Diari de Sant Cugat 340

El 'diari9 de Sant Cugat

LYiimt &4tjun$$l30ÓO EIS 4 CANTONS Nttm- S40

Any VII 225 pies.

Destaquem

Alberto León, exadministrador

de la Cooperativa, mor als 77 anys fauna 17

Entrevista a Xavier Boix,

president d'IC-V Pàgina 4

La Comissió TN, expectant amb el

nou equip redactor Pàgina 12

Entrevista a Alfredo Bergua, regidor d'Esports

Pàgina 27

El Teatre Espiral de Valldoreix

compleix 10 anys Pàgina 30

El Mercat Torre Blanca estrena imatge

Abans de l9agost finalitzaran les obres de remodelació interior i exterior del Mercat Torre Blanca &&#***.$&

Els pares de PIES Angeleta Ferrer reclamen seguretat a Paccés al centre

Darrerament han atropellat alumnes a la sortida de Finstitut m **

Mega concer t

ELS PETS Divendres 16 de juny 22.30

JT\

5/ e i trobes perdut pots comptar amb mi

ÜRACC

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat

i Servei

1

AV. LLUÍS COMPANYS, 50 (ABANS ALFONS SALA)

Excursió de 2 h G R AT U IT A • Per la muntanya • En grup i amb guia • Caps de setmana i festius

• Per fer amb els amics o la família

• Només cal carnet B-l o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard. Sant Cugat santcuqat cines

Els diumenges podeu gaudir d'un

L# d S> 3 t ï Jl

a cavall HÍPICA

SEVÈRINO

Q U A L S E V O L S A L A

DIES FEINERS

(EXCEPTE: d i m e c r e s , f e s t i u s

i v i g í l i e s d e f e s t i u s )

•» ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS 4 CANTONS

Política Dijous, (V tir juny tlel JAV

C o n s i s t o r i

L'Ajuntament gasta 2 . 2 3 4 milions del pressupost en despeses de personal

Es redueix el sou de l'equip de govern, però s'augmenta la plantilla

• i , EMILI BKI.LA

L'Ajuntament de Sant Cugat es gastarà un total de 2.234 milions de pessetes en despeses de personal en l'exercici d'enguany, tal com constn al pressupost aprovat el 26 de maig passat. Aquesta partida es divideix entre els alts càrrecs del consistori -retribucions als òrgans de govern, el personal eventual de gabinets, els personal funcionari, el labiral, en incentius al rendimenti en quotes, prestacions i despeses socials.

Als òrgans de govern es destina una partida de gairebé 106 milions, que es reparteixen entre les tinències d'alcaldia -7,5milions de pessetes brutes anuals en règim de dedicació exclusiva-, els regidors de l'oposició-amb 1,8 milions als portaveus i 1,5 als altres regidors-, i els grups polítics municipals -900.000 pessetes, igual per a tots els grups-.

Pel que fa a l'alcalde Lluís Recoder, se li assigna una retribució de 2 milions i mig de pessetes. Cal dir que renuncia al jornal d'alcalde, ja que percep el que li pertoca com a parlamentari a la cambra catalana. El mateix fa la tinent d'alcalde de Serveis Urbans i Descentralització, Berta Rodríguez, que prefereix cobrar el sou del Congrés dels diputats a Madrid, tot i que rep 2,5 milions "en con-

Alple de l'Ajuntament hi ha 25 representants dels electors stintcugateni •. F \\

Menys diners per a més gent

L'equip de govern ha reduït els costos dels seus membres. En l'anterior legislatura els tinents d'alcalde rebien 8 milions bruts l'any, mentre que ara passen a percebre mig milió menys. A més, s'ha reduït el nombre de tinències d'alcaldia a cinc, encara que , amb l'entrada del Partit Popular al govern municipal ha augmentat el nombre de regidories delegades, que en l'anterior mandat rebien 6,2 milions.

L'alcalde Lluís Recoder, va afirmar en el ple de pressupostos que el cost econòmic del pacte C i U - P P no havia augmentat significativament, i va proposar comparar la suma dels sous actuals de l'equip de govern amb la d'abans del pacte -comptant els jornals dels quatre membres del PP com a regidors-. Un factor per tenir en compte és l 'augment dels càrrecs de confiança, que cobren més que alguns regidors.

Alcalde: Renuncia al seu sou. Tinents d'alcalde: 7,5 M Regidors: Entre 7,5 i 6,2 M (dedicació exclusiva) i entre 3 i 2 M (dedicació parcial) Regidors oposició: - Portaveus: 1,8 M - Regidors: 1,5 M Caps de gabinet: 6,2 M Gerent: 10,6 M Directors d'àmbits de gestió: Entre 10 i 7 M Director Centre Cultural: 9,9 M

cepte de dictes per la presidència de les sessions d'òrgans col·legiats". igual que Recoder.

(loncrecament. els titulars de les regidories delegades reben entre 7,5 milions -com la de Serveis Personals- i 6,2. la de Participació, Comunicació i Promoció de la Ciutat. Els regidors en règim de dedicació parcial perceben 3 milions -Comerç, Consum, Indústria i Serveis, Instal·lacions Esportives i Parcs, Jardins i [Descentralització— i 2 milions -Esports-.

Referent al personal eventual, de gabinets, s'hi destinen quasi 67 milions. El cap de Gabinet d'alcaldia. 6,2 milions de pessetes; i la secretària particular, 5 milions. El conjunt de personal funcionari guanya 890 milions, repartits en 24 paquets. Els més destacats. Seguretat Ciutadana-1% milions-i Urbanisme -90 milions-. El personal laboral gaudeix de 549 milions. dels quals 138 van a parar als serveis urbans. Els incentius al rendiment se separen en ampliacions horàries -20 milions-, en complements de productivitat i gratificacions -92 milions- i canvis de categoria i valoracions -10 milions-. Finalment, les quotes, prestacions i despeses socials costen a l'Ajuntament 498 milions (entre seguretat social, assistència sanitària o jubilacions anticipades).

D'altra banda, el personal directiu dels àmbits municipals de gestió del model gerencial que vol implantar l'equip de govern per separar la gestió política de l'ad-ministrativa preveu un règim re-tributiu de 10,6 milions al gerent i entre 10 milions i 7 als vuit àmbits de gestió. Al pressupost s'especifica què va a parar al director del Centre Cultural (OAMCC), avui sense nomenar gairebé 10 milions.

D i s i r i c

Els problemes de mobilitat centren el

ple ordinari de l'EMD de Valldoreix E. B.

- Valldoreix -

La darrera sessió plenària a l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix va posar de nou de manifest la problemàtica de la circulació dels vehicles pel districte. Alguns veïns van fer arribar les seves queixes al president de l 'EMD, Miquel Paraira,

que va respondre que aquest problema s'anirà solucionant amb les actuacions urbanístiques que hi ha previstes a la zona, gràcies també a l'aprovació del pressupost de f E M D - d e l.(K)4 milions de pessetes- . Paraira va posar com a exemple la construcció de la rotonda de la plaça de Can Cadena, les obres de la qual es començaran enguany.

Una altra de les queixes dels veïns anava encaminada a demanar la millora de l'autobús del barri. En aquest sentit, Paraira va anunciar que estan fent passos per canviar l'actual per un de nou i més petit, "més adequat a les necessitats de Valldoreix i preparat per les persones grans i mi-nusvàlids". També s'estudia variar-ne el recorregut.

El vocal del Partit Popular, Pan-taleón de Miguel, va explicar que "la gent es queixa del tema de la circulació, del qual jo fa temps que em queixo, perquè és un desastre, és l'anarquia total i absoluta, no es pot circular". De Miguel també va carregar contra l'autobús, que qualifica de "vergonya". Segons ell, Valldoreix en necessita dos "de manera immediata".

D'altra banda, el popular va criticar la política general de l 'EMD: "Jo crec que a petites velocitats s'estan fent coses. És un problema de ser una mica valents. Em queixo, no perquè no es facin coses, sinó perquè se n'haurien de fer moltes més". De Miguel ho

atribueix a la manca "d'ambició i de capacitat de visió".

Quant a la numeració dels carrers, Paraira va explicar que hi estan treballant, però que és un procés llarg, ja que s'ha de ratificar al ple de l'Ajuntament i que ha de passar el cadastre. La sessió plenària va servir, entre d'altres, per ratificar l 'adhesió de l 'EMD al protocol general de la Xarxa de Barcelona, Municipis de Qualitat, de la Diputació de Barcelona.

Com a nota anecdòtica, un veí va demanar que s'actualitzi el quadre del rei que presideix la Sala de Plens de l 'EMD per un en què surti vestit de paisà, ja que li fereix la sensibilitat.

Política ELS i CANTONS Dijous. 8 de juny del 3000

E n t r e v i s t a

Xavier Boix. President local d'IC-V

"Hem de ser capaços d'apostar per

una llista única d'esquerres"

Fvni.i BKI.I.A

- Sant Cugat-

Xa\ ier lioix, 33 anys, nascut a Terrassa, va començar Geografia i I listòria, però no ho va acabar. És el president local d'IC-Y des del novembre de l'any passat. Fa 11 anys que viu a Sant Cugat.

— Faci balanç del temi*- que |K>rta sent president local d'ICA.

- Kl relleu a ICA' es va fer per-([iiè la persona que n'era el president també n'és el portaveu. Li vam treure feina, que en tenia molta. Vam valorar que s'havia de fer un canvi generacional. La meva tasca és la de coordinar, m'he dedicat a estructurar ICA7. Tenim avançada la remodelació del local. l 'n dels reptes més importants que tinc és, a partir del setembre, fer del local un lloc de trobada.

— I quins són els reptes políties? - EI més important és que d'aquí

a tres anys estiguem a totes les institucions per governar. Com que ICA' no hi pot entrar sola, cal treballar perquè la gent vegi que la proposta dels partits d'esquerra és clara, vàlida i amb fonament. Una

altra cosa és que ens posem d'acord. Però per això hem de començar a treballar ara.

- Hi ha «•«diverses amb els altres partits?

- 1 lo vam fer explícit abans de les eleccions, votant al Menéndez i presentant mocions conjuntes, entre d'altres. Però crec que s'ha d'anar una mica més enllà.

— I això com es tradueix?

"Es bastant poc

honest repartir

el govern de la ciutat

com ho han fet"

- En un futur més o menys proper, espero que abans de les eleccions, ser capaços de muntar una llista única i representativa de les forces d'esquerra sense perdre la personalitat de cadascú. La diferència entre centre-drcta i esquerra és que ells són un i nosaltres som molts. Fs pot aconseguir, sobretot en l'àmbit municipal.

I lem de ser capaços, cadascú des del seu partit, d'apostar per una llista única en què es representin totes les famílies d'esquerra. No dic que sigui fàcil: segur que serà molt difícil perquè tothom ha de cedir per rebre. Però si no ataquem per aquí i esperem que el centre -dreta es fumi la patacada, perdrem el temps. A més, crema molt estar a l'oposició. Desgasta. Els regidors, arriba un moment que no se senten útils, perquè et van tombant les mocions. De vegades, només pel fet que les presenti l'oposició.

— Quines perspectives hi ha que s'acabi l 'era dretana al govern municipal?

- El PP és un partit perillós: són gent sense experiència en política municipal. Però si són capaços de solucionar temes que molesten a la gent, com la neteja dels carrers, 0 que als districtes hi hagi participació democràtica als òrgans de gestió, serà el gran beneficiat del pacte. CDC i sobretot Unió en sortiran escaldats, perdran molts vots. 1 ?n govern, a més de ser honest, ho ha de semblar, i em sembla que és bastant poc honest repartir el govern de la ciutat com ho han fet.

"Prefereixo no serrrgidorde moment, sembla que no, però e's molta feina" !•'.: X.I..

- Sant Cugat «3S realment d'esquerres?

- Sí. El moviment social de Sant Cugat és històricament d'esquerres, però no està mobilitzat. Hi ha una part important de la població a la qual no hem sabut arribar la gent nova i els joves, que no van a votar. Voten al referèndum del deute extern, però no a les municipals. Els hem de donar motius per votar i explicar les coses amb els mitjans de comunicació, als quals els interessa que governi qui governa. Per això ens deixen de banda, perquè no els interessem. La majoria de mitjans ens tracten molt malament.

- Quin és el gran problema de la ciutat?

- Que hem crescut en població però no en mitjans ni en infraes-tructures. I a més s'ha gestionat malament i.no tenim diners per solucionar-ho perquè s'han prio-ritzat altres coses, com el Centre Cultural.

- Digui'm una bona obra de l'actual equip de govern.

- És difícil. No vull ser catastro-fista, però tampoc ha governat encara amb majoria. Però van tard. Una bona cosa pot ser l'estructura gerencial que volen fer, però no pot ser que hi hagi estructura gerencial i tants càrrecs de confiança. Si són receptius a les nostres propostes, pot ser que l'equip de govern faci alguna bona obra; però ho dubto bastant.

ELS-1CAIVIÜNS Dtjous, 8 de juny del 2000 5

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS

FINS L'ÚLTIM M O M E N T

A M B G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS

DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA

PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

AMB UNA SOLA TRUCADA AL 902 110 120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: I RASI.LAT. LLRI .1RI , C O I XLS. CAPLLLA. N Í N X O L INML'MAC K') INC INLRAC IÓ

IÀIMDI'S. CORONLS. Rl l'ATRlACTÓ. URGÈNCIES NAÍ'K )NAL .•TNTl·'RNAC T< )NAI 2\ H( )RLS

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

GESTI Gestió i

Assegurança de Sepeli

FIATC ASSEGURANCES

O S ! CANTON

Opinió ^ ^ ^ H Dijous, <V de juny del 2000

ELS CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del \allès

Carrer S j m \ntoni .42-44. 0819(1 Sant C imal del Vallès Ic l . (J.Ï SH9 hi H2 - I-"J\ <í3 674 : i ) ZA

Aïlrc^J cIctrrÒDK'a: ds4t jntons(* i i>rv inU'UKJt. i ;nm

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon Crau (president)

D i r e c t o r Josep Maria Valle

R e d a c c i ó Pol í l i ra /K i i torn: Emi l i Bella;

Opinió/Comarca: Josep M. Vallès: Soeietat: Ester (Castanyer i Magda Méndez;

Esport*: Alex López; i ' u l lu ra : Marga Almagro Eü-onomia: Micol Sabaté

C o m e r c i a l Carmen Eyaralar

C o n s e l l Edi tor ia l Ramon (iran (president), Josep M. Cubrcrizo

lvitepresident).\ íetor Alexandre. Francesc Carbó. Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert de Pablo,

Xavier Kornells. Rovell Pedró. Ramon Pros, Lluís Puig. Emil i René. Montserrat Rumbau,

Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Tr.né, Joan Troyano, Núria Zabala,

Manel Pardo i Pepa Martín

Subscr ipc ions Sínda Gómez

Fotogra f ia Xa vi Larrosa i Eduard Farinyes

Disseny i m a q u e t a c l ó Susanna Dicenta i Marta Cabrol

C o r r e c c i ó Blanca Pi

Impress ió Rntimpres Tel. 972 40 05 95

Dist r ibuc ió Mailm*; Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: G1-405-93

I-1- -t' (.nuiittiy c\pfc^. i l'iniuincm h SCVJ opinió en c l \ cilunruls. KU jrt i í I f i SIJ;I\JI\ t:\pf C-MCII l'opini» uYh •.cus juinrv

.pic /-./• 4 < itiitmi. \v> í.» u u nt-vc-ivirunicnt.

l 'ul·lu J I U I adherida j

E d i t o r i a l

Més Torre Negra

( a )ACPC

(/«ertèloémiM.laol? W.F«5J?2371

D i s t r i b u c i ó A'ELS 4 CANTONS a l s s u b s c r i p t o r s

. SonCugol

E ls anys passen i als rodals de Torre Negra no s'hi cons t rue ix . Aquesta realitat indiscutible, però,

no significa que demà passat s'hi col·loqui la primera pedra d'una futura promoció de luxe. Aquest és un tema que ve de lluny, del qual fa anys que en parlem, se n'elaboren estudis, s'organitzen debats, se'n fan comissions de seguiment, n'opina la Generalitat, Núnez y Navarro hi presenta recursos..., però tot està igual. No hi ha cap paper oficial signat per ningú que digui que a Torre Negra no s'hi construirà ni una placeta malgrat ser la voluntat dels darrers consistoris i de la gran majoria de la població. De fet, ni tan sols ningú s'atreveix a preveure quan es podrà signar la requa-licificació de Torre Negra que asseguri la preservació d'aquest magnífic entorn natural.

La història va començar durant la Festa

de Tardor de 1993, fa set anys, quan a instàncies del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat, es reivindicava "Torre Negra, zona forestal".

Darrerament, els últims mesos, concretament des de l'inici d'aquest mandat de l'Ajuntament, s'han produït notícies que haurien de comportar una reflexió objectiva per plantejar el futur immediat d'aquest sector en qüestió d'una manera decidida per evitar qualsevol dubte o malentès sobre la voluntat d'uns o altres en aquest afer. Primer es va donar entrada a representants dels propietaris del sector de Torre Negra a" la comissió de seguiment, després l'equip redactor de l'estudi de preservació de Torre Negra encapçalat per Albert Cordi-na va abandonar l'esmentada comissió de seguiment, després va ser el grup municipal d 'ERC qui també va deixar buida la seva cadira en aquest òrgan de debat. Ara,

bastants mesos després, d'una banda la Generalitat torna a dir que el futur de Torre Negra depèn exclusivament del que determini l'Ajuntament de Sant Cugat i, d'una altra, es presenta un nou equip redactor que haurà de refer el que sigui necessari i continuar el treball iniciat per l'equip anterior. Però ningú no veu la fi d'aquest camí o ningú vol que se sàpiga abans d'hora com acabarà aquesta història. Agafar el brau per les banyes d'una vegada és el que cal si tenim en compte que en acabar aquest mandat portarem deu anys parlant i escrivint sobre Torre Negra i la seva preservació.

Alguns grups municipals ja han manifestat algunes reserves davant el procés de preservació que ara, amb el nou equip redactor, es reinicia. Hi insistim, cal que aquest afer s'expliqui a la ciutadania amb pèls i senyals i sense embuts.

Una Espiral de 10 anys

Novament aprofitem aquesta finestra d'opinió per destacar i felicitar per la tasca feta a una

entitat de casa que enguany celebra el desè aniversari. Es tracta del grup de teatre Espiral de Valldoreix, un col·lectiu de ciutadans que estimant el teatre l'han volgut fomentar i compartir amb els seus conciutadans. Aquella iniciativa nascuda de l'esforç de l'entusiasta Trini Escrihuela, sempre davant de cjualsevol iniciativa hi ha l 'entusiasme d'uns quants, avui representa una de les entitats amb més força

de les que en el municipi es dediquen a posar en escena els nostres autors. El grup que va començar molt humilment a l'escenari del Casal de Cultura de Valldoreix, avui l'ha fet petit. Espiral en aquests anys ha fet possible una trentena de muntatges que han rebut l'elogi de tots, fins i tot de bona part dels mateixos autors; el grup també ha impulsat la Mostra de Teatre de Valldoreix, una activitat destacada de la Festa Major del districte amb la participació de diverses companyies d'altres ciutats catalanes. Sant C lligat i la seva

activitat teatral pròpia hauria de tenir d'exemple la continuïtat i la tossudesa d'aquest col·lectiu, que ens demostra que amb molt pocs mitjans i molt esforç personal es pot fer una tasca molt digna.

Un bon colofó d'aquest aniversari podria teer que l'escenari del Teatre-Audi-tori acollís un dels seus muntatges. Això a banda de facilitar que tot el municipi conegui el treball d'Espiral, impulsaria la línia de facilitar que les nostres entitats siguin acollides per la porta gran de l'equipament municipal.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

l-'.ls textos tramesos a aquesta secció no han d 'exced i r de Ics 2.(1 rat l les mecanograf iades. L'autor els podrà signar amb

inic ia ls o p s e u d ò n i m si ho sol · l ic i ta, però l 'o r ig ina l ha de ven i r signat i és imp resc ind ib l e i | t ic hi f i gu r in el d o m i c i l i , el

te lè fon i el n ú m e r o de O N 1 o passaport de l seu autor. K L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de pub l icar els textos t ramesos, i e l d re t de resumir - los quan ho cons ider i opo r tú .

El S e v e r i e n T í i o

Família León Tomàs

La f amí l i a L e ó n T o m à s agraïm to tes les mos t res de respecte , homenatge i apreci cap a Alberto León J iménez, que va morir a Sant Cugat l'I de j u n y passa t als 77 anys . S e m p r e r e c o r d a r e m t o t e s aquel les persones que particularment o en representació de diferents col·lectius, associacions i ins t i tucions li van fer costat les darreres setmanes de la seva vida i a to tes aquelles que després del seu funeral encara s'interessen per la seva pèrdua. Moltes gràcies a tots.

\ng(Tit<i Towiís. fills i nét

Neix una nova associació de nens hiperactius al Vallès

Som pares d'un nen hiperac-tiu amb dèficit d'atenció diagnosticat i tractat al CAP Sant Cuga t per C AP1P. Gràcies a ells hem pogut en tendre què li passa al nostre fill. Vam entrar en un programa de reunions de grups de pares de nens i nenes amb la mateixa problemàtica i això ens ha ajudat encara niés a saber com tractar-lo, sense angoixes i culpabilitats.

A partir d 'aquestes reunions neix. de la iniciativa d'un grup de pares de nens amb aquest trastorn, una Associació tic Pares (AP.DA1I) davant la manca de cap t ipus d 'associació

d 'aquest tipus al Vallès. T é la seu a Terrassa, ciutat en què el 16 de maig passat vam presentar-la en societat, a la Sala d 'Actes de la M ú t u a de T e rrassa.

Es tem molt il·lusionats per la tasca que hem engegat, volem arribar a altres pares que es trobin perduts . El T D A H és un trastorn sovint desconegut, que no rep cap t ipus d'atenció a l'escola i els nens pate ixen la incomprens ió . Per això estem preparant xerrades per a pares i educador s . . . , i això n o m é s es cl c o m e n ç a ment . que d 'empenta no ens en falta.

A reveure.

Moii/sr i Muní I

ELS /CANTONS Dijous, 8 de juny del2000

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Opinió

Acta d'una trobada esportiva avorrida

El dijous dia 25 de maig els directors de les escoles públiques d'aquest municipi vam ser convocats per la regidoría d'esports a una reunió que tenia com a objectiu la presentació i debat de les activitats esportives als centres educatius per al curs 2000-2001.

D'una banda estàvem els set directors/es de les escoles públiques i de l'altra tres regidors, dos tècnics municipals i tres representants de l'OMET. Vista la quantitat de responsables municipals es donava un equilibri numèric que permetia organitzar dos equips de joc. Només faltava llançar una pilota i segur que ens ho podíem passar d'allò més bé. De fet, el Sr. Tubau, després de saludar amb estil esportiu i dinàmic, oferint la mà (palmell avall) a l'extrem d'un braçenèrgic, va comentar: "Avui us guanyem!", referint-se, suposo, al nombre de jugadors de l'equip municipal.

Començà el joc amb una passada molt pertinent d'en Rafael Cao, director del CEIP Pla Fa-rreras, que més o menys deia: «c'Algú em pot explicar quins són els plantejaments generals de l'esport escolar al nostre municipi?».

La pilota es va quedar penjada a l'aire i per un moment vaig pensar que no era una pilota sinó un globus d'heli que no acabava d'aterrar. Vaig tenir temps de veure les cares desconcertades de l'equip municipal fins que en Ferran Domínguez, un tècnic municipal que jugava de defensa, va saltar i va donar un cop de cap que va deixar bocabadats els regidors davanters que haurien d'haver resolt aquella jugada.

Cap a la meitat de la primera part i aprofitant l'avinentesa, el regidor Sr. Jaume Tubau va anunciar que el Sr. Alfredo Blecua, que fins llavors havia estat a la banqueta, també jugava amb ells i també com a davanter. Aquesta maniobra ens va fer sospitar que l'equip municipal intentava la vella estratègia d'anar recollint pilotes perdudes i així marcar gols sense haver de córrer gaire, però la veritat és que no en rascaven gaires, perquè tota l'estona el joc es desenvolupava a l'àrea de la seva porteria i els seus defenses i porter estaven molt enfeinats desviant pilotes a fora del camp.

Els directors d'escola, veient la desorganització de l'altre equip -no hi havia ordre (del dia), ni estratègia de joc- es llançaven darrere la pilota que s'anaven passant success ivament men t re explicaven les deficiències acadèmiques de l'esport municipal, de les instal·lacions esportives..., de tal manera (tan extensa i variada) que el partit va durar tres hores.

Dels projectes esportius pel curs 2000-2001 que era l'objectiu de la trobada no en sabem res i hau

ríem de tornar a jugar una altra vegada. Pel que es veu, després d'un any d'entrenament, l'equip municipal encara no està en forma, la qual cosa no m'estranya, considerant la política de fitxatges, i l'absència d'idees i d'estratègies de joc i la preponderància de les «figures» per sobre del treball d'equip... tot això només per poder seguir guanyant, que sembla que és el que de veritat importa.

Això sí, la propera vegada penso portar un monopatí, perquè he decidit no tornar a jugar a futbol. A més a més, si la reunió és com la passada, podré sortir fugint per les escales i carretera avall.

Ismael Lecria Lanau és director CEIP Joan Maragall

gat. Espero que aquesta preocupa

ció sigui compartida per l'Ajuntament i que la solució a la mobilitat dins del municipi passi per una xarxa integrada de tren i autobús que eviti al màxim la concentració de vehicles dins la ciutat.

Rosa Fornell

La celebració del Corpus a Sant Cugat

La forma en què es va celebrar el Corpus l'any passat em va sorprendre. Crec que tota activitat lligada al culte cal fer-ho sense barrejar gent aliena al mateix i que es pugui sentir incòmoda o mo-

un edifici tot un passat, cosa que no s'ha fet per diferents interessos, sobretot especulatius. No obstant això, també és veritat que a la ciutat no hi ha hagut fins ara aquests prohoms que es diuen col·leccionistes i mecenes, que es preocupen per la cultura i que a base de molt esforç acumulen, al llarg de tota una vida, un important patrimoni que posteriorment passa, en la majoria dels casos, a ser públic.

Avui, en un nou segle, la concepció d'un museu ja no és com la de fa cent anys, i un recull de la història de la col·lectivitat que es guardi en un edifici d'aquestes característiques ha de ser recull del passat i viu present. No hauríem de caure en els errors d'altres que

Carta per a l'alcalde

Senyor alcalde: sóc un nen de Sant Cugat de 10 anys i sóc un SKATER. Normalment vaig a la plaça de l'Auditori. Es una pena que els meus amics i jo destrossem la plaça i ens podem fer mal i fer mal a algú. A mi i a tots els nens ens agradaria que posessin una plaça especial per anar amb SKATE.

Pobles més petits i més pobres que Sant Cugat tenen una plaça per a SKATES. Si poguessin posar la plaça especial jo i tots els de l'Auditori ho agrairíem molt.

Gràcies per tot i espero que ho faci! Gràcies!

Joan IJuis Femandrz P/a

Transport urbà

Ja fa temps que es va anunciar a t ravés d ' aques t mitjà q u e el RACC estava fent un estudi de mobilitat a Sant Cugat per tal d'adoptar una sèrie de mesures de millora de la circulació de vehicles i vianants.

Jo voldria remarcar la necessitat urgent de racionalitzar la xarxa d'autobusos. Si es vol descongestionar la ciutat de cotxes, cal que tots els que vivim allunyats del centre i de les estacions dels FGC, tinguem a l'abast un servei d'autobús ràpid i freqüent. Mentre l'autobús de barri passi cada hora o hora i mitja, continuarem utilitzant el cotxe per anar a comprar, al banc, acompanyar els nens a fer extraescolars o veure botigues.

No pot ser que una ciutat amb un terme municipal tan extens, amb un creixement demogràfic espectacular en els darrers anys tingui les mateixes línies d'autobús amb els mateixos recorreguts, sovint solapats a l'interior de la ciutat, que quan era un poble d'estiueig.

És més fàcil anar a Barcelona, per exemple, que desplaçar-se d'un barri a un altre de Sant Cu-

lesta. A la nostra parròquia tenim espai

suficient a l'església, al claustre o en el recinte del Monestir per no haver de sortir als carrers.

La sortida als carrers públics provoca rebuig a la religió de moltes persones que no tenen aquest sentit religiós.

Al nostre país ja vam patir, no fa gaires anys, les conseqüències d'aquestes manifestacions externes de culte.

Pel que fa a les catifes de flors als carrers, és una tradició popular que cal ajudar i fomentar, però no barrejar-la amb l'aspecte religiós.

Francesc Carbó i Ratet és antic membre del desaparegut

consell pastoral

El museu de Sant Cugat

Avui aquesta ciutat viva i alhora dormitori, carregada d'història i cultura, vol el seu museu, i l'Ajuntament vol resquitar-se dels oblits en el camp dels museus que l'han precedit. F2n aquesta ciutat hem tingut moltes oportunitats, durant el segle XX, de recollir en

en crear el seu museu tenen molt en compte la construcció d'un edifici magnífic, però s'obliden dels fons. Per tenir un museu cal aconseguir un patrimoni que s'adquireix a poc a poc, i anar conformant el que amb el temps serà el fons del museu. És a dir. un museu no es pot fer en quatre dies o tres anys. És una tasca lenta i sistemàtica de reunió d'un patrimoni explicatiu de la vida i costums d'una societat, així com de la seva història.

L'equip Recoder, sensible a voler fer una ciutat cultural, no pot córrer en un tema de tanta importància ja que les presses no són mai bones, i encara menys per fer un museu en tres anys, que són els que falten per a les pròximes municipals. F"ins i tot es podria donar el cas que, per intentar arrencar algun vot perdut del món intel·lectual, lany 2003 ja tinguem el desitjat primer museu de la ciutat amb les parets totalment pintades i res més.

En temes tan seriosos, però, no s'hauria de córrer, i més quant en els pressupostos de Cultura del 2000 no hi ha cap partida destinada a l'adquisició d'obra, i si això no existeix, anem malament en el món de la cultura. En canvi, sí

as.«*v • > S « * S : Ü Í S , K ,

BELL&4é^OC|ATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84'Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

que caminem ràpidament cap als 90.000 habitants, i naturalment, amb els nivells que assolirà la ciutat, ara ens cal amb tota pressa mesures per no ser només un lloc dormitori.

Depèn de la participació de la societat civil santeugatenca que el primer museu de Sant Cugat marcat per l'equip de govemsigui el dels nous temps. Sense la seva participació pot ser un museu dormitori, com tants d'altres del país.

Josep Canals

Més diners per al futbol?

Ja hi tornem a ser. Com cada any per aquestes dates, la junta direc

tiva del club de futbol de Sant Cugat torna a amenaçar de plegar si l'Ajuntament no hi posa més diners per poder pagar els seus jugadors. No em sembla gens malament que l'Ajuntament doni suport a l'esport de la nostra ciutat. Fins i tot penso que es podria potenciar una mica més. Però el que no entendré mai és per quina raó amb els impostos de tots els santeugatencs hem de pagar uns jugadors de futbol que, a més a més, ni tan sols són de Sant Cugat. I això sense oblidar

les categories en les quals es competeix. Que no hi ha jugadors de Sant Cugat que vulguin jugar a l'equip de la seva ciutat?

Demanaria als gestors del club de futbol que realment intentessin quadrar millor els seus comptes. No pot ser que cada any, per aquestes dates, escoltem sempre la mateixa cantarella. L'Ajuntament ha de donar suport a l'esport que practicjui la gent de Sant Cugat a Sant Cugat.

Un aficionat

FE D'ERRATES

Rectifiquem algunes de les dades publicades en el número anterior d'Ei,s4 CANTONS sobre l'actuació dels Castellers de Sant Cugat a Eivissa. L'actuació va ser a Portmany i no a Permanyer. Van fer un 4 de 7 i no un 3 de 7 i van fer un 4 de 7 amb pilar i no un 4 de 6 amb pilar, tant a Vara de Rei com al parc de Reina Sofia.

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTA CONFORMEU!

vww.gestionsanciones.com

vww.gestionsanciones.com

8 Opinió ELS /CANTONS Dijous, K de juny del 2000

La f i n e s t r a

Pressupostos Murúcipah: una proposta d'IC-V

L 'aprovació dels pressupostos municipals és un dels debats més importants de l'any. Es

cert que l'economia municipal no és matèria divertida, però és prou important per deixar-la només a mans d'entesos, ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes, i per tant, seria convenient el seu coneixement, si més no per saber dels nostres límits i adequar-hi les nostres exigències.

De ixeu-me dir que la informació periodística sobre les propostes de cada grup en el debat del ple no aporta gaire al seu coneixement, i que l'editorial d 'aquest setmanari la falseja. Per exemple, no sé d'on conclou que jo vaig titllar el pressupost de "des-pilfarro". Si vaig fer servir aquesta expressió era referent a la despesa en Òrgans de Govern i càrrecs de confiança inherents , conseqüència del pacte de Cil" amb PP, que es traduirà en 50 milions anuals de sobrecost. Això només és la visualització de la feblesa política del pacte, de l'afe-rrament a quotes de poder, però no deixa de ser una important anècdota. La nostra aportació al debat pretenia anar més enllà que la descripció partida per part ida, p re ten ia apuntar unes idees que inspiressin l'acció política municipal dels pròxims anys:

• La necessitat d'una institució forta, amb prestigi humà, amb solvència econòmica, per generar idees fortes, per consensuar un projecte de ciutat. Durant massa anys, des dels equips de govern s'han limitat a buscar una majoria aritmètica al ple en lloc d'encetar un diàleg sincer amb els ciutadans.

• La història ens condiciona i resulta difícil fer uns pressupostos rad i c a l m e n t d i f e r e n t s . És n o r m a l , doncs, que siguin continuistes, que no puguin satisfer les demandes ciutadanes. I "na gestió dolenta i una falta de previsió han fet que encapçalem

F R A N C E S C G O D A S BASTIDA

els rànquings dels deutes municipals. Però també un model de ciutat que s'ha anat gestant durant aquests anys, cara de mantenir, excloent, sense uns serveis adequats. Unes dades a tenir en compte: els nostres ingressos ordinaris seran 1.100 M superiors als que havia previst el Pla Econòmic-Financer (a causa en la seva major part de l 'augment de població), però gastarem 1.200 M més del que el mateix pla preveia. Aquesta és la principal acusació que fem als governs de C i U : una bona ges t ió ens haur ia permès de destinar 1.000 M anuals a inversions i nous serveis.

"Són prop os fes que estan

fetes des de la lleialtat a

una institució i als

ciutadans que hi són

representats, fetes per una

formació política que no

renuncia a ser opció de

govern de la nostra ciutat"

I una altra dada: dels ingressos d'aquest any, el 21%, 1.590 M, són deguts al cre ixement de la ciutat. En podrem prescindir els pròxims anys?. No, si no es controlen les despeses, si no aconseguim un estalvi equivalent.

• Amb aquest escenari tan difícil, les inversions, tan reclamades després de tants anys d ' incompliments (en 10 anys només s'han realitzat el 35% de les inversions previstes) són el que es podia esperar: insuficients i decepcionants per a molts ciutadans. 373 M procedents de recursos ordinaris (destinats en la seva major part a equipaments) i 353 M de venda de

patrimoni. La resta és maquillatge: subvencions incertes, aportacions de particulars.

Si el finançament de les inversions ha de procedir de la venda de patrimoni, de sòl en definitiva, aquest model està acabat, perquè ara per ara no en queda gaire, uns 800 M. Què es pot fer? Créixer desaforadament per obtenir patrimoni? No, en coneixem els resultats. Cal una altra estratègia si volem solucionar en uns terminis acceptables les demandes ciutadanes.

• Aquesta nova estratègia ha de ser la superació dels estrets marges del Pla Econòmic que vetava qualsevol i n c r e m e n t de l ' e n d e u t a m e n t . La solvència que aporta el gruix dels nostres ingressos ordinaris, IBI espe cialment, han de possibilitar la rene-gociació del deute bancari, allargant la carència del mateix. D'aquesta forma es podrien destinar a inversions bona part del superàvit generat en pròxims exercicis. D'altra banda, el percentatge d 'endeutament s'acosta al normal en ciutats d'una certa magnitud, fet que ha de permetre un cert increment de l 'endeutament. Per fer-ho entenedor, és el que deia Johan Cruyff: "Els diners, al camp", o sigui, a Sant Cugat. No cal dir que sense renunciar gens a l'estalvi ordinari i a la millora de la recaptació, que segueixen sent insuficients.

Són propostes que no són de confrontació, sinó que estan fetes des de la lleialtat a una institució i als ciutadans que hi són representats , fetes per una formació política que no renuncia a ser opció de govern de la nostra ciutat.

Francesc Goc/às Bastida és pintàveu del grup IC-V

Ei b a l c ó

El xiu-xiu de la xaranga

M A R T Í OLAYA

... i el xiu-xiu de l'anxaneta fent l'aleta al capdamunt del castell, ferm per dins. tremolenc per fora. VA xiu-xiu de la xocolata calenta, olorosa i compartida, plena de dolçor solidària.

Un xiu-xiu de complicitats que s'esbomben. Els jardins del Monestir ("Ja era hora!", diu la gent) s'inauguren la tarda lluminosa i freda del dia 15 d'abril. El xiu-xiu de la festa el fa vistent la xaranga, que sona força pel seu poc metall; i el viuen els castells, amb més ambició que pinya, amb fadrins ardits i noies ben plantades, amb anxanetes valents, donant la cara i mantenint el gest. FM xiu-xiu s'escampa amb l'aroma subtil de la xocolata...

El xiu-xiu de la gent: "Ara ve l'alcalde . . . " . Hi ha un respecte. També una curiositat. "És tan jove! Fa tan poc que ostenta el càrrec!... Diu que de problemes se n'ha trobat... no volgueu saber!". L'alcalde ens saluda amb la mirada, amb un somriure, amb un cop de cap, amb un gest, amb una paraula... Jo diria que hi ha un xiu-xiu de confiança. I el xi-xiu dels nens petits que -el ls què saben, innocents! - pretenen passar entre els planter d'arbusts autòctons. I el xiu-xiu d'uns frares del Monestir (morts des de fa anyades, llurs ossos guardats en cistelles recòndites) que en forma de bufades fredes, esbullen els arbres i fan apujar els colls dels abrics.

Un xiu-xiu d'expectació, l'alcalde talla la cinta, solemne i quatre-barrada, i així inaugura els jardins, solemnes de verdor, ba-rrats de camins que apropen distàncies. Queda enrere un problema insoluble de voluntats aturades. Un xiu-xiu d'aprovació. Els frares de l'aire fred ara exhalen tebiors de primaverenques pires. Retalls de bandera van de mà en mà: gent de l'equip de govern, alguns caps ben visibles d'oposicions que hom ateny constructives ... Fa bonic. Ni tan sols et vols adonar qüe no hi són tots en el repartiment del pa de la cinta i el vi dels colors, malgrat que el jardí és per, a tothom.

El xiu-xiu de la xaranga es fa difús, camí enllà.

Marti Olaya es escriptor

VEUS COM ?ER FI LA GENERALITAT 5' HA MULLAT A FAVOR DELS

SANTCÜGATENCS AMB L' AFER DE TORRE NEGRA, E « ?

Això SEMBLA!»

...?ERÒ, FALTA VEURE EM 0ÜINES CONDICIONS, HO P

C o M m , TIO, COM? TE ?Í

A VEURE SI € s EH COMPENSACIÓ T>E DONAR AL SR. WJMEZ UNA CANTONADA

DEL MONESTIR ?ERQÜÈ HI FACI PI&OS...H

£>&£tJS.v<fe>

ELS /CANTONS Dijous, 8 dejutiy del 2000 Opinió

l a l l o t j a

Un museu al Monestir ÏOSEP M. FIGUERES

He llegit atentament el document que resumeix la reunió convocada per l'Ajuntament a propò

sit del futur museu local i detecto un interès munic ipa l a ut i l i tzar només el Monestir com a recinte museístic i no considerar altres opcions. El fet em sembla pertinent, legítim i coherent amb la voluntat erudita -ratificada per part dels assistents a la trobada-, que el cenobi té prou força i valor per ser alhora contingut i continent. Aquest simple fet, per mi, i no deixa de ser una opinió més, tot i que durant trenta anys m'ha preocupat la projecció local de la nostra ciutat, d'aquesta primigènia terra d'artistes és ben important. Utilitzar el Monestir per aprofitar l'interès de la seva visita incentivar que hom visiti alhora unes sales amb materials sobre el món dels monestirs, la vida local, e t c , no deixa de tenir una gran utilitat pedagògica, recreativa, en fi, formativa, pel món de l'ensenyament, del turisme cultural i dels qui vulguin conèixer el passat.

En conseqüència, sóc partidari que es potenciï el Monestir i al seu redós fer-hi una àrea que expliqui els aspectes següents: què va ser el Monestir, què feia, quina es la seva importància, història, e tc , i que es faci de forma espectacular però vetllant pels continguts, com va fer el Museu d'Història de Catalunya, un centre que encara avui desperta l'admiració tècnica pel valor del projecte, una funcional fusió entre fons i forma, entre contingut i continent, entre ideologia i estètica.

A Sant Cugat hauríem de treballar pensant per un públic triple:

- Alumnes escolars que puguin desplaçar-se fàcilment des d'un radi d'una hora en autobús. D'altres podran venir de més lluny però no seran, segurament, el gruix de visites. Els dos crèdits Història de Catalunya. (segles VIII-XVIII) que hi ha a l'ensenyament dels nostres joves, tindrien en el nostre centre museístic, si ho sabem fer bé, un punt d'atracció central, com el tenen les colònies industrials del Llobregat, ben a la vora, per la Història de batxillerat (segles XIX i XX). Sempre que es dotés de continguts pedagògics, amb criteris metodològics correctes i es comptés amb el suport de les institucions necessari. El món medieval no té cap museu pensat per als joves tot i que n'hi ha força que agrupen peces o són sectorials. Però alhora el món cultural, religiós, ideològic que configurava la vida intel·lectual i mística de l'Edat Mitjana no està tan ben reflectida, muse-ísticament parlant, com la vida agrària i industrial, que compta amb mitja dotzena de centres: ferro a Ripoll, paper a Capellades, eines agràries a Sabadell, l'Espluga...

Pensant en la tipologia dels visitants hauríem de fixar l'atenció en els sectors se

güents: - Públic escolar que fa visites didàctiques

de forma habitual. - Públic de la comarca que vol conèixer

com es va fundar el Monestir, quina en va ser la importància, com va evolucionar la ciutat al seu redós, etc.

- Públic constituït per turistes i viatgers il·lustrats que cada vegada cerquen més el món del romànic, el gòtic, el modernisme, amb la qual cosa Catalunya esdevé punt de referència del turisme cultural.

A partir d'aquests criteris, les línies centrals d'opcrativa haurien de basar-se en la creació d'un discurs de continguts i conceptes adequats a la programació oficial d 'ensenyament -precisament ara tenen

menys en relació amb altres projectes fets a l'Ajuntament com el museu de la comunicació, que no es va arribar a materialitzar. Tanmateix la presència d'una certa espectacularitat sense caure en la frivolit-zació de l'exposició buida (tipus d'aquest model antipedagògic tot i que entusiasma a la quitxalla seria la de la ràdio, que és més espectacle que altra, i una vegada feta l'exposició, poc coneixement hi ha de l'origen, evolució, incidència, e tc , de la ràdio).

En aquest centre podria dipositar-se tot el que fa referència al patrimoni local. Tots els vestigis, no els hem d'anomenar pejo-rativament relíquies, que siguin dignes de ser conservats. Cal vetllar per la seva conservació. El telescopi de Galileu o l'espa-

una hora més de socials a la setmana i la consellera va dir-me que moltes escoles faran un any geografia i un any història. Si el fet de les socials avança, i el decret d'Humanitats, polèmiques a banda, fan sospitar encara més que la tendència és d'increment per les retallades (llatí i grec, filosofia, etc.) que s'ha patit. Així hom aconseguiria la presència sistemàtica, constant i habitual dels alumnes d 'ESO al museu amb l'excusa d'aprendre història amb facilitat. Un acurat muntatge audiovisual, uns retallables, unes maquetes i/o diora-mes, unes cronologies i gràfics, infogrames amb l'evolució de la construcció, e t c , tot plegat facilitaria una utilitat ben nítida d'ajuda al professorat i al servei dels alumnes.

Considerar aleshores el museu com un centre didàctic, al servei de l'ensenyament és potser la fórmula més segura, barata -al-

sa de Napoleó per algú poden ser andròmines però, sense caure en la veneració, són materials dignes de ser conservats com ho és la roba (Museu de la Indumentària), els estris (Museu de la Ciència), etc. Tanmateix, conservar no vol dir exposar, i aquestes col·leccions podrien ser la base de futures exposicions monogràfiques que sectorialment podrien anar configurant una projecció del passat a la població del present, per exemple, la poesia, el teatre a Sant Cugat, el comerç, el tapís..., a Sant Cugat, i així hom veuria un projecte, fet en col·laboració amb altres instàncies locals (ANC, Borja, Arxiu...) que dinamitzaria la vida cultural local oferint un espai de conservació i projecció del passat.

Si un altre dia (o any) pot fer-se un museu de projecció internacional ja es veurà, de moment hom podria assumir -per l'espai i diners de què es disposa- la possibi

litat de jugar amb la projecció d'una ciutat al seu entorn. Si hi hagués possibilitat d'espai, els tres mil metres, quan es descompten magatzems, sales de recepció, oficines, e t c , no queden en gaire, podria pensar-se a fer, a més, un centre col·lateral, un museu erudit, més específic, més de projecció nacional. Podria implicar-se al costat del centre didàctic sobre el món del Monestir (dels monestirs) que hi hagués un centre, en creixement, un, diguem-ne, museu de l'escriptura que, ultra conservar autògrafs dels escriptors de totes les èpoques, explicar l'evolució de l'escriptura, de la ibèrica a la carolíngia, de la romana a l'actual, fos un element de servei cultural, digne de ser visitat, seria en la línia del llibre que sobre l'escriptura feu la professora Sefa Arnall en què mostrava l'evolució del contingut de pergamins amb la voluntat que hom veiés el patrimoni de l'escriptura catalana. Aquest museu estaria lligat. per raons de l'Scriptorium, al Monestir i mostraria com l'escriptura va salvar la cultura i alhora la va projectar. (Jorn l'escriptura. el saber reproduir trets, fixa i serva la cultura, cl patrimoni pel futur. Un museu que permet, també, espectaculars giragonses visuals, epopeies en èpoques de meravelles virtuals, i que. sens dubte, seria delícia de visitants i eina formativa per als més joves. Una tradició europea del coneixement en simbiosi amb l'espectacu-laritat que hom cerca, ara, en els nous museus, que no són recol·lectadors d'objectes sinó espectacles -cultes-visuals, sensitius.

I "na línia, doncs, oberta al Monestir i que promouria al mateix temps l'apropament del centre al poble, podrien fer-sc exposicions específiques, entrar en circuits d'intercanvi amb altres museus d'altres ciutats i fer que Sant ('ugat fos també present al món cultural museístic. Una proposta que formulem, en la línia d'elaborar la construcció d'un espai cultural de recerca i de projecció amb tres grans finalitats:

- Projectar al món de l'ensenyament la vida, art, cultura, economia, vida monacal centrant-se en el cas local.

- Conservar i exposar les col·leccions locals d'objectes emblemàtics.

- Constituir un centre que fos expositiu de la història de l'escriptura a Catalunya, en la línia didàctica del que va fer la Biblioteca Nacional de París de forma virtual però que fos, a Sant Cugat, real.

Si som capaços d'analitzar serenament el paper que pot fer una de les ciutats en creixement més notable de Catalunya, podrem ser capaços d'aportar el nostre museu al mapa general, a la xarxa del país.

Josep M. Figpenes és historiador

Ofertes recomanades

CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, U TeL 93 675 57 24

|digítal £i teu distribuïdor de cameres point" / material digital Kodak a Sant Cugat torta fel*» «tt

2&$00lrWI.{f»*MÍWJ

10 Opinió ELS i C\1VIÏK>S Dijous, <V ttejuny del 2000

El porxo

Quants transports públics et porten a Sant Cugat?

FONTCIBKRTA

N o és cap pregunta del milió. Es una p r e g u n t a a m b una resposta molt fàcil que se si

tuaria a la fase prèvia de qualsevol concurs televisiu. Constantino Romero ho preguntaria amb el seu to d ' home important i el concursant diria de seguida: Dos. Els Ferrocarrils de la Gene r a l i t a t i un a u t o b ú s . Això d e s d e B a r c e l o n a , n a t u r a l ment . Si preguntessin q u i n s t r anspor t s públics et porten a Cerdanyola, a Granollers, a Sabadell, a Manresa, e t c es reduirien en alguns casos a un, a cap

o una sèrie de com bi- la Generalitat aconseguí nacions kafkianes.

"Reduint la resposta en funció de la qualitat,

només els Ferrocarrils de

S e g u r a m e n t si en C o n s t a n t i n o Romero ho p regun tés als responsables dels transports públics catalans (desconec qui són perquè encara no sé gaire bé q u i n e s són les s eves i n c o m p e t è n c i e s , p e r d ó , c o m p e t è n c i e s , exactes) segurament dirien que sí, sí que és cert..., però que Sant Cugat està molt ben comunicat : Ten im el túnels , accessos per autopistes, les carreteres de Vallvidrera, la de l'Arrabassada... I

rien l'aprovat. Aleshores ens quedem en un sol

transport públic"

potser afegirien que els Ferrocarrils de la Generalitat són un orgull i funcionen a la perfecció. De l 'autobús , segurament no dirien res, perquè igual que molta gent que viu al nostre municipi i rodalia, en saben molt poca cosa i potser molt pocs l 'han utilitzat. Sembla quasi segur que aquest senyors mai ho han fet, tret dels viatges inaugurals.

R e d u i n t la resposta en funció de la qualitat, només els F e rrocarrils de la Generalitat aconseguirien l 'aprovat. Aleshores e n s q u e d e m en un sol transport públic. E m s e m b l a francam e n t una r e s p o s t a molt pobra pel que representa no només Sant Cugat, sinó també el Vallès Occidental i poblacions d'altres comarques, que encara ho tenen pit

jor. Conec una noia de Sant Cugat que treballa a Sant Just Desvern. Triga un parell d 'hores llargues per anar-hi cada dia després d 'una complicada combinació de diversos transports públics. Un altre que treballa a Sant Andreu agafaria l ' au tobús però prefere ix la

combinació més segura de Ferrocarrils guin tan eficaços com proclamen con-

1 metro, encara que en principi sembli que trigui més.

Acabo de tornar d 'un viatge de Madrid i m 'he queda t bocabadat amb el seu t r anspor t púb l i c . Es pot anar a qualsevol lloc en metro, autobusos o trens de rodalia de forma ràpida i barata (fins i tot a Guadalajara, El Escorial o Ciudad Real, ciut a t s d o r m i t o r i d e Madr id) . M ' h e queda t verd d'enveja. I lògicam e n t m ' h e fet la pregunta obligada -aquel la que no posaria mai en Cons tan t ino R o m e r o - . Q u a n t s t ranspor t s públics et po r t en a Sant Cugat?. No m'agradaria que els polítics de torn em contestessin amb els tòpics de sempre : que no e n s d o n e n d i n e r s , que Madrid té el suport de l 'Estat espanyol per ser la capital del reino, que si patatim, que si patatam... Això no deixen de ser excuses de mal pagador, mitges veritats, que en la majoria de casos (i ac-ceptant-les) com a mínim amaguen una mala gestió. Paguem massa impostos per exigir que els nostres governants si-

t ínuament en els seus discursos elec-toralistes. Per acabar, només un detall que no té res a veure amb els diners i que són molt significatius: els transports públics de Madrid són nets, tenen una magnífica llum que enlluerna, tenen horaris i les indicacions són perfec tes . Vaig to rna r per l ' e s tac ió de

Sants i, malgrat que la c o n e c , em vaig tornar mico per trobar com s'entrava al m e t r o . E v i d e n t m e n t , no deia res d e com es podr i a venir a Sant Cugat. En el meu camí de r e to rn a casa vaig veure que les estacions eren brutes i fosques. Això no té res a veure amb els

j | | ! l " § | diners. Vaig pensar m' !;:;*!'s;iii!:: que , com en altres

c o s e s , d e s p r é s de l'obligat boom del 92, en què es van crear i m o d e r n i t z a r m o l t e s infraes-truetures, Barcelona s'ha oblidat de la part més important: la seva conservació. I això no és una simple qüest ió de diners.

"Paguem massa

impostos per exigir que els nostres governants

siguin tan eficaços com

proclamen contínuament en els seus discursos

electoralistes"

Des del Turó de Can Matas

Pels fets els coneixereu

ÀNGEL CASAS

E scric aquest article amb vuit dies de retard respecte a la meva freqüència, a causa un viatge que he fet pel País Basc, del qual una

vegada he tornat no m e ' n sé desvincular, malgrat la meva habitual dedicació a temes de la nostra ciutat.

Tenia en el programa visitar, entre altres llocs, Gernika pel seu gran significat històric i representat iu i a poca distància d'allà, la vall d 'Orna, on l 'Agustín Ibarrola havia cobert de colors centenars de pins creant un bosc encantat de eaputxetes i llops corrent i tò tems arcaics.

De Gernika només voldria remarcar aquí que els hi-llets explicatius, a més de en diverses l lengües europees, estaven en castellà, euskera, català i gallec.

Del bosc pintat per Ibarrola cal dir que uns dies abans havia estat assaltat pels terroristes. Malgrat això, i encara més, vaig voler anar a veure ' l .

L'espectacle des de la distància i ment re t 'hi apropes , és impress ionant , pe rquè els colors diversos amb què estan pintades un bon tros de les soques dels altíssims pins amb diversitat d 'al · legories, et deixa sense alè durant una llarga aproximació. A la vida majestuosa dels alts pins, l'artista hi ha afegit el pols de l 'home empel tant -hi la seva ànima a través

de la imatge i el color. És rea lment un lligam de dues vides que feia elevar-te a un altre estadi de pau i d'harmonia, que junt amb el silenci de bosc, només acompanyat de la lleugera remor del vent , era una sensació inenarrable d 'èxtas i . Però quan t 'h i apropes i comproves que aquells monstres de l'art han estat assassinats a cops de destral, tallant part de l'escorça pintada i dos dels alts pins tallats en rodó i que aterrats, els talls només feien que plorar reina. Jo també vaig plorar. De crims n 'hi ha hagut molts, i aquest ha estat un crim contra l'art, contra la natura, contra la llibertat d 'opinió, contra la llibertat d 'expressió. A Euskadi no hi ha llibertat.

Agustín Ibarrola ha dit que no s 'han de curar ni dissimular les ferides dels arbres i pintures danyades. A Gernika els danys del bombardeig i ametrallament van ser restaurats i no es veu per enlloc el que va passar, perquè van ser també més les persones que no pas els edificis els que van morir, perquè van triar pel bombardeig el dia de mercat perquè hi havia molta gent de la comarca. Però el bosc d'Orna, ni que sigui dolorós veure ' l com ha quedat , crec molt encertat deixar-lo tal com l'han ferit, però no l 'han mort i continuarà vivint i ensenyant el que l 'home és ca

paç de fer amb a ^ o r i amb odi. Com que el terra estava ple de trossos d'escorça

arrencats a destralades, jo n 'he recollit mostres dels cinc colors prindipals. Per mi seran per sempre una relíquia del que mai més hauria de tornar a passar ni a Ics persones ni a l'art, ni a la natura.

En una nekazalturismoa (casa rural) d 'Hondarribia ( luicnterrabia) he parlat amb el seu propietari , que per cert és regidor del P N B encarregat de la cartera d'Agricultura i Medi Ambient , i he sabut per ell que tant a Irún (|60.000 hab.) governat pel PSE, com a Hondarribia, que hi és al costat (17.000 hab.) governat pel P N B ; i que tots dos t enen molts caseríos repartits per la f&lda de la muntanya Jaizquibel, malgrat estar separats entre si per algun quilòmetre, tots tenen la carretera asfaltada i aigua corrent del servei públic fins a casa. A més, cada quinze a vint caseríos, un frontó d^l popular esport de pilota basca al bell mig de prats i boscos.

Pels fets els coneixem més.

Àngel Casas és exregidor del PSC

ELS ÍCANTOUSS DIJOUS, H r/e juny del .'000 11

1985 - 2000

VENDA D'ENTRADES ANTICIPADES: • TOT Sant Cugat - C/ Sant Antoni, 42

Ràdio Sant Cugat - C/ Sant Jordi, 5

Casa de Cultura - C/ Castellví, s/n (costat monestir] • Compàs - C/ Santiago Rusinol, 20 • TOT Cerdanyola - C/ Rambla Montserrat, 32

VENDA ANTICIPADA: 9 0 0 p t e s .

VENDA TAQUILLA: 1 . 3 0 0 Ptes.

40 Principals Catalunya Central

Ajuntament de „ , ^ .._T„,^-_,.^ Sant Cugat del Vallès E I S 4 C A N T O N S RADIO SANI CUGAT ERDqny CLUB25

FM 95.6

EIS 4 CANTONS

Entorn 12 Dijous. <v rlr juny del 1000

E c © I o m e

El Consell Consultiu del Parc de Collserola s'oposa al túnel d'Horta El nou organisme celebra la primera reunió amb 42 dels 54 membres

KMII.I BKI.I.A - Sant Cugat/Barcelona.

L'oposició total a la construcció del túnel d'Horta va ser el centre del debat que van dur a terme els membres del Consell Consultiu del Consorci del Parc de Collserola. en la primera reunió que celebrava aquest òrgan després de la seva constitució. A la reunió, que es va fer cl .i 1 de mai" passat al (Centre d'Informació del mateix Parc. hi van assistir 42 dels 54 membres del Consell, entre els quals hi havia el president del ( i rup d'Kstudis Locals (GKL), Domènec Miquel, el president de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat, Max Puncernau o el C irup de Natura del Club Muntanyenc. Per la seva banda, el tinent d'alcalde de (àutat Sostenible, Joan C larhó. nova poder ser-hi present.

Kl (Consell v a decidir per unanimitat elevar als òrgans de govern del Parc -la (.'omissió Executiva i l'Assemblea del Consorci- l'oposició al traçat del futur túnel d'-

l.a ii'/ini'idij(Jifist'IK'i/iisii/tiii iil ( m/fi d'/iifonfimiiidell'nu /• V / \RROS'\

Horta, que travessaria la serra de Collserola des del Barcelonès, i desembocant al terme municipal de Cerdanyola, segons es preveu al Pla General Metropolità! PCM) de l'any 1 c>7f>. L'òrgan del parc també reclama que tota la informació sobre els projectes que hi ha estiguin a la seva disposició, i al

hora, demana que se li concedeixi la possibilitat de poder participar en les reunions vinculades al projecte. Des del Grup de Natura pensen que "va quedar palès que cal una revisió global del PGM en l'àmbit de Collserola" i van repartir el seu manifest Per tina llei deprotrn ió dels espais natu

rals di Collserola. Respecte al túnel d'Horta, el pre

sident del Cïrup d'Kstudis Locals (GKL), Domènec Miquel, va explicar que "no ens hi podem oposar totalment. Ks pot demanar que tingui el menor impacte possible, però ni el podem evitar ni podem adoptar aquesta postura irracional

i de caràcter emotiu o sentimental". Miquel va carregar contra el mateix Consell dient que "no hi ha representades les entitats que hi hauria d'haver", i va posar l'exemple de l'Institut d'Kstudis Catalans, davant d'altres "no tant potents". A banda, també va criticar que no hi havia cap mena de projecte general de futur: "O es plantegen temes més seriosos, de caràcter general o no té cap mena de sentit", va dir en relació amb les petites reivindicacions dels col·lectius representats al Consell.

l ' n altre tema que es va discutir a petició dels ecologistes santeu-gatencs va ser el projecte de re-ompliment de la cantera Berta com a abocador de residus controlat. Segons ells, el gerent del parc va explicar que el Patronat va presentar al·legacions contràries al projecte ja que actualment l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient ha demanat a la Diputació de Barcelona que es modifiquin alguns aspectes del Pla Especial, que actualment no admet abocadors que no siguin inerrs dins el parc. Kl col·lectiu ecologista va avisar del perill que hi ha que el Consorci "comenci a rebaixar plantejaments del Pla Especial i treballi només en la conservació del parc".

La sessió també va servir per nomenar el vieepresident del Consell, Ramon Terricabras, format per associacions de veïns, entitats ecologistes, universitats i administracions.

E C O I O § s m e

L'equip redactor de Torre Negra ha

estat rebut amb reserves a la comissió S'adaptarà el document als criteris de la Generalitat

K. B. -Sant Cugat -

El nou equip redactor per la realització dels treballs tècnics relatius a la modificació del Pla General Metropolità (PGM)al sector de la Torre Negra va ser presentat dilluns a la comissió especial dedicada a la protecció d'aquest entorn. L'escudi de Sebascià Jornet, arquitecte i professor del Departament d'l 'rbanisme de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i Jordi Miró, advocat, reprendran ara la feina que va deixar l'equip d'Albert Cortina. El primer pas, segons el mateix Miró, serà fer un estudi i "adaptar el document redactat per l'Ajuntament als requeriments de la Generalitat". El

seu nou soci. Sebastià Jornet, va explicar que el que cal es "donar un pas endavant i desbloquejarel procés", que es va paralitzar "quan s'havia d'aprovar definitivament el document per la preservació integral de I oi re Negra". Per la seva banda, l'alcalde i president de la comissió va explicar que es tracta d'un equip redactor d una gran competència professional, jurídicament i tècnicament, i que "la seva qualificació ens permet afrontar el procés de canvi" del terreny a no urbanitzable "amb les millors garanties". Els representants de l'oposició es plantegen el tutur amb cautela i es mostren crítics amb la nova situació. El regidor del PSC, Jordi Menéndez, va sortir preocupat de la reunió perquè

"estem en una cruïlla que pot derivar en una via de revisionisme i de correcció de l'anterior propòsit. Estic preocupat". Des d'IC-V. Joan Balada està avisa que els suggeriments de la Direcció General d'l'rbanisme "poden suposar una revisió del projecte a fons que pot desvirtuar el projecte inicial". Des de Ciutat Sostenible, Joan Carbó ha deixat clar que el nou equip seguirà l'encàrrec del govern municipal, que té "el mateix esperit": protegir de manera integral la zona. El (irup de Natura encara no s'ha pronunciat, mentre que un dels propietaris, Domènec Miquel. diu que "ha canviat molt cl to. Procuraran que ningú se senti perjudicat, perquè hi ha el perill que es presenti un recurs".

c o i o g i s m e

El 1 9 9 9 se balda amb quasi un centenar d'incidències

al Parc de Collserola

E. B. - Sant Cugat -

A la primera sessió del Consell ( àmsultiu del Consorci del Parc de Collserola es va pre sentar la memòria de gestió l'any IW'i. L'anv 1999 es U n detectar 94 incidències. 1.1 de les quaL ja s'han resolt, <iom l 'abocament de runes i fuites sobre la vegetació a Ics C^ses de la Mina Berta o la estassada de vegetació a la Reserva Natural de la Pont Groga pdr la instal·lació d 'un recinte per a animals exòtics a la urbanització de Sol i Aire.

Tasques tic restauració dd zones cremades, estudis, activitats de recerca, manteniment

de repoblacions, actuacions de millora silvícola - e n zones de perill de caiguda de branques-a Sant Medir o el Tibidabo són altres de les activitats desenvolupades l'any passat. També s'ha netejat la riera de Sant Cugat i la riera dels Gorgs, en una longitud de 6 km, s'ha elaborat un projecte de millora de les àrees d 'estada, com la de l'ermita de la Salut de Valldoreix i s'ha soterrat un tram de línia elèctrica a la serra d 'en Julià.

El 1999 es van recollir 105.000 quilos de brossa, un servei que va costar 20 milions de pessetes del pressupost de 1.009 milions de pessetes de l'exercici de l'any passat. El 2000, puja 833 milions.

ELS I CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

S o s t e r t i b í i s t a t

Entoni 13

1 l'i \pmiiniIn lun ui i thn/i". \oL·irs, elèitru > pur \ / hibnd\ l V / \RROS \

, Sí

Exposen 15 vehicles elèctrics pel dia del

Medi Ambient La plaça d'Octavià va ser l'escenari divendres i dissabte d'una exposició de 15 cotxes elèctrics vinguts de tot Espanya. Es tractava de la segona trobada a Sant Cugat d'aquest tipus -la primera es va fer a Valldoreix-, per commemorar el Dia Internacional del Medi Ambient. Una cercavila i una demostració van tancar els actes, organitzats per l'associació Volt Tour. L'Ajuntament s'està plantejant adquirir cotxes elèctrics per a la policia local i per a altres serveis municipals.

/ \\tmin iMiilht i/iur lai>l<i{ii(l'()ttmi<i /* l: l·ARIXYI·.S

EMILI BELLA

Coincidint amb el Dia Internacional del Medi Ambient, que va ser dilluns passat, la segona trobada de transport sostenible va servir per acostar, divendres i dissabte, els santcugatencs al món de l'energia elèctrica aplicada als vehicles d'automoció. La concentració i demostració dels 15 automòbils es va centrar a la plaça d'Octavià, encara que dissabte al matí es va fer una cercavila de 10 quilòmetres pels carrers de la ciutat fins a Valldoreix. Precisament, l'any passat ja es va fer una concentració de vehicles al Casal de Cultura del districte, però es tractava d'una exposició de tot tipus de vehicles, no tan sols d'elèctrics.

Després de la benvinguda oficial amb les autoritats, l'exposició va quedar inaugurada a la plaça d'Octavià, per on van anar passant centenars de curiosos i interessats en la matèria. Amb la demostració i la cercavila es van complir els tres objectius que s'havien proposat des de

l'associació Volt Tour, organitzadora de les activitats: sensibilitzar els santcugatencs de la impo r t ànc i a de l t r a n s p o r t sostenible, veure i provar la tecnologia d'aquest tipus de vehicles i demostrar que també estan fets per al transport urbà.

L'estrella de la trobada va ser un automòbil de la marca Toyota que va venir expressament de Madrid. D'entre els quinze vehi-

Patrick Renau: "No es tracta d'una suplència

del cotxe de gasolina. El cotxe elèctric ha de ser-ne un complement urbà "

eles, de tipus solar, híbrid o elèctric pur-segons el tipus d'energia de l qua l p a r t e i x q u e es transforma per desplaçar-se- , n'hi havia també de la comarca, quatre dels quals eren de la nostra ciutat. lTn dels automòbils pertanyia al president de Volt Tour, Patrick Renau. "Esperem que hagi estat prou profitós per

lM cercavila ocupava 10 quilòmetres F:E. FAR/XYES

als que han participat i per als que estan interessats a conèixer una mica més la nova tecnologia", va dir el president de Volt Tour.

Des de l 'Ajuntament s'estan plantejant l'adquisició d'aquest tipus de vehicles. El regidor de Medi Ambient, Jordi Ferrés, va explicar que, d'acord amb la política de sostenibilitat del consistori, s'estan plentejant adqui-rir v e h i c l e s d ' a q u e s t e s característiques per al cos local de policia, però també "per a serveis que han de donar presència i no rapidesa", i va suggerir els vehicles de neteja diària, de recollida d 'uns certs residus. L 'Ajuntament tractaria de finançar-ho amb els plecs de condicions dels concursos per a empreses . Fe r r é s va dir que es puntuaria favorablement l 'ús d'aquestes tecnologies als certàmens. El regidor també va afirmar que la trobada era un punt d'inflexió: "A partir d'aquí canviaran molts hàbits. I nosaltres com a Ajuntament estem dis

posats a liderar-ho, amb exposicions, certàmens, etcètera", per fer de la iniciativa "un punt de referència a Catalunya", de cara als propers anys, "amb alguna variació".

Un altre dels avantatges de la concentració ha estat, segons Ferrés, la posada en comú dels

Jordi Ferrés: "Farem d'aquesta concentració un punt de referència a Catalunya. Canviaran

molts hàbits"

diferents aficionats i persones vinculades al ram, "que estaven desconnexes", diu Ferrés.

Pel que fa al preu d 'aques ts vehicles, normalment, en no tenir una producció establerta, tenen uns preus elevats. "Aquest és un problema, però no fonamental". assegura Renau: "Estem acostumats a gastar molts

diners en altres coses i en canvi per això no hi estem disposats. Es un problema de mentalitat". Renau va apuntar que a la llarga els vehicles elèctrics seran el futur. Segons Renau, la cultura de l'automobilisme elèctric naixerà primer a les àrees urbanes. "Des de l'associació promovem el vehicle elèctric urbà". L'e-lectromòbil, el seu nom tècnic, intenta cobrir les necessitats del ciutadà en els seus recorreguts u rbans . " N o es t racta d ' u n a suplència del cotxe de gasolina, sinó d 'un complement" , subratlla Renau. El pres ident de Volt Tour ha assenyalat que els "agradar ia poder conso l ida r aquesta dinàmica perquè ens consta que en altres països existeix". En aquesta línia, el regidor de Medi Ambien t va valorar molt positivament la iniciativa, considerant-la "important, amb una gran acceptació de la ciutadania" ja que es va poder veure "que és possible tenir aquests vehicles circulant i sent útils, amb uns preus molt raonables".

liÉill^^

ZEíBà Ü/2A. COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

•' Empresa "< líder en el seu

sector i

Av. Graells, 35 Tel 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-rnaií: leoneííí@leoneHi.com web:

wwwleonelH.com

wwwleonelH.com

EIS4CANTO1NS

Societat 14 Dijous, iV de juny del ~t h \ '

' O k u a c í o

La demanda de desallotjament segueix endavant a l'espera d'un acord

Els 'okupes' presentaran una contraproposta al conveni de VAjuntament

F.Sl I.R C.VSlWYHk

- Sant Cugat-

La d e m a n d a de desallotjament dels okupes de la masia de Torre Blanca continua endavant a l 'espera que l'Ajuntament i el col·lectiu de joves arribin a un acord per a la cessió temporal de l'ús de la casa.

Tal com ja van anunciar ara t'a unes setmanes, els okupes de Torre Blanca estan treballant aques t s dies en una cont raproposta de conveni que presentaran a l 'Ajuntament a finals aquest mes de juny. Des tic l 'assemblea okupa van decidir no acceptar la proposta presentada per l 'equip de govern per considerar que limitava el procés de diàleg i l'autoges t ió de la casa q u e han demanat, i per això van decidir presentar una nova proposta de conveni. Tot i que aquest document encara no s'ha lliurat, des de l 'assemblea han explicat que es tracta d 'un text molt senzill que planteja només un acord entre l 'Ajunta-

Ek 'okupes'estem preparantuna nova pnposta deninveni que pmenttnà a IA/untamentde\pn\ de paí lai -ne amb les entitats F.X.I..

ment i l'assemblea okupa per la cessió t empora l de la casa a una enti tat legal que serà qui assumirà les responsabi l i ta ts legals, cosa que permetrà a l'Aj u n t a m e n t q u e re t i r i la d e manda. El document planteja també que s'obri un procés de participació llarg i obert a totes

les entitats i veïns de Sant Cugat amb l'objcctiu de decidir què s'ha de fer amb la masia.

" N o s a l t r e s p e n s e m q u e el conveni només ha d ' incloure això, q u e la res ta de p u n t s , com poden ser els antecedents, s'han de parlar després de signar el conveni, quan es retiri

la demanda i p u g u e m iniciar un diàleg sense pressions", ha explicat un dels portaveus de l 'assemblea okupa, "nosaltres vam proposar fer el conveni per t r eu re press ions , no per parlar de tot això, que ja ho farem després" .

Des del col·lectiu okupa han

afegit també que el tema de la d e m a n d a els p reocupa molt - " a n ingú no li agrada tenir una demanda p e n d e n t " - però que per ells el més important és el diàleg i la participació de to tes les e n t i t a t s i ve ïns de Sant Cugat . Es per això que actualment els okupes estan debatent amb diversos col·lectius

Els 'okupes' debaten amb les entitats el

contingut d'un segon conveni

de la ciutat la seva proposta de conveni abans de presentar-la d 'aquí a uns dies a l 'Ajuntament. "Aquests dies s'està parlant molt, s'està debatent molt, amb gent de dins i fora de la casa, i això és bo. Es tem plantejant una cosa molt més participativa", comenta el portaveu de l 'assemblea.

Per la seva banda, des de l'Ajuntament han reiterat que esperen una resposta del col·lectiu okupa en re lació a m b la proposta de conveni que els van presentar per poder reini-ciar el d i à l e g i a r r ibar a un acord que els permet i , finalmen t , retirar la d e m a n d a de desallotjament.

r Proposta de conveni de VAjuntament per a cessió

en ús temporal de la masia Torre Blanca

•Primer.- Objecte del conveni i obligacions assumides per ambdues parts.

1.1.1!Ajuntament cedeix temporalment ert ús i amb caràcter de precari en els termes previstos a l'art. 75.1 i concoidaiits del Reglament del Patrimoni dels Ens Locals, aprovat per Decret 33611988. de 17 et octubre, a l'associació privada

l'immoble masia Tortr Blanca, ubicada a tavinguda Pla del Vinyet, núm.85, pera la realització d'activitats de caràcter social i cultural.

1.2.1!Ajuntament es compromet amb caràcter immediat en el mateix dia de la firma del conveni o, si no fos possible, l'endemà mateix, a retirar la demanda interposada i que actualment es substància davant el Jutjat de la Instància núm.l de Rubí, amb el núm.12512000. d'Autos.

1.3.1!associació privada amb caràcter immediat a haver entrat en possessió de la masia Torre Blanca, permetrà l'entrada de personal tècnic municipal i d'operaris de la Brigada. Municipal d'Obres, per tal d'estudiar les mesures constructives de seguretat i condicionaments mínims imprescindibles pel que fa, entre altres extrems, a la instal·lació elèctrica, en ordre a evitar danys a les persones de

rivats de les deficiències interiors de l'immoble així com dotar-lo, quant a serveis, d'unes condicions mínimes de salubritat i higiene.

1.4. l'associació privada es compromet a autoges-tionar la masia amb compliment, pel que fa a desplegament d'activitats, de la corresponent normativa legal aplicable i a respectar el descans dels veïns.

1.5. LAjuntament es compromet a realitzar un estudi sobre l'estat de conservació actual de la masia Totre Blanca. Aquest estudi incorporarà un llistat de les mesures que cal prendre (per a la seva correcta conservació i eliminació dels possibles riscos per a la seguretat dels usuaris i de les usuàries). l'Ajuntament es compromet afer arribar una còpia d'aquest informe a l'associació privada abans de l'I de

setembre i aquesta s'obliga a facilitar l'accés a l'edifici a l'arquitecte municipal per realitzar l'estudi.

1.6. l'associació privada assumirà les responsabilitats civils i penals que es puguin derivar de les activitats que es duguin a terme a la masia Torre Blanca.

1.7. L'Ajuntament, com apropietari de l'immoble, contractarà la corresponent pòlissa d'assegurances de cobertu

ra de riscos, en els termes legalment procedents.

• Segon.-Durada de la cessió en ús. La durada d'aquest conveni es condiciona a la redacció d'un

nou conveni on constin amb més detall els acords presos entre l'Ajuntament i /"associació privada ien tot cas quedarà sense vigor el 30 de setembre del 2000.

• Tercer.- Ratificació del present conveni. La virtualitat del present conveni quant a les obligacions

assumides per part del representant de l'associació privada resta subordinada quant a la seva eficàcia a la rati

ficació per part de fa seva junta, assemblea general o òrgan rector de l'associació privada que segons els seus estatuts tingui atribuïda la competència.

Pel que fa a l'Ajuntament, l'eficàcia jurídica del conveni resta subordinada de conformitat a allò que duposa l'art.214 de la Llei 811987, de 15 d'abril, municipal't de règim local de Catalunya, a la corresponent aprovació per majoria absoluta del ple en la mesura que comporta una transacció sobre un bé de propietat municipal.

ELS JCANTONS Dijous, X de juny del >000 Societat 15

Enquesta

Què opina de la situació actual dels ' okupes' Torre Blanca?

Moltes entitats i veïns de Sant Cugat es mostren a favor de les negociacions entre l'Ajuntament i els 'okupes' per arribar a un acord sobre l'ús de la Masia Torre Blanca. La majoria de gent considera que la casa portava molt de temps tancada sense que l'Ajuntament hi fes res i que el col·lectiu de joves està donant a la casa l'ús social que ja se li havia destinat.

Part de l'interior de la masia Torre Mania !• :X.I..

l l k ALFONSO CARBALLO

IXSPF.CTOR KN CAP POLICIA NACIONAL

"Personalment, crec que tot el que es pugui solucionar des del diàleg, entre l'Ajuntament i els okupes està molt bé. Si s'arriba a un acord perquè es puguin quedar a la casa. em sembla perfecte".

JOAN FRANOIKSA

VOCAL J I N TA Ass. PROPIETARIS

DF SANT CUGAT

"Aquest cas és singular perquè la casa és de titularitat pública i estava destinada a un ús social. Si això s'aconsegueix a través d'uns joves que volen donar-li aquest ús, crec que ja està bé".

JUAN CARRASCO

PRES. CENTRO CASTFLLANO-

MANCHEGO

"Si fossin necessitats, se'ls hauria de donar la casa, però són nois de classe mitjana-alta i és diferent. Però crec que si així evitem que vagin d'un lloc a l'altre, doncs és positiu".

JORDI CASAS

P R E S I D E N T G R I P ESTUDIS

LOCALS

"És positiu que s'estigui negociant. Els okupes s'han carregat de raó en donar ús a una casa que portava temps tancada. En l'aspecte patrimonial la casa està molt deteriorada i no permet usos alternatius".

RAMON PROS

P R E S I D E N T ATENEU

SANTCUGATENC

"Torre Blanca ha de quedar com un centre per a joves, i si s'ha començat així, cal tirar cap a l'autogestió. L'Ajuntament ha de facilitar espai a les entitats i donar més suport a les que fan aquesta funció".

Griful Oil. S. L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C l O n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

16 Societat FJ>S MANTONS Di,o .v ikjum i/i·l JÍW

E n t r e v i s t a

José Antonio Jorques. President AV Coll Fava

"Aconseguir el conveni ha estat una

gran fita per a l'Associació de Veïns"

K.C. - Sant Cugat -

Des de fa uns anys viu al barri de Coll Fava. Ks advocat, té 4 fills i s'ha convertit en el nou president de l'associació de veïns d'aqeust barri, després de ser nomentat per unanimitat a l'assamblea. l'na de les seves principals preocupacions és millorar la seguretat del barri i augmentar la participació dels veïns.

- Vostè substitueix en el càrrec Ivo Güell. Hi haurà na contuïtat entre les dues juntes?

- J o havia estat en l'equip de l'I-vo, i hi ha una voluntat continuadora però renovadora. Volem buscar la participació dels veïns sobretot en unes línies bàsiques com les campanyes de caràcter cívic, Mou-te a 40per Coll Fava o. Mou-te contra l'inrkisme, perquè hi ha gent que les normes de conducta no les té, i és perquè no les han après, perquè no els hi han ensenyat.

- Quins són les principals objectius d'aquesta etapa?

- La principal preocupació és la seguretat: la seguretat viària, des

del put de vista de la velocitat dels cotxes que circulen per aquí, la seguretat quant als nanos, ja que pensem que a Coll Fava, i a tot Sant Cugat, hi ha molts nens i cal preocupar-se per aquesta seguretat en els parcs infantils, i la seguretat en el camp de l'ordre públic. Reclamem el que tots els partits polítics han assegurat per totes bandes, que

"A/s que hem vingut

a viure aquí ens

agradaria una mica

de vida de poble"

és la policia de barri, i l'estem esperant.

— Després de moltes negociacions, han acordat ja el conveni de reconstrucció del barri. Què suposa això?

- Assolir el conveni podem dir que ha estat una tasca sòrdida, callada, però aconseguir-lo ha sigut una gran fita per l'associació de veïns. Crec que des de l'associació

de Coll Fava podem estar satisfets d'haver aconseguit que es realitzés el conveni, i això perquè s'ha demostrat que teníem raó. Jo no crec que haguem tingut èxit, perquè quan es té èxit vol dir que falta talent, i nosaltres hem tingut raó.

- Anib aquest conveni, han aconseguit tot el que volien?

- Majoritàriament hem aconseguit tots els punts. Quan hi ha una transacció sempre hi ha un estira-i-arronsa, i nosaltres hem afluixat en el més lleu. Torno a dir que podem estar contents, som la primera associació de veïns que hem aconseguit un èxit d'aquest tipus, perquè una de les coses que s'ha intentat evitar ha estat el tema judicial.

- Una reivindicació del barri era que es traguessin els pollancres. Com està aquest tema?

- Esperem que l'Ajuntament s'agafi molt seriosament aquest tema, la decisió la tenen ells. Això no s'ha inclòs en el conveni, això és una política de disseny, de qui ho va crear, qui ho va admetre i de qui ho va obligar, i això recau doncs sobre els responsables.

- I quina esperen que sigui la

Per Jorques, un dels temes priori taris és millorar la seguretat al barri /*.'.- .V. /..

resposta? - Amb aquest nou Ajuntament

les coses van d'una altra manera. Amb l'anterior consistori, el tema anava com anava. Des del mateix Ajuntament es va aconsellar que no es posessin els pollancres i alhora es va ordenar que els posessin i qui els havia de posar, i no podien esperar que les coses anessin bé. Però jo ara veig un canvi d'actitud, ara es dialoga, i espero que això serà positiu.

- Un cop en marxa la reconstrucció, quines són les principals necessitats del barri?

- Cal impulsar una sèrie d'equipaments i serveis que no hi són. Estan previstos en el pla parcial però ara no hi són. En això, l'Ajun

tament ha de fer un pas endavant, cal veure que farà. Nosaltres sempre esperem que compti amb la nostra opinió, que en definitiva som els que hi vivim.

- Quin futur voldríeu per a Coll Fava?

- Coll Fava és un barri resinden-cial amb tot el carisme que té un barri. El que ens agaradaria és que deixi de ser una zona impersonal, tenir una mica de vida de poble. Coll Fava és a 100 passes del Monestir, és a dir, Coll Fava és centre de Sant Cugat i per tant, l'Ajuntament és a la perifèria. Deixem de ser, doncs, barris perifèrics. Als que hem vingut i venim a viure aquí, ens agradaria tenir una mica de vida de poble, i no quedar aïllats.

S u c c e s s o s

La pol ic ia cons idera fets aïllats els darrers actes de vandal i sme a Sant Cugat

E.C. - Sant Cugat -

La policia estatal de Sant Cugat investiga aquests dies els diversos actes de vandalisme comesos contra vehicles estacionats a la nostra ciutat . FI darrer va ser el cap de setmana passat i va afectar un total de tres vehicles que estaven aparcats al carrer Elisenda.

Des de fa unes setmanes, hi ha hagut a lgunes d e n ú n c i e s per danys i desperfectes ocasionats en vehicles estacionats al carrer. Fn la majoria dels casos, els cotxes són apedregats i colpejats exter iorment amb blocs de ciment i altres obje-tes, tot i que en algunes ocasions t a m b é apa re ixen des trosses a l'interior del vehicle. Des de la policia estatal , de Sant Cugat, que està investigant els fets, se sospita que els autors d 'aquests actes són un g r u p d e j o v e s de la c i u t a t , d 'uns disset anys d'edat, i que es desplacen amb moto. Així

ho ha explicat el responsable de la comissaria estatal de la nostra ciutat, Alfonso Carballo, qvie ha afegit que aquests són actes de vandalisme que tenen per objectiu "molestar però no robar".

D'altra banda, des de la mateixa comissaria estatal s'està i nves t i gan t t a m b é l ' au tor ia d'altres incidents produïts els darrers caps de setmana, com l 'atac que hi va haver ara fa deu dies contra una oficina de la Caixa de Pensions del barri de Coll Fava. Fn aquest cas, els fets es van produir la matinada del 11 al 28 de ma ig , quan uns individus van entrar a l'entitat bancària i van llenyar un còctel Molotov contra un dels caixers automàtics , provocant diversos desperfectes en l'oficina. Des de la policia estatal, Carballo ha volgut destacar que aquests incidents són "fets a ï l la ts" que no han de preocupar ja que des del mes d 'octubre hi ha hagut només dos casos així a Sant Cugat .

Rivera deixarà de ser delegada de Mans Unides el setembre

E.C.

Des del mes d'octubre, hi han hagut dos incidents contra entitats bancàries /'.': -tC

Carballo ha comenta t t ambé que aquests incidents sempre es tan re lc ionats a m b da tes molt concretes com el dia de la Hispanitat , o en aquest cas, el dia de la desf i lada mil i tar a Barcelona. Tot i això, el responsable de la comissaria de policia estatal ha assegurat que

la seva feina és vetllar per la seguretat ciutadana i que per això. durant les nits de caps de setmana, que és quan es prod u e i x e n més i nc iden t s d 'aques tes caracterís t iques, inc rementen la vigilància en els punts de niés aglomeració com poden ser les carpes de Chic.

La delegada de Mans Unides a Sant Cugat, Francesca Rivera, podria deixar el càrrec el proper mes de setembre, segons va explicar en la darrera reunió de la delegació, celebrada fa dues setmanes.

Rivera, que n'és la delegada des de fa quasi dos anys, ha explicat que ha de deixar aquest càrrec per motius personals i laborals, ja que "compaginar el fet de ser delegat amb una feina fixa i amb la família és molt complicat". Es per això que des de la delegació local s'està buscant ja una persona que, a partir del curs vinent, pugui fer aquesta tasca. "De moment s'està pensant ja en alguna persona que se'n posi al capdavant, però entre tots també l'ajudarem", ha afegit Rivera. Tot i que encara no s'ha volgut fer públic el nom d'aquesta persona, Rivera ha assegurat que podria ser un col·laborador que no porta gaire temps vinculat a Mans Unides de Sant Cugat però que té experiència en altres ONG.

ELS/CANTONS Dijous, 8 de juny del2000 Societat 17

D e f u n c i ó

Darrer comiat a Alberto León, home clau del Celler Cooperatiu

Nascut a Sòria, vivia a Sant Cugat del Vallès des de 1944 Alberto León Jiménez va néixer a Sòria l'any 1922 i vivia a Sant Cugat des dels 2 2 anys, on es va casar amb Angelita Tomàs i va tenir cinc fills i cinc néts. Parlava de Sant Cugat com el millor lloc on es pot viure, però sempre que la salut li ho va permetre mai no va faltar a la festa de la verge del poble de Ma-tasejun. V a ser secretari general de la Prefectura Superior d e Policia de Barcelona, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat, administrador de la Cooperativa Vhivinícola de Sant Cugat i secretari de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat.

J O S E P M . VALLÈS

- Sant Cugat -

Rigor, honradesa i treball van ser tres de les màximes que Alberto León Jiménez va aplicar fins al darrer dia de la seva vida, l'I de juny passat. L'església del Monestir de Sant Cugat es va omplir l'endemà de gom a gom de familiars, amics, representants del Sant Cugat més pagès, d'empreses i de dirigents del Cos Nacional de Policia entre altres col·lectius, associacions i institucions en un funeral oficiat pels pares Josep Maria Rocafiguera i Josep Su-granes.

Alberto León Jiménez (Soria, 1922), va venir a viure a Sant Cugat a l'edat de 22 anys, va con

traure matrimoni amb Angelita Tomàs Nennertheim l'any 1953 i va tenir cinc fills i cinc néts.

León Jiménez va ser un personatge clau en la història de la Cooperativa Vicivinícola Celler Cooperatiu de Sant Cugat del Vallès, des de la postguerra fins a l'arribada de la democràcia. Home treballador i metòdic en la feina, afable en el tracte i amb un esperit equànime i íntegre, va dedicar 33 anys de la seva vida a administrar el Celler Cooperat iu . En aquest temps va ordenar tota l'administració del que llavors era la Hermandad Sindical de Labra-dores y Ganaderos i va promoure i aconseguir la constitució de la Cooperativa Vitivinícola com a continuadora de l'antic Sindicat

1'són Jiménez durant l'homenatge di I Vwiaiindt Propietaris, juny 1999FOTO: F..F.

Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir. Així, la nova situació creada sota la presidència de Josep Grau i Rodó oferia una sola unitat administrativa per ambdues entitats que, per a la resta d'aspectes, eren independents.

Alberto León va compartir el

treball de la Cooperativa amb el de funcionari del Cos Nacional de Policia on va desenvolupar diferents responsabilitats fins a assolir la Secretaria General de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, càrrec amb què es jubilaria l'anv 1984 amb un home

natge presidit per l'aleshores governador civil de Barcelona, Ferran Cardenal.

També va ser primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès entre els anys 1961-67, amb l'alcalde Josep Bar-nils i Solà. León Jiménez va refusar en diferents ocasions ser alcalde de Sant Cugat.

León Jiménez també va ser un dels fundadors de l'Associació de Propietaris de Sant Cugat l'any 1985 intervenint en diferents processos urbanístics com la cessió de l'edifici del Celler Cooperatiu a la ciutat de Sant Cugat, el projecte dels túnels de Vallvidrera o diferents plans parcials de Sant Cugat com el de Torre Blanca o el de Coll Fava. Va exercir de secretari de l'Associació de Propietaris amb Miquel Àngel Ros de president fins a mitjans de l'any 1999, data en què la malaltia començaria a ser més difícil de suportar.

Dies enrere ja no va poder acudir a la Diada del Soci de La l'nió Santcugatenca per rebre la medalla d'or.

Durant els seus 77 anys de vida, Alberto León Jiménez va destacar pel gran interès i curiositat que demostrava per tot allò que l'envoltava, per les ganes de treballar, la responsabilitat que posava en tot el que feia i el seu tarannà d ia logant i obe r t a m b tothom.

C a m p a n y a

Maulets demanen als santeugatencs que pengin la senyera per la Festa Major

M A G D A M K N H K Z

- Sant Cugat -

L'assemblea local de Maulets vol potenciar una campanya de cara a la Festa Major de la nostra ciutat. En aquesta ocasió es tracta d'aconseguir que el màxim nombre de santeugatencs pengin la senyera o l 'estelada al seu balcó durant els dies de la festa grossa del munic ip i . Dins d ' aques ta iniciativa, el col·lectiu també ha presentat una instància a l 'Ajuntament per tal que per la Festa Major no onegi la bandera espanyola en el balcó del consistori. Paral·lelament, també es farà una

petita crida els dies de la festa santcugatenca per aconseguir més participació del poble.

L 'ob jec t iu d ' a q u e s t a campanya és "que es vegi clarament que per tanyem als Països Catalans i reivindicar una sèrie de drets que ens pertan y e n " , e x p l i c a v a u n d e l s m e m b r e s d e M a u l e t s d e la nostra c iu ta t , Aniol Pros . A banda d'instar la població perquè s'adhereixi a aquesta campanya p e n j a n t la s e n y e r a a cada balcó, el grup de joves també repartirà manifestos explicant la campanya en els actes més concorreguts, com el pregó.

Major . ia senyera &\ balcó!!!

Maulets tampoc volen que onegi la bandera espanyola a íAjuntament h. X. IA RROSA

D i n s a q u e s t a c a m p a n y a , Mau le t s t ambé ha p resen ta t una instància a l 'Ajuntament perquè del 28 de juny al 2 de juliol tan sols es puguin veure al balcó del consistori les banderes de Sant Cugat i la de Cat a l u n y a . Pros va qua l i f i ca r aquest fet com a "molt difícil

de poder aconseguir", malgrat que aquesta pet ic ió serà de batuda en el ple d 'aquest mes de l 'Ajuntament.

Finalment, durant els dies de la Festa Major, Maulets té previst posar a la venda unes samarretes en què es reivindica una festa més participativa.

2a Trobada de Lleidatans del Vallès

E.C. - Sant Cugat -

Prop de 120 persones assistiran demà a la nit a la Segona T r o b a d a de L l e i d a t a n s del Vallès, que es farà a l'Hotel Bc-llaterra. Aquest sopar, que té l'objectiu de reunir els lleidatans que viuen actualment al Vallès, va organitzar-se per primera vegada l'any passat arran de la iniciativa d 'un grup de santeugatencs nascuts a Lleida, entre els quals el director de l 'Hotel Bellaterra, que van coincidir per casualitat en un sopar. La trobada començarà a les nou del vespre i permetrà als assistents gaudir d'un sopar típic de les terres lleidatanes.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

18 Societat ELS ,f CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

R e i v i n d i c a c i o n s

CAngeleta Ferrer demana mesures per

evitar els accidents al voltant del centre

Tres alumnes van ser atropellades fa un mes a la sortida de classe

E.C. - Sant Cagat -

La junta de l'Associació de Pares d'Alumnes de l 'IES Ange-leta Ferrer ha presentat un escr i t i 376 s i g n a t u r e s a l'Ajuntament demanant que es prenguin mesures per garantir la seguretat dels alumnes a la zona d'accés a l'institut. Aquesta petició ha estat motivada pels diversos accidents que hi ha hagut als voltants del centre, el darrer dels quals va ser ara fa un mes.

Des de ja fa t e m p s , pares i professors de l'Angeleta Ferrer reivindiquen millores pel que fa a la regulació del trànsit a l'avinguda Rius i Taulet, a l'alçada d e l s a c c e s s o s al c e n t r e . Aquesta demanda , que es va plantejar poc temps després de construir l ' insti tut, vol evitar que hi hagi accidents com el que es va produir ara fa un mes, quan una motocicleta va atropellar tres estudiants de quart curs d 'ESO. Després d'aquest darrer incident, tant el consell

escolar del centre com la junta de l'APA van decidir iniciar noves accions per demanar a l'Ajuntament que es posin les mesures necessàries per garantir la segure ta t dels a lumnes . "El problema és l'excés de velocitat", explica un dels membres de la junta de l'APA d'aquest

"El que dematiem és que es faci alguna cosa o es resolgui el

problema dels accessos"

institut, Àngel de Vicente, que afegeix que "només hi ha un semàfor del qual ningú en fa cas, i no s'han pres solucions com posar bandes rugoses a la calçada o desviar els vehicles perquè redueixin la velocitat". Totes aquestes demandes ja es van presentar a l 'Ajuntament l'any 1996 però, segons De Vicente, " vam demanar diverses

actuacions i de moment només se n'han fet dues i tampoc tenen gaire a veure amb la velocitat dels vehicles ni la seguretat als accessos".

Ara, i amb l'objectiu d'aconseguir aquestes millores, alumnes, pares i professors de l'Angeleta Ferrer han iniciat una nova campanya i han presentat al registre de l'Ajuntament 376 signatures dels es tudiants de quart d 'ESO demanant les mesures necessàries per garantir la seva seguretat. D'altra banda, des del consell escolar i la junta de l'APA han demanat als responsables d ' ensenyament de l'Ajuntament que aquesta qüestió es tracti durant la propera r eun ió de la P e r m a n e n t del Consell Escolar Municipal, que se celebrarà el proper dimarts. "Aquest és un problema fàcil de resoldre", comenta De Vicente, "hem vist com s'han aplicat mesures similars en altres centres. És per això que demanem que es faci alguna cosa i es resolgui d'una vegada el problema dels accessos".

F e s t a M a j o r

L'espai de Barraques

de la Festa Major creix

en el seu segon any

M A G D A M É N D E Z

- Sant Cagat -

L'espai de Barraques de la Festa Major de la nostra ciutat ocuparà gairebé el doble d'espai que l'any passat. A banda del c re ixement físic, les barraques també han augmentat pel que fa al nombre d'entitats que han decidit participar-hi: un total de 25 associacions de la ciutat muntaran la seva parada. La diversitat d'activitats programades és un altre dels punts destacats del segon any de barraques a Sant Cugat.

Enguany es repeteix localització: el parc de la Pollancreda, perquè "és un lloc que queda prou apartat dels veïns, encara que s'hi pot accedir fàcilment caminant" , explicava una de les membres de la comissió de B a r r a q u e s , E l e n a Sanfe l iu . L 'organi tzació de l 'espai ha comptat enguany amb la col·laboració de la comissió de festes i el supor t de l ' A j u n t a m e n t "que han permès que tinguéssim més recursos q u e l 'any

passat . La filosofia de Bar raques ,

però , con t inua in tac te en la seva segona edició. A banda del que cada entitat , associació o partit polític faci a la seva parada, s'han organitzat actuacions a l 'escenari i activitats paral·leles per a l'espai. Pel que fa a l'entarimat, s'ha programat un ampli ventall d 'activitats, que aniran des del teatre fins als concerts de rock amb grups novells santeugatencs i alguna sorpresa més en l'àmbit de les actuacions. Entre les activitats paral·leles destaquen la publicació d'un fa/izit/e sobre les activitats que es facin a les Bar r a q u e s i la c r e a c i ó d ' u n a pàgina web, que encara s'està creant.

El paper del Residu Mínim torna a ser ben present en l'edició d 'enguany de les Barraques , amb el lloguer de gots de plàstic per evitar fer residus innecessaris. Un altre aspecte destacat serà la prohibició de venda d'alcohol a menors d 'edat dins l'espai.

C i v i s m e P r e s e n t a C I O

F.«aquestatenetuediciódel'comundelpart (.eiituilhi um partí.iptii umiiinlenade&oòsos h. l·.DUARDl·ARISYbS

Tercer concurs de gossos al parc Central

M A G D A M É N D K Z

- Sant Cagat -

L'Associació de Veïns del Parc Centra l va celebrar dissabte , per tercer any consecutiu, un concurs de gossos. L'objectiu principal de la festa és cons-cienciar els veïns del barri de la necess i t a t de ser consc ien t s q u e cal manten i r el parc ne t dels excrements dels animals.

En aquesta ocasió, el concurs de masco tes va regis t rar un n o m b r e més baix d ' i n sc r ip cions que en les edicions an

teriors, malgrat que és una festa que acostuma a aplegar bona part dels veïns del barri. En aquesta ocasió van ser una vint e n a de gossos els q u e van compe t i r en tres ca tegor ies : simpatia, millor disfressa i millor ens in is t rament . Per cada categoria es van concedir tres premis, però els animals que van quedar en primera posició van ser la Quica, la Peque i la Dana, respectivament.

Potenciar el civisme entre els ciutadans és la principal preocupació dels membres de l'As

sociació de Veïns del parc Central, ja que, en moltes ocasions, els excrements dels gossos dificulten els jocs dels més petits a l'aire lliure. "Creiem que a m b l 'organi tzació d ' a q u e s t concurs any rere any e s t e m aconseguint que els propietaris dels animals siguin més resp o n s a b l e s " , expl icava la secretària de l'entitat veïnal, Ma-ribel Moscardó.

El concurs del parc Central va comptar amb la presència de la t inent d'alcalde de Polít iques Socials, Mercè Conesa.

Us infants del//t/m: an.«/ tl~ pnitwmmstes de la festa de presentació oficial ck ía^tn uu in I./../

L'AV Torre Blanca escull logotip

MAGDA MÉNDKZ

- Sant Cugat -

L'Associació de Veïns de Torre Blanca es va presentar oficialment dissabte amb una festa popular, adreçada especialment als més petits. L'acte, a més, va servir per escollir el logotip de l'entitat veïnal entre els dibuixos presentats en cl concurs infantil que es va celebrar.

Una nòria plena de cares de nens somrients serà l'anagrama de l'AV de Torre Blanca, fruit del dibuix guanyador del concurs que va realitzar Mireia Màrquez. La resta

de nens premiats van ser Teresa Baena, Sara Pacini i Marc Ríos. L'artista local Mercè Diogène va actuar com a jurat en l'elecció d'a-quest logotip.

"Aquestes festes donen peu perquè la gent del barri es conegui. Tothom està molt content, satisfets de la iniciativa i això és el que ens interessava", explicava el pres-dident de l'associació, Joan Ríos. Els dibuixos participants i les fotografies de la festa s'exposaran properament en algun local del barri, com podria ser el Telefèric o el Teatre-Auditori.

ELS f CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000 Societat 19

C o n f e r è n c i a

Els Amics de la UNESCO reivindiquen la figura de la dona

Les dones de Pany 1000 centraran la xerrada d'avui E.C.

La presentació del llibre Emma de Barcelona. Una dona als inicis de la història de Catalunya va servir per inaugurar dijous passat I darrer cicle de xerrades dels Amics de la I N E S C O Valldoreix-Sant Cugat, que en aquesta ocasió està dedicat a les dones a l'Edat Mitjana. La filòloga Joana Ripollès i la teòloga Maria Pau Trayner, autores del llibre, van ser les encarregades de fer aquesta primera conferència dedicada a Emma de Barcelona i al paper que han jugat les dones en la nostra història.

"Nosaltres, el que volem és posar de relleu una dona que va fer molt per la història de Catalunya i de la qual no se'n coneix la tasca", va explicar Joana Ripollès. Amb aquesta voluntat, les dues autores del llibre van recordar algunes de les fites més destacades de la filla dels comtes de Barcelona, Emma, com són el fet d'haver estat abadessa del Sant Joan de Ter (conegut després com Sant Joan de les Abadesses) o

Ripollès i Tra\nervan inaugurar el'cicle

la seva tasca com a fundadora de més de vint pobles a la Catalunya central. Durant la seva xerrada, que es va fer a l'Arxiu Nacional de Catalunya, Ripollès i Trayner van voler destacar la importància de donar a conèixer la tasca feta per moltes dones al llarg de la història. "Hem d'aconseguir que hi hagi una igualtat entre els homes i les dones,

dels Amics de la l'XKSCO FOTO: XI..

en aquest sentit", va comentar Ripollès, "nosaltres, des del col·lectiu de dones en l'església treballem per donar a conèixer dones que han estat importants en la nostra societat i que han estat silenciades per la història".

La segona xerrada del cicle serà avui a les vuit del vespre i tractarà sobre les dones de l'any 1000.

C e r t a m e n

Sant Cugat acollirà el vintè monogràfic de gossos d'atura

MAGDA M É N D E Z

- Sant Cugat -

El Club del Gos d'Atura Català d 'Espanya ha organitzat per aques t d i u m e n g e 11 de juny l 'exposició monogràfica d'aquesta raça de gossos autòctona del nostre país. Enguany s'arriba a la vintena edició del certamen i s'ha escollit el marc del parc Central per realitzar aquesta peculiar mostra.

Es tracta d 'una exposició de bellesa en què es podran cont e m p l a r m é s de c i n q u a n t a exemplars de gos d'atura. Enguany, en la seva vintena edició, han escolli t Sant Cuga t per celebrar la Monogràfica de Raça. "Sempre ens havia agradat, perquè està molt ben comunica t i té espais ampl i s " , e x p l i c a v a la s e c r e t à r i a de l Club de Gos d 'Atura, Isabel Gomis. Aquesta mostra es farà a partir de les 10 del matí a la zona del parc Central que toca a la carretera.

El guanyador d 'aquesta Mo

nogràfica guanyarà un de l s punts imprescindibles si es vol optar a ser el campió estatal en matèria de gossos d'atura, l 'única raça d ' aques t animal que és d'arrel totalment catalana.

Els gossos que estan inscrits en a q u e s t a mos t ra ca ta l ana provenen de diferents punts de l 'Estat i d 'Europa: se n'hi podran veure des de francesos fins a gallecs, passant per madrilenys, alemanys i, evidentment, de diferents poblacions del nostre país.

Per participar en aquest concurs, els gossos estan inscrits en d i fe ren t s ca tegor ie s : cadells, joves, oberta (masculina i femenina), campió (masculí i femení) i ve terans . E n aquest concurs de bellesa es valora e ls a n i m a l s a n i v e l l anatòmic i morfològic, basant-se en l 'estàndard que hauria de complir el gos d 'a tura . A més, de manera opcional, també podran part icipar en tres proves de caràcter.

C o l · l e c t i u s

L'Ajuntament fa un balanç positiu de la tasca que fa la

Cooperativa Doble Via

E.C. - la Horssta/Les Planes -

L'Ajuntament de Sant Cugat fa un balanç molt positiu de la tasca duta a terme per la Cooperativa de serveis socioeduca-tius. Doble Via. que des del mes de setembre passat es fa càrrec de la gestió de diversos espais com els centres cívics de la Floresta i les Planes.

"Ha estat i és una col·laboració sempre molt positiva", va comentar la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa. durant l'acte oficial de presentació de la Cooperativa, que es va fer dijous passat a la Casa de Cultu

ra. "Crec que els resultats són molt bons, i en àmbits molt diferents com els centres cívics, les ludoteques o els casals de joves", va afegir. Ponsa va destacar també la importància que associacions i col·lectius com Doble Via es facin càrrec d'alguns dels serveis i programes d'atenció a les persones ja que això permet "oferir més especialització , professionalització i diversificació en aquests àmbits d'actuació que des del sector públic hem i volem oferir". Des de l'Ajuntament la regidora de Serveis Personals va valorar també la importància que Doble Via estigui formada per gent jove i

; d fei la vt a p/esenla/ ió

sorgida del mateix teixit asso-ciactiu del municipi: "És molt positiu que hi hagi gent jove capaç de desenvolupar projectes socials com aquest, i que sigui gen t coneguda per nosaltres, amb una gran experiència que els avala".

La Cooperativa Doble Via va néixer el mes de setembre pas-

oficialen presència de la regidora de Serveis

sat de l'Associació de Monitors l'Esclop amb l'objectiu de treballar per la promoció social de les persones i del grups. Així ho va explicar el seu president, Raimon Badia, per qui la finalitat d 'aquest col·lectiu és "incidir en l'entorn comunitari a través de les relacions amb les persones. Volem que això ens porti a

Personals, Àngels Ponsa FOTO:X.I,.

una millora de la qualitat de vida i del benestar social". Entre els diversos serveis que ofereix Doble Via, destaquen la gestió integral de centres cívics, la gestió educativa de menjadors i activitats extraescolars, la gestió de casals infantils i ludoteques o els programes de tallers i cursets per a la gent gran.

CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: p,-^. Ora. Sant Cugat, km 3, Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel, 93 419 08 46

Rocafort, 112 Barcelona Tel 93 426 00 08

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

20 Societat ELSÍCANTONS Dijous, Kdr juny del 2000

A n i v e r s a r i

El mercat de Torre

Blanca celebra un

animat 13è aniversari

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

Kl mercat de Torre Blanca va celebrar dissabte el seu tretzè aniversari amb una testa molt animada i regals per als seus clients, l 'n grup d'animació va posar el toc més divertit a la festa, amb la seva música i muntatges entre els compradors.El sorteig de tres viatges de cap de setmana per a dues persones a Mallorca, però, va ser la gran estrella de l'aniversari. D'aquesta manera es recuperava la festa d'aniversari després de quatre anys de no celebrar-se.

El mercat nou ja té tretze anys, i ho va celebrar amb molta alegria amb els seus clients habituals. Per celebrar-ho de manera important, els assentadors van voler premiar els compradors amb la possibilitat de guanyar un viatge a Mallorca. La participació en aquest concurs va ser molt elevada, però entre les centenars de butlletes,tan sols se'n podien extreure tres. Els afor

tunats van ser Jaume Uriach, Teresa Bosch i Enric Gaspar, que podran gaudir, juntament amb la seva parella, d'un cap de setmana a les Illes.

El sorteig es va realitzar el mateix dissabte al migdia, i els encarregats de portar-lo a terme van ser els membres del grup d'animació Els Llunàtics.Van ser ells, precisament, els que es van encarregar de fer festa entre els compradors, amb la música de percussió i els seus comentaris als compradors. Cadascun dels membres del grup anaven disfressats de diferents personatges que es poden trobar habitualment en un mercat: des de venedores fins a matrimonis amb carret, passant per una peculiar excursió de nens peti ts , amb professora inclosa.

D'aquesta manera es recuperava la tradició de celebrar l'aniversari, que feia uns quatre anys que s'havia perdut."Hi ha hagut una renovació de junta i l'anterior havia decidit no celebrar res aquests anys. Nosaltres

I si festa tf aniversari es recuperava després de 4 anys sense celebrar-se F: E. F

li donem més importància. Qualsevol motiu per fer una festa és bo i el primer que hem fet és aprofitar l'aniversari", explicava el president de la junta, Anto-nio de Llanos. La festa també va servir per valorar aquests anys de vida del mercat, on va desta

car que "hem anat creixent, perquè el barri també anava creixent, i hi ha més gent. La valoració global és bona, encara que tenim molta competència exterior de grans magatzems que han obert, però aguantem i anem fent".

L'Escola Ferran i Clua celebra el vint-i-cinquè aniversari

E.C. - Valldoreix -

L'Escola J .Ferran i Clua de Valldoreix celebrarà aquest dissabte el vint-i-cinquè aniversari amb una festa per a pares, alumnes i personal del centre. La festa, que començarà a les sis i s'allargarà durant tota la tarda, comptarà amb actes com la descoberta d 'una placa commemorativa, un concert de cant coral a càrrec dels alumnes de l'escola, una actuació del grup d'animació infantil Xip-Xap o un ball amb el Conjunto Veracruz.

També amb motiu d'aquesta celebració, la comissió del vint-i-cinquè aniversari de l'escola Ferran i Clua ha preparat una exposició retrospectiva sobre la història de l'escola i els principals esdeveniments generals de l'època. D'altra banda, l'escola compta també amb una mostra d e d i c a d a al doc to r Fe r r an i Clua, fundador del centre, que ha estat cedida pel Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, i que dissabte comentarà el mateix nét de Ferran i Clua.

hi mostra fotogràfica sobre Chiapas es podrà veure a l'At, in u fins t/1 proper dia 20 de juny FOTO.XAVI 1ARROSA

La realitat revolucionària de Chiapas, en fotografies Chiapas, Justícia i Dignitat enfront al Neoliberalisme és el nom de la darrera exposició que ha prepa

rar l'assemblea local de Maulets a l'Ateneu. Fotografies que mostren el contrast de les generacions i de cada bàndol de la guerra omplen la sala de la seu de la plaça de Pep Ventura . La mostra permet veure diferents situacions de la vida dels habitants autòctons de Chiapas, i la seva dedicació a la lluita per la independència. Fln aquest sentit, les imatges permeten veure com la idea de revolució passa de generació en generació, i tant nens com avis es bolquen en la causa. L'exposició de Maulets es va inaugurar dijous dia 1 de juny i es podrà veure fins al dia 20 d'aquest mes../ M.M. (Sant Cugat)

l'.eumdipttttit de Cil' va fer dues conferències a l'Àgora FO'IÜ.-CF.DIDA

! v

Gasòliva, conferenciant a VÀgora L'eurodiputat per CiU, Carles Gasòliva, va oferir dues xerrades a l'es

cola Àgora dijous de la setmana passada sobre l'estructura i funcionament de la Unió Europea. La; primera conferència va ser als alumnes de quart d 'ESO i batxillerat^ als quals va remarcar la necessitat de conèixer diferents idiomes i els va explicar que tenien possibilitats de treballar arreu de l'UE. Més tard va fer la cloenda d'un projecte d'investigació dels alumnes de sisè de primària./ M.M. (Sant Cugat)

EIS4CANTONS eis4c [email protected] "el diari de Sant Cugat"

\

mailto:[email protected]

ELS /CAIVIDNS Dijous. 8 dtjitny del àW Societat 21

a

Prop d'un centenar

d'avis i àvies, a la festa

de Pescola El Gargot

MACÍDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

L'escola bressol El Gargot va celebrar divendres la cinquena Festa dels Avis i les Avies. La jornada va permetre que més de 90 persones participessin en diverses activitats de l'escola i coneguessin de ben a prop l'entorn en què es mouen els seus néts cada dia.

"És una festa molt entranyable, molt maca i serveix perquè els avis es desengoixin una mica en conèixer el lloc on porten els seus néts", explicava la coordinadora de l'escola, Àngels Insa. Durant la diada, els avis i àvies van poder acompanyar en tot moment els nens,

dinant junts i fent diverses activitats, com explicar contes o representar petites escenes de teatre. "Amb aquesta jornada també volem destacar el paper actiu dels avis en la societat i els ho expliquem als nens i nenes", remarcava Insa. "Els avis i les àvies poden transmetre moltes coses, per la seva experiència, i ensenyar nous valors que amb els canvis genera-cionals es poden perdre", afegia.

Malgrat tenir un dia especialment dedicat, des d'El Gargot procuren mantenir una col·laboració constant amb els avis i àvies durant tot l'any amb diferents activitats, com la confecció de disfresses per carnestoltes.

Aquesta era la cinquena edició de Infesta dels avis i les àvies a l'escola bressol El Gargot de la nostra ciutat E: A'4I7IAROSSA

Tan son "•/ i' I' • •• presentació d'aquest muntatge, que estava ol>ert a tota la gent del poble E: CE.DIDA

Teatre amb humor a Fescola Àgora El grup de teatre de l'escola Àgora va ser l'encarregat de posar en escena dues obres còmiques di

vendres a la nit a l'escenari del mateix centre. Els actors eren els alumnes d 'ESO i batxillerat, pares i professors, i van representar Diamant en brut i Dorm, t'ho mano de Georges Eeydeau, sota la direcció de Robert Torres i davant d'unes 200 persones. Les obres eren un reflex de la societat de principis de segle, fent una paròdia entre els criats i els amos.L'actuació va estar acompanyada de la música en directe d'un violí, un contrabaix, un clarinet i un piano, coordinats per Manel Sales. M.M.(Sant Cugat)

DU-TE A

PER CDLL FAVA

Cartells com aquestes poden veure per les parets del'i/arri des de divendres passat

Campanya per reduir la velocitat L'AV de Coll Fava ha engegat una campanya per conscienciar els

veïns sobre la necessitat de reduir la velocitat en el seu pas pel barri. Les grans avingudes rectes que predominen a Coll Fava fan que moltes vegades els vehicles augmentin la velocitat, incrementant la possibilitat d'accidents. A banda de la campava, l'entitat veïnal té nova pàgina web: www.collfava.org/ M.M. (Sant Cugat)

Fins a un

C i

0 / de descompte /O si avances

60 dies la reserva del teu viatge.

Vine i informa't de les condicions d'aquesta promoció

RACC rrr CLUB agència de viatges

Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 - Tel. 93 495 50 71

http://www.collfava.org/

22 Societat ELS /CAIYLONS Dijous. X de juny del 2000

' C à s t i n g * d & Ràdio S a n t Cugat

Montserrat Calduch. Professora de música

"He fet venir l'Escolania de Montserrat, ja em puc morir"

Tot i els problemes amb què s'ha trobat Montserrat Calduch al llarg

dels seus 59 anys. se la veu una persona senzilla, honesta, alegre i

molt vàlida. Pràcticament sola ha aconseguit crear i consolidar una es

cola de música a Sant Cugat, amb un professorat de gran prestigi. Cal

duch deixa clar que no són les escoles de música que fan baixar el ren

diment dels nens. Una dona amb empenta que caldrà tenir en compte

en posteriors ocasions per si ens cal una persona com ella. Una dada:

va fer venir l'Escolania de Montserrat a Sant Cugat, una de les fites

més importants en la vida d'aquesta poblenovina. Per cert, l'objecte

de la seva vida és el cotxe.

U

EMILI \\\-\\.\

Sóc la Miitserrat Calduch i Triguem. Vaig néixer al Poble N'mi el 17 tic novembre de l'HO. Tinc tres fills.

- Per què no es va dedicar al mon de la dansa '

- Perquè aquells anys les coses eren prou difícils i a casa els semblava que com que ja feia música. la dansa era un altre món i no estava gaire ben vist que una nena es dediqués al món del ballet.

- Quina disciplina prefereix, la clàssica o la tradicional?

- La clàssica m'apassiona, la tradicional la porto dins al cor, com a catalana.

- Vostè va estar molts anys a l'esbart de Rubí.

- Déu n'hi do, sí. Hi vaig estar sis o set anys. Eren uns moments de la meva vida dels més meravellosos, tant per la dansa com per les amistats que allí vaig trobar, i que algunes encara conservo.

- Quina dansa li agradava nitVí - La gal·la, la bulangera. Preci

sament, en aquesta dansa em van posar de parella amb el que ara és un famós actor. l'Enric Major. i ens vam equivocar els dos i vam fer un solo.

- Com és que ballava a l'esbart de Rubí i no al de Sant Cugat?

- En aquell moment Sant C lugat no tenia esbart. Vam anar a Rubí perquè funcionava i va ser en el seu moment esplendorós.Vaig plegar per motius familiars. El meu fill, el gran, de petit, una nit ens va donar un ensurt. No teníem telèfon i vam pensar: què passarà si això li passa un dia dels que no hi som? I aleshores vam plegrar.

- \A\ passió |>er la música és

hereditària? - \ o ben be. perquè jo vaig fer

música i no sé perquè. A casa no hi havia ningú que fos músic. El que sí que eren és molt sardanista. Això sí que ho vaig heretar, perquè quan sento una sardana els peus se'm belluguen sols. I ,a meva filla és la única que segueix, però els altres no.

- Vostè de petita era molt ploranera?

- M'han explicat que el primer concert que es va fer de sardanes després de la guerra al Palau de la Música, m'hi van dur, no veia res. i em vaig posar a plorar. ("ns senyors de la primera fila cm van deixar canviar de lloc i la resta del concert vaig estar callada com una estàtua.

- Tandïé plorava quan no sentia tocar el piano a la veïna.

- Recordo que plorava perquè volia anar a casa la senyora Petita a tocar el piano. Posava l'orella a la paret i la sentia. Vaig entrar al col·legi de les Franciscanes perquè passava per allà i sentia tocar el piano. Recodo que parava i plorava perquè hi volia anar.

. Montseirat Calduch ha pujat una escola dr música a Sant Cugat FOTO: A. l/i/jvsa

- Retreu a les monges que provoquessin que no continués estudiant?

- Va ser una fallada. La superiora deia: Aquesta nena, com que li agrada la música no cal que es-tudiï res més per no treure-li temps dels estudis musicals. Aleshores van començar amb els batxillerats i a mi ja no me'ls van deixar fer.

- Quina relació hi ha entre la música i la religió?

- La religió, ben entesa, sense fanatismes, és una cosa que la portes dins de l'ànima i la vius. La música també, t'arriba a l'esperit. Sí que van bastant units.

- Què sent quan escolta l'Escolania de Montserrat?

- L'Escolania de Montserrat és la nineta dels meus ulls. Quan van venir a Sant Cugat, tecordo que em vaig dir: Ara ja em puc morir, he fet venir l'Escolania a Sant Cugat.

- Vostè ha dit en alguna ocasió: "En moments he tingut molta sort de la musica". Quins?

- En els moments tristos la música t'ajuda a supottar el dolor. Funciona com una teràpia. Està comprov adíssim que a través de la música hi ha diversos tractaments terapèutics.

'Càsting s'emet cada dilluns de 23 a 24 h

al 91.5 de lh'M i es repeteix els dissoltes a

les 14h. EJproper dissabte. Enric Marro,

supeixheiit cTiin camp de concentració nazi.

Les preguntes de La Veu

- INo lé res més a fer que dedicar-se al món de la música? Doncs..., a veure. Això m'ocupa moltes hotes, evidentment , tant en el vessant de l ' e n s e n y a m e n t com si puc anar a algun concert.

- Considera que Sant Cugat no té p rou cultura musical p e r q u è la seva e sco la no està p rou reconeguda? No crec que Sant Cugat no t i ngu i c u l t u r a mus i ca l . A l'F,stat espanyol hi ha mol

t e s m a n c a n c e s , mo l t a ignorància, començant per les mateixes institucions i moltes escoles i mestres. Sí que de vegades em queixo, perquè jo sempre procuro tenir una qualitat extraordinària, buscant els millors professors i, de vegades, com que hi ha una ignorància, no t 'ho valor e n , i a ixò d e s a n i m a una mica.

- Q u è , com ha anat tot? Mira, força bé. (Riu) Gràcies , me n ' a l eg ro .

Les prove^

MAGDA MÉNDEZ

plctai

- Com a professora de Calduch està cspeeialitzad els infants. Per això se li van sentar fragments de cançonjs fantils que havia de com] La seva timidesa a l'hora de tar va fer que superés primera prova. -1 Ina de Ics seves passions teatre. La segona prova va sistir a llegir interpretant am ferents actituds, una recep a pollastre amb fruites i verdures.

; just et

musica, i e n pre-sin-

r. can-

la

és et con-bdi-

de

Estic orgullosa de dir-me Montserrat"

IORDI Rwio.s

- IVr començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. - Poble \'oit. Encantador. - Mira-sol. No m'agradava perquè quan jo hi vivia encara estava per fer. - A/>/ci clcCaldlii. \ na gran manifestació catalana. -Josefina Mastamïas. I na «iran sant-cugatenea dedicada a la música. - Oriol Camps. El meu nebot. -Josep Fetre'. Director de l'Orquestra Simfònica de Sant (àigat. - Escolania de. Montsemit. \] n gran c< >r internacional, porta el nom de Catalunya al món. - Banda de música de les Planes. No els conec prou. Sé que hi són i benvinguts. - Ràdio Sant Cugat. Una gran amiga. - Es penedeix d'haver deixat Poble Nou? - No el vaig deixar, me'l van fer deixar. - Ha nimat mai? - No. I sóc antitabac. - Com hauria estat la seva vida amb dos ronyons? - No ho sé. Sort que me'l van treure i ara estic la mar de bé. - Cal caminar endavant per no caure aterra? -1 tant! - Com ha influït el seu nom en la seva passió per Montserrat? - Moltíssim. Jo estic orgullosíssima de tenir aquest nom. - Triï* una nota musical. -La. - Per què? - No ho sé. - Sant Cugat o Rubí? - Ara m'has posat en un dilema perquè les dues me les estimo molt. Sant Cugat com a conjunt arquitectònic és més bonic però a Rubí hi tinc bons amics. - Va ser vostè qui va plorar amb un any al Palau de la Música perquè no veia l'escenari? -Sí! - Qui no plora no mama? - Exacte. -ÉsfeÜç? -Sí. -Què és la darrera cosa que ha comprat? - Doncs ara no ho sé. - Li afecten les crítiques? - A vegades sí, depèn de qui vénen. -Es tossuda? - Una mica - Existeix l'amor? -Sí, i tant!

TOTè 1* iHf

US I CANTONS

Co marca 8 de juny del 2000 23

C i u t a t s

Analitzat per primera

vegada el sector

de la comunicació L'Institut de la Comunicació de

la l "niversitat Autònoma de Barcelona ha presentat aquesta setmana el seu Informe de hi comunica c'ió 2000, que anali tza per primera vedada la situació del sector a Catalunya. La publicació, elaborada per 44 experts de quatre universitats del país, destaca els canvis que la implantació de les tecnologies digitals han tingut en el sistema comunicatiu català, i destaca aspectes com l'ús encara minoritari del català a la premsa o l'alt índex català d'ús d'internct, superior fins i tot al del Regne l'nit.

"L'estat de salut de la comunicació a Catalunya és com la d'un jove, amb moltes possibilitats però també amb molts riscos". Aquesta és la principal conclusió que el director de l'Institut de la Comunicació, Miquel de Mora-gas. va destacar de l'estudi, que servia alhora per presentar públicament la institució. "Volem ser una eina que amb les seves dades ajudi a formular polítiques de comunicació al país", va reconèixer Mora gas. Aquest Informe de lacomunicació 2000, que tindrà un

caràcter anual, té com a objectiu oferir una visió global del que ha passat al país en l'àmbit de la comunicació social durant els anys 1998 i 1999. El seu punt de partida és la incidència que la consolidació de les tecnologies digitals està tenint en el sistema comunicatiu, que ha provocat canvis en les nitines de producció professionals, noves estratègies empresarials, un augment de la competitivitat o noves formes de distribució, així com la consolidació de la comunicació de proximitat. Dins aquest àmbit l'anuari destaca especialment la tasca duta a terme amb la creació de nous mitjans com l'Agència Catalana de Notícies.

"Catalunya compta amb un sistema de mitjans força consolidat, amb mitjans propis, i gràcies a això podem continuant dient la nostra en aquest món globalit-zat", va manifestar el conseller de la Presidència, Joaquim Triadú, durant la presentació de l'anuari a la Casa de Convalescència de l'Hospital de Sant Pau, seu de la l'niversitat Autònoma a Barcelona. /Intra-ACN

C i u t a t s

Vint entitats reben equips informàtics del programa

d'informatització

La consellera de Benestar Social, Irene Rigau, va lliurar dies enrere els equips informàtics a vint ent i ta ts de la comarca de l Val lès O c c i d e n t a l q u e s'han acollit al Programa d'In-formatització d 'Associacions per tal q u e les associacions sense afany de lucre puguin disposar de maquinar i i programari informàtic en condicions favorables.

El PIA és un programa creat el 1998 pel D e p a r t a m e n t de Benestar Social, a traves de l ' Insti tut Català del Volunta-riat. i la Fundació Catalana de l'Esplai per tal d'informatitzar Ics entitats sense afanv de lucre que s 'estalvien la meitat del cost. Aquest programa ja

C i u t a t s

ha fet tres lliuraments de material informàtic, amb connexió a Internet i amb la instal·la-c ió de l s i s t e m a o p e r a t i u Windows 98 en català i el programari Office 2000.

L'oferta s 'adreça a les ent itats sense afany de lucre de Catalunya que, preferentment, t rebal len en sectors socials i e c o n ò m i c s des favor i t s com fundacions, federacions o entitats dedicades a integració social. infància, joventut, dones, tercera edat, immigració, cooperació per al desenvo lupa ment, defensa dels drets ciut a d a n s , p r o m o c i ó c u l t u r a l . esport de base, educació amb i e n t a l o e m e r g è n c i a i socors./Intra-ACN

Inint»! tic In lOHlti'tiinti iiilhinin/u ii /(J/O Intuí- H \

Demanen la suspensió de les obres

del TGV al tram Ueida-Martorell La Coordinadora de Platafor

mes per una Alternativa al Tren d'Alta Velocitat (COPALTAV) ha sol·licitat a l'Audiència Nacional que decreti la suspensió cautelar de les obres del TGV entre les ciutats de Lleida i Martorell. La COPALTAV agrupa un conjunt d'entitats contràries a la construcció del Tren de Gran Velocitat (TGV) i compta amb el recolzament de més de cinc-centes associacions cívi

ques. I -a ( X )PAI \ I"AV entén que el projecte del TGV te un elevat cost econòmic, med iam-biental i social.

La COPALTAV dóna així el segon pas en la lluita judicial que porta a terme contra el projecte de construcció del TGV. El 13 de d e s e m b r e de l 'any 1999, la COPALTAV va tramitar un contenciós administratiu contra el Ministeri de Foment que va ser admès a tràmit per

l'Audiència Nacional. Segons l'advocat de la Coordinadora, Albert Calduch, la COPALTAV ha presentat una demanda de suspensió cautelar de les obres del tram entre Lleida i Martorell. Calduch explica que el Ministeri de Foment "encara no ha portat la part que li manca per presentar de l'expedient administratiu i per tant no hem pogut començar a discutir i debatre a l'Audiència". /Intra-ACN

C i u t a t s

La FAPAC qüestiona els ajuts de la Generalitat

a les escoles bressol

La delegació de Barcelona de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) ha mostrat la seva "disconformitat" amb cl programa d'ajuts a les escoles bressol per part del Departament d T n s e n -yament de la Generalitat i ha denunciat la "manca de sensibilitat" envers les famílies no ateses en la matriculació per al curs 2000-2001. La delegació de Barcelona ciutat de la FAPAC també ha mostrat el seu "desacord" amb el pla presentat per la conselleria per a la creació de 6.000 noves places de llar d'infants cl curs vinent.

La FAPAC ha emes un comunicat de premsa en què destaca que des de fa temps la conse

lleria fa "manifestacions i ofereix idees amb una certa lleu-getesa i manca de sensibilitat vers les 1.700 famílies afectades a la ciutat de Barcelona a qui no els ha estat possible obtenir una plaça a les escoles bressol públiques".

La FAPAC ha lamentat que la consellera d'Ensenyament. Carme Laura Gil, manifestes que la creació de 6.000 places d'escoles bressol per a l'any 2000 quedin relegades al curs vinent. Segons la FAPAC'. "és absolutament insuficient l 'augment dels ajuts per tal de subvencionar el sosteniment de les places existents i l'aportació de fins a 225.000 pessetes per a cada plaça de nova creació". /Intra-A( 'N

T e r r a s s a

Multat per atracar un menor

L'Audiència de Barcelona ha mul ta t amb 45.000 pesse tes un noi de Terrassa que va atracar, en companyia d 'un altre menor d'edat, una noia de 16 anys, en una plaça de la localitat. '

El processat, J.C.F., va confessar els fets en un breu judici celebrat a la secció sisena de l'Audiència de Barcelona, i va acceptar la pena sol·licitada pel fiscal, que ha modificat la petició inicial.

L'acusació demanava en un primer moment una pena de 14 mesos de presó, però en saber que el processat només tenia 17 anys quan van passar els fets, ha decidit rebaixar-li la pena./Intra-ACN

24 Societat E L S / C A M T K N S Dijous. üdtjuny del 2000

m n

UN PASTÍS PER CELEBRAR-HO

10 anys són pocs en la vida d'una persona, però si parlem de programes radiofònics, significa tota un eternitat. Encara que sembli mentida, el programa de Ràdio Sant

Cugat Didascàlia va complir 10 anys i com en qualsevol aniversari, no hi va faltar el pastís i el cava per celebrar-ho

Pàgina 31 FOTO: XA VI LARROSA

13 ANYS A BON RITME

El Mercat de Torre Blanca no va estar-se de res per celebrar el tretzè aniversari i va voler que els seus clients s'ho passessin

d'allò més bé. Per això el grup Els Llunàtics es van camuflar entre els compradors normals i els van fer passar una estona ben divertida. El sorteig de viatges a Mallorca va posar el

punt final a una celebració amb molt bon ritme.

Pàgina 20 FOTO: EDUARD FARINYES

SOSTENIBILITAT AL VOLANT

L'alcalde de Sant Cugat experimenta sense casc noves experiències dalt d'una moto ecològica a la trobada de vehicles d'aquest tipus que es va dur a terme divendres i

dissabte de la setmana passada a la ciutat. L'excusa va ser el Dia Internacional del Medi Ambient, que va ser dilluns. Altres membres de l'equip de govern també van

provar aquests vehicles, com el regidor de Medi h^mbient, Jordi Ferrés.


ENCARA QUE ES VESTEIXI DE SEDA...

Potser aquest gos sempre havia tingut aspiracions de ser ànec, o potser és un gran nedador. FI que és segur és que no és habitual trobar un gos amb aquesta aparença. Malgrat tot, no sorprèn gaire si pensem que va ser un dels participants de dissabte al

concurs de gossos del pair Central. Fs fa el que sigui per guanyar!

Pàgina /<V FOTO: EDUARD FARIXYFS

ELS4 CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000 Societat 25

m

10 ANYS MOLT RECARGOLATS

El grup de Teare l'Espiralde Valldoreix va celebrar el cap de setmana passat el desè aniversari amb una marató de teatre en què es van poder veure fragments de les diverses

obres que han preparat al llarg d'aquests anys. Per agafar forces per a deu anys més, la festa va comptar també amb

un dinar de germanor.

Pàgina 30 FOTO: EDUARD FARINYES

ELS PETS A SANT CUGAT

Després de 15 anys voltant per escenaris de tot Catalunya, Els Pets han decidit celebrar els 15 anys a

Sant Cugat perquè el setmanari local T O T Sant Cugat també compleix 15 anys.


NO A LA VIOLÈNCIA

L'Ajuntament de Sant Cugat ha tornat a expressar el rebuig a la violència, després de Vatemptat d'ETA que va acabar amb la vida de Jesús Maria

Pedrosa. Amb un minut de silenci, personal i regidors de FAjuntament van demanar una vegada més que s'instauri al País Basc la cultura de la pau.

FOTO: XAVI LARROSA

Mels mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

H o q u e i h e r b a f e m e n í

El CD Terrassa mostra que és el millor i guanya la Copa de la Reina al Júnior Joaquim Serrahima: "Tots els equips ens han felicitat per l'organització"

La quinzena edició de la Copa de la Reina, que

des de divendres i fins diumenge es va dispu

tarà les instal·lacions del Júnior FC-1917, va co

ronar com a nou campió de la Copa de la Rei

na al Club Deportiu Terrassa. L'equip egarenc va

superar amb molta comoditat a la final el Reial

Club de Polo per 5 gols a 0. D'aquesta mane

ra, el CD Terrassa ha aconseguit enguany el

doblet: la Lliga i la Copa. El Júnior, en canvi,

només va poder acabar setè i penúltim en aques

ta última competició de la Copa de la Reina,

després de perdre en quarts de final amb el RC

Polo per 2 gols a 1. Aquest torneig ha estat la

competició més important que mai ha organit

zat l'entitat santcugatenca.

A L I A L O I · I , /

- Sant Cugat -

Kl ('lul) l )epc irriti Terrassa va proclamar-se diumenge a ICS instal·lacions del Júnior FC-PM7 campió tic la W ('opa de la Rci-na. Kl conjunt egarenc va tornar .i demostrar <|iie ara mateix es el millor equip femení d'hoquei herba de IT'.stat en aconseguir aquesta campanya el doblet: Lliga i (.opa. 1 )e fet, per primera vegada en la seva història d'aquest club. el C l ) Terrassa ha assolit aquests dos títols en una mateixa temporada.

Després de tres jornades, el CD Terrassa va disputar la final de la Copa de la Reina amb el Reial Club de Polo de Barcelona, que havia entrat en competició gràcies a la renúncia del Sardinero de Santander. Però l'equip egarenc no va donar opcions a les barcelonines i els va endossar un clar 5 a 0. Així que el C D Terrassa jugarà la propera campanya la (-opa d'Europa i el RC Polo la Recopa d'Europa.

Si l'equip femení del Júnior va finalitzar la Lliga ta dues setmanes en la desena i última posició baixant de forma directa a Primera Divisió, a la Copa ha estat setè per davant tan sols del (-ïub Egara. Amb aquest resultat, les jugadores santeugatenques no han pogut superar la classificació de l'any passat, que van ser terceres a les instal·lacions del Club de Campo de Madrid. L'entrenadora-juga-dora del Júnior. Núria Olivé, ha reconegut que "no hem fet un bon torneig. 1 lo teníem tot a favor jugàvem a casa i havíem tingut molta sort en el sorteig de quarts de final". Amb tot, Olivé ha manifestat que "en aquesta competició hem mantingut la mateixa línia que aquesta temporada. La valoració del torneig és negativa perquè crec que hauríem pogut lluitar per una medalla". La màxima responsable del primer

equip femení tic l'entitat ha constatat que la primera ronda del torneig amb el R( \ Polo "va ser del tot clau". Segons Olivé, "va ser una derrota injusta. Nosaltres vam perdre cl partit, no el va guanvar el RC Polo". L'equip santeuga-tenc s'havia fixat com a objectiu principal acabar entre els quatre primers del torneig, després que en quarts de final els toqués jugar el passi a semifinals amb el R( \ Polo, tercer per la cua al campionat de Lliga.

Organització excel·lent

El president del J únior FC-1917, Joaquim Serrahima, ha analitzat molt positivament l'organització de la Copa de la Reina per part de la seva entitat: "Tot ha anat molt bé. Estem molt contents i satisfets perquè tots els equips ens han felicitat per l'organització i això ens anima a adonar-nos que podem fer-ho molt bé". I és que la Copa de la Reina ha estat el torneig més important que mai ha muntat el Júnior FC-1917. Serrahima constata que "ens fa molta il·lusió continuar organitzant esd e v e n i m e n t s d ' a q u e s t e s característiques". L'entitat local ja lia muntat també dues competicions prou importants com el (Campionat d'Espanya de Primera Divisió femení i també l'estatal juvenil femení.

Però esportivament parlant, no tot ha estat negatiu per al Júnior ja que ha estat l'equip que més gols ha marcat en un partit -en va endossar sis al Club Egara en l'enfrontament pel setè i vuitè lloc-— i va tenir la juvenil Maria Roma-gosa, juntament amb dues jugadores més, la màxima golejadora de la Copa de la Reina amb un total de .i gols.

L'alcalde de Sant Cugat. Lluís Recoder. i Joaquim Serrahima van lliurar diumenge els trofeus del que ha estat l'última campetició oficial de la present temporada.

Et Júnior FC no va poder superar en quarts de final el RC Polo FOTO X.L.

Núria Olivé dirigeix el seu últim partit

Tal com ja va avançar Ei.s4 ( : w T O N S en l'edició del 25 de maig passat, l'entrenado-ra-jugadora del júnior, Núria Olivé, no dirigirà la propera temporada el júnior. Olivé, que sí podria continuar com a jugadora, ha afirmat que "s'ha acabat una etapa. Hedisfrurat molt. Vaig arribarà! Júnior per estar-m'hi una o dues temporades i n'hi he estat cinc. Al Júnior m'hi he trobat molt a gust. Dono Ics gràcies al club pel seu vot de confiança que al seu momentem van donar. Durant aquests cinc anys el Júnior m'ha tractat molt bé.

Tot i que Núria Olivé ja ha fet pública la seva decisió de no continuar entrenant cap equip, la propera campanya el president del Júnior FC-1917, Joaquim Serrahima, ha afirmat que "Núria Olivé no s'ha posat en contacte amb la secció d'hoquei herba del Júnior per comunicar que no continuarà entrenant el primer equip femení'. Serrahima assegura que "no he parlat amb Núria Olivé" i diu que "encara hi hem de parlar" ./À.L.

• Í ^ Í -y *

0* íf ^ ' <ï^r+ '*

de m

Piveodres 2 de junv (quarts de final)

Universidad de Sevilla 2 - Club Egara 0 Reial Societat Z - C D Terrassa 3

Júnior FC 1 - RC Polo 2 San Pablo Yaldeluz'51 3 - Club de (Jampo 1

Dissabte 3 de junv

Posicions del 5è al 8è lloc: Club de Campo 2- Júnior FC 2 (C. Campo p.p.)

Reial Societat 3 - Club Egara 1 Semifinals:

RC Polo Z - Universitat de Sevilla 0 San Pablo Valdcluz'51 0 - C D Terrassa 3

Diumenge 4 de juny

júnior FC 6 - Club F.gara 5 (7è i 8è lloc) (lliib de í lampo 1 - Reial Societat 3 (5è i 6è lloc) l ' . de Sevilla 0 - S.P. Valdcluz'51 3 (3cr i 4t lloc)

R(: Polo 0 -(:D Terrassa 5 ( ler i 2n lloc)

C üub Deportat Terrassa (Terrassa)

Reial O s b jàe Pofc (Ifeuaceteria)

San Pablo %!dduz'51 (Madrid)

Univcísid

ELS 1 CANTONS Dijous. 8 de juny M 2000 Esports 27

E n t r e v i s t a

Alfredo Bergua. Regidor d'Esports

"El primer dels meus reptes és

presentar un pla de patrocini"

Al.KX LÓI'KZ - Sant Cugat -

- (Cuines són «>xa«,laiiient les seves responsabilitats coïn a regidor d'Esports?

- I .es que se m'han encarregat, que és la de dirigir tota l'oferta esportiva de l'Oficina Municipal d'Esport per a 'Tothom (OMKT) i també aquells temes que estiguin relacionats amb subvencions i esponsorit/.ació.

- Chiè és el que pot prometre al ciutadà '

- Que ho faré el millor que pugui. Posaré tota la voluntat a intentar trobar solucions als problemes que es puguin presentar, tant en el vessant esportiu, com en l'econòmic.

- Vostè va dir en una ocasió que per ser regidor cal una imprescindible exigència personal...

- Continuo estant'hi d'acord i ho ratifico. Una persona que vol dedicar-se a la política ha de tenir clar que la seva principal prioritat

és la de treballar per als altres. - Compartir la regidoria d'Es-

|>orts és un inconvenient o un avantatge?

- No hi ha cap problema. Crec que és un avantatge perquè ens podem complementar molt bé amb Jaume Tubau. Es un recolzament mutu.

- Ha a r r iba t a la regidoria

"La Coordinadora

d'Entitats Esportives

és una eina boníssima

per controlar els

governants"

d'Esports en el pitjor moment dels últims anys.

- No hi estic d'acord. Hi ha voluntat per sortir-se'n i estic convençut que tirarem endavant i tot anirà molt bé. Penso que és un repte. Per què no podem aconseguir-ho?

— Quins són els objectius que s'ha proposat?

- D'una banda promocionar l 'esport d 'una manera activa. També treballar en el món de l'esponsorització. Kn aquest sentit, tinc la intenció de presentar un pla de patrocini. Aquest és el primer repte. Kn aquest pla tenim com a principal fita vendre Sant Cugat.

— Quines són les primeres decisions que ha pres i quines són les que aviat prendrà?

- La primera és engegar el pla de patrocini i la segona és començar a preparar els Jocs Esportius Escolars del curs vinent.

— I què ens pot dir de les subvencions?

- De moment tenim el mateix pressupost que l'any passat. La meva primera idea es esponso-ritzar els Jocs Esportius Escolars i en una segona fase entraríem a ajudar les entitats.

- 1 els clubs? -Vull conèixer un a un tots els

clubs de la ciutat. Vull conèixer la problemàtica de cadascun i po-

Alfirdo lïtv^iiti promet trefxillnrdeïeileiitper /'esport sdiitm·íiiu·iif l·O'l'O.X.l'..

der ajudar-los tanc com pugui. - Les entitats es queixen que

volen saber quin model segueix l'Ajuntament a l 'hora de donar una subvenció.

- La meva intenció és oferir molta transparència. Aquesta és la nostra voluntat, que així sigui. No tindrem cap inconvenient que cada entitat sàpiga per què se'ls dóna uns diners i per què no uns altres.

- Quins són els objectius que es marca amb l'OMET?

- De moment donar continuïtat a la labor que s'està fent. Vull ser continuista en la metodologia que s'està portant. Crec molt en els professionals que hi ha en l'ac

tualitat a l ' O M E T . En el poc temps que porto m'han demostrat que són persones molt vàlides.

- Què li sembla la Coordinadora d'Entitats Esportives?

- La Coordinadora és una eina boníssima per controlar els governants. Ens ha de marcar. Si no tens algú que et punxi, a vegades pots caure en un relaxament que no convé. Trobo que són molt bona gent, que tenen clar quins són els seus interessos i saben el que volen. Realment és el que convé per al municipi. Crec que hi ha d'haver un contacte permanent entre la Coordinadora i l'Ajuntament.

C 0 n f t & ïï G a

Xavier O'Callaghan, jugador d'handbol del Barca, ofereix una xerrada a F Escola Avenç

AI.KX Lórez -Sant Cugat-

El jugador del primer equip d'handbol del FC Barcelona, Xavier O'Callaghan, que aquest mateix dilluns va saber que havia estat convocat per disputar els Jocs Olímpics de Sydney amb la selecció espanyola, va oferir divendres passat a l'Escola Avenç una xerrada sota el títol Els Valors de l'Esport als alumnes de primer i segon de secundària. Aquest ha estat precisament un dels actes de cloenda de les activitats esportives i culturals de l'Escola Avenç d'aquest curs 1999-2000. O'Callaghan, que és al FC Barcelona des de fa catorze anys. va explicar a la conferència com és un esportista d'elit.però sobretot,

va remarcar que els valors de l'esport que cal tenir més presents són el treball, el sacrifici, el plaer de jugar, la companyonia, la responsabilitat i la disciplina són, entre d'altres, alguns dels valors que un bon esportista sempre ha de tenir en compte.

Un cop finalitzada la xerrada, O'Callaghan va dir que "per ser un esportista d'elit s'ha de treballar moltíssim, però alhora també s'ha de disfrutar molt. Si fas les coses per obligació i no les vius, és molt difícil arribar a dalt de tot perquè al final els obstacles et superen. També és cert, però, que cal tenir una mica de sort". Durant l'acte, el dorsal número 2 del Barca va assegurar que "quan es disfru-ta es millora, i quan es millora, s'arriba amunt".

Xavier O'Callaghan va fer Aquest jugador blaugrana de 28

anys va finalitzar la conferència responent les preguntes que els alumnes li van formular. Entre elles, Xavier O'Callaghan va explicar que el seu entrenador, Valero Ribera, és un gran tècnic, que entén i respecta la decisió d'Ina-ki Urdangarin de deixar la pràcti-

miii roiiferèiidii \nl·it i/\ * al'//1 rlt l'espot t ca activa de l'handbol, que Josep I Juís Núnez sempre ha recolzat la secció d'handbol i que si enguany el seu equip ha vençut en les set competicions en què ha pres part, és perquè s'ho mereix. Kl jugador barcelonista també va deixar ben clar que el dia que deixi el Barca serà per deixar la pràctica

/•O/O \ 11/ / \RROS 1 activa d'aquest esport i que mai no fitxarà per cap altre equip.

O'Callaghan, que viu a Mira-sol des de fa dos anys, va entrar al Barca als 14 anys en la categoria Cadet i des de fa deu campanyes juga amb el primer equip. El mira-solenc és, a més a més, diplomat en empresarials.

GASOIL Ports gratuïts

G s*\ & s*\ v ^\ Contestador les 24 h

Tel. 93 580 77 62 ESPUI Distribuïdor oficial

28 Esports l·lS s'CAINTÏMNS Dijous, Xrtejitny/IrL'iW

E s p o r t c o l a t

El pavelló municipal s'omple a vessar en Tacte de cloenda dels Jocs Escolars

Més de 1.700 joves santcugatencs han participat enguany en aquesta edició A u . \ Loi'i-z -Sant Cuaat-

l 'nes 1.000 persones van aplegar-se dissabte al matí al pavelló municipal en la festa de cloenda dels Jocs Escolars, que enguany l'Oficina Municipal d'Esport per a lothom (OMET) ha organitzat per dinovena edició. Abans ilel lliurament de medalles i trofeus als equips vencedors es van fer dues exhibicions: la primera del grup d'acròbates The Crazy Jumpers, i la segona de la secció de gimnàstica rítmica esportiva ilel Club Muntanyenc Sant Cugat. Després, sí que es va fer el tradicional lliurament de trofeus als conjunts vencedors dels Jocs Escolars, als guanyadors del concurs de dibuix-mascota i del I Cros Ciutat de Sant Cugat d'atletisme. I.,'acte de cloenda va estar presidit per Àngels Ponsa. regidora de Serveis Personals de l'Ajuntament, Alfredo Bergua, regidor d'Esports, Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, i Xavier Requeno, coordinador de l'OME'F. Alfredo Bergua va passar balanç a la jornada destacant la "moltíssima gent" que havia seguit en directe aquest acte i va assegurar que aquest fet no deixa de demostrar que "cada cop anem a més". A Tacte es van fer entrega de 1.470 medalles i 48 trofeus als participants que ho han fet en un esport col·lectiu.

Després que en els dos últims

Àngels Ponsa, Alfredo Rergua i Ferran Domíiv^u^ ,.,<// lliurar els trofeus als guanyadors VOTO: FDl'ARD FARLM'FS

anys s'hagi celebrat a la zona esportiva de Valldoreix la festa de cloenda dels Jocs Escolars, enguany s'ha produï t un canvi d'instal·lació i de programa. Bergua. però. ha afirmat que aquest "és un bon canvi perquè creiem que és bo concentrar-ho tot en un matí . l o t h o m ho agraeix més".

Màxima participació

Si el curs passat van participar als Jocs Escolars unes 1.200 persones, enguany ho han fet 1.752 joves esportistes. Bergua argumenta aquesta xifra explicant que "quan una cosa es ta ben feta" és lògic que cada any hi

hagi més nombre de participants. FI regidor d'Esports confia que aquesta xifra "s'incrementi més el proper curs". Enguany, la competició ha pogut comptar amb la presència de totes les escoles públiques i privades, que en són dinou, així com també amb el suport de nou clubs esportius del municipi.

Sis han estat els esports individuals pareticats als Jocs, mentre que un total de deu els col·lectius. Els participants que hi han pres part ho han pogut fer des de la categoria benjamí fins a la juvenil.

El curs 2000-2001 els Jocs Escolars compliran la seva edició número vint. El regidor d 'Es

ports avança que "és una xifra per celebrar però espero que es puguin celebrar moltes més edicions dels Jocs Escolars perquè voldrà dir que tenen un grau d'acceptació molt alt. És clar que farem una celebració especial".

L'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) començarà a informar molt aviat sobre el que serà el curs escolar vinent els XX Jocs Escolars.

En els propers dies, l'OM.ET presentarà en roda de premsa als mitjans de comunicació una nova edició de les Estades Esportives de l'estiu 2000. D'altra banda, fa poques setmanes ja van presentar el II Campus de Formació Esportiva.

F u t b o l

El CF Union Mira-sol-Baco s'imposa en el seu primer

Torneig Quadrangular

A.L.

El Club de Futbol Unión Mira-sol-Baco va guanyar diumenge passat al camp municipal de futbol de Mira-sol el 1 Torneig Quadrangular, que organitza aquest mateix club. El primer equip del Mira-sol, que enguany ha acabat quart al grup catorzè de Tercera Regional, va superar a la final el ( T Bordeta, equip que aquesta campanya s'ha proclamat campió de Lliga al grup vintè de Tercera Regional i que l'any vinent militarà a Segona Regional. Els jugadors d'Enrique Fortes van vèncer per 4 gols a 1.1 .'enfrontament per la tercera i quarta posició tinal no es \a jugar, per incomparei-

xença de l'Al". Pere Gol. Així doncs, la tercera plaça va ser per al CF Monopol.

A les semifinals d'aquest torneig, cl (-I' Bordeta va derrotar l'AE Pere Cols a la tanda de penals després que el xoc acabés amb empat a 1 gol, mentre que el Mira-sol \ a \cncer per un clar 4 a OelCF Monopol. Al final del torneig es van lliurar trofeus per als quatre equips participants.

Amb aquest torneig s'ha acomiadat el tècnic del primer equip Enrique Fortes.

El I Torneig Quadrangular CF Unión Mira sol-Baco va disputar-se també en categoria juvenil. FI vencedor va ser el Sant Pere I ai-men de Terrassa que a la tinal va superar el juvenil "B" del Sant

/'.// semifinals, dissabte el. Mira-sol va vètit er el CF. Monopol per 4 a 0 F(> 'l'O: I:. F.

Cugat Esport per 2 a 0. La terce- brar-se entre dissabte i diumenge ra posició final va ser per al Mira- passat és la continuïtat ilel Me-sol, després que el CE Monopol modal Víctor Alonso, del qual

l'any passat va fer-se la vuitena i última edició.

Aquest cap de setmana, l'entitat mira-solenca continua aquest torneig en categoria benjamí futbol 7 amb la participació d'un total de vuit equips.

no es presentés en el partit pel tercer i quart lloc. Les semifinals d'aquesta categoria van deixar els resultats següents: Mira-sol 2-Sant ("ugat Esport 4, i Sant Pere

• .unien S - Cl* Monopol ,\ Aquest campionat, que \a cele-

Moíoclcllsme-

Xaus és segon a Hockenheim i ja se situa novè al mundial

À.L. - Hockenheim / Sant Cuoat -

FI pilot santeugatenc de motociclisme Rubén Xaus va pujar diumenge al podi al circuit alemany de 1 lockenheim. En la cinquena prova del Campionat del Món de Supersport va finalitzar en segona posició, a només 0.026 del vencedor, l'alemany Jorg Teu-chert. Després d'aquesta prova i a falta de sis proves encara per disputar-se, Ruben Xaus és ara novè a la classificació general del mundial amb 30 punts. El líder és ara per ara el britànic Whitham amb un total de 88 punts.

Dissabte el jove pilot local va estar a un pas d'aconseguir hpo/e position després de fer el tercer millor temps tant en els entrenaments lliures com en les voltes cronometrades.

La propera i sisena prova d'aquest Campionat del N lón de Supersport tindrà lloc el 18 de juny al circuit de Misano, a la República de San Marino.

F u t b o l

Arriba la XIII Diada de la PB Sant Cugat

Des de demà i fins diumenge la Penya Blaugrana Sant Cugat organitza al camp de futbol de Can Magí la primera de les dues fases de la XIII Diada de Futbol Base, que finalitzarà'el diumenge 18 de juny. Aquesta primera fase comprendrà un total de sis categories: benjamí "B", aleví "B", infantil "B", cadet "B", juvenil i femení. Cada categoria jugarà un triangular. En benjamí "B" s'enfrontaran la PB Sant Cugat, el Ripollet i el Sabadell; en aleví "B" la PB Sant Cugat, el Ripollet i THorta; en infantil " B " la PB Sant Cugat, l'Agrupació de Penyes del F'C Barcelona i el Sant Andreu; en cadet "B" la PB Sant Cugat, TAlzamora i el Sant Andreu; en juvenil la PB Sant Cugat, el Terrassa i THorta; i en femení la PB Sant Cugat, el Sant Gabriel i el RCD Espanyol.

Després de la disputa de cada triangular es farà el corresponent lliurament de trofeus als tres equips participants. ,/A.L.

U S /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000 Esports 29

C o o r d i n a d o r a d ' E n t i t a t s E s p o r t i v e s

Antoni Pérez: "Exigim que la partida d'Esports es gasti com abans millor" La plataforma requereix a PAjuntament que comenci afer coses ja

ALF.X LÓPEZ

-SantCugat-

"Ja hem dit moltíssimes vegades que 205 milions de pessetes són poquíssims, però evidentm e n t el q u e ex ig im és q u e aquests diners es gastin tots, i com abans sigui, molt millor". Aquestes són declaracions d'Antoni Pérez. president de la Coordinadora d'Entitats Esportives. I és que dimarts, la plataforma esportiva va trobar-se per primera vegada en una reunió interna de treball després que el 26 de maig passat s'aprovessin de forma ja definitiva els pressupostos municipals per aquest any i com a conseqüència també la partida d'Esports, que és de 205 milions de pessetes. La plataforma esportiva creu que ara és el moment de començar a moure peça i per tant reclama a l'Ajuntament que "comencin a fer els arranjaments que s'han de fer o l'inici d'aquelles construccions noves d'instal·lacions esportives". Pérez detalla

El dilluns 18 de juny tindrà lloc la propera reunió interna FOTO: X.L.

que "a partir d'aquest mateix moment la Coordinadora d'Entitats Esportives se centrarà fonamentalment en aquest aspecte".

Un altre dels temes que van tractar-se a la reunió de dimarts a la seu de la Penya Blaugrana Sant

Cugat va ser la possibilitat que la plataforma esportiva i l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom ( O M E T ) organitzin de forma conjunta una diada esportiva a mitjans o finals de setembre, malgrat que aquesta proposta encara

no ha estat confirmada. Antoni Pérez ha apuntat al respecte que "donat que per Festa Major no se celebrarà la Festa per a Tothom, el que provarem de fer el setembre és una jornada esportiva per donar a conèixer a la ciutat els molts i diversos esports que es practiquen a Sant Cugat".

I JA veritat és que ja fa alguns mesos la Coordinadora ja va plantejar-se a nivell intern la possibilitat de fer una diada esportiva el setembre pels carrers del municipi amb l'objectin de promocionar els esports i les entitats.

La plataforma esportiva també va llegir a la trobada la petició que va fer Salvador Gausa, regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), a Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Esportives, al ple extraordinari on s'aprovaven definitivament els pressupostos. Gausa va demanar a través de la plataforma que el criteri de les subvencions a les entitats siguin del tot transparents i públiques.

T e n n i s

V

Alex Corretja cau en quarts de final de Roland Garros

À.L.

A l'igual que en l'última edició del Roland Garros, el tennista santcugatenc Alex Corretja va acomiadar-se dimarts d'aquest Grand Slam sobre terra batuda amb una derrota en quarts de final. El seu botxí va ser el també jugador estatal Juan Carlos Fe-rrero, que va imposar-se en tres sets, 6-4,6-4 i 6-2. En l'edició de l'any 98 però, Corretja va acabar segon després de perdre la final davant el mallorquí Carles Moya.

Abans de disputar els quarts de final, el tennista santcugatenc havia el·Iiminat l'espanyol Beto Martín, el brasiler Meligeni, l'holandès Krajicek i el suïs Federen

També cal recordar que Alex Corretja podria jugar al juliol les semifinals de la Copa Davis que ha d'enfrontar a Santander en terra batuda el combinat espanyol amb els Estats Units.

; Ràdio Sant Cugat Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

PI 1 SANT Cl (i AT (masc.) Rubcn Munoz 49 Pol Carulla 48 Pepon Meneses 23

PILSANTGUG AT (fem.) (larla Sariol 29 Maria Rosa Tam xirini 27 Mònica Vidal 18 Carme Balcells 18 Marta Garcia 18

HOQUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Gina Abelló 29 Júlia Menéndez 25 Luci lópez 20

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre Ricki Ruiz

13 11

Borja Campos Charli Patllé

11 11

FUTBOL SALA WINTERTI11 R SANI' CUC A'l Josep Gonzalez 20 Sorgio Garcia 18 Xaloc Rion 18 Javi Ramírez 16

OLIMPYC FLORESTA DaniMartí 24 Joan Reixach 21 José Luís Sanchez 20

MASJANER(fem.) Elisabet Escrivà 34 Cristina Garcia 33 Pitu Gil 22

HANDBOL

UE SANT CUGAT Juanjo Gonzalez 30 Armand Mora 26 Albert Rovira 25

BÀSQUET

UE SANT CUGAT ( masc.) Gerard Moreno 34 Toni Ballart 32 Pau Riera 30

UE SANT CUGAT (fem.) Marta Puig 49 Mabel Méndez 21 Esther (.'usó 13 Júlia Villar 13

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bavo 38 Nando Zamora 29 Olius Garcia 26

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 46 Laura Martín 34 Mònica Martínez 30

VOLEIBOL

CV SANT CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí ?>í Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV SANT CUGAT (masc.) Sergio Martín 30 Lluís Moreno 27 Jordi Piques 21

PREMIS ESPORT EN

MARXA 2000

Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat busquen el millor esport ista santcugatenc de l'any (modalitat individual). Participa lliurant aquesta butlleta a RSC (c/ Sant Jordi, 5

i baixos) i entra en el sorteig d'un radiocasset KENWOOD

| amb carregador de CD.

Nom i cognoms:

El meu vot es per a:

EIS 4 CANTONS

£ ^\ H — Espectacles

Cultura 30 Dijous, 8 de juny del -W(>

Teatre

10 anys d'Espiral a Valldoreix

El cap de setmana passat la companyia va fer una gran festa

M. Al.MAÍJRO - VaMoreix-

Des d'ara i fins al novembre, el grup de tatre de Valldoreix L'Espiral celebrarà el desè aniversari.

El grup va començar ara fa deu anys, quan Trini Kscrihuela va deixar la coral I larmonia i va decidir crear una companyia de teatre amateur. La primera obra que van representar va ser El Drapaire, representació que els ha acompanyat a totes les celebracions importants que han fet fins a l'actualitat. Trini Escrihuela manifesta que la fita que es van imposar quan el grup començava a donar els primers passos en el món de l'espectacle s'ha complert; Escrihuela explica que "el nostre objectiu era donar un nivell acceptable de teatre i que el teatre amateur servís perquè la gent s'endinsés en el món del teatre en general".

Són moltes les obres que han arribat a fer durant els deu anys que fa que actuen a dalt dels escenaris i, segons Kscrihuela, "si n'hagués d'escollir una, no sabria per quina decantar-me, perquè totes les hem fet amb molt d'afecte".

Molts dels actors i actrius que avui formen el grup de teatre Espiral ja estaven en els seus inicis, altres han arribat més tard, però tots viuen la celebració d'aquests deu anys amb molta il·lu

sió i ganes d'agradar al públic. l'er demostrar-ho tots ells van participaren la festa que l'Espiral va celebrar el cap de setmana passat, per donar el tret de sortida a la celebració del seu desè aniversari.

Durant el cap de setmana passat, el grup de teatre Espiral va arribar a representar cinc de les obres més significatives de la seva trajectòria. Així, dissabte, els Gegants de Sant Cugat es van desplaçar fins a Valldoreix per inaugurar la gran festa teatral. Posteriorment hi va haver un vermut popular i ja a la tarda el grup de teatre va representar El drapaire i fragments de la poesia i vida de J. Salvat Papasseit. A la nit van posar en escena l'obra Revolta de bruixes.

Diumenge la festa va continuar. al matí el grup de teatre va representar E.l petit grau príncep i a la tarda, després del dinar de germanor, van representar Teranyines.

La directora Ksc r ihue la es tava

El president de l'EMD de Valldoreix amb Trini Escrihuela FOTO: E.F,

. Escrihuela va explicar que actualment el món del teatre és un món obert a tothom, però fa deu anys, quan va néixer el grup de

teatre Espiral, no

Escrihuela: "Hem hi havia cap mena de tradició.

aco n seguit les fites E I I s es van proposar iniciar al

molt contenta de C/UC dlS VCWI marCür públic: segons la com havia anat tot . j? d i rec to ra , "a-i va man i fes t a r ÜEÜ j ü fü (leU ütiyS quells que fem q u e "ha s igut molt l'esforç que hem hagut de fer tots per posar en escena aquests cinc espectacles, però ara que ja s'ha acabat estem tots molt satisfets dels resultats.

t ea t re amateur h e m de fer-ho molt bé, perquè

si nosaltres agradem, el públic anirà a veure obres de teatre més professionals, però si nosaltres no els motivem, no aniran al te

atre". Espiral ha estat testimoni de la gran evolució del teatre a Catalunya i particularment a la nostra ciutat, van veure néixer el Teatre Auditori i han presenciat com els santeugatencs cada vegada s'interessen més pel món artístic.

A partir d'ara, els més de 30 components de la companyia començaran a preparar el pròxim grup d'obres que representaran el pròxim mes de novembre , quan la companyia Espiral finalitzarà la celebració dels seus 10 anys de vida. Algunes d e les obres que es posaran en escena seran La Casa de Remarda Alba i El verí del teatre.

Documents

L'Arxiu Municipal de Sant Cugat compra la col · lecc ió

de la revista 6UAvenir' M. ALMAGRO

L'Arxiu Municipal, que fins ara només disposava de dos números de la revista EAvenir, ha comprat els 27 números restants d'aquesta revista,que es va publicar a Sant (aigat entre els anys 1932 i 1934.

i:Avenir tracta, en la seva majoria, temes relacionats amb La Lniú Santcugatenca, però tam

bé parla sobre la cultura de l'època en general, la política, les activitats que podien fer els pagesos, els casaments o batejos i fins i tot en alguns números es tracten els avenços tecnològics que es produïen. l'er tant. la col·lecció suposa una important font d'informació per conèixer les arrels tic la ciutat i saber com vivien els nostres avantpassats quan Sant ( aigat no era nies que

un vila de poques cases al voltant del Monestir.

En els darrers anys. l'Arxiu Municipal ha incrementat notablement les seves troballes, segons la seva directora Gemma Foj, que afirma que "això es deu al fet que ara la gent que coneix o té alguna cosa relacionada amb Sant (Aigat ens n'informa, llavors, a partir d'aquí nosaltres negociem".

Kl fet d'anar recopilant llibres. col·leccions, papers o qualsevol tipus de document relacionat amb Sant (aigat està fent que cada dia l'Arxiu Municipal disposi de nies material. Gemma Foj valora molt positivament

aquest increment, perquè considera que "malgrat el pressupost de què disposem, s'estja recuperant el patrimoni de la ciutat i això fa que creixi la importància de l'Arxiu, que cada vegaqa és més visitat per curiosos o per estudiosos d'algun tema".

L'Arxiu intenta recopilar obres relacionades amb la vida i la història de Sant Cugat, és a dir, obres inèdi tes , llibres antics, col·leccions de revistes com la que ha comprat fa poc temps, o documents originals. D'aquesta manera, segons la directora de l'Arxiu. "a poc a poc estem engreixant el patrimoni cultural de la ciutat de Sant Cugat".

Els Bastoners col·laboren en un concurs de la BBC

M. AlAIA(ik()

- Redacció -

Els Bastoners de Sant Cugat van participar, dimarts de la setmana passada, en el concurs britànic de la BBC Come fly urit/i me. No. els bastoners santeugatencs no van viatjar fins a Londres per concursar en el programa sinó que. van ser els concursants, quatre parelles, les que es van haver de desplaçar fins a Barcelona per superar les proves imposades pel concurs i guanyar una estada a la mateixa ciutat.

La prova en què van participar els Bastoners consistia que el grup santeugatenc havia d'ensenyar a les parelles britàniques algun dels balls populars catalans que ells solen interpretar. Els Bastoners van optar per ensenyar-los el Bi-rulet, el ball que solen aprendre els més petits.

Després de mitja hora d'actuació per part dels Bastoners, els concursants de Come fly ícit/i me, es van posar la vestimenta adequada i van intentar fer una bona actuació. Segons els mateixos Bastoners, els intrèpids concursants se'n van sortir prou bé

Dilluns van començar els assajos del Paga-li Joan

M. ALMAGRO

Des del dilluns passat, aquells santeugatencs que ballaran el popular i tradicional Ball del Paga-li Joan a la Festa Major de la ciutat, van començar els assajos.

Enguany els assajos es duran a terme els dies 5, 7,12, 14 i 16 de juny a la plaça del Celler Cooperatiu i els dies 19, 21, 26 i 27 de juny als jardins del Monestir, al costat de la Casa de Cultura.

L'horari dels assajos seran, per al grup dels petits, de 19.30 a 21 hores, i per al grup dels grans de 21 a 22.30 hores.

Kl Ball del Paga-li Joan es durà a terme a la Festa Major.

ELS íCArYTONS Dijous, 8 de Juny del 2000 Cultura 31

M ú s i c a

El Teatre-Auditori es va omplir de ritmes i colors africans

Doumbia tanca la temporada del cicle Músiques del Món E.C.

-Sant Cagat-

La cantant de Mali Nahawa Doumbia va actuar la setmana passada al Teatre-Auditori de Sant Cugat davant d 'unes 150 persones. Aquest era el primer concert que la cantant feia a Catalunya.

C o n e g u d a com la Veu de Mali. Doumbia va oferir a la nostra ciutat una selecció dels seus temes més populars, tots centrats en la seva vida, en el seu país i en la situació de les dones de Mali. "Jo he t ingut una vida molt dura, i això em d ó n a p e u pe r les m e v e s c a n ç o n s , pa r lo de la m e v a infància, de la pobresa o de la vida d'una dona atrapada en un matrimoni que no la fa feliç", va explicar Nahawa Doumbia després del concert.

La cantant, que ha hagut de superar diversos obstacles per tirar endavant la seva carrera musical, va explicar també que les seves cançons són conegu-

IJI cantant va animar elpúblic perquè des pel seu to reivindicatiu i que les autoritats de Mali tenen por de les seves cançons: "Una vegada, vaig pronosticar un cop d'Estat en una cançó, i després va ser realitat; des d'aleshores, tenen por que canti".

En el cas de Sant Cugat, i tot i no en tendre les lletres, Nahawa Doumbia va seduir el pú-

racompanyés cantant i ballant F: F.F. blic amb el seu ritme i va aconseguir posar drets els espectadors, que van acabar ballant i corejant algunes de les cançons.

Tot i que aquesta actuació era la primera que feia a Catalunya, Doumbia és una de les veus més conegudes de l'Àfrica i ha actuat també en diverses ocasions per Amèrica i per Europa.

T e a t r 0

Queda suspesa Pobra de teatre 4Tot

esperant Godot'

M.ALMAGRO

Tot esperant Godot, l'obra de teatre que s'havia de representar el proper divendres dia 16 de juny, a les 22 hores al Teatre-Auditori de Sant Cugat ha quedat suspesa per la inhabilitació de l'actor Tortell Poltrona.

L'actor es va trencar la clavícula i per aquest motiu ha hagut de suspendre totes les actuacions que tenia programades fins a mitjans de juliol.

L'accident va succeir el cap de setmana passat, quan Tortell Poltrona participava al Festival d 'Humor al Carrer que es celebrava a Leioa, al País Basc. L'actor i pallasso, que va presentar els seus espectacles i va estar guardonat amb la Bruja de Bronce, va relliscar sortint de la dutxa i es va trencar la clavícula.

Tot esperant Godot és una obra de Samuel Beckett posada en escena per la companyia de te-

l'obra s'ha suspès F: CF.DIDA

atre Circ Crac i dirigida per Frederic Roda. Els actors que participen en Pepectacle són Cla-ret C l o w n , M ò n i c a van Campen, Joan Armengot, Víctor Àlvaro i l'accidentat Tortell Poltrona. Haurem d'esperar a la pròxima temporada per poder disfrutar de l'obra.

C r í t i c a d 0 t 0 & t r 0

Ça va?.,, ae, ae9 aelï

Músiques del món ! NAHAWA DOUMBIA ; Músics: N.'Gou Bagayoko, Mo-' riba Koïta, Alhassane Sissoko,

Issa Coulibaly, Souleymanc Otit-tara í Issa Dembelé.

j

I Per cloure aquest petit festival I de músiques exòtiques que ens

ha ofert el CCSC repartides en actuacions diverses aquesta cem-

I porada, va actuar el divendres i una cantant malinesa acompan-I yada de sis intèrprets amb guita

rra acústica i baix, a la manera occidental i instruments com el balafon karignan, una mena de xilòfon, el dundum (nom prou descriptiu del so) o el n'gpni, pe-

! tità guitarreta i el djembé, una segona percussió doble.

Hi ha, penso, tres maneres d'assistir a concerts com aquest. La

primera consisteix a distanciar-se, escoltar i veure d'entendre la cosa a partir dels teus paràmetres tècnics i emocionals. La segona, anar sense cap mena de prejudici, és a dir, forçar la teva percepció amb l'ànim distès de diletant obert a les noves sensacions. La tercera suposa la predisposició absoluta que allò que vas a veure és el que toca, la música del moment, i que cal anar a gaudir i passar-ho d'allò més bé, perquè són gent del Tercer Món, els pobres!, i s'ho mereixen i era la li, tra la là! Òbviament no sóc dels tercers, m'hi trobo millor amb els segons i, ai las!, no puc evitar totalment la primera posició.

Vull dir, doncs, que l'espectacle vist el divendres va ser d'una pobresa musical considerable, temes senzills amb el suport d'una

rítmica percussió, que convertia cl discurs musical en una pesada monotonia indiferenciada en el temps i l'espai, unida a l'incomprensió dels continguts, tot i que Nahawa Doumbia va explicar breument el sentit de dues de les cançons en francès. 1 ,a veu, anunciada com a fina i preciosa, no era precisament la característica del dia. Potent, energètica i vitalíssima sí que ho era, amb l'afany d'arribar a l'escàs però participatiu públic que molt aviat va intentar apropar-se al missatge estimulant del grup de Mali, fent cors, ballant amb la col·laboració espontània d'una noia de la platea i aplaudint les intervencions de l'artista que, també (tot i dient que ella era només cantant) va ballar els ritmes calents del seu país.

10 anys de 'Didascàlia' El programa sobre arts escèni

ques, que emet setmanalment Ràdio Sant Cugat, va complir 10 anys en anrena cl 2 de juny passat, amb un programa especial.

Segons Pep 'lúgues, presentador de Dtdascèiha: "El programa

ha anat molt bé, tot ha anat sobre rodes, el més emotiu ha estat quan en acabar el programa alguns oients han vingut a felicitar-nos".

El programa número 400 va finalitzar amb una festa./M.A.

M o n t s e r r a t M i l i i d i 1 I r t- ii i- II

C a l d u c h S e g a r r a

Música • Teatre • Dansa

Üsïcal

32 Cultura & S /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

C o n c e r t

Niidea, Sultan i La Vie Bohéme., teloners d'Els Pets

Els tres grups catalans estan molt il·lusionats

El grup de rock català Els Pets oferirà un concert a Sant Cugat del Vallés, el pròxim 16 de juny, amb motiu del quinzè aniversari del setmanari local 'TOT Sant Cugat'. Els encarregats de fer de teloners del popular grup català seran Niidea, Sultan i La Vie Bohé-me, tres grups formats per joves músics que tindran l'oportunitat de demostrar els seus

dots musicals al Camp Municipal d'Esports de Sant Cugat. El més conegut dels tres és el grup Manresa

Niidea, conjunt molt seguit a la comarca del Bages. Però a més de Niidea, actuaran el grup santcugatenc Sultan i el de la Floresta La Vie Bohéme, dos grups dels quals ja hem pogut dte-frutar en altres acasions a la nostra ciutat.

F.ls Pets disposaran de tres grups teloners FOTO: X.I..

M.ALMAGRO

Kl pròxim 16 de juny, els membres dels conjunts musicals Niidea, Sultan i La Vie Bohéme actuaran davant un nombre de públic al qual no hi estan acostumats, però això no els espanta. Iots tres han manifestat la seva il·lusió per aquesta actuació, en el cas de Sultan i La vie Bohéme, la més important fins ara.

Niidea és una de les bandes més joves del pop-rock en català. Els seus components, Ferran De-bant, Xavier Ccntellas, Ferran Delgado i Moisès Porto, tenen entre 16 i 21 anys. Des de la seva

formació, el grup ha tret al mercat un disc del qual ja s'han venut unes 700 còpies.

Actualment estan a punt de treure el seu segon disc, del qual Debant explica que "amb comparació del primer en què la majoria de cançons eren lentes, en aquest nou disc hi ha més influències en la línia del pop i l'electrònica".

L'actuació d'aquest grup a Sant Cugat anirà acompanyada de tot un xou, propi dels grans grups de música. Debant ha manifestat que "intentarem fer participar el públic de la festa, tenim preparades cançons i una mena de jocs perquè el públic es deixi anar i

disfrutide la nostra música". Els altres dos grups, Sultan i La

Vie B o h é m e , d i sposaran de menys temps per actuar, però no per això tenen menys il·lusió. Sultan, el grup santcugatenc format des d'uns dos anys, per Jordi Ba-caria, Xavi Viadí, Ignasi, Helena i Xavi Grau, delectaran el públic assistent amb la seva música instrumental.

l'er la seva banda, el grup de la Floresta La Vie Bohéme, format per Raül Campos, Jordi Bacaria, Jaume Coll i Carlos Belgrado interpretaran les seves cançons d'un estil que ells mateixos anomenen "música tradicional de la Floresta".

Components del grup de Manresa Niidea FOTO.CF.DIDA

T a l l e r s

El Taller Marina Caycedo organitza tallers, per a nens

i adults, el mes de juliol

M . Al.MACRO

- Sant Cugat -

El Taller Marina Caycedo ha organitzat, per al pròxim mes de juliol, uns tallers d'arts plàstiques.

Els tallers aniran dedicats a nens d ' e n t r e 6 i 1 1 anys i a adults. Els nens tindran l'oportunitat de deixar anar la seva imaginació i podran realitzar tota mena de figures amb fang, filferro, material reciclat i paper ma-ché. D'altra banda, els adults treballaran les tècniques del dibuix, la composició, el carbó, l'oli i l'a

quarel·la, també hi haurà un dia dedicat a l'elaboració de figures.

Els horaris que ofereix el taller Marina Caycedo són molt variats. Els tallers es podran realitzaren horari de matí o de tarda. Al matí els nens podran escollir entre anar-hi cada dia, dos dies o tan sols un dia a la setmana i l'horari serà de 10 a 13 hores . KIs adults només podran escollir entre anar-hi tres o dos matins per setmana de 10 a 12 hores. A la tarda, les opcions seran les mateixes per a adults i nens, és a dir, tres o dos tardes a la setmana de 17 a 19 hores.

Durant el mes de juliol, tallers de phhti/a per a nen\ i adulta l-OTO XAVI LARROSA

Els tallers es duran a terme del 1 al 15 de juliol al mateix centre Taller Marina Caycedo, situat al carrer Villar, número 7.

El període de matriculació per aquests tallers es va iniciar di

lluns passat. L'horari per inscriure's és de dilluns a divendres de 19 a 21 hores al Taller. El telèfon per a més informació és el 936745306.

El pròxim mes de setembre e |

Taller Marina Caycedo organitzarà les classes de pintura de paisatges que s'havien de celebrar el mes de maig passat, però que per falta de gent no es Van poder realitzar.

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc

€í ï ^ « « i W2 Ü2

Hiliilllil S I NECESITA CHICO para deporta menti» de hobby

• Edad entre 18 \ J í ai'o-• Con experienna o a:u. inn.uio a r sle sui 'or

> Trabajo en Pryta Sani C~u4.it

> Horario: de lune> .i v erne-, pur I j torde y

sibados todo el dia

•JEf <*l r,K7 20 14 - 93 586 24 77

N / E M C Citroen AX (B-NB)

En perfecte estat

Tapisseria nova

r O C A S I Ó

250.000 ptes.

Tel. 616 38 00 72

OCASIÓ venc Volkswagen Escarabat

en perfecte estat

Tel. 9 3 415 O<o <òO 009 80 ee 5&

(Pregunteu per Xavi)

nflTIUE TEflCHER fUOUiíUD

• F.F.I. • Wtrk in Sant Cugat

609 603 200

C~u4.it

ELS /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000 Cultura 33

E x p o s i c i o n s

Canals Galeria d'Art

exposa obres de Rosa

Agenjo i Tharrats

Agenjo exposa el seu darrer treball a Canals Galeria d Art F.X.L.

M.ALMAGRO

Els a r t i s t e s T h a r r a t s , un clàssic ca ta là de l 'ar t cont e m p o r a n i i Rosa Agen jo , professora d'art a la Universitat Autònoma de Barcelona, e x p o s e n des de d i jous passat a Canals Galeria d'Art.

Tharra ts és un dels pintors amb més prestigi internacional, moltes de les seves obres reposen en alguns dels mus e u s m é s i m p o r t a n t s de l món, com ara la Galery de Londres , el National Galery a W a s h i n g t o n . T a m b é cal destacar que Tharrats va ser

el propulsor de l m o v i m e n t a v a n t g u a r d i s t a D a u a Se t . L'artista exposa a Sant Cugat algunes de les obres inèdites que va pintar durant els anys 80.

D'altra banda, la Sala 1 de la galeria, acull una mostra dels darrers t rebal l s de l 'ar t is ta Rosa Angenjo . La mate ixa pintora explica que : " H e in-terioritzat el meu propi estil i em costa m e n y s d ibuixar allò q u e vull t r a n s m e t r e " . Angenjo mostra una sèrie de p intures express ionis tes en què des taquen si luetes i uns colors vius que descriuen el seu propi estat d 'ànim.


La Sala Rusinol dedica

el mes de juny a la jove

artista J. Custó

La Sala Rusinol recull l'obra de Custó F: XAVILARROSA

M. ALMAGRO

- Sant Casat -

La Sala Rusinol va iniciar, dijous passat, el projecte Pintura Jove 2000. Aquesta és una iniciativa que durà a term e la ga le r i a p e r d o n a r a conèixer p intors joves i no gaire coneguts en el món de l'art. Pintura Jove 2000 consisteix que cada mes de juny, la Sala Rusinol donarà l 'opor tun i ta t a un artista jove p e r q u è don i a c o n è i x e r la seva obra.

L ' e n c a r r e g a d a d ' o b r i r aquesta nova iniciativa ha estat J. Custó, que per primer

c o p e x p o s a la seva obra a Sant Cugat . L'artista ha presenta t a la Sala Rusinol un recull d 'unes 50 obres, que plasmen a la perfecció el seu es t i l i els seus s e n t i m e n t s vers la pintura. Segons la mateixa Custó "la meva pintura és expressionista, dono molta importància als colors, m'agraden molt els colors vius, sobretot barrejar els colors directes amb els colors t reballats".

Entre Somnis i Relitats, títol amb què J. Custó defineix la mostra, romandrà a la Sala Rusinol fins al 20 de juny vinent .

ELS 4 CANTONS

publica les poesies guanyadores

M.ALMAGRO

- Sant Cugat -

Una setmana després d'haver estat galardonats amb el Premi Literari Gabriel Ferra-ter, els poemes guanyadors han estat publicats en aquest número d'Els 4 Cantons a la pàgina 6.

D'entre els 70 treballs presentats, només van ser escollits 4 poemes, tots ells d 'un contingut molt emotiu i propis d'artistes professionals.

Així doncs, els treballs guanyadors parlen de temes com ara les guerres, l'amor, la bellesa o la naturalesa, de colors i de sent iments , temes molt importants que també preocupen els més joves.

Els joves afortunats van ser Laura Durbà, Marta Balaguer, Lola Espill i Miguel Àngel Gonzàlez, tots alumnes d'escoles santcugatenques.

La pròxima edició

L'any que ve serà molt més difícil guanyar aquest concurs i és que, segons va afirmar l'alcalde durant l'entrega de premis a la Casa de C u l t u r a , aquests s'ampliaran a tot Catalunya i per tant, hi podran participar escoles de tota la regió.

D'aquesta manera es vol potenciar la ciutat de Sant Cugat com una ciutat que estima la figura de Gabriel Ferrater, poeta que va viure arrelat a la ciutat els

C r í t i c a de cinem

Somni cubà

Pel·lícula: Lista de espera Director: Juan Carlos Tabío Actors: Vladimir Cruz, Thaimí

Aivarírio, Jorgc Perugorría Durada: 106 minuts

Arriba a les nostres pantalles -a una concretament- una coproducció de Cuba, Espanya i Mèxic, en què domina netam e n t l ' accent cubà . Antics components dels èxits Fresa y ckocoiate i Guantanamera s'han aplegat per portar al cinema el conte d'Arturo Arango Lista de espera.

Any 1993. L'URSS comença a ser una aventura del passat i la tensió entre les dues primeres potències mundials passa a convertir-se en una amistat vigilada. Aquest canvi de situació va afectar especialment Cuba, donant pas ai que els cubans van anomenar "periodo

ISABEL SÀEZ

especial". A Lista de espera aquest fet és

el rercfons de la història. Una història que es desenvolupa totalment en una terminal d'autobusos perduda al mig del camp, al costat del mar, en un punt indefinit entre La Havana i Santiago, les dues puntes de l'illa. La gent espera mentre els autocars passen de llarg i els empleats estatals tracten d'arreglar la \c\la guagi/a de la te rminal . Una relíquia amb molts anys al damunt per la qual no hi ha peces de recanvi perquè "entre els russos i els americans, ja se sap!". Una situació, literalment, sense sortida.

Els viatgers s'han apuntat a una llista d'espera i alguns no es donen per vençuts malgrat totes les dificultats, Si cal, arreglaran ells mateixos el munt

de ferralla. Lista de espera esdevé un retrat de personatges, de relacions, d'actituds personals, salpcbrat per un to humorístic i ple de picaresca. Què es pot destacar del con^

junt? La vitalitat, la màgia i el sentit de l'humor. La naturalitat dels actors, els diàlegs plens de frescor. La quotidia-nitat que es converteix en reflex d'un poble. Lista de espera respira, vibra i

ens apropa a uns personatges netament humans, en una situació kafkiana des d 'un punt de vista positiu, a les antípodes del nihilisme tan europeu.

Podem apreciar la comèdia, entret inguda, divertida, una història ben contada; o podem veure, a més, la metàfora del somni cubà, d'allò que podria haver es ta t i la reali tat q u e s'imposa.

CUSTO ENTRK SOMNIS I REALITATS

- Pintura Jove'2000-

fins el 20 de juny

SaliHiusínol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

34 Cultura ELS /OWVTOVS Dijous. S de juny del 1000

El r e p o r t a t g e

Fa molt i molt de temps, si fa no fa uns 1.600 milions d'anys, començà la vida a la Terra. Els eucarionts -ani

mals i plantes- n'eren els reis; cèl·lules amb nucli diferenciat al cap de 1.000 milions d'anys es van fer mul-

Arbres i arbustostuna botànica que sembla tel·ligent

V.heroi s "endinsà al bosc..." (Text de Mesopotàmic) In ttiparera, veïna de l'hetira. I-'OÏ'O: M. .1. ROVIRA

MAKIÀM.H.A ROVIRA

-Sant Cugat-

Kls j a r d i n s de l M o n e s t i r l l u e i x e n ara b e n a r r e g l a t s (menys algun racó brut) , tot i amb una gespa estranya, lli ha una certa varietat vegetal, amb pins i al/ines junt als plàtans, ,i més d 'al tres espècies usuals i alguna d'estranya.

- Aquí vaig comptar-hi unes 50 espècies. . . Aquesta és una troana normal i la del costat. de t'ulla verda i groga, té una malaltia genèt ica que és curiosa perquè no es localitza al nucli de la cèl·lula sinó al citoplasma. S'aprofita en jardineria perquè aquesta varietat agrada.

Miquel Yallmitjana fa un treball d' investigació per la seva tesi doctoral de biologia i la botànica és la seva afició.

- Les p lan tes són la major part de la matèria viva i són molt eficients. La 'l'erra seria un sistema tancat, s'acabaria l 'energia si el Sol no ens alimentés . Kls vegetals són els únics que capten la llum so

lar per transformar-la en energia.

Cuprés , castanyer d ' índ ies , lledoner, saüc, acant. rogeta, boix, grèvol. palmera, baladre, llorer, pollancre. . . l ' na tapa-rera. raríssima al terme, viu a la pedra preparant els capolls per fer unes prec ioses flors blanques que només es veuen a la muralla i al terrat, perquè busca l 'c lement calcari.

- Kls arbres dioics són masculins i femenins en dos peus diferents, els monoics t enen els dos gèneres en un peu <> tronc... Aquest boix és parent de la troana autòctona, l'oli-vereta malalta de jardineria.

H e r m a f r o d i t i s m e , e s t r a t è gies, evolució i tot el que vulguis. Kt mires el grèvol amb les fulles envoltades de punxes, però si alces el cap, el fullam de més amunt no en té cap . de punxa . A dalt no hi arriben les cabres o bens que se les mengen.

- Com saben l'alçada. per fer-hi espines o no fer-n'hi ? Deu ser per les hormones. Si agafo una fulla i li faig una ferida, la planta emet missatges de fe

rida i la crida s 'escampa, l'hormona est imula les fulles. Perquè faci punxes, potser hi llança aigua. Quan creix bé, les hormones ho s intet i tzen.

L'acant és ara florit, mirem sèpals i pètals, blanes i verds. tot fulles que es converteixen en flors que fan pol·len per alimentar insectes i ocells. Mires un ocell q u e vola i pots imaginar-te tot el cicle vital. Les flors —bàsiques per fer la classificació- sovint evolucionen amb els animals a qui alimenten , per afavorir la pol·li-nització. Les fulles són com motors de fotosíntesi.

- Kls p l à t ans a c u m u l e n la contaminació a la fulla, amb la fulla seca expulsen la merda. Als arbres no els cauen les fulles, les l lencen. El pollancre com que és a zones humides, no necessita l'aigua, pot llençar les fulles verdes plenes de nu t r i en t s que es podreixen aviat i que passen al sòl; en canvi l'alzina, de terra seca, agafa tot l 'al iment de la fulla abans de llençar-la.

Més lluny hi ha la pollancre-da plantada fa uns anys. Ar

bres que no son au tòc tons i per això no fan flors ni llavors perquè, amb el clima diferent, sempre pensen que és un mal any i no hi neixen arbrets. Bal ad res a m b ver í pe r no s e r menjats. Fruits que s'asseguren la c l ientela pe rquè se ' ls cruspeixin uns sí i els altres no. Hormones que marquen quan han de caure les fulles.

- La soca i l ' e s c o r ç a són cel·lulosa, cèl·lules mortes disposades com canonades per transportar l'aigua cap a les fulles i per defensar-se, com les resines, per enverinar els insectes. Els arbres més podats tenen menys capacitat per pujar l 'aigua, acaben foradats i podrits.

Ens mi rem els p là tans , alguns amb tares que potser no sanaran. Fustes dures que so-v int jeuen enterrades al bosc c e n t e n a r s o m i l e r s d ' a n y s abans de podrir-se. Fusta que molt de t emps després de ser tallada encara conserva la capacitat de regenerar-se.

- La soca d 'aques tes alzines l ' h av i en t apada i s ' h a u r i e n mort. estan acostumades al sol

i no a la h u m i t a t d e t e r r a . Mira, c r e ixen en t o n g a d e s . d u e s v e g a d e s l 'any. Hi han plantat les mateixes espècies que ja hi havia, marfull i heures, està bé. però no planten al t res arbres au tòc tons com serveres i aurons.

La planta floreix perquè un brot s'organitza per fer un capoll. Passa cada dia. inadvert idament. FI que no hauria de passar inadver t i t és que els jutges del Tribunal Superior de J u s t í c i a no t rob in ga i re cruel ni aterridor que un home matés la seva dona després de trepitjar-li el cap 17 vegades, estrangular-la, arrancar-li les dents i esquarterar-la. Homes que no volen que s 'acabi el seu domini sobre les dones . Atavismes. L'òrgan suprem de la just ícia de Cata lunya impart int la seva justícia. . . Als jardins i al bosc la primavera fa la seva via. roses i margarides florides, es tepes , arç i argela-ga, arítjol i bruc. lligabosc i rol-dor amb els sols infinits de les ginestes.

I'// moment de la iiitiugumeiú de l/i .mostni de Jordi Tortosa i Montserrat Cómrz l:07'(J: /•../'. 1 RI.X) A.S'

Exposició a Valldoreix La seu de l'Associació de Pro- Montserrat (iómez, metgessa les seves pintures moments i

pietaris de Valldoreix acull, des de professió, exposa per prime- llocs quotidians que passen, en de divendres passat, l'exposició ra vegada la seva última obra moltes ocasions, inadvert i ts , de pintura dels artistes Mont- pictòrica. Per la seva banda, Jor- però que ell recull amb un sig-serrat (iómez i Jordi Tortosa. di Tortosa ha volgut plasmar a nificat especial./M.C.

.hm me l'orrent durant el rom ert i/t« va oferir divendres passat C.ídduehF.: l·'.A·.

Concert de Jaume Torrent

Jaume Torrent, conegut guitarrista i compositor, va oferir divendres passat un concert a Tes-cola de Música M o n t s e r r a t (ialduch. El concert va ser Tacte

d'inauguració del curs de perfeccionament de guitarra que va impartir Jaume Torrent, durant el cap de setmana passat, a l'escola Montserrat Calduch./M.(;.

ELS-Í CANTONS Dijous, 8 de juny del 1000 Cultura 35

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

'Tristesa al Cavall BernatV

Amb aquest tícol -ben simbòlic i expressiu- l'Editorial d'Els 4 Cantons recordava en Josep Barberà: un altre bon santçu-gatenc que ens deixa en ben poc temps. L'autor de l 'Editorial ens dibuixava amb precisió i encert qui era i com era. Fent-me-les meves, en reprodueixo un fragment: "Parlar de Josep Barberà és parlar d 'un dels ciutadans destacats, membre d'una generació a qui cal agrair tantes i tantes coses, una generació forjada en la lluita i el sacrifici, plena de valors i d'estimació cap al seu Sant Cugat, entrega a canvi de res, només de la satisfacció personal d'estimar ta seva ciutat i el seu país, i en això Barberà n'ha deixat un gran mestratge."

Avui, també necessito dedicar-li les meves ratlles: al cap i a la fi, són els homes com ell els qui escriuen l'única història dels pobles que val la penal

Des de la rectoria, vaig tenir ocasió de tractar-lo: ja fos perquè volia que els seus llibres -sobre tants camins i muntany e s - hi fossin presents, ja sigui per qualsevol altre motiu lligat a k vila i, per tant, difícilment deslligat del Monestir. Sempre amb la seva conversa amable, apassionada per tot el que estimava, però lliure també de cap espurna d'estridència,

De ixcu-me ' i recordar amb una anècdota que el dibuixava profundament. Ni sé quin any era. Algun dels noranta... Es tractava de la festa de la Flama de la Llengua Catatana: tan viscuda en els temps més difícils, però llavors ja amb entusiasmes ben esllanguits. I, per en Barberà - é s clar- també aquesta festa havia de ser la seva festa. I, aquell any, s'havien inventat - p e r revifar-la-que la flama -baixada del Ca

nigó i passada per Montserrat-fes estada a Sant Cugat: de monestir a monestir. La imatge era prou bella i profunda!

Abans» amb en Barberà i algú més, ens vam trobar per preparar-ho tot, i, aquell dia, vaig rebre una lliçó de senzillesa i d'humilitat. Acostumat a les litúrg ies so l emnes , esperava grans signes per al trasllat, rebuda Í hostatjament de la "flama" al nostre Monestir: Potser el trasllat es faria amb una gran torxa - recordant les olímpiques— plena i rica de simbologia i de llum? Doncs, no! Kn Josep, se'ns presentà amb un fanalct de llautó que, niés que suggerir grans gestes, recordava els usats per anar a buscar cargols després de la pluja. Potser funcionava amb petroli? Les proves per comprovar si s'encenia, les va haver de repetir qui sap les vegades. Però, en Josep, impertorbable, hi tor

nava. I, al final, el fanalct es va encendre . . .

L'endemà -devia ser prop de migdia- que la "flama" ja arribava... De les autoritats convidades. no sé pas si n'hi havia cap. Com a poble, a la llotgeta, en Balanyà i pocs més . . .

I va aparèixer en Barberà, rodejat d'un petit grup d'acompanyants, amb aquell fanalct - q u e segurament s'havia apagat mil vegades pel camí - entrant, so lemnement i impertorbable com sempre, al recinte del "'reial i imperial Monestir de Sant Cugat" . . . Kn guardo una fotografia que avui me la miro amb tendresa i gairebé amb devoció!

Aquell fanalet - com a símbol - de debò que no era gran cosa! Però, de gen t com en Barberà, amb tot el que porten dins, sí que ho són. Que mai no ens en faltin!

La Casa de Cultura acull l'exposició de J.L. Alvarez

M. Al.MAGRO - Sant Cugat -

Josep Lluís Alvarez, artista santeugatenc, exposa des de dimarts passat a la Casa de Cultura. Alvarez és un artista que combina l'escultura amb el dibuix perquè, segons ell mateix, "amb l'escultura busco la tridimensionalitat i la sensualitat. en canvi el dibuix és molt més energètic i a través del traç busco el moviment".

Alvarez manifesta que "l'escultura és un art poc explotat. Per exemple, a Sant Cugat es fan moltes exposicions de pintura però en canvi costa molt exposar escultura".


L'artista Regaíío mostra el seu darrer treball a

l'Espai Gorina

L'Espai Gorina s'omple dun gran realisme FOTO: X.L.

M. ALMAGRO

El p in to r R e g a n o exposa des del 31 de març passat i fins als proper 14 de juny, a l ' E s p a i G o r i n a . El p i n t o r mostra les seves pintures realistes. a través de les quals

intenta evocar diferents sent iments . Regano fa servir la tècnica a l'oli per plasmar en els seus quadres la màxima perfecció.

A partir del pràxim 16 de juny exposarà a l 'Espai Gorina l 'artista san teuga tenca L-Higueras.


Marta Ballvé exposa per segona

vegada a la galeria Pou d'Art

El 21 de juny s'inaugurarà la mostra de fi de curs M.ALMAGRO

-Sant Cugat -

Per posar fi a aquesta temporada, la galeria Pou d'Art va inaugurar d issabte passat la darrera exposició. La galeria acollirà fins al proper 11 de jul iol les da r re res obres de Marta Ballvé, que presenta un conjunt de t renta obres que neixen del desig de fer i de la necessitat de crear. Són obres que recul len l ' express ió de l 'essència del pas del temps i de la nostàlgica mirada del passat.

L 'aparença tranquil · la d 'aques tes obres amaguen desordre i caos. En cert moment d e l ' e v o l u c i ó de l q u a d r e aques t pateix una regressió, un antagonisme entre les seves parts i una vegada fet malbé, es torna a compondre donant com a resultat una obra tranquil·la on no ha passat res però l 'energia hi és latent.

Auesta és la segona vegada que la san teuga tenca Marta

?&

ít- ^

Marta Batketanca la temporada de la Galeria Pou d Art F: F.F.

Ballvé exposa a la galeria Pou d'Art, i en aquesta ocasió l'artista presenta una trentena de quadres , alguns de gran format i uns altres de peti t format.

A més, la galeria està preparant l 'exposició de fi de curs

d 'aques t segon any de tallers de pintura per a nens. Aquesta mostra s ' inaugurarà el proper 21 de juny a les 19 hores i recollirà tots els treballs que els a lumnes de Maria Fabre han fet al llarg del curs 1999-2000.

36 ELS /CANTONS Dijous, 8 de juny del 2000

III PREMI LITERARI GABRIEL FERRATER

(in/p / (Iri >n ESO) Títol: Des de la meva finestra Avenç Laura Dur/u) Companys

Des de la meva finestra

Des de la meva finestra veig el color, Verd del blat, Blau del cel,

Groc del sol i, Negre del desconsol.

A través de la meva finestra sento, La remor del vent,

La calor del sol, La fredor de la neu i,

El dolor del dol. La meva finestra encara no em deixa,

Acostar-me al patiment, Resoldre la tristor,

Acabar amb les guerres i, Actuar lliurement.

La meva és una finestra petita.

Grup 3 (batxillerat i cicles formatius) Títol: De cos i d'esperit IES L·onardo da Vinci Miguel Àngel Gonzalez Romero

De cos i d'esperit

(D Amarga absenta, licor Fruït del cos llirat, Tasta-la de ma blanor! Deslliura'n, estimat, De la meva donzellor!

Damunt tendre llit Faré de mi penyora: Encetada la nit, Serem sola persona, Tots dos sol esperit.

Esplendirà tina llunera Entretant dormim la son. Inlassable de mena, Somniaré, avorat teu cos, Quefer de nits properes.

Llavi fregarà llavi Quan densa obscuritat esdevingui matí tevi:

Grup ><3ri4tESO) Títol: La nena d'aigua fliati Marta Balaguer Sala

La nena d 'aigua

A la vora d'un rierol prop de la muntanya,

va filant els cabells d'argent la nena d'aigua.

La lluna clara entretant es mira en l'aigua

que emmiralla somrient la seva cara pàl·lida.

Va cantant el rossinyol cançons galanes,

les granotes al compàs fan la tonada.

La nena va filant fil de plata

per teixir-se un vel d'estiu per anar a la rotllana.

La lluna no en sap res, somriu mirant-s'ho,

mentre es van minvant els seus raigs de matinada.

Cafè negre i esclat blanc Tan prompte el dia llevi.

;Pot ser que pari boig? Un anhel m'arrossega: Apiada't del meu plor!, Meva ànima manlleva Teu desinterès sord.

(II) No hi hagué ans aquest Amor tan dolç sentit. Ni Déu fes hom més bell, Ni cap un millor guarnit D'esguard i pensament.

(lap paraula prou exacta, Ni mot per encertar, Delera, necessitat i falta: Joiós patir que turmenta Mort i vida de l'amant.

Desorientat no em sento, Més al contrari!

Renascut d'amor, temo L'amor em mati De tant amor pateixo...

;Sap ell del meu amor? -jPercep migjorn la suavitat amb què gronxa la flor?-;A qui demanar llibertat si sóc pres del propi cor?

Tal cop m'ha rebregat en vida Com bestiar verges brins esmorça Que no ha de brotar en mi alegria Doncs en mala hora comença La meva fi; per tu follia.

Epíleg castellà

Acaricié el celeste con los dedos. jAy de mi!, que por tocar cielo, Hice a mi el dolor ajeno Y perdí el placer entero...

Grup J (batxillerat i cicles formatius) Títol: Blau Àgora 1 r batxillerat Mireia Giménez San Andrés

Blau

Què és el blau?

Un enorme buit il·luminat per un astre? Massa superficial!

Una gran quantitat de líquid d'on prové la vida?

Molta responsabilitat!

Una combinació de colors? Força senzill, no trobes?

Un símbol de noblesa? Quina hipocresia!

Ells diuen: el blau és aigua, el blau és cel,

el blau és color, el blau és símbol.

I jo penso: i res més?

El blau és aquella imatge que t'omple quan estàs trist, t'acompanya quan estàs sol,

t'escolta quan ho necessites...

El blau és qui hi ha darrere de confidencials converses,

necessàries reflexions, llargues cartes...

El blau és l'amistat. El blau és la vida.

H S 4 C A N I O N S Dijous, S de juny dtl2000 37

I

S-

>*

Pregunta:

'Hollywood fantasmal'. fi Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions. Quina d'aquestes anècdotes 110 és certa?

1 . Diferents persones afirmen que l'esperit de John Ulayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat. 2. fi la primera casa d'en Groucho IRarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'. 3. El culte a Eluis Presiey barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

<*

•v*

Premi:

BSO 'THE HURRICflllE·

Lot dues pel·lícules filmax

x^:^--'—--s^H4?^

£?'" mÉ

J F Resposta:

nom i cognoms:

Adreça: .?57ÏF:

EIS J CANTCKNS

Economia 38 Dijous, (V rfejiw\ del -000

O b r e s p u e s

Finalitzen les obres d'ampliació del Mercat de Torre Blanca

Tubau: "Grades a les obres s'ha millorat la imatge exterior del mercat"

El pla de renovació del Mercat de Torre Blanca i l'ampliació de l'oferta comercial als seus voltants amb l'ampliació del nombre de locals comercials finalitzarà abans de les vacances d'estiu, a l'agost. Les obres, que es van iniciar a finals de l'any 1998, ja estan acabades pel que fa a l'obra civil. No obstant això, encara queda la finalització de les obres per part dels locals comercials que estan duent a terme les últimes adaptacions abans d'obrir les portes al públic.

M.S. -Sant Cugat-

Amb la idea de renovar tot l 'espai del Mercat de Torre Blanca i la rodalia, s'han dut a terme al llarg de gairebé dos anys tota una sèrie d ' ac tuacions (pic han contribuït a convertir el barri de Torre Blanca en una zona lúdica, cultural i d'oci tranquil.

Fa tan sols uns quants anys, el barri de Torre Blanca era un espai on s'hi abocaven totes les de ixa l l e s i una de les par ts menys cuidades del municipi. Gràcies al pla de renovació de la zona que s'ha dut a terme i m p u l s a t per l ' A j u n t a m e n t "s'ha rentat la cara del mercat i s'ha millorat la imatge exterior del barri", segons afirma el regidor de Comerç de Sant Cugat, Jaume Tubau.

Segons Tubau, la idea bàsica del pla ha estat "convertir el Mercat de Torre Blanca i els seus voltants en unes galeries comercials en què el mercat en

sortís beneficiat. Aquesta nova oferta comercial serà una deies claus per tal de potenciar el mercat."

En a q u e s t s e n t i t , C o n c h a Martínez, cap de Serveis del mercat, afirma que "gràcies a les obres s'ha millorat la imatge exterior del mercat".

Aquesta renovació converteix el barri de Torre Blanca en una zona lúdica, cultural

i d'oci tranquil

D'altra banda, als voltants del mercat també s'hi han realitzat altres actuacions com la incorporació del carrer Flias Rogent com a carrer de vianants.

El regidor de (iomerç de Sant Cugat afirma que "és important el fet que el mercat es trobi situat a prop del Teatre-Au-ditori. de la Biblioteca i dels

l!oferta exterior del menut s'ampliarà en 15 establiments FOTO: X. I..

cinemes perquè fan d 'aquest nou espai un lloc ideal on sortir a passejar, anar de compres, etc. En definitiva una zona lúdica i cultural"

Fa uns mesos el Mercat de Torre Blanca ja va emprendre la seva renovació amb l 'ampliació de cameres, la inclusió

Ari

d 'un moll de càrrega i descit rrega més actual, e t c , que e van fer millorar considerabl ment la qualitat de servei a més del servei, també ha m llorar la imatge exterior am una nova façana, si tuada d vant de l 'avinguda del Pla d Yinvet.

Més comerços

•15 és ei nombre total de nous locals que s'ubicaran a l'entorn del Mercat de Torre Blanca i que completaran Paferta de servei del Mercat.

La majoria dels locals estaran dedicats a la restan-ració, que engloba des d'establiments on es faran plats preparats per endur fins a bars.

Dfakra ba»da, a banda dels establiments destinats a la restauració, també hi podrem trobar un vi-deoctnb, una botiga de roba de Sa llar i una modista, També «"obrirà un forn i una botiga, una kw-se nature^ on es comercialitzaran productes naturals com sabons, complement* naturals, articles per fer massatges, etc.

Hi ha encara dos locals que encara no han estat venuts, perd la 'gran majoria esta acabant d'adaptar els estabíinients í-està

f:roaJít*an-t les ultimes

t obres p«* tal d'obrir les portes ai píSoliçcom abans. njtlíof. ,

L'empresa encarregada de fer, les concessions és Ute ï'rojaotre* 99, SL-Ze-foeo*, SA,

} *ïo^s aíjlests comerços . y caé@faéétm f oferta dels

partir ífaia, passaran a ser com' ones galeries comer-

- ektfe. D^aquesta manera toía.ífc«9h3 « H sortirà be-

La immobiliària Vèrtix adquireix

V antic magatzem de Sharp FJ local es dividirà en mòduls per a oficines

M.S. - Sant Cugat -

I /empresa d 'e lec t rodomèstics de petit format l.hiin marró. Sharp, ha venut l'antic ma-g a t / e m que tenia ubicat als \oltants del Sant ('ugat Centre Comercial per instal·lar-se en comprat l'editici. un local de lloguer de la / o n a Vòrtix ha adquirit la nau amb

Franca. Vòrtix. la promotora immo

biliària que ac tua lment gestiona un percentatge molt alt de les construccions del barri de ('oli Fa\ à de Sant (lugat i de gran part tle la nostra localitat. ha estat l'empresa que ha

la idea de llogar els diversos espais interiors per a oficines. Ara. doncs, es troben en una primera fase d'obres per ral de recondicionar la nau. nrganit-/ar-la en mòduls: cada mòdul serà llogat com a espai d'oficina.

l,a compra es va formalitzar a finals del mes de gener d'a

quest mateix any. Segons Míriam Quadrado, ad

junta a la presidència de l'empresa Sharp, les raons que lia tingut la seva empresa a l'hora de vendre la vella fàbrica d ' e m m a g a t z e m a t g e "no hi tingut res a veure amb la ma|r xa tle l ' empresa que actuajl ment funciona molt bé" .

Segons declaracions d'Igna si Fraile, subdirector financer tle Sharp, quan fa uns anys l ' empresa es va t r a s l l a d a r à unes altres instal·lacions a Saht Cugat, l'antiga fàbrica en què es p r o d u ï e n un to ta l de 650.0(1(1 televisors, es va convertir en un magatzem de logís t ica . Fa nau en q ü e s t i ó .

però, presentava alguns problemes ja que estava pensada com a factoria i no estava condicionada com a magatzem. La seva'alçada, de tan sols 4,5 metres, feia poc rendible la utilització d 'aquest edifici a l'hora d 'emmagatzemar televisors o altres productes.

A causa de tots aquests prob l e m e s , Sharp ha op ta t per traslladar-se a un local de lloguer de la Zona Franca de Barcelona. El nou local compta amb una alçada de 12 metres. Això li permet emmagatzemar molt més material en un espai més redu ï t , de manera q u e s'han reduït també els costos de manera considerable.

ELS /CANTONS Dijous, S de juny del >000 Economia 39

t e s empreses: La Carpa Sant Cugat

Ja fe uns quants anys que Jordi Cererols i Josep Carol, juntament amb Josep Font i Fatjó dels Xiprers, propietari dels terrenys de la carpa i accionista, van apostar per un nou projecte: una carpa d'estiu oberta durant tot l'any. Gràcies al seu esforç per oferir un servei de qualitat als seus clients i gràcies a una renovació constant, s'han creat un nom dins l'oci nocturn del Valies i Barcelona i ara gaudeixen d'aquest èxit totes les nits dels caps de setmana.

Jordi Cererols i J o s e p Carol. Gerents de la Carpa Sant Cugat

"La Carpa Sant Cugat, una carpa d'estiu oberta tot l'any"

M.S. - Sant Casat/Cerdanyola -

- Quan va néixer la Carpa Sant Cugat i com va sorgir la idea d 'obrir tot l'any?

- L'estiu del 93, i quasi com a hobby vam obrir la Carpa Sant Cugat amb altres socis. Només vam obrir dos estius ja que vam veure que no era rendible.

Més tard, en Josep, a qui jo coneixia des de feia molts anys, em va donar la idea i l'empenta necessària per crear una carpa que obrís tot l'any i així va començar una segona etapa de la Carpa Sant Cugat.

Vam inaugurar la carpa el febrer del %, ja amb el nom de la Carpa Sant Cugat i el mateix logo que tenim actualment. Jo la definiria com una discoteca oberta, a l'aire lliure, una carpa d'estiu oberta tot l'any.

- Quina ha estat la seva evolució fins ara?

- Vam començar amb un local petit de 150 metres quadrats i amb una inversió molt petita. Arran dels beneficis que es van anar generant, al cap de quatre mesos ja estàvem fent obres perquè ens feia falta un guarda-roba. A poc a poc es van anar fent inversions per tal de donar la qualitat de servei que es mereix el

nostre client. Actualment la carpa disposa de 650 metres quadrats i ara mateix hem renovat una barra que havia quedat antiquada.

— La Carpa Sant Cugat es troba ubicada al club de tennis Set Ball ^Condiciona d'alguna manera la seva oferta, aquest fet?

- Per nosaltres és un privilegi estar situats dins aquest club de tennis ja que a més d'estar rodejats de natura, estem en contacte amb gent relacionada amb l'esport.

En aquest sentit hem organitzat diverses festes vinculades al món del tennis amb la presència d'Alberto Berasategui i Alex Corretja, o al món del motor amb l'assistència de Carles Checa i Marc Gené. A més, són gent que habitualment ve a la carpa els caps de setmana i amb qui tenim un tracte i una amistat moltes vegades des d'abans de ser famosos.

Pensem que tots aquests esportistes són un mirall per a la joventut i no els protagonistes de Gran Hermano que tan de moda està ara convidar-los als locals.

— Com és el client que habitualment omple el local ek caps de setmana?

- És gent la majoria d'entre 25 i 35 anys. Es un client amb un

Jordi Cemvls i Josep Carol en el mare de la Carpa Sant Cugat FOIX): XJ..

cert nivell adquisitiu que els mesos de gener i febrer se'n va a esquiar i que l'agost marxa de vacances, molts a la Costa Brava. Conscients de tot això, tenim tractes amb diferents discoteques de Begur, Calella de Palafrugell, e tc , perquè el nostre client pugui entrar gratuïtament presentant el

nostre VIP - Quines creieu que són les

claus de l'èxit de la Carpa Sant Cugat?

- A la nostra discoteca no fem pagar entrada però en canvi fem una selecció a la porta en què l'únic que exigim és una correcció en el vestit. Creiem que al client

se l'ha de cuidar i per això quan entra és com si entrés a casa nostra i ha de tenir tots els serveis al seu abast, des de copes a un preu raonable fins a una seguretat garantida dins del local.

Si s'ha ampliat tant la Carpa és perquè les coses s'han fet bé; s'ha seleccionat i el client que ens visita se sent a gust.

- El fet que vosaltres sigueu molt joves, deu ser un factor positiu...

- Sí, aquest fet ens permet ser aquí a la Carpa els caps de setmana i la gent ho valora. La gent que ve és de la nostra edat i pràcticament coneixem el 50% de la gent que ens visita, molts són amics nostres.

Tenim un noi que treballa amb les qüestions de màrqueting però nosaltres fem aquesta tasca de relacions públiques.

- Quina és la situació pel que fa a la competència de locals d'oci nocturn?

- Els divendres baixa molta gent a Barcelona però crec que cada cop més gent es queda a Sant Cugat. Des que nosaltres vam obrir, hem vist com els locals s'omplen ja que hem ampliat l'oferta que abans s'acabava a les 3 de la matinada.

D'altra banda, també hi ha gent que es desplaça des de Barcelona, gràcies a diferents campanyes que s'han fet o perquè han sentit parlar bé de la Carpa Sant Cugat.

- Per acabar, alguna anècdota.. .

- Recordo especialment el dia que vam iniciar la segona etapa de la Carpa Sant Cugat, ja que el dia abans de la inauguració encara faltava col·locar el sostre i pràcticament a l'últim moment estàvem omplint neveres, netejant, acabant de clavar quatre claus..., però finalment, tot va sortir bé.

P&E Illilli;il;fM i ï i l i l l l ^ Projectí i Éiiríttt»^

Sant Jordi, 37 08190! Tet 93 590 66 00 Fax. 93 590 86 25 E-maH:

ELS 4 CANTON

Immobiliària 40 Dijous, M de juny del iOCO

E N A S A N ALQUILER

• Dúplex. C/ S. Rusinol (Z. Centro). 75 m2, 2 habitaciones dobles, 2 banos, amplio sal.-com., cocina equip., armarios empotrados, focos empotrados, calefacción elèctrica, trastero, suministros contratados . . . .90.000

• Piso Z. Monasterío. 80 m2, 2 habitaciones dobles, bario completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calef. gas natural, suministros contratados y pi. pàrking . . . .75.000

• Piso a estrenar. C/ Sant Marti esquina C/ Castiilejos (Zona Centro). 87 m2, 3 hab. (1 suite), 2 banos comp., cocina-office equipada, gran salón-comedor, balcón en todas las habitaciones y comedor, armarios empotrados, carpinteria exterior de aluminio, calefacción a gas natural, pàrking y trastero 95.700

• Local comercial C/Castillejos, esquina c/ Sant Martí (Z. Centro), superfície 60 m2 y aseo 75.000 • Local comercial. C/ Domènech, zona Centro, superfície 34 m2, diàfano, aseo y alarma 55.000

:.;€;/;Eir*aai^l;lada»J^ sm,

ALQUILER • La Floresta. 2 hab., 2 terrazas, chimenea, reformada, calefacción y aire acondicionado 80.000 • Cines. 90 m2 construídos, terraza, 3 hab., bano + aseo y pàrking. Solo 3 anos 110.000 • Rbla. del Celler. 4 habitaciones, 2 banos, amueblado, cocina-office y parquet 110.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin 41 m2 + 49 m2 terraza y sol 250.000

VENTA • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, bafio + aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor 23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., bano + aseo, parquet, todo exterior, sol, calefacción. y pàrking . . . .27 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado, solt/dia, z. comunitària/piscina y pàrking 44 M • C. Europa. Atico dúplex, 142 m2 útiles + terrazas 14 y 34 m2, sol t/dia, impresionantes vistas

panoràmicas, en perfecto estado (1,5 afios) z. comunitària con piscina y pàrking 54 M MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

a vwmmjmmJm.miMm>v» m •£m*:<mmmmmmmmmm,m<Èmím

PISOS EN VENTA • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magí. Planta baja 98 m2 con jardin 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor,

z. comunitària con amplio jardin y piscina 36,350 M

• P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y tenaza 15 m2 . . .44 M

TORRES EN VENTA • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. 3 banos, calef. a gas; sup. 242 m2, salón-

comedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2,

amplia buhardilla, estado impecable 58 M

F I N ALQUILER • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

VENTA • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterío). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Siena de Collserola, sol y vistas 17-20 M

• Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M

• Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saL-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M

• La Floresta. Torre ind. c/ inquilinos, 2 viviendas indep. de 3-4 hab. Solar 400 m2 45 M

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificadón 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M

• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M

• La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y tenaza 50 m2. Céntrico 100.000

• Golf. Piso de lujo, 5 hab., sal.-com. amp., coc-off., 2 b., 2 trzas., z. com. c/piscina, 2 pi pk + trast., calef., parquet, muy soleado y con vistas .275.000

• Can Rosas. 2 Torres ind. alto standing, 4-5 hab. dob., amp. sal., jardin y pisc, antena sat, alarma, aa, parada autocar colegios internac. 500-750.000

VENTAS • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo,

salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacción, etc 34 M • Parque del Sant Crist. Umf. en parcela 707 m2, 2 pi garaje, zona servicio, 7 hab. (3 suites), salón-

comedor 100 m2, sala de juegos, salón individual, ascensor, terrazas, solàrium y piscina 185 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite), 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient.,

parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitació, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv.,

cerr. aluminio y PVC, parquet gran terraza con zona solàrium^ calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona

comunitària con piscina y pàrking incluido PREGUNTE PRECIÓS • Z. Centro. Amplio piso a ret., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. aL dob. cristal 3 0,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea,

coc-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

AV. RIUS i Taubmmmwmimmmmmrwmirm

J ALQUILERES • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

l. 41 - Tet. 93 589 03 O? / F. Marfil. 69 • 93 674 Z4 69

L T I • 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,

balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bario y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos ] 30 M

Mim^4iïm£&mM.%MtfM..&$:.51St9. 0 0 6 6

I N I PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor 15,8 M • Ctra. Roquetes..Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c.) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Gatxet. 110 m2, 3 dormitoris, aire condicionat, piscina i garatge 45 M UNIFAMILIARS • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M • Matadepera (Alt Nivell). Junt a Golf, piscina i garatge 130 M

'€/...Sàn;HaflA..ftl««f*lite3;a:;#^

T E L L V I VENTA DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados . . . . 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., pisetia 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 ifi2 jardin 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

VENTA DE PISOS • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

ALQUILERES • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. S t Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardin 300.000

.(M..RiMi«íie*i &*mÈàmmimm.x2:::*úí -.9.3 «7,4 tmm.

VENTA • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z, com. /piscina 50 M

• Atico en Parc CentraL 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

ALQUILER

• Local comercial, 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000

> Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona), parquet, aire acondicionado 150.000

• Piso Parc Central. 3 habitaciones. .195.000 • Parc Central. 4 habitaciones 225.000 • Coll Fava. 3 habitaciones 120.000

I M M O B I L I A VENDES

• Av. Catalunya. 70 m2, t o t reformat, menjador, cuina, 3 dormitoris, bany, sol i vistes 21 M

• P. Central. 60 m2, menjador, cuina, 2 dormitoris, bany, parquet, calefacció, pàrquing, traster i

piscina 31 M

• Baixos amb jardí. Can Magí, 85 m2, jardí 80 m2, 3 dormitoris, 2 banys, 2 pL pàrquing, traster i

piscina 36,5'M

• Baixos amb jardí. P. Central, 120 m2, jardí 60 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster i piscina.47,5 M

• Centre. Dúplex, 220 m2, 5 dorm., 3 banys, 2 terrasses de 12 m2 i 75 m2 90 M

• Unifamiliar Mira-sol En construcció, vivenda 418 m2, solar 600 m2, 5 dormitoris i piscina . . . .110 M

• Urrif. Valldoreix. 240 m2, solar 980 m2, 4 dormitoris (1 suite), 2 banys, aseo, garatge i piscina 140 M

H E R F I N Q U E S [ f P I S O S • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafio y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas .12 M • Rubí-Nuevapromoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bafio, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bafio y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 bafios

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

C e r v a n t e » . 5 3 . R u b í • T e l . 9 3 6 9 7 4i> 6 2

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bafios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bafio, 3 bafios, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bafios, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

O c t a v i * . 8 - T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafio, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bafio, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diserio exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

A v . L l u í s C o m o a n v s . 8 • T e l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N D 3m*i V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant, 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

L L O G U E R S

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

mmmàmm^-mmmwrméimm: m* m. *&•:-• 93 s s s usa.GS

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l 3 calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

C / C a s t l l l e l o s . 3 1 - T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

I N M A V E N D E S

• Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, teuina 126 m2. Impecable 32 M • Pis z. Golf. 4 dorm. 2 banys.saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster. i vistes 49 M • Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarei. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 30 M • Torre Valldoreix r. Estació. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 bafios, estudio, terraza 46 M

• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardin 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 bafios, 3 pàrking, trastero 56 M

• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast, lavad., 4 dorm., 3 bafios, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 bafios, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M

• Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bafio, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 bafios, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/piscina 84,9 M

Octavià, 4 • 9 3 5 8 9 54 54 • 93 6 7 4 8 4 0 3

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou 75.000

• C/ Pearson (La Floresta) 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet. Al costat de l'estació dels FGC 42.000

• C/ Pedraforca 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany comp. reformats, traster, calef. gas nova i pintat de nou. . . 72.000

Av. Lluís Comoanvs. 22 • Tel. 93 6 7 4 14 9 1 - 93 6 7 4 14 97

T I L S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., bafio, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bafio, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 .58 M

S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200

m2. Apto residència ger iàtr ica, c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V I U à , 1 - l o c a l 8 (ent rada p«r Or. Mur i l lo , 3 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

T O R R E S EN V E N T A • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 bafios, patio

interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. , pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 bafios,

aseo y cocina completa 76 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., parcela 1.000 m2, pk 3/4 coches, gran salón, 4 hab., 3

bafios, calefacción y buenos acabados 76 M • Valldoreix. Torre completamente restaurada, solar 480 m2, 2 hab. (posibles 4), baho c/banera y ducha

hidromasaje, corina-salón. Muy buen estado 42 M • Ripollet. Mejor zona. Àtico muy soleado 80 m2, 3 hab. (1 suite), bafio y aseo, coc.-off., parquet calef.

a gas, armarios emp., puerta blindada, vídeo portera, antena parabòlica, posibilidad pi. pàrking . .23 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto, todos los servicios 38 M

Tasadones gratuïtes. Necesitamos torres y terrenos para cubrír demanda de nuestros clientes.

R b l a . M s . C i n t o V e r d a q u e r . 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments

donats d'alta. Ideal per a negoci.

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

P a s s a t q e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

D r . M u r i l l o . 6 . S a n t C u c t a t - T e l . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano espanota de Servicios InmobUiarios -

TENEMOS LA VWIENDA A SU MEDICA £Qué hacemos? Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing.

Nuestra selección onda especialmente el buen estado de cocinas y bafios. iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos:

• Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado iDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just,

SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. ^Nuestros clientes? Wultinacionales, Entidades financieras y Consulados. ildiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.

HEHOS ALOJADO A HAS DE 100 FAMÍUAS ÍXTRANJERAS A SANT CUGAT

Wm&^i^mksk»i^^L·MMlKJMcMMtkiik. *.. X<&L·'&à\?&®Mt,%5...z&...

42 Salut ELS í CAJVTMNS Dijous, 8 tir juny dei 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANANICOLETTI Sant Amoni. 74 « 9 3 6 7 4 7437

Cirurgia DR.FERNÀNDEZLAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Ftavi&aa-SaTitaG. Av. Torre Blanca, 2-8,2n, A1. «9358947 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats, Santiago Rusinol, 2, errtr. 1a. » 93 67415 26

Dietètica Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. DiKurs, dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. «936746329 «935896483

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna fl. Cerdà * Dra. Rosario Sagama * Dra. Uum García Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8.2a planta, desp 8-9.

« 93 589 43 57 « 93 589 43 58

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans en et seu domicili. Assessorament a Hurs familiars. Gestió de residenciee i attroe recursos. Infermeria. Formació: C Àngel Guimerà, 3. « 9 3 «740604

rNPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avís i nens. control de ma-late, ajuda a h Sac trastorns especials. Salut I reserves a dorrudh. Av Torre Sanca. 2-8,3r, desp. 11 i 12. «935893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit Sistema senzill. ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3967

HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 3926 « 6 0 9 331080

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge ce capçalera. Visites a oomiclhnutue». Major, 36.2n. 0 93 674 0 0 2 5

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Reto. Ribataüada. 20,1r3a « 9 3 674 7216

Laboratoris

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fíatc, Astea. 0/ VM. 49. « 9 3 674 4 8 72

LABORATORI OR. ECMEVARNE Santiago RusMoi, 17, baixos.

« 9 3 588 6 0 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Tom» Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Saratas, M. Fietc, Previasa., Mútua

el consell de la setmana:

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medrfiec. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 5 3

Odontologia Pediatria CLÍNICA DENTAL AUTRAN Qcontatagia general, irnplantDloçaa, pròtesis, odontopediatria. ortodòncia, mútues. Av. Torre Blanca. 2-8.2a. 11. « 9 3 675 0803

CLÍNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A. despatx 6. 95890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unto, 3, 2n 1a. (LI. Companys/Colom) « 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clinicadental Dtadv9-13h i 16-20h. Pg. Sant Magí, 22. baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dr. Rtcardo Ptfleíro Lemoine Major, 23 - 25. 1r 3a « 9 3 67564 77

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. fibla, Ribatatada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7216

AIKA-PILAR CANOSA U8EDA Pediatria - Madkana adolescent Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 3548 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio SeJud Mapfre. Endavafiada, 21,1r. « 9 3 589 29 95 » 93 674 80 79

Podologia

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Munllo, 21. « 93 589 51 0 6

JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesls, plantilles ortopèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6313 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Or. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 5 8 9 40 51

DRA. PALERM Psicologia, Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a « 93 674 36 53 « 93 418 48 48

INSTITUT PSICOMÈOIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, ajcohofisme, toxicomania, trastorns d'ansietat estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 3787

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifíol, 2, ent ta . « 9 3 6 7 4 1 5 2 6 « 9 3 674 0 1 47

Tocoginecologia Obstetrícia DR JESÚS FERNANOEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av. Catalunya, 21, 2n 1a. « 9 3 589 4 8 0 8 « 9 3 674 7 4 0 9 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Monges, 125,1r2a, « 93 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec. Policllnic Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 9 3 5 8 9 1 8 8 8

DR FERMfN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

Els fongs

Es calcula que el 25% de la població mundial pateix algun tipus dJinfecció per fongs, que rep el nom de micosi.

Els fongs són éssers vius pertanyents al regne vegetal, i de les cent mil espècies que se'n coneixen, només uns cinquanta són patògens per a l'home. Els que s'instal·len a la pell actuen igual que els bolets comestibles, que es troben tot l'any en estat latent a l'espera que es donin les condicions adequades per desenvotupar-se: un augment de temperatura, d'humitat, de brutícia o una pell sensible (per exemple per una higiene exagerada, que la deixa desprotegida, per haver-se cremat pel sol o per prendre medicaments o substàncies químiques, com ets corticoides o les cremes antibiòtiques).

A més a més, un cop els fongs han passat a la pell, la dermis perd bona part de la seva capacitat defensiva.

Per instal·lar-se escullen sobretot la pell (dels peus i llavors es parla de peu d'atleta), les mucoses (com a la vagina), i en menys grau les ungles.

Es caracteritzen per aparèixer en forma

de granets que formen un cercle rogenc i escamós, així com picor entre ets dits dels peus, de la mà o de zones suades. La intensa picor incita a rascar-se molt, amb el que la pell queda danyada i el fong s'assenta a tes capes mitjanes i profundes de l'epidermis.

Si bé la infecció micòtica sot ser banal, resulta molt insidiosa i difícil d'eliminar, per això els especialistes recomanen iniciar i respectar un tractament davant el primer símptoma, perquè si no es fa, podria esdevenir crònica. Les conseqüències serien greus si afectés el sistema respiratori, nerviós o digestiu.

En acabar l'estiu tot sovint sembla que la persona se salva de la infecció perquè desapareixen ets símptomes, però normalment ho és només en aparença, ja que són molts els casos que es mouen en un cercle sense sortida, i arrosseguen el problema de micosi durant anys, amb un tractament cada cop més durador perquè els fongs van impregnant de mica en mica les capes mes profundes dè la pel).

No és clara la inoquïtat dels medicaments

que s'apliquen en el seu tractament, ja que el 10% d'aquests es consideren altament tòxics, ja sigui pel producte en si com pels excipients que conté i cada cop és més freqüent atacar la infecció amb antibiòtics orats en lloc de les cremes o pomades que s'utilitzaven.

Focus d* contaminació • L'aigua de la piscina perquè els líquids

desinfectants que conté contribueixen a la irritació de ta peti, debilitat que aprofiten els fongs per traspassar-la.

• La sorra de les platges, perquè pot quedar infectada pel microorganisme i tot i i$iB&-$eà$3m de desinfectant, l'encertada meSUfà'eeotògica de remenar la sorra a la nit no acaba de ser efectiva a l'estiu perquè no dóna temps perquè s'assequi convenientment a causa de la invasió de nous visitants que hi instal·len la tovallola.

• La crema solar que queda flotant a l'aigua de la platja o de la piscina provinent d'una persona amb micosi.

• Les dutxes d'instal·lacions esportives; per això es recomana l'ús de sandàlies de plàstic.

CLÍNICA DENTAL V A I I s - B u I cl i

Dr.Ricardo Pineiro Lemoine

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Airta CrNTRi n ' A r f M C ' O

AL N t N i A D

HI col·laboren:

Dr. JESÚS ÇARNIgR: Padlatl». Gartrotnteròlag

EVA M* d« LA KkK: logoped» infantil

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga Infantojuvonil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

ES 1 CENTRO

m I D S A L U D

m • OCULAR

D R . J . A R M E N T I A DRA. A . M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1

SANT CUGAT DEL VALLÈS T E L . 9 3 5 8 9 5 1 0 6

CLÍNICA DENTAL ORTODÒNCIA

Dr. Rainer Brandt Metge i Odontòleg

Odontologia General

Si vol

en aquesta secció,

al telèfon

ELS /CANTONS Dijous 8 fit juny del >Ú00 Estètica 43

Estètica i Bellesa l'article: La 'màgia' del làser

La ilum làser va ser creada artificialment per l'home cap al 1960 i es tracta d'una emissió electromagnètica que, aplicada sobre un teixit biològic, es pot reflectir o absorbir. Existeixen diferents tipus de làser segons la substància que l'activi (sòlida, líquida o gasosa), però bàsicament es classifiquen en els d'alta o baixa potència. Els primers tenen una missió quirúrgica, depi-latòria, etc, i la utilitat dels segons és terapèutica, antiinftamalòria, combativa del dolor, etc. De moment s'han descobert ets làser Argó, C02, Neodimi-Yag, Erbi-Yag, Coiorant polsat, Holmi, Dio-de, Robí, Exdmer i Alejandrita, però les investigacions encara continuen per descobrir noves propietats. Es diferencia de la lium convencional perquè així com aquesta disposa de diferents freqüències i longituds d'ona, la làser és monocromàtica i emet en una sola freqüència i longitud, amb una intensitat molt alta, de manera uniforme i unidireccional, concentrant molta energia en mort poc espai. Quan el seu efecte s'absorbeix, ho fa en funció de la qualitat i quantitat de l'aigua, col·lagen i melanina de la pell i la millor època per re-bre'ls és l'hivern, per evitar que l'e-fece del sol pugui tacar la pell.

PER A LES TAQUES I TATUATGES Làser Robí La seva llum absorbeix la melanina de la pell, i amb això destrueix les partícules d'aquelles taques o tatuatges que troba al seu pas. L'aclariment es constata des del primer moment. Actua en molt poc temps, sense anestèsia, amb una energia molt alta emesa amb impactes circulars, que de vegades provoca que estructures molt petites quedin danyades í s'hagi d'evitar el contacte del sol momentàniament. Els tatuatges necessitaran d'l a 8 sessions per ser eliminats i pel que fa a les dents tacades o enfosquides, també se soluciona amb el làser, Làser Ç02. .L'aigua de la pell absorbeix l'emissió làser i en convertir-lo en vapor, escombra superficialment el teixit cutani per esborrar una taca, cicatriu o reparar, per exemple, una pell danyada pel sol. Làser Erbi-Yag Fa desaparèixer les taques fosques i lesions produïdes a la pell, extirpa petites lesions cutànies, esborra tot rastre de tatuatge i corregeix les orelles tallades per una arracada. La seva tècnica l'expliquem en un apartat de més avall. Làser Neomidi-Yag Consta de tres aparells: el primer està indicat per a lesions vasculars profundes i així s'evita passar pel quiròfan, necessita, però, recórrer a l'anestèsia. La segona unitat esborra lentígens

(a la cara, escot i mans), nevus, tatuatges, etc, fragmentant la melanina. Els lentigens necessiten una sola sessió; els nevus, quatre o cinc, i els tatuatges entre 3 i 8, després de les quals apareix un petit edema que desapareix de seguida. Làser Alejandrita. Aquest raig d'última generació també esborra les taques fosques' i els tatuatges. L'energia lumínica que emet és captada per la melanina de la pelj i resulta més efectiu en les pells blanques de pèl fosc; en les zones bronzejades no s'ha d'aplicar perquè resultaria massa agressiu.

PER A LES VERMELLORS FACIALS Làser Colorant. Elimina les patologies d'origen vascular i color vermell a la cara, com cuperosis, tela-gtectàsies, angiomes plans, etc. La seva acció produeix un escalfament selectiu de la xarxa capil·lar que només capta el pigment vermell de l'hemoglobina. Requereix entre 1 i 3 sessions i el seu impac

te té un radi de 10 mm de diàmetre, que ve precedit d'un altre molt ràpid, amb un gas fred que fa d'anestèsic. Aquesta solució no presenta cap inconvenient, a banda que la zona es torna una mica bla-vosa i inftamada, però desapareix en pocs dies.

CONTRA LES VARIUS (vermelles) Làser Coiorant. S'aplica a les va-rius d'1 rhm, en un primer moment es tornen blaves i s'inflamen un xic, però passa en poc temps. Aquesta recuperació és més lenta que la facial. Perquè no deixi cap senya! a la pell, s'utilitza, com a molt, tres cops a l'any.

CONTRA LES VARIUS (blaves) Làser Alejandrita Elimina les va-rícutes blaves de les cames

CONTRA LES ARRUGUES Làser C02 i Erbi-Yag. Eliminen les capes superficials de la pell i, amb aquestes, les arrugues, cicatrius, taques pigmentades, etc. Es va iniciar amb ei làser C02, i posteriorment amb l'Erbi-Yag, però així com el pnmer aconsegueix un efecte tèrmic més profund i més tibament, el segon proporciona més elasticitat, una reepfteiilzació més ràpida i amb menys vermellor. El làser Erbi redueix les bosses de les parpelles, l'excés de pell del voltant i en corregeix la flaccidesa. Ambdós rajos es manipulen per ordinador, amb la qual cosa la selecció dels límits i profunditat a tractar es fa mil·limètricament. Actuen evaporant l'aigua de la pell, eliminant-la capa per capa a través d'impulsos que duren microsegons. Mentre el làser C02 presenta un postoperatori més llarg (de dos mesos), l'Erbí és més ràpid (quinze dies), durant els quals, tots dos necessiten una bena oclusiva les primeres 24 hores, així com l'ús de pomades tòpiques tes primeres dues setmanes. En cap cas durant el primer any s'exposarà la peli al sol sense protecció. Làser Heli-Neó. Actua a nivell cel·lular, regenera els teixits,per això atenua les arrugues, millora l'acne, la cuperosí i accelera l'absorció dels productes que es combinen en els tractaments estètics.

CONTRA LA FEBLESA DELS TEIXITS Làser Heli-Neó Corregeix la fermesa de les parets cel·lulars i dels teixits musculars, afavoreix el drenatge límfàtic i actua com un important antiinflamatori.

Làser Erbi-Yag. A més de permetre augmentar lleugerament el llavi superior, sense haver d'injectar-hi cap material, referma la pell de la cara i elimina el despenjament o flaccidesa del contorn oval.

NOVETAT: EXTENSIONS Melena extrallarga en unes hores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CADEII Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria,

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

K • Tractaments corporals • Micropigmentació • tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

centre d 'estètica

Cl Francesc Moragas, 25 • Tel 9J 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

Massatge biosmòtic Centre SPA Quiromassatge ^^^^^^^i^r^s,f

Aramateràpia ç\ SdCut f

Hidroteràpia J»%aturaf\ Tractament natural pels peus I I I rr 1

Tractaments facials Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals

mans

Sant Cugat del Vallès

Tractament de tangoterapia I algotaràpla pen ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis

acne psoriasis

artrosis artritis

cel·lulttis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 «49

uet-L·onirol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

D Esperanto. 12 inl. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: La fotodepilació

El làser com a mètode per eliminar o retardar el creixement dei pèl és potser l'avenç que més agraeixen les dones i algun o altre home que ha volgut eliminar el pèl de l'esquena, pit, orelles, nas, etc.

DEPILACIÓ DEFINITIVA Làser Alejandrita. És molt eficaç i permet depilar qualsevol zona en molt poc temps.

DE LLARGA DURADA Helio-neó Perquè sigui efectiu, s'ha d'aplicar un cop depilada la pell amb cera, llavors emet un raig que destrueix les cèl·lules germinatives de! pèl. Es tracta d'un aparell molt eficient i no es corre cap risc de lesió. El procés s'ha de repetir durant un quant temps i els resultats es noten a partir de la segona sessió. Làser Robí. Acaba amb el borrissol fosc, perquè la seva lium és absorbida per la melanina de la pell. L'única condició és que es tracti d'un pèl fosc en una pell clara, perquè un de clar no conté melanina i si la pell estigués molt pigmentada, competiria amb el follicle pilós.

44 Gastronomia ELS /CANTONS Dijous, 8 rle juny M -Vth>

La cuina de casa BAR. REST. A R N A U

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

BACCO

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 671 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubi a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

C A N CASOLETA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

EL CASINET

Camí de Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL MESÓN

Plaça Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

EL PEROLET

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

EL PUNT

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA

Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA C A N T O N A D A

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA JUONENCA

Villa, l.cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

LA M A S I A Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

M A S ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

PA I PA

Sant Jordi 93 589 49 45 Menú diari, Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

LA JIJONENCA

Major, 29 93 675 25 86

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quariras Salsa de tomàquet a la catalana

15 ingredients {1 per cada aniversari def TOT):;

3 alls 4 porros

• 3 cebes grosses • 8 pastanagues • 1 fulla d'api • cotnes o pelí de cansalada fresca

• herbes (farigola i llorer)

oli d'oliva pebre vermell i negre

- 1 culterada de farina - 1 os poc gustós

-sucre -sal - 3 kg tomàquets

naturals o, si no n'hi ha del temps, de llauna, però naturals, sense triturar i de molta quajitat

l'oli sobrant t s'hi afegeix una mica de pebre vefmefl, procurant<f#e no estremí, la farina, ques'ha de das^ „ rar una mica, i efe tomàquets pelats, pj&tatnei&fS'· \ caldats t sense llavors, fregint-ho pot. Es posa aproximadament i Itoe d'aigua a buSir amb l'os, t quan estigui freda, s'hi tira un pessic de pebre negre, sal i sucre. Uavors es barreja amb la salsa de tomàquet obtinguda abans i tot junt es pos3 a buflir a foc reguJar, tirant a fluix. Al cap d'uns 3/4 d'hora, és tritura tot {sense les cotnes ni les herbes), es remena i es deixa ÍG minuts més a foc lent.

Elaboració: En una cassola d'alumini de base gruixuda, es freget-xen a trossos irregulars les cebes, els porros, les pastanagues, l'api, les cotnes i els alls pelats Després s'hi afegeix la farigola i el llorer Un cop estigui, se'n treu

Com que és una saisa molt rica i un xic laboriosa, s'aprofita per fer-ne prou quantitat perquè acompanyí diferents plats: bacallà, mandonguilles, etc, a més de la recepta de calamars de la setmana passada. Es pot conservar a la nevera durant més d'un mes, sempre que sigui en vidre, ceràmica o porcellana, mai en alumini.

CONCURS; A causa de l'èxit del concurs de la setmana passada, tornem a regalar un lot de llibres al primer lector que endevini t'ingredient que falta a la llista

BAR «eSTAUWANT

i I I . l 'er r San. í i

' ;» iM i · i T i i tV ' i h

^ v i . <>:t : W Í : J : I

ESPECIALITAT EN BRASA

(•ariiK i v · ' i · d u i r - l i ras C«M| l l l> \ ; i l>: l l ! l

C . a r & o U a L i l l a u n a

LA M A S I A

Cuina catalana i casolana

M e n ú d iar i : 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sani Martí, 9 i-somd,n·M·,ini\ KVMI Tel. 93 5S9 82 75

per carn de la bona

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal Torreblanca Taula 1.6 Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04 \

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 1Ó8 Tel. 93 674 57 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... - f fvf fv

«Is entrepans... >ffvM*· el cafè... # H f H

les pastes... - f f v fK

el suís.. . 4fK4f%,

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

isispyi*^ -"-wïmj

FTOJrfs M*~~; *»-f-r^^3a

i •TTW*BBH

Tasta la nova carta Sopars d

*

empresa

I I Mtsan Bar Restaurant

Tota u n a t r a d i c i ó

Pi. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7

McPollo 2X500 p,es

Promoció vàlida del 16 de maig

al 2 de juliol del 2000

Sant Cugat Cent re comerc ia l

ElSf CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1r2a P 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 33 674 44 69

U.GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos g 0 3 f i 7 S g g 0 2

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B p 0 3 « 7 S T 7 » 3 S

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a P 93 589 65 6) P (808 4945 19

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a P 93 «75 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 P 03 «74 2601

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 P 93 5 8 9 4 1 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1r P 03 .««9 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38. 3r 2a P 33 set 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P J

AGENÇAT Sant Antoni, 18 P 03 675 00 17

BAR STOP Rius i Taulet, 56 P 03 «89 12 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 93 5 8 9 4 7 9 0

CABALLU PETIT Cerveseria p< j3 .«ag t4 5B

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 P 93 «74 06 49

CUGART Torrent Bomba. 14 P 93 674 43 90

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 P 93 589 38 06

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 936742624 P 934170759

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 IS 09

SUN BIKE Can Matas, 2 P i

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 P 93 674 7? 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 P 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 P 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 P 03 674 01 60

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 P 93 674 65 00

CENTRE C O M E R C I A L » ENSENYAMENT

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D P 93 674 44 69

BELL 8. ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 P 93 674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n P 93 5892000

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 P i Fax .93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 P 93 675 56 53

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 03 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P Q3 «74 50 48

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P.03 67S20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 93 6 8 9 8 2 8 0

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 P .93 580 1500 .

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03 "B 935893121

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 03 R74 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 P 0.3 «74 19 03

EL PUNT Copes i sopars P 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 674 96 02

COPISTÉRIA THER Sant Antoni, 24 P 93 589 7442

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 P .03 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 03 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S-A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos [email protected] P 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 P 03 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P o3fi«9nP71

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 P 93 6 7 5 1 8 2 0

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 9 3 5 9 0 6 0 71

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTIC/ GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIOROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix P 93 674 75 98

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 1396

HÍPIQUES

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93 674 15 46

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 11 40

FOTOGRAFIA.VÍDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 6748 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART H INFORMÀTICA

BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT PEPE ASENSIO

Anselm Clavé. 14 P 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 P 93589 1198

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell. 41 P .03 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet. 33 P 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS1

M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina. 13 P 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 47 51

CANALS GALERIA D'ART De la Creu. 16 P 93 675 49 02

POU D'ART Balmes .35 P 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas. 17. Valldoreix P 93 674 60 28

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 674 61 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clàvé, 20 •B 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons P 93 674 3 0 8 1 SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusínol, 45 P 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé. 20 P 93 674 45 71

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 P 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 40-41

SI ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A P 935894742

ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 P 93 674 01 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 P 93 589 2018

LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 78 00

LES PLANES P 93 675 51 05

LLIBRERIES

PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 P 93 589 8617

MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6 P 93 58922 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93 589 00 14

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 9 3 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 P 93 674 85 02

BLUEMOON Major, 16. P 93675 02 67 Valldoreix, 43 P 93589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32

TOTPUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni. 25-27 P 93 589 88 55

P 93 675 12 99 P 93 675 32 74

LAUONESA TATER'S Valldoreix, 79 Sant Antoni, 62 P 9 3 6 7 4 0 7 7 1 P 93 675 55 06

APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora. 18 P 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 59080 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L Mn.Crto Verdaguer, 18 P 9 3 589 26 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya. 18 P 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

KAILA CENTER Del Sol. 22 P 9 3 5 9 0 0 5 4 1

SILUET CONTROL Esperanto. 12. interior baixos P 935892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 P 93 674 36 94

MERCERIES LA PERLA Major, 3 P 93 6740138

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 P 93 589 6088

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 58956 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 9367485 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

JUANI Xerric,28 P 93 674 66 99

JEANLOUtS DAVID Plaça Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 S3 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04

SEGURETAT AUX-VYD Av. Lkis Companys, 50 P 93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTROWCS PER A MOTOCICLETES Av. Graells. 35 P 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 P 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 P 93 674 53 01

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 5752

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

MES MARCS Enric Granados. 15 P 93 589 14 29

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes. 11 P 65689 0149

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 674 05 03

SUMIN ISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 P 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon. 4 P 93 674 89 18

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix. 49 P 93589 7202

FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10 P 93 589 25 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1-5 P 93 675 138

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodcreda. 8 P 93 58923 71

OBRES CONSTRUCCIONS^ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r 1a P 9 3 58901 51

STANZA Valldoreix, 10 P 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 P 93589 1732

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 P 9 3 589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVE LETHU Villa, 6 P 93 674 03 16

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 P 93 67442 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vilà.1 P 93 67524 01

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n P 93 589 89 99

TELEFONIA AR TELECOM Telefonia i oonxjnicacions Ctra de Cerdanyola, 49 P 93 589 87 02

TINTORERIES TMTORERIA ST. CUGAT SantAntoni, 1 P 93674 1182

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusínol, 35 P 93 674 1183

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada. 34 P 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 P 93 674 41 67

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 P 93 675 51 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9088981 36 P 93 67469 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 71 40

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta P 6664281 42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 P 93 589 16 76

USSIA TOURS Plana Hospital. 10 P 9 3 5 8 9 6150

JOGUINES MARGA Santa Maria. 44 P 93674 15 32

MISSATGERS ^ ^ • ^ • • ^ ^ M SABATERIES • XARCUTERIES ^ " ^ PASTISSERIES MRW

Ildefons Cerdà. 4 P 93 590 2680

SÀBAT Santiago Rusind. 46

REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas. 6

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 P 9367408 11

mailto:[email protected]

46 Cultura ELS /CAlVrCKVS Dijous, X de juny rtel 1000

De dilluns a divendres • De 7.(K) h a 8.00 h hi despertador, amb Salva Yallvé • De 8.00 h a 10.00 h Primera Plana, amb Geni I ,iw;m(i • De lO.OOba 13.00 h Gambin/tu, el maga/.ín, amb (,'lara Borrell • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cu\git Avui: /'informatiu. amb |osep M. Miró • D e 1130 h a 13.40 b Actualitat hsportiva, amb Ivan Penas • D e 13.40 ha 14.00 h Amb molt de gust. I'.espai de gastronomia, amb Pep Manes • De 14.00 ha 17.00 h Voldetarda, amb Ksteve Llop • De 17.00 h a 19.00 h Vol de tarda, amb Iolanda ( "asas • D e 19.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical, amb Saba Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h {'esportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 h a 21.00 h hi millor del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns), Rock World (dimarts), Daiicel^geiid(úimcuTcs), C/iillOut (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h hi que queda del dia, amb Joan Yallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • D e 7 a 2 4 h , Gada hora informació local als Bulletins Informatius. Dissabte • D e 8.00 h a 10.00 h h.s cap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

Poc jet. hi magazín d'humor. Amb Xavi Rodríguez • D e 13.00 ha 14.00 h Avant-matx. l'informatiu d'esports • D e 14.00 haÍ5 .0()h Càstitig (repetició) • D e 15.00 ha 17.(X)h Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h I'.estrena, hi programa de cinema, amb Xavi Torras. Jordina Reinon i Ton i Garcia • D e 18.30 ha 19.00 h Ràdio Plax. amb Sònia Garmona • D e 19.00 h a 21.00 h Puc d'assaig amb Garles Roca • De 21.00 ha 22.00 h hiitir bambolines. Kl programa de teatre • A partir de les 11 h Música al teu costat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h La missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa la edició •De 10.00 h a 13.30 h Nostra dausal La sarsuela/ Roda d'amics amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa • D e 13.30 h a 14.00 h hsporten marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem. amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon tvtllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d assaig, amb Garles Roca • D e 2 1 . 0 Ò h a 2 2 . 0 0 h Esport en marxa 3a edició, amb Carme Reverte • A partir de les 111 .Múóca al ten costat

Desenes de gossos d'atura ompliran el parc Central

La raça autòctona de gossos catalans, els coneguts gossos d'atura, seran els grans protagonistes del diumenge a la nostra ciutat. I és que el club que aplega els apassionats d'aquests animals ha escollit Sant Cugat per realitzar el seu acte més important, la Monogràfica de la Raça. Aquest any arriba a la vintena edició i es farà en el marc del parc Central a partir de les 10 del matí. Pdi aquesta exposició de gossos d'atura es podran veure els animals classificats per classes, des de cadells a veterans, passant pels joves i els adults (que poden competiren dues categories per cada sexe), que entraran a concurs per escollir-ne el millor de cada nivell.

Dijous 8 Moral Santo Teresa, 40. SANT CUGAT 93 675 33 44

Divendres 9 Fomús Manel Farrés. 95 {Parc Central). ST. CUGAT 93 67404 30

Dissabte 10 Serrat Pg Baixador, 78 MIRA-SOL 93 674 23 72

Diumenge 11 Isern Pg. La Floresta, 9. LA FLORESTA 93 674 18 63

Dilluns 12 Domènech Pg. St. Magí. 50 SANT CUGAT 93 674 33 53

Dimarts 13 Llorens Santa Mana, 27. SANT CUGAT 93 674 15 31

DimecrBs14 Cullell Passatge Diputació, 6 SANT CUGAT 93 674 03 64

•~i Dijous 8 ^ Sts. Guillem, Maximi i Heracli, bisbes i Sta. üal liope, mr.

^ Divendres 9 _ ^ -I Sts. Efrem, diaca, dr; Felicià, mr.; Hicard, bisbe i Vicenç, mr

• _ Dissabte 10 Sts. Maurici, ab., mr; üetuli, Crispul i Hestitut, mrs. i Asten, bisbe

K Diumenge 1 1

i Dilluns 12

ige_ ibèT St Bernabé, ap ; Parisi, mjo; Parisi, mjo i Sta Alicia, vg mr

F Sta. Antonina, vg.; Bta. Iolanda (Violant) mja.; i Onofre, anac

? Dimarts 13 ^ _ ^ ^ _ ^ _ ^ _ _ ^ _ ^ St. Antoni de Hadua, franc, dr.; Iritili, bisbe i Aquilina, vg. mr

Dimecres 14 St L·liseu, prol; Fèlix, mjo mr; fctert, bisbe i Sta Digna, vg mr

E L S / C A N T O N S Mimis. <V de juny del 1000 Cultura 47

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

9358922 88

935891382

EMD Valldoreix 93674 2719

OMIC 93589 3188

PROMUSA 9358917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 5891122

CAP - Urgències 93 589 44 55

Centre Soc. San. LF 93 589 7800

Ctre. Alzheimer St. C. 93674 2383

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34

Creu Roja Valldoreix 93674 24 59

Dispensari la Floresta 93674 7615

General de Catalunya 935891212

Vall d'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93427 20 00

9320340 00

93414 48 48

ASSOCIACIONS

AAPP W Can fviajó Vaí 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 936742Í 97

AAPP Montserrat Vaí. 93 674 2Ï05"

AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89

AAWAiguaflongaFlor. 93674 5129

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

AAPP i W Mira-sol 93674 2018

AAW V. Carme Mira-scJ 93 67410 03

AAW St. Joan Mira-sol 93674 7103

Consumidors 9326845 67

BOMBERS

Beüalerra 93692 8080

GeneraStat 085

Rubí- Sant Cugat 93 69980 80

ENTITATS

ASDI 93675 35 03

CPA 9358916 74

C.Castellarto-Manchegc 93589 76 05

Germanor Cavis 93 589 57 98

Grup Sup. Immigrants 93674 9314

Sant Cugat Comerç

LLEURE

Arxiu Gavin

93674 03 22

93'674 25"70

Arxiu Municipal 935890712

Arxiu Nac. Catalunya 935897788

Casal Cultural Mira-sol 935892018

Casal d'Avis SC 935891638

Casal Valldoreix 936744599

Ctre. Gfvic ta Floresta 935890847

Destino final

Sant Cugat 2

Lista de espera

Sant Cugat 3

Ctre, Ciwic les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves! 93 589 0941

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

Club Muntanyenc 93 6745396

Coral de la Unió 93 6741006

Esbart Sant Cugat

Üar d'Avis Parròquia

93 6752652

93"58?¥9Í "

Piscina Valldoreix 936754055

MITJANS COMUNICACIÓ

Ets 4 Cantons 93 58962 82

Ràdio Sant Cugat

fot Sant Cugat

936755959

93'674866Í

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda

Jutjat

93 589 Í1 55

936746696

PARRÒQUIA

Les Planes

St. Pere Octava

93204 7503

936741163

Valldoreix 93 67405 99

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 874 78 58

Municipal i Protecció Civil 092

Tango para tres

Comissaria St. Cugat

DNI (Cita prèvia)

93 6747612

93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

Correus

93674 20 89

93 725 2944

93 674 7096

ENHER Rubí

FECSA (atenció cient)

936991892

900 73 73 73

FECSA (avaries)

Funerària

Repsol-Butà

900 74 74 74

93 589 55 52

93674 15 80

SOREA 9358900 21

TRANSPORTS

Aeroport 93478 50 00

Carreteres 93204 2247

FGC

Grua

93 2051515

93674 33 71

RENFE

Port

934900202

9331887 50

Ràdio Taxí

Taxis (parada)

935894422

936740997

Valldoreix (parada) 936741111

16.00-18.15-20.30-22.50

16.00-18.10-20.20-22.30

15.50-18.05- 20.20-22.35

Yelmo 3

Campo de batalla: la Tierra 17.30-20.00-22.40

Yelmo 4

Destino final 16.00-18.15- 20.30- 22.50

Yelmo 5

Soné con Àfrica 17.15-19.45-22.35

jSofljéojr^Àjrica

Sant Cugat 4

Gladiator

YELMO SANT CUGAT

Yelmo 1

17.00-19.30-22.00 yelmo 6

Pokémon / Bats (Murciélagos) 16.00 -18.15 / 20.30 - 22.45

15.50-18.50-21.50 Yelmo?

Elgigoló 16.15 -18.30 - 20.40 - 22.45

^ lmo8^

Pàsate a... / Hasta la victorià 16.00 -18.15 / 20.40 - 22.50

Gladiator (consufteuPhorael dissabte) 16.30-19;30- 22.30 Yehjroj^

Yelmo 2 28 días

EMO Valldoreix

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.40

àL

CASAL DE CULTURA DE

íïíi VALLDOREIX Informació i inscripcions

De dimarts a divendres De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19.30 h

Sant Albert, 5 Tel. i fax 93 589 82 69

I N S C R I P C I O N S

lloradi d'inscripcions:

• CASALS D'ESPLAI De dimarts LI divendres, de 9.1 11.311 i de 17a 19.30 h

• ESTADES D'ANGLÈS Llor: Casal de Cultura de Valldoreix

Llor: Casal de Cultura de Valldoreix

• ESTADES D'AVENTURA Organitza: EMDde Valldoreix Organitza: EMDde Valldoreix

• ESTADES D'ESPLAI Diiiamilza: Ass. de Monitors l.a CULI

Diiiamilza: Ass. de Monitors l.a CULI

C O L O M E S MUSICALS

Horari d' inscripcions: Organitza: De dimarts a divendres , EMD de Valldoreix de 9 a 11.30 i de 17 a 19.30 h

Lloc: Dinamilza: Casal de Cu l tu ra de Valldoreix Ksenla de Músiea Andante

Dissabte 1 O d e juny • 2 3 è ANIVERSARI CEIP FERRAN I C U A D e l ' I al 1o de j u n y expos i

c ió de mater ia ls h istòr ies de

l 'escola, i el dia 10, an imac ió

per a nens. música.. .

A l ( :E1P Jaume Eerran i C lua .

Or» . APA i Escola.

C o l . E M D d e Va l ldore ix .

Dumieuf ïe I I d e juny • T A L L E R I N F A N T I L D E

CIRC a m l > D E S A S T R O S E S

C I R K l S

D e 10 a 12 h a l a placa del Ca

sal ( . u l t u ra l de Val ldore ix .

Or» . E M D de Val ldore ix .

• KSl'KCI A<XE INFANTIL

a m l i DF.SASTROSI S CIRKl "S

A les !_' h al C a s a l C u l t u r a l

de Val ldoreix.

Or» . E M D d e Val ldore ix .

• E X P O S I C I Ó D E FI I ) E C U R S DKLS T A L L E R S D E L C A S A L D E C U I T I RA D E VAI.LDOEIX

D ' l i a 14 h al Casal de Cultura de Valldoreix. Or;;. Professors dels lallcrs i E M D d e Valldoreix.

D i v e n d r e s 1 6 dv juny • AUDICIÓ DK FI DK CURS

D E L'ESCOLA D E Ml'.SICA

A N D A N T E

A les 19 h LII Casal de C u l t u

ra de Val ldoreix.

Or».- Escola de M ú s i c a A n

dante de l ( asal de ( aütura de

Val ldoreix.

C o l . E M D d e Val ldore ix .

C I N E S R SANT CUGAT

El cinema de casa teva

2a SETMANA

"VIESSíífeiasir

SALA 2: 15.50 -18.05 - 20.20 - 22.35 GOLFA: 00.50 APTA

3a SETMANA 3a SETMANA 4a SETMANA

SALA1: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA: 00.35 18 ANYS

SALA 3 17.00 -19.30 - 22.00 GOLFA: 00.20 APTA

SALA 4: 15.50 - 18.50 - 21.50 GOLFA: 00.50 13 ANYS

CINESR < ^ W » « « r 7 UNIVERSAL Q s m m

2 i- gratis 0ffS»tfí!5 dÍQ

àv. (ffsp*cí»diïi Carmí S'esturia-ft Carnet mfe*

üiansfiSsí^s 22 Ü3 8

WWMWWWHW ^BKMntmm TWBRfflWW amkig·itt

Ssscres Ptptmsa »mb

48 as4CÀNroNS Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

DIJOUS.

X de juny del Ji 'l 'i '

Josep Segura. Mestre d'escola

"A la Creu Roja he pogut complir la voluntat de servir als altres" Al.KX LoPKZ -Sant Cugat-

Va arribarà Valldoreix l'any 1964. Des de llavors, s'ha entrenat amb cos i ànima al Jaume Ferran i Clua i a la Creu Roja de Valldoreix. Demà se celebren els 25 anys de l'escola, mentre que el 19 de maig passat va retre un emotiu homenatge per part de la Creu Roja de Valldoreix.

- Eaci'ns cinc cèntims de com va iniciar-se la seva intensa activitat a Valldoreix. - Vaig arribar a Valldoreix el 2 de setembre de 1964 destinat com a mestre nacional, -cl primer de la població-a l'escola unitària de nens. Vaig començar amb una matrícula d'uns 37 nens. De seguida, vaig adonar-me que Valldoreix era un lloc de creixement i vam posar-nos ràpidament en marxa per fer una ampliació, que en aquest cas seria la construcció d'una escola de nenes. Això ho vam resoldre tres anys més tard obrint aquesta escola de nenes.

Ires anys després, vam ampliar amb una tercera unitat i vam passar a fer el que se'n diu una escola graduada mixta de la qual em van nomenar director. - I va continuar treballant... - Com que la matrícula anava creixent d'una manera exponencial vam buscar la manera de trobar un lloc per fer-hi una escola més àmplia. Això va succeir a principis dels anys 70. Efectivament, després de buscar moltís-sim i de moltes hores de treball. vam poder trobar el terreny on avui està el Jaume Ferran i ( 'lun. Va ser l'anv 72 quan vam comprar els terrenvs. FI 24 de setembre del 74 es va obrir el Jaume Ferran i Clua, tot i que les obres encara no estaven acabades. L'autorització oficial no va venir fins al febrer del 75. Vaig ser director d'aquesta escola del 74 al 77.

- I va arribar fins al final. - Però aleshores em faltaven fer escoles de pàrvuls i després de

1/ifamília, el Ferran i Clua. la Creu Roja i la religió són la .<na vida FOTO: X.I..

molt anar i venir vam aconseguir que s'obrissin tres unitats de pàrvuls on hi ha actualment el Casal de Cultura. Aquestes unitats no estaven prou ben ubicats acausa de la distància que hi havia fins al Jaume Ferran i Clua. Llavors, vam buscar un altre solar per poder-hi construir l'actual parvulari que està dav ant del Jaume Ferran i Clua separa t avui per un te-rrenv \<|iicst es va inaugurar el 79. que així quedava completada l'obra de l'escola i així vaig continuar al Jaume Ferran i (llua fins al 84 que, per jubilació forçosa, vaig causar baixa a l'ensenyament. — Però . des que va arribar aquí no ha parat de fer coses. Ha estat una |iersona molt vinculada

"Avui, el Ferran i Clua no només fa un gran servei a

Valldoreix. També a tot el municipT

a Valldoreix. - He procurat intervenir i ajudar sempre que se m'ha demanat. Puc parlar, per exemple, de la meva col·laboració a la (íreu Roja des del primer moment, també en la constitució d'una junta que

va portar a terme un pessebre vivent durant tres anys, en la formació del Club Ksportiu Valldoreix, del qual avui en dia encara guardo un gran record amb el n ú m e r o 17 de soci, i no cal dir amb Fesglés ia

d'aquell temps, que col·laborava amb el rector amb tot el que podia.

- Diuen d e vos tè q u e és u n home sempre amb ganes de fer coses. - El que m'agrada és que allà on

em fico, fer-ho el millor que sàpiga. Abans de posar-m'hi m'ho penso molt; ara, un cop prenc la decisió, hi poso tota la meva voluntat i tot el meu saber. Tinc molt clar que la meva vida a Valldoreix han estat quatre coses: la família, el Jaume Ferran i Clua, la ("reu Roja i les meves creences religioses.

- Demà el Jaume Ferran i O u a celebra el vint-i-cinquè aniversari. Segur que per a vostè serà im dia molt especial. - I lo és per dos motius. VA primer, per retrobar-me amb la gent i en segon lloc, per veure com ha crescut. Avui en dia, l'escola no només fa un gran servei a Valldoreix sinó també a tot el municipi de Sant (Jugat.

- Ha dit abans que ha estat vinculat també molt directament a la Creu Roja Valldoreix. De moment, lú porta ja 3 6 anys... - Així que vaig arribar, vaig veure que la Creu Roja Valldoreix era una institució ben volguda. Va néixer en un moment en què el poble estava desassistit sanitàriament i facultativament. No hi havia cap servei. Llavors, el senyor Josep Martí i (iràs. que havia estat alcalde de Sant Cugat, va buscar la manera de crear la ("reu Roja. 1 així va ser a l'agost del 62. Quan jo vaig arribar a Valldoreix, ja feia dos anys que havia nascut la Creu Roja. Quan vaig adonar-me de la importància que tenia la Creu Roja i els molts serveis que feia. llavors vaig actuar des del primer moment dedicant-li les hores lliures com he anat fent fins a l'actualitat.

- El 19 de maig passat, la Creu Koja el M\ homenatjar. Va sfr un ilia emotiu, stqioso? - No m'ho esperava. Va ser una gran sorpresa. No vaig poder dir res. tan sols vaig donar les gràcies. Això sí. amb el compromís que mentre pugui, hi seguiré treballant. La (!reu Roja és una gran família. Per mi la Creu Roja ha estat el lloc on he pogut entregar la meva voluntat de servir als altres.

Respecte IORDI CASAS

Encara estic corprès: a Buda (no el confongueu amb el fundador del budisme) s'ha inaugurat una placa en honor dels voluntaris catalans que, a finals del segle XVII, van participaren la reconquesta de la ciutat, aleshores a mans dels turcs. Sens dubte, la majoria dels habitants de la capital hongaresa mai no coneixeran la placa, ni veuran el deteriorament al qual la sotmetrà el pas del temps. Però no tot el mobiliari urbà, si és que una placa pot rebre aquesta qualificació, ha estat pensat per excitar l'orgull patri. N'hi ha que forma part important d'un lloc d'encontre i/o d'esbarjo, com és el cas de les dues escultures situades a l'entorn del (üentre Cultural. Per això dol, i profundament, la manca de respecte que alguns hi mostren. I na vegada més han estat ob j ec t e de m a l t r a c t a m e n t . Aquest cop un dels dos caps ha aparegut pintat de vermell, amb una significativa esvàstica al front. Probablement l'autor no sigui un nazi, però ben segur que és un brètol menyspreable. Sóc intolerant amb els que no respecten el patrimoni públic. Aprecio massa l'esforç que representa la gestió de la cosa pública per acceptar amb comodi ta t una pràctica que es basa en la concepció que el que és de tothom no és de ningú. I ja que estem situats a la plaça dura de l'entorn del Centre Cultural, no em puc estar de dir que lcom que fa temps que tinc al pap. Quin dia s'atrevirà l'administració a insinuar que no és un lloc per practicar un esport de risc (de risc per al mobiliari urbà, s'entén)? Veure lloses escarbotades, mig enrunades o, senzillament, no veu-re-les al seu lloc, no constitueix precisament un plaer per a la vista. Jo, per qüestions que ara no vénen al cas, no sóc pare i suposo que això m'estalvia de ser comprensiu i/o consentidor en aquest tema, però em considero un bon contribuent i m'agradaria saber què costaria man ten i r aquesta pista esportiva en bon estat. Potser pagaria la pena fer-ne una de nova i autèntica en un altre lloc. Encara que, certament, aleshores desapareixeria la possibilitat d'escarbotar escales.

Diari de Sant Cugat 340

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 340