DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Informe del Síndic de...

TAUL A DE CONT INGUT

Informe del Síndic de Greuges sobre la contaminació provocada per purins360-00017/11 3

Informe del Síndic de Greuges sobre el dret a la convivència360-00023/11 14

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT DE CATALUNYAXI legislatura · quart període · sèrie C · núm. 406

Comissió del Síndic de Greuges

Sessió 14, dilluns 8 de maig de 2017

Presidència de la I. Sra. Rosa Maria Ibarra Ollé

Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990.

El Diari de Sessions del Parlament de Catalunya (DSPC) reprodueix només les intervencions orals fetes durant la sessió. La resta de documentació que acompanya la intervenció es pot consultar a l’expedient de la comissió.

Transcripció i correcció: Serikat Imprès al Parlament

ISSN: 0213-7976 (general) 0213-7992 (sèrie C) DL: B-3.468-1982

www.parlament.cat

www.parlament.cat

DSPC C 4068 de maig de 2017

Sessió 14 de la CSG 3

Sessió 14 de la CSG

La sessió de la Comissió del Síndic de Greuges (CSG) s’obre a les tres de la tarda i tres minuts. Presideix la vicepresidenta, Àngels Ponsa i Roca, acompanyada del secretari, Juan Milián Querol, i del secretari en funcions, Eduardo Reyes i Pino. Assisteix la Mesa el lletrat Francesc Pau i Vall.

Hi són presents els diputats Antoni Balasch i Parisi, Anna Figueras i Ibàñez, Germà Gor-dó i Aubarell, M. Assumpció Laïlla i Jou i Fabian Mohedano Morales, pel G. P. de Junts pel Sí; Carmen de Rivera i Pla i María Francisca Valle Fuentes, pel G. P. de Ciutadans; Rosa Ma-ria Ibarra Ollé, pel G. P. Socialista; Albano Dante Fachin Pozzi, pel G. P. de Catalunya Sí que es Pot; Marisa Xandri Pujol, pel G. P. del Partit Popular de Catalunya, i Carles Riera Albert, pel G. P. de la Candidatura d’Unitat Popular - Crida Constituent.

Assisteix a aquesta sessió el síndic de greuges, Rafael Ribó i Massó, acompanyat de l’adjunt general, Jaume Saura i Estapà, i del director de Relacions amb Entitats i Empreses, Francesc Vendrell i Bayona.

ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA1. Informe del Síndic de Greuges sobre la contaminació provocada per purins (tram. 360-

00017/11). Síndic de Greuges. Presentació de l’informe (informe: BOPC 281, 37).2. Informe del Síndic de Greuges sobre el dret a la convivència (tram. 360-00023/11).

Síndic de Greuges. Presentació de l’informe (informe: BOPC 364, 37).

La vicepresidenta

Bona tarda.

Informe del Síndic de Greuges sobre la contaminació provocada per purins

360-00017/11

Donem la benvinguda al síndic, el senyor Ribó; a l’adjunt, el senyor Saura, i al direc-tor de Relacions amb Entitats i Empreses, el senyor Vendrell.

Doncs, si els sembla, comencem l’ordre del dia previst per a avui amb l’Informe del síndic sobre la contaminació provocada pels purins. Quan vulgui, té la paraula.

El síndic de greuges (Rafael Ribó i Massó)

Gràcies, presidenta. També ens acompanya la senyora Judith Macaya, directora de gabinet del síndic, i la senyora Elisenda Padrós, assessora d’aquesta mateixa àrea que discutirem.

No em resisteixo de fer-los un símil, una figura, que segur que vostès han pogut realitzar com jo mateix. Van per l’eix Transversal de Catalunya i a un determinat punt sentiran el que diem, amb «carinyo», en català, «una catipén», una olor molt significa-tiva. O a determinades comarques de Catalunya busquin fonts emblemàtiques, vagin a buscar aigua i els diran que no és potable. Nosaltres, que ja l’any 2006 havíem fet un informe sobre tot el tema de l’aigua no potable per excés de nitrats, el 2006, hem vol-gut estendre-ho i fer-ho més complet, perquè considerem que no s’ha avançat gaire en aquesta qüestió, i la perspectiva 6-17 em permet dir: no estic parlant de cap color ni de cap majoria, estic parlant d’una situació que, per les raons que siguin, no s’ha afrontat degudament.

Tinguin en compte que Espanya és el primer productor de porcs de la Unió Euro-pea; no és un acudit, és així, i majoritàriament són a Catalunya. Si agafem xifres ofi-cials, parlem de 7.699.746 l’any 2015, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. I cal tenir present que el nitrogen és un nutrient fonamental per a plantes, per a animals, i que, per tant, cal un subministrament adequat als cultius per a la sostenibilitat agrícola. Ara, quan sorgeix el problema? –i torno a dir-los-hi, no ha sorgit ahir ni abans-d’ahir, ni fa un any; fa molts anys. Quan hi ha un excedent de nitrats, ja sigui per origen mineral, que en algunes comarques de Catalunya és per origen mineral, ja sigui per origen or-gànic. I les formes orgàniques del nitrogen del sòl provenen de la descomposició de les restes de residus de plantes i animals, incorporats al sòl. També es pot produir, ho torno



a dir, aportació de la banda mineral. A Catalunya, els nitrats majoritàriament tenen un origen orgànic, i s’hauria de treballar de cara a la fertilització de la terra, però per evitar la contaminació de la terra.

El març del 2006 l’Agència Catalana de l’Aigua va elaborar l’informe d’avaluació de la problemàtica originada per excés de nitrats d’origen agrari a les masses d’aigua subterrània. Segons l’ACA, i en aquest informe, malgrat els esforços fets de diversos àmbits, la concentració de nitrats a les zones vulnerables de Catalunya no ha disminuït. Urgeix un canvi –ho subratllo, eh?, «urgeix un canvi»– en la implantació i el control de mesures que permetessin revertir la situació.

El departament ens diu que treballa, el Departament d’Agricultura, en tres objectius: millorar la gestió de les explotacions agràries, innovar en les aplicacions dels sòls i mi-llorar els sistemes de control, i evitar la duplicitat de terres, amb un major control per part de l’Administració, que, a més, pot veure’s combinat amb la posada en funciona-ment de les plantes de tractament de purins, que al seu dia, com saben, es van tancar per la retallada de les primes a conseqüència de tot el que va ser el canvi sobre el sistema d’energia del 2014.

Cal veure com es gestionen els purins a les granges. Jo parlava ahir amb un alt di-rigent pagès de Catalunya i em deia: «Els aliments ens arriben, no són nostres; la carn se’n va, no es queda aquí. I què queda?» –perdonin que els hi digui– «La merda.» Si és nitrat per adobar en proporcions adequades, benvinguda sigui. Quan hi és com ara, que està absolutament incontrolada, està malmetent seriosament des de fa molts anys el nos-tre territori. Cal anar a la seva reducció. I parlem d’un sector amb fonts d’ingressos molt importants, però, justament per això, si tots tenim clar..., com els que ens ho venen a dir, «síndic, compte, compte, que això és molt important», si és tan important, què hem de fer? Tapar-nos els ulls –i el nas– davant del que està succeint o, donat que és tan impor-tant, buscar solucions molt més adequades?

No pot ser que es dobli o es tripliqui el llançament, la distribució, dit de forma suau, dels purins sobre el territori. Es poden comprar quotes d’escampament de purins, però no pot ser que s’abusi sobre això; estem degradant el medi ambient. Nosaltres plantegem que, mentre no s’aprovi una nova regulació, que la trobem urgent, i n’hi ha una d’euro-pea que en la seva aplicació ja seria prou efectiva, mentre no s’aprovi, hi hagi una mo-ratòria a l’atorgament d’autorització de noves granges; que es creï una taula sectorial so-bre el tema, per tant, que tothom s’hi impliqui; que l’ACA elabori un estudi sobre quina despesa comporta la depuració i, si cal, amb totes les imposicions necessàries; que es faci un informe tècnic i un programa d’actuació de xoc immediat per recuperar aqüí-fers –a mi em fa vergonya explicar per Catalunya que les fonts no són potables, hauria de ser un tema pràcticament sagrat, intocable, però és que ara no és que sigui intoca-ble, és que o hi intervenim o les generacions..., aniran acumulant-se, que no en podran fer servir–; que creem línies d’ajut, a part de les existents, per millorar les tecnologies; que es redacti el pla director urbanístic, que està pendent, de les explotacions ramade-res, que es redacti; que hi hagin molts més controls; i que ens marquem com a objectiu, com a administració, assolir en dos anys, posem per cas, que un mínim del 50 per cent del tractament dels purins de les explotacions es faci per sistemes de depuració i plantes de compostatge; que hi hagi un règim sancionador, i no l’he citat el primer, eh? –el poso bastant més endarrere de totes les mesures que hem anat proposant com a síndic–, que hi hagi un règim sancionador específic; i que es doti l’Oficina de Fertilització i Tracta-ment de les Dejeccions Ramaderes dels recursos econòmics i materials per fer la seva feina, i que l’Administració revisi i actualitzi la normativa, el Codi de bones pràctiques agràries, tot allò que poden ser instruments per atacar aquest problema.

Crec que n’hi ha més que suficient, tenen vostès l’informe des del desembre del 2016. En l’informe, en la seva valoració vam participar pràcticament tots els sectors im-plicats, com acostumem a fer des del síndic; només ens en responsabilitzem el síndic, no estic intentant traslladar les responsabilitats a altres, ens en responsabilitzem nosal-tres, però vam buscar la col·laboració i l’opinió de pràcticament tots els sectors impli-cats, i aquest tema, malgrat pugui sonar rar o curiós, és molt important per al futur del nostre país.

Holanda, un dels nostres clients, són els Països Baixos, i, com el seu nom indica, si van projectant purins al cap de poc temps reboten. Que diran: «No, és que el Lluçanès



queda molt amunt, queda molta terra per anar avall.» Al Lluçanès no trobaran aigua po-table ara, i llavors haurem de portar en operacions macro quantitat d’aigua, que no és necessari per a la boca de la gent, sinó per a les explotacions que s’estan muntant. I cito aquesta comarca per dir-ne una, i precisament cito aquesta perquè és una de les que ens va alertar en una segona tongada perquè poguéssim arribar al port que hem arribat pre-sentant aquest informe en aquest Parlament.

Moltes gràcies, presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies. Donem la paraula als portaveus, però, si em permeten, la portaveu del Par-tit Popular, la senyora Xandri, ha demanat, per qüestió de coincidència amb una altra comissió, si podia ser la primera, i si no hi tenen cap problema li donaríem, doncs, la paraula a ella. (Pausa.) Endavant, senyora Xandri. Gràcies.

Marisa Xandri Pujol

Gràcies, presidenta. Moltíssimes gràcies, síndic, per fer aquesta exposició, i supo-so que trobarà estrany que jo estigui avui aquí, però, bé, jo estic a la Comissió d’Agri-cultura i la veritat és que també tracto amb els diferents sindicats agrícoles i, per tant, vull deixar palès que aquesta és una preocupació; és una preocupació que es té des del territori i, bé, en general, des de la ciutadania, no? Per tant, em sembla molt interessant aquest informe que vostè avui ens presenta, perquè realment es posa de manifest una realitat; una realitat que vivim a Catalunya, i és aquest excés de nitrats que provenen dels purins, de les dejeccions ramaderes, i que estan augmentant considerablement, no? Cada vegada n’hi ha més en els darrers anys i sobretot en llocs puntuals de Catalunya, no?, la comarca d’Osona, bàsicament; també les comarques de Lleida. I, per tant, jo crec que és on s’hauria, bé, de buscar..., la solució que s’hi pugui donar, doncs, hauria de començar a aplicar-se, principalment, a les comarques d’Osona.

Per una altra banda tenim el sector carni, que és, com molt vostè ha dit, doncs, una de les principals activitats econòmiques i que dona molts llocs de treball a molta gent, i, bé, que és puntal en la nostra economia, no?, un sector capdavanter, també pel que fa, sobretot, al tema d’exportació. I aquí, doncs, jo volia mostrar tot el nostre suport a aquest sector i, sobretot, lamentar un episodi que es va viure a l’Ajuntament de Barcelo-na, no?, que, bé, la veritat, nosaltres vam denunciar ja en aquest Parlament, i és que des de la Comissió de Finances el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya va presentar una moció que demanava que Barcelona fos una ciutat vegana, on s’aprovés que els di-lluns no es mengés carn, la qual cosa va provocar el rebuig de tot el sector, i, bé, crec que amb justificació, no?, que tenien tota la raó, perquè en cap cas podem anar en contra d’un sector que, com he dit, és primordial per a Catalunya.

Per tant, estem davant una situació complexa, de difícil solució. Per una banda, te-nim aquest excés de nitrats, doncs, que evidentment pot afectar la salut de les persones i el medi ambient, i, per una altra banda, aquest potent sector carni i sobretot pel que fa a l’exportació, no?

I davant aquesta situació el Govern fa mesos que va anunciar, doncs, que aprovaria un decret; un decret per tal de poder donar solució a aquesta problemàtica, que posaria ordre en el sector, i a dia d’avui no en tenim coneixement, no sabem com està, i, de fet, els di-ferents sindicats agraris estan pendents de l’aprovació d’aquest decret, i no se sap en quin procés està. Jo aquí, doncs, vull remarcar aquesta deixadesa per part del Govern, perquè és una problemàtica que ve de fa temps i que penso que s’hauria pogut evitar en certa manera, no del tot però sí que en certa manera, fent, per exemple, un control en el tema de la duplicitat de terres, no? Aquí hi ha hagut un descontrol total, i ara estem on estem en certa manera perquè aquí, bé, això s’ha deixat passar, i ara estem on estem.

Vostè parlava del tema dels tributs, d’unes taxes... Si no recordo malament la Llei de mesures ja preveu aplicar uns nous tributs als ramaders i als qui fan els plans de gestió. Nosaltres no hi estem d’acord, ja l’hi dic ben clar; no hi estem d’acord, perquè conside-rem que és traslladar una problemàtica que ha de solucionar aquest Govern als rama-ders, que l’únic que fan és una activitat econòmica que produeix uns rendiments i que dona llocs de treball. Per tant, ja ens hem manifestat en contra d’aquests nous tributs. No som partidaris de que s’hagi de deixar de produir, de que es redueixi la cabana.



I, quant a la moratòria de l’autorització de noves granges o de l’ampliació, miri, si parla amb propietaris d’explotacions l’hi diran molt clar, i és que aquesta moratòria ja s’està duent a terme, perquè cada vegada que un ramader, doncs, vol ampliar una granja poden passar mesos i mesos, i anys i anys, cosa que no passa a altres comunitats autòno-mes. Per tant, aquesta moratòria, de facto, ja s’està produint.

I també volia fer esment al tema de les plantes de purins, no?, del seu tancament. Bé, en primer lloc, dir que la gestió de purins és competència del Govern de la Generalitat, és competència autonòmica. I si en el seu dia les plantes de purins, doncs, rebien una sèrie de primes és perquè es va aprovar amb un govern del Partit Socialista, que quan va arribar el Partit Popular va veure que allò era inviable, que no es podia mantenir de cap manera, i per això aquestes primes es van retirar i les plantes de purins, doncs, van haver de tancar, no?, la seva majoria. Per tant...

També és cert que el Tribunal Suprem ha donat la raó als propietaris de les plantes i que segurament podran començar a tornar a funcionar. De fet, crec que la de Miral-camp ja està funcionant –la primera que ha tornat a reobrir. I, bé, evidentment que el Govern de l’Estat complirà amb el que digui el Tribunal Suprem, però repeteixo que la gestió de purins al final és competència autonòmica.

Jo..., res més, només constatar que aquesta és una problemàtica real, agrair-li l’infor-me que vostè ens ha presentat avui aquí, i demanaria al Govern que realment s’espavili, perquè urgeix, urgeix un canvi per revertir la situació actual.

Gràcies, presidenta.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Passem, doncs, la paraula a la portaveu del Grup de Ciutadans, la senyora Valle.

María Francisca Valle Fuentes

Gracias, presidenta. Buenas tardes a todos. En primer lugar, agradecerles al síndic y a todos los componentes del síndic la elaboración de este informe tan esclarecedor y tan urgente, que había que hacerlo porque el tema de la contaminación de aguas por exceso de nitratos que provienen de los purines realmente es un tema muy complejo y que con-lleva consecuencias, no solo al medioambiente, sino –ya de rebote– también a lo que es la salud de las personas.

Por una parte, lo que es cierto es que según establecen tanto la Constitución espa-ñola como el Estatuto de autonomía –la Constitución en el artículo 45 y el Estatuto en sus artículos 27 y 37– señalan que es deber de los poderes públicos proteger, conservar y defender el medioambiente, pero también, tanto la Constitución como el Estatuto de autonomía, establecen en sus artículos 40 y 45 que los poderes públicos también tienen un deber de promover el progreso social y económico. Y aquí es donde está el quid de la cuestión, en cómo equilibrar los dos deberes que tenemos los poderes públicos para conjugar las dos necesidades existentes en una sociedad: por una parte, la realización de unas políticas medioambientales, que son necesarias, y, por otra parte, realizar unas políticas que generen un mayor progreso social y económico.

Y podemos ver que el Govern de la Generalitat, a lo largo –como usted bien ha di-cho, síndic– de once años, nada menos, ha hecho un trabajo bastante insuficiente, por no decir deficiente, en esta materia. Como usted bien ha dicho, ya nos lo ha apuntado, en el año 2006 usted hizo, de oficio, un informe por exceso de nitratos en las aguas. Era lo suficientemente importante como para que en ese momento se hubiesen puesto todos los medios al alcance de la Administración para evitar algo que nos iba a perjudicar, tanto en el medioambiente como en la salud de las personas. Pero once años después estamos aquí hoy debatiendo un tema que, como usted bien ha dicho, en esta comisión lleva once años de retraso, y seguimos en el mismo punto.

Nosotros entendemos que medios ha tenido, la Generalitat, para poner recursos y para hacer bien su trabajo, y se lo decimos porque normativa existe. Hay un decreto del año 98, otro decreto del 2004, acuerdos de gobierno de 2009, de 2015 donde se desig-nan las zonas que son vulnerables, en este sentido, donde hay un programa de actua-ción, y también tenemos una ley de prevención y control ambiental de actividades. Por lo tanto, si no se han aplicado todas estas leyes de forma rigurosa únicamente se debe,



digámoslo así, a la dejadez del Govern de la Generalitat, que no lo ha hecho posible. Porque, como digo, medios tiene a su alcance.

Es un tema complejo, porque, como usted bien ha hecho mención aquí verbalmente, y también lo dice en su informe, España es el primer productor de cerdos de la Unión Europea, y Cataluña tiene el gran mérito en cuanto a que gran parte de esa producción proviene de Cataluña. Por lo tanto, vemos que es una fuente de ingresos importante.

Y por eso decía que, claro, conjugar las políticas medioambientales con las políticas económicas es difícil, pero es necesario, hay que hacerlo, y por eso nosotros le decimos que en algunas de las recomendaciones que usted hace en este informe no podemos es-tar de acuerdo, precisamente por la conjugación de esas dos necesidades en la sociedad, que consideramos que no se darían con algunas de estas recomendaciones.

Por decirle, no estaríamos de acuerdo con el hecho de que la Administración valore la posibilidad de implementar una moratoria a la autorización de instalaciones en gran-jas, porque si eso viene sujeto a la realización de una aprobación, de una regulación, pues, mire, si el Govern de la Generalitat va a tardar en realizar esa nueva regulación lo que está tardando en hacer el decreto que la compañera del Partido Popular ha dicho an-tes que se dijo hace unos meses y a fecha de hoy todavía no se ha comenzado ni tan si-quiera los primeros trámites, pues, imagínese, va a estar paralizada esta actividad duran-te meses; decimos meses, pero incluso pudiera ser hasta años, si hay esta dejadez.

Por otra parte, tampoco estamos de acuerdo con la recomendación de que se ana-lice la reducción de la cabaña porcina, porque, como decimos y volvemos a repetir, si paralizamos esta actividad la economía catalana, pues, podría resentirse aún más de lo que en este momento está. Pero es que tampoco podemos quedarnos impasibles ante la contaminación existente que provoca y puede provocar, en mayor medida, consecuen-cias negativas en la salud de las personas. Y de su informe, como le he dicho antes, es cierto que el Govern sabe –porque lo hemos visto en el gráfico– dónde están situadas las zonas vulnerables. Y si se siguen produciendo elementos contaminantes, pues, real-mente es que vemos que el Govern de la Generalitat no está realizando bien su trabajo en cuanto a las medidas de control, porque, como usted también ha recalcado, existe du-plicidad de tierras donde se abocan purines. Oigan, si el Govern de la Generalitat sabe dónde están situadas las zonas más vulnerables, allí es donde deberá realizar un mayor control para que no se produzca, y esto parece ser que no se está haciendo.

Sí estaremos de acuerdo con el resto de medidas que usted propone, porque las con-sideramos interesantes para poder paliar los efectos contaminantes de los purines. La mesa sectorial hace falta que se reúna..., la Vicepresidencia y de Hacienda, de Eco-nomía y Hacienda con el Departamento de Territori i Sostenibilitat, así como el De-partament de Agricultura y Ramadería. Consideramos que son tres departamentos que deben ponerse de acuerdo en las medidas a adoptar. Se debe hacer el programa de ac-tuación, evidentemente, y lo más rápido posible.

En cuanto a la imposición de un tributo, queríamos hacer mención que esta par-te considera que podría valorarse esta posibilidad, ciertamente, pero que este tributo, en cualquier caso, se debería percibir para la ayuda al control de que las granjas y de-más instalaciones, explotaciones están realizando bien la función que realizan. Pero no como que quien contamina paga, y no por pagar da derecho a una mayor contamina-ción. Quisiéramos que se percibiese en ese sentido, también.

Es necesaria, muy necesaria la intensificación de esos controles, como ya he dicho antes, la modernización de explotaciones. Pero para la modernización de esas explota-ciones, que provocarán unos mayores recursos de gestión, es necesario que las nuevas ya..., las nuevas instalaciones ya cumplan con la normativa, y seamos muy rigurosos en la implementación de las mismas, pero que se ayude también, como usted bien apunta, a los pequeños y medianos empresarios, medianos explotadores de estas actividades, porque no tienen los mismos recursos económicos que las grandes explotaciones.

Y, en conclusión, síndic, nosotros decimos que todo lo que sean medidas de pro-tección medioambientales y de sostenibilidad aplicadas de forma rigurosa y con gran control nosotros decimos «sí», pero en cuanto a las medidas de paralización del sector agroindustrial nosotros tenemos que decir «no».

Muchas gracias.



La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Passaríem, doncs, la paraula a la senyora Ibarra, del Partit dels Socialistes.

Rosa Maria Ibarra Ollé

Gràcies, presidenta. Bé, agrair-li al síndic la compareixença i l’explicació, i excusar la presència de la companya Marta Moreta. Ja li he comentat abans d’entrar que aques-ta comissió li coincidia amb la ponència de Llei d’igualtat i, per tant, no ha pogut ser-hi aquí. Em toca a mi fer l’explicació, fer la intervenció en aquesta comissió. Però els puc assegurar que a la companya, a la Marta Moreta li agrada molt estar en aquesta comis-sió, perquè precisament ella és d’una comarca, Osona, on el tema dels purins realment afecta d’una manera molt preocupant.

Estem d’acord amb l’informe que ens ha presentat, en el sentit de posar, diguem-ne, en valor o donar-li la importància que el sector ramader i, sobretot, concretament el por-cí té tant en el PIB del nostre país com dins de la mateixa renda agrària. Hem de tenir en compte que una tercera part d’aquesta renda agrària es deu al sector del porcí, que, a més a més, el 60 per cent de les exportacions és precisament per aquesta activitat, i que el sector genera o generava, en dades de l’any 2015, uns 14.500 llocs de treball. Per tant, un sector molt important, el qual, doncs, evidentment, per la seva activitat genera uns subproductes, genera uns residus que afecten de manera important el medi ambient.

La importància que té aquest sector també l’hem de posar en relleu, perquè es tracta d’un sector, el sector agrari, en general, que té realment problemes per poder tirar enda-vant, no? Tots sabem de la dificultat de molts pagesos de poder viure dignament de les seves explotacions agrícoles i ramaderes, però també sabem que no afrontem la realitat només de petits o mitjans ramaders, sinó de grans corporacions que actuen realment com a lobbys. I, en qualsevol cas, es tracti de petites o de grans explotacions, hem de tenir en compte un bé superior, perquè és col·lectiu de tots, que és la qualitat de l’aigua dels aqüífers de Catalunya.

L’afectació per nitrats dels aqüífers és desigual. L’informe ja contempla, doncs, un mapa on es veu l’afectació desigual per comarques, però entenem que s’ha de treballar de manera global, i d’aquesta manera veiem que a les conclusions que ens presenta l’in-forme de la sindicatura es demana un lideratge, i un lideratge clar de l’Administració per impulsar aquestes accions. Entenem, però, que no només ha de ser un lideratge de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i entenem que aquí també té un paper rellevant o important el Govern de l’Estat. I, de fet, la mesura, doncs, d’eliminar aque-lles ajudes a les plantes de cogeneració va comportar un efecte immediat en l’increment dels residus dels purins en els aqüífers.

Hem de dir que entenem que el Govern ha estat poc actiu en aquest tema, i jo crec que tots plegats hauríem de fer una certa, diguem-ne, assumpció de responsabilitats, si ho volen dir així, o entonar un mea culpa en el sentit de que això fa molt temps que pas-sa, molt temps, amb molts governs. I, per tant, diguem-ne, és un tema que ja ve de llarg i que no hi ha hagut ningú que ho afrontés de manera clara.

Dèiem, doncs, que el Govern entenem que ha estat poc actiu, ja que porta discutint la modificació del Decret 136/2009 molt de temps, i, per tant, encara no ha donat solu-ció, no ha marcat unes pautes que podrien donar solució a aquests problemes.

Els convenis de col·laboració, que apunta el seu informe, entre granges entenem que no són possibles mentre existeixi una norma que diu que no hi pot haver més distància, o que entre explotació i explotació hi ha d’haver una distància superior a cinc-cents me-tres, i, per tant, això, diguem-ne, complica o inhabilita la possibilitat de que els rama-ders es posin d’acord per poder fer un tractament conjunt d’aquests residus.

S’hauria de ser més incisiu en les obligacions del Govern, és a dir, ser més efectiu en el control d’allò que la llei ja li permet, de ser més proactiu en les modificacions que necessita el Decret 136/2009.

Per a nosaltres, però, un dels punts principals són les plantes de cogeneració. Des del PSC hem manifestat que estem en contra d’aquestes mesures. És a dir, les plantes de cogeneració, per poder funcionar, cremaven gas, i, per tant, això, mediambientalment, és poc sostenible. Però hem de buscar la manera de fer-ho bé i som partidaris d’implan-tar plantes de biogàs, com s’està fent a Alemanya, que redueixen molt el problema dels purins. Cal, però, un govern que se l’escolti. Cal un govern de la Generalitat fort que



impulsi mesures. Cal també un govern de l’Estat que faci el que convingui perquè això, doncs, no es produeixi.

I, finalment, dir que realment han de ser aquestes administracions, que tenen molta més, diguem-ne, possibilitat d’actuar en un sector important, més que no pas els ajun-taments, que en molts casos es veuen, doncs, lligats de mans i peus quan se’ls produeix aquesta situació de contaminació dels seus aqüífers, i, per tant, tenen una capacitat més limitada per poder actuar.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Passem, doncs, la paraula al diputat Fachin, pel grup de Catalu-nya Sí que es Pot.

Albano Dante Fachin Pozzi

Moltes gràcies. Gràcies al síndic per portar-nos més llum a un tema que no en té prou. Quan va arribar aquest informe, que el discutiríem..., segurament vostès ja co-neixen la diputada Hortènsia Grau, que és una diputada que ha treballat molt i molt a fons aquest tema, i quan li vaig comentar que vèiem aquest informe el vam estar mirant plegats. I, clar, ella me deia: «Bé, és que moltes de les coses que s’està plantejant el sín-dic són coses que en aquest Parlament mateix s’estan plantejant des de fa anys. Des del 2010» –deia Hortènsia Grau– «s’estan presentant propostes de resolució sobre aquest tema. Fa relativament poc es va aprovar..., es va posar sobre la taula una moció parlant de la moratòria, sobre apertura de noves granges; el tema del cànon de l’aigua, que tam-bé ha estat una cosa que» –m’explicava la diputada Grau– «cada any portem a la llei d’acompanyament aquest tema, i és, sistemàticament, tombat.» I ens explicava això que vostè ens va dir, no? Bé, aquesta ramaderia intensiva, amb poc valor afegit, en la qual els nostres béns naturals, d’espai, d’aigua, doncs, serveixen per fer una part d’un procés amb poc valor afegit, amb externalitats negatives importants.

I feia una reflexió la diputada Grau, deia: «Hi ha alguna..., és possible mitjançant el control, mitjançant la millora de la gestió, mitjançant les inspeccions, que s’han de fer, però és possible que fent tot això aquest model sigui sostenible?» Aquesta és la pregunta de fons que ens hauríem de fer. És veritat, s’han de fer coses. Hi han maneres i avenços tecnològics que poden ajudar a que aquesta activitat pugui ser, pugui tenir menys im-pacte, però, de fons, la pregunta que ens hauríem de fer és si aquesta activitat exercida de manera intensiva és compatible o no amb un medi ambient decent.

Vostè deia: «Bé, per alguna raó aquest tema està sobre la taula i no es soluciona.» Bé, aquí la raó la coneixem tots, són els diners. Aquesta és la raó, són els diners, i aquesta raó, tan de fons, ens obliga a mirar el problema a la cara. I si parlem de diners, doncs... –normalment en el periodisme es fa servir això de «segueix el rastre dels diners». Abans la diputada del Partit Socialista, per sort, feia l’aclariment, però és que aquí a vegades se sent parlar dels ramaders com si tots fossin iguals. (Veus de fons.) I, per això –per això–, que la... –feies atenció–, això és una trampa també, parlar dels ramaders com si fossin un col·lectiu homogeni quan no ho és, quan sabem que els ramaders, aquests que tots de-fensen, doncs, són uns i les grans corporacions que s’aprofiten dels ramaders, del nostre medi ambient, dels drets laborals de les persones que treballen en aquest sector, aquests no són uns ramaders als quals hem d’ajudar.

És que estem parlant de les mateixes grans corporacions que aquí ens deixen, com deia el síndic, «merda» i en els altre països, doncs, fan forats, treuen or i deixen mer-curi. Al final, el sistema i el procés és el mateix. L’externalitat negativa, no? Faig una activitat, uns quants es queden els grans beneficis i els problemes que genera això se’ls queden la resta de la gent de la població. Per tant, en algun moment hem de mirar a la cara aquest problema, més enllà de veure de qui és la competència.

Clar, jo abans sentia la diputada de Ciutadans posar-se les mans al cap amb els im-postos, d’apujar impostos a segons qui. Home, potser a segons qui potser sí que se’ls hi han d’apujar. Perquè, si no, qui paga el desastre que veiem en aquest informe? Qui el paga? El pagaran les generacions futures? Les actuals? També es parla dels llocs de tre-ball que genera, també com si això fos una homogeneïtat. Qualsevol persona que cone-gui el sector sap quines són les condicions de treball en les que treballen algunes parts



d’aquesta massa laboral, i són condicions realment vergonyoses. Si parlem de contami-nació, a això se li hauria de dir «contaminació...», no sé quin..., com anomenar-la.

Va haver-hi un documental a TV3, que es deia «El preu del porc», on es veien coses que feien..., no?, per exemple, la Generalitat que renunciava a personar-se com a acu-sació en delictes mediambientals greus. I un pot pensar fins a on arriba la trama que fa que anys i anys –i anys– de parlar d’això i no se solucioni. Fins a on arriba? Vostè mateix deia que algú li deia: «Compte, compte, que això és un tema molt seriós.» Des-prés, si es ens vol explicar qui li diu «compte, compte!»..., però sorprèn, perquè sabem de mitjans de comunicació que també han tingut..., els han aconsellat que potser aquest no era un tema de gaire bon tractar, per dir-ho d’alguna manera. Això a mi em fa por, perquè això són pràctiques que en altres països les posen en pràctica altres tipus de ne-gocis il·legals.

Per tant, bé, jo agraeixo l’informe, que ens obliga, i agraeixo la pregunta del síndic que ens diu: «Què és això que fa que impedeix que aquest tema es solucioni?» No són els pobres pagesos, que s’esllomen treballant; no són els sindicats de treballadors, que estan reclamant per als seus llocs de treball... El problema és de fons, és un altre.

I abans se citaven articles de la Constitució i la necessitat d’equilibrar, doncs, drets i deures, l’article 128 de la Constitució espanyola, que alguns citen tant, diu: «Toda ri-queza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general», –i diu– «especialment... en caso de monopolio, y asimismo se contem-pla acordar la intervención de empresas cuando así lo requiera el interés general.» Això ho diu la Constitució espanyola.

Per tant, aquest equilibri entre aquesta activitat privada, lícita, i respectable i legí-tima, i l’interès general, bé, quan veiem aquest mapa, quan veiem aquest mapa perillós d’aquesta Catalunya tota tacada de masses d’aigua contaminada, si això no és interès general, si això no ens hauria d’obligar a fer una reflexió de fons sobre el tema que te-nim sobre la taula, emparats amb la Constitució espanyola, per descomptat, doncs, crec que aquí podria estar la resposta a la pregunta que es feia el síndic. Ens la continuarem fent i continuarem treballant en això, que des de fa molts anys es posa sobre la taula, com deia la diputada Grau, i no hi ha manera.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Passaríem la paraula al portaveu de la Candidatura d’Unitat Popu-lar - Crida Constituent, al senyor Riera.

Carles Riera Albert

Gràcies, presidenta. Gràcies, síndic, a vostè i al seu equip, per la seva compareixen-ça i el seu informe. També gràcies al senyor Vendrell per la seva presència aquí.

Miri, nosaltres, síndic, compartim plenament la seva diagnosi i les seves propostes. Per tant, poca cosa puc afegir-hi. Malgrat això utilitzaré, si més no, part del meu temps d’intervenció per tal de fer alguna aportació complementària i per tal de subratllar algu-na de les seves indicacions i propostes.

Miri, nosaltres pensem que en el cas de la indústria porcina a Catalunya estem da-vant d’un d’aquells exemples propis d’economies endarrerides, d’economies productives molt endarrerides, de mentalitat extractivista. Podríem fer una analogia, per exemple, pel que fa al sector del turisme; no és cas del tema que avui hem de tractar aquí, però sí que en podem fer una analogia, perquè, hi insisteixo, es tracta en aquests moments de models productius propis d’això, d’economies endarrerides, de lògica extractivista, se-gons aquella lògica de que quan un sistema productiu és altament lucratiu, doncs, no hi posem límits, no hi ha cap mena de regulació ni des del punt de vista social ni ambien-tal. Es tracta de generar beneficis de forma il·limitada, malgrat que la gallina dels ous d’or, doncs, la puguem portar fins a l’extenuació o, si convé, fins a la mort, eh?

Per tant, estem davant d’un problema d’aquest estil. Estem davant d’un problema de generació greu d’externalitats –el diputat Albano Dante ja hi ha fet referència–, que és allò que estudiem a primer d’Economia i que, dit ras i curt, i utilitzant la terminologia que vostè, síndic, ha utilitzat en el seu informe, és allò de que «jo tinc una activitat pro-ductiva, el benefici me’l quedo per a mi i la merda la reparteixo», eh? Aquesta és la de-finició clàssica d’externalitats i el sector porcí, a Catalunya, n’és un exemple de manual, absolutament de manual.



Què fan a països amb economies i democràcies més avançades? En primer lloc, im-pedir que es produeixin aquestes externalitats, regulant l’activitat productiva, innovant tecnològicament, introduint elements de sostenibilitat ambiental, etcètera. Aquí, això ho fem? No.

Segon: com ho fan en aquests països d’economies més avançades i democràcies més avançades? Incorporant normatives que prohibeixin la generació d’aquestes exter-nalitats, i si això es vulnera, aplicant multes importants. Aquí, això ho fem? Potser que no, eh?

Tercer: aplicant impostos –impostos–, de manera que el productor retorna a la co-munitat en matèria d’impostos, doncs, el cost de les seves externalitats, de manera que les polítiques públiques puguin desenvolupar accions que ho compensin. Aquí fem tot això? No, o de forma molt precària.

Per això, hi insisteixo, que estem davant d’un model absolutament antic, endarrerit, difícilment comprensible en un país que es vol avançat. De qui és responsabilitat això? Òbviament, del sector productiu implicat i, òbviament, també, del Govern, que no té una política pública prou agosarada i prou valenta en aquest sentit, de la qual vostè en el seu informe indica el camí.

Efectivament, tal com vostè ja ha indicat, també, es tracta d’una indústria que ge-nera uns elevadíssims nivells de contaminació: nitrats, etcètera. Segons l’informe de l’ACA, 139 municipis de Catalunya en aquests moments, aigües contaminades a efectes del nitrat. No estem parlant d’una externalitat insignificant, estem parlant d’un proble-ma de molta gravetat.

I, malgrat la seva recomanació, síndic, de fer una moratòria, ens consta que durant el 2017 el Govern segueix atorgant llicències d’ampliació o de noves implantacions. Per tant, no veiem una voluntat clara de revertir aquest fenomen. Nosaltres, en la línia del que vostè proposa, plantegem, òbviament, una moratòria d’aquest sector, absolutament inflacionat en les condicions productives actuals i en relació amb els danys que gene-ren a nivell mediambiental. Proposem també una disminució de la cabana porcina en aquells municipis on ja hi ha una diagnosi de risc i de vulnerabilitat per excés de con-centracions de nitrat. I nosaltres el que també demanem i demanarem és una política pública que transformi i que modifiqui, que reguli el model productiu de la indústria porcina a Catalunya, en aquests moments absolutament vertical i oligopolístic.

Miri, molts partits d’aquesta cambra defensen un model econòmic neoliberal que, ja els hi dic, és incompatible amb el model de producció porcina que vostès aquí tan airosa-ment han defensat. Això també és de primer d’Economia. Escolti’m, l’oligopoli és con-trari als principis econòmics que vostès defensen, en l’economia de mercat neoliberal de la que vostès es fan bandera. Doncs, miri, aquí tenen un problema d’aquells de manual, eh? Monopolis i oligopolis són contraris als principis econòmics que vostès defensen. Ja els donem un altre argument per intervenir-hi.

Efectivament, aquesta situació oligopolística li dona a aquest sector una forta capa-citat de control del mercat, evidentment, i una forta capacitat del lobby sobre el sector polític. I aquest és un problema greu, davant del qual l’única mesura són polítiques pú-bliques i una incidència des de la política pública doblement forta en la seva capacitat oligopolística, no? Per tant, cal una acció ferma i decidida.

I aquestes són les tres línies de treball que nosaltres proposem, que coincideixen plenament amb les seves, síndic: moratòria, disminució de la cabana porcina i reorga-nització del sector, per tal d’evitar la seva capacitat oligopolística, que avui a casa nostra està dominada per tres grups empresarials, eh?, que sotmeten a una situació de forta ex-plotació i precarietat els petits, no?, les petites empreses productives, i que, a més, és un dels sectors que més precarietat laboral està generant en el nostre país –les càrnies en lluita, les falses cooperatives, etcètera.

Per tant, vostès, alguns, em podrien dir: «Escolti’m, és que no. A vegades, s’han de pagar certs costos ambientals, perquè generem llocs de treball.» Doncs, bé, i tampoc els funciona, en aquest cas, el sistema. És un sistema que genera una altíssima precarietat laboral, altíssima, eh? Per tant, sincerament, no veig ni un sol motiu, ni un –ni un–, i tots els que he escoltat de vostès no m’han convençut, ni políticament ni tècnicament, ni econòmicament, per tal de no fer cas estrictament a l’informe del síndic, que és d’una absoluta racionalitat, en aquest cas.



Per tant, crec que no puc afegir gaire cosa més al que ja he dit, i només plantejar que cal un canvi radical, i que les primeres passes les planteja vostè a l’informe; li donem ple suport.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Moltes gràcies, diputat. Té la paraula el portaveu del Grup de Junts pel Sí, el senyor Balasch.

Antoni Balasch i Parisi

Moltes gràcies, presidenta. Vagi per endavant que estem parlant d’una problemàtica d’una molt gran complexitat. Si no, en onze anys, amb governs de tots colors, ben se-gur que estaria resolta. Estem parlant també d’un problema jo diria que molt notable. Per què? Perquè estem parlant de contaminació d’aqüífers. I, per tant, és un tema, des del punt de vista de la salubritat i de la sostenibilitat, molt important, que cal resoldre. Per tant, es vol resoldre i hi hem d’anar. I estem plenament d’acord amb que cal buscar una solució.

I estem d’acord també –no sé si la resta de grups ho comparteixen– en que el terri-tori, per sentir-se equilibrat, mentre que hi ha territoris que són una gran conurbació in-dustrial, n’hi ha d’altres on, també per a desenvolupar-se, doncs, el sistema d’aportació via granges porcines o de qualsevol tipus és un sistema de manteniment del mateix ter-ritori, perquè algú hi ha de viure i s’ha de guanyar la vida amb alguna activitat. Per tant, s’ha dit aquí si el problema és la sostenibilitat o el nivell de negoci, buscant com una an-títesi, una dualitat, que una s’oposa a l’altra. No. Hi pot haver sostenibilitat i hi pot haver negoci. Si no hi ha negoci, ningú ho farà.

I, a més a més, vull dir-ho, perquè també s’ha utilitzat l’expressió d’«economies en-darrerides», que estem caminant cap a un món on la manca d’aliment –on la manca d’aliment, ho torno a dir– es comença a veure ja a l’horitzó del 2030, a nivell de satisfer la necessitat de tots els humans que poblem aquest planeta, que anomenem «Terra». Per tant, són realitats que són damunt de taula. I, per tant, des d’aquí el que cal fer és buscar solucions, hi estem plenament d’acord, buscar solucions: una necessitat de territori, una necessitat de creació d’aliment, equilibri territorial. I, òbviament, la persona que s’hi de-diqui s’haurà de guanyar la vida. Per nosaltres, això no ha de ser de cap manera que una cosa obligui a frenar l’altra, sinó que el que hem de veure és que el problema que tenim quedi resolt.

Per fer això, com que també algun grup ha parlat aquí de que si no s’haguessin re-tirat..., referint-se al Govern, que s’espavili, diré dues coses. Una, el decret estarà fet abans de l’estiu, perquè ja hi ha hagut tres reunions amb el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament de Salut i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca i Alimentació, per tal ja de treballar-lo i desenvolupar-lo. Per tant, no s’està parat, una altra cosa és que es visualitzi. Això és com quan un paleta fa una casa i, quan ja està feta l’estructura, des de fora no veiem què es fa a dins, però a dins s’hi treballa. Doncs, aquí estem en el mateix cas. I abans de l’estiu el decret el tindrem.

Però diré una altra cosa, perquè s’acusa aquí el Govern: si no s’haguessin parat les primes dels sistemes de cogeneració, no tindríem el problema de purins que tenim avui en dia, segur –segur–. I això és responsabilitat d’un altre govern, que va faltar a una èti-ca de gent que va..., o d’inversors que van fer una inversió, d’acord amb unes primes, que solucionava el problema, i que després se van quedar despullats i penjats, i a l’atzar dels vents que bufaven, vinguessin d’on vinguessin, en el sistema de cogeneració, que és un problema que resol el tema dels purins. I resol el tema de la necessitat que tenim de tenir uns aqüífers amb una aigua molt clara i molt neta, i, per tant, a l’abast de la ciuta-dania. Per tant, hem de tenir tots aquests paràmetres ben clars.

I estem parlant d’un sector que genera molta exportació. És cert que porten, és cert que s’hi queda i és cert que genera molta exportació. Hi és. Per tant, hi és tot, una mica. És cert que hi ha un problema, que l’hem de resoldre, és cert, i el compartim. I s’hi tre-balla, i s’hi treballa de manera decidida des dels tres departaments, com ja m’hi he re-ferit abans.

I des d’aquest punt de vista, dir que nosaltres volem avançar en..., compartim el cri-teri del síndic de posar damunt la taula un problema, i que entenem que si cal..., que hi



cal avançar. I cal avançar amb un pla, amb aquest pla que deia que s’està fent, amb un pla de gestió, que no només és de les dejeccions ramaderes, sinó que hi ha sistemes en els quals només amb l’alimentació el volum de nitrogen que els animals o les granges treuen, i, per tant, sobrant, que pot fer cap a la terra, disminueix en un percentatge molt alt, Només canviant el sistema d’alimentació. Hi ha estudis, hi ha sistemes i estan fets en altres països.

Però, a més a més, aquest estudi ha de preveure i vol preveure una anàlisi científica rigorosa, que penso que l’hem de tenir tots molt clara, que analitzi bé els nitrats. Per-què de nitrats tenim l’adob inorgànic, que són químics, que són sintètics, que són cars, que són contaminants, que són de producció, molts, en casos, forana, i que són molt abun-dants. I, en canvi, hi ha l’adob orgànic tradicional, que són els fems, que la pagesia els ha utilitzat tota la vida, que són dels que estem parlant en aquests moments, que és or-gànic, que és biodegradable, que és útil i que és barat. Sí, però que s’ha de controlar els paràmetres de nitrats del terra, i és el que volem i hem de treballar. Però no volem que es banalitzi, ni si hi ha algú que s’hi guanya la vida en contra d’un altre. No –no, no; sostenible, i que s’hi pugui guanyar la vida la gent, però que tinguem uns aqüífers molt nets.

I, per tant, pensem també que hi ha nitrats d’origen –el síndic s’hi ha referit– mine-ral, però també n’hi ha d’altres de tipus químic, ja parlo de les dejeccions.

Per tant, és una situació molt complexa, que cal fer-hi front, i que si ens hi posem tots... I esperem que aquest nou decret ens ajudi, per tal de, com dèiem abans, mantenir l’activitat, mantenir una necessitat, que serà l’alimentària, mantenir l’equilibri al terri-tori, perquè hi ha força ramaders que s’hi guanyen la vida pel territori, més enllà de les grans conurbacions urbanes. I, per tant, satisfer totes aquestes necessitats alimentàries.


La vicepresidenta

Moltes gràcies, diputat. Passem la paraula al síndic.

El síndic de greuges

Gràcies, presidenta. Crec que tots hi estem d’acord i han entès que tenim un proble-ma, eh?, no pas petit, i que fa anys que el tenim. Suposo que en això estem tots d’acord, eh? Jo els puc afegir que hi han solucions, moltes estan en discussió, algunes estan en marxa. Ens consta, com acaba de dir el portaveu de Junts pel Sí, que hi ha un de-cret molt en fase d’acabar d’elaborar. Però hi ha hagut societats que han tingut valentia d’anar a solucions encara més atrevides. I no cal citar llocs molt distants: Alemanya. A Alemanya han fet una reconversió molt seriosa del sector. Jo torno a dir que és un sector important, clar, que ho és, però haurien d’estar tots d’acord que es podria entrar molt més en racionalitat, en diversificació i en reducció.

Nosaltres, pel que hem pogut constatar dels estudis oficials que ens han passat, dels que hem pogut fer, dels diàlegs que hem tingut amb els actors implicats, veiem que la moratòria seria molt positiva, perquè en aquests moments hi ha hagut, de vegades, pre-cipitacions en el muntatge de determinades explotacions, que no tenen res a veure amb una moratòria, no?

Però, permetin-me que els torni a subratllar dos aspectes que han quedat una mica oblidats en les intervencions, i estan en l’informe. Parlem d’aigua. O sigui, independent-ment del que estem parlant –del sector, de la indústria, de la producció–, parlem d’ai-gua. Per tant, parlem d’un bé escàs i fonamental per a la societat. No és cap provocació dir que a Catalunya avui l’aigua és un bé escàs. Evidentment, no estem a l’escassedat de les zones subsaharianes, però tampoc estem com per tirar coets en pensar que l’aigua a Catalunya és quelcom que ens ve donat. I parlem de contaminació seriosa, que s’hauria de tenir més en compte. El síndic vol, amb aquest informe, i per això hem volgut citar el del 2006, no només fer un crit d’alerta, sinó continuar burxant perquè els poders pú-blics es vagin bellugant, com en aquests moments, tal com ha dit Junts pel Sí, estan fent amb aquest nou decret, i que hi hagin instruments.

El debat sobre els tributs és molt de vostès, és molt d’opcions legítimament partidà-ries, en democràcia. Per nosaltres, que mai hem proposat en cap informe «qui contami-na paga», no es tracta d’aquesta filosofia, es tracta de dir: «O canviem de model, i anem seriosament a una racionalitat sobre aquest model, o no avançarem.» I per canviar de



model hi han despeses, i una part d’aquestes despeses les han de cobrir una part dels responsables de les excessives alegries que governs de tots els colors durant molts anys han tingut sobre aquesta matèria.


La vicepresidenta

(Per raons tècniques, no han quedat enregistrats els primers mots de la intervenció de la vicepresidenta.) ...síndic, pararíem... (Veus de fons.) Perdó, la senyora Valle voldria tornar a intervenir.

María Francisca Valle Fuentes

Sí; gracias, presidenta. Es simplemente para hacer una aclaración a la intervención del señor Dante Fachin, cuando ha dicho que nosotros nos poníamos las manos en la cabeza por el tema de los tributos. Creo que a veces se confunden a la hora de mezclar lo que dicen dos partidos que somos diferentes, y que, en este caso, son el PP y Ciuda-danos. Creo que usted se ha confundido, porque yo no he dicho que me ponía las manos en la cabeza. Mire usted el vídeo y ya verá. Nosotros no hemos dicho eso.

He dicho, textualmente, que lo que ha sugerido el síndic de valorar esa posibilidad..., se puede valorar la posibilidad de que los ganaderos paguen un tributo, pero que ese tri-buto esté relacionado con un mayor control, y más riguroso control, no que ese tributo venga a significar..., que no he querido decir que usted lo diga, señor síndic, en su infor-me, ¿eh?, no que quien más..., no que quien contamina paga, no. No vaya a ser que los grandes explotadores piensen que, bueno, que quien contamina paga, y, por tanto, yo pago el tributo porque contamino. No. Lo que he querido decir es que no por pagar da derecho a una mayor contaminación.

Pero yo en ningún momento me he puesto las manos en la cabeza, como usted ha di-cho. Simplemente, aclararle esto.

Gracias.

La vicepresidenta

Doncs, gràcies, diputada.Aturaríem tres minuts la comissió, i reprendrem en tres minutets.Gràcies.

La sessió se suspèn a les quatre de la tarda i dos minuts i es reprèn a les quatre i nou mi-nuts.

La vicepresidenta

Doncs, si els sembla, reprenem la comissió.

Informe del Síndic de Greuges sobre el dret a la convivència

360-00023/11

I ho faríem amb l’informe, amb l’explicació, per part del síndic, de l’Informe sobre el dret a la convivència.


Gràcies, presidenta. Nosaltres hem presentat al llarg dels anys diversos informes que es podrien resumir entorn d’una idea molt senzilla, però que sembla que costa molt d’aplicar, que és el dret al descans. El dret a viure en un conjunt urbà davant del que és la contaminació acústica, tot tipus de possibles causes que afecten aquella hora del descans es repassen en aquest informe, i que afecten, al no haver sabut trobar solucions idònies, el necessari equilibri entre les persones i el seu entorn. Nosaltres creiem que, a més, apareixen nous fenòmens que ho compliquen, i, per tant, ens va semblar oportú, malgrat que ja havíem fet altres informes sobre l’oci, posar molt l’accent en un que tin-gués el màxim d’abast a l’entorn del concepte de convivència.

Creiem que cal ser molt, molt actius en aquest tema. Tant com vulguin, posin vostès el concepte, que ja me’l sento dir, d’equilibri, però a partir del dret. O sigui, el que no pot ser és que sota la idea d’equilibri entrin mesures que afectin el dret. Els donaré un exemple, que surt diverses vegades a l’informe: les terrasses, les famoses terrasses. Te-



nim una terrassa, la tenim al davant del local i permetem que tingui un horari similar al del local. El local tancat pot estar protegit, fins i tot, insonoritzat; les terrasses, a l’aire lliure. I la terrassa ens sembla normal que pugui funcionar fins a les dues de la matina-da. Per què? Perquè estem en un país mediterrani, la gent vol viure. Sí, però és que en el principal o en el primer pis també hi estan vivint, i potser l’endemà, a les sis, s’han de llevar per anar a treballar.

I, per tant, aquí, una cosa tan senzilla com aquesta sembla que quan la planteges es-tiguis en contra d’una falsa convivència o d’una falsa perspectiva del que ha de ser l’or-denament de les ciutats.

Cal, de debò, ordenances racionals i serioses amb previsions d’horaris d’obertura i tancament. I molt també en la línia del que vostès estan fent de forma atrevida sobre els horaris en general, que sigui quelcom que es pugui posar en paral·lel. Cal una autèntica educació molt més a fons de la població sobre el tema de la convivència i sobre el tema de la contaminació o afectació d’aquesta convivència, començant per tota mena de so-rolls.

Assenyalàvem, a l’informe, una activitat proactiva per part de les administracions a una cosa tan senzilla com les obres públiques, en la planificació d’aquestes. Molts dels informes que els presentem són fruit de les queixes que rebem, i sobre aquesta en rebem, a banda del que podem consultar tant a l’Administració com als sectors que més poden conèixer aquestes matèries. O com el tema de la recollida d’escombraries, o com el tema de tenir en compte el tipus de transport públic o de transport privat per a con-junt de públic, com és el transport turístic, en l’afectació al tema de l’acústica. Com és la música ambiental, a la qual tots ens hem acostumat; un negoci té música ambiental i no posem cura si aquesta música ambiental, a part del que estigui dintre del negoci, també afecta els que estan al seu entorn.

El tema tan poc enfocat encara de l’allotjament turístic. No caiguem en el parany de dir qui està a favor i qui està en contra del turisme, qui dels que està aquí està a favor i qui està en contra de la convivència. I es tracta de veure com ho podem regular. I, lla-vors, insistirem en que tot el que s’hauria de plantejar en el futur haurien de ser habitat-ges d’ús turístic agrupats en blocs d’edificis dedicats a aquesta matèria.

L’enorme camp que s’ha obert en la mobilitat: bicicletes, patinets, skates, les famoses VMP, els Segway... Cal que circulin per tots els indrets de la ciutat? I que circulin sense cap tipus de previsió, ni sense cap tipus de normativa que faci respectar el dret del via-nant com a subjecte principal a les ciutats? (Pausa.) Evidentment. I cal que se’ls permeti circular sense respecte als codis de circulació? Poden baixar pel carrer Jonquera, tres o quatre skates a tota velocitat, on, a més, arrisquen que, sense esperar-s’ho, aparegui un vehicle automòbil i pugui provocar una col·lisió? O cal que circulin aquests vehicles per voreres on difícilment passen dues persones i amb un soroll que no té cap mena de qua-lificació? Sense cap registre, sense cap assegurança? Sense cap educació bàsica de res-pecte a la convivència? I demanem i plantegem mesures com les que acabo de deixar en pregunta, no? Majors normes d’accessibilitat a tots els espais públics, des del mobiliari urbà mal situat fins a l’ús tranquil d’aquests espais públics. L’impacte acústic d’especta-cles públics i activitats recreatives, les ordinàries i les extraordinàries.

Demanem una administració que garanteixi el dret al descans, i que ho faci de for-ma que es compleixi. En aquest mateix informe hi ha un apartat, que ja l’hem discutit alguna vegada monogràficament, que és el del «top manta». I insistirem en les tres idees –i, perdonin que els hi digui, continuem sent l’Administració o la institució que més ai-xeca la bandera en les tres idees–: tractament social a fons d’aquelles persones que es-tan en aquest sector i que poden ser inserides i arrelades a casa nostra; combat frontal a tota la importació, fabricació, manipulació del que són aquests productes, en totes les vessants que té, i és una llarga llista, i, per descomptat, educació al consumidor del que significa el consum responsable.

Nosaltres ho vam sintetitzar en un informe. Alguns dels seus apartats recullen infor-mes anteriors, però, perdonin que els hi digui, perquè encara veiem que tenim molt de camp a recórrer al davant en impulsos a les administracions.




La vicepresidenta

Gràcies a vostè, síndic. Doncs, donaríem la paraula a la portaveu del Grup de Ciuta-dans, la senyora Carmen de Rivera.

Carmen de Rivera i Pla

Gràcies, presidenta. En primer lugar, agradecer al síndic su comparecencia esta tar-de ante la Comisión del Síndic de Greuges, y agradecer también la elaboración y pre-sentación de este Informe sobre el derecho a la convivencia en las ciudades y munici-pios de Cataluña.

Y, para empezar, me gustaría destacar la importancia de este informe, pues trata problemáticas muy arraigadas en la sociedad, que causan graves perjuicios en la convi-vencia diaria entre los conciudadanos. Los conflictos entre particulares y entre colec-tivos relativos al uso del espacio público, así como la necesidad de repensar el diseño urbanístico de las ciudades y municipios son las conclusiones principales que se extraen del informe que estamos comentando.

Voy a centrar mi intervención en cuatro problemáticas que trata el informe, que al parecer, según Ciudadanos, son los más relevantes. En primer lugar, las terrazas. Tal y como expone el síndic en su informe, las terrazas de los locales de restauración generan un gran número de problemas, desde el ruido que producen los clientes que las ocupan consumiendo o hasta el ruido que producen al desmontarla los dueños de los estableci-mientos, pasando por la ocupación de espacio público para uso privado de dichos ne-gocios. Creemos oportunas las recomendaciones del síndic de la necesidad de que los municipios dispongan de una ordenanza de terrazas con los horarios claros de apertura y cierre de las terrazas, horarios que han de quedar adaptados a los horarios ordinarios de las personas y no a los de los establecimientos principales, como acaba de decir el síndic.

También la importancia de las distintas administraciones competentes en la vigilan-cia del cumplimiento de la normativa vigente de terrazas, para garantizar el derecho al descanso de los vecinos y garantizar que se cumple con la normativa vigente.

Respecto a otro punto al que se le da relevancia en el informe, es a las viviendas de uso turístico. Este es otro elemento importante a destacar del informe, y que son las mo-lestias derivadas de las viviendas de uso turístico. Como bien reconoce el síndic en su informe, la proliferación de estos pisos turísticos se ha producido desde la aprobación de la Ley 9/2011, de 29 de diciembre, de promoción económica, más conocida como la ley ómnibus, que pactaron Convergència con el Partido Popular de Cataluña. Dicha ley supuso un conjunto de modificaciones sobre el régimen de intervención municipal para la habilitación de las viviendas turísticas, pasando de las licencias necesarias a la comu-nicación previa.

No obstante, que los alquileres turísticos siempre provocan molestias no es del todo cierto, y ha sido también producto de otra campaña de propaganda. La normativa de la Generalitat ha permitido que los municipios concedan permisos para esta actividad, pero también los que han querido prohibirla, como Barcelona, lo han hecho. En Ciutat Vella se han dejado de dar licencias desde hace once años. Con ello, lo que se ha con-seguido es la proliferación de pisos ilegales, no porque no quisieran muchos de ellos legalizarse, sino porque no han tenido la oportunidad de hacerlo. Es mejor –pensamos nosotros– tener una normativa flexible, pero que permita a los municipios disponer las condiciones que en cada caso requieran o quieran regular la actividad, ya sea imponien-do fianzas, multas, permisos temporales y no transmisibles con la propiedad, y otros que puedan ir al caso.

Por supuesto, estamos de acuerdo en que siempre se tiene que hacer cumplir con la legalidad, pero sin caer en la trampa de estigmatizar una actividad que, si se desempeña con responsabilidad, no debería suponer ningún problema. No necesariamente los pisos sin licencia son los que más problemas generan, sino aquellos que no cumplen las nor-mas. De ahí la necesidad de permitir que los municipios regulen mediante ordenanzas esta actividad con el objetivo de favorecer la convivencia.

En tercer lugar, el síndic expone la problemática sobre el uso del espacio público, concretamente sobre el uso de las bicicletas y los vehículos de movilidad personal. En el informe se menciona que las ciudades no han estado concebidas para el uso mayoritario de los vecinos, y mucho menos para el uso de las bicicletas. El uso de estas ha compor-



tado la pérdida de un espacio para los peatones, cosa que genera numerosos conflictos entre los usuarios, ciclistas y los propios peatones. Es frecuente ver cómo ciclistas se saltan los semáforos o cómo, una vez se pone el semáforo en rojo para las bicicletas, el ciclista se pasa a la acera para proseguir su trayecto.

El incivismo en el uso de la bicicleta es un problema que genera mucha crispación entre los conciudadanos. Una posible solución que desde Ciudadanos veríamos con bue-nos ojos sería la difusión de información a ciclistas sobre sus derechos y obligaciones, pues, al final, no dejan de estar sujetos a normativas sobre seguridad viarias. Natural-mente, creemos que la Administración debe mediar para alcanzar unos seguros con precios asequibles para los ciclistas. Este es otro problema que hace presente o que se-ñala el síndic. De hecho, desde Ciutadans hemos presentado una petición para que se informara de la conveniencia de que los ciclistas tengan un seguro, aunque no vemos la necesidad de que sea obligatorio. Los usuarios del Bicing lo tienen, aunque muchos de ellos no lo sepan, y muchos seguros del hogar también incluyen este seguro. Por tan-to, la mayoría de la gente ya está asegurada, aunque no sea consciente de ello. Lo que propusimos fue una campaña informativa para concienciar sobre este tema, y se aceptó nuestra propuesta.

Ahora bien, también hay muchos peatones que se saltan los semáforos. Es verdad que todavía no hay suficientes carriles bici, ni calles con prioridad peatonal, aunque se ha hecho mucho en los últimos años, pero también hay calles donde es muy peligroso circular en bicicleta. Es por eso que en las aceras de cinco metros de anchura se permi-ten las bicicletas siempre que haya espacio libre, se separen de las fachadas y reduzcan su velocidad.

Lo que es cierto, y creo que en esto todos estamos de acuerdo, es que las normas deben aplicarse siempre y todos deben cumplirlas, peatones y ciclistas. De este modo, recalcar la necesidad de que los ayuntamientos, los competentes en esta materia, tomen cartas en el asunto y tomen medidas para garantizar vías seguras, tanto para las bicicle-tas y peatones, así como reiterar la necesidad de informar sobre los derechos y deberes de los ciclistas y peatones.

Por último, destacar que coincidimos plenamente con el síndic con las propuestas y denuncias que realiza sobre el derecho de todas las personas a tener un espacio acce-sible y libre. Desde Ciudadanos, hemos hecho muchas propuestas sobre cómo mejorar la accesibilidad para las personas discapacitadas, y lo seguiremos haciendo, tomando en consideración las propuestas que realiza el síndic en este informe y velando para su aplicación, tanto a nivel autonómico como municipal.

Por último, y para acabar, agradecer al síndic de greuges este informe; un informe completo y que pone en valor problemas concretos, que afectan directamente a la vida diaria y cotidiana de las personas, y los cuales Ciudadanos va a velar por solucionarlos.

Muchísimas gracias.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Donem la paraula a la senyora Rosa Maria Ibarra, del Partit dels Socialistes.

Rosa Maria Ibarra Ollé

Gràcies, presidenta. Bé, entenem que aquest és un informe amb un nom ben encer-tat, perquè realment del que es tracta és de l’equilibri entre les activitats, per tant, l’ús que fan alguns de l’espai públic i el dret al descans, el dret a utilitzar l’espai públic d’al-tres. Per tant, viure conjuntament totes les activitats o els usos de la ciutat.

Ens planteja aquest informe escenaris diferents, ens planteja situacions diverses, usos diversos de l’espai públic. Per un costat, aquells que generen immissions, per tant, soroll, doncs, dins els habitatges que conviuen amb aquestes activitats, i, per un altre costat, aquells que no generen aquestes immissions, sinó que són d’ús de l’espai públic i que, diguem-ne, han de conviure els diferents usos, no?, d’aquest espai públic.

En els primers, en els que sí que comporten immissions, el síndic, en el seu informe, doncs, feu esment de les terrasses, de les botigues amb música, de les obres públiques i la recollida d’escombraries, dels habitatges d’ús turístic i dels espectacles públics.

Respecte a les terrasses, és cert que entenem que hi ha d’haver una normativa, una nor-mativa que, a més a més, es faci complir. Moltes vegades, ho hem dit reiteradament, apro-



vem normatives també a nivell..., o inclús propostes de resolució a nivell parlamentari que al final no s’acaben complint, i d’alguna manera passa el mateix amb normatives munici-pals, amb ordenances municipals, que falta un major control i falta un major compliment d’aquestes ordenances.

També teníem el tema de les botigues de música. El tema de les obres públiques i la recollida d’escombraries ens sembla que és un tema que es produeix i que ens sem-bla especialment important, perquè aquí sí que l’Administració pública té la paella pel mànec, si em permeten l’expressió, o, bé, són ells mateixos els que fan aquestes obres públiques. Per tant, l’encaix del soroll o..., bé, del que comporten aquestes obres, o, fins i tot, de la recollida d’escombraries, que a més a més és un tema reiterat, doncs, és l’Ad-ministració qui ha de vetllar perquè encaixi amb el dret al descans dels veïns.

El tema dels habitatges d’ús turístic, sí, aquí és un problema que s’ha generat, que s’ha generat sobretot a l’àrea de Barcelona, però que cada vegada més s’estén a altres àrees, i a ciutats com Tarragona, doncs, també ja estan començant a notar una forta presència. Ens sembla especialment interessant l’apunt que fa el síndic dient, doncs, que la possibilitat de posar aquesta activitat en un habitatge estigués..., bé, fos acceptat per la comunitat de propietaris, si no recordo malament, per unanimitat. Ens sembla interessant aquest apunt. Jo crec que hauríem de debatre la possibilitat, doncs, de mo-dificar la normativa en propietat horitzontal respecte d’aquest tema, perquè podria ser interessant, tot i que això no treu que hi hagi algunes activitats de caire il·legal, per tant, com comentava abans la portaveu de Ciutadans, pisos que no s’han donat d’alta i que acabin fent aquesta activitat, amb la qual cosa la comunitat de propietaris acabaria ha-vent de demostrar que allí hi ha aquesta activitat, que comporta uns problemes o com-porta unes molèsties per a la comunitat, i realment és, diguem-ne, una complicació per a la comunitat de propietaris, una complicació afegida. Per tant, bé, entenem que aquí l’activitat de vigilància de l’Administració acaba sent també molt important, no?

I els espectacles públics, quan parlava, doncs, de fer, diguem-ne, viable el descans amb l’activitat, per exemple, posàvem l’exemple d’una festa major, no?, o la possibilitat de que hi hagués un ball, el que es diu de festa major. Home, això és molt difícil, real-ment, poder compaginar el descans amb una activitat puntual que es faci en un poble o en una ciutat de Catalunya. No diem que no sigui necessari, evidentment seria l’escenari ideal, però entenem que des d’un punt de vista real és difícil.

Tot plegat, hi ha un element que jo crec que podríem tenir en compte o que hauríem de valorar, és el tema també de la qualitat de l’aïllament de la construcció dels habitat-ges. I l’hi diu una diputada que ha estat regidora d’obres i activitats, i, per tant, que ha donat llicències d’obres i llicències d’activitats i que ha hagut, diguem-ne, de fer com-plir l’ordenança quant a immissions de sorolls, i que sap, diguéssim, la complexitat del tema, però que moltes vegades una es troba, doncs, que l’habitatge o el local on es pro-dueix aquella activitat no té un mínim aïllament d’una certa qualitat, que fa que les ac-tivitats que s’hi porten a terme o que, bé, la vida normal de la família que està en l’habi-tatge de més amunt no entrin en contradicció, no entrin en crisi, no?

També és cert que hi ha un tema que vostè deia: «Aquí hi ha d’haver una actuació seriosa de l’Administració.» És cert, jo li diria: «Hi ha d’haver una actuació seriosa i, a més a més, ràpida de l’Administració, especialment de l’Administració local, que és qui hi té una acció més directa. Perquè, si no, l’experiència ens demostra que quan hi ha, diguem-ne, interessos contraposats, hi ha situacions de xoc entre el descans i l’activitat que s’hi produeix, doncs, allò no deriva cap a la resolució, sinó més aviat tot el contrari, no?, i aquestes situacions cada vegada van empitjorant i la relació personal dels dos im-plicats cada vegada és pitjor. I, per tant, aquí l’Administració hi ha de tenir una actuació seriosa i, a més a més, molt ràpida.

Després ens feia un últim apartat amb una sèrie de mencions, doncs, a activitats que es produeixen en la via pública i que poden col·lidir amb altres usos d’aquesta via públi-ca. Ens deia les bicicletes i altres elements de mobilitat motoritzada, barreres a l’espai públic... És cert, o sigui, hem vist de vegades voreres que tenen fetes el rebaix que es ne-cessita, doncs, perquè puguin circular les persones amb cadira de rodes o amb cotxets, o el que sigui, i l’Administració local hi acaba posant un fanal al mig, i això s’ha vist, eh? I, per tant, aquí s’ha de vetllar especialment perquè aquestes barreres no es pro-dueixin i que l’espai públic sigui accessible per a tothom.



El turisme vist com, doncs, també una problemàtica quant a l’espai públic, bé, jo crec que és difícil, diguem-ne, trobar l’encaix entre l’activitat turística, l’activitat que, a més a més, comporta, doncs, beneficis importants, sobretot a nivell econòmic, per a l’ac-tivitat econòmica del país, i un ús tranquil de l’espai públic per a les persones que viuen a la ciutat de manera estable, no? Clar, això es produirà molt més en grans ciutats. Ente-nem que a les ciutats més petites i, evidentment, als pobles, doncs, no es produeix tant.

I el «top manta», que ja ens havia presentat un informe concret d’aquest tema.Per tant, nosaltres entenem que és un bon informe, si m’ho permet dir així, que ens

posa el focus sobre determinades actuacions o determinades situacions que comporten una problemàtica, que comporten complexitat en la vida, doncs, dels pobles, de les ciutats, i també en l’activitat i en la gestió que es fa en l’Administració local d’aquesta vida i d’aques-tes activitats.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputada. Passem, doncs, la paraula al diputat del Partit Popular, al senyor Joan Milián.

Juan Milián Querol

Gràcies, presidenta. Gràcies, senyor síndic, per aquest informe, titulat «El dret a la convivència», que és, podríem dir, un informe d’informes. Jo crec..., una federació d’in-formes, no?, que té certa..., no, que té molta coherència. De fet, aquí vostè engloba, sota el paraigua del dret a la ciutat, diferents drets, no? I el primer bloc o les primeres proble-màtiques que tracta fan referència al dret, doncs, a un medi ambient, a un medi acústi-cament no contaminant, és a dir, el dret a poder viure tranquil a casa teva.

És una qüestió important, és una qüestió molt important. Potser es tracta més a les administracions locals que no pas al Parlament, però jo crec que és una qüestió que hem de tractar, perquè afecta, fins i tot, la salut de les persones, com vostè bé explica en aquest informe.

Són moltes les fonts de soroll que poden malmetre aquesta salut dels ciutadans. Vos-tè parla de les terrasses, de botigues amb música, obres, espectacles públics, servei de residus, parades de busos, zones de càrrega i descàrrega, o també els habitatges d’ús tu-rístic, no?, quan, bé, a vegades els ocupants d’aquests habitatges, doncs, tenen un com-portament poc cívic, i no només molesten, sinó que fan que tinguin una vida incòmoda les persones, els veïns d’aquests habitatges.

Hi ha una qüestió transversal, que vostè planteja i que solucionaria molts d’aquests problemes, no?, com sempre i gairebé tot, que és l’educació i el civisme, els valors. Però és evident que més enllà d’un canvi de valors són necessàries unes noves polítiques pú-bliques, uns canvis en l’Administració, des de la racionalització dels horaris, no? –on, aquí, el diputat Mohedano, doncs, ens podria fer una master class–, fins a més, millors controls per part de la policia local als diferents municipis.

Hi ha un segon bloc, que és el dret a la mobilitat, i a una mobilitat sostenible. Vostè parla d’una positiva proliferació de la bicicleta a ciutats com Barcelona. Jo no sé si els vianants de Barcelona estaríem tots d’acord amb aquesta afirmació, amb aquesta des-cripció, perquè a vegades ens trobem –i crec que aquí la diputada De Rivera, doncs, ha estat encertada– que caminar per la ciutat és una mica una cursa d’obstacles, no?, quan trobes ciclistes que tenen una conducció, diguem-ne, incívica. I aquí tornem al punt an-terior, no? Evidentment, és necessari un canvi de valors o d’actituds, però també una racionalització de les vies de circulació d’aquestes bicicletes. A vegades són necessàries més vies, però a vegades també són necessàries millors vies per a no posar en perill els vianants.

Les barreres arquitectòniques són un altre dels problemes que vostè esmenta en aquest informe. Jo aquí sí que li diria, senyor síndic –aquí i en la resta de punts, eh?–, que seria necessari també una utilització d’indicadors. Jo crec que, amb tot, hi han al-guns indicadors en els diferents informes, però jo crec que és més..., s’han d’utilitzar més indicadors perquè, si no, no podem tenir..., almenys els diputats, no podem fer una anàlisi més acurada de la situació. No podem saber, per dir-ho d’alguna manera, qui-na és la magnitud, no?, de la tragèdia de tots els aspectes que avui ens ha plantejat en aquest informe, que en són molts i que tampoc podem tractar ara, o tots, un per un.



Bé, vostè fa una anàlisi completa. A vegades, clar, quan falten indicadors és veritat que podem caure en el biaix, no?, els mateixos diputats, doncs, d’utilitzar les nostres ex-periències pròpies. Per això li parlava abans de les bicicletes. Potser... (veus de fons), no, no, aquest problema només passa davant de casa meva. (L’orador riu.) Però per això la utilització d’indicadors ens serviria, no?, per a obrir una mica la perspectiva.

Com, per exemple, a l’últim punt també ens passa el mateix, no?, el «top manta». Està millorant, està empitjorant aquest problema? Estan actuant les administracions lo-cals? Hi ha coordinació amb la Generalitat, amb els Mossos d’Esquadra per a fer front a aquest problema? Ha baixat en els últims anys, o no?

En general –i acabo–, estem d’acord amb les recomanacions que vostè fa en aquest informe; són moltes, o totes, de sentit comú. Però, un cop més, jo és l’única petició que li faig, és aquesta: la utilització dels indicadors.

Moltes gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. Passem, doncs, la paraula al portaveu de la CUP, al senyor Riera.

Carles Riera Albert

Gràcies, presidenta. Bé, novament gràcies, síndic, a vostè i al seu equip, també al senyor Vendrell, per la seva compareixença. També, en aquest cas, compartim plena-ment la seva diagnosi, així com les seves propostes i recomanacions, que comentaré tot seguit.

Per cert, me he alegrat molt que el senyor Milián hagi utilitzat i hagi reivindicat el concepte «dret a la ciutat», precisament promogut per un pensador marxista de referèn-cia, com és el senyor Lefebvre. Per tant, m’alegro molt que vostè també el reivindiqui, perquè és un concepte clau, efectivament, en el tema que ens ocupa i que avui ens pre-senta el síndic.

L’espai públic, a la ciutat, és un bé comú, és un bé comunitari, és un bé públic, evi-dentment, que s’ha construït al llarg de llargs períodes històrics d’inversió pública, de vida quotidiana de les comunitats que hi han viscut i han desenvolupat la seva vida i les seves activitats econòmiques i socials, i que, de sobte, fruit de l’actual model de desen-volupament extractivista, es veu sobreexplotat per una sèrie d’indústries que, efectiva-ment, en fan un ús com a mercaderia, sense regulacions, o amb escasses regulacions. I això, a les nostres ciutats, atès que es tracta d’un país amb una forta activitat turística, per exemple, doncs, té unes conseqüències a vegades dramàtiques amb els resultats, doncs, que avui formen part de l’objecte de l’informe que vostè ens presenta, no? Pro-blemes de convivència, de sorolls, de dificultats realment per habitar; per habitar, per viure, per conviure en l’espai públic i per desenvolupar-hi una vida quotidiana de quali-tat, saludable, convivencial, digna, etcètera.

És a dir, cada vegada es produeix amb més intensitat i amb més dramatisme un pe-ríode de gentrificació, no només per l’augment del preu de l’habitatge, que expulsa les classes populars de les ciutats, sinó que hi ha un fenomen general d’expulsió de la vida quotidiana de les persones que habiten una ciutat, com a resultat i fruit d’aquesta so-breexplotació privada, individualista de l’espai públic, entès estrictament com a merca-deria, sense regulacions.

Per tant, nosaltres donem ple suport a totes aquelles mesures i iniciatives del seu informe i de les polítiques públiques que es facin des de la Generalitat i des dels ajun-taments, per tal de poder regular els usos i els abusos de l’espai públic, de manera que aquest espai comú no sigui només objecte d’activitat com a mercaderia, i d’activitat eco-nòmica desregulada, i que pugui ser un espai on també s’hi pugui desenvolupar amb normalitat, amb dignitat i amb qualitat tot el que són les activitats a la vida quotidiana. I, òbviament, el silenci forma part, o la regulació del soroll forma part també d’aquest tipus de gestió pública, no?

En aquest sentit, també voldria citar un cas absolutament diferent, però que també forma part d’aquesta problemàtica. Nosaltres assistim amb perplexitat a reclamacions que els semblaran anecdòtiques, però són culturalment i socialment preocupants; recla-macions en el medi rural o en l’espai rural per l’existència de campanes, esquellots de ramats o sorolls de granotes, diguéssim, no? En aquest cas, tot es posa a vegades dintre del mateix sac, i del que estem davant és d’un problema d’una invasió, d’una ocupació



despòtica de l’espai rural per part de persones que venen del medi urbà, amb una actitud absolutament colonial i sense cap mena de respecte ni de consideració per la cultura i les formes de vida rurals. Per tant, si li arriben queixes d’aquest estil, si us plau, tinguin en compte aquest enfocament o aquest criteri, com suposo que ja ho fan si es dona el cas.

Pel que fa al tema de la mobilitat, amb relació al que parlàvem ara, nosaltres sí que pensem que cal, òbviament, i segur que vostès hi estan d’acord, fomentar tot el que és l’ús del transport públic, del transport públic no contaminant, o del transport individual sostenible, ecològic i compatible, mediambientalment. Per tant, on hem de regular, di-guéssim, és en tot allò que fa referència al transport privat o individual contaminant. Aquí ha d’estar el focus, no? Que, a més, és el que fa més soroll, etcètera, no?

Com vostè també ha dit, tenint en compte els grans focus i les grans motivacions de la contaminació acústica, que evidentment són determinades activitats de lleure i d’oci incíviques, no?, i no respectuoses amb el descans de la gent, però també, doncs, determi-nades formes de gestió de les obres públiques, de la recollida d’escombraries, del trans-port rodat, de determinades activitats industrials que es desenvolupen dintre del territori urbà, de centrals elèctriques o transformadors dintre del territori urbà, i, principalment, doncs, d’activitats turístiques fruit d’aquesta sobreexplotació.

Pel que fa al tema del «top manta», compartim també el seu criteri, si més no el que aquí ha plantejat, d’un tractament social d’inserció, d’inclusió, i laboral de les persones, doncs, que practiquen aquesta activitat. I, òbviament, una activitat molt dura, amb les màfies que trafiquen amb persones i que trafiquen amb mercaderies il·legals, eh? I no que paguin els uns pels altres.

I, finalment, pel que fa al tema de l’accessibilitat, també pensem que és molt impor-tant garantir la plena, integral accessibilitat a tothom, a les persones amb diversitat fun-cional, però tenint en compte que qualsevol progrés i mesura d’accessibilitat que duem a terme per tal de facilitar una vida inclusiva a les persones amb diversitat funcional és una obvietat que millora la vida i la qualitat de vida de tothom, eh? Una ciutat pen-sada per a les persones amb diversitat funcional esdevé una ciutat amable, accessible i inclusiva per a tothom, absolutament per a tothom. I, en aquest sentit, hem de tenir en compte que a mesura que augmenta la complexitat de la ciutat hauran d’augmentar totes les mesures d’accessibilitat, doncs, que l’acompanyen. I, en aquest sentit, queda un llarg camí per córrer.

Moltes gràcies, síndic, i, com li deia, donem suport a totes les seves mesures propo-sades en aquest informe.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. I, per últim, té la paraula el portaveu del Grup de Junts pel Sí, el senyor Balasch.

Antoni Balasch i Parisi

Moltes gràcies, presidenta. Atès que abans no ho he fet, agrair-li la compareixença del síndic i de tot el seu equip. I permeti’m que comenci sumant-me al comentari, a la proposta que feia el diputat de la CUP, el senyor Carles Riera, en tant que tot el tema de la gent que som de poble –de campanes, d’esquellots i granotes–, doncs, que es tingui en compte perquè forma part del dia a dia, no d’ara, sinó des de que el món és món, per entendre’ns, no?

Dit això, estem en un bloc que fa referència tot a ordenances municipals, per tant, competència municipal, bàsicament, i, en general, tota la que hem dit, eh?

I estem parlant del dret al descans versus el dret a l’oci, i nosaltres aquesta balança ens sembla que es decanta, a poca racionalitat que hi apliquis, amb haver de prioritzar el dret al descans sobre el dret a l’oci. Per tant, a poca racionalitat que hi apliquem, l’hau-ríem de decantar per aquí.

Però també és cert que el descans, entès com un dret, per tant, un dret fonamental, doncs, que cal tenir-ne. Però també és cert que els municipis..., dins de les ordenances hi ha la capacitat de singularitzar espais, singularitzar determinats punts d’atracció o turístics, o del mateix municipi, que poden permetre, doncs, un ús diferenciat. I, per tant, nosaltres sempre som partidaris que aquesta sigui la via.

Pel que fa a terrasses, d’acord; estem d’acord amb la proposta que fa el síndic. I creiem que tots els municipis haurien de disposar de l’ordenança municipal corresponent amb el



doble objectiu, que és ordenar l’ocupació i garantir el dret al descans. Per tant, hi estem plenament d’acord.

Pel que fa al bloc de referència de música ambiental i ambientació musical –entenent que la música ambiental és aquesta música suau, d’acompanyament, i que, per tant, no molesta, i la música ambiental, en canvi, la que fa referència a bars musicals, discote-ques, i tota aquesta que sí que comporta alguns problemes, en tant que utilitzen amplifi-cadors–, doncs, també compartim la reflexió que fa el síndic, i que diu que la insonorit-zació no està condicionada per l’activitat, sinó per l’ús que es fa de la música; per tant, que ha de vetllar..., garantint, com dèiem, aquest dret al descans, que per la nostra part també compartim.

Pel que fa als habitatges d’ús turístic, nosaltres creiem que hi pot haver problemes, quan en un mateix edifici n’hi ha, de fet. Es comparteixen pisos de «vivenda» habitual amb els d’ús turístic, perquè són diferents usos, i, per tant, això és així. Una solució, que l’apunta el síndic, és que tot el bloc de l’edifici estigui dedicat únicament a l’ús turístic. I, en tot cas, creiem que aquí, doncs, és el mateix ajuntament, amb el reglament d’usos, doncs, qui pugui determinar, doncs, en quins espais pugui singularitzar, de tal manera que..., perquè això pugui funcionar, sense evitar que hi hagi punts de confrontació. Per tant, evitar les queixes veïnals, etcètera, que hi pugui haver, eh? Ja hi ha elements per evitar-ho, i, per tant, caldria anar en aquest sentit.

Pel que fa a vehicles elèctrics, lleugers, etcètera, dir que comença a ser preocupant. S’anirà incrementant, perquè tot el tema d’automatismes, amb bateria i elèctrics, doncs, s’anirà incrementant i generant. Permetin-me que jo faci un record aquí a l’enyorada i malaurada Muriel Casals, que va morir fruit d’un accident d’aquests, per tant, amb bi-cicleta va ser. Però que, en tot cas, jo crec que a vegades sobredimensionar un estricte ús racional fora anar a un altre costat, però sí que és veritat que comences a anar per les voreres i et passa tota mena de..., amb unes velocitats ja que poden produir, com ha pas-sat en alguns casos, doncs, deterioraments físics a la persona que estigui afectada d’un impacte amb algun d’aquests vehicles. Per tant, entenem aquesta racionalització.

I també dir una cosa, que entenem, pel que fa referència –s’ha comentat aquí– a la contaminació no només acústica, sinó inclús ambiental de la ciutat, i també a l’espai de les bicicletes, doncs, que estem convençuts..., almenys per les últimes veus que s’estan sentint ja ben argumentades, amb paràmetres científics, i hi ha propostes, en concret, d’algunes empreses disposades, en un període de dos anys, a començar ja a fer vehicles totalment elèctrics amb una autonomia de 650 quilòmetres –és la notícia que s’ha publi-cat fa poc en premsa–, i, a més a més, amb unes velocitats jo diria que més que notables de circulació. Per tant, d’alguna manera, tant el soroll com la contaminació ambiental..., penso que tenim una solució aquí al davant, que ens pot alleugerir tot això. Per tant, la regularització serà important; fer-hi front a l’avançada, perquè no perdem de vista que el vehicle a motor té un problema, que és que contamina, però el soroll avisa els via-nants, però els vehicles elèctrics són tan silenciosos que no..., i, per tant, caldrà pensar i, a l’avançada, evitar problemes d’aquest estil.

Pel que fa al «top manta», ja vam tindre una sessió específica. Simplement, nosal-tres dir que, en tant que és il·legal, és un delicte, tant pel que fa a..., des de tots els punts de vista: genera diner negre, diner que no paga IVA; provoca falsificació; hi ha un ús descontrolat de la via pública; a més a més, permet el funcionament de màfies, etcète-ra. Doncs, nosaltres entenem que no s’ha de permetre. Òbviament, és una competència municipal, però entenem que no s’ha de permetre per tots aquests problemes que hi ha afegits, importants. Cal actuar contra aquestes xarxes i no es pot fer només des de l’àm-bit municipal. Per tant, hi ha d’haver una col·laboració, diguem-ne, estatal, de l’Estat que sigui, i internacional, perquè va molt més enllà. Per tant, hi ha d’haver una col·laboració molt important. I també que cal afrontar la situació, òbviament, dels venedors il·legals, en tant que..., com a persona humana, per veure quina sortida es dona. I, de fet, aquí ens consta que des de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania s’hi ha estat actuant, però, en tot cas, és la solució als diferents problemes que hi ha.

Simplement, aquí acabaríem, presidenta.Gràcies.

La vicepresidenta

Gràcies, diputat. I, per últim, doncs, tornem a donar la paraula al síndic.




Gràcies, presidenta. Fa molts anys, aviat en farà seixanta, quan jo tenia dotze anys, tenia un amic meu a Taradell i anava amb bicicleta. I Taradell ens demanava matrícula i assegurança de bicicleta, i portàvem la petita placa municipal i la bicicleta estava asse-gurada. I ens semblava la cosa, vaja, més racional i útil, i això també passa, com s’ha dit aquí, en alguns dels que proveeixen públicament o privadament vehicles, bicicletes per la ciutat. Jo tinc el carnet del Bicing –no és que vulgui fer propaganda de....–, i és un gran sistema de mobilitat. Té moltes falles: els carrils haurien de ser més ben ordenats; aquí estaria també l’origen de la causa de l’accident de la senyora Casals, que era un doble carril i ella es va refiar d’un semàfor i no pas de la circulació. Però el que nosaltres asse-nyalem a l’informe és que cal un camí molt llarg encara a recórrer per ordenar-ho serio-sament, començant per educar la gent en un ús d’aquest tipus de vehicle, i no diguem en la multiplicació, que a vegades sembla que només ens fixem en la bicicleta i no ens fixem en coses que poden ser encara proliferants de forma molt més indiscriminada, no?

Un altre exemple del que volem dir: les terrasses. Depèn del seu ús i de l’educació, i, a més, va afegit al fenomen del tabac. La terrassa és una expansió per a la gent que no pot estar fumant dins d’un local tancat, no? La primera vegada que vaig anar a una ca-pital nòrdica, Oslo, em vaig quedar sorprès que a catorze sota zero les terrasses estaven plenes de gent, i era pel tabac, però amb un gran respecte a tota la gent que estava allà, i era ben bé avançada la nit, que estaven les terrasses ben plenes. Però a nosaltres ens falta una cultura, que no ens hi atrevim. Vull dir, al síndic arriben... Nosaltres no tenim indi-cadors, com em demanava el senyor Milián, no en podem tenir, no som un observatori universal. El nostre mecanisme són les queixes. I què ens arriba? Una proliferació múlti-ple, no?, des de la terrassa que ocupa tota la vorera –i que ens dona com a solució, perquè es pugui circular, que es faci un camí de vianants fins a les taules, que dius: «Bé, vostè perdoni, la vorera abans de res és perquè la gent pugui anar per les ciutats, o sigui que re-tiri vostè la terrassa»– fins a, sobretot, la voluntat d’homologar, per part de les adminis-tracions, l’horari de la terrassa amb l’horari del local interior, i que això, per si mateix, cau, independentment de la reforma que espero que avanci molt quant als horaris.

L’any passat, per si us interessa, tots els defensors de l’Estat ens vam reunir per tre-ballar el tema de la contaminació acústica i la convivència. Hi va haver un gran acord, i tenen ponències molt coincidents, malgrat legislacions molt diferenciables.

L’avantdarrera reflexió: les campanes ens toquen a cal síndic, també. Depèn de en quines matèries intentem posar una conciliació, però evidentment... No sé si ens n’ha arribat alguna d’esquellots, jo ho he vist més aviat en mitjans de comunicació que no pas... (Veus de fons.) També n’ha arribat, d’esquellots? (Veus de fons.) Però..., sí, el soroll dels esquellots, la protesta perquè les vaques porten esquellots. Que això ja..., s’arriba a un extrem de l’absurd que no...

I una darrera reflexió. Ara, eh?, som a mitjans de maig, ara comencen a créixer les queixes, perquè anem de cara a l’estiu. Per tant, sí, clar, ja sé que és un tema d’Admi-nistració local, bàsicament, però de vegades, primer, les administracions supralocals poden ajudar en la mesura dels decibels, en el control de la insonorització, etcètera, i la Generalitat, en les normes generals. I, sobretot, empènyer l’Administració local a que no digui: «Bé, síndic, ja li contestaré al setembre.» És clar, al setembre s’haurà acabat el soroll, eh?, la guingueta ja l’estarem desmuntant, perquè la guingueta es comença a muntar ara, i al setembre ja la desmuntarem. I puc riure, però em sap greu; em sap greu perquè és una manca de respecte a un dret elemental, que és el dret al descans.


La vicepresidenta

Gràcies a vostè, síndic.Si no hi ha res més per part de cap dels grups, doncs, donaríem per acabada la co-

missió de la sindicatura.Gràcies.

La sessió s’aixeca a tres quarts de cinc de la tarda i onze minuts.

DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Informe del Síndic de...

Documents

Transcript of DIARI DE SESSIONS - parlament.cat · ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA 1. Informe del Síndic de...