Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2009

DBolets Diari dels BoletsOctubre del 2009

D Publicació informativa del BerguedàEdició Festes Boletaires

Número 25 Any 4Distribució gratuïta

Edita: Bífidus Produccions

DFesta DOSSIER AMB LES PRINCIPALS FESTES BOLETAIRES DE CATALUNYA P. 10 a 33

DPortada REPORTATGE SOBRE LA GASTRONOMIA BOLETAIRE P. 3 a 9

LA GUIA IMPRESCINDIBLEPER NO PERDRE’T CAP

FESTA

BOLETDEL

La fal·lera boletaire es dispara a tot el país i se celebren arreu concursos, actes culturals i lúdics per celebrar els fruits de la tardor

BERGA P. 10 CAL ROSAL P. 16 CARDONA P. 22 VILADA P. 28 GUARDIOLA P. 30 SOLSONA P. 31 SANT HILARI P. 32 SANT ISCLE P. 33

CARME RUSCALLEDA“Els japonesos també estan tocats pel bolet”

ENTREVISTA P. 8 i 9

DBolets OCTUBRE DEL 2009 2


DPortada

Imatge de la Cuina del Bolet al Berguedà. SALVADOR VINYES

Els bolets, protagonistes de la cuina de tardor. S. VINYES

La febre pels bolets arriba als restaurants amb menús especials i plats de temporadaGremis i associacions d’hostaleria porten ofertes tancades als establiments de tot Catalunya

Redacció

Gremis de restauració, associa-cions d’hostaleria i establiments individuals de tota Catalunya s’han llançat a la cuina del bo-let. Els rovellons, les llenegues, els camagrocs i els rossinyols, entre d’altres espècies, formen part de la tradició culinària na-cional i, des de fa segles, són un ingredient imprescindible de les receptes de tardor.

Però la fal·lera creixent pels bolets, que cada vegada omple més els boscos, ha sofisticat l’oferta. S’han estès per tot arreu les propostes gastronòmiques organitzades com un esquer de primera magnitud per atreure turistes i comensals.

Al Berguedà, es posa en marxa aquesta tardor el programa La Cuina del Bolet, que impulsa l’associació Hostaleria i Turis-me. Un any més, i ja és el novè, restaurants de tota la comarca ofereixen menús de preu tancat amb el bolet com a protagonis-ta. Des de principis de setembre i fins a finals de novembre, 21 establiments posen bolets als primers plats, als segons i, fins i tot, a les postres.

Un referent del BerguedàL’objectiu és “promocionar el bolet, un producte preuat, que ja s’ha convertit en un referent del Berguedà”, segons ha ex-

||| Gastronomia boletaire | CAMPANYES >>

plicat a Ràdio Berga Remei Es-colies, cap de gastronomia de l’associació.

L’oferta és molt variada. Ra-violis farcits de ceps, patates de pastor amb fredolics, sopa de llenegues, rovellons amb vina-greta i mousse de camagrocs són alguns dels plats que ofereixen les cartes dels restaurants que participen en la campanya.

L’any passat, alguns restau-rants van ampliar l’oferta amb esmorzars boletaires. La inicia-tiva va funcionar bé i es repe-teix aquesta tardor.

Regals i sortejosA part de tastar els plats boletai-res, els comensals poden omplir unes butlletes i participar en el sorteig d’un cap de setmana per a dues persones al Berguedà. També es rifarà una caixa de vi Abadal i una altra, de cava Ro-vellats.

Tots els establiments col·labo-radors disposen d’unes targe-tes col·leccionables que donen segellades a les persones que degusten un menú del bolet. Enviant-ne cinc a Hostaleria i Turisme, reben l’obsequi d’un llibre de cuina del Berguedà, amb receptes variades. A més, els restaurants organitzen sorti-des als boscos de la comarca per anar a buscar bolets.

Més a prop del mar, el Con-sorci de Promoció Turística

Costa del Maresme i el Gremi d’Hostalera i Turisme de Mata-ró i el Maresme uneixen esfor-ços per aixoplugar en un sol document tota l’oferta boletai-re dels restaurants de la comar-ca. En total, són una quinzena d’establiments de Mataró, i uns quants més de 14 poblacions maresmenques.

“El Maresme té una gran tra-dició micològica”, expliquen a

L’historiador berguedà Josep Noguera creu que la “nova cultura boletaire” s’explica bà-sicament per dos factors: han millorat les comunicacions i l’accés al bosc és més fàcil, i els restauradors “han sabut crear un ambient gastronòmic entorn als bolets”. Noguera considera que la campanya La Cuina del Bolet, de l’assaciació Hostaleria i Turisme del Berguedà, “no es tracta pas d’una improvisació per atraure clients, a l’abast de qualsevol, sinó que és fruit d’una llarga investigació cu-linària que es va superant any rere any”.

Les comunicacions i l’ambient culinari

AVENÇOS

Continua a la pàgina següent >>

“Del cistell als fogons”La cuinera del restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda, defensa que els bolets han de ser bons i frescos, i es poden menjar crus o a la planxa, volta i volta. P. 8 i 9

Els xefs confien en una bona campanyaLa presència o l’absència de bolets als boscos condiciona l’oferta gastronòmica catalana a la tardor


||| Gastronomia boletaire | CAMPANYES >>Portada

Un risotto amb bolets i formatge. ARXIU Els bolets també acompanyen bé la pasta. ARXIUFarcit de vedella amb bolets. ARXIU

DBolets responsables del gremi. “Tot i que estem molt a prop de la costa, també tenim a l’interior la serralada Litoral, que no és gaire alta, però és molt extensa i té els pins adequats perquè hi neixin els bolets”, detallen.

Però els bolets de la costa són més tardans i, per això, la campanya boletaire arriba una mica més tard. Des de principis

d’octubre, tots els restaurants comencen a oferir els seus me-nús del bolet que, com al Ber-guedà, tenen un preu tancat i garanteixen la presència de bolets en pràcticament tots els plats.

Solera al MaresmeLa campanya de tardor dels res-tauradors del Maresme ja té més d’una dècada de vida, i sempre ha tingut molt èxit entre els

amants de la gastronomia. A més, coincideix amb les nom-broses celebracions boletaires que es fan als diferents pobles de la comarca. A Mataró, la Fira Mercat de Tardor se celebra els dies 7 i 8 de novembre, i és pre-vist que l’Escola de Restauració i Cambreria hi faci una degusta-ció popular d’arròs amb bolets per a gairebé mil persones.

El Montseny és l’altre temple català dels bolets. Allà, diversos

municipis fan festes al voltant dels bolets i n’hi ha un, Sant Hilari Sacalm, que també ofe-reixen menús especialitzats.

Menús a Sant Hilari“En principi, se serveixen només durant un cap de setmana, co-incidint amb la festa del bolet, però la majoria d’establiments allarguen l’oferta tota la tar-dor”, expliquen des del Museu de les Guilleries, organitzador

de la iniciativa. Una desena de restaurants del

poble oferiran aquest octubre menús boletaires per vuitè any consecutiu.

Tots ho faran treballant amb productes del país. La majoria de bolets que arriben als restau-rants catalans són dels boscos més pròxims. Això, si n’hi ha. Els experts preveuen que aques-ta serà una bona campanya, i això esperen també els cuiners.

<< Ve de la pàgina anterior

||| Gastronomia boletaire | PLATS >>DBolets OCTUBRE DEL 2009 6Portada

La imaginació assalta la cuinaboletaire

semblaven impossibles. Però aquesta és una de les aporta-cions dels omnipresents menús tancats: hi ha d’haver bolets per tot arreu, i el resultat ha de ser exquisit. Forçats per les exi-gències, els restauradors reco-rren a la inventiva, i sorprenen amb receptes agosarades.

Un dels cuiners catalans més atrevits és, precisament, el rei del bolet tradicional: el xef del restaurant Sala de Berga, Mi-quel Màrquez. Amb la seva filla Isabel, ha dissenyat un menú boletaire sense miraments,

confiant en una bona tempora-da amb abundància de totes les espècies.

A les postres, destaquen els camagrocs amb dolç de fruites líquides i el cruixent de múrgoles confitades a la xocolata. I, abans, un aperitiu boletaire, una grana de ceps amb carpaccio de gambes, una sopa de llenegues amb fruits de mar, uns ous de reig amb llaminadura de rap al vi blanc i uns fredolics amb llomillet de porc ibèric.

Exceptuant això, el porc

ibèric, la resta de productes amb què combinen els bolets són marítims: gambes, fruits de mar i rap. Una prova que la barreja de mar i muntanya no té un guanyador clar, i que els bolets miren cap a la platja en la collita del 2009.

La proposta innovadora de Màrquez s’inclou al fulletó de La Cuina del Bolet, ben variat, que edita per novè any l’associació Hostaleria i Turis-me del Berguedà.

Però, lluny de Berga, hi ha al-tres propostes gastronòmiques

Imaginació al poder. Els cuiners catalans prometen que són capaços de fer delí-cies posant bolets fins i tot a les postres. I això s’haurà de comprovar desgustant algu-na de les infinites propostes gastronòmiques que presenten aquesta tardor. Però, fent una ullada a les cartes, és evident que la creativitat ha arribat també a la cuina del bolet.

Un dels ingredients més tra-dicionals de la gastronomia ca-talana es reinventa per buscar maridatges que fins fa uns anys

Quinze bars i restaurants del Berguedà han preparat uns menús de bolets... per esmor-zar! Ja ho van fer l’any passat, i diuen que els va anar bé. Cada cap de setmana, boletaires ansiosos de trobar quilos i quilos de tresors als boscos de la comarca es paren a fer un àpat energètic abans de co-mençar l’excursió. Els menús són variats, i tots, contudents.

Esmorzars abans d’entrar als boscos

MATINAL

L’aperitiu de patates al forn amb bolets, una de les moltes propostes de la cuina de tardor. ARXIU

||| Gastronomia boletaire | PLATS >>DBolets OCTUBRE DEL 2009 7Portada

que també tenen el bolet com a estrella convidada.

A Sant Hilari Sacalm, l’hostal Torras s’apunta a les jornades gastronòmiques del municipi, i presenta també una iniciati-va d’àmbit gironí: Fogons de Tardor.

Són menús de caça, bolets i castanyes. La cuinera, Victòria Valls, recita algunes de les es-pecialitats de la casa: amanida de tardor amb tarrina de carn d’olla i vinagreta de bolets, cre-ma de carbassa amb trompetes de la mort saltejades i pernil de gla, perdius en escabetx amb rossinyols de pi (o camagrocs) i tonyina a la planxa amb xam-faina de bolets (en comptes de pebrot, espècies variades de fongs).

I, si el temps i la campanya ho permeten, els bolets acabaran entrant a la resta de propos-tes de la carta. Per exemple, l’hostal ofereix uns peus de porc amb cargols i mongetes seques, oberts a substituir les mongetes per l’espècie bole-taire que més abundi aquesta tardor.

La cuinera assegura que treballa “exclusivament amb bolets de la zona” i remarca que els seus menús boletaires

tenen molta anomenada a tota la comarca i més enllà. “Abans que els comencem a oferir, ja hi ha clients que truquen per interessar-s’hi”. Però la tardor té els seus ritmes i els bolets demanen paciència.

Al Maresme, el restaurant més boletaire és Les Ginesteres, a Argentona. Tant és així que, a l’entrada de la urbanització on es troba, hi ha un cartell amb el nom de l’establiment, i dues figures de bolets: un cep i un ou de reig.

Fa més de 35 anys que Salva-dor Mateu ofereix plats boletai-res durant tot l’any. Preferent-ment, són de la comarca, però, si han de venir de l’Europa de l’est o del nord d’Espanya, doncs vénen d’allà.

El cuiner té contactes a tot Catalunya. Quan surt el primer cep a la Cerdanya, sona el mòbil de Salvador Mateu. “M’avisen de seguida”, assegu-ra. I no només des de la Cer-danya, també des de Gósol, als peus del Pedraforca; des de La Seu d’Urgell i, més endavant, des del Montseny. “Ara, encara és d’hora perquè es facin bolets a cotes baixes, perquè, mentre a la Cerdanya, estan a 5 graus de temperatura, al Montseny,

encara arriben als 20”. Mateu no només compra bo-

lets i els cuina, sinó que també en va a buscar allà on faci falta. “Per mi, els bolets són una malaltia”, es diagnostica. Fa poc, va fer una excursió de dos dies a la Cerdanya per mirar de trobar ceps a la zona de Guils.

També li agraden molt les múrgoles. En fa el seu plat estrella: múrgoles farcides amb fetge d’ànec. “Desveno el fetge ben desvenat, el marino i em queda com un puré. Trec la pota de la múrgola, i hi introdueixo el farcit amb una mànega pastissera”, explica el cuiner.

Dels productes autòctons, es queda amb la botifarra negra d’Argetona, amb molts llar-dons. “Queda molt bé amb els bolets”, assegura Mateu. I, per als vegetarians, carpaccio. De cep, evidentment.

Als restaurants, els guisats pacients de tota la vida con-trasten amb els gustos ràpids i frescos dels aliments crus. I les propostes que ens ha llegat el receptari es queden relegades a una vaga inspiració per a les creacions del segle XXI.

Xavi Rosiñol


||| Gastronomia boletaire | ENTREVISTA >>Portada

se’n fan massa. A mi, m’agrada més cuinar-los quan són d’aquí, de les rodalies, però el públic demana tants bolets que mol-tes vegades n’he de comprar del Berguedà o de Sòria.

Però el Maresme, encara –que no ho sembli, és terra de bolets...

N’hi ha, però hi ha més bole- –taires que bolets.

Això passa a tot arreu! –Al Maresme, segur... –

Quina espècie li agrada –més?

Crec que cadascuna té la seva –gràcia. El bolet més bo és aquell que trobes que és especial, pel que sigui. Potser perquè n’hi ha una florida curta, i el seu caràc-ter excepcional el fa encara més delicat i més apreciat. A mi, personalment, m’agraden molt els ous de reig i, si són quicous, ja són una meravella. I els rove-llons, que són els més populars, no els posaria gaire amunt en la llista dels meus favorits.

Vostè que té cinc estrelles –Michelin, suposo que ens podrà donar algun consell per cuinar els bolets.

És molt important que siguin –frescos, que no hagin viatjat ni en camió ni en avió. Els bolets han d’anar directament del cis-tell als fogons. Si és així, quan te’ls menges, t’adones de segui-da que tenen un gust diferent i molt més bo.

Però com els hem de cui- –nar?

És que, si són bons i frescos, –alguns bolets ni tan sols volen foc. Només s’han de raspallar, amanir-los, i servir-los. I, si els volem passar per la planxa, no-més volta i volta: que retinguin el suc i que no es quedin secs. També m’agrada molt que els bolets taquin un bon arròs a la cassola o un plat de fideus.

Cuinera d’arran de mar, Carme Ruscalleda és una apassionada dels bolets. Els que es fan al Maresme, els del Pirineu, i tam-bé els japonesos, que es poden menjar al Sant Pau de Sant Pol i al de Tòquio.

La Penya Boletaire de Berga li atorgarà el diumenge, 4 d’octubre, el títol de boletaire d’honor.

Carme Ruscalleda és bole- –taire?

Sóc més boletaire a la cuina –que no pas al bosc.

No li agrada anar a buscar –bolets?

No és que no m’agradi. És –que sempre hi vaig amb gent que en sap molt, i jo no en tro-bo. Llavors, em poso nerviosa i m’acostumo a enfadar.

Però, de tota manera, ho –continua intentant?

Hi anava més quan era petita –i en tinc molt bons records. Però, ara, de gran, encara vaig al bosc tot sovint. Sempre penso que és una bona experiència. Si no trobo bolets, crec que la passeja-da ja s’ho val. I, si aconsegueixo omplir el cistell, llavors ja és el súmmum de la felicitat.

I per on busca? Si m’ho pot –dir...

Al Berguedà, hi he pujat mol- –tes vegades. Quan ens trobem amb la colla d’amics, sovint ens diem: “anem cap a la terra dels bolets, allà on se’n fan de debò”. Això és el que pensem de bon principi. A vegades, estem de sort, i altres, baixem de buit.

Els bolets deuen abundar –més a la seva cuina que al bosc...

Sí, n’he cuinat molts. El que –passa és que sóc de la zona del litoral i, aquí, el bolet té molta sang. Jo el defenso molt, perquè és molt sucós, però també és ve-ritat que és molt minso, i que no

Carme Ruscalleda, amant dels bolets catalans i dels japonesos, al restaurant Sant Pau. ESTER SAULEDA


||| Gastronomia boletaire | ENTREVISTA |Portada

cerígens. I, com que els tenim tant a l’abast, els podem incor-porar a la nostra dieta habitual. I, a més, resulta que són bons.

Però són molt diferents –dels bolets que estem acostu-mants a menjar.

Això, sí. Un xiitake no té res a –veure amb un cep que haguem pogut trobar al Pirineu, en un bosc d’altura. Són diferents, però tots són interessants.

Els japonesos ens dirien –que els seus són millors.

Els japonesos també estan –molt tocats pel bolet. Hi ha una varietat, els matsutake, per la qual paguen veritables fortu-nes. Són uns bolets salvatges i se’n valora molt la procedència i el diàmetre. Aquí, per fortuna, em penso que encara no ens hem tornat tan ximples.

Els bolets orientals arriben –aquí, però els nostres rove-llons i les nostre llanegues també viatgen cap al Japó?

Els catalans ens mengem tots –els bolets que creixen a Catalu-nya i encara més, de manera que no ens en queden per ex-

portar. El negoci, el fan els bo-letaires de Sòria. Aquests sí que exporten molts bolets, i crec que n’han après de nosaltres.

I, llavors, què hem aportat –els catalans a la cultura japo-nesa el bolet?

Més que el producte, el que –sí que hem sabut exportar és la manera de menjar-nos els bo-lets: la forma com els contem-plem a taula, les idees i les com-binacions inspiren fins i tot els gurmets més llepafils del món.

En sap un pou, de bolets. –No m’estranya que els de Ber-ga l’hagin proclamat boletaire d’honor!

És un honor, i més si pro- –vé d’una terra tan boletaire. A Berga, hi tinc un bon amic i excel·lent professional, en Mi-quel Màrquez [xef del restau-rant Sala], que me n’ha ensen-yat molt, de bolets. El dia que reculli el premi, seré una dona de marina que arribaré amb una llista molt minsa de bolets al veritable palau dels bolets. I això m’emociona.

Aurora Rodríguez

Al menú degustació del –Sant Pau, hi trobem un plat de calamar amb pasta de tinta i rossinyol...

És que la gran temporada del –calamar i la del bolet comencen alhora, a la tardor...

Els bolets lliguem amb tot? –Jo me’ls miro com un vegetal, –

com una verdura que té aigua, pigment i textura. I fan molt bona parella amb el peix o amb la carn, però fins i tot amb els dolços. Són molt polivalents.

De la seva experiència a –Tòquio, deu conèixer molt bé els bolets orientals. Amb quins es queda?

La cultura del bolet oriental, –que és de cultiu, ha arribat fins al nostre país. A Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme, fa més de 50 anys que conreen bolets en mines. Primer, eren xampi-nyons de París, i ara ja són xii-takes i shimejis. I els nutricio-nistes ens estan dient que els bolets japonesos tenen propie-tats molt saludables.

¿Ah, sí? –Sí, són antioxidants i antican- –

Carme Ruscalleda (57) va créixer en una botiga d’alimentació, la dels seus pares, a Sant Pol de Mar. Tant èxit tenien els seus plats que l’any 1988 va decidir comprar una antiga torre, just davant de la botiga, i obrir-hi un restaurant. En l’aventura del Sant Pau, l’acompanyava el seu marit, Toni Balam. Als inicis, les receptes i les tècniques eren més simples, però importava igual que ara la qualitat dels productes, ma-joritàriament del Maresme. Tres anys després, l’establiment rebia la primera estrella Michelin, i la tercera va arribar el 2006. Mentres-tant, Ruscalleda ha obert un restaurant amb el mateix nom, Sant Pau, a Tòquio (Japó), que té dues estrelles més. I el seu fill, Raül Balam, estre-narà al novembre Moment, el restaurant de l’Hotel Man-darin Oriental, al passeig de Gràcia de Barcelona.

De la botiga a les cinc estrelles

PERFIL

“Si no trobo bolets, em poso nerviosa i m’acostumo a enfadar”

“Al Maresme, els bolets són molt sucosos, i jo els defenso molt, però és veritat que són minsos i no se’n fan gaires”

“Els bolets més bons són aquells que trobes que són especials, per la raó que sigui”

“Han d’anar directament del cistell als fogons; no pot ser que hagin viatjat en camió o en avió”

“Combinen bé amb la carn, el peix i fins i tot els dolços”

“Els japonesos també estan tocats pel bolet”

“Els bolets orientals són molt diferents dels d’aquí, però són bons i molt saludables”

LES FRASES

Carme RuscalledaCUINERA

“Omplir un cistell de bolets és el súmmum de la felicitat”

10DBolets OCTUBRE DEL 2009

Puigventós espera unes 5.000 persones a la Festa dels BoletsHi haurà un tast de rovellons i llenegues cuits i una cassoleta commemorativa de la jornada

Redacció

Com cada any, els boletaires berguedans tenen una cita ineludible el primer diumenge del mes d’octubre al pla de Pui-gventós (Castellar del Riu). Es tracta de la Festa dels Bolets, que organitza la Penya Boletai-re de Berga.

La celebració de la festa arri-ba amb un programa d’actes semblant al dels darrers anys, tot i que s’han introduït petits canvis. “La bona harmonia en-tre la família boletaire és el se-cret de l’èxit de la festa. Aquest any, som optimistes i esperem que vinguin entre quatre i cinc mil persones ja que la gent té ganes de bolets”, comenta el portaveu de la Penya, Jesús Pe-rarnau.

Enguany, es tornarà a cele-brar el tradicional concurs de boletaires per cinquanta-tresè any consecutiu. A les 7 del matí, s’obriran les inscripcions per participar al concurs i, des-prés, els boletaires sortiran al bosc per collir els bolets que posteriorment presentaran a la bàscula. Per participar-hi, caldrà tenir en compte la nor-ma que obliga els concursants a traslladar el seu cistell des del punt de control fins al lloc de la pesada sense que toqui a

terra, ja que, en cas contrari, el concursant quedarà desqua-lificat. Hi haurà tres categories de cistells segons l’espècie de bolets: una, de rovellons; una altra, de llenegues negres, i una tercera categoria, que pre-miarà els bolets més grossos.

Concurs boletaireUna de les novetats del con-curs d’enguany és que el nom-

bre de premiats es reduirà fins a sis, a diferència de l’any passat, en què hi havia quinze guanyadors. En total, es repar-tiran gairebé 1.200 euros en premis i la dotació econòmi-ca augmentarà per al primer classificat que s’emportarà 300 euros i un trofeu especial.

Per recuperar forces, des de primera hora del matí, els membres de la Penya Boletaire

DFesta||| Festa dels Bolets de Berga | CASTELLAR DEL RIU >>

Una gentada segueix els preparatius de la pesada en una edició recent del Concurs de Boletaires de Puigventós. FERMÍ RIU

començaran a coure les boti-farres, els tastets i la cansalada per a l’esmorzar popular de les 9 del matí. En total, s’espera repartir unes 4.000 racions d’entrepans. El preu del tiquet es mantindrà igual que l’any passat i costarà 4 euros.

Cassoleta de recordDurant l’esmorzar, que es farà a Puigventós, hi haurà un tast

de bolets, on els visitats po-dran degustar rovellons i lle-negues cuits.

Aquestes tapes de bolets se serviran en unes cassoletes que portaran imprès el logo-tip de la Penya Boletaire. Així, tothom qui ho vulgui es podrà emportar un record de la fes-ta dels bolets 2009. El preu del tast oscil·larà entre els cinc i els sis euros.

Cal Rosal CardonaEl Mercat del Bolet s’amplia amb més parades, i tornen les activitats per a tots els públics cada diumenge i la fira de la tòfona P. 16 a 21

La Fira de la Llenega estrena un es-pectacle de titelles medievals, i manté el concurs infantil de bolets i les acti-vitats gastronòmiques P. 22 a 25

||| Festa dels Bolets de Berga | CASTELLAR DEL RIU >>

L’afició de la quitxalla berguedana pels bolets va en augment gràcies al concurs infantil de la festa

Petits i grans podran gaudir de la Festa dels Bolets, però els nens i nenes tornaran a ser els protagonistes del con-curs infantil de boletaires. El certamen posarà a prova els petits boletaires, que hauran de demostrar la seva habilitat cercant els bolets que hi haurà amagats en un tancat habilitat especialment per a ells. Hi podran participar els nens i nenes d’entre 3 i 7 anys que s’hagin inscrit prèviament, a partir de dos quarts de deu del matí. El concurs, de caràc-

ter lúdic, té un gran poder de convocatòria entre els joves berguedans. “La canalla s’ho passa molt bé i de passada els inculquem l’interès pels bolets i els ensenyem a tenir cura del bosc”, assegura Jesús Perarnau, portaveu de la Penya Boletaire de Berga.

A més, els participants hau-ran d’anar equipats obliga-tòriament amb un cistell i no s’admetran bosses de plàstic o altres estris per guardar els bolets. Tots els concursants re-bran un petit obsequi.

De petits a experts boletaires

ACTIVITATS>> Diumenge, 3 d’octubre, al matí, hi haurà el nomenament dels boletaires d’honor, un acte que comptarà amb la presència de les autori-tats locals i comarcals. Aquest any, els guardonats seran la re-coneguda xef catalana Carme Ruscalleda i Josep Maria Val-verde Pérez, director gerent de l’empresa Sant Miquel. A tots dos se’ls obsequiarà amb

una camisa de boletaire de la Penya amb els colors típics de l’entitat i també se’ls entre-garà una llenega de porcellana feta per l’artista de Montma-jor, Josefina Vilajosana. A més, també se’ls donarà una cistella de bolets i plasmaran la seva signatura al llibre d’honor de la Penya Boletaire. Mitja hora abans del nomenament, es farà una missa.

Boletaires d’honor i actes culturals i divulgatius

| A MÉS |||

SolsonaEl Mercat del Bolet i Productes artesanls s’amplia a un cap de setmana sencer P. 31

GuardiolaLa tradicional Fira de Tots Sants incorpora una part dedica al món del bolet P. 30

ViladaLa Festa dels Bolets anima pares i fills a fer bolets amb materials reciclats P. 28 i 29

OCTUBRE DEL 2009 11FestaDBolets

Concurs infantil. FERMÍ RIU

Entrega de premis del concurs infantil de boletaires. FERMÍ RIU

Els curiosos que desitgin saber com serà la falla d’enguany, hauran d’esperar fins dos dies abans de la cremada, que serà quan els responsables de la construc-ció del monument efímer el col·loquin al passeig de la Pau. Fa aproximadament

cinc mesos que el grup de la falla de la Penya Boletaire hi treballa cada vespre i, per això, no volen desvetllar el secret. Tot i això, de ben se-gur tornaran a sorprendre al públic amb una espectacular encesa, a partir de 2/4 de 9 del vespre del 3 d’octubre.

El secret més ben guardat de tota la festa FALLA

Falla sobre les bruixes del Pedraforca, l’any passat. ANNA E. PUIG

Els visitants que s’acostin fins a l’esplanada de Puigventós, també podran veure un apara-dor de cuina del bolet, a càrrec de la cuinera del restaurant Els Roures, Rosalia Barat.

A més, durant tot el matí, es lliuraran els premis als vence-dors del concurs de boletaires, i també els de fotografia i mico-logia. Els guardons s’atorgaran en un acte que es farà a la car-pa del Vall de Berga, on també es faran les Jornades Micològi-ques del Berguedà, que aquest any arriben a l’edició 34.

Sant HilariLa Setmana de la Micologia fa una aposta per la cuina i l’oci a la natura P. 32

Sant IscleLa Festa del Bolet arriba a la dotzena edició amb un ral·li fotogràfic P. 33

||| Festa dels Bolets de Berga | BERGA >>


Els bolets s’instal·len al centre de BergaLa mostra Berga Bolet trasllada al centre de la ciutat l’esperit del tradicional concurs de Puigventós

Redacció

Berga és terra de bolets. Cada any, coincidint amb el pri-mer cap de setmana del mes d’octubre, la capital bergue-dana celebra la tradicional Festa dels Bolets. En el marc d’aquesta festa, ja fa tres anys que s’organitza la mostra de tardor Berga Bolet, un certa-men que reuneix totes aque-lles empreses i comerços rela-cionats amb el món del bolet.

En la present edició, però, Berga Bolet ha tornat a apos-tar pels productors autòctons. “Cada any, intentem que la mostra sigui més berguedana que mai, tot i que a vegades hem de contractar empreses

de fora de la comarca per rea-litzar alguna de les activitats”, explica Sílvia Culell, dinamit-zadora de Bergacomercial i coordinadora de la mostra Ber-ga Bolet.

Dissabte, 3 d’octubre, a les 11 del matí, la mostra quedarà inaugurada oficialment per les autoritats.

1 TURISME

El sector turístic berguedà tin-drà un espai dins de la fira, ja que representa una bona opor-tunitat per donar-se a conèixer dins i fora del territori bergue-dà. Així doncs, sota una de les carpes de la mostra, els empre-saris turístics de la comarca

podran presentar als visitats els serveis i activitats que ofe-reixen.

2 GLOBUS DE BOLETS

Per tal d’adequar el recinte firal a la temàtica de la mostra, les carpes del Vall estaran decora-des amb globus boletaires, és a dir, globus en forma de bolets. Dani Màgyc serà l’encarregat de posar color a la decoració del certamen boletaire.

3 ANIMACIÓ INFANTIL

Durant tot el matí de dissabte, 3 d’octubre, hi haurà tallers sobre el món del bolet per als nens i nenes. A més, també es

Desenes de parades mostren productes artesans, serveis turístics i altres articles relacionats amb el món dels bolets al passeig de la Indústria, l’any passat. ARXIU/BERGACOMERCIAL

||| Festa dels Bolets de Berga | BERGA >>


5 CUINA DEL BOLET

La gastronomia elaborada amb productes berguedans i, espe-cialment, La Cuina del bolet, organitzada per l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Ber-guedà, tindran un paper des-tacat en la mostra d’enguany, ja que dissabte, 3 d’octubre, a partir de les 7 de la tarda, els visitants podran fer un tast de plats amb bolets. Comprant un tiquet, el públic assistent po-drà degustar els plats següents: pèsols negres amb costella de porc i bolet, patates xafades amb col, camagrocs i cansala-da i, per postres, tulipa amb mousse de fruites del bosc i camagrocs caramel·litzats. A més, també hi haurà música en directe amb l’actuació del grup berguedà Vermú, per amenitzar el tast gastronòmic.

6 ARTESANIA EN DIRECTE

Els oficis artesans també seran presents a la fira. Durant tot el cap de setmana, els artesans faran demostracions en direc-te dels seus oficis tradicionals. Entre d’altres es podrà veure un cisteller de la Pobla de Lillet i una família de corders d’Avià.

7 JORNADES MICOLÒGIQUES

De les 10 del matí a les 8 del vespre, se celebrarà la 34a edició de les Jornades Mico-lògiques del Berguedà. Dins d’aquestes jornades s’inclouen les exposicions dels concur-sos de micologia, dibuix in-fantil i fotografia. Pel que fa a l’exposició micològica, on habitualment es poden veure bolets de més de 300 espècies diferents, “els bolets amb for-mes estrambòtiques i de co-lors extravagants són els que criden més l’atenció. L’espectacularitat és el que compta”, comenta el secretari de l’Agrupació Micològica Ber-guedana, Josep Ballarà.

Els bolets s’instal·len al centre de BergaLa mostra Berga Bolet trasllada al centre de la ciutat l’esperit del tradicional concurs de Puigventós

faran passejades amb poni du-rant els dos dies, a càrrec del Centre Eqüestre Vilaformiu. A la tarda, a les 6, Dani Màgyc oferirà un espectacle infantil a l’escenari de la carpa central del Vall. Diumenge, dia 4, tam-bé a les 6, hi haurà un altre es-pectacle d’animació infantil, i a més, també hi haurà circuits amb segways sobre educació vial.

4 AGROALIMENTACIÓ

Berga Bolet vol convertir-se en la mostra més representativa dels productors i artesans ali-mentaris de la comarca. Per això, el certamen inclou una mostra de productes agroa-

limentaris, que s’emmarca dins del projecte Posa el Ber-guedà al teu plat, que impul-sa el Consorci de Formació i d’Iniciatives (CFI) Cercs-Ber-guedà. Mitjançant la compra d’uns tiquets, els visitants po-dran degustar un plat salat o un de dolç.

Per aquells que prefereixin el salat, podran escollir entre maridatges de formatges amb melmelades i confitures, i una degustació d’embotits amb pa de bolet, tot plegat acompan-yat d’una copa de vi. Els que s’estimin més el gust de dolç podran tastar galetes de bolets, neules o bolets de massapà, acompanyats ratafia i aromes de Queralt.

Desenes de parades mostren productes artesans, serveis turístics i altres articles relacionats amb el món dels bolets al passeig de la Indústria, l’any passat. ARXIU/BERGACOMERCIAL

14FestaDBolets

Dissabte i diumenge, 3 i 4 d’octubreDe 10 h a 20 h XXXIV Jorna-des Micològiques del Berguedà > Exposicions de micologia, fotografia i de dibuixos del concurs infantil> Mostra de productes agroali-mentaris del berguedà “Posa el Berguedà al teu plat”> Mostra de serveis turístics de la comarca> Demostració de treballs artesanals de la comarca del Berguedà> Passejades amb poni, a

Programa d’actes

càrrec del Centre Eqüestre VilaformiuDissabte, 3 d’octubre11 h Inauguració oficial de la mostra Berga Bolet, a la plaça Viladomat de Berga, a càrrec de les autoritatsDurant tot el matí Tallers infantils18 h Espectacle infantil, a càrrec de Dani Màgyc 19 h Tast de Cuina del Bo-let, a càrrec els establiments membres de l’associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà

19 h Actuació musical, a cà-rrec del grup VermúDiumenge, 4 d’octubreDe 7 h a 11 h 53è Concurs de Boletaires, al pla de Puigven-tós (Castellar del Riu). Venda anticipada de tiquets per als concursos al Bar Sol i Con-feccions Fígols (pl. Viladomat, Berga)9 h Esmorzar popular. Venda de tiquets al mateix lloc, al pla de Puigventós 9:30 h 4t Concurs Infantil de Boletaires. Inscripcions a la zona de la pesada. Serà obli-

gatori portar cistellaSeguidament Lliurament de premis del concurs de dibuix infantil, al pla de Puigventós10 h Veredicte del concurs de micologia, al pla de Puigventós10:30 h Aparador de cuina de bolet, i venda de productes de cuina del Berguedà11 h Santa missa11:30 h Nomenament dels boletaires d’honorTot seguit Pesada dels bolets 13 h Caravana. Sortida de la comitiva de Puigventós encap-çalada pel grup de la falla fins

a la zona del Vall Seguidament En arribar a la plaça Viladomat de Berga, en-trega de premis dels concursos de boletaires, de fotografia i de micologia18 h Espectacle infantil 18:30 h Audició de sardanes al passeig de la Pau de Berga, a càrrec de la Cobla Pirineu20:15 h Castell de focs d’artifici, a càrrec de Pirotèc-nia Igual20:30 h Cremada de la falla amb encesa espectacular, al passeig de la Pau

||| Festa dels Bolets de Berga | PROGRAMA

Un grup fa cua per pesar els bolets. FERMÍ RIU Un nen prova sort al concurs infantil. FERMÍ RIUUn cisteller, a la mostra Berga Bolet. BERGACOMERCIAL

OCTUBRE DEL 2009

OCTUBRE DEL 2009 15DBolets

DBolets OCTUBRE DEL 2009 16Festa||| Mercat del bolet de Cal Rosal | NOVETATS >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Cal Rosal fa créixer el seu Mercat del Bolet amb dues parades més L’activitat boletaire i el comerç hauran de conviure un temps amb les obres de remodelació

M. F.

El Mercat del Bolet de Cal Ro-sal, un dels més antics i cone-guts de Catalunya, torna a fer parada al peu de la carretera C16. Durant tres mesos, des de principis de setembre fins l’últim cap de setmana de no-vembre, el Mercat de Cal Rosal obrirà portes diàriament per oferir als visitants tota mena de bolets i també productes agroalimentaris del Berguedà.

A més, aquest any el nombre de parades del mercat augmen-ta, ja que n’hi haurà un total de dotze, dues més que l’any passat. Una de les noves para-des oferirà bolets frescos i de-rivats, i l’altra, artesania rela-cionada amb els bolets. Segons explica Judit Carreras, alcal-dessa d’Olvan, “el desenvolu-pament econòmic del munici-pi es fonamenta en el comerç i el turisme. Volem dinamitzar la fira del Mercat del Bolet per consolidar el municipi com un destí de turisme familiar i, en aquest sentit, el mercat hi en-caixa perfectament”.

Una altra de les novetats és la instal·lació de noves car-pes per allotjar les parades. L’Ajuntament d’Olvan ha ad-quirit carpes noves per acollir tots els punts de venda sota el mateix model de parada amb l’objectiu de millorar i unificar la imatge del mercat.

Entitats col·laboradoresEl Mercat del Bolet de Cal Ro-sal ha iniciat la col·laboració amb altres associacions de l’àmbit de la gastronomia i l’agroalimentació.

D’una banda, l’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà disposarà d’un espai per promocionar els seus productes i oferirà tastos en diverses ocasions a través del programa Posa el Berguedà al teu Plat. I, de l’altra, l’Escola Joviat s’encarregarà de la part pedagògica amb una sèrie de classes de cuina i de en gastro-nomia del bolet.

Un any més, el Mercat del Bolet de Cal Rosal es comple-mentarà amb activitats per di-namitzar la zona i difondre el

món del bolet. Durant aquests tres mesos, s’han programat propostes cada diumenge. I, a més, l’últim diumenge d’octubre es farà la Festa del Bolet, amb tota una jornada dedicada a fer activitats al vol-tant del món del bolet i que aquest any tindrà un caire més

gastronòmic: esmorzar bole-taire, exposició micològica, ta-llers per a la mainada, trobada d’acordionistes i tast de bolets.

Un ampli ventall de propos-tes per fer que un any més el Mercat del Bolet de Cal Rosal sigui un pol d’atracció i con-tribueixi al desenvolupament

territorial i econòmic del mu-nicipi. L’any passat, s’estima que van passar pel Mercat del Bolet unes 15.000 persones i s’espera repetir aquesta bona xifra. De fet, per promocionar-lo s’han penjat diversos car-tells anunciadors i banderoles a l’eix del Llobregat.

Noves carpes on s’allotjen les parades del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJUNTAMENT D’OLVAN

Bolets d’un dels punts de venda del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJUNTAMENT D’OLVAN

El Mercat del Bolet de Cal Rosal conviurà durant algunes setmanes amb les obres que s’estan fent a la carretera i que, un cop aca-bades, la convertiran en una travessera urbana. Segons l’alcaldessa d’Olvan, Judit Carreras, “caldrà compagi-nar el mercat amb les obres. Això no és fàcil, però hem estat treballant per intentar minimitzar l’impacte de les obres”. Fins ara, s’ha rede-finit la zona d’aparcament, la de passeig i fires i la zona de càrrega i descàrrega, tot incorporant nou mobiliari urbà. Així, doncs, la remo-delació urbana permetrà endreçar la zona de serveis comercials de Cal Rosal, amb l’objectiu de fer més agradable l’estada i la com-pra dels forans.

Més comoditat per a visitants i paradistes

REMODELACIÓ URBANA

DBolets OCTUBRE DEL 2009 17Festa||| Mercat del bolet de Cal Rosal | ACTIVITATS >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Cal Rosal programa actes cada diumenge al matí per divulgar la cultura del boletAccions per a tots els públics, des de contes infantils fins a excursions al bosc, passant pels tallers culinaris

Activitats

L’oci i les activitats lúdiques ompliran els dos darrers diumenges del setembre. Així, els nens i nenes po-dran decorar el Mercat del Bolet amb manualitats de plastilina i també s’endinsaran en el món de la fantasia escoltant contes de bolets.

S’ofereixen sortides al bosc amb experts, sessions de consulta i conferències a càrrec del micòleg Marc Estévez. A més, l’últim diumenge del mes, hi haurà la Festa del Bolet que tindrà un caire més gastronòmic i més festiu amb música, tallers i tastos.

La fal·lera per la gastronomia boletaire portarà als visitants a degustar nous plats elaborats amb bolets i a descobrir nous productes del Berguedà. I, a més, també tindran l’oportunitat de participar de la cuina boletaire a través de les classes que s’hi impartiran.

Bolets i follets Escola de Boletaires Els bolets a taulaSETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE

Taller de cuina amb bolets, l’any passat, a Cal Rosal. AJ. OLVAN

M. F.

Per difondre el coneixement i l’estima pels bolets entre els visitants i els clients del Mer-cat del bolet, Cal Rosal torna a apostar un any més per les activitats paral·leles, que es duran a terme durant els caps de setmana dels mesos de set-embre, octubre i novembre. Es tracta del programa anomenat Diumenges de Bolets, una de les novetats de la passada edi-ció del mercat. Va ser tot un èxit i, per això, els organitza-dors han decidit que es repe-tirà l’experiència.

“L’any passat, ho vam provar

i, com que els resultats van ser molt positius, hem decidit repetir el format amb noves activitats”, afirma la tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de l’Olvan, Blan-ca Isern.

Tres eixosLes activitats i els tallers s’agrupen en tres eixos dife-rents en funció del públic al qual s’adrecen. Amb Bolets i fo-llets, a partir de la segona quin-zena de setembre, hi haurà activitats per tal que els nens i nenes s’ho passin bé i es co-mencin a familiaritzar amb el món dels bolets. A l’octubre,

amb l’Escola de Boletaires, els aficionats als bolets podran adquirir coneixements més especialitzats i també podran gaudir de diverses activitats relacionades amb la micologia.

Finalment, el novembre serà el mes de la gastronomia bole-taire amb Els bolets a taula, on s’oferiran tastos i classes de cuina amb la col·laboració de diversos restaurants de Cal Ro-sal, de l’Associació de Produc-tors Agroalimentaris del Ber-guedà i de l’Escola Joviat.

Totes les activitats es faran els diumenges al matí en una de les carpes del mercat (més informació a sota).

DBolets OCTUBRE DEL 2009 18Festa||| Mercat del bolet de Cal Rosal | AGROALIMENTACIÓ >> AJUNTAMENT D’OLVAN

El bolet, inspiració de nous aliments a Cal RosalEl ventall de productes s’amplia amb noves propostes

Productes elaborats amb bolets. AJUNTAMENT D’OLVAN

M. F.

Lactis, embotits, conserves, pastisseria i pa, bolets, carns i licors. El municipi d’Olvan i el Berguedà compten amb un alt grau d’identificació amb els productes autòctons i de qua-litat, entre els quals destaca el bolet i els productes agroali-mentaris de la comarca.

Molts artesans han sabut convertir la seva passió per l’agroalimentació en la seva activitat professional.

El Mercat del Bolet de Cal Rosal, juntament amb la Fira de la Tòfona del Berguedà, suposen una bona platafor-ma de venda per als artesans de l’alimentació, molts dels quals s’aprupen a l’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà.

El gerent del Consorci de Formació i d’Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà, Eduard Bar-cons, comenta que és una

bona oportunitat per “seguir reivindicant que cal potenciar els productes del nostre terri-tori i també per aproximar el Berguedà amb els nostres clients potencials: l’àrea me-tropolitana”.

Dinamització del comerç Amb el projecte Posa el Bergue-dà al teu plat, els productors berguedans seran presents al Mercat del Bolet de Cal Rosal, una mostra on els visitants po-dran fer un tast i degustar els nous productes artesans ali-mentaris de la comarca: dolços i salses elaborades amb ceps, olis cambinats amb tòfones i camagrocs, entre altres.

A més, durant el mes de no-vembre, Cal Rosal comptarà amb un conjunt de restaurants que coneixen a la perfecció la manera de cuinar les diverses varietats de bolets que es fan al Berguedà. Alguns exemples de la gastronomia boletaire

són l’amanida de ceps, l’arròs de muntanya amb rovellons i el bacallà fresc amb fredolics i pebrots. Són les especialitats que podreu trobar als restau-rants Sol i Cel, El 9 rovelló i

l’Estació del Carrilet, respecti-vament. Posa el Berguedà al teu plat, tam-bé serà present en altres activi-tats del municipi, com la Fira de la Tòfona del Berguedà.

El programa que impulsa el CFI té diversos objectius:||| 1 | QualitatOferir aliments d’una alta excel·lència avalada per tots||| 2 | FormacióSer curosos en el procés d’elaboració i presentació del producte ||| 3 | DifusióPromoure el coneixement dels aliments a nivell local i fomen-tar-ne el consum||| 4 | PromocióMillorar els canals de co-mercialització dels productes agroalimentaris||| 5 | DiferenciacióImpulsar una marca identifica-tiva dels productes artesanals de la comarca ||| 4 | InnovacióElaboració de nous productes

Posa el Berguedà al teu plat

Accions

DBolets OCTUBRE DEL 2009 20Festa||| Fira de la Tòfona del Berguedà a Cal Rosal | DESEMBRE >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Participant del concurs de gossos tofonaires, l’any passat. ARXIU/AJ. OLVAN

Buscant el diamant negre dels boscos

del seu amo i per aconseguir-ho “s’intenta creuar aquests gossos amb gossos pastors per tal d’obtenir el bon olfacte d’un gos caçador i l’obediència d’un gos pastor” assegura Pere Muxí, enginyer forestal i responsable tècnic de la Fira de la Tòfona del Berguedà.

Llicències i permisosAbans d’anar a buscar tòfones, hem de tenir en compte que es tracta d’una activitat que està regulada. Per tant, és necessari obtenir una llicèn-cia que expedeix el departa-ment de Medi Ambient de la Generalitat, i que permet la recol·lecció i comercialització de la tòfona fresca. Aquesta normativa també marca les dates d’obertura i tancament de la temporada hàbil de

És d’hora i fa fred. Tot just comencen a lluir els primers rajos de sol del dia, però cal llevar-se d’hora per ser el primer en trepitjar el bosc. Després d’hores recorrent i inspeccionant el tofoner, premi! El gos, atret per l’olor de la tòfona madura, marca el lloc exacte on es troba el fong esgarrapant al terra. De segui-da, traiem el cercatòfones, que és una mena de punyal acabat en punxa i de doble tall, però sense esmolar, per evitar tallar les arrels i fer malbé l’arbre a què viuen associa-des les tofoneres, i agafem la tòfona. Hem tingut sort, és una tòfona negra, apreciadís-sima, el diamant de la cuina, i alhora un dels fongs més desconeguts per la majoria de les persones, però pel qual es poden arribar a pagar fins a

mil euros el quilo. De fet, la tòfona negra o

tuber melanosporum, és una de les tres espècies més recol·lectades als boscos berguedans, juntament amb la tòfona d’hivern, també coneguda com a magenca i la tòfona d’estiu.

Gossos tofonairesDesprés de trobar la primera tòfona, seguim buscant, però el gos es despista seguint l’olor d’altres animals que han passant fa una estona per la mateixa zona. Per evitar això, cal entrenar als gossos des de ben petits. Qualsevol gos pot ser tofonaire, però habitual-ment s’utilitzen gossos caça-dors, ja que tenen l’olfacte més desenvolupat. Tot i això, a més de l’olfacte, també cal que el gos obeeixi les ordres

La tòfona negra és una de les més valorades i el seu preu pot arribar fins a quantitats desorbitades

recol·lecció per a les diferents espècies: del 15 de novembre al 15 de març per a la tòfona d’hivern, i de l’1 de maig al 31 de juliol, per a la d’estiu.

A banda d’això, també hau-rem d’obtenir l’autorització del propietari del terreny al qual volem accedir per reco-llir les tòfones. Segons Muxí, aquest últim aspecte és molt difícil de controlar perquè la geografia tofonaire està divi-dida en petits territoris i hi ha molts buscadors de tòfones.

Arran d’aquesta normativa, van néixer diferents agru-

pacions com, per exemple, l’Associació de Tofonaires del Berguedà. “L’entitat va sorgir arrel de la nova normativa reguladora del sector tofo-ner. Va ser una manera de reunir-nos per saber quins problemes afectaven directa-ment el sector i per intentar buscar possibles solucions per adequar-nos a la normativa”, explica Josep Alhama, secreta-ri de l’entitat.

L’associació es va crear fa di-nou anys i actualment compta amb una quarantena de mem-bres, la majoria dels quals són

DBolets OCTUBRE DEL 2009 21Festa||| Fira de la Tòfona del Berguedà a Cal Rosal | DESEMBRE >> AJUNTAMENT D’OLVAN

Participant del concurs de gossos tofonaires, l’any passat. ARXIU/AJ. OLVAN

gent gran. Segons Alhama, “costa molt d’enganxar la gent jove, ja que no poden viure exclusivament d’aquesta activitat. Es podria dir que la cerca de tòfones ha passat de ser un complement forestal a un hobby”.

Finalment, després d’una llarga jornada tofonaire, hem aconseguit recollir uns quants exemplars de tòfones.

El lloc exacte on les hem trobat serà un secret que mai revelarem.

Maite Flores

Cal Rosal celebra la segona edició de la Fira de la Tòfo-na del Berguedà i ho farà ampliant la seva durada dos dies. Serà els dies 10, 11, 12 i 13 de desembre. Per donar a conèixer un dels fongs més valorats i desconeguts del territori, en aquesta segona edició, s’ha volgut posar èmfasi en la vessant profes-sional de la fira. Així, doncs, es dedicaran dos dies al sec-

Productors, restauradors i visitants gaudiran d’un dels aliments més valorats de la cuina

FIRA

tor professional, però també s’oferiran conferències i demostracions adreçades als agricultors, així com activi-tats de formació dirigides als restauradors. A més, durant tot el cap de setmana hi haurà xerrades, tastos, concursos, classes de cuina i una mostra de productes agroalimentaris. La fira tancarà les activitats boletaires a Cal Rosal.

Diversos compradors s’acosten a una parada de llenegues i altres bolets, a la Fira del 2008. FOTO ART

nega més gran i pel bolet més original. Durant tot el diumen-ge, els visitants podran contem-plar una mostra de tot tipus d’espècies de bolets organitza-da pels membres de l’Agrupació Micològica Berguedana.

La Fundació Cardona Històri-ca també ha muntat diversos actes, com per exemple: la pro-jecció d’un audiovisual sobre el llinatge dels Cardona, anome-nats també, els senyors de la sal. Finalment, el comerç cardoní

també participarà a la mostra amb parades al carrer, ja que la fira coincideix amb el mercat dels diumenges, fet que segons l’alcalde, “és molt important, ja que ajuda a promocionar el tu-risme i l’economia de Cardona”.

La llenega tornarà a ser la gran protagonista de la Fira de CardonaUn espectacle de titelles medievals serà la novetat destacada d’enguany

Anna Costa

L’últim diumenge d’octubre, concretament, els dies 24 i 25 d’octubre, la Fira de la Llenega de Cardona omplirà els carrers i places del nucli històric de la ciutat amb parades dedicades a aquest preuat bolet de tardor.

El certamen, que enguany arriba a la dissetena edició, tor-narà a programar diferents ac-tes durant el dissabte ja que la voluntat dels organitzadors de la fira és potenciar el certamen al llarg del cap de setmana.

“Tot i que al llarg d’aquests anys, la fira ha anat evolucio-nant, sempre s’intenta mante-nir l’essència de la festa, ja que funciona molt bé i sempre atrau a molt públic”, afirma l’alcalde de Cardona, Josep Maria Sala.

Titelles medievalsAixí, doncs, durant el matí de dissabte, hi haurà un especta-cle de titelles medievals, que és una de les novetats d’enguany, i també es farà una xerrada i una degustació de la cuina dels bolets. A més, també es farà la segona edició del concurs in-fantil de bolets programat per diumenge al matí i que està adreçat als nens i nenes d’entre 5 i 12 anys.

Com cada any els responsa-bles de la fira han organitzat un munt d’activitats paral·leles relacionades amb els bolets i la gastronomia local. Així, se celebrarà el tercer concurs de conserves, es realitzarà una de-gustació de plats cuinats amb llenegues fets per diferents res-taurants de la vila i un concurs de bolets amb premis per la lle-

Dissabte, 24 de juliol

18 h Espectacle de titelles medievals, a la plaça de la Fira (davant del Centre Cardona Medieval).Diumenge, 25 de juliol

Matí Llenegues, bolets i degus-tació de bolets> Venda de lleneguesi altres varietats de bolets, a la plaça del mercat> Concurs de llenegues> Exposició de bolets del país> Parades d’artesans, venda i degustació de productes arte-sanals i comerç.> Projecció d’un audiovisual, al Centre Cardona Medieval8:30 a 11 h II Concurs infantil de bolets. De 12 a 14 h Tallers infantils.De 9 a 13h III Concurs de conser-ves de Cardona. D’11:30 a 13 h Degustació de plats cuinats amb llenegues.Tarda A la plaça de la Fira17:30 h Espectacle de titelles medievals.18:30 h Cantada d’havaneres, a càrrec del Grup Rems.

Programa d’actes


||| Fira de la Llenega de Cardona | ACTIVITATS >>Festa

AJUNTAMENT DE CARDONA

La Fira de la Llenega de Car-dona s’adreça també al públic més jove a qui es dedica el Fes-tival Infantil “Tocats del Bolet”. Durant el diumenge hi haurà tot tipus d’activitats destinades als més petits: un concurs bole-taire, jocs, tallers i espectacles d’animació infantil.

Aliments naturalsTambé hi haurà parades amb productes artesans elaborats amb bolets (patés, confitats, conserves) i altres productes alimentaris naturals com allioli de codony, embotits, formatges i mels, entre altres). Durant la tarda de diumenge també hi haurà una cantada d’havaneres.

En cas de pluja, tots els actes de la fira es traslladaran al pave-lló municipal, excepte el festi-val infantil, que es farà al Teatre Municipal Els Catòlics.

Els primers rovellons van molt carsCAMPANYA

Els cuiners de Cardona ad-verteixen de l’escassetat de bolets amb què ha arrencat la temporada. “Se’n comencen a fer, però molt pocs, i van molt i molt cars”, expliquen fonts de sector. Un quilo de rove-

llons surt a entre 35 i 40 euros, i aquests preus són difícils de pagar. Els xefs adverteixen que, si no baixen les tarifes, hauran de pujar els preus dels plats, i això és difícil que ho facin en el context actual.

Una de les conserves que es va presentar l’any passat al concurs de Cardona. FOTO ART

El concurs de conserves, una de les activitats gastronòmiques més destacades de la Fira. FOTO ART

Les conserves i els restaurants animen la FiraL’oferta gastronòmica és el reclam principal de la festa de Cardona

Redacció

La gastronomia cardonina tor-narà a sortir al carrer per oferir els seus millors plats cuinats amb llenegues. La degustació és un dels plats forts de la Fira de la Llenega de Cardona, ja que representa una bona forma de promocionar els restaurants de la comarca.

Els tastos es faran durant els dos dies de la Fira, el dissabte, 24, i el diumenge, 25 d’octubre, als estands que cada restaurant tindrà per a l’ocasió.

Com en anys anteriors, la de-gustació funcionarà mitjançat uns tiquets de preu simbòlic que permetran als visitants tas-tar les especialitats culinàries fetes amb bolets pels diferents restauradors de Cardona. La de-gustació és una de les activitats que té més acceptació, ja que és habitual que s’esgotin els ti-quets.

Els restaurants participants presentaran les seves últimes creacions relacionades amb el món dels bolets. I es promet al-guna sorpresa, com la que pre-para el cuiner del restaurant Les Monges - Hostal Bremon, Joan Font.

“Faré un gelat de llenega”, avança. No és la primera vegada que el cuiner fa gelats de bolets. Abans, n’havia elaborat de cep i de múrgola. Però mai no havia estat el bolet que dóna nom a la Fira de la Llenega de Cardona.

Font és un especialista en la creació de postres amb produc-

tes salats. Coincidint amb una trobada recent dels productors de bacallà a Cardona, va elabo-rar un gelat de bacallà. Abans, havien estat el sorbet de gamba, el de pernil salat i el de cervesa.

Concurs de conservesA banda dels tastos, totes aque-lles persones interessades en el món de la gastronomia tindran l’oportunitat de demostrar la seva destresa culinària elabo-rant conserves fetes amb bolets.

Serà durant la tercera edició del concurs de conserves de Cardona, que es farà a la plaça Santa Eulàlia. El concurs estarà dividit en tres categories: una de conserves en sal, una altra de conserves en oli i una terce-ra, en vinagre.

La recollida de les conserves a concurs es farà de 9 a 11 del matí.

Posteriorment, les conserves s’exposaran per tal que el pú-blic les pugui observar. Pel que fa als aspectes que valorarà el jurat per escollir les conser-ves premiade, seran la imatge, l’olor, el gust, la consistència, el grau de dificultat a l’hora d’elaborar-la, i finalment, la presentació.

Èxit gastronòmic L’oferta gastronòmica de la Fira de la Llenega de Cardona és un dels principals atractius del certamen. Els actes relacionats amb el món de la cuina són, se-gons els organitzadors, els que atreuen més gent al poble.


||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>Festa


Un espectacle de titelles per fer un viatge a la Cardona medievalLes Joglaresses s’encarregaran de posar en escena el muntatge infantil

Redacció

Els nens i nenes que s’acostin fina a Cardona, seran els autèn-tics privilegiats de la Festa de la Llenega, ja que una de les nove-tats d’enguany, estarà dirigida a ells.

Es tracta d’un espectacle de titelles medievals sobre els bo-lets, la sal i d’edat mitjana a Cardona. És un espectacle desti-nat a la quitxalla, en què d’una forma molt didàctica es par-larà de la vida quotidiana dels cardonins i cardonines durant l’època medieval.

L’espectacle incorpora referèn-cies als bolets i a la sal, un dels elements més característics de Cardona.

El grup de Les Joglaresses serà l’encarregat de portar a terme l’espectacle a través de cançons i música medieval, tot enfocat des d’una perspectiva peda-


||| Fira de la Llenega de Cardona | ACTIVITATS >>Festa


gògica, però alhora divertida. D’aquesta manera intentaran convèncer a l’entranyable i

Gentada a les parades d’artesans de venda de bolets i productes agroalimentaris. FOTO ART

també exigent públic infantil. L’espectacle de titelles es farà dissabte, dia 24 d’octubre a par-

tir de les 6 de la tarda a la plaça de la fira, davant del Centre Car-dona Medieval.

L’encant del centre històric del poble

TURISME

Totes les persones que decideixin visitar Cardona durant la celebració de la Fira de la Llenega també tindran l’oportunitat de gaudir del centre històric de la població. “Cardona té una gènesi medie-val i un gust especial”, afirma l’alcalde, Josep Maria Sala. Per conèixer amb més profun-ditat la Cardona medieval, hi ha el Centre Cardona Medie-val, un equipament que facili-ta la interpretació de la vila i el seu centre històric, declarat bé d’interès cultural. Aquest centre també participa activament en l’organització d’alguns dels actes de la Fira de la Llenega. Per exemple, està previst que es faci la projecció de l’audiovisual ‘Els Cardona, senyors de la sal’. El Cenntre Cardona Medieval ofereix visites guiades cada dissabte i cada diumenge. Les rutes permeten entrar al túnel del temps i descobrir com era la població fa centenars d’anys. Es podran fer també coincidint amb la Fira.

Exemplars de l’exposició del concurs de bolets infantil. FOTO ART

Es premiarà la llenega més gran i el bolet més originalEnguany es farà la segona edició del concurs de bolets que tornarà a tenir els nens com a protagonistes

Redacció

Els nens i nenes de Cardona po-dran gaudir de les diferents ac-tivitats que engloba el Festival infantil “Tocats del bolet”, es és un festival que enguany arriba a la tercera edició.

Es tracta d’un espai de la fira on l’animació i l’entreteniment es barregen amb l’aprenentatge, ja que algunes de les activitats estan enfocades amb l’objectiu que els més petits coneguin la historia de Cardona i també la Fira de la Llenega de manera pe-dagògica, però sense renunciar a la diversió.

Així, per exemple, l’any passat es va fer la primera edició del Concurs infantil de bolets de Cardona, una activitat que va tenir un gran èxit de participa-ció entre els nens i nenes i alho-

ra una molt bona valoració per part de tothom.

L’Ajuntament de Cardona ha decidit apostar fermament per les activitats infantils, ja que “els petits són el futur i cal ensenyar-los des de ben petits a respectar la natura i també cal inculcar-los la passió pels bolets”, explica l’alcalde, Josep Maria Sala.

Aquest fet ha provocat que els organitzadors de la fira tornin a programar aquesta activitat per a la present edició de la festa.

A més, diumenge, dia 25 d’octubre, de 12 del matí a 2 del migdia, també hi haurà tallers a la plaça del Vall i seguida-ment, es faran altres activitats d’animació infantil.

Petits boletairesEl segon Concurs infantil de bo-


||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>Festa


letaires també es farà diumen-ge, de 2/4 de 9 a 11 del matí. Pel que fa a la mecànica del concurs, estarà dividit en dues categories: la llenega més gran i el bolet més original.

Les inscripcions estaran ober-tes a tothom i caldrà fer-les el mateix matí del concurs a la plaça del Mercat de Cardona.

A més, els participants podran concursar amb tants bolets com vulguin, sempre que estiguin dins de la categoria correspo-nent. També cal recordar que totes les mostres de bolets que-daran exposades a la plaça del Mercat.

En referència al veredicte del jurat, els criteris de valoració que el faran decantar per un bo-let o un altre seran els següents: d’una banda, en la categoria de llenega més gran es tindrà en

compte la llargada, el diàmetre i el pes.

D’altra banda, en la categoria de bolet més original, es va-lorarà la dificultat per trobar la mostra, la raresa, la forma i també la mida. Els premiats rebran un lot de productes de

Cardona.L’objectiu d’aquesta activi-

tat és fomentar l’estima i el respecte pel medi ambient i el patrimoni cultural entre la mainada, ja que en un futur es convertiran en les noves genera-cions de boletaires.

DBolets OCTUBRE DEL 2009 28Festa||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS >> AJUNTAMENT DE VILADA

El diumenge, 11 d’octubre, el poble de Vilada tornarà a convertir-se en el centre neuràlgic de la cuina del bolet amb una nova edició del con-curs gastronòmic.

Enguany, la Fira del Bolet de Vilada presenta algunes novetats, però el gruix dels actes seguiran la mateixa línia d’anys anteriors amb

la mostra micològica, la fira gastronòmica i d’artesania i altres activitats per acabar de completar la jornada festiva.

Així, el conjunt d’activitats matinals estaran destinades a fomentar les bones maneres i el respecte al bosc, mentre que la tarda s’adreçarà a la gastronomia boletaire. “En general, la Fira de Vilada està

enfocada cap a una vessant més divulgativa. La intenció és donar un valor afegit per tal de diferenciar la fira de la resta de fires similars que es fan arreu de la comarca”, comenta Martí Picas, regidor de Turisme de Vilada.

L’obertura de la Fira serà a les 10 del matí, al Parc dels Gronxadors, on els visitants

podran passejar entre les diverses parades de productes gastronòmics i artesanals. A la mateixa hora, s’inaugurarà la III Mostra Micològica de Vila-da, que es podrà visitar durant tota la jornada de diumenge. L’exposició és una mostra de bolets classificats per espècies, on també hi apareixen les característiques d’aquests.

La quinzena edició del concurs de cuina del bolet i el taller de manualitats familiar seran els principals esquers de la festa d’enguany

Vilada s’endinsa en la gastronomia boletaire

Una de les novetats de la present edició és la realització de l’activitat familiar Bolets reciclats! Es tracta d’un taller de manualitats per fabricar bolets amb material reciclat, utilitzant per exemple: taps de suro, ampolles de plàstic o cartró, entre d’altres.

Tallers de reciclatgeL’activitat va adreçada als nens i nenes, però també als pares, ja que la intenció és que ajudin a la canalla a fer els bolets. Segons Picas, l’objectiu d’aquest taller és “conscienciar a petits i grans que les deixalles al bosc no hi han de fer res i, que entre tots, hauríem de preservar més l’entorn”. Els dos millors exemplars del taller rebran un obsequi.

El matí es completarà amb l’actuació del grup d’animació infantil Koloraines que estrena nou espectacle. El muntatge s’anomena Tocats

Mostra de bolets que es poden trobar en una parada. LAIA ROS Les carpes de la Fira dels Bolets de Vilada, al Parc dels Gronxadors, l’any passat. LAIA ROS


Guia bàsica amb consells bàsics de com ser un bon boletaire DIVULGACIÓ

L’Ajuntament de Vilada ha volgut posar èmfasi en la promoció de la Fira dels Bolets a través d’una origi-nal proposta: el programa d’actes incorporarà una guia didàctica de com cal com-portar-se al bosc quan anem

buscar bolets. “Hem pensat que seria bo deixar enrere el típic programa on apareix el llistat d’actes i prou. La intenció és que el progra-ma tingui alguna utilitat”, comenta Martí Picas, regi-dor de Turisme. Mitjançant

una sèrie d’il·lustracions, es donen algunes indicacions sobre la cultura del bolet i els bons hàbits boletaires. A més, el programa tindrà una sèrie de fitxes retallables amb les característiques de 6 bolets poc típics.

||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS | AJUNTAMENT DE VILADA

del bolet i ensenya als infants com respectar la natura i els boscos. L’especacle serà una de les novetats, ja que l’any passat no es va poder fer a causa de la pluja.

Concurs gastronòmicA la tarda, hi haurà un dels plats forts, la quinzena edició del Concurs Gastronòmic. És un certamen en què els parti-cipants han de demostrar les seves habilitats als fogons cui-nant carn o peix amb bolets.

Els participants podran portar els plats mig prepa-rats, però els bolets s’hauran de cuinar en el concurs. El nombre màxim de concur-sants serà de 14 i els parti-cipats hauran d’inscriure’s prèviament a l’Ajuntament de Vilada, personalment o per telèfon, fins al dia 9 d’octubre a les 2 del migdia. En cas de quedar places lliures, s’obriran les inscripcions el mateix dia, concretament,

mitja hora abans de l’inici del concurs. Els primers classifi-cats de cada categoria rebran un premi de 120 euros, i els segons, de 60. A més hi haurà un guardó especial per al plat més original, fora de les categories anteriors, i els participants no premiats rebran una bonificació de 12 euros per les despeses.

El jurat d’aquesta edició serà presidit per Conxita Carreras, cuinera del Molí de Cassó de Bagà. La resta del jurat estarà compost per Montserrat Pons, del Restaurant Cal Travé de Berga,; el periodista i escrip-tor Julià Peiró; el bibliògraf Ramon Felipó, i Mercè Guixé, presidenta de la Coral Les Veus del Picancel de Vilada.

Sortejos i premisLa Fira es clourà amb el ja tradicional tast de coca de bolets amb cava i el sorteig de la Cistella Gastronòmi-ca composta per productes

agroalimentaris cedits pels diferents establiments del po-ble, i on també hi col·laboren la botiga Cal Coloma de Berga i les Caves del Maset del Lleó. A més, aquest any, la cistella tornarà a incloure dos pollas-tres de pagès vius, gentilesa de la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà.

Amb l’activitat Endevina quin bolet és... se sortejaran dos Me-nús del Bolet al restaurant Cal Candi, entre tots aquells que siguin capaços d’identificar quin tipus de bolet apareix en un panell que estarà col·locat

al Parc dels Gronxadors. La tercera Mostra Micològica

arriba a Vilada precedida de la bona acollida que ha tingut els anys anteriors. Durant tot el diumenge, els visitants podran gaudir d’una exposició que té l’objectiu de donar a conèixer els tipus de bolets que es poden trobar a la zona.

Aquest any, la mostra reunirà una setantena d’exemplars, tot i que la intenció dels organitzadors és superar aquesta xifra.

La mostra, que estarà ubica-da en una de les entrades del

Parc dels Gronxadors, també compta amb la col·laboració de l’Associació Micològica Ber-guedana, que s’encarregarà de classificar i etiquetar les dife-rents espècies de l’exposició.

En cas de pluja, els actes es traslladaran al Local Cultural del poble.

La Fira dels Bolets de Vila-da també comptarà amb la col·laboració de l’Agrupació Micològica Berguedana, la Diputació de Barcelona, el Maset del Lleó i la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà.

Canelons de bolets, un dels plats de l’any passat a la Festa de Vilada. LAIA ROS Entrega de premis del concurs gastronòmic de Vilada, l’octubre del 2008. LAIA ROS

Festa

DBolets OCTUBRE DEL 2009 30Festa||| Fira de Tots Sants de Guardiola | AJUNTAMENT DE GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

Guardiola posarà bolets a la Fira de Tots Sants S’han programat activitats relacionades amb la micologia

M. F.

Coincidint amb la festivitat de Tots Sants, arriben les tradi-cionals fires de l’alt Berguedà. No faltarà a la cita Guardiola el pròxim diumenge, 1 de no-vembre.

Les parades i els expositors se situaran al llarg del carrer de l’Estació durant tota la jorna-da. Es mantindrà l’estructura d’edicions anteriors, amb pa-radetes, expositors de vehicles i una fira de bestiar, que comp-tarà amb una petita mostra d’animals dels pagesos de la zona.

Segons Josep Lara, primer ti-nent d’alcalde de Guardiola, “la idea és que la tradicional Fira de Tots Sants es conver-teixi en l’última festa de la temporada boletaire”. Aquest any serà “la prova de foc”.

Actes paral·lels Els bolets centraran bona part dels actes de la Fira. Per exem-ple, hi haurà l’actuació del grup d’animació infantil Ko-loraines. La formació bergue-dana presentarà l’espectacle titulat Tocats del bolet, on un bo-letaire inexpert, mal equipat i incapaç de distingir els bolets

bons dels dolents, s’endinsarà en una aventura per conèixer millor el món boletaire. “Es tracta d’un muntatge divulga-tiu pensat per als més petits, ja que a través de danses, jocs i cançons, els nens i nenes apre-nen a respectar els bolets i la natura”, assegura Ignasi Ba-llús, membre del grup.

Mercat del Bolet Durant els mesos de setembre, octubre, novembre i fins i tot desembre, segons com vagi la temporada, el Mercat del Bo-let de Guardiola de Bergudà obrirà diàriament.

Hi ha quatre parades fixes i d’altres que són itinerants. Ge-mma Garcia, propietària d’una de les parades del mercat, ex-plica que fa uns vint anys que posen parada a Guardiola, on ofereixen “varietats des bolets molt diverses”.

L’oferta de productes del Mercat del Bolet de Guardiola és molts variada, ja que s’hi poden trobar des de bolets de diverses espècies, fins a pro-ductes agroalimentaris com melmelades, dolços, conserves o embotits, entre altres.

Concurs de cuina de bolets, l’any passat. AJUNTAMENT DE GUARDIOLA

DBolets OCTUBRE DEL 2009 31Festa||| Fira del Bolet i el Boletaire al Solsonès | CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

La Fira del Bolet de Solsona promociona els productes artesans de tota la comarcaSeran dos dies plens d’activitats, demostracions, gastronomia, sortides, xerrades i exposicions

M. F.

El Patronat Comarcal de Tu-risme del Solsonès organitza la segona edició de la Fira del Bolet i el Boletaire al Solsonès, que se celebrarà el dies 24 i 25 d’octubre. Una de les princi-pals novetats d’aquest any és que el mercat del bolet i pro-ductes artesanals amplia la durada i es farà durant tot el cap de setmana, a diferència de l’any passat, en què només es feia el diumenge.

En aquest mercat, hi haurà parades amb bolets propis de la comarca així com productes elaborats per artesans, com embotits, formatges, cistelles, etc. A banda d’això, la resta del certamen seguirà la mateixa línia que l’any passat.

Actes culturalsDissabte, 24 d’octubre, al matí, es farà una sortida per conèixer els bolets i la natura

de la comarca, organitzada pel Grup de Natura del Solsonès.

A la tarda, hi haurà l’acte d’inauguració oficial de la fira a la plaça Major de Solsona. Seguidament, es podrà veure una demostració de cistelleria i, més tard, s’inaugurarà una exposició sobre bolets i herbes

A l’esquerra, demostració de cistelleria i, a la dreta, parada del mercat del bolet. C.C. SOLSONÈS

aromàtiques, a càrrec de Joan Mondragon i Montse Sallent, a la sala Francesca de Llobera del Consell Comarcal del Solsonès.

Per acabar la jornada, el Cen-tre Tecnològic Forestal de Ca-talunya organitza una xerrada amb Juan Martínez de Aragón, investigador del Centre Tecno-

lògic Forestal de Catalunya, so-bre el conflicte entre els busca-dors de bolets i els propietaris dels boscos i sobre la viabilitat de la creació d’un carnet de bo-letaire.

L’endemà al matí es lliuraran els premis del concurs de di-buixos de bolets realitzats pels alumnes de les escoles de la comarca.

A més, durant els dos dies, es realitzaran uns tastets de bo-lets a la llosa a la plaça Major i es podrà veure l’exposició de dibuix infantil i l’exposició de bolets del Grup de Natura del Solsonès.

DBolets OCTUBRE DEL 2009 32Festa||| Setmana de la Micologia de Sant Hilari Sacalm | AJUNTAMENT DE SANT HILARI SACALM

Sant Hilari Sacalm aposta per la gastronomia i el lleure en la Setmana de la Micologia La Sala Noble del Museu de les Guilleries acollirà durant tres dies la 26a exposició de bolets

M. F.

El poble gironí de Sant Hilari Sacalm fa un pas endavant en l’objectiu de donar a conèixer la importància de la micolo-gia al Montseny-Guilleries tot promocionant turísticament el territori mitjançant el pai-satge, els costums i es tradi-cions locals. Precisament, una d’aquestes tradicions és la Setmana de la Micologia. Del 10 al 16 d’octubre es faran diverses activitats culturals, lúdiques i gastronòmiques, to-tes elles relacionades amb el bolet. Durant els tres primers dies hi haurà la Fira de la Mi-cologia i el bolet, que enguany arriba a la vuitena edició. A la fira, hi haurà les tradicionals parades on els visitants hi po-dran trobar diferents produc-tes elaborats amb bolets com ara el pa i la coca de bolets, les conserves, els bolets secs i els bolets del bosc, així com

peces d’artesania en forma d’arracades i braçalets, entre altres. També s’explicaran con-tes de bolets per als més men-uts, les cuineres de Sils impar-tiran tallers de culinaris i els restauradors de St. Hilari ofe-riran tastos dels seus millors plats fets amb bolets. La músi-ca popular també serà present a la fira de la mà d’una colla de bastoners i de l’actuació de Jordi Tonietti, que cantarà cançons del bolet.

Classificació de boletsA més, del dissabte dia 10 d’octubre fins al dilluns 12, es podrà veure la vint-i-sisena ex-posició de bolets a la Sala No-ble del Museu de les Guilleries que compta amb el suport de la Societat Catalana de Mico-logia. Es tracta d’una exposi-ció de bolets del bosc on tam-bé s’inclourà un apartat per aprendre a distingir els bolets comestibles, dels que no ho

són. També es podrà veure una exposició infantil de dibuixos dels escolars de 1r a 6à.

Finalment, els pròxims dies

Cuineres de Sils (les àvies) impartint un taller de cuina del bolet, l’any passat. ARXIU MUSEU GUILLERIES

14 i 15 d’octubre, els actes se-guiran amb una demostració i un taller de cuina gratuït a cà-rrec de l’Escola d’Hosteleria de

Girona amb Salvador Brugués i un taller boletaire d’escriptura creativa i il·lustració adreçat als nens i nenes.

DBolets OCTUBRE DEL 2009 33Festa||| Festa del Bolet de Sant Iscle de Vallalta | AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA

Mostra de bolets artesans de la fira de l’any passat. ARXIU/AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA

L’Eixida: origen i tradició es converteixen en passió dels bolets HISTÒRIA

El 1998, Sant Iscle de Vallal-ta va començar a organitzar una exposició per retre ho-menatge al bolet. Es tractava de demostrar l’admiració pel fong de tardor a través d’un repàs a tota la mitolo-gia, la historia i la cultura gastronòmica del bolet. A

poc a poc, la mostra va anar creixent fins a convertir-se en la tradició d’un dels pobles més rics en espècies boletaires de tot Catalunya. L’exposició rebia el nom d’Eixida i, durant dos dies, va ser el lloc de trobada de bo-letaires, gourmets i visitants.

El temps ha passat i la Festa del Bolet ha sobreviscut a la desaparició de l’Eixida.Ara, la celebració té un caràcter més lúdic, però manté l’interès per la divul-gació de la natura, a través de sortides, concursos i altres activitats.

Tocats pels bolets Sant Iscle de Vallalta celebra la seva festa boletaire amb diversos concursos

M. F.

Els bolets tornaran a ser els protagonistes a Sant Iscle de Vallalta, al Maresme. Serà el diumenge, 25, d’octubre, quan es realitzarà la dotzena edició de la Festa del Bolet.

Una festa que es presenta carregada d’activitats per a tots els gustos i per a totes les edats. El dia abans, però, es farà el concurs de boletaires on els participants tindran temps de buscar bolets fins a 2/4 d’1 del migdia, hora en què hauran de portar els cistells a l’Ajuntament. El plat fort de la festa serà el diumenge. Tots els actes es realitzaran al parc dels Vegetals, un espai natural situat just al centre del poble.

Concursos i gastronomia A partir de les 9 del matí i fins a les 11, hi haurà un esmor-zar popular de botifarra amb bolets. A la mateixa hora, co-mençarà el tercer ral·li foto-gràfic Tocats pel Bolet al Parc del

Montnegre i el Corredor. Es tracta d’un concurs l’objectiu del qual és promoure els va-lors naturals, culturals i his-tòrics del parc. Els temes de les fotografies seran sorpresa i es lliuraran en el moment de la inscripció. Aquesta activitat s’emmarca dins del programa Viu el parc, que promou l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputa-ció de Barcelona.

A més, a mig matí també hi haurà una fira de bolets i pro-ductes artesans i una mostra gastronòmica, on es podran degustar diversos plats elabo-rats amb tot tipus de bolets. I, per acabar, els nens i nenes podran gaudir de l’espectacle infantil Festa salada, a càrrec de la companyia Encara Farem Salat.

Finalment, per tancar les ac-tivitats d’octubre, l’últim dia del mes, el dissabte 31, es farà la castanyada popular, a partir de les vuit de la tarda a la plaça de les Basses, coincidint amb la vigília de Tots Sants.


DOpinióCistellsTell...!Tell...! Tell...! Tell...! Tell...! Tell...! Sis “Tells...!”.

Rovelló Indiana FongsDubte gastronòmic-gramati-cal freqüent al sectorboletaire a l’hora de cuinarun remenat de bolets amb ou. No sé si posar-hi el rovell o la clara.

Pixapí que es vesteix amb barret de palla, camisa dela mili, pantalons de safari,fuet de cuir, llanterna, i unabossa del LIDL per anar a caçar bolets.

FÍGULSPÈDIAPer Jaume

Fíguls

Raquel Flores

Editorials

Els cuiners s’aventuren a renovar la tradició

La cuina del bolet és, per definició, tradicional. Històri-cament, els receptaris catalans han inclòs receptes amb els bolets com a protagonistes.

Amb la irrupció de la cuina creativa de la mà de Ferran Adrià, fa tot just una dècada, els xefs catalans s’han atrevit a fer un pas més i a avançar cap a plats agosarats, atrevits i amb noves fórmules.

La cuina creativa ha arribat també al món del bolet, tot i que potser més lentament. Els menús que les associacions, els gremis i els restaurants individuals presenten aquesta tardor ja inclouen moltes receptes agosarades. Algunes s’expliquen i es detallen en aquesta publicació que teniu a les mans. Destaquen les combinacions amb carn i, sobretot, peix, i la irrpució dels bolets a les postres. Una bona notícia.

Número 25. Any 4. Maig del 2009Edita Bífidus Produccions SL. Ap. Co-rreus, 30. 08600 Berga. T. 938210562Coordinació general Jaume FígulsRedacció Anna Costa, Ricard Codi-na, Quim Espelt, Maite Flores, Berta Francàs, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens

Direcció d’art Emma CostaMaquetació Meritxell BallongaDepartament comercial Raquel Pelfort, Anna Pons Impressió CreaBústia a bústia UnipostDistribució 20.000 exemplarsDipòsit legal B.53607-2006

Els bolets, l’estrella del turisme de tardor

La fal·lera pels bolets no fa res més que créixer. Cada tar-dor, són més les famílies senceres, els grups d’amics i les parelles que aprofiten el cap de setmana per acostar-se

al bosc i fer una bona cacera. És lúdic, divertit i, a vegades, fins i tot s’obté un premi.

Com a esquer de la natura, els bolets han sabut atreure milers de persones a l’interior de Catalunya, tant al Pirineu, com al Prepirineu i el Montseny, passant per les comar-ques d’interior i fins i tot al litoral. Els municipis fan bé de dinamitzar aquest tipus de turisme amb festes i propostes culturals. Està bé fidelitzar-lo amb propostes noves, com la fira Berga Bolet. I també està bé singularitzar-se, com ha fet Cardona amb la Fira de la Llenega. Ser original és un valor quan les festes dels bolets s’han estès arreu.

D Publicació Informativa del Berguedà

Deia el crític gastronònomic Luis Antonio de Vega que, quan no hi havia

bolets als mercats els catalans, teníem una cara de tres déus impressionant. Fet i fet, amb els bolets, passa com amb els cargols, que n’hi ha qui és un apassionat i, per contra, hi ha qui no els pot ni veure.

Catalunya, Euskal Herria i Galícia són els tres pobles més menjadors de bolets de l’estat. Això no vol dir que, amb les modes actuals i les noves receptes, els bolets no vagin fent-se camí. Els snobs diuen que els agraden els porcini ita-lians o els ceps de Bordeus. Hi ha gent per a tot. El fet és que aquí sempre ens han agradat molt, especialment els que co-llim al nostre rodal, bé siguin cuinats, saltejats, guisats o, senzillament, fets a la brasa.

Ara, aquí, m’atreviria a donar-los un consell: si poden, no permetin que l’all i el julivert festegin amb els bolets. ¡No ho facin mai! Ja ho escriví en Josep Pla, dient que la ceba tot ho millora i l’all tot ho arrasa. Cert.

Uns bons ro-vellons al caliu, puntualitzats amb un polsim de sal –sal fina–, ja és més que suficient. Si volen fer-se els sofisticats, afegeixin una gota, una de sola, de Cointreau o qualseol altre licor de taronja als bolets, tot i que jo m’estimo més la senzillesa del producte tal qual.

Els bolets han de ser tractats amb una suavitat total. Collits el mateix jorn, poden fer un sopar molt ben trobat: en cre-ma, en truita, remenats amb ous, formant part d’una sopa, amb pasta o de mil maneres

diferents fan de bon menjar. A més, ara que la dietètica s’ha fet la reina absoluta de les estovalles, sàpiguen que els bolets no engreixen gens ni mica. Cap prevenció, doncs, llevat de la de no consumir espècies que et puguin portar a fer les postres amb sant Pere.

Els romans, que de menjar diuen que en sabien –cosa de la qual jo discrepo– els menja-ven amb coberts d’àmbar. No cal que arribin fins aquestes extrems. Esmento això per remarcar la importància que aquells patricis tan greus i tan disposats a matar-se els uns als altres donaven als bolets.

La cosa social del bolet, a casa nostra, és que ha estat un plat tant de la pagesia com dels treballadors, com dels benestants. Com diria un modern, és un plat trans-versal. Jo defujo d’aquestes falòrnies, perquè un bolet és un bolet i poca cosa més. Per

això, no m’agraden les inven-cions com ara el carpaccio de bolet. Aquest és un aliment de supervivència, com el cargol, l’escudella o el cap i pota, que es mereix tots els respec-tes. Són plats arqueològics, història viva del nostre poble.

No juguem a firetes amb ells, si els plau.

Reconec, però, que sóc un vell afeccionat a la conserva de bolets en vinagre. Aquells pots on pots trobar botons de petits rovellons amarats de vinagre bo, vínic, i no pas una cosa química sense pare ni mare, fan un aperitiu magní-fic acompanyat d’unes olives arbequines i un vermutet de Tarragona. No cal sortir de Ca-talunya per a girbar minutes d’una certa consistència.

I, ja que som parlant de minutes, em decanto que els bolets tinguin presència per ells mateixos, és a dir, tot i que acompanyen de manera esplèndida qualsevol plat, m’agrada que es manifestin tots sols. Uns ous de reig remenats amb ous frescos no han de tenir més adob que el del pebre bo, l’oli o la mantega –per què no el llard?– i la sal corresponent. De sal, poca. Ho salem tot massa, trobo, i matem el gust subtil del bolet. Si els hem de fer així, deixeu

que els bolets suin una mica a la paella abans

d’afegir els ous. Que treguin les humitats.

Restarà un gust de bosc fantàstic.

Ara, si és del gust de la casa o de qui cuina acompanyar la carn amb bolets, jo us demanaria

que empressiu carns tendres, com

ara la llata del fricandó, carns que no magreixin

gaire. I, sobretot, no deixeu que els bolets quedin eixa-rreïts. Una carn seca acom-panyada d’uns bolets sense suc ni bruc són un dels més lamentables espectacles que la culinària pot oferir als seus amants fidels.

Dit això, bon profit i bons bolets!

Miquel Giménez és comunicador

Miquel Giménez

Un plat de boletsEls bolets sempre han estat un plat transversal a Catalunya Històricament, n’han menjat tant benestants com treballadors

OCTUBRE DEL 2009 35DBolets Opinió

a la tardor...

venda al major de cistellsC/ Sardana, 25 - 08600 BERGA

Tel. 938 210 296 - Fax 938 212 [email protected]

C/ Del Pont, 40 - 08250 ST. JOAN DE VILATORRADATel. 938 734 410

[email protected] / [email protected]

La nostra és una comarca molt i molt boletaire. Sempre hi ha hagut gent que ha anat al bosc a

buscar bolets, però som molts més els que en mengem.

El Berguedà té unes mun-tanyes espectaculars, els seus boscos produeixen —per a mi, és ben clar— els millors bolets del món.

Hi ha terres o contrades que poden donar més bolets o més diferents que els nostres, però el gust i l’aroma dels bolets del Berguedà són únics.

Fa uns anys, prou que me’n recordo bé, el Josep Casafont de Berga, el Xe, va demanar al meu pare que li enviés les da-des dels concurs de bolets que feien a principis dels anys 50 per diversos pobles del Vallès. Aleshores, vivíem a Grano-llers. Evidentment, el pare li

va trametre ràpidament totes les dades sol·licitades. Això ho explicava Josep Casafont a Jordi Puntes en una entrevista a la revista cultural L’Erol, número 17, de l’any 1986, on el Xe també explicava els orí-gens de Penya Boletaire o dels concursos de bolets de Berga.

Com que al Berguedà tenim bolets bons i exquisits, el que hem de fer és anar a menjar-los a qualsevol dels restaurants de la comarca i, en aquests deliciosos establi-ments, hi trobarem una diver-sitat i varietat de preparació dels bolets que fa pocs anys era impensable.

Si els volem comprar, les carreteres berguedanes són curulles de venedors de bolets a peu de camí, però encara no s’ha fet un paratge o un lloc on s’hi puguin anar concen-trant.

Potser els millors, i no pas únics, són els de Cal Rosal o Guardiola, que n’han centra-litzat la venda i han proveït d’uns mínims equipaments als compradors.

Berga, tot i disposar del mi-llor mercat setmanal comar-cal, que es fa els dissabtes al Vall, encara no ha ubicat dins del perímetre urbà ni prop del Vall un lloc on fer les ofertes i compres boletaires. Potser, al camí del cementiri prop del parc dels bombers i de l’institut Guillem de Bergue-dà, just al costat de l’autovia que porta als barcelonins cap el túnel del Cadí, el podrien allotjar.

Aleshores, els forasters o turistes farien les compres boletaires sense allunyar-se de la carretera i el comerç que hi ha en aquell indret, i Berga gaudiria de més visitants,

però els savis i polítics locals ja decidiran el que correspon.

I un suggeriment: com deia l’escriptor Josep Maria de Sagarra a les seves memòries quan va definir la regina berguedana un dels embotits millors del món, sempre reco-manaré que, per acompanyar els bolets berguedans, cal menjar productes de casa com el porc, la vedella o el pollas-tre del Berguedà i visitar les pastisseries, forns o fleques, ja que els seus productes són per llepar-se’n els dits.

Ah, i un darrer consell! Si colliu vosaltres els bolets, no en mengeu mai cap que no conegueu. És l’única forma de gaudir-ne segurs.

Més val llençar un bolet desconegut que haver d’anar a l’hospital.

Ramon Felipó és escriptor

Ramon Felipó

Tocats del boletEls bolets del Berguedà són únics A la comarca, tenim exemplars bons i exquisits, i tam-bé és bo acompanyar-los amb embotits d’aquí i amb carn natural elaborada a la comarca


Amb la col·laboració de: RACC CANIGÓ · QUIROBELL · VARIAL · RESTAURANT 9EN6 · BÀSIC PAS · CAROL BRUGUERA · MOTOS I BICILETES PUIG · INFORBER


Parlar de bolets, a Catalunya, era fins fa poc parlar de ro-vellons. Encara avui, la collita massiva

d’aquesta espècie eclipsa les altres captures d’espècies tant o més bones. Per sort, algunes iniciatives de divulgació sem-blen haver començat a posar el país en solfa. Ara, qui més qui menys coneix o ha sentit parlar de ceps, peus de rata, llenegues o moixernons.

Aquest monopoli del rovelló té en l’apartat culinari (que, no ens enganyem, és el que a mi m’interessa) un efecte col·lateral negatiu que, de mica en mica, hauríem d’anar co-rregint. Al receptari de molta gent, els bolets tenen consi-deració de patata. És a dir, no van més enllà d’una forma més d’acompanyar un tall de carn o de peix cuit a la graella (com el bolet) o guisat en la seva companyia. Això fa que certs bolets, menys abundo-sos que el rovelló, no tinguin pràcticament accés a les taules. Sortosament, algun espavilat va inventar l’omnipresent re-menat de bolets i, amb aquest truc, va aconseguir donar una certa sortida a aquesta colla de

bolets menys habituals.Cert que els grans restaurants

(els altres s’han de conformar amb els bolets “esclavitzats” que creixen en l’equivalent als hivernacles dels països del sud) ofereixen plats monogràfics que van del carpaccio de ceps a la crema de moixernons passant per alguns saltats de trompetes de la mort o cama-grocs, però els privilegis mai han estat tradició.

Perquè parlava d’efecte col·lateral negatiu? Doncs perquè la consideració del bolet com a comple-ment d’un plat deixa de banda moltes possibili-tats dels parents del rovelló. Bàsi-cament la de poder ser tractats com espè-cies aromàtiques o de sabor més que com a verdures d’acompanyament. De deixar de ser patata per esdevenir can-yella o vainilla.

El rovelló té un inconvenient. Es cor-ca. Les mosques saben molt bé que els seus ous, posats al centre de la copa, tenen moltes

opcions d’esdevenir larves a poc que el boletaire badi. Per tant, el rovelló no és un bolet que es presti a la conservació per assecat. Cal tirar d’envasat en oli o aigua per mantenir-lo comestible. Amb permís del congelat.

Però hi ha altres bolets –con-vindria recordar que els anti-biòtics els fabriquen parents llunyans dels bolets- que tenen capacitats que podríem con-siderar màgiques. Un cep pot

aparèixer mossegat pel llimac, però mai corcat. Tres quarts del mateix passa amb cama-grocs, moixernons, trompetes de la mort, múrgules i molts altres. Amb un valor afegit. A mesura que es van assecant, la seva potencia de sabor i olor augmenta. Perd pes, cert. Però amb molta menys quantitat podem perfumar un plat. Que d’això es tracta.

Els italians fa temps que van veure les possibilitats dels seus fungi i no s’estan d’assecar-los i oferir-los, a preus interessants pel productor, envasats al buit. I, més interessant encara, durant tot l’any. Convertint un

recurs estacional en intem-poral. Que no depèn de

la fal·lera de quatre o quatre mil afeccio-

nats de fora de la regió que, a més, exploten el recurs de forma gratuïta i no sempre responsable. No endebades, certs països d’Europa permeten collir bolets, però perse-gueixen qui ho fa

de manera exagera-da i clandestina.

Però tornem a la cuina. Ja us he dit que és el que m’interessa. Al meu rebost hi ha sempre un potet amb pols de cep. La que un venedor del mercat de la meva capital, Vila-franca del Penedès, té sempre disponible. Al costat dels bolets secs que de tant en tant també passen per les meves cassoles. I vosaltres em direu: Perquè vols la pols tenint el bolet sec? Doncs perquè de tant en tant, una truita a la francesa passi a ser una exquisidesa amb una mica d’aquesta pols. O un simple arròs blanc prengui una nova dimensió amb un toc d’aquestes pólvores màgiques.

Se que m’estic posant la soga al coll. Però les perso-nes que cullen (encara que no plantin) es mereixen més reconeixement que els copets a l’esquena. La llei de l’oferta i la demanda els està escanyant. Potser si escapen del dogal de la temporada transformant el producte faran un bé a la cuina i viuran millor. S’ho mereixen. Que els que volem menjar bé pagarem una mica més? Es el mínim, no?

Francesc Murgadas és professor i periodista gastronòmic

Francesc Murgadas

Pólvores màgiquesHi ha bolets amb capacitats que podríem considerar màgiques Algunes espècies no es corquen, sinó que es van assecant, i un cop seques, tenen valor afegit. Això beneficia la cuina i desestacionalitza el producte


PASSATEMPS Francesc Murgadas

SOPA DE LLETRES SUDOKU SOLUCIONS

Busca en vertical, horitzontal i diagonal, del dret i del revés, els següents noms de bolets:

*Noms extrets de: ‘El llibre dels bolets’, de Ramón Pascual

ANISAT APAGALLUMS BOSSA BROMOSA BRUNET CAMASEC CARLET CARRERETA CEP CIURENY

ENGANYAPASTORS ESCARLET ESCLATASANGS LLEMENA MATAPARENT NEGRET NIUET ORELLANA PEBRÀS PET DE LLOP

PEU DE RATA PINETELLPIPA PIXACÀ PUAGRA RABASSOLA ROVELLÓ TOFONA VAQUETA VINASSA

SOPA DE LLETRES

SUDOKU


Ràdio Berga

Fermí RiuMàrius Romero

Música 107.6Ràdio Berga renova la música. Una nova fórmula pensada per estar al dia de l’actualitat musical, dels èxits del moment i de les cançons que més sonen. Màrius Romero, al matí, i Fermí Riu, a la tarda, et presenten una per una les músiques que més t’agraden, i t’acompanyen minut a minut.

Ràdio Berga. La música que s’escolta.

Els 311 municipis de la província de Barcelona et sorprendran

Paratges naturals incomparables, turisme rural, termalisme, gastronomia,

esports d’aventura, turisme industrial, art i cultura...

Turisme a prop de Barcelona

www.turismepropdebarcelona.cat

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Dbolets 255x350 color.pdf 1 08/09/09 12:10

Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2009

Documents

Transcript of Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2009