16 DIJOUS, 26 DE MAIG DEL 2016 ara societat

SocietatINFRAESTRUCTURES

Catalunya exigeix ja la ‘Via Augusta’ de les mercaderies El Govern aconsegueix un gran consens polític i social

amb una taula per impulsar el corredor mediterrani

El corredor mediterrani comença a ser aquella lletania feixuga que de tant recitar-la podria perdre valor. Els avantatges –tant econòmics com ambientals– d’una infraestructura com aquesta són tan evidents que posen d’acord des de la CUP fins al PP, passant pels sindicats, les patro-nals i les cambres de comerç, com es va veure ahir al Palau de Pedralbes amb la constitució de la Taula Estra-tègica del Corredor Mediterrani. Malgrat que tothom està d’acord que és una obra clau, les decisions polítiques dels governs espanyols –tant socialistes com populars– han provocat uns retards d’execució fla-grants, i fins i tot la Unió Europea els ha hagut de picar la cresta. Espanya ha preferit penjar-se la medalla de ser el primer país d’Europa amb qui-lòmetres de tren d’alta velocitat –sense saber si hi havia demanda de passatgers–, i el segon del món dar-rere de la Xina, abans que posar tots els diners necessaris en el corredor mediterrani, declarat prioritari per la UE des del 2011.

Davant aquesta falta de visió po-lítica de l’Estat, el País Valencià va impulsar fa dues setmanes el Fò-rum Valencià pel Corredor Medi-terrani, i ahir Catalunya va consti-tuir un lobi similar anomenat Tau-la Estratègica. Abans de l’estiu està previst que se celebri una reunió conjunta a València, a la qual es con-vidarà també la presidenta balear,

BARCELONA

ALBERT SOLÉ

Francina Armengol. Els canvis de govern a Palma i València han per-mès recuperar el lobi dels Països Catalans per reivindicar interessos comuns, que són molts.

La primera reunió de la Taula im-pulsada per la Generalitat va rebre un suport unànime de tots els partits del Parlament –sense excepcions–, que van celebrar la iniciativa del Go-vern. L’únic però el va posar Xavier García Albiol, del PP, que hi va trobar a faltar algun representant de l’Estat, “que és qui pagarà l’obra”. Fonts del Govern, però, van defensar que si no hi havia ningú del govern espanyol, i tampoc de la UE, és perquè la Tau-la pretén ser una eina de pressió cap a aquestes administracions superi-ors. De la trobada en va sortir un do-cument amb sis estratègies –des de la institucional fins a la comunicati-

va– per aconseguir fer de lobi per acabar aquest desitjat corredor me-diterrani. Les estratègies es desenvo-luparan a través de quatre grups de treball en què participaran tant polí-tics com tècnics de les patronals o dels col·legis professionals.

En acabar la reunió, el president de la Generalitat, Carles Puigde-mont, i tots els representants dels partits polítics –i també dels sectors econòmics– van sortir a explicar la seva visió de la trobada. El context preelectoral es va notar en els dis-cursos, i els que més ho van aprofitar van ser el PP i C’s. Albiol va recor-dar que per acabar el corredor cal in-versió, i que només s’aconseguirà “si a l’Estat hi ha un govern fort”. I Arri-madas va afirmar que demanar la in-dependència és contradictori amb el fet de demanar el corredor.e

Foto de família de tots els participants a la primera reunió de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani al Palau de Pedralbes. FERRAN FORNÉ

Sinergies Aviat es farà un acte conjunt amb el lobi valencià que demana el mateix

Laments, reivindicacions i retrets

Carles Puigdemont PRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Quan parlem de retards parlem de llocs de treball que no es creen i de pèrdua de competitivitat de l’economia”

Xavier García Albiol PRES. DEL GRUP PARLAMENTARI DEL PP

“Els últims anys s’han invertit 1.600 milions d’euros; segurament no n’hi ha prou, però s’ha invertit en AVE”

Inés Arrimadas PRES. DEL GRUP PARLAMENTARI DE C’S

“És curiós que el Govern parli de desconnectar-se d’Espanya i alhora vulgui connectar-se en tren amb l’Estat i Europa”

Miquel Iceta PRES. DEL GRUP PARLAMENTARI DEL PSC

“A la vida no tot és possible, i Espanya ha de prioritzar el corredor mediterrani i no el corredor central”

17ara DIJOUS, 26 DE MAIG DEL 2016 societat

Portbou

Figueres

Vilamalla

Girona

Maçanet

Sant Celoni

Granollers Mollet

la LlagostaLa Sagrera

BarcelonaSants

Port de Barcelona

Sant Vicenç de Calders

Tarragona

Camp deTarragona

Port de Tarragona

Vandellòs

Salou

Vila-seca

Reus

Picamoixons

l’Aldea

Ulldecona

Castelló de la Plana

Saragossa

Lleida

Castellbisbal

Vilafranca

el PertúsEstat actualdel corredor mediterrani

Lleida

Via d’ample internacional

Via d’ample ibèric

Via d’ample mixt

Via preferent de Rodalies

Obres en curs

Estació intermodal TGV-convencional

Estació de línia convencional

Plataforma de mercaderies

Estació TGV

Estació en obres

Font: Departament

de Territori i

Sostenibilitat/

Gràfic: ARA

Ferrmed denuncia 10 anys de retard en les obres

preses, cambres de comerç i institu-cions territorials de les zones que, com Catalunya, es beneficiarien d’aquesta infraestructura, estimen en uns 10 anys el retard que acumu-la l’Estat en la construcció d’una obra de la qual es va començar a parlar fa més de 15 anys.

El ritme de construcció no es va accelerar, tampoc, des que l’octu-bre del 2011 la UE va incloure el corredor mediterrani en la xarxa d’infraestructures europees consi-derades prioritàries, una decisió que comprometia el govern xentral a fer realitat aquesta línia ferrovi-ària en detriment del denominat corredor central. Aquesta era l’op-ció preferida pels diversos execu-tius de Madrid, “un fantasma que encara hi és i que ha anat aparei-xent fins i tot després de l’elecció de Brussel·les, tot i que sembla que de mica en mica van entrant en raó i van entenent que Europa ha triat el Mediterrani, no perquè sí, sinó per-què concentra el 50 per cent del PIB espanyol, especialment pel que fa als sectors industrials”, argu-menta Amorós. En aquest sentit, aquesta mateixa setmana, el Tribu-nal de Comptes de la Unió Europea estirava les orelles als estats espa-nyol i francès pel “rendiment insu-ficient” i pels retards del corredor mediterrani.

Els punts foscos en l’execució del corredor mediterrani s’estenen per tot el seu traçat. Dins l’Estat, un dels casos més flagrants el trobem d’Al-meria cap al sud, fins a Algesires –un port clau per les mercaderies que van o vénen de l’Àfrica–, “on no hi ha pràcticament res fet perquè aposten per vies que travessen Andalusia en lloc de pel corredor”. A Catalunya, a banda de l’esmentat tram de Vila-se-ca a Castellbisbal, encara s’ha d’aca-bar el que ha d’unir Vandellòs amb Tarragona, on encara hi ha només via única per als dos sentits.

Risc de saturació Una altra assignatura pendent són els estàndards en diversos trams pel que fa al gàlib, el desnivell o la llargada dels trens insuficients, se-gons Amorós, que recorda que “aquests factors són vitals perquè les empreses trobin competitiu el transport pel corredor”.

Amorós posa l’accent també en el fet que “no és només que la cons-trucció de la via central avanci molt a poc a poc, sinó que tampoc es fan les connexions amb els focus d’ac-tivitat econòmica que li donen sen-tit”. Les fàbriques de Seat o Nissan, el port de Tarragona i les zones in-dustrials d’aquesta demarcació i les del Baix Llobregat són alguns dels exemples de connexions pendents. Des de Ferrmed esperen que quan es constitueixi un nou govern a l’Estat “es posin les piles, nomenin un interlocutor i ho tirin endavant de veritat, amb un calendari fiable”, diu Amorós, que avisa: “Si això no passa, els sectors que defensem aquesta infraestructura passarem a l’acció, ho denunciarem davant la Unió Europea i si hem de tallar vies les tallarem”, conclou.e

Joan Amorós avisa que si el pròxim govern no actua tallaran les vies

“Hi ha trams fonamentals, com els que uneixen les zones industrials de Tarragona amb Castellbisbal, que fa anys que estan licitats i adjudicats però que van saltant dels pressu-postos generals d’un any al següent sense executar-se: és el dia de la marmota”. Amb aquest gràfic exemple inspirat en la coneguda pel·lícula protagonitzada per Bill Murray, Atrapat en el temps, il·lus-tra Joan Amorós, secretari general del lobi empresarial Ferrmed, els retards de l’Estat en la construcció del corredor mediterrani. “No hi ha voluntat política, no hi ha interès, et diuen que sí, que ho estan treba-llant, però no avancem. És una ver-gonya”, sentencia Amorós, indig-nat. Des d’aquesta agrupació d’em-

TARRAGONA

DANI REVENGA

Germà Bel, economista i diputat d’Alcanar, és el fil conductor de Desconnectats. ARA

Un documental reivindica el paper de l’Ebre en el corredor

El corredor mediterrani també travessa les Terres de l’Ebre, un dels territoris que actu-alment més pateix les deficiències del servei ferroviari i que, ara que s’estan fent esforços per reactivar-lo, també vol ser present en el de-bat. Reivindicar aquesta presència ebrenca i ajudar a entendre el perquè de la desconnexió ferroviària de Catalunya amb el País Valencià i Europa són els principals objectius de Des-connectats, un documental dirigit per l’activis-ta social i promotor cultural Toni Royo, de Tortosa, produït i filmat per la productora ebrenca FilmsNòmades. “Sóc usuari captiu del tren”, diu Royo, que fa més de 20 anys que vi-atja habitualment de Tortosa a Barcelona per la R16. “És increïble, però durant tots aquests anys el servei no ha millorat gens”, afirma. Aquesta desconnexió ebrenca no és un proble-ma local, sinó que posa de manifest que el cor-redor mediterrani encara és una utopia. Per ai-xò Desconnectats vol posar l’Ebre al mapa del corredor com a territori pont entre Catalunya i el País Valencià, i reivindica la “urgència” i “importància” d’una infraestructura que ha de vertebrar el país i que, gairebé 150 anys després del primer viatge en tren de Barcelona a Valèn-cia, encara té un tram de 40 quilòmetres de via única entre Vandellòs i Tarragona.

Busquen 5.000 euros per Verkami Desconnectats dóna veu a usuaris, a experts i a la Plataforma Trens Dignes, i reivindica tam-bé l’ús social del tren com a mitjà de transport més sostenible i eficient. I ho fa amb una con-ferència de Germà Bel, especialista en infraes-tructures i ebrenc, com a fil conductor. El do-cumental ja s’està rodant i busca finançament a través d’una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami (www.verkami. com/projects/13583-desconnectats). L’objec-tiu és aconseguir 5.000 euros.e

TORTOSA

ROSER ROYO

15.108 milions de tones de mercaderies es preveu que es transportin amb ferrocarril el 2030, un 710% més que el 2010. A Espanya avui només el 5,2% es mouen amb tren, tres vegades menys que la mitjana de la UE.

49,4% de les importacions –i de les exportacions– de l’Estat entren i surten per l’àrea del corredor mediterrani, que també concentra la mateixa proporció de la població i de l’ocupació d’Espanya.

26/5/2016 Kiosko y Más ­ El País (Catalunya) ­ 26 may. 2016 ­ Page #52

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx?noredirect=true 1/1

 

FRONT COMÚ

Tots els partits es van unir ahir en un front comú en la defensa del cor-redor mediterrani. Carles Puigde-mont va instar el Govern a assumir la reivindicació de Catalunya i Euro-pa i va reclamar que atengui «sense demora» els projectes d’una infra-estructura que genera un «enorme consens social i polític». El president va recalcar la «im-periosa» necessitat que Espanya i França considerin aquest assump-te com una «prioritat inajornable». «Volem enviar un missatge clar i contundent a l’Estat espanyol i a Europa. No sé si és la nostra últi-ma oportunitat, però ho ha de sem-blar». Puigdemont va denunciar el «gran retard» del corredor, que su-posa la pèrdua de llocs de treball i de competitivitat de l’economia, tesi ratificada per l’informe de di-lluns del Tribunal de Comptes de la UE. S’esperava que els primers anys de la connexió de l’AVE entre Espanya i França circularien per Perpinyà uns 8.665 trens, però el

EL PERIÓDICOBARCELONA

dor Mediterrani hi van participar 120 persones, amb representants de tots els grups polítics del Parla-ment, a més a més dels presidents de les quatre diputacions. «No és un projecte dels uns contra els al-tres, sinó que és de tots els territo-ris i de tot Espanya», va dir Xavier García Albiol, cap del PPC al Parla-ment, que va reclamar que en la pròxima reunió s’inviti també el Govern, «que és el que inverteix en el projecte».

Connexió i desconnexió

Miquel Iceta i Inés Arrimadas van celebrar que el Govern parlés de connexions i no de desconnectar. «En un país que es dedica a par-lar contínuament de desconnexió amb Espanya, la mostra per part de la Generalitat de demanar conne-xió entre els diferents territoris es-panyols que formen part del Corre-dor Mediterrani és positiva», va dir el primer secretari del PSC. Per la seva part, la cap de l’opo-sició al Parlament va aplaudir que «per un dia, el Govern no parli de desconnexions». Lluís Rabell va la-mentar el retard d’«aquesta temp-tativa per reimpulsar l’eix mediter-rani» en al·lusió a la reunió de la set-mana passada entre Puigdemont i el president valencià Ximo Puig (18 anys després de l’última trobada institucional bilateral) i de la qual va sortir la idea de crear aquesta taula. H

33 Junts pel tren 8 Puigdemont amb els altres integrants de la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani.

JORDI BEDMAR

El corredor sí que uneixTotes les forces catalanes exigeixen que no hi hagi més demores en la infraestructura ferroviària mediterrània H Puigdemont diu que la petició genera «enorme consens social i polític»

2011, 2012 i 2013 ho van fer, segons aquest informe, 357, 536 i 931, res-pectivament. D’aquí al 2019 n’hau-rien de circular 20.000 per on ara en passen menys de 1.000. En la primera reunió de la Tau-la Estratègica Catalana del Corre-

DIJOUS22 26 DE MAIG DEL 2016

Carles Puigdemont PRESIDENT

«Volem enviar un missatge clar a l’Estat espanyol i a Europa. No sé si és l’última oportunitat»

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE MAIG DEL 20166 |

El Cercle d’Economiaalerta dels perjudicisde repetir la faltad’acord desprésdel 26-J

Un estudi detectafalta de visibilitata l’espai públicde poblacióimmigrada

En cas debloqueig,la llista mésvotada

Absentisme iatur, reptes enel camí de laintegracióNacional

A les portes d’una novacampanya electoral, Cata-lunya va voler fer ahir unademostració d’unitat iconsens en la defensa d’unprojecte amb l’etiqueta depaís que, al marge de parti-dismes, tothom consideraclau en el desenvolupa-ment futur de l’economiacatalana; el corredor fer-roviari mediterrani.

Amb el lideratge delpresident de la Generali-tat, Carles Puigdemont,representants de tots elspartits de l’arc parlamen-tari, de les quatre diputa-cions, del món de l’empre-sa, dels sindicats i de lesuniversitats es van citar alPalau de Pedralbes per po-sar en marxa la Taula Es-tratègia del Corredor Me-diterrani, que té com a ob-jectiu fer pressió per l’im-puls d’aquesta infraes-tructura.

La iniciativa parteix dela constatació que Catalu-nya viu atrapada entre doscolls d’ampolla del projec-te, un al sud de Tarragona iun altre al nord de Girona,al tram transfronterer, ique sense la pressió delsterritoris afectats l’obrano avançarà al ritme quel’economia demana.

Un dels primers propò-sits de la taula és el d’am-pliar aquest front comúaconseguit a Catalunya isumar voluntats amb al-tres territoris de l’Estat.És per això que abans deles vacances d’estiu es du-rà a terme una reunió aValència entre els repre-

sentants de la taula catala-na i un organisme similarcreat amb el mateix pro-pòsit pel govern de la Ge-neralitat Valenciana.

“A València ens hi des-plaçarem amb tren per ex-emplificar la nostra de-manda i reivindicar queentre Tarragona i l’Ebreencara hi ha 45 quilòme-tres que són de via única”,va explicar el presidentPuigdemont, que va dei-xar clar l’objectiu de la ini-ciativa: “Volem que el go-vern d’Espanya escolti laveu de la societat, que re-clama un compromís claramb l’execució de lesobres i sense demora.”

PrioritatsLa taula va iniciar els seustreballs amb un documenton analitza les virtuts delcorredor mediterrani itambé detalla les necessi-tats que en forma d’obras’haurien de portar a ter-me amb la màxima urgèn-cia. Concretament, es de-tallen fins a 21 actuacionsprioritàries que afectentant l’àmbit de mercade-ries com el de passatgers.

A partir d’ara, la taulacontinuarà la seva feinaper donar contingut a sisplans estratègics ques’han marcat i que es des-envoluparan a través dequatre grups de treball, se-gons va detallar el conse-ller de Territori, JosepRull. El primer d’aquestsgrups econòmics estudia-rà l’estratègia econòmica;el segon es dedicarà a la in-fraestructura en si; el ter-cer treballarà el tema de lagestió futura pel que fa al

transport de mercaderiesi logística, i el quart grupactuarà en l’àmbit institu-cional.

A més de la propostaconcreta d’obres, des deCatalunya es va llençarahir també una propostaque té l’objectiu de racio-nalitzar l’organitzaciódels treballs amb la crea-ció de la figura d’un gestorúnic del projecte que siguil’interlocutor amb els ter-ritoris i els govern de l’Es-

tat. Es tracta de posar enfuncionament una figuraque ja es va fer servir ambèxit quan es van dur a ter-me les obres de la nova ter-minal de l’aeroport delPrat o el canal Segarra-Garrigues. La figura delgestor únic no només tél’aval polític sinó tambétècnic, tal com va defensarJoaquim Llansó, repre-sentat de la Cambra deContractistes i de Fomentdel Treball.

La reunió d’ahir es vaproduir l’endemà que desdel Tribunal de ComptesEuropeu es llegís la cartillaals governs de l’Estat espa-nyol i francès pel retardacumulat en l’execució delprojecte. Aquest fet va do-nar ales a Puigdemont perapuntar que “el nou go-vern d’Espanya que surtide les eleccions del 26 dejuny ha de tenir el tema delcorredor mediterrani comuna de les principals prio-

ritats”. El president va ad-vertir que no es compliranles previsions que al 2020el tram transfronterer en-tre els estats francès i es-panyol ha de registrar elpas de 20.000 trens demercaderies. “Estem par-lant de pèrdua d’oportuni-tats pel teixit econòmic, ode llocs de treball que no escreen”, va advertir el pre-sident de la Generalitat.

Tot i aplaudir la iniciati-va del govern d’impulsar la

TARRAGONA

REUS

VandellòsUlldecona

A CASTELLÓ Camp deTarragona

Picamoixons

Vilafranca

St. CeloniMollet

Maçanet

Logis Intermodal Vallès

Sants

GranollersBaix

Llobregat

Estacions al’aeroport

de Barcelona

A LLEIDA

Logis Intermodal El Prat

L’AldeaCastellbisbal

Port deTarragona

L’Hospitaletde l’Infant

Cambrils

EstacióCentral

BARCELONA

La Sagrera

Port de Barcelona

Ampliació sud Port de Barcelona

Sant Vicençde Calders

Vila-seca

Salou

Via d’ample estàndard (1.435 mm)

Línia d’alta velocitat

Estació del TGV

Estació intermodal del TGV ila línia convencional

Actuacions prioritàries per al corredor mediterrani

Via d’ample ibèric (1.668 mm)

Via d’ample mixt (ibèric i estàndard)

Estació de la línia convencional

Terminal ferroviària intermodalde mercaderies i àrea logística

Via preferent de rodaliesVia d’ample estàndard (1.435 mm)

Línia convencional

Àmbit Tarragona i Lleida

Línia convencional

Mercaderies

Tarragona - Vandellòs

Línia convencional

Mercaderies

Vandellòs - Ulldecona

Mercaderies

Tram

Frontera francesa- Figueres

Mercaderies Conversió a ample mixt d’una via de la línia convencional al tram Figueres-Portbou.

Àmbit Figueres Mercaderies Conversió a ample mixt d’una via de la Línia convencional al tram Vilamalla-Figueres.

Figueres - Girona Mercaderies Terminal ferroviària del Logis Intermodal Empordà i una via mixta d’accés des de Vilamalla.

Girona – St. Celoni LAV Nova estació del TGV per l’aeroport de Girona.

Mollet – Castellbisbal (àmbit Barcelona)

LAV Noves estacions intermodals del Baix Llobregat i la Sagrera, i ampliació del vestíbul de l’estació de Sants.

Línia convencional

Accés ferroviari a l’Aeroport de Barcelona i estacions a les terminals T1 i T2.

Mercaderies Remodelació de la terminal del Vallès (la Llagosta) i connexió amb la LAV. Primera fase del nou accés ferroviari a l’ampliació sud del Port de Barcelona Conversió a ample mixt del tram Martorell-Nus de Castellbisbal.

Castellbisbal - Tarragona

Línia convencional

Connexió de la línia convencional i la LAV a l’àmbit del Penedès.

Mercaderies Nou corredor per a mercaderies entre Martorell i Castellbisbal.Conversió a ample mixt del tram Sant Vicenç de Calders-Martorell.

Noves infraestructures a curt terminiHan d’estar en servei el 2020

Tram

Jordi PanyellaBARCELONA

INICIATIVA La Taula Estratègica delCorredor Mediterrani engega amb elsuport de tot l’arc polític, econòmic isocial REIVINDICACIÓ Catalunyareclama 21 actuacions prioritàries

Impuls unànime

EL PUNT AVUIDIJOUS, 26 DE MAIG DEL 2016 | Nacional | 7

Aquell tren que noacaba d’arribar mai

L’APUNT met comptar els participants a la trobada, un centenarllarg de representants de tots els sectors i els colors po-lítics. Permet també comptar els homes i les dones quehi havia. Dones? Només tretze! Massa infraestructuresvan amb retard i massa reptes socials també. Si no, queho preguntin als que esperen petrificats a l’andanaque arribi el tren de la igualtat.Jordi Panyella

Els participants en la Taula Estratègica del Corredor Me-diterrani es van fer ahir una foto simpàtica al Palau dePedralbes. És un pla zenital, aconseguit pels fotògrafsdes de la terrassa del primer pis de l’edifici, que mostraun grup compactat, amb una imatge inequívoca d’unitatd’acció en la reclamació d’aquesta infraestructura ferro-viària que es considera vital per al país. La imatge per-

taula, la imminència de lacampanya electoral va durels diversos partits políticsque van participar en latrobada a marcar perfilpropi. El primer va ser elpresident del grup del PPal Parlament, Xavier Gar-cía Albiol, que va retreurea Carles Puigdemont queno s’hagués convidat el Mi-nisteri de Foment, “que ésl’administració responsa-ble de les infraestructu-res”. Les paraules del líder

popular van ser replicadespel conseller de Treball,d’Empresa i Ocupació,Jordi Baiget, que va asse-gurar que si el Ministeri deFoment hagués fet la sevafeina la taula no s’hauriaconstituït mai.

Connexió, desconnexióPer la seva part, la repre-sentant de Ciutadans,Inés Arrimadas, i el delPSC, Miquel Iceta, vancoincidir a donar valor a la

idea de “connexió” entreles diverses xarxes ferro-viàries que porta implícitel projecte del corredormediterrani, enfront delsplans de “desconnexió”del procés independentis-ta. “La millor manera queel corredor no tiri enda-vant és reclamar la inde-pendència”, va dir Arrima-das, mentre que MiquelIceta va mostrar la seva sa-tisfacció pel fet que “ara esdediquin més esforços a

les connexions que no pasa les desconnexions”.

Iceta va interpel·lartambé el govern espanyolinstant-lo a prioritzaraquesta obra. Parafrase-jant Martí Pol, el líder delPSC va assegurar que “noés cert que tot estigui perfer i que tot sigui possible.Espanya ha prioritzataquesta obra davant d’al-tres projectes”.

Des de Junts pel Sí, Ger-mà Bel va reclamar el cor-

redor com a exemple delcriteri que ha de guiarl’obra pública: “Hem de ferles infraestructures quenecessitem, no aquellesque no tenim i voldríem te-nir.” Al seu torn, el rectorde la UB, Dídac Ramírez,va explicar que el mapa delcorredor mediterranicoincideix amb el de la in-novació. “És indispensa-ble tirar endavant aquestaobra per no quedar-ne almarge”, va dir. ■

GIRONA

FIGUERES

A PERPINYÀ

Figueres-Vilafant

El Portús

Portbou

VilamallaAeroportde Girona

Connexió de la LAV i la línia convencional mitjançant dues vies estàndard per a viatgers.

Conversió a ample mixt Saragossa - Reus - Vila-seca –St. Vicenç de C., Saragossa - Lleida-Reus i Picamoixons - St. Vicenc de C.Nova via exclusiva per a mercaderies entre Reus i Roda de Berà.Nou accés en ample mixt i terminal ferroviària del Port de Tarragona.Nou accés i terminal ferroviària de Basf

Nou traçat de dues vies per a viatgers i mercaderies. Inclou Estacions Central, Cambrils i L’Hospitalet de l’Infant.

Conversió d’una via a l’ample mixt de la línia convencional.

Conversió d’una via a l’ample mixt de la línia convencional.

Noves infraestructures a curt terminiHan d’estar en servei el 2020

Font

: Dep

arta

men

t de

Terr

itori

i So

sten

ibili

tat

al ferrocarril

Polítics i representants del món econòmic i social es van reunir ahir al Palau de Pedralbes ■ ORIOL DURAN

El corredor mediterrani és unprojecte d’infraestructurad’abast europeu, que va rebrel’impuls de la Comissió Euro-pea el 2011 amb la seva apro-vació i un compromís inver-sor de 24 bilions d’euros finsa l’any 2020. Es tracta d’unaautopista ferroviària per afa-vorir el trànsit de mercade-ries entre el sud de la penín-

sula ibèrica, a Cadis, fins a lafrontera entre Hongria iUcraïna, a través de més de3.000 quilòmetres que resse-gueixen en bona part l’arcmediterrani.

Posar en solfa aquesta in-fraestructura ha de permetreincrementar el volum d’entra-da de mercaderies provi-nents de l’Àsia als ports me-

diterranis, que ara noméscapten un 25% del volumd’aquest negoci, en detri-ment dels ports atlàntics.

En l’àmbit concret de Ca-talunya, el corredor ferroviariha de permetre invertir la ten-dència dels fluxos de trans-port de mercaderies, absolu-tament decantat a favor delscamions.

Hi ha un benefici afegit al’econòmic i és el de la reduc-ció d’emissions contami-nants que generen el trànsitde mercaderies per carreterai també el trànsit de vaixellsque, provinents del canal deSuez, travessen el pas de l’es-tret de Gibraltar per dirigir-seals ports de França, Holanda,Bèlgica i Alemanya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

3.000 quilòmetres d’infraestructura, fins a la frontera ucraïnesa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal compaginar elprojecte amb undesenvolupamentsostenible”Lluís RabellCATALUNYA SÍ QUE ES POT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“S’hauria d’haverconvidat Foment coma responsable del’obra”Xavier García AlbiolPARTIT POPULAR

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Som en el temps dedescompte i l’obra ésara ja una urgènciainajornable”Pere VilaPRESIDENT DIPUTACIÓ DE GIRONA

“Fem tard. Volem uncompromís clar delgovern d’Espanyaamb la realització delprojecte”Carles PuigdemontPRESIDENT DE LA GENERALITAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les empresesnecessitem eldesenvolupament dela infraestructura”Josep GonzálezPRESIDENT DE PIMEC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hem de construir elcorredor per noquedar al marge de lainnovació”Dídac RamírezRECTOR DE LA UB

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Cal construir lesobres que necessitem,no les que volemperquè no tenim”Germà BelJUNTS PEL SÍ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Si Foment haguésfet la feina no hauríemd’haver creat la taulaper al corredor”Jordi BaigetCONSELLER D’EMRPESA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“La independència ésla millor maneraperquè el corredor notiri endavant”Inés ArrimadasCIUTADANS

DIJOUS, 26MAIG 2016 P O L Í T I C A LAVANGUARDIA 17

Front català polític, econòmici social pel corredormediterraniPuigdemont insta el futur Govern central a prioritzar les obres de l’eix ferroviari

ÓSCARMUÑOZBarcelona

El corredormediterrani ha unit uncentenar d’entitats catalanes, entreadministracions, agents econòmicsi socials, partits polítics i universi­tats, entre d’altres, ambun objectiucomú: reclamar l‘execució urgentd’aquesta infraestructura. Ahir to­tes aquestes entitats es van reunirperprimercopa la taulaestratègicapromoguda pel Govern per impul­sar la construcció d’aquest eixferroviari, un dels que la UE consi­dera bàsics, llargament reivindicata Catalunya i que acumula retardsimportants.La trobada va tenir lloc al palau

de Pedralbes de Barcelona i la vapresidirelpresidentCarlesPuigde­mont, que va instar l’Executiu quesorgeixi de les eleccions generalsdel 26 de juny a situar aquest pro­jecte entre les seves actuacions pri­oritàries. Va ser una crida que ahirmateix va rebre la resposta de l’ac­tual Govern central. El ministre del’Interior en funcions, Jorge Fer­nández, va respondre en una rodade premsa a la seu barcelonina delPPqueaquesta legislatura s’han in­vertit 6.237 milions d’euros enaquest eix i que ja hi ha trams de laviaques’estan “apuntd’acabar”.La creació d’aquest front català

respon al compromís que va adqui­rir el president de la Generalitat alParlament el 16demarçd’impulsaruna aliança tan àmplia com fospossible a Catalunya i amb les co­munitats veïnes per defensar laconstrucció del corredor davant elGovern central, que és el principalresponsable de l’execució. Aquestaentesavasera lesagendesde temesa tractar a les trobades recentsquePuigdemonthamantingutamb

els seus homòlegs valencià, XimoPuig, i balear, Francina Armengol.“Volem que el Govern espanyol

escolti la veu d’Europa, de la socie­tatdiversa iplural,ambempresaris,institucions, sindicats, universitats,representantspolítics.Consideremde manera molt generalitzada quefan falta atenció, compromís i exe­cuciósensedemoraenelsprojectesque formenpartdel tramdel corre­dor mediterrani”, va manifestarPuigdemont en la seva comparei­xençadesprésdelareunió.Elpresi­dent va lamentar el retard d’aquestprojecte. “Quan parlem de retardsenl’execuciódepressupostosipolí­tiques prioritàries –va emfatitzar–,també parlem de llocs de treball,competitivitat i pèrdua d’oportuni­tats del nostre teixit econòmic, de

manera que aquest retard té unesconseqüències absolutament per­judicialspera lanostragent”.El president va recórrer a l’últim

informe del Tribunal de ComptesEuropeu,quecensura la lentitudenl’execució del projecte. I va posarl’exemple del tram transfrontererFigueres­Perpinyà d’alta velocitat,peltúneldelPertús,queactualmenttéuntrànsitdeuvegadesmenordelqueesvapreveureperal2009.Totsaquests retards, va afegir citant elsauditors comunitaris, “que fan quefàbriques i ports no estiguin con­nectatsambelcorredor,demostrenque el concepte de corredor ferro­viaridemercaderiesencaranos’es­tàprenentenconsideració”.La taulaha fixat sis línies estratè­

giquesqueesdesplegaranenquatre

grups de treball i una comissió per­manent.Tambées crearàunaofici­na operativa. A més d’acords ambValència, Múrcia, les Balears i An­dalusia,s’establiranmecanismesdeseguiment i col∙laboració amb elGovern central i la UE. Entre lespropostes consensuades ahir hi hala reclamació d’un coordinador es­panyol per al corredor, que hauriade ser un professional tècnic deprestigi amb poders en el desenvo­lupament del projecte. Hi ha pre­vista una cimera a València abansde les vacances d’estiu a què tambés’ha convidat la presidenta balear,FrancinaArmengol, iqueestàober­ta a altres dirigents autonòmics.“Hi anirem amb l’Euromed perescenificar el retard que suposenels 45 quilòmetres de via única”, vadir Puigdemont amb referència altram ferroviari entre Tarragona iVandellòs.

Enaquestaprimerareunió, entred’altres, hi van participar tots elsgrups polítics del Parlament, elspresidents de les quatre diputaci­ons, ajuntaments, cambres de co­merç, rectors d’universitats, elspresidentsdelsportsdeBarcelona ide Tarragona, representants de lespatronalsFoment, Pimec iCepime,els líders dels sindicats CC.OO. iUGT i els degans dels col∙legis pro­fessionals d’enginyers de camins,enginyers industrials, economistesiarquitectes.PelGovern,abandadePuigdemont, hi vanassistir els con­sellers de Territori i Sostenibilitat,Josep Rull, i d’Empresa i Coneixe­ment, Jordi Baiget, i alts càrrecsdels seusdepartaments.El president del grup popular al

Parlament, Xavier García Albiol,que també va anar a la reunió, vadeixarclaresalgunesdiscrepànciesrespectedelquevadirPuigdemont.Eldiputatvaposarenrelleu la feinafetapelGoverndelPPivasol∙licitaral president català que el convidi ala taula estratègica: “No és un pro­jecte d’un contra els altres, sinó unprojecte en què hem d’anar tots dela mà”. Així mateix, va assegurarque la previsió és que l’eix estiguiacabat “d’aquí tresoquatreanys”.També ahir les Corts Valencia­

nesvanacordardemanaralGoverncentral que posi enmarxa els estu­disprevisilaplanificaciódelescon­nexions del corredor, que fixi unadata d’inici de les obres i posada enservei i que obri una línia pressu­postària que garanteixi l’execuciódelprojecte. Segons informaEfe, lainiciativa, aprovada amb l’únicaabstenciódeldiputatdePodemCé­sar Jiménez, va tirar endavant des­présqueels grupspactessinun textapartirdel’inicialdeCiutadansi lesesmenes del PSPV, Compromís iPodem,demaneraconjunta, ielPP.ElpresidentXimoPuigvadirqueelpresident Rajoy i laministra de Fo­ment, Ana Pastor, han “esquivat”les comunitats de l’eix mediterraniper no avançar “res” i posar endubte la seva “virtualitat estratè­gica”, fet que, va advertir, “no tor­naràapassar”.c

ÀLEX GARCIA

Foto de família dels participants a la primera reunió de la taula estratègica del corredor, ahir als jardins del palau de Pedralbes

Tornar a laprosperitatLes nostres empreses hanapostat demanera valenta i de­cidida per les exportacions.També hem atret més inversióestrangera que ningú al sudd’Europa, sovint com a plata­forma per a accedir a mercatsmolt més extensos que el cata­là. Davant aquest fet, què hande fer les administracions queactuïn amb sentit de país? Po­sar en joc els elements d’inver­sió i de gestió que afavoreixinaquest desenvolupament. ACatalunya, això té nom propi:

corredor mediterrani, un eixeconòmic prioritzat per la Co­missió Europea i amb enormespotencialitats futures.La infraestructura ferrovià­

ria hi té un rol central i conti­nuarem exigint que l’Estatcompleixi amb els seus com­promisos. Ara bé, el corredorvamés enllà dels trens demer­caderies. És una aposta per unmodel d’infraestructures ambprou capacitat, interoperabili­tat i intermodalitat per atendreles necessitats, per noves àreesde desenvolupament industri­al, logístic i tecnològic que ofe­reixin millors localitzacions aempreses internacionalitza­

des, i per la cooperació amb elsector privat per optimitzarl’ús de les dotacions existents...Amb l’Oficina Catalana del

Corredor Mediterrani impul­sarem les accions necessàries,dialogant amb els agents eco­nòmics i socials i col∙laborantamb els altres territoris delcorredor. N’hem parlat molt,l’hem estudiat a bastament,hem esperat sense defallir ques’hi invertís... Ara hi donareml’empenta definitiva perquèl’economia –i, amb ella, la so­cietat– torni a una senda dura­dora de prosperitat. Més llocsde treball. Millor Estat de ben­estar.

Josep Rull i Andreu

J. RULL, conseller de Territori i Sostenibilitat

LA INVERSIÓ DE RAJOY

ElGoverndelPPrecordaqueaquestalegislaturas’haninvertitenl’eix6.237milions

VALÈNCIA

El Parlament valencià,amb el suportdel PP, tambéexigeix el corredor

FÒRUM D’AMPLI ESPECTRE

Un centenard’entitats s’uneixen enuna taula estratègica afavor del projecte

ALIANÇA INTERIOR I EXTERIOR

El president advocaper pressionar desde Catalunya i ambaltres comunitats

Regió7DIJOUS, 26 DE MAIG DEL 201626

ECONOMIA

Els espanyols beuen l'any3.509 milions de litres decervesa, l'equivalent a 17.543canyes o 10.632 llaunes decervesa, i hi gasten l'any13.160 milions d'euros,equivalent a l’1,3% del PIB

3.500LA COMPANYIALA TENDÈNCIALA XIFRA

MarcadorsELS MILIONS DE

LITRES DE CERVESACONSUMITS L’ANY A

ESPANYA

El 18% dels aturats a la UEel tercer trimestre del2015 –uns 3,5 milions depersones– va trobar feina elstres mesos següents, el 64% vaseguir parat i el 18,4% vapassar a una situació

18%ELS ATURATS A LA UE

QUE VAN TROBARFEINA L'ÚLTIM

TRIMESTRE DEL 2015

Ercros preveu tancar elprimer semestre amb unbenefici de 17 milions d'euros,cosa que triplicaria el resultatdel mateix període del 2015,gràcies a la bona marxa delmercat on es mou l'empresa

ErcrosPREVEU TANCAR ELSEMESTRE AMB 17

MILIONS DEBENEFICI

El Banc d'Espanya va assenyalarahir que la informació disponibleapunta que en el segon trimestrees mantindrà el creixement gràciesa la despesa de les llars, si bé con-sidera que podria donar-se «unacerta moderació en el ritme d'ex-pansió de l'activitat».

En el seu últim butlletí econò-mic, l'entitat recorda que l'eco-nomia espanyola va créixer en elprimer trimestre el 0,8%, el mateixque en els dos trimestres anteriors,segons l’avançat per l’INE que ahi-ri publicava la informació des-agregada dels components delPIB. Segons el Banc d'Espanya,l'expansió de l'economia ha se-guit sustentant-se en el consumprivat intern, una tendència que esmantindrà en el segon trimestre.

Els indicadors de l'abril mostrenuna prolongació del creixement dela despesa de les llars, encara queel seu comportament és diferent,ja que la confiança dels consumi-dors ha augmentat, però ha baixatla dels comerciants detallistes, entant que les matriculacions han re-puntat amb força, però s'han alen-tit les vendes detallistes i la pro-ducció de béns de consum.

El butlletí destaca que les con-dicions financeres han continuatafavorint el comportament dinà-mic de la despesa de les llars, ja queels tipus mitjans dels nous préstecss'han mantingut inalterats, men-tre que el volum d'operacions hacrescut tant en els préstecs per aconsum com en els hipotecaris.També indica que durant l’abrils'ha mantingut el to positiu dels in-dicadors d'ocupació i que en la ne-gociació col·lectiva la pujada sa-larial mitjana se situa encara persota del límit de l'1, 5% acordat pelsagents socials per al 2016.

Quant a l'activitat de les em-preses, assenyala que segueix el toexpansiu, però a menor ritme queen mesos anteriors, sobretot en elsserveis i la construcció. Per contra,els indicadors relatius a la inversióempresarial mostren més dina-misme. Del sector exterior, el but-lletí destaca la bona evolució de lesexportacions dels béns de consumdurador i el vigor del turisme re-ceptor, mentre que les vendes al'exterior dels béns d'equip vanmoderar el seu avanç i les impor-tacions també es van alentir.

EFE | MADRID

La despesade les llarscontinuaimpulsantl’economia

L'obligació de declarar els bénsi drets situats a l'estranger (model720) ha permès que aflorin aquestany més de 13.700 milions, el queeleva fins a més de 140.900 milionsd'euros el declarat en els quatreanys de vigència de la norma.

Segons va explicar ahir el di-rector general de l'Agència Tribu-tària (AEAT), Santiago Menén-

dez, el primer any (2013) va ser l'e-xercici en el qual més béns i dretsa l'exterior van declarar per pri-mera vegada els contribuents,amb 91.300 milions, seguit del se-gon, 20.900 milions, i del tercer,14.900 milions. Per tipus de béns,en el transcurs d'aquests quatreanys, s'han declarat més de 24.600milions d'euros en comptes, 12.100milions en immobles i més de

104.000 milions en fons, assegu-rances i accions.

Dels 13.700 milions d'euros d'a-quest any en béns i drets situats al'estranger, més de 2.600 milionshan estat declarats per primera ve-gada aquest any en comptes, mésde 1.000 milions en immobles imés de 10.100 milions en fons, ac-cions i assegurances .

Menéndez va subratllar que se-

gueixen rebent declaracions pre-sentades fora de termini per evitarles sancions per l'incompliment.Segons la seva opinió, això és con-seqüència que l'augment de con-trol del patrimoni a l'estrangerper la creixent captació d'infor-mació tributària internacional in-dueix a més contribuents cadavegada a complir amb la sevaobligació.

EFE | MADRID

Afloren 13.700 milions per l’obligació dedeclarar els béns a l’estranger durant el 2016

El Patronat de Fira de Manresava aprovar ahir al migdia el no-menament com a gerent de Fira deManresa del manresà Albert Tu-lleuda, nom que ja va avançar Re-gió7 dilluns passat. Tulleuda, quearriba amb l’encàrrec de coordinarl’estratègia turística de la capital delBages, s’incorporarà a la nova tas-ca el proper 1 de juliol.

Albert Tulleuda ha estat esco-llit després que s’obrís un procés deselecció al qual van presentar-se,inicialment, disset persones, lamajoria de Manresa, segons hanexplicat fonts de la fira. Del total decandidats en van ser triats tresper al procés final de selecció,que va fer el comitè executiu de lafundació. Tulleuda va ser ahir lapersona proposada pel comitè alpatronat.

Albert Tulleuda Lari (1968) és lli-cenciat en Història de l’Art per laUniversitat de Barcelona, màsteren Gestió Cultural també per la UB,amb un postgrau d’organització igestió d’empreses culturals, i ambformació sobre turisme industriali museus. Actualment és directordel Museu de la Pell d’Igualada iComarcal de l’Anoia, càrrec queocupa des del març del 2008. En-tre el 2004 i el 2008 va ser director-gerent de Fundació Cardona His-tòrica i gerent de Cal Roja de Car-dona SL.

Com a director del Museu de laPell d’Igualada, és membre de la

Comissió Executiva i cap del pro-grama de turisme industrial delSistema Territorial del MNAC-TEC, membre de la ComissióExecutiva Tècnica de la Xarxa deTurisme Industrial de Catalunya irepresentant a la Xarxa de Museusde la Diputació, entre d’altres. Hacomissariat exposicions, és autorde comunicacions i articles sobregestió cultural i turística i ha col·la-borat amb diversos mitjans de co-municació.

La missió de Tulleuda a Fira deManresa consistirà a «vestir l’in-teressant oferta de Manresa, picar

portes a petita escala i treballar peraglutinar les ofertes de Montserrat,Cardona o Sant Benet», explicavaahir a aquest diari Pere Casals, vi-cepresident primer del patronat deFira de Manresa.

El 2013, la Fundació Fira deManresa va modificar els seus es-tatuts per aixoplugar també la ges-tió dels recursos turístics de laciutat (fins llavors, coordinats di-rectament per l’Ajuntament), comsón l’Oficina de Turisme i el carrerdel Balç, i posar en marxa l’estra-tègia per a la Manresa del 2022, pera la commemoració del 500 ani-

versari de l’estada de sant Ignasi deLoiola a la capital del Bages. D’a-questa manera, Fira de Manresamantenia la coordinació de l’acti-vitat firal de la ciutat i passava a res-ponsabilitzar-se de la gestió turís-tica. Calia, però, tancar l’operacióposant-hi al capdavant una per-sona amb experiència en el sectorper complementar el fins ara res-ponsable de la gerència de l’orga-nisme, Joan Haro, que respon a unperfil més tècnic i molt especialit-zat en el sector firal. El desembrepassat, el patronat de la fundacióva decidir posar en marxa el pro-cés de selecció per triar un gerentque assumeixi, principalment, lestasques turístiques, ja que Haromantindrà l’autonomia en l’orga-nització del calendari de fires deManresa.

Albert Tulleuda tindrà sota laseva responsabilitat una plantillade mitja dotzena de persones ihaurà de gestionar un pressupostampliat enguany per l’Ajuntamentde Manresa fins als 600.000 euros,dues terceres parts del qual s’o-cupen en el vessant firal de la ins-titució.

Segons Pere Casals, el patronatha valorat especialment de Tu-lleuda «la seva experiència a Car-dona i a Igualada, on va agafar unsvalors turístics positius, però des-estructurats, i els va potenciar».També s’ha tingut en compte, diuCasals, que «és manresà, coneixManresa a fons i se l’estima».

CARLES BLAYA | MANRESA

El patronat de Fira de Manresa nomenanou gerent el manresà Albert Tulleuda

La incorporació del responsable de potenciar els valors turístics de la ciutat es farà l’1 de juliol

Albert Tulleuda és encara el director del Museu de la Pell d’Igualada

ARXIU/SALVADOR REDÓ

APOSTA TURÍSTICA Tal com ja va avançar dilluns Regió7 en la seva edició digital, Albert Tulleuda ha estatl’escollit per Fira de Manresa per dirigir l’organisme amb l’objectiu de coordinar l’estratègia turística de la ciutat.Tulleuda ha dirigit la Fundació Cardona Històrica i és encara el director del Museu de la Pell d’Igualada

4

comunicacio@catpress.cat - 26/05/2016 08:15 - 178.23.208.155

ls Simpson són –per als que non’hagin vist mai cap fragment-una famosa sèrie d’animaciónord-americana al voltant del

dia a dia d’una família de classe mitjana,en la qual s’aborden amb ironia agudaqüestions que són objecte de viu debat po-lític i social als Estats Units: la immigració,els problemes ambientals, la corrupció, eldret de portar armes... i la llibertat d’ex-pressió.

En un dels capítols de la sèrie, BartSimpson, el fill gamberro, és fotografiatdavant d’una bandera nord-americana enuna postura irrespectuosa –que en realitatno és tal-, i tota la família acaba empreso-nada al Centre de Reeducació Ronald Re-agan com a conseqüència de la pressió so-cial i la premsa sensacionalista, que elsacusa de violar la llei denominada «El go-vern sempre té la raó».

El debat que la sèrie posa sobre la taula

és el dels límits de la llibertat d’expressió ila sacralització legal de determinats sím-bols. D’acord amb la primera esmena de laConstitució americana, el Congrés dels Es-tats Units no pot fer cap llei que limiti la lli-bertat d’expressió.

En aquest sentit, és famosa la Sentènciadel Tribunal Suprem dels Estats Units dic-tada en el cas Texas vs Johnson, que revi-sava la condemna imposada al sr. GregoryLee Johnson per un jutjat de Dallas. El seudelicte: cremar una bandera americana enuna manifestació contra el govern, i pertant, infringir la llei que prohibia actescontraris a objectes respectats.

La Cort Suprema, en una votació ajusta-da, va considerar que l’acte de cremar labandera constituïa una conducta expressi-va, un discurs simbòlic protegit per la pri-mera esmena, que garanteix la llibertatd’expressió. Malgrat entendre que la ban-dera nord-americana era considerada ma-joritàriament com el símbol més impor-tant d’unitat nacional i dels valors ameri-cans, aquesta no era raó suficient per vul-nerar la llibertat d’expressió prohibint eldret de cremar-la en una manifestació, en-cara que molta gent ho considerés un gestexecrable. El govern –diu literalment lasentència- no pot ordenar per llei un senti-ment d’unitat entre els seus ciutadans, entot cas ha de persuadir-los.

A Espanya, la llibertat d’expressió també

està garantida per la Constitució, i el seuexercici només està limitat en la mesuraque entri en col·lisió amb altres drets fona-mentals constitucionalment protegits. ElTribunal Constitucional ha anat algunscops molt enllà en la protecció d’aquestallibertat, per exemple, en la Sentència235/2007, que declara inconstitucional eldelicte consistent a difondre idees o doc-trines que neguin l’Holocaust (en ocasiódel procés al propietari de la llibreria Euro-pa, de Barcelona), en contradicció amb laposició que mantenen els països del nos-

tre entorn democràtic, que penalitzen eldenominat negacionisme.

En canvi, quan l’exercici de la llibertatd’expressió afecta determinats símbols, laposició del TC ha estat la contrària: la Sen-tència 177/2015 considera que la cremapública d’una foto dels reis d’Espanya enuna plaça de Girona no està emparada perla llibertat d’expressió i constitueix delicte.És urgent que Bart Simpson els expliqui lalliçó americana: no es pot imposar per lleiel sentiment d’unitat o de respecte, es trac-ta de persuadir.

E

«El TC considera que la crema pública d’una foto dels reis d’Espanya en una plaça de Girona no està emparadaper la llibertat d’expressió i constitueix delicte. És urgent que Bart Simpson expliqui al tribunal la lliçó americana»

LA BANDERA DE BART SIMPSON

PROFESSOR DELS ESTUDIS D’EMPRESADEL CAMPUS MANRESA DE LA UVIC-UCC

David Sanclimens

TRIBUNAUNIVERSITÀRIA

a uns quants anys, sols es par-lava del Corredor del Mediter-rani en cercles reduïts. Cons-cients que ens hi anava el futur

econòmic de bona part de l’Arc Mediterra-ni, les Cambres de Comerç implicadesvam acordar que calia advertir-ho a la restadel món empresarial, acadèmic i polític, iassolir influència als centres de decisió enun tema tan cabdal.

Així va néixer FERRMED, que ha fet unalabor tècnica i de difusió impagable, i haesdevingut la punta de llança a escala

d’institucions europees que va posant senya les decisions sobre el tema. I que tambéha hagut d’adoptar el paper de fiscalitza-dor dels incompliments dels diferents es-tats que, pel que es veu, no s’acaben decreure això de la unió econòmica europea.

A Catalunya, ara es té clar, però amb lanostra veu no n’hi ha prou, i encara aques-ta mateixa setmana n’hem tornat a parlar.Serà decisiu coordinar les estratègies ambles diferents regions i comunitats implica-des. No pot ser d’altra manera, cal actuartraspassant fronteres difuminades, diferèn-cies polítiques i culturals; ens hi va el futur.

Això que ens sembla tan lògic i natural,a escala local sembla que no es vegi tanclar. Al Bages estem molt escamnats per al-gunes de les insuficiències en infraestruc-tures, tant per la mancança com per la in-eficiència d’algunes d’aquestes. I anemparlant-ne, piulant, publicant, i fent re-unions amb les administracions superiors,que fan moltes promeses i poques actua-cions. Fins i tot els fòrums de debat o de

pressió a vegades s’han usat per lluites depoder o de desgast dins la comarca. I aixíens ha anat.

Sembla que no ens adonem que com-partim necessitats amb comarques veïnes.Per exemple, l’enllaç ferroviari de Súria iSallent amb Castellbisbal, amb ample eu-ropeu per incorporar-se al Corredor del Mediterrani, tant ens interessa a nosaltrescom a la indústria exportadora del BaixLlobregat nord. Un altre exemple és el ser-vei de viatgers via Adif, on tant nosaltrescom Sabadell i Terrassa tenim necessitatd’escurçar el temps cap a Barcelona. Enambdós casos, per què no unim esforçosamb les comarques veïnes involucrades?No ens adonem que aquestes fins i tot te-nen més massa crítica que nosaltres, i quela suma ens afavoreix a tots?

Des de la Cambra de Manresa hem co-mençat a treballar amb les homònimes deSabadell i Terrassa per fer-les còmplicesd’una idea que va sorgir en una jornadadel Consorci Viari: unir les tres capitals

amb Barcelona mitjançant un tren Regio-nal que no pari enlloc més, i amb prioritatsobre Rodalies.

Decidir sobre aquesta proposta és enmans de la Generalitat, no cal anar a Ma-drid. Si ens ho creiem les dues comarques iens ho neguen, hauran de donar moltesexplicacions.

Per això, les Cambres, i qui s’hi vulguiafegir, intentarem fer evident que la millormanera de fer-nos sentir i que ens prengu-in seriosament és aquesta complicitat su-pracomarcal, que aglutini interessos con-fluents i complementaris amb sentit per adiferents territoris propers. Amb la claravoluntat que finalment siguin els càrrecselectes locals d’aquestes comarques elsque n’acabin prenent el lideratge. Esperemque estiguin a l’alçada dels reptes, i siguincapaços de treballar plegats més enllà decolors polítics cap a aquests objectius co-muns, en benefici dels seus ciutadans il’activitat econòmica dels territoris que re-presenten.

F

«Al Bages estem molt escamnats per les insuficiències en infraestructures, tant per la mancança com per la ineficiència»

COMPLICITATS MÉS ENLLÀ DE LA COMARCA

PRESIDENT DE LA CAMBRADE COMERÇ DE MANRESA

Pere Casals

LLETRES DE CANVI

Els Simpson al Centre de Reeducació Ronald Reagan

Regió7DIUMENGE, 29 DE MAIG DEL 201628

ECONOMIA

comunicacio@catpress.cat - 29/05/2016 21:15 - 178.23.208.155