Sánchez branda el 155

El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, durant la sessió de control d’ahir al matí ■ EFE

AMENAÇA · El presidentespanyol diu que no dubtarà aaplicar el 155 si a la tardor hi haxoc institucional a Catalunya

EN CONTRA · En una tensasessió al Congrés l’endemà quees confirmessin noves eleccionsrep els retrets de tots els grups

La sentència de l’1-Opot impedir als presosrepetir a les llistes

Tornar a posar urnesel 10-N costarà uns160 milions d’euros

El meu projecteper a Catalunya és

el que tinc a Extremadura❝

Quatre mesos de funcionament al ralentídel Congrés dels Diputats n’han costat 30

La nova convocatòria tanca qualsevolespeculació sobres eleccions a Catalunya

P6-16

DIJOUS · 19 de setembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15125 - AVUI / Any XLI. Núm. 13995 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

2063

61L

1796

09-1

2139

55L

EUROPA-MÓN P24,25

La repetició de leseleccions a Israel nodesencalla elbloqueigGantz s’avança al Likudamb un diputat més

EUROPA-MÓN P25

Washingtonveu un “actede guerra”en l’atac ales refineriesTrump anuncia méssancions contra l’Iran

Denise Duncan.Dramaturga P32,33

“La cartelleraactual encaraés moltblanca”

Avui, a les21.00 h

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019

edro Sánchez nopodrà anar al

Viena i pagar amb re-coneixement facial.No perquè tingui lacara dura, sinó per-

què no se sap quina cara té. Sí quesabem que no li cau de la vergonya.Perquè el 28 d’abril, quan els mili-tants li deien “con Rivera no”, ja sabiaque hi tornaria a haver eleccions. Iaquest és el problema. Que s’ha pas-sat quatre mesos fent teatre del do-lent. El Sánchez que deia que s’haviaequivocat amb Podem i amb Catalu-nya, el Sánchez que va obrir el portde València als refugiats i que arafuig com de la pesta de Podem i deCatalunya i la vicepresidenta del qualdiu que l’Open Arms no té permís perrescatar, ja sabia fa quatre mesosque això acabaria així. I ha dissimu-lat. Malament, però ha dissimulat.Mai ha volgut un govern que depen-gués dels de Pablo Iglesias, i encaramenys dels independentistes. És lícit.Pot pensar que l’economia i la res-posta a la sentència del Suprem no

es poden –o no ho volen– abordaramb un govern amb aquests suports.Molt bé. Però el problema és no ha-ver-ho dit. Ni el 28 d’abril ni –pitjor–abans. Sánchez, l’home que va dirque Sergio Scariolo era el problemade la selecció espanyola de bàsquet–que acaba de guanyar el mundialamb Scariolo d’entrenador– i ara ellloa. Sánchez, l’home que deia que laresponsabilitat que no hi hagués go-vern quan Rajoy no podia fer governera de Rajoy i ara no és seva. Sán-chez, el marxista, que té uns princi-pis, però si no t’agraden en pot teniruns altres. L’home que s’ha dedicat aescriure una mala història de MichaelEnde deixant els ciutadans espanyolsamb cara de Bill Murray. No vol ungovern amb Podem i ERC. D’acord.Però que ho expliqui i digui ara ambqui vol governar i que sàpiga que el10 de novembre es pot trobar –enspodem trobar– amb un govern de lestres dretes. Collonut. Felicitats. Ara,vist el que ha fet el PSOE des que Po-dem i els nacionalistes i independen-tistes catalans i bascos li van regalarLa Moncloa, potser no hi ha tanta di-ferència.

P

Keep calmTian Riba

Sánchezal Viena

Sánchez ja sabia el 28-A quees repetirien les eleccions, inomés ha fet teatre

mitjan estiu es va anunciar queIsabel Martí s’havia venut l’edi-torial La Campana a una multi-

nacional del llibre de nom impressio-nant: Penguin Random House. Els queaquells dies no eren distrets a la platjao a la muntanya van fer un gest de sor-presa. La majoria, de lament. IsabelMartí va córrer a emetre un escrit ex-plicatiu. En l’operació tot eren avan-tatges: La Campana subsistiria ambuna més gran difusió i força, ella s’himantindria vinculada, la línia se sos-tindria... Isabel Martí és una gran “ve-nedora”. Recordo quan em citava, devegades amb la companyia de Josep M.Espinàs, el seu soci, al restaurant Lá-zaro del carrer d’Aribau. El convitsempre era amb motiu de la publicacióimminent d’un llibre. Me n’explicavael contingut amb tant detall i entusias-me que a mi em passava que nomésvolia arribar a casa per començar lalectura de l’exemplar que m’havia gen-tilment regalat. Un dia, el llibre enpromoció va ser Victus, d’Albert Sán-chez-Piñol, un descobriment de la ca-sa. Entre ella i l’Espinàs me’n van con-fiar el contingut. Ho van fer amb tanta

A

profusió i detallisme amb l’idioma queens unia que vaig donar per fet que elllibre era escrit en català. Només al fi-nal em van dir que era en castellà. Esveu que a mig redactar-lo l’autor vanotar que el català no responia a laveu que el llibre havia de tenir i va de-cidir tornar al principi i escriure’l dedalt a baix en castellà. No ho vaig en-tendre, perquè l’acció i els protagonis-tes se situen a Barcelona precisamenten un any tan delicat i èpic com el1714, inici de la castellanització força-da, però les coses són així i no en par-lem més. Només que després de les ex-plicacions de la Isabel i l’Espinàs, em

vaig llegir el llibre com si, posem percas, escoltés Cançó d’amor i de guerradoblada al castellà. El llibre va ser ungran èxit, com tants de La Campana.Al Lázaro Josep M. Espinàs va presen-tar Una vida articulada, recull delsseus grans articles. Sergi Pàmies vaconduir l’acte esplèndidament.

Altres trobades, més col·lectives, te-nien lloc a la seu de l’editorial. Era enun pis del carrer Muntaner. Per les fi-nestres es veien els vitralls fantàsticsd’una casa modernista de l’altra vore-ra. Vaig comentar a la Isabel que elsseus propietaris no en gaudien pastant perquè no en tenien la visió deconjunt. Les cases les fan els veïns, as-segura la dita catalana. La crisi va obli-gar el trasllat a un local més modest.Els dinars es van acabar. Es va iniciaruna relació epistolar. La Isabel m’en-viava els llibres a casa amb uns comen-taris laudatoris escrits a mà perquès’hi notés la seva veu i el nervi. La lec-tura era immediata. Ara fa temps queno en rebo cap. Deu ser la transició ala multinacional. Esperem que efecti-vament La Campana mantingui el ca-ràcter, que és el d’Isabel Martí.

“Isabel Martí s’havenut l’editorialplena d’èxits a unamultinacional

Vuits i nous

La CampanaManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019

La repetició d’eleccions al’Estat espanyol el proper 10

de novembre tindrà a Catalunya uncaràcter excepcional, perquè no estractarà només de confirmar o ma-tisar els resultats i el missatge queels catalans ja van donar el passat28-A, sinó de constatar com la so-cietat catalana respon a la des-acomplexada pressió de l’Estat en-vers el nostre país. D’una banda,amb una sentència previsiblementcondemnatòria en el judici contraels líders sobiranistes catalans, queintensificarà l’atac a la integritat i lasobirania del poble català. I d’altrabanda, amb els tres partits de ladreta espanyola –PP, Cs i Vox–abraçats al 155 i a l’“‹a por ellos›”,amb Podem havent sacrificat la pe-ça del referèndum en la negociacióamb el PSOE, i amb Pedro Sánchez,enrocat d’esquena al diàleg amb elsobiranisme majoritari a Catalunyai esgrimint l’amenaça del 155 da-vant una reacció conflictiva a lasentència del Suprem.

L’escenari, amb la sentència judi-cial en plena cursa electoral, elspossibles candidats afectats, les re-accions del govern i els partits polí-tics catalans i les mobilitzacions iactes de resposta, és terreny ado-bat per a la Junta Electoral Central,àrbitre desacomplexadament par-cial en tota qüestió relacionadaamb Catalunya durant l’anteriorperíode electoral. Davant d’aquestasituació tan extrema des de qualse-vol punt de vista, els partits cata-lans que representen la majoria so-cial favorable al referèndum i querebutgen la repressió judicial del’Estat contra els líders polítics i so-cials de l’independentisme hauriende ser capaços d’explorar propos-tes, aliances o acords programàticsconjunts que traslladin a Madridl’evidència d’aquest front ampli,transversal i majoritari a les urnes.Seria la millor aportació possible dela política catalana al moment his-tòric que viu el país.

Catalunyaa les urnes

EDITORIAL

Les cares de la notícia

L’ex-primer ministre, imputat per corrupció, vaforçar les eleccions per reforçar la seva posició ien sortirà més fràgil, perdent suport i escons a laKnésset malgrat l’empat a 32 escons del Likudamb Blau i Blanc del seu rival Benny Gantz. Emer-geix un possible govern d’unitat.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL EN FUNCIONS

Lideratge debilitat

El líder del PSOE ha fracassat en la seva respon-sabilitat de trobar suport per formar govern; elsdel PP i Cs, Casado i Rivera, han demostrat la sevairresponsabilitat vers la democràcia i vers l’Estat, itots ells han mostrat l’immobilisme predemocrà-tic que condiciona el règim del 78.

-+=

-+=

Gestió centralistaMaurici Lucena

Règim en crisiPedro Sánchez

-+=

Benjamin Netanyahu

La gestió dels aeroports catalans és a Madrid, ides de Madrid no es tenen en compte els criterisque interessen a l’activitat econòmica del territorii als seus usuaris potencials, sinó la màxima ren-dibilitat econòmica, a costa d’una gran conflictivi-tat (el Prat) o de la pèrdua de servei (Girona).

PRESIDENT I CONSELLER DELEGAT D’AENA

PRIMER MINISTRE EN FUNCIONS D’ISRAEL

a qüestió catalana ha posat denou l’Estat espanyol en crisi. Dei-xem-ho ben clar, hi ha noves

eleccions perquè el PSOE no ha volgutque la investidura de Pedro Sáncheztingués alguna cosa a agrair als inde-pendentistes. Per això no s’ha accep-tat l’oferta gairebé sense condicionsd’ERC. Els socialistes tampoc han vol-gut que el nou govern fos condicionatper Unides Podem (UP). Ni el fet quePablo Iglesias s’hagi agenollat quaran-ta vegades davant del PSOE no ha es-tat suficient per treure de dubtes Sán-chez sobre un possible suport d’UP ales demandes catalanes.

El PSOE no pot permetre’s –o aixòpensen en la seva ment d’“unitat de lapàtria pel damunt de tot”–, ni que fosuna petita solidaritat d’UP desprésd’una més que previsible dura sentèn-cia del Suprem pel judici de l’1-O o queels d’Iglesias intentessin fer un mínimcamí per un possible referèndum d’au-

L “Seran capaçosels partits catalansde bastir unaresposta conjuntapel 10-N, tocats deple per la sentència?

todeterminació a Catalunya.D’altra banda, amb l’aigua que bai-

xa, amb una possible nova crisi econò-mica a l’horitzó i una inestable situa-ció internacional (del Brexit a la Xina,passant per Teheran), els poders fàc-tics –que hi són i que manen– han em-pès per impedir un govern d’esquerresque disparés la despesa i fes créixer,encara més, el ja gairebé infinit deute

espanyol, de més d’un bilió d’euros.Així les coses, què faran els partits

catalans en unes eleccions que tin-dran lloc un mes després que es cone-gui la sentència de l’1-O? El sentit co-mú ens diria que afrontar-les amb uni-tat i fermesa, la mateixa que, se supo-sa, hi haurà contra la sentència delSuprem. Seguint aquesta lògica, cal-dria bastir una candidatura unitària itransversal, que recollís la indignaciódel carrer i constatés la incapacitat del’Estat per afrontar la qüestió catala-na. La suma de vots podria portar mésdiputats independentistes que mai aMadrid que, aquest cop sí, no com finsara, tinguessin la clau per posar l’Es-tat en un atzucac.

Seran capaços els partits catalansde seguir aquest camí, malgrat les difi-cultats, les reticències, les aspiracionsparticulars i els malentesos? S’adme-ten apostes. Però un servidor, si fos devostès, no s’hi jugaria gaires diners.

Una oportunitatMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Espantats

onada de calor que hem patit aquest estiu a totEuropa ha portat el professor britànic David King,

exassessor científic dels governs de Tony Blair i GordonBrown, a reconèixer que el canvi climàtic avança mésràpid del que s’havia previst. Es veu que la confessió delDr. King no ha agradat gaire a la comunitat científica, notant perquè no tingui raó en el que diu, sinó perquè haadmès públicament que està “espantat” perl’acumulació d’episodis extrems que afecten el planeta,com ara el desgel dels pols o l’esmentada escalada de

temperatures. Alguns científics hanretret a King la utilització d’unllenguatge massa “emocional” perparlar del canvi climàtic acusant-loindirectament d’alimentarl’“ansietat” i d’abocar a la paràlisi. Elretret per l’adjectiu em sembla unamica exagerat, la veritat, tenint encompte l’estat en què tenim el

planeta, tot i que he d’admetre que a mi m’espanta ques’espantin els científics, o que s’espantin els metges quet’han de fer un diagnòstic, o els economistes, quanllancen tota mena de prediccions alarmistes, com ara lanova recessió que ens ha de caure al damunt. Ara bé,tampoc es tracta de maquillar la realitat ni d’amagarveritats incòmodes a la gent. El que compta no és siestem espantats o no –que ho estem–, sinó dereaccionar i exigir actuacions efectives als que en tenenmés responsabilitat, i de perseverar en la lluitageneracional més important que tenim entre mans.

L’

Polèmica pelllenguatgeque calutilitzar perexplicar elcanvi climàtic

http://epa.cat/c/pogxgp

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El govern apujarà el sou un1,9% als seus treballadors. Elssindicats reclamen el retorn deles pagues extres pendents,però el govern no fixa calendari.

10anys

20anys

La vicepresidenta econòmicaanuncia un augment de l’IVAd’alguns productes bàsics.Transport, vestit i calçat, entreels més afectats.

El líder independentista JoséAlexandre Gusmão fuigd’Indonèsia i inicia el camí deretorn a Timor Est. Unaavançada de l’ONU arriba a Dili.

Increment salarial Augment de l’IVA Crisi a IndonèsiaTal diacomavui fa...

n el camí cap al10-N hi ha res-

ponsabilitats diversesperò cal destacar unfracàs, i un error fatal.El fracàs, no hi ha

dubte, és el de Sánchez. El guanyadorde les eleccions té sempre la màximaresponsabilitat d’aconseguir la investi-dura. Cert que sense majoria absolutano hi ha res assegurat. Però només espot fracassar per impotència o incom-petència. És a dir, perquè els teus ad-versaris s’alien i assoleixen la majoria operquè tu no saps sumar suports. Sán-chez és de la segona fornada. Perquè,buscada o no la repetició electoral, resno esborra el fracàs ni l’eximeix d’unagreu irresponsabilitat. Però també caldestacar el gravíssim error comès perPablo Iglesias. Apujar l’aposta de lescadires ministerials davant un profes-sional dels jocs d’atzar com Sánchezva ser un error fatal. Perquè el 10-N ésuna mostra de la decrepitud del siste-ma polític espanyol, però tothom dis-posarà d’una segona oportunitat me-nys Podem. El PSOE la tindrà per in-tentar tornar a guanyar les eleccions itenir-ho tot a favor per a la investiduraa cost zero. Casado podrà intentar fur-tar la cartera –presidencial– a Sán-chez, o si més no millorar resultats delPP. Cs intentarà tornar a fer el sorpas-so definitiu al PP per liderar la dreta i sifracassa podrà fer de frontissa neces-sària. I ja hem vist que Rivera pot sersoci d’un trifachito o d’un PSOE desbo-cat cap al liberalisme i el 155 per a Ca-talunya –veurem com ho explica elPSC de Miquel Iceta, que per cert si re-alment tant volia ser president del Se-nat ara pot aprofitar i presentar-s’hi–. Ifinalment, l’independentisme catalàpot incrementar forces. Però Podem,tregui el resultat que tregui, no tindràuna segona oportunitat per al governde coalició. Aquesta aposta es va per-dre el 25 de juliol amb el rebuig a la in-vestidura de Sánchez. El 10-N obriràtres possibles escenaris: la victòria deles dretes, de la qual Podem seria cor-responsable. La reclamació de Sán-chez a Iglesias d’una investidura gratu-ïta si el PSOE revalida la victòria i su-men. I tercer, l’entesa de PSOE i Cs siIglesias manté l’exigència del governde coalició. En tots els casos Podemqueda com un actor secundari i perdtota influència. I en el sempre remogutespai morat no crec que això no passifactura al fins ara líder suprem. De ve-gades creure’s el més llest de la classeno vol dir aprovar l’assignatura. El 10-Nes repartiran les notes finals.

E

Full de rutaFerran Espada

10-N, el fracàsi l’error fatal

ercar dreceres en política sempre éstemptador. Especialment si l’objec-tiu sembla massa llunyà i feixuc, com

si el camí fos ple de rocs i apareix com a in-transitable i cal fer obres per poder obrir-lo.Però algunes dreceres no deixen de sertrampes, culs de sac que no només no por-ten enlloc sinó que dificulten realment ar-ribar a destí. Ens fan perdre energies itemps, a més fins i tot ens posen en risc deperdre’ns durant molt de temps.

ASSUMIR QUE NO TENIM una àmplia majo-ria social a favor de la independència i queel creixement de nous independentistes ésmolt i molt lent ens pot portar a voler aga-far la drecera de l’eixamplament exprés.Busquem un Sant Grial que transforminous independentistes, l’argument màgic,el desllorigador de consciències, i no exis-teix. El creixement espectacular de l’inde-pendentisme entre el 2010 i el 2014 es potexplicar per la sentència de l’Estatut i la re-acció catalanofòbica de part del poder del’Estat. Però sense una feina de formiguetadels independentistes durant anys, entred’altres organitzant les consultes sobira-nistes o l’aliança d’aquests amb els federa-

C listes que va permetre impulsar aquest nouEstatut, no s’hauria aconseguit aquestcreixement. En aquest voler eixamplar labase de forma exprés, alguns cauen en l’er-ror de desnacionalitzar el moviment. Ésencertat no quedar-nos en els elementsmés identitaris de l’independentisme iobrir-nos. Si alguna cosa caracteritza el na-cionalisme català i l’independentisme ésque és molt permeable i d’adscripció volun-tària. Però com a moviment sobiranista nopot estar exempt d’un component d’identi-tat nacional. Diluir-lo per arribar a mésgent reforçant i indirectament reforçar elselements d’identitat del nacionalisme ba-nal espanyol ens pot fer ser un movimentmolt simpàtic, però no estem eixamplantla base independentista. No vull dir que ha-guem de tornar a l’essencialisme, la identi-tat catalana és mestissa i beu de moltesfonts. Abandonar l’essencialisme va ser undels grans èxits de l’independentisme. Pe-rò això no treu que n’hi ha, d’elementsidentitat propis, i que no els hem de diluir.

TOT I QUE L’ESTAT ESPANYOL és molt disfun-cional i té molts elements que ens fan viureper sota de la nostra potencialitat econò-

mica i social, Espanya és una democràcia,molt distorsionada i allunyada de l’ideal de-mocràtic. Això vol dir que tot i que els argu-ments econòmics, democràtics, polítics isocials puguin ser importants per mourepersones cap a l’opció independentista,l’element d’identitat nacional segueix sentimportant. L’adscripció a un demos (espa-nyol o català) no deixa de ser una elecció ir-racional, on els elements d’identitat i iden-tificació nacional importen. Creure quebuidant tot element d’identitat catalana almoviment independentista persones ambuna identitat nacional espanyola s’hi ads-criurien, és ser bastant innocent.

UN MOVIMENT independentista ofereix unprojecte col·lectiu de millora de la societat,però en especial ofereix un espai de desen-volupament de la pròpia identitat nacionali un col·lectiu amb el qual identificar-nos. Sino ofereix el segon, difícilment ningú potpensar que els costos de fer un estat nou es-tan justificats. Pocs fan una revolució i unestat nou només per una millora dubtosade les institucions i l’economia, però sí, encanvi, per desenvolupar la seva identitat isentir-se part d’un projecte col·lectiu.

José Rodríguez. Sociòleg

Menys nacionalisme?Tribuna

Vox

b Com és que hi ha individus,amb estudis o no, que nomésels veuen populistes o conser-vadors (Ñ Global dixit, amb elsPpalmeroCs) i no extrema dre-ta pura, dura, racista, homòfo-ba, antifeminista, catalanofòbi-ca, reaccionària, de capitalismeagressiu? Potser ho diuen elsseguidors? És obvi que els inte-grants ja existien en altres gru-puscles i sectors de partits ra-dicalment espanyolistes. Per aglòria de Ñ són els defensorsde les essències de Don Pelayo,la reconquesta i el Generalísi-mo. Els principals avaladors del’assassinat de Coripe i que elspresos polítics es podreixin a lagarjola. Més d’un poltroneroprogre està d’acord amb Antesuna Ñ fascista que rota.

Mires el líder, sobretot quanva a cavall, i te l’imagines ambtúnica i turbant. Però no veusLawrence d’Aràbia. Et fixes enla seva fàcies, amb barba i nasangulat, i t’adones que ben bé

podria ser el cabdill Abbas Khalgalopant, en aquest cas perl’illa de Perejil.

Sobre l’Ortega, l’acusació ex-ercida en el judici bufa va cer-car la connexió amb el terroris-me. Només faltava implicar-nos amb la Katanga del Congobelga o els Mau Mau de la Ke-nya britànica. Ells voldrien serels amos de la metròpolis coma procuradores en Cortes. Sónels hereus dels vencedors de laGuerra Civil. Qui veient el seuodi i sentint l’alè inquisitorial noes defineix com a antifeixista ésque té un problema greu en de-fensar la llibertat.SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Occi-dental)

La Sexta

b Més o menys a les 12 deldia 17, el director del programaAntonio García Ferreras esta-va escandalitzant-se que el di-rector general d’Emergènciesde Múrcia hagués anat al tea-

tre en plena gota freda. Ex-ecrable. Però el dia abans enun reportatge de la Sexta da-vant del Parlament català, laSexta havia fet una perfor-mance. Crits de fora fora, fora,la premsa espanyola. Ara que-da clar que efectivament vaser un muntatge, una més deles fake news de la Sexta. Gar-cía Ferreras no en diu res. Noafirma, com en el cas del di-rector general de Múrcia, queningú havia dimitit. No dema-na perdó per aquest fet. Iquantes vegades han pecatels de la Sexta, i no diguemdels altres mitjans de la caver-na. Aquesta és la idea d’Espa-nya dels “constitucionalistes”.GERARD PALACÍN ARTIGABarcelona

Barcelona nàutica

b Sembla que l’Ajuntamentde Barcelona donarà usosnàutics a la zona d’oci del portolímpic a partir de l’any vinent,la qual cosa suposarà un dal-

tabaix per als negocis allàexistents i que són un referentmundial i donen un plus a lamarca Barcelona. Lamenta-blement s’hi han produït inci-dents i fins i tot robatoris iagressions mortals, però elsdelinqüents i els assassins notenen res a veure amb els es-tabliment que hi ha en aquelllloc. Per la mateixa regla detres, si per cada lamentablecas que passi en cada indret aBarcelona se li ha de donar unús nàutic a la zona on ha pas-sat, doncs tindrem una ciutattotalment nàutica, amb clas-ses de nàutica, museus denàutica, ballets de nàutica i elsregidors i l’alcaldessa en unafotografia vestits de nàuticsper tota la ciutat. El que hau-rien de fer els polítics d’aquestajuntament és reforçar la vigi-lància en els llocs més proble-màtics i no pas tirar pel dret itirar per terra tot un lloc tanemblemàtic.LLUÍS CLARÀMoià (Moianès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019

SísifJordiSoler

Camil Ros, SECRETARI GENERAL DE LA UGT DE CATALUNYA

“La convocatòria de noves eleccions és un fracàs enmajúscules de la política”

La frase del dia

“En l’era internet,les biblioteques deproximitat prenenuna nova funció coma centres d’animaciócultural i cívica de lescomunitatsterritorials a quiserveixen

adascú ha de tenir la sevacambra i un pati blau on pas-sejar els seus dubtes.” Quan

entro a la biblioteca del meu barri, lle-geixo presidint la sala aquest bell afo-risme d’una poeta delicada, la Montser-rat Abelló. I penso que, efectivament,allà trobo el meu pati per on passejo so-vint dubtes i sensacions estranyes. Sónles dubitacions del lladre que es propo-sa de robar històries i emocions alie-nes, pensaments, músiques, imatges,jocs i poemes. Hi entro, robo, i ho faigimpunement. I el personal m’anima.

EM SENTO AFORTUNAT de pertànyer alclub més gran del país: som prop dequatre milions els socis amb carnet. Iés que la biblioteca és una instituciócentral. Crea un centre, un espaid’atracció, un far de referència, un patiblau. Enmig del caos, de la dispersió idel temps que fuig, la biblioteca re-uneix i serva les creacions més sàvies.La biblioteca té vocació d’universalitat,però també de servei a comunitats dife-renciades. El mapa català de bibliote-ques públiques –400 a tot Catalunya,40 a Barcelona– és la prova viva de l’al-ta estima del país per la lectura, el sa-ber i la cultura. El mapa, òbviament,s’enriqueix amb les “altres” bibliote-ques: la Nacional, les universitàries, lesespecialitzades i les privades. A Barce-lona, tenim pendent encara la cons-trucció de la gran biblioteca provincial.Potser cal repensar de dalt a baix les se-ves funcionalitats i plantejar un salt es-tructural que reculli les experiènciesinnovadores de grans biblioteques in-augurades fa poc a Hèlsinki (Finlàn-dia), a Aarhus (Dinamarca), a Calgary(Canadà), a Qatar (Emirats Àrabs), aTianjin (Xina) o a Austin (Texas).

EN EL MAPA CATALÀ, les biblioteques pú-bliques són la baula que connecta el po-ble ras amb l’univers de la cultura, de lapròpia i la universal. Han deixat de ser

“C magatzems de paper imprès o merstemples de la lectura. Certament, lalectura encara predomina entre els vi-sitants més assidus. I que per moltsanys! Però, la biblioteca de proximitatestà cridada també a fer el gran salt, elque li permet i imposa la revolució digi-tal i que li reclama una societat cadadia més complexa i mutant.

EN L’ERA INTERNET, les biblioteques deproximitat –les de cada barri i de cadapoble– adquireixen una nova funció:constituir-se en centres d’animaciócultural i cívica de les comunitats terri-torials a qui serveixen. Ho estan fent.La diversificació d’activitats consta enles seves agendes: clubs de lectura, nar-racions, recitals poètics, tallers infan-tils, projeccions i cinefòrum, aula digi-tal, conferències... I en algunes, novesiniciatives per incorporar adolescents ijoves més enllà de les sales d’estudi,amb tallers d’experimentació amb im-pressores 3D, espais de creació amb vi-deojocs (zones “Gaming”), aules d’aco-llida per a joves nouvinguts, etc. Algu-

nes biblioteques s’estan replantejanttambé la revisió de les normes internes–només zones de silenci?– i la reor-denació dels espais per atendre els di-ferents grups de població, com ara jasolen fer separant l’àrea infantil de lageneral.

HI HA MOLTA GENT a les ciutats i als po-bles de Catalunya que no tenen accés aaltra institució cultural que la bibliote-ca més pròxima. La biblioteca de proxi-mitat fa la feina de suplència. A tantagent sense ingressos o sense motiva-cions per la lectura i la cultura, el cen-tre ofereix portes obertes, gratis, i ca-mins oberts cap a l’exploració de monspossibles més enllà de la rutina diària.S’acaba de cloure la Setmana del Llibreen Català a Barcelona, amb una ofertade novetats exuberant. Però qui potcomprar tantes i tan belles promesescom les que anuncien les editorials?S’acaba de presentar la nova tempora-da del teatre. Però, qui podrà gaudir detan llamineres ofertes? Mentre el mer-cat de la cultura fa la seva via, una deles prioritats de les biblioteques de pro-ximitat és i serà la de democratitzarl’accés als bens culturals sobretot alsexpulsats del mercat, joves sense feina,tercera edat de pensions miserables,immigrats que volen integrar-se al paísi tota la gent que passeja molts dubtessobre el seu horitzó cultural.

AL FRONTISPICI EXTERN de la bibliotecadel meu barri puc llegir aquesta refle-xió: “Les coses més importants són lesque no ho semblen.” L’autora és MercèRodoreda, que presta el nom a la biblio-teca del Guinardó, de Barcelona, situa-da prop de la casa d’El carrer de lesCamèlies, on trobaren perduda la peti-ta Cecília Ce, la protagonista de la no-vel·la. La biblioteca, la meva i les altres400, no semblen res d’important. Peròtenen un pati blau per passejar els dub-tes de cada dia. I això és la cultura.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit UPF

La biblioteca i el patiTribuna

an obcecats comestem avui a fer

commemoracions detot, sorprèn en certamanera que ahir gai-rebé ningú en desta-qués una, d’efemèride

–els cinc anys del referèndum d’auto-determinació d’Escòcia–, que el sobi-ranisme català hauria de recordar ahir,avui i cada dia com una gota malaia,fins a l’extenuació. I més en els dies devodevils que vivim a Madrid, que posenencara més en evidència l’esperpentd’una classe política espanyola entes-tada a fer tot tipus de tirabuixons perseguir negant l’existència, com deiaaquell, d’un elefant al bell mig del Con-grés, i que està fins i tot disposada aviure en la inestabilitat permanent no-més per menystenir, si no trepitjar iempresonar, les aspiracions de la granmajoria de catalans que són i se sen-ten nació i volen decidir el seu futur.

El 18 de setembre del 2014, Escòciavotava sobre la seva independència demanera pactada amb l’estat britànic,malgrat que la Union Act que el 1707certificava la unió amb Anglaterra deiaclarament que seria “forever after”(“per sempre més”), l’equivalent a la“indissoluble unitat” que s’esgrimeixaquí en un text de rang similar, si no in-ferior: la Constitució Espanyola. Fa cincanys, Escòcia va poder decidir en lli-bertat, i va votar que no, com ho podriafer Catalunya si l’interlocutor tinguésaquest plus democràtic que històrica-ment li ha faltat, en haver aconseguit launitat no a còpia de pactes de volun-tats sinó de derechos de conquista ca-ducs als nostres dies. En ple guirigallpel Brexit, els escocesos ja planegenun segon referèndum, i tard o d’hora elfaran, tot i les reticències dels conser-vadors britànics. I tard o d’hora sortiràque sí, per donar exemple al món decom es fan les coses al s. XXI. Que s’hovagin posant al cap a l’Estat espanyol...

T

De set en setÒscar Palau

Escòcia, cincanys després

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 20196 |

Coincidència alCongrés a culparel presidentdel governde l’avançament

Tornar a convocarels comicis costarà160 milions i els 4mesos d’interinitatal Congrés, 30

Tota lapressió pera PedroSánchez

Quatreeleccionsgenerals enquatre anysNacional

Unes eleccions que n’allu-nyen unes altres. La con-vocatòria d’uns comicisestatals per al 10 de no-vembre curtcircuita a lapràctica les expectativesd’anar a les urnes a Catalu-nya per respondre a la prò-xima sentència del Tribu-nal Suprem contra els pre-sos polítics, tal com propo-saven diferents veusd’ERC. Si mai va ser unapossibilitat, descartada entot moment pel presidentde la Generalitat, QuimTorra, que és qui té la po-testat de convocar-les, jano existeix. Això no vol dirque els catalans no puguinrespondre amb les urnes auna condemna, ja que el10-N esdevindrà justa-ment una oportunitat perexpressar el rebuig a unadecisió judicial ben pròxi-ma en el calendari: la sen-tència s’espera per a la pri-mera quinzena d’octubre iimpactarà de ple en la pre-campanya electoral.

La incapacitat o mancade voluntat expressa delsdirigents espanyols per in-vestir un president es tra-dueix, doncs, en unes elec-cions que agafen a contra-peu els partits a Catalu-nya, que hauran de reac-cionar a la sentència en uncontext electoral que difi-cultarà encara més la ne-cessitat, d’una banda, depactar la resposta –atura-da de país?– i, d’una altrabanda, de consensuar unfull de ruta per al movi-ment independentista, apart d’enterbolir la nego-ciació del pressupost.

No s’esperen sorpresesen l’encapçalament de les

llistes, llevat de la incògni-ta que suposa per a ERC iper a Junts per Catalunyauna sentència que inhabi-liti els qui van ser caps dellista el 28-A, Oriol Jun-queras i Jordi Sànchez,respectivament, així comla participació en les can-didatures de Josep Rull iJordi Turull al Congrés i deRaül Romeva al Senat. Esdona la circumstància queles candidatures es pre-sentaran davant de la jun-ta electoral competent en-tre el quinzè i el vintè diaposterior a la convocatòriade les eleccions, és a dir, el14 d’octubre, just els diesen què es podria conèixerla sentència.

“Des d’ERC hem deciditque cada vegada que hi ha-gi eleccions i mentre se-gueixi aquesta situació[de repressió], presenta-rem com a candidat el pre-sident [del partit], l’OriolJunqueras”, va dir al marçla portaveu republicana,Marta Vilalta. Però, almarge de la sentència,Junqueras està immers enla batalla per fer efectiusels seus drets com a euro-diputat, mentre que elCongrés és un camí ja re-corregut. D’entrada, però,

els republicans no descar-ten res. El 10-N comprova-ran si l’estratègia d’abste-nir-se en la segona volta dela investidura de PedroSánchez és ben rebuda en-tre l’electorat i els permetrepetir la victòria del 28-A.

A JxCat, que hi va votaren contra, els comicis elsagafen en ple procés d’en-dreça de l’espai postcon-vergent. Qui va ser núme-ro 2 de Sànchez a l’abril,Laura Borràs, va explicarahir que la qüestió de lallista encara no s’ha par-lat. “Farem totes les re-unions per mirar d’acon-seguir l’equip més potentpossible per poder treba-llar per aconseguir un paísmillor, mirarem de jugarles nostres cartes de la mi-llor manera possible, sen-se generar falses expecta-tives”, va assegurar a TV3.

Amb 15 diputats, ERCva quedar davant del PSC(12), que presentava coma cap de cartell l’aleshoresministra de Política Terri-torial, Meritxell Batet,que, si no hi ha sorpreses,ara hi tornaria però amb lapresidència del Congrés alcurrículum. Tant els so-cialistes com els comunstindran el repte de mobi-

litzar el seu electorat da-vant del creixement del’abstenció que s’auguracom a càstig per no haver-se posat d’acord per for-mar govern i pel cansa-ment associat a una repe-tició electoral. És a dir, esveurà a qui en culpen elselectors. A més, en el casd’En Comú Podem, que,amb Jaume Asens, vaigualar els set diputats deJxCat, s’hi afegeix l’inter-rogant d’una eventual pe-nalització pel fet que PabloIglesias va renunciar al re-ferèndum durant la nego-ciació amb el PSOE per en-trar al govern.

Ciutadans també s’en-frontarà al fantasmad’una davallada, desprésque s’hagi negat fins a ulti-míssima hora a abstenir-se en la investidura, fetque li ha reportat una ca-dena de fugues d’alts càr-recs. Inés Arrimadas vaigualar els cinc diputats deJuan Carlos Girauta. En elcas del PP, Cayetana Álva-rez de Toledo ja ha promèsfer “molta campanya” aCatalunya per intentar re-cuperar els escons per-duts a Girona i Tarragona.El PP va fer el pitjor resul-tat de la seva història, pas-sant de sis a només un di-putat. Els comicis seranigualment una prova defoc per a Vox, que intenta-rà consolidar l’únic repre-sentant que va obtenir.

Finalment, caldrà veu-re si el Front Republicàd’Albano-Dante Fachin,paraigua de Poble Lliure,Som Alternativa i Piratesde Catalunya, torna a in-tentar l’assalt al Congrés,després de quedar-ne a lesportes amb un 2,74% delsvots (113.000). ■

Emili BellaBARCELONA

EFECTE · La convocatòria d’eleccions espanyoles posa fi a l’especulació derespondre la sentència amb uns comicis al Parlament INHABILITACIÓ · Elcalendari encavalca la resolució judicial amb la presentació de les llistes electorals

Setembre

1815

2229

7

14

21

28

613

20

17

512

19

26

411

18

25

3

10

17

24

2916

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

2019

Octubre

613

20

27

5

12

19

26

411

18

25

3

10

17

24

31

2916

23

30

1815

22

29

71421

28

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

2019

Novembre

31017

24

2916

22

30

1815

22

29

7

14

21

28

613

20

27

512

19

26

411

18

25

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

2019

23 30

ddiijoo

22 de setembre

Pedro Sánchez viatja als EUA

766654

ddiiijjoodimecresdimartsdilluns

De l’1 al 8 de novembre

Campanya electoral

7

1461133

51122

444111111

A23 de setembre

Límit per a la investidura

333332221111dijjooouuussdimecresdimartsdilluns

4 d’octubre

Límit per presentar coalicions

111111333333

20

27

111111222222

19

2266

1111111

18

2255

11111000

111177

222222444

14 d’octubre

Límit per presentar candidatures

Desembre

1815

7

14613

512

411

3

1029

diumengedissabtedivendresdijousdimecresdimartsdilluns

2019

dijoouuussdimecresdimartsdilluns

6 de desembre

Constitució de les Corts

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

El fiscal del Tribunal SupremJavier Zaragoza va explicarahir que la sentència del pro-cés es coneixerà en els pri-mers 10 dies d’octubre, més aprop del dia 12, segons va in-formar Radio Continental i varecollir la Cadena Ser. “Lasentència, segons les mevesinformacions, sortirà publica-da crec que en els primers 10

dies, prop de la festivitat delPilar”, va afirmar en una con-ferència a Buenos Aires.

D’altra banda, Zaragoza vademostrar que la decisió deltribunal de Slesvig-Holsteinde no extradir Carles Puigde-mont per rebel·lió encara cou.Al seu parer, la justícia alema-nya va cometre un “error im-perdonable”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Zaragoza situa la sentència cap al 12

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 7

Passats de frenadaL’APUNT tan general a tot l’Estat. Però de tant escoltar els as-

sessors demoscòpics, Sánchez s’hauria pogut passarde frenada repetint les eleccions de manera barroera.Si ho veu negre, es passarà de frenada reprimint lesprotestes provocades per la sentència a Catalunya i ai-xí desactivar encara més Ciutadans, que va sensefrens ja fa anys.Carles Sabaté

Pedro Sánchez busca el centre que li facilitaria el pac-te amb Albert Rivera, en contra de la militància peròper a tranquil·litat de l’Íbex, però podria passar dellarg. Ciutadans també abandona la dreta per poderpactar amb qui guanyi, perquè tot i la davallada del PPa l’abril, Pablo Casado és a qui li ha anat millor l’estiu iestà recuperant crèdit, enmig d’un descrèdit polític

25 i 26 de setembre

Judici al president Torra per desobediència.Debat de política general

Del 7 al 13 d’octubre

S’espera la sentència contra els presos polítics

31 d’octubre

‘Brexit’

24 de setembre

Dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions

9 de novembre

Jornada de reflexió

10 de novembre

Eleccions

Igual que per a la majoriade partits, la convocatòriaelectoral a corts espanyo-les no té per a ERC precisa-ment el do de l’oportuni-tat, tot i que sempre ha de-fensat que mai li fan porles urnes. La formació java dir fa mesos que el seucandidat a totes les citesque es convoquin, mentrepugui, serà el seu presi-dent acabat de reelegir,Oriol Junqueras, i d’entra-da aquesta és la premissaamb què es parteix. Fontsinternes, en aquest sentit,apuntaven ahir que ja es-tan estudiant el cas en de-tall, perquè el termini perpresentar candidatures espodria obrir abans que esfaci pública la sentènciadel Suprem, i en aquest

cas no serà ERC qui hi au-tocensurarà abans d’horala presència del seu líder.I el mateix passarà ambRaül Romeva al Senat. Entot cas, tant el diputat comel senador ara en la pràcti-ca ja no podien exercir enhaver estat suspesos per laseva mesa, igual que els al-tres presos polítics elegits.

És evident, sigui com si-gui, que ERC haurà d’estu-diar ja alternatives davantla més que probable inha-bilitació que els impediràser a les llistes, i en aquestsentit tot fa pensar queGabriel Rufián revalidaràel lideratge indiscutibleque avui ja té al ring madri-leny, i més després de la re-tirada de Joan Tardàabans de l’última cita elec-toral. L’objectiu, no cal dir-ho, serà revalidar l’histò-ric triomf del 28-A a Cata-

lunya, i si pot ser ampliar-lo a més de 15 diputats, toti que una de les grans bata-lles l’haurà de lliurar con-tra l’abstenció i el cansa-ment de l’electorat. I mo-bilitzar el seu serà clau.

Primer, la coalicióPer fer-ho, amb la incògni-ta de Junqueras, no es pre-veuen d’entrada gairescanvis en la llista, tal comja va passar en l’anteriorrepetició electoral el 2016,amb noms que guanyaranascendència com la fa cincmesos número 3, CarolinaTelechea; el número 6, Ge-rard Gómez del Moral; la7, Marta Rosique, la dipu-tada més jove de la cam-bra, o Montse Bassa, nú-mero 1 per Girona i ger-mana de l’exconselleraempresonada. Això sí, tot ique res fa pensar el con-

trari, el primer que ha dedecidir ara el partit és si re-valida, i en quins termes,l’aliança amb Sobiranis-tes, la formació que va si-tuar Joan Josep Nuet en elnúmero 4, ja que el termi-ni per inscriure coalicionshi obliga. Per això és pro-bable que en les properessetmanes es convoqui unconsell nacional extraor-dinari que ratifiqui la pro-posta que faci la direcció.

Una direcció que ja varebre en les eleccions in-ternes de diumenge pas-sat un aval implícit al seudiscurs pro diàleg, i que el10-N tindrà una nova pro-va de foc perquè el conjuntde l’electorat català ratifi-qui l’aposta que ja va gua-nyar el 28-A. En aquestsentit, tot i els evidentsmenyspreus de Sánchez anegociar amb l’indepen-

dentisme i la seva pèssimagestió de la victòria, desdel partit donen per fetque mantindran la “cohe-rència” i arribat el cas noposaran obstacles a uneventual executiu pro-gressista que en freni und’extrema dreta, tal comva dir el mateix Junquerasa l’inici de l’anterior cam-panya i ha repetit desprésRufián: “Per nosaltres noserà.” Això, i una “llei de lli-bertat” que el 28-A no vaformar part del programaperò que es va presentaramb tots els ets i uts encampanya, seran proba-blement els leitmotiv de laque ve ara, més curta, ambuna premissa clara: no alsindults i sí a l’amnistia depresos i exiliats polítics.

Eleccions com a respostaEl que quedaran si més noaparcades seran probable-ment les peticions d’elec-cions catalanes com a res-posta a la sentència. I ésque les espanyoles potserno formaran part del fullde ruta que l’independen-tisme està intentant pac-tar, però de facto la sen-tència estarà molt presenten la campanya, i el vot el10-N serà pres com un ele-ment més de resposta ciu-tadana, que els partits vol-dran utilitzar per mobilit-zar l’electorat. Una tasca aquè ERC s’abocarà en cos iànima, tot i que és evidentque la probable inhabilita-ció de Junqueras tambéobrirà la veda interna so-bre qui ha de ser el propercandidat a la Generalitat.

El 10-N, per cert, tambéretardarà el procés de re-definició de la ponència es-tratègica. Els republicansvolien fer a final de novem-bre el seu congrés, peròpossiblement s’hagi d’en-darrerir dues o tres setma-nes, fins a mitjan desem-bre, tal com preveuen jaels estatuts del partit. ■

ERC refermarà el discurspactista i mantindrà fins alfinal l’aposta per Junquerasa No preveu grans canvis i veu el 10-N com a oportunitat per rebre un nou avala l’estratègia de diàleg a No pensa censurar el seu líder a la llista abans d’hora

Òscar PalauBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Oriol Junqueras, aplaudit per la resta de diputats d’ERC, el 21 de maig, quan es va constituir el Congrés que ara es dissol ■ ACN

15diputats va obtenir ERC alCongrés en les passades elec-cions del 28-A, gràcies al milióvint mil vots que va rebre.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 20198 | Nacional |

La nova convocatòriad’eleccions espanyolestornarà a posar a prova lasalut de l’espai postcon-vergent i obre un nou de-bat per a la configuració dela llista en ple procés perdefinir l’encaix entre elsdiferents actors polítics:JxCat, PDeCAT i La Crida.Una endreça que va re-plantejar-se més seriosa-ment després del darrercicle electoral, i amb totesles formacions reconei-xent que arribava tard vis-tos els resultats obtinguts,però que no sembla ques’hagi accelerat gaire mal-grat que l’aposta inicialque havien de liderar Car-les Puigdemont i ArturMas semblava que impli-cava enfortir JxCat, do-tant-la d’estructura orgà-

nica en un procés que hau-ria de culminar aquestatardor. Sí que va quedarclar en aquell darrer cicleelectoral que el millor pa-raigua per presentar-se atots els comicis era el delgrup parlamentari deJxCat, i es va apostar peraquesta fórmula, que se-gurament es repetirà i se-rà la segona vegada que laformació es presenta auns comicis espanyols.Falta veure també si es re-petirà l’eterna demandade llista unitària de l’inde-pendentisme que JxCatno s’ha cansat de demanari ERC de refusar.

La nova convocatòriaelectoral feta per PedroSánchez agafa amb el pascanviat JxCat, ja que ambla imminència de la sen-tència del judici de l’1-Ohaurà de resoldre qui en-capçala les llistes per cir-

cumscripcions i, amb totaprobabilitat, hi haurà can-vis en els primers llocs res-pecte a les del 28-A en quèvan apostar pels presospolítics. Jordi Sànchez hova ser per Barcelona, Jo-sep Rull i Jordi Turull vanser els caps de llista de Tar-ragona i Lleida, respecti-vament, mentre que l’ad-vocat Jaume Alonso-Cue-villas ho va ser per Girona.Els presos van ser suspe-sos com a diputats delCongrés i la sentència, quepodria coincidir a fer-sepública el mateix dia ques’acabi el termini per pre-sentar les candidatures ala Junta Electoral, pot serque els inhabiliti. Tot fapensar que noms com elde la independent LauraBorràs, que anava de nú-mero dos i ja lidera el grupa Madrid, podrien encap-çalar la llista. Ella matei-

xa, però, assegurava queencara no havien comen-çat a parlar de les llistes.

I s’hauran de resoldremolts interrogants enaquest període, com araquin és el paper que pren-drà el PDeCAT un cop aca-bat el procés participatiuterritorial anomenat En-carem el futur, que s’allar-garà fins a finals de mes ique després analitzaràl’executiva nacional. En

aquest trencaclosquestambé s’haurà de veurequin paper adopta la vellaguàrdia convergent, ambnoms com Carles Campu-zano, Marta Pascal i JordiXuclà, que van quedar fo-ra de la darrera llista alCongrés i al Senat en quèPuigdemont va tornar aimposar el seu criteri, ique formen part del grupimpulsor de la plataformaEl País de Demà, que re-

butja continuar la con-frontació amb l’Estat i lavia unilateral. En el seumoment Pascal no va des-cartar poder crear una no-va formació política.

Un altre dels actors quetambé hi poden dir la seva,i gran defensor de la llistaunitària, és La Crida, que al’abril passat va descartarpresentar-se per no frac-cionar més l’independen-tisme. ■

aHa de decidir si aposta un altre cop pels presos polítics, iel PDeCAT està en ple procés per dirimir el seu futur

Jordi AlemanyBARCELONA

Nou debat per lallista a JxCat ambl’endreça per fer

Jordi Sànchez i Laura Borràs van encapçalar la llista de JxCat als comicis de l’abril ■ ACN

Sectors del catalanismemoderat treballen des delmes de juny per articularla plataforma El País deDemà, que l’enginyer in-dustrial Antoni Garrell i elfilòsof Adrià Aldomà vanpresentar ahir al Col·legide Periodistes. La plata-forma ja agrupa cap a 260persones i dissabte farà

una trobada fundacionalal monestir de Poblet. Allàs’acabarà d’elaborar el do-cument de les ponènciesamb propostes econòmi-ques, socials, de valors ipolítiques per a Catalunyaen les quals fa mesos quetreballen. Hi han partici-pat a títol individual perso-nes vinculades a l’antigaConvergència i Unió i alsector més conservadordel PDeCAT, com MartaPascal, Carles Campuza-no i l’exconseller Lluís Re-coder, però també de l’en-torn del PSC, d’Units perAvançar i de Lliures.

Políticament aquesta

plataforma, definida coma “grup transversal de per-sones de diferents genera-cions, d’ideologia, forma-ció i carreres professio-nals diverses”, advoca perfer “un reset” de país i tre-ballar en “grans consen-sos” per recuperar una re-

lació “fluida” amb l’Estat,abandonant el “conflicte”i la “unilateralitat” perquè“ens hi va el progrés eco-nòmic i social”, va dir Al-domà, que va reconèixertambé que fins ara el go-vern de Madrid “no hatractat bé” Catalunya. Ar-

gumenten que la indepen-dència és una “opció legí-tima i vàlida” si es canalit-za dins “una estratègiapossibilista que no perju-diqui la mateixa Catalu-nya”, amb respecte a leslleis en el context de laUnió Europea. Però per

Granell el procés sobira-nista s’hauria de dur a ter-me “amb seny, perseve-rança i paciència”, ambuna estratègia a “llarg ter-mini”, i per això creuenque ara cal centrar les en-ergies a recuperar el pres-tigi de les institucions i“treure el màxim rendi-ment de l’autonomia polí-tica”.

Només plataformaL’objectiu del col·lectiu ésfer propostes que puguinassumir les forces políti-ques, però de moment noté “cap interès” a conver-tir-se en un nou partit polí-tic. També diuen que noestan condicionats pelprocés de reordenació del’espai postconvergent deJxCat i el PDeCAT. Gra-nell també va deixar clarque els partits que adoptinles idees del document dela plataforma que surti dela jornada a Poblet tindranel seu suport. ■

a Es presenta el grupEl País de Demà, quevol consens, i noconflicte, amb l’Estat

El catalanismemoderat esreivindica

RedaccióBARCELONA

Aldomà i Garrell durant la presentació de la iniciativa ‘El País de demà’ ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 201910 | Nacional |

El consell nacional delPSC serà l’encarregatd’aprovar la llista electoralperò, a priori, els socialis-tes catalans, si opten perrepetir la llista del 28-A,disposen d’un bon cartelltenint en compte que lanúmero 1, Meritxell Ba-tet, ostenta la presidènciadel Congrés i l’indepen-dent Manuel Cruz va en-capçalar les del Senat finsa ser el designat a presidirla cambra alta després quela cambra catalana vetésla designació de MiquelIceta. Així doncs, el partitno sembla que hagi de pa-tir gaire per la confecciód’una llista que es preveumolt similar a l’anterior.

El secretari d’organit-zació, Salvador Illa, co-mença avui a engegar lamaquinària electoral con-vençut, va assegurar ahir,que anar a eleccions és elmés honest que es pot ferveient el “bloqueig” a la in-vestidura de Pedro Sán-

chez. Tanmateix, seràprecisament aquest as-pecte, la redacció d’un re-lat, la confecció del progra-ma i mantenir la confian-ça del seu votant on el PSChaurà de destinar més es-forços. No es preveu quel’oferta del PSC s’apartigens ni mica de la propos-

ta que llançarà el PSOE.Recordem, però, que enles darreres eleccions elPSC es va presentar comla garantia d’una esquerra“progressista” en detri-ment d’una dreta que “ensfarà tornar a tres dècadesenrere”, va indicar ara fasis mesos el primer secre-

tari del PSC, Miquel Iceta.Tal com han anat les últi-mes negociacions i els mo-viments de Sánchez acos-tant-se primer a PabloIglesias per després insi-nuar-se a Albert Rivera iacabar convocant elec-cions, l’oferta del socialis-me haurà de ser prou con-

cisa en un escenari tanfragmentat on ja ningú es-pera majories absolutes.

En aquest primer esce-nari, el missatge que ja co-mença a llançar el socialis-me és el de la responsabili-tat dels futurs socis. “Vo-líem una legislatura, nouna investidura. No volem

un govern com el de Cata-lunya, dividit i barallat”,va subratllar ahir Illa endeclaracions a EFE.

El dirigent va “lamen-tar” haver arribat a la si-tuació actual, malgrat ha-ver guanyat les eleccionsfa cinc mesos. “Sánchezno ha pogut tirar endavantla legislatura perquè ni elsd’esquerra ni els de la dre-ta ho han facilitat”, hi vaafegir Illa fixant el partitdels socialistes en l’eix cen-tral ideològic, el de la mo-deració, tal com Sánchezva dir que volia que fos elgovern que encapçalés imés en temps de turbulèn-cies; sentència del Supremal procés independentista,Brexit, crisi econòmica,emergència climàtica iconflicte territorial. Illa vasubratllar precisamentahir que Espanya necessi-ta un govern “fort” que pu-gui assumir tots aquestsreptes i ara toca a la ciuta-dania decidir com fer-ho.“Tinc el convenciment quehem fet el que havíem defer; intentar un governamb un mínim de cohesió igaranties per poder afron-tar la legislatura i, ja queno ha estat possible expli-car-ho a la ciutadania, do-nar-li la veu perquè puguidecidir”, va rematar el se-cretari d’organització.Responsabilitat, modera-ció, confiança i democrà-cia formaran part del vo-cabulari socialista enaquesta campanya queacaba de començar. ■

Batet i Cruz, les cares mésvisibles del PSC per al 10-N

E. AnsolaBARCELONA

a Tot fa preveure que la presidenta del Congrés i el del Senat repetiran a les llistes a La redacciódel programa i mantenir la confiança del votant seran els reptes del partit per als nous comicis

“Volíem unalegislatura, no unainvestidura. No volemun govern com el deCatalunya, dividit ibarallat”

“És el més honestque podem fer; hemintentat un govern decohesió, no ha sortit iho expliquem a laciutadania perquèpugui decidir”Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Pedro Sánchez, acompanyat de Meritxell Batet i Manuel Cruz en una imatge d’arxiu ■ EFE

Jaume Asens ja va convèn-cer fa cinc mesos tant Ca-talunya en Comú com Po-dem per encapçalar la llis-ta conjunta al Congrésdels Diputats i després delseu paper en les negocia-cions amb el vistiplau dePablo Iglesias tot fa pensarque repetirà com a candi-dat.

Les dues formacions jaes van disputar, amb al-gun estira-i-arronsa, els

llocs de la candidatura enles eleccions passades perla qual cosa tot sembla in-dicar que la candidaturad’Asens no trobarà obsta-cles ara. Gerardo Pisare-llo, amb qui Asens va fer

tàndem en les passadeseleccions, també podriarepetir a la llista si així hovolen els diputats.

De moment, ahir Asensadmetia que en aquestsmoments estan “molt en-

fadats” i que se senten“menystinguts” pel PSOE.Però també hi va afegirque els polítics han d’estarper sobre d’aquestes “con-sideracions personals” ideixar de banda els “senti-ments i ressentiments”donant per fet que en el fu-tur el PSOE i Unides Po-dem “s’hauran d’enten-dre”. “Hem de tenir unmajor resultat per poder-nos imposar a la voluntatde la cúpula del PSOE, queno accepta que s’han d’en-tendre amb nosaltres. Sitenim un resultat mésgran es veuran obligats aentendre’s amb nosal-tres”, indicava en una en-trevista a Els matins deTV3.

D’aquesta manera,Asens ahir mateix enceta-va la campanya electoralal Congrés amb l’objectiu,aquesta vegada, de poderamarrar el PSOE a la ban-da esquerra i sortir de“l’atzucac”. ■

E.A.BARCELONA

a El seu paper en lesnegociacions l’avalaper tornar aencapçalar la llista

Asens, el més ben situatper dirigir els comuns

El diputat Jaume Asens en una imatge d’arxiu durant unaroda de premsa a la seu de la formació ■ ACN

La convocatòria anticipa-da de noves eleccions alCongrés suposa per a laCUP tornar a obrir el melódel seu paper a Madrid. Enles eleccions passadesaquest mateix debat ja li vasuposar un risc de trenca-dissa amb Poble Lliureque, finalment, va optarper presentar-se amb laformació de l’exdiputat Al-bano-Dante Fachin mal-

grat que les bases de laCUP s’hi van oposar. L’ac-tual situació política, però,conté ara nous elementsque la formació valorarà enel consell polític que té pre-vist organitzar el pròximdia 5. De fet, la convocatò-ria d’eleccions els enganxaal bell mig de la substituciódels membres del secreta-riat nacional i en espera derebre la sentència i la res-posta que s’espera dels par-tits catalans. Amb tot, leseleccions no són un fi en simateix per a aquesta for-mació, que valorarà la ido-neïtat i els resultats que espoden obtenir si opten perpresentar-se a aquests co-micis. ■

E. AnsolaBARCELONA

La CUP valoraràla nova situació i laparticipació en el 10-N

a Els anticapitalistestenen fixat un consellpolític el dia 5 peranalitzar tot l’escenari

“Com creu que la gent se’nva anar ahir al llit? Con-tenta? Il·lusionada peranar a votar el 10-N?”L’endemà de desdenyar elresultat electoral del 28d’abril i conduir Espanya acelebrar el 10 de novem-bre les quartes eleccionsen quatre anys culpanttothom menys a si mateix,Pedro Sánchez es va des-pertar amb la pregunta delrepublicà Gabriel Rufián idescobrint que tothomque no és del PSOE el cul-pa a ell del vodevil de la in-governabilitat. Abans dedissoldre’s dilluns a la nit,el Congrés va celebrar unasessió de control que es vaconvertir en una penjadade cartells oficiosa de lacampanya electoral i enun intercanvi de retrets iculpes amb Catalunyacom a motiu. Desprésd’explicar l’independen-tisme com l’intent d’ERC–i JxCat– de separar un“territori ric” per “pagarmenys als més pobres”,Sánchez va amenaçaramb el 155 a la tardor si hiha un xoc institucional i vaassimilar Catalunya aqualsevol regió espanyola.“El meu projecte per a Ca-talunya és el mateix pro-jecte que tinc per a Extre-madura, Andalusia, Cas-tella-La Manxa, Euskadi...És el mateix projecte peral conjunt del país”, vaafirmar Sánchez.

En la segona i últimasessió de control celebra-da per un Congrés a horesde dissoldre’s, la ressacapel fracàs de la investiduraper a la qual el rei Felip VIno va ni proposar ningú,Rufián, en nom del partitva entregar l’abstenció toti tenir Oriol Junqueras a lapresó i Marta Rovira al’exili, va exigir a Sánchezquin projecte té per a Ca-

talunya. I aviat va aflorarel 155. “Si la Generalitat faqualsevol intent de violen-tar de nou l’Estatut i laConstitució, el govern so-cialista aplicarà qualsevolarticle de la Constitucióper garantir la integritatterritorial.” “Ja sabemquin PSOE ens trobarem,el del 155”, agraïa Rufián.

PSOE i ERC, poc en comúSánchez té tota la pressiósobre ell: el 10-N que ell haforçat deixa el govern enfuncions fins al febrer del2020, així que la reacció ala sentència del Suprem alprocés la gestionarà sentinterí. A Rufián, Sánchezel fustiga: “Li vaig agrairl’abstenció, però no tenimmolt més en comú vostè ijo, ni el PSOE i ERC. Vos-tès defensen la indepen-dència de Catalunya i jo, laconvivència. A mi semprem’ha sorprès que un partitd’esquerres com és ERCdefensi la independènciad’un territori ric, entre al-tres qüestions perquè diuque paga molt als territo-ris més pobres d’Espa-nya”, va dir Sánchez des-pertant una ovació al bancsocialista.

Rufián va burxar-lo perla gestió de la victòria del28 d’abril i per les últimes

24 hores en què va canviarl’adjectiu “hipòcrita” perEstimat Albert a l’hora desaludar Rivera per carta.“Diu ‘ho he intentat pertots els mitjans’. Si diu laveritat és un incompetenti si menteix és negligent”,va dir Rufián. “Ha intentatpactar amb qui els anome-na banda, amb la dretaque volia frenar”, afegia. Ino oblida Podem: “Els hantingut on volien: als platósde televisió protestant.”“Com més fort és el PSOEmés s’assembla a la dreta.L’únic obstacle que s’acos-ti a la dreta al novembre ésERC. Tornarem i mésforts”, avisa Rufián.

“Majoria més rotunda”Si el dia abans demanavael vot pel PSOE des de LaMoncloa, ahir Sánchez ho

va repetir des de l’escó depresident en to electoral ifidel al guió segons el qualtothom té la culpa menysell. “Per la falta de sentitd’estat de Casado, per la ir-responsabilitat de Rivera ipel dogmatisme d’Iglesiasens veiem obligats a anar aeleccions. Espero que elsespanyols ens donin unamajoria encara més ro-tunda, si és possible, alPSOE, perquè vostès notinguin la capacitat de blo-quejar de nou un govern”,va dir.

Calvo no respon BorràsSánchez va contestar aRufián, però Laura Borràs(JxCat) va tenir menyssort: la vicepresidentaCarmen Calvo va tenir eldesdeny d’esquivar la pre-gunta que li era adreçada a

ella –també la d’Inés Arri-madas– i va delegar-la enel ministre d’Agricultura,Luis Planas, que assumeixinterinament el dia a diadel Ministeri de PolíticaTerritorial des que Merit-xell Batet va saltar al Con-grés. “Demanaven el votper frenar la dreta i ara hofan per no saber pactaramb la dreta, ni amb l’es-querra tampoc”, va dirBorràs en preguntar per lavaloració de la Diada.“Hauríem desitjat que laDiada de l’11 d’octubre[sic] fos la Diada de tots elscatalans”, rebatia Planas.Borràs li va donar la raó iva desitjar que els presospolítics i exiliats hi siguin.

Casado: to presidencialEnmig de la pluja de culpesi retrets, Pablo Casado vaadoptar un to presidencialper sobre del Sánchez queno sap ser investit i del Ri-vera que a última hora vacontradir la biografia defrenar “la banda de Sán-chez” oferint l’abstencióper investir-lo si el PP s’hisumava. “Qui no és capaçde gestionar la seva inves-tidura, difícilment pot ges-tionar Espanya”, avisava.“Sánchez pretén ser pro-clamat president sobtat,com els àngels. Però les

eleccions les carrega el dia-ble. El PP estarà a l’altura”,va dir Casado, a qui els son-dejos li donen un salt i quemanté Cayetana Álvarezde Toledo de cap de llista aBarcelona.

Disculpa de BatetLes Corts seran dissoltesdilluns, però el Congrésabaixava el teló ahir i lapresidenta de la cambra,Meritxell Batet, feia unaautocrítica col·lectiva quecontrasta amb la tesi deSánchez que el 10-N és cul-pa de tots menys d’ell. “Favint setmanes vam ser es-collits per representar elsespanyols i convertir enrealitats polítiques les se-ves esperances i les sevesil·lusions. No ho hem acon-seguit i d’aquí a uns diesrendirem comptes davantdels ciutadans”, va refle-xionar. “Demano discul-pes a tots pels errors quehàgim pogut cometre i per-sonalment pels que hagicomès. Les persones po-dem equivocar-nos, po-dem també cansar-nos ifins i tot defallir, però la de-mocràcia és més sàvia,més constant i més fortaque les persones”, va serl’epíleg de Batet a l’efímeratretzena legislatura alCongrés. ■

Tota la pressióper a SánchezDavid PortabellaMADRID

Pedro Sánchez, ahir al Congrés, on van intervenir tambéPablo Casado, Albert Rivera, Gabriel Rufián i Laura Borràs, enla sessió de control a l’executiu ■ EFE

a Durà Espanya en funcions fins al 2020 i afrontarà la sentència al procés sentinterí a Alerta del 155 si hi ha xoc a Ataca ERC explicant l’independentismeperquè Catalunya és “rica” i promet “el mateix projecte que per a Extremadura”

Tot i que l’electoralisme hoinunda tot, la castanyadamarcarà oficialment el diad’inici d’una campanya queper primera vegada tindràuna durada de vuit dies i node quinze. La matinada de l’1de novembre tindrà lloc lapenjada de cartells, el 8-N esclou, i el 9-N serà de reflexió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Gràcies a la modificacióde la Loreg del 2016, l’any dela primera repetició electoral,els terminis s’escurcen i hofan també les subvencions,que es redueixen un 30%. LesCorts es constituiran el 6 dedesembre. El que no evita capllei és una precampanya de37 dies que ja ha començat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Sánchez pretén serproclamat presidentsobtat, com els àngels.Però les eleccions lescarrega el diable”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El meu projecte pera Catalunya és el quetinc a Extremadura,Andalusia... El que tincper a tot Espanya”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL EN FUNCIONS

“Ja sabem quin PSOEtrobarem, el del 155.ERC és l’únic obstacleque s’acosti a la dreta.Tornarem més forts”Gabriel RufiánPORTAVEU D’ERC AL CONGRÉS

“Agraeixo l’abstencióperò ERC i el PSOE notenim més en comú.És d’esquerres i vol laindependència del llocric per pagar menys”

“Hauríem desitjatque la Diada de l’11d’octubre [sic] fos laDiada de tots elscatalans”Luis PlanasMINISTRE D’AGRICULTURA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Demanaven el votper frenar la dreta iara ho fan per nosaber pactar amb ladreta ni l’esquerra”Laura BorràsPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Castanyada i Dia de la Constitució

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 201912 | Nacional |

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019

1350

34-1

2160

69L

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 201914 | Nacional |

El sou base dels diputatsespanyols és de 3.800 eu-ros al mes, més de quatrevegades el salari mínim in-terprofessional, però la se-va nòmina inclou, entre al-tres extres, uns comple-ments que poden arrodo-nir la xifra fins als 14.500euros –insistim, men-suals– que cobra la perso-na que presideix la cam-bra, actualment la socia-lista Meritxell Batet. Lescrítiques a les retribu-cions dels parlamentarissón recurrents, però estornen especialment fe-rotges si tenim en compteque fa quatre mesos que la

seva activitat s’ha reduït ala mínima expressió.Aprovar el pressupost del’Estat, proposar, debatre idesplegar lleis, controlarl’acció de govern i investir,quan toca, un nou presi-dent són les funcions bàsi-ques del Congrés, i toteshan topat amb la paràlisiexistent a la cambra baixades que es va constituir, el21 de maig passat.

L’estira-i-arronsa entreel PSOE i Podem ha allar-gat l’agonia quatre mesos.Tot i que durant aquesttemps la feina dels dipu-tats ha baixat molt perquèla interinitat limita l’exer-cici de la seva feina, les nò-mines i els rebuts s’han decontinuar abonant i la fac-

tura d’aquests mesos d’in-acció política ha anat pu-jant. El pressupost totaldel Congrés vorejaràaquest any els 87 milionseuros, segons el Pressu-post General de l’Estat del2019, prorrogat del 2018.Tot i que la xifra mensualés aproximada perquè ca-da mes té les seves varia-bles –sobretot en èpoquesde vacances com ara l’es-tiu–, la despesa públicad’aquest quadrimestreque tan poc s’ha pogutaprofitar podria acostar-se als 30 milions d’euros.

Només en el sou mínimdels diputats, el cost entreel 21 de maig i l’actualitatsupera els 7 milions.Aquesta xifra inclou tan

sols el salari base dels 350parlamentaris (2.981 eu-ros) i el complement men-sual que tots reben “perafrontar les despeses queels origini l’activitat de lacambra”. La quantitat,que està exempta de tribu-tació, és variable: 917,03euros al mes per als 38 càr-recs electes per Madrid i1.921,20 euros en el casdels representants de laresta de l’Estat.

Extres en funció del rolL’impacte sobre l’erari ésmés gran perquè el salariinclou també uns comple-ments en funció del càrrecque s’ocupa dins la cam-bra baixa. Els extres vandes dels 739,30 euros que

cobren els secretaris d’u-na comissió parlamentà-ria fins als 9.694,47 eurosque cobra el president (ac-tualment presidenta) delCongrés.

Sou a banda, l’Estat re-emborsa a tots els dipu-tats les seves despeses dedesplaçament, ja siguinbitllets d’avió o de qualse-vol altre tipus de trans-port, taxi (qui no té cotxeoficial pot utilitzar, des del’any 2006, una targetaper viatjar amb aquest ti-pus de vehicle amb un lí-mit de 3.000 euros anuals)o quilometratge (0,25 eu-ros per quilòmetre sempreque el desplaçament esti-gui justificat). Només en-tre l’1 d’abril i el 30 de

juny, el Congrés va desti-nar més de mig milió d’eu-ros a finançar el transportde diputats dins de l’Es-tat. La xifra inclou bitlletsd’avió, tren i autobús i lapaga abonada per fer ser-vir el vehicle propi i, tot ique és alta, és cert que unany abans era el doble. Enaquells moments s’estavadebatent la moció de cen-sura que el socialista Pe-dro Sánchez havia llançatcontra el llavors presidentdel govern espanyol, Ma-riano Rajoy, i l’activitatparlamentària era moltmés intensa.

Nòmines i facturesSegons el Pressupost Ge-neral de l’Estat, la despesadel Congrés en personalrepresentarà aquest anyun 45% del total i pujaràfins als 39,2 milions d’eu-ros. Els diners destinats apagar els béns i serveis ne-cessaris per assegurar elfuncionament de l’orga-nisme suposen el 38% i ra-nejaran els 33 milions.Perfilen el cost total del’organisme públic, 87 mi-lions d’euros, partides me-nors com són les inver-

Quasi 30 milions per quatremesos de Congrés al ralentía El pressupost anual de la cambra baixa és de 87 milions a El sou dels diputats, de mínim 3.800euros al mes, és encara més qüestionat en època d’inacció política com ara els quatre últims mesos

Laia BrugueraBARCELONA

Els números de la cambra baixa

Font: pressupost 2019

■ Pressupost del Congrés 2019

Distribució per partides Import per capítols

Despesade personal

Transferènciescorrents

Despesacorrenten bénsi serveis

Inversions

45,1%

13,3%

37,9%

3,7%3,7%3,7%3,7%

Despesa de personal

Despesa corrent en béns i serveis

Transferències corrents

Inversions

Despesafinancera

39,2 milions

33 milions

11,6 milions

3,2 milions

4.000 euros

■ El sou dels diputats espanyols (remuneració bruta mensual, en euros)■ El sou dels diputats espanyols (remuneració bruta mensual, en euros)

Salaribase

Complementen funció

del càrrec* Indemnitzacióper despeses

2.981,86 739,30 917,03

9.694,47 1921,20

*Variable, dels 739,30 als 9.694,47

917,03 per als electes per Madrid 1921,20per a laresta de

representants

*Només si tenen un càrrec extra

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019

sions efectuades i lestransferències. L’impacteeconòmic de tot plegat ésespecialment significatiuen època de restriccionspressupostàries com perexemple l’actual. Tot i quees vol fer creure que la crisieconòmica s’ha deixat en-rere, moltes de les retalla-des efectuades en el mo-ment més dur de la reces-sió encara no s’han rever-tit. És per això que hi haqui pensa que gran part deles partides destinades afer continuar funcionantla maquinària del Congréshaurien de poder-se reduirquan l’activitat parlamen-tària baixa tant.

La feina de controlEls partits polítics defen-sen que, malgrat els entre-bancs, continuen treba-llant. “Durant aquesttemps hem continuat fentfeina: hem estat fent pre-guntes parlamentàries,ens hem reunit amb orga-nitzacions i hem presen-tat iniciatives com ara lacomissió d’investigació deles clavegueres de l’Estat”,asseguren fonts d’un delsgrups parlamentaris a

l’oposició, tot i admetreque aquestes iniciatives“decauen si es dissolen lesCorts”. “Per part nostrano hi ha hagut deixadesade funcions, quan puguemtornarem a entrar les pro-posicions i iniciatives,com sempre hem fet”, hiafegeixen per concloureque “el cost de mantenirun govern en funcionstant de temps és enorme ino només econòmic, jaque trenca la governabili-tat d’un país sencer, ambtot el que comporta”.

“Encara que hi hagi ungovern en funcions, l’acti-vitat parlamentària po-dria continuar de maneramés o menys normal”, de-fensa el diputat d’un altregrup, però avisa que no hiha hagut voluntat política.“Nosaltres hem continuatplantejant iniciatives par-lamentàries però no s’hanpogut discutir perquè nos’han convocat les comis-sions.” El càrrec electetambé lamenta que nos’hagin programat ses-sions de control fins al mesde setembre (es podia fertot i la interinitat, insis-teix), però assegura que el

seu partit ha aprofitat elpoc marge que tenia i hacontinuat fent “la feinaque ens toca fer com a opo-sició, que és fiscalitzarl’acció del govern”. Comque no hi havia sessions decontrol i no les podien ferde viva veu, els diputatsd’aquesta formació hanfet “preguntes per escrit irequeriments per tenir ac-cés a determinada infor-mació sobre decisions ques’han pres”, com ara les re-latives a “la situació d’e-mergència climàtica vis-cuda amb les inundacionsd’Alacant i Múrcia o l’estatde les beques escolars d’a-quest curs”.

Molt més que la mitjanaSegons un informe publi-cat per Euronews fa tresanys, hi ha grans diferèn-cies entre els salaris delsdiputats de la Unió Euro-pea. L’estudi determinaque són els parlamentarisitalians els més ben pagats–al voltant de 167.000 eu-ros a l’any–. Els seus ho-mòlegs búlgars estan a lacua (16.318 eurosanuals), mentre que els di-putats espanyols cobren

menys que la mitjana, alvoltant de 34.000 eurosd’assignació fixa. Aquestestudi, però, no inclou elsnombrosos complementsque tenen els sous delscàrrecs electes i que en elcas de l’Estat espanyol finsi tot pot fer que el sou basees quadrupliqui.

En tot cas hi ha unaconstant en tots els casosestudiats per Euronews, iés que els diputats semprecobren molt més que lamajoria de la gent a qui re-presenten. Hi ha qui de-fensa que oferir un bon soués la manera d’atreure elsmillors professionals cap ala política, però periòdica-ment hi ha veus que criti-quen que la bretxa salarialamb la ciutadania sigui tanalta. En moments en què elCongrés funciona al ralen-tí, com ara, aquestes veuses fan sentir més. Un delsdiputats que han parlatamb aquest diari asseguraentendre que actualment“la ciutadania tingui lasensació que es dediquenmolts recursos econòmics[al Congrés] i que, en can-vi, no es concreten en unacosa efectiva”.

3,7%

25.07.19fracassa el segon intent d’in-vestir el socialista Pedro Sán-chez com a president del go-vern espanyol.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

28.04.19es van celebrar les últimeseleccions generals espanyo-les, que també van ser antici-pades.

21.04.19van prendre possessió els350 diputats del Congrés, eldia que també es va constituirel Senat.

La proposició de llei presen-tada pel Partit Socialista perregular l’eutanàsia és una deles víctimes del bloqueig queviu el Congrés des de fa me-sos. L’anterior avançamentelectoral ja va paralitzar la se-va tramitació i ara que s’haviapogut començar a debatretorna a ensopegar amb elmateix problema. Milloresque ni es discuteixen, norma-tives vitals que no es desple-guen i àrees socials i econò-miques directament desate-ses són només algunes de lesconseqüències de la paràlisiactual.

Perquè creuen que la solu-ció no és aquesta o simple-ment perquè estan farts depassar per les urnes, un 64%dels ciutadans de l’Estat es-panyol no volen tornar a pas-sar per les urnes, segons unsondeig d’Ipsos fet públic di-marts. Els diputats de l’oposi-ció critiquen la incapacitat de

pactar del socialista PedroSánchez, però el que real-ment s’adverteix des de Ca-talunya és que la situació noes desencallarà fins que nos’afronti el gran problema defons. “El que ha passat de-

mostra que la inestabilitatpolítica a Espanya s’entén pelfet que no hi ha un projecteper a Catalunya i no s’afrontael conflicte polític existent”,alerten fonts de Junts per Ca-talunya.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La regulació de l’eutanàsia, una de les víctimes

Manifestants a favor de regular l’eutanàsia ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 201916 | Nacional |

Fabricar la nova propa-ganda, mobilitzar Correusper permetre el vot a dis-tància, imprimir les pape-retes i els sobres, abonar lapaga i les dietes dels ciuta-dans que han d’estar a lesmeses, pagar a l’empresaque donarà suport infor-màtic a les juntes electo-rals i distribuirà la infor-mació del recompte devots, desplegar el dia D lesforces i cossos de segure-tat... Preguntar per enèsi-ma vegada a la societatquin partit vol que la re-presenti no només té unimpacte en l’estat anímicdels ciutadans i la credibi-litat dels polítics, sinó quetornarà a fer forat en lesarques de l’Estat. Les últi-mes eleccions generalsvan costar 139 milionsd’euros, la mateixa quan-titat que s’haurà d’abonarara, va confirmar ahir elMinisteri de l’Interior aEuropa Press.

Aquesta xifra només in-clou les despeses d’orga-nització, de manera ques’hi han de sumar els di-ners que l’Estat es gasta ensubvencions concedidesals partits que es presen-ten als comicis. L’últimcop que es van posar les ur-nes, la partida va arribarals 45 milions, però comque aquests diners servei-xen per finançar la campa-nya i aquesta vegada dura-rà menys, una setmana,l’import es reduirà.

En total, tornar a son-dejar la ciutadania costaràa l’Estat prop de 175 mi-lions, tot i que, si sumemles quatre eleccions legis-

latives que s’hauran cele-brat des del 2015, el dis-pendi s’enfila fins als 730milions: 540 milions endespeses d’organització igairebé 190 en subven-cions.

Excepcions ja habitualsTotes les despeses deriva-des de l’organitzaciód’eleccions són estructu-rals, així que l’import éspràcticament idènticd’uns comicis a uns altres.La gran diferència amb elpassat és que abans la fac-tura s’abonava cada qua-tre anys i, en canvi, enstrobem davant el terceravançament consecutiud’eleccions generals. L’1de març, el Consell de Mi-nistres va haver d’adreçar-se al fons de contingència,que serveix per pagar im-previstos que no es podenajornar, per pagar la con-vocatòria. És la fórmulaque s’haurà de tornar autilitzar ara, i que autorit-zarà el Consell de Minis-tres en funcions. ■

a Des del 2015 s’han convocat quatre eleccions generals,amb un cost de 730 milions a Els diners surten del fonsestatal destinat a pagar imprevistos no ajornables

L.B.BARCELONA

Tornar a posarurnes, un noudispendi de mésde 160 milions

9dies durarà aquest cop lacampanya electoral contra els15 dies habituals, en compli-ment de la nova llei.

La campanya electoral de leseleccions generals del 10 denovembre començarà el dia 1d’aquell mes i durarà, pertant, només vuit dies en llocdels 15 habituals. És una deles conseqüències de la refor-ma de la llei electoral que elCongrés va aprovar el 2016per a casos de convocatòriaautomàtica de comicis. Ambl’aplicació de la reforma, ladurada del procés electorales redueix una setmana, de

Ciutadans votant a Girona en les últimes eleccions generals ■ LLUÍS SERRAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

54 dies a 47. Un altre delscanvis és que es redueixen“de manera significativa” lessubvencions que reben elspartits per finançar les des-peses de la campanya. Con-cretament, la nova normativaretalla un 30% la quantitatque reben de l’Estat en funciódels vots i escons de cadacandidatura.

La reforma també rebaixaun 50% el límit que podengastar els partits en despe-

ses electorals i es redueix a lameitat el temps gratuït depropaganda electoral que te-nen les formacions en elsmitjans de comunicació de ti-tularitat pública.

El govern central ja ha pre-vist quants diners necessita-rà per organitzar les noveseleccions però haurà arad’aprovar un decret fixant laquantitat de les subvencionsque atorgarà a les diferentscandidatures.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les novetats: campanya més curta i menys subvenció

Un grup de personalitatspolítiques vinculades aplataformes com ara Lliu-res, Convergents o la LligaDemocràtica, i que en elpassat van ser militants deCDC o el PP, van presentarahir l’embrió d’un nou pro-jecte polític que reivindica

l’espai del catalanismemoderat i de centre. El quefou líder de Societat CivilCatalana Josep RamonBosch, la politòloga AstridBarrio, els antics mem-bres de CDC Antoni Fer-nández Teixidó i TeresaPitarch, Roger Montañola(UDC), els exmembres delPP Santiago Fisas i Mont-serrat Nebrera o el funda-

dor de l’associació E-cris-tians, Josep Miró Ardèvol,són alguns dels rostres vi-sibles d’aquest movimentque es van deixar caure enl’acte d’ahir. Qui no hi era,però, és Eva Parera, pro-motora de la Lliga i actualregidora a Barcelona ambel grup de Manuel Valls, ique ha decidit desvincu-lar-se de l’operació, ja que

la considera un intent en-cobert de reflotar la ja ex-tinta Convergència.

L’esborrany de mani-fest d’aquest nou projectepolític marca distànciesde manera nítida amb l’in-dependentisme. A partird’aquí, el text es fixa com aobjectius el reconeixe-ment de la “identitat na-cional” de Catalunya i ladefensa de la seva “singu-laritat”; l’exercici “ple” deles competències que es-tan previstes en l’Estatut;aconseguir una fiscalitat“pròpia” amb “contribuciólleial i solidària al progrésd’Espanya”; fer de Catalu-

nya el “motor econòmic”de l’Estat, i la promoció dela creació de riquesa, amés de la defensa dels au-tònoms i la petita i mitjanaempresa.

El següent pas d’aquestnou projecte serà decidirquina estructura orgànicaadopten, que podria impli-car, per exemple, aixoplu-gar els diferents corrents ipersonalitats sota el parai-gües de la Lliga, que té pen-dent de celebrar el seucongrés fundacional. Encas que hi hagi eleccionsanticipades al Parlament,hi ha la voluntat explícitad’anar-hi. ■

El catalanisme de centrees rearma políticamentRedaccióBARCELONA

Fernández Teixidó, en unaimatge d’arxiu ■ A.P.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 19 DE SETEMBRE DEL 2019 | Nacional | 17

L’Ajuntament de Barcelo-na es va avançar ahir al ve-redicte del Tribunal Su-prem amb la discussió, iposterior aprovació, d’unaproposició que reclamal’alliberament dels presosindependentistes en casd’una sentència condem-natòria que ja es dona perdescomptada. El text vaser votat favorablementper ERC –el partit propo-sant–, JxCat i BComú,mentre que el PSC, Ciuta-dans, Barcelona pel Canvi–la formació liderada perManuel Valls– i el PP s’hivan manifestar en contra.En la pràctica, la mocióacordada posa els fona-ments per a una declaracióinstitucional que, en prin-cipi, es ratificarà un cop esconegui la resolució judi-cial i en què, a banda d’ex-igir la llibertat dels encau-sats, es farà una crida pú-blica a la mobilització so-cial i ciutadana, es denun-ciarà “la regressió de dretsi llibertats” que, segons elsfirmants, s’està produinttant a Catalunya com al’Estat espanyol i, alhora,es farà una defensa explíci-ta del dret a l’autodetermi-nació així com de la cele-bració d’un referèndum.

La comissió municipalde Presidència, Drets deCiutadania, Participació,Seguretat i Prevenció vaser el fòrum en què ahir esva tractar la qüestió. I, du-rant el debat, va quedar pa-tent que, ara mateix, no hiha una unitat estratègicasolidificada en l’indepen-dentisme, almenys al’Ajuntament de Barcelo-na, sobre la resposta ques’ha donar a la sentència.L’encarregada de fer-hoevident va ser la regidorade JxCat Elsa Artadi, queobertament va censurarERC per haver presentat laproposició “de manera des-coordinada i al marge d’al-tres institucions” amb lavoluntat de generar “un ti-

tular” als mitjans de comu-nicació. Des de la bancadadels comuns, es va fer unretret similar. Prèviament,l’edil republicana ElisendaAlamany havia justificat lainiciativa per la necessitatde tenir a punt, com mésaviat millor, el pronuncia-ment de l’Ajuntament deBarcelona per poder-lo ex-pressar tan bon punt es co-negui la resolució del Su-prem. “No podem esperar,haurà de ser immediat”, vareblar Alamany.

Igualment, i com ja va

passar amb la decisió depenjar el llaç groc al balcódel consistori, ahir es vaevidenciar que, cada copque el debat nacional surtia escena, el govern dels co-muns i el PSC votarà perseparat. I diferent, s’entén.La tercera tinenta d’alcal-dia, la socialista Laia Bo-net, ho va, però, relativit-zar –“no hi ha cap proble-ma, està parlat”– i va cen-surar l’actitud dels grups,en aquest cas ERC, “quenomés busqui subratllarles diferències en l’execu-

tiu”. Marc Serra, per la sevabanda, va recalcar: “Els co-muns seguim on érem, de-nunciant la judicialitzacióde la política.”

En alguns moments, ladiscussió entre els grups esva inflamar. O gairebé. Vaser així, per exemple, quanLuz Guilarte (Ciutadans)va qualificar els presos in-dependentistes de “delin-qüents”, un to i uns apel·la-tius que van generar unmalestar evident entre re-presentants de JxCat id’ERC. ■

Barcelona acorda exigir lallibertat dels presos en casde condemna del Suprema ERC i JxCat exhibeixen les seves diferències estratègiques en un debat alconsistori a La discussió sobre la repressió torna a dividir el govern Colau-PSC

RedaccióBARCELONA

Durant la mateixa comissiód’ahir de l’Ajuntament de Bar-celona, el tinent d’alcaldia dePrevenció i Seguretat, AlbertBatlle, va anunciar la convo-catòria de 1.000 placesd’agents de la Guàrdia Urba-na entre el 2020 i el 2023.Aquesta incorporació provo-carà que, d’aquí a quatreanys, el contingent del cos ar-ribi als 3.535 efectius. En la

La concentració que es va fer al juny a plaça Catalunya en suport als presos ■ J. RAMOS

seva compareixença, Batlletambé va voler aportar “tran-quil·litat” sobre la situaciód’inseguretat que es respira aBarcelona. Va assegurar queno es pot parlar d’una “ten-dència a l’alça” del nombred’homicidis a la ciutat, tot ique va admetre que des de fi-nals d’agost n’hi ha hagut tresmés que l’any passat. Amb re-lació al dispositiu contra la

venda ambulant, va explicarque entre el juny i l’agosts’han fet 479.553 decomisos is’ha reduït el nombre de man-ters a Ciutat Vella de 741 (ju-ny) a 140 (agost). També vaassegurar que les detencionsi investigacions de la GuàrdiaUrbana i els Mossos per roba-toris amb força o violènciahan augmentat més del 50%respecte a l’any passat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mil nous agents de la Guàrdia Urbana fins al 2023

El titular del jutjat d’ins-trucció número 7 de Bar-celona, que investiga lescàrregues policials als cen-tres de votació l’1-O a laciutat, ha reclamat a la se-cretaria d’estat de Segure-tat del Ministeri de l’Inte-rior i a la policia espanyolaque l’informin de l’anome-nada “cadena de coman-dament” i dels funcionarisque la integren, constitu-ïda per evitar la votació delreferèndum com els orde-nava la magistrada delTSJC. Aquesta reclamaciórespon a la insistència deles acusacions exercidesper l’Ajuntament de Bar-celona i el centre Irídia perintentar aclarir els respon-sables màxims del disposi-tiu policial, que va provo-car ferits.

Fa una setmana, el ma-gistrat Francisco Mirallesva encausar els vuit capspolicials que van dirigir el

dispositiu als centres deBarcelona, que se sumen ala quarantena d’agents in-vestigats pels delictes delesions o tracte contra laintegritat moral.

ResponsabilitatsEn la nova resolució, cone-guda ahir, el jutge de Bar-celona també exigeix alsresponsables d’Interior lesactes que van fer per plani-ficar el dispositiu policialde l’1-O, com ara a quinesescoles calia anar, a mésdel funcionament de l’ano-menat “gestor de eventos”durant la jornada de l’1d’octubre del 2017. En eljudici al Suprem contra elsindependentistes catalansel coordinador dels trescossos policials contra l’1-O, el coronel de la GuàrdiaCivil, Diego Pérez de losCobos, va espolsar-se res-ponsabilitats i va sostenirque no va donar cap ordreconcreta i que les prenienels caps de les unitats queeren sobre el terreny. ■

El jutge de l’1-Oreclama“la cadena decomandament”

Mayte PiulachsBARCELONA

a El magistrat que investiga lescàrregues policials en centres deBarcelona ho exigeix a Interior

Un veí davant d’un grup d’antiavalots de la policia espanyola,en una escola de Barcelona l’1-O del 2017 ■ ALBERT SALAMÉ