Diari de Sant Cugat 725

Divendres, 25 de juliol del 2008

El pròxim DIARI es publicarà el 29 d’agost. Bon estiu!

El síndic de Sant Cugat demana més recursos per a la seva ofi cina

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

el Poble _PÀG. 8

Rumbau: “Can Domènech és l’única masia vinculada amb Sant Cugat que encara existeix com a tal” Opinió _PÀG. 18

DiarideSantCugatEl síndic de Sant Cugat

més recursos El síndic de Sant Cugat

més recursos El síndic de Sant Cugat

Les terrasses dels bars tancaran més tard a l’estiu

Ikea obrirà la seva botiga de Can Sant Joan abans de l’estiu del 2011

Economia _PÀG. 26el Poble _PÀG. 9 El rocòdrom del Muntanyenc. #ARXIU

L’Ajuntament compra part de la seu del CMSC amb els diners de la planta de compostatge

Restricció A la Floresta s’haurà de tancar a les vuit del vespre Convivència L’acord preveu que el gremi d’hostalers sigui el mediador en cas de confl ictes amb els veïns Economia _PÀG. 24

Un dels horts de la masia okupada on es van confiscar 70 quilos de plantes de marihuana. #CEDIDA

1.30 h és l’hora màxima de tancament que permet l’Ajuntament en algunes zones de Sant Cugat

BEGOÑA PÉREZ “És una normativa injusta, a la Floresta no hi ha un espai relacional i les terrasses eren un bon lloc”

Confi scades 130 plantes de cànnabis a la masia Can Floel Poble _PÀG. 11

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,95 €NÚM. 725 ANY XVI

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Editorial | a fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46 | 3

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Pere Fernández, Sara Bella, Núria Gutiérrez i Carolina Mercader Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Àlex Barnils, Àngels Solé, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Carme Larraburu, Christian Treceño, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Ivanovitx, Jaume Clavell, Joan Ramon Armadàs, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Martí Olaya, Montse Sant, Miquel Herrada, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Quim Pla, Rogeli Pedró, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat i Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Dues cares de la ciutat

La majoria de ciutadans som a punt de celebrar les merescudes vacances, i la nostra redacció també. Amb aquest exemplar tanquem la temporada fi ns al darrer divendres d’agost,

en què tornarem amb forces renovades per portar-vos la nostra actualitat més propera. Aquests dies la ciutat alentirà les pulsacions, el seu ritme informatiu i la seva activitat. Els carrers i places es convertiran en marc de passejades tranquil·les per als pocs que es quedaran i que no deixaran de tenir el privilegi de viure una ciutat diferent, una ciutat que es torna més poble. Tenim la sort de tenir espais per redescobrir en uns dies sense presses. Alguns, però, en pocs metres ens porten les dues cares de la mateixa ciutat. Una, la més arranjada i moderna, la que ens fa goig d’ensenyar, en aquest cas la nova rambla del Celler, la plaça de la Vila, amb el nou edifi ci de l’ajuntament, la zona esportiva... És evident que a banda del gust arquitectònic, que sempre és subjectiu, hem guanyat un gran espai. A pocs metres, l’altra cara, la més deixada i que en aquest cas afecta un element patrimonial del nostre passat agrícola, un espai fonamental per entendre la nostra història del segle XX. Parlem del Celler Cooperatiu dissenyat per Cèsar Martinell, qui va bastir arreu del país aquests grans elements de l’obra civil catalana. La bella nau d’arcs parabòlics té un aspecte deixat i d’abandonament. La ironia és que al davant hi ha el cartell mig tapat que anuncia les obres que faran, on no hi falta cap administració: Ajuntament, Generalitat, amb l’aportació econòmica del Ministeri de Foment que mai ha arribat. Data de fi nalització: el 2002. Fa mal a la vista i al cor. •

El Centre Borja ha acollit fi ns a 28 ponències, organitzades per la Universitat Internacional de la Pau, en el seu XXIII Curs d’Estiu. L’ambient silenciós i tranquil del Centre Borja, situat als peus de Collserola i lluny del nucli urbà, era un atractiu més a l’interessant tema de les confe-rències, que en aquesta edició han girat al voltant dels confl ictes que originen els recursos energètics i les alternatives de futur.•

Allau de conferències de la Unipau al Centre Borja

CENTRE D’ENSENYAMENT 3-18EDUCACIÓ

Sant Cugat tindrà un cen-tre escolar públic 3-18, és a dir, un centre per a infants i adolescents d’entre 3 i 18 anys, que se situarà a Vul-palleres. L’Ajuntament ha cedit a la Generalitat uns terrenys a la mateixa zona on es construirà la dotze-na escola, per ubicar-hi la construcció del cinquè insti-tut de secundària. En total, la superfície serà de 16.000 metres quadrats.

Les denúncies dels veïns van descobrir que els oku-pes que viuen a la masia Can Flo, situada en el límit dels districtes de la Floresta i les Planes, teni-en distribuïts en dife-rents horts dins i fora de la casa un total de 130 plan-tes de marihuana. La Poli-cia Local va identificar un total de nou persones a qui se’ls ha imputat un delicte de cultiu de drogues.

PLANTACIÓ DE CÀNNABISCONFISCATS 70 QUILOS

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


per Lluís Llebot Güell lluisllebot.cat

K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

comissió ciutadana

comissió ciutadana50 anys de l'EscolaCatalana de Tapís


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

OMBRES I LLUMS

A dos quarts de vuit del matí camino pels car-rers d’un Sant Cugat, que comença a desper-tar-se a poc a poc, encara mig adormit. El Mones-tir silenciós, il·luminat només per la llum rogen-

ca del sol que comença a despuntar, m’es-pera. Trec les claus i obro la portella de fus-ta. Sé que, com cada dia, arribo abans d’hora i encara no és el moment d’obrir la portala-da. Sola, m’endinso en la penombra suau de l’edifi ci, entre el silenci només sento el parrupeig del coloms i algun grinyol de fus-

ta antiga. Estic sola però em sento envoltada d’amics antics. El recinte, silenciós i tranquil a aquestes hores, té un escalf suau de records, en la mitja llum, ombres de monjos i page-sos antics, de vides i d’oracions. Sembla que senti el so de les sandàlies de pell del monjo sagristà que remena els ciris per preparar-los. Se sent la remor suau de les oracions d’altres monjos que, malgrat que no en tenen l’obliga-ció, s’apleguen a l’església a aquestes hores del matí per resar l’oració de quan surt el sol. El cimbori resplendeix amb el sol de l’est que omple les parets dels voltants amb llums roges, blaves, liles i verdes. El fi nestral gòtic envolta de llum la imatge de sant Cugat i la

torna una silueta envoltada d’or i abillada de porpra reial. Obro la pesant porta del Claustre i des de l’església n’admiro la quietud suau, el remoreig de l’aigua, el verd de l’herba, els grans xiprers... En la quietud, els ulls entre-veuen ombres bellugadisses de monjos que passen apressats cap a les hortes, en silenci. Només ressonen les trepitjades toves de les seves espardenyes. És l’hora de treballar als jardins i l’horta, de recollir les herbes remeie-res per fer-ne destil·lats, de mirar si a l’estany les carpes viuen bé i de recollir els ous d’ànecs i gallines. El cellerer i el dispenser, amb el for-ner, van cap als cellers. De cop, l’encís es tren-ca: una de les noies del Claustre, amb l’es-

combra a la mà, em saluda de lluny i jo des-perto de l’encanteri. Però què faig somiant? Jo també he de començar la feina. M’apres-so a entrar a la sagristia, em canvio i comen-ço. El primer és recollir els llantions apagats, després, repassar els rams, perquè les fl ors es mantinguin fresques i boniques, i mirar que no hi hagi res fora de lloc. Després obro les grans portes de l’església, són de fusta mas-sissa i tenen uns grans reforços de ferro. Men-tre les obro amb cert esforç, penso en quantes vegades, al llarg dels segles, les portes obertes han marcat el començament del dia, i quan-tes vegades aquestes portes i l’església han estat per a la gent del poble d’Octavià el refu-

EL COR VIU DEL MONESTIR DE SANT CUGAT ÉS L’ESGLÉSIA, PERÒ CURIOSAMENT TAMBÉ ÉS LA PART QUE MOLTES PERSONES OBLIDEN QUAN PENSEN EN EL MONESTIR. PENSEN EN EL CLAUSTRE, EN EL MUSEU, ENS ELS JARDINS, PERÒ L’ ESGLÉSIA ÉS PARRÒQUIA, ESGLÉSIA I MONESTIR SÓN UN TOT QUE ÉS VIU GRÀCIES A LA PARRÒQUIA

a Fons L’església del Monestir, la nostra herència

La llumeta dels llantions ha il·luminat la penombra suau de l’església i el murmuri de pregària continu-

ada durant 1.500 anys. #MONTSE SANT


#TEXT I FOTOS:

Montse Sant#TEXT I FOTOS:

Montse Sant


gi segur davant de fets amenaçadors que no entenia, com pestes i guerres i assalts de par-tides armades de bandolers. Perquè llavors el Monestir era senyor de terres i homes, i obria l’església com a aixopluc segur per a pagesos i menestrals.Mentre agafo l’escombra, unes veus matine-res em saluden i els de sempre entren a l’es-glésia. Quan acabo d’escombrar, el mossèn ja és a dins i m’apresso a obrir l’altar de San-ta Maria de tot els Sants i preparar les coses. A les nou, tal com feien els monjos a aquesta hora, comença la missa. Un bon grup de fidels s’aplega per sentir-la, i em recorden que des de sempre el Monestir ha estat ànima i refugi per als esperits assedegats i cansats del brogit de fora. Acaba la missa i la gent surt a esmor-zar i a començar la feina. L’església es va bui-dant a poc a poc, el silenci envolta el recinte, però no per gaire estona. Aviat, unes veus ale-gres i bellugadisses com pardals arriben al Monestir. Són els petits d’una guarderia que vénen a veure el recinte. Surto a rebre’ls i avi-at m’agafen la mà. Tots junts entrem a veure la finestra més gran de totes, els reflexos dels vitralls que pinten les parets de mil colors, el gran quadre que té tots els sants i la Mare de Déu més bonica i dolça, i l’or brillant encara, i el gall que un dia, fa molt i molt de temps, va cantar tan fort que ha quedat afònic per sem-pre. Els petits fan nou el vell recinte, perquè els ulls d’infant descobreixen el que molts de

nosaltres no sabem descobrir. Ells veuen el Monestir amb ulls nous, i per a ells les pedres, els vitralls, els retaules..., tot és nou. Ho miren tot i riuen, i envolten les parets dels ecos ale-gres de les seves rialles. El vell edifici sembla riure amb ells, perquè els monjos també sabien riure i mirar les coses com si fossin noves cada dia. Quan els nens marxen em torno a quedar sola, però no, en la llum suau una noia de cabells negres i vestit blanc ha descobert la llum del vitrall a terra, i resta quieta, immòbil, enmig de la llum que l’envolta de colors. Amb suavitat i delicade-sa, fa girar les mans amb els dits oberts, com si volgués acaronar la llum que l’embolcalla. S’hi queda una llarga estona, com si ballés, envoltada de llum. Un fotògraf assegut inten-ta copsar d’un cop d’ull l’encís de la llum can-viant. Mentrestant, el temps passa i dues àvi-es amb bastó entren al recinte i, amb passes curtes i feixugues, caminen fins a l’altar del Santíssim com cada dia. Van a fer una visita al seu amic, que resta allà al sagrari, esperant la seva visita i la de molts altres: dues dones amb bosses de comprar, un policia que fa una ràpi-da genuflexió i se’n torna a fer la ronda, un rodamón que cada dia resa davant del Crist, una dona que porta un pom de flors, una àvia amb dues criatures que encenen una espel-ma, un executiu que fa una pausa de la feina per fer una estona de reflexió, la senyora jubi-lada però encara jove que ve cada dia a parlar

1. Un raig de llum des del cimbori. 2. La porta de l’església, plena de cal-ma davant del brogit del món. 3. Miratges de llum, ombres de colors, brodats de filigrana. #MONTSE SANT

4

En la solitud i el silenci de l’església, si sabem escoltar amb l’ànima, encara sentirem el murmuri de les pregàries dels monjos benedictins

1 3

2


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 25 de juliol del 2008

amb Déu, la iaia i la seva cuidadora que pre-guen davant del sagrari... Són els amics, els que senten en el seu cor el cor del Monestir, els que són encara una comunitat viva que conti-nua l’herència dels monjos.Després hi ha els altres, els que vénen a veure el Monestir perquè no el coneixen i n’han sen-tit parlar, o els que passen i hi entren simple-ment a descobrir-lo. D’aquests n’hi ha molts que miren i descobreixen l’esperit del tem-ple, miren les llums, les ombres, les clarors, i veuen i senten i queden embadalits. Són els que s’acosten i em demanen que els expli-qui què és el Monestir, i demanen que els aju-di a descobrir per què uns homes senzills van voler edificar un monument així per glorifi-car Déu. Per què uns monjos van voler viu-re en silenci, oració i treball, però envoltats de bellesa, i quina és l’herència que ens han dei-xat. Però no tots saben descobrir el Mones-tir, hi ha persones que no en saben. Jo els veig com miren sense mirar, i sento tristor de veu-re’ls. Són els que no miren bé, els que entren de pressa i fan un volt ràpid, moltes vegades ni tan sols arriben al mig de l’església, miren el recinte, comenten que és fosc, fan quatre fotos. A vegades ni tan sols aixequen el cap, no poden veure la meravella de la llum, ni els reflexos, ni els vitrall il·luminats. No saben mirar, no escolten el rumor de les pregàri-es dels monjos, ignorants!, només veuen un monument sense vida, no saben el que es pot sentir i descobrir en el silenci i en la foscor, només volen veure el Monestir il·luminat pels llums elèctrics, ple de gent, amb actes socials i artístics, amb cent activitats, i no saben que hi ha un altre Monestir, fosc, amable, silenciós, on encara ressonen els passos i les veus dels monjos. I tots dos són part del Monestir. •

Només coneixen el Monestir dels grans esdeveniments i ignoren el del silenci, el de la pregària, el de la comunitat que s’estén pels segles dels segles

La llum de la Pasqua i la llum dels vidres, pregà-

ria feta de foc i de colors. #MONTSE SANT

a Fons_ L’eSgLéSia deL MoNeStir, La NoStra herèNCia

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps


Publicitat | �



La Policia Local confi sca 70 quilos de marihuana en una casa okupada situada entre les Planes i la Floresta

Confi scació _PÀG.11

Passarà al mes de setembre:Valldoreix celebra la seva Festa Major | De l’11 al 21 de setembre

el Poble8 | Editorial_ 3 | a Fons_ X | el Poble | Lectors_ XX | Opinió_ XX | la Ciutat_ XX | Economia_ XX | Esports_ XX | Cultura_ XX | Passatemps_ XX


La fi gura del síndic de la ciutat està consolidada

INFORME. “La fi gura del sín-dic de greuges està plena-ment consolidada a Sant Cugat”, sentenciava el por-tador d’aquest càrrec, Jaume Clavell, el passat 21 de juli-ol, durant la presentació a la premsa –i hores abans de fer-ho al ple municipal– de la primera memòria anual del síndic de greuges de la ciu-tat corresponent a l’exercici 2007-2008.

L’èxit de la fi gura del sín-dic es refl ecteix en les xifres de l’informe: Clavell ha atès durant el primer any de fun-cionament de l’ofi cina –situ-ada a l’antic edifi ci de l’Ajun-tament– un total de 153 casos, entre queixes i assessora-ment, una xifra que suposa una quota respecte a la pobla-

ció del 2 per mil, i que supera en més del doble la proporció de la resta de ciutats de Catalunya –l’índex habitual és de 0,7 quei-xes per cada mil habitants. Per Clavell, això no vol dir que l’ad-ministració santcugatenca actuï pitjor que en altres ciu-tats, sinó que ho relaciona amb el perfi l social del municipi: la majoria de persones que han presentat una queixa són per-sones amb un nivell cultural, social i econòmic elevat. Per això, entre els objectius que es planteja per al nou període destaca donar a conèixer la seva tasca a col·lectius de per-sones menys afavorides, com ara immigrants.

Queixes principalsLa majoria de casos que ha atès l’ofi cina del síndic han fet refe-rència a la seguretat ciutada-na (27 casos): queixes per san-cions de trànsit, actuacions de la Policia Local i l’incivisme dels ciutadans. En segon lloc, el síndic ha atès 18 casos rela-cionats amb l’Àrea de Territo-ri i Urbanisme i tretze queixes més referents al territori, però en els àmbits de la mobilitat i el medi ambient. Segons el sín-dic, és conseqüència de l’espe-cial orografi a de la ciutat. El manteniment de la ciutat ha estat una altra de les qüesti-

ons que ha rebut més queixes (deu en total).

Pel que fa a les resolucions, el síndic ha tancat el 76% dels expedients i ha apuntat que aproximadament el 50% s’han resolt a favor del consistori, “cosa que no vol dir que el síndic hi estigui d’acord”, va apuntar Clavell. I és que consi-dera que hi ha qüestions en les quals l’Ajuntament té la raó legal, però no la raó moral. Per això, a l’informe ofereix una sèrie de recomanacions.

Prepotència de la PoliciaUn d’aquests suggeriments fa referència a la Policia Local. El síndic va dir que “la ciuta-dania es queixa que la Policia Local els tracta amb prepotèn-cia”. Per això, recomana millo-rar l’aproximació amb els ciu-tadans en paraula i actitud, perquè “la fermesa és compa-tible amb la bona educació i els bons modals”.

També recomana que l’Ajun-tament especifi qui a cada dis-tricte normes urbanístiques per modifi car el nivell del sòl, perquè “no és normal que exis-teixin les mateixes normes a Valldoreix que a la Floresta, que tenen una orografi a diferent”. Pel que fa a Promusa (objecte del 7% de les queixes), el síndic suggereix a l’informe que s’in-

Informe. El síndic de greuges de Sant Cugat, Jaume Clavell, atén més de 150 casos, entre queixes i assessorament, en el seu primer any de funcionament

La majoria de casos fan referència a la seguretat ciutadanaHa resolt el 76% dels expedients, el 50% a favor del ciutadà

El síndic Jaume Clavell, a la presentació de la memòria. #LLUÍS LLEBOT

trodueixin als contractes clàu-sules que garanteixin els drets dels adjudicataris (actualment no n’hi ha cap).

Una altra qüestió que pre-ocupa el síndic és el fet que el ciutadà tingui la raó però que els terminis de reclamació li impedeixen obtenir-la; aquest és un fet que s’aplica “desme-suradament”, segons Clavell. Per això, considera que l’Ad-ministració local té prou fl e-xibilitat per recular.

El síndic també va posar de manifest la falta de resposta de l’equip de govern a instàncies, queixes i al·legacions dels ciu-tadans. Una falta de resposta que també han tingut les peti-cions del síndic, perjudicant la seva feina. Per això, les dues parts han establert un proto-col de funcionament per fi xar terminis i evitar confl ictes.

Horari de tarda El síndic va aprofi tar la presen-tació al ple extraordinari de l’in-forme per demanar que s’obri l’ofi cina a la tarda dos dies a la setmana (dimarts i dijous, de 17

a 19 h), a fi de facilitar als ciuta-dans l’accés a aquest servei. Per aquesta raó, va demanar la con-tractació d’una persona més al seu equip que li donaria temps per investigar els casos que tra-mita i obrir-ne expedients d’ofi -ci, objectiu que es fi xa amb vis-ta al període 2008-2009. El tinent d’alcalde de l’Àrea de Presidèn-cia, Joan Recasens, va afi rmar durant el ple que estudiarien les propostes.

D’altra banda, tots els grups municipals van coincidir a valo-rar positivament la feina de Cla-vell: “Ens posarem les piles i l’ajudarem perquè la seva fi gu-ra sigui reconeguda”, va dir l’al-calde, Lluís Recoder.•

Núria Gutiérrez [email protected]

DEBAT. Una comissió de tre-ball estudiarà després de l’es-tiu un nou model de gestió per a l’espai de Barraques de la Festa Major. La comissió estarà integrada per tots els partits polítics i per totes les entitats implicades.

L’anunci de la creació d’aquesta comissió es va fer el dilluns passat, al ple de juliol, on el Partit Popular volia presentar una moció que demanava la creació d’una comissió anual de Barraques des del consistori, integrada per representants d’entitats, de les joventuts dels partits polítics represen-tats a l’Ajuntament i per un representant de les forces de seguretat. Aquesta moció, però, va ser retirada perquè l’equip de govern es va com-prometre a crear una comis-sió de treball al mes de setem-bre per tornar a formular un nou model.

Al torn de preguntes del públic, les Joventuts Socia-listes de Sant Cugat van lle-gir un manifest de condem-na per l’atac que va patir la seva barraca en l’última Fes-ta Major.

El replantejament d’aquest espai és una necessitat en la qual han coincidit tots els grups municipals. La Fede-ració d’Associació de Veïns ja va demanar la setmana pas-sada una reunió amb l’Ajun-tament per replantejar total-ment i globalment aquest espai, del qual van dir que “és una font de confl ictes”.

_N. Gutiérrez

Una comissió replantejarà el model de Barraques

Barraques, al juny. #LL.LL.

153 casos tramitats pel síndicTots els expedients que ha obert el síndic, així com la memòria, es poden consultar a la web: www.sindic.santcugat.cat

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 25 de juliol del 2008

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 9

DECRET. L’equip de govern ha decidit, mitjançant un decret d’alcaldia, fi nançar la compra del 40% de la seu del Club Mun-tanyenc de Sant Cugat (CMSC) amb part dels diners obtinguts pel traspàs de la planta de com-postatge de Can Calopa a l’àrea metropolitana.

Inicialment, l’acord establia com a condició fi nançar l’ope-ració mitjançant la venda de les ofi cines de l’antic organis-me municipal Impulsis, però la manca d’ofertes per comprar les dependències i la situació

de crisi de l’entitat han fet que l’Ajuntament busqui una altra font de fi nançament. Per tant, el consistori destinarà 1,1 dels 1,8 milions d’euros obtinguts per la cessió de la planta de compos-tatge a l’Entitat Metropolita-na de Serveis Hidràulics i Trac-tament de Residus a finançar l’operació.

La decisió de l’equip de govern no ha agradat als grups municipals de l’oposició, que a la sessió plenària de juliol van manifestar el seu malestar per-què no s’ha tingut en compte la seva opinió en un tema que han qualifi cat “de ciutat”.

El portaveu republicà, Toni Ramon, ha criticat la “nul·la informació” oferta per part de l’equip de govern i el fet que hagin decidit destinar els espais guanyats a espais administra-tius. Les dependències d’Im-pulsis continuaran en venda a l’espera de generar uns ingres-sos que es destinaran a inversió municipal.

Des del Partit Popular, Fer-nando López Dodero també va mostrar la seva disconformi-

El consistori eixuga el deute del CMSC amb els diners de la planta de compostatge

Imatge del rocòdrom del Club Muntanyenc #ARXIU

Un decret d’alcaldia va aprovar la modifi cació del fi nançament

tat amb el model de finança-ment pel qual s’ha optat i, des del PSC, Ferran Villaseñor va lamentar que no s’hagués infor-mat els partits abans de prendre la decisió. Per al portaveu ecoso-cialista, Xavier Boix, la compra dels espais del Muntanyenc “no era la millor opció i la del decret tampoc no ho és”.

D’altra banda, els partits de l’oposició van preguntar a què es destinaran els nous espais muni-cipals guanyats a la tercera plan-ta del CMSC, així com la sala poli-valent i els vestidors.

A més, amb aquest acord, el Club Muntanyenc podrà fi nal-ment regularitzar la seva situa-ció econòmica i liquidar el deute amb la constructora i rebaixar la hipoteca d’1,5 milions d’eu-ros a un milió.

El president de l’entitat excur-sionista, Francesc Duch, ha dit que està molt agraït a l’Ajunta-ment per la decisió, ja que no podrien haver aguantat aquesta situació molt de temps. Duch ha avançat que en una o dues setma-nes podran liquidar el deute.

_N. Gutiérrez

SERVEI. El servei munici-pal de transport adaptat ha incorporat a la seva fl ota un nou vehicle de transport adaptat amb capacitat per a 16 persones. Amb aques-ta adquisició, el servei dis-posa de 3 vehicles adaptats en total.

La compra del vehicle, el cost del qual ha estat de 72.000 euros, era una de les millores en la fl ota que l’Ajuntament exigia a l’or-ganisme guanyador del con-curs de transport adaptat, la Creu Roja.

El beneficiaris d’aquest servei són persones amb certifi cat de disminució del 65% o més, persones amb mobilitat reduïda i persones

de més de 65 anys, amb manca d’autonomia personal que tinguin concedida una plaça de centre de dia.

Segons la tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny, aquest vehi-cle augmenta la fl ota, “tant pel que fa a la quantitat, ja que es tracta d’un vehicle de 16 pla-ces –els que tenim actualment són de 9 places–, com a la qua-litat, ja que a més de complir tots els requisits de seguretat que exigeix la Unió Europea són molt confortables”.

El servei municipal de transport adaptat dóna cober-tura als desplaçaments als centres ocupacionals, als centres de dia per a persones amb discapacitat i als centres de dia per a gent gran del ter-me municipal de Sant Cugat. També dóna suport a entitats socials que tinguin com a prin-cipals usuaris persones amb discapacitats i persones que pel seu perfi l de necessitat o per manca de plaça tenen el recurs fora del municipi.

Creu Roja adquireix un nou vehicle de transport adaptat

La nova ambulància. #LLUÍS LLEBOT _Redacció

TECNOLOGIA. L’Ajuntament ha editat 1.000 exemplars del llibre Seguretat a internet per a infants i adolescents, que, adreçat a pares i educadors, vol donar consells sobre els

usos i les utilitats de la xarxa pels més petits, sobre els seus riscos, com ara estafes, enganys, continguts inadequats o el gro-oming, assetjament a través de correu electrònics o xats.

L’autora és María Serrano, la màxima responsable informà-tica del consistori, i el llibre ofe-reix instruccions molt concre-tes i senzilles.

La distribució es farà a les biblioteques de la ciutat i la intenció és apropar-lo tam-bé a les escoles. Se n’han edi-tat exemplars en català-caste-llà per a ciutats del País Basc, Madrid i País Valencià interes-sades en la publicació.

L’Ajuntament edita un llibre sobre seguretat a internet per a infants

_N. Gutiérrez

Valldoreix crea el Consell de la Vila com a òrgan de participació

PARTICIPACIÓ. El ple de l’En-titat Municipal Descentralit-zada (EMD) de Valldoreix va aprovar el passat 17 de juli-ol, per unanimitat, la creació del Consell de la Vila, com a òrgan de participació ciu-tadana en l’administració pública. L’organisme comen-çarà a funcionar el pròxim mes de setembre.

El Consell de la Vila deba-trà i establirà el Reglament de participació ciutadana defi nitiu, amb la seva com-posició, els règims jurídics i de funcionament, al mes de setembre.

L’objectiu de l’EMD amb

la creació del Consell és dotar-se d’un organisme principal de participació ciutadana pel que fa al seu territori, per al trac-tament de temes estratègics d’interès general de la vila.

El vocal de Serveis Interns, Juan Gaya, va afi rmar que es tracta d’un “procés complex en el qual es necessita l’acord de tot el consistori”.

_Redacció

El Ple de Valldoreix. #ARXIU

L’organisme establirà el Reglament de participació ciutadana

P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

Silencis i descans

Finalment abandonem la feina rutinària, els ritmes trepidants,

el no tenir temps per decidir amb calma, els problemes o el neguit quotidià, i donem pas al descans merescut, al dolce farniente. Aparcarem rellot-ges, decidirem què fer per plaer, escollirem amb qui estar, gastarem per gust i sobretot agafarem forces al costat dels que estimem. El silenci també l’hem de sentir més proper. Fa poc dies he conviscut amb els monjos al monestir cistercenc de Poblet. A part del marc religiós, impressiona el silenci en el claustre, en el recinte, en els jardins, en les pregàries. A vegades fa

massa impressió i tot. I en aquest article fi nal de curs, tot salvant les distàncies, a part del descans que parlava us convido a buscar espais de silenci al Claustre, en una bonica font collserolenca, sota un arbre del Parc Central o en un racó amagat del poble quan avança la nit. Potser ho haureu fet en les nits a la fresca dels dijous o en el festival de música dels divendres. Busquem tranquil·litat en un bany amb lluna en platges properes o llunyanes, seiem feliços just a la vora de la sorra fent que l’aigua arribi als peus, contemplem un llac dels Pirineus després d’una excursió, sentim l’aire fresc dalt d’un pic. Escoltem els estimats, parlem poc, deixem que el temps passi i la pau ens animi. Silenci també en el saber escoltar en la lectura tranquil·la o en el simple plaer de badar per badar. Gaudim i descan- sem. Bones vacances i fi ns al setembre. •

Aparcarem rellotges i decidirem què fer per plaer

[email protected]

Plaers SantcugatencsPlaers Santcugatencs

FRANCESCCARBÓ


10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

eduCaCió. Sant Cugat tin-drà un centre d’ensenya-ment públic 3-18, és a dir, un centre per a infants i ado-lescents amb edats compre-ses entre els 3 i els 18 anys. Aquest centre tindrà una superfície de més 16.000 m2

i se situarà a la zona de Vul-palleres Oest.

L’Ajuntament ha cedit a la Generalitat una parcel·la de 7.526 m2 en el mateix espai on s’ha previst construir-hi la dotzena escola d’infan-til i primària del municipi, a la zona del sector de Can Bellet, Can Canyameres-Gui-nardera, per ubicar-hi també el cinquè institut d’educació secundària de la ciutat.

La raó de traslladar el cin-què institut a aquest terreny es deu al fet que la Generali-tat i l’Ajuntament han coin-cidit en la necessitat que aquest centre aculli cicles formatius, a més dels estu-dis d’ESO i batxillerat. Amb la incorporació dels cicles formatius, la dimensió del terreny on inicialment esta-va destinada la construcció, que s’havia cedit a la Gene-ralitat l’any 2005, queda molt limitada.

Segons va explicar la tinenta d’alcalde de Terri-tori, Mercè Conesa, durant el ple de juliol, després de la cessió d’aquest espai, enca-ra queda una zona d’equipa-ments a la zona que es podrà destinar a altres usos.

Vulpalleres tindrà un centre públic d’educació per a infants i adolescents d’entre 3 i 18 anys

ubicació dels centres. #ARXIU

La construcció del 5è IES es trasllada al solar del 12è CEIP

El portaveu socialista, Sal-vador Gausa, va destacar que el nou centre “perme-trà unes relacions humanes més intenses”, i que l’oportu-nitat ha sorgit gràcies al fet que l’avantprojecte de la Llei d’educació ho té en compte.

D’altra banda, Gausa va criticar la moció que van aprovar CiU i PP al ple de juny per demanar la retira-da de la llei esmentada. Per al socialista, “és una manca de coherència” el fet de votar en contra de la llei i després sig-nar un acord amb el conseller per tenir més responsabilitat –Generalitat i Ajuntament van signar un conveni de cor-responsabilitat educativa a principis d’aquest mes.

_N. Gutiérrez Bonet

Inici reivindicatiu de la Festa Major de la Floresta

feSta. La Festa Major de la Floresta va començar el 19 de juliol amb un to reivindicatiu. La responsable de la UREF, María Jesús Costa, va ser l’en-carregada de llegir un pregó en què es va tornar a dema-nar la històrica reivindicació del districte de rehabilitar el Casino com a espai social.

Després del pregó, l’actu-ació musical d’Anna Luna-Quartet Jazz a l’espai de Músi-ca a la Fresca va ser seguida

Reclamació. En el pregó, a càrrec de María Jesús Costa, es va demanar la rehabilitació del Casino com a centre social

per un centenar de persones. Les activitats del diumen-

ge van estar protagonitzades per la 25a edició de la Cursa Popular, en què van partici-par 180 persones, una xifra que, tot i no complir els objec-tius de l’organització, ha estat valorada positivament per la comissió de festes. Una de les activitats amb més èxit de la festa va ser la interpretació, a càrrec de l’Agrupació Tea-tral de la Floresta, d’El mèto-de Grönholm, amb més de 150 assistents, que van sor-tir encantats amb l’obra.

La quarta edició de la Caminada Popular va aple-gar una cinquantena de per-sones, i l’exhibició de bitlles catalanes, activitat que es feia per primer cop dins dels actes de la Festa, també va aplegar força gent.

Les activitats continuaran aquest cap de setmana, amb tallers infantils, concursos de PSP i trencaclosques, hava-neres i el ball i la missa de Festa Major, entre d’altres.

després del pregó, es va repartir coca i cava per a tothom. #D. FERNÁNDEZ

Les activitats continuaran aquest cap de setmana

_N. G.B.

CelebRaCió. El barri de Sol i Aire està de Festa Major. Avui divendres, 25 de juli-ol, tindrà lloc el pregó, a les nou del vespre, que anirà a càrrec, com sempre, d’un dels veïns del barri. Abans, el president de l’Associació de Veïns, Guillem Roca, farà un balanç de l’any, i després del pregó, la violinista de nou anys i veïna del barri Clara Garriga interpretarà una peça de Bach. Seguida-ment, s’inaugurarà l’expo-sició de tècniques mixtes de Maria Lluïsa Costa i l’expo-sició de fotografies de Llu-ís Andreu. A les 22.30 h, un sopar de germanor reunirà veïns i autoritats, i després l’orquestra Soling posarà música al ball a la fresca.

Dissabte al matí hi haurà animació infantil i la segona edició de la iniciativa Gaudir de la fruita, que segons el pre-sident de la Comissió de Fes-tes, Plácido Cuenca, va tenir molt d’èxit l’any passat. A la tarda, tindrà lloc l’habitual cursa de cotxes casolans i el lliurament de premis. El punt i final el posarà una botifarra-da popular i la disco mòbil JC Sound. Tots els actes tindran lloc a l’avinguda del Llac.

_N. Gutiérrez

Sol i Aire comença avui tres dies de Festa Major

la festa, l’any passat. #ARXIU

adquiSiCióNou vehicle recol·-lector de residus urbansL’Ajuntament ha adquirit un nou camió recol·lector de residus urbans amb motiu de la implantació a Sant Cugat dels conteni-dors soterrats amb recolli-da de tipus ploma. El nou vehicle consta d’un equip de recollida mixta de resi-dus sòlids urbans, un fet que comportarà una millo-ra substancial del servei de recollida municipal.

Comiat

l’escola bressol de Valldoreix celebra el fi de curs amb una festa Una festa infantil i un sopar a la fresca van posar, el 16 de juliol, el punt i final al curs 2007-2008 de l’Es-cola Bressol de Valldoreix. L’espectacle Trenet Xumet, a càrrec del pallasso Ruskus Patruskus, i un berenar per a tots els assistents van ser els plats forts de la festa. Seguidament es va celebrar un sopar amb els pares.

múSiCa‘Jam session’ al Casal de JovesEl Casal de Joves TorreBlanca oferirà aquest divendres, de 20 a 23 h, una jam session amb dife-rents estils musicals, com reggae, rock i rap, entre d’altres.

NomeNClàtoRCanvi de nomencla-tura de camí a carrerEl ple de dilluns passat va aprovar el canvi de nom de la via urbana camí de Can Solà. A partir d’ara s’ano-menarà carrer de Can Solà.

pinyons

VaCaNCeSel PRòxim diaRi, a fiNalS d’agoSt29 D’AgoST

El DIARI DE SANT CUgAT tanca un mes per vacan-ces. Tornarà el divendres 29 d’agost als quioscos i les cases dels subscrip-tors amb tota l’actualitat de la ciutat.



Ferit lleu al Pedraforca un escalador santcugatenc

Pedraforca. #CEDIDA

helicòpter dels Bombers de la Generalitat el va evacuar i el va traslladar fi ns a l’Hos-pital General de Manresa. Els fets van tenir lloc el 21 de juliol, al voltant de les dues de la tarda. •

ACCIDENT. Un escalador de 61 anys, Martí Mestres V.A., veí de Sant Cugat, va resul-tar ferit mentre pujava el

Pedraforca. L’home feia la via Martí Mestres, a la cara nord de la muntanya, quan es va accidentar i, en conse-qüència, va patir una fractu-ra oberta de tíbia i peroné i es va trencar un turmell. Un


SEGURETAT. La Policia Local va confi scar 130 plantes de marihuana a la masia de Can Flo, una casa situada entre les Planes i la Floresta habi-tada per okupes, que els propietaris fa tres anys que intenten fer fora.

L’operació, la primera d’aquest tipus a Sant Cugat, va tenir lloc a les deu del matí del dissabte 19 de juliol, quan els agents es van presentar

amb una ordre del jutge per registrar la masia okupada, tres dies després que alguns veïns alertessin el president del Consell de Districte de la Floresta, Xavier Amador, de la presència de les plantes de càn-nabis en aquest habitatge.

Durant l’escorcoll es van localitzar, a l’interior de la casa, una balança de precisió, així com diversos testos amb plantes de cànnabis en dife-rents habitacions i terrasses. Segons l’Ajuntament, també es va localitzar, en dos hor-tets de la masia, una planta-ció de cànnabis amb un siste-ma rudimentari, però efectiu, de reg. Finalment, a l’exterior es van observar diverses plan-tacions delimitades en quatre zones tancades. Segons fonts municipals, els okupes van dir que les plantacions per-tanyien a la comunitat. En total, la policia va confi scar 70 quilos d’haixix.

Durant l’operació es van identificar nou persones que han estat imputades per un delicte de cultiu de drogues. •

La policia confi sca 130 plantes de ‘maria’ en una casa okupa de la Floresta

Una de les plantacions de marihuana a la masia. #CEDIDA

La policia va iniciar l’operació després de les denúncies veïnals


CONTINUÏTAT. L’Ajuntament té la voluntat d’allargar des-prés de l’estiu el programa Us apropem el mercat, un projecte d’inserció laboral per a malalts mentals que ha introduït al mercat de Pere San un servei de repartiment a domicili gratuït.

Segons la tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny, la iniciati-va ha estat molt ben acollida i el servei ha anat en augment. El servei va entrar en funci-onament al desembre i es va

acabar al juny amb una exposi-ció fotogràfi ca sobre el progra-ma. Segons l’Ajuntament, en total s’han repartit 153 coman-des. Fortuny també ha dit que estan estudiant la possibilitat d’estendre el servei al mercat de Torre Blanca, repartint amb més efi ciència el personal del mercat de Pere San.

Tot i la voluntat de l’Ajunta-ment, el projecte i la seva con-tinuïtat també depenen de les subvencions de la Generalitat.

El servei de repartiment a domicili és iniciativa del Grup de Treball Salut Mental Sant Cugat, format per l’hospital de Mútua de Terrassa i els ajunta-ments de Sant Cugat i Rubí.

Un dels quatre treballadors del servei, amb un comanda. #ARXIU / LL.LL.

_N. G.B.

El servei de domicili del mercat de Pere San continuarà

L’Ajuntament vol estendre el servei al mercat de Torre Blanca

Celebració de Sant Cristòfol, patró dels mecànics

#FOTOGRAFIA: CEDIDA

PATRÓ. Deu tallers mecànics de Sant Cugat van celebrar, el dissabte 12 de juliol, un sopar de germanor a Barcelona, el dia de Sant Cristòfol, patró dels mecànics. Els assistents a l’acte van ser Servicar, Auto Recanvis del Vallès, Autos Vilarasau, Taller Josep Casas, Domingo Álvarez, Cugat Móvil, Taller Joan Torné, Taller Jordi Subirachs, Taller Roman i Taller Mecànic J. Trabal. •



energia. “El model de desen-volupament actual que per-met el nostre nivell de vida a occident és un model insoste-nible. Ens agradi o no ens agra-di, té data de caducitat. Les nos-tres necessitats de rebre recur-sos energètics augmenten i les capacitats de rebre’n disminu-eixen”. Aquestes contundents paraules corresponen al presi-dent de la Unipau, Arcadi Oli-veres, en resumir el contingut del Curs d’Estiu.

Pel que fa a l’aspecte for-mal del curs, Oliveres en fa un balanç molt positiu “La gent que ho ha organitzat ho ha fet molt bé. És cert que hi ha hagut menys assistència, segu-rament ha estat perquè les con-

ferències eren més tècniques”. Per tal d’incrementar el nom-bre d’assistents, el president de la Unipau ha apuntat alguns canvis per a les pròximes edici-ons: “Intensificar la publicitat a les universitats, perfeccionar el sistema de crèdits de lliure elec-ció per als estudiants. També ho hem de donar a conèixer a més gent, d’aquí i de fora”.

Del 17 al 23 de juliol, el Cen-tre Borja ha estat l’escenari de la XXIII edició del Curs d’Estiu de la Unipau, on s’han celebrat 28 conferències per analitzar la relació entre la manca de recur-sos energètics i els consegüents conflictes del món, així com les alternatives a la crisi energèti-ca. Uns 120 alumnes han format part del curs, que ha registrat una assistència de 60 persones, aproximadament, per sessió. Una dada que va augmentar considerablement durant les xerrades del cap de setmana.

Les conferènciesLa conferència inaugural va ser a càrrec del teòleg José Ignacio González Faus, que va parlar de la necessitat de sotmetre l’eco-

nomia als drets humans i no al revés, i de no sobredimensio-nar la producció, sinó un repar-timent més equitatiu. Un altre dels temes tractats va ser el model energètic a l’Estat espa-nyol, en aquest cas per Ladislao Martínez López, que va assegu-rar que durant anys “hem pagat l’error de la moratòria nuclear” i va incidir en els perills que com-porta allargar massa la vida de les centrals nuclears.

A la conferència de cloenda, Giorgio Mosangini va parlar del “decreixement com a alternati-va de futur”. Mosangini va obser-var que cal que canviïn els valors de la societat, ja que el decreixe-ment no significa que s’acabi el benestar, i va reconèixer que l’ús d’energies renovables “és una solució important, però no sufi-cient”. El ponent va destacar que el problema és l’excés de deman-da i que, per tant, “cal acabar un creixement il·limitat en un món de recursos finits”. Finalment, va plantejar alternatives tant individuals com estructurals, com optar pel transport públic o l’organització en cooperatives de consumidors. •

Oliveres: “El desenvolupament actual té data de caducitat”Xerrades. La Universitat Internacional de la Pau tanca la XXIII edició del Curs d’Estiu al voltant dels conflictes pel control de l’energia, durant el qual s’han celebrat fins a 28 conferències al Centre Borja al llarg d’una setmana

La conferència de Ladislao Martínez López. #LLUÍS LLEBOT

El curs tanca amb una mitjana de seixanta assistents per sessióEls ponents insisteixen en la necessitat de canviar el model de consum energèticCarolina [email protected]

SoLidaritat. La festa en honor del poble sahrauí cele-brada al Parc Central el diu-menge 20 va reunir uns 2.500 participants, aproximada-ment. La trobada va congre-gar els nens sahrauís que pas-sen l’estiu a Catalunya a tra-vés del programa Vacances en pau i les seves famílies acolli-dores. L’organització –el Front Polisario de Catalunya i Sant Cugat amb el Poble Sahra-

uí (SCAPS)– va valorar molt positivament el nombre d’as-sistents.

L’escenari va acollir el con-cert del grup Estrella Polissà-ria i, ja cap al final, diferents entitats locals van oferir una mostra de la cultura catalana, com els bastoners, els caste-llers i els geganters. Abans de la festa, la majoria d’assistents havia anat a la manifestació de Barcelona per reivindicar els drets dels sahrauís, obligats a viure en camps de refugiats a Algèria.

D’altra banda, en el darrer ple de l’Ajuntament, el 21 de juli-ol, es va presentar una declara-ció institucional, proposada pel grup ICV-EUA, per tal d’exigir al govern de Catalunya, de l’Es-tat, de la Unió Europea i a les Nacions Unides que intercedei-xin davant del govern marroquí per garantir els drets humans i la legalitat internacional als territoris sahrauís .

Un total de 725 nens i nenes d’entre 6 i 13 anys estan passant l’estiu a Catalunya amb el pro-jecte Vacances en pau. •

Prop de 2.500 assistents a la festa pel poble sahrauí celebrada al Parc Central

Un moment de la celebració, amb la bandera sahrauí. #D. FERNÁNDEZ

L’Ajuntament presenta una declaració de suport al poble sahrauí

Carolina [email protected]

“Necessitem una economia que opti per un repartiment més igualitari, i no per sobredimensionar la producció”j. ignaCio gonzáLez faUSteòleg

frases

“Existeix la tendència d’allargar massa la vida de les centrals nuclears, amb els perills que això comporta”LadiSLao Martínezportaveu ecologistas en acción

“El decreixement econòmic no vol dir que s’acabi el benestar. El que han de canviar són els valors de la societat”giorgio MoSanginimembre Del col·lectiu D’estuDis sobre cooperació i Desenvolupament



La Floresta tindrà una ciberaula per a gent gran

Faran cursos d’informàtica. #ARXIU

desena d’ordinadors aproxima-dament (en funció de l’espai). La Fundació destinarà 40.000 euros a la seva instal·lació. D’al-tra banda, el centre rebrà una dotació anual de 4.500 euros per promoure activitats culturals i socials que incideixin en la seva qualitat de vida.

Conveni. L’Esplai de Gent Gran de la Floresta tindrà en els pròxims mesos una cibe-raula d’informàtica oberta a tot el col·lectiu de gent gran de la ciutat, en la qual oferi-

ran cursos sobre diferents pro-grames. L’equipament és fruit d’un conveni de l’Obra Social de La Caixa amb l’Ajuntament i l’Associació Col·lectiu de Gent Gran de la Floresta-Pearson, mitjançant el qual s’instal·larà una ciberaula al Centre Social i Sanitari del districte, amb una

“Després de 13 anys de seque-ra, ara per fi arriba la pluja”, comentava emocionat el presi-dent del col·lectiu de gent gran d’aquest districte, Francisco Artero, durant la signatura del conveni, que té una vigència de cinc anys (2008-2012). De la seva banda, la subdirectora de l’Àrea

Social de La Caixa, Montserrat Caminal, ha destacat que els cur-sos, “a més de potenciar la seva autonomia, fomenten la partici-pació social d’aquest col·lectiu”, i l’alcalde Lluís Recoder ha afir-mat que amb el conveni “s’obre un horitzó de possibilitats” per a la gent gran de la ciutat. •


Les piscines acolliran un taller de primers auxilis adreçat als pares

taller. Les piscines de la Floresta, Parc Central i el Complex Esportiu de Valldo-reix acolliran la setmana que ve un curs gratuït sobre pri-mer auxilis a les piscines adre-çat a pares i cuidadors de nens, organitzat per la Unitat de Pediatria de l’Hospital Gene-ral de Catalunya (HGC).

El curs, que compta amb el suport de l’Ajuntament, por-ta per títol Què cal fer quan un nen s’ofega i l’impartirà el mateix personal de la Unitat de Pediatria de l’hospital.

El primer curs tindrà lloc dilluns, 28 de juliol, al Com-plex Esportiu de Valldoreix,

a les 17.30 h. El dia 29, a les 19 h, el curs es traslladarà a la pisci-na del Parc Central i l’últim dia serà el 30 de juliol.

L’objectiu d’aquesta inicia-tiva és ensenyar a la població què és la reanimació cardiopul-monar bàsica orientada al nen, segons ha explicat a aquest set-manari el cap de servei de la Uni-tat de Pediatria de l’HGC, Félix Muñiz, que ha destacat que es tracta d’un taller teòric i pràc-tic en què els alumnes podran practicar amb ninots el boca a boca i el massatge cardíac.

Muñiz ha explicat que aquests cursos són interes-sants i molt demanats per la gent. Aquest és el primer cop que s’organitza a les piscines, però l’hospital n’havia fet d’al-tres en escoles.

_Redacció

L’HGC ha organitzat el curs ‘Què cal fer quan un nen s’ofega’

l’avan va de marxa

iniCiativa. Més d’un centenar de persones van participar, la nit del 17 de juliol, a La Botellita, en la sortida Anem tots de marxa, impulsada per l’Associació Vallès Amics de la Neurologia (AVAN) amb l’objectiu de facilitar que les perso-nes amb danys cerebrals puguin gaudir de l’oci en un indret al qual no sempre poden accedir.•#FOTOGRAFIA: LOCALPRESS

11èTOTCONCURS

BASES

FOTOPORTADA



En Salvador Figueres i Flotats va néixer a les Peces, a prop d’Albinyana, a fi nals dels anys sei-xanta del segle XIX. Era molt afi ci-onat a tocar la gralla, però només

d’oïda, ja que no sabia llegir, i menys solfeig, però va aprendre a tocar-la amb el pare d’en Pau Casals al Vendrell, ja que són localitats molt properes.Va conèixer la que seria la seva muller, la Josepa Felip i Forcada, de 17 anys, i es van casar a Torrelles. Del matrimoni en nasque-ren cinc fi lles, però sols en visqueren dues, una de les quals era la Josepa, la protagonis-ta de l’entrevista.No tenint gaire lloc per viure, van anar amb el seu germà, que era masover de Can Coll de Cerdanyola. Allà hi restaren poc temps, ja que la masoveria de Can Miró va quedar

Els Grallers de Can Miró

Personatges santcugatencs. Salvador Figueres i Flotats

Segons m’ha explicat la Josepa Figueres, una àvia que amb els seus noranta anys té la memòria molt fresca, el promotor d’Els Grallers de Can Miró fou el seu pare, en Salvador

lliure i, després d’entendre’s amb el propieta-ri, s’hi van traslladar. Era cap a fi nals del segle XIX i en Salvador continuava tocant la gralla; en assabentar-se que a Cerdanyola hi estiue-java en Pau Casals i el seu amic Enric Grana-dos, hi va anar per repassar els coneixements del seu instrument preferit.Amb dos amics que també tocaven aquest ins-trument, s’ajuntaren per formar un grup, del qual en va sortir Els Grallers de Can Miró. Aquest grup va agafar molt de renom per aquí als voltants, i els demanaven per a balla-rugues en moltes festes; una de les festes que amenitzaven era la de Sant Pere, acompa-nyant el Ball del vano i el ram, o sigui el Paga-li, Joan. Durant aquest temps, després de pas-sar la pesta de les vinyes, la fi l·loxera, es va dedicar de ple a refer els ceps de tota la propie-tat, juntament amb dos mossos que tenia.Un dia que va haver d’anar a Sabadell amb el seu ruc, en travessar la via del Nord, la bès-tia s’entossudí a restar al mig de la via sen-se moure’s i el tren s’anava apropant. En Sal-vador el va estirar pel ronsal amb tanta for-ça que el ruc li va mossegar el dit gros de la mà dreta, que li quedà inutilitzat per sempre. Un cop restablert de la ferida, volgué tornar a tocar la gralla i veié que era impossible. Es va desfer el grup amb molt de sentiment, però la realitat era aquesta.Més endavant, després d’una festa famili-ar, va voler tornar a provar-ho per amenitzar un xic la vetllada, però el resultat fou decebe-dor; el pobre home esclatà a plorar veient que mai més no podria tocar aquell instrument que tantes alegries i bons moments li havia fet passar ni amenitzar ballades pels termes d’aquests voltants. •

Tomàs [email protected]

La Josepa Figueres, en una foto fami-liar recent. Suposada-ment avui ja no la tenim. #CEDIDA



“La mort de Pinochet ha tancat moltes ferides”

Entrevistem Fabián González, cambrer

En Fabián González va venir a Sant Cugat quan acabava de fer 30 anys. Ja fa tres temporades que és entre nosaltres i malgrat que viure aquí li agrada força, la seva terra l’està

cridant perquè torni.

Per què vas marxar de Xile?No ho sé, encara.

No me l’esperava, aquesta resposta.Aquí a Sant Cugat hi estic molt bé, però a Xile tampoc no hi estava malament. Tenia una bona feina i arribava a fi nal de mes.

I què va passar?Suposo que va ser la idea que viure fora seria millor. Tinc dues germanes a Sant Cugat i sempre em deien que aquí s’hi esta-va tan bé, que a veure si venia... I mira, tenia uns estalvis, vaig agafar un avió i vaig venir. Però la veritat és que en el fons vaig arribar a Sant Cugat buscant alguna cosa millor.

Però allà tenies una bona feina?Sí, treballava en una empresa de construcció. Érem molta gent! Treballava molt i molt seguit, i després tenia cinc dies de festa seguits.

Sant Cugat va ser com te l’esperaves?Al principi va ser dur. Només pensava a tornar. Compartia pis amb gent de diferents països i de costums diferents, però només va ser durant els tres primers mesos. Després tot va millorar.

Me n’alegro.Bé, no tot han estat fl ors i violes. M’he hagut de privar d’algunes coses. Per exemple, en tres anys que fa que visc a Sant Cugat només he baixat cinc o sis cops a Barcelona.

Caram, sí que vius el poble a fons!Volia estalviar i treballar molt. Ara el canvi de moneda ens afavoreix. A Xile ara podria fer moltes coses amb el sou que tinc aquí.

Quina és la raó de tant d’estalvi?Quan torni vull treballar pel meu compte i es necessita un bon fons per fer-ho.

Així doncs, la teva estada a Sant Cugat és temporal.Crec que l’any que ve faig les maletes. A més, aquí les coses es posen més difícils cada dia que passa.

Com és la situació a Xile?Allà el cost de la vida és caríssim. El men-jar costa tant o més que aquí, però el sala-ri mínim, quan vaig marxar, rondava els 200 euros.

Això és una misèria.La gent sobreviu com pot. Igual que aquí.

I la vostra presidenta com ho està fent?Bé, jo no he viscut el seu govern. Abans que arribés Michelle Bachelet la cosa no estava tan malament. Ara crec que hi ha coses que se li escapen de les mans. Hi ha moltes queixes i vagues, com, per exemple, la de transportistes que hi va haver no fa gaire. Però també han fet vaga professors i estudiants. Abans no hi havia tanta crispació.

És tensa la relació entre Xile i l’Argentina?Jo passo bastant del tema. Són temes de política. Tinc un company de feina argen-tí i ens entenem molt bé. De la mateixa manera que m’entenia amb companys bolivians o peruans que he tingut. És millor fugir de confl ictes entre països, no porten enlloc.

Però els argentins i els xilens teniu una espècie de baralla històrica.Els argentins no ens han perdonat que Xile donés suport al Regne Unit en la guerra de les Malvines, durant la dicta-dura. Ara la cosa ha canviat. La mort de Pinochet ha tancat moltes ferides.

Va ser un període difícil el de Pinochet?El país sencer es va estancar. Va frenar el creixement perquè tot era per a l’exèrcit. Ni educació, ni salut, ni res... Les coses es feien només pensant en ells.

Com és que tenia tants seguidors si feia tant de mal a Xile?En tenia i encara en té, més dels que la gent es pensa. Durant la dictadura els pobres i la classe mitjana van patir molt, però la gent amb diners vivia molt bé i aquests són els que protegien Pinochet.

Situaries Xile en l’anomenat Primer Món?Estem més a prop del Primer Món que del Tercer Món, però encara hi ha molt de camí per recórrer. Està passant com aquí: rics cada cop més rics i pobres cada cop més pobres.

Què esperes trobar a Xile quan tornis?Primer de tot, la família plena de salut. Per la resta no pateixo gaire.

Sant Cugat et deixarà sempre un bon record?Aquí hi he trobat de tot. Gent molt agra-dable i gent que no tant. Ara bé, al Sega-fredo, el bar on treballo, l’ambient és molt familiar i en general no s’hi veu mala gent. Pel que fa al lloc on visc, la carretera de Cerdanyola, està ple d’im-migrants. Ara mateix visc amb uns equatorians i ens entenem tots molt bé. Al barri hi ha diferències, però passa a tot arreu. •

Espectador i treballador de Sant Cugat. La d’en Fabián González és una vida tranquil·la i senzilla. Amb una parsimònia envejable m’explica els aspectes bons i dolents de la seva Xile natal, i veig que és un país que podria ser molt més del que és si hagués estat en més bones mans. Quan va arribar a Sant Cugat fa tres anys, no sabia ben bé per què havia marxat de Xile, però aviat va comprendre que aquí havia de treballar dur i fer calaix per tornar a casa amb una bona barra de pa sota el braç. Des del bar on treballa, a la plaça de Barcelona, ha vist passar la vida estàndard dels santcugatencs.

En Fabian González treballa en un restaurant de la plaça Barcelona per estalviar i poder treballar pel

seu compte a Xile. #LLUÍS LLEBOT

Joan Ramon Armadà[email protected]

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD


16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografi ades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de retallar-ne el text, així com de publicar-les en aquesta pàgina.

El Ayuntamiento no es una empresa privadaDesde ya hace varios años ten-go la costumbre de tomarme mi café de las mañanas en la misma cafetería. Leo el periódico y char-lo con otras personas que acuden regularmente al mismo estable-cimiento.Después de la inauguración del nuevo ayuntamiento comenza-mos a ver llegar grupos de gen-te nueva que acudía regularmen-te en las horas tradicionales del almuerzo.Hay una serie, corta, de perso-nas que nos han llamado la aten-ción por sus largas estancias y porque pueden aparecer varias veces en la misma mañana. Hablo de estancias de hasta una hora y media y tres visitas en una mañana.También se ven algunos que pro-longando su estancia despachan en la cafetería asuntos municipa-les desde el teléfono móvil.¿Es posible que después del dine-ro público que se ha gastado en la construcción del nuevo consis-torio no hayan previsto reservar una sala para descanso y desayu-nos del personal?¿Opina el ejecutivo que estas actuaciones ayudan a crear una buena imagen de funcionarios y políticos?¿Creen que en la Europa más desarrollada y a la que intenta-mos emular, se actúa de la mis-ma manera?Rotundamente, ¡NO...!J.R. LOIDI

Despedida de mossèn ConradComo muchos ciudadanos de Valldoreix y Sant Cugat sabemos, el día 15 de junio hubo la ceremo-nia de despedida de la parroquia de Valldoreix de nuestro queri-do mossèn Conrad, que por moti-vos de salud nos tuvo que dejar, tras dieciocho años de ministe-rio sacerdotal en esta población, como nos informó en su revis-ta nº 1.115. Como uno más de sus colaboradores que fui en los últi-mos años, recordaré siempre las palabras que nos dirigía en todo momento: “Aunque veáis que a Valldoreix han llegado familias con un nivel adquisitivo alto, no

os olvidéis nunca de que también hay familias que están pasan-do una gran pobreza, las cuales por dignidad no se dejan ver, sino que hemos de ser nosotros, como cristianos, que hemos de salir en su búsqueda y ponernos al servi-cio de estas familias. Que la rique-za que vosotros veis no os des-lumbre la pobreza que también existe”. Grandes palabras de una persona que amaba tanto a esta población, que como muchos sabemos, todo aquel que solici-taba su ayuda le era concedida, sin preguntar por sus creencias ni religión.Este día de su despedida, que por cierto, en veintiocho años que estoy viviendo en Valldoreix no recuerdo una commemoración con más afluencia de ciudada-nos que ésta, estábamos todos, sobre todo aquellos que habían recibido su ayuda, no sólo feligre-ses de esta parroquia, sinó tam-bién ciudadanos sudamericanos, africanos y musulmanes, si bien sólo faltó “alguien” que no podía faltar: nuestros representantes

civiles, es decir, nuestra represen-tante de nuestra entidad local menor de Valldoreix. Qué gran pena. El padre Conrad, cuando preparábamos el acto, nos indicó que dejásemos un banco, el pri-mero concretamente, reservado para la representante de la enti-dad local menor, y lo que menos nos podíamos esperar es que ese banco quedara vacío. Por lo que se ve no le dieron la iportan-cia que todos los ciudadanos de Valldoreix que estábamos allí le dimos. Hasta el último momen-to el padre Conrad trató de discul-parla: “Le habrá ocurrido algún asunto familiar inesperado”. A estas alturas sabemos que no fue por eso. Sí cabe decir que como representante del Ayuntamien-to de Sant Cugat tuvimos la gran compañía, que a la vez cercanía, de su máximo representante, su alcalde, Sr. Lluís Recoder. Gracias, señor Recoder, por su presencia y compañía en este acto. Con su presencia y sus palabras poste-riores al acto, librándose de cual-quier color político que Vd. repre-

senta, supo estar a la altura de un representante de la ciudada-nía, compuesta por musulma-nes, evangélicos, católicos y tam-bién agnósticos, que estuvieron en este acto, para decirle al padre Conrad: Gracias por todos sus años de dedicación a esta pobla-ción.Y por parte nuestra, como católi-cos de la población de Valldoreix: gracias, Sr. Recoder, por haberse prestado a ser nuestro represen-tante civil en este gran acto.MANUEL DE HARO FLORES

Realment perillososEm disposava a redactar una car-ta d’opinió sobre els bancs en Z de la rambla del Celler i els voltants de l’ajuntament, quan me’n tro-bo una publicada en el número 1118 del TOT, del Sr. J.R. Loidi, en el mateix sentit. Deixant a part temes de disseny, en què els gustos i les preferènci-es sempre són opinables, quant el tema de seguretat vial, tro-bo que aquests seients o bancs o

Ahir vam anar amb els meus fi lls a la piscina munici-pal del barri de la Floresta, a Sant Cugat del Vallès. Em va sorprendre, i molt, el fet que tots els rètols estaven escrits en castellà. Vaig preguntar al personal de la pis-cina quins eren els motius d’aquest fet, i em van indi-car que tenien ordres des de direcció de fer-ho en caste-llà, ja que hi ha força estrangers i no entenen el català. I jo dic, si la Generalitat obliga els comerços a retolar en català, com és que una piscina municipal pot fer-ho en castellà? Senyors, un rètol amb un cigarret i un senyal de prohibit és universal i qualsevol estranger ho pot entendre, i per tant la llegenda podria ser en català, oi? Si us plau, vetllem una mica per la nostra llengua.ROSA BALLONGA

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

Rètols a la piscina


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

L’AJUNTAMENT NOU L’HAN FET TAN GRAN PERQUÈ JA COMPTEN QUE FARÀ FALTA MOLTA GENT

A MOURE PAPERS PER PODER-LO PAGAR

com se’ls vulgui dir són un autèn-tic perill per a infants, gent gran, ciclistes i qualsevol persona que tingués la desgràcia d’ensope-gar i caure a prop d’un d’aquests elements que en teoria han de fer més còmodes i agradables les passejades per la nostra vila. Els seus angles punxeguts poden esdevenir un autèntic perill per als vianants i sobretot per als infants que sovint juguen a la zona. Sóc professor i un element d’aquestes característiques no podria trobar-se mai en una esco-la pel perill que suposaria, en can-vi, sembla que al carrer no impor-ta el risc que correm tant grans com petits.XAVIER BUSTINS

Odia el consistori els brolladors? Suposo que la resposta és que sí. En uns anys hem perdut tots els que hi havia a la ciutat, primer va ser el llac del Parc Central, conver-tit, per obra i gràcia del consisto-ri, en pista de bàsquet. Després va ser el de la plaça d’Octavià, més

tard el de davant de l’Escola de Música Victòria dels Àngels, con-vertit en jardinera. Més tard, el de la plaça del Coll, i ara, última-ment, sembla que intenten que el brollador del Claustre no torni a funcionar, perquè fa dos mesos llargs que el decret de sequera està anul·lat i el brollador encara està buit i sense que funcioni per res. És que també aquest el trau-ran? Feu un volt per les ciutats del voltant, veureu, a Rubí, tres mag-nífics brolladors sempre funcio-nant i donant frescor a l’ambient.Els brolladors són part integrant de la decoració de qualsevol ciu-tat mediterrània, contribuexen a donar humitat en zones massa escalfades, refresquen l’ambient, creen un microclima més ama-ble, fan més còmoda una ciutat, són una font d’aigua per a la fau-na urbana, i no només els coloms! Els ocells de tota mena beuen i es refresquen, els gats asilvestrats també, els gossos domèstics juguen, els nens s’ho passen bé, i mirar un brollador asserena l’es-perit. Si us plau, torneu-nos els brollador a Sant Cugat! MONTSE SANT


Publicitat | 17



18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

No tinc cap dubte, pel que fa al trànsit, que el centre d’Ikea a Sant Cugat funcionarà perfectament”Opinió

Mirant fotografi es antigues

eren petits, es van dedicar a la producció de cucs de seda. Van plantar moltes moreres i de cucs de seda n’hi havia tants, que el soroll que feien rosegant les fulles deien que equivalia al soroll d’un motor de deu cavalls. Uns angle-sos els compraven la producció. I quan la vinya ja va ser productiva, es van arribar a collir de 60.000 a 70.000 litres de vi a l’any. Can Domènech és segurament l’única masia vinculada amb Sant Cugat que encara exis-teix com a tal. Fins no fa gaire hi havia també la veïna can Monmany, amb els seus camps de conreu, amb els arbres fruiters, amb el bosc … Can Domènech ha quedat sola, subsistint encara com un espai rural, i com un oasi de tranquil·litat, de silenci, de natura, on sem-pre hi regna la cordialitat, la simpatia i l’hos-pitalitat dels qui hi viuen. •

Al voltant d’una gran taula, mirem unes fotografi es dels anys vint. Són el testimoni d’una vida rural que ja ha deixat d’existir, i d’un pai-satge que ja no reconeixes. Ramats d’ovelles pasturant pels boscos de la propietat

de la masia, jornalers i mossos batent a l’era, collint el raïm en temps de la verema, aixoplu-gant-se sota l’ombra d’un arbre mentre beuen d’una bóta, la família menjant al voltant de la taula amb la llar de foc encesa, la masia i els vol-tants amb més d’un metre de neu… La masia, can Domènech, es troba en un vessant del puig Madrona, amb un camí que porta a Valldoreix i un altre al Papiol, amb una galeria des d’on es veu Rubí, i amb lligams amb Sant Cugat de tota mena, també familiars, perquè els Riba-tallada, els amos de can Villà, van tenir noies, i una es va casar amb el noi de can Domènec i l’altra amb el de can Trabal. Tres masies empa-rentades. Can Villà, que es trobava al comen-çament de la rambla de Ribatallada, ja no exis-teix. Can Trabal i can Domènech continuen. Les dues amb uns cellers plens de bótes molt grans que recorden els anys en què la vinya era el principal cultiu de la zona. En una de les fotos feta des de la masia, apa-reix un poblet molt petit al fons, és Rubí, i més a prop, a l’esquerra, una masia, can Jardí, i res més, tota la resta són vinyes. Ara can Jar-dí queda amagada enmig d’un mar de naus industrials, i aquell petit poblet s’ha conver-tit en l’actual Rubí. Carreteres i autopistes han acabat per menjar-se la resta del terreny. Pel cantó, però, del puig Madrona poca cosa ha canviat. El bosc és a prop i hi ha camps de cirerers i de presseguers amb les branques plenes de fl ors blanques i roses quan n’és el temps. I també hi ha hort, i gallines, oques i conills, i ja fa uns anys, també cavalls. En moltes fotos apareix un nen, aquest nen té ara més de vuitanta anys i ens explica vivènci-es d’anys enrere. Com quan acabada la guerra van tornar a la masia i la van trobar buida, no hi quedava res, hi havien viscut nens refugiats del País Basc, i potser els mobles van ser cre-mats per poder suportar el fred dels hiverns. I remuntant-se a èpoques més llunyanes, expli-cava que al fi nal del segle XIX, havien comprat vuitanta vaques i un toro a Suïssa, i que sis o set homes havien anat a buscar-los i que van trigar dos mesos fi ns a arribar aquí. També que després de la fi l·loxera s’havien plantat els nous ceps americans i que mentre aquests

[email protected]

SYLVAIN LAVALEXPANSION DEPARTMENTIKEA IBÉRICA, S.A.

Montserrat Rumbau. Masies

Can Domènech és segurament l’única masia vinculada amb Sant Cugat que encara existeix com a tal

[email protected]

Economia _PÀG. 26


El control de les fonts ener-gètiques del planeta i de les matèries primeres ha estat, des dels inicis de la histò-ria, un dels principals focus de confl icte entre grups humans. Els imperis i les

superpotències han intentat, des de sem-pre, exercir el seu domini sobre els altres arrabassant-los la seva riquesa natural. El colonialisme va elevar aquest espoli a escala global i, més tard, el capitalisme avançat el va convertir en norma sota els paràmetres del comerç internacional, la política exterior i les guerres. Tot això no és història: ho llegim als diaris cada dia. La invasió de l’Iraq, les guerres de l’aigua, l’encariment d’aliments bàsics, el canvi climàtic, els desastres ecolò-gics... són manifestacions d’una situació que té les seves arrels en un model d’or-ganització econòmica depredador del

medi ambient i injust per a la majoria de les poblacions del món. I de tot això se n’ha parlat aquests dies al curs d’es-tiu de la Universitat Internacional de la Pau, que ha aplegat al Centre Borja una trentena d’experts per refl exionar sobre les causes dels confl ictes pel control de l’energia. A part d’identifi car una bona colla de culpables directes, una de les conclusions que es desprenen d’aquest curs és que cal un replantejament col·-lectiu de l’estructura econòmica en què vivim, al Primer Món, si volem que el nostre creixement no ens acabi portant a un carreró sense sortida. Això passa pel compromís individual en l’acció quoti-diana, sí, però també per fer pressió als governs dels països rics i a les empreses perquè transformin les estructures eco-nòmiques cap a un model sostenible no només a les nostres latituds, sinó a esca-la global. Ara es parla de decreixement, que no és res més que començar a com-pensar el mal que ha causat el nostre desenvolupament irresponsable i el nos-tre benestar egoista. •

Pau, justícia i energia

Cal començar a compensar el mal que ha fet el nostre desenvolupament irresponsable i el nostre benestar egoista

dit i fetMIQUELHERRADA miquel.herrada @cugat.cat


El somni d’una nit d’estiu

posar un exemple parell, santa innocència treure punta als anys bixestos recordant el cas d’aquell nebot o d’aquell amic admirat (Josep M. Folch i Torres, posem per cas) que només compleixen o complien anys el 29 de febrer, que s’escau cada quatre! O, innocèn-cia a banda, fer servir efemèrides i aniversa-ris per treure la pols a fets passats i refl ectir-los en la pantalla quotidiana d’això que ara en diuen el dia a dia. Un darrer exemple un poc dur i pesat i que em podreu dir que s’aguanta pels pèls és aquest: hi ha un roc de marbre polit i treballat dipositat damunt l’herba del cam-pus del Claustre del Monestir on, si es veies-sin bé les lletres, es podria llegir que el passat mes de setembre va fer cent anys de la cele-bració (en un Sant Cugat de poc més de dos

Final de curs. Temes recur-rents en la llarga passeja-da per la vida. Veure sense mirar. I, de vegades, mirar si veus coses noves per trac-tar d’explicar-les després. Quants anys fa que el mes de juliol m’ho faig venir bé

per acomiadar-nos fi ns passat vacances bo i desitjant-vos un bon mes d’agost? Quants articles glossant l’estiu o, quan toca, les fes-tes nadalenques, els aplecs de Sant Medir o aquella Setmana Santa que algú pronostica que es transformarà en vacances de prima-vera? Paga-li, Joan! Que trobar en els tòpics del temps espai per posar el dit a la llaga que s’endevina, fer petites troballes histò-riques o deixar anar suggeriments dels que sovint fan mirar cap a una altra banda és l’al·-licient secret i sense afany de lucre dels peri-òdics articlets. Ve a tomb i m’ho faig venir bé per dir-ho: número més, número menys, em quedo amb el capicua i proclamo a crits metafòrics, des del Pi d’en Xandri a la creu de terme de Coll Favà, des del barri de Sant Francesc al Parc Central, que aquest que lle-giu –oidà!– és l’article que fa 323.Santa innocència, suposar sortoses les xifres amb la cua i el cap d’igual guarisme! I, per

[email protected]

Taula rodona Periodisme i política, a càr-rec de Salvador Cot (Avui), Àlex Salmon (El Mundo), David Madí (CDC) i Josep M. Balcells (PSC). El moderador serà Xavier Fornells, director de Cugat.cat.

II JORNADES DE COMUNICACIÓ RAMON BARNILS 19 DE SETEMBREA les 20 h, a la Sala Capitular del Claustre del Monestir

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

mil habitants, segons el cens ofi cial del 1902, que, copio, “augmenta considerablement en los mesos d’estiu ab la colonia estiuenca…”) d’uns Jocs Florals que aplegaren dotzenes i dotzenes –no exagero gens– de poetes i prosis-tes catalans. Si digués que només amb textos de les escriptores que hi van concórrer s’hau-ria pogut omplir tota una sessió d’homenat-ge a la dona, podríeu pensar que discrepo del monotemàtic i repetitiu homenatge –tanma-teix merescut, ei!– a l’ínclita novel·lista Mer-cè Rodoreda, que va néixer l’octubre farà cent anys. Aquest juliol (els dijous 10, 17 i 24) en fem a Sant Cugat lectura a la fresca.I el somni d’una nit d’estiu? Fa poc glossaven a la tele l’embolic de les pocions màgiques en mans de l’eixelebrat Puck, durant la nit pro-digiosa del teatre i de l’amor. I em va venir a la memòria un autor –manobre de l’Art de Talia el nom del qual no diré– que em comentava, dècades enllà, que li havien dit que al Romea, per provocar la rialla de les criatures, feien pas-sejar per l’escenari un actor (el pobre...!) amb un cap de ruc! “Ah, sí –li hauria pogut dir, i no ho vaig fer per no descobrir-li que defensava causa pròpia–, devien representar una obreta molt antiga d’un tal Jaques P. Are…”No me’n descuido: que aquest estiu tingueu bons somnis i que us enxampin desperts. •

S’hauria pogut omplir tota una sessió d’homenatge a la dona

Martí Olaya. Capicues, tòpics i comentaris del temps

Bon estiu a tots i totes!

Crec que a Sant Cugat ja són uns quants que gaudeixen de les merescudes vacances d’estiu, i ho dic perquè m’ha estat difícil tro-

bar algun o alguna articulista predispo-sat a escriure aquest espai que esteu lle-gint i que fi nalment he fet jo mateix. Bé, aprofi to per dir-vos, si és que enca-ra no ho sabeu, que aquest DIARI és el darrer número de la temporada. Sí, tots marxem de vacances. Els periodistes, les correctores, els col·laboradors, els fotò-

JOSEP M. VALLÈS,DIRECTOR DEL DIARI DE SANT CUGAT

el faristolgrafs, els dissenyadors, els comercials, els maquetadors, els administratius, els distribuïdors... Apaguem els ordinadors, les màquines de fer fotos i les gravado-res fi ns al 25 d’agost, el dia que tornarem a obrir la redacció per publicar el primer número del DIARI DE SANT CUGAT de la temporada, el divendres 29 d’agost.Ha estat, com sempre, una temporada intensa i farcida de moltes notícies. Avui Sant Cugat està en un punt en què està implicada en tants temes que genera més informació que mai. Avui, probablement, si decidíssim posar vuit o setze planes més, en funció de la setmana, segur que les ompli-ríem d’informació local, però entenem que tampoc no es tracta de publicar-ho absolu-tament tot. La nostra feina, començant per un titular, seguint per una notícia o aca-bant per una plana, és, justament, de sínte-si, sempre estem resumint amb l’objectiu de fer arribar al nostre lector allò més inte-

ressant. No podem oblidar que avui, a Sant Cugat i arreu, cada vegada tenim menys temps per a nosaltres, menys temps per llegir i, alhora, cada vegada més estem bombardejats per mitjans d’informació escrits, i també electrònics. Afortunada-ment, els que ens atrevim a abordar la informació local amb rigor i, lògicament, amb proximitat som pocs.Us puc avançar que estem treballant per treure abans de fi nals d’any la nova web del DIARI DE SANT CUGAT. La que tenim actualment és senzilla i sen-se gaires pretensions. La nova serà àgil, s’actualitzarà diàriament i hi tindrà un gran protagonisme tot allò que afecta els subscriptors del DIARI. Per exemple, podran consultar le nostra hemeroteca des del primer número, ara fa 16 anys. Però ja en parlarem després de l’estiu.Ara només em resta desitjar-vos, amics lectors, un bon estiu! •


L’abril del 2007, quan el DIARI DE SANT CUGAT va iniciar una nova etapa amb un canvi de disseny, el meu primer article en aquesta columna va

ser Sant Cugat, ciutat castigada. Aquest càstig al·ludia al menyspreu de la conse-llera de Justícia, Montserrat Tura, a la nostra ciutat en discriminar-la del dret a tenir un jutjat de primera instància. Doncs bé, setze mesos després, el menys-preu s’ha confi rmat. La senyora Tura cre-arà un Palau de Justícia a Rubí –ciutat amb govern bipartit PSC i ERC–, i, tal-ment com una burla, ens informa que millorarà el nostre jutjat de Pau. És a dir, que es vulnera el principi de proximi-tat que ha de tenir la justícia i es menys-tenen les irrebatibles raons que presen-ta l’Ajuntament: som l’única ciutat amb

més de 60.000 habitants que no té jutjat propi i s’infringeix la Llei de demarcació i de planta judicial, segons la qual totes les ciutats de més de 25.000 habitants han de tenir com a mínim un jutjat. També s’ig-noren tres coses: una, que hi ha un infor-me favorable elaborat pel Col·legi d’Ad-vocats de Terrassa; dues, que hi ha un acord aprovat el 2002 per la Generalitat per dotar Sant Cugat d’una seu judicial; i tres, que el 60% de la feina del jutjat de Rubí prové de Sant Cugat. Cosa, per cert, que és la causa del seu col·lapse. Doncs no hi ha res a fer, com ho demostra el fet que fi ns i tot Castellbisbal dependrà de Rubí. Increïble. De moment, com diu l’alcalde Lluís Recoder, caldrà esperar que en les properes eleccions un altre govern posi les coses al seu lloc i “Sant Cugat esdevin-gui cap de partit judicial”. Però és tris-ta, molt trista, aquesta rebequeria soci-alista de castigar un municipi –inclosos els votants del seu partit– per no haver-li lliurat el consistori. Sembla una coacció, oi? Ho és. Però una coacció diu més de qui la fa que no pas de qui la rep. •

Sant Cugat, ciutat sense jutjat

Com diu Recoder, caldrà esperar que en les properes eleccions un altre govern (a Catalunya) posi les coses al seu lloc

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat



Villaseñor exposa que el debat congressual accepta 26 esmenes proposades pels socialistes santcugatencs

XI congrés del PSC _PÀG. 23

Ha passat:La Comissió Territorial de Barcelona demana l’expedient del PAU de Torre Negra

la Ciutat Villaseñor exposa que el XI congrés del PSC

20 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


RECTIFICACIÓ. El Ministeri de Foment s’ha compromès a presentar un nou projec-te d’apantallament acús-tic per minimitzar l’impac-te del pas de trens de mer-caderies pels barris de Can Magí, Coll Favà i Can Fontanals.

Aquest nou plantejament del govern central s’entre-garà durant el mes de setem-bre i haurà de ser més ampli que el que el Ministeri tenia previst fer en un principi, ja que no s’ajustava a la rea-litat urbanística de Sant Cugat, perquè els habitat-ges que hi ha a la zona de Coll Favà són a tocar de les vies del tren. Així, el pla ha de tenir previstes mesures sufi cients per reduir l’im-pacte sonor que represen-ta el pas dels trens per Sant Cugat, i també haurà de plantejar solucions defi niti-ves quan, en un futur, el pas dels combois s’incrementi per l’adequació de la línia a l’ample europeu.

En una reunió mantin-guda entre els tècnics del Ministeri, la tinenta d’al-calde de Territori, Mercè

Foment refarà el pla per posar pantalles acústiques

Compromís. El Ministeri haurà de presentar una nova proposta al setembre, que té per objecte reduir el soroll que es crearà als barris de Coll Favà, Can Magí i Can Fontanals

Demanen que es faci un mesurament sonor de l’entornFoment ha conegut l’actual realitat d’aquests barris

Les vies de tren de Renfe tindran en els pròxims mesos l’ample europeu perquè hi transiti el TGV. #LLUÍS LLEBOT

Conesa, i la tinenta d’alcal-de de Medi Ambient, Marta Subirà, s’ha posat en conei-xement de Foment la realitat actual dels barris que més a prop són de la línia de Renfe i s’ha demanat que aquest departament del govern tor-ni a fer els mesuraments sonors per preveure l’impac-te real del soroll sobre la rea-litat de Sant Cugat.

La petició consistorialL’Ajuntament ha demanat expressament que el nou projecte tingui una espe-cial sensibilitat amb el pas dels trens que passen al cos-tat de l’IES Leonardo da Vin-

ci, que en la proposta inici-al de Foment, considera la zona com a industrial i no com a escolar. Un altre punt important per al municipi és el barri de Can Magí, ja que els mesuraments acústics es van fer prenent com a refe-rència el punt de la benzine-ra i no la resta de zona habi-tada, i fi nalment el barri de Coll Favà, en què es demana que es redissenyi un projecte que ajudi a limitar el soroll, no només al sector on hi ha el CAR, sinó a totes les zones que estan habitades.

Les representants consis-torials han demanat al Minis-teri “la màxima exigència”

per garantir la tranquil·litat i qualitat de vida dels veïns”.

Treballs nocturnsFins al setembre les obres del tercer carril que s’estan fent a Sant Cugat es faran en horari nocturn. Aquesta decisió es deu a la petició feta per l’empresa que porta a ter-me d’adequació de l’ample europeu en el tram ferroviari entre Castellbisbal i Mollet i que passa per la ciutat.

D’aquesta manera, els ope-raris que intervenen en aques-ta obra podran treballar amb molta més seguretat, ja que a la nit el pas dels trens de Roda-lies s’interromp. •

URBANITZACIÓ. L’avinguda Villadelprat, que uneix Sant Cugat amb Valldoreix, s’ur-banitzarà prioritzant el pas per a vianants i per a bici-cletes. La via, que discor-re en paral·lel a les vies del tren de FGC, és el carrer on estan emplaçats l’IES Arnau Cadell, la Cooperativa Estel i la subestació elèctrica.

La tinenta d’alcalde de Medi Ambient i Mobili-tat, Marta Subirà, ha expli-cat que “el projecte l’ha de presentar la promoto-ra que construirà el gerià-tric de FIATC” i ha assegu-rat que “en cap cas s’asfal-tarà l’avinguda, sinó que s’adequarà el camí perquè com a molt passin els cot-xes dels veïns i els vehicles de serveis com ambulàncies, policies i bombers”. La titu-lar de mobilitat ha explicat que encara no està defi nit el calendari d’inici d’obres, però ha avançat que l’execu-ció de l’arranjament estarà subjecte a quan entri en fun-cionament la residència per a la gent gran.

El col·lectiu ProBici ha celebrat la decisió del con-sistori, “ja que aquest tra-jecte forma part de la xarxa ciclista que defensa l’associ-ació. Els principals usuaris seran els alumnes de l’Ar-nau Cadell i els veïns de Vall-doreix que vulguin despla-çar-se al centre”. L’entitat ha posat de relleu que l’es-càs pendent de la via serà “còmode”.

_Redacció

L’avinguda Villadelprat serà per a bicis i vianants

Una imatge de l’avinguda. #LL.LL.

Mariona Sagalé[email protected]

El febrer d’enguany, l’Ajunta-ment va interposar un conten-ciós contra Foment per incom-pliment de cobertura del TGV a Sant Cugat. La demanda es devia al fet que el consisto-ri no va rebre resposta a les al·legacions presentades, ja que el projecte ministerial uti-litzava una cartografi a antiga, que no recollia l’actual creixe-ment de la ciutat i les panta-lles no se situaven de manera estratègica.

Sobre el tema El desfasament del Ministeri de Foment



Sant Cugat presenta al·legacions a les obres de la C-1413

CANVI. Sant Cugat ha presen-tat un seguit d’al·legacions al projecte de desdoblament de la carretera de Molins de Rei i a la connexió amb el Vial Interpolar. Actual-ment aquest pla per eixam-plar aquesta via comarcal es troba en fase d’exposició pública i de presentació d’al·-legacions.

La proposta s’ha debatut en el ple municipal i ha obtin-gut el suport de tots els grups polítics a excepció d’ICV, que s’ha abstingut per no estar d’acord amb el desdobla-ment d’aquesta via. Segons l’Ajuntament, l’arranjament d’aquesta carretera, l’ano-menada C-1413, que uneixen Sant Cugat, Rubí i Molins de Rei, tindrà una afectació directa sobre la deixalleria

municipal, la planta de com-postatge, l’escorxador o la ben-zinera que hi ha a la zona de Can Calopa.

La tinenta d’alcalde de Ter-ritori, Mercè Conesa, ha expo-sat que perquè l’ampliació de la carretera no envaeixi el terreny de les quatre infraestructures “introduirem tres al·legacions per modificar la planificació de la millora general”. A més, les obres de millora a l’entorn del Vial Interpolar tindran un

impacte negatiu sobre el tor-rent i l’estany dels Alous, tal com ha manifestat Conesa. En aquest sentit, i perquè la conne-xió de la carretera de Molins de Rei amb el Vial Interpolar no afecti aquesta zona d’alt valor ecològic i hídric per a Sant Cugat, el consistori demana-rà “preveure altres solucions o alternatives tècniques que permetin mantenir el curs del torrent”, ja que la planifi cació pretén tapar uns 300 metres del

Perill. En cas de no prosperar les queixes de l’Ajuntament el torrent dels Alous s’exposa a un “impacte irreversible”

torrent, cosa que suposarà un “impacte irreversible sobre la funció ecològica”.

Usurpació territorialA banda, l’Ajuntament tam-bé presentarà al·legacions en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que té pre-vist dur a terme la ciutat veïna de Rubí i que està obert a rebre queixes. Segons el consistori, el POUM utilitza mapes car-togràfi cs antics, i això fa que, en algunes zones del Pla Urba-nístic rubinenc s’ultrapassi el terme de Rubí i s’ocupin espais que pertanyen a la municipa-litat de Sant Cugat. Per aques-ta raó, des de l’Àrea d’Urbanis-me s’ha encarregat un estudi al Departament Topogràfi c que conclou: “El traçat del límit de terme proposat al POUM de Rubí difereix de forma gene-ralitzada del que apareix a la documentació de l’Institut Geogràfi c i Estadístic”.

Fricció políticaLes discussions de l’Àrea de Territori van evidenciar la fric-ció política entre CiU i el PP, protagonitzada per Conesa i la portaveu popular, Ber-ta Rodríguez. En l’aprovació d’una modifi cació del Pla Gene-ral Metropolità (PGM) al sector de Vulpalleres, propiciada per una sentència judicial inter-posada per Núñez i Navarro, Conesa va increpar Rodríguez plantejant-li si buscava el bene-fi ci dels ciutadans o “només li interessen els temes dels seus amics”. La popular va demanar a la convergent una rectifi ca-ció. Conesa va entonar una dis-culpa, al fi nal del ple, en el torn de precs i preguntes. •

Les obres del Vial Interpolar posen en risc l’estany dels Alous. #LLUÍS LLEBOT

El consistori es posiciona en contra del Pla Urbanístic de Rubí

M. [email protected]

Barraques

Aquest és un tema realment complicat i, com a tal, de solució difícil. Partint de la base, naturalment, que cal trobar-li una solució, la qual cosa no vol dir que tothom hi estigui d’acord, ja que pot haver-hi qui

pensi que aquest esdeveniment festamajorenc transcorre dins dels límits del que és previsible i admissible. La seva complexitat no admet solucions dràstiques. En aquest sentit, resulta una imprudència plantejar, com ha fet un grup municipal, que el ple de l’Ajuntament n’aprovi la supressió. Sembla més prudent plantejar una refl exió asserenada en la qual les parts implicades hi diguin la seva. Refl exió que implica, per tant, la necessitat d’acords i compromisos per reconduir el tema i evitar les circumstàncies que s’han produït enguany (i en anys anteriors). La llibertat d’expressió no és negociable. I això és el que van posar en qüestió uns quants energúmens en agredir persones i béns físics en plena festa. Si l’esdeveniment ha de constituir un acte purament lúdic en el qual no s’expressin, encara que només sigui en forma de presència física organitzada, la pluralitat d’opinions, que es digui. Encara que molt em temo que si és aquesta l’opció, alguns consideraran que no paga la pena organitzar-lo. Amb altres paraules: si a l’esdeveniment se li treu allò que té d’alternatiu i transgressor, perd la seva raó de ser. El problema sorgeix quan algú es considera amb capacitat per determinar què és alternatiu i transgressor i què no. Quin sentit tindria organitzar aquest esdeveniment si l’únic objectiu fos beure, ballar i escoltar música? Altres actes, i no pas pocs, de la Festa Major ofereixen els mateixos serveis. L’afer es redueix a una qüestió de límits. Admetent que ja està en el límit el fet de reconèixer que els joves han de celebrar la festa pel seu compte, quan aquesta és un esdeveniment, per defi nició, col·lectiu i amb voluntat de transversalitat, caldrà fi xar altres límits: els de la relació dels participants amb l’alcohol, els de les relacions entre els participants i els de la relació dels participants amb la resta de la ciutadania. La Festa Major, també per defi nició, és un moment d’esbarjo i de desori, però tot no val. Saber celebrar-la és símptoma de civisme. I el civisme no admet límits generacionals.•

l’EstirabotJORDI [email protected]



· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

DiStriCte. La presentació de com s’executarà la Llei de bar-ris a les Planes es va convertir en una jornada agredolça quan els veïns de Can Borrull es van assabentar que el seu sector no participarà en el projecte de reforma integral del distric-te. La tinenta l’alcalde de Ter-ritori, Mercè Conesa, va expli-car que el sector no hi ha entrat perquè encara està dins del ter-mini de legalització.

Des de l’Associació de Veïns de Can Borrull, Rosa Golovart s’ha mostrat dol-guda per aquest anunci i ha dit que “quan interessa som les Planes i quan no, Can Borrull”, mentre que Àngel García, de la mateixa associa-ció, ha demanat un cop de mà per al barri. Conesa ha asse-gurat que ara buscaran altres alternatives per aconseguir que Can Borrull, un cop fina-litzi totalment el procés de legalització, s’urbanitzi.

L’alegria de les PlanesL’alcalde, Lluís Recoder, ha felicitat els veïns de les Planes arran de la subvenció aconse-guida i ha demanat pacièn-cia, perquè ara “queda un llarg camí”. Recoder ha expli-cat que Ajuntament i Gene-ralitat es reuniran a l’octubre

per veure el calendari del pla i ha dit que es crearà una oficina d’informació sobre l’execució de la Llei de barris. L’alcalde ha recordat que dels quatre milions que costarà el pla, dos els apor-tarà el govern català i els altres dos, l’Ajuntament, i ha avançat que el consistori ja podrà comen-çar a licitar obra. En aquest sen-tit, ha puntualitzat que el carrer del Doctor Modrego serà el pri-

mer que s’urbanitzarà en el pla de la Llei de barris, que arriba-rà a la seva fi el 2012.

De la seva banda, el president de l’Associació de Veïns i Propie-taris de les Planes, Vicenç Valls, ha felicitat els veïns, l’Ajunta-ment i els grups polítics per haver aconseguit l’ajuda econò-mica i ha apuntat que la subven-ció “no només serà un benefici per a les Planes, sinó per a tot

Sant Cugat”. La nota distesa la va posar el regidor de Comerç i Mobilitat, Josep Romero, que es va endur els aplaudiments dels veïns en manifestar que les Pla-nes “es mereixien” la rehabilita-ció i als residents de Can Borrull els va dir que de moment “els convidaria a ous ferrats amb pernil”, amb relació a la festa que celebra el barri.

A la presentació de la Llei de

barris es va desvelar que la urba-nització de carrers s’endurà la major partida pressupostària, seguida de la construcció d’una ludoteca infantil, de la recupe-ració de teulades i façanes, del programa per la gestió i infor-mació sobre l’aplicació de la Llei de barris, l’arranjament de les pistes esportives, la millora de l’autobús i la creació d’un espai per a noves tecnologies. •

Can Borrull es queda al marge de la Llei de barrisrepercussió. Els més de quatre milions d’euros que fins al 2012 s’invertiran en la remodelació integral de les Planes no afectaran aquesta zona perquè el termini després de la legalització era massa just

A finals del 2012 els carrers de les Planes sense urbanitzar, com a la imatge, seran cosa del passat . #LLUÍS LLEBOT

L’Ajuntament iniciarà obres al carrer del Doctor ModregoLa majoria del pressupost se l’endurà la urbanització

M. Sagalésmariona. [email protected]

Urbanització dels carrers (enllumenat, voreres, accessibilitat i carrers): 3 milions d’euros

Construcció d’una ludoteca infantil: 285.000 euros

recuperació de teulades i façanesc 150.000 euros

Coordinació, gestió i informació sobre la Llei de barris: 124.500 euros

Arranjament de les pistes esportives de les Planes: 100.000 euros

Programa de mobilitat del transport públic (millora de la connexió entre l’autobús i els FGC): 100.000 euros

Habilitació d’un espai per a les noves tecnologies: 49.500 euros

Programa destinat a la gent gran: 49.200 euros

Mobilitat i consum cultural a Sant Cugat (salvar distàncies entre les Planes i Sant Cugat): 41.000 euros

Programa de promoció local (donar a conèixer el districte): 38.000 euros

Programa dinamitzador per al comerç: 36.000 euros

Actuacions de millora de l’accessibilitat al barri: 30.000 euros

Foment de les associacions per a dones: 24.000 euros

Foment de l’associacionis-me al districte: 24.000 euros

Cohesió i integració per als nouvinguts: 16.000 euros

en context Preu de les actuacions



DESIGNACIÓ. Dins del pro-cés precongressual d’Unió Democràtica de Catalunya, el partit va celebrar l’Assem-blea Comarcal del Vallès Occidental el dilluns 14, una trobada que va servir per tri-ar els representants de la delegació local. Xavier Ama-dor va sortir escollit vicepre-sident comarcal, Lluís Fer-nández, membre de l’exe-cutiva comarcal, i Carles

Brugarolas, conseller nacio-nal. D’aquesta manera Sant Cugat té tres representants al consell nacional, ja que cal sumar-hi Joan Recasens i Xavier Amador, que també en són membres.

Unió celebrarà, el 18 i 19 d’octubre, a Sitges, el seu 24è congrés nacional, que portarà per lema Unió: valors sòlids, valors de futur.

Amador és el nou vicepresident comarcal d’Unió. #LL. LLEBOT

_C. Mercader

Unió renova els càrrecs abans del seu congrés

MEDI AMBIENT. Les tres alzines de la plaça de l’Om, davant del Claustre, fa anys que estan afectades per algu-na malura que fa que la bro-tada de primavera s’asse-qui. L’aspecte dels arbres és nefast, amb poques fulles i branques completament seques. I mentrestant, els serveis municipals de jar-dins semblen esperar que els tres arbres es morin.

D’altra banda, l’últim llorer que quedava a la pla-ça agonitza afectat per la sequera, i tots els xiprers de davant del Monestir pre-senten grans trams de fulles seques, danys que podrien estar provocats per la seque-ra combinats amb alguna

malaltia, ja que el xiprer de Can Quitèria també presen-ta el mateix aspecte.

També fa anys que els plà-tans dels jardins del Monestir estan malalts i en van morint exemplars cada any, sense que es replantin els arbres morts i sense que es doni cap expli-cació de la solució que es pen-sa donar a la falta d’arbrat en aquesta zona. Si els xiprers malalts es moren, la seque-ra haurà cobrat un preu molt alt al patrimoni d’arbres de la nostra ciutat! Sobretot als jardins del Monestir, tan ufa-nosos no fa pas gaires anys, seran aviat, per la part del davant del Monestir i el costat del carrer de la Torre, un erm ressec i polsós. ¿Els xiprers també es perdran sense que ningú no faci res per posar-hi remei? Els arbres també són un patrimoni que cal cui-dar. Fa uns anys tothom es va mobilitzar per salvar el Pi d’en Xandri, ara no es farà res per salvar els arbres del Monestir?

Els arbres de la plaça del Monestir agonitzen

Un dels arbres malalts. #M.S. _M. Sant

AVALUACIÓ. “Satisfacció”. Amb aquesta paraula tan concisa el primer secretari municipal del PSC, Ferran Villaseñor, va expressar el sentiment de la secció local dels socialistes per l’onzè con-grés del grup polític del qual forma part.

El primer secretari va explicar que la reunió socia-lista no va servir només per avaluar la trajectòria del PSC en els seus trenta anys d’his-tòria, sinó que, en el marc del debat congressual, també es va defi nir “el que volem ser”. Acompanyat pel portaveu socialista, Salvador Gausa, i diversos militants, Villaseñor va exposar el protagonisme que va ocupar la secció local al congrés, de la qual es van aprovar fins a 26 esmenes i que va aportar 10 delegats i 14 convidats del PSC sant-cugatenc.

A més, el polític va celebrar l’elecció de l’alcalde de Terras-sa i primer secretari del grup del Vallès-Oest, Pere Navarro,

com a nou membre de la Comis-sió Executiva, i d’Isidre Moles com a MMMM.

Des de la secció s’ha catalo-gat de molt importants algu-nes decisions que es van pre-dre al congrés, tal com ha fet saber Villaseñor. “La creació del Consell d’Alcaldes i d’un òrgan que doni suport als par-tits de l’oposició en diferents municipis”.

Bé amb ValldoreixEl socialista també va tenir unes paraules pel traspàs que

la presidenta de l’EMD de Vall-doreix, Montserrat Turu, va fer al vicepresident, Josep Puig.

En aquest sentit, els socialis-tes de Sant Cugat han recone-gut la situació complicada i la llarga negociació per les quals ha passat el pacte de govern, i han assegurat que la concilia-ció per tirar endavant l’adjudi-cació d’atribucions confi rma que s’ha prioritzat l’interès de Valldoreix i els seus ciutadans per sobre de les qüestions polí-tiques. •

M. Sagalé[email protected]

Villaseñor, al centre, va elogiar la funció del Congrés socialista. #LL.

L’onzè congrés del PSC aprova fi ns a 26 esmenes de la secció localBalanç. El primer secretari socialista valora de manera positiva el procés congressual i el pes de Sant Cugat

VALORACIÓ. La presiden-ta de l’EMD de Valldoreix, Montserrat Turu, ha fet una lectura positiva de l’acord a què van arribar durant la setmana passada la Candidatura de Progrés i Catalanista de Valldoreix (CPCV) i la coalició CiU-Actuem per Valldoreix. “La proposta ha estat accepta-da, totes les parts trobem una millora en el funcio-nament a partir d’aques-ta delegació de signatu-ra en el vicepresident”. A

més, Turu ha manifestat, en aquest sentit, que amb el traspàs competencial es posa punt i fi nal als mesos de negociacions i als desa-cords interns que han man-tingut les dues agrupacions polítiques.

L’acord a què han arri-bat els dos grups, després de vuit mesos de negociaci-ons, suposa que el vicepre-sident de l’EMD, Josep Puig, tindrà competències sobre tots els contractes de l’Admi-nistració ordinària referents a àrees de govern, siguin competència del tripartit o del mateix CiU-A, amb un màxim de 50.000 euros.

Valldoreix ja té transferides les competències. #LLUÍS LLEBOT

_Redacció

Turu diu que l’acord de delegació de signatura és bo

“Totes les parts trobem una millora en el funcionament”

Estiu

Em deia l’altre dia un amic que una de les coses bones que tenia l’es-

tiu eren les nits a la fres-ca. Realment és cert. De fet estic escrivint aques-ta columna la nit de diu-menge, a la terrassa. No és gaire tard. Pràctica-ment no passen cotxes, la qual cosa s’agraeix. Hi ha calma. L’aire ens permet sentir les olors de les fl ors que s’obren amb el vespre i escoltar el fruir de les fulles. Al fons, las campa-nes del Monestir toquen les onze. Ha passat un curs, escolar, polític, pro-fessional o personal. Tot-hom pot fer-ne balanç. Sembla que tendim a sin-tetitzar en aquest període previ a les vacances, com si d’un petit examen es

tractés, el temps de l’any transcorregut i copsar si hi ha coses que encara som a temps de millorar. Per part meva, el setem-bre passat em vaig estre-nar amb aquesta columna ajudat per un infatigable amic que em va propo-sant temes per comentar, tant de l’actualitat de la nostra ciutat, del país, de l’entorn o de qualsevulla altra idea que pugui tenir interès per a un even-tual lector. He d’agrair l’oportunitat que em van donar l’editor i el direc-tor del Diari, per poder inserir, setmanalment, aquests pensaments, mol-tes vegades limitats al format establert. Tam-bé m’és obligat donar les gràcies als amics que teniu la paciència de lle-gir-los i als que, encara més, m’atureu pel carrer per fer-me’n comentaris. El meu balanç en aquest aspecte és molt positiu. Finalment, desitjar-vos a tots bones vacances i renovades il·lusions per al pròxim setembre que, a ben segur, les necessitarem. •www.torresadvocats.com

Sintetitzem el període previ a les vacances, com un petit examen

la togaEDUARDTORRES


Ha passat:ISS Facility Services ha adquirit l’empresa especialitzada en jardineria Pedro Moral.

Economia24 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

la Xifra

100%dels actiusSeran el que fusionaran la belga Buchmann Optical Holding i Indo en el sector dels negocis de béns d’equip


L’horari de les terrasses d’estiu s’allarga

A diversos punts de Sant Cugat els horaris s’han allargat, però en uns bars en particular de la Floresta aquests s’han vist reduïts de manera dràstica. #LLUÍS LLEBOT

Malestar. Després de mesos de negociacions, el Gremi d’Hostalers i l’Ajuntament arriben a un acord. Tot i això, a la Floresta es queixen per la restricció que s’està aplicant al districte

EntESA. El Gremi d’Hosta-lers de Sant Cugat i l’Ajun-tament han acordat ampli-ar l’horari de les terrasses de bars i restaurants. “Sant

Cugat ha de tenir un servei d’hostaleria, perquè si no la gent marxarà a sopar a fora”, ha explicat el president del Gremi, Josep Baeta.

El pacte, a més d’estendre l’horari en determinades zones, ja que a la Floresta s’ha redu-ït, inclou que els hostalers con-trolin els sorolls de les terras-ses, que compleixin els horaris fixats i que, en cas de conflictes

amb els veïns, el gremi s’oferei-xi com a mediador. La prolon-gació d’horaris possibilitarà, segons el mateix gremi, “una oferta lògica i d’acord amb la necessitat dels ciutadans, i un equilibri entre la tolerància i el respecte als veïns”.

Horari per zonesEl pacte allarga, de mitjana, entre una hora i una hora i mit-

ja més els horaris que fins ara s’aplicaven a les taules exteriors de bars i restaurants. Mentre que totes les terrasses podran començar la seva activitat a les nou del matí, l’hora de tanca-ment variarà en funció del lloc. En general, els bars i els restau-rants obriran, entre setmana, fins a les 23.30 h, i els caps de setmana, fins a les 24.30 h, i en tots els casos disposaran de mit-ja hora més per recollir; al car-rer d’Elies Rogent, però, podran obrir fins a les onze de la nit els dies laborables i mitja hora més tard els dies festius, i a la pla-ça del Doctor Pila tancaran de diumenge a dijous a les 22.30 h i divendres, dissabtes i vigílies de festiu a les 23.00 h. A la zona de Torre Blanca i la Gran Via de les Corts Catalanes es tanca-

rà a les dotze durant la setma-na i els caps de setmana fins a dos quarts de dues de la mati-nada. Tot i aquestes amplia-cions horàries, a la plaça de Josep Playà, de la Floresta, s’ha aplicat la normativa més restrictiva, ja que les terrasses només podran estar obertes fins a les vuit del vespre, tant entre setmana com els caps de setmana.

Restricció a la Floresta“És una normativa totalment injusta, perquè a la Floresta no hi ha un espai social relaci-onal i aquestes terrasses eren un bon lloc de trobada entre els veïns, sobretot a l’estiu”, ha assenyalat la presidenta de la Floresta Comerç, Begoña Pérez. La florestana ha dit que la restricció està afectant tota l’activitat comercial de l’en-torn de l’estació, ja que “la gent no ve i ja no fem les darreres vendes de la tarda”, i ha dit que la decisió de tancar les terras-ses no ha apartat el problema de fons existent, ja que els joves que beuen fins a altes hores de la nit ho continuen fent. •


L’acord s’ha estès vuit mesos i ara, des de fa més d’un mes, ha entrat en vigor.

Dates Inicis de juny

“És una oferta lògica i d’acord amb la necessitat dels ciutadans, i un equilibri entre la tolerància i el respecte als veïns”jOSEp BAEtA presiDent Del Gremi D’Hostalers

Frases

“És una normativa injusta, a la Floresta no hi ha un espai social relacional i aquestes terrasses eren un bon lloc de trobada”BEgOñA pérEz presiDenta De la Floresta Comerç


Publicitat | 25




Tres de Quatre

Quatre són les causes princi-pals de la cri-si: la bombolla

immobiliària, el preu del petroli, la crisi fi nance-ra i la infl ació dels mer-cats de matèries prime-res. Tres d’elles són cla-rament conjunturals; una, no. El petroli difícil-ment tornarà als preus de fa poc temps, molt per sota dels 100 dòlars, però sí que moderarà el rit-me del creixement del seu preu, tard o d’hora. Això vol dir que el seu impac-te sobre la cistella de con-sum seguirà sent molt alt, però no continuarà crei-xent tant. És a dir, que els efectes infl acionaris min-varan. Alguna cosa sem-blant passa amb mercats com el de l’acer i altres

minerals, els mercats anticipen les pujades de preus causades per l’aug-ment de demanda real i previsible, sobretot del sud-est asiàtic.En canvi, és diferent el cas dels cereals, amb un component especula-tiu superior, amb un pro-cés d’ajustament a la vis-ta quan s’estabilitzi la demanda de biocombus-tibles.La crisi fi nancera per descomptat que és con-juntural. No s’albiren fallides importants ni caigudes de la confi an-ça en el sistema fi ducia-ri. I pel que fa a l’immo-biliari, els preus tocaran fons més tard o més d’ho-ra. Tots aquells que estan posposant les seves ope-racions de compraven-da no ho faran indefi ni-dament. Algun dia, no molt llunyà, es recupe-rarà el sector, però amb noves coordenades, segu-rament més sòlides. Tot i que el pitjor està per arribar, ens en sortirem. Bon estiu! •

Es nota amb claredat una reducció del consum casual

[email protected]

econogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaCARLESBRUGAROLAS

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

“Ikea estarà en funcionament el primer trimestre del 2011”

Entrevistem Sylvain Laval, director d’Expansió d’Ikea a Espanya

E sperem que abans de l’estiu de l’any que ve puguem començar a fer moviments de terra, per després construir el tercer Ikea de Catalunya, el de Sant Cugat.

Quan es va presentar el projecte d’Ikea a Sant Cugat es va dir que s’inaugura-ria al Nadal del 2009. Ara, amb el nou calendari, quan està previst obrir? Abans de l’estiu del 2011, segurament durant el primer trimestre del 2011.

A què s’ha degut tant de retard?Els processos urbanístics són complexos i en aquest hi han entrat els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí i la Generalitat. És com-plicat prendre decisions importants i acon-seguir que tots es posin d’acord, i aquí hi ha hagut molt de retard. Finalment, però, la col·-laboració ha estat total.

Quins clients potencials tindrà el centre de Sant Cugat? La idea és cobrir tota la part del Vallès, amb l’AP-7 com a artèria principal i els municipis de l’est i l’oest d’aquesta via.

Quina va ser la decisió principal per ubi-car un Ikea a Sant Cugat? Per la seva ubicació cèntrica i estratègica i perquè cobrirà la part oest.

Quants llocs de treball es crearan? Més o menys uns 500.

Com s’ha resolt el tema de la mobilitat?

El projecte preveu fer una via ràpida i en el punt que passarà per davant la botiga tindrà sis carrils. No tinc dubte que pel que fa a trànsit el centre funcionarà perfectament.

El centre de Sant Cugat tindrà algun ele-ment diferenciador? Tindrà la mateixa dimensió que les altres botigues, és a dir, un centre de 30.000 m2 de superfície, entre exposició i vendes.

Quines perspectives de creixement té Ikea en l’actual situació de crisi? La mateixa que abans. No hem canviat el pla d’expansió d’Espanya ni el de Catalunya, en


tot cas es pot ajornar. Necessitem 40 botigues a Espanya per cobrir les necessitats del mer-cat i potser no arribarem a aquesta xifra el 2015, com teníem plantejat en un principi.

I quins són els plans per a Catalunya? Per a Catalunya plantegem set centres.

N’hi ha dos que ja funcionen i hi ha el pre-vist per a Sant Cugat. Els altres quatre, on s’ubicaran? Un a la província de Girona i l’altre a la de Tarragona, però encara estem buscant els terrenys. A la província de Barcelona neces-sitarem dues botiges més, una estarà al Vallès i la segona està en fase d’estudi.

Aleshores, podem dir que a Ikea no l’està afectant la crisi econòmica? Sí que ens afecta, perquè afecta els consumi-dors, que gasten menys. Seguim creixent i no notem un retrocés en les vendes, però el creixement no és tan alt com l’any passat.

Teniu previst algun pla de xoc per pal·liar el creixement que no teniu actualment? Intentarem abaixar més els preus, enca-ra que pugin més els costos, perquè s’apu-ja el transport. A més, registrem un incre-ment del cost de la fabricació dels productes que fem a Europa, Amèrica i Àsia. La nostra tradició és abaixar cada any els preus i crec que mantindrem aquesta tradició.

Ikea és una de les empreses bandera de Suècia. Quins són els valors que intenta transmetre l’empresa? La senzillesa. És un dels seus valors princi-pals. Els productes són senzills, funcionals, ni cars ni barats, i de bona qualitat. Les boti-gues no són grans obres d’arquitectura, hi prioritzem la practicitat i no volem estar ni per sobre les expectatives ni per sota. •

Consciència ecològica. Ikea estudia que al centre de Sant Cugat hi hagi un sistema d’ener-gia renovable o geotèrmic. El director d’Ex-pansió apunta que Ikea a més té un acord amb l’ONG WWF i compra fusta de boscos certifi-cats.

Laval és el responsable d’Expansió a Espanya des de fa

quasi un any i abans havia treba-llat a Ikea Itàlia i EUA. #LL. LLEBOT



BALANÇ. La patronal de la micro, petita i mitjana empre-sa Pimec ha valorat positi-vament la publicació de les balances fi scals, encara que lamenta que l’estudi presen-tat pel Ministeri d’Hisenda es limiti únicament a un any, el del 2005.

En un comunicat l’entitat catalana descriu la dada que ha llançat la publicació de les balances fi scals: que la magni-tud de les xifres que Catalunya aporta a la solidaritat només queda superada per les Illes Balears, la que registra més Millor finançament significaria més i millors infraestructures. #LL.LL.

dèfi cit en funció del càlcul del fl ux monetari.

Per aquest motiu, Pimec demana, veient les diferènci-es del que aporten les comuni-tats autònomes amb el que l’es-tat retorna, que la publicació ajudi en primer lloc a canviar l’opinió que té gran part d’Es-panya al voltant de la solidari-tat catalana.

Millor fi nançamentEn segon terme, la patronal destaca que s’han de disse-nyar mecanismes de solidari-tat més justos que els actuals i exigeix una via de solució que “no penalitzi ni benefi ciï de la manera desmesurada en què ho estan fent els diferents ter-ritoris de l’Estat”.

En els mateixos termes la societat empresarial recla-ma que es creï un argumenta-ri sobre el dèficit al qual està exposada Catalunya i asse-nyala que es negociï un nou sistema de fi nançament. Des de Pimec també ha destacat la gran coincidència entre els càl-culs del ministeri i les estimaci-ons dels 13 experts de la Gene-ralitat, tant en termes del mèto-de de fl ux monetari com pel fl ux de benefi ci, i han posat de relleu que aquesta publicació arriba massa tard, cosa que “alimenta dubtes sobre un principi bàsic de gestió del diner públic, que és la transparència”. •

Pimec demana un pla de solidaritat just arran de la publicació de les balancesPer fi . L’entitat celebra que el govern hagi publicat fi nalment el que aporta econòmicament cada comunitat

La patronal exigeix un nou sistema de fi nançament

M. Sagalé[email protected]

Augment de la prima de riscAquesta setmana, la incertesa ha tornat a dominar les expectatives econòmiques. Els dubtes sobre els resul-tats del sector fi nancer, la probable tendència a la bai-xa del cru i un escenari macro en què encara no es veuen senyals d’haver tocat fons són factors que confi r-men aquesta situació.En el sector fi nancer, les bones notícies referides a la intervenció estatal per salvaguardar l’estabilitat del sistema als EUA, així com les sorpreses positives dels grans bancs d’inversió nord-americans, juntament amb altres negatives, han servit de cert alleugeriment a les borses. Cosa que no impedeix que bancs com JP Morgan, Citigroup, Bank of America i Wells Fargo mantinguin un elevat volum de dotació de provisions. Quant al cru, si continua la tendència a la baixa, la infl ació baixaria de nivell i els bancs centrals podrien implantar mesures de relaxació monetària.Finalment, el pla macro continua caracteritzant-se per la incertesa, amb el risc que suposa per a futures revisions a la baixa dels benefi cis empresarials. Davant d’aquesta situació, Bernanke va afi rmar en la seva darrera compareixença que els riscos a la baixa pel creixement s’han incrementat, i els de la infl ació continuen sent a l’alça. També va declarar que la senda que cal que segueixi la política monetària no és gens clara, i es va reafi rmar en la seva prioritat de garantir l’estabilitat del sistema fi nancer. •

en global


28 | Publicitat



Publicitat | 29



Les germanes Pla, Bàrbara i Júlia, i Gina de Swert guanyen el Campionat del Món Femení Universitari, a Còrdova

Rugbi _PÀG.31Esports30 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


HOQUEI SOBRE PATINS. Només un jugador del primer equip masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat continuarà estant vinculat a la disciplina ver-mell-i-negre. Es tracta de Pol de Eguía, que serà l’únic juga-dor amb fi txa sènior. La resta de jugadors seran els matei-xos que defensaran el júni-or A, que estarà integrat per alguns jugadors que aquesta temporada s’han proclamat campions de Catalunya en categoria juvenil i que s’han penjat la medalla de bronze a l’estatal juvenil.

Per contra, fi ns a sis juga-dors no continuaran, per dife-rents motius, a l’equip que la campanya 2008-2009 entrenarà Jordi Raga, també director tèc-nic esportiu del Patí Hoquei Club Sant Cugat. Es tracta dels porters Jaume Sahún i Oriol Martínez i els jugadors David de Juan, Dani Puig, José Marín i Guillem Tenes.

Jordi Raga, que aquesta darrera temporada ha prepa-rat el juvenil A del PHC Sant Cugat i que s’estrena a la ban-queta del sènior masculí, ha assenyalat al DIARI DE SANT CUGAT: “Confio molt en la base del club. L’objectiu no és cap altre que tornar a Prime-ra Nacional Catalana”.

El club no descarta incor-

Roden canvis al PatíAposta clara per la base. Jordi Raga, nou entrenador del sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat, s’ha fi xat l’objectiu de recuperar la Primera Nacional Catalana i fer-ho amb gent del planter

Al sènior masculí, que té sis baixes, només segueix Pol de EguíaL’equip estarà format pels mateixos jugadors del júnior A

drà tres baixes. Es tracta de la portera Vicky Rodríguez i les jugadores Núria Robles i Sonia Lorca. Trullols contraresta aquestes tres baixes amb dues incorporacions. La de la portera Mireia Cabistany i la jugadora Elisenda Gasó, que és defensa. Per la seva banda, el club treba-lla per aconseguir el traspàs de la portuguesa Ana Rita Méndez, que ocupa la posició de davante-ra. A més, el nou preparador del sènior femení també pensa con-vocar jugadores del segon equip femení per reforçar el conjunt de Primera Nacional Catalana. Les quatre jugadores que conti-

nuen a l’equip són Maria Rosa Tamburini, Amaya Gutiérrez, Clara Valls i Andrea Cañellas. El conjunt iniciarà la pretem-porada a fi nals d’agost.

L’objectiu principal que es proposa Trullols no és cap altre que la permanència, però sense descartar acabar la Lliga “entre els set primers. Hem de ser un equip difícil de superar”, detalla el tècnic.

Aguarón i Fox, convocatsPablo Aguarón, juvenil de segon any del PHC Sant Cugat, i el por-ter santcugatenc Guillem Fox –infantil de segon any–, que ha fi txat per l’equip infantil del FC Barcelona procedent del PHC Sant Cugat, han estat convo-cats en una preselecció del com-binat espanyol juvenil per dis-putar el Campionat d’Europa Juvenil, que es jugarà a Itàlia del 8 al 13 de setembre. •

l’OK Lliga que disputin un par-tit amistós a Sant Cugat, tam-bé el 21 de setembre.

Trullols, al femeníJosé Enrique Trullols, que aquesta temporada 2007-2008 ha estat el màxim responsable tècnic de les categories inferi-ors –de prebenjamí a infantil– del PHC Sant Cugat, serà l’en-trenador del sènior femení la pròxima campanya. Trullols substitueix en el càrrec Santi Roca, que abans d’acabar la Lliga va anunciar a la Junta Directiva la seva intenció de no continuar a l’entitat.

L’equip femení, que milita-rà una temporada més a Pri-mera Nacional Femenina, tin-

porar algun jugador sènior al primer equip, tot i que no és una prioritat. La pretempora-da del primer equip comença-rà el dilluns 25 d’agost.

La presentació ofi cial dels dinou equips del PHC Sant Cugat tindrà lloc, si no hi ha cap canvi d’última hora, el diumen-ge 21 de setembre, al Pavelló 2 de la Zona Esportiva Municipal de la rambla del Celler. En la sego-na edició de la Copa del Mones-tir, el sènior masculí s’enfron-tarà amb un conjunt de catego-ria superior, mentre que també jugaran el júnior A, el juvenil A i el sènior femení. L’entitat que presideix Miquel Soler també treballa, en aquests moments, en la recerca de dos equips de

Jordi Raga, entrenador del sènior masculí del PHC Sant Cugat. #LL.LL.

Àlex López [email protected]

El sistema de competició can-viarà la pròxima temporada, 2008-2009, en les categori-es aleví, infantil, juvenil i júnior. Aquesta proposta, presentada pel Patí Hoquei Club Sant Cugat en l’Assemblea General Ordi-nària de la Federació Catalana de Patinatge del 28 de juny, va ser aprovada per l’assemblea i té el vistiplau dels clubs. Aquest projecte l’ha liderat Carles Pin-to, vicepresident del PHC Sant Cugat i col·laborador del Comi-tè de Competició de l’esta-

ment federatiu, amb el suport de Robert Rué, el directiu del PHC Sant Cugat responsable de l’Àrea Esportiva. Entre els punts més rellevants d’aquest can-vi de sistema de competició, cal destacar que la competició pas-sarà a tenir quatre fases i que en una primera fase els equips es dividiran en dues zones geo-gràfiques. En la segona fase, i segons la classificació, els con-junts es distribuiran segons el seu nivell. Les lligues comença-ran el 27 i el 28 de setembre.

Sobre el tema El Patí, clau en el nou sistema de competició

“No descarto acabar la Primera Nacional Catalana entre els set primers. Hem de ser un equip difícil de superar”JOSÉ ENRIQUE TRULLOLS ENTRENADOR DEL SÈNIOR FEMENÍ

Passarà a l’agost:Els santcugatencs Júlia Menéndez i Tommy Robredo estaran als Jocs Olímpics de Pequín

José Enrique Trullols entrenarà el sènior femení . #CEDIDA



Campionat. Les santcuga-tenques Bàrbara i Júlia Pla i Gina de Swert s’han adju-dicat, amb la selecció espa-nyola, el Campionat del Món Femení Universitari de rug-bi a 7, que va jugar-se, del 16 al 19 de juliol, a Còrdova. En la final d’aquest campionat, Espanya va superar Canadà, per 17 punts a 12, mentre que en semifinals un assaig resolt per Bàrbara Pla en l’últim minut de partit va donar la victòria al conjunt estatal, davant Gran Bretanya, per un ajustat 7 a 5.

Amb anterioritat, el com-binat espanyol va imposar-se, també a la Gran Bretanya (12-0), Itàlia (14-5), Canadà (24-5) i França (5-0).

Bàrbara Pla, jugadora de Sant Cugat que aquesta temporada s’ha adjudicat la Copa de la Reina amb el con-junt basc del Getxo, ha expli-cat, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, que “acon-

seguir un títol internacional com és el Campionat del Món Universitari de Seven (rugbi a 7) és increïble”. Pla ha rebut diferents ofertes per jugar a la Lliga francesa la pròxima tem-porada 2008-2009, però encara

no ha decidit el seu futur.Per la seva banda, la sant-

cugatenca Gina de Swert, juga-dora de l’INEF de Barcelona, equip que aquesta tempora-da 2007-2008 ha estat campió de Catalunya, ha assenyalat

que “encara no m’ho acabo de creure. Hem guanyat un títol molt important i, a sobre, ho hem fet disfrutant del nos-tre joc”.

Júlia Pla, jugadora també de l’INEF de Barcelona, ha deta-llat que “ha estat una expe-riència molt positiva, sobre-tot per l’objectiu de lluitar per emportar-nos el títol”.

Després d’aquest tercer World University Champion- ship, Espanya jugarà, el mes de març del 2009, el primer Campionat del Món de Seven (rugbi a 7), a Dubai.•

Les santcugatenques, campiones amb la selecció espanyolaEl març del 2009, el Campionat del Món de Seven a Dubai


Les germanes Pla i Gina de Swert, campiones del món universitàries de rugbi a 7amb segell de la casa. Tres de les dotze jugadores que han defensat el combinat espanyol són santcugatenques

Bàrbara pla i Gina de Swert, a banda i banda de la jugadora que mostra el trofeu . #CEDIDA

nomEnamEnt. El florestà Xavier Sans Cordomí és el primer president del Club Excursionista Independent de Catalunya, entitat de cre-ació recent que està pendent que la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya registri el nou club esportiu. Xavier Sans va ser escollit president del CEI de Catalunya el 13 de juliol, a la població d’Alpens (Osona), durant la sessió fundacional d’aquesta entitat, que tindrà la seva seu social a la Floresta. Sans en serà el president els pròxims quatre anys.

En l’actualitat, el CEI de Catalunya està integrat per dinou socis, procedents de diversos punts de la geogra-fia catalana, com Lleida, Tàrrega, Tarragona, l’Estartit, Barcelona, Sant Boi, Bigues i Riells i la Floresta.

Unir esforçosXavier Sans ha explicat al DIA-RI DE SANT CUGAT que “hi ha molta gent que competeix a títol independent i el que pre-tenem, amb aquest nou club, és que tots els que competim de forma independent puguem fer-ho al CEI Catalunya, on tin-drem diverses seccions, com les marxes de resistència, l’es-calada, la BTT i les curses de muntanya”. •

El florestà dirigirà aquesta entitat els pròxims quatre anys

Xavier Sans, president del CEi de Catalunya. #LLUÍS LLEBOT

_Àlex López Puig

Sans, escollit president del CEI de CatalunyaFundació. El Club Excursionista Independent de Catalunya està integrat per dinou socis

“Aconseguir un títol internacional com és el Campionat del Món Universitari de Seven és increïble”BàrBara pla jugaDora De la selecció

“Encara no m’ho crec.Hem guanyat un títol molt important i, a sobre, ho hem fet disfrutant del nostre joc”Gina DE SWErt jugaDora De la selecció



Corfbol. El Club Korfbal Sant Cugat jugarà la tempo-rada que ve a Primera Divi-sió. Malgrat que és l’últim classificat i compta tots els seus partits per derrotes en la que ha estat la primera tem-porada de l’equip a Primera, el grup que dirigeix Rosendo Garcia continuarà a la màxi-ma categoria del corfbol cata-là, gràcies al fet que la Fede-ració Catalana de Korfbal va acordar, a mitjans de tempo-rada, que aquest any s’afegi-ria un equip més a la catego-ria d’or i no en baixaria cap.

Amb tot, la direcció espor-tiva del club està mirant de reforçar l’equip amb algun jugador interessant per a la pròxima temporada: “No hi ha res lligat, però hi ha hagut contactes”, assegura Joan Garcia, membre de la Junta Directiva del club. “De baixes

no s’espera que n’hi hagi cap”. I és que l’objectiu, en aquesta segona temporada a Primera, ha de ser més ambiciós: “Pel que fa a la puntuació hem fet poca cosa, no hem aconsguit cap punt, però com a equip ens hem consolidat. Ara”, conti-nua Garcia, “hem de mirar de començar a guanyar partits i fer-ho més bé”.

El CK Sant Cugat conti-nuarà disposant d’un equip filial a la Segona Divisió, el KC Barcelona, i també podria tenir un equip júnior: “Estem estudiant la possibilitat de fer un tercer equip, un júni-or, però dependrà dels juga-dors de què disposem”.

D’altra banda, la jugado-ra del CK Sant Cugat i CK Barcelona, Berta Alomà, ha estat guardonada per la Fede-ració Catalana com la jugado-ra amb més bona progressió durant la temporada 2007-2008 a la gala del corfbol català, que va tenir lloc el 12 de juliol a l’Ho-tel Icària Barcelona. Alomà ha estat la màxima encistelladora de Segona, amb 28 punts, i ha jugat amb els equips sub-16 i sub-19 de la selecció catalana.

El club està estudiant la possibilitat de fer un equip júniorBerta Alomà rep el premi a la jugadora amb millor progressió

El CK Sant Cugat, en un partit. #ARXIU/LLUÍS LLEBOT

_Pere Fernández

El CK Sant Cugat seguirà un any més a PrimeraCompetició. La Federació ha decidit que aquest any hi hagi vuit equips

Antonio López i Estrella Ribó guanyen la 25a Cursa Popular de la FlorestaDebut amb èxit. Els campions de l’edició d’enguany no havien participat mai en aquesta prova, que va desenvolupar-se diumenge passat en aquest districte

AtlEtiSmE. L’atleta indepen-dent Antonio López Plasen-cia, en categoria masculina, i Estrella Ribó, en femenina, van ser, diumenge passat, els campions de la vint-i-cinquena edició de la Cursa Popular de la Floresta. López, de 41 anys i resident a Sant Andreu de la Barca, va aconseguir el seu millor resultat esportiu dels últims anys. Aquest corredor, que participava en aquesta cursa per primera vegada, reconeixia després de creuar la línia de meta que “no tenia referències d’aquesta cursa. És un circuit força dur”.

La barcelonina Estre-lla Ribó, del club California Sports de Sabadell, va aconse-guir un nou títol en la seva car-rera esportiva. Un dia després d’adjudicar-se una cursa de deu quilòmetres a Santa Mar-garida de Montbui, va aconse-guir una victòria més en el seu

palmarès, classificant-se cator-zena en la classificació gene-ral de la cursa de la Floresta. Ribó, que també participava en la Cursa Popular de la Floresta per primera vegada, és l’actual campiona de la Mitja Marató de Sitges i de Girona. L’any 2007 es va proclamar vencedora de la Mitja Marató de Roda de Ter i subcampiona de Catalunya de Mitja Marató, a Ripoll. El 2007, també va assolir el títol de la Lliga d’Internet Championc-hip. Ribó, de 31 anys, va decla-rar: “M’agrada provar totes les curses que es fan i aquesta m’ha agradat, tot i que és dura”.

Un total de 180 atletesEn aquesta edició hi van parti-cipar 180 atletes, 1 63 en cate-goria absoluta (que van haver de recórrer una distància de cinc quilòmetres) i 17 en cate-gories de base (en un circuit de 1.700 metres). Jordi Puigne-ró, regidor de Comunicació, Serveis Interns i Innovació de l’Ajuntament de Sant Cugat, va assenyalar que aquesta cursa popular “està total-ment consolidada”.

Per la seva banda, Xavier Sans, portaveu de la Comissió de Festes de la Floresta i orga-nitzador de la cursa, va expli-car que “els atletes han mar-xat de la Floresta amb una bona

impressió de la prova”. Sans va afirmar que la pròxima edició “apostarem per la continuïtat de la nova fórmula de la cursa. Potenciarem la participació”.

Per celebrar les noces de plata de la Cursa Popular de la Floresta, l’organització va oferir una botifarrada a tots els participants i una exhibi-ció de bitlles catalanes, amb la presència del Club de Bit-lles Sant Cugat i dues entitats de Terrassa i Sabadell.

La 25a Cursa Popular de la Floresta ha estat, enguany, una cursa puntuable per a la Lliga d’Internet Cham-pionchip (www.championc-hip.cat). El DIARI DE SANT CUGAT i el TOT Sant Cugat han estat dues de les empre-ses patrocinadores d’aques-ta nova edició.

El cap de setmana passat també es va inaugurar l’expo-sició que recull els 25 cartells de la Cursa Popular de la Floresta i que durant el mes de setembre encara es podrà visitar.

Quarta CaminadaLa quarta edició consecuti-va de la Caminada Popular de la Floresta va reunir més d’una cinquantena de parti-cipants, en un acte organit-zat també per la Comissió de Festes de la Floresta. •

Estrella Ribó, subcampiona catalana de mitja marató el 2007Hi van córrer 180 atletes, entre adults i categories de base


Estrella ribó i Antonio lópez, campions de la 25a Cursa Popular de la floresta. #DAVID FERNÁNDEZ

DEfUNCiÓmor mateo fulleda, expresident del Chess futbol SalaMateo Fulleda, expresi-dent del Chess Futbol Sala, va morir el 21 de juliol, víc-tima d’una malaltia. La Floresta es va acomiadar de Fulleda, de 63 anys, a l’es-glésia parroquial Verge de Montserrat de la Floresta. Mateo Fulleda era una per-sona molt coneguda i esti-mada a la Floresta, on vivia. També va ser entrenador i col·laborador de l’Olímpyc Floresta FS.

tENiS DE tAUlAla UE Sant Cugat cau a la final amb l’Èpic CasinoEl primer equip de la UE Sant Cugat de tenis de taula ha tancat la tem-porada amb el subcam-pionat de Copa de Divi-sió d’Honor. L’equip sant-cugatenc, que arrossegava un sis de sis en victòries a les fases prèvies a la final, no va poder aconseguir la setena victòria, que li hau-ria suposat el títol de cam-pió. A la final va perdre 4 a 2 amb l’Èpic Casino.

motoCiCliSmEiván García suma 7 punts al català de velocitatEn la seva primera prova en la categoria Supersport al Campionat de Catalunya de Velocitat, Iván García Cañadilla ha acabat vuitè i ha sumat 7 punts. Aques-ta prova va tenir lloc, el 13 de juliol, a Albacete. En la classificació general, el santcugatenc és dino-vè d’un total de més d’una trentena de pilots. Aquesta ha estat la cinquena prova d’un total de set.

fUtbol

Els futbolistes santcuga-tencs David López i Lucas Porcar han iniciat la pre-temporada amb el segon equip del RCD Espanyol.

xuts



El Club Voleibol Lubesa Sant Cugat debutarà a la pista del CV Esplugues

VOLEIBOL. La Lliga FEV ja té calendaris i grups configu-rats. El Club Voleibol Lubesa Sant Cugat jugarà al grup B amb els equips de Catalunya, Illes Balears, Múrcia i les dues castelles. Entre ells n’hi ha alguns de coneguts, com són el CV Esplugues, el CV Viladecans, el CVB Barça i l’Algar Surmenor; d’altres en canvi són nous: estrenen categoria l’Algaida Valldemossa, de Mallorca, i el Roldán AD, de Múrcia. Els altres dos equips són el Cua-drado Duque de Guadalajara

i el CAEP Soria, tots dos van jugar a la FEV la temporada passada.

Les santcugatenques ini-cien la temporada a la pista del CV Esplugues el 18 d’oc-tubre i la tancaran el 14 de

març a Mallorca, a la pista de l’Algaida Valldemossa. La competició es preveu iguala-da: “Aquest any la Lliga enca-ra ho serà més que en la tem-porada anterior”, assegura Miquel Martínez, president

Competició. La Lliga FEV només tindrà nou equips i es disputarà entre els dies 18 d’octubre i 14 de març

del CV Sant Cugat. “Favorits? Es diu que el Roldán té molt de pressupost i podria estar fent un equip molt fort”.

En el capítol d’altes i bai-xes no es preveuen més movi-ments, fora que surti alguna cosa molt interessant d’últi-ma hora. Cal recordar que tornen a l’equip les santcuga-tenques Carlota Santamaria i Bàrbara Puiggalí, la primera col·locadora i la segona oposa-da, provinents del CV Barça, i s’ha fitxat Carol Triguero, juga-dora que la temporada passa-da va jugar al CV Viladecans a la posició de lliure. L’entrena-dor, Gervasio Stopiello, també comptarà amb Neus Sánchez, jugadora del juvenil del CV Lubesa Sant Cugat. Pel que fa a baixes, deixen l’equip Demel-za Roldán, Estel·la Soler, Marta Garcia i Alejandra Porteiro.

La pretemporada del pri-mer equip començarà el 25 d’agost.

Quant als equips de base, segueixen escalfant motors els equips juvenil, infantil i cadet, que els dies 20 i 21 de setembre disputaran, a Sant Cugat, el V Torneig Interna-cional de voleibol base. En aquest torneig participaran vint-i-un equips, entre ells cinc de catalans, dos d’italians, un de francès, dos de portugue-sos, un de suís, un de polonès i un de canari.•

Gervasio Stopiello seguirà dirigint l’equip una temporada més. #ARXIU/LL.LL.

No hi haurà més moviments quant a altes i baixes

Pere Ferná[email protected]

Quatre jugadors deixen l’AXA FS Sant Cugat

futBOL SaLa. El primer equip de l’AXA Futbol Sala Sant Cugat encara no té perfilada la plantilla que la temporada vinent militarà a Primera Naci-onal B. El que sí que ja s’ha con-firmat són les baixes de Fillo, Calle, Cristian i Marc Casas (aquest últim cedit a l’Esco-la Pia de Sabadell, de Prime-ra Nacional A).

Si no es produeix cap nove-

tat durant la pretempora-da, l’AXA no farà cap fitxatge extern. Ben al contrari. El que es pretén és que jugadors del sènior B reforcin el primer equip.

Jaume Martínez, que compli-rà la seva quarta temporada al capdavant del primer equip, ha convocat els jugadors el dilluns 1 de setembre, per iniciar la pre-temporada. El tècnic ha assenya-lat que “en les últimes dues tem-porades hem acabat la Lliga en la tercera i segona posició. Tots volem pujar, però serà difícil per-què els equips es reforcen”.

_À. López Puig

El primer equip iniciarà la pretemporada el dilluns 1 de setembre

La Federació ratifica la UESC a Copa Catalunya BÀSQuEt. Com va avançar el DIARI DE SANT CUGAT en l’edició del passat 20 de juny, el sènior masculí de la UE Sant Cugat estarà, un any més, a Copa Catalunya. La Federació Catalana de Bàs-quet ha fet pública la llista

dels trenta-dos equips que la temporada vinent jugaran en un dels dos grups de Copa Catalunya, entre els quals figura l’equip de David Liza-no, que la temporada passada va descendir de categoria.

_Pere Fernández



Xavi Galí dirigirà el Junior FC durant els tres pròxims anysNou projecte. Tres vegades campió de Divisió d’Honor amb l’Atlètic, el terrassenc comença un nova etapa al capdavant de l’equip santcugatenc

hoquEi SobrE hErba. Xavier Galí es farà càrrec del sèni-or masculí del Junior FC les tres pròximes temporades, després d’estar-ne quatre com a segon entrenador de l’Atlètic Terrassa. El terras-senc, de 36 anys, està cridat a liderar el retorn de l’equip a la màxima categoria esta-tal de l’hoquei sobre herba: “És un cicle de tres anys i, per tant, un projecte a llarg ter-mini. Aquest primer any”, assegura Xavi Galí, “hem de mantenir la categoria”. Serà a partir del segon quan, amb la incorporació dels jugadors que vénen de les categories

inferiors, es podrà parlar de fer el salt de categoria amb garanties.

Pel que fa a les altes, l’equip ha incorporat, de moment, Ignasi Romagosa, del FC Barcelona, i Mauri Carrió, del RC Josaleta. Quant a baixes, deixen l’equip Marcel Cole-man, Ezequiel Paulón i Adrià Serrahima. La pretemporada comença el 28 d’agost i Xavi Galí vol tenir tancat el planter abans del 15 de setembre.

Nova direcció esportivaAlbert Bou, després de nou anys a la direcció esportiva del FC Barcelona, treballa des de l’1 de juliol en el projecte del Junior FC. Bou dóna un valor especial al projecte de forma-ció a llarg termini que planteja el club. Sobre el sènior mascu-lí, apunta: “El que s’ha de pri-oritzar és formar un equip per damunt de l’ascens”.•

Albert Bou substitueix Toni Forrellat a la direcció esportiva


Galí ha estat segon tècnic de l’atlètic els quatre últims anys. #CEDIDA

haNDboL. L’entrenador santcugatenc d’handbol Dani Gómez dirigirà el pri-mer equip de l’Handbol Ter-rassa, que milita a la Lliga Catalana, la temporada 2008-2009. Gómez ha expli-cat que l’objectiu esportiu a la Lliga, on es trobarà amb el Club Handbol Sant Cugat, és la permanència.

Gómez aterra a Terras-sa després d’adjudicar-se el títol de Lliga a Terce-ra Catalana amb el segon equip del CH Sant Esteve

Sesrovires, que ha fet ascen-dir de categoria.

Dani Gómez és un jove tèc-nic d’handbol de 26 anys, que entrena des de fa deu anys i que té el títol d’entrenador nacional. Va exercir dues temporades al CH Valldo-reix, que va fer ascendir a Segona Catalana en la pri-mera campanya, i després es va incorporar al CH Sant Esteve Sesrovires B, club on ha estat aquesta última tem-porada, 2007-2008.

Dani Gómez ha pujat el Sant Esteve Sesrovires b a Segona. #LL. LLEBOT

_Àlex López Puig

Dani Gómez dirigirà l’Handbol Terrassa



25 anys de cursa de la Floresta

Qui s’havia de pensar aquell calorós diumenge del

mes de juliol del 1984 que arribaríem als 25 anys de Cursa Popular de la Floresta. Dels 68 corredors inicials hem passat a vora docents aquesta edició. Molts canvis ha sofert aquesta cursa: inici, fi nal, recorregut, distància, participació, etc., però mai no ha deixat de ser una cursa popular, més o menys moderna, menys o més professional, o més voluntària.Tot un gran equip humà ha fet possible aquest esdeveniment esportiu pels carrers d’aquest districte una mica allunyat del centre com és la Floresta, amb la seva peculiaritat de carrers amb fortes pujades i baixades, però amb uns voluntaris que per fer que el nom de la Floresta corri per arreu van dormir poc, van passar calor, van aguantar més d’una queixa d’aquells que a vegades no entenen que val més la voluntat d’organitzar que la professionalitat dels actes. Gràcies als quasi cinquanta voluntaris que ens van ajudar.Però no penseu que acaba aquí aquesta cursa, ja comencem a pensar en la propera edició, la vint-i-sisena, amb més novetats. La Comissió de Festes ha apostat per consolidar-la, i així ho farem, però no oblidarem aquell esperit que la va fer néixer ara fa vint-i-cinc anys: és la Cursa Popular de la Floresta, un acte més de la Festa Major del districte. Un districte allunyat... Gràcies a tots els que l’heu fet possible: participants, voluntaris, col·laboradors, mitjans de comunicació, etc. Han passat molts corredors durant aquests anys i gràcies a ells la cursa ha sobreviscut. •[email protected]

la TribunaXAVIERSANSORGANITZADOR DE LA 25a CURSA POPULAR DE LA FLORESTA

HANDBOL. El sènior A del Club Handbol Sant Cugat ja sap els rivals que tindrà en la seva temporada de retorn a la Lliga Catalana. El conjunt que entrena Jordi de la Cruz comença la Lliga el 21 de setembre, a domicili, davant el CH Gavà A. El grup el componen catorze equips, entre ells dos de coneguts, el Sant Martí Adrianenc B i el CE Vendrell, que van coincidir en la passada fase d’ascens a Lliga Catalana. La competició regular fi nalitza el 5 d’abril.

L’objectiu d’aquesta propera temporada és, però, ben diferent de l’anterior: “Els equips s’estan reforçant molt, serà una temporada molt difícil”, assegura l’entrenador. De la Cruz confia en els seus: “Penso que si fem l’esforç podem mantenir la categoria”. A més de jugar en una categoria superior, els vermell-i-negres hauran de fer front a entre quatre i sis baixes, totes elles importants. Deixen l’equip el germà gran dels Tous, Bernat Tous, que ha fi txat per l’Handbol Esplugues. Bernat Anducas marxa a Dinamarca per qüestions d’estudis, i el francès Guillaume Clairand també dóna per tancat el

seu pas per Sant Cugat. Quasi segura serà la baixa d’un veterà com és l’Iván Carpio, a causa de les dues lesions que pateix, una de lligaments al genoll i l’altra de l’esquena. I es mantenen en incògnita les baixes de Jordi Martínez, per la greu lesió que va patir la temporada passada –trencament de lligaments creuats i menisc– i si es podrà comptar o no amb Xavi Rius.

En l’apartat d’altes, Gorka Herrero, provinent de l’Hand-bol Granollers, reforçarà la debilitada primera línia de l’equip, mentre que Alejan-dro Bejarano, del Sant Esteve Sesrovires, ho farà en la posi-ció de pivot. “Estem valorant la possibilitat de fi txar algú més, però és difícil. Si no”, reconeix De la Cruz, “haurem de tirar de

jugadors del fi lial”. De la Cruz, conscient de les limitacions econòmiques del club, advo-ca per treballar amb la joven-tut i “amb gent que confi ï en el nostre projecte”.

Segona DivisióCH Valldoreix i CH Sant Cugat B repetiran, una temporada més, al mateix grup 1 de Sego-na Catalana. Els dos conjunts es tornaran a veure les cares després que ambdós patis-sin de valent per mantenir la categoria la temporada ante-rior. L’Handbol Sant Cugat B començarà jugant a la pista del CH Sant Esteve Sesrovires B i el CH Valldoreix a la pista de l’AE Fornells. La competició regular s’inicia el 21 de setem-bre i fi nalitza l’1 de març.•


El CH Sant Cugat començarà la Lliga a la pista del GavàCalendari. La FCH també ha facilitat els calendaris de Segona, on militen el CH Valldoreix i el CH Sant Cugat B

El CH Sant Cugat va pujar aquest any a la Lliga Catalana. #ARXIU

La 25a Mitja Marató de Sant Cugat presentarà novetats organitzatives

ATLETISME. La 25a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que en aquesta edi-ció també serà Campionat de Catalunya de l’especialitat, presentarà algunes novetats respecte a l’última edició. La cursa, de 21,097 quilòme-tres de recorregut, serà pun-tuable per al Challenge de Mitges Maratons Gran Pre-mi Diputació de Barcelona, circuit que reuneix les mit-ges maratons més impor-tants que es fan a Catalunya durant l’any.

A més, la Federació Cata-lana d’Atletisme donarà pre-mis en metàl·lic als primers

classificats. Només podran puntuar per al Campionat de Catalunya de Mitja Marató tots aquells atletes que esti-guin federats. Aquest campi-onat català també presenta-rà dues noves categories: la de cadira de rodes i la de corre-dors amb difi cultats visuals.

La 25a edició de la Mitja Marató de Sant Cugat, que tin-drà lloc el diumenge 5 d’octu-bre pels carrers de la nostra ciutat i que organitzen Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Tennis Natació Sant Cugat i Ajuntament, tindrà un cir-cuit molt semblant al de l’úl-tima edició.

Les inscripcions per partici-par-hi s’obriran a principis de setembre i es podran formalit-zar en diferents punts.

_Àlex López Puig

Serà puntuable per al Challenge de Mitges Maratons

Robredo optarà a dues medalles olímpiquesTENIS. El tenista d’Hostalric amb residència a Sant Cugat Tommy Robredo disputarà aquest mes d’agost els seus segons Jocs Olímpics. Ho farà en dues competicions, en individual i en dobles, en aquesta darrera prova fent parella amb el mana-corí Rafael Nadal. Robredo, número 14 en el rànquing mundial de l’ATP, va sege-llar a Roland Garros el bit-llet per als Jocs Olímpics de Pequín. I d’ençà, hem vist un altre Tommy. De ser aquell jugador que dos mesos enre-

re no podia passar d’una terce-ra ronda a París, a un Robre-do capaç de guanyar a Bastad el primer títol de la tempora-da i setè títol ATP de la seva carrera. Robredo va guanyar a la fi nal Tomas Berdych (6-4, 6-1), després de superar a les semifi nals l’actual número 4 del món, David Ferrer. Preci-sament, l’alacantí serà, jun-tament amb Robredo, Nico-lás Almagro i Rafael Nadal, el darrer integrant de l’expe-dició espanyola que viatjarà a Pequín aquest estiu.

_Pere Fernández

El primer Torneig per Dupletes Mixtes, un èxit

PETANCA. El Club Petanca Sant Cugat va organitzar, el cap de setmana passat, la pri-mera edició del Torneig per Dupletes Mixtes, a les Pistes Municipals de Petanca Parc de la Pollancreda. L’organització va establir un sistema de com-petició de quatre grups –amb un total de 16 parelles– i cada grup estava integrat per qua-tre equips mixtos. Els campi-

ons de cada grup van ser: José Luis Ruiz i Carmen Pradas (grup A); Jaime Quiñonero i Flora Santiso (grup B); Manu Martínez i Pilar Luanco (grup C), i Mateo Martín i Maruja Estirado (grup D). El torneig va començar dissabte, a les nou de la nit, i va acabar a les tres de la matinada.

L’èxit d’aquesta primera edi-ció –reservada per a socis del CP Sant Cugat– ha provocat que ja s’hagi convocat, per a principis de setembre, una segona edició d’aquest campionat.

_À. López Puig

El CP Sant Cugat organitzarà la segona edició al setembre

Acord entre l’Olímpyc i Premsa Local Sant CugatCONVENI. L’Olímpyc Floresta Futbol Sala i Premsa Local Sant Cugat, empresa editora del DIA-RI DE SANT CUGAT i el TOT Sant Cugat, van renovar, el dijous passat, 17 de juliol, a les instal·-lacions de Premsa Local Sant Cugat, l’acord de col·laboració que man-tenen des de fa uns anys. El conveni van segellar-lo Àngel Ruiz, president de l’Olímpyc Floresta Fut-bol Sala, d’una banda, i Ramon Grau, president de Premsa Local Sant Cugat, de l’altra. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT


36 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

25 Divendres

Festa Major de la Floresta

21.30 h Pistes Esportives de Can LlobetNit JoveConcurs de PS2Inscripcions al Centre Cívic de la FlorestaOrganitza: Joves de la Comissió de Festes, Comissió de Festes de la FlorestaCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Pl. de la VilaTeatreA càrrec de Juli & German, clownsOrganitza: Club Muntanyenc Sant Cugat, FessopescPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat

26 Dissabte

Festa Major de la FlorestaPistes Esportives de Can Llobet De 10.30 a 13.30 h Matí per a infants 11 h Concurs de trencaclosquesInscripcions al Centre Cívic de la Floresta11.30 h Tallers infantils13.30 h XVI Trobada de Mestres Paellers

16 h Ballaruca

23 h Ball de Festa MajorOrganitza: Comissió de Festes de la FlorestaCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat10 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'El campanar, l'església i el claustre'Durada: 2 h 30 min Preu: 8 euros (menors de set anys, gra-tuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme (93 675 99 52)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21 h Pl. del ReiEspectacle inauguralOrganitza: Danstage, Ajuntament de Sant Cugat

22 h Pl. de la VilaConcert Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat, FessopescPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat

27 Diumenge

Festa Major de la Floresta11.30 h Pistes Esportives de Can Llobet Matí per a infants 11.30 h Església Mare de Déu de Montserrat Missa de Festa Major 19 h Pistes Esportives de Can Llobet Tarda de màgia i humor22.30 h Pistes Esportives de Can Llobet HavaneresOrganitza: Comissió de Festes de la FlorestaCol·l.: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatVisita guiada. 'L'Eros primordial

en l'obra de Pla-Narbona'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

28 Dilluns

8a Edició Dansa Sant CugatDe 13 a 14.30 h Cafè-AuditoriDinar-espectaclePreus econòmicsOrganitza: Danstage, Ajuntament de Sant Cugat

29 Dimarts 8a Edició Dansa Sant CugatDe 13 a 14.30 h Cafè-AuditoriDinar-espectaclePreus econòmics21 h Plaça del ReiBallada. Peces curtesA càrrec dels alumnes del cursOrganitza: Danstage, Ajuntament de Sant Cugat

30 Dimecres

8a Edició Dansa Sant Cugat

De 13 a 14.30 h Cafè-AuditoriDinar-espectaclePreus econòmics21 h Casal de Joves TorreBlancaJam SessionA càrrec dels alumnes del cursOrganitza: Danstage, Ajuntament de Sant Cugat

31 Dijous

8a Edició Dansa Sant CugatDe 13 a 14.30 h Cafè-AuditoriDinar-espectaclePreus econòmics21 h Plaça del ReiMostra de TallersA càrrec dels alumnes del cursOrganitza: Danstage, Ajuntament de Sant Cugat

2 Dissabte

12 h Museu de Sant Cugat - MonestirVisita teatralitzada. Deixeu parlar els capitells, ells ho saben tot...

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

3 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat - MonestirJornada de portes obertes al Museu de Sant Cugat-MonestirVisita guiada a l'exposició permanent: 'Oració, treball i poder'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatVisita guiada. 'L'Eros primordial en l'obra de Pla-Narbona'

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Agenda juliol-agost del 25 al 3

Sant Cugat Música a l'Estiu 2008


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la

informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl.

Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i

fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-

ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en

aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Bases Concurs Mostra de Turisme Jove a Sant Cugat 'Relats de viatges'

1. Objectiu de la convocatòria:Promoure l’escriptura, la capacitat de síntesi i l’originalitat dels participants.2. Participants: Pot participar-hi qual-sevol persona que pugui aportar una experiència anecdòtica i vulgui com-partir-la.3. Premis: Es premiaran els dos millors relats. El premi estarà format per dos lots de material per viatjar.4. Publicació dels relats guanya-dors:Els dos millors relats apareixeran publi-cats a mitjans de comunicació locals.5. Característiques de l’obra:El relat haurà d'estar escrit en llengua catalana i haurà de fer referència a una anècdota o experiència real o fictícia sobre algun viatge que hagi realitzat o que volgués realitzar. No podrà sobre-passar dues pàgines de text mecano-grafiada a doble espai, en lletra Arial de 12 punts.6. Lloc i forma de presentació:Hi ha dues maneres de presentar els relats:• A través de l’adreça de correu electrònic:

[email protected]és: enviar el relat adjunt al correu, juntament amb un altre document adjunt amb les dades personals de la persona que es presenta i el seu pseudò-nim. Al correu ha d’aparèixer l’assumpte “concurs relats”.• Directament presentant el document al Servei d’Informació Juvenil - SIJ (Casal de Joves TorreBlanca), en un sobre tancat amb les dades personals del participant al seu interior i el pseudònim a la part davan-tera del sobre.

Termini de presentació: des del dia 23 de juny fins al dia 2 de setem-bre

Més informació:www.santcugat.cat/cursosipremis

Activitats al Museu almes d’agost

7 Dijous21 h Museu de Sant Cugat - MonestirJoc de pistes. L'aventura del Monestir a les fosquesPer a infants de 6 a 12 anys

20 Dimecres18 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatEls petits i grans artistes de la Casa AymatPer a infants de 6 a 12 anys

28 Dijous18 h Museu de Sant Cugat - MonestirConte-taller. El gall de ferro que un cop va cantar. El penell del MonestirPer a infants de 5 a 10 anys

Cal fer reserva prèvia de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, tel. 93 589 63 66

Visites guiades alMonestir

6 Dimecres i 20 Dimecres21.30 h Oficina de TurismeVisita guiada. De nit al MonestirPreu: 15 euros

23 Dissabte10 h Oficina de TurismeVisita guiada. El campanar, l'església i el claustreDurada: 2 h 30 min. Preu: 8 euros

30 Dissabte11 h Oficina de TurismeVisita guiada. El modernisme i mésDurada: 2 hores. Preu: 8 euros 21.30 h Oficina de TurismeVisita guiada. De nit al MonestirPreu: 15 euros

Totes les visites són gratuïtes per als menors de 7 anys

Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de TurismeTel. 93 675 99 52

Org.: Ajuntament de Sant Cugat


TEATRE. La poc aprofi tada plaça de l’alcalde Magí Bar-tralot es va omplir de gom a gom amb motiu de la sego-na Lectura a la Fresca d’en-guany dels Amics de Pedra i Sang. El text d’El maniquí, una obra dramatúrgica de la commemorada Mercè Rodo-reda, es va fer sentir a través dels actors locals Joan Ber-langa, Jaume Pla i Xavier Tor, en el paper de tres sen-sesostre; Núria Tubau, Carme González i Encarna Adelantado, com a drapai-res, i Martí Olaya en la pell del senyor Baltasar.

Per la seva banda, la dansa també va tenir el seu paper dins l’espectacle amb la ballarina Teresa Belza i el coreògraf Toni Gómez. Des d’una cadira tocant a l’escenari, la inconfusible veu de Joan Fàbregas el Fabri relatava els pensa-ments més íntims del gepe-rut, atorgant a l’ambient un toc transcendental.

Un dels edifi cis més emblemàtics de la ciutat continua esperant la seva restauració

Celler Cooperatiu _PÀG. 43

Agenda _PÀG. 44diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura38 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 46

INAUGURACIÓ DE L’STAGE DE DANSA 26 DE JULIOL A les 21 h, a la plaça del Rei


Sara Bella Puigdomè[email protected]

‘El maniquí’ balla a la frescaHomenatge. La segona sessió del cicle de Lectures a la Fresca d’aquest any ha servit per retre un emotiu reconeixement a l’actor santcugatenc Jaume Pla, que el 21 de maig va celebrar el seu vuitantè aniversari

Dos ballarins van aportar la dansa a les Lectures a la FrescaL’associació va homenatjar l’actor local Jaume Pla

jant Josep Pla, Jener va comen-çar el seu recital amb un vers d’admiració cap al seu com-pany: “Jaume Pla Pladevall, homenot”. El crític va desta-car la força i l’energia de l’ac-tor santcugatenc “de múlti-ples personalitats i esperit rebel”. L’alcalde, Lluís Reco-der, també va felicitar l’home-natjat amb una imatge emmar-cada dels capitells del Claus-tre. Els Amics de Pedra i Sang van obsequiar Pla amb un ram de fl ors i una caricatura de l’ac-

tor vestit d’abat Biure, paper que interpreta a Pedra i sang, feta per Ignasi Bassó. Pla es va mostrar agraït i emocionat davant de totes aquestes mos-tres d’afecte. “Realment esta-va a la inòpia, no en sabia res de tot això. És una nit esplèn-dida. Fer vuitanta anys amb aquests amics és com fer-ne menys, això revifa!”. L’actor també va recordar que només fa deu anys que es va traslla-dar, amb la seva dona, a la nos-tra ciutat. “Aquesta és la deci-sió més encertada que hem pres en els darrers anys”.

El cicle es va acabar, ahir a la nit, a la plaça de l’Om, amb la lectura d’Un dia. •

ha fet vuitanta anys”, va expli-car Vilarasau amb la veu tre-molosa. Tot seguit, els mem-bres de la junta de l’associa-ció Amics de Pedra i Sang van pujar a l’escenari per felicitar l’homenatjat. Després d’unes quantes abraçades, Eduard Jener va robar el progatonis-me a Pla durant uns minuts per dedicar-li un poema que ell mateix havia escrit. Parafrase-

Jaume Pla, homenotEn acabar l’espectacle, la directora del grup, Dolors Vilarasau, va pujar a l’esce-nari amb un somriure als llavis i els ulls il·luminats. “Aques-ta obra es va estrenar fa deu anys al Teatre Nacional de Catalunya. En el paper de Juli hi havia, com aquesta nit, en Jaume Pla, que recentment

Jaume Pla, Teresa Belza, Xavier Tor i Joan Berlanga, durant l’escena en què els tres sensesostre es troben el maniquí. #LLUÍS LLEBOT

“La sort que tenim els actors és que no ens hem de jubilar mai. Jo m’he fet meva la frase de Goethe que diu ‘fes el camí de la vida com els astres a l’espai, sense presses (...) però sense parar mai’”

JAUME PLA ACTOR SANTCUGATENC

3obres de teatrede Mercè Rodoreda han format part del programa de les Lectures a la Fresca 2008



L’Stage Internacional de Dansa porta a la ciutat ritme i espectacles

Clàssic. Aquest és el vuitè any consecutiu que Sant Cugat acull aquest curs dedicat a la dansa, organitzat per Varium, Espai i el Teatre-Auditori

danSa. Aquest dissabte, 26 de juliol, comença el 8è Stage Internacional de Dansa Sant Cugat. Més de 300 ballarins d’arreu d’Espanya i d’altres punts del continent europeu s’instal·laran a Sant Cugat per millorar en les seves especialitats.

Una de les principals característiques d’aquest curs centrat en l’art del moviment és la forta vincu-lació que manté amb la ciu-tat. D’aquesta manera, els santcugatencs i santcuga-tenques podrem gaudir, al llarg dels cinc dies que dura l’estada dels ballarins i balla-rines, d’un petit tast de les últimes tendències en estils de dansa tan variats com el hip-hop, el ballet clàssic, el flamenc o el jazz modern.

Espectacles gratuïtsLa primera cita amb l’Stage de Dansa serà demà, a les 21 h, a la plaça del Rei, on podrem veure una mostra de dansa d’algunes companyies internacionals. El dimarts, a la mateixa hora i al mateix lloc, podrem gau-dir amb Peces curtes, un dels clàssics del festival. Una de les principals novetats d’en-guany és la jam session que acollirà el Casal de Joves de TorreBlanca, dimecres, a les 21 h, on tothom que ho vulgui podrà ballar amb música en directe. L’endemà, els balla-rins i ballarines que han par-ticipat en el curs ens oferiran una Mostra de tallers, a les 21 h, a la plaça del Rei. D’altra ban-da, de diumenge a dijous, de 13 a 14.30 h, el vestíbul del Teatre-Auditori vibrarà al ritme dels alumnes del taller, que oferiran un espectacle diari. •


Un dels espectacles de l’edició anterior de l’Stage. #ARXIU

seleccionar els deu grups que formaran part del cicle.

El projecte, que es va enge-gar el 2007 des de la secció musical de Cugat.cat, con-sisteix a promoure els grups i solistes santcugatencs a tra-vés d’un cicle de concerts. En aquesta segona edició, l’Ajun-tament de Sant Cugat s’ha unit a la iniciativa.

Una de les principals nove-tats d’enguany és que els con-certs se celebraran els diven-dres, en comptes dels dijous, i que l’espai anirà variant en funció de l’estil de cada grup. A més, cadascun dels selec-cionats rebrà 150 euros, un DVD del concert i un CD enre-gistrat per pistes i editat pos-teriorment.

MúSiCa. La segona edició del cicle de concerts Mou-te a ritme santcugatenc ha rebut una resposta més que positiva per part dels músics emergents de la nostra ciu-tat. Més d’una trentena de grups i solistes han presen-tat les seves maquetes, la qual cosa suposa un incre-ment de més del doble de participants respecte a l’any anterior. Entre tots aquests, un jurat s’encarregarà de

‘Mou-te a ritme santcugatenc’ desperta l’interès dels grups locals

Espart va ser un dels grups seleccionats al primer ‘Mou-te...’. #CEDIDA _S. B. P.

Canvis. Els concerts seran els divendres en diferents espais

Civilitat civilitzada

Quan escric aquestes línies encara no s’ha produ-ït el tercer d’aquests miracles de les nits de juli-ol a Sant Cugat que en diem Lectures a la Fres-ca. Aquestes consideracions es publicaran l’en-

demà que a la plaça de l’Om s’hagi representat l’adaptació de Marta Pessarrodona d’Un dia, l’embrió del que després seria Mirall trencat. Per què en dic miracle del que s’anun-cia “lectura de textos a les places”?: Doncs perquè si lle-giu la llista de les persones que hi han col·laborat, a part de moltes altres que no hi surten, arribareu a la conclusió que només a partir d’una mena d’actitud que gairebé arriba a la fe religiosa es pot concitar aquest esforç i dedicació. I no és pas això, us ho ben asseguro, sinó la consciència clara d’un grup de persones que creuen que la cultura pot (i ha de) arribar a tothom per les vies del fet social més normalitzat possible. Aquesta cinquena convocatòria ha suposat per a molts (uns d’habituals, i per sort, altres, nous espectadors) la confirmació d’una evolució feta sense pressa però sen-se pausa, que va de la lectura canònica, o sigui text escrit, taula i llum individual, a una creixent dramatúrgia que en algunes ocasions sembla esborrar la presència dels textos físics que les actrius i els actors porten durant la represen-tació. La pregunta, innocent i alhora elogiosa sense potser adonar-se d’un nou espectador, era: per què porten el text a la mà si no paren de moure’s amunt i avall? I la respos-ta és que tot està a punt per convertir les lectures en unes representacions, si es pot tenir el temps i, ai las!, els mit-jans necessaris, és a dir, els eurons imprescindibles. L’expe-riència demostra que hi ha criteri, nivell i rigor professional, mitjans humans més que suficients per afrontar una mini-

temporada com aquesta, que ha demostrat la seva con-solidació plena en els cinc anys d’experiència i que ara fal-ta, si es vol i es creu necessari, la decisió per donar un tom-bant que sembla lògic. Una cosa sí que, al meu entendre (i crec que comparteixo el criteri de tota la junta de l’Associ-ació Amics de Pedra i Sang), és que estem parlant d’unes representacions que conservin allò que, probablement, les ha consolidat i els ha donat l’especial característica que les diferencia: la seva presència a les places de Sant Cugat, fins i tot, com en el cas de La senyora Florentina..., convertint la façana i els balcons d’una casa del poble en un element imprescindible de la representació. Caldria acabar remarcant que l’associació ha volgut fer el teatre de la Rodoreda, en una acció cultural i valenta (al contrari que moltes patums del país), per fer-lo arribar al públic que, en molts casos, el desconeixia. I dir també que hem tingut la sort de gaudir d’unes interpretacions de molt nivell que no personalitzo, i que tot plegat, selecció, direc-ció, coreografies i efectes sonors i dissenys d’il·luminació, han estat capaços de fer-nos sentir civilitzats en temps de penúries ètiques i estètiques. •

LECTURES a La FRESCa. TEaTRE dE MERCÈ ROdOREda: La senyora Florentina i el seu amor Homer (10 de juliol, plaça de Pere San), El maniquí (17 de juliol, plaça de l’Alcalde Magí Bartralot) i Un dia (24 de juliol, plaça de l’Om). Intèrprets partIcIpants en totes les lectures: Encarna Adelantado, Teresa Belza, Joan Berlanga, Josep Bisbal, Joan Fábregas, Salvador Fenollar, Toni Gómez, Carme González, Sònia Guimerà, Marta Jener, Guillem Mariné, Carla Mercader, Martí Olaya, Marcel Palazón, Martina Pérez Vilarasau, Jaume Pla, Mònica Portillo, Xavier Quintero, Toni Ramon, Àlvar Roda, Glòria Rognoni, Domènec Romera, Sílvia Rull, Marta Saña, Xavier Tor, Núria Tubau i Sílvia Vilarrasa. efectes De so: Tura Gómez. coreografIa: Toni Gómez. DramatúrgIa I DIreccIó: Dolors Vilarasau

les lectures són possibles gràcies a la consciència d’un grup de persones que creuen que la cultura pot (i ha de) arribar a tothom

sota el barretEDuARD [email protected]



Jardins exteriors del monestir cistercenc de Santes Creus. #CEDIDA

Santa Maria de Valldaura del Vallès (II)

Document fundacional. Resum: “4 de desembre de l’any de l’Encarnació del Senyor del 1150. Guillem Ramon de Montcada i fi lls donen a Déu, a Santa Maria i a l’abat i el convent de

la Gran Selva i successors una propietat de la munta-nya de Cerdanyola amb terres, erms, pastures i aigües i n’estableixen els límits, per bastir-hi un monestir d’acord amb el costum de l’orde del Cister, en honor de Santa Maria, en sufragi de llurs ànimes i avantpassats, perquè la posseeixin per sempre...” Entre els signants, ultra els donants, fi guren el bisbe de Barcelona Gui-llem de Torroja i dos dels seus canonges.Expansió. Sense deixar el Vallès, el monestir ja pos-seïa terres Catalunya enllà, i quan decideixen dei-xar-nos, diuen que el lloc no els permet l’expansió desitjada: única raó...? Sí que ho fan amb la compla-ença del comte i del bisbe: no oblidem que, el bisbat de Barcelona, des d’anys i en diferents moments, ha estat escapçat per tots cantons, i la darrera escapça-da ben propera! S’havia estès, encara fi ns fa una cin-quantena d’anys, ben endins de terres tarragonines!De Valldaura a Santes Creus. Finalment, enmig de

dubtes, es decanten per la vall del Gaià, rica amb aigua, que acabarà sent el gran monestir de Santes Creus! Lloc avantatjós, atès que el bisbe de Barcelona –gran protector– està convençut que fi ns allà arriba la seva jurisdicció episcopal. Però sorgeix un proble-ma entre mitrats: també ho creu l’arquebisbe tarra-goní! Plet que arribarà a Roma, i ja se sap: Roma locu-ta causa fi nita, ni per a l’un ni per a l’altre, subjecte directament a la Santa Seu, com ho era el nostre! I bé que vivíem... Però, el plet endarrerirà les obres... De monestir a pavelló reial de caça. Així acabà el clos dels nostres bons veïns cistercencs. Però no tots els reis hi anaven només de cacera, coneixem cartes del bon rei Martí adreçades des de Sant Cugat –on hi pas-sava dies de repòs i pregària– a la seva esposa, que restava a Valldaura i que anomena palau! Cartes encapçalades amb el delicat: “Cara esposa...”.Què resta de Valldaura? Gairebé res! Potser trobareu l’indret amb ajut d’un bon mapa. Si us hi decidiu, feu-ho armats d’una bona falç: ep!, només per segar esbarzers! I qui sap si trobareu, molt en sota, algu-na pedra encara cistercenca. Si la trobeu no us l’em-porteu, deixeu-la, per si algun altre, romàntic com vosaltres, us refà el camí, que pugui, també, veure i tocar una prova més de com les “gasta” aquest país amb els seus monuments... Però ens resta Santes Creus! Força refet, servant l’es-perit de Valldaura! En els documents salvats –com un més– n’hi trobem un de signat encara a Santa Maria de Valldaura del Vallès, que val més que qualsevol pedra escadussera! Valldaura serà sempre, si més no, el record amagat, però cabdal, del Cister a Catalunya...! •

de lluny i de propPERE VIVÓ[email protected]

Si us decidiu a anar-hi: feu-ho armats d’una bona falç: ep!, només per segar esbarzers...!

Amanida Folk amb la Universitat Internacional de la Pau

CONCERT. Dins del programa d’activitats del Curs d’Estiu de la Universitat Internacional de la Pau, el dissabte 19 de juliol es va celebrar un sopar popular a la plaça de Pep Ventura, des de les nou del vespre. Havent sopat, el grup de música Ama-nida Folk, que té un component santcugatenc, Ori-ol Castanyer, va oferir un concert en què els vio-

loncels, el clarinet, l’acordió, la flauta travessera, la guitarra, el violí i la veu dels set joves músics es complementaven per fer sonar ritmes i melodies fol-klòriques d’arreu del territori del mar Mediterrani. Molts dels assistents es van aixecar de les cadires i van ballar animadament a la plaça santcugatenca.

•#FOTOGRAFIA: DAVID FERNÁNDEZ

RECONEIXEMENT. Un dels artistes santcugatencs més reconeguts internacional-ment, Josep Grau-Garriga, que viu a la ciutat france-sa d’Angers, serà pròxima-ment homenatjat a Llemot-ges, municipi del país veí.

El reconeixement consis-teix en l’organització d’una exposició de l’artista, que s’inaugurarà el 2 d’agost i que es podrà visitar fi ns al 6 de setembre.

A la mostra hi haurà un

recull de les diferents tècni-ques que Grau-Garriga ha desenvolupat al llarg dels anys, com el tapís, la pin-tura, el dibuix o l’escultu-ra. En total, els espectadors podran gaudir d’una qua-rantena de les obres més recents d’aquest artista polifacètic.

Josep Grau-Garriga va ser l’impulsor de la creació de l’Escola Catalana de Tapís a la Casa Aymat.

Grau-Garriga durant una conferència al Teatre-Auditori. #ARXIU

_Sara Bella

Llemotges homenatja Josep Grau-Garriga

Augmenta la participació en el Festival de Cambra

VALORACIÓ. El Quintet amb Clarinet va posar el punt i fi nal, divendres pas-sat, al V Festival de Música de Cambra del Monestir de Sant Cugat.

Aquesta ha estat la ter-cera i última edició dirigi-da conjuntament per Anna Mora i Lluís Claret, ja que des d’un principi el certa-men s’ha concebut sota la premissa que la direcció anés canviant en un perío-de de dos o tres anys.

Pel que fa a la valoració del cicle d’enguany, l’orga-

nització considera que és molt positiva. D’entrada, hi ha hagut un increment de públic del 7% respecte a l’any anterior, una xifra que pren més importància si tenim en compte que aquest estiu no hi ha hagut cap concert mediàtic, com és el cas del que va protagonitzar Emma Vilarasau el 2007.

L’espectacle més ben aco-llit ha estat el que van oferir el Cor Infantil i el Cor Aglep-ta, per al qual es van vendre unes 250 entrades.

_Redacció



Aquest era l’últim espectacle del Tròpic, un cicle dedicat a homenatjar els artistes del teatre d’humor. El primer dels espectacles, 3 monólogos de risa, es va haver de suspendre per problemes tècnics, i el segon, Circ-caba-ret Armando Risotto, va portar les titelles per a adults a dalt de l’escenari. El primer trimestre de la pròxima temporada podrem gaudir de la segona edició de l’Àrtic, un cicle que en aquest cas està dedicat als artis-tes del moviment.

Final de temporadaTeatro de lo infame ha estat l’especta-cle encarregat d’abaixar el teló de la sala d’Anselm Clavé abans d’unes vacances merescudes. Després de tres anys, l’equip dirigit per Christian Treceño ha aconse-guit fer-se un lloc en l’agenda cultural de molts santcugatencs i santcugatenques, tot i que encara els queda un llarg camí per recórrer. Aquesta última funció n’és un bon exemple. La parella d’humoristes formada per Carlo-Mô i Mr. Di ha omplert, setmana rere setmana, importants teatres de la Ciu-tat Comtal. En canvi, en l’única parada que han fet a la nostra ciutat s’han trobat amb un pati de butaques mig buit. Esperem que la gent comenci a donar un vot de confi an-ça a aquest projecte prometedor i que la prò-xima temporada puguem llegir entrades exhaurides en més d’un espectacle. •

Amb fum, unes ulleres cibernètiques per cap i una coreografi a extravagant es van presentar els humoristes Carlo-Mô i Mr. Di davant d’una

seixantena de persones al Teatre la Unió. El pati de butaques es va convertir en la terrassa coberta d’un bar i les tauletes es van anar omplint, al llarg de la nit, amb les begudes del públic. Mô i Mr. Di van fer una brillant explicació del que ells entenen com a Teatro de lo infame, discurs que van alternar, d’una manera molt dinàmica, amb monòlegs paral·lels, refl exions en veu alta, coreografi es divertides i molta interacció amb el públic. “¡Qué bonita eres!”, van repetir diverses vegades a una espectadora anònima. Un altre dels punts forts de l’espectacle va ser el moment dejà vu. La particularitat d’aquest fenomen és que en el cas de Mô i Mr. Di era un veritable dejà vu, és a dir, que van repetir el diàleg. Això sí, com ells mateixos van dir, els espectadors vam tenir la sort d’assistir, per primera vegada a la vida, i en rigorós directe, a un “dejà vu de verdad”.

Un fi nal de temporada per no parar de riure

Cicle. Últim espectacle del Tròpic

El Teatre la Unió va posar el punt i fi nal a la programació del curs 2007-2008 amb un espectacle d’humor a càrrec de Carlo-Mô i Mr. Di

Carlo-Mô i Mr. Di són dos humoristes catalans que han decidit unir-se per presentar-nos l’espectacle ‘Teatro de lo infame’. #CEDIDA


abcd

Visión de futuro, carácter innovador.

La visión de futuro, el carácter innovadory la dedicación a la investigación hanmantenido a Boehringer Ingelheim entrelos líderes mundiales del sectorfarmacéutico.

Nuestras especialidades farmacéuticas yproductos se han ganado la confianza dela comunidad científica y de la sociedad,avalando así una larga trayectoria alservicio de la salud.

La mentalidad emprendedora de todos ycada uno de los que formamos parte deBoehringer Ingelheim hace posible larealización de nuestro objetivo: Aportarvalor mediante la innovación.

Aportar valor mediante la innovación

Duchamp, Man Ray i Picabia, plegats

Els francesos Marcel Duchamp (1887-1968) i Francis Picabia (1879-1953) i el nord-americà d’orígens europeus Man Ray (1890-1976) són tres fi gures destacades de l’art modern que se solen incloure

en el context dels moviments dadaista –que neix quan a Europa s’ha iniciat la guerra del 1914– i surrealista –el manifest amb les seves bases va ser fi rmat per André Breton, el 1924–, amb els quals van estar vinculats. Mantingueren una relació d’amistat, que va durar més de quatre o cinc dècades, fonamentada en l’afecte i la confi ança, compartint idees i experiències, i van fer exposicions plegats. S’ha d’agrair que la col·laboració entre els museus, la Tate Modern de Londres i el MNAC, ens actualitzin les fi gures d’aquests artistes a través d’una mostra que presenta més de 300 obres i un catàleg rigorós i detallista. Cal destacar del conjunt els singulars ready made de Duchamp, objectes trobats o fabricats expressament que, trets del seu entorn físic o conceptual habituals, ens obren la ment a tot tipus d’associacions. Emociona sentir el silenci vital de La núvia despullada pels seus solters, àdhuc, una peça coneguda com el Gran vidre que Duchamp va treballar durant vuit anys i que continua sent tema d’assaig i de debat per als historiadors de l’art. La gran sorpresa és poder veure el fenomenal environament titulat Étant donnés, una construcció de contingut enigmàtic que va fi nalitzar només dos anys abans de la seva mort. A través de dues obertures en una porta gastada comprada a un pagès de l’Empordà ens apareix una visió inquietant. És la fi gura que trenca el comú establert en l’art del segle XX. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

‘La font’. #CEDIDA

DUCHAMP, MAN RAY, PICABIALLOC: MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYADATA: Fins al 21 de setembre del 2008

“Me llamo César Jiménez, pero llámame CJ. No es una abreviatura, siempre he tenido las cejas muy grandes”CARLO-MÔ HUMORISTA

Frases

“Te has pasado, ¿no? Oye, que me has pegado de verdad. ¡¿Por qué hago la palmada entonces?!”MR. DI HUMORISTA

“Hay una chica preciosa, allí. ¿La del bigote? No, la otra. Una, dos y tres: ¡qué bonita eres!”CARLO-MÔ I MR. DI HUMORISTES



Les noies del Cor Aglepta, al Centre BorjaCAnt. Les tretze cantai-res del Cor Aglepta, amb la direcció d’Oriol Casta-nyer, van omplir fins a l’úl-tim racó de la capella del Centre Borja amb la seva veu. El concert, que va tenir lloc el dimarts 22 de juliol, a les 19.30 h, estava emmarcat dins de les acti-vitats programades del Curs d’Estiu de la Univer-sitat Internacional de la Pau, que enguany celebra la vint-i-tresena edició. Desenes de persones es van deixar portar per la màgia d’onze peces, mol-tes d’elles religioses, dues del renaixement, dues composicions hon-gareses i l’adaptació d’un poema basc sobre la mort, entre d’altres. L’audició va acabar amb una obra de gran impor-tància sentimental per a la formació vocal. Es tracta d’Aglepta, una màgica composició sueca que combina els sospirs, els crits i els murmuris amb la melodia pròpia-ment dita. El públic, des-prés d’aplaudir una esto-na llarga, va sortir molt content del concert. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

nió dels organitzadors de l’es-pai. “En només quatre mesos hem notat un augment molt significatiu de les visites a les exposicions, així com de la seva repercussió en la prem-sa nacional”, ha assegurat la direcció del centre en un comunicat.

D’altra banda, la Canals continua fent tot tipus d’ac-tivitats culturals, com donar a conèixer els joves artistes a través de la Biennal d’Art Contemporani Català, o pro-mocionar artistes santcuga-tencs. En aquest sentit, l’antic local de la galeria, al carrer de la Creu, acull fins a finals de setembre una mostra de dos grans creadors locals: Carmen Anzano i Martín Carral.

ArreLAment. La tempora-da 2008-2009 portarà grans artistes al nou espai de la Canals Galeria d’Art, com són Joan Pere Viladecans, Gómez Gámez o el mateix Josep Grau-Garriga, que aquest any ha celebrat el seu vuitantè aniversari.

La nova sala d’art, que es va inaugurar el mes d’abril a la plaça d’Octavià, ha estat molt ben acollida per la ciutadania, segons l’opi-

Bon balanç del primer trimestre de la nova Canals Galeria d’Art

el nou local de la Canals és a la plaça d’Octavià. #LLUÍS LLEBOT _S. B. P.

Futur. Gómez Gámez i Grau-Garriga passaran per l’espai

_Redacció

dAnSA. La companyia resi-dent al Teatre-Auditori Color Dansa presentarà la seva última creació, Serrat balla, al Festival Castell de Peralada, el 10 d’agost. Es tracta d’una obra de movi-ment basada en les cançons de Joan Manuel Serrat, cosa que no s’havia fet mai abans. Vuit ballarins d’estils ben diferents, com són la dan-sa contemporània, el ballet clàssic, el flamenc i el hip-hop, són els encarregats de posar el moviment a les obres de Serrat sota la direc-ció de la coreògrafa Mudit Grau. L’espectacle anirà de gira per l’Estat espanyol a partir del mes d’octubre.

Color Dansa estrena al Castell de Peralada ‘Serrat balla’

mudit Grau. #ARXIU

teAtre. La directora escè-nica santcugatenca Teresa Canas ha estrenat un nou muntatge, Sí?, a la Sala Oli-vé de Cerdanyola. L’espec-tacle es tornarà a represen-tar, al mateix espai, el dis-sabte 26 de juliol, a les 19 h. Sí? és una adaptació de l’úl-tima novel·la dels germans Romaní, que explica la his-tòria d’un home que és aco-miadat de la feina sense avís previ. Aquesta situació el mou a recuperar la passió per la lectura, una activitat que es veu contínuament interrompuda pel telèfon, que no para de sonar. El text explora, en forma d’acció, els pros i els contres del telè-fon. L’obra està interpre-tada per la companyia In-fusió, en què trobem actors reconeguts, com Aleix Ren-gel (l’últim David d’El cor de la ciutat) o la santcugaten-ca Montse Soto.

_S. B. P.

Cerdanyola acull l’última estrena de Teresa Canas

Imatge del cartell. #CEDIDA

El XIII Curs d’Interpretació de Lied omple la ciutat de cant

veu. Entre els dies 15 i 21 de juliol, l’Escola de Música Vic-tòria dels Àngels va acollir el XIII Curs Internacional d’In-terpretació de Lied, un certa-men organitzat per Joven-tuts Musicals d’Espanya amb la col·laboració del Centre Cultural i l’Ajuntament de la nostra ciutat, que aquest any ha comptat amb el pia-nista Wolfram Rieger com a professor. Rieger acompa-nya habitualment artistes com Juliane Banse, Olaf Bär o Christoph Prégardien en prestigiosos festivals de tot el món. La tretzena edició d’aquest curs va estar dedi-cada als Lieder de Schubert, Mendelssohn i Korngold, tot i que també van incloure altres lieder alemanys.

_Redacció



patrimoni. A pocs metres del Celler Cooperatiu, enca-ra hi ha un rètol enorme que diu que les obres de restau-ració, reforma i rehabilita-ció d’aquest edifici, que es van iniciar el maig del 2001, s’acabaran a mitjans del 2002, cosa que, evidentment, no va ser així. Poques setma-nes després d’haver comen-çat el procés de rehabilita-ció, l’empresa constructora que se n’encarregava va fer

fallida, i des d’aleshores les obres no s’han reprès.

Des de l’Ajuntament se’n desentenen, perquè és un pro-jecte que depèn del Ministeri de Foment, i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Mercè Conesa, no vol fer declaracions al res-pecte fins després de l’estiu. Des del Ministeri de Foment tampoc no ens han aclarit cap dubte. “Me lo están buscan-do en la base de datos, pero ya te he dicho que no les sue-na”, explica la Guadalupe, una empleada del Departament de Premsa d’aquest organisme.

Projectes de futurQuan el Celler s’hagi rehabi-litat, es convertirà en la terce-ra subseu del Museu de Sant Cugat, que actualment, a ban-da del Monestir, ja disposa de la

Casa Aymat i la capella de Sant Domènech. “Al setembre, espe-ro que ens puguem reunir amb tots els grups polítics per inten-tar desencallar el tema”, ha explicat el director del Museu, Lluís Campins, al DIARI DE SANT CUGAT. “El Celler Coo-peratiu ha de ser un espai ges-tionat pel Museu, això sempre s’ha plantejat així”, assegura Campins. D’aquesta manera, els visitants podran conèixer el passat històric d’aquest edi-fici emblemàtic. “Farem visi-tes guiades en què s’explicarà com funcionava i quines eren les seves característiques, ope-ratives i arquitectòniques”.

Breu repàs històricEl Celler Cooperatiu es va construir l’any 1921, gràcies a l’esforç cooperatiu dels page-sos vinyataires que tenien la voluntat de millorar el rendi-ment de la seva producció viní-cola. Cal tenir en compte que l’any 1921, de les 600 famílies que vivien a Sant Cugat, unes 300 es dedicaven al conreu de la vinya. La dècada dels cin-quanta ha passat a la història com l’època daurada del raïm a Sant Cugat, cosa que va ser possible per la relació favora-ble entre les produccions de raïm i les despeses d’elabora-ció. A partir dels anys seixan-ta, el retrocés vinícola es va començar a fer palès, tot i que no va ser fins l’any 96 que el Celler es va desvincular total-ment de la pagesia. •

L’antic Celler continua complint anys abandonat

punt mort. Des que es van aturar les obres d’aquest edifici emblemàtic, l’any 2001, no s’ha tornat a parlar del tema i la brutícia s’hi va acumulant

El Celler Cooperatiu és un dels edificis que forma part del patrimoni històric de la ciutat. #LLUÍS LLEBOT


múSiCa. Una desena d’es-tudiants de piano, violí i cant de l’Escola de Música Sincronia de Mataró i de l’estudi Gemma Estapé de Sant Cugat van oferir una audició conjunta, el dilluns 21 de juliol. El concert va tenir lloc a la sala d’actes de la Casa de Cultura de la nostra ciutat.

Concert dels alumnes de Gemma Estapé

Visita. Alguns estudiants de Mataró també van participar en l’audició

alguns dels alumnes. #CEDIDA _Redacció

nit màgica

Obre el concert el regal d’un tema de Sweelinck (1562-1621), especialista en música d’orgue, un barroc ric en cromatismes i sonoritats esplèndi-des, que va servir perquè els membres del quar-

tet d’Utrecht escalfessin els instruments. A continuació el Quintet amb clarinet KV 581 en la major de Mozart, que dona-va nom al concert. Datat el 1789, suposa la conjunció sense precedents de corda i clarinet i, a més, un clarinet di basseto que modificava el so acostant-se a les notes greus, similars a una trompa. Lluna, el solista valencià reconegut mundi-alment, va adaptar aquesta forma per aconseguir arrodo-nir la tonalitat major empleada pel mestre amb implicaci-ons maçòniques. La realitat és que tot el concert es desen-volupa en un ambient d’efusiva i càlida dolcesa i el timbre del clarinet es fon de manera extraordinària amb les cor-des, un efecte que podem considerar gairebé màgic. Quatre moviments (hi ha qui persevera a aplaudir al final de cada moviment) que comencen amb un allegro en forma sonata, que ens va donar la mida d’esplèndida conjunció dels ins-

trumentistes i la qualitat de l’execució, formalment rigoro-sa però emocionalment punyent. El larghetto va constituir una mena de diàleg nocturn entre el clarinet i el primer violí d’Eeva Koskinen, on Luna va dibuixar perfectament la fan-tasia malenconiosa del seu registre agut. Segueix un menu-etto amb dos trios, el primer de les cordes, el segon de remi-niscències populars amb intervenció del clarinet i, per aca-bar, un nou allegretto amb cinc variacions i coda que ens mostra en absoluta plenitud la grandesa exultant i festiva del compositor i la magnífica execució dels cinc instrumen-tistes abraçats en una coda de lluminosa alegria. La segona part començava amb el Quartet de corda núm. 3 en sol major op. 26 bis Quartet eslau de Glazunov, mostra evi-dent de la música nacionalista russa, una obra plena de reminiscències de cants i balls populars, amb ostinatos i piz-zicatos i contundents fragments trencacordes, que va ser-vir l’Utrecht String Quartet amb força convincent. Per tan-car una Fantasia sobre Porgy and Bess de George Gershwin, adaptació feta pel Carl Davis, que va seleccionar Sum-mer Time, Buzzard Song, Bess, You Is My Women Now i It Ain’t Necessarily So, en què Joan Enric Lluna amb clarinet modern va interpretar amb potència i swing, que em feia recordar Benny Goodman en els seus millors moments. La música de Gershwin, rica en melodia i sensibilitat, va ser un final feliç d’aquest concert màgic que va tancar el V Festival de Cam-bra amb el bis del darrer fragment de la selecció que les campanades de les dotze de la nit (que també es volien aco-miadar) havien desvirtuat abans. •

crítica de músicaeduaRd [email protected]

imatge corporativa del Festival. #LLUÍS LLEBOT

EL QUintEt amB CLarinEt, Utrecht String Quartet, amb eeva Koskinen, viOlí, Katherine Routley, viOlí, joel Waterman, viOla, i Sebastian Koloski, viOlOncel. joan enric Lluna, clarinet. Música de George Gershwin (adaptada per Carl davis), alexander Glazunov, Wolfgan amadeus Mozart i jan Pieterszoon Sweelinck. llOc i Dia: Claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès. 18 de juliol.

tot el concert es desenvolupa en un ambient d’efusiva i càlida dolcesa i el timbre del clarinet es fon amb les cordes

“El Celler ha de ser un espai gestionat pel Museu de Sant Cugat, com la capella de Sant Domènech”LLUíS CampinS DirectOr Del museu



Agenda cultural

Dissabte, 21.00 h. Dansa. Espectacle d’inauguració de la 8a Edició del Danstage Sant Cugat. Dues rues de ballarins arribaran a les 9 a la plaça del Rei, on seguidament hi ha programades tres actuacions, dues de dansa contemporània i una de hip-hop. PLAÇA DEL REI

i el Claustre. Un recorregut de dues hores i mitja per diferents espais del Monestir. Preu: 8 euros. Menors de set anys, gratuït. Cal fer reserva prèvia a l’Ofi cina de Turisme (93 675 99 52).OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

21.00 h. Dansa. Espectacle inaugural de la 8a Edició de l’Stage Internacional de Dansa.PLAÇA DEL REI

22.00 h. Música. Concert de Mircellos Fusion, a la fresca. Organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat i Fessopesc.PLAÇA DE LA VILA

Diumenge12.00 h. Visita. Recorregut guiat per l’exposició de la Casa Aymat: L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona.MUSEU-CASA AYMATVILLÀ, 68

Dilluns13.00 h. Dansa. Dinar-espectacle de dansa, dins la 8a Edició de Danstage Sant Cugat.CAFÈ AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL

Dimarts13.00 h. Dansa. Dinar-

espectacle de dansa, dins la 8a Edició de Danstage Sant Cugat.CAFÈ AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL 21.00 h. Dansa. Ballada de peces curtes dins la 8a Edició del Danstage de Sant Cugat. A càrrec dels alumnes del curs.PLAÇA DEL REI

Dimecres13.00 h. Dansa. Dinar-espectacle de dansa, dins la 8a Edició de Danstage Sant Cugat.CAFÈ AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL

22.00 h. Pumuki, en concert. El Casal de Joves

TorreBlanca acull una sessió de jam session, a càrrec dels alumnes del curs. Activitat dins la 8a Edició del Danstage Sant CugatCASAL JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 88-89

Dijous13.00 h. Dansa. Dinar-espectacle de dansa, dins la 8a Edició de Danstage Sant Cugat.CAFÈ AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL

21.00 h. Dansa. Mostra de Tallers dins la 8a Edició del Danstage de Sant Cugat. A càrrec dels alumnes del curs.PLAÇA DEL REI

Propostes per a la setmana

Divendres22.00 h.Teatre Espectacle a la fresca a càrrec de Juli & German, clowns. Organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat i Fessopesc.PLAÇA DE LA VILA

20.00 h. Música. El Casal de Joves TorreBlanca acull una celebració de jam, amb reagge, rock i pop, entre altres ritmes musicals.CASAL JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 88-89

Dissabte10.00 h. Visita. Itinerari guiat El campanar, l’església

per Carolina Mercader [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Quinze!

El dissabte 27 de setembre celebra-rem els 15 anys del Teatre-Audito-

ri amb un concert cama-leònic seguit d’un espec-tacle i festa a la plaça. En els últims mesos, a més d’anar preparant la pro-gramació per al nostre quinzè any, tots els com-panys del teatre hem anat recuperant anècdotes del passat, amb uns resul-tats ben divertits: artis-tes quedant-se adormits als camerinos; l’Edurne “oblidada” dins l’habi-tació voladora de Gre-ase; cantants arribant moments abans de l’ini-ci de la funció; una gra-padora que va “plou-re” sobre l’amic Jordi Banacolocha durant una representació; Sviatos-

lav Richter (que havia canviat dues vegades la data del seu concert) tocant quasi a les fos-ques; i fi ns i tot l’amant d’un artista que, en arri-bar la dona d’aquest, es va haver d’amagar en un altre camerino. Són molts anys, moltíssims espec-tacles i nombrosos artis-tes. De les meves anèc-dotes, en destacaria un parell o tres. Un improvi-sat duet “irlandès” amb l’Ainhoa Arteta venint de l’aeroport amb taxi. Una trobada a l’Hotel Meridi-en amb un gran actor que prenia una copa de Tío Pepe i fumava un cigar-ret aprofi tant que la seva dona era a dalt. I el músic fl amenc que, quan li vaig dir que no es podia fumar al teatre, em va dir que no patís: “Que no lleva nada de tabaco, hombre!”•[email protected]

El 27 de setembre el Teatre-Auditori celebrarà el seu 15è aniversari!

backstagebackstagebackstage

GERALDFANNON



Barnatan. Santi, un jove solitari a causa de la seva al·lèrgia a la llum solar, es trasllada amb la seva mare a un poble fosc amagat entre muntanyes. Una sèrie d’estranyes morts, de les quals ell és el principal sospitós, commocionen el lloc. YELMO: 20.40 - 22.50 h. DiSSabte: 20.40 - 22.50 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

Tropa de éliTe. Director: José Padilha. Amb: Wagner

Moura, Caio Junqueira, André Ramiro. basada en fets reals. a nascimento, capità de la tropa d’elit de la policia de rio de Janeiro, se li assigna el comandament d’un dels grups que tenen la missió de “pacificar” les favelas del puig de turano arran de la visita de Joan Pau ii, que s’instal·larà en una zona propera.YELMO: 20.00 - 22.30 h. DiSSabte: 20.00 - 22.30 hSeSSió golfa DiSSabte: 00.50 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

Kung Fu panda. Director: J. Stevenson, M. Osborne. Po és un boig del kung-fu, un passatemps que no encaixa gaire bé amb la seva feina al restaurant de la seva família.

YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 h. DiSSabte: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.30 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22CinESA: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.15 htelèfon reServeS: 902 33 32 31

poSdaTa: Te quiero. Director: Richard LaGravenese. Amb: Hilary Swank, Gerard Butler, Gina Gershon. holly Kennedy està casada amb l’amor de la seva vida, un irlandès anomenat

gerry. Per això, quan una malaltia posa fi a la vida de gerry, holly ja no vol viure més. YELMO: 19.45 - 22.30 h. DiSSabte: 19.45 - 22.30 hSeSSió golfa DiSSabte: 00.50 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22CinESA: 19.00 - 22.00 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.30 htelèfon reServeS: 902 33 32 31

oh, JeruSalén. Director: Elie Chouraqui. Amb: Saïd Taghmaoui, JJ Feild, Patrick Bruel. història de dos amics, un àrab i l’altre jueu, explicada des de diferents punts de vista, on es barregen valor, violència, política i un fort sentit de la moralitat.YELMO: 16.15 - 16.15 - 18.30 h. DiSSabte: 16.15 - 18.30 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

laS CróniCaS de narnia: el prínCipe CaSpian. Director: Andrew Adamson. Amb: Georgie Henley, Skandar Keynes, William Moseley. Després dels increïbles esdeveniments de la primera part, els germans Pavensie tornen a reunir-se en aquell món llunyà, on descobriran que han passat més de 1.300 anys, calculats en temps narnià.YELMO: 16.20 - 19.20 - 22.20 h. DiSSabte: 16.00 - 19.00 - 22.00 hSeSSió golfa DiSSabte: 00.35 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22CinESA: 16.00 htelèfon reServeS: 902 33 32 31

el inCreíble hulK. Director: Louis Leterrier. Amb: Edward norton, Liv Tyler, Tim Roth. el científic bruce banner busca desesperadament la cura per a l’enverinament per radiació gamma que ha contaminat les seves cèl·lules, i que deixa sortir la força incontrolable i la ira que té dins seu, convertint-lo en hulk. YELMO: 16.00 h. DiSSabte: 16.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

Sexo en nueva YorK. Director: Michael Patrick King. Amb: Sarah Jessica Parker, Kim Cattrall, Kristin Davis. la pel·lícula ens mostra Carrie, Samantha, Charlotte i Miranda quatre anys després que s’acabés la sèrie.YELMO: 17.15 h. DiSSabte: 17.15 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

indiana JoneS Y el reino de la Calavera de CriSTal. Director: Steven Spielberg. Amb: Cate Blanchett, Harrison Ford, John Hurt. en un desert dels estats Units, el 1957, en plena guerra freda, indy i el seu amic Mac s’acaben d’escapar d’uns agents soviètics en un aeroport. YELMO: 17.15 h. DiSSabte: 17.15 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

eSTrena. SuperagenTe 86 de pelíCula. Director: Peter Segal. Amb: Steve Carell, Anne Hathaway, Dwayne ‘The Rock’ Johnson. adaptació de la sèrie de televisió dels anys seixanta Superagente 86. Maxwell Smart té una missió: evitar que la maligna organització coneguda com KaoS arribi a dominar el món. Quan la central de l’agència d’espies nord-americana Control és atacada, les identitats dels seus agents secrets corren el risc de ser descobertes.YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. DiSSabte: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22CinESA: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 01.00 htelèfon reServeS: 902 33 32 31

eSCondidoS en bruJaS. Director: Martin McDonagh. Amb: Colin Farrell, Brendan Gleeson. Per als assassins a sou ray i Ken, bruixes, la ciutat medieval més ben conservada de bèlgica, podria convertir-se en un destí sense tornada.YELMO: 18.15 - 20.30 - 22.45 h. DiSSabte: 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

hanCoCK. Director: Peter Berg. Amb: Will Smith, Jason Bateman, Charlize Theron. les accions heroiques de hancock compleixen el seu objectiu i salven moltes vides, però sempre provoquen grans problemes.YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h. DiSSabte: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 htelèfon De reServeS: 902 22 09 22CinESA: 16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.30 htelèfon reServeS: 902 33 32 31

eSKaloFrío. Director: isidro Ortiz. Amb: Junio Valverde, Blanca Suárez, Jimmy

eSTrena. x FileS: Creer eS la Clave. Director: Chris Carter. Amb: David Duchovny, Gillian Anderson.YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h DiSSabte: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 h

l’esborrany d’un antiheroi

els superherois solen estar dotats de dues caracte-rístiques imprescindibles: la possessió de poders extraordinaris i la seva vocació. I és precisament aquesta darrera la que els condueix a obrar a fi de

bé per la humanitat. Però no pot un heroi ser irresponsa-ble i sentir-se tan fastiguejat de la vida com per complir la seva “feina” sense ganes? Aquest és el gir potencial que “Hancock” podria haver suposat per al cinema que habi-tualment sorgeix dels còmics, reptant els estereotips, i no només pel que fa a la idea de l’“heroi” (l’assessor d’imat-ge, normalment dimonitzat, es presenta en aquesta oca-sió com un home altruista i amable). Però la brillant idea base, arriscada i original, no acaba d’arrencar amb valen-tia fins a assolir la seva dimensió total. El guió ha circulat durant una dècada per Hollywood i s’ha sotmès a infinites reescriptures. Pot ser que, com ha passat tantes vegades, pel camí s’hagi anat desvirtuant a base de canvis; o potser no; però en tot cas, Hancock queda com un esborrany del que hagués pogut ser, un puzle amb peces que no encaixen, tant en la trama com en l’estil visual; a estones fins i tot es pot percebre l’essència de la història que lluita per sorgir sense gaire èxit, eclipsada per tots els ingredients inneces-saris continguts en la recepta per fer produccions comerci-als. Sabem que una bona història amb personalitat pot ser comercial, però en massa ocasions els noms de les estrelles asseguren la taquilla i la resta deixa de semblar important. Una llàstima. •

crítica de cinemaDiAnA [email protected]

el protagonista de la pel·lícula, interpretat per l’actor Will Smith.#CEDIDA

hanCoCK (eUa, 2008). DireCtor: Peter Berg. intèrPretS: Will Smith, Charlize Theron, Eddie Marsan, David Mattey, Maetrix Fitten, Thomas Lennon. MÉS info: www.hancock.es

SuperagenTe 8616.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 01.00 h. MaJorS De 7 anYS

poSTdaTa: Te quiero19.00 - 22.00 h. SeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.30 h. aPta. LAS CRÓNICAS DE NARNIA 2: 16.00 h

Kung Fu panda16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.15 h. aPta

hanCoCK16.30 - 18.30 - 20.30 - 22.30 hSeSSió golfa DiSSabte i vigília De feStiU: 00.30 h. MaJorS De 7 anYS

El cInEmA dE cASA tEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


46 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps

Serveis

No tothom en fa, però tothom les necessita. Nosaltres les comencem avui. Fàcil, no?Solució de la setmana anterior: La sang

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Us esperen uns dies plens d’oportunitats en el camp de la feina. Els bons aspectes també es refereixen a una molt bona rela-ció amb els germans i a fer alguna trobada familiar. En el camp dels amics podeu tenir bones notícies de persones llunyanes.

Taure 21/4 al 20/5Necessiteu tenir bon rotllo amb la família, hauríeu d’apropar-vos-hi una mica més. El més maco serà que tindreu els ànims molt pujats i tot us farà riure, i els del voltant vostre també riuran. Aneu amb compte a l’hora de conduir: estareu massa distrets.

Bessons 21/5 al 21/6Us hauríeu de dedicar a estudiar i analit-zar una mica el ritme de la vostra vida per comprendre la situació en què esteu i saber com heu d’actuar al respecte. La tendència és tenir algunes enganxades amb el pare o amb la parella; intenteu mirar positivament totes les converses.

Cranc 22/6 al 22/7Sembla que les coses s’han tranquil·litzat una mica. D’altra banda, és possible que rebeu uns diners per part d’alguna persona de la família. Tindreu la possibilitat d’or-ganitzar el camp econòmic i descobrir que teniu més del que pensàveu.

Lleó 23/7 al 23/8Brillarà molt la força lluitadora amb què us despertareu cada dia i l’empenta que us portarà a fer coses que no us vèieu capaços de fer. És qüestió d’aprofi tar per tirar endavant els projectes més difícils. Aneu amb compte amb qui intenteu lligar.

Verge 24/8 al 23/9Heu de mirar d’animar-vos, perquè estareu analitzant les coses d’una manera massa negativa. No penseu tant i així serà més fàcil que gaudiu d’uns dies més rendibles, sobre-tot en el camp de l’economia, ja que hi ha moltes facilitats que si teniu accions pugin.

Balança 24/9 al 23/10Tindreu uns dies d’agafar i deixar tot el que feu, això no us deixarà concentrar en les coses que realment us importen. D’altra banda, heu de mirar de no fer cas del que sentiu dir als altres.

Escorpí 24/10 al 22/11Us hauria de donar l’enhorabona per la paciència que demostrareu en les coses de casa i amb la família. És el moment de posar en ordre el caos que heu orga-nitzat amb els vostres assumptes perso-nals. Sereu afortunats amb la parella.

Sagitari 23/11 al 21/12L’única cosa que us pot salvar d’un avor-riment impressionant és un bon viatge. També teniu molta tendència a discutir amb la parella i amb la família.

Capricorn 22/11 al 20/1Per part vostra hi ha un sentiment d’enyorança molt marcat amb tendèn-cia a estar amb una tristesa desmesura-da per coses del passat. D’altra banda, podreu comptar amb el ple suport de la família, i això us pot donar força.

Aquari 21/1 al 19/2És possible que tingueu algun moment de crispació amb la parella pensant que ha arribat el moment de deixar-ho córrer tot, però continuareu amb la parella i us platejareu fer coses molt positives. Els que no tingueu parella us ho passareu molt bé.

Peixos 20/2 al 20/3Amb les coses de família estareu en un pla molt radical, posant tot el que pugueu en ordre i fent saber el que penseu a la família. Això pot portar conseqüències. Les coses poden anar millor amb les amistats i la feina.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Bulliu l’ou, en aigua freda amb sal, per aconseguir un ou dur. Després deixeu que es refredi, peleu-lo i piqueu-lo ben petitet.Renteu els carbassons, talleu-los en dos trossos i poseu-los a bullir durant uns 8-10 minuts. Cal que els carbassons quedin cuits però forts.Deixeu-los refredar i talleu cada tros per la meitat en horitzontal. Buideu la carn del centre del carbassó, convertint cada tros en una barca. No llenceu la carn del carbassó.Renteu i talleu a trossets ben petitets la ceba i el porro, i lamineu els xampinyons.Salteu en una paella amb una mica d’oli la ceba, el porro, els xampinyons i el pernil salat tallat a trossos. Condimenteu-ho amb juli-vert i sal i pebre al gust.Quan les verdures i els xam-pinyons estiguin tovets, retireu-los del foc i poseu-los en un plat fondo. Afegiu-hi la carn del carbassó i l’ou picat. Remeneu-ho bé.Farciu les barques de car-bassó amb aquesta barreja.Per sobre poseu-hi format-ge ratllat.Gratineu les barques de carbassó al forn (opció grill) durant uns 10 minuts.

I a menjar!

Barques de carbassó

INGREDIENTS: 1 carbassó per persona1 ceba1 porro200 g de xampinyons50 g de pernil salat1 ouFormatge ratllat (us recomanem el Parmesà)Oli d’olivaJulivertPebre i sal

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

per J.M. Vallès

Anna LloretCoordinadora d’Intermón Oxfam SC

L’Anna Lloret és una persona físicament forta, resistent i amb una gran capacitat de treball. El seu caràcter és impulsiu, però ho compensa amb una bona dosi d’observa-ció i refl exió, que l’ajuda a prendre distàn-cia de les coses. És una bona comunicadora i també sap escoltar. Tot i això, quan té una idea clara la defensa i fa tot el possible per portar-la a terme. Li agrada el tracte amb la gent i gaudeix ajudant els altres. Es mou més per sentiments que per la part racional.

Eugenia Barrachina, grafòloga - pèrita cal·lígrafa

per la cara

lletres al cove

Les lletres del cove se’n van de vacances fi ns al 29 d’agost. Bon estiu!

Marxem!

per Susanna [email protected]

HORITZONTAL: 1. Les seves decisions inclinen la balança 2. S’equivoca. Al revés, només en toca una. 3. Romania. Publico. Sintagma nominal. 4. Embru-to. Al revés, és un noi calorós. 5. Regne Unit, al revés. El més espinós d’Ausi-às March. Típic dels escollits . 6. No en té ni un de tonto. La més exhibicionista. Una de l’anterior. 7. Ítem. N’hi falten dues a l’extraterrestre per ser futbolista. Els recintes menys dolços. 8. Punt central. Al revés, protector 9. Al revés, els més pregadors. Senyor anglès. 10. Volum líquid. El més tafaner. Tros de suro. VERTICAL: 1. Xats. 2. Insisteix en el retard. Al revés, ara jo no és un llit. 3. Al revés, de cera. La meitat dels populars. Quarantena romana. 4. Tafaner de la carretera. Cap problema. Al revés, contrari a la guerra. 5. fantasma de poques paraules. Encarregada d’unir. Al revés, nota treballadora. Al revés, sinó que. 6. Partidaris dels remeis naturals. 7. Al revés, font d’estalvi per al Barça. 8. Al revés, clor. Comença a sonar la trompeta. Al revés, li cal per ser un clàssic. Temps. 9. Les més peludes. Camina sense. 10. Al revés, Montilla.

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR:MOT ENCREUATENC: FlorestaHORITZONTAL: 1. Efemèride 2. Cadira. E. A 3. Miro. Gasos. 4. Nit. Fèrtil. 5. Ono-màstica 6. Mer. R. A. En 7. Ir. M. Opacs. 8. Salari. Ma 9. T. Tu. Afi no. 10. Ascensor. S. VERTICAL: 1. Economista. 2. Farinera. S. 3. Editor. Cul. 4. Mim. M. Mate. 5. Re. Far. R. N. 6. Rases. Oiós 7. I. Patró. No. 8. Destí. Rima. 9. E. Facècia 10. Aglans. As.

MOT ENCREUATENC: Nom del felí santcugatenc més petit: 1-1, 3-5, 9-7, 6-7, 8-10

mot encreuatenc

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

8

9

10

8 9 10


Publicitat | 47


al costat en un moment tan únic i important per a mi.

En una entrevista publi-cada el 5 de desembre del 2002 al Diari DE Sant Cugat assegurava en el titular: “La meva fita és jugar unes olimpíades”. Doncs ja ho ha aconseguit. Jugar uns Jocs Olímpics és arribar al cim. Després d’això, el més gran que pots fer és jugar-ne uns

altres i aconseguir una classificació més bona.

En aquesta entrevista també m’explicava que encara li faltava molt per aprendre i que volia que li faltés molt. Continua tenint aquesta sensació? Sí, sí, i tant! A la maduresa esportiva hi arribes quan tens entre 25 i 27 anys. A mesura que vas jugant, sobretot, par-tits internacionals, és quan vas agafant experiència. Jo encara estic fent camí.

Quin és l’objectiu espor-tiu que s’han marcat per a aquests Jocs? En la primera reunió, el selec-cionador espanyol, Pablo Usoz, ens va explicar que l’objectiu és acabar entre els sis primers. El nostre equip és un conjunt que s’ha de marcar objectius importants, perquè si no ens acomodem molt. La majoria de les jugadores pensem que hem d’aconseguir una medalla. Hem de ser ambicioses. És clar que no partim com a favorites, però hem de donar la sorpresa.

Serà l’única santcugaten-ca que juga els Jocs. repre-sentarà, així, Sant Cugat. Doncs no ho sabia. Espero fer-ho bé.

també passarà a la història com una de les jugadores del Junior FC en uns Jocs...Al meu pare li fa molta il·lusió veure la meva fotografia i la de la Maria Romagosa penja-des al Junior FC, amb la res-ta de jugadores del club que han estat internacionals. Serà alguna cosa molt especial.

Vostè sempre ha estat una jugadora que ha preferit destacar el treball d’equip

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“He fet realitat el somni de jugar uns Jocs Olímpics”La santcugatenca Júlia Menéndez, capitana de l’equip femení d’hoquei sobre herba del Junior FC, competirà en els seus pri-mers Jocs Olímpics. L’equip d’Espanya debutarà, el 10 d’agost, contra la Xina.

És a la llista de setze juga-dores que disputaran els Jocs Olímpics de Pequín, com era d’esperar... La veritat és que sí que m’es-

perava ser a la llista definitiva. En la reunió amb el seleccio-nador espanyol, Pablo Usoz, el cor m’anava a 200 per hora. Es pateix fins a l’últim moment. Amb la meva companya de club, la Maria Romagosa, ens queien les llàgrimes d’alegria. Havíem fet realitat el somni de jugar uns Jocs Olímpics!

Seran els seus primers Jocs Olímpics! Encara ho estic paint. Poder-

los jugar amb la Maria Roma-gosa és una cosa molt espe-cial. Estic molt emocionada. Per a nou de les setze jugado-res són els nostres primers Jocs! Hem compartit mol-tes coses juntes i tenim mol-tes ganes d’anar-hi i de viu-re aquesta experiència. A més, si tot va bé, podré viu-re i compartir els Jocs amb els meus pares, la meva ger-mana i el meu cunyat. Em fa una il·lusió especial tenir-los

l’Entrevista JÚLIA MENÉNDEZ, jugadora d’hoquei herba #TEXT: Àlex López Puig #FOTOGRAFIA: Lluís Llebot

Dissabtemàx. 29º mín. 21º

Diumengemàx. 28º mín. 23º

Vacances Per la caraSaps qui és anna Lloret? Avui t’expliquem la personalitat, la manera de fer i de sentir de la coordinadora d’Intermón Oxfam de Sant Cugat.

el tempstornem. El DIARI DE SANT CUGAT tornarà amb tota la informació local i les seccions habituals l’última setmana d’agost, el divendres 29.

25.07.2008i en la pròxima edició... Tot el que ha passat durant el mes d’agost a Sant Cugat i als districtes

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

per sobre dels seus èxits personals. això encara la fa una esportista millor. No sóc una jugadora que resol-gui partits, vistosa, com ho és la Maria. Sóc una jugadora constant i treballadora.

Quins han estat el millor i el pitjor moment espor-tius de la seva carrera? Aquesta temporada, per exem-ple, estava convençuda que gua-nyaríem la Lliga. Va ser un cop dur perquè aquest havia de ser l’any. I el millor, guanyar el Pre-olímpic de Bakú, sobretot per-què ens donava la classificació per jugar els Jocs Olímpics.

Quin ha de ser l’objectiu esportiu del Junior FC la pròxima temporada? Guanyar la Lliga i la Copa de la Reina d’una vegada.

Cada any rep ofertes. Per què sempre ha decidit continuar al Junior FC? Perquè el que em dóna el Junior FC estic segura que no m’ho pot donar cap altre club. Sobretot les companyes d’equip, els pares de les jugadores, la gent, l’ambi-ent... El Junior FC és una famí-lia. Em passo més hores al club que en qualsevol altre lloc.

La temporada 2006-2007 va jugar amb l’equip holandès del Laren. Com va ser l’experiència? Molt bona. Quan hi vaig arri-bar, era l’últim mico. Estava acostumada a portar el pes al Junior FC. La Lliga holandesa és més forta que l’espanyola. Vaig aprendre a treballar mol-tíssim per guanyar-me un lloc a l’equip. A cada entrenament t’has d’esforçar al màxim.

Li desitjo molta sort! Moltes gràcies. •

Una ‘crack’ dins i fora del campL’1 d’agost farà 23 anys. Des que en tenia sis que juga a hoquei sobre her-ba i des dels vuit que viu a Sant Cugat. Acumula una gran quantitat d’èxits esportius, tant amb el club de la seva vida, el Junior FC, com en les dife-rents categories de la selecció espanyola, on ha estat capitana de la sub-18 catalana i de la sub-18 i sub-21 espanyola. Juga en la posició de mig i, des que va formar part de la sub-16 estatal, llueix el dorsal número 2. Ha estat, fins ara, 53 vega-des internacional amb la selecció espanyola abso-luta. Aquesta estudiant d’últim curs d’adminis-tració i direcció d’empre-ses ha defensat totes les categories de base –excepte la prebenja-mí– del Júnior FC, sempre al costat de la seva bona amiga Maria Romagosa.

Diari de Sant Cugat 725

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 725