaténc Marcos Hofmann, va aconseguir dos gols de penal còrner, als 12 minuts. Tan bon punt va haver començat el segon període, el conjunt madrileny va escurçar diferències. Era el 2 a 1 i encara quedava molt de partit. El conjunt visitant va pressionar força, però de res va servir perquè Àlex Serra i Carles Patllé van fer dos gols més, que van significar el quatre a un final.

RUIZ ORTEGA Fins'al 25 d'abril

SaliíRusffiol

SOCIS FONS D'ART

Horari: motí de 9 o 2 tardo de5o9

Santiago Rusiüol, 52 - Sant Cugat del Volés Tel. 675 47 51

24 ESPORTS LLS 4 C A N T O N S / Dijous. 13 d'abril de 1W5

ESPORT ESCOLAR

Volei Joan Maragall. Pilar Berruc/o, Anna Aragonès, Fabio-la Reyes. Neus Sanehez, Marta Andreu. Elisenda Atar, Vanessa Costas. Hiena Gorriz. Elisabeth Mesa. l'llar Ruiz. Xènia Pla i Vir­gínia 1 amavo són les components de l'equip infantil de voleibol de l'escola Joan Maragall, que par­ticipa en els campionats dels Jocs Hscolars. Aquest equip és sisè en la classificació després de 10 par­tits disputats. Ha guanyat 4 partits i n'ha perdut f>, cosa que totalitza S punts. Hn tots aquests partits ha aconseguit 1(1 sets a favor per 15 en contra. L'equip que entrena M o n t s e C iamboa d e s c a n s a r à aquest cap de setmana amb motiu de les vacances de Setmana Santa. I 'activitat queda paralitzada fins al dia 22 d'abril, quan es repren­dran Ics competicions. Hn la pròxi­ma jornada l'equip de l'escola Joan Maragall s'enfrontarà al Ma­na Montessori de Rubí. Val a ilir que aquest grup de voleibol infantil el formen cinc equips d'es­coles de Sant Cugat i Ires de Rubí. i K

Volei Pureza de Maria Les jugadores que formen l'equip in-lanlil de voleibol de l'escola Pu-icza de Mana son Olga Sanehez. \u ioha Caidcnas . Helena Her-

naiidc/. Jessica l 'edio. Pilar Ló­pez. Andrca Abian. Sonia Rome-10. Adriana Pascual. Llena Ponce. Ari.ma Lscobai. Maria Ramos i Mvlcnc Salazai. Iotes elles s'en­trenen amb Susana ( iòn ic / , ex-ju-gadoia de l'equip sènior del Club Voleibol Sani Cugat. L'equip del l ' iuc/a de Mana es cinquè en la classificació d'un total de ò cqui|">i|uc torinen el grup. L'equip de Sant Cugat ha jugat 12 partits. D'aquests, n'ha guanyat quatre i n'ha perdut vuit. Hn total té <S punts, els mateixos que l'equip* de l'escola Joan Maragall. Fins ara ha aconseguit anotar catorze sels a favor seu per divuit en con­tra. l ambe aquest equip descan­sar;! aquesta setmana amb motiu del parèntesi que es fa én les competicions dels Jocs Hscolars per Setmana Santa. 1.1 pròxim compromís enfrontarà les juga­dores del Pureza lic Maria a l'e­quip rubinenc de I escola Lorre Llebre, i K

L'escola Joan Maragall ocupa vi MM1 lloc en la classificació.

Aquestes són les jugadi HIMII I equip del Pureza de Maria.

Pau Coll debuta amb els Dragons de Barcelona en la lliga mundial

l .R.

M Amsterdam.— La lliga mundial de futbol americà ja ha comentat . Hls Barcelona Dragons van de­butar amb una derrota a Ams­terdam. contra l'Admirals. per 17 a 13. Fn aquest primer compromís l 'equip català va jugar bé en de­fensa. però l'atac només va fun­cionar a estones. L'equip de Jack Bicknell va cometre moltes im­precisions durant la primera mei­tat i. tot i la remuntada en l'últim quart, els Dragons van encaixar la primera derrota de la lliga. HI pròxim compromís enfrontarà els Dragons a l'Scottich Clayniores a l'Éstadi Olímpic de Montjuïc.

Pel jugador santeugatenc dels Dragons, Pau Coll. "hi ha dos clars favorits per aconseguir el campionat: un es el Frankfurt ( ia-laxy i l'altre. el Düsseldorf. a més dels Dragons, és clar-. Segons Coll. «es difícil fet previsions al principi de la lliga perquè tots els equips tenen molta qualitat- . però aquest saiUcugalcnc enamo­rat del futbol americà te molt clar que «els Dragons guanvaran- . «S'hi ha d'anar amb confiança; a més. crec que tenim un bon equip», afirma.

L'equip català té el punt de concentració a Sitges, on s'estaran durant tota la lliga mundial. Des que van arribar a Barcelona pro­cedents d'Atlanta ( L L I T " } . l'e­quip de Bicknell s'ha allotjat a l'hotel Blanca Subur. Us Dragons van fer una estada d'un mes a la capital de Cieorgia per tal de preparar l'equip. Durant aquests 30 dies l'equip català v-a entrenar intensament i va disputar alguns partits amistosos, que van servir a l 'entrenador dels Dragons per veure les condicions dels jugadors i descartar aquells que no eren vàlids per a l'equip. Pau Coll està molt satisfet de l'experiència a At-lanta: «Va estar molt bé. tot i que el temps va ser molt dur. però vam treballar amb moltes ganes i a un ritme molt fort.» Coll, que és un jugador molt po­livalent. ha passat de jugar de receptor a ser defensor, posició que li ha atorgat Bicknell després de l'estada a Atlanta.

POLIESPORTIU

' V

Fontetas, 9-PB St. Cugat, 1 Fontetas: Francisco. Díaz. Fluvià (Sanz si)'), (antos. García. Alberto, Maten, Villena, Cérvoles (Ripoll 56'). Velasco, I éllez. PB Sant Cugat: Edu. Carlos (Safva dll). Luis. Tato. Jaime, Reverte, Ca-rre, Javi, Kaül, Carrillo, Marc. Gols: 1-0 Velasco (10'), 2-0 Fluvià (38"). 3-1) Velasco (41'), 4-0 Velasco (45'). 5-0 Mateo (46'), 6-0 Velasco (h<)') penal. 7-0 Cérvoles (67'). 6-1 Edu (70'), 7-1 Sanz (72'), 8-1 Sanz (87'), 4-1 Velasco (88'). Àrbitre: Laguardia. Bé. Targetes gro­gues a Fluvià, Alberto, Velasco i Jaime. Comentari: El jugador del Fontetas Velasco es va convertir en el botxí de la Penya en aquesta difícil visita al camp del líder. El domini dels locals va ser aclaparador. Els blau-grana no­més van mostrar certa oposició durant alguns minuts de la primera part. Tot i així. es va arribar al descans amb el resultat de 4 a 0. A la represa el cinquè gol del Fontetas va acabar d'enfonsar la Penya.. C.R.

Castellar, 1 - Mira-sol, 1 Castellar: Alex. Avellaneda. Querol. Castillo. Gràcia. Quico. Miguel Àngel, Catena. Rafa. Marchal, Pelachs. Mira-sol: Antonio, Juanjo (Julio 45'). José Carlos. Paco. Naranjo, Enrique. Pepe, Minguella, Juan (Manu 45"). Jaime, Tini. Gols: 0-1 José Carlos (10') penal, 1-1 Catena (45') penal.

Àrbitre: Rodríguez. Be. Targetes gro­gues a Miguel Àntel. Marchal. Cas­tillo. Comentari: Desprès d'aquest empat, el Mira-sol ha perdut les esperances d'atrapar el primer classificat i con­servar així possibilitats amb vista a l'ascens de categoria. HI conjunt mi-ra-solenc va jugar per sota de les seves possibilitats i va donar excessives fa­cilitats a un rival que va aprofitar-ho per esgarrapar un punt.; C.R.

UESC B, 69 Cambrils, 56 UE Sant Cugat B: Munera (4), Se-villano (11). García (-), Moreno (20), Argento (-), García (-), Osul (4), Gar­cía (-). Badosa (7), Junyent (2), Riera (14), Moreno (2). Cambrils: Sabadell (2). Olivares (1), Mercado (14), Romaní (5). Vega (8). Pinto (5), Moreno (S). Panicello (7), Rojas (6). Àrbitres: Tolón i Rojas. Comentari: HI sènior B de la UESC va aconseguir la tercera victòria con­secutiva. Durant els primers vint mi­nuts els jugadors del Cambrils van

" aconseguir posar-se al davant en el marcador i mantenir una distancia cur­ta però avantatjosa. A la segona part, però, l'equip de Sito Roque va imposar un ritme ràpid i va jugat al contraatac. E\ joc va millorar al rebot i la defensa santeugatenca semblava que s'havia fet impenetrable. La UESC sa anar guanyant terreny als visitants i va aca­bar imposant-se. CM.

CB Noia, 75 Mira-sol, 64 CB Noia: Estévez (6), Medall (12), Vila (27). Vergara ( IS). Fenollosa (3) —cinc inicial—, Jiménez (-). Martí (-). Vendrell (6), Lamina (4). Vila-seca ( - ) •

Mira:sol: Rafa (4). Edu (4). David (3), Óscar (26), Javi (7) —cinc ini­cial—. Manolo (I). Miguel (-), Víctor (7), Dani(7). Àrbitre: Gotsens. Correcte. Comentari: La falta de confiança i les moltes faltes personals van ser la clau de la derrota del Mira-sol. A la primera part els mira-solencs van exhibir un bon joc tant en defensa com en atac. Però en l'últim minut els locals van poder recuperar-se i igualar cl matx. A la represa els mi­ra-solencs van perdre confiança a me­sura que passaven els minuts. La lesió d'Edu va pesar massa en l'equip, que a partir d'aquest moment va estar més preocupat pel seu company que no pas pel partit., C.R.

UESC, 53 Martorell, 40 l'KSC: l'erribes (16). Villar (11). Ca­brera I I i. Alhiac (5), Cusso (à\ -cinc inicial -. l'uig (15), Martín (-). Condo (-). Martínez (-). Reial (-). Baklnch (D-Martorell: Cordero (4), Roca (-), San­ehez 1 (6). Guevara (7). Cerezo (-) —cinc inicial --, Pujol (2). Sanehez II(-), Sune(16). Àrbitre: Meneses. Bé. Comentari: Cinquena victòria conse­cutiva de les sèniors de la UESC.

que ja es troben situades en la part alta de la classificació. Tot i anar sem­pre al davant en el marcador, les locals van tenir diverses estones de mal joc que van estar a punt de fer capgirar el resultat. lx-s de Martorell, que por­taven una bona progressió en els da­rrers partits, no van poder fer res per superar el brillant sistema defensiu de la UESC./C.R.

s J Ü

PH St. Cugat, 15-Alcaniz, 3 PH St. Cugat: Torres, Rius, Jul (1), Olmo (6). Costa (5) —cinc inicial—, Cervantes (1), Villalonga (2). Alcaniz: Coman, Gil (1), Sorribas. Bcndicho. Pórtoles —cinc inicial Giménez. (1). Lizana, Bendicho 11 (1). Evolució del marcador: 1-0, 1-1, 1-2 2-2. 3-2. 4-2, 5-2. 5-3, 6-3, 7-3, 8-3. 4-3, 10-3. 11-3, 12-3, 14-3, 15-3. Àrbitre: Gómez. Bé. Comentari: El PH Sant Cuj t no va tenir gaires problemes per superar amb comoditat el penúltim classificat del grup. Tot i la victòria, el conjunt de l'oni Paredes no va exhibir un joc gaire vistós. La primera part es va complicar més del que s'esperava. La segona part va ser de total domini local: l'equip de casa va prot gonitzar un festival de gols fins arribar als 15 que reflectia el marcador al final del matx. IS ( R

CES, 4-CH St. Cugat, 8 CES: Pons, Clos. Belmonte (2), Valls, Gómez (1) —cinc inicial—, Roma-gosa. Gual (1).

CH St. Cugat: Sanz. R. Villoro i2). M. Villoro. Solà (2). Collado (3) —cinc inicial—, Anglès (1), Burnat. Evolució del marcador: 0-1, 1-1, 1-2, 1-3, 1-4, 1-5. 2-5, 2-6. 3-6. 3 - , 3-8, 4-8. Àrbitre: Frutos. Regular. Comentari: Tot i l'ampli resultat, el primer temps es va convertir en un estira-i-arronsa, fins que a pocs minuts del descans els santeugatencs van do­minar amb claredat. A la represa la superioritat dels visitants va ser més evident gràcies a una defensa sense fissures i als ràpids contraatacs. El Club Hoquei va saber aprofitar la seva efectivitat en atac per marcar les di­ferències en el resultat. / IS. / C.R.

HANDBOL

VE Sant Cugat, 33 Martorell, 18 UE Sant Cugat: Cornet. Fisas (3), Tomàs (5), Estévez, Ri dríguez (2), Mora (3), Casaubón (4), López (3), Ayo (9), Romero (4). Bell. Anón. UESC: Parellada, Pueyo, Ortiz (2), Moragas, Forqué, Sàez. Casas (5), Pueyo (5), Gimeno (3). Pueyo, Guardo (1), Linares (2). Comentari: L'equip d'handbol de la UESC es manté líder de la Copa Ca­talana després de dues jornades i dues victòries consecutives. En l'últim com­promís els santeugatencs s'imposaven amb claredat contra el Martorell. En cl partit no hi va haver color: la bona defensa santeugatenca va anar acom­panyada d'un atac capaç de trencar la barrera del Martorell.,CM. O.G.

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa

Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

SNIPPER'S D O W N

MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda

C/ Enric Granados, 7 - tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

mm SAhff c t W p ^ ^

&&%*

l*A*-

e&etetefUa,

Castillejos, 9 - Tel. 589 64 55 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Bar musical • Cocteleria •Billar

O Plaça Lluís Millet, 3 - Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

TELÈFON DE LA GERMANOR 2 6 . Dijous, 13 d'abril de 1995 RECOMANACIONS DE LA POLICIA

Els membres de la Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat ancians (Cavis) han començat a fer trucades a alguns avis de Sant Cugat per promoure el servei. Plana 27.

La policia aconsella no deixar senyals evidents que la casa queda buida per les vacances de Setmana Santa. Recomana també no deixar objectes de valor al cotxe durant les parades del viatge. Plana 27.

L'APLICACIÓ DEL PLA CONTRA ELS INCENDIS

Les Planes va estrenar diumenge el segon grup d'autoprotecció del municipi. Els pioners van ser els veïns de la Floresta, que van posar en marxa l'associació al novembre com a reacció a l'incendi de

l'onze d'agost que va afectar els dos dis­trictes. Aquesta modalitat d'organització a les urbanitzacions aïllades en zona fo­restal és part de les mesures previstes pel nou pla contra els incendis de Sant

Cugat i per l'Infocat, la normativa marc de la Generalitat. Uns 70 veïns de les Planes s'han fet membres del grup i una quarentena van participar en un curset per a voluntaris diumenge mateix.

El grup d'autoprotecció de les Planes es constitueix amb 70 voluntaris inscrits

L'associació comença l'activitat amb un curset en què prenen part 40 participants

Els veïns reclamen l'aplicació immediata del pla contra els incendis en Tacte de presentació

MI.VIA BARROSO • Sant Cugat. I'ns setanta veïns de totes les edats s'han ins­crit fins ara al grup d'autopro­tecció de les Planes, constituït diu­menge amb Carme Soriano com a presidenta i Carlos Granados com a vice-president. Tots dos van formar part de la comissió de se­guiment per a l'elaboració del nou pla contra els incendis de l'A­juntament i han impulsat la crea­ció de l'associació. L'objectiu és, segons Soriano, «•formar els veïns perquè puguin col·laborar amb els bombers amb més eficàcia i menys risc que l'any passat». Kls estatuts que defineixen les funcions de l'entitat s'han basat en els que regeixen el grup d'autoprotecció de la Floresta, excepte en la clàu­sula que regula la participació eco­nòmica. ja que la junta constituent no ha inclòs la modalitat de quotes a Ics Planes: «Per al finançament confiem en l'ajut de les institu­cions. però no podíem retardar nies la creació del grup perquè leiiim l'estiu al damunt», va atïr-mai Soriano.

Aquesta sensació d'urgència es a fer notar durant la presentació

:'iic:al del col·lectiu. El regidor de Medi Ambient. Xavier Cortés. '.a ivspondre a Ics reclamacions dels veïns que el pla s'apliqués immediatament afirmant que «el desenvolupament de les mesures previstes requereix un termini llarg, però ja ha començat amb la neteja de camins i la dotació dels districtes amb material d'e­mergència». HI cap del parc de Bombers de Rubí. Jordi Pallejà, va presentar el curset que havien de fer a la tarda i va recordar que «la tasca dels voluntaris ha

Jordi Pallejà, durant la

de ser comandada pels piofcssio-nals i en segona línia de foc».

Tot i que va advertí: que les condicions climatològiques «fan témer un estiu problemàtic», Pa­llejà va assegurar que l'incendi de l'any passat no s'havia pogut «apagar en condicions normals perquè cremava tot Catalunya,

Xavier Cortés al darrere. ! oto: MANI I SI'INOSA.

però això no vol dir -va afe­gir-hi— que les Planes sigui una zona especialment complicada».

Curset balsàmic

La crispació es va reduir, però. després de i curset que membres del parc de Bombers de Rubí van impartir a la tarda. Una primera

part teòrica i una segona de pràc­tica, en què els 40 participants van aprendre a manipular una mà­nega. van servir, segons la pre­sidenta del grup, Carme Soriano, per -canviar la sensació de ner-vïosisme per la tranquil·litat re­lativa que dóna laJnformació so­bre com actuar en cas d'incendi».

Els vo luntar i s de Protecció Civil faran vigilància al bosc B Sant Cugat.— Lis membres de l'agrupació de voluntaris de Pro-, tecció Civil de Sant Cugat s'in­tegraran al nou pla contra els in­cendis fent probablement tasques de vigilància al bosc. Aquesta pos­sibilitat va quedar apuntada, se­gons el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés, després de la pre­sentació del pla que l'Ajuntament va organitzar la setmana passada per al col·lectiu de voluntaris. Si el projecte es duu a terme, els membres de l'agrupació partici­parien en les patrulles que el pla preveu establir amb l'objectiu d'intensificar la vigilància durant la campanya d'estiu. D'altra ban­da, s'estudia també la possibilitat que el voluntariat de Protecció Civil sigui el grup de suport lo­gístic que hauria d'intervenir en cas que s'hagués d'activar el pla d'emergència municipal, .< SB. Uns quaranta voluntaris de Protecció Civil van assistir a ta presentació del pla contra els incendis. Foto: JA. MULA.

Detenen dos joves acusats de robatoris amb intimidació • Sant Cugat.— La Policia Mu­nicipal ha detingut dos joves de Sant Cugat, de 19 i 20 anys, com a sospitosos d'haver comès 6 ro­batoris amb intimidació verbal a adolescents i alumnes de diferents escoles. La detenció es va fer, segons fonts policíaques, a l'avin­guda del Carril, prop del col·legí La Farga, en col·laboració amb la Policia Nacional i gràcies al testimoni d'un ciutadà que hauria vist com els presumptes autors amenaçaven un grup de joves per robar-los els objectes de valor que portaven. Segons les mateixes fonts, les gestions iniciades des­prés d'interrogar els sospitosos-

van permetre determinar la seva possible participació en 5 roba­toris més que s'han produït en les últimes setmanes i es van re­cuperar diversos rellotges, apa­rells walkman, cadenes i caçadores texanes. Les mateixes investiga­cions han donat indicis que un jove més, de 15 anys, també ha participat en els robatoris. Els de­tinguts han passat a disposició ju­dicial després d'haver estat iden­tificats, segons fonts de la comis­saria, per algunes de les víctimes. De moment, però, la policia con­tinua les investigacions sobre al­tres robatoris similars que no s'han imputat als dos detinguts i que, segons la hipòtesi del grup de delinqüència urbana, haurien pogut cometre altres membres de­ia mateixa banda., SB.

Presumpte intent d'homicidi després d'una discussió I La Floresta.— Un esquàter que. segons la policia, viu habi­tualment a Terrassa però sense domicili fix conegut, és el pre­sumpte autor de l'intent d'homi­cidi d'un ciutadà britànic que viu amb un grup d'amics en una casa de la Floresta, prop del pont del Diari. L'individu hauria clavat di­verses ganivetades al ventre de­ia víctima després d'una discussió. Segons la policia, el ferit, que ja és fora de perill però està ingressat encara a l'hospital de la Mútua de Terrassa, ha explicat que havia discutit amb l'agressor perquè vo­lia instal·lar-se a la casa de la Floresta i ell no hi estava d'acord. Les mateixes fonts policíaques han informat que l'individu està identificat, però no ha estat de­tingut perquè no se l'ha pogut localitzar, S B

Sospiten de la «banda dels peruans» per un nou robatori a l'autopista A-7 • Sant Cugat.— Uns 3.000 marcs alemanys és el botí obtingut pels presumptes integrants de la banda dels peruans que dissabte passat van robar a un matrimoni alemany a l'autopista A-7, dins del terme municipal de Sant Cugat i a l'al­tura de Bellaterra. És probable que els autors del robatori uti­litzessin, segons la policia, el truc de fer parar el cotxe de les víctimes fent-los creure que els sortia fum del motor. Aquest mecanisme de distracció dels ocupants del cotxe, mentre un altre membre del grup agafa els objectes de valor que troba dins el vehicle, és utilitzat habitualment per l'anomenada banda dels peruans, que actua a les autopistes i escull els turistes estrangers com a víctimes, SB

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 PUNTDIVERS 27

SERVEIS SOCIALS

«És qüestió de temps», assegura Vicenç Trius, president de la Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l 'Ancianitat (Cavis). Que el Telèfon de la Germanor arribi a utilitzar-se amb assiduïtat i creï un contacte permanent amb els avis de Sant Cugat requereix un període d'adaptació i «cal tenir paciència». Però ell i la resta d'impulsors del servei no s'han quedat aturats i han decidit començar a fer algunes trucades ells mateixos per recordar als ancians que estan disposats a escoltar-los.

£1 Telèfon de la Germanor et truca Els responsables del servei es posen en contacte amb alguns avis per promourel

SÍLVIA BARROSO ~ ~~ "

H Sant Cugat.— Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà fins a Mahoma. Els impul­sors de! Telèfon de la Germanor de la Coordinadora Interinstitu­cional d'Atenció a l'Ancianitat (Cavis) han decidit aplicar aquest remei de la cultura popular per aconseguir que els avis de Sani Cugat utilitzin el servei que es va posar en marxa al gener: des de fa unes setmanes Rosario Blàz-quez i l'equip que coordina per atendre el 589 57 98 han començat à trucar ells mateixos a alguns ancians amb l'esperança que, més endavant, seran els avis els que prendran la iniciativa.

«Això no vol dir que estiguem espantats», adverteix la coordina­dora de voluntariat de Cavis, Rosa Ribas. «El que sí que pensem —diu— és que hem de fer tot el possible perquè els avis se sentin acompanyats i hi confiïn.» Ribas recorda, a més, que «el Telèfon de l'Esperança de Barcelona va començar a funcionar bé un any després d'inaugurar el servei». Els que han rebut les trucades del Telèfon de la Germanor són an­cians que Cavis ja atén des d'una altra àrea. Se'ls ha ofert «conversa distesa perquè vegin que és una bona manera de comunicació, sen-

La polida recomana DO deixar senyals que la casa és buida per vacances

I Sant Cugat.— La comissaria de la Policia Nacional a Sant Cu­gat ha recomanat amb vista a les vacances de Setmana Santa que no es deixin senyals evidents que la casa queda buida. En aquest sentit, s'aconsella que la. corres­pondència no s'acumuli a la bústia i que no s'abaixin les persianes totalment. Tampoc no es reco­manable explicar davant de des­coneguts els dies que durarà la sortida i cal deixar les claus del pis només a persones de confiança absoluta. D'altra banda, la comis­saria ha preparat la campanya de les vacances amb una distribució de les patrulles que selecciona «punts especialment conflictius en època de vacances», segons el co­missari, Avelirio Maestre. Els bancs seran punts controlats du­rant el matí en dies laborables entre dos dies de festa. A la tarda, el centre de la ciutat serà una de les zones prioritàries i, a la nit, la. vigilància s'extremarà als barris residencials, les àrees on sol haver-hi més robatoris. La ro- ' dalia dels locals nocturns, segons ha explicat Maestre, també ja s'ha estat controlant els últims caps de setmana, «com a mesura de prevenció per l'acumulació de fes­tes per Setmana Santa». / S.B.

El Telèfon de la Germanor és atès de les cinc de la tarda a dos quarts de vuit del vespre. Foto: JA. MULA.

se que calgui parlar de cap pro­blema en concret».

L'objectiu de l'esforç és acon­seguir el que el president de Cavis, Vicenç Trius, qualifica de «tru­cades interessants». «Nosaltres

som un servei a la gent gran —diu Trius—. No hi som per col·locar gent que s'ofereix per cuidar avis a canvi d'un sou;» Per Trius, la comunicació més interessant que

. han rebut fins ara ha estat la d'una

jubilada que els proposava de de­manar a l'administració aparta­ments de protecció oficial per als pensionistes. «Això és el que vo­lem —sentencia. Idees interes­sants.»

f.VUI'a'i·M.H SEGURETAT

Caixes | £ Fortes

Sant Cugat dei Vallès.« ses 17 99

auwuwu

| *BUTLLETA CONCURS FOTOGRÀFIC i «Descobreix els racons de Sant Cugat» j Nom Cognoms

Adreça Població Telèfon

I I I I Foto 1 Quina masia és?... I Foto 2 Quina bòvila era?. * Foto 3 Quina masia és?... ' Foto 4 Quina fàbrica és? j On està situada?.. j Foto 5 Adreça

col·labora:

BASES DEL CONCURS:

«Descobreix els racons de Sant Cugat» 1.- Pot participar-hi tothom tantes vegades com vulgui.

2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una d'un lloc desaparegut (vuit fotos en total), que sortiran als «4 Cantons» els dies 7,14,21 i 28 d'abril.

3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal fer-les arribar a «4 Cantons», carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 2 al 4 de maig, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores.

4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 5 a les 18.30 hores, a là redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 12 juntament amb la solució a les 8 fotografies.

5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida per Zoom, per a la segona, un joc d'«El savi» i per la tercera, el llibre «Estampes»

Per_entregarals f_CANTONSdel f ^ f í í í ï L _ _ _ J 6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

Centre d'Imatge

Santa Maria, 14 - Te). 675 56 74

CLUB MUNTANYENC Foto 6 Quina ermita és?

I Foto 7 Quina font era? I (a prop hi ha can Vilallonga) I Foto 8 Adreça I Com es diu la casa?.....

, ' - t ' l

::^^^^mm^ í?sfis$SSl||i^S!«;:

DIUMENGE DE RAMS MASSIU Els santcugatencs van assistir massivament a la tradicional benedicció de palmes i palmons, que mossèn Pere Vivó va oficiar a l'església del Monestir. Els nens van ser-ne els protagonistes. Plana 29.

2 8 . Dijous. 13 d'abril de 1W5 CARAMELLES PER PASQUA

La coral La Lira i el grup Tardor de Sant Cugat recorreran els carrers de la ciutat, diumenge i dilluns de Pasqua, cantant les caramelles, una tradició centenària que encara perdura. Plana 30.

SETMANA SANTA

El rei Lleó serà l'estrella de les mones de Pasqua lAs pastissers de Sant Cugat treballeu hores de nies per tenir-ho tot a punt

B Sant Cugat.— El pastissers de Sant Cugat aproliten Ics darreres jornades abans del dilluns de Pasqua per lemr a punt les tradicionals mones de xocolata. Iot i que encara es d'hora per fer valoracions, no s'espera que la demanda sigui molt superior a la d'altres anys. |a que aquesta sempre acostuma a ser molt elevada.

pastisseria Alegret, que cos­ta 45.00(1 pessetes.

La mona actual és un pas­tís adornat amb una cober­tura de xocolata blanca o negra. La base del pastís pot

Dilluns \nient es un di­lluns especial. Les presses, el malhumor i les típiques ulleres de començament de setmana seran canviades per Yoperacio tornada, la festi­vitat i, sobretot, per les mo­nes de Pasqua. Possiblement és el dolç. mes carismàtic de l'any. Ni els tortells de Reis. ni les coques de Sant Joan no adquireixen la popula­ritat del pastís típic de Set­mana Santa.

«M'imagino que sí que les continuen comprant els pa­drins, però la veritat és que no ho puc assegurar perquè no ho pregunto als clients», diu Ferran, tic la pastisseria Sàbat, que considera que la tradició encara és ben viva. De fet. aquesta és b-"1 sen­zilla: els padrins i ,^.. pa­drines son els qui han de regalar la mona als fillols. Tot i que en molt casos la tradició se segueix ... peu de la lletra, hi ha molta gent que no compra la mona per als fillols sinó per desgus-tar-la en companyia de fa­miliars i amics. Sobretot. perquè en gaudeixin els nens. ja que quan es tracta de pastissos ells són els més il·lusionats.

La mona, canviada

Ln l'aspecte que sí que s'ha perdut totalment la tra­dició és en la manera de fer les mones. Antigament, la mona era «un pastís de pà de pessic amb crema i fruita, adornat amb ous a sobre», explica Ferran de la pastisseria Sàbat. Ara, la mona s'ha convertit en un modern producte de màr-queting. El preu oscil·la en­tre les 2.000 i les 8.000 pes­setes. Tot i que qui pugui i vulgui també pot comprar la mona d'aparador de la

ser la crema, la mantega, la nata o gairebé qualsevol ingredient de pastisseria. N'hi ha que encara conser­ven el tradicional pa de pes­sic. I d'altres estan fetes no­més amb xocolata. De totes maneres, es pot dir que avui dia els ingredients i els pro­cessos d'elaboració son molt variats.

El rei Lleó, rei de la mona

F.ls nens son els més en­cantats amb les mones. I és per això que any darrera anv aquestes son decorades amb motius infantils. Si els nens entenguessin en política pot­ser la mona d'enguam seiia una imatge de Luis Roidan passant la Setmana Santa i Laos. Però per sort, hi en­tenen poca cosa. L'estrella als aparadors de les pastis­series són el rei Lleó i els personatges d'aquesta pel·lí­cula de Walt Disney. De fet. no és. ni de bon tros. el primer any que un film de la casa Disney crida l'atenció dels pastissers. Les pastis­series santeugatenques i ca­talanes ja fa molts dilluns de Pasqua que es fixen en les cartelleres cinematogrà­fiques per trobar-hi la ins­piració.

Altres anys, els motius es­portius —bàsicament del Barca— també havien de­corat les mones. Romàrio, Stoitxkov. Koeman i altres jugadors blau-grana havien estat, temps enrera, ninots de xocolata. Però la pèssima temporada que fa l'equip de Cruyff no feia presagiar bo­nes vendes. És per això que

aquest any els artesans de la pastisseria no han volgut convertir els jugadors en de­licioses figures comestibles.

Pel que fa a les vendes. encara és massa aviat per fer valoracions. «Fins ara

.hem venut més o menys igual que l'any passat, però els dies forts seran diumenge i dilluns, sobretot dilluns de

Pasqua», comenta Joan Ale­gret, propietari de la pas­tisseria que porta el seu cog­nom. De tota manera, ni els més optimistes no esperen superar els índexs de vendes d'edicions passades, ja que sempre acostumen a ser bo­nes.

Tot i que el mercat està una mica aturat, el que sí

que es pot assegurar és que els pastissers hauran de tre­ballar de valent. Mentre la majoria de gent és de van-cances o de festa, ells du­plicaran els seus esforços: «No hem agafat ningú de més, però el que sí que és molt clar és que haurem de treballar moltes més hores», explica el propietari de la

Sol i platges per les vacances de Setmana Santa R.L

H La Setmana Santa ha can­viat. Les vancances de Pas­qua han passat de ser una època de recolliment i re­flexió religiosa a ser un temps ideal per viatjar i des­cansar. Els dinars familiars del dilluns de Pasqua o el seguiment de les processons s'han canviat —en molts ca­sos— pels bikinis, els bron-zejats i les platges. Aquest

cap de setmana serà diferent a tot arreu i també a Sant Cugat. Els carrers de la ciu­tat quedaran buits perquè els santcugatencs també fa­ran una escapada.

Les agències de viatges no han parat. «Les Canàries, les Balears i els llocs de costa —sobretot la Costa Daura­da— han estat els més de­manats», comentaven els treballadors d'una coneguda

agència de viatges. Gairebé tots els establiments locals dedicats a la contractació de viatges coincidien a fer aquesta afirmació. Alguns santcugatencs també s'han decidit per les excursions de muntanya al Pirineu, tot i que la gran majoria sJesti-men llocs amb temperatures més càlides. Els amants de l'esquí també aprofiten la Setmana Santa per fer els

darrers eslàloms: «Hem con­tractat algunes esquiades als Alps, però no al Pirineu ja que la neu és escassa allà», afirmen. I és que aquest any no ha estat gaire blanc a les pistes catalanes.

Els més adinerats o els estalviadors han decidit sor­tir fora de l'Estat. Ciutats italianes, Londres, Viena. París o Praga continuen, un anv mes, sent les destina­

cions europees preferides pels veïns de Sant Cugat. Sense oblidar el món màgic d'Eurodisney.

Més enllà de l'Atlàntic, els gratacels i les avingudes de Nova York han atret al­guns santcugatencs. No seria estrany trobar un veí d'es­cala passejant per Manhat­tan., Cambodja, Tailàndia o un creuer pel canal de Pa­namà són algunes de les exò-

Els nens observen amb il·lusió els aparadors i esperen que dilluns vinent els padrins els portin la mona del rei Lleó.

i-olu: J.A. W \ \.

pastisseria Roura.

Sense exposició de Sàbat

«Aquest any no la fem. Vam decidir que la exposició de mones s'havia de .ei cada dos anys per tal de no cre­mar als artistes. Ja no tocarà fins l'any vinent.» Així ex­plica Ferran, de la pastis­seria Sàbat de Sant Cugat, el motiu pel qual aquest any no se celebrarà la tradicional exposició de mones.

Ja fa molt temps que el mestre pastisser, Jaume Sà­bat, té acostumat' els ciu­tadans a gaudir d'una de les més prestigioses exposicions de mones de Catalunya, la que organitza la seva pas­tisseria. Ara, l'exposició es farà cada dos anys i no serà, per tant, fins l'any que ve que se'n podrà tornar à disfrutar.

Del que sí que és segur que gaudiran tots aquells que no estiguin fent cua és de les mones de Pasqua. Els requisits: tenir padrins tra­dicionals o tenir 2.000 pes­setes per gastar.

tiques opcions que han es­collit una minoria.

L'abaratiment dels viat­ges en avió ha fet canviar els hàbits de viatge. Cada cop són menys els que uti­litzen el vaixell, el tren f els turimes. Ara, la majoria de santcugatencs trien el mitjà aeri per sortir per Set­mana Santa. I és que les vacances duren poc i no cal perdre el temps viatjant.

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 APUNTS 29

SETMANA SANTA

Els nens van ser els grans protagonistes de tota la gent que es va acostar fins al Monestir. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Assistència massiva a la benedicció de palmes i palmons feta el diumenge de Rams al Monestir RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— Mossèn Pere Vivó, rector de la pa­rròquia de Sant Pere Òc-tavià, va ser l'encarregat de beneir les tradicionals pal­mes i palmons del diumenge

de Rams. Els actes van co­mençar, com cada any, a les dotze en punt del migdia. Mossèn Pere Vivó va beneir les palmes i palmons des del balcó de la parròquia. Des­prés, tots els assistents van

entrar dintre de l'església del Monestir per tal de rebre l'eucaristia, que va oficiar mossèn Pere. «Aquest any hi ha assistit més gent en comparació amb l'any passat perquè el Monestir cada ve­

gada és més conegut i mi­llor», manifesta.

Entre els assistents hi ha­via molts nens, que mostra­ven les palmes.i palmons adornats amb dolços. Aquests productes han tor­

nat a tenir, una vegada més, molta acceptació. De tota manera, algun florista local es queixava perquè «ha min­vat la venda en floristeries per la competència que fan els supermercats i els ve­

nedors ambulants, que tam­bé es dediquen a vendre pal­mes i palmons». Els preus, aquest any, oscil·laven entre 300 i 3.500 pessetes les pal­mes, i entre 700 i 1.800 pes­setes els palmons.

R E S T A U R A N T

La Nansa

§ Fregidoria-Marisqueria

Crta. Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 11 52

Especialitat Mexicà - Català

Al costat dels cinemes _ _ Tel. 589 38 23

RESTAURANT

CAN fV\ BARATA

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

«119""223

Baracte de l'Alba. Z0 Teí 674 16 75

0 8 1 9 0 St Cugat del Vallès

R E S T A U R A N T PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07 §

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BEU-ATERRA RESTAURANT CAN EDO c/Ueo,XW 6922424 Carn a la brasa i catoms Dgcus anca» exogpie resaus

CERDANYOLA C

LA aORESTA

MIRASOL

EL VALLÉS XERCAVMS

RESTAURANT CAN OUVÉ

R E S T . E L V E J 0 R 0 6 L E

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

Ora. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.

av. Flor de maig, 122

c/ Altamira, 36

Cl Pas Estació, 15

c/ Guadalajara, 14

580 3129

580 8839

Braserla, rostit, banquet

Cuina d * marcat

6917355 Perximariec Obert tota la setmana

6743803

674 2315

Cuina caMana, banquets

Cuina variada

Tancat dkim.rtUdW. no tesau»

Tancat dimecres tarda

LAPONDEROSA c/Victòria, 18-20 5892571 Braserla

RUBÍ LA NANSA ctra. Sabadell. 47 6991152 Paelles, marisc rreojd. Tancat dimarts nit i dimecres

SANT CUGAT

MACXM •

ELPORTALET

CAN AMETLLER

C H E Z P H U F P E

CREP

RESTVCANTMA EL MEXICANO

C/Gualta, 20 -Els Avets

pi. del Or. Guardat, 14

d Camf can Ametller, s/n

placa Pap Ventura, 5

c/VaMorafx.68

c/Endavaiada,10

699 55 58

588 54 88

6749151

6 7 4 9 4 6 4

675 28 26

5891825

Menú, degustació

Pbjarla. nana catalana

Cuina marcat

Cuina francesa/menú diari

-Creps. entrepans

Cuina I música autèntica

Tancat diumenge

Tancat dknwnge-diluns tarda-m

Espedaitzat en bacallà

Tancat dlss. migdia I dkjm.

LA GRANJA d SL Antont-plaça Barcelona 675 5246 Cuina d Enric Granados, 7 675 31 41

BOKATAS plaça Hospital. 35-37 5891972 Entrepans especials

GRANJA BAR EL MONESTIR plaça Augusta, 2

Diumenge I fast oberta partir 18h

RESTAURANT CA L'AVIA c/ Sant Antoni, 13 Cuina catalan/internac Servei de bar

MESOMENYS c/Eies Rogent, 14

B A R R E S T . E L M O Ü placa Pep Ventura, 3

CAN BARATA ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

5895492 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

67405 85

1 8 9 3 8 23

5891740

69706 62

Mexica-menú català Obert al migdia

LACARBONERIA c/Vila, 8

LA CANTONADA plaça Monestir, 1

EL TAST c/ Alfons Sala, 9

REST. PANXA CONTENTA pg. Olabarria, 69

PARADA I FONDA rbla. Can Mora, s/n

67514 51

5642T32

5B9_Ï5_02

Jmxm 5892697

Menú diari I prod. ibèric

Cargol llauna/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creos, amanides, menús Obert cada dia

Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

Cuina de marcat Obert tot el dia

Cuina

BRASERIA LA SOLERA c/Baixada de rAba, 20 BAR RESTAURANT EL MESON plaça Octava. 5

Dilluns vespre tancat

67416 75 La nostra eap. és qualit. Tancat rJumenges nit

6741047 Braserla i cuina de merc.

BRASERIA DEL MERCAT VELL plaça Pere San, 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el d a

BAR REST. CASABLANCA c/Sabadell, 47 674 53 07 Braser»

CERVESERIA l StCUANO plana Hospital, 6

VALLDOREIX

CAPfTANCOOK

RESTAURANT V A U D'OR

pi. Uuis Millet, 1

^ 7 5 28 52 Cervesa QTmrjortariò i menjar basc

589 61 61 Cuina colonial ~ Obert tots els rles

rambla M Jacint Verdaguer, 185 874 11 41 d e s festius bufet iure UIJMI j ' j A^ugM'i'ii'' * mmm > ' • • ^ HJILMJUJJUI I» I I I

VPARADA/ FONDAjr

Vingui a provar és nostres nenns PRIMER, SEGON HAT i

POSTRES 950+CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora , s/n 08190 SANT CUGAT D a VALLÈS

33102/01243 .Tel. 589 26 97

30 JResóh Iota una tradició

PI. Octattt, 5. Tel 67410*7/589 27K UMTGUGKTDB. VALLÈS

LA 5RA&EDIA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 5240 06190 SANT CUGAT

Mercat Pere San Parada 306

Sant Cugat del Vallès

V i B . r ^

CASA FUNDADA L'ANY 1964

CUINA CATALANA i SALÓ PER A BANQUETS I

teEitfeJS-TsimttU NiNunonrAiteú^àiVtBt}

30 APUNTS ELS 4 C A N T O N S ; Dijous, 13 d'abril de 1995

SETMANA SANTA

Les caramelles anunciaran la Pasqua aquest cap de setmana La coral La Lira i el grup Tardor mantenen una tradició centenària

l·RANO·.SC CARBÓ • Sant Cugat.— Antigament eren goigs dedicats al tema del dia: la resurrecció. Amb el temps s'han convertit en valsos, havaneres i sardanes que entitats locals que man­tenen la tradició porten a diferents indrets de la ciutat o a cases particulars. Una vegada més la societat coral L·i Lira i, enguany, el. grup Tardor, acompanyat per mem­bres de la Unió Santcugatenca. cantaran les caramelles.

En el prospecte que edita l'Arxiu Municipal es diu que «les caramelles són unes rondalles (grups tic joves que fan la ronda de nit per cantar gresca) que es tan el diumenge de Pasqua».

D'altra banda, en el segon volum del Costumari català. de Joan Amades, es dedi­quen més de cinquanta pla­nes a parlar de les carame­lles. Kns diu que «caiguda la darrera batallada de les dotze, sortien al carrer les colles de caramelles a cantar i festivar la joia del retorn a la gaia alegria de viure».

Amb el temps, les cara­melles s'han passat a contar de la nit de resurrecció als matins del diumenge o al dilluns de Pasqua. L'origen dels cants, però. sempre ha estat agrícola i era a pagès que els cantaires sortien a recórrer els carrers de po­bles i ciutats, per aturar-se

davant les cases on feien les seves actuacions. Antiga­ment se'ls donaven produc­tes agrícoles, generalment ous. Avui. a part d'espècies en bitllets o monedes reben un glop de vi o coca.

Les caramelles a Sant Cugat

Històricament, a Sant Cu­gat han estat la Societat Co­ral La Lira i la l ' n io Sant­cugatenca les entitats que han mantingut la tradició de les caramelles, excepte en el període de la guerra i els primers anys de postgue­rra.

La Lira, formada per més de 20 membres, ja havia tin­gut la participació cap al 1880 del mestre Millet en els assajos de caramelles. Actualment, els homes que la integren, dirigits pel mes­tre Recasens, sortiran diu­menge i dilluns al matí. Acompanyats per una acor-

La 1 ira. ;i Sani Medir l'any 19S2 IciU. JOS! l'GARRf LI

dió recullen uns diners que el mes de maig gastaran per fer un viatge col·lectiu.

Hnguany. el Grup Tardor. integrat per 6 homes, as­sumirà el paper que durant molts anys ha fet la coral de la Unió. Molts dels seus membres són fora per Set­mana Santa. Els que puguin s'afegiran al grup d'havane­

res Tardor diumenge al ma­tí.

Tant un grup com l'altre \olen mantenir una tradició arrelada al nostre país. tot can tan t valsos, sa rdanes , cançons de primavera i tam­bé havaneres mentre reco­rren els carrers de la vila per passar després per la parròquia i l 'a juntament.

Posteriorment, aniran a al­guna casa particular.

Fins i tot el prospecte de l 'Arxiu Munic ipal recull , fent referència a Sant Cugat, la di ta popu l a r següent : «Molta gent hi ha en aquest poble, no es troba enlloc cap pis, cent veïns hi ha en cada casa, on només n'hi caben

Xerrada sobre la Terra del Foc a la Casa de Cultura M Sant Cugat.— L'historia­dor santeugatenc Josep Ma­ria Gavín va explicar dimarts passat, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, el viatge que va realitzar a la Terra del Foc durant el mes de gener del 1994.

La Terra del Foc, situada a la part més al sud de Xile i l 'Argentina, és formada per multitud d'illes, canals i ge­leres, segons va dir Gavín. L'historiador va explicar que aquesta zona del planeta es def in ida com «la fi del món». L'exposició que Josep Maria Gavín va fer sobre la Terra del Foc era con­tinuació de la que havia fet un mes abans sobre la Pa­tagònia. La xerrada de di­marts formava part del encle de conferències mensuals que, sota el títol de Viatgem amb en Ciavín, està donant l'historiador a la Casa de Cultura, R.I..

El CPA marxa de vacances a Sevilla H S a n t C u g a t . — U n a seixantena de socis del Cen­tro Popular Andaluz (CPA) de Sant Cugat van sortir ahir en autocar cap a Sevilla i Montellano per passar les vacances de Setmana Santa. Els socis faran diverses ex­cursions per Andalusia i veuran les principals proces­sons re l ig ioses de Sevi­lla. ,'R.L

CLÍNICA DF*'TAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA-ESTÀTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S Rblo. Ribatalloda, 20 - lr 3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat 33iJI/08903 Tumo por la» tardes

W Ò4

GIMNÀS BLOCK U Rosselló, 17 • EKTMOA Pt« ST ANTONI, 78

Tel 589 53 48

Centre Ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitza*

I en tractamf .

|de menopausa |

i d'esterilitat

F. Moragas, 1-3, 3r2a Sant Cugat Tel. 674 6611

Cirurgia

• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n. Al Sant Cugat •B 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir • arries Medicina interna, aserterapia Santiago Rusirol 7 e^.oi 1a. Sant Cugat ts 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura nutrició-dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas 25-27 1r 2a Sant Cugat. t r 6 7 4 1 5 26

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa. 49. Sant Cugat TT 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera genatria ASC, AGRUP, MUT MFIACT. etc. Av Torreblanca 2-8. 3r 10a. Sant Cugat •a 589 39 26 •a 487 13 31 U'gent 24 h. Busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicil'-mútues Ma,or, 36 ?n Sart Cu5.il •B 674 00 25

Odontologia

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21. baixos San! Cugat tr 589 00 00 Fax 589 03 13

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla Ribatallada, 20,1 r 3a. Sant Cugal w 674 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu iens i ortodòncia Francesc Moragas. 5, entresol Sant Cugat •B 674 05 06 _

• DR. JAUME SAURA Clínica dental. DL a DV 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magi, 22, baixos Sart Cugat •a 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues C/ Santa Mana, 10. Sant Cugat s 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALONGA Pedagogia-Logopèdia. Problemes llenguatge i nentatge C/Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat 9 5 8 9 1 2 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes Rbla. Ribatallada, 20, 1r3a Sant Cugat D 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF Pedia'r a Sa utas Caja Salud. Agrup. MUT Av Catalunya. 22, I r i a Sant Cugat •B 589 31 13

Psicologia

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla Nens, adoles­cents i adults Av Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat •B 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprent 1 Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat B 589 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdi f C/ Car Mates, 2-4, 1r 2a. Sant Cugat •B 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat tr 589 43 44 430 96 27

Pulmó i Cor

• Dr. JOAN VALLDEPERAS COMBAS Pulmó i Cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. •tr 674 00 25

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• DR. JESÚS FERNÀNDE: BAIZAN Toco-ginecoiogia Hores oonvin', jdes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant ( jgat •B 589 48 08 Particular: 674 " 1 09

• DR. ENRIQUE CAYUEL» FONT Ginecòleg. Esterilitat, menopausa Francesc Moragas 1-3, 3r 2a. Sant Cugat •B 674 66 11

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av Torreblanca, 8. 3r 8 Sant Cugat •B 589 19 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 1r. 2a. Sant Cugat. •B 589J 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 13 07

Traumatologia

, • DR. JOAN CASANOVA SALLARES I Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa. Medytec I Av Torreblanca 2-8, 2a-10. Sai Cugat | n 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia Columna i espa- I Av. Torreblanca, 2-8 Policlimc ~ugat •B 675 57 56 _

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat •B 589 18 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

• Membre de la «Sociedad Esparïola

de Fisioteràpia para la Escoliosis»

S.E.F.E.

• Membre Associé de la S IR.E.R.

«Societé Internadonale de |

Recherche et d'Etude sur le §

Raonis» s

• Fisioterapeutes de Schrotti per la

Kathahna Schroth Klinit. Alemanya

Tractament i detenció precoç de les desviacions vertebrals

Cl Sant Antoni, 74 T«l. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

•Torre amb jardí j

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacita Z4 places

• Perruquera

Sant Salvador, 47 Tel . 674 42 23 SANT CUGAT

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Maria Gríful, ànima del carrer Major. Foto: J.A. MULA.

Maria Gríful i Tortosa Aquesta santcugatenca és per vocació l'ànima del carrer Major. No li costa gens sortir al carrer per organitzar les festes del veïnat.

MONTSE SANT B Sant Cugat.— Dir carrer Major de Sant Cugat és dir les Voltes i dir les Voltes és dir Maria Gríful. Ella, que va néixer sota aquestes voltes, confessa portar-les molt dins seu. El carrer Ma­jor í la plaça Pere San for­men part de la seva vida.

—«Vaig néixer sota aquestes voltes i les meves arrels i els records de la meva infantesa són sobretot la vida i els jocs al carrer Major i a la plaça del Mercat amb els meus amics i, més tard, la botiga. Puc dir que gran part de la meva vida ha transcorregut en aquest lloc i, encara que avui no visqui aquí, encara sóc i em sento part d'aquest lloc.»

—Plaça del Mercat Vell o plaça de Pere San?

—«Totes dues. La meva família era molt

plaça i el carrer Major del poble s'havien perdut. Creus que ara, amb el carrer con­vertit en zona de vianants i amb la nova decoració, es tornarà a recuperar el ca­ràcter que tenia abans?

—«No crec que avui pu­gui tenir aquella tranquil·li­tat d'abans. Encara que sigui de vianants, els nens ja no poden jugar al carrer i el trànsit rodat és molt intens a la part alta de la plaça. Es pot aconseguir, però, que, malgrat el brogit, sigui un carrer amable que con­vidi a passar-hi. Un carrer amb bons comerços i bo­tigues agradables, amb un caràcter humà, ep què es trobi amabilitat i bon veï­natge. Els comerciants som responsables de crear aquest ambient. No és pas difícil

amiga dels San i co- v . neixia el senyor Pere « E m fa DaillC perdre el San. Per això no em sap • i r greu que la plaça porti C 3 p l ' ICS IOTCCS» el seu nom, però per

—Nom: Maria Gríful i Tortosa. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —-Data de naixement: 5 de juliol del

1934. —Estat civil: vídua. —Professió: comercianta. —Aficions: «Fer quilòmetres amb el

cotxe.» —Un llibre: «Malgrat que tinc poc

temps, els llibres d'autors de la terra.»

—Una pel·lícula: «No m'agrada el ' cinema.» —Una música: Julio Iglesias i Machín. —Màxima aspiració: «Que Déu em

conservi el cap clar i les forces per continuar treballant durant molt de temps.»

mi sempre serà el mer­cat ja que així era com l'anomenàvem sempre de petits. La plaça del Mercat és part del re­cord popular, del Sant Cugat de sempre. És el nom que tothom li dó­na. És com aquelles persones que tothom coneix pel motiu més que pel nom. Crec que encara avui hi ha gent que coneix més aquesta plaça,com la del Mercat que com la de Pere San.»

—L'ambient de la

d'aconseguir: només fa falta alegria i ganes de treballar.»

—Convertiries la plaça en zona de vianants?

—«El que es necessita més ara per ara és que prop de la plaça hi hagi un apar­cament. Aquesta és una de les mancances del nucli an­tic. Crec que abans de fer més gran la zona de vinanats primer cal organitzar l'apar­cament per poder acce­dir-hi. Ja sé que és un cos­tum no gaire bo, aquest de desplaçar-se a tot arreu amb cotxe, però ja que no es pot evitar es necessita poder deixar el cotxe i entrar a les botigues.»

—Suprimiria o trasllada­ria el meftadillo dels dijous?

—«No, mai. És part del poble i dóna més vida a aquests carrers. Ja sé que

alguns comerciants ens tapen les portes i els aparadors, però també fa que la gent vegi més la zona. El dijous pot ser que no es vengui tant, però després mol­ta gent ve a comprar allò que va veure a les botigues mentre passe­java perles paradetes.»

—Sé que per al 7 de maig esteu preparant una festa d'inauguració del carrer. Què prepa­reu?

—«El dia 7 de maig volem inaugurar solem­nement el carrer. Ara per ara, no puc dir gaire res més, ja que és se­cret. El que puc avançar és que volem recuperar velles tradicions del ca­rrer.»

Hi van quinze quadres negres.

Horitzontals: 1.- Crit del car­reter per fer anar l'animal cap a l'esquerra. ... cavallet, que ani­rem a Sant Benet... 2 . - Lliura­ment. Nitrogen. 3 . - Afluixen la tensió d'alguna cosa. Riu ga­llec. Mascle de l'oca. 4 . - Pre­posició. Estat dels EU A. Nega­ció. 5 . - Ió de càrrega negativa, al revés. Donar la primera es­comesa. 6 . - Seient fet amb les quatre mans de dues persones. Al mig de 1 "entrada. 7 . - Al mig del caos. Instrument de la fa­mília de les citares de post, semblant al clavecí, al revés. 8 . - Aniré. Home que fa les co­ses ronsejant, al revés. Al cen­tre dels parcs. 9 . - Topar vio­lentament una cosa amb una altra. Instrument agrícola. 10.-Instruments de suplici. Rucs.

Verticals: 1.- Crit del carreter per fer anar l 'animal cap a la dreta. I per fer-lo anar endarre- -re. 2 . - Es fa anant en compa­nyia, al revés. De la natura dè l'icor. 3 . - Cam picolada. Quin fàstic. 4 . - En el billar, el fet de restar les boles, després d'una jugada, en posició que facilita la jugada següent. Transport

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9

•

, _

10 11

mut. 5 . - Caixa que serveix per dipositar-hi cèdules en una vo­tació. Una forma de trotar de baix a dalt. 6.-Vocals de pena. Conjunt de dones d 'un mu­sulmà. Sud. 7 . - Qualitat de certs animals per reproduir-se quan no han acabat el desenvo­lupament. 8 . - Aquesta cosa. Incitarà de paraula o acció. 9 . -El radi. Establir a ull el preu global d'un conjunt de coses de

SIS DIFERÈNCIES

diferent valor. 10.- Consonant (de res). Onada. El sofre. Pre­posició. 1 1 . - Cometràs un error.

sasy • swssy -•»! "«pov • IK»X -% a • W!u<o M f i -'8 asdíuanv OV -"i H • «P«P<0 • -'9 raaeiv • ™K> -'S ON • • «pipí • V -t ao • OH • iB«l -•£ N • EjuEmiri -~i uiy g MibïiQ - I :sr*tnoz]Lioq opn|Og

R. SOLER

fi 11 ív 1 ELÚ90BA

7/ FA&

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit fenòmens naturals.

1

0

R

R

A

U

1

X

P

A

C

0

L

R

1

N

C

A

M

N

B

A

1

C

E

L

A

T

A

T

A

0

L

V

1

T

O

J

L

1

B

E

A

A

A

C

T

L

L

C

N

D

A

X

M

1

1

C

1

E

A

V

1

A

L

A

T

T

R

A

L

U

D

A

A

J

R

B

N

R

R

L

C

L

1

T

E

S

z A

C

A

A

M

P

G

J

A

A

P

'ajqoS'oppiHre 'Bf)|jRD 'ESJCiuBpK) 'duien BpBAau 'ejioq lexiny :opnio§

ESCACS J. ESCUDER

En aquest aparentment inofensiu final les negres guanyen.

•reuiViD'S ! 18Ï1<KD>'3«H VtO E !ViH<PO Z'OSO" [ :opn|<>s

ÏÉROGLÍFIC GIRALT

CALA DE LA COSTA BRAVA «La gent de Palafrugell hi anava els diumenges amb la família i els dilluns

sols» (De La Gavarra Marítima).

T " E S T I M A

F L U V I À (ny) YIAflTJ (eure) VWLLS3 (!) HL nmVWVl

:opn|os

SOLUCIÓ DIFERENCIES

àrïfj T3J W d j3flC013|Jl

I L T

r^ <~N 5^í

[• l^VV?

$l·J£$t<@

Ay # Mgr

32 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i j o u s , 13 d ' a b r i l d e 1995

ELS SERVEIS

Cupó de rQnce S o r t e i g d e d i m a r t s , 11-4 -95

12630

S o r t e i g N u m p r e m i a t

U i

Trio S o r t e i g de d i m a r t s , 11-4 -95

209 S o r t e i g N u m p r e m i a t

l l i l l i e n . '•: 4 ' l ' i

i í r . ' i - . l - - -, •' -J

Súper 10 S o r t e i g d e d i m a r t s , 11-4 -95

2 - 6 - 7 - 8 - 1 2 1 3 - 1 4 - 1 5 - 2 8 - 4 1 4 4 - 4 5 - 4 8 - 5 0 - 5 1 5 2 - 5 5 - 6 1 - 6 2 - 6 5

S o r t e i g de d i l l u n s , 10 4 - 9 5

1 - 2 - 1 0 - 1 6 - 1 8 2 0 - 2 3 - 3 1 - 3 7 - 4 1 4 5 - 5 1 - 5 2 - 5 4 - 5 6 57 - 59 - 62 - 65 - 66

Loteria primitiva S o r t e i g de d issabte , 8 -4 -95

1 2 - 1 8 - 2 4 - 2 7 - 3 3 - 3 9 , C 4 7 R-2.

Encer tan ts

6 d e 6

11 de 5 + C

4 8 7 de 5

19,888 de 4

325,519 de 3

Pessetes 35-987 .213

4 , 0 6 1 . 2 5 3

183.465 6.364

823

Sorteig de dijous, 6-4-95 3 12 - 19 - 37 38 - 48. C J 1 R-2.

Encer tan ts

1 d e 6

B d e 5 + C

285 de 5 15.859 de 4

336 368 de 3

Pessetes 287 366 820

7 4 3 1 901

4 1 7 2 3 0

10 622

1 061

Loto 6/49 S o r t e i g de d issabte , 8 -4 -95

5 - 6 - 1 8 - 2 1

Encer tan ts

í) d e 6

0 d i ; 5 + C

12 de 5

521 de 4

1U 638 d u 3

30 37 C-32.

Pessetes

163 .478 .852

520 .750

36 .160

2 332

-116

B o n o l o t o Sor te ig de d i m a r t s , 11 -4 -95

19-21 -23 27 - 29 - 40

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

8 S o r t e i g d e d i l l u n s , 10 -4 -95

14 1 5 - 3 3 - 3 5 44 45 C-16 R 4

Encer tan ts

1 d e 6

8 d e 5 +C

99 de 5

4 534 de 4

75 215 de 3

S o r t e i g de d ivenc

14 27 32 • 34

E n c e r t a n t s

0 de 6

3 d e 5 + C

77 d e 5

4 .512 de 4

76 b l 3 d e 3

S o r t e i g de d

6 ' 7 35 - 4 0

36

res

- 4 2

m e c r e s

45 49

P e s s e t e s

48 2 7 ? 726

' . 9 4 0 037

6? 708

? 168

40C

7-4 -95

C-9 R-d

P e s s e t e s

28 096 338

7.204 189

112 .273

3 .034

400

5-4 -95

C-32 R-3

PERRUQUERIA - SALO D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert

DESCOMPTES 3a edat i comet jove homes - dones i nens ••'v. L

i> coman

ALTA CERDAN-A J ^

£Kf

-o _>'''<_ /,,•<

BEHGUEDA <k

VALLESPIR

v

V

?L4DE JES'ANY

KUSSfcUJU

- $ -

AL";M=0RDA

y' -

)

• i I t ' í

-rH.

'm'í

£2>

S2Í5

«.** =

<—1 «-II

*-m

- w -

3 ^ U J f

&

e£ïs

N f l

= xnu

FS " FI Utf

f ' C K ï f M r

f V W

ü ^ ^ w

UWÍiJSS·l

•Mfl j<*05SA

8*GE$

v ' v

VALIES 0HIENTAI.

ANOIA

ALT. PENEDÈS

• &

. -A^LES

. r r t i ' A L

BAtX LLOBREGAT

GARRAF

I

3J=CEICNES

f/

> < . \t.--r l'.' _..,

\

De moment no hi ha canvis L'ambient continuarà estable, fruit de les altes pressions

(.1 MMADORC'A

M LI m a p a i sobà r i c p rev i s t p e r avui c o n t i n u a sense m o s ­t ra r canv i s . Lis Pa ï sos C a ­t a l a n s es t r o b e n ' s o t a l ' à r e a d ' a c c i ó d e les a l t e s p r e s s i o n s i l ' e s t a b i l i t a t a t m o s f è r i c a s e r à f e r m a a t o t e s les c o ­m a r q u e s c a t a l a n e s . Al Pir i -n e u hi h a u r à a l g u n e s nu ­v o l a d e s d e mit ja t a r d a i a la franja l i tora l , a l g u n s b a n c s d e ni ivoK ba ixos . Els v e n t s s e r a n f luixos i d ' o r i g e n m a ­r í t i m . L e s t e m p e r a t u r e s m à x i m e s s e r a n a l t e s , e s p e ­c i a l m e n t a les c o m a r q u e s i n t e r i o r s .

A les c o m a r q u e s g i ron i ­n e s el t e m p s s e i a mo l t si­m i l a r al d 'a l i i t . D o m i n a r à el sol i les t e m p e r a t u r e s s e r a n a c i a J a i i l e s . D e m a t i n a d a p o d r i e n f o r m a r - s e a l g u n s b a n c s de b o i r i n e s 1 k v e n t s s e r a n I k r x . ' s

\

--,/•-

: ! «Bajorn :;:.:'í

r" "i '•

< > ! .

cQ-

\*"" *

M ii e s m e i al B a r e e -s lu . ic io m e t e o r o -

M I . I d o m i n a d a p e r p i e s s id i i s . LI d ia c i ' i ' i un t asso le l la t

p e r ò I r c q u c a ' . a i a n els b a n c s d e b o i r e s i • ik 'ni ' . ' >k ba ixos .

• g i c .

se rà

Les t e m p e r a t u r e s no s e r a n n u v o l o s t t a t s e r à mol t e scassa e x c e s s i v a m e n t a l t es ;i r . ias. i i les t e m p e r a t u r e s s e r a n al-d e les m a r i n a d e s . tes . I a h u m i t a t a m b i e n t a l

Al Va l l è s O c c i d e n t a l la serií e l e v a d a i es f o r m a r a n

a l g u n e s b o i r i n e s . L a visibi­l i tat n o s e r à b o n a .

A la C a t a l u n y a N o r d l ' a m ­b i e n t s e r à an t i c i c lòn i c . El d i a s e r à e s t a b l e i m o l t a s so le l l a t : t a n sols hi h a u r à a l g u n e s n u ­v o l a d e s s o b r e e l s r e l l e u s . A les illes B a l e a r s i al Pa í s V a ­lenc ià el p r o t a g o n i s t a m e ­t e o r o l ò g i c s e r à el sol , si b é d e m a t i n a d a s o v i n t e j a r a n els b a n c s d e n ú v o l s b a i x o s . E ls v a l o r s t e r m o m è t r i c s n o ex­p e r i m e n t a r a n canv i s .

A to t el l i to ra l c a t a l à e l s v e n t s s e r a n fluixos i d e d i ­recc ió v a r i a b l e . La m a r es ­t a r à a r r i s s a d a .

D e m à , t e m p e r a t u r e s a l t e s

LI t e m p s n o e x p e r i m e n ­t a r à p r à c t i c a m e n t c a p canvi . L ' e s t a b i l i t a t a t m o s f è r i c a s e rà f e r m a i cl sol d o m i n a r à a p r à c t i c a m e n t t o t e s les c o ­m a r q u e s c a t a l a n e s . Al l i tora l sud hi h a u r à a l g u n s i n t e rva l s d e núvo l ba ixos . E l s v e n t s s e r a n f luixos. L e s t e m p e r a ­t u r e s m à x i m e s a u g m e n t a r a n i Ics m í n i m e s es m a n t i n d r a n e s t a c i o n a r i e s . La h u m i t a t a m b i e n t a l s e r à e l e v a d a .

Alfons Solo, 23, boixos

Tel. 675 16 51 Soni Cugat

Surt

0 5 , 1 5 fsolar; 0 7 , 1 5 (oficia//

Es pon

1 8 , 2 9 isolar,

2 0 , 2 9 /ofc/aii

c Surt

16 ,28 isolar,

18,28,'ofc/a/i

Es pon

03,52/solar: 05,52/ofe.afi

Temperatures d'ahir Països C a t a l a n s

A l a c a n t

B a d a l o n a

B a r c e l o n a

La B isba l

B lanes

C a d a q u é s

Cas te l l ó de la Plana

E iv issa

L 'Estar t i t

F i g u e r e s

Fo rne l i s de ;• S ' i v a

G i r o n a

L le ida

M a t a r ó

P a l m a de M a ' l o - c ; i

P e r p i n y à

El Por t de la Se lva

P u i g c e n l a

R ipo l l

Roses

Sant A d n a de B e s ò s

San t C u g a t de l Va l ies

St . Fe l iu de G u i x o l s

St . G e n i s d e Pa la fo l l s

S t . Pau d e S e g u r i e s

St . Pr iva t d ' e n Bas

Sta C o l o m a de F a r n e r s

Sta C o l o m a d e G.

T a r r a g o n a

V a l è n c i a

Estat Espanyo l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T e r o l

T o l e d o

V a l l a d o l i d

M o n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Be r l i n

B o n n

B ra t i s l ava

B russe l · l es

B u e n o s A i r e s

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M è x i c

M i a m i

M o n t e v i d e o

M o s c o u

N o v a Yo rk

Pa- is

P raga

Rio t i e J a n e i r o

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ò q u i o

V a r s ò v i a

W a s h i n g t o n

M à x .

22

~ Q

- 8

. " • • :

•'.. '-• 21

21

H:

27

?:•

22

23

2c

• • '

2U

22

18

20

18

18

18

18

22

19

19

21

M à x .

20

22

23

27

24

19

22

30

24

28

24

M a x

12

15

11

12

6

15

20

13

29

17

29

30

18

10

13

17

s-35

19

31

1 3 ^

6

17

M i n .

11

9

9

5

6

10

11

7

5

4

4

8

8

4

4

9

2

1

6

8

8

8

7

2

-0,5

7

9

11

10

M i n .

6

13

13

10

12

9

8

15

4

12

8

M i n .

8

6

0

2

1

4

11

5

14

^0

13

23

14

1

6

12

1

17

12

22

8

2

3

• Al-il'S. .' ;- ,u .'• .ü-lll

Si diuen que .i -~iiliciant.il comença per un mateix. dedica't el dia, i després torna tol ser/i alia m.uciv

• Taure . -I anril-211 TII.HI; bncara que et sentis ciesmotixat. has de trobar novament el significat de­ies coses. Ln l'amor, molta confusió.

• Bessons, 21 niaig-2i iu:i> —Avui et sentiràs gratificat emocional­

ment. No esperaves que les coses et sortissin així.

• Cranc. 22 pii", 7.: ailiol —( aplaras moll he Ics necessitats dels

altres, pcio et seria mes benctic los que t'ocupessis de les teves.

• Lll'ó. 27 jtlliol-22 agusi Avui tindràs un d'aquells dies tan es­pecials en que només et podràs en­tendre tu mateix. Tingues paciència.

• Verge. 2? agost-21 setembre - N o és el millor dia per parlar de

negocis amb segons quines amistats. Parla'ls d'altres coses.

• Balança. 27 s( i -22 octuhre ].} teu eaiaetei íomàntic i idealista domin .ca bona part del dia. però això el pot perjudicar.

• Fscorpi . 2 ï uci.-2l novembre Ves ,imh compte amb la teva eco­nomia. ja que les amistats et faran gastar més del que pots.

• Sagitari . 22 nov.-2l) desembre —Probablement t 'envairà l 'enyorament

per l'absència de persones estimades. No et deprimeixis.

• Capr icorn. 2 i dcs.-l'í gener —Avui rebràs contactes de gent

Els teus amics absents ença corden i t 'aprecien.

• Aquari . 20 gener-IS febrer —Molt bon dia per a les finanço

que no te les deixis admini: ningú més.

• Peixos. 1') febrerO/l març —Gaudiràs d'un dia molt nio

què et veuràs obligal·'ada a social.

del ra e

unv. re-

s. sempre strar

g t t t

ler

per

i en vida

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Astérix en Amèrica» Director: Gerhard Hahn. Intèrprets: dibuixos animats. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • La poció màgica que dóna a Astèrix i Obèlix el seu poder sobrehumà es vessa. Abans que Panoràmix pugui fer una nova poció és capturat pels romans. Astèrix i Obèlix els segueixen i arriben fins a Amèrica on As­tèrix és capturat per una tribu d'indis. Obèlix salvarà la filla del cap de la tribu de l'atac d'un ramat de búfals i podrà rescatar els seus dos companys.

«Causa justa» Director: Arne Glimcher. Intèrprets: Sean Connery, Laurence Fishburne, Kate Capshaw i Blair Upderwood. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Paul Armstrong és un res­pectat catedràtic de dret de la Universitat de Harvard que sempre s'ha distingit per la seva enèrgica oposició a la pena de mort. Un dia rep una petició angoixant d'un convicte que és al pavelló dels condemnats a mort d'una presó de Florida perquè l'ajudi en la seva apel·la­ció d'última hora. Pressionat per la seva esposa i per les pe­culiars circumstàncies del cas, Armstrong decideix investigar el crim.

«101 dàlmatas» Director: Wolfgang Reitherman. Intèrprets: dibuixos animats. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un diabòlic pla de segrest de gossos es posa en marxa quan la malvada Cruella de Vile so­mia un abric de pell de dàlmata, i intenta aconseguir-lo amb l'a­juda de dos lladres sapastres i una mica esbojarrats.

«Cuernos de mujer» Director: Enrique Urbizu. Intèrprets: Maria Barranco, Santiago Ramos, Ramon Madaula i Javier Blanco. Recomanada: R/18.

"Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

T SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Sant Cugat 2

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

Mujercitas

Street Fichter

Dos tontos muytontos

Estalüdo ~"

4.45,7-45,10.25

4.20,6.25,8.30,1038

4.25,6J0,8.35,10.45

4.30,7.30,1(130

TSABADELL

CineatMres SSeetfitfttsr Divendres, última sessió; 10.45;

4.00,8.10,8.20,10.30 ;, última sessió: 11.00

Rubí Palace 1 Prèt-à-porter ' Ufc: 5.00,7^5, J<C3b; Dissabtes ifes&B: 5.00,7.46,10.30 .' ,^..

, , , • n i i i i i i r - i i i n i i i i í i i l " * " " ' ' h - a a — B

Rubi Palace 2 Leyendas de pasión ' U&C.15, &30,10.45:

Dissabtes i festius: 4.00,6.15. &30,HM» ,

RublPalace3 Estalltdo Lab^6.15,830,10.45 . Dissabtes i (estius: 4.00,6.15,8.30,10.45

RubíPalace4 Dostontosmuytomos . Lab.: 6.30,8.30,10.30 _ Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.30 '

Rubi Palace 5 Street Fishter lab.ro.S», 8.30,10.30 Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45

• SABADiLL

Cineart 5 sales El profesional Forrest Gump Mujercitas 101 dàlmatas Dos tontos muytontos

Divendres, última sessió: 10,45; dissabtes,

4.00,8.00,8.15,10.30 5.00,7.30,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30" 4.00,6.00,8.15,1030 4.00,6.00,8.15,10.30

sessió: 11.00

• Una dona enganyada pel seu marit té un sobtat cop de sort en els jocs d'atzar i decideix separar-se arran de la desapro­vació de la seva família política.

«Dos tontos muy tontos» Director Peter Farrelly. Intèrprets: Jim Carrey, Jeff Daniels i Lauren Holly. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Lloyd és un beneit però sim­pàtic conductor de limusines que porta l'atractiva Mary Swanson a l'aeroport. Lloyd re­cupera un maletí que ella havia deixat intencionadament a la terminal i intenta, sense èxit, retornar-lo a la seva propietària. El maletí conté els diners que Mary havia de pagar a uns se­grestadors perquè alliberessin el seu marit. Ara que els diners els té Lloyd, és perseguit pels segrestadors.

«Estallido» Director: Wolfgang Petersen. Intèrprets: Dustin Hoffman i Rene Russo. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Els habitants de Cedar Creek, Califòrnia, emmalal­teixen sobtadament. Un virus letal que durant molts anys s'ha mantingut actiu només a la serva africana ha arribat a aquesta comunitat i està infectant la seva població. El doctor Sam Daniels intenta trobar la clau per com­batre el virus.

«Forrest Gump» Directori Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

Euterpe EstaJMo . 4.00,6.10,850,10.30 Divendres, última sessió: 10.45; JWabtes, última sessió: 11.00

Montecarlo Street Rghtw ' ' 4.00,6.10,8.20,10.30 Divendres, última sessió: 1p.4S";d|»abtes, última sessió: 11.00 .

Principal Astèrix 4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Ninork» 4.10,120,8^0,10.50

TCERDANYOLA

Kursaal MagnspacElgran Magnapflr Niagara Dos tontos muy tontos Ninork» El

Forrest Gump Prét-à-porter Cuernos de mujer Astèrix Leyendas de pasión 101 dàlmatas Street Ftghter Estalüdq -",-.'

Sessions golíes: dissabtes * | | | de la 12.00 del migdia. W^.

4.05 7.00

.4.30,6.30, ' 5.10,7.10,

V 4-40,840, 'S|SM»,7.00,

'.5.00,7.40, , $.15,7.45, «•*80,6.45,

-.^i30,7 AS, "* 420,6.20,

4.50,S.50, 450,8.00,

matinada. Matinals'.

8.30,10.30 9.10,11.10 . 8.40,10.40* 9.00,11.00 11.00 10.35

9.00,11.00 9.00,11.00 10.40 8.20,10.20 8.50,1050 10.30

aies

• Forrest Gump té un baix coe­ficient intel·lectual i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però té un gran cor. Gump aconsegueix, gràcies als seus esforços, convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, excel·lent membre de l'equip de futbol de la universitat, campió de ping-pong i propietari d'una creixent empresa de pesca.

«Leyendas de pasión» Director: Edward Zwick. Intèrprets: Brad Pitt, Anthony Hopkins, Aidan Quinn i Julià Ormond. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Kursaal. de Cerdanyola.

• William Ludlow, un veterà oficial de la cavalleria nord-a-mericana, tip del tracte que el seu govern dóna a les tribus índies, decideix aïllar-se de la civilització i construir un ranxo en una zona lliure i inconta­minada a Montana.

«Mujercitas» Director: Gillian Armstrong. Intèrprets: Winona Ryder, Gabriel Byrne, Trini Alvarado i Samantha Mathis. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Nova adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott, centrada en les aventures de les quatre filles de la senyora March.

«Nino rico» Director: Donald Petrie. Intèrprets: Macaulay Culkin, John Larroquette, Edward Herrmann i Christine Ebersole. Recomanada: apta. Sales: Rambla, de Sabadell, i Kursaal. de Cerdanyola.

• Richie és l'únic hereu de la fortuna dels Rich i té tot el que un noi pot desitjar i més. Un executiu de les empreses Rich vol apoderar-se de la seva fortuna i idea un pla per eli­

minar tota la família, però no ho aconsegueix, perquè Richie sabrà afrontar les maquinacions dels adults.

«El profesional (Léon)» Director: Luc Besson. Intèrprets: Jean Reno, Gary Oldman, Natalie Portman i • Danny Aiello. Recomanada: R/18. Salés: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

B Léon és un assassí profes­sional fred i indestructible. Ara és a Nova York i ni ell no sospita que Mathilde, una noie-ta de 12 anys, acabarà entrant a la seva vida i li tocarà la fibra sensible. Però Léon no té temps per a la tendresa.

«Prèt-à-porter» Director Robert Altman. Intèrprets: Marcello Mastroianni, Sophia Loren, Kim Basinger i Lauren Baci-ll. Recomanada: apta. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. B L'acció del film succeeix a París, capital de la moda, on cada dos anys es reuneixen els més diversos personatges, dis-senyadors, models, periodistes, fotògrafs, empresaris i aristò­crates, per inspeccionar, durant una setmana, entre festes, re­cepcions i passarel·les, les da­rreres creacions.

«Street fighter. La última batalla» Director: Steven E. de Souza. Intèrprets: Jean-Claude van .Damme, Raül Julià, Wes Studi i Ming Na Wen. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Les tropes de les Nacions Unides han estat abatudes i 63 treballadors han estat capturats pel general renegat M. Bison, que comunica que seran assas­sinats en 72 hores si no rep 20 bilions de dòlars. El coronel William F. Guilè pren el co­mandament de les forces aliades per alliberar els treballadors.

£211 S/TNT CUGAT ESTRENA 2a SETMANA

4 , 4 5 - 7 , 4 5 - 1 0 , 2 5 a p t a

4 ,20 - 6 ,25 - 8 ,30 18 anys

10,35

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n • Sant Cugat del Vallès

2a SETMANA 3a SETMANA mmnKmmww...

Ï MEA i* mm ta» m MWMAL HUtAHMRYYLI DIAESUNDESMAME.

ESTA ILIDS 4 ,30 -7 ,30 - 10,30

13 anys 4 , 2 5 - 6 , 3 0 - 8 ,35 - 1 0 , 4 5

13 anys

0CINESR Ai se rve i de i ' e s p e c t a d o r Pcrhnv

• 53 SE 3 8 - 3 3 SÜ3 • • 53 £3 Dimecres í/u:

de i espectudr, Carnet d'estudiar,,

universitari Carnet més

grans 65 anys Accessos

minusvàhds Carnet Venda Jove anticipada

Reserxa per telèfon 58909 41

Pagtmtentamb Pop Snack targeta crèdit

34 APUNTS I · I .S 4 C A N T O N S , D i j o u s . 13 d 'abr i l d e 1W5

L'AGENDA

iT

• Radio Sani í u^al De dil luns a cl i \rndres

IK- 7 a '1.311 li. LI Call del Mnnv.m, Li inl 'ormauo amh Xavier Fornells i els Serveis Informatius de RSC. De "-Í.3D a 1(1 h. Sant ( nei/í diu u diu. amb \ C'asamnas. De 10a 12.3nh í nu habitació amh \tstes. amb M. .Arnal.

De 12.3D a I '.3D h. Res u veure, presenlal per M Ri­balta i M. ( aMielas. De 13 3(1 a 14 h Suïn Cugat diu u diu ( icpetieio). De 14 a 17 h l hi de tarda Presentat per A. Martín.

- De 17 a IS h. Aquesta tarda parlem de...: dilluns la realitat dels immigrants a l'ullés sense fronteres, dimarts practiquem la solidaritat a i 'iure a la terra, amb X. Casanovas i M.Costa . Dimecres entrem a HI ma­gatzem. amh \1 Castillo. C. d a l i n d o i M. Carrasco. Di­jous obrim el correu dels al­tres a L'cstufcta. amh P. Far i I. Casares. Divendres 1. Abad i A. Bonet presenten /. 'estrena.

De IS a I<»1 Res u \c:irc (repetició). De l'Cl 21h. \i lloro. novetats. musicals amb S \ \ i l l \ c A les 21.111 li. / • spottiti. ' i n , h

C K e V s M e .

De 21 II' a .' s li S,./js I estels. amb 1' Pallissa. 1 >c 2i a 2- li. Dilluns:! iure u lu tena. dimarts: /•.'/ tnti-:^ií., in J inu cies /. estufetu. c!i|ous. / 'est/ena. i divendres: I u/li'' •co, in .'.'.', ies D e HI! .1 "' '1 Ultst, u ui teu

i.isiu! Mnsie.i ..s.,: si,,/,.

• Dissatites De S a lli 'i / •' < iií// u'i7 Wo-HI'SIIÍ i s il;i. a i il'.ssahtc I

De l'I .i II li. / / magatzem i.repeticioi. De II a 12 li. / 'estrena I re-pcliciol De 12 a 13 li. / éstufetu (re-pelicioi. l)e I ; a I-- h i\unt-muU. C Reveile i l 'equip d'esports. De 14 a '. |, ['„//, v sc.se (rutllen s I icpeticio). De Is a lli h. Mugíeu! Mvslen· loitr. amb I \ t . Ahi ra . De Id a I1) h. Súper lli Mú­sica amb X. Montero. De I" a 2(1 h. Rtff-Ruff. Mú­sica heuvv. amb M. Picanyol. De 2d a 22 li. l'ruek a l'raek. Rock.Mi.'// i iunks amb J. Marques

De 22 a s h. \lu\uu al teu i OM',i.' Musica non-stop.

• Diuimnm's I )e s a li h. / ,' dut del ï, t:\or. I nassio ile ía nuss.i Jc dis-s,ilnc i iiitormacio de l'csjile-sia evangèlica I ben P / e i . De 'l a '). ïli li. Lsport e i mana. la eiiu in I )e s)..si> a I-i li Ri/ila d amics. ( 'onduit per P. Pallissa. Poe­sia amb I I- ( iarcia. sardanes i saisiiela imb I. l abregas , iles un pus fe (I sbwi. De 14 a i.* li. I.sports en mur\ii. 2Í/ edu in. De 1? a Ui li. Mui·ieul Mysten lour. De 16 a PJ h. Súper Dl. De 1') a 21 li. l'ruek a l'raek.

-De 21 a 22 h. Esports en marxa. Ja edició. De 22 a 7 h. Musica al teu i ostat. Música non-stop. 1 cada hora... Butlletins ho­raris informatius. Connexió amb Catalunya Informació, informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.

13 L A P R O P O S T A

D I J O U S

• Sants —Hcrmenegild.

• Cafè de Belgrado —A les 11.31) de la nit. Nues

en directe.

14 D I V E N D R E S

• Sants —Màxim i Llambert.

\M' J T ^ V

• Cafè de Belgrado -A les 11.3(1 de la nit. countn

en directe amh Country Joc and llis Perfect Show.

15 D I S S A B T E

• Sants Anastasia, Crcsccnt i Hijsihs

• (. afe de Bi lg iado -A les 11.30 de M . ii .sk.i

en directe.

16 D I U M E N G E

• Sants —Bernardeta Soubuous , l·ii

gràcia.

Cantada de caramelles de la Pasqua de l'any passat.

Cantada de caramelles

A q u e s t c a p d e s e t m a n a , i c o m c a d a any

a m b m o t i u d e la c e l e b r a c i ó d e la P a s q u a ,

e s p o r t a r à a t e r m e la c a n t a d a d e c a r a m e l l e s .

q u e j a h a e s d e v i n g u t t o t a u n a t r a d i c i ó a S a n t

C u g a t . T o t h o m qu i des i tg i a n a r - l e s a s e n t i r

h o p o d r à t e r d u r a n t to t cl m a t í de d i u m e n g e

i d i l l uns , a la L l o t g e t a del M o n e s t i r , a la p l a ç a

del M o n e s t i r , a la p laça B a r c e l o n a i als c a r r e r s

i p l a c e s d e San t C u g a t , s < i

• C entre - Durant el matí. a la I.lolgi ::-.

a la plaça del Monestir. , la placa Barcelona i als ca rrers de Sant Cugat. sant.ai, de caramelles.

18

17 D I L L U N S

• Sants Amcet.

• Centre

D I M A R T S

• Sants 1 leuteri. Perfecte i Apol·loni.

• Casa de Cul tura •-A les S del v e - p u . / sr.rctueles

mtíllinu'iliíi. i c.inec de Clau-dio /uli i , : ; . d impositor, crea­dor d'espeviac'es d'aquest ti­pus i profess. i , omida t de­ia CB.

19 Al matí es tara una cantada de caramelles a la l.lntgeta, a la plaça del Monestir, a la plaça Barcelona i als ca­rrers de Sant Cugat.

• - » » » * ' — '

D I M E C R E S

• Sants -Hcrmòucncs i 1 leo IX

Les conferències son habituals a la Casa de Cultura

Conferències i xerrades

A q u e s t a s e t m a n a , a la C a s a d e C u l t u r a , hi

h a d u e s c o n f e r è n c i e s q u e cal d e s t a c a r . D i ­

m a r t s , a les 8 d e l v e s p r e , C l a u d i o Z u l i a n . p a r l a r à

d'Espectacles multimèdia. Zul ian és c o m p o s i t o r . c r e a d o r d ' e s p e c t a c l e s d ' a q u e s t t i p u s i p r o f e s s o r

d e la U B . D i j o u s , a les 7 d e la t a r d a , d in s

cl c u r s d ' i n f o r m a c i ó p e r a d i a b è t i c s , el d o c t o r

A l i a g a , d e ! C A P S a n t C u g a t , farà u n a x e r r a d a

sobre / . 'exercici físic del diabètic, sa;.

20 D I J O U S

• Sants Scvena, l'eodor i Hildcgon-

• Casa de Cul tura A les 7 de la tarda, curs d'in­formació per a diabètics i fa­miliars. Xer rada col· loqui: l.'i'wrcici físic del diabètic L'esport, a càrrec del doctor Aliaga, del CAP Sant Cugat.

• Cor infanti l i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. l e s activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de

setmana i tallers complemen­taris. Telèfon: d"? 32 23.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica , ludoieca. piano.

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació : ins­cripcions Je 3 ile la la reia a (í ilel vespre. Tck 'on c'in-formacio: 5S'1 OS -C

• Centre t ívic ile les Planes -•Tallers de nuïs.ca. de é.Mur.:.

manu.tlilats. casal per a H M S i adults i altres achviials l:\-loimacio i inscr:pc:o:is Je ;-de la larda a '•' del vespre Teleton d'informació: 'i~3 c l

• Casal Cul tural de Mira-sol —Taller de teatre per a ne::1

i adults, plàstica, manualitats hoixets. esplai diari. Casa d'Avis i altres activitats. Pa­ller de Natura Descobrint e, nostre entoni, per a nens nenes de 7 a 12 anvs. Dis­sabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i ins­cripcions de 3 de la tard. a si del vespre. Telèfon d'in­formació: 5SC 2(1 7S.

• .£,. ..«..'ifeíjrti

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida C6.l0h-07.10h i als 10 m'nats: de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació ce F G.C. de Sant Cugat.

10 minuts de cada hora fins a les 22*0h. :e F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10ti-08.10h i L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estacu

Sortides des de l'Avinguda AHons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'es::. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08 50h i als 50 minuts de cada hora fins a es 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a í estació de F G C de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, P'aça Can Cadena, Estació Sí Cuç-st, Mercat Torreblanca, CAP Alfons Sala, Can Caúenn Estació Mira-sol, Mas Janer.

minuts de cada hora fins a les 21.50h. : de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00fi del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati I cada hora i mitja fins a tes 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.5Qh del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sa/a, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies-feiners. 1 a sortida: 05.40b-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.$5h.(feiners)

Sortides d e s de Sant Domènec . -Dies feiners. 1a sortida: 06.i6h-06.46h i als 16 í 46 minuts de cada hora fins a les 22.i6h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a ies 22.l6h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora lins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC, Colomer, San: Domènec.

f i^m^^^ii^ipsii^M

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10H. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

À 3. BAW»LOMA-SAMT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15145 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i (estius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

R Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 SI

2 5 0 p t e s l>,'iri|uiii!< Cinemes i Auditori

Obert les 24li. PUP1I. I.ATGF S \ D M H i n N ABONATS

it^se»-

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te soci de C r e u Roja +

ELS 4 CANTONS / Dijous, 13 d'abril de 1995 APUNTS SSIV"

35

L'AGENDA

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua-

litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del pro­fessor Adolf, cada divendres feiner a la tarda, del mes de març al juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres, de 6 a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu.

•Curs d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

• Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas (ti­tulada de la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació a la Casa de Cul­tura (589 13 82). Els cursos van començar el 14 de febrer.

•Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a

alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. In­formació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

• Seminari de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es-cola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Infor­mació al telèfon 675 11 94.

SANT JORDI 95

•Centre —El dissabte 22 d'abril a les

6 de la tarda a la plaça Oc-tavià, teatre infantil: Matern el Drac?, a càrrec dels Ti-tiriteros de Binèfar (titelles, actors i música en directe). A les 10 de la nit als jardins del Monestir, concert de rock amb els grups Mad Squad i Los Clandestinos.

—El diumenge 23 d'abril a les 12 del migdia a la plaça Oc-tavià, sardanes amb la cobla Costa Brava. Cercavila. Sor­tida de sant Jordi: rambla del Celler; drac: plaça del Coll; princesa: plaça doctor Galtes. Totes les sortides tindran lloc a les 11 del matí. Arribada als jardins del Monestir cap a les 11.30. A les 12 del mig­dia, als jardins del Monestir, xocolatada i animació infan­til, a càrrec de Lluís Atxer. A les 7 de la tarda al Club Muntanyenc, cinema docu­mental: El Geerewol (Festa Bororo) Níger, a càrrec del doctor Sarró. A les 8 del ves­pre al Casal Mira-sol, recital de cant i piano. Josefa Vi­laplana, soprano; Carles V. Xirinachs, piano; Xavier Iri-barren, piano. Obres de Schubert i Shumann. A les 8 del vespre: Concert de Sant Jordi, al Centre Cultural, a càrrec de la Jove Orquestra Sant Cugat i del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Direcció de l'orquestra: Josep Ferré. Direcció del cor: Elisenda Carrasco i Martí Marín. Vio­loncel solista: Ludmila Koz-hínma. Preu: 1.000 ptes.

—EI dijous 27 d'abril a les 6 de la tarda a la Casa de Cul­tura, xerrada àudio-visual: L'origen de la Diada de Sant Jordi, a càrrec de Tradicions i Costums. Entrada lliure.

FARMÀCIES DE TORN

Dia / Poble Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

S Sant Cugat

5 Cerdanyola

r Rubi

5 Montcada

ï Papiol

• Sant Cugat

D Cerdanyola

" Rubí ti ii.ii.n i.. S Montcada í Papiol

• Sant Cugat

H Cerdanyola

ü Rubí

: Montcada

j Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

= Rubí m Un min .J , , - Montcada § Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

s Rubi

Ü Montcada

| Papiol

• Sant Cugat

jj Cerdanyola

ï Rubi

- Montcada

í PapW

• Sant Cugat

l Cerdanyola

• Rubi

- Montcaoa

H Papiol

H S a n t Cugat

í Cerdanyola

-: Rubi

5 Montcada

ï Papiol

M.Dornènecfe(P.Sant*laoí,SO)

Selva (Torrent, 12}

R u É ( e * a S # * W , 9 $

PulgF.p«CuyàiBtocO»nukfia,6)

A.V1à(Av.Genen«Bt,36)

&UmtsfStL«l8jft l2r}

/WafOeiertaUnlwnl»)

floca (fe. M*fen«J56)

J. Refet (Major/W}

AvlèíAv-GenaraBat,»)

C.T«dc)ó(Rbta.ttelCeB8r,97)

Bach(PtwelgdeteCordeles,67)

Oriol (Zafeo, 28)

J. Relat (Major, 89)

AVfò(Av. Generalitat, 35)

M. Mora! f£fc Teresa, 40)

VaU(Av. Catalunya, 17)

\fe (Conjunt RubWOOO)

Duran (Rbla. Montcada, 37)

AVJà(Av.Qeneratat,35)

P.CullelfP. Diputació, 6)

flivera (Sant Ramon, 182)

Serra (Francesc Macià, 86)

V«a (Jaume 1,20)

AV1à(Av.GeneraÍat,35)

Riera (Dr. Munto, 1)

rto^ (Rbfe* Cerdanyola, 1)

Farel (Sant Jordi, 25)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.V%(Av. Generalitat, 35)

RSate«ert(SanliaBoRusStol,38)

Torrents fpiagonal, 3^

Toms (Passeig te» Ponts s/n)

Guix (Major, 26)

A Via (Av. General*, 35)

C.Texido (Rota del Celler, 97)

Pereko (Av. Catalunya, 51)

GitertfTaraOriM

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

AVIà(Av.Generaïat,35)

6743353

8918801 8898012

8683967

6741531

6926721

680093 5841481

mm«t 674774»

«8ZJS67 689)086 5641481

6689867

6751344

6821130

6881301

5751543

6683967

6740364

6920676

6991343

5649904

68858.67

6740430

6922368

8890291

5642139

6683967

6740B45

5803904

— 5641645

66B3987

6747749

5801700

Q0v£899 « * . -6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati mati d'avui ales 10 del

d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del a nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

VÀlLDOnSXSS l i CONVOCATÒRIES

•Clàssics del Cinema —El divendres 5 de maig a les

10.30 de la nit, El tercer nom­bre, de Caro) Reed.

•Teatre —El dissabte 13 de maig a les

10.30 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk.

•Música —El divendres 21 d'abril a les

10.30 de la nit, Princes of Time, pop.

—El divendres 19 de maig a les 9.30 del vespre, concert de cant coral: Coral l'Har­monia de Valldoreix i Obra­dor Coral de Rubí. Església de Sant Cebrià de Valldoreix.

•Fòrum —El dissabte 22 d'abril a les

7 de la tarda, Vida social dels habitants de Bòsnia i Herce-govina, a càrrec d'Eva Alòs i Carlos Guerra.

—El dissabte 20 de maig a les 7 de la tarda, La responsa­bilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.

CONFERENCIES

•Casa de Cultura —El dimarts 9 de maig a les

10 de la nit Viatgem amb en Gavín: L'índia i el Nepal, amb Josep Maria Gavín.

CINE DOCUMENTAL

•Club Muntanyenc —El diumenge 14 de maig a

les 7 del vespre: Alaska 94. Ascensió al Mckmley.

•Jocs Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent

gran. Bases i informació: Llar d'Avis de la Parròquia (c/ Valldoreix, 9) i Casal d'Avis (c/ Santa Rosa, s/n).

• 4 a Trobada de Poetes —Organitzat per la Secció Cul­

tural de l'Ateneu Santcuga­tenc. Hi poden participar tots els amants de la poesia. Tema lliure i vers lliure o rimat. Cada autor pot presentar dos poemes, en català o castellà, amb un màxim de vint versos, per duplicat. Termini: 23 d'a­bril. Es lliurarà diploma a cada participant, dins la Festa Poètico-musical, el diumenge 7 de maig a les 630, a la sala d'actes.

EXPOSICIONS

•Sales Municipals —Fins al 16 d'abril a la sala

1 de la Casa de Cultura, es­cultures de Ricard Sala.

—De l'li al 28 de maig a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició del Taller Triangle.

—Fins al 18 d'abril a la Casa de Cultura: Poetes i paraules. X Aniversari de la mort de Salvador Espriu.

—Fins al 26 d'abril a la sala 2 de la Casa de Cultura: Sant Josep en .el món. Col·lecció propietat de l'anriu Gavín.

—Del 3 al 14 de maig a la sala 2 de la Casa de Cultura: exposició del Residu mínim a l'escola.

—Del 22 al 27 de maig a la Casa de Cultura: ParaUmpics. Club Minusvàlids Horitzó

Ajuntament

AmbuttorilMPtarm

Bomben Bettarra

Bombers Generalitat

Bomber* Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

O r t Valldoreix

Catalana de Gas

Centre CMc La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mba-sot

CSnemes St Cugat (Reser.)

Correus

Oreu Roja Sant Cugat

Creu Roja VaSdoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentra*.

ENHER Rubí

FECSA (atendó al cient)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

6. CM (Mira-sol)

«senda

Jutjat

Oficina Muntcipa! La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parrorpa Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

PoteltócfpaliPrrt. Civil

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Poteia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsoi-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

588228»

675510$

«92496»

088

6998080

5881122

589445$

5891382

6744599

7252944

5680847

6755105

5892018

5880841

6747096

5741234

6742458

6747615

6742719

6991892

900313131

900232323

6741934

6740525

6742379

5891155

6746696

5890847

6741183

2047503

6740589

6754055

6747858

081

092

90878512$

67476Í2

6740997

5884422

6741580

6740322

5890021

SERVEIS

OMET. —Del 24 d'abril al 5 de maig,

exposició de ceràmica de Da­niel Caselles i Josep Mon-guillot.

—Del 4 al 19 de maig, Nou artistes santcugatencs a la Casa de Cultura.

• Sales Privades —Del 6 al 25 d'abril a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra de Manuel Ruiz Ortega, olis. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d'li a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 23 d'abril a Canals Galeria d'Art, exposició de pintures de Domènech Cor­bella: Afloracions poètiques. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d'li a 2. Dilluns tancat. Tel.: 675 49 02.

—Durant tot el mes d'abril a Febo Galeria d'Art, exposició col·lectiva i monogràfica de Tharrats. De dimarts a dis­sabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Te­lèfon: 674 19 55.

—Fins al 15 d'abril a Plus Art, olis de la pintora Josefina Es­coda. Rambla Ribatallada, 6.

—Fins al 7 d'abril, a la Sala d'Associació d'Idees: Quatre propostes + quatre propostes, col·lectiva d'escultura i obra sobre paper. De dilluns a dis­sabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

—Fins al 17 d'abril a la Sala d'Art de l'Associació de Pro­pietaris i Veïns de Valldoreix: El realisme com a opció, de Miquel A. Peris. Del 5 al 21 maig: Finestres interiors i Fragments, mostra conjunta de M. Teresa Casas i Santi Salido Tadin.

VkMmhrjarada)

Orna

Í J Q M La Floresta

iPPIWMre-sot

* Í | f Verge Carme Mra-sy

MÉfPSM Joan Mira-sol

I f f eJW Valldoreix

« H | * r C . Montserrat Vall

«ÜSrCenMajdVall.

«gp» , 1 Veïns La Floresta

^AigualbngaUFIor.

. • w w * t o r s

• C t s prèvia)

8741111

8743371

8742088

«742018

6741003

6747103

6742197

6742105

6745048

6742089

6745129

2684567

5893080

flÜi·ece (91)5434704

H| Í»r»l de Catalunya

H,HrfH*ron

rllptJoandeDéu

UÜJt Coronària

Tet de l'Esperança

totmadó Carreteres

MKmacio Aeroport

MjHftac» RENFE

MrjóMgbPoit

« * . DlPlL Torreblanca

If&MUSA

ENTITATS

m^ «ftiQarti

f Ü * «TA* SC

S O * Parròquia

f i t i Muntanyenc

i » * de la Unió

Ü M t Sant Cugat

SïfcSam Cugat

QppSup. Immigrants

Bfc*-Sanl Cugat

l f P * Sant Cugat

*fp«»»

5691212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

3188750

5893168

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890596

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5896282

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —El dijous 27 d'abril a les 10

de la nit, concert a càrrec de l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, amb Jean-Pierre Rampal i Claudi Arimany. Director: Gerard Claret.

—El divendres 5 de maig a les 10 de la nit, actuació de l'Or­questra Simfònica de Barce­lona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: Franz-Paul Decker. Violí: Chantal Jui-llet. Preu: 2.500 ptes.

—El divendres 19 de maig a les 10 de la nit, recital a càrrec de Victòria dels Àngels. Al­bert Guinovart, piano. Preu: 3.500 ptes.

—El divendres 26 de maig a les 10 de la nit, El Misteri de les Veus Búlgares, actua­ció del cor femení de la Ràdio Búlgara. Preu: 3.500 ptes.

•Conservatori —El dimarts 9 de maig a les

8.30 del vespre a l'aula mag­na, dins el cicle de musica de cambra: música per a vio­loncel i piano, per Amparo Lacruz i Emili Brugalla. Tel.: 589 05 51. Preu: 1.000 ptes.

•Casa de Cultura —El divendres 21 d'abril a les

9.30, Swing dels anys quaran­

ta: de Django Renhardt a Nat King Cole, a càrrec de Swing Guitar's: Jay Wallis, trompe-ta-veu; Bernard Dossin, gui­tarra; Foly Lamas, guitarra; Christian Martínez, contra­baix, i Ricardo Hochberger, bateria.

—El divendres 12 de maig a les 8.30 del vespre, recital de música de cambra amb Duet Cambra, format per Neus Ló­pez, piano, i Núria Padrós, violoncel. Concert d'obres barroques i romàntiques.

—El divendres 19 de maig a les 10.30 de la nit, viatge per la música popular brasilera, a càrrec d'Euclides Mattos: Roger Blavia, bateria i per­cussió; Nono Fernàndez, con­trabaix, i Euclides Mattos, veu i guitarra.

INFANTIL

•Casa de Cultura —El dissabte 29 d'abril a les

6 de la tarda, dins els Es­pectacles Infantils de Butxa­ca, espectacle sobre papiro-flèxia: Flèctics, a càrrec de Teatre de Sac. Ninots de pa­per plegat representen la fau­la d'Origami i expliquen com i per què es va inventar el paper.

—El dia 13 de maig a les 6 de la tarda, dins els Espec­tacles Infantils de Butxaca: La història de Babar, a càrrec de Federic Roda, amb imat­ges i música en viu del conte original.

•Mira-sol —El dissabte 29 d'abril a les

6 de la tarda al Casal Cutural, teatre infantil amb el grup de teatre de l'EP Ferran Clua: Helena a l'illa del Zo­díac. Direcció: Marta Ange-lat.

—El diumenge 30 d'abril a les 6 de la tarda al Casal Cul­tural, teatre infantil amb el grup de l'EP Ferran Clua: Supertot. Direcció: Marc Mo-liné.

—El diumenge 21 de maig a les 6 de la tarda al Casal Cultural, teatre amb cl grup de l'EP Ferran Clua: Maribel y la extrana família. Direcció: Clara Caso.

TEATftg

•Centre Cultural —El divendres 12 de maig a

les 10 de la nit, Tant per tant Shakespeare, a càrrec de Tant x Tant Teatre. Direcció: Penny Cherns. Preu: 2.000 ptes.

BIBLIOTEíSM

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Te­lèfon d'informació: 674 11 50.

•La Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta Pearson. Plaça d'Aigua-llonga, 1. La Floresta. De di­lluns a divendres de 10 a 1. Telèfon d'informació: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dilluns a diven­dres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d'11 del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon d'informació: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Ando Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Telèfon d'informa­ció: 674 6 9 » .

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

36 CANTONS Sant Cugat del Vallés Sani Cugat del \ alks: ( . XLTDÍ., > * W-,2 S

Dijous. 13 d'abril de 1W5

L ' E N T R E V I S T A

JORDI BOSCH. Actor

Vaig deixar la medicina pel teatre «

Al 1983 el Teatre Lliure li va fer

un regal: oferir-li un paper de

policia a Advertències per u

embarcacions petites. de Tcuesse

Williams, i confessa que cada

vegada que el contracten li fan

un regal. I ja li n'han tel \ int. HI

darrer és interpretar el

personatge de Mortimer

Brewster a Arsènic i puntes de

coixí, de .loseph Kesselring. amb

direcció d 'Anna 1 i/aran. que ta

15 dies que es representa al

teatre de ( i r a d a .

m San t l ' u s a t - Jo rd i Bo^ch \oha ser metge, peio c' leal:c ei va posar entre l'espasa i i.i paret q u a n fe ia p r i m e r cu is. I n t re aquests do-, grans mous '. a elegir cl de comediant i el seu bisturí des de la quin/e anvs es la gent i la paraula.

-D 'es tud ia r medicina a fer d'actor no hi ha gaire eülcrcncia?

- <• Potser no tanta, com pot semblar. Jo trobo que hi ha toi\\i connexió, perquè alio que m'a­gradava de la medicina ela esco-drinvar que tenim dintre nostre. de què estem fets. i potsei ajudar a curar, a millorar. I el teatre. mitjançant la feina que l 'autor dona a l'actor, és busca que hi ha dintre tic la matèria humana i es furga en els sentiments

1 no pensa encara tot sovint en la medicina.'

—<Hm continua agradant molt la medicina, però no penso "Hau­ria d'haver fet medicina M'hau­ria agradat fer medicina i teatre a l h o r a , p e r ò h a u r i a hagut de dedicar a la medicina la mateixa intensitat que he dedicat al tea­tre. perquè son dos móns que no te'ls pots acabar.-

— E s t a n a content si un dels seus fills li digués que \o l ser metge?

—«Molt. Seria fantàstic.•> —1 actor? — « E m costa imaginar -m 'ho .

De moment , penso que no m'a­gradaria gaire. Haig de madurar aquesta idea.»

—[in tot cas, en Jordi Bosch fill és el soci més jove de l'As­sociació d 'Espectadors del Teatre Lliure i suposo que aviat també

»

hi inscriurà en Marc. —«És la meva manera de par­

ticipar i donar suport a l'associa­ció, que crec que tots els teatres haurien de tenir.»

—Es pot dir que l'actor com més ha viscut, més pot donar a escena?

— « N ' e s t i c c o n v e n ç u d í s s i m . Q u a n algú e m p r e g u n t a quins

p e r s o n a t g e s m ' a g r a d a r i a fer , sempre dic que cap en concret, encara que m'agradaria arribar a fer les grans tragèdies de Shakes-peare, perquè per fer-les has de tenir una edat determinada, per la seva maduresa.»

— V o s t è és un a c t o r q u e encaixa perfectament en la comè­dia, tal com demos t r a la seva

interpretació de Mortimer a Arsè­nic i puntes de coixí?

—«Normalment em trobo més a gust fent comèdia amb ironia i sarcasme. Però vaig compagi­nant-ho una mica tot.»

—La televisió, per a l 'actor, significa accedir al gran públic i a la popularitat.

—«M'agrada fer televisió, com fer cinema. A partir d'això, si ve, benvinguda és. Però mentre hi hagi continuïtat en el teatre, no em p i e o c u p a la televisió ni el c i n e m a . N o f a r é p a s s a r m a i aques t s mitjans al d a m u n t del teatre. L'únic que m'agradaria és fer més dramàtics per a televisió.»

- Q u i n s són els millors records televisius?

—«El dramàtic La bala perdu­da i les col·laboracions al progra­ma de la Lloll. M'ho passo molt be i el resultat és francament bo.»

—I el cinema, darrerement, no el tracta gens malament: una gran interpretació a El perquè de tot plegat i acaba de rodar Boca a boca. de Gómez Pereira.

— Certament». —Ja és un actor de referència

i segur que comença a crear esco­la interpretativa, amb una carrera de quinze anvs a les seves espat­lles.

—«Potser sí, però segurament són coses que es veuen més des de fora que des de dintre.»

— D e moment és actor, però algun dia també serà director?

—«Això sí que no ho sé pas. Això són coses que vénen anb el temps i depenen de les necessitats i l'evolució personal.»

— Q u è té el L l i u r e q u e no tenen els altres teatres?

—«Suposo que una cohesió de gent que creu en un mateix pro­ducte i una mateixa idea.»

— U n a r e p r e s e n t a c i ó t ea t r a l sempre ha de produir alguna cosa ;i l 'espectador?

—«Cer t ! L 'espec tador no es pot quedar tan tranquil, i sortir del teatre de la mateixa manera que hi ha entrat . El teatre ha de produir alguna cosa, però sempre posi t iva, ja sigui una reflexió, diversió, un estímul que no s'o­blidi en tombar la cantonada.»

—En la comèdia Arsènic i pun­tes de coixí t robarem bàsicament diversió?

—«Molta.»

L A C O L U M N A

Noves formes JOAN BARRIL

•

F a tant temps que anem a votar que . quan es parla que ha començat la campa­nya, ja ni ens e m o c i o n a .

P o t s e r p e r q u è les f o r m e s de l'exaltació democràtica s'han que­dat una mica pansides i la gresca electoral ja no desperta entusias­mes. Eds enganxadors voluntaris de cartells han estat substituïts per t anques con t rac tades a les grans agències i els mítings s'han convertit en una autèntica nosa per als partits. Sense míting no hi ha celebració litúrgica, però es van buidant de gent i els espais per fer-los són cada vegada mes menuts. Aviat seran com aquestes reunions d'amigues que compren productes de cosmètica o carma­nyoles de plàstic des de la saleta estant. LT míting s'ha convertit en una festa gregàr ia , d ' i m p u h o s voluntaristes i de massa mirades al rellotge. El mitinairc cridaner in tenta crear excitacions artifi­cials en una concurrència que ja fa temps que va aprendre a con­trolar-se. Els aplaudiments sonen més a claca dadivosa que a ener­gia muscular. Els assistents son allà només per ocultar el vellut de la butaca que. sense ells. hau­ria queda t buida . I t ambé per contribuir a la breu ficció televi­siva que el poble estava realment enardit i la confiança en la vic­tòria era encomanadissa. Potser no hi ha res que pugui substituir un espectacle de tanta tradició. Es el retorn a l'àgora, la cons­tatació que la política encara no pot prescindir del cos dels polí­tics, de la seva veu. la seva ranera i els seus esternuts. Tot el que es pugui dir en el marc del míting és sobrer. I les emocions —si és que encara poden b ro l l a r - - es condensen en aquests petits ges­tos que fan de cada alcalde una joguina del destí i un represen­tant legítim dels nostres dubtes. Per això els mítings del final de segle no són bons pel que es diu sinó pel que no s'hauria de veure: l 'ensopegada del líder, els papers t r a spapera t s que desemboquen en un embolic argumentat gene­rador de tendresa , la sorpresa d'un colom espantat pels llums o l 'error del manaia barceloní en el nom del seu candidat. Les formes són importants precisament quan perden la formalitat i ens fan veu­re que els reis o els alcaldables moltes vegades van nus.

SET BALL UN CLUB DINÀMIC - Restaurant obert al públic - Escola de tennis per a nens i adults

Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 Apartat de Correus 49. Tel. 674 28 00

Sant Cugat del Vallès

Magnífiques instal·lacions enclavades dins un entorn verd, a tan sols 20 minuts de Barcelona, on vostè i la seva família podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons, piscina voltada de gespa, raig uva, saló social, restaurant, i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer, i aprendre a

jugar a tennis assistint a les classes de l'escola de tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics que ja estan desitjant conèixer-lo. El convidem a conèixer SET BALL TENNIS.

PROMOCIÓ ABRIL

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA

PER ALS NOUS

ABONATS