Diferències entre oral i escrit

Els coneixements del codi escrit són aquelles regles que regeixen l’escrit i que no s’utilitzen en l’oral.

La comparació entre els codis es pot fer des de punts de vista.

1. Contextuals: Tracten d’identificar les característiques pròpies de cada grup. Exemple: podem comprovar que la comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l’escrita és diferida.

2. Textuals: Tracten d’identificar les característiques gramaticals del textos orals i escrits. Exemple: podem comparar les estructures sintàctiques que s’utilitzen en cada codi (quines estructures s’utilitzen i quines no, el grau de complexitat que tenen, la llargada, l’ordre de les paraules, etc.)

A L’ANTIGUITAT

Hi havia comunicacions pròpies de l’oral i unes altres de diferents pròpies de l’escrit.

A L’ACTUALITAT

El desenvolupament tecnològic als darrers anys ha equiparat els dos codis.

Situacions orals i escrites En el mateix temps En un altre temps

Oral 1 Escrit 2 Oral 3 Escrit 4

En el mateix lloc

-Diàleg cara a cara.-Conferència

-Escrit a la pissarra, fet pel professor.-Nota per al participant en un debat

-Dictàfon-Cassette

-Nota en un suport fix no desplaçat (pissarra, paper...) llegida temps després de ser escrita

Oral 5 Escrit 6 Oral 7 Escrit 8

En un altre lloc

-Telèfon-Ràdio-Emissió de TV en directe

-Escrit a la TV-Telegrama

-Emissió de TV en diferit.-Contestador automàtic

-Carta-Postal

Diferències contextualCANAL ORAL CANAL ESCRIT

1. Canal auditiu. El receptor comprèn amb l’oïda el text.

1. Canal visual. El receptor llegeix amb els ulls el text.

2. El receptor percep successivament els diversos signes del text.

2. El receptor els percep simultàniament

3. Comunicació espontània.. 3. Comunicació elaborada.

4. Comunicació immediata en el temps i en l’espai.

4. Comunicació diferida en el temps i en l’espai.

5. Comunicació efímera 5. Comunicació duradera.

6. Utilitza molt els codis no verbals.

6. Els utilitza poc.

7. Hi ha interacció durant l’emissió del text.

7. L’escriptor no pot conèixer la reacció del lector.

8. El context extralingüístic té un paper molt important

8. L’escrit és autònom del context.

Diferències textuals

Canal oral Canal escrit

ADEQUACIÓ

-Tendència a marcar la procedència dialectal-Temes generals, formalitat baixa.

-Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.-Temes específics, formalitat alta.

COHERÈNCIA

-Canvis de tema, repeticions.-Més redundant-Estructura del text oberta-Estructures poc estereotipades

-Selecció precisa de la informació-Menys redundant-Estructura tancada-Estructures estereotipades

COHESIÓ

-Menys gramatical-Elements paralingüístics-Referències exofòriques

-Més gramatical-Pocs elements paralingüístics-Referències endofòriques

GRAMÀTICA: FONOLOGIA I GRAFIA

-Formes espontànies i ràpides No incorpora aquestes formes

GRAMÀTICA: MORFOLOGIA

-Solucions poc formals -Solucions formals

GRAMÀTICA: SINTAXI

-Estructures simples-Frases inacabades-Ordre variable-El·lipsis freqüents

-Estructures complexes-Absència d’aquest tipus d’estructures-Ordre estable-El·lipsis menys freqüent

GRAMÀTICA: LÈXIC

-Lèxic no formal-No mots amb significats específics-Repetició lèxica-Ús de proformes i hiperònims-Expressions que s’usen reiteradament-Mots crossa-Onomatopeies, frases fetes i refranys.

-Lèxic formal-Mots amb significats específics-Elimina la repetició amb sinònims-Utilitza mots precisos-Absència d’aquests elements-Tendència a eliminar-los-Ús molt escàs

ESTATUS DE L’ESCRIT

L’ESCRIT TRADICIONAL

L’ESCRIT, CODI SEGON

L’ESCRIT, LLENGUA

L’escrit és l’objecte exclusiu d’aprenentatge

L’oral és l’objecte primer i primordial

L’oral i l’escrit són autònoms

Es refusa qualsevol model

S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral

S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits

Mètodes gramaticals i de traducció

Mètodes audio-visuals

Enfocament comunicatiu

L’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. La llengua es presenta monolítica i neutra, refusant les diverses varietats dialectals i

també els registres. Hi ha un ús de cartes i s’utilitzen textos com la redacció o l’assaig. A l’època de la lingüística moderna, l’oral és primordial Llengua i escriptura són dos

sistemes de signes distints. L’escrit s’utilitza per transcriure aquestes conversacions, de forma que s’ensenya el codi

escrit (la correspondència so-grafia) però no el text o el discurs escrit (les regles per construir textos)

Finalment, l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua, que està relacionada amb l’enfocament comunicatiu de l’aprenentatge de llengües.

Vigner dóna suport a aquesta última concepció. Scinto fa un estatus de l’escrit: En el model dependent, es considera l’oral com la part principal del llenguatge, i l’escrit

com una transcripció gràfica del primer. Els arguments són filogenètic, és a dir, l’oral va aparèixer històricament molt abans que

l’escrit, i també es coneixen actualment civilitzacions primitives que desconeixen l’escrit; i l’ontogenètic, és a dir, els nadons adquireixen fàcilment i de forma natural l’oral, mentre que per llegir i escriure s’ha d’estudiar.

El model independent considera que l’oral i l’escrit són absolutament independents. El model equipol·lent, considera que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals

comunes, tot i que desenvolupen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.

En resum, tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral.