El * diari' de Sant Cugat

Dtíoui firin «Imltt'i- EIS 4 CANTONS Am Vtl

225 ptes.

• Destaquem

j Repàs al primer r any de mandat i

els projectes de ( l'alcalde Recoder

Pàgine*.»a 5

Les obres de la pi. Magí Bartralot comencen el juliol

Pàgina 10

L'empresari i actor Jaume Pla se

sotmet al 'Casting' Pàgina 27

Alacid no abandonarà el Sant Cugat Esport F C

Pàgina 32

El Monestir, a les targetes de crèdit

de "La Caixa"

La Festa Major omple la ciutat a vessar

"iP»ff i

El tancament de carrers al trànsit de vehicles durant tota la Festa Major ha convidat a la participació multitudinària FOTO:\\L

Sant Cugat Comerç regala quinze mil tiquets cPaparcament

Les butlletes es distribueixen a través del 'TOTSant Cugat' Pàg.47

Fes-subscript or

ELS fCANIONS d "diarf Oc Sa" 1 Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema í molts espectacles...

i tot per

10.800 StS. TEL. 93 589 62 82

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES.,.

Prestigi, Seguretat

i Servei

AV. LLUlS COMPANYS, SO (AIANS ALFONS SALA) TEL . 9 3 5 8 9 1 7 9 9

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

Exposició l venda C. Xerric, 2

(PI.Ajuníament) Tel / Fax 93 675 29 02

Oficines i exposició

Crta. Cerdanyola, 67-71 Tel./Fax 93 589 18 78

08190 Sant Cugat del Vallès

[ ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h

EIS4C4NTQINS

Política Dijous, 6 ett juliol etel -000 3

Entrevista

Amb motiu del primer aniversari de l'alcalde Uuís Recoder al govern municipal, en substitució de Joan Aymerich, Els 4 Cantons ofereix una entrevista que repassa els primers 365 dies de Recoder dirigint la política local. L'alcalde explica el disseny del Sant Cugat del segle XXI i dóna resposta a les acusacions dels partits de l'oposició al llarg d'aquests dotze mesos.

Lluís R e c o d e r . Alcalde de Sant Cugat del Vallès

"La vianantització beneficiarà la majoria de la ciutat"

J O S K P M. V A I . I . H S / K M I I . I BHI . I .A

- Sant Cugat -

- A m b quin adjectiu descr iu­

ria aquest pr imer any d e g o ­

vern?

- In t ens .

- Q u è ha estal el mi l lor del

seu primer any?

- Viure in tensament el dia a dia

de la c iu ta t i tenir la possibil i tat

en a lguns casos de resoldre els

p rob lemes . Kl millor d e la polí­

tica munic ipa l és això. D e l q u e

e m s e n t o m é s sat isfet és d e la

planificació de ls projectes , (pic­

arà es comença ran a visualitzar.

- I la part negativa? Quines

són les sorpreses desagradables

que s'ha endut?

- N o gaires . D e so rp reses no

n ' h e t ingut p e r q u è ja sabia q u e en d i e m posar pals a les rodes .

era una feina q u e requer ia ded i - Kl fet d e plantejar coses a m b lò-

cació i sacrifici personal . D e i x e s gica, treballades i pel benefici de

d e dedicar t e m p s a la família i al la c iutat i et trobis q u e el p le les

l leure però t ens la satisfacció de rebutja p e r q u è es tracta d e po-

dedicar - te a Sant Cuga t . Kl q u e

e m pesa m é s és la dificultat d e

Reeoder eompliei un nn\

r reny una mica pervers : allò q u e

r e s o l d r e p r o b l e m e s q u e s e ' m

plantegen, q u e sóc conscient que

exis teixen i són urgents , però no

t inc ni capaci tat ni recursos per

poder-los solucionar. La política

l o c a l t ' o b l i g a a

priorit/ar. més en­

cara q u a n els re­

sar les coses difícils al govern, fa

q u e la g e n t desconf i ï d e la polí­

tica. H e m d e renunciar a coses .

com s e m p r e q u e hi ha un pacte .

Però en una ciutat com la nostra

és fàcil posar-se d 'acord e n els

object ius d e manda t . Malgra t el

q u e diguin altres.

q u e h o d i u e n

r a m b la boca mol t cursos són íimi- La dinàmica local pctitai d s nostrcs

tats. govern-oposició es ;,C(,rds amb cl FI>

- El p a c t e d e són mol t similars g o v e r n a m i , e l HÍOU OI UU ter/T//)' als q u e p o d r í e m

P P l i h a p r o p o r - v ^ , - , ^ depOSÜF ^™*™™* c i o n a t la t r a u - 1 * ells o tots j un t s o

quil· l itat q u e no p a l s <7 leS /YjdeS " ells a m b el PI» — El nou gerent , Jord' Turull, ha d* i m p u l s a r e l

li va d o n a r l ' e ­

l e c t o r a t , p e r ò

/.condicionarà els

projectes que anunciava al pro­

grama electoral?

- Kl pacte de govern ens per­

me t governar a m b tranquil · l i tat ,

pode r engegar projectes saben t

q u e els p o d e m du r fins al tinal

si c o m p t e m a m b cl recursos ne­

cessaris p e r q u è hi ha una majo­

ria q u e els recolza. Vulguis o no.

la d inàmica govern-oposic ió . no

s e m p r e , p e r ò a San t C u g a t se­

gur. de vegades es mou en un te-

noii o r g a n i g r a m a d e g o v e r n .

/Realment tindrà comj)etèiicies

abso lu te s per c a n v i a r el q u e

t è c n i c a m e n t n o é s c o r r e c t e

]>erò pol í t icament sí?

- Avancem cap a un c a m í q u e

planteja incer teses p e r q u è és un

gran canvi . Ks el camí de futur.

F e m un canvi de m o d e l del q u e

ha estat la política munic ipa l ge ­

n e r a l . P e r p o d e r a c t u a r a m b

eficàcia h e m d ' o r g a n i t z a r l 'A-

/ <>,„ ei nlmlde el dia .i de juliol pensat FOTO: X. 11ll-.R /ARROSA

j u n t a m e n t i n t e r n a m e n t de ma­

nera q u e s'assembli com més mi­

llor a la relació e n t r e les e m p r e ­

ses i e l s c l i e n t s . Això impl i ca

canvis d e menta l i ta t .

— Aquest c a p de se tmana es

posen e n m a r x a les pr imeres

mesures per vianaiititzar el cen­

tre. Com es possible que alguns

dels c o m e r c i a n t s de Santiago

Rusinol o el carrer Major no

e s t igu in d ' a c o r d a m b aquest

procés?

- La majoria sí q u e ho es t an

p e r q u è e n t e n e n q u e això serà

beneficiós per a ells. Kls sectors

cpie es p o d e n veure més benef i ­

ciats són els bot iguers , els veïns

i els vianants. Ks una decisió pre­

sa en benefici d ' una majoria. Kn

el cas d e l s c o m e r c i a n t s e ls hi

poso com a e x e m p l e el bon fun­

c i o n a m e n t del carrer de

Maria.

— La Fundació del RACC as­

s e g u r a q u e part de ls 3 2 . 0 0 0

vehicles que passeu diàriament

pel centre es podrien estalviar.

j C o n i e s p o d e n fer c a n v i a r

aquests hàbits?

- N o in t en to explicar a la gen t

q u e podran arribar als mate ixos

llocs per un altre recorregut . Kls

dic q u e s 'hauran d ' acos tumar a

anar m e n y s a m b co txe , q u e és

p e r f e c t a m e n t p r e s c i n d i b I e .

Acpiest cap d e s e tmana d e F c s -

d e les P l a n e s és a B a r c e l o n a ) ,

p r e v e u q u e siguin l 'eix cent ra l

al vol tant del qual pivoti a q u e s ­

ta xarxa de t ranspor t d e manera

q u e e l s a u t o b u s o s a c t u ï n d e

llançadora.

— L e s p r i m e r e s p a s s e s p e r

treure el c a m p d e futbol d e la

rambla del Celler estan dona­

des . P e r ò , quan jugarà a Coll

F a v a el Sant Cugat E s p o r t i

q u a n es veuran les noves pis­

c ines i el pave l ló r e m o d e l a t ?

- El m e s d e juliol a c a b e m el

p ro jec te e x e c u t i u del c a m p d e

futbol i a partir d ' aqu í iniciarem

la licitació. E s p e r o q u e a finals

d e final d ' a n y c o m e n c e m les

obres i q u e es t iguin acabades en

vuit mesos. Kl nostre objectiu és

q u e el Sant C u g a t Ksport pugu i

jugar al nou c a m p d e futbol al

s e t e m b r e d e l 'any 2001 . Ks un

projecte on hi haurà un c a m p d e

futbol 7 a m b gespa artificial, unes

p i s t e s p o l i e s p o r t i v e s a m b u n s

ves t idors c o m u n s i a lgun al t re

e q u i p a m e n t q u e h e m d 'acabar

d e dec id i r en els p r o p e r s d ies .

E s p e r o q u e a la tardor del 2001

est igui ja en ple func ionamen t ,

t e n i n t e n c o m p t e q u e del tras­

llat del c a m p de futbol en d e p è n

p o d e r iniciar les obres a la ram­

bla de l Ce l le r , e x c e p t e les del

mol t i m p o r t a n t del c e n t r e i no pavel ló i la sala escolar, q u e po-

crec q u e s 'hagin patit unes grans dran començar abans. La piscina

molès t i es i e n canvi, n 'hi ha q u e la m a n t e n i m fins q u e p u g u e m

han deixa t el cotxe . Ens hi h e m iniciar el projecte de construcció

d 'acostumar. Sant Cugat té molts d e l 'a l t ra on hi ha ara la p i s ta

cotxes i la trama urbana és de po- M é n d e z . Volem q u e sigui la ini-

ble q u e ha anat c re ixent , s ense ciat iva pr ivada cpii ho e x e c u t i .

grans av ingudes al cen t r e . O n ara hi ha la piscina hi haurà

— En aquest procés aquilí pa- un o dos pavel lons. Si fos un, se­

ria a m b tres pistes recom ert ibles

e n una .

— El sanejament de l ' e c o n o ­

mia municipal és IUI de l s pro­

blemes de difícil

so luc ió . / O n és

l'equilibri entre

una ciutat agra-

és que el Sant Cugat , , a n ,«' a m n l,n

cos t d e s e r v e i s

»aix? - F e n t un g ran esforç per racio-

San ta problema: la gran Setembre del 2 0 0 ' / " nalit/.ar la de spe -

per jugarà el traiisj>ort públic?

- Ks una de les peces del pro­

j ec t e . \ o l e m reformar i r eorde­

nar el t ransport urbà per tal q u e

l 'any q u e ve pu­

g u e m s i g n a r el

c o n v e n i a m b

l ' A u t o r i t a t M e ­

t r o p o l i t a n a d e l

'Transport d ' in te ­

g r a c i ó t a r i fà r i a .

a m b un sol b i t ­

l l e t . T e n i m u n

"EI nostre objectiu

Esport pugui jugar tt: al nou camp al

extens ió del nos­

t r e n u c l i , 3 0 7

q u i l ò m e t r e s d e

carrers. La baixa dens i t a t d e po­

blació fa q u e aques t servei sigui

molt car i deficitari, com en qual­

sevol ciutat . Pe rò per una ciutat

com la nostra encara ho és m é s

p e r q u è el r eco r regu t ha tic ser

més llarg i el nombre de persones

és inferior. Serà molt difícil q u e

t i n g u e m transport urbà q u e e n s

reculli a la porta de casa. L 'estu-

sa per evitar q u e

no baixi el servei

i mirar de millo­

rar-lo. H e m d e m a n a t ajuda a al­

g u n a ins t i tuc ió de fora p e r q u è

e n s analitzi la gestió del C e n t r e

Cu l tu ra l o dels circuits i cl siste­

ma d e recollida d ' escombrar ies .

Ks tracta d e l ' Inst i tut C e r d à d e

Barcelona. D'altra banda , el q u e

t a m b é i n t e n t e m c rea r és m é s

base fiscal a la nostra c iutat , q u e

passa per la creació d ' e m p r e s e s i

d i . q u e inclou les sis es tac ions i d ' i n d ú s t r i e s t e r c i à r i e s , q u e no

ta Major h e m t a n c a t u n a par t mitja de Sant C u g a t ( p e r q u è la són c o n s u m i d o r e s d e serveis .

Política HS íí'ANnVSS MIMI*. f,,l, mimi M 2000

(Continuació de l'entrevista a l'alcalde Lluís Recoder)

- S i Sant Oifjat c r e i x , t a i u l x - t i t a t s c u l t u r a l s . C u i n e s c o n -

aiiiriiiciitcií les deixal les q u e . en

mol l s r a s o s , n o I I I I I 'M c a b u d a

als c o n t e n i d o r s . ;,(,hiiiia es la so­

lució?

- ( \M\A V cgada generem més cs-

c o m b r a r i e s . L e s e s t a d í s t i q u e s

d inen q u e en època de bonança

e c o n ò m i c a , el \ o l u m d ' e s c o m -

cliisions sc n ' h a extret':1

- I lem pensat en un museu que

estigui al servei del Monestir. I n

m u s e u local, per compli r el seu

objec t iu de difusió cul tural , ha

de tenir algun c l e m e n t atraient,

q u e és ú n i c a m e n t el Mones t i r .

I la d 'explicar la seva història, el

br,iries creix molt. l 'erò els cinta- seu na ixement , el paper q u e va

daus tic Sant ( àigat t ambé hi han jugar en la història de (Catalunya

de col·laborar, q u e la majoria ja i com Sant (à igat va créixer al seu

ho ta.

- Ou in s e r à l ' e n f o c a m e n t del

C e n t r e C u l t u r a l d e s p r é s d e la

m a r x a d e T o m à s Seix?

\ o l t a n t . Per això vaig c o m ocar

diverses enti tats culturals per de­

manar l 'opinió i la seva col·labo­

ració a m b el projecte. Kl mes de

- I l em v isi ut una etapa q u e ha juliol t r è iem el Pla Director : ja

p e r m è s situar el ( ' entre ( àiltural sabrem quina serà la ubicació del

en t re els grans e q u i p a m e n t s i ui- m u s e u i n ' h a u r e m d ' iniciar les

o b r e s para l · l e la ­

men t al procés de

"Hem convençut la u,Ilstriia'"'dcl

n o u C e n t r e d e

Generalitat perquè Restauració de tregui el Centre de Búns M,,hlcs-Vo1"

Restauració del

rurals de ( iatalun-

va. 1.1 nostre, des -

p r é s d e l s g r a n s

c e n t r e s c u l t u r a l s

de Barcelona, com

el 1 a c e u . l 'Audi­

tori. cl Palau [de la

Musical o el 1 ca­

tre Nacional , es el

t e a t r e a m b u n a

programació esta­

ble de més quah-

M ou es tir"

dr ia q u e la g e n t

s ' a d o n é s d e la

t ranscendència

q u e t é a ixò . I lo

t incclaríssim per­

q u è el t ren quan

tat de tot Cata lunya . D e cara el passa per davant l 'has d'agafat i

futur, m'agradaria q u e donés res­

posta als gus tos mol t d i f e ren t s

q u e hi ha dins la ciutat. ( l e t ingut

sempre la idea q u e el ( ' en t r e tin­

gui un paper de dinamit /ador cul­

tural de la ciutat: que pugui col·la­

borar a m b Ics en t i t a t s cul tura ls

e n a q u e s t m o m e n t h e m c o n ­

vençu t el govern d e la Cenera l i -

tat p e r q u è t regui el C e n t r e d e

Restauració dcl claustre però q u e

el deixi a Sant ( àigat. I així recu­

perar la part super ior del claus­

tre. I l em trobat un espònsor q u e

que fan coses que són exhibibles, ens fmancia Li rehabi l i tació del

fora fins i tot de Sant ( 'uga t , i la Monestir, inclosa la ubicació d 'un

seva promoció externa . H a v í e m m u s e u .

parlat de crear circuits a m b altres - T o r r e INejïra c o n t i n u a sense

cen t re s cul turals munic ipa l s de cases a d o s s a d e s j ie rò n o hi h a

ciutats q u e t enen alguna cosa per c a p d o c u m e n t «pie g a r a n t e i x i

oferir. Ks a dir, do tar el ( ' e n r t e q u e no s'hi urbanitzi . ;.(Juan s*a-

d 'un vessant de promotor cul tu- c a h a r à l ' a fer T o r r e !Negira?

ral de Sant Cugat . - N o ho sé pe rquè és un procés

- l ' n dels a l t r es p r o j e c t e s d e q u e sabem q u e serà llarg i labo-

necessaris i adients . H e m de te ­

nir molt en c o m p t e q u e cada dia

q u e passa. Torre Negra cont inua

sense teni r cascs . N o hi ha vo­

luntats revisionistes; F R C va mar­

xar de la comissió, però hi ha al­

guna cosa més que una estratègia

K R C . q u e no n o m é s d e m a n e n

q u e retirem la d e m a n d a sinó q u e

a més . es manifesten aquí davant

[de l 'Ajuntament], amb els uh/fies.

A part de ser una acti tud absolu­

t a m e n t i r responsable , l 'Ajunta­

m e n t no ho ha de fer. Vaiü inter-

de partit polític equivocada per- posar una d e m a n d a p e r q u è hi

q u è es tan j ugan t a m b un t e m a havia una sèrie de problemes, que

l'.iilailtli iiwiíiiiiiI/III iii/iii'stprimer/uix/ti ///,//,///////,/1 ••!/// "niiin\" h()IO \ I

( l i l i és fer u n m u s e u p e r a la

ciutat a . p r o p del Monestir . S 'hu

o b e r t el diàleg a m b diverses cu­

riós. F.spcro i desitjo q u e arribi a

bon fi i estic tranquil perquè pen­

so q u e e s t e m donan t els passos

molt sensible per a Sant ( àigat i

on h e m intentat sempre anar d'a­

cord to tes les forces po l í t iques

pe rquè p e n s e m q u e el q u e e n s

e s t e m jugant és molt impor tan t

per a Sant ("ugat. Fer joc parti­

dista d 'un afer tan sensible com

aquest no ajuda a aconseguir l'ob­

ject iu q u e tots volem.

- Després d e r i n e e n d i a la ma­

sia «le T o r r e Blanca, la casa con­

t inua ' o k u p a d a ' i l · legalment tot

i el p rec i í i t amei i t .

- Ks tcm p e n d e n t s del d e s e n ­

llaç del procés judicial q u e h e m

ence ta t . Vaig creure q u e no ha­

via de retirar la demanda q u e vam

interposar, malgrat la insistència

ilel pic munic ipa l , P S C . IC-V i

encara perviuen. Per-tant. no tinc

cap motiu per retirar-la. Són te ­

mes tan impor tants com la segu­

retat de Ics pe r sones q u e hi ha

allà dins. F.s obvi q u e no reuneix

cap de les condicions de segure­

tat que s'exigeix en qualsevol ha­

bitatge, són desastroses . I,'infor­

me dels b o m b e r s sobre l ' incendi

ens diu que si allò passa a la nit en

compte s del migdia podr íem es­

tar parlant de tragèdia. N o sé qui­

nes cares haurien posat aleshores

aquel les persones q u e han estat

reivindicant de manera d e m a g ò ­

gica q u e retirés la d e m a n d a quan

el q u e e m preocupa és la segu­

retat ilels qui hi ha dins, i t a m b é

el descans dels veïns. Ks un edi­

fici q u e no té cap mena de con­

dició) de salubritat (no té labav os

ni aigua corrent) i a més . e s t em

par lant d ' u n edifici munic ipa l .

C o n t i n u o i d e o l ò g i c a m e n t con­

v e n ç u t q u e qui està més legiti­

mat a m b diferència per decidir

q u è es fa allà és qui representa

els c iu tadans de Sant ( àigat. que

és l 'Ajun tament . Fa legit imitat

q u e s 'a i i toatorgucn d e t e r m i n a ­

des persones no té cap fonament.

- Fa san i ta t i l ' e n s e n y a m e n t

lamlx- són altres dels ser \e is q u e

n e c e s s i t e n m i l l o r e s . (Juai i t al

C e n t r e d"Assistència P r i m à r i a .

p e r e x e m p l e , hi ha c e r t e s crí t i ­

ques |»erquè sembla q u e no surt

al pressii|M>st d e la Cenera l i la t . . .

- 1 A\ gent que es dedica a la po-

lítica o que està en càrrecs ile res­

ponsabilitat té l'obligació) de saber

com es fan Ics coses av ui en dia.

FI que no pot ter és dcs in tormar

la gent . O n e una obra no consti

a m b el seu nom i cognoms en cl

pressupos t d e la ( iencra l i t a t no

vol dir q u e no es pugui executar.

I li ha altres formes de pagament

diferit. Kspcro q u e ben aviat el

D e p a r t a m e n t d e S a n i t a t e n s

anunc ia rà la data d e c o m e n ç a ­

m e n t del C A P d e San t C u g a t .

Provisionalment, ja hem cedit un

edifici a Torre Blanca, per am­

pliar els serveis de medic ina de

capçalera i de peiliarria i ja e s t em

trebal lant a m b la dis tr ibució de

les cartilles en funció ilel lloc de

residència. T e n i m una deficièn­

cia i e s t e m trebal lant per resol­

dre-la. H e m persegui t el Servei

Català de la Salut perquè ens tin­

gui en compte . Q u a n t al tema de

l ' e n s e n y a m e n t , el públ ic el t e ­

nim ben encarrilat. Kl mapa es­

colar s'està desp legan t a m b nor­

m a l i t a t i el M) d e ju l io l es tarà

acabat el projecte del nou cent re

d ' e n s e n y a m e n t primari del Pla

del Vinyet, q u e permet rà ubicar-

hi el quar t institut.

a r

Rodríguez, designada pel PP comarcal "ambaixadora" a Madrid Va hecomençata treballar persolucionar problemes"

F. B. - Terrassa/Sant Cugat -

FI Partir Popular ( I T i al Vallès

es va reuni r la s e t m a n a passada

a la seu de l C o n s e l l C o m a r c a l

per p r e s e n t a r Ics d u c s in ter lo-

i utores populars \ allcs.incs - i u-

r iosamenr d o n e s - en Ics seves

rcspectiv es ai lmimstr . i l ions es­

tatals . Fs tracta de la nostra ti­

n e n t d ' a l c a l d e d e Se rve i s 1 r-

bans i Descen t r a l i t zac ió . Berta

R o d r í g u e z , ram b é d i p u t a d a al

C o n g r é s , i d e Dolors N a d a l , di-

purada adscri ta al Vallès i parla­

men ta r i a . Fa t robada va ser co­

ordinada pel p res iden t comarcal

i r eg idor d e S a b a d e l l . A n d r e u

C i l . q u e v a r e m a r c a r q u e Ro­

d r í g u e z faria el p a p e r d " a m -

ba ixadora" a Madr id a l 'hora de

facilitar el c o n t a c t e e n t r e con­

s i s t o r i s v a l l e s a n s i s e c r e t a r i s

d ' F s t a t o d i rec tors genera ls . Fa

t i n e n t d ' a l c a lde s a n t e u g a t e n c a

ha expl icat q u e ja ha "comença t

a actuar de cara a solucionar pro­

b l e m e s " re lac ionats a m b l ' Ins­

t i tu t d e ( irèdit ( M'icial ( I C O ) o

a m b cl Ministeri de Justícia, per

e x e m p l e .

Fa popu la r a c t u a l m e n t forma

part d e t res comiss ions : la d m-

f raes t ruc tures . la de solidari tat

i cooperació intern.n tonal i )a d e

ciència i noves tecnologies. I) a-

q u e s t a m a n e r a , la p resènc ia de

Rodr íguez al ( iongrés podria ter

m é s fàcil l 'arr ibada del I ren de

( i ran \ c loc i t a t a Sant ( 'uga t , en­

t re d ' a l t r e s . " P o d e n c o m p t a r

a m b nosal t res pel q u e e n s n e ­

cess i t in ", ha dit R o d r í g u e z , la

po r t aveu de l 'única secció local

del P P en tota la comarca q u e

e s t à e n un g o v e r n m u n i c i p a l

- c o m p a r t i t a m b C o n v e r g è n c i a

i 1 n i ó - . Fs tracta t a m b é d e la

p r imera relació d ' a q u e s t t ipus

q u e s ' e s t ab l e ix e n t r e r eg idors

del P P i l ' adminis t rac ió es ta ta l .

FI p res iden t del PP comarcal va

d e m a n a r a la resta d e torces po­

l í t iques q u e no posi trav es en la

tasca q u e s'Iia e n c o m a n a t a Ro­

dr íguez i Nada l , tal com s 'està

d u e n t a t e r m e , al seu parer, al

( àmsell ( àimarcal del Vallès ()c-

c iden ta l .

El PSC exigeix

responsabilitats

pel Turó de

Can Matas

FI Partit dels Socialistes dema­

na q u e es depur in responsabili­

tats per la gestió irregular de l'an­

t e r i o r e q u i p d e g o v e r n e n la

concessió de llicències al Turó de

Can Matas, q u e pels socialistes

hi hauria afavorit la implantació

de de t e rminades empreses . I na

audi tor ia ex te rna aprovada pel

consistori v a de terminar diverses

irregularitats administrat ives en­

cara sense aclarir, segons el por­

taveu ilel PSC, Jordi M e n é n d e z .

que desitja que "el procés es ian­

qui amb transparència i amb equi­

tat per tots els propietaris". Me­

n é n d e z vol t ransparència en la

rqiàriL'l·lavia iniciada :i parrir de l 'auditoria, i la creació d 'una co­

missió de segu imen t , aprovada

en el darrer pic de la legislatura

passada./F.B.(Sant ( àigatí

La Floresta

demana

respostes ja

al consell Fls veïns de la Floresta estan

fastiguejats. F 'ambient del con­

sell de districte de dimarts va ser

m é s t e n s del q u e és h a b i t u a l .

\ ei'ns i oposició exigeixen que les

comissions de treball es reunei­

xin com a mínim un cop al mes .

Si no és així. els consells de dis­

tricte "són una presa de pè l" o

una "teràpia ile grup" . D e nou.

la seguretat ciutadana va tornar LI

ser un dels t emes principals ile la

reunió, j un tamen t a m b la nete |a .

Ics clavegueres, la urbanització o

el butlletí municipal . I , 'equip ile

govern va explicar q u e la policia

local va fer ll)l intervencions en

sis IllcNOs'. Ollàlir .1 IkTc'jà. à tall

d ' exemple , lles d 'abans de Sant

Joan hi ha un contenidor ile vi­

dre cremat al carrer dels Pollan­

cres./F.B.(I ,a Floresta l

ELS4CArVTONS Dijous. 6 de juliolrlel _W. Política

E n a i s e s t a

Quins projectes executaria en aquest segon any de mandat?

Sabem que l'equip de govern ha posat en marxa diversos projectes i n'ha dissenyat d'al­tres en el primer any del seu mandat. Els hem repassat extensament en l'entrevista a l'al­calde, Lluís Recoder, feta en aquesta mateixa secció. Però, quins són els projectes que prio-ritzen tots els grups polítics municipals? L'enquesta d'aquesta setmana va encaminada a fer que els líders d'aquests partits concretin al màxim quines actuacions consideren més urgents per dur-les a terme al llarg del segon any de legislatura.

RAMON BONASIRK

eix:

"Facilitar el trànsit i disposar de les places necessàries d'aparcament. bastir els serveis educatius, cultu­rals, esportius i sanitaris, arranjar el Monestir i \ ianantit/.ar el centre".

JOAN RKCASKNS

I I X ;

"Kls tres projectes prioritaris que tenim són l'arranjament de les ins­tal·lacions esportives, la vianan-tització del centre i la urbanització dels districtes"

MARIA SANSA

P S C - P S O E

"S'hauria de posar més atenció en el Casal de Joves, recuperar una dinàmica de cultura per al poble, treballar per l'esport i promoeionar l'economia, perquè no es fa res".

FRANCESC LI.ATJÓS

PP

"Confirmar els projectes dels dis­trictes, solucionar el problema del trànsit, que és desastrós, i poten­ciar la seguretat ciutadana, sobre­tot pel que fa a drogues i gent jove".

X.WIKR Boix

IC-V

"La vianantit/.ació del centre a partir de l'estudi del RACC. FI primer que s'hauria de fer, però, és un pla d'acció municipal per aclarir les línies d'actuació".

F I H ' A R D POMAR

KRC

"Aconseguir la protecció integral de Torre Negra i iniciar el projecte del Parc Rural, augmentar la in­versió per als districtes i per a les instal·lacions esportives".

JOSK FKRNANDO M O T A

E U I A

"Frenar l'especulació immobilià­ria, oferir la possibilitat a la gent jove de Sant Cugat de quedar-s'hi a viure, resoldre el tema de Torre Negra i millorar l'assistència social".

Griful Oil Servei Estació

GASOLI CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE Estacions de S G T V C 1 al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

OS 4 CANTONS

Opinió ^ L Diiuiif. '> ilr juliolilil Ji'(':'

F1S CANTONS S c l i n m . i l k - p c n . k - n t d e S .ml ( a in . i t i lcl V i l l c

PREMSA LOCAL

J J 14. • l ' - l · / n s . , •• I LI i • k I \ , 1 ' .

Consell d'Administració K II ' . I . l l l l | . H - s | . . k l l C >

Director . . c p M.ni.iVillcs

Redacció r , . l i l i , < ; i / K i i l . . m : K in i l i H.'l i:

npiíii.·/Cnmir.·ii: lo,ep M. \ .illc-i,-tal: I.M.- C C U I I V C I i \ l . ied i Me

K-|KI I · I - : \ l c \ l.<.pc. Cultura: \ I . I I » . I \hn.mr.i K.· I I I I ia: Mi i · i l .s.ikirc

Comerciat ( m n í i i I . N . I I . I I . I I

Consell Editorial U.inii.n ( . I . I I I (ptcsidcntl. Josep \ 1 . < :. I IMLTI/.I

t \ K c p i c M i k n l i.Vu Ini \ k \ . i i n l i L \ I r i iux-sv ( ,irh'> l·iuli C . I S . I - . \ . | . , s ( i s t i m c í . \ l l v i i . k l ' . i M - .

X.o ' t i I ,,11.,-lk Hogeh l'edro. K.im,.n I V -M I M - I ' I I IL- . l·inih l i c n c . \ l , . n t s c i i . i t R i i m k m .

I ' , , . . S,,L-i. l u s c p \ l ' c i s i d i . . l·-in'li.iinsi. | , . s t - | , \ l S i n s l i . i , t . | . I I ï i . i \ . i m . . \ I I I I . I / . i l i . i l

M . n c l I ' . h i , , i I V | U M u n i u

Subscr ipc ions Sirul . i ( Í I Í I U L V

Fotografia V l . l I - i r . i s i I l ò l n . i l d I . m i n e s

Disseny i maquetació S l-.MITI I D h v l l l . l I \ I . I I I . I C . l l · l l . l

Correcció 1(1 ,„ , l'í , \ n n . i H . l l l k .n

Impressió K p i c * I c l . 'i72 4<i i'S ' i s

Distribució \ l IIIIIIL: V.,lk-s S I , I c l . sK'i j ; 71

D i p n s i i l c - n l : ( Í I -40S-W.;

I , | . | „ I. . I I . L i

( D A C P C

&L

E d i t o r i a l

s.c. 0' Mertt «odoredo, 8 local 1

Tel. Fan 589 7371

Dis tr ibuc ió d'til-S 4 VASTttSS ^ ' ^ als s u b s c r i p t o r s

Festa Major, ht ciutat deh vianants Kncara en ple cansament pels pocs però

intensos dies de la nostra festa major, convé tcr repàs d'allò que creiem que ha funcionat i allò que potser de cara a d'altres edicions convé plantejar-se; és clar. des del nostre punt de vista, que en aquestes coses que són susceptibles de generar opinions, ningú no té la raó absoluta.

Cal iniciar aquesta editorial felicitant en una edició més la tasca teta per totes les persones que van contribuir a l'orga-nit/ació i, molt especialment, a la Co­missió de Festes. Són un grapat d 'entu­siastes sense cap tipus d'interès, a banda de l'estimació al poble i a la festa, que treballen durant tot l'any per fer mans i mànigues amb un pressupost que s'estira fins a oferir un programa farcit d'activi­tats per a tots els gustos i totes Ics edats.

Fa festa del 2000 \a començar amb el pregó d'un il·lustre resident que va re­sultar més un fred discurs que no l'ale­gria i el punt de rauxa que hauria de ser aquest acte. De cara .1 properes edicions. cal també fer una ullada a dins de casa i adonar-nos que tenim persones popu­lars i estimades per tots. amb una tra­jectòria casolana però no menys merei­xedores de ser protagonistes del tret de sortida de la festa.

I ,'actc. però, va comptar amb més gent que mai. una plaça de Barcelona plena de gom a gom demostra que cl pregó 110 és un acte de tràmit. Qui a l'inici de la gres­ca tic ben segur que va passar angunies per no poder-hi ser. davant la sorpresa de tots, fou l'alcalde Recoder. qui s'es­trenava en la festa. FI trànsit i la darre­

ra votació del Parlament només van dei­xar-lo assistir a l'últim minut de la traca.

A banda de l'anècdota, la festa va co­mençar i va transcórrer sota la normali­tat i el civisme esperat i ja sortosament tradicional. 'Iots els actes van gaudir de­ies ganes de participar i passar-s'ho bé i el carrer va ser guanyat per als vianants. FI centre s'ha convertit aquests dies en una gran avinguda on passejar i gaudir de­ia cara més humana; això els santeuga-tencs no ho volen perdre. La prova pilot que l 'Ajuntament va endegar amb els carrers de la Creu, Santiago Rusinol o Valldoreix, va ser superada amb escreix, i a banda d'algun ensurt i maldecap de conductors, el trànsit s'ha espavilat i ha trobat, no sense alguna dificultat, camins alternatius. I és que la vianantit/.ació, com l 'himne blaiigrana. "és un clam". Ara cal que l'administració informi a to­tes les parts afectades, cerqui el consens, planifiqui i executi les /.ones d'aparca­ment, remodeli de dalt a baix el centre, fent-lo atractiu; que convidi, en defini­tiva. que posi solució allà on sembla que hi ha problemes, però que l'objectin no s'aparti del camí marcat, que no és altre que la recuperació del centre com un es­pai ciutadà on passejar, comprar i viure al carrer no sigui com fins ara, una inso-portable cursa d'obstacles. Sense anar més lluny, actualment, i tal com anun­ciava el RACC després de finalitzar el recent estudi, per Santiago Rusinol hi passen milers de vehicles diaris, molts d'ells de pas entre poblacions, i pràcti­cament la mateixa quantitat de vianants. L'angoixa que suposa aquesta situació

per l 'anomenat eix comercial de la ciu­tat és fa cada vegada més insostenible.

(ld\ també destacar com a novetat d'en­guany el gran èxit en la programació dels espais infantils; Sant Cugat demostra una vegada més que tot el que es ta pen­sant en la gran població d'infants té l'è­xit assegurat. La posada en escena de les havaneres al mig de l'estany del parc Central va ser tot un encert i cl concert central de la festa amb en Raimon va demostrar que els actes de qualitat om­plen qualsevol espai, per gran que sigui. La tradicional Botiga al Carrer s'empor­ta un any més l'índex més alt de parti­cipació, malgrat la poca unitat de mobi­l i t zac ió en a l g u n s ca r r e r s , com l ' inexplicable-absència del sector co­mercial en bona part de Santiago Rusi­nol . Cal també fer esment del gran èxit de l'espai de les Barraques, un èxit que consolida aquesta aposta imaginativa pensada per a la gent jove.

La cara negativa van ser alguns inci­dents aïllats d'enfrontaments en aquest espai, incidents provocats per algun grup ultra de rapats que malauradament no va tenir la resposta ràpida i contundent de les forces de seguretat, i la protesta d'algun veí pel soroll de la música i de les activitats; cal recordar a algun ciutadà que comprar un habitatge a Sant Cugat no dóna dret a evitar que la ciutat es di­verteixi en la que és la seva festa, però això mereix una altra editorial. Toleràn­cia i civisme és el que reclamava l'alcal­de a l'inici de la festa i creiem que en gran mesura s'ha aconseguit.

Felicitem-nos.

C a r t e s d e~l s l e c t o r s l-'.K textos tramesos .1 aquesta secció IICJ han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb

inicials 11 pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el mimem de l ) \ l o passaport del seu autor. KI.S 4 ( i A N T O N S es reserva el dret de publicar els testos tramesos,

i el dret tic rcsumu-los quan ho consideri oportú.

Façana, façana, façana

FI dia l'J passat, el grup mu­nicipal d ' F R C , en representa­ció de les J F R C , van dur al ple municipal una moció que cul­minava la campanya realitza­da per les J F R C de denúncia de la situació de la nostra bi­blioteca. Fn la moció presen­tada es demanava la millora de la b ib l i o t eca del mi l · l ena r i quant a ampliació dels horaris (de l) del matí a 0 de la nit, tots els dics de la se tmana) , am­pliació en el nombre de places (200), un increment en el nom­bre de llibres, etc. Tot això en un període de sis mesos. Com a segon punt d e m a n à v e m la construcció d'una nova biblio­teca en un p e r í o d e de dos anys.

Durant aquesta campanya les J F R C h e m reco l l i t més de

3.200 signatures i hem pogut copsar la impress ió general , que conf i rma la nostra per­cepció. La biblioteca és total­ment insuficient. Així volem agrair el suport que hem rebut per part de la població de Sant Cugat que tant ens heu enco­ratjat a continuar treballant i a sortir un dia més a recollir sig­natures.

D e s p r é s tle r eun ions man­t ingudes amb la senyora Pon-sa (regidora de serveis socials) vam pensar que hi havia algu­na possibilitat tle tirar enda-v ant lLI moció i començar així .1 construir un poble culte, fa l ­ses il·lusions, a l'hora ile la ve­ritat. en el ple passat, l 'equip de gov e m (CiL i P1M, mit­jançant el pervers mecanisme tle moció alternativa, van posar una p e d r a m é s en la gran FAÇANA de Sant Cugat, bo­

niques paraules, compromisos poc concre t s , un vocabular i que va dissolent l'essència de­ies demandes, en fi,-FAÇANA.

l"na FAÇANA a la qual ens estem acostumant massa. Pro­va d 'a ixò és l ' abs tenc ió del PSC i d'IC, falten paraules cla­res. compromisos reals i so­bretot voluntat de fer de Sant Cugat un poble culte i per a les persones, no un poble ma­queta, un poble FAÇANA, un poble on l'única voluntat del seu Ajuntament (Cil i PI') és facilitar als seus amics cons­t ruc tors l ' e n r i q u i m e n t mit­jançant l 'especulació immobi­liària. Això sí, fent-ho amb un gran disseny, amb una gran FAÇANA que impressioni a tothom. Ara, no goseu entrar-hi perquè us escandalitzareu, si no. mireu la nostra biblioteca.

Fn fi, cal dir que les peti tes

El S e v e r I en T I t o

r>F3 ~5i r 1 - & C

"^oo-ÍOO*

ELS /CAlVroNS Dijous, fi t/e juliol del JOik Opinió 7

C a r t e s d e l s l e c t o r s

millores que hem aconsegui t ( l 'am­pliació de l'horari una hora més diària, l 'obertura els matins del mes d'agost i una cortina pel sol), no s 'haurien rea­litzat si no haguéssim qüestionat aquest servei i no haguéssim realitzat la cam­panya. Per tant, siguem crítics amb la gran FAÇANA convergent.

JERC Sant Cugat

Qüestió de semàntica

Les notícies no són sempre el que ens diuen i si no, mireu aquests titulars del diari E L S 4 CANTONS del dia 11 de juny. Aquest dia en la pàgina 22 en un titu­lar es donava aquesta notícia: "Creació d'un servei d'acollida d'animals" i deia que el nostre Ajuntament s'havia com­promès a treballar amb la Diputació, i el consell comarcal per fer un servei integral d'acollida d'animals.

Acollir: admetre a casa nostra o en la nostra companyia a un ésser. Exemple: acollir un gos abandonat.

Aquesta és la definició que de la pa­raula 'acol l i r ' fa el Diccionar i de la Llengua Catalana de l ' IEC. Els sen­yors de l'Ajuntament van presentar una moció alternativa on deia textualment que el servei de recollida, no acollida, era prou adient i que en el futur, inde­terminat el temps, pensava col·laborar en el pla dels abans mencionats orga­nismes per fer una macrointal·lació que, com ja sabem, guardarà els gossos vuit dies i si en aquest curt termini no són reclamats per ningú ni adoptats, seran sacrificats: jo era al ple, i dubto que qui va escriure aquesta columna hi fos. o si més no, no va entendre ni un borrall del que s'hi va dir. Si ara hem encetat una campanya per reclamar de l'Ajun­

tament un refugi, és perquè no estem d'acord que els animals se sacrifiquin d 'aquesta forma. La campanya de sen­sibilització és pel nostre Ajuntament una campanya que només es fa per prohibir, no pas per ajudar. Prohibit do­nar de menjar als gats del carrer, prohi­bit donar de menjar als ocells, prohi­bit sortir a passejar amb el gos sense morrió i cadena , prohibi t , prohibi t i prohibit... però què hi ha de protegir? Em dol que es pugui manipular la in­formació, segurament sense cap mala voluntat, per desinformació. I em dol encara més que algú, sigui qui sigui cregui en les cortines de fum que l'A­jun tamen t crea sobre aquest proble­ma. Ja fa massa anys que nosaltres llui­tem per resoldre sense cap mena d'ajut ni de comprensió per part del nostre Ajuntament.

Montse Sant (Cau Amic)

Una gran vetllada

El passat d iumenge dia 2 vaig assis­tir al concert del Teatre-Auditori cor­responent a un dels actes de la Festa Major. Va ser una gran vetllada!

És molt bo per a Sant Cugat que les seves ent i tats culturals, que porten el nom de la ciutat, t inguin el protago-nisme que es mere ixen . Ja voldrien moltes ciutats de Catalunya i no di­guem de la resta de l 'Estat espanyol, poder comptar amb:

l 'na orquestra de cambra, una coral - q u e aquest any celebra el seu 25è ani­versar i - i un gran esbart, com tenim nosaltres.

Ara que sembla que -pe r fi!- aquests i altres grups representat ius de la nos­tra ciutat tindran l'opció de poder ac­

tuar al Teatre-Auditori -tal com es me­re ixen- val la pena que tots els sant-cugatencs els donem el nostre recol­z a m e n t i a s s i s t i m a les s e v e s actuacions.

S'ho ben mereixen! Els qui vam tenir l 'oportunitat de ser-

hi el passat d iumenge , podem donar t e s t i m o n i d e l s eu al t n i v e l l i de l ' e sp lènd ida vetl lada que ens varen oferir.

Ben cordialment,

Jaume Pla

Discrimina ció

Ja hem acabat la temporada i hem fet un bon paper a la lliga, pe rquè hem lluitat per a això. Tot plegat ha suposat un compromís per part nostra, conti­nuïtat i esforç. Esperàvem que el club ens estigués agraït, però sembla que no és així.

L'altre dia em vaig indignar en un dels últims en t renaments quan van dir les meves companyes que nosaltres no par­ticipem a la jornada de les dotze-hores de futbol sala que es fa durant la Fes­ta Major, perquè som noies!!! És a dir, el club només organitza aquestes jor­nades per a l 'equip masculí.

Sembla realment increïble que qual­sevol organització, ent i tat , persona.. . ens refregui aquest sent iment d'infe­rioritat a l 'època en què vivim! I no­saltres només volem suposar que ells no s'hi han sentit mai. i que per això ni hi pensen!!

Escrivim aquesta carta perquè no és la primera discriminació durant aquest any sinó que hi ha altres condicions que ens subordinen: no en t renem als mateixos locals ni en les mateixes con­

dicions, de manera que ens afecten les condicions a tmosfèr iques; no rebem cap tipus d'informació ni tenim rela­ció amb els membres del club que se suposa que ens representen, així com rares vegades ve algú a veure'ns als par­tits; i el que ja és ben estrany és que l'e­quip de noies paguem una quota anual, no pas l 'equip masculí, quan a més no d i sposem ni de les ma te ixes cond i ­cions... Potser existim per subvencio­nar-lo...?

Volem fer sentir al poble que les co­ses es fan ben fetes i que nosaltres tam­bé valem molt la pena!

Equip femení de futbol sala. del

Club de Eutbol Sala Sant Cugat

Vostè, senyor jutge, va mentir

En el curs d 'un divorci tu rmentés i enmig d 'un mar de sen tènc ies desa­fortunades, la seva, senyor jutge José M. Torras Coll, sentenciant per damunt de la petició del fiscal en contra meva. ho va ser més.

En resposta a tot això vaig perdre els nervis i vaig venir al jutjat de Rubí a agredir-lo; el vaig citar a la porta per parlar: no va sortir. Vaig entrar a dintre i, com que portava ulleres, les hi vaig treure, ja que mai no es pega un home amb ulleres. Seguidament vostè es va amagar sota la taula del seu despatx i es va posar a cridar fins que va arribar la policia. Llavors em va detenir -va dir que per "falsedat/es"- i va declarar que li havia pegat una bufetada amb la qual li vaig tirar les ulleres a terra.

Vostè, senyor jutge, és cjni ha de ser jutjat: per mentider!

Jaume Llopart Casapunsti

r r a

Drets d*autovia MARTÍÍ PLAÏA

vui m'agradaria parlar de drets. I Santiago Rusinol veig un cartell que em A v

/ % no pas des del punt de vista dels JL JLdrets pecuniaris que administra la Societat General d'Autors perquè, com veureu, no tenen cap pes específic en re­lació amb allò que vull comentar.

Vull parlar d'aquesta mena de drets ho­norífics que significa posar el nom de l'au-tor/a al costat, a sota o a sobre del nom d'u­na obra de teatre per representar. I n honor

crida l'atenció: a Mira-sol, el diumenge 18 de juny, a la tarda, llops i daines dis-fruten de la gran festa del teatre i in­terpreten, il·lusionats. Any de neu. anx de Déu i Rit/uet el delpolall. També ho lle­geixo al TOT Sant Cugat, i Ei.s 4 C A N ­TONS en fa una generosa ressenya amb fotografia de les que alegren el cor...

Però els autors/es segueixen innomi-

ben incert, tanmateix, perquè un/a així nats/des. El costum d'omissió conscient

també dóna la cara i es carrega els neulers d'una possible valoració negativa del text.

Amb toc, aquest oblidar-se del simbòlic pare/mare de la criatura, no em ve gaire de nou ja que. d'un temps ençà. sem­bla que l'omissió esdevé un cos­tum d'aplicació conscient i ge­neralitzada. Passant pel carrer

es corrobora llegint, en un altre periò­dic local, un extens comentari entorn d'una obra (se'n dóna fins i tot una sín­tesi de l 'argument) que es representarà a la Floresta el dia 22 de juliol: El Nar­cís s'ha tornat boig. De l'autor/a. no se'n diu ni ase ni bèstia! I no parlo de drets pecuniaris, perquè ni ve al cas ni segurament es tracta d'au­tors dels que pre tenen guanyar-se la vida en aquesta comesa. Però crec que

no m'equivoco gens ni mica si dic que a aquests autors/es els agradaria com­partir la sort de les representacions amb la gent que han escollit la seva obra. A més, qui sap! Potser més d'un/a (jo no m'hi compto, eh?) són a l 'Enciclopèdia Catalana o fins i tot són santeugaten-ques o santeugatencs. Que de més ver­des en maduren.

Martí Olaya és escriptor

»SSf,v.s

BELL & ASSOCIATS «5.

cr

V

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona. II • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTÀ CONFORME!!!

93 789 34 36 www.gestionsanciones.com

8 Opinió l·lS /• CANTONS Dijous. 6 de juliol tlel.'OOO

Ei p o r x o

Sant Cugat, dormitori festiu IOSEI' CANALS

E stem en temps de vacances, de des­cans. de solstici d'estiu, de testes a tots els pobles de la Mediterrà­

nia i aquesta exvila tic Sant (Cugat. ha vis­cut, més que mai, la seva Icsta Major del 2(K)(). Ks diu que aquesta ciutat és un dor­mitori per a molta gent que en desenvolupa la seva vida laboral t'ora; però. ves per on, durant cinc dics no ha estat així i la mo­derna ciutat de seixanta mil habitants s'ha mostrat tal i com hauria de ser sempre: una ciutat plenament mediterrània i plena de vida.

Les testes de Sant Pere, data en què es ta la testa gran de Sant (Cugat. els nostres carrers s'han omplert de ciutadans que, sense ser d'aquí, han fet seva la cuitat i han participat massivament als actes festius locals, com no havia passat tins ara. lots hem pogut gaudir dels carrers i les places a les hores més caluroses del migdia i a les més fresques de la nit, i és que la ciutat ha estat nostra, com mai, en aquest màgic estiu del 2000. 'Iots ens hem sentit vius en aquest poble dormilega, els vells, els nouvinguts i els forasters que han vingut i que han pogut veure un poble nou i al ma­teix temps una ciutat viva com mai.

Què s'ha fet del Sant Cugat dormitori que tots tantes vegades diem que som?. Sencillament, que diferents coordenades, no solament festives, han fet que tots ens féssim nostre la ciutat. Des de l'avinguda de (Cerdanyola fins a l'F.stació, la ciutat ha estat, durant uns dies. de les persones. Els grans protagonistes d'aquesta Festa Ma­jor hem estat els santeugatencs que hem viscut i descobert de nou aquesta gran ram­bla natural del vell i del nou Sant Cugat.

Hem parlat amb amics que feia temps que no veiem i ens hem fet nostre el po­b le tot recordant que les persones estan per damunt dels vehicles; el resultat ha estat del tot positiu. I lem gaudit de la fes­ta gran del poble, de viure com a poble mediterrani que som. Hem gaudit dels edificis nous i vells, de les primeres cases d'estiueig de l'avinguda de (Cerdanyola, de les sempre impresionants muralles del Monestir, la casa de Terrissa Arpi, les ca­ses del bell poble d'una i dues plantes, dels edificis especulatius dels anys seixan­ta i setanta, del sempre fantàstic vell i nou cafè Catalunya, i de nombrosos racons que, com la plaça Pere San o els porxos del car­rer Major, ens parlen del nostre passat.

Aquesta ha estat l'autèntica festa per a molts, el fet de simplement passejar pels nostres carrers, retrobar els vells amics, gaudir del nostre entorn, sentir viu el vell i mil·lenari poble de Sant Cugat. en aquest llindar del nou mil·lenni. La Festa Major del 2000 ha estat la del canvi, on tot el tei­xit social s'ha sentit protagonista, des del món de la política, el cultural, el camperol, el comercial, el juvenil, el tradicional, el transgressor, el religiós, el laic... Per uns dies, hem viscut moltes emocions i si no, que li ho preguntin a la Pepita o a la Juliana i a tantes altres belles dames de la Llar d'Avis que van ballar amb el nostre alcalde.

Quin rebombori més viu es va veure a Sant Cugat el passat cap de setmana: els polítics varen estar amb els ciutadans i els ciutadans amb els polítics, amb un diàleg obert, festiu, de poble històric, que no po­dem deixar perdre. Quelcom ha canviat per Sant Pere a la nostra ciutat. Kls nostres sants, Pere al mes de juny i Cugat al mes de juliol, segurament hi tenen molt a veu­re, i és que la nostra cultura ve de lluny i és plena i joiosa com una festa, on tots hi hem estat convidats.

Quelcom de nou s'ha despertat a Sant

('ugat. líls ciutadans hem gaudit dels nos­tres barris, tot veien que les coses poden millorar per ser la ciutat educadora dels nous temps. Ara comença un camí que no és gens fàcil, ja que l'automòbil vol conti­nuar envaint els espais de la gent i la gent vol tornarà gaudir de la ciutat vianant, tant davant com darrere del Monestir i que el que ha estat per uns dies de Festa Major. passat aquest dies. que no sigui el somni d'una nit d'estiu.

Potser ens tornarem a dormir, i si és així, perdrem un il·lusionat moment en què els pobles d'Kuropa estan fent profunds i grans canvis, apartant la circulació massiva de vehicles i donant pas a les persones. La ciutat per als vianants és viva i educadora. Kls qui creiem en ella, demanem viure l'esperit d'aquesta festa la resta de l'any, des de l'avinguda de Cerdanyola fins a l'esta­ció.

La resposta la tenim tots; si no. totes les emocions viscudes aquests dies per tants i tants santeugatencs, solament hauran es­tat el somni d'una nit d'estiu, i avui el meu poble tornarà a dormir-se i la màquina en sortirà més triomfant que mai.

Josep Canals és gakrista

El b a l c ó

Una nit de Festa Major i la 'roda del temps MONTSKKRAT Kt'MBAl

Una nit de Festa Major amb en Rai­mon cantant dins del recinte del Monestir, amb alguns estels i els

arbres retallats dins la foscor i un públic que majoritàriament passava dels quaran­ta. Pels esglaons de l'antiga (Creu de Terme pugen i baixen incansablement tot un munt de nens. amb les seves cametes primes, els seus pantalons grandots i les seves cares entremaliades, l 'nes dones mirant des dels seus balcons. I en Raimon, amb les seves cançons, amb la seva veu tan potent i amb la seva força visceral, ens ha fet reviure al­tres temps. Les lletres havien estat ben nostres, els seus cants ens mobilitzaven cap a la rebelió i cap a l'enfrontament amb el sis­tema establert. Ara, els seus cants conti­nuen tenint força, però les lletres ja no ens

mobilitzen, el país és un altre. Kls nostres fills escolten altres llenguatges,

en aquesta mateixa nit de Festa Major, uns escoltaven els Dusminguet. i d'altres, al­tres conjunts, i tots ells han de passar tard o d'hora per les Barraques, que han resul­tat ser l'èxit més rotund de la Festa Major i on (iots trobar molta canalla, alguns ben jo­ves, per terra, ben estabornits per l'alcohol que han ingerit. Pocs joves escoltaven en Raimon i els pocs que ho feien segurament que s'avorrien. En Raimon representa una època i representa un país, ara són altres temps i el país també és un altre. I na bona classe d'història seria fer escoltar en Rai­mon a la gent jove, què millor per entendre aquells anvs de dictadura que escoltar les se-v es lletres. Però seria tan sols això: una clas­

se d'història. Generacions diferents que impliquen, ne­

cessàriament, móns diferents; això passa ara i ha passat sempre.

De totes maneres, qui sap si, amb els qui manen ara, obsessionats a excloure tot na­cionalisme que no sigui el seu, aquestes lletres d'en Raimon, o unes de semblants, tornaran a tenir vigència i serviran per tor­nar a mobilitzar tota una altra generació, potser la mateixa que aquesta nit ha pen­jat una immensa senyera estelada a la faça­na de l'església del Monestir.

l 'na nit de Festa Major, amb en Raimon cantant junt al Monestir. Cants polítics, cants poètics, cançons medievals i la difícil poesia d'Ausiàs March cantada amb aquell valencià tan d'en Raimon. I el mateix Rai­

mon de sempre, auster, sever, profund, però amb més anys, com la majoria dels qui l'es-coltavem. Ens va cantar les cançons que tots volíem sentir, cançons que ja són nos­tres, i que ens parlen d'un temps, d'un país i d'homes tancats a la presó plens de raó. Km va agradar sentir la cançó que diu que al nostre país la pluja no sap ploure, quan no plou hi ha sequera, quan plou massa és un desastre; al nostre país la pluja no sap ploure. Mai més ben dit que ara quan el nostre clima mediterrani ens acaba de de­mostrar justament això: que al nostre país, la pluja no sap ploure. Una nit de Festa Major, amb en Raimon cantant junt al mo­nestir, una nit de nostàlgia, una nit de re­cords.

Montserrat Rumbau és historiadora

E l MTEIX WJE TOTS ELS ANYS QÜKl·l

MtRlB* L'ESTIÜ!!

<3ú&fe%v3i;

ELS / C A N T O N S Dijous. 6 de juliol del 2000

La l l o t j a

La florida acadèmia: la renovada formació del 'espiritu nacional'

RAMON BON.YSTRK

Fa pocs anys. el 1994, es publicava un llibre que. amb el títol d'El'florit/o pensi/. caricaturitzava i ridiculitza­

va l'educació que el sistema d'ensenya­ment del passat règim franquista havia im­posat i obligat a seguir a tota una generació. Posteriorment, fins i tot se'n feu una es­cenografia teatral que. entre altres virtuts, tenia la de tractar amb ironia i humor un dels passats més lamentables de la histò­ria. Realment, el contingut d'alguns del llibres (per anomenar-los d'alguna mane­ra) que foren utilitzats per a l'adoctrina­ment dels escolars tic l'època eren força in­versemblants , quan no grotescament ridículs.

Així, a tall d'exemple crec interessant re­produir algunes tic Ics perles dels esmen­tats manuals "iniperio es la suprema antori-dail e/el poder publico ejercida sobre todo un estada defraudes dimensiones que suele tener siempre expansión detolonias". o bé "cl llde octubre de U(JJ es el dia mas alto de la histo­ria de Espaiia. Y después de la intenció» de los hombres por Jesut risto, el liecho ocurrido en teil dia. el mas glorioso de la historia univer-saT. per seguir amb "lossoliladosde Espa-iia llevaban alas en el lorazón y aidientes auto­res en las pua las de las baxouctas x a flor de primavera la victorià corono con laureies las sienes del ejército invencible en las e/e su invic-to Caudillo . De esta prueba dolorosa y gloriosa sa/ió Espai/a una. granele libre": i per acabar, "proelaniemos laminen en alto que Espaiia no ha sie/o nuí/ca nu pais atrasado. pues dese/e

La majoria absoluta del PP comença a fer-se notar. Declaracions d'Az­nar fetes a Manila: "Hay que e/sumir

con naturalidad el resulttido de las elecciones del 12 de mano".Recorda que el PI' "fiene minoria en las Cortes (ienera/es y que CU està en sitiiación de uecesitar un complemento en el Parlament". Més clar, aigua. Aquestes de­claracions són l'esperit de la nova situació política a l'Kstat espanyol. Pel que fa a les autonomies, queda resumit de forma molt clara a l'entradeta d'un article publicat a Kl Pa/'s(M).(i.200): "La mayoria absoluta del PP ha afectació a la Declaració)! de Barcelona, sus-crita por el P.\'\.' C/l'y el B.\'C en 1998para alimentar su autogobierno. El PS\' eedió ayer a la presión de CU 'para reba/arlas exigeucias mas ambiciosas de dicha Dec/aración y limitar su acción conjunta a intamariones asumib/es por el Gobtemo central. El programa parlamenta­ri!) partado se limita a rrhrvidicaciones cultumtes tomo el reconocimiento oficial de las lengnasde las nacional/dades o su participació)/ en la UNESCO. Seposponen objetivos j/ais dutvs'-cotno la Reforma del Tribunal' Constititrionaf

Això significa que. com el PP és un par-

los primeros tiempos rea/izó inventos tan úti-les como el de la herradnra".

Les anteriors eren part de la fraseologia pròpia de l'època que, insisteixo, sembla­va ja acabada i, sortosament, només tenia la utilitat de fer-ne la més que necessària mofa com un sa exercici de superació de lamentables temps passats.

Malgrat tot el recent informe de la Real Acadèmia de la I listoria, sembla, per con­tingut i formes, tan antiquat que cal pre­guntar-se si realment ha transcorregut el temps o bé si la Real Acadèmia ha restat en el passat o, en el millor dels casos, els seus membres han patit una crisi d'enyo­rança i melangia de temps ja passats... i gloriosos per a ells. però no per als ciuta­dans d'aquest país. Sembla que passats els anys encara no s'ha adonat que no po­den escriure la història com ells volen, com un regitzell de reis, d'anècdotes de mili­tars i del poder per anar cap a "la iinidad del destino en lo universal'. La història, (ho afirmava en J. Fontana el diumenge pas­sat a El País ) "es construeix, i la realitat és d'una complexitat inabastable. Kl que s'hauria d'evitar és que aquestes històries es construeixin sobre falsedats, i això no és patrimoni de les comunitats autònomes. La historia hispànica tradicional és un bon exemple d'això".

Per altra part cal tenir presents les for­mes, pel que. segons sembla, l'esmentat informe de la Real Acadèmia no ha tin­gut en compte les mínimes cauteles exi-

tit de dretes, governa com un partit de dre­tes. I que, com que té les mans completa­ment lliures, ho fa sense cap mena de tra-bes. I xigic. També resulta lògic que apliqui el liberalisme econòmic que es vol imple­mentar a tot el món. liderat pels països més rics. La famosa globa-lització amb la seva circulació total de mercaderies i capitals (encara que no de tre­balladors) és una de les seves principals amenaces. A mi per­sonalment em sembla molt bé el liberalisme econòmic sempre que tots el competidors es­tiguin en situació d'i­gualtat. Si no és així, passa el que està pas­sant amb el quasi monopoli de Telefónica i d'altres empreses de serveis públics (en­cara que estiguin en mans privades) o el vergonyós oligopoli de les petrolieres que sembla que es posen d'acord per marcar

gides a qualsevol mètode científic que una institució com la seva hauria tic preuar-se a utilitzar. Així, pràcticament es limiten a presentar unes impressions obtingudes amb un somer recorregut per uns llibres de text i a partir d'això emeten un diagnòstic de caràcter general amb el comú denomi­nador de desqualificar els sistemes d'en­senyament de la història de Ics comunitats autònomes. Tot plegat, tant grotesc que algú ha hagut de recordar-los que en al­gun manual d'alguna comunitat, surt la paraula Kspana més de 550 vegades... Si aquesta és la seva metodologia i la seva història, està clar que la Real està més im-buida de finalitats politicistes i partidistes i. fins i tot. d'ignorància i poca professio-naliat, que no pas tic rigor científic. Bé, de fet fan honor al que són i representen, si no, perquè el seu silenci durant anvs i anys en què Ics perles dels manuals d'història abans reflectits eren cincs per ensenyar la historiar

Perquè el seu silenci quan s'explicava amb tota normalitat que "en Espaiia no hax divisió» de poder/s. si no iinidael de manilo y de direccióii y bajo ella orden x jerarquia". o bé que "toda la historia de Espa/ïa parece que se agolpa y resiime en la zona i/aiional', o bé que "el ing/es y rl'francès son lengiias tan gastadas que van camino de una elisolucióti completa" Vcn\uc cl seu silenci?, repetei­xo. L'única resposta només pot referir-se a aspectes polítics. La resposta al seu si-

els preus que volen (amb la complicitat del govern, que així, amb preus mes alts, cobra més per impostos). Si tothom no competeix en igualtat de condicions, el lliure mercat no deixa de ser una fal·làcia.

Kl problema subjacent en aquesta majo­ria absoluta del PP és un retorn al centra­lisme. Si serà un cen-tral isme més o menys salvatge ho veurem en els pro­pers mesos. Però ja han sorgit símpto­mes alarmants. Les autonomies han per­dut molta part de la seva independència a l'hora de prendre decisions. I s'estan muntant campanyes

de descrèdit sobre les seves identitats.

A través dels mitjans controlats pel go­vern, i grups multimèdia afins, hi ha un de-goteix constant. Independentistes igual a violents, és un dels seus eixos. Kl recent

lenci i a la oportunitat del seu informe ac­tual .

Així, l'informc tic la Real. traspua una clara intenció política d'uniformitat histò­rica instrumentalitzada pel Partit Popular i per alguns dels mitjans de comunicació. Sembla que un cop obtinguda la majoria absoluta els objectius estan clars i ara per­toca acabar amb tot el que signifiqui un obstacle per aquella antiga "una , grande y libre". Ks a dir. dimonitzar les opcions polítiques que, com les nacionalistes, no combreguin precisament amb la seva ide­ologia d'uniformitat. Des d'aquest punt de vista l'actitud d'alguns representants del partit al poder a Kspana ha estat prou lamentable: sembla clara la voluntat de controlar-ho tot. fins i tot cl passat. Potser els haurem de recordar precisament el seu, de passat. La Real ens ha fet, no obstant. un gran favor. Precisament, Catalunya, històricament, sempre s'ha superat a ella mateixa en els moments de més adversi­tat i més atac exterior. Kn els moments més crítics ens hem sabut organitzar i hem sabut defensar allò que ens és més propi i comú. Potser tic bell nou, avui torna a tenir més actualitat que mai la cançó que ens oferí en Raimon el passat divendres: "Que diuen que no tenim història, que nos­tra és la d'ells".

Ramon Bonastre. President de Fexecutiu local de CDC

cas de l'informc de l'Academia de la His­toria n'és un altre, malgrat el ridícul que, com s'ha pogut comprovar, ha fet aquella institució. Anunciar que es construirà un nou aeroport a Madrid per convertir-lo en l'aeroport d'Kspanya és l'exemple més elo-cuent. ('om es pot planificar així. amb els greus problemes que està provocant cl tràn­sit aeri precisament per la concentració de vols en macroaeroports? No seria més lògic ampliar o fer nous aeroports per descon­gestionar precisament el trànsit del de Ma­drid actual?

No puc evitar pensar en temps passats. quan tot calia que passés per Madrid. Des de la matriculació d'un cotxe (te la do­naven de seguida) fins qualsevol altte per­mís o qualsevol tràmit admistratiu. Ks pos­sible que ara no arribarem mai als mateixos extrems que en l'etapa franquista, però hi ha formes molt més subtils de centralisme. Totes elles passen pel control del pressupost

(qui té el diners és qui mana) i per l'ex­tensió d'aquesta idea (Espaiia una) a tra­vés de la intoxicació de l'opinió pública. Fiem fet un gran pas enrere.

El centralisme ataca l·'ONTCl'HI·'.KTA

i.es autonomies han perdut molta part de la seva

independència a l'hora de prendre decisions"

•

"Hem fet un pas enrere"

EIS 4 CANTONS

Entorn 10 Di/ous. 6 (ítiitliol f/t'l ^000

U r a rt i s m e

Inici de les obres per vianantitzar la plaça de Magí i Bartralot

Ajuntament i galeristes volen acabar les obres abans de Nadal

El tret de sortida de les obres de conversió dels carrers del cen­tre de la ciutat per a ús exclusiu de vianants e s donarà aquest mateix mes amb l'inici de les obres d'arranjament de la plaça de l'Alcalde Magí i Bartralot i del carrer de Gorina. Els gale­ristes de la zona volen que les actuacions urbanístiques s'a­cabin abans de les vacances de Nadal, quan està previst que augmenti el flux de gent a la zona. Les obres s'han adjudicat a CIC3 SL per un import de quasi 21 .829 .000 pessetes .

KMII.I BKLI.A

-Sant Cugat -

Les obres d'arranjament i via-nantització tic la plaça de l'alcalde \ lagí i Bartralot i del carrer de Go-rina -ties de Carme fins a Sort-començaran aquest mes de juliol per ser acabades abans de les tes­tes de Nadal, segons ha anunciat el tinent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan Carbó. La darrera comissió de govern va adjudicar les obres a l'empresa Catalana de Inversión y Construcción Tres (CIC5) SL per valor de més de gairebé 11 milions de pessetes.

L'operació urbanística inclourà la supressió de les voreres, anive­

llant cl sòl, una operació semblant a les que ja s'han fet al carrer de la Sort o de Santa Maria. Kl tipus de paviment que s'ha triat és la llam­borda a la part central i peces de formigó al voltant. Per al centre de la plaça es proposa un pavi­ment tic lloses de pedra tic Sant Vicenç, (petira natural). A banda de la repavimentació de l'asfalt, es mantenen els escocells (on es planten els arbres) i se'n posen de nous als carrers adjacents. També s'aprofitarà per rehabili­

tar les clavegueres si cal, a més de l'enllumenat. Un dels propòsits de l'equip de govern és l'ordena­ció de les xarxes aèries de telefo­nia i d'enllumenat, tant el públic

<pn/i intimidi la plinn t/i l'iil/filr/f Mii-ii i Hmtial·il FOTO: CEDIDA

com el de KKCSA. Kn algun punt se soterraran: quan travessin els carrers. "Kl que es fa al casc antic és ordenar-les", diu Carbó.

Kl concurs d'adjudicació de les obres va quedar desert. Per tant, és l'Ajuntament qui ha triat l'em­presa. " Intentarem acabar les

obres abans de Nadal, que és el que han demanat els galeristes de la /.ona". Kntre finals de novem­bre i principis de desembre es pre­veu acabar l'execució de les obres, el "primer pas" de la vianantitza-ció del centre. "A continuació vindrà Santiago Rusinol".

El Suprem rebutja un recurs de Núííez

K. B.

-Sant Cugat -

Kl Tribunal Suprem ha rebut­jat un recurs tic cassació pre­sentat per l'empresa de Núiïez y Navarro, Mont SA. contra la resolució del Departament de Política Territorial i Obres Pú­bliques de la General i ta t de l'any 1990 que aixecava una suspensió d'una modificació del Pla Ceneral Metropolità (PCM) per passar els terrenys de no ur­banitzable a programat.

"No té res a veure amb Torre Negra", ha dit ei tinent d'alcal­de de Ciutat Sostenible, Joan Carbó. Mont SA, com a propie­tari de Torre Negra, va inter­pretar que aquesta modificació del PGM a Collserola hauria d'haver inclòs l'àmbit de Torre Negra, a diferència de la Con­selleria de Política Territorial. Davant d'això, la constructora va presentar un recurs conten­ciós administratiu contra la re­solució del conseller, que el Tri-buna l S u p e r i o r de Jus t í c i a (TSJC) va desestimar l'any 93.

H a b i t a t g e

Sant Cugat és la cinquena ciutat de

Catalunya on l'habitatge és més car K. B.

-Sant Cugat -

Kl preu tle l'habitatge a la nostra ciutat situa Sant Cugat en la cin­quena posició en el rànquing de ciutats més cares, segons un estu­di tle la Sociedad de Tasación. L'anàlisi també conclou que Sant ('ugat és la ciutat del Vallès on el preu d'un habitatge és més ele­vat, per sobre de 'Ièrrassa.

Kn xifres, cl 2000 Sant Cugat col·loca el preu del m- en les 225.000 pessetes, cosa que sinifi-ca un augment del 12,S'í respec­te a l'any anterior, quan el m- va­lia 199.500 pessetes. 'Tot i així, la nostra ciutat continua per sota de la mitjana tle tot Catalunya, que enguanv puja a Ics 255.000 pes­setes cl , n " . Per damunt només hi ha. en primer lloc, Barcelona/

Sant Just Desvern. Sitges i l'I los-pitulct de I Jobregat. Aquestes da­des confirmen la tendència a l'alça del sector tic l'habitatge i del crei­xement més accentuat en els mu­nicipis situats a la conurbació de Barcelona.

Kl conjunt tic tota la comarca ex­perimenta un creixement inferior al ilel Vallès ()riental, el Maresme o cl Barcelonès, entre d'ajtres, en­cara que a Ics capitals de comarca, com Sabadell-amb 170.000 pes­setes cl mestre quadrat-, l'aug­ment sí que és significatiu. Segons la Sociedad tic Tasación, que ha analitzat municipis d'l 1 comar­ques catalanes entre els mesos tic maig i juny d'enguany, la recupe­ració del preu de l'habitatge ha crescut d'acord amb l'índex del cost de vida. excepte en el cas tlels darrers dotze mesos.

L'estudi, tjue es fa anualment per 120 taxatlors. conclou que la ciu­tat de Barcelona és la segona ca­pital de província on el preu dels pisos de nova construcció són més cars, per darrere tle Sant Sebastià, i augmenta un 7,7% si ho compa­rem amb el 1999. Kn l'àmbit ca­talà, el m- ronda Ics 520.000 pes­setes.

A Barcelona capital, el barri més car és tic nou Sarrià-Sant Gervasi, amb un lo . .V/r de crescuda -.SOO.OIK) pessetes el m--. Kls ex­perts han anunciat que preveuen un canvi tle tendència en el crei­xement del preu dels habitatges. a causa tic la davallada tle la de­manda els mesos tle maig i junv. Kl segon semestre del 2000 po­dria estar marcat per la moderació amb l'augment, entre altres mo­tius. del preu del diner.

Inici del tancament i els canvis de sentit del centre

'Tal com s'ha anunciat les darre­res setmanes, l'Ajuntament ha decidit tallar al trànsit el carrer de Santiago Rusinol i la plaça d'Oc-tav ià els caps de setmana i can­viar el sentit de diversos carrers del centre, com el tram final de la rambla del Celler o el carrer del Dos de Maig. Aquestes mesures es començaran a practicar aquest cap tle setmana. Kl tancament de Santiago Rusinol és provisional i durarà tres o quatre caps tle set­mana abans no s'hi restringeixi la circulació definitivament, a di­ferència del canv i tle sentir dels carrers esmentats, que serà defi­nitiu. Aquesta setmana es resolia el concurs d'idees tic vianantit-zació tlel centre donant a conèixer l'arquitecte o grup d'arquitectes guanyatlors./K.B.lSant Cugat)

42 punts de recollida d'ampolles de cava

Sant Cugat compta des del mes passat amb un servei de recolli­da d'ampolles de cava que s'or­ganitza amb un total de 42 punts repartits per tota la geografia de la ciutat. La recollida, que servirà per reutilitzar les ampolles de cava gastades entre les festes de Sant Joan i Sant Pere, s'efectuarà fins al 51 de juliol vinent i s'em­marca dins el projecte Residu Mínim, promogut per l'Ajunta­ment i el Centre d'Estudis i Pro­jectes Alternatius (CKPA). Per cada cinc ampolles de xampany buides es regalarà una bossa de roba del Residu Mínim. Mit-jantçant diversos proceniments de neteja, una botella de cava es pot arribar a reutilitzar fins a un total de 40 vegades./K.B.(Sant Cugat)

E 1 S / C A N T O N S Dijous. 6 <te juliol del 1000 Entorn 11

e i & / a

Sant Cugat estudia la recollida de la brossa amb una auditoria Lestudi ha estat encarregat a 17 universitaris pel juliol

K M I I J B K I . L A

- Sant Cugat -

Disset estudiants de diverses universitats catalanes, com la l AB o la l ' l i , són els encarre­gats de realitzar una auditoria tècnica per estudiar el servei de neteja i recollida d'escombra­ries a tota la ciutat-centre i dis­trictes inclosos-.

I-."objectiu d"a(]uest estudi, en­carregat des de l'àrea de Serveis l rbans de l 'A jun tamen t , és "conèixer profundament la rea­litat quotidiana d'aquest servei", assegura la tinent d'alcalde de Serveis l ' rbans i Descentralit­zació. Berta Rodríguez. Amb l'anàlisi se sabrà amb exactitud els quilòmetres de superfície que cal netejar, l'estat i l'ús dels contenidors d'escombraries i el temps emprat per fer cada re­corregut pels carrers de la ciutat, entre d'altres.

L'auditoria es fa el mes de ju­liol perquè és el mes en què la ciutat produeix més brossa. L'es­tudi que el consistori santeuga-tenc ha encarregat a l 'Institut Cerdà és complementari a l'au­ditoria, perquè el primer ha de determinar les diverses formes de gestió del concessionari i la segona permetrà obteni; un co­ne ixemen t tècnic del servei. Les conclusions dels estudiants. supervisats pels tècnics muni­cipals, es donaran a conèixer el proper mes de setembre.

( un li illilm N pa >/> ii . i s v/> /i I ii.

Rodríguez ha destacat que es tracta d'una "manera de conèi­xer-nos mútuament amb l'em­presa concessionària. Kspercm que vagi molt bé per les dues parts", desitja la popular.

l 'n altre dels factors per tenir en compte és que l'experiència que agafaran els universitaris servirà per millorar el seu expe­dient acadèmic, tal com ha ex­plicat la tinent d'alcalde. "Són unes pràctiques que fan com en una empresa, perquè, al cap i a la fi, un a jun tamen t és molt semblant", conclou Rodríguez.

La neteja és un dels proble­mes que els veïns denuncien més sovint, especia lment als consells de districte. Kls veïns

IIIJIIIII /li ( mulli) w / \ /

de Mira-sol, per exemple, es van queixar en el darrer consell de la temporada, que el servei de ne­teja passa dos cops l'any, com si es tractés d'una zona de segona residència, com havia estat en els seus orígens. Aquesta era una opinió que compartia la regido­ra republicana Sara Bertran, fer­ma defensora de la neteja als districtes.

Altres problemes que ocasiona la manca de la recollida són les les males olors que desprenen els contenidors i les deixalles que es queden pels seus vol­tants a causa de l'acumulació. Kl consistori vol reduir les des­peses en serveis i alhora poten­ciar-los tant com sigui possible.

Collserola posa condicions per reblir la cantera Berta

K. B.

- Barcelona/Sant Cugat -

LI C o n s e l l C o n s u l t i u de l Consorci del Parc de Collse­rola s'ha posicionat a favor del projecte d'abocador de residus controlats a la cantera Berta, a petició de l'Kntitat Metropo­litana del Medi Ambient, que al seu torn presentava un in­forme a la Conselleria de Medi Ambient.

Tot i això, l'òrgan gestor del parc ha posat una sèrie de con­dicions, com ara la constitució d'una comissió específica que controli que realment s'hi abo­caran de manera controlada re­sidus urbans, el pas a mans pú­blic) ties de la zona i el rebliment de l'indret esdeve­nint sòl forestal. Per aconse­guir-ho calen diverses revi­sions i tramitacions, com la del Pla Lspecial de Collserola, es­pecíficament a la / ona de la cantera, qfic depèn de Comis­sió d 'Lrban i smc de Barcelo­na.

LI director gerent del parc de Collserola. Marià Martí, ha destacat la voluntat d 'a turar definitivament l'ampliació del p e r í m e t r e d ' ex t racc ió de la cantera explotada per l ' em­presa san teuga tenca , J a i m e Franquesa SA. Queden, doncs, sobre la taula les al·legacions contra el projecte, per part del ( j r u p de N a t u r a de l C l u b Muntanyenc Sant Cugat i de l 'Ajuntament del Papiol.

Se censaran les genetes i els senglars del Parc

K. B.

-Sant Cugat -

Kl (Consorci del Parc de Collse­rola ha endegat un projecte titu­lat (AM per la fauna: Collserola Salvatge a partir del qual es rea­litzarà un estudi de la població salvatge de genetes i de porcs sen­glars. LI projecte preveu elabo­rar un cens del nombre d'exem­plars que hi ha d'aquestes dues espècies animals a la serra de (Coll­serola, el parc metropolità més gran d'Kuropa. Ln concret, les genetes s'identificaran a través de les taques del seu pelatge, una iniciativa pionera a l'Lstat espan­yol. A més. se'ls farà un segui­ment amb la tècnica del radio-traikiii^x es realitzarà un trampeig fotogràfic. Quant als senglars, es practicarà una anàlisi concreta dels costums i l'hàbitat d'aquests ma­mífers. A banda, s'analitzaran també, amb l'estudi Coneixement tle la biodkemlat. les papallones diür­nes que habiten el parc i les lla­gostes i els saltamartins. La Caja de Ahorros del Medi ter rànco ((-AM) és l'encarregada de pa­trocinar el projecte, que va ser presentat la setmana passada pel director gerent del Parc, Marià Martí. L'explicació s'acompanya­va d'una visita i experimentació de les tècniques que s'emplea-ran comentades pel responsable del programa de fauna del parc Francesc Llimona. 'Fambé hi era present el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, (ordi Portabella.

w e i &

VAjuntament desestima més de 2 6 0

recursos contra la taxa de sanejament K. B.

- Sant Cugat -

La darrera comissió de govern va desestimar un total de 2(i7 recursos contra la taxa de re­collida i eliminació de residus. Aquesta xifra equival a V\% del total de l s c o n t r i b u e n t s santeugatencs. que es neguen a pagar la taxa de sanejament. l 'n dels principals motius d'a­

q u e s t fet és el dob le cobra­ment. d'una banda amb la taxa. i de l'altra, amb l ' Impost de Béns Mobles (IBI) de la reco­llida dels residus. Aquesta do­ble imposició és una de les mà­ximes re iv ind icac ions de la Federac ió d 'Associacions de Veïns (FAV) de Sant Cugat, en­capçalada per Xavier Laborda, un dels 267 cont r ibuents . FA t inent d'alcalde de Promoció

Fconòmica i Hisenda , Martí (iarcia, ha explicat: "No vull ficar-me amb si hi ha doble im­posició o no. Però no puc per­metre que el cost de la taxa si­gui superior al cost del servei". (iarcia ha dit que al debat dels p ressupos tos es va proposar d'obrir noves vies de diàleg per canviar el model de recollida i gestió d 'aquest tipus de resi­dus. Kl tinent d'alcalde ha ex­

plicat que el 889^ dels recur­sos desestimats estan per sota de les 10.000 pessetes . (Con­c r e t a m e n t , es tracta de ZliS contribuents, és a dir. que no­més 44 han de pagar una taxa més elevada de 10.000 pesse­tes. L'import d 'aquests rebuts va d'acord amb la darrera mo­dificació de la taxa de saneja­men t , que li va donar "més proporcionalitat", ha subratllat (ïareia, determinant una sèrie d 'exempcions, segons la ren­da personal , en t re a l t res re­quer iments .

l 'n dels aspectes inclosos dins dels 14 punts que Convergèn­cia i l 'nió va pactar amb el Par­

tit Popular va ser la supressió d ' aques ta taxa. a pet ició del populars, (iarcia aposta per una desapar ic ió d ' aques t impost munic ipal per t rams, per no afectar la si tuació de les fi­nances del consistori: "Per no descapitalitzar l 'Ajuntament", conclou el popular.

Per la seva banda, el presi­dent de l'Associació de Veïns de la plaça d 'en Coll, Pedró Armero. ha avançat que aques­ta setmana presentaran al Tri­bunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un nou re­curs contra la nova taxa de re­collida i eliminació dels resi­dus.

NTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA IVfOÏGClCLEïA

Empresa líder en et seu

Av. Graeüs, 35 Tei. 93 590 66 68 Fax 33 590 66 67

e-mail: leoneííi@feor?eSILcom web: wwwfeoneHi.com

ELS IC4NTONS Dijous. 6 (fe Juliol del >í X \ >

Pça. Pere San, 8 T. 93 589 72 74 Cànovas del Castillo, 14 T. 93 590 30 17

c/ Sant Antoni, 10 T. 93 675 63 39 Pça. Doctor Galtes, 5 T. 93 589 71 78

U N D.

O F

B E N E T T O N

d Valldoreix, 49 T. 93 589 72 02 d Valldoreix, 27 T. 93 674 04 68

d Major, 36 1 er T. 93 675 52 54 d Xerric, 29 T. 93 589 61 61

l·LS4(AN1X)NS Dijous. n,/,-iiili',h/J.\W

c/ Valldoreix, 22 T. 93 675 08 56 c/ Santiago Rusinol, 58 T. 93 674 06 49

F I L O

c/ Endavallada, 20 T. 655 30 54 82 c/ Xerric, 27-29 T. 93 674 69 43

c/ Endavallada, 22 T. 93 674 01 60 c/Villa, 6 T. 93 674 03 16

c/ Major, 32 T. 93 589 02 02 d de la Torre, 6 T. 93 544 20 28

Dijuiis, 0 tir juliolilil2<\\

Rbla. Can Mora, 9 T. 93 675 42 01 v *- _ \

c/ de la Torre, 14 T. 93 674 12 85

c/ Santa Maria, 37 T. 93 590 30 88 c/ Valldoreix, 45 T. 93 675 32 04

c/ de la Creu, 16 T. 93 675 47 02 c/ Xerric, 4 T. 93 675 24 62

c/ Xerric, 29 T. 93 675 55 79

•<%.

Pça. Doctor Galtes, 7 T. 93 589 85 40

ELS /CANTONS l)<i<iu>. 6 >/,-juliol d, l .\w 15

d Sant Jordi, 29 T. 93 589 02 66

c/ Xerric, 28 T. 93 674 06 34

M A R H I N O

d Santa Maria, 31 T. 93 544 22 10

Pça. Barcelona, 1 T. 93 674 16 97

<

<

0 0 0 N

c/ Francesc Moragas, 33 T. 93 674 09 95 c/ de la Creu, 6-8 T. 93 590 68 30

c/ Major, 18 bxs. T. 93 675 59 21 c/ Valldoreix, 28 T. 93 589 72 32

<

r o

<

l·I>/<:\VHO!\S I)::,,:,

1%^

R A C C

Rbla. Ribatallada, 20 T. 93 495 50 71 d Valldoreix, 45 T. 93 674 43 00

hémàÚ c • m o

o T Y

C/Rosselló, 14 T. 93 674 99 63 d Xerric, 8-B T. 93 590 61 89

v d de la Torre, 4 T. 93 675 90 20 d Francesc Moragas, 42 T. 93 674 09 10

o

d Santiago Rusinol, 21 T. 93 675 17 07 d Santiago Rusinol, 47-49 T. 93 590 69 80

Societat Dijous, 6 de juliol'del -\W 17

r e <s o

L'escriptor Baltasar Porcel va inaugurar la Festa Major 2 0 0 0

Porcel va destacar el paper de les ciutats mitjanes en FEuropa del futur

Signant en el llibre d'ho>wr, flanr/uejat per l'alt alde i unti de les seves filles FC) TO: I:. F

L'escriptor de Valldoreix Baltasar Porcel va ser enguany l'encarregat de donar el tret de sortida a la Festa Major de Sant Cugat. Porcel va destacar en el seu pregó el paper de les petites i mitjanes ciutats en la construcció de la Catalunya moderna i l'Europa de les regions. L'escriptor va animar també els santcugatencs a disfrutar de la festa i va discul­par la presència de l'alcalde de la ciutat, Lluis Recoder, que no va poder assistir a la lectura del tradicional pregó. El conseller Joaquim Triadú va assistir al pregó.

ESTKR C A S T W V K R

- Sant Cugat -

L'escriptor de Valldoreix, Bal­tasar Porcel, va ser dimecres l'en­carregat d'inaugurar la Pesta Ma­jor de Sant Cugat amb un pregó en què va destacar la importància de ciutats com Sant Cugat en la construcció de la Catalunya del futur i l'Huropa de les regions. "Depèn de ciutats com Sant Cu­gat i altres viles de Catalunya anar construint una xarxa de ciutat que és la que ens pot convertir en una de les regions europees i mediterrànies amb més capaci­tat per ser capdavantera", va afir­mar Porcel. L'escriptor mallor­

quí, que des de fa uns deu anys viu a Valldoreix, va explicar que des de ja fa anys s'ha imposat la idea de Barcelona com a motor del país i va recordar que en el procés de construcció de la Ca­talunya moderna han estat molt importants les petites i mitjanes ciutats com Sitges, com Olot o com Sant Cugat. "Totes aquestes ciutats han estat grans nuclis econòmics, nuclis culturals i in­tel·lectuals", va afirmar l'escrip­tor. que va afegir que ara estem en un moment en què cal plan­tejar-se quin és el futur que vo­lem per a la nostra ciutat: "Sant Cugat ha crescut molt, ha passat dels cinquanta mil habitants, i

El balcó de l'Ajuntament va ser, una vedada més, /'escenari de/pir^ó F.F..F.

'potser aquest creixement s'hau­ria de començar a vigilar", va co­mentar el pregoner, que va afegir: "Jo avui voldria que q u e d é s aquesta reflexió sobre Sant ("ugat com un d'aquests nuclis que po­den ajudar a fer aquesta Cata­lunya de demà". Baltasar Porcel va explicar que se sent molt a gust vivint a Sant ( aigat. i va des­tacar-ne la combinació de poble i de ciutat que. segons va dir, "m'ha servit molt per treballar i per escriure i m'ha separat de la gran ciutat de Barcelona, que crec que és molt útil però que va en contra de l'individualisme i la in­timitat".

Amb el seu pregó, l'escriptor va

donar el tret de sortida als més de 160 actes de la Festa Major de la ciutat. Porcel va disculpar també l'absència de l 'alcalde, Lluís Recoder, que no va poder arribar a l'inici de la festa a cau­sa d'un embús de trànsit a la sor­tida del Parlament de Catalun­ya, i en nom seu va animar els santcugatencs a viure i participar de la festa grossa de la ciutat.

L'acte d'inici de festes va comp­tar també amb la presència de Maulets de Sant ('ugat. que van aprofitar l'ocasió per repartir uns fulletons on criticaven l'actitud de l'Ajuntament, que no va treu­re la bandera espanyola del bal­có tal com ells havien proposat.

La Festa Major es tanca amb un balanç molt positiu

K.C. -Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat i la comissió organitzadora han fet una valoració molt positiva de la Festa Major de la ciutat, que ha comptat amb una gran nivell de participació.

"Jo penso que ha anat molt bé". comentava l'alcalde, Lluís Re­coder, "la festa està assolint l'ob-jectiu, que és que la gent visqui Sant (Jugat, que surti de casa, participi i disfruti uns dies del seu poble i la seva ciutat". L'al­calde va comentar també que la bona resposta de públic a la ma­joria dels actes fa pensar que "l'o­ferta era bona i atractiva per a la gent, però també que la gent te­nia ganes de sortir i passar-ho bé". També des de la comissió orga­

nitzadora s'han mostrat satisfets d'aquesta Testa Major. Així ho va afirmar un dels membres de la comissió. Francesc Carbó, que va'explicar que "el que volíem era aconseguir que s'estengues­sin molt els actes al llarg de tot el poble i que hi hagués la possi­bilitat que la gent de Sant Cugat pogués escollir on anar durant moltes hores del dia, i penso que això ho hem anat aconseguint". Pel que fa als actes més multitu­dinaris d'aquestes festes, com el concert de Raimon o l'espai de Barraques, Carbó va afegir que des de la comissió s 'havien sorprès una mica per la quanti­tat de gent que va assistir a aques­tes propostes i va voler felicitar els organitzadors de Barraques per l'èxit que ha tingut aquesta iniciativa. D'altra banda, i pel que fa a l'any vinent. Carbó va sub­ratllar que potser caldrà buscar alguna manera de "potenciar es­pais com el Parc ('entral, on no hi va anar la gent que prevèiem" i resoldre algunes coses puntuals com les zones de vianants o al­guns dels actes que "voldríem que arribessin més a tothom".

Ofertes recomanades

C EN T R E. D E_ LAJMATG E Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Mana, 14 Tel. 93 675 57 24

Idigital point

El teu distribuïdor de cameres i material digital Kodak a Sant Cugat Pentjx Etpio 928

3 9 . 9 0 0 pt«.(tra inclòs)

tentw Espí* JJ» 2 2 . 5 0 0 ptw. (tva iiKtfc)

18 Societat aS /CANTONS Dijous. '>,li i ii i ii. i (i:/ _ i -'i 'i ••

d í c i o m s

Unes seixanta parelles ballen el Paga-li Joan del 2 0 0 0

Enguany Asensi Giménez complia 25 anys d'ensenyar la dansa

\ l . \ ( i l ) . \ M l .NDIV

-Sant Cugat-

l na de Ics cites ineludibles el dia de Sant Pere a la nostra c iu ta t és el ball del Paga-li Joan.

Aquest anv han estat unes 60 parelles de santeugatencs les <|ue s ' han a n i m a t a bal lar aquesta dansa autòctona, que. com cada anv. va aplegar cen­tenars de persones al \ol tant de la Creu de Terme per veu­re-la en directe.

Kl Paga-li Joan va centrar les activitats ilel matí de Festa Ma­jor el dia ile Sant l'ere, un dels patrons de la ciutat. De bon matí va sortir la cercavila de la placa de Barcelona i fins al Mo­nestir.

Després de l'ofici religiós de es 12 va ser el moment de co­

mençar a ballar. Abans, però. Ajuntament de Sant (Àigat va

retre homenatge a l'encarregat d'ensenyar el Paga-li Joan des de fa 25 anys. Asensi (Jiménez. que va rebre una forta ovació de tot el públic.

Kn total, es va ballar ttes ve­gades aquesta dansa: primer el grup dels més petits, després els adults i, finalment, els ge­gants de la ciutat i una parella de capgrossos.

Kl calorós matí del Paga-li Joan va acabar amb el tradicio­nal refrigeri per als balladors.

/• /. lli, Ull'l,'- i/il,nlhhl·irl "/','/> tl^it/i >l, : 'II \ i varia i,r,i,::l,ill·..l·\klXYl·\ A'A-r.W,///. im fii/niioi/i ,i himiriiiily ui wiitn líiilI'•:/•./)!' \RI) /• IA7.V}'/- S

ELS /GVNTONS Dijous, f> dejulhltiel2000 Societat 19

c t Í u I i a t s

El Racó Infantil sedueix els més petits

de la ciutat

l·Ii(i,niiitiwiil)iii,-!ii/iiii,id lnpnmip/il· mniuhd'dqiinl,im I- . V i l / / I M M . l / ,·"• totol. IUIII nf,/r mm i/umumi (Finiu ihi'h'qm him fx i ///, •. ,,'h »,,n «ütdu , <idu diu d'r/i/m Jn "/< sïu /• / ,

K.C.

-Sant Cugat-

Kl nou Racó Infantil de Festa Ma-

per aquest nou espai, ubicat a la rambla del Celler. Aquesta respos­ta ha estat valorada molt satisfactò­riament pels membres de l'orga-

jor ha tancat les seves portes amb un nització ja que, segons el tècnic de balanç molt positiu per part de par- Cultura de l'Ajuntament, Rogeli ticipació. Prop de 700 persones, en- Padró, "això era una prova, i l'èxit tre nens i pares, han passat cada dia ha estat rotund".

Pel que fa a les activitats, que han anat des dels tradicionals titelles fins a un circ o un ball infantil. Pa­dró ha explicat que tots els espec­tacles han estat de molta qualitat i que la prova és que "els nens els aguantaven sense cansar-se". D'al­tra banda, els responsables de la ini­

ciativa han agraït també la partici­pació dels monitors i dels pares i mares, que han participat en les ac­tivitats i han ajudat a "mantenir aquest espai a l'aire lliure d'una ma­nera controlada". Davant la bona acollida que ha tingut el Racó In­fantil, el tècnic de Cultura de l'A-

Dr\RI)l·.\RI\Yl·.S

juntament ha afegit que "aquest és un espai que es podria consolidar" i ha comentat que, de cara als pro­pers anys, potser es podria plante­jar la possibilitat de fer una petita festa major infantil, amb activitats com el pregó o el ball pensades per als més petits.

' ,/,• •',/>,// /,'• -1 l,n d' \,h di l,i/«nu,-/!,,,! I V i l / / 1 A'A'OS 1

Prop de 2 0 0 persones al sopar pro-Llar d'Avis

M.-\(;i>\ M K N D H Z

- Sant Cugat -

l nes 190 persones van sopar a l'aire lliure als locals de la Llar d'Avis de la parròquia en el sopar per recaptar fons per a l'entitat que es va fer divendres. Kn total. es van recaptar unes 650.(X)0 pes­setes. gràcies al sorteig dels ob­sequis cedits per diversos co­merços i artistes de Sant Cugat.

Kl sopar va estar presidit per l'al­calde de la ciutat, I Juís Recoder. i mossèn Blai Blanqucr i va comp­tar amb la presència d'altres mem­bres del consistori. Kl bon am­bient va ser la tònica general del sopar. Kls assistents també van poder visitar l'exposició de labors d'algunes àvies de la Llar.

/•. A,n•!.< -i-mipudirballar dimnit fi/,, /„ /„„/,/ uiCa v/1 /•'.• \ . \ \ / / | A'A'O.S'

Ball de fi de festa al Casal d'Avis MAI.

- Sant Cugat -

Kls habituals del Casal d'Avis de Sant Cugat van celebrar el tinal de la Festa Major amb un ball ben mogut la tarda de diu­menge. Kls encarregats de marcar cl ritme d 'aquest ball va ser el grup d'en Xavier Criado des de les cinc tic la tarda.

•

CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES -i. h. Gra. Sar Cjgat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00

Buenos Aire;, 25 Barcecna. Tel 93 419 06 46

Rocafort l ' 2 Bo-ce'orc Te . 93 426 CO OS

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

20 Societat HLS /CAIYID1N5 Dijous, f, fitjuliol r/e! JL

Pirotècnia

Milers de santcugatencs van gaudir del castell de focs

La varietat va ser una de les notes dominants de Fespectacle

Ij • /otvns ielsen/ors van <erelsprotagonistes tf aquestajislapirofeciíiea FO'I'O: X.WI L.\RROSA

K.C. - Sant Cugat-

Les llums, els colors i el so­roll van tornar a ser els prota­g o n i s t e s de l p r i m e r dia de Festa Major Milers de sant­cugatencs van voler assistir di­mecres al tradicional castell de tocs, que va cpomencar amb

una cercavila amenitzada per la Cobla de Minis.trers de la Ciutat de Barcleona i va aca-bars al tram final de la rambla del Celler.

I, 'espectacle pirotècnic, LI cà­rrec de Pirotècnia Tomàs de Benicarló, va oferir un variat repertori de coets que van om­plir el cel de la ciutat de for­

mes , figures i colors. " H e m buscat un espectacle molt va­riat, amb molts efectes de co­lors i de figures", va assegu­rar un de l s m e m b r e s de la Comissió de festa Major. Ciabi Cerdà. I na de les principals novetats va ser precisament la gran varietat de figures, que va so rp rend re els san teuag-

F.ls S1i11tc1rj.11/fui v vmi nIni amb aplaudiments lagr/w -varietat r/c mels FOTO: \.l

tencs amb formes com els cors, les flors o diferents e lements geomètrics. Tot i això, alguns dels coets més celebrats van tornar a ser. una vegada mes, les tradicionals palmeres, que

va comptar enguany amb 640 quilos de pólvora i va costar un milió set-centes mil pesse­tes, va finalitzar amb l 'espe­rada traca final i amb la trona­da de Sant Pere , que des de

van ser r ecompensades amb fa tres anys s'organitza a Sant les exclamcions i els apluadi- Cugat i cpie dijous al matí va ments dels espectadors. omplir de soroll i de petards

L'espectacle priotècnie, que els carrers de la ciutat.

e f a r d s

Els 'Versots' dels diables critiquen el pacte de

govern entre CiU i P P

K.C. - Sant Cugat -

Kl pacte de gi iv cm entre Cil i l'I! la manca de locals per a les entitats i l'èxit de Ics Barraques de Festa Major van ser els tenies protago­nistes ilels Ycrsots d'aquest any, que per teccra vegada van preparar els I )iables de Sant C '.ugat.

"Nosaltres volem parlar una mica de com està el poble en aquests mo­ments". va explicar un dels mem­bres dels I )iablcs. Vicenç Pujol, que va afegir que el seu obejetiu és que "cada vegada més els Ytnots no els haguem d'escriure nosaltres i sigui la gent que faci propostes". Fa lec­tura dels Vf/yo/s, que es va fer a la

placa ()ctav ià. va donar pas al tradi­cional corretoe. que aquest any va comptar amb la participació dels Diables de Sants i de Viladecans. I ,a cercavila dels focs va començar a la mateixa plaça del Monestir i va seguir un recorregut més curt del d'altres anvs. passant per carrers com l'avinguda Francesc Macià o la rambla del (Celler. FI correfoe va finalitzar al parc de Pla del Vinyet on els diables de la ciutat van posar punt final .1 la cercavila amb un es­pectacle piromusical. Després d a-questa festa, els diables ha fet una crida per trobar algun vidcoaficio-nat que hagués gravat el correfoe, i demanen que si algú en té una gar-vació, es posi en contacte amb Nú­ria Alavo. al telèfon °1674.53.03 IJI 1olla loea/ele diables za protiejouitíar 1111 a/n nus els 'Verso/s' i el correfoe r/e Festa. Major FO'I'O: F..F

ELS /CANTONS Dijous. 6 ete juliol del 2000 Societat 21

0 i%

El 3 de 7 aixecat per sota es resisteix als

castellers de Sant Cugat

El primer i aslell que i au r/iïi arrelar va ser cl 5 de 7 FOTO: A'-ll 7 /.. 1RROSA l.n colin va repetir el í di 11 iL· tul di varie^ai, pi in v nsc nixectir-lo per sola I- 010: AVI l /1.ARRÒSA

MAGDA MI ÍNDKZ

- Sant Cugat -

La història es repeteix. Si més no. els Castellers de Sant Cugat van tornar a reviure la mala sort de fer llenya en un 3 de 7 aixe­cat per sota en la trobada caste-llera de Festa Major. Malgrat aquesta petita decepció, la resta de l'actuació va ser impecable: la colla local va aconseguir des­carregar un 4 de 7 amb pilar, el segon 5 de 7 de la temporada i un .i de 7. Kn aquesta cinquena trobada castellera, la colla local va estar acompanyada pels Xiquets de Tarragona i els Castellers de

Sants. L'actuació de Festa Major és

una de les més esperades pels Castellers de Sant Cugat, ja que concentra un bon nombre de santeugatencs als jardins del Mo­nestir per veure la sortida a plaça. l 'n dels reptes d'aquest any era intentar descarregar el 3 de 7 car­regat per sota que, igual com va passar a la Festa Major de l'any anterior, va fer llenya. Kn aques­ta ocasió, un mal entès a l'hora de fer l 'última aixecada va dese­quilibrar la construcció i la va fer caure. "Kl 3 de 7 per sota és un castell enormement tècnic, que s'ha de treballar molt en els as-sajos i amb la mateixa gent. Es

una llàstima perquè el portàvem bé", explicava un dels caps de colla, Ignasi Kscamilla. Amb la caiguda, un dels castellers que ocupava la posició de segons es va fer mal al colze, motiu pel qual van desestimar la possibi­litat de fer un segon intent.

Malgrat aquest primer ensurt. la resta de l'actuació dels Caste­llers de Sant Cugat no va tenir cap mena de fissura."Ara mateix és el màxim que podem fer", as­segurava Kscamilla.

De cara a continuar treballant després d'aquesta actuació de Festa Major, la colla local vol aca­bar de consolidar aquest 3 de 7 aixecat per sota i la torre de 7.

"Kls hem de continuar treba­llant: són els darrers passos per poder enfrontar ja els castells de vuit. Però sembla que aquest pas ens costa una miqueta ' , lamen­tava el cap de colla

l'el que fa a l'actuació de les dues colles que van participar en aquesta cinquena trobada caste­llera, els Xiquets de Tarragona van descarregar una torre de 7, un 5 de 7 i un 4 de 7 amb pilar. Per la seva banda, els Castellers de Sants van descarregar la tor­re de 7 i el 3 de 7, però van fer llenya quan descarregaven el 4 de 8.

L'actuació castellera de Festa Major va acabar amb els habi­

tuals pilars de comiat, gairebé simultàniament, de les tres co­lles.

' lot i que l'actuació va ser de força qualitat, el nombre de pú­blic va ser inferior al de l'edició de l'any passat. La coincidència amb les trobades castelleres de Rubí i Terrassa van fer dismi­nuir el nombre d'aficionats cas­tellers de la comarca. "Ja ens ho esperàvem, perquè, a més, l'any passat venien els Minyons de Terrassa que és una colla pun­tera i que crida més l 'atenció. De tota manera, el caliu de la Festa Major sempre és el que esperem i és el que hi ha hagut", assegurava Kscamilla.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat rt/> ^ ^ ^n Sant Just PI. Can Cadena,2 0) 9 3 5 9 0 6 8 8 0 Bonavista 63-65 Valldoreix ) 93 480 36 00

22 Societat flS í CANTK >!NS D, ,<„,<. o ,/,• /„/,„/,/, / .

C o m e r ç o s

La setena Botiga al Carrer omple de gom a gom els carrers del centre SCC lamenta que dos carrers "molt importants" no hi haginpartiàpatgaire

IJI tiiiisiíliidenuhiínimivii ffunnu,rel'primer premidels apimidnis I'-:XAYIlARRÒS. 11\ niutiih miinih Liwjuiirmi rhidiïii/lri//ii i/iu a IMH\<H ii lrpremi I \ II11ARROSA

KMH.I BKI.LA

- Sant Cugat -

Lu setena edició de la Botiga al (darrer va reunir milers de per­sones al llarg de tot dissabte pels carrers i places de la ciutat. Prop de 400 establiments van sortir al carrer per oferir els seus pro­ductes als santeugatencs . Kl centre de la ciutat va restar tan­cat a la circulació des de les 10 del mací i fins a les 9 del vespre formant un eix viari comprès entre la plaça de Lluís Millet -l'estació del centre de 1- erroca-rrils de la Generalitat- i l'avin­guda de C e r d a n y o l a . Lis establiments comercials van or­ganitzar, com ja és habitual, di­verses activitats.

Paral · le lament , l 'associació Sant Cugat Comerç va organit­zar, com s'acostuma a fer, el 20è concurs d 'aparadors , que va guanyar, en primer lloc, la Can­saladeria Juliana, en segon, Mi-larTobella i en tercer, la botiga Rodó. Blue Moon, MI)C i L(iA Mobles van rebre t ambé un accèssit cada un. LI jurat d'a­quest concurs estava format per Jaume Badia, editor de la revis­ta Sant Cugat Ara, la regidora de Comunicació, Marta Subirà. l'ar­tista local Joan Tortosa i el di­rector del TOT Sant Cugat \ Ki.s 4 CANTONS, Josep Maria Vallès.

Quant al concurs de parades, el gran nombre d'establiments participants, gairebé 400, ha fet que el resultat de les votacions per a les deu millors parades -que s'havien de dipositar a l'es-tand d'aquesta publicació- no es conegui fins a la setmana que ve. A diferència de Pany passat, el jurat d'aquest certamen era popular. L'altre concurs, el d'en-g a l a n a m e n t de carrers , l 'ha guanyat un any més el carrer de la Creu, que enguany estava ambientat en l 'Edat Mitjana, concretament a l'estil del segle XII. Josep Canals, de Canals Galeria d'Art, assegura que "el carrer de la ( 'reu està donant una lliçó als carrers més comer­cials". Kl segon premi va ser per al carrer de Valldoreix, que es va guarnir amb motius xinesos.

EIS4CANTONS eis4c antons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

ELS ÍCAIYroiNS Dijous. 6 de juliol del 2000 Societat 23

VA carrer de l 'Kndavallada va panyat; ha fet calor, que és e ser guardonat amb el tercer pre­mi per portar un grup de ponis. l 'n altre carrer que s'ha enga­lanat ha estat el de Santa Maria. amb tot de paraigües cobrint la via -pe r cert, molt transitada-. La presidenta de Sant Cugat Comerç (SCC). Maria Eulàlia Egea, va lamentar, però, que dos carrers amb tradició d'a­dornar, Santiago Rusinol i Lluís Companys, no es posessin d'a-

que toca, però és una calor que es pot aguantar", deia Recoder.

Una de les propostes per su­portar la calor va ser la del TOT Sant Cugat, emmarcada dins dels actes de celebració del seu quinzè aniversari, de repartir gratuïtament un total de 5.000 gelats a tothom qui es va acos­tar al carrer de Sant Antoni.

Els comerciants del centre van organitzar diverses activitats al

çord enguany: "Ens ha sapigut llarg de tot el dia. A la pista cen­tral de la plaça de Barcelona, per exemple, s'hi havien ins­tal·lat diverses atraccions infla­bles i activitats amb maquillat­ge que van fer les delícies dels més menuts. Al seu torn, el ca­rrer de Villa va organitzar una ludotcca infantil, tallers de ti­telles populars i el primer con­curs de Cuina Cienevie-Ale-xandria. l ' n drac xinès amb pirotècnia, una gimcana i tallers de màscares orientals van ser a

gunes de les ac

greu però finalment no han sor­tit. No ha sigut com voldríem perquè són dos carrers molt im­portants". Alguns dels comerciants de

Santiago Rusinol. on va néixer la iniciativa de la botiga al ca­rrer, han argumentat, entre al­tres motius, que "l'Ajuntament només ens està donant 25.000 p e s s e t e s des q u e es va co­mençar a organitzar la Botiga al Carrer i aquesta quantitat no ha augmenta t " , diu una comerc ian t .

lots els botiguers c o n s u l t a t s d 'a ­ques t carrer han coincidit a dir que els motius econò-m

dinar la iniciativa de guarnir el ca­rrer: "( 'rec que és més feina de l'Ajuntament que nostra organitzar la Festa Ma­jor. Nosaltres organitzem les bo­tigues. que prou feina que te­nim". deia una altra, lot i així. alguns dels comerços van mun­tar la seva parada a l'aire lliure.

La calor va ser l'altra protago­nista de la jornada. 1 .'akalde de Sant Cugat, Lluís Recoder.-que es va passejar pels larrcrs del centre de la ciutat- \a assegurai que "amb el bon sentit, no es podia circular, de la gent que hi havia". "Kl temps ens ha acom-

M. Eulàlia Egea: tlvltats l|llc c

"Enshasapigutgreu van ^ « - • ™ > ' » -1 * * par a la plaça de

que Santiago Rusinol natació, Per ia : I I ' z"1 >. seva banda , la

/ Lluís Companys no plava d,()aavia ics han fet de- fiagiu S0/YÍt al far/w" va ser l'escenari ' ' -•"" d'actuacions te­

atrals de la mà del Crup Ica

tre. Al carrer de la ('reu s'hi va poder veure animació medieval a càrrec del grup Time Lords i es van fer lectures de mans amb la nostra col·laboradora Mont­se Sant.

La majoria dels comerços van assegurar que la Botiga al Ca­rrer és una actn itat pei promo-cionar el comerç, i no tant pei \ en d re. Knguatn la festa lomudia amb

l 'obcitura de la c a m p a m a de rebaixes d'estiu que durarà fins al propei dia il d'agost.

AkiineséJess/HitiiHjiltii'iui* ii·iunrjiili• ili lonlmiomii ,/• unihitill',i'ji-li Imm inpi, mi i,uitnl,i I I Dl \RI) I:\R1\) I- S

També es veu tradició en l'elaboració dels rams Paga-// Joan. a la Marieta; paga-li Joan un vano i un ram... Kl vano i el ram són els elements típics

de la dansa santeugatenca per antonomàsia. Knguany era molt especial, ja que el Paga-li Joan del 2000 es volia celebrar com cal. Kls vanos de les balladores van canviar el seu aspecte habitual, en què es pot veure la figura del mosaic que es troba als locals de l'Esbart Sant Cugat, per uns de co­lors ben llampants. Això sí. els rams van ser els tradicionals clavells vermells, elaborats per la gent de sempre amb la mateixa cura que els anys anteriors./M.M. (Sant Cugat)

Ci /;' ili tuli • li - ulil.: ,i yiuln ih Imns uns en un Imn esiemin. el Claustre /•': A',-1 1 / I.A RROS. 1

Tast de vins al Claustre Més d'un centenar de persones van participar dijous a la tarda en

un tast de vins que va organitzar Vins Noé per la Festa Major. Kn el marc del claustre del Monestir, i acompanyats per la mú­

sica de jazz d'Eduard Jordan Quintet, van poder gaudir de fins a deu denominacions catalanes diferents.

/ M.M. (Sant Cugat)

24 Societat U S /CANTONS l)i,>,us. trlejuliol MJOOO

C o n c u r s

Vuitanta paelles van participar a V arrossada popular

EI primer premi va ser per a la família Carrasco

11 limitin ili p/ielh 'in i timptm i imutim amb <Y(' ptw//f\ t/u? i iin t umptln pel 14 troteu \ alomiil· pel t ometi titit/í de la i tttlitl /• .V /

treballadors de la ferreteria El

ES'I'KR C-VSTANYKR - Sant Cugat -

El tradicional concurs de pa­elles de Festa Major va comp­tar aciucst any a m b un gran èxit de participació. Més d 'un miler de persones i 80 paelles van p rendre part en aques ta iniciativa, que enguany arri­bava a la seva vintena edició. Els guanyadors del concurs , a m b 56 p u n t s , van se r e l s m e m b r e s de la famíl ia Ca­rrasco, que des de fa anys par­t ic ipen en aquesta arrossada popular.

"Estic molt contenta", va as­

segurar la responsab le de la paella, Francesca Llop, que va afegir: "Mai no t 'ho esperes i s e m p r e és una s o r p r e s a " . F rancesca L lop va exp l ica r que aques t any havia prepa­rat un a r ròs m i x t d e mar i muntanya i que l 'únic secret perquè quedés bé era "cuinar amb molt amor i il·lusió per­què els convida ts dinin bé i els agradi la paella". En total, el jurat va repartir 14 premis, que com ja és habitual, havien estat cedi ts per diversos esta­bl iments de la ciutat. La se­gona posició va ser per la fa­mí l ia ( i r a u , m e n t r e q u e el tercer premi se'l van endur els

Pont . Altres grups p remia t s van ser els bastoners, que van quedar en quarta posició, o la secció local del Partit dels So­cialistes de Catalunya (PSC). que va guanyar el premi es­pecial a la paella més gran.

Una de les notes més desta­cades de la jornada va ser la g ran p a r t i c i p a c i ó . Un d e l s membres de l'organització, Jo­sep Pros, va reconèixer que aquest any hi havia hagut qua­si vint paelles més que l'any passat i va explicar que esta­ven molt contents perquè això vol dir "que el poble creix i que la gent hi vol participar".

I .''titi/ti l,udl·i!mtit])i! vmnbn\(it l'\itintiimiiit l'nritimtzthitnlnmlntyi\ltiiniMti· I I /•

I

lhipii\ de l'aiiowadu. I uviua e'\ Iti piottiffiiinla /* h h

D'altra banda, i davant de la plaça ésmol t maco i costarà bona acollida que té sempre deixar-lo". aquest acte, Pros va comentar La v in tena edició del con-t a m b é q u e ja s ' e s t a n c o - curs de pael les va finalitzar, mençant a plantejar la possi- com ja és habitual, amb la mú-bilitat de buscar un nou espai sica de l 'orquestra Gran Casi-per al concurs, tot i que va re- no i amb una remul lada po-conèixer que "el marc de la pular.

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: correu@pecomunicacio.com

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat

Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

D INTERÈS PER A TOTS ELS VITICULTORS

Si conreeu algun tipus de cep que no sigui una va­rietat habitual (Xarel·lo, Macabeu, Parellada, Ca-rinyena, Ull de llebre, Cabernet, Sumoll, Merlot, Garnatxa,...) o coneixeu algun viticultor que la cul­tivi, us preguem que ens ho comuniqueu a :

BODEGUES MIGUEL TORRES, S.A. Srta. Montse Torres Tel. 93 817 75 04 Fax. 93 817 75 47

e- mail:mtorresv@torres.es

ELS /CANTONS Dijous, 6 tir juliol tltl'OOÚ Societat 25

T r a d i c i o n s

Jordi Franquesa és

escollit nou Caparrot

de Sant Cugat

l'iiüti· //..'..w iwirfot/Hiirhi <írtu: •.imblimuiititn ilnipitii·itiiii In''/: I t,iiiijiti»t I \ 11/ / \RRf)\ I

M A ( , I ) \ \ I K \ I ) K Z

- Sant Cugat -

Kl santcugarenc Jordi Franquesa ha estat escollit nou Caparrot de l'Any. Aquest és el primer any que es fa el capgròs d'una persona que estigui vinculada activament al po­ble. I Jelecció es va donar a conèixer dissabte a la tarda, al l'la del Yinyet. al final de la trobada gegantera, i va comptar amb la presència del gua­nyador i la seva família.

I )esprés de mesos de deliberació. els ('aparrots de Sant Cugat ja po­den comptar amb un nou membre, amb la cara de Franquesa, un sant-cugatenc que sempre ha estat vin­culat Lils moviments culturals de la ciutat. A més, també va ser regidor de (àiltura i de (.omerç de l'Ajun­tament per Convergència i l'nió. i és el propietari de la papereria Jor­di del carrer Santiago Rusinol. fran­quesa va destacar pel seu bon hu­mor en el discurs que va pronunciar al l'la del Yinyet. i va assegurar que "en cap moment he pensat que el fet d'haver estat representat en un caparrot tingui el més petit aspec­

te ridícul", ja que considera que "qui pensa que fa el ridícul és que creu ser alguna cosa més que els al­tres. Jo faig cl que puc perquè no si­gui aquest el meu cas". Jordi Fran­quesa va tancar el seu discurs convidant a tothom a "riure amb mi i, si així us vingués de gust, riu-re-us tic mi".

Kl nou caparrot de Sant ('.ngat es va donarà conèixer al final de la tro­balla gegantera. que \a centrar els actes de dissabte .i la tarda. Fn aquesta ocasió van prendre-hi part els de (:ellera deTer. Alella. Mata­ró. Cornellà. Cerdanvola. cl (iui-nariló i els amfitrions, els de Sant Cugat. Valldoreix i (-reu Roja Vall­doreix. Les cercaviles dels gegants van passejar per tot el poble en qua­tre recorreguts diferents, que es van trobar a la plaça d'( )eta\ ià. i m es va inciar el recorregut conjunt fins al Pla del Yinyet. Allà es \ a fer cl ball de gegants amb els centenars de persones que ha\ ien seguit el re­corregut. 1 .'únic incident que es va produir va ser la caiguda del gegant de Cornellà, que tan sols li va oca­sionar una rascada al cap.

n i I £ a t s

Èxit de públic a la Caseta del Centro Popular

Andaluz, que acull de mitjana 4 . 5 0 0 persones

KMII.I BKU.A -Sant Cugat -

La Caseta del Centro Popular Andaluz (CPA) va tornar a ser un dels focus d'assistència de públic en aquesta Festa Major i va arri­bar, en moments puntuals, a acollir entre 6.000 i 7.(M)0 persones, se­gons fonts de l'organització del CPA. o el que és el mateix, un 15 o 20% més que en l'edició ante­rior.

Gabriel Ruiz, president del CPA, va destacar la col·laboració tant de l'Ajuntament com de la comissió de festes, així com també va mos­trar la seva satisfacció per l'afluèn­cia de públic i la participació de

l'F^sbart Sant Cugat. Segons Ruiz, tot plegat demostra que l'accepta­ció cultural "és una realitat a Sant Cugat". L'andalús santeugatenc. que va lluir com és tradicional les seves millors gales militars, va ex­plicar que el CPA de la ciutat té "força prestigi a tot Catalunya". Després de 23 anys participant en la Festa Major de Sant Cugat, el CPA continua estrenant vestuari i coreografies amb motiu de la fes­ta. Aquest és el tercer any que s'ins­tal·la la Caseta -de 400 m-- a l'em-plaçament actual , darrere el Monestir. Knguany s'ha continuat apostant per organitzar els actes a partir de les 9 del vespre, que és quan fa menys calor. I .es activitats,

L·i( •NhitliH l'\ ii iot i t/i

que han estat ben diverses, van co­mençar divendres amb les danses tradicionals de les diverses forma­cions de l'associació, que van ac­tuar amb cases germanes andaluses d'arreu de Catalunya -Tarragona,

i/ /i t/ii pi/i,/ n l'itlj, t/t hi l·i·.tu Mi/im tii \,nii( iu/i I \{\ll l/v'/\'0\ I

\ lataró i I A >rena (iómez amb cançó espanyola. Dissabte al matí es va poder gaudir de l'espectacle tradi­cional de la Hirmanilade Calega de Rubí, del ('.entro ('ultural Gar­cía Lorca i del (lentro Andaluz Cul­tural Artístico Manuel de Falla. Ja

ral Sabor .Andaluz de Mataró, la Pena Flamenca Badiensc i la Casa de Andalucía de Blanes. I .es acti­vitats de diumenge les van prota­gonitzar. al matí, el ( ientro ("ultu­ral Andaluz Juan Ramon Jiménez i, al vespre -tancant la festa-, els Girona i Lleida- F.s tractava dels

grups Axatiana. Triana, Brissindel, al vespre, la (Caseta va acollir més grups de ball del (;PA i. de nou, e Vírgen del Rocío, La armonia de danses, a càrrec de la Casa Cultu- Ballet Flamenco Brissindel.

ÍIEÇTÍI88MESTÍ8S

Vilar ElectrolJar

Santa Niaria. 20 Tel. 93 58901 71

l A d f %>ta§à# "|V|

#&.& 674 ÉMft

L l a r d ' A v i s

• • • * • • * . • < * •

ILl ftbleM&l

Pearson, 36. LA FLORESTA

Tel. 93 589 78 00

bicicletes sun bike

Can Mas, 2

M. 93 589II51

C O M P R A A A O S o

A L Q U I L A A A O S

local de 5 o a IOO m2

zona comercial centro

26 Societat ¥1S /CATYIWNS Dijous. 6 dejulioldelJt\V

E n t i t a t s

Les 'migas' manxegues ocasionen llargues cues

El futbol resta afluència a la botifarrada del CCM

Us puntaires van omplir el passeig deb Plàtans del Monestir F: EDUARD FARINYES

EMILI BEI.LA

- Sant Cugat -

"Millor que en anys anteriors". D'aquesta manera el president del Centro Castellano Manchego (CCM) de Sant Cugat, Juan Car­rasco, resumia les activitats orga­nitzades per sisè any consecutiu a la Festa Major 2000. Una botifar­rada popular, una exhibició de puntaires i les multitudinàries mi-gas manxegues van atraure els santeugatencs un any més.

La previsió de racions de migris -1.200 plats- es va quedar curta per la quantitat de gent que les volia tastar dissabte al vespre al passeig dels Plàtans del Mones­tir. Ks van formar cues que arri­baven gairebé fins a la Creu de Terme. A diferència de les migas, que van tastar diversos represen­tants del món polític local, la bo­tifarrada no va acollir tanta gent, tal com reconeix el mateix Carrasco: "El partit de futbol entre França i Alemanya ens ha perjudicat". Pel que fa a la trobada de puntai­res, hi van participar un total de 193 dones de tot Catalunya. V.n-guany es va fer venir un autobús des de Castella-Manxa amb gai­rebé 50 dones. Carrasco assegura que "les activitats ens costen di­ners, més de 500.000 pessetes", cosa que demana que es tingui en compte els propers anys. El pre­sident dels manxecs demana que l'Ajuntament augmenti l'ajuda de 300.000 pessetes actual.

C o n c e r t s

Les orquestres marquen el ritme de

les nits de Festa Major

Dkeises orquestres van animar les nits de Festa Major' F: F.DFARD FA RIN) F..S

M A G D A M É N D E Z obrir la revetlla de Sant Pere.

- Sant Cugat - va congregar centenars de per­s o n e s al p a s s e i g de T o r r e

Les t íp iques orquest res de Blanca. Les nits següents es festa major van tornar a ser les van poder escoltar orquestres encarregades de posar música com Gira-so l , A p a c h e o La a les nits de la festa gran de la Tribu, protagonistes als esce-ciutat. naris ubicats a diferents punts

L'orquestra Cimarrón, que va de la ciutat.

Espais

Uespai de les Barraques es converteix en una cita

obligada en la segona edició

M.M. - Sant Cugat -

L'espai lúdic de les Barra­ques va ser el gran protago­nista de les nits de Festa Ma­jor . E n el s e u s e g o n any consecutiu, l'afluència de pú­blic va sorprendre la mateixa comiss ió o rgan i tzadora . Els concerts que es van programar a l'escenari de l'espai van des­tacar per la seva varietat. L'ú­nic punt negatiu es van donar les nits de dijous i d issabte , quan es van registrar alguns i n c i d e n t s p rovoca t s per un grup de caps rapats i que van

requerir la in tervenció de la policia.

Mi le rs de p e r s o n e s , majo­ri tàriament joves, van assistir cada nit a l'espai per allargar al màxim la festa i gaudir de les ofer tes l úd iques que es van p rog ramar a l ' e s c e n a r i . Els dies que es va registrar un ma­jor nombre de visitants van ser d ivendres i d issabte , coinci­dint amb els concerts d 'Ska-marlans i Maeaco, entre d'al­tres.

"A nivell de Barraques i es­cenar i , tot ha anat molt bé , n 'es tem molt contents" , asse­gurava un dels membres de la comissió de Barraques, Xesco

F.l hm amltint jihtahii miiiuii //> '//A iliftnili /<* Hiin.n/iu· on /;;;> i tot <>; tiri lolbn ni alpines tauletamm en una terrana d'utm b /• t

Aretxabala, que també va ex­plicar que els barraquistes "al principi estaven una mica re­celosos que no s ' introduissin novetats a l'espai, però veient com ha ana t , n ' e s t a n sa t is ­fets".

Una de les notes destacades

va ser el fet que es veiés gent de totes les edats en el recin­te duran t les qua t re ni ts de F e s t a Major q u e van e s t a r muntades les barraques.

Aquest any s'ha ampliat l'es­pai respecte de la primera edi­ció, encara que s'ha mant in­

gut la ubicació al parc de la Pollancreda. Enguany hi ha­via 25 en t i t a t s san teuga ten-ques que van muntar la seva barraca, des de les J E R C fins els Amics de l'Arepa, passant pels Caste l lers o el Club de Rugbi.

ELS <:wn>Ns D ijniií. f> ilr i llimi lli I _\ \ \' Societat 27

a s

Jaume Pla. FJHp resa ri i actor

"Si fos jove, era dedicaria plenament al món del teatre"

De nou, un candidat que no ha estat seleccionat al final de la temporada.

Malgrat tot, cal reconèixer la seva disponibilitat i també la seva capacitat

de mantenir el control de la situació durant tota la prova. Jaume Pla va vo­

ler passar el 'Càsting' de RSC el dia 29 de maig, just entre una obra de

teatre a Barcelona i un viatge a Nova York per assistir a la gala de lliura­

ment del premi al millor perfum de l'any al món. I és que Pla s'ha dedicat

tota la vida al món de la perfumeria, treballant a empreses com Lancaster

o Puig, i potenciant perfums com Versace o Moschino. Però quan es va

jubilar, va decidir ser un actor professional. Atípic, en diu ell.

JORDI RWIOS

- Sant Cugat -

Sóc el Jaume l'la i Pladevall i vaig

néixer el 1\ de maig de 11>2<S a Vi­

lassar de Mar. Estic casat i tineeine

niïs. - Expliqui'ns r o m havia de conti­

nuar cl seu paper a \issttfw.

riii'rí'm·iíi.

- Bé. això no se sap mai. però sem­

bla que sí. que m'arreglaxa bastant

amb la senyora Antònia i teníem...no

dic un idil·li, pe ri) sí continuaven

|inits. 1 ,la\'ors el que hi ha\ ia és que

v iucm junts però no ens casàvem

per un tema actual: si ens casà\ em

perdíem la pensió.

- l la plantat mai una t o m a q u e r a '

- No. - P e r ò vostè ha dit que quan e ra

|>etit li agradava estar a pagès.

- Sí. vaig néixer a Vilassar i després.

per circumstàncies de situació polí­

tica, vaig anar a parar al 1 duçanòs. I

sí. no és que m'agradés fer de pagès.

però vaig viure a pagès i em va agra­

dar.

- C o m el va m a r c a r el seu pas per

ima escola confessional?

- Malament! Perquè en aquella èpo­

ca la cosa era molt més traumàtica.

A mes, obligada i totalment feixis­

ta. Realment em va marcar, i la pro­

sa és que tinc cinc fills i cap d'ells

ha anat a una escola d'aquest tipus.

- Vol dir que va passar d 'un ex­

t rem a mi altre?

- Sí, sí. -Va utilitzar les seves influències

per tal q u e el pr imer paper d e te­

a t re q u e va fer, u n c o p j a jubilat ,

fos mi dels protagonistes d 'E / ma­

niquí, a m b J o a n B o r r à s i J o r d i

Banacolocha?

- (Riu) No, no, en absolut! Primer

perquè, com que no em coneixia

ningú, ni em coneixen massa ara,

no tenia cap influència, eh? Jo vaig

anar allà com un passareu: vaig en-

tregar el meu currículum i vaig te­

nir la sort que l'obra de Mercè Ro-

doreda exigia que tots fossin vells.

i es veu que de vells no n'hi ha gai­

res. Llavors em van fer un càsting.

com el que em feu ara, i em van

agafar.

- I què significa |M'r a la seva vida

aquest pa|H'r?

-1 lonie. \a ser un doctorat. Jo sem­

pre dic que poder actuar i fer-me

amb monstres del teatre català va

ser per a mi una oportunitat esplèn­

dida.

- Prefereix el teatre o la televisió?

- Kl teatre! Es la base de tot el món

de l'espectacle, la televisió no exis­

tiria sense el teatre, la gent es torma

i dóna la seva categoria professio­

nal a tra\és del teatre.

- L i agradaria fer cinema?

- Sí, també. Home, tot el que sigui

espectacle...a veure, que jo a la te­

levisió m'ho he passat molt bé, eh,

no es que vulgui renunciar-hi. Però

sí que faria cinema, és clar que sí.

- Vostè va començar a moure 's en

el món teatral des d e ben jove . . .

|>er «piè no s'iii va dedicar?

- Home, perquè quan jo era jove i

podia dedicar-me al teatre profes­

sionalment, en aquella època l'ofi­

ci de còmic era un ofici de misèria.

I'l,/ v/i •/ / in/ /li A Mi/ut/sars /li l·i imli f>i////nuin ili- Hiilutiir/i FOTO: X.l..

Rcprcscnta\ a algunes coses.... però. com a conseqüència d'haver-me de-

evidentment. si fos ara, si tornés LI dicat tota la vida al món tic la per-

ser jove. em dedicaria p lenament

al teatre: penà lla\ors no podia.

- (Juina relació hi ha entre ven­

dre perfum- i fer teatre?

- A la vida tots hem de tenir una

part d'actor, i cl \ cncdurcs un actor.

1 cl director de \ endes és un actor.

també. Jo aplicava els meus conei­

xements de teatre a l'empresa i em

\ a anar molt bé.

funieria. I estic també de conseller

en una altra empresa..., el món de la

perfumeria és una mica màgic i és

molt bonic també, i t'ajuda molt ha-

ver estat en el món teatral.

- Quina és l 'olor, d e les q u e ha

|K>tenciat, que no pot supor ta r?

- Potset les que es diuen orientals.

a base de flors i espècies.

- Pe r què no es |K>t canviar el fet

- Prefereix la feina de base en una que es vengui més un |H>rliiiii que

empresa de jM'i-fums o la possihi- digui que està fet a París que no

lilat d'organitzar certàmens per

escollir-ne cl millor del món?

- Home. l'un és conseqüència de

l'altre. Ara estic en un comitè que

dóna el premi al millor perfum de

l'any a Espanya. penà així) ha vingut

pas un d e fel a Sant Cugat?

- Perquè encara es pensa que el de

fora és millor. I a ( iaralunya tenim

grans empresaris de perfumeria que

poden competir amb els de l'es­

tranger.

Les preguntes de La Veu

Creu q u e és una persona prou

in te ressant p e r passar aquest

'Càst ing '?

A mi em sembla que no. Perquè

és per gent representativa, que

significa alguna cosa important

per a Sant Cugat . Jo encara no

hi sóc en aquest estament, però

ja que m 'ho heu dit, és clar, no

podia pas ser jo qui digués que

no.

No és injust have r representa t

papers a la televisió havent-hi

ac tors professionals?

Però és que jo també ho sóc, de

professional. Sóc m e m b r e de

l'Associació d'Actors, tinc cl car­

net de professional i no em sen­

to pas un intrús, en absolut.

Es autodidacte?

Vaig anar a l 'Institut del Teatre

com to thom, n o m é s dos anys

perquè vaig haver de treballar.

Després vaig anar a una escola

de declamació de l'època que va

durar tres anys. Ara no se n 'en­

senya però aleshores s'aprenia a

recitar. I tota la vida he fet teatre.

L'única diferència és q u e abans

en feia sense cobrar i ara cobro.

Les proves

IÍM1I.I Bl·l.LA

-Pla va dissenyar en exclusiva

mundial la primera imi rktoikttc

Càsting, el perfum dels dilluns

de Ràdio Sant ( àigat. Fresc, amb

tendència a notes verdes i amb

una base de flors, com la rosa búl­

gara, la més noble en el món d e

la perfumeria, sempre suau i amb

una ampolla blava i esvelta.

-L'actor va haver d ' interpretar

dos monòlegs de Molt soroll per no

res, de W. Shakespeare sense pre-

parar-se'ls. Correcte.

"No m'he avorrit mai a la vida"

M V . D A MKNDKZ

- Sant Cugat-

- P e r c o m e n ç a r li d i ré una sèrie

de noms i m 'hau rà de dir un ad­

jectiu |M'r cadascun d'ells.

- .hiiiiin l'In: Bona persona.

- Ràdio Siint Cn^at: I .a nostra.

- Unís l'uissii!: Kl millor publicista

del segle XX.

- S'iss/iti/i. riurhíaa: Una història

frustrada.

- Joi/ii (lliïcr. I n gran poeta i. so­

bretot. un gran crític mordaç del

país.

- Ihitirdil Sol: l ' n teatre indepen­

dent fet per una sola persona.

- l·i/rcii/irit: Un perfum de Chris-

tian Dior. a part d 'una mesura de

temperatura.

- Josep.M. Violats: \ 'na de les grans

figures del teatre d 'Europa. Gran

director, bon actor i un home que te

un nas teattal esplèndid.

- Hellutirni: I ài poble frustrat i una

esperança perduda.

-Rubí o Sant Cugat?

-Rubí... No, no! Sant Cugat, per

\ iure-hi i per fer-me. Rubí, pel que

ta a la història, perquè hi tinc mol­

tes arrels. Però em sento de Sant

Cugat, i no estic fent demagògia.

-Li p reocupa q u è di ran?

- A aquestes alçades d e la meva

vida ja no.

-Pensa que ha perdut el temps a

la seva vida?

- No, mai. No m'he avorrit mai, per

tant, no l'he perdut.

-Kl seu amor \nA teatre és tan fort

com el seu a m o r \wr les |K'rso-

nes?

- Sí, crec q u e una cosa és conse­

qüència de l'altra i es complemen­

ten.

-(Jiiina colònia s 'ha |K»sat avui?

-1 11 LI de (ihanel que acaba de sor­

tir i que ha guanvat el premi a la

millor colònia d 'home d'enguany.

-I)"on ve el n o m d e Clipper?

- Del vaixell aquell que va fer la

volta al món. Es un nom q u e es

pot pronunciar en tots els idiomes

i es veu que soonna bé.

-Digui'ni una ocasió en q u è es va

sentir desgraciat .

-1 )oncs mira. no en recordo gaires.

N o he tingut ocasions de sentir-me

autènt icament desgraciat. Impo­

tent sí. però desgraciat...; penso que

he tingut molta sort a la vida per

no ha \e r -me 'n d e sentir.

-El seu llibre preferit és El per­

fumi

- Es un bon llibre, ha tingut èxit i

encara es llegeix.

L'has de sentir TOTA LA INFORMACIÓ DE SANT CUGAT + LA MILLOR MÚSICA + ESPORTS

li ™ li

RÀDIO SANT CUGAT

28 Societat KLS/CANnWNS

EL GLOBUS MÉS GRAN DE LA FESTA

Els globus del Polcémon i el de fornia de telèfon mòbil no van ser els únics d'aquesta Festa Major. Els qui ho van preferir van tenir també l'oportunitat d'enlairar-se amb un globus

aerostàtic que es va aixeca/' diumenge al vespre darrere la Fasa de Cultura.

EO EO: EDI ARI) FARIMES

OLÉ, LA GRÀCIA!

ELS GEGANTS AMB ELS MÉS PETITS

l.a Trobada Gegantera va ser la protagonista dels actes de dissabte a la tarda. El punt culminant va arribar amb el ball que tancava la cercavila i que es va

fer ai Pla del Vinyet. En aquesta festa els més petits van poder compartír danses amb els més grans de tots, de fet..., els gegants

Pàíti na '5 FOTO: XAVl LARROSA

Ecs ballarines més prees del CPA van oferir una demostració de sevillanes dins el marc de la caseta d'aquesta entitat. Tot i comença/amb una mica de timidesa, un cop dalt de l'escenari, les

noies van demostrar la seva gràcia i les seves habilitats per aquest ball.

Pàgina J5 FOTO: X.\ \ I EARROSA

RAIMON A u\ FESTA MAJOR

F.espectacle estrella de la Eesta Major. Així es podria definir Factuació del cantautor de Xàtiva, Raimon. Amb cançons inoblidables com 'Al Vent' o 'Diguem no' va emocionar el

públic que omplia el passeig del Plàtans.

Pàgina M FOTO: EDUARD FARINYES

tLS/CAIYITMVS Societat 29

M J

REFRESC DE FESTA MAJOR

La remullada amb l'escuma del grup La Saragata va tornar a tenir molt èxit aquesta Festa Major. La calor i la

possibilitat d'embrutar-se i de fer guerres d'aigua van tornar a seduir els nens i les nenes de la ciutat, que no van

dubtar a ficar-se al mig d'aquesta improvisada piscina gegant.

FOTO: XAVI I ARRÒSA

CERCAVILA A RITME DE BEATLES

Dos capgrossos de Laurel i Hardy i 4 xanquers que imitaven els Beat/es van ser els protagonistes de la cercavila d'inici del Racó Infantil de Festa Major.

l'espectacle va rebre una molt bona acollida per part dels més petits, però, sobretot, per part dels pares que es

van acostar fins a la plaça d'Octaviéi.

Prisi na 19 FOTO: XA VI I.ARRÒSA

CORREU, CORREU MALEÏTS.

F.ls Diables de Sant Cugat van fer córrer un any més els santcugatencs amb els seus petards. Després de criticar algunes coses de la ciutat, la colla local va fer anar el seu correfoc pels carrers de la ciutat i va finalitzar a l'edifici fantasma

amb un nou espectacle de música i foc.

Pàgina 20 FOTO: EDUARD FARINYKS

els mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS f CANTONS

30 >-íss^te**^^,'? ^ " s < * " * v #

& s a a o r

Es troba a faltar PEsport al Carrer Alfredo Bergua: "Espero i desitjo que Pany vinent sí que ho puguem celebrar'

Sant Cugat va celebrar la setmana passada la seva festa gros­

sa i, amb ella; també les sis activitats esportives que s'hi van

fer. En tan sols tres dies -de divendres a diumenge-, la ciu­

tat va poder gaudir de diversos actes, malgrat n'hi va haver

menys que altres anys. Els santcugatencs van trobar a faltar

l'Esport al Carrer, una excel·lent iniciativa de l'Oficina Muni­

cipal d'Esport pera Tothom COMET) que va engegar l'any pas­

sat però que enguany "per problemes d'espai", segons el re­

gidor d'Esports Alfredo Bergua, no s'ha pogut celebrar. Així

doncs, el programa esportiu de la Festa Major de Sant Cugat

2000 ha comptat amb les següents activitats: les 12 Hores de

Futbol Sala organitzades pel FS Winterthur Sant Cugat, el I

Campionat Social Interclubs de tennis i de pàdel celebrat al

Júnior FC-1917, el Festival de Patinatge Artístic de l'Escola de

Patinatge Artístic (EPA) de Sant Cugat, la I Melé Gegant mun­

tada pel Club Rugbi Sant Cugat a la plaça Octavià. la terce­

ra Pedalada de BTT per Collserola de l'OMET i la UC Sant Cu­

gat i finalment una exhibició d'esports rurals bascos.

l.r.< /J lluïes ili- Futbol Sala f/el Winterthur és un t/els netes esportius més tnit/ieioiials pi r Festa Major FO'/'O: X.I.. F.l' festiz/ile/e l'F.I'A :v/ eou^re^ar més de 200persones FOK): F..F.

Al.KX Lol'KZ

-Sant Cugat-

F.l programa esportiu de la Fes­ta Major de Sant Cugat 2(XX) tan sols lia deixat enguany un total de sis activitats esportives, que s'han repartit, a niés, amb només tres dies. de divendres a diumenge. Kn la testa grossa clc la nostra ciu­tat s'hi han trobat a faltar més ac­tivitats esportives, com per exem­ple l'Ksport al (larrer, una proposta que va estrenar-se en la darrera edició, però que enguany no ha format part en cl programa d'actes de la festa Major. I.'F.sport al Car­rer. organitzada per l'Oficina Mu­nicipal d'Fsport per a Tothom (OMF.T), \a ser precisament una excel·lent proposta que va néixer l'any passat, però que aquest any no ha tingut continuïtat i s'ha tro­bat molt a faltar. Aquesta propos­ta es repartia i s'encabia en dife­rents lloes de la ciutat on es podia practicar esports de platja com l'handbol i també cl rugbi, fer aeròbic, jugarà minitennis i fins i

tot disputar partits d'hoquei pa­tins. 1 tot això al carrer. F.l regidor d'Ksports de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Alfredo Bergua, ha afirmat que "espero i desitjo que l'any vinent sí que puguem cele­brar l'Ksport al Carrer". Bergua ha mari--.it que aquesta iniciativa no s'ha pogut encabir dins el pro-

h'J regidor d'Esports de

rAjuntament de Sant Cugat ha assegurat que

enguany no s'ha fet "per

problemes d'espai"

grama de'activitats de Festa Ma­jor per "problemes d'espai . però considera que cal que aquest acte tingui Hoc l'an\ \inent en el que seria la se\ a segona edició.

Alfredo Bergua opina, JXTÒ. que el que cal és "consolidar les acti­vitats que es rc|ieteixen any rere anv i buscar-ne de no\es".

I In dels actes esportius més se­guits jiels santcugatencs va ser la sisena edició de les 12 Hores de Futbol sala organitzades pel I S Winterthur Sant Cugat. L'equip del Bar Lucky, integrat per juga­dors del primer equip de futbol del Sant Cugat F'sport, va procla­mar-se campió després de vèncer a la final el I )eportivo. conjunt for­mat per jugadors de l'Olimpyc Floresta FS, per 4 gols a 1. I .a fi­nal d'aquest torneig la \ an pre­senciar unes 1(10 persones, f.l Bar Lucky va emportar-se un trofeu i també un premi en metàl·lic de 10(1.00(1 pessetes, mentre que el segon, el Deportivo. va obtenir un trofeu i un premi de 50.000 pessetes. F',l campionat va dispu­tar-se dissabte des de les vuit del matí fins a les deu de la nit al pa-\cllo municipal i a la pista Mén­dez. A la competició hi van parti-cipar un total de setze equips. Josep Maria Zapater, president del Winterthur, ha detallat que "aquest ha estat un dels tomejos més disputats dels sis que s'han

fet", a banda de destacar que li ha sorprès molt "el nivell dels ju­gadors del Sant (àigat Fsport F(' perquè han demostrat que poden jugar igual a futbol que a futbol sala".

Kl 1 ('.ampionat Social Interclubs Sant ( .ugat de tennis i de pàdel va celebrar-se a les instal·lacions del Júnior FC-1917 des de di-

Alfredo Bergua: "Hem de consolidar les

activitats r/ue es

repeteixen any rere any

i buscar-ne de noves "

cendres i fms diumenge. Aques­ta ha estat una de les dues princi­pals novetats que ha presentat enguany el jirograma esportiu de la nostra festa grossa. La compe­tició \a comptar amb la participa­ció dels quatre clubs esportius que treballen aquests dos esports: Jú­

nior F( M917, Club F.sportiu Vall­doreix. (llub Natació Sant (-ugat i Set Ball. Kn la modalitat de ten­nis, el campió va ser Francesc Frai­le. del CN Sant Cugat, i la cam­piona, Neus Ratón. també del ( ] \ Sant Cugat, l'el que fa al pàdel. en categoria masculina els guan­yadors van ser J.Casasayas i J. Pu-curull, del Set Ball. Kn fèmines van proclamar-se campiones Neus Ratón i Anna Valdés, del (IN Sant ('ugat. Mario Pardo, responsable de l'organització d'aquesta prova, ha dit que "per ser el primer any la valoració és positiva. S'han vist partits molt bonics". Pardo també ha assegurat que "aquest torneig té molt de futur".

LF.scola de Patinatge Artístic (F.PA) de Sant Cugat va organitzar diumenge al pavelló municipal el tradicional Festival de l'esta Ma­jor, del qual enguany s'ha cele­brat la 2k\ edició. Més de 200 per­sones van seguir aquesta prova. A banda de les patinadores locals hi van ser també les promeses Mar­ta Soto i |ordi Castillo.

ELS I C A N T O N S Dijous. 6 t/e juliol del.WO Esports 31

I tt I Mllcd „i' ' • I (' /\ i,.' ' \ / ' ' I ' „ ' / ' -/ I'' i" 'I' i , ' i" ,.//(«/> /-O/O A /• F.ls(\pnih l/tiut/^ itni tfjrhnti-st'pa \iytn I/H\ iniiututiit l-OI'O XI

/.ÍV Pet/tilíittfi f/f liï'ljs (vnw/tf/f/ tom un f/els titte< me'<atrtniiti\ h'Ol'O X.I.. 1:11 (timpionat SDIUII Inteirlubs Stint Cugat de tennis i de pt/del ttnt/ríi lontinuittit l'un\ vinent FOTO: F..F.

La segona de les novetats d'en­guany ha estat la I Melé Gegant, que va muntar dissabte a la tarda a la plaça Octavià el Club Rugbi Sant Cugat. Unes cinquanta per­sones van prendre part en aques­ta iniciativa, que va aconseguir captar l'interès de molts especta­dors. Eduardo Forman, president d'aquesta entitat local, ha explicat que "aquesta iniciativa ha estat un èxit i hem acomplert l'objec­ti u que ens havíem marcat: aque­lla gent que no ens coneixia ara ja sap qui som. Ens hem volgut do­nar a conèixer a la ciutat i ho hem volgut fer amb el més represen­tatiu del rugbi, que és la melé". Forman ha volgut també consta­

tar que espera que "aquest hagi estat el punt de partida perquè el rugbi s'integri a Sant Cugat i que la gent sàpiga que existim i que hem assolit un títol tan important com un subcampionat d'Espanya infantil. També estem molt ben considerats a França. Aquest és un club que té una curta però molt intensa trajectòria". El man­datari santcugatcnc ha confirmat que mai s'havia realitzat una ex­periència d'aquest tipus en aquest esport i va aprofitar per assegurar que "després de la primera edició ve la segona, i la tercera, etc". For­man ha assegurat queTany que ve repetiran aquesta nova experièn­cia i que continuaran apostant fort

perquè Sant Cugat reconegui el rugbi com un esport seu.

Busca consolidar-se

Dissabte al matí va tenir lloc la tercera edició de la Pedalada de BTT, que com cada any organit­zen conjuntament l'Oficina Mu­nicipal d'Esport per a Tothom (OMET) i la Unió Ciclista Sant Cugat. Unes cinquanta persones van prendre part en el circuit dels 30 quilòmetres i una trentena ho van fer en el de 18. La prova, que no era competitiva, va transcórrer per Collserola i va comptar amb la participació de persones de totes les edats.

Xavier Requcno, membre de l'organització d'aquest acte, va constatar que "aquesta és una ac­tivitat ja arrelada i que la gent de­mostra força interès perquè és una activitat molt atractiva. Estic con­vençut que amb el temps la pe­dalada anirà a més i tindrà enca­ra més importància" . A més, Requeno ha volgut destacar que "aquesta prova de velocitat lliure és una prova en què hi pot parti­cipar tothom que ho vulgui". A més, per Xavier Requeno encara hi ha un valor afegit: el Parc de Collserola. "És el magnífic en­torn que tenim a Sant Cugat. És un tresor que l'esportista de Sant Cugat valora".

Mes esports bascos

Per segon any consecutiu, la plaça de Barcelona va ser l'esce­nari diumenge al matí d'una ex­hibició d'esports rurals bascos, que va consistir en aixecament de pedres i t ambé tallada de troncs. Uns 200 santeugatencs no van voler perdre's aquesta cita i igual que l'any passat van seguir de ben a prop els quatre especia­listes que van exhibir-se.

Aquest acte és dels més proba­bles que es tornin a repetir en l'e­dició de l'any vinent ja que per segon any seguit ha atret l'interès dels santeugatencs, que s'hi han abocat.

GASOIL Ports gratuïts

G s<\ & ^ \ \S s<\

Contestador les 24 h

Tel, 93 E S N |

7762 Distribuïdor oficial

32 Esports HiS /CANTONS Di/mu. '< dt lulioldl-'iW

F u t b o l

El Sant Cugat convoca demà assemblea mentre espera suport de l'Ajuntament Al contrari del que es preveia, Alacid i la seva junta no dimitiran

Una vegada més, la Casa de Cultura de la nos- litzaran el moment crític que viu l'entitat local. el projecte del nou camp de futbol de Coll Fava.

tra ciutat serà l'escenari demà a partir de les nou

de la nit de l'assemblea general ordinària del

Sant Cugat Esport Futbol Club. L'ordre del dia

està compost per un total de cinc punts, que ana-

Al.K.V. I.ol·l-./ . . . . .

- Sant Cugat-

Kl Sant Ciliat Ksport FC co­mença demà a resoldre el seu fu­tur niés immediat en l'assemblea general ordinària que tindrà Moca la (Casa de ( Cultura a tres quarts de nou del \ espre en primera con-voeatòrut i a les nou en segona. I ,'ordre del dia estarà integrat per eine punts: lectura i aprovació de l'acta anterior; comptes de la tem­porada 11>W-_'(K)(); anàlisi espor­tiu de la temporada; pressupost de la temporada 2(XX)-2(XH i precs i preguntes.

LLI junta directi\a. encapçalada pel seu president José Ramon .Alacid, ha\ ia avançat que el cos directiu presentaria la seva di­missió si l'alcalde de la ciutat I Juís Recodcr no els trobava un patro­cinador. tal com, segons Alacid, es va comprometre l'alcalde. Però tot apunta que finalment aques­ta situació no es produirà. Men­trestant. Lluís Recoder i Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions Ks-portives, continuen treballant per aconseguir un patrocini pel club santcugatenc, que en aquests mo­ments arrossega un dèficit d'uns .i milions tic pessetes. Aquesta quantitat és per cobrir els quatre

Paral·lelament, a les dues d'aquest migdia, el

president santcugatenc José Ramon Alacid s'ha

d'entrevistar amb Jaume Tubau. regidor d'Ins­

tal·lacions Esportives. Tubau mostrarà a Alacid

D'altra banda, el president encara no ha rebut el

patrocinador que, segons el mateix Alacid, l'al­

calde es va comprometre trobar-los. El club arros­

sega així un dèficit d'uns 3 milions de pessetes.

/'// mnmriit ik l'ussemMi·ii //cl Sun I C.tt^ut '/in is vu ,i, t, ,'uuy ptisnil /i In C./isti de Cu lluiti h'OÏ'O: /'../•.'

mesos de sou que es deu al plan­ter del Sant Cugat i també al cos tècnic.

Reunió Tubaii-Alacid

Aquest migdia, a les dues, José Ramon Alacid es reunirà amb Jau-

president del Sant Cugat el pro­jecte del nou camp de futbol que s'instal·larà a Coll Fava, tot i que ben segur conversaran sobre la crítica situació que travessa el club.

Mentrestant, Alacid té previst reunir-se aquesta tarda amb l'en­trenador del primer equip. Mans

me Tubau. Tubau presentarà al Schónhófcr. A l'entrevista, el tèc­

nic podria comunicar a Alacid si continua o no la propera cam­panya. El president també té pre­vist reunir-se abans de l'assem­blea de demà amb els jugadors que encara formen part del pri­mer equip per exposar-los quina és la situació i demanar-los si pen­sen seguir o no.

t l e t i s m e

Uns 8 0 atletes participen en el III Campionat cTAtletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat

A.L. - Sant Cugat -

I ,a tercera edició del (Campionat Sant ( Cugat d'Atletisme va aplegar dissabte al Centre d'Alt Rendi­ment (CAR) de Sant Cugat uns 80 atletes, que van participar en al­guna de les vint proves que l'or­ganització. la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cu­gat, va muntar per aquesta prova. F.ls guanvadors \an ser els se­güents: Gerard Busquets (1(X) me­tres llisos cadet masculí); Anna Bcrnadó (100 metres llisos cadet femení); Ferran Prat (100 metres llisos sènior masculí); Fnric Ro­mero (60 metres llisos aleví mas­culí); Júlia Vila (60 metres llisos aleví femení); Joan Soto (1.000

metres llisos cadet masculí); Car­les Garcia 1.1.000 metres llisos in-fanril masculí): Xènia 1 losta (l.(XX) metres llisos infantil femení); Kn-ric Romero (1.000 metres aleví masculí); Júlia Vila (1 .(XX) metres llisos aleví femení): Ricardo Pé­rez (80 metres llisos infantil mas­culí); Anna Arnedo (X0 metres lli­sos infantil femení); Xavier ('rtiil (3.000 metres llisos sènior mas­culí); Miquel Herrero (longitud sènior masculí); Adrià Rodríguez (longitud cadet masculí); Veròni­ca López (longitud cadet feme­ní); Víctor Cutiérrez (longitud in-fantil mascul í ) ; I rene Baena (longitud infantil femení); Hric Romero (longitud ale\ í masculí); i Sandra Aguilar (longitud aleví femení). També va tenir lloc la

/ l( \k ^ti \ti I' t\iin/in fiu /mer riiiy d/iquestti pruvii !•() I(): \.l..

tradicional prova de relleus. ' repartir trofeus i medalles als ven-Aquesta prova, oberta a atletes cedors. Israel Luque, responsa-

federats i també a no federats, va destacar per la participació d'es­portistes no santeugatencs. en concret per atletes de Vallirana i de Cervelló.

l 'n cop finalitzada la jornada d'atletisme, el CM Sant Cugat va

ble de l'organització, va destacar per damunt de tot "la participació d'atletes de fora tic Sant Cugat" i també va explicar que en l'edi­ció de l'any vinent aquest cam­pionat no es farà coincidir amb la l'esta Major de Sant Cugat.

K à r t i n g

Quatre pilots locals agafen experiència a l'estatal

A.L. - Madrid / SantCugat -

Ouatre pilots santeugatencs van participar el cap de setmana pas­sat al circuit madrileny de Los Santos de la Humosa en la pri­mera de les dues proves del (Cam­pionat d'Fspanya en categoria ca­det i júnior. LI pilot local que va assolir millor classificació va ser Oliver Campos, que en catego­ria júnior, va acabar entre la posi­ció número 20 i la 11 dels 36 pi­lots que hi van participar. D'altra banda. Marc Cebriàn, Daniel (Campos i David (Cebriàn, en ca­det. van finalitzar respectivament en les posicions 23,15 i 28 dels 34 pilots que van inscriure's a la pro­va estatal. I -a segona i última cur­sa d'aquesta competició tindrà lloc a Lleó el setembre.

lots quatre pilots participaran diumenge al Kartòdrom Aragó de Saragossa en la cinquena prova del (Campionat Fórmula (Cata­lunya de Karts.

# r a í ¥ o $

Josep Tubau és quart del món a Andorra

- Andorra / Sant Cugat -

Josep Tubau ha estat el quart classificat en el LXIV (Campio­nat del Món de tir al vol, que es va fer al camp de tir La Rabassa d'Andorra del 21 al 23 de juny. FI santcugatenc ha ocupat aques­ta plaça en la categoria de super-v eterans on hi han participat prop de 60 tiradors. D'entre totes les categories hi han participat unes 6(X) persones, representants d'uns 20 països de tot el món.

Jaume Tubau ha tornat a acon­seguir un èxit important després que el passat 11 i 1?> d'abril a Al­bacete acabés en primera posició en una de les sis proves de la Copa del Món, també en la ca­tegoria de superveterans. De fet. Josep Tubau ha pres part en di­verses ocasions en campionats del món i copes del món.

La propera prova en què parti­ciparà Tubau serà a finals d'agost també a Andorra, però aquest cop per disputar la (Copa d'.Andorra, la d'Itàlia i la de França. /A.L.

ELS /C4NTONS Dijous. 6 r/r juliol r/rIJOOO Esports 33

G i m n à s t i c a r í t m i c a e s p o r t s u a

Climent, Peris i Miralles demostren a l'estatal el potencial del CM Sant Cugat

L'equip júnior opta aquest cap de setmana al podi a Festatal per equips Al.KX LÓI 'KZ

- Córdoba / Sant Cugat-

Ivette (aliment. (Jcmma Peris i Georgina Miralles, gimnastes de la secció de rítmica esportiva del Club Muntanyenc Sant Cugat, han aconseguit en el XXVI (Cam­pionat d'F.spanva d'Individuals celebrat al pavelló municipal Vis­ta Alegre de Còrdova del 29 de juny al 2 de juliol un bon paper que les ha situat totes tres entre les quinze primeres de la classifica­ció final. Gemma Peris, en cate­goria infantil, va obtenir la nove­na plaça de 54 par t i c ipan ts . mentre que en la seva participació en la darrera edició organitzada a Leganés (Madrid) havia estat 25a. La categoria juvenil va comptar amb dues representants del Club Muntanyenc Sant Cugat: Ivette Climent, que va ser setena de 28 i Georgina Miralles, que va clou­re en quinzè lloc.Climent també va superar amb escreix la 22a plaça de l'últim estatal, mentre que Mi­ralles participava en un (Campio­nat d'Kspanya d'Individuals per primera vegada. També cal ressal­tar que (Climent va finalitzar quar­ta a la general en l'exercici de pi­lota i Miralles, vuitena.

Al Campionat de (Catalunya, pas previ classificatori per accedir a l'estatal, Ivette Climent va pro­clamar-se campiona de Catalunya juvenil, mentre que Gemma Pe­ris va ser subcampiona infantil i Georgina Miralles, subcampiona

Gemma Peris executa el seu exercia de pilota a l'estatal FOTO: CEDIDA

en la categoria juvenil. Paqui Leplat, responsable de la

secció de gimnàstica rítmica es­portiva del Club Muntanyenc ha precisat que "el nostre club pot estar molt satisfet de les seves gimnastes ja que cada any els re­sultats són millors". Respecte a l'estatal, Leplat ha assegurat que

"en aquests campionats quedar entre els quinze primers és tota una fita perquè el nivell de les gimnastes és molt alt".

Ara a l'estatal per equips

El CM Sant (Cugat també parti­cipa des de demà i fins diumen­

ge a Ourense al V (Campionat d'Kspanya de Clubs i Autono­mies.

L'entitat santeugatenca comp­tarà amb la representació de dos conjunts: un equip infantil, amb (Cristina Cabrejas i Anna Barba, i un de júnior, amb Tània Santolà-ria i Andrea Rubino. Quant a l'e­quip infantil, aquesta serà la pri­mera vegada que hi pren part. Al (Campionat de Catalunya, les jú­niors van proclamar-se campio­nes, mentre que les infantils van ser segones. Kl conjunt júnior comptarà també amb Pilar Fer-nàndez com a gimnasta suplent.

Kn l'última edició d'aquest es­tatal de Clubs i Autonomies ce­lebrat a Saragossa, el conjunt ju­venil, llavors integrat per Georgina Miralles i Marta Arbó, va tancar la seva actuació en una 21a posi­ció de 45 equips, mentre que les júniors, amb Marina Romero i Tà­nia Santolària. van acabar en el lloc 32 de 46 equips.

Paqui Leplat està convençuda que Santolària i Rubino, mem­bres de la selecció catalana, po­den optar a medalla: "Si els ner­vis no les traeixen tenen moltes possibilitats de pujar al podi".

Paqui Leplat considera que aquesta temporada la secció "ha estat molt per sobre de les pers­pectives inicials. A principis de temporada no ens imaginàvem que aconseguiríem classificar to­tes les nostres gimnastes per dis­putar l'estatal".

F u t b o l s a l a

CAdmitrex venç al I Torneig Winterthur de futbol sala 3

que es juga en categoria infantil

A.L. - Sant Cugat -

L'equip de l'Admitrex, integrat per bona part de jugadors de l'in­fantil del Winterthur Sant (Cugat. ha estat el vencedor del 1 Tor­neig Winterthur de futbol sala 3. que va muntar avui fa una set­mana al pavelló municipal el FS Winterthur Sant ( Cugat. Aquesta prova va disputar-se en aquesta ocasió només en categoria infan­til, tot i que en l'edició de l'anv vi-nt-nt es preveu que també s'hi pugui jugar en categories benja­mí i aleví.

L'admitrex va superaren la final l'Omusk. conjunt format, entre d'altres, per jugadors de l'infan­

til de l'Olimpyc Floresta, a la tan­da de penals després que l'en­frontament finalitzés amb empat a dos gols. La classificació final d'aquest campionat ha estat la següent: Admitrex, Omusk, Pe-doretas. Los Mejores @ .som i Poremons. Aquest torneig va ser gratuït per

als equips participants i es va dis­putar en la modalitat de futbol sala 5. és a dir, tres jugadors de pista i un porter. Josep Gonzàlez. organitzador d'aquesta competi­ció, ha assegurat que "aquesta ha estat una experiència molt posi­tiva i segur que l'any vinent re­petirem. I la estat un torneig que ha tingut molt bona resposta per part dels jugadors". Jugul·irs rlt•• l'infantilr/d W'iuft/fliur zan gi/ai/yrtrar/uest nou torneig FOTO: F.F

Hoquei patins

El sènior del Patí és convidat a un torneig a Granada

A.L. - SantCugat -

Kl sènior masculí del Patí I lo-quei Club Sant Cugat s'ha des­plaçat aquest cap de setmana a la ciutat andalusa de Granada per participar al torneig organitzat pel (Club Hoquei Alambra Granada on també hi prendran part tres equips portuguesos.

Antoni Pérez, president del club santeugatenc. va representar di­vendres l'entitat santeugatenca en la Nit del Patinatge Català. que va tenir lloc a l'hotel Barce­ló Sants i va estar organitzada per la Federació (Catalana de Pati­natge.

D'altra banda, l'infantil del Patí I l(K]iiei (Club va finalitzar dissabte a (Cerdanyola tercer i últim a la fase final de la (Copa Barcelona. Kl conjunt santeugatenc va perdre amb I'l forta i el Vic.

Finalment, Antoni Pérez ha confirmat que Jaume (Coll és el nou entrenador de porters de l'en­titat. Coll, un jove porter de 24 anys, ha militat en les dues últi­mes temporades al Caldes, equip que milita a Primera (Catalana. (Coll ja fa alguns anys que es de­dica a l'entrenament de porters.

T r # a t I o

Jordi Pinillos, al triatló més llarg de l'Estat

- SantCugat-

L'atleta santeugatenc Jordi Pi­nillos va encetar dimarts al matí una nova aventura: el 'Triatló Ibè­ric, el triatló més llarg que mai s'ha celebrat a l'Iístat espanyol. Pinillos, que juntament amb Ser­gi Fernàndez i Gemina Pérez han organitzat per primera vegada aquesta prova esportiva d'ultra-distància, també hi participa. La prova consisteix a creuar la pe­nínsula Ibèrica fent un triatló (na­tació, ciclisme i carrera a peu). Per aquest ordre, el 'Triatló Ibèric comprèn aquestes tres proves que es realitzen de forma consecutiva sense aturar el cronòmetre, com en qualsevol altre triatló. Aques­ta prova de resistència es preveu que finalitzi aquest cap de set­mana. /A.L.

34

US f CANTONS

£ ^\ I Espectacles

Cultura Di/o/is. 6 rli juliolilel-000

M ú s I c a

Concert captivador de Raimon Més de 2.000 santcugatencs gaudeixen del concert a Fentorn del Monestir

M. A I . M \ ( . ko

- Sant Cugat -

Amb una puntual i ta t brità­nica. Raimon va aparèixer so­bre l ' e s c e n a r i a dos q u a r t s d o n / c en punt i \ a iniciar el seu repertori , davant un pú­blic ansiós per escoltar-lo.

Durant el concert . Raimon va cantar quasi una t rentena de t e m e s , un r e p e r t o r i d e cantons molt variat de les di­ferents èpoques per les quals ha t r anscor regu t la seva ca­rrera artística. Raimon també va interpretar, a Sant Cugat , per pr imera vegada, dos te­mes i nèd i t s -A/iimal d'espe-IIIIKI·S i inrmoria i Una il·lusió

dt cant-, que seran publicats a mitjans del pròxim mes de se­t e m b r e , c o n j u n t a m e n t a m b una nova edició de la Integral que va publicar l'any 1W3. La Integral 2000 inclourà un total tic 142 cançons, 7 d ' inèdi tes , repart ides en 10 C l ) i un lli­bret tic ,i()() pàgines en el qual a p a r e i x e r a n i n d e x a d e s a l ­fabèticament les cançons amb la seva data de publicació.

Kl passeig dels Plàtans es va omplir a vessar per escoltar el concer t es t re l la de la Fes ta Major 2000. Ja abans, a la tar­da, men t r e el eantai i tor t'eia els últims assajos, la gent que passejava per la /ona es para-

Rai/non va actuar al passeig del Plàtans amb un gra// èxit de pul//// FOTO:1:1)1'. 1 RD FA R/X) FS

va a escoltar-lo. de la música. Les seves pro- o televisius. Raimon destaca Raimon, tot un mite dins de duccions han tingut una àm- q u e a ixò es d e u al fet que­

ia cançó catalana, va publicar plia repercussió, i no només "sempre he treballat molt, he la seva primera cançó, Al vent, als Països Catalans , t ambé a escrit moltes cançons que mai l'any 1963 i des de llavors els la resta d'Kuropa i fins a Amè- s'han arribat a publicar, per-seus treballs han estat sempre rica, ja sigui per les seves ac- què no em s e m b l a v e n prou reconeguts tant pels seus fi- tuac ions en d i rec te com els bones. Sempre he estat molt dels seguidors com pel món enreg i s t r aments discogràfics exigent amb mi mateix i pot­

ser la gent això ho ha visc. P̂ l eantaiitor valencià és co­

negut pel to reivindicatiu de les seves cançons i a l'època franquista Raimon va veure com moltes de les seves crea­cions eren censurades pel re­gim. h s pot dir que Raimon ha traduït en paraules i músi­ca les emocions latents del po­ble dels Països Catalans, però el cantant manifesta que "jo sempre he intentat expressar-me a mi mate ix donan t una expressió artística a les coses que sento" .

Kl cantant va posar punt fi­nal al concer t amb dos clàs­sics del seu ampli reper tor i . Diguem na, cançó que ha ad­quirit la consciència d 'h imne, i Al vent, pr imera cançó pu­blicada per Raimon fa més de quaranta anys i encara avui re­coneguda per tothom. Aquests dos t e m e s van ser els enca­rregats de tancar un concert molt emotiu, segons el públic assitent.

D e s p r é s de més d ' u n any sense actuar ni publicar cap obra, el cantant valencià ofe­rirà durant aquest mes de ju­liol, quacre concerts més a di­ferents poblacions catalanes. A l 'octubre actuarà a Yalància i a mitjans de novembre rea­litzarà set recitals al Palau de la Música de Barcelona.

M Ú S í C a

Bernat Bailbé ofereix un concert d'orgue al Monestir

amb motiu de Sant Pere

/'.'/ Monestir rs va omplir per escoltar el'concert rf orgue FOTO: XAYIIARROSA

M. Al.MACRO

-Sant Cugat -

Amb motiu de la festivitat de Sant Pere, patró de la nostra ciutat, Bernat Bailbé, organista de l'es­glésia de Sant Felip de Neri, va oferir un concert d'orgue al Mo­nestir.

Aquest és el tercer concert que es

realitza després d'haver estat res­taurat l'orgue, el dia de Sant Me-dir passat i l'encarregat de dur-lo a terme serà el músic Bailbé, que, entre moltes altres activitats, ha gravat peces per a algunes emis­sores de ràdio i televisió i també ha col·laborat amb IMacido Do­mingo. A més, Bailbé té un reper­tori que supera les 600 composi­

cions. Molta gent desconeix l'orgue de­

ies esglésies com a instruments; segons Bailbé, això es deu al fet que "abans, l'orgue feia les fun­cions que avui fa la ràdio o el disc, és a dir, donar a conèixer les no­vetats musicals, però actualment l'orgue és un instrument una mica arraconat".

Durant el concert Bailbé va in­terpretar peces del segle XIX i XX, la més actual de les quals va ser la peça creada per P. Robert de la Riba, l'any passat, titulada Ber-ceuse.

Kl concert va ser seguit per força públic, que assegut als bancs del Monestir va poder disfrutar una estona de la música del nou orgue.

US í t M I W B Dijous, 6 de juliol del ,\ k \ > Cultura 35

M ú s i c a

Concert del 2 5 è aniversari de la Coral Sant Cugat del CMSC

Diverses entitats van acompanyar la Coral al Teatre-Auditori VI. ALMAGRO

- Sant Cugat -

El d iumenge dia 2 de juliol passat la ('oral Sant Cugat va oferir el concert de Festa Ma­jor, però enguany el concert va ser molt especial, ja que la Coral celebra el seu 25è ani­versari.

La Cora l S a n t C u g a t de l Club Muntanyenc es va fun­dar a finals de 1974 amb mem­bres del llavors desaparegut Orfeó Sant Cugat. Fn els seus inicis el diretor va ser Xavier Azqueta, i posteriorment han passat per aques t lloc Josep Ferré , Xavier Toms, Mique l Bohigas i l'actual director, F.n-ric Azuaga.

Per celebrar els 25 anys, la Coral San t C u g a t del C l u b Muntanyenc va oferir, als as­sistents al Teatre-Auditori, un concer t de gran qual i ta t . FI concert es va obrir amb Camí de cançons, un r e c u l l de cançons ca t a l anes i n è d i t e s , harmonitzades per Lluís Gu/.-

/'« momentdel'tomenque va oferiria Coral Sant Cugat del CMSC FOTO: EDUARD FARINYES

m a n . A l g u n e s d ' a q u e s t e s cançons van estar acompanya­des per un petit grup instru­mental i d'altres per les danses i les coreografies de l 'Fsbar t Sant Cugat, que no s'ha vol­gut perdre un e sdeven imen t tan emblemàt ic per a la ciutat de Sant Cugat.

La Coral de Sant Cugat tam­bé va estar acompanyada per la Coral Signum del Cor Ma­drigal de Barcelona.

D u r a n t la segona part de l c o n c e r t , la Co ra l va e s t a r acompanyada per l 'Orquestra de Cambra de Sant Cugat, di-

ser director de la Coral durant alguns anys i posteriorment di­r e c t o r de l C o r d ' A m i c s d e l 'Opera de Sabadel l . A més, l 'Orquestra de Cambra cele­bra enguany el desè aniversa­ri de la seva creació.

Fn aques ta segona part . la

rigida per Josep Ferré, que va Coral de Sant Cugat va cantar

el Rèquiem de Gabriel Fauré. Aquesta, malgrat ser una mis­sa de difunts, és una obra mu­sical plena de sensibilitat, de la qual el compositor vol es­vair el temor a la mort trans­metent amb la seva música un clima de se renor i b e n e s t a r etern.

FI concert, celebrat d iumen­ge passat al Teatre-Auditor i , va comptar amb una afluència de públic cons iderab le , que no es va voler perdre un acte tan a m b l e m àt ic i i m p o t a n t com va ser l 'emotiva actuació dels components de la Coral, que van comptar amb la col·la­boració de diverses en t i t a t s . algunes de les quals de Sant Cugat, que no van voler faltar a la cita.

Amb aquest concert la Coral va voler celebrar els seus 25-anys, al llarg del quals ha in­terpretat des de cançons po­pulars catalanes i d'altres paï­sos , f ins a o b r e s m é s complexes com la Missa de Co­ronació de Mo/.art, el Magnifi­cat de Vivaldi. Cartulli Carmi-na de Carl Orff, entre moltes altres. Cal recordar que la Co­ral ha dut el nom de Sant Cu­gat a r reu del m ó n , s e m p r e amb molt èxit, ja que ha ac­tuat en nombroses poblacions catalanes, espanyoles i d'altres països com França Itàlia, Bèl­gica i Finlàndia.

Critica de t e a t r e

Concert d'aniversaris

MUSICA

CAMÍ DK CANÇONS. Cançons tradicionals catalanes inèdites har­monitzades per J. M Guzmàn.

RÈQUIEM de Gabriel Fauré Coral Sant Cugat del Club Mun­

tanyenc. Direcció: Enric Azuaga Coral Signum del Cor Madrigal. />'-

/«crià: Montserrat Bonet Esbart Sant Cugat. Direcció: Joan

Serra Orquestra de Cambra Sant Cugat.

Direcció: Josep Ferré Xo&nttf. Rosa Mateu i Ramon C ïener I Joc i dia: Teatre-Auditori. 1 de ju­

liol Crític 'in paratfciuir

Cal dir-ho d'entrada: ei nivell ar­tístic assolit pel conjunt de partici­pants en el concert que em plau comentar, va ser d'un nivell extra­ordinari! El Rèquiem de Fauré no és precisament una obra fàcil. Es-

EIX 'AKD [KNI-:R

crita al marge del cànon establert per Mozarr, Berlioz, Verdi o Saint -Saéns, és una missa de difuns molt especial, fruit del sentiment reli­giós escèptic de l'autor, allunyat de gestos declamatoris o excessiva­ment tràgics, estructurada en set parts de bellesa harmònica i sensi­bilitat difícilment superables.

La versió escollida pel mestre Fe­rré, que va dirigir amb una conten­ció i subtilesa remarcables, anant al nucli de la idea profunda, és l'i­nicial de 1893 escrita amb una cor­da composta per violes, violoncels i contrabaixos, orgue conductor (era el seu ofici), arpa, i quatre instru­ments de vent (metall i fusta) molt ajustats en la interpretació.

Els cors, distribuïts en tres nivells entre els instmmentistes per equi­librar, van sonar amb força, segure­tat i finament, concertats quan con­venia per obtenir nivells de qualitat que només l'esforç de moltes hores

de treball permet aconseguir. La soprano Rosa Mateu va ex­

cel·lir en el seu Pié Jésu. un frag­ment que sembla sortir de les pin­tures renaixentistes, i el baríton Ramon Gener va ser contundent a Ijbera me, la part més acostada a la idea dramàtica de rèquiem.

A la primera part es va presentar un recull d'onze cançons tradicio­nals catalanes, a la manera de sui-te, harmonitzades per Josep Lluís Guzmàn (present a l'Auditori) que van interpretar les corals amb qua­litat sota ta direcció alternada de Montserrat Bonet i Enric Azuaga, solista en tres cançons. La qualitat del pianista acompanyant Pau Ca-san, es va fer palesa, sobretot a Ro-seret de roses blanques \ Bernat Casti-llejo, flauta i flabiol, va ser amb la col·laboració de violins i violoncel, el suport instrumental perfecte, as­sociats a la participació en quatre peces de l'Esbart Sant Cugat.

Algunes de les escultures i/ne hi ha exposades a la mostra FOIX): I:. FAR/MFS

v

'Àfrica viva' a Sant Cugat

Coincidint amb la celebració de ha Festa Major, Canals-Galeria d'Art va presentar les exposicions Àfrica viva, que amb una selec­ció de peces variades procedents de diverses parts del continent africà dona una visió general de la cultura africana. L'altra exposi­ció, Tot pintant Sant Cugat, és un recull de diversos autors.

I 3T Musical

M o n t s e r r a t Cal d u c h B'M ; | & r j T í l

Música • Teatre • Dansa

36 Cultura HS /CAXIONS Dijous. 6 drjulw/tM.

u s i c a

El jazz omple les nits de Festa Major

a Sant Cugat M. A L M U Í R O

- Sant Cugat -

F.Is organitzadors d 'aquesta Festa Major han apostat per actuacions molt diverses i va­riades. A les nits els santeuga-tencs van poder escollir entre un repertori molt complet d ac­tuacions per passar-s 'ho bé i disf'rutar tic la Festa Major al màxim.

FI jazz va ser una de les apos­tes. Tots els amants d 'aquest estil de música o s implement aquelles persones que van te­nir ganes de gaudir una estona escoltant jazz, ho van poder fer durant totes les nits que va du­

rar la Festa Major. F.l primer dia, la plaça Octa-

vii va ser el lloc escollit per­què Tandoori Lenoier fes el seu r e p e r t o r i de J a z z -RhythmckBlues, amb la músi­ca d'un piano, una guitarra, una bateria, dues t rompetes i un contrabaix . KIs c o m p o n e n t s del grup va fer passar una es­tona molt agradable al públic que ocupava la plaça.

F.l dijous li va tocar el torn al grup J.B. Jazziland, que tam­bé va actuar a la plaça Octavià. El divendres tampoc va faltar jazz, ja que el conjunt F^ktal Ensemble va delectar el pú­blic congregat al carrer Valldo-

/• // aquesta he\ttt Mti/ot reix amb el seu ampli reperto­ri. Però aquests no van ser els únics que van actuar el diven­dres: el Clàssic, bar de copes .situat a la plaça del Merca t Torre Blanca , va organi tzar una vetllada de jazz al carrer.

Les Barraques no es van vo­ler deixar escapar l 'oportuni-

iwhiha»tiiltmle<nutumion\ílejiu: lOVO \ 11// \RROS \

tat i també van ser l 'escenari en què els grups La Vie Bohé-me i Anna Català Quinte t van oferir un repertori variat, dis­sabte a la tarda.

I per posar punt final a les ac­tuacions de jazz que han om­plert, enguany, la Festa Major, Dani Pérez Trio van actuar a

la plaça Magí Bartrolat. un racó molt acollidor, en què es po­dr ien real i tzar aques t t ipus d'actuacions durant tot l'estiu. ja que donarien vida a un plaça en què l'art es pot contemplar per tots els racons, no en va la plaça acul l q u a t r e ga l e r i e s d'art.

M ú s i c a

Les corals La Unió i PHarmonia

actuen al teatre de La Unió

Totes dues corals canten plegades el 'Canon de la pau

la Coral l'Harmonia durant el nmurt t/r Cant Conti FOTO: XAVI I.ARROSA

M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

F,i Teatre de La I n i ó es va omplir, dijous 29 de juny pas­sat, per veure cantar la Coral de La l ' n ió Santcugatenca i la Coral l 'Harmonia de Vall­doreix, que va ser convidada a cantar a la Festa Major de Sant Cugat.

F.l concert de cant coral va estar compost per ducs parts. A la primera va actuar la Co­ral l 'Harmonia de Valldoreix, dirigida pel mestre Cui l lem Borràs. La Coral de Valldoreix va interpretar temes de Mo-

zart , Bach, 'Tomàs Lu i s de Victoria, entre d'altres.

Després del descans, la Co­ral de La l 'n ió Santcugatenca va reprendre els cants i diri­gida per Oriol Camps, va rea­litzar un concer t digne dels 100 anys de La l 'n ió . La Co­ral s a n t c u g a t e n c a va in te r ­pretar peces tan c o n e g u d e s com Mttrictiru/f/ti, Minitt/iixis t/r Canigó, l,ti riirtirar/iti. Stiise vent o El ai ti t del poblr. entre d'altres no tan coneguts com ara Cantatr Domi nu. Amor t/m tens mti vida, Muntanyes rriitt-Itu/rs, Senyor Sant Jordi o un anònim del s. XV I.

FI concert va finalitzar amb les dues corals cantant con­jun tament el Canon de la pau, adaptada al català per Maria Teresa Giménez .

Fils assistents al concert de cant coral van quedar molt sa­tisfets i contents de l 'actua­ció d 'ambdues corals, que van posar tot de la seva part per fer una ac tuac ió pròpia de Festa Major.

Aquest concert també s'em­marca dins dels acres que La l 'n ió Santcugatenca realitza per commemorar els 100 anvs de la seva fundació com a en­titat de la ciutat.

Música

Concert d'Havaneres amb Rom de Canya al mig del llac

del parc Central

Un dels givps ipir v/i ,ii tiitn ii Iti Festa Major FOTO: XA I 7 I.A RROSA

M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

Els cantants al bell mig del llac del parc Central i el pú­blic assegut a les cadires i es­cales del mateix llac. Aquest va ser l'escenari en què va ac­tuar el grup d'havaneres sant-cugatenc Rom de C a m a .

FI grup, format per Ferran Campabadal, Fduard Castell. Josep Vila, Oriol H c m à n d e z i Fmric Azuaga, van interpre­tar un repertori d 'havaneres molt ampli i variat, amb mo­tiu de la Festa Major de la ciutat.

Des de la seva creació, ara

fa quatre anys. Rom de Can­ya mai ha faltat a la Festa Ma­jor. però enguany han canviat d 'escenari . Fln aquesta oca­sió han ac tua t en un cl ima molt romàntic i propi de les grans cantades d 'havaneres de Calella de Palafrugell, ja que l 'escenari en què actua­ven estava construït dins el llac del pare Central .

Com és tradicional en tots els concerts d 'havaneres no va faltar el rom cremat durant tota l 'actuació.

A més d'aquest grup. la Fes­ta Major va comptar, durant tots els dies, amb nombroses cantades d 'havaneres .

ELS / C A N T O N S Dijous. 6 de juliol del >000 37

NO DONIS MES VOLTES!!

< *

SC® t<«»·siMi»t·»t«··»*«ii ·t imt·A

Sant Cugat

>pKCri«tòfotCotomt11.1í

AUTOBUSOS URBANS

SarbuS

Aparcament [215 El Monestir

jJU de Sant Cugat del Vallès APARCAMENT ZONA BLAVA

scc@iiova.es C Rosselló, 17,2n 1a - Tel. i fax 93 674 03 22

38 Cultura H.S-Í CANTONS m/ous.fi de juliol del 2000

M ú s i c a

\2 Orquestra Nacional de

Cambra d'Andorra, a P Auditori El santcugatenc Fàbregas en va ser el pianista

I Orquestra Xaiioiialtli Cambril d'Andorra dinant il'ió/in > 1 •//// . ii nli' 11 /M/ la l·i^tti Ma/ni IOIO XI.

M. ALMAGRO

- Sant Cugat -

HI dissabte 1 de juliol pas­sat, dins dels actes programats de Festa Major, l 'Orques t ra Nacional de Cambra d'Andor­ra, dirigida per (ïcrard Claret, va oferir un concert al Teatre-

Auditori del Cen t re Cultural de Sant Cugat.

Com a pianista va actuar el santcugatenc Jaume Fàbregas, que durant el concert de Fes­ta Major va interpretar en so­litari el Concert iiúmero 17 per a piano i orquestra en Sol major Kv 453, de Mozart, i també va

interpretar conjuntament amb M a t t h e w S imón , t r o m p e t a . una altra peça.

Kl concert es va dividir en dues parts, a la primera l'Or­ques t ra va in terpretar peces de Mozart i durant la segona part van ser obres de Salvador Brotons i Dimitri Xostakovitx.

D a n s a

Laura Esteve i Jordi

Barceló participen a la Festa Major

Algunes de les alumnes de Laura Esteve durant íaetuaeiií FOTO: X.I..

M. ALMAGRO

- Sant Cagat -

Com ja es tradicional a la F'es-ta Major, el Centre de Dansa Laura F'steve va dur a terme un espectacle de dansa realit­zat per les alumnes del centre.

Una de les coreografies. Cursh-•win, va estar acompanyada per la música del piano del sant­cugatenc Jordi Barceló.

Les coreografies interpreta­des van ser creades per Laura Esteve, menys la titulada 55.5 FM.

M ú s i c a

Recital d'òpera de cambra al claustre

del Monestir

M ú s i c a

Concert de cant i piano de Carme Talleda

V

i Àngels Sarroca

I 11 moment del rei i/a/d'ò fit in ijm <.~ va n libi ai al ( ia usin I •. \.l.

M. Al.MU;RO Aquesta és la cinquena \cgada

- Sant Cugat - que cl trio actua .1 la Festa Ma­

jor de Sant (amat . 1 tots tres

l'.l trio format per la soprano destaquen que cK agrada, molt

Mariona Benet, el baríton A l - "actuar a casa i més en aquest

bert Montserrat i cl pianista escenari tan bonic" .

F.loi Jové. \an du ra terme, d i - Durant el concert \ . in ínter-

venilres passat, un concert d'ò- pretar peces de Mo/ar t . I )oni-

pera al claustre del Monestir . / .ctt i , Leoncaval lo 1 \ e r d i .

/„/„,/, l.uanl.l, ,1 l-'Oi O:\MI I ARRI j.S\

M. Al . \ l U;RI ) dins el món de la música per la

- Sant Cugat - feina realitzada al llarg tic Ics

sc\ es carreres.

FI claustre del Monest i r va A Sant Cugat \ an interpretar

ser l 'escenari en què Carme obres de Mozart. Weber, Bro-

Tallcda. al piano, i Àngels Sar- tons i per finalitzar el concert.

roca, com a soprano, van oferir \ an interpretar cinc peces 1 re­

tin recital de cant i piano. A m - ades per la meteixa Carme I a-

dues artistes son reconegudes lleda.

L'Ateneu s'omple d'activitats per l'estiu

M. Al.M.WJRO

- Sant Cugat -

L'Ateneu Santcugatenc ha or­ganitzat diverses activitats per­què aquest mes de juliol tot­hom que ho vulgui aprengui o millori algunes de qualitats di­verses.

Durant els dies del 10 al 14 de juliol de 9 a 21 hores i del 1 7 al 21 del mateix mes de 10 a 12 hores. Montse Onate im­partirà un curs de cuina ràpida. perquè totes aquelles persones que no tinguin temps per cui­nar. aprenguin a realitzar plats fàcil i ràpids de fer.

D'altra banda, Viviane Arde-vol l a t t a imparteix des del 3 de juliol passat i fins al proper dia 13, de 19 a 21 hores un curs en què es realitzen pràctiques de francès col·loquial.

Finalment. L'Ateneu Santcu­gatenc ofereix classes de salsa i música llatina a càrrec de David Pérez. FI curs va començar di­lluns passat i finalitzarà el 13 de juliol, amb horari és 21 a 11 hores.

ELS / C A N T O N S Dijous. fi de juliol eM .V Cultura 39

U S í

Exit a VEspai Tradicional de la

plaça Pep Ventura

Cae/ti nit vein luiver-hiiietiiiieinns ii l'Espui l'raelieioiiiilI-0'K):X.I.. j'uts eh grups que i un minar feien mi tipus e/e niúsieti diferent l·'O'í'O: X.W'l l \l\ROS\

M. Al.\l\(iK() concerts de música popular d'al- w.v, van fer ballar el públic as- cialment mestissa, i Ministrils nal va aplegar un taller de dan-- Sant Cugat- guna cultura. Durant tots els sistent amb les ranxeres típiques de la Palla, que van interpretar ses occitanes, un tast de for-

dies el públic que va assistir a de Mèxic. cançons d'arrels i del país. matges i vi acompanvat pel grup Durant tota la Festa Major la aquestes actuacions va ser nom- l 'ns altres grups que van ac- Kl divendres van ser la Forta- \ ipper , i balls tradicionals celtes

plaça Pep Ventura es va trans- brós. tuar a l 'Fspai Tradicional van til FM i A l'Ample els que van amb C.amàlics. formar en l'Fspai Tradicional. Fls primers a actuar van ser Fa ser Atzawara, que va presentar oferir un concert de ball tradi- Fls (Jroullers van ser els enca-Fn aquest espai van actuar di- Txaranga Revoltosa, que amb nou disc i va oferir al públic nuí- cional. rregats de posar punt final a la versos grups, tots ells oferint el seu repertori de música tex- sica radicalment festiva i essen- FI dissabte l 'Fsapi Tradició- festa de l'Fspai Tradicional.

t u ?

Celebració del l r Premi de Pintura

Infantil Espai Lluís Ribas

Mònica Marty, de sis anys, va ser la guanyadora

u s i c a

Nit de salsa a la plaça de Barcelona amb Néstor

'LupUa' Nazareno

l'.iileulile v-i lei i lliuri r/els pri uns del I r Cànems e/e l'i niu ni 1 ultimi I l·'.sfnii l.luis R/i'tts !•'()'!'(): /•'../•'.

M. Al.\l\<il«) segon per a (íeorgina ( íon/à- perein que el premi duri molts - Sant Cugat - lev, tic 5 an \s , el tercer per a anvs p e r q u è és molt bon ic

Bruno Méndez, de \ nit anvs i veure la cara que posen els l n total de .V) dibuixos han el premi popular, qne ha sortit nens quan \ euen el seu dibuix

estat els que han participat en del recompte de vots dels \ i- en una sala d'art professional". el 1 r Premi de Pintura Intantil sitants LI l'exposició, ha estat Fls dos primers guanyadors Fspa i Fluís Ribas. pei a ( .ai la F iar te . tle \ ui t LI ni ran de viatge LI FI Prado de

FI pi inici premi ha estat per an\s . Madrid i al ( juggenhe im de MÒIIÍCLI Nhirt\. de sis ;m\s, cl Fluís Ribas destaca que "es- Bilbao. rcspccti\ ament.

I.// p///(,/ lli/rei /mill i,/ -viure uiiu nit,// ritme e/t Siilsu l-'Oj'O: l:.l\

M . A l . \ l \ ( ,Ri)

- Sant Cugat -

Fa nit del dissabte 1 de ju­liol, la phiCLi Barcelona es va

ritme per ballar van ser el can­tant de salsa Nés to r I.upi/ei Nazareno i el grup Salsa + SLII-SLI.

Durant l'espectacle el públic omplir de santeugarencs per assistent LI la plaça va poder escoltar i ballar SDISLI i altres disfrutar del ritme de la músi-músiques llatines. ca caribenva i ballar fins a l'es-

Fls encarregats tle posar el gotament.

40 Cultura U S /CANTONS Mjmis.ó de juliol rleljih

Fira d ' a r t e s a n i a

XIII Mostra d'Artesania a Sant Cugat

Els carrers Xerric i Santa Maria s'omplen de gent

A In fira s 'lli podien trobar tol tipus de maiiualitats l-OTO: XAVI I.A RROSA \mlants a la Uia d'aitisama l-O'K) XU/I \RROS\

M. A[.\l\(iR<) - Sant Cugat -

Duran t tot el d i u m e n g e el carrer Santa Maria i el carrer Xerric es van omplir de para-detes d'artesania, en què s'hi podia trobar tota mena d 'ob­

jectes amb l'única caracterís­tica comuna que tots estaven fets manualment .

Al llars del dia van ser molts els que van visitar i van com-

mcna. s'hi podia trobar des de roba per a nadons i adults, co­llarets. ((lladres, fins a estris de cuina de fusta, cremes na­turals per a dolors o qualsevol això no podien faltar a la nos

prar a la XIII Fira d'Artesania t ipus d 'objectes. Això sí. tots tra c iu ta t . Aques t any és e que es fa a Sant Cugat. fets a mà pels artesans que van tretzè any que es du a terme

Hi va haver paradetes de tota venir a Sant Cugat arribats de Anter iorment la fira es realit

tots els racons de Catalunya. zava a la plaça Octavià i a la A q u e s t e s fires so len es tar rodalia, però des de fa alguns

presents a totes les festes ma- anys la fira s'instal·la al carrer jors dels pobles catalans i per Santa Maria i al carrer Xerric,

carrers molt t rans i ta ts habi­tualment i encara més conco­rreguts en els dies de Festa Major.

Dansa

'Notes d'estiu9 i copa de cava al claustre del Monestir

a càrrec de l'Esbart

M . AlAIAÍ ikO

- Sant Cugat -

A més de participar amb Ics seves danses a diversos actes de la F e s t a Major. l 'E sba r t Sant Cugat va actuar, cl dis­sabte dia 1 de juliol, al claustre del Monestir.

bart són el resultat de les sen­sacions i impressions d 'est iu que Joan Massià va convertir en quadres i fotografies musi­cals i que l 'Esbart les ha adap­tat al seu llenguatge, la dansa, i in tentant d 'aquesta manera arribar al públic.

Les coreografies de cada Xo-

I!Esbart v/i oferir el seu espectacle de dansa al claustre del Monestir FOTO: XAVI l.ARROSA

Els dansaires santeugatencs tes d'estiu estan inspirades en van interpretar Ics coreografies que componen Xolis d'istin. danses creades i dirigides per Joan Ser ra i O u i m Se r r a i acompanyades per la música de Joan Massià i el piano de ser El gorg negre, Impromptu en Jordi Vilapri nyó. sol, L ocell de pedra, La pasto-

I.es coreografies que van in- ral. Rondalla i Dansa catalana. terpretar els ballarins de l 'Es-

el clima, la sensació i el movi­ment d 'una dansa tradicional catalana.

líls balls que van dur a ter­me al clautre del Monestir, van

KLS/C-WnWVS i>,i Cultura 41

Repertori de danses a càrrec del grup Mediterrània

La plaça 0 et avià es va omplir de públic

$ i C

. Miminil ilc r<<l>,rtiifl, ilcl\un//>. MIIIIIIIIIIIÍUI l-'O'l'O: X, II7 /.. 1KROS. 1

M. AlAI.VílKO - Sant Cugat -

I n dels actes que van posar el punt final a la Festa Major 2000 va ser l ' e spec t ac l e de dansa que el !i;riip Mediterrà­nia de Fa l nio Santcui;atenca

va dur a terme el diumcniíc a Li nit a la placa Oetavià.

Al llurií de l'espectacle els ba­llarins del <Í rup Mediterrània van realitzar vuit balls repar­tits en tines parts.

Iotes les coreografies de les-danses . e x c e p t u a n t l.'h.spii-

nyolct r/r/ iïn^iicrfií. han estat creades pe rSahador Melo. Fa majoria de les danses estan inspirades en balls catalans, en partitures de música...

I/'espectacle va comptar amb la presència de força públic. que va quedar molt satisfet.

Nit de tangos amb

els poetes Rifé,

Martínez i Alejo

/'./>' l'nctif tlcl l'inic) vnii owft/inl (Imtítrr FO'I'O: /•.. /•'1/\7.V)V·.'.V M. Al.NI U,K<) - Sant Cugat -

Fa nit de dissabte, el claus­tre del Monestir \a ser l 'es­cenari en què Alcjandra Rite, veu. Ajustin Martínez, clari­net i (iabriel Alejo, baix, van presentar el seu nou especta­

cle, i.<>.< pot las tli·l liin^ii. F'espectacle va estar format

per una selecció de les lletres més conegudes que els forans compos i t o r s de tangos han creat en els SO anys que fa que es va compondre el pri­mer tan<;o de la mà de Pas­cual (lontursi .

Altüniras exposa a F Espai Goriua

filis al 16 de juliol vinent

Altiimni I\/IO-,/ ,i I /•./«/ (,i>iin,i /-O/O ( I DIDA

M. Al/M U;RO

- Sant Cugat -

[.'últim dia de Festa Major, a les 12.30 hores es va inau­gurar l 'exposició de l'artista Altimira. a l'Kspai (ïorina. si­tuat a la placa de Mas;í Bartro-

lat, lloc on es van celebrar di­versos actes de la llesta Ma­jor.

Fa mostra d'Altimira podrà ser visitada per aquelles per­sones que ho vulguin fins al proper 16 de juliol, a l 'Fspai (iorina .

I A ,/./'/'• Ihin til 11 in n jn I^I niïn uui\ fli l'ullin n San I < .i ,ii l i) l< i \ \\ I I \l-iKOS

uDiògenes i Epicur' conclou les representacions teatrals

amb èxit de públic Ri-.inccio

- Sant Cugat -

Oskar Borràs, director de l'o­bra teatral Diògrms i Epiiur, fa una valoració molt positiva de com ha funcionat l 'espectacle i agraeix als actors, actrius i a tots els membres que han fet possible la posada en escena de l'obra, el seu esforç.

Kl director també vol felicitar els components de la compa­

nyia Fila Ze ro de Fa I n ió Santcu^atenca, els quals fa IS anys que treballen sense cap ànim de lucre. Oskar Borràs no es vol oblidar de la policia ni ilel D e p a r t a m e n t de l 'arcs i Jardins, ni tampoc de l'Ajun­tament, de Fa Unió Santcuga-tenca ni del públic assistent a les representacions.

Després de l 'èxit de l'obra Diògenes i Epinir, el director va deixar a l'aire el tema de les

subvencions. Per veure si ara l 'Ajuntament valora l'esforç i l'èxit de la companvia i aug­menta , d 'aquesta manera, la subvenció a Fila Zero.

F.n total, van ser cinc les re­presentacions que es van fer de l'obra de teatre Diògrnes i I\pum: 'Iotes van comptar amb la presència de força públic . no només de Sant Cu^at , sinó també de Barcelona i de Ma­taró.

Oskar Borràs ha presentat l'o­bra al Concurs de Teatre Na­cional de Palafoix. Si l 'obra queda seleccionada, durà a ter­me una r e p r e s e n t a c i ó en aquesta mateixa ciutat.

42 Cultura H.S/C-WIXWNS/J// , fi rif /u/lo/' t/,1 _','(

£ r e p o r Els rèptils són uns animals que tenen mala premsa. La majoria són inofensius però hi ha page­

sos que maten tots els que veuen. Els amfibis i tots els que necessiten l'aigua es troben en re­

cessió. Apareguts al Paleozoic, fa 3 5 0 milions d'anys, són remarcables per ser un estadi inter-

mig entre peixos i vertebrats de terra.

Amfibis i rèptils, amagats i amenaçats

"Allíla serp es desprèn de la seva esmaltada pell..." (W. Shakespeare)

M \ R I A \ ( ; K I . A ROVIRA

-Sant Cugat-

l-'.ls e s tud iosos de la fauna salvatge són uns autèntics afi­cionats: apassionats per aques­tes bèst ies, treballen en con­dicions sovint difícils per la falta de mitjans. Biologia ani­mal i biologia humana.

- Es tud iem aquests pobres animalons que no agraden a la gent . . . som pocs, els her-petòlegs, uns 40 a tot l 'Estat . D'aficionats, n'hi ha més, uns 500.

Miguel Àngel Car re te ro és professor associat a la l 'B . en­senya comportament animal a la l 'AB, m e m b r e d 'associa­cions científiques i ha fet tre­balls diversos, un per l ' O N L sobre avaluació d 'espèc ies a Europa . Explica amb exem­ples la precarietat laboral en què treballen.

- Vam tenir una subvenció per realit /ar acpiest aties i en comptes de cobrar-la, la vam emprar a editar-lo en color.

Aties f/els amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra es titula el volum de l 'editorial Brau

de Figueres, l 'n altre volum de l M a r r o c va ser t r a d u ï t aquí... Al petit despatx s'hi re­al i tzen t asques d 'au toedic ió que per In te rne t es difonen fàcilment.

- Hem millorat, hi ha algun diner públic per a projectes, però no per a sous. Voldríem fer ciència pura, que podria ser r e n d i b l e en d e u o v in t anys, però la societat vol un retorn ràpid dels fons i les au­toritats potser són miops.

Entra un estudiós amb una recerca publicada, ara. a Sa-turei\v\c està... a l'atur. Parlen d'un profe que ha arribat de la Xina i ha marxat cap a Cuba. Treballs, diàleg, investigació, moviment. . . això bull, la l ' n i -versitat es mou.

- Els amfibis i rè p t i I s són poc populars, tot i que ens do­nen una informació cpie els al­t res an ima l s no d o n e n . Els amfibis són bons indicadors dels dos mit jans , t e r res t re i aquàtic . Tenen un desplaça­men t difícil, ara hi ha zones naturals que queden aïllades i si hi ha extincions locals ja no es pot recolonitzar.

Pa r l em de q u a n el nos t r e país, la zona Mediterrània, era molt diferent, perquè els ma­tolls i garrics són obra huma­na. Fa 40.000 anys per aquí regnaven els l leons i els bi­sons.

- Sí. era la selva però amb clarianes i herbívors que vam eliminar, ara s'han començat a re introduir a alguns parcs. Han passat coses, el senglar era rar a pr inc ip is de segle , aquests anys ha pujat deu ve­gades. Les clarianes són fona­mentals, ja que rèptils i amfi­bis vo len aigua, els boscos tancats no els van bé. Però els erms no agraden, no són bo­nics, tot ho volen verd.

A Collserola hi ha unes 30 espècies d'amfibis i rèptils. Es fa un peti t estudi dels punts d'aigua, les basses per incen­dis; si s'hi posen rampes els animalons hi poden accedir. C rano te s que no s 'a l lunyen de l'aigua, gripaus que sí, sa­lamandres que crien a la Rie-rada, larves negres cpie enca­ra no t e n e n les t a q u e s grogues.

- La sargantana de paret està

Escurçó Vipera l.attisti. FOTO: CEDIDA

protegida com l'os del Pirineu, molt més que al nord d 'Euro-i això és important, però l 'es- pa, i que cal preservar. Amb curçó no ho està. D'accidents espais oberts -e l s erms secs -n 'hi ha pocs, perquè no sur- i corredors ecològics que con­ten gaire, però si ha picat, no nectin el bosc amb cl bosc. la s'ha de fer allò de les pel-lí- zona humida amb la /.ona hu-cules, fer un tall. xuclar la sang o imped i r la c i rculació . Cal anar a l'hospital, on fan la des­infecció. Kls antídots són pe­rillosos, millor no usar-los.

L'escurçó viu amagat, surt a caçar quan detecta un ratolí, el mossega i el deixa que mar-

mida. - Per preservar l 'cspècie has

de preservar l 'hàbitat, alesho­res les poblacions es podran recuperar. No s'ha de tenir por d ' intervenir, perquè si no fas res, ho perds, l 'ecosistema ja no està com estava. La »estió

xi, segueix el rastre amb el de- de la natura és complexa. tector químic de la llengua bí-fida i d e s p r é s s e ' l m e n j a . Aleshores pot estar tres set­manes sense tornar a menjar. De color gris amb taques fos-

Migucl Angcl diu que ha vist coses esgarrifoses com 40 sa­lamandres aixafades a la car­retera. El tema de l'aigua creu que es duu fatal, parla del dis-

ques, el cap triangular el fa re- barat dels camps de golf que imiten els turons d 'Escòcia, de la política nefasta de voler c o n n e c t a r les c o n q u e s de l s rius i els intents de privatit-zació.

cognoscible. Es Lina serp molt tòxica. L'ibèric està en franca recessió.

- La gen t mata el vidriol, que no és una serp, i en can­vi, no saben que la pell dels amfibis és tòxica. Si un nen el toca s'ha de rentar les mans i no tocar-se pas els ulls.

Em comenta la gran diversi­tat d 'hàbi tats i de biodiversi-ta t q u e t e n i m a C a t a l u n y a ,

l-'E D'ERRATES: A la foto del número .vl2 passat vam publicar cl dibuix d'un turó per error, en lloc d'un teixó

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Des de la galilea de l'església romànica.». Seguim aprof i tan t -nos del

Costumari del 1221: ens diu que , l'església anterior a l'ac­tuat, la del segle XI, tota romà­nica, tenia -com tantes al t rcs-la seva galilea. O sigui: un atri que precedia l 'entrada i que els monjos i el poble travessa­ven. . . Aquesta dada ino ens confirma q u e va ser una es­glésia totalment acabada i no a mi tges com mol ts s u p o s e n : Parlem-ne:

El normal era: començar a construit per fa capçalera i aca­bar per la façana principal o la galilea, si n 'hi havia d'haver. Recordeu la meravella de la galilea de Poble t , per exem­ple: espai sepulcral. També ho era la nostra galilea.

Mai no s'ha d u b t a t de l ' e ­xistència d'aquesta església an­terior. La construcció de TaCr, tna í d u r a r i a u n s 2 0 0 any»i romànic, transició, gòtic. Peròi el d u b t e és : L'anterior* iera acabada o inacabada? Q u e el Costumari e n s parl i d e l ' e ­xistència d 'una galilea, esde­vé - a parer m e u - una dads de­cisiva, que ens porta més enllà d 'una simple hipotesit

Jordi Ambrós, arquitecte res­ponsable de les restauracions dels anys setanta, en cl seu /•.'/ Monestir de Sant Cugat del Vallès, aporta dades, ja ben interes­sants, que lliguem força amb les del Costumari. Les resu­meixo: "El 1114, es produí l'a­tac d e l s a l m o r à v i d s con t ra

Martorell i els ravals de Bar­celona; aquesta nova ràtzia sar­raïna afectà el Monestir . Eis desperfectes que patí rto hi ha dubte que foren de la ma­jor impor tànc ia . . . I ' n s anys més endavant , a mitjans del seg le d o t z è , s ' i n i c i a ren les obres de construcció del nou Monestir. De l'anterior es con­serva la basc del campanar i tres de les gabries del claustre, però es modificà la situació de la quarta per tal depe rme t re l 'engrandiment de l'església". Les excavacions a la nau es­querra de l'església, van posar al descobert els fonaments d'a­q u e s t q u a r t m u r d e l ' an t i c c laustre: el de Fcdanc i , per tant, més gran que l'actual, el

de Cadell. "De l'observació directa dels

edificis pot desprendre 's que en aquest moment (es refereix als anys 1205 i 1207) ja devien ser construïts els tres absis i els dos primers t rams de les tres naus, incloint-hi el cim-bori. Però, entre ets anys 1211 i 1251, assistim a un nou atur de les obres . . . "

Ret inguem aquesta dada so­bre la llarga a tu rada de les obres : et Costumari hi és re­dactat al bell mig, del 1216 al 1221. Ambrós ens recorda que­ia forma corrent de substituir una església per una altra, no es feia enderrocant primer del tot, per després construir-hi de nou, sinó que es feia per trams. En part - i a vegades durant se­g les - convivien les ducs edi­ficacions. Per exemple, la ca­t e d r a l d e B a r c e l o n a e n t r e d'altres. Tornem-hi: ei Costu­mari, quan parla de la galilea, ho fa d 'una església acabada j amb una galilea ben viva! Un segle més, encara?

La nostra església actual és betlíssima, malgrat - o gràcies-a la seva austeritat arquitectò-niea. T é alguna cosa q u e se t 'arrapa i t 'a treu. Esdevé un e s p a i ú n i c d ' o m b r e s i d e t lum.. . Però, si els entesos no

x s 'equivoquen, l'altra, l'antiga, també era una meravella. Tant, com ho és l'església del cas­te l l d e C a r d o n a - b e s s o n a seva-, segons diuen. jAfegim-hi u n s q u a n t s i n t e r r o g a n t s més? Ja no ve d 'un! L'església de Cardona, a més de galilea, té ona cripta: <jla nostra, no? c í si hi fos encara, amagada? <;I si un dia ho poguéssim saber?

ELS /CANTONS ni/om, f, ii, /,,/„,/MJiW Cultura 43

I s t è r i I c ò m i c

'Cavall Fort9

JORDI F R O N T O N S

Per analitzar la revista Cavall Fort i el que va suposar per a la difusió, no només de la l lengua catalana en una època difícil, sinó per ai conjunt de la cultura del nostre país, és imprescindible parlar de la figura de Josep Tremoieda i Roca, que va ser la persona fo­namental perquè la revista veiés la llum i la seva edició al llarg dels primers dinou anys.

Josep Tremoieda va ser una de les perso­nes més compromeses a m b el fet català. Des de molt jove es va moure en els cercles de major implicació catalana, com els ambients sardanístics i de muntanyisme, els ünics que tenien una certa tolerància del règim impe­rant. Així, va fundar el G r u p d 'Amics dels Castells i Monestirs, que va començar a or­ganitzar pet i tes activitats de caràcter cultu­ral, com classes de català. El 1953 va ser dis­solt per la policia i Tremoieda se 'n va anar al servei militar. A la tornada va contactar amb Joan Triadú que oferia classes de català a casa seva i va organitzar una sèrie de cursos per a la difusió de la nostra llengua entre les ent i­tats i professors. Poster iorment tota aquesta organització s'integraria en O m n i u m Cul tu ­ral. El 1954 les organitzacions que treballa­ven en aquesta línia, sota l 'auspici de l 'Es­glésia, es van unir sota les sigles C C , q u e segons uns, entre ells Jordi Pujol, no signifi­caven res, i segons altres, Crist i Catalunya. A aquest grup pertanyien Ricard Tusell , el pediatre Joaquim Ramis i el degà del Col·legi de Lletres, Ramon Fuster, que conjuntament amb Espar i Ticó, van ser els qui van veure la necessitat d 'editar una revista infantil es­crita comple tament en català. Ramis era el pediatre dels fills de Tremoieda i de segui­da va pensar en ell per a la creació de la re­vista. Josep Tremoieda va acceptar amb enor­me il·lusió la idea i va congregar un grup d'escriptors per encomanar-los cl seu entu­siasme; entre aquests , es trobaven Joaquim Carbó, Carles Macià i Anton Sala. Les reu­nions per decidir la línia de la revista van ser llargues, ja de seguida es van adonar que no existia cap model a seguir. En Patufet, malgrat l 'èxit popular, la consideravan ja desfasada i massa conservadora, per això s'havia de par­tir de zero i trobar una nova visió que fos re­flex de la realitat cultural i social de la Cata­lunya real . El g r u p p r o m o t o r es va anar ampl iant amb valuoses aportacions, Marta Mata. Francesc Vila ((-esc), e t c , i va arribar el moment de donar nom a la revista. Cesc va proposar El Pia/rol i en van sortir d 'al tres, però el definitiu, acceptat per unanimitat, va ser el suggerit per la tieta d 'Espar Ticó, que havia dit: " P e r q u è no li dieu Cavall Fort". Per aconseguir els permisos d'edició, vistos els problemes que hi va haver amb la publi­cació Els Infants, van pensar a tenir el suport de l 'Església, que tan bon resultat havia do­nat per aconseguir publicar Serra d'Or. Així doncs, un cop obt ingut l 'apadrinament per part dels bisbes de Vic i de Girona, el Nadal del 1961 va aparèixer cl primer número de

CAVALL en FORT aa>SB£»K..*™

Cavall Fort, imprès en els tallers de Daniel Cocs. Se'n van editar tres mil exemplars, però només se 'n van poder distribuir mil.

Malgrat les dificultats inicials, la quali tat de la'revista es va fer patent , n'hi ha prou a enumerar alguns dels col·laboradors que hi van publicar. A més del citat Joaquim Carbó, destacarem Josep Vallverdú, que va escriure prou contes de rerefons religiós; Ramon Fus­ter, que va realitzar una sèrie en què, apro­fitant els seus dos personatges, militars an­glesos, descrivia costums, animals i paisatges de països africans i àrtics; Maria Novell , que va publicar trenta-cinc contes històrics i altres que van cedir textos, com Pere Calders i Sal­vador Espriu, que hi va publicar un conte. La llista seria interminable ja que pocs pri­meres espases de la literatura catalana són els que no han passat per les pàgines de la re­vista.

En l 'apartat d'il · lustradors, la presencia de destacadíssimes figures de l'art català no li va anar a la saga. Des de Joan Miró, que va di­buixar la portada corresponent el dia de Sant Jordi del 1965, passant per Antoni Tàp ies , Josep M. Subirachs, Andreu Alfaro, Grau-Garriga, Tharra ts , ( 'esc , e t c , són un clar ex­ponent del que va suposar per a l'expansió de les lletres i les arts catalanes Cavall Fort.

Les historietes que es van editar a la revis­ta també van ser seleccionades amb exquisida sensibilitat. Unes es van crear especialment, com Jep i Fidel, de Josep M. Mardorell, que també va dibuixar ia sèrie de Joaquim Carbó La rasa sota la sorra, La casa sota el mar i La casa sota la lona. Altres es van adquirir, bàsi­cament a les revistes Spirou i Tintin, de l 'es­cola francobelga. Ci ta rem Goscinny. Peyo, amb els famosos Barrufets, Franquin i altres molts autors de primera línia mundial .

Mai podrem agrair suficientment a Cavall Fort el que va suposar per a la conservació i d ivulgació de la nostra cu l tura més fona­menta l , dirigida a més a qui no disposava d'altres mitjans d'accès a la mateixa, els nens.

0 m # C 5

|WJçiMflQÍMÍ|RÍ /

Rius i Taulrt, 13 Tet. 93 5*9 J€ 51

Rambla (W Celler. 89 Tel. 93 674 01 07

/

v del

còmic

El SCCC exposa els treballs de PEscola

de Còmics M. Al.MAtíRO - Redacció -

Des del 4 de juliol passat fins al proper diumenge 9, es pot visitar, al Sant Cugat Cen t re Comercial, l'exposició que el mateix cen t re ha organi tzat amb alguns dels treballs que els alumnes de l'Escola de Cò­mic van reali tzar el mes de juny passat, al mateix Centre Comercial

La mostra consta d 'unes 60 obres, entre Ics quals es po­den trobar des dels més origi­nals persontages fins a tires i històrics de còmic sorprenents. Els cursets van ser de tan sols t r e s s e s s i o n s , a les q u a l s . a u t è n t i c s profess ionals del món del còmic explicaven di­ferents tècniques perquè els a lumnes poguessin realitzar els seus propis personatges . E n t r e a l t res t è c n i q u e s , els alumnes van aprendre a utilit­zar el plomí i el pinzell, així com t a m b é van a p r e n d r e a moure els personatges dins Ics vinyetes i a carieaturitzar les seves expressions.

L'Escola de Còmic ha tingut molt èxit, sobretot en t re els niés petits. El tota! d 'alumnes que han passat per l'escola ha es ta t de 150, s u p e r a n t d 'a­questa menera Ics expectati­ves inicials. Els a lumnes no n o m é s e ren p r o c e d e n t s de Sant Ciiiíat, s inó t a m b é de

/•.spositió de còiiiiïs h'OTO: XI..

municipis veïns com ara Rubí, Mira-Sol o Valldoreix.

Aquesta ha estat una inicia­tiva molt innovadora; fins ara cap centre comercial havia or­ganitzat una Escola de Còmic, escola en què tothom que així ho ha desitjat ha pogut desco­brir les tècniques del còmic i crear els seus propis personat­ges.

Marutxi Bcaumot. una de les professionals del còmic que ha impartit els cursos al Cent re Comercial, ha valorat molt po­sitivament l 'experiència tot i que ha destacat que "en tres dies només es poden donar uns petits apunts".

subscriptor

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUClv l

INFORMA-TE'N (l'any)

10*800 D tes. TEL 93 589 62 82

44 Cultura KLS /(AYITHNS Diioto. ',,/,• juliol,/,i

www, r I p $ e y « c I i? iANA

Aquest divendres passat. 30 de jtiuy. va estrenar-se la pel·lí­cula de dibuixos Història d'it-nii gavina (i delgat que l'ensenyà ,1 volar). basada en el conte del xilè I,uis Sepúlveda. Què té de particular aquesta

estrena: \ o poca cosa. Ks una de les escasses produccions europees en aquest camp, una de les més ambicioses, que ta front al monopoli establert en­tre la indústria nord- america­na i la japonesa. Entre les opcions a prendre,

el director italià Kn/o d'Aló. fidel a la seva línia, va deci­dir-se per emprar la tècnica clàssica del dibuix fet a mà. Va comptar amb un equip de més de 200 persones en t re maquetistes, dibuixants, en­carregats del color i la resta de tècnics. I .'ordinador només va ser una eina final per ordenar els 220.000 dibuixos necessa­ris per animar els 75 minuts de la pel·lícula. La tasca de dur a t e rme l 'adaptació del conte a la pantalla gran va du­rar dos anys.

L'esforc. es nota. A diferèn­cia dels manga que omplen majoritàriament la programa­ció infantil televisiva, fornies i moviments són arrodonits i graciosos. dolços. Kl que es co­neix com a paleta de colors, i que fa referència a la gamma i combinació d'aquests, té un

estil ben definit. Però no és l'aspecte tècnic el més important sinó el contin­gut. Estem davant d'un conte ple de significat, sense límits d 'edat , una faula en la línia d'Lsop i La Eontaine, dins de l'esperit dels últims anys del

segle XX, que diverteix els més menuts i que es ben re­buda pels adults. Com diu la revista francesa Cinema, "una lliçó magistral d ' human i t a t

ben entesa que ens otereix l'intel·ligent realitzador de l.u fletxal·ltna, fent referència a la primera pel·lícula d'En/.o d'A­ló. Més important encara, la violència queda pràcticament eradicada, (-ert que les rates són les dolentes de la funció. que volen aprofitar-se del que creuen una mostra de debili­tat dels seus enemics ances­trals. els gats, però fins i tot resulten divertides. Luis Sepúlveda insisteix que

Història d'una gavina no té un missatge moralista però sí que presenta un punt de vista ben definit, que comparteixen au­tor i director: solidaritat, to­lerància. respecte per l'entorn i, sobretot, el compliment de les promeses fetes, per més q u e pugu i resul ta r difícil . Aquests són els valors que es posen de manifest en la histò­ria de la petita gavina cuida-ila per un gat amb l'ajut dels seus amics, la colla del port. Valors embolcallats d'aventu­res i de les dificultats naturals que ha de viure un gat per te­nir cura del pollet i aconseguir l'objectin final d'ensenyar-lo a volar i a ser ell mateix. Aquest és el primer projecte que ha comptat amb el ple su­port de Planeta 2010, la divi­sió del grup editorial creada per entrar en el món de l'au-diovisual. Dada significativa. ja que no tindria sentit el re­colzament proporcionat per uns experts en l'univers lite­rari si es tractés d'una obra su­perficial, plena de tòpics i amb l'únic objectiu de vendre.

La comercialització s 'ende­vina que serà dura malgrat les 30 còpies que s'han realitzat en català, en una traducció en­certada i molt expressiva. La invasió d 'un munt de pel·lí­cules adreçades, amb mes o menvs fortuna al públic in­fantil, pot fer que Història d'u­na gavina fi del'gat que l'ensenyà a volar) no arribi a aixecar el vol. l 'na autèntica llàstima pee als petits perquè un bon con­te és un dels millors regals que els podem fer. l 'n record que

pot durar tota la vida.

C r í t i c a de c i n e m a

Amb tot el cor

Pel·lícula: Hechizo del cora-zón

lYirectnr: Bonnie Hunt Actors: Dav id D u e h o v n y ,

M i n n i e D r i v e r , Joe ly Ri-chardson, Bonnie Hun t

Durada: 118 minuts

Hechizo del corazón no és un Fxpediente X i perquè això que­di ben clar, Duehovny, àlies agent Mulder, canvia el seu tall de cabells i vesteix de for­ma ben diferent per marcar distàncies. j O sí que és un £.v-pediente X camuflat? Després ho considerarem a la vista dels fets. Història romàntica a l'antiga,

amb bastant de mel, sucre i força spaghettini. Espaguetis , raviolis, fetuccini i tota la pas­ta. Grace (Minnie Driver) viu envoltada dels suculents men-

ISAISKI. SÀI:X

jars italians que es cuinen en el restaurant O'Reilly de la seva família, en què es barregen sangs italianes i irlandeses. Un còctel exuberant i vitalista que es manifesta en tota la seva plenitud en el seu avi, tiet i la resta dels personatges que no se sap bé si només són amics d e tota la vida o part d ' u n nombrós clan italoirlandès. Problema: Grace necessita ur­gentment un nou cor perquè cl seu falla.

L'altre problema: Eliz.abeth (Joely Richardson) mor en ac­cident, deixant desconsolat el seu marit. Bob (Duehovny). Com ja resultaevidcnt, el cor de l 'Elizabeth va a parar al pit de la Grace i aquesta pot co­mençar una nova vida. Tam­bé és previsible, en el marc d'una pel·lícula, que el Bob i la (ïrace es trobin \fiipin tots dos

en descobrir-se. Però no tan sols Bob queda

enamorat immediatament. El seu gos, el goril·la que cuicla-va l'Elizabeth com a veterinà­ria del zoològic, tots reaccio­nen davant de la Grace com si fos l 'Elizabeth. A qui estimen en realitat, el cor de l'Eliza­beth o la Grace per sí mateixa? A qui estan veient? Aquest po­dria ser tema ó'ExpedienteX o d'Altres límits.

La qüestió no va més enllà. No hi ha complicacions. El fet és que a Hechizo del Corazón tothom és bo, boníssim, sense màcula, com en un conte de fades. Exactament el que és.

Hechizo del corazón -una tra­ducció que recorda a Hechizo deluua, interpretada perCher i N'icolas C a g e - pot ser in­transcendent i irreal però re­sulta simpàtica.

Katerina Alavedra exposa a Suïssa

la seva obra

Miiirdru esposa a Suïssa fins ui.'(' desilemlin h't')'!'(): C.l·'.l)ll).\

M. Al.MUJRO - Redacció -

L'artista santeugatenca Kate­rina Alavcdra-Duchoslav ex­posarà des del proper 14 de ju­liol fins al 30 de setembre a la galeria suïssa \ovages d'Aria-ne.

Katerina Alavedra és de na­c ional i ta t txeca, va viure la seva adolescència a Suïssa i fa 1.5 anvs que viu a Sant ( aigat.

Entre altres premis, Alavedra va guanyar l 'onzè Premi de Pintura Ràpida Eransesc Ca­banes, l'any 1 W8.

També va esposar a la Casa de Cultura, l'anv 1W). el re­

cull d'obres titulat Praga i al­tres coses, i des de llavors no ha tornat a exposar a la cuitat de Sant Cugat, però si que ho ha fet en altres poblacions.

Enguanv, es podrà visitar la seva obra a Suïssa, on l'artista exposa els seus darrers treballs. D ' aques t a menera Katerina Alavedra Duchoslav projecta la seva carrera cap a l'àmbit in­ternacional i dóna a conèixer la seva obra fora de les fronte­res catalanes.

L'exposició es podrà visitar fins als poper 30 de setembre. així que. si algú va de vacances a Suïssa, es pot apropar a la mostra de la santeugatenca.

ELS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

hem canviat d'adreça de correu electrònic.

A partir d'ara podeu enviar-nos els vostres missatges a:

els4cantons@totsantcugat.com

U S í CANTONS Dijous, 6 de juliol del -Wt> 45

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS

FINS L'ÚLTIM M O M E N T

A M B G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS

DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA

PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT, FÈRETRE, COTXES, CAPELLA, NÍNXOL. INHUMACIÓ/INCINERACIÓ,

LÀPIDES, CORONES. REPATRIACIÓ, URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" 08029 BARCELONA FIÀXTC ASSEGURANCES

F J L ^ F V ^ \ l ^ IVJ1^">

Economia E n t i t a t s f i n a n c

Sant Cugat del Vallès ja disposa de targeta personalitzada de La Caixa El Monestir és el monument escollit per representar el nostre municipi

M.S. -Sant Cugat-

Kls últims mesos 1 A\ (iaixa ha desenvolupat di\erses línies no-\es de targetes entre les quals destaca la targeta amb Deno­minació d Origen, cpie consis­teix a posar una imatge repre­sentativa duna ciutat. Des de fa unes quantes setmanes. Sant (aií^at ja disposa d'aquesta mo­dalitat de targeta amb la imatge dol Monestir com a monument representatiu del nostre muni­cipi. Així doncs, després de ciu­tats importants com Barcelona o (íirona. Sant ( àigat també dis­posa de la se\a pròpia targeta.

La finalitat d 'aques ta nova modalitat de targeta no és co­mercial sinó que "es tracta de donar un servei més al client", segons destaquen David l gar-tondo, Scrgio Zaragoza i leiar dol l , encarregats de la gestió del producte a les oficines de Sant dugat .

Segons Sergio Zaragoza, "es tracta d'una targeta cpie acaba de sortir a Sant (-ugat i per tant, de targetes amb la imatge del Monestir, només n'hi deu ha­ver una desena, tot i que la gent s'hi va interessant i poc a poc anem donant a conèixer el pro­ducte" . Ieiar doll explica que les fotografies són més atracti-v es i. en general, creu que val la pena seguir ac tuac ions que acostin els productes financers

a la seva realitat i al seu costat més simpàtic i divertit.

"Kl que trobo interessant i destacable és que després de targetes geogràfiques de ciutats impor tan t s com Barcelona o M a d r i d , Sant d u g a t t a m b é compti amb una targeta de De­nominació d 'Or igen ' . explica David l gartondo.

La daixa disposa d'un arxiu amb les diferents fotografies amb els monuments represen­tatius de cada ciutat.

T a r g e t e s pe r sona l i t zades

D'altra banda. La da ixa ha llançat també les primeres tar­getes personalitzades del mer­cat espanyol, que consisteixen a incorporar-hi . d ' ima tge de fons. fotografies aportades pel titular, per exemple la d'un fa­miliar, una mascota, d'un viat­ge, etc. Aquesta iniciativa cons­titueix una novetat absoluta en el mercat espanyol i obeeix a l'estratègia de La ('aixa d'ade­quar els seus productes als gus­tos i necessitats dels clients.

Les targetes personalitzades estan disponibles en les moda­litats de Visa Klectron, \ isa dlassic i'MasterC !ard. La sol·li­citud es pot fer a través de les oficines, aportant una fotografia, en paper, de I (Ix l.s o tic KK I 1. o bé a trav és d'Internet, adjun­tant a la sol · l ici tud un arxiu JPG. amb la instantània que es

K< -i>i»i·.iil·h i //i In »i ̂ lin ili fiinrliiiii (li I ii (iii\ii ii \iint ( u·jit /• V. / . .

l'iíi-iiflii Dcnnininiiiió r/'On«c>/ niiih la imatfic del - \lmn -tir ric Stitir (,'//<'rr/

vol reproduirà la targeta. Les protegidesperraonslegals.com oficines de La daixa a Sant du - per exemple les marques o fo­gar també ofereixen ja aquest tografies de personatges famo-servei als clients que ho desit- sos. gin. Les noves targetes disposen, a

Les targetes personalitzades més. de tots els avantatges de admeten tota mena d'instantà- les targetes emeses per La Gai-nies, llevat de les que estiguin xa. és a dir, permeten operar en

els més de 4.(100 caixers au­tomàtics que té l'entitat; en els 1.400 terminals Serv icaixa i pa­gar Ics seves compres en esta­bliments de tot el món.

D'altra banda, compten amb una assegurança gratuïta d'ac­cidents de viatge i la seva uti­lització en comerços genera els anomenats Punts Kstrella, bes-canv iables per regals en les ma­t e ixes of ic ines de l ' e n t i t a t bancària.

Segons Dav id l g a r t o n d o . "aquestes targetes són una ma­nera de personalitzar, cpie a la gent li fa molta gràcia ja que així pot posar la foto del fill, de la mascota, de les seves vacan-

La finalitat de les noves targetes no és

comercia i sinó que es tracta de donar més

servei al client

ces. e t c , s'ha començat pels llocs geogràfics però s'ha anat estenent a fiobbies. persones es­timades... i la gent pot tenir allò que li fa més gràcia a la seva tar­geta."

Tant l'oficina de La daixa de Rubí com la de Cerdanyola vo­len introduir dins dels seus ser­veis al client la targeta amb De­n o m i n a c i ó d ' O t i g e n a m b monuments de les respectives ciutats.

A part de la targeta amb De­nominació d'Origen i de la tar­geta personalitzada també cal destacar la targeta Regal, dins d'aquesta estratègia permanent d' innovació en el sector dels mitjans de pagament per part de l'entitat bancària.

E m p r & s a

BFGoodrich guanya un premi per un altre any sense

accidents laborals

M . S . •

- Sant Cugat -

L'empresa santeugatenca BF­Goodrich ha rebut el Premi del President en Seguretat 19W. instituït per la mateixa multi­nacional per premiar aquelles fàbriques del grup que aconse­

gueixen els objectius anuals en matèria de seguretat. Ks cl se­gon any consecutiu que la Bl''-Goodrich de Sant ( aigat gràcies al seu esforç a evitar accidents laborals aconsegue ix aquest premi.

BI 'Goodr i ch p rodue ix a la seva fabrica de Sant Cugat po­

límers d'altes prestacions per a la fabricació, entre altres pro­ductes, de pintures, tintes i aca­bats de fibres tèxtils. L'empre­sa santeugatenca pertany a la divisió de Pcrformance Mate­rials de la multinacional nord-americana del mateix nom.

La fàbrica de Sant Cugat és l'única que BFGoodrich té ins­tal·lada a tot l'Kstat espanvol. Kn tres an\s . el nombre de tre­balladors LI l'empresa ha passat d c " ó a 120. De tota la plantilla, la meitat viuen a Sant Cugat i la pretenció de l'empresa és con­solidar i augmen ta r aques ta plantilla al llarg dels propers an\s .

Caixa Terrassa crea un servei d'informació per Internet

M.S. - Sant Cugat -

(laixa Terrassa ha posat en mar­xa el nou Servei d'Informació i Assesso ramen t Km presa rial (SI KM) per Internet que s'ha concebut com una eina de suport a la presa de decisions i a la ges­

tió de l'empresa. Ks tracta d'un servei innovadora Catalunya que conté informació per a la gestió quotidiana de l'empresa i amb continguts molt especialitzats en l'àrea de comerç internacional.

Cal destacar que el SIKM in­corpora un servei de notícies de l'agència KI-'K en temps real, on es poden consultar les informa­cions econòmiques i financeres més importants d'Kspanya i el món.

La incorporació del SIKM al vveb de (laixa Terrassa forma part del programa d'ampliació de l'o­ferta de productes i serveis de l'entitat a través d'Internet que preveu el programa estratègic C T _'0()4.

ELS i GVYTONS Dijous. 6 de juliol del li h h > Economia 47

l e s empresess Adela I Marce

Adela i Marce és una de les poques botigues ubicades a Sant Cugat dedicada al món de la núvia. Només fa una mica més d'un any que es va instal·lar a la nostra localitat però Adelaida Rodríguez es mostra satisfeta amb l'evolució del seu establiment i és que la núvia que entra al seu establiment es troba amb tota una professional amb una gran experiència en el sector de les núvies.

A d e l a i d a Rodr íguez S à n c h e z . Gerent d'Adela i Marce

"He treballat amb dissenyadors reconeguts com Purificación García"

M.S.

- Sant Cugat-

- (Cuines raons la van |M»rtar a instal·lar una botiga de ves­tits de núvia?

- Vinc d'una família del món de la sastreria, la meva mare era sastressa i a mi ja m'agradava aquest seecor. Als 13 anys vaig arribar d'Andalusia i em vaig treure el títol de patronista in­dustrial. Vaig treballar en el dis­seny industrial i vaig erear la meva pròpia empresa de con­fecció deprèt-à-porter, d'alta cos­tura. on vaig treballar per mo­distes importants i reconeguts com Pedró Morago. Cacharel, Purificación García... I 'ns anys més tard. vaig treballar a Pro-novias, on vaig interessar-me per tot aquest món fins que l'a­bril de l'any passat vaig decidir instal·lar-me pel meu compte a Sant Cugat.

- 1 com va decidir ubicar-se a la nostra localitat?

- Sondejant una mica cl mer­cat vaig veure que a Sant Cu­gat no hi havia cap botiga dedi­cada a la núvia i, de fet, encara ara no n'hi ha cap més.

- Ens podr ia descr iure una mica la seva oferta i les carac­terístiques del seu comerç?

- La botiga té uns 100 metres

"•¥sr

< ? w ^

Adelaida Rodríguez compta

quadrats i es troba situada pràc­ticament al casc antic de la ciu­tat.

La nostra oferta consisteix bà­sicament en els vestits de nú­via amb tots els complements com poden ser les sabates, lli­gacames, vels, detalls per als ca­bells, roba interior, e t c , i també tenim vestits per a la padrina amb alguns complements.

També tenim algunes peces de prèt-à-portei\ ja que molta gent vol vestits que pugui uti­litzar en altres ocasions.

- I qu ins d i r i a cjue són els

amb una gran experiència en el món de les mil

punts forts del seu negoci? - Una de les coses més im­

portants és que oferim una peça personalitzada, de disseny pro­pi. A més, cal tenir en compte que quan la clienta entra a l'es­tabl iment sap que es trobarà amb una professional que l'as­sessorarà en tot el que envolta el vestit de núvia.

D'altra banda, a Adela i Mar­ce es dóna un tracte més fami­liar i de consell amb la núvia.

- Com és la clienta que ve a la seva botiga?

-Tenim clientes de tot tipus.

ie.<FOTO:XAY/l.ARROSA

La majoria són de Sant Cugat però també tenim clientes de Vic, Sabadell, Terrassa o Rubí que es desplacen fins a la nos­tra botiga ja que ens coneixen a través de familiars.

- Knlre quins preus es mou el vestit de núvia i els dels acom­panyants?

- Kls preus dels vestits depe­nen molt de la tela, el disseny, e t c , i els més personalitzats són els més cars. Pel que fa als ves­tits per als acompanyants, tre­bal lo a m b u n e s cases més econòmiques, amb peces d'un

disseny més senzill que poden costar unes 3K.000 pes se t e s mentre que els més cars poden arribarà les 120.000.

Kls vestits de núvia van de les 120.000 a les 300.000 pessetes aproximadament, sense comp­tar els complements, només el vestit.

- Amb quina antelació es mou la núvia a l'hora de triar el ves­tit?

- La núvia cada cop es mon amb més temps però jo aconse­llo fer-ho amb quatre o cinc me­sos d'antelació, ja que aquí no disposem de les talles i s'han de fer diverses proves abans de la boda.

- Pensa que s'eslà perdent la tradició de casar-se?

- Crec que la gent torna a ca­sar-se. fins i tot em sorprenc per­què molta gent que està vivint

Els vestits de núvia van de les 120.000 a les 300.000 pessetes sense tenir en compte

els complements

junta durant molts anys deci­deix casar-se i veig les núvies molt il·lusionades. D'alguna ma­nera s'estava perdent però ara la gent es torna a casar de llarg. etc.

- Respecte a T'efecte 2000" ha notat vostè que hi haguessin més núvies?

- Crec que ha sigut una mica el fracàs. Kls comerciants que ens dediquem a aquest ram es­pe ràvem que l 'any 2000 fos molt millor però ha resultat igual que qualsevol altre.

C 0 m e r

El Sant Cugat Comerç regala 15 .000

tiquets d'aparcament de 3 0 minuts

Els tiquets són vàlids des d'ara fins al 30 de novembre M.S.

- Sant Cugat -

Sant Cugat Comerç ha arri­bat a un conveni amb les em­preses que gestionen els apar-camens t del Mones t i r i del carrer Colom per regalar 30 minuts d 'aparcament gratuït i així facilitar les compres LI tots els seus clients.

La promoció, que és vàlida ties d ' aques t mateix mes de juliol fins al proper 30 de no­vembre, inclou 13.000 tiquets de mitja hora que es distr i ­buiran amb l'edició de demà del TOT Sant Cugat.

A més. la promoció vindrà

acompanyada de publicitat als mitjans locals de Sant Cugat i de cartelleria per tot el mu­nicipi per tal que els clients s 'assabent in d ' aques ta nova oferta i puguin aprofitar-la.

Kins ara. Sant Cugat Comerç proporciona, tant als seus as­sociats com als no associats, t iquets d 'aparcament de mit­ja hora i una hora, a més de t iquets d 'autobusos i de zona blava, perquè els comerços els p u g u i n r e g a l a r als s e u s clients.

fa aproximadament un any q u e a q u e s t s e r v e i e s t à en marxa, no obstant, segons M. Kulàlia Kgea. pres identa de

S a n t C u g a t C o m e r ç , " e l s clients no acaben d'aprofitar aquests avantatges i. per això, vam pensar en aquesta nova promoció en què fàcilment hi van col· laborar d i r ec t amen t les empreses concessionàries de les places d 'aparcament" .

Parbla SL és l 'empresa (pic s 'encarrega de gest ionar les places d 'aparcament situades al Monestir, mentre que Con­tinental Parquing gestiona les situades al carrer Colom.

"Kl fet és donar les majors facilitats als habitants de Sant Cugat i rodalia perquè apar­quin còmodament a prop dels comerços a l'hora de realitzar

les seves compres. Kl que vol la gent és aparcar just davant de l 'es tabl iment" , afirma M. Kulàlia Kgea.

A més d 'aquesta important promoció , l 'associació San t Cugat Comerç continuarà re­galant als seus clients els ti­quets d'autobusos i els tiquets per a les zones blaves.

'Totes aquestes promocions realitzades pel Sant Cugat Co­merç formen part del Pla de Dinamització Comercial per a l'any 200(1 i són duts a terme amb la col· laboració de l'A­jun tament de Sant Cugat del Vallès i la Generalitat de Ca­talunya.

Per a Jaume Tubau, regidor de l'àrea de Comerç de l'A­j u n t a m e n t de San t C u g a t . "S'ha d ' incent ivar la cultura de l 'aparcament, sobretot en­tre la gent del poble que en­cara pensa que es pot aparcar davant mateix del comerç per ter les seves compres .

Segons 'Tubau. "des de l'A­juntament recolzem totes les

Xpaiuimiiil dil MOI/K/II /• \ /

in ic ia t ives que facilit in les compres del client i l 'acostu­min a aparcar a les zones in­dicades i caminar fins la bo­tiga, con t r i bu in t a més a la recuperació del centre histò­ric del municipi i a fer un cen­tre de comerç a l'aire lliure i sense cotxes" .

EIS 4 CANTONS

L·iDiiol>i]iàiia Di/i/i/s, 6 di-juliol del 2000

A L Q U I L E R • Torre totalmente amueblada. C/ Miranda del Vallés

(Z. St. Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardín. barbacoa y pisc. ind. , z. vallada/caseta y jardín para animal dom. , 4 pi. con ascensor, 4 suites, desp. con aseo, buh. con aseo, coc.-of. tot. equip, con elect. l a

marcas, gran salón-com. con chimenea, TV pantalla gigante, pk, sala màq./lavadora y secadora, bdga., sala juegos/mesa ping-pong, calef. a gas/radiad., suelo de màrmol c. salmón y parquet, alarma, acab. y mob. alto standing. Ocup. stbre 400.000

• Torre adosada. amueblada. (Z. Golf). 450 m2, jardín priv. 200 m2 y jardín com./piscina 1.500 m2, 4 hab.

t. suite (1 c/vestidor), 3 b., 2 a., coc.-off., tot. equip., g. salón-com. con chim., buh. 70 m2, arm. emp. y tzas./hab. 3 pk, sala de màq., calef. a gas por rad„ suelos parquet y màrmol, alarma y mob. alto standing. Suministros contratados . . . 360.000

• Piso C/ Rovellat. (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dob., 2 b. comp. con accés., g. salón-com./trza. y toldo, coc. con galeria, arm. y focos emp., parquet, calef. a gas, tot. exterior, trastero, pk, pisc. com., sum. cont. Solo 9 verinós .135.000

> Local ciaL Castillejos/Sant Martí (Z. Centro), 60 m2 y aseo 75.000 • Local cial. Domènech, z. Centro, 34 m2, diàfano, aseo y alarma . . . .55.000

WÈmmmmmimmSgími^mimm.

V E N T A • Monasterio. 78 m2 útiles, 3 hab., salón 20 m2,

armarios empotrados i calefacción 23 M • Centro. Piso 102 m2, 3/4 habitaciones, baho +

aseo, salón 24 m2, 3° con ascensor . . . .23,3 M • Centro. Piso 105 m2, 3 hab., baho + aseo,

parquet, todo ext., sol, calef. y pàrking .25,8 M • P. Baja. 98 m2 const. + 125 m2 jardín privado,

sol t/dia, z. com./piscina y pàrking 44 M • C. Europa. Àtico dúplex, 142 m2 útiles + trzas. 14

y 34 m2, sol t/día, imp. vistas panoràmicas, perf. est. (1,5 anos) z. com./pisc. y pk 54 M

MUCHÍSIMOS MAS,

C/ ValWor«ix. 5 8 - T«t. 93 Sft» 73 7 4 / . * * *H$rtr«L 53

A A L Q U I L E R • Quatre Cantons. Apartamento 3 anos, balcón,

amueblado, calefacción y sol 70.000 • Monasterio. 3 habitaciones, terraza, sol, calef.,

amueblado y 4° con ascensor 75.000 • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol

t/día, calef. i totalmente exterior 77.000 • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol

t/día, calef. y pàrking 110.000 • Cines. 3 hab., bano + aseo, salón 40 m2, jardín,

terraza, sol y pàrking 130.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardín

41 m2 + 49 m2 trza., sol y piscina 250.000

i i LLA M ANOS YAÜ

P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. 75 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, ascensor, pk + trast., sal.-com. 22 m2, trza.-sol. 37 m2. 30,5 M • Z. Can Magi. Planta baja 98 m2 con jardín 40 m2 y terraza 40 m2, 3 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor,

z. comunitària con amplio jardín y piscina . . . .- 36,350 M • P. Central. 110 m2, 4 dorm., 2 b., calef. a gas, ascensor, pk + trastero, z. com./pisc. y terraza 15 m2 . . .44 M

T O R R E S EN V E N T A • Valldoreix. Unifamiliar en z. centro, 340 m2, 3 dorm. -3 bafios, calef. a gas; sup. 242 m2, salón-

comedor 28 m2 con chimenea-hogar, cocina-office 55 M • El Colomer. Adosada 142 m2, 3 dorm., 3 b., aseo, calef. a gas, trza.-jardín 88 m2, sal.-com. 26 m2,

amplia buhardilla, estado impecable 58 M

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., baho comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 bafios comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

'^4Plcoleaadol700

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., altos y soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 20-20,5 M

• Can Gatxet. (a 5 min. FGC) Piso seminuevo 100 m2, 4 hab. (1 suite). 2 b. comp., coc.-off., sal.-com. amp., trza. 20 m2. piscina y pi. pk . .35 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de Collserola, soly 'vistas 17-20 M

• Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecto y permiso ayuntamiento .28 M

• Can Montmany. Torre individual 200 m2. 5 hab., sal.-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b„ estudio, garaje 4 pi., sala juegos y solar 1.000 .75 M

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., roc. , b. com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M

• Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M

• Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000

• La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Baho . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Bah. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Baho - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

V E N T A S • Parc Central. Finca 4 anos, tot. exterior, jardín, terraza 100 m2, 4 hab. (suite y doble) a/e, parquet, 2

banos, satón-comedor 32 m2, acabados gran calidad, pàrking, trastero y z. com. con piscina . . . .53,5 M • Zona Centro. A 5 min. dels FGC. Totalmente reformado, buenas calidades, 4 habitaciones, bano, aseo,

salón 34 m2 con chimenea, parquet, calefacción, etc 34 M • Can Ganxet. Piso tot. exterior, 3 hab. (dobles y suite). 2 banys, cocina-office, balcón esq., perf. orient.,

parquet, aire acond., calefacción, trastero, pàrking opcional, z. comunitària y piscina 42 M • Torreblanca-Ctra. Cerdanyola. Totalmente rehabilitado, acabados calidad, 3 habitaciones, salón 2 niv.,

cerr. aluminio y PVC, parquet, gran, terraza con zona solàrium, calefacción y ascensor 27,6 M • Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Ultimos pisos en venta. Aticos y planta baja, 3 habitaciones, zona

comunitària con piscina y pàrking incluido Pregunte preciós • Z. Centro. Amplio piso a ref., 4 hab. (3 dob.), 2 banys, coc.-off. 3 m2, saló 2 amb., cerr. al. dob. cnstal 3 0 ,8 M • PL Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), 2 bafios y aseo, sal.-com. con chimenea,

coc.-off. 22 m2, cerramientos aluminio, doble acristalamiento, tot. exterior y 2 plazas pàrking . . 59 M

Av. Rius I Tautet. 3 3 * T«L 9 3 5 8 9 7 1 7 1

• 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M'

• Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Tautet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

fibla» d«t Cetleiv 2 • Tel» 9 3 5 8 9 OO 6 6

P I S O S • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i

calefacció a gas 24,5 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i

reformat. 23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2

terrassa i 2 parquinqs 37 M • Av. Catalunya. Àtic tríplex 105 m2 + 50 m2

terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2

i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3

banys i pàrquing (2 c ) 75 M • Can Gatxet. l l O m2, 3 dormitor is, aire

condicionat, piscina i garatge 45 M ÍSÏSS:**'

a i

U N I F A M I L I A R S

• La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M

• Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M

• Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge . . . . 65 M

• Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M

• Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 c ) 130 M

• Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M

RusIAaL 3 2 « T e l . 93 6 7 5 10 lO

V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

mm::mmmmmmm mmmmmmmmmmmmm

V E N T A • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salon-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M

• Àtico en Parc Central. 150 m2 vivienda. 100 m2 de terraza ajardinada, orientación sur, mucho sol, excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero, 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeho estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

A L Q U I L E R

• Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha . P i s o P a r c central. 3 habitaciones . .195.000

• Ofidía! Cl/00Xr2CenYrav.·de·Dait·(Ba2rcZOal, ' Parc Central. 4 habitaciones 225.000 "arquet, aire acondkionado . . . • • .150.00Ó. • Coll Fava. 3 habitaciones 120.000

V E N D E S

• Z. Centre. 100 m2, reformat, exterior, menjador, cuina, 4 dorm., bany, aseo, calef. i parquet . .31,5 M

• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite). 2 banys, calef., parquet, pk i traster. . . .37,5 M

• Baixos amb jardí P. Central. 120 m2, jardí 60 m2, 3 dorm., pk, traster i z. com. amb piscina .45,5 M

• Dúplex P. Central. 150 m2, 4 dorm., 2 banys, 2 terrasses, 2 pk, traster i z. com. amb piscina . .59,5 M

• Dúplex Arrabassada. 200 m2, 2 dorm. dobles (1 suite), estudi, pk, traster i z. com. amb piscina .82 M

• Adosada El Colomer. 270 m2, jardí privat, 4 dormitoris (1 suite), 2 estudis i ascensor 75 M

• Unifamiliar Valldoreix. Nova a estrenar, 315 m2, solar 600m2, 4 dorm., gran estudi i 4 pk 75 M

H E R F I N Q U E S Cl P I S O S • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M CASAS Y T O R R E S • Rubf-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno Itano.

Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 rr>2 jardin, 4 hab. dobles, 3 banos

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados V calidad. Ultimas casas desde 33,5 M

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardin con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardin con piscina. Magnificas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardin muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

3121X25!

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza , 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterío. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b„ jardin 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseno exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b„ 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

L L O G U E R S

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot inclòs) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . .

Valldoreix. 6 0 • TeU 9 3 « 7 4 «7 IS - 93 5 8 9 3 3 6 8

45 M . 37 M

V E N D E S

• Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • SL Francesc. Pis 3 hab., bany complet, sató-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

V E N D E S • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de .' 21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic tríplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras te r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N N T E L W 4 • •

NUEVA PROMOCIÓN

•Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

DESDE 20.720.000 ptas.

I M M O B . & S E R V I C E

• Atico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2 25,750 M

• Atico tríplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bfiao, estudio con solàrium 27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off„ terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M

• Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, cocina-office, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardin 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M

v»8:9:S:4.5:4 - 9 3 e74,«4:;:03

L L O G U E R S

• PI. Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Ctra. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous i calefacció a gas nova. Pintat de nou 70.000

• C/ Pedraforca. 85 m2, 3 habitacions, cuina y bany completament reformats, traster, calef. a gas nova i pintat de nou 72.000

• C/ Rosselló. Local 80 m2 85.000

Av. Lluïs Comoanvs. 22 • Tet, 93 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 14 9 7

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 .58 M

S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusihol, 2.200

m2. Apto residència ger iàtr ica, c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

entrada t»«r »jr.JMwrm*. Éii. • T*U 9 3 6 7 4 8 8 OI

T O R R E S EN V E N T A • Mira-sol. Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M • Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequeha piscina 47 M • Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M • Coll Fava. Piso 3 habitaciones, mejor que nuevo, plaza pàrking grande, soleado, vista ajardinada con

piscina interior, calefacción y aire acondicionado 39,5 M • Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, cocina, 3 banos, patio

interior. Buena zona 65 M • Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 habitaciones, 2

bafios, aseo y cocina completa 76 M • Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

Rbla. Ms. Cfnto Verdaauer. 19. Valldoreix • Tet. 93 590 03 79

LLOGUERS

PISOS

• Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció, 3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Ctra. Cerdanyola. 300 m2, subministraments

donats d'alta. Ideal per a negoci.

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribataltada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

Dr. Murillo. 6. Sant Cuaat * Tel. 93 675 62 75

líim·Mííl - Empresa germano espanota de Servicios Inmobiliarios •

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA jQué hacemos?

iCómo trabajamos? • Calidad

tDónde operamos?

^Nuestros clientes? ;Idiomas?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Gudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. Multinacionales, Entidades fïnancieras y Consulados. Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano. HÍMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍUAS CXTRANJERAS A SANT CUGAT

Beltran t ftdznide. 8 . Barcelona * Tel. 93 2 0 4 55 2 0

50 Sahit ELS ICANITINS Pi/ous. 6//, juliolríel.'000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NICOLETTI Sant Antoni. 74. W 93 674 74 37

Cirurgia tm. FERNAHDEZ LAYOS Gruroja general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torre Blanca. 2-8,2n. A1.

1 9 3 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certif «ats de conduir I armes. Medicina interna, especiaHtats. Santiago Rusinal, 2, entr. la . tr 93 674 15 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medicina generat, dietètica. DSIluns, dimecres Í divendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5. 1r 3a. ir 93 674 63 29 « 9 3 5896483

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8 2a planta. desp. 8-9.

W 93 589 43 57 •B 93 589 43 58

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària. Fialc. Astsa. c / viiià, 19.

* 93 674 48 72

GERVAL, GERIATRIA DEL VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu do­micili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recur­sos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, consol de ma-lalte, ajuda a la «ar, fastoms especials. Sa­lut i reserves a domc*, Av. Toro Blanca, 2-8. 3r, desp. 11 i 12 « 9 3 5893967

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la rttt. Sistema sen-ziB. ràpid, segur i de poc cost Av. Torre Blanca. 2-8.3r A. « 9 3 589 39 6?

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA INFÀN­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 Rbla. Ribatallada, 20.1r 3a « 9 3 674 7216

Laboratoris LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol. 17. baixos.

n 93 589 60 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Santtas. M. Fiatc, Previasa.. Mulua

HGC Urg. 24 h, domicili. «93 589 3926 «609331080

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. visites a domcffi-mútues. Major, 36,2n. « 9 3 67400 25

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, mptentotogia, prò­tesis, odontopediatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Tona Blanca, 2-8,2a. 11. « 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1r 2a. « 9 3 5 8 9 7040

CLÍNICA ORTODÒNCIA i DISFUN-CtO TEMPORO MANDIBULAR Av. Ton» Blanca, 2-8,2n A, despatx 6.

«935890396 « 9367S2212

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricafdo PWeiro Lemoine Pi. Unió, 3,2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dertat. tX a OV 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí, 22. baixos « 9 3 6742335

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23 -25. 1r 3a « 93 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Medtfiac. Francesc Moragas, 48. ent. 2a. 9 93 675 48 53

Pediatria JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma intenti Hores convingudes. Rbla. RibataSada. 20,1r 3a. « 93 674 7216

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - MeoTcína adolescent. Av. Torre Blanca, 2-B, 3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUHBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre EndavaHada, 21.1r. « 9 3 509 29 95 « 93 674 20 79

Podologia JOSEP M . FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes « 9 3 5896313 « 629 16 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5. 2n 3a. « 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27,2n ta. « 93 674 36 53 « 9 3 418 48 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme, Av. Torre Blanca, 2-S, 3r A, desp. 11112 « 9 3 589 3787

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 93 674 15 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingu­des. Av. Catalunya. 21, 2n 1a. « 93 589 48 08 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J.J. GÓMEZ CABEZA

• Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Policlínic Torreblanca. 2-8. 2a-10. « 93 589 18 88

DR. FERMiN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatologies. Hores convingudes. Girona. 21, 1r 3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34

CLÍNICA DENTAL V A | I -, . B U l d I

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 23 -25 , "ler 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Aitta Hi col·laboren:

Dr. 1ESÜS CARNKEH: P»di«r». Gastroenteròlea

EVA M'dt LA PEftA: Logopeda infantil

SlLVTA LLUMÀ: Pikòtog» Infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

C E N T R O

E) S A L U D

O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A

D R A . A. M A T H E U O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R MURILLO, 21 S A N T C U G A T D E L V A L L È S

TEL. 935 895 1 06

el consell de la setmana: El genoma humà

De tots els projectes científics de la història de la humanitat, El Projecte Genoma Humà (HGP) és el que major atenció ha acaparat, ja que obre un munt de possibilitats en el tractament i la prevenció de malalties fins ara incurables.

Després d'onze anys de recerca, el gran dia va arribar el passat 26 de juny, dia que es re­cordarà sempre per la magnitut de l'esdeve­niment: desxifrar el codi genètic complet dels éssers humans, el conjunt d'instruccions genètiques que dirigeixen la vida de cada persona.

Sens dubte aquest descobriment obre una porta fins ara tancada al coneixement de molts processos vitals, però haurà de passar algun decenni més perquè els biòlegs pu­guin entendre tota la informació que conté el genoma: on es troba cada gen, com actua i com reparar-lo si no funciona be. Aquest punt de partida tan important fa que es pu­gui conèixer l'ordre correcte dels 3.000 mi­lions d'instruccions químiques que formen el codi genètic humà, d'un total que se situa entre les 40.000 i 100.000.

La presentació d'aquesta troballa es va fer simultàniament a Tokio, Berlín, París, Lon­dres i Washington i s'hi escoltaren frases tan trascendents com aquestes: "S'acaba de des­

cobrir l'idioma ert qúè Déu va crear la vida"o "se celebra la revelació del primer esborrany del llibre humà de la vida".

Així, en aquesta nova era de la medicina ' es podrà analitzar el codi genètic de cada persona per dir a quines malalties és més propensa i quins són els tractaments a se­guir per guarir-les. La complexitat del tema és tanta que s'estima que, etitre dues per­sones qualssevol, només 1 de cada 1.000 peces del codi genètic és diferent; això és suficient perquè una persona es diferenciï d'una altra i el que fa unes més propenses a patir certes malalties que a altres.

El ritme de les investigacions serà el que marqui el desenvolupament dels medica­ments i les teràpies necessàries per comba­tre les 5.000 malalties d'arrels genètiques, com la diabetis, les coronàries, la depressió, el Parkinson, l'Alzheimer, etc.

De moment, la Fundación Wellcome i al­gunes de les més importants multinacionals farmacèutiques han iniciat un projecte d'in­vestigació per identificar en els propers dos anys les 300.000 alteracions genètiques (ano­menades SNP) que influeixen en el risc de desenvolupar malalties.

Amb tot, científics, polítics i experts coin­cideixen que ara es planteja un proble­

ma ètic, i els mateixos Bíll Clinton i Tony Blair, defensaven en aquest sentit la necessitat de crear lleis internacionals que garanteixin el bon ús del genoma, així com que tothom hi tingui accés. Evitaria, per exemple, que les empreses contractants, en tenir accés a la informació genètica dels canditats, rebut­gessin els individus per la probabilitat que patissin malalties; o certes asseguradores, pel mateix procediment, decidissin no sig­nar determinades pòlisses sanitàries o de vida.

El Projecte Genoma Humà partia d'una ini­ciativa internacional, on participaven el Reg­ne Unit, França, Alemanya i Japó, i compta­va amb el finançament majoritari de fons públics del govern dels Estats Units; però a patir del 1998, es va incorporar a l'estudi la companyia privada Celera, que disposava de molts més mitjans, i va fer que s'accelerés tot el procés.

Ja hem vist com canviarà el descobriment del genoma humà la vida de les persones en l'aspecte mèdic, però també s'ha de te­nir en compte la seva implicació econòmica, perquè impulsarà un potent sector on con­fluiran les tecnologies de la informació i la genòmica.

INPROSS

93 589 39 67 CONSULTI'NS

• Teleassistència

• Atenció domiciliària

• Infermeria

Si vol

en aquesta secció,

U S í CANTONS Dijous 6 r/e juliol rM. Estètica 51

Estètica i Bellesa

article: Gestos adolescents

Aquesta edat suposa una autèntica revolució en la nostra vida, especialment pel que fa les funcions hor-monals que tenen una repercussió en l'aspecte físic i psíquic de la persona.

LA PELL I EL MAQUILLATGE Encara que hi ha excepcions, els cutis joves solen ser grasos, per això convé mantenir una bona higiene de la pell, especialment si la jove es maquilla. Segons uns estudis, cada vegada es maquillen a més primerenca edat (entre els 12 i els 15 anys) i utilitzen sobretot lluen­tor per als llavis, coloret i màscara, així com purpurines i tatuatges no fixos. També els agraden els esmalts d'ungles de colors llampants i les pólvores de sol, que usen a tota hora.

Pel contrari es mostren contràries a l'ús de bases de ma­quillatge perquè les troben poc naturals. Solen ser molt partidàries dels envasos petits, perquè són més econòmics i permeten canviar de producte més sovint. Al mercat es poden trobar pro­ductes formulats per a les pell més joves; com els gels, que es treuen amb aigua i que són els més ràpids.

Pot semblar que tenir una pell jove i bonica permet prendre's el luxe de no seguir unes atencions especials, però recordeu que a la pell es reflecteix qualsevol ex­cés o mancança: d'aigua, de ta­bac, de nutrició, d'alcohol, de son, de sol, etc.

• Punts negres. Aquest signe tan característic de l'edat fa que els nois arribin a obsessionar-se, mentre que elles busquen la ma­nera d'eliminar-los o dísipar-los amb tot tipus de cremes de co­lor, etc. Per sort l'arribada dels pegats està solucionant l'excés de greix al nas, el front i la bar­beta, perquè els seus ingredients es fonen amb el cap del punt

negre fent que desapareixi. Els dermatòlegs, però, aconsellen no aplicar-los més de dos cops per setma­na, per no irritar el cutis. A aquestes edats, com en totes, és convenient treure tot rastre de maquillatge abans d'anar a dormir. Passa també que en aquest període sol donar-se una actitivat física més important i se sua més del normal, per la qual cosa l'ús dels desodorants es fa imprescin­dible; sobretot en el cas del nois que usen calçat es­portiu, que pot tractar-se amb un producte específic.

• Acne. No es coneixen les veritables causes de l'a­parició de l'acne, però influeixen factors hereditaris, hormonals i ambientals. Amb el temps s'ha descartat que el tipus d'alimentació provoqui una reacció d'aquest tipus. Es manifesta quan un elevat nivell d'hormones andrò-genes durant la pubertat inflamen el folicle pilós i les glàndules sebàcies; es tracta de controlar-ho amb una higiene adequada i aplicant sobre la zona peròxid ben-zoilo. Per esborrar els signes que deixa l'acne sobre la pell, s'aplica una dermoabrassió o el raig làser.

FIGURA L'acusada tendència a seguir les modes, especialment en el cas de les dones, fa que les joves d'avui dia es pre­ocupin més que mai pel seu aspecte físic. No obstant això, s'ha de tenir en compte que vivim en una zona mediterrània, on a les dones, l'excés de pes se'ls veu a les cuixes i a les natges.

En una minoria de casos, pot aparèixer cel·lulítis en jo­ves primes i menors 20 anys que, tot i que només s'a­preciï en pessigar la pell, convé eliminar perquè no es­devingui crònica.

CABELLS Els cabells apareixen com una constant entre la preo­cupació dels joves, ja es tracti de nois o noies, potser per això solen rentar-se'ls molt sovint. Generalment s'inclinen per pentinats naturals, cabelleres llises, recollits informals o les trenes, als quals donen for­ma amb gels o esprais; sobretot en el cas dels nois Quant a canviar de color de cabells, es calcula que en­tre el 53% de les noies d'entre 15 i 24 anys s'ha fet al­gun canvi de to, ja sigui per revifar e! color natural, o per canviar de look. Ho solen fer a casa amb produc­tes naturals que respecten l'estructura dels cabells i desapareixen amb els rentats, d'aquest manera, si no

queden satisfets del resultat, po­den fer un altre canvi, que sol ser la tònica general. L'excés de greix que pot aparèixer a la pubertat, també es reflecteic al cuir cabellut, per això caldrà usar un xampú específic i fugir de les màscares suavitzants. També pot aparèixer per primer cop caspa a l'adolescència, per les diferents alteracions hormonals i glàndulars que pateix la pell. Si no es tracta adequadament pot arri­bar a la seva màxima incidència entre els 301 40 anys. Pel que fa la depilació, els pèls es ' converteixen en una autèntica ob­sessió per a les joves, els tenen la guerra declarada i intenten eli­minar-los a tota cosa. En un pri-nicpi proven amb productes en crema, indolors i ràpids, i aviat a les cames, les segueixen les en­gonals, les aixelles, el llavi supe­rior i l'entrecella.

PERFUM Les adolescents, capricioses com solen ser en matèria de perfums es mantenen atentes a les novetats i fugen de les flaires ensumades en persones de més edat, i més si són conegudes. La ventat és que cada generació sol identificar-se amb un perfum determinat, i ser joves per a ells sols ser sinò­nim de lleuger, fresc, en elles també pot ser-ho de dolç.

CIRURGIA ESTÈTICA Fa quatre anys, als EUA a prop de 14.000 adolescents es va fer algun tipus de correcció amb cirurgia. Però els especialistes es mostren contraris a aquesta pràctica en edats edats tan precoces perquè contemplen la po-sibilitat que encara no hagin completat el seu desen­volupament (físic i psicològic). L'única salvetat es donaria en circumstàncies de veritable necessitat, com haver d'esborrar les cicatrius provocades per un accident.

MODA Són moda el color, els estampats i les transparències, la influència xic dels anys 70, amb bruses de muselina i seda amb la corresonent llaçada, combinades amb fal­dilles de cintura baixa que arriben al genoll. També es veu batista brodada i suaus ones en gases, sedes, vo­res de faldilles. Els pantalons: curts de tir, pirates i tipus pijama. S'incorporen les peces d'efecte mocador, els ves­tits sirena i es porta roba de punt amb formes bàsiques de cardigan o jersey, que són llargues, rectes i de gruix fi, així com els motius que imitant la pell de serp es po­den veure en sandàlies, banyadors, etc.

en I re cl 'estel i c d

0 / I rances i Mnrauav IS • Tel. 'M '>~S SH SS (IS 19(1 Sant (.usat del Valies

p e r ' .j q j e - s

PERRUQUERIA

ESTÈTICA

SOLÀRIUM

Al s e r v e i de S a n t C u g a t

des de 1955

93 589 60 88 C/ F rancesc M o r a g a s , 23 b is l e r

0 8 1 9 0 San t C u g a t de l V a l l è s

utt-L·on(rol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina hsiètiea hores convingudes

G Esperanto, 12 inl. D. Tel 93 589 2? 43

Tractaments corporals Micropigmentació Tatuatges

C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

rlean Louis David

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73

• Centre Comercial Kampió

Tel. 93 675 07 50

Massatge biosmòtic C e n t r e SPA Tractament de fangoteràpia

Quiromassatge

Aromateràpia ^ V Sulllt

Hidroteràpia V p ' · l · j j f W r a /

Tractament natural pels peus

Tractaments facials

Tractament anti-estrès

Peeling corporal amb

productes naturals s.f."i C:.

i algoteràpia per

ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinit is

acne

psoriasis

artrosis

artritis cel·lulítis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

II amb ics mam

SI VOLS ANUNCIAR-TE, íf

I T R U C A ' N S A L fe TELÈFON I ^ B

3 C H Q i£"ii st*3 W %& %«r %9 é%> %& Mm

I

el consell: Alguns trastorns de la salud

• Per ser una etapa difícil, d'adaptació continua a noves situacions, els jo­ves poden patir períodes depressius, que necessiten un recolçament i no haurien de perllongar-se.

• També és normal que apareguin trastorns alimentaris, com l'anorèxia i la bulimia nerviosa. Sí es donés el cas, els pares tenen un paper fonamen­tal i haurien d'actuar el més ràpid possible. Un senyal d'alarma seria que el jove fes cada cop més esport, mengés menys, es passés massa temps al bany, vomités o prengués laxants asiduament. Des de la pubertat fins als 20 anys, la dieta ha de ser rica en proteïnes, cal­ci, ferro, fòsfor i vitamina D, i recordeu que la desnutrició i la manca de vi­tamines tenen efectes sobre el comportament i el sistema nerviós, sobre­tot en el període de creixement en què el cervell és més vulnerable.

• Solen ser minoria, però alguns joves cauen en el consum d'alguna dro­ga. En aquest cas els tutors poden verificar si els símptomes són aquests: parpelles pessants, llenguatge confús, tremolors, alternància de la son, hí-peractivitat i trastorns sobtats d'humor. D'altra banda, el 85% dels ado­lescents que comencen a fumar, es converteixen en addictes.

52 Gastronomia H . S / C A N T O N S Dijous, f-r/r juliol r/cl.WO

La cuina de casa iflW BAR. REST. ARNAU

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

BAR BOKATA

Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BACCO

Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO

Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO

Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO

Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA

Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT

Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

EL CASINET

Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

EL MESÓN

Plaça Octavià, 6 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

EL PEROLET

Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

EL PUNT

Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

FRANKFURT LA PALTA

Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

GRANJA AUGUSTA

Placa Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

ITALIANS

Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni - placa Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA JIJONENCA

Major, 29 93 675 25 86

LA JIJONENCA

Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans

LA JIJONENCA

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

LA M A S I A

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXA

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

M A S ROIG

Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

PA I PA

Sant Jordi 93 58949 45 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL

Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

la recepta de M. Àngels Quadra* Amanida de meló acompanyada de beguda

Ingredients beguda: -1 got d'aiguà amb gel picat - trossets de fruita fresca -3 copsdemarrasquí - 3 cops de curaçao vermell - 3 cops de brandi - cava molt fred

(per omplir la copa} -1 palleta

Ingredients amarada: -1 meló wmM -100 g de nous f™ , -1 pebrot verd - 2 talls de pernil ^S®|

- 1 bol d'arròs bullit M E N Ú

-oli D E L

- llimona - sal DIA

- pebre .. .

Elaboració: Partiu el meló, traieu-ne les llavors talleu la polpa a daus petits. Des­près renteu el pebrot, traieu-ne les llavors, eixugueu-lo i talleu-lo a t-os-sets petits. Piqueu el pernil i bate­geu les nous, el pebrot, l'arros i ei meló i amaniu-ho amb una salsa feta amb l'oli, el suc de la llimona,

la sa i el pebre Om:) i., es oues meitats del meló amo riqLiesta barreja i serviu-ho fresc, p e r ò n o üe la t .

Consel l : Peiqutr amanida quedi bona, el me o ha de ser de molta qualitat, com els que trobareu als nostres

mercats. El plat d'avui combina molt be amb una beguda refrescant, com les tipus cobblers, que es prenen principal­ment als països càlids nciouen frui­tes fresques i algunes begudes al­cohòliques (licors, conyac, cava, wnisky;. Se serveixen en copes es­pecials.

BAR RCSTAUflANT

. , » , I I . IVn- San. (.

Í Q ^ M í ' n ' - (Mi-rral V l l l

~ _ 3 r r — . K ' ' - i - | , ; ' • " ' » • ' 7 - : '

ESPECIALITAT EN BRASA

( l i i i · i i f i \rr<lur«'!< I t r i ixu < M M | I U ' - \ a i m t a

('.ill'·íol·i II lil l l i l l l l l i l

LA M A S I A

! 0 » I U | l l

Cuina catalana i casolana M e n ú d iar i : 1.100 p tes .

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

M e n ú d ia r i i e n t r e p a n s

C a m í d e C a n G a n x e t , 47

Tel . 93 589 50 8 3

mc^ COPES i SOPARS

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

Sani Martí, 9 lasomdttciPtCKFiRom Tel. 93 589 H2 75

per carn de la bona

Carrer de lalorre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

JMIQUEL

Heiados La Jijonenca

<;KI.ATS ARTKSANS

C. MajM, 29 - Ç, Xerric, 30 4 f i H M

Té, 93 675 25 86 ~ 93 67413 <É - 93 675 34 02

Com si fos de to ta la v ida

la x o c o l a t a . . . <?fvf tX

els e n t r e p a n s . . . •f^vf·í-v

e l c a f è . . . ü^ffy

les pas tes . . . 44**f/h~

e l su is . . . •rhsl·fy.

PI. Barcelona

Tel. 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

I I JUeann Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

P i . O c t a v i à , 6 T e l . 9 3 6.7A Í O 47

RESTAURANT CAN EDO

Tel. 93 692 24 24 ,' 93 580 66 60 Bellaterra

McPollo 2X500 p,e,

Promoció vàlida de! 16 de m;i,g

al 2 de juliol del 2000

Sant Cugat

Cent re comerc ia l

EIS-1 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 g 93 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av Catalunya, 22, 1 r 2a g 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D q 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5. 3r 3a g 93 674 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient. 65. baixos g 93 675 29 02

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17. L. B g 93 675 ?B 35

JORDI MERCADÉ Creu. 6-8, 2n 3a g 93 589 65 61 g 6 0 8 49 45>9

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r 1a g 93 675 18 03

JORDI CUFI BORRELL Av. Vall d'Or. 2 P 93 674 26 01

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet. 13 O 93 589 41 47

MARTI FINET MIRA De la Creu. 25. 1r g 93 58930 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38, 3r 2a g i

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 B

AGENÇAT Sant Antoni, 18 g 93 675 00 17

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D g 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 g 93674 1784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTI­VE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/'n

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 g / Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys. 36 g 93 675 56 53

BAR STOP Rius-i Taulet, 56 g 93 589 12 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 g 03 5894790

CABALLU PETIT Cerveseria g 93 563 f 4 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol. 54 g 93 674 0649

CUGART Torrent Bomba, 14 g 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix. 41 g 93 674 15 09

SUN BIKE Car Matas. 2 g 93 589 »7 57

CARNISSERIES TUBAU La Torre. 14 g 93 674 12 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 g 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 14 18

TUBAU Passeig Rubí. 108 Valldoreix g 93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 g 93 674 01 60

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 g 93 589 38 06

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. g 93 674 26 24 g 934170759

CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 g 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars g 670 59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 g 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni. 24 g 93 589 74 42

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo. 4 g 93 674 65 00

COPY-GRAFIC Can Matas. 8 g 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys. 18 g 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Ptge. Font de Sant Rafa­el. 18-20, baixos bete-conxxi@nexo. es g 93 675 32 67

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys. 29 g . 9 3 674?3 9fl

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 g 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria. 20 g 93 589 02 71

CENTRE C O M E R C I A L S ENSENYAMENT PRYCA Rubi-St. Cugat, km 4 g 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av Villadelprat, 79 g 93 67450 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A g 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet. 6 g 93 689 82 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la. km 3 g 93 580 15 00

FOAP Rius i Taulet. 27 g 93 674 05 03 g 93 589 31 21

BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA I I ESPORT PEPE ASENSIO

Anselm C'ave, 14 g 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 g 93 589 11 98

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 g 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cam Crist Trebal:ador s;n g 93 674 14 53

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon. 21 g 93 675 91 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi. 22 g 93 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar g 93 58987 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 g 93 589 28 XI

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 g 93 675 19 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona. 8 g 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Vaildoreix, 32 g 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada. 20 g 93 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 93 674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 g 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 g 93 674 13 81 g 93 675 18 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo. 8 g 93 590 60 7í

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 g 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 g 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria. 14 g 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA g 93 699 67 48 g 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 g 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol g 93 675 47 51

CANALS GALERIA D'ART Deia Creu. 16 g 93 675 49 02

POU D'ART Balmes .35 g 93 590 60 86

ADOLF Taller d'art

UESC Cànovas del Castillo. 9 g 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat g 93 674 46 54

aran GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 g 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clave 1 Obert dissabte tarda g 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix ^ 93 674 75 98

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 g 93 674 11 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas. 8 g 935892264

TRINITY Rbla Can Mora. 18 g 93 675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys, 15 g 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 48-49

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 g 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora. 18 g 93 675 15 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió. 3 g 93 590 80 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S L

Pere Mas. 17. Valldoreix Mn.Onto Verdaguer. 18 g 93 674 60 28 g 93 589 26 38

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Ma|or. 29 g 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT KAILA CENTER

MANTSERV, S A Av. Catalunya, 18 g 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 g 93 674 85 63

CUGAT Carv Crist Treballa­dor. s/n g 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda. 11 g 93 674 61 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clave, 20 ^935908279

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons g 93 674 30 81

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 93 674 98 62

Del So'. 22 g 93 590 05 4?

SILUET CONTROL Esperanto 12 interior baixos g 93 589 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres. 12 g 93 674 36 94

JOGUINES NINS Villa. 9 g 93 674 13 96

MIREIA'S Valldoreix. 33 g 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol. 45 g 93 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clave. 20 g 93 674 45 71

1L ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A g 93 589 47 42

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Ma|or. 33 g 93 674 01 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 g 93 589 20 18

LA FLORESTA Pearson, 36 g 93 589 78 00

LES PLANES g 93 675 51 05

LLIBRERIES PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 g 9358986 17

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fat)ó dels Aurons -Campoamor. 12 - Nau 3 g 93 675 5f 08

ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 g 93 589 1931

MES MARCS Enric Granados, 15 g 93 589 14 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes. 1 "* g 656 89 01 49

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C Verdaguer. 107 g 93 674 14 90

MENJARS PREPARATS

ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 g 93 589 82 75

MERCERIES LA PERLA Mapr. 3 g 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ CARRE MOBLES Frsc. Moragas. 33 g 93 674 09 95 g 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol. 37 Mapr, 6 g 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 g 93 589 00 14

MAJIK Sant Jordi. 29 g 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 g 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 g 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. g 93 675 02 67 Valldoreix. 43 g 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix. 16 g 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 g 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 g 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni. 19 g 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 g 93 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 g 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 g 93 674 89 18

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Vaildoreix, 49 g 93589 7202

g 93 675 12 99

LA UONESA Valldoreix. 79 g 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNEI BOSCH Francesc Moragas. 29 g 93 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell. 12 g 93 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme. 38 g 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent. 18 A g 93 675 40 06

JUANI Xemc. 28 g 93 674 66 99

JEAN LOUIS DAVID Plaça Dr. Galtes. 5 g 93 675 6? 70

PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 g 93 589 53 54

TOT CABELL Av Primavera 7 - ent. 4a Cerdanyola g 93 692 79 04

PESCA SALADA I LLEGUMS

SALUMS Sant Antoni, 50 g 93 674 57 52

FERRON Ffius i Taulet. 20 g 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados. 10 g 93 589 25 29

POLLERIA SANT CUGAT Me Torreblanca.Pda. 1-g 93 675 13 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreoa 8 g 93 589 23 71

OBRES CONSTRUCCIONS ̂ > RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Mana. 9 . 1r 1a g 93 589 01 51

STANZA Valldorex 10 g 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 g 93 589 Í7 32

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi. 30 g 93 589 44 95

PAFtAMENTDELALLAR GENEVIEVE LETHU Villa. 6 g 93 674 03 16

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador. 47 g 93 674 42 23

ROBA INFANTIL CUCARRO Santiago Rusinol, 30 g 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa. 1 g 93 675 24 01

SÚPER HOGAR Plaça Octavia. s/n ^93 589 89 99

g 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni. 62 g 93 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuis Companys. 50 g 93 5 8 9 * 7 99

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graells, 35 g 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol. 19 g 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç. 27 g 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de f Hospital. 35 g 93 674 69 50

TALLERES MENA Pg. Torre Blanca, 13 g 93 674 53 01

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 ^ 93 589 87 02

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 g 93 674 11 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 g 93 674 11 83

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla. Ribatallada. 34 g 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av Uuis Companys. 2 g 93 674 4» 67

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 g 93 675 5f 51

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius g 93 674 69 45 Tel. urgències g 908 89 81 36 g 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet. 31 g 93 589 71 40

AIRTOUR V atqes per Cataiunya amb a\,:o'"e*a Ptge. St Salvador. 3. La F.orestn g 666 42 81 42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 g 93 589 16 78

USSIA TOURS Plana HosiMa 10

g 93 589 61 50

JOGUINES MARGA Santa Mana, 44 g 93 674 15 32

M I S S A T G E R S ^ SABATERIES • XARCUTERIES PASTISSERIES ™ MRW

Ildefons Cerdà, 4 g 93 590 26 80

SÀBAT Santiago Rusinol, 46

REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas. 26 g 93 674 08 11

54 Cultura FLS /CANTONS Dijous, 6 ittjuliol'f/el' JiW

De dHhins a divendres Poc fet. El magazín d'humor. Amb Xavi •De7 .00haK.0Oh Rodríguez. Ei'despertador: amb Salva Yallvé • De 13.00 h a 14.00 li • I)e8.(K)ha 10.00 h Avant-mat\. {'.informatiu d'esports Primera Plana, amb (ieni Lo/ano • D e 14.00 ha i 5.00 h • De l().(K)ha 13.00 h Càsting (repetició) Cambirota. el maga/.ín. amb ('lara Borrell • D e 15.00 ha 17.00 h • I ) c 13.00 a 13.30 h Àlbum, amb David Villena Sa/it C./iííat Avui: /'informatiu, amb Josep • D e 17,00 ha 18.30 h M.Miró l'estrena. El programa e/e cine/na. amb Xavi • De 13.30 ha 13.40 h Torras. Jordina Reinon i Toni Garcia Actualitat Esportiva, amb han I'enas • D e 18.30 ha 19.00 h • De 13.40 ha 14.00 h Ràdio l'iov, amb Sònia (larmona Amb molt de gust, l'espai de gastronomia. • D e 19.00 ha 21.00 h amb l'ep Blanes Buc d'assaig, amb Garles Roca • De 14.00 h a 17.00 li • D e 21.00 ha 22.00 h Vol de tarda, amb Ksteve Llop Entribambolines. VA programa de teatre • De 17.00 h a 19.00 h • A partir de les 11 li Música al teu costat \olde tarda, amb Iolanda Gasas • De 19.00 h a 20.00 h Diumenge Al lloro, el musical, amb Salva Yallvé • De 8.00 h a 9.00 h • De 20.00 h a 20.35 h /.<•/ missa del monestir {'.esportiu, amb Gemma Montero • De 9.00 h a 9.30 h • De 20.35 ha 21.00 h . Mites i llegendes de Sant Cugat /'.'/ millor del magazín • D e 9.30 ha 10.00 h • De 21.00 ha 22.00 h Esport en mana In edició Sona clàssica (dilluns). Rock World (di­ •De 10.00 ha 13.30 h marts), Dar/cel jgeudidimecres), C/ül/Ouf Sostra dansa/ í.a sarsuela/ Rod/r d'amics (dijous). Jazz C./rca (divendres). amb Joan Fàbregas i l'ere Pallissa • De 22.00 ha 24.00 h • De 13.30 ha 14.00 h /•.'/ que ijiieila del dia. amb Joan Yallvé Esport en marxa Ja edició • A partir de les 24 h • D e 14.00 h a 16.00 h Música al teu costat l'al com érem, amb J. M. Alvira • D c 7 a 2 4 h , • D e 16.00 ha 19.00 h Gada hora informació local als Bulletins Pon rotllo, presentat per Racjuel Iniesta Informatius. • D e 19.00 h a 21.00 h

Dissabte Vtiicdassaig, amb Garles Roca • Dc8.(X)ha 10.00 h • De 21.00 h a 22.00 h lis cap de setmana, amb Joan Yallvé Esport en marxa Ja edició, amb ('arnie Rcvertc • D e 10.00 ha 13.00 li • A partir de les 11 h Música al teu costat

> !§í|f :•:&§; :: _$!§

La Festa Major dóna el relleu ah districtes

Després de cinc intensos dies de Festa Major a Sant Cugat, és el torn de la festa grossa dels districtes del municipi. Els primers r/ue ens fa­ran tomar a sortir al carrer seran e/s veïns de Mira-sol, r/ue comen­cen la seva Festa Major aquest dissabte. Ho faran amb un sopar i un ball a la pista pol/esportiva del Mas Ja net; a la plaça de Maria Lluï­sa. El preu del tiquet per aquest inici de festa és tan sols de J00 pesse­tes i la música anirà a càrrec de l'orquestra Duett Dual. Aquest serà el tret de sortida, però les activitats es reprendran el cap de setmana que ve amb cercaviles, teatre, activitats infantils...

DIJOUS 6 Culls» Ptge Diputació, 6 93 674 03 64

Divendres 7 Riera Hiviere Dr Murillo, 1 93 674 04 30

Dissabte 8 Salaven Santiago Businoi 38 93 6 w 06 45

Diumenge 9 Texido Rbla de' Celler 9" 93 6" 177 49

Dilluns 10 Bermgues Av Lluís Companys 46 93 674 04 53

Dimarts 11 Moral Santa Teresa 43 93 675 33 44

Dimecres 12 Fornos Manel Fares. 95 Parc Central 93 674 0512

Dipus 13 Serrel Pg Baixador 78 MIRA-SOL 93674 23 72

D i v e n d r e s 7

S t a M a r i a G o r e t t i , v g . mr. : S t . I s a i a s . p r o f i D i o m r s D i m a r t s 1 1

S ts Bene t , ab f u n d pa t ró d 'Europa i S ta O l g a . re ina D i s s a b t e 8

S t s A d r i à III i E u g e n i I I I , p.p i Q u i ha, b

D i u m e n g e 9

N t r a S r a . R e i n a d e la P a u i S t . C i r i ) , b. mr.

- Dilluns 10

^ Sts Cristòfol, mr. Fèlix germà. Amàlia, vg. i Amèlia, vda

Dimecres 1 2

Nabor i Fèlix, mrs . Jason. deix. de Jesús i Vivenciol, b.

Di jous 13

St. Enric, emp , Joel , prof ; Silas i Sta. Sara.

l·LSMIMYnKNS/;,/,. . '> rii iillol fil'l ^í'i 'I Cultura 55

AJUNTAMENT

Sant CLgat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

OMIC

PROMJSA

93 589 22 88

"93 58913 82

93 674 27 19

93 589 31 88

93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

Centre Soc. Sar LF

C're A'zhe'mer St. C.

Cret Ro;a Sani Cugat

Creu Ro;a Valldoreix

Dispensari la Floresta

General de Catalunya

Val d'Hebron

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

93 589 11 22

93 589 44 55

93 589 78 00

93 674 23 83

93 674 12 34

93 674 2 i 59

93 674 7615

93 5891212

93 427 20 00

93 203 40 00

93 414 48 48

ASSOCIACIONS

MPP W Can Majó Vall. 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

AA Prop., V. la Floresta 93 674 20 89

AAW Aiguallonga Flor. 93 674 51 29

AAPP i W Mira-sol 93 674 20 18

AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03

AAW St Joan Mira-sol 93 674 71 03

Const.nico'S 93 268 45 67

BOMBERS

Beiater'3

Genera itat

Rjbi- Sant Cugat

93 692 80 80

385

93 699 80 80

ENTITATS

ASDI 93 675 35 03

CPA 93 58916 74

CCasteliano-Marchego 93 589 76 05

Ger-raror Cavis 93 589 57 98

Gi-uc Sup. imnng'ants 93 674 93 14

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

LLEURE

ArxiuGavn 936742570'

Arxiu Municipal 93 589 07 12

Arxiu Nac. Catalunya 93 589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 93 589 20 18

Casal d Avis SC 93 58916 38

Casal Valldorax 93 674 45 99

Ctre. Cívic 'a Floresta 93 539 08 47

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

Gladiator / Hechizo del corazón

Sant Cugat 2

Ctre. Cívic les Planes

Cines Cinesa (reserves)

Cnes Yelmo (reserves)

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esba't Sant Cjgat

Dar d'Avis Parròquia

Piscina Valldoreix

93 675 5105

93 589 09 41

902 12 41 34

93 674 53 96

93 674 1006

93 675 26 52

935890598

93 67540 55

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cartons 93 569 62 82

Pacto Sant Cugat 33 575 59 59

Tot Sant Cugat 93 574 86 61

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 589 11 56

Jutjat 93 674 66 96

PARRÒQUIA

Les Planes 93 204 75 03

St. Pere Ocíavíà 93 6741163

Valldoreix 93674 05 69

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protecció Civil 092

Yelmo 3

18.15-21.30/16.00 ,Fprtatojnfen»l i^

Yelmo 4

StuartJ^e/M»siióna;,..(c<)fisurteu) 16.00-18.00-20.00-22.00 Donde^sté el dinero

SantCugatJ _____ Y ? ! m o ^

Misión imposible 2 __ JI6.1__M9.15-22.15 Misión a Marte

^ J i ^ i M i ™ ™ » ™ ™ ™ ™ ...... ~~ ™ ^ ! 0 E L IWsíónjmposibl^2 ^L·^L'líi^ &w\htoúi.

Yelmo 7 ___

YELMO SANT CUGAT Tango para tres

YelrnoJ ^ _____ ^ .MO1?,.?...,,.....

Misión imposible 2 17.15 - 20.00 - 22.40 Tigger/El laberinto

Yelmo2mm ___ ^ ™ . L . _ _ _ _ StuartLittle 1615-18.20-20.20-22.45 Gladiator (consulteu dissabte)

Municipa. iVal doreixj 908 79 51 25

Con-issar a St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita previal 93 589 30 80

Urgerces 091

Aigües a -loresta

Catalana ne Gas

Cor-eus

ENHER Rubí

FECSA latenció cient)

FECSA lavaresi

Fjnerara

Reoso-Buta

SOREA

TRANSPORTS

Aeroport

Carreteres

FGC

Grua

RENFE

Port

Rad.o Tax

Taxis (parada)

Valldoreix iparada)

93 674 20 89

93 725 29 44

93 674 70 96

93 699 '8 92

90C 73 73 73

900 74 74 74

93 589 55 52

93 674 15 80

93 589 00 21

93 478 50 00

93 204 22 47

93 2051515

93 674 33 71

"93 49002 02 '

93 318 87 50 '

"93 5894422

"9367409 97

93 674 11 11

16.00-18.15- 20.15-22.35

Ull CASAL DE fjfr CULTURA DE 11,1 VALLDOREIX EMD

Valldoreix

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De9a 11.30 i de 17.00a 19.00h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

16.10-18.2022O30_-J2.35

17.15-19.45- 22.40

16.00-18.J^0J0-22.50

16.10-18.05 / 20.15-22.45

T A L L E R S PLACES LIMITADES - INSCRIPCIÓ OBERTA

Inici de c lasses: 2 d'octubre del 2000

Informació: Casal de

Cultura de Valldoreix

DIBUIX i PINTURA

per a joves i adults

DIBUIX i PINTURA

per a nens i joves

• ORFEBRERIA

IOGA

JAZZ

infantil i juvenil

JAZZ AERÒBIC

juvenil

PUNT Taller

de PLÀSTICA

GYM-AERÒBIC

Organitza:

EMD de Valldoreix

BODY BALANCE

BALLS DE SALÓ

• ESTAMPACIÓ s/ roba,

batik i seda

• JOIERIA

a la cera perduda

VITRALLS DECORATIUS

• TEATRE

per a nens i joves

• TAI-TXÍ

• ESCOLA DE MÚSICA

Andante

l ) i \ t - m l r o 7 <lc j u l i o l

KKCITAL l)K CAVI

I IMAINO

r.lC.I.K 1)K <:i!NK!\1A A

I.'AIKK I I . I I K K

16.25-19.30- 22.30

Supur in: Joana \ i laphn.i \ ^ 22Al) a Li pkiVJ i lcl ( ia-l ' iann: ('.iries \ . \ i n n ; K h s i i i Í - i. i \ - M I

sal ric i .iiltur.i d e \ u l l d o r c i \ . Imdi I- a n c v . . . , , . , i , iMitraila lliure. \ Ics _ I li .1 la p a n n q n u d e Sant ( i c h r ü de Y . i l l dn rc iv ' , l c J " l l , ) 1 ; lw/"s"/"r "" "'"' Cnl. F A I D d c Y.illdmeiN i la '/n: de l 'cdro Alnindóv ar. p.iri' i«|iii.i ric Sani ( ic ln la. On;. I A I I ) de Valldoreix.

VwH I I Tl C HHHP I^TI

SANT CUGAT El cinema de casa teva

ESTRENA T SETMANA 3a SETMANA 8a SETMANA

SALAS3- 4:16.15-19.15- 22.15 GOLFA: 00.50 Pte. Calif.

SALA1: 16.00 GOLFA 00.30: Apta

SALA 2: 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00 GOLFA: 00.15 Misión a Marte SALA1 18:15-21:30 13 ANYS

CINESH s i s ai s s i 2ft yid r-:íïtfl-:asrJlA

íTiüiywílid·

ELS4CAMÜNS l)i fou.-. 'i r/f iuli'ilrlil-\\\

56 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Fran Navarro. Jugador de futbol de la UE Lleida

"Somio a ascendir amb la UE Lleida a Primera Divisió"

Ai i x l .ori:/ -Sant Cugat-

Els primers anys de la carrera es­portiva de Eran Navarro van ser a l'Escola del Sant (lugat Esport E( l Va néixer a Sant ( Aigat i ara juga a la Segona Divisió amb la l E I dei-ila on complirà la seva quarta tem­porada. Aquest santeugatenc de 27 anys juga de central i es recu­pera ara mateix de la greu lesió que va patir el 12 de gener al camp de l'Eibar, en partit de Copa del Rei.

— < '.om va néixer la seva passió pei futliol? - Quan tenia 8 <> 9 anys li vaig dir al meu pare que volia jugar a fut­bol i em va apuntar a l'escola de futbol del Sant Cugat Esport FC on vaig jugar fins a benjamí. Des­prés ja vaig marxar a l'Espanyol des d'on vaig passar per tot el fut­bol base de l'Espanyol, des de l'a-leví fins al juvenil. Posteriorment, vaig entrar a formar part de l'Hos­pitalet, que llavors era el filial del RCD Espanyol. M'hi vaig estar dues o tres temporades i després vaig anar a la Gramenet, encara cedit per l'Espanyol. Més tard, vaig fitxar pel I .ogronyès on hi vaig ser dos anys. I ara, sóc al Lleida.

— Digui'm nu moment que re­cordi amb nostàlgia especial. - Vaig firmar pel Logronyès quan aquest equip estava a Segona Di­visió: havia baixat de Primera. Aquella temporada, només un any després, vam aconseguir pujar a Primera Divisió una altra vegada. Potser aquest és un dels moments més bonics que recordo. I -any se­güent, però, vam tornar a baixar i després d'aquella temporada vaig venir a la VK Lleida. La tempo­rada que ve ja serà la quarta tem­porada que sóc a la Terra Ferma.

— Quan un comença a jugar a fiitlx»! mai s'arriba a bnaginar «me un dia acabarà jugant a Se­gona Divisió "A"...

- No, perquè és molt difícil. I a mesura que transcorren els anys, encara ho és més. Dels meus com­panys que van començar a jugar a futbol amb mi n'hi ha molt pocs

F/v/// N/rcarro és un admirador de la seva riutat FOTO: .Y/117 I.ARROSA

que hagin arribat a militar a cate- poc no penso en la titularitat. Pen-gories nacionals. A més a més, no he estat un jugador que destaqués en cap equip per on he passat, però en canvi, jo he estat sempre on ha­via d'estar. — Com es truita de la seva greu le­sió al genoll que va [Kitir ara fa sis

ses en el teu genoll, que estigui bé, que puguis entrenar i després que puguis jugar. He d'anar pas a pas. Recordo que quan em vaig operar somiava a poder caminar després de l'operació perquè em veia molt limitat. I després de ca-

•«**? , , , r i i m l n a r ' P c n s c s Ll

Ja estic a la fase L·l motí del JUWOl córrer. , I ». f j — El Lleida s'està

es molt diferent de reforçant moiu*-com es veu des de ***"**-

final de la recu­peració. Encara t inc a lgunes molèsties que no pera temporada. em permeten po- fyra Q C Q m g s cyjy L'objectin és pu-der treballar be. J jar a Primera Di-

M estic posant a des de dins " visio?

punt al CAR de Sant ( aigat i crec 1

que potser no arri­baré al 100% per començar la pre-temporada, però com a mínim sí que podré entrar en la dinàmica de grup.

— Ara el principal objectiu és re­cuperar la titidaritat que va per­dre quan es va lesionar. - Sí, és clar, però ara mateix tam-

- tïs díficil. La t emporada és molt llarga i la Se­

gona encara més, que té un ca­lendari de 42 partits. Es veritat que s'està fitxant molt, però també han marxat molts jugadors, entre ells set o vuit jugadors que eren titu­lars. El club/està capacitat per muntar un bon equip. - I n somni seu seria jugar mul)

la l.E IJeida a Primera Divisió';' - Sí. i tant. Li he agafat molt de carinyo al I Jeida. Es una ciutat on t'hi trobes molt a gust i és un club on et sents estimat. Afortunada­ment, però, ja he estat a Primera amb el Logronyès. Tinc una es­pina clavada que m'agradaria treu-re-me-la i poder arribar algun dia a jugar a Primera Divisió.

- El nivell dels jugadors estran­gers és millor que el dels nacio­nals? - Per experiència, al Lleida ma­teix hem tingut força extrangers sempre i al final han jugat els na­cionals. Penso que els jugadors na­cionals donen molt més bon re-

. sultat i rendiment que no pas els de fora i. a més a més, s'està de­mostrant. - Com és el futbol des de dins? - l'd futbol és molt diferent de com es veu des de fora a com es viu des de dins. Des de fora, tot sem­bla molt fàcil i molt bonic. A ve­gades, el que viu un jugador en un vestidor o a la seva vida priva­da no és tan bonic. I això la gent no ho acaba d'entendre. Però perso­nalment, jo no li canviaria a nin­gú la meva feina perquè jugar a futbol és el que més m'agrada.

- El Sant Cugat Esport FC ha baixat enguany a Regional Pre­ferent. - 1 le seguit el Sant ( aigat pels mit­jans de comunicació, per algun amic que hi juga i també pel meu pare, que n'és soci des de fa molts anys. Penso que és una entitat que hauria de jugar a Primera Catala­na.

- Què és el que més li agrada de la seva ciutat? - Vaig néixer aquí i sóc santeuga­tenc de tota la vida. La terra tira molt i m'agrada molt viure-hi. Es una ciutat molt tranquil·la i que l'estan fent per viure amb una qua­litat de vida molt bona. Es una ciu­tat moderna, ha evolucionat molt i cap a bé. Però hi trobo a faltar co­ses necessàries com moltes més instal·lacions esportives de les que hi ha. No n'hi ha prou amb un camp de futbol i un pavelló en una ciutat de 5S.()(X) habitants.

Buit de poder | oRI ) l ( : \ s ys

I lom sap que aquests dics ha tet un any de la constitució de l'ac­tual govern municipal. Mes ben dit, de la constitució del seu nu­cli llur. ampliat fa una mica niés de dos mesos amb alguns pesos pesants. I hi estat un any d'estira-i-arronsa. Durant cl qual, tot cal dir-ho, no s'ha estirat gaire i encara s'ha afluixat menys. A l'hora de fer balanç, com s'esperava, l'opi­nió ha estat dividida. Des de l'e­quip de govern (els del nucli dur. s ' en t én ) s'ha dit que durant aquest període s'han "centrat a definir els futurs grans projectes de ciutat", cosa que fa pensar que hi ha hagut la voluntat de donar un gir a la política municipal he­retada. Però sobre aquest tema em permetran que no hi insistei­xi, o no m'assabento de res o molc em temo que d'aquí a poques set­manes veurem una certa con­frontació dialèctica (a través del mitjans escrits, per exemple) en­tre l'actual gestió i la pretèrita (la de fa uns anys, per posar un altre exemple) . Des de l'oposició. aquest any s'ha viscut d'una ma­nera ben diferent. S'ha parlat "d'any perdut", de no encarrila­ment de "les assignatures pen­dents de la ciutat", d'any de "paràlisi municipal'' a causa de la inestabilitat política i de govern cjue "no ha governat" pel fet d'es­tar condicionat per la minoria. Sense cap mena de dubte, tots tenen la seva part de raó. Fer pro­jectes no requereix cap mena de majoria i si, a més, els que s'a­punten a última hora no els qües­tionen, com diuen en castellà. mielsobrehojuelas. Ara o avui (dos mots que volen dir el mateix però no són iguals, com diria Silvio Ro­dríguez i remarca la nostra prem­sa local) caldrà veure si pensa­m e n t i acció c o m e n c e n a Convergir i Vntficar-se. En defini­tiva, sembla que no podem par­lar de buit de poder. On sí que ha existit, i de forma clamorosa, ha estat en un acte tan simbòlic com és el pregó festamajorer. Segons m'han explicat, el senyor alcalde no hi va arribar a temps (què dur ha de ser pertànyer a dues insti­tucions que depenen d'un vot!!) i ningú no va assumir la respon­sabilitat d'agafar el micròfon. En definitiva, va fallar tota la línia de comandament. I això que han tin­gut un any per assajar!!