Difusió controlada per OJD-PGD –publicació mensual | redacció: … · 2019. 10. 21. · del...

10 anys

Octubre 2019 · Núm. 105 · liniahorta.cat

HISTÒRIA DEL BARRI pàg 10

La Teixonera estrena unespectacular mural querecorda la seva creació

COMERÇ pàg 16

El Mercat del Carmelcelebra el 50è aniversari

ESPORTS pàg 20

La UA Horta es mantéen posicions de ‘play-off’

QUINA LLENGUA PARLEM?El castellà supera el catalàcom a llengua habituala Horta-Guinardó pàg 3

Horta-Guinardó és on hi hamenys delictes de la ciutat

El 2018 només hi va haver el 2,8% de tots els fets delictius de Barcelona, segons l’Enquesta de Victimització pàg 10

Difusió controlada per OJD-PGD –publicació mensual | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected]

pàgs 8 i 9

Pere AragonèsVicepresident

de la Generalitati conseller

d’Economia i Hisenda

“Amb la sentència,la democràcia

a l’Estat espanyolha mort”

REGIDORA DE COMERÇ pàg 18

Ballarín: “El que més preocupa els comerciants en aquestsmoments és la inseguretat”

líniahortaguinardó

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517

| 2

líniahorta.cat Octubre 2019

3 |

líniahorta.catOctubre 2019Reportatge

Que Barcelona és una ciutat cos-mopolita és un fet indubtable. Elsdubtes sorgeixen, potser, a l’ho-ra de plantejar-se si això va en de-triment dels seus orígens. Tots elsvisitants que arriben a la capitalde Catalunya s’adonen de se-guida d’una cosa: aquí es parlacatalà. Tot i això, és cert que avuidia els veïns i veïnes de Barcelo-na són, majoritàriament, caste-llanoparlants.

Això és el que desprèn de ladarrera Enquesta de Serveis Mu-nicipals, que indica que el 54,8%dels barcelonins tenen el caste-llà com a llengua habitual, men-tre que el 39,2% hi tenen el ca-talà. Des de la Plataforma per laLlengua argumenten que aques-tes dades “evidencien que, si al-guna llengua necessita suport, ésel català”. Recorden, també, queaquest 39,2% és la segona xiframés baixa en els darrers deuanys. De fet, l’any 2012, la xifrasuperava el 43%, però va co-mençar a caure fins que, el 2017,va baixar del 40% i, des d’ales-hores, no s’ha recuperat.

Una mirada més optimista,en canvi, és la que té la directo-ra general de Política Lingüísti-ca de la Generalitat, Ester Fran-quesa. Segons ella, la xifra del ca-talà com a llengua habitual aBarcelona és “positiva” perquè,assegura, està per sobre de la mit-jana de Catalunya i molt per so-bre de la mitjana de l’àmbit me-tropolità. “És un resultat quetrenca estereotips”, defensa.

UN DISTRICTE, UNA REALITATSi ens fixem en el mapa de distric-tes, però, la dada és encara més cla-rificadora: el català només superael castellà com a llengua habitual a

tres dels deu districtes. I, analitzantcada districte de forma indivi-dual, podria semblar que estemobservant els percentatges de ciu-tats diferents.

Als dos extrems trobem Grà-cia i Ciutat Vella, on hi ha més de40 punts percentuals de diferèn-cia pel que fa a la xifra de catala-noparlants. Mentre que el 59,4%dels veïns de Gràcia tenen el ca-talà com a llengua habitual, en elcas de Ciutat Vella els parlants ha-bituals del català representen no-més el 18,7% dels habitants.

En contraposició, Ciutat Ve-lla és el districte on més veïns te-nen un idioma estranger com allengua habitual, el 14,7%. Pertant, l’idioma que hi predominaés el castellà, amb un 66,1%. Noobstant això, el districte que li-dera el rànquing de castellano-parlants és Nou Barris, amb un75,4%. Curiosament, Nou Barris

és també el districte on el per-centatge de parlants de llengüesestrangeres és més baix, un 3%.Per tot plegat, se situa en el segonlloc per la cua quant a ús habitualdel català, amb un 21,4%.

Així, tal com explica EsterFranquesa, Ciutat Vella i NouBarris tenen els percentatges mésbaixos d’ús del català com a llen-gua habitual “per raons dife-rents”. D’una banda, Nou Barristé molta població “amb arrels dela resta de l’estat espanyol”; de l’al-tra, més de la meitat de la pobla-ció de Ciutat Vella és nascuda al’estranger.

Seguint en la mateixa línia,Franquesa recorda que el lloc denaixement d’algú acostuma adeterminar quina serà la sevallengua d’ús habitual. Aquesta co-rrelació queda perfectament re-flectida en els districtes que li-deren el rànquing de catalano-

parlants: Gràcia, les Corts i Sa-rrià-Sant Gervasi. Tots tres són,alhora, els districtes que tenen elspercentatges més alts de pobla-ció nascuda a Catalunya.

Fins fa uns anys, l’Eixampletambé formava part d’aquestgrup de districtes on el català su-

pera el castellà com a llengua ha-bitual, però ara la situació hacanviat. Franquesa hi troba lamateixa explicació que en els ca-sos anteriors: “En aquests mo-ments, una tercera part de la po-blació de l’Eixample és nascudaa l’estranger, cosa que abansera impensable”.

TREBALLAR ALS BARRISTot i que la visió de la directora ge-neral de Política Lingüística és po-sitiva –recorda que el 95,4% delsbarcelonins entenen el català i el77,2% el parlen–, té clar que “calseguir treballant perquè tothom,vingui d’on vingui, pugui fer ser-vir el català amb naturalitat”. Enaquest sentit, des de la Platafor-ma per la Llengua defensen quecal posar en marxa “actuacions es-pecífiques als barris que més honecessiten”, com ara el Pla Inte-gral de Ciutat Meridiana.

Anna UtielBARCELONA

Motius per preocupar-se?» El català només supera el castellà com a llengua habitual a Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi

» Ciutat Vella i Nou Barris són, amb diferència, els districtes on l’ús del català és més baix

Tot i que gairebé tots els barcelonins entenen el català i la majoria el parlen, només un 39,2% el tenen com a llengua habitual. Foto: Joana Garreta/ACN

L’EDAT, UN FACTOR A TENIR EN COMPTE

4Els barcelonins que te-nen entre 25 i 34 anys són elsque menys fan servir el ca-talà com a llengua habitual,mentre que els majors de 65són els que més. Els seguei-xen els veïns d’entre 55 i 64anys i els de 18 a 24 anys, fetque podria apuntar un en-fortiment del català en lesnoves generacions.

Opinió

| 4


Difusió controladawww.liniaxarxa.catPremi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de BarcelonaDipòsit Legal: B 15472-2010

Els semàfors

Roc BlackblockL’artista Roc Blackblock és l’autor del

mural ‘Amb les nostres mans’ que la Tei-xonera ha estrenat recentment. Aquestaobra d’art urbà és un homenatge al feno-men de l’autoconstrucció dels habitatges

que va marcar el naixement del barri. pàgina 10

Mercat del CarmelEl Mercat del Carmel ha celebrat el seu

50è aniversari amb un programa de cincdies amb diferents activitats per als seusclients. L’equipament també ha estrenat,després d’unes obres, un espai central per

tal que aculli els actes de dinamització. pàgina 16

Mossos d’EsquadraEls Mossos d’Esquadra estan rebent críti-

ques per algunes actuacions durant lesprotestes contra la sentència de l’1-O. AHorta, en una protesta en un acte de Cs,un agent va fer un placatge molt contun-

dent per darrere a un manifestant. pàgina 12

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Cap de Vendes i Distribució: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Alex Suárez (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Barcelona), Anna Utiel (Montserratí), Pau Arria-

ga (Esports i Xarxes), Santi Capellera (Opinió),

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-

ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda

Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:

Mauro Favieri Distribució: Yennil Viteri, Daniel

Manuel, Andrés Meca i Wiliam Hernández.

Editorial

per Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

Llibertat, respecte i diàleg

L’Associació de Mitjans d’Informaciói Comunicació, juntament amb uncentenar d’entitats catalanes, reite-rem el nostre rebuig a la judicialitzaciód’un conflicte que des d’un inici ente-nem de naturalesa política i que, coma tal, requeria i requereixdiàleg, negociació i pacte almés estricte nivell polític.

La intervenció de lesinstitucions i l’empresona-ment de càrrecs escollitsdemocràticament pels ciu-tadans, així com de perso-nes de la societat civil, en el seu exer-cici de la llibertat de pensament i d’ex-pressió, drets essencials d’una demo-cràcia amb llibertats, demostren elfracàs de la política, la incomprensiódel conflicte latent i una manca de vo-

luntat per resoldre la situació. Mani-festem que només amb llibertat, res-pecte i diàleg es trobaran les solucions.

Per tant, més política, més escoltai més diàleg per resoldre una qüestiócom la que s'està vivint aquests dies.

L'empara de les legalitats i la judicia-lització dels conflictes haurien de serel darrer recurs a emprar si hi ha vo-luntat de resoldre'ls. S’ha demostrathistòricament que recórrer constant-ment a les lleis per solucionar con-

flictes polítics no és una via efectiva.Considerem que, en una societat de-mocràtica, les lleis són l'expressiód'una voluntat popular i no un ele-ment de coacció o immutabilitat. Pertant, poden ser modificades i actua-

litzades a les noves realitatsper la via del diàleg i delconsens.

A l’AMIC, com qualse-vol entitat que interactua is'interrelaciona amb el seuentorn més proper, somsensibles a la realitat em-

presarial, econòmica, política i socialdel país, respectem la diversitat d’o-pinions i sensibilitats polítiques i ensadherim a la presentació d’aquestmanifest conjunt de més d’un cente-nar d’entitats catalanes.

S’ha demostrat històricament que recórrerconstantment a les lleis per solucionar

conflictes polítics no és una via efectiva

La injustícia s'ha con-sumat. El lliure debat

parlamentari no és de-licte, és un dret exercir-lo i un deuredefensar-lo. No ens cansarem de dir-ho allà on faci falta. Avui la demo-cràcia viu un dia fosc, però ni enmoments així el derrotisme ens ha devèncer. Ens en sortirem!

El Twitter en paperAquí espiula

Independientemente delo que cada cual piense

sobre el caso Altsasu, lasentencia tiene una lectura peligrosa: de-sigualdad jurídica en función del ori-gen/lugar de los hechos. ¿A una turbacontra la Guardia Civil en Andalucía no sele presupone componente ideológicopero en Euskadi lo tiene obligadamente?

@SoniaAndolz

Tots els polítics, totsels consellers, tots els

regidors, tots els direc-tors generals, tots els càrrecs públics deJunts per Catalunya: teniu alguna cosaa dir de les càrregues, cops i trets delsMossos avui a l'aeroport contra mani-festants i contra periodistes? Silenci? Jam'ho pensava.

Les investigacions delsjutjats d'instrucció, on

s'estan confrontant agentsde policia de l'1-O amb vídeos de les se-ves actuacions, demostren que si s'ha-gués fet el mateix al Supremo, s'hauriatrinxat dia a dia la versió de la Fiscaliai les acusacions. L'absolució seria obli-gatòria.

@tonivall@ForcadellCarme @orioldebalanzo


5 |

líniahorta.catOctubre 2019

Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

| 6


Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Horta no comparteix necessàriament les opinions queels signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

Crítiques veïnals a la superillad’Horta: “No ha servit per a res”1

2Horta s’acomiada de l’estiuamb una gran Festa Major

L’Ajuntament remodelaràel Mercat del Carmel

Cessió provisional de Can Crehuetals joves i a les entitats

El comerç d’Horta s’implicaen la Festa Major

El + llegit líniahorta.cat

3

4

5

Safata d’entrada

A les xarxes

@oscarpla_57: El Marlaska és tan espavi-lat que acabarà descobrint en pocs diesque darrere del Tsunami Democràtic hisom centenars de milers de catalans.

@HiginiaRoig: Un segle per posar urnes.99 anys i mig de condemna. La presó detotes i tots. Omplim els carrers. #ADeso-beir. #ThisIsTheRealSpain.

#Injustícia

@tsunami_dem: Ja som milers i estem fentla volta al món. N'hem de ser més. Moltsmés. Per cert, l'aigua sempre troba un foratper on colar-se. #BeWaterMyFriend.

#TsunamiDemocràtic #Marlaska

Les millorsperles

Hackegen un dels comptes de Twitter de Correus, ‘CorreosAtiende’. Missatges com “Som experts en el transport de dro-gues” o “Els enviaments portaran una mica de cocaïna de re-

gal” van alertar els usuaris de la xarxa social, a través de la qual l’em-presa va confirmar l’atac d’un hacker.

Un irlandès fa una broma pòstuma a la seva família el diadel seu funeral. L’home havia preparat una gravació gra-ciosa perquè sonés durant el seu propi enterrament. Els

assistents, malgrat la tristor del moment, no van poder aguan-tar el riure, complint així l’últim desig del difunt.

Mor un sacerdot durant la celebració del casament que aca-bava d’oficiar al País Valencià. És el cas de Juan Miguel DíazRodelas, que va morir ennuegat amb un tros de carn el pas-

sat 12 d’octubre durant el convit de la boda. Un altre sacerdot queestava amb ell li va poder donar l’extremunció.

Una imatge d’Ivan Rakitic caminant sol per l’autovia carre-gant el seu equipatge es fa viral a les xarxes socials. El ju-gador del Barça va ser un dels passatgers de l’aeroport

del Prat que es van veure afectats per les protestes de TsunamiDemocràtic contra la sentència del Procés.

Sorpresa positiva entre els fans dels còmics de DC: Zoë Kravitzserà Catwoman a The Batman, la pròxima i esperada pel·lículadel cavaller fosc. Tot i que el film s’estrenarà el 25 de juny del

2021, ja se sap des de fa setmanes que el protagonitzarà Robert Pat-tinson, que es va fer famós per la saga Crepuscle.

En només dos dies s’han registratuna vintena de periodistes feritsper la Policia espanyola i els Mos-sos d’Esquadra. Una xifra tan es-candalosa com indignant, de-nunciada ja per organitzacionsinternacionals, que se suma amoltes indignitats, algunes de lesquals una part gens insignificantde la professió periodística n’ésdirectament responsable o col·la-boradora.

Fa unes setmanes ja qüestio-nava el paper de corretja detransmissió, acrítica i dòcil, que lamajoria de mitjans espanyols –iuns quants de catalans– feien deles declaracions, filtracions i re-lats criminalitzadors del movi-ment sobiranista català. Ara hotorno a fer.

No soc expert en seguretatciutadana, però un ja fa unsquants anys que s’afaita i n’ha vistde tots colors. Sense por a equi-vocar-me, les lamentables imat-ges de dimarts van ser una sumade diversos factors: actuacionsviolentament injustificades de laPolicia espanyola (un nou capítoldel “a por ellos!”) i dels Mossos(tenim un greu problema que unfutur Govern haurà de resoldre afons), accions de provocadors (calrecordar l’agent del CNI identifi-cat fa pocs dies pels Mossos?) i degrupuscles amb ganes de grescaque només es representen a ellsmateixos. I una ràbia difícilmentcontenible d’alguns davant la in-justícia, alimentada a sobre ambles inacceptables agressions poli-cials de dilluns, com l’assaig decàrregues per provocar disturbisque va fer el CNP a Via Laietana,obrint ells mateixos un cordó po-licial que no patia cap risc per

El periodisme davant la sentènciaper Daniel Condeminas

sortir amb les porres per da-vant. Unes càrregues per pro-vocar, que l’endemà van mul-tiplicar a tot el país.

Cal informar dels fets, ensagradi o no personalment? Sí,sempre. És professional ama-gar segons què si no ens inte-ressa? No, mai. Però el perio-disme és molt més que això.Ara, més que mai, cal respon-sabilitat per no magnificar lescoses a canvi d’un titular crida-ner. I responsabilitat per con-tribuir, activament, fermament,en el debat i el diàleg i no pas aalimentar la repressió, com re-clamen col·lectius professionalscom el Grup de Periodistes Ra-mon Barnils.

El que va passar dimarts a lanit a Barcelona –si deixem almarge els manifestants ferits–és una simple anècdota com-parada amb el que hem vist du-rant mesos protagonitzat pels“armilles grogues” francesos. Icap mitjà seriós dels nostres ve-ïns del nord va criminalitzar laprotesta ciutadana de la maneracom estem veient ara en moltsdiaris, digitals, televisions i rà-dios.

I cal fer-ser respectar. Deveritat. Ja és el segon cop ques’ataca la seu de Catalunya Rà-dio... i no hi ha detinguts ni resque s’hi assembli. És il·lustra-tiu de massa coses que l’únicaprotesta professional “trans-versal” amb tot el que ha anat

passant des de l’1-O hagi estatla que es va fer fa uns dies dinsel Parlament. Amb l’afegitóque el context en el temps il’espai de la protesta, legítima!,va servir en safata perquè di-versos mitjans espanyols lamanipulessin a cor que vols,presentant-la com un acte derebuig destinat exclusivamentals incidents patits en un parellde concentracions indepen-dentistes. Santa innocència…per dir-ho suaument.

No recordo, però, cap con-centració davant de la delegaciódel govern espanyol després del’agressió patida per Jordi Bor-ràs a mans d’un agent del CNP,ni cap davant de la seu d’un par-tit després que hagués convocatuna concentració que va acabaramb un equip de Telemadridagredit… perquè es pensavenque era de TV3! Mentrestant,els professionals dels nostresmitjans nacionals han de cobrirles manifestacions unionistesd’incògnit des de fa molt detemps… i no “passa res”.

Així, dolorosament ho dic,no ha d’estranyar que desprésde les agressions a periodistes al’aeroport del Prat, surti un sin-dicat de la Policia espanyolaamb un tuit mig enfotent-semig amenaçant els periodistesper a pròximes ocasions (la piu-lada ja està esborrada, però elmissatge no pas).

Ja triguem a fer-hi quelcom.


7 |


| 8


Pere AragonèsVicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

L’àrea metropolitana és unterritori complicat per a l’in-dependentisme, tot i que

els resultats d’ERC dels últimsanys han anat a més. S’ha d’as-sumir que per fer més forat enaquesta zona calen anys de feinai que la majoria social per a la in-dependència va per llarg?A la part del país on es concentrala major part de la població, l’àreametropolitana, l’independentismehi ha de ser present i ha de ser ma-joritari. Els bons resultats d’Es-querra certifiquen que anem pelbon camí. Nosaltres no volem unpaís independent per canviar debandera o pel que posa al DNI,sinó per donar més drets i oportu-nitats a tothom per aconseguirmés llibertat col·lectiva. Si fos permi, la independència ja la tindríemdes de fa 20 anys, però cal anaraconseguint consensos socials inosaltres treballem perquè arribincom més aviat millor.

Els progressos es van fent, peròno al ritme que algun sector del’independentisme voldria. Pot-

ser s’ha de deixar clar que re-quereixen més temps.El debat que ha de fer l’indepen-dentisme no ha de girar entorn dequè ens agradaria que passés, sinóde què hem de fer perquè passi elque volem. I el que hem de fer ésseguir plantejant l’independen-tisme com un projecte obert. ERCho fa i per això hem estat segonaforça a l’Hospitalet, Sant Adrià deBesòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcal-desses d’aquestes ciutats quecita s’han queixat durant els úl-tims anys que el procés ha afec-tat la gestió del dia a dia delsseus ajuntaments. Entén que hihagi aquest malestar?Crec que hem d’anar als fets. I elsfets són que, d’ençà que hi ha

consellers d’Economia d’ERC, eldeute de la Generalitat amb elsajuntaments s’ha reduït un 94%.Hem obert estacions de metro,estem recuperant la inversió de laLínia L9, recuperarem el cofinan-çament de les escoles bressol...Qui genera inestabilitat és l’Estatamb la seva pròrroga pressupos-tària, que finança un 30% dels in-gressos municipals. El PSOE teniaen safata un resultat electoral perfer un govern de progrés reconci-liat amb una majoria de Catalu-nya, però ha tornat a convocareleccions. En aquest sentit, la ir-responsabilitat de Pedro Sánchezés absoluta.

Per tant, tornant al paper de laGeneralitat, creu que la gestiódels últims anys a l’àrea metro-politana ha estat bona.Tot es pot millorar, i voldríem tenirtots els recursos d’un Estat per fer-homillor. Hem sortit d’una crisi econò-mica amb una situació de precarie-tat per a una part molt important dela població. Quan proposem un sa-lari mínim de referència català, perexemple, és perquè el de l’Estat es-panyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropoli-tana i també al Parlament, hem

vist protestes contra el projectede llei de contractes de serveisa les persones, la Llei Aragonès.Hi ha entitats que denuncienque privatitzarà serveis públics.Sembla que de moment no estàaconseguint el consens neces-sari per tirar-la endavant.Necessitem una llei que pari elspeus als oligopolis, perquè actual-ment les filials de l’ÍBEX-35 van a re-bentar preus i se’ns estan posant agestionar menjadors escolars, lu-doteques... Serveis que des del ter-cer sector s’havien gestionat elsdarrers anys. Necessitem que elsajuntaments puguin introduir altrescriteris en la contractació pública. Siaquesta llei no s’aprova, empreses

com ACS, que s’han especialitzat encontractació pública, ens les troba-

rem fins i tot al llit. Crec que les crí-tiques no estan fonamentades i noaprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que hagenerat, per tant?Crec que hi ha un prejudici ideo-lògic i no hi ha hagut una lecturadel contingut de la llei. Cap grupva presentar una esmena a la to-talitat de rebuig a aquesta pro-posta quan la vam entrar alParlament. La CUP la critica peròno ha presentat cap esmena. Lallei no privatitza, protegeix.

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Eduardo Corria

“El deute de laGeneralitat ambels ajuntamentss’ha reduïtun 94%”

Entrevista

“LA SENTÈNCIA ÉSUNA VENJANÇA”

“Crec que hi haun prejudiciideològic en les crítiques a laLlei Aragonès”

4La sentència és una ven-jança, una injustícia. Votarno és delicte. Els han con-demnat a més de 99 anys depresó. Ens han sentenciattambé a tots nosaltres. Avui[dilluns 14 d’octubre] la de-mocràcia a l’Estat espanyol hamort. Com diu la Carme For-cadell, cuidem-nos. Conver-tim la ràbia en fermesa, con-vicció i serenitat.Paraules d’Aragonès a Twitterpoc després de conèixer-se

la sentència del Procés

9 |


– S’està sent prou valent percombatre la contaminació?

–Vam aprovar una llei delcanvi climàtic que el PP vaimpugnar al Constitucional.

– Hi ha decisions que es podenimpulsar malgrat això, no?

– Bé, la xarxa ferroviària s’had’actualitzar. I el responsablen’és l’Estat.

– Les entitats demanen un peatge al trànsit. Com ho veu?

– No serviria de res posar barreres al trànsit rodat si notenim un bon transport públic.

Parlem de Barcelona. Fins a quinpunt el preocupa que un delsgrans temes de debat a la capi-tal del país sigui el de la insegu-retat?La seguretat de Barcelona en ter-mes generals és bona. És una ciu-tat molt internacionalitzada, perla part bona i la dolenta, que jugaen una lliga mundial i on es fanactivitats de tota mena. En algunsmoments poden haver-hi puntesde sensacions d’inseguretat i hohem de combatre. Nosaltres tre-ballem perquè hi hagi més efec-tius de policia.

L’alcaldessa Ada Colau culpa laGeneralitat de la manca d’a-gents. Bé, anem als fets. Nosaltres hemaprovat recentment la convocatò-ria de 750 noves places de Mossosd’Esquadra. En els darrers anysl’Estat ha limitat el nombre de fun-cionaris i ara, fent un esforç, hemfet aquesta convocatòria. De fet,anteriorment ja en vam fer unaaltra de 500 agents. El nostre com-promís és clar. Però la seguretattambé és un model de ciutat on escombatin les desigualtats, on l’es-pai públic transmeti seguretat alsveïns i veïnes... I també hem deposar deures al poder judicial, jaque en molts casos no ha actuatcom ens hauria agradat, per ex-emple en la reincidència.

Pel que fa a l’habitatge, el Governva veure com el Parlament li tom-bava un decret llei per regular elspreus del lloguer. La solució passapel control dels preus?Un increment continuat dels llo-guers com el que hi ha fa que s’ex-clogui molta i molta gent del dreta l’habitatge. És evident que fanfalta mecanismes de control delspreus, alguns a través de la ma-teixa llei. Per exemple, limitar els in-crements abusius, que era el quepretenia la proposta de decret llei.En paral·lel, necessitem una bossad’habitatge de lloguer prou granen el mercat que faci que els preusno augmentin tant.

Però en una ciutat amb més de-manda que oferta d’habitatge,una regulació no podria posartraves al creixement de l’oferta?Amb l’oferta existent hi ha uns in-crements continuats dels preusque fan que sigui raonable establirun control. I perquè hi hagi méshabitatge de lloguer també hi had’haver un impuls públic. Des del’Institut Català de Finances hemimpulsat una línia de 250 milionsd’euros per finançar promocionsimmobiliàries destinades al lloguersocial. Sigui com sigui, a Barcelonai a l’àrea metropolitana també hiha un problema de sol disponible

i, per això, del parc existent cal des-tinar-ne una part al lloguer.

Un altre dels grans debats a laciutat és el del turisme. Creuque Barcelona és massa depen-dent d’aquest sector?El turisme ha crescut a totes lesciutats turístiques en els darrersanys. Avui Barcelona és la princi-pal destinació turística de Catalu-nya, quan fa 20 anys no era així. Iel que hem d’aconseguir és que elturisme creixi en qualitat i no enquantitat.

Com es fa això?La manera de fer-ho, per exemple,és a través de la taxa turística quees va crear el 2012 i que el 2014 esva modificar per destinar-la a la mi-llora de les infraestructures turísti-ques. Es tracta d’un impost queserveix per redistribuir les rendesdel turisme i limitar-ne les externa-litats. I, d’altra banda, hi ha un con-junt d’oferta que hem de regularmolt millor, com són els aparta-ments i les habitacions comparti-des. Des del Parlament ja ho estemfent i ho seguirem fent.

Una altra qüestió que preocupaés la de la contaminació. Aras’impulsarà la Zona de BaixesEmissions, però les entitats de-manen mesures més dràstiques,com ara un peatge. S’està sentprou valent per intentar solucio-nar una realitat que ja és de crisiclimàtica?De fet, davant la crisi climàtica, elParlament va aprovar una llei delcanvi climàtic que va ser impug-nada pel govern del PP al TribunalConstitucional. I el govern delPSOE, el del mateix Pedro Sánchezque se’n va a la cimera del clima del’ONU a donar lliçons a tot el món,ha mantingut aquest recurs queha acabat anul·lant alguns articlesimportants. Amb tot, en aquestàmbit hi ha una hipocresia delPSOE. La mateixa hipocresia quesignifica mantenir una execució deles inversions a la xarxa de trans-port públic que fa que un de cadatres euros pressupostats no esgasti. Del 2015 al 2018, les inver-sions de l’Estat a Catalunya, que fo-namentalment són a Rodalies, nos’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden im-pulsar malgrat aquest escenarique descriu.Però no serviria de res posar bar-reres al trànsit rodat si no tenimuna bona alternativa de transportpúblic. Perquè aleshores qui aca-baria pagant el preu en termessocials i econòmics del canvi cli-màtic seria la gent treballadora iels autònoms que es desplacencada dia. Per tant, necessitem me-sures per reduir el nombre de cot-xes que entren a la ciutat, però...

... Mesures que s’han d’aplicaramb urgència.Sí, però tenim unes infraestructu-res ferroviàries que s’han d’actua-litzar. I hem d’exigir-ho a qui n’ésresponsable. A qui ho pressu-posta i no ho executa, que és l’Es-tat. I els diré més. L’Estat no deixaa la Generalitat i als ajuntamentspoder fer dèficit per destinar-lo ainfraestructures. L’any que ve laGeneralitat ha de fer dèficit zero.Per tant, la nostra capacitat d’in-versió, que ha d’anar a infraes-tructures de transport públic percombatre la contaminació, es re-dueix molt. I a Barcelona també hiha la qüestió dels creuers, ja quela ciutat és un punt d’atracciómundial d’aquest sector i una deles estacions més importants dela Mediterrània.

Exacte. I, per cert, contaminenmolt. Tenen una part positiva, perquèatrauen turisme de qualitat i notant de quantitat. Però també hi hala part negativa, sí, amb uns índexsde contaminació importants. Peraixò el Port impulsa la gasificació il’electrificació.

Per acabar, ja saben on es farà elcentre de primera acollida per amenors estrangers no acompa-nyats? Sembla que no acabende decidir-se. La decisió de la ubicació depèn del’Ajuntament i nosaltres l’assumirem.

L’Ajuntament no ho explica benbé així.Se’ns va plantejar una proposta ila vam començar a treballar, peròdesprés hi va haver un altre criteri.

La proposta del Besòs.Després hi va haver un altre criterii nosaltres respectem l’Ajunta-ment, però també demanem queno ens entretinguem. Quan diemque volem acollir hem de ser con-seqüents. I nosaltres ho som.

Això sembla un missatge per aColau.És un missatge per a tots els que enssentim interpel·lats davant d’unacrisi migratòria com aquesta.<

“Quan diemque volemacollir hem de serconseqüents”

“La seguretat de Barcelonaen termes generals és bona”

Entrevista


Horta-Guinardó

| 10

ENQUESTA4Horta-Guinardó ésel districte més segur de la ciutat.Almenys així ho indica l’índex devictimització, un dels molts con-ceptes tècnics que sorgeixen de lesenquestes que fa l’Ajuntament –enaquest cas de l’Enquesta de Victi-mització 2019– i que mostra elsciutadans que perceben que hanestat víctimes d’un o més delictes.

Segons aquest indicador, el2018 a Horta-Guinardó nomésvan tenir lloc el 2,8% de tots els

delictes que es van cometre alconjunt de la ciutat. La xifra, es-pecialment baixa, contrasta ambles de l’Eixample (25%) i CiutatVella (21%), els dos districtes que

lideren el rànquing. Desprésd’Horta-Guinardó, els distric-tes més segurs són les Corts iNou Barris.

CAIGUDA DELS DELICTESLa xifra que presenta Horta-Guinardó a l’enquesta suposa undescens en els delictes comesosal districte durant els últimsanys. El 2017 representaven el6,1% del total de la ciutat, cosaque implica que el 2018 es vaproduir una caiguda de més de

tres punts percentuals. En elcas del 2016 la xifra era del5,6%, el 2015 del 8,9% i el 2014del 5,5%.

Pel que fa al conjunt de la ciu-tat, l’enquesta mostra una xifrarècord, ja que l’índex de victi-mització s’enfila fins al 31,8%. Ésa dir, gairebé un de cada tres bar-celonins va ser víctima d’un de-licte el 2018.

L’enquesta es va publicar el14 d’octubre al web de l’Ajunta-ment sense cap avís previ.

Horta-Guinardó és el districte més segur de la ciutat. Foto: Ajuntament

Horta-Guinardó és el districteon es cometen menys delictes

» El 2018 només hi va haver el 2,8% dels fets delictius de la ciutat» A l’altre extrem d’Horta-Guinardó hi ha l’Eixample i Ciutat Vella

La Teixonera ja té el nou muralque homenatja la seva història

ART URBÀ4La plaça del DoctorMatias Guiu, a la Teixonera, vaacollir el passat 25 de setembre lapresentació del mural que l’artistaRoc Blackblock ha pintat en ho-menatge al fenomen de l’auto-construcció, que va ser clau en elcreixement del barri als anys 60.L’obra artística porta per títol‘Amb les nostres mans’ i mostrauna família construint-se la sevapròpia casa. També té la volun-tat de reivindicar el paper de ladona en aquest moment històric.

Durant l’acte, titulat ‘Un ves-pre al barri’, es van projectar tres

documentals: dos explicavencom es va fer el mural i com vaviure tot el procés el veïnat,mentre que l’altre, que es titulaigual que l’obra artística, va rei-vindicar la història de l’auto-construcció d’habitatges als ba-rris de Sant Genís i la Teixone-ra. A més, el públic també va po-der gaudir de l’actuació del grupRumba Alborada. Per acabar lajornada els assistents van podertastar un refrigeri de Tecomate,una cooperativa establerta a laTeixonera que elabora un refrescamb herba de mate.

El Barcelona Districte Culturalprograma 18 actuacions

CULTURA4La sisena edició delBarcelona Districte Cultural haprogramat per aquest octure, itambé el novembre i el desem-bre, un total de 18 actuacions ar-tístiques al districte.

Els equipaments d’Horta-Guinardó que formen part del ci-cle són el Casal de Barri Fontd’en Fargues, el Centre CívicMatas i Ramis i els Lluïsosd’Horta. En el cas del Matas i Ra-mis l’estrena va tenir com a pro-tagonista, el passat 4 d’octubre,Andrea Motis gràcies a la pro-jecció d’un documental sobre

la seva figura. El següent prota-gonista serà el músic GuillemRoma, que farà un concert el 25d’octubre, mentre que l’endemàes projectarà la pel·lícula ‘Elmeu veí Totoro’.

El Casal Font d’en Fargues,per la seva banda, ja ha acollitdos espectacles, un concert iuna sessió de circ, i n’acolliràquatre més, mentre que els Lluï-sos d’Horta es van estrenar el 20d’octubre amb un espectacle dedansa. El 3 de novembre acolli-rà un espectacle de circ i el 8 dedesembre una obra de teatre.

Arrenca la 20a edició del Cicle de Clàssica

MÚSICA4La 20a edició del Ci-cle de Clàssica d’Horta-Guinar-dó es va posar en marxa el pas-sat 19 d’octubre i s’allargarà finsa l’1 de desembre.

Així doncs, un any més el ci-cle servirà per apropar la músi-ca clàssica a la ciutadania i en-guany ho fa a través de la relacióentre la música i la natura.

El concert inaugural es va ce-lebrar el 19 d’octubre a la seu delDistricte i va tenir com a prota-

gonista el grup de músics ‘Ten-te en el Aire’, que van interpre-tar el concert ‘Alegories i evoca-cions de la naturalesa en la mú-sica novohispana’.

La següent actuació es farà el22 d’octubre a la sala polivalentde Montbau i tindrà com a pro-tagonista el Duo Brunch. Fins al’1 de desembre se celebraran 17concerts més. A banda, el 30 denovembre es farà un taller alCentre Cívic Matas i Ramis.

Cultura | Recta final de la Mostra de TeatreLa Mostra de Teatre d’Horta-Guinardó arriba a la seva recta final després quearrenqués el 28 de setembre amb l’espectacle poètic, musical i visual ‘Microcli-

ma’. Fins al 15 de novembre, últim dia de la mostra, es faran nou espectacles més.

Al conjunt de la ciutatun de cada tres veïnsafirma haver estatvíctima d’un delicte


11 |


Horta-Guinardó

| 12


Càrregues i dos detinguts en un acte de Cs a Horta

POLÈMICA4La convocatòria d’u-na protesta contra un acte de Cs,amb la presència d’Albert Rivera,Inés Arrimadas i Lorena Roldán,al carrer Chapí d’Horta va acabarel 16 d’octubre amb càrreguespolicials i dos detinguts que vanquedar en llibertat l’endemà.

Els manifestants, més d’unacinquantena, van col·locar con-tenidors a la porta del local perbloquejar la sortida dels repre-sentants de Ciutadans. Un copvan poder sortir, els Mossos ha-vien fet un passadís per tal que elcotxe de la comitiva pogués mar-xar. En aquell moment algunsmanifestants van tirar objectes ivan agredir alguns agents. Tot se-guit agents antidisturbis van feruna petita càrrega per acabard’aclarir la zona.

ANTIAVALOTS POLÈMICUn dels moments polèmics es vaproduir quan un agent antiavalots

dels Mossos d’Esquadra es va di-rigir corrent cap a un manifestant,per darrere seu per tal que no elveiés, i s’hi va tirar a sobre fent-liun placatge espectacular desprésque l’home hagués tirat un objec-te contra els altres agents.

Després dels fets, Rivera vapenjar un missatge al seu perfil deTwitter on es podia llegir el se-güent: “Això és el que hem viscuta Barcelona en sortir d’una tro-bada amb entitats civils i personesagredides aquests dies pels radi-cals separatistes. Moltes gràcies alsagents que han protegit la nostraseguretat. Visca la llibertat!”.

D’altra banda, les protestesviolentes del mateix dia a la nit alcentre de la ciutat van tenir una rè-plica menor a la majoria dels ba-rris del districte, ja que es van cre-mar diversos contenidors. La re-gidora Rosa Alarcón va condem-nar els fets i es va mostrar molt crí-tica amb les protestes.

POLÍTICA4El Districte va aco-llir el passat 10 d’octubre unajornada política molt intensaamb la celebració de dos Con-sells Plenaris, un d’extraordi-nari i un d’ordinari, i de l’Au-diència Pública.

La primera part va tenir unperfil més tècnic i va incloure lapresa de possessió de Max Za-ñartu, d’Esquerra, com a pre-sident del Consell del Districte.El debat polític va arrencaramb el Consell Plenari. La pri-mera intervenció va ser la de laregidora Rosa Alarcón, que vafer un repàs dels projectes pen-dents que hi ha al districte.Alarcón va parlar de la cober-tura de la ronda de Dalt, de lacontinuïtat del Pla de Barris aSant Genís i la Teixonera, de l’o-bertura dels jardins del DoctorPla i Armengol o de la remo-delació del Mercat d’Horta, en-tre d’altres. La regidora, quetambé va parlar de millorarl’accessibilitat als barris demuntanya i d’augmentar l’ha-bitatge públic, es va mostrarambiciosa i va afirmar que“aquest ha de ser el mandatd’Horta-Guinardó”.

Per la seva banda, des de l’o-posició, el portaveu d’ERC, Ri-card Farin, va destacar que el

seu partit no farà una oposicióconvencional sinó que seran“un govern d’impuls”. Farintambé va reclamar millores en

l’accessibilitat a Montbau i quela reforma de la rambla delCarmel es pugui completar.

Nicolás Ortiz, de Ciutadans,va parlar de la necessitat de“preservar la convivència als ba-rris”, mentre que Susanna Por-car (JxCat) va demanar mésconcreció al govern municipaldels socialistes i els comunsamb qüestions com la cobertu-ra de la ronda de Dalt, l’habi-tatge públic, el Pla de Barris oel manteniment i la neteja, en-tre altres coses.

Per últim, Milagros Casas(Barcelona pel Canvi) va asse-gurar que cal millorar la segu-retat i la mobilitat.

El Consell Plenari es va fer el 10 d’octubre. Foto: Twitter (@mvidal80)

Alarcón: “Aquest ha de ser el mandat d’Horta-Guinardó”

ERC té com a objectiufer una oposició que es basi a ser“un govern d’impuls”

La protesta va reunir entre 50 i 60 persones. Foto: Twitter (@HortaArran)


13 |


| 14


veïns en líniaveïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

El col·lectiu Tsunami Veïnal surt de nou al carrer per denunciar la inseguretat a Barcelona

Clam per una ciutat cívicaREIVINDICACIÓ/ No va ser un tsunamiperò el passat 14 de setembre es va podercomprovar que a la ciutat hi ha un mar defons. Té a veure amb la inseguretat i va serel que va provocar que unes 1.500 perso-nes, convocades per la plataforma TsunamiVeïnal, es manifestessin des de diferents ba-rris per acabar totes juntes a la plaça SantJaume. “Volem una ciutat cívica i segura iviure amb tranquil·litat”, van clamar.

La indignació va arribar a Sant Jaume enforma de petites onades provinents de dife-rents barris. Els manifestants es van ajuntara la part baixa de la Via Laietana per dirigir-secap a l’Ajuntament. Un cop allà, van llegir unmanifest que van fer arribar al govern muni-cipal i a la Generalitat i que també rebran ladelegació del govern espanyol i la Fiscalia.“La degradació de Barcelona s’ha vist incre-mentada com mai en la història recent de laciutat i els veïns hem arribat al límit”, van dir.

Els manifestants van denunciar episo-dis de delinqüència viscuts a la ciutat i que,diuen, han augmentat. Veïns del Gòticdeien que al seu barri els problemes amb eltràfic de drogues són continus i que tambépateixen l’incivisme i el mal comportamentd’alguns turistes, mentre que la Vila Olím-pica reclamava “mà dura” amb l’incivisme.

CRIDA ALS POLÍTICSDes de Tsunami Veïnal, però, insisteixen queel seu objectiu no és denunciar fets que pas-sen en alguns barris, sinó fer pressió perquès’implementi un pla integral de ciutat a totsels barris. Segons es podia llegir en el text, “ladegradació” ha provocat que molts veïnshagin “arribat al límit” de la seva paciència.

Sobre la responsabilitat de la situacióque denuncien, des del col·lectiu veïnalapunten a l’Ajuntament i a la Generalitat.“Exigim a Colau i Buch que implementinles actuacions immediates, eficaces i dura-dores perquè els ciutadans, el comerç i elsvisitants de la ciutat puguem viure i con-viure en pau i revertir la situació abans ques’agreugi”, afirmen. En paral·lel, tambédiuen que “mes que mai” és necessari “re-visar i reforçar els serveis socials per arribara les causes que poden derivar en l’exclusióde col·lectius vulnerables”.

“PROBLEMA CONCRET”L’endemà de la manifestació, Colau va expli-car que comparteix la inquietud dels veïns,tot i que va remarcar que a la ciutat “hi ha unproblema concret amb els furts i robatoris,però no una crisi generalitzada”, afegint quela solució passa per la presència de més Mos-sos al carrer i un canvi legislatiu. “Fa tempsque estem dient que necessitem més patru-llatge preventiu i un canvi a les lleis per cas-tigar la reincidència”, va apuntar. Colau, però,va considerar una bona notícia que la Gene-ralitat “convoqui reunions i anunciï que vin-dran més de 300 Mossos”.

Amb tot, Colau surfeja, de moment, unesonades provinents dels barris perquè notenen la força per ser un tsunami. Sense anarmés lluny, la FAVB no va secundar la protestani se sent còmoda, com passa amb els co-muns, amb el missatge del Tsunami Veïnal.El cas del PSC segurament és diferent i peraixò el govern municipal mira de fer equili-bris. Caldrà veure si els pròxims mesos lesonades creixen o la situació es calma.

MEDI AMBIENT/ Després de la multitudinària manifes-tació del passat divendres 27 de setembre (a la ciutat i arreudel món, en un dia en el qual hi havia convocada la pri-mera Vaga Mundial pel clima de la història), la FAVB ha vol-gut tornar a recordar la necessitat d’aplicar “polítiques degran impacte” per combatre el canvi climàtic.

Des de la federació consideren que cal impulsar un de-bat ciutadà profund sobre les alternatives i les seves im-plicacions en tots els àmbits per trobar les millors respostes,així com posar en marxa aquelles polítiques que és evidentque poden donar bons resultats. Aquestes són dues de lesmesures que la FAVB considera que cal tirar endavant percombatre el canvi climàtic.

De fet, després de la cimera sobre aquest tema que laciutat va acollir durant el passat mes de juliol, la federacióva instar els diferents governs (de la ciutat, la Generalitati fins i tot l’Estat espanyol) a ser valents i posar fil a l’agu-lla per frenar la situació, activar- se pel clima i reclamar unasocietat social i ecològicament justa.

En aquest sentit, la FAVB considera que alguns projectesque es contemplen per part de les institucions, com sónl’ampliació de l’aeroport i les noves terminals de creuersal port, no van en la línia que cal seguir per capgirar la si-tuació de contaminació actual.

Tornen a reclamar “polítiques de granimpacte” contra el canvi climàtic MANIFESTACIÓ/El passat dijous 26 de setembre, en el marc

de la setmana de lluita pel clima, i el dia anterior a la cele-bració del Dia Mundial del turisme, el centre de la ciutat vaser l’escenari d’una nova manifestació contra els creuers iels avions, dos dels exponents del turisme massiu.

L’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible(ABTS), el Sindicat de Barri del Poble-sec, la Xarxa CiutatVella o Rebel·lió o Extinció BCN van ser algunes de les en-titats convocants i participants en la marxa, que van cri-dar a concentrar-se al Portal de la Pau.

Allà es va llegir un manifest denunciant que aquest es-tiu s’ha tornat a batre el rècord de turistes a la ciutat i quede forma imminent cal aplicar polítiques per reduir el nom-bre d’avions i creuers i el seu impacte ambiental.

Nova protesta contra els creuers i els avions

15 |


veïns en línia

El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

MOBILITAT/ El local de l’Asso-ciació de Veïns de l’Esquerra del’Eixample va ser l’escenari, elpassat dilluns 30 de setembre,d’una xerrada-taller oberta a to-thom en la qual es va debatre so-bre l’ús i l’abús del cotxe.

Aquesta activitat, però, vaservir per donar el tret de sortidaa una sèrie de cites similars ques’organitzaran a diferents barrisde la ciutat i en les quals es plan-tejaran preguntes sobre la mo-bilitat, com si és tan greu la con-taminació generada pels vehiclesprivats, si hi ha prou alternativesde mobilitat per limitar-ne el seuús o si propostes de les adminis-tracions són encertades.

Veïns de l’Eixampleparlen sobre l’ús i l’abús dels cotxes

MOVIMENT VEÏNAL/ Veïnes, una espècieen perill d’extinció. Aquest és el nom de lacampanya que la Xarxa Veïnal del Raval,Acció Raval i Guerrilla Raval van posar enmarxa de forma conjunta el passat19 desetembre per denunciar “l’expulsió de lavida veïnal” del barri i “reflectir els dife-rents tipus de violència” que assegurenque pateixen tots els que viuen en aquestbarri de Ciutat Vella.

La campanya de denúncia consisteixa fer petites obres artístiques a les portesde locals o edificis que han patit desno-naments, ocupacions per part de trafi-cants de droga i també en els negocisque han hagut de tancar. Des d’aquestestres entitats del barri consideren que unade les grans problemàtiques que pateix

el Raval en l’aspecte de l’habitatge són“els especuladors nocius” com ara “elsbancs, els fons voltor o els grans propie-taris”, juntament amb els narcopisos, lamassificació turística i l’incivisme.

D’altra banda, des de la Xarxa Veïnaldel Raval també s’han mostrat crítics ambla manifestació contra la inseguretat perpart de Tsunami Veïnal per no comptaramb entitats que “treballen fa anys enaquest problema”.

L’ART COM A ARMA DE DENÚNCIAEls veïns han escollit l’art com a eina perprotestar contra els diferents fenomensque, expliquen, els “expulsen del barri”.Passejant pel Raval es pot veure cente-nars de cartells i murals diferents.

Els veïns del Raval alerten que estan “en perill d’extinció”

CELEBRACIÓ/ El barri de la Pros-peritat, després de l’aturada es-tiuenca, ha tornat a posar enmarxa la celebració del seu cen-tenari amb tres esdevenimentsde primer nivell amb Joan Bros-sa com a protagonista.

Una de les activitats, de ca-ràcter doble, ha estat l’exposició iel teatre itinerant titulats Brossa enels seus tretze són tretze. La mostraes va fer entre els dies 16 i 28 delmes passat, dia en el qual es va re-presentar l’obra Brossa al carrer, dela mà d’Els Pirates Teatre.

Altres actes d’aquest cente-nari van ser una ballada de sar-danes o un concert de la BandaMunicipal de Barcelona.

Brossa, convidat al centenari dela Prosperitat

EQUIPAMENTS/ Des de finalsdel mes passat, els veïns del ba-rri del Fort Pienc gaudeixen delnou Casal de Barri Transforma-dors, en aquest emblemàtic edi-fici situat al número 60 del carrerd’Ausiàs Marc. Les entitats del ba-rri gestionaran l’equipament, quees va inaugurar el passat dissab-te 28 de setembre amb una granfesta amb una batucada, exhibi-cions de dansa contemporània idiferents concerts.

Uns 200 veïns no van volerperdre’s l’estrena de l’equipa-ment, una demanda llargamentesperada i que és una realitat des-prés de gairebé 12 mesos de re-tard en les obres.

El nou edifici deTransformadors ja està funcionant

La FAVB aposta per un diagnòstic“barri a barri” contra la inseguretat

RESPOSTA/ Tres dies després queel Tsunami Veïnal sortís al carrerper mostrar el seu punt de vistasobre la situació d’inseguretat dela ciutat, el passat 17 de setembrela FAVB va publicar la seva respostaa tot el que reclamen des de la fe-deració.

En un comunicat publicat alseu portal web, l’entitat asseguracompartir la voluntat de viure “enuna ciutat sense violència on to-thom pugui fer la seva vida en paui tranquil·litat”, tot i que diu que “laseguretat entesa com la possibili-tat de realitzar una vida digna noes limita a qüestions de violènciafísica i propietat privada”.

En aquest sentit, des de la FAVBconsideren que “cal analitzar bé lescauses i el rerefons dels proble-mes”, ja que consideren que noexisteix una argumentació co-muna que expliqui els conflictesde seguretat. De fet, apunten queels problemes i les causes són moltdiferents en un barri que en unaltre i apunten a l’existència deproblemàtiques molt diverses i lo-calitzades, com ara “episodis im-portants de violència, situacionsmolt complexes d’acumulació dediferents problemes i tensions enl’ús de l’espai públic”. Amb tot,creuen que les dades policials in-diquen diferències clares i que aixòhauria de portar a fer una diagnosidetallada barri per barri, per ava-luar la dimensió del problema, lesseves causes i dinàmiques i lespossibles solucions aplicables.

Malgrat això, però, la FAVB creuque no cal caure en precipitacionsi que “la pitjor forma de resoldre els

problemes és actuar en calent”. Peraixò, plantegen una dotzena depropostes per “abordar el tema desd'una òptica diferent de l’estretavisió de llei i ordre que es plantejades d'alguns àmbits”.

Així, la federació incideix en lanecessitat de treballar i fer unadiagnosi adequada barri per barri,començant pels barris on els pro-blemes són més punyents. En lamateixa línia, la FAVB aposta perreorganitzar les tasques dels cos-sos policials, amb els Mossos cen-trant-se en la seguretat i la GuàrdiaUrbana en la convivència (amb l’a-juda de la policia de barri). De

forma complementària, suggerei-xen la creació d’un cos auxiliar d’a-gents cívics que vetllin per laconvivència en l’espai públic i quees revisi l’Ordenança de Civisme.

Altres aspectes que tambéconsideren clau són la creaciód’un nou Pla de drogues, afrontarde forma decidida el creixementde la violència masclista, dur aterme accions per limitar el crei-xement turístic descontrolat, re-tornar a la policia el control de laseguretat al transport públic ouna reforma de la Llei d’Estran-geria, entre altres.

La federació creu que cal repensar les funcions delsagents de policia

Foto: Laura Fíguls / ACN


| 16

Comerç

La mostra de tardor de Cor d’Horta, plena de gent

FIRA4La Federació de Cord’Horta va celebrar el passat 5d’octubre una nova edició de laFesta del Comerç al Carrer deTardor, que va servir perquè elscomerços d’aquest eix comer-cial sortissin al carrer a oferir,exposar i vendre els seus pro-ductes i serveis.

Al llarg del dia, doncs, laplaça Eivissa i els carrers PerePau i Baixada del Mercat vanpresentar molt bon aspecte,amb gent anat amunt i avallgaudint de la jornada, que vacomençar a les 10 del matí i es

va acabar a les 8 del vespre. Elpúblic, a banda de comprar iremenar, també va poder gau-dir d’un programa d’activitats,que va arrencar amb una clas-se magistral de zumba a càrrecd’Horta Esportiva i amb la vi-sita de la Grossa gràcies a l’Es-tanc Maragall. A la tarda es vafer un taller gratuït de maqui-llatge infantil amb la Princesade Trapo. Per acabar, el pro-tagonisme va ser per a la mú-sica amb el concert de LesMandolines d’Horta i la sevabanda ‘Sittar Green’.

MERCATS4El Mercat del Carmelva celebrar entre el 14 i el 19d’octubre el seu 50è aniversariamb un programa d’activitatsque va arrencar amb la inaugu-ració d’una exposició fotogràfica,el mateix dia 14, sobre la històriad’aquest equipament.

L’endemà els actes van con-tinuar amb la celebració de lataula rodona ‘El mercat avui,els mercats del futur’ i una de-gustació. Els tres dies següents elprotagonisme va ser per a lamúsica i el menjar. El ‘Music &Food & 50 anys de Mercat’ vaprogramar el dia 16 una actuacióde jazz i un ‘Bibliomercat’ espe-cial, mentre que l’endemà va serel torn d’una sessió de cant lírici de l’actuació musical de 40 pa-rriba. El divendres 18 el progra-ma va incloure una altra actua-ció de jazz, en aquest cas ambswing jazz. Per últim, el dissab-te 19 els més petits van podergaudir d’un taller infantil i a la nites va fer el Tast de Nit, que va co-mençar a les 8 del vespre i va aca-bar a les 12 de la nit. El públic

també va poder gaudir de l’ac-tuació musical de 40 parriba, d’u-na exhibició de karate i del con-cert de Rumba Alborada i Li-quidación por Cierre.

NOU ESPAI CENTRALEn paral·lel, el passat dia 15 tam-bé es va inaugurar la nova zonacentral del mercat, on a partir d’a-

ra es faran totes les activitats perdinamitzar l’equipament. L’en-derroc de dues illes de parades hapermès crear aquest nou espai.

Aquest mateix dia el mercat varebre la visita de l’alcaldessa Co-lau, de la regidora de Comerç,Mercats, Règim Intern i Hisenda,Montserrat Ballarín i la regidoradel Districte, Rosa Alarcón

El mercat es va inaugurar el 1969. Foto: Twitter (@ManuelConde7)

El Mercat del Carmel celebra el 50è aniversari

Mercat d’Horta | Donació de sang en famíliaEl Mercat d’Horta es va afegir el passat 28 de setembre al Red Day, el dia

anual de la donació de la sang en família. El principal objectiu d’aquest dia és transmetre l’hàbit de donar sang als fills perquè ho facin quan siguin grans.


17 |



| 18

El 2017, quan també lideravala regidoria, va presentarl’Estratègia de Reforç i Pro-

jecció del Comerç de Barcelona.Segueix sent necessari un im-puls com el que va plantejar?Sí. Cal actualitzar alguns punts, peròl’estratègia que es marcava, queera fomentar el comerç de proxi-mitat i la digitalització, és la matei-xa. Perquè hi ha un nivell molt baixd’entrada de la tecnologia en els co-merços de proximitat de la ciutat.També són molt importants la for-mació i la professionalització, on hiha molt camí a recórrer, i l’associa-cionisme, on hem avançat molt.Hem passat de tenir un 29% de co-merços associats als eixos a un 40%.

Per tant, creu que en els dos anysque vostè no va ser al capdavantde la regidoria es va fer una bonafeina?Si hi haguéssim estat nosaltres, evi-dentment hauríem fet més coses dela mà dels comerciants, com perexemple el tema de les Àrees dePromoció Econòmica Urbana, queva quedar en via morta i que és unaeina per potenciar el comerç. Ara tin-drem els instruments legals perfer-ho, ja que l’avantprojecte de lallei ja està en la fase de debat. En laresta de coses hi havia consensamb els comerciants i es va conti-nuar avançant.

Es va continuar però creu queno es va fer prou, pel que diu.Sempre es pot fer més, però és certque el regidor Colom va continuarel diàleg que s’havia iniciat amb elscomerciants.

Fa poc es va presentar una cam-panya a favor de la compra legal,en un clar missatge contra el topmanta. Creu que la forma dels co-muns d’encarar aquesta proble-

màtica va perjudicar els comer-ciants? Es va actuar contra la venda il·legal,però és cert que no es va explicar su-ficientment als comerciants i a lagent. Això va comportar un efectecrida que va fer augmentar molt elnombre de manters. Si això va per-judicar els comerciants? Hi ha estu-dis que ho demostren. Quan hi haactivitats econòmiques al margede la llei, hi ha una competència des-lleial cap al comerç i perjudica la pro-tecció dels drets dels consumidors.Els manters jugaven amb unes altresregles del joc. Nosaltres pensemque la part social és importantíssi-ma, però les lleis les ha de respectartothom.

Amb el nou govern la pressió po-licial ha augmentat. L’estratègiano passa només per aquí, però elcanvi és evident.Sí, està clar que hi ha d’haver pres-sió per part dels cossos i forces de se-guretat de l’Estat i la Guàrdia Urba-na. N’hi havia hagut abans, però arahi ha més col·laboració amb elsMossos d’Esquadra i accions més co-ordinades amb altres cossos. Hi hauna aposta molt clara per mantenirun espai públic que no estigui mo-nopolitzat per una activitat il·legal.

Parlem d’inseguretat. Creu que elseu augment, sobretot a Ciutat Ve-lla, ha perjudicat molt el comerç?La inseguretat és el que més preo-cupa als comerciants en aquests mo-ments. Ens ho diuen a les conversesque tenim amb ells. Gaudir d’unaciutat segura és el primer requisit.

Segurament no serà fàcil revertiraquesta situació.El nostre missatge és clar. Hi ha una

voluntat de capgirar aquesta situa-ció. Ho farem, però es necessitatemps. També necessitem relativit-zar les dades mirant altres ciutats del’entorn, perquè tampoc ens podemfer més mal del que pertoca.

A principis d’agost deia que “no espot permetre que hi hagi comer-ços dedicats a turistes que tren-quin l’equilibri comercial”, fentreferència a les botigues de sou-venirs. No es va tard per mante-nir l’equilibri comercial de les zo-nes més turístiques?A Barcelona s’han fet més cosesque en altres ciutats. Tenim els plansd’usos i la voluntat clara de mante-nir un equilibri que és un tresor. Elque passa és que necessitem ins-peccions per aplicar la normativa iés cert que no anem sobrats de sis-temes d’inspecció i control.

Però en aquest sector hi ha unatendència més alta a incomplir lanormativa que en altres sectorsdel comerç?Bé... A veure... Suposo que simple-ment es busca tenir beneficis. Tam-bé és cert que la normativa no aju-da en tot plegat, perquè en una lli-cència normal, que no sigui de sou-venirs, hi ha la possibilitat de dedicarun 20% del negoci a souvenirs. Aixòs’ha fet servir per fer fraus de llei. I al’hora de fer inspeccions no està claron hi ha el límit de què és un souve-nir o no ho és. Cal clarificar les normesi ser contundents a l’hora d’aplicar-les.

Relacionat amb el turisme, Bar-celona Oberta ha demanat reobrirel debat sobre els horaris. Creuque són massa restrictius, tal comdenuncien des de l’entitat?El que ens agradaria és tenir un equi-libri que sigui bo per a tot el comerç.Els comerços de les zones turísti-ques han de poder vendre de formamés oberta. Però també volem pre-servar els comerços dels barris. És moltimportant que els comerços adreçatsals turistes no atreguin les vendes delsbarris. Cal trobar l’equilibri.

Aquest equilibri sembla compli-cat d’aconseguir. És complicat, però amb diàleg es potfer. I és molt necessari tenir presentque en aquests moments el princi-pal problema dels comerços deproximitat és la venda electrònica.

Des de la Fundació Barcelona Co-merç fa molt temps que diuenque els eixos més perifèrics nopassen pel seu millor moment.Què els pot prometre?Nosaltres donem suport al comerçde proximitat de tota la ciutat. En elcas dels eixos perifèrics, cal fomen-tar l’associacionisme, ampliar la for-mació que es fa des de l’Ajuntamenti treballar molt la part del consum.Cal incidir molt en els consumi-dors perquè sàpiguen que quancompren al comerç de proximitatestan fent un gest de compromísamb la ciutat i la sostenibilitat delplaneta.

Barcelona Oberta i Barcelona Co-merç van deixar la cadira de Co-lau buida quan es va fer el debatde la campanya electoral, ja quel’alcaldessa va decidir no anar-hi.A vostè també li toca refer ponts?Sobre l’actitud de l’alcaldessa, això hohaurien de parlar amb ella. Nosaltressempre els hem tingut, els ponts. Notinc la sensació d’haver de refer-los.L’alcaldessa també entén que el co-merç de proximitat és fonamentalper a la ciutat i ho ha defensat.

No s’ha trobat una relació dete-riorada, doncs?[Somriu] No. S’han fet moltes cosesamb l’Ajuntament i no crec que hihagi una situació complicada.

Els mercats són una de les gransapostes d’aquest mandat. Com

evolucionaran aquests equipa-ments en els pròxims anys?Els mercats han de ser proveïdorsd’aliment fresc de primera qualitati també un punt de trobada. El de-bat és si només han de continuarservint productes per elaborar otambé han de passar a vendre pro-ductes semielaborats o elaborats.Sempre dic que els mercats són unservei públic i s’han d’adaptar al quedemana la gent. També amb els ho-raris, que s’han d’ampliar.

Pel que fa a l’impost a les plata-formes de comerç electrònic, l’A-juntament té la capacitat legisla-tiva per crear-lo?L’única forma possible és la de gra-var l’ús de l’espai públic quan s’hi fauna activitat econòmica. Per tant,plantegem una taxa per la utilitza-ció de l’espai públic quan es fa la dis-tribució del producte en el cas de lesempreses que no tenen seu física aBarcelona. Ara bé, en el pitjor dels es-cenaris, que seria no poder-la apli-car, tot el debat hauria servit per rei-vindicar el comerç de proximitat.

Per acabar, la il·luminació nada-lenca d’aquest any serà millorque la dels últims anys?Hi haurà una mica més de llum...

Els comerciants en reclamen mol-ta més.Però de la manera que funcionen elscontractes i les licitacions, per aaquest any era complicat. El generja treballarem per dissenyar la cam-panya nadalenca del 2020. Tot i això,aquest any tindrem mitja hora dià-ria més d’il·luminació. I també il·lu-minarem la Via Laietana, que s’ha-via deixat d’il·luminar i és un carreron el comerç pateix bastant per lareforma que hi ha pendent.

“No m’he trobat unarelació deteriorada

amb els comerciants”Montserrat Ballarín / Regidora de Comerç i Mercats

Ballarín torna a ser la responsable de la regidoria de Comerç després d’haver-ho estat durant el temps que el PSC va formar part de l’anterior govern municipal.

I ho fa amb la mateixa recepta, que passa per la necessitat de modernitzar i professionalitzar el sector, a més d’expressar-se clarament contra el top manta.

Arnau Nadeu / Albert RibasBARCELONA

Fotos: Eduardo Corria

Entrevista Perfil | 25 anys de trajectòria socialistaMontserrat Ballarín (Osca, 1968) es va traslladar a Barcelona el 1986, on cinc anys despréses va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona. També es va doctorar a la mateixa

universitat. Ha estat professora a la Universitat Pompeu Fabra i milita al PSC des del 1996.

“Els comerços deles zones turístiqueshan de poder vendrede forma més oberta”


19 |


Esports| 20

L’Horta de Nacho Castro ja s’haguanyat, per mèrits propis i els re-sultats obtinguts, que se’l consi-deri un dels favorits a lluitar pertornar a acabar la lliga entre elsquatre primers. De fet, superadesles primeres nou jornades, l’equipsegueix còmodament instal·laten una de les places de play-off.

El conjunt blanc s’està mos-trant particularment fort al Feliui Codina, on ha aconseguit sumartots els punts des de la derrota enl’estrena a la lliga contra la Poblade Mafumet (1-2). Els de Castrohan adoptat el que en l’argot fut-bolístic es coneix com a ‘mitjanaanglesa’: guanyar a casa (contrael Manresa i el derbi contra elSant Andreu) i empatar a domi-cili (a l’Hospitalet i a Terrassa, alcamp del San Cristóbal).

L’últim partit del mes serà undur desplaçament a l’Olímpic deTerrassa, mentre que els pri-mers enfrontaments del mes denovembre portaran l’equip a re-bre l’EC Granollers, a visitar el Vi-lassar o a jugar contra el Figueres.

ALTS I BAIXOS AL GUINARDÓUna categoria més avall, al grup2 de Primera Catalana, el Marti-

nenc alterna bons i mals resultatsen aquesta recta inicial de la lli-ga. El conjunt vermell va enca-denar dues ratxes de triomf, em-pat i derrota que el van portar aestar-se en la meitat de la taula.

La visita al Catllar del dia 27serà l’últim partit del mes, men-tre que el novembre farà que l’e-quip jugui contra el Martorell, elMollerussa o l’Almacelles.

El conjunt blanc ja ha visitat el camp de l’Hospitalet. Foto: CELH

La UA Horta es manté en posicions de ‘play-off’

» Els de Nacho Castro segueixen sent un equip molt sòlid i fiable» Trajectòria irregular del Martinenc al grup 2 de Primera Catalana

A un pas del podi: el districte,quart en el vuitè Correbarri

ATLETISME4A tocar de la ter-cera plaça. El districte va acon-seguir, el passat dia 13, una moltbona classificació en la vuitenaedició del Correbarri, una quar-ta posició. L’agregat dels resultatsdels corredors i les corredoresd’Horta-Guinardó els va perme-tre sumar 7.106 punts, quedanta uns 1.300 del tercer (que enaquesta ocasió va ser Sant Mar-tí) però amb més de 200 sobre elcinquè classificat, plaça que enaquesta edició de la cursa vaocupar Sants-Montjuïc.

Individualment, el millor re-

sultat va ser la segona posició enla general masculina de VíctorPuyuelo, que va completar els 10quilòmetres del recorregut en31 minuts i 18 segons, només cincsegons més lent que el vencedor.Pel que fa a les corredores, calbaixar una mica més per trobarla primera runner hortenca,Anna Bayés, setzena a la generalfemenina gràcies a la seva mar-ca de 44 minuts i 21 segons.

Mohamed El Ghazouany iMireia Guarner, ambdós repre-sentants de les Corts, van ser elsvencedors de la prova.

Inici de lliga prometedor delsènior femení del Lima-Horta

L’arrencada de latemporada del pri-mer equip femenídel Lima-Horta és,

com a mínim, prometedora. Elsegon projecte de Sergio Manza-no a la banqueta del conjunt sal-mó ha arrencat amb millors re-sultats que el primer, haventguanyat en les dues primeresjornades, per 64-57 al Virolaicontra l’Unicaja i 66-74 a la pis-ta de l’Almería, en una arrenca-da cent per cent andalusa.

Les de Manzano estan brillantespecialment en l’aspecte ofensiu,

fins al punt que dues de les sevesjugadores, Maria Martiáñez iPaula Tutusaus, figuraven entreles 10 millors anotadores delgrup B de la categoria.

L’equip posarà el punt final alprimer mes de la lliga el pròximdissabte 26 a Girona, visitant elGEiEG, mentre el novembre s’es-trenarà al Virolai el dia 3 al mig-dia amb la visita del Magectias.Altres enfrontaments previstosper al mes que ve seran el des-plaçament a Sant Feliu per jugarcontra el Barça o la visita del GranCanaria al districte.

Iván Tomás perd el combatpel cinturó intercontinental

BOXA4Hi havia un cinturó enjoc, però no va poder ser. Iván To-más no va poder proclamar-secampió intercontinental de l’IBFen pes superploma després deperdre a Florència contra l’italiàDevis Boschiero. El púgil delCarmel va patir la primera der-rota de la seva carrera professio-nal en aquest combat celebrat elpassat 19 de setembre a la capi-tal de la Toscana per KO tècnic.

Després de quatre rounds

dominats de forma clara pel llui-tador local, Tomás va poder mi-llorar i connectar cops durs, peròels talls que havia patit durant elsprimers assalts del combat vananar obrint-se a mesura queavançaven els minuts del combat.

Després d’un cop de cap in-voluntari de l’italià, un d’aqueststalls es va obrir fins al punt queva ser necessària la intervenciódel metge, que va forçar l’atura-da i la victòria del transalpí.

Gimnàstica | La Vall d’Hebron acollirà el 5è Ciutat de BarcelonaEl pròxim 23 de novembre el Pavelló Olímpic de la Vall d’Hebron serà l’escenari del cinquè

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Gimnàstica Rítmica. Aquesta cita també serviràcom a sisena edició de la Copa Internacional de Catalunya d’aquesta modalitat gimnàstica.

Pau ArriagaHORTA-GUINARDÓ


21 |


| 22

Viu en línia

No hi ha cap dubte que Pep Guardiola és un dels grans nomsdel futbol mundial. Durant més de 15 anys, va fer carrera coma futbolista, vinculat principalment al Barça. Si bé va viure una

de les millors èpoques del club com a jugador, com a entre-nador va ser l’artífex d’una etapa encara millor, aconseguint

un total de 14 títols. L’any 2013, però, va deixar el Barça i vacomençar a entrenar el Bayern de Munic, equip amb què va

guanyar 7 títols. Des del 2016 fins a l’actualitat, és el tècnicdel Manchester City i, de moment, ha aconseguit també 7

trofeus. Malgrat haver marxat de Catalunya, no se n’hadesvinculat mai políticament. Arran de l’empresona-

ment dels líders independentistes el 2017, va comen-çar a lluir un llaç groc, un gest que li va costar críti-ques i sancions. Ara, ha fet un pas endavant en elseu activisme polític, posant veu al comunicat deTsunami Democràtic –emès a la BBC, l’AFP i TV3–

denunciant la sentència del Procés i la“deriva autoritària” de l’Estat, i demanant

suport a la comunitat internacional.

L’autora del llibre juvenil Xènia, tens unWhatsApp fa el salt a la literatura per aadults de la mà de l’editorial Comanegra.A Viure perillosament, Gemma Pasqual pre-senta un recull de contes protagonitzatsper catorze dones de totes les èpoques.Des de Virginia Woolf fins a Caterina Albert,l’escriptora valenciana recupera algunsdels grans noms femenins de la història.

Llibres

Viure perillosamentGemma Pasqual

Sota la direcció de Joel Joan, Joan Pera in-terpreta el mestre galeter Francesc RamonPujols-Pinyol. El creador de les Galetes Pu-jols-Pinyol celebra que la seva filla Merit-xell es casa amb el gendre perfecte, el Ber-nat, per als quals ha organitzat un gran ca-sament. Però tot canvia quan s’adona queels nuvis podrien ser germans.

Al Teatre Condal de Barcelona.

Teatre

El pare de la núviaJoel Joan i Hèctor Claramunt

El mes d’octubre de 1999, començava acaminar Estopa, un duo musical formatper David i José Muñoz, dos germans deCornellà de Llobregat. Ara, vint anysmés tard, els germans Muñoz celebrenaquest aniversari amb el seu desè disc:Fuego. Durant els mesos previs a l’estre-na, la banda ha publicat tres avenços: Fue-go, El último renglón i Yo no estoy loco.

Música

En Gatsby i l’Ashleigh (interpretats per Ti-mothée Chalamet i Elle Fanning) són dosjoves universitaris enamorats que deci-deixen passar un cap de setmana a NovaYork. Allà, ella coneixerà un cineasta i unactor, mentre que ell coneixerà una noia,la Chan, interpretada per la mediàtica Se-lena Gomez. Dia de pluja a Nova Yorkés lacinquantena pel·lícula de Woody Allen.

Pelis i sèries

Dia de pluja a Nova YorkWoody Allen

FuegoEstopa

48h Open House BarcelonaL’Associació Cultural 48h Open House Barcelona celebra en-

guany la desena edició del seu festival d’arquitectura a la ciu-tat. Durant el cap de setmana del 26 i el 27 d’octubre, més de200 edificis barcelonins obriran les seves portes i permetranl’accés gratuït al públic, que podrà descobrir la diversitat delpatrimoni arquitectònic de la capital catalana. A més, la pro-

gramació d’aquesta edició busca posar en valor i retre home-natge a les dones arquitectes, tant a aquelles que exerceixenla seva feina actualment com a les que, al llarg de la història,

se’ls ha impedit dedicar-s’hi per culpa del masclisme.

P E P G U A R D I O L AQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER... Ser un dels millors entrenadors del món

Ha guanyat més de 25 títols com a entrenador de futbol

Famosos

Posar veu a Tsunami DemocràticVa llegir un comunicat emès a la BBC, l’AFP i TV3

Milers de missatges agraint-li el suportL’independentisme aplaudeix que internacionalitzi el conflicte

QUÈ HA FET?

La fitxa

| ZombielandL’estudi High Voltage Software ha creat el videojoc Zombieland: Double Tap - Road Trip, inspirat en la saga

cinematogràfica Zombieland, que va estrenar la primera part el 2009 i n’estrena la segona aquest octubre.

No t’ho perdis

A LES XARXES...

23 |

[email protected]

Viu en línia

DIMARTS 22 D’OCTUBRE19:00 Una de les propostes de la 20a edició del

Cicle de Clàssica al Guinardó serà el concertdel Duo Brunch, Irene Becerra i Olga Benito./ Sala Polivalent de Montbau.

TOTS ELS DILLUNS17:00 Des de finals del mes passat està en mar-

xa un curs de fotografia digital pensat per co-nèixer i experimentar amb totes les opcionsde la teva càmera reflex. / Casal de Barri CanBaró - El Pirineu.

TOTS ELS DIMECRES19:15 La professora Nati Becerra és la respon-

sable, des de principis d’aquest mes i fins aprincipis de desembre, d’un taller en el qualensenya els alumnes trucs per restaurar mo-biliari vell. / Centre Cívic Guinardó.

FINS AL 31 D’OCTUBREMatí-Tarda Darreres setmanes en les quals es

podrà visitar la mostra Oblidats de la guerracivil, pintures d’aquelles persones que durantla Guerra Civil espanyola van lluitar per un mónmillor. / Casal d’entitats Mas Guinardó.

DES DEL 4 DE NOVEMBREMatí-Tarda Sense sostre serà el nom de la

mostra que es podrà visitar durant bona partdel mes que ve. Il·lustrarà una situació cadacop més freqüent a la ciutat. / Casal de Bar-ri Can Baró - El Pirineu.

DIMARTS 22 D’OCTUBRE18:00 Maricuela s’encarregarà de la narració ano-

menada Historias de risa sin prisa, que formapart del cicle Lletra Petita - Sac de rondalles./ Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda.

TOTS ELS DIMARTS17:15 Viatge a l'interior dels contes és el nom del

taller familiar que està en marxa des de prin-cipis d’aquest mes i que permet que petits igrans comparteixin i gaudeixin amb diferentshistòries. / Centre Cívic Casa Groga.

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE12:00 Partit de futbol corresponent a l’onzena

jornada de Tercera Divisió entre la Unió AtlèticaHorta i l’Esport Club Granollers. / MunicipalFeliu i Codina.

Petites històries de l'Antic Egipte: Pirà-mides i faraons serà una de les últimespropostes infantils del mes. / Biblio-teca Horta - Can Mariner.

Núria Fernández s’encarregaràde la darrera narració del mesDivendres 25 d’octubre a les 18:00

‘ Des de principis d’aquest mes estan enmarxa les sessions del curs de cuinaanomenat Del mediterrani a la taula.Cal inscripció prèvia, les places són li-mitades. / Centre Cívic Guinardó.

En marxa el curs de cuina‘Del mediterrani a la taula’

Tots els dijous a les 19:30

Una de les propostes del cicle Gui-nardó a escena serà Lluna de sang, unespectacle que arriba de la mà de lacompanyia La Troupe del Teatre. /Centre Cívic Guinardó.

La Troupe del Teatre presental’espectacle ‘Lluna de sang’Divendres 25 d’octubre a les 20:00

Partit de bàsquet de la cinquena jor-nada del grup B de la Liga Femenina2 entre el Lima-Horta i el Magectias./ Pavelló del Virolai.

El Lima-Horta estrenarà elnovembre contra el MagectiasDissabte 2 de novembre a les 19:30

Cultura Infantil EsportsExposicionsTallers

P R O P O S T E S

| 24

líniahorta.cat Octubre 2019 Pròxima edició: 18 de novembre

Difusió controlada per OJD-PGD –publicació mensual | redacció: … · 2019. 10. 21. · del...

Documents

Transcript of Difusió controlada per OJD-PGD –publicació mensual | redacció: … · 2019. 10. 21. · del...