DIARI DE SESSIONS DEL PLEweb.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10... · 2019. 9....

DIARI DE SESSIONS DEL

PLEDEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

DL. PM. 770-1987 Fq.Con.núm. 33/27 X legislatura Any 2019 Núm. 5

Presidènciadel Sr. Vicenç Thomas i Mulet

Sessió celebrada dia 17 de setembre de 2019

Lloc de celebració: Seu del Parlament

SUMARI

Declaració institucional del Parlament de les Illes Balears amb motiu del temporal que ha assotat el Llevant de la penínsulaaquest setembre del 2019... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

I. PREGUNTES:

1) RGE núm. 4938/19, presentada pel diputat Sr. Jesús Méndez i Baiges, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa a conducciódel gas a Menorca.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

2) RGE núm. 4999/19, presentada per la diputada Sra. Catalina Pons i Salom, del Grup Parlamentari El Pi Proposta per les IllesBalears, relativa a valoració de l'augment dels intents de suïcidi entre els joves a les Illes Balears... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

3) RGE núm. 5004/19, presentada pel diputat Sr. Sergio Rodríguez i Farré, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa apolítica de reducció d'atracades.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

4) RGE núm. 5018/19, presentada pel diputat Sr. Sebastià Sagreras i Ballester, del Grup Parlamentari Popular, relativa a dades sobreatur a les Illes Balears.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145

140 DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 5 / 17 de setembre de 2019

5) RGE núm. 5021/19, presentada pel diputat Sr. Mariano Juan i Guasch, del Grup Parlamentari Popular, relativa a pagament de lessol·licituds de subvenció a la rehabilitació d'edificis i habitatges, millora de la seguretat i l'accessibilitat.. . . . . . . . . . . . . . . . . 146

6) RGE núm. 5022/19, presentada pel diputat Sr. Antonio Francisco Fuster i Zanoguera, del Grup Parlamentari Popular, relativa areunió a Formentera amb el president de la Comunitat Valenciana, Sr. Ximo Puig.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147

7) RGE núm. 5023/19, presentada pel diputat Sr. José Luís Camps i Pons, del Grup Parlamentari Popular, relativa a atenció del'IBAVI a les oficines de Maó i Inca en el mes d'agost.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148

8) RGE núm. 5002/19, presentada per la diputada Sra. Patrícia Font i Marbán, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a terminis delPla de salut mental de Menorca.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

9) RGE núm. 5017/19, presentada per la diputada Sra. Maria Núria Riera i Martos, del Grup Parlamentari Popular, relativa a atencióeducativa als infants amb necessitats especials.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 151

10) RGE núm. 5019/19, presentada per la diputada Sra. María Salomé Cabrera i Roselló, del Grup Parlamentari Popular, relativaa disposició addicional quarta de la Llei 8/2012.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

11) RGE núm. 5024/19, presentada pel diputat Sr. Antonio Costa i Costa, del Grup Parlamentari Popular, relativa a destinació dela recaptació del cànon de sanejament d'aigües.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154

12) RGE núm. 5020/19, presentada per la diputada Sra. María Asunción Pons i Fullana, del Grup Parlamentari Popular, relativa aprojecte de centre integrat de formació professional d'hoteleria i turisme de Ciutadella.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155

13) RGE núm. 5005/19, presentada pel diputat Sr. Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa abeneficis fiscals a joves emprenedors i autònoms... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 156

14) RGE núm. 5003/19, presentada per la diputada Sra. Sílvia Tur i Ribas, del Grup Parlamentari Mixt, relativa a situació de latramitació del Decret de regulació del transport marítim entre illes... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157

15) RGE núm. 4939/19, presentada per la diputada Sra. Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos, relativa abarracons en els centres escolars.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158

16) RGE núm. 5000/19, presentada pel diputat Sr. Jaume Font i Barceló, del Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears,relativa a impuls d’un gran pacte social i empresarial a les Illes Balears... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160

17) RGE núm. 5001/19, presentada pel diputat Sr. Jorge Campos i Asensi, del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, relativa ainici del curs escolar... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161

18) RGE núm. 5025/19, presentada pel diputat Sr. Gabriel Company i Bauzá, del Grup Parlamentari Popular, relativa a actitud delGovern del Sr. Pedro Sánchez en relació amb l'activitat legislativa de les Illes Balears.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163

II. INTERPEL·LACIÓ RGE núm. 4025/19, presentada pel Grup Parlamentari Popular, relativa a política general del Govern enmatèria d'hisenda.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164

III. Compareixença de la presidenta del Govern de les Illes Balears per informar sobre la necessitat de finançament de lacomunitat autònoma (escrit RGE núm. 4626/19, del Govern de les Illes Balears).. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

IV. PROPOSICIONS NO DE LLEI:

1) RGE núm. 4599/19, presentada pel Grups Parlamentaris Socialista i Unidas Podemos, relativa a la solució al desfasament derecursos previst per a l'any 2019.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199

2) RGE núm. 4024/19, presentada pel Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, per a la república.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207

DIARI DE SESSIONS DEL PLE / Núm. 5 / 17 de setembre de 2019 141

EL SR. PRESIDENT:

Bon dia, senyores i senyors diputats.

Declaració institucional del Parlament de les IllesBalears amb motiu del temporal que ha assotat el Llevantde la península aquest setembre del 2019.

Començam el plenari amb la lectura per part de lasecretària primera d’una declaració institucional amb motiudel temporal que ha assotat el Llevant de la península aquestsetembre 2019.

LA SRA. SECRETÀRIA PRIMERA:

“El passat 9 d'octubre de 2018 la nostra comunitat va viureun dels moments més tràgics de la seva història. Fins a tretzepersones moriren a resoltes del temporal de pluja que assolàel Llevant de Mallorca. També es quantificarennombrosíssimes pèrdues materials, tant en el municipi de SantLlorenç, el més afectat de tots, com a d'altres de la comarca.

La desolació del moment deixà pas a una allau desolidaritat que vengué de tots els punts del territori balearperò que també va provenir d'altres territoris de l'Estat.

Aquests dies hem viscut com un altre temporal, també defortes pluges, ha provocat el desbordament de rius, torrents ialtres calamitats a la Comunitat Valenciana, Castella-LaManxa, la regió de Múrcia i Andalusia. La violència d’aquestsaiguats ha provocat la mort de diverses persones i també hamalmès collites i patrimoni per un valor encara pendentd'estimar.

El Mediterrani és una zona on s'hi produeixenperiòdicament aquest tipus de fenòmens atmosfèrics que enalgunes ocasions tenen conseqüències fatals. A Balears somben conscients que no representen un fet puntual i lesprediccions de canvi climatològic apunten que,malauradament, es pot incrementar la seva freqüència ivirulència en el futur.

El poble de les Illes Balears és solidari amb els altrespobles i regions d’Espanya i d’arreu del món, alhora que ésconscient de la fragilitat del seu propi territori quan es veucolpit per aquests esdeveniments i, per aquest motiu, elParlament de les Illes Balears acorda:

Primer. Expressar el seu dol i solidaritat vers els familiarsi amics de les víctimes del temporal que ha assolat aquestsdarrers dies la Comunitat Valenciana, Castella-La Manxa, laregió de Múrcia i Andalusia.

Segon. Manifestar la seva gratitud i reconeixement a totesles persones, professionals al servei de les administracions del'Estat, Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i Serveisd’Emergències i, en especial, a tots el voluntaris, que hanexercit i exerceixen les tasques de rescat de persones i dereconstrucció de danys materials a aquella zona.

Tercer. Instar el Govern de l’Estat a aprovar un seguitd’ajudes per als afectats pel temporal patit recentment a granpart de la Península, així com agilitar, de manera immediata,el pagament de les ajudes pendents als afectats per lacatàstrofe patida pel Llevant de Mallorca el passat mesd’octubre de 2018.

Quart. Expressar novament el seu dol i solidaritat vers lesvíctimes de la tragèdia de Sant Llorenç de 2018, de la qualcomplirem aviat el primer aniversari.

Cinquè. Guardar un minut de silenci i recolliment enrecord de totes les víctimes després de l’aprovació d’aquestadeclaració.”

EL SR. PRESIDENT:

Aquest president demana si pot ser aprovada aquestadeclaració institucional per assentiment. Si tothom hi estàd’acord l’aprovam i guardam un minut de silenci i recolliment.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies.

El primer punt de l’ordre del dia correspon al debat de lespreguntes amb sol·licitud de resposta oral davant el Ple.

I.1) Pregunta RGE núm. 4938/19, presentada peldiputat Sr. Jesús Méndez i Baiges, del Grup ParlamentariCiudadanos, relativa a conducció del gas a Menorca.

Primera pregunta, RGE 4938/19, relativa a conducció delgas a Menorca, que formula el diputat Sr. Jesús Méndez iBaiges, del Grup Parlamentari Ciudadanos. Sr. Méndez, tévostè la paraula.

EL SR. MÉNDEZ I BAIGES:

Sr. Presidente, miembros de la Mesa, señoras y señoresdiputados, buenos días. Sr. Vicepresidente, como ustedlógicamente sabrá en Menorca vivimos lo que hace llamar unasituación de precariedad energética. Más allá de los desastresy accidentes padecidos en los últimos meses y que todosconocemos y lamentamos, sufrimos esta precariedad debidoa deficiencias estructurales que debemos y sabemos solventar.

Usted ya ha visitado la central eléctrica del puerto deMahón y se ha entrevistado con sus responsables. Conocepues el lugar, los medios y los técnicos con los que contamospara producir la energía que consumimos en la isla. La centralen su estado actual no sólo genera electricidad, genera ademásotro tipo de tensión, una tensión que podríamos llamar sociala causa de las emisiones, y genera finalmente dudas sobre susostenibilidad.

Afortunadamente parece que nos enfrentamos a temasresolubles técnicamente. El NOX, óxido nitroso, se producepor lo visto sólo en determinadas condiciones de presión ytemperatura; como le habrán explicado requiere temperaturas

http://web.parlamentib.es/webgtp/scripts/Unregentn.asp?CFNumReg=201904938


superiores a los 600 grados. Estas condiciones puedenevitarse refrescando con agua los grupos generadores. Existeel proyecto de trasladar agua de la planta depuradora de EsCastell, que además se devuelve al lugar de origen sincontaminar y, eso sí, aunque lo técnico parece fácil yhacedero, tendremos que enfrentar también lo administrativoy el tema de la amortización.

Menorca, no sé si lo saben pero resultaadministrativamente, ¿cómo diríamos?, dubitativa, pocoresuelta. De hecho a la corporación de Ara Maó le costó losúltimos cuatro años no llegar a tramitar estas licencias de... de(...). Este grupo político..., perdone, van venciendo los plazos.En algo más de un año Europa no permitirá operar a la plantaen las condiciones actuales. Existe también el proyecto deconvertir la actual estructura para utilizar gas comocombustible al fuel y al petroleo alternativo, evitando lasemisiones de NOX. Tendremos que ser de todas manerasexcepcionalmente cuidadosos y precavidos en el transporte,el almacenamiento y la utilización de este combustiblealternativo. Los requerimientos actuales precisan en un 10 ala menos 6 las posibilidades de un imprevisto.

Este grupo político se pregunta si el actual gobierno y suconselleria de Transición Energética asumen como propio elreto que enfrentamos en nuestra isla y facilitará suconsecución, o si por el contrario buscará otras vías yalternativas para garantizar nuestra energía. Para Menorca ypara los menorquines es crucial saber si mantendremos unacapacidad...

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Méndez, però el seu temps s’ha acabat.

EL SR. MÉNDEZ I BAIGES:

Gracias, Sr. Presidente.

EL SR. PRESIDENT:

Té la paraula el vicepresident Sr. Yllanes.

EL SR. VICEPRESIDENT I CONSELLER DE TRANSICIÓENERGÈTICA I SECTORS PRODUCTIUS (Juan PedroYllanes i Suárez):

Gràcies, Sr. President. Bon dia a totes i a tots, senyoresdiputades i senyors diputats. Bon dia, Sr. Méndez. Graciaspor la pregunta.

Le diré que el objetivo prioritario de este gobierno esgarantizar el suministro eléctrico a la isla de Menorca.Partiendo de esa apuesta segura, porque no puede ser de otramanera, lo que pretendemos precisamente es que cada vez másla isla de Menorca se pueda surtir de energía renovable. Verá,las dos visitas que ha girado esta vicepresidencia a la isla deMenorca han sido exclusivamente para hablar del problema dela precariedad energética de Menorca y del problema de lasemisiones de la central térmica de Mahón, y se están

adoptando soluciones; la primera, una que usted ya hareferido: refrigerar los grupos de la central térmica de Mahóncon agua procedente de la EDAR situada en Es Castell porqueeso hará bajar la temperatura y podremos reducir lasemisiones de óxido de nitrógeno, que es lo que se consiguerefrigerando los grupos.

¿Cuál es el s iguiente paso? El siguiente paso es lagasificación, y tuvimos la oportunidad de que los responsablesde Endesa nos transmitieran cómo piensan hacer esagasificación. En principio se quieren gasificar en primer lugarlos grupos que son de gasóleo, y pasar los grupos de son defuel a gasóleo. La apuesta es trasladar el gas a Menorcamediante lo que ellos llaman un gaseoducto virtual; esegaseoducto virtual consiste en transportar en contenedorescriogenizados el gas para su desembarco en el puerto deMahón. Por cierto, ayer estuvimos hablando con la AutoridadPortuaria de las Islas Baleares, que ya ha empezado lostrámites para que precisamente se pueda proceder en plenascondiciones de seguridad a esa descarga del gas.

Por lo tanto, transformación de los tres grupos queactualmente funcionen a gasóleo a gas, i de los dos quefuncionan a fuel, a gasóleo. Con eso reduciremos lasemisiones.

Pero desde luego no es el último paso que queremos dar.El primer paso tiene que ser obligar, impelir a Red EléctricaEspañola para que tal y como se ha comprometido en elprimer semestre del año 2020 esté restablecido el suministropor cable entre Mallorca y Menorca, y además, una apuestamuy clara por las energías renovables. La transiciónenergética es un objetivo estratégico de esta comunidad y paraeste govern; por lo tanto todo lo que sea apoyar las energíasrenovables en Menorca será muy importante. Hemoscomenzado el paso, ya tenemos un 10% de renovables, y loque queremos es llegar al compromiso que hay de que en2030 el 35% de la energía que se consuma en Menorcaproceda de fuentes renovables.

Gracias.

(Alguns aplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Vicepresident.

I.2) Pregunta RGE núm. 4999/19, presentada per ladiputada Sra. Catalina Pons i Salom, del GrupParlamentari El Pi Proposta per les Il l es Balears,relativa a valoració de l'augment dels intents de suïcidientre els joves a les Illes Balears.

Segona pregunta, RGE núm. 4999/19, relativa a valoracióde l’augment dels intents de suïcidi entre els joves a les IllesBalears, que formula la Sra. Diputada Catalina Pons i Salom,del Grup Parlamentari El Pi Proposta per les Illes. Sra. Pons,té vostè la paraula.



LA SRA. PONS I SALOM:

Gràcies, president, senyores i senyors diputats, companysdels mitjans de comunicació, públic en general, moltíssimesgràcies.

Aquesta pregunta va dirigida, efectivament, a la consellerade Salut, Patricia Gómez. Ja ho vàrem anunciar a la sevacompareixença, estam preocupats per aquest incrementalarmant, en paraules del Col·legi de Psicòlegs de les IllesBalears, dels casos de suïcidi a la nostra comunitat autònoma.És un tema delicat, però pensam que és crucial per poder ferfeina en la prevenció d’aquesta xacra; recordar que és laprimera causa de la mort no natural a la comunitat i segonsl’Organització Mundial de la Salut el suïcidi és el majorproblema de salut pública a Europa, focalitzam en joves iinfants i volem saber, és la nostra pregunta, quina ésl’estratègia, a més d’aquest observatori del suïcidi amb 150professionals que sabem que s’han format i que han fet feina,per poder acabar, perquè aquest seria el somni supòs de tots,amb aquest gran problema irreversible.

Recordam ràpidament que aquest grup d’emergències delCol·legi de Psicòlegs ha atès 127 casos en vint mesos,d’aquests 63 suïcidis consumats i 66 temptatives. La salutmental, segons va explicar la consellera a la sevacompareixença, és un dels grans eixos de la seva política alspropers quatre anys, per això, volem saber quin finançamentté?, quina transversalitat té?, és a dir, quines conselleries delGovern de les Illes fan feina i en faran els propers anys enaquesta matèria? Pensam que és Educació, pensam que sónServeis Socials, pensam que és Salut i per suposat ésEconomia. Per tant, aquesta seria la nostra pregunta, quina ésla seva política i cap on focalitzarà per treure millorsresultats? Ho deim sense demagògia ni cap esperit destructiusinó tot el contrari perquè els resultats fins ara malauradamentper a tota la societat no han estat bons.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Pons. Té la paraula la consellera PatriciaGómez.

LA SRA. CONSELLERA DE SALUT I CONSUM (PatriciaJuana Gómez i Picard):

Gràcies, president. Bon dia a tothom. Efectivament, vostèho ha dit, estam davant d’un problema social i sanitari moltgreu, a les Illes Balears se suïcida una persona cada quatredies, és una xifra important que ens ha de fer reflexionar atots, i és per això que l’any passat es va posar en marxal’observatori del suïcidi.

L’estratègia de salut mental, després en parlarem, és la quehan dissenyat 160 persones. L’Observatori del suïcidi estàdirigit per una psicòloga i ara li explicaré algunes de lesaccions que s’han posat en marxa o que s’estan treballant.S’està elaborant un protocol amb els tècnics d’Educació per

prevenir el suïcidi en els centres escolars; d’una manera tambémés específica, una guia que parla d’autolesió en els joves perentendre aquesta conducta autolesiva infantil i juvenil i, unavegada estigui fet aquest protocol, es farà formació alsprofessors i als educadors dels centres educatius.

L’any passat amb la posada en marxa de l’Observatori es vaorganitzar una jornada a la qual varen assistir 800 persones ique va ser organitzada per l’Institut d’Infància i Adolescènciadel Servei de Salut, també per l’Oficina dels Drets delsMenors, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, la Conselleria deServeis Socials, la Conselleria d’Educació i el Col·legi dePsicòlegs.

S’està elaborant també un protocol de detecció, avaluació,intervenció i prevenció als centres de menors i un programade prevenció de detecció, abordatge i tractament de laconducta suïcida infantil i adolescent a l’IBSMIA, aquestInstitut Balear de Salut Mental Infantil i Juvenil, dins l’àmbitde la salut. S’ha contractat una infermera gestora de casosespecialista en salut mental per coordinar els casos méscomplexes entre salut mental i els equips escolars. I es posaràen marxa un equip especialitat també a l’Institut de SalutMental Infantil i Juvenil.

Com veu són moltes les propostes, molts els projectes perla importància del tema. Treballam tots junts per prevenirmillor el suïcidi. Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera. Té la paraula la Sra. Pons.

LA SRA. PONS I SALOM:

Gràcies, Sr. President. El temps és breu en aquestsmoments, però bé, simplement dir que prenem nota d’allò quevostè ens explica, recordam que darrera una persona que eslleva la vida hi ha un gran dolor psicològic i que el lemad’enguany era “Jo també som vulnerable”. Tal vegada voldriasaber, ja me’n va parlar, quina seria la seva reflexió enversaquesta visibilitat, que esperam que tots agafem consciènciaque s’ha de fer sense frivolitat, ha de ser una visibilitatconscient i que sigui productiva. Per tant, també volem sabero voldrem saber més endavant, quin és el pressupost que hidestinaran, si s’incrementarà aquest propers quatre anys, isobretot, fer que les alarmes botin abans del que boten, perquèa vegades no boten a temps. Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Pons. Té la paraula la conselleraGómez.


Efectivament, totes les estratègies del Govern estansuportades per una inversió econòmica, com no pot ser d’unaaltra manera. Jo vull agrair a l’Associació AFASIB que va


organitzar una jornada dimarts passat, hi vàrem poder anar laconsellera Santiago i jo mateixa, per donar visibilitat; iinformar també que hi ha una propera jornada aquest divendresdirigida als mitjans de comunicació. Vull agrair als mitjans decomunicació el tractament de les notícies, que es fa d’unamanera molt més acurada. Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Consellera.

I.3) Pregunta RGE núm. 5004/19, presentada peldiputat Sr. Sergio Rodríguez i Farré, del GrupParlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a política dereducció d'atracades.

Tercera pregunta, RGE núm. 5004/19, relativa a política dereducció d’atracades de creuers turístics, que formula eldiputat Sr. Sergio Rodríguez Farré, del Grup ParlamentariVOX-Actua Baleares. Sr. Rodríguez, té vostè la paraula.

EL SR. RODRÍGUEZ I FARRÉ:

Gracias, Sr. Presidente. Señoras y señores diputados.Queríamos saber, ¿qué informes técnicos y de qué organismospúblicos o privados ha utilizado el Govern para tomar lainiciativa de solicitar la disminución de amarres de crucerosturísticos en el Puerto de Palma?

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Rodríguez. Té la paraula el Sr.Negueruela.

EL SR. CONSELLER DE MODEL ECONÒMIC,TURISME I TREBALL (Iago Negueruela i Vázquez):

Gracias, Sr. Presidente. Sr. Diputado, como usted sabe losacords de Bellver y también los acords de Palma establecenclaramente que el Gobierno actuará para establecernegociaciones que favorezcan una mayor sostenibilidad en lallegada de cruceros al Puerto de Palma, y es lo que hemoshecho desde el primer momento, negociar y abrir un períodode negociación que es lo que se está trabajando para apostarpor la sostenibilidad de nuestro destino. Y por supuesto,hemos solicitado todos los informes, como ya había antes enla pasada legislatura, a Autoridad Portuaria y también hemossolicitado un nuevo informe a la Dirección General deEconomía.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula el Sr. Rodríguez.

EL SR. RODRÍGUEZ I FARRÉ:

Bueno, tal como nos temíamos, veo que los informes o noexisten o son escasos porque además hoy en día Palma se ha

convertido en la segunda ciudad de España, tercera de Europay doceava del mundo en el número de llegadas; esto es frutode un enorme trabajo y de inversiones millonarias por parte deEstado. Se ha demostrado que es falsa esta historia de quecontaminan los cruceros, como demuestran los propiossensores de la Autoridad Portuaria, que usted cita, y losestudios de la Universidad de las Islas Baleares. Estos mismosestudios nos indican el elevado gasto medio que realizan loscruceristas, superior a 90 euros de media, e incluso superiora este número si son pasajeros en tránsito.

El impacto negativo en el comercio, en el transporte, en larestauración, atracciones turísticas a las puertas de una nuevacrisis que podría suponer la reducción de esta llegada decruceros creo que roza la irresponsabilidad.

También tenemos dudas sobre el marco competencial y laposibilidad de que contravenga la legislación europea estapretensión que tiene el Govern de limitar la llegada decruceros. Ustedes han contado con la plena colaboración delas empresas, el punto de descarga en asistentes virtuales, etc.,y la Plataforma en defensa de los cruceros, además no sóloagrupa empresas o asociaciones de empresas, como laPIMEM o la CAEB, también a los comités de empresa y a lossindicatos mayoritarios, UGT, Comisiones, CGT, que estánmuy preocupados por estos puestos de trabajo que usted estáempeñado en poner en peligro.

Otros han ido a Alemania a buscar turistas y usted aahuyentarlos, entonces, me pregunto si no debería ustedcambiar el nombre de su conselleria por “antiturismo, modeloeconómico insostenible y paro”, porque esto es a donde nosconduce las políticas del actual gobierno.

Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Rodríguez. Té la paraula el consellerNegueruela.


Gracias, Sr. Presidente. Es curioso, ¿no?, que usted hablasiempre de estudios falsos que niegan pues lo que estásucediendo con el clima o los impactos que existen en elmundo actual de la misma forma que negaban, por ejemplo,donde gobiernan con el PP y Ciudadanos, Madrid Central, y loprimero que quisieron hacer fue detener Madrid Central hastaque la Unión Europea dijo que esas medidas que ustedesapoyan de restricción no se pueden hacer, que tiene usted queaguantar esas medidas que luchan contra el cambio climáticoy que ustedes niegan de forma permanente hasta que la UniónEuropea dice, no es así.

De la misma forma que en el Báltico se ha optado por unaECA para la restricción de determinadas emisiones en loscruceros, y se ha hecho de forma consensuada con ellos, ahoraes cierto que en el mediterráneo estamos a punto de que entre



una nueva ECA también en emisiones, por algo será, no entranlas ECA de restricción de emisiones por azar sino porque hayinformes científicos dentro de la Unión Europea que así loconsideran y que debemos ir todos hacia ese sentido, porquelas emisiones están, las emisiones existen, aunque su grupo loniegue y aunque su grupo quiera poner fin a la lucha contra elcambio climático como ha hecho de la mano del PartidoPopular y de Ciudadanos en la Comunidad de Madrid con...intentar evitar que se pare Madrid Central no lo podrán pararporque hay una mayoría social cada vez más clara, cada vezmás fuerte que dice que tenemos que tomar medidas, quetenemos que adelantarnos porque si no, lo que no tendremosluego será el destino turístico que nosotros queremos, undestino turístico basado en la sostenibilidad y las propiascompañías de cruceros con las que hablamos en Hamburgo,como usted decía, no fuimos a decir que no viniesen, fuimosa decir “tenemos que hablar de cómo pondremos límites ycómo haremos que sea más ordenada la llegada de loscruceros al Puerto de Palma” y ellas mismas están de acuerdo.Ellas mismas consideran que cuatro cruceros a la vez duranteun día a la semana no puede ser y no es razonable que lleguencuatro cruceros a la vez, lo consideran ellas; no sólo loconsideramos nosotros, sino ellas.

Dejen que negociemos. Dejen que trabajemos, póngansede lado. No pongan trabas como han hecho en Madrid Central.No pongan trabas con el Partido Popular y Ciudadanos de lamano. Dejen que el Gobierno trabaje. Dejen que el Gobiernonegocie y dejen que el Gobierno llegue a acuerdos que velaránpor la sostenibilidad de nuestro destino que es la mejor formade proteger nuestro principal motor económico, nuestroprincipal nicho de actividad.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller.

I.4) Pregunta RGE núm. 5018/19, presentada peldi putat Sr. Sebastià Sagreras i Ballester, del GrupParlamentari Popular, relativa a dades sobre atur a lesIlles Balears.

Quarta pregunta RGE núm. 5018/19, relativa a dades sobreatur a les Illes Balears, que formula el diputat Sr. SebastiàSagreras i Ballester del Grup Parlamentari Popular. Sr.Sagreras, té vostè la paraula.

EL SR. SAGRERAS I BALLESTER:

Gràcies, president. Bon dia, diputades i diputats, bon dia,conseller de Treball, ara fa dos mesos que ha començat acaminar aquesta legislatura on vostès per primera vegada sónhereus de la seva pròpia herència, l’herència de la presidentaArmengol o l’herència de vostè mateix, Sr. Negueruela.

Curiosament aquests mateixos dos mesos no han deixat desortir als mitjans de comunicació males notícies sobre lasituació econòmica de les Illes Balears, amb la desacceleració

i sobre la difícil situació financera de Govern de la comunitatautònoma. Dins aquestes notícies ens preocupa especialmentla pujada de l’atur. Ja hi ha gent que havia trobat feina gràciesa les polítiques del Partit Popular que, a conseqüència de lespolítiques socialistes, l’està començant a perdre, a trobar-seal carrer.

Les Illes Balears són la comunitat autònoma on creix mésl’atur de tot Espanya, hem passat d’un 11,2% a un 12,1% d’aturen comparació amb el mateix trimestre de l’any passat i enspreocupa especialment -prengui nota, Sra. Presidenta, perquèaixò segurament el conseller no li ho conta- que hi ha 14.000dones que en aquests moments són a l’atur que no hi estavenen el mateix trimestre de l’any passat.

Aquesta és l’herència socialista, aquesta és l’herència queafecta les persones i per tant, li deman, Sr. Conseller, unavaloració d’aquestes darreres dades de l’atur.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Sagreras. Té la paraula el consellerNegueruela.


Gracias, Sr. Presidente. Sr. Sagreras, lo que me sorprendees que usted habla de las cifras de paro del mes de agosto yhabla de las cifras trimestrales de la EPA, ¿no? Por tanto, o sehabla del paro o se habla de cifras trimestrales, se habla de laEPA. Póngase usted de acuerdo consigo mismo a la hora deformular la pregunta y le podré contestar mejor.

En todo caso, cuando hablamos de la herencia, porsupuesto que defendemos la herencia de este gobierno y de lapresidenta Armengol y de los que hicimos durante la pasadalegislatura porque para usted parece que no han existido estoscuatro años. Ustedes dejaron la creación de empleo que es laque marca el nivel de crecimiento de una economía en505.000 personas trabajadoras afiliadas a la Seguridad Socialen agosto de 2015; en agosto de 2018, 577.000; en agosto de2019, 589.000 con un máximo histórico en la SeguridadSocial. Es decir, 85.000 personas más que hace cuatro años.Esa es la herencia que recibimos: 85.000 personas mástrabajando de las que dejaron ustedes.

Y en desempleo el 2015 ustedes dejaron 54.000 personasdesempleadas, desocupadas con un 9,7% de tasa de desempleoen el mes de agosto, en el mes de agosto un 9,7% de tasa dedesempleo; 2018, 38.600 con 6,3%; en el 2019, 38.850, escierto, hay un repunte de desempleo en el mes de agosto, yaluego en julio... por si lo quiere decir porque tampoco lo dijoel otro día, y un 6,2%, es decir que baja la tasa de desempleo.¿Por qué? Porque sube tanto la afiliación, 12.000 personas,que al final baja la tasa de desempleo, como le puede explicarperfectamente alguno de los portavoces que hay aquí hoypresentes, que pasas del 6,3% al 6,2%. Por tanto, desciende elnivel de desempleo. Pero aun así a nosotros eso le aseguroque no nos basta y que desde luego que haya 37.000 personas,



38.850 personas desocupadas sin empleo en el mes de agostohará que sigamos haciendo todos los esfuerzos necesariospara que esto no suceda como no pasaba durante la pasadalegislatura donde gobernaron ustedes, durante la última del Sr.Company.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula el Sr. Sagreras.

EL SR. SAGRERAS I BALLESTER:

Gràcies, president. És una pena, Sr. Conseller, el to de laseva resposta, sembla que no està entusiasmat a afrontar elproblema de l’atur. És una pena, és una pena, fa dos mesosvostè havia de ser l’home fort de la presidenta Armengol, fados mesos vostè havia de ser l’home fort del PSOE o fa dosmesos vostè volia ser l’home fort del Govern de les IllesBalears. En canvi en els darrers temps, Sr. Negueruela, la sevaderiva va tan malament com les xifres de l’atur i només haestat protagonista de males notícies, primer va fer famós... esva fer famós i va donar una mala imatge al Govern en entrar aldespatx del vicepresident de manera maleducada i agressiva iportant un lío davant tots els funcionaris i ara s’està fent famósper ser el conseller campió de tota Espanya de l’atur.

Per tant, jo li deman, Sr. Negueruela, reaccioni, no estiguitan enfadant ni tan preocupat per no ser el número dosd’aquest govern de les Illes Balears i comenci a preocupar-seper no ser el número u de l’atur de tota Espanya. Gràcies,president.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Sagreras. Té la paraula el consellerNegueruela.


Yo creía que veníamos a debatir de las cifras de desempleoy a que usted hiciese... era una oportunidad, su primeraintervención, es cierto que cada uno está donde quiere o dondepuede estar, a usted cada vez lo veo más lejos de donde creoque le gustaría estar, pero en todo caso veníamos a debatiraquí de desempleo.


Las primeras medidas que hay que hacer para luchar contraese desempleo, que es lo que le preocupa a la gente y usted noha hecho ni una referencia, ni una medida que propone elPartido Popular.

Tenemos una tasa de desempleo del 6,2% en el mes deagosto, la más baja de España y por supuesto que es una buena

herencia, pero no nos basta. ¿Sabe cuánto... qué presupuestodestinaban a políticas activas de empleo ustedes cuandogobernaran?, a personas destinaban menos de 40..., 42millones en el 2015 con 54.000 personas desempleadas.Nosotros destinamos más de 90 millones de euros...

(Se sent el timbre de tall de micròfon)

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Conseller, el seu temps ha acabat.



I.5) Pregunta RGE núm. 5021/19, presentada peldiputat Sr. Mariano Juan i Guasch, del GrupParlamentari Popular, relativa a pagament de lessol·licituds de subvenció a la rehabilitació d'edi fi cis ihabitatges, millora de la seguretat i l 'accessibilitat.

Cinquena pregunta, RGE núm. 5021/19, relativa apagament de les sol·licituds de subvenció a la rehabilitaciód’edificis i habitatges, millora de la seguretat i l’accessibilitat,que formula el diputat Sr. Mariano Juan i Guasch del GrupParlamentari Popular. Sr. Juan, té vostè la paraula.

EL SR. JUAN I GUASCH:

Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, Sr.Conseller, el butlletí oficial de dia 16 d’octubre de 2018 vapublicar una convocatòria d’ajudes per als anys 2018 i 2019per a la conservació i la rehabilitació d’edificis d’habitatges ihabitatges per a la millora de la seguretat i l’accessibilitat.Aquestes ajudes estan emmarcades dins el Pla estatald’habitatge de 2018-2021 en un conveni que va firmar vostèmateix, Sr. Marc Pons, amb el ministre de Foment, José LuísÁvalos, per aplicar aquestes línies d’ajudes derivades enaquesta comunitat autònoma de les Illes Balears.

La pregunta és: quan té previst el conseller de Mobilitat iHabitatge resoldre el retard en el pagament de les sol·licitudsde subvenció a la rehabilitació d’edificis i habitatges per a lamillora de la seguretat i accessibilitat? I més que això, mésque el pagament que és una obvietat que no s’ha fet, ni tan solss’han notificat les resolucions. Per tant, està tot enlaire .Gràcies, Sr. President.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Juan. Té la paraula el conseller Pons.

EL SR. CONSELLER DE MOBILITAT I HABITATGE(Marc Isaac Pons i Pons):

Moltes gràcies, Sr. President. És cert, Sr. Juan, tenim unasobrecàrrega de feina molt gran i açò ens provoca demores.



A la passada legislatura vàrem fer una aposta forta a favorde la política d’habitatge, la gent així ens ho demanava i laresposta la veritat és que va ser francament positiva. Hi vamdedicar molts de recursos, vam treure noves convocatòries icada any hem anat donant resposta a tots els expedients.

Cada any s’han anat incrementant de manera moltconsiderable. De fet, en aquesta darrera, la del 2018 que esresol dins el 2019, hem tramitat més de 6.000 expedients,6.355 expedients són els que estam tramitant en aquestsmoments. Açò ara, al 2018. Al 2015 quan arribàvem vàremtramitar al primer any no arribava a 1.000 expedients.

Ho hem fet amb el mateix personal, no hem tingutcapacitat d’incrementar personal, i açò ens provoca unacàrrega de gestió administrativa molt grossa que provoca enaquests moments aquesta demora.

I aquí hem d’afegir a més a més algunes convocatòriesextraordinàries de les quals no en fiàvem i que ens van suposartambé moltíssima de feina. Sant Llorenç segurament ja és unexemple clar: 831 expedients, tots ells -convocatòria-tramitats, resolts ja més del 96% i pagats, i que tot carregadamunt les mateixes esquenes, damunt els mateixosfuncionaris. A partir d’aquí ho estam agilitant al màxim i esperque prest puguem donar ja una resposta positiva. Moltesgràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula el Sr. Juan.

EL SR. JUAN I GUASCH:

Gràcies, Sr. President. Bé, vostè s’escuda en el fet quetenen una càrrega molt forta de feina. És cert que tenen moltafeina, sobretot fent rodes de premsa i fotos, ja li ho vaigcomentar a la seva compareixença. És cert.

Aquestes ajudes hi havia un termini màxim, fins al dia 17de desembre, per sol·licitar-les, i vostès tenien un termini,que es comprometien amb aquesta resolució de comunicar-les, en tres mesos la provisional i en tres mesos més ladefinitiva, amb la qual cosa el mes de maig haurien d’haverestat totes comunicades, i ni tan sols no s’ha fet aquestacomunicació; ni tan sols no han sortit llistats de si n’hi haviad’aprovats. Per tant tenc la sensació que no hi ha res fet enaquest cas.

Tampoc no tenim coneixement que s’hagin convocatencara les ajudes per a l’any 2019, cosa que ja també s’hauriende convocar perquè en aquesta mateixa resolució hi havia 1milió d’euros per a l’any 2019, i encara no hi ha hagut lloc perpoder fer aquestes sol·licituds ja que no han estat convocades.

Miri, Sr. Conseller, com ja li vaig dir a la comissió és fàcilfer anuncis de tot tipus d’ajudes, que queda molt bé, però allòimportant és dur-les a terme i fer la feina. Altrament no

serveixen per a res to tes aquestes convocatòries i totesaquestes publicitats que es fan vostès mateixos. Seria bo saberaixò que li pregunt, si les de l’any 2019 es convocaran aviat.Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Juan. Té la paraula el conseller Pons.


Moltes gràcies, Sr. Thomas. Ho estam fent bé, hi ha bonaresposta, ens agradaria ser més àgils, però la comparativarespecte de les ajudes que treien vostès és evident, no n’hihavia, no n’hi havia. Per tant hem fet una passa cap endavant. Laresposta ha estat gran, és bona. Hem de ser més àgils, hem deperfeccionar i en som conscients, i deman disculpes per açò.De fet ara, dilluns de la setmana passada, incrementaven en sisnous auxiliars administratius; la càrrega de feina administrativade cada un d’aquests expedients, comprovar cada una de lesdocumentacions que demanes, donar resposta a cada una de lespeticions dels dubtes que tenen els ciutadans, no és fàcil, iaquí estam limitats. Després n’hi ha que ens demanen que hemde fer retallades, però hem de ser conscients, hem d’ajustar ihem de guanyar cada vegada més eficiència. Hem dereformular sencer el programa informàtic i ho anirem fent amesura que ens sigui possible.

Seguirem traient ajudes, faltaria més. Volem seguir ajudanta la gent per accedir a un habitatge, faltaria més, i l’esforç quefeim ara, però (...) que hi havia la legislatura passada amb el Sr.Company, em sap greu, Sr. Juan, no hi ha color.

Moltes gràcies, Sr. President.

(Alguns aplaudiments i remor de veus)

EL SR. PRESIDENT:


I.6) Pregunta RGE núm. 5022/19, presentada peldiputat Sr. Antonio Francisco Fuster i Zanoguera, delGrup Parlamentari Popular, relativa a reunió aFormentera amb el president de l a ComunitatValenciana, Sr. Ximo Puig.

Sisena pregunta, RGE 5022/19, relativa a reunió aFormentera amb el president de la Comunitat Valenciana, Sr.Ximo Puig, que formula el diputat Sr. Antonio FranciscoFuster i Zanoguera, del Grup Parlamentari Popular. Sr. Fuster,té vostè la paraula.

EL SR. FUSTER I ZANOGUERA:

Moltes gràcies, president. Sra. Consellera, el primer capde setmana de setembre es van reunir a Formentera la



presidenta del Govern de les Illes Balears, la Sra. FrancinaArmengol, amb el president de la Generalitat Valenciana, Sr.Ximo Puig, per tractar, segons els mitjans de comunicació,temes institucionals.

Em pot explicar per què no sortia aquesta reunió a l’agendaoficial de la presidenta del Govern que es penja al web?Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Fuster. Té la paraula la consellera Costa.

LA SRA. CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA, CULTURAI IGUALTAT (Pilar Costa i Serra):

Moltes gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Diputat. Comvostè diu el passat cap de setmana els dos presidents del PaísValencià i d’aquestes illes, la Sra. Armengol, es varen veure enuna trobada a Formentera aprofitant l’estada del president delPaís Valencià a l’illa de Formentera, i es va tenir una reunió,com després va informar el Govern i varen recollir els mitjansde comunicació, per tractar els temes que es van recollir a totsels mitjans, com era la reclamació d’un nou sistema definançament a l’Estat, així com altres qüestions que ensinteressen a les dues comunitats , com pugui ser tambéresoldre la licitació del concurs de les agències de viatge peltema de l’IMSERSO. Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera. Té la paraula el Sr. Fuster.

EL SR. FUSTER I ZANOGUERA:

Moltes gràcies, Sr. President. Sra. Consellera, miri, des dedia 6 de setembre no s’actualitza l’agenda oficial de lapresidenta de la comunitat autònoma de les Illes Balears.Segons l’apartat c inquè, punt 2, punt 2 del codi ètic celGovern, la presidenta i els consellers han de publicar la sevaagenda institucional en el Portal de transparència tots els acteso reunions que són de rellevància pública, com araesdeveniments i reunions de caràcter polític o institucional,actes o reunions de rellevància especial per a la presa dedecisions, com seria la reunió amb el Sr. Ximo Puig.

Sra. Consellera, vostès sempre han parlat de transparència.Duen quatre anys parlant de transparència amb grans discursos.Tots sabem com la van exercir l’anterior legislatura. LaConselleria de Transparència ja no existeix, i les duesanteriors conselleres van haver de dimitir.

Segons les dades de la plataforma Dyntra, la Sra. Armengoles la presidenta autonòmica amb pitjor índex de transparència,i aquesta no és una dada meva, és una dada objectiva. Sra.Consellera, en aquesta nova legislatura vostès han ampliatd’una forma substancial els gabinets de comunicació: quasiquasi hi ha més gabinets de comunicació i propaganda quegestors a la nova estructura del Govern, i encara així vostès nocompleixen el seu codi ètic. Això és molt d’esquerres. Veig

que les retallades que va anunciar la seva consellera d’Hisendaen el pròxim pressupost ja tenen la seva repercussió i afectentambé directament la transparència. Això sí que és moltd’esquerres.

La conclusió podria ben ser la Sra. Armengol tambiénrecorta en transparencia. Deixin de presumir detransparència i siguin transparents d’una vegada. Moltesgràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Fuster. Té la paraula la consellera Costa.

LA SRA. CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA, CULTURAI IGUALTAT (Pilar Costa i Serra):

Moltes gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Fuster.Sincerament s’ha de ser agosarat perquè el Partit Popular enels seus primers debats en aquest parlament ens vengui a parlarde transparència, de codi ètic, perquè segurament sí, el PartitPopular quan va governar en aquestes illes va ser molttransparent; sobretot va ser transparent malbaratant dinerspúblics que encara pagam en aquesta comunitat, i molts delsseus responsables són a la presó.


I amb tots els meus respectes, Sr. Fuster, no he entès moltbé la pregunta, a part que vostè vulgui buscar un titular, però onés el problema de la reunió de la presidenta Armengol amb elpresident del País Valencià, el Sr. Ximo Puig? És que no sé onveuen el problema; que hi hagi una reunió entre dos presidentsde comunitats autònomes?, o dels temes que es van tractar?,o que la reunió va ser a Formentera? On és el problema, Sr.Fuster? Per cert, perquè va ser públic i notori, perquè comvostè comprendrà dos presidents a la plaça de Sant Francescde Formentera més públic jo crec que no pot ser, i així ho vanrecollir tots els mitjans de comunicació.

Gràcies, Sr. President.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera.

I.7) Pregunta RGE núm. 5023/19, presentada peldiputat Sr. José Luís Camps i Pons, del GrupParlamentari Popular, relativa a atenció de l'IBAVI a lesoficines de Maó i Inca en el mes d'agost.

Setena pregunta, RGE núm. 5023/19, relativa a atenció del’IBAVI a les oficines de Maó i Inca en el mes d’agost, queformula el diputat Sr. José Luís Camps i Pons, del GrupParlamentari Popular. Sr. Camps, té vostè la paraula.



EL SR. CAMPS I PONS:

Molt bon dia. Gràcies, Sr. President. Senyores i senyorsdiputats. Sr. Conseller Pons, considera que l’horari d’atencióal públic el passat mes d’agost a les oficines d’Inca i deMenorca ha estat suficient?

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Camps. Té la paraula el conseller Pons.


Moltes gràcies, Sr. President. A Inca no tenim oficina, Sr.Camps, i en el cas de Menorca hi ha l’oficina compartida ambel Consell Insular de Menorca, com vostè molt bé sap, que vaestar oberta, que allà tenim una treballadora que també té dreta vacances, que era compartida, per tant, i se seguia atenent,també, i la feina es va fer a partir de recursos que tenim. Lagent té dret a vacances, vostè crec que n’és conscient també,d’açò, i ho vam ajustar al moment en què no hi havia captramitació que estigués oberta, cap convocatòria que estiguésen marxa, cap període d’adjudicació entrant, i mentrestant cadasetmana d’aquest mes d’agost fins a dia 20, que es vaincorporar ja la treballadors, un dia per setmana per igual esdesplaçava un tècnic de Palma a l’oficina de l’IBAVI deMenorca. Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies...


Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula el Sr. Camps.

EL SR. CAMPS I PONS:

Esper, Sr. Conseller, que rectifiquin. Dos dies en tot elmes de..., no és suficient i ho saben. També haurien derecordar que fruit de la seva nefasta gestió en el pacte de lavuitena legislatura, allà on no pagaven els 6 milions d’euroscompromesos i varen haver de fer fora el personal.

Sort que els seus acords de pacte acordaren noincrementar el sector instrumental, no han complert ni hovolen fer complir; desgraciadament hi haurà retalls, però noseran de càrrecs. El que sí és cert és que no compleixen elsacords del Ple, a proposta de Unides Podem es va aprovar unamoció dia 20 d’octubre de 2015 que deia textualment: “elParlament de les Illes Balears insta el Govern a reduir elsector públic instrumental i a eliminar tots els òrgansunipersonals”. No havien passat ni tres mesos aprovava elDecret 2/2016 per Consell de Govern que acordà lamodificació dels estatuts de l’IBAVI amb el consentiment dePodem, amb el canvi d’estatuts es varen equivocar, varenpensar més a col·locar els seus que en l’eficàcia i l’eficiència

del servei públic.

El servei rep moltes queixes dels ciutadans i sense anarmés enfora a les xarxes socials, el passat dia 12 de setembre,diferents ciutadans es queixaven obertament: “arribar al’IBAVI amb hora concertada des de fa més d’un mes i migperquè el mes d’agost està tancat i tenir quatre personesdavant; deplorable servei d’atenció, falta de personal, faltad’organització, d’agenda, vergonya; ara ja el darrer, tenen tresllistes amb una mateixa persona i ens en trobam tres a les deui mitja, i ara què feim?; fa quasi dos anys que vaig deixar un pisseu i encara no hi viu ningú, increïble, una vergonya, el meuspares varen haver d’anar tres vegades per recollir unadocumentació”. Açò són els comentaris que fan els ciutadansde Menorca.

Alguns compromisos del programa d’Unides Podem,l’actual model polític social arrossega històricament undèficit de transparència democràtica, denunciaven un modelclientelista del sector instrumental, i açò què és?, unaestructura de sistema de partits que no estaven al servei de lagent sinó només ells mateixos, un clar exemple de portesgiratòries. No és evident, Sr. Vicepresident Yllanes? Pensena retrotraure la voluntat de la seva moció de dia 20 d’octubrede 2015? Sr. Pons, creu realment que el servei funcionacorrectament? Consideren que el canvi d’estatuts va serpositiu per als c iutadans? Compleixen els acords d’aquestparlament?


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Camps.


Té la paraula el conseller Pons.


Moltes gràcies, Sr. President. Vostè, Sr. Camps, coneix béla realitat de Menorca, durant vuit anys va ser batle d’EsCastell, per tant, no he d’explicar els serveis a nivell d’illa, ivostè sent batle va veure com el Sr. Company tancava l’oficinade Menorca, però no la tancava durant el mes d’agost, la vatancar durant quatre anys i va decidir que durant quatre anys nodonaria cap servei...

(Alguns aplaudiments i petit aldarull)

... en matèria d’habitatge a l’illa de Menorca, a l’illa d’Eivissai a l’illa de Formentera. Els ciutadans s’hi volien dirigir i notenien cap possibilitat, només un telèfon a Mallorca i si haviende fer qualsevol consulta s’havien de desplaçar a Palma enmatèria d’habitatge. Açò va ser la realitat la legislaturapassada, la del Sr. Company, la de retallades del Sr. Costa, ensvaren dur aquí.


I jo també he de recordar, i aquella legislatura en la qual elSr. Company va fer això i vostè era batle d’Es Castell, jo novaig sentir per a res que vostè gemegues, no el vaig sentir avostè per a res criticar la decisió de tancar aquesta oficina.

En aquests moments estam tramitant cada dia al voltant...,hi ha devers vint persones que són ateses, hem tramitat més de688 sol·licituds. Per tant, això demostra que era necessàriaaquesta oficina, vostè mateix ho posa de manifest ara. Per tant,no tenia explicació possible que a la legislatura del Sr. Bauzái el Sr. Company es decidís tancar una oficina tan necessàriaa Menorca, a Eivissa i a Formentera. Esperem que açò torni apassar més.



EL SR. PRESIDENT:


I.8) Pregunta RGE núm. 5002/19, presentada per ladiputada Sra. Patrícia Font i Marbán, del GrupParlamentari Mixt, relativa a terminis del Pla de salutmental de Menorca.

Vuitena pregunta, RGE núm. 5002/19, relativa a terminisdel Pla de salut mental de Menorca, que formula la diputadaSra. Patrícia Font i Marbán del Grup Parlamentari Mixt. Sra.Font, té vostè la paraula.

LA SRA. FONT I MARBÁN:

Gràcies, Sr. President. Bon dia, Sra. Consellera. Vaigdirectament a la pregunta, en quins terminis es planteja larevisió del Pla de salut mental de Menorca?

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Font. Té la paraula la consellera Gómez.

LA SRA. CONSELLERA DE SALUT I CONSUM (PatríciaJuana Gómez i Picard):

Gràcies, president. Gràcies, Sra. Diputada. Com sap, el Plaestratègic de salut mental de les Illes Balears té unes dates de2016 a 2022, és la base, on hi ha, on estan definides set metesestratègiques i 38 objectius estratègics i va ser elaborat per160 professionals, per 160 persones aproximadament. Lamajoria són professionals, però també es va comptar ambparticipació de ciutadans i d’usuaris de la salut mental o depacients, associacions de pacients i altres administracions.Per què es va fer així? Per poder donar una resposta real a lesnecessitats i també d’aquesta manera poder conèixer la realitatde cada una de les Illes, perquè hi varen participarprofessionals de totes les Illes.

Així, fa uns mesos es va constituir una comissió tècnica aMenorca constituïda per professionals d’aquesta àrea de salutper poder donar aquesta resposta més específica i per poderprioritzar quines són les accions tant del pla estratègic comles que estan signades a l’acord d’investidura amb MÉS perMenorca.

De fet, també és la comissió que revisa el pla estratègic iavalua la part que correspon a Menorca. Es fa feina ja en unmodel més descentralitzat que dóna prioritat a la rehabilitaciói a la integració de les persones. També s’impulsen estratègiesassistencials comunitàries, com és la posada en marxa, que jaestà funcionant a Menorca, de l’ESAC, l’equip de suportassertiu comunitari, per a aquells pacients que tenen patologiamental greu que estan fora del sistema, que s’encarreguend’anar a donar-los el tractament o a rescatar-los, i ja és unarealitat a Menorca des de fa aproximadament un mes lainformatització de tots els recursos de salut mental.

També aquestes accions de què hem parlat de prevenció ipromoció de la salut en relació amb el suïcidi es fan aMenorca, es fa formació dirigida a tots els professionals.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera. Té la paraula la Sra. Font.


Gràcies, Sra. Consellera. Estic contenta que hagi recordatque sí que és un dels punts dels acords d’investidura que vàremsignar i precisament el vàrem demanar perquè vàrem detectarque -tot és millorable, ho sabem, Sra. Consellera-, que hi haviacertes mancances i tot això dit per les mateixes associacionsde malalts. Una mancança greu que tenim i que consideramque existeix encara és la infantojuvenil; casos que s’hagin dedesplaçar fora de Menorca criatures per poder rebretractament perquè a Menorca no tenim la infraestructuraadequada és un perjudici enorme no només per al pacient sinótambé per a l’entorn familiar.

També hi ha un punt que ens interessa moltíssim, bé,evidentment calen més recursos, més infraestructures, mésformació de personal, però hi ha un punt que ens interessamoltíssim i és que pensam que tota l’assistència infantojuvenilha d’estar basada en un triangle que és el de salut, el de serveissocials i el d’educació, perquè hi va haver una qüestió que ensvaren plantejar des d’una associació en concret i és que totallò que no estigui atès des de l’àmbit de l’educació -parlamd’infantojuvenil- acabarà derivant quan són adults a serveissocials. Tot el que puguem fer feina prèviament i de maneraholística i conjunta, sobretot conjuntament, amb lesassociacions de pacients, de malalts, crec que és fonamental.

Gràcies.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Font. Té la paraula la Sra. Consellera.


Gràcies, president. No dubti que la salut mental és unaprioritat no només per a Salut sinó que per a aquest govern.Hem parlat d’iniciatives, cada vegada són més, volem atendremillor, però també fer-ho d’una manera més coordinada ambserveis socials, amb educació i dins el propi àmbit de la salut.

Moltíssimes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Consellera.

I.9) Pregunta RGE núm. 5017/19, presentada per l adiputada Sra. Mari a Núria Riera i Martos, del GrupParlamentari Popular, relativa a atenció educati va alsinfants amb necessitats especials.

Novena pregunta, RGE núm. 5017/19, relativa a atencióeducativa als infants amb necessitats especials, que formula ladiputada Sra. Maria Núria Riera i Martos, del GrupParlamentari Popular. Sra. Riera, té vostè la paraula.

LA SRA. RIERA I MARTOS:

Gràcies, Sr. President, bon dia a tothom. Bon dia, Sr.Conseller March. Acaba de començar un nou curs escolar iamb el nou curs comencen una altre pic les reivindicacions deles famílies, aquestes famílies i nins que havien d’estar en elcentre de les seves prioritats.

Aquesta setmana, per exemple, hem sentit les queixes defalta d’atenció adequada cap als alumnes amb necessitatseducatives especials, que són nins que tenen trastorns deconducta o una malaltia degenerativa, discapacitats físiques,sensorials; en definitiva, nins que no tenen autonomiasuficient i que necessiten d’un auxiliar per poder sortir al pati,per anar a dinar o anar al bany.

Nosaltres voldríem saber, Sr. Conseller, si vostè consideraque està donant un servei adequat a aquests nins ambnecessitats educatives especials.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Riera. Té la paraula el conseller March.

EL SR. CONSELLER D’EDUCACIÓ, UNIVERSITAT IRECERCA (Martí Xavier March i Cerdà):

Moltes gràcies, president. Diputats, diputades. Sra. Riera,gràcies per la seva preocupació per aquesta pregunta. Miri, és

evident que en educació hi ha moltes necessitats, i vostè hosap, i a més són necessitats a les quals nosaltres li donam unaresposta concreta. Miri, un dels objectius d’aquesta passadalegislatura, que es ratifica en aquesta, és l’esforç i el treballper l’educació inclusiva.

Les dades diuen que som la comunitat autònoma quemenys segrega i que més esforç fa per a la integració de ninsamb dificultats . Les dades hi són. Nosaltres hem fet unapolítica aquests quatre anys amb la qual hem fet més formacióque mai -més formació que mai-, hem fet jornades, hem fetuna col·laboració amb les conselleries de Serveis Socials i deSalut, hem fet un esforç per llevar barreres arquitectòniquesi hem posat més recursos que mai per tractar l’atenció a ladiversitat.

I en relació amb els AT, que li vull recordar que els AT noés tota l’atenció a la diversitat, és una figura més dins uncontext d’escola inclusiva, en aquests moments hi ha 293 ATmés, 13 més que en el període del curs passat i que d’algunamanera nosaltres som conscients que a vegades tenim algunproblema i quan tenim un problema feim una cosa distinta alque vostès varen fer, que varen retallar així, sense diàleg. Ensreunim amb els centres, ens reunim amb les famílies per veurequina solució volem fer.

I en el seu cas, que vostè ha plantejat, estam bastant..., itendrem una reunió amb les famílies i amb els centres per talde trobar una solució a una qüestió que a nosaltres enspreocupa i ens ocupa.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula la Sra. Riera.

LA SRA. RIERA I MARTOS:

Gràcies, Sr. President. Sr. Conseller, els seus argumentssón tan curts com el seu discurs del diàleg. Miri les xifres: elsnins amb espectre autista es varen incrementar a 2.434 el curspassat, 200 més que a l’anterior, si vostè ha posat -segons lesseves dades- 13 places més d’AT evidentment no importa serun analista per veure que no està equilibrada la proporció.

Llubí, el curs passat hi havia dos nins amb un AT que elsatenia diàriament; enguany comença el curs amb tres nins i unAT només dues vegades per setmana. Això segons vostè nosón retallades.

Sineu, el curs passat hi havia un AT per a quatre nins;enguany comença el curs amb cinc nins i en lloc d’afegir unAT com li demanen les famílies el que fa és retallar l’AT quehi havia fins al punt que fins i tot l’equip de govern del’ajuntament li ha fet una moció preocupat pels nins del seupoble en què demanava que torni a recuperar aquest serveid’auxiliar tècnic educatiu. Això segons vostè no sónretallades.

Inca, protestes al centre d’educació especial Joan XXIIIper la falta d’aules conductuals, el servei està totalment



col·lapsat i obliga a derivar usuaris. Segons vostè això nodeuen ser retallades.

Nosaltres ja sabem, Sr. Conseller, que la ministra es volcarregar l’educació especial, el que no sabíem, tant a ciènciacerta, és que vostè també vol retallar l’educació ordinària.

Miri, Sr. Conseller, posi’s les piles abans que li retallin elpressupost; deixi de perseguir els docents perquè fitxin idediqui’s a fer una volta pels centres per veure els nins ambnecessitats especials i les demandes que li fan les sevesfamílies.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Riera. Té la paraula el conseller March.


Moltes gràcies, president. Sra. Riera, nosaltres noperseguim, vostès varen perseguir i molt, i molt que varenperseguir i varen expedientar directors i varen fer querealment hi hagués una autèntica por davant la Conselleriad’Educació...


Sí, senyor, fins i tot varen estar a punt vostès, varenintentar llevar un president d’una escola... de l’EscolaCatòlica; sí, senyor, el varen intentar llevar, un presidentd’Escola Catòlica. Jo li demanaria una mica de serietat.

Miri, miri quines són les nostres retallades quan parlamd’atenció a la diversitat... ai, perdó, que com que encara nom’he acostumat a dur ulleres... Miri, sap quants de docents hiha d’atenció a la diversitat PT, AL i AT? Més de 1.185professionals. Sap quants més? Més de 400 respecte de lapassada legislatura...

(Se sent una veu de fons inintel·ligible)

... més de 400 respecte de la passada. Això són retallades...


... això són retallades i no les seves.

Jo li demanaria que no fes de casos particulars un elementgeneral del sistema. Sí que tenim algun problema, jo reconecque tenim algun problema, però quan tenim un problemaagafam i anam i intentam resoldre aquesta qüestió i dialogami dialogam i dialogam sempre.

Miri, després hi ha més de 170 orientadors, psicopedagogsals centres. Hem posat orientadors de centres que no existien,

una altra retallada més que ha fet aquest govern...

(Se sent el timbre de tall del micròfon)

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Conseller, el seu temps s’ha acabat.


I.10) Pregunta RGE núm. 5019/19, presentada per ladiputada Sra. María Salomé Cabrera i Roselló, del GrupParlamentari Popular, relativa a disposició addicionalquarta de la Llei 8/2012.

Desena pregunta RGE núm. 5019/19, relativa a disposicióaddicional quarta de la Llei 8/2012, que formula la diputadaSra. María Salomé Cabrera i Roselló del Grup ParlamentariPopular. Sra. Cabrera, té vostè la paraula.

LA SRA. CABRERA I ROSELLÓ:

Gràcies, president. Bon dia, senyores i senyors diputats,Sr. Conseller, como recordaremos en el año 2010 se aprobópor unanimidad de todos los partidos de esta cámara lacreación de instrumentos normativos con el objetivo demejorar los establecimientos hoteleros, ganar competitividady alargar la temporada.

Durante la siguiente legislatura 2011-2015 el PartidoPopular... se aprobó la Ley turística donde quedó recogida estadisposición adicional cuarta mejorada y adaptada mediante lacual se incentivó la inversión, la modernización, la adaptacióna las tendencias de los nuevos viajeros, se apostó por lacalidad dando muy buenos resultados sin consumir territorioy apostando por la sostenibilidad.

Sin embargo, ustedes en la legislatura pasada decidieron demanera unilateral y sin consenso desprenderse de estaherramienta jurídica y la cambiaron por la disposiciónadicional tercera que se ha demostrado ineficaz. De hecho,según apuntaba la federación hotelera de Mallorca se hapasado de los 742 proyectos y más de 1.100 millonespresupuestados con la disposición adicional cuarta a los 22proyectos y 25 millones presupuestados con la disposiciónadicional tercera del pacte.

Los argumentos están clarísimos. Ya vimos ayer que sudirectora general anunciaba casualmente que iban a tomarmedidas. El caso es que ahora estamos en una desaceleraciónde la economía y ante este escenario nuestra pregunta es:¿tiene previsto el Sr. Conseller recuperar la disposiciónadicional cuarta de la Ley 8/2012?

Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Cabrera. Té la paraula el consellerNegueruela.




Gracias, Sr. President. Gracias, Sra. Cabrera, por lapregunta que hace hoy y además creo que permitirá quecontextualicemos bien la situación, también de lo que sucedeno sólo en Mallorca con (...) federación hotelera sino tambiénlo que ha sucedido en Menorca en la pasada semana.

En todo caso la DA 4, como usted sabe, era temporal, semantuvo en el tiempo, se mantuvo incluso durante una parte dela pasada legislatura y, como ya dijimos durante la pasadalegislatura, la mayoría de la planta hotelera ya se acogió a ella.Por tanto, cada vez habrá menos hoteles que se acojan areformar porque hay una bolsa... porque la bolsa de hoteles esla que es y por tanto a medida que se va reformando es ciertoque se solicitan menos licencias.

Es cierto que se cambió a la disposición adicional tercera,que se pactó la disposición adicional tercera, me gustaría verel Diario de Sesiones para ver cómo quedó la aprobación deesa disposición adicional tercera y es cierto también quehemos señalado que veremos cuando finalice este año cómoestá resultando para ver si hay que introducir alguna mejora,mejoras que en todo caso, y con el propio sector tambiénhemos estado hablando todo este tiempo, hay dos apuntes queellos también ven claro, no sé si el Partido Popular.

La primera es que no son necesarias más plazas, no sé si elPartido Popular sigue en el discurso de más plazas, másplazas, más plazas, pero es que ni el propio sector está en esediscurso que era la DA 4. Nos han dicho que no son necesariasmás plazas.

Y tampoco son necesarias más alturas. No es necesarioseguir creciendo en alturas y seguir por un modelo cuandotenemos que ir a un modelo donde se mantenga una mayorsostenibilidad, se mejoren los servicios y se apueste por lacalidad como ha hecho y está haciendo nuestro sectorhotelero. Ha hecho inversiones importantísimas y estámejorando la calidad del servicio y es en la linea en la quetrabajaremos conjuntamente durante esta legislatura.

No es necesario, por tanto, recuperar determinadosinstrumentos de la disposición adicional cuarta y norecuperaremos la disposición adicional cuarta porque ademásla disposición adicional cuarta ha dado lugar en algunos casosconcretos..., ver una utilización de la misma puede producirdesde luego graves daños a las arcas públicas y, si no, que lopregunten en Menorca cómo se utilizó durante la pasadalegislatura, qué hizo usted durante la legislatura del 2011 al2015 para que ahora el Consell de Menorca se enfrente a unaindemnización multimillonaria por culpa de haber autorizadosegún qué intereses generales cuando ahora son cuestionadospor el Tribunal Superior de Justicia en nuestras islas.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. conseller. Té la paraula la Sra. Cabrera.

LA SRA. CABRERA I ROSELLÓ:

Gracias, Sr. Presidente. Vamos a ver, Sr. Conseller, nocreo que hablar de Biniancolla o hablar del Consell Insular deMenorca haga ningún bien al sector turístico de Baleares en suconjunto, hemos venido aquí a buscar soluciones para elsector turístico, no para echarnos los trastos en cara.

(Remor de veus)

Y dice usted que se mantuvo en el tiempo, no se mantuvoen el tiempo, ustedes la mutilaron en 2016. Dice que lamayoría de los hoteleros ya se han acogido, falso , se hanacogido los grandes, los pequeños y los medianos se quedaronsin poder acogerse porque no tuvieron tiempo porque ustedesles castigaron y no les permitieron beneficiarse de esamedida.

Por tanto, aquí estamos hablando de reconversión. Noestamos hablando de crecimiento territorial. No estamoshablando de crecimiento de plazas. Estamos hablando dereconversión, de calidad y de adaptarse a los tiempos, Sr.Conseller, de eso estamos hablando. Y usted no me hacontestado, se ha ido por las ramas y no me ha dicho sidefinitivamente va a dar soluciones a los hoteleros, va a darsoluciones al sector turístico de Baleares o si va a seguirviendo pasar el ciclo sin asumir sus responsabilidades, de esoestamos hablando.

Por tanto, escuche al sector, fundamental para poder hacerlas cosas bien desde la política. Si escucha lo que quieren. leestán pidiendo que recupere la disposición adicional cuarta dela ley 8, pero que si el sector... hay un momento que dice...


EL SR. PRESIDENT:

Sra. Cabrera, el seu temps s’ha acabat.


Gràcies, Sra. Cabrera. Té la paraula el consellerNegueruela.


Gracias, Sr. Presidente. Creo que el sector si algo no hadicho estos meses que llevamos es que no se ha escuchado elsector, es que nos hemos reunido múltiples veces con elsector. No sé qué está diciendo aquí.

Hemos dicho que no haremos la disposición adicionalcuarta, claramente no, no haremos ese sentido. Veremoscómo funciona la disposición adicional tercera, y si hay que


hacer alguna modificación la haremos consensuada con elsector y con el resto de partidos que forman este gobierno,porque volveremos a estimular la inversión que sea necesaria.Lo que no haremos será hacer lo que hizo usted en el Consellde Menorca porque ahora vemos las consecuencias que puedetener para un territorio y para un consell...


EL SR. PRESIDENT:

Sr. Conseller, el seu temps s’ha acabat.

(Remor de veus, alguns aplaudiments i aldarull)

I.11) Pregunta RGE núm. 5024/19, presentada peldiputat Sr. Antonio Costa i Costa, del Grup ParlamentariPopular, relativa a destinació de la recaptació del cànonde sanejament d'aigües.

Onzena pregunta, RGE núm. 5024/19, relativa a destinacióde la recaptació del cànon de sanejament d’aigües, queformula el diputat Sr. Antonio Costa i Costa, del GrupParlamentari Popular. Té la paraula el Sr. Costa.

EL SR. COSTA I COSTA:

Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats,molt bon dia. Sra. Consellera, durant els darrers anys s’haproduït a to tes les Illes Balears una situacióextraordinàriament preocupant de vessaments d’aigües fecalsa platges i litoral de les Illes Balears. Els ciutadans han vistestupefactes com es tancaven les platges de Can Pere Antonii Ciutat Jardí de forma reiterada durant aquest mes desetembre, es produïen vessaments al port d’Eivissa de formareiterada també, a la badia de Sant Antoni, a Ciutadella,Pollença... En fi, la situació crec que a ningú no se li escapaque és extraordinàriament preocupant.

És evident que aquesta situació es produeix com aconseqüència d’unes infraestructures de sanejament idepuració d’aigües que pateixen un grau elevatd’obsolescència, a ningú no se li escapa, i per tant es requereixun pla plurianual d’inversions que permeti revertir aquestasituació d’una forma definitiva. Des del Partit Popular creimque una forma d’oferir un finançament establed’infraestructures de sanejament i depuració d’aigües seriadestinar el 100% del cànon a aquestes infraestructures, cànonde sanejament d’aigua, un impost que en aquest sentit entenemque hauria de ser finalista per només, només per a sanejamenti depuració d’aigües.

Per això, Sra. Consellera, li demano: té previst el Governque la recaptació del cànon de sanejament d’aigües es destinial 100% al sanejament i la depuració d’aigües en elspressuposts de la comunitat autònoma per a l’any 2020?

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Costa. Té la paraula el conseller Mir.

EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT I TERRITORI(Miquel Mir i Gual):

Moltes gràcies, Sr. President. Bon dia a tothom. Sr. Costa,tal i com ja preveu la Llei de pressupostos aprovada per aquestparlament, amb modificació del text refós de la Llei 9/1991,reguladora del cànon de sanejament, un cop recaptats e lsdoblers d’aquest impost i deduïts els costos de gestió, aquestsdoblers es destinen íntegrament al finançament d’actuacionsrelacionades amb la política hidràulica de les Illes Balears.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Mir. Té la paraula el Sr. Costa.


Moltes gràcies, Sr. President. Vostè ho ha dit, Sr. Mir.Esperava que contestaria la Sra. Sánchez, consellerad’Hisenda, per saber si pressupostaria o no aquest importnomés a sanejament i depuració d’aigües, però em pareix béque contesti vostè, Sr. Mir.

Miri, la recaptació del cànon de sanejament d’aigües,efectivament, es destina a política hidràulica, però es destinaa sanejament i depuració d’aigües en exclusiva. Ara mateixvostè pot estar pagant les nòmines de la Direcció General deRecursos Hídrics amb el cànon de sanejament d’aigües,perquè el programa 562B, sanejament i depuració d’aigües, enel pressupost de 2019 té dotats 61,4 milions d’euros, i vostèsap, i si no ho sap li ho dic jo directament, que el cànon desanejament recapta al voltant de 85 milions d’euros. Enconseqüència hi ha uns 23 milions d’euros que no es destinenen el pressupost 2019 a sanejament i depuració d’aigües. Laidea que planteja el Partit Popular i que jo crec que a vostè, Sr.Mir, li convendria que la Sra. Sánchez...


EL SR. PRESIDENT:

Sr. Costa, e l seu temps s’ha acabat. Moltes gràcies, Sr.Costa. Té la paraula el conseller Mir.

EL SR. CONSELLER DE MEDI AMBIENT I TERRITORI(Miquel Mir i Gual):

Moltes gràcies, Sr. President. Sr. Costa, agrairia aquestcanvi de tarannà que vostès intenten mostrar envers polítiquesde sanejament si no fos per la càrrega atòmica de demagògiaque hi ha al darrere. Miri, Sr. Costa, aquest governsenzillament ha recuperat les inversions en sanejament. Quanvostè era director general de Pressupostos -ho recorda?- solsel 50% d’aquest cànon es destinava a polítiques de sanejament.



I vist l’interès que vostè ara demostra també li faré algunespreguntes. A què dedicava vostè...

(Remor de veus)

...a què dedicava vostè..., a què dedicava vostè, Sr. Costa,aquest import? Ni un sol euro, ni un sol euro al sanejament del’Ajuntament de Palma, i per això, i per això, Sr. Costa...

(Més remor de veus i alguns aplaudiments)

... no es posi nerviós, i per això, Sr. Costa, cinc batles, cincbatles demanaven al Sr. Company tornar les seves depuradoresperquè no rebien absolutament ni un euro de cànon. Què ferenvostès quan reberen la carta del gerent d’EMAYA, el Sr.Campaner, una carta de desesperació en què demanavaactuacions d’urgència al Sr. Company perquè no invertia ni uneuro de cànon a la depuradora de Palma?

(Continua la remor de veus)

Miri, Sr. Costa, si vostè demana amb demagògia jo licontestaré amb veritats. Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, conseller Mir.

I.12) Pregunta RGE núm. 5020/19, presentada per ladiputada Sra. María Asunción Pons i Fullana, del GrupParlamentari Popular, relativa a projecte de centreintegrat de formació professional d'hoteleria i turismede Ciutadella.

Dotzena pregunta, RGE núm. 5020/19, relativa a projectede centre integrat de formació professional d’hoteleria iturisme de Ciutadella, que formula la diputada Sra. MariaAssumpció Pons i Fullana, del Grup Parlamentari Popular. Sra.Pons, té vostè la paraula.

LA SRA. PONS I FULLANA:

Moltes gràcies, Sr. President. Bon dia, senyores i senyorsdiputats. Sr. Conseller, el febrer de 2018 la presidentaArmengol va presentar el centre d’FP d’hoteleria i turisme deCiutadella, que s’ubicarà a l’estació marítima. Sr. Conseller,aprovarà el Govern la declaració d’interès autonòmic per aaquest centre amb l’objectiu clar d’accelerar la sevatramitació, com ja ha fet amb el d’Alcúdia?


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Pons. Té la paraula el consellerMarch.


Moltes gràcies, president. Diputats, diputades. Sra. Pons,moltes gràcies per la seva pregunta. Estam davant una qüestióque per a nosaltres és cabdal, fer un suport real a la formacióprofessional. Durant aquesta legislatura passada hi ha més de1.500 alumnes nous, més oferta formativa, més professorat,més relació amb la Conselleria de Treball, i sobretot mésrelació amb els sectors productius.

I en relació amb el que vostè demana jo abans li faré unplantejament. Crec que abans de res ens hem de felicitar queamb dos consells de ministres hi ha hagut dos centres dereferència nacional en temes de formació professional: el deSon Llebre i el dels centres del mar, la qual cosa significa querealment estam en una línia positiva en relació amb laformació professional.

Efectivament, el centre integrat de formació professionalestà en procés, i quan arribi el moment que tenguem elprojecte definitiu si hi ha problemes amb les normessubsidiàries de Ciutadella demanarem i aplicarem el decretautonòmic.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Conseller. Té la paraula la Sra. Pons.

LA SRA. PONS I FULLANA:

Gràcies, Sr. President. Sr. Conseller, la veritat és quedesprés de 19 mesos, després d’incomptables anuncis, fotos,visites i més visites, declaracions i grans titulars, a dia d’avuino tenen ni el projecte redactat i l’edifici continua tancat.Denunciam aquest nou incompliment del Govern de la Sra.Armengol amb Menorca, al qual afegim també el retard de lanova escola d’Es Mercadal i dels 93 joves menorquins senseplaça al cicle d’FP elegit com a primera opció.

El resultat de la seva gestió, Sr. Conseller, és que a diad’avui aquest famós govern de les persones ni té encara elprojecte del centre d’FP d’hoteleria de Ciutadella, i a més amés no han licitat, no han adjudicat ni han començat les obres.Tampoc no han contestat a l’Ajuntament de Ciutadella, que vaaprovar per unanimitat el mes de febrer una moció que vaigpresentar per instar precisament a aquesta declaració d’interèsautonòmic.

Però, Sr. March, en el capítol sisè dels pressupostos hanconsignat 2.095.000 euros per a aquest nou centre d’FP aCiutadella, desglossats en dues anualitats: 1.107.00 euros peral 2018 i 987.000 euros per a enguany. Pot explicar, idò, aquè ha destinat i en què s’han gastat aquestes partidesfinalistes d’aquest centre d’FP? I sobretot, Sr. Conseller, sientrarà en funcionament el pròxim curs 2020, comreiteradament han anunciat. I li agrairia, Sr. Conseller, quecontestés les meves preguntes i no fes com la setmana passadala Sra. Gómez i el Sr. Mir, que contesten el que volen en tostdel que se’ls demana. Gràcies, Sr. President.




EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Pons. Té la paraula el conseller March.


Moltes gràcies, president. Sra. Pons, vostè durant els anysque va veure l’estació marítima tancada devia sofrir molt,perquè varen ser incapaços de donar una sortida. I li diré més,per primera vegada Ports de les Illes Balears vàrem firmar unconveni en què hi ha una assessor gratuïta durant molts d’anyper dur a terme aquest centre integrat.

Li diré més, evidentment que duem un cert retard,nosaltres això no ho negam, hi ha un cert retard, i realment hodurem a terme, durant l’any 2020 licitarem aquest projecte ie l tirarem endavant, d’acord amb l’oferta d’hoteleria isegurament (...) alimentàries, amb la qual cosa Menorca tendràdos centres dedicats a FP, un el Centre del Mar i l’altre aquestCentre d’Hoteleria de Ciutadella, amb la qual cosa donaremuna resposta cada vegada més important a aquesta qüestió.

Vostè no mescli coses, oferta d’FP, no mescli el tema delCentre d’Es Mercadal, perquè de tot això vostè en fa un totumrevolutum amb el qual l’únic que fa és demagògia. Per tant,estam en aquest sentit i durant l’any 2020 licitarem aquestprojecte.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:


I.13) Pregunta RGE núm. 5005/19, presentada peldiputat Sr. Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del GrupParlamentari Ciudadanos, relativa a beneficis fiscal s ajoves emprenedors i autònoms.

Tretzena pregunta, RGE núm. 5005/19, relativa a beneficisfiscals a joves emprenedors i autònoms, que formula el diputatSr. Marc Pérez-Ribas i Guerrero, del Grup ParlamentariCiudadanos. Sr. Pérez-Ribas té vostè la paraula.

EL SR. PÉREZ-RIBAS I GUERRERO:

Gràcies, president, senyores i senyors diputats, bon dia. Enel Grup Parlamentari Ciutadans apostam pels joves de lesnostres illes com a palanca per impulsar la generació deriquesa i que aquesta riquesa es pugui repartir entre tots elsciutadans.

Les Illes Balears haurien de ser una terra d’oportunitats pera emprenedors, per a emprenedors tecnològics, per aemprenedors d’economia digital, per a emprenedors en

tractament de residus, per a emprenedors en energiesrenovables, emprenedors, en definitiva, d’economia circular,i també emprenedors de qualsevol sector econòmic. Però enstrobam que a les Illes Balears és realment complicatemprendre, costs d’insularitats, costs d’habitatge, burocràciaextrema, normatives complexes, de vegades orientades aparalitzar i d’altres vegades orientades fins i tot a decréixer;problemàtiques que pateixen els joves que volen emprendre unpetit negoci i que tot d’una descobreixen el sacrificat móndels autònoms.

És cert que el Govern disposa del servei d’incubadores ique ISBA por avalar o gestionar crèdits, però també és certque competim per la captació del talent emprenedor amb totesles regions europees i hem de donar tota classe de facilitatsper atreure i retenir talent emprenedor.

Sr. Vicepresident, quins beneficis fiscals té previstsimplantar el Govern per ajudar els joves emprenedors iautònoms?

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Pérez-Ribas. Té la paraula el Sr.Vicepresident.


Gràcies, Sr. President, gràcies, Sr. Pérez-Ribas. Nospreocupa el emprendimiento y tenemos políticas ya activas deemprendimiento desde este Govern, tenemos programasprecisamente en innovación que favorecen a losemprendedores en esta comunidad autónoma y, además,protegemos absolutamente al pequeño y mediano comercio,en donde se producen la mayoría de las iniciativas paraemprender.

Por lo tanto, tenemos políticas activas de emprendimientoy esas políticas activas de emprendimiento van a seguirdurante toda esta legislatura. Sinceramente, no nos hemosplanteado en este momento qué beneficios van a tener quienesse dediquen a este tipos de actividades, pero desde luego quecontarán con todas las facilidades por parte de este Gobiernopara que puedan seguir ejerciendo su actividad.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Vicepresident. Té la paraula el Sr. Pérez-Ribas.


Sr. Vicepresidente, nosotros consideramos que tanto losemprendedores como los autónomos son los grandesolvidados de este gobierno, ni los Acuerdos de Bellver, nisiquiera las líneas de actuación y hoja de ruta que elvicepresidente Yllanes presentó la semana pasada en suprimera comisión parlamentaria. En su momento, además, en



el que recordemos continuamos creciendo en el paro juvenilpor encima de la media nacional, la creación de empresas delas islas ha descendido un 13%, las empresas que sedeclararon en concurso de acreedores han aumentado un 63%,y Baleares, como usted ha dicho, casi ha perdido 700comercios en cuatro años.

Nos sorprende que el Gobierno no lo tenga en cuenta ensus líneas programáticas de desgravaciones fiscales y queayude a los autónomos y a los jóvenes emprendedores.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Pérez-Ribas. Té la paraula el Sr.Vicepresident.


Sinceramente, Sr. Pérez-Ribas, seguramente esta preguntasi usted lo que está cuestionando son los incentivos fiscalesque se le pueden entregar por parte del Gobierno a losemprendedores hubiese sido más oportuno dirigirse a laconsellera de Hacienda, pero bueno, me ha derivado usted lapregunta a mí, y le diré: insisto, insisto, las políticas activasdel Gobierno son de apoyo a los emprendedores, da usted unmontón de cifras que aparentemente dibujan un panoramasombrío para quienes quieren empezar a ejercitar una actividadeconómica en esta comunidad autónoma, cuando eso no escierto.

E insisto que, desde el punto de vista de la innovación,desde el punto de vista del Institut d’Innovació, que pertenecea la Vicepresidencia, se están constantemente lanzandoprogramas precisamente para que los emprendedores puedaniniciar su tarea. Y además tenemos una apuesta clarísima porel pequeño y el mediano comercio, por las pequeñas ymedianas empresas, por una sencilla razón: hemoscomprobado claramente que quienes otorgan valor añadido ala economía de esta comunidad autónoma son esas pequeñasy medianas empresas, y además esas pequeñas y medianasempresas son las que crean empleo de calidad en estacomunidad autónoma. Por lo tanto, no le quepa la menor dudaque por parte del Govern se van a hacer todos los esfuerzospara que todo aquel que quiere iniciar una actividad económicapueda desarrollarla con absoluta tranquilidad, sin perjuicio deque nos planteemos a lo largo de la legislatura cuáles puedenser los beneficios o las mejoras que puede introducir elGovern de las Illes Balears para que, efectivamente, losprogramas de emprendimiento que ya están lanzados tenganeficacia y para que muchos jóvenes de estos a los que usted serefería en su interpelación, en su pregunta, puedan,efectivamente, iniciar esa actividad empresarial a la quequieren encaminar su futuro.

Gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Vicepresident.

I.14) Pregunta RGE núm. 5003/19, presentada per ladiputada Sra. Sílvia Tur i Ribas, del Grup ParlamentariMixt, relativa a situació de la tramitació del Decret deregulació del transport marítim entre illes.

Catorzena pregunta, RGE núm. 5003/19, relativa a situacióde la tramitació del Decret de regulació del transport marítimentre illes, que formula la diputada Sra. Sílvia Tur i Ribas, delGrup Parlamentari Mixt. Sra. Tur, té vostè la paraula.

LA SRA. TUR I RIBAS:

Gràcies, Sr. President, molt bon dia. Sra. Presidenta,diputats i diputades. Bé, ens trobam aquí novament iniciant unanova legislatura, una nova etapa d’activitat parlamentària i lameva pregunta és molt senzilla, és una pregunta que ja li heformulat a vostè mateixa en nombroses ocasions i també al Sr.Pons la legislatura passada: en quin punt ens trobam a diad’avui pel que fa a l’aprovació per part del Govern del Decretque ha de regular el transport marítim entre illes?

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Tur. Té la paraula la presidenta del Govern.

LA SRA. PRESIDENTA DEL GOVERN DE LES ILLESBALEARS (Francesca Lluch Armengol i Socias):

Gràcies, Sr. President, gràcies, Sra. Tur. Com vostè deia,començam una nova legislatura plena de reptes, d’il·lusions itambé segur que d’execucions que donaran els millors serveistambé als ciutadans i ciutadanes de l’illa de Formentera,gràcies per interessar-se de nou sobre aquest decret del qualn’hem parlat en diferents ocasions durant la legislatura passadai que vostè coneix perfectament.

És un decret que és complex tècnicament i jurídicament,però que consideram que és absolutament necessari i que, pertant, des del Govern de les Illes Balears treballam intensamentper poder-lo dur a terme el més aviat possible. La demandaque es fa des de l’illa de Formentera, com és conegutperfectament per vostè, és poder garantir la connectivitatd’aquesta illa i les condicions d’accessibilitat i mobilitat delsseus habitants.

Em demana què s’ha fet i en quines condicions ens trobam.Vostè sap perfectament que en el novembre de l’any 2018vàrem presentar un primer esborrany d’aquesta norma, esvàrem sotmetre a audiència i a partir d’aquí es varen fermoltíssimes al·legacions per diferents operadors del transportmarítim, també pels Consells Insulars d’Eivissa i deFormentera, més de 40 entitats varen al·legar en aquest primer



esborrany. La part més important d’aquest nou marc normatiusón dues qüestions que hem de resoldre, l’establiment de lesfreqüències, d’horaris obligatoris de l’illa de Formentera perpoder connectar amb els vols d’Eivissa, sobretot a primera i adarrera hora del matí i del vespre; i després les excursionsmarítimes que funcionen com a transport de passatgers.

Deia que hi ha hagut moltíssimes al·legacions, per tantmoltíssimes dificultats per poder arribar als acords, en aquestmoment el que plantejam és tornar-nos reunir amb elsconsells en aquesta casa, elegits de les noves urnes, i poderplantejar les negociacions, perquè necessitam que sigui undecret que reguli aquestes necessitats de Formentera, peròtambé que sigui sòlid, i des de l’acord i des del consens.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, presidenta. Té la paraula la Sra. Tur.

LA SRA. TUR I RIBAS:

Gràcies, Sra. Presidenta. Sí, jo mirava avui de matí quanvaig fer la darrera pregunta en relació amb aquest tema iconcretament va ser el mes de febrer d’aquest any, és a dir, faja set mesos, i la resposta que vaig obtenir va ser pràcticamentidèntica, per tant entenc que els darrers set mesos no hi hahagut gaire avanços pel que es pot veure. I em sembla tambéprou preocupant que set mesos després aquest govern, idesprés d’haver-se constituït novament, encara no hagiconvocat novament una Mesa de transport marítim, perquècrec que és el deure del Govern i perquè crec que és el quehauria d’haver fet si després de set mesos s’han estudiat totesles al·legacions i s’han fet les contestacions oportunes.

En tot cas, ja li dic, Sra. Presidenta, a mi em semblapreocupant que una qüestió a la qual el seu govern es vacomprometre en juliol del 2015, quan varen prendrepossessió, a dia d’avui estigui pendent de resoldre. I sirealment aquest govern es creu que això és una prioritat per alpoble de Formentera, i no només per a Formentera, perquè noafecta només els formenterers i formentereres, trob que elritme de treball i els resultats que donen aquests treballs sónrealment lents i, en tot cas, prou frustrants, perquè que vostèsegueixi fent-hi feina però set mesos després tengui lamateixa contestació vol dir que, una de dues, o la feina ésextremadament difícil o vostès no hi dediquen tots elsrecursos i esforços que realment calen i que mereixem des deFormentera.

Per tant, Sra. Presidenta, jo li reiter novament laimportància de treballar en aquesta qüestió.

Aquesta diputada va presentar una interpel·lació referida altransport marítim entre illes que segurament serà objecte dedebat properament en aquest Ple. I ja li dic, veient que elsresultats de la feina que fa el Govern no són satisfactoris, el

cit a termini perquè s’ho prenguin molt seriosament i hi facinfeina amb més intensitat.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Tur. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Sra. Tur, jo entenc que la sevapregunta va ser fa set mesos, però aquest nou Govern vacomençar a caminar fa dos mesos, per tant, el nou govern ambels nous equips té una trajectòria...

(Remor de veus)

... d’aquests dos mesos de començar a caminar i per tantcomençar a tornar a les reunions. El Consell de Formentera hacanviat i el Consell Insular d’Eivissa ha canviat després de leseleccions de dia 26 de maig. Vostè sap que aquest és un temadelicat, que hi ha controvèrsies entre els diferents operadorsmarítims, també hi ha visions polítiques diferents des delConsell Insular d’Eivissa i des del Consell Insular deFormentera.

Necessitam un decret que, efectivament, reguli aquestesqüestions, però que sigui estable en el temps, no el podem ferper imposició, l’hem de fer des del diàleg i des de l’acord i éstècnicament complexa la solució des dels operadors marítimsi la solució política entre Eivissa i Formentera, que vostèconeix perfectament bé. Tota l’ajuda de diàleg i de consens,Sra. Tur, que pugui venir del seu costat l’agrairem moltíssim,el Govern de les Illes Balears...


EL SR. PRESIDENT:

Sra. Presidenta, el seu temps s’ha acabat.


I.15) Pregunta RGE núm. 4939/19, presentada per ladiputada Sra. Patrici a Guasp i Barrero, del GrupParlamentari Ciudadanos, relativa a barracons en elscentres escolars.

Quinzena pregunta, RGE núm. 4939/19, relativa abarracons en els centres escolars, que formula la diputada Sra.Patricia Guasp i Barrero, del Grup Parlamentari Ciudadanos.Sra. Guasp, té vostè la paraula.

LA SRA. GUASP I BARRERO:

Gracias, presidenta -perdón-, gracias presidente, Sra.Presidenta. Estará de acuerdo conmigo en reconocer hoy aquí,delante de todos los ciudadanos de Baleares, que ustedes han



incumplido, una vez más, su promesa de reducir más de lamitad de los 93 barracones que había en 2015,incumplimientos ya marca de la casa, marca pacto deretroceso.

La realidad en 2019 es que hay 95 barracones para 2.400niños. ¿Cree usted, Sra. Presidenta, que tras cuatro años degestión del pacto, puede iniciarse este nuevo escolar con dosbarracones más? Gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Guasp. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Coincidirà amb mi, Sra. Guasp, queen aquests quatre anys han millorat moltíssimes coses enaquesta comunitat autònoma entre les quals l’educació de lesnostres illes, veníem de l’època de major crispació i demajors retalls mai viscuts a l’educació pública de les IllesBalears, i ara venim a l’època de major creixement i de majorinversió que mai a l’educació de les nostres illes. Lescomparacions, Sra. Guasp, les ha de fer amb dades que siguincomparables i no és comparable el número d’aules modularssi no compara també el nombre d’alumnes.

I li recordaré que aquesta comunitat autònoma creix cadaany en més de 2.000 alumnes nous i que en aquest cursescolar hem començat amb 170.251 alumnes, 2.200 més quea l’any passat. Si vostè em compara de fa quatre anys a ara, arahi ha 6.377 alumnes més del que hi havia fa quatre anys. Però,a més, aquest govern ha fet una altra cosa que és disminuir lesràtios, hem passat, per exemple, hem baixat la mitjana de vintalumnes per aula a educació infantil, la nostra teoria ésescolaritzar en bones condicions, garantir el dretconstitucional a l’escolarització però no fer-ho massificantles aules, sinó disminuint les ràtios i augmentant el nombre deprofessors, 1.500 professors més a les aules del que teníemfa quatre anys.

Per això necessitam, efectivament, més infraestructureseducatives, per això, per primera vegada hi ha un plad’infraestructures educatives a les nostres Illes, i s’ha invertiten noves escoles i en millores de les escoles. En el curs2017-2018 es varen eliminar 5 aules modulars i en aquestcurs passat 23, i continuarem en aquesta línia de treball, demillora de la nostra qualitat a l’educació.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Presidenta. Té la paraula la Sra. Guasp.


Sí, Sra. Presidenta, no intente maquillar esta realidad, larealidad son 95 módulos de obra utilizados como aulas por

culpa de su mala gestión, su mala previsión del aumento de lapoblación y su nula capacidad de construir nuevas escuelas. Yano le vale poner como excusa la herencia recibida, porque essu herencia, Sra. Presidenta.

Llama la atención ver también este mapa de España,¿casualidad o nefasta gestión de los gobiernos de progreso?

A lo largo de la legislatura pasada hemos visto que no solono han cumplido, sino que han llegado a habilitar 30barracones más, 30. En esta misma cámara, el conseller deEducación se comprometió el 25 de octubre de 2016 areducir 50 barracones de los 107 que había en esa fecha, yustedes incrementaron hasta 123 más.

Este mismo año, 2019, claro, antes de las elecciones,dijeron que este año solo quedarían 60 aulas prefabricadas, ytenemos 95, 35 más. Y ¿ahora intentan vendernos como unéxito, como usted ha dicho, que hayan eliminado 23barracones? Estos son los barracones de Campos que llevanaños y años.

Miren, estos son barracones, módulos de obraprefabricados, esto no son aulas modulares, como su gobiernolas llama desde que gobiernan, claro, en muchos de estosbarracones no se garantiza ni la seguridad, ni la habitabilidad,ni la climatización necesaria para nuestros niños jóvenes ydocentes, aunque su conseller de Educación declararaliteralmente la semana pasada: “No será políticamentecorrecto, pero en las aulas modulares también se aprende y enalgunas no, pero otras están en mejores condiciones que lasaulas ordinarias”.

¿Usted cree que estas declaraciones son dignas de serpronunciadas por un conseller...


EL SR. PRESIDENT:

Sra. Guasp, el seu temps s’ha acabat. Gràcies, Sra. Guasp.Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Sra. Guasp, l’herència que jo vaigrebre de l’eurodiputat, el seu eurodiputat Sr. Bauzá, va ser zeroplanificació en cap infraestructura educativa a les nostresilles, l’època de més retallades i de més transgressió maiviscuda.


Quan no hi ha un projecte fet ni hi ha un sòl per poderedificar no es pot edificar, Sra. Guasp, i ha d’entendre lescomparatives, si tenim 6.300 alumnes més que fa quatre i elshem escolaritzat amb millors condicions de qualitat, hemaugmentat en 1.500 el professorat, hem fet noves escoles inous centres i en aquests moments ens trobam pendents de la


licitació i l’adjudicació ja en 12/14 mesos ens trobarem ambles ampliacions del CEIP de Ses Comes, el nou CEIP de SantFerran, el nou CEIP de Sant Josep de Sa Talaia, l’ampliació delCEIP de Sant Carles, el de les Cases Noves, el de l’ampliacióde Sa Punta de n’Amer, que ens farà evidentment eliminar mésaules modulars.

Hem invertit durant aquesta legislatura 70 milions d’eurosen infraestructures educatives, a la seva època, Sra. Guasp, 10milions en tota una legislatura i zero planificació. Fem la feinaque pertoca i milloram l’educació dels nostres infants, peròencara no és suficient, nosaltres hi seguirem treballant.

Moltes...


EL SR. PRESIDENT:

El seu temps s’ha acabat.


Gràcies, Sra. Presidenta.

I.16) Pregunta RGE núm. 5000/19, presentada peldiputat Sr. Jaume Font i Barceló, del Grup ParlamentariEl Pi Proposta per les Illes Balears, relativa a i mpulsd’un gran pacte social i empresarial a les Illes Balears.

Setzena pregunta, RGE núm. 5000/19, relativa a impulsd’un gran pacte social i empresarial a les Illes Balears, queformula el diputat Sr. Jaume Font i Barceló, del GrupParlamentari El Pi Proposta per les Illes. Sr. Font, té vostè laparaula.

EL SR. FONT I BARCELÓ:

Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Sra.Presidenta, per poder seguir invertint hi ha d’haver doblers, detot això que parlam ara; durant el debat d’investidura seunosaltres li vàrem proposar, des d’El Pi, que vostè cercàs unpartner més segur que els seus socis de govern i aquestpartner nosaltres dèiem que fos l’empresariat de Formentera,d’Eivissa, de Menorca i de Mallorca, per intentar tirarendavant un gran pacte social i empresarial que en un momentde fredor i refredament siguem capaços de tenir una inversióque ens la facin aquests empresaris de les Illes Balears.

Davant aquesta proposta que va fer que vostè digués sí, quevostè digués sí i que nosaltres ens abstinguéssim, li demanamara: quines accions ha dut a terme el Govern de les IllesBalears per impulsar un gran pacte social i empresarial al qualvostè es va comprometre durant el debat d’investidura?

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Font. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Font, per aquestapregunta. Vostè sap perfectament que el Govern que tencl’honor de presidir pensa que el diàleg i el consens i el diàlegsocial sobretot és absolutament fonamental per tirar endavantles millors polítiques per afrontar els reptes que tenim com acomunitat autònoma que evidentment són molts, n’hem parlatmoltíssimes vegades; hi ha reptes de serveis públicsessencials, de què ara parlàvem: educació, sanitat, serveissocials, el dret a la mobilitat, el dret a l’habitatge; reptes nouscom la lluita contra el canvi climàtic, contra l’envelliment dela població, contra els reptes demogràfics, contra... comenfocam una societat que ha de ser digital i com afrontam lesnoves tecnologies. Tot això són reptes de futur que necessitend’acords polítics.

Per això crec absolutament favorable aquest pacte per lacompetitivitat i ocupació de qualitat que férem la passadalegislatura i que donaren molts bon fruits, i vostè en el debatd’investidura efectivament em va plantejar la idea de fer ungran pacte social on puguem parlar de totes les polítiques.Aquest és el plantejament que fa el Govern de les IllesBalears, no només ajustar-ho a la política laboral i econòmica,sinó ajustar-ho de forma transversal a totes les polítiques detotes i cada una de les conselleries del Govern, i per tant a totsels reptes que tenim com a societat.

Ja el mes de juliol em vaig reunir amb el conseller deModel Econòmic, Turisme i Treball, amb els agents socials ieconòmics més representatius, CAEB, PIMEM, Comissionsi UGT, per veure com establim aquest marc, aquest ampli marcde diàleg social, i ens vàrem emplaçar que el mes d’octubre,principis del mes d’octubre, tornar-nos a veure per com jadissenyam aquestes meses de diàleg en què jo crecfermament.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Presidenta. Té la paraula el Sr. Font.


Gràcies, Sr. President. Sra. Presidenta, el que és evident ésque l’economia a Europa s’està refredant; Alemanya i totentrarà en recessió. Si nosaltres som capaços d’orquestrar quetots els empresaris d’aquesta terra puguin invertir en milloresdels seus equipaments, en reordenament de la seva inversió,no ficar tots els doblers on els ficassin sempre, seremcapaços segurament de mantenir un creixement d’un 2%, d’un1,9, i no haver de baixar a un 1,1, un 1,2, que seria no crearriquesa, no crear ocupació. Per això, com que la gent, lesempreses es troben millor que el 2007 és el moment de ser aprop.



Quant sentia el Sr. Yllanes he pensat en Barrio Sésamo, enels teleñecos, en en Coco, quina era la diferència entre cerca,“leeejos”. Del que es tracta és que l’administració estiguicerca, no “leeejos”. Avui una empresa, un petit autònom, permolt que digui el Sr. Yllanes, per molt que em digui vostè, téla comunitat “lluuuny”. Necessitam agilitar les paperasses.

En aquest moment hi ha empreses que volen fer petitesinversions i fa tres anys que esperen documents del Govern,i dos anys. Clar, si vostè fa un pacte amb ells i els diu: “Quètenim?, 500 milions d’euros a gastar? Miram d’ajudar-vosperquè això sigui ràpid?, agilitam aquestes qüestions?”,tendrem un creixement per damunt de l’1,1, de l’1,2, amb laqual cosa tendrem més bo de passar el que altres tendranpitjor. Presidenta, això és més important que tot perquè ambaixò podrà seguir fent coses.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Font. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Font. Coincidesc ambvostè en la necessitat, com deia, del diàleg social per poderpactar les polítiques i afrontar els nous reptes, i efectivamentel meu govern és molt conscient de la situació social,econòmica i política que vivim a la nostra comunitatautònoma. Després tendrem oportunitat de tenir un debatsobre la situació de finançament necessari per a aquestes illes,sobre les qüestions que ens planteja o els problemes que ensplanteja el bloqueig polític que s’està vivint a l’àmbit espanyol,sobre la situació econòmica a l’àmbit europeu i a l’àmbitinternacional, i per tant en podrem parlar amb méstranquil·litat, i és una de les meves propostes, és precisamentfugir d’una política de presa de decisions des dels despatxosi anar a una política de presa de decisions des del diàleg i desdel diàleg social, com férem a la passada legislatura, i es vademostrar que junts hem pogut aconseguir coses que sónimportants per a aquestes illes, i així seguirem treballant, i elmeu plantejament és evidentment parlar dels drets que ha degarantir i dels serveis que ha de garantir el Govern, de com elshem de finançar i sens dubte també finançar la inversióprivada, que és absolutament necessària, i facilitar la inversióprivada, que és absolutament necessària per a aquestacomunitat autònoma.

Coincidesc plenament amb el seu plantejament. Moltesgràcies.


EL SR. PRESIDENT:


I.17) Pregunta RGE núm. 5001/19, presentada peldiputat Sr. Jorge Campos i Asensi, del GrupParlamentari VOX-Actua Baleares, relativa a inici delcurs escolar.

Dissetena pregunta, RGE núm. 5001/19, relativa a inici delcurs escolar, que formula el diputat Sr. Jorge Campos Asensi,del Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares. Té la paraula elSr. Campos.

EL SR. CAMPOS I ASENSI:

Gracias, Sr. Presidente. Buenos días, señores diputados,invitados y prensa.

Sra. Presidenta, este curso escolar se inicia sin que lasfamilias de Baleares puedan elegir lengua de enseñanza parasus hijos entre las dos oficiales. ¿Por qué su gobierno prohíbea las familias poder elegir esa lengua vehicular en laenseñanza?

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campos. Té la paraula la presidenta delGovern.


Moltes gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Campos. Enprimer lloc li he de dir que aquest govern no prohibeixabsolutament res a cap família; el que fa aquest govern éscomplir la normativa vigent que, com vostè sap perfectament,n’hi ha alguna que fa més de trenta anys que és vigent enaquestes illes, i és la mateixa per a totes les famílies: la Lleide normalització lingüística, el Decret de mínims al’ensenyament i el Decret de llengües.

A més d’això, per aconseguir un sistema d’escolaritzaciói admissió d’alumnes encara més equilibrat, transparent iequitatiu, la Conselleria d’Educació ha aprovat en aquest mesd’agost un nou decret que es començarà a aplicar a partir delproper curs; entre d’altres coses aquest decret estableix queels centres docents han de facilitar a les famílies informaciócompleta sobre el seu projecte educatiu, incloent les normesd’organització i funcionament del centre, i també el seuprojecte lingüístic. Tota aquesta informació serà publicada ala pàgina web del centre educatiu de forma absolutamenttransparent, com feim sempre.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Presidenta. Té la paraula el Sr. Campos.




Sra. Presidenta, ni siquiera se lee esas leyes, porqueincluso una totalitaria ley como la de normalizaciónlingüística permite elegir la lengua en la primera enseñanza,cosa que su gobierno sigue prohibiendo.

Mire, nosotros consideramos una premisa básica elproponer la libre elección de lengua, porque hablamos de underecho, un derecho inherente, un derecho similar a esosrecogidos en la Declaración de los Derechos del Hombre y ennuestra Constitución del 78, y es que existe ese derecho arecibir la enseñanza en la lengua materna que su gobiernoprohíbe. Mire, somos líderes en abandono y en fracasoescolar, y precisamente en ese abandono y en ese fracasoescolar influye decisivamente la inmersión lingüísticaobligatoria en catalán...

(Remor de veus)

...que se aplica en todos los centros educativos públicos, y setrata de garantizar los derechos de los hablantes de nuestrasdos lenguas mayoritarias, el balear, como lo llamaba Alcover...

(Remor de veus)

... y el español, para evitar precisamente que el mallorquín,menorquín e ibicenco sean substituidos por el catalán, y, porotra...

(Remor de veus)

... para que la lengua que compartimos con más de 500millones de personas deje de estar proscrita en el sistemaeducativo balear.

Mire, Sra. Armengol, la prohibición de escolarizar enespañol, la substitución del balear por el catalán o eladoctrinamiento nacionalista que se sufre en muchos centroseducativos es un problema para miles y miles de familias.Frente a esta dictadura catalanista que usted...

EL SR. PRESIDENT:

Senyors diputats, un poc de silenci.


... propone la libre elección de lengua es la solución, y que sedejen de vulnerar los derechos, como se hace en todas lasdemocracias occidentales, señora. Ustedes, señores delPartido Socialista, ustedes han convertido la lengua en unfactor de discriminación. Mire, no pasa nada porque la gentepueda elegir lengua.

Insisto, no existe ningún país en el que se obliga a lainmersión en la lengua regional, y aquí en Baleares lo hacengracias a una legislación aprobada por gobiernos anteriores, ysi ya de por si el catalanismo es aberrante en Baleares, haconseguido imponer usted su aberración lingüística a toda la

población, y lo hace en contra de tres sentencias del TribunalConstitucional y cinco del Supremo que le prohíben esainmersión obligatoria.

Esperamos nosotros, Sra. Armengol, fastidiarle esta fiestacatalanista que encima riega con millones de euros, yseguiremos luchando por algo que es fundamental en Baleares,que es la recuperación de la libertad en las aulas.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campos. Té la paraula la presidenta delGovern.


Gràcies, Sr. President. Sr. Campos, veig que torna aaprofitar el seu torn de preguntes per introduir elements decrispació, de divisió, d’enfrontament. Aquí no m’hi trobarà, Sr.Camps, ni a mi ni al meu govern. Nosaltres no segregarem capalumne ni per qüestió de llengua, ni per qüestió de cap tipus.El nostre sistema educatiu ha de ser i seguirà essent inclusiui equitatiu, perquè la nostra societat cada vegada és mésdiversa, cada vegada és més plural. Hi ha alumnes que arribende tots els llocs del món i per tant el problema, Sr. Campos,quan parlam de llengües no és entre català i castellà, ni moltmanco. Si nosaltres volem que els nostres fills i filles tenguinuna bona educació hem de confiar i donar autonomia alscentres educatius i als seus equips directius i deixar-los ferfeina.

He vist que vostè vol visitar els centres educatius; li diréque jo els he visitat moltíssimes vegades, i diré una vegadamés que estic molt orgullosa, molt orgullosa, dels professorsi les professores de les nostres illes, dels equips directius,que fan una feina magnífica, magnífica.


Magnífica; que els donam el que més estimam, que ésl’educació dels nostres fills, i que ho estan demostrant, Sr.Campos.

I no menteixi ni faci demagògia. Les famílies tenen dret aelegir la primera llengua d’ensenyament quan els infantss’incorporen al sistema educatiu a educació infantil i lesmostres de coneixement que dóna l’IAQSE ens dónaclarament les competències que tenen els nostres infants, elsinfants adquireixen més competències educatives en tot tipus,s’eduquen d’una forma millor, de totes les maneres. Si vol unadada perquè es quedi més tranquil, a sisè de primària hi ha unpetit..., els alumnes amb les competències consolidades enllengua castellana un 69,3% més que no en llengua catalana,que és un 62,2%. Si això el tranquil·litza, a mi emtranquil·litza que...



EL SR. PRESIDENT:

Sra. Presidenta, el seu temps s’ha acabat.


I.18) Pregunta RGE núm. 5025/19, presentada peldiputat Sr. Gabriel Company i Bauzá, del GrupParlamentari Popular, relativa a actitud del Govern delSr. Pedro Sánchez en relació amb l'activitat legislativa deles Illes Balears.

Divuitena pregunta, RGE núm. 5025/19, relativa a actituddel Govern del Sr. Pedro Sánchez en relació amb l’activitatlegislativa de les Illes Balears, que formula el Sr. DiputatGabriel Company i Bauzá, del Grup Parlamentari Popular. Téla paraula el Sr. Company.

EL SR. COMPANY I BAUZÁ:

Moltes gràcies, Sr. President. Molt bon dia, Sra.Armengol. Vostè ens va vendre l’any passat quan PedroSánchez va arribar a La Moncloa que a partir d’aquell momenttot ens aniria molt millor aquí, a les Illes Balears, ens va dirque Sánchez milloraria el finançament, que milloraria el REB,que seria molt més sensible a tots els problemes d’aquestacomunitat autònoma.

Per això, Sra. Armengol, avui, passat un any, jo li vulldemanar a veure com valora vostè l’actitud del Govern dePedro Sánchez en relació amb l’activitat legislativa de lanostra comunitat autònoma. Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Company. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Gràcies, Sr. Company.Efectivament, repetesc, l’actitud del Govern d’Espanya hacanviat radicalment respecte d’aquesta comunitat autònomaenvers del que presidia el Sr. Mariano Rajoy; i en el que vostèconcretament em demana, que és l’actitud respecte del’activitat legislativa d’aquesta comunitat autònoma, laintenció del Govern de Pedro Sánchez és reduir laconflictivitat legislativa i apostar pel diàleg en el marc de lescomissions bilaterals, i així ho ha fet i ho ha practicat.

Li recordaré tres qüestions, per si les ha oblidades, Sr.Company, que són molt importants, el nou govern de PedroSánchez va haver de tirar enrere diferents qüestions moltpolítiques que havia introduït el Govern del Sr. Mariano Rajoya través de la Sra. Delegada del Govern, en aquell moment laSra. Maria Salom, els record que la delegada del Govern queva a començar a treballar amb el Govern de Pedro Sánchez, laSra. Rosario Sánchez va haver de tirar enrere aquell recurs que

havien posat contra el pagament de la carrera professional amés de 6.000 treballadors públics del Consell de Mallorca ide diferents ajuntaments. També l’anterior delegada, la Sra.Sánchez, va haver de tirar enrere el recurs que havia posat elPP contra les subvencions que els ajuntaments donen per a lanormalització lingüística a diferents ajuntaments de les Illes,que fins i tot vostè, Sr. Company, va haver de donar la cara através dels seus batles i forçant la Sra. Salom. I una altraqüestió que va haver de resoldre i retirar el Govern de PedroSánchez va ser el recurs contra el Decret de l’ús del català a lasanitat pública, que el Govern de Mariano Rajoy haviainterposat en qüestions molt polítiques. Això són exemples dela diferent actitud.

I, efectivament, el Govern de les Illes Balears que jopresidesc sempre ha optat pel diàleg i l’arribada a acords quanhi ha alguns avisos d’inconstitucionalitat, i això ha donat elsseus fruits amb els quals en aquests moments s’han arribat jaa dos acords, amb la Llei de pressuposts de la comunitat i laLlei de concertació de serveis socials, que estan ara pendentsde publicar l’acord i es retiren els avisos. Per tant, anamresolent els conflictes des del diàleg i des del consens amb elGovern actual.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Presidenta. Té la paraula el Sr. Company.


Sra. Armengol, "el Gobierno de Sánchez suma doceavisos contra leyes de Armengol en su solo año, con Pedrohemos topado."

Dotze lleis en un any, són una cada mes. Amb MarianoRajoy en tres anys n’hi va haver vuit: La Llei de suport a lesfamílies, la Llei d’avaluació ambiental, la Llei de serveis a lespersones a l’àmbit social, la Llei de modificació de la Lleimunicipal i de règim local, la modificació de la Llei de funciópública, la Llei de pressuposts generals, la Llei agrària, la Lleide residus i sòls contaminats, la Llei d’atenció i el dret de lainfància i l’adolescència, la Llei de canvi climàtic i transicióenergètica, la Llei de consultes populars i processosparticipatius, la Llei de concessió de crèdits suplementaris.

Miri, Sra. Armengol, o bé Pedro Sánchez no es fia de vostèo bé no és tan sensible als problemes de Balears, com vostèdeia.

Jo crec que, com és habitual en vostè, vostè va canviant elllenguatge; quan vostè era a l’oposició el seu llenguatge eradiferent, ara, amb Pedro Sánchez parla de qüestions tècniqueso de redactat. Això és el que diu: “amb Rajoy parlavad’obsessió judicial, d’agressió injustificada, de centralisme,d’intervencionisme contra la sobirania de les institucions deBalears, d’aplicació d’un 155 encobert”.



Sra. Armengol, jo el que li deman és coherència, no pothaver canviat tant en tan poc temps, en un any no pot havercanviat tant perquè sinó ha perdut la coherència. Jo li demanque recuperi aquell esperit reivindicatiu que va exhibir fins al’arribada de Sánchez a La Moncloa, que defensi de veres elsinteressos de la comunitat autònoma i que deixi d’actuar comuna baronessa de Sánchez, tanmateix l’està maltractantpolíticament i també pressupostàriament. Si vol que parlemdel que li ha fet, ens llevava 20 milions d’euros, ens ha donatun REB que no és REB ni du cap partida, no ens ha donat elsistema de finançament, etc.

A nosaltres, Sra. Armengol, sí que li vull dir, a nosaltresens tendrà devora per ajudar i reivindicar tot el que és deBalears, ens hi tendrà sempre, Sra. Armengol. Gràcies.

(Se sent una veu de fons que diu: “muy bien” i algunsaplaudiments)

EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Company. Té la paraula la presidenta delGovern.


Gràcies, Sr. President. Ja he vist, Sr. Company, on els hetengut a la legislatura passada. Jo he governat durant quatreanys a la legislatura passada, tres anys amb un govern deMariano Rajoy a Espanya i un any amb el Govern de PedroSánchez, ho dic perquè en aquesta legislatura hem rebut vintavisos d’inconstitucionalitat, vint; vostès a la seva legislaturaen reberen dinou, govern del mateix color en els dos costats,dinou, i feren cinquanta lleis, nosaltres vint amb seixanta-noulleis. Aquesta és la realitat, Sr. Company.


Sr. Company, només vostè tot sol com a conseller en varebre quatre de quatre lleis que va fer vostè, dels vintprocediments oberts a la passada legislatura només en quedencinc en negociacions. Aquesta és la realitat que estam fent desde l’acord i des del consens i estam aclarint les qüestions.Moltíssimes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:


II. Interpel·lació RGE núm. 4025/19, presentada pelGrup Parlamentari Popular, relativa a política generaldel Govern en matèria d'hisenda.

Passam al segon punt de l’ordre del dia que correspon aldebat de la Interpel·lació RGE núm. 4025/19, del GrupParlamentari Popular, relativa a política general del Govern enmatèria d’Hisenda.

Intervenció del Grup Parlamentari Popular, té la paraula elSr. Costa.


Bé, moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyorsdiputats. Sra. Consellera, aquesta és l’evolució dels ingressosde la comunitat autònoma durant els darrers quatre anys, desdel 2015 fins al 2018. El creixement dels ingressos tributarisd’aquesta comunitat ha estat de l’ordre de 280 milions d’eurosanuals, això s’ha aconseguit gràcies a un creixement del’activitat econòmica molt substancial, molt substancial, 4%el 2016, ara ja estam en el 2% això sí, però un creixementmolt substancial dels ingressos tributaris.

Aquesta és l’evolució de la despesa de la comunitatautònoma durant aquest mateix període, 2015-2018. He dereconèixer que vostès durant el 2015, el 2016 i un poquet el2017 varen tenir un comportament de la despesa francamentraonable, vostès varen tenir un bon comportament de ladespesa, però arribats al 2008, al 2018, ja quan van veure leseleccions a prop, vostès varen no incrementar un poquet ladespesa, no, no, fixi’s, fixi’s, Sra. Consellera, quin ésl’increment de la despesa de cara al 2018, 480 milionsd’euros més de despesa.

Ja sé que vostè em dirà, no, però vàrem tenir lessentències; les sentències, 150 milions d’euros de sentènciesi també la desgràcia de les inundacions del Llevant deMallorca, però de 480 milions d’euros encara hi ha unadiferència respecte de la possibilitat que n’hi hagi 200, fins itot 200 que arribin. I tampoc no pot assegurar que de cara al2019 no hi hagi més sentències que ens arribin per la Llei4/2008 que vostès varen aprovar.

Com a conseqüència d’aquest comportament vostè téaquest comportament de dèficit. És veritat, durant els primersanys vostès varen reduir significativament el dèficit de lacomunitat autònoma, el forat de la comunitat autònoma,perquè la gent ens entengui, però amb un increment tan brutalde despesa com varen tenir vostès el 2018 varen tornar a lacomunitat autònoma al dèficit, una altra vegada la comunitatautònoma al dèficit. Al dèficit amb 4.000 milions d’euros mésque vostès varen tenir la passada legislatura respecte de la quegovernàrem nosaltres, 4.000 milions d’euros més.

Miri, amb uns increments de despesa com fan vostès ésimpossible que hi hagi cap sistema de finançament del mónque aconsegueixi que puguin finançar la despesa que vostèsfan, impossible. I en quina situació econòmica ens trobam adia d’avui, perquè d’això hem vengut a parlar?

Doncs, miri, el creixement dels ingressos es troba quasiestabilitzat, hem tocat sostre respecte dels ingressos, ja no hiha marge, els ingressos s’han estabilitzat com ho ha fetl’activitat econòmica, el Sr. Negueruela ens seguirà dient quel’activitat econòmica té un comportament meravellós, però larealitat és que hem tocat sostre en ingressos, i vostè, Sra.Consellera, ho sap perfectament, hem tocat sostre. Lesdespeses, en canvi, continuen disparades, amb un creixement



a juny superior al 15%. Li repeteix, ni el millor sistema definançament del món pot suportar aquests increments dedespesa, Sra. Consellera, i vostè ho sap.

Un desequilibri, a dia d’avui, a juny, de l’ordre..., dèficit,forat de 400 milions d’euros, a juny. Vostè, Sra. Sánchez, haheretat de la Sra. Armengol i la seva antecessora, la Sra.Cladera, un pressupost del 2019 que té, i vostè ho sap, un foratde 500 milions d’euros, el té, 500 milions d’euros, 177milions d’euros que no sabem quan es dignarà la Sra. Monteroa trametre a les Illes Balears, no ho sabem.

180 milions d’euros d’un conveni fictici que mai no hantengut suport pressupostari, mai, el Govern de l’Estat mai nova pressupostar ni un euro d’aquests 180 milions d’euros,vostès se’ls varen inventar i els varen posar als pressupostsd’ingressos de l’any 2019.

150 milions d’euros com a conseqüència de la caigudad’ingressos tributaris en l’impost de transmissionspatrimonials, que al juny cau un 8% i altres tributs, de fet,l’AIReF tampoc no té confiança que vostès acompleixin elsobjectius d’estabilitat pressupostària. Hi ha una elevadaprobabilitat d’incompliment de dèficit, de regla de despesa, isi vostès concerten el deute per finançar aquest dèficitsegurament també incompliran el límit de deute. Per tant, hoincompliran tot, o això és el que pensa almenys l’AIReF, quejo crec que és una entitat que té un reconegut prestigi.

Davant aquest escenari, què pensa fer, Sra. Consellera? Ensho pot explicar? Com taparà el forat de 500 milions d’euros?Perquè, és clar, el que diem és que si vostè executa tot elpressupost de despesa de l’any 2019, a 31 de desembre del2019 tendrem un forat de 500 milions d’euros en aquestacomunitat autònoma. Ja li he dit abans, la qüestió no és laxifra, que és molt elevada, molt elevada, sinó la tendència quetenim en aquesta comunitat autònoma de tornar, una vegadamés, al dèficit quan ens trobam dalt de tot en el sostred’ingressos.

Nosaltres només veiem quatre alternatives per tapar elforat: o retalla el pressupost de despesa de l’any 2019; o pujaels imposts als ciutadans d’aquestes illes; o dispara el deute;o carrega el forat als proveïdors, o ho fa tot junt, fa aquestesquatre coses juntes, tot. Segurament vostè ara sortirà aquí a latribuna i ens dirà que no farà res del que li acab de dir, peròens pot informar perquè només arribar a la conselleria vostèva bloquejar el pressupost de despesa de l’any 2019? Per quèho va fer, Sra. Consellera?

Per cert, si tan bona és la situació financera de lacomunitat autònoma per què va bloquejar el pressupost? Noera necessari, si és bona, per què va bloquejar? Ens ho potexplicar?

Per cert, ja que no ens ha tramès encara l’import que vabloquejar i on va bloquejar, i aquest diputat que li parla li vasol·licitar en el mes de juliol, jo li demanaria que ens diguésaquí, a la tribuna, quin import va bloquejar vostè, Sra.Consellera, i on el va bloquejar?

Per altra banda, vostè, Sra. Sánchez, va heretar de la Sra.Armengol i de la seva antecessora, Sra. Cladera, unincompliment de la regla de la despesa de l’any 2018, és clar,com que vostès van incrementar brutalment la despesa a l’any2018, varen incomplir la regla de despesa. Varen ser elscampions d’Espanya amb l’increment de la despesacomputable als efectes de despesa, un increment del 10%,quan l’increment podia ser del 2,4%, líders, vàrem ser lídersa tota Espanya.

Vostè va superar en 240 milions d’euros el sostre dedespesa, per això vostè haurà d’elaborar ara, aquest mes desetembre, un pla econòmic i financer. Sra. Consellera, ens potinformar de quin import de retall inclourà vostè dins el plaeconòmic i financer, ens ho pot dir en aquesta tribuna?

Som ja a 17 de setembre, supòs que ho deu saber, perquèla va presentar aquest mes, o és que vostè pretendrà presentarun paper en blanc sense cap mesura per tal que l’informil’AIReF i li aprovi el Consell de Política Fiscal i Financera?Presentarà vostè un document sense cap contingut?

Sra. Consellera, per desgràcia, per desgràcia, per alsciutadans que viuen en aquestes illes, la situació financera dela comunitat autònoma no es pot qualificar de bona, més aviatel contrari. Vostè haurà de prendre decisions que no liagradaran en absolut, li dic per experiència, Sra. Consellera.La responsabilitat és tota seva, no esperi que la resta demembres d’aquest equip de govern l’ajudin en aquesta tasca, ésuna tasca només seva; de fet, el Sr. Pons, l’altre dia encomissió va dir que tenia projectes per 1.700 milions d’euros,i e ls diputats del Grup Parlamentari Popular vàrem quedarestupefactes quan vàrem veure els plans del Sr. Pons.

Li dic una darrera cosa en aquesta primera intervenció,miri, si hi ha retalls seran culpa de l’herència Armengol, del’herència que ha posat damunt la taula a les Illes Balears,resulta realment sorprenent que amb un increment d’ingressoscom ha tengut aquesta comunitat autònoma hàgim tornat a lasituació de dèficit que ja crèiem que havíem superat, superat.Ara mateix, aquesta comunitat autònoma el 2018 i el 2019hauria d’estar en una situació de superàvit, perquè si no hiestam és que qualque cosa falla, perquè hem tocat sostre eningressos i el futur que ens espera és, sense cap dubte, pitjor.

Per tant, no podem suportar aquests increments de despesaque vostès varen fer el 2018, no els podem suportar, i algundia hauran de prendre decisions i les haurà de prendre vostès,Sra. Consellera.

Si hi ha pujades d’imposts en aquesta comunitat autònoma,si hi ha pujades d’imposts seran culpa de l’herència Armengol.I si es dispara el deute o hi ha impagament a proveïdors seràculpa de l’herència Armengol, ho hem viscut en el passat, hanvist les conseqüències, a vostès els agrada molt posar elretrovisor en marxa, li posen molt sovint el retrovisor enmarxa; però, miri, Sra. Consellera, vostè ho sap, vostè ho sap,eh, no queda més remei, haurà de prendre decisions i serandecisions difícils. Moltes gràcies.


(La Sra. Vicepresidenta primera substitueix el Sr.President en la direcció del debat)

LA SRA. PRESIDENTA:

Muchas gracias, Sr. Antoni Costa. Tiene la palabra larepresentante del Govern, la consellera de Hacienda.

LA SRA. CONSELLERA D’HISENDA I RELACIONSEXTERIORS (Rosario Sánchez i Grau):

Gràcies, Sra. Vicepresidenta, senyors diputats i senyoresdiputades. Sr. Costa, bon dia.

Una cosa és certa de tot el que vostè diu, hem pujat moltla despesa i hem pujat molt la despesa per situar la despesasocial d’aquesta comunitat autònoma a la mitjana de la despesaen serveis públics fonamentals d’Espanya, perquè veníem deser la comunitat autònoma que menys gastava en serveispúblics fonamentals. I la seva recepta, de més imposts, decarregar deute a proveïdors, de retallar serveis públicsfonamentals i de fer deute és la recepta que va aplicar quangovernava amb el Sr. Bauzá.

Sr. Costa, s’han dit moltes coses aquestes setmanes im’agradaria fer un poc de context. Primer de tot, no és certque el Govern tengui un forat de 500 milions d’euros, no eracert aquest estiu, no és cert ara, ni fa uns mesos, ni tancaràaixí, ni tampoc hem fet dèficit, el dèficit es fa quan es tanca elpressupost, el pressupost encara no s’ha tancat i, com bé sap,els balanços a finals d’anys.

El mateix li dic quan l’altre dia treu les dades del primertrimestre del 2019 i diu “el deute de la comunitat autònomas’ha disparat”. El deute de la comunitat autònoma no s’hadisparat i tancarem el 2019 amb la previsió de deute envoltantels 8.800 milions, poc més de 100 milions del 2018, dins elslímits autoritzats. Amb el Govern del Sr. Bauzá es vaincrementar el deute en 3.552 milions d’euros.

El deute del primer trimestre és cert que ha pujat, però hapujat per un tema puntual, és la fotografia d’un moment, s’haconcertat tot el deute els primers tres mesos, el 80% del’endeutament els primers tres mesos per raons estratègiquesi de col·locació de passius, però també forma part de laprevisió i està tot dins els límits. I la xifra, com vostè tambésap, s’anirà reduint a finals de l’exercici.

I vull recordar, en parlar de deute, perquè el deute al finalés la conseqüència del dèficit, que aquesta comunitat és la quemés ha reduït el deute a la passada legislatura, s’ha reduït eldeute en el 2018, en termes absoluts, per primera vegada entota la història d’aquesta comunitat autònoma, i per primeravegada en tota la història d’aquesta comunitat autònoma s’hareduït el deute com a percentatge del PIB, 2,6 punts, entre el2015 i el 2018. Vostès augmentaren el deute 11,9 punts, entreel 2011 i el 2015, eren temps difícils de crisi f inancera ieconòmica, però aquestes són les dades, negre sobre blanc, iaquesta és la història.

I vull deixar clara també una altra cosa, la situació deTresoreria d’aquesta comunitat autònoma és de solidesa i ésimportant explicar-ho de cara a l’opinió pública i de cara a laconfiança en la nostra administració, no hi ha un problema deliquiditat, ni hi ha retard de pagament de treballadors, deproveïdors, ni una cosa ni l’altra, i aquesta situació de solidesave del camí recorregut cap a la consolidació fiscal. El Governha complert any rera any la regla de dèficit del deute i de ladespesa, com vostè ha dit el 2018 va superar la regla de ladespesa i d’això ja en parlarem un poc més endavant.

I ara, amb aquesta situació, i és cert, no s’acompleix... peròen aquesta situació estable no s’acompleixen les previsionsd’ingressos que tenim en els nostres pressuposts, iprincipalment perquè hi ha una situació de bloqueig polític aEspanya, i una sèrie de factors del context econòmicinternacional que condicionen la nostra situació i l’evolucióde l’economia, i aquesta situació de bloqueig, vostè ho ha dit,i aquesta situació que tenim en general fa que 13 comunitatsautònomes, segons l’AIReF, tenguem previsions de dèficit detancament, no hem fet dèficit de tancament, segons l’AIReFtenim previsions de dèficit pel tancament.

I per això, com vostè també ha dit, des del principi de lalegislatura prenem mesures de control de la despesa, hemd’ajustar al màxim els ingressos i les despeses perquèl’impacte dels ingressos que no arribin, sobretot els que noarriben de Madrid, sigui el mínim possible al tancament delpressupost. I des d’aquesta posició de prudència aprovaremtambé el nostre sostre de despesa del 2020, un sostre dedespesa que per mor de la situació de bloqueig hem de fer ambestimacions i preveure com evolucionarà aquest sistema definançament, que suposa un 65% dels nostres ingressos nofinancers.

I serà un pressupost prudent i d’estabilitat, i amb aquestescenari elaboram un pla econòmic i financer; elaborar un plaeconòmic i financer és una mesura establerta a la Lleid’estabilitat pressupostària que va aprovar el Sr. Montoro ambmajoria absoluta del PP, i estableix que quan un no acompleixuna de les regles d’estabilitat pressupostària ha de fer un plaeconòmic i financer, en el 2018 la comunitat autònoma no vaacomplir la regla de la despesa per una situació sobrevingudai excepcional, varen sortir sentències, vostè ho ha dit, del tematerritorial i es va sol·licitar un crèdit extraordinari persol·licitar ajudes per les inundacions del Llevant.

Cal recordar, perquè sembla que estam fent un plaeconòmic i financer i això sigui la fi, no?, perquè fem un plaeconòmic i financer, que hi ha deu comunitats autònomes quevaren fer l’any passat un pla econòmic i financer i n’hi ha tresmés que fan un pla econòmic i financer enguany. En el nostrecas, farem un pla econòmic i financer raonable i coherent ambl’estabilitat pressupostària, amb l’equilibri pressupostari, ambels nostres compromisos i amb els acords de Bellver.

I ja li ho vaig dir el passat dimarts, controlar la despesa ési ha de ser compatible amb el nostre compromís amb lespolítiques socials i amb mantenir els serveis públicsfonamentals que té aquesta comunitat autònoma que tant ha


patit en temporades anteriors. I és obvi que amb un escenari demenys ingressos has de controlar la teva despesa i per això,quan vàrem començar la legislatura, vàrem fer un bloqueig departides pressupostàries. I analitzam amb les conselleries ladisponibilitat i l’estat d’execució dels diferents programes pertrobar el millor encaix, revisam partida a partida el pressupostdel 2019, és la nostra obligació perquè és així i està previst ala Llei de finances, controlar i reorientar l’execució de ladespesa del 2019.

Però també ha de tenir present que a aquestes alçades del’any tot el que és essencial ja està compromès, els objectiusfonamentals ja es troben en marxa; és a dir, si tu no hasexecutat el teu pressupost la primera meitat de l’any, noexecutaràs el pressupost. I això vol dir que res d’allò que ésessencial es veurà afectat.

I el que em crida l’atenció és la següent situació: PP iCiutadans van al Senat i veten l’ampliació del marge de dèficitde les comunitats autònomes; Brussel·les permetia fer 0,3 iamb el vet del PP i Ciutadans les comunitats autònomes ensquedàrem amb un 0,1 de dèficit autoritzat, 60 milions més, 65milions més hauria suposat aquest 0 ,3 . Varen impedirl’ampliació del límit de dèficit que tant demanaven vostès quangovernaven i de la mateixa manera veten després el pressupostdel 2019, el vet dels pressuposts del 2019 significa lapròrroga del pressupost del 2018 i la pròrroga del pressupostdel 2018 significa que aquesta comunitat autònoma encara noha rebut 177 milions de les bestretes i de l’actualització delsistema de finançament.

I ara es presenten aquí i demanen on són els retalls. Araque tenim menys ingressos de l’Estat i ara que tenim menysflexibilitat de límit de dèficit per les comunitats autònomes.I vostè ve aquí i em diu: ara que la situació financera es trobatan malament; home!, ara li deman una política general enmatèria d’Hisenda, què farà vostè per retallar i per reorientaraquesta situació . Doncs jo li dic: serem prudents, seremprudents i responsables en l’execució del 2019 i enl’elaboració del 2020.

I treballarem intensament i sense descans perquè aquestacomunitat autònoma rebi tots els compromisos que té l’Estatamb aquesta. Preparam un pressupost d’estabilitat, senserenunciar als nostres principis de compromisos socials i delmanteniment del nivell de polítiques públiques al qual hemarribat, un nivell que ha posat les Balears en la mitjana dedespesa social per habitant durant aquests anys d’importantscreixements econòmics. Per què vol un increment econòmicsi no és per millorar la vida de la gent?

I això pal·liant un sistema de finançament autonòmic quetots els grups coincidim que ens col·loca en una situaciód’insuficiència a l’hora de prestar serveis als nostresconciutadans.

Moltes gràcies.


LA SRA. PRESIDENTA:

Muchas gracias, Sra. Consellera. Tiene la palabra el Sr.Antoni Costa.


Gràcies, Sra. Vicepresidenta. Sra. Consellera, realment unes queda un poc sorprès quan vostè ens diu: no tenim un foratde 500 milions d’euros. Vostè no m’ha rebatut les dades, vostèpensa que arribaran els 180 milions d’euros del conveni decarreteres que vostès varen pressupostar el 2019 i que ésfictici? Ningú mai no l’ha vist i no hi ha estat pressupostat niun euro, si no hi ha ni pressuposts generals de l’Estat, el Sr.Sánchez va ser incapaç d’aprovar-los en aquest exercici.

La resposta és evident, Sra. Consellera, no vendran, tendràvostè un forat de 180 milions d’euros.

Per altra banda, és clar, el Sr. Negueruela l’any passat vadir que creixeríem un 2,7%, i vostè, la Sra. Cladera, va fer elpressupost atenent-se a aquella dada del 2,7% i resulta quecreixem jo diria que ni tan sols un 2%. Com a conseqüènciad’aquest fet els ingressos tributaris de la comunitat autònomano només pugen, com va dir la Sra. Cladera quan vapressupostar, sinó que cauen. I vostè a final d’any, ho acaba dereconèixer, vostè ho ha dit, tendrà un forat de 150 milionsd’euros; aquesta és la previsió que tenim al tancament, no emparli de les dades d’avui, les dades d’avui ja les sabem, un foratde 400 milions d’euros de dèficit, això ja ho sabem. Però altancament li dic que tenim un forat també, i els 177 milionsd’euros, avui igual aclarirem si hi haurà o no eleccions,estarem en un govern en funcions si hi ha eleccions el dia 10de novembre, estarem en un govern en funcions fins al finald’any. La Sra. Montero ens ha dit per activa i per passiva queera impossible fer el pagament de 177 milions d’euros amb ungovern en funcions, com arribaran a les Illes Balears si vostèsno es plantegen que arribin aquests 177 milions de formaseriosa i contundent davant el Govern del Sr. Sánchez?

Si no arriben, arribarem a finals d’any amb un forat de 500milions d’euros, Sra. Consellera, no ho podem obviar, és unarealitat.

Per cert, vostè no m’ha contestat les preguntes que jo li heformulat: què pensa fer davant aquest forat de 500 milionsd’euros? No m’ha contestat.

Segona pregunta: què posarà vostè en el PEF, en el Plaeconòmic i financer, què hi posarà, quines mesures posarà enel PEF? El deu tenir fet, ja!, si aquest mes de setembre l’ha depresentar. No pot informar en aquest parlament, en aquest ple,de quines són les mesures que vostè aplicarà per contenir ladespesa? Fixi’s que no li parl de retall, li dic contenir ladespesa! Què farà?

Miri, les previsions de tancament que fa l’AIReF inclouenles bestretes a compte del sistema de finançament, per tantinclouen els 177 milions d’euros, però a pesar d’això l’AIReFcreu que vostès incompliran el límit de dèficit i incompliran


la regla de despesa, i incompliran el deute, el límit de deute.Faran aquest incompliment, això és el que ens diuen des del’AIReF, i vostè no ho deu posar en dubte, no? Em diu que hiha un munt de comunitats autònomes que incompliran també;home, però aquí parlam de les Illes Balears, i li estic demanantquè pensa fer per contenir..., no sé, què pensa fer davant elforat de 500 milions d’euros?, davant un incompliment de laregla de la despesa l’any 2018, repetesc, per 240 milionsd’euros. Vostès varen disparar la despesa.

Ens pot assegurar que el 2019 no tornaran sentències de laLlei 4/2008? Per cert, vostès és com si... (...), “no, això hacaigut del cel, ens ha caigut del cel, quina mala sort”. No, no,vostès varen aprovar la Llei 4 /2008, el govern del PartitPopular va modificar la passada legislatura, amb la Llei delsòl, perquè no arribassin sentències de les dimensions que hanarribat, hi havia risc de sentències molt superiors a les que hanarribat fins ara, i per tant vostè no està en condicions aramateix, Sra. Consellera, de garantir que no n’arribin més. I sin’arriben més què farem? Per cert, si n’arriben més vull deixaruna cosa molt clara: és culpa seva, això està clar, eh? Varenmodificar la Llei del sòl, varen incloure a la Llei del sòl unamodificació per intentar que no ens arribassin cops d’aquestesdimensions a les Illes Balears.

Vostè sap el que podria fer el Sr. Mir en sanejament idepuració d’aigües amb 150 milions d’euros? Què faria vostè,Sr. Mir, amb 150 milions d’euros? És cert que abans no ens haaclarit si vol pressupostar d’una vegada per totes i de cara alfutur, no posin només el retrovisor en marxa, de cara al futur,el cànons de sanejament d’aigües al 100% perquè les IllesBalears tenguin les infraestructures de sanejament i depuracióque necessiten.

Sra. Consellera, no m’ha contestat les preguntes. Faci elfavor, en aquests cinc minuts que té, de contestar-nos.

LA SRA. PRESIDENTA:

Sr. Antoni Costa, su tiempo se ha terminado.


Gràcies.


LA SRA. PRESIDENTA:

Pero es que he puesto el tiempo unos segundos después,está controlado.

Sra. Consellera de Hacienda, su turno.

LA SRA. CONSELLERA D’HISENDA I RELACIONSEXTERIORS (Rosario Sánchez i Grau):

Gràcies, Sr. Costa. Anem per parts de tot el que explica.Conveni de carreteres, que ni se l’ha vist ni se’l veurà. Jo elvaig veure en el seu pressupost (...) anys seguits...


... i varen cobrar 90 milions d’euros...


De 240 que eren 330, ens en deuen 240; varen cobrar 90milions d’euros. Si varen cobrar 90 milions d’euros és perquètenim una expectativa legítima tots de cobrar aquest convenide carreteres. Hem de cobrar aquest conveni de carreteres, nopot dir si se’l veu ni se’l veurà, ni hi ha estat mai, perquèexisteix, hi ha una sentència, hi ha un conveni de carreteresque es va incomplir, hi ha un conveni de carreteres que vostèva pressupostar en el seu pressupost, i aquest govern l’hapressupostat en el seu.

“Què farà, Sra. Consellera?”; aquesta Sra. Consellera iaquest govern faran feina perquè l’Estat compleixi elscompromisos que té amb aquesta comunitat autònoma, und’ells, el conveni de carreteres.

Els 177 milions. Jo trob que és un poc de barra això devenir, després de fer el veto dels pressuposts de l’Estat, ademanar, “‘joer’, i ara què faràs tu amb les conseqüències...”,perdonau, què faran... -perdonin- què faran ara amb lesconseqüències d’aquell vet del pressupost 2019. Idò els 177milions d’euros hi ha un compromís del Govern de l’Estat decobrar com a mínim les bestretes d’aquest 177 milionsd’euros, 100 milions d’euros, i ho ha dit la ministra Monteroen privat i en públic, i ho va dir ahir al president de lacomunitat valenciana, i nosaltres esperam que aquests 177milions d’euros arribin a aquesta comunitat autònoma.

El Pla econòmic financer. El Pla econòmic financer vostèsap perfectament com funciona un pla econòmic financerperquè n’ha fet molts, de plans econòmics financers ambmoltes retallades. Sap també que la Llei de finances estableixque s’ha d’aprovar per Consell de Govern abans d’anar aConsell de Política Fiscal i Financera, i també sap queprèviament ha d’anar a l’AIReF i ha d’anar al ministeri perquèfacin els informes que considerin si és adequat o no, i desprésva a Consell de Govern per a aprovació. Estan fent feina en unescenari incert, perquè encara no ens han confirmat elsingressos de 2019, i encara no sabem l’estimació ni sabem elsingressos de 2020.

Una vegada que aquest pla econòmic financer estiguienllestit i estigui per aprovar a Consell de Govern, o aprovatper Consell de Govern, aquesta consellera crec que no pucdonar explicacions d’un document que no ha aprovat elConsell de Govern, una vegada estigui aprovat per Consell deGovern passarà i els retrem comptes d’aquest pla econòmicfinancer.

Per fer contenció de la despesa ni aquesta consellera niaquest govern... no... pot fer perfectament contenció de ladespesa sense un pla econòmic financer perquè som un governresponsable i perquè així ho estableix la Llei de finances. Sihi ha ingressos que no es fan el que ha de fer vostè és adaptarles despeses a aquests ingressos, i això és el funcionament


normal de l’administració i això és el procediment normal del’equilibri financer.

Vostè diu que el creixement de la despesa el molesta molt,aquest creixement de la despesa. Li he dit abans que quan creixl’economia què s’ha de fer amb la gent d’aquesta terra? S’had’augmentar la despesa, s’ha augmentat la despesa, i s’hacomplit amb tots els objectius de dèficit. Què s’ha de fer quanno hi ha creixement econòmic?, que tothom tengui millorspossibilitats de viure millor i millors possibilitats de tenir unprojecte vital, especialment aquelles persones mésvulnerables, i és el que ha fet aquest govern, incrementar moltla despesa en serveis públics essencials, per recuperar lesretallades que va fer el govern del Sr. Bauzá, que va convertiruna educació precària, una educació precària que no enspodem permetre, no ens podem permetre comprometre elfutur d’una generació; amb un sistema de salut precari, que noens podem permetre un sistema de salut precari; amb unsistema de protecció social precari, que deixa la gent tirada.Això és el que no ens podem permetre, i aquest govern aquestsquatre anys...


...el que ha fet és incrementar la despesa per situar la nostracomunitat autònoma en un nivell de prestació de serveispúblics de dignitat -no hi ha 4.000 milions d’euros- complinttots els límits de dèficit, de deute i de regla de la despesa.

Moltes gràcies.


(El Sr. President reprèn la direcció del debat)

III. Compareixença de la presidenta del Govern de lesIlles Bal ears per informar sobre la necessitat definançament de la comunitat autònoma (escrit RGE núm.4626/19, del Govern de les Illes Balears).

EL SR. PRESIDENT:

Començam el tercer punt de la sessió plenària d’avui, queés la compareixença de la presidenta del Govern de les IllesBalears per informar sobre les necessitats de finançament dela comunitat autònoma, segons l’escrit RGE núm. 4626/19 delGovern de les Illes Balears. Té la paraula la Sra. Presidenta.


Gràcies, Sr. President. Bon dia, senyores diputades isenyors diputats. Comparesc a petició pròpia davant d’aquestacambra per exposar quines són les necessitats de finançamentque tenen les Illes Balears i com estam actuant per afrontar-les. Tenc l’honor de presidir un govern que no s’amaga i quedóna la cara davant aquest parlament. Aquesta ha estat fins arala nostra forma d’actuar i ja els avanç que ho continuarà essental futur. Un govern que té molt clara quina és la seva prioritat,la defensa dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears on

sigui i davant qui sigui. Així ho hem fet fins ara i així ho faremen endavant perquè aquest govern respon a la decisiómajoritària de la ciutadania d’aquesta terra que fa més de tresmesos es va expressar a les urnes.

La societat ha volgut que les Illes Balears continuïnavançant cap al progrés i que ho facin unides i de formatranquil·la, sense enfrontaments ni crispacions, i aquest seràel nostre objectiu de legislatura, millorar la vida de la gent ifer d’aquesta terra un lloc millor per viure. Aquest camí passaper consolidar els nostres serveis públics essencials, passa peraconseguir que la nostra economia es mantengui dinàmica ipermeti repartir millor el creixement, amb més oportunitatslaborals i millors sous i amb un futur més clar per a lesnostres empreses i els nostres autònoms. i ens impulsen novespasses estratègiques cap a la sostenibilitat no nomésambiental, sinó també social i econòmica.

Ho hem demostrat aquests darrers quatre anys ambpolítiques pioneres que fan que ens mirin tant l’Estat comaltres autonomies. Em referesc per exemple a aquest nou dretque és la renda social garantida o a la justícia que acompanyadecisions com la retirada del copagament farmacèutic alspensionistes. Em referesc a la devolució de la targeta sanitàriaa milers de ciutadans i ciutadanes que mai no s’haurien d’havervists obligats a pagar des de la seva vulnerabilitat la facturad’una crisi financera.

També els parlo de la capacitat per actuar contra lacontaminació per avançar cap a un model d’energiesrenovables i respecte pel medi ambient amb lleis com la deresidus o la del canvi climàtic, o de l’oportunitat de millorarl’accés a l’habitatge a les nostres illes que ens dóna una novallei que ens habilita per treure al mercat habitatges buits i endesús mentre es construeixen habitatges protegits.

I em referesc, per descomptat, a la planificació dissenyadades del diàleg amb els nostres sectors productius per enfortirla nostra indústria, millorar el model econòmic, elevar laqualitat del turisme i fomentar la competitivitat amb més imillor formació.

Aquest és el camí que hem traçat els darrers quatre anys ique hem començat a recórrer junts, i ho hem fet malgrat lescondicions adverses que s’arrosseguen des de fa anys. I no elsdescobriré res si els dic que la principal condició adversa ésla situació d’infrafinançament autonòmic que patim; unasituació que, tots coincidirem, s’origina bàsicament perquè elprocés de descentralització administrativa que ha viscut l’Estatno s’ha acompanyat d’una suficient descentralització delsingressos. Aquest desequilibri crònic generat sobretot en eltraspàs de competències d’educació i sanitat a l’any 1998 i2001 s’ha vist posteriorment agreujat a les comunitats mésdinàmiques. No és casualitat que les autonomies mésendeutades siguem les de la conca mediterrània que somalhora les que amb més força estiram del conjunt del’economia de l’Estat. Prosperar ha implicat increments depoblació i noves necessitats socials i de serveis públics que escarreguen sobre pressupostos que ja estaven llastrats d’origen.D’aquí la paradoxa que els que més creixem, els que més




aportam al conjunt siguem alhora els que més difícil ho tenimper pagar els serveis essencials.

Els posaré un exemple que il·lustra el que els dic. Des de2012 quan estàvem a la cua de l’Estat en despesa social finsavui en què per primera vegada som a la mitjana, aquestes illeshan estat la comunitat que més ha incrementat la inversió ensanitat, educació i serveis socials i al mateix temps durant lapassada legislatura vàrem ser la comunitat que més va reduirel seu deute públic respecte al PIB. És a dir, vàrem fer elmajor esforç social i alhora el major esforç de gestió ireducció d’endeutament.

I, on som després d’aquest exemple de gestió i decompromís amb els serveis més importants per als ciutadans?En una situació que fa que qualsevol problema conjuntural ensobligui a fer grans esforços per aconseguir allò que ésirrenunciable per a la immensa majoria de la societat, que elsserveis claus que reben els ciutadans i les ciutadanes estiguinsempre almenys a l’alçada dels de la resta de l’Estat.

És per tot això que vaig sol·licitar comparèixer davantaquesta cambra, perquè la situació conjuntural d’aquestexercici ens dóna l’oportunitat de debatre i fixar estratègiesconjuntes d’Estat, per solucionar als propers anys el nostregran problema de fons, aquest infrafinançament estructuralque fa que a una comunitat dinàmica i generosa com la nostrali costi tot molt més que a la resta.

Comencem doncs per descriure la situació d’aquestexercici i a què respon i fem-ho des de la tranquil·litat que enspermet una certesa: la gestió dels últims anys, els esforçosper dur els comptes públics d’aquesta comunitat als seusnivells més baixos de dèficit ens fan afrontar qualsevol mesurade correcció amb la confiança que mai no afectarem elsserveis essencials que prestam a la ciutadania.

Si observam l’evolució dels últims cinc anys veim a laperfecció l’esforç realitzat. L’any 2014 el Govern va tancar elseu exercici pressupostari amb 493 milions d’euros de dèficit,un 1,98% del PIB, és a dir, el doble del permès. L’any següent,al 2015, l’últim pressupost formulat pel Partit Popular enaquestes illes, aquest dèficit es va elevar fins als 497 milionsd’euros, un 1,85% del PIB i molt més del 0,7% permès. L’any2016, amb el primer pressupost del Govern de progrés sortitde les urnes el dèficit va passar dels 497 milions a 184milions d’euros, molt menys de la meitat per començar lalegislatura complint l’objectiu més exigent fins a aquellmoment. Aquesta tendència es va accentuar l’any 2017 quanaquestes illes es varen convertir en un dels únics quatreterritoris de l’Estat que sortien de la situació de dèficit pertancar amb un superàvit pressupostari de 103 milions d’eurosi per primera vegada reduir el deute de la comunitat en termesabsoluts. Un any després, l’any 2018 i com a conseqüència engran part de sentències judicials de processos iniciats fa undecenni i de les necessitats extraordinàries generades per latorrentada de Sant Llorenç, aquestes illes varen tancar amb undèficit de 123 milions d’euros, just dins el límit permès queera d’un 0,4%.

Per fer front a aquests compromisos imprevistos, elGovern es va veure obligat a incomplir la regla de despesa,malgrat assolir el requisit de dèficit i el de deute. Aquestaobligació és una demostració més de l’absurd d’un marc fiscalcreat l’any 2012 pel govern estatal del Partit Popular en laseva obsessió per anteposar els interessos financers de l’Estata l’estat del benestar. Parlam d’un marc innecessàriamentrestrictiu que força a comunitats com la nostra que redueixinel seu dèficit, assumir ajustos extraordinaris o que fa que elsajuntaments d’aquestes illes tenguin centenars de milionsd’euros paralitzats en dipòsits bancaris.

La rigidesa de la regla de despesa és la que mou aquestgovern a elaborar un pla econòmic i financer, una obligacióque, d’altra banda, han hagut d’afrontar als últims dos anys 13autonomies més. Aquest pla econòmic i financer que estamformulant per la seva negociació amb l’Autoritat Independentde Responsabilitat Fiscal i amb el Ministeri d’Hisenda implicamesures que ens permetran reduir despesa per la via dereprogramar inversions, guanyar eficiència i estalviar enpartides no prioritàries. Es farà, per tant, sense afectar elsserveis essencials ni les polítiques estratègiques d’aquestgovern.

Diputats i diputades, les complicacions tenen totes elmateix origen: la situació d’inestabilitat política estatal i elconsegüent bloqueig de les institucions de l’Estat. En aquestcontext el Govern de les Illes Balears va elaborar unspressupostos en els quals, com la resta de comunitats, assumiales previsions d’ingressos facilitades pel Ministeri d’Hisendai hi incloïa les obligacions financeres que l’Estat té ambaquestes illes. Es varen pressupostar, així, com a ingressos177 milions d’euros que havien de formar part delsPressuposts Generals de l’Estat per a 2019. Aquests milionsd’euros no han arribat a ser incorporats per l’Estat i el mateixha passat amb els 7.000 milions més de la resta de comunitatsautònomes.

Com saben, els pressuposts de l’Estat que havien derecollir aquests ingressos dels quals els parlava varen serrebutjats al Congrés dels Diputats amb el vot en contra departits com el Partit Popular i Ciutadans i formacionsnacionalistes i independentistes. De la mateixa manera es varebutjar també amb el vot en contra del Partit Popular iCiutadans l’augment del marge de dèficit del 0,1 al 0,3%, unamesura que hauria atorgat a aquestes illes 65 milions d’eurosaddicionals a l’any 2019. El rebuig a aquests comptes i aaquestes mesures ens du al fet que avui l’Estat segueix amb elspressuposts que va deixar l’any 2018 el Partit Popular que,com comprovam, contemplaven ingressos molt més reduïtsper a aquestes illes.

Aquests mateixos fets ens varen conduir a unes eleccionsgenerals, els resultats de les quals ja els coneixem i ensdeixen en el punt actual, amb un Govern de l’Estat en funcions,que al·lega que té poc marge legal per incorporar als comptesels doblers que deu a les comunitats.

No tenir nous pressuposts generals de l’Estat significa pera les Illes Balears que avui no disposam dels 177 milions


prevists, tampoc no està garantida l’arribada dels 180 milionspressupostats i corresponents a part dels 240 milions d’eurosque encara ens deu l’Estat dels antics convenis de carreteres,signats a l’any 1998 i 2004. Es tracta d’un deute queexemplifica a la perfecció la facilitat amb la qual l’Estatincompleix les seves obligacions any rera any.

Però que ningú no es confongui, són doblers quecorresponen a les Illes Balears, tant de compromisos previstde l’Estat com de la liquidació del model de finançamentautonòmic, així que són doblers que han d’arribar, i això no ésdiscutible. El que es debat ara és la fórmula perquè el Governde l’Estat pugui acomplir les seves obligacions aquest any,això és el que li vaig reclamar el mes de juliol al president delGovern en funcions, Pedro Sánchez, quan va ser a Palma, iaixò mateix és el que vaig plantejar a la ministra d’Hisenda enfuncions, María Jesús Montero, la setmana passada; en aquestaconversa la ministra va garantir que rebrem aquest mateix anyels doblers de les bestretes a compte compromeses amb lescomunitats. La ministra, igualment, va expressar la sevaintenció de començar a fer feina conjunta per incorporar alspròxims pressuposts el factor d’insularitat inclòs en el nourègim especial, per situar-nos en la mitjana d’inversió. Aquestcompromís amb el nostre règim especial estaria supeditat quehi hagi un govern estable a Madrid i es puguin elaborar unscomptes a l’Estat; precisament, aquesta situació d’inestabilitatestatal, que ja dura cinc anys, ens obliga com a Governautonòmic a extremar la prudència, tant a l’hora d’executar elpressupost d’aquest any, com a l’hora de plantejar els comptesper a l’any 2020.

També perquè la prudència a la qual ens obliga laconjuntura política s’accentua quan miram l’entorn econòmic,és cert que les Illes Balears es mantenen dins el cicleeconòmic de major desenvolupament des de l’euro, amb uncreixement acumulat els darrers quatre anys del 14,2%, moltper damunt del 10,2% d’Espanya. És també cert que la nostraeconomia avança a un ritme superior a la mitjana espanyola ieuropea i que la previsió és que continuï augmentant per sobredel 2% i acumuli creixement sobre creixement, encara quesigui a un ritme més lent.

Però no hem de caure en l’autocomplaença, perquè ésigualment cert que la conjuntura econòmica ens mostraincerteses que hem de contemplar, parl de factors derefredament de l’economia dels quals ja parteixen des delpresident del Govern d’Espanya en funcions, fins als màximsresponsables polítics de Brussel·les, el Banc Central i elsnostres socis europeus, és el cas d’un Brexit per al qual ja esprepara tota Europa, i també el nostre govern, i és el casd’altres factors de refredament econòmic global, com laguerra comercial entre els Estats Units i la Xina o lacontracció que ja afecta Alemanya, el major mercat emissordel nostre turisme.

És la nostra obligació i responsabilitat, per tant, extremarla prudència per garantir la solidesa dels nostres comptes enqualsevol escenari. I això és el que farem, com els deia, sensecomprometre la millora dels serveis públics essencials i elsobjectius estratègics d’aquesta societat.

Això ens obligarà a aplicar amb més intensitat, si cal, lamateixa recepta que ens ha permès reconduir els comptes enels últims anys, molt de rigor i encara més feina i dedicació alservei de la ciutadania. És el que vàrem fer la passadalegislatura, hem aconseguit així, per exemple, que les IllesBalears captassin un volum mai vist de fons europeus, ja enshem garantit 264 milions d’euros, una xifra històrica, que finsal 2023 mobilitzarà una inversió pública a les nostres Illes de457 milions d’euros. L’esforç davant la Unió Europea, unit al’èxit de l’impost del turisme sostenible i a l’impuls d’unaeconomia forta que eleva la recaptació pública, ens ha permèsaugmentar cada any el pressupost de despesa no financera.

Va ser de 3.349 milions a l’any 2015, per créixer en elsexercicis següents a 3.478 milions el 2016, 3.839 milions el2017, aconseguir els 4.086 milions el 2018, i arribar als4.434 milions d’aquest 2019. En total 2.440 milions depressupost més durant quatre anys de legislatura que utilitzamen dos eixos: per començar, destinam el 73% d’aquestsrecursos addicionals a recuperar els serveis essencials, unesforç que ens ha dut a ser la comunitat que més haincrementat les polítiques socials en els últims quatre anys. Elpressupost de salut, educació, serveis socials, Llei dedependència i polítiques d’ocupació i habitatge ha acumulat entotal 1.783 milions extra durant el conjunt dels quatre anys, enels quals hem passat de 2.307 milions d’inversió social a l’any2015, quan érem a la cua de l’Estat, a 3.076 aquest any, quansom per fi a la mitjana de despesa social.

Més enllà del compromís social, els recursos han arribata inversions estratègiques com l’electrificació del tren, lamillora de la xarxa de depuració i abastiment d’aigua, i a ladiversificació i modernització del nostre model econòmic. Ial mateix temps, hem estat capaços de reconduir els comptesautonòmics per treure’ls de l’excés de dèficit i ajustar-loscada als límits marcats per l’Estat.

Aquest doble esforç per millorar els serveis i reconduirels comptes és l’herència que gestiona el nou govern, unaherència sense copagaments per als pensionistes, amb mésprofessors que mai, amb plantilles sanitàries recuperades, ambmés ajudes a les persones dependents i mecanismes com larenda social que protegeix tots els ciutadans. I sobretot, unaherència amb plans d’acció en marxa per facilitar aquestalegislatura l’accés a l’habitatge, millorar la mobilitat, apostarper la innovació i la formació i generar noves oportunitats ambuna economia més moderna, diversa i competitiva.


Un esforç col·lectiu convertit en millora de la situació enla qual el Govern que presidesc i aquesta societat no es podenpermetre el luxe de renunciar, en cap conjuntura, ni quan unbloqueig de l’Estat dificulta l’execució pressupostària, ni cadavegada que una crisi toca a la porta de l’economia global;aconseguir que així sigui és el que rau en el centre d’aquestacompareixença i ha de ser també en les prioritats que ensmarquem com a societat.


Hem de resoldre el desafiament més gran que tenen elsnostres serveis públics, que no és altre que un dèficitestructural de finançament que té conseqüències, les veiemmés clarament cada vegada que un problema conjuntural, comel bloqueig polític actual, ens afecta.

Els il·lustraré amb una dada contundent, corresponent auna comparativa del tancament pressupostari de l’any 2017:les Illes Balears es varen convertir llavors en la comunitat quemés esforç pressupostari va realitzar per pagar els seus serveisessencials, és a dir, la sanitat, l’educació i els mecanismes deprotecció social que crec que tots consideram irrenunciables.En aquest any, les institucions de les Illes varen dedicar el85,3% del seu pressupost no financer a pagar els serveispúblics irrenunciables, quan la mitjana era del 8,1% en elconjunt de l’Estat i quan hi ha comunitats que per mantenir elsseus serveis bàsics necessitaven destinar només el 75% delsseus recursos.

Què significa això? Que Balears, insistesc, la segonacomunitat que més aporta, té més dificultats que ningú perdisposar de pressupost per a desafiaments tan importants comla millora de la mobilitat o l’accés a l’habitatge, entre d’altres,perquè ha de destinar-ho tot gairebé als serveis públicsessencials. Aquesta situació d’injustícia estructural es fa méspalesa si la comparam amb el dinamisme de la nostraeconomia, és a dir, amb l’èxit col·lectius dels nostresempresaris i treballadors que han liderat la creació de més de83.000 nous llocs de feina en quatre anys.

Una altra dada igual de clara ho exemplifica: aquestacomunitat, la que més s’esforça per cobrir els seus serveisessencials , la que ha liderat la sortida de la crisi i larecuperació de salaris, aquesta comunitat que, per primeravegada, es troba en la mitjana de despesa social, és alhora laque menys percentatge del seu PIB dedica a les polítiquessocials que consideram tots imprescindibles. Els nostredinamisme, la capacitat de feina de la nostra gent, elcompromís dels nostres empresaris i empresàries no estrasllada amb tota la seva magnitud als serveis públics.

Però no hem de caure en el victimisme improductiu, hemd’actuar, hem de reivindicar com mai, governi qui governi al’Estat, si alguna cosa hem posat de manifest en els últimsanys és que som capaços de tot el que ens proposam, que hoaconseguim quan unim forces i acció. La nostra capacitat dediàleg entre tots ha donat resultats davant l’Estat, ho vàremveure clarament amb el règim especial que vàrem aconseguirl’any passat, ho tornàrem veure en comprometre l’Estat ambconvenis i programes d’inversió turística, ferroviària,energètica i hidràulica, i estic segura que ho demostrarem unaaltra vegada quan l’Estat desenvolupi un règim fiscal queaugmentarà la competitivitat d’aquestes illes dinàmiques itreballadores.

Per això hem de tenir clar el camí que no és un altre que eldel consens, el de la reivindicació conjunta d’un model definançament que acabi a la vegada amb el nostre dèficit fiscali el seu consegüent dèficit social. Per fer-ho tenim un punt departida extraordinari, fruit del treball davant la Comissió

d’Experts per a la reforma del finançament, coordinada en elcas de Balears pel doctor Guillem López Casasnovas; aquesttreball i la mateixa Comissió Estatal d’Experts varen apuntarcom a primera conclusió que les comunitats reben 16.000milions d’euros menys dels que necessiten per donarcobertura a les competències transferides, que no oblidem quesón la base del nostre estat del benestar; és a dir, l’Estat ha deposar més recursos al sistema i ha d’atendre com reclamaaquesta societat la diversitat del nostre Estat, amb lesdiferents i objectius de cada territori.

Per això la nostra comunitat va plantejar en el seu momentun sistema basat en la corresponsabilitat fiscal capaç d’atorgara les autonomies més poder de decisió sobre els seusrecursos. A més plantejam un model que formuli un sistemad’equilibri que en aproximi al principi d’ordinalitat, evitaríemaixí injustícies com la que pateixen aquestes illes, les segonesque més aporten per habitant, però només les novenes a l’horade rebre, un fet que fa que a l’últim exercici liquidat, el 2017,les Illes Balears rebessin 479,8 milions d’euros menys delsque varen enviar al sistema autonòmic.

Reclamam un model que ens compensi el fort creixementpoblacional que patim i que ens obliga a oferir més serveispúblics. En els darrers deu anys, des que es va aprovar elsistema de finançament fins avui, la nostra població haaugmentat un 11%, mentre que la del conjunt de l’Estat nomésha crescut un 1,5%. La nostra població escolar creix a unritme de 2.000 alumnes per any i això ens obliga a respondreamb més infraestructures. La nostra població s’envelleix iaixò ens obliga a atendre noves necessitats i res d’això no estàcompensat. Com tampoc no es compensen serveis que hemd’oferir vinculats amb la població flo tant, que comporta elturisme i que té importants efectes en la nostra despesasanitària.

I finalment, proposar mesures per corregir la injustíciaacumulada durant dècades, és de tal magnitud que avui sabemque dels prop de 9.000 milions de deute públic 5.000corresponen a un infrafinançament històric que ens va obligara cobrir serveis claus sense rebre els doblers necessaris perfer-ho. És per això que reclamam a l’Estat que es compensi eldeute de les comunitats que ens trobam en aquesta situació.

Aquest desequilibri en el finançament respon també a unproblema polític. Durant anys s’ha senyalat les autonomies iels ajuntaments com a responsables del desequilibri en elscomptes públics, i amb aquesta excusa se’ns ha fet assumir lamajor part de la reducció del dèficit i se’ns han imposat reglesde contenció en algun cas tan desproporcionades com la de ladespesa. Aquesta situació injusta respon a una tutela políticade les autonomies per part de l’Estat, que no s’ajusta ni a larealitat del rigor de comunitats com la nostra, ni a lacoherència d’una arquitectura institucional en la qual lesautonomies exercim les principals competències, però sensetot el poder polític ni econòmic per fer-ho.

L’Estat decideix i això explica els desequilibris flagrantscom el que es produeix amb el repartiment del dèficit. Aquestmateix any Espanya té autoritza un 2%, però a les comunitats,


que assumim més de la meitat de l’estat del benestar enscorrespon el 0,1%. A alguna autonomia li sembla just? Crecque tots coneixem la resposta.

Cal equilibrar les relacions i evitar situacions com la quees viu avui, amb la qual cosa els governs autonòmics es trobenpendents que es constitueixi un govern de l’Estat amb el qualactivar aquestes polítiques financeres claus per a tots elsciutadans i ciutadanes.

Això ens obliga a tots els que tenim la responsabilitat derepresentar la ciutadania a comprometre’ns amb aquesta,elevar-nos sobre els interessos de partit i centrar-nos en elsinteressos de la nostra gent. Ens obliga a unir forces, a debatreentre nosaltres i amb tota la societat civil d’aquestes illes perfixar una posició comuna que puguem fer valer davant Madrid,en el Congrés i davant un govern; dins cada partit i a cadafòrum de decisió, només així millorarem el finançament quevolem.

Senyores i senyors, aquestes illes tenen un projecte defutur clar, un projecte dissenyat i posat en marxa en els últimsanys, comença a donar fruits i ens ensenya que quan s’actuaamb decisió i unitat els resultats arriben. És el moment de feruna passa més, de ser valents a l’hora de marcar-nos objectiusambiciosos i de ser eficients en executar-los. Fa quatre anysens vàrem imposar la necessitat de recuperar els nostresserveis públics de les retallades, la paràlisi i l’empobriment,ho hem fet i avui estam millor preparats per garantir que ningúno quedi enrera en cap cas.

Ara hem de fixar-nos com a objectiu ser encara méseficients; blindar els nostres serveis públics ambmodernització i formació per vèncer reptes com eld’assegurar l’èxit escolar, agilitar la sanitat o garantir que laLlei de dependència arribi a tothom. Dèiem llavors queaquestes illes havien de fer un esforç per protegir el seuentorn i ser més sostenibles, per això ens hem dotat de lleiscontra les emissions i els residus i hem augmentat laprotecció del medi ambient. Ara és el moment d’elevarl’exigència i multiplicar les nostres fonts d’energiesrenovables; accelerar la fi de la contaminació; convertir-nosen referents en la cura del litoral i fer de totes les nostresactivitats econòmiques un exemple de sostenibilitat ambientali social.

Només a través de la sostenibilitat ens assegurarem unfutur de prosperitat, però ens cal més; necessitam unaeconomia més diversa, adaptada a les exigènciestecnològiques, assentada en la innovació, la formació i larecerca. Ho vàrem dir fa quatre anys i ens vàrem posar a ferfeina junts, institucions, empresaris, sindicats i societat civil,així varen nàixer els nous plans d’indústria, polítiques dequalitat turística, noves estratègies de foment de l a innovaciói captació de talent científic o acords històrics per millorar laformació i pujar els salaris.

Ara és imprescindible que tornem ser valents, queexecutem la inversió pública dissenyada a les taules de diàlegsocial i a l’hora facilitem la inversió privada als sectors

estratègics; que posem tots els recursos possibles en lainnovació; que continuem formant en tecnologia i donar a lespersones la capacitat d’adaptar-se a aquest món vertiginós queens demana sempre una cosa nova. Hem d’aprofitar cadaoportunitat, fer del repte climàtic l’ocasió de posar en marxaun sector lligat a les renovables; fer del desafiamenttecnològic el catalitzador de l’economia digital; fer de lanostra una autèntica societat del coneixement. Coneixementha de ser en aquestes illes sinònim de qualitat de vida, iigualtat d’oportunitats ha de significar que som capaços degarantir, d’una vegada per a sempre, drets bàsics com el de lamobilitat o com el de l’habitatge, per això hem aprovat jainversions i plans de mobilitat que apostem pel transport nocontaminant i públic. I per això tenim plans d’habitatge i unanova llei que ens permet donar-li a l’habitatge l’ús que lipertoca.

Però cal anar més enllà, si volem que la mobilitat il’habitatge siguin el dret que la ciutadania reclama no hi calenpasses enrera, hem d’executar els plans i garantir e l seufinançament. Novament la paraula, finançament, la clau per ferrealitat els nostres plans i assolir els objectius a la velocitatque ens exigeixen els ciutadans i les ciutadanes. Perquè parlarde finançament és parlar de qualitat de vida, de futur,d’oportunitats, de la prosperitat d’una economia moderna i latranquil·litat d’uns serveis públics eficaços. I tots sabem queel ritme de consecució de les nostres fites dependrà de lacapacitat de posar-nos d’acord per impulsar-les i, sobre tot,dependrà del finançament que disposem.

Per això ens cal un nou sistema que ens doti de mésrecursos, però també ens cal modificar la Llei de finançamentper acabar amb una altra injustícia: no pot ser que la nostraeducació o la nostra sanitat depenguin de si hi ha govern al’Estat o de si es troba en funcions o no, hem de canviar elmarc per assegurar ingressos, però també per garantirdespeses. I amb això el que dic és que el nostre estatut i lanostra constitució han de blindar els drets socials que tant ensha costat aconseguir. Això només ho podem fer entre tots,hem de formular junts un nou contracte social per a aquestaterra, un contracte que consagri els drets socials bàsiques dela ciutadania i garanteixi les estructures necessàries per fer-los valer; que millori el nostre model social i productiu il’adapti al marc competitiu del segle XXI; un contracte perestablir la política fiscal que asseguri els nostres objectius idibuixi l’estratègia per obtenir el finançament tant de l’Estatcom de la Unió Europea.

La solució, estic convençuda, és a les nostres mans,siguem, doncs, generosos i valents, mirem abans de res per alsnostres ciutadans i ciutadanes, unim forces i sortiremvictoriosos.




EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Presidenta. Intervenció dels grupsparlamentaris, correspon començar pel Grup ParlamentariPopular, té la paraula el Sr. Company.


Moltes gràcies, Sr. President. Moltes gràcies, Sra.Armengol. El primer de tot que voldria fer és començar dient-li, Sra. Armengol, que aquesta compareixença té poc devoluntària. Ho dic perquè no ens l’ha de voler fer entendreaixí. Es produeix perquè des del Grup Parlamentari Popular seli va demanar que comparegués i també des d’altres grupsd’aquesta cambra, i després vostè va voler fer veure que erauna cosa seva. Tots tenim molt clar que en cas contrari que nohagués demanat ningú la seva compareixença vostè avuiseguiria sense donar explicacions i a l’esperad’esdeveniments, acotant el cap, com ha fet sempre, davant enPedro Sánchez i parapetada darrere la consellera d’Hisenda,que és la que té la papereta més complicada per haver degestionar la seva herència, Sra. Armengol.

Ja coneixíem, ja coneixem la seva escassa influència aMadrid, encara que darrerament vagi a inaugurar hotels allà aMadrid, perquè aquí amb la reforma que va fer carregant-se lallei del Partit Popular no en podrà inaugurar ni un ni mig,perquè pràcticament les ha prohibides. Però cada vegadaresulta més difícil, Sra. Armengol, creure’s que les sevesofertes de col·laboració siguin sinceres i lleials i cerquin deveres el millor per a Balears i no el que més li convé a vostèen cada moment, que és el que sembla. La gran conclusió aquè es pot arribar després d’haver-la escoltada és que vostètota sola enfonsa el vaixell, després ve a demanar ajuda alsaltres i diu que tots junts l’hem de treure. I una característicamés que vostès sempre ha tengut: dóna la culpa als altres;vostè enfonsa el vaixell, dóna la culpa als altres i després diu“ara to ts junts l’hem de fer surar”, i això no pot ser, Sra.Armengol, o no hauria de ser així.

Miri, vostè ha estat incapaç d’aconseguir cap de lesprincipals reivindicacions de Balears la passada legislatura, ija m’agradaria no haver-li de dir això. Vostè ni amb Rajoy niamb en Sánchez, i per tant caldrà concloure que el problemano és Madrid sinó que és vostè i la seva incapacitat perconcretar en fets les nombroses fotos i anuncis de la sevafactoria de màrqueting. Ni règim especial perquè, escolti, javeurem quan es posa en marxa, vostè en braveja però no té niun euro; ni millora de finançament, que en parla molt però nosabem on és; ni convenis per a inversions que vostè vaanunciar; ni ajudes a Sant Llorenç o a la zona de Sant Llorenç.Les úniques inversions que sí que hem sentit per part d’enPedro Sánchez van encaminades a potenciar el turisme decreuers, aquest mateix que vostè vol prohibir. Amb aquestsamics, Sra. Armengol, no fan falta enemics.

Les úniques notícies que hem tengut d’en Pedro Sánchezés la cascada de recursos d’inconstitucionalitat a les Illes queja li he comentat abans a la pregunta. Sra. Armengol, en PedroSánchez és un pèssim president per a Espanya, i encara és molt

més dolent per a les Illes Balears, i en això ja coincideixen, aEspanya, tots els presidents autonòmics i f ins i tot elssocialistes menys vostè; però bé, jo el que li diria és que nocerqui culpables per justificar la seva incapacitat per tancarcompromisos amb l’Estat. És vostè la presidenta, i a vostè licorrespon; és vostè la que va renunciar l’abril de 2018 a unrègim especial de les Illes Balears de 380 milions d’euros, iho va fer just perquè qui l’hi oferia era el Partit Popular, i aixòno pot ser, Sra. Armengol, i ja estaria en vigor, però vostè noho vol.

I ara tenim un REB que és un gran frau, que no contemplamesures fiscals i que ni tan sols no entrarà en vigor, com lidic, a partir de gener de 2020. I li record que a més a mésl’any 2015 vostè ja va renunciar a 190 milions d’euros anualsperquè va voler renunciar a allò que hi havia aprovat a Madriden el Consell de Ministres.

Fa un any que ens va vendre també -i li ho he dit abans- queamb en Pedro Sánchez el finançament de Balears milloraria,però la realitat és que ens trobam amb una situació de bloqueigper la paràlisi que el PSOE ha creat en el país. Sra. Armengol,no entri dins aquest terreny; és a dir, la culpa que no tenguemels pressuposts aprovats és de tots els altres, no és d’en PedroSánchez, que els ha presentat, i segurament que no els hi hanvotat ni Podemos alguna cosa deuen haver fet malamentvostès, el PSOE. Però bé, el millor que ens va poder passar ésque els pressuposts del PSOE no s’aprovassin perquè encaraens duien 20 milions d’euros menys d’inversió en aquestacomunitat autònoma, i encara és més greu que darrere aquellbloqueig no hi ha res més que un groller xantatge d’en PedroSánchez a la resta de partits i a les comunitats autònomes.

Jo esperava que vostè, Sra. Armengol, almanco avui haguésdecidit venir aquí com a presidenta de tots els ciutadans i lesciutadanes de les Illes Balears, i no com a delegada del“sanchisme” a Balears. Esperava, Sra. Presidenta, que vostè,que se les dóna de reivindicativa...


... i que vol encapçalar tots els fronts comuns del món, avuihagués recriminat a Pedro Sánchez, que va tenir 74 dies que noestava en funcions, sinó que abans de les eleccions erapresident, va tenir 74 dies per arreglar aquell problema dels177 milions d’euros o de les altres comunitats autònomes i noho va fer, i vostè calla davant aquest atac a l’autonomiafinancera de les comunitats autònomes. Com també calla quanla ministra Montero instrumentalitza l’Advocacia de l’Estat ifa fer un informe ad hoc per justificar que no es pot pagar ales comunitats autònomes, i vostè calla; on és l’informe delsserveis jurídics d’aqueixa comunitat autònoma que diu que síque es pot pagar? Ni tan sols no l’ha encarregat, ni tan sols nol’ha encarregat, i això vol dir que vostè calla, està agenolladadavant Madrid. Ja voldria veure’l, aqueix informe, que és elque vostè hauria d’haver fet, posar el nostre informe contra elseu, igual que les altres comunitats autònomes.

I per no parlar ja dels seus diputats del PSIB a Madrid, Sra.Armengol, els seus, que voten en contra que el Govern ens


pagui aquests doblers aquí a Balears. Ja ho val!

Vostè se’n recorda del que va fer i del que deia l’any 2018quan hi va haver la pròrroga dels pressuposts generals del’Estat, amb el Govern del Partit Popular? Centralisme, li hohe dit abans; agressió injustificada, intervencionisme, tripletraïció..., i vostè a més a més rebia els altres presidentsautonòmics al Consolat de la Mar per muntar fronts comunscontra el govern del Partit Popular, i no se n’anava a lesplatges de Formentera, extraordinàries platges que tenim, aveure si es pot reunir i treure una foto de qualsevol maneraamb el president de València.

¡Cómo hemos cambiado!, Sra. Armengol, com deia unafamosa cançó de Presuntos Implicados, i si em permet li faréun poc de moviment: ¡Cómo hemos cambiado!, qué lejos haquedado aquella Armengol. ¿Qué le ha pasado? ¿Cómo haolvidado aquella dura reivindicación? Ai!, Sra. Armengol,¡cómo ha cambiado!


Ara vostè acota el cap, vostè acota el cap i intenta justificardavant la ministra Montero i fa reunions discretes perFormentera, i això no pot ser. Ara, Sra. Armengol, no és quevostè perdi les batalles, és que vostè ja no hi va, i això és elque li haurien de dir, vostè ha estat callada i amb el cap acotat.

I ha tengut 4.000 milions d’euros més, i vostè s’haconvertit amb madò excuses; tot són excuses i la culpa, delsaltres. No pot ser, això, Sra. Armengol. Amb una herència ambun forat de 500 milions d’euros, que n’hi ha 177 que vénen;són nostres aquest, vendran, arribaran, d’aquí a dos mesos od’aquí a sis però arribaran. Però els altres 330 són seus, eh?,els altres 330 vostè és la responsable de posar els 180 milionsd’euros ficticis d’un conveni de carreteres, que el coneixembé perquè vostès el varen impugnar a Madrid, vostès el varentancar a Madrid, i 150 milions d’euros per la baixada enrecaptació. Això és seu, Sra. Armengol, no pot donar la culpaa ningú, vostè és l’única responsable. I vostè és la responsable,i davant això no ha de donar la culpa només al’infrafinançament, que és vera que el tenim; vostè el quehauria de fer és ser responsable, i una persona que ésresponsable no gasta més del que té, i vostè està gastant deforma continuada més del que té, tot i tenir 4.000 milionsd’euros més. Si a vostè demà li donen més finançament vostèseguirà endeutant aqueixa comunitat autònoma, perquè vostèés una irresponsable gestionant! Sra. Armengol, ho va ferabans i ho torna a fer ara.

I vostè té un parell de coses a haver de fer: o retallades enels serveis públics, o increment del deute, o apujar imposts alsciutadans de les Illes Balears, o no pagar a proveïdors, o toteselles, però alguna cosa haurà de fer la seva consellera, sensecap dubte ni un.

Miri, l’AIReF li ha dit que creixerem un 1,6%, i surt el Sr.Negueruela, el seu president de facto, el seu vicepresident defacto, i diu que no, que ell diu que creixerem un 2,1%, i esqueda tan ample; com el 2,7 d’enguany, i resulta que just just

serà un 2. Miri, ara ja no pot culpar ningú, Sra. Armengol, arala culpa és seva, només seva. L’herència és seva, és dolenta ivostè mateixa haurà de pagar la seva pròpia festa. Vostè éscom aquella filla que gasta i gasta i gasta i després crida elpapà, que és el PP, perquè vengui a pagar totes les despesesque vostè ha fet.

(Remor de veus)

Això és el que ha passat de forma continuada, Sra.Armengol, i això no pot ser, això no pot ser...


...i ara l’haurà de pagar vostè, i jo li recoman que amb humilitati senzillesa digui: “Escolti, sí, ens hem passat i hemd’equilibrar aquest pressupost”, és clar que sí, Sra. Armengol,només faltaria que tenguéssim la culpa nosaltres que vostès’hagi passat de despesa i de mala despesa. Per tant jo aratambé li deman una cosa, Sra. Armengol, li deman que venguiamb el Pla d’ajustament que li demana la Sra. Montero, perquèfins i tot la Sra. Montero li ha dit que haurà de fer retallades,retallades progressistes però retallades; els ajusts, diguin-li elque vulguin, però venguin quan abans aquí, vegem on són ianem almenys tots a estar tranquils per saber què faran vostèsamb aquest forat de 500 milions d’euros que, com dic, siarriben els 177, doncs, només seran 330, però hauríem de serun poc més contundents.

Vostè va arribar a tenir una conselleria de Transparència ijo l’únic que li deman ara és que posi llum, que posi llum itaquígrafs a les retallades que aplicaran, i jo li deman que hoaccepti això, Sra. Presidenta. Jo li diria que amb 4.000 milionsd’euros més que ha tengut no hauríem de tenir aquestasituació, hauríem d’estar molt millor.

Vostè em parla de mesures d’eficiència de formacontinuada, serà que no n’han aplicades durant quatre anys,perquè si ara el problema és haver de cercar eficiència seràque no n’han aplicades durant quatre anys. Vostè em parlad’infrafinançament i durant quatre anys no ha estat..., quan hihavia Rajoy sí, però ara darrerament, el darrer any ja no parlaamb contundència de cercar un bon finançament.

No era Montoro, Sra. Armengol, és Montero; no eren elsfronts comuns, és la coherència que vostè ha perdut; no eratriar ser la delegada de Govern de Pedro Sánchez, és ser lapresidenta de tots els ciutadans de Balears, i vostè ho haperdut tot i em sap greu haver-li de dir, Sra. Armengol, vostèha perdut la coherència, la transparència...

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Company, hauria d’anar acabant.


... i la paraula.

Moltes gràcies.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Company. Pel Grup ParlamentariUnidas Podemos té la paraula, la Sra. Sans.

LA SRA. SANS I REGIS:

Gràcies, president. Gràcies, Sra. Presidenta, percomparèixer a iniciativa pròpia davant aquesta cambra perinformar sobre la necessitat de finançament de la nostracomunitat autònoma.

El primer que vull remarcar és que en aquesta legislaturaUnidas Podemos està dins el Govern i això significa una altraresponsabilitat davant de tots els ciutadans de les nostres illesi volem remarcar que a l’hora d’anar a Madrid nosaltres seremal seu costat per exigir tot allò que ens toca. Però la situaciópolítica o, millor dit, la inestabilitat política que viu el nostrepaís a dia d’avui és inassumible i la postura del seu partit i dePedro Sánchez de voler abocar el país a unes noves eleccions,a continuar prorrogant els pressuposts d'"eme punto Rajoy", atornar a viure mesos i mesos sense una estabilitat política isense un govern que doni solucions als problemes de la gent,i aquests problemes també passen per la manca de finançamentde les comunitats autònomes, no es pot assumir.

El nostre partit ja ha fet tot el que havíem de fer, primervàrem promoure amb èxit la moció de censura, vàrem quedarfora del Govern, o sigui, vàrem acceptar quedar fora delGovern amb uns acords programàtics, vàrem col·laborar aelaborar els pressuposts generals de l’Estat més socials de lahistòria que foren rebutjats pel PP i Ciutadans, que ara tantcritiquen aquesta manca de finançament o problemeseconòmics. Es va demostrar que un govern en solitari eraimpossible, vàrem tornar a anar a eleccions, va quedar patentque la situació política d’aquest país mai no tornaria a ser la degoverns amb majoria i en solitari.

Vàrem fer la primera proposta programàtica i de ministerisa les negociacions, ens vàrem abstenir a les votacions de lainvestidura per tal de continuar negociant un govern encoalició. Fins i tot quan el principal problema, segons PedroSánchez, era que Pablo Iglesias estàs al Govern, el nostresecretari general es va fer a un costat perquè hi pogués haverun govern progressista entre PSOE i Unidas Podemos, cosamai no vista a la història política d’aquest país.

Vàrem fer la darrera proposta on dèiem fer un govern decoalició, aprovar els tan necessaris pressuposts generals del’Estat i s i després d’això no funcionava aquest govern ensquedaríem fora donant suport a uns acords programàtics. I asobre, escoltant com un partit que diu ser d’esquerra li pical’ullet a Ciutadans.

Vull recordar que el Sr. Sánchez va admetre públicamentque va rebre pressions i que durant la campanya va dir queestendria la mà per fer un govern progressista. Un governprogressista es forma amb partits progressistes i no pactant

amb partits neoliberals o ultra conservadors, com ha pretèsPedro Sánchez des del primer moment després de lacampanya.

Qui no ha volgut donar solucions als problemes d’aquestpaís? Qui no ha volgut donar solució a la manca definançament? Jo li ho diré: Pedro Sánchez.

Senyors del Partit Popular, no se’n riguin de la gent, vostèsquan les persones més els necessitaven varen decidirretallades, varen decidir aplicar la Llei Montoro que tant ofegaels nostres ajuntaments i consells insulars, varen decidirofegar la ciutadania, varen fotre al carrer metges, metgesses,professors, professores, etc.; varen decidir posar-se al costatdels poders fàctics d’una minoria privilegiada que augmentaels seus privilegis a costa del patiment de la majoria de la gentcorrent. No ens venguin a contar històries.

Els problemes de finançament de les Illes Balears sónhistòrics, malgrat ser la segona comunitat autònoma que mésaporta amb una major capacitat fiscal per habitant som una deles comunitats amb menor finançament. També cal dir que elsistema de finançament autonòmic no té en compte lesdiferències del cost de vida que existeixen en els diferentsterritoris, partint de la base que el cost de vida a les Balears éssuperior al de la resta de l’Estat.

Quan es va aprovar la nova LOFCA s’establia la necessitatde revisar el model a l’any 2014, algú ho ha fet? La respostaés no, i per això anam tard i malament. Fa cinc anys que s’haviade fer. El Govern d'"eme punto Rajoy" va ser incapaçd’emprendre aquesta tasca i ara ens vénen totes les presses i,a sobre, el Govern de Sánchez en funcions, caracteritzat per lainestabilitat i per no ser capaç de cercar els suportsnecessaris, tampoc no ha pogut donar resposta a aquestaqüestió.

Els famosos 177 milions d’euros -no em vull estendreperquè després tendrem el debat exclusiu sobre aquest tema-,però li vull recordar al Partit Popular i a Ciutadans que la sevanegació als pressuposts generals de l’Estat va contribuir queavui no tenguem aquest doblers i altres partides.

Però, Sra. Presidenta, del que es tracta és de fer tot elpossible per solucionar aquest problema i no només parlar deretrets. Nosaltres tenim una sèrie de propostes i, a més, ligarantim que estarem al seu costat per anar a Madrid areclamar els nostres drets, sigui amb un govern de Sánchez, deSánchez i Unidas Podemos o Sánchez i el suport de les dretes.

Així, doncs, les propostes són les següents, d’entrada calacabar amb el problema de la insuficiència d’ingressos generala l’Estat espanyol, els ingressos fiscals amb relació al PIB sónun 7% inferiors als de la mitjana europea, això requeririaestablir un sòl d’ingressos per habitant ajustat que permetigarantir l’accés als serveis públics fonamentals de tots elsciutadans de l’Estat; a més, que el càlcul de la poblacióajustada es faci en base a criteris tècnics. Així mateix,incloure un índex de preus que reflecteixi els diferencials enel cost de vida i en els recursos entre les diferents regions,


aquest és un element cabdal per a Balears atesa la pressió queel turisme comporta en el nivell de preus de la nostracomunitat autònoma. També per a cert tributs autonòmicsestablir una tributació mínima no bonificable per al conjunt deles comunitats autònomes, d’aquesta manera s’evita lacompetència fiscal entre els territoris i es garanteixen unsingressos mínims per al conjunt. A més, establir criteris clarsen la determinació de les inversions territorialitzades queajudin en la convergència econòmica i al desenvolupamentgeneral del país. I, finalment, respectar certs criteris del’ordinalitat que garanteixin un sistema d’incentius adequat pera un finançament just a totes les comunitats autònomes.

A més de tot això resulta evident que la situació territorialde les Illes requereix també un tractament especial en relacióamb el finançament estatal a través del règim especial de lesIlles Balears. En aquest sentit, hem de manifestar el nostrecompromís amb la lluita per fer del REIB una eina eficaç totdotant de contingut les mesures que tot just es dibuixen en elrègim aprovat actualment.

I la realitat és que sense un govern en coalició, fort iestable no serà possible aplicar mesures progressistes queajudin al f inançament de les comunitats autònomes i moltmanco serà possible si les dretes d’aquest país agafen el timóperquè l’únic que saben fer és agafar les tisores i retallar endrets socials.

El nostre govern a Balears és l’exemple que amb hores denegociacions es pot aconseguir un acord estable i un programaamb mesures progressistes, només units serem capaçosd’aconseguir allò que és millor per a la nostra gent. Cal anara Madrid a reclamar el que ens toca i cal fer-ho ambresponsabilitat i fermesa independentment de qui governi.

Per això, Sra. Armengol, faci el que faci falta peraconseguir el que se’ns deu. Nosaltres governam per a la gentd’aquestes illes i són aquestes les que hem de posar alcapdavant i si s’ha d’anar a Madrid a reclamar el que enscorrespon ens tendrà al seu costat, però si no es fa tot el quesigui possible nosaltres no dubtarem a reclamar-ho i fer-ho.

Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Sans. Pel Grup ParlamentariCiudadanos té la paraula el Sr. Pérez-Ribas.


Bones. Bé, el títol de la compareixença era “necessitat definançament”, però hem vist que s’ha parlat de moltes coses ide necessitats de finançament se n’ha parlat poc perquèrealment la presidenta ha vingut a petició pròpia, peròrealment ha comparegut perquè han sortit moltíssimesnotícies avui en dia a l’opinió pública de Balears que fansuposar que segurament hauran de fer retallades. Això tothom

ho té prou clar, sembla ser, excepte la presidenta del Governde les Illes Balears.

I ha donat una explicació sobre com va l’economia, peròrealment no ens ha convençut perquè escoltant la sevacompareixença que ha estat com a un discurs d’investidura,farem, farem, però realment no ens ha dit on pensen retallardel pla econòmic i financer que diu que estan fent. I realments’ha de retallar perquè vostè parla d’infrafinançament, d’acord,però aquests desequilibris que diu que pateix la nostraeconomia provenen de competències traspassades el 1998 iel 2001, ja fa gairebé vint a anys, quan realment el deute s’hadisparat en els darrers anys. A l’any 2000 tenien un deute de500 milions d’euros i avui la consellera ens ha informat queel deute d’enguany segurament arribarà als 8.000.

Els interessos d’aquests deutes suposen una de les partidesmés importants que té el Govern balear. Hi ha hagut anys, emsembla que el darrer, en què la despesa en deute, a pagarinteressos i a pagar despeses financeres quasi iguala ladespesa en educació. Per tant, és una partida importantíssimaals nostres comptes.

Ha comentat que les retallades no han d’afectar lespolítiques socials, evidentment, només faltaria. Aquí nosaltresno hi estaríem d’acord i segurament cap partit polític dels queavui formem part d’aquest parlament de les Illes Balears. Lesretallades s’han de fer a les àrees que realment presentenduplicitats, que presenten ineficiències i per això aquí sempreens tindrà al seu costat.

Ha dit, ha citat diverses paraules, una paraula queconsiderem important, la paraula “prudència”. És curiósperquè quan s’estaven debatent els pressuposts de l’any 2019el nostre partit polític, el nostre grup parlamentari va apel·larmolt a aquesta paraula. Vàrem repetir en diverses ocasions queels pressuposts que estaven confeccionant eren excessivamentoptimistes, excessivament... per dir-ho... la realitat,electoralistes i que realment ens podríem trobar amb lesproblemàtiques que ens trobem avui dia en l’execuciód’aquests pressupostos.

I evidentment el dèficit no el podem augmentar. No elpodem augmentar pel que he dit abans, la nostra partida dintredel nostre pressupost és avui en dia molt grossa i aixòimpedeix que en les properes legislatures es puguin ampliarles polítiques socials i ampliar les polítiques en benefici de lasocietat dels ciutadans de Balears.

També ha comentat una cosa en la qual vull incidir, tambéreferida a la prudència. Ha parlat de fons europeus, de 164milions que realment hem... tenim a disposició, però que s’hade gestionar. En aquesta comunitat autònoma tenim un històricde doblers europeus que... per mala gestió s’han de tornar.Aquí realment nosaltres estarem molt vigilants com aoposició que tota aquesta despesa de fons europeus s’acabintransformant en benefici per a la societat.

Ha dit que el 85% del pressupost no financer és per aserveis essencials i que és un dels més elevats d’Espanya, per


la qual cosa... és una cosa que és important i és beneficiosaper a la nostra societat. El que és que és veritat és que com eldeute és tan important aquesta xifra realment està un pocdevaluada perquè realment el deute pràcticament iguala, comhe dit abans, tota la despesa en educació.

Ha parlat de consens, que tots els partits donem suport lespropostes de millora de finançament de les Illes Balears. Aquíevidentment ens tindrà al seu costat. Ens tindrà al seu costattambé en l’aspecte del creixement de la població.Evidentment, les Illes Balears ha de tenir justificat..., si volemque tots els ciutadans d’Espanya tenguin uns serveis iguals pera tothom, a les Illes Balears han de tenir un plus perquè, ésclar, realment ens està creixent la població i a més a méstenim moltíssima població flotant.

El que passa és que això és un tema polític i duimpràcticament quinze anys en què estem a la cua d’inversió del’Estat. Això és perquè sempre hi ha seguidisme entre elsgoverns de Balears i el de Madrid i és sorprenent que no hi hahagut cap govern que hagi aconseguit reconduir aquestasituació. Tindrà el nostre suport si aconseguim estar en unasituació de la mitjana d’inversió de l’Estat a les Illes Balearsperquè realment aquí també ens sentim molt perjudicats i aixòsí que no és un tema tècnic ni de finançament, és un temapolític d’anar a Madrid amb projectes que engresquin a Madridi que realment siguin útils, per exemple els de lesdepuradores.


Bé, idò ho hem d’aconseguir...


I finalment respecte del que ha dit en aquest discurs, vostèparla de finançament. Nosaltres a més de finançament parlemde gestió i realment veiem on ens ha duit la gestió aquestsdarrers anys, ens ha duit a unes problemàtiques amb unpressupost que segurament era molt optimista, a més a mésamb una gestió que ha fet que avui en dia tinguem un delsdeutes que... bé, ja la mateixa AIReF ho ha dit, que veuinprobable que puguem complir els objectius de dèficit.

Sra. Armengol, imagini que aquesta és la seva primeralegislatura, imagini que... ens ha donat la seva conselleral’informe que el deute és avui en dia de 9.200 milions d’euros,imagini que l’informen que té quasi 500 milions en vermell alpressupost de l’any i a més a més té una estirada d’orelles del’AIReF amb... de l’AIReF respecte de l’objectiu del dèficit ia més a més hi ha 177 milions que estan bloquejats pertacticisme del president en funcions.

Quin hagués estat el seu discurs? El seu i el de qualsevolpresident que es trobés en aquesta situació, hagués invocat al’herència rebuda?, com és possible aquest increment de deutedesprés d’anys bons en recaptació; hagués criticat elspressupostos excessivament optimistes i claramentelectoralista que s’ha trobat, que ara ha de retallar; i des delprimer dia hagués exigit el desbloqueig dels nostres doblers

retinguts per tacticisme i després de tot això hagués demanatun sistema de finançament autonòmic just per poder donarservei a les necessitats bàsiques dels nostres ciutadans de lesnostres illes.

Però com que això no ha estat així, només ens ha parlat delpunt quatre, finançament autonòmic i aquí al punt delfinançament autonòmic nosaltres tenim propostesevidentment. Espanya necessita un nou sistema de finançamentautonòmic, però tant el PP com el PSOE han incomplit lespromeses de fer un sistema de finançament autonòmic just.

La reforma, com tantes altres reformes estructurals quenecessita el nostre país, du aparcada massa temps, i aCiutadans volem abordar-la l’abans possible. A Ciutadansabordarem la reforma del sistema de finançament sota elsprincipis d’igualtat per garantir un accés efectiu als serveispúblics essencials. Equitat perquè no hi hagi diferènciesarbitràries entre autonomies. Transparència perquè lasuficiència i la corresponsabilitat entre l’Estat i lescomunitats autònomes.

El nou sistema de finançament hauria de tenir, entre altresaspectes, solucionar l’infrafinançament de les comunitats quereben menys finançament per habitants sense cap justificació,i sobretot una fixació d’estàndards mínims en les prestacionsdels serveis públics essencials; garantir la igualtat d’accés atots els espanyols amb independència del territori on visquin,accés a tots els serveis socials.

A Ciutadans no qüestionem ni el conveni navarrès ni e lconcert basc...


... ambos reconocidos en la Constitución, pero exigimos queel cálculo...

(Remor de veus)

... exigimos que el cálculo de transferencias que lascomunidades forales realizan al Estado, el cupo vasco y laaportación navarra, se haga con transparencia y rigorpara respetar la igualdad de todos los españoles. El PP yel PSIB piden en Baleares mejor financiación, pero en elCongreso apoyan el cuponazo vasco con un cálculoarbitrario, insolidario y opaco, que incluso la justicia hadenunciado por poco transparente.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Pérez-Ribas. Pel Grup ParlamentariMÉS per Mallorca té la paraula el Sr. Ensenyat.

EL SR. ENSENYAT I RIUTORT:

Moltes gràcies, Sr. President. Sra. Presidenta, diputats idiputades, molt bon dia. Bé, el que sí ens ha quedat clara és


una cosa, que aquests 177 milions d’euros és gairebé unaqüestió que és circumstancial, és a dir, que els cobrarem,segur que els cobrarem, abans o després de dur-los a la barra,això no ho sabem, i suposam que serà abans i que serà commés prest millor, no?

En el que sí que evidentment estam d’acord i crec que hiestam tots, d’acord, dins aquesta sala és que darrere aquestdeute tenim una mancança que no és circumstancial i que éstotalment estructural, que és el finançament d’aquestacomunitat autònoma, un finançament que quan en parlam no estracta de referir-nos-hi com dades que siguin d’un caràcterfred, sinó que quan parlam de finançament parlam de construirescoles, de llevar barracons, de construir hospitals, centres dedia, d’escurçar llistes d’espera, de dotar de serveis i recursosel sistema sanitari, i un munt de qüestions que són moltrecurrents i que en parlam moltes vegades dins aquestamateixa sala.

Però crec que avui és un bon dia per recordar un parell deqüestions que crec que són importants. La primera és la derecordar que si tenim i si gaudim d’un descompte del 75%dels vols aeris és gràcies a un senyor de Canàries, isegurament els del PP diran “no, no, això és gràcies a enRajoy”. No, en Rajoy va passar pel tub perquè aquest senyor deCanàries ho va posar com a condició per donar suport a undels pressuposts de l’Estat que es varen aprovar. I seguramentaquesta deu ser una altra d’aquestes qüestions que avuihauríem de recordar, que cada vegada que s’han aprovat unspressuposts generals a l’Estat que discriminaven aquesta terraany rere any, qualque diputat d’aquesta terra, d’aquestes illes,hi ha votat a favor.

I crec que això ens du a una tercera pregunta o a unatercera constatació d’un fet: per què a Canàries tenen un altrerègim i tenen una altra realitat totalment diferent a lad’aquestes illes? Crec que aquí hi ha tota una sèrie de partitspolítics que nosaltres no hem de justificar el que qualcú diguia Madrid; altres sí, i jo una de les qüestions que record quevaig quedar amb els quatre cabells que em queden drets va serquan la Sra. Presidenta també era al Congrés dels Diputats,vàrem poder assistir a l’aprovació de la primera part del REB,allà on el representant del Grup de Ciudadanos en el Congrésdels Diputats va sortir i va dir: “Esto es munición para losindependentistas”, i no record molt bé si es va referir anosaltres com a independentistes, separatistas,pancatalanistas..., no sé exactament com era. Idò fixa’t tu queel seu representant del Congrés dels Diputats es referia que elrègim fiscal d’aquestes illes eren munición para losindependentistas. I llavors vénen aquí a remugar i a dir quetenim al·lots dins barracons o dins aules prefabricades, peròparlam d’això...


...parlam d’això, no parlam d’això, no parlam de res més.

Per tant evidentment és una qüestió en què tots estamd’acord, que tots en veim la urgència, i per tant hem d’exigiraquesta coherència entre el que deim aquí, el que defensam

dins aquesta cambra, i el que defensen els nostres companysdins les cambres de representació del Govern estatal.

I evidentment això també passa per un repassar aquestesrelacions amb l’Estat, que moltes vegades es refereix a lesIlles en termes que són purament mercantilistes, a treure elmàxim rendiment d’aquestes illes, i moltes vegades ambaccions que suposen una contradicció amb el que defensen lesmateixes institucions d’aquí, fins i tot a vegades governadesamb els mateixos colors dels mateixos partits polítics. I hoveim, i ho hem vist darrerament amb exemples molt clars.Aquí parlam d’avançar cap a un model turístic que primi mésla qualitat per damunt la quantitat de turistes; idò mentrestantAENA treu a licitació l’ampliació de les pistes de Son SantJoan perquè puguin aterrar més avions. O ho veim tambérecentment: aquí discutim, debatem sobre la necessitat deregular l’impacte que tenen els creuers dins la ciutat de Palma,l’excés de creuers dins la ciutat de Palma; idò precisament ioportunament, el mateix dia que tant el batle de Palma com elconseller de Turisme eren a Hamburg per parlar d’aquest tema,l’Estat anuncia reformes milionàries precisament per ampliarels ports de Palma. O tampoc no fa molta estona, quan aquícoincidim que el tema d’habitatge és un tema d’urgènciasocial, idò va i treu el Ministeri de Defensa a subhasta elsterrenys de Son Busquets.

En canvi aquelles necessitats que nosaltres plantejam quesón urgents, com per exemple el transport, o el transportferroviari, o el tractament de les aigües residuals, en canvid’això l’Estat sí que se’n desentén.

I no hem d’oblidar aquesta situació que és esperpèntica ique hem arribat a aquest deute precisament per aquestasituació esperpèntica, d’aquesta immobilitat de l’Estatespanyol per aquesta interinitat precisament del Govern del’Estat espanyol. Interinitat no és exacte, o immobilitattampoc no seria potser la paraula exacta, immobilitat tampocno seria per ventura la paraules exacta, perquè per a altresqüestions sí que s’han pogut fer, com per exemple comprartancs per centenars de mils de milions d’euros; o fins i totrenovar el ducat de Primo de Rivera. Per a això ha estat igualsi el Govern estava en funcions.

Bé, jo també pens, som un d’aquests que pens que fins ahirtenia la sospita, però ara n’estic totalment convençut, que elproblema de no tenir un govern a Madrid no era exactamentPodem, i crec que al PSOE no li interessava gaire ser investitprecisament amb els vots de les forces sobiranistes, i moltmanco podent preveure o fins i tot intuir la ignominiosasentència del Procés que ben aviat coneixerem. Per tant, sianam a les eleccions és per una curtesa de mires, perquè sóntan democràtics, són tan democràtics els vots de les forcessobiranistes com de tots els altres, i per tant aquí tambéjuguen un paper important tots aquells que demonitzen icriminalitzen una part important de la nova societat, quepromulguen una aplicació del 155. Per ventura els tancs jadevien ser per a això, quan es varen comprar precisamentemprant l’urgència com a objectiu.


Per tant crec que està clar que tots aquí hi estam d’acord,i segurament escoltant tots i cada un dels representants decada grup polític així ho comprovarem. Per tant, nosaltres, desde MÉS, el que demanam és coherència i precisament tornema demanar això perquè a Canàries, la realitat de Canàries, éstotalment diferent a la que tenim a dia d’avui aquí. Moltesgràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Ensenyat. Correspon ara al GrupParlamentari VOX-Actua Baleares. Té la paraula el Sr.Campos.


Buenos días. Gracias, Sr. Presidente. Señores diputados.Sr. Ensenyat, simplemente como un apunte, no se preocupepor los tanques, hombre, ¡déjelo!, con una pareja de la GuardiaCivil es suficiente.

(Algunes rialles)

Mire, Sra. Armengol, usted comparece, usted compareceaquí a petición propia, después de utilizar todo tipo desubterfugios para no comparecer a petición de los partidos dela oposición, no nos intente también engañar con eso.

Mire, la realidad es que la demora en el pago de lafinanciación a la comunidad está provocando, es cierto, unasituación de asfixia económica, pero es el presidente PedroSánchez, socialista, de su partido, Sra. Armengol, el que hatomado como rehenes a millones de españoles, entre ellos losciudadanos de Baleares, que efectivamente ven peligrar susservicios más básicos, como la educación o la sanidad, por lasituación de bloqueo a la que tiene sometido al país.

El culpable de este perjuicio no es otro que el Gobiernodel Partido Socialista, aunque ustedes, los socialistas, seescondan tras los abogados del Estado, la responsabilidadsigue siendo suya. Sí, sí, le digo lo de los abogados del Estadoporque aunque intenten distraer cuando dicen que no pagan,que es lo que ha dicho el Sr. Pedro Sánchez, es lo que ha dichoel Gobierno socialista que no pagan porque los abogados delEstado no les dejan, bueno, pues la verdad es que ustedes cadavez se parecen más a Ciudadanos que dicen una cosa y lacontraria al mismo tiempo, en unas ocasiones respectan eltrabajo de los abogados del Estado y no se cuestionan y enotras los destituyen si molestan, como hicieron con elabogado Edmundo Val por defender acusar por rebelión a lospolíticos catalanes golpistas, y eso lo hicieron ustedes.

Mire, Sra. Armengol, la responsabilidad de esta situación,como le digo, es del Partido Socialista, del Gobierno dePedro Sánchez, y usted además demuestra que es incapaz deexigir nada al presidente del Gobierno. Aquí lo que habría quetratar con tiempo y profundidad es el origen del problema,asumirlo y solucionarlo.

Miren, señores del Partido Socialista, ustedes hasta ahorahabían tenido la suerte de contar con una oposición lideradapor el Partido Popular con la colaboración de Ciudadanosquienes tampoco han ido al fondo de la cuestión ni han ido hoytampoco, al origen del problema no se han acercado, al origendel problema de la falta de financiación y de la deuda públicadesbocada que tanto perjudica a los ciudadanos másnecesitados y a los de clase media. Este problema no es otroque el sistema autonómico.

Ustedes, señores del PSOE, ya sabemos que quiebran lasarcas públicas, sí, eso es a lo que nos tienen acostumbrados,pero es que ni la izquierda, ni el Partido Popular ni Ciudadanosafrontan las reformas necesarias que necesita el país y que noes la actualización del sistema de financiación sino el modeloterritorial del Estado.

(Remor de veus)

Ustedes, ustedes, todos ustedes se confunden con losnacionalistas de distinto pelaje con la casi perpetuareivindicación a ese malvado Madrid a los que todos aluden yal que siempre hay que pedir más y más dinero porque nosmaltrata, e incluso los que viven en el delirio separatista dicenque nos roban. Lo curioso es que resulta que quienes nosroban han sido los sucesivos gobiernos autonómicos, un roboa los ciudadanos en forma de incremento de deuda que en2001 superaba los 500 millones de euros y que ya ha superadolos 9.200 millones de euros según datos del Banco de Españapara este primer trimestre de 2019. Y eso seguirá así hasta laquiebra final si siguen sin aceptar que el sistema autonómicono sólo nos divide y nos enfrenta sino que es insostenibleeconómicamente hablando, que ha fracasado, que no ayuda ennada a los ciudadanos que están cansados de pagar impuestospara sostener esta burocracia insaciable.

Sra. Armengol y señores diputados, pónganse como sepongan, la única solución para que los ciudadanos de Balearesy de toda España, para que seamos iguales y no lleguemos a laquiebra absoluta es la devolución de competencias al Estado.

Usted, Sra. Armengol, al igual que hicieron antes otrosgobiernos para solucionar la falta de dinero, no recortará enadministración ni en cargos, eso no lo hará. Usted, a pesar delagujero de 500 millones, que es responsabilidad suya, y unadeuda superior, como decía, a los 9.200 millones,responsabilidad de todos los gobiernos autonómicos deBaleares hasta el momento, ha aumentado con esta situaciónen un 40% el número de personas de confianza y en un 20%el número de altos cargos.

Mire, usted sólo se refiere a lo que le debe el Gobierno deEspaña, que no sé por qué no se lo dice al Sr. Pedro Sánchezmás a menudo, pero, y además -le insisto- yo considero quehay que reclamarlo en vía judicial y creo que hay que hacerlopor la urgencia que supone y porque hay muchos ciudadanosafectados; pero mire, le voy a contar lo que usted se estágastando mientras dice que no hay dinero: ha aumentado de 49a 69 el número de asesores, como he dicho un 40% más; elnúmero de altos cargos ha pasado de 70 a 83, en consecuencia


se ha pasado de 119 a 152 altos cargos y asesores; el costeque supone esto será de 5 millones más, sólo esto, ¿eh?,durante los cuatro años de la legislatura. Este agujero delgasto se produce además con ese otro de 500 millones que yatiene su gobierno.

Sra. Armengol, usted y su gobierno y el del Sr. Sánchez,junto a los gobiernos de los últimos treinta años, son losresponsables, ustedes, de que el Estado autonómico hayafracasado. Ustedes con sus políticas de crear 17 mini estadoshan creado unas taifas que no se pueden pagar, lo triste es queustedes no pagan las consecuencias económicas de estedespilfarro, no las pagan ustedes, las pagan los ciudadanos másnecesitados y las clases medias con unos impuestos casiconfiscatorios para mantener su fiesta autonómica, una fiesta,Sra. Armengol y señores diputados, que debe acabar por elbien de todos.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Campos. Ara correspon al GrupParlamentari El Pi Proposta per les Illes Balears, té la paraulael Sr. Font.


Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats. Sr.Campos, bienvenido, don Pelayo, bienvenido, bienvenido,però sí li costarà a vostè 800 anys com a ell, és a dir, ja no hiserà vostè.

Molt bones. Sra. Presidenta, dijous dia 29 d’agost El Pi,que només té tres diputats i diputades, va demanar un debat del’estat de l’autonomia, em varen dir: això ara no es pot ferperquè el Reglament l’ha canviat; i jo vaig dir: idò, un debat del’estat d’emergència que tenim. Al dia següent el PPregistrava, dia 30, la petició, dia 30, això és una cosa que estàen els diaris allò nostre, el seu al dia següent que vàrem veureque ho havíem demanat, perquè tenen diputats, nosaltres no,demanaven la seva compareixença. Va caure, va decaure, vostèha vengut avui.

Però clar, aquesta compareixença que vostè ha sol·licitatés per al sistema de finançament i jo després d’aquest debattenc la sensació que estam en el día de la marmota, quantesvegades ho hem discutit això? El debat d’emergència, el debatde la situació no té res a veure amb el sistema de finançamentperquè aquesta lliçó ja ens la sabem i hi estam tots d’acordamb això, llevat del Sr. Campos, que és més d’una èpocafeudal on el senyor està en el castell i els obrers fora de lesmurades perquè facin feina i paguin impostos, però mira, allàell, allà ell, per això són tan pocs aquesta gent, no cal passarpena.

Dit això, dit això, li diré que jo el que vull des d’El Pi, elque volem des d’El Pi és saber, és saber, d’aquestes bestretesque vostès han parlat, d’aquesta qüestió de l’IVA, d’aquest fetque ens ve un cicle que la bonança econòmica comença a

donar les primeres senyes que això no va bé o d’un contextinternacional molt incert que fa que totes aquestes qüestionsens duguin que sembla que la comunitat abans d’arribar a 31 dedesembre pot tenir 500 milions menys a gastar i que l’anypassat en els mesos d’octubre, novembre, desembre vàremaprovar per gastar.

Davant aquesta situació nosaltres volem, volem, ensagradaria que d’aquest debat que té la llàstima que no pot serun debat de l’estat d’autonomia, per la qual cosa no tépropostes de resolució, per això deia si podem inventar algunacosa, d’aquest debat volíem que se’ns digués amb aquestdiagnòstic que ja tenim clar, què pensam fer per arribar a 31de desembre. No parl de dia 1 de gener, parl de 31 dedesembre. I per això voldríem saber quines accions farà perfer front a aquesta situació i vostè ens ha contat, que no li hopuc negar, en moltes coses puc estar d’acord en el que ha ditque han fet al llarg d’aquests quatre anys, però no ens ha ditcom arribarem a 31 de desembre.

El perill d’aquesta compareixença és que s’enroqui en unasituació de dos blocs antagònics que serà la discussió de lesdones i homes que ens dedicam a la política, però que ens entocam els nassos dels que estan a l’exterior i són els ho quesofreixen, dos blocs antagònics en aquesta qüestió és nosolució, és suspens, és suspens. I aquesta situació en què n’hiha uns que donen la culpa a uns i uns als altres, la culpa quesiguem aquí com estam la tenim tots, tots, perquè no hemtengut l’alçada de mires en un moment donat de veure com enpodíem sortir.

Sra. Presidenta, les empreses, jo li ho he dit avui, vostè sifa un pacte empresarial és per intentar que hi hagi mésinversió, no més despesa, més inversió, que hi hagi tot d’unamés recaptació, amb la qual cosa vostè aquest forat que té seràmés petit, aconseguirà que el PIB no s’arronsi i estarà mésfort davant una situació que pot ser complicada amb unavantatge: que de l’octubre, novembre de 2007 ningú nos’adonava que hi havia crisi, ningú, en canvi avui agafa tothommolt més preparat que el 2007 i tots sabem que ve una crisi,més grossa o més petita, per la qual cosa sabent això si actuamabans pot ser molt més ràpid.

No els volen dir retallades?, em sembla bé, però si tenim500 milions menys, quins ajusts farem? Jo tenc la sensacióque vostè en educació, sanitat i benestar social no tocarà res,jo en això la vull creure, però és evident que hi ha 500 milionsque no els podrem gastar, d’algun lloc, quins són els ajustsaquests?, podríem dir com arribam a 31 de desembre i quinssón aquests ajusts?, perquè ara resulta que en tenim 375claríssims, que són 99 milions del sistema de finançament, 78d’IVA, 180 del conveni de carreteres, però encara n’hi ha mésque poden ser perquè tenim manco recaptació, per la qual cosaens aniríem a 535.

Podem dir a la gent...?, i si és no, és a dir, no passarà això,dir-ho clar, una cosa bàsica a l’economia: donar-li confiança,confiança necessita la gent per seguir invertint, seguretat queno hi ha dos blocs antagònics que pels seus interessospartidistes es barallen en un moment donat de la història


política d’aquesta terra, envers de pensar que sense la nostrabrega i que hi hagi un gran acord que doni confiança i donaràque el més dèbil no hagi de sofrir si ve una crisi nova, perquèqui va sofrir més en la passada crisi varen ser els més dèbils,no ens equivoquem.

Dit això -dit això-, nosaltres fa quatre anys i tres mesosamb el Sr. Melià i la Sra. Maria Antònia Sureda abans i ara ambla Sra. Lina Pons, que hem demanat sempre anar als jutjats. Sr.Ensenyat, li ho vull dir clarament, és vostè qui ha triat el socidel PSIB-PSOE, no ha estat El Pi, és vostè qui l’ha triat. És adir, vostè es queixa d’una sèrie de qüestions i ara pareix queels va bé anar al jutjat, bien, bienvenidos al club perquè finsi tot veig que va bé al PP i el Sr. Company parlava d’una cançó,de ¡Cómo hemos cambiado! i no, no, no, hi hagi Rajoy o hihagi Sánchez, hi hagi Aznar o hi hagi Zapatero la cançó és deJulio Iglesias i és La vida sigue igual, se’n fumen un puro, nopintam un pebre, ho he dit altres vegades aquí això, se’n fumenun puro.

Idò, es tracta, Sr. Ensenyat, que el Sr. Sánchez sàpiga quevostè existeix i no hagués entrat al Govern, que més prest omés tard sortiran, m’hi jugo el que vulgui, la mitja de SonBeco m’hi jugaria, la mitja de Son Beco perquè han demenester personalitat perquè l’estan perdent, i si vostè nohagués entrat al Govern Sánchez sabria que hi ha el Sr.Ensenyat aquí i que segons quines qüestions des dels tancs,des de l’aeroport, des dels creuers o el que vulgui, vostètendria una raó que li donaria molt forta. Jo no dic que nohagués deixat que la Sra. Armengol hagués governat, però noentrar-hi i podria fer renou i el coneixerien i vostè aniria a LaMoncloa, i el posaria a puesto jo, a Sánchez, amb educació,ho dic perquè el discurs entre ¡Cómo hemos cambiado!,l’altre que plora i... però és vostè que va amb ell, no som jo.

És a dir, aquestes qüestions fan que a nosaltres el que ensagradaria que diguessin vostès... amb aquest canvi de cicleeconòmic, amb aquesta mala ferida, eh?, què feim? Aquís’estava dient una cosa per part dels distints grups polítics,podríem dir que tothom diu que hi ha d’haver igualtatd’oportunitats. Aquí s’ha de complir la Constitució, a mi ja embastaria que la complissin en el que diuen. Igualtatd’oportunitats, que ho diu, eh?, però aquí per arreglar elproblema el primer que s’ha de compensar perquè ho diu laConstitució és la insularitat, que no té res a veure amb elsistema de finançament ni té a veure amb la inversió de l’Estata través de capítol 6 cada any al Pressupost General de l’Estatperquè si no saben diferenciar aquest tema els deman queentreguin l’acta, renunciïn perquè per això no serveixen.

Hauríem de ser capaços almenys un, dos, tres que ésinsularitat, sistema de finançament, inversió de l’Estat anual -del que Pujol en sabia tant que cada any els treia un fester demilions a Felipe, a Aznar, a tots- que això es complís. Si anosaltres ens compensen la insularitat, aquí la riquesa encaraseria més grossa i la nostra solidaritat, que som els primers,no els segons en solidaritat, prop de 875 euros anuals perpersona, podríem fins i tot donar-ne més!

Això ja ho discutirem, a nosaltres el que ens interessa ésque amb els 500 milions, que segons a quines partides fins itot El P i hi va votar a favor als pressuposts passats, que notendrà, com ho arreglarà? Vostè ha anunciat una cosa que ésveritat, diu: “hem gastat aquesta legislatura 80 milions eninfraestructures educatives” i ha dit al Sr. Company: “a lapassada vostès només 10", jo estaria disposat al pressupostfer-li un forat de 500 milions per gastar-ho tot eninfraestructures educatives i arreglar el problema per sempre.Són molts 500, eh? Ara tal vegada es veu perquè 80 són unfester en col·legi, 500 són molt més que 80! Idò si 500 sónmolt més que 80 convendria dir què farem si no tenim aquests500, 350 o 242, perquè són molts de milions, segueixenessent més que 80 en infraestructures educatives.

Per això, presidenta, nosaltres volíem aquesta qüestió, a larèplica li diré alguna cosa més i ens agradaria que, és clar,haurem acabat, farem aquest debat, però això no té un papercom mentre ningú no es comprometi que realment farem aixòo això altre.

Moltes gràcies per haver comparegut.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Font. Correspon ara al GrupParlamentari Mixt, té la paraula el Sr. Castells.

EL SR. CASTELLS I BARÓ:

Moltes gràcies, Sr. President. Bones tardes a tothom, si?,ja és el capvespre, Sra. Presidenta, moltes gràcies per la sevacompareixença, vostè ha dit una frase d’aquelles peremmarcar: “unim forces i sortirem victoriosos”, m’ha agradatmolt i, és clar, li he de dir que no sé si està seguint la millorestratègia per unir forces i ara faré una prèvia sobre com haanat el tema de la seva compareixença, jo ho vaig criticar a laJunta de Portaveus.

A mi em va semblar que va ser un error no acceptar lasol·licitud de compareixença que havia fet el Partit Popular.Jo tal vegada som un romàntic de la política, eh?, però pensque vàrem perdre una gran oportunitat de començar a feraquesta unió de forces per sortir victoriosos, o sigui jo crecque hi ha un tema que és de cortesia parlamentària. Jo crec quetot just començar la legislatura hem perdut una granoportunitat de mantenir aquesta cortesia parlamentària. Crecque quan el principal grup de l’oposició demana unacompareixença per un tema que és candent, l’adequat ésacceptar-la i a mi particularment, i ho vaig criticar, no em vaagradar la maniobra d’aprofitar la majoria parlamentària perfrustrar aquesta iniciativa i aleshores presentar la sevacompareixença com una compareixença a iniciativa pròpia.

Ho puc entendre, puc entendre el racionale que diuen enanglès, però crec que... crec que no ha estat una jugadaencertada per tot el que li diré a continuació.

Per altra banda, també li he de dir una cosa, el Sr. Companyha intervingut i li ha dit: “però vostè no ha aconseguit


solucionar aquest problema ni amb Rajoy ni en Sánchez, e lproblema no és Madrid, el problema és vostè”, això és unargument d’una falsedat immensa, perquè és clar, escolti, nivostè, ni Bauzá, ni Antich, ni Matas, ni Cañellas, o sigui,perdoni, el problema sí que és Madrid, el problema és Madridi, més concretament, el problema és que a Madrid sempre hagovernat o el PP o PSOE i aquí en aquestes Illes tambésempre ha governat el PP o el PSOE, i aquest és el problema.

Tot el respecte i la consideració que sap que li tinc, elproblema és que aquestes Illes estan governades per lessucursals dels partits que governen a Madrid i per això enstrobam en un bucle permanent i en un déjà vu, en un dia de lamarmota, que deia el Sr. Font, sempre discutim el mateix, i ésla gran injustícia des del punt de vista financer que es fa ambaquestes Illes.

Per tant, no és que tengui molta esperança amb aquestaunió de forces, que jo li dic que crec que no hem actuatcorrectament per aconseguir-la, pel que li dic, però penso quequalsevol solució només pot passar per una unió de forces, iper això crec que amb el tema dels 177 milions, que al finalels 177 milions són l’anècdota del debat que tenim, jo li he devalorar molt positivament la compareixença que vostè ha fet,en el sentit que no s’ha limitat al problema dels 177 milions,que després tenim una proposició no de llei i ja parlarem delproblema dels 177 milions, vostè ha parlat d’una problemàticamolt més àmplia, una problemàtica d’unes dimensions de moltmés calat polític i aquesta problemàtica només es potenfrontar des d’aquesta unitat d’acció, i hem de fer tots elsesforços encara que no tinguem cap confiança en quèl’oposició vulgui ser lleial en aquest debat, nosaltres no els hohem de posar fàcil per sortir d’aquesta unitat que vostè entencque reclama.

Respecte del seu discurs o de la seva intervenció, jo li hede dir que estic en gran mesures d’acord amb el fil argumentalque ha seguit i, a més a més, com a grup polític estamtotalment a favor de les decisions que s’han prespressupostàriament en el Govern de la legislatura anterior,vostè ho ha explicat molt clarament, més despesa social, mésde 1.783 milions extra en quatre anys i, per tant, superar unamancança històrica que tenia aquesta comunitat autònoma. Pertant, el fet que hagi augmentat la despesa i que hagi augmentatla necessitat de finançament de la nostra comunitat autònomaera una necessitat, per tant nosaltres en aquest tipus decrítiques que se li han fet des dels partits de l’oposicióevidentment no hi estarem, perquè estam en aquest sentit alseu costat i al costat de la línia que ha seguit el Govern.

Però li he de dir que en el seu argument jo hi veig un puntnegre, un punt negre, un error, una errada de coherència,diguem, no?, que vostè ha dit: el problema de fons ésinfrafinançament; i ha dit: i això contrasta molt amb que tenimuna societat molt dinàmica; tenim una societat rica, cadavegada menys, però la tenim rica. O després, per exemple, hiha posat xifres a això, ha dit: com pot ser que dedicant el 85%de la despesa pública a serveis públics essencials continuemessent dels que menys part del PIB dediquem a aquest tipus dedespesa. Aquesta paradoxa, que vostè d’alguna manera ha

afrontat des d’un punt de vista d’un cert cofoisme, de dir: enaquest país tan fantàstic que tenim que és capaç de generartanta riquesa, com és que tenim tants problemes per finançarla despesa social? I és que el problema que tenim no és nomésfinancer o tributari, si tenim un problema de model econòmic,i d’això crec que no n’ha parlat ningú.

I quan afrontem el problema de per què nosaltres tenim unaadministració autonòmica amb una problemàtica tan gran definançament és que ens oblidem d’un determinat modeleconòmic el qual fins que no siguem capaços de canviar-lo nosolucionarem l’altre problema. I amb això resumiré molt,perquè no em vull repetir ni allargar en coses i altres debats,i ara no és hora de parlar de política turística o de políticaeconòmica, però, és clar, si tenim una economia de sousbaixos, evidentment tenim una recaptació d’IRPF molt perdavall de la que teòricament ens pertocaria per la població quetenim

Hi ha moltíssima gent que evidentment consumeix elsserveis de l’estat del benestar, i ens enorgullim i gastem moltsdoblers per fer-ho, i jo li he dit que li don totalment suport enaixò, però que, per altra banda, tributa molt poc, per què?Perquè tenen uns salaris molt baixos.

I per altra banda, l’altra gran pota del finançament, encaraque sigui per via indirecta, que és l’IVA, és clar, tenim un IVAturístic al 10%, una persona va a prendre’s una cervesa i pagael 10% d’IVA, això és així de dramàtic. En aquest tema tampocno hi vull entrar perquè, com que no el recaptem nosaltresl’IVA, aquesta guerra ja la farà qui l’hagi de fer, però sí queevidentment a nosaltres ens arriba a través d’unes estimacionsmolt discutibles un percentatge d’aquesta recaptació d’IVA iel fet que l’IVA turístic sigui el 10% tampoc no ens ajuda.

D’això no n’ha parlat perquè ja sé que és molt incòmode,però n’hem de ser conscients, tenim un problema de modeleconòmic i, per tant, per solucionar aquest problema que avuiplantegem a llarg termini el que hem de fer són polítiques, i josé que vostè, en el seu discurs d’investidura es vacomprometre a fer-ho, hem de fer esforços en revertir aquestmodel econòmic que té una gran incidència en l’exigüitatd’aquests recursos públics que rebem.

Hi ha tota una sèrie de temes, va passant el temps i per tanthauré de resumir, sobre el model de finançament que crec quegeneren un gran consens, que d’alguna manera és la posturadefensada, vostè ja l’ha citat, pel doctor Guillem LópezCasasnovas, al capdavant de la postura de les Illes Balears entota la negociació, la reflexió sobre la reforma del model definançament, sobre la problemàtica amb el saldo fiscal quetenim a les Balears, en avançar cap un model de sobiraniafiscal o de major sobirania fiscal, o de federalisme fiscal onhi hagi una corresponsabilitat entre el qui gasta i el quirecapta, és a dir, alguns elements que són crucials per a lesIlles Balears els quals evidentment generen un gran consens iper tant crec que ara tampoc no val la pena allargar-m’hi.

Jo, per resumir, i també per fer-li un parell de preguntesabans d’acabar, diria: la situació que tenim, deixant al marge el


tema dels 177 milions, els quals, com deia, ja ho parlaremmés tard i ara tampoc no tenc temps de dedicar-m’hi, talvegada a la meva segona intervenció, però, al final, en quinasituació ens trobam? És a dir, per sortir d’aquestaproblemàtica de falta de finançament quins són els principalselements als quals ens podem agafar? Un és el factord’insularitat, és a dir, el que hem aconseguit, de tota aquellagran mobilització que vam fer hem aconseguit, el que s’haaconseguit bàsicament és aquest factor d’insularitat, és clar,a mi m’agradaria que vostè ens digués què n’espera? Perquè ésun element que està cridat a tenir una certa rellevànciarespecte de l’estabilitat pressupostària de les nostres Illes, quèn’espera? Perquè quan va haver-hi la gran mobilització delsdrets civils, es parlava de 450 milions, ara em sembla que totssabem que això no serà així; però, per tant, aquest factord’insularitat en quant ho valorem, quines estimacions fem?

Sabem que, evidentment, amb la situació política que tenimamb tanta indecisió, no sabem ben bé quan tornarem tenir unspressuposts generals de l’Estat en aquest país, però quèn’esperem? Això em sembla important.

Perquè, tot i que estic d’acord amb el que diu el Sr. Font,que la insularitat és molt més que el model de finançament, elfactor d’insularitat, com que parlam de les finances de lacomunitat autònoma, Sr. Font, evidentment que els nostresconciutadans i nosaltres mateixos tenim molts problemesderivats de la insularitat i se’ns han de compensar directament,però quan parlam de la Hisenda de la comunitat autònoma elfactor d’insularitat és molt important, perquè és un ingrésdirecte que tenen les nostres arques. Per tant, aquest temavostè l’ha citat, però jo li deman més concreció sobre aquesttema.

I després un altre capítol, que és el del sistema definançament autonòmic. El tema del finançament autonòmica,amb la situació de paràlisi política no sabem tampoc comavançarà, però tenim una espasa de Dàmocles a sobre, jo crecque l’informe de la comissió d’experts és preocupant, contéuna sèrie d’amenaces molt greus per millorar el model definançament, encara ens sortirà el tret per la culata. És a dir,vam anar a participar en un informe d’uns experts per intentarmillorar el finançament de la nostra comunitat autònoma iencara en podem sortir escaldats, per tant, tenen un pla decontingència sobre aquest tema? Han valorat l’amenaça? Hanfet el DAFO? És a dir, què hem de fer per evitar el que jo heanomenat una espasa de Dàmocles que tenim damunt del cap?

En resum, unim forces, sortirem victoriosos, jo el que lidemanaria, per acabar, amb aquests dos punts que li he dit, queja veu que van molt més enllà dels 177 milions, jo crec quehem de continuar fent la mobilització social que es va fer lalegislatura passada per aconseguir el REB, amb el resultat queva donar, miri, tenim un factor d’insularitat; però hem decontinuar fent aquesta mobilització política, per tant, hem deser capaços de tenir un consens ampli en aquesta cambra;social, amb tots els agents econòmics que vostès van sercapaços de mobilitzar; però també de la ciutadania, i això, Sra.Armengol, només ho pot liderar vostè. Per tant, a mim’agradaria saber si vostè, per millorar realment d’una vegada

per totes o almenys per fer una baula més en aquesta lluita permillorar el finançament de les Illes Balears, jo li demanariaque vostè es posi al capdavant d’aquesta mobilització im’agradaria saber si està disposada a fer-ho.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Castells. Correspon ara al Grup ParlamentariSocialista, té la paraula la Sra. Cano.

LA SRA. CANO I JUAN:

Gràcies, Sr. President, molt bon dia, Sra. Presidenta. Enprimer lloc, moltes gràcies per comparèixer en aquestacambra, a la segona sessió d’aquesta legislatura, un exercici detransparència i respecte institucional per debatre sobre un delproblemes i necessitats crucials per a la nostra comunitat comsón els reptes de finançament autonòmic.

Comença aquest nou període de sessions des de l’aval delsciutadans i les ciutadanes a les seves polítiques que han fetprosperar aquesta terra, a la vegada que són més cohesionatsi inclusius, la seva herència, podem parlar d’una herènciapositiva, és de justícia social i de progrés: més professors ales escoles, més professionals sanitaris, una renda socialgarantida, oportunitats laborals per a les dones víctimes deviolència de gènere, més polítiques actives d’ocupació,aquesta és la seva herència, una herència de justícia social iprogrés.


Polítiques que s’han compassat amb una gestió rigorosadels comptes públics i de la reducció del deute els darrersanys. A nivell econòmic tenim un creixement acumulat de 14punts del producte interior brut, el més elevat des de l’entradade l’euro, i les previsions econòmiques de creixement estroben envoltant el 2%.

Ha augmentat la despesa turística a les nostres illes, vàremtancar el mes d’agost amb un rècord d’afiliació a la SeguretatSocial i tenim 12.600 llocs de feina més que fa un any, 85.000més dels treballadors que hi havia la passada legislatura ambel Partit Popular.

Cal ser prudents, avui ha sortit aquesta qüestió, davant lesincerteses globals que tenim, però una cosa és la prudència iuna altra ben diferent és l’alarmisme. No ens deixa desorprendre que aquells que durant la seva gestió varen fer laquadratura del cercle, augmentar dèficit en quasi 500 milionsd’euros, pujar 12 punts el deute i fer les majors retallades dela història d’aquesta comunitat avui venguin a qüestionar laseva capacitat, venguin a intentar donar-li lliçons, perquè lidonen aquestes lliçons precisament els que no creuen en lacosa pública i volen reduir l’Estat a la seva mínima expressió.


Algú pensa en aquesta cambra que el debat econòmic no ésun debat ideològic? Perquè m’imagín que els diputats i lesdiputades d’aquesta cambra no creuen ja en els Reis Mags; noés ideologia boicotejar una flexibilització dels objectius deldèficit que ens hauria pogut donar un marge de 65 milionsd’euros per a aquest exercici pressupostari? No és ideologiaque els ajuntaments tenguin un superàvit acumulat de 500milions d’euros, 500 i busques, i que no puguin invertir-lo enpolítiques socials o inversions necessàries per als seus veïnatsi veïnades? No és ideologia vetar un augment al Senat delsostre de despesa, 6.000 milions d’euros més per a lescomunitats autònomes, que permetia que les comunitatsdisposassin de més recursos per dedicar a polítiques socials?

Perquè tot això ho han provocat el Partit Popular iCiudadanos els darrers mesos, amb la seva actitud al Congrési al Senat, impossibilitant donar un baló d’oxigen a lescomunitats flexibilitzant els marges econòmics. Elfonamentalisme del nostre temps té forma d’ortodòxiaeconòmica neoliberal i no falten els seus creuats.

I no és hipocresia que els que callaren com a tombes, quanMontoro negava bestretes en 2017, per no tenir pressupostsaprovats, ara clamin al cel amb un govern en funcions? I tantque sí què és hipocresia! Com invocar retallades un dia i al’altre anunciar xecs escolars, baixada d’imposts o proposarconstruir 8.000 habitatges. S’aclareixin, senyors i senyoresdel Partit Popular, soplar o sorber, les dues coses alhora nopot ser.


Ja coneixem el tarannà del Partit Popular, que se caigaEspaña, ya la levantaremos nosotros, encara ressona com auna lletania, van posant mines i a veure quan es poden detonar.I si el PP no és a les institucions tot val, política de guerrilla.Critiquen falta de contundència per part de la presidenta, i siuna cosa la caracteritza és que mai no li cauen els anells al’hora de reivindicar el que és just per a aquesta comunitatautònoma, ho ha reivindicat davant Mariano Rajoy i ho hareivindicat davant Pedro Sánchez, amb el Govern socialista,mai no li han caigut els anells. El que és un exercicid’hipocresia és que quan governava el Sr. Rajoy, senyores isenyors del Partit Popular, li exigien el que ara un govern enfuncions no es troba amb capacitat de fer i sense pressupostpropi.

I Sr. Marc Pérez-Ribas, esperar que Pedro Sánchez abordien qüestió de mesos una reforma del sistema de finançamentquan Mariano Rajoy, des del 2014, que estava caducada, no lava poder fer, jo crec que és un exercici com a mínim naïf.


La presidenta, quatre anys caducats, i amb 70 dies havia defer-la, molt bé!

La presidenta ha exposat avui quines són les dificultats ireptes de finançament i tots els contactes que s’han mantenguta l’estiu per desbloquejar aquesta situació, ha comentat la

situació conjuntural que vivim, pels pressuposts prorrogats, elvet que hi ha hagut per part de Ciudadanos, del PP i de forcessobiranistes i nacionalistes que tampoc no han ajudat gaire ala situació, el bloqueig polític a la investidura de PedroSánchez, que fa que el funcionament de l’Estat no funcioni demanera ordinària, i que no arribin els doblers que ens hand’arribar. A aquesta situació conjuntura, ha comentat la Sra.Presidenta, s’hi sumen situacions sobrevingudes, com latorrentada o les indemnitzacions per sentències judicials, quesón les que han motivat el Pla econòmic i financer.

El Govern de les Illes Balears ha complert regularment elsobjectius del dèficit alhora que reduïa deute públic, tot elcontrari que va fer el Partit Popular, que els va incomplirsistemàticament fins que un any li varen canviar les regles dejoc per donar-los una miqueta més de marge. Vaja el que noens han deixat fer! D’aquí deu venir la seva obsessió i lapedrada dels 500 milions d’euros, perquè era la seva mitjanade dèficit anual.

Respecte de les qüestions estructurals que s’aguditzenquan irrompen altres factors, trobam el dèficit estructural definançament, que va millorar 21 punts amb Zapatero i XiscoAntich en aquesta comunitat, insuficient, sí, però va milloraren 21 punts, i una part del nostre deute que arrossega aquestproblema estructural, ho ha comentat la Sra. Presidenta, dedestinar un 85% del pressupost no financer a pagar els serveisessencials.

La pregunta que jo vull fer és: volem mantenir la fitahistòrica de per primera vegada trobar-nos a la mitjana estatalen inversió en política social? Volen aconseguir-ho? Perquèaquesta és la pregunta que hem de contestar els diputats i lesdiputades, volem seguir estant en la mitjana de prestació delsserveis públics essencials? Hi ha qualque grup polític queconsideri que hem de renunciar a aquest fet? Perquè estaria bédir-ho avui, més que res perquè es retratin davant delsciutadans i les ciutadanes, hi ha qualque grup que vulguirenunciar a la renda social garantida, milers de professors ales aules, la fi del copagament? Perquè aquest és el debat decom millorar els recursos per mantenir tot allò que hem estatcapaços de construir aquests anys i que volem seguirconstruint, aquest és el debat, aconseguir més recursos permantenir-nos en la inversió estatal.

La dreta i les seves receptes ja sabem on ens varen dur, ala major crisi de solidaritat a nivell europeu i va sumir aquestaterra en la infàmia de les pitjors retallades; el seu model és elde les tisores, per això ja hi pensen, no és el nostre model.

I jo deman una cosa, si és possible interpel·lar-los a unmínim de responsabilitat política. Hem vist avui a la tribunapropostes fantàstiques per a aquesta comunitat com una poesiabaratera de Presuntos Implicados, bé, o reducció de lesautonomies, nada nuevo cara al sol, però s’obvien...

(Remor de veus i alguns aplaudiments)

... totes les dades positives, que són moltes; aquest discurscatastrofista té un gran efecte performatiu, és a dir que les


paraules són poderoses i amb les paraules es pot fer molt demal. Amb l’alarmisme, Sr. Company, crida el mal temps, ésaixò el que desitja: cridar el mal temps? L’economia també ésun estat d’ànim i li fiquen a la gent la por al cos generarà mésincerteses i fem un flac servei a aquesta comunitat. Deixin deficar la por als inversors, als petits empresaris que no saben sihan de contractar un treballador o una treballadora més, que espensen invertir en una casa, en comprar un cotxe, perquè a unaeconomia de consum com la nostra la psicologia ésdeterminant, i vostès criden el mal temps, no segueixin peraquí, perquè és impropi d’un líder de l’oposició.

La presidenta ens crida a totes les forces polítiques de lacambra a fer un front comú, quan anam plegats som més fortsi la ciutadania hi surt guanyant; abordem els reptesestructurals, vostè ens ha interpel·lat a construir un noucontracte social per mantenir els serveis públics i essencialsi afrontar els reptes estratègics, aquí tendrà, Sra. Presidenta,al Grup Socialista remant al seu favor.

Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Cano. Correspon ara la contestació de lapresidenta del Govern a qui demanam si contestarà de formaindividual o global.


Moltes gràcies, Sr. President, intentaré anar donantresposta d’aquelles qüestions que s’han plantejat i si algunacosa se m’oblida després en el darrer torn intentaré donarresposta.

M’agradaria començar primer per fer una micad’explicació perquè s’han posat en dubte algunes qüestions perpart de diferents grups parlamentaris que crec que val la penacomençar per aquí, i és defensar la feina feta durant els quatreanys passats, però no per res d’ànim d’estimulació de dir, hohem fet bé els partits polítics que governàrem sinó tot elcontrari, per dir la societat de les Illes Balears ha estat al’alçada de les circumstàncies i junts hem pogut aconseguir unescenari millor del que ens trobàrem l’any 2015. Crec que valla pena dir les coses tal com són i explicar a la gent el que hasucceït i d’on veníem i on som i per això poder enfocar millorel futur, cap on volem anar, que és allà on jo els estenc la mài crec que és el que hem de parlar entre tots i entre totes.

Deia que val la pena reivindicar decisions preses enaquesta comunitat autònoma que no va prendre el Govern totsol sinó que va prendre el Govern amb els grups parlamentarisque li donaven suport, però sobretot va prendre les decisionsamb els agents socials i econòmics amb els que pactàrem unfull de ruta, un full de ruta que he de recordar ha aconseguitque aquestes illes, aquesta comunitat autònoma durant quatreanys hagi aconseguit crear 85.000 nous llocs de feina en

aquesta terra; que tenim 40.000 persones que tenen uncontracte indefinit més del que ens trobàrem; que hi ha590.000 treballadores d’alta a la seguretat social, molt mésdel que ens trobàrem; que som la primera comunitat amb mésgent fent feina abans de la crisi; que aquests quatre anys hemcrescut un 14,1% acumulat, molt més que la mitjana espanyolai europea. I ho dic perquè això és mèrit de tots, de la societat,dels empresaris, dels treballadors, dels agents, de les entitatsi de les institucions que hem fet feina colze a colze per poderaconseguir aquesta situació econòmica, aquesta situaciósocial i aquestes millores també amb els drets i serveis que vafer el Govern, i després m’hi aturaré dos segons.

Evidentment, des del Govern de les Illes Balears vàremestirar aquest model de decisions, de preses de decisionspolítiques per aconseguir això, restablir una situació quevàrem trobar molt precària en drets, en serveis públics, enllibertats, també en un model de creixement econòmic quevàrem intentar revertir cap a la redistribució millor de lariquesa i amb una qüestió que comentava el Sr. Castells i quejo hi estic absolutament d’acord, amb una aposta ferma dediversificació de l’economia, de canvi del nostre modeleconòmic i de millora del nostre model econòmic i d’intentarfer feina cap a una línia que és absolutament clara i que vàremcomençar a treballar des del Govern, record, des de 2015,quan ningú no en parlava a tot Espanya nosaltres, aquest governi l’anterior govern, parlàvem de la necessitat de pujar elssalaris als treballadors i treballadores. Això és la realitat, i hodiguérem des del primer dia i durant la passada legislaturatambé aconseguirem que 200.000 persones, que es dia aviat,hagin pogut veure millorat el seu salari amb els convenisd’hostaleria, amb els convenis de comerç, amb tots elsconvenis col·lectius que s’han anat millorant, perquè aquestaés i ha estat la nostra obsessió i és i continuarà sent la nostraobsessió, que la gent visqui millor en aquesta terra; i nodefugirem de cap debat i no defugirem de cap proposta nidefugirem de defensar-ho davant qui calgui, però la gentd’aquestes illes es mereix aquestes condicions millors.

I hem demostrat també que les forces progressistes sabemgestionar bé els recursos públics i crec que també és bo dir-ho. Aquesta comunitat autònoma, que ha crescuteconòmicament, que hem millorat la inversió social, ladespesa social com mai en aquestes illes no s’havia fet, tambého hem fet amb un ajust molt clar de l’equilibri dels nostresrecursos públics, hem disminuït el deute públic per primeravegada en termes absoluts i en termes referents al PIB moltmés del que havia succeït mai en aquestes illes. I aquestatambé és la realitat, ho dic pels que ens vénen a donar lliçons.

Nosaltres vàrem aconseguir millorar la reversió de lesretallades que havia fet el Partit Popular, millorar la situaciódels drets socials de la ciutadania i alhora també controlarmolt bé els recursos públics. He de recordar que per primeravegada -deia- vàrem baixar el deute, però que cada any, cadaany, vàrem complir els compromisos de dèficit, cosa que nosucceïa en temps del Partit Popular. Ho dic perquè ens hanvengut a fer una lliçó d’ortodòxia pressupostària quan, Sr.Company, vostès varen incomplir cada any el percentatge dedèficit públic, cada any el deute, llevat d’un any perquè li varen


(...) l’objectiu. Clar, a mig any ja l’havien incomplert i el Sr.Montoro va dir, bé, aquest any, que era any electoral, canviami donam més marge a les comunitats autònomes, que vostèsens han negat durant aquesta legislatura.


Sí, per anar donant lliçons hem de saber explicar què varenfer, hem de saber explicar què varen fer, vostès varenaugmentar el deute públic d’aquesta comunitat autònoma3.500 milions d’euros en quatre anys, un 11,9%, i nosaltresl’hem baixat. Aquesta és la realitat, senyors del Partit Popular.

I ho hem fet -deia- aplicant rigor pressupostarievidentment en un bon moment de creixement econòmic,evidentment també amb una política fiscal adequada des de lesarques públiques i amb tota l’adversitat que suposen lesnormes estatals, que abans explicava, de la regla de despesaque són absolutament injustes amb la nostra comunitatautònoma. Crec que també val la pena dir les coses com són,i ho tornaré a dir, aquest, el pressupost de la comunitatautònoma, per tot això que jo els dic, va aconseguir créixer ladespesa no financera i en total, en total, hem tengut 2.440milions d’euros més, nosaltres, a la passada legislatura que al’anterior, 2.440 milions d’euros. Les xifres són les xifres. Ion els hem invertit? Els hem invertit en educació, en sanitat,en serveis socials, en política d’habitatge, en política demobilitat. Bé, idò, els que troben que això no està ben fet hohan de dir, els que expliquen que això no són bones decisionshan de dir quin dret volen retallar als ciutadans i ciutadanes.No és possible la recepta que vostès continuen explicant.

He dit, aquestes decisions preses ens suposen posar-nosa la mitjana estatal. Algú troba que és just que els ciutadans deles Illes Balears no estiguin a la mitjana estatal en inversió eneducació, en serveis socials, en mobilitat, en habitatge? A partdel Sr. Campos, que ho ha dit clarament que troba que no, elsaltres troben que és injust que els ciutadans de les IllesBalears estiguem a la mitjana? Bé, idò, això és el que hem fet,ha fet un govern progressista en aquesta comunitat autònoma,posar-nos almenys a la mitjana.


És molt trist, és molt trist i molt poc ambiciós com a paísi molt poca estima a la seva terra que vostès, el de la dreta,m’hagin dit, hagin titllat de fiesta autonómica, de festa delGovern de progrés, les polítiques educatives, socials, dedependència, de renda social...


... és molt trist i molt injust amb la societat d’aquestes illes.La festa la del Partit Popular que pagaven amb la Gürtel, Sr.Company; aquí ni una broma, aquí ni una broma, perquè elpressupost públic d’aquesta comunitat autònoma...


... el pressupost públic d’aquesta comunitat autònoma ha anat

sobretot a les persones que més ho necessitaven i que vostèsvaren deixar a la cuneta.

I per què he comparegut avui? A petició pròpia, iefectivament, Sr. Castells, per ampliar el marge de lacompareixença que m’havia demanat el Partit Popular, perquècomparèixer pels 177 milions no té sentit, té sentitcomparèixer per explicar els problemes que té aquestacomunitat autònoma de finançament; té sentit comparèixer iexplicar les propostes que tenen, Sr. Company, perquè jo heexplicat les propostes del meu govern i he explicat lespropostes que hem fet des del minut u en el Govern d’Espanya.

Vostè aquí m’ha vengut a cantar una cançó, quina propostaté el Partit Popular la que aplica a Andalusia o la que aplica aMadrid? Quina és? Pujada o baixada d’imposts a les personesque més recursos tenen? Retallades a educació de lespersones que tenen més vulnerabilitat? Retallades en lespolítiques de lluita contra la violència masclista? Això és elque fan a Andalusia i a Madrid. Què varen fer vostès a les IllesBalears? Varen pujar els imposts a tothom i varen retallar commai el serveis públics. Aquesta és la seva recepta, la que nofarem, la que no farem.


I m’agradaria que com a mínim els partits polítics quetenen representació estatal aquí haguessin explicat algunacosa, haguessin explicat alguna cosa perquè, clar, la situacióde bloqueig polític que es viu a Espanya i la situació de lamanca de recursos que es donen a les Illes Balears és un temaproblemàtic per a aquesta comunitat autònoma, i jo ho he ditmolt clar i ho defensaré davant qui sigui, sempre ho he fet aixíi sempre ho faré, jo tenc molt clar que som la presidenta deles Illes Balears i defens els interessos de les Illes Balearsgoverni qui governi a Espanya, tant si governa el PSOE com sigoverna el PP com sigui qui sigui, aquest és el meucompromís que sempre he exercit amb aquesta terra i sempreexerciré, i no tothom pot dir el mateix, no tothom pot dir elmateix.

Dues coses que són clares, sistema de finançamentautonòmic. El darrer model de sistema de finançamentautonòmic ens va fer pujar 21 punts, suficient? No, coms’explicava molt bé per part de la Sra. Cano, suficient no, isempre ho hem seguit reivindicant. Ara bé, aquest models’havia de canviar l’any 2014, qui governava en aquestacomunitat autònoma?, el Partit Popular amb majoria absoluta.Qui governava Espanya? El Partit Popular. Qui va reivindicarel canvi de sistema de finançament autonòmic?, el PartitPopular no, no varen dir mai ni una paraula...


Règim especial de les Illes Balears, quan s’havia de fer,d’elaborar?, a l’any 2014, set anys després de l’aprovació del’Estatut d’Autonomia, això ho marcava el nostre Estatutd’Autonomia, qui va reivindicar aquest règim especial?, elPartit Popular no i no va aconseguir res, a l’inrevés, va tornartots els recursos de les inversions estatutàries a Madrid.


Aquesta és l’herència del Sr. Company i del Sr. Costa quenosaltres vàrem rebre.

Nosaltres hem fet tot el contrari, tant quan hi ha hagut elSr. Rajoy a Moncloa com quan hi ha hagut el Sr. Sánchez itenim problemes, sí; necessitam un nou sistema definançament autonòmic, sí, com l’aire que respiram, perquè lasituació que vivim és absolutament injusta perquè no és justque la transferència que es fa per a educació, per a sanitat i pera serveis socials des d’Espanya no arribi al finançament quenecessiten i que és just per als nostres ciutadans, perquè no ésjust que no es contempli l’augment de la població, perquè noés just que nosaltres estiguem planificant totes unesinversions i tota una despesa, per exemple en sanitat, lligadaa 16 milions de turistes que vénen i això després no se’nscompensi per part de l’Estat. Tot això no és just i to t aixònecessita de la reivindicació.

Vostès em diuen: “No hem aconseguit res”, sí, hemaconseguit coses, efectivament hem aconseguit un nou règimespecial per a aquesta comunitat autònoma i ara hemd’aconseguir que es tramiti la part fiscal; hem aconseguit...


... no, és que és important...


... és que és important, Sr. Company, és molt important perquèdurant el Govern de Mariano Rajoy no vàrem aconseguiraquest règim especial..., que garantís inversions públiques ales Illes Balears no, Sr. Company, ni aprovat per les CortsGenerals, no, Sr. Company, per les Corts Generals només hiha aprovat un règim especial que és el darrer decret llei que vafer el Govern de Pedro Sánchez, li agradi o no li agradi.Aquest és el que hem aconseguit.

En el temps del govern del Partit Popular no vàremaconseguir això i ara s’està aplicant el pressupost de l’any2018 que és el pressupost Montoro, que és el que poc miraper la nostra comunitat autònoma i les regles d’estabilitat quetant ens ofeguen.

El Pressupost General de l’Estat de 2019 que va presentarel president Pedro Sánchez tenia algunes millores, jo vaig dirque hi havia moltes coses més a millorar i si s’haguessintramitat?, s’haguessin pogut tramitar amb esmenes, però no esva permetre aquesta tramitació, primer votaren en contra del’objectiu de dèficit que ens ha suposat 65 milions d’eurosmés en aquesta comunitat autònoma que ara ens anirien moltbé i després es bloquegen uns pressuposts que, entre d’altrescoses, duen aquests 177 milions d’euros que era l’objecte dela seva demanda de compareixença.

Per tant, que era el màxim que volien, bé, idò aquestsestaven al Pressupost General de l’Estat de l’any 2019, igualque hi havia les aportacions de la Llei de dependència que tanbé ens hagués anat a aquesta comunitat autònoma, tothom téresponsabilitats polítiques, tothom, i quan bloqueges una

situació a nivell institucional tothom té les sevesresponsabilitats i jo no amagaré qui en tengui més o qui entengui manco, no és el meu... no és el discurs avui ni és eldebat d’avui. Ara, sí que tothom ha de ser clar quan vota a unparlament, quan atura un pressupost com el de l’Estat de20019 quines conseqüències té això també per a aquestacomunitat autònoma, també per als ciutadans i ciutadanesd’aquesta comunitat autònoma.

I per tant, si ningú no discuteix que tenim una situaciód’infrafinançament, si ningú no discuteix que tenim unesnecessitats en educació, en salut, en serveis socials i en altrespolítiques que són absolutament necessàries per a aquestesilles i que necessiten del suport i de l’esforç de tots i de totes,jo els deman responsabilitat, rigor, feina i que junts puguemaconseguir aquestes demandes que existeixen i no receptesque... demagògia, facem-ne la manco possible, siguem clars enel que plantejam.

Tant des de Ciutadans com des del Partit Popular s’han fetalgunes propostes que a mi em criden l’atenció o capproposta.

Sr. Company, vostè durant la campanya electoral... el queva explicar el Partit Popular era que havíem de baixar elsimpostos per valor d’uns 250 milions d’euros d’ingressosmanco que hauríem de tenir, fa dos dies ens ha explicat quehem de pagar un xec escolar als infants que vostè diu que val163 milions d’euros a les arques públiques, després em diuque tenc un forat de 500 milions que ja li he dit que no ésveritat i després em diu que he de retallar i quina receptaproposa?, perquè és clar tot això que vostè diu ésabsolutament incoherent, absolutament incoherent.

Per tant, seguirem essent seriosos. Prendrem les decisionsque pensa aquest govern amb els grups parlamentaris que lidonen suport. Tenen la mà estesa a poder col·laborarconjuntament com ha fet el portaveu d’El Pi que ha fetpropostes en positiu.

(Se sent una veu de fons que diu: “Oh!”)

Ajuntarem els agents socials i econòmics per parlarconjuntament...

(Remor de veus)

... de les necessitats i dels reptes que té aquesta comunitatautònoma. Ara, siguem seriosos: els únics que tenen unplantejament de com hem de tirar endavant les polítiques enaquesta comunitat autònoma són els que governam i els quedonen suport al Govern, que són els únics que s’han manifestata tirar endavant un full de ruta compartida.

No volem renunciar als drets essencials bàsics d’aquestacomunitat autònoma. No volem renunciar a la inversió públicanecessària. Volem estimular la inversió privada d’acord ambels empresaris i sindicats. Volem treballar per millorar lanostra economia, per fer-la més diversificada per repartirmillor la riquesa. I ho volem fer des de la coherència i el rigor


i perquè tengui molt clar, com se m’ha demanat per part dediferents grups parlamentaris, allò que estam fent des delGovern i allò que farem. Som conscients del bloqueig políticque viu Espanya. Som conscients de la situació que tenim.Som conscients, per tant, dels ingressos que poden no arribara les nostres arques públiques immediatament, cosa que ésabsolutament injust.

Molt abans que hem demanassin la compareixença jo javaig demanar entrevista al Sr. Pedro Sánchez, ens vàrem veureal Consolat de la Mar i ja li vaig explicar la necessitat quehavíem d’ingressar de forma immediata les bestretes a lanostra comunitat autònoma. La setmana passada vaig parlaramb la Sra. Montero, aquestes bestretes s’ingressaran a lesarques públiques de la comunitat autònoma, però el meuplantejament va molt més enllà d’aquestes bestretes perquèaixò és de justícia, és el nostre sistema de finançamentautonòmic. El meu plantejament va molt més enllà d’aquests177 o de les pròpies bestretes. Deia que nosaltres somrigorosos i som conscients, som conscients de la situació debloqueig polític a Espanya. Som conscients de la situació depossible recessió econòmica que viu Alemanya. Somconscients de la situació del Brexit.

Per tant, què estam fent? Estam controlant la despesa del’any 2019. Estam ajustant, reprogramant inversions. Estamprioritzant evidentment totes les despeses per a l’any 2019 iestam pensant en un pressupost de l’any 2020 rigorós, seriósi equilibrat, malgrat no compartir de cap manera la Lleid’estabilitat pressupostària, ho vull deixar clar, malgrat nocompartir la regla de despesa que se’ns aplica, nosaltres somrigorosos i ho hem demostrat. Els únics que han complit ambels paràmetres de dèficit del deute és el govern progressista.Els que sempre han incomplit són vostès. Per tant, nosaltresmalgrat no hi creim hem complit, hem estat rigorosos amb elscomptes públics i ho continuarem sent, plantejarem aquestpressupost. Ara bé, també els ho dic molt clar: nosaltres norenunciam a res del que ens deu l’Estat, no pensam renunciar-hi, no pensam renunciar-hi perquè no és just per als nostresconciutadans i conciutadanes.

I no és cert tampoc el que ens diuen dels forats que veuenal nostre pressupost, a tall d’exemple i després tal vegadatenim oportunitat de parlar-ne més, a tall d’exemple: havíempressupostat 18 milions d’euros d’ingressos per... decobrament als pacients sanitaris que vénen desplaçats, n’hemrecaptat 40, a tall d’anècdota, però tenguin clar que elpressupost és un pressupost viu i que hi ha ingressos que vanun poc a la baixa i n’hi ha que van a l’alça, val?

Dins aquesta situació estam, dins el rigor que enscaracteritza, senyors del Partit Popular, l’IVA està creixent,per tant, vol dir que l’economia continua creixent, hi haconsum fort a la nostra comunitat autònoma. Què ens indicaaixò? Que les bestretes de l’any que ve seran superiors perquèresponen a la liquidació de fa dos anys que va superior al’anterior. Sí, Sr. Costa, aquesta és la realitat. Significa tambécom farem la força nosaltres, on estam fent la força?, a cobrarel que ens deuen, evidentment els 177, a cobrar dels convenisde carreteres que se’ns deuen i per tant, són inversions

necessàries per a aquesta comunitat autònoma, i a pactar ambel Ministeri d’Hisenda el factor d’insularitat que, com béexplicava el Sr. Castells, evidentment ha de suposar que coma mínim estiguem a la mitjana d’inversions estatals en aquestacomunitat autònoma, com a mínim ha de suposar això i en aixòtreballam amb el Ministeri d’Hisenda.

Acab aquesta intervenció per dir-los: si tots estam d’acordque els ciutadans de les Illes es mereixen almenys elsmateixos drets que els ciutadans de la resta de l’Estat, jo elsdeman que siguem seriosos, que siguem responsables, quesiguem capaços d’acordar les propostes; i efectivament, Sr.Castells, jo no tenc cap problema a anar la primera de lareivindicació perquè som la presidenta de les Illes Balears iem dec als ciutadans d’aquesta comunitat autònoma i ho faréamb orgull i amb contundència com ho he fet sempre.

Convocarem de forma immediata aquestes meses de diàlegsocial per parlar amb tothom, de què?, de quin reptes téaquesta comunitat autònoma, que són ambiciosos, però quetenim una societat que se’ls mereix i que està disposada atreballar-los i enfocar-los junts; que parlarem de reptes, queparlarem dels drets de ciutadania que ha de garantir aquestgovern, que també parlarem de com finançam aquests dretsque ha de garantir el Govern i els serveis públics que ha degarantir el Govern i també, com bé apuntava el Sr. Font, decom podem estimular la inversió privada a aquesta comunitatautònoma a uns anys que, efectivament, el creixementeconòmic no serà igual que a la legislatura anterior, com ésbastant evident.

Per tant, des d’aquesta concepció de defensa de la gentd’aquesta terra, com a concepció de defensa dels drets deciutadania, com a defensa que no volem renunciar a res del queens pertoca, però que som seriosos i rigorosos, continuaremtreballant des del Govern i jo els estenc la mà que se sumin aaquesta forma de treballar.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sra. Presidenta. Començam el torn de rèplica delsgrups parlamentaris. Pel Grup Parlamentari Popular té laparaula el Sr. Company.


Moltes gràcies, Sr. President. Sra. Armengol, l’he vistaentre enfadada i nerviosa, i entenc que nerviosa hi ha d’estarperquè hi ha d’estar, però enfadada no prendrà bones decisionssi està enfadada, i comprenc que estigui nerviosa. L’any 2007també deien que fèiem alarmisme, i Rodríguez Zapatero deiaque no passava res, no hi havia crisi ni hi havia res, quejugàvem a la Champions League.

Vostè em diu que hem d’explicar d’on venim i, clar, el seuretrovisor continua estant espanyat, no arriba més enllà de


2011. Jo li diré d’on venim. Venim de la caiguda en picat del’activitat econòmica, la pitjor crisi que havíem conegut mai,en el 2011, quan vostè governava. Caiguda dels ingressostributaris en més de 700 milions d’euros; 1.300 milionsd’euros de forat seu en els comptes públics; 1.600 milionsd’euros de deute a proveïdors; 400 milions d’euros de facturesdins els calaixos de l’ib-salut; farmàcies i indústriafarmacèutica amb amenaces de tallar els subministres; 130persones amb discapacitat que als deu dies d’haver inauguratel curs polític estaven aquí fora, als deu dies de vostès deixarel Govern estaven aquí fora protestant; acomiadamentsmassius de les empreses que proveïen serveis al Govern.Fallida tècnica, això és el que vostè ens va deixar. Per tant, hohem de saber d’on venim, no ha de comptar a partir de.


Home!, i jo no en volia parlar, jo no li volia parlar perquènomés tenc cinc minuts, però ja està bé!, Sra. Armengol,sempre estam igual. Vostè va deixar en fallida la comunitatautònoma i du el mateix camí, vostè va agafar al 4%l’economia i l’ha deixada al 2%; ja ho veurem, a veure si acaba.Per tant, i ho fa pagar, vostè és la responsable que elsciutadans després hagin de pagar, vostè, el que passa és quehem hagut de venir nosaltres sempre a arreglar-ho i ara hohaurà d’arreglar vostè.

Estic segur que vostè no gastaria més del que té amb elsseus doblers, amb els seus estic segur que no gasta més, i perquè és que ho fa amb els doblers públics? Per què se’n volendeutar més? Per què, Sra. Armengol? I sí, sap què li passa?Doncs, miri, jo quan no puc comprar segons que, doncs, no hocompr i intent gestionar millor dins l’economia domèstica,que és el que fan totes les famílies en aquesta comunitatautònoma, però vostè no, amb els seus doblers sí, però amb elde tots venga a endeutar-nos, venga a endeutar-nos, i això noestà bé, Sra. Armengol, vostè està endeutant tothom.

Montoro va haver de fer la regla de despesa per a gent comvostè perquè hi havia gent que gestionava bé, però vostè és unamans foradades, és per això...


... perquè hi havia gent que gestionava bé i varen pagar justs perpecadors, efectivament, efectivament.

Miri, Sra. Armengol, li he dit abans, la culpa és seva, vostèha governat quatre anys, ha tengut 4.000 milions d’euros mési ha estat capaç encara d’endeutar més aquesta comunitatautònoma, mai no havia hagut tant d’endeutament com el quehi ha ara.

Infrafinançament. Vostè sap qui és que va fer el sistema definançament l’any 2009? Vostès, Zapatero, vostès, i el varenaplaudir en aquest mateix parlament i a Espanya, i el PartitPopular va dir que no era bo i es va postular en contra. Pertant, vostès són els responsables.

Corresponsabilitat fiscal. En compte! La Sra. Montero

convendria que la vetllàs una mica perquè no va per aquestcamí. Vostè em diu que vol fer, vol eliminar partidesprioritàries, què és, que en tenia de supèrflues? No, sí, quanparla de fer eficiència ara és que aquests quatre anys no haestat eficient, i què ha fet? Mans foradades, com que entravena balquena hem malgastat. Però li ho torn a repetir, la culpa ésvostè, la culpa d’aquests 500 milions d’euros que falten ésseva, llevat dels 177 milions d’euros que té un poc deconnivència. No pot donar la culpa a ningú pus i vostè a duitles Balears al deute més gran en tota la història, i ara encarademana passar del 0,1 al 0,3%, és a dir, es vol endeutar més,i no va per aquí, vostè no ho faria a casa seva, no hi ha capfamília que fes això a casa seva, per què ho ha de fer aquí?

Vostè, com li dic, té una sèrie de solucions, no en té més,no les inventarà, amb aquest forat que té de 500 milionsd’euros haurà de fer qualque cosa. Clar que haurà de prioritzar,i clar, però qualque cosa haurà de fer, retallades a un lloc o aun altre, incrementar el deute, pujar impostos o deixar depagar als proveïdors, que és el que ens va fer l’altra vegadaquan ens va deixar aquella herència tan enverinada.

Jo insistesc, perquè no hi ha molt més temps, Sra.Armengol, jo insistesc que vostè el primer que hauria de ferper reclamar aquests 177 milions d’euros és ja tenir damuntla taula un informe legal de la comunitat autònoma per dir-lia Madrid que nosaltres tenim dret a aquest doblers i es podenpagar ara.

Vostè ha parlat molt del conveni de carreteres de 2004, enquatre anys no ha fet ni una passa endavant, ens hauriad’explicar què han fet vostès a Madrid a la Comissió BilateralMixta per dur 240 milions d’euros cap a aquí. No han fet res,ni amb uns ni amb els altres.

Jo no vull acabar sense dir-li que ens agradaria molt teniraquell pla d’ajustos i que d’una vegada per totes practicàs latransparència. I col·laboració amb vostè davant Madrid perquèaquí a Balears arribi tot el que és just que ens arribi, sense capdubte des del Partit Popular de les Illes Balears la tendrà, arai sempre. El que no podem fer és enfonsar el vaixell i desprésvenir a demanar ajuda a tots, no, si l’hem d’enfonsar tambél’hauríem d’enfonsar entre tots, eh? Si vostè cala foc i al capd’una hora torna i diu, eh!, tots l’hauríem d’anar a apagar, miri,és que no hauria d’haver calat foc. Per tant, l’economia no ensl’ha d’enfonsar i després demanar un front comú a tots peranar a Madrid.

Si anam a Madrid, Sra. Armengol, és per aconseguir coses,eh?, no és per tornar mans buides, com ens ha passat amb elrègim especial de les Illes Balears, perquè sinó un es mira almirall i no li queda molt bona cara, però col·laboració màximaper anar a reclamar aquests 177 milions d’euros i tot unsistema de finançament que, efectivament, com bé ha dit vostèi com hem dit nosaltres des de fa molt de temps, no és unsistema de finançament que tracti bé les Illes Balears. Enaquest tema ens trobarà totalment amb vostè exigint-ho aMadrid.

Moltes gràcies.



EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Company. Pel Grup ParlamentariUnidas Podemos té la paraula la Sra. Sans.

LA SRA. SANS I REGIS:

Gràcies, president. El nostre grup parlamentari no farà úsde la rèplica.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Sans. Pel Grup ParlamentariCiudadanos té la paraula el Sr. Pérez-Ribas.


Sra. Armengol, he estat escoltant molt atentament tota lacompareixença i durant tota la compareixença no ha fet capproposta, ha parlat del Pla d’ajust que s’ha de fer; ha parlat dereprogramar inversions, no sé quines; i ha parlat de cobrar elque ens deuen, només faltaria, per això estam tots, per cobrarel que ens deuen que són diners dels habitants de les IllesBalears, però a part d’això no tenim cap altra proposta.

La Sra. Sílvia Cano també ha comentat si nosaltres volíemmantenir l’estat de benestar, per suposat, nosaltres volemmantenir i enfortir l’estat de benestar a les Illes Balears, peròaquest estat de benestar ha de ser sostenible, s’ha de poderpagar i perquè això sigui possible necessitem uns comptesrealistes. Duim anys escoltant el Partit Socialista, el PartitPopular que es traslladen les culpes els uns als altres, un anyrere any, una legislatura rere legislatura pugnant per veure quiretalla o qui ha deixat més endeutada les Illes Balears, però elcert és que en aquesta segona legislatura, Sra. Armengol, vostèpot presumir d’haver aconseguit el major deute que haaconseguit, a què ha arribat aquesta comunitat autònoma a laseva història. I això només pot ser resultat d’una gestió pocprudent, la paraula que ha utilitzat abans.

Parlàvem de proposta, proposta, bé, nosaltres hem fetpropostes, nosaltres hem proposat fer una auditoria a tots elsòrgans de la CAIB inclosos els centres instrumentals delsector públic per eliminar duplicitats i despeses innecessàries,una auditoria financera operativa de gestió, d’economia id’eficiència, una auditoria valenta que estudiï les possiblesduplicitats que (...) propostes d’optimització de processos iuna solució sens dubte que pugi ajudar el Govern a aplicar elsajusts de manera... o retallades de manera més eficient senseque es vegin perjudicats, insistim, els serveis essencials perals ciutadans.

Fins i tot a Madrid, des de Ciutadans hem registrat alCongrés dels Diputats una proposició de llei per aldesenvolupament de les facultats obligades del Govern enfuncions en la que s’estableix que entre les limitacions delGovern en funcions no s’inclogui la de no poder aprovar ipresentar per a la ratificació de les Corts Generals els acords

sobre objectius de dèficit i deute, i sobre el límit de despesano financera de l’Estat, més conegut com a techo de gasto, enels terminis previstos de la Llei Orgànica 2/2012, de 27d’abril, d’estabilitat pressupostària financera i sostenibilitatfinancera.

I efectivament, i ho hem dit abans i ho tornem a manifestaren aquesta intervenció, nosaltres volem un finançament justper a l’autonomia de les Illes Balears, un finançament queserveixi perquè els habitants de les Illes Balears puguin gaudirde les mateixes... bé, de la mateixa educació, de la mateixasanitat i dels mateixos serveis socials que els altres habitantsde la resta de les comunitats del nostre país.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Pérez-Ribas. Correspon ara al GrupParlamentari MÉS per Mallorca, té la paraula el Sr. Ensenyat.

EL SR. ENSENYAT I RIUTORT:

Sí, Sr. President, a la vista que s’ha fet un poc tard i que lamajoria de conceptes s’han dit i han quedat clars renunciam altorn... al segon torn d’intervenció.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Ensenyat. Pel Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares té la paraula el Sr. Campos.


Gracias, Sr. Presidente. Sr. Font, hay más ciudadanos queapuestan por la reconquista que por su nacionalismoacomplejado...

(Remor de veus)

... simplemente un dato, eh? VOX, 34.668; El Pi, 31.290, másde 3.000 votos que ustedes, son menos, no se ponga nervioso,a lo mejor es por eso que está nervioso.

Mire..., vamos a ver, yo he escuchado su contestación, Sra.Armengol, también la de la Sra. Cano, fíjese, cuando ustedespreguntan..., ustedes quieren unos servicios de calidad yquieren una renta social, quieren mejor educación, mejorsanidad y usted incluso, Sra. Armengol, se atreve a decir quenosotros no queremos que estemos en la media nacional...Vamos a ver, yo creo que no han entendido nada. Claro quequeremos tener una mejor educación, una mejor sanidad, unosmejores servicios, por supuesto, lo que estamos diciendoclaramente es que con este sistema autonómico eso va a serimposible, absolutamente imposible...

(Remor de veus)


Y precisamente para tener los mejores servicios, unamejor educación, una mejor sanidad, unas mejores ayudassociales para aquellos españoles que están pagando impuestosy cotizando, lo que hay que hacer es devolver esascompetencias y ya verá usted como nos sobra el dinero porquedesde que gestionamos todas estas competencias -desde quegestionamos todas estas competencias- ustedes, ustedessocialistas y ustedes señores del Partido Popular y todos losque han ido gobernando hasta aquí han pasado la deuda endiecisiete años de 500 millones a más de 9.000 millones deeuros.

Eso es una barbaridad. Eso no hay quien lo sostenga y eseste sistema, este modelo territorial el que ha llevado a eso.Aquí todos evitan hablar de eso y se circunscriben al problemade la financiación y por mucho que se reforme el sistema definanciación si no cambiamos el modelo territorial es inútil.En diecisiete años ya se han hecho reformas del sistema definanciación y seguimos endeudándonos porque esto no tienefin, esto sí que es ir a la Edad Media como le gusta al Sr. Font.Esto es acabar en la taifa autonómica. Esto es acabar en quecada uno yo me quedo con lo mío, empiezo a gastar y adespilfarrar, pero después no tengo para educación, parasanidad, para servicios sociales, que es lo que necesita lagente.

La gente está harta de pagar estos impuestos salvajes parasostener un sistema autonómico que encima no les sirve decasi nada y encima endeudan, no solo a ellos mismos, sino asus hijos, a sus nietos y a las próximas generaciones. Ese esel problema. ¿No lo quieren atender? No lo atiendan, perotodos ustedes saben que esto es insostenible, que con estesistema autonómico no podemos seguir adelante. Nos vieneavisando hace tiempo la Unión Europea. Nos vienen avisandotodos los organismos internacionales económicos, o cambianeste sistema autonómico o no podremos pagarlo, ya no lopodemos pagar.

Así que ustedes pueden seguir aquí echándose la culpaunos a otros, que si ustedes cuando estaban, que si Zapatero,Aznar, solo falta allí ya Suárez, todos, da igual, la culpa es deuno y otro, pero oigan: es que aquí dentro de quince años,veinte o treinta, bueno no creo que lleguemos a tanto, perobueno..., seguiremos con este mismo discurso si no vamos alorigen del problema, y el origen del problema es el modeloterritorial, digan lo que digan, precisamente para garantizar unamejor educación, una mejor sanidad y unos mejores serviciossociales, porque nosotros lo que queremos es que haya lamisma inversión aquí que en Andalucía, que en Valencia, queen Cataluña, que en todos los sitios...

(Remor de veus)

Eso es lo que queremos, no que haya medias y unos esténpor abajo y otros por encima, queremos para todos lo mismo,que para eso formamos parte de una nación que si no fuera poreste lastre de sistema autonómico sería puntero en el mundoy ustedes son los responsables, ustedes y los que han estadoantes.

Hasta que no entiendan eso, Sra. Armengol, usted podrávenir aquí las veces que quiera a decir que Madrid le maltrata,que va a exigir al Sr. Sánchez, a quien quiera, a los demás, perosi no atiende al origen del problema y no lo atienden todos losque están aquí, seguiremos con este problema.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campos. Pel Grup Parlamentari El PiProposta per les Illes Balears té la paraula el Sr. Font.


Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, estàclar que al món la curtesa no té fronteres...

(Rialles)

... i, fill meu, quan a un no n’hi ha més, no n’hi ha més, noperdem temps.

Sra. Presidenta, jo crec que el més important és que vostèens demana responsabilitat a tots, a tots ens demanaresponsabilitat, i vostè vol ajuda per a unes reivindicacions quefan falta a aquesta terra. Jo crec que després de lesintervencions de MÉS, de Podem, fins i tot del PP, deCiutadans, aquesta ajuda vostè sap que la té, és a dir, podemtenir distints partits discrepàncies en segons quines coses,aquesta ajuda la té.

Però com l’acudit d’Eugenio: hay alguien más dels seusa Madrid que li donarà l’ajuda?, perquè aquesta és la clau de lahistòria. És a dir, nosaltres podem tenir dins un context dediferent punts de vista polític les ganes d’ajudar-la perquèpugui fer renou i es posi davant d’aquestes taules de societatcivil, empresaris, sindicats... i nosaltres podem empènyer,però després els de Madrid estan disposats a entendre això?,estan disposat a entendre aquesta necessitat? Per això tenguila seguretat que nosaltres posarem aquesta ajuda, empenyeremperquè aquesta responsabilitat que ens diu que hem de tenir i(...) fer.

Però l’altra qüestió és: és evident que pot ser que es paguinels 177 milions d’euros, però el que és evident també és quenosaltres estam multiplicant per quatre l’objectiu de dèficit,estam baixant en la creació d’empreses i pugen les dissoltes,l’atur ha augmentat, es rebaixa la previsió de creixementeconòmic per a l’any que damunt un 1,3 diu el Sr. Toni Riera,d’Impulsa.

El Sr. Carles Manera, president del Consell Econòmic iSocial, diu: “La caiguda d’ingressos tributaris és un indicadord’alentiment de l’economia. Això farà que els pressuposts de2020 s’hauran d’ajustar a les despeses, no es podran manteniralguns projectes. El que és clar és que amb ingressos menorsno es pot actuar com abans.” Aquesta qüestió que no podem


actuar com abans jo crec que ara que estam a punt que venguiuna situació difícil és la que haurien de ser capaços d’explicar.

I després hi ha dues coses que crec que són fonamentals,que és: nosaltres estam preparats per aquest Brexit dur o nodur? Nosaltres estam preparats per aquest alentiment del’economia alemanya?, els dos principals emissors de turistesper a les Illes Balears, anglesos i alemanys. Aquestes cosesvan més lluny dels nostres 500 milions. Estam preparats perla guerra comercial Xina i Estats Units? Això encara va méslluny dels 500 milions.

Ho dic perquè l’aturada de la maquinària pot ser encaramolt més grossa, o aquesta situació bèl·lica al Golf Pèrsic,durà que Trump ens posarà el carburant a uns preusimpossibles és menys lluny que els 500 milions la capacitatde poder veure com ha de ser el 2020. Nosaltres, si vostèsvolen mirar com serà al llarg de l’any que ve amb aquestespremisses, estam disposats a ajudar.

Moltes gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Font. Correspon ara al GrupParlamentari Mixt, té la paraula el Sr. Castells.


Moltes gràcies, Sr. President. Sra. Presidenta, celebrar quehagi recollit el guant que li he llançat i hagi acceptat posar-seal capdavant d’aquesta reivindicació que crec que, perdescomptat, ha de ser unitària, ha de ser àmplia; un acordsocial, polític, ha dit que convocaria immediatament les mesesd’acord social. Per tant, celebro que ens posem a treballar enaquesta línia.

Insistim que s’ha de sensibilitzar la ciutadania perquè unareivindicació des de les cúpules pot tenir el seu efecte, peròjo crec que és molt important que la ciutadania de les IllesBalears sigui molt conscient que aquest problema li afecta iafecta el seu benestar. Per tant, només des d’un movimentampli, profund, compromès i liderat per vostè podrem arribara sensibilitzar la ciutadania d’aquesta manera.

Jo li he dir, ja ho he dit moltes vegades pot ser, però és elque em toca reivindicar com a polític, que el maniqueismeaquest entre el PP i el PSOE que uns els hi digui als altres quetot és culpa dels altres i els altres dient que tot és culpa d’unsi que quan el fet és com una repetició, és com un..., com uncontinu de retrets, no sé si dir que és cansat o és frustrant perals que ens ho mirem un poc des de fora d’aquesta pinça quees fan entre vostès, no?, perquè, clar, la sensació que tenim ésque mai no n’acabarem de sortir.

Jo crec, jo li he de dir que, malgrat les crítiques que elmeu grup va fer la legislatura passada sobre com es va resoldretot el tema del règim especial de Balears, jo faig una valoraciópositiva de la feina que vostè ha fet al respecte, fins i tot elsseus correligionaris perquè sé que no és fàcil i de vegades, és

clar, des de fora els que no tenim aquesta dependència és fàcilcriticar, però bé, des de dintre també és difícil aconseguirresultats i fer-ho de forma discreta i de forma efectiva.

Jo crec que mirant la perspectiva de la situació en què enstrobam la solució del règim especial ha estat una bona solució,ha estat una bona solució perquè ens obre una porta. És a dir,jo abans li he fet dues preguntes, he acabat fent-li duespreguntes sobre quines perspectives té sobre el model definançament, quina perspectiva té sobre el model definançament, quina perspectiva té el factor d’insularitat, no meles ha respost, no sé si perquè no ha tengut temps, perquè nome les ha volgut respondre o perquè pensa que ja..., que avuino toca, no?

Però jo crec que..., jo li he fet aquesta pregunta per unmotiu, perquè el meu grup polític té molt poques esperancesen la reforma del sistema de finançament. És a dir, jo tenc porque estiguem donant un missatge que algun dia arribarà unasolució a través d’un instrument en el qual jo, tal com ha anat,tal com les conclusions de l’informe de la comissió d’experts,crec que realment no dóna una resposta satisfactòria a lesaspiracions de les Illes Balears.

En canvi, en aquest context precisament és el que faguanyar importància a la solució que es va aconseguir amb elrègim especial. El règim especial implica un sistema debilateralitat, sortir del règim comú, és a dir, la multilateralitatdel sistema de finançament ens posa les coses moltcomplicades. Molt difícilment amb totes les aspiracions i entotes les expectatives que tenen altres comunitats autònomesmolt beneficiades pel sistema de finançament aconseguiremgrans avantatges, no? I s’ha criticat molt o s’ha parlat de quanel sistema de finançament de 2009, i jo crec que és d’una grancurtesa de vista perquè efectivament el sistema definançament de 2009 va ser un gran pas endavant, és a dir, queara sigui insuficient no vol dir que en el 2009 no va serboníssim perquè veníem d’una situació molt pitjor.Difícilment tornarem a poder fer un pas endavant d’aquestescaracterístiques i, per tant, crec l’estratègia del règim especialés una estratègia de règim de negociació bilateral amb l’Estatper solucionar un problema molt específic de les Illes, com ésprecisament la seva insularitat.

I respecte del problema en concret dels 177 milions, quea continuació en parlarem, jo li demanaria que no siguemingenus amb aquest tema, és a dir, aquests 177 milions queamb tota la discussió que tenim fins a cert punt és anecdòtic,no?, però l’Estat té tots els instruments que vol per solucionaraquest tipus de problemes fent decrets lleis, modificant lanormativa, trobant solucions. És a dir, l’Estat quan hi havoluntat política troba solucions. I a mi em sap greu perquècrec que d’alguna manera queda la idea, vostè també s’halamentat, no?, s’ha lamentat que no es varen aprovar elspressuposts de 2019, que no s’ha pogut fer govern, escolti!,tot això té un responsable, és a dir, no es varen aprovar elspressuposts de 2019, bé, quan no s’aproven els pressuposts, ivostè ho sap millor que jo, doncs, la responsabilitat és de quiporta aquests pressuposts a aprovació; quan no es fa govern laresponsabilitat és de qui va guanyar les eleccions, com vostè


m’ho va recordar la setmana passada.

Per tant, tota aquesta..., tot aquest conte de la bola de focdels 177 milions el que amaga en el fons és una falta devoluntat política de solucionar un problema per als quals hi hamitjans per solucionar-los i, doncs, que d’alguna manera s’estàposant aquí la balanç aquesta incapacitat de ser capaç de donaruna major estabilitat a la vida política espanyola que de retrucho patim nosaltres, per exemple amb aquest problema dels177 milions.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Castells. Correspon ara al Grup ParlamentariSocialista, té la paraula la Sra. Cano.

LA SRA. CANO I JUAN:

Gràcies, Sr. President. Jo la veritat és que desconfio moltd’aquells polítics que volen tractar l’economia pública,l’administració pública, els recursos públics que tenen unalògica, no?, de servir l’interès general amb l’economiadomèstica i privada, que obeeix a un altre tipus de naturalesai de lògica. Per tant, crec que és una demagògia molt gran feraquest tipus de discursos.

Vostè ha dit que s’estava enfonsat el vaixell, jo sé quevostè sap molt de vaixells, Sr. Company, de vaixells, dellagostes, de dinar a cos de rei...


... mentre desnonaven dues famílies cada dia i el que feia vostèal Govern del Sr. Bauzá era vendre sòl públic quan hi haviamajor necessitat d’habitatge públic a aquesta comunitat. I a lasala de comandaments de les retallades no estava vostè tot sol,també estava el seu director de Pressuposts, el Sr. AntoniCosta, que està assegut a aquella bandada. Facin-se vostèsresponsables de la seva herència que nosaltres ensresponsabilitzam de la nostra, que és una herència de progrés,de justícia social...


... i de restitució de tots els drets que varen quedar malmenatsamb les seves polítiques. Per tant, responsabilitat la seva, laque varen tenir sobre la situació.

Varen aconseguir quadrar el cercle, més deute, mésdèficit, més retallades. Això sí que va ser pura màgia, peròmàgia negra, amb conseqüències nefastes sobre l’economia,varen aturar la roda de l’economia, i, a més, aquesta comunitatautònoma va haver de fer front a sentències indemnitzatòriesmilionàries pels nyaps que varen fer a l’hora d’acomiadar apersonal de l’administració pública, que després es va haver dereadmetre o de pagar. Han estat molt ineficaços socialment i

també amb la gestió dels doblers públics.

Sr. Ribas, vostès han arribat fa poc a la política estatal, a lapolítica a Balears, però també tenen un trist paper que hanjugat en els darrers mesos vetant pressuposts generals del’Estat, vetant el sostre de despesa o vetant la flexibilitzaciódel dèficit. Per tant, també assumeixin les sevesresponsabilitats, responsabilitats que haurien pogut fer que lacomunitat autònoma tengués 100 milions d’euros més enpartides pressupostàries de capítol 4, 6 o 7, perquè mentre enel 2018 amb el PP hi havia 335 milions d’euros que arribavena la comunitat autònoma en el 2019 varen arribar, volien..., esvolien fer arribar 435 milions d’euros més en una partidaimportant per a inversió en zones turístiques madures, que erala meitat del pressupost que es contemplava a nivell estatal.

Avui el format d’aquesta compareixença a petició pròpiade la presidenta és un format de bé informar, de retrecomptes, d’analitzar de manera plegada i jo crec que també hansortit propostes molt positives, algunes les obviaremtotalment, però han sortit propostes positives per part delsdiferents grups, de major autonomia fiscal, d’equilibrar através del principi d’ordinalitat, de guardar el creixementpoblacional que s’ha duplicat des dels anys vuitanta, el repte del’envelliment de la població i l’efecte sobre la cronicitat i elsserveis sanitaris, corregir la injustícia històrica acumulada ola compensació del deute.

Aquest front comú que ha expressat la presidenta va ferque aconseguíssim fites importants com va ser l’aprovació delREIB que no s’ha pogut veure materialitzada per la situacióque vivim en l’àmbit estatal de pressupostos prorrogats o d’ungovern en funcions.

Ens queda la pota fiscal, és un repte que hem d’aconseguir,com hem aconseguit el fons d’insularitat o el 75% deldescompte de resident blindat i to ts junts ho hemd’aconseguir, la societat civil, els partits i els agents socials.

Una altra vegada torn a reiterar que hem aconseguit una fitahistòrica com és estar a la mitjana de la inversió social, queveníem d’estar els darrers o d’estar en els pitjors en aquestrànquing, que per primera vegada hem assolit aquesta fita i queel principal repte és com podem sostenir, aconseguir elsrecursos perquè els ciutadans i les ciutadanes de les IllesBalears tenguin els serveis públics que es mereixen.

Esper que tots els grups polítics estiguem en aquesta justareivindicació i disposats a quadrar la vida de les persones.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Cano. Ara correspon, en torn decontrarèplica, la paraula a la presidenta del Govern.



Moltes gràcies, Sr. President. Gràcies a tots els grupsparlamentaris per les seves intervencions, gràcies a tots elsportaveus que han participat en aquest debat i vull intentardonar resposta a aquelles qüestions que hagin pogut quedarmenys contestades.

El Sr. Company ha començat la seva intervenció una vegadamés dient-nos que tenim la culpa de l’herència, som culpablesde la situació d’aquesta comunitat autònoma, bé, idò, Sr.Company, culpables i orgullosos de tenir 1.500 professorsmés en aquesta comunitat autònoma, de tenir 1.000professionals sanitaris més en aquesta comunitat autònoma,...


... culpables i orgullosos d’haver retornat drets laborals alstreballadors d’aquestes illes als quals vostè va acomiadar deforma absoluta absolutament injusta el que ens va costar 11milions d’euros a les arques públiques, culpables de tenir unarenda social garantida, d’haver pogut possibilitar 85.000 nousllocs de feina a aquestes illes, d’un pla de lluita contra laviolència masclista, que és pioner i que almanco garanteix unany de treball a totes les dones víctimes de violència degènere, orgullosos d’haver invertit en l’electrificació del tren,en polítiques de sanejament, d’abastiment d’aigua, de la Lleide residus, d’haver tirat endavant la Llei de canvi climàtic itantes i tantes altres coses.

Altres incorreccions, Sr. Company, que convé aprendre béperquè després si no diem coses que no són. El creixementeconòmic d’aquestes illes, que jo li he explicat, a la passadalegislatura ha crescut un 14% acumulat: al primer trimestredel 2015, en el seu darrer any de govern, Sr. Company, escreixia a un 2,2%; al segon trimestre del 2015 es creixia a un2,8%, que és quan nosaltres vàrem agafar el govern, 2,8; quanvàrem créixer al 4% va ser al primer trimestre de l’any 2016,governava el pacte de progrés en aquesta comunitat autònoma,no té més història, però...

(Remor de veus)

... sí que és important ésser fidels i lleials al que és la realitati la història d’aquestes illes.

Després m’ha dit: “vostès estan endeutant a tothom”. Sr.Company, tornam-hi, torna-hi -tornam-hi, torna-hi-, la passadalegislatura va ser la primera vegada que baixa el deute en deuteabsolut i en percentatge de PIB, qui va augmentar... i jo li hohe dit: hi havia una crisi econòmica molt dura i li ho ha dit laconsellera d’Hisenda quan ha fet la interpel·lació, però qui vapujar el deute públic, com a campions, varen ser vostès quevaren pujar un 11,9% el deute públic, més de 3.500 milionsd’euros.

Aquesta és la realitat i, per fer què? Per retallar a tothomi pujar els imposts a tothom. Aquesta és la seva herència. Nosé si n’està orgullós o no, però aquesta és la seva herència.

Després em diu: “ha defensat les regles de despesa... lesregles d’estabilitat pressupostària del Sr. Montoro”, jo he dedir des de la tranquil·litat, el bon humor, però amb laconvicció, Sr. Company, que no hi estic en absolut d’acord.

Vostè creu just que les autonomies i els ajuntamentscarreguin el dèficit de l’Estat. Això és el que ha defensat vostèi jo en això crec que val la pena un debat a fons perquè jo hodefens dins el meu partit, és veritat que no sempre guany lesbregues dins el meu partit, però les defens i em barall amb quim’hagi de barallar i ho seguiré fent i com a presidenta delGovern amb qui sigui davant el Govern d’Espanya.

Ara bé, jo he tenc claríssim, eh? Si ara tenim... si Espanyaté un 2% de dèficit, no el té superior perquè vostès el varenimpedir quan la Unió Europea ens donava major tant per centde dèficit en aquest any pressupostari, cosa que és increïble -que és increïble-, perquè això suposa més educació, méssanitat i més serveis socials per als ciutadans que això és elque s’ha d’explicar a la gent, o sigui, si Espanya té un 2% dedèficit vostè creu raonable i just que les autonomies... seguirnomés el 0,1. Això és el que creuen just, això és el que handit, el 0,1%, que el repartiment de dèficit sigui així i que eldeute públic -el deute públic-, la regla de despesa ens aturi anosaltres d’acord amb els ingressos que rebem, és clar que sí.

Això és la regla de despesa del Sr. Montoro que vostè creujusta i que significa que els ajuntaments a les Illes Balears -ales Illes Balears-, només a les Illes Balears tenim més de 500milions d’euros al banc que no podem invertir en els ciutadansd’aquestes illes per una regla de despesa que vostè creu justa,jo la crec absolutament injusta i qualsevol batlle del PartitPopular sé cert que pensa més com jo que com vostè perquèsi no és increïble, és increïble aquesta situació,...


... és increïble..., és increïble.

I li afegesc, per l’argument del Sr. Campos, que tambémereix d’alguna explicació o com a mínim d’alguna qüestió,és clar, diuen: “tenen la culpa vostès els de les autonomies quevolen gastar...


..., que volen gastar, i no la té l’Estat, que l’Estat és el quevetlla pels interessos de tota la ciutadania; bé, idò, qui estàmés endeutat? Quina administració és la més endeutada? La del’Estat,...

(Remor de veus)

... molt més que les autonomies i els ajuntaments; és que aixòés contradiu absolutament amb el que diu el Sr. Campos i elque diu vostè, que estan molt juntets, però és clar, és quepensen radicalment diferents del que pensam nosaltres i delque interessa als ciutadans d’aquestes illes.


I aquest discurs és absolutament perillós per a una terracom la nostra. O sigui, que nosaltres expliquem a Espanya, ala resta d’Espanya que el que interessa és que des d’allà -desd’allà- s’executin les competències d’aquí va en contra delsinteressos de to thom, aquesta és la realitat. Aquesta és larealitat.

Algú pensa que des del Ministeri d’Educació s’ha dedecidir si es fa l’escola famosa a Campos o no es fa... es diràque sí?

(Remor de veus)

Algú ho pensa? Algú pensa que si la sanitat es gestiona desde Madrid s’hagués decidit fer l’Hospital d’Inca o no?

(Remor de veus)

Ho deman perquè això és el discurs que fa VOX, que sónels seus aliats, amb Ciutadans, a les comunitats autònomes onpoden governar. Aquest és el discurs de la dreta:recentralització i, per tant, pèrdua de competències, pèrdua depoder polític a les comunitats autònomes i, per tant,ineficiència en la gestió i més problemes per als ciutadansd’aquesta comunitat autònoma. Això és el discurs de la dretai està bé que el sapiguem.

Nosaltres pensam radicalment contrari,...


... radicalment el contrari.

Jo crec que està molt bé que es destapin i que ho expliquin.Està molt bé que es destapin i que ho expliquin.

Després, que em venguin a dir: “el sistema de finançamentautonòmic del 2009", que jo dic, que jo dic: el vàrem aprovarnosaltres, sí, Govern de José Luís Rodríguez Zapatero, GovernXisco Antich a les Illes Balears, i és una passa endavant moltforta. Estàvem 21 punts per sota de la mitjana estatal. Amb elsistema de finançament de 2009 ens posam a la mitjana. Pera mi és molt millor del que teníem el temps d’Aznar. Vostèdefensa el que teníem el temps d’Aznar, que són 21 punts persota de la mitjana, per tant, que els ciutadans de Balearsseguissin castigats. Això és la seva teoria.

I després, Sr. Company, el que sí que ja això no es potaguantar, ens diuen: “heu malgastat els doblers, heu gastat coma boixos i malgastat”...


... escolti, escolti, escolti una mica... escolti una mica...


... posar 1.500 professors és malgastar?, posar 1.000professionals sanitaris és malgastar?, donar... ampliar la Lleide dependència, donar suport a la gent que la necessita és

malgastar?, és malgastar posar una renda social garantida?, ésmalgastar electrificar el tren?, és malgastar millorar lesdepuradores?, és malgastar millorar les dessaladores?, ésmalgastar millorar l’abastiment de l’aigua?, és malgastar totaquesta política d’habitatge que s’ha fet?...


Això és el que vàrem fer nosaltres.

Escolti..., escolti..., qui va malgastar... qui va malgastar...

(Segueixen els aplaudiments)

... qui va malgastar són els seus -són els seus-, no li he derecordar el que han robat, però almanco li recordaré...

(Remor de veus)

... inversions com el Palma Arena que això sí que és malgastarels doblers públics d’aquesta comunitat autònoma, és clar quesí, és clar que sí, ja està bé...


... ja està bé!

Les carreteres -les carreteres-, d'acord, em diran: vostèshan pressupostat 180 milions d’euros que no han arribat, iefectivament, i jo cada vegada que veig algú de qualsevolministeri, sigui o no el seu competent, evidentment elpresident del Govern d’Espanya, a qualsevol li dic el mateix,sempre reivindic el mateix. Ara, jo crec que vostès haurien dedefensar el mateix que feien quan governaven, i és que és líciti just que aquesta comunitat autònoma pressuposti aquestsingressos perquè són nostres, ens els deuen, igual que vostèsho varen fer. El Sr. Costa va pressupostar 111 milions delconveni de carreteres que no varen arribar, 90 milions d’eurosdel conveni de carreteres que no varen arribar, i 80 milionsd’euros del conveni de carreteres que no varen arribar mai.

Per tant ja està bé, ja està bé! No ens acusin d’inflarpressuposts quan vostès feren això i ho feren bé, i ho feren bé!El que passa és que el que no feren bé és que no anaren areivindicar-ho després a Madrid; al ministre no li deien res,perquè jo amb el Sr. Montoro també hi he parlat molt i séperfectament el que feien quan anaven a Madrid.

(Remor de veus)

Decisions... decisions que hem pres nosaltres, que hempres nosaltres. Els 177 milions d’euros, que vostè m’ha dit“què han fet”. Bé, idò jo el mes de juliol, que vostè encara nosabia ni que els 177 estaven en perill, crec, perquè no s’haviamanifestat sobre tal qüestió, ja vaig parlar amb el president delGovern d’Espanya; igual que ho vaig fer jo ho varen fer tots elspresidents autonòmics, almanco els que governen encomunitats autònomes amb pactes progressistes, i la ministraMontero -li ho he tornat explicar una vegada més- la setmanapassada ja em va dir que els doblers de les bestretes arribaran,


i després veurem aquest debat.

Però del meu govern no es preocupi, i ho dic també per alSr. Font, de la seva pregunta: si no arriben sota la via políticanosaltres no ens aturam, aquests doblers els reivindicaremsigui on sigui, aquesta és la decisió que tenim nosaltres i elsgrups que ens donen suport, és pública i notòria. No passi gensde pena que la reivindicació hi serà, de la forma política o dela que sigui, per poder aconseguir aquests recursos que esdeuen a la nostra comunitat autònoma.

Sr. Campos, ja li he contestat en la seva apreciació delmodel d’Espanya i de la dissolució de les autonomies quepensa; jo no sé per què es presenta a les eleccionsautonòmiques el seu partit, perquè un que no creu enl’autonomia no sé què fan aquí i no sé quins interessos vénena defensar aquí exactament, però bé, cada un davant això potfer exactament el que vulgui.

Sr. Castells, efectivament, estic d’acord amb elplantejament que vostè feia en el debat. Òbviament necessitamentre tots pactar allò que hem dit, els reptes que tenim com acomunitat autònoma, com hem de finançar aquests drets quees mereixen els ciutadans d’aquestes illes i les reivindicacionsnecessàries que necessitam fer junts sense cap mena de dubte.Jo sóc molt conscient que si alguna cosa va anar molt bé lapassada legislatura és la capacitat que vàrem tenir de parlaramb el que pensava diferent, també, i de parlar amb meses dediàleg, amb empresaris, amb sindicats i amb meses de diàlegmolt obertes, on vàrem plantejar tota una sèrie de fulls de rutaque vàrem anar complint, des de lleis emblemàtiques queférem la passada legislatura a possibles reivindicacions davantel Govern d’Espanya, i una de les qüestions que es varenaconseguir, i crec que és una bona qüestió, és el règimespecial de les Illes Balears.

Que tots deim “volem més”?, clar que volem més, i hem deseguir defensant més, i hem de seguir lluitant més, i ho he ditmoltes vegades. Aquesta comunitat autònoma, pel fet de serpetita i pel fet de ser mal entesa a Madrid, sempre ha de lluitarmés. Per això defensar que les competències s’han degestionar des d’allà és un error enorme per als ciutadansd’aquests illes, i mal entesa s’entén des de Madrid perquètenen una visió moltes vegades... desdibuixada d’una realitatque no és tal, com si aquí no hi hagués desigualtats, com siaquí no hi hagués pobresa, com si no hi hagués una situació demanca d’inversió generalitzada. Per tant aquesta és la realitat.Haver aconseguit aquest decret llei en el darrer minut de lalegislatura passada és molt important per a aquesta comunitatautònoma, i efectivament ens obre una porta que és el fonsd’insularitat, el factor d’insularitat o fons d’insularitat, que had’anar a uns pressuposts generals de l’Estat amb una partidapressupostària compromesa a les Illes Balears i que va almarge del sistema de finançament autonòmic i que, per tant,per primera vegada tenim una relació bilateral amb el Governd’Espanya, i crec que això ens beneficia molt, en aquestacomunitat autònoma.

Òbviament ara s’obre el camí de la negociació amb elMinisteri d’Hisenda, que nosaltres ja hem obert amb la

ministra Montero, per veure com hem de calcular aquestfactor d’insularitat. I aquí val la pena explicar que quancomparam pressuposts generals de l’Estat rere pressupostsgenerals de l’Estat, i efectivament no sé si era el Sr. MarcPérez-Ribas que ho deia, que efectivament les Illes Balearssempre anam per davall, i això és una realitat objectiva mirantcada pressupost general de l’Estat, hi ha una cosa que s’ha dedir, i és que a nosaltres no se’ns financen ni les carreteres niel tren, són dues competències transferides a aquestes illes defa moltíssims d’anys que és la inversió bàsica que fa l’Estat entermes territorialitzats, i aquesta és la realitat del que tenim.Ens passa a nosaltres, passa a Canàries, no comparable perquèCanàries té una situació de règim fiscal absolutament diferenta la nostra; a nosaltres ens passa.

Per tant és difícil que en els pressuposts generals del’Estat arribem a la mitjana estatal si no tenim aquestesinversions; per tant és molt bo que hi hagi un factord’insularitat que ens obri a aquestes inversions i a d’altresinversions que puguem plantejar des del Govern de les IllesBalears de tu a tu amb el Govern d’Espanya, i que en aquestesnoves inversions evidentment s’hi puguin ficar temesferroviaris, s’hi puguin ficar temes de carreteres, que per la viaordinària de pressuposts generals de l’Estat no arribaran mai,i som conscients tots i totes, supòs, que aquesta és la inversiómés important que fa el Govern d’Espanya en els altresterritoris, i aquesta és la realitat.

Per tant, és molt important que hi hagi aquest factord’insularitat, és molt important que hi hagi la comissióbilateral, és molt important que el Govern pugui plantejarinversions d’aquest estil o d’altres inversions lligades a altresnecessitats que tenim; hem parlat moltíssimes vegades de lesinfraestructures hidràuliques, que són una necessitat real enaquestes illes, i tantes altres. Per tant aquesta és una portamolt important que hem de saber treballar junts, i per aixòdeman responsabilitat i rigor.

I, efectivament, clar que sí que el Govern de les IllesBalears estén la mà a tots els grups parlamentaris per parlar-nei per plantejar-ho, i que puguem plantejar en els pròximspressuposts generals de l’Estat totes aquestes necessitats quetenim.

I en el sistema de finançament autonòmic, que vostè tambéme’n feia referència, òbviament, que és una gran oportunitatper a aquesta illes i que nosaltres vàrem treballar d’acord ambel doctor Guillem López Casasnovas, sobre un plantejamentdel que necessiten aquestes illes: més capacitat fiscal, per tantque siguem més justos entre el que ingressa i el que ha de ferla despesa, que crec que és molt lògic i molt saludable per anosaltres, perquè no hem d’oblidar que som els segons aaportar i els novens a rebre, per tant algun problema tenimd’infrafinançament que ens ve per culpa de la mala presa dedecisions. Vàrem defensar el principi d’ordinalitat, hemdefensat que la població ha de ser la real que tenim, i la realinclou durant molts de mesos a l’any molta gent de fora queviu en aquesta comunitat autònoma, i això és una realitatobjectiva de la qual nosaltres hem de tenir totes les inversionsposades en marxa, dimensionades per a una població que no és


la de l’hivern, però que durant l’any té pics d’existir, tant lesinfraestructures en temes de residus, com en temes d’aigua,com els hospitals, com les escoles, com l’habitatge; tot had’estar dimensionat a una població molt més real que hemd’assumir amb les esquenes dels imposts només delsciutadans de les Illes, i aquesta és una realitat més queobjectiva.

O també, evidentment, hem plantejat dins aquest debatcomú sobre el nou sistema de finançament autonòmic, i enaixò estam molt d’acord amb el País Valencià, sobre lanecessitat absoluta que el deute públic, que durant moltsd’anys hem hagut de fer per infrafinançament, el que es deu al’infrafinançament, hi ha una part que no es deu al’infrafinançament que nosaltres no demanam que se’nscondoni per part de l’Estat, però la part que es deu al’infrafinançament que pugui ser condonada per part delGovern d’Espanya, i tots aquests plantejaments són els quenosaltres aportàrem a la comissió d’experts. És veritat que ala comissió d’experts hi havia -de segons quines comunitats hianaven- hi havia alguns plantejaments que no ens anaven bé,igual que alguns plantejaments que es feien per part delMinisteri d’Hisenda. Haurem de batallar, haurem de lluitar ihaurem de discutir.

Ara, hi ha una realitat també a la qual crec que ens hemd’aferrar de forma molt important: els experts varenconcloure que el sistema necessita 16.000 milions d’eurosmés; 16.000 milions d’euros més vol dir que l’Estat hi ha deposar més doblers, perquè el que és molt injust és que qui aguanta els pilars de l’estat del benestar són les comunitatsautònomes. La despesa o la inversió important que existeix aEspanya és educació, sanitat i serveis socials, i això sóncompetències autonòmiques; per tant el que no és possible ésque per finançar això no tenguem els recursos suficients, quans’ha demostrat que és molt més eficient la despesa que es fades de les comunitats autònomes que la que es fa des del’Estat, i quan nosaltres hem controlat molt millor el deute ihem servit molt millor els ciutadans.

Som una ferma defensora que les decisions, com més aprop es prenen de la gent, són molt més acurades, i per tantsón molt més eficients però sobretot són molt més eficacesper a la persona que ha de rebre el servei. Per això emdefinesc com una persona federalista, ho aplicam a les IllesBalears i ho defens a nivell de l’Estat. Per tant aquest és elmeu plantejament.

I quant al Sr. Font, òbviament jo deia de les peculiaritatsque tenim en aquesta comunitat autònoma, de les mancancesque hem explicat en el dia d’avui en termes estructurals quetenim com a illes i que, evidentment, la part..., la pressaimmediata de la presa de decisions l’està fent el Govern de lesIlles Balears.

Jo, Sr. Font, no defujo d’aquesta realitat que tenim i quecompartesc perfectament amb vostè, som molt conscient dela realitat que tenim, som conscient que aquest bloqueigpolític no ens ajuda, crec que això és prou evident, no ensajuda ni a nosaltres ni a cap comunitat autònoma. Per cert,

sembla que és una cosa de Balears; l’AIReF i el Ministerid’Hisenda han demanat ajustos a totes les comunitatsautònomes, ho dic perquè no és una cosa de Balears només, ésuna cosa generalitzada. Què està succeint? Que efectivamentaquest bloqueig polític, la retenció de les bestretes i de l’IVAens crea problemes, evidentment. Els compromisos contretsdel Govern d’Espanya, que no només té amb aquesta comunitatautònoma, com vostès poden imaginar jo parl amb tots elspresidents de comunitats autònomes per veure quines mesuress’estan prenent i òbviament tothom té alguna problemàticaperquè el fet que et deixin de pagar el que tu ja tenspressupostat, és que és molt injust del que parlam.

Nosaltres hem fet un pressupost del 19 amb les dades queens va donar el Ministeri d’Hisenda, si nosaltres ho tenim enel pressupost és perquè són les dades que ens va donar, no leshem inventades, ens les varen donar. Igual que nosaltres, totesles comunitats autònomes. Que ara hi hagi una situació debloqueig polític espanyol no crec que hauria de suposar queaixò perillàs les finances de les comunitats autònomes perquèaixò significa anar a la sanitat a l’educació als serveis socialsdels ciutadans, i això era el que estava intentant explicar i peraixò hauríem de pensar entre tots si no és possible repensaralgunes coses del model espanyol que no funcionen, perquèno és normal que perquè hi hagi un problema polític d’uneseleccions espanyoles es vegin afectades les finances de lescomunitats autònomes amb coses que són, amb doblers quesón teus, amb recursos que són teus, no que vénen lligats a unconveni, no, que són teus, que són del teu propi finançament.

Per tant, aquests són uns problemes, són uns problemesderivats de compromisos com els convenis que evidentmenthauria d’haver firmat el Govern d’Espanya si estàs en plenesfuncions, nosaltres teníem una expectativa molt raonable coma comunitat autònoma. Si s’aprova un règim especial per a lesIlles Balears, si aquesta llei que és una llei estatal et marca quehi ha d’haver un fons d’insularitat i que et posi a la mitjanad’inversions, aquesta llei e t marca convenis amb temesespecífics com el ferroviari, com el tema d’infraestructureshidràuliques, com el turístic, tenim un pressupost general del’Estat del 2019 que s’aprova per Consell de Ministres i espresenta al Congrés de Diputats i du partides pressupostàriesconcretes per a les Illes Balears, òbviament qui ha de compliramb això és l’Estat, no crec que haguem de demanar perdónosaltres perquè a nosaltres aquests doblers se’ns deuen, éslegítim que els reclamem i que els tenguem pressupostats ,però òbviament som responsables, Sr. Font, i jo somconscient del que això significa.

Igual que som conscient, perfectament conscient que lasituació econòmica a nivell global té incerteses i té incertesesla situació a Alemanya, que és el nostre principal emissor deturisme, i té incerteses la situació d’un Brexit dur que ens potcrear problemes a la nostra economia. Per això, he explicattranquil·lament, però molt rigorosament que aquest governprendrà les decisions que pertoca, que serem prudents iresponsables, que ajustam la despesa de 2019 i l’ajustamperquè efectivament volem ser prudents i rigorosos amb elscomptes públics perquè els volem equilibrats. Malgratestiguem en contra, repetesc, de les normes estatals nosaltres


feim feina per tenir-los equilibrats; igual que estam plantejantun pressupost de l’any 2020 ajustat a la nova realitat, clar quesí. Nosaltres serem rigorosos, ara, això no ens ha de llevar dela realitat..., o sigui, l’arbre no ens ha de tapar el bosc, elproblema no és un problema conjuntural d’un pressupostconcret, el problema és que és un problema de finançamentd’aquesta comunitat autònoma i dels serveis bàsics. Jorepetesc, no vull renunciar que els ciutadans d’aquestes illestenguin els mateixos drets que els altres.

I amb tot l’esforç que els he contat, amb tota una situacióeconòmica de creixement econòmic com hem tengut enaquesta legislatura com mai, d’un 14,1%, amb una intensitat depolítiques des del govern anterior destinades a les polítiquessocials, incloem aquí, a part de sanitat, serveis socials,educació, habitatge, mobilitat i les polítiques d’ocupacióactives, hem destinat el 85% dels nostres recursos, i noméshem anat a la mitjana de despesa estatal en temes socials. Aixòvol dir que la nostra comunitat autònoma té un problema mésgros de fons, aquest és el plantejament que jo els faig avui aquíi crec que hem de ser tots conscients perquè la demagògia quepodem fer tots és molt intensa i podem viure de..., en fi, de quila diu més grossa, però jo crec que això no resol elsproblemes, els problemes es resolen tenint clar quin ésl’objectiu final i quina senda podem agafar tots peraconseguir-los.

El meu plantejament és, efectivament, quan hemaconseguit qualque cosa és quan, malgrat hi hagi totes lesdiscrepàncies, que són aquí prou visibles i evidents, hem estatcapaços d’asseure’ns i d’anar junts; quan no només ho feim elspartits polítics sinó que ho feim amb la societat d’aquestesilles, quan som capaços d’ampliar en el debat polític i en eldebat social i en el debat de futur a molta més gent.

Jo amb això, Sr. Font, i acab amb això, crec perfectamenten el que vostè explicava, és molt important planificar, és moltimportant assumir la realitat que tenim, és molt importantasseure’s amb la gent i dir-los les coses a la cara, i jo d'això ensom plenament conscient i així ho hem fet sempre i així hoseguirem fent, explicar quins reptes tenen aquestes illes,quines necessitats tenim, quins drets hem de garantir des delpressupost públic de les Illes Balears i quina exigència hem defer tant a nivell estatal com a nivell europeu, que avui non’hem parlat molt, però que també evidentment necessitamposicionar-nos com a comunitat autònoma.

Aquest és el plantejament que nosaltres feim com agovern, aquest és el plantejament que jo faig com a presidentade les Illes Balears i aquest moment necessita deresponsabilitat, de prudència, però també necessita una cosa,de valentia, de capacitat de gestió i d’empenta, d’empentaconjunta, de sentir-nos part d’una societat, representants d’unaterra amb moltíssimes potencialitats, representants d’unesilles de ciutadans i ciutadanes magnífics, que esperen delsseus representants públics, de tots, dels qui governam, dels quiens donen suport al Govern i dels qui són a l’oposició, de tots,esperen altesa de mires. Esperem que siguem capaçosd’aprofitar aquesta situació per seguir garantint els dretsbàsics, per millorar la nostra economia, per diversificar-la i

per repartir la riquesa. En definitiva, la gent d’aquesta terra esmereix viure millor i es mereix que els polítics estiguem al’alçada de les circumstàncies.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Presidenta. Passam al quart punt del’ordre del dia que correspon a les proposicions no de llei.

IV.1) Proposició no de lle i RGE núm. 4599/19,presentada pel Grups Parlamentaris Socialista i UnidasPodemos, relativa a la solució al desfasament de recursosprevist per a l'any 2019.

En primer lloc, debatrem la Proposició no de lle i RGEnúm. 4599/19, dels Grups Parlamentaris Socialista i UnidasPodemos, relativa a la solució al desfasament de recursosprevists per a l’any 2019.

Intervenció del Grup Parlamentari Socialista, té la paraulala Sra. Truyols.

LA SRA. TRUYOLS I MARTÍ:

Moltes gràcies, Sr. President, senyors diputats i senyoresdiputades. Des de l’aprovació de la Llei 22/2009, la qualregula el sistema de finançament de les comunitats autònomesde règim comú, la comunitat autònoma de les Illes Balears hadisposat dels recursos que per obligació legal li corresponen,tenint en compte que la pròpia llei garanteix el finançamentdels serveis públics fonamentals i el reforçament de lesprestacions de l’estat del benestar.

Per a la determinació de l’import de les bestretes es tenenen compte les previsions existents a la data de l’elaboració perpart del Govern d’Espanya de l’avantprojecte de lle i delspressuposts generals de l’Estat a l’exercici corresponent. Enaquest sentit, està clar que sense pressuposts estatalsdifícilment es poden determinar les partides que per obligaciólegal han de rebre les comunitats autònomes del Governd’Espanya.

Així, la pròrroga del pressupost general de l’Estat 2018,provocada pel veto polític al projecte de pressuposts generalsde l’Estat 2019, suposa en el cas de Balears no haver rebutencara 177 milions d’euros; en concret, 99 milions d’eurosmenys de la bestreta a compte del sistema de finançamentautonòmic i 78 milions de la mensualitat pendent de laliquidació de l’IVA 2017, derivada en aquest darrer cas delcanvi normatiu en la gestió de l’IVA introduït el 2017 perl’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro.

En relació amb aquesta situació el Ministeri d’Hisenda hamanifestat reiteradament, en privat i públicament, que aquestsrecursos corresponen a les comunitats autònomes perquè aixího garanteix la Llei de finançament i que no és possible



realitzar la transferència atesa la situació actual d’un govern enfuncions.

La presidenta del Govern de les Illes Balears també hamanifestat de forma reiterada que els recursos que ha de rebrela comunitat autònoma de les Illes Balears són irrenunciables,innegociables i irrevocables i que se seguirà fent feina devalent perquè els doblers arribin el més aviat possible.

En aquest sentit es manté des del primer dia la reclamaciódavant del Ministeri d’Hisenda tant dels 99 milions d’eurospendents del sistema de finançament com dels 78 milions dela liquidació de l’IVA per a 2019.

Hem de recordar que aquesta reclamació s’ha fet per partdel Govern balear al màxim nivell durant aquest estiu davant elpresident en funcions i a totes les reunions i contactesmantinguts amb el Ministeri d’Hisenda durant els darrersmesos. De fet, la presidenta Armengol ha demanat al presidentSánchez que cal cercar i fer efectiva una fórmula legal perpoder desbloquejar aquest pagament i que en el supòsit que nofos possible pensar a modificar l’objectiu de dèficit i ampliarel marge a les comunitats autònomes.

I aquest és el camí que se seguirà, sense afluixar en l’afanyde reclamar amb total contundència els recursos que enspertoquen, que són de tots els ciutadans i les ciutadanes de lesIlles Balears i que garanteixen l’execució de les polítiquesnecessàries per assolir l’estat del benestar.

El Govern de les Illes Balears ha rebut cada any lestransferències oportunes mitjançant les bestretes derivadesdels recursos generats per la tarifa autonòmica de l’IRPF, elpercentatge cedit a l’impost sobre el valor afegit, dels impostsespecials i dels fons corresponents, a més dels recursosderivats de la liquidació definitiva que correspongui perdiferència entre la quantia dels valors definitius i les bestretespercebudes. Tots aquests recursos han permès assolir elscompromisos establerts amb la ciutadania d’aquestes illes.

Mirin, vostès avui en aquest ple ens han recomanat quedeixem de fer referència a l’herència rebuda del Govern delSr. Bauzá i que passem a posar damunt la taula l’herènciarebuda de la Sra. Armengol, l’autoherència.

Idò bé, l’autoherència finançada amb els recursos derivatsdel sistema de finançament no és més que millorar la vida deles persones que resideixen a les nostres illes i en aquestsentit no ens hem de cansar de repetir que gràcies al Governde la Sra. Armengol s’han reforçat les plantilles dels serveisfonamentals, s’han obert els centres de salut els horabaixes,s’ha baixat l’impost sobre transmissions patrimonials del 8 al5% per a la compra del primer habitatge, s’ha multiplicat pertres el nombre de deduccions que es poden aplicar...


...els ciutadans a les seves declaracions de l’IRPF. Això entrealtres moltíssimes mesures que va posar en marxa el Governen la recent passada legislatura, i tot això és per mor dels

recursos que arriben del sistema de finançament autonòmic idels ingressos derivats dels tributs autonòmics i propis. Aixòi més és el que volem i com que ho volem i hem de poderseguir en aquesta línia seguirem reclamant al Governd’Espanya els 177 milions d’euros.

És per això que presentam aquesta proposició no de lleijuntament amb el Grup Parlamentari Unides Podem.

Moltes gràcies.


(La Sra. Vicepresidenta primera substitueix el Sr.President en la direcció del debat)

LA SRA. PRESIDENTA:

Muchas gracias, Sra. Truyols. És el turno de AntoniaMartín, representante del Grupo Parlamentario UnidasPodemos.

LA SRA. MARTÍN I PERDÍZ:

Gràcies, Sra. Presidenta. Els debats sobre finançamentautonòmic s’assemblen bastant al mite de Sísif, una vegada iuna altra els diferents parlaments autonòmics reclamam alGovern central els recursos necessaris per exercir les nostrescompetències, i una vegada rere altra l’enorme roca que pujampendent per amunt roda cap avall abans d’arribar al cim de lamuntanya.

El model de finançament autonòmic fa anys que hauriad’haver-se revisat. Aquesta és una tasca que el Sr. Rajoy va serincapaç de dur a terme i que el Govern del Sr. Sánchez enminoria tampoc no ha aconseguit.

Des d’Unides Podem creiem fermament en el diàleg coma eina fonamental per arribar a acords polítics i pactes degovernabilitat que millorin la vida de la gent, ho hemaconseguit a diverses comunitats autònomes, consells insularsi ajuntaments.

A nivell del Govern central aconseguírem per exempleamb el Partit Socialista que el salari mínim interprofessionalpujàs dels 736 euros fins als 900, el major augment de lahistòria del nostre país, un 22,3%, són 164 euros més al mesque han marcat la diferència per a moltes famílies, però encaras’ha de fer més.

La proposta no de llei que avui ens ocupa té molt a veureprecisament amb el diàleg i amb millorar la vida de la gent queés al cap i a la fi per allò que la gent ens ha votat.

Per millorar la vida de la gent a Balears ens calenevidentment recursos i d’aquí la reclamació que presentam alGovern de l’Estat, aquests 177 milions, que com s’acabad’esmentar són 99 pendents del sistema de finançamentautonòmic i 78 corresponents a la liquidació de l’IVA de2017, uns doblers que són necessaris per poder proporcionar


serveis públics de qualitat. Així doncs no podem ni volemcallar sobre aquesta qüestió.

La ciutadania de les Illes Balears ens ha encomanat la tascade defensar els seus interessos i això és el que fem desd’Unides Podem. És innegable que aquests 177 milionsd’euros haurien de ser a les nostres illes fa estona i que nos’han de torbar a arribar.

Com tots i totes sabem, avui és un dia important per alnostre país, d’aquí a unes hores podríem conèixer si anam o noa unes noves eleccions generals, això provocaria que aquests177 milions quedin en un calaix una vegada més mesos imesos en lloc d’invertir-se en més i millors serveis públicsper a la nostra ciutadania.

Consideram que seria una greu errada política per part delSr. Sánchez condemnar a Sísif a les nostres illes a tornarempènyer la roca dels 177 milions d’euros costa per amuntuna vegada més.

Per això avui presentam una PNL en col·laboració amb elPSIB per reclamar aquests 177 milions d’euros al Governcentral esgotant la via política i de diàleg. És imprescindibleconvocar el Consell de Política Fiscal, però no només pelsrecursos del 2019, sinó també per les incerteses que tenim decara a l’any que ve i reclamam que el Govern trobi la fórmulalegal per garantir l’arribada dels recursos que legalmentpertoquen a les Illes Balears.

Com he dit, d’aquí a unes hores sabrem si anam a eleccionsgenerals, tant si és que sí com si és que no des d’UnidesPodem seguirem treballant de valent en aquest parlament perreclamar davant del Govern de l’Estat que els ciutadans i lesciutadanes de Balears disposem dels recursos i dels serveisque mereixem.

Gràcies.


(El Sr. President reprèn la direcció del debat)

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Martín. Correspon ara la intervenciódel Grup Parlamentari VOX-Actua Baleares, per defensarl’esmena RGE núm. 5109/19, té la paraula la Sra. Ribas.

LA SRA. RIBAS I MARINO:

Gracias, Sr. Presidente. Buenos días, señoras y señoresdiputados. Nosotros, el Grupo Parlamentario VOX así comoel resto de la ciudadanía que no debe pleitesía a quienes nosgobiernan estamos asistiendo atónitos a un espectáculoinadmisible en la política estatal de nuestro país.

Este ego cansino por parte de los dirigentes del PSOE y desu socio natural que es Podemos, porque así lo decidió el Sr.Sánchez en su momento con su famoso “no es no”, este ego

cansino, como decía, que impide a ambos formar un gobiernoestable para este país nos ha traído hasta donde estamos hoy,que es con esa retención de 177 millones de euros que elgobierno en funciones se niega a transferir a Balearesamparándose en informes imaginarios que nadie ha visto.

Pues bien, para mí esto son excusas de mal pagador, delque no paga porque no puede, porque se ha comprometido amás gasto del que puede asumir y sobre todo porque no hasabido gestionar sus obligaciones, entre ellas transferir a lascomunidades autónomas lo que les toca cuando no habíaninguna excusa para no hacerlo. Es decir, antes de laconvocatoria de elecciones anticipadas.

En cualquier caso, independentemente de las múltiplessoluciones que puedan adoptarse de acuerdo con lo quedictaminen los servicios jurídicos del Estado, hablemos dedecreto ley, de un crédito a coste cero, de mecanismosextraordinarios de financiación, lo que sí es cierto y no cabeduda es que ese dinero pertenece por ley a las comunidadesautónomas y su retraso en el pago está ocasionando unperjuicio tremendo a los servicios públicos más esencialesque son precisamente los que están transferidos a lascomunidades autónomas.

Por ello y por la urgencia que requiere la prestación deesos servicios públicos necesarios, nosotros hemosintroducido una enmienda para que de una vez por todas seinicien las acciones legales oportunas ante el Gobierno delEstado por su incumplimiento de la ley y por el perjuiciogravísimo ocasionado a esta comunidad autónoma como alresto de comunidades autónomas de España.

Pero el quid de la cuestión no es este incumplimientopuntual por parte del Gobierno del Estado, la cuestión esmucho más profunda y es que hoy por hoy hemos creado unsistema de estructura territorial y de reparto de competenciasque hace depender de las comunidades autónomas losservicios públicos más básicos e importantes para laciudadanía, como son la salud, la educación o los serviciossociales y, por ende, que los recursos financieros lleguen a sudestino de la forma más o menos justa, más o menosequitativa y a tiempo es algo esencial, si bien todos sabemosque el eterno debate de la financiación no acabará nunca,porque lo que está haciendo es enfrentar a las comunidadesautónomas, es decir, a los entes que deben prestar esosservicios públicos a los ciudadanos.

Por eso creemos que lo que vivimos hoy, este problemagenerado por la retención de 177 millones de euros y otrostantos más en otras comunidades autónomas, en realidad esuna evidencia más del absurdo sistema que tenemos montadoen nuestro país, que redunda en ineficiencia y en ocasioneshasta en ineficacia, con un aumento injustificado del gastopúblico, multiplicando por 17 la estructura necesaria paraprestar esos servicios públicos.

Nosotros votaremos a favor de la proposición no de leysiempre y cuando se apruebe nuestra enmienda, dado que lodemás que se propone en la proposición son actuaciones que



se limitan a marear la perdiz, con tintes electoralistas, porcierto, no sea cosa que al final se vaya a achacar a Podemosparte de la culpa por no haber formado gobierno cuando lesparecía una ofensa gestionar una vicepresidencia y tresministerios de España.

En cualquier caso y para finalizar, si de verdad quierenustedes hacer un favor a la ciudadanía y crear un sistemasostenible y serio para garantizar en todo caso la prestación delos servicios públicos mínimos y necesarios, vayan ustedesempezando por la devolución al Estado de competencias enmateria de salud y educación; si del Estado dependiesen ahorano estaríamos ahogados buscando una solución para pagartales servicios desde las comunidades autónomas, porque alciudadano de a pie, al que no debe pleitesía nadie ni formarparte de las redes clientelares que los partidos políticos tienendesplegadas en las comunidades autónomas, a esos ciudadanoslo que les importa es que los servicios les lleguen, y ademásque les lleguen con una mínima calidad, y no tanto si el que lopaga se sienta en el Consolat de la Mar o en la Moncloa, o enuna delegación provincial en Baleares de un ministerio deEspaña, como se venía haciendo con multitud de serviciospúblicos hasta hace algunos años. Y lo reivindicamos aquí,desde esta tribuna, porque por encima de todo creemos en elrespeto a la ley, a la democracia, y esperamos cambiar estaderiva de despilfarro desde dentro del sistema y no conplanteamientos rupturistas con los que no nos identificamosy sí se identifican otros grupos de esta cámara.

Muchas gracias.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Ribas. Intervenció del GrupParlamentari MÉS per Mallorca, per defensar les esmenesRGE núm. 5133 i 5134/19. Té la paraula la Sra. Campomar.

LA SRA. CAMPOMAR I ORELL:

Gràcies, Sr. President. Avui és un dia intens en aquestparlament a l’hora de debatre sobre finançament o, millor dit,sobre la manca de finançament de les Illes Balears. Crec quefos proporcional el temps del debat un altre gall cantaria, crec,perquè amb tot el temps que hi dedicam no ens mancariafinançament.

Bé, nosaltres consideram, jo almanco ho pens, que s’haconvertit en una malaltia crònica per a les nostres illes, i ambperjudicis molt greus sobre serveis públics d’aquestes illes, ique venim arrossegant des de fa molts d’anys i que elsindicadors ens ho diuen clar. Un 13,2% de treballadors públicssobre el total d’ocupats, un 10% per davall de regions com perexemple Extremadura; l’indicador de treballadors públics ésun indicador de quin nivell de serveis públics tenim; nosaltresestam un 10% per davall d’altres regions com aquesta, perexemple. Per exemple també som els que tenim més malaltsper personal d’infermeria, cada personal infermer o infermerad’aquesta comunitat autònoma és el que té més malalts. Crec

que són qüestions que posen en evidència precisament quenecessitam més recursos per donar els mateixos serveis o unsserveis millors a la nostra ciutadania o els serveis que esmereix.

Un altre indicador preocupant: tenim un índex de pobresade les Illes Balears de més del 25%, proper al 30%, un índexque compartim, a més, amb la resta de regions mediterràniescom Catalunya i València, que també sofreixen uninfrafinançament molt elevat. O sigui que aquesta manca definançament és el que realment provoca aquesta pobresa o queés el que té un índex més elevat. Crec que ho hauríem depensar a l’hora de precisament defensar aquestes qüestions deben de veres, i que no siguin només paraules buides, perquèles persones que ho pateixen precisament són les personesque tenen menys recursos.

En conclusió, qualsevol incompliment de les obligacionsde finançament de l’Estat cap a les nostres illes crea unasituació molt greu en els comptes de la nostra comunitatautònoma, sens dubte. Per això aquests 177 milions, tanfamosos aquestes darreres setmanes i avui aquí en aquestparlament, i que ens pertoquen per aquest 2019, han de ser unaexigència unànime d’aquesta cambra, independentment delcolor dels... i governs del color polític dels grupsparlamentaris, i de governs del PP o del PSOE que hagincausat aquesta qüestió. Ens agradaria també dir que vuitdiputats de les Balears també en el Congrés de l’Estatespanyol, d’Espanya, també defensassin aquestes qüestionsamb tanta força o en la mateixa línia que aquí a vegadesdefensen grups parlamentaris que tenen representants allà, ique prioritzassin aquestes qüestions. Això sí que ho trobam afaltar.

Bé, les nostres esmenes reclamen precisament que aquestparlament manifesti una postura ferma i millor si és unànime,com he dit, davant aquest govern Sánchez, amb laobligatorietat de transferir aquests 177 milions el més aviatpossible i dins el 2019. MÉS per Mallorca sempre defensaràla via del diàleg i la via política, però en aquest cas per unsterminis concrets. Les necessitats i la vida dels illencs i lesillenques no estan en funcions, com ja hem dit abans el nostregrup, ni podem dependre de les lluites partidistes, com hemvist aquestes setmanes; no volen ni accepten excuses. Per aixòproposam que si el proper 1 de novembre no hi ha uncompromís ferm del Govern espanyol es plantegi aquestgovern actuar i posar en marxa accions més contundents, tantsiguin judicials o d’altres tipus, per exigir aquests 177 milionsper al 2019.

Des de MÉS per Mallorca sempre hem defensat quenomés amb una major sobirania fiscal seria l’únic instrumenteficient i just per fer front a aquestes contínues i crònicsafronts de falta de finançament per part de l’Estat, i per tant,dit això, el que demanam és que s’acceptin les nostresesmenes i que la resta de grups parlamentaris hi votin a favor.

Moltes gràcies.





EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Campomar. Intervenció del GrupParlamentari Popular, per defensar les esmenes RGE núm.5140, 5141, 5142, 5143, 5144 i 5145/19. Té la paraula el Sr.Costa.


Gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats. Enprimer lloc, discutim molt breument la proposta que es fa, laproposició no de llei del Partit Socialista i d’Unidas Podemos.Al nostre entendre a aquesta proposta li falten alguns punts.Podríem estar d’acord amb la convocatòria, per exemple, delConsell de Política Fiscal i Financera, però hauríem de saberper què anam al Consell de Política Fiscal i Financera, quinespropostes durem des del Govern de les Illes Balears per talque venguin aquests 177 milions d’euros famosos. I, per altrabanda, també ens agradaria saber..., està molt bé apel·lar aldiàleg, però ens agradaria saber quan acaba el diàleg; acaba dia31 de desembre de 2019 i llavors ja no reclamam res perquèja no hi ha res a reclamar perquè hem perdut aquestaoportunitat?

Per això des del Partit Popular hem fet una sèrie depropostes en forma d’esmenes per tal que intentem queaquests 177 milions d’euros arribin a les Illes Balears, que ésl’objectiu de tots. En aquest sentit hem fet una esmena permostrar la nostra més ferma contundència davant el Governd’Espanya per exigir d’immediat aquests 177 milions d’euros,perquè arribin. No ens oblidem també de la part de l’IVA, lapart de l’IVA és rellevant, 99 de bestretes i la part deldecalatge de l’IVA de 78 milions d’euros.

Per altra banda estam d’acord que es convoquiimmediatament el Consell de Política Fiscal i Financera pertrobar una solució consensuada entre l’Estat i les comunitatsautònomes a efectes de trobar una fórmula que ens hopermeti. Ara bé, no estem d’acord amb l’esmena tal com es...,perdó, amb la proposició no de llei tal com es planteja perquèdes del Govern de les Illes Balears, o des d’aquest parlamentsi s’aprova la proposició no de llei, no es fan propostes enaquest sentit. Quines propostes feim per intentar que arribinaquests 177 milions d’euros? La PNL tal com està plantejadaara mateix el que ens diu és “home, que l’Estat busqui lafórmula”; no, no, plantegem des de les Illes Balears lesfórmules que creguem que poden ser efectives.

En aquest sentit nosaltres creim que s’ha de complir laLlei 22/2009, concretament l’article 11.2, segon paràgraf, onposa clarament que les bestretes a compte del sistema definançament es faran d’acord amb les previsions del’avantprojecte de la Llei de pressuposts, hi haviaavantprojecte de la Llei de pressuposts, els pressuposts novaren..., varen fracassar, el Sr. Sánchez en l’intent d’aprovar elspressuposts, però hi havia unes previsions de l’avantprojecteperquè hi va haver avantprojecte. Per tant, no entenem com noes poden fer les previsions, perdó, les bestretes d’acord ambaquelles previsions.

Per altra banda, sí que és evident que hi ha un problema decrèdit pressupostari per fer els pagaments, però aquestproblema de crèdit pressupostari es pot resoldre amb undecret llei fins i tot estant en funcions, perquè el Sr. Sánchezha aprovat decrets lleis estant en funcions. Per tant, noentenem que això no sigui una qüestió d’urgent i..., id’urgentíssima necessitat aprovar un decret llei per habilitarcrèdit i pagar aquests 177 milions d’euros a Balears i els7.000 que es duen a les comunitats autònomes.

Per tant, proposam des del Partit Popular una esmena pertal que se cerqui la fórmula, proposam un decret llei, si noserveix un decret llei perquè no s’estima convenient que siguiun decret llei, una línia de crèdit a tipus zero, tipus FLAalmenys que doni liquidesa a les comunitats autònomes, peròsi no fem propostes no sé exactament com aconseguiremaquests 177 milions d’euros si hem d’esperar que la ministraMontero faci les seves.

Per altra banda, ja estaria bé que sol·licitàssim un informea l’Advocacia de la comunitat autònoma per tal que ens digui,des de la comunitat autònoma, quina podria ser la fórmulalegal per aconseguir aquests 177 milions d’euros, per què nodemanam un informe a l’Advocacia que ens ho digui? Jo crecque seria convenient i així ho entenem des del Partit Popularque sol·licitàssim aquest informe, no?

Per altra banda, ja ho he dit abans, crec que la via políticas’ha d’esgotar, efectivament s’havia d’esgotar la via política,però la via política ha de tenir un límit perquè dia 31 dedesembre no hi ha res a reclamar, els 177 milions d’eurosestan perduts i arribaran dins dos anys. Per tant, no ensinteressa si no ficam una data límit per la qual si no hi ha unacord i per tant una proposta i per tan el pagament efectiud’aquests 177 milions d’euros, ens anem, no tenim altreremei, a la via judicial per reclamar-los.

Nosaltres proposam que aquest ultimàtum sigui dia 30 desetembre, d’aquest mateix mes, ja ho vàrem proposar a la PNLque varen rebutjar-nos i bloquejar-nos, per tant, seguimproposant aquesta via, 30 de setembre i, si no és factible, viajudicial.

Finalment, constatar una cosa, una esmena per constatarper part d’aquest parlament el xantatge polític al qual hasotmès el Govern de Pedro Sánchez a les comunitatsautònomes i a les corporacions locals, no ens oblidem, 1.000milions d’euros pendents de pagament també, bloquejant elspagaments fins que no es produeixi la investidura o laformació d’un nou govern d’Espanya. Resulta increïble que espugui atribuir la falta d’investidura als partits que els ciutadansvaren col·locar a l’oposició. Per tant, resulta incomprensibleque realment es practiqui aquest xantatge polític que nocompartim de cap manera des del Partit Popular.

Moltes gràcies.








EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Costa. Intervenció del GrupParlamentari Ciudadanos per defensar les esmenes RGE núm.5198 i 5199. Té la paraula el Sr. Gómez.

EL SR. GÓMEZ I GORDIOLA:

Molt bon dia, gràcies, president. Procuraré ser el més breupossible, entre altres coses perquè el que es fa palès aquí, haquedat clar, és que el que se cerca per als ciutadans de les IllesBalears, per a tots, per a l’interès general, és el màximconsens a una qüestió que evidentment hem parlat abans queera, s’ha dit per diferents grups, ja és quasi endèmic; és a dir,tenim un model de finançament injust, desproporcionat i querequereix d’una reforma, i fer una reforma d’aquest tipus, queno només afecta aquesta comunitat autònoma, sinó elsciutadans de l’Estat espanyol, evidentment requereix el majorconsens, però també requereix la major coherència.

Sra. Truyols i Sra. Martí, nosaltres donarem suport, comno pot ser d’una altra manera, evidentment, queimmediatament es reclami el pagament del deute que es téamb aquesta comunitat autònoma, això és un punt, i ho fem peruna qüestió de responsabilitat i de lleialtat institucional. Jo dicque és just, que és important i, a més a més, que és urgent.

Per tant, a una iniciativa d’aquest tipus no podem fer altracosa que donar-li suport, això sí, amb certs matisos, sobretota una qüestió de redacció, i sobretot donarem suport sis’accepten les nostres esmenes. N’hem fet una d’addicióperquè trobam que aquest debat ja és, com ha dit qualquecompany diputat, un debat que és reiterat i hem de donar unapassa més, a més de reivindicar el pagament que ens pertocahem de reivindicar immediatament que es posi en marxa d’unavegada la reforma del sistema de finançament; de fet, aquí vela nostra esmena d’addició.

Insistia en el debat d’aquesta cambra i de consens per tantentenc i em sorprèn que hagi estat una iniciativa exclusivamentde dos socis del Govern i no dels tres, és una qüestió que ensha sorprès i que, a més a més, un dels socis del Govern fixiuna modificació substancial que és un termini. Sra.Campomar, jo no tenc tan clar el dia 1 de novembre on serem,el que és segur és que, atès el que s’anuncia avui pel Sr.Sánchez i el diàleg que no té el seu soci preferent de Govern,que és Unidas Podemos, és possiblement resoldre aquesttema.

Per tant, nosaltres a la nostra primera esmena no hi hemficat un termini, exigim que s’esgoti la via política, el debatque pertoca i, evidentment, si no hi ha un altre nosaltres sí quetrobam que s’ha de dur una via de reclamació judicial, que éslegítima a qualsevol govern d’una comunitat autònoma o dequalsevol institució.

Però miri, quan nosaltres llegim el punt 1, i per això hemfet una proposta alternativa, el que veiem és una pressió, unamediatització d’un tema com és finançament, un requerimentde finançament que exigeix un consens amb una estratègia de

pressió cap al soci Unidas Podemos que té..., i UnidasPodemos i Partit Socialista que té cap a Sánchez i PabloIglesias, eh!, amb això que facin un govern de coalició oalmanco votin al favor de l’abstenció.

Perquè quan parlam d’un bloqueig, quan parlam d’unbloqueig als pressuposts ens oblidam que el soci preferent queva bloquejar el pressupost varen ser els partits sobiranistesindependentistes, això per una banda; i quan parlam delbloqueig s’hagués pogut resoldre no només el bloqueigfinancer i dels pressuposts, sinó el polític i que tenguem ungovern, i qui ha bloquejat que no tenguem un govern és UnidasPodemos, el soci que arriba aquí a plantejar una iniciativaconjunta que, insistesc, que si accepten les nostres esmenes,especialment la quarta on demanam aquest inici de debatre i dereforma del model de finançament nosaltres hi donaremsuport.

Crec que és important que tenguem en compte aquestacoherència, que ens la demanen als grups de l’oposició, queens ho han demanat, i amb això venim, però també els grupsque presenten la iniciativa, que són els dos millors, ara mateix,els majors interlocutors al Congrés dels Diputats pels dostipus de bloquejos.

Per tant, finalment, nosaltres acceptarem aquesta línia deconsens, entenem que si hi ha aquesta voluntat manifestal’equip, el Grup Parlamentari Unidas Podemos i el GrupParlamentari PSOE-PSIB, acceptarà la nostra addició quartai la nostra proposta de redacció del punt 1.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Gómez. En torn de fixació deposicions té la paraula el Grup Parlamentari El Pi Propostaper les Illes. Té la paraula el Sr. Font.


Gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats. Desd’El Pi nosaltres creiem que això és un simple intent de salvarla seva consciència i de tenir-la tranquil·la, eh!, és a dir, hohem demanat, d’obediència cap als seus caps de Madrid. I aquíve, com diríem en castellà, como anillo al dedo que aquestsdarrers quatre anys que ha governat el PP i li ha donat suportCiutadans ,i que governa el PSOE i li dóna suport Podemos, niCiutadans ni el PP ni Podemos ni el PSOE no han estatcapaços d’obrir el meló del canvi del sistema de finançament.Cap, però, vol dir cap, per la qual cosa ara si us ha entrat lafebre ja em va bé, però el vostre pecat és que cap no ha entratuna iniciativa per canviar el sistema de finançament. Ara aquíresulta que tothom té febre, ah!, benvinguts, pastilles.

Després, quan sent el responsable del PP i de VOX, resultaque els..., com hem de dir que ens han de pagar els 177milions d’euros, a veure si puc posar un exemple: e ls 177




milions d’euros és la nòmina, és a dir, ens havien dit que denòmina ens pagarien 177, idò si ens havien dit que la nòminaens pagarien 177 s’ha de pagar la nòmina, no estam dient quehi hagi un extra de la nòmina on aquesta nòmina dugués, uep!,tendràs un extra que resulta que farem un conveni per adepuradores o un conveni per a tren o vos donarem mésdoblers per un fons d’insularitat que crearem nou.

No, els 177 són la nòmina, no hem de reunir res. Jo esticcontent que la majoria d’esmenes parlin de dur la gent a labarra perquè hem estat tot sols molt de temps aquí dins,aquests quatre anys i quatre mesos.

Per tant, nosaltres en principi dels punts com estanplantejats, el primer així com està... això és sifón congaseosa, si el milloren amb alguna esmena com la de MÉS hipodríem votar a favor, si no ens abstendríem, i els altres dossí que els votarem a favor, lògicament, però és clar, això és unquerer y no poder.

Pensin que vostès ens insten a dialogar i hem de dialogaramb una ministre caparruda -caparruda-, perillosa, que no ésde fiar, no és de fiar, ho ha demostrat, eh? És a dir, d’uncaparrut que hi havia abans que era Montoro ara hem anat a unacaparruda com Montero, a més són mesetarios, no entenenque Espanya és més grossa -que és més grossa- i que hi hadificultats distintes.

I per acabar, hi ha una cosa que veig que serà reiterativa alllarg d’aquesta legislatura de VOX, de la portaveu de VOX, quehauríem de tornar les competències de salut i educació aMadrid.

Només la ignorància, el no haver patit pot fer que hi hagigent, i com que vostè és jove entenc que pugui no haver viscutaquest tema, amb la qual cosa l’ignora, situacions que si avuiparlàssim amb els malalts de fa 30 anys, 32, que haviend’agafar un avió o un helicòpter, algú hi anava en helicòpter, aValència, a Madrid, a Barcelona, perquè no els podien atendre,tal vegada si pogués sentir el patiment que va tenir aquellmalalt o malalta més la seva família no diria els desbaratsd’aquesta qüestió.

Si vostè no se’n record, que gent de distinta ideologia,segur que algun també els votaria, a vostès, anàvem ambautocars i cotxes cap a Manacor perquè hi hagués un hospitala Manacor o cap a Inca per tenir-ho més a prop, fill meu!, aixòseu és ignorància total.

Aquest poble que es diu Balears vol tenir les mateixesprestacions que té un altre poble que a vostè li encanta que ésMadriz -Madriz- que jo som del Madrid, eh?, sàpiga-ho,però...


... però una cosa és una cosa i una cosa és una altra cosa.

I després, per acabar, en tema educatiu, com que no m’hohan de contar, ho he patit, vostès no saben què és tenir un

col·legi públic municipal que vénen de la Segona República ique te caigui el col·legi públic municipal i que lescompetències siguin de Madrid, i tu, com a (...) amb 29 anyshagis d’anar i tornar i tornar venir i no ho entenen i no hoentenen. Fins que no hi va haver les competències aquí novàrem poder fer les infraestructures de col·legis així comtoca.

Només la ignorància i les ganes d’embullar i que la genttengui ràbia uns dels altres fa que vostès puguin dir això aquí.És indignant i jo no ho toler!

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Font. Pel Grup Parlamentari Mixt té laparaula el Sr. Castells.


Moltes gràcies, Sr. President. En primer lloc, vull saludarles diputades proposants, la Sra. Truyols, la Sra. Martín, crecque és la seva primera intervenció al Ple discutint doncs untema substantiu i, per tant, l’enhorabona i els desitjo moltsd’encerts en tota aquesta legislatura.

Poc a poc ens anirem coneixent els diferents grups, elsdiferents diputats i les dèries de cadascú. Jo els explicaré unpoc les dèries del meu grup sobre les proposicions no de llei.Nosaltres creiem que les proposicions no de llei, encara queno tinguin força vinculant, d’alguna manera han d’empènyer elGovern cap a l’adopció de mesures, evidentment fins i tot quansón presentades pels grups de la majoria, en què evidentmenthi ha una sintonia entre els grups i el Govern, quan discutimaquí en aquest parlament una proposició no de llei és perquèvolem que el Govern avanci cap a una altra banda.

Després hi ha aquestes proposicions no de llei comaquesta, en què és a l’inrevés: el Govern fa una cosa, i llavorsfem una PNL per aplaudir el Govern i dir-li que ho continuïfent així.

El Sr. Font ha encunyat ara una nova denominació, d’aixòtradicionalment en dèiem PNL d’autobombo, però ara tambéen podrem dir sifón con gaseosa, com ha dit el Sr. Font, queen això em sembla que tenim el mateix tarannà, el Grup d’ElPi i el nostre grup respecte d'aquestes proposicions no de llei.

Jo soc una mica reticent, perquè, és clar, pens que no és lafunció que tenim aquí, és a dir, aquí la funció que tenim ésempènyer el Govern, no fer seguidisme del Govern. Crec queés la funció, i per això entenc molt bé que MÉS per Mallorcano l’hagi signada, jo ho vaig entendre perfectament, així comel Sr. Gordiola doncs no ho ha acabat de veure clar, jo vaigveure tot d’una que les coses anaven per aquí.


I això, a veure, no és una impressió que tengui jo, és quenomés llegint el primer punt ja es veu. És a dir..., “instem elGovern a esgotar la via política abans d’estudiar altresmesures”, és a dir, fem una PNL precisament per no adoptarles altres mesures, a veure, abans de prendre altres mesuresestudiem... esgotem la via política. És clar, i evidentment,llavors això... qualsevol lector atent veu, home, què passa aquí?És clar, és que ja hi havia una altra PNL d’un altre grup quedemanava aquestes mesures, llavors per això fem una PNL perdir “abans d’altres mesures esgotem la via política i de diàleg”.Aquí és on es veu aquest element de seguidisme del Governque, com li dic, a nosaltres no ens agrada perquè creiem queno és la funció de les proposicions no de llei.

S’ha de dir en aquesta línia que la redacció que proposal’esmena de MÉS per Mallorca és molt més clara i no té capmena d’ambigüitat, és a dir..., “continuar reclamant alMinisteri d’Hisenda els 177 milions”. Creiem que el redactatés molt millor, no dóna tantes giragonses.

Per tant, si vostè, Sra. Truyols, accepta l’esmena de MÉSper Mallorca hi votaríem a favor.

Respecte del punt 2 i del punt 3 hi veiem una certacontradicció perquè, el punt... és a dir, si volem, com diu elpunt 3, trobar la fórmula legal més immediata creiem quedemanar que es reuneixi el Consell de Política Fiscal iFinancera de manera imminent tampoc no ho veiem necessari.

Tampoc no entenem en aquest sentit l’esmena que hapresentat el Partit Popular en aquest sentit. Aquí no s’ha denegociar res ni s’ha de consensuar res entre les comunitatsautònomes i l’Estat, o és que no ens entenem?

Aquí hi ha una quantitat que se’ns deu i que s’ha de pagar,no cal reunir el Consell de Política Fiscal i Financera pertrobar cap solució, o sigui, la solució l’ha de trobar l’Estat i éspagar. En aquest sentit, em sembla més encertat l’enfocamenten aquest cas que fa el Partit Popular que és que es trobi unasolució, la que sigui, no dic que les que proposa a les sevesesmenes siguin les oportunes, perquè aquestes quantitats espaguin.

Per tant, veiem aquesta contradicció entre el punt 2 i elpunt 3. No és que estiguem en contra del punt 2, però és queel veiem contradictori amb el punt 3 perquè si en el punt 3 elque volem és trobar la solució més immediata no té sentit quefacem aquesta marrada en demanar que es convoqui el Consellde Política Fiscal i Financera.

Respecte de la resta d’esmenes que no he comentat, l’altraque presenta MÉS per Mallorca, doncs hi estaríem a favor, amés a més crec que d’alguna manera invalida ja els punts 2 i 3.És que de fet aquesta PNL seria molt més sòlida en acceptarles esmenes de MÉS per Mallorca i retirar la resta de puntsperquè d’alguna manera vénen a substituir el que es demana ala resta de punts.

Per tant, si accepta l’esmena de MÉS per Mallorca tambéhi votaríem a favor.

I pel que fa a la resta d’esmenes no ens han dit si lesacceptaran o no, però en principi la nostra actitud de partida siles acceptessin potser alguna la podríem votar a favor, si noles accepten doncs no cal que fixi posició perquè evidentmentno les podrem votar.


EL SR. PRESIDENT:

Ara correspon als grups proposants la fixació de posiciói les esmenes acceptades, té la paraula la Sra. Truyols.


Moltes gràcies, Sr. President...

EL SR. PRESIDENT:

Perdoni un moment, Sra. Truyols, hem fet una crida a lavotació, però crec que no se sent fora, eh? Si vostès volencomunicar als diputats o diputades que no siguin presents...

(Remor de veus)

Sra. Truyols.


Sí, moltes gràcies, Sr. President. Senyors de l’oposició, aveure, la Llei 22/2009, Sr. Costa, s’acomplirà, ho hamanifestat aquí la presidenta del Govern de les Illes Balears,la Sra. Armengol.

És veritat que una vegada analitzat, no només aquestaproposició no de llei, sinó tot el que ha passat al Ple avui matípareix que vostès reclamen retallades perquè no arriben els177 milions d’euros, que no és el mateix... reclamar els 177milions d’euros perquè no hi hagi retallades.

De fet -de fet-, els haurien de donar un 10 en coherència,un 10 en coherència perquè diuen una cosa avui i fan tot elcontrari l’endemà. A l’any 2011 anuncien abans d’eleccionsabaixades impositives a tot arreu, i just arribar al Govern deles Illes Balears fan la major apujada d’imposts en tota lahistòria de la nostra comunitat. Any 2013, varen treure lestisores de podar, no les tisores, les tisores de podar, i varensuprimir...

(Remor de veus)

... la majoria de beneficis fiscals que es podien aplicar alsresidents de les nostres illes.


Varen eliminar la deducció autonòmica per a adquisició irehabilitació d’habitatge habitual per als joves; també varensuprimir la deducció per lloguer d’habitatge habitual per partde joves, persones amb discapacitat i famílies nombroses...


(Remor de veus)

... això vol dir que vàrem passar a ser l’única comunitatautònoma que va llevar de cop tots els beneficis relacionatsamb política d’habitatge per als nostres joves, persones ambdiscapacitat i famílies nombroses, o sigui, 27.351 residents deles Illes que deixaren de gaudir d’aquests beneficis fiscals.Aquí és quan es varen convertir en retalladors professionals,millor dit...


... en podadors, en podadors professionals!

Any 2019, any 2019. Ara ens demanen un xec escolar perimport de 150 euros que, segons vostès, suposarà un cost pera la CAIB de 163 milions d’euros, al·legant que les ajudesactuals només beneficien les rendes molt baixes. Això no éscert, Sr. Company, i vostè ho sap. Sap que la legislaturapassada el GOIB ha modificat la majoria de límits de rendaperquè més gent es pugui aplicar els beneficis fiscals.

(Remor de veus)

Sap que totes les deduccions que hem anat introduint lespoden aplicar els contribuents amb rendes inferiors a 30.000euros en declaració individual i 48.000 euros en declaracióconjunta.

Segons vostès és una catàstrofe no haver rebut fins ara els177 milions d’euros, que els rebrem, perquè estan garantitsper lle i i, mira per on, no els tremola la mà al demanar unadeducció que suposa, segons vostès, un cost de 163 milionsd’euros per a la nostra comunitat, quan hi ha altres mesures aaplicar per la compra de llibres i material escolar, com perexemple l’intercanvi de llibres o la implantació de novestecnologies a les escoles.

(Remor de veus)

Per què no ho varen fer... per què no ho varen fer quangovernaren? Ho haguessin pogut fer amb els seus ingressos,cobrint amb els seus ingressos ficticis ..., li ho record,ingressos ficticis, impost sobre els rent a car, impost sobregrans superfícies i impost sobre envasos, imposts que mai noes varen aplicar i que es varen utilitzar per quadrar elscomptes.


Una notícia positiva, Sr. Font, i també pensant en el que hadit la Sra. Cano; efectivament, la recaptació de l’IVA fins almes de juliol, des de gener fins al juliol, s’ha incrementat enun 3,7% a les Illes Balears, quasi el doble del que s’haincrementat a nivell de mitjana estatal, un 1,9%. És a dir, aixòsuposa 848 milions d’euros des de gener fins al juliol per alsresidents de les nostres illes; això, repeteix, és una bonanotícia per reforçar la confiança dels ciutadans i delsempresaris.

Sr. Font, la nòmina es pagarà, com li deia al Sr. Costa, els177 milions d’euros arribaran a aquestes illes.

I finalment, com que avui ens ha donat per fer una revisióal nostre cançoner espanyol, recordaré la cançó den’Alejandro Sanz No es lo mismo; no es lo mismo la políticade retallades del PP que la política activa social dels governsd’Esquerres.

Finalment, en relació amb les esmenes presentades els hede dir que acceptarem les esmenes del Grup ParlamentariMÉS per Mallorca. Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Sra. Truyols, accepta votació separada?, perquè elsdiferents grups hi han fet diverses observacions; ho accepta?

Idò fem la votació.

El primer punt du l’esmena 5134 de MÉS per Mallorcaincorporada. Passam a votar. Votam.

(Remor de veus)

Què diu, Sr. Costa? Bé, repetim la votació...

Si em perdonen jo he dit que passam a votar el primer puntamb l’esmena 5134 de MÉS per Mallorca incorporada. Quedaclar? Votam.

34 vots a favor, 15 vots en contra i 5 abstencions.

Votam ara el segon punt, literalment tal com està redactat.Votam.

37 vots a favor, 17 en contra i 2 abstencions.

Ara votarem el tercer punt tal com està redactat. Votam.

40 vots a favor, 13 en contra i 2 abstencions.

Ara votarem l’esmena d’addició número 5133 de MÉS perMallorca, que ha estat acceptada pel grup proposant. Votam.

34 vots a favor, 4 no i 15 abstencions.

IV.2) Proposició no de llei RGE núm. 4024/19,presentada pel Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, per a la república.

A continuació debatrem la segona proposició no de llei,RGE núm. 4024/19, del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca,per a la república.

Intervenció del Grup Parlamentari MÉS per Mallorca, téla paraula el Sr. Ferrà.



EL SR. FERRÀ I TERRASA:

Gràcies, Sr. President, diputades i diputats. Crec que ésobligat avui començar a defensar aquesta proposició no de lleiamb la qüestió prèvia que s’ha plantejat o es va plantejar durantel dia d’ahir, un escrit de reconsideració, un escrit dereconsideració que va presentar VOX, cosa que no hauria deser..., ni ens preocupa ni hauria de ser notícia, però aquestescrit de reconsideració avui ha rebut una contestació claraper part de la Mesa del Parlament emparada amb un informedels lletrats d’aquesta cas.

El que preocupa, el que m’ha preocupat i crec que és unade les qüestions que no acab d’entendre, és que el PartitPopular, a diferència de Ciutadans, que sí que ha entès iacceptat l’argumentació donada, que el Partit Popularmantengui els dubtes sobre la viabilitat que es pugui debatreuna proposició no de llei, el Partit Popular, que du deulegislatures en aquesta casa, que s’han debatut proposicions node llei de qualsevol tipus, de tot tipus, en aquest sentit, en unaltre..., mantengui avui o es posicioni amb dubtes sobre laviabilitat d’aquesta proposició no de llei.

Jo, de veres, crec que el Partit Popular ha tengut un maldia, avui, i no passa res, no passa res. Tengueren un mal dia undia que se’ls varen (...) i muntaren un grup parlamentari, peròel que és preocupant és que vostès segueixin el discurs...

(Remor de veus i petita cridòria)

...segueixin el discurs de l’ultradreta que hi ha en aquestacambra. Per tant, crec que el Partit Popular hauria dereconsiderar aquest posicionament que ha tengut, perquèaquest posicionament, si el tornam enrere, moltesproposicions no de llei presentades per molts de grupspolítics d’aquesta cambra durant tota la història caurien, ambel seu criteri.

I VOX ha manifestat..., bé, tot el dia ha manifestat que estàen contra de les autonomies, que està en contra de lescompetències, com pensen defensar vostès aquestposicionament? Com pensen defensar aquest posicionament,vostès? Amb iniciatives parlamentàries? O no fent res? Sivostès aquest criteri, aquest posicionament que tenen, eldefensen amb iniciatives parlamentàries entren encontradicció amb el que varen manifestar ahir i amb el que hanmanifestat avui, perquè, evidentment, és il·legal, és il·legal elposicionament de defensar un estat sense comunitatsautònomes. Sí o no?, sí o no?

Què insta la nostra proposició no de llei, on va la nostraproposició no de llei?


No, no, no, jo li ho diré, no, no, a instar a qui competeix adur a terme un referèndum. Si vostès defensen exactament elmateix en el sentit contrari no ho podrien presentar, percoherència; no poden fer iniciatives parlamentàries i, si hofan, es curtcircuiten i s’anul·len. Per tant estam davant un grup

parlamentari que no serveix per a res, VOX no serveix per ares, i això vostès transmeten un missatge molt, molt, moltdelicat.

La PNL d’avui que presentam versa sobre democràcia isobre dret a decidir, dret a decidir que inevitablement durà undebat que és república sí o república no, però no estam enaquest punt, estam sobretot en un punt que és democràcia idret a decidir de les persones. I no neg que hi hagi aquest debatde república sí o república no; evidentment MÉS per Mallorcaés una formació sobiranista i republicana, però amb unavoluntat molt inclusiva, tenim voluntat que aquesta proposicióno de llei sigui debatuda des d’una voluntat inclusiva; estamdisposats a acceptar, evidentment, esmenes, transaccions quees puguin fer, perquè creiem que hem d’intentar escapar, queaquest debat no sigui un patrimoni d’una part de l’esquerra,sinó que hauria de ser un patrimoni de moltes formacionspolítiques, tant de l’espectre de l’esquerra com de l’espectrede la dreta, com passa evidentment a molts de llocs del món.

I també voluntat inclusiva perquè hi haurà grupsparlamentaris, com el d’allà darrere, que intentaran dur aquestaproposició no de llei a un altre terreny, a un altre debat, a unaltre debat. Els escoltarem, no ho diré jo, però duran el debatexactament allà on els interessa.

Per tant, jo sí que deman a tots els grups parlamentaris unesforç perquè ens puguin, durant les intervencions, explicarper què no han de donar suport a aquesta proposició no de llei,arguments que defensin que la situació actual ara, la demonarquia, és molt millor que la d’un suposat referèndum pera una república. Quins arguments tenen vostès per dur a termeaquesta... o la voluntat de no aprovar aquesta proposició no dellei? Jo, ja dic, tenc portes obertes per escoltar-los elsarguments, en el meu torn de contrarèplica, de rèplica, elscontestaré, però estic disposat a acceptar qualsevol transaccióque sigui evidentment viable i que camini cap a aquest modelde república, perquè estic segur que dins molts de grups, tantd’esquerres com de dretes, evidentment hi ha molta voluntatque aquesta proposició no de llei tiri endavant.

EL SR. PRESIDENT:

Sr. Ferrà, hauria d’acabar.


Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Ferrà. Intervenció del Grup ParlamentariVOX-Actua Baleares per defensar les esmenes RGE núm.5115, 5116, 5117 i 5118/19. Té la paraula el Sr. Campos.







Gracias, Sr. Presidente. Miren, el Parlamento de las IslasBaleares no puede ser cómplice de una ilegalidad. El GrupoMÉS per Mallorca, yo, un consejo: cámbiense el nombre porMÉS per Catalunya, yo creo que sería mucho más coherente,pero por la Cataluña golpista, que es lo que ustedes defienden.Ustedes, señores de MÉS, instan a que el Parlamento de lasIslas Baleares exija la convocatoria de un referéndumvinculante para que la ciudadanía de las Islas Baleares y la delEstado español, si fueran dos cosas distintas, elija entremonarquía y república, añadiendo “sin perjuicio de otrosreferéndums sobre nuevos procesos constituyentes”.

Su PNL, sorprendentemente admitida a trámite por laMesa del Parlamento, la misma que ha denegado la solicituddel Grupo Parlamentario VOX para que se retirara y noincurrir en una ilegalidad manifiesta que podría acarrearconsecuencias legales, y que además vemos que dando pie aeste debate hemos tenido que soportar con silencio del Sr.Presidente que nos hayan llamado (...), algo lamentable su faltade respeto, ustedes, señores, nosotros hemos solicitado lareconsideración porque ustedes no han presentado una PNLsolicitando una reforma constitucional, no, ustedes estánexigiendo que se lleve a cabo un referéndum vinculante.

Los referéndums, señores, la Constitución Española nosdice en el artículo 92 que tienen que ser consultivos, y elmodelo de Estado sólo puede ser cambiado mediante reformaconstitucional, tal y como figura en el artículo 168 de la CartaMagna. Votar en este pleno la propuesta de MÉS ocasionaráresponsabilidades legales, no les quepa duda, además desuponer una enorme indignidad para el Parlamento y para losciudadanos a los que representamos.

¡Qué lástima, Sra. Armengol -que estará por ahí, no sédonde- que haya convertido el Partido Socialista en unacomparsa del separatismo! ¡Qué pena! Y que ademásparticipen, señores socialistas, en esa campaña de la extremaizquierda contra la monarquía parlamentaria, uno de nuestrospilares del Estado.

Los que somos diputados estamos al servicio de losciudadanos de Baleares y tenemos el deber de defender laConstitución. Parece que lo olvidan ustedes.

Nosotros no somos ni tibios ni acomplejados en la defensade este ordenamiento jurídico, del estado de derecho, delrégimen constitucional, frente a los ataques que recibe porparte de aquellos, como los señores de MÉS, que pretendenenfrentarnos.

Ya les anuncio que acudiremos, por supuesto, a todas lasvías legales disponibles para denunciar lo que hoy aquí estásucediendo. No vamos a permitir que el Parlamento balear seconvierta en una cámara al servicio del separatismo, como hasucedido en Cataluña. Este desafío separatista pancatalanistaque ustedes defienden, que quiere acabar con la identidad deBaleares, que quiere acabar con la unidad de la nación y connuestro régimen de libertades, será combatido por VOX, no le

quepa duda, con todos los instrumentos que nos facilitanuestro estado de derecho, porque nosotros no somosgolpistas, ustedes sí que lo son.

No permitiremos, insisto, que conviertan al Parlamentobalear en una cámara al servicio del golpismo, como sucedeen Cataluña. Aunque la Mesa y su presidente hayan permitidoque esa PNL sea objeto de debate nosotros no participaremosen una votación sobre una ilegalidad manifiesta.

Sigan así, señores de MÉS, ya veremos dónde acaban, si enBélgica o en la cárcel.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Campos. Intervenció del Grup ParlamentariUnidas Podemos per defensar l’esmena RGE núm. 5146/19.Té la paraula el Sr. Jiménez.

EL SR. JIMÉNEZ I FERNÁNDEZ:

Sr. President, senyores diputades, senyors diputats, bondia a tothom. El Grupo de Unidas Podemos defendemos deforma clara que la Jefatura del Estado no debe ser ocupada deforma vitalicia y hereditaria por parte de ninguna persona.Consecuentemente, no creemos en la monarquía y sí en larepública, en la que se pueda elegir al jefe de estado de formademocrática.

Creemos que el actual sistema monárquico es cómplice dela actual situación de precariedad y desigualdad social actual,provocada por los reajustes internos del modelo económicoimperante en 2007 que se ha venido a llamar crisiseconómica. Creemos que el actual sistema monárquico hasido insensible a la pauperización de gran parte de la poblaciónde este país y, en cambio, no ha dudado en responder condureza a las demandas de una parte de este mismo país conrespecto al derecho de autodeterminación.

Pero tampoco creemos en cualquier república quereproduzca los mismos mecanismos de poder que puedaejercer la monarquía. Si hablamos de república hablamos deuna república representativa, de una república federal, marcadapor el respeto a la plurinacionalidad y a la garantía de losderechos humanos, en la que la paz, la convivencia y la justiciasocial sean los referentes principales. Creemos en unarepública social que vele por el bienestar de las clasestrabajadoras, que garantice sus derechos laborales, el accesoa una vivienda digna y a unos servicios públicos de calidad, unarepública feminista que vele por la igualdad real entrehombres y mujeres, una república laica que elimine losprivilegios de las confesiones religiosas, una repúblicaecologista que preserve el territorio de los desmanes de laespeculación y de la degradación ambiental.

Defendemos un estado republicano, federal, plurinacional,plurilingüístico, pluricultural, cooperativo y solidario, quepueda dar solución a las necesidades políticas, económicas,



sociales y culturales de esta realidad plurinacional, de formaque se asuma la diversificación territorial de su composición.Creemos en la soberanía política de los territorios paradecidir su futuro, pero también creemos indispensable lasolidaridad y la cooperación para concretar las otrassoberanías: la alimentaria, la energética, la urbanística, laambiental, la paisajística, la educacional, la sanitaria o lacultural. I creemos que la mejor forma de lograr este marcopolítico solidario con las personas y los territorios diversoses mediante la apertura de un proceso de debate público,participado desde abajo, que concluya con la llegada de unarepública federal.

Apoyaremos la PNL de MÉS per Mallorca porqueentendemos que podemos compartir un mismo objetivo deconseguir una república con las características descritasanteriormente para el conjunto del Estado, para todo él. Perono obstante, queremos proponer una enmienda en la que semodificase o se modifique el texto del punto 1 de MÉS perMallorca, que quedaría redactado de la siguiente manera: “ElParlament de les Illes Balears insta al Gobierno estatal aconvocar un referéndum vinculante que permita elegir a laciudadanía la forma de estado que prefiera, eligiendo entre laforma actual de monarquía parlamentaria y la república federalpara el conjunto del Estado, que garantice por ley los derechossociales, laborales, ambientales, territoriales y culturales delas personas, así como la preservación ambiental delterritorio”.

Moltes gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. J iménez. En torn de fixació deposicions té la paraula el Grup Parlamentari Popular. Té laparaula el Sr. Lafuente.

EL SR. LAFUENTE I MIR:

Gracias, Sr. Presidente. Buenas tardes a todos. En primerlugar me gustaría, antes de iniciar, solicitar expresamente quese retire el insulto a los diputados que se ha proferido porparte del proponente, el Reglamento pone que debemosutilizar el adecuado uso de la palabra en el parlamento y creoque no es apropiado al reglamento el insultar a los diputados.


Y para continuar, decir que la primera proposición no deley que presentó el Grupo Popular en el pleno pasado fue parafacilitar el acceso a la vivienda, un problema que preocupa alos ciudadanos y que afecta a los ciudadanos, y los grupos quedan soporte al Gobierno votaron en contra. Y la primerapropuesta de los socios del govern de la Sra. Armengol, losseñores de MÉS per Mallorca, es por la república, unacuestión que obsesiona a los proponentes pero que poco onada afecta a los ciudadanos...

(Se sent una veu que diu: “Molt bé!”, i a lgunsaplaudiments)

... y en política son prioridades, y está claro que para lossocios del govern su prioridad es la república, mientras que lagente su prioridad es resolver el problema de la vivienda,problema, por cierto, agravado en los últimos cuatro años degovern de progrés. Y la república no existe, y el problema dela vivienda sí que existe.


Según el CIS, de julio precisamente, el CIS, al cual ustedeshacen referencia, la monarquía preocupa a un 0,1% de losciudadanos; en cambio el paro preocupa al 61,8%, lospolíticos y los partidos políticos preocupan al 38,1%, y lasituación económica preocupa al 25,7. Está claro lo quepreocupa a los ciudadanos.

Una PNL similar a esta fue rechazada precisamente por elCongreso de los Diputados el otoño pasado, y fue rechazadapor el Partido Socialista; espero que el Partido Socialista aquítambién sea hoy coherente con la legalidad.

Y el artículo 1.3 de la Constitución afirma que la formapolítica de España es la monarquía parlamentaria; por tanto lapropuesta que hoy traen aquí a colación se trata de cambiar laConstitución, y la quieren cambiar por un sistema no previstoen la Constitución, porque para cambiarla la podemos cambiar,pero hay que seguir el sistema previsto en la Constitución, ypor eso es manifiestamente ilegal, y por eso es una PNLtrampa que traen ustedes aquí, y por eso les votaremos que no.

La Constitución tiene plena legitimidad democrática, tieneplena legitimidad democrática porque la aprobaron el 87,78%de los votante en referéndum; la aprobaron 325 diputados y laaprobaron 226 senadores en su momento, y es la únicaconstitución en la historia de España que se ha sometido a lavotación del pueblo español, la única en la historia de España,y fue aprobada por ese porcentaje que he dicho.

Y la esencia de la democracia, la esencia de la democraciaes respetar precisamente el estado de derecho y respetar lasfórmulas que establece para modificar la Constitución, y poreso les digo que ustedes hacen trampas, porque el objetivo deesta PNL no es modificar la Constitución, ni siquiera es eldebate sobre la república o la monarquía, porque a ustedes larepública o la monarquía, a los proponentes, les preocupabastante poco, sobre todo si es la república o la monarquíaespañola; a ustedes le preocupa otra república, en todo caso,en la que quieren incluirnos a los demás, a Baleares, en esasupuesta república. Por tanto esa es la verdadera intención deesta PNL, es continuar con una campaña de descrédito, conuna campaña de descrédito a cualquier cosa que nos una a losespañoles, y atacar a cualquier cuestión que una a losespañoles, en este caso una institución constitucional comoes la monarquía. Ese es el motivo, la razón de ser de su PNL,no es el debate sobre monarquía o república, porque si fuesecierto que ustedes de forma sincera propusiesen esopropondrían la modificación constitucional por el cauce que


marca la Constitución, no saltarse la Constitución parapromover un pseudoreferéndum ilegal y que no obligaabsolutamente a nada.

Por tanto, está clarísimo que lo que les molesta a ustedeses eso, que el rey sea el jefe del Estado, símbolo de la unidady permanencia que arbitra y modera el funcionamiento regularde las instituciones y que supone la más alta representacióndel Estado en las relaciones internacionales, supongo que loque les molesta es esto. El rey reina pero no gobierna.

Por tanto, su propuesta no va de democracia, vaprecisamente de no respetar la soberanía nacional; no va delibertad, va precisamente de saltarse el procedimientolegalmente establecido como garantía de las libertades detodos los españoles, va de demagogia, porque es la antítesis dela democracia. En teoría va en contra de todo lo que nos uney a favor de fomentar la división. En definitiva, como he dicho,es una PNL trampa, y a esta PNL se le podría aplicar lo quedijo el portavoz parlamentario de la Agrupación al servicio dela república, Ortega y Gasset, el 9 de septiembre: “No es esto,no es esto”. La república es una cosa y el radicalismo es otra,y si no, al tiempo. Por eso votaremos que no y esperemos quetodos los partidos que respetan la Constitución, la democraciay la libertad no caigan en su trampa.


EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Lafuente. Correspon ara al Grup ParlamentariCiudadanos, té la paraula la Sra. Guasp.


Gracias, Sr. Presidente, señoras y señores diputados.Desde Ciudadanos queremos trasladar hoy nuestrocompromiso con la Constitución y nuestro respetoinstitucional con la forma política del Estado establecida enella, la monarquía parlamentaria. Y vemos necesario recordarque hay monarquía parlamentaria porque así lo quisieron losespañoles al votar la Constitución, si bien es cierto que desdeCiudadanos somos partidarios de que la monarquía debe seguirganándose a los españoles mediante el fiel, leal y transparenteejercicio de sus funciones, apegada siempre a las realidadessociales de cada tiempo.

Desde Ciudadanos consideramos que en el momentoactual e l debate más importante no es el de la monarquíaversus república como forma más apropiada de definir laarquitectura institucional de nuestro país. No es la prioridadtampoco de nuestros ciudadanos. El problema de España no esla monarquía sino el populismo y el nacionalismo.

La monarquía parlamentaria, con Felipe VI al frente ,funciona. Ha defendido con firmeza nuestra democraciadentro y fuera de España, acreditando así su categoría, susolvencia y su respeto por parte de todos los ciudadanos. Si undía la monarquía no sirve a los intereses de España nosotrosdecidiremos nuestro modelo, y estaremos abiertos a ese

debate, pero ahora Felipe VI no es el problema. Incluso PabloIglesias parece que le quiere conceder más competenciaspidiéndole que interceda en temas políticos; sin embargo elrey no está para hacer política, no ejerce poder políticoalguno, y también les digo: probablemente en un modelo en elque la monarquía hiciera política desde Ciudadanos noestaríamos de acuerdo.

Quiero insistir en que Felipe VI no es el problema, es partede lo que puede ser también una solución de estabilidad.Estaremos todos de acuerdo en que la Constitución Españolaes la garante de la división de poderes, la soberanía del puebloespañol, de los principios de libertad, igualdad, solidaridad yjusticia como valores supremos.

La Constitución es la garante del pluralismo político y delcarácter social democrático y aconfesional de nuestro estadode derecho.

Para nosotros en la sociedad abierta del siglo XXI laliberad y la igualdad constituyen valores esencialesindisociables. Hay que reformar la Constitución, sí, pero paragarantizar que España sea una nación de ciudadanos libres eiguales.

En Ciudadanos estamos comprometidos con la defensa dela Constitución y por eso creemos necesario tambiénactualizarla para reforzar la unión, la igualdad y la libertadentre todos los españoles frente a los nuevos retos del sigloXXI.

Sin embargo, somos conscientes que actualmente nocontamos con la mayoría suficiente ni con el consensonecesario para emprender estas reformas en este sentido.Entre otras medidas proponemos reformar para adaptarnuestra Constitución a la regeneración democrática que tantoexigimos... queremos la supresión de los aforamientos,reformar la Ley electoral y emprender una reforma profundadel Senado, así como garantizar una igual sanidad e igualeducación para todos los españoles, regenerar la vida políticapara garantizar la igualdad de todos los españoles, pero noreformar la Constitución para encajar a los nacionalistas consus pretensiones a las que ha cedido el Partido Socialista consu nación de naciones.

Por último, les pido que no intenten en esta cámara hoydeslegitimar la democracia ni las instituciones democráticasde nuestro país.

Por todo ello votaremos en contra de esta proposición node ley y de todas las enmiendas propuestas.

Muchas gracias.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Guasp. Pel Grup Parlamentari El PiProposta per les Illes Balears té la paraula el Sr. Melià.


EL SR. MELIÀ I QUES:

Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors diputats.El primer que vull fer és demanar al grup proposant queacceptin la votació separada dels punts d’aquesta proposicióno de llei, ja que el nostre grup votaria diferent en aquestspunts.

Ens preocupa aquest joc que s’ha produït en aquest debatsobre la il·legalitat perquè els mateixos que invoquen a uns lail·legalitat se l’apliquen de manera diversa a ells mateixos.

Ho dic perquè entenem que el punt 1 va contra la legalitat,va contra la Constitució perquè és evident que nosaltres, coma grup parlamentari que respectam la Constitució, elsreferèndums a la Constitució són consultius i, per tant, aaquest punt 1 no hi podem donar suport perquè xocaria contrala legalitat, igual que vostè el primer que ha fet en pujar a latribuna és demanar la legalitat de poder debatre aquestaproposició no de llei, i igual que va passar a la comissióparlamentària on va comparèixer el conseller d’Habitatge i onalguns agafen la Constitució només per la part que els agradai no l’agafen en la seva totalitat i nosaltres intentam agafar-laen la seva totalitat.

Alguns en qüestió d’habitatge no volen recordar que laConstitució diu que s’ha de lluitar contra l’especulació o novolen recordar que la Constitució diu que el dret de propietatté una funció social. Alguns, d’aquestes parts de la Constitucióse’n volen oblidar. Alguns obliden que la Constitucióproclama l’estat autonòmic i que aquest estat autonòmicpreveu que les competències de salut i d’educació siguin deles comunitats autònomes. Alguns s’obliden d’aquesta part dela Constitució, nosaltres no ens volem oblidar de cap part, dela seva totalitat.

Per tant, al primer punt és evident que no hi podem donarsuport i que el votarem negativament.

I al tercer punt també el votarem negativament perquèvostès el que diuen és que el rei, en definitiva, deixi de venira estiuejar a Mallorca i a les Illes Balears, però ho diuen de talmanera que diuen que renunciï a l’ús del palau.

Els vull recordar que el palau no és titularitat, diguem, del’Estat, és titularitat de la comunitat autònoma, govern en elqual vostès hi són, i segur que se’n guardaran prou de presentaruna proposició que digui al Govern de les Illes Balears queacabi amb aquesta cessió, amb aquesta capacitat d’ús ambl’esforç pressupostari que va any rere any de mantenimentd’aquest palau, se’n guardaran prou, perquè evidentment aixòseria molt més compromès i estam en una moció no sé sid’autobombo o simplement simbòlica, que és legítim, no dicque no sigui legítim, però dic que per a nosaltres no suposacap problema que els reis continuïn estiuejant al Palau deMarivent. No ens suposa cap problema perquè ens sembla quefins i tot turísticament té un cert sentit per a les Illes Balears.

Sí que donarem suport al punt 2. Al punt 2 ens semblalògic que el centre d’investigacions sociològiques també

demani als ciutadans sobre una qüestió d’opinió política queés la forma d’Estat i si els agrada més la monarquia o larepública. Crec que això ha passat històricament i no té sentitper què no hagi de passar perquè evidentment és una qüestiód’interès.

En relació amb el punt 4, i per coherència, perquè volemvotar afirmativament el punt 2, el que faríem és abstenir-nos.Per què? Perquè com totes les proposicions no de llei ques’aproven en aquesta cambra es remeten a l’òrgan, diguem-ne,que li ha de donar compliment. El CIS depèn del Govern del’Estat, evidentment consideram que s’hauria de traslladar alGovern de l’Estat; no així a la Casa del Rei perquè no té sentit.Qui ha de donar compliment a aquesta proposició no de llei sis’aprovàs el punt que votarem afirmativament, que és el 2evidentment hauria de ser el Govern de l’Estat.

Per tant, només tendria sentit remetre l’acord al Govern del’Estat. Per això nosaltres en aquest punt ens abstindrem.

Per tant, pensam que hem d’entendre que la Constitució vaser una passa endavant, que va dur la democràcia, ambimperfeccions?, segur que amb imperfeccions, però va dur lademocràcia a Espanya i és molt dolent el que es produeix queuns siguin constitucionalistes i expulsin de la Constitució laresta.

Jo això ho he denunciat a aquest faristol i crec que hi hemd’insistir. La Constitució és per a to thom i serà una malaConstitució quan comenci a haver-hi molta gent fora de laConstitució i els que es dediquen a expulsar gent de laConstitució també van per mal camí.



EL SR. PRESIDENT:

Gràcies, Sr. Melià. Pel Grup Parlamentari Mixt té laparaula la Sra. Font.


Gràcies, Sr. President, bon dia a tothom. Una societatmadura és aquella que debat sobre totes les qüestions quepreocupen la ciutadania sense pors i sense censures.

Una societat autènticament demòcrata és aquella que cercaels debats, que permet les veus dissidents perquè el diàlegsempre és obert. Per a mi hi ha un parell d’excepcions per alsdebats il·legals i són totes aquelles que puguin vulnerar lleisfonamentals i humans.

Quan el rei Joan Carles I va abdicar a l’any 2014 l’actualrei Felip VI va perdre un autèntica oportunitat de legitimar lamonarquia i la seva tasca en proposar un referèndum tal i comqueda explícit a l’article 92.1 de la Constitució sobreqüestions polítiques d’especial transcendència.


I estic també convençuda que l’hagués guanyat, però es vaestimar més seguir l’estela d’aquest país de no demanar a laciutadania el seu parer.

Però la realitat és més tossuda i tot i que aquí hi ha veusque diuen que no, hi ha preocupació per aquesta qüestió, jo elshe de recordar que diferents universitats i diferents ciutats hanrealitzat consultes sobre monarquia o república, i sónprecisament les veus més joves les que més reclamen aquestaoportunitat de dir la seva, perquè sí, és cert que aquestaConstitució va ser votada, va ser votada fa més de trenta anysi els joves d’avui en dia no han participat en absolut en eldisseny del sistema polític actual, i és evident que vulguin dirla seva, és evident i és lògic i és més, és que és el que hem dedesitjar.

És una evidència que vivim en una crisi institucional i sí,nosaltres pensam que la institució monàrquica també ha rebuti mereix crítiques.

Si la Constitució atorga a la monarquia el tracted’inviolable, per què la monarquia no ha estat a l’alçada i harespost ajustant-se a les seves comeses? Perquè hemnormalitzat la corrupció en una institució que hauria de serexemplar.

Aquests anys s’ha parlat molt de la transició i del seuesgotament i açò és així perquè el gruix dels joves queaccedeixen i han accedit al món laboral i polític no varen ser,no vàrem ser partícips del disseny del sistema polític actual.Aquest país, el món mateix, ha canviat i molt des dels anyssetanta i vuitanta. Pensem que aquest any accedeixen a laUniversitat els nascuts l’any 2001, 2001! Som davant d’unproblema generacional, els joves i adults d’ara han de poderopinar sobre el nostre sistema polític perquè cada generacióté el seu propi desafiament.

El que sí és evident és que aquest país necessita unamodernització i més ens val poder fer els debats de manerapausada i pacífica.

La sobirania nacional resideix en el poble espanyol delqual emanen els poders de l’Estat, article 2 de la ConstitucióEspanyola. El poder emana del poble i és el poble qui ha depoder debatre les qüestions candents.

MÉS per Menorca no comparteix l’opinió que ja té massatranscendentals com per deixar-los en mans del poble, ans alcontrari. A una societat demòcrata la veu important és la delpoble perquè entenem que la ciutadania ha de poder opinar idirimir sobre, per exemple, uns privilegis insostenibles en unademocràcia, com els que ostenta la monarquia; la ciutadania hade poder decidir quin ha de ser el seu futur, i tal qual dic açòtenc la ferma sensació que aquest país continua sentmonàrquic, encara que sigui per la mínima. Així les coses, perquè aquest por a obrir debats tan necessaris? Per què aquestamania de considerar la ciutadania poc madura?

Digau-me innocent, però sempre he pensat i pensaré queel convenciment no arriba per la imposició sinó fent

propostes atractives, encoratjadores; és com allò de respondrea tots aquells que posem en qüestió el model territoriald’aquest país amb un, que posa al teu DNI!, tal qual fos uncàstig. De veritat que totes aquelles persones que creuenfermament en la unitat d’aquest país pensen que la millormanera d’animar-nos a seguir aquí és fer-nos pensar quepertànyer a aquest país és un càstig? Sorpresa.

Des de discrepància ideològica els dic que necessitamescoltar veus propositives, no de negació, no podem articular-les des de la negació continua i perenne.

Tot i que el CIS ja fa temps que no demana per lamonarquia, per cert, amb una nota de 4,34, diferents mitjansde comunicació han fet enquestes sobre aquest tema i elsresultats sempre són molt semblants, la monarquia continuarebent suport, to t i que a la baixa; que cap comunitat, capcomunitat es nega a fer una consulta i que la franja d’edat méspartidària de la república són els joves.

Per tot l’exposat, queda clar que donarem suport a tots elspunts d’aquesta proposició no de llei.

Gràcies.

EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sra. Font. Pel Grup ParlamentariSocialista té la paraula el Sr. Ferrer.

EL SR. FERRER I RIPOLL:

Gràcies, president, bon dia a tothom. Em toca fixar laposició del meu grup respecte d’aquesta proposició i perfixar-me, per fixar-la vull centrar-me, centrar-me en quinessón les prioritats que té el nostre partit, per exemple,aprovades a la ponència política del Congrés que celebràreml’any 2017.

Els socialistes de Balears ens proposàrem el repte de tenirun model més just de societat, més inclusiva i equitativa,posant les persones en el centre i fent que la sostenibilitat fosun àmbit general a tots els aspectes de la gestió del Govern.Volíem un blindatge competencial i acabar amb el dissenyinstitucional competencial que preveu l’Estatut. També volíemuna societat, i seguim volent-la, una societat que aprofundeixien el benestar i en la qualitat de vida fent i donant unaocupació de qualitat i qualificada basada en el coneixement.Un creixement sostenible i diversificat amb un bonfinançament autonòmic també, n’hem parlat avui, combatenttambé la precarietat laboral i ajustant els salaris, protegint unterritori, fent-lo adaptat a les necessitats del segle XXI i queencari els reptes que encara tenim per davant, la globalitzaciói el canvi climàtic. Volíem fer de la mobilitat un dret més dela ciutadania, n’hem parlat també, i evidentment de l’habitatge,un habitatge per a tothom, per protegir els més febles.

En el programa electoral, amb el qual concorreguérem aaquestes eleccions, ens proposàvem unes illes sostenibles i defutur; unes illes per viure, on l’estat de benestar sigui la idea


troncal que inspiri totes i cadascuna de les accions delGovern; unes illes per prosperar; unes illes amb drets illibertats, de vegades amenaçades per l’auge de la ultradreta,i to t plegat emmarcats dins un projecte feminista on lespolítiques feministes siguin transversals a totes les accions.

Per altra banda, tenim la Constitució Espanyola que en elsseus articles 92, que parla del referèndum, i l’article 168, queparla de la modificació constitucional, se’ns estableix quinssón els mecanismes per modificar la mateixa constitució i aambdós el comú denominador és que existeixi una àmpliamajoria parlamentària, i recordem que al nostre sistemademocràtic les majories parlamentàries i la representacióparlamentària són un reflex de la nostra societat.

Ara mateix, per tant, nosaltres consideram que aquestamajoria parlamentària no existeix, no s’ha proposat aquestaqüestió damunt la taula perquè tampoc no existeix unaaspiració social d’una majoria social que l’hagi volguda elevari que, per tant, s’hagi pogut debatre a les cambres, tant alCongrés com al Senat, que són les que estableix la Constitucióon s’han de tractar aquests temes.

Pel que fa a l’ús del Palau de Marivent. En el balanç que esva fer el maig de l’any passat es parlava de més de 80.000visitants, es va col·laborar també amb la família Miró perinstal·lar escultures de l’artista, és un palau que ha estat visitatper moltíssima..., per moltíssims turistes i també locals, peròsobretot l’ús del palau provenia d’un acord de Govern del’anterior legislatura que establia l’obertura dels jardins iespais públics. Per tant, aquell acord es va prendre gràcies auna major social representada en aquesta cambra que vadeterminar que fos aquest l’ús del Palau de Marivent. Lamajoria social no ha canviat perquè, de fet, seguim més omanco amb els mateixos equilibris i ningú més no ha demanatel canvi d’usos d’aquest palau; no hi ha hagut, per tant, unamajoria social que demani el canvi de l’ús que actualmentdonam al palau.

I finalment, pel que fa al punt 2 de la proposició,d’incloure la pregunta sobre la monarquia en el CIS, nosaltresno tenim cap inconvenient que es prengui el pols a l’opiniópública sobre una de les màximes institucions que tenimrecollides a la nostra constitució. I podríem tenir aquídiversos matisos, segurament algunes persones podran parlarde l’article 56, que parla de la inviolabilitat del rei, o del’article 64, que parla dels actes del rei que han d’estarevidentment ratificats pel Govern, però nosaltres ens fixam enl’article 65, que és la percepció del rei dels pressuposts del’Estat. Per tant, consideram al rei, a la seva casa i a la sevafamília com a destinataris i per tant subjectes dels pressupostsgenerals de l’Estat i per tant nosaltres no tenim cap menad’inconvenient que es demani a la ciutadania sobre el grau desatisfacció d’aquesta institució.

És per aquest motiu, president, que demanam que es faciuna votació separada de tots els punts, votaríem en contra detots, excepte al punt número 2 que ja hem anunciat quevotaríem favorablement. Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Correspon ara donar la paraula al Sr. Ferrà, per fixarposició i dir-nos si accepta les esmenes i la votació separada.


Sr. President, si m’ho permet intervindré des de l’escó. Bé,en primer lloc, al Grup Parlamentari Podem, evidentment desde MÉS per Mallorca ja ho hem dit, teníem voluntat d’inclourequalsevol proposta. L’esmena que han presentat la inclouríemsempre que se’ns permeti adherir una transacció, que seriaafegir..., el text tal com exposen vostès a l’esmena, però afegirun punt i seguit: “Sense perjudici d’altres debats i referèndumssobre nous processos constituents”, tal com estava a la nostraredacció inicial. Si s’accepta aquesta transacció acceptaríeml’esmena.

Respecte del Sr. Lafuente, del Partit Popular, sí, vostè hadit o m’ha demanat que retiri l’expressió (...) -no hi és,Lafuente..., sí, sí, perdoni, el cerc per allà i no el tenia ubicat-,bé, quan dic que (...) és una expressió molt emprada, és moltmallorquina, però sí que la retiraré, sobretot perquè crec quees podria entendre que (...) és una expressió... o es podriaentendre, es podria concebre com una cosa despectiva, i vistque també tenim Pepe Berrío aquí, animalista, no voldria ques’entengués que (...) fossin una cosa negativa.

Respecte del...

(Remor de veus)

... de l’argument que ha donat vostè del CIS, una sèrie dediputats ho han comentat, han comentat cosa, però simplementvull donar-li un parell de dades. El mes d’abril de 2015, ja ambl’entrada del nou monarca, el Centre d’InvestigacionsSociològiques deixa de demanar per primera vegada sobre lamonarquia o la república, quan venia d’un desgast constant,CIS rere CIS. Revisi-ho, no?, van a la baixa; s’incorpora el noumonarca i automàticament el CIS deixa de demanar peraquesta qüestió.

I vostè ha fet referència a la Constitució Espanyola, vostèha dit: “Home, vostès fan una PNL trampa, perquè s’hauria demodificar la Constitució Espanyola. Ho demanin”. Ho hemdemanat, ho hem demanat, però ho podem tornar demanar. Sivostès estan disposats a dialogar, a parlar d’una possible PNLper modificar la Constitució Espanyola perquè doni cabuda areferèndums, sí, no hi ha cap problema, la podem presentar, enpoder parlar i la presentam. Però també convendrà amb mi queel mateix CIS, el mateix CIS, l’any 2012 aquest CIS ens deiaque un 60% de la població espanyola estava a favor dereformar la Constitució Espanyola enfront d’un 22% que hiestava en contra. A partir d’aquí dia es va acabar demanar sobrela reforma de la Constitució Espanyola, m’entén?

Respecte d’altres grups... De Ciutadans, és clar, m’estranyaque diguin..., l’expressió crec que no me l’he inventada, “el cap


d’Estat no està per fer política, el cap d’Estat no està per ferpolítica!" Bé, ja em diran perquè hi és, a part de per ratificar.No, no, no, no! Política són moltes coses, són moltes coses,política, crec que hauríem d’especificar què vol dir perquèestà per no fer res...

(Remor de veus)

El Pi ha demanat votació separada. No hi haurà capproblema, no hi haurà cap problema. Entenc que el puntnúmero 1 és..., tothom té agafada i que tothom ho agafi per onvulgui. Nosaltres instam a una cosa, exigim a un estat; si peraixò s’ha de modificar la Constitució Espanyola com a passaprèvia jo no crec que estiguem davant un punt il·legal, perquèexigim a l’administració o a la institució a què pertoqui quefaci el que sigui necessari perquè es faci, però bé, si totes lespasses s’han d’incloure en els punts les inclourem, però siqualcú s’ho deixa això és un argument que podem emprar enqualsevol PNL, vostè ja m’entén. No anava per aquí, no anavaper aquest sentit de dir: vostè demà el Govern espanyol quedeclari un referèndum; no, que es faci com toca, que es facicom toca, i si per això es requereix que sí, evidentment, lamodificació de la Constitució Espanyola, que es faci.

I bé, per nosaltres, res més, simplement manifestar que lanostra voluntat era molt inclusiva, creim que la república ésuna qüestió que... és vera, manifesta un problema a molts degrups parlamentaris d’aquesta cambra, però quan parlam deparaules com igualtat d’oportunitats, participació, sufragiactiu, sufragi passiu, etc., molts d’aquests grups parlamentarishaurien de fer la reflexió si totes aquestes paraules estan mésa prop de la paraula monarquia o de la paraula república. Jocrec que és evident que estan més a prop de la paraularepública, i crec que d’aquí endavant hauríem de fer tots unareflexió sobre si realment estam a favor de fer passesrealment cap a aquesta república o aquestes repúbliques quedemanam diferents grups parlamentaris.

Gràcies.


EL SR. PRESIDENT:

Moltes gràcies, Sr. Ferrà. El primer de to t és que noconstarà l’expressió en el Diari de Sessions.

En segon lloc, correspon demanar al Sr. Jiménez, dePodemos, si accepta la transacció que el Sr. Ferrà ha fet.

EL SR. JIMÉNEZ I FERNÁNDEZ:

Si, aceptamos.

EL SR. PRESIDENT:

Idò molt bé. Ara passam a votar cada punt, un per un.Passam a votar en primer lloc el punt número 1, amb latransacció feta de l’esmena de Podemos. Passam a votar.Votam.

12 vots a favor; 40, no; cap abstenció.

Passam a votar el punt número 2. Votam.

33 vots, sí; 19, no; cap abstenció.

Passam a votar el tercer punt. Votam.

13 vots, sí; 39 vots, no; cap abstenció.

I passam a votar el darrer punt, el punt número 4. Votam.

12 vots, sí; 37 vots, no; i 3 abstencions.

I no havent-hi més assumptes a tractar, aixecam la sessió,i els record que d’aquí a una hora es produirà lacompareixença a la Comissió d’Hisenda.

DIARI DE SESSIONS

DEL

PARLAMENT

DE LES

ILLES BALEARS

Redacció i AdministracióPARLAMENT DE LES ILLES BALEARSC/ Palau Reial, 807001 PALMA Imp. Parlament de les Il les Balears. Palma

DIARI DE SESSIONS DEL PLEweb.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10... · 2019. 9....

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS DEL PLEweb.parlamentib.es/repositori/PUBLICACIONS/10/ple/PL-10... · 2019. 9....