7/31/2019 Diari Ms 2150

1/24

Dimecres, 17 doctubre de 2012nm. 2.150

www.diarimes.com

TARRAGONA

LAEQT avisa que lessituacions sn canviantsi hem de tenir clar comadaptar-nos al que passaLAssociaci Empresarial Qumica de Tarragonava presentar ahir linforme del 2012, on esradiografia el clster qumic tarragon.P3

REUS

Cap empresa shapresentat al concurspblic per la privatitzacidels Serveis FunerarisLAjuntament negociar amb les dues que shaninteressat de moment i el preu, per una concesside 25 anys, s de 10 milions com a mnim.P8

ESPORTS

Salamero, apel primertriom com atcnic grana, aMallorcaEl tcnic prepara canvisa lonze respecte al dediumenge.P14

Josep FlixBallesterosespera quearribin aviatels Papers deSalamanca

TARRAGONAAixho va assegurar lalcaldetarragon durant una

visita a larxiu municipal,que, ubicat a lantigaTabacalera, obrir lesseves portes dilluns.P4 Lalcalde va visitar ahir les tres plantes de qu consta larxiu.

CRISTINA AGUILAR

El nou Mercat Central vol seguir elmodel de la Boqueria de BarcelonaTARRAGONAEls venedors, que no compten de poder traslladar-se fins el 2015, plantegencanviar les dinmiques de venda per donar sortida als productes durant tot el dia. P2

TARRAGONA

La ciutat poleix els seusbarris grcies a unacampanya de netejaintensiva .P7

REUS

Oriol Pujol afrma quela poltica nacional noestar condicionada pelsacords de ciutat.P9

La plataorma Som loque sembrem demana a

lAjuntament que retirils del gliosat.P10

CAMP DE

TARRAGONA

Segons el PSC, uns 4.000joves de la demarcacies quedaran sense becalany vinent.P10

ESPANYA

Detenen 80 personesque pertanyien a ungrup que blanquejavaentre 200 i 300 milions alany.P13

AVUI

7/31/2019 Diari Ms 2150

2/24

2 diarims 17/10/2012

TARRAGONA

Laia Daz

Els venedors del Mercat Centralfa cinc anys que van estrenar lacarpa provisional. Com pas-sa cada any, ahir es va celebrarlaniversari amb un brindis ambcava sota de la pantalla que hi hainstallada a la porta lateral i quecompta els minuts i els segonsque fa que els paradistes van dei-xar lantic mercat.

Des de lAjuntament de Tar-ragona continuen mantenint lapostura que el remodelat edi-ci entrar en funcionament latardor del 2013, s a dir, daqua un any, una data que els ve-nedors del Mercat veuen moltimprobable. El president delsparadistes, Albert Ribot, assegu-rava que estrenarem el Mercat,com a molt aviat, lany 2015 per-qu ja fa dos anys que demanemper asseurens amb el consistoriper comenar a determinar quanir exactament a linterior deledici i si a dia davui encara noho sabem seria molt complicatque daqu un any ja estigussim

funcionant a laltre edici.Ara b, Ribot no es mostrava

preocupat perqu sendarrereixi

la data del trasllat perqu quanes va construir aquesta carpaprovisional ja ho vam fer amb les

millors condicions perqu sab-em que aniria per llarg. Algunsens van criticar per gastar-nos

ms diners dels previstos, perara si hem destar ms temps aquno ens trobarem cap problemaamb la conservaci de lespai.Segons Ribot abans docialit-zar el trasllat s imprescindibledeterminar quants paradistes hicontinuaran i tamb remarcavaque shauria de fer un estudi demercat per saber quines sn lesnecessitats dels tarragonins enmatria de comer.

Un nou model de mercatQuan marxem cap al nou edi-ci hem de ser ms agosarats icanviar el model de mercat que

coneixem ns ara, armbot. Des de lAssociaci dedors han agafat com a exa seguir els models del de San Miguel de Madride la Boqueria de Barcelomat el normal s que es el producte fresc per condurant el dia, a la tarda s

de potenciar els precuinaaliments envasats i de cvespre, per qu no oferir el menjar que venem per mir directament aqu?, cava Ribot.

Aix doncs, el que volenradistes s que el Mercat dser un lloc que nicameobert als matins i on majament sofereix productesin que el que es vol s format perqu en temps cactuals s bsic seguir viutant-nos a les necessitatciutadania, armava Rib

Finalment, el presidenvenedors va agrair lactituregidora de Comer, Patrton, de qui va assegurar qsempre ens entenem, pnormal perqu els interesstenim no sempre sn els xos i no sn tot ors i violetenint en compte que laregidor (el republic SergRios) era molt tancat, aramnim dialoguem.

La remodelaci que sesal Mercat Central tindr unal que rondar els 27 mdeuros.

COMER

Els venedors del Mercat Central nocompten traslladar-se fins el 2015Ahir van celebrar de forma irnica amb un brindis amb cava que fa cinc anys que van installar-se a la carpa provisional

LAjuntament mantque el trasllat es far latardor del 2013, per elsvenedors no hi confien

Els venedors volencanviar el format delMercat i fer-lo similar alde la Boqueria

Alguns dels venedors van brindar ahir al mat sota la pantalla que compta els dies que passen.

CRISTINA AGUILAR

LAjuntament conper avui al migdiaminut de silenci

LAjuntament de Tarragconvocat un minut deci per condemnar la mort per violncia de gEn aquest cas, lltima vva ser una vena de Sales de la Rpita mortaa mans de la seva par78 anys. El marit va mdijous passat, per no vfessar el crim ns diuquan es va trobar el cde la dona. El minut dees far a les portes de lAment a les dotze del mi

7/31/2019 Diari Ms 2150

3/24

317/10/2012diarims

TARRAGONA

FELICITACIONS

Feliz Cumple Martn! Siguecompartiendo tu alegra contodo el mundo como lo hashecho en estos 4 aos! Te que-remos mucho. Tu familia.

A.Porta

LAssociaci Empresarial Qumi-ca de Tarragona (AEQT) va pre-sentar ahir linforme pblic 2012que, en base als indicadors delany passat, fa una radiograa alestat del clster qumic de Tar-ragona. Segons el president delAEQT, Joan Pedrerol, el sectorexperimenta, arreu de lEstat, uncreixement lleuger que permetmantenir lactivitat industrialgrcies a les exportacions. Defet, aix ho evidencien les dades,ja que, segons va detallar Pedre-rol, aquest any 2012, el sectorqumic espanyol exporta un 48%de tot el que fabrica, i la previsis que, de cara al 2014, es passidel 50%.

A Tarragona, que les expor-tacions sn clau per al sectorqumic encara s ms evident, jaque ja sexporta un 60% del quees produeix. Anem per davant, iaix demostra que a lAEQT sompuntals, perqu representem el25% de la indstria qumica es-panyola, va defensar Pedrerol.

Ara b, el sector no estexempt ni allat de factors que,dalguna manera, els poden per-judicar. Intentem que ens afec-tin el mnim possible, apun-tava el president de lAEQT, almateix temps que assenyalava

la necessitat de ms infraestruc-tures per seguir exportant i elnou gravamen en la produccidenergia en el qual treballa el

Govern espanyol. Aix ens afec-ta i pot minvar la nostra compe-titivitat, va alertar Pedrerol, queva recordar que el Govern deMariano Rajoy espera recaptar1.500 milions deuros a tot Espa-nya amb nous impostos energ-

tics per cobrir el dcit tarifari deles elctriques. Creiem que s elsector energtic el que ha destaral servei de les empreses, i no al

revs, va defensar el presidentde lAEQT, que va reiterar que sitiren endavant aquests nous im-postos, ens pot afectar perquen un mn competitiu els mar-ges sn molt estrets, i tamb potcondicionar futures inversions.

Adaptar-se a lentornPer com va explicar Pedrerol, alAEQT sn conscients que les si-

tuacions sn canviants, per aixhem de tenir molt clar com adap-tar-nos al que passa. Un argu-ment que tamb apliquen en laseva postura vers el futur polticde Catalunya. Som agents in-dustrials i ens hem dadaptar a

lentorn que estem treballant, jasigui des del punt de vista poltico econmic, va apuntar Pedre-rol. En aquest sentit, el president

de lAEQT va assegurar que enaquests moments, el que estlimitant lactivitat empresarials la conjuntura econmica.Muntar una planta nova oapostar per noves inversions nos un problema de discussi po-ltica, sin de quin mercat hi ha, ia Espanya, en aquests moments,no nhi ha cap, va argumentarPedrerol.

El projecte del tercer filLinforme pblic que va presen-tar ahir lAEQT tamb parla deltercer l com la soluci provisio-nal per a lample de via europeui per garantir la competitivitatdel clster. En aquest sentit,la patronal celebra que shagicomplert el comproms de laministra de Foment, Ana Pastor,que havia assegurat que als pres-supostos del 2013 hi hauria unapartida econmica per aquestasoluci. Aix, el projecte de lleicontempla 50 milions deurosper al tercer l a la demarcacide Tarragona, tot i que lAEQTlamenta que, per contra, shagioblidat lA-27. De totes maneres,a lespera que el comproms dela ministra es mantingui Pastorva dir que el tercer l es licitariael 2013, en projectes vinculatsa aquesta infraestructura, comlestaci intermodal de BASF, noshi comenar a treballar nsque tamb comencin els treballsdel tercer l.

ECONOMIA

LAEQT alerta que el nou gravamenenergtic pot reduir la competitivitatLes qumiques de Tarragona lideren les exportacions del sector a lEstat ja que venen a fora el 60% dels seus productes

CRISTINA AGUILAR

LAEQT va presentar ahir a la Cambra de Comer linforme pblic del 2012.

7/31/2019 Diari Ms 2150

4/24

4 diarims 17/10/2012

TARRAGONA

EFE

Agents del Cos Nacional dePolicia han detingut a Terol iTarragona dos homes per laseva suposada implicaci en lamort per estrangulament dunhome de 69 anys, ocorregut elmes de juny passat a la ciutat deValncia.

Segons inorma la Policia,les investigacions es van iniciarel 21 de juny desprs de desco-

brir-se el cadver dun home de69 anys, dorigen peru, senseaparents signes de violncia, aldomicili on residia en compa-nyia dun matrimoni. No obs-tant aix, lautpsia va revelarque la mort havia passat el dia20, aix com que lorigen era perestrangulament.

Les investigacions van portarla Policia a una localitat de Terolon residia un sospits, aix coma Tarragona, on vivia un ami-liar daquest. Els agents vandescobrir que la vctima haviaconegut el sospits de 22 anysque vivia a Tarragona durantun viatge realitzat en tren des

daquesta ciutat fns a Vaaix com que el 18 de juvia anat a recollir-lo a ldautobusos ja que arribacapital valenciana procedTerol. Es va allotjar duradies al domicili, sentintganyat ja que li havia oeina inexistent, per posment tornar a Terol, exPolicia.

Finalment sel va deTarragona, a la matinapassat dia 4, com a supotor dun delicte dhomaquell mateix dia, en unlitat de Terol, un amilia suposat autor dun dencobriment. Els agener un escorcoll a Tarron van intervenir eecttrets a la vctima. Un ddetinguts va passar a disjudicial que va decretaringrs a la pres, mentlaltre va ser posat en llno sense abans ser advelobligaci de comparixvant de lautoritat judiciasigui requerit.

Un detingut a Tarragonper estrangular un homa Valncia

ACTUALITAT

Dues detencions ms a Terol pel mateix fe

Vicente M. Izquierdo

Ser aquest dilluns quan, fnal-ment, obri les seves portes lar-xiu municipal, a les installacionsde lantiga Tabacalera. Han estatmolts mesos de treball en elsquals shan traslladat tots aquellsdocuments que, a partir de lapropera setmana, la ciutadaniapodr conixer de primera m.De et, el patrimoni documentalde la ciutat de Tarragona ser,des de dilluns, accessible per atothom.

Ahir ho va confrmar lalcaldede Tarragona, un Josep Flix Ba-llesteros que, acompanyat delsregidors Carme Crespo i Pau P-rez, va visitar ahir lespai, de tresplantes, entre les quals sumenuna supercie de 2.400 metresquadrats. En la primera daques-tes shi troba el centre dimatges,el qual gestiona, tracta i dion

la documentaci en imatge dela ciutat. A la primera, larxiuhistric conserva i gestiona elsdocuments que ha rebut lAjun-tament de Tarragona, entre elsquals, segons lalcalde, esperemtrobar-hi molt aviat els papers deSalamanca. Creiem que aquestsprop de 2.000 documents hande ser a Tarragona i anirem oncalgui per aconseguir-los. Sabemque la Generalitat hi est al da-munt. En la tercera planta shiubica larxiu administratiu i shirealitza la gesti documental.

Per a aquest equipament shihan invertit 2,1 milions deurosdels Fons Zapatero, segons de-tallava un Ballesteros que es e-licita perqu shagi pogut enlles-tir un equipament que, segonslequip de Govern, era comple-tament necessari paer a la ciutat.

Aqu shi han traslladat una

gran quantitat de documentsarribats de diversos indrets, comalguns que hi havia en un pol-gon, segons lalcalde, i daltres

que estaven repartits en els edi-fcis que el consistori tarragont repartits per la Rambla i a laplaa de la Font.

HISTRIA

Larxiu municipalobrir portes alantiga Tabacaleraaquest dillunsLespai, amb 2.400 metres quadrats de

superfcie, t fins a tres plantes

CRISTINA AGUILAR

Josep Flix Ballesteros, ahir a larxiu.

7/31/2019 Diari Ms 2150

5/24

517/10/2012diarimsPUBLICITAT

7/31/2019 Diari Ms 2150

6/24

6 diarims 17/10/2012 PUBLICITAT

7/31/2019 Diari Ms 2150

7/24

717/10/2012diarims

TARRAGONA

A.Porta

LAjuntament de Tarragona haengegat aquest mes doctubreuna campanya de neteja intensiva que recorrer tots els barris dela ciutat. La campanya Posem apunt el teu barriva donar el tretde sortida la setmana passada albarri del Port i la Part Baixa de laciutat i, fns al proper dia 25, esdur a terme als carrers daquesta zona de la c iutat.

Es tracta duna actuaci de

neteja intensiva, explica el regidor dEspais Pblics, AntonioRodrguez. Per dur a terme lesaccions de neteja, se senyalitzenels carrers dies abans perqu elsvens no estacionin, durant eldia indicat, els vehicles al carrer.Com explica Rodrguez, sensevehicles aparcats, les actuacionsde neteja, que es duen a termeamb aigua a pressi, sn msintensives. Daquesta manera,tamb es detecten coses que,

amb els cotxes estacionats, scomplicat de veure, explica elregidor.

En aquest sentit, saproftaaquesta campanya de neteja per

realitzar, si s necessari, tasquesde jardineria, de senyalitzaciviria, o de reparaci de marquesines, fns i tot. Tamb sactuaen lenllumenat pblic, si cal,

comenta Rodrguez.El proper barri on es dur a

terme la campanya de neteja sSant Pere i Sant Pau, on siniciaran les tasques a fnals de mes.

ESPAIS PBLICS

El consistori posa apunt els barris ambuna campanya deneteja intensivaEs va iniciar la setmana passada a la Part Baixa i

es dur a terme a tots els barris de la ciutat

CRISTINA AGUILAR

Els vehicles de neteja poden realitzar millor les seves tasques perqu no hi ha vehicles aparcats.

Organitzen unajornada de voluntariatde revegetaci a laPlatja Llarga

LAjuntament de Tarragonai lAssociaci Aurora convoquen per dissabte una acci

de voluntariat per a la revegetaci dun tram de dunes de laPlatja Llarga. El projecte t elsuport de la Fundacin Biodiversidad, a travs del seu programa Playas, Voluntariado yCustodia del Territorio i hi collaboren la Plataorma Salvemla Platja Llarga i el grup ecologista GATA. Lacci s oberta ala participaci de tothom i volomentar el voluntariat ambiental i augmentar la biodiversitat de la vegetaci dunar atravs de la revegetaci, leliminaci despcies invasores ila retirada de residus. La ormalitzaci de les inscripcions iel repartiment del material entre els voluntaris ser a partirde dos quarts donze del mat.

La Cambra de Comermarxa de missi aEquador i ColmbiaLa Cambra de Tarragona estar fns el 20 doctubre demissi comercial a Equador iColmbia, en una nova iniciativa dinternacionalitzaci ala qual prenen part una desena demprenedors. Aquestamissi est orientada a emprenedors de la construcci ilalimentaci, ja que sn duesactivitats amb una orta de

manda en aquells mercats. Deet, a ambds pasos la Cambra ja hi ha realitzat anteriorsprospeccions de mercat.

Redacci

El proper 5 de novembre ar divuit anys del trasps de Joan Toms i Bartol, ms conegut coma mossn Toms, rector durantmolts anys de la parrquia deSant Mag al Portal del Carro.

s per aquest motiu, i amblobjectiu dhonrar la seva tasca,que el tarragon Josep Suriol hapresentat a lAjuntament una

sollicitud perqu la plaa quehi ha davant de ledifci del Rectorat de la Universitat Rovira iVirgili (URV), a la part superiorde laparcament Jaume I, duguiel nom de mossn Toms.

Suriol a aquesta deman

da perqu es recordi la tascadaquest mossn que durantmolts anys va ajudar les persones ms necessitades de la

Part Alta, sobretot aquelles quetenien algun tipus de malaltiamental.

Toms va ser administradorde lErmita del 1987 fns el seutrasps al 1994. La seva tasca vaser tan destacada que ja a anys

que una esttua a mida real delmossn dna la benvinguda alseligresos a lentrada del Portaldel Carro.

Demanen que una plaa porti el nomde mossn Toms, rector de Sant Mag

ACTUALITAT

El tarragon Josep Suriol ha fet la demanda a lAjuntament de Tarragona

CRISTINA AGUILAR

Mossn Toms t una esttua a lentrada del Portal del Carro.

7/31/2019 Diari Ms 2150

8/24

8 diarims 17/10/2012

REUS

Redacci

Lalcalde de Reus, Carles Pelli-cer, el president del Comit Lo-cal de Reus de la Creu Roja, JosepMiquel Segura, i la delegadageneral de La Caixa a Tarrago-na, Empar Martnez, van signarahir la renovaci dels convenisde serveis que donen suport a lagent gran, com sn el programade menjar a domicili, i el projecteSistema Intelligent de Monito-ritzaci dAlertes Personals (SI-MAP), que consisteix en ls delocalitzadors GPS per a personesamb deteriorament cognitiu lleui/o moderat, per fomentar laseva autonomia.

La renovaci daquests dos

serveis, amb la signatura delsconvenis corresponents, permetcontinuar donant suport a lespersones grans de Reus que honecessitin, i fomentar-ne la sevaautonomia, aix com millorarla seva qualitat de vida. Lreade Benestar Social treballa per-qu les nostres persones gransmantinguin una bona quali-tat de vida, i per aix s moltimportant que entitats com laCreu Roja i La Caixa continundonant suport a programes comaquests, arma lalcalde, CarlesPellicer.

Per la seva part, la delegada

general de La Caixa a Tarrago-

na, Empar Martnez, va agrar alAjuntament de Reus i a la CreuRoja la possibilitat de collaboraren els dos projectes. Martnez vareiterar el comproms de La Cai-xa amb Reus i el suport de len-titat a la gent gran, que es mantinvariable des dels orgens de LaCaixa fa ms de cent anys.

Finalment, el president delComit Local de Reus de CreuRoja, Josep Miquel Segura, va ex-posar que el programa de Dinarsa domicili i el Projecte SIMAPformen part de lactivitat deCreu Roja respecte al collectiude gent gran, i fa realitat el lema

de la instituci que diu Cadacop ms a Prop de les Persones.

Pel que fa al servei de menjar adomicili, el cost total previst peraquest 2012 s de 14.647 eurosanuals, de qu la Creu Roja as-sumeix 2.745 euros, lObra Social

La Caixa aporta 6.000 euros,i lAjuntament la quantitat res-tant.

En el programa SIMAP lAjun-tament de Reus s lencarregat, atravs dels tcnics de Serveis So-cials, de proposar les persones

que sn susceptibles delaparell, amb el seu conment previ. La Creu Rojmeix les tasques correspal desenvolupament del i nalment lObra Social xa hi destina 10.000 euro

Josep Miquel Segura, de la Creu Roja; lalcalde; Empar Martnez, de La Caixa, i Montserrat V

Es renova el conveni de suportper a la gent gran amb lObraSocial La Caixa i Creu Roja

BENESTAR SOCIAL

Per als programes de menjar a domicili i del localitzadors GPS SIMAP

Susanna Cases

Nou revs per les delicades -nances municipals. Cap empresasha presentat al concurs pblicper la privatitzaci dels ServeisFuneraris de Reus, que preveuuna concessi del 95% per 25anys. Desprs que la licitaci delcontracte queds deserta ahir,un cop nalitzat el termini per ala presentaci dofertes, lalcaldede Reus, Carles Pellicer, ha donatinstruccions als serveis tcnicsde lAjuntament i dInnova periniciar converses amb les duesempreses que, en un principi,van mostrar inters per optar a lagesti de la Funerria.

En aquesta lnia, lhoritz quesobre a partir dara s un proce-diment negociat, amb les duesinteressades ns al moment pertamb amb altres empreses delsector que mostrin a partir darala seva intenci daconseguir lagesti de la Funerria.

Procediment negociatSegons estableix la normativade contractaci, es permet lad-judicaci del contracte a travsde procediment negociat, en elcas com ha passat a Reus queshagi declarat deserta la licitaciper procediment obert i no esmodiquin aspectes substanci-

als del plec de condicions, coms la voluntat del govern.El que si que salterar ser el

calendari xat, que preveia per al

mes de novembre modicar els

estatuts de la Funerria i signarel contracte. A banda del proce-diment negociat, a partir darasobren diferents escenaris i ca-

mins possibles, que passarien,en cas que fracassessin les nego-ciacions, per una nova licitaci ob per modicar el plec de con-dicions.

Privatitzaci del 95%

A partir de les valoracions deconsultors externs, es va xar unpreu mnim de licitaci de 10 mi-lions deuros per la venda, per un

termini de 25 anys, del 95% dela Funerria, passant de lactualgesti directa amb una empresamunicipal a una gesti indirectaa travs duna empresa mixta.

El plec de condicions, enaquest sentit, va marcar que

lincrement del preu dels serveisfuneraris es limitaria a laugmentde lIPC, aix com que es prote-giria la continutat dels treballa-

dors de lempresa i es denirienmecanismes de control, comlautoritzaci de preus pel Ple delAjuntament, la presncia muni-cipal al consell dadministraci oel comproms de no deslocalitzarla societat.

Esforos pblics i privatsDes del govern de Reus, desprsque cap empresa shagi presentatal concurs per privatitzar la Fu-nerria, es mant, per, lapostaper la suma desforos pblics iprivats per millorar lecinciaen la prestaci dels serveis senseperdre qualitat, en un momenten el qu la situaci de les arquesmunicipals s delicada i davantla necessitat de capitalitzacidel Grup Ajuntament davantlactual conjuntura econmica.

Tot i que ocialment no hantranscendit les empreses delsector interessades en la gestidels Serveis Funeraris ni shanpronunciat al respecte, des dunprincipi es va apuntar cap alGrup Mmora, amb presncia adiverses ciutats de la demarca-ci, com Cambrils, les Borges delCamp, Montblanc, Salou, SantaColoma de Queralt i Vila-seca.

Tamb es va apuntar cap a Fu-nespaa, que gestiona el tanatoride Tarragona, i cap a Serveis Fu-neraris Integrals, amb presnciaa Barcelona i a diferents munici-pis de la demarcaci de Barcelo-na i Girona.

El plec de condicionspreveu una concessi de25 anys a un preu mnimde 10 milions deuros

MUNICIPAL

Cap empresa es presenta al concursper privatitzar els Serveis FunerarisLa licitaci del contracte ha quedat deserta i lAjuntament negociar directament amb les dues interessades fins al moment

OLVIA MOLET

Imatge darxiu de lexterior del Tanatori de Reus.

Bravium Reviu ja t400 inscrits per rela inauguraci delteatre Fortuny

Lorganitzaci del BReviu, la iniciativa queviure la inauguraci del

Fortuny 130 anys desprsuperat els quatre-cencrits. El punt dinformadurant aquests dies hsituat a lExproReus ha pdonar una embranzidatant al nombre dinscriPrecisament aquesta ncia ha perms visuque moltes personesesperant a ltima hoconrmar la seva assisel que pot dicultar totcediment per lelecci dtuari i posterior arranjEn aquest sentit el prdel Bravium Teatre, Amens, fa una crida malitzar quan abans mparticipaci a lacte. Ala complexitat de tot eldiment, i a diferncia dpot passar en daltresciutadans, el que hi vulgticipar no pot esperar ama setmana per conrque difcilment podremdre la seva petici, diuns, que insisteix en deals interessats que coamb el teatre ja b siguinicament o desplaant-sonalment a les instaldel carrer de la Pres odia de dilluns a divendset a nou del vespre, atendre a tots els intereEstem parlant dun acdels que faran poca.

una llstima que a poalg laments no haverticipat, continua el predel Bravium.

7/31/2019 Diari Ms 2150

9/24

917/10/2012diarims

REUS

El Congrs Nacional deJoves Cambres tindrlloc a Reus del 26 al 28doctubre

El Congrs Nacional de JovesCambres tindr lloc a Reusdel 26 al 28 doctubre. Entre

els objectius fxats per la JoveCambra Internacional (JCI) deReus, organitzadora, fgurenla de donar a conixer la ciu-tat als prop de 200 membresactius, personalitats rellevantsen la histria de les entitatslocals, simpatitzants i relatiusarribats darreu de Catalunya,aix com una representaciinternacional de lentitat. Coma una de les rees importantsdaquesta entitat, la ormaci,comptaran amb les conern-cies i cursos de primer ordreimpartides pel director HubInnovaci de la URV el capde gesti dinnovaci ACCI,Raimon Sams, coach proes-sional i fnancer o Xesco Espar,coach esportiu i emocional.

El Cicle de Cinemacontinua avui amb laprojecci de Un cuentochino

El set Cicle de Cinema, orga-nitzat pel Centre Llatinoame-ric de Reus, continuar avuiamb la pellcula argentina Uncuento chino, que es projecta-r a partir de les vuit del ves-pre al Casal de les Dones. Uncuento chino, que va obtenirlany passat el Premi Goya a la

millor pellcula iberoameri-cana, s una comdia en quun cop ms destaca RicardoDarn, un personatge solitarii rondinaire, que ha dassumirun inslit canvi en la seva vidarutinria. Encara que la hist-ria en clau dhumor sembliabsurda, est basada en un etreal. El Cicle es realitza al Casalde Dones amb la collaboracide la Regidoria de Participacii el Consell Municipal de Soli-daritat i Cooperaci i el Casalde les Dones.

Susanna Cases

Estic molt convenut que encap cas aix certs acords a Reusi altres ciutats ha de condici-onar la nostra poltica. Aix esva expressar ahir el presidentdel grup parlamentari de CiUi nmero 3 a la llista de CiU perBarcelona a les eleccions al Par-lament, Oriol Pujol, en una con-erncia al Crcol de Reus, sobrelhoritz que es planteja entornal pacte de govern a Reus entreCiU i PP desprs de la maniesta-ci de l11 de setembre i el debatactual sobre el sobiranisme.

Acompanyat per lalcalde deValls i cap de llista de CiU a lescomarques de Tarragona, AlbertBatet, i lalcalde de Reus i nme-ro 3 de CiU per la demarcaci,Carles Pellicer, Pujol va assegu-rar que no ser CiU qui trenquipactes. Sorprn la acilitat delPP de deixar-se inuenciar. Potpassar que se li mani que canvila seva poltica a Reus, per noho canviar CiU, va continuarlactual secretari general de CDC.

Voluntat de la majoriaEn el marc de la conerncia queva oerir davant ms de 200 per-sones, Pujol va assegurar que nos noms una causa econmica,sn 35 anys articulant un Estatque no ha pogut ser. Sens titllade rupturistes. El tema s la rup-

tura? El que estem plantejant ssi sacceptar o no la voluntat dela majoria, va reivindicar Pujol.

Pujol tamb va subratllar laimportncia dels prxims co-micis. Sn les eleccions dela nostra vida. Catalunya t laoportunitat de decidir si vol em-petitir-se o emprendre el camde la llibertat. Qu ens oereixara Espanya? Rebutgen el plan-tejament de CiU i del presidentMas per no proposen cap alter-nativa. No oereixen solucions,actuen amb agressivitat contra

la nostra cultura i la nostra llen-gua, i, lluny doerir un projecteengrescador, diuen que volenespanyolitzar Catalunya, va dir.

Debat sobiranista al PleUn debat entorn al utur de Cata-lunya que eclipsar el proper Plede lAjuntament de Reus diven-dres, on tamb shan de debatreels canvis en les ordenances fs-cals i els impostos de lany vinent.I s que, a excepci del PP, la resta

de partits poltics amb represen-taci a lAjuntament CiU, PSC,Ara Reus i la CUP presentarantextos, que shauran de debatrei votar, sobre el cam que sha deseguir a Catalunya desprs de lamultitudinria maniestaci delpassat 11 de setembre.

Aix, CiU, que governa a la ciu-tat juntament amb el PP, presen-

tar una moci similar a la que vaser aprovada recentment al Par-lament de Catalunya, demanantque el consistori reusenc es po-sicioni a avor del dret a decidiri de la realitzaci dun consultaciutadana tot i que obviant elterme independncia.

Dret a decidirPer la seva banda, el principalpartit a loposici, el PSC, tam-b centra part del seu text en eldret a decidir dels ciutadansde Catalunya, davant loensiva

recentralitzadora que ha estatconsiderada inconstitucionalen reiterades ocasions pel Con-sell de Garanties Estatutries.Per aix, els socialistes reusencsproposen que el nou Parlamentsorgit de les eleccions del 25 denovembre promogui un reern-dum o consulta, acordat per,en el marc de la legalitat. Enaquesta lnia, el partit munici-palista Ara Reus tamb demanaimpulsar una consulta a la ciu-tadania.

La CUP va ms enll i, en laseva moci, demanar que Reuses declari territori catal lliure,tal com ja han et altres ciutatsde la demarcaci, com Tortosai Valls, governades per conver-gents. ERC, sense representaci alAjuntament, tamb va registraruna moci en aquesta lnia que,fnalment no ser deensada percap Grup Municipal.

No s noms una causaeconmica, sn 35 anysarticulant un Estat queno ha pogut ser

POLTICA

Oriol Pujol assegura a Reus que noser CiU qui trenqui pactesCerts acords a Reus i altres ciutats no condicionaran la nostra poltica nacional, afirma

CRISTINA AGUILAR

A lesquerra, Carles Pellicer, Oriol Pujol i Albert Batet, ahir al vespre al Crcol.

A excepci del PP, totsels Grups Municipalspresentaran mocionssobiranistes al Ple

La Fundaci PrivadaReddis lliura lesbeques a diversosestudiants de la URV

La sala dactes de la FundaciPrivada Reddis acollir avuia partir de les set de la tarda

lacte de lliurament de les quebeques que la Fundaci atorgades de lany 1995, a estudiantde la Facultat de Cincies Eco-nmiques i Empresarials dla Universitat Rovira i Virgil(URV) que realitzen una estadaacadmica en una universitaestrangera. La dotaci total, de15 mil euros, es repartir entrels 21 estudiants en unci denombre de mesos que haginestat a lestranger. Els estudiants van escollir universitatdIrlanda, Holanda, Romaniade Gran Canaria, de MadriddEsccia, dustria i dItlia, entre altres. En total, noualumnes van gaudir duna estada de deu mesos i els dotzealumnes restants, de cinc mesos. Lacte ser presidit pel president de la Fundaci PrivadaReddis, Valero Camps, la degana de la Facultat dEconomia Empresa de la URV, Maria Glria Barber, i el responsablede Relacions Institucionals dla Facultat dEconomia i Empresa tamb de la URV, AlberFonts.

Daltra banda, tamb avua partir de les set de la tardasinaugurar el nou curs de laFacultat de Medicina, a la capital del Baix Camp. A lactepresidit pel rector de la URVFrancesc Xavier Grau i la degana de la Facultat de Me-

dicina i Cincies de la SalutMontserrat Giralt, es lliuraranels premis Sant Lluc, amb unimport global de 1.200 eurosi que la Fundaci atorga cadaany a alumnes de MedicinaTamb es lliuraran les bequespostdoctorals per a la realitzaci de la tesi doctoral, ambuna dotaci de 7.800 eurosLa inauguraci tindr lloc a laFacultat de Medicina de Reus comptar amb la presncia devicepresident de la FundaciPrivada Reddis, Josep Roig.

7/31/2019 Diari Ms 2150

10/24

10 diarims 17/10/2012

REUS

Com evitar que soxidin les eines qu

sutilitzen per fer bricolatge a casaMoltes deixen de funcionar perqu es rovellen amb el pas del temps i la humitat

DECORACI

Redacci

Per portar a terme qualsevoltreball de bricolatge a la llar, enprimer lloc, cal disposar de leseines necessries i que aques-tes estiguin en bones condi-cions, ja sigui per elaborar latasca que es proposa i tambper a la prpia seguretat del quila realitza.

La gran majoria de personesguarden les seves eines en unacaixa en trasters, garatges o bal soterrani. En aquests indrets,

la humitat est present i aques-ta afecta les eines, en el sentitque les rovella i les fa obsoletes.Aix mateix, el pas del temps iel poc s que sen fa tamb snfactors que hi inueixen.

Hi ha diferents trucs caso-lans per intentar que les einesde bricolatge no soxidin i quees recullen en diferents blogsde decoraci i bricolatge. Enaquest sentit el ms conegut scar les eines en una bossa deplstic, amb una mica darrs otrossets de guix, que eviten lahumitat que pot haver-hi a les-

tana on es desen les eines. Unaltre dels consells que es dnaper evitar el rovell dalgunesparts de martells, claus angle-

ses i daltres utensilis s jar-les amb claus en una tde fusta de tal manera ques toquin entre elles i aixsoxiden.

Si, en comptes de prevel que sha de fer s curar, htamb una soluci: sha de njar leina amb un drap benllat o b de petroli o daiguadonant-li diverses capes.

Hi ha diferentstrucs casolansper minimitzarlimpacte de lahumitat a les eines

El rovell i la floridura apareixen amb els anys.

C

Ms de 1.500persones passen perla mostra CatalunyaBombardejada

Lexposici Catalunya Bom-bardejada. 75 aniversari delsbombardejos a la poblaci ci-

vil i les infraestructures cata-lanes, ha rebut entre el 17 desetembre i el 10 doctubre msde 1.500 visitants. El mun-tatge, installat durant aquesttemps als antics rentadors delCentre Cvic del Carme, haestat completat amb activitatsparalleles coordinades desde lArxiu Municipal, com araconferncies, presentacionsal mn educatiu o visites alrefugi antiaeri de la Patacada.Aquesta producci itinerantpromoguda pel Memorial De-mocrtic de la Generalitat deCatalunya sha pogut visitara diferents ciutats catalanes,especialment a les que vanpatir de manera intensa els

bombardejos de laviaci fei-xista. Aquesta mostra ha servitper recordar les ms de 5.000vctimes mortals i els milersde ferits que van originar els

bombardeigs a tot Catalunyadurant la contesa de 1936-1939. Semmarca en les acti-vitats que commemoren els75 anys dels bombardeigs i sesuma als actes es faran al llargdels anys 2012, 2013 i 2014.

El grup catal Lexactuar el properdivendres 19 a la sMtic de Reus

El grup catal Lexus el proper divendres 19 la Sala Mtic de Reus, d

presentar el seu nou dqu no es toquen les mans i cantar, entreJuliette, inclosa al disclatori de Rdio Flaixbacest format per Carles a la veu, Albert Nadal ateria, Jordi Aug als Toni Just a les guitarresA. Lpez al baix. Per es toquen les nostres publicat el maig de 201quart disc de la banda una dotzena de temaborden les formes qude comunicaci actuales persones. Concretel disc reclama les repersonals en la distnci el contacte hum en la comunicaci virtual. tura de portes ser a lescom a teloners, un quarra desprs actuaran ecom mai. Lexus iniciatuaci un quart dhorade la mitjanit. Les enanticipades tenen un p8 euros i es poden adqQuik de Reus, a lArsis ragona i a la mateixa Sade la capital del Baix Ca

Mnica Prez

La plataforma Som lo que sem-brem va ensulfatar ahir simb-licament lesttua del generalPrim per cridar latenci sobrels dherbicides amb glifosat iprotestar contra lautoritzacide transgnics tolerants a her-

bicides a Catalunya. La CUP pro-posar al proper ple municipaldavant la negativa del consis-tori de que ho faci la prpia pla-taforma ladopci duna sriedacords orientats a la retiradadaquest herbicida txic per partde lAjuntament, i la seva substi-tuci per altres alternatives, i en-gegar una campanya per cons-cienciar la ciutadania. SegonsSom lo que sembrem, el con-sistori empra el glifosat en trac-taments tosanitaris aplicats alsserveis municipals dInnova i lesBrigades Municipals, en espaispblics de la ciutat i daltres dejoc i freqentats per la poblaci.

El passat mes dagost, sis enti-tats reusenques van presentaralAjuntament documentaci in-formativa sobre els efectes queprovoca ls dherbicides txics

com el glifosat i contra lautorit-zaci de transgnics tolerants aherbicides a Catalunya. Gepec, ElBrot, La Hortiga, Slow Food Prio-rat, CGT Baix Camp i la CUP, sotala plataforma Som lo que sem-

brem sollicitaven tamb infor-maci de com es gestionen desdel consistori per tal de proposar

alternatives per una jardineriasostenible i no txica. La mancade resposta de lAjuntament haportat la plataforma a alertar pelseu compte la poblaci quant alrisc que suposen els herbicidestxics usats per lAjuntament, jaque est demostrat que la sevautilitzaci posa en perill la salut

de les persones.Malgrat la legalitat de ls del

glifosat, la plataforma va encetarahir una campanya pedaggicaentre aquells sectors de pobla-ci amb ms possibilitats de serafectats, i prepara xerrades, ta-llers i actes al carrer per als pro-pers dies.

MEDI AMBIENT

Som lo que sembrem ensulfata elgeneral Prim contra ls dherbicidesLa plataforma denuncia que lAjuntament empra glifosat txic en espais pblics de la ciutat

CEDIDA

Membres de Som lo que sembrem ensulfaten lesttua del general Prim en una acci de protesta.

7/31/2019 Diari Ms 2150

11/24

1117/10/2012diarims

CAMPDETARRAGONA

Redacci

Una trentena de ponents de Ca-talunya, Andalusia i Itlia par-ticiparan en el segon Simposi

Casteller que en una jornada in-tensa ha programat per al properdissabte 20 doctubre ponnci-es, comunicacions, taules rodo-nes i colloquis amb el pblic.

Els participants daquest se-gon simposi provenen de Barce-lona, Granollers, Esparreguera,el Vendrell, Lleida, Matar, Reus,Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vi-lafranca del Peneds, Vilanova ila Geltr, i de la mateixa ciutatde Valls. Hi seran representadesla Universitat de Girona i la Ro-vira i Virgili. Especialistes cas-

tellers, professors universitaris,productors de televisi, perio-distes de diferents mitjans de co-municaci, acionats i castellers

es donaran cita en aquest esde-veniment de carcter cientcque enguany trasllada dos delsdebats ms vius a les places alescenari del Teatre Principal deValls. El simposi debatr sobre laconcepci dels castells com es-port o tradici i sobre levolucide les construccions castelleres.

Tots els treballs senregistra-ran per la publicaci de les ac-tes, com ja va succeir durant lesFestes Decennals del 2011. Lespersones interessades a obtenirel certicat que acredita lassis-

tncia al 2n Simposi Castellerpoden sollicitar-lo a travs dedel correu electrnic simposi-castells@tinet.cat. Aquest certi-cat ser de deu hores.

La Coordinadora de CollesCastelleres de Catalunya i elConsorci per a la Normalitzaci

Lingstica a Tarragona tambhan volgut aportar contingutsal Simposi. Daquesta manera,la Coordinadora presentar les-trena duna App castellera ambinformaci general sobre el mncasteller, agenda geolocalitzadai altres utilitats.

Per la seva banda, el Consorciper a la Normalitzaci Lings-tica presentar un material delxic casteller en la sessi de latarda. El material consisteix enun pster amb totes les tipologi-es de castells actuals (pilar, dos,tres, quatre, cinc, set, nou...),

CEDIDA

Josep Maria Espins va participar en la primera edici del Simposi, celebrada lany passat.

Una trentena de ponentsparticiparan en el segonSimposi Casteller de Valls

CASTELLS

Salvador Tvora, encarregat dobrir la jornada

amb esquemes dun castell ambfolre i manilles, amb lesquemade les diferents parts dun castell..., i un dptic amb un recull delxic casteller. Aquest materias, de moment, digital, s a dirno simprimir en paper. Daltra

banda, el material s molt grca diferncia daltres reculls lxicsen qu hi havia molt de text: enaquest cas, moltes explicacionses resolen amb enllaos al Dicci-onari casteller del Termcat.

La ponncia inaugural del 2nSimposi Casteller tindr lloc a

partir de les deu del mat al Te-atre Principal i anir a crrec dedirector teatral Salvador Tvorade la companyia La Cuadra deSevilla, que compleix quarantaanys damunt dels escenaris.

Daltra banda, linvestigadoritali Mauro Civai ser lencarre-gat de tancar el Simposi amb unaconferncia sobre la festa dePalli de Siena com a exemple detradici i rivalitat entre els barrisdaquesta ciutat italiana, similara la que podem trobar al mndels castells.

Laia Daz

El Partit dels Socialistes (PSC)denuncia que al voltant de 4.000joves tarragonins es quedaranaquest proper any sense becaestudiantil arran de les retalla-des pressupostries en matriadeducaci aplicades pel GovernCentral.

El diputat Joan Ruiz va explicarahir que la reducci dun 5%dels diners destinats a bequesfar que molts nois i noies no re-

bin ajuda per estudiar i daquestamanera s impossible que es re-dueixi el fracs escolar tal comhavia proms lexecutiu de Mari-ano Rajoy. Daltra banda, tamben lmbit de leducaci, els pres-supostos del 2013 han provocat

que ms donze mil universitarishagin hagut de pagar una mitja-na de 500 euros ms per poderaccedir a la universitat. Ruiz vaalertar que la modicaci del sis-tema de concessi de beques quepermetr que el nivell dingres-sos econmics del demandanttingui menys importncia.

A ms, el diputat tamb va cri-ticar les rebaixes pressupostriesde lexecutiu de Rajoy en mat-ria de serveis socials. Segons elsclculs que han fet des del PSC,

unes 11.500 famlies de la de-marcaci tindran problemes percobrar els ajuts a la dependncia,tot i tenir-los reconeguts des defa temps. El 2011 van dir que elscobraments sendarrerien ns al2013, desprs ja van dir que nsal 2014 i ara ja han dit pblica-ment que no es cobrar ns el2015, va remarcar Ruiz.

Finalment, el diputat tamb vacarregar contra la retallada dun22% del pressupost destinat aCatalunya en matria sanitria.

El silenci del PPDurant la seva roda de premsa,Ruiz tamb va criticar el paperque han adoptat els diputats delPartit Popular (PP) de la demar-

caci. Vam demanar-los on hhavia partides pel Mercat Centrade Tarragona o pel pas a nivell dela plaa dels Carros, entre daltres infraestructures, i encaraestem esperant la seva respostaremarcava Ruiz que tamb des-tacava que per primera vegadaels diputats que formen part departit que est al govern no hansortit a explicar pblicament elspressupostos de lEstat.

Segons Ruiz, aix s una burla cap als ciutadans perqu unha de defensar els interessos deles persones que lhan escollitsi shan quedat afnics destar aloposici que reexionin si snecessari que continun anant venint de Madrid.

POLTICA

El PSC denuncia que 4.000 joves esquedaran aquest 2013 sense becaEl diputat Joan Ruiz critica laugment de taxes universitries que han hagut dassumir els estudiants

Els socialistes noentenen com els diputatspopulars encara no hanexplicat els pressupostos

SOCIETAT

El passat dijous 11 doctubre la Sala del Centre Recreatiu de Vi-lallonga del Camp va acollir una conferncia en qu es van re-latar els orgens histrics del municipi. La xerrada tituladaLescartes de poblaci va despertar linters de tots els assistentsinteressats a saber els antecedents del poble. Redacci

Conferncia a Vilallonga del Camp

CEDIDA

7/31/2019 Diari Ms 2150

12/24

12 diarims 17/10/2012

CAMP DE TARRAGONA

Imputen un ciutad sus percontraban de 102 bicicletes

POLICIAL

Agents de la Gurdia Civil vanintervenir fa dues setmanes aCambrils 102 bicicletes a unciutad sus, comercialitza-

des illcitament. Els efectius,que estaven fent un controlde vericaci scal en una ur-banitzaci, van observar unvehicle amb remolc que, enadonar-se de la presncia po-licial, va fer una maniobra eva-siva. Els agents van identicarel conductor, R.K. Zeno Paul,que transportava 102 bicicle-

tes de les quals no en vaacreditar la seva procelegal. Una vegada inspeel material, la Gurdia C

informar lhome que estar incorrent en una inde contraban, per realittivitats de comer i tinemercaderies no comunit

El material, que ponir un valor estimat al duns 35.000 euros, va a disposici de la Direccvincial de Duanes a Tarr

Es fomenta un sistemadinversi local al Vendrell

ECONOMIA

LAjuntament del Vendrell, atravs de lEspai Empresarial,impulsa la posada en funcio-nament dun sistema de parte-nariat i inversi local per tal defacilitar el desenvolupament deprojectes empresarials.

Lobjectiu general daquestainiciativa s crear un sistemasostenible que permeti po-sar en contacte emprenedors,partners i inversors, i facilitardaquesta manera que tots elsprojectes amb veritable poten-

cial que sorgeixin a la vVendrell i a la comarca dPeneds puguin desenvse amb total plenitud.

Durant tots aquests asuport al teixit empresaterritori, sha pogut oblexistncia de projectes sarials amb potencial devolupament que no podplotar totes les seves capper manca dun suport adient i duna conduccfessional slida.Redacci

Redacci

La propera edici de la Rutade Tapes de Valls Tastavalls,que se celebrar a la capital delAlt Camp entre els dies 18 i 28doctubre coincidint amb lesfestes de Santa rsula, tindren els vins de la DO Tarragonaa un dels seus protagonistes.Enguany, les 30 tapes que elabo-

ren la trentena destablimentsque participen en aquest esde-veniment gastronmic estaranmaridades exclusivament ambels vins de la DO Tarragona, queprodueixen vuit cellers daques-ta denominaci dorigen pro-cedents de la comarca de lAltCamp. Daquesta manera es pre-tn vincular la gastronomia de

la capital de lAlt Camp amb elsvins produts a la comarca sotael paraigua de la DO Tarragona.Participaran al Tastavalls el Ce-

ller Mas Bella (Masmolets, Valls),la Cooperativa de Valls, el CellerMas Vicen (Cabra del Camp), laVincola de Nulles, la Cooperati-va de Brm, Vinya Janine (Ro-dony), la Cooperativa de Vila-

rodona-Castell dOr i Vins Padr(Brm). A cada establiment elclient podr acompanyar la tapaque ha estat maridada per un ju-

rat extern amb alguns dels vinsseleccionats prviament pelsdiferents cellers.

La ruta mant el mateix preuque lany passat de dos euros imig per tapa i copa de vi. Lorga-nitzaci ha editat un llibret ambla informaci de les diferentstapes i vins que participen enel Tastavalls. Les persones queparticipin en la ruta i segellinel talonari a cada establimentpodran participar en un sorteigamb diferents regals al nal dela ruta.

Vuit cellers de la DO Tarragona de

lAlt Camp, a la Ruta de Tapes

VALLS

La iniciativa gastronmica tindr lloc entre els dies 18 i 28 doctubre

Els estudiants es manifesten en

defensa de leducaci pblica

PROTESTA

Els estudiants van iniciar ahiruna vaga general estatal en elmarc de la qual, avui, prota-gonitzaran diverses manifes-tacions en defensa de lense-nyament pblic. A la ciutatde Tarragona, nhan convocatuna a les dotze del migdia quesiniciar a la plaa ImperialTarraco i que nalitzar davantde la delegaci dEnsenyament.A Barcelona i en altres ciutatsde lestat espanyol tamb estprevist que es duguin a terme

altres protestes.Els estudiants, per, durant

la primera jornada de vaga, javan realitzar piquets informa-tius durant els quals van repar-tir fulletons informatius perdonar a conixer les reivindica-cions del moviment estudiantilal conjunt de la poblaci.

Per dem, a ms, es podriaconvocar una altra manifes-taci, en aquest cas conjunta iamb el suport de pares, mares iprofessors. Redacci

CRISTINA AGUILAR

Ahir van repartir fulletons informatius.

Homenatge a ManVzquez Montalb

Cambrils

LAteneu Roig de Cambcontribuir a la difusi di de la manera de penManuel Vzquez MonPer aix, com que dijonou anys que va mororganitzat un acte pque t com a objectiu a entendre una obra polidrica. Aix, un sepersones coneixedorVzquez Montalbn aran, des denfocs difereseva gura.Redacci

El Morell acull aqcap de setmana uexposici de bolet

La sala dactes de lAjundel Morell acollir, aqude setmana, la XVIII Eci de Bolets organitzalAssociaci Tocats deCom cada any es podrantot tipus de varietats atats en el seu entorn haLhorari de dissabte serquatre de la tarda a lesdiumenge de les deu da les vuit del vespre. Dige al migdia tamb es fadegustaci de bolets.Re

LONCE reparteix unpremi de 105.000euros a Salou en el

sorteig de dillunsLOrganitzaci Nacionalde Cecs (ONCE) ha repartit105.000 euros al municipi deSalou, en el sorteig que es vacelebrar dilluns passat. Sal-vador Torres Gasquez, ambel punt de venda a la PlaadEuropa daquest municipidel Tarragons, va vendre trescupons premiats 35.000 euroscadascun, cosa que fa un totalde 105.000 euros. La localitatde Salou pertany a lagnciaadministrativa de lONCEa Reus que presta serveis a410 aliats i compta amb 80agents venedors dels produc-tes de lOrganitzaci. Enguany,

i tenint en compte aquest pre-mi, ja sn 315.000 euros elsque han tocat a Salou. A msdel que va caure al municipidilluns, en el sorteig del 22 demaig, Luis Lpez ManzanaraPrez, amb punt de venda alcarrer Barcelona, va vendre siscupons premiats amb un totalde 210.000 euros. Durant el2012, lOrganitzaci ja ha re-partit ms de 39 milions i migdeuros a Catalunya, entre ellsun Cuponazo, divendres 14de setembre, a Maanet de laSelva,a Girona, premiat amb 9milions deuros.Redacci

Redacci

Albert Pereira encapalar la llis-ta de Solidaritat Catalana per laIndependncia pel Camp de Tar-ragona i les Terres de lEbre per ales eleccions del 25 de novembre.

s el que els independentisteshan decidit en unes eleccionsprimries que shan celebrat aReus aquest cap de setmana.Albert Pereira fou alcalde de laSecuita per Esquerra Republica-

na entre els anys 1997 i 2003 i foudirector general dAdministraciLocal durant el primer tripartit,sota les ordres del llavors conse-ller de Governaci Joan Carrete-ro. Actualment treballa de fun-cionari a lAjuntament de Reus is president del Consell Nacionalde Solidaritat Catalana.

Els militants tamb van vo-tar ahir els integrants de la llistaelectoral. Junt amb Pereira ani-ran a la llista Caritat Garcia, delBaix Ebre; Nria Coral, del BaixPeneds; Cesc Ivernon, del BaixCamp, i Jordi Molinera, del BaixGai. El partit encara no ha fetpblica la resta de la llista, ja quedesprs de les primries cal con-rmar que els resultats sadiuenamb la llei de la paritat i, si ses-cau, fer-hi els canvis necessaris.Hctor Lpez Boll, antic capde les de Solidaritat Catalana ales eleccions del 2010, tancar lallista del partit a Tarragona.

POLTICA

Albert Pereira, cap de llistaper Solidaritat Catalana

per TarragonaVa ser alcalde de la Secuita entre els anys 1997 i 2003 i director generaldAdministraci Local durant el primer govern tripartit

Preveuen posar enmarxa a la primaverael centre tecnolgicdAmposta

El projecte dantena tecnol-gica que subicar al polgondAmposta estar a punt per

a la primavera de lany vinent.Sota el nom de CETECOM,Associaci Centre Tecnolgicdel Composite, els impulsorsdaquest centre dinvestigacitecnolgica pblico-privatde les Terres de lEbre treba-llen amb aquest calendari uncop shan adjudicat les obresi ladquisici de la maquin-ria corresponent. El centre esdedicar a la investigaci dematerials compostos i les se-ves aplicacions en els sectorsnavals, aeronutic i elic. Laconstrucci daquest centrecompta amb una inversi d1,8milions deuros, nanada pelfons dindustrialitzaci es-tatal, i suposar la creaci devuit llocs de treball qualicats.Els impulsors del projecte snlAjuntament dAmposta i lainiciativa privada: lempresaAmposta Tecnolgics i Lami-nats de Catalunya (Lamicat) iel centre Fundaci CTM Cen-tre Tecnolgic, integrat a laxarxa Tecnio. El seu objectius crear un clster de mate-rials compostos al polgon delOriola.ACN

CEDIDA

El cap de llista de Solidaritat.

7/31/2019 Diari Ms 2150

13/24

1317/10/2012diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

ACN

Lorganitzaci criminal xinesaque va ser desarticulada ahir enel marc de loperaci Emperador blanquejava entre 200 i300 milions deuros lany, segonsvan inormar el secretari dEstatde Seguretat, Ignacio Ulloa, i elfscal Anticorrupci, AntonioSalinas.

Treien els diners de lEstat directament en maletins o a travsde paradisos fscals. De momentla policia ha et 125 registres, haembargat bns a 122 persones, iha intervingut 6 milions deurosen eectiu, joies, obres dart i armes. Ja shan et 80 detencions(nhi ha 110 de previstes) i nhi ha20 ms en curs a lestranger.

La investigaci va comenaral 2009 i segons van explicar elsseus responsables s la ms important de la histria de lAudincia Nacional en blanqueig dediners. Els principals delictes quesatribueixen als implicats snels de pertinena a organitzacicriminal i blanqueig de capitals,per tamb suborn, alsedat endocuments ofcials, contraban,contra la hisenda pblica, amenaces, contra la propietat intellectual i industrial i contra elsdrets dels treballadors.

El fscal Anticorrupci vaexplicar que en aquest cas noes pot parlar de mfa sin queseria un conglomerat de grupsorganitzats liderats per xinesos

que havien muntat el seu negocia Espanya. La Policia, que els seguia la pista des de eia dos anys,va sollicitar la detenci de 110persones a Espanya i 17 a altrespasos, per a aquestes aladesloperaci continua oberta i nototes estan detingudes.

Funcionaris implicatsSegons va explicar el fscal Anticorrupci, a lEstat hi haviapersones encarregades de blanquejar aquests diners i altres queactuaven com a collaboradorsnecessaris. En concret, lorganitzaci hauria subornat algunesautoritats i alsifcava documentsofcials del Registre Mercantil.Tamb hi havia coaccions i ame

naces als propis compatriotes, ms de delictes contra el dret atreballar.

Tenien dues maneres de blanquejar els diners. Una era ananpersonalment amb les sevemaletes plenes de bitllets fns ala Xina, on els rebia una part delorganitzaci que eia inversionimmobiliries o dun altre tipusUna altra orma era a travs detranserncies, creant les seveprpies agncies de transerncies, i tamb a travs de la compensaci, s a dir, buscant genque t diners que els ha collocaen paradisos fscals. Aquests espanyols enviaven diners a Xinades del parads fscal i a canvi rebien diners en eectiu.

POLICIAL

Vuitanta detinguts en una operacicontra un grup criminal xinsLorganitzaci, liderada per xinesos, blanquejava entre 200 i 300 milions deuros cada any

ACN

La imminent petici del rescateconmic per part del Governespanyol i la bona acollida dela subhasta de ttols per partdel Tresor, que va collocar mslletres de les que estaven previstes davant la orta demandadels inversors, van er dispararels nmeros la borsa espanyolaahir dimarts.

Lbex35 va acabar tancantla jornada amb un guany del3,41%, fns situarse als 7.940punts. Es tracta de lincrementms important del selectiuespanyol des de principis delmes de setembre. Tot i la rebaixa de la nota de lagncia

Standard&Poors als bancs espanyols, el sector fnancer vasortir especialment benefciaten aquesta jornada.

Les pujades ms signifcatives del sector fnancer les vaobtenir Bankinter amb un increment del 7,36% de benefcis,el BBVA, amb el 5,98%, el Bancde Santander, amb el 4,32% itamb el Banc de Sabadell, ambuna pujada del 4,21% de benefcis.

Per la seva banda, la prima derisc va caure dels 433 punts enlobertura de la jornada fns als426 punts bsics al tancamenti la cotitzaci dels bons a deuanys es va situar al 5,74%.

Lbex-35 es dispara perla imminent petici delrescat financer

ECONOMIA

La sessi va tancar amb guanys del 3,41%

ACN

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va instar el ministrede Justcia, Alberto Ruiz Gallardn, i lEstat a deixar de mirar

se el melic i prendre exemplede la prounditat democrticai del dileg del Regne Unit.

Homs va inormar que el pre

sident de la Generalitat, ArturMas, va enviar ahir una cartade elicitaci al primer ministredEsccia, Alex Salmond, i albritnic, David Cameron. Des

prs de contrastar lactitud delsdirigents anglesos amb les delsespanyols, Homs es va queixardel reguitzell de declaracions

del Govern central. Podremer una colleccionable del ques Espanya i els seus innombrables despropsits. Noms anque insultarnos i llanar improperis, va lamentar.

Amb la carta del presidentMas als dirigents escocs i britnic, Homs va voler donarresposta a les declaracions delministre de Justcia, AlbertoRuiz Gallardn, que va advertirque si Mas cometia un acte illegal, la responsabilitat serianoms seva. Homs va contras

tar lexemple de dileg i democrcia que ha donat al mnel Regne Unit amb les actitudsdel Govern espanyol.

El Govern instaGallardn a deixar demirar-se el melic

POLTICA

Mas envia una carta a Anglaterra i Esccia

EFE

Turquia i Sria van acordar promoure un alto el oc a Sria apartir del proper 25 doctubre,segons va anunciar ahir a Anka

ra el primer ministre turc, RecepTayyip Erdogan.Erdogan va er aquest anunci

en una roda de premsa en tor

nar de lAzerbaidjan, on va discutir amb el president de lIran,Mahmud Ahmadinejad, la possibilitat dimpulsar un alto el ocde diversos dies coincidint amb

la esta musulmana del be.Subratllem que seria millorsi els pasos amb un inters primordial en la crisi, com Egipte,

Arbia Saudita i Rssia, essintamb crides a avor de lalto eoc, va dir Erdogan en la sevacompareixena, retransmesa endirecte per lemissora NTV.

Els dos dirigents es van reunidurant 40 minuts en una partde la cimera de lOrganitzacide Cooperaci Econmica, i eseu principal tema de conversava ser el conicte siri, va reconixer Erdogan. El primer ministre turc va afrmar que tanell com Ahmadinejad recolzenla proposta destablir un alto e

oc durant la Festa de lAnyellavanada ahir per Lajdar Brahimi, lenviat especial per Sria deNacions Unides i la Lliga rab.

Turquia i Iran acordenpromoure entre ells dosun alto el foc a Sria

INTERNACIONAL

Erdogan es va reunir amb Ahmadinejad

7/31/2019 Diari Ms 2150

14/24

14 diarims 17/10/2012

ESPORTS

Vicente M. Izquierdo

Javi Salamero ja ha comenat aposar la seva empremta al Gim-nstic de Tarragona. El nou en-trenador del conjunt grana vadirigir ahir el seu segon entre-nament, en el qual va acabar dedefnir lonze inicial que sortir ala gespa aquest vespre, a terrenycontrari i a les vuit, contra el Ma-llorca B.

Si es t en compte el que haposat en prctica Salamero, se-ran tres els canvis que es pro-duiran a lalineaci. El primer, ims cridaner, ser la tornada alonze inicial i a la convocatriade Lucas Viale, un utbolista quehavia estat rellevat a lostracismei que avui, en principi, jugar enuna demarcaci en la qual maise lha vist amb la samarreta delGimnstic, com s la del lateraldret. La resta de la deensa serla mateixa del darrer enronta-ment, amb Xisco Campos i PedroMairata a leix, i Fran Vlez ocu-par, en aquesta ocasi, el lateralesquerre, tal com ha et en nom-broses ocasions en el que va decampionat.

En el centre del camp seraninamovibles Juanjo Bezares i Eu-geni Valderrama, ja que cau de laconvocatria Rodri, mentre quea la lnia de mitges puntes s ones produiran ms novetats. ni-

cament Dani Quintana, el millordel darrer partit, partir dinicirespecte al darrer duel, mentreque seran novetats, a les bandes,Aarn Bueno i David Haro, elsquals recuperaran la titularitat.De la Espada continuar sentlnica reerncia al davant.

Aix les coses, Salamero co-menar a deixar clares les sevesintencions amb un onze semi-revolucionari, tot i que els canvisa lalineaci, segons ell, no seranlimportant. Exigeixo, sobre-tot, que es concentrin en el joc,

deixa clar lentrenador grana, elqual explica el que ahir va posar

en prctica. Hem treballat en eljoc i hem vist totes les seves va-riants. Hem intentat contrarestarels escenaris que ens trobaremen el partit, maniesta Javi Sa-lamero, el qual avisa que peraconseguir lobjectiu delplay-ofhem de sumar 20 victries enels partits que queden.

He demanat als jugadors quegenerin situacions de dos contrau en banda i, a nivell deensiu,que siguem un equip agressiu ims agosarat, sentencia Sala-mero.

Javi Salamero avisa queexigeixo, sobretot, queels jugadors es concentrinen el joc

FUTBOL

Javi Salamero prepara tres canvis alonze inicial per jugar a MallorcaLucas Viale, Aarn Bueno i David Haro es presumeixen com a titulars avui a territori illenc

Javi Salamero, durant el seu primer entrenament a Can Nstic.

CRISTINA AGUILAR

He demanat alsjugadors que generinsituacions de dos contraun en banda, diu

GimnsticLucas Viale

Mairata

Xisco Campos

Fran Vlez

Rubn Prez

Eugeni

BezaresDe la Espada

Aarn Bueno

David Haro

Dani Quintana

Mallorca B (20.00 h.)

Company

Vctor

Charlie

Pablo

Yeray

Manu

lex

Capo

Marc

Nico

Abdn1

Sergi Seg, del club BikeTrialCosta Daurada Torredembarra,ha estat lnic representant delclub torrenc en lltima provadel Campionat de Catalunya.La prova es va celebrar a Va-llnord durant aquest diumengepassat. Sergi Seg va esdevenirquart classifcat als resultats dela cursa, et que li ha donat laquarta posici fnal dins la tauladel campionat. Un total de noupilots pertanyents al club de Bi-keTrial de Torredembarra han

participat en el CampioCatalunya al llarg de la rada. Aquest any, el Camha constat de fns a cinc que aquests pilots han dEn el marc de la classifcclubs, el BikeTrial Costa da tamb ha acabat colse en la quarta posici. per diumenge dia 28 dmes doctubre, a la locaVinallop, tindr lloc la fCampionat de Tarragondacci

Sergi Seg es classifica quart Campionat de Catalunya

BIKETRIAL

Seg, en una de les proves disputades lany passat.

El proper dissabte 27 doctubrea les installacions del CollegiLa Salle Tarragona es dur aterme la vuitena edici delTorneig amists bluetooth LaSalle Tarragona, organitzat perlAssociaci de Bsquet La SalleTarragona. Hi prendran part untotal de 51 equips i 40 partits demini bsquet. De les 9.30h a les13.15h sespera que passin perles pistes de lescola ms de 700persones. Amb aquest es pretnpromocionar el bsquet i passar

un mat entre amics, el tte un caire totalment amen els partits no hi ha mani resultat; tot i aix, els tres seran arbitrats perbres de lescola drbitreFederaci Catalana de Bbol. La trobada es ve ena 8 anys i ja es tot un reeles pretemporades entrecoles tarragonines i de Rleitmotivdel torneig a gcarcter del mateix: Fequet em amics. Redacci

La Salle organitza la 8a edicidel Torneig Amists Bluetoot

BSQUET

Redacci

Els homes que entrena Ivn Mo-reno hauran de treure orces deeblesa per capgirar el 2-0 des-avorable amb qu van tornardel Narcs Sala, i emportar-se lafnal catalana de la Copa Federa-ci contra el Sant Andreu. El CFPobla de Maumet va caure der-

rotat en el partit danada davantun conjunt barcelon que aron-ta ara la tornada amb el matalsdel triom al seu eu. A Barcelo-na, el Sant Andreu va ulminarel flial del Nstic amb dos golsconsecutius: Edgar va obrir lallauna local al 28 i, tan sols dosminuts desprs, Quim posaria

la sentncia per a lequip de PitiBelmonte. El marge dels dos golsdeixa obertes les portes de la se-gona ronda per als barcelonins.Lequip que superi aquesta fnalcatalana senrontar llavors adaltres procedents de la resta delEstat. La clau s intentar avan-ar-nos en el marcador el ms

aviat possible i provocar que aixes posin una mica nerviosos,explica lentrenador grana. Noser senzill, per, lobjectiu dunconjunt poblet que senron-ta a un Sant Andreu de SegonaB que es mant al centre de lataula classifcatria en aquestsprimers compassos de lliga,

acumulant dues victries, cincempats i tres derrotes; 11 puntsque els colloquen tamb enonzena posici. Amb aquestesdades sobre la taula, el CF Poblade Maumet rep al Sant Andreual Municipal poblet, avui a les19h, per intentar frmar el triomnecessari per esdevenir el repre-

sentant catal a la segen

de la Copa Federacin.Per a la cita, Ivn Morpodr comptar amb doseus homes. Ni Jos neno ni Vctor Bertomeu ea disposici del tcnic donat que ambds es trobcara en ple procs de recci de les respectives lesiresta dels eectius, per, disposici dun entrenadespera lencontre amb edempnyer lequip al triovant un conjunt de categoperior i condicionat dindos gols encaixats en la vNarcs Sala.

La Pobla es juga la vida a la Copa Federacinen la final catalana davant el Sant Andreu

FUTBOL

Els barcelonins afronten aquest partit de tornada al Municipal poblet (19 h) amb la renda del 2-0 de lanada a la butxaca

7/31/2019 Diari Ms 2150

15/24

1517/10/2012diarims

ESPORTS

Mnica Prez

El que fora president del CF Reusdurant cinc anys, entre el 2004i el 2009, va presentar ahir laprimera i pel moment nicacandidatura a la presincia delentitat roig-i-negra desprsque la junta directiva de RamonAlabart anuncis la convocatriadeleccions. Llastarri fa un pasper tornar a posar-se al capda-vant del CF Reus orgulls deles tes aconseguides en aquelltemps i convenut que shademostrat que qui sembra fruitsno sempre els recull rpidament,per tard o dhora ho acaba fent.El termini per fer ocials les can-didatures sobre el proper diven-dres i conclour el dia 26, abansque a partir del 27 es proclaminles candidatures presentades. Encas que no nhi hagus cap ms,

Llastarri esdevindria directa-ment el nou president del club, ino se celebrarien els comicis.

Xavier Llastarri es presentaamb una junta directiva for-mada per persones de tots elsmbits i vinculades a la ciutat,roig-i-negres, que els hi agrada elfutbol i posen el seu granet dare-na per tirar endavant el Reus.Fins a 27 integrants conformenla junta, deu dels membres de laqual ja van acompanyar Llastarrien lanterior legislatura. Entre al-tres, el candidat a la presidnciacompta amb Cristbal Simn,Santi Juncosa, Ferran Cedrn,Francesc Torres o Leonor Barto-l. Tamb Joan Pallars formarpart de lequip del candidat.

Tot i que encara no ha volgutdesvetllar el seu programa, Llas-tarri va presentar ahir tamb lor-

ganigrama directiu i executiu delCF Reus per a la seva legislatura,amb cinc rees que atenen lm-

bit econmic i administratiu, elcomercial i de mrketing, el decomunicaci i noves tecnologies,lesportiu, i el social i institucio-nal. Entre els objectius priorita-

ris, donar forma a una grada joveper portar al jovent necessariper al futur del club. Llastarri secentra tamb en latenci a una

base futbolstica cridada a conti-nuar nodrint la primera plantilla,i en conformar un equip dagentscomercials capaos de vendre el

producte del CF Reus.Seguint les paraules dAla-

bart, espero trobar-me un clubsanejat, amb els pressupostosquadrats, com es va dir a las-semblea, ha explicat Llastarri,que acabat dient que sigui unaSocietat Annima Esportiva o

no, la feina s la mateixa, perara el club s dels socis i nosaltres tamb vam estar a la SegonaB. El candidat a la presidnciaha manifestat tamb que li agra-daria que se celebressin elecci-ons, per tamb guanyar-les, sclar ha acabat bromejant.

FUTBOL

Xavier Llastarri faun pas endavantcap a la presidnciadel CF ReusPresenta candidatura i tamb projecte amb el

suport duna part de la seva antiga junta

CEDIDA

Cristbal Simn

Josep Maria Roca

Francesc Sabater

Santi Juncosa

Leonor Bartol

Albert Pascual

Jordi Camarassa

Joan Pallars

Joaqum Piqu

Dani Fernndez

Pere Ferrater

Jordi Juncosa

Carles Alegre

Manolo Pollato

Francesc Serrano

Joan Simn

Ferran Cedrn

Antonio Lpez

Glria Oliv

Francesc Torres

Marcos Chaves

Josep Maria Mart

Txemon Maidu

Antonio Santamaria

Albert Pars

Gerard Juncosa

Adri Jimnez

La junta directiva de Llastarri

La jugadora del Club SportsTennis Cunit, Laura Lucas Palo-mares ha esdevingut lestrella-del Master Circuit Juvenil dEs-tiu de la Federaci Catalana deTennis. El torneig es va celebraral CT Belulla, on Laura Lucases va classicar entre les vuitmillors jugadores de tots elstorneigs destiu, i la tennista deCunit es va proclamar campio-na en derrotar nalment la sevarival Magda Auvets per 6-3 6-4.

No va tenir la mateixa sort

Pol Vaquero en la categoria decadet mascul. Tampoc no vapoder anar ms enll AndreuGmez, que va viure una der-rota entre les fmines a quartsde nal. En la mateixa situaciva cloure la seva participacial torneig de tennis la jugadoraCarme Ibez. Ibnez va caurederrotada en la categoria feme-nina de benjamins, tamb enla rodna de quarts de nal, dela mateixa manera que AndreaGmez.

Laura Lucas, estrella del MasterCircuit Juvenil dEstiu de la FCT

TENNISCEDIDA

La jugadora del CST Cunit Laura Lucas, amb el trofeu.

7/31/2019 Diari Ms 2150

16/24

16 diarims 17/10/2012

ESPORTS

FELICITACIONS

Felicidades a la ms que pases un feliz daamigas, Paqui y Eva.

En marxa la cursa 10Km Tarragona 2017,que espera rebre 2.000 corredors

ATLETISME

La prova partir del carrer Torres Jordi el proper diumenge 28 doctubre, a les 10h del mat

Redacci

Ahir es va presentar la cursa10 Km Tarragona 2017 quetindr lloc el proper diumen-ge dia 28 doctubre a partir deles 10h. La sortida subicar alcarrer Torres Jordi i larribada,al carrer Trafalgar, es preveu ales 10.30h, pel que fa el primerclassicat i a les 11.15 h. per alltim. Sespera una assistnciaaproximada de 2000 corredorsper fer aquest primer circuit derunningde 10 quilometres.

A Tarragona, tenim diversescurses durant lany. La Peona-da Popular amb 33 edicions, laMitja Marat, amb 29 edicions,i aquesta cursa que presentemavui ahir per al lector. Aqu

hi ha molta aci al running.Noms cal sortir als carrers perveure la quantitat de gent quecorre. Des de lAjuntament hovolem potenciar per preparar laciutat per el 2017, ha dit el Ti-nent dalcalde dEsports, XavierTarrs.

Hi haur corredors guia, avi-tuallament lquid al quilmetre5, assistncia sanitria duranttota la cursa i bus escombra. I alnalitzar la prova, a les piscinesde la Part Baixa Serrallo, box,piscines, dutxes, massatges iestiraments dirigits. Els parti-cipants rebran els resultats dela classicaci personal de lacursa via SMS i una bossa ambaliment slid i lquid, i una sa-

marreta. Es far un sorteig dar-ticles entre tots els corredors.

Inscripcions, fns al dia 25Els corredors que vulguinprendre part daquesta mati-nal esportiva hauran de fer lainscripci abans del proper di-jous 25 doctubre. Ho podranfer a travs de la pgina webwww.10ktarragona.com. Lainscripci t un preu de 15 eu-ros per participant.

Aix mateix, es lliuraranguardons als participants mi-llor classicats en cada cate-goria. A les 11.30h, es donaranels trofeus als 10 primers clas-sicats en la categoria generalmasculina i a les cinc primeres

classicades en la general fe-menina, i tamb al primer i laprimera tarragonina a creuar lalnia de meta. Tot just un quartdhora ms tard, un cop tanca-da la meta, satorgaran els pre-mis als tres primers classicatsde cada categoria i al primerclub classicat tant en catego-ria masculina com femenina.

En arribar a meta, els parti-cipants rebran un ponxo perguardar el calor corporal, avitu-allament slid i lquid i una sa-marreta tcnica. En la postcur-sa, senviaran les classicacionspersonalitzades per missatgede mbil, i les classicacions espodran consultar tamb a tra-vs de la pgina web.

TENNIS

La jugadora del Club Tennis Tarragona Mariona Prez proclamat campiona provincial alev en imposar-se a Aliseda a la nal del torneig disputada diumenge a les pdel Tennis Salou. La Mariona es va emportar el ttol desprguanyar la nal amb comoditat per 6/3 i 6/4. Redacci

Mariona Prez, campiona provincial ale

Redacci

Lequip de veterans del ClubPat Calafell, el Valls CalafellCP, va imposar-se dilluns a la

nit (8-6) al Club Pat Vilanova,en el partit de presentaci da-vant laci. Lamists era ll-tim assaig per als locals abansde linici, la setmana vinent, dela competici de la Lliga A deVeterans, en la qual debutaranvisitant la pista del CH Palafru-gell.

Els golejadors calafellencsvan ser Javi Luna (2), Pern (2),Ramon, Epi, Canyi i Frede. Lanota negativa va ser una topa-da fortuta que va causar unaferida a una cella al capit cala-

fellenc, Joan Totusaus Tutus,que va necessitar cinc punts desutura. El Vilanova era un rivaldentitat, ja que sha reforat

unicant els dos equips de ve-terans que la temporada passa-da competien a la Lliga B de Ve-terans. Tot i que els vilanovinsanaven ahir curts defectius,van plantar cara als calafellencsdurant la major part del partit.tot i que desprs van anar a re-molc del Calafell, van assolir unperills empat a sis a falta de setminuts per al nal. En aquestsdarrers compassos, per, elslocals van marcar dos gols msi van aconseguir denitivamentla victria nal.

Els veterans del Calafelles presenten amb victriadavant el Vilanova

HOQUEI PATINS

Debuten la propera setmana a la Lliga ARedacci

A lespera que sigui aprova-da per la FIA, ja sha tancat lallista ocial dinscrits del 48RallyRACC Catalunya-CostaDaurada. Un total de 74 cotxes,

12 ms que lany 2011 i 21 msque el 2010, formen part dunallista abundant i qualitativa.Cal tenir en compte que 17 dels74 inscrits sn vehicles WRC,12 sn Sper 2000 (7 dells deSWRC) i 23 sn de Producci(14 PWRC). La resta de les 22unitats que hi participaran snvehicles de dues rodes mo-trius, entre ells els 8 de la WRCAcademy.

Aquesta temporada s la pri-mera en la qual el RallyRACCs puntuable per a tots els

campionats, si b 3 dells jaestan decidits, els de Pilots,Copilots i Constructors, acon-seguits per Sbastien Loeb,Daniel Elena i Citron Total.La formaci francesa liderar

lgicament la llista de 17 vehi-cles World Rally Car en la qualdestaquen tots els equips quepuntuen per al mundial.

Als dos Campions del Mnabsoluts que prenen part enla cita (Sbastien Loeb i PetterSolberg), sen sumen tambaltres cinc que han aconseguitels seus mundials en campi-onats suport (a ms de Loeb,Daniel Sordo, Sbastien Ogier,Per-Gunnar Andersson, Mar-tin Prokop i Hayden Paddon)aix com el campi en ttol de

lIRC, Andreas Mikkelsen, i elde 2007, Enrique Garca-Ojeda.

30 pasos i 10 marquesDels 148 pilots i copilots oci-alment inscrits, que represen-

ten a un total de 30 pasos, 32sn espanyols, 12 francesos, 10britnics, 8 polonesos, 7 suecsi italians, 6 noruecs i aix nsa representants de pasos tanallunyats dEuropa com NovaZelanda, Austrlia, Indonsia,Per, Mxic, Argentina, Brasil,Jamaica i Trinidad i Tobago,entre molts daltres, sense quefaltin participants dOrientMitj, com Qatar i Arbia Sau-dita. Quant a les marques decotxes sn 10 les representadesa nivell ocial o privat.

Fins a 74 inscrits en la 48a edicidel Rally Catalunya-Costa Daurada

AUTOMOBILISME

Tots els campionats convocats sacabaran amb la disputa de la prova

El Nstic participaprimera marat Rde Castell, celebaquest diumenge

Els patinadors grana vprotagonistes diumengprimera Marat Rollerde Castelln, celebradPlana. Els quatre particdel Nstic van realitzarmarques, jugant un paptacat a la jornada. En la cria popular masculina, A

Lora va assolir lor, reaun temps de 1:09:35h, cosa el va fer quedar qla general. Per la seva paxandra Palos, que compla categoria pels CampdEspanya federats Mva ratllar el podi qquarta a un segon de la classicada, que va ser Marmol (Club Castalilos va creuar la meta atemps de 1:33:22h. Tavan prendre part Olga Viviana Morales.

7/31/2019 Diari Ms 2150

17/24

1717/10/2012diarims

DEFUNCIONS

TarragonaAntonio Niubo Serra. Hamort a ledat de 73 anys. El seufuneral ser avui, a dos quartsde quatre de la tarda, a lesgl-sia de Sant Pere i Sant Pau.Maria Rosa Garreta Ricol.Ha mort a ledat de 82 anys. Elseu funeral ser avui, a les cinc

de la tarda, a lesglsia de SantJoan.Antonio Caete Arjona. Hamort a ledat de 96 anys. El seufuneral ser avui, a les onzedel mat, al tanatori.Jose Gutierrez Alvarez. Hamort a ledat de 76 anys. El seufuneral ser avui, a les cinc dela tarda, a lesglsia de SantSalvador.

ReusCasimiro Bonet Batista. Hamort a ledat de 87 anys. El seufuneral se celebrar avui a les16h a lEsglsia de Sant Pere.Carmen Burgos Garcia. Hamort als 61 anys. El seu funeralse celebrar avui a les 10.30h a

lEsglsia de Sant Pere.

DEFUNCIONS

7/31/2019 Diari Ms 2150

18/24

18 diarims 17/10/2012 OPINILes cartes alDiariMs, poden fer-les arribar a la redacci per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202o mitjanant el correu electrnic (redaccio@mestarragona.com o redaccio@mesreus.com). El diari es reserva el dret de publicaci de les cartes i de no donar rles mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el mxim de vint lnies. Les cartes han danar signades indicant el nmero de D.N.I. i el telfon de

Edita:Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abell

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles Magran

Cap de distribuci:Jaume Caada

Directora: Slvia Jimnez.[redaccio@mestarragona.com]Redacci: Laia Daz, Vicente Izquierdo,Alba Porta, Susanna Cases, MnicaPrez.Especials:Laura Gmez.Tancament: Mario Lpez.Fotografa:Cristina Aguilar, Olvia Molet.Edici de publicitat: Sara Sorando.Distribuci: Marta Lpez.Administraci:Nria ClosPublicitat:Maria Molleda, M. Jess del Hierro,Merc Ripoll, Antnia Turull.[publicitat@mestarragona.com]Imprimeix: Indugraf Oset, S.A.

Distribuci

controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 21 47 21

C/Alcalde Joan Bertran, 30.43202 REUS977 32 78 43 Fax 977 31 09 41

Amb la collaboraci de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Sense temences, sensecomplexos

TRIBUNA

Des de a un mes, el nostre pas ha entrat enun perode de plantejaments ciutadans quepoden esdevenir veritables desencadenantsde canvis en tots els mbits de la societat.Canvis que ens aecten com a ciutadania deCatalunya, i que aecten tamb la ciutadaniaespanyola. En defnitiva, el conjunt de lEstat.

Fa molt temps que penso i afrmo que lademocrcia espanyola entra en un perodede transici poltica; que hem de ser capaosdactualitzar-la encarant les difcultats quecomporta. Des dels inicis de la democrciasha intentat, a travs de lestat de les autono-mies, satiser les realitats de pluralitat dEs-panya. Un model que sha encaixat i adaptat ales necessitats del moment, i que ens ha per-ms crixer com a pas, amb les seves virtuts iamb les seves problemtiques.

Tanmateix, aquest model, al qual e ns hem

adaptat tots els moviments poltics, socials ieconmics, cadasc des de la seva perspec-tiva, no ha resolt de manera satisactria les

necessitats de Catalunya. Prova daix s elmoviment social que gira entorn a establirnous marcs de relacions; i que crec que potmarcar el tancament daquest perode detransici.

Per aquest motiu, cal plantejar-nos serio-sament qu som. s innegable, per ms quehi hagi qui ho vulgui negar, que la pluralitatde lEstat espanyol s una realitat. I no ho

hem de veure com un inconvenient; sincom loportunitat per crixer en un marc deconvivncia. Sc conscient que aquestes pa-raules i idees han estat repetides per granspersonalitats de la histria com Pi i Margall,Almirall i pel mateix president Maragall. Pernoms hem estat capaos de repetir-les.

Ens cal treballar dur perqu el lideratgehistric de Catalunya continu viu, per so-

bretot perqu prengui major ora la idel nostre pas vol i ha de ser reconegall que s, sense complexos, sense potat de qestionar-ho. I en aquest s entcric totes i cadascuna de les paraulesi Margall deia a llibre Las nacionaliLa ederacin es un sistema por el cdiversos grupos humanos, sin perdertonoma en lo que les es particular y

se asocian y subordinan al conjuntode su especie para todos los fnes quecomunes [...] Establece la unidad sin ir la variedad, y puede llegar a reunircuerpo la humanidad toda sin que se mcabe la independencia ni se altere el cde naciones, provincias ni pueblos. Cnoms aix es podr concebre Espany

Una Espanya que ha dentendre qu

lunya t dret a decidir el seu utur comque s. I aix noms es pot dilucidar aduna consulta clara i legal; assumint tel resultat, com es a en tota democrc

Pensant en un mn global, i servicom a reerent els estats ederal dAleo dEstats Units, Brasil, etc., hem de teque noms un Estat europeu ort pot rdre als reptes de utur.

ELOI MENASANCH I SEVILSecretari de Cultura del PSC-Camp

de Tarragona

Ens cal treballar dur perel lideratge de Catalunyacontinu viu

Noms un estat europeu fortpot respondre als reptes defutur

LEsquerra necessriaTRIBUNA

s evident que el debat central daquestes

properes eleccions al Parlament de Cata-lunya es centrar en el model de pas quevolem i en la possibilitat dun reerndumdautodeterminaci durant la propera legis-latura, reerndum del qual no sabem encaraen quines condicions es ar, quina preguntaes plantejar i com es plantejar i quin mo-del de pas en pot sortir de tot aquest procs.Per tant important com aquest tema, i te-nint en compte que segurament la consulta,per qestions logstiques i poltiques es ar

ms al fnal que al principi de la legislatura,fns i tot depenent de quin resultat es pro-dueixi no es ar consulta, ja saben, all delara no toca, deixeu-mho per ms enda-vant, la majoria social no s clara i no enspodem permetre perdre, els hi sona aix? snecessria una alternativa parlamentria in-equvocament independentista i desquerres

al Parlament de Catalunya a partir del 25 denovembre.Si b s cert el gran aven en la seva posici

nacional, ens trobem davant duna Conver-gncia i Uni que sha mostrat fns a un certpunt ambigua amb el procs dautodetermi-naci i el model de utur estat que volem pera Catalunya, variant la seva posici depenentdel mitj de comunicaci al qual es dirigeix iquin dirigent es pronunci. CiU ha expressatamb claredat el model social al qual aspira i

les grans lnies de la seva poltica soa la propera legislatura: continuar les des en la musculatura de lEstat del Bcatal, manca de voluntat poltica denoves ormes de fnanament equitatia ladministraci pblica catalana i

amb la dreta espanyola al Congrs detats. Per tant, en aquesta propera legis necessria la presncia duna esnacional i duna esquerra independorta, mplia i decisiva al Parlament. sitarem ms que mai una Esquerra qula segona ora poltica per no oblidartingut social i lacci de govern encama evitar un desballestament de lEsBenestar i per assegurar-nos que el demancipaci nacional no t aturado

GERARD CASTELLSSecretari regional de PolticaParlamentria dERC al Camp deTarragona En la propera legislatura

s necessria la presncduna esquerra nacional

CARTES

Un element molt malficEl descens del consum de tabac obe-eix a dues causes molt clares. Per una

banda per la conscienciaci ciutada-na i, per altra banda, per les estrat-gies de ladministraci. s a dir, quela voluntat poltica, individual i col-

lectiva ha provocat un canvi dhbitsmolt remarcable: de la distinci socialque representava el tabac a uns anyssha passat a considerar-lo quelcommolt malfc. Doncs b, aquesta ma-teixa voluntat poltica tamb shauriadaplicar a un element que encaraprodueix molts ms estralls que el ta-

bac: el cotxe privat. Daquesta mane-ra, el descrdit de lautombil privati, alhora, la potenciaci del transportpblic (sobretot del erroviari con-vencional s un deute pendent, sociali ciutad, de primer ordre. Aquestaopci racional shauria dirradiar i o-namentar per tres raons bsiques: 1 .El preu del carburant cada cop s mselevat. 2. Els accidents de carreterano deixen daugmentar. 3. La relaci

entre el cotxe privat i el canvi clim-tic cada dia s ms clara.

Josep M Loste i Romero / Portbou

Sr. WertUna manera que un idioma vagi de-sapareixent s er equiparar la inva-

sora amb lautctona dient que hande ser les dos igual i aix a poc a pocla invasora es a amb tot. Quina penaser catal i no poder expressar-nos enla nostra llengua tant com voldrem,serem uns mal nascuts si negussimles nostres arrels. Ja prou ens va er eldictador i la seva tropa prohibint-nosparlar-ne en catal. Aquells temps eramolt corrent que alg castell ens re-crimins que parlssim el nostre idio-ma dient-nos que semblvem gossos,perqu ara vingui un ministre de cul-tura qualsevol com s el Wert per dirque vol espaolizar a los nios cata-lanes desde las escuelas para que sesientan orgullosos de hablarlo.Aquest individu que no es penedeixdel que ha dit i jo li pregunto: en quin

pas viu? o en quina poca est en-ganxat? Que no sap que al nostre pas,per desgrcia es parla ms el castellque el catal? I que si continuem ambaquest ritme, el catal es convertiren idioma en perill dextinci? I queresulta que els alumnes de Catalunya

estan traient millors notes i a moltadistncia que la resta dalumnes dEs-panya amb el castell? Per s clar,vivint all on viu, al rovell de lou delnacionalisme espanyol i escoltant elsdiaris de la caverna es sent orgullsdel que a et i dit tenint com t tot elPP al darrere.La ignorncia supina daquest t..perd sr., es demostra amb aquestesdeclaracions aix que sap que qual-sevol catal entn i parla el castellmolt millor que tots aquells que enscritiquen des daquell rovell dou aMadrid. Donat que volen que lidiomadesaparegui amb aquestes declaraci-ons i lleis com van er des de Felip Vfns ara per er-se veure, per no gua-nyar medalletes, ni honors, sin un

veritable menyspreu de tot un pel catal i de molts de la resta dnya que sn molt propers i sena les barbaritats que el seu partient.Tant vost com els que el recestan menyspreant tota una cul

pas que resulta que sn molt mtigues que el seu idioma i pas . Cnya t ms de mil anys i el seu vmenar quan es van casar en Fi lIsabel per all el 1490 any amany avall. El que ha de er s trde er quelcom per enriquir mcultura i no dividir-la, perqu sten ms independentistes s pindividus com vost o promoueha molts a Catalunya que es sespanyols tamb, mentre vostque pensen com vost tan sols dividir en comptes dunir. Li mduna cultura completa. Dediqer coses ms importants i no acsoroll per tapar totes les barbaque estan ent.

Amparo Garcia /

Sempre que es parla de fnalitzar obres o de concloure projectesa la ciutat de Tarragona tothom t a la boca el Mercat Central. Elsseus venedors ja es prenen amb humor els retards en les remode-

lacions de lindret i, per aquest motiu, ja ni es creuen les indica-cions de lAjuntament, ni es an illusions amb cap data. Mentreque des del consistori asseguren que de cara al 2013 aquestesobres poden estar fnalitzades, concretament a la tardor, elsvenedors asseguren que no esperen traslladar-shi fns el 2015, osigui, dos anys ms tard. Promeses a banda, els comerciants vananunciar ahir que, estiguin quan estiguin fnalitzades les obres,volen un nou Mercat Central, a lestil dalgunes grans ciutatsespanyoles, amb un concepte adequat als nous temps. Si al matsha de vendre producte resc, que continuaria sent lestrella delmercat, a la tarda lindret es podria convertir en un mercat menystradicional, per passar a vendre productes precuinats o, fns i tot,tapes o menjar divers. La veritat s que, amb els temps que cor-ren, tota idea que esdevingui innovadora i que serveixi per moureleconomia ser benvinguda, i ms a Tarragona, on les propostesculinries, com el Tarragona dTapes o altres de similars, sn unade les seves banderes. Segurament, lxit estaria assegurat i elsusuaris sespecialitzarien ms a visitar el mercat o b de mat o b

de tarda.

Un Mercat Central adaptatals nous temps

EDITORIAL

+ CONFIDENCIAL

Una altra prova per al general PrimSembla que el periple del general Prim per esclarir els ets de laseva mort no ha acabat encara. Ahir, va tornar a passar una provams a mans de la plataorma Som lo que sembrem. El collectiuva ensulatar lesttua del general per protestar contra ls dher-bicides txics que, segons diuen, a el consistori en tractamentsftosanitaris a espais pblics de la ciutat. Un acte simblic queva obligar Prim a sotmetres a un tractament ms, en aquestagimcana particular que est vivint la seva fgura en els darrersdies. En lestudi a lHospital Sant Joan, el cos del general es vadescobrir dins el sarcag acompanyat de tres ascons. Potseralgun dells anava ple daquest herbicida que, sota el punt devista de Som lo que sembrem, els serveis municipals dInnovai les Brigades Municipales escampen sense miraments a espais

de joc i llocs reqentats per la poblaci. Qui va passar ahir per laPlaa Prim va poder, de qualsevol manera, assistir obertament aaquest particular i alternatiu estudi del general.

7/31/2019 Diari Ms 2150

19/24

1917/10/2012diarims

CLASSIFICATSIMMOBILIRIA

Venda

Tarragona

Buen cpr. pr-tundd. ps de 3 hab., 2baos,cocina y galera. Terraza

80m2 + buhardilla 25m2 difa-na. Parking. Esquinero. 6 plan-ta. Exterior. Armarios empotra-dos. Calefaccin. 155.000 euros.Plaza Las Amricas, Edificio Collde lIlla. TEL: 977.25.09.93

eL serrLL, Br nue-v, pisos con 2 habitaciones,totalmente equipados conmuebles y electrodomsticos,cuqusimos, edificio Ser Ma-rino, acabados modernos yde diseo. Con solrium de25m2. Desde 150.000 euro