ELS Divendres, 16 de juny de 1995

&#:'4 Hh

üh

JA CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 98 • Any III»225 pessetes

I Punt i seguit EI CAP de Sant Cugat no participarà en la vaga del personal d'ambulatoris convocada per al dia 21. Plana 4

La nova Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Vall­doreix es constituirà demà. Plana 6

Els santcugatencs podran donar sang per al banc de l'hospital de Sant Pau diumenge i dilluns. Plana 6

Les obres de cobriment de la riera ja s'han acabat i ara comença la fase d'enjardinament. Plana 7

I Economia Uns 80 santcugatencs han demanat feina al Servei Català de Col·locació per mitjà de l'oficina del Servei d'In­formació Juvenil. Plana 11

Les noves empreses instal·lades a Sant Cugat durant el 1994 van crear 65 llocs de treball. Plana 12

I Cultura i espectacles L'especialista en l'art de les casta­nyoles José de Udaeta actuarà demà al Teatre-auditori. Plana 15

Els membres de Nihil, el segon gua­nyador del concurs Enrocka't, diuen que el premi els ha «agafat per sor­presa». Plana 18

Escoles privades i professionals de la ciutat ensenyen més de 20 tècniques diferents als estudiants d'art de Sant Cugat. Plana 19

• Esports El sènior A de la UESC de bàsquet podria renunciar a la categoria i jugar a 2a catalana la temporada vinent per afrontar els deutes. Plana 23

El corredor santcugatenc Israel Luque guanya en els 100 metres llisos la Copa de la Mediterrània, disputada a Mallorca. Plana 23

I Divers L'Institut d'Estudis Mediterranis pre­senta a Sant Cugat un estudi sobre immigració en un acte organitzat per Vallès sense Fronteres. Plana 26

Mans Unides ha recaptat més de cinc milions i mig de pessetes en la cam­panya del 1995. Plana 27

I Apunts El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat celebra el seu divuitè aniversari aquest cap de setmana. Plana 28

La Setmana Cultural de la Floresta comença amb sardanes i havaneres malgrat el mal temps. Plana 29

I La Torre Negra La Plataforma de Defensa de la Torre Negra ja ha rebut 10.000 signatures de suport al seu manifest. Plana 4

Presència Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència

Aymerich inicia el seu tercer mandat sense un pacte definit Demà prendran possessió del càrrec els 21 nous regidors i s'escollirà l'alcalde

Després de tres reunions, les negociacions amb ERC continuen obertes

Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant alguna de les forces polítiques que van dues formacions, però de moment «no s'ha Cugat, Joan Aymerich, començarà demà oficialment el seu tercer mandat al cap­davant del consistori santcugatenc sense

aconseguir representació en les darreres eleccions. CiU i ERC han mantingut aquesta setmana tres reunions orientades

tancat res», afirmen totes dues parts. Amb aquesta incògnita, que podria trigar dies a desvelar-se, demà es constituirà formal-

haver concretat cap fórmula d'acord amb a negociar un possible pacte entre aquestes ment el nou consistori. Plana 3.

CINEMA

Mira-sol és l'escenari del rodatge del telefilm de TV3 «Dones i homes» I Mira-sol.— Dues torres del barri de Mas Janer de Mira-sol seran fins a final d'aquest mes l'escenari del darrer telefilm produït per TV3, «Dones i homes». El director terrassenc Antoni Verdaguer di­

rigeix aquesta comèdia costumista, que analitza, sempre amb humor, les dificultats que planteja la convivència. L'actriu sant-cugatenca Sílvia Munt i l'actor Pep Anton Munoz donen vida a Helena i Carles, una

parella que s'acaba de divorciar. Carme Conesa, Mercè Arànega, Àngels Moll, Montse Alcoverro, Abel Folch i Jordi Dau-der completen el repartiment del telefilm. Plana 13.

Comença el període per pagar voluntàriament TIBI • Sant Cugat— Fins al 31 de juliol hi ha temps per pagar l'impost de béns immobles i evitar el recàrrec del 20% que s'aplicarà als qui paguin pos­teriorment. Per mitjà d'a­quest impost, l'Ajuntament

preveu recaptar aquest any 1.600 milions de pessetes. La revisió dels valors cadastrals realitzada pel Ministeri d'E­conomia ha afectat substan­cialment la quantitat que cal satisfer. Plana 12.

L'Ajuntament activa el pla de vigilància contra els incendis H Sant Cugat.— Tot i les plu­ges dels últims dies, que van reduir momentàniament el risc d'incendis, dissabte va en­trar en funcionament el dis­positiu de vigilància forestal

per la temporada d'estiu. Els voluntaris que van fer el cur­set de formació, la Policia Lo­cal i Protecció Civil patrullen per les sis àrees en què s'ha dividit el municipi. Plana 25.

Amb una sola trucada,

tota la informació del municipi

sense cap recàrrétúWcional Horari: de diUuusa divendres, de 9 a I9.30h.

i els dissabtes de 9 a 14h.

GENERA-

'40K.SJ Í ..-. ,-ÍL At J i Uí-TF Ajuntament de W Sant Cugat del Vallès

Si ets subscriptor d Els 4 Cantons

Demana avui mateix la teva targeta del Club del Subscriptor

^ E P E N D E N T ) C A T A L À CC

*-<.

Hi sortiràs guanyant /

Ompliu aquesta butlleta i feu-la arribar a les oficines d'Els 4 Cantons, a Sant Cugat, carrer Xerric. 5.

Butlleta de petició de la targeta del Chib del Subscriptor d Els 4 Cantons. líafïí'

Nom i cognoms

Adreça

Població

Telèfon

Data naixement

C.P.

D.NI.

Professió

La targeta es pot anar a recollir a Els 4 Cantons, c/ Xerric, 5. Sant Cugat

Femers de 9 a 2 ï de 4 a 7

FIRMES PER A LA TORRE NEGRA 3 • Divendres, 16 de juny de 1995 PASSEJAR PER LA RIERA

Deu mil santcugatencs han donat el seu suport a la conservació de la Torre Negra i rodalia, signant el manifest que va redactar la Plataforma Cívica. 50 entitats també s'hi han solidaritzat. Plana 4

La riera de Sant Cugat començarà a ser un passeig a partir d'aquest estiu. El cobriment s'haurà de completar amb l'enjardinament de la zona. La Junta d'Aigües hi ha invertit 158 milions. Plana 7

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI

Després de tres reunions en el termini d'una setmana, CiU i ERC no han tancat cap acord que formalitzi la col·laboració entre els dos partits durant els propers quatre anys. Tot i que el tercer encontre

no s'havia celebrat encara a l'hora de tancar aquesta edició, res no fa preveure que el pacte arribi abans de Tacte de constitució formal del consistori, previst per demà. Els caps de llista dels dos

partits, però, són prudents a l'hora de valorar l'estat de les negociacions. D'a­questa manera, Joan Aymerich iniciarà, quasi amb tota seguretat, el seu tercer mandat amb un govern de minoria.

CiU i ERC es reuneixen tres vegades però no tanquen cap acord definitiu

Aymerich iniciarà previsiblement el seu I Els vint-i-un regidors sortits de les urnes tercer mandat amb un govern de minoria | juraran demà el seu càrrec a l'Ajuntament

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya han iniciat aquesta set­mana els contactes que ja es van anunciar els dies posteriors a les eleccions municipals del 28 de maig, sense arribar encara, però, a cap conclusió definitiva. El pri­mer, entre Joan Aymerich, cap de llista de CiU —deu regidors— i Jaume Busquets, d'ERC —un regidor—, es va celebrar diven­dres. De «cordial» i «positiva» van qualificar la reunió un i altre, que va servir, en paraules d'Aymerich, «per posar alguns temes sobre la taula»,i segons Busquets, «per contrastar punts de vista sobre els futurs quatre anys de govern municipal». L'alcalde electe de Sant Cugat va ratificar la seva voluntat d'arribar a un «consens» per garantir l'estabilitat durant el proper mandat i va llençar també una advertència: si els partits d'es­querra arriben a algun tipus de pacte «per desestabilitzar el go­vern, potser en forçaran un de dretes amb el PP que no satisfaria CiU». Per la seva banda, el regidor també electe d'ERC va insistir que el seu partit «és una força dia­logant i amb capacitat per, si cal, ser flexibles» i que, a més, «ha de respondre davant el seu com­promís amb els electors». Bus­quets va confirmar que ERC con­templa també la possibilitat d'op­tar per una oposició «contundent, però mai destructiva», reco­neixent, però, que tot i el lleuger increment de vots de les forces considerades de progrés, «tenim una certa limitació en quant a la possiblitat de pactes, perquè no tenim majoria».

Silenci prudencial Molt més cauts es van mostrar

David Sempere i Jaume Busquets, a la dreta, entrant dimarts a l'Ajuntament per reunir-se amb CiU. Foto: X. LARROSA.

tots dos polítics després de la se­gona reunió de negociació que van mantenir dimarts al vespre —ja a nivell de partit— acom­panyats del president de la secció local d'ERC, David Sempere, i el de la delegació local d'Unió Democràtica i tinent d'alcalde en funcions, Joan Recasens. La reac­ció unànime va ser el silenci. «Les negociacions continuen amb bon

clima», es va limitar a assenyalar Busquets, que es va mostrar reaci a afegir res més per evitar «enviar missatges que després es puguin malinterpretar». «Evidentment, anem a les reunions amb el nostre programa sobre la taula», va as­senyalar, afegint que «no hi ha absolutament res tancat». En el mateix sentit es va pronunciar Ay­merich: «les converses conti­

nuen». De fet, aquesta segona reunió

va deixar la porta oberta d'una tercera, convocada per ahir a la tarda, hores després de tancar aquesta edició. Tot i això, res no fa preveure que es pugui arribar a cap acord definitiu abans de demà, dia de la consititució formal del nou consistori sortit de les urnes el passat 28 de maig.

ERC manté la incògnita sobre el seu vot a l'acte d'elecció formal de l'alcalde

ce. B Esquerra Republicana de Ca­talunya no havia aclarit pública­ment, en el moment de tancar aquesta edició, si el seu vot a l'hora d'escollir formalment l'al­calde de Sant Cugat entre tots els caps de llista serà o no per Joan Aymerich, que té de moment garantits els dels deu regidors electes de CiU. Si els republicans optessin per mantenir el vot pel seu regidor, Jaume Busquets, Ay­merich no tindria llavors la ma­joria suficient. Automàticament, però, sortiria escollit en segona volta per ser el candidat de la llista més votada. Tot i això, l'ab­sència d'un pacte definit amb una altra força política farà que iniciï el seu tercer mandat amb un go­vern de minoria.

L'elecció de l'alcalde es farà demà dissabte en un acte formal que començarà a les dotze del migdia a la sala de plens de l'A­juntament de Sant Cugat, acte que servirà prèviament per consistuir formalment el nou consistori que va sortir de les urnes el 28 de maig. Els vint-i-un regidors —deu de CiU, cinc del PSC, dos d'IC i un d'ERC— prendran així pos­sessió dels càrrecs i es convertiran formalment en regidors de l'A­juntament. La distribució del car­tipàs municipal, però, no es farà fins al ple del mes de juliol. És tasca de l'alcalde constituir l'equip de govern i repartir les diferents àrees.

La constitució formal del con­sistori santeugatenc va acompa­nyada, a més, d'altres rituals: com l'anomenada Mesa d'Edat forma­da pel regidor més gran —Martí Vilaró, del PSC— i el més jove —Xavier Cortès, de CiU—.

34139/06062

Portes

Blindades

S E G U R E T A T

¥mi ísa

Sant Cugat del Vallès, o 58917 99

venda, neteja i restauració

de catifes • Servei de guarda i

conservació.

• Recoüida i lliurament

gratuïts.

pctpioi Exposició i venda: Cànovas del Castillo, 4

Tel. 674 65 00 • 589 22 21 Tallers: Av. Can Caldes, 16

Tel. 589 46 56 • 589 47 16. F a * 589 22 21 08190 Sant Cugat del Vallès

CLÍNICA DENTAL ADEVILL • Odontologia en general • Ortodòncia infantil i adults • Pròtesis dentals (Laboratori propi) • Implantologia • Cirurgia maxil.lo-facial • Assistència a col·lectius i entitats asseguradores

£ ^ ~ FRANCESC MORAGAS, 23 - TEL. 674 01 46 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

»&«ï> «|P^^

la Campanya de prevenció buco-dental Clínica Adevill • Visita de revisió i diagnòstic • Neteja ifluoració (en finalitzar el tractament) ,J#;J. ,

Presentar-ho a recepció

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S Divendres. 16 de juny de 1495

DEL PLA G

Vial CorniSa

MEDI AMBIENT

Parc de Collserola Carretera de

• l'Arrabassada

Túnel central de Sant Medir

""->

Zona de la Torre Negra

y^Nucli urbàjle r* Sant^tgat y^

: Terrenys urbanitzables, sense programa

f, ] Parcs i jardins urbans xy/

H j Programat Font: Plataforma Torre Negra

Gràfic: EL PUNT.

Deu mil signatures ja avalen el manifest en defensa de la Torre Negra i rodalia

El moviment espera ara que els polítics emprenguin accions «valentes i compromeses» XAVI CAVA

H Sani Cugat.— Els santcugatenes que han most ral la seva adhesió al moviment enquadrat en la Plataforma Cívica per a la defensa de la Torre Negra i rodalies arriben ja als 10.000,

segons ha anunciat aquesta setmana la mateixa Plataforma. A les 10.000 signatures a favor del manifest s'ha d"afegir el suport explícit de sli entitats més, entre les que hi ha partits polític-, associacions de veïns, entitats eco­

logistes, culturals i excursionistes, i agrupa­cions de joves. La Plataforma vol explotar el consens que s'ha aconseguit per a que els polítics estableixin línies d'actuació de­cidides i decisives per al futur de la zona.

1 .a Plataforma Cívica ha emès un comunicat en què destaca la importància d'aquestes 10.000 sig­natures en el context d'una cam­panya d'àmbit tan local com la que ha activat. HI suport popular -dcmost ia que la voluntat de pre­sencií la /ona íntegrament està moll e-lesa a Sani Cugat». Aquest suport i el compromís amb la de-fen-a de la /ona al qual van arribar tolc- les forces polítiques de Sant Cugat durant les eleccions mu­nicipal-, -on la base per demanar la preservació total de la zona •il'una manera valenta i compro­mesa-. Lis polítics santcugatenes -han de tenir molt clar que la -eva obligació es requalificar els tenenvs on ara es pot urbanitzar i evitar novè- construccions». Per i,i -e \a banda, de-de la Direcció < leneral d ' l ' rbani -me de la Ge­neralitat -han de veure que la voliint.it de Sant Cugat es aquesta i que no la poden obviar en nom de nece-- i lats supramunicipals que son dubtoses».

Nova òptica política

Segons el mateix comunicat. - 'ha d'encoratjar els polítics a plantejar-se una nova òptica del territori que administren i enten­dre que -els valors que cal de­fensar estan basats en els criteris de funcionament de la natura i el patrimoni cultural, no en les lleis urbanístiques que el passat ens ha llegat-. La Plataforma de la Torre Negra posa Can Trabal com a exemple d'una concepció equivocada del problema: «la des­trossa mes important és la subs­titució dels conreus, perquè el va­lor natural més important està associat precisament a les zones obertes». D'aquesta manera. Can Trabal «representa la pèrdua més important d'aquest tipus d'hàbitat que s'ha fet a Collserola en els darrers anys».

La Plataforma Cívica fa una crida d'atenció -obre les actua­cions que ja s'estan lent a la Queixalada, el que ha passat a Can Trabal, esta pa-sanl amb l'es­cola Europa i cl que es te previst que succeeixi a la costa del Golf. Segons la Plataforma, la població de Sant Cugat ha d'estar atenta a les construccions que es puguin fer en el futur pei manifestar una oposició ràpida i contundent.

De cara al tutui . el- ecologistes esperen veure com e- concretarà la comissió de -eguimeiit de la Torre Ncuia. una de le- propostes que va -orgir durant la campanya clccloi.il i que va ser acceptada per tol- el- partits, L-pcicll que

comenci a funcionar aquest estiu, «però que no sigui una pèrdua de temps, perquè ja hi ha hagut precedents, com el cas dels carrils biei». En aquesta comissió, segons la Plataforma, «s'han de definir tots els problemes de la /ona i les possibilitats reals d'actuació i veure quina és la intenció de cadascú».

Dos anys de sensihilit/.acio

La tasca reivindicativa que lin-ara s'ha portat a terme va co­mençar fa catorze nieso-. quan un grup de persone- vinculades a diferents entit.it- del poble, i en especial al G iup de Natura del ( l u b Muntauvene Sant ( 'imat.

Posicions semblants, no iguals

I La Plataforma per a la defensa de la Torre Negra va demanar als diferents partits polítics, abans de les eleccions, que es posicio-nessin per escrit sobre una sèrie de p u n t s r e l a c iona t s a m b la Queixalada. La majoria dels par­tits van coincidir a pronunciar-se en contra de la construcció del Cinturó Sud i el Túnel de Sant Medir. i només CiLI va evitar pro­nunciar-se. LI consens també e-va imposar en cl rebuig al vial de cornisa, a excepció del PP. Sobre la inclusió de la zona al parc de Collserola, tothom s'hi va mostrar a favor, però amb al­guns matisos. C i l ! i el PSC ac­cepten que s'hi inclogui nome-una part, mentre L R C i Iniciativa demanen que. si es la. la zona tingui una major protecció de la que té ara.

L'n dels punts principals del qüestionari demanava quin trac­tament urbanístic haurien de re­bre els terrenys de la Queixalada.

l a postura més indevi-a eia la de ( i l ' . que posposava qualsevol decisió a un estudi previ del te­rreny Per la seva banda. LRC i 1C coincidien a demanar la pro­tecció total de la zona. Lntre aquestes dues posture-. el- altre-tics partits (PSC. PP i Cnisl n'a--suniK n una d'intermedi,i. contra­ria a la urbanització dels ;cticnvs pei un co-tat. però oberta a la cic.-.eio de certs equipaiiKiii- sota unc- .oiuikions sense dctci minar.

LI- partits van mostrar ditet en is punt- de vista en el moment SA-ualil/ai quins eren els principals problemes que existien per a pro­tegir la /ona. CiU no s'hi pro­nunciava, i el PSC parlava de la •'manca d'autonomia municipal» per tractar el tema. La testa es referia als problemes de les in­demnitzacions que s'haurien de pagar als propietaris dels terrenys. LI PP anava més enllà i feia es­ment de la «influència política dels principals propietaris- de la zona.

van constituir la Plataforma Cí­vica. LI moviment pretenia re­collir el que considerava un sen­timent generalitzat en la població santeugatenca que ja s'havia co­mençat a expressar durant la Festa de la Tardor de l'any 1W3. Aquell any la festa es feia amb el lema -la 'Torre Negra, zona forestal». La Plataforma va néixer l'abril de l'any següent, i va iniciar les seves accions redactant el mani­fest «Defensem la /ona agrícola i forestal de la Torre Negra i rodalia». La recollida de signa­tures d'adhesió a aquest docu­ment ha estat la seva principal activitat fins aquests moments. que s'ha arribat a la xifra de 10.000.

I ai aquest- catorze mesos la Plataforma ha portat a terme una gran activitat tant al ca r r e r—amb diterents hapi>eniní;s. performan-ivs i d'altres actes públics—, com en el- «passadissos» de diverses institucions. Lis ecologistes es van entrevistar amb l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich i amb el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Albert Vilalta. Ay­merich va compendre des del co­mençament la posició de la Pla­taforma, però mai ha volgut de-

| manai una requalificació dels te­rrenys sense tenir la seguretat que seia aprovada per la Direcció Ge­neral d 'Urbanisme de la Gene­ralitat. Per la seva banda, el con­seller Vilalta coincidia plenament amb els plantejaments dels eco­logistes santcugatenes, però sem­pre ha leeordat que l'organisme que te poder decisori en aquest afer es la Direcció General d'Ur­banisme. LI director d'aquest or­ganisme, Joan Antoni Solans, en­cara no ha accedit a reunir-se amb els representants de la Pla­taforma, tot i que aquests van sol·licitar una entrevista ja fa un any.

El CAP de Sant Cugat no s'afegirà a la vaga de dimecres que ve

SI! VIA BARROSO H Sant Cugat.— Lis personal sa­nitari del Centre d'Assistència Pri­mària de Sant Cugat no pot su­mar-se a la vaga que faran di­mecres vinent. 21 de junv. la resta d'ambulatoris que depenen de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Publica de Catalunya, ja que la convocatòria exclou els centre- on els t rebal ladors tenen conveni propi amb l'empresa. LI CAP de Sant Cugat i la majoria del per­sonal depèn de la Mútua de Te­rrassa i, segons la presidenta del comitè d 'empresa. Divina Gallar­do. estarien «descoberts legal­ment si se sumessin a la vaga» perquè no és el seu conveni el que es posa en qüestió. Amb tot, Gallardo ha afirmat també que «les reivindicacions séin les ma­teixes» que farien els treballadors de la Mútua de Terrassa: es basen en l 'homologació «necessària» de les condicions laborals amb les del personal sanitari de l'Instiut Català de la Salut. Per aquesta raó, els metges i infermers del CAP de Sant Cugat que tinguin festa el dia 21 podrien decidir a última hora participar en la ma­nifestació que es farà a Barcelona. D'altra banda, els treballadors de la Mútua de Terrassa continuen discutint el seu conveni amb l'em­presa, amb qui s'han de reunir el dia 27. A partir d'aquesta nova fase de les negociacions i en funció dels resultats, decidiran si con­voquen alguna mobilització prò­pia. El fet que el personal de la mútua tingui un conveni propi ha frenat fins ara els efectes de les vagues dels metges catalans a Sant Cugat. La setmana passada, en la convocatòria del dia 8. no­més una part dels metges, el co­mitè d'empresa i alguns treballa­dors de la resta del personal sa­nitari van fer vaga. El serveis del CAP que es van veure afectats van ser el de reumatologia i el d'anàlisis de sang. que depenen directament de la Mútua de Te­rrassa.

El TSJC sentencia que no es pot urbanitzar el paratge de Castell I Palamós.— LI Tribunal Supe­rior de Justícia de Catalunya de­clara «nul de dret», segons una sentència feta pública aque-ta set­mana, la requalificació que definia els dos sectors de Castell, a Pa­lamós, com a -oi urbanitzable. La sentència dona resposta a un re­curs que l'anv ->2 l'associació eco­logista D E P A N A va presentar contra el Pla General de l'alarmi-. aprovat inicialment per l'Ajunta­ment i posteriorment de torma definitiva per la Comi-sio d'Ur­banisme de Girona. A partir d'ara. tant la Generalitat com una de les empreses propietàries dels te­rrenys, Caso SA, tenen deu dics per presentar un recurs de cas­sació davant el Tribunal Suprem.

La decisió del Tribunal Supe­rior de Justícia de Catalunya es produeix en un moment decisiu per al futur de la zona de Castell de Palamós. Després del referèn­dum convocat fa un any. en què set de cada deu palamosins van dir «no» a la urbanització del pa­ratge, l 'Ajuntament de Palamós va aprovar inicialment i provisio­nalment la revisió dels punts del pla que feien referència a Castell. Segons aquesta revisió, els te­rrenys es convertien en sòl no urbanitzable de protecció d'ele­ments paisatgístics. La iniciativa de l 'Ajuntament està ara pendent de l'aprovació definitiva per part de la Comissió d 'Urbanisme, que previsiblement prendrà una de­cisió el mes vinent. • ('.(".

ELS 4 CANTONS / Divendres. 16 de juny de 1995 P U N T I SEGUIT 5

MEDI AMBIENT

Un mandat clau per a la Torre Negra GERMAN LLERENA

Aquest membre de la Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra creu que, després de recollir deu mil signatures de suport de particulars i

associacions, s'inicia un mandat en què els responsables polítics hauran de respondre de manera compromesa a les demandes de la ciutat en aquest aspecte.

F a dos anys que la campanya Defensem la Torre Negra i Rodalia va començar i els membres de la plataforma

hem recollit signatures de suport de deu mil persones, essencial­ment santeugatencs, i de 40 en­titats socials i culturals de la ciutat. Els grups ecologistes del nostre país i també altres d'espanyols s'han sumat a aquesta expressió de suport. Tots els partits polítics, com va quedar palès en els pro­grames electorals i en el debat que es va fer per les eleccions, s'han sumat a les nostres reivin­dicacions, tot i que CiU no s'ha compromès a res més que a la creació d'una comissió que estu­diarà el tema i les seves solucions.

De tot aquest suport evident, el més destacable és la gran quan­titat de gent que ha signat les demandes de la plataforma. Deu mil signatures són moltes per una campanya com la nostra, d'interès sobretot local, i demostren que la voluntat de preservar íntegra­ment la zona està molt arrelada i estesa a Sant Cugat.

Aquesta voluntat popular ha servit per desmentir l'opinió dels qui deien que la població de Sant Cugat no era capaç de prendre posició en un tema com aquest i, de fet, durant els dos anys que ha durat la campanya, hem rebut molts oferiments d'ajut incondi­

cional, que ens han sorprès per la seva quantitat i també per la seva seriositat.

El més important és que, so­bretot després de les eleccions, els responsables polítics del nostre poble han de respondre a aquesta demanda clara de preservació de tota la zona (la queixalada de Coll-serola) d'una manera valenta i compromesa. No han de tenir cap dubte que la seva obli­gació és requalificar els terrenys urbanitza­bles i no permetre més const ruccions . Per això, han de fer la de­manda a la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya amb clare­dat i convicció i han d'oposar-se als inte­ressos urbanístics dels propietaris, sempre amb una voluntat fer­ma i amb imaginació. Nosa l t r e s e s t a rem amb ells per pensar l'estratègia, però s'ha de veure un avenç real i efectiu en la de­fensa de la zona.

Aquest mandat ha de ser clau en aquest aspecte, i ens queda molt treball de difusió i d'anar convencent la ciutat i els polítics amb les nostres propostes. És evi-

«S'ha de fer la demanda a la

Generalitat amb claredat i convicció

i els polítics han d'oposar-se als

interessos urbanístics dels

propietaris, sempre amb una voluntat

ferma i amb imaginació»

dent que un govern municipal en què és necessari el consens dels partits, a causa del compromís que han adquirit, és més positiu per a la consecució de les nostres rei­vindicacions. Cal, però, que els santeugatencs tinguem els ulls ben oberts i que ens comencem a ma­nifestar en contra de les cons­

truccions que es van fent a la zona —Can Trabal, l'escola Euro­pa— amb la contun-dència que calgui. També hem de fer un esforç més gran per comprendre els valors agrícoles, naturals, so­cials i culturals de la zona i d'àrees similars del nostre molt urba­nitzat Vallès Occiden­tal. Hem d'anar avan­çant en la reflexió dels models de c iu ta t , xarxes de comunicació i entorn que volem per

•» . a nosaltres i els que

ens segueixin: ha de prevaler el desenvolu­

pament vertiginós i cremador per sobre de la conservació del pa­trimoni cultural i natural? No­saltres, els membres de la pla­taforma, tot convidant-vos a la Revolució Cosmogònica, basada en els valors utòpics del neona-rodnisme ecològic, creiem que no.

PARCS I JARDINS

L'entorn del Monestir ha estat una de les zones fumigades. Foto: JA. MULA.

Una empresa fumiga amb productes fitosanitaris els arbres de Sant Cugat

XAVI CAVA H Sant Cugat.— Una empresa es­pecialitzada en tractament fito-sanitari ha estat netejant de pa­ràsits els arbres dels carrers de Sant Cugat en els darrers dies. El tractament, basat en dos pro­ductes químics, anava dirigit es­pecialment contra el pugó, insecte que ataca les fulles dels arbres, les fa engroguir i en provoca la caiguda. Per tal d'evitar que hi hagués una excessiva concentració

d'insecticida als carrers de la ciu­tat, els operaris encarregats del treball han dut a terme l'actuació en diferents fases. A més a més, s'ha treballat preferentment de nit o a primera hora del matí per evitar molèsties a la gent. Els tèc­nics de l'Ajuntament que super-visen l'operació, però, han insistit que el tractament no representa cap perill en absolut per a la població.

Entre d'altres zones s'ha actuat

a l'entorn del Monestir, als carrers Abat Biure, Abat Marcet, Joan XXIII, Roda i Vall-seca, les places Quatre Cantons, Pep Ventura, Sant Francesc i Onze de Setem­bre, a les avingudes Ragull i de l'Enllaç i al passeig Xavier Az-queta. Aquest tractament es fa un cop cada any per evitar la proliferació d'aquests paràsits po-lífags, és a dir, que s'alimenten de gairebé qualsevol mena d'arbre o herba.

oí/#^ ywry1912

JOIERS- TALLERS PROPIS

gBRE,TL,NG Hami l ton

^Santiago Rusiíiol. 40

CREACIÓ 1 DISSENY

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT

DE LES MILLORS MARQUES

K MEGA A K R O N O S «JUNCHANS m o u*Jt!S< r o l x

Tel. 6 74 5S 54 Sant Cugat

Pg. Fabra i Puig. 293 Tel. 4206609

C/Pintor Abamora, 76 BARCELONA Al seu servei a:

C/Bartrina, 17 Tel. 58644 06

08191 RUBÍ

Setmana Cultural de la Floresta

Concert de Música

Barroca Obres de:

Bach, Haendel, Leclair, Purcell i

Soler

Madrona Elias, clavecí

Philippe Vailet, oboè

Olga Serra, soprano

ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT

Patrocinada per:

™. i , ~ i . ^CATALANA Dissabte 1 7 de juny ^lOCCIDENT

de 1 9 9 5 a les 1 0 del vespre Direcció: J o s e p F e r r é

Entrada 11 i un ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE MONTSERRAT DE LA FLORESTA

OrganiUen: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA I AIGÜES DE LA FLORESTA, S.C.C.L.

/ ; • » M *

S Renova les teves cèl·lules S Elimina la cel·lulitís f Referma el%m om SDóna coloiï$Mpell

Pote,elte# aycceút

%àai&mt'*à

te &\ '%,:>• :£,.

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 16 de juny de 1995

VALLDOREIX

La nova Entitat Municipal Descentralitzada es constituirà demà

L·i junta no va poder acomiadar-se en la sessió extraordinària de dimecres •WiH .sc'ASll IRA dinaria va ser un simple tràmit per aprovar ; de govern i dels vocals per acomiadar-se. Se-

I Sant Cugat. l a Junta de Veïns de l'En- : els eslau i.iuvs de les dues acte-- dv les darrere-- gons la llei. aquest tipus de discursos no es titat Municipal I ksccnna l i t zada de Valldoreix sessions ,le la Junta Veïnal. Un leicer punt. pol fer en sessions extraordinàries. Demà. es va icunií dimecres pci ultima vegada durant i que finalment es va anul·lar, c-- releiia al a les sis de la tarda, es constituirà la nova aquest mandat Aquesta convocatòria extraor- | torn d'irtcive IK ions dels membres de l'equip Junta de Veïns de l'LVID.

I ultima sessió de la Junta de \ eins de ri-.iilit.il Municipal Des-eeitti aht /ada . que es \ a celebrar dimecres, va ser de simple tràmit. I K membies de la Junta Veïnal van aprovar sense problemes les dues actes de les sessions que s'ha-vien fet a la sala de plens els dies 1 i 24 Je maig, respectiva­ment. l·l tercer punt de l'ordre del dia preveia que els membres de la junta fessin un discurs d'a­comiadament.

I I presidenl electe de II Ml) . Jaume Sanmartí . havia criticat aquest punt de l'ordre del dia perque l'equip de govern, encap­çalat per Miquel Masancs. no l'ha-via inclòs en les reunions de la Junt,i de \ eins que s'havien fet abans de les eleccions, -En prin­cipi. aquesta reunió només havia de servir per aprovar Ics ducs ae-les. l·l punt dels comiats s'hi va atcüii desprès- , va explicar San-marli.

1 hora dels adéus no arribarà tins demà. quan es constitueixi la nova Junta de Veïns de l'entitat. integraria pels membres elegits el 2* de maig A les sis de la tarda. cl president. Jaume Sanmartí. A i no una llista. natge al fins ara president de la en l'acte oficial, cl secretari de Valldoreix, no es necessari que Lis treballadors de l 'Lntitat institució, Miquel Masanés, en l'I M l ) investirà tots i cadascun la junta esculli cl president perquè Municipal Descentralitzada han agraïment als dotze anys que s'ha ilels vocals i farà cl mateix amb els veïns voten una candidatura retut aquesta setmana un home- dedicat a la vida política activa.

SANITAT

L'hospital de Sant Pau recollirà sang entre els santeugatencs aquest cap de setmana

laume Sanmartí prendrà demà el relleu del seu predecessor, Miquel Masanes. I MM: I...\. Ml'l...\.

ANCl·LSCASTUKRA • Sant Cugat.— Aquest cap de setmana, els santeugatencs estan convocats a una crida a la so­lidaritat ben especial. El programa de donació i transfusió sanguínia a Catalunya, que depèn del De­partament de Sanitat de la Ge­neralitat, arribarà de nou a la ciu­tat per recollir sang entre els sant­eugatencs. Diumenge, dia 18, una unitat mòbil de la Creu Roja s'ins­tal·larà a la placa d'Octavià. L'ho­rari serà de 2,4 de 10 del matí a 2 del migdia. Dilluns, dia 19. la unitat mòbil estarà a la plaça de Barcelona, tot just davant del

Club Muntanyenc, entre 2 4 de fi de la tarda i 2/4 de 9 del vespre.

Aquesta demanda solidària es fa un cop cada tres mesos a Sant Cugat. El Depar tament de Sa­nitat, coordinat amb cl banc de sang de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, amb la secció local de la Creu Roja i el Club Mun­tanyenc. instal·la unitats mòbils per extreure la major quantitat de sang. Cada any. uns 400 sant­eugatencs van als hancs de sang itinerants per donar-ne una part.

Segons Enric Martínez, respon­sable de les donacions a la secció local de la Creu Roja, el nombre

de donants que fan aquest servei voluntari i solidari al hanc de sang de la Creu Roja és d'uns 240. Aquesta xifra és normal, tot i que s'hauria de millorar. «Encara es­tem per sota de la mitjana d'Eu­ropa, tot i que Catalunya és una de les comunitats que té més do­nants», afirma Martínez. No po­dem dir que l 'aportació no sigui satisfactòria perquè cada cop aug­menta més. però la veritat és que­ies necessitats són més altes, i mai no hi ha prou donants.

Enric Martínez considera que si els ciutadans són reticents a donar sang és «per por i desin-

formació». «Donar sang és, a ban­da de l'actuació més solidària que es pot fer, una acció saludable. La sang que s'extreu, obliga la medul·la a regenerar els limfòcits que el cos perd.» Per conscienciar els santeugatencs, Martínez els mostraria «la imatge de deses­peració que es veu en els hospitals quan falta sang».

Qualsevol ciutadà més gran de 18 anys pot donar sang, sempre que pesi més de cinquanta quilos i no hagi passat l 'hepatitis ni cap altra hemopatia. En cada extrac­ció. els especialistes obtenen fins a 400 eentilítres de sang.

La diabetis infantil i juvenil pot provocar problemes psicològics

RAMON 1 l (.)( I H Sant Cugat.-— L'endocrinoieg de la Mútua de Terrassa i el Cen­tre d'Assitcncia Primària (CAP) de Sant Cugat. Jordi Anglada, va parlar dijous passat de la diabetis infantil i juvenil a la sala d'aetes de la Casa de Cultura, l·l doctor Anglada va destacar les modifi­cacions psicològiques, -com un dels problemes afegits a la pròpia malatia a l'edat adolescent ja que en aquestes edats es difícil de su­perar la diferencia creada respecte als altres nois i noies-. Entre els 12 i el lo anys és quan existeixen majors possibilitats d'adquirir la diabetis adolescent, tal i com in­diquen les estadístiques que se­nyalen aquest període com ei de màxima freqüència de casos La malaltia en aquestes edats «te les mateixes complicacions que en qualsevol altra», va manifestar el doctor Anglada. Segons va asse­nyalar. «amb un tractament ade­quat es pol portar una vida ab­solutament normal». Però és pre­cisament el tractament -el que pot portar problemes o transtorns psíquics ja que els nens diabètics es veuen anormals», va dir l'en­docrinoieg. La diabetis en aques­tes edats també té el problema afegit del creixement hormona! de la persona, que pot fer que cl malat pateixi transtorns. La xe­rrada de l 'endocrinoieg de la Mú­tua de Terrassa i del CAP de Sant Cugat va ser una mes de­ies que està organitzant l'Asso­ciació de Diabètics del Vallès per informar sobre diversos aspectes relacionats amb aquesta malaltia.

Els alumnes de reforma acaben avui la selectivitat • Sant Cugat .— Un total de 1.840 estudiants de batxillerat ex­perimental de tot Catalunya aca­ben avui les proves de la selec­tivitat iniciades dimecres passat. Entre aquests hi ha els estudiants de Sant Cugat que han cursat els estudis secundaris no obligatoris seguint el programa escolar mar­cat per la reforma educativa. La resta d'estudiants, els que han fet el C O U seguint el pla antic, faran les proves la setmana que ve. En total s'han matriculat per fer la selectivitat 32.404 estudiants de tot Catalunya, entre els quals n'hi ha 159 dels dos instituts públics de la ciutat -120 de l 'Arnau Cadell i 39 de 1TES Sant Cugat-. Aquest any les universitats catalanes ofe­reixen 1.031 places més de primer curs que l'any passat, mentre que el nombre d'alumnes matriculats per fer la selectivitat ha augmentat en 2.101., R.t

MUDANCES I JOAN

RANSPORTS ORRAS

Muntatge i Reparació de Portes de Seguretat i Persianes

Passe/a, TórreUeutoa (nes-caú/voaj (amè aparcament)

Tel. Mòbil (908) 59 94 35

Tel. 675 05 14-674 15 36

Ctra. de Cerdanyola, 54, 2n - 1a 08190 Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 PUNT I SEGUIT 7

OBRES PUBLIQUES

La riera de Sant Cugat començarà a ser un passeig a partir d'aquest estiu

El cobriment s'ha de completar amb l'enjardinament de la superfície

XAVI CAVA • Sant Cugat.— La riera de Sant Cugat ja està coberta en el seu tram urbà, un cop han acabat les obres de canalització dels trams que faltaven, prop del camp de golf i entre

Les obres s'han dividit en tres trams. El primer té 160 metres de longitud i és situat entre els carrers Àngel Guimerà i doctor Murillo, a l'entrada de la riera al nucli urbà. El segon va del carrer Sant Medir fins al carrer Montserrat, i té 300 metres. El darrer tram cobert, de 150 metres, arriba fins al carrer Borrell, des d'on la riera continua al descobert travessant la pollancreda del parc de Torreblanca. El cost principal de les obres l'ha finançat la Junta d'Aigües de la Generalitat, que ha pagat el 75 per cent del total. La resta s'ha repartit entre una aportació del pla únic d'obres i serveis de Catalunya (PUOSC-94) i els promotors del polígon C-2 de Torreblanca. Aquests promo­tors s'encarregaran d'enjardinar el tram entre el carrer Montserrat i el carrer Borrell, actuació amb què la riera es convertirà en una autèntica rambla. És previst fer un passeig central per a vianants, amb fileres d'arbres, gespa i jocs infantils a tots dos costats, amb un cost aproximat de 80 milions.

La riera de Sant Cugat neix a Collserola i travessa successi­vament les Planes, la Floresta i el centre urbà de Sant Cugat fins

la rambla del Celler i el passeig Torreblanca. En total, s'han tapat tres trams, que sumen 610 metres lineals de riera, amb un pressupost total de més de 158 milions pagats per la Junta d'Aigües de la Generalitat i promotors

urbanístics. La zona coberta té una amplada de 7 metres i mig i una alçada d'1,75 m, cosa que fa possible canalitzar 95 m3 d'aigua per segon. El projecte definitiu acabarà amb l'enjardinament de la superfície ara coberta.

La riera de Sant Cugat ja està coberta en el seu tram urbà. Foto: J.A. MULA.

arribar a Cerdanyola. Fins ara, dins el nucli urbà la riera només estava coberta a la rambla de can Mora, a la zona poliesportiva i

en una part de la rambla del Ce­ller. Segons l'Ajuntament, amb aquest projecte la riera deixa de ser un obstacle en la comunicació

entre el barri del Coll i les noves àrees d'equipaments, serveis i re­sidencials que s'estan desenvolu­pant a la part sud de Sant Cugat.

Xerrades sobre el projecte Residu Mínim amb les entitats • Sant Cugat.— L'equip CEPA ha realitzat una sèrie de reunions amb diferents entitats de Sant Cu­gat per explicar els resultats ob­tinguts durant el primer any de funcionament del projecte Residu Mínim de recollida selectiva d'es­combraries. S'han fet cinc xerra­des, al centre de la ciutat i als districtes de la Floresta, Mira-sol, les Planes i Valldoreix. Segons els organitzadors, l'objectiu dels actes era fer un repàs a aquest primer balanç anual, a més d'es­coltar els dubtes, queixes i sug­geriments de les entitats per co­nèixer així el seu grau de coneixe­ment i de participació en el pro­jecte. Segons reconeix l'equip CE­PA, l'assistència no ha estat gaire elevada, tot i que s'hi havia con­vidat un gran nombre d'entitats, adherides o no al projecte. La majoria d'assistents van mostrar molta conscienciació en l'ús de la recollida selectiva, però no van acceptar fàcilment la necessitat de reduir el nombre de residus. / x.c.

Organitzen un camp de treball a la Torre Negra • Sant Cugat.— La Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra ha organitzat per a aquest estiu un petit camp de treball. Aquesta iniciativa s'adreça als jo­ves més grans de tretze anys i es durà a terme entre dues i sis tardes al llarg del mes de juliol. Les dates definitives s'hauran de decidir entre els participants del camp de treball. Les inscripcions es poden fer abans de dimarts a la seu del Club Muntanyenc, situada a la plaça de Barcelona. També es pot demanar informació trucant al telèfon del club, el 674 53 96./À.C.

n C/ Rius i Taulet, 120 * • Tel. 675 38 01

SANT CUGAT DEL VALLÈS

fmKKW-

0 tu 23.30 d

mtflonà fmojeAAMà, del Snabit

de 24.00 6 « t.30 6

DIGUEM PROU A LES GRANS SUPERFÍCIES

La Cambra de Comerç de Terrassa convoca una

campanya de recollida de signatures

per dir NO a la implantació de noves grans superfícies comercials i per demanar a la Generalitat de Catalunya que revisi la normativa existent.

L'interès general del comerç i la indústria de la demarcació passa per dir PROU al model de les grans superfícies i potenciar el comerç tradicional integrat a les ciutats.

Doneu-hi suport amb la vostra signatura

Punts de recollida: les associacions de comerciants i les oficines de la Cambra de Comerç de Terrassa.

Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa carrer Blasco de Garay, 29-49

telèfon 733 00 01

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

ELS fJ CANTONS tun.in independent, cala ta, comarcal i democràtic

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

nrrt \iTTic, 5. lr UKlWSanlCugatdei Valies f **Wfçj s: ]\i\ 5W20 9I

President

'-:.„ , I , I , I . : . i S.,:,k .il·i

Director

Redactora en cap

Redacció

\u:-. : i - 'u- . . \iit .i .1= M.f. 'Pi.üi ! vcçjit», Catí Morell

i n,":.i \iiv.:., \ i · . i · r H-TM-, W.:; HoriK Pere Pich. Eduard

ii t i .-••:•. . t.i. ..v, \(, , i s r sjiit ikcptirtjijifNi. Carme Revcrle

•• .i líif."- k,i:*'i-ri 1 uijU' iPunt JIVITM, Josep Marid Valies,

ii •» S, !•.,.( •. H-TTIHT lApirKi, Ndcti.' Oruvio (Comarca), Manc

•-•]• \i,' .tu Mu!.. . tn .^r j t idi

Cap comercial (icmm.t BVïsch

Equip comercial Ki"s.i M.'.ruí Carr.iv.-n, Nuna Olivé i Evn Planas

Impressió

K.ttimiTo. t 1^7:14005^5

Distribució

MaiLr.g Valle. SL

O i l ^ n l c w l Gi 405-9.1

•i i '.intuir -,--IJTI.-SSJ iir.kaniert b sf.ii upnio en ;k eiktíul·, Els artkilo Mimats

\fxtsi-ii l'.ipimuüVU setr- iu!iï\. qi>r ÍIs 4 Cattnns no ta seva nctesNarunKiii

El tercer mandat

J oan Aymerich iniciarà aquest dis­sabte el seu tercer mandat con­secutiu al capdavant de l'Ajun­tament de Sant Cugat, i ho farà,

de moment, amb un govern de «ma­joria minoritària», com diu ell. Des­près de vuit anys. i quatre més per endavant, la figura d'Aymerich s'as­socia des de fora a Sant Cugat, de la mateixa manera que es relacionen Ics Je Nadal. Farrés i Roves amb (iirona. Sabadell i Terrassa. Ayme­rich ha entrat segurament a formar part d'aquest grup de polítics qiiL. a partir de la seva tasca de go\ern. han aconseguit una projecció dins el seu partit a nivell català. No es pot dir que els resultats del 28-M

per a CiU hagin estat precisament brillants. El desastre d'alguns dels seus candidats (Girona o Sabadell) i la pèrdua més que previsible de Manresa i Granollers, fan que. des d'una visió externa, la victòria d'Ay­merich destaqui més. Sant Cugat, des­prés de Tarragona, serà probable­ment la segona ciutat mes gran go­vernada pels nacionalistes catalans.

I:ent una lectura interna de l'inici d'aquest tercer mandat, el cert és que CiU ha perdut la majoria ab­soluta, ja sigui per factors externs, com argumenta, o locals, com diu l'oposició. Per tant, demà al saló de plens, el paisatge polític serà diferent i, poc o molt, la forma de governar

i de fer oposició haurà de variar. D'entrada —les xifres canten— s'hau­ran de consensuar més els temes. Ja sigui amb FíRC (ja veurem com acaben les negociacions) o amb altres forces, Aymerich haurà de buscar acords. En cas que ERC o un altre partit decideixi no integrar-se a l'e­quip de govern, l'oposició te l'opor­tunitat de presentar propostes amb la possibilitat que es tirin endavant. Sense oblidar, en tot cas. que del que es tracta és de fer oposició i no d ' intentar governar des dels seients de la minoria. Comencen qua­tre anys que susciten la curiositat pròpia de les situacions que no estan dades i beneïdes.

Salvem la Torre Negra com Salvem Castell

L^ un és a Sant Cugat i l'altre, a Palamós. El d'aquí és un paratge de pre-bose entre la ciutat i la serra de Collserola

i l'altre, un dels darrers paratges ver­ges de la Costa Brava. Tots dos són subjectes a una pressió urbanística que a Palamós ja es va fer evident (els dos propietaris van presentar pro­jectes de construcció) i que, a Sant Cugat, és encara latent (tot i que

els terrenys també tenen un propie­tari majoritari, el senyor Núnez). Tots dos paratges han trobat defensors en moviments ecologistes; els polítics han vingut més tard. La campanya de defensa de Castell va forçar la convocatòria d'un referèndum, amb resposta massiva. La definició dels terrenys com a sòl no urbanitzable està encara pendent de l'aprovació de la Comissió d'Urbanisme, però

qui sí que ja s'ha pronunciat en contra de la urbanització ha estat el TSJC.

La Plataforma Cívica en Defensa de la Torre Negra ha aconseguit dues coses: recollir deu mil signatures de suport i que les forces polítiques es comprometin a elaborar una comissió d'estudi. Potser a Sant Cugat no cal­dran referèndums, però de moment els defensors de la Torre Negra tenen una cita amb els de Castell.

E L L E C T O R E S C R I U

Tot són queixes M Amb aquestes línies vull de­nunciar la mala educació que te­nen alguns repartidors de Pizza World quan fan seva la vorera on hi ha l'establiment comercial, al carrer Francesc Moragas. Els repartidors amenacen amb les motos els vianants que caminen tranquil·lament per la vorera. Si torno a trobar-me en una situació similar, com que ja n'estic més que fart. seré jo qui em llençaré a sobre de la moto que s'atreveixi a passar a pocs centímetres de mi. i l'empcnycre sense pietat a la carretera, que és per on hauria de circular. () hauré d'apuntar-me la matrícula de l'infractor, ja que els municipals que ho haurien de fer estan asseguts còmodament a la caserna, parlant amb les mans a la butxaca.

Un altre motiu de queixa es refereix al contenidor d'ampolles que hi ha al carrer Francesc Mo­ragas. davant de la plaça dels Qua­tre Cantons. Fls vianants s'han de desviar del camí lògic o baixar de la vorera. Que el posin davant Je la porta d'algun ecologista de saló o davant de l'ajuntament! A veure si els agrada!

La llosa que hi ha sobre les escales del carrer Sant Esteve, da­vant de l'Ateneu, també és pe­rillosa i obliga els vianants a des­viar el seu camí si no volen en­sopegar-hi. Es malgasten molts di­ners per instal·lar petites zones verdes amb gespa, arbrets i re­gadius, però el que s'ha de reparar, no ho soluciona ningú.

Felicitats, senyor alcalde, per la seva reelecció, però si no s'ha­gués gastat 21 milions de pessetes per editar el seu llibre anunci pro-eleecions potser ara tindria l'honestedat moral de reparar «el que no es veu». . JAV1HR LOZANO C L O T . Sant Cu^at .

Quins nostàlgics? • He llegit amb certa sorpresa l'editorial del número 97 titulat •<La conservació del patrimoni», i amb consternació la nota in­

cís textos trames,^ a aquesta secció no han d'excedir de les 21) ratlles mecanografiades. I 'autor els podrà signar amb inicials <> pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. L1.S 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de icsumn-los quan ho consideri oportú.

formativa de la pàgina 14 sobre el mateix tema. Pel que fa a l'e­ditorial. es diu que «hi ha qui no veu amb gaire bon ull- les obres del pont de Can V'ernet i s'hi engloben nostàlgics i els qui es queixen havent «tingut opor­tunitat de revisar el projecte». A mes. parlant de les associacions preocupades per la conservació del patrimoni se'ns diu que «mai no sobren si estan ben organit­zades». Qui son els nostàlgies'.' Qui firma l'article de la pàgina 10, per exemple. Qui havia tingut oportunitat de revisar el projecte i ara es queixa? Que es diguin noms. Què vol dir estar ben or­

ganitzades? Que hi ha notícies que aquest tipus d'entitats són un batibull? Vostès ja estan ben or­ganitzats? Pel que fa a la notícia de la pàgina 14, el que es diu al principi és senzillament una fal­sedat. Qui els ha cl i t que el GEL va tenir una «primera reacció con­trària a les obres»? Què vol dir que la instància presentada a l'A­juntament té «un to molt mes suau»? Més suau respecte de que ' El que té l'escrit és grans dosis de raonament i ponderació. Per­què no publiquen tot l'escrit i que el lector jutgi per si mateix?, JOR­DI CASAS i ROCA. president del (irup d'Estudis LocaN. sani í ueat.

Cruyffho ha aconseguit: el Madrid, campió • Molts podem recordar les seves habilitats futbolístiques. Però allò que fa un temps vam aplaudir, ara ho estem pagant. L'èxit re­petit. propi del geni, va modelant l'esperit del triomfador dotant-lo d'una segona naturalesa. Conse­güentment, el qui ha despertat l'admiració no es resigna a un aplaudiment compartit. L'egola­tria no és mai un fet esporàdic sinó la conseqüència lògica del triomf. El fruit de l'egolatria és l'excentricitat. Es fan coses i es prenen decisions molt agosarades.

^=t^T

El triomfador no pot renunciar a la jugada genial. Hi ha una ne­cessitat de sentir-se contemplat com un fora de sèrie. La depen­dència de l'èxit continua sent font de jocs malabars. Per això, tant el cas Laudrup com qualsevol altre són explicables a partir de la ne­cessitat d'abatre tot el que pugui fer ombra a l'heroi. Si instàncies superiors no controlen aquest ta­rannà, és absolutament inútil fitxar estrelles. Les decisions egois­tes poden polvoritzar, com acaba de veure's, qualsevol plantilla, re­galant a l'adversari els èxits que eren a l'abast de la mà. MI:I LT DURAN.

El futur de la família

• «Quin serà el futur de la fa­mília?», preguntava el periodista. I el professor, especialista en el tema, va respondre: «Al meu en­tendre, la família del futur serà. i en això consistirà la seva eficàcia, tal com ha estat fins ara.» Perquè la família existeix en funció del que roman per sobre del temps: la persona. D'esquena a la família no és possible una societat edu­cativa. L'ecologia ens invita a res­pectar la naturalesa física. Urgeix que ens adonem de la necessitat d'aprendre a respectar la natu­ralesa humana. Si es nega el que és natural, si res no s'admet per sobre del que és social, què és la família? Un invent social'' M PRADISA.

F E D ' E R R A D E S

I La fotografia que acompanyava la notícia sobre la trobada d'ex-futbolistes infantils publicada a la plana 30 de l'edició passada co­rrespon en realitat a l'equip del Club Muntanyenc.

I L'article de la plana 27 sobre les entitats que participaran en la festa major no va incloure, per oblit, la Penya Regalèssia i l'A­grupació de Futbolistes Veterans, organitzadors de la Paellada Po­pular.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 PUNT DE VISTA 9

Fa tres o quatre anys vaig barallar-me —na­turalment, va ser una baralla de paper!— amb Salvador Cardús, després d'un debat a

l'entorn de la Universitat Ca­talana d'Estiu de Prada de Con­flent. Entre els exabruptes amb què el vaig voler increpar, hi havia el de sociòleg. Vaig pe­nedir-me aviat de tot aquell afer. Era ben clar que el ma-leducat havia estat jo. Com que Salvador Cardús és un home, i un sociòleg, generós, crec que m'ha perdonat. Li ho agraeixo. I li dec una reflexió molt més aprofundida sobre la funció dels sociòlegs en una societat com la nostra, tan esquema-titzada.

Si els joves del Maig Francès del 1968 assaltaven pacífica­ment Nanterre, amb la pregun­ta als llavis: «La sociològic, à quoi sert?», els sociòlegs eu­ropeus van saber respondre a aquest repte deixant clar que no se sentien salvadors de res ni de ningú, i sí analistes mo­destos —i sistemàtics— de la realitat.

Si plantejo el tema és perquè crec que ens interessa una re­visió sociològica a fons de mol­tes realitats catalanes, a les aca­balles del segle i del mil·lenni. I perquè en el món de la so­ciologia —que a Catalunya sempre ha estat presidida per Salvador Giner, un altre Salvador que tampoc no pretén redimir-nos de res— hi ha un excés creixent d'intrusisme profes­sional.

Gent que ha fet cursos meritoris. però en tot cas elementals, a l'ICESB no sent cap mena d'escrúpol a l'hora d'autoaplicar-se el qualificatiu de so­ciòleg. títol que és exhibit quan tal o qual persona practica la propaganda política, des d'un stalinisme cultural de convers o de trànsfuga, a través de les col·laboracions a la premsa, o quan l'altre coordina cursos complexos sobre

L A T R I B U N A

Sociòlegs IGNASI RIERA

JOSEP DUIXANS

l'associacionisme en una mitificada Uni­versitat d'Estiu Menéndez y Pelayo.

No voldria pas. però, caure en la defensa acrítica de les titulacions uni­versitàries, com a garantia d'idoneïtat professional. Era enginyer industrial Al­fons Comín, un dels sociòlegs més in­teressants que hem tingut i que havia treballat amb el sociòleg/teòleg Joan N. García-Nieto.

Comín ens va donar una lliçó opor­tuna sobre quin era el paper i quins eren els mètodes de la sociologia, en temps trencats. A través de la pro­gramació d'Editorial Laia, va voler ofe-

Irir als seus col·legues sociòlegs materials bàsics a favor d'una sociologia científica. L'edició. per exemple, dels tres volums de Raymond Boudon i Paul Lazarsfcld sobre metodologia de les ciències socials, l'anàlisi de la sociologia aplicada al món de l'ensenyament —La repro-ducción, de Pierre Bourdieu i Jean-Claude Passeron—, les anàlisis de col·lectius profes­sionals de Jesús A. Marcos Alonso o el text de Theodore Caplow sobre la investigació sociològica, entre d'altres, ex­pliquen la voluntat d'aixecar el nivell de la sociologia a casa nostra. En la línia, per cert, dels estudis universitaris ac­tuals —com els de la UAB, amb Joan Estruch, l'esmentat Cardús o Jaume Botey—, ten-dents a requalificar l'ofici de sociòleg.

ÍQuè farem, mentrestant, amb els usurpadors del títol de sociòleg? ÓEntendríem que s'autoqualifiqués de metge tot ciutadà interessat per la salut? òNo hi ha un tribunal de la competència que pugui obligar a tornar al Cèsar el que és del Cèsar i als déus hipotètics el que els pertany?

Una bona sociologia, apli­cada a la realitat catalana, ens diria com som, tan diferents —segurament— de com ens presenta la postal que sobre

Catalunya han volgut perpetuar les au­toritats. Tan diferents, en tot cas, de com ens presenten les tones i tones de publicacions institucionals, de dis­cursos d'inauguració de tot, d'home­natges tacats d'amnèsics, o socarrimats d'autocomplaença. Tan diferents, tam­bé, de com ens voldrien alguns fona-mentalistes —que viuen, això sí, del diner públic— disfressats de sociòlegs. ÒNo serà que amaguen inconfessables secrets de família")

Ignasi Riera és escriptor i diputat al Parlament perIC

L A G A L E R

Adolescents a Vestiu

JOSEP PUJOL i COLL •

S ón, com les cireres, fruita de juny. Ara estan al pic de la florida, en màniga curta i membres afuats, de-sentumint-se després de la letargia

hivernal, de la letargia infantil. Han deixat els instituts i es planten als carrers: se'n fan mates força espesses a rambles i pas­seigs, allà on el sol és clement i daura la pell.

Són plantes carnívores i àvides; per això, a despit de la seva bellesa, més d'un les considera una mala herba. O com l'eu­caliptus, interessat només a fer-se créixer de pressa, a costa de xuclar l'ànima de tot el sòl que l'envolta. Així ells, inactius i exigents, entotsolats dins els seus walkman, mamant ritmes binaris i despullats, amb un deliciós rictus de menyspreu als llavis.

La collita d'aquest any segueix la tirada de les anteriors: se'ls torna a veure apa­

rentment feliços

«La collita d'aquest any segueix la tirada de les anteriors: se Is toma a veure aparentment feliços i profundament desorientats, més que l'any passat i que l'altre»

profundament deso­rientats, més que l'any passat i que l'al­tre. No saben què te­nen ganes de somiar ni què els deixen ser quan siguin grans. Molts han decidit que només poden re­fiar-se del seu cos, i encara. Perquè a voltes el cos els traeix; el cos indo­mable, el cos que va per les seves i es des-g o v e r n a p e r un

creixement de cames desmesurat; el cos que els decep en un atac d'acne o per unes natges noves de malson.

Tot i així, s'arrapen al seu joc tendre de cabells i músculs i pells turgents a penes inaugurat. Per això hi juguen, l'ensenyen, el milloren i, si cal, el dilapiden i l'es-parrequen.

Però a l'estiu riuen i s'obliden del món i d'ells mateixos, florint sense sentit, fruita verda, presa fàcil. Festegen amb estafadors vells que els utilitzen d'esquer llampant. S'ofereixen a qui no els convé per allò del dret inalienable a equivocar-se. S'en-trabanquen quan volen seduir-nos: el cos els ha tornat a fer el salt. Per tot plegat, a més d'enveja, també ens fan una mica de riure i una mica de llàstima.

E L T R Í P T I C

Q d'unae veis del

ui és l'espia i qui és l'espiat? El que havia estat cridat a ser el servei d'in­tel·ligència principal de l'Estat —des de l'inici de la gestió socialista, després

època amb múltiples i contraposats ser-secrets, s'ha fet molt per la primacia

Cesid, professionalitzant-lo i modernit­zant-lo— ha acabat convertit en administrador de matèria primera per a reportatges escan­dalosos? Però què és més preocupant, la vio­lació de la intimitat de qualsevol element sos­pitós de tenir converses interessants des del punt de vista de l'Estat, o la facilitat amb què els enregistraments i la paperassa de l'es-

Per si ens senten, dignes disbarats

MANUEL CASTANO

pionatge travessen la frontera del secret i es converteixen en crònica mundana? Qui és l'amo, tan descuidat, de la xafarderia oficial que veu com la col·lecció d'informacions —el ministre de Defensa ha arribat a dir que alea­tòriament obtingudes, fent veure que ignora què és espiar— sistemàticament i minucio-

•De TAKT FER DE bOM. ynüSS.OL r\' HA

-AGAFAT RAMPA Ai- SBAç-

UMJ»JE' O'ÍDEAB. UN Aurse sjs-rerAA

sament obtingudes —una altra cosa és el suc que se n'hagi pogut treure— són esventades? Hi ha funcionaris de la intel·ligència que ad­ministren a la menuda les seves troballes, que cultiven el propi hort de petits secrets per poder eventualment, en una bona ocasió política, portar a vendre un bon fruit a la plaça de les conspiracions? D'on han sortit si no les revelacions sobre la intimitat de l'espionatge? Del periodisme? L'«astorament i preocupació» que han manifestat a La Zar-zuela demostra més que res que aquesta cort dels miracles —tants lladres fent bugada— és a les portes d'un canvi de rumb.

&í

MMb|MMlA. -

lJB>

*s "ï^

E L V E S P E R

Sontag IMMA MERINO

H a anat a Madrid per pre­sentar una novel·la —El amante del volcàn, la pri­

mera que ha escrit després de tants d'assajos— que recorda que l'experiència amorosa tendeix a l'asimetria —per què n'hi ha un que estima més?—, però, com sempre en els últims anys, ha par­lat de Sarajevo, on va muntar Es­perant Godot, on torna per col·la­borar en feines educatives. Susan Sontag ha tornat a parlar, doncs, de la complicitat dels governants de les grans potències europees en el setge que pateix la seva estimada Sarajevo. Ha recriminat la indiferència dels intel·lectuals, però ha manifestat que els cul­pables només són uns pocs, aques­ta vintena de prepotents gover­nants europeus.

No ho tinc tant clar, tot i que va bé per alleugerir la mala cons­ciència. No som culpables tols e\s europeus? Indiferents, només puntualment commoguts —llàgri­mes de cocodril—, aferrats a aquesta idea no del tot confessada que aquella és una bogeria que no comprenem, que forma part de la naturalesa dels Balcans. I que no té solució. Quan n'hi ha, n'hi ha d'haver, de solució.

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

L A T R B U N A

SOS Aqüeducte JOAN TORTOSA

Ara toca a l'aqüeduc­te de Can Vernet. [in aquesta mateixa tribuna, Josep Ma­ria Cabrerizo glos­sava amb sentiment

nostàlgic les excel·lències d'un paratge que en tota la seva integritat és ja sols una enyo­rada imatge en la memòria. Però en una frase molt en­certada expressava tot el dra­matisme que plana sobre els nostres escassos monuments, en aquest cas l'aqüeducte: «...monument fins avui oblidat per tots i ara pres de la so-herbia arquitectònica dels nostres dies...»

Hi sobren els legalismes. No cal entrar en la polèmica de si el projecte ha acomplert tots els tràmits legals, inclòs el d'exposició pública. Penso que el que s'exigeix en aquest cas és qüestionar l'actuació de l'àrea d'Urbanisme, pregun­tar-se si és que per respectar els valors i la integritat dels nostres monuments calen les al·legacions del poble.

«Si algú no està d'acord amb la manera com s'estan fent les obres, només pot ar­gumentar raons d'estètica». manifesta el tinent d'alcalde d'Urbanisme. Joan Franque­sa.

1 és clar que sí. I si no, quines son les raons que mouen el departament a em­bellir les vies urbanes amb l'enjardinament d'espais, per mínims que siguin? Els evident que no son motius funcionals, sinó purament estètics. Per què un monument del segle XIV no mereix la mateixa consideració?

En canvi, sí que està plenament jus­tificada la preocupació dels pares dels alumnes del col·legi Pins del Vallès, que veien una mica angoixats com els seus fills feien servir l'aqüeducte de pont i de drecera per anar a l'escola.

I es a això que calia buscar una solució funcional sense que el monument per­dés ni un mínim de la seva imatge. Tal com considera el Grup d'Fstudis Locals en la instància adreçada a l'al­calde, en què diu que no vol discutir

si hi podia haver altres so­lucions, crec igualment que qui directament havia de portar les alternatives era l'àrea d'Urbanisme de l'A­juntament.

Finalment, m'agradaria corregir la manera com s'es­menta l'aqüeducte, ja que anomenar-lo «pont» porta a caure en un error d'apre­ciació i de funció.

La funció del monument havia estat fins fa escassa­ment cinquanta anys trans­vasar l'aigua per damunt del torrent de Can Vullpallcres. Si algú l'ha fet servir de pont es per comoditat, començant per generacions de pagesos —durant cinc segles— fins als actuals alumnes de l'es­cola Pins del Vallès.

Però en cap moment els monjos benedictins no van tenir la pretensió de fer una obra pública per beneficiar el poble, cosa que hauria es­tat un fet sorprenentment insòlit.

Cal aclarir que infinitat de santcugatencs van morir sen­se haver travessat mai el to­rrent per damunt de I'aqüe-d u c t e — D é u n o s en guard!—, ni quan per ne­cessitat havien de passar d'u­na banda a l'altra. I és que encara tenien tres alterna­tives molt clares: donar la volta pel punt de confluència del que ara són el carrer de la Mina i l'avinguda Can Vullpalleres —dos, tres mi­nuts?—; passar pel camí de carro que més amunt tra­vessava el petit bosquet de

IOAN TORTOSA |;t torrcntcra. o anar per la via més ràpida, que era el caminet que arran mateix dels ulls del monument portava fins a l'altra riba.

Joan Torto ^ periodista santeugatenc i crític de teatre.

L A G A L E R I A

Selectivitat: uns consells

MARIA JOSU RhCODhR •

E ls propers dies 20 i 22 de juny, els alumnes que vulguin estudiar una carrera universitària i hagin aprovat COU hauran d'examinar-se de la te­

muda selectivitat. Les proves d'accés a la universitat no són, de fet, especialment difícils, ja que prop del 90% dels alumnes que s'hi presenten aproven. El que pot resultar complicat és obtenir una bona qua­lificació per poder cursar la carrera que es desitja. La qualificació s'obté de fer la mitjana entre les notes de secundària i les de les proves de selectivitat. I es que no és el mateix voler estudiar Co­municació Àudio-visual. on l'any passat la nota de tall va ser de més de 7. que voler cursar alguna de les Filologies, per a les quals amb un 5 de nota en tens prou.

La selectivitat és la primera prova on els joves de 17-18 anys s'enfronten al seu

futur. Solen fer els

«Res de passar-se les nits prèvies a l'examen estudiant, perquè això descontrola l'organisme, s'està massa cansat i no s'aprèn res»

exàmens en una altra ciutat, amb un temps estricte per respon­dre a les preguntes i amb uns examina­dors que no els co­neixen. perquè als fulls no figurarà ni tan sols el seu nom. sinó el codi de ba­rres. Del resultat de­pèn que tinguin l'o­portunitat de fer rea­litat els seus somnis de «quan sigui gran seré...». I per tenir

un cert èxit cal no perdre els nervis i no fer bestieses. Em permeto alguns con­sells: 1. Res de passar-se les nits prèvies a l'examen estudiant, perquè això descon­trola l'organisme, s'està massa cansat i no s'aprèn res. 2. Res d'atipar-se de cafè o succedanis, perquè augmenta l'estat de ten­sió i nervis i el dia abans d'anar-se a exa­minar han de prendre til·la perquè les mans no els tremolin. 3. Han de continuar men­jant als horaris habituals i dormir \ uit hores cada nit. 4. La tarda abans de l'examen el millor és distreure's, anar al cine o mirar la tele. 5. I la nit abans de l'examen han d'anar a dormir d'hora, deixar els estris preparats per al gran dia i posar-se el despertador amb prou temps per arribar al lloc sense presses. 1 sort.

U L A F I N E S T R A

Necessitat de coordinació JOANTKOYANO

L j actuació que s'està realitzant al pont de Can Vernet i les reaccions que ha causat en alguns sectors de la societat santeugatenca em fan re­

flexionar cl significat i la utilització del nostre patrimoni.

S'ha dit que només es poden utilitzar arguments estètics contra l'actuació, ja que el monument no quedarà malmès. Al meu parer, l'estètica compta, i molt. a l'hora de preservar el patrimoni. La contemplació d'una peça com l'aqüeducte de Can Vernet, amb una actuació que només n'apuntalés les parts tèbies, pot ser d'un gran valor cultural. La qualitat de vida no és només funcionalisme, sinó també romanticisme i orgull de preservar el passat. Per mitjà del condicionament de l'entorn de l'aqüeducte es podria adequar un punt d'observació on es podria emplaçar, degudament pro­tegit. algun cartell explicatiu del monument.

La principal raó esgrimida per a l'actuació es la seguretat i. aquesta sí, és una raó de pes. Abans es la seguretat dels infants que la preservació d'un monument. Malgrat això. de ben segur que hi havia solucions per mitjà de les quals s'hauria pogut protegir l'accés dels infants. Si es tractava de pos­sibilitar l'accés entre els dos vessants de la riera, també era possible trobar-hi so­lucions alternatives.

No puc passat per alt un fet que considero

important: l'actuació, aprovada ja fa algun temps, ha passat desapercebuda per tothom que té la voluntat de preservar el patrimoni en aquesta ciutat. Els defensors del pa­trimoni no lligats a l'administració ens n'hem assabentat quan l'actuació ja era co­mençada. Si bé és cert que l'administració ha seguit les passes legals necessàries per portar a terme l'actuació, aquest seguiment no ha comportat, però, la conformitat Jel teixit social santeugatenc.

Tot això em porta a manifestar la urgent necessitat de crear un mecanisme perquè aquestes actuacions puguin ser debatudes entre l'administració i aquelles organitza­cions que tenen com a objectiu la pre­servació del patrimoni sense ànim d'exclu­sivitat. Aquestes associacions, per sort, no falten a la nostra vila. Potser caldria que actuessin coordinadament per elaborar pro­postes concretes per oferir als responsables municipals. Aquesta coordinació nauria de ser fruit d'un consens entre totes les entitats i persones que tenen com a objectiu la preservació del patrimoni, entre aquestes, evidentment, l'administració. Caldria que aquest organisme no fos monopolitzat per ningú, ja que la conservació del patrimoni és tasca de tots i ningú no es pot atorgar l'exclusiva en aquest camp.

Joan Troyann és l'.isloí ladol l \ n de San! i. ,iil.a.

TERMINI DE PAGAMENT DE L'IBI 11 » Divendres, 16 de juny de 1995 CREIXIA INVERSIÓ INDUSTRIAL

El període de pagament voluntari de l'impost de bens immobles (IBI) es va obrir el dia 1 de juny i es tancarà el pròxim 31 de juliol. De moment, encara s'han efectuat pocs pagaments. Plana 12.

La inversió industrial a la demarcació de Terrassa ha registrat un increment del 275 per cent al llarg del 1994, segons un estudi que ha publicat la Cambra de Comerç de Terrassa. Plana 12.

El Servei Català d'Ocupació ha registrat un índex indiscutible de solvència en un mes de funcionament. El Servei d'Infor­mació Juvenil de la Casa de Cultura de Sant Cugat es va connectar al Servei Ca-

LABORAL

talà d'Ocupació quan aquest va entrar en funcionament amb la intenció d'oferir el tracte humà i l'ajuda que no es poden trobar en una terminal del Servicaixa de La Caixa. Segons ha explicat el respon­

sable del Servei d'Informació Juvenil, el departament està molt satisfet amb els resultats. En tres setmanes han passat per la Casa de Cultura 80 persones, de les quals més de la meitat eren joves.

La Casa de Cultura ha registrat 80 persones al Servei Català de Col·locació

En només tres setmanes han passat dos joves per cada adult

Manel Turón creu que aquesta és la tercera gran aplicació del videotext

CATI MORELL H Sant Cugat.— El Servei Català d'Ocupació va aparèixer com la primera xarxa de col·locació ca­talana i els resultats apunten cap a l'èxit. En només tres setmanes de funcionament han passat per la xarxa milers de joves i no tan joves. La Casa de Cultura de Sant Cugat va connectar un dels seus terminals a la xarxa del Servei Català d'Ocupació. «Aquesta és la tercera gran aplicació del vi­deotext», ha afirmat el respon­sable del Servei d'Informació de la Casa de Cultura, Manel Turón. Segons aquest, els avantatges i les ofertes del videotext no s'han aprofitat i explotat tant com s'hau­ria pogut fet i «ara s'ha trobat una bona manera de posar aques­ta innovació tecnològica al sevei de la població».

Des de l'obertura del Servei Català d'Ocupació i fins el 31 de maig van passar per la Casa de Cultura 80 persones. Bàsicament, el que es fa al Servei d'Informació Juvenil és introduir les dades de les persones que busquen feina i les primeres passes perquè aquestes es puguin entrevistar amb alguna empresa. Tot i que aquesta xarxa està connectada al Servei d'Informació Juvenil, no tots els que la utilitzen són joves. Manel Turón ha explicat que de les 80 persones que han introduït el seu currículum a la xarxa in­formàtica, 24 passen dels 30 anys. Dins el grup de persones més grans, hi ha una important pre­sència de dones que «moltes ve­gades busquen la primera feina o no busquen una feina concreta, sinó únicament un lloc de treball». El sector de persones més grans és el que ofereix també menys titulats universitaris.

El grup d'usuaris de menys de 29 anys ofereix titulats universi­taris que, en la gran majoria, «bus­quen la primera feina, tot i que també n'hi ha algun que pretén canviar i trobar un Hoc de treball dins la branca de possibilitats de la seva titulació», explica Turón. El responsable del Servei d'In­formació Juvenil ha afirmat que «hi havia un cert temor que només fossin els estudiants o la gent gran qui fes servir aquesta nova forma de trobar feina», però segons ell, «és força satisfactori veure que per cada persona gran n'han pas­sat dues de joves per les oficines de la Casa de Cultura». Manel Turón creu que el fet que «el personal de la Casa de Cultura hagi ofert l'ajuda necessària per omplir el document que s'ha de lliurar a les entrevistes és un punt al seu favor, ja que moltes vegades les persones que busquen aques­tes entrevistes és el primer cop que ho fan i no saben com fun­ciona». A més, segons diu, si in­trodueixes les dades al Servei Ca-

PERSONES QUE HAN PASSAT PEL SIJ

DE MENYS DE 29 ANYS

Homes 28

1 DE MES DE 29 ANYS

Homes 8

Dones 16 |

Nombre total de persones: 80

talà d'Ocupació mijançant un Ser­vicaixa no et donen el document fins que arribes a l'entrevista. Tu­rón creu que «és un document força complicat d'omplir i una mica d'ajuda i tranquil·litat per fer-ho a casa és d'agrair».

Una xarxa intel·ligent

Algunes de les persones que han passat per la Casa de Cultura ja havien introduït les seves dades al Servei Català d'Ocupació des d'algun altre punt de la xarxa —un Servicaixa—, però no havien rebut la trucada de cap empresa que els concedís una entrevista. Manel Turón ha explicat que «han vingut fins al Servei d'Informació Juvenil perquè nosaltres tornéssim a in­troduir les dades, però de fet, aquestes ja hi eren». Turón ha afirmat que «si no els havien tru­cat abans és perquè el perfil que han ofert no s'adequa, de moment, al que sol·liciten les empreses que s'han connectat a la xarxa». D'al­

tres persones han anat a buscar una feina temporal d'estiu. En aquest cas, sobretot són estudiants que volen treballar durant els me­sos de vacances. Turón creu que «el Servei Català de Col·locació pretén buscar feines de tipus més general i no petites coses tan con­cretes com són les feines de tem­porada». De fet, en el moment de la creació del Servei Català d'Ocupació, moltes de les empre­ses que es van connectar a la xarxa van explicar que «d'aquesta manera es pot contribuir a la re­ducció de l'elevada taxa de tem­poralitat en l'ocupació» i evitar la important trascendència de les ETT, agències de treballs tem­porals, que funcionen sobretot en el sector de la construcció, els serveis i l'agricultura. Tal com s'havia previst des del comença­ment, en els pròxims mesos es doblaran els punts d'atenció als usuaris per poder casar més ofer­tes i demandes.

El Servei d'Informació Juvenil ha atès joves i no tan joves. La majoria dels usuaris tenen titulació universitària i busquen la primera feina, tot i que també n'hi ha que volen canviar. Foto: XAVI LARROSA. Gràfic: EL PUNT.

«La Caixa» va ser pionera del projecte

CM. I Quan el Departament de Tre­ball de la Generalitat de Cata­lunya va pensar en la possibilitat de crear un Servei Català d'O­cupació ja projectava la utilització dels caixers automàtics de «la Caixa». En el projecte es preveia que els caixers servirien per con­feccionar un perfil previ dels can­didats a un lloc de treball i l'am­pliació del servei a altres entitats financeres, si els caixers del Ser­vicaixa donaven bons resultats. En aquests moments els resultats són indicutibles. De fet, ja s'ha anun­ciat la duplicació dels punts de contacte amb la xarxa del Servei Català d'Ocupació. La creació d'a­quest servei va ser anunciada el mes de gener pel conseller de Treball, Ignasi Farreres, que va apuntar de forma positiva la pos­sible desaparició de l'Inem com a agència d'ocupació. A finals del mes d'abril, Farreres va anunciar que el projecte estava enllestit i va dir que en el transcurs del mes de maig es presentaria al pú­blic i es posarien en funcionament els primers punts de contacte en­tre les ofertes de les empreses i les demandes dels usuaris, amb la col·laboració de 1.800 centres de formació ocupacional. / CM.

£1 conseller Macià Alavedra presidirà el Sopar de l'exportador

CM. • Sant Cugat.— El Conseller d'Economia i Finances de la Ge­neralitat de Catalunya, Macià Ala­vedra, presidirà la cinquena edició del Sopar de l'exportador que se celebrarà el pròxim dia 29 de juny, segons ha explicat la Cambra Ofi­cial de Comerç i Indústria de Te­rrassa. Al llarg del sopar es lliu­raran les medalles al mèrit ex­portador entre les quals destaca la que ha guanyat l'empresa sant-cugatenca Lucas Automotive SA. Les medalles que la Cambra de Comerç lliura cada any a diferents empreses de la demarcació pretén motivar l'ànim exportador de la comarca. Lucas Automotive es de­dica a la fabricació d'equips d'in­jecció per fer motors diesel per a turismes. L'empresa de Sant Cu­gat ha estat guardonada per la xifra absoluta de les seves expor-tancions i per la política estra­tègica de penetració als mercats internacionals. A més de Lucas Automotive, també rebrà la me­dalla al mèrit exportador Indus-trias Aulabor de Rubí, dedicada a la fabricació de material per a laboratori clínic i material plàstic d'un sol ús. Aquesta empresa re­brà el guardó per la perseverança en la millora de la qualitat i com­petitivitat dels seus productes que li ha permès créixer de forma constant en els mercats interna­cionals. L'empresa Kettnyl de Te­rrassa, que es dedica a la fabri­cació de gèneres de punt amb telers rectilinis, rebrà la medalla per la seva política expansiva, l'es­forç exportador i la voluntat d'in­ternacionalitzar-se. L'altra empre­sa que serà guardonada és Puig Codina de Terrassa, dedicada a la fabricació de teixits per a la indústria de la confecció. El guar­dó pretén premiar l'esforç en la diversificació dels mercats i el fort increment de la xifra absoluta de les seves exportacions.

Un total de 36 comerços participen al concurs d'aparadors H Sant Cugat.— 36 comerciants de Sant Cugat Comerç participen en el concurs d'aparadors de la festa major. El tema és lliure i les bases preveuen una valoració de 0,25 punts a l'originalitat, 0,25 a la creativitat i 0,50 a la co-mercialitat. El jurat —format per un aparadorista, un consumidor, un comerciant i una autoritat co­mercial— farà la valoració de ma­nera individual de tots els apa­radors que hi participin. Els re­sultats del concurs que organitza l'associació Sant Cugat Comerç es faran públics del 3 al 8 de juliol. El primer premi és de 100.000 pessetes i un trofeu i el segon de 75.000 pessetes. Es lliu­raran quatre premis més. /c.M.

AUX VYD S A . S E G U R E T A T

Extintors

Sant Cugat <W Vallès, t r 58917 99

12 ECONOMIA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995

IMPOSTOS

L'Ajuntament ha obert el primer període de pagament voluntari de TIBI

ELs rebuts que no es paguin abans del 31 de juliol tindran un recàrrec del 20 per cent CATI MORELL

I Sant Cugat.— L'àrea d'Economia i Hisenda de l 'Ajuntament de Sant Cugat té previst in­gressar una partida de 1.600 milions de pes­setes en concepte d'IBI (Impost sobre Béns

Els canvis de valor que ha pro­vocat la revisió cadastral d'en­guany han fet variar també, de forma considerable, el total a pa­gar en la factura de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). LI Ministeri d 'Economia «ha gravat de forma important el sòl per sobre de l'e­dificació i aixo ha provocat la re­ducció del coeficient d'equilibri», segons va explicar dimarts passat In r ic Kcnau. tinent d'alcalde en (uncions de l a i ca d 'Economia i Hisenda de l'Ajtintanienl de Sant Cugat. Renau v<i afirmar que T.A-luntanient va p i e \ eu i e un descens del coeficient del tipus nnpositiu. que [lassa del i I.'IS' .- al i I.5N' < . la que s'ha piunat l'augment de l'extensin fiscal per sobre de la pressió l'iseal-. I 'Ajuntament vol aconseguir que patini nies gent.

I ii liincio vici que cada pro­pietari don i pi. I cadaslie. el total a pagai ha solen diferents canvis. Renau MI du que •mentre a uns se'ls encareix, altres veuen com se'K abaiateix el total a pagar». Segons e i explicai el cap de ren­des. \ a \ i c i B.mvo. des modifi­cacions han estat molt heterogè­nies i aixo ha fet variar el procés de càlcul-. I I consistori santeu-gatenc ha previst recaptar entre 200 i 3011 milions mes que l'any passat i a partir d'aquesta xifra s'ha calculat el total que ha de pagar cada contribuent. Les per­sones que han vist créixer el valor cadastral de les seves propietats per sobre de la mitja, paguen un increment superior al 5 per cent previst per l'IBI. Igualment, se­gons Xavier Banyo, «hi ha un 30 per cent de santeugatencs que pa­garan menys que en anys passats». Però, tot i que en alguns casos ei total a liquidar hagi experi-

Immohles). segons va explicar el tinent d'al­calde en funcions d'Economia i Hisenda. Enric Renau. Aquesta xifra suposa un increment del y'í respecte el que es va ingressar l'any passat. El període de pagament voluntari del

primer rebut es va obrir el dia 1 de juny i no es tancarà fins al 31 de juliol. El segon termini s'obrirà a la tardor, tot i que aquells que vulguin fer un pagament global dels dos rebuts poden fer-ho en el primer termini.

L'Ajuntament preveu que en els pròxims dies tots els santeugatencs rebran la notificació. Foto: J.A. MULA.

mentat un decrement, l 'augment de l'extensió fiscal ha afavorit l'in­crement dels ingressos. De fet. a Sant Cugat no es feia la revisió cadastral des de feia 7 anys i hi havia certes zones que estaven edificades i no estaven contem­plades com a sòl urbà. Per tant, els propietaris pagaven un valor irreal del sòl.

El pagament es pot fer en dos terminis. De fet. aquesta és la forma més habitual de pagament, segons Xaveir Banyo. L'Ajunta­ment preveu aquesta possibilitat sempre que els rebuts pugin més de 5.000 pessetes. El primer ter­mini acaba el 31 de juliol. Per això, el cap de rendes insisteix que «aquells contribuents que no

hagin rebut la notificació abans del 15 de juliol, passin per l'A­juntament». El segon termini de pagament s'obre al mes d'octubre i es fa de la mateixa manera que el primer. Els rebuts són inde­pendents, per tant, aquell rebut que no es paga dins del termini previst per l 'administració local té un recàrrec del 20 per cent.

INVERSIÓ

Les noves empreses de Sant Cugat van crear 65 llocs de treball durant el 94

La inversió industrial a la comarca creix un 275% segons la Cambra de Comerç C A N M O R I - U .

H Sant Cugat / Terrassa.— La in­versió industrial registrada a Sant Cugat durant l'anv 1994 va ser de 1.145.835.000 pessetes, segons un informe que ha publicat la Cambra Oficial de Comerç i In­dústria de Terrassa (COCIT) . El sector que va registrar la inversió més important va ser el d'energia i aigua, on dues empreses van invertir 1.064.SI4.000 pessetes. Dues empreses del químic i els plàstics van invertir 41.862.000 pessetes, sent el seu sector el que va crear més llocs de feina —45 en total—. El segon sector en creació de llocs de treball va ser el de l 'alimentació i les begudes, on també dues empreses van do­nar feina a 10 persones amb una inversió de 18.095.IKK) pessetes.

Durant l'any 94 la inversió in­dustrial va crear 67 nous llocs de treball en 9 empreses de Sant Cugat. El fet més destacable és que l'informe elaborat per la Cam­bra Oficial de Comerç i Indústria

de Terrassa ha registrat un in­crement de la inversió industrial a la comarca del 275 per cent en relació al 1993. De la inversió total, les noves indústries van agrupar 9.932 milions de pessetes —la qual cosa significa un 34,74 per cent— i les ampliacions 18.659 milions —un 65,26 per cent—.

El municipi de la comarca que ha registrat un major volum d'in­versió durant l'any 1994 és Cas­tellbisbal amb 23.745 milions de pessetes. Segueix Olesa de Mont­serrat amb 1.369 milions i Te­rrassa amb 1.171 milions. Terrassa és el primer municipi pel que fa a la creació de nous llocs de tre­ball. 321. Segueix Rubí amb 253 i després Castellbisbal amb 244. Sant Cugat va crear un total de 67 llocs de treball. En total a la comarca s'han creat 930 col·lo­cacions, 261 de les quals una mitjana del 5,6C<— corresponen a inversions en ampliacions i 669 —una mitjana del 7,7%— a in­versions en noves empreses.

INVERSIÓ INDUSTRIAL PER SECTORS L'ANY 94

Inversió (1)1 Llocs (2) I Nombre (3)

Energia 1 aigua

Indústries extractives

Alimentació i begudes

Tèxtil i cuir

Fusta, suro i mobles

Paper i arts gràfiques

Químic i plàstic

Material de construcció

Metal·lúrgic

Transports

TOTAL

1.064.814

—

18.095

—

—

2.308

41.862

—

18.756

—

1.145.835

—

—

10

—

—

4

45

—

8

—

67

2

—

2

—

—

1

2

—

2

—

9

(1>- Inversió total en milers de pessetes. (2>- Uocs de treball creats. (3)- Nombre d'empreses

Gràfic: EL PUNT.

L'Ajuntament registra cada any una mitjana del 5% de reclamacions

CM. H El cap de rendes de l'Ajun­tament de Sant Cugat, Xavier Ba­nyo, ha afirmat que l'any 94 es van regis t rar ap rox imadamen t 1.500 queixes dels 25.000 rebuts que es van fer. Banyo ha explicat que acostumen a registrar-se re­clamacions en un 5 % dels rebuts. Això no significa, però, «que la resta de rebuts sigui del tot co­rrecta, sinó que els contribuents no han fet la reclamació», afirma el cap de rendes. Banyo creu que «si els professionals —gestors, ad­vocats i responsables de les as­sociacions de veïns— fessin ex­tensives més queixes, el sistema milloraria i es poliria molt mes ràpidament». De fet. la intenció de l'administració local, després de l'aprovació de la nova ponència era intentar crear un sistema mes resolutiu.

Entre un 11 l'V i un 15' ; dels contribuents no paguen perquè no tenen solvència, però scnons Banvó. <da morositat només s'en­tén en l 'empresa privada, ja que a l 'empresa pública la morositat hauria de ser nul·la». Uanvo ex­plica que els contribuents sempre esperen a paga rà l'últim moment. «això implica incomoditats per part dels clients i els funcionaris que els han d'atendre, que no disposen de lot el temps necessari per atendre alguns casos». De mo­ment. només han passat per l'A­juntament algunes persones i -al­gunes d'elles extranvades perquè encara no han rebut la notificació de pagament i pensaven que ja els havia passat el termini», ex­plica Banyo. El cap de rendes ha reconegut que enguany els co­braments es fan més tard del que acostuma a fer-se a causa de pro­blemes informàtics. Per això s'ha obert el període de pagament vo­luntari — 1 de juny—, però encara no s'ha notificat a tots aquells que els toca pagar abans del 31 de juliol si no volen haver de liquidar un 20 per cent de recàrrec per pagar fora del termini previst per l 'administració.

Les cambres de comerç estudien l'adhesió a la campanya de Terrassa M Sant Cugat.— La Cambra de Comerç de Terrassa pretén que es revisi la llei de regulació de la implantació de noves grans su­perfícies comercials. La resta de cambres de comerç de Catalunya estudien la possibilitat d 'adhe­rir-se a aquesta campanya. De fet. la cambra de Terrassa ha recollit signatures dels representants del sector comercial de la comarca per aconseguir que la revisió sigui necessària sempre que una su­perfície superi els 1.000 metres quadrats. Ahir es van reunir a la seu de la Cambra de Comerç de Terrassa representants de di­ferents cambres catalanes i van discutir els pros i contres de la campanya. Els responsables de la Cambra de Comerç de Terrassa creuen que «si el projecte de re­visió va endavant es podria evitar la construcció de la gran superfície comercial que és previst instal·lar al polígon Santa Margarida II». Alguns comerciants de Sant Cugat s'han adherit a la campanya de recollida de signatures que ha pro­mogut la cambra, però això no treu certa indignació per la poca trascendència que va tenir la ins­tal·lació de dues grans superfícies comercials a Sant Cugat en el si de la cambra de Terrassa. . C M ,

CASTANYOLES DE D E UDAETA 13 » Divendres, 16 de juny de 1995 APROPAR L'ART A LA CIUTAT

José de Udaeta presentarà demà al vespre Castanyola viva amb el ballet Arsis, al Teatre-auditori. Amb aquest muntatge, De Udaeta celebra els seus 50 anys damunt l'escenari. Plana 15.

Sant Cugat és un dels municipis del Vallès amb més oferta pel que fa a l'ensenyament de l'art en el camp privat. Escoles i artistes preparen els seus alumnes perquè s'expressin per mitjà de l'art. Plana 16.

CINEMA

Sílvia Munt, Mercè Arànega, Àngels Moll, Carme Conesa, Montse Alco-verro, Pep Anton Munoz, Abel Folch i Jordi Dauder són els protagonistes principals del darrer treball cinema­

togràfic d 'Antoni Verdaguer, que s'està rodant aquests dies al districte de Mi-ra-sol. El guió de Dones i homes va ser escollit en una convocatòria feta per TV3, juntament amb quatre més,

entre el quals hi havia Joc de rol. Anna Llauradó és l 'autora del text d'aquest telefilm, que tracta les dificultats de convivència existents entre les parelles, els veïns o els amics. Antoni Verdaguer,

director de Dones i homes, ha dirigit pel·lícules com L'escot, Havanera, La teranyina o Parella de tres, la seva da­rrera obra, que encara està per es­trenar.

A l'esquerra, Abel Folch comenta un escena amb Antoni Verdaguer mentre els encarregats fan la feina. A la dreta, Sílvia Munt aprofita el descans del migdia per conversar. Fotos: J.A. MULA.

£1 director de cinema terrassenc Antoni Verdaguer roda un telefilm a Mira-sol

«Dones i homes» és una comèdia que tracta en to d'humor el tema

de la convivència humana

L'actriu valldoreixenca Sílvia Munt fa el paper d'Helena i és una de

les protagonistes principals

La pel·lícula es filmarà durant aquest mes en dos xalets de luxe

del carrer Josep Maria de Sagarra RAMON LUQUE

I Sant Cugat.— Hi ha poc temps. En només quatre setmanes s'ha de fer un rodatge que hauria de fer-se en sis o vuit. Aquestes són les exigències i els incovenients de fer cinema per a televisió. És per això que la feina comença d'hora. A les nou del matí, després dels preparatius tècnics i la sessió de maquillatge, dos xalets de luxe del carrer Josep Maria de Sagarra de Mas Janer, a Mira-sol, es con­verteixen en el petit Hollywood d'Antoni Verdaguer. Amb la clàs­sica paraula «Acció!» s'inicia la primera escena. Primer s'han de fer assajos. Verdaguer, el director, explica a Abel Folch, Pep Anton Munoz, Jordi Dauder, Sílvia Munt i Mercè Arànega què han de fer. En aquest cas es tracta d'una es­cena en què Pep Anton Munoz lliga Jordi Dauder amb una mà­nega d'aigua mentre Abel Folch l'apunta amb una fletxa. Munt i Arànega criden i s'espanten. Mal­grat el que pugui semblar, Dones i homes no és un film gens agres­siu, sinó tot el contrari: és una comèdia que vol fer riure. Carme Conesa no participa en aquesta escena i aprofita el temps mort per aixecar-se el vestit i prendre el sol amb les cames estirades en una hamaca mentre repassa el diari. Fa bon temps i el jardí del xalet és útil per a aquestes coses mentre no hi ha feina.

Els propietaris, a un hotel

«Buscàvem dues cases que fos-

*£*üvS>. - < * •

E! director, Antoni Verdaguer, calcula al mil·límetre els moviments que ha de fer la camera. Foto: J-A. MULA.

sin una al costat de l'altra i que poguessin estar a la nostra dis­posició. Vam buscar per Sant Cu­gat, Sant Joan Despí, el Masnou i Sant Quirze. Finalment, el fuster de la pel·lícula anterior em va dir que a Mira-sol hi havia dues

torres ideals per a aquest guió i ja som aquí.» D'aquesta manera explica Verdaguer per què s'ha escollit Mira-sol per al rodatge. Aconseguir les cases, però, no ha estat gens fàcil. Una era desha­bitada perquè justament ara s'es­

tava fent el canvi de propietat. L'altra era habitada. La solució va ser enviar els propietaris a un hotel i retirar momentàniament tots els mobles. Aquesta és la co­mèdia real. La fictícia és Dones i homes.

«És una comèdia —diu Antoni Verdaguer— que passa gairebé en aquestes dues cases. Tracta de la dificultat de relació entre pa­relles. Allò que és difícil és con­viure no només amb el matrimoni sinó amb tothom.» Aquest és un tema explotat darrerament per Verdaguer. El seu darrer treball —Parella de tres, amb Carmen Maura i Rosa M. Sardà—, encara per estrenar, també tracta d'això.

El repartiment d'actors no pot ser millor. Entre aquests hi ha la valldoreixenca Sílvia Munt, que va saltar a la fama fent de Co-lometa a La plaça del diamant. Munt és Helena a Dones i homes. L'actriu explica que el seu per­sonatge «és una dona que se se­para i decideix viure amb unes amigues». «A partir d'aquí s'es-tableixen una sèrie d'embolics per finalment acabar tomant amb el marit. Podríem dir que és una comèdia romàntica divertida», continua. Carme Conesa repre­senta Marta, «un personatge op­timista i independent que decideix marxar a Bombai enamorada d'un metge membre de Metges sense Fronteres». També hi participen actors menys coneguts, com Neila, una nena de mesos que, acom­panyada del seu pare, fa el primer paper de la seva vida.

Amb 90 milions de pressupost, il·lusió, bon ambient i un ritme frenètic de feina, Antoni Verda­guer espera que el telefilm produït per TV3 Dones i homes «sigui tot un èxit».

14 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S Divendres. 16 de juny de 1W5

TEATRE

Simón, Alonso, Moràn i Pera, societat limitada • I \ 1 \ l KA\A PARIJA-

Direcció: Àngel Alonso. Intèrprets: Paco Viuran. Joan l'era. I om Badia. Jordi Martínez.. Jaume Castells. ()riol (icnis. Kabul de la I onc. Rar I cniaiulc/ lloc: I'eatrc-auditoi i. Dia: *' de juny.

I D l \ K I ) II NI R

N eil Simón e- un dels autors nies importants que estre­nen a Hioadway des dels anvs seixanta. A la se\a

fama d'autoi te.itral d'e\il reco-ne e ui i inuliipiemial. s'uneix l'am-plitieaeio mundial que ha signi-lieal que molles ob ies seves

com es habitual als [-'l'A ha­gin est.il tiasll.id.ides a les pan-I.illes cincin.itogi.ttiqucs després d'h.Aei obtingut mundialment el la\oi ilel públic teatial. l'odriem esinentai / V V I Í V » pel pan . amb Roben Redtoid i Jané l'onda. .iiii- la poes dies \ an icpos.ir per l. 'li\ isiíi. o I :, i-^iniihi pareta que. en il llim dingida ,il P'oS pel C icne Saks. m i e; pictaven Waller Nladiau i Iaek I emon.

Dunes be. mentie divendres \eia la lepiesenlaeio que ens olc-n.i la pioduetoia 1 oeus. m'ima­ginava la eaia d'absoluta sorpresa vüie ham i.i posat l'auloi de l'obra si hanues tingut l'oportunitat de sii al meu costat i entendre el L'\l en cistella amb accent an­dalús i català, una inic.-. ti'itat de bilingüisme, que suposadament ei ,i la s i \ a. |ve.i Ica: i al. < .>uulse\ oi semblança amb I.: realitat \.i v i p i: i i t a: 11 a s i a.

l'.iui Moi.in es un actot que te. sobi ctol a ( alalunva. un pul·lic que segueix les sc\cs actuacions.

\ XII 1 A.

mtial com es l'eia en iria epoca en el personatge que repie·.enti-n. passada amb Paco NI.ii t inc /Sor ia Perquè l'any \ inent (i que sigui

representar

nent provoca (encara no entenc per què) la hilaritat de gairebé' tot el públic: «Cullerooot!> 1 si hi afegim que la dona del pobre Fèlix es diu Montserrat , ja la te­nim muntada, quina gràcia quan diu allò de «/,Ya ha.s vuelto a ir a la montafia...?» Ha. ha. ha!1!

En fi, senyors meus. hi insis­teixo: Simón no hauria reconegut la seva obra i vostès no han tingut ocasió de veure-la. I es una llàs­tima, perquè es tracta d'una peça certament amarga on. per mitja de la ironia i la comicitat pròpia d'una situació essencialment con­flictiva, es parla dels característics problemes de la convivència hu­mana, al marge de si es tracta d'un matrimoni entès scejtns les normes socials més estrictes o no. I amb això. amb el diàlegs in­tel·ligents. mordaços, divertits i amh el ritme imposat per la im­pecable qualitat teatral de Simón. n'hi ha ben bé prou pet pas-sar-s'ho bé i. a sobre, pensar una mica. De totes maneres, puc dir que, a la sala. la immensa majoria s'ho va passar molt be. incloc:u-:i: alguns casos de manifestos atacs d'hilaritat que hautien pogut con­duir a pondre algun ou o a ole-gar-se amb veritable perill de pci-

Pel que fa a Joan Pera, aquest dre la vida. I.a resta del repa Joan Capri. o ara també amb per molts anys!), quan Paco Vlo- actor, partint del favor obtingut t i ment —els quatre comp.mvs de

I ina Mortian. No es ti.icta d'anar ran faci i.na altra obra. hi inclourà per la seva llarga carrera en el la partida de cartes dels dijous a veure una obra d'un a.i'.oi de- en algun moment la veu cngolada. teatre, en el doblatge - - é s la veu i les dues veïnes (que en aquest terminat, (a Madrid en diuen el moviment incontrolable d'una -•/ií/íc/o/í») amb uns .icrois ; actrius cama torçada o el tic imputable coneguts, sinó d'anat a veure què de l'ull dret. com també l'ineon-fa aquest, l'altre i cl de mes enllà, iusihle gest amb l.i nià alçada i

de Woody Alien i en la televisió cas eren gallegues, ves a saber en català, compon un personatge per què!)— van estar molt co­mès fidel a l'obra que. seguint rreetes en els seus papers. les directrius d'Angel Alonso, ofe- En definitiva: el teatre ple fins

perquè d'aixo ..- ' i acta. d'allò que la mirada piovocadora a l'oponcnt reix un tliwrtit diàleg farcit de a l'últim raeií. la gent aplaudint fan ells. c's ...etots que earacte- masculí corresponent, un caràcter paraules en català. I.a repetició amb força i un crític que iLu rit/en una n e n a il espectacles l'o- oposat al masclista i laldillci ( K- d 'a lgunes d ' aques tes pa rau les caminar pels núvols i no sap de namentats e i s| mateixos i no car que teoticanient havia de amb accent pei part del seu opo- que va la pel·lícula. Oue hi l'urcn!

ART ART

Pintura sobre fusta. Foto: ELS 4 CANTONS.

Un pont lúdic entre cultures I MPLANIb. R[.I l.NKi (•aleria: Associació d'Ltccs Dalt's: fins al 20 de juny. Ohres: pintures sobre tusta.

I'l KL l 'ICH

A la sala de PAssocia-eio d'Idees s'hi pot visitar una excel·lent exposició de l'artista

Melanie Reelnig. nascuda als P.stats l 'ni ts i resident a Barcelona des de fa anys. Reelnig mostra pintures fe­tes sobre fusta, element molt important per a l'artista, ja que les textures, els colors i els nusos d'aquest material

ajuden que es pugui fer una lectura càlida i orgànica de la seva obra. Menalie Reel­nig pinta amb colors llumi­nosos i fa aparèixer sobre hi fusta personatges que es troben a mig camí del còmic i de la cultura dels veïns del sud dels Estats Units. t'l resultat és una pintura eclèctica que suma fets cul­turals diferents, lot això dins d'una gran coherència plàs­tica.

Ivn aquesta exposició hi trobem marines negres, ani­mals amb actituds de per­sones i homes fent ritus an­cestrals. Tota aquesta ico­

nografia es mostra amb una visió lúdica i la diversitat dels temes presentats queda entrelligada graeies a una vi­sió moderna del mestissatge. La mostra té interès en la mesura que la pintora fa conviure a la sala visions molt diferents del seu món. [ . ' abundànc ia i mul t i tud d'interessos de l'artista fa que l'espectador sigui cons­cient que es troba davant una obra molt creativa. L'e.x-posicio es presenta amh el títol d'lííge/v terrenals, fent referència a la realitat hu­mana dels personatges pin­tats.

I augment d'un quadre de Ramon Vila. 1 oi" l·l S 4 CANTONS.

A la recerca del paisatge I RAMON VILA Galeria: Sala Rusinol. Dates: fins al 2U de juny. Obres: pintures.

PF.RF l 'ICIl

passat. Joan *) estiu Barril va escriure un

I ar t icle dedica t al A—J pintor Ramon Vila que es titulava CHÇÍI menor. 1,escrit feia refeiencia al treball de camp de l'artista i al seu interès per pintar dins la natura mateix. Joan Barril escrivia sobre la re­lació que hi ha entre la ca­cera menor i la pintura feta

in \itu. com ara la que rea­litza Ramon Vila.

Entre una activitat i l'altre es troba un interès per im­mergir-se en la natura, ac­ceptant les inclemències que comporta una activitat a l'ai­re lliure.

Aquesta disposició a tre­ballar dins de la natura ma­teix fa pensar que el resultat ha de ser una obra amb un gran grau de fidelitat. Les referències al paisatge hi són presen ts , pe rò mat isades pels estereotips de la pintura de la natura. A més a més, l'obra de Ramon Vila té molt present la tradició ca­

talana de la pintura de pai­satge i utilitza amb mesura recursos efectistes.

La llum singular de la Cerdanya és un dels inte­ressos principals del pintor. Ramon Vila recerca la llum i, amb la metodologia del científic, l'analitza i la fixa sobre la tela. El resultat és una pintura atemporal, amb primers plans molt realistes i fons difuminats. Ramon Vial es preocupa, en la seva pintura, per l'efecte pictòric del resultat final.

Aquesta exposició es po­drà visitar fins al dia 2(1 de juny.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

BALL

L'artista José de Udaeta vol conquistar la ciutat a ritme de castanyoles

Demà actuarà al Teatre-auditori amb un muntatge en què la percussió és protagonista EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Actor, ballarí, coreògraf, con­certista de castanyoles, en definitiva «un ar­tista». Així és com es defineix José de Udaeta, per al qual el teatre és «casa seva», fet que

José de Udaeta i el ballet de cambra Arsis presenten l'espec­tacle Castanyola viva, dirigit per la ballarina Berta Vallribera, que va ser estrenat el novembre al Teatre Espai de Barcelona. L'es­pectacle, amb què Udaeta va as­segurar que conquistaria el públic, té com a protagonista la casta­nyola. El muntatge fa reviure, con­juntament amb els ritmes del peu i altres acompanyaments musicals de percussió (bastons, cròtals), el so de la castanyola, seguint un procés evolutiu a través de les diferents formes i materials cons­tructius que aquest instrument ha tingut al llarg dels anys.

Un dels trets més característics i originals del muntatge ha estat combinar i acoblar el so tradi­cional de les castanyoles a la mú­sica de Purccll, Beethoven, Prac-torius. A. Amargós, R. Aubry, P. Sarasate i Michael Nyman sense deixar de banda la força i passió que transmeten els moviments de la dansa espanyola. Per De Udae­ta, és molt important la manera com s'ha ideat la coreografia de Fespectacle: «Vallribera ha volgut donar a l'espectacle la força del ball espanyol, però minimitzant els moviments clàssics.» El mun­tatge també ofereix l'oportunitat de fer un recorregut per la història dels diferents instruments de per­cussió. des que l'home descobreix els efectes sonors dels peus, de les mans, dels bastons i dels cròtals —que ja eran emprats per la cort del faraó Tutankamon, segons els estudis de De Udaeta—, fins a la castanyola.

La posada en escena ha estat dissenyada seguint un estil sobri i lineal que accentua la bellesa visual i la interpretació de les ba­llarines que acompanyen De Udaeta damunt l'escenari. Car-mela Arrontes, Anna Casas, Lau­ra Coll, Marina Forns, Noemí Ra­mos i M. Magdalena Requena ba­llen i toquen alguns instruments amb la sensualitat i elegància que emana del moviment dels braços i el cos. Després d'aquest espec­tacle. De Udaeta tornarà als es­cenaris amb nous projectes, com El Quixot i un concert per a or­questra i castanyola a Alemanya.

certifiquen els cinquanta anys que fa que és damunt d'un escenari, ja sigui a l'Estat Es­panyol o a l'estranger, com ha fet sovint en els darrers anys. Castanyola viva és un dels últims espectacles de De Udaeta, que celebra

50 anys sobre l'escenari amb una de les seves «obsessions», la castanyola, instrument gràcies al qual ha pogut continuar al peu de canó i oferir un espectacle viu i original en què es fa evident la seva inquietud artística.

Al llarg dels anys Udaeta ha aconseguit una col·lecció de més de 400 castanyoles. Foto: J.A. MULA.

Passió per l'art i la vida E.A.

• Feia més de 25 anys que ca­minava damunt de l'escenari in­terpretant, ballant o dirigint quan el so de les castanyoles el va atreu­re tant que va dedicar sis anys de la seva vida a aprendre-les to­car i a convertir-se en el primer concertista de castanyoles del món. La seva passió va fer que investigués la història d'aquest instrument tan tradicional i alhora desconegut i que formés una col·lecció amb més de 400 peces. De Udaeta fins i tot ha actuat amb la Filharmònica de Berlín sota la direcció d'Herbert von Ka-rajan. Aquesta inquietud artística l'ha acompanyat des del dia que va decidir entrar en el món de

l'espectacle, per la qual cosa, anys després de la seva primera ac­tuació amb la ballarina Susanna, va agafar les maletes i va marxar a Alemanya, país que li ha estat sempre fidel i on repetidament se'l demana. De Udaeta ha en­senyat francesos, alemanys i tam­bé americans a treure suc del so de les castanyoles i ha estat col·la­borador de Montserrat Caballé en els recitals de música espanyola a Milà, Londres, Nova York, Es­tocolm, entre altres ciutats d'arreu del món. Aquest currículum, però, no ha fet més que humanitzar un artista que, per damunt de tot, confessa «necessitar l'escenari com el primer dia, ara fa cin­quanta anys», i que veu el futur

«menys sensible», però «ple d'o­portunitats per als joves, tot i que aquests no demostren la inquie­tud» que a ell li sobra. Alegre, extrovertit, rialler i amb un gar­buix de coses per explicar, se sent content dels fruits que ha recollit. «Ha estat un premi a la meva dedicació i, actualment, la meva feina és una mina per a mi, un continu gaudir», va dir De Udae­ta. Els projectes més immediats es compten a cabassos: la repre­sentació d'El Quixot, un concert de castanyoles a Maó, la tornada a l'estranger per tocar les cas­tanyoles a ritme de rock i, entre descans i descans, compondre una peça de 15 minuts per a orquestra i castanyoles.

Els antics escolans organitzen un concert de música coral

• Sant Cugat.— En el marc dels actes commemoratius del cinquè aniversari del cor d'antics escolans del Monestir, el dia 11 va tenir lloc un concert de música coral religiosa. La primer part la van protagonitzar els escolans, amb cant gregorià i música tradicional. A continuació, hi va intervenir l'Evangelische Kantorei Haidd-hausen. de Munic, que va inter­pretar motets de Hcinrich Schütz. La coral alemanya visita Catalu­nya en una estada ecumènica que fan a Montserrat. Joan Auladell, director de la coral, destacava la seva satisfacció per aquest concert i la consolidació del cor. Diumen­ge actuaran a la missa de 12 i faran un dinar de germanor com a cloenda de l'aniversari. FC.

L'Orquestra de Cambra actua en la Setmana Cultural de la Floresta

EMMA ANSOLA B La Floresta.— La setmana cul­tural arriba aquest cap de setmana a la seva fi amb dues activitats més. Demà, dissabte, a les deu del vespre, l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat oferirà un concert de música barroca a l'església Nostra Senyora de Montserrat en què actuaran els solistes Madrona Elias, clave; Philippe Vailet, oboè, i la soprano Olga Serra. La pri­mera part del concert inclou l'ària de la Suite en Re de J.S. Bach; el largo i allegro pastorile del Quin­tet número 3 per a corda i clave obligat, d'Antoni Soler, i el Con­cert per a oboè, corda i continu op.7 n.3 de Jean-Marie Leclair.

La segona part de l'acte estarà dedicada bàsicament a l'obra del compositor anglès Henry Purcell, de la mort del qual se celebra aquest any el 300è aniversari. L'orquestra interpretarà el pre­ludi i el rondo de la suite número 1 The Fairy Queen; giga i hornpipe de la suite núm. 1; la Dansa de les bruixes de la suite núm. 1; l'ària de la suite núm. 2 The Fairy Queen; When I am laid, de l'òpera Dido i Enees, i la chaconne de la suite núm. 2. També s'interpretaran al­gunes de les peces del compositor Haendel , concretament How beautiful are the feet, I know that my Redeemer Liveth i Lascia eh "to pianga de l'òpera Rinaldo. En aquesta segona part hi actuarà la soprano Olga Serra. La direcció de l'orquestra serà a càrrec de Josep Ferré i també hi actuarà cl concertino Pere Bardagí.

Diumenge, a les sis de la tarda, se celebrarà l'inici de vacances amb un festival infantil de titelles i pallassos i l'actuació de l'esbart infantil. En finalitzar els actes, s'oferirà un berenar als nens i nenes que hi hagin participat i se sortejaran diverses joguines en­tre aquests.

El grup de teatre Espiral estrena «Nits de nuvis de tres» H Valldoreix.— El grup de teatre Espiral de Valldoreix va estrenar dissabte passat el seu últim es­pectacle, Nits de nuvis de tres, al casal de Valldoreix. Una cosa és predicar, Un jurament és un ju­rament i Un deute ben pagat són les tres obres de què consta aquest nou muntatge, dirigit per Trini Escrihuela. Marina Yrayzoz, Fre­deric Oriol, Andreu Piccorelli, David Rabasa, Berta Fisas, Mar­cos Rodríguez, Salvador Fenollar, Encarna Adelantado, Ignasi Cla­vell, Lupe Sales i M. Eugènia Mar­co són els intèrprets d'aquestes tres històries, escrites per Nicasi Camps i Pinós. Enmig de situa­cions compromeses, agosarades i violentes, l'acció s'emmarca en una cambra d'un hotel qualsevol on tres persones passen una nit de nuvis que no arriba a ser el que s'esperava. La direcció es­cènica i la música és de Kel Rejat, Vatrezzo, de Jordi Montoya, i M. Paz Vilasaló s'encarrega del ma­quillatge. Aquesta nova obra tor­narà a representar-se durant la festa major de Valldoreix, al mes de setembre. / E.A.

La Coral Evangelische Kantorei Haidhausen. de Munic, va actuar al Monestit de Sant Cugat. Foto. XAVIER LARROSA.

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès, -cr 589 17 99

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS , Divendres. 16 de juny de 199?

fira la secretària morena a Després de la pluja de Sergi Belbel, potser la menys vistosa, però sí la més humana. Des d'avui i fins diumenge, interpretrarà tota una galeria de personatges, juntament amb

TEATRE

Cristina Sirvent, al Casal Pere IV de Sa­badell, de l'espectacle Aigua, foc, terra i aigua de Lluïsa Cunillé. Carme Gonzàíez, nascuda a Sant Cugat, va descobrir el teatre als quinze anys, i la casualitat va

CARME GONZÀLEZ. Actriu

apropar-la a l'Institut del Teatre de Te­rrassa. L'any 87 va acabar els estudis i Frederic Roda la va dirigir a Viure a Malibú. La temporada vinent la dirigirà Feliu Formosa a Idil·lis exemplars.

« La timidesa em desapareix en escena» PüPTUGUfcS

• Sant Cugat.— I'ordre dels ele­ments Aigua, foc, terra i aigua al­tera el resultat final del muntatge?

—-.(Iens» —Pel titol es pot pensar que

la peça de Lluïsa Cunillé és molt seriosa i transcendental perquè són els quatre clements d'Empè-docles.

-«Doncs no! I s un pur di­vertiment i un joc. Són escenes de dos personatges i cadascuna gira a l'entorn d'un dels elements d'un manera molt subtil».

-Desprès dels seus estudis d'interpetacio a l'Institut del Tea­tre de Terrassa va treballar amb el Teatro I rontenzo en els mun­tatges l'cnertimcnlo. l'erdida en los Apalaclws de Sanchis Sinis-terra i Rodco de l.luïsa Cunillé.

- I I Teatro Fronterizo té una manera d'entendre el teatre i. so­bretot, en Pepe Sanchis Sinisterra, com a ànima, en una línia més lligada a la investigació i la bús-queda, que no vol dir que no n'hi hagi d'altres, però estic molt contenta d'haver treballar amb ells en aquests treballs».

- Pot descriure, en poques pa­raules. com es José Sanchis Si­nisterra'.'

••«A part d'un gran cumuni-cador, és una persona que et sap encomanar, sobretot, la passió pel text i fer-te entusiasmar per aquesta feina».

--•Carme (ion/ale/ és una per­sona molt tímida fora dels es­cenaris. Això li facilita i l'ajuda a crear millor els seus personat­ges'.'

• No ho se. Això es diu. però l'únic que se es que a l'escenari tot es diferent. F.s un altre món i un cop sóc a l'escenari em de­sapareix aquesta timidesa i faig el que s'hagi de fer».

-Els canvis de personatge a Aigua,foc, terra i aigua es pro­

dueixen en un escenari gairebé despullat. Lils elements de l'obra, a excepció de l'aire, que segur que lli es al teatre, són reals o van a càrrec de la imaginació de l'espectador?

—«Hi ha els elements d'esce-

J.A.MIÍI.A

nografia mínims i no són canvis espectaculars de personatges. El foc, si s'esta atent, es pot veure; la terra hi es perquè la trepitgem i l'aigua amb una mica d'imagi­nació per part del públic també».

—La propera producció del

Centre Dramàtic del Vallès. ídil.lis exemplars, cinc comèdies que giraran entorn de léngany amorós, i que dirigirà Feliu For­mosa, compta amb un repartiment de set actors, entre els quals hi ha Carme Gonzàíez.

—«Això és molt recent i tot just som a les primeres lectures del text... Però estic molt contenta de treballar amb en Feliu perquè és un ésser molt entranyable i encantador».

—On li agradaria arribar com a actriu?

—«No ho he pensat mai en aquests termes. M'agradaria se­guir treballant perquè és el més important».

—La Sala Maria Plans, la Sala Beckett i el Casal Pere Quart... són teatres de petit format on s'hi fan muntatges amb esceno­grafies senzilles i pocs actors en escena, molt diferent per exemple del muntatge Després de la pluja estrenat al Teatre-Auditori del Centre Cultural.

—«Certament. Les sensacions són diferents, però per a l'actor són vàlides les dues opcions. En sales petites es pot tenir la sen­sació que es parla al públic més directament, mentre que en un gran espai tens una sensació més bèstia, però si l'obra connecta amb la gent, en una sala gran et retorna més i l'adrenalina es dispara molt més que en una de petita».

—Una actriu ha de tenir molta paciència. On situa els seus límits l'actriu Carme Gonzàíez?

—«Sí que és cert això que dius. S'ha de tenir molta paciència!, generositat amb la feina i també amb els companys perquè el ma­terial amb el qual treballem és cl propi cos... I la paciència, in­finita no pot ser, perquè seria massa, però sí que se n'ha de tenir molta i jo tinc els límits molt enllà».

SOLIVEIUES ANDREU del 22 de juny al l'11 de juliol

IMATGES PER RECORDAR

Sala Rusfnol .i

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horori: mati de 9 a 2

tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

El pont de Can Vernet i voltants, als anys trenta. Foto: JORDI ROCA. Francesc Tortosa es un pagès ja jubilat que durant la seva vida ha viscut bàsicament del treball del bosc en les explotacions de llenya i fusta. De sempre han tingut camps a la zona actual de Coll Fava i al costat del pont de Can Veniet. Avui ell ens comenta aquesta foto que obre una nova secció al diari.

«Al fons de tot a l'esquerra podem veure oliveres que pertanyien a la ! masia de Can Vulpalleres, on hi ha el Col·legi del Pins. Els arbres de la dreta són ametllers. Per tot arreu hi ha vinyes que pertanyien a la família San, a la Castelló i a la meva pròpia. La foto la datem als anys 30 perquè les vinyes que hi al costal del pont a la dreta les vaig arrencar aleshores i hi vaig fer horts que he cuidat fins fa un any. El pont sempre ha estat així i recordo com tothom hi passava per anar als camps. A sota hi ha un pou d'aigua que en èpoques de sequera alimentava la ciutat.»

330CH"5762H

Siemens lliura a P Arxiu el llegat històric de la fàbrica de Cornellà

( A T I MORKU. I Sant Cugat.— L'empresa ale­manya Siemens va donar els do­cuments del llegat històric de la fàbrica de Cornellà a l'Arxiu Na­cional de Catalunya. El contracte. signat divendres passat, preveu la donació dels documents que con­figuren la història de la fàbrica del 1870 al 1980. La documentació s'ha dividit en dos apartats: un que comprèn informació tècnica de projectes i processos de fa­bricació i un altre que compila documentació de les àrees admi­nistratives. L'empresa creu que «l'arxiu històric de la fàbrica de Cornellà és un element de gran importància per valorar i entendre el procés d'industrialització i l'e­volució social i sindical de la zo­na». De fet, segons el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Josep Maria Sans Travé. «quan l'Arxiu Nacional de Catalunya compila documents de fàbriques o d'empreses sempre ho fa amb la intenció de contigurar-sc com a arxiu nacional i aportar tots els documents necessaris perquè els investigadors puguin estudiar la Història de Catalunya».

La fàbrica de Siemens a Cor­nellà va néixer de l'empresa «La Indústria Elèctrica» que va fundar Lluís Muntades Rovira a Barce­lona el 1897. El 1908. la fabrica es traslladava a Cornellà de Llo­bregat. La situació econòmica i tecnològica de l'Estat Espanyol aconsellava la col·laboració amb empreses europees per prosseguir el procés d'industrialització. Per això, el 1910, l'empresa «La In­dústria Elèctrica» es fusionava amb Siemens-Schuckcrt Indústria Elèctrica SA. D'aquesta manera. Siemens obria les seves portes a l'Estat Espanyol i l'empresa ca­talana ampliava de manera des-tacahle la gamma de potències de motors i generadors i va co­mençar a fabricar aparells de baixa i alta tensió, transformadors, comptadors elèctrics i d'aigua i bombes. Siemens va començar a créixer a Catalunya i.a partir d'a­quí, a la resta de l'Estat i a Ame­rica Llatina.

Fi de festa dels «Espectacles Infantils de Butxaca»

M Sant Cugat.— La farsa dels far­sants és el muntage musical que demà a les sis de la tarda posarà punt i final al conjunt d'activitats que, adreçades als infants, s'han anat desenvolupant des del mes de febrer a la Casa de Cultura. Aquest és el tercer any consecutiu que des de l'Àrea de Cultura i Joventut s'ha programat un seguit d'activitats —enguany han estat cinc els muntatges— que incloent des de pallasos, màgia, dansa, ven-trilòquia, il·lusionisme, papiro-flèxia fins a teatre infantil s'han representat a la Casa de Cultura. Segons Rogeli Padró, responsable de les activitats, aquest tipus d'es­pectacle és important perquè fins ara «no hi havia una programació estable des que el grup Rialles va deixar un buit en la cartellera infantil». Des de la Casa de Cul­tura s'ha volgut solventar aquesta manca d'oferta sobretot durant els mesos de febrer i -fins al juny ja que la resta de l'any es com­plementa amb l'envelat de Nadal i les activitats pròpies de festa major. A partir del mes de se­tembre la programació de Rialles torna a la cartellera infantil amb representacions al Teatrc-audito-ri. Aquesta oferta serà coordinada amb la que es faci des de la Casa de Cultura per tal d'oferir una programació infantil estable.

Dijous, obert de 7 a 3 de la mat inada . Música dels 7 0 - 8 0

A m b i e n t t r a n q u i l

DIVENDRES, DISSABTE i DIUMENGE, OBERT DE 7 a 3 DE LA MATINADA

DESCARREGA L'ADRENALINA BALLANT LA MÚSICA DEL MOMENT

C/ Vic, 28 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

Í ' . s* *;

• Bar musical

• Billars professionals

• Campionats tot l'any

C/ Sant Martí, 1 2 - Tel. 589 47 90 08190 Sant Cugat del Vallès

Ce-t \c\™ B a**'

c&ctel&Ua,

C/ Castillejos, 9 Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa

Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

SNIPPER'S D O W N

MÚSICA I COPES A partir de les 7 de la tarda

C/ Enric Granados, 7 - tel. 675 31 41 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

^

-^~J^ *mMJ<M~**> J ^ A ^ — -

LA MILLOR QUALITAT AL

SEU JUST PREU

Braseria

La Bolera

Especialitats: Carxofes a la brasa Espàrrecs verds a la brasa. I ara fem peus de porc.

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75

08190 Sant Cugat del Vallès

la BBA6EBIA

D E L MERCAT V E L L

LA BRASERIA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 08190 SANT CUGAT

Tel. 589 52 40 • Horari de 7 a 24 h

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CAN I O N S , Divendres, 16 de juny de 1445

F 'ncara n o s 'ho a c a b e n de c r e u r e . N o gosaven p r e s e n t a r - s ' h i i van ser els c o m ­panys d e cu r s i p ro fessor s q u e els van a n i m a r a fe r -ho . H a n q u e d a t p r i m e r s en el c o n c u r s E n r o c k a ' t , o rgan i t za t pe r l 'A-

MUSICA

j u n t a m e n t de Sant C u g a t i el S E D L C , en la ca t ego r i a de g r u p s q u e c o m e n c e n . B r u n o A r a n d a , Aleix M o l e t , G e r a r d Díaz , J o s e p M e n e s e s i A n n a Cos t a , e s t u d i a n t s de segon de B U P de l'I ES A n g e l e t a Fe ­

r re r . f o r m e n pa r t del g r u p Nihi l i, a m b el p r e m i aconsegu i t , s 'han i l · lus ionat p e r t r e b a l l a r a fons en m o l t s p ro j ec t e s m u ­sicals a m b vista al futur. P r o p e r a m e n t a c t u a r a n en el m a r c d e la festa major .

«

N I H I L . G r u p g u a n y a d o r del p r i m e r c o n c u r s local de rock en ca ta là

El premi ens ha agafat per sorpresa »

I K \N( I S( (AKHO • Sant ( 'nuat. Que Ini repre­sentat el premi per a vosaltres?

• •Encara no ens lio acabem de cieure. I Meni sorpresos. Van ser t'K companvs de classe eK que. despi es d i. scohai -nos. ens \ an cn-sziescai a p.nlicipar-In. l a pro­fessi ira de- musica ens \a aiabai de donar la d a n e i a empenta. •

(.)uan ta que assageu'1

• I I ( iei aril. que toca la gui-1 .i11.i acústica, i l'Aleiv. que toca la mutai ia. vam comentar a Iro-bai-nos ilespies de ics vacances d'estiu. Vnü1 el temps, a l'institut vam coii iktt .u amb el liruno. res­ponsable del baix. l'Anna, que canta i toca els teclats, i el Josep. que toca i acordió ••

I s em los que hagueu ineor-poiat aquest instrument.

I aei 'i dio. al costat dels al-ties insii imients. dona un aire lianquil i mes melòdic a la nostra musica Ja creem obres on l'in-coi pi >i em amb facilitat.»

I la esta! difícil començar'.' Amb il h.sio tot es pol fer.

Aconseguit un lloc per assajar. el problema piincipal es el dels iiisliumcnts. l 'erpodeí tocai obres de tots els generes i estils, en necessitem mes i això te un cost. I ambe ens tan talla equips de mes qualitat i potència. Aquest fet. vulguis o no. condiciona el nostre tipus de música tranquil·la i sense estridències.-

l e s 25.0110 pessetes del premi us poden ajudar?

••A banda dels diners, el pre­mi ha estal un estímul, una ma­nera de demostrar a les nostres famílies que l'aposta que fem pel mon musical val la pena. Lis diners segurament els invertirem a ad­quirir una caixa de ritmes.•>

Penseu incorporar nous ins­truments al grup'.'

• d iis estem plantejant d'in-eorporai-hi la bateria, però plan-

Bruno Aranda. Aleix Molet, Gerard Díaz, Josep Meneses i Anna Costa davant cl lloc on assagen. Hm>: XAVIER LARROSA.

de cost i de soroll teja probleme en els assajos.»

—L'Fspai Jove pot ser la so­lució?

—«Ja hi hem anat. Hem de­manat per assajar algun divendres i, si convé, fer ús de la bateria i dels equips que tenen. Ara es­perem que ens avisin. Aquestes propostes no es poden quedar en no res, cal donar-hi continuïtat.»

—La cançó guanyadora. Estic fotut. que vol transmetre?

—«Les lletres expressen sen­timents a vegades de tristor i a vegades d'impotència respecte del món on vivim. També volem fer

arribar un missatge d'esperança on la veritat i eb valors tinguin un lloc a la societat.»

—Fins i tot el nom del grup és significatiu.

—«Nihil significa res en llatí. Se'ns va ocórrer un dia a la sortida d'una classe de llatí i tots hi vam estar d'acord.»

—Què fareu per la festa major? —«A part d'interpretar l'obra

guanyadora del concurs, cantarem més o menys obres nostres, segons els temps que ens donin.»

—Quin repertoii teniu'.' —«Predomina la música rock.

el blues i la melòdica. Interpretem

des de rock català fins a Jimmy Hendrix, passant per Nirvana i Eric Clapton. El seu concert al Palau Sant Jordi va ser genial. El problema dels concerts, però, és que són massa cars i molts no hi podem anar.»

—Teniu previstes actuacions? —«Som conscients que cal to­

car de peus a terra. És difícil obrir-se camí en el món de la música jove. El premi ha estat un estímul, però hem de tenir i adquirir més base musical per sortir més al mercat. Aquest estiu ja ens conformaríem d'actuar en festes de colles d'amics.»

Editen un diccionari de català per a escolars de 8 a 14 anys

L·LS4 CANTONS I Sant Cugat.— Marta Luna. as­sessora pedagògica d'Enciclopè­dia Catalana, ha presentat el dic­cionari de català Dídac, especial­ment elaborat per als escolars de IS a 14 anys. El volum, realitzat a partir d'un projecte de Maria Teresa Cabre i Castellví, sortirà a la venda durant la segona quin­zena del mes de juliol i contindrà 15.000 entrades! 22.5(10 defini­cions, 40 làmines de dibuixos en coloí per il·lustrar deu grans atees temàtiques i 400 dibuixos integrals en el cos del diccionari. Segons Marta Luna. els responsables ele Didac han fet una selecció de tei-mes que tinguin la màxima ren­dibilitat escolat, amb un criteii interdisciplinari.

La presentació del volum es un dels seus trets fonamentals. ja que persegueix per damunt de tot la claredat, amb l'objectiu de fer possible una consulta àgil grà­cies a la identificació clara ele tots els elements, tant en l'àmbit ge­neral del diccionari com en el més concret de cada definició —accepcions, exemples, etcètera. Cada pàgina té dues columnes de text. amb prou amplada peiquè la lectura sigui agradable, i la in­formació de les entrades s'estruc­tura també a partir de la divisió en dues columnes, de manera que l'espai esquerre queda resen at a la informació gramatical, ortogrà­fica i fonològica. Com a pecu­liaritats interessants del diccionari es pot esmentar el fet que mai no s'hi utilitzen mots abreujats ni sigles, i també que pretén anar més enllà de ser un instrument de consulta lèxica —ofereix in­formacions de caràcter gramatical i sobre els registres d'ús de cada terme.

El diccionari es podrà trobar a qualsevol llibreria del país a partir del 15 de juliol. També es pot obtenir més informació i acon­seguir-ne un exemplar adreçant-se a Enciclopèdia Catalana. Les es­coles que ho desitgin també poden obtenir un exemplar per a la con­sulta en la biblioteca, com també els mestres que vulguin assessorar els alumnes en l'elecció del primer diccionari per aprendre català.

ART

Firart organitza noves activitats i exposicions per

dinamitzar les arts plàstiques I/aula de dibuix ha estat la darrera

Cl Rt l'li II H Sant ( n u a t . La nova junta de Firart esta posant en marxa Ics activitats que va proposar abans de ser escollida. Alguns dels primers objectius eren convertir l'associació en un grup consolidat d'artistes que dinamitzessin la vida cultural de Sant Cugat i or­ganitzar conferencies. Així. pro­perament. s'organitzaran col·lo­quis durant lot aquest any. en que participaran Maria Roldan, professora tic l'Escola Municipal d'Art, que tractarà de la peda­gogia de l'art: Joan Tortosa, pintor que parlarà de simbologia del claustre de Sant Cugat: Pere For-miguera. fotògraf: (íavín. director del Museu de Valldoreix, que par­larà sobre l 'arquitectura romàni­ca. i Josep Maria Berenguer, di­rector de la revista El l ïbora. que parlarà sobre el còmic per a adults.

Des de dijous passat, Firart or­ganitza també un taller de dibuix

al natural. Cada dijous, de 2/4 ele 7 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre, s'habilita una sala de la Casa de Cultura per fer-hi dibuix amb model nu. Si aquesta nova oferta de Firart té èxit, s'obrirà l'aula de dibuix als matins. Per accedir a la sala, cal ser soci de Firart. Aquesta aula no disposa de professor i està destinada als artistes ja formats que necessiten models per fer les seves pintures. escultures o gravats.

Actualment, la junta de Firart busca un espai que hauria de tenir una doble funció: la de sala estable d'exposicions i la d'espai de reunió per a artistes de l'associació. La junta està en contacte amb di­ferents associacions o grups que tenen locals propis. 1 iiart voldria arribar a un acord amb aquestes i disposar d'una sala estable. La junta vol oferir la possibilitat de fer exposicions a tots els artistes de l'associació i és per això que el dia 30 de juny es farà una

Lis socis de Firart dibuixant la model a la Casa de Cultura. Foto: J.A. MULA.

mostra amb tots el socis de Firart a la plaça del Rei de Sant Cugat. La mostra s'inscriu dins dels actes de la festa major i coincideix amb el dia de la Botiga al Carrer, or­

ganitzada pels comerciants de Sant Cugat. L'exposició es podrà visitar de les sis de de la tarda a les nou del vespre. Consolidada com una nova associació cultural,

Firart participarà en la Festa de la Tardor. Els organitzadors tam­bé estan preparant la II Mostra d'Art, en què prendran part ar­tistes de tot Catalunya.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 19

ART

Sant Cugat ha estat sovint anomenada terra d'artistes perquè són moltes les persones que d'una manera o altra dediquen bona part del seu temps lliure a aprendre les tècniques de les arts plàstiques. Des del camp privat, l'oferta és cada cop més nombrosa, hi ha artistes que en la seva qualitat de professionals deTart imparteixen classes en el seus tallers o escoles on dos cops per setmana es dóna una oportunitat per expressar-se plàsticament.

Sant «Cugart» Escoles privades i professionals imparteixen més de vint tècniques artístiques a la ciutat

EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Aprendre les tècniques de les arts plàstiques és una de les opcions que cada cop tria més gent a l'hora de des­tinar part del seu temps lliure. En aquest aspecte Sant Cugat és un dels municipis del Vallès que ofereix, des del camp privat, di­verses alternatives per anar co­neixent els secrets de les pràc­tiques artístiques a través d'una activitat que es remunta a una de Ics tradicions més antigues del nostre poble, la formació en el taller de l'artista. Més de dotze artistes ofereixen l'oportunitat d'aprendre pintura, dibuix o es­cultura des del seu propi taller. D'altra banda, hi ha escoles es­pecialitzades adreçades a infants i adults en les què predomina el treball en grup de tècniques co­muns les quals, a partir d'una ini­ciació en una determinada pràc­tica, es poden anar desenvolupant al llarg dels anys. L'escola L'O­brador és una de les més antigues, aviat farà quinza anys que es va establir a Sant Cugat. Uns vuitanta alumnes treballen en el temps lliu­re per aprendre a decorar, res­taurar mobles, pintar roba, fer ta­pís o macramé. En total són unes vint tècniques les que l'escola ofe­reix per a principiants i per a aquells que vulguin perfeccionar algunes de les pràctiques. Loli Hè­lices, responsable d'aquesta esco­la, creu que «la gent, cada cop més, està interessada en descobrir què pot fer per ella mateixa i és una bona forma d'aprendre co­ses noves mentre gaudeixes». Les creacions que es realitzen a les escoles estan sovint destinades a decorar algun racó de casa o a l'ús particular i, tot i que l'element artístic no reverteix excesiva im­portància, sí que en tenen les tèc­niques emprades. Una altra de les tasques que es porten a terme des de l'escola és l'encàrrec d'un determinat tipus d'objecte. Un dels últims treballs ha estat l'e­laboració d'un escut heràldic amb la tècnica del tapís.

Cada any aquestes escoles te­nen l'oportunitat de mostrar els seus treballs al públic, un exemple és la darrera exposició realitzada en una de les sales d'exposicions de la Casa de Cultura per part

de L'Obrador. Al costat d'aquesta escola també hi ha El Taller, un centre de plàstica per a infants i adults, que tot i tenir un any

de vida, ja té molts alumnes que aprenen a expressar-se plàstica­ment amb fang, paper maché, fus­ta i pintura,entre d'altres mate-

L'Obrador i El Taller són dues de les escoles que actualment es dediquen a l'ensenyament de les arts plàstiques igual com fan altres professionals de l'art.Foto: JA. MULA

rials. Aquesta escola també pre­para una exposició, del 20 al 5 de juliol, al mateix centre situat al carrer Sallés.

D'altra banda, els tallers par­ticulars són normalment els espais on l'artista elabora la seva obra personal i dóna classes particulars a nens i aduls. La relació és per­sonal i l'alumne es dirigeix als tallers per manca de temps o per tenir una formació més individual. La relació entre alumne i artista, convertit ara en mestre, ofereix un programa que en molts casos és només l'experiència del propi pintor. El número d'alumnes varia en cada taller, hi ha grups per a infants i atenció individual per a adults i també hi ha qui hi realitza cursos preparatoris per in­gressar a la Facultat de Belles Arts. Aquests tallers són una mos­tra de la feina d'un artista que converteix, durant unes hores, el seu taller en un lloc d'aprenen­tatge i recupera així la tradició més antiga de proporcionar for­mació en el propi taller del mestre.

Les instal·lacions artístiques són «un art efímer»

I Sant Cugat.— «És un art efí­mer pensat per un lloc concret, que no està en venda, que trenca els paràmetres normals i que és de difícil classificació.» Amb aquestes paraules va definir Pere Pich, professor i crític d'art d'a­quest setmanari, el que són les instal·lacions artístiques, en cl de­curs d'una xerrada organitzada per Firart que va tenir lloc dimarts passat a la Casa de Cultura. Pich també va parlar del que són les performances i els happennings. Respecte a les performances, va afirmar que són «manifestacions artístiques en què l'artista es con­verteix en actor». «En els hap­pennings és l'espectador el que es converteix en artista», va dir Pich. /R.L. Pere Pich durant la xerrada que va fer a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER LARROSSA.

«Artistes per un nou segle», nova exposició a Canals Galeria d'Art

PERE PICH • Sant Cugat.— Coincidint amb la festa major, Canals Galeria Art presentarà el dia 22 de juny una mostra col·lectiva en què expo­saran només dones. La galeria vol demostrar d'aquesta maneta la importància que té la dona en el món de l'art. Artistes per un nou segle, que també es podrà visitar en altres ciutats de Ca­talunya, forma part d'una de les propostes d'art jove que la galeria Canals està promovent. L'expo­sició és presentada per la crítica d'art Marie-Claire Uberquoi, que també fa l'escrit d'introducció del catàleg. Aquesta mostra itinerant vol ser un reconeixement a la im­portància del paper de la dona en la societat d'aquest segle, pre­cisament aquest any, quan les Na­cions Unides celebren la IV Con­ferència Internacional de la Dona.

Deu són les artistes que ex­posaran: Teresa Casa presenta una obra que reflecteix la intimitat del pensament conceptual i en què és tangible una dualitat en les formes. D'una banda, formes abstractes; de l'altra, formes con­vencionals que conviuen en el ma­teix plànol. Anna Cayuela ha triat el camí difícil de l'escultura i ten­deix a emfatitzar l'aspecte geo­mètric de les formes i la seva relació amb l'espai. Charo Gàlvez presenta treballs sobre paper i amb el procediment del collage que ens mostren el seu món per­sonal, que es podria emmarcar dins la tendència del minimalisme. Roberta Geebelen fa un treball de combinació equilibrada entre la figuració i l'abstracció. Quant a l'obra de Gisela Martínez, s'hi pot notar un notable interès pel color. Montserrat Montero rea­litza una obra informalista i Charo Mur exposa obres plenes de sim­bolisme i de grafismes. Assumpció Oristrell, per la seva banda, trenca amb els formats tradicionals del quadre i Fili Plaza mostra en els seves obres la conjugació de l'har­monia i la sensualitat. Pel que fa a Anna Recio, va més enllà d'allò que és estrictament de la pintura. La mostra es podrà visitar fins al 20 de juliol.

Pintures del Monestir i del seu entorn, a la Sala Rusinol I Sant Cugat.— La sala Rusinol presenta una exposició del sant-cugatenc Solivelles Andreu, pintor que realitza una obra en què el color és un element molt impor­tant. La inauguració de la mostra, basada en obres sobre el Monestir i els seus jardins, tindrà lloc el dia 22 de juny. L'exposició estarà oberta fins al 11 de juliol./P.P.

«Segle XXI», títol d'una exposició de quinze artistes • Sant Cugat.— L'associació de propietaris i veïns de Valldoreix presenta una exposició de quinze artistes. La mostra, que s'inau­gurarà avui a les 8 de la tarda, pretén convidar a la reflexió sobre el món actual./P.P.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, rr 58917 99

*WKR&$V

CLASSIFICATS • S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

t r 589 35 82

T a

0

•n

<*>

i O TJ A F V J R A N

l O M B N F A < A L A

S \ l \ ! I . .1. , \ 1

I ,1 V | l .' ^ A

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

• J G ASSOCIATS P

TT 675 30 U

• C A S T E L L V Í - • •

A Í-TII- • ! • i T. i i . lH

TT 674 12 4 '

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S M . m .-I 4. '

T J 6 7 4 14 97

• N I S S A N R O M A N M, |

t..rc-li 4 ' TT 675 45 79

• P A R Q U I N G T O R R E

B L A N C A A-. T r i í o b l a n r »

• D O L C E T S - <

TT 6 7 4 42 82

#CAPJlfo\

\ í i » ^

F\Pt)SI< l<11 VENDA:

U U ' L I O R E U , ">>

1\LLER:0RIEST. h8

r a . H~~ j ' i IIJ

f \ \T~, itihl

\in; Cuytdi'l Valies

• C U G A R T C " o ' r e n ! de

ri B o m b a , 14

t r 674 43 90

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montser ra t , 31

TT 675 20 01

• C I C L E S C A R D O N A

,'<ilkV.re,» 4" TT 674 15 09

• V I N S NOE S A B a i x a d a

Sant Sever 4

TT 589 19 83

• I N S T A L L A C I O N S T E -TE fMSS.i ly*; ' j r r e b l d r i c d .

• J P . P A R R A c E n r i c

G r a n a d o s , 15, local 7

V 589 06 4 2

• R E N A U L T - A C E R S A

G - M O r I n . c l . i , S5

TI 589 26 49

• A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O . S C . C1 .'il d •• 'cedí

TT 674 62 99

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O r H e u s ; ! 5

0 8 1 W Sant Cugat

TT 674 13 25 Re' '"-H'ü''

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 5 8 9 35 35

• B A R C A F E T E R I E S Don

t r 6 7 4 36 36

• B A R G R A N J A C A N

D i M r •. 1 - S.

• B A R M U S I C A L -: . M

t r 675 24 03

• C E Y L A N •." l." , , . l i - . - | .

TT 569 64 55

• C U G A T C A F È ^ b'

I .Tt't-lrir-. .- i-v.' n i m.

17 589 10 98

• M E R M E L A D A E X P R É S {

••Ml · l · . -Pi . -"t:

TT 589 11 85

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C a n o v a s del Cas t i ­

l lo. 4

•tr 6 7 4 65 0 0

-rf :'0üÜ1

• C L . O E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s ,

8 2n

TT 6 7 4 18 77

mmm • M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P .

c R ius I Tau le l 27

t r 6 7 4 0 5 03 Sant C u g a t

• S U M I N I S T R O S V A L L ­

D O R E I X M o s s è n J a c i n t

Ve rdague r 107

t t 674 14 90 1? JfíX

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A - , V r i 4

TT 589 02 71

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T I I ' I

ner 9 '

t r 675 25 02

• E N G L I S H C O N N E C

T I O N E * I M 4

t r 675 21 06

A ÀGORA

• M U S I C A I D A N S A FU­

SIÓ •-• c . i - ' •• . - :.- . i •

• S P R I N T I D I O M E S

Francesc V • i : i •

TT 589 22 64

• C E N T R E D E S T È T I C A

Q U I R O S T l 1

TT 589 07 06 Bat -iJIJ'A'

• I N S T I T U T DE B E L L E ­

S A R V B

C ' F ' a n c e ^ M . i ig.-i;- L'ï

S a n i Cuga t

TT 675 56 55

Set n Q0Q3

• M E L O D Y . C f a Ce rdan ­

yo la , 24

TT 589 35 53

Re' >30CC£

• R O S A M . S E G U R A c

San ta M a n a e

TT 589 64 75

t F ^ T E R A E B E N I S T E

l i i~i ~l) bB

t U b T E R I A E B E N t S T E

• A N T ' N L A W P O S

TT f i " ï H t -

• B L O C K t s I

Sant C u g a l

TT 569 53 48

-e' OX2

• E S P O R T S T E R R A N E U

C ' San i An". ,•• " " i >-•••<

Sant C u g a t

TT 6 7 4 62 02

• G I M N À S O L I M P O •'< . \

Al tons ba ia ^ < :• !

TT 675 37 07

• S Q U A S H S A N T C U ­

G A T

Sant Jo rd i , 33 ' " "

t r 6 7 4 98 62

Se' ÜwX*

• E S T A N C M O N E S T I F

Plac 3 3 1

tT 6 7 4 01 1

• A I F A Ctra C e r d a n y o l a

18

TT 6 7 4 43 04

Ret -4400C1

• F O T O V t D E O F.R

R a m b l a de Cel ler 93

TT 6 7 4 79 68

Re' i"\XC'

1Y1

$J,

ELASORACION

EN'MAKMOLES YGRANiïOS

Tel. 699 38 9 8 :

Fax588 24 53

C"o ceTer: ^ *"" 081? >UBI

• MIC F. ( L " ) P

I H I - L A L A N C A L D E S

> H ÍP ICA S E V E R I N O I1 i

! : • •, ••• 674 1 1 40

• A T E L I E R B L A U A T

i t I <

TT 589 19 31

• M A R C S V A L L È S

I s i , 1

TT b-'S 49 43

• M E S M A R C S

i r a r a a t l

TT 589 14 29

4~

H f U ' . t M A O I N E , , « S O L S O N A n .,,.; ^ TT 589 32 89

> , ' A i ^ E S T E C h 4 0 L O G I C 1

• T A I . L F H A R I C O M A (.

Tï 674 58 fi*'

i J O G U I N E S M A R G A

r ^7 I 15 32

• E G A M O B L E S

as de l C a s II

TT 589 00 14

FW t X K

• A N N A F U S E T J O I E S L,

: . , • tï.. H ,• [•• i 4 r - r t n :

: . . i . i i i

•C 589 50 ^2 L>84 50 12

• J O I E R I A - . ' i . I -

• . I C I t H t A A U G E T ; •

• J O I E R I A S P A D A [ M I -

' • J ie l . i

— ^ B ^ 55 49 S . n : L ' i ^ t t

• J O I E R I A T O U S P n l ; i

™ (- S t 52

• S A N B E R - 5 A' i -- tt' C d-

" 6 ^'1 TT 6 7 4 45 71

CASAJUANA CALKRÍAS

SANT JORDI

Mobiliari i Decoració.

Matalasseria

Articles per a

nens perits.

T Santiago Rusinol, 37 \ Td. 589 22 32 i Carrer Major, 6 Sant Cugat dd Voles

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 Major 33 j u n t mones t i r )

t r 6 7 4 01 74

p?t ' ^ y o

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Vall(1ors>v 6 " A

t r 589 47 42

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

F'ancesc Moraças 4

.Quitrà CantDns Tel 674 3fl ep

• FLECA MARÍ Dlaça Borràs 1

• R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3a e d a t C

S a n t S a l v a d o r 47 t o r r e

San i C u g a t del Va l lés

t r 6 7 4 42 23

• H N O S M A R T I N C E L

V A L L È S s t V

• M A R M O L E S S A N T C U ­

G A T ~.\ t :t| Je ls H J -

' o o s '_ r- i : i i cu : ' t / n a u 3

Q FAIXiUERA

Ta|iissL'rÍLi

1 )ccoruci(>

L t K ' L l I J

Tel (i75 24U i 08190 Sant Cugat

del Vallès

• ARWEN BOUTIQUE I i •n 589 61 63

• C A M P M A N V V a r i •..

-3 -674 14 82

ES VEN BILLAR AMERICÀ DE 9 PEUS, DISSENY I EXCLUSIU. i Interessats, tru-iqueu al telèfon: 589 47 90 a par­tir de les 18 h.

• M A I L I N G V A L L È S S L

• C í > c T E L l \ ( l H O N D A " 5 8 9 23 71

, i. I

r ' B i i 11

• P I S D E p 1

a i b H a I [ , ,

mpn jaJ -J sa l H

a r t g c a i i b a río f -\

m p l e Ex le o i

• P I S E N V E N D A 4

t 1 t í

1

TT 674 72 54

TT 6 ^ 4 7 2 54

• P I S E N V E N D A

• P I S D E N O V A C O N S

T R U C C I O t

TT 674 12 4 6 7 4 11 81

• P I S R E S I D E N C I A L

1

r

• F A V O B E S L

TT e>83 35 23

* ^ A L ^ E S N E T i 1 T

4

TT I - -M89 18

l F I O T T O

~ W 36 05

• R E P A R A C I Ó D E

- A L Ç A T t F\

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T 1

l i I I I ' -

t r 6 7 4 90 97

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T t. j

VENDES

• ATIC DUPLEX M 1

• SANT CUGAT

TT 6 4 2 54

• PISOS OCASIÓ 1

TT 675 33 55 s 8 y 26 41

1 J

T T 5 B 0 B 6 69 580 98 54 « P L A N T A B A I X A l

F 1 F. | i

• S A N T C U G A T \.

n t- i t ' -1 J

H t TT 674 12 04 6 7 4 11 81

• . O N S T R U C C I O N E S

i T t- r

•ET d " 4 63 08

• P R O M U S A A ~ ç.

I i

S 589 1 " 32

• b E R R A L L E R I A ' E

••MA I ( O M AS C B I V M -

,',tr- ' ! : a r : e l o n a

Tt 218 19 96

> C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N i • F ' . n c e s c - M e s -

• T A T E R S

TT 6"*5 55 06

• D A N V I L M O T O S S L

TT 67^ 16 06

« T A L L E R E L E C T R Ó

S O L i

TT 6 7 4 36 88 j

• T A L L E R M E C À N I C P

C A N A L S ::• S i ' i - J - r e r

: TT 674 63 62 ~'Í' " : . - J 1 •:.•"!i

• T A L L E R E S M E N A " ^

se ig T )rreb at < -i 1

TT 6 7 4 53 01

• L I N E A D I R E C T A E

TT 675 33 55 589 £ 6 43

• PIS AT IC

• A S S U M P C I Ó M o n e '

33

TT 6 7 4 36 51

• F O R M A S

t ï 675 40 06

PERRUQUERIA I

MAQUILLATGE

PER A NÚVIES

— Sílvia —

Tel. 589 12 66

| « P E R R U Q U E R I A A. S A -

| L I N A S

TT 6 7 4 89 15

• P R E S E N Z A Ma P I I

t r 589 46 51

i • I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A M c s s e n '.. • t. <<

\ aaguer , 19

• Vul ldof t - ix

TT 589 26 38

• M A N T S E R V , S A A :

C i t a l . i n y a "P

TT 6 7 4 60 58

• S O L - N E T P T . i r r

b lanca 52

T T 6 7 4 41 49

Rt' 7Í..'X-

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T S-J-n A m o n , 1

t r 6 7 4 11 82

fte-1 ' i ' , í ' L ·

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Sa t - l iH j . R J S I D O Í

35

TT674 11 B3

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Rci " , t i 'd R i b a ^ Ü a -

da, 34

TT 675 22 28

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T A ' I O P S Sala 21

t r 6 7 4 41 67

TT 674 77 76

• PROP CREU ROJA

TT 93 674 67 15 • * -a P H

• S A N T C U G A T I d j

P Ï d ü x r r a A a

m L i s de 4

n a b a b ç a x s a l

m )dd t xt; n e

de 4G r-v Es1i.ni en cup lex

de 60 r r T p r r a s s a Barba­

coa T r e s p l a c e s -Je p a * -

qu^ng Ja rd í i p ts r na c o ­

mun i ta r i s

4S OCC OCí.' - TT 6 7 4 0 8 97

: :- i :ài ~=ir'': j-ia-i fte\ -i: t v n ï í j

• S O B R E À T I C en v e n d a

Dos dormi to r i s , amp l i m e n -

j a d o ' - s a l o , c j i n a , c a m b r a

de b a n v , à m p l i e s t e r r a s -

i e s M t &ol b e r c r e r l i t

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F - a n c e s c c ~ n t c n e r a s e -

mtno'vd al d a v a r l hi :e un

1-vdi putrl.c, 3 hab - es tud i

< L1 t ras lers Pa rquma m o l !

t'-apatDs ard i p r v í i l r j ' j n s

7C i r cale'r t íx- io

34 0OQ 0C>0

TT 1931674 67 15

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

' i i . a p r o p es tac ió 2 par-

: ]ui t igs tol en per fec te es­

tat 43 300 00C •

TT 675 43 24

l - i ' -w P-.ti' Ret Fq-MiIO1 !

TT 5 8 0 86 69 5 8 0 9 8 54

• S A N T C U G A T

4 3 t

•tr 580 86 69 580 98 54

• S A N T C U G A T p .

s a L. Alf Sa

l-dt 11 ) r b i

i l e et m a ab

|ad

m a d i e t a

• U S S I A T O U R S p lana de

. 'Hosni ta l r

TT 34 3 589 61 50 F i x 34-

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A r ' 1 a g a s ,

TT 674 08 81

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere San 6

TT 5 8 9 52 4 0

Rít WOtt

• L O C A L 170 m ' . c C a m i

C o l o m e r 2 p o r t e s al c a ­

rrer en v e n d a o l l o g u e r

P r e u 2 5 0 0 0 0 0 0 P l a o

160 0 0 0 Pla. 'mes.

TT 675 43 2 4

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de ga ra tge aes de

1 700 .000 . - t r 6 7 4 77 76

i-rot» SA; n isoct;

• A P A R T A M E N T S N O U S

,i p-strr-na' d '1-2 dormi to r i s .

(!"•:-"nddcr-salc a m b c u i n a

a m e r i c a n a c a t r b r a d e

b a n y c o m p l e t i t e r r a s s a

^•e i_ . v e n d a a ( a r t i r d e

•ò 4 0 0 « 0 Pla

TT 6 7 4 72 54

.-" n # j.-r.ieitai V '3':'J6üOÜ6

• P IS 80 n r , nou a est re­

n a r , 3 h a b , 2 b a n y s , t o l

e » : e r i o r . p a r q u i n g o p c i o ­

nal 1 4 5 0 0 OOO -

TT 6 7 5 43 24

i : - iV i sHra i tV == IX-eX'í

p. t es d p f r b e

9 U00 000

TT 5B0 86 69 5 8 0 98 5 4

FN Af^ Ff H J M

• S A N T C U G A T t r e c o s

p s e 1 2 0 m 4 a b a

I * A t o n s ^ a l a ^ ' i dnvs

saló men jado r cu ina equ i ­

p a d a . a s c e r s o * c a l e l a c -

c ió . pa rqu ing , asso le l la t l i -

nes l res d'alurr i ini

26 500 000 -TT 580 86 69 ,' 580 98 54 •tfj 3-s; Cft'iStv^i Re-' '^K. 9SC036

• S A N T C U G A T P;ig Ca ­

novas , p is de 4 hab (3 do­

b l e s ) . 1 2 0 r r ' . 2 b a n y s

cu ina »olf ice>-. b a l c ó e n -

t r e s o l a t s , a s c e n s o r , ca l e ­

f a c c i ó . ex te r i o r , p à - q u m g .

asso le l la !

21 500 0 0 0 -

TT 580 86 69 5B0 96 5 4

Piso Cwiarpa' =»af FPC JïOCí

• Cl D O C T O R M U R I L L O

130 m \ 4 h a b . 2 b a n y s ,

sa lo m e n j a d o r . 35 m-, cu i ­

n a - o l f i c e " . 2 p l a c e s d e

p a r q u m g Z o n a c o t n u n i t a -

•la a m b (arrji i p i s c n a Ex­

terior

28 500 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 04 675 43 02

)T*sa Ze 1X7'X0í

• C/ R IUS I T A U L E T 160

m , 4 hab 2 b a n y s , sa lo-

m e n j a d o r . c u i n a " ü f i i c e » .

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r ­

qu ing

27 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 0 4

TT 675 43 02

i r » s i ; Bat l'KT:-X^

• C / S A N T I A G O R U

S I N O L 1 1 0 m-, 4 h a b .

b a n y , 1 l avabo , s a l o - m e n '

jador cu ina ••orf ice" nova ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p a r

q u m g

2 4 . 1 5 0 . 0 0 0 -

TT 674 57 04 .' 675 43 02 imoesa; Ret I '0070006

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 I I

TT 93 6 7 4 6 15

• P R O P H O S P I T A L G E

N E H A L F

I- ' I 4 I I I

h

TT 93 674 67 15

P

• P R O P M E R C A T N O U

Pq T phl i

TT 93 674 67 15

• RUBIA t EI r r a c r=i

f a

E n d d 3 ( P a

Re u h p c t H a

TT 588 40 17 588 54 99

h l · j j í ; VaiB-or-ít -r rV " • '

• R U B Í Av . E ^ - t l u l 75

m , 3 hab m c l l de s i

7.25C.00C

TT 699 65 48 .ttcjsc; Bet l M i '

• M O L T A P R O P es tac ió

Sant Cuga t , 3 hab . , ter ras­

sa d e 12 n r , g a i r e b é to t

exter ior , asso le l la t .

15 .000.000. -

TT (93) 6 7 4 « 7 15

anques Saca) fleí FE 10120O0S

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó Sant C u g a t . 5è p is 4

h a b , v is ta mol t m a c a , ba l ­

có amp l i , 1 bany + i lava­

bo So l de ta rda .

15 .000 0 0 0 -

TT {93] 6 7 4 67 15

i inauesSaca' Set FS T01Í00O*

• P I S 1 1 0 n r . 4 h a b . 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

pa rqu ing , alt, exter ior , cen -

Iric. ( inca n o v a 3 a n y s .

2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 675 43 24 (Finques Roca! Ret FA 10060011

• P I S D E 120 rrr , 4 d o r m i ­

to r i s . 2 b a n y s , m o l l b o n a

v is ta, pa rqu ing

2 2 . 0 0 0 0 0 0 -

T T 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

rSerri ^ 5 1QGO0OK

• R U B I c ' C a s p 3 e - es -

l - e n a r . D u p l e x d e ' 18 i

135 m- De 4 * 5 nab 2 i 3

b a n y s 2 ^er tc isses C a l e -

t a c c i o G a s P o c s v e n s ,

A c a b a t s de qua l i t a t Par­

q u m g o p c i o n a l R - i

N o u s

14 2 0 0 0 0 0

« 5 8 6 40 17 588 54 99

IFTCU&S vai^.-xa'i Re' r . ' , ; I,.'.H !

• R U B Í c Duran i Bas 9C

m , 4 h a b , c a m b r a b a n *

c o m p l e t a so l de m a t i n s

men jador 24 m p l a ï e s CE

pa rqu ing opc iona ls

10 500 .000 . -

TT 699 65 48

.IXJSÍ; Bet I ü>Xí

• R U B Í c,' H i s to r i ado r Jc-

sep Ser ra 35 m , 4 hab i "-i

dob les t , bany lavabc. ca ­

le facc ió , ex tenor . 2 l e ' r a s -

ses pa rqu ing

14 8 0 0 OOO -"

TT 6 9 9 6 5 48

i I V L « Re' E-XÍA

• R U B I c L I L s R.bas , 4

h a b m e s ent re = clat A r r t

pa rqu ing A L abats ne "jua-

i i tat ^ o c s - e i r s L l a t de

toc

19 500 .000

t ï 588 40 17 588 54 99

.Fir.qi,íE'.';fror-;i -e' F' . ' ÍL-X·O

• R U B Í c : M o n l u r i o l . 3

h a b . 6 9 m-, R e l c r m a t fus­

ter ia e m b e r . Po r ta b l inda­

d a . Ex l a lumin i . Mi l icr que

n o u .

8.500.000 -TT 588 40 17 588 54 99

Finques Veilfxyva:| Rít F MJ9

• R U B Í c / Pau C lans . A ia

vo ra A jun tamen t 80 n r 3

hab . . b e n conserva t ex te­

rior

8 .000 .000 -

t r 699 65 4 8

l'xijsa; Ret I KOJJ

• R U B I c1 Sabade l l , m p e -

c a b l e , 4 h a b -3 c o b l e s ; ,

c u i n a e q u i p a d a i r e to rma-

d a (cu ina i n t e g r a d a f o r n ,

e t c ) , so l d e mat ins

9 000 .000 . -

TT 699 65 48

•tnaaai Rel >>X"

• R U B Í o Ve rge de l Pi lar

A la v o r a de C o r r e u s . 65

r rv . 3 h a b . . c a m b r a d e

b a n y . 6 . 4 5 0 . 0 0 0 -

9 6 9 9 6 5 48

jheusa; Rel I SOÚLS

• R U B Í c / Z a f i r o 70 n r . 3

h a b . c a m b r a b a n y . ex te ­

rior i asso le l lada .

6 400 0 0 0 -

tT 699 65 48

'hcysal Ret 15000f

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 16 de juny de 1995 CLASSIFICATS 21

à

ï

I ï

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N Y S

U O O U H S

RNCA de loguer, 7 hab, 3 banys, menjador, sala d'estar

amb llar de foc, piscina, frontó i mofi de jardí. Lloguer

360.000 ptesJmes.

TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

jardí. Lloguer 250.000 ptesVmes. AlcaMe Ramon Escayda

(Valdoreix).

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, cl M)NA,19. 80 nf.

Renda: 80.000 ptes

PLACES aparcament a garatge cl Vüolas, per a 4 motos..

Lloguer mensual per placa: 4.000 ptes.

PLAÇA DE PÀRQUING. cl Vttfes. 15.000 ptesJmes.

V I N D U

• LOCAL EN VENDA cl Martorell, 26, 70 nt 17.000.000

ptes.

' LOCAL EN VENDA c/ Martorell, 26. 70 irf 17.000.000

ptes.

' FINCA EN VENDA, c/Alps, 79. 90.000.000 ptes.

' TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta. Amb jardí

20.000.000 ptes

• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b a i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

• RUBf Dúplex per estre­nar de qualitat suprema. Pocs veïns. 19 000.000-B 568 40 17 8 588 54 99 [FiíquetVaJwiral) Rel FV2ooon

• RUBf Edifici Mercuri. 75 m*. 3 hab., cuina i cambra bany reformats, parquing. 10.500.000.-tr 699 65 48 (Incutaj Rel 150009

• RUBf local a Les Torres, 40 m1, bany, pati. 3.800.000.-9 699 65 48 (hooaj Rel IS0010

• RUBf pis c/ Margarida Xirgu, 4 hab., menjador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alumini. Ext. 9.500.000.-B 588 40 17 / 588 54 99 (Fugues Valhonrat) Ral FV 4013

• RUBÍ Plaça Progrés, 100 m>. 3 hab (2 dobles), calefacció, pis exterior. 8.900.000- B 699 65 48 imgjsi) Rai. IS0M2

• RUBf zona ia Josa, to­cant mercat. 3 hab.. bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas, cuina nova. 10.500.000.-8 588 4017 /588 54 99 rfJxwV*»»»). Rel. FV 4515

• SANT CUGAT zona Golf, 70 m1, 2 hab.. saló menjador de 27 m*, cuina equipada, bany i lavabo. 23 000 000-B 674 08 97 (Frem SanlCligill Bel FSC10OWO35

• R U B f Z o n a Les Torres ,

prop F F G G . Pisos des d e

7 . 5 0 0 0 0 0 Pta 3 hab. C a ­

lefacció, gas. cuina, bany.

B 588 40 17 / 598 54 99 [finques Valmat). Rel. FV 200005

• S A N T CUGAT zona c/ Cànovas del Castillo. Té 160 rrr\ Consta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», dos banys complets, terrassa. Par­quing. 32.000.000-8 674 08 97 iFreaiSanCaC-flMFSCIOOTOB

• RUBf pis nou de 74 m*. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veTns. 12000.000.-0 5 8 8 40 17 / 588 549» [FiTIX«V«ltwlt).Ral FVaOCOB

• ZONA MERCAT NOU 90 m*. saló 32 rrf amb xe­meneia, 3 hab.. cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i vistes. 14.500.000-8 675 33 55 /589 28 43 IKSA GasM kamotalaria). Rel. KSA

• Z O N A MONESTIR , 90 rrr1, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exte­rior, perfecte estat. 12.500.000-B 675 33 58 / 588 28 43 |KSA Oest» taHWuvia). Ret. KSA 10050003

8) RUBf pis nou de 61 m1, a Av Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb te­rrassa. Superf. 61 m*. 11.000.000.-B 588 40 17 / 588 54 99 (Fein^Valian-. Ral. FV 20000»

• ZONA P E A T O N A L 70 m', menjador , cuina. 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000-B 675 33 55 / 589 2» 43 IKSA O K W ImmoMienal Rel. KSA 10050004

• ZONA RESIDENCIAL 100 m*. saló amb xeme­neia, cuina -office», 3 hab., 2 banys, 1 parquing, traster, calefacció, jardí in­fantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000 000 -8 675 33 55 /589 28 43 (KSA GíStií Immobiliària). Rrf. KSA

• Z O N A T R A N Q U I L LA 100 i r í * 160 rrf jardí pri­vat, salo-rTMnjador 30 m \ 4 hab., 2 banys, calefac­ció, a ire condicionat , 1 parquing + traster. 26.000.000.-8 675 33 55 /589 26 43 (KSA Gesbò liMwxMKaiia) Rei. KSA I0O5O005

• LA FLORESTA Sant Cugat, venda de solars. Superficie de 403 m1: 5.000.000 ptes. Superfície de 789 m": 9.000.000 ptes. S 674 08 97 (FroiSMCu-s*. Ral. FSC 10040036

• MfRA-SOL 2 solars 605 i 650 m'. Pg. Camèlies. Magnifica vista. B 674 57 04 / 675 43 02 (Imdesal.Ref.MOGTOOlG

• SANT CUGAT zona d Sant Eulàlia. 524 rrf. 20.000.000.-B 674 08 97 (Fricas sant Cugat) Rel. FSC 10040031

• S A N T C U G A T zona go«

i estació de Valldoreix. S u ­perfície: 6 0 0 m1 . 23.000 000-B 674 08 97 (Rncat SW Cugat) Ret. FSC 100400?»

• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (estació Valdoreix). 557 m'. 18.000.000-B 674 08 97 (T rcas Sant Cugat). Rel. FSC 10043030

• S O L A R residencial, 6 5 0

m*. Z o n a escola arquitec­

tura. Edilicació immediata.

29.000.000-B 675 43 24 fFix|joe Rota) fia) T010060006

• C/ GRANOLLERS a-dossada amb ascensor 220 m*, jardi privat, 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, saló men­jador 40 m1, garatge tras­ter. 48.000.000 - » 674 77 76 (Inmaiba. SA). Flef ISOO09

• M I R A S O L torre 3 5 0 rrf, s o l a r 6 0 0 m ' , 6 h a b . , 2 banys, saló menjador . 6 0 nr \ cuina «otfice», sala 6 0 rrf, garatge 2 cotxes. 6 5 . 0 0 0 0 0 0 -B 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 llmdaea). Pel 110070002

• NOVA P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jar­di i piscina comunitària. 240 rrf, 6 m façana, garat­ge 4 coixes, 4 hab.. estudi. 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-B 675 33 55 / 589 26 43 IKSA GasM Immooililria) Rel. KSA 1005000)

• SANT C U G A T av. Pla del Vmyet. Adossada de 5 hab., estudi. Jardi privat i comunitari amb piscina. Només 45.000.000- B 674 06 97 fams Sant Cugat). Rel. FSC 10040024

• S A N T C U G A T zona pg.

Valtdoreix-Golf. Torre indi­

vidual que consta de 5 hab., més una altra habita-do-estudi, saló menjador, cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dut­xa. Garatge per a 2 cot­xes. Dos trasters. Una cambra Irígoririca. El solar és de 500 m». 65.000.000 - B 674 06 97 (Fixat Sant Cugat). Ral FSC 10040022

• SANT CUGAT zona Vinyet. c/ Sant Josep. Consta, a ta planta, de sa­ló menjador, cuina «Office» i un lavabo. A la planta su­perior hi ha 4 hab. (una «suite») i 2 banys com­plets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab , saló un bany. A més. al sote rrani hi ha un gran celler. una hab. de planxa, sala reig i garatge per a 3 cot. xes. 63 000 000 -B 674 06 97 (Fnaa Sant Cugat). Rel FSC 1004X23

• S T . C U G A T c/ Sta T e ­

resa . a d o s s a d a 3 2 0 m1. 4

hab., 2 banys, lavabo, sa­

ló- menjador. 35 nf. cuina

«Office-, golles, sala d e s -

tar, terrassa, hab . màqui ­

nes, garatge 3 cotxes, jar­

dí privat 1 0 0 mJ i piscina

comunitària.

5 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

B 6 7 4 5 7 04 / 675 43 02

llmdeea) Rel 11O07O0O3

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m>, 900 nv de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge. estudi golfes. 60.000 000.-B 6 7 4 1204/67411 B1 (Sem). Rel S10000004

• T O R R E A B E L L A T E -

R R A unifamíliar 180 rrr. 4

hab. , 2 banys, saló menja­

dor 3 5 m ' , c u i n a 2 0 m ' ,

parcel· la 4 0 0 m'

39 .000 .000 . - B 6 7 4 7 7 7 6

(hrnaibi.SA, Rel I6OO06

• T O R R E A D O S S A D A C

B e r g a r a , 2 « s u i t e s » , 2 dorm dobles. 3 banys , 1 l avabo , saló meniador 35 m', 2 places de gara tge i traster gran.

4 7 . 0 0 0 0 0 0 - B 6 7 4 7 7 76 |lnmsita.SAi Ret 150307

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B Í per estrenar, 223 m*

+ 1 0 4 de jardí , 4 hab . , 2

banys. 3 places de gara l -

ge, fusteria interior de rou­

re i exterior de P V C a m b

vidre doble.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 - B 674 7 7 7 6

(Irrnaita. SA). Ret í 601XM

• T O R R E A D O S S A D A CANTONERA moll cèntri­ca, amb piscina comunità­ria. 3 dorm , 2 banys, bo-hardilla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge. A A 32 000.000 - B 674 77 76 (Inmaita, SA) Rel 160003

• T O R R E S Zona tran­quil·la, adossada cantone-ra, 150 nf, garatge 2 cot­xes, zona rentat, trasler, saló estar en dos nivells, cuina «otfice», 1 bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí privat 40 m', calefacció. 28.500.000 -B 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària) Rel KSA 10050013

• V A L L D O R E I X Torre So­

la, parcel·la 6 0 0 m*. cons­

truïts 2 2 0 m ' , 4 d o r m . , 2

banys. 1 lavabo, menjador

saló 3 5 m 1 , sala d e biHar,

x e m e n e i a llar, b a r b a c o a ,

garatge. 4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

B 674 77 76 llranate.SA) Rel. 160006

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 rrf, 5 hab.. 2 banys, garatge i jardí 60 ni . 33.000.000.-B 674 77 76 llnmaroa. SA) Ret. 160CXS

• P I S O S , apartaments, to­rres, locals i places d e par­quing de lloguer. B 674 12 04/674 11 81 ISerr). Ral S10000005

• RAMBLA DEL CELLER 15. àtic dUplex + comuni­tat Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na, plaça garatge. B 674 15 66 (Casas) Ref.C 10130004

• L O C A L D A V A N T C A P

S A N T Cugat , c/ Mina , 19-

80 m". 8O.0O0/mes.-

B 674 15 66 iCasasi FM C 10130007

• L O C A L E N V E N D A o

lloguer 112 m1 . P reu ven­

d a : 10 m i l i o n s . L l o g u e r :

60 .000 Pta /mes.

s 675 43 24 |Fh-jesRocal M. FR10060015

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m:, tranquil, aigua i lum ja d'alta. 85.000/mes.-B (93) 674 67 15 [Fiques Saca) Ral. FS 10120010

• A P A R T A M E N T e n llo­

guer . Molt cènt r ic I t r a n ­

quil. Parquing opcional.

5 5 . 0 0 0 / m e s - B 6 7 5 4 3 2 4

[Filles Roca). Ret FR 1006001»

• A P A R T A M E N T e n llo­guer c/ Montserrat, 1 hab. , bany, cuina amer icana. 50 .000 /mes . - B 6 7 5 4 3 2 4 (Fugues Roa). Rel. FR 100600»

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80 000 Pta 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. 1 traster. B 674 15 66 (Caaas). Ral C10130003

• C / A L F O N S S A L A 1 1 0

m1 . 4 hab . . 2 banys, saló menjador 2 0 m', cuina i te­rrassa. Moblat. 90 .000 /mes. -B 6745704/675 43 02 (Imdesa). FM. 110070007

• C/ POZOS, 10, 3r 2a |a la vora estació). Renda: 50.000 Pta • comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cui­na. B 674 15 66 (Caeaa). Ret C10130002

• CASA ADOSSADA cl La Plana, 140 rrf, 3 hab.. 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m1, cuina "Office», golfes, traster, te­rrassa 10 rrr1, jardí privat, 18 rrf i plaça de parquing. 170.000/mes.-s 674 57 04 / 675 43 02 (Kinesa; Rel 110070009

• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a. 4 hab., 1 menjador-sa-la. 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça parquing. Renda: 85 000 Pta. B 674 15 66 [Casasl Rel C10130005

• PIS de 2 dorm., menja­dor. cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mi-rasol. 55 000/mes.-B 674 72 54 [Fncas Gronetal. Rel. FG10060003

• PIS de 3 dormitoris. menjador-sakS, cambra de bany complet, cuina. Pis relormat. com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pla. B 674 72 54 lcncasGronete) Rel FG 10C60002

• P IS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de parquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/mes..-B 674 72 54 (FrcasG'Mieia; Rel FG 10090304

• PLA DEL VINET 130 m*. 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 ITÏ, cuina «office», galeria, terrassa 30 m*. 2 places de parquing. Zona comu­nitària amb piscina. 175.000/mes.-B 674 57 04 / 675 43 02 (Vndesai Rel 10070008

• R B L A . R I B A T A L L A D A 1 6 0 rrr . 2 t e r r a s s e s , 4 hab. . 2 banys. 1 plaça par­quing, ca le facc ió , assole ­llat. exterior jardi + piscina comunitaris. 1 5 0 . 0 0 0 / m e s . -B (93) 6 7 4 6 7 15 (Fugues Sacai Rel FS 10I2OO39

• SANT CUGAT zona c Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cui­na, bany complet, lavabo, safareig, una petita terras-seta o balcó. 80 000/mes - B 674 08 97 (Fincas Sani Cugat) Rel. FSC 10040033

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als bai­xos d'una torre individual Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina -oftice». bany complet. Petil jardí. El bany i la cui­na estan reformats. 65 000/mes - B 674 06 97 (FTKaaSai4Cugal).Ral. FSC 10040032

• S A N T C U G A T tenim to­

ta m e n a de torres d e llo­

guer i pisos a diferents preus. B 874 08 97 [HncasSarl Cugat) Ral. FSC 10040034

• TORRE Cl TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta, 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardi. B 674 15 66 (Caaaa) W.C 10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m1. A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes.-B 674 72 54 (Frcas GaoreUa). Rel FG I00600O5

• A L F A 3 3 16V, negre , B-

LK. 600.000-B 588 55 35 (Aiiexxfear). Ret A10100010

• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT 4 7 5 . 0 0 0 . -

B 58» 09 91 (Faacat, si). Ret f 10020002

• ALFA Romeo 7 5 , 2.0 Twin Spark. B-IU. B 875 32 57 lAittEMtt-l IW.AE 10030002

• AUD1100. B-IG B 874 68 50 lAuto Comarca del VaUèsl Rel ACV 10090002

• C I T R O E N A X , G T (ex­

tres). B-JU.

B 675 32 57 I «Jo EMtW Rel «£ 10030003

• CITROEN AX 11, TRE. B-IM 350.000.-S589 09 91 Macar, si). FK. F10020005

• FIAT Tipo, 16v, A/A, B-LC B 674 15 03 (Paugact Ma» Rrty) Ret FUR 120007

• H A T Uno 4 5 5 . B - 1 6 0 0 -H U . platejat B 674 09 10 |Suzua).Ral S10110003

• F I A T U n o turbo, IE , B-

IK.

4 7 5 . 0 0 0 -

B 589 09 91 [Ftars.1, RemaO"»»

• FORD Escort XR3, B-KV. B 674 18 03 (TAe--)»ot Mill»RMy| FM PMRI20QO5

• F O R D Fiesta 1 1 . , gris

met. B-JT.

300.000. -

B588 65 35 (AiaocerÉai) Rel A10100003

• L A N C I A P r i s m a . T D S , 0-AK

7 5 0 . 0 0 0 -

8 589 09 91 |Fiacai.l4Rel.F10rB)OIO

• L A N C I A Y - 1 0 . B - H D

325.000.-8 589 09 91 (F*car,s.l.)RetF 10020006

• OPEL Corsa, B-IS. 475 000.- B 589 09 91 (Ragi si) M.F10020001

• OPEL Kadett. 1 8 GT. blanc, B-JZ. 600 000-B 588 55 35 (Autocereal) Ral A101Í3006

• O P E L Vectra 1 6 I A.A. B-MN.

8 675 32 57 (AuloEstatan) Ral AE10030006

• P A S S A T V a r i a n t 1 8 .

A.A. B-MG

8 674 66 50 lAulo Comarca del Valies] Ret ACV

10090006

• PEUGEOT 205 GTI, A/A. B-JT. 8 674 15 03 (Peugeot Motor Rai». Rel FUR 120003

• P E U G E O T 2 0 5 X L . B-HW 8 67415 03 IPeugeet Moax Raf/l Rel PUR 120001

• P E U G E O T 3 0 9 G T , A/A, B-HX.

8 674 15 03 (Pe-gaat Mot» Ral» RH PMR 128002

• R E N A U L T 11 G T L , B-G L .

8 674 16 03 |Paq8orM3t«Raiy| Rol PUR 1230Q5

• RENAULT 19 TSE. blanc. B-LX 650.000.-B 588 55 35 (Ataocerlraa. Ral. A10106005

• R E N A U L T 2 1 2 . 0 , AJX.

B-IJ 8 674 68 50 (Auto Comarca M Valei) Rei. ACV

• RENAULT 21 TXE. blau. B-JJ 650.000.- 8 588 55 35 (Aiiexaij-fl.MAIOIIxnH

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.- 8 588 55 35 (Aulocanlrall Ral A10100006

• R E N A U L T Cao, R N - 1 4 . B -OD.

8 875 32 57 (AnesEaUai). Ral. AE 10O300O7

• R E N A U L T Clk) 1.2, 3 p., v e r m e l , B - O M . 9 7 5 . 0 0 0 -8 588 55 35 (AUocarUIMA 10100002

• SEAT Ibiza, 1.5 i, 3 p., B-OB B 675 32 57 (AMcEatat»n)RBl AE 10030009

• S E A T Ibiza 1.2, n e g r e . B-JX.

400 000-B 568 55 35 (ArtocarW). Rel. A10100007

• S E A T Ibiza 1.5. 5 p., B-

KP 8 675 32 57 (Auto Eaoban) Rol AE 1003000»

• S E A T T e r r a , b lanc , B-KT.

350 000 - B 588 55 36 lAoOC-r·i! Rel ATO10OO)

• SUZUKI Swifl GTI, B-1872-IP, blanc. B 674 09 10 (SuziÉÍI Rel. S10110002

• V O L K S W A G E N Go> 16 V , B-LM.

8 675 32 57 lAiaoEstoMri). Ral. AE 10030010

• F O R D Escort c ièsel . B-

HW 8 674 15 03 IPaugoot Mot» Ras». Ral. PMR12C0M

• N I S S A N Pairal 6 cal. dlè-

sel , curi . B-JV.

8 675 32 57 (Auto Esteoam). FM. AE IOMOC04

• N I S S A N Vanette pràctic dièsel B - M S 8 6 7 5 32 57 lAuBEgeb.nl FW AilOCaoraS

• RENAULT Exprés, diè­sel, B-JZ. 650 0 0 0 - B 589 09 91 |Facai.sl·).FHI.F 10020006

* *£ • : t J * . »

f?1

'd- * * ** -tx~"" *:

Ftf£*

S?!tti* - *

^ R U Q Ü E U A R A M A T E ^

El joc de la nació catalana

RKNOVAC IONS A IA l KSC

I:ls socis de la l 'nio l.sportiva Sant Cugat han aprovat en assemhlea el pressupost i les directrius que seguirà l'entitat la temporada que ve. amb la intenció d'eixugar el dèficit del club. Pkinu 2 3 /

ZZ . Divendres, COPA ADEFUBF

1:1 camp municipal d'esport va ser dissabte la seu de les finals de la Copa Adefube de futbol. 1:1 benjamí B del Sant Cugat Esport, únic representant local, va ser el campió de la seva categoria. Plana 24.

La corredora de l'equip Saunier Duval Núria Florencio es la nova campiona de Catalunya de carretera. I lorencio va acon­seguir el títol en la prova que es va disputar al polígon industrial de Can Sant

CICLISME

Joan el cap de setmana passat. Aquest cap de setmana Florencio intentarà ob­tenir una bona posició a les proves que se celebraran a Finisterre per arribar pre­parada la setmana que ve al circuit de

Segòvia, on lluitarà pel títol de campiona de l'Estat Espanyol. Florencio ha explicat que està orgullosa d'haver vençut en el campionat de Catalunya perquè «sempre agrada més guanyar a casa que a fora».

Núria Florencio, campiona de Catalunya de ciclisme, aspirarà al títol estatal

La corredora del Saunier Duval va aconseguir el primer lloc al circuit de Can Sant Joan

La seleccionadora estatal. Montserrat Torres, ha anunciat possibles canvis en la prova

I \ ! I Mi >KI I 1

I S a n t C u g a t \ u i i a I l o r e n c i o . ilcl S a u n i e r I )uv al. i R' 's.u i> > ( 'u-i ral. d e l ' e q u i p i L l.i u \ ( 1 . sui -ticil cu m a lavoi i i L- -. ! \ .111 o impl i r Ics e x p e c t a t i v e s : \.\-\ ~c: Ics clucs pi Ulleres q u e \ all 11 ,:\ i s s i d ' a r r i b a d a . A m h iii·ii . . '-d e s egon d e di le i e ia ( a r r i b a r en la scgi '!• i [' < -c i c l i s t a d e l ' ( ) M ! agu .u i t a i un espí i i ' i . . l'c \ p e i lenci i d ' .in c i un \ m ia I li •: c ' i . i . i.

i 11 [ 1 1 : i

c i m e s i al va ,> I a

- a ' v i 1 i | U C

aduia : molt

s . ' i u i i e i

: n

.i du i \ ,i m a i c . u i i" •_ i K. neia I u l c s d u c - ei '.i i ed. 'i • " í i iiM.i

c a ' sa espec I.:c ui.:! '• ' i ' l ilei ,|i,il· nnc l i c -I i. I '• 'i. • . i i : : ' c I s i i po i ! de la u ' inpauv D i n a l Mi i l l t sc l l . i l v c o m e n ç a r .', des l l ia : i\c coi r e d u ï e s , P e u K 's a i, • ( u

II al nu va abandi ari I i " ."i.'i.' en cap moment ,il llai c >a ' t cursa. De fet, Núria bloicncio : Rosario Curial es van desin.mai i van aconseguir una ditciciicia de 4 minuts ent ie elles i la icsia de corredores. La terccia ciassitica-da, Montserrat Alonso, cuircdora del Saunier i suport de I luieneio. va acabar la cursa a 1 minut del gros. tres minuts despics que arri­bessin les dues primeres classi-tieades.

bn categoria juvenil, la pomera posició va ser per a 'l'ània Romero i el segon lloc, per a i va Dieguez. La tercera posició va quedar de­serta. ja que la tercera corredora juvenil que disputava la cursa va abandonar-la. bn categoria cadet. la primera classificada v an ser Ma­ria del Mar (i ine que revalida el títol de campiona de Catalunya que va aconseguir l'anv passat, també a Sant Cugat. La segona posició va ser per a Cristina Mas-earera i la tercera corredora que va arribar a la meta va sei Maria Montserrat Lseor/a.

L'anècdota de la cursa, orga­nitzada pel Club Ciclista La Flo­resta Fermin Torres (iil. la va protagonitzar la corredora cadet Sandra Jordà. Jordà es actualment campiona de l l is tat Lspanvol de muntanya i es va presentar a la prova del campionat de ( atalunya per aconseguir un lloc en la se­lecció catalana del campionat es­tatal. A la primera volta. Sandra Jordà va caure i va perdie un

I.es corredores uiiiutïiir\ van fer un recorregut de l»ll km: les juvenils, de dl) km i les cailcls. de 30 km, en un circuit tanca! les dues primeres classificades v.ui aconseguir 4 minuts d'avantatüc al mos. hoio: J A. VIOLA.

temps d'or. que la va sentenciar est a quedar en quarta posició. Jordà 1 a es va mostrar decebuda, ja que la • havia posat molta il·lusió en la me possibilitat d 'anar al campionat qu

ital

. Mo

i c i i r -mala - u 11 •. l i .Ic d u r e s de

l'.a a l . ; d . C i c l i s -

I . >i :c- va explicar i.. Invent quedat

quarta pugui ser seleccionada. però encara no esta tot dit».

Torres, responsable del Fermin l o n e s (iil i organitzadora de la

cursa, va explicar que «aquest any les coses han sortit gaire bé». De fet. nu hi va haver cap tipus de problema ni amb el circuit ni amh la seguretat.

Possibles canvis en el circuit

Montserrat l o n e s va voler «a-grair l'ajuda de voluntaris, de Pro­tecció Civil i de la Creu Roja», i va all:mar que possiblement la tempoiada vinent el circuit on es desenvoluparà la cursa no inclou­rà Rubí. Segons Torres, «es farà de manera mes concentrada i no­més a Sant Cugat, ja que el l'et de lenii un tram dius del terme mun cipal de Rubí significa haver de mobilil/ar mes gent. i aquest es tai esturç no del tot necessari». Pe: a.\o. l'organització preveu en la possibilitat de fer el mateix re­conegut que en l'edició passada.

£1 Júnior obté la setena posició en l'última edició de la copa del Rei

OR. • Terrassa. - LI Júnior no ha assolit l'objectiu previst en l'última edició de la copa del Rei. L'equip local s'ha hagut de conformar amb el penúltim lloc en la classificació, després d'haver perdut contra l'Aldeasa Valdcluz —en quarts de final— i contra l'Lgara. i d'haver vengut el Deportin Terrassa en l'últim partit.

LI primer compromís va ser clau per a la participació del Jú­nior en aquesta competició. L'e­quip blau-i-negre va caure derro­tat (3 a 0) contra l'Aldeasa Val­dcluz en un matx que el conjunt madrileny va encarrilar als lli mi­nuts de joc gràcies a un parcial de 2 a (I. LI segon partit, entre el Júnior i l 'Lgara. subcampió de lliga, va acabar amb empat a tres gols. però l'equip cgarenc es va endur la victorià en els \irokc\. Amb aquests resultats, el Júnior \ a haver de jugat cl partit pel setè i vuile lloc contra el Deportin 1 errassa. que va acabar amb em­pat a un gol. Aquest cop. però, els santcugalcacs van tenir mes foituna i vau obtenir la victorià a la tanda d 'ero/vs

L'equip amlil.io. l'Allelic de I ei lassa, va sei el campió de la 78a edició de la copa despiés de vèncer el RC Polo per 2 a I) en la final. Amh aquest triomf, el conjunt terrassenc revalida cl títol conquerit l'anv passat i aconse­gueix el doblet en la lliga i la copa.

El Sant Cugat Esport, classificat per a la segona eliminatòria de la copa • Sant Quirze.— LI Sant Cugat E:sport s'ha classificat per disputar la segona eliminatòria de la Copa Catalana en assolir la primera po­sició del seu grup en la primera volta disputada a Sant Quirze del Vallès. L'equip vermell-i-ncgre es va classificar en primera posició, amb 4 punts, després d 'empatar a un gol contra el Sils, en el primer partit, i vèncer el Sant Quirze (0-1). en el segon compromís. L'e­quip local, que ha assolit l'ascens a categoria preferent, es va clas­sificar en segon lloc. amb 3 punts, i el Sils, tercer amb un. Per tant, l'únic equip que continua enda­vant en aquesta competició és el Sant Cugat. L'onze titular en el primer partit el van formar Co­mellas, Miguel Àngel. Vaquero. Goyo. Hervàs, Carlitos. Oscar, Joan Antoni. Roger i Dani. En el segon enfrontament. Gómez i Asensio van substituir Goyo i Da­ni. mentre que Àngel feia el ma­teix amb Comellas a la porteria. Aquest any el torneig de copa es disputa seguint cl sistema 3 per l amb partits de 45 minuts de durada, c.k.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 ESPORTS 23

PREVISIONS

L'«equip gran» de la HE Sant Cugat podria jugar a 2a catalana la temporada vinent

El club vol renunciar a la categoria per afrontar els deutes CATI MORELL

• Sant Cugat.— La Unió Esportiva Sant Cu­gat ha decidit fer una passa enrera i res-tructurar el club per tal que l'entitat torni a funcionar com fa uns anys. Els directius

En l'assemblea que es va ce­lebrar el cap de setmana passat, els socis de la UE Sant Cugat van aprovar la nova junta del club, formada pel 60 per cent de la junta anterior. El president. Jau­me Espina, que revalida cl càrrec, va explicar que la intenció de l'en­titat és tornar a la filosofia que va fer néixer l'entitat, ara fa 9 anys. Segons Espina, «només es podrà solucionar l'actual situació tornant a la manera de ser i de pensar que va obrir les primeres portes de la UE Sant Cugat». En l'aspecte esportiu, hi ha canvis en la secció d'handbol i en la secció de bàsquet. L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no tindrà ob­jectius tan alts com en temporades passades. L'equip de la pròxima temporada és molt jove, ja que una «quantitat important de ju­gadors veterans es retiren», se­gons va dir Espina, i això implicarà «la lluita per mantenir la cate­goria». La secció de bàsquet eli­mina un equip cadet, un equip júnior i un equip sub-23 perquè, segons el president, «el club no té prou capacitat econòmica per mantenir tots els jugadors i els respectius entrenadors». El canvi més important, però, és el que

i responsables del club van anunciar la seva intenció el cap de setmana passat, en l'as­semblea que l'entitat va convocar, com cada any, per la diada del soci. Jaume Espina va explicar que els canvis tenen una explicació

en el dèficit amb què s'ha tancat l'exercici de la temporada passada. La junta pretén liquidar els deutes d'aquí a final de madat i ha començat a actuar reduint de manera considerable —tres milions— el pressupost.

Durant la diada del soci que es va celebrar el cap de setmana hi va haver activitats esportives. Pom: JA. MULA.

sofrirà ['equip gran del club que, després d'haver perdut la 2a di­visió estatal, podria acabar jugant a 2a catalana si el club decideix

renunciar a la la catalana per «afroatar els deutes pendents amb la Federació Catalana de Bàs­quet», va afirmar Espina. Els pres-

supostots preveuen la reducció de costos i l'increment de les quotes de soci —7.000 pessetes—, com també les de jugadors.

III Jornades d'handbol a Valldoreix • Sant Cugat.— Demà, el pavelló de voleibol de Sant Cugat a Vall­doreix serà per tercer any con­secutiu l'escenari de les jornades d'handbol de base, organitzades per la Unió Esportiva Sant Cugat. El torneig es disputarà en tres categories: benjamina, alevina i infantil. En les categories de ben­jamins i alevins hi prendran part 12 equips, repartits en 4 grups de 3 equips cadascun. En la d'in­fantils hi participaran 4 equips, que jugaran semifinals i finals. La competició, que començarà a les 9 del matí i és previst que acabi a les 2 de la tarda amb les finals, es disputarà simultàniament en tres pistes. Bona part dels equips participants han disputat aquesta temporada els Jocs Escolars de Sant Cugat i la resta són equips de la comarca. /c.R.

Torneig Ciutat de Sant Cugat d'hoquei de base H Sant Cugat.— Aquest cap de setmana es disputarà al pavelló municipal la setena edició del tor­neig d'hoquei sobre patins Ciutat de Sant Cugat. Aquesta compe­tició, organitzada pel Patí Hoquei Sant Cugat, tindrà com a pro­tagonistes tots els equips de base del club, des dels pre-benjamins fins als juvenils, que competiran amb equips convidats, com el Cor­bera, el Prat, el Manlleu, el Mo­llet, el Canet i el Congrés, d'im­portant tradició hoquística. Els partits es disputaran dissabte a partir de les 9 del matí, durant tot el dia, i diumenge al matí. Aquesta serà una bona oportu­nitat perquè els aficionats a l'ho­quei puguin presenciar un espec­tacle dinàmic i vistós en què pren­dran part més de 200 nens i que estarà format per 28 partits. /c.R.

ATLETISME

Luque a la seva arribada a l'aeroport del Prat exhibint la Copa de la Mediterrània dels 100 metres. Foto: J A . MULA.

Israel Luque guanya la Copa de la Mediterrània en els 100 metres llisos

R.L. • Sant Cugat / Palma.— L'atleta santeugatenc de l'Atletisme Hos­pitalet, Israel Luque, va guanyar dimecres passat la prova de 100 metres llisos en la reunió inter­nacional d'atletisme de Palma de Mallorca, gran premi Copa de la Mediterrània.

Luque es va imposar a la segona sèrie dels lOOm i va realitzar una marca de 10 segons i 87 centès-simes amb un vent en contra d'1,4

metres per segon. La seva marca va ser la millor de tots els par­ticipants ja que el guanyador de la primera sèrie -segon de la clas­sificació general- va fer 10 segons i 99 centèssimes. Per a Israel Lu­que va ser un desavantatge corre en la segona sèrie: «Els rivals eren fluixos i als 10 metres ja havia assolit una diferència important, amb la qual cosa no vaig tenir una competència que em fes có­rrer més i fer una millor marca.»

L'atleta de Sant Cugat va par­ticipar també en una prova de relleus de 4 per 400 metres de­fensant els colors de la selecció catalana. Israel Luque va lliurar el testimoni del primer relleu en primer lloc, però els seus com­panys —Casadellà, Sabaté i el ma­rroquí del Barcelona, Ali Dah-han— no van poder mantenir aquesta posició i el combinat ca­talà va ser segon amb un temps de 3 minuts i 16 centèsimes.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 - 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral.

•Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artrosi

i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alteracions

de la postura dels nens, adolescents i adults.

•Prevenció del dolor d'esquena i de les desvia­

cions de columna. s

•Ultimes novetats en aparells d'electroteràpia per al dolor.

Tècniques utilitzades:

• Electro-termoteràpia.

•Massatge - Tècniques manuals passives.

•Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per al

tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de

columna.

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

24 ESPORTS ELS 4 C A N T O N S •' Divendres. 16 de juny de 1W5

FUTBOL

La Copa Adefube aplega nombrós públic al Camp Municipal

El benjamí B del Sant Cugat, campió de la seva categoria l'AKMH REiVE-iRTL

I Sant Cugat.- LI Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat va registrar, dissabte passat, un ple gai­rebé absolut amb motiu de les finals de la Copa Adefube de tutbol. La jornada futbolística va constar tic 5 finals corresponents a diferents categories.

LI benjamí B del Sant Cugat Esport va ser el campió de primera divisió B de la Copa Adefube des­prés de vèncer en la linal el Can Rull per 3 gols a 0. L'equip en-tienat per Lnriquc 1 orles, únic representant local en les finals. ja va sentenciar el mat\ en la primei.i part, quan va marcar els tres gols que li donaven la victòria. Al final del partit l 'entrenador santeugatenc v a de siacai -I esperit de lluita i \A [•n,l,^\!(»hi!iltit'· dels seus jugadois. a nies ••d'agrair la coNaboiacio dels pares, que han estat en tot moment al costat de l'equip • I I c.uni pei artibai a la linal tambe lia esi.'.l inaieat pel Ics v ieti ii k's I I IvaMia: Jel Sant ( 11 u. 11 es v a i la.ss I n. n pi iniei del seu vi up despi . s ,: elimin.u c li seiiuiiiials ii L i i assa pei 4

1 a jo: nada tu'l ' . -Iistie ,. que es va v uiie en ei ( auip Municipal d'l spni |s de Sani ( 'ULMI. es \a complet ii amb 1 ! T :h mes. El ( a n Rull en beujaii'ans de p; inicia div isio A. l.i Pensa I >cporti\ a l'a-j.uil en pic-ben|aniins. el Mer­cantil en ales uis i e' Badia en benjamí pielcrcnt van ser els aï­lles campions de copa. Al final es van lliurar els t iolcus a tots els equips paí ticipants

El benjamí B del Sant Cugat Esport, únic repre­sentant local, va ser el campió de la primera divisió B en vèncer en la final el Can Rull per 3 gols a 0. Amb aquest nou triomf l'equip santeugatenc posa fi a una temporada en què tambe ha aconseguit el títol de lluïa.

['.Is petits van deleel.u ami--.'seu luthol cl nombrós |n;hl i 1 .. i . JA \1t I \.

KARATE

Els combats mes espectaculars van ser els de l'Open masculí. I eia LA Ml HA

El Gimnàs Sant Cugat va ser el gran triomfador del campionat de Catalunya

t ARMI. RhVhRTt: • Sant Cugat.— El Campionat de Catalunya de karate de l'As­sociació Shito-Ryu, que es va dis­putar al pavelló municipal, va tenir com a protagonistes els karate-ques del Gimnàs Sant Cugat. Els representants locals van aconse­guir un primer lloc, un segon i tres tercers en aquesta competició que es va disputar en quatre ca­tegories. En la categoria de més alt nivell, l 'Open masculí per a

cinturons negres i marrons, es va imposar el santeugatenc Juan An-tonio Gómez en derrotar en la final José Pérez del Gavà. [in la mateixa categoria un altre sant­eugatenc, Alex Gonzàlez. es va classificar tercer. El campió de l 'Open masculí va explicar al final del combat que «esperava una fi­nal més difícil perquè el rival havia tret del tatami molts altres ad­versaris». En la categoria d 'Open femení Esther Prunonosa del Club

P0L1ESP0RTIU

Hirota es va imposar a la resta de participants. Ein kius es van establir dues categories, la supe­rior i la inferior als 71) quilos. En la primera, el campió va ser Maria Àngel Barradas que es va imposar en la final al santeugatenc Miquel Solà. El karateea local Da­niel Codorniu es va classificar ter­cer en aquesta categoria. En la segona, Inaqui Andrés del Gimnàs Sant Cugat va aconseguir la ter­cera posició de la classificació.

La la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics es

clou amb un debat Els Paralímpics marquen l'abans i el després

I I V C.R.

H Sant Cugat.— Dissabte es va cloure la la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics a Sant Cu­gat. La jornada central va constar de dues ponències a càrrec de Miriam Melloni, llicenciada en medicina de l'esport i d 'Antonio Guillén, president del Club l 'n io Esportiva Santfeliuenc a més d'u­na taula rodona amb 3 partici­pants mes. Ei I debat, que va tenir lloc com la resta d'actes— a la Casa de Cultura, va girar al voltant del camí que s'ha fet fins ara per eliminar Ics barreres que impedeixen la integració dels dis­minuïts en la vida quotidiana, del papei que van jugar els Jocs Pa-ralimpics del l>2 en aquesta in­tegració i de lot el que encara queda pe: lei en aquest sentit. I n dels participants va ser Glòria Rognom. cooidinadora dels actes d'ober'.uia i clausura dels Jocs Pa­ralímpics, que va opinar que no s'ha apioliiat piou l'impuls dels Jocs Paralímpics de Barcelona: ••teníem una caria a les mans que m\ hem sabut aprofitar, tothom eslava sensibilitzat però nosaltres vam deixar passar el temps i la possibilitat d'aconseguir mes co­ses amb el suport de la gent- . A mes Rognoni. que veu el futur amb optimisme, va afegir que es­pera "que un dia es puguin fer competicions en què participin homes i dones, disminuïts' i ca­

pacitats», cosa que creu que pas­sarà aviat.

Per la seva banda Ramon Gis-bert. seleccionador estatal de bàs­quet en cadira de rodes en els Jocs Paralímpics. es va queixar de la poca atenció que els mitjans de comunicació dediquen a l'es­port per a disminuïts físics, En aquest sentit. Gisbert va reco­nèixer que després dels Jocs "la situació ha canviat bastant, però falta que canvií encara més . . Se­gons Gisbert, «els mitjans de co­municació no s'ocupen de Ics ac­tivitats pe: a disminuïts. Desprès dels Jocs Paralímpics els mitjans han passat olímpicament perquè no venem i. per tant. encara ens hi hem de barallar perquè ens donin cl seu supiiH-, l'o; i aquesta critica obeita ah mitjans de eo-inunieiacio. Gisbert \a icconcixc: que - tampoc s'ha treballat prou eles de les institucions". I r, allie dels aspectes que preocupa ah experts es la qüestió ï e d e : a t \ a Per a Ramon Gisbert. -tot i oue !a llei diu molt clarament que la competència correspon a la le-deració de disminuïts, s'hauria de treballar conjuntament amb ics ic-deracions catalanes de no dismi­nuïts perquè són les que tei'.er, mes mitjans i niés possibilitats". En general, aquesta la Setmana de l'Esport per a disminuïts físics ha estat valorada molt positiva­ment per tots els participants.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat torna a guanyar l'Esplugues i

s'endú la lliga catalana El cadet aconsegueix el subcampionat

3 CV Sant Cugat: Bartra. Mumpcl. Salto. Vila. Sànchez. Castané —e-

quip inicial—. Rubio i Castro.

O CV Ksplugues: Bartomeu. Lasa-llc. Sancho?, Catalàn. Samantha,

Martínez -equ ip inicial—. Gómez. Garcia, l'ieas. Parcials: 15-11. 15-5, 15-1. Arbitres: Torrent i Carreno. Bé. Públic: Cus 111(1 espectadors. Incidències: HI partit va començar amb una hora i mitja de retard a causa de la celebració d'altres finals.

O.V.; C.R. • Pallejà.— El sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat va fer bons els pronòstics i es va ad­judicar la final de la lliga catalana en derrotar l 'Esplugues per 3 a I) amb absoluta autoritat. Com indica el resultat dels diferents parcials, l 'equip de Rupil va anar de menys a més al llarg del partit. Al principi, les santeugatenques van sortir un xic deseentrades i l 'Esplugues ho va aprofitar per avançar-se amb un 0 a 4. però aquesta situació va durar ben poc perquè el Sant Cugat va reac­c ionar r à p i d a m e n t i. d e s p r é s d 'empatar a 5, es va acabar im­posant per 15 a 11. A partir del segon set les vallesanes van de­senvolupar el seu joc habitual de conjunt i van acabar escombrant de la pista un Esplugues que al tercer set no va tenir opcions. L'equip de Sant Cugat va dominar especialment bé el bloqueig, amb Sandra Sànchez i Judit Vila, molt

encertades en aquest aspecte del joc.

Al final de la jornada, que va tenir com a marc el Pavelló Mu­nicipal d'Eísports de Pallejà, es va procedir a l 'cntrega tic premis i va ser hi capitana de l'equip. Valerià Bartra, qui va recollir cl trofeu de campiones de la lliga catalana, trofeu que se suma al del campionat de primera divisió estatal. Amb aquest nou triomf el conjunt vallcsà posa fi a una brillant temporada en què només ha perdut un set en competició oficial i ha aconseguit el somiat ascens a la divisió d'honor, ca­tegoria en la qual militarà la tem­porada que ve. Quan al rival. l'Es­plugues, amb aquest partit acaba una temporada en què ha estat en tot moment a l 'ombra del Sant Cugat: segones a la fase regular de la lliga i quartes a la fase final disputada a Venta de Baiïos, es van quedar a un pas de l'ascens i ara en la posició de subcam-piones de la lliga catalana.

Cadet femení, subcampió

L'equip cadet femení del CV Sant Cugat també va disputar en el mateix escenari la final de la lliga catalana de la seva categoria. però no va tenir la mateixa sort que el sènior. El cadet, també entrenat per Víctor Hugo Rupil, va perdre per 3 sets a 2 contra el Santa Isabel en un matx igua-ladíssim que li va atorgar el sub­campionat.

ESTUDI SOBRE IMMIGRACIÓ 25 » Divendres, 16 de juny de 1995 MANS UNIDES FA BALANÇ

L'Institut d'Estudis Mediterranis va presentar dilluns a la Casa de Cultura el llibre Marroquins a Catalunya en un acte organitzat pel grup de suport als immigrants Vallès sense Fronteres. Plana 26.

L'ONG Mans Unides ha depassat els cinc milions i mig en la recaptació de la 12a campanya a Sant Cugat. Els diners es destinaran a un projecte de cooperació a Quito, la capital de l'Equador. Plana 27.

Un dispositiu d'uns 190 voluntaris s'ha posat en marxa aquest cap de setmana en el que ha estat una de les fases més importants de l'execució del nou pla in­tegral de prevenció i extinció d'incendis:

L'APLICACIÓ DEL PLA D'INCENDIS

el nou mecanisme de vigilància amb pa­trulles mòbils en què s'han integrat els voluntaris que van fer els cursets de co­neixements bàsics, impartits per respon­sables del parc de Bombers de Rubí-Sant

Cugat. Tot i la pluja, els diferents grups que participen en el dispositiu van co­mençar dissabte a fer torns per vigilar les zones forestals de les sis àrees en què s'ha dividit el municipi.

L'Ajuntament posa en marxa el pla de vigilància contra incendis malgrat la pluja Uns 25 voluntaris patrullen per les zones I L'obertura del parc d'estiu de Can Ribes

forestals del municipi des de dissabte | es retardarà almenys una setmana SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— El dispositiu mu­nicipal de vigilància mòbil en zo­nes forestals previst per a la tem­porada d'estiu es va posar en marxa dissabte passat tot i que el risc baix d'incendi dels últims dies no ho feia imprescindible. Malgrat la pluja intermitent de dissabte i diumenge, els respon­sables municipals del nou pla d'in­cendis van voler complir amb les dates previstes, «tal corn s'havia acordat en una reunió organit-zativa entre totes les unitats ope­ratives que participen en el des­plegament». segons ha explicat el regidor de Medi Ambient en fun­cions, Xavier Cortés.

En total, són 190 voluntaris els que s'integren en aquesta xarxa mitjançant els grups d'autoprotec-ció de la Floresta, les Planes i Sol-i-Aire, la unitat operativa de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) i Protecció Civil. També patrullen, des de principi de mes, dos Nissan Patrol i dues motos de la Policia Local i un tot terreny conduït per objectors de conscièn­cia que fan la prestació social subs-titutòria a l'Ajuntament. Partint de la divisió del municipi en sis àrees establerta al pla integral de prevenció i extinció d'incendis presentat fa tres mesos, cada grup té una zona assignada per pa­trullar. La distribució dels efectius per àrees permetrà, segons el cap de l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil, Oscar García, «una primera intervenció més rà­pida en cas d'incendi perquè cada

í%,

BS WT^

•

£%&** A

^ » ^ ^ ^ ^ » " * & • " -

~~<f>Í f H T» ~9p*fc

"='-""

-»*-:sL:-La patrulla de l'agrupació de voluntaris de Protecció Civil en una sortida de vigilància.Foto: JA. MULA.

patrulla té un àmbit més reduït i sempre n'hi haurà una prop del focus».

Amb tot, la primera actuació en cas de foc ha de ser avisar l'Ajuntament i els Bombers de la Generalitat. Per això s'han da­tat les patrulles amb 10 aparells walkie-talkie, que els permetran estar en contacte amb els res­ponsables del pla d'emergència i

amb la resta de voluntaris de torn, uns 25 en total. El material que s'ha posat a disposició de cada unitat es completa amb els estris per a primeres intervencions (mà­negues, màscares, motxilles d'ai­gua) i uns pitralls grocs per als grups que no tenen uniforme.

La puntualitat en l'inici de la campanya d'estiu del pla de vi­gilància no s'ha repetit en l'o­

bertura del parc de Bombers tem­poral que se situarà a l'Arrabas­sada, a la torre de Can Ribes. La inauguració estava prevista per ahir però es retardarà almenys una setmana, segons el cap del parc de Rubí-Sant Cugat, Jordi Pallejà, «perquè encara s'està for­mant el personal auxiliar i perquè no ha arribat el nou camió amb què s'ha de dotar la instal·lació».

La regidoria de Medi Ambient regula les fogueres de revetlla i Pús dels petards

S.B. H Sant Cugat.— La regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat ha dictat, com cada any, les normes preceptives al mu­nicipi per a l'encesa de fogueres. El primer tràmit que cal complir per fer una foguera de Sant Joan 0 en d'altres festes és la presen­tació d'una instància per sol·licitar el permís necessari. L'autorització es donarà si el lloc on es vol fer el foc és a una distància mí­nima de 15 metres de les façanes i els cotxes més propers, si no està sota línies telefòniques o elèc­triques i si no impedeix el pas de vehicles d'urgència. Un cop concedit el permís, s'haurà de po­sar una base de sorra o terra (d'un gruix de 10 centímetres com a mínim) en el lloc triat i fer la foguera al damunt. L'Ajuntament ha prohibit expressament llançar bidons o esprais al foc, encendre la foguera si fa vent i utilitzar la benzina com a combustible. A més, caldrà apagar-la després amb aigua i terra o cendra i no es podrà deixar el lloc del foc fins dues hores després d'haver-lo apa­gat.

D'altra banda, a la normativa dictada per a les fogueres s'hi han afegit recomanacions per a l'ús dels petards i focs artificials. És prohibit d'utilitzar-los a menys de 500 metres del bosc i llançar-los en direcció a una altra persona. 1 pel que fa a les recomanacions, Medi Ambient demana que ningú no guardi articles de pirotècnia a les butxaques, no acostar la cara o les mans a un petard encès i no encendre'n cap prop d'un líquid imflamable. També es re­comana no tocar l'article durant 30 minuts en cas que hagi fallat i que no utilitzin els petards per­sones inexpertes. Finalment, l'A­juntament adverteix en termes ge­nerals que «si s'actua amb pre­caució s'evitaran cremades i in­cendis» i recorda que aquests «consells elementals» són bàsics per fer que les revetlles siguin «una veritable festa».

COOPERACIÓ"

El grup del 0,7% presenta el projecte d'aquest any abans que s'aprovi a l'Ajuntament

Flury hi va ser en «un gest de bona voluntat» presència testimonial de la tinent d'alcalde en funcions de Sanitat i Serveis Socials, Sílvia Flury, a Tacte de presentació. Però la ma­teixa Flury va advertir que era «només un gest de bona voluntat» i que «fins que no es torni a constituir el consistori, l'equip de govern en funcions no pot prendre cap decisió ni avaluar la inicia­tiva». Tanmateix, va admetre que «personalment» considera «en­certat» haver triat Pampakuda.

Per demostrar la validesa del projecte, la plataforma va con­vidar Núria Escala, la represen­tant del Fons Català de Coope­ració que el dirigeix. Per Escala «el valor fonamental del treball és que la demanda ha sorgit de la societat civil de Pampakuda i s'adapta a les necessitats reals».

s.B. B Sant Cugat.— La plataforma del 0,7% de Sant Cugat va pre­sentar públicament divendres el projecte en què vol destinar el milió i mig de pessetes cedit per l'Ajuntament del pressupost de 1994. Es tracta de finançar una part de la construcció d'un centre de rehabilitació per a cecs a Pam­pakuda, un poble de 20.000 ha­bitants de l'estat de Kerala, al sud de l'índia. Aquesta serà la destinació dels diners santeuga-tencs per a cooperació si l'ad­ministració local aprova el pro­jecte, ja que la comissió de se­guiment, que estaria formada per representants de les forces po­lítiques del consistori, encara no s'ha constituït. De moment, l'únic pas de l'Ajuntament ha estat la Sílvia Flury, Núria Escala i un membre del grup del 0,7%, a l'acte de presentació,del projecte. Foto: J.A, MULA.

26 PUNT DIVERS ELS 4 C A N T O N S , Divendres. 16 de juny de 1995

IMMIGRACIÓ

L'Institut d'Estudis Mediterranis presenta a Sant Cugat «Marroquins a Catalunya»

L'estudi és «una eina per al coneixement mutu de dues cultures», segons un dels autors SÍLVIA BARROSO

H Sant Cugat.— L'n dels autors de Marroquins a Catalunya. l 'antropòleg Francesc Xavier Me­dina, i tres membres de Vallès sense Fronteres van presentar dilluns a la Casa de Cultura

L'objectiu de Marroquins a Ca­talunya es, segons Xavier Medina, eo-autor del llibre, un recull de dades i experiències amb vocació «d'eina per al coneixement mutu de dues cultures que conviuen al nostre país». Saber qui són. què volen i quins problemes tenen els magribins que vénen a Catalunya seria, per Medina, «el primer pas per trobar la via per a la seva integració». Així va definir Me­dina l'obra publicada fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Me­diterranis a l'acte de presentació de l'estudi a Sant Cugat, orga­nitzat dilluns per Vallès sense Fronteres a la Casa de Cultura.

En una sala d'actes pràctica­ment plena, el coordinador del grup de suport als immigrants. Vicenç, l isas va demanar als as­sistents que llegissin Marroquins ti Catalunya i MI anunciar que s'acaba de publicar també en castellà.

aquest estudi sobre els immigrants procedents del Magrib que viuen al nostre país. Editat fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis, el llibre vol ser, segons Medina. «una eina per al coneixement mutu de ma­

rroquins i catalans». Vallès sense Fronteres va organitzar l'acte de presentació a Sant Cugat perquè els membres de l'entitat coneguin l'o­bra, que s'acaba de publicar també en castellà i sortirà en àrab l'anv vinent.

Les noves tendències de la immigració

IMMIGRACIÓ

d'Estudis Mediterranis presenta ugat «Marroquins a Catalunya» na per al coneixement mutu de dues cultures», segons un dels autors IA BARROSO Marroquins Xavier Me-e Fronteres de Cultura

aquest estudi sobre els immigrants procedents del Magrib que viuen al nostre país. Editat fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis, el llibre vol ser, segons Medina. «una eina per al coneixement mutu de ma­

rroquins i catalans». Vallès sense Fronteres va organitzar l'acte de presentació a Sant Cugat perquè els membres de l'entitat coneguin l'o­bra, que s'acaba de publicar també en castellà i sortirà en àrab l'anv vinent.

M e d i n a , a l ' esque i r

es comporta la societat cala ' . ira amb el magribins que acull i com actuen ells en trobar-se llum del seu país. Per Dris lïui-cl pe­riodista i professor ma; toqui i membre de Valies scr.se l·ion-teres— el mes interessant d'a­questa part es d'aspecte ideolò­gic» que se'n desprèn: • l·ls ca­talans son molt gelosus de tot el que es seu —va dir Bui^el i. en plena crisi econòmica ai rilvn els marroquins que. en sentir-se desplaçats, refermen el seu isla­misme i la resta dels seus signes

,|UL- van |iar(kipai en l'.ick

d'identitat. El xoc eultiua que pot produir aquesta situ iciò \a afe­gir— és la clau pea entendre els problemes d'integració-.

Però Mairoqiíiu·. a ( atiilu/iva. com reconeix el mateix Medina. «no ho diu lo! sobre la immi­gració». Els -nite i logants- que obre són el mes mle ressoni del treball per a Fathiha Beil iamou. la integrant de Valies sense Fron­teres que va presenlai la tercera part del llibre. Dedicat a l'ano­menada segona gcic iac io . al fe­nomen de la icagrupacio familiar

i a la immigració mes recent, l'úl­tim apartat analitza les tipologies de marroquins que viuen a Ca­talunya. En aquest sentit, tant Me­dina com Bcnhamou van coincidir a destacar com a tendència nova l'arribada de dones soles —sol­teres, vídues o divorciades— que no venen pel reagrupament fa­miliar sinó per iniciativa pròpia. -La lectura d'aquest document

va acabar Bcnhamou dóna una idea clara de quines són les qticstions sobre les quals cal re­flexionar».

ves tendències de la immigració 1 K \ \ < I SC XAVII R MEDINA

IMMIGRACIÓ

d'Estudis Mediterranis ugat «Marroquins a Ca na per al coneixement mutu de dues cultures», seg IA BARROSO Marroquins Xavier Me-e Fronteres de Cultura

aquest estudi sobre els immigrants procedents del Magrib que viuen al nostre país. Editat fa uns mesos per l'Institut Català d'Estudis Mediterranis, el llibre vol ser, segons Medina. «una eina per al coneixement mutu de ma­

rroquins i ei va organitzar perquè els m bra, que s'ac; i sortirà en àr

M e d i n a , a l ' esque i r

es comporta la societat ca la 'a ra amb el magribins que acull i com actuen ells en trobar-se llum del seu país. Per Dris Buise! pe­riodista i professor ma; toqui i membre de Valies scr.se l·ion-teres— el mes interessant d'a­questa part es d'aspecte ideolò­gic» que se'n desprèn: I K ca­talans son molt gelosos de tol el que es seu —va dir Bui^el i. en plena crisi econòmica ai riben els marroquins que. en sentir-se desplaçats, refermen el seu isla­misme i la resta dels seus signes

d'identitat. El xoc eultiua que pot produir aquesta situ ició \a afe­gir— és la clau pea entendre els problemes d'integració-.

Però Mairoqiíiu·. a ( atiilu/iva. com reconeix el mateix Medina. «no ho diu lo! sobre la immi­gració». Els -nite i loganls- que obre són cl mes uile ressent del treball per a l-'athilia Beil iamou. la integrant de Valies sense Fron­teres que va presenlai la tercera part del llibre. Dedicat a l'ano­menada segona gcic iac io . al fe­nomen de la icagrupacio familiar

ves tendències de la inini 1 K\N( I -SC XAVII R MEDINA

L ' a n t r o p ò l e g i c o - a u t o r de Marroquins a Catalunya c reu

q u e el c o n e i x e m e n t m u t u de les d u e s c u l t u r e s q u e

c o n v i u e n al n o s t r e pa í s — l a m a r r o q u i n a i la c a t a l a n a —

és l 'e ina bàs ica per a la i n t eg rac ió de l s i m m i g r a n t s .

Ena anàlisi en tres par ts

l a llisti H ja i la situació soeio-e-conomica del Marroc es el primer que analil/a el llibie. l a dislincio entre la cultura àrab i la bcieber i les tines llengües de cadascuna d'aqucslcs civilitzacions que eon-\ iuen des de fa segles al Magrib es una de- les dades bàsiques que descriuen la població de Ics di­ferents zones del Mai roc. Molts elcls immigiants lesidents a Ca-tulunva son herheròlons. especial­ment els que procedeixen del Rit i altres àrees muntanyoses. L'a­partat dedicat a la historia re­flecteix els lligams que hi ha hagut entre l'Estat Espanyol i el Marroc a traves dels segles, però l'anàlisi continua més enllà de les dades i. a la segona part, s'estudia com

N o és cap novetat, i es diu ja des de fa temps, que els països del sud d 'Europa es troben immergits en un

important i vertiginós canvi social i econòmic, i que han passat de ser països emissors d'immigració a ser-ne receptors. A partir de la dècada dels vuitanta, les mi­gracions interiors d'Espanya fre­nen el seu moviment, i és a partir d'aleshores que els fluxos migra­toris que arriben de l 'estranger comencen a fer palesa la seva presencia. Catalunya, com una de les principals comunitats autòno­mes de l'Estat receptores d'im­migració, es troba avui, novament, davant el repte d'afrontar les no­ves implicacions que aquests can­vis imposen.

La regularització d'immigrants del 1991 marca un moment im­portant en la recent història de la immigració estrangera a Es­panya. La marroquina es conver­teix, a partir d'aquest moment en què les dades estadístiques reflec­teixen per primera vegada una imatge més o menys real de la immigració a casa nostra, en la més nombrosa a Espanya i també a totes i cada una de les quatre

províncies catalanes. És en aquest sentit que, l'any 1994, l'Institut Català d'Estudis Mediterranis va publicar l'estudi Marroquins a Ca­talunya.

El nombre de marroquins im­migrants a Espanya se situa al voltant de les 90.000 persones. Pel que fa al cas concret de Catalunya, aquesta xifra és de 21.545 per­sones segons les dades oficials, tot i que no hem d'oblidar la pre­sència d'un important sector d'a­questa població que es troba en situació d'irregularitat i que, per tant, no apareix a les dades es­tadístiques. La major part dels im­migrants són d'origen rifeny (gai­rebé un 40' 'í) i més concretament de les províncies de Nador i Je-bala. situades al nord del país.

Pel que fa a la distribució per sexes, els homes prevalen sobre les dones (un 79% contra un 21 ':•}.) i molt particularment en el seg­ment d'edat que va dels 30 als

49 anys. Seguint aquestes dades, el perfil de l'immigrant marroquí és el d'un home jove. predomi­nantment solter i d'origen rural (principalment rifeny. com hem pogut veure), que viatja sol a Ca­talunya amb la pretensió d'acon­seguir una feina i. a partir d'a­questa, millorar la seva situació econòmica. De tota manera, ens t robem també amb un sector creixent de dones que emigren soles, es tracta de joves solteres i vídues o separades, que deixen el seu país d'origen amb la vo­luntat de començar una nova vida en l'emigració. A diferència dels homes, el seu origen sol ser pre­dominantment urbà. de la zona atlàntica del Marroc, i no pas de l'àrea del Rif. Aquest fenomen implica un cert canvi en la ten­dència migratòria, ja que no es tracta de dones casades que viat­gen amb el marit i els fills, ni tampoc de filles d'immigrants per-

tanyents a la segona generació, sinó de dones que prenen elles mateixes la iniciativa migratòria, cosa que mostra, al mateix temps, una mutació important dins les estructures mateixes de la societat marroquina.

L'n altre factor important a te­nir en compte és el de la segona generació d'immigrants. No tots han nascut a Catalunya, molts d'ells hi van arribar quan eren petits amb les seves famílies, i, tant els uns com els altres, han fet d'aquest país casa seva i con­sideren, en bona part, la nostra gent la seva gent.

En paraules de l'escriptor ma­rroquí i premi Goncourt Tahar Ben Jelloun, «l'immigrant és el símbol de la ruptura, d'alguna cosa que es trenca i que tracta de refer-se en un altre lloc, allà on d'altres homes han aconseguit fer la seva vida. De fet. el que volen els immigrants no és ser ni estimats ni complaguis, sinó simplement respectats». No hi ha dubte que cl millor camí per acon­seguir aquest respecte és el co­neixement mutu, i és en aquest sentit que hem de posar en marxa les nostres iniciatives.

La Creu Roja farà diumenge una jornada de portes obertes H Sant Cugat. - L'assemblea de Sant Cugat-Rubí ha preparat una jornada de portes obertes per a diumenge amb l'objectiu «d'apro­par-se als ciutadans perquè co­neguin les activitats de la insti­tució», segons ha explicat el coor­dinador de la iniciativa. Pere Pau Balanyà. A més de les exposicions de material i les demostracions previstes, Balanyà ha anunciat que «tots els depar taments funciona­ran amb normalitat perquè els as­sistents puguin veure com treba­llen». Mitjançant les mostres i els simulacres preparats, tant a Sant Cugat com a Rubí. es podrà veure tot el material de què disposa la Creu Roja (inclosos els aparells i vehicles d'altres assemblees veï­nes que s'utilitzen també en cas de necessitat), com actuen els vo­luntaris en les tasques de soco­rrisme o en les urgències i com funciona el servei de teleassistèn-cia a què estan adscrits els avis que viuen sols i que, d'aquesta manera, s'asseguren un contacte permanent amb la Creu Roja mit­jançant un mecanisme que dispara una alarma en cas que necessitin ajut. Aquest diumenge serà la pri­mera vegada que la Creu Roja fa a Sant Cugat i Rubí una jornada de portes obertes, i s'ha previst fer les activitats en ducs sessions: al matí. de deu a dues. i a la tarda, a partir de les quatre i fins a les vuit del vespre, s n

Els comerç alternatiu té possibilitats, segons els promotors B Sant Cugat.— El comerç al­ternatiu es «una puça que no pot competir contra l'elefant de! co­merç convencional, però sí que el molesta >. Aquesta conclusió van extreme divendres els assis­tents a la xerrada sobre comerç alternatiu organitzada pel Grup de Natura Jove ilel Club Mun­tanyenc. Dos membres de l 'ONG Comerç sense Fronteres \ an ex­plicar el comportament dels mer­cats internacionals respecte elcls països del Tercer Món. Segons ells, les entitats sensibles a «les desigualtats econòmiques que ge­neren les pràctiques comercials de les grans empreses han de tre­ballar per aconseguir uns inter­canvis més justos per als països productors del sud». Aquest me­canisme és el que utilitza Comerç sense Fronteres per mitjà de la xarxa de botigues Alternativa-3. Una d'aquestes és al carrer Major de Sant Cugat des del setembre i, segons el seu responsable, Mario López, que va ser un dels con­ferenciants, «els santeugatencs han entès ràpidament el nou con­cepte de comerç». > s B

Ràdio Sant Cugat reunirà 4 corresponsals de guerra en un debat M Sant Cugat.— El programa Viure a la Terra, de Ràdio Sant Cugat, dedicat a temes de soli­daritat, s 'acomiada aquesta tem­porada amb una taula rodona ti­tulada Els mitjans de comunicació i la guerra. Eric Hawck, corres­ponsal del diari Avui a Bòsnia, Eduard Sanjuan, enviat especial de TV3 a la guerra del Golf, Car­les Bosch, reporter del programa 30 Minuts i Vicent Partal, corres­ponsal a Bòsnia per Catalunya Rà­dio, El temps i El Punt seran els periodistes que analitzaran i dis­cutiran el tractament que els mit­jans i els periodistes donen als conflictes bèl·lics. El programa, dirigit per Xavier Casanovas, s'e­metrà en directe dilluns, a les 11 de la nit i es repetirà, enregistrat, dimarts a les cinc de la tarda i dissabte de la setmana vinent a les deu de la nit . ; S.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 PUNT DIVERS 27

SOLIDARITAT

Mans Unides de Sant Cugat ha doblat la

reeaptaeió en cinc anys 12a campanya recull 5.543.797 pessetes

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— «Ho hem tornat a aconseguir». Així avalua Mans Unides el resultat de la campanya d'aquest any a Sant Cugat. S'han recollit 5.543.797 pessetes per a un projecte de 5.311.110. Però amb aquesta recaptació no només s'ha superat el pressupost necessari per al finançament d'un centre d'apilament de deixalles a Quito, sinó que significa també haver doblat la xifra de fa cinc anys.

La

La proliferació d'organitza­cions no governamentals i l'aug­ment dels moviments per a la coo­peració amb el Tercer Món no ha perjudicat Mans Unides, sinó tot el contrari. La prova que l'en­titat continua augmentant la seva influència és la recaptació de la 12a campanya a l'arxiprestat de Sant Cugat-Bellaterra: depassa els cinc milions i mig i dobla la quan­titat recollida el 1990. Per a la coordinadora del grup, Maria Àn­gels Huguet, «la reposta continua sent positiva per a Mans Unides encara que hi hagi moltes altres campanyes perquè qui està dis­posat a fer aportacions col·labora en tantes iniciatives com calgui. I si hi ha més moviment hi ha més gent sensibilitzada.». En aquest sentit, la mobilització de la plataforma del 0,7% l'any pas­sat hauria tingut un «efecte molt positiu», segons Huguet.

Noves fórmules

Tot i que la tendència a l'in­crement de la recaptació any rere any és clara, el comportament dels santcugatencs amb Mans Unides

ha variat també en un altre sentit. Segons Huguet, en els últims anys «les aportacions particulars de més volum s'han anat desviant cap a les centrals, les fan direc­tament a Barcelona». Per això el grup de Sant Cugat-Bellaterra «s'ha d'esforçar cada any per bus­car noves vies de recaptació». Al mateix temps, l'orientació de les campanyes ha anat canviant per fer-les cada vegada «més parti­cipatives» i complir així amb el que Huguet defineix com «el do­ble vessant» de la feina de Mans Unides: «Al marge de la recap­tació —recorda— ens hem de preocupar també de la sensibi­lització i preferim moltes apor­tacions petites que unes quantes de més espectaculars».

Malgrat que encara no està de­finida la campanya de l'any vinent, ja és segur que es repetiran els actes que s'han organitzat en­guany per primera vegada: el so­par al Centre Borja i l'encesa d'es­pelmes al carrer. Les dues ini­ciatives van aconseguir molta par­ticipació —250 persones van as-sitir a l'àpat benèfic i el dia de

BALANÇ DE LA CAMPANYA DE MANS UNIDES

Procedència

Parròquies

Recaptació

Sant Pere Octavià

Sant Cebrià (Valldoreix)

Santa Creu (BeHaterra) í V

Mare de Déu de Montserrat (la Roresta)

Església antiga de ValMdrera

Sant Joan Baptista (Mira-sol)

1.315.300 ptes.

150.500 ptes.

72.000 ptes.

62.000 ptes.

2.000 ptes.

46.000 ptes.

Esglésies i escoles

Centre Borja

Escoles

126.000 ptes.

437.014 ptes.

Diverses

Donatius, subscripcions i guardioles „

Club Muntanyenc

Club de Golf

Club Júnior

Club Natació

Sant Jordi 94

Postals de Nadal 94/95

Encesa d'espelmes

Concert corals

Sopar Centre Borja

Total

*

'••i

-ÍV*

436.294 ptes.

57.000 ptes.

143.925 ptes.

56.635 ptes.

102.898 ptes.

48.105 ptes.

304.120 ptes.

275.200 ptes.

96.105 ptes.

740.000 ptes.

5.543.797 ptes.

l'encesa es van vendre 1.400 es­pelmes — i es van afegir al tra­dicional concert de corals i a les recaptacions a les parròquies.

El total de 5.543.797 pessetes que s'ha reunit es destinarà a la segona fase de construcció d'una planta de recollida i classificació

EL PUNT

de deixalles reciclables a Quito. La cooperativa equatoriana Nue-va Vida va projectar aquest centre amb l'objectiu de millorar les con­dicions de treball dels minadores, els drapaires urbans dels suburbis de la capital, i va demanar ajut a Mans Unides per finançar-lo.

Un noi de 19 anys mor en un accident de moto a ratinguda Rius i Taidet

• Sant Cugat.— El jove santcu-gatenc de 19 anys Marc Puigven-drelló Roig va morir diumenge a la matinada a conseqüència de l'accident de trànsit que va patir a l'avinguda Rius i Taulet, a l'al­tura de la zona de discoteques que hi ha a la sortida de la ciutat, en direcció a Rubí. Marc Puig-vendrelló conduïa un ciclomotor Derbi Variant pel cèntric carrer santcugatenc quan eren prop de les cinc de la matinada de diu­menge del cap de setmana passat. En una maniobra inesperada, el conductor va perdre el control del vehicle i va xocar contra una tanca protectora del jardí d'una casa de la rodalia. Puigvendrelló es va estavellar després contra un arbre del mateix carrer. El ferit va ser traslladat immediatament amb una ambulància a l'Hospital General de Catalunya, en estat molt greu. Hores després, metges del centre hospitalari situat a Mi­ra-sol van comunicar que Marc Puigvendrelló havia mort a causa d'un traumatisme crànio-encefà-lic. El ferit havia estat ingressat hores abans en aquest centre amb un diagnòstic de politraumatisme, amb diverses parts del cos afec­tades i amb un pronòstic molt greu. / S.B.

Caixes J j Fortes

Sant Cugat (W Vallès. » 58917 99

BANQUETS

masia ÀMEILLER Restaurant

Camí Can Ametller, s/n

Tel (i 74 i)l 51 - 5 Si) 22 12

GAT DEL VAl.LES Un marc de prestigi per a la seva celebració

••• Vingui i consulti els nostres menús especials

••• Tenim el que vostè necessita

••• Salons fins a 170 comensals

••• Vela exterior per a

aperitius i banquets

••• Espai d'esbarjo

••• Terrassa

••• Excel·lents comunicacions

cpS*'

• No oblidi el nostre servei de carta diari

FESTA MAJOR A RL1BI

Els rubinencs recuperaran espais per gaudir de la seva festa major: el Castell, la renovada plaça del Doctor Guardiet i la plaça de Figueres. L'estrella d'aquest any és Joaquín Sabina. Plana30.

28 • Divendres. 16 de juny de 1995 SOLIDARITAT AMB BOSNIA

Maria Permanyer és una santeugatenca sense fronteres que lluita per ajudar les víctimes de la guerra a Bòsnia. Ara, està preparant una Gran Moguda per conscienciar els governants europeus. Plana 31

LA VIDA SOCIAL

El Centro Popular Andaluz assoleix la majoria d'edat amb un prestigi merescut /. 'entitat, (jiie ha aconseguit ohrir-se a l'exterior i ser respectada, farà 18 anys per la diada de Sant Joan

K \M<>\ I l íjl í • Sant Cugat. HI Centro Popular Andaluz (CPA) tic Sani Cugat celebrarà demà el seu divuitè aniversari, tot i que va ser fundat el 24 de iunv del 1977. l a historia del CPA ha

1.1 dia 24 de juny del P'77 naixia a Sant ('ngat una nova entitat: el Centro Popular Andaluz. l a idea va sortir de Càndido Zamora Casa­do. andalús de la província de Còrdova establert a Sant Cugat, i d'un grup d'amics que volien fundar a la ciutat una associació andalusa. I es primeres reunions es van ter en bars. en cases particulars. en una sala de l'ajuntament

que els va cedir l'cv-i'c-gidor Paco (i imenez i alia on es va poder. Poc desprès. el CPA es va instal·lar a la seva primera seu. al carrer Rius i Taulct. i va constituir la junta fundadora provisio­nal, presidida pel metge , \n-tonio Morales. ia que Xa-moia va renunciar a la pre­sidència.

Kl Potaje IVjiilo

Tres mesos desprès de constituir-se la junta, el se­tembre del 1977. José Cio-mez va decidir presentar una moció de censura a l'assem­blea general de socis perquè la junta semblava adquirir alguns matisos polítics. 1.'as­semblea va aprovar la moció per unanimitat. Gómez va aconseguir la presidència i va iniciar una gran etapa de rellançament. Hs van dur a terme els primers actes ins­titucionals, com el Potaje de Andalucía i el Potaje Pepito —celebrat per Sant Josep. Durant l'època de Gómez. tal com explica ell mateix. «el CPA va fer les primeres passes i es va consolidar com a entitat organitzant molts actes, com el sopar de Cap d'Any, la diada de Tots Sants, la castanyada o la re-

estat marcada per dues etapes ben diferenciades, que han coincidit amb les dues seus que l'entitat ha tingut fins ara. Hls grans objectius dels d a n e r s temps —portar a terme una filosofia d'obertura a la ciutat i consolidar-se com una de les entitats

locals més impor tants- - s'han complert amb es­creix. Des que Gabriel Ruiz va assolir-ne la presidència, ara fa dos anys, el CPA s'ha donat a conèixer no només a Sant Cugat, a Catalunya i a l'Hstat. sinó també a tot el món.

Els grups de ball són actualment una part important del cos social del CPA. I :>iu FLS 4 CANTONS.

vetlla de Sant Joan». «Sem­pre f inança ts ú n i c a m e n t —continua Gómez— amb les aportacions dels socis. que realitzaven un gran es­forç» El 1978 el CPA va instal·lar la primera caseta de festa major, al costat del camp de futbol, i el 1981 va crear un equip de futbol de sala que va arribar a jugar

a la divisó d'honor. D'aques­ta manera, l 'entitat va ad­quirir una dimensió impor­tant. El 1984, com que les condicions de seguretat de la seu no eren correctes se­gons les normes urbanísti­ques, l 'Ajuntament d'Oriol Nicolau els va comunicar que hi havien de fer refor­mes o marxar-ne. Poc des­

près, I'l de novembre del 1985 es va ocupar oficial­ment la seu actual. Tot i el positiu conservadorisme inicial dels successius pre­sidents, el CPA es va marcar uns objectius d'obertura a la ciutat conservant l'esperit andalús i la sensibilitat en­vers aquesta terra. L'entitat van anar madurant i. el 1988,

el CPA va ser reconegut ofi­cialment per la Junta d 'An­dalusia. Ara fa tres anys tam­bé va ser reconegut per la Generalitat . Gabriel Ruiz, president des del 1993, està internacionalitzant l'entitat agermanant-la amb associa­cions andaluses de tot el món. El CPA és avui, doncs, una entitat important.

La UREF inaugura una nova sala per fer actes culturals

FRANCl.SC CARBÓ I LA Floresta.— La Unió Recreativa i Esportiva de La Floresta va inaugurar el dia 10, al seu local social, una nova sala on s'hi podran fer diversos actes culturals, ex­posicions i els assajos del grup de teatre Feeling. La nova sala té 2(K) metres qua­drats i subtitueix la pista es­portiva que existia anterior­ment. Diveros artistes de la Floresta com Pere Pich, Bi-biana Pedemonte i Jordi Traperho l'han decorat do­nant-li el caire vistós i pic­

tòric que des de sempre han demostrat els florestans. La sala pretén estar oberta a activitats de veïns i entitats del districte i de la resta del municipi.

Un espectacle infantil, un recital de guitarra de C.Del­gado i un fi de festa amb música disco van ser els ac­tes d'inauguració del nou equipament que com deia Maria Jesús Costa, membre de la Junta, «ha de servir per emprendre noves tas­ques i fer coses des de la Floresta per a la Floresta.» Aspecte de la nova sala durant la inauguració del passat dissabte. Foto: J.A. MULA.

Eleccions a la junta de la Gent Gran de Mira-sol • Mira-Sol.— Des del fe­brer del 94. la dinàmica de la Gent Gran de Mira-Sol l'ha dirigida una junta ges­tora que ha endegat moltes activitats i. amb poc més d'un any de vida. ha acon­seguit que més de 250 per­sones es fessin sòcies de l'as­sociació. Gent gran té la seva seu al Casal de Mira-Sol i obre cada dia de les 10 del matí a les 13 hores i de­ies 17 a les 21, i els caps de setmana a les tardes. Ex­cursions. tallers de manua-litats, trobades i campionats de jocs de taula, entre altres activitats, s'han organitzat durant el curs. El passat diu­menge, 11 de juny. es va fer el lliurament de trofeus al guanyadors de dominó. escacs, billar i cartes entre més de 60 participants.

La Junta actual ha con­vocat per al dia 22 eleccions per ocupar els càrrecs di­rectius. Ahir en una assem­blea informativa es van con­vocar oficialment les elec­cions i es va fer balanç de la tasca feta fins a l'actua­litat. Segons informacions recollides, el secretari ac­tual, Eustaquio Martínez. està aglutinant una única candidatura que es presen­taria dimecres vinent, í-.c.

L'escola Pastora Martos organitza cursets de dansa H Sant Cugat.— L'escola de dansa Pastora Martos ha preparat per a aquest estiu diversos cursets intensius amb una durada de dos me­sos. La majoria dels cursos estan oberts a totes les edats i són impartits per profes­sors experts en la matèria.

Rosa Gavin donarà clas­ses de dansa jazz, Sílvia Ser­vant s'encarregarà dels co­neixements d'art dramàtic, Elise Lumis —a partir del mètode de la Royal Aca-demy of Dancing de Lon­dres— donarà classes de dansa clàssica, i Hugo Zu-billaga i Carmen Cubero ex­plicaran els secrets del tan­go. Montse Prat serà la pro­fessora de dansa contempo­rània. / F. c

Activitats a la Unió Santeugatenca I Sant Cugat.— Amb la in­tenció de seguir creant noves activitats en el si de l'entitat, la Unió Santeugatenca or­ganitza, demà dissabte a les 9 del vespre, la 2a nit d'ha­vaneres. Un sopar, al pati de l'entitat, a base de peix exclusivament, donarà pas a la cantada d'havaneres del grup Tardor i al típic cremat. Qui s'hi vulgui apuntar en­cara pot fer-ho avui diven­dres als locals de la Unió Santeugatenca, al carrer d' Anselm Clavé. / F.c

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

Molts nens formaven part de les colles sardanistes que van ballar diumenge. Foto: XAVIER LARROSA.

La Setmana Cultural de la Floresta es va iniciar amb havaneres i sardanes El mal temps no va ser obstacle perquè se celebressin els actes

RAMON LUQUE H La Floresta.— La prime­ra Setmana Cultural de la Floresta, organitzada per l'Associació de Veïns i Pro­pietaris del districte, va ini­ciar-se el cap de setmana passat amb dos actes im­portants: una cantada d'ha­vaneres i una exihibició de colles sardanistes. Diven­dres a la nit va ser el torn de les havaneres. El pres­

tigiós grup dels Pescadors de l'Escala va cantar al pati de l'associació. Diumenge al vespre es va fer l'exihibició de colles sardanistes a les pistes esportives de La Flo­resta. Amb la graderia plena de públic, cinc colles d'arreu de Catalunya van ballar les sardanes que tocava la Co­bla Principal de Terrassa. Per Emili René, secretari de l'Associació de Propietaris

i Veïns de La Floresta, el balanç d'assistència de pú­blic «és molt positiu fins ara, tot i que hem passat nervis i hem patit per la pluja de divendres i el retard amb què van començar les sar­danes». El president de l'as­sociació, Jesús Martínez, es va perdre els actes de la Setmana Cultural per es­tar-se recuperant d'un ac­cident de cotxe que va sofrir.

Amics de la Unesco al claustre de Sant Pau del Camp. Foto: Amics de la Unesco.

Amics de la Unesco visita Sant Pau del Camp SÍLVIA BARROSO

I Sant Cugat.— L'associació Amics de la Unesco Sant Cugat-Valldoreix va visitar el passat 27 de maig el monestir benedictí de Sant Pau del Camp, situat al barri del Raval de Barcelona. Fundat entre el final del segle IX i principi del X, el monestir

havia estat sota les ordres de l'abat de Sant Cugat durant el segle XII. Després de la visita a Sant Pau del Camp, comentada pel rector de la parròquia, el grup va anar a veure el Palau Güell, d'Antoni Gaudí, on va observar les xemeneies de la teulada restaurades recentment.

CLÍNICA DENTAL — Dr. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO M U T U A L I D A D E S

Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3a Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Tumo por las tardes 33141/08903

G juia ::JL ...' "*"* ^b ^L ^L ^L JL· ^ H

èdica 9911 ^ ^ ^

M I R A SOL Lents de contacte

Cl Endevallada, 15 Tel. (93) 674 58 46

SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 Barcelona

GIMNÀS BLOCK (/ Roseflò, 17 • ENTUDA PE« SI ANTONI, 78

Tel. 589 53 48

Cirurgia

• DR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, apareil digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av. Torreblanca, 2-B, 2n, A1. Sant Cugat « 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusirïol, 2. entol. 1a. Sant Cu­gat t r 674 15 26

Oietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes. Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, « 674 15 26

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49. Sant Cugat «• 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. ASC AGRUP, MUT, MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat

tr 589 39 26 t r 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues. Major, 36, 2n. Sant Cugat.

tr 674 00 25

Odontologia

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚR­GIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat t r 589 00 00 Fax589 03 13

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla. Ribatallada. 20,1 r 3a. Sant Cugat « 6 7 4 7216 • DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, 5, entresol. Sant Cu­gat t r 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat t r 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues Cl Santa Maria, 10. Sant Cugat t r 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VjNALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge a Villa, 5-7, 1r 2a. Sant Cugat t r 589 12 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingu­des Rbla. Ribatallada, 20, 1 r 3a. Sant Cugat t r 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIAT Av. Catalunya, 22, 1r 1a. Sant Cugat « 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av. Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat t r 674 57 96 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla. Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat t r 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge Villa, 5-7. 1r2a. Sant Cugat t r 589 12 15

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C/ Can Mates, 2-4,1 r 2a. Sant Cugat t r 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica Rbla. Can Mora, 1. Sant Cugat * 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr . J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major, 36, 2n. Sant Cugat. « 6 7 4 00 25

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI -ZAN Toco-ginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat t r 589 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r2a. Sant Cugat t r 674 66 11 Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca. 8, 3r 8. Sant Cugat «58919 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1 r 2a. Sant Cugat. « 5 8 9 1 3 07

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previa-sa, Medytec Av. Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Poüclfnic. Sant Cu­gat « 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Policlínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA SANT SALVADOR

3a edat

• Torre amb jardí |

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995

LA VIDA SOCIAL

^iKinvailorcs van cel

El Set Ball tanca el torneig femení de tennis amb un dinar m Sant Cugat ser cl campió de del torneig de ten que organit/a c.

HI club Barcino va la primera categoria nis femení per equips ida anv el Set Ball

Tennis de Sant Cugat. El torneig s'i­nicia al setembre i acaba al juny i hi participen mes de 6(K) dones de més de M) anys. Dimarts passat el

Set Ball va oferir a Ics 250 participants un dinar de comiat de la temporatla, durant el qual es van lliurar els pre­mis. ,' ELS-K ANIONS

Lluís Llach i Joaquín Sabina actuaran en la festa major de Rubí Dimecres i divendres, respectivament

HMMA ANSOLA • Rubí.— Com cada any per Sant Pere, Rubí celebra la festa major de la ciutat, així com altres poblacions de la rodalia. Enguany la ciutat de Rubí gaudirà de nous indrets que permetran diversificar l'oferta cultural i endegar nous projectes, com el que es proposa des de la comissió de festes: obrir la festa a tots els barris de la ciutat per tal que la participació sigui cada any més nombrosa. Una de les activitats més esperades pels ciutadans són, de ben segur. l'actuació del cantautor Joa­quín Sabina, el proper di­vendres 30 de juny a dos quarts d'onze de la nit al camp municipal d'esports. HI dimecres 28 el muntatge musical Un pont de mar bla­va, de Hluís Llach, com a

espectacle inaugural, donarà pas a dos quarts d'onze de la nit a la resta d'activitats. Un dels actes que sovint aplega més gent és el tra­dicional Piromusical, que com cada any es programa per a l'últim dia de festa major, a l'Escardívol. Mo­ments abans p e r ò . els amants del foc i els petards podran participar en un co-rrefoc pels carrers principals de la ciutat. Una de les en­titats que segurament gau­dirà d'aquestes dates és l'Es­bart Dansaire de Rubí, que celebrarà el 25 aniversari de­ia coreografia del ball de Gitanes realitzada per Al­bert Sans. El dissabte I de juliol, la segona trobada de geganters iniciarà una cer­cavila des de la plaça de l'ajuntament fins arribar a la plaça de l'Estació.

R I-: S T A U R A N T

La Nansa

\ Fregidoria-Marisqueria

Cna Sabadell. 47 -0819 ' Rubí

Telèfons ó9 1 1 52

m-CAT Especialitat

Mexicà - Català

JJtlA/U.U.fi

'\ costat iJeis cremes Te .-,89 38 :•?.

RESTAURANT

CAN BARATA

Ora. de Rubio Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

R I S I At RAN I l 'IZ/l-RIA

PANXACONTENTA IVsiiL'i>;.ibj"\i. 'I·I • s.nii i'...y:

' I V I . 5X«> Of> ( ) 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES

SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N MENJAR BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT

|

SANT CUGAT DE L ' . 'ALLES

§ i VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

XEHCAVINS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

MACXIM

EL PORTALET

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CREP

REST. CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPERS

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'AVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST PANXA CONTENTA

PARADA 1 FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

BAR REST. CASABLANCA

CERVESERIA ILSICILIANO

CAPITAN COOK

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN

BARMGSC

RESTAURANT VALL D'OR

cl Lleó. XIII

ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.

av. Flor de maig, 122

d Altamira. 36

C/Pas Estació. 15

c/Guadalajara, 14

cl Victòria, 18-20

ctra. Sabadell, 47

Ci Guatlla, 20 • Els Avets

pi. del Dr. Guardiet. 14

rambla Can Mora, 24

c/ Cami can Ametller, s/n

plaça Pep Ventura, 5

d Valldoreix, 68

c/ Endavallada, 10

cl St Antoni-plaça Barcewa

cl Enric Granados, 7

plaça Hospital, 35-37

plaça Augusta, 2

c/Sant Antoni, 13

cl Elies Rogent, 14

plaça Pep Ventura, 3

ctra Rubí a Sabadell, k"i 15 200

cl Vila. 8

plaça Monestir. 1

ei Alfons Sala, 9

pg. Olabarna. 69

-bla. Can Mora, s/n

cl Baixada de l'Alba, 20

plaça Octavia, 5

plaça Pere San, 6

cl Sabadell, 47

plana Hospital, 6

pi, Lluis Millet, 1

Cl Alfons Sala. 24

C/ Indústria 27

C/ Santa Engràcia, 15

rambla M Jacint Verdaguer. 185

692 24 24

580 31 29

580 88 39

691 73 55

674 38 03

674 23 15

589 25 71

699 11 52

699 55 58

588 54 68

589 50 11

674 91 51

674 94 84

675 28 26

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 19 72

539 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52

675 14 51

584 23 32

589 15 C2

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

674 53 07

675 28 52

589 61 61

675 15 33

67514 02

589 29 71

674 11 41

Carp a la Drasa i calçots

Brasena, rostit, banquet

Cuina de merca!

Peix i mansc

Cuina catalana banquets

Cuina varada

Brasena

Paeltes marisc 'regid

Menú. deguslació

Pizzena. cu>na cata'ana

Frankfurts

Cuina mercat

Cuina francesa,'menu cian

Creps. entrepans

Cuina i musica autènlica

Cuina casolana

Brasena

Entrepans especials

Dijous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i dill. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge

Tancat diumenge-dtlluns tarda-nit.

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

Diumenge i fest. oberl a partir 18h

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

Cuina catalan/nternac.

Mexicà-menú català

Menú diari i prod ibenc

Cargoi llaunaj'arros negre

Tapes casolanes, torrades

Creps. amanides, menús

Marisc, menú, cuina merc.

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Braseria i cuina de merc.

Calçotada

Braseria

Cervesa d'importació i

Cuina cotonial

Pizzena, creperia

Creperia bretona

Carn a la brasa, tapes

Dies festius bufel lliure

Servei de bar

Obert al migdia

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

menjar basc

Obert tots els dies

Tancat dilluns

Menú de dimarts a dijous

Tancat dilluns no festius

^PARADA/ K ) N i )A„mr

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 0819(1 SANT CUGAT DEL VALLÈS

^,n,m,;„Tel. 589 26 97

\r

HJtesótt Tota una tradició

PI. Odavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

SAKT CUGAT DEL VALLÈS

LA BRAóEDIA DEL MERCAT VEU

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

„„„ Horari de 7 a 24 h

Mercat Pere San Parada 306

Sant Cugat del Vallés

CASA FUNDADA L'ANY 1164

Cl WA CMM\\\ ï SAIOl·l·K -\ fM\(,)( £7S í

Pns Estació, 15-M.674 38 03

08190 LA FLORESTA (Sant Cugat del Voflès)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 16 de juny de 1995 APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL

Maria Permanyer fa una crida per la pau a Bòsnia. Foto: J.A. MULA.

Maria Permanyer Bailac Lluita perquè hi hagi més solidaritat amb les víctimes d'una guerra absurda i creu que només tots junts podrem fer aturar aquest horror

MONTSE SANT • Sant Cugat.— És la coor­dinadora de l'agrupació Sant Cugat Ajuda Bòsnia; per­tany al grup Universitaris per Bòsnia, i ara s'encarrega de bona part de l'organit­zació del viatge que un cen­tenar de voluntaris faran de Barcelona a Canes per res­pondre a la crida d'un grup d'eurodiputats que dema­nen als ciutadans que es ma­nifestin el dia 25 a Canes, durant la cimera europea, per demostrar el rebuig i la vergonya que desperta en ells la tímida, tolerant i gai­rebé nul·la actuació dels po­lítics en vista dels morts i el sofriment del poble bos-nià. Es vol demostrar que la gent del carrer se sent solidària amb Bòsnia, no vol tancar els ulls a l'horror i al patiment dels seus germans.

—«La cimera de Ca­nes serà l'última que se celebrarà sota la pre­sidència francesa i és per això que un grup d'eurodiputats, entre els quals hi ha José Ma­na Mendiluce, van po­sar en marxa la inicia­tiva de fer una crida a escala europea per mo­bilitzar tanta gent com fos possible perquè ma­nifestessin la seva vo­luntat ferma que es posi fi al conflicte a Bòsnia. Com que Mendiluce ja coneixia la nostra tasca d'abans, es va posar en contacte amb nosaltres per mitjà d'un amic co­mú. Nosaltres hem re­collit la iniciativa i hem

posat fil a l'agulla per acon­seguir que hi hagi una pre­sència massiva de gent de tot Espanya, ja que la cimera europea vinent se celebrarà sota la presidència espanyo­la. Gairebé totes les orga-nizacions estem ara aboca­des a la feina d'aconseguir que el contingent espanyol sigui al més nombrós pos­sible.»

—Quins són els actes que heu preparat?

—«Aquest dissabte farem un primer míting, a Barce­lona —al qual assistiran José M. Mendiluce i altres eu-rodiputats— per divulgar la convocatòria. Per al dia 25, que és el dia de sortida dels autocars de Barcelona, vo­lem organitzar una Gran Moguda. Serà una gran festa de comiat per a l'expedició.

«M'agrada la gent que m'omple la vida» —Nom: Maria Permanyer Bailac. —Lloc de naixement: Manresa. —Data de naixement: 13 de març del

1974. —Estat civil: soltera. —Professió: estudianta. —Afícions: «Fer esport, viatjar i de­

dicar un temps a la lectura.» —Un llibre: «Nubosidad variable, de

Carmen Martín Gaite.» —Una pel·lícula: «Dersu Uzala, d'A-

- kiro Kurosawa.» —Una música: «Les cançons de Jerhro

Tull.» —Màxima aspiració: «Voldria ser fe­

liç. M'agrada la gent i voldria con­tinuar envoltada de la gent que es­timo i que m'omple la vida d'alegria.»

Començarà a les tres de la tarda a la plaça de Catalunya i volem que hi hagi música, teatre, pallassos, animació i tot el que sigui. Hi haurà gent molt coneguda del món de l'espectacle i la política. La festa acabarà amb una manifestació pel centre de Barcelona i amb un gran co­miat dels autocars.»

—Com i a qui es poden adreçar les persones interes­sades a anar a l'expedició a Canes?

—«Sortiran anuncis i no­tícies constantment. Tots els cartells i anuncis portaran un número de telèfon i de fax al qual tothom es podrà adreçar per fer la reserva. És una informació que està a punt de sortir. Demanem dos dies de coll a la gent. Aquesta iniciativa va sorgir

fa només una setmana i és per això que anem una mica justos de temps. Sé que és una lluita contrarellotge i que demanem un esforç d'improvisació als vo­luntaris, però crec que la resposta serà massi­va.»

—Ja us heu fixat un objectiu quant al nom­bre de persones que vo­leu que participin en la manifestació de Canes?

—«Calculem que se­ria una quantitat força important poder assolir la xifra de vint autocars que surtin de tot Es­panya. Si som més, per­fecte. Crec que la cosa més important és que en surtin com més mi­llor.»

ELS ENTRETENIMENTS

H o r i t z o n t a l s : 1 . - N o m d e s ­pectiu que hom dóna al funcio­nari o empleat d'un despatx . 2 . - Percebut pels ulls. Relatiu a la mar Egea o a les s e v e s i l les. 3 . - Pronom personal, al revés. Cafe ïna present en el te. Car­boni. 4 . - Suc l letós que flueix de les inc i s ions fetes en a lgu­nes plantes. Pas. 5 . - Sigla de l'est. Peça de vestir interior que les dones porten sota les faldi­lles. Unió Mallorquina. 6 . - Té el coratge suficient per fer al­guna cosa. Llatina. Beguda re­frescant feta a m b cafè , sucre, gasosa i sifí. 7 . - Voca l repeti­da. Peces teixides de co tó , lla­na o fibres s intèt iques usades c o m a abrigall. Litre. 8 . - Espa­sa prima amb la qual so ls e s pot ferir de punta. Poble que forma unitat de poblac ió de Porque­res. 9 . - La primera del rengle. Cuir, al revés. D o n a culpable . 1 0 . - Continent capgirat. Im­pregnar de sal.

V e r t i c a l s : 1 . - Fer sortir a lgú d ' a i x ò vol dir exasperar- lo o fer-li perdre la calma. 2 . - Porti a un nivel l m é s alt, de baix a dalt. Testicles. Itàlia. 3 . - Et Sa­vi ens diu que a Menorca s e ' n diu de la persona astuta, embu-

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

0

1 2

ií'$,\

3 4 5

*'.v

6 7

11

8 -.£„

si

10

ït'TI"

* f

11

* * •

l losa , e n g a n y a d o r a (plural) . Occípit. 4 . - Contracció grama­tical. Agrada granment . 5 . -Clau curt a m b cabota grossa i plana. Aquí . 6 . - Aniré . G i n e ­bra. A c c i ó de fer servir una c o ­sa. 7 . - Sigla del nord. Narcòtic al revés. Al Pallars i a la Riba­gorça, pic , c i m , tuc. 8 . - Claps de terra empedreïda. Cinquan­ta romans . 9 . - S e g a de mala manera. Emprarà. 1 0 . - N o t a

SIS DIFERÈNCIES

musical . S 'es força . Arrel , al revés . 1 1 . - Es fa sucant pa en el vi.

•J«I«S ysrç -"01 "H O»uo a -'6 ïiesn aoisa -•g i saures nn -•£ "n«ns i '"soc -"9 Wfi •soaeug a -"S essiy xsiri -•*• 0 'TORÍ. au -•£ naSg lepao -•£ •sjaiuiiexy -'j :s|B)aoz)uoi| çpiuos

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar vuit sabors.

E

S

A

F

B

Z

0

T

P

A

T

C

1

N

A

R

N

R

1

C

Ç N

1

N

S

1

P

1

D

S

L

D

E

A

C

C

P

T

E

1

0

X

G

O

A

Y

1

N

L

1

D

R

A

N

C

1

C

E

1

P

E

1

N

S

G

1

A

P

C

1

B

H

A

R

D

N

N

O

1

D

S

A

L

A

T

M

T

C

0

0

c E

Ç p

i

c A

R

S

0

'pidisui 'sopi|3p '3O8B 'JIWDMI '5|op 'juaoo "JBJBS :çpn|os

ESCACS J. ESCUDER

Les blanques juguen i guanyen material d'una maneta molt instructiva. Chandler-Munn. Copenhaguen, 1985.

'+VD Z 'Vil "I o +VO Z 'CPa 3£Q'I :opnios

JEROGLÍFIC GIRALT

CASERIA DEL MARESME Forma unitat de població del municipi de Sant Cebrià de Vallalta.

ARTICLE CLOT

5 0 0 ARTICLE

(»)NOLV(»oq)nVS (i»)ax)uav(a)ooí(·«)xoTD (p)aTDLDtvnajx)aiHaxosTa:9P«uos

SOLUCIÓ DIFERENCIES

32 APUNTS ELS 4 CANTONS Divendres. lo de juny de L«5

ELS SERVEIS

*»%&

Cupó de l 'Qnce S o r t e i g de d i m e c r e s , 14 -6 -95

53941 N u m e r o

53941

3941

' )41

41

1

P r e m i s

'.nO.UOO

50 .000

5.000

500

100

S o r t e i g

D i m a r t s . 13-6-95

D i l l uns 1 2 6 95

ü i vendr i . - s . 9 6 ' l i ,

N u m p r e m i a t

4 4 6 4 2

6 1 3 6 6

8 0 7 6 6

Trio S o r t e i g de d i m e c r e s , 1 4 - 6 - 9 5

814 Sc

Ui

Dl

r t e i g

T-.iirts. 13-6 <

l l i ns , 12-6 9

Sú per S o r t e i g de

6 19 34 44

- 9 -- 2 6 -39 - 5 1

*b

.

10

fMum . p r e m i a t

560

731

d i m e c r e s , 14 -6 -95

10-- 2 8 - 4 1 -52

11 --29 - 4 2 -57

13 -31 -43 - 5 8

Loteria primitiva S o r t e i g d e d i s s a b t e , 10 -6 -95

12 13 16 21 22 42. C ^ 6 R-9.

E n c e r t a n t s P e s s e t e s

0 d e 6 6 d e 5 + C 7 .150 .158

2 6 4 de 5 3 2 5 . 0 0 7

16.125 d e 4 7 .538

3 0 9 . 6 3 1 d e 3 8 3 1

S o r t e i g de d i j o u s

2 - 8 9 2 1 - 2 6 - 3 3

E n c e r t a n t s

1 de 6

10 d e 5 + C

4 7 7 de 5

23 550 d e 4

4 0 7 . 5 0 6 de 3

Loto 6/49

8-6 -95

C-22 R-4.

P e s s e t e s

272 2 0 5 . 0 5 6

5 6 3 1 . 8 2 9

236 135

6 776

829

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1 4 - 6 - 9 5

2 - 9 -17-28

13 -44

C o m p l e m e n t a r i

48 E n c e r t a n t s

0 d . ; i i

0 de 5 + C

10 d o 5

506 de 4

9 005 de 3

Bonoloto

P e s s e t e s

1 4 1 . 0 5 6 . 2 1 0

4 3 0 . 4 4 1

35 .870

1.984

406

S o r t e i g d e d i m e c r e s , 1 4 - 6 - 9 5

6 - 8 - 1 5 1 7 - 1 9 - 2 6

C o m p l e m e n t a r i R e i n t e g r a m e n t

S o r t e i g d e d i m a r t s , 1 3 - 6 - 9 5

9 - 1 7 - 2 2 - 3 1 - 3 9 - 4 7 . t>44 FM).

E n c e r t a n t s

1 d e 6

1 d e 5 + C

102 d e 5

4 .735 d e 4

76 .622 d e 3

S o r t e i g d e d i l l u n s

1 8 - 2 2 - 2 6 - 2 9

E n c e r t a n t s

0 de 6

1 de 5 + C

37 d e 5

2 .858 d e 4

6 1 . 4 2 7 d e 3

3 2 -

Pessetes

1 3 7 . 1 9 5 . 5 0 3

18 .814 .634

73 .783

2 .517

4 0 0

, 1 2 - 6 - 9 5

49. C-25 R-1

Pessetes

1 1 2 . 7 3 6 . 4 7 9

1 8 6 9 8 . 8 1 3

202 149

4 . 1 4 4

4 0 0

m-i VELES, HIVERMTGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer) Telèfons 17 03 29 i 17 00 9 0 - Fax 17 09 37 • 17840 SARRIA DE TER

ALTA ER0ANYA

BAIXA .T=BAV'A

CONFIENT ROSSELLÓ

VAIUBSP»

S^ r

<£§ BERGUEDÀ

& Wl·l

<>

ai ~, w ;

& P\JJA

?:•»:•: "LW

= » * • • •

*—! * - n »-m

»» S S V>- *_ '

<í& i. LÀRIAhE £

c ^ ï s iHHL'VOLAT

m 'ÍVPÍST:

NEU

= 9C*V

H iP IL · l

•fsrwoofry*

•EfiTwn

. . o u » HíflAWÍSSAW

tMflfOÍSS»

•Mfl GROSSA

ANOIA

é£ ALT

rCTreDtS

1 ' " L " 5

0CCIDENTA. \

7 (

l/ff/flj BARCjLONES

BAIX / ? / aOBREQAT L' K*

Lenta però progressiva millora La nuvolüsitat serà variable i el risc de ruixats es mantindrà elevat

(il MMADORC'A l l a pressió atmosfèrica augmentarà i l'ambient ex­perimentarà una progressiva millora. Avui encara queda­ran restes d'inestabilitat i la probabili tat de precipi ta­cions es mantindrà elevada. liís vents seran fluixos. I.a humitat ambiental seia ele­vada. sovintejaran les boi­rines i la visibilitat no seia excessivament bona . Les temperatures no experimen­ta ran canvis d e s t a c a b l e s però la sensació de xafogor augmentarà.

A les comarques gironi­nes l'ambient seia poc de­finit. Hi haurà estones de sol però freqüentaran els nú­vols d'evolucio diürna i a la tarda augmentarà consi­d e r a b l e m e n t el r isc de ruixats. Les temperatures se­ran suaus. Lis vents seran fluixos. Fs formaran boiri­nes matinals.

Al Maresme i al Barce­lonès la humitat ambiental seia elevada. Sovintejaran el- núvols de tipus baix. Cau­ran ruixats de caràcter in-

TrantufflKM

* èé^'^^/ í,, '''i'1'1

termitent. Els valors termo- situació meteorològica serà mètrics es mantindran es- molt variable, lli haurà es­tacionaris. tones de sol i altres de núvols

Al Vallès Occidental la i ruixats. Les temperatures

augmenta ran progressiva­ment.

Al País Valencià freqüen­taran els núvols de tipus baix. La humitat ambiental serà elevada. No es descarta que caiguin alguns plugims. La visibilitat serà reduïda. A les illes Balears la nu-volositat serà variable. A la Catalunya Nord quedaran restes d'inestabilitat. El risc de ruixats de mitja tarda serà elevat. Les temperatures se­ran inferiors a les normals per l'època.

A tot el litoral català els vents seran fluixos i de di­recció variable. La mar es­tarà arrissada amb àrees de marejol.

Cap de setmana variable

LI temps experimentarà una cons iderab le millora però encara quedaran restes d'inestabilitat. Demà la nu-volositat serà variable i no es descarta que a les co­marques del nord puguin caure ruixats de mitja tarda. Les temperatures augmen­taran sensiblement.

o Surt 0 4 , 1 6 (solari 06,16(otóal)

Es pon Es pon 1 9 , . 2 7 (solar) 0 8 , 1 2 , ' s o í a r l

2 1 , 2 7 (oficial) 1 0 , 1 2 , ' o t a a í j

Temperatures d'ahir

Surt 22,08 isolar) 24,08 /oficial)

Pa ïsos C a t a l a n s

A l a c a n t

B a d a l o n a

B a r c e l o n a

La B isba l

B lanes

C a d a q u é s

Cas te l l ó de la P lana

E iv issa

F i g u e r e s

F o n t c o b e r t a

G i r o n a

L le ida

M a t a r ó

Pa lma de M a l l o r c a

P e r p i n y à

El P o n de la Se l va

P u i g c e r d à

R ipo l l

Roses

San t A d r i à d e B e s ò s

San t C u g a t de l Va l l ès

St . Fel iu d e G u i x o l s

St . G e n i s d e Pa la fo l l s

St . Pau de S e g u r i e s

St . P r i va t d ' e n Bas

Sta . C o l o m a de F a r n e r s

S ta . C o l o m a d e G

T a r r a g o n a

V a l è n c i a

M à x . M i n .

29 13

21 16

22 17

21

19

21

24

26

21

20

22

24

21

27

14

14

17

19

18

16

14

14

17

15

16

22,2 15.9

22 ,5 16

18 10

19.5 10.5

20

22

22

20

20

13

18

23

21

_2_1_

26

16

16

17

14

14.5

11

11,5

14

17

17

20

E s t a t E s p a n y o l

Bilbao La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

Sev i l l a

T e r o l

Toledo V a l l a d o l i d

Màx. Min

22 12

19

29

29

28

20

26

29

26

29

24

14

12

14

18

15

15

16

10

14

10

M ó n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Be r l i n

B o n n

B ra t i s l ava

B russe l · l es

B u e n o s A i r e s

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M è x i c

M i a m i

M o s c o u

N o v a Yo rk

París

16

33

18

16

18

16

14

20

26

17

28

33

3 0

26

17

8

21

10

9

10

10

16

14

13

24

14

15

10

Praga

P e q u i n

R a b a t

R io d e J a n e i r o

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ò q u i o

V a r s ò v i a

W a s h i n g t o n

2 0

28

26

32

22

3 2

20

19

29

8

18

17

15

15

2 4

17

10

16

• Àries. 21 myri;-2l) ;ibnl — l'n aquest cas. no solucionaràs res

si t'hi escalfes tant el cap: parla amb algú de confiança.

• Taure. 21 ahril-21) maig --Tampoc n'hi ha per tant. Pensa que

el que t'ha passat avui demà tindrà molta menys importància.

• Btssons. 21 m;iig-21 juny —HI treball t'exigeix cada vegada més

i hauràs de canviar una mica perquè això no arrbi a perjudicar-te.

• Cranc. 22 juny-22 juliol —Tens massa feina. Ui dedicació a le-

tasques laborals et comportarà pro­blemes amb la parella.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —Ht sents una mica baix de moral. Ca­

nalitza les teves energies i veuràs com comences a animar-te.

• Verge. 23 agost-21 setembre —Les idees que tens en ment les podràs

dur a la pràctica si ets prudent. No vulmiis córrer massa.

• Kalança. 22 set 22 octubre —Les teves paraules podrien ferir per­

sones que t'estimen. Pensa be les coses abans de Uir-les.

• Kscorpí. 23 iK.-t.-2l novembre --Ht costarií obtenir els mitjans neces­

saris per portar a la pràctica els teus propòsits.

• Sagitari. 22 nov.-2lt desembre —Tant la família com la parella s'o­

posaran a certs projectes que tens. procura no enfadar-te amb ells.

•Capricorn. 21 des.-19 gener —Recordaràs persones que en algun mo­

ment de la teva vida han merescut el teu afecte, i ara són lluny.

•Aquari. 20 gener-18 febrer —Avui et costarà molt expressar sin­

cerament tot allò que voldries comu­nicar als altres.

• Peixos. 19 febrer-20 març —Dia de forta activitat creativa i agilitat

mental, la qual cosa et permetrà portar a terme tot allò que desitgis.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Comer, beber, amar» Director: Ang Lee. Intèrprets: Sihung Lung i Kuei-Mei Yang. Recomanada: R/13. Sala: Rambla, de Sabadell. • Chu, xef del Gran Hotel de Taipei i vidu des de fa anys, és un home amb uns valors tra­dicionals molt rígids que viu amb les seves filles en un am­bient de total incomunicació.

«Corazón de amante, manos de asesino» Director: Lou Diamond Phillips. Intèrprets: Lou Diamond Phillips i Kate Vemon. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Un llibre d'Amanda Grace, una imminent psicòloga que triomfa en un programa radio­fònic sobre consultes sexuals, crida l'atenció de Mick Larson, un ex-convicte que utilitza Amanda per venjar-se d'un dels membres del crim organitzat, que és un pacient d'ella.

«Historias del Kronen» Director Montxo Armendariz. Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Núria Prims. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Carlos, un estudiant de 21 anys, es reuneix amb els seus amics al bar Kronen.

«Kalifornia» Director: Dominic Sena. Intèrprets: Brad Pitt, Juliette Lewis i David Duchovny. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. B Brian Kessler està preparant una tesi universitària sobre els assassinats en sèrie i vol escriure un llibre. Ell i la seva xicota volen fer un viatge fins a Ca­lifòrnia en cotxe i, per estalviar despeses, busquen algú interes­sat a fer el mateix recorregut.

«Presa de la secta» Director: J.F. Lawton. Intèrprets: Christopher Lambert, Joan Chen, John Lone i Yoshio Harada. Recomanada: R/18.

• SANT CUGAT • SABADELL

Sant Cugat 1 La nina de mis sueoos

Sant Cugat 2 Presa de la secta

Sant Cugat 3 Suspiros de Espanay Portugal

Sant Cugat 4 Ràpida y mortal

Cada dissabte a tes 12.30, sessió golfa V.O.

[ • RUBÍ ;,:.':

Rubí Palace 1 ForrestGump

Rubí Palace 2 Solo efes

Rubí Palace 3 Salto al pefigro

Rubí Palace 4 Elsabordetamuerte

Rubí Palace 5 Kaüfomia

4.05,6.05,6.05,10.45

4.00,6.00.8.10,10.25

4.15,6.15,8.15,10.30

4.00,6.05,8.15,10.25

Elcotoroelanocrie

', -^m

• SABADELL

Cineart5 sales Presa de la secta Las cosas que nunca muerert Rob Roy Los asesinatos de mama Tapuedepasaratf

Divendres, última sessió: 10.45. Dissabtes, úHma sessió: 11.00

4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 5.00,7.30,10.30 4.00,6.00,8.15,10.30 4.00,8.00,8.15,10.30

Oneart-tres Estóüdo 4.00,6.10, &20,10.30 Divendres, úfttrot sessió: 10.45 / Dissabtes, úfflma sessió: 11.00

Euferpe Ràpida y mortal Laborables: 4.25,6.20,8.15,10.30 / FesHus: 4.15,6.10,8.15,10-30 Divendres, útQma sessió: 10.45 / Dissabtes, úHhna sessió: 11.00

Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell. I Història d'acció, romanticis­me i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.

«Rob Roy» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Liam Neeson, Jessica Lange i John Hurt. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Any 1707. Robert Roy Mac-Gregor és un escocès de fortes arrels i tradicions que intenta seguir el seu estil de vida, mal­grat els grans canvis socials que comporta l'acta d'unió que han firmat Anglaterra i Escòcia.

«Ràpida y mortal» Director Sam Raimi. Intèrprets: Sharon Stone, Gené Hackman i Russell Crowc.

Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Redempció és una ciutat controlada per un cacic ano­menat Herod, el qual imposa la seva hegemonia fins que arri­ba Ellen, una dona més dura, astuta i intel·ligent que qual­sevol dels homes de la població.

«El sabor de la muerte» Director: Barbet Schroeder. Intèrprets: David Caruso i Nicolas Cage. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Jimmy Kilmartin és un ex-presidiari que torna a la pre­só i, tres anys després, acon­segueix que es revisi la seva sentència a canvi de col·laborar en la detenció d'un criminal. però aquest descobreix el doble joc de Jimmy.

Montecarlo Rob Roy 4.00,6.10,8.20,10.30 Divendres, última sessió: 10.45 / Dissabtes, última sessió: 11.00

Principal B sabor de la muerte 4.00,6.20,8.25,10.50

Rambla Comer, beber, amar

Ki"' -f;' '1,1"11*1 *-^BffWfllfHH| Kursaal Magnapax: Niàgara

Mapspx: El gran canón

Ràpi^y mortal

Ter MBpera

KaKsfflia

Te pue* casar atí

Suspecte Esparïa

GtXI04e amante, manos_.

1M (Éflmatas

HÜ*)ri»tJe( Kronen

QcatAedeldiablo

8 bai|fio de Batlle Creek

1 nff mpiJButos de mami

Ftobi|r

B sabipla muerte

4.10,6.20,8.30,10.50

7.00

4.05

4.15,6.25,8.45,11.00

4.30,6.30,8.30,10.40

5.00,7.45,10.30

4.50,6.50

9.00,10.55

4.20,6.35,8.50,11.05

4.35

6.15,8.40,11.00

420,6.20,8.20,10.20

4.10,6.30,8.50,11.00

4.45,6.45,8.46,10.45

450,7.50,1050

410, &20,8.40,10.50

Sessiofls#>lfes,d^|pala1.(»de

ales 12.00 del rrriotfïjl

«Salto al peligro» Director John Badham. Intèrprets: Wesley Snipes, Drop Zone i Gary Busey. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí.

B Durant un vol regular en un avió 747, dos agents de policia escorten el pirata informàtic Earl Leedy fins a una presó federal. De sobte, un aparent atemptat terrorista provoca una explosió, la mort d'un dels po­licies i la desaparició del pres.

«Suspiros de Espana (y Portugal)» Director José Luis García Sànchez. Intèrprets: Juan Echanove, Juan Luis Galiardo, Rosa M. Sardà i Neus Asensi. Recomanada: R/13. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Fra Liborio i fra Clemente viuen tranquil·lament en un convent de clausura fins que mor l'abat que els tenia acollits. Entre les seves pertinences tro­ben unes cartes, mitjançant les quals descobreixen que fra Cle­mente és fill d'un terratinent extremeny que ja ha mort, i decideixen anar a les seves te­rres, per buscar-hi una possible herència.

«Solo ellas... los chicos a un lado» Director: Herbert Ross. Intèrprets: Whoopi Goldberg, Mary Louise Parker i Drew Barrymore. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. I Jané i Robin inicien un viatge a la costa Oest i se'ls afegeix Holly, que els amaga que està embarassada i que és una fu­gitiva de la justícia. A mesura que passa el temps, les tres noies arribaran a formar el que bus­caven, una família.

«Te puede pasar a ti» Director Andrew Bergman. Intèrprets: Nicolas Cage, Bridget Fonda, Rosie Pérez i Wendell Pierce. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Per animar Yvonne, Charlie li ensenya un bitllet de loteria i li diu que si li toca el premi anirà a buscar-la i se'l repartiran al cinquanta per cent.

«Tensa espera» Director Robert Allan Ackerman. Intèrprets: Susan Sarandon, Sam Shepard i Nick Stahl. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de vint-i-cinc anys de matrimoni i de set fills, Mag Singer creu que ha arribat el moment d'iniciar una nova vida; però, quan decideix que ha arri­bat el moment, rep la notícia que el seu fill Percival, un ma-rine destinat a l'Orient Mitjà, podria ser una de les víctimes d'un atac sorpresa.

R Torreblanca Josep Puig i C a d a f a l c h , s/n . T. 589 24 81

2ÍSO p t o s T O T A L A IN I I

\ \DÍ ) \ w \

ai SANT CUGAT CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

ESTRENA

4.05 - 6.05 - 8.05 - 10.15

A p t a

ESTRENA ESTRENA

H GE|jpfl| 2a SETMANA

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 13 A n y s

10 .30 3 .55 - 6 .05 - 8 .15 - 10 .25 ' 18 A n y s

3 .50 - 6 .00 - 8 .10 - 1 0 . 2 5 18 A n y s

DCINESR Al servei de l ' e t p e c t i d o r

• 53 1 WM«fflHMPg%

® s s s Pàrking 2 h. gratis

Dimecres dia de l'espectador

Carnet d'estudiant universitari

Carnet més grans 65 anys

Accessos minusvàlids

Carnet Jove

Venda anticipada

l PopSnack

Pagament amb targeta crèdit

34 APUNTS E L S 4 C A N T O N S .' D i v e n d r e s , l o d e juny d e 1W5

L'AGENDA

• Kàdio S;ml C 'un;il I)c dilluns a divendres

l)e 7 a l)..íH h. /./ <„/// ,/<•/ \toncsttr. Iota la inhumació local i continc.il j in l ' \ . i \ i c r Fornells i els Serveis Infor­matius de Radio Sant C'uLiat. De <»..ii) a lli h. Simi ( IO;Ü: dia a (Int. conduït pei Xavier C asanovas.

-De Illa i:..i(lh .Vna habitació a/fil) vistes. amb Maria Arnal.

De i:..iil a 1.V3II h. Kes a veure. amb Manbel Cayuclas i Mike Ribalta (inclou l'espai ilcdical al eoneurs II Savi] De 13.3(1 a 14 h. Sant ( m,'<« dia u dia (repetició). De 14 a 17 li Vol ,/<• tarda, presentat per Albert Martin. De 17 a IS li. Aquesta tarda parlem de...- Dilluns Valies vc/isc ironteres. un programa del ( i rup de suport als im­migrants Dimarts i'iwv a la terra. el programa de solula-ritat amb Xavier Casanovas. Dimecres entrem a El ma-í^atzem. el programa dels \o-ves conduït per Maxim ( as-lillo Dijous Inra d'hores, amb l i l u a u l ( iarcia. Rosa Maria .lane i \ a \ i c r Vidal. Divendres Ignasi Abad con­dueix el programa I.'estrena. De IS a l'Hi Res n \curc (repetició).

De I'» a : i h . . 1 / lloro, Ics novetat-- musicals amb Salva Vallvc. A les : i |H li I esportiu. amb ( arme Rcvcrte i rc i |uip d es­ports. De 21.H1 a 23 h. Sons t estels. amb l 'eic l'ahissa. De 23 a 24 li., repeticions. Dilluns:! ïurc a la terra: di­marts: /•.'/ magatzem; dime­cres: hora d'hores: dijous: l.'estrena, i divendres: Vallès sense fronteres. De I li i :i 7 h. Musica al ten costal Musica non-stop

• Dissabtes De K a l) li, / o m d'hores (repetició). De s> a 10 h. /•./ Call del Mo­nestir (edició dissabte). De 10 a II h. Viure a la terra (repetició). De II a 12 h. / 7 magatzem (repetició).

—De 12 a 13 li. I. estrena (repetició).

— D e 13 a 14 h. Avantmau, la in formació espor t iva a m b Carme Reverte i l 'equip d'es­ports. De 14 a 15 h. I alies sense fronteres (repetició).

- D e 15 a 16 h. Musical Mystery lour. amb Josep Maria Al-vira. De Id a 14 h. Súper l)j.. cl programa de música conduït per Xavier Montero . De l't a 2(1 li. Rifl-Raff. amb Marc Picanvol. De 20 a 22 h. Ho/tes vibra-eions. amb David Villena. De 22 a s h. Musica al teu costat. Musica non-stop.

• Diumenges D e X a «i h. t'l dia del Senyor. [•.missió de la missa celebrada dissahtc i informació de l'es-ulèsia evaimèlica t iben Ezer. ÏJc <•) a 9311 h. Esport en marxa, la eduto.

- D e 9.30 a 14 h. Roda d'amics. Conduït per Pere Pallissa. Poesia amb J.F. Garcia, sar­danes i sarsuela amb J. Fà­bregas. De 14 a 15 li. Esports en marxa. 2a edició. De 15 a Hi h. Màgica! Mystery Toitr. De I h a 21) h. Súper l)J. De 2(1 a 21 h. Bones vibra­cions De 21 a 22 h. Esports en marxa Ja edició De 22 a 7 h. Musica al teu i osttit Musica non-stop.

-1 cada dia a cada hora... Con­nexió amb la informació ge ncial de Catalunva Informa­ció i butlletins de noticies de Sant Cugat i cl Valies Oc­cidental. Seneis lii lorinatius de Radio Sant Cugat.

16 D I V E N D R E S

P R O P O S T A

• Sants lulil.

• Casa A les del ( actu. ne rs

. II morat i

de Cul tura III

irc. ra

Quirze.

30 de la nit, concert il Connexió VO

cl ttrup Hi

Hellv. Telo-Xavi Ba/an Trio.

• Música - A les 9.3(1 del vespre, recital

de cant i violoncel: J. Vila­plana, soprano; C.V. Xui-nachs, pianista, i P. Cardoner , violoncel·l ista. Església de Sant Cebrià de Valldoreix.

• Cafè de Beljjrado A les 11.30 de la nit. touniiy en directe amb Country Joc and llis Perfect Show.

17 D I S S A B T E

• Sants -Ismael i Rainier de Pisa

• Monest ir —A les fi de la tarda, als jardins

del Monestir, esclat i festa final dels Espectacles Infan­tils de liutxaeu. Els Farsants presenten Farsa de Farsants.

• C a s a de Cul tura —A les 10 de la nit, balls de

saló amb Quintet Lisboa.

DANSA

• Centre Cultural —A les 1(1 de la nit. Castanyola

viva, de J. de Udaeta , a càrrec d'Arsis. Ballet de Cambra . Direcció: B. Vallribera. Preu: 2.000 ptes.

• Centre Cívic - A les 5 de la tarda, inau-

I ' ( trquestra de Cambra Sant ( ugai oferirà el concert.

Música barroca, a la Floresta

E n t r e els a c t e s d e la S e t m a n a C u l t u r a l d e la F l o r e s t a P e a r s o n . n 'h i ha un p e r als

a m a n t s d e la m ú s i c a clàssica. D i s s a b t e , a les II) d e la nit , a l ' esg lés ia d e N t r a . Sra . d e M o n t ­s e r r a t . l ' O r q u e s t r a de C a m b r a S a n t C u g a t o fe ­r i rà tin c o n c e r t d e m ú s i c a b a r r o c a . M a d r o n a F'lias. c lavo: Ph i l ippo Va i l e t , o b o è , i O l g a S e r r a , s o p r a n o —dirigits p e r J o s e p 1 a ï r o - , fa ran p a s ­sa r u n a b o n a ve t l l ada als m e l ò m a n s . s.(i.

guracio de l'exposició retros­pectiva III anys d'ESRAI a la Floresta i mostra de treballs 1994-95. A les 5.311 de la tar­da, actuacions a càrrec d'a­lumnes ilel centre. A les 9.3(1 de la nit. espectacle de dansa a la pista esportiva de la F'Ioiesta.

• Setmana Cultural \ Ics Hi de la nit. a l'església Ntra. Sia. de Montser ra t , concert de l 'Orquestra de Cambra de Sant Cugat. Di­recció: Josep Farré. Madrona Elias, clave: Philippe Vailet, oboè. i Olga Serra, soprano.

• ( a l c dt Hilgrado - \ Ics I I id de la nit. música

de ball en directe.

18 D I U M E N G E

• Sants -Corpus Christi i Sant Ar­

ni und.

Mító&a&s^Sf* Giró'S**

• Excursió -Sortida de l'Aula de Mun-

tanya-Aula de Natura del Club Muntanvenc: passejada en bicicleta pels jardins de Sant Cugat. Hora i lloc de

trobada: a les 9. al CMSC. Servei de lloguer de bicicle­tes. Inscripcions: fins al dia 15. al Club Muntanyenc Sant Cugat

• Diapositives A Ics 7.30 del vespre, sessió de diapositives: viatge, L'Iran II. mi món />le de mesquites. per Josep Maria Cavin.

• L a Floresta —A les d de la tarda, al local

social. Festival Infantil d'Inici de Vacances: pallassos, il·lusio­nisme. titelles. ... i participació ilel cos de ball infantil de l'F.sbart.

19 D I L L U N S

• Sants —Romuald, Ciervasi i Protasi,

20 D I M A R T S

• S a n t s —Ciriac. Silveri i Ramon de Ro­

da.

Mm iM .iilfly«ii|i|iii .ni iip»í.oi|iy iyMy.ii0mMiiii I|)III|J|IIIII

Focal de l'Espai Jove, a la Casa de Cultura.

Circuit Connexió VO

E ls joves també tenen l'oportunitat de gaudir de bona música aquest cap de setmana.

L'Espai Jove de la Casa de Cultura de Sant Cugat ha programat per avui, divendres, a 2/4 d'l 1 de la nit, un concert del Circuit Connexió VO. La música serà a càrrec del grup Helly i els santeugatencs Xavi Bazan Trio, que ac­tuaran com a teloners, també oferiran el seu repertori. / s.G.

21 D I M E C R E S

• Sants -Fluís (ioiv/aga i Patllari.

•Casa l Mira-sol - - A les 5 de la tarda. Festa Final

dels Tallers del Casal de Mi­ra-sol.

22 D I J O U S

• S a n t s —Paulí de Noia, Tomàs Morè

i Joan Fishcr.

• C a s a de Cultura —A les 10 de la nit, projecció

de la pel·lícula Telma i Louise, de Ridlev Scott.

• C a f è de Belgrado —A les 11.30 de la nit. Nues

i nllun and blues en directe.

• C o r infantil i juvenil —A partir de 4 anys. Informació

a la Casa de Cultura. Les ac­tivitats inclouen concerts, sor­tides i tallers complementaris. Telèfon: 675 32 23.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteea. musica.

dansa i altres activitats. Telèfon: 5X9 08 47.

• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Te­lèfon: 675 51 05.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre, manualitats.

boixets, esplai, casal d'avis i al­tres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Telèfon: 589 20 78.

—Fins ;ü 21 de juny, mostra de treballs dels alumnes dels ta­llers de Mira-sol 94-95.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua­

litats. Fins al mes de juny. Te­lèfon: 675 43 88.

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març al juliol. Tel.: 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu.

• E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per

a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Primer torn: del 26 al 30 de junv. Tel.: 674 02 28 i 589 24 90.

Sortides des de Mas, -Dies feiner». 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat

Sortides dM de F Avinguda AHons Sala. -Oles feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50tt i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena. Estació Sí Cugat. Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Satet, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer

• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colem. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30n.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les ZL20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20ri.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F, Colom.

• ÜWA 2. NtlCU URBÀ DE SANT CUGAT «SW.I...

• A 3. SANT CUCATRUBÍ-TEHBA8SA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-O6.25h i als 25 minuts de cada nora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25(1. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora ins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora lins a les 22.23fi. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cadú hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FCC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP. Sant Francesc. Plaça Coll. Merca' Torreblanca. Monestir, Estació FQC, Colomer, Sant Domènec.

g T ^ ^ f g y T -Dies feiners. 1 a sortida: 05 15-05 401 als 40 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05 15-05 40106 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius lasomda 07 loh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola. 22 40h 123.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

• " ' " - ' • • - ^ ' - - t f ?

-Dies feiners 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Dissabtes. 1 a sortida. 05.45 i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. ^Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 16 de juny de 1995 APUNTS 35

L'AGENDA

• Curs d'esperanto —Org.: Grup d'Esperanto Jo-

zefo Anglès. Telèfon: 674 61 80.

• Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació al telèfon 589 13 82. Org.: Escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils cada dimarts, de les 6.30 de la tarda a les 7.30 del vespre.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Telèfon: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Te­lèfon: 674 53 96.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, ti­tulada per la Royal Academy de Londres. Tel.: 589 13 82.

•Interpetació pianística —VII Seminari de tècnica i in­

terpretació pianística. Dir.: Antoni Besses, pianista com­positor. Del 20 al 26 d'agost a la Casa de Cultura. Infor­mació al telèfon 675 11 94. Org.: EEM Montserrat Cal-duch.

BIBLIOTEQUES

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 del

migdia i de 4 a 8 del vespre. Tel.: 674 11 50.

• La Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo­resta. PI. d'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Tel : 674 20 89.

• Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dilluns a diven­dres de 4 a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i a 2 del migdia. Dissabtes de 10 a 2 del mig­dia. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Tel.: 674 69 93. •Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

• Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

SANT JOAN

•Centre —El divendres 23 de juny, re­

vetlla de Sant Joan a la plaça del Camp de Futbol. À les 12 de la nit, ball amb l'Or­questra Coctelera.

•Mira-sol —A les 11 de la nit, revetlla

de Sant Joan al Casal Cul­tural de Mira-sol.

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble

8 Sant Cugat

Cerdanyola

Rubí

3 Montcada

Papiol

M Papiol

ï Cwfenyofa Sant Cugat

Rubí

Montcada

Papiol

Cerdanyola

Rubí

Montcada 1 Papiol

Farmàcia (adreça)

C.Texidó(RpladelCeter,97)

Lluís (AMmira, 18) Calsina (Nfra.Sra.de Lourdes, 35)

E Relat (Av. Catalunya, (

A.Vilà(Av.GenefaBat,35)

A.V1à(Av. Generalitat, 35)

RCutei (PI Diputació, 6)

Rutz(C8a.Satiadei,95)

Via (Jaume 1.20) A.Vià(Av.Generai>at35)

BSantCugat Riera (Pr.Murlo.l)

Vals (Av. Catalunya, 17)8921130

via (Conjunt Rubi·aOOu) Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.VHà(Av.Generattat.35)

6747749

6924708

6992099

6683967

• Sant Cugat

W Cerdanyola

" Rubí

t Montcada

i Papiol

LBeringues (Alfons Sala, 46)

Sànchez (Passatge Xops, 2)

ParrtefXercavins,7)

PuigF«Tagut(C^Cuyàs.R(>quídia,8)

A.Vlà(Av.GeneraRat,35)

6740483

6922184

-

6683967

| Sant Cugat

* Cerdanyola

í Rubí = Montcada

i Papiol

M. Moral(Sta. Teresa, 40)

Ordis (Av. Argenta, 17)

Bataié (Francesc Macià, 23)

Piig Fetragut (Can Cuyàs. PI. Orquídia, 8)

AV1à(Av.GeneraBat,35)

6753344

5807859

6990430

6683967

• Sant Cugat

t Cerdanyola

: Rubi

* Montcada

M. Domènech (PI. Sant Magí, 50)

Selva (Torrant 12)

Sana francesc Macià, 86)

Capcevte (Conca, 10)

6743353 6918901 6991343

-6683967

• Sant Cugat

i Cerdanyola

l Rubí - Montcada 1 Papiol

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

Avarez (Galeries LWoentro)

Fast (Sant Jordi, 25) Duran (RWa Montcada, 37)

A. Via (Av. Generalitat, 35)

6741531

6926721

6990291 5751543 688.39.67

6740364 Bach (Passeig de les Cordeias, 67) 6922367

6995012

5645904

6683967

6740430

Í1301 584 21 39 6683967

1 Sant Cugat

* Cerdanyola

-. Rubi 5 Montcada

í Papiol

R, Salaven (Santiago RusKol, 38)

Rhrera (Sant Ramon, 182) Reca (Av. Barcelona, 55)

Guix (Major, 25)

AV1à(Av.Generaftat,35)

6740645

6920676

6990953

5641645 6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De tes 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

ISilÜ

•Colònies Musicals —IX Colònies Musicals de la

Coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Del 2 al 15 de juliol. Per a infants de 5 a 14 anys. Lloc: Residència Cor de Maria de Sant Cugat. Torns: de 5 a 9 anys i de 10 a 14 anys. Informació i inscripcions: EEM Montse­rrat Calduch i Coral Bella Harmonia. Telèfon d'infor­mació: 675 11 94. Pre-ins-cripció: 20.000 pessetes. Ins­cripció: 26.500 pessetes.

pmmmwm • C P Joan Maragall —Vols ballar el Paga-li Joan

a la festa major? Per a infants, joves i adults. Els assajos co­mençaran el 2 de juny i es faran els dilluns, dimecres i divendres a partir de les 7 del vespre. Tel.: 674 53 96.

CONVOCATÒRIES

•Premi Literari —I Certamen Literari de l'A­

teneu Santcugatenc. Prosa de tema lliure (narrativa o conte curt), en català o castellà. Els

TELÈFONS

SERVEIS Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cívic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes SL Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent Municipal descentraBt.

ENHER Rubí

FECSA (atenció al client)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Octavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia Municipal i Prot. Civil

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol·Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

6926030

085

6998080

5691122

5894455

5691382

6744599

7252944

5S90847

6755105

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747615

6742719

6991892

900313131

900232323

6741934

6740525

6742379

5891155

674 6696

5690847

6741163

2047503

6740569

6754055

6747858

091

092

908795125

6747612

6740997

5894422

6741580

67403 22

589 00 21

treballs hauran de ser pre­sentats en un sobre tancat, en doble exemplar i tindran una extensió màxima de 5 fulls DIN-A4 mecanografiats a doble espai. Hi ha de cons­tar nom, cognoms, adreça i telèfon. Termini: 23 de juny. Lliurament de premis: 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, dins la la Festa Artístico-li-terària. Bases als locals de l'Ateneu, a la redacció d'Els 4 Cantons i a la Casa de Cultura.

•Marató de Fotografia —I Marató Fotogràfica de l'A­

teneu Santcugatenc. Partici­pació sense límit d'edat. Preu

SERVEIS Valldoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPP i W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

AAPP i W C . Montserrat Vall.

AAPP W Can MajóVaí.

AA Prop, I Va'ns La Floresta

AA W AiguaDonga La Flor.

Ass. Consumidors

DNI (Cita prèvia)

6741111

6743371

6742089

6742018

6741003

6747103

6742197

6742105

6745049

6742089

6745129

2684567

5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

aVald'Hebron

M. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tel. de l'Esperança

Informació Carreteres

tBformació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port.

OMIC

Pofcünic Torreblanca

PROMUSA

E N T I T A T S ASDI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

BTot Sant Cugat

Giup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4000202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741008

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5896282

d'inscripció: no-socis, 500 ptes; socis, 200 ptes. Hi haurà dos temes secrets i cada par­ticipant coneixerà el que li correspon en el moment de la sortida. La marató es durà a terme el dijous 29 de juny de les 11 del matí a les 2 del migdia. Inscripcions: di­jous i divendres, de 6 a 9 de la tarda, fins al 23 de juny. Es concediran 3 premis, un per al guanyador de cada tema i un altre a la fotografia més original. Lliurament de premis: 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, en la Festa Artístico-Iiterària.

•Concurs de Cartells

—Concurs de Cartells Festa Major de Mira-sol 1995. In­formació i bases al Casal Mi­ra-sol (tel: 589 20 18).

• Concurs de Pintura —VIII Concurs de Pintura Rà­

pida F. Cabanas Alibau. Se celebrarà el dia 2 de juliol. Informació al telèfon 589 13 82.

ICIONS

•Sales Municipals —El mes de juliol a la sala

1 de la Casa de Cultura, ex­posició de les obres guanya­dores i concursants del VIII Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Aubau.

—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició Llibre ge­gant.

—Del 22 de juny a l'I de juliol, exposició de bonsais, a càrrec de Lurdes Vila.

• Sales Privades —Fins al 20 de juny, a la Sala

Rusinol, exposició d'olis de Ramon Vila. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51. Del 22 de juny al 13 de juliol, olis de Solivelles Andreu.

—Fins al 18 de juny a Canals Galeria d'Art, pintures de Romy Castro. Del 22 de juny al 16 de juliol, Artistes per a un nou segle II. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat.

—Fins al 20 de juny a la Sala Associació d'Idees: Angeh te­rrenals, pintures de Melanie Keeling. Al costat de la plaça Pep Ventura. Tel.: 674 24 50. Del 21 de juny al 7 de juliol, pintures de Jana Hurter.

—Fins al 30 de juny a Febo Galeria d'Art, pintures de Carmen Grimalt. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55.

—Del 16 de juny al 2 de juliol a la sala de l'associació de propietaris i veïns de Vall­doreix: Segle XXI, exposició d'olis del Grup Segle XXI. Inauguració el dia 16 a les 8.30 del vespre. Horaris: fei­ners de 10 a 12 i de 6 a 8 del vespre. Diumenges de 12 a 2 del migdia.

—Del 22 de juny al 2 de juliol a la seu social del Club Mun­tanyenc, Els Cartells de Carrer en la Transició Democràtica a Sani Cugat. Hor.: feiners de 6 de la tarda a 9 del vespre. Dissabtes i festius d'11 del matí a 2 de la tarda i de 6 a 9 del vespre.

—Tot el cap de setmana: Mer-cantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Tel.: 674 49 50.

—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de mes de 9 a 2 del migdia a la plaça del Monestir.

el savi L——- -

S U Q U E U A f u M A T E \ *

El joc de la nació catalana

36 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès •sinl ( irçiat (lfl Vallès: l V i n . . ~' 'B' ^-'l ' - ^

Divcndrcv l(> de junv de 1W5

L A M E M Ò R I A

*5S

t'M** w ç . ^ j c , ^W«¥ ^ W * *M

J?

v & 4

1:1 carro era cnc.n.i cl liansport habitual fins a la pri­mera meitat II'.I.JILM scglu, i la feina de carreter en

aquell temps eia melt necessària per a la gent del camp. l-.it... IOMAS ( AKRIRAS AKTAll.

Els carreters

H IOM ASl.RAl ( ÍARRKIA

i ha molts oficis arte­sans que han desapa­regut cu c! transcurs ilc l'últim niip segle. a lmenvs cu aques tes c o n t i a d c s . I n l loes

m e s H u m a n s c n po t q u e d a r algun, però ho dubto, |a que la forma de treball al camp lambe s'ha transformat. Aquest cop cm refereixo als carreters, no als que conduïen carros, sinó als que els labrica\cn i els reparaven, a mes d'adobar els mànecs d'cines agrí­coles . Al vo l tan t de c i s a n 'hi havia dos; un. cl de cal Corretger. era ben a piop. I.ra un home que trebal lava sol. poques vegades havia llogat algú perquè l'ajudes. I.ra molt pausat en la seva tema; encara recordo com si el veies q u a n li p o r t a v a una e ina per posar-hi el mànec i com deia: «Noi. hi fas massa torça per tren­car cl mànec. Vinc demà al ves­pre que cl tindrà1- à punt.- lenia un pati al darrere del taller, on

tenia estris i lloc per muntat-hi algun carro nou.

I. altre que feia aquesta feina era al darrere de cal I ai tane, al costat de la carretera de Barce­lona, on tenia el taller. A l 'altrc costat de la c a r r e t e r a posse ï a un terreny que feia servir de s e g o n t a l l e r p e r muntar-hi els carros i les eines de més enre­n o u . A q u e s t l l oc cl compartia amb un hort que cultivava a hores perdudes: tenia cl pou al costat del torrent de la Bomba i del pont Petit i havia de regar les plantes a cops de galleda. Sort que tenia aigües sornes, però l 'estoic considerable havent de regai aquest sistema.

Tant un taller com l'altic eren el punt de reunió de molts page­sos quan feia mal temps à l'hivern

Tant un taller

eom Ta/tre eren

el punt de

reunió de molts

pagesos. S'hi

feia tertúlia i en

sortien les

xafarderies del

poble»

era mb

o en temps plujós. S'hi formaven moltes tertúlies i en sortien les xafarderies del poble; era com cl safareig públic per a les dones. espero que em perdonin. F.I Por­

ta, però. no parava de fer la feina per molts t e r t u I i a n s q u e hi hagués. Si estava mun­tant un ca r ro nou, cl primer que interessava als vaga rosos era qui seria el p rop ie ta r i , el qual rebia els c o n s e ­q ü e n t s c o m e n t a r i s : «Renoi, aquest ja deu haver cobrat el dot de­ia seva dona!» o «Vés a s a b e r com s ' h o ha fel . 1: s a d i r , c o m aquell adagi que diu «la

llengua no té ossos, però en tren­ca de molt grossos». Eren coses de poble, on ens coneixíem tots i sabíem més o menys com era cadascú; però en aquell temps, si a lguna família passava a lguna

L A C O L U M N A

contrarietat per malaltia o acci­dent, no li faltava ajuda i socors per a qualsevol del barri. Es tenia un sentit d'ajuda molt accentuat, principalment per a la feina, ja que econòmicamen t to thom la passava bastant prima, i no es poelia arribar allà on la voluntat desitjava. Com ja us he comentat algun altre cop, els diumenges al matí era molt normal poder con­templar alguna peça de terra amb una vintena d'homes i algun ani­mal treballant per a algun veí o amic que havia caigut malalt, o accidentat, per posar-li la feina al corrent, i així reeollir-li la collita a bon recer o bé preparar-li 'n la pròxima.

La feina de carreter en aquell temps era molt necessària per a la gent del camp, puix ens solu­cionaven molts problemes de les nostres eines, fins i tot, a vegades, algun utensili de la llar de poca importància, si no tenien una fei­na que els entretingués gaire.

Muts t MMAM II ClAAS

•

D os amics viatjants i viatjats agafen un taxi a l'aeroport de Barajas ( M a d r i d ) . A mig trajecte, el taxista els

mira pel retrovisor i els diu: ••() habliin usledes en espanot o aliarà mismo .se hti/íin del coclie." I'ls dos homes miren per la finestra. veuen el pa isa tge desola t que tenen al voltant i. com que son pacífics i pràctics, abans de dis­cutir amb el taxista i veure's inde­fectiblement a peu de carretera fent auto-stop. decideixen callar. No parlaran en català, que encara els tocaria cl rebre, ni en castellà. que els semblaria ridícul. Muts. L'n d 'e l l s , a b a n s de t a n c a r Li boca. fa un acudit que cl taxist., no caça: • Mados y a la juuia.

Ara la Lloll Bel t ran , que si tenia gràcia era perquè parlava pels descosits i imitava aiiuclh: manera da parlar da las m>ia\ repi-pis que veranejan a Llavaneras i tal. ha estrenat un programa a TV3 que no conté ni una paraula. Ni en català ni en castellà ni en repipi. Eis veu que TV3 te ganes i necessitat de vendre a altres televisions —televisions c-panvo-les. s 'enten— els programes que fa i pel que sembla no entra ni cinc de calaix si aquests progra­mes són parlats en català. Ni que els doblin: no fan gràcia i prou. Tan t dir i voler convèncer els altres que el tret principal de la cultura catalana era l 'idioma, i ves per on ara ens distingirem per la gestualitat i pel silenci de l'è­poca del cine mut i ens haurem de regir per la llei de normalit­zació mímica. «Vostè és català.-«Mu.» «Ho he endevinat perquè no diu res.» Amb aquest sistema cap problema: ens acceptaran a l'Espanya de Jiménez Losantos i fins i tot a la València de la Rita Barberà, que ja és dir.

Joaquim Maria Puyal també es t e l e v i s i u i t a m b é h a a n a t a Madrid, via Barajas. Hi ha portat un programa que a TV3 es deia Un tomb per la vida i que ara no crec que es digui Dando tumbn.s por la vida, però el cas és que no recordo eom es diu. Perquè no el treguin del taxi el fa en castellà i el dia que el Real Madrid gua­nya la lliga hi porta el jugador Butraguefio amb la mateixa satis­facció que en la versió catalana portava Cruyff. O muts, o en cas­tellà. Dit d'una altra manera: o muts, o a la gàbia.

CURS DE COMUNICACIÓ l EXPRESSIÓ VERBAL

Curs per parlar en públic i per millorar els coneixements de

llengua catalana.

Durada: 45 h. De dilluns a dijous de 19 a 21,30. Del 28 de juny al 27 de juliol.

•r R

S E N

S A T

C/ Enric Granados, 46, pral. 1a B

Telèfon 454 51 31

08008 Barcelona

p a d a

Disseny de Joies i Joieria ce- ;: 'ls.tr i • !i ,vr ( |re:. (tardes de 5 o 8)

(matins hores convingudes)

C/ Balmes. 39, lr dreta tel 539 55 d1?

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

REUOTGES

C l i r is t i í in T) ior

fot bes « coiKUtionS

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

Reparació i venda de maquinària portàtil i articles de ferreteria

Taller, exposició i venda: o PI. Pep Ventura (canr. carrer Sallés) § Tel. i fax 6 7 4 9 6 7 8 - Sant Cugat

* ^ r $ & Servei * ( j M n * Gratuït a

/Jfjji^ Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1 -5 67513 89