Diari de Sant Cugat 457

Els 4 Cantons

Setmanari independent de la ciutat

Núm. 457 any X 1,65 euros Dijous, 2 gener del 2003

SOCIETAT

Els menuts omplennovament el parc del Pla

del Vinyet per NadalPÀG. 32

SETMANA

Resum de les notícies de Sant Cugat

del 2002PÀG. 3

CIUTAT

Entrevista a l’alcaldable de CiU,

Lluís RecoderPÀG. 26 Santiago Rusiñol,

tancat definitivament al trànsit de vehiclesEl carrer de SantiagoRusiñol és ja només per avianants. El dia 7 comença-ran les obres de vianantitza-ció, que l’Ajuntament pre-veu acabar en dos mesos.

Si les previsions de l’Ajuntament es com-pleixen, a principis del mes de març del 2003podrien estar enllestides les obres de vianan-tització del carrer de Santiago Rusiñol, ques’iniciaran el proper 7 de gener, després defestes. Per tant, aquest cèntric carrer s’ha tan-cat definitivament al trànsit de vehicles, compreveu el Pla del Centre de l’Ajuntament deSant Cugat. La finalització d’aquestes obres

coincidirà pràcticament amb la finalització deles obres de l’aparcament soterrat de la plaçadels Quatre Cantons, que, segons l’empresaFerrovial, estaran enllestides a finals de març.Tot plegat millorarà notablement el centrehistòric de la ciutat i connectarà millor elMonestir tant per la part davantera com la dedarrere, una vegada acabin les obres del carrerde la Torre i de la Creu. PÀG. 30

Vianants al carrer de Santiago Rusiñol JORDI GARCIA

Informi-se’n a:

PVP recomanat: 14.775 ¤. SEAT ToledoStella 1.6 105 CV, IVA, transport, estalvipromocional i Pla Prever Gasolina inclo-sos. Manteniment Integral a 4 anys o100.000 km (segons condicions del con-tracte): 1.110 ¤. ASSEGURANÇA A TER-CERS OFERTA PER AXA SEGUROS PER ACONDUCTORS DES DE 31 ANYS. Primafixa anual renovable fins a 4 anys:512,52 ¤. Comissió d’obertura: 239,36 ¤.Preu total a terminis: 19.646,36 ¤.TAE: 8,17 % i TIN: 6,50 %. OfertaVOLKSWAGEN FINANCE vàlida fins al30/11/02, excepte per a flotes i ven-des especials, RBE núm.: 1907/02.Imatge corresponent acabat Signa.

Toledo Stella 1.6

48 quotes. Entrada 5.247 ¤.Amb Assegurança i Manteniment Integral.

Pla Prever Gasolina inclòs. TAE: 8,17 %

per 295 ¤/mes.

Des d’avui, les preocupacions per l’assegurança, les reparacions i les revisions s’han acabat. Li presentem la primera Tarifa Plana en

un automòbil. Perquè ara, el SEAT Toledo ve amb tot inclòs en una sola quota. Per 295 € al mes durant quatre anys i una entrada de

5.247 ¤, s’emportarà un SEAT Toledo amb assegurança a tercers ampliada per a més grans de 30 anys i Manteniment Integral

inclosos. Perquè no es preocupi de res que no sigui gaudir de la conducció. SEAT Toledo, el primer cotxe amb Tarifa Plana.

Auto Comarca del Vallès - C/ Manel Farrés, 6 - SANT CUGAT - Tel. 93 674 68 50

Cotxe + Assegurança + Manteniment = Tarifa Plana.

Dijous 2 gener del 20032 PUBLICITAT

OPINIÓEditorial

Carta als Reis

Dijous 2 gener del 2003 3

Després dels àpats familiars del Nadal i d’ha-ver entrat l’any de la millor manera possibledes de TV3 i la plaça d’Octavià desitjant-nos

el millor per a l’any nou i amb les promeses de can-vis per millorar les nostres vides, arriba l’hora dedemanar als Reis tot allò que volem que ens portinper a l’any 2003. Aquest any vindrà marcat, segu-rament entre moltes altres coses, per dues cites elec-torals, importants i properes, com són les eleccionsmunicipals a la primavera i les eleccions autonòmi-ques a la tardor. Això potser no hauria d’influir en lapetició de desitjos per a aquest any nou però sí quetindrà molt a veure amb la consecució de projectes imillores a les ciutats. Per a Sant Cugat, com enaltres ciutats, l’any 2003 representarà la culminacióde molts projectes que s’han engegat en els darrerstemps i també la posada en marxa de molts altresper tenir cada vegada més una ciutat millor i ambmés serveis. Demanem als Reis que aquest anypuguem deixar el cotxe a l’aparcament dels QuatreCantons i que puguem practicar esports a la novazona de la rambla del Celler. Segur que aquest anytambé estarem més ben atesos sanitàriament isabrem que també a Valldoreix els restauradors tre-ballaran més bé en el nou Centre de Béns Mobles, i

recuperaran el claustre superior del Monestir per ala ciutat. Veurem obrir-se la casa Aymat i una partdel Museu de Sant Cugat i amb la previsió que elsdistrictes estiguin del tot urbanitzats. Amb tot això,volem que els nostres avis estiguin ben atesos ipuguin triar on anar a viure segons les necessitats decadascú. Volem que les noves tecnologies tambéarribin a més gent i que des dels centres cívics,casals de cultura i equipaments públics tothompugui accedir a la informació que es genera al món.Els nostres fills han de tenir escoles públiques ambinstal·lacions suficients i un ensenyament plural, dequalitat i a l’abast de tothom i que no tinguin res aenvejar als coneguts centres privats que també hi haa la nostra ciutat. Als Reis també els demanaríemque milloressin el trànsit a la ciutat i que ens facinveure que no podem anar a tot arreu i a tota horaamb el vehicle privat. Per això confiem que SesMajestats ens portaran un transport públic freqüent,de qualitat i que arribi a tot arreu, i que a més, man-tingui uns preus raonables. Per als nostres jovesdemanarem que trobin pis, una fita que ja no seràimpossible perquè almenys n’hi haurà uns quants,tant de compra com de lloguer, que no tindran elspreus actuals desorbitats que ofereix el lliure mer-

cat. També esperem que aquest 2003 les campanyesde civisme donin definitivament resultats i que lesdespeses per arreglar el mobiliari urbà –que nomésalguns, però molt actius, destrossen– es puguin des-tinar a altres necessitats de la ciutat. Volem que SantCugat no perdi la solidaritat i que els 90 voluntarisque són a Galícia tornin bé i havent fet un bon tre-ball. I que no perdem Collserola, ja sigui pernegligència o per especulació, que ens estimem elsarbres com a nosaltres mateixos i que el verd queacompanya la ciutat sigui per sempre al nostre cos-tat.En definitiva demanem a la nostra carta una ciutatjusta i que no exclogui ningú ni per origen ni perpossibilitats economiques.També volem molta pau al món perquè, com jadeuen saber Ses Majestats, hi ha una cosa que es diuglobalització, en què qualsevol conflicte serveixd’excusa per suprimir llibertats, perdre privilegis oaccedir a uns serveis mínims dels quals, d’altrabanda, no gaudeix tothom. En definitiva, esperemque aquest any 2003 sigui millor que el 2002 i queels Reis ens escoltin i no escatimin esforços perquèes compleixin tots els nostres somnis, desitjos iil·lusions.

DIRECTOR: Josep Maria VallèsEDITA: Premsa Local Sant Cugat, SLCONSELL EDITORIAL: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, JordiCasas, Narcís Castanyer, Josep Daniel, Joan Carles Gassiot,Ramon Grau (president), Manel Pardo, Rogeli Pedró, LluísPuig, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé,Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala. GERENT: Anna ComellaREDACCIÓ: Ciutat: Josep Maria Codina Societat: Emili Bella i Magda Méndez Esports/Contraportada: Àlex López Cultura: Eva Arasa. Economia: Micol SabatéCORRECCIÓ: Blanca Pi i Jofre Garcia DIRECTORA COMERCIAL: Lourdes Villamayor

SUBSCRIPCIONS: Sinda GómezFOTOGRAFIA: Enric Fabre i Jordi GarciaCOL·LABORADORS: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo,Eduard Jener, Isabel Saez, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A.Teixidó, Tomàs Grau i Jordi Frontons.DISSENY I MAQUETACIÓ: Susanna Dicenta, Francesc Cabeza,Raimon Porta i Anna CastanéIMPRESSIÓ: Rotimprés Tel. 972 40 05 95DIPÒSIT LEGAL: GI-405-93

EL DIARI DE SANT CUGAT expressa únicament la seva opinió en els editorials.Els articles signats expressen l’opinió dels seus autors, que EL DIARI DE SANT

CUGAT no fa seva necessàriament.

Setmanari independent de Sant Cugat

C. Sant Antoni, 42-4408190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 62 82Fax 93 674 20 [email protected]

Publicació adherida a:Els 4 Cantons

Distribució delDiari de Sant Cugat

als suscriptors

C. Merce Rodoreda, 8 Local 7Tel. /Fax 93 589 23 71

Sant Cugat

Taxa de SanejamentEn resposta a la carta signada per la

senyora Doris Leussler apareguda a EL

DIARI DE SANT CUGAT número 452, de data21 de novembre, li comunico que la decisiómunicipal de suprimir la Taxa deSanejament per a les famílies de cara al'any 2003 no té efectes retroactius, com noho pot tenir tot allò que afecta impostos itaxes.

Per la seva tranquil·litat, doncs, li faigsaber que els deutes no prescriuen i que,per tant, no es produirà cap injustícia nigreuge comparatiu entre els qui van pagar

quan tocava i els qui tenen deutes pendents.

Marta Subirà i Roca, Regidoria deComunicació

Carrer tancat a laFloresta

Les pluges del mes d'octubre van pro-vocar la caiguda d'un mur a la Floresta, lesrunes del qual van interrompre el carrer devianants Escales Tarruell, que comunica lapart alta de la població amb l'estació deltren i amb els comerços que l'envolten(farmàcia, quiosc, caixa d'estalvis...). El fetva ser notícia de primera pàgina a la prem-sa local i també va ser recollit a la televisió.

Els veïns pensàvem que la neteja eracosa de dies, però passen les setmanes i nohem vist més que un primer treball dedesenrunament. Però el carrer continuatancat, i nosaltres continuem donant unagran volta.

I mentrestant, i aquest és el motiu de lacarta, cap explicació sobre la possibilitat,normal en la construcció urbana, de fer un

senzill túnel de fustes mentre es recons-trueix el mur; cap explicació sobre el ter-mini de les obres (¿què hem de dir, perexemple, als familiars que hagin de venirles festes de Nadal?). I el contacte directeamb l'Ajuntament resulta cada cop mésdifícil. Trobar algú a qui li soni el fet nos'aconsegueix més que després de diversestrucades telefòniques.

No entrem a valorar la causa de l'acci-dent, ni el repartiment de la responsabilitati les despeses entre veí, companyia d'asse-gurances i Ajuntament, però sí que hem dedir que aquest últim segur que és responsa-ble que els carrers estiguin oberts, compassa en els accidents de trànsit.

I és responsable també de la informacióal barri afectat, que en això ha estat nul·la:els cartells i la premsa municipal semblenser sobretot propagandístics.

Jaume Rodríguez

Cinema en català

M'agrada viure a Sant Cugat. Gairebé

ho faig tot a la meva ciutat (menys anar alcinema).

Després de tants anys de viure aquí,encara haig de marxar quan vull veurecinema en català. I després de tants anyssegueixopreguntant-me: ¿és tan difícilveure cinema en la nostra llengua?

Desitjo saber per què és tan difícil, aixòque en principi veig com una cosa tan nor-mal.

A qui correspongui, demano que m'a-clareixi el que veig tan normal i en canvil'experiència està demostrant que no ésaixí.

¿Algú se'n recorda, de la campanya dela Generalitat sobre normalització lingüís-tica?

Doncs bé, aquí a Sant Cugat i pel que faa cinema, encara no ha arribat.

Tant de bo algú posi fil a l'agulla. Jaseria hora, oi?

M. Eulàlia Egea

Els textos tramesos a aquesta secció no hand’excedir de les 20 ratllles mecanografiades.L’autor els podrà signar amb inicials opseudònim si ho sol·licita, però l’original hade venir signat i és imprescindible que hifigurin el domicili, el telèfon i el número deDNI o passaport del seu autor. EL DIARI DESANT CUGAT es reserva el dret de publicarels textos tramesos i el dret de resumir-losquan o consideri oportú.

Cartes dels lectors

Per començar de manera quepodria imitar l’estil del Celadels bons temps, –amb Delibes

no m’hi veig en cor– diria quen’Eufemià Rafeques i Garcia-Coniller, fill del Poble-sec, veí del’Eixample des del seu himeneu i

afincat quan va agafar el retiru a unbell lloc d’aquí el Vallès, és allò quese’n diu un sant baró, un bon jan...“Massa bo i tot; i de tan bo, se’t men-gen!” –insinua la sòcia donant aentendre unes possibles mancancesdel senyor Eufemià. Dono nom i cog-

noms al protagonista d’avui inventant-me’n uns que, de tan correctamentescrits com estan –aquest Coniller,vacunat i tot de febre fabriana!– pensoque no en trobarem cap més. Ambaquest que hembatejat suara,xerrem de tant entant. L’home fatemps que viuamb l’ai al cor,salta per un no-resi l’humor dolcenci murri que dosi-ficava al llarg delsanys, s’ha tornat càustic, impertinent i,més que irònic, destemprat. I encarabo, que d’altres estan malmigrosos,apesarats, deprimits i alguns, fins i tot,llançats per sempre més als braços dela tele.El senyor Rafeques ho explica clar i

català, amb aquell estil que té de repe-tir amb èmfasi algunes expressions:“Des dels catorze anys que treballo,eh? Des dels catorze! I cotitzant sem-pre, trinco-trinco! Sempre, eh? No

com d’altres que...ja m’entén, oi quesí? I treballant iestudiant, escolti.Treballant i estu-diant i encara etquedava tempsper buscar xicota ifestejar-hi cincanys. M’entén,

oi? Mig segle cotitzant el màxim i lapensió limitada, eh? I encara hi haqui... Deixem-ho! Els estalvis, escolti.Els estalvis de tota la vida. Caixes ibancs se m’hi van abraonar! Sr.Rafeques per aquí, Sr. Rafeques perallà... i em van convertir en ludòpata:

jugador de borsa sense vocació niganes. Perquè jo mai no... eh, quem’entén? Miri, escolti, perquè hoentengui bé. Tenia un pastís a la neve-ra –els estalvis; em segueix, oi? Ensmenjàvem les cireretes que criava ideixava intacte el pastís. Intacte. Elpastís va deixar de criar cireretes–mecasum la mar salada!– i apa!Comencem a tallar trossets del pastís.Però ara resulta que el pastís també esfa petit, petit, més petit cada vegada”.Tot d’una, quin xivarri! Una munió degent amb el nom que creia inventat–Eufemià Rafeques i Garcia-Coniller– criden: “Som els sants igno-cents! On podem reclamar, escolti, aon?” Ens han penjat la llufa i ens encobren delme!”

(*) Martí Olaya és escriptor

Una i altra vegada, amb motiude la restauració d’aquestespai de l’església del

Monestir, se li ha assignat, com adestinació històrica, haver estatcapella funerària o mortuòria delsmonjos. Però, tanmateix, va ser així?A aquestes alçades, un servidor estàben convençut que no i que mai...Confessar les pròpies relliscadesdóna un cert dret a parlar de les delsaltres. Doncs bé, confesso que, pos-

siblement, sóc un dels responsablesdel tal esguerro. M’explico: fins a larestauració, la capella lluïa un rètolque deia: “Antiga capella mortuòriadels monjos”, rètol confeccionat ifins penjat per un servidor mateix,que no me’l devia pas inventar, sinóque, més aviat, me’l devia inspiraralgun oracle, capaç d’afirmar-ho...Acabava d’arribar i, és clar, la situa-ció no donava per a gaires investiga-cions de caràcter personal, i m’ho

vaig ben creure. Però, ara, per béque segueixo fent cabal de segonsquins oracles, ja fa temps que tambéllauro pel meu compte... I, heusaquí, el resultat de la meva llauradapersonal: mai aquell indret ha estatni capella funerària dels monjos,entenent-lo com a lloc per tenir-losde cos present ni tampoc entenent-ho com a lloc d’enterrament. Sí queal peu de la capella hi ha una tombaque, en principi, era destinada a unatal família Ametller, però que no tri-garia –com altres– a convertir-se ensepultura comuna.Recordem: tot enterrament alMonestir era consignat a les actescapitulars, perquè depenia d’unadecisió del capítol, l’única autoritatcapaç de decidir qui hi tenia dret i enquina sepultura s’havia de fer unsepeli a un difunt. I, en els dos-centsanys de les actes salvades, són abun-dosos aquests enterraments, princi-palment –per bé que no únicament–en tres sepultures: les de davant deles capelles de Santa Escolàstica, de

Sant Benet i de la Pietat. I mai capd’aquests molts enterraments és eld’un monjo. Sempre són membresde l’anomenada “família delMonestir”, formada pels servidorsmés directes: metge, cirurgià, orga-nista, manats..., amb dret extensiu aesposes i fills. I, en temps de guerra–amb un Monestir ple de forasters, iamb més d’un morint-s’hi– tambéfent-los-hi lloc.Els monjos –almenys en aquestsanys– rebien sepultura a la sala capi-tular, tant abans com després de serconvertida, únicament, en capellafunerària per l’abat Gayolà. Elsabats, preferentment, enterrats al coro als peus de l’altar major, llevat delpenúltim –l’abat Casaus–, l’únic queestrenà un dels nínxols –més solem-nes que els altres– que, en el vellcapítol, els eren destinats.El ritual de cos present acostumava aanar així: els abats, exposats duranttres dies –degudament embalsa-mats– a la sala més noble del palau,els monjos oficials –els que tenien

dret a casa pròpia– a casa seva, elsclaustrals –els habitants en les cel·lesal claustre superior– al mateix anticcapítol o en alguna de les capellesdel claustre.Per tant, no consta enlloc que lacapella de la Pietat hagués estatcapella funerària dels monjos, pernegra i endolada que ens sembli laseva decoració. Simplement, no calbuscar-hi gaires al·legories mortuò-ries, ni en les volutes, ni en les fulles,ni en la resta de símbols... El tema dela Pietat, des d’aquella mentalitat –ladel 1706– ja donava prou de si, perabundar en certa austeritat i simbolo-gia.¿I la destinació d’aquell espai com acapella del Santíssim o de laReserva, té algun fonament històric?Sí, però no gaire i no massa llarg...Amb tot, com que avui ja hem fetprou enderrocs, deixem-ho per unaltre dia.

(*) Pere Vivó és exrector delMonestir

4 Dijous 2 gener del 2003OPINIÓ

Pere Vivó (*)

La capella dela pietat,¿ c a p e l l afunerària delsmonjos?

Els sants ignocents

Martí Olaya (*)

Paguem i paguem

La cultura del poble i per alpoble, sí, però qui i com es paga?

No ens costa pagar per veurela pel·li al cinema, per llogar unvídeo, per anar de restaurants, perfer viatges de vacances els capsde setmana, els ponts i els aqüe-ductes..., fins i tot paguem dobleal Teatre-Auditori del CentreCultural; paguem per assistir-hicom a contribuents. Paguem perveure el Barça a la tele, paguemla quota del club de tenis, de nata-ció, del gimnàs, lamúsica del nen,la dansa de la nena, paguem ipaguem..., però ¿paguem la cultu-ra amb el mateix grat?

Per començar, hauríem dedemanar que en la nostra declara-

ció de renda poguéssim destinarpart dels nostres impostos a una odiverses entitats del municipi, perevitar que entre anar i venir esperdin tants diners pel camí.Masses a moure papers, masses aviure a costa de tan pocs fan queles subvencions es vegin com unmal menor, i crec que són el malmajor que té la cultura si es volfer per al poble i des del poble.

cosep. M. Cabrerizo i Bell

“Diàlegs des de lafe”: immigració

Promogut des de la parròquiade Sant Pere d'Octavià s'ha enge-gat l'espai de reflexió i treball“Diàlegs des de la fe”. La prime-

ra reunió va tenir lloc el dia 23 denovembre amb el tema “Les nos-tres actituds davant la immigra-ció”.

Primer vam analitzar la reali-tat del nostre poble. Hi ha 6.000immigrants empadronats a SantCugat, la majoria llatinoameri-cans, de diferents classes socials iamb diferents raons per haver dei-xat el seu país. La immigració ésun procés que passa per distintesfases: arribada, acoblament i ins-tal·lació. Aquest procés comportaun seguit de necessitats bàsiques,d'acolliment, d'amor i d'autoesti-ma.

En preguntar-nos què podíemfer des de la nostra òptica cristia-na, vam arribar als següentsacords: treballar per la immigra-

ció de manera contínua. Basar-nos en les necessitats que ellsmanifestin. Cercar assessorament.Coordinar-nos amb altres iniciati-ves que s'estiguin portant a terme.Ser presents a la taula d'immigra-ció.

Afortunadament, el potencialsolidari que existeix a la nostrapoblació és molt alt. Per això, sivols participar en el nostre grup,només has de venir a la parròquiai preguntar per nosaltres. T'hiesperem!

Carmen Santiago, membre delgrup per la immigració

En record del'artista Rosa

Cirilo

El proppassat dia 15 dedesembre, el desenllaç d’una llar-ga malaltia s’emportà per semprea l’artista santcugatenca RosaCirilo. Ens cal redir un petithomenatge a la seva persona que,des de la més absoluta discreció,va contribuir activament en latasca inacabable de fer ciutat. Foula principal impulsora de lesMostres d’Art al carrer i també dela creació de Firart, entitat en laque com a membre fundadorocupà la vicepresidència.

El seu somriure, el seu tractecordial i franc seguiran vius ennosaltres.

Imma Pueyo

Cartes dels lectors

“L’home fa temps que viu amb l’ai al cor,

salta per un no-res i l’humor dolcenc

i murri”

5Dijous 2 gener del 2003OPINIÓ

Els Reis portaran carbó aJoan Carbó, tinent d’al-calde de l’àrea de Ciutat

Sostenible del nostreAjuntament, perquè no ha estatun bon polític en allò que ano-menem democràcia participati-va, ja que en les obres al carrerque s’han dut a terme sota laseva competència, no ha deixatparticipar-hi la ciutadania. Tot i que ha escoltat a tots elsque li hem demanat entrevista,no ha estat receptiu a les nostresinquietuds i no ha volgut la nos-tra participació, negant-se sis-

temàticament a assumir propos-tes de la ciutadania. Ara als afectats per la sevaintransigència i el seu poderabsolut, només ens resta dema-nar carbó en la nostra carta alsReis per a aquest representantdel poble que no ha estat al’alçada participativa que totsels afectats per les obres esperà-vem. Carbó ha estat el regust negatiud’un any d’obres sense consensciutadà. Regust que potser esfarà sentir en les properes elec-cions municipals. ¿Pot un regi-

dor, per tossuderia, dur lacontrària a tot un poble? Valgui com a petit exemple delperquè Joan Carbó aquests Reistindrà carbó el fet que els repre-sentants de tots els grups polí-tics, exceptuant el seu, varenposar impugnacions al projecteurbanístic de l’històric carrer dela Creu, així com veïns icomerços. La seva actitud va serdesestimar la veu de tots, fins itot va canviar el projecte inicial,en què el carrer de la Creu i deSantiago Rusiñol tenien una uni-

tat. Per donar-li una altra unitatestilística amb l’avingudaCerdanyola. De res no han servit les reunionsde veïns i comerços amb ell perfer-li veure que no volem ladivisió entre el davant i el darre-

re del Monestir. Ell, amb la sevainflexible actitud, nega unaencertada frase de l’alcalde quetambé podem aplicar al nostrebarri: “...darrere el Monestirtambé hi existeix vidaintel·ligent”. Un històric carrer, punt d’entra-da a un barri de gairebé 14.000habitants, mereixia ser més bentractat del que ho ha estat i peraixò només hauria calgut escol-tar els que, en fer les obres,demanàvem que es fes un carreramb un nivell igual entre lacalçada i les voreres. De res no va servir la visitad’autoritats i comerciants deSant Cugat a la ciutat de SantSebastià i les conclusions quetots varen treure del diàleg entrel’Ajuntament i els comerciants.De res no ha servit que l’arqui-tecta M. del Mar Ejarque fesveure a les autoritats que alcarrer de la Creu encara estàvema temps d’aplicar algunes de lessolucions de la capital basca.Joan Carbó, amb les seves ideesfixes, no vol consells externs. La voluntat de tots els implicats

en les demandes del comerç iveïns del carrer han estat en totmoment millorar un espaipúblic, perquè en surti benificia-da principalment la part méspoblada de la ciutat. ¿Tan difícilera escoltar, assumir algunes deles millores proposades quan noafectaven per res el pressupost iel termini de les obres? La nostra proposta era que esnivellés la calçada i les voreresdel carrer de la Creu. Així esgarantia que el vianant quevenia des de davant del Monestircontinués passejant fins a l’a-vinguda de Cerdanyola. Els automòbils circularien igual-ment, però la velocitat seriamolt inferior, cosa que haviad’afavorir el sorgiment d’unautèntic eix de vianants. Amb la intransigència del tinentd’alcalde, s’ha desencisat uncop més tot un barri que ja estàprou marginat i per això, calcomençar a dir amb noms i cog-noms els polítics que es merei-xen carbó aquest any per Reis.

(*) Josep Canals és promotorcultural

“La seva actitud va serdesestimar la veu de tots, fins i tot

va canviar el projecte inicial”

Josep Canals (*)

Carbó per aJoan Carbó

Aquest Nadal no tothompodrà estar a casa i gaudirde la companyia de la gent

que estima.

No tothom podrà gaudir d’a-quests dies de vacances, nipodrà fer una cosa tan nor-

mal i corrent com passejar-se pelscarrers del poble, xerrant amb lagent i trobar-se amb els companys icompanyes.Aquestes persones viuen dispersa-des a milers dequilòmetres decasa seva, cosaque fa encaramés angoixant lasituació de lesseves famílies,que han de patiraltes despeseseconòmiques illargs i esgotadors viatges per anar-les a veure i gaudir d’uns minutsd’intimitat, sempre que els funcio-naris els ho permetin, que no sempre

és així.Aquests catalans i aquestes catala-nes viuen, si així se li pot dir a això,a les clavegueres de l’Estat feixistaespanyol que nega la llibertat delspobles i les persones, i les reprimeixamb presons, tortures i assassinats.El delicte que han comès aquestscatalans i aquestes catalanes éshaver lluitat per un món més just isolidari, solidaritzant-se amb tots elspobles que volem la llibertat i que

seguirem llui-tant-hi.Empresonats perd e c l a r a c i o n sextretes sota tor-tura, criminalit-zats per seguirqüestionant l’ac-tual sistema polí-tic i l’Estat fei-

xista espanyol, serveixen d’exempleper a tots els que lluitem de com ésla seva democràcia i de com tractaels moviments socials.

Nosaltres, que encara gaudim de larelativa llibertat d’estar al carrer,trobem que és undeure de tota per-sona comprome-sa solidaritzar-seamb ells, i a SantCugat, hem deci-dit encendre laflama solidàriaentre el nostrepoble i els presospolítics catalans, entre ells dos de lanostra comarca, en Zigor i la Laura.Aquesta flama solidària es veu

reflectida en forma de torxa, d’a-questa marxa de torxes que ha reco-

rregut els carrersde Sant Cugat ique mai s’apa-garà, perquè lasolidaritat sem-pre estarà pre-sent en els nos-tres cors i en lesnostres accions.

LLIBERTAT PRESES I PRESOSPOLÍTICS CATALANS!

PER NADAL I SEMPRE, US VOLEM A CASA!

MARXA DE TORXES PER LALLIBERTAT DE LES PRESES IPRESOS POLÍTICS CATALANS:DISSABTE 21 DE DESEMBRE, ALES 19 h, A LA CREU DELMONESTIR

ORGANITZA: RESCAT

(*) Col.lectiu de Suport a Preses iPresos Polítics Catalans

Rescat (*)

Manifest de la marxa de torxesper la llibertat de les preses i elspresos polítics catalans

Referència: Expedient UO78/02/33 - X/02/22270Projecte de construcció d’una pista d’skate al Parc de la Pollancreda

Promoció: MunicipalData aprovació inicial: 16 de desembre de 2002

La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessiò ordinària de 16 de desembre de 2002, va acor-dar aprovar inicialment el Projecte de construcció d’una pista d’skate al Parc de la Pollancreda, d’aquesta ciutat, en elsmateixos termes del projecte elaborat pel Servei d’Obres i Projectes, de promoció i àmbit territorial de referència, i sot-metre l’esmentat expedient a informació pública per termini de trenta dies hàbils, d’acord amb allò que disposa l’arti-cle 219.2.c) de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya.Durant l’esmentat termini de trenta dies hàbils, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte enel Butlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a lesdependències de l’Àmbit Municipal de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig,número 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol delsprocediments previstos en l’article 86 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú. Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions, el projecte d’obraordinària estarà aprovat definitivament segons l’acord de la comissió de govern de 16 de desembre de 2002.En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa,podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des deldia següent al de la publicació de l’edicte corresponent a l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós-admi-nistratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendràdesestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós-administratiu dinsdel termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 16 de desembre de 2002L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

Edicte

“Aquest Nadal notothom podrà estar a casa i gaudir de la

companyia de la gent que estima.”

“Sant Cugat i que mais’apagarà, perquè

la solidaritat sempreestarà present en els

nostres cors”

Els su

CLUB DEL SUBSCRIPTORgratis

Dijous 2 gener del 2003

Entrades 2x1 per a l’espectacle de Faemino yCansado “Están aquí dentro”. Al Teatre-Auditori del Centre CulturalCAL TRUCAR AL DIARI PER FER LA RESERVA

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

1 Passeig a cavallPER COLLSEROLA PER A 2 PERSONES CADA DIUMENGE

Reserves al tel. 93 674 11 40

CLUB DEL SUBSCRIPTOR6

Descompte de 3 pessetes per litre a tots elssubscriptorsCAL PRESENTAR EL CARNET BP ACREDITATIU I EL DNI

Estacions BP de la ronda Nord i Ctra. Cerdanyola

CA

DA

DIA

Col·leccionable en format còmic Fa mil anys...ELS SUBSCRIPTORS PODEN RECOLLIR LA CARPETA AMB LES 24 FITXES

C/ Sant Antoni, 42-44. Tel. 93 589 62 82

50% de descompte per al subscriptor i unacompanyant en el menú de dissabtePRESENTANT EL CARNET DE SUBSCRIPTOR

C/ Sant Jordi, 33-35. Tel. 93 587 93 96

TELÈFON ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82De dilluns a divendresde 9 a 14 h i de 16 a 20 h

CA

DA

SE

TMA

NA

DIV

EN

DR

ES

10

, 2

2 h

CA

DA

DIA

CA

DA

SET

MA

NA

Hípica Severino

Obert 24 h

Des del PSC, creiem que enmatèria d’instal·lacions espor-tives ha faltat qualitat, rigor en

el compliment dels compromisos iambició. Les instal·lacions noves hande garantir la qualitat necessària per ala pràctica de l’esport en bones condi-cions; si en fem una ràpida revisió,comprovem que això no és així:- Coll Favà: Una pista d’hoquei per-manentment humida per la malacol·locació del sòl i un sòcol de malaqualitat que no resisteix l’ús; uns ves-tidors mal dissenyats i executats, sensecalefacció, en un indret especialmentfred, allunyat del camp, que obliga

jugadors i àrbitres a passar entre elpúblic; un camp de futbol sense pro-tecció perimetral i un problema desoroll amb el veïnat més pròxim, ques’hauria pogut evitar amb les mesuresadequades. - Nous vestidors de la Floresta: Ambmúltiples problemes d’accés a vestua-ris i lavabos, sense calefacció...- Piscina de la Floresta: Sense cober-tura, la seva utilització es restringeixals dos o tres mesos d’estiu.- Piscina del Parc Central: Amb undisseny incompatible amb la pràcticade les activitats de gimnàstica aquàti-ca, en un emplaçament inadequat,

amb uns vestuaris massa petits per ales activitats col·lectives.- Remodelació de la Sala Escolar:Sense resoldre el problema de lesgoteres.Per què ha passat tot això? Per lespresses electorals, per la mala gestiódel control de qualitat i per no escoltarels usuaris. L’Ajuntament va assoliruns compromisos –d’actuacions i decalendari– amb la Coordinadorad’Entitats Esportives, que no s’hancomplert. Aquest incompliment haprovocat un molt greu perjudici a l’ac-tivitat esportiva de la nostra ciutat. Laremodelació de la Sala Escolar i elpavelló de la rambla del Celler hauriad’haver començat el dia 1 de juny ihauria d’haver finalitzat el 30 desetembre d’aquest any. El projecte deremodelació es va acordar amb laCoordinadora, i poc després modificatunilateralment per l’equip de govern.Les obres no es van iniciar fins al 15de setembre. Això va provocar que laSala Escolar no estigués remodeladafins a finals de novembre, i pel que faal pavelló, la previsió actual és que s’a-cabi a finals de febrer. És un retardgravíssim per a les activitats esporti-ves, ja que no s’han garantit les solu-cions alternatives en condicions.

Creiem que hi ha hagut falta de sensi-bilitat per entendre aquest perjudici ifalta de rigor en la gestió de les pro-meses.És evident que la remodelació de lesinstal·lacions de la rambla del Cellerera necessària, després de 16 anys degovern de CiU sense cap esforç enaquest camp, i que el nou PAV3 signi-ficarà un pas endavant per a la nostraciutat. Però els socialistes santcuga-tencs volem alertar que:- No és admissible que la pràctica del’esport a la nostra ciutat només espugui realitzar en instal·lacions priva-titzades.- No és admissible que les velles ins-tal·lacions de barri segueixin estant deltot abandonades. - La situació de les pistes i els vestuarisde Sant Francesc, Mas Gener i Mira-sol no és admissible. Representen l’al-tra cara de la moneda de la propagandafeta des de l’Ajuntament. És una ver-gonya comprovar que no hi ha capmena de servei de manteniment i con-servació i com els nois i les noies hande fer esport sense cap mena de condi-ció d’higiene i de seguretat. Ha faltatambició i interès per resoldre un dèfi-cit acumulat any rere any pels succes-sius governs de CiU.

- Creiem que, abans que cap altra cosa,calia condicionar aquests espais per tald’assegurar que mentre es feien lesobres de la rambla del Celler la pràcti-ca de l’esport no quedava malmesa. És evident que les obres noves malfetes no han solucionat les mancancescròniques que pateix la nostra ciutat ique ha faltat ambició en matèria d’ins-tal·lacions esportives. En un futurgovern socialista la primera actuacióque impulsarem serà un pla de xoc deremodelació d’instal·lacions esporti-ves obsoletes: Mas Gener, SantFrancesc, la Floresta, les Planes iMira-sol. L’objectiu és que cada barrigaudeixi d’unes instal·lacions míni-mes de qualitat obertes a tothom. Niens fiem de les promeses de PP i CiU,ni ens conformem amb més primerespedres: en els tres primers mesos delnou Ajuntament, presentarem uncalendari concret d’actuació per tald’abordar de manera immediata lesobres necessàries. La programaciód’instal·lacions la farem amb la parti-cipació de les entitats esportives:pacte, diàleg i consens seran els nos-tres criteris d’actuació.

(*) Salvador Gausa és regidor delGrup Municipal Socialista

7Dijous 2 gener del 2003OPINIÓ

Salvador Gausa (*)

La nostra societat és unasocietat globalitzada que nopot viure d’esquena al que

succeeix al seu voltant. Tot el quepassa arreu del món ens afecta mésdirectament o indirectament. Peraixò, el catalanisme polític d’avuidia ha de ser d’un tarannà obert iintegrador, solidari i centrat en lespersones.El catalanisme polític ha de donarrespostes a les necessitats de lasocietat catalanad’avui i s’had’implicar en elque és comú. Elcatalanisme polí-tic ha de ser d’untarannà que apos-ti pel futur i lam o d e r n i t a t ,defensant la sevapròpia identitat però obert i integra-dor, fent que les seves possibilitatssiguin una realitat. Aquest catala-nisme és necessari per a Catalunya,i també per a la resta d’Espanya.Avui, Espanya és un Estat descen-

tralitzat, on les ComunitatsAutònomes tenen una capacitatd’autogovern molt superior a la quetenen els Estats federals.Espanya és un país que accepta laseva pluralitat constitutiva, unariquesa important per conservar ipotenciar. Espanya, busca potenciarallò que és comú amb la diversitat ila pluralitat dels seus pobles i de laseva cultura. I aquest és l’esperitque ha d’omplir el nou catalanisme

polític. No és boper a les novesgeneracions iper al futur de lasocietat reobrirdebats que jaestan superats.Ara ja és horadels debats onrealment ens

juguem el nostre futur; perquè elque ens juguem és el nostre futur ino el passat. No podem debatresobre ficcions, perquè tenim temesreals i importants en el nostre mónque reclamen la nostra atenció.

El catalanisme polític de principisdel segle XX volia i reclamava unaEspanya moderna que generésriquesa i benestar per a tots els ciu-tadans. El catalanisme polític voliaque la identitat catalana, amb laseva llengua i cultura, fossin respec-tades en el marc d’una Catalunyagran dins d’unaEspanya gran, talcom deia Cambó.Aquest ideal és elreferent del noucatalanisme polí-tic; una forma defer política quetreballa per unaEspanya moder-na i plural, una Espanya oberta iemprenedora, democràtica i tole-rant, una Espanya que es reclamavades d’aquell pensament.Aconseguida aquesta fita, hem deseguir treballant pel futur i per con-servar el marc de llibertat queimpregna la nostra societat. No

podem caure en l’absurd envoler mantenir debats ja superatsper la societat; no podem fer quealguns vulguin mantenir-nos en unarealitat virtual que ja no existeix,com si Catalunya i Espanya nohaguessin canviat molt en elsdarrers 25 anys.

Alguns pensemque per mante-nir viu el catala-nisme polític, ésnecessari veurela nostra societatcom una apostapermanent defutur. Avuitenim nous rep-

tes per resoldre i noves oportunitatsper aprofitar. Catalanisme no és elmateix que nacionalisme, unnacionalisme que creu que per sermés català, s’ha de ser menysespanyol, i això és un error. Per sermés català, s’ha de ser espanyol imés europeu. La nostra societat

necessita que seguim desitjant unaCatalunya gran, en una Espanyagran, que ens porti a construir unasocietat avançada.Per avançar, hem de deixar de bandales afirmacions genèriques que noresponen a la realitat. La realitatd’avui és que Catalunya té unespotencialitats que mai havia tingut;i per tant, hem de fer apostes i pro-postes de futur que siguin garantiadel mateix. Hem de treballar pelpresent i pel futur, des del present;no des del passat.

(*) Berta Rodríguez Callao és pre-sidenta del PP de Sant Cugat delVallès

Berta Rodríguez Callao (*)

El catalanis-me polític

“El catalanisme políticha de donar respostes

a les necessitats de la societat

catalana d’avui”

“Espanya és un país queaccepta la seva pluralitatconstitutiva, una riquesaimportant per conservar

i potenciar”

Referència: Projecte de Reparcel·lació, Modalitat Compensació Bàsica, del Sector Vullpalleres Oest(Exp. núm. UA93/01/2 - X/01/11.831)

La comissió de govern de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària del dia 16 de desembre de2002, va acordar aprovar l’aprovació del Projecte de Reparcel·lació, Modalitat de Compensació Bàsica, del SectorVullpalleres Oest, promogut per la Junta de Compensació del Sector Vullpalleres Oest, d’acord amb el que dispo-sa l’article 108 i concordants del Reglament de Gestió Urbanística, aprovat per Reial Decret 3288/1978 de 25 d’a-gost i les determinacions de l’article 121 i concordants de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de 14 de març, i sotmetrel’expedient a informació per termini d’un mes, i notificar-ho individualment a tots els propietaris i titulars de dretsafectats en aquest àmbit.Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent al de la publicació del present Edicte en elButlletí Oficial de la Província, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se ales dependències de l’Àmbit de Gestió de Ciutat Sostenible, Oficina Plànol de la Ciutat, carrer Dos de Maig, núme-ro 25, planta primera, els dies feiners de 10 a 14 hores, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol delsprocediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i delProcediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.Superat l’anterior termini sense haver-se formulat al·legacions dins el termini d’informació pública i/o notificacióindividualitzada, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes, condicions i abast de l’acord dela Comissió de Govern de data 16 de desembre de 2002.En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, en els termes anteriors, contra aquest acte administratiu, que ésdefinitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en eltermini d’un mes a comptar des del dia següent al de la publicació d’aquest edicte, o directament recors conten-ciós-administratiu dins el termini de dos mesos davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de resposició sense que hagi estatresolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs con-tenciós-administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si noconsidereu convenient.La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 19 de desembre de 2002L'alcalde, Lluís Recoder i Miralles

Edicte

Massa errors iincomplimentsen matèriad’instal·lacionsesportives

SETMANA8 Dijous 2 gener del 2003

ixí es va anunciar el mes de generpassat, un acord pres entre

l’Ajuntament de Sant Cugat i el Papiol. El pro-jecte posava fi a la polèmica, generada per lapossibilitat de reomplir-la amb residus proce-dents d’ecoparcs. Finalment, la pedrera Bertaes reomplirà de runes i terres, al seu momentno es va descartar la possibilitat que els dosajuntaments cobrarien un cànon per dipositar-hi materials procedents d’obres públiques.

L’any 1990 es va posar damunt la taula lanecessitat de finalitzar l’activitat extractiva dela pedrera iniciada el 1922. L’empresa pro-pietària de la pedrera va presentar un projectede restauració que consistia a reomplir la zonaamb pedres i runes. L’Entitat Metropolitana delMedi Ambient va proposar la possibilitat dereomplir-la amb bales de residus procedentsdels ecoparcs, una proposta que va generargran rebuig i controvèrsia política d’abastecològic i social. La proposta de l’empresa nopodia tirar endavant a causa de la legislació

vigent d’aleshores. Així ho va explicar el dele-gat de l’empresa, Jaume Franquesa, que vadestacar que “nosaltres hem estat testimonis decom el debat que s’ha anat prostituint; peròmés enllà dels interessos metropolitans, l’em-presa té la necessitat de restaurar la pedrera iper això hem presentat la nostra proposta”.

Els alcaldes dels dos municipis afectats vanfer una valoració positiva del projecte deFranquesa i van mostrar la seva satisfacció perarribar al punt i final de la polèmica. L’alcaldede Sant Cugat, Lluís Recoder, va afirmar que“aquesta és una solució que a l’Ajuntament lisembla satisfactòria i adequada, perquè obre laporta al tema que teníem pendent sobre comrestaurar aquest espai”. En el mateix sentit esva manifestar l’alcalde del Papiol, Albert Vila,que va manifestar una doble satisfacció “pel fetque tanquem la polèmica sobre l’idoneïtat dereomplir la pedrera amb residus de classe 2,però també perquè la població del Papiol s’ha-via manifestat de manera unànime perquènomés es reomplís amb terra i runes”.

Els dos alcaldes també van manifestar que

el fet que l’Entitat del Medi Ambient accep-tés la proposta és important perquè institu-cions i ciutadans s’impliquin en el tema delsresidus.

El projecte de restauració de la pedreraBerta anirà a càrrec de l’empresa propietà-ria. Aquesta empresa s’encarregarà de super-visar que tot el procés es faci correctament i

amb el material adequat per després repoblarla zona. En total es calcula que caldran uns 9milions de metres cúbics de terra i runes enuna superfície de 8 hectàrees, el 75% de lesquals pertany a Sant Cugat. El que no es vapoder especificar són els terminis i el costdel projecte, una solució que “marca elmateix mercat”, en opinió de Franquesa.

L’Ajuntament va interposar el mes defebrer passat un recurs de reposició contra laresolució presa per l’EMD de Valldoreix, enquè desestimava la sol·licitud de la Generalitatperquè es revisessin les llicències atorgadesper l’entitat a tres parcel·les de l’avingudaMossèn Cinto Verdaguer. En aquesta sol·lici-tud la Generalitat considerava les obres nul·lesde ple dret, ja que s’havien construït tres casesde nova planta en un sòl qualificat de zonaverda pel PGM. Aquest tema ja venia de llunyperquè l’Ajuntament havia requerit el juny del’any passat que l’Entitat iniciés un procéssancionador contra l’empresa constructora i,el desembre, va demanar que s’anul·lessin elspermisos. L’aleshores president de l’EMD,Miquel Paraira, havia negat les acusacionsformulades per via judicial per quatre veïnsque havien denunciat irregularitats en la con-cessió d’questes llicències urbanístiques.L’oposició va reclamar una explicació convin-

cent i en tot cas responsabilitats. Un mes i migdesprés, Paraira dimitia del càrrec per raonsde salut i desvinculava la seva decisió de qual-sevol relació amb el cas de les tres llicènciesirregulars. Finalment la Generalitat va impo-sar una sanció a l’empresa constructora per noajustar-se a la llicència d’obres.

El mes de març passat començaven lesobres de construcció d’un aparcament soter-rat al costat de l’estació dels Ferrocarrils de laGeneralitat. Les obres van provocar el tall detrànsit i l’obertura d’un aparcament alternatiu

a l’estació de Mira-sol. El nou aparcament,del qual encara continuen els treballs, tindrà283 places distribuïdes en tres plantes ambuna inversió de gairebé quatre milions d’eu-ros. L’aparcament formarà part de la coronaprevista al voltant de la zona vianantitzadadel centre de la ciutat.

El tema de la

La pedrera Bertaes restaurarà

Els terrenys on està ubicada la pedrera Berta ARXIU

Miquel Paraira JORDI GARCIA Les obres de l’aparcament de l’estació dels FGC JORDI GARCIA

J.M.C. / VALLDOREIX

J.M.C. / SANT CUGAT

J.M.C. / SANT CUGAT

Comencen les obresde l’aparcament del’estació dels FGC

Polèmica per tresllicències i dimissióde Miquel Paraira

A

Carod-Rovirapreveu quatreregidors d’ERCa Sant Cugat

Lluís Recoder es va presentar eldesembre passat com a cap de llista deCiU a les properes eleccions munici-pals davant un miler de persones queomplien el Teatre-Auditori del CentreCultural Sant Cugat. D’altra banda, afinals de juliol, el president i el secre-tari general de la Federació CiU, JordiPujol i Josep Antoni Duran i Lleidarespectivament, van avalar amb laseva presència la nova Federació aSant Cugat entre ConvergènciaDemocràtica i Unió Democràtica. Enl’acte es van presentar els dirigentssantcugatencs Ramon Bonastre com apresident i provinent deConvergència, i Joan Recasens com avicepresident i provinent d’Unió. Lapresentació es va convertir en un ape-ritiu als actes de la precampanya elec-toral. En l’acte també hi va participarl’alcalde de Sant Cugat, LluísRecoder, que va destacar que la

Federació “comporta sumar esforçosen un projecte renovat que aspira arevalidar la confiança de Sant Cugatpel seu model de gestió propera al ciu-tadà, una ciutat equilibrada i governa-da sempre pensant en les persones”.Per la seva banda, Jordi Pujol va aler-tar la militància de no caure en “l’apa-tia, la comoditat i la tranquil·litat” enreferència a la necessitat d’il·lusionar

l’electorat. Duran i Lleida va destacarque “la Federació té un sentit més pro-fund, que és la vocació de servei aCatalunya i la seva gent, apostant pelprogrés amb l’atenció al petit comerç,als plans d’habitatge i la cooperació iel foment de la nostra riquesa”. La pri-mera assemblea de la federació es vacelebrar a l’Escola Municipal deMúsica.

El mes de juny passat i unsdies abans de la Festa Major esreobria al trànsit el remodelatcarrer de Safareigs, una obra quecom es va dir en aquell moment,permetria reduir en un 40% eltrànsit per la plaça de LluísMillet. El nou tram va del carrerVillà a Àngel Guimerà i millorala connexió amb els districtes dela floresta, Mira-sol i Valldoreix.Junt amb el carrer Safareigs, van

entrar en funcionament la rotondadel carrer Olabarria amb l’avin-guda Enllaç i el carrer SantRafael, que eliminava obstacles iregula i distribueix millor el tràn-sit al nord de l’estació i evitahaver de passar per l’avingudaLluís Companys. En la inaugura-ció, l’alcalde de Sant Cugat,Lluís Recoder, remarcava que“aquesta obra és emblemàtica pelque fa al trànsit perquè ha de per-metre reduir els vehicles que pas-sen per l’estació”. L’entrada en

funcionament d’aquest carrer hapermès continuar amb les obresde l’aparcament i preparar lazona per a la construcció delfutur pas soterrat de la plaçaLluís Millet.

Aquestes obres formen partd’una actuació que té per objectiuampliar la primera corona de cir-culació de Sant Cugat quecomprèn els carrers LluísCompanys, Àngel Guimerà,Cànovas del Castillo i Rius iTaulet.

9Dijous 2 gener del 2003SETMANA

Jordi Pujol, Josep Antoni Duran –saludant-se– i Lluís Recoder JORDI GARCIA

Obertura del remodelatcarrer de Safareigs

Recoderrepetirà coma cap de llistade CiU

J.M.C. / SANT CUGAT

J.M.C. / SANT CUGAT

El secretari general d’EsquerraRepublicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, va assistir a finalsde setembre a la inauguració del noulocal d’ERC a Sant Cugat, on vaaugurar per a l’agrupació local eldoble dels regidors dels que té ara al’Ajuntament, és a dir, quatre. Carod-Rovira també va vaticinar “un creixe-ment generalitzat de la representaciód’ERC als ajuntaments del país” perl’augment de militants i simpatitzantsque ha experimentat la formació i perles noves implantacions d’agrupa-cions locals a tot el territori. ERC ja té500 llistes per a les pròximes elec-

cions municipals i preveu passar de 50a 75 alcaldes i de 700 a 1.000 regi-dors. Segons Carod-Rovira, aquestsresultats “ens permetrien passar perdavant del PP i convertir-nos en la ter-cera força a Catalunya lluny de la ter-cera i la quarta”.

Per la seva banda, el portaveu delgrup municipal, Eduard Pomar, vadeclarar que el nou local d’ERC“representa un salt qualitatiu d’acordamb l’evolució del partit a la ciutat”,

que va passar de 500 vots i cap repre-sentant a 2.000 vots, que van permetrela representació dels dos actuals regi-dors a l’Ajuntament de Sant Cugat.Pomar va repassar el treball fet des delconsistori i es va marcar com a fita peral futur “arribar més als barris i alsdistrictes així com a les associacions ientitats de la ciutat”. Pomar també vaaugurar que “la feina ben feta” tindràresposta en l’obtenció de millorsresultats electorals.

J.M.C. / SANT CUGAT

El mes de juliol, tots els partitspolítics amb representació al’Ajuntament de Sant Cugat, aexcepció d’ERC, que es va abstenir,van aprovar el document elaboratper la comissió de seguiment deprotecció de Torre Negra desprésde mesos de debats i sota l’amenaçad’un projecte urbanístic per a lazona. Per al futur queda l’aprovaciódel pla parcial.

En el ple, el regidor de Ciutat

Sostenible, Joan Carbó, va afirmarque “sempre hem estat per la pro-tecció de Torre Negra i aconseguir-ho amb diàleg i consens”. Un delsaspectes que va permetre protegir lapropietat de Collserola va ser elcanvi de normativa de laGeneralitat, que ja no permet alspropietaris instar a l’expropiació iafavoreix les institucions. El docu-ment inclou el control de rehabilita-cions i ampliacions de les finquesexistents, especial protecció com aparc rural del sòl no urbanitzable inomés preveu la possibilitat de fer-hi equipaments relacionats amb elparc. Amb tot, en el ple es va desta-car que una solució per al futurseria que “els terrenys passin a serde titularitat pública”, una soluciódifícil per a l’economia del’Ajuntament.

Tothomd’acord ambla proteccióde Torre Negra

J.M.C. / SANT CUGAT

Eduard Pomar i Josep-Lluís Carod-Rovira, d’ERC JORDI GARCIA

El canvi en el PGM perquè elsector de la fàbrica de l’Anònimapassi a ser d’ús terciari en llocd’industrial, que es va fer en el pledel mes de març, va marcar l’inicide la reconversió d’aquesta zonaen un espai residencial. Després,els tràmits sobre el projecte inicialhan donat peu a diverses discus-sions sobre la necessitat de l’alçà-ria dels edificis, de l’espai dedicata les zones verdes o de l’aparca-ment, entre d’altres aspectes. Elprojecte en aquest sector, amb unasuperfície de 24.000 metres qua-drats, es fa per “millorar la tristaimatge urbana” que presenten lesrunes d’alguns edficis del sector,segons va explicar el tinent d’al-calde de Ciutat Sostenible, JoanCarbó. El projecte preveu unamillor connectivitat entre el barri iel parc de la Pollancreda i CollFavà, així com la construcciód’espais públics, serveis i habitat-ges, inicialment de quatre plantes.ERC va demanar reduir l’alçària atres plantes i eixamplar el corre-dor verd de connexió amb la restade la ciutat.

A principis d’octubre va entraren funcionament la nova rotonda dela carretera de Vallvidrera, davant elChic i la gasolinera, després de set-manes de desviació del trànsit enaquesta zona. L’alcalde LluísRecoder va afirmar durant l’obertu-

ra del giratori que “aquest era undels punts negres de la circulació ala ciutat”, ja que hi conflueixendiversos carrers fins aleshores ambsemàfors. Amb tot, a les horespunta es produeixen algunes reten-cions a l’espera que entri en funcio-nament una tercera rotonda que s’e-xecutarà a la zona.

L’alcaldable pel PSC, JordiMenéndez, va ser un dels primersde Sant Cugat a finals de setembrea fer pública la intenció d’encapça-lar la llista del partit a les pròximeseleccions municipals, després desuperar un procés intern de primà-ries. En la presentació oficial deMenéndez hi va assistir el candidata la presidència de la GeneralitatPasqual Maragall, que també vaimpulsar la Xarxa Maragall iCiutadans pel Canvi. En l’acte, queva congregar unes 250 personesdavant el Celler Cooperatiu,Maragall va qualificar “d’històrica”la jornada en iniciar el camí delcanvi de govern a la Generalitat desde Sant Cugat i va sumar-se a ladefensa de Torre Negra com “unreferent històric i ecològic per Sant

Cugat”. Menéndez, per la sevabanda, va criticar l’equip de governlocal “pel creixement esbojarrat” dela ciutat i per pensar “més en lesobres que no pas en les persones”.L’alcadable socialista va apostar peruna ciutat tranquil·la i sensecol·lapses amb més equipaments

públics per a tothom. Menéndez vadenunciar la manca d’habitatgesper a joves, fet que els obliga a mar-xar de Sant Cugat, i va acusar CiU iPP de fer una ciutat “excloent”. Al’acte també es van presentar altrespropostes en matèria d’ensenya-ment, participació i solidaritat.

10 SETMANA Dijous 2 gener del 2003

Jordi Menéndez i Pasqual Maragall a Sant Cugat J.C.

La rotonda de la carretera de Vallvidrera, oberta al trànsit JORDI GARCIA

Obres de l’aparcament de la plaça dels Quatre Cantons ARXIU

J.M.C. / SANT CUGAT

Nova rotondaa la carreterade Vallvidrera

S’obre al trànsitFrancescMoragas

J.M.C. / SANT CUGAT

A finals de novembre es vatornar a obrir al trànsit, desprésde quinze mesos, el carrerFrancesc Moragas, tallat per lesobres de l’aparcament soterratque s’està aixecant a la plaça delsQuatre Cantons. Filtracions d’ai-gues, primer, i d’altres retards,després, van provocar les críti-ques de l’oposició a l’equip degovern, que finalment ha pogutrecuperar la circulació del carrertot i que les obres de l’aparca-ment soterrat encara continuen.El carrer estrena nova imatge

amb les voreres més amples, elmobiliari urbà, la il·luminació il’asfalt sonoreductor nous.També s’ha renovat la xarxa derecollida d’aigües pluvials, s’haeixamplat el carrer i s’han habili-tat noves zones de càrrega idescàrrega. Els contenidors debrossa soterrats i la supressió debarreres arquitectòniques com-pleten l’actuació. D’altra banda,els treballs continuen en l’aparca-ment que formarà part de la coro-na al voltant de l’eix de vianantsdel centre.

L’equipament tindrà una capa-citat per a 227 vehicles.

J.M.C. / SANT CUGAT

Arrenca la conversió del sector de l’Anònima

Menéndez rep el suport de PasqualMaragall

J.M.C. / SANT CUGAT

Rodríguezrepeteix coma candidatadel PP

Xavier Boix,nou candidatd’ICV a lesmunicipals

J.M.C. / SANT CUGAT

Iniciativa per Catalunya Verds aSant Cugat no ha volgut acabarl’any sense nomenar oficialment elnou candidat a alcaldable en lespròximes eleccions municipals. Fapoques setmanes que els ecosocia-listes van presentar el fins ara pre-sident de l’agrupació local, XavierBoix, com a nou candidat. Boix vamarcar com objectius “augmentarla participació ciutadana i fer deSant Cugat realment una ciutatsostenible”. L’alcaldable per ICVva afegir que “crec en la políticacom a motor d’una societat desdel diàleg i el consens”, i va criti-car l’actual Sant Cugat “d’apara-dor, excloent i insensible a lesdesigualtats”. ICV vacomençaraquest any que ha passat una sèriede debats programàtics oberts atothom sobre diferents aspectesde la ciutat o necessitats de lapoblació, com ara el model sani-tari o d’ensenyament que cal. Unprocés similar al que s’ha utilitzatper escollir la candidatura, queestarà formada per gent del partiti independents provinents delsdiferents àmbits ciutadans i ambun gran coneixement de SantCugat.

J.M.C. / SANT CUGAT

A finals d’enguany la tinentd’alcalde del Partit Popular al’Ajuntament de Sant Cugat, BertaRodríguez, va anunciar que es torna-ria a presentar com a alcaldable de laseva formació a les pròximes elec-cions municipals.

En l’acte de presentació, celebrata principis de desembre davant unes250 persones a l’Escola de Música,Rodríguez va comptar amb el suportd’altres membres del partit d’abastnacional com és el cas del secretarid’Estat, Jorge Fernández Díaz.Rodríguez va expressar la sevavoluntat per Sant Cugat “d’augmen-tar la qualitat de vida, la seguretat, irebaixar els impostos”, a més dedestacar la feina feta des de les regi-dories que encapçalen els regidorsdel Partit Popular.

Pocs dies després d’entrar al2002 –d’aquí a dos dies farà unany–, Sant Cugat es va convertiren centre d’atenció pel tràgic acci-dent d’un autobús urbà a la plaçad’Octavià, que es va encastar con-tra una botiga enduent-se perdavant una parella que esperavabessonada. El vehicle intentavaesquivar un cotxe mal aparcat i vaenvair la vorera. Eren les vuit delvespre. El resultat: el matrimonimort, format per Pedro Pejo iCarmen Santos –tots dos de 31anys–, i nou ferits lleus, entre elsquals hi havia els dos únics pas-satgers del bus en aquell moment.Una de les noies ferides va haverde ser operada pel trencament depelvis la mateixa nit del xoc,mentre que el seu fill va patir unafractura de fèmur. La conductorade l’autobús, de 38 anys, va haverde rebre assistència psicològica, abanda del tractament mèdic perles contusions que va rebre.

La missa de l’enterrament delmatrimoni va ser of iciada pelmateix capellà que va casar laparella feia quatre anys, GabrielVallès. Un dels moments més

emotius va ser quan es va inter-pretar l’Ave Maria de Schubert,que la parella havia sol·licitat pera la boda. Tots dos van rebresepultura al cementiri del’Hospitalet de Llobregat.

L’accident va provocar unafuita de gas que els bombers van

controlar ràpidament. L’autobúsera de la línia 3.

Avui l’accident no es podriarepetir. Un any després, peraquell indret, el carrer de la Torre,ja no hi poden passar els cotxesperquè és de prioritat per a via-nants.

11Dijous 2 gener del 2003 SETMANA

Un matrimoni mor atropellat a la plaça d’Octavià dos dies abans de Reis ARXIU

Una dona del campament gitano JORDI GARCIA

El segon Centre d’AtencióPrimària (CAP) de la ciutat, ubi-cat a Valldoreix, va entrar en fun-cionament el dia 13 d’octubrepassat.

El consultori de Torre Blancapassava així a centrar-se exclusi-vament en les qüestions relacio-nades amb la salut mental delsciutadans de Sant Cugat.

La inauguració of icial delCAP, però, no va arribar fins qua-ranta dies després de la sevaentrada en funcionament, i vacomptar amb la presència del con-seller en cap de la Generalitat,Artur Mas. De fet, la primerapedra del CAP Valldoreix la vaposar el president del governcatalà, Jordi Pujol, el 24 de febrerdel 2001.

El solar que ocupa l’equipa-ment, de 3.042 metres quadrats,va ser cedit a la Mútua de Terrassa

i està situat entre el carrer deCervantes, el passeig d’Olabarriai el passeig de Valldoreix, molt aprop de l’estació dels Ferrocarrilsde la Generalitat al districte.

Actualment, el segon CAP jaté més de dos mesos de vida. Les

darreres dades del Servei Catalàde la Salut apuntaven que un 5%dels usuaris dels dos CAP de laciutat triguen més de quatre dies aser visitats pel seu metge.L’Ajuntament ha rebut deu quei-xes sobre aquesta qüestió.

Diverses famílies de gitanoshan peregrinat per diversos indretsdel terme municipal al llarg del’any. En feia més de deu que s’es-taven en un terreny de la carreterade Rubí a Molins de Rei. Les nego-ciacions amb l’Ajuntament de SantCugat van fer que es traslladessin auns pisos de lloguer a Rubí, quemesos més tard van abandonar pertornar a Sant Cugat, al costat del’estació de l’Hospital Generaldels Ferrocarrils de la Generalitat,on viuen des de fa més de mig any.Les famílies reclamen un pis de

propietat o bé un terreny que siguiseu on poder-se instal·lar definiti-vament. Potser el 2003 portarà lasolució definitiva a l’allotjamentd’aquestes famílies, que encaramantenen negociacions ambl’Ajuntament i la Generalitat,amb la col·laboració de laFederació d’AssociacionsGitanes de Catalunya. Els gitanoshan de fer propostes de comprade pisos a l’Ajuntament, quevalorarà cas per cas de maneraindividual quin ajut econòmicse’ls pot prestar. De moment,l’Ajuntament ha rebut dues pro-postes.

L’Ajuntament de Sant Cugatva donar el nom d’Emili Reñé elmes d’octubre a unes escales dela Floresta, en record i homenat-ge pòstum al veí del districte.Nascut a Barcelona l’any 1921,de petit ja estiuejava a laFloresta, on la seva família es vatraslladar durant la Guerra Civil.L’any 1974 s’hi va establir demanera definitiva fins al dia de laseva mort.

Era membre fundador del’Associació de Propietaris de laFloresta, que representava al con-

sell de districte, i membre delConsell Editorial d’EL DIARI DE

SANT CUGAT, de l’AssociacióAmics de Ràdio Sant Cugat i dela comissió dels premisSantcugatencs de l’Any, entred’altres.

Sant Cugat plora les víctimesde l’accident de bus al centre

Entra enfuncionamentel segon CAPde Sant Cugat

Sant Cugat retun homenatgepòstum aEmili Reñé

Mas i Recoder amb el director del segon CAP de Valldoreix ARXIU Emili Reñé ARXIU

E.B. / PLAÇA D’OCTAVIÀ

Redacció / LA FLORESTA

E.B. / VALLDOREIX

E.B. / SANT CUGAT

Els gitanos de lacarretera de Molinss’assenten a Mira-sol

L’historiador local DomènecMiquel va ser l’encarregat de lle-gir el pregó de la Festa de Tardor2002, sota el lema Les entitatsmovem Sant Cugat: implica-t’hi!La celebració, que es va fer del 8al 10 de novembre, arribavaenguany a la vint-i-setena edició.

Miquel assegura que el paperde l’existència d’aquesta festa ésimportant perquè “aconsegueixaglutinar totes les entitats. És lagran oportunitat de fer algunacosa conjunta”.

La festa va comptar amb eltradicional debat, que es va divi-dir per segon any consecutiu endiferents grups. Les conclusionsde cada un d’ells es van posar encomú al final de l’acte.

A banda, diumenge dia 10 denovembre hi va haver una fira

d’entitats de diversos tipus.Aquesta vegada, la tradicionalf ira va poder-se celebrar a larenovada plaça d’Octavià, quesempre l’havia acollida exceptequan ha estat en obres. La plaçaes va convertir en el centreneuràlgic de la celebració.


L’emissora municipal RàdioSant Cugat (RSC) ha celebrat enel 2002 el vintè aniversari.L’estrena d’una completa pàginaweb i l’emissió d’un programaespecial amb el típic pastís d’ani-versari van ser els actes més des-tacats d’aquesta celebració.

Però un dels fets més signifi-catius que ha viscut RSC ha estatel canvi de direcció.

Amb l’inici de la nova tempo-

rada tardor-hivern, el que era eldirector, Albert Mallol, va passara dirigir la nova Oficina deParticipació. La direcció de RSCva passar a ser compartida per sispersones, que eren bàsicament elsantics caps d’àrea de l’emissora.

Tots ells estan coordinats peldirector de l’Organisme AutònomMunicipal de Comunicació iInformació Ciutadana (OAM-CIC), Xavier Fornells, que tambéva tornar a ocupar aquest càrrecl’any passat.

DomènecMiquel,pregoner de laFesta de Tardor

Una de les apostes més fermesd’aquest darrer any de mandat perpart de l’equip de govern municipalha estat la posada en marxa del pro-grama de civisme de Sant Cugat. Unprograma que es va iniciar amb unaimpactant campanya que té com alema Sant Cugat m’estima. Aquestacampanya va provocar el rebuig depart de la població, especialment decol·lectius de joves, que van iniciaruna contracampanya reivindicant lainversió de diners en problemàtiquessocials com pot ser la promociód’habitatges a preus més assequi-bles.

El programa de civisme del’Ajuntament té quatre eixos d’ac-tuació inicial que es pretenenpal·liar: els excrements de gos, l’a-parcament de cotxes de manera inco-rrecta, la brutícia al bosc i l’ús inco-rrecte dels contenidors. En aquestsentit, s’han fet una sèrie d’activi-tats, moltes encarades a la sensibilit-zació, entre les quals ha destacat l’a-parició de les agents cíviques.

Per la seva banda, un col·lectiude joves s’ha mostrat obertament encontra d’aquest tipus de campanya,per la important despesa econòmicaque suposa i que es podrien invertiren altres àmbits, com l’habitatge pera joves.

‘Sant Cugatm’estima’, unacampanya municipalMagda Méndez/ SANT CUGAT

La campanya inicial va provocar la polèmica ARXIU

La Festa de Tardor va recuperar la plaça d’Octavià com a centre neuràlgic ARXIU

Redacció / SANT CUGAT

L’Oficina d’Atenció alCiutadà (OAC) va néixer el 2002amb molta força. Gemma Foj vadeixar el càrrec de directora del’Arxiu Municipal per fer-secàrrec d’aquesta nova aposta delconsistori.

A l'OAC, es poden fer tràmitscom empadronar-se, emplenarcertificats i reclamacions, donard'alta el gos al cens municipal,demanar llicències d'obres, obrirun establiment o pagar els impos-tos, entre altres funcions. A més,la nova oficina també disposa

d'una bústia específica que recullreclamacions i suggeriments, queestà a l'abast de tots els ciutadansi ciutadanes de Sant Cugat.L'OAC es compromet a donar res-posta a totes aquestes peticionsdels santcugatencs en un terminino superior a 15 dies.

Mitjançant 13 finestretes, s'o-fereix atenció personalitzada enuna franja horària que s'amplia engairebé un 80%. A banda, les ofi-cines descentralitzades dels dis-trictes s'aniran incorporant pro-gressivament com a punts de lamateixa oficina.

Neix l’OficinaMunicipald’Atenció al Ciutadà

L’OAC és a l’edifici de l’Ajuntament a la plaça de Barcelona JORDI GARCIA

M. M. / SANT CUGAT

Un dels projectes municipalsque promouen noves formes edu-catives és la Casa dels Infants,que pretén arribar a aquellesfamílies amb infants petits quereben una educació compartida.Un projecte que promou la impli-cació de les diferents parts queinfluiran en l’educació delsmenuts, però que no ha tingut unabona resposta per part dels ciuta-dans santcugatencs.

Fluix inici delprojecte de laCasa delsInfants

Molt poques famílies s’han interessat per la Casa dels Infants ARXIU


20 anys de RSC i canvisimportants a la direcció

M.M. / SANT CUGAT

Ester Castanyer a RSC ARXIU

PUBLICITAT 13Dijous 2 gener del 2003

Dijous 2 febrer del 2003 14 PUBLICITAT

Les Planes va col·locar el mesde juliol la primera pedra del casald’avis del districte. El projecte deconstrucció del nou equipament peral barri consta de 250 m2 de super-fície útil i 70 m2 de soterrani, on sesituarà el magatzem de l’entitat. Elpressupost de les obres és de420.700 euros, mentre que el dis-seny de l’edifici ha estat a cura del’arquitecte municipal, Lluís Hosta.

Un dels mòduls que es cons-truiran es dedicarà a una sala poli-valent amb capacitat per a un cen-tenar de persones, on hi haurà unescenari per acollir representacionsteatrals, que s’adaptarà com agimnàs quan calgui, o com a salad’esbarjo. El nou edifici comptaràtambé amb un dispensari mèdic, undespatx per a l’administració, ves-tuaris, una cuina-office, la recepció,una terrassa i un jardí amb vistes ala serra de Collserola. També hihaurà una sala de reunions quepodrà ser utilitzada per altres enti-tats del districte sempre que esnecessiti i s’arribi a un acord. Laprimera pedra va arribar desprésdels intents infructuosos del consis-tori per adquirir una casa que hi haal costat del centre cívic. “No ensvam posar d’acord amb el propieta-ri amb el preu”, va assegurar l’al-calde, Lluís Recoder.

Els avis i àvies de les Planesnomés gaudien del centre cívic unatarda a la setmana.

Tres dies i mig de gresca vanacompanyar la Festa Major delmunicipi, que va comptar amb laimplicació de tot el teixit associa-tiu de la ciutat. Entre les novetatsdel 2002 hi havia la nova ubicaciódel Racó Infantil, a la plaçad’Augusta i als jardins delMonestir, les activitats esportives aColl Favà o el castell de focs d’ar-tifici, darrere del Centre Cultural,que va provocar un petit incendi.També destaquen els concerts al’antic edif ici del Celler

Cooperatiu. Tot plegat va comptaramb la complicitat dels santcuga-tencs, que es van abocar a la FestaMajor de manera multitudinària.La Botiga al Carrer, amb menyspúblic al matí que en edicions ante-riors, es va endur algunes crítiquesnegatives a causa d’uns talls en elsubministrament elèctric, entred’altres qüestions.

El pregoner va ser el popular itelevisiu actor resident a SantCugat Jaume Pla. Es van progra-mar 170 activitats. El Caparrot elva guanyar Roser Adeva, consergede la Casa de Cultura.

Sant Cugat guanyarà un segonmonestir quan estigui acabat elque estan construint els infants deSant Cugat en miniatura, al costatde la Casa de Cultura.

Es tracta del Monestir delsInfants, que es va començar aaixecar a l’octubre per comme-morar l’Any del Mil·lenari de laconcessió de la butlla del PapaSilvestre II als monjos benedic-tins de la ciutat. Fins al mes defebrer d’aquest 2003, els escolars

santcugatencs aniran visitant lamaqueta, i podran gaudir tambéd’una exposició a l’interior de lacarpa sobre els capitells delclaustre, obra de l’arquitecteArnau Cadell.

Els blocs del segon monestirde Sant Cugat estan fets de paperreciclat.

El projecte, ideat per RamonSargatal, comissari de l’Any delMil·lenari, està liderat perl’Escola Tècnica Superiord’Arquitectura del Vallès, situadaa la nostra ciutat.



La Festa Major es va celebrar a finals de juny ARXIU

El Monestir dels Infants està ubicat al costat de la Casa de Cultura ARXIU

Sant Cugat secundala Festa Majorsortint al carrer

Les Planescol·loca laprimera pedradel casald’avis

Els infants catalansconstrueixen unamaqueta del Monestir

Els Castellers de Sant Cugathan viscut una temporada que haacabat amb un baix nivell pel quefa al fet casteller. Els canvis depersones en les diferents posi-cions del castell i alguna caigudaque va desanimar la colla vaninfluir definitivament en aquestfluix final de temporada.

Però un dels fets que ha desta-cat més en aquest any casteller haestat l’elecció d’una nova juntadirectiva i un nou equip tècnic.Tal com marquen els estatuts dela colla, era el moment de fereleccions. Així doncs, IgnasiEscamilla pren el relleu de RosaRos en la presidència. La renova-ció s’ha fet gairebé a tots elscàrrecs, inclosa la tècnica, que hatornat a tenir dos caps de colla:Marc Maymó i ÀlexCastellarnau.

Els Castellerscanvien lajunta i l’equiptècnic

M.M. / SANT CUGAT

Redacció / LES PLANES


Dijous 2 gener del 200316 PUBLICITAT

El 2002 ha estat el primer anyd’una nova etapa de la UnióSantcugatenca, amb Joan Mata alcapdavant com a nou president.Les ajustadíssimes eleccions (tansols 10 vots de diferència) van tan-car l’any 2001, després d’unaassemblea general força moguda.

La participació a les eleccionsva ser del 50% d’un cens de 414membres. Hi havia dues candidatu-res per votar: la nova de Joan Matai la que es presentava a la renova-ció amb Josep Puig com a líder.Finalment, la divisió entre els socisde l’entitat va quedar palesa tambéen les votacions: 115 per a Mata i105 per a Puig. Cap dels votscomptabilitzats va ser ni en blancni nul.

La candidatura de Joan Matatenia com a lema Per la Unió detots. El nou president de l’entitatcentenària explicava que “nosaltresvolem plantejar unes accions decara al futur, valorant els punts dela feina feta fins ara”. En aquestsentit, una de les primeres accionsque s’han portat a terme ha estat larenovació dels estatuts de la UnióSantcugatenca, que ara es presen-ten públicament per rebre lesal·legacions pertinents.

17Dijous 2 gener del 2003CULTURA

Sant Cugat va inaugurar aquestcurs dues escoles bressol noves,ubicades al barri de Coll Favà i alParc Central. El dia 12 de setembrevan començar a funcionar.

Amb l’obertura d’aquests dosnous equipaments públics, el nostremunicipi es va convertir en la ter-cera ciutat en nombre de llarsd’infants públiques de totCatalunya, només per darrere dela capital, Barcelona, i deTerrassa.

Així, Sant Cugat comptaactualment amb un total de sis

escoles bressol, i augmenta consi-derablement el nombre de placespúbliques per a infants. No en va,

la nostra ciutat és una de les queté la taxa més elevada en naixe-ments de Catalunya.

Dues escolesbressol noves,a Coll Favà i al Parc Central


Sant Cugat augmenta les places d’escoles bressol públiques ARXIU

L’assistència a l’Aula ha estat multitudinàriaFI JORDI GARCIA

Joan Mata ARXIU

L’Aula d’Extensió Universitàriaper a la Gent Gran de Sant Cugathan confirmat el seu èxit com anova proposta cultural per a la ciu-tat en el segon any de funciona-ment. La bona resposta per part delcol·lectiu de la gent gran de la ciu-tat ha arribat a canviar el ritme deles aules, que han hagut de progra-mar dos dies de xerrades per tal depoder donar resposta a totes lespeticions. Tot i així, hi va haver gentque es va quedar en llista d’esperaper poder participar en aquestes

activitats.Un dels fets que més destaquen

de les aules ha estat l’àmplia varie-tat de xerrades que s’hi han portat aterme, que van des del vessantsocial fins al científic, passant pelcultural o polític. Totes les xerradeshan anat a càrrec de ponents denivell universitari que col·laborenamb les aules. Una de les mésremarcables ha estat la xerradasobre el sincrotró, que es va cele-brar a l’auditori de CatalanaOccident. Una conferència de plenaactualitat que va omplir de gom agom la sala.

L’Aula per a laGent Gran esconsolida en elsegon any


Josep Masó posa la primera pedra de l’escorxador JORDI GARCIA

L’escorxador municipal es traslla-darà definitivament d’aquí a un any a lanova planta que s’està construint a CanCalopa, al costat de la deixalleria muni-cipal. El 2002 va veure com es col·loca-va la primera pedra d’aquest equipa-ment.

L’edifici tindrà una superfície de2.600 metres quadrats construïts. Estaràdividit en dues zones: la bruta, on s’ubi-caran els estables on descarregaran elsanimals i es col·locarà la depuradorad’aigües; i la neta, que serà un edificiannex de dues plantes on s’ubicaran lesoficines, la sala dels sacrificis i la demanipulació de les peces. Es preveucrear un accés especial per facilitar l’en-trada dels camions al recinte sense haverde modificar la carretera. "Hem visitatalguns escorxadors de tot l’Estat id’Europa però per veure lesinstal·lacions, no pas els edificis en si",explicava el director facultatiu del pro-

jecte (que va a càrrec de l’empresaIngal), Francesc Chichón."Tecnològicament, els estrangers estanmés desenvolupats, mentre que els esta-tals tenen un nivell de qualitat més baix,fins ara", apuntava. Chichón tambéremarcava que "cada escorxador és dife-rent, tot i que agafis idees d’altres llocs",i no va voler desvelar quines eren lespeculiaritats del santcugatenc. El que síque va apuntar és que el nou escorxadorserà "diferent com la nit del dia" de l’ac-tual i feia el símil assegurant que "éscom passar de les rotatives manuals alsistema informàtic".

El disseny de l’edifici serà molt"funcional" en l’aspecte extern. La faça-na estarà formada per blocs prefabricatsde pedra de riu dins del formigó. Hihaurà inicialment quatre portes d’accésa l’escorxador, i les previsions per a laresta d’obertures. A la part interna del’escorxador s’ha incidit "en el fet que escompleixin al màxim les mesuressanitàries".

Magda Méndez / CAN CALOPA

M.M. / SANT CUGATEl nou escorxadorcomença a ser unarealitat a Can Calopa

Joan Mata,nou presidentde la UnióSantcugatenca

Sant Cugat va celebrar enguany laSetmana de Santa Llúcia amb l’ob-jectiu d’embolcallar la 52a Festa deles Lletres Catalanes d’ÒmniumCultural, o Nit de Santa Llúcia, enquè es van lliurar, entre d’altres, elspremis Sant Jordi de novel·la o el

Carles Riba de poesia, guardons quevan recaure en Joan Francesc Mira iPere Rovira respectivament. LaSetmana de Santa Llúcia, a més, vaincloure actes com una trobada d’es-colars per copsar la situació de la llen-gua catalana, un concert de Maria delMar Bonet i una tarda amb Josep M.Espinàs.

Les activitats culturals de laSetmana van començar el 9 dedesembre amb una xerrada al Teatre-Auditori en què es van aplegar uns200 alumnes de secundària.L’historiador Josep M. Solé i Sabater,els escriptors Baltasar Porcel i Isabel-Clara Simó, i el president d’Òmnium,

Jordi Porta, van ser els ponents d’undebat articulat entorn de la llengua.L’endemà, l’Auditori va acollir el pro-grama conduït per Antoni Bassas, Elmatí de Catalunya Ràdio, en què esva tractar l’actualitat de la ciutat. Perla seva banda, Maria del Mar Bonetva presentar el disc Raixa el dia 11,mentres que Espinàs va llegir frag-ments de la seva obra el dia 12 a laBiblioteca del Mil·lenari. El restau-rant Can Magí va ser l’escenari,divendres 13 de desembre, de la Nitde Santa Llúcia, en què es van atorgaralguns dels premis més prestigiososen llengua catalana, com els esmen-tats Sant Jordi o Carles Riba.


L’escultura en homenatge alpintor Francesc Cabanas i Alibau vaser inaugurada el 20 d’octubre pas-sat en el punt dels jardins delMonestir on està ubicada, just alfinal de l’avinguda dels Plataners.L’estàtua, forjada en bronze i querepresenta Cabanas amb el seucavallet, és obra de l’artista valldo-reixenc Pascal Plasencia.

La figura que homenatjaCabanas i Alibau va ser finançada,en bona mesura, pels ciutadans deSant Cugat, ja que la família del’artista va endegar una col·lectapopular que de seguida va aconse-guir el suport d’una comissió for-mada per diversos artistes santcu-gatencs i persones properes aCabanas. Per la vídua, Trini Rigol,l’èxit del projecte es deu sobretot alfet que “tot i els anys que fa que vamorir, molta gent el recorda pintantsempre pels carrers de la ciutat”.

La figura de Cabanas i Alibauduu, a la mà esquerra, la reproduc-ció d’un dels olis que l’artista varealitzar des del mateix angle enquè es troba l’estàtua. Plasencia harealitzat una escultura “clàssicaperò no academicista”, segons lesseves pròpies paraules, que araimmortalitza el pintor en el recintedel Monestir.

Una estàtuahomenatja elpintor Cabanasi Alibau

Sant Cugat participa en el PlaPilot de Residències de Dansaimpulsat per la Generalitat deCatalunya amb l’objectiu d’estendreel llenguatge de la dansa entre lapoblació. La companyia Metros,dirigida per Ramon Oller, disposaràde les instal·lacions i el personaltècnic del Centre Cultural i, com acontrapartida, programarà una sèried’actes per promoure la dansa a laciutat.

Pel director de PromocióCultural de la Generalitat, VicençLlorca, els tres objectius d’aquestprograma pilot són: “Convertirespais tradicionalment de difusió,com són els teatres, en espais deproducció; dotar les companyiesd’infraestructures, béns i mitjansper tal que s’estableixin i arrelin enun municipi; i crear una cultura dela dansa per tal d’ampliar-ne elpúblic”. La Metros disposarà delTeatre-Auditori durant dos períodesde quinze dies i, a canvi, la formaciódirigida per Ollé oferirà tallers dedansa, assajos oberts a la ciutat i unasèrie d’espectacles, com ara ladarrera producció de la companyia,Sangpura.

La companyiade dansaMetros resideixa Sant Cugat

Sant Cugat va ser la capitalcatalana de la poesia entre els dies20 i 23 de novembre. La segonaedició de Poesia a Sant Cugat vapresentar un ampli ventall d’activi-tats que van ser seguides per unes5.000 persones de totes les edatsdes de l’obertura i fins a la cele-bració del Cinquè Festival dePoesia Catalana a Sant Cugat, queva posar el punt final en aquestaproposta cultural.

Poesia a Sant Cugat va iniciarels actes amb la presentació de l’o-bra guanyadora del Primer Premide Poesia de Sant Cugat en home-natge a Gabriel Ferrater, La paudel cranc, de Marc Romera. A par-tir d’aquest moment, la ciutat vaacollir activitats poètiques de tottipus, des de lectures en espais pocconvencionals, com són el carrer,les llibreries o les galeries d’art,fins a concerts poeticomusicals,sense oblidar actes tan popularscom la Marató Poètica, dedicadaenguany al poeta Jacint Verdaguer,o l’esmentat Cinquè Festival dePoesia a Sant Cugat, dirigit enaquesta ocasió per Ferran Madico ique va comptar amb l’acompanya-ment musical del grup CordesInvisibles.

‘Poesia aSant Cugat’arriba a lasegona edició

L’Any delMil·lenari espresenta a laGeneralitat

Sant Cugat celebra laSetmana de Santa Llúcia




Can Magí va acollir la 52a Festa de les Lletres Catalanes JORDI GARCIA

La celebració de l’Any delMil·lenari, en què es commemorala concessió de la butlla del papaSilvestre II al Monestir de SantCugat, va començar el dia 9 d’a-bril amb la presentació dels actesen una sessió solemne el Palau dela Generalitat, presidida per JordiPujol i per l’alcalde de la ciutat,Lluís Recoder. En aquest acteinaugural, Recoder va expressar lavoluntat d’aprofitar el mil·lenariper assolir “la projecció delMonestir i la ciutat en un any queha de representar l’impuls defini-tiu en la recuperació del Monestiri la seva difusió fora de la ciutat, aCatalunya, Europa i el món”.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, va fer un repàs a lasituació de Catalunya i Europa ara

fa mil anys i va establir unparal·lelisme amb l’actualitat, totindicant que “la identitat, el pro-grés econòmic, cultural i de pro-jecció continuen sent els nostresinteressos”. Pujol va explicar queel Monestir de Sant Cugat va jugar

un paper fonamental en “la repo-blació del territori dels segles XI iXII, fet que va contribuir a la cre-ació d’una identitat comuna.

L’alcalde Lluís Recoder, per laseva banda, va insistir que “calmostrar-se decidits sense perdre

de vista els orígens”. L’alcalde, amés, va destacar que el Monestir“és un monument estimat i valoratper tots aquells que estimen lahistòria del país i ha de ser unreferent de la nostra identitat cata-lana”.

Redacció / BARCELONA

Lluís Recoder i Jordi Pujol en l’acte de presentació al Palau de la Generalitat JORDI GARCIAFI

El 27è Aplec de la Sardanacelebrat el 29 desembre passat a laplaça Octavià va incloure l’estrenade Gaudeamus, la sardana com-posta pel mestre Joaquim Soms percommemorar l’any del mil·lenari.Les quatre cobles convidades per al’ocasió, la Jovenívola de Sabadell,la Principal del Llobregat, la SantJordi Ciutat de Barcelona i laMediterrània, van interpretar untotal de 17 sardanes al llarg de lesset hores que va durar l’aplec.

L’Aplec de la Sardana va serorganitzat per tercer any consecu-

tiu per l’Entitat Sardanista de laciutat i va ser tot un èxit de partici-pació segons la mateixa organitza-ció. L’acte central del dia va serl’estrena de Gaudeamus, la sarda-na del mil·lenari, que va ser inter-pretada conjuntament per les qua-tre cobles que van participar a l’a-

plec. Les rotllanes improvisades dedansaires van omplir la plaçaOctavià quan passaven pocsminuts del punt del migdia. Elmestre Soms és autor de dues sar-danes més dedicades a Sant Cugat:El pi d’en Xandri i A l’ombra delMonestir.

19Dijous 2 gener del 2003SETMANA

La soprano nord-americanaBarbara Hendricks va visitar elTeatre-Auditori el 4 d’octubrepassat i va oferir un recital de mésde dues hores davant un públicque la va acomiadar dempeus iamb una llarga ovació. Hendricks,que en aquesta ocasió anavaacompanyada del pianista LoveDerwinger, va triar un repertoriclàssic amb peces d’EduardGrieg, Franz Schubert, TureRangström, Francis Poulenc iManuel de Falla.

La veu de Hendricks va fervibrar els espectadors que

omplien de gom a gom el Teatre-Auditori. Tot i que un missatgeper megafonia havia demanat queno s’interrompés amb aplaudi-ments el grup de cançons d’unmateix compositor, el públic vacomençar a esclatar abans d’horaen tímides ovacions davant el vir-

tuosisme de la soprano. L’actuació de Hendricks al

Centre Cultural va ser l’única aCatalunya de la seva gira mun-dial, després del concert que vaoferir a Barcelona el mes de juliolpassat en el marc del FestivalGrec 2002.

L’Auditori vibraamb la veu de BarbaraHendricks

E.A. / SANT CUGAT

La soprano Barbara Hendricks ENRIC FABRE

Més de 200 persones, provi-nents de diferents indrets deCatalunya, Espanya i països de l’es-tranger, com ara França o Suïssa,van participar en la segona edicióde Dansa Sant Cugat, que es vacelebrar a la ciutat entre els dies 29de juliol i 2 d’agost. L’èxit del cursconsolida l’estada estiuenca a laciutat i el converteix en un dels mésimportants a escala europea.

Dansa a Sant Cugat va arrencaramb importants novetats respecte al’any passat, com ara el fet que l’or-ganització va decidir incloure disci-

plines com la salsa o el flamenc. Abanda de les classes, Dansa SantCugat va organitzar dos espectaclesoberts a la ciutat, un el dia 30 enquè van participar professors ialumnes i un altre el dia 1 d’agost,en què la companyia Taffanel vapresentar la coreografia Ciegos.

‘Dansa SantCugat’ arribaa la segonaedició

Una sessió de dansa JORDI GARCIA

La Biennal Mostra d’ArtContemporani ha arribat aquestany a la XIII edició. La mostra ésuna exposició única a Europa querecull les tendències plàstiquesmés representatives de l’art catalàdel moment, a través de l’obrad’un total de 30 joves artistes pro-vinents d’arreu de Catalunya i elprincipat d’Andorra.

La Biennal va néixer a SantCugat l’any 1977, coincidint ambel Congrés de Cultura Catalana, i,ja des dels seus inicis, ha estatuna exposició itinerant, apropantl’art contemporani al conjunt dela societat. La itinerància hapotenciat, d’altra banda, la plura-litat i el contrast entre els diversosllenguatges plàstics existents.

La XIII Biennal Mostra d’Art

Contemporani, quan acabi el seurecorregut iniciat a Sant Cugat,haurà visitat un total de 16 locali-tats.

Entre els 30 artistes seleccio-nats per a la present edició de lamostra hi ha la jove santcugaten-ca Maria Fabre.

La Biennald’Art arribaenguany a la XIII edició

Roda de premsa de la Mostra ARXIU

L’Aplec de laSardana aculll’estrena de‘Gaudeamus’


L’aplec es va celebrar a la plaça Octavià ENRIC FABRE

L’interior de la Biblioteca delMil·lenari del Centre Cultural haestat completament remodelataquest estiu en unes obres que esvan dur a terme a l’edifici entreels mesos de juliol i setembre.Les reformes han permès l’am-pliació dels espais i els serveisque ofereix la biblioteca que, desdel 9 de setembre passat, és ober-ta al públic un total de 45 horessetmanals .

Les modificacions realitzadesa l’edifici públic tenien com aobjectiu optimitzar les possibili-tats de la biblioteca i, entre d’al-tres actuacions, van separar la salageneral de lectura de la sala infan-til. D’altra banda, una de lesmillores practicades en l’estructu-ració de l’espai va ser la reubica-ció de les zones d’ús intern, com

ara el magatzem, el despatx o ellavabo.

La biblioteca, a més, haampliat els serveis i, en concret,ha incorporat a les sales nouspunts de connexió a Internet, quehan passat de 5 a 11. Un total de 3punts d’accés a la xarxa es trobenubicats després de la remodelació

a la sala infantil i són d’ús exclu-siu per als nens i nenes.

Els punts de lectura de publi-cacions periòdiques també hanestat ampliats i s’ha creat unaviatgeteca, on es pot trobar elmaterial més divers relacionatamb els viatges, des de guies orevistes fins a vídeos.

La Bibliotecadel Mil·lenariamplia espaisi serveis

Josep M. Espinàs a la Biblioteca del Mil·lenari CEDIDA

Redacció / SANT CUGATRedacció / SANT CUGAT



L’artista santcugatenc FredericCabanes ha editat aquest any elllibre Monroe. Llum i ombra delmite, un homenatge a MarilynMonroe que complementa l’expo-sició de material relacionat ambl’actriu que es va poder veure alMuseu del Cinema de Girona finseal 29 de setembre.

Frederic Cabanes reconeixque és tot un “mitòman” en totallò que fa referència a la NormaJean Baker, més coneguda comMarilyn Monroe. A més del llibreen tres dimensions que ha publicatenguany, Cabanes disposa de totauna col·lecció de fotografies iobjectes relacionats amb la vidad’aquesta estrella de Hollywood.El 5 d’agost passat l’artista va serpresent a Los Angeles en l’home-natge que es va fer a la Marilyn enel 40 aniversari de la seva mort iva presentar el poema Oda aMarilyn.

Cabanes editaun llibre enhomenatge a la Marilyn

L’Orquestra Simfònica de SantCugat (OSSC), dirigida per JosepFerré, va actuar a l’Auditori deBarcelona el 29 d’octubre passat enuna conferència-concert organitzadaper ESADE amb motiu de les jorna-des anuals d’exalumnes. Per a l’oca-sió, Richard Boyatzis va presentaruna conferència sobre la relació entrela intel·ligència emocional i la direc-ció d’empreses, i l’OSSC, per la sevabanda, va interactuar en tot momenten la xerrada.

L’objectiu de la xerrada-concertera mostrar els diferents tipus d’or-

ganització d’una empresa a partir dela música simfònica. L’OSSC vainterpretar amb aquesta finalitatpeces de diferents estils musicals,des de la cobla, passant per la simfò-nica de Mozart fins al jazz de DukeEllington.

La conferència-concert va sertransmesa a temps real per videocon-ferència al consolat d’Espanya aLondres i també via Internet a travésd’una pàgina creada per a l’ocasió.L’Auditori, a més, era ple de panta-lles gegants que van permetre veureels músics de ben a prop i seguir elsdiàlegs de Boyatzis amb els intèr-prets.

L’Orquestra Simfònicade Sant Cugat actua al’Auditori de Barcelona

Història, amor, humor iviolència són els ingredients delcòmic del mil·lenari Fa milanys... que EL DIARI DE SANT

CUGAT va començar a distribuirentre els seus lectors el 7 denovembre passat. La tira es pre-senta en 24 fascicles setmanalsfins al 25 d’abril que ve i és unacreació de Xavier Escura iFrancesc Riart.

La idea de crear un còmic percommemorar l’any del mil·lenaride la concessió de la butlla deSilvestre II al Monestir de SantCugat va sorgir del comissari deles celebracions del mil·lenari,Ramon Sargatal. Sargatal vaencomanar la tasca d’escriure elguió a Xavier Escura que, pel seucantó, es va envoltar d’un equipformat pel documentalista gràficFrancesc Riart, el dibuixant Oriol

Garcia i l’historiador DomènecMiquel. Per Escura, el còmic Famil anys... “és, sobretot, unhomenatge al Monestir, acumula-dor de tresors en una època i quela història ha convertit en el tre-sor de la ciutat”.

‘Fa mil anys...’: elmil·lenari té la sevatira còmica


La primera fase de construc-ció del futur museu de la ciutat,relacionada amb la història delMonestir en la seva etapa romàni-ca, es va iniciar el mes de setem-bre passat. Tres de les vuit salesd’aquest nou equipament, segonsles previsions de l’Ajuntament,s’inauguraran abans que s’acabiaquest mandat.

La construcció del museu dela ciutat és possible gràcies altrasllat del Centre de Restauracióde Béns Mobles de la Generalitata uns terrenys de Valldoreix i seràla peça clau de l’oferta turísticaque el govern de la ciutat volpotenciar. Precisament ambaquest objectiu, l’Ajuntament haprevist la instal·lació d’una ofici-na d’informació a la torre del’Homenatge del recinte monàs-tic, situada entre les placesAugusta i d’Octavià.

L’obertura al públic de propde la meitat de les sales delmuseu de la ciutat abans queacabi l’actual legislatura munici-pal representarà, a pocs dies de

les eleccions, la culminació de lesactivitats de commemoració delmil·lenari de la concessió de labutlla del papa Silvestre II alMonestir de Sant Cugat.

El consistori, d’altra banda,vol potenciar el vessant turísticde la ciutat tot establint diversesrutes pel centre de la ciutat que

recorreran indrets tan emblemà-tics com el Celler Cooperatiu,obra de Cèsar Martinell, o elsdiferents edificis modernistes deSant Cugat.

El tinent d’alcalde, JoanRecasens, va declarar en aquestsentit la intenció de l’equip degovern de “fer de Sant Cugat un

circuit de referència cultural”.D’altra banda, s’estan desen-

volupant diverses actuacions enel marc del Pla Director delMonestir.

La desviació de la torre sud-est de la muralla ja ha estatcorregida i s’ha dut a terme unarevisió dels fonaments.

Inici de lesobres delmuseu de laciutat


E.A. / BARCELONA


L’escriptor i dibuixant PepBlanes va presentar, coincidintamb els actes de celebració de ladiada de Sant Jordi, el darrervolum de la seva trilogia Pedra iploma, que duu per títol Elclaustre signat.

El treball novel·la el procéscreatiu de l’escultor ArnauCadell, que va realitzar en 17anys la seva obra més coneguda:el claustre romànic del Monestirde Sant Cugat.

Pep Blanes va presentar Elclaustre signat el dia 22 d’abrilal claustre del Monestir. Aquestaentrega completa la trilogiaPedra i ploma que l’autor vaendegar el 1987 com a homenat-ge al mestre Arnau Cadell i queté com a ingredients principalsl’amor al dibuix de Blanes, l’es-timació al romànic i la veneracióa les dones.

Pep Blanescompleta latrilogia ‘Pedrai ploma’


Pep Blanes JORDI GARCIA

Xavier Escura JORDI GARCIA

L’Orquestra Simfònica de Sant Cugat ARXIU

Obres de l’entorn del Monestir ARXIU


L’Hospital General de Cata-lunya (HGC), gestionat per Catala-na de Diagnòstic i Cirurgia (CDC)des de mitjans del 2001, ha realitzatdiverses inversions al llarg de l’any2002 per tal de consolidar el pro-jecte sanitari i convertir-se en unhospital de referència a Europa.

Durant el primer exercici, elcentre hospitalari va invertir 12 mi-lions d’euros a renovar la majorpart de la tecnologia mèdica. Enaquest sentit, cal destacar l’adquisi-ció d’un nou escàner i un aparell de

ressonància. Ara, durant el 2003,l’objectiu és remodelar el centre pelque fa a infraestructures, per la qualcosa ja s’han iniciat les obres alvestíbul i a la zona d’urgències.

L’HGC preveu una inversiótotal de 36 milions d’euros fins al2006.

L’HGCcontinuainvertint enequipaments

L’Ajuntament iel comerçlocal visitenSant Sebastià

La multinacional farmacèuti-ca Boehringer Ingelheim ha cele-brat durant l’any 2002 els seus50 anys a l’Estat espanyol ambdiversos actes commemoratius.

Un dels actes centrals de l’a-niversari va tenir lloc el mesd’octubre amb un important con-cert de l’Orquestra Simfònica deSant Cugat del Vallès que vaaplegar les principals autoritatspolítiques i sanitàries del país,encapçalades pel president de laGeneralitat de Catalunya, JordiPujol. Tampoc van faltar a la cital’alcalde de la ciutat, LluísRecoder, el conseller de Sanitatde la Generalitat, Eduard Rius, elsubsecretari de Sanitat i Consum,Antonio Vázquez, la subdelegadadel govern de Catalunya, SusanaBoui, entre altres personalitats.

Boehringer Ingelheim, ambseu central a Alemanya, va arri-bar a Espanya l’any 1952 iactualment aglutina tres labora-toris i compta amb 1.300 treba-lladors als dos centres de produc-ció internacional que té aCatalunya, un d’ells a Sant Cu-gat.

Boehringercompleix 50anys a l’Estatespanyol

L’Ajuntament de la ciutat jun-tament amb diversos representantsdel comrç local i mitjans de comu-nicació van visitar a mitjans denovembre la ciutat de SantSebastià per tal de conèixer deprop i sobre el terreny el pla quel’Ajuntament basc ha aplicat alcentre per revitalitzar-lo i conver-tir-lo en un centre comercial a celobert.

La delegació santcugatenca es-tava encapçalada per l’alcalde dela ciutat, Lluís Recoder, i tampochi van faltar el regidor de Comerç,Jaume Tubau, i el regidor deMobilitat, Jordi Farrés. En repre-sentació del comerç local, hi vanassistir M. Eulàlia Egea, presiden-ta de SCC, i diferents membres dela junta de l’associació com AgustíGutiérrez, Antoni Rueda, ConxitaJuliana i Pepa Martin.

A més de la visita al centre, es

van realitzar diverses reunionsamb responsables polítics i tècnicsmunicipals de l’Ajuntament bascque van explicar de manera deta-llada tot el procés desenvolupatper tal d’esdevenir un centrecomercial a cel obert.

A l’estada també es van mante-

nir diverses trobades amb repre-sentants de Dendass, on s’agrupenels col·lectius zonals que hi ha aSant Sebastià.

Un experiència profitosa tantper a l’administració local com perals comerciants que van assistir ala visita.

El mes de juliol passat,l’Ajuntament de Sant Cugat vaposar en marxa el nou OrganismeAutònom Municipal de GestióTributària, Impulsis, que es trobaubicat al carrer de la Creu, núme-ro 2.

El nou organisme té com aobjectius millorar la recaptaciódels impostos i aconseguir que elstràmits siguin més ràpids, méssenzills, més confidencials i, engeneral, aconseguir una milloraen l’atenció al contribuent. Undels punts que s’han reforçat decara a l’usuari santcugatenc ésl’ampliació de l’horari d’atencióal públic per a realització de tottipus de tràmits. Impulsis és obertde les nou del matí a les vuit delvespre de manera ininterrompuda.

Les oficines tenen una super-

fície de 450 metres quadrats divi-dits en dues plantes i compta ambdiferents punts d’atenció per aten-dre de manera personalitzada elscontribuents de la ciutat.

El nou organisme de gestió tri-butària integral posat en marxadurant el segon semestre del 2002és un dels pocs que hi ha a Cata-

lunya i està basat en un model degestoria especialitzada.

Impulsis ha suposat una inver-sió de 296 milions d’euros. Elpresident de l’organisme és l’al-calde Lluís Recoder, mentre queMartí Garcia, tinent d’alcalde dePromoció Econòmica i Hisenda,n’és el vicepresident.

L’Ajuntamentcrea l’oficinade gestiótributària

Micol Sabaté/ SANT CUGAT

M. S./ SANT CUGAT

M. S./ MIRA-SOL

M. S. / SANT CUGAT

La planta santcugatenca quela multinacional Hewlett Packard(HP) té ubicada al polígon CanSant Joan ha reforçat el seu pro-tagonisme a escala internacional,com ho demostren diferentsactuacions dutes a terme al llargde l’any 2002.

Entre altres, la planta de SantCugat s’ha convertit en la seud’un centre de gestió de clientsexterns i interns per al sudd’Europa. A més, des de finalsd’any, la planta de Sant Cugatacull també un dels tres centresmundials de serveis compartitsque dóna cobertura a tots els paï-sos de la regió d’Europa, Àfrica iel Pròxim Orient.

Cal recordar que la planta deSant Cugat és també el centremundial d’HP de Recerca iDesenvolupament (R+D) i demàrqueting dels sistemes d’im-pressió de gran format.

El centre de Sant Cugat estàformat per cinc grans edificis, ontreballen més de 750 professio-nals amb una mitjana d’edat de35 anys, dels quals el 90% sóntitulats universitaris.

HP Sant Cugatreforça el seupaperinternacional

M. S./ SANT CUGAT

Un escàner de l’HGC JODRI GARCIALluís Recoder encapçalava la comitiva CEDIDA

Martí Garcia durant l’acte d’inauguració d’Impulsis JORDI GARCIA


Unes 600 persones es van reu-nir en el Primer Sopar a la Frescadel Comerç, organitzat conjunta-ment per les diferents associacionscomercials de barri i Sant CugatComerç.

El sopar es va celebrar el 27 dejuliol a l’emblemàtica plaça Octa-vià i va comptar amb la presènciade diversos representants de lapolítica local, com el regidor deComerç, Jaume Tubau, o la regido-ra de Serveis Personals, ÀnglesPonsa, entre d’altres. L’alcaldeLluís Recoder, però, no va poderassistir al sopar.

Cal destacar la presència del’abat de Montserrat, Josep MSoler, que abans del sopar va ofi-ciar una missa a l’església delMonestir.

Després del sopar una orques-tra va amenitzar la vetllada i lagresca es va allargar fins gairebéles dues de la matinada.

Aquest esdeveniment va ser laprimera iniciativa que van impul-sar de manera conjunta les dife-rents associacions locals de la ciu-tat. Una primera col·laboració quefeia preveure la creació d’unafederació de comerciants, tot i quefins al moment no s’ha dut a termecap més iniciativa.

M. S. / SANT CUGAT

Sopar de SCC ENRIC FABRE

El comerçorganitza elPrimer Sopara la Fresca

L’associació de comerciantslocal Sant Cugat Comerç (SCC)va posar en marxa diverses inicia-tives al llarg del 2002 entre lesquals cal destacar la inauguracióde senyalització del CentreComercial a Cel Obert, el mesd’abril passat, que va comptaramb la presència del directorgeneral de comerç de la Gene-ralitat de Catalunya, JaumeAngerri, i l’alcalde, LluísRecoder.

D’altra banda, el tradicionalsopar anual de l’associació es vacelebrar el mes d’octubre i vaaplegar unes 150 persones a l’ho-tel Novotel. M Eulàlia Egea, pre-sidenta de SCC, va manifestar lesseves crítiques per l’actuació del’Ajuntament en algunes qües-tions com els aparcaments o l’or-ganització de la Mostra SantCugat Actiu.

Durant el sopar es van entregarels premis de Festa Major de laBotiga al Carrer i el Concursd’Aparadors.

A més, Adelaida Montosa esva endur el premi Tota una VidaDedicada al Comerç, que organit-zen conjuntament SCC i el setma-nari TOT Sant Cugat, pels seus 59anys al capdavant de la SabateriaXercavins.

SCC critical’actuació del’Ajuntamental sopar anual

La supressió de la Taxa deSanejament per a les famílies, junta-ment amb l’increment zero de l’im-post de béns immobles (IBI), la cre-ació d’una taxa per a l’ús d’espaispúblics per a antenes de telecomuni-cacions i bonificacions fiscals per ales famílies nombroses va ser lesprincipals novetats de les orde-nances fiscals aprovades a finals del2002.

Amb la desaparició de la polè-mica taxa va finalitzar una batallapolítica que havia enfrontat l’equipde govern i l’oposició els darrersanys.

Pocs dies després de l’aprovacióde les ordenances, es va celebrar elple extraordinari de pressupostos onl’equip de govern va aprovar, tot iels vots en contra de l’oposició, unpressupost de 108 milions d’euros,uns 18.000 milions de pessetes peral present any.

Segons el document aprovat,aquest 2003 l’Ajuntament de SantCugat invertirà 3.006.000 euros enla futura ciutat esportiva, 240.400euros en el Casal de Joves de TorreBlanca, 2.000.000 euros en la novadeixalleria i 5.964.083 euros en la

urbanització dels districtes, entrealtres partides importants.

El pressupost també preveu l’i-nici de nous programes de caràctersocial i la consolidació dels exis-tents. Entre aquests programes hitrobem un pla d’atenció al dismi-nuït, un pla d’accessibilitat o elsprogrames de civisme.

Segons el tinent d’alcalde dePromoció Econòmica i Hisenda,Martí Garcia, Sant Cugat va aprovarun pressupost “equilibrat i estable” iva afirmar que “evidencia el saneja-ment econòmic i financer dels nos-tres comptes, així com una gestiópersonalitzada i moderna”.

Per la seva banda, l’alcalde LluísRecoder va explicar que l’objectiudel pressupost és mantenir la ciutaten el número u quant a qualitat devida, i va explicar que “aquest nivellde vida s’anirà incrementant en elspropers anys perquè aquest pressu-post també vol dir més serveis imillors equipaments per a la ciutat, iaixò els ciutadans ho notaran”.

Sant Cugatelimina la Taxa deSanejament

Un ple de l’Ajuntament

El sopar va tenir lloc a la renovada plaça Octavià JORDI GARCIA

Dins les activitats de l’Anydel Mil·lenari, Sant Cugat vacelebrar el mes de setembre pas-sat el primer mercat medieval,que va tenir una assistència d’u-nes 50.000 persones segons les

dades de l’Ajuntament. Durant dos dies la ciutat va

reviure la cultura i les tradicionsdel Sant Cugat dels segles XII,XIII i XIV i va rebre la visitad’una vuitantena d’artesans quevan ocupar la plaça Octavià i laplaça Augusta.

M. S. / SANT CUGAT

M. S./ SANT CUGAT

M. S./ SANT CUGAT

Sant Cugat reviu l’època medieval ENRIC FABRE

Èxit de públic al primer mercatmedieval de la ciutat

A finals d’any es va presentarla segona edició del ButlletíEconòmic de Sant Cugat, queinclou les dades macroeconòmi-ques de la nostra ciutat i que des-taca Sant Cugat com la ciutat demés de 45.000 habitants ambmés qualitat de vida de la demar-cació de Barcelona. Per contra,l’estudi assenyala l’elevat preude l’habitatge a la ciutat com undels principals problemes deSant Cugat.

Una altra dada signif icativaque es desprèn de l’estudi és elconsiderable creixement depoblació que ha registrat elsdarrers anys Sant Cugat. El 2001la població va créixer un 6,1% iva arribar als 64.853 habitants.

El segon número del ButlletíEconòmic incloïa com a novetatun indicador sobre el producteinterior brut (PIB) local, segonsel qual Sant Cugat supera la mit-jana de creixement tant deCatalunya com d’Espanya i es vasituar en un 4,71%.

L’estudi ha estat realitzat pelGrup de Recerca AQR de laUniversitat de Barcelona, que jaestà elaborant el tercer númerodel Butlletí, que ha de sortir elmes de juny vinent.

M. S. / SANT CUGAT

Sant Cugat, la ciutat ambmés qualitatde vida


Durant l any 2002 la ciutat havist inaugurar fins a dos nous equi-paments esportius: les PiscinesMunicipals del Parc Central i lesPistes Municipals de Petanca Parcde la Pollancreda.

El 16 de juny l alcalde de SantCugat, Llu s Recoder, va donar eltret de sortida davant de centenarsde santcugatencs d un nou com-plex aqu tic al municipi. Es tractade les noves cinc PiscinesMunicipals del Parc Central, quedisposen d una piscina de nataci25 x 21,5 metres, tres piscines l di-ques de diferents nivells, una pisci-na infantil, una zona de descans de1.500 m2, vestidors, bar i inferme-ria.

El 24 de febrer, Recoder tambva estrenar oficialment les novessetze Pistes Municipals de PetancaParc de la Pollancreda. Aquestequipament t el doble de pistes

que les situades fins fa ben poc a larambla del Celler. Els clubs quefaran s d aquesta instalÆlaciseran el CP Sant Cugat i el CP SantCugat Atl tic.

D altra banda, l Ajuntament

tamb arranja la sala escolar, ques estrena l 11 de novembre. S hicanvia el paviment —ara de par-quet—, aixequen una nova grada is obren grans finestrals.

Durant el 2002 i dins el Pla

d Equipaments Esportius, l alcaldeLlu s Recoder tamb presenta ensocietat l avantprojecte de la ciutatesportiva i el projecte de cobrimenti remodelaci d una de les duespistes de Can Llobet, a la Floresta.

À.L. / SANT CUGAT

Inauguració al juny de les cinc noves Piscines Municipals del Parc Central ENRIC FABRE

El CV Sant Cugat TMA va proclamar-se subcampió de la Lliga FEV a Getafe ÀLEX LÓPEZ

Dues novesinstal·lacionsesportivesmunicipals

El tenista santcugatenc ¸lexCorretja aconsegueix el 2002 dost tols al circuit ATP en un mateix mes,el juliol. Aquests s n els torneigs deGstaad, a Su ssa, i el de Kitzb hel, alTirol austr ac. Despr s de gairebdotze mesos sense aixecar cap t tol alcircuit ATP —l ltim va ser el 21 dejuliol del 2001 a Amsterdam—,Corretja s imposa a Gstaad en impo-sar-se en la final a l argent Gast nGaudio. Aquesta s la tercera vict riaen aquest campionat su s del santcu-gatenc en els darrers cinc anys. Eltenista local guanya per segona vega-da l ATP de Kitzb hel en derrotar enla final Juan Carlos Ferrero. Corretjaja ha guanyat m s de 400 partits coma tenista professional i es converteixen un dels deu nics jugadors que hasuperat aquesta xifra. El de Sant Cugattamb guanya la 77a Copa del Rei detenis a Huelva. Lany 2001 Corretjatan sols aconsegueix imposar-se en untorneig ATP: el d Amsterdam.

Oriol Cascall assoleix el 21de de setembre el t tol m s impor-tant fins al moment de la seva tra-ject ria esportiva en penjar-se lamedalla d or al Campionatd Europa j nior per equips en laprova dels 2.000 obstacles. En laseva primera participaci en

aquest europeu, Cascall , de 19anys, bat la seva millor marcapersonal amb un registre de 6minuts i18 segons.

L atleta de l Integra 2 tambguanya per primera vegada, el 10de febrer, el 82 Campionat deCatalunya de Cros en categoriaj nior que t lloc a Santa Colomade Farners.

Oriol Cascalló obté l’or a l’europeu júnior

AscendeixenCVSC, Júnior, tenistaula, Mira-sol iCRSC

Cinc equips destacats de laciutat en diferents disciplinespugen de categoria durant la tem-porada 2001-2002.

El s nior femen ClubVoleibol Sant Cugat TMA torna ala Superlliga Femenina. Dosascensos consecutius el situen enla categoria m s alta del voleibolestatal femen .

L equip mascul del J nior FCobt una pla a a l acabada decrear Divisi d Honor B gr cies ala ren ncia de l Atl tic 1952. Els

santcugatencs acaben la lLligaquarts i ni tan sols juguen la pro-moci d ascens.

s la segona categoria m salta de l hoquei herba estatal. LaUE Sant Cugat de tenis de taulapuja a Primera Nacional, la cate-goria m s alta en qu mai ha mili-tat aquest conjunt.

La UD Mira-sol Baco-Uni npuja a la Segona Regional de fut-bol, despr s de quatre temporadesseguides a Tercera Regional.

El s nior del Club Rugbi SantCugat arriba per primer cop a laSegona Divisi Catalana.

Àlex López / SANT CUGAT

A l’europeu júnior, Cascalló va ser cinquè en la prova dels 1.500 metres Jordi garica

À.L. / SANT CUGAT

Corretjaguanya elstítols deGstaad i el Kitzbühel

À.L. / SANT CUGAT


A mitjans de juliol la vintena degimnastes que havien abandonat elClub Muntanyenc Sant Cugat perincorporar-se al Club Gimn sticaSant Cugat tornen al seu club d ori-gen. El CG Sant Cugat va presentar-se p blicament el 14 de maig.

El regidor d Esports, AlfredoBergua, aplaudeix aquesta decisiargumentant que mantenir dos clubsde r tmica a Sant Cugat s inviable,tant econ micament com quant a ins-talÆlacions esportives .

Les gimnastesdel CG SantCugat tornenal Muntanyenc

Paula Mart , del Club de Golf SantCugat, es proclama brillantment cam-piona de l Open d Austr lia femen ,competici que finalitza el 16 defebrer. Aquest t tol significa el seu ter-cer t tol com a golfista professional enles ltimes dues temporades. Lany2001, la santcugatenca ja va obtenirl Open brit nic i tamb l Opend It lia.

Mart , de 22 anys, tamb ha estatguardonada el 2002 en la primera edi-ci de la Gala de l Esport Catal per laseva traject ria esportiva.

Al llarg de l any 2002, Paula Marttamb s ha proclamat subcampiona al Open de Fran a i a l Open brit nic.En aquesta ltima competici , Martno pot revalidar l Open brit nic que sque va endur-se el 2001.

Per la seva banda, el 20 d abril vaimposar-se al Campionat Peugeot Oki

Tour d Espanya, prova que va desen-volupar-se al Reial Club de Golf delPrat.

La santcugatenca tamb ha parti-cipat per primera vegada amb l equipeuropeu de golf a la Solheim Cup, l e-quivalent a la Ryder Cup masculina.Va v ncer l equip dels Estats Units.

À.L. / SANT CUGAT À.L. / SANT CUGAT

Tres equips importants de laciutat completen una temporadamolt irregular que els fa perdre lesrespectives categories. Aquestsconjunts s n el J nior FC femend hoquei herba, el s nior A masculde b squet de la Uni EsportivaSant Cugat i el s nior A mascul delPat Hoquei Club Sant Cugat.

En la seva primera temporada ala Divisi d Honor femenina, elJ nior FC torna a baixar a laPrimera Divisi . L equip que prepa-ra Joan Vidal no s habitua a la novacategoria, la m s alta de l hoqueiherba estatal femen .

La UE Sant Cugat de b squetperd els dos partits de la promociper a la perman ncia a la CopaCatalunya amb el CE Molins de Reii cau condemnat novament a laPrimera Catalana. El s nior mascu-l estrenava aquesta campanya2001-2002 la Copa Catalunya.

Finalment, el PHC Sant Cugat,que aleshores entrenava DavidValls, descendeix a PrimeraCatalana despr s de dues campan-yes consecutives a PrimeraNacional Catalana.

Descensos delJúnior femení, Unió Esportiva i Patí Hoquei

À.L. / SANT CUGAT

En la seva tercera temporada alCampionat del M n de Superbikes,el pilot santcugatenc de motociclis-me Rub n Xaus finalitza en la sisenaposici . En la temporada 2001, elpilot de Ducati tamb va cloure lacampanya en la mateixa pla a.

Despr s d un total de tretze pro-ves, Xaus aconsegueix un balan dedues primeres posicions i vuit tercersllocs. El millor resultat l obt el 7d abril al circuit de Kyalami, amb untercer i un segon lloc.

Rubèn Xausacaba sisè al mundial de Superbikes

Paula Martís’adjudical’Opend’Austràlia

À.L. / SANT CUGAT

Paula Martí, del CG Sant Cugat, ha fet una temporada excel·lent JORDI GARCIA

l’arquer Antonio Rebollo també va encendre el peveter JORDI GARCIA

Els membres de l’expedició amb l’alcalde Lluís Recoder JORDI GARCIA

Barberà ha estat durant 30 anys en diverses juntes del Sant Cugat ENRIC FABRE

El Centre d Estudis ¸gora varetre el 24 de maig un emotiu home-natge als Jocs Ol mpics de Barcelona92 amb una celebraci —va durar m sde tres hores— que clou amb un xit

organitzatiu i participatiu molt impor-tant. Van ser-hi presents personalitatsilÆlustres com Josep Maldonado,Santiago Fisas, Albert Batlle o elsesportistes ol mpics NachoSoloz bal, Valent Massana, EliMaragall i N ria Oliv .

Aquest s un dels primers reco-neixements al des aniversari d a-quests jocs ol mpics.

Larquer dels Jocs Ol mpics deBarcelona 92, Antonio Rebollo,tamb va encendre per aquesta ocasiel peveter.

L’Àgora rememora elsJocs de Barcelona 92

L expedici Andes 2002Cordillera Blanca del ClubMuntanyenc Sant Cugat corona trescims de 6.000 metres i cinc de 5.000.Del 27 de juliol al 18 d agost sis socisde l entitat local amb una mitjana d e-

dat de nom s 26 anys assoleixen l ob-jectiu d agafar experi ncia i crear ungrup d alta muntanya (cims de 6.000 i7.000 metres).

Els muntanyencs s n QuimHern ndez, Marc Pons, Jordi Bosch,Francesc Arechavala, V ctor Grau iOriol Roda.

El Muntanyenc,als Andes

Àlex Barberà,nou presidentdel Sant Cugat

À.L. / SANT CUGAT

Els socis del Sant Cugat EsportFutbol Club escullen al juliol enl assemblea general ordin ria ¸lexBarber com a nou president d a-quest club esportiu de la ciutat.Barber guanya amb claredat a lesurnes a Jos Manuel Calder n,directiu de la junta sortint.

El resultat de les votacions s

de 21 vots per a Barber , 13 per aCalder n i quatre vots nuls.Barber en ser el president les pro-peres quatre temporades.

El president sortint, JosRam n Alacid, que ha dirigit elSant Cugat Esport FC en les lti-mes quatre temporades, anunciaque l entitat vermell-i-negra arros-sega un d ficit que arriba als 26.506euros (4.400.000 pessetes).

À.L. / SANT CUGAT

À.L. / SANT CUGAT

Lemissora municipal R dio SantCugat i Opel Autocugat coorganitzenper sis any consecutiu els PremisEsport en Marxa, que premien elsmillors jugadors, entrenadors, direc-tius i clubs esportius de la temporada2001-2002.

El 19 de juny se celebra al vest -bul del Teatre-Auditori la Gran Nit del Esport de Sant Cugat amb un cente-nar d assistents. Destaquen diverses

personalitats com l alcalde Llu sRecoder o el director del CAR de SantCugat, Francesc de Puig.

Aquesta edici , a m s, t la parti-cularitat que se celebra en l any delvint aniversari de R dio Sant Cugat.

El guard a la millor esportista dela campanya 2001-2002 s per a la

nedadora santcugatenca MelissaCaballero.

D entre els deu premis que es lliu-ren, el guard a tota una traject riaesportiva se l end Cisco Companys,que durant trenta anys ha format partde diverses juntes directives de laUni Ciclista Sant Cugat.


La XIX Mitja Marat de SantCugat ve marcada per la poca par-ticipaci d atletes.

Tan sols 779 corredors hi pre-nen part. En l edici de l any

2001 hi van c rrer uns 1.200.Els vencedors d aquesta

cursa, que estrena nou circuit, s nl atleta igualad de 23 anys RogerRoca (Fila Domingo Catal n)amb un temps de 1:05:17, i l ex-perimentada Montserrat Bergued(Club Atl tic Castellar), de 38

anys, que ha pres part en aquestaprova en les ltimes quatre edi-cions.

La Comissi Atl tica deCurses (CAC), integrada pel ClubMuntanyenc Sant Cugat i pelClub Nataci Sant Cugat, tamborganitza la III Maratoneta.

Descendeix el nombre d’atletesen la XIX Mitja Marató de SantCugat, que canvia de circuit

À.L. / SANT CUGAT

Melissa Caballero pertany al Club Natació Catalunya ENRIC FABRE

Cisco Companys rep el guardó a la millor trajectòria JORDI GARCIA

La jove nedadora santcugatencaMelissa Caballero es penja la medallade plata en la prova dels 4X200 lliuresal XXVI Campionat d Europa absolutde nataci en piscina llarga.

En la seva primera aparici enaquest europeu, celebrat a la ciutat ale-manya de Berl n del 29 de juliol al 4d agost, Caballero obt el t tol m simportant de la seva carrera esportiva.

La jove nedadora local, de 17anys, participa en aquesta prova ambLaura Roca, Erika Villaecija i TatianaRouba, totes integrants de l equip esta-

tal. Caballero, la m s jove de les qua-tre nedadores, va fer una marca de2:01:88. Espanya supera el r cordestatal d aquesta prova i puja per pri-mera vegada al podi en aquesta disci-plina.

Per la seva banda, a l europeu denataci en piscina curta, que t lloc a laciutat alemanya de Riesa a mitjans dedesembre, Caballero finalitza en vuite-na posici als 800 metres lliures.Aquesta s la seva primera partici-paci en aquesta competici .

A l estatal absolut de piscina curtaa Sabadell (19-22 de desembre) s pri-mera als 200 lliures i als 4X100 lliures.

Melissa Caballero ésmedalla de plata al’europeu de natació

À.L. / SANT CUGAT

Es lliurenels PremisEsport enMarxa

Els tres ltims mesos de l anyhan servit perqu el Centre d AltRendiment (CAR) de Sant Cugatcommemor s el quinz aniversari.

Els dos actes centrals del pro-

grama d activitats per festejaraquesta xifra clouen amb un xitparticipatiu destacat. Aquests actess n una confer ncia a c rrec deJoan Antoni Samaranch i Salisachsi un sopar de gala amb l assist nciade gaireb 300 persones.

Quinzè aniversaridel CAR

La primera edici del Campionatde Catalunya i d Espanyad Acrob cia Art stica FG-1 s orga-nitzada pel Club d Aeromodelisme iR dio-Control (ARC) de Sant Cugat.

Es tracta del tercer campionat d mbitnacional i internacional que convocaaquesta entitat local.

M s de 500 persones viuen endirecte aquesta prova. El jove CarlosGarcia (Club ARC) s segon perdarrere del banyol Isaac Prat.

L’ARC fa l’estatald’acrobàcia

LAjuntament i un bon grapat declubs esportius de la ciutat convoquenmoltes activitats esportives per laFesta Major. La resposta dels santcu-gatencs s molt bona, i es converteix lafesta grossa del municipi en una de lesm s participatives dels ltims anys.

Sota l esl gan Temps de festa,temps d esport, l Ajuntament organit-za a Coll Fav diferents activitats alcarrer que durant tres dies acull milersde santcugatencs. Aquesta iniciativa,que t molt d xit, s una de les princi-pals novetats del programa esportiu.

Per segon any consecutiu, el Clubd Aeromodelisme i R dio-Control(ARC) munta el vol tur stic enhelic pter. Aquesta activitat duplica laxifra de participants en la primera edi-ci i arriba als 240 viatgers.

Les altres activitats que es realit-zen s n el I Torneig de Futbol a 7 i deP del, el II Torneig Ciutat de SantCugat de voleibol, el I Torneig deRugbi Platja Sant Cugat, el IIIQuadrangular de tenis i de p del orga-nitzat pel CN Sant Cugat, i les exhibi-cions de r tmica del Club Muntanyenci el Club Gimn stica.

Participaciómassiva a laFesta Major de la ciutat

À.L. / SANT CUGAT

À.L. / SANT CUGAT

À.L. / SANT CUGAT

À.L. / SANT CUGAT

El sopar va congregar gairebé 300 comensals JORDI GARCIA

El club ARC és un dels més prestigiosos a Catalunya ENRIC FABRE

n primer contacte entre la platafor-ma Catalunya 2003, dirigida per

l’exsecretari general d’Unió Pere Esteve, i laUnió d’Independents de Sant Cugat (UNIS)ha servit per evidenciar la bona sintonia entretotes dues formacions per deixar per a prope-res reunions prendre algun acord sobre possi-bles col·laboracions. UNIS va contactar ambla plataforma per iniciar una possible projec-ció fora de l’àmbit municipal, mentre quePere Esteve està fent una ronda de contactesen diverses ciutats per difondre el seu projec-te. Segons Esteve, “la política catalana no vabé” i per això “s’ha de reaccionar perquè l’ac-

titud de la política catalana protagonitzada perCiU i PP és feble”. Esteve afegeix que aques-ta feblesa té una dimensió nacional però pro-bablement també la té a escala local”. Esteve,que també ha tingut propostes de la Selva i elMaresme, vol explicar “per quines bandesvolem orientar la nostra activitat tant pel quefa al debat polític com per la perspectiva elec-toral”.

UNIS reitera el seu objectiu de les elec-cions municipals amb persones de la ciutatpreocupades per Sant Cugat però no descar-ten que si les converses fructifiquen, podrientenir una projecció al Parlament de Catalunyaa través d’acords amb Catalunya 2003. Per laseva banda, Esteve amplia el seu marc d’ac-

tuació a les eleccions municipals, autonòmi-ques, generals i europees. Esteve vol “reacti-var” el debat polític i tenir una participació enels processos electorals tot i no ser un partit,per “enfortir l’espai coherent i no subordinata les forces estatals”. Això vol dir un espaihabitualment ocupat per ERC però obert a tot

tipus de col·laboracions amb gent d’altrespartits o independents. Esteve es marca com aobjectiu el 2003 per “iniciar un procés d’in-fluir en la política catalana amb l’enfortimentd’espais febles i això no s’esgota amb lacol·laboració amb una sola força política oamb un sol candidat”.

CIUTAT26 Dijous 3 gener del 2003

UNIS i la plataformaCatalunya 2003 de PereEsteve inicien contactes

Entrevista

Lluís Recoder. Candidat de CiUJa fa quatre anys que és alcalde de Sant Cugat i ara es pre-senta a la reelecció per la recent constituïda federació CiU.Recoder afirma que la ciutadania li va “posar difícil” perhaver de buscar una majoria per governar a principis d’a-quest mandat, que va desembocar amb el pacte amb el PP.Ara confia que els ciutadans valorin justament la feina feta. Fotografia: ENRIC FABRE

“El repte per a Sant Cugatés mantenir i augmentarla qualitat de vida”

Per què es presenta a la reelec-ció?

Per a mi és la possibilitat de conti-nuar un projecte que està engegat desdel 1987 com a CiU i en el meu casdes del 1999 amb l’accés a l’alcaldia.En els últims anys crec que ha tingutun impuls significatiu en àmbitsmolt diversos com la reforma delcentre històric de Sant Cugat, ambaparcaments, vianantització, patri-moni, equipaments esportius, educa-ció, sanitat o bé amb la millora de laqualitat de vida dels districtes.Alguns projectes estan fets, altress’han d’acabar i ser candidat implicala possibilitat d’acabar-les i d’iniciar-ne d’altres.

¿Haver estat alcalde implicacerts avantatges?

Jo crec que és el gran actiu d’unalcalde. En el meu cas comparec

tranquil perquè hem complert ambescreix allò que vam dir que faríem.En alguns casos, crec que hem fetmés del que vam dir i estic convençutque amb la meva feina hem engegatnous projectes que s’han d’acabar.

Quins resultats espera obtenir?

A mi m’agradaria personalment quela gent entengués què he fet i la ciu-tat que he intentat impulsar i queaixò tingués un reconeixement a lesurnes; per una altra banda, m’agra-daria poder tornar a tenir la possibili-tat de governar la ciutat i continuarels projectes amb una majoria sufi-cient.

Amb qui pactaria?

Miri, jo he pactat amb qui he pogut ino estic insatisfet de l’acord actualperquè ens ha donat estabilitat com agovern municipal. No m’he sentit

condicionat en cap moment per tirarendavant el meu projecte. Vaig pactaramb qui vaig poder. Vaig fer una pro-posta a ERC, que va sortir als mitjansde comunicació, però hi va haver unintent per part del PSC, ERC i ICVde pactar amb el PP i fer fora la forçamés votada, que era CiU. Això vaconduir al que ells volien, que gover-néssim amb el PP. Crec que és unpacte que ha funcionat en l’àmbit dela ciutat i de cara al pròxim mandat,el que necessito és una majoria sufi-cient. Hi haurà tantes possibilitats depactar com les que proposin aritmèti-cament les urnes.

¿Ja se sap qui formarà part de lallista?

Encara no m’hi he posat. Estic satis-fet del meu equip perquè ha secundatel meu projecte i ha ajudat a formu-lar-lo. Les llistes seran noves però novol dir que la gent hagi de ser

necessàriament nova.

Com veu els seus contrincantspolítics?

Bé, són pràcticament els mateixos,llevat del d’ICV, i ens coneixemprou. L’opinió personal és que emmereixen tot el meu respecte peròpolíticament no he observat que hihagi cap projecte polític global per ala ciutat. He escoltat les propostes del’oposició intentant incorporar allòque fos bo per a Sant Cugat, però sónpropostes que s’han basat sobretot enla crítica sistemàtica de l’acció degovern i apuntar-se a qualsevol bata-lla en contra de l’equip de govern.Així segurament es pot construir unaoposició però no un govern munici-pal i quan s’analitzen les propostespolítiques de l’oposició, francament,no sé quin projecte de ciutat tenen.En alguns casos, si se sumen les pro-postes que han fet, no són una ciutat,

són un nyap.

Què proposa per a Sant Cugat?

Els repte és mantenir i millorar laqualitat de vida i que la gent no tin-gui por de cara al futur perquè higuanyarem i tot el que està iniciat vaen aquest sentit, i es veu. Sobre laurbanització dels districtes, ningú hadit que farà el mateix per menysdiners. Continuarem dotant la ciutatde bons serveis i els equipamentsesportius i educatius n’és un bonexemple. I tot això mantenint la iden-titat de Sant Cugat, que la gent espugui retrobar en aquest centre o enles centralitats dels districtes.L’impuls cultural de la ciutat vaadreçat en el mateix sentit.

Per quants anys alcalde?

Això ho decideixen els ciuta-dans.

Pere Esteve explica el seu projecte polític a Sant Cugat JORDI GARCIA

J.M.C. / SANT CUGAT

U

Dijous 2 gener del 2003PUBLICITAT

El teu petit gest pot canviar el món.

27

28 SOCIETAT Dijous 2 gener del 2003

La Setmanaen imatges

La Capella Reial va portar cua

Diumenge 22 de desembreEl públic va haver de fer una llarga cua per tal d’assistir al concert de

nadales renaixentistes que la Capella Reial va oferir el dia que es complien1.000 anys de la concessió de la butlla papal al Monestir de Sant Cugat.Fotografia: JORDI GARCIA

Pastoretsinnocents a laFlorestaDissabte 28 de desembre

Més de 350 persones van assistir a les representacionsd’Els Pastorets de la Floresta –els dies 21, 26 i 28 dedesembre–, que compleixen 10 anys al districte. L’últim diava ser el que va comptar amb més assistència.Precisament, el dia 28, abans de començar l’espectacle, hiva haver una discussió entre el públic que va fer posposarla representació uns minuts. Naturalment, es tractavad’una innocentada.

Fotografia: ENRIC FABRE

29Dijous 2 gener del 2003SOCIETAT

20è aniversari de laCoral Serra d’Or Dijous 26 de desembre

Un pessebreinteractiuDivendres 27 de desembre

El tradicional concer t deSant Esteve de la CoralSerra d’Or va coincidirdijous amb el 20è aniver-sari de la formació.

L’església del Monestir varessonar amb les veusdels cantaires, dirigidesper AndreuRecasens iacompayades en una oca-

sió tan especial perl’Orquestra de Cambra.


El grup de teatre Espiral, amb la col·laboració de laCoral L’Harmonia, va reprendre un any més la tradiciódel pessebre vivent a Valldoreix, aixó sí, amb un toc demodernitat i de joc amb el públic.

El Casal de Cultura del districte va acollir, entre elsdies 27 i 29 de desembre, les Escenes d’un pessebrevivent interactiu i benèfic.


Ta

nd

em

Ca

mp

ma

ny

Gu

asc

h D

DB

Auco Vallès, S.L. Mercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 93 674 71 71 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Un altre punt de vista.

Passat

• Es poden veure les coses des de moltes perspecti-ves. Probablement, el més senzill és jutjar-les per laseva presència, sense preocupar-nos massa pel quesón en realitat. Sense valorar-ne el caràcter ni la sen-sibilitat, només a l’abast d’uns pocs. Hi ha una altraactitud, en la qual el que és important és la persona

i el menys important, l’aparença. Passat. Hi hauna altra manera d’entendre la vida.

Equipament de sèrie: Coixins de seguretat frontals de grans dimensions i

laterals per a conductor i acompanyant, coixins de seguretat de cap, programa

d’estabilitat electrònica (ESP), ABS, climatrònic, tancament centralitzat amb

control remot i sistema de seguretat antirobatori, ràdio Gamma amb 8 altaveus.

L ’ E S P E R E M A :

L’alcalde de Sant Cugat, LluísRecoder, va anunciar en el tradicio-nal balanç de l’any que el carrerSantiago Rusiñol no es tornarà areobrir al trànsit de vehicles passatfestes. Fins ara, el cèntric carrer esdeixava per al pas de vianants durantels caps de setmana i de moment, espreveia reobrir-lo al trànsit passatReis. L’alcalde es reuneix avuimateix amb els comerciants de lazona i amb els veïns el dia 7 perexplicar-los el projecte. Les obresperquè el carrer que va des de laplaça Octavià fins a la plaça delsQuatre Cantons sigui només per alsvianants començaran el dia 7 degener i duraran dos mesos perquèestigui enllestit de cara a la primave-ra. El carrer Santiago Rusiñol s’afe-geix als carrers de vianants que ja hiha al centre històric de Sant Cugatinclosos en el Pla de Vianantització.Després, les obres continuaran pelcarrer Valldoreix, ara també tancat

al trànsit els caps de setmana, i laplaça de l’estació, que es faran demanera esglaonada. Recoder vadeclarar que pel que fa al pla, “jahem fet el més difícil” i ara quedenaltres carrers més petits com Sol,Carme, Sant Ramon i Castillejos,que “s’aniran fent com s’estan fentels altres”, va afegir Recoder. Pelque fa al carrer de la Creu, ara enobres, s’ampliarà al doble l’ampladade les voreres però continuarà obertal trànsit perquè “s’han de mantenircriteris de mobilitat”.

Pel que fa a aquest nou any,Recoder va dir que “acabarem mol-tes coses però també en comença-rem de noves”, com ara la ciutatesportiva i l’entrada en funciona-ment de l’àrea d’Esports de la ram-bla del Celler. L’alcalde va dir que“les ciutats no funcionen amb elsmandats electorals” i va acusar depoc respectuosos aquells que hoconsideren així. Per això i pel que faa les pròximes eleccions municipals,en què opta a la reelecció per la llis-

ta de CiU, va afirmar que “confioque la gent ha entès el nostre projec-te de ciutat i això ho valorarà i ha detenir una justa resposta”. Recoder vadir que en aquests quatre anys, hanfet més projectes dels que en unprincipi havien previst en el seu pro-grama electoral.

TGVRespecte al pas del Tren de Gran

Velocitat (TGV) per Sant Cugat,l’alcalde va dir que “no ho tincclar”. L’alcalde es va mostrar pru-dent amb el projecte del Ministeride Foment perquè en aquestsmoments hi ha pocs aspectes defi-

nits pel que fa al tram que ha de pas-sar per la comarca. L’alcalde consi-dera que “el més calent és a l’aigüe-ra” i que no sap per on passarà o ons’ubicarà l’estació, tot i que hi hagihagut “afirmacions contundents”sobre això des de Madrid.

Recoder ha posat en dubte quela mateixa línia de Renfe que passaper Sant Cugat pugui assumir trensde mercaderies, de passatgers deRodalies i el TGV previstos en elprojecte inicial, però que tampocsap si hi ha un projecte alternatiuper construir una via específica peral TGV. Sobre el calendari, tambéha reiterat que no el sap. Per

Recoder, les afirmacions de Fomentno es corresponen amb els fets i“tinc la sensació que aquestes deci-sions no estan preses”. SegonsRecoder, la prioritat ara delMinisteri és arribar a Barcelona i al’aeroport, i Sant Cugat és un temaque el Ministeri “ha aparcat per alfutur”.

D’altra banda, l’alcalde va feruna valoració positiva dels actes delMil·lenari perquè “hem situat SantCugat en el mapa cultural”. Aquestany s’obrirà una oficina de turismei entrarà en funcionament la prime-ra fase del museu de Sant Cugat.També s’obrirà la Casa Aymat.

30 CIUTAT Dijous 2 gener del 2003

SantiagoRusiñol no esreobrirà altrànsit

J.M.C / SANT CUGAT

Esmorzar de l´alcalde amb els mitjns de comunicació JORDI GARCIA

La tala d’arbres controlada a la carretera de l’Arrabassada ENRIC FABRE

Aquests dies s’estan portant aterme diverses tasques de mante-niment i neteja als boscos queenvolten Sant Cugat, previstes enel pla de protecció contra elsincendis forestals. A la carreterade l’Arrabassada, a l’alçada del’escola Avenç, s’està fent unatala controlada d’arbres per feruna franja de protecció en el perí-metre de la zona de Can Bell, alparc de Collserola. L’Ajuntamentés l’encarregat de portar a termeaquests treballs, que s’inclouendins el pla d’emergències i segu-

retat de la ciutat. Tot i l’especta-cularitat dels treballs i les alertesd’alguns veïns, la tala d’arbresestà prevista dins la normativa ino se’n talen més dels estricta-ment necessaris per a la realitza-ció de la franja protectora enaquest indret de reserva natural.Sant Cugat té signats diversosconvenis pels quals s’encarregadel manteniment i neteja d’algu-nes zones del parc natural que estroben dins el terme municipal dela ciutat.

Els treballs formen part d’unaactuació habitual per preparar elsboscos de cara a l’estiu.

L’Ajuntamentprepara el bosc perprevenir incendis

Delphi Diesel Systems S.L.Av. de Cerdanyola, 97-101

08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

J.M.C. / SANT CUGAT

El fins ara portaveu d’Uniód’Independents de Sant Cugat(UNIS), Miquel Quintana, és elnou cap de llista de la formacióque reapareix cada quatre anysen el panorama polític santcuga-tenc. Quintana substitueixRamon Sagalés, que havia estatproposat inicialment per la for-mació. El canvi no es deu a capestratègia concreta sinó, segonsQuintana, “va ser el mateixSagalés i altres membres delpartit que em van proposarencapçalar la llista ja quecomençava a ser conegut per lameva feina com a portaveu”. PerQuintana, ser l’alcaldabled’UNIS a les pròximes elec-cions municipals “és un graumés dins la formació i un reptemolt important”. Amb tot,Quintana diu que “tots treballemper la mateixa causa i a UNIS nohi ha problemes de protagonis-me”. En l’àmbit personal, consi-dera que “m’he marcat una fitamés alta i això representa unagran responsabilitat perquè nonomés hauré de respondredavant el partit sinó tambédavant l’electorat”.

D’altra banda, els indepen-

dents de Sant Cugat que vananunciar lluitar per l’economiade la ciutat, portaran aValldoreix el fins ara vocal delPartit Popular a l’EntitatMunicipal Descentralitzada,Pantaleón de Miguel. Segons DeMiguel, fa anys que va deixar de

militar amb el PP i tot i que con-tinua com a únic vocal del grupa l’EMD, no s’hi sent vinculat niamb cap obligació. La presenta-ció oficial dels dos candidats ala ciutadania es farà en un actepúblic entre els dies 11 i 18 degener.

Les escales Tarruell, a laFloresta, no es tornaran a reobriral pas de vianants fins a finals defebrer, segons han informat fontsde l’Ajuntament de Sant Cugat.Aquest retard es deu a la comple-xitat de les obres que han dedesenrunar la terra i un mur quevan caure d’una finca particulardamunt l’accés, el passat 10 d’oc-tubre.

Des de fa unes setmanes queuna màquina ja treballa per a lareconstrucció del mur un cop lapropietat privada va presentar unprojecte de reconstrucció. L’obraha estat encarregada a l’empresaCIC-3 SL i els costos, tot i que noestan determinats, pujaran entreels 72.000 i els 90.000 euros.Aquestes obres són la continuacióde les que ja va iniciar el mateixAjuntament en una primera faseamb l’objectiu de contenir lesterres i evitar un segon esfondra-ment. Amb tot, va ser impossibleretirar la terra de les escales donatque eren l’única garantia de con-tenció. El cost d’aquesta primera

fase va ser d’uns 12.000 euros,que han anat a càrrec del’Ajuntament i posteriorment esrequerirà a la propietat. En lasegona fase dels treballs, lescaracterístiques de l’indret, de 2metres d’amplada i un gran desni-vell, impedeix l’entrada de màqui-nes grans i gairebé tota l’obra s’hade fer manualment. Això retarda elprocés que se suma a les condi-cions climatològiques.

D’altra banda, i per garantir laseguretat, s’està fent una fona-mentació especial amb la tècnicadel micropilotatge. Això permetun premsat d’alt grau de fermesaper evitar futurs esfondraments.Després de festes, aquestes màqui-nes entraran en acció un cop s’a-cabi la preexcavació que s’estàfent en aquests moments. Alsveïns que tenien una sortida perles escales Tarruell se’ls ha habili-tat un pas provisional per la bandaper on passen els vehicles i evitarel fangueig.

De moment, no s’ha trobat capaltra solució per restablir el pasper l’indret donada la complexitatde l’orografia i la perillositat delpendent.

31Dijous 2 gener del 2003 CIUTAT

J.M.C. / LA FLORESTA

J.M.C. / SANT CUGAT

L’accés de lesescales Tarruells’obrirà a finalsde febrer

Quintana (UNIS)substitueix Sagalés

Les Joventuts d’EsquerraRepublicana de Catalunya(JERC) van organitzar unamarxa en solidaritat amb elspresos políticsc a t a l a n s .L’agrupació vafer una marxaamb torxes perSant Cugat perreclamar la lli-bertat delspresos políticscatalans peraquest Nadal. Les JERC diuenque “aquestes persones viuendispersades a milers de quilò-metres de casa”, fet que encaraés “més angoixant per la situa-ció de les seves famílies”, quehan de patir altes despeseseconòmiques i llargs i esgota-dors viatges.

La formació política asse-gura que el delicte que han fetaquests presos ha estat “lluitarper la llibertat” i per un mónmés just i solidari, i denunciaque “s’han extret declaracionssota tortura” i que han estat

criminalitzatsper seguirq ü e s t i o n a n tl’actual siste-ma polític queva en contraels movimentssocials. Peraixò, les JERCes van solida-

ritzar sota la simbologia d’unaflama.

Entre els presos catalans aquè es refereix la formació, hiha els dos vallesans ZigorLarredonda i Laura Riera,empresonats sota l’acusació decol·laborar amb banda armada ia l’espera de judici.

J.M.C. / SANT CUGAT

Les JERC se solidaritzenamb els presos

El delicte d’aquestspresos ha estat “lluitar

per la llibertat” i per un món més just

i solidari

La pancarta i les torxes de les JERC en solidaritat amb els presos polítics catalans ENRIC FABRE-

Miquel Quintana, portaveu d’UNIS JORDI GARCIA-

l Grup de Natura del ClubMuntanyenc Sant Cugat (CMSC) ha

organitzat una expedició solidària a Galíciaper ajudar a retirar el fueloil vessat pel vaixellPrestige a l’Atlàntic. La sortida va tenir llocahir i s’allargarà fins diumenge. En total s’hihan apuntat prop de 80 voluntaris. Els auto-cars van sortir de davant del Centre Cultural ala tarda en direcció a Muxía. En un primermoment s’havia previst marxar del dia 26 al30 de desembre, però a causa de la saturacióde voluntaris es va posposar la sortida algener.

L’Ajuntament de Sant Cugat subvencionaels autobusos, mentre que l’associació debotiguers Sant Cugat Comerç finança el mate-rial necessari per participar en la neteja de lesplatges, com ara equips de protecció, pales ocubells. Tots els estris s’han comprat a laferreteria El Pont a preu de cost. El CMSC haorganitzat diversos grups de treball per inten-

tar gestionar el menjar, aconseguir la informa-ció necessària sobre la perillositat del fuel itenir una farmaciola ben equipada per a lahigiene i neteja després de les jornades de tre-ball.

NUNCA MÁIS SANT CUGAT

Els organitzadors volen donar continuïtat al’experiència, ja que encara queda feina pertemps. Per aquest motiu, quan torni l’expedi-ció es crearà una plataforma Nunca Máis aSant Cugat per donar suport al poble gallec.

D’altra banda, per demà s’ha convocat unacte solidari a l’església del Monestir per talde denunciar les condicions en què naveguenarreu del món vaixells de les característiquesdel Prestige, amb petroli i altres substànciesperilloses. Set entitats de la ciutat han signatun manifest en què reclamen a les administra-cions polítiques més exigents i responsablesdavant de fets com els que viu actualment elpoble gallec. Es tracta de l’Escola de Música

Carme Talleda, de l’Associació d’Amics de laUNESCO Valldoreix-Sant Cugat, de CanalsGaleria d’Art, del Centre Borja i de Ràdio

Sant Cugat –que ha enviat la periodistaVanesa Hernàndez a Galícia–, a més del’Ajuntament i de Sant Cugat Comerç.

Els guanyadors del concurs per trobarel Príncep i la Princesa de la joieriaMireia’s, Ricard Juanola i CarolinaPasqual, van recollir el premi dissabte a lamateixa botiga. Tots dos es van endur acasa la joia que es van emprovar i que elsva anar com anell al dit. Tothom qui mira-va que el cèrcol que va estar exposat a l’a-parador fins al dia 18 de desembre li entrésperfectament va optar a concursar en unsorteig amb l’anell mateix com a premi.

Mireia’s organitza per segon any conse-cutiu aquest concurs coincidint amb l’arri-bada de les festes nadalenques. La joieria,

ubicada al cèntric carrer de Valldoreix, volreviure així el conegut conte de laVentafocs amb l’objectiu d’agrair elsclients la fidelitat amb què els obsequien alllarg de l’any. Els anells en qüestió, fetsd’or i diamants, estan dissenyats per ahome i per a dona de la mà de la joieriaMireia’s.

També s’han sortejat altres objectes deregal, com ara dos rellotges de la firmaMovado, per a Anna Maria Jané i ÀlexGascón; una ploma estilogràf ica St.Dupond, que s’ha endut Isabel Prada; unrellotge unisex de la firma Locman, que haanat a parar al canell de Maria del CarmeUnzueta; i un cap de setmana a Eivissa, queha estat per a Elena Ribero.

SOCIETAT32 Dijous 2 gener del 2003


L’envelat de Nadal tancarà la progra-mació diumenge que ve al matí amb unaxocolatada de comiat a partir de les onze.L’edició d’enguany està marcada per unaugment del recinte que alberga la carpa iles activitats per a infants, al parc del Pladel Vinyet, i per l’actuació de Quico, elCèlio, el Mut i el Noi de Ferreries, que espodrà veure demà a partir de dos quartsd’onze de la nit.

L’espectacle, que costa quatre euros, estitula Lo misteri de Nadal.

Altres activitats que encara es podenfer a l’envelat són el taller de joguines

animades i jocs de màgia –aquest matí ales onze–, el de petits globus aerostàtics–demà a la mateixa hora– o el de fanaletsde reis –dissabte–.

També es podrà assistir a l’actuació deMiqui Jiménez i el conte musicat per ainfants a partir de tres anys titulat Tonpare balla el drac –que es farà aquestatarda a les sis–, de la companyia de clowni circ Industrial Teatrera, que presentarà IlMondo per a nens i nenes a partir de cincanys –demà a la tarda–, o a la sempreesperada arribada dels ambaixadors reialsa l’envelat, dissabte a les sis de la tardaper recollir les cartes dels més menuts.

L’acte comptarà amb l’animació infan-til de la popular companyia Xip Xap.


L’expedició de santcugatencs tornarà diumenge vinent JORDI GARCIA

Ricard Juanola i Carolina Pasqual han guanyat els anells d’or i diamants JORDI GARCIA L’envelat de Nadal està ubicat al parc del Pla del Vinyet JORDI GARCIA

Sant Cugat envia a Galícia unaexpedició de més de 80 voluntaris

Els guanyadors del Príncepi Princesa recullen l’anelld’or i diamants de Mireia’s

L’envelat de Nadal ofereixencara vuit activitats de tottipus per a infants i adults


E

L’Entitat MunicipalDescentralitzada de Valldoreix ha posaten marxa la seva pàgina web oficial:www.valldoreixobert.net. El principalobjectiu de la posada en marxa d’a-questa pàgina web és facilitar l’accés ala informació i els tràmits administra-tius que es realitzen habitualment desde l’EMD. Així doncs, totes les perso-nes que ho desitgin podran fer a travésde la xarxa diferents tràmits adminis-tratius, que van des de descarregar elsimpresos per a la presentació d’instàn-cies fins a la sol·licitud del carnet defamílies nombroses. Una altra de lespeculiaritats d’aquesta nova pàginaweb és un espai virtual que permettenir una línia directa oberta amb elpresident de l’EMD, FrancescCardoner. “Ens ha semblat interessantentrar dins d’aquesta tecnologia per talde poder millorar i garantir l’accessibi-litat als ciutadans de Valldoreix”, expli-cava Cardoner, que apuntava que “finsara hem prioritzat l’atenció personal de

tipus presencial, i això està limitat peruns horaris, fet que no passa amb lanova pàgina web”. Un dels principalsés el que aporta informació sobre lesentitats i associacions del districte, abanda dels equipaments de què es dis-posa, una altra dedicada al comerç deValldoreix i l’agenda cultural, ambtotes les activitats que es porten a termeen el districte. També hi ha un enllaçque permet accedir a la informació delbutlletí municipal i un altre que fa unpetit resum de la història de Valldoreix.Finalment, un dels apartats destacats dela pàgina web és el plànol del districte,que disposa d’un localitzador per indi-car la manera com arribar a diferentsllocs d’interès de Valldoreix o a qualse-vol adreça d’aquest districte santcuga-tenc. “La pàgina web pretén donar ser-vei, que és la raó fonamental de lesadministracions públiques”, asseguravaCardoner, “volem aconseguir que lagent participi”. De cara al futur es pre-veu la posada en marxa d’un espai decomerç virtual i poder facilitar noustràmits.

33Dijous 2 gener del 2003 SOCIETAT

Humans! Els primers pobladorsde Catalunya és el títol de l’expos-ció que es pot veure fins al 26 degener a la Casa de Cultura. Aquestamostra pretén donar a conèixer itrencar amb alguns tòpics de la vidadels primers pobladors deCatalunya, centrat en el paleolític.

Es tracta d’una exposició itine-rant de la Fundació La Caixa i técom a principal objectiu explicarels orígens de l’home i els seus pri-mers assentaments en el territorique avui coneixem com Catalunya.

Aquesta mostra està estructura-da en sis àrees que compten amb

reproduccions d’algunes escenesdel que era la vida quotidiana d’a-quests primers catalans. Aixídoncs, el visitant podrà conèixerquins van ser els primers poblatshumans a Catalunya, les formes desubsistència que practicaven, larelació amb l’entorn, eldesenvolu-pament tecnològic i els costumsculturals.

La mostra es fixa en la vida alpaleolític, amb una base científica,però amb un plantejament total-ment divulgatiu. De fet, aquest ésun punt cabdal, ja que l’exposicióestà pensada per rebre la visita degrups escolars, de tal manera quepoden conèixer la vida d’aquests

primers catalans de ben a prop, abanda de participar en tallers queels permetran saber com tallarpedra amb les seves pròpies mans,tal com feien a la prehistòria. Enaquest sentit, la interactivitat és undels punts més destacats de la mos-tra, que promou el fet d’interrela-

cionar-se amb les escenes represen-tades de la vida d’aquests pobla-dors.

D’aquesta manera es preténtrencar amb alguns dels tòpics mésfreqüents que circulen sobre la vidaen aquesta època. La manera dedesmentir algun d’aquests mites és

presentar la vida dels primershumans catalans.

D’altra banda, es va anunciarque la nova exposició d’aquesttipus que acollirà la Casa deCultura serà Al-Andalus. Els aro-mes de l’Islam, que arribarà d’aquía un parell de mesos.

Els primerscatalans, aSant Cugat

L’EMD de Valldoreixposa en marxa laseva pàgina web

Sis premiats pels seus consellsper ser més cívics en el marcde l’enquesta a la gent gran

Redacció / CASA DE CULTURA

L’exposició es podrà veure fins al 26 de gener a la Casa de Cultura JORDI GARCIA

L’entrega de premis es va fer al Teatre-Auditori JORDI GARCIA

Francesc Cardoner i Xavier Cortès JORDF GARCIA

Magda Méndez / VALLDOREIX

Les opinions sobre el civismetambé es premien. Sis membres delscasals de la gent gran del nostremunicipi que van participar a l’en-questa promoguda perl’Ajuntament. També es va premiar

els casals amb televisors, vídeos,karaokes i radiocassets.

Isabel Martín (Casal deValldoreix), Manuel Martín (Racóde l’Amistat, les Planes), LinaCerzuela (Llar d’Avis de laParròquia), Dolors Gil (Casal deMira-sol), Dídac Collado (Centre de

Dia Sant Cugat) i Consuelo Oriol(casal de la Floresta) van ser els pre-miats. Tots ells van rebre 150 eurosen vals de compra per canviar a lesbotigues de Sant Cugat Comerç.L’entrega de premis es va fer en elmarc d’un espectacle de música idansa que va tenir lloc a l’Auditori.


El concurs de carrosses d’acom-panyament dels Reis ha registrat finsara una desena de participants, apro-ximadament com l’any passat. SesMajestats tornaran enguany ambhelicòpter a Sant Cugat.

La cavalcada sortirà de l’avingu-da de Torre Blanca, passarà pel Pladel Vinyet, Francesc Moragas, LluísCompanys, la plaça de l’estació, bai-xarà pel carrer d’Àngel Guimeràfins al carrer de Villà, per on giraràcap al carrer de Valldoreix. La ruaprosseguirà per la plaça del DoctorGaltés, el carrer de Santa Maria, elsQuatre Cantons, Santiago Rusiñol,

la plaça d’Octavià, la Plana del’Hospital, Abat Armengol, SalvadorEspriu i Joan XXIII, i continuarà pelpasseig de Torre Blanca, la plaçad’en Coll, altre cop pel passeig deTorre Blanca, per l’avinguda deCerdanyola, els carrers deMontserrat, Abat Guillem d’Avinyó,per l’avinguda de Francesc Macià ila rambla del Celler. La cavalcadapassarà de nou per FrancescMoragas, Sant Antoni i acabarà elrecorregut a la plaça de Barcelona. Al’Ajuntament es donaran els premisa les millors carrosses. És possibleque a última hora hi hagi algunamodificació en el recorregut en fun-ció de les obres.

La psicologia, com qualsevolaltra ciència, ha creat els seus propismites o falsos dogmes que a vegadesresulten difícils de trencar. El dia 10de desembre passat, el professorJaume Patuel, psicopedagog i psico-analista, va exposar, en el CentreBorja, com aquestes falses creencesdificulten, quan no impedeixen, elnormal desenvolupament de la vidamental.

Patuel va exposar la dificultatd’abastar la totalitat de l’alè de vidaque és la psikhé. És per això que elmot psicologia sempre va acompa-nyat d’un adjectiu que delimita elcamp d’estudi en què es vol aprofun-dir. Actualment, es dibuixen quatregrans corrents, el conductual, centratsobre els comportaments o les con-ductes visibles de les persones; elprofund, que busseja en l’incons-cient; l’humanista, que intenta apro-par-se a l’home com un tot integral;el transpersonal, que va més enllàdel simple individu; finalment l’es-piritual, que intenta explicar allò queels altres corrents no són capaçosd’esxplicar. La limitació de cada und’aquests enfocaments aboca a lateoria de la margarida: l'anàlisi d’unpètal no explica com és la flor sence-ra. Això fa que sovint es caigui enreduccionismes, a convertir en veri-tat general o dogma allò que nomésés cert per a un determinat nombrede casos concrets.

El pensament crític és el que ens

ajuda a veure si una proposició éscerta o falsa. El problema, però, ésque ben sovint es nega el pensamentper tal d'haver d’escollir, d’anar acontra-corrent o simplement d’haverd’enfrontar-se amb el propi móninterior. El dogma, com a certesauniversal no discutible, ben sovint ésun bon refugi per a la tranquil·litatpersonal. Així, hom es pot situar enposicions extremes i afirmar que elsucceït en la infància no té cap con-seqüència posterior o, contrària-ment, assegurar que tot deriva decom es va viure la infància. Un

reduccionisme excessiu pot portar aatribuir totes les culpes als pares,com si el subjecte no fos autor de laseva pròpia vida.

La societat moderna ha potenciatdogmes que, d’una manera o altra,han existit sempre. Així, la necessitatde sentir-se estimat com sigui té aveure amb el valor que es dóna altriomf personal, amb el perill d’ob-sessionar-se amb el perfeccionisme iamb la frustració i el risc de derivarcap a complexos d’inferioritat si nos’assoleixen les fites proposades.Les expressions dogmàtiques són

d’ús corrent en la vida quotidiana. Elproblema no és exclamar puntual-ment "això és un desastre!", sinó fer-ho amb convicció. Les posturescatastrofistes es deixen arrossegarper les circumstàncies sense plante-jar com pot ser reconduïda unadeterminada situació. Un altre exem-ple ben comú és culpar els altres ieludir les pròpies responsabilitats.La frase més recurrent és "jo ja hohavia dit, i no em va fer cas". Peròtambé hi ha posicions contràriesd’una assumpció excessiva de res-ponsabilitats, que porten a situacionsde gran tensió, d’aclaparament, i quepoden desembocar en un fort estrès ifins i tot en un bloqueig mental.Així, el conferenciant va seguir ambfrases tals com "és massa difícil pera mi", "no puc permetre’m cap erra-da" i moltes altres.

Com a final va presentar el sen-tit comú, allò que els catalans ano-menem el seny, un sentit intern aris-totèlic que té una importància bàsicaper discernir entre dogma i realitat.Perquè, evidentment, no és el mateixparlar de la psicologia dels recursoshumans, que d’humans amb recur-sos psicològics, ja que la primera,extensivament emprada en el mónoccidental, no és res més que unasimple manipulació de l’ésser humà,com un pot usar recursos tecnolò-gics, pedagògics, informàtics o dequalsevol altre tipus. Els falsos dog-mes incideixen fortament en la reali-tat emocional de les persones i es fanecessària una gran pedagogia.


El psicopedagog JaumePatuel va fer una

conferència sobre lesfalses creences que

dificulten la vida mentalRedacció / SANT CUGAT

Els Reis tornaran a arribar en helicòpter ARXIU

Deu carrossess’apunten a lacavalcada de Reis

Els dogmes psicològicsfalsos, al Centre BorjaCENTRE BORJA / SANT CUGAT

L'Ateneu Santcugatenc haampliat per aquest segon trimestreel nombre de cursos així com elshoraris que fan més fàcil apuntar-se a alguna de les propostes del'entitat. Les principals novetats apartir del mes de gener són uncurs de fotografia, un de restaura-ció de mobles i un altre de guionscinematogràfics. Els cursos decuina també es veuen ampliats iara es pot aprendre cuina per adiferents patologies, salses, peix,cuina boliviana i vegetariana.

D'altra banda, continuen els

cursos d'Informàtica i d'Internet,que fins ara han tingut una granacceptació, així com els cursos deball: es pot triar entre el country,els ritmes caribenys i el tangoargentí. Una de les novetats enaquest apartat és un curs de sevi-llanes que completa l'oferta d'es-tils que es proposen. També conti-nuen els cursos de risoteràpia,reflexoteràpia i ioga, així com elscursos de llenguatge i coneixe-ment amb cursos d'àrab, a més delfrancès, l'anglès i el català. Tambén’hi ha altres de més específicscom el d'egiptologia, escripturacreativa o història de l'art.

Amb aquesta nova programa-ció, l'Ateneu assoleix un delsseus objectius que és "la creaciód'una oferta cultural estable diri-gida a tots els santcugatencs ambcontinguts i horaris variats i preusassequibles". Les inscripcionspels cursos ja s'han obert a la seude l'entitat i al casal del barri del'avinguda Cerdanyola. Durantaquest trimestre que ara s'acaba,han passat per l'Ateneu més de500 persones que han seguitalgun dels cursos i tallers en elsàmbits del coneixement, el benes-tar personal, els recursos i l'ex-pressió.

La pedra que havia estat l’altarde l’antiga església de Sant Perecontinuarà estant al terra de la plaçade Pere San. Així s’ha decidit final-ment, després d’un intens debatsobre si s’havia de deixar allà ons’havia col·locat des de la desapari-ció de l’església o si s’havia deguardar per passar a formar part delpatrimoni local mostrat en el futurmuseu de la ciutat.

Tots els santcugatencs quehagin passejat alguna vegada perl’antiga plaça de Pere San de bensegur que s’havien fixat en unaenorme llosa que es trobava a l’em-pedrat davant de l’escola de dansaLaura Esteve. Aquesta gran llosa ésl’antiga pedra de l’altar de l’esglé-sia de Sant Pere, que fa molts anyss’alçava al lloc on actualment hi hael mercat municipal. Cap al 1916, lapedra de l’altar major es varecol·locar i va passar a formar partde l’empedrat de la plaça fins faben poc, quan van començar lesobres de remodelació de Pere San.En aquest punt es va iniciar el

debat.L’historiador local Domènec

Miquel considera que la pedra “s’hade treure del terra” ja que “de l’an-tiga parròquia, se’n conserven moltpoques coses”. Un dels punts quejustificaven el fet que la pedra noestava consagrada, però l’historia-dor apuntava que “s’hi han jurat tes-taments durant molts segles asobre”. En aquest sentit, Miquelcreu que “qualsevol cosa que siguiun testimoni històric de la ciutats’ha de conservar en un lloc digne”.

Domènec Miquel ha estat unade les persones que ha presentat

instàncies a l’Ajuntament demanantque es conservi en el futur museu itambé reclamant que es reuneixiurgentment la comissió delPatrimoni per decidir què es fasobre aquest tema. “Que el 1916 esposés al terra perquè hi havia unclima més anticlerical, s’entén”,assegurava Miquel, però afegeixque el fet “que el 2002 no s’enten-gui que es tracta d’un testimonihistòric em sembla inconcebible id’una gran falta de cultura”. Segonsl’historiador, encara no han rebutuna resposta sobre les seves peti-cions per part de l’Ajuntament.

Esquerra Unida i Alternativa(EUiA) ha iniciat una campanyaen l’àmbit català, que es manifes-tarà també a Sant Cugat i que seràparal·lela a lad ’ I z q u i e r d aUnida (IU) adiverses zones del’Estat espanyol,en què s’exigeixla no-iniciaciód’una guerracontra l’Iraq que,al seu parer, fariaaugmentar encara més el patimentdel poble iraquià i que “continua-ria l'escalada bèl·lica contra paï-sos musulmans de conseqüènciesimprevisibles”.

En un comunicat, la formacióassegura que és conscient de “laseguretat prèvia que té George W.Bush en fer l'agressió, malgratl’hostilitat de milers de manifes-tants arreu del món, que surten alcarrer sempre en contra de la

guerra i mai a favor de les sevessuposades causes”.

D’acord amb l’esperit d’apro-pament a Iniciativa perCatalunya-Verds (ICV) per a lesproperes eleccions municipals iautonòmiques, EUiA vol augmen-

tar també larelació entemes comaquest, “enquè sempre hiha hagut unasintonia, i peraixò està enmarxa unac a m p a n y a

conjunta d'EUiA i ICV contra laguerra”. Aquesta campanya esbasa en l’edició i el repartimentde cartells i de targetes postalsque s’enviaran a la Moncloa. Elsdos partits posen l’accent en lacausa econòmica d’aquest con-flicte. A les postals també es potobservar un nen iraquià amenaçatper una pistola de benzinera i ambel text: Bush, Blair, Aznar... Quiprem el gallet?.

La Unió Santcugatenca ja téenllestida la renovació dels esta-tuts com a entitat. Aquest era undels punts clau en la programa-ció de la nova junta directiva,que donarà peu a una novaassemblea de socis.

Des de la junta directiva s’haenllestit aquest esborrany, quehaurà de ser aprovat pels socisde l’entitat en una assembleaextraordinària. Des de divendres

20 de desembre del 2002, es potconsultar una còpia a la secreta-ria de l’entitat (de sis de la tardaa nou del vespre). Tothom quiho consideri oportú, podrà pre-sentar les esmenes necessàriesper escrit fins al proper dia 10de gener del 2003.

D’altra banda, la UnióSantcugatenca va celebrar undels actes més destacats de laseva agenda d’activitats: la festade Cap d’Any. En aquesta oca-sió, la música va anar a càrrecde l’Orquestra Montecarlo.

35Dijous 2 gener del 2003 SOCIETAT

La pedra de l’altar de l’antiga església continuarà a la plaça JORDI GARCIA

EUiA començauna campanyaantiguerra a l’Iraq

La pedra de l’altares queda al terra

La Unió fa la renovaciódels estatuts

L’Ateneu amplia elnombre de tallers

Redaccio / SANT CUGAT


Magda Méndez/ SANT CUGAT

TOTS ELS SERVEISTOTS ELS PROFESSIONALSTOT EL COMERÇTOTS ELS CARRERS


La formació consideraque una guerra

continuaria l’escaladabèl·lica imprevisible

contra països musulmans

CULTURA36 Dijous 2 gener del 2002

Jordi Savall dirigeix la Capella Reial de Catalunya JORDI GARCIA

Missa solemne al Monestir JORDI GARCIA Ofrena floral a la tomba de l’abat Odó JORDI GARCIA

Els actes de celebració de l’any delmil·lenari de la concessió de la but-lla del papa Silvestre II al Monestir

van arribar el diumenge 22 de desembrepassat al seu punt culminant, ja que enaquesta data es complien els 1000 anysexactes de l’esdeveniment. La presentaciódel llibre La butllade Silvestre II alMonestir de SantCugat i el concertofert per la CapellaReial de Catalunyavan ser els actescentrals d’un diaque va començaramb la celebració d’una missa en la qual vaassistir, a més de l’alcalde de la ciutat LluísRecoder, el president de la Generalitat,Jordi Pujol.

L’església del Monestir va rebre lesautoritats a tres quarts d’onze del matí i, apartir de le dotze del migdia, va acollir lacelebració d’una missa solemne oficiadapel bisbe de Girona, considerat com l’he-reu de l’abat Odó. La celebració religiosa

va concloure amb l’homenatge floral a latomba de l’abat Odó, que l’any 1002 vapromoure l’expedició a Roma. Aquestaexpedició, derivada probablement de lesconseqüències de la ràzzia del califa Al-mansor de l’any 985 per les terres del com-tat cristià de Barcelona, tal com indical’historiador Domènec Miquel, va culminaramb l’obtenció de la butlla papal del 22 de

desembre del 1002.Per Domènec Miquel,l’impuls d’Odó va ser“decisiu per a la histò-ria del Monestir” i labutlla va significar “laconsolidació del ceno-bi com a gran senyorfeudal perquè va rati-

ficar els seus dominis territorials i jurisdic-cionals”.

En el capítol de parlaments que va tenirlloc just després de l’ofrena de flors, el pre-sident de la Generalitat, Jordi Pujol, vademanar “la implicació de l’Església en laconstrucció nacional de Catalunya”. Enaquest sentit, el president de la Generalitatva establir un paral·lelisme amb el gest queva fer Roma quan va concedir la butlla al

Monestir de Sant Cugat. L’alcalde LluísRecoder, pel seu cantó, va subratllar “laimportància de mantenir vives les arrelshistòriques de la ciutat”, així com de“transmetre-les a les generacions més jovesde santcugatencs i santcugatenques”.

El llibre La butlla de Silvestre II alMonestir de Sant Cugat, compilació d’arti-cles realitzats pels historiadors AlbaRodríguez, PereLluís Artigues,Joan Ruiz, RamonSargatal, AntoniPladevall i PerePuig, va ser presen-tat aprofitant l’ani-versari del docu-ment. L’obra expli-ca, a través de cincestudis ben diferenciats, la importància dela butlla, el seu context històric, la perso-nalitat de l’abat Odó i del papa Silvestre II,i el Monestir des d’un punt de vista arque-ològic. Els autors del llibre, en un gestsimbòlic, van signar un exemplar de l’obraque va ser entregat en dipòsit a l’ArxiuMunicipal de Sant Cugat.

La plaça d’Octavià, d’altra banda, va

ser l’escenari d’una revetlla popular que esva desenvolupar al llarg de tota la tarda i enla qual van participar, entre d’altres, elsBastoners i els Caparrots de la ciutat. Lesactivitats de caire tradicional van protago-nitzar clarament una festa que va incloure,a més, la interpretació d’una crònica de labutlla.

La Capella Reial, dirigida per JordiSavall, va posar el puntf inal a la celebracióamb un concert denadales d’estil renai-xentista. Prop de 600persones es van aple-gar a tres quarts de deudel vespre a l’esglésiadel Monestir per escol-tar Un Nadal renaixen-

tista. In tempore de Nativitate. El repertoriva incloure El cant de la Sibil·la, peça queadquireix “la ressonància adequada” enuna església, tal com va assenyalar Savall.Pel director de la Capella Reial deCatalunya, l’església del Monestir va serl’escenari ideal per al concert, ja que vapermetre “viure la música més enllà de laseva pròpia interpretació”.

E.A. / SANT CUGAT

Sant Cugat celebra els mil anys de la concessió de la butlla al Monestir

Els actes del dia 22 van incloure la presentació

del llibre ‘La butlla de Silvestre II al Monestir

de Sant Cugat’

El president de laGeneralitat, Jordi Pujol,

demana “la implicació del’Església en la construcció

de Catalunya”

El director de l’ANC i l’alcalde presenten el llibre de l’Any del Mil·lenari JORDI GARCIA

Montserrat Masdeu exposa unacol·lecció de 60 quadres a la SalaRusiñol en aquestes dates nadalen-ques. De jardins i ciutats és el títold’una mostra que reflecteix el pai-satge urbà d’algunes de les ciutatsde la regió italiana del Vèneto, comara Venècia o Verona.

Montserrat Masdeu té tota unatrajectòria al darrere en el món dela pintura, afermada en els 30 anysde carrera artística. De jardins iciutats es compon d’olis sobre tela

en què es copsa tota l’esplendorarquitectònica de les ciutats italia-nes, sobretot vistes a la llum delcapvespre. La lluminositat i unarica paleta de colors prenen prota-gonisme en aquest recull de l’obrade Masdeu.

La Sala Rusiñol va inaugurar

l’exposició el 19 de desembrepassat en un acte al qual va assis-tir l’alcalde de la ciutat, LluísRecoder, que va reconèixer laseva admiració. De jardins i ciu-tats romandrà a la galeria delcarrer Rusiñol f ins al proper 7 degener.

37Dijous 2 gener del 2003 CULTURA

L’obra de Masdeu copsa la bellesa del Vèneto JORDI GARCIA

Una escena de ‘Pedra i sang’ JORDI GARCIA

Crítica de música i de teatreDies de festa

Tradició i modernitat

Música: ‘Valsos i danses’. Intèrprets: Orquestra Simfònica Sant Cugat.Director: Josep Ferré.Concertino: Anna Calvo.Repertori: Música de Salvador Brotons, Johann

Strauss (pare i fill) i Peter I. Txaikovski.Lloc i dia: Teatre-Auditori. 27 de desembre.

El concert de Nadal és un fet absolutament assi-milat en el nostre país des de l’original de Viena –nas-cut en els anys quaranta del segle passat– i arrela, cadacop amb més força, si l’orquestra també es d´aquí i elnivell assolit confirma una feina feta a consciència.L’OSC, que ja té 11 anys de vida, s’ha proposat fermúsica per a tothom i, sense deixar de banda la quali-tat, selecciona la seva programació amb obres moltconegudes, sense deixar de fer estrenes quan convé orebuscar entre la música del barroc menys interpreta-da o la popular del cinema; i això li atorga un nivellque fa, per exemple, que el concert que avui comentoes faci set vegades, una d’elles el diumenge passat en

el Palau de la Música Catalana a Barcelona.El concert va començar amb una selecció de la

suite El trencanous, de Txaikovski, inclòs el brillantVals de les flors, per seguir amb polques i valsos delsStrauss, pare i fill, que va tancar la primera part ambuna recopilació de nadales catalanes orquestrades pelmestre Brotons, que fa una mixtura intel·ligent i sen-sible que equilibra amb els diversos grups instrumen-tals fins a aconseguir acoblar un tutti contundent.

La segona part, totalment integrada per peces de lafamília Strauss, es va iniciar amb Contes dels boscosde Viena, precedida per una divertida interpretació delsegon percussionista com a solista de cullereta, tassade cafè, got i paper de diari, auxiliat pel metall, perseguir amb Pizzicato polka, la Marxa egípcia, TritschTratsch polka i El bell Danubi blau, és a dir unaesplèndida mostra de la música vienesa amb interven-cions còmiques, bàsicament del percussionista princi-pal que, a més a més, en un concert com aquest, témolta feina musicalment parlant. Bisos, fruit delsaplaudiments, i la Marxa Radetzky amb l’actuació detot el públic, tal com toca!Bones festes i millor músi-ca!

Eduard Jener / SANT CUGAT

M O N T S E R R A T M A S D E U

Pedra i sang va tornar al Monestirel dia de Nadal de la mà de la com-panyia Tetrateatre. La tragèdia deJosep M. Jaumà, que combina tocsdramàtics i d’humor al més pur estilshakespearià, va omplir la sala capitu-lar en les tres representacions previstesper la formació dirigida per DolorsVilarasau, els dies 25, 26 i 28 dedesembre, i va obligar la companyia aperllongar les actuacions dos dies més,el 29 i el 30.

Pedra i sang, que en el seu tercerany es consolida com a tradició nada-lenca de Sant Cugat, ha assolit un èxit

rotund pel que fa a l’assistència depúblic. El marc per a la posada enescena és immillorable, ja que l’obraes representa en el mateix Monestirque va ser escenari de l’assassinat del’abat Biure durant la missa del gall del1350. El misteri, així com una bonadosi de crítica social, són els ingre-dients principals del drama. Aquestany, a més, en l’escena que es reescriucada temporada per tal de tractar elstemes més punyents de l’actualitat, nohi podia faltar una referència a la crisidel Prestige i els espectadors es vantopar amb un poble santcugatenc,suposadament medieval, preocupat, imolt, pels barrils de fuel.

E.A. / SANT CUGAT

L’assassinat del’abat Biure arribade nou al Monestir


Masdeuexposa a la SalaRusiñol

Teatre‘Pedra i sang’ . Text de Josep M. Jaumà i música de

Joan Alavedra.Direcció escènica: M. Dolors Vilarasau.Direcció musical: Jordi Piccorelli.Intèrprets: Encarna Adelantado, Joan Berlanga,

Ramon Calafell, Joan Fàbregas, Josep M. Jaumá, JoanLlamas, Martina Pérez Vilarasau, Jordi Piccorelli, JaumePla, Carles Sans, Marta Saña i Xavier Tor.

Cor dels monjos: Max Aguilera, Rogeli Pedró i JordiPiccorelli.

Cor del poble format per 16 persones especialmentper a les representacions d’enguany.

Lloc i dia: sala capitular del Reial Monestir. 29 dedesembre.

Abans d’escriure aquest comentari he llegit el quevaig publicar l’any passat quan, per primera vegada,assistia a aquesta tragicomèdia musical en 13 escenes, unepíleg i una coda que es va estrenar el Nadal de l´any2000. Tot el que vaig dir aleshores es pot ratificar: “Lahistòria empeltada de llegenda... La lluita dels diversospoders... Sempre per sobre del poble anònim que coneixi intueix que, per desgràcia seva, no hi ha res de nou sotala capa del sol. El joc, diguem-ne transhistòric...Mantenir la narració dels fets ajustant-se fidelment a les

cròniques, però incloent-hi esdeveniments actuals, ésmolt interessant i demostratiu que les coses no són radi-calment diferents en el fons...”

Quina seria la raó per tornar a parlar de Pedra i sang?Doncs precisament això, la seva permanència un anymés en l’àmbit extraordinari de la sala capitular –quinefecte sonor més escaient que sentir les campanes reialsenmig de la funció quan el trasbalsat abat Biure, un mag-nífic Jaume Pla que sembla imbuït de l’encarnaduraexacta del personatge, no sap què fer amb la reclamaciód’en Saltells–; i el fet, comprovat, d’una assistència mas-siva en els quatre dies de programació allargada per l’è-xit en dues sessions, i la demanda del públic que, per sort,es renova i constitueix l’essència mateixa del fet escènic,una comunió de sensibilitat i d’enteniment que les raonsi els somnis de les persones són gairebé sempre lesmateixes en el transcurs del temps.

Tot el grup d’intèrprets –que repeteixen– resultenconvincents en la difícil proximitat que no pot amagar resi la música ressona en l’espai precís per recolzar la mesu-ra de la tragèdia i la renovada força de la gent per viure iintentar ser feliços. Els afegits en el text des del Prestigeals euros, passant pel Sant Cugat m’estima, formen partdel fet teatral; un fet que, no ho oblidem, va néixer preci-sament en els àmbits sagrats.

Eva Arasa / SANT CUGAT

Sant Cugat té una nova galeriad’art. Es tracta de L’Olivera, localregentat per l’artista Rosa Melchorque, a partir del 14 de novembre, vaentrar en funcionament al carrerRosselló. La línia de l’espai estaràmarcada per la personalitat i el gustde la galerista, que s’inclina, pel quefa a la pintura, pels estils figuratiu iimpressionista, així com per la foto-grafia de qualitat.

Rosa Melchor, pintora i fotògrafaque va fer la primera exposició l’any1973, ha decidit obrir la seva pròpiagaleria, en la qual també hi té l’estudidedicat a la producció i a les classesque l’artista imparteix a grupsreduïts. L’Olivera va obrir les portesamb una exposició d’olis de la matei-xa Rosa Melchor i del seu pare,Manel Melchor, que es va poderveure fins al dia 15 de desembre.

Des del passat 19 de desembrefins al 4 de gener, L’Olivera acull unaexposició del pintor Jordi Vallbona.Vallbona ofereix en aquesta ocasió unrecull de paisatges urbans que desta-quen pel traç, la pinzellada de color ila llum.

La galeria, d’altra banda, disposad’una col·lecció d’art permanentcomposta per obres sense emmarcarde diferents artistes. Aquí el públic hipot trobar sobretot dibuixos i aqua-rel·les. Aquesta selecció ofereix alvisitant de la galeria peces d’art apreus assequibles i respon al desig deMelchor de "fer arribar l’art a tot-hom".

Melchor ha volgut crear també unfons d’art, o club de socis, que permetals membres estar assabentats contí-nuament de les activitats deL’Olivera, alhora que poden gaudir defacilitats i descomptes en els produc-tes.

L’exposició al bar El Punt reflec-teix una etapa de la seva vida. Enquin sentit?

Tot va començar amb el viatge quevaig fer a Egipte l’any 1998. Fins lla-vors, només havia viatjat per Europa,per països propers culturalment. Permi, Egipte va suposar un canvi, unimpacte, i va ser el descobriment d’unpaisatge i d’una atmosfera, de lesespècies i les olors del país, així comdels poblats, mercats i personatges.

¿Havia marxat ja amb alguna ideadel que es trobaria a Egipte?

Havia sentit certs prejudicis, peròaviat vaig adonar-me que es fona-mentaven més en la por a allò que ensés desconegut que no pas en la reali-tat.

I després d’Egipte?

Vaig fer una sèrie de viatges pel nordd’Àfrica i també a Estambul. El pri-mer després d’Egipte va ser una rutaen 4x4 pel Marroc, creuant l’Atlas

fins al desert. Així vaig entrar en con-tacte directe amb la sorra, que és pre-sent a la meva obra. D’altra banda, ladarrera vegada que he viatjat aEstambul ha estat aquest juliol. AEstambul he viscut l’època delRamadà i he vist que no és un perío-de apagat, sinó més aviat alegre. Lanit s’omple de paradetes de menjar ide llums.

Com trasllada les impressions al’obra?

Intento copsar les sensacions a travésde matèries com la sorra, els papersde diari dels països on he estat, lesetiquetes del menjar o les planes delsllibres infantils. De tota manera,intento defugir la cosa concreta,l’anècdota. No es tracta de dibuixarun lloc, sinó de plasmar les emo-cions.

Ha comentat que el canvi nonomés va ser artístic...

Va ser un canvi a tots els nivells. Enel terreny més personal, després delviatge a Egipte, vaig decidir aprendreàrab. Les classes, a més, em van por-tar a engegar un projecte que, malau-

radament, no va tirar endavant. Estractava d’un llibre bilingüe, en àrab icatalà, del qual havia de fer les il·lus-tracions. M’agradaria posar-m’hi denou en un futur.

¿L’etapa iniciada el 1998 és unaetapa tancada?

En absolut. M’he adonat que el mónés molt gran i hi ha moltes coses perdescobrir. Si no puc anar a algun lloc,demano que altres persones em por-tin el que necessito. Pot ser sorrad’Eivissa o Formentera. No semprecal anar molt lluny per viure sensa-cions interessants.

Ignasi Roda ha tret un nou discque, sota el títol Música per a poe-tes, representa el retorn d’aquestartista al món de la música, desprésde trenta anys de silenci. La botigaCompàs va acollir el passat 19 dedesembre la presentació d’aquestdisc compacte doble en el qual Rodafa una compilació musicada delsgrans poetes de la literatura catalana.

Ignasi Roda portava 30 anysallunyat de la música, que havia dei-xat per dedicar-se de ple a la sevacarrera en el món del teatre. Ara l’ar-tista ha retornat a la música per tal deretre, en les seves paraules, "un

homenatge als poetes catalans".Música per a poetes, definit d’a-questa manera, recull versos de poe-tes que Roda ha conegut personal-ment o a través de la seva obra coma lector. El disc aplega, entre d’al-tres, poemes de Miquel Martí i Pol,Josep M. de Sagarra, FredericMistral i Joan Maragall.

Ignasi Roda va aprofitar l’actedel dia 19 per donar a conèixer el seusegell discogràfic, Ímion. L’artistaengega aquest projecte amb l’objec-tiu, tal com va explicar, de "donarsortida a propostes que em semblininteressants sobretot des d’un puntde vista cultural i que no tinguincabuda en les grans marques dis-

cogràfiques". De moment, Roda pensa ja en un

futur disc compost per temes propis

de l’artista, tant pel que fa a la músi-ca com pel que fa a les lletres de lescançons. A més, Ímion traurà, de

cara a un futur proper, un disc dededicatòries i un altre pensat i con-cebut per als més menuts.

38 CULTURA Dijous 2 gener del 2003

Roda va presentar el nou disc a Compàs JORDI GARCIA

La nova galeria acollirà pintura figurativa i impressionista JORDI GARCIA

Ignasi Rodaposa músicaals poetes


L’artista RosaMelchor obre galeriaal carrer Rosselló

Eva Arasa / SANT CUGAT

ENTREVISTA A ELSA PONS

“Després del viatge a Egipte he descobert que el món és molt gran”

Valgui aquest comentari de Nadal com a gest d’ho-menatge a l’artista santcugatenca Rosa Cirilo que,malauradament, la darrera setmana ens ha abandonatdesprés de lluitar durant molt de temps i amb tota dig-nitat contra una malaltia que, a la fi, ha esdevingutguanyadora.

Fins fa poc temps, la seva presència era habitual enles mostres de pintura organitzades per Firart, entornde la plaça del Monestir. La Rosa esperava els diu-menges per fruir de l’ambient artístic que s’hi viu, deldiàleg dels amics que admiraven la seva obra, delscompanys que comentaven les seves inquietuds i pro-jectes. Estimulant a tothom perquè les mostres fossinuna realitat, va encapçalar la creació de l’entitat com asòcia fundadora el 1994, i va tenir-hi un gran protago-nisme, fins a arribar a ser-ne la vicepresidenta el pri-mer any.

La seva vida ha estat un llarg camí ple de còdols iflors, acompanyada pel sofriment i l’optimisme. Lamort del seu fill fou una escomesa molt forta, però lasuportà amb valentia, aliena al defalliment, amb ladelicada sensibilitat del seu tracte. La pintura li serviaper alleugerir el patiment i extreure de la consciènciauna visió del món delicadament serè, un desig d’har-monia expressat en el paper amb llargues pinzelladeshoritzontals de pigment blau i aigua, plenes de mati-sos, semblant a una representació d’espais eteris imetafísics.

S’inicia en l’art des de ben petita estimulada, sensdubte, pel seu pare, a qui li agradava molt dibuixar. Elsanys seixanta estudia a l’Escola Massana deBarcelona, on s’especialitza en pintura i mosaic. En lesseves pintures fetes sobre seda es pot observar lainfluència d’aquesta tècnica en els compartiments i lesdivisions fetes amb reserva de cera sobre la superfíciede la tela. Quan s’instal·la a Sant Cugat, assisteix al’Escola Municipal d’Art, llavors a la Casa de Cultura.Hi havia un ambient d’inquietud artística, de discus-sions i berenars col·lectius que fomentaven la bonaentesa entre els alumnes. Descobreix l’aquarel·la de lamà d’en Joan Tortosa, una tècnica que li permetexpressar la pau i serenor amb les transparències del’aigua i la frescor del color. És en aquest context on laRosa organitza el Col·lectiu Nou, compost pel mateixnombre d’artistes que realitzaran un parell d’exposi-cions i d’on sorgeix la idea de crear una associació perpoder mostrar l’obra al carrer, com en altres ciutatseuropees, amb la intenció d’apropar l’art a tots elspúblics.

Un dels seus temes preferits era la figura, quedibuixa d’esquena, reflexiva sobre un fons monocolor.També ho eren els elements de l’entorn familiar –lli-bres, flors– i, sobretot, recordo els camps de roselles,esplanades il·limitades de taques vermelles, ondulants.Un bon lloc per reposar eternament.

In memoriam: Rosa Cirilo

L’art a Sant Cugat

39Dijous 2 gener del 2003CULTURA

Xavier Baulies ha venut a horesd’ara més de mil còpies del seu discCel subtil, en el qual el músic icantant santcugatenc posa músicaals poemes de Vicenç Llorca, com-pilats en el llibre que porta elmateix títol.

El disc compta amb la partici-pació com a rapsode de l'actriuCarme Elias i aplega un total dedotze cançons.

Xavier Baulies, en la tasca demusicar l’obra poètica de VicençLlorca, ha comptat amb la col·labo-ració de l’esmentada Carme Elias idels músics Pere Bardagí al violí,Pedro Javier González a la guitarraflamenca, Enric Palomar al piano iels teclats, Josep M. Duran tambéal piano, Philipe Vaillet a l’oboè,Carles Morera al bandoneó, RogerBlàvia a la percussió, IgnasiZamora al baix fretless, Rai Ferrer

al contrabaix i Narcís Vidal a laguitarra de jazz, entre d’altres.Maria Hinojosa, a més, també hiposa la veu i participa a Cel subtilcom a cantant.

El disc ofereix una música defusió pop i clàssica que combinaritmes càlids, tropicals i mediter-ranis amb un llenguatge harmònicric en matisos que renova els con-ceptes de la cançó d'autor.L'espectacle musical que XavierBaulies ha creat a partir de lesdotze cançons de Cel subtil va serestrenat al claustre del Monestir elsetembre del 2001 i el disc ha estatpresentat en l’edició d’aquest anydel Festival Grec de Barcelona, enquè ha rebut una molt bona acolli-da tant per part del públic com de lacrítica.

El disc, editat per DiscMusic,es pot adquirir a Sant Cugat, a labotiga Compàs del carrer SantiagoRusiñol.

Xavier Baulies obtéun èxit de vendesamb ‘Cel subtil’

L'escola de música Carme Talledava donar la benvinguda a les festes deNadal amb una celebració que vatenir lloc divendres 21 de desembre allocal del carrer Martorell. Els alum-nes dels diferents nivells de l'escolavan oferir un recital de repertori lliuredavant els professors, els pares i elsamics.Al voltant de 100 persones esvan aplegar a l'escola dirigida per lapianista Carme Talleda per tal de gau-dir d'un concert improvisat ofert peralumnes de diversos instruments, queexplicaven què tocarien just en el

moment de pujar a l'escenari.Els primers a actuar van ser els

més petits, que, acompanyats musi-calment per la mateixa CarmeTalleda, van mostrar els seus coneixe-ments de rítmica. Tot seguit, els alum-nes de flauta travessera, violí, piano iguitarra van inciar un recital, a voltesde manera individual, a voltes ambuna segona veu de la mà de Talleda alpiano. Els estudiants de nivellsavançats també van interpretar algu-nes de les peces que estan estudiant enaquests moments, i van demostrar elbon nivell de l’escola pel que fa a laformació i la qualitat dels alumnes.

L’escola de músicaCarme Talleda ofereixun recital de Nadal

E.A. / SANT CUGAT


Imma Pueyo

Una alumna acompanyada per Carme Talleda JORDI GARCIA

Rosa Cirilo

ESPORTS40 Dijous 3 gener del 2003

l president de l Olimpyc Floresta FutbolSala, Joan Ramon Subirats, va convocar unaconfer ncia de premsa divendres 20 de desem-bre a les pistes municipals de Can Llobet a laFloresta per fer p blic que aquesta entitat hadecidit posar punt final a les relacions institucio-nals amb el Futbol Sala Sant Cugat.

LOlimpyc ha pres aquesta decisi despr sque, segons l entitat florestana, el FS Sant Cugathagi fitxat Javier R os, amb fitxa federativa del Olimpyc i sense cap baixa concedida pel clubque dirigeix Joan Ramon Subirats. Arran del casR os, l Olimpyc Floresta FS ja ha presentat perfax a la Federaci Catalana de Futbol Sala lafitxa del jugador i tamb ha enviat un recurs onrequereix que el comit de competici d aquestorganisme federatiu reconegui Javier R os com ajugador florest . Amb aquest document, tansols pretenem que el comit reconegui JavierR os com a jugador de l Olimpyc. Tenim laintenci d arribar fins a les m s altes inst nciesde l esport catal . El club de la Floresta tambha entregat una carta exposant els fets a l alcalde

de Sant Cugat, Llu s Recoder, i tamb a AlfredoBergua, regidor d Esports, i Jaume Tubau, regi-dor d InstalÆlacions Esportives de l Ajuntament.

L’OLIMPYC TRENCA RELACIONSSubirats, que va iniciar la roda de premsa

avan ant als mitjans informatius que havia dedonar una mala not cia , va afirmar que despr sd aquesta situaci produ da la junta directiva del Olimpyc Floresta FS es veu obligada a trencarqualsevol relaci amb el FS Sant Cugat . Elmandatari va explicar que l entitat no ha volgutdonar la baixa al jugador per un motiu econ -mic . Segons el club, el jugador t un deute pen-dent amb l entitat que encara no ha fet efectiu.

El president ha argumentat que fins almoment hem establert cinc tipus de contacteamb el FS Sant Cugat —dues entrevistes perso-nals i tres trucades telef niques— i com que noens han fet cap cas i no han volgut entendre lanostra postura, ens hem vist obligats desgracia-dament a no tenir cap tipus de relaci amb l altreclub de la ciutat. Ens sentim enganyats i menys-tinguts pel FS Sant Cugat . Subirats, per , vaindicar que aquest tema s arreglaria aviat si el

FS Sant Cugat es fa responsable de tot el que hapassat, que honestament expliqui el que ha suc-ce t .

Segons fonts de l organisme federatiu,aquest no es pronunciar com a molt aviat finspassat la festivitat de Reis.

Carlos Mart nez s el secretari de l OlimpycFloresta FS i s qui signa les baixes federativesde l entitat. Mart nez concreta que jo vaig lliu-rar una baixa en m al jugador Jos Sim n, unabaixa en blanc, amb data i signada per mi. Hovaig fer aix perqu no tenia les dades de JosSim n. Per jo no he donat cap baixa a JavierR os i el FS Sant Cugat ha utilitzat la baixa quejo li vaig donar en m a Jos Sim n per fer tambla baixa de R os. s aix de simple . El secretaride l entitat de la Floresta ha argumentat que unabaixa es d na per duplicat, una per a la federacii l altra per al nou club de destinaci del jugador.La federaci ha d exigir al FS Sant Cugat lasegona c pia de la baixa .

El cos directiu del FS Sant Cugat ha mostratla seva sorpresa per com s ha desenvolupat totplegat, tot i que el seu president, Josep MariaZapater, assegura que el nostre procediment ha

estat correcte . El mandatari santcugatenc hadetallat a EL DIARI DE SANT CUGAT que sil Olimpyc vol trencar relacions amb el FS SantCugat, s el seu problema . El president de l en-titat santcugatenca ha detallat tamb quel Olimpyc m ha vingut a demanar moltes bai-xes, fins i tot la de l equip femen al complet i jono hi he posat cap entrebanc .

EL CLUB TAMBÉ PRESENTA RECURSJos Manuel Montes, coordinador esportiu

del FS Sant Cugat i exdirectiu i excoordinadoresportiu de l Olimpyc Floresta FS, ha indicat quetot aix s una rabieta del president del Olimpyc . Montes ha afirmat que la den nciaque l Olimpyc ha lliurat a la federaci s undocument ple de mentides i contradiccions queno poden provar .

El FS Sant Cugat tamb ha presentat totesaquelles proves que ha cregut oportunes perdemostrar que la tramitaci de la fitxa de JavierR os s legal. No veig una altra sortida que elcomit ens doni la ra , ha dit Montes.

En l actualitat, Javier R os juga en el segonequip del FS Sant Cugat.


E

EL CLUB FLORESTÀ CULPA EL SANTCUGATENC DE FALSIFICAR UNA FITXA FEDERATIVA

L’Olimpyc Floresta trenca relacionsamb el FS Sant Cugat pel cas Ríos

Joan Ramon Subirats, president de l’Olimpyc Floresta Futbol Sala JORDI GARCIA Josep Maria Zapater, president del Futbol Sala Sant Cugat JORDI GARCIA

42 ESPORTS Dijous 2 gener del 2003

Erica Casta eda ha aconseguitun nou t tol a la seva carreraesportiva. El passat 22 de desem-bre va coronar-se per tercer any noconsecutiu campiona deCatalunya absoluta de taekwondoen la categoria de pes lleuger.Aquesta competici s ha celebratal Poliesportiu de la Mar Bella, aBarcelona.

En la final del XXVCampionat de Catalunya absolutfemen va superar a Mar a LuisaZambrana, de l Studio Fran, delPrat de Llobregat, per 7 a 4.Precisament va ser Zambrana quiva privar Casta eda l any 2001d adjudicar-se aquest t tol. Ensemifinals, la santcugatenca vasuperar a Cristina Valencia, delTaekwondo Damian de Reus, per6 a 4.

La propera competici onprendr part la santcugatenca seral Campionat de CatalunyaUniversitari, que tindr lloc el capde setmana de l 1 i 2 de febrer. Perla seva banda, el Campionatd Espanya absolut ser una setma-na m s tard, el 8 i 9 de febrer.

Tercer triomfde Castañedaal Campionatde Catalunya

El president del Futbol ClubBarcelona, Joan Gaspart, acompanyatdel president de la Penya Futbol ClubBarcelona MilÆlenni, Jaume Guix , vapresidir el passat 23 de desembre a laSala de Membres d Honor de laFundaci , a l estadi del FC Barcelona,l acte de presentaci del calendariMilÆlenni 2003, que per primera vega-da ha editat la Penya Futbol ClubBarcelona MilÆlenni de Sant Cugatamb el suport i la colÆlaboraci del Associaci de Penyes del Vall s.

UN CENTENAR D’ASSISTENTSAl acte, que va comptar amb l as-

sist ncia de m s d un centenar de per-sones, tamb hi van ser presents elsdirectius del FC Barcelona AgustMontoliu i Emili Creus. La PB SantCugat va estar representada pel seupresident, Josep Maria F lez, i tresdirectius m s del club santcugatenc.

Aquest calendari, anomenatMilÆlenni 2003, ser repartit a totes lespenyes del Vall s. MilÆlenni 2003 sun colÆleccionable que recull la parti-cipaci i pres ncia de dotze presidentsde diverses penyes de l Associaci de

Penyes del Vall s. Les dues penyesblaugranes de la nostra ciutat hi surtenrepresentades en els mesos de maig(Penya Futbol Club BarcelonaMilÆlenni) i de juny (Penya BlaugranaSant Cugat).

Jaume Guix , president de la PBMilÆlenni, va explicar a EL DIARI DE

SANT CUGAT que aquesta s una de

les activitats que ten em previst ferdins el nostre pla estrat gic. Sempre sun goig quan un projecte es transfor-ma en realitat . Guix ent n les pe-nyes barcelonistes des d una visimoderna, nova, m s actual i m s din -mica . Segons el mandatari santcuga-tenc, el calendari reivindica el fet quees pot treballar pel Bar a des de mol-

tes maneres diferents .Lacte va finalitzar amb l entrega

per part de Jaume Guix a JoanGaspart de l exemplar n mero u delcalendari MilÆlenni 2003. Gaspart vaassegurar que amb actes com aquestes demostren moltes coses com perexemple que el Bar a s una instituciexcepcional .

L’ACTE VA COMPTAR AMB MÉS D’UN CENTENAR DE PERSONES

Gaspart presideix la presentaciódel calendari de la Penya Mil·lenni

Àlex López / BARCELONAÀ.L. / SANT CUGAT

Joan Gaspart va lliurar a Josep Maria Félez, president de la PB Sant Cugat, una rèplica emmarcada del mes de maig JOSEP MASIP

43Dijous 2 gener del 2003 ESPORTS

Em sento molt satisfet pel quehem aconseguit fer fins ara quant ainstalÆlacions esportives a la ciutat.Ja he dit en m s d una ocasi quedubto que hi hagi alguna ciutatcatalana que hagi aixecat tantesnoves instalÆlacions en tant poctemps . Recoder va fer aquestaafirmaci el 24 de desembre passatdurant el tradicional esmorzar queofereix als mitjans de comunicacique habitualment cobreixen lainformaci del que passa a la ciutat.

L alcalde tamb va avan ar un2003 amb un grapat d inaugura-

cions de noves depend ncies muni-cipals i tamb primeres pedres.

Durant el 2003, l Ajuntamentinaugurar el nou centre de fitness,el nou pavell , la nova instalÆlacide la secci de tenis de taula de laUni Esportiva Sant Cugat, la pri-mera fase de la ciutat esportiva,dues pistes poliesportives de barri, itamb quedar arranjat el PavellMunicipal.

El mes de febrer podriacolÆlocar-se la primera pedra de laciutat esportiva. La primera fasepodria estar enllestida el 2003. sun projecte molt important , vaafirmar Recoder.

Recoder, orgullós delque s’ha fet “fins ara”en instal·lacions

À.L. / SANT CUGAT

Dos primers llocs, quatre segonesposicions i una quarta pla a. Aquests l impressionant balan de la neda-dora santcugatenca Melissa Caballeroen la seva participaci en una novaedici del Campionat d Espanyaabsolut en piscina curta, que s hacelebrat del 19 al 22 de desembre a lesinstalÆlacions del Club NataciSabadell.

La nedadora local ha guanyat dost tols. El primer ha estat en la provadels 200 metres lliures (2:11.13), quetamb ha estat la millor marca

nacional dels 17 anys. En aquesta dis-ciplina ha derrotat sorprenentment aNina Jivanevskala, que ha acabatsegona amb una marca de 2:11.50. Elsegon campionat ha estat als 4X100metres lliures com a integrant del CNCatalunya, amb un temps de 3:50.14.

Caballero tamb ha ocupat elsegon lloc als 800 lliures (8:31.54);als 400 lliures (4:07.40), millor marcanacional dels 17 anys; als 4X200 lliu-res (8:12.15); i 4X100 lliures(4:15.65). Tamb ha estat quarta als200 lliures (1:58.57), millor marcanacional dels 17 anys. Per clubs, elCN Catalunya tamb ha estat primer.

Set podis de Caballeroa l’estatal de natacióen piscina curta

À.L. / SANT CUGAT

Les instalÆlacions del Centred Alt Rendiment (CAR) de SantCugat van ser l escenari el 19 dedesembre passat d un partit de car c-ter ben fic organitzat per l ONGFundaci n Peque o Deseo aCatalunya. L enfrontament, patroci-nat per la marca Adecco, va comptaramb la participaci de cares conegu-des com els exfutbolistes del FutbolClub Barcelona Julio Salinas, V ctorMu oz, Carles Busquets, TxiquiBegiristain, Jes s Angoy, els perio-distes Carles Francino, RamonPellicer i Pitu Abril, el pilot de f r-mula 1 Pedro Mart nez de la Rosa, oel presentador Pedro Ruiz.

El mateix dia va presentar-se a

Barcelona la Fundaci n Peque oDeseo, una organitzaci que actua demanera desinteressada per fer reali-tat els somnis dels nens i de les nenesamb malalties cr niques o terminals.

Aquest partit de futbol entrepopulars s la primera activitat queporta a terme aquesta ONG.

Fins ara, aquesta fundaci hapogut complir un centenar de desit-jos de nens i nenes amb una malaltiacr nica o terminal, com con ixerpersonalment, entre d altres, cantansde la talla de Chayanne, RickyMartin, Shakira, David Bisbal,David Bustamante, Monica Naranjoi Miguel Bos , el pilot Carlos Sainzi diferents futbolistes del FutbolClub Barcelona i tamb del ReialMadrid.

ORGANITZAT PER LA FUNDACIÓ PEQUEÑO DESEO

El CAR acull un partitde futbol benèfic ambmoltes cares populars


Imatge d’aquest partit de futbol benèfic amb la participació d’un munt d’exfutbolistes i esportistes JORDI GARCIA

44 ESPORTS

Esport Federat

VOLEIBOL

SUPERLLIGA FEMENINA

CV Sant Cugat TMA-CV Tenerife........0-3

FUTBOL SALA

PRIMERA NACIONAL A

ITV FS Sant Cugat-CFS Colo Colo.......2-5

FS Calvi -Olimpyc Floresta FS.............6-2

DIVISIÓ D’HONOR BARCELONA

ITV FS Sant Cugat-FS La Marina.........1-5

PRIMERA DIVISIÓ

AE Xarxa-Chess FS.............................10-0

PRIMERA DIVISIÓ FEMENÍ

CE Mas Gener-AAVV Can Clos............1-2

TERCERA DIVISIÓ MASCULINA

CE Mas Gener-CN Caldes.....................5-6

CADET SEGONA DIVISIÓ

FS ITV Sant Cugat B-Santpedor............2-2

FS ITV St Cugat A-Maristes I................4-2

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ

FS ITV Sant Cugat-C. Sagrada F......4-2

FUTBOL

PRIMERA REGIONAL

UD San Mauro-Sant Cugat....................2-0

SEGONA REGIONAL

CD La Farga-Tibidabo R mulo T..........0-0

Carolinense-UD Mira-sol-Baco.............2-1

TERCERA REGIONAL

Montserrat Terrassa-PB Sant Cugat.......1-3

VETERANS

DS 16.00 Sant Cugat-Terrassa

AFICIONATS

Mira-sol CF-Atl tic Meditarrani............2-4

SEGONA DIVISIÓ JUVENIL

PB Sant Cugat (descansa)

PRIMERA DIVISIÓ CADET

PB Sant Cugat A-Can Rull R.T..............3-2

SEGONA DIVISIÓ CADET

Juentud 25 Sept.-PB Sant Cugat B........2-8

La Planada-PB Sant Cugat B.................5-1

PRIMERA DIVISIÓ INFANTIL

PB Sant Cugat A-EF Sabadell................1-3

SEGONA DIVISIÓ INFANTIL

PB Sant Cugat B-Ol mpic Can Fatj .....3-2

PRIMERA DIVISIÓ ALEVÍ

PB Sant Cugat A-Sabadell..............(susp s)

SEGONA DIVISIÓ ALEVÍ

PB Sant Cugat B-Mercantil....................1-2

J nior FC (descansa)

BENJAMÍ DIVISIÓ D’HONOR

PB Sant Cugat A-EF Blaugrana.............2-0

BENJAMÍ PRIMERA DIVISIÓ

EF Bonaire-PB Sant Cugat B.................1-1

PREBENJAMÍ PREFERENT

Mollet-PB Sant Cugat ............................4-1

B¸SQUET

PRIMERA CATALANA

UE Sant Cugat-CB Caldes.................56-62

CAMPIONAT CATALUNYA B

CB El Colomer-CC LHospitalet B..20-91

TERRITORIAL

B. Sant Cugat-CE Sant Nicolau B..62-95

SOTS 21

B. Sant Cugat-BC Sant Quirze...........83-80

JÚNIOR MASCULÍ CAMP. CATALUNYA

UE Sant Cugat-Joventut.....................82-98

JÚNIOR FEMENÍ PROMOCIÓ

SA S ria-UE Sant Cugat....................34-41

CADET MASCULÍ PROMOCIÓ

CE Sant Nicolau-UE Sant Cugat B..63-86

Maristes-UE Sant Cugat A.................71-25

CB Regina Carmeli-UE St Cugat C...21-77

CADET FEMENÍ PREFERENT

UE Sant Cugat-CN Reus Ploms........49-41

CADET FEMENÍ PROMOCIÓ

Sant Ignasi-UE Sant Cugat B.............70-21

HANDBOL

PRIMERA CATALANA

H. Poble Nou-UE Sant Cugat............25-36

HOQUEI PATINS

PRIMERA CATALANA

CP Vic-PHC Sant Cugat.........................3-4

PRIMERA CATALANA FEMENÍ

PHC Sant Cugat-HC P. Plegamans........7-1

SEGONA CATALANA

PHC Sant Cugat-CH Caldes..................6-9

JÚNIOR CAMP. CATALUNYA

PHC Sant Cugat-Salle Bonanova..(susp s)

CE Cornell -PHC Sant Cugat................6-2

JUVENIL CAMP. CATALUNYA

PHC Sant Cugat-Salle Bonanova..(susp s)

CE Cornell -PHC Sant Cugat................9-5

INFANTIL CAMP. CATALUNYA

HC Igualada-PHC Sant Cugat...............6-7

ALEVÍ CAMPIONAT CATALUNYA

PHC Sant Cugat A-HC Igualada............3-5

PHC Sant Cugat B-C. Sant Josep...(susp s)

HC Igualada-PHC Sant Cugat B............4-1

BENJAMÍ CAMPIONAT CATALUNYA

PHC Sant Cugat A-CH Matar ..............4-8

Igualada HC-PHC Sant Cugat B..........24-0

PHC Sant Cugat C-Igualada HC............3-7

PREBENJAMÍ

HC Igualada-PHC Sant Cugat A..........0-10

PHC Sant Cugat B-Igualada HC............0-4

PETANCA

QUARTA DIVISIÓ FEMENINA

Sant Vicen -CP Mira-sol........................6-3

CINQUENA DIVISIÓ

Cerdanola Vall s-CP Sant Francesc.....6-10

CINQUENA DIVISIÓ FEMENINA

Cerdanyola Vall s-CP Sant Francesc.....5-4

SISENA DIVISIÓ

CP Cort s-CP Sant Cugat.......................9-7

Resultats

Dijous 2 gener del 2003

S.A

. RA

CC

G

C-3

4-M

D

Agència de viatges del RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 • Tel. 93 675 90 32

45Dijous 2 gener del 2003ESPORTS

VOLEIBOLSUPERLLIGA FEMENINA

CV Sant Cugat TMA-CV Tenerife............0-3

Hotel Cantur-CV L’Illa Grau......................3-0

Universidad Granada-Playas Benidorm....3-1

CV Sanse-Cocinas Asturianas...................3-0

CV Albacete-Univ. Oviedo C. Gijón.........3-0

Universidad Burgos-Caja Ávila CSC........3-1

CV Ribeira Sacra-UCAM Murcia.............1-3

Equip PJ PG PP PF PC Punts

CV Tenerife 16 15 1 47 6 31

Hotel Cantur 16 14 2 44 9 30

Caja Ávila 16 13 3 40 13 29

Univ. Burgos 16 12 4 42 17 28

Playas Benidorm 16 10 6 32 21 26

CD Univ. Granada 16 9 7 28 29 25

UCAM Murcia 16 8 8 28 32 24

CV Sanse 16 8 8 26 34 24

CV Albacete 16 7 9 28 31 23

Cocinas Asturianas 16 7 9 27 32 23

CV Ribeira Sacra 16 5 11 22 35 21

CVSt Cugat TMA 16 2 14 12 44 18

CV L’Illa Grau 16 2 14 10 42 18

U. Oviedo C. Gijón 16 0 16 7 48 16

La propera (8 DE GENER):

UCAM Murcia-CV Sant Cugat TMA; CV

Tenerife-Hotel Cantur Costa Mogán; Marina

d’Or CV L’Illa Grau-CD Universidad de

Granada; Playas de Benidorm-CV Sanse;

Cocinas Asturianas-CV Albacete;

Universidad de Oviedo Campus Gijón-

Universidad de Burgos; Caja Ávila CSC-CV

Ribeira Sacra Monforte.

HOQUEI HERBADIVISIÓ D’HONOR B

Equip PJ PG PE PP GFGC Punts

FC Barcelona 10 6 4 0 25 11 16

RC Jolaseta 10 6 1 3 21 14 13

Egara 1935 10 6 0 4 24 22 12

CASan Vicente 10 4 4 2 30 20 11

Apóstol Orense 10 4 3 3 20 24 11

Júnior FC 10 4 2 4 25 20 10

Pozuelo HC 10 3 3 4 13 18 9

Valencia HC 10 3 2 5 16 27 8

Vallès Deportiu 10 2 3 5 8 12 7

Benalmádena HC10 1 1 8 14 28 3

La propera (16 DE FEBRER):

Club Atlético San Vicente-RC Jolaseta;

Vallès Deportiu-Júnior FC; FC Barcelona-

Pozuelo HC; Benalmádena HC-Apóstol

Orense; Valencia HC-Egara 1935.

FUTBOL SALAPRIMERA NACIONAL A

GRUP 6

NOTA IMPORTANT: Al tancament d’a-

questa edició, la Federació Catalana de

Futbol Sala encara no havia facilitat els resul-

tats i la classificació corresponent a la 13a

jornada de lliga.


CFS Jolis 2000 12 10 1 1 67 30 31

FS Rupollet. 12 8 1 3 56 38 25

FS La Unión 12 8 0 4 54 42 24

Sta Eulàlia R. 12 8 0 4 50 41 24

FS L’Esclop 12 6 1 5 52 49 19

Olimpyc Floresta 12 5 3 4 50 57 18

CE Alfa 5 12 5 2 5 52 54 17

FS Elèctrica C. 12 5 2 5 32 35 17

FS Vilassar M. 12 5 1 6 48 49 16

CE Rubí FS 12 5 1 6 54 57 16

AD Inca 12 4 3 5 48 47 15

FS Èpic C. 12 5 0 7 49 56 15

Atlètic Sineu 12 4 2 6 41 58 14

Gasifred Atl. 12 3 3 6 49 55 12

FS Blanes 12 2 1 9 35 51 7

FS Calvià 12 2 1 9 32 50 7


FS Blanes-FS Èpic Casino; Gasifred

Atlético-FS Calvià; CE Alfa 5-FS Vilassar de

Mar; Olimpyc Floresta FS-Atlètic Sineu;

CFS Jolis 2000-FS La Unión; FS Elèctrica

Ciem-FS Santa Eulàlia de Ronçana; FS

L’Esclop-Escola Pia-CE Rubí FS; AD Inca-

FS Ripollet.

TENIS DE TAULAPRIMERA NACIONAL

GRUP 4


Falcons Matreyco 8 6 2 26 11 12

TM Defense B 8 6 2 26 13 12

CD Temesurte 5 5 0 20 4 10

UE Sant Cugat 7 5 2 21 15 10

CT Barcino 7 3 4 22 16 6

CN Tarraco 7 3 4 13 19 6

T.T. Torelló 7 2 5 10 25 4

CER L’Escala 8 2 6 12 26 4

Nou Barris TT 7 0 7 7 28 0


CT Barcino; CD Temesurte; Nou Barris T.T.-

CD Temesurte; UE Sant Cugat-T.T. Torelló;

CN Tarraco-CD Temesurte.

BÀSQUETPRIMERA CATALANA

GRUP 1

CB Viladecans-CB Mollet.....................70-64

CE Molins de Rei-SE Casal Vilafranca....85-87

AE Dosa-AE Minguella.........................87-93

Reus Deportiu-CB Valls.........................73-65

CB Montcada B-St Andreu Natzaret.....88-77

CB Castelldefels-AB Esplugues............70-78

Sant Gervasi-CB Sitges..........................72-88

UE Sant Cugat-CB Caldes.....................56-62


AB Esplugues 14 11 3 1097 1016 25

Reus Deportiu 14 11 3 1133 1070 25

AE Minguella 14 11 3 1163 1017 25

CB Sitges 14 10 4 1050 967 24

Sant Andreu N. 14 9 5 1113 1095 23

AE Dosa 14 8 6 1124 1120 22

CB Valls 14 8 6 991 987 22

CB Caldes 14 8 6 1076 1097 22

CB Viladecans 14 8 6 1070 1030 22

CB Montcada B 14 6 8 1043 1046 20

SE Casal Vilafranca 14 6 8 996 1020 20

UE Sant Cugat 14 5 9 1013 1067 19

CB Castelldefels 14 5 9 1094 1147 19

CE Molins Rei 14 4 10 1065 1071 18

CB Mollet 14 1 13 1022 1148 15

Sant Gervasi 14 1 13 944 1096 15


CB Sitges-UE Sant Cugat; AB Esplugues-

Sant Gervasi; Sant Andreu de Natzaret-CB

Castelldefels; Reus Deportiu-CB Montcada

B; AE Minguella-CB Valls; SE Casal

Vilafranca-AE Dosa; CB Mollet-CE Molins

de Rei; CB Caldes-CB Viladecans.

HANDBOLPRIMERA CATALANA


questa edició, la Federació Catalana

d’Handbol encara no havia facilitat els resul-

tats i la classificació corresponent a la 13a

jornada de lliga.

Equip PJ PG PE PP GF GCPunts

GEiEG 12 9 1 2 304 255 19

Joventut Mataró 12 8 3 1 324 283 19

UE Sant Cugat 12 8 3 1 330 291 19

H. Poble Nou 12 8 1 3 326 293 17

HC Manyanet 12 8 1 3 350 328 17

UEH Calella 12 6 1 5 342 336 13

CEH BCN-Sants 12 4 3 5 307 323 11

H. Esplugues 12 4 2 6 294 304 10

St Martí-Adrian. B 12 4 2 6 294 313 10

H. Palautordera 12 4 0 8 299 307 8

CH Pardinyes 12 3 2 7 322 340 8

BM La Roca B 12 3 1 8 305 332 7

CH Santpedor 12 3 1 8 301 329 7

H. Terrassa 12 0 3 9 309 373 3


GEiEG-Joventut Mataró; H. Palautordera-

CH Santpedor; CH Pardinyes-CEH BCN-

Sants-UBAE; H. Esplugues-UE Sant Cugat;

H. Poble Nou-UEH Calella; H. Terrassa-BM

La Roca B; Sant Martí-Adrianenc B-HC

Manyanet Les Corts.

FUTBOLPRIMERA REGIONAL

GRUP 3

Sanfeliuenc-Espluguenc.............................2-0

San Mauro-Sant Cugat Esport FC.............2-0

Piera-Viladecans.........................................2-2

Sant Quirze-Sant Joan Despí......................2-1

Vista Alegre-Fontsanta-Fatjó.....................3-1

Olesa Montserrat-Can Rull R T..................2-0

Ribes-Ca n’Oriach......................................1-1

Vilanova del Camí-Martorell B.................5-1

Can Vidalet-Sant Sadurní...........................2-1


Vilanova Camí 15 8 5 2 27 11 29

Ribes 15 8 4 3 28 12 28

Viladecans 15 8 4 3 24 14 28

San Mauro 15 8 4 3 22 12 28

Can Rull R.T. 15 8 2 5 22 18 26

Santfeliuenc 15 7 4 4 27 15 25

St Joan Despí 15 7 1 7 18 20 22

Espluguenc 15 6 4 5 16 19 22

Olesa Montserrat 15 6 3 6 20 24 21

Sant Quirze 15 6 2 7 17 13 20

Sant Cugat 15 6 2 7 25 23 20

Fontsanta-Fatjó 14 5 3 6 20 30 18

Ca n’Oriach 14 5 2 7 25 29 17

Martorell B 15 4 4 7 17 27 16

Can Vidalet 14 4 2 8 13 21 14

Vista Alegre 15 3 5 7 18 32 14

Sant Sadurní 14 3 2 9 16 23 11

Piera 15 2 5 8 14 26 11


Can Vidalet-Espluguenc; Sant Cugat Esport

FC-Sanfeliuenc; Viladecans-San Mauro;

Sant Joan Despí-Piera; Fontsanta-Fatjó-Sant

Quirze; Can Rull Rómulo Tronchoni-Vista

Alegre; Ca n’Oriach-Olesa Montserrat;

Martorell-Ribes-Sant Sadurní-Vilanova

Camí.

SEGONA REGIONAL

GRUP 6

CD La Farga-Tibidabo Torre Romeu.........0-0

Peña San Pedro-Juv. 25 de Septiembre.....3-3

San Lorenzo-P. Atlético Madrid Agüita.....3-0

Los Merengues-Juan XXIII.......................2-2

UE Rubí B-La Llàntia......................4-5 (S/A)

Badia del Vallès-Comerç Creu...................1-1

Llano de Sabadell-La Planada................(S/A)

EF Cerdanyola Vallès-Maurina Egara.......1-4

Carolinense-UD Mira-sol-Baco.................2-1


Maurina Egara 14 12 0 2 43 9 36

EF Cerdanyola V.15 9 2 4 36 23 29

UE Rubí B 14 7 5 2 26 17 26

Carolinense 15 7 4 4 27 19 25

La Planada 14 6 6 2 20 10 24

San Lorenzo 15 6 5 4 28 21 23

La Llàntia 14 6 4 4 29 34 22

San Pedro Lumen 15 6 3 6 32 28 21

Tibidabo T.R. 15 6 2 7 27 21 20

Badia Vallès 15 6 2 7 29 31 20

Comerç Creu 14 3 8 3 23 23 17

Llano Sabadell 14 4 5 5 28 29 17

UD Mira-sol 15 5 2 8 31 39 17

CD La Farga 15 3 6 6 27 35 15

Los Merengues 15 4 3 8 15 28 15

Juan XXIII 15 3 5 7 24 28 14

P. Atl. Madrid A. 15 2 4 9 16 49 10

Juv. 25 Septiembre 15 1 6 8 13 30 9


Carolinense-Tibidabo Torre Romeu;

Juventud 25 de Septiembre-CD La Farga;

Peña Atlético Madrid Agüita Sabadell-San

Pedro Lumen; Juan XXIII-San Lorenzo;

Sabadell B-Peña Los Merengues; Comerç

Creu-UE Rubí B; La Planada-Badia del

Vallès; Maurina Egara-Llano de Sabadell;

UD Mira-sol-Baco Unión-EF Cerdanyola del

Vallès.

HOQUEI PATINSPRIMERA CATALANA

GRUP B


questa edició, la Federació Catalana

d’Hoquei Patins encara no havia facilitat els

resultats i la classificació corresponent a la

14a jornada de lliga.


CH Lloret 12 10 2 0 66 41 22

Girona CH 12 10 0 2 66 29 20

CH Palafrugell 12 9 1 2 54 30 19

S.H.U.M Maçanet 12 7 3 2 48 31 17

CP Vic 12 7 2 3 40 31 16

C. Vilassar H. 13 7 0 6 42 35 14

Cerdanyola CH 12 6 1 5 52 58 13

PHC St Cugat 12 4 2 6 42 50 10

CP Sant Celoni 12 4 1 7 42 54 9

CH Mataró 12 3 3 6 43 49 9

Mollet HC 12 4 1 7 50 55 9

CP Malgrat 12 3 2 7 36 54 8

HC Sentmenat 11 3 0 8 46 57 6

HC Esplugues 12 1 2 9 32 61 4

CH Canet 12 1 2 9 39 63 4


Club Vilassar Hoquei-HC Mollet; CH

Girona-CH Palafrugell; CH Lloret-CH

Mataró; CH Cerdanyola-S.H.U.M. Maçanet;

CH Canet-HC Sentmenat; CP Malgrat-CP

Vic; PHC Sant Cugat-CP Sant Celoni; HC

Esplugues (descansa).

Classificacions

ECONOMIA46 Dijous 2 gener del 2003

l petit i el mitjà comerç santcugatencs’ha vist afectat durant la present

campanya nadalenca per la crisi econòmicaque afecta el país, segons explica la presiden-ta de Sant Cugat Comerç (SCC), M. EulàliaEgea. La campanya no és tan positiva comvoldrien els comerciants i, segons la presiden-ta de l’associació, “aquests dies s’ha vistmolta gent passejant pel poble però no tantacomprant a dins les botigues”.

M. Eulàlia Egea no culpa l’administraciólocal, ni els grans centres comercials, ni lesobres d’aquesta dinàmica, ja que per ella elproblema es troba en el fet que “la gent no tétants diners per gastar com altres tempora-des”, tot i que també ha recordat que és clarque la manca d’aparcaments i l’estat de lesobres perjudica el comerç local. Així doncs,per Egea, “la campanya està anant com l’anypassat o, fins i tot, una mica pitjor”.

Tot i aquest pessimisme inicial delscomerciants, cal esperar al final de la cam-panya per fer una valoració més completa,atès que encara queden dies de moltes com-pres, com aquest proper diumenge 5 de generen què el petit comerç tornarà a obrir les por-tes per donar servei als ciutadans, com con-firma la presidenta de l’associació: “Pensoque el petit comerç ha de donar aquest serveialmenys un dia, com la nit de Reis, perquè hiha molta gent que encara ha de fer algunescompres”.

Elresponsable de Comerç del’Ajuntament, Jaume Tubau, ha fet una valo-ració més positiva i afirma que la bona evolu-ció de les obres al centre de la ciutat respectede l’any passat i les diverses iniciatives enge-gades des de les associacions de comerciantslocals han ajudat a fer que la gent es quedi

aquests dies a Sant Cugat per fer bona part deles compres.

Al contrari que SCC, pel regidor decomerç, “aquesta campanya està sent moltmés positiva que l’any passat”, tot i que reco-neix que la quantitat d’obres i la manca d’a-parcament afecta negativament les compres

d’aquests dies.Un altre factor que incideix de manera

positiva sobre la campanya, segons Tubau, ésel bon temps i les temperatures suaus ques’estan registrant durant aquests dies, ja que“no hem d’oblidar les importants nevades delmes de desembre passat, que van afectar demanera negativa la campanya”.

UNA ALTRA CAMPANYA MARCADA PERLES OBRES

Durant aquests dies de Nadal, dins el plade vianantització del centre de la ciutat, s’hantancat al tràsit diversos carrers com el carrerValldoreix i el carrer Santiago Rusiñol.Aquesta iniciativa, que ja s’havia dut a termeal llarg dels caps de setmana de l’any passat,ha contribuït al fet que els santcugatencs i lessantcugatenques sortissin a passejar per laciutat.

D’altra banda, Santiago Rusiñol, segura-ment el carrer més cèntric de la localitat ja noes tornarà obrir al trànsit ja que, tot i que ambuns mesos de retard, el dia 7 de gener s’ini-ciaran les obres de vianantització del carrerque tindran una durada prevista de dos mesos.

Micol Sabaté / SANT CUGAT

E

l concessionari Opel Autocugat il’empresa de productes de localització devehicles Knosos han signat un acord pel

qual el concessionari santcugatenc serà eldistribuïdor d’un localitzador GPS que per-met saber en tot moment on és el vehicle através d’Internet.

Aquest nou servei, segons va explicar elgerent d’Opel Autocugat, Josep Maria Negre,durant la presentació del producte, “permetlocalitzar el cotxe en qualsevol moment i aqualsevol punt d’Europa, i veure’l a travésd’Internet”, i és que el sistema permet visua-litzar la posició exacta del vehicle en unmapa de la pàgina web de la companyia.

Aquest servei, pioner a tot l’Estat espa-nyol, està pensat per localitzar el vehicle encas de robatori, però també es pot utilitzarper marcar itineraris, fer fotografies o enviarmissatges. Els principals usuaris del nou ser-veisón, segons Josep Maria Negre, empreses

que compten amb una àmplia flota de vehi-cles com poden ser companyies de lloguer decotxes, empreses de transport o cossos poli-cials.

El cost del localitzador GPS s’acosta alsmil euros, més una quota d’uns 49 euros pelmanteniment del servei.

A més del nou localitzador, el concessio-nari també ha presentat el nou lloc webwww.autocugat.com, on els usuaris podranconsultar tots els serveis que ofereix OpelAutocugat com ara la venda de cotxes, eltaller de reparació i de planxa i pintura, llo-guer de cotxes, etc. També es poden conèixer

les darreres novetats tant del concessionarisantcugatenc com de la marca Opel. Perúltim, cal destacar que la nova pàgina dispo-sa d’un apartat exclusiu per als clients en quèpoden consultar diferents dades: ser factures,venciments de permisos de conduir, dates dela pròxima ITV, etc.

La crisi econòmica es deixa sentira la campanya de Nadal de Sant Cugat

El trenet de Sant Cugat Comerç ja és tot un clàssic de la campanya nadalenca ENRIC FABRE

El nou localitzador permet determinar la situació del vehicle a través d’Internet JORDI GARCIA

Tubau: “Les diferentsiniciatives engegades per lesassociacions de comerciants

contribueixen a fer que la gentes quedi a Sant Cugat”

Autocugatpresenta unlocalitzadorGPS


E

47Dijous 2 gener del 2003 ECONOMIA

L’empresa

Futur SalutMontse Murral és la presidenta de la societat Futur Salut, unestabliment que disposa d’una àmplia gamma de productesnaturals i medicines complementàries, així com teràpies permillorar la mobilitat de la gent amb dificultats que preténaugmentar la qualitat de vida de les persones: sempre ambel millor consell i un assessorament professional.Fotografia: JORDI GARCIA

“La nostra idea és promoure la salut iprevenir la malaltia”

Què és exactament Futur Salut iquan va néixer?

Futur Salut es va crear fa poc més detres anys i és un establiment que ofe-reix productes i serveis per millorar lasalut i la qualitat de vida de les perso-nes.

D’on va sorgir la idea?

La idea va néixer de la inquietud devuit farmacèutiques de Sant Cugat;vam observar que hi havia unesnecessitats sanitàries que requerienuna qualitat assistencial que des deles farmàcies no podíem cobrir. Amés, la gent havia de desplaçar-sefins a Barcelona per aconseguir moltsd’aquests articles i, per això, vamdecidir tirar endavant aquest projecte

que agrupés tots els productes demedicina natural i complementàriaen un sol establiment.

¿Va costar molt de posar enmarxa l’empresa?

Sí, perquè primer vam haver d’estu-diar quins eren aquests buits sanitarisque hi havia, informar-nos-en, i veurequè demanava el mercat. També volí-em que oferir un servei seriós i, pertant, havíem de buscar un bon equipde professionals. De bon principi a labotiga hi havia una mica de tot i, ambel temps, hem anat perfilant i definintel que actualment és Futur Salut.

Quins productes hi podem tro-bar?

Tenim unes línies de producte moltdefinides. Per nosaltres, la més

important és segurament la ortopèdia.Tenim productes per vendre, per llo-gar i també fem articles a mida. Moltsd’aquests productes poden millorarconsiderablement la qualitat de vidade les persones amb problemes.Alguns exemples poden ser els vestitsde bany adaptats per a aquelles donesque els han extirpat el pit, o els cami-nadors per a gent amb dificultats.També hem de destacar els productesnaturals i els complements nutricio-nals, com ara vitamines, dels quals hiha molta demanda actualment.

Com tenen distribuïts els produc-tes?

Tenim la botiga dividida per discipli-nes perquè el client trobi més fàcil-ment el que busca. És una mica unself service però en tot momentacompanyat d’un assessorament pro-

fessional.

I pel que fa a serveis, què oferei-xen?

Oferim diversos serveis entre elsquals podem destacar els massatges,les teràpies, la podologia, etc.Treballem amb una dietista, especia-lista en nutrició, que elabora dietespersonalitzades.Hem de dir que disposem d’un espaion les mares poden deixar els fillsmentre realitzen les compres tran-quil·lament.I, per últim, voldria assenyalar que alllarg de l’any organitzem diferentsconferències i cursos on hi pot assis-tir tothom. Pensem que la informacióés importantíssima i, per això, tenimuna zona on la gent pot trobar revis-tes, llibres, etc.

Quins destacaria com a puntsforts de l’empresa?

Per nosaltres, el més important és laprofessionalitat i el servei. Volem do-nar el millor consell i buscar solu-cions per al client. Bàsicament, lanostra idea és promoure salut i preve-nir malalties.

Quina valoració fan d’aquestsanys i de les perspectives defutur?

La valoració és molt positiva perquèhem dut a terme un somni. Nosaltrescreiem en aquest projecte i la gent ensestà donant la raó. Quant a perspecti-ves, aquest any volem potenciar elque anomenem el racó de l’avi, quepretén ser un lloc de consulta i ajudaen tots els sentits per a la gent gran iper a la gent que en té cura.

Micol Sabaté / SANT CUGAT

48 PUBLIREPORTATGE Dijous 2 gener del 2003

L’empresa

Fernando GermanÉs director del Centre d’Estètica Dental. Especialista en prò-tesis i implantologia. També col·loca ortodòncies i malaltiesde les genives.Fotografia: JORDI GARCIA

Diente mov.Diente bolsa

“L’aigua de Sant Cugatés molt pesada i deseguida es forma tosca”

Anestesia sin aguja

Quines són les consultes méshabituals?

Millorar l’aspecte general. La gentpensa que això pot durar un any i sesorprenen quan en dos mesos laboca pot estar totalment alineada.Dos mesos és molt ràpid per untractament que no inclogui l’or-todòncia. Es poden alinear amblàmines de ceràmica o amb pròtesis.

Quina diferència hi ha entre leslàmines i les pròtesis?

Les làmines són com lents de con-tacte que es col·loquen sobre lesdents i poden blanquejar tota unadentadura, reforçar-la i donar-li unaspecte general de simetria, compa-ginant-ho amb una gamma de colorsmolt naturals, sense que semblinartificials. Amb les fundes o la prò-tesi s’emboliquen les dents total-ment.

¿És fàcil que es trenquin leslàmines?

No és fàcil que es trenquin, peròsempre diem que no són eternes.Quan un es compra un cotxe, també

se li pot punxar una roda. Les làmi-nes són molt resistents i no es tren-quen fàcilment. És com una dentmés. I no canvia de color mai.Tampoc no es gasten. Hi ha làminesque són de materials plàstics que esrealitzen el mateix dia. Són méseconòmiques, però sí que tendeixena deteriorar-se amb els anys.

¿Les làmines són més cares queles fundes?

Generalment, són una mica méscares que les fundes perquè és untreball artesanal que requereix lacombinació de colors i de vidres.

Quant fa que es fan servir?

Les làmines es van començar a uti-litzar als anys 50 a Hollywood, pelsactors. Es van començar a dissenyarprovisionals; es posaven i es treienper quan s’havia de fer un pla curtdels actors. Actualment, hi ha moltadiferència. La tècnica és la mateixa,però l’agressivitat és molt menor.La funda requereix un desgast de ladent d’un 60/70%, mentre que lalàmina, d’un 0,5%.

Quines altres tècniques innova-dores feu servir?

Hi ha tècniques de blanquejamentimmediat, que han de ser estudiadesamb compte perquè hi ha dents quepresenten fissures. Al cap de poctemps es torna a decolorar. Els blan-quejaments no són efectius quan unté desgasts a les dents. En aquestesfissures s’hi acumulen pigments,del cafè o del tabac... En aquestscasos recomanem altres teràpies.

Quins altres serveis doneu?

El tractament de la malaltia perio-dontal és continuat i, a diferència deles higienes, requereix d’un espe-cialista que tracti les genives mésenllà del que es veu. El pacient nos’adona que té la malaltia i la pottenir des de fa molts anys. A més, noes nota mal durant aquest temps.

Quines són les malalties méscomunes?

El 80% de la població té una malal-tia periodontal o pateix bruxisme,fregant les dents entre elles, o fanpressió, cosa que porta al desgast deles dents. Això és molt habitual.Durant la nit, o conduint, descarre-guem les tensions serrant les dents.Molts ho noten perquè els fa mal elcap o perquè tenen els músculs ten-

sos quan es lleven. Un noi de 30anys pot tenir una dent d’un homede 70 anys. Això passa molt més araque abans. Són les malalties delsegle XXI. Això pot generar-se perun empast mal fet, per exemple.

Quà passa amb els pacients quetenen molta por a la cirurgia?

Nosaltres utilitzem els serveis d’unanestesista de la Teknon, el mateixque va intervenir en el part de lainfanta. El tenim fitxat per les seda-cions, perquè el pacient no hagi deviure l’estrès que genera l’ambientdel quiròfan o el soroll.Aconseguim que el pacient s’ador-mi. Després de dues o tres horesd’activitat intensa, el pacient es des-perta amb tot acabat. Això va bépels que tenen nàusees mentre elstoquem la llengua.

Quines recomanacions generalsfa per la prevenció?

No totes les tècniques de raspallatserveixen per a tothom. Poden noservir les mateixes tècniques de ras-pallat de quan érem petits perquèpotser tenim dents d’adult, tenimpròtesis, o ens falten dents. Tendima robotitzar el sistema d’higiene,

però la boca ha canviat. Hem decorregir la tècnica d’higiene. Quanes tenen ponts o molts empastos, hade ser més reforçada i la visita a laconsulta ha de ser de dos cops perany o tres, i no d’un. Intentem rela-tivitzar això d’un cop l’any. Cadapacient té la seva història clínicapersonalitzada. Aquí a Sant Cugat,per exemple, l’aigua és molt dura.Per tant, és molt fàcil que es formitosca. De seguida es forma tosca perdarrere les dents. També hi hapacients que en són propensos.

Quan parla d’aigua dura, què voldir?

Que té molta calç, molts minerals.L’aigua de Sant Cugat és molt pesa-da. Com que a les tuberies s’hi dipo-sita la calç, als llocs aspres, a qual-sevol lloc aspre de les dents, tambés’hi diposita de seguida. Per això leshigienes han de ser personalitzades.

¿Hi ha altres característiquesde les dents dels santcuga-tencs?

Que cada cop es veu més el temadels desgastos i la tensió de la mus-culatura. Potser per l’estrès de lavida quotidiana.

Emili Bella / SANT CUGAT

49Dijous 2 gener del 2003 PUBLICITAT

DIVENDRES 3A les 20 h. CONCERT DE REIS DE LA CORAL TAR-

DOR A LA FLORESTA

Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Col·lectiude la Gent Gran de la Floresta. Col. Ajuntament.

A les 22 h. CANTA EL QUINTO A LA FLORESTA

Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Comissióde Festes de la Floresta.

NADAL A L’ENVELAT- A les 22.30 h. QUICO, EL CÈLIO, EL NOI I EL

MUT DE FERRERIES. Amb «Lo misteri de Nadal».Entrada 4 E. Amb descompte 3 E. Venda anticipada a laCasa de Cultura. Al Pla del Vinyet. Org. Ajuntament.

DISSABTE 4A les 18 h. ARRIBADA DELS AMBAIXADORS

REIALS A L’ENVELAT

Veniu a entregar les vostres cartes als Reis d’Orient. Ambl’animació de Xip Xap i moltes sorpreses! A l’Envelat deNadal. Al Pla del Vinyet. Org. Ajuntament.

A les 22 h. CANTA EL QUINTO A LA FLORESTA

Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. Comissióde Festes de la Floresta.

DIUMENGE 5De 10 a 14 h. MOSTRA DE FIRART

Al C. Santiago Rusiñol. Org. Firart.

A les 17.30 h. CAVALCADA DE REIS A LES PLA-

NES

Sortida de Can Cases. Org. Comissió de Festes de lesPlanes.

A les 17 h. CAVALCADA DELS REIS D’ORIENT

Arribada a la pl. del Centre Cultural. Org. Ajuntament,Agrupació Futbolistes Veterans.

A les 17.30 h. CAVALCADA DE REIS A LA FLO-

RESTA

Sortida de la pl. de l’estació fins al Centre Social i Sanitaride la Floresta. Al final del recorregut Ses Majestats reco-lliran les cartes dels nens i les nenes i hi haurà xocolata-da per a tothom. Org. Comissió de Festes de la Floresta.

A les 18 h. CAVALCADA DE REIS A MIRA-SOL

Sortida de l’estació de Mira-sol i recorregut pels carrersde Mira-sol fins al Casal Cultural. Representació del pes-sebre vivent a les 19.30 h. Org. Comissió de Festes deMira-sol.

A les 17.45 h. CAVALCADA DE REIS A VALLDO-

REIX

Sortida de la pl. Mas Roig i arribada a la pl. Maria Sabater(església de l’Assumpció), on es farà l’ofrena al nen Jesúsacompanyats per la Coral L’Harmonia de Valldoreix i laCoral Esclat de Germanor i xocolatada per a tothom.Org. Creu Roja de Valldoreix, EMD Valldoreix.

DIJOUS 9A les 20 h. CONFERÈNCIA A LA CASA DE CUL-

TURA

«Una imatge per mil paraules». A càrrec de PacoMinuesa, pintor i professor de l’Escola Municipal d’Art.Org. Firart.

- PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «LA PAU DEL

CRANC»

- PRESENTACIÓ DE LES BASES DEL II PREMI DE

SANT CUGAT A LA MEMÒRIA DE GABRIEL

FERRATER

Presentació del llibre de Marc Romera, a càrrec de JordiLlobet. Lectura de poemes a càrrec de Joan Berlanga.Presentació de les bases del premi de poesia Sant Cugata la memòria de Gabriel Ferrater. A la Sala BE-BOP. Org.Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater, Edicions 62,Ajuntament.

DIVENDRES 10A les 22 h. CINEMA A LA FLORESTA

Al Centre Social i Sanitari de la Floresta. Org. PlanetaFloresta.

A les 22 h. TEATRE AL TEATRE - AUDITORI

Faemino y Cansado: «Están aquí dentro». Org.Ajuntament.

DIUMENGE 12A les 12 h. TITELLES INFANTILS A VALLDOREIX

«El Receptari». A càrrec de la Companyia Teia Moliner.Al Casal de Cultura de Valldoreix. Org. EMD Valldoreix.

A les 12 h. TEATRE INFANTIL DE LA XARXA

«Llorenç de l’àvia». A càrrec de la Cia. La PeraLlimonera. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Org.La Xarxa. Col. Ajuntament.

A les 12 h. CONCERT DE JOVENTUTS MUSICALS

Amb el Quartet de Clarinets Quatre Vents. A l’Aula de So.Org. Joventuts Musicals de Sant Cugat.

ALTRES ACTIVITATS

• CURS DE TAST DE VINS A LES PLANES

Del 7 de gener al 28 de febrer. A les 18 h. Al Centre Cívicde les Planes. Org. Ajuntament.

• CURSOS I TALLERS A VALLDOREIX

Cursos de narració de contes, grafologia. Esmalts, dibuixi pintura per a joves i adults, dibuix i pintura per a nens ijoves, joieria artesanal, estampació sobre roba, batik iseda; joieria a la cera perduda, vitralls decoratius, teatreper a nens; teatre per a joves, Aula de Música Andante. Al’EMD de Valldoreix. Del 9 de gener al 30 de març. Org.EMD Valldoreix.• NADAL A L’ENVELAT

- D’11 a 14 h: Tallers i Parc Lúdic.- De 17 a 20 h: Parc Lúdic- A les 18 h: Espectacle infantil.

- Programació de nit. Al Pla del Vinyet. Fins al 5 de gener. Org. Ajuntament.

• NOUS TALLERS A LA FLORESTA

Tallers de Photoshop, percussió, dansa oriental, controlde l’estrès i art del pensament positiu. Informació i ins-cripcions: Centre Cívic de la Floresta. Del 7 de geneer al’11 d’abril. Org. Ajuntament.

• NOVA AULA DE CANT

Classes impartides per M. Àngels Cívit, mezzosoprano.Informació i inscripcions: 7 i 8 de gener de 2003, de 16.30a 20 h. A l’Escola Artístico-Musical Montserrat Calduch(C/ Orient, 31). Org. Escola Artistico-Musical MontserratCalduch.

• PUNT ÒMNIA A LES PLANES

Punt de formació per aprendre a utilitzar els ordinadorsi connectar-se a Internet. Gratuït. Al Centre Cívic de lesPlanes. Del 7 de geneer al 30 de juny. Org. Generalitat deCatalunya, Ajuntament, Doble Via.

• PUNTS D’ACCÉS A LA BIBLIOTECA

Al Centre Cívic de les Planes, al Centre Social i Sanitaride la Floresta i a la Biblioteca de l’Escola Catalunya hitrobaràs punts d’accés a la Biblioteca del Mil·lenari persol·licitar llibres en préstec. Org. Ajuntament.

• TALLER D’ESCULTURA INFANTIL

Inscripció gratuïta. Informació i inscripcions: Casa deCultura. Dissabtes de 17 a 20 h. Fins al 8 de febrer. Org.Ajuntament.

• TALLERS AL CENTRE CÍVIC DE LES PLANES

Tallers infantils de karate, psicomotricitat, dibuix i pin-tura, creativitat i treballs manuals, joc en anglès. Tallersper a adults: pintura a l’oli, «patchwork», ioga, tai-txi, ini-ciació al massatge, balls de saló, guitarra, conversa ini-cial en anglès. Al Centre Cívic de les Planes. Del 7 degener a l’11 d’abril. Org. Ajuntament.

• U-CLUB, L’ALTERNATIVA TECNO A LA FLORES-

TA

A la UREF. Cada divendres, a les 23 hores. Del 10 degener al 30 de març. Org. UREF.

• «UN NEN, UNA JOGUINA»

Es poden portar les joguines noves o en bon estat a laparròquia de Sant Pere, de 18 a 20 h. Fins al 4 de gener.Org. Grup de Joves de la Parròquia.

• TALLERS DE L’ESPAI JOVE DE LA CASA DE

CULTURA

Inscripcions: Fins al 10 de gener. Tallers d’instruments demúsica moderna, danses africanes, capoeira, grafits,fotografia, hip-hop, dansa contemporània i disseny devestuari. Org. Ajuntament.

Agenda cultural

Exposicions

Activitats

SALES MUNICIPALS

• «ELS HUMANS. ELS PRI-

MERS POBLADORS DE CATA-

LUNYA». Fins al 26 de gener. A laCasa de Cultura. Org. Fundació LaCaixa. Col·l. Ajuntament.

• CAMPS D’EXTERMINI NAZI.

Cedida per Amical Matthaussen.Del 9 al 30 de gener. A la Bibliotecadel Mil·lenari.

• JULIO M. ARRIAGA. Fins al 10de gener. Al Casal Cultural deMira-sol.

SALES PRIVADES

• CANALS GALERIA D’ART:

«L’ART EN L’ANY DEL

MIL·LENARI». Fins al 6 de gener.Org. Canals Galeria d’Art (c/ de laCreu, 16, Tel.: 93 675 49 02).

• LA GALERIA: L’ART DEL

REGAL II. Fins al 6 de gener. Org.La Galeria.

• SALA RUSIÑOL: MONTSE-

RRAT MASDEU. Fins al 7 degener. Org. Sala Rusiñol (c/Santiago Rusiñol, 52, tel. 93 675 4751).

• POU D’ART: MARIA FABRE.

Fins al 8 de gener. EXPOSICIÓ

COL·LECTIVA DE NADAL. Finsal 8 de gener. Org. Pou d’Art.

• ESPAI LLUÍS RIBAS: RUIZ

GRIMA. Del 3 al 26 de gener.COL·LECTIVA 2003: MORATO

ARAGONÉS, MARTRO, GINER

BUENO i POVEDA. Del 3 al 26 degener. Org. Espai Lluís Ribas.

• ADOLF, TALLER D’ART:

EXPOSICIÓ PERMANENT. Org.Adolf, Taller d’Art (c/ Pere Mas,17).

• ESTUDI FERRAN MARTÍ:

EXPOSICIÓ PERMANENT. Org.Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

• «ELS PASTORETS»A LA FLORESTA

10è aniversari d’«Els pas-

torets» de la Floresta

DISSABTE 21 - A les 19.30 hores.

DIJOUS 26 - A les 19.30 hores.

DISSABTE 28 - A les 19.30 hores.

A la UREF

DIJOUS 9 DE GENER

A les 20.30 hores

A LA SALA BE BOP

- Presentació del llibre guanyador de

l’edició 2002: «La pau del cranc», de

Marc Romera. A càrrec de Jordi

Llobet, crític literari

- Lectura de poemes

- Presentació de les bases de la II edi-

ció del premi de poesia Gabriel

Ferrater de Sant Cugat

Si voleu sortir en aquesta agenda cultural cal que adreceu la informació15 dies abans a la Casa de Cultura.

Tel. 93 589 13 82 i Fax 93 589 43 39

Amb «Lo misteri de Nadal»

Entrada: 4 E. Amb descompte: 3 E

Venda anticipada d’entrades a la Casa

de Cultura

DIVENDRES 3 DE GENER - A les

22.30 hores

• II PREMI DE POESIA SANT CUGAT A LAMEMÒRIA DE GABRIEL FERRATER

- A SANT CUGAT CENTRE

Arribada a les 17 h. A la pl. del CentreCultural

- A LES PLANES

Sortida de Can Cases. A les 17.30 h

- A LA FLORESTA

Sortida de la pl. de l’estació fins alCentre Social i Sanitari de la Floresta.A les 17.30 h

- A VALLDOREIX

A les 17.45 h. Sortida de la pl. Mas Roigi arribada a la pl. Maria Sabater (esglé-sia de l’Assumpció)

- A MIRA-SOL

Sortida a les 18 h de l’estació de Mira-sol i recorregut pels carrers de Mira-sol fins al Casal Cultural

• CAVALCADES DE REISDIUMENGE 5 DE GENER

• NADAL A L’ENVELATQUICO, EL CÈLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES

Guia pràcticaADVOCATS

EULÀLIA PINYOLM. Farrés, 15 A - lc. DTel. 93 674 44 69

GARCIA JULIÀAv. Catalunya 22, 1r 2aTel. 93 674 41 64

GESTIÓN ACTIVADE ABOGADOSP. Casals, 40-42, bxww.gestionactiva.netTel. 93 675 92 80

ISABEL FERRERI MUÑOZGirona, 9, 4t 4aTel. 93 589 54 51

JOSEFATORTOSA PUIGSt. Antoni, 12Tel. 93 674 05 93

Ll. GRIERACABELLOF. Moragas, 5, 3r 3aTel. 93 674 44 94

ALUMINISALUMINISGARRIGAOrient, 65, baixosTel. 93 675 29 02

CARPINTERIADE ALUMINIO J.CRUZPg. Torre Blanca,16bTel. 93 675 25 89

ARQUITECTESDANIELCALATAYUDRbla. Ribatallada, 31B3 4r 1a Tel. 93 675 18 03

FUSTER IFREIXA,ARQUITECTES,SCPLa Mina, 17, L. BTel. 93 675 18 35

JORDI CUFÍBORRELLAv. Vall d’Or, 2Tel. 93 674 26 01

JORDIFRONTONSAv. Rius i Taulet, 13Tel. 93 589 41 47

JORDI MERCADÉCreu, 6-8, 2n 3aTel. 93 209 73 26 Tel. 608 49 45 19

Mª DEL MAREJARQUEDe la Creu, 25 bx.Tel. 93 674 51 11

MARTÍ FINETMIRADe la Creu, 25, 1r Tel. 93 589 30 65

ASSEGURANCESAGENCATManel Farrés, 85, CTel. 93 675 00 17

J.G. ASSOCIATSPl. Barcelona, 9 BTel. 93 675 30 12

ASSESSORIESBELL &ASSOCIATSPlaça Barcelona, 11Tel. 93 674 17 84

DIGESTASSESSORSManel Farrés, 15 DTel. 93 674 44 69

AUTOMòBILSAUTOCOMARCADEL VALLÈSLluís Companys, 29Tel. 93 674 68 50Tel. 93 674 71 99

DELPHIAUTOMOTIVESYSTEMSAv. Cerdanyola, s/nTel. 93 589 20 00

T.M.G. TALLERSBorrell Front, 31-33Tl /Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendesAv. Ll. Companys,36Tel. 93 675 56 53

BALLS DE SALÓPEPE ASENSIOAnselm Clavé, 14Tel. 93 675 49 37

BARSBAR STOPRius i Taulet, 56

Tel. 93 589 12 99

CABALLU PETITCerveseriaTel. 93 674 10 05

CUE SANTCUGATBar MusicalSant Martí, 10Tel. 93 589 47 90

GAUDÍ CAFÈMc. de Torreblanca(davant delscinemes)

BELLES ARTSCABANASSantiago Rusiñol, 54Tel. 93 674 06 49

CUGARTTorrent Bomba, 14Tel. 93 674 43 90

BICICLETESCARDONAValldoreix, 41Tel. 93 674 15 09

SUN BIKECan Matas, 2Tel. 93 589 17 57

CARNISSERIESTUBAULa Torre, 14Tel. 93 674 12 85Mercat TorreblancaParada 1-6 i 1-7Tel. 93 675 30 65Mercat Pere SanParada 104Tel. 93 589 14 18Passeig Rubí, 108Valldoreix Tel. 93 674 57 47

SAGARRAEndavallada, 22Tel. 93 674 01 60Francesc Moragas,13Tel. 675 37 77

CATIFESPAPIOLVenda i netejaCánovas del Castillo,4Tel. 93 674 65 00

CENTRES PSíQUICSTALLER JERONIMORAGAS

Av. Villadelprat, 79Tel. 93 674 50 48

CERÀMIQUESCATALONIACERÀMICCtra. Sant Cugat-Cerdanyola, km 3Tel. 93 580 15 00

DELT, SLCastillejos, 33Tel. 93 589 79 34

FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03Tel. 93 589 31 21

RODÓRius i Taulet, 6Tel. 93 689 82 80

VICAT 2C. Can Calders, 8 ATel. 93 675 20 01

CLUBS D’ESPORTSCLUBMUNTANYENCPlaça Barcelona, 5Tel. 93 674 53 96

CLUB NATACIÓDE SANT CUGATC. Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

CONGELATSL’ILLACONGELATSM. Pere San. Pd. 125Tel. 93 589 38 06

COPESCLÀSSICAv. Torre Blanca, 2Tel. 93 674 19 03

EL PUNTCopes i soparsTel. 670 59 40 01

COPISTERIESARPALIValldoreix ,45Tel. 93 674 96 02

COPISTERIATHERSant Antoni, 24Tel. 93 589 74 42

COPY-GRAFICCan Matas, 8

Tel. 93 675 36 53

OFINOVALluís Companys, 18Tel. 93 675 23 73

CONSTRUCCIONSBELSCON XXI, S.A.Camí Can Calders,10 2n [email protected]. 93 675 32 67

CRISTALLERIESCRISTALLERIASANT CUGATAv. Ll. Companys,29Tel. 93 674 13 98

ELECTRODOMÈSTICSTOBELLA Santiago Rusiñol, 49Tel. 93 590 69 80

VILAR ELECTROLLARSanta Maria, 20Tel. 93 589 02 71

ENSENYAMENTCARME TALLEDAMÚSICAMartorell, 4Tel. 93 589 28 33

ESFERA D’ARTArts Plàstiques iAcadèmiaSant Ramon, 21Tel. 93 675 91 44

ESCOLA THAUVial InterpolarTel. 93 589 81 08

PATUFETPARTICULARSant Jordi, 22Tel. 93 674 12 39

ENTITATS BANCÀRIES

CAIXA DECATALUNYARius i Taulet, 33Tel. 93 675 19 04

CAIXAD’ESTALVIS IPENSIONSRbla. Ribatallada, 20Tel. 93 589 38 52

CAIXA DESABADELLPlaça Barcelona, 8Tel. 93 589 75 12

CAIXA DETERRASSAValldoreix, 32Tel. 93 675 31 00

ESTANCSCAL CRISPINSantiago Rusiñol, 23Tel. 93 674 03 08

FERRETERIESEL PONTGirona, 3Tel. 93 675 01 75

FLORISTERIESFLORS RIERAPtge. Sant Antoni, 13Tel. 93 674 13 81Tel. 93 675 18 20

FORNSMIRA-SOL-MARIFLECA ARTESANAPlaça Joan Borràs, 1Tel. 93 674 15 46

FOTOGRAFIA-VÍDEOCONTRALLUMAvda. Cerdanyola, 11Tel. 93 589 60 63Santiago Rusinyol,42Tel. 93 675 12 48

FOTO VÍDEO F.R.Rbla. del Celler, 93 Tel. 93 674 79 68

ZOOMCentre de la imatgeSanta Maria, 14Tel. 93 675 56 74

FUSTERIESAPLITECCamí de la Creu, 6 bTel. 93 589 49 97

FUSTERIAEBENISTERIATel. 93 699 67 48Tel. 93 674 70 68

GALERIES D’ARTADOLF Taller d’artPere Mas, 17ValldoreixTel. 93 674 60 28

CANALS GALE-

RIA D’ARTDe la Creu, 16Tel. 93 675 49 02

ESPAI LLUÍSRIBASPlaça Gorina, 13Tel. 93 589 57 76

POU D’ARTBalmes, 35Tel. 93 590 60 86

SALA RUSIÑOLSantiago RusiñolTel. 93 675 47 51

GELATS ARTESANSLA JIJONENCAMajor, 29Tel. 93 675 25 86

GIMNASOS-ESPORTSCLUB NATACIÓSANT CUGATC Crist Treballador,s/nTel. 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLASANT CUGATElisenda, 11Tel. 93 674 61 72

GIMNÀS SANTCUGATAnselm Clavé, 20Tel. 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS SLPl. Quatre Cantons Tel. 93 674 30 81

SQUASH SANTCUGATSant Jordi, 33-35Tel. 93 674 98 62

UESCCánovas del Castillo,9Tel. 93 675 23 90

HAMBURGUESERIESMC DONALD’SCentre Cial. St.CugatTel. 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA

GERDDIETÈTICAPlaça Pere San, 9

Tel. 93 674 00 60

SUPER-NATURALAnselm Clavé, 1Obert dissabte tardaTel. 93 675 59 53

HIDROCULTIUSHIDROFLORAv. Joan Borràs, 54 ValldoreixTel. 93 674 75 98

HÍPIQUESHÍPICASEVERINOPg. Calado, 12Tel. 93 674 11 40

IDIOMESSPRINT IDIOMESFrancesc Moragas, 8Tel. 93 589 22 64

TRINITYRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 22 01

WALL STREETINSTITUTAv. Ll. Companys,15Tel. 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIESVegeu pàgines 48-49

INFORMATICAAPPLE CENTERPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60

PROGRAMACCESRbla. Can Mora, 18Tel. 93 675 15 56

VALLÈSTECNOLÒGICPlaça Unió, 3Tel. 93 590 80 60

INSTAL·LACIONSA. ZAMORA, S.L.Mn. Cinto Verdaguer,18Tel. 93 589 26 38

APLITECCamí de la Creu, 6 bTel. 93 589 49 97

FOAPRius i Taulet, 27Tel. 93 674 05 03

MANTSERV, S.A.Av. Catalunya, 18Tel. 93 674 60 58

SUMINISTROSVALLDOREIXMn.C. Verdaguer,107Tel. 93 674 14 90

INSTITUTS BELLESARBVFrancesc Moragas,25Tel. 93 675 58 55

JARDINERIESBOTÀNIAJardins i terrasses,dissenys irealitzacions deprofessionals experts.Tel. 93 675 61 16Tel. 649 094 100

GARDEN ROCAMORALlaceres, 12Tel. 93 674 36 94

JOGUINESJOGUINESMARGASanta Maria, 44Tel. 93 674 15 32

L’AMICIMAGINARIRius i Taulet, 13Tel. 93 589 36 32

JOIERIESANNA FUSETSantiago Rusiñol, 45Tel. 93 589 50 72

MIREIA’SValldoreix, 33Tel. 93 674 99 40

SANBER-5 Anselm Clavé, 20Tel. 93 674 45 71

LOTERIESADMINISTRACIÓNÚM. 1Valldoreix, 67 ATel. 93 589 47 42

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2Major, 33 Tel. 93 674 01 74

LLAR D’AVISLA FLORESTAPearson, 36Tel. 93 589 78 00

LES PLANESTel. 93 675 51 05

MIRA-SOLVictòria, 48 Tel. 93 589 20 18

LLIBRERIES PAPERERIES

L’AMICIMAGINARIRambla del Celler,89Tel. 93 674 01 07

LLIBRERIAMYTHOSPlaça Barcelona, 9Tel. 93 589 86 17

MARBRESMÁRMOLES SANT CUGATCan Fatjó dels Au-rons-Campoamor, 12- N. 3Tel. 93 675 51 08

MARCSATELIER BLAUAv. Torreblanca, 2Tel. 93 589 19 31

MES MARCSEnric Granados, 15Tel. 93 589 14 29

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ

MATERIALESRIOMAR S.L.C/ 1, 61 - Can BarataTel. 93 588 02 49

MERCERIESLA PERLAMajor, 3 Tel. 93 674 01 38

MISSATGERSMRWIldefons Cerdà, 4Tel. 93 590 26 80

Estem preparats per a vosaltres.

c/ Av. Catalunya, 8-10Tel - Fax. 93.674.56.12

http//empresas.arrakis.es/gdee. e-mail: [email protected]

Dr. JESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA Mª de LA PEÑA: Logopeda infantil

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Dr. OSCAR ASENSIO: Pneumologia i al·lèrgia pediàtrica

CENTRO DE ECOMEDICINA

NaturopatiaMasajes terapeuticos

Drenajes linfáticosTratamientos antitabaco

Sant Antonio, 10 tel. 93 6756339

llegums cuits, bacallà i conserves

••••••Sant Antoni , 50

Tel . 93 674 57 52

SALUMS

Rbla. Can Mora, 18, locaTel. i fax 93 675 22 0

RBLA. CAN MORA, 18 - LOCAL 1TEL. I FAX 93 675 22 01

EGA MOBLESCanovas del Castillo, 2Tel.fax. 93 589 00 14

GUIA COMERCIAL50 Dijous 2 gener del 2003GUIA COMERCIAL

Plaça Barcelona, 18Telèfon: 93 675 97 38

Guia pràctica

MOBLES IDECORACIÓ

CARRÉ MOBLESF. Moragas, 33Tel. 93 674 09 95Tel. 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant JordiSantiago Rusiñol, 37Major, 6Tel. 93 589 22 32

EGA MOBLESCánovas del Castillo, 2Tel. 93 589 00 14

LA GARRIGAVERDAAv. Rius i Taulet, 120Tel. 93 544 24 11

MAJIKSant Jordi, 29Tel. 93 589 02 66

R. NOVASRbla. del Celler, 212Tel. 93 589 54 31

MOBLES DE JARDÍINDUBRUCAv. Ragull, 9-19Tel. 93 589 00 23

MODA-CONFECCIÓBENETTONSanta Maria, 21Tel. 93 674 85 02

BLUE MOONMajor, 16Tel. 93 675 02 67Valldoreix, 43Tel. 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16Tel. 93 674 14 82

LA MODISTAPlana Hospital, 3-5 L6Tel. 93 589 86 69

PEPA MARTINTalles gransValldoreix, 28Tel. 93 589 72 32

TOT PUNTSant Antoni, 19Tel. 93 674 00 97

VORAVIUSant Antoni, 25-27Tel. 93 589 88 55

MÚSICAMUSICAL ST.CUGATRosselló, 13Tel. 93 675 47 57

NETEGESPATRULLA DELIMPIEZA SLPg. Torreblanca 25-27L 6Tl/Fax 93 675 38 64

VALLÈS NETSant Ramon, 4Tel. 93 674 89 18

OB. DE REGALBOHEMACRYSTALLValldoreix, 49Tel. 93 589 72 02

OBRES-CONSTRUC.CONSTRUALPASanta Maria, 9 , 1r 1aTel. 93 589 01 51

PROMUSAAv. Torre Blanca, 2-8Tel. 93 589 17 32

STANZAValldoreix, 10Tel. 93 674 65 98

ÒPTIQUESTEIXIDÓ ÒPTICASant Jordi, 30Tel. 93 589 44 95

PARAMENTS LLARGENEVIEVELETHUVillà, 6Tel. 93 674 03 16

PASTISSERIESLA LIONESAValldoreix, 79Tel. 93 674 07 71

SÀBATSantiago Rusiñol, 46Tel. 93 675 12 99

PERRUQUERIESCARNÉ I BOSCHFcesc. Moragas, 29Tel. 93 589 60 88

FORMA’SElies Rogent, 18 ATel. 93 675 40 06

JEAN LOUIS DAVIDP`laça Dr. Galtés, 5Tel. 93 675 61 70

JUANIXerric, 28Tel. 93 674 66 99

PERRUQUERIAVERDICastillejos, 11Tel. 93 589 53 54

PESCA SALADASALUMSSant Antoni, 50Tel. 93 674 57 52

PINTURESAPLITECCamí de la Creu, 6 bxTel. 93 589 49 97

PISCINESAQUANET Tel. 649 95 30 50Tel. 93 589 28 70

FERRON Rius i Taulet, 20Tel. 93 674 68 47

POLLERIESPOLLERIA IMMAMercat Torre BlancaParada 1-5Tel. 93 675 13 89

REFORMESAPLITEC

Camí de la Creu, 6 bxTel. 93 589 49 97

DELT, SL.Castillejos, 33Tel. 93 589 79 34

REGALS D’EMPRESA

LI2 PUBLICITATAbat Marcet, 41, local 2Tl/Fax 93 589 33 97

REPARTIDORSMAILING VALLÈS,SLMercè Rodoreda, 8Tel. 93 589 23 71

RESIDÈNCIESRESID. 3a EDATSANT SALVADORSant Salvador, 47Tel. 93 674 42 23

ROBA INFANTILCUCARRÓ Santiago Rusiñol, 30Tel. 93 674 55 80

ROBA PER A LA LLAR

FALGUERAVillà, 1Tel. 93 675 24 01

SUPER HOGARPlaça Octavià, s/nTel. 93 589 89 99

RÉTOLS

LI2 PUBLICITATGranja, 12Tl/Fax 93 589 33 97

SABATERIESREPARACIÓ DELCALÇAT SABATAFrancesc Moragas, 6Tel. 93 675 32 74

TATER’SSant Antoni, 62Tel. 93 675 55 06

SEGURETATAUX-VYDAv. Ll. Companys, 50Tel. 93 589 17 99

TALLERS MECÀNICS IOMPONENTS

LEONELLI, S.A.COMPONENTSELECTRÒNICS PERA MOTOCI -CLETESAv. Graells, 35Tel. 93 590 66 66

TALLERELECTROSOLSol, 19Tel. 93 674 36 88

SERVICAR TALLER MECÀNICPere Canals GualBaixada d’Alba, 12(Al costat delRestaurant La Bolera)Tel. 93 674 63 62

TALLERES MENAPg. Torre Blanca, 13 Tel. 93 674 53 01

TALLERS TORNERPlana Hospital, 35Tel. 93 674 69 50

TELEFONIAAIR TELECOMTelefonia i comun.Av. Cerdanyola, 49Tel. 93 589 87 02

TINTORERIESOK NETF. Macià, 63 -Coll FavàTel. 93 674 36 00Rbla. del Celler, 91Tel. 93 589 53 60

TINTORERIA SANTCUGATSant Antoni, 1Tel. 93 674 11 82Santiago Rusiñol, 35Tel. 93 674 11 83Rbla. Ribatallada, 34Tel. 93 675 22 28Av. Ll. Companys, 2Tel. 93 674 41 67

WASH’N DRYAvda. Cerdanyola, 17Tel. 93 589 55 88

TRANSPORTSASS. RÀDIO TAXITel. 93 589 44 22Tel. 93 675 51 51

VETERINARISDISPENSARIVETERINARI DEL VALLÈS, S.L.Urgències 24 h Sabadell, 23Homeopatia peranimalsTel. 93 674 69 45Tel. urgènciesTel. 608 89 81 36Tel. 93 674 69 45

VETERINOSHospital obert les 24 hRius i Taulet, 31Tel. 93 589 71 41

VIATGESAIRTOURViatges per Catalunyaamb avionetaPtge. St. Salvador, 3La FlorestaTel. 666 42 81 42

IBERPLANVIATGESValldoreix, 59Tel. 93 589 16 78

USSIA TOURSPlana Hospital, 10Tel. 93 589 61 50

XARCUTERIESCANSALADERIAJULIANAFc Moragas, 26Tel. 93 674 08 11

CENTRES DE

REHABILITACIÓSUSANANICOLETTIEscoliosi. MètodeSchroth. Grupsde relaxació.Incontinència urinària. Tractaments a domicili.Sant Antoni, 74Tel. 93 674 74 37No tanquem a l’agost

CIRURGIADR. FERNÁNDEZLAYOSCirurgia general, aparelldigestiu. Cirurgia menorde quists, berrugues,nevus, etc. Obesitatmòrbida,Mútues en general.Av. Torreblanca, 2-8, 2n,A-1Tel. 93 589 47 00

CONSULTORIS

CENTRE MÈDIC CENTRE MÈDICSABATCertificats de conduir iarmes. Medicina interna,especialitats. Santiago Rusiñol, 2, ent.1aTel. 93 674 15 26

DIETÈTICA I

NUTRICIÓDRA. M. DOMINGO GALLARTMedicina general,dietètica. Dl, dc i dv, horesconvingudes.

Pl. Doctor Galtés, 5, 1r3aTel. 93 674 63 29Tel. 93 589 64 83

CENTRE D’OBE-SITAT I MEDICI-NA ESTÈTICADra. Anna R. Cerdà -Dra. Rosario Sagar-na - Dra. Llum García. Consultoris EdificiTorreblanca.Av. Torre Blanca, 2-8, 2aplanta, desp. 12Tel. 93 589 43 57

FISIOTERÀPIASOFIA ROMA FERRÉFisioteràpia. AssistènciaSanitària Fiatc. Asisa.C/ Villà, 49Tel. 93 674 48 72

GERIATRIAGERVAL, GERIATRIADEL VALLÈS SLAtenció a persones gransa domicili.Assessorament a llursfamiliars. Gestió deresidències i altresrecursos. Infermeria.Formació.C/ Àngel Guimerà, 3Tel. 93 674 08 04

INPROSSAtenció i companyia apersones grans,“CANGURS” avis inens, control de malalts,ajuda a la llar, trastornsespecials. Salut i reserves a

domicili.Av. Torre Blanca, 2-8, 3r,desp. 11 i 12.Tel. 93 589 39 67

TELE ASSIS.INPROSS 24 hServei d’ajuda a lespersones grans, ma-laltscrònics o conva-lescents,a qualsevol hora del dia ola nit. Sistema senzill,ràpid, segur i de poc cost. Torre Blanca 2-8 3r ATel. 93 589 39 67

HOMEOPATIAHOMEOPATIA DE LAINFÀNCIA IL’ADOLESCÈNCIADra. Margarita RabasaHostench. Col. 15.097Rbla. Ribatallada 20, 1r3aTel. 93 674 72 16

LABORATORISLABORATORI DR.ECHEVARNES. Rusiñol, 17 bxTel. 93 589 60 55

MEDICINA

NATURALAYURNaturopatia i teràpiesalternatives.Pl. AjuntamentTel. 93 675 63 39

METGES DE CAPÇALERA

J.R. ESQUIROLCAUSSAGeriatria. Assistència

Sanitària. AgrupacióMútua. Sanitas. M. Fiatc.Previasa. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.Av. Torre Blanca, 2-8Tel. 93 589 39 26Tel. 609 33 10 80

Dra. MONTSERRATGARRIGAMetge de capçalera.Visites a domicili.Mútues.Major, 36, 2nTel. 93 674 00 25

ODONTOLOGIACENTRE DENTAL IQUIRÚRGIC SANTCUGATPç. Dr. Galtés, 5 1r 2aTel. 93 589 00 00

CLÍNICA DENTALAUTRANOdontologia general,implantologia, prò-tesis,odontopediatria,ortodòncia. Mútues.Av. Torre Blanca, 2-8 2apl. - desp. 11Tel. 93 675 08 03

CLÍNICA DENTALDR. BRANDTOrtodòncia i odon-tologia general. Santa Maria, 9, 1r 2aTel. 93 589 70 40

CLÍNICAORTODÒNCIA IDISFUNCIÓ TEMPOROMANDIBULAR

Av. Torre Blanca, 2-8, 2nA, despatx 6Tel. 93 589 03 96Tel. 93 675 22 12

CLÍNICA DENTALMAJORDr. Ricardo PiñeiroLemoinePl. Unió, 3, 2n 1a(Ll. Companys/Colom)Tel. 93 674 72 40

DRA. M. JAUMESAURAClínica dental.Dl-dv 9-13 h i 16-20 hPg. St. Magí, 22, bxTel. 93 674 23 35

CLÍNICA DENTALVALLS - BULDÚDra. Marta Buldú FreixaMajor, 23 - 25. 1r 3aTel. 93 675 64 77

OFTALMOLOGIACENTRE DE SALUTOCULAROftalmologia. Conveniamb les principalsmútues. Doctor Murillo, 21Tel. 93 589 51 06

OTORINOLARINGòLEGDR. FERRANFERRAN VILÀWinterthur. Previasa.Assistència Sanitària.Medifiatc.Fc Moragas 48 ent. 2aTel. 93 675 48 53

PEDIATRIAJ.M. COROMINAS

CASARAMONAPediatria. Asmainfantil. Hores convingudes.Rbla. Ribatallada, 20, 1r3aTel. 93 674 72 16

AINA-PILARCANOSA ÚBEDAPediatria. Medicinaadolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rpis Tel. 93 589 35 48Tel. 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETI ALDESPediatria. Vitalício Salud.Mapfre.Endavallada, 21, 1rTel. 93 589 29 95Tel. 93 674 20 79

PODOLOGIAJOSEP M.FREIXEDES D.P.Malalties del peu, ortesis,plantilles ortopèdiques,papilomes, cirurgia delpeu. Hores convingudes.Tel. 93 589 63 13Tel. 629 16 95 36

PSICOLOGIA I

PSIQUIATRIACT. PSICOTERÀPIADEL VALLÈSPsicologia, psiquiatria,logopèdia. Pç Dr. Galtés, 5, 2n 3aTel. 93 589 40 51

DRA. PALERM

Psicologia. Ansietat,depressió, dificultats derelació, trastorns al’adolescència, psico-teràpia. Hores convingudes.Francesc Moragas, 25-27, 2n 1aTel. 93 674 36 53Tel. 93 418 48 48

INSTITUTPSICOMÈDIC SANT CUGATPsicologia clínica,psiquiatria, depressions,alcoholisme,toxicomania, tras-torns d’ansietat, estrès,tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3rA, desp. 11 i 12Tel. 93 589 37 87

M. D. CARRERESBENNASARCentre Mèdic Sàbat.S. Rusiñol, 2, ent. 1aTel. 93 674 15 26 Tel. 93 674 01 47

INSTITUT DEBENESTAR I SALUTCOMU-NITÀRIA(IBSC)R. Can Mora, 15 1r 1aTel. 93 587 91 87

TOCOGINECOLOGIA I

OBSTETRÍCIADR. JESÚSFERNÁNDEZBAIZANTocoginecologia. Horesconvingudes. AvCatalunya 21 2n 1a

Tel. 93 589 48 08 Tel. 93 674 74 09Particular

DRA. MILAGROSMARTÍNEZ MEDI-NA I J.J. GÓMEZCABEZAFrancesc Moragas, 125,1r 2aTel. 93 589 13 07

TRAUMATOLOGIAJOSEP DOMINGOPECHTraumatologia iortopèdia Ass. Sanitària.Previasa. Medytec.Policlínic. Av. Torre Blanca, 2-8, 2a-10Tel. 93 589 18 88

DR. FERMÍNARAMBUROCirurgia ortopèdicatraumatològica. Horesconvingudes. Girona, 21, 1r 3aTel. 93 674 43 46Tel. 93 589 05 34

DR. JOSÉ CARLOSVALDÉSTraumatologia,artroscòpia i cirurgiaortopèdica gral.Especialista en espatlla.Cirurgia ambulatòria degalindons.Mútues.Hores convingudes.Centre Mèdic Sabat.C/ Santiago Rusiñol,2.Tel. 93 674 15 26

Guia Mèdica

GUIA COMERCIAL Dijous 2 gener del 2003 51

I si ets subscriptor

et sortirà gratis

Pl. Octavià, 6Tel. 93 674 10 47

Tota una tradicióBar Restaurant

Menú diari dedilluns a dissabte7,60 e (Iva inclòs)

10 plats i 14 postresper escollir93 589 62 82

Anunciar-se en aquesta

secció costa molt poc

C. Major, 29 ~ C. Xerric, 30 ~ Villà, 1

Cuina catalana i casolanaMenú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

CAMÍ CAN AMETLLER, s/n.Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 674 91 51 - 93 589 22 52

Sant Martí, 1008190 Sant Cugat del Vallès

BILLAR FRANCÉS (CARAMBOLA)BILLAR AMERICÀ - POLL 51

52 Dijous 2 gener del 2003GUIA COMERCIAL

Guia gastronòmica

BAR. REST. ARNAUP. Fcesc. Macià, 71- lc. 493 589 03 76Cafeteria i restaurant

BAR BOKATAPlana Hospital, 35-393 589 19 72Cafeteria i entrepans

BACCOManel Farrés, 9793 674 30 69Menú diari i pizzes

CABASSA CASTAÑOPuigmal, s/n93 674 02 67Cuina de mercat

CAFÈ AUDITORIPla del Vinyet, s/n.93 674 69 73Cafeteria: de dm a dgBar musical: dv i ds

CAFÈ SQUASHSant Jordi, 33-3593 587 93 96Menú diari i de festius.

CAN EDOLleó XIII93 692 24 24Carn a la brasa icalçots

CAN BARATACtra. Rubí-Sabadell,km 15.20093 697 06 52Cargols a la llauna iarròs negre

CAN CASOLETASt. Bonaventura, 39 bx.93 675 10 33Peix i marisc fresc

CABALLU PETITRius i Taulet, 1993 674 10 05Cerveseria

EL CASINETCamí Can Ganxet, 4793 589 50 83Menú diari i entrepans

EL JORDI’SSant Jordi, 3993 674 11 18Amanides i entrepans

EL MESÓNPlaça Octavià, 693 674 10 47Braseria i cuina demercat

EL PEROLETPg. Fc. Macià, 6793 675 53 03Cafè Restaurant

EL PUNTSabadell, 41670 59 40 01Copes i sopars

FRANKFURT LAPALTARbla. Can Mora, 2493 589 50 11Frankfurts

GAUDÍ CAFÈMc. TorreblancaEsmorzars, aperitius,menús ràpids i tapes

GRANJA AUGUSTAPlaça Augusta, 493 589 88 90Cafeteria

ITALIANSSant Bonaventura, 693 674 64 33Menú diari

LA CANTONADAPl. Dr. Galtès, 5-lc. 893 589 23 32Creps, amanides, menús

LA GRANJASt. Antoni-plaçaBarcelona93 675 52 46Cuina casolana

LA JIJONENCAMajor, 2993 675 25 86Gelats i turrons artesans

LA JIJONENCAXerric, 3093 674 13 48Gelats i turronsartesans

LA JIJONENCAVillà, 1/Murillo, lc. 493 675 34 02Gelats i turronsartesans i serv. decafeteria

LA MASIAAv. Corts Catalanes, s/n93 589 34 45Cuina catalana casolana

LA PASTA BOIXAAlfons Sala, 2493 675 15 03Pizzeria, creperia

MAS ROIGPlaça Mas Roig, 493 675 00 86Xai, entrecot a la brasa

MASIA AMETLLERCm. Can Ametller, s/nObert tots els dies del’any. Tel. 93 589 22 52Salons per banquets,convencions, etc.

PA I PASant Jordi93 589 49 45Menú diari. Baguetscalentes

TORRADA GRILLPlaça Pere San, 6-893 589 72 74Creps, amanides,menús

PESCADO ENCOCADO (RECEPTA CEDIDA PER SIGIFREDO MOREIA)INGREDIENTS: - Peix (daurada) 1 kg- Coco 1- Ceba gran 1- Pebrot 1- All- Pebre- SalELABORACIÓ:S’obre el coco, se’n treu el suc i es guarda juntament amb la raspadura detot l’interior. Ara es fa un sofregit amb la ceba, el pebrot i l’all, i s’adoba amb el pebre i la sal. Tallem la daurada perla meitat, deixant per una banda la part del cap i per l’altra la part de la cua, i la posem damunt del sofregit. Hi tiremuna mica d’aigua i que bulli uns 5 minuts; després posem el suc del coco per sobre i deixem que bulli 3 minuts més.A l’hora de bullir, sempre amb la cassola tapada.COMENTARIEn Sigifredo és equatorià, de la ciutat de Santo Domingo, i aquest Nadal recordarà el seu país amb aquest plat típicde la província d’Esmeraldas.

PASTISSETS DE PINYONSINGREDIENTS: - Farina d’ametlles 200 g- Sucre 100 g- Patata petita 1- Pinyons 100 g- Melmelada d’albercoc 4 cullerades- Massa brisa 4 motlles fornejatsELABORACIÓ:Peleu i coeu la patata en una mica d’aigua fins que aquesta estigui molt tova; mentrestant, moleu el sucre en el moli-net elèctric de cafè o amb la batedora elèctrica, mescleu en un bol la farina d’ametlles amb el sucre mòlt, escorreu lapatata i amb una forquilla incorporeu-ho al bol. Amb la calor es desfà el sucre i es forma una pasta d’ametlles ambla qual farcireu el motlle, la recobriu bé amb pinyons i enceneu el gratinador del forn. Introduïu-hi els pastissets finsque estiguin daurats. Doneu-hi brillantor amb la melmelada i poseu cada un en un recipient de paper quan estiguinfreds.COMENTARI¡Bones Festes!

La Recepta de M. Àngels Quadras

ESPECIALITATS EN BRASACarns i verdures brasa

Coques xapataCargols a la llauna

Pl.Pere San, 6(Mercat Vell)

Tel. 93 589 72 74

53Dijous 2 gener del 2003 AGENDA

De dilluns adivendresA LES 7.00 HSant Cugat al punt. Informatiu i maga-

zín d’actualitat amb Ester Castanyer,

Carme Reverte i Salva Vallvé.

A LES 8.00 HInformació local, comarcal i general.

A LES 8.30 HLínia directa amb l’Alcalde (dimecres).

A LES 9.00 HLa tertúlia.

A LES 10.00 HEl concurs del Fabri, entrevistes, els

espais.... De tot, al magazín.

A LES 13.00 H

Sant Cugat Avui. Informatiu amb Esteve

Sala

A LES 13.30 H

Actualitat Esportiva. Els esports amb

Jan Badosa.

A LES 14.00 H

Estoc de Pop. Amb Jessica Sotodosos i

Iván Medina.

A LES 20.00 H

Notícies Vespre. Informatiu amb Sílvia

González.

A LES 20.15 H

Actualitat Esportiva. Els esports amb

Joan García.

A LES 20.30 HEstoc de Pop. Amb David Villena.

DE 22.00 A 7.00 HMúsica al teu costat.

DissabteA LES 7.00 HMúsica al teu costat.

A LES 8.00 HSant Cugat al punt. Magazín amb

Magda Méndez i Jordi Ramos.

A LES 13.00 HAvant Matx. Amb Xavi Vellerino.

A LES 14.00 HMúsica per 120. Amb Roger Baltà.

A LES 16.00 H

Azimut. Magazín cultural amb Jesús

Torné i Ània Monreal.

A LES 19.00 HTop 91.5. Amb Xavi Montero.

DE 22.00 A 7.00 HMúsica al teu costat.

DiumengeA LES 7.00 HMúsica al teu costat.

A LES 8.00 HMissa Diumenge.

A LES 9.00 HCrema Catalana. Amb Joan Vallvé.

A LES 10.00 H

Roda d’Amics. Amb Pere Pahissa, Joan

Fàbregas i Noemi Artero.

A LES 13.00 H

Esport en Marxa. Primera Edició amb

Xavi Vellerino.

A LES 14.00 H

Tal com érem. Amb Josep M. Alvira.

A LES 16.00 H

Bon Rotllo. Magazín juvenil amb Raquel

Iniesta.

A LES 19.00 H

Picnic. Amb José Miguel Garanto.

A LES 21.00 H

Esport en Marxa. Segona Edició.

DE 22.00 A 7.00 H

Música al teu costat.

La Ràdio 91.5 FM

Exercici físic, alimentació equili-brada, bon humor i una actitudpositiva davant la vida són pràcti-ques que garanteixen un fre a l’en-velliment precoç.

L’activitat física proporciona a lespersones grans una millora de lescondicions fisiològiques, físiques,anímiques i socials. La persona sesent atesa, recupera la confiança, esrelaciona amb els altres i s’integraen grups nous, fugint de la soledat iprevenint deterioraments i malalties.La pràctica freqüent d’exercici téefectes beneficiosos en determina-des malalties. Per exemple, elsdiabètics aprenen a controlar la seva

dolència i poden arribar a rebaixarles dosis d’insulina, prevé la osteo-porosi, és un bon tractament contral’obesitat, estabilitza les dolènciesd’aquells que pateixen artrosi i ésbàsic en la recuperació dels quihagin patit infarts. A més, l’exercicifísic incrementa la capacitat de llui-ta i proporciona una actitud positivadavant la malaltia.Les lesions més freqüents entre lespersones grans que practiquenexercici acostumen a ser articulars imusculars, per la qual cosa és reco-manable fugir dels esports de xoc,bruscos o que siguin emocional-ment extrems.El més idoni per a aquells que mai

no han fet exercici és realitzar 3 o 4sessions d’uns 30 minuts a la setma-na, que suposin cremar de 200 a 300calories diàries. El més recomanableés caminar, córrer, fer bicicleta està-tica, aquàtics, mind body o ioga.El 15% de la població espanyola ésmés gran de 65 anys, una situacióque va a més i que representa unaevolució en tots els àmbits de lasocietat. La recerca de qualitat devida a partir de certes edats fa quel’exercici físic es converteixi en lamillor medecina cara al futur de lespersones.

Clubs de fitness DiR

Exercici contra l’envelliment

Full de subscripció

Nom

Cognoms

Ciutat

Carrer/núm./pis/porta

Codi postal

NIF o DNI

FaxTelèfon

Dades del subscriptor

Sant Cugat del Vallès, de del 2001

Dades per al pagament

Banc/Caixa

Adreça oficina

Entitat

Titular

Comptat

Oficina DC Núm. de compte

Rebut domiciliat

Dades de la subscripció

Data d’alta

Nombre de subscripcions

Adreça d’entrega

Signatura

Envia aquesta butlletaper fax al 93 674 20 24o porta-la al c. Sant Antoni, 42-44

54 AGENDA Dijous 2 gener del 2003

AJUNTAMENTSant Cugat . . . . . . . . . . . . .93 565 70 00Casa de Cultura . . . . . . . . .93 589 13 82EMD Valldoreix . . . . . . . . .93 674 27 19OMIC . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 22 88PROMUSA . . . . . . . . . . . .93 589 17 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIACAP . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 22CAP - Urgències . . . . . . . .93 589 44 55Ct. Soc. Sant. La Floresta . .93 589 30 20Ct. Alzheimer St. Cugat . . .93 674 70 61Creu Roja Sant Cugat . . . . .93 674 12 83Creu Roja Valldoreix . . . . .93 674 24 59Dispensari - La Floresta . . .93 674 76 15H. General de Catalunya . .93 565 60 00Vall d’Hebron . . . . . . . . . . .93 427 20 00Sant Joan de Déu . . . . . . . .93 203 40 00Telèfon de l’Esperança . . . .93 414 48 48

ASSOCIACIONSAAPP VV Can Majó Vall. .93 674 50 49AAPP i VV Valldoreix . . . .93 674 21 97AAPP Montserrat Vall. . . .93 674 21 05AA Prop. i V. la Floresta . . .93 674 20 89AAVV Aiguallonga Floresta 93 674 51 29AAPP i VV Mira-sol . . . . .93 674 20 18AAVV V. Carme Mira-sol . .93 674 10 03AAVV St. Joan Mira-sol . . 93 674 71 03AAVV i Prop. Mas Gener . .93 674 99 43Consumidors . . . . . . . . . . .93 488 16 16

BOMBERSBellaterra . . . . . . . . . . . . . .93 692 80 80Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .085Rubí - Sant Cugat . . . . . . . .93 699 80 80

ENTITATSASDI . . . . .93 674 46 10 - 93 589 78 96CPA . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 589 16 74C.Castellano-Manchego . . .93 589 76 05Germanor Cavis . . . . . . . . .93 674 70 61Grup Suport Immigrants . .93 674 93 14Sant Cugat Comerç . . . . . .93 674 03 22

LLEUREArxiu Gavín . . . . . . . . . . . .93 674 25 70Arxiu Municipal . . . . . . . . .93 674 69 93Arxiu Nac. Catalunya . . . . .93 589 77 88Casal Cultural Mira-sol . . .93 589 20 18Casal d’Avis Sant Cugat . . .93 589 16 38Casal Valldoreix . . . . . . . . .93 589 82 69Centre Cívic la Floresta . . .93 589 89 42Ctre. Cívic les Planes . . . . .93 675 51 05Cines Cinesa (reserves) . . .93 589 09 41Cines Yelmo (reserves) . . . .902 12 41 34Club Muntanyenc . . . . . . . .93 674 53 96Coral de la Unió . . . . . . . . .93 674 10 06Esbart Sant Cugat . . . . . . . .93 675 26 52Llar d’Avis Parròquia . . . . .93 589 05 98Piscina Valldoreix . . . . . . . .93 675 40 55

MITJANS DE COMUNICACIÓDiari de Sant Cugat . . . . . . .93 589 62 82Ràdio Sant Cugat . . . . . . . .93 675 59 59TOT Sant Cugat . . . . . . . . .93 674 86 61

ORGANISMES OFICIALSHisenda . . . . . . . . . . . . . . .93 589 11 55Jutjat . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 66 96

PARRÒQUIALes Planes . . . . . . . . . . . . .93 204 75 03

Sant Pere Octavià . . . . . . . .93 674 11 63

Valldoreix . . . . . . . . . . . . .93 674 05 69

POLICIACuerpo Nacional . . . . . . . .93 674 78 58

Municipal i Protecció Civil . . . . . . . .092

Municipal (Valldoreix) . . . .908 79 51 25

Comissaria St. Cugat . . . . .93 674 76 12

DNI (Cita prèvia) . . . . . . . .93 589 30 80

Urgències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .091

SERVEISAigües la Floresta . . . . . . .93 674 20 89

Catalana de Gas . . . . . . . . .93 725 29 44

Correus . . . . . . . . . . . . . . .93 674 70 96

ENHER Rubí . . . . . . . . . . .93 699 18 92

FECSA (atenció client) . . .902 50 77 50

FECSA (avaries) . . . . . . . .900 77 00 77

Funerària . . . . . . . . . . . . . .93 589 55 52

Repsol-Butà . . . . . . . . . . . .93 674 15 80

Recollida voluminosos . . . .93 589 28 17

SOREA . . . . . . . . . . . . . . .93 589 00 21

TRANSPORTSAeroport . . . . . . . . . . . . . . .93 478 50 00

Carreteres . . . . . . . . . . . . . .93 204 22 47

FGC . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 205 15 15

Grua . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 674 33 71

RENFE . . . . . . . . . . . . . . .93 490 02 02

Port . . . . . . . . . . . . . . . . . .93 318 87 50

Ràdio Taxi . . . . . . . . . . . . .93 589 44 22

Taxis (associació) . . . . . . . .93 674 09 97

Telèfons d’interès

CINESA SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.30 h): divendres i vigília festiuSESSIÓ MATINAL (12.00 h): dissabtes i festius

CINESA El planeta del tesoro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CINESA Los lunes al sol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CINESA Mi gran boda griega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CINESA Harry Potter y la cámara secreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CINESA El Señor de los Anillos. Las dos torres . . . . . . . . . . . . . .

YELMO SANT CUGAT SESSIÓ GOLFA (00.50 h): dissabtesSESSIÓ MATINAL (12.00 h): diumenges i festius

YELMO El Señor de los Anillos. Las dos torres . . . . . . . . . . . . .

YELMO

Harry Potter y la cámara secreta . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO El pianista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Ghost ship . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Mi gran boda griega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Una pandilla de altura

YELMO Al límite de la verdad . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO El planeta del tesoro . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Muere otro día . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Santa Claus 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

YELMO Kamchatka . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Cinemes Sant Cugat Horaris

CASALCASAL DEDECULCULTURATURA DE DE VVALLDOREIXALLDOREIXEMD

Valldoreix

Informació i inscripcionsDe dilluns a divendres

De 9 a 13 h i de 17.30 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i fax 93 589 82 69

2ª SETMANA 2ª SETMANA 4ª SETMANA 5ª SETMANA

EL SR DE LOS ANILLOS. LAS 2 TORRESSALA :

MAJORS 13 ANYS

EL SR DE LOS ANILLOS. LAS 2 TORRESSALA :

MAJORS 13 ANYS

EL PLANETA DEL TESOROSALA :

GOLFA de Los lunes al sol

HARRY POTTER Y LA CÁMARA SECRETASALA :

GOLFA de Mi gran boda griega

*La

vend

a pe

r tel

èfon

i In

tern

et s

upos

a un

recà

rrec

de

75 p

ts. p

er lo

calit

at.

TALLERS Org. EMD de Valldoreix

Casal de Cultura - Tel./Fax 93589 82 69

De dimarts a dijous de 9 a 13 hi de 17.30 a 19 h.

- NARRACIÓ DE CONTES(NOU): dilluns de 18.45 a 20

h. Durada: gener, febrer imarç.

- GRAFOLOGIA (Iniciació)(NOU): dijous de 10 a 12 h.- ESTAMPACIÓ SOBRE

ROBA, BATIK I SEDA:dimecres de 10.15 a 11.45 h.

- JOIERIA A LA CERA PER-DUDA: dimecres de 16 a 18

h.- GRAFOLOGIA (nivell II):

dimarts de 19 a 21 h- GRAFOLOGIA (nivell I):

dimarts de 9.30 a 11.30 h- ESMALTS: dijous de 18 a 20

h

- DIBUIX I PINTURA PER AJOVES I ADULTS: dilluns de

9 a 11 h- DIBUIX I PINTURA PER A

NENS I JOVES: dilluns de17.30 a 18.30 h

- JOIERIA ARTESANAL:dimarts de 18 a 20 h i dime-

cres de 18 a 20 h- VITRALLS DECORATIUS:

dimecres de 12 a 13.30 h- TEATRE PER A NENS:

dijous de 17.30 a 19 h- TEATRE PER A JOVES:

dijous de 18.30 a 20 h- AULA DE MÚSICA

“ANDANTE”: a concretar

PREVIST INICI A L'ABRILDEL 2003

- MASSATGE I TREBALL DEPEUS (NOU): dilluns de

18.45 a 20 h.

IMPARTITS AL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

Divendres 3 i dissabte 4EL CARTER REIAL RECOLLIRÀ LES CARTES DELS NENS INENES. I XOCOLATADA PER A TOTHOM!

Hora: de 18 a 20 hLloc: Seu d’AAPPVVOrg.: Associació de Propietaris i Veïns de

Valldoreix

Diumenge 5ARRIBADA I CAVALCADA DE SSMM ELS REIS D’ORIENT AVALLDOREIXNou recorregut: sortida 17.45 h, Pl. Mas Roig, Av. MossènJacint Verdaguer, Pg. Oreneta, Pl. dels Ocells, Av. AlcaldeRamon Escayola, Pg. Rubí, Pl. Can Cadena, Rbla. MossènJacint Verdaguer fins a la pl. Maria Sabater. On SSMM faranl’ofrena al nen Jesús acompanyats per la Coral l’Harmoniade Valldoreix i la Coral Esclat de Germanor, i tot seguitxocolatada i animació per a tothom, mentre els reis recu-llen les cartes dels més petits.

Org.: Creu Roja de Valldoreix i EMD de ValldoreixCol.: Entitats, Associacions i Queviures Víctor

(particulars)

L'EMD US DESITJA UN FELIÇ ANY NOU

AGENDAGener


l’estirabotJORDI CASAS

Nou any

s dif cil eludir l’enrenou que origi-na el pas d’un any a l’altre. Per tant, calparlar-ne. I m s enguany, que TV3emet les campanades des del Monestirsantcugatenc. D’antuvi he de dir que elgrup d’amics amb el qual celebro desde fa anys l’entrada del nou any semprehem estat indiferents a la proced nciadel rerefons sonor que presideix lacerim nia de l’engoliment apressat delsdotze grans de ra m. No obstant aix ,cal recon ixer que l’esdevenimentconstitueix un bon colof a l’Any delMilÆlenari, encara que formalmentaquest any acabi el proper mes de mar(o abril?). Ha estat un bon invent perprojectar, endins i enfora, Sant Cugat iuna determinada manera de fer ciutat,aix que l’alcalde sintetitza amb el motmarca (la nostra especificitat local,s’ent n). I parlant de marques, esperoque no quedem marcats per la peculiarforma que un pol tic local t de felici-tar p blicament les festes nadalenques.Em refereixo, bviament, a les felicita-cions que ha anat transmetent la televi-si local. Tots els pol tics locals,almenys els que jo he vist, han sabutestar a l’altura de les circumst ncies,excepte un pol tic —i aqu el mascul tun sentit gen ric— que ocupa responsa-bilitats de govern. Ha tingut la falta dedelicadesa, per dir-ho de manera gene-rosa, d’intentar treure rendibilitat de laseva gesti municipal (de la seva departicular, que no pas de la de l’equipde govern) d’una salutaci que en prin-cipi hauria d’haver estat protocolÆl ria ipol ticament neutra. Fins i tot ha tingutla barra de presentar certes accions degovern com si es tractessin d’un presentdels Reis Mags. Aix , evidentment,nom s es pot fer des de la m s absolu-ta manca de pedigr c vic (com ja heescrit alguna altra vegada referint-me ala mateixa persona) i des d’una concep-ci mesquina de l’acci institucional.Alg del seu partit —o d’un altre, tants— hauria d’explicar a aquest pol tic (isegueixo emprant el mascul en un sen-tit gen ric), que prou temps tindrdurant el primer semestre de l’any queentra per explicar les seves propostes (iel que ha fet) i despr s (que D u no hovulgui!!) per aplicar-les. B , bonaentrada d’any nou, encara que us arribiamb unes hores de retard.

El sopar va ser una bona mostra de laimportància que té el CAR per a molta gent.

s cert. El CAR de Sant Cugat s una institucimolt respectada i que ocupa un paper cabdaldins l esport catal i espanyol. Tamb s unarefer ncia en l esport mundial. s un centreimportant i els que treballem en aquesta casaestem orgullosos de treballar per aquest referentd abast mundial.

S’està redactant un pla director amb l’ob-jectiu d’ampliar instal·lacions

Hi estem treballant. He llegit fa poc l ltimesb s del pla director. Hi ha un tot seguit deconceptes no solament de construcci , sintamb de funcionament del mateix centre.Aquest pla director pret n que en un per ode de4 a 12 anys el centre s piga qu ha de fer i capon ha d anar. De vegades hem anat una mica aldarrere de les necessitats. Hem hagut de feralguna cosa quan gaireb ja la necessit vem. sa dir, marcar les regles de joc de funcionamentde la casa i una mem ria justificativa de cara alfutur, que ha de definir les inversions que s hande fer i tamb el mitj de finan ar-les.

Quines són les prioritats bàsiques d’aquestpla director?

La millora de la unitat assistencial, la construc-ci d un nou pavell , nous vestidors, la remo-delaci de la resid ncia antiga, la remodelacidel menjador, i la modificaci del sistema defuncionament del menjador. Els serveis de qua-litat es troben en els petits detalls.

Com es finançarà aquest pla director?

S n els nostres patrons els que han d aportar elsdiners. Hem demanat a les nostres administra-cions que els propers quatre anys ens donin sismilions d euros (mil milions de pessetes).Nosaltres entenem que el pla director, en gene-ral, necessitar fins d aqu a dotze anys uns vintmilions d euros (3.500 milions de pessetes).

El CAR té en aquests moments 36.000metres quadrats construïts, però encara potcréixer entre un 20 i un 23%.

Efectivament s aix , segons un pla especialaprovat per l Ajuntament de Sant Cugat i per laDirecci General d Urbanisme de la Generalitatde Catalunya que permet fer una ampliaci d e-dificacions.

Quina ha estat la millor etapa del CAR?

Per al centre —una etapa que jo no he viscut— vaser els Jocs Ol mpics de Barcelona 92. Per tot elque va representar per a l esport catal i espa-nyol. Estic conven ut que aquesta ha estat lamillor poca. Vam ser un punt de refer ncia. Vaser una poca daurada.

Quin ha de ser el futur del CAR?

El futur passa per continuar evolucionant com aempresa de serveis. Hem d augmentar i millo-rar els nostres lligams arreu del m n, pertamb amb d altres institucions relacionadesamb el m n de l esport, com ara l INEFC(Institut Nacional d Educaci F sica deCatalunya) o la proposta de treballar conjunta-ment amb l INEFC d un institut catal per a la

recerca.

Fa un any i tres mesos el CAR va organitzarel II Fòrum Internacional de l’Esport d’Elit.Llavors va néixer una comissió en què elCAR és un dels més representatius...

El CAR de Sant Cugat s un dels cinc millorsdel m n. El millor centre que he vist en mat riad entrenaments continua sent l australi , aCamberra, que s impressionant.

Quin és, per vostè, l’atleta més representa-tiu del CAR de Sant Cugat?

Tenim una persona que s tota una instituci . sen Valent Massana. Pels resultats, com a perso-na. Sobretot per la seva actitud davant la vida,sempre colÆlaborant. A m s a m s, s catal i dela casa. s una persona molt representativa.

Les relacions CAR-Ajuntament sempre hanestat molt fluides.

Sempre he estat satisfet amb les relacions ambl Ajuntament de Sant Cugat i encara m s, darre-rament, els ltims tres anys, la veritat s que lesrelacions han estat millors. Relacions obertes,de normalitat. Ens hem ajudat m tuament.

Quin moment viu el CAR?

Des del punt de vista esportiu, vivim unmoment bonic. Hi ha bons resultats esportius,s est produint un relleu generacional moltimportant. De cara a Atenes, les nostres pers-pectives de tenir representants en llocs impor-tants de la competici en aquests moments smolt millor que la que ten em a Sydney.

Francesc de PuigEl Centre d’Alt Rendiment (CAR) deSant Cugat ha tancat els actes com-memoratius del seu quinzè aniversari.El seu director analitza el present ipreveu el futur del centre. Fotografia: JORDI GARCIA

SANTCUGATENCS


“El nostre CARés un dels cinc millors del món”

84

20

56

52

50

00

9

21

02

4

Diari de Sant Cugat 457

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 457