Diari del 5 de setembre de 2014

segu

eix-

nos

am

es@

mes

.ad

// w

ww

.mes

.ad

// 8

09 8

10w

ww

.face

book

.com

/mes

ando

rra

ww

w.tw

itter

.com

/mes

_and

orra

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

esan

dorr

aw

ww

.twitt

er.c

om/m

es_a

ndor

raw

ww

.face

book

.com

/mes

ando

rra

ww

w.tw

itter

.com

/mes

_and

orra

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

esan

dorr

aw

ww

.twitt

er.c

om/m

es_a

ndor

raw

ww

.face

book

.com

/mes

ando

rra

ww

w.tw

itter

.com

/mes

_and

orra

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

esan

dorr

aw

ww

.twitt

er.c

om/m

es_a

ndor

raw

ww

.face

book

.com

/mes

ando

rra

ww

w.tw

itter

.com

/mes

_and

orra

ww

w.fa

cebo

ok.c

om/m

esan

dorr

aw

ww

.twitt

er.c

om/m

es_a

ndor

raw

ww

.face

book

.com

/mes

ando

rra

ww

w.tw

itter

.com

/mes

_and

orra

NÚm. 2226

Andorra la Vella · Av. Prat de la Creu, 16 - Tel.: +376 81 18 18 - Urban Beauty

El teu centre d’estètica & perruqueria a Andorra.

Vine a conèixer-nos!

DIveNDres

5De setembre

DeL 2014

A l’interiorEls Pujol regularitzen 3 milions i en reserven 1,6 per pagar multes

Un centenar de persones desafien el mal temps i improvisen una V al vestíbul del Centre de Congressos de la capital, mentre l’ANC convoca un nou intent per assolir la V per dimarts vinent. //Pàg. 6 // T. M.

// Pàg. 3

Després d’haver-la testat en els entre-naments i a cinc dies de l’estrena, els ju-gadors de la selecció es mostren moles-tos amb la gespa de l’Estadi Nacional.

Els jugadors, crítics amb la gespa

fuTbol

// Pàg. 9//T. M.

la JoNCA s’obre també a vent i percussióLa Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra incorpora vint músics més i introdueix una secció de vent i la percussió.

MúsiCA

// Pàg. 8

El Ps critica la manca de resultat de la inversió en turismePere López carrega contra la política turística de l’executiu i lamenta que les “in-versions milionàries” no donin els resultats esperats.

PArTiTs

// Pàg. 7

La ministra d’Educació, Roser Suñé, defensa la continuïtat de les arts als currículums escolars en la cloenda de la 31a Universitat d’estiu d’Andorra.

Aposta per mantenir les arts als currículums

EduCACió

// Pàg. 3 // T. M.

2 Divendres, 5 de setembre del 2014

La Veu deL PobLe, Sa PReSIdeNT Carles Naudi d’Areny-Plandolit

SeCReTaRI Ferran Naudi d’Areny-Plandolit

GeReNT Thomas Kampfraat

dIReCToR Marc Segalés

méS CoRReCCIÓ M. Àngels Sala

ComeRCIaL I admINISTRaCIÓ Carme Garcia, Virginia Yáñez.

dISTRIbuCIÓ Premsa Distribució

Carrer Na Maria Pla, 28, 1a planta. Andorra la Vella. Telèfon: 809 810 Fax: 829 810 [email protected] www.mes.ad

Edita: La Veu del Poble SA DL: AND590-2005

sortejos

farmàcies de guàrdia

escaldes-engordany Pas de la casafarmàcia carlemanyAv. Carlemany, 83 Tel.: 805 444

farmàcia de les PistesAvda. d’Encamp 9Tel.: 856 580 - 347 958

i nfo

MENÚ DEL DIA

MENÚ SIDRERIA

MENÚS PER A GRUPS

MENÚS CONCERTATS“Alubias” de Tolosa,

arrossos al forn,clatell de lluç,llobarro, etc.

BARRA DE “PINTXOS”, RACIONS, ENTREPANS

GELATS – TERRASSA

CUINA BASCA

ROSTIDOR · SIDRERIA · CUINA BASCA · TAPES

Carretera d’ArinsalEdifici Amadeus B · local 3

AD400 ARINSALTel.: 838 566

Obert de 12.30 h a 15.30 hi de 19.30 h a 2.00 h

C/ de les Escoles, 35 · Ed. Xalet Pobladó · AD500 Santa Coloma (Principat d’Andorra)Tel. +376 723 937 · Fax: +376 723 940 · Mòbils: +376 322 343 · 358 707

[email protected]

NOVETAT A ANDORRA!!ANDORRA!!

NOVA GAMA DE

FORNS DELLENYAA PARTIR DE 1.650 €,

inclou entrega a domicili.

el temps

Sant Julià de Lòria

Andorra la Vella

Escaldes-Engordany

La Massana Encamp

Canillo

Pas de la Casa

Ordino


Andorra la Vella

Escaldes-Engordany

La Massana Encamp

Canillo

Pas de la Casa

Ordino

màx. 25ºmín. 12º



AVUI

AVUI, INestABIlItAt

DIssABte DIUmeNGe

Sèrie 1

Sorteig de dimarts 2 de setembre

Sorteig de dijous 4 de setembre

Sorteig de diumenge 31 d’agost

Sorteig de dimecres 3 de setembre



euromilioNs

la Primitiva

boNoloto

loteria NacioNal

oNce

LA GROSSA de la primitiva

1 8

5 25 31 39 45

3 9 5 0 9

5 3 0 9

8 14 36 48

Núm. clau 5

Com. Rei.41 2

17 23 29 3130 37

Com.

Fracció

9

7

Rei. 4

Sèrie 1

14 21 23 2827 47

10

7

Processant

per embarassadesDimarts i dijous de 18 h a 19 hClasse impartida per la Mònica Martinez

oberta per a sòcies i no sòcies

Per a més informació i preus, truqueu al 73 75 73

Per a més informació i preus, truqueu al 73 75 73


La Massana

Ordino

3Divendres, 5 de setembre del 2014

notícies31a UNIVERSITAT D’ESTIU D’ANDORRA

Educació aposta per mantenir les arts als currículums escolars// La ministra Suñé defensa que l’ensenyament faciliti les eines per al gaudi estètic

La ministra d’Educació i Joven-tut, Roser Suñé, va cloure ahir la 31a edició de la Universitat d’estiu d’Andorra (UEA), que enguany s’ha dedicat a Les arts al segle XXI. “Tinc una profunda estima i dedicació al món artís-tic i sempre he insistit que es des envolupés en els currículums escolars”, va assegurar.

“M’agrada que tothom pugui gaudir d’una obra estètica, ja si-gui pintura, teatre, ballet... I des de l’escola es poden donar les ei-nes”, va reiterar. “Les arts visuals i plàstiques són al Pla estratègic d’educació”, va insistir. “A més, són un element que potencia la capacitat del docent per explotar altres eines de treball.”

“Les arts no poden deixar de ser part del currículum educa-tiu però també necessiten altres espais, no quedar restringides a l’escola.” Per això, la titular d’Educació aposta perquè a fora dels centres “s’ofereixin suports per al desenvolupament creatiu i la capacitat d’observació de l’obra d’art”.

Durant tota la setmana els ponents han reflexionat sobre l’art des de diferents disciplines i visions: pensament i creació; educació; cinema; literatura; teatre; dansa; art jove i protesta, i les polítiques socioculturals. “És interessant fer una anàlisi des de la reflexió i no des de la gestió del dia a dia”, va afegir.

A falta de les dades definiti-ves d’assistència a la UEA, Suñé va avançar que hi ha hagut una mitjana de 150 persones per ponència. Al diàleg entre Javier Cercas i David Trueba hi van assistir uns 300 espectadors. “Sempre hem apostat per di-ferents formats i fórmules”, va puntualitzar Suñé, “i crear si-

nergies de diàleg entre ponents que tenen un element comú”. La ministra va matisar que l’únic objectiu no era portar dos per-sonatges famosos sinó tractar d’un tema que interessés i fes reflexionar.

La quarta i última jornada de la UEA va incloure les ponènci-es Art jove: protesta i creació, a

càrrec de l’artista, crític i comis-sari d’exposicions Carles Guer-ra, i Art i polítiques socioculturals, amb el sociòleg i catedràtic de la Universitat Sorbonne Nouvelle Paris 3 Bruno Péquignot.

La resta de conferències dedicades a les arts han estat Creació artística i creació de pen-sament, de Jacques Leenhardt, filòsof i sociòleg, director d’es-tudis a l’EHESS (Escola d’Es-tudis Superiors en Ciències Socials, a París); Art i educació, de Rosa Pera, historiadora de l’art, comissària i crítica; Litera-tura i cinema: Soldados de Sala-mina, amb Javier Cercas, autor de la novel·la (2001), i David Trueba, director de la versió cinematogràfica (2003); Art i moviment: Dansa i música, una anàlisi antropològica, d’Andrée Grau, professora d’antropologia de la dansa a la Universitat de Roehampton, i Amor i desamor del teatre, de Georges Banu, pro-fessor emèrit i crític de teatre.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

L’últim ponent de la 31a Universitat d’estiu, el sociòleg i catedràtic Bruno Péquignot, ahir. // T. M.

fIScALITAT

La família Pujol va regularitzar a través de Banco de Madrid tres milions d’euros procedents dels comptes que tenien ocults a An-dorra i, després de pagar una part a Hisenda, en guarden 1,6 a l’en-titat madrilenya per fer front a les multes que se’ls puguin imposar.

Segons han explicat fonts de Banco de Madrid a una agència de notícies espanyola, la família Pu-jol va transferir a aquesta entitat els diners que tenia a Banca Pri-vada d’Andorra, vinculada al banc madrileny, amb l’únic objectiu de regularitzar la fortuna que van mantenir oculta durant 34 anys, i que l’expresident català assegura que procedeix d’una herència del seu pare.

Per a això, la dona de Jordi Pu-

jol, Marta Ferrusola, i quatre dels seus set fills, Marta, Mireia, Pere i Oleguer, van obrir cinc comptes bancaris a Banco de Madrid i, a finals del mes de juliol passat, van realitzar les declaracions comple-mentàries per posar-se al dia amb Hisenda per un valor pròxim a 1,5 milions d’euros. Banco de Madrid va tramitar la regularització dels fons dels Pujol, després de fer les consultes preceptives al servei de Prevenció del Blanqueig de Ca-pitals, que depèn del ministeri d’Economia.

En els comptes que Marta Ferrusola i quatre dels seus fills mantenen a Banco de Madrid queden ara 1,6 milions, que estan reservats per fer front al pagament de les multes que pugui exigir-los

Hisenda, i que poden ascendir al 150% de l’import ocult. D’acord amb la normativa tributària, aquests 1,6 milions serien insufi-cients per pagar les sancions cor-responents, per la qual cosa la fa-mília Pujol hauria de desemborsar una suma addicional per satisfer

les multes. Banco de Madrid ja ha lliurat a la titular del jutjat d’ins-trucció número 31 de Barcelona, que investiga la fortuna oculta de la família Pujol, tota la informació que li va requerir.Agències // Andorra la Vella@mes_andorra

La família va reservar 1,6 milions per a multes. // AgèNcIES

Els Pujol van regularitzar 3 milions que tenien ocults

UNIVERSITAT

Nou postgrau sobre nutrició

El 17 d’octubre començarà una nova edició del postgrau en promoció de la salut ali-mentària, que s’estendrà fins al novembre del 2015, segons va informar ahir la Universi-tat d’An dorra. La coordinació acadèmica va a càrrec de Ma-ria Josep Rosselló. El postgrau té una càrrega de cinc crèdits europeus, que equivalen a una dedicació de 150 hores. Està estructurat en vuit mòduls. Les classes lectives combinaran la teoria i la pràctica, amb pre-sentació i resolució de casos. La formació es dirigeix a titu-lats universitaris que vulguin adquirir i ampliar els coneixe-ments en nutrició humana.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra


FederacióAndFutbol@Fedandfut

La selecció sub21 cedeix de nou davant Eslovènia en el penúltim duel de la fase

opinió

editoriAl

Avís: Els comentaris es reprodueixen literalment, tal com es mostren a les xarxes socials en el moment de capturar-los, i en cap cas representen l’opinió del diari Més sinó la dels seus autors, per la qual cosa el diari no es fa responsable del seu contingut.

El 8è Congrés mundial de turisme de neu va tancar amb 451 participants i un superàvit de més de 20.000 euros

Per la Diada de Nostra Senyora de Merit-xell, t’esperem al Funicamp!

Govern d’Andorra

Comú d’encamp

En xarxa

Que no heu fet mai una Marató??? Entre-neu habitualment??? El 13 de setembre proveu-ho a les Valls de Canillo.

Soldeu esqui Club@SecSoldeu

Aquest divendres estrenarem, de manera simultània amb Catalunya, la pel·lícula ‘L’endemà’,

illa Carlemany@illacarlemany

escaldes-engordany@comuee

Aquest divendres s’acaben els Esports d’Estiu. Gràcies a totes les famílies que un any més han confiat

Michel Camdessus al 2005 aconsellava progressar ràpidament en matèria finan-cera. Al 2014 encara hem de fer deures.

6 i 7/09 @ComuEncamp acull l’Aplec de la #sardana dels Pirineus amb un programa d’activitats paral·leles amplíssim

AgendaAd@AgendaAD

Ja tens tota la informació per a les Activitats esportives i culturals del curs 2014-2015!

Visita guiada gratuïta al Santuari de Canòlich, de dilluns a dissabte d’11 h a 17 h, fins dissabte 13 de setembre.

Ja tenim el cartell amb el programa de la Festa Major de la Cortinada i Arans. Programeu agendes pel cap de setmana

Comú d’escaldes-engordany

turisme Comerç

ordiNo eS ViU

Torra diu que el grup demòcrata s’ha com-promès a garantir el 60% del salari dels treba-lladors públics en les pensions FÒRUM.ad

Fòrum AdNova edició del postgrau en Promoció de la salut alimentària http://forum.ad/?p=80472

Més partida per a ajudes per fills a càrrec, que es calcularan pel LECS http://www.bondia.ad

Bondia@bondia

El rival de López a les primàries del PS diu que la xifra d’inscrits ha estat un fracàs http://diariandorra.ad/index.

diari d’Andorra@diariandorra

Els sindicats donen per fet que DA els ajudarà http://diariandorra.ad/index.

diari d’Andorra@diariandorra

rtVA@rtvandorra

Les donacions als partits seran d’un mà-xim de 6.000 euros http://dlvr.it/6pRZcV #andorra

El nou CV Encamp es posarà en marxa aquest any a la tercera catalanaandorradifusio.ad

rtVA Andorra

SDP assegura que el Govern no ha sabut defensar amb fermesa els avenços en transparència FÒRUM.ad

Fòrum Ad

rtVA Andorra

Nomen anuncia una llista que s’oposarà a l’IRPF i l’intercanvi www.diariandorra.ad

diari obert

Engega registra 455 beneficiaris i fa créixer les matriculacions un 46,5 www.bondia.ad

diari Bondia

mitjans

Pel jovent de 13 a 16 anys l’Escola d’Art disposa del Curs Jove que està distribuït en 4 mòduls i dates diferents

¿Tens opinió?

¿Vols enViar una carTa al direcTor?

envia les teves cartes al director o les teves opinions

a l’adreça electrònica [email protected] o [email protected] que ens has de facilitar les teves dades, així

com la parròquia de residència. l’opinió o la carta ha de tenir una llargada màxima de 275 paraules.

El Partit Socialdemòcrata va carregar ahir novament con-

tra la política turística de l’execu-tiu posant en relleu que inversions com les que s’han fet pel Cirque du Soleil no donen els resultats esperats i, a més a més, lamenten que la imatge del país que s’ofe-reix a través d’aquestes propostes no sigui la que hauria de ser. En aquest sentit, creuen que caldria potenciar la promoció del país en els nostres atractius, com ara la natura o el comerç, i defugir espectacles que no ofereixen cap

tret diferencial respecte del que es fa en altres indrets. És evident que s’han de potenciar encara més els atractius del país al voltant d’una marca Andorra que sigui potent i que reflecteixi un missatge clar de l’oferta que el visitant pugui trobar al país, és a dir, que sigui identificativa, però cal no oblidar tampoc que el Cirque du Soleil ha atret visitants i que el sector ha manifestat la seva apro-vació a aquesta iniciati-va. Que en calen altres, és evident.

ASSESSORS COMPTABLES I FISCALSWWW.GLOBALASSOCIATS.COMTel. 865 943 / 372 926 / 362 185Av. Dr. Mitjavila, 22, despatx, 1r CAD500 Andorra la Vella

Cultura Andorra la Vella

S’endureixen els criteris d’accés als ajuts familiars per focalitzar els recursos en els més necessitats: http://andorradifusio.ad

Fòrum Andorra@forum_ad

Periòdic d’Andorra@PeriodicAND

La gespa de l’Estadi Nacional supera el test de la FIFA i acollirà el partit contra Gal·les andorradifusio.ad

Jaume Bartumeu@JaumeBartumeu

5Divendres, 5 de setembre del 2014O

10kmANYÓSLA MASSANALA MASSANALA MASSANA 4km

1010ANYÓSANYÓSLA MASSANALA MASSANA 44

SI T’INSCRIUS ABANSDEL 8 DE SETEMBRE

PAGUES NOMÉS 10€

Gràcies, papa Francesc! Felicitats, poble an-dorrà!

El terme basílica, del grec basilíké, vol dir casa reial. A Grècia, una basílica era un sumptuós edifici públic i, a Roma, solia destinar-se al tribunal i a les activitats relacionades amb la vida ciutadana; en totes les ciutats ocupava un lloc preferent a la plaça pública. Més enda-vant, els cristians aprofitaren la forma basilical, i en molts casos els mateixos edificis romans, per utilitzar-los de recinte religiós oficial per a la celebració litúrgica. Després que l’imperi Romà es va tornar oficialment cristià (empe-rador Constantí, any 313), tal terme es va usar per referir-se a esglésies generalment grans o importants, a què s’havia atorgat ritus especi-als i privilegis en matèria de culte. En aquest sentit s’utilitza avui la denominació, tant des del punt de vista arquitectònic com religiós.

En el sentit litúrgic, són basíliques totes aque-lles esglésies que per la seva importància, i circumstàncies històriques, obtenen aquest privilegi papal. Es distingeixen en basíliques majors (de les quals sols n’hi ha quatre al món, i són a Roma): St. Joan del Laterà, St. Pere del Vaticà, Sta. Maria la Major i St. Pau Extramurs; i en menors. Quan el Papa eleva una església a la condició de basílica menor, li atorga el dret a mostrar a l’altar major dos signes: el de la dignitat papal i el de la unió amb la Santa Seu; el conopeu i el tintinacle.

El sant pare concedeix a tota la comunitat

que assisteix al culte a la basílica la gràcia de guanyar la indulgència plenària si es visita el temple en unes ocasions especials, i si es com-pleixen les condicions habituals (confessió, comunió, professar la fe i pregària per les in-tencions del sant pare).

Perquè un temple pugui obtenir el títol de ba-sílica ha de reunir tres requisits:

1. Ha de ser un temple d’esplendor excep-cional.

2. Ha de ser un focus espiritual d’una comuni-tat on acudeixen molts devots.

3. Que el dit temple, sota les seves voltes, tin-gui un tresor espiritual i sagrat, donant culte ininterromput al Senyor, a la Verge Maria i als sants que s’hi veneren.

També s’associen al temple certs deures; entre els quals:

– Que els actes litúrgics que s’hi celebrin si-guin un exemple per als altres temples del bisbat.

– Promoure la formació bíblica, religiosa i es-piritual dels fidels, així com l’estudi i la divul-gació dels documents pontificis.

– Obligació de celebrar les festes de la càtedra de sant Pere (22-02), de sant Pere i sant Pau (29-06), i l’aniversari de l’exaltació del Papa.

En tot el bisbat d’Urgell hi ha tres basíliques: la catedral de la Seu, Valldeflors de Tremp i Meritxell.

Recordem que una basílica és, per sobre de tot, un lloc d’oració i recolliment, un lloc de formació espiritual on les activitats se succeei-xen una rere l’altra, per les moltes visites que es preveuen. Ha de ser un lloc on es respiri un caliu espiritual, d’aquí l’enorme importància, per a la nostra basílica, de tenir cura amb el personal que la cuidi. Seria ideal que fossin unes religioses o persones molt afins amb la sensibilitat cristiana. Ens hem de posar a l’al-tura, i aquí entrem absolutament tots, de la categoria amb què ens han obsequiat. No po-dem defraudar Déu, ni el sant pare, ni el nos-tre arquebisbe ni les moltes persones que ens visitaran. Donem gràcies al Senyor, a la Mare de Meritxell, i al nostre arquebisbe-copríncep, per tan alt do rebut, per la gran distinció ator-gada al nostre santuari nacional de Meritxell, tot celebrant el centenari (13-05-1914) en què el sant Pare Pius X declarà la Verge de Merit-xell patrona de tot el Principat d’Andorra. Si sabem correspondre a tan alt honor i fem les coses com pertany a tal distinció, a Déu no el guanya ningú en generositat.

Feliç diada de Meritxell, i en especial a les que porten aquest preciós nom.

Basílica de Nostra Senyora de Meritxell

Josep Lluís Marqués Andorra la Vella

Hi ha una qüestió que em molesta molt de les companyies de telefo-nia, fixa i mòbil: la política infor-mativa erràtica que tenen. Les com-panyies de telefonia, fixa i mòbil, es riuen completament de la gent normal, dels soferts consumidors. Et truquen a hores intempestives per bestieses i, per contra, si tens un problema greu (com per exemple donar de baixa un telèfon robat) et fan esperar molt i, massa vegades, no et solucionen res de res. I ja no parlem de la qüestió del català. La discriminació és flagrant.

Caldria regular i obligar totes les companyies de telefonia, fixa i mò-bil, radicades a Catalunya, a tenir un servei d’informació per poder adre-çar-se que estigués situat a Catalu-nya i a què qualsevol ciutadà català es pogués dirigir, d’una forma física o per telèfon, i pogués fer la seva re-clamació, d’una manera normal, en la llengua pròpia de Catalunya; és a dir, en la llengua de Pompeu Fabra. Jo crec que això, com en qualsevol país civilitzat del món, no és dema-nar massa. Jo considero que el que estic demanant no és res de l’altre món i que les mateixes empreses afectades ho han d’acceptar ja que poden guanyar valor afegit.

Carta oberta a les

empreses de telefonia

Josep M. Loste

6 Divendres, 5 de setembre del 2014N

EfemèrideLa dada¿Sabies que...

a França es consumeixen 200 milions de granotes l’any? 160 són els llits que s’han fet servir en els hospitals catalans aquest estiu i que estava inicialment previst tancar.

5 de setembre de 1997Mor la monja albanesa Teresa de Calcuta.

divulgació

Una sèrie documental per difondre la riquesa naturalUn total de 53 capítols per difon-dre la feina científica que es fa al Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya (Cenma), de l’Institut d’Estudis Andorrans, i la riquesa natural del país. Aquesta és la idea amb què es posa en marxa Espai natural, una sèrie documental que s’emetrà a Andorra Televisió a partir del 9 de setembre.

El projecte, que compta amb la implicació de Crèdit Andorrà, vol difondre la idea que “Andorra guarda grans tresors”, tal com va exposar una de les investigadores del Cenma, Marta Domènech. En aquest sentit, va afegir que cal ser conscients que vivim en una de les cadenes muntanyoses “més riques del planeta” i, per tant, cal també que es creï una consciència sobre la responsabilitat que tenim en la seva conservació.

El director de l’Institut d’Estu-dis Andorrans, Jordi Guillamet, va exposar el compromís de l’en-titat per difondre la recerca que es porta a terme i va afegir que mal-grat les publicacions que es fan per donar-la a conèixer encara hi havia gent que els expressava que “no s’explicava prou”, amb la qual cosa creu que aquest programa ajudarà a fer més propera la tasca de l’institut a la ciutadania.

Per la seva banda, el director de

l’àrea de Secretaria General Tècni-ca de Crèdit Andorrà, Agustí Gar-cia, va destacar el fet que a través de l’emissió d’aquesta sèrie audio-visual “s’obrin les portes” del cen-tre d’estudis i que alhora es doni a conèixer el patrimoni natural.

El científic i geògraf Martí Bo-ada, que va prendre part ahir en la presentació d’aquest projecte, va posar en relleu la importància de conèixer el patrimoni natural que ens és més proper i, en aquest sentit, va defensar que cal “pensar globalment i actuar localment”. D’aquesta manera, va afirmar que “serem universalistes quan donem valor al nostre patrimoni natural”. Per això, el científic va

lamentar que “poca gent coneix l’entorn més pròxim”. Així, va considerar que és “una bona no-tícia” que es dugui a terme aquest projecte i que a més faci una co-municació en positiu. “És un re-gal”, va concloure.

Boada va fer referència en la seva al·locució al fet que la biodi-versitat és un indicador de l’estat de salut d’un país i va recordar que “Andorra és un país amb una bio-diversitat extraordinària”.

Els diferents capítols es po-dran veure a Andorra Televisió i també a les webs de l’IEA i de Crèdit Andorrà.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

La sèrie documental es va presentar ahir. // t. m.

actes de l’anc

L’Assemblea Nacional Cata-lana a Andorra (ANC) tenia previst ahir fer una V a la plaça del Poble, però la forta pluja va deslluir aquesta con-vocatòria i finalment es va decidir fer una nova convoca-

tòria per dimarts que ve a les vuit del vespre. Malgrat això, els assistents van improvisar una V al vestíbul del Centre de Congressos de la capital, en què van prendre part un centenar de persones.

Un centenar de persones a la V, que es repetirà dimarts

// t. m.

la massana

Els clients d’excursions a peu augmenten enguany un 15%La creixent demanda d’activi-tats per descobrir la natura ha fet que el Comú de la Massana aposti per dos productes de qua-litat, que ja estan més que con-solidats: les excursions guiades a peu a les Valls del Nord i les sortides a cavall pel parc natural del Comapedrosa. Les primeres van ser una iniciativa comunal, a la qual de seguida es van sumar els hotelers, cofinançant el pro-jecte. L’estiu passat, es van afegir al projecte els hotelers d’Ordino i enguany també hi ha participat el Comú ordinenc. La xifra d’ex-cursionistes ha anat a l’alça cada temporada. L’impuls més fort es va donar fa dues temporades, en què es va doblar l’afluència.

L’any passat es va mantenir la xifra, mentre que enguany el nombre de clients ha crescut un 15%, situant-se en 1.317 tiquets venuts: 474 al mes de juliol i 843 a l’agost.

Totes les propostes han tingut bona acollida i cada visitant ha pogut triar la més adequada a la seva preparació física, segons ha

informat el Comú en un comu-nicat. La proposta de nivell més baix, el tomb al riu Pollós, ha estat ideal per a les famílies amb nens, mentre que altres excursi-onistes han preferit una ruta més llarga, com ara l’excursió al pla de l’Estany i al pic dels Llacs.

D’altra banda, les excursions a cavall al parc natural del Co-mapedrosa s’han tornat a tancar amb un balanç excel·lent i man-tenint la xifra de l’any passat, en què es va triplicar el nombre de tiquets venuts, al voltant dels 300. Enguany la novetat era la incorporació d’un cavall més, sis places en lloc de cinc.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

Una sortida a peu a la Massana. // c. l. m.

balanç

El Congrés de turisme de neu tanca amb superàvitEls organitzadors del 8è Con-grés mundial de turisme de neu i muntanya, que es va celebrar els dies 9 i 10 d’abril passat, han fet el balanç definitiu d’aquest esdeveniment. La valoració ha estat positiva, tant per part del Govern com del Comú d’An-dorra la Vella, de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i dels participants. El balanç econòmic és satisfactori, ja que es disposava de 180.426 euros d’ingressos i les despeses van ser de 157.476 euros, de mane-ra que s’ha aconseguit un supe-ràvit de 22.949 euros.

L’èxit del congrés, segons el Govern, permet potenciar la imatge d’Andorra com a desti-nació de congressos i comple-mentar el treball de l’Andorra

Convention Bureau. Un dels fets destacats és l’elevada par-ticipació respecte d’edicions anteriors, amb 451 inscrits. D’aquests, 436 van assistir al congrés (181 de nacionalitat es-trangera). Entre els assistents hi havia 34 periodistes de França i Espanya, més els d’Andorra. A títol informatiu, durant la sete-na edició del congrés, celebrat a la Massana l’any 2012, el nom-bre d’inscrits va ser de 400, dels quals 164 eren estrangers. Per primera vegada van patrocinar el congrés empreses estrange-res i nacionals, i es va crear una zona d’expositors per a empre-ses, fet que va representar un ingrés de 10.750 euros.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

El superàvit registrat pel Congrés mundial de turisme de neu ha estat de prop de 23.000 euros. // t. m.

7Divendres, 5 de setembre del 2014N

ENCARA NO ESTÀS ABONAT?

VIU L’ESPECTACLE DEL MILLOR BÀSQUET!ABONA’T AL MORABANC ANDORRA A LES OFICINES DE MORABANC O DEL CLUBAmb importants avantatges si ets o et fas client de MoraBanc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anuncio_bondia_255x167.pdf 1 31/08/14 13:02

economia

Un 46% més de matriculacions

Les matriculacions de vehi-cles a l’agost han estat de 225, xifra que suposa una variació percentual positiva respecte de l’agost de l’any anterior del 46,1%, segons ha informat el departament d’Estadísti-ca. Els turismes han tingut a l’agost una variació percentu-al del +54,3%, les motocicle-tes i ciclomotors del +28,6% i els camions i camionetes del +100,0%, mentre que els altres vehicles l’han tingut ne-gativa, del -25,0%.

Les matriculacions de ve-hicles dels darrers dotze me-sos han estat de 2.890, fet que suposa una variació percentu-al positiva del 26,9% respec-te al mateix període de l’any anterior, en què es van matri-cular 2.277 vehicles. Pel que respecta a les matriculacions acumulades durant aquest any, han estat de 2.008, xifra que suposa un 25,1% més que en els primers vuit mesos de l’any anterior. Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

PoLÍTica

El PS troba que no donen resultat les “inversions milionàries” en turisme

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la política turísti-ca, “amb inversions milionàries”, que està portant a terme l’execu-tiu no està donant els resultats esperats. El primer secretari del partit, Pere López, va insistir ahir de nou també en “la manca d’es-tratègia i de línia” del Govern i en la “disgregació d’accions sense retorn” que s’estan fent en aquest àmbit.

En aquest sentit, aquesta for-mació troba que l’organització de grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o l’An dorra Red Music, tot i ser molt costosos, no serveixen perquè vinguin “més turistes que facin més compres i que visitin els nostres museus”, i va criticar que bona part de les accions es deixin en mans de la iniciativa privada. “Festivals i es-pectacles d’aquest tipus es fan en molts llocs i millor, i creiem que hi ha una altra manera de com-

petir turísticament”, va manifes-tar López.

El PS critica, a més, que aques-tes accions s’estiguin fent sense tenir en compte “elements essen-cials i diferenciadors del nostre país com la natura i el patrimoni, i fins i tot les compres”. López va explicar que troben que hi ha “improvisació” en aquesta matè-ria i que el sector comercial parti-cipa poc en les iniciatives de pro-moció turística, contràriament al que passava durant la legislatura socialdemòcrata, en què s’havia aconseguit la seva “màxima im-plicació”, i que només es tenen en compte els eixos amb més afluència de visitants. “Invertir tants diners en els productes que s’estan fent ha de comportar uns resultats que repercuteixin en el conjunt de l’economia andorra-na, i no estan arribant, ni abans ni ara”, va recalcar el primer secreta-ri del PS.

López es va referir també ahir, a preguntes dels mitjans de co-municació, a la regla d’or, que va qualificar d’una “proposició de llei improvisada” i que “no té cap mena de sentit” en un moment en què encara s’està enllestint el nou marc fiscal i no estan clares les necessitats en matèria soci-al. Segons va dir, és “poc legítim lligar les mans” dels futurs res-ponsables polítics a final de la le-gislatura. El líder del PS creu que aquest text és per “reduir l’im-pacte” de l’IRPF en el sector més conservador dels demòcrates.

López va criticar també ahir el “poc costum” del cap de Govern, Antoni Martí, d’informar l’oposi-ció sobre temes com l’entrevista mantinguda amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a La Moncloa, tot i que espera que aviat doni informació sobre aquesta qüestió al president del grup parlamentari socialdemò-crata, David Rios.

Primàries a les comunalsEl primer secretari del PS està “content” del procés de primàries que ha posat en marxa el partit, encara que la participació –uns 80 militants inscrits– sembli escassa. La voluntat és que hi hagi un pro-cés similar per elegir els candidats de les comunals “en alguns comi-tès locals”. La decisió sobre aques-ta matèria correspondrà, però, al proper congrés del partit.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

Pere López. // T. m.

// Pere López considera que el Govern no té una “estratègia” en aquesta matèria

8 Divendres, 5 de setembre del 2014N

EfemèrideLa dada¿Sabies que...

l’home més gras del món va ser un nord-americà que va arribar a pesar 635 quilos?

35.000 són les persones que han perdut la feina a Espanya i que finalment es podran prejubilar amb 61 anys després de la rectificació de la Seguretat Social.

5 de setembre de 1946Neix el cantant de Queen Freddie Mercury.

música

La JONCA deixa de ser només de corda i s’obre a vent i percussióLa Jove Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra ( JONCA) introdueix una secció de vent i la percussió. La JONCA incorpora 20 músics més –una dotzena dels quals són d’An dorra– i creix fins als 40 músics. L’estrena del nou format serà el 14 de setem-bre amb el Concert de Meritxell (a les dotze del migdia a l’Audi-tori Nacional).

El concertino director de la JONCA, Gerard Claret, ha expli-cat que la formació vol continuar sent “una plataforma formativa molt important per als estudiants de música”. L’any 2001, l’orques-tra va néixer en format de cordes però ara s’ha decidit obrir-la a altres instruments. Després de

fer una ronda per les escoles de música del país –i també de bus-car fora–, s’han incorporat a la JONCA tres violins, dues vio-les, tres violoncels, quatre flau-tes, tres clarinets i tres saxòfons. També hi ha un contrabaixista que no és d’Andorra ja que aquí no hi ha cap alumne d’aquest ins-trument. El percussionista és, en realitat, un “multipercussionista”.

Per canviar el model de la JONCA i preparar el programa del Concert de Meritxell, Claret ha comptat amb la col·laboració del director, pedagog i composi-tor Albert Gumí, que des d’ahir ja treballa amb els joves músics per preparar l’actuació del dia 14. El programa que ha preparat “uneix

el millor de la tradició escrita, el rigor de la música clàssica, amb partitura, amb la naturalitat i la capacitat de comunicació de la música popular, de tradició oral”.

La segona aparició de la nova JONCA serà el 16 de novembre amb el Concert de Santa Cecília, que portarà sobre l’escenari in-tèrprets de l’ONCA, la JONCA i les escoles de música. L’actua-ció amb motiu de la patrona de la música és molt esperada pels joves estudiants ja que és la seva oportunitat per tocar mà a mà amb els professionals.

La primera part del progra-ma serà per a cordes, interpreta-da per l’ONCA i alguns músics seleccionats de la JONCA. La

segona part, ideada per Albert Gumí i David Puertas, que farà de narrador, serà el conte L’Ai -na, en Roc i els quatre elements. La peça s’ha preparat perquè hi pugui participar tothom. Un con-cert de lluïment en què hi tenen cabuda tots els instruments.

Gumí ha ideat tres tallers crea-tius dirigits a tots els alumnes de

música, de qualsevol instrument, i que complementa la formació de les escoles. El primer, impartit per Gumí, és Músiques amb de-nominació d’origen, una sessió en què els músics aprendran també a ser creatius i a tocar i compon-dre amb ritmes d’arreu.Redacció // Ordino@mes_andorra

Gerard Claret i Albert Gumí, ahir a l’Auditori Nacional. // agències

escaldes-engordany

Previsió que la plantilla del Comú torni a xifres del 2005El Comú d’Escaldes-Engordany preveu que la seva plantilla tor-ni a xifres del 2005 l’any que ve. Així, si ara hi ha 273 treballa-dors fixos, 6 de relació especial i 47 eventuals, el 2015 es passarà a 266 fixos (hi haurà deu jubi-lacions), 6 de relació especial i entre 40 i 50 eventuals. Això farà que el volum d’assalariats se situï al voltant dels 300.

La cònsol major, Trini Marín, va recordar que l’any 2005 la cor-poració tenia 265 treballadors fi-xos i que els recursos humans van anar augmentant a mesura que calia donar més serveis. Marín va exposar que hi ha departaments que estan sobredimensionats però va aclarir que no es tracta de prescindir de personal. Així, la nova maquinària d’aparcaments permet funcionar sense tants tre-balladors però també és un servei que està en funcionament les 24 hores i els set dies de la setmana. El servei d’Atenció a Domicili també té pics d’usuaris que re-quereixen eventuals o les obres que es fan amb recursos propis.

El conseller de la minoria Aleix Mañosas va apuntar que, contràriament al que pensava, el Comú no ha fet cap estudi per valorar quina és la plantilla òp-tima i va destacar la tendència a reduir el personal fix i augmentar

l’eventual. Mañosas creu que és necessari un funcionari per se-gons qui na tasca.

Per la cònsol major, el creixe-ment de la plantilla registrat en el passat va estar motivat per la voluntat de donar “tots els ser-veis possibles al ciutadà”.

El Comú també va informar que el segon trimestre del 2014 s’ha tancat amb un superàvit de 3,3 milions d’euros. S’han amor-titzat 1,4 milions d’euros de l’en-deutament, fet que el situa en 28 milions (al 70% del sostre). La previsió és tancar l’exercici amb 26,6 milions d’endeutament.

Finalment, el Comú ha apro-vat un reglament per a l’ator-gament d’ajuts a l’organització d’activitats esportives, culturals i socials, que manté la forma d’accedir-hi i l’única cosa que fa és unificar els criteris entre els tres departaments.Redacció // Escaldes-Engordany@mes_andorra

Un consell anterior. // T. m.

encamp

Sans critica que el Comú no s’ha adaptat als entorns de proteccióEl conseller de la minoria socialde-mòcrata al Comú d’Encamp, Joan Sans, va alertar ahir que la corpo-ració no s’ha adaptat a les noves competències que li brinda la Llei del patrimoni cultural, en matèria de protecció de monuments. Sans va recordar que amb l’aprovació del text el Comú és qui ha de di-rimir si una obra es pot fer o no a partir dels vint metres del monu-ment, i va lamentar que la corpora-ció comunal encara no s’ha adap-tat a aquesta competència.

Així doncs, es va demanar “què passarà si demà un particular entra al Comú una petició d’obra a 20 metres i un centímetre d’un mo-nument”, i va criticar que la corpo-ració, en el moment en què es va aprovar la llei al Consell General, hauria d’haver actualitzat els seus criteris per fer front a aquestes pos-sibles demandes.

Sans va assegurar que això “de-mostra aquest servilisme cap a altres comuns que deuen haver forçat que tots s’apuntessin a pro-moure i a entrar aquest projecte de modificació de la Llei del patri-moni cultural”. El conseller social-demòcrata va insistir que el Comú d’Encamp “no està preparat” per assumir aquestes competències.

El cònsol major, Jordi Mas, va contestar que els criteris que ja hi

ha recollits actualment en el pla d’urbanisme (POUP) no s’han de modificar gaire i que “únicament cal canviar les distàncies dels trams que ara s’han tocat”. Mas es va mostrar confiat que “el depar-tament tècnic està capacitat per poder donar una resposta efecti-va i real a qualsevol projecte que pugui entrar”. Tot i això, el cònsol major encampadà va remarcar que els nous criteris per adaptar-se a la modificació de la llei, aprovada recentment pel parlament, que-daran establerts en el nou POUP, que segons va assegurar s’aprovarà ben aviat.

Per altra banda, en la sessió de comú es va aprovar una modifi-

cació del pressupost de gairebé 88.000 euros per poder fer front als treballs de millora al carrer Ma-jor d’Encamp, que començaran aquesta propera tardor. El cònsol major va destacar que “entenem que el carrer Major és un punt important i necessitava una mi-llora de la pavimentació, de la il-luminació i del mobiliari” . Mas va destacar que el termini d’execució no serà gaire llarg, ja que “no hi ha obra major”.

També es va informar de l’exe-cució del pressupost durant el se-gon trimestre, que s’ha tancat amb un superàvit de 4.620.688 euros.Agències // Encamp@mes_andorra

Un consell de comú d’Encamp celebrat anteriorment. // T. m.

2 Diada de MeritxellSETEMBRE 2014

3Diada de Meritxell SETEMBRE 2014

SumariSalutacions institucionals pàgina 4

Història i llegendade Meritxell pàgina 5

Entrevista a mossèn Ramon de Canillo pàgina 6

Història del nou santuari de Meritxell pàgina 8

La Ruta Mariana pàgina 9

Els noms més típics entre els andorrans pàgina 10

Menú especial de Meritxell pàgina 12

Programa d’actesde Meritxell pàgina 14

GEREnt Thomas KampfraatDiRECCió Marc SegalésREDaCCió Emilio NarváezCoRRECCió M. Àngels SalaMaquEtaCió Lídia Jo,Reinaldo MárquezDiRECCió CoMERCiaL Carme Garcia

EDita La Veu del Poble SA DL: AND590-2005Carrer Na Maria Pla, 28, 1a planta.Andorra la Vella. Tel.: 809 810 Fax: 829 810. [email protected] www.mes.ad

La tradicional diada de Meritxell es continua seguint amb el mateixinterès i la mateixa passió de sempre. És la patrona d’Andorra i cada any

els andorrans s’arriben al santuari de Meritxell per mostrar el seu respectea la Verge. A més, la nova basílica es mostra orgullosa

des que el passat 13 de maig va rebre del papa Francesc el títol de basílica menor.És un motiu més d’alegria i satisfacció per als fidels i seguidors

de la Verge de Meritxell que ompliran el monestir.



Salutació del cap de Govern amb motiu de

la festa de Meritxell 2014

Benvolguts conciutadans, Aprofito la celebració de la nostra patrona per fer-vos arribar, en nom de tot el Govern i en el meu propi, els meus millors desitjos per al curs que tot just ara comença. Després de les vacances estivals, és el moment de reprendre amb renovada il·lusió els reptes del dia a dia, que, en el cas del Govern, passen per seguir treballant per obrir noves oportunitats per a Andorra i la seva gent.

La tardor que aviat començarà serà una època intensa i apassionant per definir el futur del nostre país. Amb la majoria de reformes econòmiques ja encarrilades, els andorrans afrontem el repte de ne-gociar un acord d’associació amb la Unió Europea que ens permeti accedir en condicions d’igualtat al mercat interior europeu.

Sé que, per a molts de vosaltres, l’agenda euro-pea pot sonar a quelcom allunyat i distant del vostre dia a dia. Però l’accés al mercat interior de la Unió Europea significa obrir noves oportunitats per als nostres joves d’estudiar, residir i treballar a l’Europa dels 27 en condicions d’igualtat amb els ciutadans comunitaris. L’associació amb la UE implica també un millor accés de les nostres empreses i dels nostres professionals als mercats europeus i, en definitiva, és la culminació d’un camí que Andorra va iniciar amb la signatura de l’acord duaner el 1990. No us negaré que, com qualsevol camí que presen-ta oportunitats, el procés d’associació amb Europa també presenta riscos. És evident que la realitat soci-al i econòmica d’un país de 468 kilòmetres quadrats com el nostre està força allunyada dels grans estats europeus; però també és clar que Europa entén les especificitats de països de reduïda dimensió territo-rial, com s’ha demostrat en el cas de Liechtenstein, que des de fa anys gaudeix de l’accés al mercat inte-rior sense que això hagi suposat un menyscapte de la seva sobirania.

En qualsevol cas, el Govern seguirà treballant –amb discreció però amb constància– per aprofitar les oportunitats que se’ns presenten amb l’associació amb la Unió Europea i per minimitzar els riscos en aquest procés. Un treball en el qual hem estat capa-ços de teixir un ampli consens que abraça totes les formacions presents al Consell General.

Per això vull aprofitar el dia de Meritxell, que és el dia de la unió de tots els ciutadans d’An dorra, per convidar la societat civil a implicar-se en aquest rep-te, com sempre ha sabut participar activament en els moments clau per al futur del nostre país. L’esperit del dia de Meritxell és el del lema del nostre escut: units som més forts. És des de la unitat, el consens i la cohesió que hem d’encarar els reptes del futur.

Bon dia de Meritxell i visca Andorra!

Antoni Martí PetitCap de Govern

Comencem el curs, l’escolar, el po-lític, el de l’activitat en general, amb l’energia que acompanya els inicis d’una nova etapa i de nous projectes que s’han anat dibuixant. Totes les accions que realitzem ara reverteixen en un termini mitjà o llarg. La neces-sitat de veure-hi de lluny, de prendre el temps necessari per pensar des de la perspectiva del temps les con-seqüències dels projectes d’avui, és imprescindible. Com a societat, ens convé, doncs, calibrar aquells projec-tes que encetem i, molt especialment, ho hem de fer a les institucions que, des del seu paper representatiu de la col·lectivitat, han de prendre les deci-sions que van sempre més enllà d’un demà efímer i immediat.

Per a Andorra, i gairebé durant un segle i mig, la festa de Meritxell ha estat una data que evoca i reafir-ma aquest sentit de col·lectivitat que ens ha fet possibles. Constitueix una de les referències del lligam entre un passat que no podem deixar d’evocar, perquè explica el nostre present, i un esdevenidor que es va creant cons-tantment. Mentre hi hagi Meritxell, el seu ritual celebrat any rere any i obert a les variacions d’una comunitat tan diversa i dinàmica, expressa d’alguna manera la confiança en la pròpia per-manència.

Cada any, però, se’ns presenten reptes diferents, que semblen cada vegada més difícils. Inserits en un món canviant, els reptes creixen i es diversifiquen, però no responen sola-ment a les circumstàncies de l’entorn. La construcció del país és diària. Tot-hom, tots, hi prenem part. La dificul-tat no ens hi ha de fer renunciar. És la nostra voluntat, l’única força veritable que pot aconseguir el que les perso-nes d’Andorra volem ser. És la força que ens permet identificar els nostres límits i eines per tal d’aconseguir un ideal, el d’un país de les persones i per a les persones que hi vivim, en el res-pecte dels recursos que la natura i la història ens han llegat.

Gaudim d’una bona festa!

Vicenç Mateu ZamoraSíndic general

La Mare de Déu de Meritxell, la nostra Mare i patro-na, novament ens convoca a la seva joiosa festa, per fer camí junts tots els andorrans. Des de fa cent anys que l’Església, a través del papa sant Pius X, ens va ratificar solemnement el seu patronatge sobre totes les parròquies de les Valls d’Andorra, que ve des de l’antigor, quan volgué fer estada entre nosaltres amb el senyal de la gavernera. I ara, el 13 de maig del 2014, en complir-se el centenari just d’aquell do per a tots els andorrans, el nostre sant pare Francesc ens acaba de fer el gran regal de declarar el santuari de Meritxell basílica menor, és a dir temple honorat en-tre els altres temples catòlics, on es retroba la pau i la indulgència de la misericòrdia divina, i especialment un temple que aviva la unió amb l’Església de Roma i amb el seu bisbe, el papa Francesc, el successor de l’apòstol Pere.

Som un poble amb arrels que s’endinsen en els segles de la història, i que valorem afaiçonat per les nostres antigues i sempre noves tradicions religio-ses i socials. Com ens cal valorar-ho per no perdre la nostra identitat i saber-hi aportar saba nova! La declaració papal de basílica per a la casa de la nostra mare celestial, a Canillo, que signà el cardenal Anto-nio Cañizares, ens ha d’omplir de joia, i alhora ha de significar un compromís d’amor i de servei renovats. Perquè el culte que Déu vol, el que honora la casa de la Mare de Déu de Meritxell, és aquell que brolla d’uns cors convertits, que cerquen Déu amb justícia i misericòrdia. La Verge Maria, com a bona Mare nostra, sempre ens ho recorda des de Meritxell: sigueu llum esclatant com la del migdia enmig del nostre món; estimeu-vos de tot cor com a germans; mai la violència ni les discòrdies, sempre la pau i la justícia; no sigueu egoistes sinó poseu la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra so-cietat, que heu de fer solidària i justa; perdoneu-vos i recomenceu sempre de nou; no us deixeu prendre l’esperança ni l’alegria. Jesucrist dóna sentit ple a les nostres vides, i Maria ens el regala des de la seva falda generosa de Meritxell.

No en dubteu: és Ella qui, amb la seva mà gran i allargada envers els qui acuden a la seva protecció, sempre ens ajuda i ens refà. Posem-li tots els andor-rans el nou curs que comença a les seves mans. De-manem-li que beneeixi la nostra tan antiga i tan jove nació andorrana, que elevi els nostres cors a Déu, i que ens ensenyi el camí de l’amor i de la justícia.

A tots els andorrans i andorranes, joiosa festa de la Mare de Déu de Meritxell, amb el compromís re-novat d’estimar i servir el nostre país de forma ge-nerosa i sumant esforços entre tots!

Sempre al vostre servei,

Joan-Enric Vives i SicíliaArquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra

Salutació del síndic amb

motiu de la festa de Meritxell

2014

Salutació del síndic amb

motiu de la festa de Meritxell

Salutació del copríncep episcopal

per la festa de Meritxell 2014


Bona diada de Meritxell

La imatge de Meritxell i la seva

llegenda

Abans de la imatge que es troba avui dia al santuari de Meritxell, va existir una al-tra talla, l’original, de la Verge de Merit-xell, que es va conservar a l’antic santuari

de Santa Maria de Meritxell fins que va desaparèixer a causa de l’incendi de 1972.

La imatge que en l’actualitat es ve-nera és una fidel reproducció d’aquella romànica, que era considerada un dels exemplars més antics, i la seva data de realització se situava entre els segles XI i XII. Va ser a partir del segle XII quan el culte a la Mare de Déu va començar a tenir una gran rellevància a les esglésies i van començar a produir-se nombroses imatges.

La imatge romànica era de fusta po-licromada, de 83 centímetres d’alçada, amb una expressió altament estàtica i rústica. La verge portava una corona de cinc flors sobre el cap i un vel blanc sota la corona, amb vores adornades. En el petit respatller posterior, seguint el cà-non de les talles romàniques de l’època, hi havia una cavitat destinada segura-

ment a la custòdia de relíquies o altres peces. La marededéu anava vestida amb una túnica de color vermell, decorada amb flors i estels, i un mantell blau que

deixava a la vista les seves mans.D’altra banda, la rèplica que avui dia

omple l’espai al temple és obra de l’artis-ta andorrà Jaume Rossa.

La llegendaExplica la llegenda que era el dia de Reis. Un pastor que es diri-

gia a Canillo per assistir a la missa d’una diada tan assenyalada, en passar per on avui s’aixeca el santuari, va veure una gavernera flo-rida en ple hivern, sota la qual hi havia una bella imatge de la verge. Arran d’aquesta troballa se la van endur a l’església de Canillo i la van posar a l’altar major tot prometent construir una església per aixoplugar-la.

L’endemà, el sagristà de la parròquia, en obrir la porta de l’es-glésia, va trobar a faltar la imatge de la verge, que va aparèixer novament al peu de la gavernera florida, prop de Meritxell. Els vi-latans d’Encamp van decidir que si la verge no s’havia quedat a Canillo era perquè no s’hi volia estar, i que potser preferia estar a Encamp.

Els encampadans la van tancar a l’església amb pany i clau, tot prometent bastir en honor seu una bella església. L’endemà el fet es va repetir: la verge havia desaparegut. Els vilatans d’Encamp van tornar a Meritxell i un altre cop van trobar la verge al peu de la gavernera. A més, tot al voltant de l’arbust estava net de neu tot i que la nit abans havia caigut una gran nevada.

De nou, els presents van dir que havia estat un miracle i van en-tendre que aquell era l’emplaçament on la verge volia quedar-se. Reunits els habitants de Canillo i d’Encamp, van construir la cape-lla exactament en aquell lloc: l’actual santuari de Meritxell.


“El meu repte és el jovent que no sent Meritxell com l’han sentit i viscut els seus avis”

¿Com viu la diada de Meritxell? Ser capellà de Meritxell és un gran do

que el bon Déu m’ha concedit. Meritxell em marca el pas a pas de cada dia de l’any. És la meva font d’energia espiri-tual. La llum de Meritxell (Meritxell, de meridiem, ‘llum de migdia’) il·lumina per-què el camí em vagi descobrint el camí a seguir. La festa de Meritxell és una atu-rada per donar gràcies pel camí fet du-rant l’any tant pel que fa a la meva vida espiritual, vivències íntimes i ben perso-nals com per donar gràcies pel camí fet amb els infants, amb la gent gran, amb els monitors d’AINA, amb les trobades de santuaris de Catalunya i d’Espanya, etcètera. Aquesta festa és una nova eta-pa, d’un nou any meritxel·lià en camí per seguir amb més ganes de lluita per un mossèn Ramon més bon capellà i per un món més just.

¿Què significa per a vostè aquest dia?

Des del mes de juny que dedico una estona cada dia a programar aquest dia, que omplo d’activitats des del primer dia de setembre fins al darrer. Els escrits del programa són primerament per a mi; després em fa il·lusió compartir-los amb tothom. Sé per la història d’Andor-ra que Meritxell ha agermanat sempre a tothom; avui, com a capellà de Meritxell, anhelo que Meritxell ens agermani tam-bé a tots avui. La festa nodreix la meva confiança en la meva confident, la Mare de Déu de Meritxell; i aquesta confiança alimenta la meva confiança en la soci-etat andorrana. Totes dues confiances són cares inseparables d’una mateixa medalla.

¿Com es prepara cada any la diada? Cada any busco un fet a ressaltar, en-

torn del qual escric, faig els programes, treballo amb els joves d’AINA. Aquest any el fet és la declaració que el Papa ha fet de la nostra casa pairal una basílica menor. Això em duu a la declaració de patrona d’Andorra, per part del Consell General, de la Mare de Déu de Merit-xell (24 d’octubre de 1873), al rescripte

del Papa proclamant aquest patronatge (13 de maig de 1914) i al rescripte del papa Francesc on es declara el santua-ri de Meritxell basílica. Aquestes etapes històriques les assimilo per treure’n uns compromisos. Avui, ja no podem viure de títols i honors.

¿Què seria el més complicat de pre-parar perquè sortís perfecta?

Estic molt orgullós de la resposta que els més de 5.000 pelegrins ciutadans d’Andorra donen a la Mare de Déu de Meritxell durant el mes de setembre. La vetlla de Santa Maria el dia 7 al vespre té una intimitat mística; no hi fa res que els pelegrins arribin al miler; a la de l’Auro-ra, m’emociona veure tants devots que han pujat a peu sortint de casa encara de nit; la missa dels infants i joves d’AI-NA i de Castelnou a les nou del matí, revivim i donem gràcies per un estiu de muntanya, cançons, convivència...; la missa presidida enguany pels bisbes Cañizares i Vives amb assistència de les autoritats, uns i altres fan present tota l’Església universal, diocesana i tots els ciutadans d’Andorra; el concert popular regal dels Cors dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, en què coronen la seva gira d’ambaixadors del país a Eu-ropa i que fa que la gran església quedi petita, per mi és la cirereta de totes les

celebracions. El degoteig no para fins a la mitjanit, quan tanquem les portes. Només anhelo mantenir la festa en aquest nivell. Si hi ha un problema, és la carretera i el pàrquing, que no poden acollir aquest moviment.

¿Creu que la diada continua mante-nint la mateixa força de sempre o veu que per altres motius la gent perd in-terès?

Ho confesso. El meu repte és el jo-vent que no sent Meritxell com l’han sentit i viscut els seus avis. Per aquest motiu AINA i Meritxell són insepara-bles. El primer objectiu de l’ADN d’AI-NA és fer conèixer i estimar el país, i en aquest objectiu, òbviament, Meritxell és prioritari. I Meritxell necessita AINA perquè un santuari –i més una basílica– que no tingui una obra social envers els més febles és un santuari incoherent. Se-tanta-cinc infants que no han pogut pa-gar les colònies, els amics de la Mare de Déu entre tots els han apadrinat a tots. Meritxell no vol que fem colònies sols per als infants de famílies benestants.

¿Com es pot recuperar l’interès entre els andorrans?

Personalment amb els llibres –AINA ja n’ha publicat sis–, amb articles a la premsa, a cada festa de Meritxell editem

10.000 estampes amb la visita espiritual, 8.000 programes, a través de les colònies –han passat

742 infants i joves entre els tres torns de colònies i els dos campaments–. Cal-dria fer una mica més d’esforç de la part de les escoles que han d’ensenyar a par-tir de la realitat de país que tenim.

¿Creu que s’hauria de reivindicar més la identitat andorrana?

Entre els objectius de l’ADN d’AI-NA la realitat actual ens ha dut a afe-gir-hi “la integració”. Constato en els joves la contradicció: senten l’orgull de la identitat andorrana quan són fora del país, i sobretot quan algú ataca Andor-ra, però quan són a casa es distreuen en massa coses que són lluny de la cultura, de la tradició, de l’espiritualitat que fa que Meritxell sigui Meritxell.

¿Ha notat algun canvi en el sentir del poble andorrà aquests anys?

Meritxell s’ha obert a moltes altres manifestacions molt enriquidores al país com Els diàlegs de Meritxell, exposici-ons, i cada any augmenta el nombre de corals que demanen cantar a Meritxell. Que Meritxell hagi entrat en la Ruta Ma-riana ens ha dut nombroses pelegrina-cions i més visites de famílies que ens demanen tenir més les portes obertes.

¿Com veu el país internacionalment? ¿Els darrers casos de corrupció afec-ten indirectament la imatge d’Andorra?

El món s’ha fet petit. És meravellós tenir monitors estudiant al Quebec, a Puerto Rico, d’altres treballant a la Xina, a Islàndia..., i en tota la geografia france-sa i a Barcelona, Madrid, Saragossa. Tots aquests joves són feliços descobrint nous ambients culturals, noves amistats, centrats a tirar endavant els seus ideals, passant de llarg de les conductes dels po-lítics. ¿Pel que fa a la corrupció? Abans ens deien, dels capellans i dels polítics, escolteu el que diuen però no mireu el que fan. Ara els joves ja no escolten i tampoc no miren el que fem els grans.

Mossèn RaMon dE Canillo


TREBALLS FORESTALSI COMPREM LA FUSTA

Tel. 815 349 LA MASSANA Ctra. General 4, núm. 23 - Edifici La Bòbila, nau 2 Aprofitem els recursos naturals del país...

VENDA DE LLENYA - ESTELLES - PÈL·LET

Bona diada de Meritxell2 m3 llenyaa 150 €

El nou santuari de Meritxell

El nou santuari de Meritxell té un significat molt especial per a la ciutada-nia del Principat, i és avui dia la seu de la religiositat andorrana. La fe i devoció del poble andorrà fa de Meritxell el cor espiritual del país. Recentment, la seva església ha estat reconeguda amb el títol i la dignitat de basílica menor, distinció concedida pel papa Francesc.

El santuari de Meritxell es presenta com un dels exponents més representa-tius de l’arquitectura d’Andorra del final del segle XX. L’eclecticisme monumental de Ricard Bofill ha enriquit la cultura ma-terial del nostre país amb una obra repre-sentativa i ha establert un precedent, pel que fa a l’arquitectura contemporània.

Meritxell és molt més que un santua-ri. És un espai de pau. D’aquí ve la gran

importància del claustre obert per con-templar la muntanya, els prats, els jardins, tot per poder respirar la pau religiosa tan necessària en la societat postmoderna, cada dia més estressada o agressiva. El santuari de Meritxell és un marc per a la contemplació.

El conjunt històric de Meritxell està constituït per dos edificis: el santuari vell de Meritxell i el santuari nou de Merit-xell, declarats béns d’interès cultural. La presència de totes dues infraestructures perpetua la continuïtat i la constant reno-vació del fet religiós i de l’Església com a institució.

L’església del santuari de Meritxell gaudeix del títol i la dignitat de basíli-ca menor, títol que ha concedit recent-ment el papa Francesc. El títol de ba-

sílica menor és una distinció concedida directament pel Papa a aquelles esglé-sies més importants que, en atenció a la seva història, cultura i vida litúrgica

i pastoral, són especialment significati-ves. Aquest reconeixement dóna valor, encara més, a l’espai de culte més im-portant del Principat.

El projecteEl projecte del nou santuari de Meritxell neix la catastròfica nit del

8 al 9 de setembre de 1972, quan es crema l’església de Santa Maria de Meritxell.

En el primer projecte del santuari de Meritxell hi participen els tallers d’arquitectura Moragues, Bohigas-Martorell-Mackay i el de Ricard Bofill; per diverses raons aquest projecte comú no es va tirar endavant i Ricard Bofill va passar a dirigir el projecte del nou santu-ari de Meritxell.

El projecte de Ricard Bofill presenta un santuari de Meritxell co-lossal amb un viaducte que connectava les muntanyes de la vall, un llac artificial amb un pont amb un carrer amb botigues i restaurants, una gran escalinata amb terrasses, petits aixoplucs i escultures de grans dimensions, a més d’amfiteatres per a aplecs populars i actes culturals.

Era un projecte força ambiciós que tenia el risc de no ser entès per la població nacional, molt influenciada per la forma constructiva del vell santuari i dels testimonis romànics. La part construïda ja va ser molt difícil d’assimilar i no hi va haver consens social per accep-tar-la fins al cap d’uns anys.

El projecte es va configurar sobre tres pilars simbòlics: fe, identi-tat i cultura, que havien d’atorgar a Meritxell força religiosa i grandi-ositat monumental. La primera idea va ser crear un espai grandiós i sublim que s’integrés en el paisatge i alhora creés un impacte visual notable: un gran complex capaç d’aglutinar la religió i la cultura.

D’aquest somni de Ricard Bofill només se n’ha fet realitat una pe-tita part. Aquesta construcció s’inicia el 8 de setembre de 1974, quan es col·loca la primera pedra. Tot i que les obres no estan acabades, el 8 de setembre de 1976 s’inaugura el santuari de Meritxell.

Amb influències de diversos estils, Bofill va projectar un edifici de volums geomètrics marcats que configuren un eclecticisme monu-mental. Aquestes formes avantguardistes de la concepció del nou santuari fan que avui en dia el conjunt del nou santuari i el vell sigui un dels llocs més visitats del Principat, guarnit per la devoció i l’en-tusiasme d’andorrans i visitants.


El santuari de Meritxell, dins de la Ruta Mariana

El santuari de Meritxell forma part de la Ruta Mariana, ruta que uneix els santuaris marians del Pilar (Saragossa), Torreciu-dad (Osca), Lourdes (França), Montserrat (Barcelona) i el mateix Meritxell.

Parlar de la Ruta Mariana és parlar d’un itinerari d’interès cultural i religiós que uneix cinc importants centres marians, un itinerari de fe guiat per l’espirituali-tat i la devoció mariana, posseïdor d’una gran riquesa turística, patrimonial, rural, gastronòmica i natural. Es tracta doncs d’un itinerari plural i multicultural on cada santuari té unes qualitats i característiques pròpies, i l’entorn del qual ofereix una im-portant i variada oferta d’atractius turís-tics. Actualment, és un dels itineraris de peregrinació més visitats i reconeguts. La proposta de la Ruta Mariana inclou una part religiosa, més espiritual, i una altra de més turística i cultural, més terrenal.

Acull anualment entre els seus cinc santuaris al voltant de 12 milions de pe-legrins, cosa que reflecteix el gran atractiu i la importància que té tant per als pele-grins com per als turistes. L’essència de la Ruta Mariana està en el valor espiritual dels seus santuaris i en un llegat històric, patrimonial i natural d’importància excep-cional. Un dels objectius d’aquests centres és facilitar la visita al pelegrí o visitant, i afavorir el coneixement dels conjunts reli-giosos i els seus entorns. La Ruta Mariana es presenta com a destinació global i uni-tària. Els visitants merament turístics es veuen atrets per la bellesa artística, arqui-tectònica i natural que troben en els cinc santuaris i els enclavaments on se situen. El pelegrí o creient hi acudeix amb objec-tius religiosos, per trobar Déu i trobar-se a si mateix. Moltes persones que arriben com a turistes surten com a pelegrins.

La Ruta Mariana sempre ha estat aquí, des dels orígens dels santuaris. La devoció que professen els fidels i els pelegrins per la santíssima verge és un fet tan antic com cert.

Des de fa segles, milions de persones peregrinen als santuaris per venerar i do-nar gràcies a la Verge, per demostrar la seva fe i el seu amor. De forma individual, en família, en grup, en romeria o en pere-grinació, qualsevol manera és benvinguda per arribar-se a un d’aquests destins ma-rians i rendir homenatge i adoració a la

sagrada imatge.Avui en dia, els santuaris continuen

amb aquesta tasca evangelitzadora de fo-mentar i difondre la devoció mariana, co-ordinant les accions i activitats pastorals i posant a l’abast de totes les persones els serveis del centre.

Els camins per on passa la Ruta Mari-ana són infinits. És un itinerari assolible i accessible a través de qualsevol santua-ri. Hi ha diferents formes de viatjar d’un santuari a l’altre i visitar els seus racons, els seus pobles i les seves ciutats.


CAVABENITO

ESTABLERT1956

Av. Carlemany,82- AD700 ESCALDES-ENGORDANY Principat d’Andorra Telèfon (376) 820 469

e.mail: [email protected] – www.cavabenitowhisky.com

BONA DIADA DE MERITXELLPER A TOTHOM!

SCOTCH WHISKY SELECCIÓ

Tot i que Meritxell és la patrona d’Andorra, no és ni de bon tros el nom més popular entre les noies del Principat. Segons les dades del Registre Civil, a Andorra s’han registrat un total de 237 Meritxells des que es tenen dades. Tot i això, aquest nom no ha aconseguit pujar al Top 10 dels noms més triats a Andorra.

L’any 2010 el nom més popular entre les noies, segons l’anuari elaborat pel Registre Civil, va ser el de Júlia, seguit de Carla i de Noa, mentre que entre els nois va ser el d’Èric, seguit de Marc i Àlex. Meritxell no es troba entre aquests 10 noms i tampoc s’hi va trobar l’any següent. El nom més popular va ser el de Laia i la segona posició va ser per al nom d’Abril, mentre que la tercera opció triada pels pares a l’hora de posar el nom a la seva filla va ser Aina. Entre els nois el nom més popular va ser el de Daniel,

mentre que la segona posició va ser per a Iker i en tercer lloc Èric.

D’altra banda, l’any 2012 el nom més triat entre els pares i mares d’Andorra per posar el nom a la seva filla va ser novament el de Júlia i en segona posició el de Noa, mentre que la tercera posició va ser per al nom de Maria. En canvi, entre els nois el nom més popular va ser el d’Àlex, mentre que el segon més popular va ser el de Marc i el tercer nom més triat va ser el de Martí.

Pel que fa a l’any 2013, el nom més popular entre les noies va ser, un cop més, el de Laia, mentre que el segon nom més escollit va ser el de Carlota i el tercer va ser Emma. Quant als nois, el nom més triat va ser el de Marc i la segona posició va ser per a Eric, mentre que la tercera posició en el rànquing de noms d’home va ser per al de Jan.

Els països veïns

Els noms més populars a EspanyaLa majoria dels noms de noies a Espanya són curts i senzills i,

curiosament, malgrat un allunyament dels noms tradicionals, el nom favorit durant aquests anys per a nena és Maria, simplement. Tant a la dècada dels noranta com a la dècada del 2000, el nom més popular és el de Maria, mentre que el segon més escollit du-rant els primers deu anys del 2000 va ser el de Lucía i en tercer lloc el de Paula.

D’altra banda, el nom més escollit entre els nois a la primera dè-cada del 2000 va ser el d’Alejandro, mentre que el segon nom més escollit va ser el de Daniel i el tercer va ser el de David.

Els noms més populars a França A França el nom de noia més escollit va ser el de Natalie, men-

tre que el segon nom més triat va ser el de Catherine i el tercer el d’Isabelle. Pel que fa als nois, el nom més triat pels pares i mares francesos va ser el de Philippe, mentre que la segona posició va ser per al de Jean Pierre i el nom més escollit en la tercera posició va ser el de Michel.

Els noms més populars a PortugalEls noms femenins més escollits entre els portuguesos són els

noms compostos. El més escollit entre els lusitans durant la pri-mera dècada del 2000 va ser el de Maria Fatima, mentre que el segon més triat va ser el de Maria i el tercer va ser el d’Ana Maria.

Quant als nois, els noms més triats pels portuguesos van ser, en primer lloc, el d’Antonio, mentre que el segon nom més escollit va ser el de Manuel i el tercer va ser el de Jose.

El nom de Meritxell no ésel més típic d’Andorra


FESTIVITATDE MERITXELLEls comuns de les set parròquies us desitgen una bona Festa Nacional.

08.09.14


Ingredients per a 4 persones:

• Mitja col mitjana

• 1 poma

• 100 g de nous

• 200 g de bacó

• 1 pastanaga

Per a la maionesa:

• 1 ou

• 200 g d’oli de gira-sol

• 1 gra d’all petit

• 1/2 llimona

• 1 c. d’oli d’oliva verge extra

• 1 c. de vinagre de xerès

• sal

Netegem i tallem la col a tires, tan fina com sigui possible, descartant les arrels i les fu-lles més verdes. Pelem i ratllem la pastanaga. Fem el bacó a tires i el reservem. Piquem les nous. Pelem i trossegem la poma. Per fer la maionesa posem un ou en un recipient allar-gat, amb l’all picat, el suc de mitja llimona, una cullerada de vinagre i un pessic de sal i ho batem amb la batedora afegint-hi a poc a poc l’oli de gira-sol fins que es lligui; acabem amb una cullerada d’oli d’oliva verge extra.Ajuntem tots els ingredients i amanim amb la maionesa.

Ingredients per a 4 persones:

• 4 trossos de filet de vedella bruna d’uns 200 g• 1,5 kg de trumfes• 80 g de ceps• 80 g de carreroles• 200 g de mantega• 12 cebes de platillo petites• 100 g de Nectum d’Avet oli d’oliva• sal• pebre• sal en escates

Traiem el filet de la nevera, perquè la carn estigui a temperatura ambient i es cuini mi-llor. Pelem i rentem les trumfes, les tallem a trossos i les posem a bullir en aigua amb sal fins que estiguin toves. Colem i reservem una tassa petita d’aigua. L’afegim a les pa-tates juntament amb la sal, el pebre, 150 g de mantega i un raig d’oli d’oliva. Amb un picapatates fem el puré. Escaldem els bo-lets i els tallem a trossos petits, els afegim al puré. Pelem les cebes i en una paella posem 50 g de mantega i unes gotes d’oli a foc lent. Quan es fongui, hi afegim les cebes fins que estiguin daurades i hi afegim el xarop d’avet. Fem el filet a la planxa al gust. Acabem amb sal en escates.

Ingredients:

• 2 ous• 50 g de formatge brie• 50 g de formatge de cabra suau• 25 g de sucre• 100 g de llet• 250 g de pasta brisa• 200 g de gerds• Mantega o esprai per greixar

Escalfem el forn a 180 graus. Col·loquem la pasta brisa al motlle i la punxem amb una forquilla. Es pot fer en un motlle gran, però us suggereixo que utilitzeu els metàl-lics amb diversos buits que s’usen per a les magdalenes. L’enfornem 10 minuts sense que es dauri massa. Batem els ous, amb el sucre. Després hi afegim el formatge sense escorça i la llet. Omplim les bases de pasta al forn i ho decorem amb gerds. Ho enfornem 15 minuts fins que estiguin daurades i cuites.

Menú especial de MeritxellAmanida de col, poma, nous i bacó

Cassoletesde formatge i gerds

Filet de vedella bruna, amb puré de trumfes amb bolets i cebes amb Nectum d’Avet

Aquestes receptes, si us agraden, podeu veu-re-les i aprendre a fer-les pas a pas a través del blog www.unachef.com


Diumenge, 7 de setembre

A les 21.00

Processó de torxes des del monument dels Pari-atges, jardins del santuari, església Meritxell memòria fins a l’altar de la Mare de Déu.

A les 21.30

Celebració de l’eucaristia, presidida per mossèn Ramon Sàrries, arxipreste de l’Església de les Valls. Cants dels goigs i veneració de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell.

A les 22.30

Piscolabis de germanor ofert pel Comú de Cani-llo a tots els pelegrins al claustre gran del santuari. Ball de festa major del poble de Meritxell ofert pel veïnat.

Dilluns, 8 de setembre*

A les 7.00

Obertura de les portes de l’església del santuari.

A les 7.30

Missa de l’aurora, concelebrada pels rectors d’Encamp i de Canillo.

A les 9.00

Missa jove celebrada pel pare salesià Xavier Bri-nes, director del Col·legi Sant Ermengol, i animada pels infants i joves de les colònies de Castellnou i d’AINA.

A les 10.00

Esmorzar de germanor per als joves pelegrins a la borda de Meritxell, ofert pel Comú de Canillo i AINA.

A les 11.00 **

Solemne ofici en honor a la patrona del Princi-pat d’Andorra, la Mare de Déu de Meritxell. Eu-caristia presidida pel cardenal S. Em. Mons. Anto-nio Cañizares Llovera, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments. Concelebrada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, S. E. Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, acompanyat dels sacerdots de les Valls, i cantada pel cor dels Petits Cantors del Principat d’Andorra, amb l’assistència de les autoritats. Cant de l’him-ne andorrà i dels goigs i la veneració de la sagrada imatge de la Mare de Déu de Meritxell.

A les 12.00Ballada de sardanes i degustació de coca i mos-

catell, ofertes pel Govern, al claustre gran del san-

tuari, amb la Cobla Principal de Berga. Visita a la tercera edició de l’exposició Vivències meritxel·lianes compartides, en memòria del centenari del rescripte del papa Pius X del nomenament de la Mare de Déu de Meritxell com a patrona d’Andorra.

A les 18.00

Concert popular ofert pel Cor dels Petits Can-tors del Principat d’Andorra, sota la direcció de Catherine Metayer, a l’església del santuari.

A les 19.00

Missa vespertina celebrada pel capellà del santu-ari i solemnitzada per l’organista de la parròquia de Canillo, Jordi Alcobé.

A les 24.00

Tancament de les portes del santuari de Merit-xell.

Diumenge, 14 de setembre

A les 12.00

Concert de Meritxell, a càrrec de la Jove Orques-tra Nacional de Cambra d’Andorra, a l’Auditori Nacional, a Ordino (entrada gratuïta).

Els actes per commemorarla diada de Meritxell

Agen

da

* Durant tota la festa, el Govern posarà un servei gratuït de transport des de Torrent Pregó fins al santuari des de les set del matí fins a les nou del vespre.** La missa serà retransmesa en directe per RTVA.


Bona Diadade Meritxell

2014

Segueix-nos al i

BONA DIADA DE MERITXELL

SHOPPING CENTER

Obrim els cinemes, restaurants i cafeteriesperquè passis un dia de pel·lícula.


E sportsfutbol

Malestar entre els jugadors per la gespa de l’estadi NacionalEls jugadors internacionals no estan gens d’acord amb les carac-terístiques de la gespa de l’Estadi Nacional. Dimarts juguen contra Gal·les i no creuen que tingui les característiques més adequades per acollir partits d’aquesta enver-gadura. Les queixes i el malestar els fan evidents.

“Ens posaven totes les eines per fer un camp de futbol i no les hem aprofitat.” Així mateix s’expressava el capità del combinat nacional, Òscar Sonejee, sobre el que con-sidera un projecte en què s’havia posat moltes expectatives i que ha finalitzat amb uns resultats que no satisfan. Amb el suport econò-mic rebut de la UEFA considera que es podria haver realitzat una instal·lació amb millors presta-cions. “La sensació és positiva quant a l’estadi, però la gespa no està per jugar un partit de futbol”, remarca Sonejee, que es queixa de l’excessiu cautxú a la superfície.

Ildefons Lima té una llarga ex-periència en diferents lligues. És dels que han recorregut camps de tot tipus, amb gespa natural i artificial, i considera que “no té la gespa que necessita aquest camp”. Fins i tot posa en dubte, com la resta de companys, que presenti les darreres novetats tecnològi-ques per millorar el joc: “Hi ha

gespes artificials millors que aquesta. No és d’última genera-ció.” Per l’Estadi Nacional hauran de passar les seleccions rivals, al-gunes de primer nivell continen-tal, ja sigui per classificar-se per a l’Eurocopa o per al Mundial. Gal-les serà la primera a fer-ho, però aquest “és un camp on un partit d’aquest nivell no és el més idoni jugar-lo”. Té massa mancances i “no et trobes còmode jugant en aquest tipus de superfície”.

Els que més poden patir que el terreny de joc no presenti les mi-llors condicions són els porters. Ferran Pol, pel que ha pogut com-provar els darrers dies, sofreix de cara al partit, perquè “no et dóna

gaire seguretat. La pilota bota de forma estranya. És imprevisible”. L’esfèrica produeix efectes poc es-perats respecte a circumstàncies normals, així que “t’hi has d’ha-bituar”.

Amb l’homologació de la ges-pa s’intensifica la publicitat en la venda d’entrades, per poder omplir les graderies. El preu és de 25 euros als gols i 40 a tribu-na. Es poden comprar a través de l’adreça [email protected] o trucant al telèfon de la Federació Andorrana de Futbol (805 830). També es podran adquirir abans del partit a les taquilles.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

La selecció presenta nous equipaments i la federació, nou logo. // t. m.

bàsquet

Com sempre passa quan l’FC Barcelona està d’estada a En-camp, els infants de les activi-tats esportives d’estiu de la par-ròquia van tenir l’oportunitat de conèixer els seus ídols. Va ser ahir al Complex Esportiu

i Sociocultural d’Encamp i els més joves van tenir l’oportu-nitat de fotografiar-se amb els jugadors de bàsquet blaugrana, jugar-hi amb la diferència d’al-çada evident, i rebre autògrafs dels seus.

Jornada dels més joves ambels jugadors del Barça

// t. m.

btt

els Campionats del Món de la Massana es donen a conèixerEls Campionats del Món de BTT i trial de la Massana del 2015 continuen promocionant-se fora de les fronteres andorranes. Una delegació del comitè organitza-dor va visitar els Mundials, que s’estan desenvolupant a Hafjell/Lillehamer (Noruega), per do-nar a conèixer la cita que es dis-putarà el pròxim any a Andorra.

Van fer una presentació de l’esdeveniment davant els res-ponsables dels equips, els tècnics i delegats de l’UCI i la premsa internacional que està en els Mundials. “Estem treballant des de fa temps per oferir el millor espectacle i els millors serveis als nostres visitants”, va exposar el cònsol major de la parròquia,

David Baró, destacant que amb tot el que s’hi ha treballat durant els últims anys, el Vallnord Bike Park “s’ha convertit en el líder dins els Pirineus gràcies al treball constant del nostre equip tècnic i la implicació del Govern d’An-dorra, Andorra Turisme i la Fe-deració Andorrana de Ciclisme”. Baró també va destacar que or-

ganitzar la cita l’any vinent “és un gran repte i hi estarem a l’altura; Andorra sempre ha tingut una gran capacitat per acollir grans esdeveniments”.

També van assistir a la cita el conseller de Turisme, Sergi Ba-lielles, i el director de cursa dels Mundials 2015, Cedric Gracia. A Noruega hi estan participant uns 770 riders de cross-country i descens i un centenar més de trial. La campanya de promoció dels Mundials de la Massana de l’any vinent va començar el pas-sat mes d’abril, just quan faltaven 500 dies per a l’inici de l’esdeve-niment.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

Es va fer la presentació a Noruega. // comú de la massana

bàsquet

Primer test del MoraBanc davant de La Bruixa d’OrEl Torneig BBVA de Sant Julià de Vilatorta serà on avui el BC MoraBanc Andorra disputarà el seu primer amistós de la pretem-porada. Ho farà contra La Bruixa d’Or Manresa.

“Ens ho prenem com un entrenament més de qualitat”, assenyala l’entrenador del Mo-raBanc, Joan Peñarroya, que no en vol treure massa conclusions perquè es tracta d’un “partit de preparació dins el que és la pretemporada”. A més, els dos conjunts sortiran a la pista amb baixes significatives. Per part andorrana no es podrà comptar amb Roman Martínez, que es troba amb Mèxic disputant el Mundial d’Espanya; Georgios Bogris, que està amb Grècia en l’Europeu de Bucarest de 3x3, ni Asier Zengotitabengoa, lesio-nat. Per aquest motiu s’enduen jugadors del segon equip, Gui-lle Colom, Cinto Gabriel i Filip Knezevic.

Després de les sessions d’en-trenament que s’acumulen, “va bé començar a competir per saber on som”. Comprovar on es troba l’equip, que “està en construcció, fent el treball que toca, amb molta càrrega física”. El resultat en aquest tipus d’en-frontaments sempre és el que es té menys en compte. El més

interessant pel tècnic és “donar una bona imatge i jugar tan bé com sigui possible”. Manresans i andorrans “estem molt lluny del que serem d’aquí dues o tres setmanes”, en l’inici de la Lliga Endesa, així que arribar el millor possible a aquelles dates és el que busquen.

A Peñarroya encara li falta un efectiu per completar la planti-lla. “Ens toca esperar. La nostra realitat és la que és”, es resigna el tècnic, que desitjaria poder comptar des del primer dia amb tots els jugadors.

D’altra banda, a més de de-butar en partit, l’equip estrenarà samarreta. El club va signar un contracte per una temporada amb la marca valenciana Luanvi. La samarreta continuarà amb el seu blau habitual i les vores blan-ques. Al costat duu els colors de la bandera andorrana.Redacció // Andorra la Vella@mes_andorra

Sada, Blanch i Betinho. // toni alonso / bca


Recepcionista (Ref. Club)

Administrativa - Recepcionista de RRhh(Ref. RRHH)

ClassifiCats

ESCALDES ÀTIC, 3 H., AMB MOBLES, CUINA INDEPENDENT, TERRASSA D’UNS 10 METRES QUADRATS, TOT EXTERIOR,

GRANS VISTES, AMB PÀRQUING, A LA ZONA D’ENGOLASTERS. PREU: 700 EUROS

ORDINO CASA ADOSSADA, 3 H., SENSE MOBLES, CUINA INDEPENDENT AMB

SAFAREIG, MENJADOR AMB LLAR DE FOC, JARDÍ, SOLEJADA, PÀRQUING I TRASTER.

AL COLL D’ORDINO. PREU: 900 EUROS

LA MASSANA PIS, 3 H., SENSE MOBLES, CUINA TANCADA, MENJADOR AMB LLAR DE FOC, BALCÓ, CÈNTRIC, AMB PÀRQ. PROP DEL PARC DEL COLAT. PREU: 450 EUROS

TEL.: 321 248

Serveis ImmobiliarisTelèfon: +376 80 03 00Mòbil: 32 57 76 / 35 79 57

FEM VISITESALS MIGDIES

LLOGUERSANDORRA Ed. Alzina, pisos d’1 dormitori, pàrq. opcional 300 €Ed. Alzina, pis de 2 dormitoris, 1 bany 400 €ARINSAL Ed. Areny, 1 dormitori, 1 bany, moblat. 350 €ESCALDES-ENGORDANY Molleres Res. 1 dormitori, 1 bany, pàrquing 350 €Avet. 1 dormitori, 1 bany 300 €Avet. 3 dorm., 2 banys, moblat, possibilitat de pq. 650 €ENCAMP Bellesguard, 2 dormitoris, 1 bany, terrassa 450 €

Es ven Opel Manta 2.0 GTE any 83, comple-tament restaurat i d’estricte origen,

motor amb 10.000 km,

seients Recaro originals.

Preu: 4.800 €. Telèfon: 330 318

CASA A TORREDEMBARRA DE 90 m2

REF. 1192 habitacions, 1 bany, cuina/office

equipada i oberta, cèntrica i assolellada, terrassa/jardí, s’hi admeten animals, piscina comunitària. Preu: 189.000 €

XALET A CALONGE (GIRONA)REF. 256

3 habitacions, 4 banys, primera línia de platja, acabats de qualitat, jardí, piscina.

Preu: A CONSULTAR

APARTAMENT A CAMBRILS DE 97 m2 REF. 210

2 habitacions dobles, 2 banys, terrassa, a 5 minuts de la platja, traster, 1 plaça de

pàrquing, assolellat, moblat i equipat. Preu: 175.000 € - Preu lloguer 600 €

Per setmanes 500 € / setmana

Honda Integra 700. Maig 2012. Ancoratge per a maletes original

Honda + maleta posterior.

Tel.: 33 79 68

Requisits:- Imprescindible nacionalitat andorrana

o permís de residència i treball.- Experiència en atenció al client.- Català i castellà parlats i escrits

correctament.- Coneixements d’anglès i/o francès. - Domini del paquet office- Persona seriosa i responsable

Requisits:- Experiència mínima d’1 any en la

gestió administrativa de RRHH.- Domini del paquet office.- Català i castellà. Coneixements

d’anglès i francès.- Persona seriosa i responsable.- Discreta.- Capacitat de treball.

Oferim:- Contracte inicial de 3 mesos,

prorrogable.- Horari intensiu rotatiu matí-tarda.- Dos dies de descans setmanals

rotatius.- Salari en funció de la

candidatura.

Oferim:- Incorporació immediata.- Contracte inicial de 3 mesos,

prorrogable.- Sou en funció de la

candidatura.- Jornada laboral de dilluns a

dissabte (dissabtes matí).

Interessats/des enviar CV, indicant la referència, al departament de RRHH, a l’adreça electrònica

[email protected] bé al fax: 73 73 79.

CENTRE ESPORTIU D’ANYOS Cerca:

CISA Cerca:

Interessats/ades, envieu CV, indicant la referència, a l’adreça electrònica

[email protected].

Requerim:- Llicenciatura/Grau en Publicitat i/o

Màrqueting.- Experiència en gestió de cartera de

clients.- Català parlat i escrit correctament.- Persona seriosa, responsable i amb do

de gents.- Capacitat de planificació i organització.- Capacitat de treballar en equip.- Flexibilitat horària.

EXECUTIU/IVA DE COMPTES9MK AGÈNCIA DE PUBLICITAT cerca:

Oferim:- Incorporació imme-

diata. - Contracte inicial de

3 mesos, prorroga-ble.

- Bon ambient de treball.

- Sou en funció de la vàlua de la candidatura.

(Ref. comptes)Classificats, breus per paraules

A partir de 4 €/dia

Màxim 25 paraules

Publicació mínima d’una setmana

Telèfon: 809 810

Busquem xalets en venda i/o lloguer a totes les parròquiesTenim clients esperant la vostra propietat!


www.cisa.ad ·73 73 73

VENDA i LLOGUER d’apartaments, xalets, estudis, edificis...

Centre de serveis immobiliaris Cisa Grup · av. sant antoni, 32 · aD400 La Massana · Tel.: 73 73 73 · [email protected]/cisaandorra www.facebook.com/Cisa.andorra Cisa andorra

1639Pis d’alt estànding al costat del prestigiós centre

esportiu AnyósPark. 2 dormitoris, terrassa, aparcament i 2 trasters. Una suite amb bany

propi, amb banyera d’hidromassatge i dutxa amb hidromassatge. Saló menjador. Vistes excel·lents.

395.674 €

1641 OPORTUNITAT - 2 DORMITORISÀtic acollidor d’estil rústic situat prop de les

telecabines a les pistes de Vallnord. 2 dormitoris amb armaris encastats, un bany complet. Menjador

amb llar de foc, cuina oberta. Tot exterior. Una plaça de pàrquing i guardaesquís.

95.000 €

1636Casa magnífica situada en zona molt tranquil·la i apartada prop de Pal. Vistes fantàstiques i sol tot el dia. Pàrquing per a 8 cotxes, caldera, ascensor. Planta primera: apartament independent amb 1 o 2 dorm., bany, safareig, sala de jocs, despatx, rebost i 2 trasters. Planta segona: 2 habitatges independents amb dormitoris, cuina, biblioteca i menjador. També 2

dormitoris per a convidats amb banys. 1.600.000 €

1638

Modern i acollidor pis moblat amb 3 dormito-ris a prop dels teleca-bines de Canillo que porten a les pistes de

Grandvalira. Ampli men-jador amb llar de foc i

accés a una terrassa des d'on hi ha unes vistes espectaculars. Cuina

oberta completament equipada. Una plaça de

pàrquing.

360.000 €

VENDA

ndorra C

1643 Ordino

Pis molt acollidor amb petit jardí de 32 m2. Saló

amb xemeneia. Cuina tancada equipada amb

terrassa. 3 dormitoris, una -suite amb dutxa. Armaris encastats. Ampli rebedor

amb armari. Safareig. Excel·lents vistes. Molt sol. Dues places de pàrquing,

un traster.

390.000 €

1644. Anyòs

Apartament assolellat de tres dormitoris en excel·lents condicions. Dos banys. Ampli saló /

menjador amb excel·lents vistes. Sòls de parquet en dormitoris i saló. Plaça de

garatge inclosa.

255.000 €

LLOGUER

1604

Casa adossada, rústica, a Pal. Tres dormitoris

dobles amb bany suite. Gran terrassa i jardí.

Completament moblat i equipat. Garatge gran.

No s’hi admeten animals.

1.000 €/mes

També en venda per

440.000 €

LL0123

Pis cèntric a la Mas-sana amb 1 dormitori,

pàrquing i traster. Cuina oberta.

450 €/mes

LL0272

Pis amb 3 habitacions a prop de l’hospital. Aigua

i calefacció incloses.

690 €/mes

LL0271

Pis amb 3 dormitoris i 2 banys a prop de Cal-dea. Aigua i calefacció

incloses.

710 €/mes

LL0254

Pis cèntric a la Massana, 2 dormitoris, 1 bany,

cuina equipada, terrassa.

Pàrquing i traster.

500 €/mes

LL0270

Pis amb 1 dormitori a Escaldes-Engordany a

prop de l’hospital. Aigua i calefacció incloses.

490 €/mes

LL0265

Pis modern en molt es-tat situat al centre de la capital. 3 habitacions do-bles, una suite, 2 banys

+ 1 WC. Saló menjador amb una balconada.

Cuina tancada equipada amb vitro i campana. Pàrquing opcional.

740 €/mes

LL0259

Pis semirenovat al centre d’Escaldes-

Engordany. 2 dormitoris. 1 bany. Cuina tancada i completament refor-mada. Menjador amb una petita terrassa.

550 €/mes

LL0274 Ordino

Ampli pis amb mobles. 3 dormitoris dobles amb

armaris encastats, un bany. Saló amb xemeneia i

accessos a una assolellada terrassa. Petita, equipada cuina amb safareig. PQ i

un traster.

600 €

LL0266

Modern estudi moblat en una zona de pres-tigi. Cuina moblada i

equipada. Bany complet amb dutxa. PQ. opcio-nal. Calefacció elèctrica. Molt sol. Vistes especta-

culars.

645 €/mes

1573 PREU REBAIXAT

Apartament cèntric de 3 dormitoris dobles i prop del poliesportiu d'Encamp. Saló men-jador amb parquet i llar de foc, accés a la terrassa. Dormitoris també amb parquet i

armaris encastats. Cuina independent. Bany amb banyera i un altre bany amb dutxa. Pàrquing i

traster. Instal·lació elèc-trica reformada i caldera

nova.

158.000 €

1374 PREU REBAIXAT

Apartament de recent construcció a Erts, a mig camí entre la Massana i les pistes d'esquí de

Vallnord (Pal-Arinsal). 3 dormitoris dobles, 1 en

suite. Terrassa amb vistes excepcionals.

2 places de pàrquing i traster ampli. Ideal per a

residència.

300.730 €

1637

Un pis moblat d'una habitació doble en una zona pintoresca prop

les pistes d'Arinsal. Saló menjador amb xeme-

neia, cuina oberta. Bany. Una plaça de pàrquing i un traster. Balconada amb vista a les mun-

tanyes.

89.000 €

1483 D.U.

Apartament molt aco-llidor moblat, reformat

parcialment, a Erts. Vistes excel·lents. Saló men-jador amb llar de foc,

parquet, persianes elèc-triques i sortida a una

terrassa gran. Dormitori amb molts armaris encastats, parquet.

60.000 €

1634

4 dormitoris i vistes excepcionals a la vall i el poble de Sant Julià. Cuina independent. Living/menjador que

condueix a la terrassa. Preinstal·lació de xe-

meneia. Dos banys i un safareig. Plaça de garatge

i traster inclosos.

232.000 €

1632

Pis acollidor i comple-tament reformat situat prop del Funicamp en una àrea tranquil·la. 1 habitació i un despatx. Saló menjador. Cuina

completament equipada. Bany complet. Acabats de fusta. En molt bon estat. Terrassa amb

vistes. Sol.

110.000 €

1629

Apartament modern amb 3 dormitoris, com-pletament renovat de luxe, al pintoresc poble de Sispony. Vistes espec-taculars dels camps i les muntanyes dels voltants i una gran terrassa asso-lellada. Pàrquing i traster.

290.000 €


EntrEtEnimEntTroba les diferències

Troba les 7 diferències que hi ha entre les fotos. La foto original és la de l’esquerra.

Solució del joc anterior

7

El concepte de bellesa més selecte a Andorra CaritaAndorra

Tel: +376 73 76 73

Crta. d’Anyós - Anyós Park - la Massana

sudoku

Desc

obre

ix la

par

aula

am

agad

a pr

emen

t les

tecl

es. R

ecor

da q

ue p

ots p

rém

er

mes

d’u

n co

p ca

da te

cla

per o

bten

ir d

ifere

nts l

letr

es.

VENDA i LLOGUER

d’apartaments, xalets, estudis,

edificis...

www.cisa.ad73 73 73

C2 6 7 3 2

La paraula amagada anterior és: fabriCar

9 6 25 9

8 2 51 7 5

4 69 2 7

8 52 6 1

1 5 3

6 1 93 2

3 8 61 7

5 9 49 2

8 6 72 5 1

9 4 2946251837852739461137468259398617542724385196561924378483176925275893614619542783

284765319169382745357914862 416257983735198624892436571548629137623571498971843256


ociEl vídEo amagat

Per descobrir el vídeo amagat només has de tenir instal·lada una aplicació de lectura de codi QR al teu smartpho-ne. Utilitza-la per poder visualitzar així un vídeo diferent cada dia.

Llegint codi QR...

Lector codi QR

ALTEA XL4El 4x4 de SEAT!

E N J O Y N E E R I N G

ARA 5.000 €de descompte

4 ANYS DE GARANTIA* Consulteu condicions de la promocióCarrer Josep Viladomat, 38. Escaldes-Engordany.Europ-Auto SA Tel.: 825 671 - [email protected]

cartellera

l’abElla maIa

Quan desapareix la preuada gelea re-ial, Maia haurà de demostrar la seva innocència.

Dv., ds. i dg.: 15.45, 17.20, 18.50

hérculEs

Home i llegenda, Hèrcules li-dera uns mercenaris amb la missió d’acabar amb la guerra civil que assola les terres de Tràcia i restaurar el tron.3D - Dv., ds. i dg.: 18.00, 22.302D - Dv., ds. i dg.: 15.50, 20.15

líbranos dEl mal

Un agent de policia de Nova York inves-tiga una sèrie de crims inexplicables i estranys.

Dv., ds. i dg.: 17.45, 20.10, 22.40

El nIÑo

A l’estret de Gibral-tar, uns nens s’in-trodueixen al món del narcotràfic gai-rebé com un joc.

Dv., ds. i dg.: 16.15, 19.00, 22.00

l’EndEmà

Pel·lícula documen-tal que vol acla-rir els nombrosos dubtes sobre l’Estat propi.

Dv., ds. i dg.: 20.30, 22.30

luc Y

Thriller d’acció que segueix els passos d’una dona involu-crada involuntària-ment en un afer fosc.

Dv., ds. i dg.: 20.30, 22.40

En El oJo dE la tormEnta

En un sol dia, la ciu-tat de Silverton és assotada per una sèrie de tornados sense precedents.

Dv., ds. i dg.: 16.30, 18.30

lEs novEs avEnturEs dE la caputxEta

La Caputxeta Ver-mella té una missió: resoldre la misteri-osa desaparició de Hansel i Gretel.

Dv., ds. i dg.: 16.00

cartellera

15Divendres, 5 de setembre del 2014O

horÒscop

Tel.

336

009

ELECTROMECÀNICA

Kit de + potència dièsel

Economitzadors dièsel i gas

Enganxall de remolcs

Sensors de pàrquing

Bateries

Frens amortidors

Tot tipus de llums, fars, olis i additius per a motors.

Av. Santa Coloma, 85. AD500 Andorra la VellaTel./Fax: 823 507 - Mòbil: 324 669 - [email protected]

SERVEIS ANTICRISIDiagnosi a partir de 15 €

Manteniment a partir de 25 €

− Càrrega de gas R134a. 30 €, fins a 400 gr.

− + de 500 gr. a 35 €

− Ecològic 100%, 500 gr. 40 €

− Canvis d’oli amb filtres 4 l. A partir de 58 €

− Controls de nivells gratuïts

− Reparació d’alternadors

la recepta

Bolets amB mozzarella fosa

preparació:En una safata de forn, posem els bolets laminats. A sobre hi posem petites porcions de mozzarella i farigola. Una mica de sal i pebre, oli d’oliva, i posem la safata al forn a gratinar. Poca estona de forn (un parell o tres de minuts), vigilant que no es passi de cocció. Quan el formatge s’hagi fos i estigui daurat ja ho tenim a punt.

Menys calòric que altres formatges, la mozzarella ens aporta molt calci i fòsfor i resulta més digesta.

IngredIents· bolets· mozzarella

· branquetes de farigola· sal

· oli· pebre

centre d’assessorament dietètic marta pons Jansana C/ Verge del Pilar, 5, 2n pis, despatx núm. 9, Andorra la Vella. Tel.: 866 612. [email protected]

tv

avuI us recomanem...

22.30 La gran pel·lícula: Sherlock HolmesL’investigador lliura una gran batalla per derrotar Lord Blackwood i fer avortar el seu pla de destruir el país.

22.10 Cine: La intérpreteUna intèrpret de la l’ONU sent per casu-alitat el que sembla una conspiració per assassinar un president africà.

21.45 Cine: La venganza del hombre muerto Víctor, la mà dreta d’un capo del crim de Nova York, intenta fer xantatge a Be-atrice, víctima d’un crim.

23.10 Cine: Hitman Un misteriós grup anomenat L’Orga-nització ha creat l’Agent 47, un ésser

dissenyat genèticament per ser un letal assassí.

22.30 Gran cinema: La ofensa Alterat psicològicament pels atroços fets que ha vist, un policia mata un suposat violador durant l’interrogatori.

20.50 Film: L’enfance volée Un orfe que acaba en una família de camperols, en

què pateix un assetjament cons-tant, es refugia en la música.

22.20 El cine de La 2: El general La fama d’un audaç lladre el con-verteix en una mena d’heroi popu-lar a la Irlanda dels anys 70.

21.10 Futbol sala Final de la Lliga catalana.

13.45 Téléfilm: Loin des yeux loin du coeurA la mort del seu oncle, un professor torna sense diners a l’illa on va passar la seva infància.

àrIes21 març - 20 abril

taure21 abril - 21 maig

Bessons22 maig - 21 juny

cranc22 juny - 23 juliol

lleó24 juliol - 23 agost

verge24 agost - 23 setembre

Balança24 setembre - 23 octubre

escorpí24 octubre - 22 novembre

sagItarI23 novembre - 21 desembre

caprIcorn22 desembre - 20 gener

aquarI21 gener - 19 febrer

peIxos20 febrer - 20 març

Evita accelerar els temps, encara que el món et de-mani que t’afanyis.

Serà imprescindible que inverteixis esforç a concretar els teus objectius.

Aprèn a no decidir pels altres. Primer esbrina el que vo-len abans d’imposar-te.

Els moments dolents no són sempre negatius, es po-den elaborar estratègies.

Gràcies a la influència lunar podràs dur a terme aquest projecte que tenies estancat.

Sigues flexible amb els teus propis errors. Si t’ho propo-ses, ho pots superar tot.

Comença a treballar en tu mateix i aconseguiràs respos-tes definitives.

Sigues més flexible da-vant certes situacions. Se’t pre-sentaran oportunitats úniques.

Segurament la teva franquesa pot resultar feridora. Comunica’t amb diplomàcia.

Antics conflictes sorti-ran a la llum. Et sentiràs capaç de buscar la solució a cada un.

Hauràs d’aprendre a moderar el caràcter. Encara la vida des d’un altre punt de vista.

Cuida’t. La dependèn-cia afectiva pot arruïnar-te aní-micament. Escolta el cor.

¿Ets

al l

loc

adeq

uat e

n el

mom

ent a

dequ

at? ¿

Vols

den

unci

ar

algu

na c

osa?

Tre

u el

mòb

il o

la c

àmer

a fo

togr

àfica

i fe

s la

fo

to, e

nvia

-la a

foto

repo

rter

@m

es.a

d i l

a pu

blic

arem

. Si l

a fo

to é

s pro

u in

tere

ssan

t i la

pub

lique

m a

les p

àgin

es d

e co

n-tin

gut i

nter

iors

, et r

ecom

pens

arem

!

[email protected]

Jordi Cerqueda

Jordi Guillamet

Els jugadors de la selecció de futbol carreguen contra la gespa del nou Es-tadi Nacional assegurant que no està al nivell per acollir partits internacionals.

L’Institut d’Estudis Andorrans impulsa una sèrie documental per donar a co-nèixer la riquesa del patrimoni natural del país.

envia Un sms al 747amb la paraUla claU “canvio”Aquesta és una secció d’intercanvi i donació d’objectes via SMS. Els missatges es pub licaran com a mínim durant un dia. En cap cas s’acceptaran missatges de compravenda ni els que demanin contraprestacions econòmiques. Cost del missatge: 1,50 € + cànon

Na Maria Pla, 28Andorra la Vella

T. 809 810 | F. 829 [email protected] | www.mes.ad

de setembre del 2014

El diari s’imprimeix en paper reciclat

321771Canvio ww golf 2000fsi color vermell 2 portes amb ganxo de remolc en molt bon estat matr H per vehicle similar 4 portes mateix estat .390276Canvio: es ven televisio philips estat im-peclable, regalo el TDT 390276342729Canvio carniceria aharcuteria en marxa a bon preu321494canvio harley davidson del 97. transfor-mada i homologada. stil spaider. 883 per 12.000Ôé¼.338028Astra gsi 16 v . 155000 kms Alex 338028333439Canvio. Ropa, cascos, botas..... 646891Canvio busco llantas seat ibiza cinco furat691180canvio plumon MAMUT’, noi, talla “L”, co-lor negre i per dims vermell, estat NOU, per diners a acordar. eva 691180”324964CANVIO. TOYOTA RAV D4D amb 50ml km impecable x 15mil‚Ç¨ deixar sms618358

CANVIO LANCIA YPSILON 1.4 MOLT BON ESTAT. BON PREU.618358CANVIO SUSUKI WAGON + IMPECABLE . 46.000 KM 1.4 PETIT MONOVOLUM. IDE-AL PER ANDORRA.329458Canvio. Cuna nova model Grundling en caixa convertible en llitet (60x120) color blanc. Preu interessant. 329458 wassap334701Canbio cortar todo el tipo de arboles que estean en peligro sus casas351061CANVIO Kawasaki ZX6R por Yamaha FZ6 o Hornet o Yamaha Quad Raptor 700.683305Canvio becicleta carreras marca peugeot con toda extras i buen estado se puede ver gracias683305Regalo cachorro664550CANVIO Es ven armari gran (230x200x65) en bon estat 1 any d’us. Amb la compra es regala nevera i mobles per salo-menja-dor. Interessats/des 664550324669Canvio d’aire calent per aire fret a/c .35 AUTO.TEF 324669

324669Canvio Moto honda 125CBR EN BON ESTA Preu. A co.324669351061Canvio Cadena alta fidelidade TECHNICS SU-X101 con 5 elementos e 4 altavoces muy cuidada.664550Canvio Es ven armari gran (230x200x65) en bon estat 1 any d’us. Amb la compra es regala nevera i mobles per salo-menja-dor. Interessats/des 664550679190Camvio alfa romeo 156 spartak full equip per moto quad o jeep del meu interes330257CANVIO Daewoo Lacetti, 80000 kmts, G8..., 1600 cc, 105 cv per vehicle 4x4.338575Regalo gatet petit mascle color negre precios i carinyos 338575613032Canvio pis de lloguer a encamp. 1 hab. Centric.613032Canvio pis de lloguer, 1 hab., moblat, al centre, a encamp. Balco. 613032388610CANVIO BMW X5 en perfecto estado por mercedes Vito o Viano

// Y. V.

el fotoreporter

Sempre hi ha qui trenca i fa malbé l’harmonia i estètica de la plaça.

Div

endr

es

5

Av. Joan Maragall, 2 (altell) - AD500 Andorra la Vella - Tel. +376 824 241 - A/e: [email protected]

US DESITJA UNA BONA TORNADA DE L’ESTIU

I US RECORDA QUE CONTINUEM TREBALLANT LES LLISTES DE LLIBRES DE TEXT

PEL PRÒXIM CURS 2014/2015

ALTEA XL4El 4x4 de SEAT!

Carrer Josep Viladomat, 38. Escaldes-Engordany.Europ-Auto SA

Tel.: 825 671 - [email protected] E N J O Y N E E R I N G*Consulteu condicions promoció

Ara 5.000 € de descompte4 ANYS DE GARANTIA

* Consulteu condicions de la promoció

Diari del 5 de setembre de 2014

News & Politics

Transcript of Diari del 5 de setembre de 2014