Diari de Sant Cugat 680

Divendres, 14 de setembre del 2007

Adolf repassa els 20 anys de la seva trajectòria Cultura _PÀG. 42

Superem un 0,9% la mitjana catalanade bessons

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 52

el Poble _PÀG. 4-5

Boix: “Vivim un període de la història que serà transcendental per al futur del país” Opinió _PÀG. 16

anys15

DiarideSantCugatSETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,90 €NÚM. 680 ANY XV

VINE A ASSABORIR UN MENÚ DEGUSTACIÓ AL RESTAURANT BE BOP CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 55 de setembre del 2007

75 nens de L’Olivera esperen l’ascensor per tornar a classe

Aquest divendres comença la Festa Major de Valldoreix amb el pregó

Agenda _PÀG. 50la Ciutat _PÀG. 18-20 Ofrena floral al monument. #LL. LL.

L’Onze de Setembre se centra en l’Estatut i la d’unitat reclamada pels partits

Dimecres, alumnes i professors de primària van denunciar la manca de resposta de les administracions a un problema denunciat al març, amb una seguda al pati. #LLUÍS LLEBOT

Protesta solidària Dos grups de primària no han començat el curs per reclamar dues vetlladores i el funcionament de l’ascensor, perquè dues alumnes discapacitades puguin anar a classe. Normalitat a la resta de centres de Sant Cugat el Poble _PÀG. 6

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Manca de previsió

Dimecres va començar el curs amb tota norma-litat a les escoles del municipi, totes excepte la de L’Olivera. Setan-ta-cinc alumnes i pro-fessors van decidir fer

una acció de força i no començar les clas-ses perquè l’escola no ha estat adaptada a les necessitats de dues alumnes discapa-citades que necessiten atenció persona-litzada i sobretot poder accedir a les aules amb cadira de rodes i poder treballar en taules adaptades, com és normal en una societat que s’anomena desenvolupada. Aquest fet és del tot incomprensible ja que es tracta d’una escola nova de trinca i fa mesos que el claustre de professors ho havia comunicat al Departament d’En-senyament de la Generalitat, responsable en primera instància, però també a l’Ajun-tament, que en fa el manteniment, i a la companyia telefònica, ja que sense la seva actuació no es pot acabar la instal·lació de l’ascensor, imprescindible en aquest cas. Tot plegat bastant lamentable, i és una llàstima que fets com aquest no donin per bo i normal, com hauria de ser-ho arreu del país, el començament de curs, sobretot a les escoles públiques. L’Ajuntament, que haurà de fer a corre-cuita les obres neces-sàries, diu que tot es resoldrà en pocs dies; la companyia telefònica hi té la darre-ra paraula i va al seu ritme. Sigui qui sigui qui ho assumeixi, esperem que se solu-cioni immediatament. Un tema que fa temps que hagués hagut d’estar resolt i que demostra una greu manca de previsió. Esperem que la setmana vinent puguem dir que també a L’Olivera ha començat el curs amb tota normalitat.•

Les bones temperatures van acompanyar tots els actes commemoratius de la Diada Nacional de Catalunya. La música, a través de les sarda-nes, va ser la nota dominant durant els sentits homenatges amb motiu de l’Onze de Setembre. Els membres de la Principal del Llobregat van ser els encarregats de fer dansar els sardanistes en dues sessions: la primera a la Floresta i la segona a la plaça d’Octavià. •

La Diada Nacional a través de dues simbologies catalanes

‘ADOLF, 20 ANYS, 8 ÀMBITS’EXPOSICIÓ COMMEMORATIVA

El polifacètic Adolf mos-tra, fi ns al 14 d’octubre, a la Casa de Cultura, un recull de les seves obres dividides en 8 àmbits diferenciats: la pin-tura, el dibuix, la fotografi a, el gravat, els ex-libris, la poe-sia visual, els llibres d’artis-ta i la il·lustració. L’exposició, que està emmarcada dins del cicle Artistes de Sant Cugat, està formada per una vuitante-na d’obres i commemora el 20è aniversari de la primera mostra individual de l’artista local.

Tot i que Sarbus assegura que el pas d’autobusos urbans pel túnel soterrat de l’estació és un fet puntual, no és difí-cil trobar usuaris a la para-da de Lluís Millet que hagin viscut alguna vegada aques-ta situació en les últimes set-manes. El principal inconve-nient d’aquesta pràctica són les molèsties i carreres que aquest tipus d’imprevist obli-ga a fer als viatgers que espe-ren el seu autobús tranquil-lament a la parada.

EL BUS URBÀ, PEL TÚNEL FET PUNTUAL O MASSA HABITUAL?

12ANYSAVANÇANT

AMB TU

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

#FOTOGRAFIA:

Lluís Llebot

Editorial | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52 | 3

Consell Editorial: Víctor Alexandre, Francesc Carbó, Jordi Casas, Josep Daniel, Valentí Feixas, Joan Carles Gassiot, Ramon Grau (president), Pepa Martín, Antoni Monerris, Rogeli Pedró, Montserrat Rumbau, Ignasi Salvat, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa i Núria Zabala Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Susana Díaz, Àlex López, Víctor Aznar, Sara Bella i Núria Gutiérrez Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Pere Vivó, Martí Olaya, Imma Pueyo, Eduard Jener, Montse Sant, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Tomàs Grau, Rogeli Pedró. Víctor Alexandre, Carme Larraburu, Diana Comas, Pep Blanes, Eloi Jové, Ivanovitx, Dolors Vilarasau, Àlex Barnils, Christian Treceño, Gerald Fannon, Pep Tugues i Trini Escrihuela. Disseny i maqueta-ció: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Creació i disseny de la maqueta: L’Eixida Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71).Entitas col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules de la Gent Gran, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Omnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport FC, Teatre Auditòri-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat i Unió Esportiva Sant Cugat. Si voleu ser entitat col·laboradora del DIARI, truqueu al 936748661 (Núria Calonge).EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITO-RIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52

ONADA DE BESSONS

En l’últim decenni, la pro-porció de parts múlti-ples a Catalunya pràcti-cament s’ha duplicat. A Sant Cugat, el cas és molt més evident, en part per les altes taxes de natalitat de la ciutat. De fet, ens tro-

bem que si l’any 2005, un 1,9% dels parts a Catalunya era un naixement múltiple, aquesta xifra s’incrementa fi ns a un 2,75% en el cas de la nostra localitat. Tot i que molta gent pensa que l’augment d’aquest tipus de naixements es deu a trac-taments de fertilitat, i se sol associar besso-

nada amb un alt poder adquisitiu, la situació no és ben bé així. Si bé és cert que aquests tractaments fi nalitzen moltes vegades en el naixement de múltiples, un factor molt més important és, a banda dels antecedents familiars, el retard de les dones a l’hora de ser mares, cosa que incrementa la probabi-litat d’ovular doble i tenir bessons dizigòtics (no idèntics). Un altre factor que cal tenir en compte és que abans no hi havia tants mit-jans mèdics perquè un embaràs de risc (com es considera aquest tipus d’embarassos), arribés a bon terme.Malgrat l’augment de bessonades al nos-tre país, moltes parelles a punt de ser pares

de bessons o trigèmins troben a faltar més informació sobre el tema. Per aquest motiu, l’Agatha Rasero, una psicòloga que va ser mare de bessones fa gairebé tres anys, va crear a Sant Cugat l’Associació de Famíli-es de Múltiples a Catalunya. “Quan estava embarassada de l’Aran i la Nausica no vaig trobar gaire informació sobre el que em tro-baria quan tingués les nenes”, explica. Ara, com a presidenta d’una associació que ja té uns 100 socis a tot Catalunya (el 70% dels quals són de Sant Cugat), es dedica a donar suport i ajuda a les famílies que es troben en la mateixa situació. A través de l’associa-ció, les mares noves poden rebre consells de

famílies que ja han passat per aquesta situ-ació, i fi ns i tot descomptes en material de puericultura en algunes empreses. Fins i tot han creat una pàgina web (www.bessonsi-mes.santcugatentitats.net), on difonen notí-cies i donen a conèixer els ajuts per als nens.També dediquen gran esforç a intentar sen-sibilitzar les administracions sobre la situ-ació particular de les famílies de múltiples. Estan en contacte amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generali-tat i amb el consistori per reivindicar ajudes, ja que el cop que suposa econòmicament és molt gran. A més, han demanat a l’Ajunta-ment que els bessons i trigèmins tinguin

A SANT CUGAT, LES XIFRES DE NAIXEMENTS DE BESSONS I TRIGÈMINS SÓN MOLT MÉS ALTES QUE LA MITJANA DE CATALUNYA I ENCARA MÉS QUE A L’ESTAT ESPANYOL. PER AIXÒ, NO ÉS DIFÍCIL EXPLICAR PER QUÈ LA NOSTRA CIUTAT ÉS LA SEU DE L’ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DE MÚLTIPLES DE CATALUNYA, ON MÉS DEL 70% DELS ASSOCIATS SÓN SANTCUGATENCS

a Fons Famílies de múltiples

Les tres bessones jugant totes juntes a la plaça del rei. Ruth (lila), Gemma (taronja) i Anna (rosa)

#LLUÍS LLEBOT


#FOTOGRAFIA:

Lluís Llebot Güell#TEXT:

Núria Gutiérrez

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 14 de setembre del 2007

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Tota

l’o

fert

a im

mo

bili

ària

, am

b u

n c

lic

ww

w.t

otim

mob

iliar

i.catuna puntuació específica per accedir a l’es-

cola bressol, com ja passa en altres poblaci-ons perquè, com explica l’Agatha Rasero, “no és el mateix començar a treballar i dei-xar un nen als avis o a un altre familiar que deixar-los-en dos”.Pel que fa a les despeses, quan es té més d’un nadó alhora no es pot aprofitar res d’un fill per a l’altre, com passa quan els fills són nascuts en moments diferents. A més, com explica l’Alícia Costa, mare de trigèmines de quatre anys i mig, haver-se d’encarregar de bessons porta asociades una sèrie de despe-ses extra que en el cas d’un nadó sol poden semblar innecessàries, perquè, segons la mare de les trigèmines, “tens tres filles, però només dues mans”. Aquestes despeses poden venir de la necessitat, per exemple, d’un tipus especial de cotxet de passeig, de mesures de seguretat que assegurin el ben-estar dels nadons, d’una mena d’anelles que permeten banyar tots els fills junts i d’altres eines específiques de múltiples i, per tant, més cares.“Ser mare primerenca amb un fill et fa il·lusió, dos et fa gràcia, però amb tres se’t cau el món a sobre”, comenta l’Alícia. I és que dels primers mesos, la mare de la Gem-ma, la Ruth i l’Anna no en recorda gaire cosa. “Havia de donar-los el pit cada hora i mitja, és a dir, que quan acabava d’alletar l’última, la primera ja estava plorant”. Jaume Mondragón és un altre pare de bes-sons, en Pau i en Guillem, que apunta que fins i tot va haver d’ajudar la seva dona a dutxar-se quan acabava de donar a llum per-què estava molt dèbil. “En el naixement de múltiples és un camí que s’ha de fer entre tots dos”, conclou l’Alícia.Malgrat la necessitat d’ajuda en aquests casos, els pares només tenen uns dies de per-mís per estar a casa. Jaume reconeix que tot el pes dels bessons va ser per a la seva dona, la Marta. Ell canviava bolquers i preparava biberons, però només en sortir de la feina.

ComplicitatTot i l’ensurt del primer moment i els moments durs dels primers mesos, l’Agatha diu que és “meravellós” tenir un part múl-tiple, sobretot per a elles”. La relació que tenen és molt més intensa i no s’assembla gens a la relació d’altres germans. La Ruth i l’Anna tenen molta més complicitat entre elles que amb la seva germana Gemma, per-què, tot i haver nascut en el mateix part, les dues primeres van compartir la matei-xa bossa. “De vegades, me les trobo dormint juntes a mitjanit”, diu la seva mare. La dels bessons és una relació molt especi-al que viuran tota la seva vida. Miquel Meri-no és un oftalmòleg que treballa a Sant Cugat i diu que el seu germà bessó i ell han fet “vides paral·leles”. Assenyala que va conèixer la seva dona a la universitat, com el seu germà, i tots dos han tingut fills al vol-tant de les mateixes dates. També reconeix que la relació amb el seu bessó, en Pedro, és molt més intensa que amb els altres ger-mans. D’anècdotes de bessons en tenen mol-tes, però la més freqüent és que els saludi gent que no coneixen perquè es confonen de germà. Per qüestions genètiques, només les seves filles heretaran la probabilitat de tenir bessons, però ell reconeix que li hagués agradat tenir múltiples.

Separació a l’escolaUn altre problema que es troben els pares de múltiples és l’escolarització dels nens. La majoria de les escoles tenen una política no escrita que acostuma a separar els germans en diferents classes perquè es considera que d’aquesta manera els nens reforçaran el

seu jo i desenvoluparan millor la seva iden-titat. Però no existeixen estudis que donin suport a aquesta teoria. Si més no, la psicò-loga holandesa Cok Feenstra, autora del lli-bre El gran libro de los gemelos, afirma que la separació o no dels germans depèn de tres factors: l’edat dels nens, l’origen i la rela-ció que tenen. Si són bessons dizigòtics, són com germans normals que han nascut alho-ra i no tenen cap problema per confondre la seva identitat.“A vegades, separar els bessons als tres anys pot ser molt traumàtic per a ells per-què encara no coneixen el seu jo”, critica la psicòloga, “a més, ja han de passar pel tràn-gol de separar-se de la seva mare”. En altres casos, continua l’experta, “si hi ha un ger-mà que és més dominant que l’altre, pot ser aconsellable separar-los”, afegeix. En el cas de bessons monozigòtics, “la relació és molt íntima perquè tenen els mateixos gens, i per això s’entenen molt bé i se senten l’un part de l’altre”, diu Feenstra.L’Associació de Famílies de Múltiples de Catalunya denuncia que a Sant Cugat, com a molts altres llocs, és molt difícil trobar una escola on els bessons puguin anar a la matei-xa classe. L’Agatha Rasero i l’Alícia Costa han pogut trobar una escola on les nenes estudi-en juntes i afirmen que n’estan molt conten-tes, perquè cadascuna ha aconseguit fer el seu grup d’amics.

1. L’Agatha Rasero, pre-sidenta de l’Associació de Famílies de Múltiples, amb les seves bessones, Aran i Nausica, de tres anys. 2. Anna, Gemma i Ruth, amb la seva mare, Alícia Costa. #LLUÍS LLEBOT

“Ser mare primerenca amb un fill et fa il·lusió, amb dos et fa gràcia, però amb tres, se’t cau el món a sobre”, diu la mare de la Gemma, la Ruth i l’Anna

2

1


Els veïns de les Planes han aprofi tat la Festa Major per reivindicar les ajudes de la Llei de barris

Les Planes, de festa _PÀG. 10

Passarà la setmana vinent: Sant Cugat s’afegirà a la commemoració del Dia Mundial del Parkinson21 de setembre

el Poble6 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52


El CEIP L’Olivera sense classe per solidaritat amb dues estudiants

ESCOLA. Dimecres el curs esco-lar començava amb normalitat als centres educatius de Sant Cugat, excepte al CEIP L’Olive-ra. Alumnes i professors de pri-mària de l’escola es van presen-tar al centre a primera hora del matí, però no van començar les classes, com a mostra de pro-testa perquè els responsables d’Educació no han fet les refor-mes per adaptar l’accessibilitat del centre a les necessitats de mobilitat de dues noves alum-nes amb paràlisi cerebral, que utilitzen cadira de rodes.

En lloc d’entrar a les aules, la comunitat educativa de L’Olivera va fer una segu-da al pati per solidaritzar-se amb les dues noves estudiants discapacitades, que no poden començar les classes fi ns que no es possi en marxa l’ascen-sor de l’escola, on està pendent la instal·lació d’una línia tele-fònica d’emergència.

La cap d’estudis del CEIP L’Olivera, Dori Solvas, expli-ca que l’escola ja va advertir a les administracions autonòmi-ca i local d’aquesta necessitat al mes de març, però ningú no els ha fet cats. “Ens han donat excuses i ningú no s’ha posat a treballar quan tocava, ni la Generalitat, ni l’Ajuntament, ni Telefónica”, lamenta Sol-vas. L’escola ha esperat fi ns a l’últim moment per prendre la decisió de no començar les clas-ses, confi ant que les administra-cions trobarien una solució al problema abans de dimecres. “Som una de les escoles més noves que hi ha a la ciutat i ens posem l’etiqueta d’inclusives, però quan arriba el moment de

demostrar-ho no és possible”, explica Solvas.

A més de la incidència amb l’ascensor, la cap d’estudis del CEIP L’Olivera explica també que el Departament d’Educa-ció no ha facilitat al centre tau-les adaptades perquè les dues noves alumnes puguin fer clas-se i només ha posat a disposició del centre una vetlladora a mit-ja jornada per atendre les dues noves alumnes, quan en reali-tat necessiten dues persones que els prestin atenció indivi-dual i continuada mentre esti-guin a l’escola.

A l’espera d’una solucióAl tancament d’aquesta edició, dijous al matí, uns 75 alumnes de primer i tercer de primària de l’escola continuaven sense fer classe, a l’espera d’una solu-ció al problema de l’ascensor. “Des de l’Ajuntament ens han dit que s’està fent tot el possible, però que trigarà dos o tres dies a estar a punt”, ha explicat la cap d’estudis, amb l’esperança que la normalitat torni a L’Olivera el dilluns vinent.

Seguda al pati. Alumnes i professors de primària es van negar a començar el curs dimecres, fi ns que no funcioni l’ascensor per poder acollir dues alumnes discapacitades

L’escola s’ha plantat en bloc fi ns que no funcioni l’ascensorEl centre necessita també dues vetlladores tot el dia, enlloc d’una

Els alumnes s’han solidaritzat amb les dues noves companyes, amb necessitats educatives especials. #LL.LLEBOT

Edif. Trade Center II · Av. Corts Catalanes, 8SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel.: 93 553 11 53 SALA D’ESPERAPER A NENS

1a visita gratuïtahigiene bucal €17,00 reconstruccionscompòsit 29,00 €

Finançamenttractament

sense interessos

Conveni

amb lesmútues

principals

Susana Dí[email protected]

Inici de curs tranquil. Al marge dels problemes registrats a L’Olivera, la resta de centres educatius de Sant Cugat va començar el curs amb total normalitat dimecres. Prop de 17.000 alumnes van tornar a classe a

la ciutat, el 40% dels quals, matriculats en centres públics, un altre 40% en escoles privades concertades i el 20% restant, en col·legis privats. Aquest curs, a més d’un increment de l’alumnat concentrat a l’educació

infantil i primària –que ronda el 3,2% a tota la comarca– també hi ha hagut un augment de professorat que a la ciutat s’ha traduit en 25 mestres més a primària i 15,5 professors més als centres de secundària.

En context Normalitat en la resta de centres educatius


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 7

Ell mai no ho faria

Aquest estiu, per les nostres pla-ces i carrers, hem tornat a veure

gossos i gats abandonats, víctimes de la irresponsa-bilitat de persones que se salten l’ordenança muni-cipal de tinença i circula-ció d’animals domèstics, que prohibeix maltractar els animals, abandonar-los, etc. Avui, quan anava cap a la feina, m’he tro-bat al davant un gos amb el rostre trist, semblant al de l’anunci de TV, que ens recomana no abando-nar els animals, Ell mai no ho faria, diu l’espot. El gos en qüestió, seguei-xo, tenia el cap cot, els ulls caiguts, la cua entre les cames i la seva reac-ció al meu “té, vine!” ha estat de total desconfi an-ça. Després ha fugit ram-bla del Celler avall. La manca de consciència humana creix de mane-ra proporcional a l’aug-ment d’aquest drama animal. A Sant Cugat, aquest estiu, més de 400 animals han estat vícti-mes d’aquesta situació. No és el primer cop que escric quatre ratlles sobre l’abandonament d’ani-mals i caldrà seguir-ho fent mentre el problema segueixi creixent. D’in-formació sobre la res-ponsabilitat que suposa tenir un gos n’hi ha a tot arreu, però la primera i més important és que un gos s’ha de cuidar cada dia i durant tota la vida. Un gos petit viu entre 18 i 19 anys i un gos gran viu uns 14 anys de mitjana. A partir d’aquí, penseu que s’han de fer tot un seguit d’atencions bàsi-ques, com el menjar ade-quat, la higiene, l’exercici diari, les visites regulars al veterinari... I caldrà dedicar temps i paciència a l’educació dels hàbits propis. Penseu-vos-ho! Els santcugatencs tor-nem a suspendre, ja que l’augment d’abandona-ments d’animals domès-tics és d’un 25%, segons l’associació Cau Amic.•

daixonses i dallonses

ROGELI PEDRÓ“L’ideal és que cada escola estigui

al seu lloc des del primer dia”

Entrevistem Esther Salat, regidora d’Educació i Joventut

Com ha anat l’inici de curs a Sant Cugat? En general ha estat positiu. S’ha iniciat el curs amb tota normalitat, si bé al CEIP L’Oli-vera han tingut uns problemes tècnics amb un ascensor, que esperem que se solucionin en les pròximes hores.

I com és que s’ha arribat a aquest punt? La qüestió s’ha complicat molt, perquè és una zona de nou creixement, no recepcio-nada encara, on Telefónica no té una previ-sió d’instal·lacions com les que es necessiten. Hi ha hagut una sèrie de complicacions, una darrera l’altra, que han fet que s’allargui. No hi havia línia, no s’han pogut fer les proves i després l’empresa de l’ascensor no ha respost tampoc com ens hauria agradat. Entenc que la reivindicació més substancial és la que fan a la Generalitat, de tenir dues vetlladores per-què tenen dues nenes amb necessitats educa-tives especials; realment van molt justes, per-què ara només en tenen una i poques hores. Demanarem a la delegada territorial d’Edu-cació al Vallès Occidental que facin el possi-ble per solucionar-ho.

Una altra escola, l’onzena, també ha començat en una situació de provisionali-tat . Confi en que la Generalitat acabarà les

obres del nou CEIP durant el primer trimes-tre del 2008? Volem que sigui així, tot i que l’altre dia, en una visita d’obres al terreny on s’ha de constru-ir, vam veure que no hi havia gaire moviment. Volem que sigui així perquè costa molt posar en marxa un centre educatiu. No és que la Generalitat ens el doni i ja està. Després l’Ajun-tament i l’equip docent han de fer tasques per posar-lo al dia. Confi em que les dates es com-pleixin, però tot i això hi estarem a sobre per-què s’acabi en el termini establert.

I quan la nova escola estigui a punt, és millor fer el canvi a meitat de curs o esperar? Vam parlar d’això amb la directora el dia de la inauguració escolar. Crec que ho han de valo-

rar ells, tenint molt clares les repercussions que pot tenir en l’infant aquest canvi d’espai. Si ha de trasbalsar l’alumnat i la comunitat edu-cativa, crec que els hauríem de donar suport perquè el canvi es fes el curs escolar vinent.

Des d’Educació han elogiat el model utilitzat a Sant Cugat, d’implantar CEIP embriona-ris en altres escoles fi ns a la construcció de la seu defi nitiva. És un bon model? És un model que et permet tenir més recur-sos, però no crec que sigui un model ideal que haguem d’explotar. És cert que dóna un mar-ge de maniobra i que no et pressionen tant les dates, però no és ideal perquè nens i mestres viuen un canvi d’espai i d’escola. L’ideal és que cadascú estigui a la seva escola des del principi.

I pel que fa a escola bressol, l’oferta de pla-ces públiques és sufi cient per a la demanda que hi ha a la ciutat? La previsió de creixement és d’unes 170 places, una xifra bastant important que es posarà en marxa en dos o tres anys. Si mirem al voltant, a altres ciutats properes, es veu l’esforç que fa l’Ajuntament per crear places d’escola bressol.

S’aplicarà el mateix model que fi ns ara? Ara hem de parlar amb tots els implicats del model de l’escola bressol, de com hem d’enca-rar-ne les noves i quin model és el millor, per-què el d’ara tampoc no és l’idoni. És poc soste-nible econòmicament i comporta inconveni-ents com la rotació dels educadors. Si hem de canviar, hem de parlar i consensuar-ho.•

Revisió del model d’escola bressol. La nova regidora d’Educació i Joventut, Esther Salat, explica que l’Ajunta-ment també vol impulsar una reflexió per analitzar si cal canviar, i com, el model d’escola bressol pública que funciona a la ciutat.#LLUÍS LLEBOT

BenzineraGriful

Al centrede la ciutat

Estacióservei 24 hde

•Quiosc•Accesoris automòbil

•Alimentació•Pa i pastes calentes

93 674 06 0793 674 06 [email protected]


Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 14 de setembre del 2007

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Riuró diu que l’onzè CEIP estarà a punt per Setmana Santa

eSCola. La delegada dels Serveis Territorials d’Edu-cació al Vallès Occidental, Anna Riuró, sosté que l’edi-fici de l’onzena escola estarà a punt dins del termini previst i que alumnes i professors –que dimecres van començar les classes de manera provi-sional al CEIP Turó de Can Mates– s’hi podran instal·lar a principis del segon trimes-tre del 2008.

Així ho va assegurar dijous, en l’acte d’inaugura-ció oficial del nou curs esco-lar a Sant Cugat, organitzat al CEIP Joan Maragall, amb

la presència de l’alcalde Lluís Recoder i la regidora d’Educa-ció, Esther Salat, entre altres. Riuró també va explicar que el Departament d’Educació ha fet un “esforç espectacular” a Sant Cugat per fer front a l’incre-ment de l’alumnat dels últims anys i que això ha estat possi-ble, en part, gràcies al model d’implantar l’embrió de nous CEIP de manera provisional a les instal·lacions d’altres esco-les, mentre es construeixen les seus definitives.

Sobre el curs 2007-2008 , Riu-ró va assegurar que és el de “la consolidació” dels canvis intro-duïts a les aules els últims anys, com la implantació del trilin-güisme, la sisena hora o la cre-ació d’aules d’acollida.

la setmana passada les obres encara no havien començat. #LL. LLEBOT

_S. Díaz

Educació diu que el trasllat es farà el segon trimestre del 2008

eduCaCió. Medi ambient, edu-cació viària, arts escèniques, música, educació intercultu-ral... Aquests són alguns dels àmbits de treball i formació recollits pel 17è Pla de Dina-mització Educativa, impulsat per l’Ajuntament amb la col-laboració d’entitats i institu-

cions de tota la ciutat. Els alum-nes dels centres educatius de pri-mària i de secundària de Sant Cugat tindran al seu abast més d’un centenar d’activitats que compaginen el caràcter lúdic i educatiu, per completar la for-mació que reben a escoles i ins-tituts. La voluntat d’aquesta ini-ciativa municipal és “fomentar l’aprenentatge des d’un punt de vista curricular i, sobretot, pro-

moure la cohesió social, la tole-rància, el respecte i la coopera-ció entre els ciutadans”, segons explica la regidora d’Educació i Joventut, Esther Salat.

Més salut i teatreEn aquesta dissetena edició, el pla fa una aposta decidida pels temes relacionats amb la salut, a tots els nivells educa-tius, i també per les arts escèni-

ques. En l’apartat de prevenció sanitària, les propostes s’orga-nitzen al voltant de qüestions com la salut bucodental, la pre-venció de l’obesitat i el progra-ma de vacunacions a primària i la prevenció en els àmbits de la sexualitat, els trastorns de la conducta alimentària i el con-sum de drogues.

En l’àmbit teatral, les propos-tes passen per una campanya d’espectacles als centres edu-catius i per una programació específica al Teatre-Auditori per al públic escolar, amb la repre-sentació d’obres com La plaça del Diamant.

El pla també inclou altres novetats, com nous tallers de prevenció de la violència de gènere, per als estudiants de primària, amb títols tan reve-ladors com Ni princeses encan-tades, ni prínceps blaus. També destaquen en aquest pla la ter-cera edició del Premi Literari de Narrativa Infantil, el programa de visites a la nova seu de l’Ajun-tament, els tallers d’aprenentat-ge d’actituds com a petits empre-nedors organitzats pel Servei d’Ocupació i l’obra de teatre Stop, impulsada per la Funda-ció RACC dins de l’apartat d’edu-cació viària. •

el CeiP Joan Maragall va acollir la presentació del nou curs i del 17è Pla de dinamització educativa. #LOCALPRESS

S. Dí[email protected]

Més teatre i salut al nou Pla de Dinamització Educativa 17a edició. Aquesta iniciativa, impulsada des de fa 17 anys per l’Ajuntament, proposa un centenar d’activitats per completar la formació d’escoles i instituts

forMaCió. Tornar a classe no és només cosa de nens i adolescents. Aquest mes de setembre, l’Escola d’Adults de Sant Cugat, ubicada a la Casa de Cultura, també tor-na a l’activitat amb una ofer-ta formativa d’una desena de cursos i tallers, adreçats a alumnes majors d’edat.

Aquest any lectiu s’impar-tiran classes per a adults de graduat en educació secun-dària, cursos de prepara-ció per a la prova d’accés als cicles formatius, català i castellà per a estrangers i un curs d’alfabetització bàsica, per aprendre a llegir i escriure. El centre educatiu completa l’oferta formativa amb cinc tallers impulsats

per l’Associació d’Amics de l’Escola d’Adults, de matèries com conversa en anglès, fran-cès i castellà de nivell avançat, treballs artesanals i costura i patchwork.

Inscripció oberta El centre educatiu acaba d’obrir el període d’inscripció per al curs 2007-2008. Els inte-ressats a apuntar-se als cursos i tallers han d’omplir una sol-licitud i aportar fotocòpia del DNI i una fotografia a les ofi-cines de l’Escola d’Adults, a la Casa de Cultura. Tot i que la matrícula es mantindrà ober-ta durant tot el curs, l’Escola d’Adults donarà prioritat a les inscripcions rebudes abans del 19 de setembre.

L’any passat van passar per l’Escola d’Adults entre 300 i 660 persones per millorar els seus coneixements acadèmics. El perfil dels estudiants matri-culats al centre és molt vari-at i va des de persones molt joves fins a estudiants d’edat avançada.

Inscripció oberta als cursos i tallers de l’Escola d’Adults

les futures alumnes fan cua. #LL.LL. _S. Díaz



comissió ciutadana

VIATGE CULTURALA ANGERSVall del Loira (França)

Visita al museu del tapís, Museu Jean Lurçat

Visita al castell, Tapis de l’Apocalipsi

Visita a la casa-estudi de J. Grau Garriga

Visita galeries, castell Fonterraud

Altres visites culturals

Pont del 12 d’octubre del 2007

Sortida: dijous 11 d’octubre

Tornada: 14 d’octubre

Inclou: Viatge en avió, trasllats en autocar,àpats, visites, hotel ***

Preu: 1.025 € (950 € + taxes)

Reserves:

Celebració del 50è aniversaride l’Escola Catalana de Tapís a la Casa Aymat

Pg; Torre Blanca, 16 - Tel. 93 589 85 20

Aniversaris

Les celebracions dels anys que fa que vam néixer, o de conviure plegats,

casats o no, esdevenen per a molts moments de troba-da en un ambient festiu i alegre.Parlo de quan el pas del temps indica que esdeve-nim una mica més grans o que sense saber com anem passant fulls del calendari.Quan arriben aquestes celebracions a vegades l’atabalament i les obliga-cions s’apoderen de mol-ta gent. Es fa més feixuc pensar qui convides, com, quan, què fem o on fer-ho que el motiu de l’alegria. La festa esdevé tan carre-gosa que la tensió no ens permet viure la felicitat del moment i fi ns i tot del gau-di de la preparació. No són només els detalls amb què ho prepares, sinó les sor-preses que hi poden venir afegides. Deixem-nos por-tar per cert esperit d’im-provisació i no ho tinguem tot massa planifi cat. I en aquest sentit convido els santcugatencs que facin el que els vingui més de gust quan arriben aquests moments. Vés on et porti el cor, diu Susanna Tama-ro en el seu llibre. Quan ens trobem amb famili-ars o amics per bufar espel-mes, el cor l’hem de tenir tan obert que la felicitat ens ha de fer espontanis i ten-dres. Bufem espelmes, deia, pensem un desig i fem una foto, fl aix durant aquells dies del que signifi ca per a tu i els teus la celebració. Ens fan obsequis, han pre-parat coses pensant en tu. Siguem generosos i corres-ponguem-hi amb elegàn-cia. A vegades ens fa vergo-nya demostrar estimacions: els petons, les abraçades o les encaixades de mans són molt necessaris. Tots els humans marquem la cadència del temps i, si bé no és un plaer única-ment santcugatenc, també els d’aquí ens el fem nostre, com quan el poble va viu-re l’arribada del mil·lenni, botigues que fan anys d’obertura o artistes locals que exposen amb motiu d’una efemèride pròpia. •[email protected]

Plaers santcugatencsPlaers santcugatencs

FRANCESCCARBÓ

PREVENCIÓ. Des de la Mar-xa Infantil fi ns a la Cavalca-da o la diada de Sant Medir, els voluntaris de Protecció Civil de Sant Cugat estan presents en qualsevol acte o esdeveniment de la ciutat on es necessiti un reforç en la seguretat i la prevenció de riscos.

Des de fa alguns mesos, però, el volum de feina que els encomanen des de l’Ajuntament és tan gran que tenen dificul-tats per assumir-lo. “Ara mateix, només som dot-ze persones i tenim tanta feina que estem una mica desbordats”, explica Luis Dones, membre de la Junta de Protecció Civil a la ciu-tat. Per això, des del ser-vei han posat en marxa una campanya per captar nous voluntaris que vul-guin dedicar unes hores del seu temps lliure a fer tasques per la ciutat de manera desinteressada.

Els nous voluntaris no

han de complir cap requisit físic especial ni tenir conei-xements específi cs per for-mar part del servei, ja que abans d’incorporar-se a la patrulla de Protecció Civil participaran en un curs sobre prevenció impartit per l’Escola de Bombers de la Generalitat. El telèfon per contactar amb l’entitat és el 607 85 63 93.

L’entitat creu que amb una desena de voluntaris podrà cobrir les necessitats de personal per atendre els

serveis del període nada-lenc, que concentra activi-tats com les cavalcades del centre i els districtes.

També preparen una webA més d’atreure nous mem-bres, el servei també vol donar més projecció a tota la feina desinteressada que des de fa trenta anys desenvolupen els seus voluntaris. Per això, Pro-tecció Civil de Sant Cugat està dissenyant una nova pàgina web, on oferirà informació ampliada del servei. •


Els voluntaris de Protecció Civil col·laboren en molts esdeveniments. #ARXIU

El Servei de Protecció Civil de Sant Cugat busca una desena de voluntaris Saturats de feina. L’entitat necessita ampliar la plantilla per assumir les tasques que li encomana la Policia Local

SALUT PÚBLICA. L’Ajuntament ha ordenat el tancament caute-lar del restaurant La Pondero-sa, de Mira-sol, després de cons-tatar que una desena de clients va contreure un brot de gastro-enteritis després de dinar a l’es-tabliment el 27 de juliol.

Els afectats van presentar una denúncia al Servei d’Epi-demiologia de la Generalitat, que va ordenar una inspec-ció al restaurant. El resultat d’aquesta visita, feta de mane-ra conjunta amb l’Ajunta-ment el 31 de juliol, va ser el

tancament cautelar de l’establi-ment i un informe tècnic amb una sèrie de recomanacions per millorar les condicions d’higie-ne i seguretat alimentària a les seves instal·lacions.

A principis de setembre, el consistori va dur a terme una nova inspecció al restaurant –

que ha estat tancat tot el mes d’agost–, que va acabar amb resultat negatiu, perquè La Pon-derosa no havia posat en pràc-tica les recomanacions. Des de l’Ajuntament confi en que el res-taurant dugui a terme les refor-mes indicades perquè pugui reprendre l’activitat. •

La Ponderosa tanca per un brot de gastroenteritisL’establiment podrà obrir quan compleixi els requisits higiènics

S. Dí[email protected]

El tancament cautelar està vigent des del 31 de juliol. #LLUÍS LLEBOT


10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

ASS. RÀDIO

T A X IS A N TCUGAT

www.radiotaxisantcugat.comwww.radiotaxisantcugat.com93 589 44 2293 589 44 22

Serveis per encàrrec Recollides a hotels,l’aeroport, Barcelona.

TA X I S C L I M AT I T Z AT S A M B T E L E TA C

SERVEI DIA I NIT

“El canvi de la parada ha fet perdre un 60% de clients”Quina diferència hi ha entre treballar aquí o a Barcelona? A Sant Cugat s’hi treballa força més bé que a Barcelona. És més tranquil i agradable, no vius tant l’angoixa del trànsit i s’hi treballa molt a gust.

Però algun inconvenient deu tenir, per als taxistes...Bé, hi ha el tema de la parada de darrere l’estació. Els taxis haurien d’estar al davant, a la plaça de Lluís Millet, perquè des que s’ha canviat la parada de lloc hem perdut més del 60% de la feina que teníem amb els cliens del tren. El fet d’ha-ver de passar per sota de les vies fa que molt gent que abans agafava el taxi ara ja no ho faci.

Un 60% menys de feina són molts clients perduts. Doncs sí, hi havia taxistes que treballaven només amb cli-ents de l’estació i gairebé tots han hagut de deixar la feina, perquè no en tenien prou per mantenir-se. Ara la gent que surt del tren agafa l’autobús o va a peu.

I a banda d’això, alguna altra reivindicació? Estaria bé que l’Ajuntament ens ajudés a aconseguir un acord amb algun túnel de rentat de la ciutat, perquè hi dei-xem molts diners. A veure si hi poden fer alguna cosa. •

des del taxiSUSANA DÍAZ

José Manuel Labrador és soci de Ràdio Taxi Sant Cugat des de principis del 2007, però abans ja havia treballat com a taxista a la ciutat durant vuit anys. Assegura que la feina és molt més agradable que a Barcelona, però lamenta el descens de serveis a la zona de l’estació, pel canvi de la parada. #SUSANA DÍAZ

feSta. La missa tradicional, la banda municipal, la cer-cavila, els gegants i el pregó, enguany a càrrec de la far-macèutica Montse Serres, van donar el tret de sortida de les festes de les Planes, el 7 de setembre.

La farmacèutica, que fa vint anys que viu al barri, va dedicar el discurs a mani-festar la seva disconformi-tat amb el fet que les aju-des de la Llei de barris els hagin estat denegades per tercera vegada.

Al llarg dels cinc dies de festivitat, hi va haver con-certs, campionats de petan-ca, tallers de manualitats infantils i partits de futbol, entre altres activitats.

Des de la Comissió de Fes-tes, Begoña Paradeda ha dit que el transcurs de totes les activitats programades “ha estat satisfactori i el temps ens ha acompanyat”. A més, ha assenyalat que “la parti- Lectura del pregó, a càrrec de la farmacèutica Montse Serres. #LL. LL.

cipació ha estat molt bona en tots els actes”.

Els més joves van poder gaudir de diverses activitats, com animacions infantils amb titelles, jocs en xarxa, una fes-ta de l’escuma i una piscina de fang, a més dels inflables per als infants.

Solters contra casatsLes festes, que es van acabar el dia 11 de setembre, coinci-dint amb la Diada Nacional de Catalunya, van tornar a incloure els tradicionals par-tits de futbol d’equips de sol-ters contra casats, que la Comissió de Festes va tor-nar a programar després de dos anys sense fer-ho.

L’activitat que va tenir més participació va ser l’especta-cle de varietats, que dissab-te a la nit va exhaurir les 400 localitats que els organitza-dors havien disposat a la pla-ça de la Creu d’en Blau.

Com a novetat, aquest any la Comissió de Festes de les Planes va substituir l’habi-tual competició de BTT per una pedalada ludicofestiva. Segons Paradeda, la pedalada d’enguany ha aconseguit reu-nir més gent que la competi-ció de BTT en altres edicions i la tornaran a programar per a les festes de l’any que ve.

Cal destacar que el dimarts va tenir lloc la desena edició del Concurs de Carros Sen-se Motor, tot i que no va tenir la participació d’altres anys, quan hi havien arribat a par-ticipar una desena de vehi-cles. Aquest any només hi va haver tres carros, però molts curiosos es van acostar fins a la plaça de Colom per veure’n la sortida i els van seguir fins al final del recorregut.

Les festes es van acabar amb una desena de paelles de Festa Major a la plaça de la Creu d’en Blau, després de l’habitual sorteig de Fes-ta Major i l’animació musi-cal de fi de festa.•

La farmacèutica Serres va ser l’encarregada de llegir el pregóL’activitat amb més èxit va ser l’espectacle de varietats

Núria Gutiérreznuria.gutié[email protected]

Les Planes celebra la Festa Major amb activitats per a tothomPaRtICIPaCIÓ. La Comissió de Festes, satisfeta amb l’alta assistència a tots els actes programats

SUBvenCIÓ. L’Associació Esportiva Catalunya de Trasplantats ha rebut 3.000 euros dels ajuts socials con-vocats per Caixa Manresa per finançar un projecte esportiu a Sant Cugat.

El projecte, que funciona des de fa cinc anys, quan es va crear aquesta associació a la ciutat, ofereix a les persones que han estat sotmeses a un trasplanta-

ment la possibilitat de practicar exercici físic per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Segons Hermínia Coloma, fundadora de l’associació, la realització d’aquestes activi-tats esportives facilita als tras-plantats “poder-se incorporar més bé a la vida normal i treu-re’s de sobre la sensació d’es-tar malalts”.

Coloma afirma que els met-ges especialitzats en trasplan-taments recomanen la pràcti-ca d’exercicis, perquè serveixen com a antidepressiu i com a anal-gèsic, fet que provoca que no s’ha-gi de prendre tanta medicació.

L’associació, amb 140 socis, programa les seves activitats a l’Eurofitness de la rambla del Celler i en centres espor-tius de Barcelona. •

Caixa Manresa finança un projecte per a trasplantats

Una membre de l’associació de trasplantats practicant esport. #CEDIDA

Núria Gutié[email protected]

actuació dels gegants i la banda municipal a la festa Major. #LL.LL.



Av. Cerdanyola, 100Telèfon 93 589 32 00 - Fax 93 589 46 40www.autocugat.com - [email protected]

AutocugatAutocugatDes de 1991Concessionari oficialDes de 1991Concessionari oficial

mobilitat. Tot i que s’ha avançat en la creació de pla·ces d’aparcament reservat per a discapacitats –amb una millora substancial a l’avin·guda de Cerdanyola o la zona del Pla del Vinyet–, aquest col·lectiu continua tenint proble·mes seriosos per trobar lliures aquests espais a Sant Cugat. A vegades els ocupen conduc·tors incívics que hi deixen el vehicle quan no troben cap altre aparcament, i d’altres, alguns titulars de la targeta

blava que permet estacionar en aquests espais fan servir el distinctiu de manera indegu·da, quan no transporten cap persona discapacitada.

Per evitar el frau Controlar aquest ús fraudu·lent és molt difícil; per això, davant d’aquesta picaresca, s’imposen solucions imagina·tives i eficients. Una d’aques·tes idees –proposada a l’Ajun·tament pel responsable fede·ral d’Igualtat i Atenció a les Persones amb Discapacitat a les administracions públiques de CCOO a Catalunya, Pepe García Delgado– és la creació d’un fitxer dels titulars de les targetes d’aparcament en pla·ces reservades, per controlar si el titular és la persona dis·

capacitada o un altre conduc·tor. “Això permetria lluitar de manera més efectiva contra els fraus i els incivismes per la uti·lització indeguda d’aquestes targetes i fer efectives les reser·ves d’aparcaments que exigeix la Llei d’accessibilitat”, explica García Delgado.El sindicalista també proposa assignar colors diferents a les dues modalitats de targeta i col·locar una peti·ta placa de metall amb el logo·tip municipal, per evitar·ne la còpia i l’ús fraudulent.

Segons confirma García Del·gado, a la ciutat hi ha uns 150 titulars de targetes blaves, dis·tribuïdes entre conductors amb un grau d’incapacitat superior al 33% i persones que tenen al seu càrrec discapacitats amb mobilitat reduïda. •

Idees per fer més bon ús del pàrquing per a discapacitats Evitar l’incivisme. Des de CCOO proposen crear un fitxer de titulars de la targeta blava per controlar-ne l’ús

Per aparcar en places reservades per a discapacitats cal una targeta. #LL.LL.

Les places reservades sovint estan ocupades per incívics


tRÀNSitUna distracció amb el mòbil causa un acci-dent amb tres feritsTres persones van resultar ferides lleus divendres, a cau-sa del xoc entre un Volkswa-gen Golf i un vehicle estaci-onat, cap a dos quarts de sis de la matinada.Els ferits són el conductor, el santcuga-tenc A.R.M., i les dues passat-geres que l’acompanyaven. Una distracció del conductor en atendre el telèfon mòbil i el seu grau d’alcoholèmia –0,24 mg/l– van causar l’accident.

REliGiÓoberta la inscripció a la catequesi infantil La parròquia obrirà la pròxi-ma setmana el termini d’ins-cripció per a la catequesi infantil: els dies 19 i 21 per al grup de primer grau i del 17 al 21 per a la resta de nivells.

pinyons



��

��

��

��

��

��

RSC presenta una exposició sobre Ramon Barnils pel 25è aniversari

aniverSari. La comme·moració del 25è aniver·sari de Ràdio Sant Cugat (RSC)continua aquest mes de setembre amb una expo·sició dedicada a la figura del periodista santcuga·tenc Ramon Barnils, que es podrà veure a a la Sala Capitular del Monestir del

18 de setembre al 14 d’octu·bre. Sota el títol Qui és el teu referent? Ramon Bar-nils (1940-2001), l’emisso·ra municipal presenta una mostra que repassarà la tra·jectòria vital i literària d’un dels mestres del periodisme català contemporani.

L’exposició, creada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils la tardor del 2006 per optar als Premis Octubre a València, està dividida en sis blocs temàtics dedicats

a la seva tasca com a perio·dista de carrer i d’agències, els seus vessants com a arti·culista, periodista d’investi·gació i entrevistador radiofò·nic, entre d’altres.

Durant la presentació de la mostra, el regidor de Comu·nicació, Jordi Puigneró, va destacar la importància de Barnils per a Sant Cugat com a “professional del periodis·me que treballava amb inde·pendència i des de la convic·ció que un espai de comuni·cació català era possible al país”. El periodista de RSC Josep Gimeno va coincidir amb Puigneró a destacar el compromís de Barnils, tant amb la seva feina com amb la seva ciutat, a través de la col·laboració amb diferents mit·

jans de comunicació local. “Ramon Barnils era una per·sona compromesa personal·ment i professionalment amb la ciutat i amb el país i des de Ràdio Sant Cugat ente·nem que aquesta és la millor manera de fer periodisme”, va explicar Gimeno.

Actes fins a finals d’anyA banda d’aquesta exposició, RSC té previst continuar amb la commemoració d’aquest aniversari amb altres acti·vitats, com l’edició d’un lli·bre sobre els 25 anys d’his·tòria de l’emissora o la posa·da en marxa del nou portal a internet, de la productora de continguts multimèdia Cugat.cat.

ràdio Sant Cugat ha volgut recordar la figura de Barnils. #LOCALPRESS

La mostra es podrà veure al Monestir fins al 14 d’octubre

_S. Díaz

AFA Vallès farà un sopar benèfic per l’AlzheimerDiada mundial. L’entitat celebrarà amb aquest acte el Dia Mundial de l’Alzheimer, el pròxim 21 de setembre

entitatS. Coincidint amb la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, el 21 de setem·bre, l’Associació de Famili·ars de Malalts d’Alzheimer (AFA) Vallès Occidental organitzarà un sopar benè·fic al Sant Cugat Hotel amb l’objectiu de recaptar fons per poder contractar perso·nal d’atenció als cuidadors. “Necessitem diners per refor·çar l’estructura organitzati·va de l’entitat i per poder ofe·rir material com cadires de rodes i personal d’acompa·nyament als malalts i cuida·dors”, explica la santcugaten·

ca Isabel Martínez, presidenta d’AFA Vallès Occidental.

A més d’aquest sopar, l’en·titat també instal·larà dues taules informatives al carrer durant la jornada reivindica·tiva del divendres 21 i orga·nitzarà una tómbola benèfica l’endemà, amb centenars de regals cedits de manera des·interessada per comerços de tota la comarca.

AFA Vallès Occidental tam·bé està preparant un DVD divulgatiu sobre l’Alzheimer amb la productora municipal de continguts Cugat.cat, din·tre d’una sèrie de documen·tals, impulsat per l’Ajunta·ment i la Taula de Persones amb Malalties Neurològiques i Degeneratives.

L’entitat prepara un DVD divulgatiu sobre aquesta malaltia

aFa vallès instal·larà també taules informatives al carrer. #CEDIDA

_S. Díaz



Organitzen:

TRANSPORT. Els autobusos urbans passen per sota el túnel de l’estació alguns dies festius? Usuaris habituals de les línies 1 i 2 confi rmen que és un fet habitual, perquè hi ha conductors que no tenen tar-geta per baixar el piló d’entra-da a la plaça de Lluís Millet i quan truquen perquè els obrin no obtenen cap resposta. De fet, diumenge passat es va repetir la història, en aquesta ocasió amb un bus de la línia

3, a les 12 del migdia. El con-ductor no va poder fer baixar el piló, va alertar els usuaris que s’esperaven a la parada i el bus va passar pel túnel. La usuària d’aquest bus Felici-

dad R., veïna de la Floresta, ha assegurat al DIARI DE SANT CUGAT que això passa sovint i que no es tracta “en absolut” de fets aïlllats.

Des de Sarbus, l’empresa

concessionària del servei d’au-tobusos urbans, asseguren, però, que no tenen constàn-cia d’aquests fets i que, en tot cas, deuen ser “problemes molt puntuals”. Segons la responsa-ble de Planifi cació i Estudis de Sarbus, Núria Coromines, tots els conductors que cobreixen les línies del centre poden fer baixar el piló d’accés a la pla-ça de Lluís Millet. “Potser ha passat alguna vegada, perquè s’ha hagut de canviar algú per una baixa, però en principi tots els conductors tenen targeta”, explica Coromines.

L’Ajuntament ho vol saberAmb referència a aquesta qüestió, la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, ha explicat que l’Ajuntament s’ha posat en contacte amb Sarbus per contrastar si és cert que es registren irregula-ritats en l’accés dels autobusos urbans a la plaça. “L’Ajunta-ment vol conèixer si hi ha inci-dències, perquè hem d’exercir control sobre la concessionà-ria i saber si hi ha conductors

Continuen les queixes d’usuaris pel pas del bus urbà pel túnel de l’estació

El pas del bus pel túnel pertorba l’espera dels usuaris de la parada #M. SANT

Diumenge un bus de la línia 3 no va poder baixar el piló i va tornar a passar pel túnel, no per la plaça

sense targeta que no avisen, o si quan truquen no obtenen resposta”, explica Conesa. En aquest sentit, el consistori ha previst reunir-se amb Sarbus i està treballant perquè, a par-tir del 2008, les incidències del cap de setmana amb el piló les gestioni també l’àrea muni-cipal de Mobilitat i no la Poli-cia Local.

La tinenta d’alcalde tam-bé ha volgut aclarir que el que està prohibit als vehicles no és passar pel túnel soterrat de l’estació, sinó passar-hi per sobre. “Només els autobusos de les línies 1 i 2, i un d’interur-bà poden passar per la plaça de Lluís Millet, la resta de vehi-cles estan obligats a passar-hi per sota, fi ns i tot els auto-busos de servei discrecional”, diu. Així doncs, l’autocar que la setmana passada va portar l’alcalde i un grup de perio-distes a una visita a diferents escoles va actuar de manera correcta en travessar la zona de l’estació pel túnel, i no per la plaça.

_Redacció

Els antitaurins de Sant Cugat, a favor de Jaquerito

D R E T S D E L S A N I M A L S . Alguns dels integrants del partit antitaurí Pacma de Sant Cugat es van unir, el cap de setmana passat, a la manifestació internacional contra la Festa del Toro de la Vega de Tordesillas, una festa bàrbara que consis-teix a deixar anar un brau a les portes de la ciutat i perseguir-lo amb llances pel camp, fi ns a matar-lo. Aleshores li tallen les ore-lles, la cua, les banyes i els testicles com a trofeu.

L’espectacle, que se celebra en honor de la

patrona del poble, la Mare de Déu de la Vega, es repe-teix cada any.

Aquesta vegada, Pacma va organitzar una manifes-tació de protesta, per a la qual es va sortir amb auto-car des de totes les comu-nitats autònomes, i també s’hi van sumar integrants d’altres partits antitaurins . Una representació de sant-cugatencs van prendre part en aquesta manifestació per salvar Jaquerito, el brau que aquests dies ha de ser tor-turat i mort a Tordesillas. Alhora, es demanava que els dies 10, 11, 12 i 13 de setem-bre es portés un llaç negre en protesta per aquesta festa de tortura i mort sagnant.

Un grup de santcugatencs es va manifestar a la Vega de Tordesillas. #CEDIDA

_M. Sant

Activistes del Pacma viatgen a Tordesillas per manifestar-se

El gerro d’aigua freda

L’altre dia el senyor ZP va proclamar, a so de bombo i pla-terets, que l’eco-

nomia espanyola ana-va d’allò més bé. I en Solbes va reblar el clau advertint-nos que tan sols corríem el risc d’un pequeño bache. La posi-tivitat a granel sempre ha estat sospitosa! A l’al-tra cara de la moneda, l’editor en cap de la pres-tigiosa revista The Eco-nomist, l’insigne Dan O’Brian, assevera que Espanya corre un risc del trenta per cent de patir una crisi econòmi-ca greu, perquè tenim una infl ació superior a la mitjana europea, perquè la nostra productivitat és permanentment infe-rior a la dels països del nostre entorn i, sobretot, perquè l’endeutament de les nostres famílies és el més heavy de tota la Unió Europea.Potser sí que ens acaba-rà anant bé aquest ger-ro d’aigua freda que ja s’anuncia! Si més no per adonar-nos que el camí no és exacta-ment aquest, per dei-xar de jugar al mono-poli de les enginyeries fi nanceres, als pelota-zos, als cojeldineroycor-re i a tota aquesta cas-posa i suïcida ideologia que no para de fabricar líders tramposos i mafi -osillos. Hem perdut el principi de realitat que, en realitat, ha de ser i és el principi de tot... Ens hem acostumat a ven-dre les nostres empreses i a nosaltres mateixos pel damunt del valor real de les coses, en una esperpèntica sobredosi de màrqueting desafo-rat i sense límits. Quan peti tot, quan l’econo-mia caigui, recupera-rem el sentit comú i tor-narem a viure sense estirar més el braç que la màniga. A Sant Cugat del Vallès, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món sencer. •[email protected]

good newsgood newsgood newsgood newsgood newsDAVID ESCAMILLA

www.davidescamilla.com


14 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret de tallar en qualsevol cas el text i de publicar-lo en aquesta pàgina.

Estimades terrassesCom les flors que neixen a la primavera, com la fruita que cerca el raig de sol per madurar, com l’adolescent que passe-ja per ser contemplada… apa-reixen les terrasses cada tem-porada. S’engalanen i llueixen obertes i atractives. Emeten missatges inaudibles que des-perten els nostres sentits, ator-dits pel dia a dia. unes, peti-tes i bufones; altres, grans que impressionen.unes, amagades com per no ser trobades; altres, imponents des de lluny ens criden. totes mirant d’embolicar-nos amb invisibles tentacles. neixen les terrasses, sortint de la letargia dels freds llargs, per ser les més maques de l’anyada. Com les grades d’un estadi, van omplint les seves cadires, unes més d’hora quan toca el sol, altres quan cau l’ombra, i totes plega-des quan surt la lluna. Cadires plenes d’alegria, de descans, també de melangia. Cadires buides, però reservades, cadi-res fixes, cadires mòbils, que formen cercles, quadrats i rec-tangles. Cadires i taules que donen forma als nostres desit-jos, tant de soledat com de companyia.Sospiro i penso, penso em con-verses, penso em mirades. Pen-so em xerrades, picades d’ull i bategades. terrasses joves, terrasses tendres. terrasses fermes i experimentades. ter-rasses dolces, amargues i sala-des. terrasses de vida, desig i... mirades.Penso i ja no sospiro. terras-ses que donen feina! terras-ses que paguen sous! terras-ses que paguen impostos! ter-rasses que fan la pau! terrasses que ensenyen aprenents! ter-rasses que mantenen negocis! terrasses que fan civisme! ter-rasses que mantenen famílies! terrasses que fan poble, convi-vència i vida!

Si us plau, deixem-les viure!

Víctor Fayos

Gat voladorEl diumenge ens va passar un bon cas: una senyora ens va trucar esborronada perquè havia sentit un cop molt fort al carrer i en sortir s’havia tro-bat un gat que havia caigut des d’algun pis i hi jeia mig ator-dit a terra. La bona dona va tru-car a l’ajuntament. aquell dia, la noia que hi havia no tenia ganes de ser amable perquè va contestar que no truqués allà perquè ningú no li faria cas i que em truqués a mi. Jo vaig adreçar la persona a la policia municipal, com és preceptiu fer-ho, i ells van avisar el senyor Quílez, que de seguida va anar a recollir l’animal ferit i el va portar al veterinari per guarir-lo. Més tard, la propietària de l’animal es va posar en contac-te amb nosaltres i la vam adre-çar al senyor Quílez; d’aquesta manera, va anar a recollir l’ani-mal, que ja estava sedat i exa-minat i ja tenia la primera cura d’urgència feta. Com que els

gats tenen set vides, l’accident només ha provocat una lleuge-ra ferida a la llengua i un omò-plat dislocat i molt aviat el gat estarà sa i estalvi. tot va acabar bé. El que és curi-ós, però, és que segons qui esti-gui a informació de l’ajunta-ment no sap dir: “truqui a la policia, que són els encarregats d’avisar el bon amic Quílez, que és qui es fa càrrec d’aques-tes incidències”, i fa perdre un temps preciós si dóna el telèfon del Cau, perquè nosaltres infor-mem que és el servei munici-pal qui té potestat i mitjans per recollir els animals ferits i per-duts i portar-los on calgui, ja sigui al seu lloc d’acollida o ja sigui al veterinari, i després avi-sa perquè qualsevol perso-na que perdi un animal pugui reclamar-lo a la policia, sem-pre, però, notificant-ho al Cau amic per si nosaltres el tenim acollit.

cau amic

Agradecimientoapreciado Sr. recoder: le agra-dezco que ponga obstáculos

elevados en los pasos de pea-tones de la calle Manel Farrés. El de delante de la farmacia era una aventura cruzarlo con mis nietos. Creo que también sería conveniente solucionar la zona pasada la rotonda del puente, no hace muchos días mi marido vio un atropello a una señora. Pero esperamos que no vuelva a ocurrir.agradecida le saludo.rosa maria Huguet campaña

BrètolsSant Cugat és una gran ciu-tat, això diuen, però per ser una gran ciutat fa falta que la gent que hi viu també sigui una gran gent, gent cívi-ca, educada, i això ens man-ca desgraciadament. Hi ha una bona colla de gent incívi-ca que només necessita veure una paret blanca per embru-tar-la amb rètols, insults i mil pintades més, algunes de ben galdoses i porques, i de les pintades no se’n salva ni l’edi-fici més emblemàtic de la ciu-tat, el Monestir, passant pels carrers veïns, mobiliari urbà trencat i embrutat, arbrat malmès i, últimament, homes orinant contra les parets del Monestir; la zona dels casta-nyers de vegades fa una for-tor de pixats que no s’aguan-ta. Per més que els serveis municipals s’esforcin a tenir-ho tot net i polit, és inútil si els brètols de torn s’afanyen a fer les coses malament. És una llàstima que aquesta ciu-tat, que podria ser tan maca, sigui camp adobat per a l’in-civisme, i no estic parlant dels grups (que també n’hi ha) de brètols organitzats, parlo de la gent normal. La que pas-seja pel carrer, menja alguna cosa i després llença el paper a terra, la que és incapaç de cedir un seient a una perso-na gran, els nens maleducats que arrenquen flors i plan-tes per jugar i no són corre-

La família Requena-Estapé vol agrair les mostres d’estimació i suport rebudes per la mort de l’Ar-tur, marit, pare, avi i amic de molta gent, com ens heu demostrat aquests dies. Volem tenir agraï-ments per als amics de tota la vida i per als més recents. Per als mestres, pares i exalumnes del seu estimat Pla i Farreras. Per als veïns de sem-pre i els actuals. Per al personal mèdic que ens ha ajudat durant tant de temps. A tothom, una for-ta abraçada de part de la família i des d’on sigui el nostre “Sr. Artur”. Ell segur que us envia a tots un petó molt fort i un somriure.

Família requena-estapé

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

agraïment


gits pels pares, i aquells per als quals un retolador a la mà és només per fer gargots a les parets. La meva àvia deia que el nom dels necis es troba a totes les parets. Doncs aquí n’hi ha molts, de necis.

eulàlia mercader

El bus de la FlorestaJa fa sis mesos que la nos-tra associació va denunci-ar, un cop més, el mal servei dels autobusos de la Floresta, especialment la L3, que pas-sa cada hora i mitja (de 14.05 a 17.35 h no funciona). La denúncia va sortir a tots els mitjans de comunicació, la vam fer arribar per instància a tots els partits que formen el Ple Municipal i també vam tramitar la queixa al Síndic de greuges de Catalunya, signa-da per les tres associacions de veïns de la Floresta, que va ser acceptada.Doncs ha passat mig any i tot

segueix igual. un tast: l’últi-ma denúncia que ens fa arri-bar una usuària. L3. Dies 20 i 25 d’agost, des de la para-da de Sant Cugat l’autobús va fer tot el recorregut sense que es pogués obrir la porta del darrere mentre la del davant anava oberta. tampoc no fun-cionava la refrigeració. 30 d’agost, dijous, dia de mercat, l’autobús que havia de sor-tir a les 12.35 h de Sant Cugat, els usuaris el van estar espe-rant prop d’una hora. S’havia espatllat entre la Floresta i Sant Cugat. Finalment en van posar un altre per substitu-ir l’avariat, però aquest tam-bé es va avariar pel camí. Lla-vors els passatgers, la majo-ria gent gran i carregats, van haver de seguir el seu trajec-te caminant o trucant a algú perquè els anés a buscar.Quin personal... Sabeu que encara no han tret l’horari vell que conviu amb el nou a mol-tes parades? La L3 passa cada hora i mitja i si et confons perds el viatge.aV de la Floresta

P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

Tota l’ofertaimmobiliària,amb un clic

www.totimmobiliari.cat


Publicitat | 15



16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52

L’ideal és que cadascú estigui a la seva escola des d’un bon principi”Opinió

El canvi climàtic i el fet nacional

tat– i que s’apunta al joc de veure qui la diu més grossa trencant la tradició del peix al cove, que els ha portat èxits electorals i fracas-sos de país que encara patim. Algú ha sentit algun líder de CiU qüestionar el paper de la monarquia? Com lliga això amb la Catalunya sobirana?Què fem, doncs? Jo crec que és molt clar. Lli-gar curt el govern socialista. El PP no tornarà al poder perquè necessita una majoria abso-luta que no tindrà en molts anys. El PSOE necessita, per fer un pas més cap a un nou model d’Estat, perdre pes a favor d’opcions que volen transformar la societat, preparar el nostre país per a un futur millor. Això vol dir més ICV, més autogovern, més ecologia, més justícia social, una constitució republi-cana… I el 2014, ja ho veurem...•

Sembla que el canvi climàtic no només afecta la mete-orologia, sinó que també puja la temperatura de l’ambient polític i posa en ebullició la picabara-lla partidista, a les portes de la Diada Nacional i l’ini-

ci d’una llarga, massa, campanya electoral al Congrés dels Diputats. Vivim un període de la nostra història que serà transcendental per al futur del nostre país i alguns líders polítics catalans es per-meten llicències que diuen molt poc del que s’espera d’aquells que hem de retornar al poble allò que el poble ens ha retirat: la con-fi ança que la política serveix per fer el que la majoria desitja i necessita. Acabat un llarg procés de desgast institucional per dotar-nos d’un millor Estatut, hi ha qui vol intro-duir noves discussions per enredar i treure importància a la discussió sobre allò que sí que afecta la vida de la gent que viu i treba-lla a Catalunya.Crec sincerament que a aquestes perso-nes –les que viuen i treballen a Catalunya– els interessa tenir una feina digna i esta-ble, un sou que els faci possible tirar enda-vant les seves vides, moure’s pel territori d’una manera justa i sostenible, deixar als seus descendents un territori igual que el que s’han trobat... Per què, doncs, es parla ara de referèndums que no porten enlloc, en comptes de les realitats quotidianes? Estic d’acord amb el dret a l’autodetermi-nació dels pobles, també del nostre, el cata-là. Però no crec que aquest tema hagi de ser ara el centre del debat, sinó que ho hauria de ser el fet que l’Estat espanyol respecti un Estatut que és llei orgànica i que ha apro-vat el poble català i les institucions que el representen. Però, quina és la realitat política que ens envolta? Doncs un PSOE que mira massa de reüll un PP que ha optat pel discurs post-franquista d’enfrontament de territoris. Un PSC amb por, que té problemes de consci-ència per la defensa dels interessos del nos-tre país i alhora el govern Zapatero, que no té model d’Estat i que amb l’aprovació de l’Estatut pensa que ja no cal aprofundir en la reforma de l’Estat, i fer possible un pas més en la descentralització del poder tren-ta anys després de la Transició.Una CiU que no paeix el fet de no tocar poder –malauradament, no és així a la nostra ciu-

PRESIDENT D’ICV DEL VALLÈS OCCIDENTALI PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA DE SANT CUGAT

ESTHER SALATREGIDORA D’EDUCACIÓ I JOVENTUT DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT

Xavier Boix Roca. Política

Què fem, doncs? Jo crec que és molt clar. Lligar curt el govern socialista

#IVANOVITX

el Poble _PÀG. 7


Que els grans mals siguin compartits no els fa més petits. El 60% dels cata-lans es declara políti-cament insatisfet i el 24% és abstencionis-ta, segons l’últim índex

elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat. Si, a més, s’analitza la tipologia d’aquesta insatisfacció, el grup més nombrós és també el més difícilment recuperable, el dels desvinculats insatis-fets. No estan contents amb el sistema i, per descomptat, són molt crítics amb la situació política actual. El mal, però, està generalitzat. Arreu d’Europa es parla d’aquest décrochage entre els partits polítics i els ciutadans, tot i que, en realitat, la societat només s’ha despenjat de la sabuda, possibilista i de vegades curta de mires oferta tradici-onal. La societat civil ha decidit organit-

zar-se pel seu compte. Plataformes, webs i blocs personals marquen noves línies en el debat polític que comencen a fer forat en els partits catalans.Les primeres grans respostes han vin-gut d’entrada dels vells líders, que no van voler anar mai tan lluny quan governaven. Comparteixo la idea que si es fes un refe-rèndum avui hi hauria més partidaris de l’autodeterminació a Catalunya que no pas ara fa un any. Però quan arriba el moment d’acostar-se a l’urna, el vot es diposita pen-sant amb la butxaca i no amb el cor, i el discurs del greuge constant, fi ns i tot si es creu justifi cat, s’esvaeix sense una alterna-tiva econòmicament forta i consolidada. Ja no es tracta simplement de demanar més traspassos per gestionar-los correc-tament, sinó que també s’expliqui quin país es vol construir amb totes les com-petències. Ara ens proposen refundar el catalanisme amb el dubte de si es tracta purament d’un moviment tàctic o d’una estratègia de futur. Veurem què queda de tot plegat després de les pròximes elecci-ons generals. •

Insatisfaccions

La societat s’ha despenjat de la sabuda, possibilista i de vegades curta de mires oferta política tradicional

CARME [email protected]

dèries


Sales i fi nestres del palau abacial

és plena d’exemples semblants, només que en pocs llocs tenen un llibre que ho expliqui i que a partir de la llegenda d’un drac amb mala bava o d’un santet que potser ni ho era, segueixi el fi l de la història del seu teatre d’afi cionats, del qual la gent del poble eren protagonistes. Les pàgines del llibre giren de pressa i els anys s’en-golen en el remolí de la guerra, la dictadura i les prohibicions: el que es pot fer o no es pot fer, el que és moral o no ho és, el que és pecat, la cen-sura dels que manen tapant la boca dels que saben i tenen coses a dir… Joan Tortosa va fer el llibre, en bona hora. I ara m’imagino l’amic saludant tímidament, torbat per la lloança d’un nouvingut, lletraferit de barri i enamorat del

Des de fa bastants mesos, el palau abacial ja no té entrada per la llot-geta. La porta que hi havia torna a ser fi nes-tra. Feia molts anys que algú, amb finali-tats pràctiques que ara

foren de mal discutir, havia transformat en porta una de les sis fi nestres. La sala interior hi guanya: queda un bon pany de paret i deixa de ser espai de pas. Parlar d’aquesta sala em va com l’anell al dit per a l’escudella barreja-da del mes. Encenc foc. S’aixeca el teló. Es veu l’amic Tortosa, admirat santcugatenc que escriu història i pinta, mos-trant el seu llibre de tapes vermelles on explica El teatre santcugatenc a través de l’Agrupació Teatral Maragall 1949-1993; però també parla dels orígens del teatre català: “A partir de les representacions profundament religioses de l’edat mitjana que a poc a poc, en sortir dels temples, anirien perdent el seu caràcter reli-giós, amb aquesta constant i potser inneces-sària tendència del poble a dessacralitzar-ho tot. A Sant Cugat hi ha un fet que podia servir d’exemple, encara que sols sigui per un paral-lelisme comparatiu: el Ball del vano i el ram –Paga-li, Joan–…”. És un exemple. I Catalunya

ESCRIPTOR

A casa amb papers falsos. Pedrolo independen-tista, un referent silenciat, amb Josep Povedo (membre de la Fundació Manuel de Pedrolo) i Ramon Usall (responsable d’Edicions El Jonc).

XERRADA SOBRE MANUEL DE PEDROLO 26 DE SETEMBREA les 20 h, a l’espai gastronòmic i cultural Terra Dolça

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

teatre, sobretot del que representen o podrien representar encara i de la bona feina que podri-en fer, si hi tornessin a haver a Catalunya cen-tenars d’elencs per salvar els nostres mots i expandir la nostra parla.Hi ha fotografi es en el llibre on es veu un arc gòtic de pedra dins la sala que més amunt he esmentat i que era el teatre de la parròquia; l’arc, el marc de l’escenari. En aquest escena-ri s’hi regolfa part de la història del teatre sant-cugatenc. Molts pedestals humans d’aquesta història no els he conegut. D’altres, directors, actrius i actors, formen grup sota l’arc ferm de l’amistat i en compto tants, més i tot, que la dot-zeneta d’anys que aviat compleixo de veí de Sant Cugat i un segle de compartir records i vivènci-es del teatre català, des de Pastorets, Guimeràs i Sagarres fi ns a un Jaumà més proper.És l’hora dels rellotges de sol. Damunt la ren-glera de fi nestres a través de les quals el sol de migdia tafaneja les empremtes de Talia en l’arc ogival, s’hi endevina un rectangle on, fa anys, hi havia un rellotge de sol. A la façana que dóna a la plaça, un altre. Són rellotges que podrien tornar a viure reglant xifres amb gnòmons fent ombra infal·lible en el declinar de l’astre rei. I podrien exhibir un dístic recordant fi tes teatrals. Si jo fos un banc, pagaria la despesa i una festa amb sardanes, castellers i caparrots. •

Compartir records i vivències del teatre català,de guimeràs i sagarres a jaumà, que és més proper

Martí Olaya. Canvis

Festa per la Llibertat

Un any més ens hem reunit, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, en la Festa per la Lli-bertat, acte de celebració popular

promogut per una societat civil que, amb voluntat transformadora, construeix lli-gams i complicitats per treballar junts per un futur millor per a aquest país. Recor-dem uns fets que han marcat la història dels Països Catalans: la batalla d’Alman-sa. Aquest 2007 commemorem els 300 anys d’aquesta derrota militar que va provocar la supressió de les llibertats nacionals al nostre territori. L’aniversari de les pèrdues col·lectives ha de servir per exposar al món que tenim uns drets perduts per una der-

ÒMNIUM SANT CUGAT

el faristolrota militar. Es tracta d’uns drets històrics, que no prescriuen, que són nostres i que seguirem reclamant sempre. La nostra llui-ta té ben present els fets de fa 300 anys, però es perfi la d’una manera diferent en aquest segle XXI. Sabem que el futur del nostre poble passa també per un món més globalit-zat, més interrelacionat i més divers cultu-ralment. Els ideals universals avançats que guien el món també són els nostres. Per això recordem que el Consell d’Europa ha procla-mat la necessitat de “reforçar el reconeixe-ment dels lligams de cada ciutadà europeu amb la seva identitat, cultura, tradicions i història” i que la recentment aprovada Con-venció de la UNESCO sobre la promoció i la protecció de la diversitat de les expressions culturals esdevé un instrument de foment de les cultures com a portadores d’identi-tats, valors i signifi cats específi cs.La nostra commemoració de l’Onze de Setembre té un caràcter festiu i popu-lar, però també reivindicatiu. És per això que, en el marc de la Diada Nacional de Catalunya, hem exposat:

Primer. El poble català es troba en unes circumstàncies difícils. Per això, avui, reclamem un acord nacional de les forces democràtiques i catalanistes que enfor-teixi l’autogovern, reforci la identitat i garanteixi el futur de la llengua.Segon. La sobirania de Catalunya resi-deix en el seu poble i en les seves instituci-ons. Cal sumar esforços per reclamar res-pecte al nostre Parlament i a les seves lleis, començant per la primera: l’Estatut. Tercer. L’intent de tancament dels repeti-dors de TV3 al País Valencià representa un ferotge atac a la unitat de la llengua catala-na, però també als drets humans més ele-mentals, com la llibertat d’expressió. Que sàpiga tothom que continuarem lluitant des de Catalunya, les illes Balears i el País Valencià per un espai comunicatiu com-partit i per construir conjuntament un futur més just i més lliure.

Manifest redactat amb la participació de Josep Termes, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2006 •


Aquest dilluns 17, a dos quarts de nou del vespre, al Terra Dolça, es farà un homenatge a Lluís M. Xiri-nacs amb la presència de Joan Contijoch, amic per-sonal seu, els músics Titot i

Jaume Arnella i jo mateix. Serà un acte en record d’un ésser excepcional, una d’aque-lles persones inclassifi cables, com Joan Fuster, Ramon Barnils o Pedrolo, que aquest país dóna ocasionalment; persones íntegres i insubornables, tant per la seva humilitat com per la fermesa de les seves conviccions humanístiques, persones, en defi nitiva, d’una intel·ligència privilegiada, condemnades a ser blasmades i estigma-titzades per un estol d’insignifi cants i poti-ners detractors que, exhibint sense rubor la seva impotència intel·lectual, en cerquen el descrèdit per mitjà de desqualifi cacions, ignomínies i ridícules acusacions.

Foll, fanàtic, fonamentalista, sacralit-zador de la nació i fusionador dels con-ceptes de Déu i nació són alguns dels epí-tets que l’esquerra universalista dedica a Xirinacs. I és que la impotència intel-lectual mai no argumenta, només mosse-ga amb la vana esperança que l’aparent vulnerabilitat d’aquells que són millor que ella l’alliberi de la feixuga càrrega de saber-se fútil i irrisible. Però, ves per on, està condemnada a mossegar contí-nuament per amagar que és ella l’úni-ca que veritablement sacralitza la nació fi ns a transmutar-la en Déu. Així, Déu, Espanya i la Constitució esdevenen una veritat suprema anomenada unitat d’Es-panya. El dret de Catalunya a ser un poble independent, per tant, només pot ser defensat per folls, fanàtics i fona-mentalistes. Però ja veiem que és menti-da, ja veiem que el veritable nacionalis-ta és aquell que, proclamant-se d’esquer-res, blasma Xirinacs amb les mateixos mots que l’extrema dreta. És així com, per infl uència divina, tots dos, esquerrà i dretà, esdevenen un. •

Homenatge a Xirinacs

El veritable nacionalista és aquell que, proclamant-se d’esquerres, blasma Xirinacs amb els mateixos mots que l’extrema dreta

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat



Aquesta tardor s’aproven les clàusules per executar el projecte que ha de rehabilitar la plaça de Barcelona

Remodelació _PÀG. 22

La pregunta de la setmana:Arribaran a una entesa el tripartit i el tàndem CiU-Actuem a l’EMD de Valldoreix?Més informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 52


El debat de l’Estatut centra la Diada

Els membres del consistori van fer l’ofrena floral a les deu, després d’ERC, que van ser els més matiners i van iniciar la jornada a les nou del matí. #LLUÍS LLEBOT

Unitat. Els partits polítics coincideixen a demanar, tant a la societat civil com a les mateixes forces polítiques, pressió i entesa per reclamar el que li correspon a Catalunya

R E I V I N D I C A C I Ó . “ Q u e Catalunya trobi el camí per fer-se escoltar i per defensar-se”. Aquesta va ser la peti-ció de l’alcalde Lluís Reco-

der per a la Diada d’enguany, que en l’àmbit local va estar marcada pel debat estatuta-ri i per una crida a la unitat. En aquesta línia les formaci-ons polítiques van coincidir a demanar fets palpables per a Catalunya, a excepció del PP, que va posar en el punt de mira l’absència de la bandera espa-nyola a la balconada de l’anti-ga seu consistorial, apel·lant

a la llei de banderes. Recoder va apuntar que Catalunya està en una situació crítica: “Les forces polítiques catalanes i la societat civil hem de fer un esforç d’unitat i ser capaços de plantar-nos davant Madrid i exigir que l’Estat invertei-xi en infraestructures, ja que aquesta inacció provoca una pèrdua de competitivitat i els ciutadans ho pateixen”.

La vetllada es va iniciar amb la tradicional ofrena fl o-ral al monument de Rafael Casanova, amb les entitats Òmnium Cultural, Sant Cugat Esport FC, la UESC i AVAN i les formacions polítiques –des de l’independentisme fi ns a la dreta, que van formalitzar les seves peticions.

Per part de CiU, Ramon Bonastre va demanar una devolució sobirana per a Catalunya, mentre que el por-taveu del PSC, Salvador Gau-sa, va assenyalar la necessitat de fer un front comú polític i social “per als reptes impor-tants de Catalunya i resituar la relació amb la resta de l’Es-tat”, i el portaveu d’ICV-EUiA, Xavier Boix, va reclamar els drets de Catalunya: “Cal que s’apliqui el nou Estatut res-

pectant la llei”, i va afegir que no és el moment de jugar amb els temes identitaris i sí de fer un front comú. De la seva ban-da, el republicà Raül Grangé va manifestar que “la socie-tat civil s’està revoltant contra aquesta situació injusta que viu el país”. Enguany, després de no assistir els darrers dos anys a les ofrenes, el PP va tor-nar a estar-hi present perquè, segons ells, és “una festa de tots els catalans”. Per últim, el por-taveu de la CUP, Guim Pros, va apuntar la importància d’anar cap a la independència.

Crema de senyeresUns desconeguts van pro-tagonitzar la nota negativa de la jornada. La matinada de l’Onze, tant l’espai Terra Dolça com el Casal de Joves TorreBlanca van ser l’objec-tiu d’una crema de les senye-res que les dues entitats teni-en onejant a les seves seus. A conseqüència d’aquest inci-dent, ambdues entitats van patir danys a les seves façanes i de moment el Casal ha trami-tat una denúncia. •

Tot i que cap membre de Ciu-tadans va estar present a la commemoració de l’Onze de Setembre, la formació ha anunciat que presentarà 45 instàncies a ajuntaments cata-

lans, una d’elles a Sant Cugat, per no haver penjat la bandera espanyola. A més, el grup local del PP ha dit que els serveis jurídics del partit “prendran les mesures pertinents”.

Sobre el tema El confl icte de les banderes

“Les forces polítiques i la societat civil hem de fer un esforç d’unitat i exigir que l’Estat inverteixi en infraestructures”LLUÍS RECODER ALCALDE

Mariona Sagalé[email protected]



El soroll constant del generador, que donava corrent als aparells elèctrics i que tornava a recor-dar que l’apagada de Barcelona no estava tan lluny, va ser el fi l

musical de l’ofrena fl oral al monument de Rafael Casanova.

Els actes commemoratius es van iniciar pocs minuts després de les nou del matí a la plaça de Casanova amb la presència dels repu-blicans, que van exaltar el desaparegut Lluís Maria Xirinacs en gairebé cadascuna de les seves intervencions, deixant en un segon pla per uns instants l’homenatjat Casanova. En aquest context, mentre que els convergents demanaven una “devolució sobirana com es plantegen altres països europeus”, els socia-listes reclamaven el desplegament de tot l’Es-tatut “per afrontar els nous reptes”.

L’himne, ‘a cappella’

Reaccions. Diada Nacional de Catalunya

L’entrega fl oral es converteix en una exaltació al desaparegut Lluís Maria Xirinacs i deixa per uns moments la fi gura de Rafael Casanova en segon terme

Aquest Onze de Setembre es recordarà per l’ambient enrarit de la jornada, per tres motius, encara que el tema estrella va girar entorn al debat de l’Estatut. En primer lloc, per la decepció arran de la falta d’inversió en infraestructures –que han situat el país en un autèntic caos–. En segon lloc, per l’en-tusiasme d’alguns partits, que en veure per fi la indignació de l’opinió pública per la manca d’inversions endèmica i constant envers Catalunya han començat a qüesti-onar, ara més que mai, l’actual model d’in-versions. I per últim, per les diverses pro-postes fetes pels partits polítics, des d’acon-

seguir la independència pels volts del 2014, fi ns a tenir com a objectiu lligar els ponts del catalanisme.

L’homenatge va fi nalitzar amb l’entrega fl oral per part de CiU, PSC, ICV-EUiA, ERC i PP i la CUP. Ara, fins al pròxim Onze de Setembre, els integrants del consistori i els pocs ciutadans que es van aplegar entorn del monument de Casanova –el llarg pont va fer que molts optessin per allargar el cap de setmana, ja que entre tots no arribaven als 90– van complir i van interpretar, alguns amb més gràcia que altres, alguns amb més o menys entusiasme, l’himne nacional de Catalunya totalment a cappella. •

Els integrants del consistori i els ciutadans van interpretar, amb més o menys entusiasme, l’himne

A la plaça de Barcelona, el Quartet de Guitarres de Barcelona va interpretar diverses peces d’autors catalans. Aquest punt va ser el que va tenir més assistència de públic, i es va acabar amb una cantada d’Els segadors per part de tots els ciutadans i les autoritats que s’hi van aplegar. #LLUÍS LLEBOT




2014

Em deia l’altre dia un amic que la proposta sobira-nista per al 2014

es pot convertir en un objectiu o, com diuen els gurus del management, en un elefant, massa gros, i que el perill que això comporta és que si no s’assoleix et pot escla-far. Bé, no deixa de ser una visió bastant realis-ta si veiem l’actual pers-pectiva política. Jo, de totes maneres, li vaig replicar que per acon-seguir qualsevol fi ta cal tenir un programa ben defi nit, calcular les for-ces de què es disposen, els entrebancs que troba-rem pel camí i el temps que necessitarem per executar-lo. Desconec si els membres de Soli-

daritat Catalana, quan pujaren al tren per anar a Madrid, cap al 1906, havien fet aquest exerci-ci, suposo que sí. La Lli-ga, Unió Republicana, Unió Catalanista, Naci-onalistes Republicans, Federals, Carlins i inde-pendents s’uniren sota una bandera, la senyera, aparcaren les seves dife-rències i feren un front comú. Val la pena relle-gir el Manifest del març del 1906 i la seva vigèn-cia. També és cert que tant Prat de la Riba com Cambó foren homes d’una visió llunyana, que no messiànica, i que sens dubte enyorem. Avui ens cal foc nou, represen-tants que deixin de pen-sar només en el seu dia a dia i vulguin aspirar a alguna cosa més que no sigui a ells mateixos. Fal-ta una persona de con-sens, que sàpiga obli-dar la seva dependència de partit o que hi esti-gui per sobre, amb seny i que lideri aquest movi-ment unitari. La glò-ria, però, ha de ser per a Catalunya.•www.torresadvocats.com

Falta una persona de consens, amb seny, que lideri el moviment unitari

la togaEDUARDTORRES Ens manca

il·lusió col·lectivad’aquí. Parlar de l’Estatut no era oblidar allò que interessa a la gent, perquè allò que preocupa els catalans del segle XXI, l’economia, l’educació dels fi lls, l’emigració, les infraestructures o els impostos, un Estatut generós ens podia donar la capacitat d’afrontar-ho des de Catalunya, a la nostra manera.L’Estatut que el 30 de setembre del 2005 va apro-var el Parlament suposava una autèntic salt endavant en la manera d’entendre les relacions de Catalunya i la resta de l’Estat. Era un Estatut ambiciós que no arribà a bon port, com era pre-visible, però que marcà un horitzó d’ampli con-sens a Catalunya. L’Estatut aprovat i vigent és un instrument millor que el del 79, però encara no s’ha desenvolupat i té al damunt l’espasa de Damocles del Tribunal Constitucional. Però mentre esperem veure què ens aporta el nou Estatut, en la societat catalana s’està instal·lant una realitat tossuda que potser ni el nou Estatut no podrà resoldre, que és la desafecció d’àmplies capes de la societat catalana, conseqüència dels nostres errors polítics però, sobretot, d’una polí-tica d’oblit sistemàtic de les nostres necessitats. Un oblit que les últimes setmanes han denun-ciat els dos anteriors presidents de Catalunya. Una situació del tot injusta que hem d’afrontar amb decisió, aquí a Catalunya, però que tam-bé hauria de preocupar allà, a Madrid, on tants líders polítics i intel·lectuals afi rmen que són els únics capaços d’entendre Espanya, és clar, una Espanya pensada des del centre que rebut-ja la diferència.La Catalunya d’avui no és el país trist que can-tava Salvador Espriu al seu Assaig de càntic en el temple, tenim molts motius per sentirnos-en orgullosos. Amb esforç personal de tanta gent i amb els instruments que l’Estatut del 79 ens va donar hem fet un país que és exemple arreu per la seva cohesió social, dinamisme cívic i empresa-rial, solidaritat i capacitat de projectar-se enfora. I tot això no ho podem perdre, ho hem de defen-sar, si cal, amb les ungles i, sobretot, ho hem de fer units. Als catalans ens costa molt posar-nos d’acord, massa, la llavor de l’individualisme forma part de la nostra essència més profunda, però en moments decisius com l’actual hem de fer un esforç per trobar els punts d’unió, forces polítiques i societat civil. És responsabilitat dels nostres governants, però és un deure de la socie-tat catalana en el seu conjunt, altrament no ens en sortirem i Espanya no ens escoltarà si no ens plantem col·lectivament per fer-nos sentir. •

Membres del consistori, autoritats, ciu-tadans i ciutadanes de Sant Cugat, Gràcies per ser un any més en aques-ta plaça de Barcelona, al cor de Sant Cugat, per celebrar plegats la Diada Nacional de Catalunya. Som en una plaça que desprèn tota ella sabor de poble, en el sentit més entranyable

de la paraula, en el sentit de comunitat, de voler viure en comú, de compartir present, futur, anhels i il·lusions. I aquesta volun-tat, que és ben viva en el sentiment dels nostres conciutadans, també és ben viva a la consciència d’una àmplia majoria de cata-lans i catalanes d’inicis del segle XXI. Aquest és el sentiment compartit per la majoria del país, és la nostra realitat, i ens plau que encara sigui així, malgrat que hem estat tan maltractats per la història. Al llarg de molts anys, segles, la nostra llengua va ser perseguida, se la va fer desapa-rèixer de la vida pública, de les institucions, de l’escola, se la va intentar arraconar i extingir, encara avui se la vol trossejar amb divisions fi ctícies mancades del més mínim rigor, i mal-grat això és ben viva al Principat, a les Balears, al País Valen-cià o a la Catalunya Nord, però necessitada d’ajut com a llen-gua minoritària que és.Les nostres institucions nacionals només han format part de la vida de la Catalunya dels darrers 300 anys com a petits parèn-tesis enmig de llargues etapes d’uniformisme obligat, i sense institucions de govern pròpies poc podíem fer per defensar el nostre país. Però si seguim existint, malgrat l’absència d’institucions nacio-nals pròpies, malgrat la persecució de la llengua i els constants intents de diluir-nos en una Espanya que no entén la diversitat, si més no com l’entenem els catalans o com va ser fi ns als decrets de Nova Planta dictats després de la caiguda de Barcelona, avui fa 293 anys, si malgrat tenir tant en contra Catalunya segueix sent una nació, és sobretot pel compromís personal dels seus ciu-tadans, per la identifi cació dels catalans amb el seu país. El com-promís personal, la identifi cació dels catalans amb el país és allò que ens permet seguir presents en el concert de les nacions. Sovint la defensa tossuda d’allò que és obvi, dels nostres drets encara malmesos, de la nostra llengua, no renunciant-hi a la primera, pot provocar cansament, i fi ns i tot ens podem sentir temptats de dimitir del nostre compromís. Fer servir amb nor-malitat i desacomplexadament el català requereix determi-nació; intentar que ens entenguin fora de Catalunya sovint sembla un esforç inútil, més encara quan s’escampa un mis-satge negatiu i s’utilitzen de manera irresponsable els nostres errors per fer créixer l’animadversió en contra nostra. Llui-tar per incrementar l’autogovern o aconseguir que una part substancial d’allò que paguem els catalans en forma d’impos-tos es quedi a Catalunya i serveixi per millorar la nostra qua-litat de vida forma part d’una batalla dura que requereix un esforç tenaç, amb uns fruits que no guarden proporció amb l’esforç que posem en la reivindicació.

ALCALDE DE SANT CUGAT

Lluís Recoder. Discurs intitucional Onze de Setembre

Parlar de l’Estatut era i és parlar parlar del futur del país, no és un debat superfl u

Avui és el dia en què posem de manifest que, per damunt d’una història difícil i dolorosa, i dels intents d’extingir-nos com a poble, sobre-surt tossuda la determinació de catalans i cata-lanes de no desaparèixer i no deixar-nos diluir nacionalment. La voluntat decidida de defen-sar la nostra llengua, cultura, territori, paisat-ge, la nostra visió del món, en defi nitiva, la nos-tra identitat. Aquesta voluntat, renovada dia rere dia, gene-ració rere generació, només pot sorgir del com-promís individual de tots i cadascun de nosal-tres en la defensa i el futur del país. I enguany, la Diada Nacional coincideix amb un moment d’ensopiment, en què la nostra auto-estima no travessa el seu millor moment, ens manca il·lusió col·lectiva, confi ança en el futur com a país, i a més la malfi ança cap als qui des-envolupem responsabilitats polítiques està en un dels seus moments més àlgids. Creix la sen-sació que no avancem, que altres ens passen al davant, que les carreteres, els trens i els aeroports no funcionen. La idea que això ens perjudica en el desenvolupament, en la qualitat del país i en la capacitat de ser competitius i generar rique-sa està cuallant. La convicció que comunitats que es benefi cien dels nostres impostos es per-meten practicar polítiques socials impensables a Catalunya perquè no ens les podem pagar és difícilment acceptable i du a la conclusió que el preu de la nostra solidaritat és la desatenció de les necessitats dels nostres conciutadans. Però, a més, tot això ens toca de ple en la moral col·lectiva i no acabem de trobar la via per sor-tir-nos-en. El nou Estatut havia de ser una solu-ció. Quan debatíem el nou text estatutari sovint havíem de recordar que parlar de l’Estatut era i és parlar del futur del país. No era un debat super-fl u com es deia des de Madrid, però també des

La música pren importància en els actes de l’Onze de SetembreTRADICIÓ. 1. La cobla La Principal del Llobregat es va encarregar, a la Floresta i a la plaça d’Octavià, d’in-terpretar diverses sarda-nes. 2. Coincidint amb la vigília de la Diada, CiU va organitzar la seva tradici-onal cantada d’havaneres amb el grup Rem. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

1 2


Publicitat | 21




REMODELACIÓ. Encara que no hi ha una data fi xa-da d’inici d’obres, els prò-xims mesos l’Ajuntament començarà a rebre els pro-jectes per rehabilitar la plaça de Barcelona. Mer-cè Conesa, tinenta d’alcal-de de Territori, ha expli-cat, pel que fa al futur can-vi de perfi l d’aquest punt neuràlgic, que en diver-ses reunions amb l’equip de govern ha quedat palès que “la imatge de la plaça de Barcelona ens agrada i és un punt catalogat de la ciutat, perquè el conjunt de cases estan catalogades, per la qual cosa –ha pun-tualitzat– pensem que la intervenció que es faci hau-rà de ser molt suau”.

Projecte respectuósLa titular de Territori ha apuntat que els projectes que vulguin optar a ser escollits s’hauran de basar en “un tractament molt res-pectuós amb la imatge que actualment té la plaça”, i que aquesta remodelació suposarà la integració defi -nitiva de la plaça a l’eix de vianants, un cop s’acabin de vianantitzar els trams pendents, amb els carrers

de Xerric, de Girona i de Vinyolas. Conesa ha asse-gurat que el pla haurà de conservar aspectes desta-cats de l’emplaçament, com els grans plataners, la font o els bancs de pedra, i ha avan-çat que en aquest moment ja s’està redactant el plec de clàusules per portar a terme un concurs amb l’objectiu que “aquesta tardor es pugui treure a informació pública el concurs d’idees”.

La política ha volgut manifestar que “igual que en els altres casos de remodela-cions de vies i places públi-ques”, es buscarà un consens amb els veïns per aprovar el projecte fi nal a través d’un procés informatiu per conèi-xer les iniciatives, i que la intervenció que finalment es triï “s’escollirà en funció de les al·legacions o les opi-nions que generi aquest pro-cés infomatiu”. •

Conesa: “El tractament haurà respectar la imatge de l’indret”Amb la rehabilitació, la plaça s’integrarà a l’eix de vianants


La plaça té una imatge descuidada i els arbres estan malalts. LL.LL.

El projecte per refer la plaça de Barcelona s’iniciarà a la tardor Intocables. Les obres es consensuaran amb els veïns i la idea és mantenir els plataners i la font

C/ Rosselló, 13, baixos, Sant Cugat Tel.: 93 674 12 50

ASSOCIATS, S.L.

Des de 1973al seu servei

AssessoramentempresarialFiscalLaboralMercantilComptable

AssessoramentempresarialFiscalLaboralMercantilComptable

Assessorament jurídicDivorcisContractesComunitatsDeutesHerènciesArrendaments

Assessorament jurídicDivorcisContractesComunitatsDeutesHerènciesArrendaments

Trajes i camises a midaal seu domicili o despatx

93 488 00 81 - in fo@tra jeadomici l io .com

La ciutat tindrà un sistema de lloguer de bicis

SOSTENIBILITAT. El siste-ma de lloguer de bicicle-tes públic que han implan-tat ciutats com Barcelona o Terrassa –amb el Bicing i l’Ambicia’t, respectiva-ment– també es farà exten-siu a Sant Cugat.

La proposta, que se ser-virà de l’experiència regis-trada en les ciutats on s’ha implantat, arriba avalada per un estudi, fet durant el mes de maig, que garanteix la viabilitat del pla al muni-cipi, al qual se suma el fet que un total de 530 usuaris del Bicing de Barcelona són de Sant Cugat.

Tot i que no hi ha una data determinada perquè entri en funcionament aquest servei, de moment la iniciativa ja està previs-ta en els pressupostos del 2008. Tot i que encara s’ha de defi nir si el servei serà totalment gratuït, com el de la cocapital vallesana,

o si tindrà un preu simbòlic, com el sistema que s’aplica a la Ciutat Comtal, sembla que l’opció del preu mínim pren més força.

Falta més seguretatParal·lelament, des de la Pla-taforma per a la Promoció de l’Ús de la Bicicleta, ProBici, han valorat de manera molt positiva aquesta notícia. En aquest sentit s’ha expressat el membre de la plataforma i propietari de la botiga Clinc Bikes, Josua Sospedra, que ha dit que l’èxit del projecte Bicing al municipi dependrà del que s’avanci en seguretat, “perquè ara roben entre tres i quatre bicis per setmana, a Sant Cugat”. Sospedra ha apuntat que aquests projec-tes són cars de mantenir, per-què són “sistemes totalment automatitzats”, i ha exposat que abans de fer un Bicing es podien implantar millores, com aparcaments vigilats. El membre de la plataforma ha dit que el bon rendiment del sistema no dependrà tant de tenir una gran xarxa de carrils bici com d’instal-lar els punts de recollida i d’estacionament del sis-tema de lloguer de bicicle-tes en llocs estratègics, com ESADE, l’Ajuntament, les estacions i els casals.

_Redacció

Club delSubscriptor

Fes-te’n subscriptor araper només 85 ¤ l’any.Rebràs cada setmana elDIARI a casa i gaudiràsde totes les ofertes

93 589 62 82www.diaride santcugat.cat

Regeneració a Valldoreix

E n la nostra cul-tura política, els governs de con-centració només

són recomanables en situacions excepcionals. A Valldoreix, les elecci-ons van donar la presi-dència de l’EMD a la can-didata del tripartit d’es-querres, mentre que la Junta de Veïns va quedar en mans de la majoria de CiU. La pregunta que cal fer-se és si aquest mapa polític justifi ca la crea-ció d’un govern d’unitat.La resposta intuïtiva diu que la governabilitat de l’EMD exigeix un acord entre les dues candidatu-res. La presidenta Turu no podrà tirar endavant els seus projectes sense els vots de la federació nacionalista. La integra-

ció de CiU a l’executiu facilitaria la governabi-litat, tot i que posaria a prova la capacitat dels líders polítics d’arribar a acords més enllà de l’in-terès partidista.Però no tot és tan senzill. El memorial de greu-ges entre govern i oposi-ció és tan gran que s’ha convertit en un possible escull en les negociaci-ons. Fins al punt que la delimitació de les àrees de poder i l’establiment de mecanismes clars per a la presa de decisi-ons poden ser clau en un acord eventual.Si la presidència de Turu no és negociable i CiU insisteix a reclamar una quota de poder propor-cional al seu pes electo-ral, caldrà una bona dosi d’habilitat negociado-ra per tancar un acord de govern. No seria una mala notícia: signifi -caria que la regenera-ció democràtica arriba per fi a Valldoreix. Però, d’altra banda, deixaria l’EMD sense el necessari control de l’oposició. •

Està justifi cat un govern d’unitat a l’EMD?

[email protected]

dit i fetMIQUELHERRADA

La viabilitat del pla queda garantida a través d’un estudiProBici veu positiva la mesura, però demana aparcaments vigilats



CONVOCATÒRIA. Les Planes es tornarà a presentar a la Llei de barris per quarta vegada. Així ho ha dit l’alcalde Lluís Recoder, que en suport als resi-dents d’aquest barri santcuga-tenc, s’ha compromès a fer que el districte torni a optar en la pròxima convocatòria a les aju-des econòmiques que adjudi-ca la Generalitat. Recoder ha exposat les aspiracions per a



· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

C/ de la Creu, 16 / Tel. i fax: 93 675 49 02www.canals-art.com / [email protected]

Pep Codó GRUP ATMAN BCN, S.L.

Lampisteria, electricitati tot tipus de reparacions.Reformes de pisos, oficinesi locals comercials.

www.manobre.com

Tel. 647 973 189

Infraestructures (2)

Ja insinuava en l’anterior columna que Sant Cugat, com en altres coses, no renunciaria a ser el cen-tre d’atenció en la guerra de les infraestructures. Efectivament, ja ha començat el ball de bastons.

El model emprat ha estat el més cridaner, el de la car-ta als Reis Mags. Quan era petit i encara hi creia, quins temps aquells!, cada sis de gener tenia un disgust perquè no m’havien portat el que els havia demanat. Quan vaig saber qui eren, ho vaig entendre tot i la meva frustració va convertir-se en acceptació serena de la condició eco-nòmica del meu entorn familiar. Se’ns diu des de la casa gran que hi ha tretze projectes endarrerits o parats per culpa de la Generalitat o l’Estat central. I aquí hi cap tot. Des de la rehabilitació del Celler Cooperatiu, tema sobre el qual més val no parlar-ne perquè a algú d’aquí li hau-ria de caure la cara de vergonya, fi ns a l’estació valle-sana del TGV, passant per la modifi cació del PGM a la zona de Can Monmany. Ara bé, d’aquests tretze projec-tes, quins són realment compromisos d’execució i quins són merament desitjos no correspostos? Que jo sàpi-ga l’estació del TGV al Vallès no ha estat mai cap com-promís, només ha estat el desig d’alguns alcaldes valle-sans, entre ells el nostre. El mateix podríem dir del desig de fer una estació a la rambla del Celler quan es produei-xi, si es produeix, el desdoblament de la línia dels FGC. Pel que fa als Mossos d’Esquadra, hom sap que el model del seu desplegament no permet augmentar-ne la ràtio en aquests moments, ni aquí ni enlloc. I podríem seguir posant exemples. Caldrà anar destriant el gra de la palla, si no volem acabar en un estat d’esquizofrènia en el qual acabem confonent realitat i desig polític. Potser caldria començar per preguntar-nos a què es deu aques-ta eufòria reivindicativa i si té alguna cosa a veure amb el color polític dels de fora. Fins fa pocs anys un memori-al de greuges com el presentat aquests dies era impensa-ble. Algú s’encarregava de dir “això no toca”... i punt. Si volen creure en els Reis Mags, que hi creguin, però que no pretenguin convertir les seves frustracions de nen petit en un gran greuge col·lectiu. Continuarà.•

l’EstirabotJORDI [email protected]

Les Planes tornarà a optar a la Llei de barris

Les Planes tornarà a optar a la convocatòria de la Llei de barris. #LL. LL.


POLÍTICA. Les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC) han organitzat per al divendres 14 i el dissabte 15 de setembre la tercera edició de l’Escola de Formació Àngel Casas, que se celebrarà al Casal de Joves TorreBlanca.

La primera jornada gira-rà entorn a dues conferèn-cies a partir de les 18 h. La primera, a través de la tau-la rodona sobre Els mitjans de comunicació i els partits polítics, on participaran els

periodistes locals Josep Gime-no i Miquel Herrada, de Ràdio Sant Cugat, Dani Vilaseca, de Televisió de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, director del DIA-RI DE SANT CUGAT, i Carles Aluju, d’El Punt. La segona intervenció, la conferència La política i els mitjans de comuni-cació a la xarxa, la protagonit-zarà el director del diari digi-tal El Plural.com, Enric Sope-na. L’escola es clausurarà el dissabte 15, amb el curs Màr-queting polític. El punt i fi nal el posaran la intervenció del pri-mer secretari del PSC, Ferran Villaseñor, el primer secreta-ri de la CEF Vallès Occiden-tal JSC, Marc Mellado, i David Gutiérrez, primer secretari de la CEL JSC.

La JSC celebra la tercera edició de l’Escola de Formació Àngel Casas

Els membres del PSC local. #LL. LL. _Redacció

Es reobre el trànsit rodat a la rambla del Celler

OBRES. Des d’aquesta mateixa setmana la rambla del Celler, entre els carrers de Cèsar Mar-tinell i Francesc Moragas, ha tornat a obrir-se al trànsit, després de més de dos mesos tallada. Aquest tancament ha permès reemplaçar l’anti-ga estructura de formigó que cobria la riera i condicionar la zona amb una estructura reforçada i millorar la xarxa de clavegueram que passa per sota de la rambla.

_Redacció

Sant Antoni, 58Sant Cugat del VallèsTel. 93 675 31 13

Els diumenges“ASADO ARGENTINO”

MENÚMIGDIA

Tanquemdiumenges nit i dilluns

Cada divendres, MÚSICA EN VIU!

www.totimmobiliari.cat

Tota l’oferta immobiliària,

amb un clic

les Planes en el context de la Fes-ta Major del barri, on molts veïns van mostrar la seva indignació a través d’una samarreta on es podia llegia: “les Planes sense Llei de barris = St Kgat”.

“Els que varen decidir que les Planes no mereixia benefi -ciar-se de la Llei de barris hau-rien de venir aquí i mirar tota aquesta gent als ulls per dir-los personalment que vosaltres, de moment, no us podeu benefi ciar de la Llei de barris”, va explicar Recoder, que també ha apel·lat al fet que la protesta veïnal “és molt digna”, perquè “els surt del cor i està totalment carregada de raó”. De la seva part, la pre-gonera d’aquest any, Mont Ser-res, va demanar que les admi-nistracions “se’n recordin de les Planes”.•


Publicitat | 35




AEromodEliSmE. El jove santcugatenc de tan sols 17 anys Joan Romabaut és el nou campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de F3P Indoor, competició que es va disputar dissabte i diu·menge passat al Pavelló 3 de la Zona Esportiva Munici·pal Rambla del Celler. Amb aquests excel·lents resultats, el pilot del club ARC de Sant Cugat confirma la seva pro·jecció en l’aeromodelisme, en un any 2007 on també s’ha proclamat campió al català de F3A i subcampió estatal d’aquesta mateixa modali·tat esportiva.

L’argentí Andrés Leoni, que viu a Sevilla i té 26 anys, va revalidar el Campionat d’Es·panya de F3P en la categoria A, que és la de professionals.

Felicitats del campió Després de rebre el trofeu que l’acredita com a campió d’aquest torneig, Andrés Leoni, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, va assenyalar que “l’orga·nització ha estat molt bé i el Pavelló 3 és una bona instal·lació. M’agradaria que totes les organitzacions de campio·nats en què participo tingues·sin una organització com la del club ARC de Sant Cugat. Vull donar les gràcies a la ciu·tat per la seva hospitalitat. Hem estat molt còmodes i ens hem sentit com a casa.”

En la categoria A, el sub·campió de Catalunya i tercer classificat a l’estatal va ser el

Joan Rombaut, subcampió estatal de F3P Indoor al Pav-3Confirmació. El jove pilot de Sant Cugat –només té 17 anys– mostra el seu potencial i també s’adjudica el Campionat de Catalunya de l’especialitat

Joan rombaut, un dels protagonistes del campionat. #DAVID FERNÁNDEZ

L’argentí Andrés Leoni revalida l’estatal, entre deu pilots participants

Àlex López [email protected]

santcugatenc Xavi Lozano, també soci del club ARC.

Els millors pilots de l’Es·tat espanyol –nou homes i una dona– en la disciplina de F3P van participar en aques·ta competició procedents de diverses ciutats espanyoles, com Madrid, Sevilla, Segòvia i Bilbao. També hi van pren·dre part pilots del club de Cas·tellar del Vallès i, lògicament, de l’ARC.

Paco Valenzuela, presi·dent del club ARC, va afir·mar que aquest campionat ha estat “un èxit. L’organit·zació, una vegada més, ha estat a l’alçada d’una com·petició d’aquest nivell.”

La segona edició del Cam·pionat de Catalunya i d’Espa·nya de F3P l’ha organitzat el club d’Aeromodelisme i Ràdio Control (ARC) de Sant Cugat, que enguany celebra el seu 25è aniversari, amb el suport del DIARI DE SANT CUGAT i el TOT Sant Cugat.

La F3P és una modalitat de l’aeromodelisme en la qual els pilots fan volar avions elèctrics que no superen els 150 grams de pes en instal·lacions cobertes.

La pròxima iniciativa que podria emprendre el club ARC és l’organització, l’any 2008, de la IV Mostra de Modelisme, Maquetisme i Radiocontrol. •

La Farga inicia la Lliga al camp del Juventud 25 de Setembre

futbol. L’equip santcuga·tenc de La Farga comença·rà la competició de Segona Regional visitant l’estadi del Juventud 25 de Setem·bre, diumenge 16, a les 12 h. La Farga, que la temporada passada es va salvar a falta de poques jornades del final de la Lliga, tindrà un any com·plicat, a causa de la dificul·tat de la categoria. El conjunt santcugatenc tancarà el cam·pionat, el 25 de maig, amb la visita al camp del Llano de Sabadell, que la temporada passada també es va salvar in extremis.

La Farga jugarà a casa, durant la primera volta, amb els següents equips: Mauri·na Egara, Sabadell Nord, San Lorenzo, Juan XXIII, Lepan·to, Sabadell, Carolinense, Tibidabo Torre Romeu i Lla·no de Sabadell. D’altra ban·da, els santcugatencs visi·taran: 25 de Setembre, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Can Boada, Badia del Vallès, Rubí, Sabadellen·cai l’Olímpic Can Fatjó.

Víctor Aznar Barón



Netegem oficines, comunitats de veïns, aparcaments...

Oferim el primer mes de manteniment gratuït

Manel Farrés, 39, local • 08173 Sant Cugat • Tel.: 93 675 95 95

1r d’Europa i 2n del món, amb 17 anys

Guanyar un Cam-pionat d’Europa sub-17 de futbol amb la selecció

espanyola va ser una expe-riència inoblidable. Ser ara subcampió del món ha estat encara més incre-ïble, ja que l’experièn-cia viscuda ha estat molt important per a mi. Ha estat un gran èxit espor-tiu, tot i que m’hagi que-dat un sabor amarg des-prés de perdre la final contra Nigèria en la tan-da dels penals. La veritat és que el fet d’haver jugat tant el Campionat d’Eu-ropa com ara el Mundial sub-17 m’ha servit molt, tant en la meva vida espor-tiva com en la personal, ja que ha significat per a mi un altre nivell de compe-tició que m’ajudarà en el meu futur. Tot això és un reconeixement personal que puc fer al meu club, el RCD Espanyol, per donar-me sempre suport des que vaig començar al club als 9 anys fins ara. Sóc consci-ent que guanyar un Cam-pionat d’Europa i ara un subcampionat del món amb 17 anys és una cosa que poca gent pot arribar a aconseguir, però això fa que l’ambició per acon-seguir nous reptes, com aquesta temporada 2007-2008 poder guanyar, amb l’equip juvenil A del RCD Espanyol, el campionat de Lliga juvenil de Divi-sió d’Honor, la Copa del Rei i la Copa de Cam-pions, siguin els meus objectius.•

la TribunaLUCASPORCARsubcampió DEl món sub-17 DE futbol

fuTbol. El primer equip del Junior FC començarà el cam-pionat de Lliga aquest diu-menge, a les 12 h, rebent la visita del Puig-reig. Després d’haver-se canviat del grup tres al grup quatre de la Pri-mera Regional, l’equip sant-cugatenc espera no patir tant com la temporada anterior per mantenir la categoria.

L’entrenador de l’equip, Javier Pérez, en declaracions al DiaRi DE Sant Cugat, afirma: “El nostre objectiu és consolidar-nos a la categoria i intentar passar les mínimes dificultats possibles.” Els sant-cugatencs miraran d’assolir l’objectiu al més aviat possible i poder així lluitar per objec-tius més ambiciosos.

Plantilla tancadaEl Junior FC ha donat per tancada la plantilla amb la realització de deu incorpo-racions. Els fitxatges, que han d’ajudar a millorar el nivell del conjunt, són els següents: Michel Heredia, Juan Elvira, Diego Álvarez i Àlex Ortiz, del terrassa B, Raúl Álvarez, del terrassa juvenil, Carlos Sánchez, del Palafrugell, César, del Sant Cugat, Sebastián ariel, del Remolins Vitem, Jordi Pujol, del 25 de Setembre, i toni amador del Rubí.

el nivell exhibit pels juga-dors de Javier Pérez ha estat bastant bo, els resultats han estat negatius. El primer par-tit de preparació el van dis-

Bons fitxatges de jugadors, que poden aportar un gran rendiment a una categoria molt complicada, a causa de la igualtat de tots els equips.

Fluixa pretemporadaEl Junior FC ha disputat qua-tre partits amistosos durant la pretemporada i, tot i que

JUNIOR FC

NOM POSICIÓ EDAT TEMPORADA E. PROCEDÈNCIA

Antoni Polidano Tizón Porter 39 6 Junior

Miguel Heredia Moreno Porter 25 1 Terrassa B

Sergio Abad Rentero Porter 26 2 Junior

Raúl Sánchez Segovia Defensa 22 3 Junior

Roberto Da Silva Defensa 30 3 Junior

Ferran Valverde Comorera Defensa 27 5 Junior

Álex Ortiz Sánchez Defensa 28 1 Terrassa B

Gerard Puig Álvarez Defensa 25 8 Junior

Sebastián Ariel Vega Defensa 24 1 Remolins Vitem

Marc Puig Tarantola Defensa 21 3 Junior

Ricardo Sánchez Defensa 28 4 Junior

Marc Fabra Ferrer Mig camp 22 3 Junior

Jordi Puig Mig camp 31 2 Junior

Juan Elvira Cortés Mig camp 25 1 Terrassa B

Diego Álvarez Castiello Mig camp 23 1 Terrassa B

Edu Puig Álvarez Mig camp 27 8 Junior

Cèsar Sanahuja Mig camp 26 4 Junior

Javi Méndez Mig camp 28 1 Junior

Derek Riba Mig camp 25 8 Junior

Pol Barceló Mig camp 23 3 Junior

Daniel Espada Cabrera Davanter 22 2 Junior

Edu Fernández Cejuela Davanter 25 7 Junior

Carlos Sánchez López Davanter 25 1 Palafrugell

Jordi Pujol Martínez Davanter 26 1 25 de Setembre

Raúl Álvarez Castiello Davanter 19 1 Terrassa Juvenil

Javier Pérez Entrenador 32 1 Terrassa B

José Díaz 2n entrenador 47 1 O. Can Fatjó

putar contra el Vista alegre, a casa, amb el qual van per-dre per 2 a 6. En el segon par-tit, també a casa, els sant-cugatencs van caure per 0 a 3. El següent partit va ser el derbi santcugatenc, que es va decantar a favor dels visi-tants, el Sant Cugat Esport, per 2 a 4. L’últim partit de pretemporada el van empa-tar a un contra el Vallirana. El Junior FC encara té progra-mat un partit de preparació, que es disputarà durant la set-mana que ve, contra l’equip filial de l’entitat.

Els partits disputats han servit a l’entrenador per per-filar una plantilla de garanti-es per mantenir la categoria. El mister ha tingut molta fei-na per conjuntar una planti-lla amb tantes noves incorpo-racions, però l’equip ha evolu-cionat favorablement, tant en joc com en resultats, durant la pretemporada. El debut a la Lliga servirà per observar l’estat real de l’equip.•

L’objectiu del Junior FC és la salvació i intentar consolidar-seL’equip ha fet deu fitxatges per patir el mínim possible

Víctor Aznar Baró[email protected]

El Junior FC s’estrena amb el Puig-reig, diumenge, a casaobjectiu. L’equip de Javier Pérez intentarà mantenir la categoria de Primera Regional i mirarà d’aconseguir-ho al més aviat possible, per no patir com la temporada anterior

Els equips de futbol base i el pri-mer equip del Junior FC es pre-sentaran davant l’afició, el diu-menge dia 16, coincidint amb el debut a la competició oficial del sènior de l’entitat. Els actes de presentació estan previstos per a les 10.45 h, tot i que el primer equip, per no perdre la concen-tració davant aquest important partit, només es farà la foto-grafia oficial de la plantilla de la temporada 2007/2008.

Sobre el tema la presentació del Junior fC, diumenge



EntitatS. El Club Handbol Valldoreix va presentar, amb motiu de la Festa Major, els tres equips que aquesta tem-porada 2007-2008 defensaran l’entitat. La novetat princi-pal és que l’equip sènior femení –que es va crear la campanya anterior– entrarà en competició i que el sènior femení C del CV Sant Cugat ha arribat a un acord amb el CH Valldoreix per defensar els seus interessos.

Jugadores per al femeníEl sènior femení del CH Vall-doreix, que dimecres passat va començar la pretempora-da, encara no té entrenador i busca jugadores per com-pletar la plantilla amb un equip que militarà a la Pri-mera Catalana Femenina.

El primer equip masculí

també està immers en el pro-cés de recerca d’un entrena-dor, ja que Dani Gómez ha deixat l’entitat, després de dues temporades, per digi-gir l’Handbol Sant Esteve Sesrovires B, que milita a Tercera Catalana. El tècnic santcugatenc ha declarat al Diari DE SanT CuGaT: “És

un pas endavant en la meva carrera.”

Montserrat Turu, presiden-ta de l’EMD de Valldoreix, va assegurar al Diari DE SanT CuGaT que, amb les seves ini-ciatives, el CH Valldoreix fa que l’esport “es consolidi a Valldoreix i, a més, dóna pers-pectives de futur”. •

Àlex López [email protected]

Els equips d’handbol i el de voleibol del CH Valldoreix. #D. FERNÁNDEZ

Dos equips femenins s’integren al CH ValldoreixPresentació. Un sènior d’handbol i un altre de voleibol se sumen a un projecte que va néixer fa tres temporades

fESta major. una pedalada i una cursa popular van ser l’oferta esportiva de la Festa Major de les Planes. a la Peda-lada, que va tenir lloc dissab-te al matí, hi van assistir vuit nens, que van fer un recorre-gut de dos quilòmetres per la zona. La poca participació, però, era justificada, perquè els dies de festa la gent se’n va a dormir més tard del que és habitual i no matina, tal com exigia l’activitat.

En la cursa de les Planes, que es va dur a terme diumen-

ge al matí, hi van participar onze persones i un gos. Joves i grans van fer un recorregut de 4,8 qui-lòmetres, que el guanyador, David Madrid, va completar en 18 minuts. El corredor, que era el primer cop que disputava la cursa, va aconseguir que el ven-cedor de les edicions anteriors, Carles Gorgas, quedés segon. David Madrid, en declaracions al Diari DE SanT CuGaT, mos-trava la seva alegria: “Dedico aquesta victòria a Domingo Catalán i a la meva família.”

imatge de la pedalada de la festa major de les Planes. #DAVID FERNÁNDEZ

Víctor Aznar Barón

Les Planes celebra les festes amb exercici físic

El CR Sant Cugat iniciarà la Lliga rebent el Ponent RC

rugbi. El primer equip mas-culí del Club de rugby Sant Cugat començarà la Lliga al grup C de la Primera nacio-nal, el cap de setmana del 13 i 14 d’octubre. L’equip sant-cugatenc rebrà, aleshores, el Ponent rC, conjunt que la temporada passada va aca-bar quart a la competició, amb un balanç de 8 victòri-es, 1 empat i 5 derrotes.

En la primera volta, el Cr Sant Cugat jugarà davant dels següents conjunts com a local: Ponent rC, Cr València, rC l’Hospitalet i FC Barcelona B. Per con-tra, el Cr Sant Cugat visita-rà els següents terrenys de joc: uCaM Múrcia, uE Sant-boiana B i Toro rC.

Els tres equips més desco-neguts per al Cr Sant Cugat són el Toro rC, l’uCaM Múrcia i el Cr València, ja que la temporada passada no van coincidir en el mateix grup de competició. La tem-porada 2006-2007 el Cr Sant Cugat es va classificar en el sisè i antepenúltim lloc.

_Àlex López Puig


Publicitat | 39

��

��

��

��(Data d’inici: 4 d’octubre)��

��

��Tots els dimecres del trimestre de 19.30h a 20.30h.(Data d’inici: 3 d’octubre)��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��



40 | Publicitat


010

D'Octavianum a Sant CugatAny de la Vila

15 Dissabte

11 h Oficina de Turisme Visita guiada: El Modernisme

Durada: 2 hPreu: 7 euros. Menors de 7 anys: gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

18.30 Terra Dolça Titelles. El Moliner A càrrec de la companyia Pengim Penjam. Organitza: Terra Dolça

16 Diumenge

13 h Canals Galeria d’ArtExposició. Germinacions i Homenatges Visita comentadaOrganitza: Canals Galeria d’Art

17 Dilluns

20.30 h Terra Dolça Homenatge a Lluís M. Xirinacs A càrrec de Joan Contijoch, Jaume Arnella, Víctor Alexandre i TitotOrganitza: Terra Dolça

18 Dimarts

19 h Claustre del Monestir Inauguració de l’exposició sobre

la figura del periodista Ramon Barnils

Qui és el teu referent Ramon Barnils (1940-2001)

Hi haurà una lectura de textosOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat, GPRB (grup de periodistes Ramon Barnils, Ràdio Sant Cugat

20 h Terra Dolça Presentació de llibre. L’esquerra independentista avui

A càrrec de l’autor Roger BuchOrganitza: Terra Dolça

19 Dimecres

22 h Club Muntanyenc Sant CugatCinema. Smoke Del director Wayne WangDins el cicle Nova York Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat, Casal Popular la Guitza

20 Dijous

19.30 h Cinemes Sant Cugat Cinema d’autor. Llach, la revolta permanent Del director Lluís Danés. Preu: 3 eurosOrganitza: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat Patrocina: Grup XXI


21 Divendres

22 h Claustre del MonestirConcert de Corals del Club Muntanyenc i Centenàries.

Amb motiu del 125è aniversari de la Societat Coral La Lira (1882-2007)Hi intervindran: Coral Infantil de Sant Cugat del Vallès (convidada). Coral Sant Cugat 1975 del CMSC. Camerata Coral Sant Cugat del CMSC. Coral La Lira de Sant Cugat del VallèsEntrada lliure amb invitació (recolliu-la a la Casa de Cultura. Tel. 93 589 13 82) Dins el Cicle Setembre de Música al ClaustreOrganitza: Societat Coral La Lira, Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre la UnióMediterrània Dansa tradicionalPreu: 10 euros. Socis: 5 eurosOrganitza: Teatre la Unió

22 Dissabte

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 200710 a 14 h Pl. d’Octavià Taller mecànic de reparació i mos-tra de bicicletes plegables i elèctri-quesOrganitza: Clinic bikes, Ajuntament de Sant Cugat

16 a 20 h Pl. dels Quatre CantonsMostra al carrer i informació del servei Car SharingOrganitza: Avant Car

18.30 h Terra Dolça Projecció documental. Iraq a la venda. Els especuladors de la guerra De Robert Greenwald. Ponent: Arcadi Oliveras Dins el cicle Qüestionant la Realitat Organitza: Terra Dolça

22 h Oficina de Turisme Visita guiada. El Monestir de nit Durada: 1 h 30 minPreu: 10 euros. Menors de 7 anys: gratuït Cal fer reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

23 Diumenge

12 h Teatre la UnióEspectacle infantil. Hansel i GretelPreu: 6 euros. Infants: 4 eurosOrganitza: Teatre la Unió


19 h Claustre del MonestirAudició de sardanes. Les deu sar-danes més populars de la història A càrrec de la Cobla Vila d’OlesaLes deu sardanes han estat selecciona-des per Pere Pahissa i Joan Fàbregas. Organitza: Ràdio Sant Cugat

Cursos i tallers als districtes de les Planes,

la Floresta i Mira-sol

Inscripcions: fins al 31 de setembreHorari: de 17 a 20 hLloc: Centre Cívic de les Planes, Centre Cívic de la Floresta, Casal Cultural de Mira-sol

Cursos i tallers alCasal de Joves TorreBlanca

Inscripcions del 17 de setembre al 5 d’octubreHorari: de 8 a 15 i de 17 a 24 hCasal de Joves TorreBlanca, av. Pla del Vinyet, 81-85Telèfon 93 544 19 65A/e: [email protected]

Cursos i tallersa l’Ateneu

Inscripcions fins al 8 d’octubreHorari: de 10 a 13.30 i de 17 a 20.30 hAl mateix Ateneu, tel. 93 674 51 95www.ateneu.cat

Exposicions asales municipals

Del 12 de setembre al 28 d'octubreCasa de CulturaExposició. Adolf, 20 anys, 8 àmbits

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda setembre del 14 al 23


Publicitat | 41


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Exposicions asales privades

Fins al 30 de setembreClub Muntanyenc Sant CugatExposició. Obres de Montserrat Braquets Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

Fins al 26 de setembreSala Rusiñol Exposició. Entre la realitat i el somni Pintures a l’oli de Sabrina SampereOrganitza: Sala Rusiñol

Del 13 de setembre al 30 de novembreCanals Galeria d’ArtExposició. Germinacions i HomenatgesEscultures de Pep Codó Organitza: Canals Galeria d’Art

Del 17 de setembre al 18 de novembreTerra Dolça Exposició. Visions d’Àsia Fotografies de Joan Jubany i Millet

Organitza: Terra Dolça

Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2007

Del 22 al 29 de setembre

22 dissabte

10 a 14 h Pl. d’OctaviàTaller mecànic de reparació i mos-tra de bicicletes plegables i elèc-triques Org.: Clinic bikes, Ajuntament de Sant Cugat

16 a 20 h Pl. dels Quatre CantonsMostra al carrer i informació del servei Car Sharing Org.: Avant Car24 dilluns

Matí Carrers del NucliGrup d’animació que informarà del referèndum “A tots ens mou una causa”Org.: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ATMCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

27 dijous

7.30 a 10.30 h Pl. Lluís Millet8 a 10.30 h IES Angeleta FerrerEsmorzar bicia’t Org.: ProBici, NRG Group–Gestetner, BACC

30 diumenge

8.30 a 13 h 78a Festa del Pedal Org.: Unió Ciclista de Sant Cugat

Paral·lelament, al llarg de tota la setmana participarem en el referèndum popular sobre el transport públic, “A tots ens mou una causa”Org.: Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, ATMCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat


lificar Alas furtivas, la seva última obra, com “l’espec-tacle més petit, senzill, prò-xim i íntim que he fet mai”. Tot seguit, Toni Mira, director de la companyia resident del ta! Nats Nus, va explicar que l’espectacle que presentaran, Mies, és un homenatge a l’ar-

quitecte Mies van der Rohe, i va expressar que està molt satisfet “d’haver pogut por-tar la fi losofi a de la seva arqui-tectura a un teatre”. L’actor Manel Barceló va animar els santcugatencs que encara no hagin vist La tigressa i altres històries, obra que represen-ta des de fa un quart de segle, a aprofitar aquesta oportu-nitat, ja que “transmet ide-

es que eren actuals fa 25 anys i que segueixen sent vigents avui dia”. Per la seva banda, el director de l’Orquestra Simfò-nica Sant Cugat (OSSC), Josep Ferré, va destacar el concert que l’OSSC realitzarà conjun-tament amb la Big Band Jazz Terrassa, i va recordar que enguany es tornarà a inter-pretar el ja tradicional Concert de Nadal. L’obra Els hereus, d’Alain Krief, va ser presen-tada per l’actriu Eva Barceló, que la va descriure com “una comèdia cínica, irònica i tre-pidant”. També va ser present a l’acte Joan Anton Cararach, representant del VollDamm Festival Jazz Barcelona, a tra-vés del qual podrem gaudir a Sant Cugat de les actuacions de Michel Camilo, Bebo Valdés i Concha Buika. Finalment, Emma Vilarasau i Fernando Bernués, director de Carta d’una desconeguda, van des-tacar la qualitat del text de la novel·la de Stefan Zweig. “Es tracta d’una verdadera histò-ria de passions”, va declarar l’actriu santcugatenca. •

La Casa de Cultura acull la mostra ‘Adolf, 20 anys, 8 àmbits’, dins del cicle Artistes de Sant Cugat

Inauguració _PÀG. 44

Agenda _PÀG. 50diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura42 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 52

DANSA AMB LA FACTORIA MASCARÓ 15 DE SETEMBRE A les 19 h, a La Cafeta del Casal de Joves TorreBlanca


ARTS ESCÈNIQUES. Ahir al migdia, el Cafè Auditori va acollir la presentació del pri-mer trimestre de la quinzena temporada del Teatre-Audi-tori. Alguns dels artistes més importants que passaran per la sala santcugatenca al llarg dels pròxims mesos van acu-dir a la cita per explicar en primera persona l’essència dels seus espectacles.

Xavier Escura, tinent d’al-calde de Cultura, va explicar que en el disseny de la nova programació “s’ha seguit la

línia eclèctica que caracterit-za el Teatre-Auditori, per tal d’arribar a un públic que sigui com més ampli millor”. D’al-tra banda, Escura va fer espe-cial èmfasi en l’espectacle Due-

El ta! presenta una programació variada per arribar a tots els públics

En primera persona. Emma Vilarasau, Fernando Bernués, Eva Barceló, Ángel Pavlovsky, Joan Anton Cararach, Toni Mira, Manel Barceló i Josep Ferré van presentar al Cafè Auditori els espectacles que portaran a la sala santcugatenca

Manel Barceló interpreta ‘La tigressa i altres històries’ al ta!El ta! acollirà l’estrena absoluta de ‘Duelo’, del coreògraf Nacho Duato

lo, de la Compañía Nacional de Danza, que arribarà a la nostra ciutat el dia 30 de novembre, ja que “el ta! acollirà l’estrena absoluta d’aquest espectacle, i això és un gran honor”.

F. Bernués, E. Barceló, X. Escura, J. A. Cararach, M. Barceló, J. Ferré, P. Tugues, E. Vilarasau, A. Pavlovsky i T. Mira. #LL. LL.

Els artistes parlenEl primer a vendre, en el millor sentit de la paraula, la seva producció va ser Ángel Pavlovsky. L’artista va qua-

Sara Bella Puigdomè[email protected]

Pàgines relacionades

Podeu consultar tota la programació de setembre a desembre del Teatre-Auditori a la pàgina 15 del DIARI DE SANT CUGAT, i podeu trobar més informació relacionada amb els espectacles familiars d’aquest trimestre a la pàgina 45

més info


Publicitat | 43




Desenes de persones van assistir a la inauguració de la mostra ‘Adolf, 20 anys, 8 àmbits’, que es va celebrar el dimecres passat a la sala d’exposicions de la Casa de Cultura. #LLUÍS LLEBOT

dels cossos i dels racons perfilats pel seu llapis. Els seus gravats són tan minuciosos que es con-fondrien amb fotografies, si no fos perquè, per Adolf, la fotogra-fia és un art seqüencial, i no es conforma a ensenyar una peti-ta selecció del que plasma amb la seva càmera, sinó que procu-ra exposar més instantànies de les que descarta.

Amb les especialitzacions es poden apreciar tant la sen-sibilitat com el sentit de l’hu-mor de l’artista. Els ex-libris són les eines que sovint utilit-za per retre homenatge a perso-natges de la talla de Lluís Com-panys o a associacions d’identi-

tat local com els Amics de Pedra i Sang. Mitjançant les seves il·lustracions proposa un car-net per punts especial per als polítics, als quals se’ls hauria de retirar el carnet en cas de fer “promeses incomplertes”. Els seus apunts a llapis, les aquarel-les i els seus pensaments més íntims queden recollits en els lli-bres d’artista, dels quals, malau-radament, només se’n pot veu-re una única pàgina. Finalment, trobem la poesia visual, o petits jocs metafòrics que ens convi-den a fer servir la imaginació per desxifrar els seus missat-ges. Tot plegat, una gran expe-riència sensorial. •

Art. Adolf, “un dels artistes més polifacètics de la ciutat”, com el va descriure l’alcal-de, Lluís Recoder, va protago-nitzar, el dimecres passat, la inauguració de la seva mos-tra Adolf, 20 anys, 8 àmbits, amb un regust agredolç als llavis. “Dedico l’exposició al meu pare, i espero que la pugui veure, perquè ara mateix és a l’hospital”, va dir l’artista, commogut, durant l’acte de presentació. Afortunadament, desenes d’amics, familiars i admiradors del multidiscipli-

nari Adolf es van acostar fins a la Casa de Cultura per fer-li cos-tat en aquest moment marcat per les emocions.

“Un home que innova cons-tantment” és una altra de les definicions que li va dedicar l’alcalde. I és que cultivar vuit àmbits artístics i poder dedi-car tota una secció d’una expo-sició a cadascun d’ells impli-ca una gran inquietud experi-mental per part del seu autor. Són vuit àmbits que el mateix artista divideix entre els mitjans tècnics, que serien la pintura, el dibuix, el gravat i la fotografia, i les especialitzacions, que es concretarien amb els ex-libris,

la il·lustració, els llibres d’artis-ta i la poesia visual.

Qualitat, bellesa i humorEs fa difícil parpellejar mentre es passeja per la sala d’exposi-cions que acull aquesta peculi-ar i variada mostra. D’entrada, els colors i els traços precisos i suggeridors de les seves pintu-res ens fan viatjar per uns ins-tants fins al Soho, o ens perme-ten colar-nos en la intimitat del seu taller. El trajecte conti-nua amb una selecció dels seus dibuixos i, en aquesta ocasió, el que crida més l’atenció és la seva habilitat per plasmar la llum i les ombres de cadascun

Adolf omple la Casa de Cultura amb una vuitantena d’obres d’art

Aniversari. La mostra es podrà visitar fins al 14 d’octubre i commemora els 20 anys de la 1a exposició individual de l’artista. Aquesta és la 9a edició del cicle Artistes de Sant Cugat


dolceblue

dolceblue

��

��

��

SABRINA SAMPERE“Entre la realitat i el somni”SABRINA SAMPERE“Entre la realitat i el somni”

www.salarusinyol.netwww.salarusinyol.net93 675 47 5193 675 47 51

FINS EL 26DE SETEMBRE

FINS EL 26DE SETEMBRE

nom breus

ESCULtUrAPep Codó exposa a Canals Galeria d’ArtAhir dijous, a les 19.30 h, es va inaugurar a Canals Gale-ria d’Art la mostra Germina-cions i homenatges, de l’es-cultor santcugatenc Pep Codó. En parlarem més detalladament en l’edició del DIARI DE SANT CUGAT de la setmana vinent.

CINEMAAleix Ortuño partici-parà en el Jurat Car-net Jove de SitgesEl santcugatenc de 21 anys Aleix Ortuño serà un dels cinc membres que forma-ran el III Jurat Carnet Jove del Sitges 2007 Festival de Cinema de Catalunya, que se celebrarà del 4 al 14 d’octubre. Aquest jurat s’encarregarà d’atorgar el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula de la Sec-ció Oficial Fantàstic i de la Secció Midnight X-Treme. Els criteris a l’hora d’es-collir els seleccionats han estat que els sol·licitants fossin titulars del Car-net Jove o del Carnet+25, i que demostressin aptitud, capacitat i inquietud pel món del cinema i les arts escèniques.

vitralls

INFANtIL‘EL MOLINEr’ AL tErrA DOLÇA15 DE SETEMBRE18.30 h Terra Dolça

Aquest dissabte, l’Espai Cultural i Gastronòmic Ter-ra Dolça ofereix per als nens i nenes de Sant Cugat l’es-pectacle de titelles El Moli-ner, a càrrec de la compa-nyia Pengim Penjam.



Cultura. El Teatre-Audito-ri ha programat conjunta-ment amb la Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juve-nil de Catalunya i el suport del Diari de Sant Cugat, la programació d’espectacles familiars per a aquesta tem-porada.

Les exhibicions previstes inclouen diverses manifesta-cions artístiques, que van des del teatre i la dansa fins a la poesia i la música.

L’espectacle que obrirà la programació familiar, el diumenge 7 d’octubre, serà l’obra de teatre Els contes del Sr. Nil, que dirigeix Pep Bou. Manel Barceló interpreta el senyor Nil, un home carre-gat d’experiència que trans-

portarà els espectadors al món màgic dels contes.Es tracta d’una obra recomanada per als pares, que descobriran com explicar contes als seus fills.

A les sis de la tarda del diu-menge 21 d’octubre, els més petits podran gaudir de la producció del Gran Teatre del Liceu Els músics de Bre-men, que recrea amb titelles el conte dels germans Grimm que explica la història d’uns animals domèstics maltrac-tats que es rebel·len contra els seus amos.

PoesiaPel que fa a la programació de poesia, la plaça del Rei acolli-rà, el 28 d’octubre al mig-dia, una mostra per a tots els públics anomenada Poemes amb petites historietes, idea-da per Rosa Fité. Programada

dins el 7è Festival de Poesia de Sant Cugat i d’entrada lliure, donarà a conèixer la poètica de Pere Quart, Miquel Martí i Pol i Olga Xirinacs.

El teatre tornarà el 25 de novembre amb l’obra de J.M. Barrie Vola, Peter Pan. El director Joan-Andreu Vallvé recrearà amb titelles aquest clàssic a la Sala Platea.

Per tancar la programa-ció infantil, el Teatre-Audi-tori acollirà, el 16 de desem-bre, l’espectacle musical Un llençol d’estels, guanyador del Premi ARC 2004 i menció de la Universitat Mexicana de Guadalajara. Els dibuixos ani-mats i l’aplicació de noves tèc-niques informàtiques acosta-ran els espectadors a diversos estils de música, com el jazz, el swing, el funk, les balades i el cabaret literari.

El Teatre-Auditori presenta el programa d’espectacles infantils i juvenils

Programació. El ta! acollirà, a partir del 7 d’octubre i fins al mes de desembre, amb la col·laboració de la Xarxa d’Espectacle Infantil de Catalunya, exhibicions de música, poesia, teatre i dansa per a tota la família

‘Els músics de Bremen’, un espectacle de dansa amb titelles produït pel Gran Teatre del Liceu. #CEDIDA




Escriptors a pantalla

Darrerament la indústria audi-ovisual està apostant fort

pels biopics d’escriptors, i en els propers mesos les nostres pantalles s’om-pliran de films que d’una manera o altra, s’aproxi-men a figures de la lite-ratura de tots els temps. Fins i tot, personatges com Truman Capote han estat tractats en dos films diferents en un curt termini de temps. Altres, com Molière o Jane Aus-ten, esperen veure avi-at la llum en forma de film, l’extraordinari actor Anthony Hopkins, acom-panyat per Meryl Streep, encarna Lev Tolstoi en un dels seus projectes recents, i també s’es-tan enllestint films sobre Dylan Thomas, Char-les Dickens, John Keats, Alexandr Puixkin i les germanes Brönte. És clar que ni de bon tros tots els biopics d’escriptors convencen els espec-tadors, com és el cas de Vidas al límite, en la qual Leonardo DiCaprio i David Thewlis inter-preten Arthur Rimbaud i Paul Verlaine.A casa nostra, el realit-zador Agustí Villaron-ga, que va dirigir Miquel Bauçà: un poeta invisi-ble, començarà al novem-bre el rodatge d’un film sobre Jaime Gil de Biedma. No hi ha dubte que posar en imatges la vida o el pensament d’al-guns dels nostres escrip-tors, una assignatura pendent del nostre cine-ma, els donaria una lec-tura diferent i, de ben segur, un atractiu especi-al. Sempre he pensat en les fascinants possibili-tats que donaria un retrat pensat per a la pantalla de Gabriel Ferrater i els seus darrers anys de vida a Sant Cugat. Amb una mica de sort, potser figu-ri, almenys com a secun-dari, en el projecte que sobre Gil de Biedma prepara Agustí Villaronga. •[email protected]

a mitges tintes

ÀLEXBARNILS

A l’estrada, l’àvia de cal Bolet,que fou pubilla als Jocs Florals, acompanyada de les senyo-retes de la Cort d’Honor el 1907. #ARXIU

Jocs Florals a Sant Cugatsiderats, de fet, com els de Catalunya! Sota l’afegit, hi planeja un fort calat ideològic: cre-uen que els de Barcelona ja no són el que eren, fins a voler-ne bandejar un dels lemes fona-mentals: el de la fe! Sempre, tradicionalment unit als de pàtria i amor. Temps marcada-ment anticlericals, i pretenen que el Mones-tir s’afegeixi a la vera simbologia de la pàtria renaixent –al seu entendre–, prenent la torxa sense escatimar cap dels ideals...Alguns fets i textos il·luminadorsSom al 1907: fa dos anys, 24 de desembre del 1905, de l’intent d’assassinat del cardenal als claustres de la catedral, del qual sortí il·lès, i dos més enllà, del 19 al 25 de juliol del 1909, esclatarà la Setmana Tràgica, que no s’impro-visa, acabant amb un munt d’esglésies cre-mades. Rellegim dos articles cabdals de Mara-gall: L’església cremada i La ciutat del perdó! També ben expressiu, un fragment d’un dels parlaments, que cal llegir també molt atenta-ment: “Si aquests cadells malignes, furgant per sota terra, ja han començat la feina des-tructora de rosegar les arrels de l’Arbre frui-ter dels Jocs Florals (que Déu no ho vulla), germans, per quan ell mori, sapigueu-ho, aquí reviurà un esqueix legítim, amb els seus tres lemes de Fe, Amor i Pàtria. Aquí, viurà l’Ar-bre fruiter dels Jocs Florals, arrecerat de tot mal aire!” Evident: l’aquí, l’esqueix legítim i l’Arbre-fruiter són el nostre Monestir, esdeve-nint saba nova! Oi que van ser uns Jocs Flo-rals més que poètics?Amb tot, uns bons Jocs Florals!

Salvades les distàncies de temps, llenguat-ge, circumstàncies i expressió de senti-ments, la nostra humil vila, marcadament pagesa, s’atreví, a l’ombra del Monestir, a llançar-s’hi amb exuberant entusiasme. És clar que darrere hi havia molts caps pen-sants forasters. Amb tot, els nostres Jocs –primers i darrers, en pretensions– van asso-lir un digne contingut.Recolzant-nos en l’acta “Són les quatre de la tarda del 9 de setembre del 1907. Amb repic de campanes i balcons i finestres engalanats, surten de la rectoria cap el Claustre, ple de gom a gom (amb prohibició de pujar al cor de dalt, per por que s’ensorri): autoritats, ofertors, poetes... En un dels angles del jardí i a l’ombra d’uns superbs llorers, s’al-ça l’estrada amb la cadira de l’abat Biure, per a la reina, i dotze setials més per a les senyore-tes de la Cort d’Honor...” La cadira no era la de l’abat Biure, però. Tot s’aprofita! Presències destacadesEntre altres: Pere Estapé, alcalde de la vila, Lluís Duran i Ventosa, destacat polític, repre-sentants de la Diputació, de l’Ajuntament de Barcelona i Terrassa, Joaquim Ruyra, que esdevindria un dels millors prosistes

Un esdeveniment que cal recor-dar! Celebrats al Claustre del Monestir, fa cent anys: 9 de setembre del 1907, amb gran solemnitat i ressonàncies arreu

de Catalunya, amb presència de remarca-bles personalitats polítiques, eclesiàsti-ques, del món social, de la cultura...Uns Jocs Florals: més que poètics? Queda clar, llegint, només, un fragment de la crida a participar-hi: diu més del que sembla!: “Vosaltres, oh poetes, que gaudiu del màgic encís que fa miracles, que sabeu tornar la vista als cecs, la parla als muts, la fermesa als balbs i quan dieu ‘aixeca’t i camina’, fins a les mateixes coses mortes i sepultes devenen resurrectes i triomfants, vosaltres, taumaturgs de la Pàtria, esguar-deu compassius i amorosos aquest venera-ble i decrèpit Monestir de Sant Cugat. No defalliu, que el gran temps s’acosta. No el sentiu? El gall de ferro del campanar ja can-ta. Canta fort, perquè veu que ja apunta l’al-ba del gran dia!” Bé, i així, a dojo...Antecedents dels JocsPer decret del cardenal Casañas, després d’una visita a Sant Cugat i esborronat per l’estat ruïnós del Monestir, al desembre del 1902 creà la Junta Restauradora, amb des-tacades personalitats al capdavant, a tall d’exemple: el gran poeta Joan Maragall. El més visible de les obres: enrunament de l’an-tic arxiu, que unia palau i església, mutilant la visió de la façana principal, i ja a les darre-ries: l’agosarada supressió del cor, que entor-pia les funcions parroquials, decisió del bis-be Laguarda i de l’arquitecte Martorell, amb el preu la dimissió del president, el canonge Barraquer, com a protesta...La Junta Restauradora i la dels Jocs Coincidents, però amb divergències: en la dels Jocs, ni amb una paraula explícita elo-giant tan escarrassada obra! ¿Escarmen-tats pels pèssims resultats dels festivals cele-brats per engrescar adinerats mecenes, que no van aparèixer enlloc? A Barcelona: con-certs, obres de teatre, fins una representa-ció de l’assassinat de l’abat Biure de Raimon Caselles... Tant d’enrenou i, tot dat i beneït, amb el ridícul benefici de 29 pessetes!Sort d’El degollament de sant Cugat, quadre propietat de la parròquia venut a la Diputa-ció pel bon preu de quaranta mil pessetes, que, sí, ajudà a eixugar deutes. Pijoan, el crí-tic d’art i capdavanter de la cobejada com-pra, la celebrà passejant-lo amb cotxe desco-bert pels carrers de Barcelona! Canvi de tàctica?Potser uns pensaven que, primer, el Mones-tir necessitava quartos, i els altres –davant del fracàs– encesos versos proclamant el Monestir com a patrimoni patri, com el de Ripoll, tot just restaurat! I ho intenten amb uns solemnes Jocs Florals, que moguin pri-mer els cors i acabin obrint les bosses. I ni uns ni altres no hi van reeixir gaire.Fort rerefons polític Compte que als Jocs, aviat s’hi afegeix un adjectiu, i no inofensiu: els primers, equiva-lent a una alternativa als de Barcelona, con-

Pere Vivó i Martí Olaya. Commemorant el centenari

Ara fa cent anys, es van inaugurar els primers Jocs Florals de la ciutat, amb la presència de destacades personalitats de principis del segle xx, en què hi van participar 314 composicions

en llengua catalana, Alexandre de Riquer, pintor i escriptor, alguns diputats provin-cials, l’arxiprest de Terrassa i molts cape-llans... Representacions: Lliga Regionalis-ta, Foment Autonomista Català, Agrupació Escolar Catalanista... Premsa invitada: La Veu de Catalunya, El Poble Català, El Correo Catalán, La Vanguardia, El Diluvio, La Publi-cidad, La Il·lustració Catalana, Montserrat, La Revista Popular, La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa (ambdues esquerra-nes i anticlericals, i també hi eren).Cor i contingut de la festaAcabats els aplaudiments de la multitud, l’al-calde digué solemnement: “Comencen els pri-mers Jocs Florals del Monestir de Sant Cugat del Vallès!” Composicions rebudes: 314. La flor natural, per Gabriel Alomar, mallorquí, absent; en lloc seu, el president anà a buscar la reina, Eulària Valls, venerable vallesana d’uns vuitanta anys. Destaquem alguns dels premiats Josep de Peray, per Monografia sobre Sant Cugat, Dolors Montserdà, més enllà, popular novel·lista, Mn. Josep Mas, infatigable histori-ador eclesiàstic, Apel·les Mestres, reconegut poeta, Joan Llongueres, músic, Josep Carner, poeta que esdevindria un dels nostres clàs-sics moderns... Alguns dels ofertors: el carde-nal, la Diputació, Eusebi Güell, mecenes de Gaudí, el Centre Excursionista de Catalunya, Foment Autonomista Català, Societat Arque-ològica, Companyia Ferrocarril Tramvia Elèctric, el rector de Cerdanyola, el regent de Sant Cugat (Andreu Domènech, salvador de moltes de les peces de les que restaven entre les no robades o mal venudes).I acabem, citant l’acta i somiant! (truites?)“A les 7 del vespre, es clogué la festa amb un breu concert de l’Orfeó de Terrassa, el ball d’algunes sardanes i el cant d’Els segadors. Mentrestant, s’il·luminaven els claustres amb el flamejar de les teieres...”. El somni: que aquest article no sigui l’únic record d’aque-lla esplèndida festa: només una guspira que encengui altres iniciatives, commemorant-ne el centenari. Aquell va ser un gran dia: per a Catalunya i per a Sant Cugat! •

Uns solemnes Jocs Florals, que moguin primer els cors i acabin obrint les bosses



BAR - RESTAURANT

Disposem de dos amplis menjadors

amb una capacitat d’entre 20 i 60 comensals

per celebrar tot tipus de banquets

BATEJOS, COMUNIONS,

CASAMENTS, ANIVERSARIS...

Pl. Octavià, 6, • Tel./fax: 93 674 10 47 • Tel.: 93 589 27 02www.mesonsantcugat.com • [email protected]

Menú diari, de cap de setmana i per a grups!

L’artesania omple la plaça d’Octavià

Mercat d’artesania. #D. FERNÁNDEZ

una demostració de treball amb fusta.

La pròxima cita amb l’arte-sania local serà el dissabte 13 d’octubre i en aquesta ocasió hi haurà un taller de pintura de fi gures amb volum.

MERCAT. El Col·lectiu d’Ar-tesans de Sant Cugat va omplir amb paradetes dels seus productes manufactu-rats la plaça d’Octavià, dis-sabte passat. Segons la por-taveu del grup, Neus Asen-cio, “es va notar el pont de

la Diada, perquè hi va haver menys moviment de l’habitu-al”. A més, no es va poder fer el taller per a nens que s’ha-via previst a causa de la indis-posició de la persona respon-sable, però, per contra, es va fer, durant gairebé tot el dia, _S. B.

Participació. El pont fa disminuir l’assistència al mercat

Imatge del Claustre del Monestir de Sant Cugat. #LLUÍS LLEBOT

Aine Bru pinta un retaule

Sant Cugat del Vallès: 1507. L’abat Jofre de Sort, antic paborde de Palau que té arrendat el títol a l’abat comendatari cardenal Esteve de Sant Adrià, va emprendre obres de reforma del pres-

biteri, amb la instal·lació d’un nou retaule de fusta talla-da i estil gòtic. A tal efecte, el 1502 s’encarregà la pintura d’una taula sobre l’execució de sant Cugat a l’artista fl a-menc Aine Bru, que ara es presenta a la comunitat.La nova taula mostra una escena de gran realisme nar-ratiu, en la qual el martiri s’exhibeix amb tota la seva cruesa, però tampoc no hi manquen els elements sim-bòlics, que volen reforçar l’ensenyament que se’n des-prèn. El màrtir ocupa l’espai central, agenollat i sub-jectat a un pal, mentre que el botxí, situat un xic rere seu, el degolla amb un hàbil tall de ganivet. La sang que brolla del coll tallat cau sobre un luxós abric de pells que resta en primer pla de la composició, junta-ment amb la fi gura d’un gos que dorm indiferent a l’es-cena. De les dues fi gures de la dreta es diu que són els jutges que han condemnat el sant i el cap que apareix al seu darrere, el del mateix pintor (l’artista és un xic sorrut i no dóna gaires explicacions).Darrere el botxí, l’església monàstica, amb el campa-nar inacabat i el gran arc, que serà desmuntat al segle XVI-II. Destaca la petita fi gura que hi ha a la porta, que serveix per magnifi car les proporcions de l’edifi ci. A dalt, dos àngels s’emporten l’ànima del màrtir al cel. En el paisatge, la casa forta del baró de Palou, que amb el temps es dirà la Torre Negra, i també una punta de campanar gòtic que suscita discussions sobre a quina església pertany. L’escena de la degollació és plena de patetisme, la soli-tud del màrtir, nu, amb la total indiferència dels que l’envolten; la seva expressió moribunda, girant els ulls al cel; l’esbarzer del seu darrere, símbol del sacrifi -ci. “Hi ha voluntat didàctica en l’obra –deia l’abat tot ensenyant-la als monjos–, fi xeu-vos com el botxí va cofat amb un turbant sarraí.” Una expressió que avui seria considerada políticament incorrecta.•

el túnel del tempsGRUP D’ESTUDISLOCALS (GEL)

DIADA. Per la Diada Nacional de Catalunya, els Castellers de Sant Cugat es van despla-çar fi ns a Badalona i van actu-ar acompanyant la colla cas-tellera d’aquesta localitat i els Minyons de Terrassa.

Totes les colles van quedar satisfetes amb la seva actu-ació perquè van assolir les seves previsions.

En la seva segona actua-ció després de les vacances, els Castellers de Sant Cugat van aconseguir descarregar un 3 de 7 aixecat per sota, un castell que, per la seva difi -cultat, s’acostuma a reser-var per a les grans diades. La colla remarca que l’èxit de la construcció va ser possible gràcies al assajos previs.

El 3 de 7 aixecat per sota el van poder carregar, per primer cop, durant la Festa Major del 1999, i ho van tor-nar a fer durant les festes de l’any 2004.

A més, també van comple-tar el 3 de 7 i el 4 de 7, aquest darrer amb els futurs terços del 4 de 8, i un pilar de 5 aixe-cat per sota. Els Castellers de Sant Cugat actuant a Badalona. #CEDIDA

Pel que fa a les altres colles, els Castellers de Badalona van signar la seva millor actuació de la temporada descarregant el 4 de 7, el 4 de 7 amb agulla i el 3 de 7, a més d’un vano de 5. Els Minyons de Terrassa, per la seva banda, van haver de descartar el 2 de 8 amb folre per manca d’efectius, però van poder completar el 4 de 8, el 3 de 8, la torre de 7 i el pilar de 5.

Pròximes activitatsLa pròxima actuació dels Cas-tellers de Sant Cugat serà aquest diumenge, 16 de setem-bre, a Valldoreix, amb motiu de la Festa Major de l’EMD. Actuaran a les 13 h al Casal de Valldoreix, acompanyats per la Colla Jove de Sitges.

En aquesta ocasió, la colla tindrà el repte de fer castells encara més alts que els que van aixecar el dia 11 de setem-bre a Badalona.

Per això, aquesta nit, a les 21 h hi haurà un assaig especial amb sopar fi nal a la Sala Cani-gó del Club Muntanyenc, on es demana l’assistència dels castellers i la gent del poble per donar un cop de mà i, així, fer un bon assaig i una bona actuació. •

Els Castellers descarreguen un 3 de 7 aixecat per sota a Badalona

Pròxima actuació. La colla castellera farà un assaig especial aquesta nit per preparar castells més alts a la Festa Major de Valldoreix




Del xampany al cava

Què s’entén per xampany? És un vi escumós produ-ït a la regió france-

sa de la Champagne. Els vins d’aquesta regió provenien d’unes vinyes, les més ben treballades i més producti-ves, tutelades pels monjos benedictins, que eren uns habilíssims vinaters. D’en-tre ells destaquem una fi gu-ra mítica que apareix al segle XVII, el monjo benedictí Dom Pérignon, un savi, pietós i caritatiu cellerer de l’abadia d’Hautvillers que fou l’in-ventor del vi escumós. El vi de Champagne tenia la ten-dència de fermentar en arri-bar els primers dies càlids de l’any. Aquest fet provocava l’expulsió violenta dels taps, que en aquella època eren de fusta. Dom Pérignon, després d’un treball pacient i metòdic, s’atreví a barrejar els sucs de raïms procedents de dues o més vinyes. Va arribar a assolir un art molt refi nat en aquesta matè-ria. El vell i gairebé cec Dom Pérignon tenia per a les mix-tures de vi un talent especial i hom diu que la seva extra-ordinària fi nor de paladar li permetia de reconèixer, amb una senzilla degustació, la procedència dels raïms de les vinyes dels diversos monestirs. Una altra valu-osa aportació del benedictí d’Hautvilliers fou l’adapta-ció del tap de suro, fet apa-rentment insignifi cant, però element cabdal, que per-metia tapar hermèticament les ampolles i controlar, d’aquesta manera, la sego-na fermentació, que, fona-mentalment, és l’operació que transforma els vins de Champagne en el gustós vi escumós. D’aquesta aplica-ció del suro se’n donen dife-rents versions. S’ha escrit que Dom Pérignon, visitant el cenobi benedictí de Sant Feliu de Guíxols, conegué l’espectacular qualitat del suro català. També s’ha dit que va veure les cantimplo-res de dos pelegrins proce-dents d’Espanya i, a la pre-gunta de com estaven tapa-des, li respongueren que eren taps d’escorça d’alzina surera. •

parlem de viPEPBLANES

[email protected]

“Molts catalans no estimen prou la seva cultura”

Entrevistem Heather Hayes, traductora

Traductora, música i intèrpret jurídica de castellà als tribu-nals federals dels Estats Units, Heather Hayes, casada amb un català, va estar vivint dos anys

a Sant Cugat, on va treballar fent tra-duccions, entre les quals destaquen les de diversos llibres de Frederic Cabanes. L’últim projecte: la traducció a l’anglès del documental de Víctor Alexandre Èric i l’Exèrcit del Fènix.

Com es va introduir en aquest projecte? El meu marit em va enviar un enllaç de l’obra de teatre i vaig escriure Víctor Alexandre oferint-me com a traductora.

I que opina de la polèmica? Evidentment, trobo que és important que es doni a conèixer, i que la gent de fora no pensi que això de l’Estat espanyol és una gran família feliç. Hi he dedicat moltes hores. Estic d’acord amb Noam Chomsky, que ens va dir que pensava que se n’havia de fer molta publicitat.

Què va aprendre de la cultura catalana el temps que va estar vivint aquí? Penso que molts catalans no estimen prou la cultura catalana. He après, i

defenso, la llengua catalana, i em conside-ro molt catalana per això. Se suposa que a mi m’hauria de costar més aprendre cata-là que no pas a una persona que ja té com a llengua materna un idioma llatí. La nor-malització de la llengua catalana s’ha d’ar-relar en la ment col·lectiva dels catalans.

Per què va decidir estudiar català? Vaig sentir el català en un disc d’en Serrat fa 25 anys, Cançons tradicionals. Vaig pen-sar que era preciós i aleshores em vaig pro-posar aprendre’l. Vaig trigar, però més o menys ho vaig aconseguir. Ara fa uns cinc anys vaig assolir el nivell C.

En quins altres projectes ha treballat respecte a aquesta llengua? El projecte més estès de llengua catala-na en què he estat involucrada ha estat un gran treball d’equip per traduir a l’anglès la Gran enciclopèdia catalana. Està penjat a la internet.

Què ens pots dir d’aquesta feina? Era un projecte d’una empresa conegu-da de traduccions a Catalunya. Jo era l’encarregada de les traduccions a l’an-glès. També buscava equivalents ter-minològics (i n’esculpia també, de pro-pis). En projectes d’aquesta magnitud, el factor humà fa que a vegades sorgei-xin errades. És normal, i per això hi ha els correctors, però encara guardo una llista de nyaps per riure-me’n, tot i que me’ls guardo per a mi! •

Heather Hayes ha traduït a l’anglès el documental ‘Èric i l’Exèrcit del Fènix’, perquè considera important donar a conèixer el cas. #CEDIDA


A qui serveix la cultura?El despotisme il·lustrat és aquell que podria defi nir-se amb la frase: tot pel poble però sense el poble. Aquesta posició parteix de la premissa explícita que en qualsevol situació i circumstància sempre hi ha una elit que ha de dirigir i deter-minar els camins per on ha d’anar la societat. És evident que, sense ser un dèspota, il·lustrat o no, cal entendre que en qualsevol grup humà (i potser caldria prescindir de l’adjec-tiu) apareix sempre un líder, un individu que per pròpia deci-sió i, en molts casos, perquè els altres l’hi posen, encapçala les accions i decisions que afecten a tots. Abans de continuar, i per evitar confusions i susceptibilitats, aclareixo que quan dic líder o individu amb refereixo a persona al marge del seu sexe o tendència sexual. Aquesta elit ha generat en el curs de la història, en qualsevol civilització coneguda i al marge del lloc del món de què tractem (cal dir-ho explícitament), una mena de cultura per a minories que era emanada, exercita-da i consumida endogàmicament. Era, en defi nitiva, un dels segells distintius de la classe que representava el poder, l’or-dre moral i la força econòmica, i aquesta manera de funcio-nar s’ha produït al marge de l’adscripció política governant, perquè per a l’artista o creador cultural tan problemàtics van ser el nazisme com el feixisme o el comunisme, perquè quan una ideologia d’aquestes propugnava l’art per les masses, en el fons el que estava defi nint era com havien de ser aques-tes masses, és a dir, què havien de fer i com fer-ho, en què havien de creure i com representar-ho. És en el món actu-al, en l’anomenada era global, en els països de democràcies establertes (siguin o no formals), amb els sistemes de comu-nicació i representació simultànies, amb unes tecnologies de gran fi delitat a l’abast de molta gent, amb uns nivells d’es-colarització i de riquesa creixents en nombre i en extensió, quan es produeix una situació complexa, multiplicada per la rapidesa en els desplaçaments humans arreu de la terra, que entronitzen un nou paradigma que defi neix Baumann amb la seva societat líquida, on tot fl ueix, apareix i desapareix, a qualsevol lloc i nivell, unifi cant i anivellant (per baix?) totes les manifestacions (artístiques o no) i on, potser tornant als apocalíptics i integrats d’Umberto Eco, sembla que no hi ha límits ni topants, tant en la moral com en les relacions huma-nes i, òbviament, en el fet cultural i artístic.I la resposta a la pregunta que titula aquesta columna és que la cultura ha de servir a tothom a partir de les pròpies exigèn-cies de cada grup, democràticament exercides, o sigui, sense violència ni personalismes, i que el poder públic ha de donar el suport necessari i possible en un exercici constant d’equili-bri social i polític i de justícia distributiva. •

sota el barretEDUARD [email protected]

Fòrum_ Notícies_ Agenda_ Cinema_Tecnologia_ Esports...



21 cursos diferentsamb els millors professors i en grups reduïts

A 5 min de l’estació de Provença

EsoterismeTarot (3 nivells)

Astrologia (3 nivells)Runes

I ChingEsoterisme

CàbalaParapsicologia

Creixement personalHipnosi

FisionomiaLlenguatge corporal

Flors de BachTècniques energètiques

GrafologiaInterpretació de somnis

Informa-te’n: 93 539 03 96www.marilocasals.com

Horari: de 10 a 14 h i de 16 a 20 hParís, 189, entl. - 08036 Barceloa

Escola Mariló Casalsd’esoterisme i creixement personal

Lluís DanésLlach, la revolta permanent

Catalunya, 2006 (90')

20 setembre

abcd

Visión de futuro, carácter innovador.

La visión de futuro, el carácter innovadory la dedicación a la investigación hanmantenido a Boehringer Ingelheim entrelos líderes mundiales del sectorfarmacéutico.

Nuestras especialidades farmacéuticas yproductos se han ganado la confianza dela comunidad científica y de la sociedad,avalando así una larga trayectoria alservicio de la salud.

La mentalidad emprendedora de todos ycada uno de los que formamos parte deBoehringer Ingelheim hace posible larealización de nuestro objetivo: Aportarvalor mediante la innovación.

Aportar valor mediante la innovación

Un parc d’escultures

El museu Kröller-Müller és un museu d’art modern situat al centre del parc nacional de Hoge Veluwe, a Holanda. Aquest parc natural té 5.500 hectàrees en un terreny de dunes move-

disses fixades pel desenvolupament d’una vegetació espessa, cobertes de bosc i de matolls d’un verd obagós molt diferent del verd humit dels prats adjacents. Sob-ta aquesta abundància d’arbres en el conjunt de les ter-res planeres que conformen el país i que tradicional-ment identifiquem pels seus paisatges amb la línia de l’horitzó molt baixa i quasi exempta d’entrebancs ver-ticals. Alguns pintors holandesos van saber treure pro-fit d’aquest fet, com Hobbema, que en l’obra Avinguda de Middelharnis va situar estratègicament la verticalitat dels arbres per remarcar l’interès del tema. Inicial-ment el terreny va ser adquirit pel matrimoni Kröller-Müller per a la pràctica de la caça i l’equitació, però com que eren uns grans col·leccionistes d’art, es van adonar que el lloc era idoni per construir-hi una casa-museu on poder-hi instal·lar totes les obres. Actualment és una fundació i té una funció pública. Entorn de l’edifici prin-cipal hom pot passejar pels camins d’un jardí de 25 hec-tàrees (més o menys com tot Coll Favà) i descobrir la instal·lació d’escultures que, molt nombroses, estan escampades sobre la gespa, flotant a l’estany o entre els arbres. L’atractiu d’aquest espai és inqüestionable per la quantitat i la qualitat de les peces exposades, per la relació que s’estableix entre l’art i la natura. Hom es pregunta si tota la ciutat de Sant Cugat, plena de roton-des i zones verdes, no podria arribar a ser un parc d’es-cultures, enriquint l’espai urbà amb art. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

J. Dubuffet, ‘Paisatge esmaltat’. #CEDIDA

mUSeU kröller-müllerLLOC: Parc nacional de Hoge Veluwe, Holanda

Més de 200 persones veuen a la plaça de l’Om ‘El coronel Macià’

Catalanitat. El film sobre l’expresident, de Josep Maria Forn, es va projectar en 35 ciutats catalanes amb motiu de la Diada de Catalunya

Cinema. La plaça de l’Om es va convertir, ahir a la nit, en una sala de cinema a la fres-ca per donar veu a un dels directors catalans que ha patit la tirania de les majors nord-americanes. Com Sant Cugat, 34 ciutats més van decidir projectar aquest film, que ha estat silenciat per gai-rebé la totalitat de les sales de cinema catalanes.

I és que El coronel Macià, la pel·lícula de Josep Maria Forn que es va estrenar ofi-cialment el mes de febrer a Lleida, no ha pogut arribar a les pantalles de les ciutats i els municipis catalans i ha hagut de seguir un “circuit alternatiu”, projectant-se a la seu d’entitats, ateneus o casals culturals, com va ser el cas de Valldoreix, que la va

incloure en el cicle de Cinema a la Fresca d’aquest estiu.

L’historiador Josep Maria Figueres, assessor de Forn a l’hora d’escriure el guió del film, va explicar als mitjans de comunicació santcuga-tencs, minuts abans del pas-si, que El coronel Macià vol reflectir “l’evolució que va patir un militar espanyol per acabar convertint-se en un polític catalanista”. Així, la trama es desencadena a par-tir de l’assalt, per part de 200 militars, a la impremta del setmanari Cu-cut i a la redacció del diari La Veu de Catalunya, el 1905.

D’altra banda, Figueres va destacar dos elements princi-pals en la producció ideològi-ca de Macià: la seva solidaritat amb el poble, o el seu “sentit social”, i el seu ideal de pleni-tud independentista, és a dir, de sobirania. •


la plaça de l’Om es va omplir durant el passi del film. #LLUÍS LLEBOT

infantil. L’Escola Coral del Cor Infantil Sant Cugat torna a oferir l’oportunitat, als nens i nenes de 4 a 9 anys, d’apuntar-se al grup de dissabte al matí. D’aquesta manera podran gaudir de la música i apren-dre a cantar sense sobrecarre-gar les tardes dels dies lectius. Per a més informació, podeu trucar al 93 589 76 40.

L’Escola Coral ofereix classes els dissabtes

Cant. Els cursos de dissabte són per a nens i nenes d’entre 4 i 9 anys

logotip de l’escola Coral. #CEDIDA _S. B.

S’edita un DVD i un doble disc de l’homenatge a Cohen al ta!

múSiCa. El concert Acords amb Leonard Cohen, que es va fer el 13 de gener al Tea-tre-Auditori de Sant Cugat, s’immortalitzarà gràcies a l’edició d’un DVD i un doble disc per part de la discogrà-fica Discmedi. Artistes tan

reconeguts com Luis Eduar-do Aute, Adam Cohen, Jabi-er Muguruza, Jackson Brown, Gerard Quintana i Perla Bata-lla, entre altres, van participar en aquest homenatge al can-tautor canadenc.

_Redacció



Agenda cultural Per Sara Bella [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

18.30 h Infantil. L’espai cultural i gastronòmic Terra Dolça ofereix un espectacle de titelles per als més menuts, El Moliner, a càrrec de la Companyia Pengim Penjam.TERRA DOLÇAENRIC GRANADOS, 8

19 h Inauguració. Segueix la festa a La Cafeta amb l’espectacle de dansa Ai, que em mullo!, de la companyia Factoria Mascaró. A les 20 h hi ha botifarrada per a tothom, i a les 21 h, un concert de Jazz Vapor Nou Hot Swing.CASAL DE JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 81-85

21 h Festa Major. El grup de teatre Espiral presenta l’espectacle Jocs perillosos, de Guadalupe Sales.PLAÇA DEL CASAL DE CULTURASANT ALBERT, 5

00 h Festa Major. Dissabte, la Festa Jove comença amb un concert del grup de hip-hop valldoreixenc Agüita Fresca, segueix amb la Kinky Beat (rock, steady i reggae) i s’acaba amb la percussió brasilera de Tadeu Fernández.PISTA VERDABROLLADOR, S/N

Diumenge11 h Festa Major. La plaça del Casal de Cultura de Valldoreix acull una ballada de sardanes amb la Cobla Iluro, de Sant Andreu de Llavaneres.PLAÇA DEL CASAL DE CULTURASANT ALBERT, 5

13 h Festa Major. Els camises verdes fan una actuació amb motiu de la Festa Major de Valldoreix, acompanyats per la colla de

Sitges.PLAÇA DEL CASAL DE CULTURASANT ALBERT, 5

13 h Visita comentada. Canals-Galeria d’Art ofereix una visita comentada de l’exposició de l’escultor santcugatenc Pep Codó Germinacions i homenatges.CANALS-GALERIA D’ARTDE LA CREU, 16

22 h Festa Major. Valldoreix tanca la seva Festa Major 2007 amb un concert de Paco Ibáñez.PLAÇA DEL CASAL DE CULTURASANT ALBERT, 5

DillunsTot el dia. Inscripcions. S’obre el període d’inscripcions a les activitats del Casal de Joves TorreBlanca.CASAL DE JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 81-85

20.30 h Homenatge. Joan Contijoch, Jaume Arnella, Víctor Alexandre i Titot protagonitzen l’homenatge a Xirinacs que ha organitzat l’espai cultural i gastronòmic Terra Dolça.TERRA DOLÇAENRIC GRANADOS, 8

Dimarts

20 h Presentació. El Terra Dolça acull la presentació del llibre L’esquerra independentista avui, de Roger Buch, una lectura imprescindible per entendre el fenomen del moviment independentista a casa nostra. En l’acte hi participarà l’autor de la publicació.TERRA DOLÇAENRIC GRANADOS, 8

Dimecres22 h Cinema. Dins del cicle de cinema del Club Muntanyenc Nova York, organitzat conjuntament amb el Casal Popular la Guitza, es projecta el film Smoke, dirigit per Wayne Wang. Entrada gratuïta.CLUB MUNTANYENCDOS DE MAIG

Dijous19.30 h i 22 h Cinema. El Cicle de Cinema d’Autor ofereix el film Llach, la revolta permanent, de Lluís Danés.CINEMES DE SANT CUGATPLAÇA CENTRE CULTURAL, S/N

19 h Visita comentada. Canals-Galeria d’Art ofereix una visita comentada de l’exposició de l’escultor santcugatenc Pep Codó Germinacions i homenatges.CANALS-GALERIA D’ARTDE LA CREU, 16

Propostes per a la setmana

Divendres

21 h Castellers. Els camises verdes ofereixen un assaig especial que s’acabarà amb un sopar per a tots els participants, a la Sala Canigó del Club Muntanyenc.CLUB MUNTANYENCDOS DE MAIG

22 h Festa Major. S’obre la Festa Major de Valldoreix amb el tradicional pregó.PLAÇA DEL CASAL DE CULTURASANT ALBERT, 5

00 h Festa Major. La Festa Jove es trasllada a la Pista Verda i comença amb un concert de Sinestèsia, un grup de rock de Valldoreix; segueix, a la 1 h, amb Sol Lagarto, i s’acaba amb la rumba mediterrània de Xerramequ Tiquis Miquis, a partir de les 2.30 h.PISTA VERDABROLLADOR, S/N

Dissabte11 h Visita. L’Ajuntament de Sant Cugat organitza una visita guiada: El Modernisme. L’activitat té una durada aproximada de dues hores. Preu: 7 euros. Gratuït per als menors de 7 anys.OFICINA DE TURISME PLAÇA D’OCTAVIÀ, S/N

13 h Inauguració. La Cafeta, el bar del Casal de Joves Torreblanca, celebra la seva jornada d’inauguració amb moltes activitats obertes a tothom. Per anar obrint boca... un vermut per a tots els assistents acompanyat per un espectacle del Cos de Dansa de l’Esbart Sant Cugat.CASAL DE JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 81-85

Àrtic, Artistes del Moviment

El Teatre la Unió proposa, del 15 al 18 de novem-bre, unes jorna-

des amb cursos, tallers, debats, germanor entre artistes i ciutadans, ocu-pació d’espais públics, estrenes, espectacles impactants, tendresa, duresa, riure, dinamis-me, erotisme, tradició i contemporaneïtat... Ens hem marcat aquests objectius amb molta il·lusió i els ideals de l’Àrtic, Mostra de Dan-sa i Arts del Moviment de Sant Cugat volem que inundin tots els racons del nostre poble i ofereixi l’oportunitat

al col·lectiu de la dan-sa de passar quatre dies de convivència artística i intercanvi. Color Dan-sa, Pepe Hevia, UniQ, Laura Esteve, Bohe-mia Camerata & Gem-ma Rius, Búbulus i Nats Nus, entre altres, ens oferiran des de hip-hop fi ns a fl amenc, passant per kathak, clàssic, con-temporani, noves pro-postes, performance, dansa al carrer, infan-tils... Ens fa una il·lusió especial oferir als sant-cugatencs l’actuació de Rhythm & Dance, una companyia internaci-onal amb base a Esto-colm, Suècia, que ens oferirà un impressio-nant espectacle de dan-sa-fusió on la percus-sió és una protagonis-ta especial. Àrtic neix dels artistes, va cap al públic. •[email protected]

Àrtic neix dels artistes, va cap al públic

Yorich ha ditYorich ha ditCRISTIANTRECEÑO

DIMARTS, 19 h. Inauguració. Amb motiu del 25è aniversari de Ràdio Sant Cugat s’inaugura el 18 de setembre la mostra Qui és el teu referent? Ramon Barnils (1940-2001). Durant l’acte de presentació de l’exposició hi haurà una lectura de textos. Entrada gratuïta.CLAUSTRE DEL MONESTIR. PLAÇA DE L’OM, S/N



Long. La infraestructura d’ordinadors que controla tot tipus de comunicacions, transports i energies pateix una devastadora aturada. El cervell que s’amaga darrere d’aquesta trama ha tingut en compte el més mínim detall del pla. Cinesa: 16.30 - 19.15 - 22.00 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.35 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31YeLMO: 16.00 - 17.00 - 19.00 - 20.00 - 22.00 - 22.40 h - DiSSabtE: 16.30 - 17.30 - 19.30 - 20.30 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 22.30 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

Death proof. Director: Quentin Tarantino. amb:

Kurt Russell, Zoe Bell, Rosario Dawson. Stuntman Mike és un rebel que només se sent complet quan es troba darrere el volant del seu cotxe. Junts, el cotxe i en Mike es converteixen en una arma letal. YeLMO: 20.15 - 22.40 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

amor y otroS DeSaStreS. Director: alek Keshishian. amb: stephanie Beacham, Brittany Murphy, Matthew Rhys. Emily Jackson s’ha convertit en la consellera sentimental del seu grup d’amics. tots somien la història d’amor perfecta, però la seva vida sentimental es pot

qualificar de complet desastre. YeLMO: 22.40 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

La Carta eSfériCa. Director: imanol Uribe. amb: Carmelo Gómez, aitana sánchez-Gijón, enrico Lo Verso. Coy, un mariner sense vaixell, coneix a barcelona una dona misteriosa, que en una subhasta aconsegueix l’Atles marítim d’Urrutia. Cinesa: DivEnDrES-DiuMEngE: 22.20 h DiLLunS-DiJouS: 16.00 - 18.10 - 22.35 hSESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.40 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31

Sigo Como DioS. Director: Tom shadyac. amb: steve Carell, Morgan Freeman, Lauren Graham. Evan baxter acaba de ser escollit congressista i deixa la ciutat de buffalo, amb la seva esposa i els seus tres fills, per mudar-se a huntsville, virginia. YeLMO: 20.40 - 22.45 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

eL uLtimÁtum De Bourne. Director: Paul Greengrass. amb: Matt Damon, Joan allen, Paddy Considine. només volia desaparèixer. Però les persones que el van fer volen capturar Jason bourne. Cinesa: DivEnDrES-DiuMEngE: 20.00 h - DiLLunS-DiJouS: 20.20 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31YeLMO: 18.15 - 20.30 - 22.4 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

LoCoS por eL Surf. Director: ash Brannon, Chris Buck. El pingüí adolescent rockhopper Cody Maverick busca la seva primera competició professional de surf. YeLMO: DivEnDrES-DiuMEngE: 16.00 - 18.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

LoS 4 fantÁStiCoS y SiLver Surfer. Director: Tim story. amb: Jessica alba, ioan Gruffudd, Chris evans. Els Quatre fantàstics s’enfronten amb un nou repte quan l’enigmàtic i intergalàctic herald Silver Surfer ve a la terra per preparar-ne la destrucció. YeLMO: 16.15 - 18.30 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

ratatouiLLe. Director: Brad Bird, Jan Pinkawa. una rata anomenada remy somia a convertir-se en un gran xef, malgrat l’oposició de la seva família. YeLMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

eStrena. oS DeCLaro mariDo y mariDo. Director: Dennis Dugan. amb: adam sandler, Kevin James, Jessica Biel. Chuck i Larry són l’orgull del parc de bombers. un problema burocràtic impedeix a Larry que els seus dos fills siguin els beneficiaris de la seva assegurança de vida, i per solucionar-ho només cal que Chuck signi uns formularis com a parella de Larry... Cinesa: 16.10 - 19.10 - 22.00 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.45 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31YeLMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 h

tELèfon rESErvES: 902 22 09 22

eStrena. Cabeza de muerte. Director: Paddy Breathnach. amb: sean McGinley, Jack Huston, Lindsey Haun. uns joves americans viatgen a irlanda per anar de càmping en un bosc, on esperen trobar bolets al·lucinògens i passar uns dies col·locats. una de les joves s’equivoca de bolet i en pren un que pot arribar a ser mortal. Però l’únic que li passa és que pot veure el futur. YeLMO: 16.30 - 18.30 - 20.40 - 22.45 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

eStrena. un Corazón invenCiBLe. Director: Michael Winterbottom. amb: angelina Jolie, Dan Futterman, archie Panjabi. El 23 de gener del 2002, el món de Mariane Pearl va canviar per sempre. El seu marit investigava per a un article sobre el terrorista richard reid i va viatjar fins a Karachi. Però no va tornar a casa mai més. Cinesa: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31

La JungLa 4.0. Director: Len Wiseman. amb: Bruce Willis, Maggie Q, Justin

eStrena. hairSpray. tracy turnblad, una noia molt grassa, té una única passió: ballar.YeLMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. SESSió goLfa DiSSabtE: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

en català

moguDa Sota eL mar. Director: Howard e. Baker, John Fox. un peix anomenat Chip se’n va a viure amb la seva tieta Pearl a un exòtic escull, on coneix l’amor de la seva vida, Leti, una preciosa i encantadora peixeta. Però les coses no van bé del tot, ja que viuen amenaçats pel tauró neró.YeLMO: 16.00 - 18.00 htELèfon rESErvES: 902 22 09 22

un Corazón invenCiBLe16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 01.00 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31

La Carta eSfériCaDivEnDrES-DiuMEngE: 22.20 h - DiLLunS-DiJouS: 16.00 - 18.10 - 22.35 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.40 h

oS DeCLaro mariDo y...16.10 - 19.10 - 22.00 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.45 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31

La JungLa 4.016.30 - 19.15 - 22.00 h. SESSió goLfa DivEnDrES i vigíLiES DE fEStiu: 00.35 htELèfon rESErvES: 902 33 32 31

El cinEma dE casa tEvaInformació i venda 24h.

902 33 32 31*

PParking

2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit

130 minuts amb un carismàtic fantasma La jungla de cristal va marcar el cinema d’acció de Hollywood de la dècada dels vuitanta i principis dels noranta. El seu protagonista era un home comú que sobrevivia a situacions difícils: tenia por, es queixava. la segona i la tercera entrega de la saga van cometre l’error d’eliminar aquest concepte. dotze anys més tard, John mcclaine torna a la gran pantalla, i novament es troba a faltar l’home real que captivà el públic i que ara és un simple titella de la pedanteria dels efectes especials. la trama es teixeix en un guió superficial, excessivament llarg i poc creïble, que cobreix les seves mancances amb molta tecnologia, explosions, persecucions i sang, i amb la creació d’uns personatges inverossímils que arriben a semblar inhumans: Els “dolents” són dolentíssims i els “bons”, com el protagonista, herois que semblen més aviat personatges fantàstics dotats amb poders sobrenaturals. l’habilitat del director, len Wiseman, en les persecucions, on combina imatges reals amb altres de generades per ordinador, es podria considerar la millor virtut de la pel·lícula. d’altra banda, Willis es posa àgilment a la pell del seu conegut personatge i el dota del carisma suficient perquè l’espectador segueixi les seves peripècies i el seu sentit de l’humor amb atenció. La jungla 4.0 decep, sobretot si esperem retrobar-hi les qualitats de l’original. •

crítica de cinemaDiana [email protected]

una escena de la nova pel·lícula protagonitzada per Willis. #CEDIDA

La JungLa 4.0 (LivE frEE or DiE harD, Eua, 2007). DirECtor: Len Wiseman. intèrPrEtS: Bruce Willis, Timothy Olyphant, Justin Long i Maggie Q MÉS info: www.lajungla4.es


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

52 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps


Passatemps

Serveis

Diuen que tothom l’ha de veure, però a vegades, sobretot els caps de setmana –obligat– s’amaga, i alguns encara el busquen. No és cap joc. És un servei municipal.Solució de la setmana anterior: Plaça dels Quatre Cantons

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4El tema que tindreu més afavorit al llarg d’aquests dies és la salut, això no vol dir que us pugueu passar de llestos, perquè si abuseu en un moment o altre us pot portar conseqüències no gaire agradables.

Taure 21/4 al 20/5Les coses us aniran força bé, de totes maneres seria molt bo que anéssiu amb compte amb els desplaçaments que hagueu de fer, ja que estareu una mica despistats pensant en altres coses i no vigilareu gaire el que esteu fent.

Bessons 21/5 al 21/6Teniu uns dies més aviat divertits, amb una gran tendència a fer que tothom us vulgui fer somriure, i això és molt positiu per a vosaltres, ja que prou falta us fa riu-re força i trencar una mica la monotonia.

Cranc 22/6 al 22/7Al llarg d’aquests dies només us passaran històries per no dormir, i és que sembla que tingueu mala lluna amb gairebé tot, no hi ha res que us vagi bé, i no són manies, sinó que va malament i prou.

Lleó 23/7 al 23/8Tindreu uns moments molt intensos en el camp de les amistats, hi haurà algú del vostre voltant que necessitarà la vostra ajuda, seria molt bo que la hi poguéssiu donar, el més probable és que només us demani que l’escolteu.

Verge 24/8 al 23/9Us podeu sentir força oprimits i sense saber gaire per què, no us hi atabaleu, que no és res de l’altre món, el que passa és que al llarg d’aquests dies estareu una mica massa susceptibles, i això es tradu-irà en un sentiment tancat que us crearà una pressió extra i us farà sentir així.

Balança 24/9 al 23/10No feu excessos amb el vostre cos, que a vegades us passeu una mica massa i també se’n ressent. És bo intentar tenir més bona relació amb la fi gura del pare, perquè la veritat és que teniu tendència a deixar-lo sempre de banda i no fer-li gaire cas.

Escorpí 24/10 al 22/11Tot i que sempre heu de lluitar per acon-seguir les coses, al llarg d’aquests dies potser encara ho haureu de fer més que de costum. Intenteu no posar-vos gaire nerviosos i aneu fent a poc a poc, que així anireu bé i ho aconseguireu tot sense problemes.

Sagitari 23/11 al 21/12Us vénen ganes d’estudiar, potser és una cosa no gaire corrent en vosaltres i potser descol·loca una mica, però en certa ma-nera és com si necessitéssiu activar l’intel-lecte. Si en teniu l’oportunitat, feu-ho.

Capricorn 22/11 al 20/1Aquests dies és probable que els dediqueu molt a la família, és una bona cosa, perquè la veritat és que a vegades la deixeu massa de banda i, és clar, això no és gaire bo.

Aquari 21/1 al 19/2Estareu molt alegres i us sentireu amb més ànims que mai. No deixeu passar l’ocasió, perquè no s’està així gaire sovint i s’ha de celebrar.

Peixos 20/2 al 20/3Si parlem de feina, la cosa pinta força bé, i si parlem de parella, la cosa està d’aquella manera, heu de mirar de fer més cas a la persona que estimeu, últi-mament la teniu força abandonada.

Telèfons bàsics

Farmàcies

mots encreuatencs signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Poseu la tripa de bacallà en remull durant 24 hores. Renteu-la bé i escal-

deu-la. Deixeu-la en l’ai-gua d’escaldar-la fi ns al moment de fer-la servir. Prepareu un sofregit amb la ceba i el tomàquet. Un cop fet, afegiu-hi la tripa de bacallà, cobriu-ho amb l’ai-gua d’escaldar-la i deixeu-ho coure tot plegat durant cinc minuts amb la cas-sola tapada. Afegiu-hi els cigrons i la botifarra negra i deixeu-ho coure tot plegat uns cinc minuts més. Afe-giu-hi la picada i deixeu-ho coure cinc minuts més.

Tripa de bacallà amb cigrons

INGREDIENTS: 400 g de tripa de bacallà, 1 ceba gran, 3 tomàquets, 1/2 kg de cigrons cuits, 8 rodanxes de botifarra negra.Per a la picada: 2 grans d’all, 30 g d’ametlles torrades.

lletres al cove

Aquesta setmana tornem a visitar la web de què ja us parla-va en el número 670: www.verbalia.com. I és que el seu cre-ador, Màrius Serra, ens proposa un enigmàrius que pot ser prou divertit. En l´últim disc de La Carrau hi falta una cançó. I només la podran sentir aquells que descobreixin en una ende-vinalla el nom de l’animal que protagonitza aquesta cançó i n’enviïn la resposta a Verbàlia. Preneu-ne nota: “Tirant pel dret hauríem tingut una bestiota peluda / però si li donem la volta tindrem una bestiola als pèls. / ¿Quin animal és bestio-ta del dret i bestiola del revés?, de quatre lletres. Escriu-la del revés i tindràs la cançó en emapetrès!”. Ja ho teniu?

Enigma

per la cara

El rostre li fa justícia, és una persona de trets regulars i simpàtics, el seu marc oval ens parla de sensibilitat i fl exibilitat. És una perso-na intel·ligent, que té una bona capacitat de comu-nicació, només cal veure la distància entre el fi nal del nas i la boca, ampla. Final-ment, direm que el seu nas fi , regular i acabat en pun-teta ens diu que és una per-sona detallista i curiosa. #Joan C. Lozano

Especialista en psicomorfologia

Sara Bella Periodista

fa 15 anys...6.000 santcugatencs sur-ten al carrer per rebre la torxa que porta la fl ama dels Jocs Paralímpics de Barcelona al seu pas per la ciutat. Entre els rellevistes, Pep Guardiola i Koeman.

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22

(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL (DNI): 93 674 78 58

P. NACIONAL (URGÈNCIES)091

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

SANITAT RESPON902 111 444

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SERRES (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

per J.M. Vallès

per Susanna [email protected]

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

HORITZONTAL: 1. 530 associats santcugatencs la fan servir. L’Àngel hi fa estada. 2. L’Olímpyc vol tornar a aquesta nacional. Ho fèieu a La Unió. 3. Al revés, la dansa rebutja el blanc i negre. On s’acaba el poble. 4. Els ballarins nascuts. Se sent a l’Au-la. 5. Edició de la Copa Monestir. Hi és en tots els clubs esportius. Al revés, a l’altre costat del Be. 6. Al revés, ho és La Lira. El del carrer Anselm Clavé no té T. 7. Al revés, tenen un nus. En Ferré en dirigeix la meitat. VERTICAL: 1. Qui és el teu referent? 2. Quina edició de la marxa infantil es va celebrar el 1959? Els ciutadans són fora de l’ofi cina. Al revés, fa teatre. 3. Aquesta casa és un pou de ciència. 4. Al revés, tant de bo que l’OSSC ho faci. Aquesta publicació local busca un lloc. 5. Al revés, el par-tit d’en Recoder no està unit. En Gausa ha perdut un membre. 6. Vols un tapís? La necessites. La música de l’aula en té. Quants fi txatges farà el Winterthur FS aquest any? 7. El senyor Sarbus en té més d’un.

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR:R B C C A S P R A N

S O R A R A N E I V

E L B A C C O I O S

U E T D I G N P L K

T R A L B U A N E D

S A I I C I T S Y M

G A S T R O L A B R

E L O A T M I F O I

M C U M A A E Y W H

S I L I E R A S T A


Publicitat | 53



54 | Publicitat

BASES:1) Les fotos podran ser en blanc i negre o en color i la mida,de 18 x 24 cm fins a 20 x 30.2) El tema ha d’estar relacionat amb les vacances d’estiu.3) Es valorarà, a banda de la temàtica i l’originalitat de la fotografia,l’enquadrament, la lluminositat i la nitidesa. No s’acceptaran a concursles imatges digitals retocades.4) Cada lector/a podrà participar-hi amb un màxim d’una fotografia.5) Les fotografies presentades a concurs hauran de portar al dors el segellde ZOOM Centre de la Imatge (pl. Dr. Galtès, 9) com a comprovant delrevelatge a l’esmentat establiment de fotografia.6) Cada fotografia haurà d’anar acompanyada d’un títol, a bandad’indicar-hi el lloc on s’ha fet i la data de la realització, el nom del’autor/a, l’adreça i el telèfon. No entrarà en concurs cap imatge queno detalli aquestes dades.7) Les fotos s’han de lliurar en paper i format digital (CD) abansdel 15 d’octubre del 2007 al TOT SANT CUGAT (Sant Antoni, 42), ihauran d’indicar el lema (“La millor imatge de l’estiu”). La imatgeen format digital ha de tenir una resolució de 300 dpi i ha de fer

10 x 15 cm. Si no es lliura en CD, es pot enviar per correu electrònic([email protected]), indicant el número de referènciafacilitat prèviament pel TOT i les dades demanades al punt(6) d’aquestes bases.8) El jurat estarà format per Xavier Escura, regidor de Cultura del’Ajuntament, Paco i Jesús Rueda, de ZOOM Centre de la Imatge, DavidMarcet, de RACC de Sant Cugat, Pep Tugues, del Teatre-Auditori, ClaraEspasa, del DiR, Toni Samsó, de Milar Tobella, David Abrador, de LaCaixa, Pere Esquerda, de P Comunicació, el fotògraf Lluís Llebot,Norma Galofré, de Qgat Vallès, Marta García, de Viena, Josue Sospedra,de Clinic Bikes, la gestora Cultural Àngels Solé i Ramon Grau i JosepMaria Vallès, del TOT SANT CUGAT.9) Totes les fotografies s’exposaran a la Casa de Cultura, al costat delMonestir, del 13 de desembre del 2007 (dia de lliurament dels premis) al6 de gener del 2008.10) Les fotos presentades passaran a formar part de l’arxiu fotogràficdel TOT SANT CUGAT i seran reproduïdes en un reportatge especialde la revista i podran ser reproduïdes en qualsevol secció de la mateixa.

MÉS DE 7.000 ¤ EN PREMIS!

Organitza:

1. Bicicleta de muntanya + complements (Clinic Bikes)2. Càmera digital 8 mp (ZOOM)3. Val de compra per 500 ¤ (Milar Tobella)4. Abonament doble de gener a març (Teatre-Auditori)5. Abonament doble de gener a març (Teatre-Auditori)6. Abonament doble d’abril a juny (Teatre-Auditori)7. Càmera digital 7.1 mp (ZOOM)8. Targeta Servicaixa de 300 ¤ per a espectacles (La Caixa)9. Curs Fórmula Renault a Montmeló (RACC)10. Abonament trimestral x 1 persona (DiR)11. Abonament trimestral x 1 persona (DiR)

12. Abonament trimestral x 1 persona (DiR)13. Sopar, nit i esmorzar x 2 persones (QGAT Vallès)14. 5 àpats dobles (Viena)15. 5 àpats dobles (Viena)16. 5 àpats dobles (Viena)17. Curs d’escalada (CMSC)18. Càmera digital 3.2 mp (ZOOM)19. Una subscripció anual (Diari de Sant Cugat)20. 80 € en revelatges (ZOOM)21. 80 € en revelatges (ZOOM)22. 80 € en revelatges (ZOOM)

Patrocina:

Col·labora:

Amb el suport:



Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 85 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Restaurant

Menú degustació,de dilluns a dijous

Sant Domènec, 19

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Restaurant

Menú per a dues persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125


Restaurant

Menú La Flautaper a 2 personesde dilluns a divendres

Elies Rogent, 50-60


Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL Club

Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Moda

Trajes i camises a mida al seu domicili o despatx. Amb la compra del primer traje li regalem una camisa feta a mida*

Tel. d’atenció als clients 93 488 00 81 [email protected]

PER ALs sUBsCRIPTORs

Teatre Novetat!

PavlovskyAlas furtivas

Divendres 28 de setembre, a les 22 h, al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n


Salut

Forfet Relax MàgicMascareta facial antiestrès + massatge facial i capil·lar + massatge corporal amb essències marines i aromateràpia

Sant Bartomeu, 1A (Pl. d’Octavià)


Òscar, 1 maleta, 2 malestes, 3 maletes!

Entrades dobles a 5€

Dimecres 19 de setembre, a les 21.30 h, al Teatre Condal, av Paral·lel, 91

Fins que se n’exhaureixin les existències

Teatre

Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dilluns a dijous

Av. de Torre Blanca, 2-8 Local 10


LliuramentEstació meteorològicaFèlix Mestres Puig de la Bellacasa

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Publicitat | 55

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“El retrat del rei ha estat la culminació de la meva trajectòria”Tenia un estudi amb dos socis més i va arribar un moment que em vaig pre-guntar què havia de fer perquè m’encarreguessin un tipus de retrats deter-minat. Per això vaig deci-dir deixar l’estudi i comen-çar de zero com a assistent de José Luis Méndez, un dels millors retratistes del país. És quan em vaig ado-nar que no en tenia ni idea i vaig poder començar a fer una altra mena de retrats.

El renom d’un retratista augmenta a mesura que creix la importància del personatge retratat? No necessàriament. Depèn de la complexitat del retrat. No és el mateix fer un retrat a l’estudi que a l’ex-terior. Nosaltres som molt meticulosos, molt perfecci-onistes, i el primer que fem quan tenim un encàrrec és localitzar, per veure què ens trobarem, i plantejar-nos la imatge que hem de transmetre. El retrat no és només “pam!” i ja està.

I què és el retrat?És plantejar-te qui és aquell personatge i què vol

dir. A vegades, el retrat és un vehicle per comunicar algu-na cosa, com ara si vols ven-dre un llibre o representar una empresa com a director. No només s’han de trans-metre les faccions, perquè si són personatges públics la majoria ja les coneix. És important la feina prèvia: analitzar el vestuari, el fons, els elements...Potser per-què vinc del món de la publi-citat, per a mi és important comunicar alguna cosa del retratat.

Fotografia la realitat o la imatge que una persona té projectada de si mateixa? Intento treballar sempre a favor del retratat i fer que la imatge que vol comuni-car, tant si és real com si no, tingui èxit. Per això és tan important, per a mi, conèi-xer a la persona.

Amb tants personatges coneguts deu tenir mil anècdotes per explicar. Imagina’t la quantitat de situacions que ens hem tro-bat! Però una de les coses que intento cuidar molt, pel sector on treballo, és que aquestes anècdotes quedin

sempre a la parcel·la de la privacitat, perquè es poden malinterpretar. És una llàstima...

Amb quin personatge ha treballat més bé i més a gust?Sens dubte, amb sa majes-tat el rei d’Espanya. Des del principi ens va sorprendre gratament la seva actitud, va comprendre de segui-da la nostra feina i ens va ajudar molt. També va voler que ens coneguéssim abans. És una persona de tracte molt fàcil. Recordava els noms dels membres de l’equip de sessió en sessió, i això que entremig podi-en passar mesos. Tot i la importància del càrrec, feia que et sentissis relaxat. El seu retrat ha estat la culmi-nació de la meva trajectòria professional.

Quines dificultats va tro-bar en aquest encàrrec?Va ser difícil fer coincidir les nostres agendes. Quan tení-em una sessió concertada, qualsevol succés internaci-onal la podia anul·lar. Pensa que va ser un projecte d’un any i mig.

És cert que va fer servir figurants per preparar el retrat? Sí, és una pràctica més o menys habitual. Es tracta d’una feina molt laboriosa, que hem mimat molt. Quan et comences a fer una idea del que faràs, busques impo-sicions de la figura, la llum... Reproduíem una mica la situació a l’estudi fent un exercici d’imaginació.

Un encàrrec somiat?Ara m’encantaria fer un retrat de la família reial sen-cera. Potser és el més difícil, perquè els grups són més complicats.

Doni’ns uns quants con-sells per fer un retrat.Fer moltes fotos. Per estadís-tica, alguna ha de sortir bé. Ara, amb la fotografia digi-tal és molt fàcil.

I un consell per al retratat?Comunicació. Que parli amb el fotògraf. Tots estem pre-ocupats per sortir bé i no hi ha un mínim de temps per relaxar-se, per establir un clima de confiança.

Li agrada que li facin fotos?Els fotògrafs no estem acos-tumats a estar davant les càmeres, però no tinc cap problema a ser retratat. Per contra, la papereta és per a qui et vol retratar, tot i que normalment es crea un joc interessant, on cadascú apor-ta el que té, ja que es tracta de facilitar la feina per aconse-guir el que tots dos busquen: un bon retrat. Quan em vaig establir pel meu compte, José Luis Méndez em va fer un retrat fantàstic per a la portada del meu calendari de promoció. •

l’Entrevista Dany virgili, fotògraf #TEXT: núria gutiérrez #FOTOGRAFIA: lluís llebot

Dissabtemàx. 25º mín. 18º

Diumengemàx. 26º mín. 19º

Subscriptors Per la caraDescobreix la Sara Bella. Una anàlisi en profunditat de la seva psicomorfologia ens revelarà la personalitat i la manera de fer de la periodista de la secció de cultura.

el TempsTeatre. Vine a veure al teatre Condal l’obra Òscar, 1 maleta, 2 maletes, 3 maletes!, amb entrades dobles a 5 euros. Entra en el sorteig trucant al telèfon 93 590 86 00.

Club del Subscriptor_PÀG. 55

14.09.2007

Meticulós i perfeccionistaPolítics com Jordi Pujol i Miquel Roca, esportistes com Severiano Ballesteros i Samuel Eto’o, empresaris com Bas-sat o la plana major de Repsol, actors, artistes… Dany Vir-gili és un fotògraf català afincat a Sant Cugat des de fa set anys que ha retratat molts personatges de la vida públi-ca espanyola. Meticulós i perfeccionista, Virgili mima tots els detalls d’un projecte fins al punt de fer servir figurants per preparar l’escena. La culminació de la seva trajectòria professional han estat els retrats oficials dels reis d’Espa-nya, que substitueixen els anteriors, que es van fer fa més de quinze anys. Aquestes fotografies s’exposaran en totes les institucions públiques, i tothom qui ho vulgui les podrà adquirir a Patrimonio Nacional per 3,5 euros cadascuna.

i la setmana que ve... El nou projecte que s’està executant a Can Solà i que estarà enllestit l’estiu vinentTRObARÀs TOTA lA InFORmAcIó dIÀRIA A: www.diaridesantcugat.cat

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 52

PARTIcIPA dEs dE: www.diaridesantcugat.cat

Diari de Sant Cugat 680

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 680