Difusió controlada per OJD-PGD A FONS pàgs 12 i 13 POLÍTICA … · 2021. 1. 29. · Difusió...

Difusió controlada per OJD-PGD - publicació mensual | redacció: 657 165 047 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 - [email protected]

8 anys

Gener 2021 · Núm. 86 · liniacornella.cat líniacornellà

Entrevista a Dolors Sabater,CUP-Un Nou Cicle per Guanyarpàgs 10 i 11

“Els comunshan perdutl’esperitdel 15-M”

Foto: E

duardo

Corria

A FONS pàgs 12 i 13

Barcelona està aïllant-sedels municipis propers ambles mesures de mobilitat?

VICTÒRIA SOCIAL pàg 3

El dret a morir dignamentja té el suport legal

COMERÇ pàg 18

Les restriccions afecten“molt negativament”el comerç local

FUTBOL pàg 20

La UE Cornellà despertadel somni contra el Barça

La ciutat tanca l’any amb unaugment de l’atur del 34%

El desembre va acabar amb 6.025 veïns sense feina després de l’augment anual més elevat de la comarca pàg 14

POLÍTICA pàg 14

Daniel Serrano deixaels càrrecs del PP per unaacusació d’agressió sexual

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

líniacornellà.cat Gener 2021

3 |

líniacornellà.catGener 2021A fons

El 30 de novembre de 2017, ca-torze mesos després que li diag-nostiquessin esclerosi lateralamiotròfica (ELA) i amb només44 anys, Iván Martí va posar fi alseu patiment. Ho va fer tot sol,mentre la seva mare, CarmenBarahona, estava treballant: fit-xar a la feina era la manera de noestar implicada en la mort del seufill a ulls de la justícia. “L’Iván te-nia por. En aquell moment ne-cessitava algú que li donés la mài que li digués que l’estimava, i jonecessitava fer-ho. Però la llei elva obligar a marxar sol, ens vacondemnar a un patiment extra”,lamenta la Carmen.

La llei de l’eutanàsia que elCongrés dels Diputats va aprovarel passat 17 de desembre ha deservir perquè ningú més hagi depassar pel tràngol de l’Iván i laCarmen. Aquesta llei ha de ga-rantir el dret a la mort dignaque, per exemple, Jordi Rodrí-guez va haver d’anar a buscar aSuïssa fa una dècada. Tenia 80anys, li faltava un pulmó, elsseus ingressos a l’Hospital Clíniceren cada cop més freqüents i lihavien detectat una cardiopatia.

“Ell sabia que tindria unamort molt complicada”, diu JoanAlquézar, que recorda com elseu sogre va reunir la família eldia de Sant Jordi de 2010 per co-municar-los la seva decisió. “Ensvam quedar de pedra, però ell hotenia molt clar i ens va demanarque l’acompanyéssim”, explicael gendre. I així ho van fer: el 5d’octubre del mateix any, en Jor-di, les seves dues filles i els res-pectius marits van emprendre unviatge en cotxe des de Barcelonafins a Basilea, on van passar unamena de vacances de comiat sen-

se parlar del que vindria després.Cinc dies més tard, van anar a unaclínica de Zuric i, quan li van pre-guntar per últim cop si n’estavasegur, va recordar la seva difun-ta dona i va dir: “Fem-ho ràpid,que la Violeta m’espera”. Agafatde les mans de les seves filles, enJordi va prendre una dosi letalque li va fer efecte en menysd’un minut.

“EL MEU FILL NO VOLIA MORIR”Quan parla de l’Iván, la Carmenmira d’evitar la paraula ‘mort’ i re-butja del tot el mot ‘suïcidi’. Elltambé preferia no fer serviraquests conceptes: “Parlava dedescansar, perquè el meu fill novolia morir, però tampoc volia pa-tir”, assegura la mare. Per a ella,obligar l’Iván a viure amb ELA era“com obligar un falcó, lliure isalvatge, a viure a la gàbia d’un ca-nari”. “Forçar-lo a seguir hauriaestat egoista, ell hauria sentitque si marxava em feia mal i en-

cara ho hauria passat pitjor. Aju-dar-lo a marxar va ser un acte d’a-mor”, defensa.

L’Iván va tenir clar que noarribaria fins al final de la malal-tia el dia que va ser diagnosticat.“Aquell dia vaig morir”, va es-criure ell mateix en un text que laseva mare va enviar a La Van-guardia. La Carmen, que el vaacompanyar a la consulta, expli-ca que el metge que el va atendreno va ser capaç de dir-li explíci-tament que patia ELA, però vaafirmar que, en tres anys, mori-ria ofegat. Un cop fora de l’hos-pital, mentre fumaven, es van tro-bar amb el doctor i l’Iván li va pre-guntar si, efectivament, teniaELA. “Sí”, va respondre el metge.Més tard, a l’hora de dinar, l’Ivánli va dir a la seva mare el que feiaestona que li rondava pel cap i ellava decidir donar-li suport.

Després de provar algunstractaments que no van funcionari de veure com la malaltia avan-

çava, va arribar un dels momentsmés durs: escollir el dia i l’hora demarxar. “Va estar gairebé tres me-sos decidint-ho: tenia unes ganesde viure enormes i qualsevol ex-cusa era bona per endarrerir elmoment”, relata la Carmen. Es-deveniments com la visita d’algúo un concert que emetien a la teleel feien esperar un dia més. Totaixò, amb l’angoixa de saber que“no podia passar-se esperantperquè, quan l’ELA arribés a pa-ralitzar-lo del tot, ja no ho podriafer”, apunta la Carmen.

“La lluita per morir amb dig-nitat m’està produint més pati-ment i m’està matant més ràpi-dament que la malaltia”, deial’Iván en aquella reflexió escritapoc abans de morir, que és tot unal·legat a favor d’un dret que a ellli va ser negat. “La malaltia nos’escull, però sí que hem de poderdecidir quin grau de patiment fí-sic i psíquic estem disposats aaguantar”, afegeix la seva mare.

MÉS DE 30 ANYS DE LLUITATant Carmen Barahona com JoanAlquézar són membres de l’asso-ciació Dret a Morir Dignament deCatalunya (DMD-CAT), creadal’any 1984. L’entitat ha estat alcapdavant d’una lluita que s’haallargat 36 anys i que, per fi, esveurà reflectida en la llei de l’eu-tanàsia que entrarà en vigor, si totva bé, el mes de març.

La vicepresidenta de l’associa-ció, Isabel Alonso, admet que el diade l’aprovació de la llei –nomésamb els vots en contra del PP, Voxi UPN– va ser “molt emocionant”i posa en valor la valentia de totsaquells que han fet públics els seuscasos. Persones com Ramón Sam-pedro, Ángel Hernández i MaríaJosé Carrasco, o els mateixos IvánMartí i Jordi Rodríguez, han estatpeces clau per aconseguir el dret ala mort digna. En aquest sentit, lavicepresidenta de DMD-CAT con-clou que “el dret no obliga” i que“ningú vol morir si es troba bé”.

Anna UtielCORNELLÀ

Dignitat fins a l’últim sospir» La llei de l’eutanàsia aprovada al Congrés dels Diputats ha de garantir el dret a la mort digna

» La legislació que hi havia fins ara ha obligat molta gent a morir sola o a fer-ho a països com Suïssa

L’Iván (esquerra) va haver de morir sol i d’amagat; el Jordi (dreta) va haver d’anar a Suïssa per tenir una mort digna. Fotos cedides

Opinió

| 4


Dipòsit Legal: B 12319-2013Difusió controlada

www.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Júlia Gamissans (Vallès),

Pau Massip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat),

Albert Ribas (Barcelona), Anna Utiel (Mont-

serratí) i Pau Arriaga (Esports i Xarxes)

Dept. Comercial: Lola Gutiérrez

Distribució: Andrés Meca i Pablo Favieri

Sabeu per què ensofèn tant quan ens

dieu histèriques? Perquèva ser així com van diagnosticar milersi milers de dones amb símptomes quepodrien ser depressió o angoixa. Odones simplement fartes de tot. El re-mei? Les masturbaven. Sí, el metge. Elllenguatge mai és innocent.

El Twitter en paperAquí espiula

¿Os acordáis del vídeodónde se veía un plato

de guisantes con mohoen el Zendal? Pues la dirección del hos-pital ya ha tomado medidas, y ademáshan sido muy contundentes. Han dadoorden de que vigilen que no se vuelvana producir grabaciones de ese tipo.Siempre mirando por el paciente.

@Zapatista72

Una amiga té un fillamb autisme. 8 anys.

No sap cordar-se les sa-bates.- I quan vas a la piscina com ho fas?- No et preocupis, mama. Me les cordael Sergi. Ell no sap pentinar-se. Jo elpentino i ell em corda les sabates.(I ho trobo preciós).

El que faltava. Es veuque Glovo està treba-

llant en el quick commer-ce: en 30 minuts podrem tenir a casa unproducte d’El Corte Inglés o un llibre deLa Casa del Libro. Moveu el cul i visiteules botigues del barri, les veïnes us ne-cessiten. I la vostra salut física i mental,també.

@julysuperfly@martagar75@JnnDiaz

La lupa

La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un rep-te inèdit per als governs de tot el món. Enmolts sentits, podem dir que ha actuat comuna prova d’estrès, no només per als sistemes

sanitaris i de salut pública sinó també per als governs,les administracions, els sistemes de protecció social,les empreses, etc. Tothom n’ha patit les conseqüèn-cies i tothom ha hagut d’adaptar-s’hi. Uns més que al-tres, és clar. Però en tot cas, la prova d’estrès ha re-velat moltes de les febleses del nostre sistema públici del nostre sistema productiu. Empreses massa feblesi amb poc marge de liquiditat, un sistema financer quedesprés d’haver rebut injeccions milionàries en l’an-terior crisi no ha estat capaç de sostenir el sistema pro-ductiu, un sistema d’ajuts insuficient, lent i burocra-titzat...

Els governs dels diferents nivells han rebut mol-tes pressions per ser més restrictius i per ser-ho me-nys, i no sempre han sigut clars i coherents en les se-ves decisions. Però els principals problemes que te-nim en relació amb els efectes de la pandèmia tenenmés a veure amb la situació econòmica i institucio-nal de partida que no amb les decisions que s’haginpres en el curt termini. Amb un sistema productiu mésrobust i un sistema de protecció social més àgil i bendotat s’haurien pogut esmorteir molt els efectes eco-nòmics dels tancaments. I possiblement això hauriapermès ser més restrictius en algunes mesures i con-trolar el desenvolupament de la pandèmia.

Però igual que cal fixar-se en allò que no ha fun-cionat, cal també tenir ben present què ha funcionat

raonablement bé davant d’una prova d’estrès d’a-questes característiques. I diria que al nostre país hiha dues coses que, malgrat les dificultats, han acon-seguit adaptar-se, resistir i tirar endavant: el sistemasanitari i les escoles.

En la primera onada el sistema sanitari es va veu-re clarament desbordat, com va passar en molts al-tres països. Però en aquests mesos, amb dificultats ipotser més lentitud de la que hauríem desitjat, els hos-pitals de Catalunya han augmentat significativa-ment la seva capacitat assistencial i el sistema d’atenció

primària ha aconseguit, malgrat totes les limita-cions, gestionar la càrrega extraordinària de feina vin-culada a la Covid-19. I això inclou els tests i vigilàn-cia de símptomes però també, per exemple, una cam-panya de vacunació de la grip exemplar. Avui estemmolt més preparats per al que vingui.

El sistema educatiu ha sigut també l’altre gran ex-emple de feina ben feta. Les escoles i instituts vanadaptar la seva organització per mantenir els grupsbombolla, amb els recursos addicionals –però limi-tats–de què disposaven. Els equips directius i docentshan adaptat la seva feina i en molts casos s’han ha-

gut de reinventar. Els alumnes han respectat, gene-ralment, les normes i han evitat que a dins dels cen-tres es generalitzessin les cadenes de contagi. I els en-llaços entre centres educatius i els CAPs han permèsel seguiment de casos, els confinaments parcials degrups i els tests i cribratges. Tot això, de fet, ha aju-dat al control de la pandèmia.

La combinació de tots aquests factors, juntamentamb el fet que els infants són el grup amb menys pro-pensió a infectar-se, han fet que en aquests primersmesos de curs la tornada a l’escola hagi estat un èxitcol·lectiu. I això és molt important, perquè les con-seqüències del tancament de les escoles ja les co-neixem bé: els infants perden aprenentatge i un es-pai bàsic de benestar i de relació i les desigualtats en-tre alumnes creixen molt. A més, el tancament es-colar genera molts problemes a les famílies que hande treballar i no poden donar als infants l’atenció quenecessiten. Després de sis mesos seguits sense anara escola, el fet que la majoria de grups hagin seguitactius amb poques interrupcions i pocs contagis hapermès recuperar un espai d’aprenentatge i benes-tar que és fonamental per al desenvolupament delsinfants i adolescents. Davant la tercera onada és bà-sic seguir protegint l’escola com un pilar fonamen-tal de la nostra societat. I això passa per prioritzarl’activitat escolar davant d’altres activitats. Les es-coles només haurien de tancar en un cas de confi-nament total. I, evidentment, cal intensificar els es-forços per testar i vacunar aviat els docents per po-der, així, garantir el servei.

Davant la tercera onada és bàsicseguir protegint l'escola com unpilar fonamental de la societat

per Jordi Muñoz

L’èxit de les escoles obertes

Foto: A

CN

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

5 |

líniacornellà.catGener 2021

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Cornellà no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

El Castell de Cornellà acull l’exposició ‘Feminista havies de ser’1

2Dia de Reis memorable: el Cornellà elimina l’Atlético de la Copa

Cornellà adapta els gimnasos per mantenir l’activitat esportiva

Sau30 ajorna el concert a l’Auditori de Cornellà fins al 10 d’abril

Daniel Serrano deixa els seus càrrecs al PP per una investigació d’agressió sexual

El + llegit líniacornellà.cat

3

4

5

A les xarxes

@324cat: Illa ha estat ministre de Sanitatun any. Nomenat just abans de la pandè-mia, deixa el càrrec amb la tercera onadadisparada a molt llocs d’Espanya.

@nurbacardit: La meva germana, enplena convalescència per Covid, feta unnyap, ha rebut la notificació per anar a unamesa electoral. La festa de la democràcia.

#EleccionsPandèmiques

@FranFPerea: Una magnífica y esperan-zadora noticia contra la Covid-19: un an-tiviral, todavía en fase de ensayo clínico,efectivo incluso con las mutaciones.

#AntiviralEsperançador #DeMinistreACandidat

Safata d’entrada

Una vida humil i tran-quil·la porta més felicitatque la persecució de l’è-

xit, ja que perseguir un somni tantsí com no, no garanteix la felici-tat. Potser les paraules del Nobelde física, Albert Einstein, anavendirigides a tothom, però hi ha quihauria de prendre bona nota.

El principi d’incertesa, d’un al-tre Nobel, Werner Heisenberg,abunda en el mateix: fins que noobrim una caixa, per molt pre-cintada que estigui, no podremcomprovar amb exactitud el quehi ha dins. El dubte no és altracosa que donar compte que la re-alitat no és previsible, que ofereixconjectures, que gestionar unacosa altera altres (avui dia fer di-ners a pocs empobreix a molts).Tenir en compte que allò que noes veu és fonamental, que espe-cialitzar-se massa pot fer perdrede vista el conjunt, que el que avuiveiem negre demà pot ser blanc.Que només amb la voluntat no esfa camí...

Vivim en el regne de l’ines-perat. Tot és un “potser”, allà onuna de les poques certeses segu-res és que la vida va canviant. Laqüestió segueix sent si per a mi-llor o pitjor, i això pot deixar in-diferent a certa gent, perquè a cer-ta gent li és exactament igual elpreu que paguem els seus sem-blants. La ja coneguda “zona deconfort” suggereix que l’escasse-

La Felicitat Nacional Brutaper Francesc Reina

tat i la vulnerabilitat “ens fancréixer”. Encara que sembliuna frase impresa a la tómbo-la de la fira del poble, no podemposar-nos en contra de l’em-powermento de la resiliència:esperar l’inesperat potser ésmillor que sucumbir a la por, iaspirar a algun lloc on tenir elcontrol d’alguna cosa no ha deser tan dolent. Es tracta d’intuirl’invisible. Però per moltes ex-plicacions racionals que ensdonin per entendre aquest em-bolic, estem obligats a canviarde mètode, a millorar els nos-tres entorns que són molts icada vegada ens influencienmés, sovint, amb mala intenció.

La ciència econòmica dis-posa d’una extensa llista dedades per mesurar el desenvo-lupament de la riquesa -o la po-bresa-, per certificar l’abun-dància o l’escassetat. El PIB,producte interior brut, és und’aquests indicadors, una einaque s’aproxima a l’expressiódel rumb de renda dels territo-ris, i un referent mundial. Peròla fertilitat frugal no és condi-ció suficient ni necessària per asentir-nos satisfets. Si aquesta

redueix les preocupacions i afa-voreix sentiments de satisfaccióen promoure la igualtat d’o-portunitats, estem parlant del’Índex de Llocs Pròspers.

Desafiar la creença que elcreixement econòmic és l’únicamesura d’èxit en la societataporta un espai de convenci-ment, gairebé artístic, per in-cloure aspectes com la salut fí-sica i mental, l’educació, lesoportunitats de coneixement iaprenentatge, la qualitat me-diambiental, les connexions en-tre les persones i la seva comu-nitat. Tot i que posat en dubte(des de fa força temps), l’Índexde Desenvolupament Humàdiu que, a més de la folgançamonetària, una cosa fonamen-tal i complicadament moral ésacontentar les capes més hu-mils. La paradoxa està servida:majors increments de renda nocomporten a una vida equitati-va i això depèn molt de la qua-litat de les institucions i de les se-ves polítiques, de la pèrdua d’a-quest vincle amb les males artsde les corrupteles de governs iempreses, de saber-ho fer bé iesforçar-se per fer-ho millor.

Foto: P

exels

Els semàfors

El Castell de Cornellà és el primer espai que acull

l’exposició ‘Feminista havies deser’ després d’haver triomfat alPalau Robert de Barcelona, peron van passar gairebé 80.000

visitants. Natza Farré és lacomissària d’aquest èxit.

pàgina 17Natza Farré

Els botiguers de l’Splaudenuncien que el propietari

del centre, Unibail-Rodamco-Westfield, incompleix la llei

catalana i els exigeixel pagament del 100% del

lloguer quan les restriccionsobliguen a tancar les botigues.

pàgina 18URW Group

Per a molts seguidors del futbolno era un desconegut, però el

gran públic ha descobert aquest mes Ramon Juan,

el porter de la UE Cornellà. Les seves actuacions contral’Atlético i el Barça a la Copa

han estat elogiades de valent. pàgina 20Ramon Juan

Opinió

| 6


NLes millorsperles

Deu dies després del seu funeral, la Rogelia va aparèixer viva.Sembla El muerto vivo de Peret, però ha passat a Galícia.

Havia estat traslladada d’un geriàtric de Lugo a Ourense, peròel centre va comunicar la seva mort a la família per error.

Ser negatiu en temps de coronavirus és positiu. I aixòconfon. Una tuitaire, @marysteavecole, va dir a la seva

àvia que era negativa. La seva resposta: “Això mai, estenen dies millors i pitjors”. La conversa s’ha fet viral.

De 652 vols a 58. Aquesta és la foto del desastre aeri provocatpel coronavirus que ha publicat Flightradar24. Les xifres són

del 25 de gener d’enguany, quan només 58 avions sobrevolavenEuropa, i del 25 de gener del 2020, quan ho feien 652.

Hauria abusat sexualment de 245 menors obligant-los agravar-se en activitats sexuals, en alguns casos amb altres

nens o animals. Aquesta és l’acusació a la qual s’enfronta unyoutuberaustralià de 25 anys. Veure-ho per creure-ho.

LA FOTOBrendan Smialowski / AFP

Mirada pròpia

L’impacte de la Covid-19 ha obligat tota lasocietat a pensar en el present. Un presentcanviant i inestable que ens obliga aadaptar-nos constantment per superar el

dia a dia i fer compatibles les nostres rutines amb l’e-volució de la pandèmia.

Com a societat hem après a ser més àgils i flexiblesper incorporar aquesta nova realitat en la nostra manerad’actuar. I així ho han de fer, també, les destinacions tu-rístiques, sobretot les grans ciutats, que són les que méshan patit els efectes de la Covid-19. Encara que la prio-ritat, en aquests moments, sigui re-sistir, cal fer una mirada llarga i te-nir clar que l’objectiu últim ha deser culminar una recuperacióconstruïda, en ferm, sobre la sos-tenibilitat. I això cal tenir-ho benpresent, perquè exigeix l’esforç i lafeina de tots els agents implicatsper aconseguir-ho: del teixit em-presarial, de les institucions i de lespersones.

Algunes destinacions supor-taran millor la crisi que altres i, aparer meu, ho faran les que sigu-in més resilients, les que s’enfoquincap a una recuperació sosteniblei aquelles que tinguin en comptecom les afecta la salut global. Per-què als ineludibles reptes que japlantejava el creixement del tu-risme urbà cal afegir-hi ara, ne-cessàriament, el de la seguretat sa-nitària, la prevenció i la generacióde confiança.

L’ENDEMà DE LA RECUPERACIóSé que en aquestes circumstàncies resulta difícil pen-sar-hi, però després de la recuperació hi haurà un demà,un futur que hem de projectar, des d’ara mateix, comserà i com volem que sigui. Per això, el paper de les ins-titucions públiques pren més força que mai. Des d’a-quí les animo a cuidar els vincles i donar valor a les em-preses del sector, a fer polítiques valentes i extraordi-nàries, no només per fer front al present, sinó per aquestfutur que vindrà i en el qual el turisme hi té, sens dub-te, molt a dir. Per resistir ara i construir els fonamentsdel futur ens calen totes les ajudes possibles.

No és només, però, responsabilitat de les institu-cions. Les empreses, és clar, també hi han de partici-par i ser proactives. Ara tenen la responsabilitat de so-breviure per poder ser partícips del futur, però estaremd’acord que les empreses compten amb una qualitat in-trínseca al seu ADN: l’esperit emprenedor i una capa-citat de superació per fer front a les situacions més des-afiants. Forma part de la seva essència.

Aquest futur, però, només el podrem construir so-bre una base sòlida si fem de la col·laboració la nostrabandera. Cal treballar braç a braç, deixant de banda di-

ferències i desacords. Tenim un objectiu comú i entretots hem de fer efectiu un procés de transformació ba-sat en el coneixement i en la sostenibilitat.

LA SALUT I EL TURISME VAN DE LA MàLa Covid-19 ha posat en evidència que la salut i el turis-me han de treballar conjuntament. Un escenari que desdel CETT ja plantejàvem el 2013. Hem vist i hem viscuten primera persona que el turisme és un sector extrema-ment sensible a la situació sanitària global. Aquesta és unaqüestió cabdal i per això va centrar l’última edició de l’Ob-

servatori CETT, Salut global i turisme. Un nou repte pera les destinacions urbanes, que va reunir experts dels dosàmbits per compartir coneixements i recomanacions. Noes tracta només de superar el moment que vivim, sinó detreballar amb la tecnologia, la recerca, la formació i la pre-venció per minimitzar riscos i respondre amb agilitat a lessituacions que es puguin presentar en el futur.

La vacuna de la Covid-19, tan esperada, de ben se-gur que obrirà la porta a una recuperació gradual delturisme, però faig una crida a no oblidar que caldrà se-guir posant sobre la taula noves propostes i estratègies.

D’una banda, per conviure amb elvirus i, de l’altra, per prevenir si-tuacions similars. En aquest sen-tit, em faig meves les paraules delDr. Jordi Serra Cobo, investigadorde l'Institut de Recerca de la Bio-diversitat, que a l’ObservatoriCETT va insistir en el fet que “el tu-risme ha d’actuar a nivell de pre-venció i prendre mesures abansque arribi el virus als humans i espropagui”.

És cert. Aquesta ha estat unacrisi sanitària excepcional que hoha capgirat tot i per a la qual no es-tàvem preparats. No obstant això,en ciutats com Barcelona, que hanrebut un gran impacte i han patitunes conseqüències tan severes, calreflexionar, promoure i recollirtots els aprenentatges per ser ca-paços, en el futur, d’avançar-nos alsesdeveniments i estar molt méspreparats per afrontar-los. Barce-lona té l’oportunitat d’erigir-secom a ciutat segura i puntera en re-

cerca sobre salut i turisme. Des del CETT estem impul-sant la generació de nou coneixement, amb la participaciód’ens públics, privats i d’experts multidisciplinaris.

El turisme urbà se’n sortirà. És més, m’atreveixo adir que, a llarg termini, en sortirà enfortit si s’erigeix so-bre els pilars de la innovació, la sostenibilitat, la recer-ca i la cooperació entre tots els agents implicats. Aques-ta és l’única manera de garantir la salut del turisme i deconstruir el camí d’un sector amb molt futur.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

per Maria Abellanet

La salut del turisme, a les nostres mans

Foto: A

CN


7 |


Opinió

| 8


@324catExistenc1: ÚLTIMA HORA: Lesinstruccions en japonès dels electrodo-mèstics comprats a Catalunya també esconsideraran literatura catalana.

@lluciaramis: Si en comptes de plantejarles coses de 15 dies en 15 dies, assumíssimque la realitat serà aquesta durant dos anysmínim, no seria més fàcil organitzar-se?

@EscurcoNegre: Posant espelmes a SantGoku perquè acabin ajornant les eleccionsi poder gaudir de tres mesos de SalvadorIlla a l’atur tocant-se la nàpia.

Flaixos

Tribuna

L’any 2018 el malestar d’una part de les classespopulars franceses va parir el moviment de lesarmilles grogues. Convé recordar al lector queaquelles protestes, que van portar a les prin-

cipals ciutats del país veí escenes de violència mai vistes,van originar-se per una guspira política que resultava im-possible de preveure: un nou impost als carburants que elgovern francès defensava no pas amb l’ànim recaptatorisinó sota la lògica ambiental de “qui contamina, paga”. Aldarrere, com sempre, el discurs sobre l’ús excessiu del ve-hicle privat i la necessitat de reduir-lo per participar soli-dàriament en la millora de les condicions del planeta. Fi-nalment, el govern es va fer enrere i va haver d’improvi-sar mil i una narratives polítiques per poder desactivar elmoviment de les armilles grogues després d’uns quantsmorts en algunes de les protestes i danys materials per cen-tenars de milions d’euros. El francès és un dels millors ex-emples de la frivolitat amb la qual els governants encarenels assumptes polítics quan es desconnecten de la realitatque han de manegar i es llencen a promulgar normativessense considerar els costos laterals que aquestes provocaran.

La ciutat de Barcelona encapçala des de fa temps unaparticular croada contra el vehicle particular i malda perla promoció de noves maneres de mobilitat que, de retruc,ajudin a fer minvar els índexs de contaminació i també,no hi pot faltar avui dia la menció, les emissions lligadesal canvi climàtic. Com que és una bona iniciativa, feta ennom del bé, costa trobar-hi pegues en allò que es perse-gueix, però sí que segurament caldria reflexionar al vol-tant del com, per evitar els costos laterals que, com totamesura, aquesta també comportarà.

El primer que cal considerar és la temptació autàrquicade la Barcelona política, pensant una ciutat que únicamenttingui com a prioritat l’ús i gaudi dels seus habitants em-padronats. Com que encara pot considerar-se, ves a sa-ber per quant de temps, que Barcelona és i funciona comuna capital, qualsevol decisió que s’hagi de prendrehauria de tenir en compte l’efecte sobre aquesta qüestió.Barcelona no és un poble. No és ni tan sols una ciutat gran.És el cor de la Catalunya-Ciutat i, en conseqüència, no potadoptar un aire insular en un debat tan rellevant com ésel de la mobilitat. Aquí, naturalment, l’Ajuntament no ésl’únic actor implicat. La Generalitat i els municipis que en-volten Barcelona també hi tenen una responsabilitat. Si-gui com sigui, preocupa el localisme en la presa de deci-sions que afecten tot el conjunt, més preocupant si qui ellidera és la mateixa Barcelona. Poden intuir que la res-tricció de la circulació a Barcelona hauria d’anar acom-panyada de polítiques públiques molt més ambicioses pelque fa al transport públic interurbà o l’habilitació d’espaisque de veritat complissin la funció de deixar-hi el vehi-cle privat a la vora sense haver d’endinsar-se a la ciutat.De moment, però, cap de les dues coses està soluciona-

da i, per tant, a cada restricció s’incrementa el nombre deperjudicats, a la vegada que es va limitant el paper capi-tal de Barcelona.

Cal també una actitud coratjosa en la tarifació del trans-port públic. Les administracions han acordat que durantel 2021 les tarifes seguiran congelades. Resulta difícil ima-ginar que un dèficit de 261 milions d’euros el 2020 justi-fiqui aquesta decisió. El debilitament financer de les em-preses de transport, encara que siguin públiques, no potportar res de bo. Amagar el cap sota l’ala és una actitudhabitual en política però no gaire sostenible en el temps.Més enllà de les bones intencions i els titulars, algú hau-rà d’explicar-nos com millorem el transport públic si ni tansols estem disposats a pagar aquell que ja tenim. Passa que,tantes vegades, volem només les molles i ens fan nosa elsossos. Algú hauria, més enllà de començar a aproximar elpreu del bitllet al seu cost real, atrevir-se a revisar algu-nes bonificacions lligades a l’edat i també a propiciar unmajor control de les actituds incíviques traduïdes en viat-jar sense bitllet amb impunitat. Però com que tot això re-sulta impopular –sobretot apujar preus i revisar les bo-nificacions–, no resulta prioritari. Sigui com sigui, senseconvertir el transport públic en una prioritat políti-ca –més diners– però també ciutadana –disposats a pa-gar el que val–costarà poder cosir tot el territori que hau-ria de quedar ben emmallat per poder dir que sí, que efec-tivament a la Gran Barcelona, la real, no l’administrati-va, és possible moure’s bé i ràpid en transport públic.

Per últim és també necessari que qualsevol decisió queafecti la mobilitat, més enllà de les intencions, respon-gui a criteris de racionalitat, maduració, debat i, també,quan resulta imprescindible, consideracions estètiques.Tota la narrativa sobre l’urbanisme tàctic articulada perjustificar les decisions preses enmig de la pandèmia i quehan alterat, per exemple, l’Eixample de dalt a baix, res-ponen més aviat a una pulsió dirigista dels actuals res-ponsables municipals, els quals, lluny de propiciar l’es-colta activa amb la ciutadania, aprofiten assemblees bui-des vestides de participació per imposar models d’un diaper l’altre sense cap mena de debat.

Naturalment, com que governen la ciutat tenen la legi-timitat per carregar-se l’Eixample, apostar per la lletjor oper allò que considerin. Una altra cosa és que tot això res-pongui a un veritable treball sòlid i de fons sobre mobilitatque imagini la ciutat, insistim que sense renunciar a la sevalògica de capital del país, a una dècada vista per fer-la, nonomés més habitable, sinó també més atractiva i puntera.El mal principal, però, i no només en mobilitat, és que elstemes, per importants que siguin, se segueixen consideranta casa nostra des de la lògica del terme municipal. És un er-ror. Catalunya existeix perquè en el seu dia va entendre queera ella la ciutat sencera i que el seu barri més gran era Bar-celona. I així hauríem d’entendre també la mobilitat.

Barcelona no és un poble.No és ni tan sols una ciutat gran. És el cor

de la Catalunya-Ciutat i,en conseqüència, no potadoptar un aire insular

en un debat tan rellevantcom és el de la mobilitat.L'Ajuntament no és l'únic

actor implicat. La Generalitat i els

municipis que envoltenBarcelona també hi tenen

una responsabilitat

““

per Josep Martí Blanch

Catalunya-Ciutat

Foto: A

j. de

Barcelona


9 |


| 10

líniacornellà.cat Gener 2021 Entrevista

Dolors SabaterCUP-Un Nou Cicle per Guanyar

“La taula de diàleg no existeix:porten tres anys i no han fet res”

“La candidata de la CUP”.Així la presenten la ma-joria de mitjans, una eti-

queta que no sé si li agrada gaire...Jo em sento la candidata de la CUPque ha sumat amb Guanyem perposar l’accent, sobretot, en la forçadel municipalisme. Em sento cò-mode amb aquesta aliança. Hauriapreferit que hagués sigut encaramés àmplia, perquè és importantque hi hagi fronts amplis de l’es-querra rupturista i trencar amb elssectarismes. Però tot i que nomésha sigut possible aquesta suma deGuanyem amb la CUP, m’hi sentocòmode. Sobretot perquè l’esperitbàsic és el de ser una candidaturaque ve de baix.

Potser el nom de la candidatura(CUP-Un Nou Cicle per Guanyar)no l’ajuda a evidenciar aquestavoluntat de “trencar les costuresdels partits”, citant paraules seves.Jo diria que l’important no és tantel nom sinó el programa. Hem depoder fer arribar a la gent què sig-nifica un nou cicle per guanyar. Elcanvi que hi ha d’haver és de cul-

tura política. No estar tan pendentdels partits, sinó del seu projecte.En aquest sentit, i malgrat que ésveritat que hem acabat escollint unnom llarg, la idea d’un nou cicle perguanyar resumeix molt bé l’esperitamb el qual anem a les eleccions.

Albiol fa temps que l’anomena“la candidata de la CUP” i ara deupensar: m’ha donat la raó.[Somriu] Bé, jo crec que s’ha expli-cat molt que la nostra és una can-

didatura conjunta de Guanyem, elmeu partit, i de la CUP. Però semprehi ha una tendència a simplificarper part de tothom. Sigui com sigui,jo ara soc la cap de llista de la sumad’aquests dos espais i, per tant, as-sumeixo també com a propis elsvalors que significa la CUP.

Què aporta Guanyem a la candida-tura que fins ara havíem conegutde la CUP? Parlen de “municipa-lisme de base”, però la CUP ja el re-ivindicava sempre.Crec que, sobretot, hi aporta plura-litat. Guanyem permet a la CUP noquedar-se tancada només en les si-gles de la seva organització. Li pos-sibilita una obertura. A més, pensoque li aporta una experiència mu-nicipalista més metropolitana.

Precisament, si mirem l’àrea me-tropolitana, els últims anys nohan sigut gaire bons per a Gua-nyem i la CUP. Només cal veureCerdanyola –l’exalcalde Carles Es-colà va 6è en aquesta llista des-prés de plegar el 2019 pels malsresultats a les municipals– o Bar-celona, on la CUP no és al Ple. Sí, però en canvi a Ripollet hem se-guit governant, per exemple. Mésenllà de les situacions conjunturals,crec que les agendes polítiquesque hem impulsat des d’aquestesconfluències són més vigents quemai i es demostren més necessà-ries que mai. Una altra cosa és queen el vessant de la comunicacióamb la ciutadania per convèncer-la que ens voti hi hagi més dificul-tats o menys per aconseguir la sevaconfiança. Això és evident.

Per què un veí o veïna de Badalonao de l’Hospitalet, per exemple, hade votar Dolors Sabater i no JéssicaAlbiach o Pere Aragonès?Per l’honestedat de fer política al ser-vei de la gent sense que hi hagi in-terferències d’altres interessos que

puguin pervertir-ho. Crec que aixòés el que representa la candidaturaque encapçalo i jo mateixa.

Troba a faltar honestedat en la po-lítica nacional, concretament?Sí, trobo a faltar-hi honestedat, since-ritat i crec que massa sovint s’enganyala població i s’està més pendent delsinteressos partidistes i de les picaba-ralles que no pas d’allò que és nu-clear: posar-se al servei de la vida dela gent i millorar-la. I això és el quenosaltres ja hem fet als ajuntaments

i ara ho volem impulsar també a ni-vell de país.

Per fer-ho, normalment cal gover-nar. I vostè ja ha dit que estan pre-parats per entrar al govern.Que estiguem preparats no vol dirque segur que governarem.

Ha matisat que abans s’han d’en-tendre amb el “què”. Quines sónles línies vermelles?La nostra proposta es basa a fer es-tructures públiques que ajudin tanta millorar la vida de la gent com aavançar en la sobirania nacional.Això és el que no s’ha fet en aqueststres anys. No s’ha construït res. Aratoca fer estructures concretes, comcrear una banca pública catalana,una renda bàsica universal, naciona-litzar serveis bàsics com la salut o l’e-nergia... I, a més, desencallar el camícap a l’autodeterminació i la cons-trucció de la República Catalana.Amb tot, seria estrany que la resta departits no es vulguin entendre ambnosaltres, perquè el que proposemsón millores clares per a la gent.

Es veu en un govern amb JxCAT?És evident que el que ens separaamb Junts per Catalunya és el neoli-beralisme que ells defensen. Però novull entrar a fer travesses de partits. 4

Arnau NadeuFotografia: Eduardo Corria

“Hauria preferitque l’aliança deGuanyem i la CUPhagués sigut més àmplia”“En un futur

no llunyà hauréde deixar de serregidora deBadalona”

11 |

líniacornellà.catGener 2021Entrevista

– Vostè ha remarcat molt que estan disposats a entrar al govern, on ésprobable que hi hagi JxCAT. Es veu governant amb ells?

– Amb ells ens separa elneoliberalisme. I que estiguempreparats no vol dir que segurque governarem.

– Arribat el cas, seria consellera?

– Jo estaré preparada perassumir el que calgui. Ja ho vaigfer a Badalona amb l’alcaldia.

3Perquè tot plegat dependrà de larepresentació de cadascú, de la ca-pacitat que tinguem tots de poder-nos posar d’acord en punts clau i, enel nostre cas particular, que les nos-tres assemblees acabin validant elpaper que hem de jugar.

Sigui com sigui, la CUP no s’ha vistmai gaire en un govern amb JxCATi, en canvi, vostè ha remarcat moltque estan disposats a entrar al go-vern, on és probable que hi hagiJxCAT. Per això li preguntava.Nosaltres el que hem dit és queestem preparats per entrar-hi, noque hi vulguem entrar. És a dir, queno se’ns menystingui com a forçapolítica i es descarti d’entrada quepuguem assumir responsabilitatsde govern, si es dona el cas. El mis-satge no és “volem entrar al govern”,sinó “nosaltres també podem go-vernar”. Estem preparats, si es donenles circumstàncies –i tant de bo quees donin–, per governar.

Arribat el cas, es veuria de conse-llera?De la mateixa manera que vaig assu-mir ser alcaldessa de Badalona, si lescircumstàncies ens porten a haver de

governar jo estaré preparada perassumir el que calgui. Però ara no ésel moment de fer travesses, repe-teixo, sinó d’explicar a fons el nostreprojecte.

D’acord, parlem de projecte. “Viaàmplia” d’ERC o “confrontacióintel·ligent” de JxCAT: amb quinade les dues estratègies podriacompartir més coses?Totes dues propostes són solucionsmàgiques. Si aquest eixamplamentque promulga ERC es produeix,tenim garantit que l’Estat ens reco-neixerà? No, no ho tenim garantit.Per tant, no deixa de ser una micaun engany. O la taula de diàleg... Noexisteix. Porten tres anys, s’han re-unit una vegada i què han fet? Nohan fet res. Això no és una taula dediàleg. I a l’altra banda tornen a par-lar de la DUI... Jo hi vaig ser, en aque-lla DUI del 2017, però no es va podersostenir. I durant aquests tres anysde legislatura no s’ha fet ni un solpas endavant cap a sostenir-la. Pertant, dir que ara aixecarem la DUItambé és una solució màgica.

Què proposa, doncs?Deixar-nos de respostes màgiques ienfocar-nos cap a una cosa efectiva:el referèndum. Ja sé que això decepmolta gent, perquè ho interpretencom que l’1 d’octubre no serveix. Iés clar que serveix. El mandat és elde l’1 d’octubre, però aquell man-dat no va ser reconegut ni per Eu-ropa, ni per l’Estat ni per ningú. Ninosaltres mateixos hem estat capa-ços de sostenir-lo. Per tant, no ensenganyem. Fem un nou referèn-dum, però aquesta vegada arri-bem-hi amb la feina feta, tant pelque fa al reconeixement interna-cional com per tenir les estructurespúbliques preparades per podersostenir-ne el resultat. Hem de tenirgarantida la sobirania econòmica,l’energètica, l’alimentària, la sanità-ria... Perquè el resultat del pròximreferèndum sigui vinculant sí o sí.

Creu que els comuns poden com-partir aquesta estratègia autode-terminista?Els comuns estan demostrant seranti-independentistes. És molt dife-rent no estar a favor de la indepen-dència però estar-hi d’acord si elpoble ho decideix que no pas tre-ballar-hi en contra. Els comuns hanperdut aquell esperit del 15-M afavor de totes les sobiranies. Les per-sones que pensen que Catalunya hade fer el seu procés d’autodetermi-nació i que estan d’acord a respec-tar-ne el resultat, sigui quin sigui, jano poden votar els comuns. Perquèaquests s’han demostrat, no nomésanti-independentistes, sinó tambéanti-autodeterministes. Han pactatamb Valls a Barcelona, han votat encontra de la llei d’amnistia... És ungran error, a parer meu, perquè elPSC d’Illa es menjarà el poc espaique els queda. Només ho podrienevitar recuperant la defensa d’aque-lla dignitat del 15-M. Els seus valors.

Parlant de valors, fins ara ha ditque no veia incompatible fer elsalt a la política nacional i alhoraseguir de regidora a Badalona.Ho segueix veient així?Encapçalar la llista conjunta de laCUP i Guanyem per a les pròximeseleccions al Parlament m’apropamolt més a haver d’acabar deixantde ser regidora de Badalona per sernomés diputada. És evident queentraré al Parlament i, per tant, enun futur no llunyà hauré de deixarde ser regidora. Nosaltres, a més,per codi ètic no permetem l’acu-mulació de càrrecs. Tot i això, espe-rem a veure els resultats electorals.

Em sembla que, a Badalona, quanalguns llegeixin això es fregaranles mans.Bé... Jo soc una persona que heestat sempre al servei de la ciutat,des de molt jove i des de molts àm-

bits diferents. Sempre he treballat alservei de Badalona i la meva en-trada al Parlament també serviràper ajudar la ciutat. Perquè les polí-tiques que nosaltres impulsaremsón per millorar la vida de la gent iperquè la Generalitat tingui moltmés en compte el municipalisme iels ajuntaments. Seguiré treballantper Badalona i ara també ho faréper totes les ciutats i pobles del país,des d’un altre àmbit. La meva feinarepercutirà en Badalona i la resta demunicipis, tant si és des de l’oposi-ció com si és des del govern de laGeneralitat.

Amb la perspectiva que dona eltemps, i de cara a unes possiblesnegociacions post eleccions alParlament, quins aprenentatgesn’ha extret d’aquells mesos postPastor en què el fracàs de les es-querres va permetre a Albiol re-cuperar l’alcaldia de Badalona?Que la política de sempre vol expul-sar del seu pastís qualsevol que hientri amb ganes de fer les cosesd’una altra manera. Quan els partitses converteixen en oligarquia, comli ha passat a Podemos ara que go-verna, no volen que gent com jo es-tigui en política perquè representemun perill per al poder de sempre. S’havist molt clarament a Badalona.

La preocupa el resultat que puguitreure a Badalona?En cap moment m’he mirat el pasque estic fent cap a la política nacio-nal en clau d’èxit o descrèdit perso-nal. Si el meu compromís políticamb la ciutat i amb el país depen-gués de les crítiques o dels elogis,malament aniríem, perquè no fariamai res. Jo no estic subjecta a totaixò. El que cal és posar la convicció,l’honestedat i la valentia personal alservei d’un projecte. Perquè no potser que tot el que hem passat i tot elque hem viscut, sobretot l’octubredel 2017, es malbarati en aquestamena de depressió col·lectiva queestem vivint a nivell de país.

El CEO els dona 8-9 diputats perrevertir-ho. Ho firma?Per a la CUP significaria un creixe-ment i, per tant, seria un resultat sa-tisfactori. Però jo soc molt optimistai m’agradaria, fins i tot, aspirar a tenirencara més representació.<

“No pot ser quel’1-O es malbaratien ladepressiócol·lectiva queviu el país”

“Dir que ara aixecarem la DUItambé és una solució màgica”

“Fem un noureferèndum,però aquest coparribem-hi ambla feina feta”

| 12

líniacornellà.cat Gener 2021 El reportatge del mes

Si parlem de mobilitat aBarcelona i l’àrea metro-politana podem dir quemai plou a gust de tothom.

N’hi ha que creuen que les mesu-res impulsades per l’Ajuntamentbarceloní per reduir els vehiclesprivats convertiran la ciutat i elsseus voltants en un caos. D’altresconsideren que els projectes demobilitat a l’àrea metropolitana,que en gran part lidera el consis-tori d’Ada Colau, són insuficients.Uns darrers aplaudeixen els can-vis per erradicar la contaminació.

El cert és que el debat sobremobilitat a la capital desperta ires.Tanmateix, sovint es parla poc dela mobilitat entre Barcelona i l’àreametropolitana. Com afecten lesmesures impulsades per Colauaquells que no viuen a la ciutat peròhi treballen? Barcelona està aïllant-se dels municipis propers?

Segons dades del 2018, cada diatenen lloc 8 milions de desplaça-ments a la capital. Un 67% són mo-viments interns, mentre que 2,66milions de viatges, el 33% restant,són trajectes entre altres municipisi Barcelona. D’aquests últims, el46% es fan en vehicle privat.

Les persones que no viuen aBarcelona utilitzen més el cotxe isón les que tenen més problemesamb les mesures de l’anomenadanova mobilitat, les quals els prò-xims anys s’intensificaran en vir-tut del nou Pla de Mobilitat Ur-bana 2024 del govern Colau.

Aquest pla vol reduir un 25%l’ús del vehicle privat, augmentarun 7,5% els desplaçaments a peu,un 130% els realitzats en bici i un16% els fets en transport públic.L’objectiu és posar fi a la conta-minació i adaptar la ciutat a la nor-mativa de qualitat de l’aire europea.

ELEMENTS DE CONSENSSi hi ha una cosa en la qual totes lesparts implicades en el debat coin-cideixen és en la necessitat d’im-plementar mesures contra la con-taminació. “Aquesta és la respon-sable del 7% de les morts i d’un decada tres casos d’asma infantil aBarcelona”, denuncia Guillem Ló-pez, d’Eixample Respira.

També es mostra contundentFrancesc Magrinya, director dePlanificació estratègica de l’AMBi conseller del districte de l’Ei-xample per BComú durant elmandat 2015-2019, el qual afirmaque “l’Eixample és una cambra degas” i assegura que “en dos otres anys tindrem una crisi ener-gètica de combustibles”.

Per a Maria Garcia, de la Pla-taforma per la Qualitat de l’Aire,“la Diagonal, Aragó i la Gran Viasón tres autopistes que creuen laciutat i que cal transformar-les”.Des del 2010 Barcelona incom-pleix la llei europea de contami-nació, destaca Garcia.

Fins i tot el RACC o la Plata-forma d’Afectats per les Restric-cions Circulatòries consideren quecal afrontar el problema de la con-taminació a Barcelona. “No somnegacionistes, però creiem quequan es parla de contaminaciósempre s’assenyala el vehicle pri-

vat, quan hi ha altres elements quehi intervenen”, diu Mònica Xufré,de la plataforma.

VEUS CONTRàRIESCada dia milers de persones esdesplacen a Barcelona per feinai són moltes les que critiquen lesmesures de Colau.

“La mobilitat sostenible es ga-ranteix gràcies al temps gratuïtque generosament milers de tre-balladors entreguem cada dia”, as-severa Xufré. “Si tens una jorna-

da de 10 hores de feina és normalque vinguis en cotxe, perquè elviatge suposa entre 20 i 25 minuts.Si vas a la ciutat en transport pú-blic tardes una hora i perds tempsde qualitat de vida”, reflexiona.“En el debat hi ha massa pessi-misme i poc realisme”, opina, encanvi, Ricard Rial, de l’Associacióper a la Promoció del TransportPúblic (PTP), referint-se a aques-tes postures.

Sigui com sigui, els relats sobredificultats per accedir a Barcelona

amb vehicle privat són abundants.L’Antonio viu a Sant Adrià i treballade repartidor a Barcelona. “Apar-car a certes zones és impossible. Lacirculació és molt lenta per la re-ducció de carrils i per entrar a laciutat tardes una hora”, lamenta.

De la mateixa manera, l’Ale-jandro, que viu a Cornellà, consi-dera que, amb els canvis, Barce-lona es convertirà en “una ciutatde pijos i turistes” on només es po-drà “anar a comprar”. “Et prohi-beixen l’entrada, et multen i no

pots aparcar... I els autobusossón impuntuals i bruts”, critica.

Per a una comerciant del bar-ri de Gràcia que no ha donat el seunom i que viu a Badalona, no po-der fer servir el vehicle privat su-posaria un problema important.“Cada matí surto a les 8.30h per ar-ribar a la botiga a les 10h i quasisempre arribo tard pel trànsit. Ple-go a les 20.30h i trigo una altra horaa arribar a casa. Com que visc a horai mitja del metro, per arribar pun-tual a la feina en transport públic

Les persones que no viuen a Barcelona són les que tenen més problemes amb les mesures de l'anomenada nova mobilitat. Foto: Aj. de Barcelona

Les polítiques de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona han estat moltdebatudes els darrers mesos, però encara no s’ha posat al centre de la discussió

com afecten els que no viuen a la capital. Cada dia tenen lloc 2,66 milions de viatges entre altres municipis i Barcelona: el 33% del total.

La nova mobilitat:encert o nyap?

13 |

líniacornellà.catGener 2021El reportatge del mes

n Un home blanc, de classe mitjana ien edat de treballar. Quan pensem enpolítiques de mobilitat sovint es repe-teixen certs patrons de gènere forta-ment imbricats a la nostra societat: le-gislem per a qui té més privilegis. Aixího explica Sara Ortiz, del projected’urbanisme crític Punt 6, quan asse-nyala que “la mobilitat es dissenyaper fer arribar els homes a les sevesfeines”. Això suposa un error de base,ja que els desplaçaments per anar a lafeina en realitat només representen el30% de tots els viatges que tenen llocdiàriament en una ciutat. De fet, el

80% dels desplaçaments que es duena terme a l’àrea metropolitana són demenys de 10 kilòmetres.

Ortiz denuncia que la mobilitatsempre s’entén com si les personesviatgessin soles, quan, de fet, moltsdesplaçaments, més en el cas d’elles,es fan en companyia. “Les cures te-nen molta importància en el tipus dedesplaçaments que fan les dones iaquestes suposen anar amb algú al-tre”, remarca.

Segons l’Institut d’Estudis Regio-nals i Metropolitans de Barcelona,les dones utilitzen molt més el trans-port públic que els homes. L’any2018 el 42% dels homes emprava elvehicle privat per desplaçar-se, men-

tre que en el cas de les dones aques-ta xifra se situava en el 29%. Val a dirque durant la crisi econòmica la dife-rència es va escurçar. El 2012 el 38%d’homes anava en vehicle privat,mentre que només una de cada qua-tre dones ho feia.

Dit això, aquesta no és l’únicaqüestió en què les dones queden so-vint oblidades. Un dels punts mésdestacats dels plans de mobilitat ésel de la seguretat. “Aquest aspectenomés es vincula als sinistres”, refle-xiona Ortiz. “No es té en compte l’as-setjament sexual”, diu per afegir que

moltes dones modifiquen els seusdesplaçaments per evitar el risc deviolació. Des del punt de vista de l’ex-perta, la mobilitat s’ha d’entendrecom un canvi més profund que lesmaneres com ens desplacem. “Ha deser un canvi territorial”, assevera.

En la mateixa línia s’expressa JoséMansilla, de l’Observatori d’Antropo-logia del Conflicte Urbà, que defensaque “la ciutat ha de ser per a la gent iper a la promoció del transport pú-blic”. Per aconseguir-ho, Mansilla diuque la participació del veïnat és im-prescindible perquè l’espai es con-quereix amb “la utilització que en fala gent”. “Cal canviar els codis, fins itot restablir què és un banc”, conclou.

On són les dones?

hauria de sortir de casa a les 6h i nohi tornaria fins a les 23h”, diu.

També és paradigmàtic el casd’una jove relatat per Xufré. Viua Sant Vicenç dels Horts i treba-lla en el servei de neteja de la Ma-quinista. “Plega a les 23.45h i a les24h surt l’últim ferrocarril cap acasa. Ella voldria anar en trans-port públic, però no pot fer-ho. Amés, ara està d’ERTO i no potcanviar-se el cotxe”, detalla Xufré.

Realment, però, les mesuresde mobilitat afecten més les clas-ses treballadores? Les xifres del’Institut d’Estudis Regionals iMetropolitans de Barcelona hocontradiuen. Les persones ambrendes altes són les que més esdesplacen en vehicle privat, men-tre que les de rendes més baixestenen una mobilitat més soste-nible. Els que no viuen a Barce-lona i cobren menys de 8.000 eu-ros anuals es mouen majorità-riament a peu o en bici (48%). Un19% ho fa en cotxe, mentre que el33% restant utilitza el transportpúblic. Per contra, el 59% dels ha-bitants amb ingressos superiorsals 20.000 euros anuals utilitza elvehicle privat.

Això sí, hi ha excepcions enmunicipis amb rendes baixes onel cotxe és indispensable a causade les mancances en el transport

públic, com Badia del Vallès, Ri-pollet, Sant Andreu de la Barca oSant Vicenç dels Horts.

Amb tot, no són les classes tre-balladores les més afectades per lesrestriccions de mobilitat, si bé éscert que algunes mesures com laZona de Baixes Emissions (ZBE)beneficien els que tenen capacitatadquisitiva per canviar de cotxe.

VEUS CRÍTIQUESEl debat sobre la mobilitat éscomplex i està ple de matisos, per-què hi ha molts actors implicats.No només l’Ajuntament de Bar-celona: també l’AMB, l’ATM, elsajuntaments de la zona, la Gene-ralitat i l’Estat espanyol en sónresponsables. A més, la mobilitatestà subjecta als plans de cadas-cuna de les administracions im-plicades. PMU, PMMU, PDM, Plade Rodalies, PDI... Una sopa delletres que fa difícil establir ungran pacte en aquest àmbit.

“No té sentit que la Genera-litat vulgui unir els ferrocarrils deplaça Espanya amb els del bar-ri de Gràcia quan aquest trajec-te es pot fer en metro”, argu-menta Magrinya al·ludint a la vo-cació d’alguns governs de bene-ficiar certes infraestructures. Si-milars són les paraules de Rial,de la PTP, quan cita la “disbau-

El 48% dels que noviuen a Barcelona icobren menys de 8.000euros anuals es mouena peu o en bici, mentreque els de més rendaho fan majoritàriamenten cotxe o moto

xa” que suposen les paradesd’autobusos de la Meridiana, onconflueixen línies urbanes, me-tropolitanes i territorials. “Laplanificació en aquest cas ha deser supramunicipal a l’estil deLondres”, apunta.

Des de l’Ajuntament de Bar-celona, però, defensen que el nouPla de Mobilitat Urbana 2024 ja“contempla mesures supramu-nicipals”. De fet, remarquen que“s’ha desenvolupat en coordina-ció amb l’AMB” i asseguren que“en cap cas desconnecta Barce-lona de l’àrea metropolitana”.

Marc Iglesias, cap de secció demobilitat sostenible de l’AMB,comparteix que hi ha bona dispo-sició de l’entitat per tal que els di-ferents plans de mobilitat es coor-dini. Així mateix, destaca que lamajoria de municipis de l’àreametropolitana estan duent a termeaccions similars a les de Barcelona.

Debat supramunicipal a ban-da, però, són també nombroses lescrítiques a la ZBE. “S’ha compro-vat que el 20% dels vehicles demercaderies és responsable del40% de la contaminació”, alertaMagrinya en aquest sentit. L’expertsubratlla que grans empreses comAmazon subcontracten transpor-tistes sense responsabilitzar-se del’impacte dels gasos que generen.

VEUS FAVORABLESLa mobilitat igualitària que implicagarantir que tothom pugui mou-re’s de forma segura i sostenible faque moltes persones perdin elsseus privilegis en detriment d’al-tres. Amb aquesta idea en el puntde mira, cal dir que no tot són crí-tiques als canvis engegats per l’A-juntament de Barcelona o l’AMB.

Magrinya, per exemple, consi-dera que el consistori barceloní “hafet la seva feina”, tot i que creu queel ja citat Pla de Mobilitat Urbana2024 no aconseguirà reduir un25% l’ús del vehicle privat. Garciaafegeix que “Barcelona ha de lide-rar el canvi tal com ho va fer París”.

Amb tot, la majoria de veus co-incideixen en dos punts sense elsquals qualsevol pla queda coix: lacreació d’un peatge a l’entrada deBarcelona –“és una de les millorsopcions, perquè els diners recap-tats podrien destinar-se al transportpúblic”, afirma Garcia–i la idea quela reducció de cotxes serà impos-sible sense el compromís de totesles administracions per acabarles infraestructures de Rodalies,l’L9 i el Tram.

Un reportatged’Albert Alexandre

El nou pla de mobilitatde l’Ajuntament deBarcelona vol reduir un 25% la presència de vehicles privats a la ciutat i augmentarels desplaçaments en bicicleta un 130%

La mobilitat femenina està invisibilitzada en elsplans de les administracions, que es focalitzen encom es desplaça la ciutadania per anar a la feina


| 14

Ciutat

SALUT4La incidència del coro-navirus a la ciutat comença a mi-llorar després d’un inici d’anyalarmant que va portar el De-partament de Salut a preocupar-se “especialment” per les xifresque hi havia a la ciutat. Ho va dirJacobo Mendioroz, coordina-dor de seguiment de la Covid-19a Catalunya, el 18 de gener,quan s’havien detectat gairebé400 positius i hi havia un risc derebrot que fregava els 1.000punts.

Al tancament d’aquesta in-formació la situació havia mi-llorat i l’índex de risc, tot i quecontinua sent molt alt, era de 597punts. També s’ha aconseguitfrenar la taxa de reproducció,l’RT, que se situa a 0,82 desprésd’estar gairebé tot el mes per so-bre d’1, quan es considera que lamalaltia està fora de control.Així i tot, des de l’inici de la pan-dèmia s’han confirmat 5.743 ca-sos i han mort 282 persones.

A principis de mes tambévan arribar les bones notícies ales residències de gent gran de laciutat, ja que durant la setmanade Reis van començar a vacunarels residents i els treballadors.Tot i els problemes de submi-nistrament que ha denunciat laGeneralitat, més de 2.000 per-sones ja han rebut la primeradosi de la vacuna i ja s’ha sub-ministrat la segona a 262.

ACTUACIONS POLICIALSPel que fa al compliment de lesrestriccions per part de la ciuta-dania, la Guàrdia Urbana ha ex-plicat que durant el 2020 vadetectar 3.094 infraccions.

Un dels últims casos és elsopar que hi va haver al localdel Rugby Club Cornellà di-vendres 22 a la nit i que va aca-bar amb tres detinguts per re-sistència a l’autoritat.

El risc de rebrot va fregar els 1.000 punts a principis d’any. Foto: ACN

Cau el nombre de contagiatsdesprés d’un inici d’any difícil

» La ciutat ja suma més de 5.740 contagis i 282 defuncions» Tres detinguts per un sopar al local del Rugby Club Cornellà

Serrano deixa els càrrecs delPP acusat d’agressió sexual

POLÍTICA4L’exregidor del Par-tit Popular a l’Ajuntament i se-cretari general a Catalunya, Da-niel Serrano, va renunciar a to-tes les seves funcions al partitdesprés que el diari El Mundodestapés que una companya l’hadenunciat per una presumptaagressió sexual. El cornellanencva explicar que ha pres la deci-sió per preparar “la seva defen-sa”, tal com recull l’ACN.

Segons recullen diferentsmitjans, Serrano va manteniruna relació sentimental amb lavíctima entre el 2015 i el 2016.

Ella va denunciar que havia pa-tit “maltractaments físics, verbalsi psíquics”, a més de patir pre-sumptament “diverses lesions”mentre va durar la relació.

Serrano considera que el cass’ha destapat en plena campanyaper erosionar la seva imatge. Defet, era el quart a la llista del PPperò hi ha renunciat. Com que eltermini per corregir-ho s’ha aca-bat, va explicar que hi continua-rà figurant però que s’apartarà dela campanya electoral i no pren-drà possessió de l’acta de diputatsi surt escollit a les eleccions.

El govern local tira endavantels pressupostos municipals

ECONOMIA4El pressupost d’a-quest 2021 serà de poc més de85,4 milions d’euros, un 3,01%menys que els comptes de l’anypassat. El govern d’Antonio Bal-món ho justifica per la baixadad’ingressos que ha patit l’Ajun-tament, i que preveu que conti-nuarà aquest any.

Tenint en compte aquesta si-tuació, PSC i comuns també handecidit limitar les inversions i ladespesa. Per exemple, noméss’incrementa un 3% la partida de-dicada a acció social, l’àrea en-carregada de protegir les perso-

nes més vulnerables i mantenircohesionada la ciutadania.

Per a l’oposició, són pressu-postos continuistes i no reflec-teixen la situació actual, de ma-nera que consideren que seran in-suficients per fer front a les ne-cessitats que tenen els veïns i ve-ïnes en plena pandèmia. Peraixò, els quatre regidors d’Es-querra Republicana i els tres deCiutadans van votar en contradels comptes. En canvi, les duesregidores de Podem es van abs-tenir, tot i que el PSC i els comunsen tenien prou amb els seus vots.

La Guàrdia Urbana multamés de mig miler de patinets

MOBILITAT4La Guàrdia Urba-na va posar 533 multes durant el2020 a usuaris de vehicles demobilitat personal, com per ex-emple patinets elèctrics, que in-complien la normativa. Les prin-cipals infraccions són per portarmés d’una persona, circular sen-se casc, fer-ho de forma negli-gent o portar auriculars.

Ara, el govern local enduriràl’ordenança municipal que re-gula l’ús d’aquests vehicles amb

l’objectiu que no puguin circularper la vorera i només puguinanar per la calçada o pels carrilsbici per tal de “vetllar per la se-guretat dels vianants”.

Pel que fa a l’ús de vehiclessostenibles, el servei de bicicle-tes compartides E-Bicibox haregistrat 7.198 usos a les dife-rents parades de la ciutat durantel 2020. Pel que fa als aparca-ments Bicibox, l’any passat esvan fer servir 36.424 vegades.

Daniel Serrano va ser regidor del PP al Ple. Foto: Guillem Roset/ACN

Foto: Alèxia Vila/ACN

Població | La ciutat suma 1.344 nous habitantsL’actualització del padró que elabora cada any l’Institut d’Estadística de Catalu-nya diu que l’1 de gener del 2020 hi havia a la ciutat 89.936 habitants, un incre-ment de 1.344 persones que manté Cornellà com la més poblada de la comarca.


15 |


| 16

líniacornellà.cat Gener 2021 Ciutat

Mor un treballador en cauredes del sostre d’una fàbrica

SUCCESSOS4Un home va mo-rir dilluns 18 al matí en caure unsdeu metres des de la teulada d’u-na empresa del polígon Almeda.Segons han explicat els Mossosd’Esquadra a Línia Cornellà, lavíctima havia pujat al sostreperquè van aparèixer goteres ala nau i estava revisant què leshavia provocat quan va caure. LaUnitat d’Investigació de la poli-cia està investigant les causes.

La víctima era un home de 52anys, de nacionalitat domini-cana i veí de l’Hospitalet, i elsServeis d’Emergències Mèdi-ques no van poder fer res per sal-var-li la vida després de la cai-guda tot i les maniobres de re-animació. Els Mossos tambévan posar els fets en coneixe-ment del Jutjat de guàrdia deCornellà i del Departament deTreball, Afers Socials i Famílies.

Antonio Mora, nou presidentdel Consell de Treball català

NOMENAMENT4El cornella-nenc Antonio Mora Núñez ha es-tat escollit nou president delConsell de Treball, Econòmic iSocial de Catalunya (CTESC), ensubstitució de Lluís Franco Sala.Fins ara, Mora era secretari dePolítica Territorial, Acció So-cial, Barcelonès i Migracions deComissions Obreres, càrrec queocupava des de l’abril del 2017.També era president del Centred’Informació per a TreballadorsEstrangers (CITE) de CCOO imembre del patronat de la Fun-dació Paco Puerto.

Nascut el 1971, abans d’im-plicar-se en l’àmbit sindical MoraNúñez havia treballat al món de

la neteja, al sector dels plàstics ia l’agroalimentari. De fet, va sersecretari general de la seccióagroalimentària de ComissionsObreres al Baix Llobregat, càrrecque va ocupar durant sis anys,entre el 1999 i el 2005. Tresanys després va assumir el càr-rec de secretari general del sin-dicat a la comarca, així com a l’AltPenedès, l’Anoia i el Garraf.

Pel que fa al Consell de Tre-ball, Econòmic i Social de Cata-lunya, es tracta d’un ens ambplena autonomia que treballacom a òrgan consultiu i d’asses-sorament de la Generalitat en te-mes laborals, d’ocupació i so-cioeconòmics.

OCUPACIó4La ciutat ha perdutun terç dels contractes registratsa la Seguretat Social durant l’úl-tim any. Si el desembre del 2019hi havia 7.972 persones amb con-tracte de feina, a finals del 2020la xifra havia baixat fins als 5.200.Segons l’informe elaborat perl’observatori del Fòrum Empre-sarial del Llobregat, en un anyhan desaparegut 2.772 contractesa Cornellà, la caiguda més im-portant de la comarca, només perdarrere del Prat.

Aquestes xifres també es tra-dueixen en un increment de lespersones que s’han hagut d’a-puntar a les llistes de l’atur, quedurant el 2020 han sumat 1.539casos més, la xifra més elevada detota la comarca segons les dadesrecollides per l’Observatori delConsell Comarcal del Baix Llo-bregat. El desembre va acabaramb 6.025 cornellanencs i cor-nellanenques sense feina, un in-crement del 34,3% en compara-ció amb el mateix mes del 2019.

La diferència entre els con-tractes perduts al registre de la Se-guretat Social i les persones ques’han apuntat a l’atur a la ciutattambé permeten veure que l’im-pacte dels expedients de regula-ció i els tancaments d’empreseslocals no només afecten els veïns

i veïnes de la ciutat, sinó que l’e-fecte també el pateixen ciuta-dans d’altres municipis de la co-marca que treballen a Cornellà.

Per altra banda, a la ciutats’estan aplicant 59 expedientsde regulació d’ocupació que afec-ten 287 treballadors. Nou d’a-quests expedients són de reduc-ció de jornada i afecten 85 per-sones, 49 són de suspensió de jor-nada, amb 195 afectats, i un ha es-tat d’extinció, amb set personesafectades. Per sectors, a l’hosta-leria hi ha 143 persones afectadesper un expedient.

PLANS LOCALSPer fer front a aquesta situació,l’Ajuntament preveu contractar87 aturats a través del Pla Locald’Ocupació que impulsa i quepresenta algunes novetats, coml’augment de la jornada laboral al75% o l’ampliació de la durada,que en algunes contractacions espodria elevar fins als dotze mesos.

El consistori preveu cobrirplaces d’auxiliars administratiusi de biblioteca, de peons d’obra ide consergeria, però també depsicòlegs, periodistes o dinamit-zadors esportius, entre d’altres.

L’hostaleria és un dels sectors més afectats. Foto: Àlex Recolons/ACN

Cornellà tanca el 2020 ambmés de 6.000 persones a l’atur

17 |


Sau30 ajorna el concerta l’Auditori fins al 10 d’abril

CULTURA4Sau va decidir ajor-nar el concert que el grup haviade fer dissabte 23 a l’Auditori des-prés de l’anunci de la Generalitat,que manté les restriccions per fre-nar la Covid fins al 7 de febrer.Una de les mesures que es man-té és el confinament municipal,cosa que faria que molts fans dela banda no poguessin anar a veu-re en directe el primer concert dela gira ‘Quina nit - Quina lluna’.

Es tracta del nou CD de labanda, creat durant el confina-ment, i que compta amb un DVDque es va gravar durant tres diesa l’Observatori Astronòmic d’Al-banyà. La idea va néixer desprésde la gira de celebració dels tren-ta anys de creació de la banda li-derada per Pep Sala, que va ferl’últim concert el desembre de2019. Aquest nou projecte neix

amb l’objectiu de convertir cadaconcert “en una festa”, com ex-plicava Sala en declaracions al’ACN.

Per això, el grup i l’Auditorihan decidit ajornar el concert iposposar-lo fins al 10 d’abril,quan s’espera que la situació sa-nitària hagi millorat i, com a mí-nim, puguin venir els fans de totel país al concert.

AMB GANES DE RIUREEls espectacles que es mantenensón ‘Quina feinada!’ i ‘Bonagent’, de Roger Pera i QuimMasferrer, que ja es van haverde suspendre la tardor passada.Pera portarà aquest èxit deBroadway el 29 de gener a les 8del vespre i Masferrer pujarà al’escenari de l’Auditori el 31 degener a les set del vespre.

IGUALTAT4Al planeta Terra, lameitat de la població viu discri-minada de manera sistemàtica.Totes les dones, pel fet de ser-ho,han de suportar un camí feixuccada dia que per a la periodistai escriptora Natza Farré noméses podrà transformar amb el fe-minisme. Aquesta és la idea del’exposició ‘Feminista havies deser’, que reivindica d’una maneradiferent i creativa el movimentd’alliberament de les dones, queha de permetre transformar lasocietat i assolir la igualtat efec-tiva de gènere en ple segle XXI.

‘Feminista havies de ser’ pre-senta un recorregut als visitantsque mostra el masclisme asfi-xiant i omnipresent que pateixentotes les dones cada dia, condi-cionant la societat i portant-lesa la invisibilització fins al puntque, en molts àmbits, els acabaatorgant un paper secundari o,directament, les obvia comple-tament.

Molt visual i directa, l’expo-sició comissariada per Farré de-talla situacions concretes i in-justes per a les dones que patei-xen cada dia. Es parla de l’as-setjament sexual, la banalitzacióde la salut femenina, l’absènciade dones qualificades als mitjansde comunicació, la bretxa sala-

rial, l’escassa presència de donesen llocs de lideratge, la manca depolítiques de conciliació laborali l’assumpció de la majoria detasques domèstiques i de cures.A més, també es reflexiona sobreel menyspreu cap al feminis-me, un moviment de defensadels drets humans.

ÈXIT ABSOLUTAmb aquest cartell, l’exposiciócomença un recorregut per tot elpaís i arriba al Castell de Corne-llà, el primer lloc que acull lamostra després de l’èxit de visi-

tes aconseguit al Palau Robert deBarcelona. Gairebé 80.000 per-sones van passar per la instal·la-ció, assolint una mitjana de1.009 visitants al dia durant elsdos mesos que va estar oberta,després de prorrogar-ne l’exhi-bició perquè ningú es quedéssense poder-hi anar.

Al Castell hi serà fins al 14de març. D’entrada lliure, ‘Fe-minista havies de ser’ es pot vi-sitar de dilluns a divendres de10 a 14 hores i de 17 a 20 horesi els diumenges i festius de 10a 14 hores.

Una de les parts de l’exposició ‘Feminista havies de ser’. Foto: Palau Robert

El Castell acull l’exposició‘Feminista havies de ser’

Sau30 torna als escenaris amb ‘Quina nit - Quina lluna’. Foto: ACN

Ciutat


Comerç

| 18

Els comerciants de l’Splaudemanen rebaixes del lloguerPOLÈMICA4Els comerciantsque tenen els seus negocis al cen-tre comercial Splau denuncienque l’empresa propietària delrecinte incompleix la llei catala-na, que permet una reducciódel 50% del preu del lloguermentre duri la pandèmia i lesrestriccions que no permetenobrir l’espai amb normalitat.

En un comunicat de Comer-tia i Barcelona Oberta recollit perl’ACN, els comerciants associatsa aquestes dues entitats critiquenque la propietària del centre co-mercial, la francesa Unibail-Ro-

damco-Westfield (URW), elsexigeix el pagament íntegre dellloguer “com si els locals hagu-essin d’estar a ple rendimenttot aquest temps” de pandèmia.

Per això, i per por a un des-nonament, bona part dels boti-guers han presentat una denún-cia formal contra URW, quetambé és propietària dels centrescomercials de Glòries i La Ma-quinista de Barcelona. A més, as-seguren que estan “molt dece-buts” amb l’empresa perquè “se-gueix sense tenir en compte elcontext de crisi sanitària” actual.

Les restriccions afecten “moltnegativament” el comerç local

Botigues de l’Splau tancades a l’inici de la pandèmia. Foto: Àlex Recolons/ACN

Covid | Tanquen els cinemes del Llobregat CentreEl grup Cinesa ha tancat les sales de cinema que té al centre comercial Llo-bregat Centre fins al 18 de febrer. Les restriccions i la falta d’estrenes han

obligat a prendre aquesta decisió amb l’objectiu de “tornar amb més força”.

El confinament municipal o eltancament dels comerços no es-sencials els caps de setmana haafectat “molt negativament” elsbotiguers de la ciutat. Així ho ex-pliquen a Línia Cornellà des dela junta de Cornellà Compra aCasa, que diu que el dissabte és“per excel·lència el millor dia devenda” als comerços, tant per lagent que ve de fora com pelsclients que no poden comprar en-tre setmana. Per a l’entitat, queagrupa els comerços locals, el tan-cament dels caps de setmana és“una mala solució”.

Aquestes restriccions s’afe-geixen a una campanya de Na-dal “dolenta”, en què han vistcom els compradors se sentienincòmodes i feien les compressense entretenir-se tot i contro-lar els aforaments a les botigu-es i aplicar totes les mesures hi-gièniques necessàries.

La nota positiva l’ha posat lacampanya de les targetes mone-der impulsada pel consistori,que asseguren que ha rebut bo-nes crítiques tant dels clientscom per part dels botiguers. Encanvi, la junta considera “insu-ficients, mal gestionades i pocajustades a la realitat dels co-merços” les ajudes del Govern.

Per altra banda, des de l’en-titat expliquen que no tot el co-

merç ha patit igual, ja que hi hahagut diferents restriccions, iposen l’exemple dels mercats,que han notat un augment declients que ara aposten pel pro-ducte fresc. Així i tot, assegurenque això no compensa “de capmanera” la pèrdua de clients quevenien de fora. I per la resta desectors, alerten que els clients “te-nen més fàcil buscar altres op-cions de compra”.

Els mercats han notat un augment de clients nous. Foto: Ajuntament

Pau Massip MartoriCORNELLÀ


19 |


Orgull. Aquesta és la paraula querepresenta millor el que sent laplantilla, el cos tècnic, la directi-va i l’afició de la UE Cornellà perl’aventura del conjunt verd a laCopa del Rei. Els de GuillermoFernández Romo van quedar eli-minats el passat dia 21 contra elBarça (0-2) però van plantarcara en tot moment als blaugra-na i van forçar la pròrroga.

Sense pressió i amb tota lail·lusió, la UEC va repetir la re-cepta que va funcionar contral’Atlético: ser un bloc sòlid en de-fensa, sabent que el pes del par-tit seria per als visitants, i inten-tant aprofitar espais a la contra.Tot i que els verds no marcarienal principi, van saber resistir l’o-fensiva blaugrana, amb RamonJuan, un dia més, com a últim gu-ardià. El porter santcugatenc es

va lluir al minut 33 en una re-matada del portuguès Trincao i,dos minuts després, el capitàEloy Gila tindria l’ocasió mésclara per als de Romo, però laseva rematada de cap va marxarper sobre del travesser.

El matx podria haver canviatcinc minuts més tard, quan AlbertEstellés va cometre un penal so-bre el visitant Araújo. Ramon,però, va endevinar la direcciódel xut de Miralem Pjanic i va atu-rar la pena màxima. No serial’últim penal que aturaria el por-ter de la UEC, responsable enbona part que el resultat no ha-gués canviat al descans.

El guió del partit no canvia-ria al segon temps; el Barça te-nia la pilota i el Cornellà voliacontraatacar sabent que Ramonels podia salvar de les rematadesbarcelonistes. Cap al minut 15 dela represa, Eloy i Agus Medinatindrien una doble ocasió, sal-vada pel porter brasiler Neto. Lesrevolucions tornarien a baixar

fins a la recta final, quan de nouel partit es tornaria elèctric. L’àr-bitre va tornar a castigar una ac-ció defensiva del Cornellà, peròRamon, l’heroi de la nit, atura-ria també el xut de Dembélé,quedant-se al centre de la sevaporteria.

La segona aturada va impul-sar l’equip, que va estar a punt dedonar la sorpresa amb una novarematada de cap d’Eloy, que vaobligar Neto a fer una gran in-tervenció perquè el seu equip noquedés fora. El temps extra,doncs, decidiria la sort dels verds.

I tot i que el Barça arribava alpartit després de jugar dos partitsmés amb pròrroga (els dos de laSupercopa d’Espanya), física-ment els visitants van acusarmenys el cansament. Ramon nopodria aturar (tot i que va tocar)un xut de Dembélé des de lafrontal de l’àrea quan noméss’havien jugat dos minuts dels 30que restaven. A l’esgotament fí-sic, doncs, se sumava aquest copanímic, per al qual els verds ja notindrien resposta. La UEC es vaquedar amb 10 jugadors (Estellésva veure la segona groga a la se-

gona part de la pròrroga) i, bol-cada a la desesperada buscantl’empat, encaixaria el segon, obrade Martin Braithwaite.

ATURATS FINS AL 2-FL’endemà del partit, però, es vaconèixer que dos jugadors delconjunt de Romo eren positiusper coronavirus i la plantilla,per precaució, va començar unaquarantena que s’allargarà finsal 2 de febrer. D’aquesta mane-ra, caldrà buscar nova data perals partits de Segona B contral’AE Prat i l’FC Andorra.

David no va poder derrotar Goliat: el Cornellà va quedar fora de la Copa als setzens de final. Fotos: FCF

Pau ArriagaCORNELLÀ

La UE Cornellà desperta del somni» Els de Guillermo Fernández Romo forcen la pròrroga contra el Barça, però queden fora de la Copa

» Dos jugadors del conjunt verd van donar positiu per Covid i l’equip s’atura fins al 2 de febrer

Bàsquet | El CB Cornellà encadena cinc derrotesCinc derrotes consecutives a la LEB Plata han fet que el CB Cornellà perdipistonada i caigui fins a l’onzena posició del seu grup a la LEB Plata. Els deJuan Couto no tornaran a jugar fins al 6 de febrer, quan rebran el CBL’H.

| 20

Esports


21 |


| 22

Viu en línia

El relat de les supervivents de la violèn-cia sexual a la guerra dels Balcans entraen diàleg amb una autoficció de la dra-maturga Anna Maria Ricart Codina i l’e-quip de Cultura i Conflicte. Ja han pas-sat 25 anys des de la fi d’aquella guerra,però ha acabat també per a les super-vivents i els fills nascuts de les violacions?

A la Sala Petita del TNC.

Teatre

Encara hi ha algú al boscAnna Maria Ricart

El cantant Dani Poveda va presentar fa unsmesos el seu nou projecte musical, La-vanda, i ara n’ha estrenat el primer àlbum:Llinatge del desig (Vida Records). El músicvilanoví ha explicat en una entrevista al’ACN que, en aquest disc, ha trencatamb la part més lluminosa del pop per en-dinsar-se en sons “més sofisticats”, enpart gràcies al productor Jordi Casadesús.

Música

En Dave (Dave Johns) i la Fern (AlisonSteadman) són dos desconeguts d’edatavançada que han patit força a la vida.Un dia, es coneixeran passejant els seusgossos i, al llarg de 23 passejos, sorgiràl’amor entre ells. Però tots dos guarda-ran secrets a l’altre i aquesta mancad’honestedat podrà posar en perill laseva història.

Pelis i sèries

23 paseosPaul Morrison

Llinatge del desigLavanda

La mandraL’exposició ‘Sooooo lazy. Elogi del malbaratament’, comis-

sariada per Beatriz Escudero i Francesco Giaveri iinstal·lada al CaixaForum de Barcelona, reflexiona sobre la

mandra i les “pèrdues” de temps. La mostra es basa enafirmacions com aquesta de Mladen Stilinović a Praise of

laziness: “No hi ha art sense mandra”. Es tracta de conside-rar la mandra no des d’un punt de vista ètic, en què és

mal vista, sinó sota el prisma de la teoria econòmica i delsesdeveniments recents, com aquesta pandèmia que ha

obligat a desaccelerar forçosament el sistema.

B I L L I E E I L I S H

ÉS FAMOSA PER...

A LES XARXES...

Ser una cantant de rècordVa guanyar cinc premis Grammy amb 18 anys

Famosos

Una cançó amb RosalíaHan publicat el tema ‘Lo vas a olvidar’ per a la sèrie ‘Euphoria’

Una mica de totEn general ha agradat molt, però hi ha qui s’esperava més

QUÈ HA FET?

La fitxa

No t’ho perdis

A Pepa Aguar el seu debut literari li havalgut el Premi Joanot Martorell 2020. Elque em queda de tu és una novel·la pu-nyent que parla de dones –de filles,mares i àvies– i d’una malaltia cruelque condemna, sense remei, a l’oblit.Però, en aquest procés de pèrdua, hi haespai també per a la litúrgia del record,amb noms, cossos i llum.

Llibres

El que em queda de tuPepa Aguar

| The MediumThe Medium és un nou videojoc de terror i acció en tercera

persona. L’ha creat Bloober Team per a Xbox Series S i X i PC.

Foto: C

aixaFo

rum

Quan Rosalía va penjar una foto amb Billie Eilish(Los Angeles, 2001), ara fa prop de dos anys, els

milions de fans que apleguen entre les dues vanembogir. Els seus seguidors sabien que allò no-

més podia significar una cosa: una col·labora-ció. El que no sabien és que haurien d’esperartant per veure’n el resultat. Aquest gener, per

fi, han publicat Lo vas a olvidar, el tema princi-pal de la segona temporada de la sèrie

d’HBO Euphoria. En aquesta cançó, lajove estrella californiana s’ha atrevit

amb el castellà i l’aposta li ha sortit bé:en cinc dies, el videoclip ja va camídels 30 milions de visualitzacions a

YouTube. I no és d’estranyar, tenint encompte les xifres i l’èxit que ha acon-

seguit la cantant amb només 19 anys.Recordem que es va embutxacar cinc

premis Grammy a la gala de 2020.

QUI ÉS?

Viu en línia23 |

EL CONSELL DE LA SETMANA

CONDICIÓ FÍSICA

Escalfar abans de començar l’exercici físic és vital: no només prevé lesions, també millora el rendiment

REFREDAMENT

ESCALFAMENT

NUTRICIÓ

E S T I L S D E V I D A

i SALUT

T’has proposat que aquest any –i aquest cop va de debò–faràs esport. És cert que les setmanes van passant i enca-ra no has trobat el moment de posar-t’hi, però tens clar

que d’enguany no passa. És, sens dubte, una molt bona decisió,però has de tenir en compte que, si el teu cos no està acostumata fer exercici, el risc de lesions s’incrementa considerablement.

“La condició física és bàsica. En cas que aquesta sigui pobra,hi ha més tendència a la lesió. És important que l’adquisició d’a-questa condició sigui gràcies a un entrenament gradualmentprogressiu”. Ho diu la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer, expertaen medicina de l’esport, en un article publicat a Faros, una plata-forma digital de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. En elmateix text, ofereix uns consells per evitar lesions esportives queha de seguir tothom, sigui quin sigui el seu nivell físic. La primeraclau és l’escalfament, que no només prevé lesions, sinó que tam-bé millora el rendiment. També és important el refredament, és adir, reduir progressivament la durada o intensitat de l’exercici alfinal de la sessió. Per últim, la doctora recorda que tot plegat had’anar acompanyat d’una nutrició correcta.

Evitar lesions mentre fas esport

Has de saber quina és la teva condició física i mirar de millorar-la de forma gradual i progressiva

Les claus

També és important reduir progressivament la durada o intensitat de l’exercici al final de la sessió

Tot plegat ha d’anar acompanyat d’una nutrició correcta per controlar factors de risc com el sobrepès o la deshidratació

Foto: P

exels

Foto: P

exels

| 24

líniacornellà.cat Gener 2021 Pròxima edició: 25 de febrer

Difusió controlada per OJD-PGD A FONS pàgs 12 i 13 POLÍTICA … · 2021. 1. 29. · Difusió...

Documents

Transcript of Difusió controlada per OJD-PGD A FONS pàgs 12 i 13 POLÍTICA … · 2021. 1. 29. · Difusió...