DIMARTS · 30 de juliol del 2019. Any XLIV. Núm. 15074 - AVUI / Any XLI. Núm. 13944 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSESPARREGUERA

Eduard Rivas

“El discurs de blocs ésartificial en el món local”

LES SÈRIES. S’atrapa abans un mentider que un coix / L’arc de Sant Martí té set colors P6,7

8011

75-1

1787

81®

1818

70-1

1901

65T

REACCIÓ · Les administracionsposen fil a l’agulla després que laUnió Europea hagi dut l’Estat alstribunals per la qualitat de l’aire

Unitat contra lacontaminacióPROPOSTA · Generalitat, ÀreaMetropolitana i Ajuntament deBarcelona acceleren les mesuresper reduir-la en divuit mesos

NACIONAL P8,9

Guerra al ‘top manta’

NACIONAL P16

Dos guàrdies urbans, a la zona del moll del dipòsit, fins ara ocupat pels manters, ahir a la tarda ■ ACN

Un centenar de policies prenen els espais que ocupaven els manters

NACIONAL P10

El tribunal rebutja per defectes de forma laclausura cautelar de les delegacions de laGeneralitat a Berlín, Londres i Ginebra Josep Borrell

El TSJC denega aBorrell el tancamentde les delegacions

NACIONAL P10

Torra nopagarà els8.500 eurosde multesde la JECHo considera un atac ala llibertat d’expressió

Purga de Rivera a Cs, ques’envolta només d’afins

Europa-Món P20

S’hi estaran unes hores, i des d’allàseran traslladats a un centre tutelat

Nacional P14

Els periodistes i tècnics al centre, a Collserola ■ ACN

Obre el centre de primeraatenció per als MENA

2 | EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 2019

lgú em podriacalcular quant va

gastar Espanya enaturar (infructuosa-ment) el referèndumde l’1 d’octubre? Algú

té les dades dels homes que s’hi vandesplaçar (deu vegades més que l’aju-da que vam percebre en el paorós in-cendi d’Horta de Sant Joan), dels vehi-cles que hi van intervenir, de les dietesdels sumptuós Tribunal Suprem, delsdos anys que tenen a la presó homes idones rectes i democràtics? Si algúsap a quant puja la malversació del’Estat, que ho faci públic.

De la mateixa manera que les vícti-mes van ser acusades de victimàries,les acusacions de malversació hauriende ser contra l’Estat.

Hem assistit al ridícul paper de l’as-pirant Sánchez a la presidència del go-vern espanyol; hem vist com l’extremadreta creixia sense aturador. Recor-dem que els feixistes van guanyar laguerra incivil, mentre a Europa perdienla guerra. Que ara es diguin demòcra-tes no suporta ni l’anàlisi més petita.

Escolteu, quan el darrer Estatut, amés de ser votat en el Parlament, es vafer un referèndum –es veu que sí quesón possibles els referèndums a Cata-lunya–, i aleshores un gracioset Alfon-so Guerra va dir “tocaba pulirlo y dejar-lo bien limpito”. I es diuen demòcrates!Van prevaricar, passant per sobre de lavoluntat popular. I ara assistirem a unacondemna vexatòria contra els verita-bles demòcrates. Un cop d’estat? Eldarrer el va fer la Guàrdia Civil, amb elsuport de l’aleshores cap d’estat, i lespenes han estat irrisòries.

Per més lleu que sigui la sentència–que no ho serà– i per més que apli-quen l’ominós article 155, serà una in-justícia. Envers la democràcia i enversles persones que ho paguen dia a diaprivats de llibertat. A sobre, has desentir el Sánchez dient una oda inter-minable a Espanya: és l’Estat més de-mòcrata i més descentralitzat delmón. El diàleg no és possible. I Europano sembla disposada a ajudar-nos. Itanmateix, si volem ser lliures ho se-rem: utilitzant les seves pròpies lleis ila nostra pròpia integritat.

A

Keep calmIsabel-Clara Simó

La sentència

Hem assistit al ridícul paperde l’aspirant Sánchez a lapresidència del governespanyol; hem vist coml’extrema dreta creixia

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

l meu amic Guillem Terribas fatemps que desitja el bon dia a lesseves amistats del Facebook pen-

jant-hi la imatge d’un petó o, si de cas,d’una actitud amorosa que sol corres-pondre a un fotograma. Ahir, que eraSanta Marta, va penjar-ne dues de lapel·lícula El doctor Zhivago: una mos-tra Iuri (Omar Shariff) i Lara (JulieChristie) somrients ajaguts en uncamp; a l’altra, els mateixos personat-ges estan abraçats, al llit, amb un sem-blant malenconiós. En Guillem està ca-sat amb una Marta i és així que ho heentès com una picada d’ullet que emdu a explicar una història que em fas-cina. Resulta que, quan la seva fillaPaula era petita, en Guillem li ense-nyava l’escena del llit en una còpia dela pel·lícula en VHS. Li havia dit queeren ell (que aleshores duia bigoti) i larossa Marta, de manera que cada copque la nena veia l’escena creia veure laimatge dels seus pares que li anuncia-va que havia d’anar a dormir al llit. Nohe pogut resistir la temptació d’expli-car-ho i espero que no m’ho tinguin encompte.

Llegint la novel·la, estic encara molt

E

lluny del moment en què Iuri i Lara vi-uen el seu amor a Varykino. En tot cas,m’adono que, tenint-la molt present, lapel·lícula dirigida per David Lean inter-fereix en la lectura que faig de l’obrade Pasternak. Tanmateix, agradant-me, he descobert que Lara sembla que,de moment, decideix i actua més perella mateixa a la novel·la que a la pel·lí-cula, on sovint es diria reduïda a ser

l’objecte del desig de l’intrigant Koma-rovski, el revolucionari Pasha i el nos-tre estimat metge humanista. És aixíque, per fugir de Komarovski, prenuna determinació i demana ajuda auna companya d’estudis, Nàdia Kolo-grívova, que l’informa que els seus pa-res busquen una institutriu per una al-tra filla. És així que apareix a la novel-la un personatge fascinant que no re-cordo a la pel·lícula: Lavrenti Mikhàilo-vitx Kologrívov, un “empresari mo-dern, intel·ligent i capaç” que, contrarial règim tsarista, organitza vagues a laseva pròpia fàbrica i, com si contribuísa una caixa de resistència, paga “elsadvocats que actuen en els processospolítics”. Lara viu tres anys tranquilsamb els Kologrívov només alterats perla visita del seu germà Ròdia, un cadetpocavergonya que, essent també elidital film de Lean, li demana que visitiKomarovski perquè aquest li doni elsdiners amb els quals podrà salvar elseu honor després de cometre un des-falc a l’acadèmia militar. Lara brama:“Jo no tinc uniforme ni tinc honor i demi es pot fer el que es vulgui.” Però nodeixarà que sigui així.

“M’adono que,tenint-la moltpresent, la pel·lículadirigida per DavidLean interfereix enla lectura que faigde l’obra dePasternak

Ombres d’estiu

Lara i els homesImma Merino

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 2019

o deixa de ser curiós: mentreque a Espanya a l’executiu dePedro Sánchez no paren de dir

que no volen unes noves eleccions el10-N amb l’argument que els cal un go-vern estable (i no pas en funcions) si hiha sentència de l’1-O a la tardor, a Ca-talunya, en canvi, cada cop pren mésforça la possibilitat que la resposta auna sentència condemnatòria de l’1-Osigui justament una convocatòria elec-toral. L’exdiputat d’ERC Joan Tardàho proposava aquest cap de setmanafent una piulada (que és com ara esproposen les coses): “Davant la sentèn-cia del TS: 1. Una resposta popularamb mobilitzacions massives i 2. Unaresposta institucional, a través de laconvocatòria d’eleccions”, deia Tardà.I ahir el vicepresident Pere Aragonès,en una entrevista a Catalunya Ràdio,també considerava les eleccions unapossible resposta a la sentència. Jo,què volen que els digui, no acabo de

N “De veritat queanar a eleccions ésla resposta a lasentència de l’1-O?

veure quin tipus de resposta seria aixòde convocar unes noves eleccions. Perquè? Per demostrar que l’independen-tisme continua sumant? Això ja ho và-rem demostrar el 21-D, i a les espanyo-les, i a les europees... Per més que hiinsisteixin, l’independentisme hi és iha vingut per quedar-s’hi. I si hi és i téuna majoria clara al Parlament, quinaresposta és posar-la en risc i anar aunes noves eleccions? Potser el que calés fer-la servir, aquesta majoria, no?Una altra cosa, que em sembla que ésla que és, és que a ERC li convingui

anar ara a unes eleccions perquè, arasí, sembla que en sortiria com la for-mació més votada i amb possibilitatsclares de presidir la Generalitat. Peròuna cosa és que hi hagi eleccions per-què les formacions independentistesmesurin les seves forces (entre elles,és clar), i l’altra és que unes noves elec-cions siguin la resposta a una sentèn-cia de l’1-O. No sé què proposarà el pre-sident Torra com a resposta un cop ha-gi enllestit la roda de converses que es-tà fent. Si convoca eleccions, hi ani-rem i la suma tornarà a sumar. Però hitornarà a haver un govern indepen-dentista que alguna decisió haurà deprendre en relació amb la sentència,no? O simplement haurem fet uneseleccions i passat tres mesos? A Espa-nya que facin el que creguin, però jo elque voldria és un govern fort i unit quelideri la resposta política però tambéciutadana. I no que com a resposta en-tri en una campanya electoral.

La respostaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

De ben segur que l’anunci delnou govern de dretes de

l’Ajuntament de Madrid d’eliminarla zona de restricció de vehicles,anomenada Madrid Central, cosaque finalment no va fer, ha accele-rat la decisió de la Unió Europea dedenunciar l’Estat espanyol davantdels tribunals per l’incomplimentreiterat de la normativa de conta-minació per gasos. La denúncia si-tua, com a punts calents, a bandade Madrid i Barcelona, com ja se sa-bia, la zona del Baix Llobregat, coml’Hospitalet i el Prat, i les tres capi-tals del Vallès, Terrassa, Sabadell iGranollers. Ahir, la Generalitat,l’Àrea Metropolitana i l’Ajuntamentde Barcelona van escenificar unaposada en marxa de mesures per,en els 18 mesos que es preveu quetardi a dictaminar la justícia euro-pea, situar-se dins la llei. L’adminis-tració fa tard, i fa tard perquè no haestat valenta a l’hora d’afrontar unproblema que no pas els grups eco-logistes sinó la mateixa Unió Euro-pea situava com de primer ordre faja ben bé una dècada.

Ahir, l’administració va posarcom a exemple de mesures perreduir la contaminació la imple-mentació de zones de baixes emis-sions als municipis metropolitans–n’hi ha un grapat que ja hi treba-llen i Barcelona prohibirà l’accés alsvehicles més contaminants el ge-ner que ve, però, curiosament, no-més de dilluns a divendres, com siel cap de setmana contaminessinmenys...– o l’acceleració dels car-rils Bus-VAO a la B-23 i a la C-245.El repte, però, és la millora deltransport públic. Cal reduir l’ús delcotxe? Segur, i amb mesures radi-cals, però per fer-ho cal que la genttingui alternatives i, actualment, lesconnexions de transport públic capa la segona i, sobretot, tercera coro-na, tot regió metropolitana, no hopermeten. I aquesta és la clau.

Mesures perla qualitatde l’aire, ara

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El centre que s’ha habilitat a Collserola no és lasolució definitiva a la situació que pateixen elsmenors immigrants no acompanyats, però sí querepresenta un pas endavant en l’atenció que re-ben aquests nois i noies quan són detectats, enespera d’anar a un centre tutelat.

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS EN FUNCIONS

Atenció més digna

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya(TSJC) li ha vingut a dir, al ministre de la Pobla deSegur, que refredi el seu ímpetu contra els inde-pendentistes. No li han fet cas en la demanda detancar les delegacions de la Generalitat a Berlín,Londres i Ginebra.

-+=

-+=

Purga i blindatgeAlbert Rivera

Bufetada judicialJosep Borrell

-+=

Georgina Oliva

Després de quatre dimissions de pes en les últi-mes setmanes i de les crítiques per la derivacap a posicions de la dreta més reaccionària, ellíder del partit taronja ha purgat els crítics dinsla seva executiva i s’ha blindat ampliant-la ambvint-i-dos càrrecs més, afins a la seva estratègia.

PRESIDENT DE CIUTADANS

SECRETÀRIA D’INFÀNCIA, ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT

De reüllEva Garcia Pagán

De llistesi boicots

ls sectors unionistes de la societat catalana(entitats, premsa, particulars...) no els ha agradat

gens ni mica la llista d’empreses catalanes “de consumestratègic” allunyades dels grans oligopolis espanyolsque ha elaborat l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).És la mateixa gent que defensa que el canvi de domicilifiscal de les empreses que van decidir marxar l’octubredel 2017 es va fer “per garantia jurídica” i no pas perpressionar políticament. I els mateixos que van callardurant anys de boicot als productes catalans. Llavors no

van denunciar res enlloc.La proposta de l’ANC no és res queno haguem vist, des de l’1 d’octubre,per xarxes socials, però ara d’unamanera ordenada. És la resposta ala típica pregunta: “Em vull canviarde companyia detelefonia/gas/electricitat/banc...Quina em recomaneu?” I té a veure

amb la independència de Catalunya però també ambels drets dels consumidors. No consumir res que no vagicontra els propis principis.

Foment del Treball ha denunciat l’ANC percompetència deslleial i diu que la seva llista “incita alboicot” però el consumidor (català o no) fa temps quetria amb qui vol seguir treballant. La suposada incitaciója se la fan per si soles les empreses “boicotejades”:marxant del territori, aplicant preus abusius,menyspreant el català, subvencionant candidats icampanyes contra el procés i a favor de l’unionisme.

A

La suposadaincitació ja sela fan per sisoles lesempresesboicotejades

http://epa.cat/c/8vknja

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 20194 | Punt de Vista |

omentàvem lasetmana passada

dos articles de l’any1996 del desaparegutescriptor i periodistaMiquel Pairolí (Quart,

Gironès, 1955-2011) en què amb el títolmanllevat, a tall d’homenatge, quehem utilitzat també nosaltres –Un idio-ma en retirada–, pronosticava un futurmés aviat negre per a la nostra llengua,advertint, en primer lloc, de l’empobri-ment progressiu d’aquesta i, alertant,després, dels perills del bilingüisme.

“La ideologia lingüística oficial a Ca-talunya defensa el bilingüisme, però elbilingüisme és una fal·làcia”, obria focPairolí, abans de lamentar-se que, enmolts àmbits, els jocs a les escoles, perexemple, “la dimissió de la llengua ca-talana és un fet espontani, incons-cient”. Pairolí, profeta a casa seva, de-nunciava, vint-i-tres anys abans, situa-cions ja ben normals en molts centresescolars, tal com, amb notòria sorpre-sa, explicava que li passava al seu fill elperiodista Òscar Fernández a Llengua-ferits, el 30 minuts, sobre l’estat del ca-talà emès a finals de juny.

Pairolí denunciava ferm la visió ofi-cialista del bilingüisme: “Ens expliquenque el bilingüisme és una solució posi-tiva, desitjable, que eixampla els horit-zons mentals i comunicatius d’unapersona. En realitat, en la majoria d’in-dividus, ser bilingüe, vol dir ser igno-rant en dues llengües”, escrivia, i rebla-va el clau: “El bilingüisme no eixamplahoritzons, sinó que reparteix la igno-rància.” Vint anys abans, Pairolí feia elmateix –i encertat– diagnòstic que el2016 faria en el manifest del Grup Koi-né: “La ideologia bilingüe no és resmés que una forma d’encobrir i legiti-mar la subordinació d’una llengua al’altra i el consegüent procés de substi-tució lingüística que pateix la societatcatalana.”

“Una llengua en retirada”, deia enPairolí el 1996, i així és malgrat el cofo-isme del govern en presentar, ara fauns dies, les dades de l’enquestad’usos lingüístics que elabora cadacinc anys. “Els percentatges de conei-xements de català s’acosten progres-sivament als d’abans de la gran onadamigratòria”, era el títol de la nota depremsa que, tal com fan molts mitjansde comunicació quan reben les dadesde l’EGM, prioritzava les xifres positi-ves i amagava les dolentes, com que elcatalà ha passat de ser la llengua habi-tual del 46% dels enquestats a ser-honomés del 36%. El què dèiem: un idio-ma en retirada. En franca retirada.

C

Full de rutaMiquel Riera

Un idioma enretirada (i 2)

1any

Benestar Social destinaquasi 3 milions als ajuts, delsquals es beneficiaranmés de 13.000 infants iadolescents.

10anys

20anys

ETA marcar el seu 50èaniversari amb un atac contrala caserna de la Guàrdia Civil dela ciutat de Burgos, un edifici de14 plantes.

El govern estatal estudiaràportar les seleccions catalanesal Constitucional i instarà el COIi les federacions internacionalsa vetar Catalunya.

Beques d’estiu 50 anys matant SeleccionsTal diacomavui fa...

Diagonal, no alTramb Quan l’alcalde Hereu va vo-ler unir el Tram des de la plaçade Francesc Macià fins a laplaça de les Glòries Catalanes,la plataforma s’hi oposà ambcartes als mitjans de comuni-cació. En convocar el referèn-dum el 15 d’abril de 2010, esva animar els barcelonins avotar en contra de destrossarla Diagonal. El resultat va serel rebuig de la ciutadania alprojecte.

Després, l’alcalde Trias hi vafer obres que van durar dosanys. Ara ha quedat un pas-seig que no podem permetreque es destrueixi per un tram-via, quan ja hi passen autobu-sos dobles que transportenmilers d’usuaris.

Ara l’alcaldessa torna a par-lar del Tram. Aquesta platafor-ma s’oposa al pas del tramviaper la principal avinguda deBarcelona. Organitzem unaforta oposició per tal que es

respecti el referèndum. Si cal,que en convoquin un altre.

Des d’aquí faig una cridaper demanar la vostra col·la-boració en l’organització de laGran Plataforma per Barcelo-na.

Adhesions: diagonal.noal-tram@gmail.comALBERT PONS I TORRENTS, dePlataforma per BarcelonaBarcelona

Una missa enportuguès a casanostrab Aquest estiu he descobertuna missa en llengua portu-guesa a la barcelonina basílicade Sant Josep Oriol. Hi acu-deixen persones portuguesesi brasileres. S’ha de dir que elportuguès és un idioma moltmusical. Fa goig sentir elscants interpretats per homes idones d’aquells països. El po-ble que assisteix a la missaparticipa en aquesta celebra-ció eucarística amb una litúr-

gia acurada i amb un cele-brant que és un bon comuni-cador. Són dos dies a la set-mana i com que, en el meucas, era la primera vegada quehi acudia em van passar el mi-cròfon al final de la missa per-què digués unes paraules.Vaig dir: “El grup que ha can-tat ho ha fet molt bé i els quetocaven instruments tambés’han lluït.”

M’ha cridat l’atenció la de-voció d’aquests portuguesos ibrasilers participant a la missaen portuguès. És una missamolt participada, amb bonasintonia entre les persones.Crec que les misses ambaquesta qualitat litúrgica con-viden la gent a anar a l’esglé-sia. Són misses amb ritme, noavorrides, molt animades ique no es fan llargues. O siguique llarga vida a aquesta mis-sa en portuguès que és moltmusical, atractiva simpàtica,Endavant!JOAQUIM RENOM I BLANCH Badalona (Barcelonès)

L’Estat opressor i lanació oprimida,dedicat al Sr.Sánchezb La meva llengua no la vaigaprendre a escola, on eraprohibida. Tampoc hi vaigaprendre la història de lameva pàtria, ni la seva litera-tura, també prohibides iocultades, com si no existis-sin. I, volent-me fer creureque eren les meves, m’ense-nyaren la llengua castellana ila història d’España. És a dir,em volien fer espanyola. Iara, mentre nega que Espa-nya sigui un estat opressor iCatalunya una nació oprimi-da, tenen a la presó els nos-tres líders i representants le-gítims i encara pretén queno són presos polítics. Quèsón, m’ho vol dir?... i què haestat Espanya per a Catalu-nya sinó un estat opressor?MONTSERRAT PAGÈS I PARETASBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

“Ens enganyemevitant la por al’escalfament globala còpia de situar-nel’impacte més enllàde la nostra vida

Don’t even think about it!, GeorgeMarshall ens explica alguns delsfactors que han contribuït a silen-

ciar o minimitzar l’escalfament global.D’una banda, l’escalfament global és unproblema que s’han apropiat els movi-ments ecologistes: és lògic, conseqüent iinevitable que en facin una de les seves (o“la”) prioritats, però el problema és que hiha amplis sectors de la població que, permotius diversos, tenen urticària als eco-logistes i a les posicions polítiques que re-presenten i, per extensió, a les causes quedefensen. Aquesta repulsió representaque tots aquests sectors es senten total-ment alienats d’un problema que ja no ésseu, sinó “dels ecologistes”. Els governs iles empreses es varen fregar les mansperquè el problema deixava de ser centralper a la vida política, i passava a ser unproblema d’ecologistes, debatut en fò-rums ecologistes i legislat per lleis am-bientals, cosa que permetia a gran part dela població convertir-ho en un problemaperifèric, del qual es preocuparien quanhaguessin resolt els problemes realmentpunyents del dia a dia, com l’economia, lafeina, el crim, etc. Per la seva banda, els

A polítics han organitzat una xarxa enor-me d’institucions, trobades i tractats,que l’únic resultat tangible que semblentenir és la seva autoperpetuació en eltemps. Es creen tractats innecessària-ment complexos i processos que no es po-den implementar, per tal que sembli quees fan coses, mentre s’evita deliberada-ment fer res que tingui un impacte real.

ALHORA, SEMBLARIA que el fet de tenir fillshauria de ser un dels principals catalitza-dors per a l’acció. Al capdavall, ells seranels que en rebran el ple impacte. Però, pa-radoxalment, estudis multinacionals

mostren que les famílies amb fills tenenmenys tendència a pensar que l’escalfa-ment global és real, o a parlar-ne. La lògi-ca suggereix que tots els biaixos de per-cepció per a evitar l’ansietat i la por es-mentats en articles previs, es mobilitzende forma amplificada quan hom té fills: eldesig que tinguin el millor futur possibleens impel·leix a voler veure’l de forma op-timista.

FINALMENT, LA TEORIA de la gestió del terrora la mort de l’antropòleg Ernest Becker,recolzada per més de tres-cents experi-ments, diu que, quan a algú se’l fa cons-cient de la seva mort, immediatament ra-cionalitza l’amenaça, sovint negant el pe-rill o la seva proximitat. Basant-se enaquesta teoria, Dickinson, professora deneurociència de la Cornell University,suggereix que moltes de les respostes es-tàndard davant de l’escalfament global(negació, situar els impactes en un futurllunyà, etc.), són totes consistents ambles nostres respostes al temor a la mort:podem evitar la por a l’escalfament globala còpia de situar-ne l’impacte més enllàde la nostra vida.

Cesc Batlle. Enginyer industrial. MBA

La por i altres obstaclesTribuna

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 2019

Joan Mena, PORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ

“Iceta ha de decidir si vol ballar amb la dreta de Cs i Riverao si vol un acord de govern amb Unides Podem”

La frase del dia

quests dies depactes nonats i

d’investidures en pro-cés en què ens hementretingut amb lesanàlisis sobre la políti-

ca espanyola, hem passat per alt quehabitualment les fem a partir d’unmarc teòric que no es correspon exac-tament amb la realitat: partim del su-pòsit que el context absolut és un sis-tema democràtic, quan els dèficits quearrossega són tan considerables quealteren substancialment la seva funcióteòrica i posen en qüestió que merei-xin aquesta qualificació.

D’una banda, perquè la capacitat dedecisió de la ciutadania no és ni lliureni completa, ja que no té la possibilitatde triar el règim constitucional ambquè es vol governar. És clar que la vatenir (relativament) l’any 1978, peròquaranta anys més tard ja no pot con-tradir, ni modificar, ni revisar res delque llavors va quedar “atado y bienatado” per les mans que tenien l’Estatsubjecte amb les seves regnes.

I de l’altra, perquè la instrumentalit-zació del sistema de partits tampoc noes produeix a favor de l’expressió de lavoluntat popular sinó a favor de la dis-puta de quotes de poder a les estruc-tures de l’Estat. A l’hora d’observaraquesta disputa no podem caure en laingenuïtat de pensar que allò que la re-geix són paràmetres relacionats ambideologies i matisos de dretes o d’es-querres: són interessos que concilienel control econòmic de la nostra socie-tat i el manteniment de l’statu quo deles institucions que li donen cobertura.Això explica que els partits que hantingut responsabilitats de govern al’Estat espanyol (PP i PSOE) s’assem-blin tant o que Pedro Sánchez apostiper un pacte de govern que tingui mésa veure amb l’immobilisme que ambles esquerres.

A

De set en setEnric Serra

Partits d’estat

“Ens preguntemsi hi ha en l’àmbitde l’esportinstànciesinternacionals ambcapacitat per definirnormes, regles i perreafirmar els valors iuna ètica sense lesquals la comunitatesportiva deixariad’existir com a tal.¿Quins són elslímits, les fronteresque no es poden, encap cas, creuar?

esport de masses està plena-ment inserit en la lògica del’espectacle, del mercat i de

l’audiència. Els consumidors volenmés espectacle, més novetats, mésrècords. La continuïtat avorreix. Laresultant d’aquesta lògica és un cosque delecta milers d’espectadorsmitjançant la seva activitat. Els es-portistes d’elit són admirats i imi-tats. Esdevenen, així, models socialsi arquetips.

ELS ESCENARIS de la pràctica esporti-va, com els gimnasos, els estadis i elscentres d’alt rendiment, s’estan con-vertint en temples de la competitivi-tat, en santuaris en els quals es mo-dela el cos a canvi d’una gran peni-tència. Les esglésies es buiden, peròaquests nous temples estan plens avessar i els seus feligresos estan dis-posats a grans sacrificis físics i eco-nòmics per assolir els seus reptes es-portius.

AQUESTS NOUS TEMPLES del cos són en-torns extraordinàriament sofisti-cats des del punt de vista tecnològic.El consumidor cerca treballar deter-minats músculs i assolir determina-des marques. És exigent i tenaç i es-tà disposat a fer grans sacrificis perassolir els seus objectius.

EL RENDIMENT d’un atleta depèn demolts factors, però el més decisiu ésel seu entrenament. Amb tot, fins itot el millor entrenament possibleno és capaç de modificar les sevespròpies limitacions connaturals.Aquí és on entra en joc el concepte derendiment superior mitjançant l’úsde les biotecnologies, de fàrmacs i demodificacions genètiques específi-ques que permetin una millora físi-ca, especialment a nivell muscular.

LA DISJUNTIVA, però, no és excloent.

L’ Hi pot haver modificació genètica icultura de l’esforç i del sacrifici.Amb tot, el resultat no és el mateix,ni tampoc el punt de partença ésigual per a un atleta que assumeix laseva naturalesa i un altre que ha es-

tat modificat genèticament. L’emer-gència d’un atleta biònic i robòticque, gràcies a la implementació dexips informàtics pugui perfeccionarla seva disciplina, és una qüestió queafecta els fonaments de l’esport i del’olimpisme modern, tal com el vaconcebre el baró Pierre de Coubertin(1863-1937), fundador dels JocsOlímpics moderns.

S’ESTÀ PRODUINT una gran metamor-fosi en el món de l’esport. La religiócivil que havia imaginat el baró, Pier-re de Coubertin, s’està convertint enun espectacle de masses que mou xi-fres astronòmiques i que, sovint, esconverteix en el nou opi del poble. Latendència és visible: màxim rendi-ment, màxim espectacle, màximaaudiència. La tecnologia aliada al cosde l’atleta produeix aquests efectes.

L’EMERGÈNCIA de l’atleta biònic és jaun fet i no una ficció literària. Totempeny al seu naixement. El desigde no ser esclau dels avatars de la na-turalesa, la glorificació del primerlloc, la pressió per millorar sempre,la necessitat d’emular els grans cam-pions, de ser reconegut per la comu-nitat, per les masses, són factors queempenyen cap al naixement de l’atle-ta biònic.

ENFRONT DE TOTS aquests desafia-ments, ens preguntem si hi ha enl’àmbit de l’esport instàncies inter-nacionals amb capacitat per definirnormes, regles i per reafirmar els va-lors i una ètica sense les quals la co-munitat esportiva deixaria d’existircom a tal. ¿Quins són els límits?¿Quines són les fronteres que no espoden, en cap cas, creuar? ¿Qui lesha de fixar? Tot aquest munt d’inter-rogants ens traslladen a un horitzómés ample i més vast: la defensa dela humanitat de l’humà.

Francesc Torralba. Director de la Càtedra Ethos de la URL

Espectacle i rendimentTribuna

SísifJordiSoler

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 201910 | Nacional |

El president Quim Torrano pagarà les tres multesper 8.500 euros imposa-des per la Junta ElectoralCentral (JEC), un àrbitreelectoral que ell veu com a“censor i repressor”. LaGeneralitat recorrerà con-tra les multes –sobre la de-

cisió de no retirar els llaçosgrocs dels edificis oficialsen període electoral, sobreel discurs de la diada deSant Jordi, i sobre la cartaals funcionaris–, però Tor-ra va més enllà. “Ja avançoque no penso pagar-les”,avisa tot posant en qüestióla llibertat d’expressió al’Estat espanyol.

Fidel al seu ocultisme,

la JEC es va reunir i vaacordar les tres multes el22 de juliol, però no va serfins al dia d’ahir, set diesmés tard, que les va donara conèixer. A la galeria gò-tica del Palau de la Gene-ralitat, Torra prometia nocedir. “Sempre que es cas-tigui la llibertat d’expres-sió, nosaltres la tornarema exercir”, va apuntar.

“Cada dret negat tornarà aser exercit”, va reblar.

Torra manté l’opinióque motiva les sancions dela JEC: “Em reitero que el155 va ser nefast, i que sí,hi ha presos i exiliats.”Dues de les multes són perla carta enviada als funcio-naris per Sant Jordi i eldiscurs en què va qualifi-car de “nefast” l’article155 i va recordar els “pre-sos i exiliats polítics”. En elcas de desobediència permantenir el llaç groc, la fis-calia de Catalunya dema-na un any i vuit mesos d’in-habilitació i 30.000 eurosde multa a Torra. ■

Torra no pagarà els 8.500euros de multes de la JECDavid PortabellaMADRID

El cartell amb el llaç groc al balcó de la Generalitat va ser elmotiu d’una de les tres multes de la JEC ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

El Tribunal Superior deJustícia de Catalunya(TSJC) ha rebutjat per undefecte de forma paralit-zar de manera provisionall’activitat de les delega-cions de la Generalitat aBerlín, Londres i Ginebratal com a principis de juliolli havia reclamat el Minis-teri d’Afers Estrangers, através de l’Advocacia del’Estat. La secció cinquenade la sala contenciosa deltribunal, que no ha entrata valorar el fons de la qües-tió, sobre el qual encaras’haurà de pronunciar,sosté que la mesura caute-lar sol·licitada és “extem-porània” perquè no va serplantejada en la fase pro-cessal que corresponia, ésa dir, ni quan va presentarel recurs contra el decretdel govern del juny del2018 per a la reoberturade les delegacions a Ale-manya, el Regne Unit, Su-ïssa, els Estats Units, Ità-lia i França, ni quan va for-malitzar l’escrit de la de-manda, el gener passat.L’acta judicial recorda, amés, que el decret es vatramitar d’acord amb elque estableix la normativasobre procediment de lesadministracions públi-ques de Catalunya.

Fa unes setmanes, elministeri havia reclamat

el tancament d’aquestestres delegacions en con-cret perquè entenia queestan duent a terme “ambsingular intensitat” feinesa favor del procés sobira-nista, i hi afegia com a jus-tificació un polèmic infor-me sobre les seves activi-tats que el govern va bate-jar com a Borrellgate, jaque va emprar en algunscasos tècniques d’espio-natge sobre actes i conver-ses privades, que ja han es-tat denunciades als res-pectius consolats estran-gers que també hi van te-nir càrrecs afectats. L’Ad-

vocacia de l’Estat argu-mentava que les delega-cions estan “contravenintde manera evident amb laseva activitat, entre d’al-tres, un títol competenciali exclusiu de l’Estat comsón les relacions interna-cionals”, que seria “el lí-mit” de l’acció exterior deles comunitats. Per al mi-nisteri, el restabliment deles oficines persegueix un“fi inconstitucional com ésla creació d’una estructurad’estat, al servei d’un pro-jecte de transició nacionalde caràcter secessionistainconstitucional”, fet que

causa “un greu perjudiciper a la política exteriord’Espanya”. Fonts del mi-nisteri ja van avançar ahira Efe que estudien la possi-bilitat de presentar recursa la decisió del TJSC.

Afany de destruccióEl govern, en canvi, hi vareaccionar amb satisfac-ció. “És un revés jurídic se-riós contra les obsessionsde Josep Borrell, inclòsl’escàndol d’espionatge as-sociat per fomentar la pe-tició de les cautelars”, sub-ratllava el conseller d’Ac-ció Exterior, Alfred Bosch,després de reunir-se d’ur-gència amb el presidentQuim Torra per analitzarl’acta judicial. “La interlo-cutòria demostra que, da-vant l’afany de destruir,preval l’afany del governper construir una acció ex-terior legal, legítima i ne-cessària”, resumia el con-seller, que denunciava la“intencionalitat política”de la petició de tanca-ment, i constatava que,si s’ha presentat fora detemps només ha estat perpoder espiar els delegats,fet que demostra que “noobeïa al procés legal, sinóal polític”. Bosch, que des-tacava la feina “impecablei contra rellotge” dels ser-veis jurídics, refermavaque, tot i l’intent d’obsta-culització de Borrell, lesoficines continuaran tre-ballant amb normalitat.

El seu predecessor i res-ponsable l’any passat de lareobertura, Ernest Mara-gall, també subratllava a laxarxa que “per una vegadaels fets reals i la raó demo-cràtica s’imposen a l’ob-sessió persecutòria” deBorrell, i animava les dele-gacions a seguir: “Les re-cuperades, les noves i lesfutures, moltes més, queaniran obrint”, incidia. ■

Ò. PalauBARCELONA

El TSJC denega el tancamentcautelar de les delegacionsa Rebutja, per defectes de forma, la mesura provisional que reclamava el Ministeri d’Afers Estrangers perparalitzar les de Berlín, Londres i Ginebra a Bosch ho veu com un “revés jurídic” a l’“obsessió” de Borrell

El vicepresident Pere Arago-nès va allargar la mà, ahir aCatalunya Ràdio, a comunsi socialistes per “caminarjunts” en aquesta “majoriaampliada” per poder aprovarel pressupost del 2020, quea l’octubre portarà al Parla-ment, i fins i tot va reptar elPSC, que té una “excel·lentoportunitat d’ajudar” fenttambé que Madrid “porti jaels diners que deu en matèriade recaptació”. Aragonès, queen el congrés d’ERC al se-

El president Torra i el conseller Bosch van acollir amb satisfacció la denegació del tancament cautelar de delegacions ■ ACN

tembre aspirarà al càrrec decoordinador nacional, de no-va creació, va esquivar “avan-çar cap debat” sobre l’opcióde ser candidat a la Generali-tat, perquè qui ho ha de serés Oriol Junqueras, almenysmentre no l’inhabilitin. Se-gons ell, el seu partit no hatornat “al vell autonomismede CiU” arran de l’abstencióen la investidura de Sánchez.“Volem provocar un escenaride diàleg i de negociació ambl’Estat”, justificava.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Aragonès insta el PSC a “ajudar”

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 2019

1190

01-1

2137

52Q

El Ministeri de l’Interioren època del govern de Ma-riano Rajoy hauria pagatamb fons reservats a talpsdins del cos dels Mossosd’Esquadra perquè infor-messin de les maniobresdels comandaments perimpulsar el procés inde-pendentista de la Genera-litat. Així consta en la in-formació que va publicarahir El Mundo arran de ladesclassificació dels paga-ments de fons reservatsque va fer la Policía Nacio-nal, autoritzats per la di-

recció adjunta operativa(DAO) i la secretaria d’es-tat, que l’actual executiuespanyol ha enviat a l’Au-diencia Nacional per a lainstrucció del cas Kitchen,vinculat a les activitats del’excomissari Villarejo per

espiar i robar documenta-ció a l’extresorer del PPLuis Bárcenas.

Segons el diari, i mal-grat no tenir res a veureamb el cas de la instrucciójudicial, tenen molta docu-mentació i fonts d’anticsdispositius policials quecertifiquen la sortida dediners sota l’epígraf deMossos per pagar aquestsconfidents. A més, tambéinformen que ha desclas-sificat abonaments per va-lor de 40.000 euros fins al2015 relacionats amb elsdispositius de seguimentspolicials a agents dels Mos-sos que, segons Interior,

s’havien dedicat a espiar,entre d’altres, l’exminis-tre de l’Interior del PP Jor-ge Fernández Díaz.

Mentre que part delssindicats dels Mossos pre-ferien ahir no fer valora-cions perquè no tenien lacertesa que fos una reali-tat i ja havien viscut cir-cumstàncies semblants, a

banda de no circumscriu-re’s a reivindicacions pro-fessionals i laborals, sí queen va parlar el vicepresi-dent del govern, Pere Ara-gonès, a Catalunya Ràdio,per lamentar la “campa-nya de desgast” contra elcos dels Mossos d’Esqua-dra i en va defensar la pro-fessionalitat. Aragonès va

dir que no li sorprenia lainformació perquè l’Estatespanyol “acaba correntmés per les clavegueresque pels parlaments”, i vaafegir-hi que estan acostu-mats a les pràctiques“d’intentar llençar-nosporqueria” fabricant pro-ves falses contra l’inde-pendentisme. ■

a ‘El Mundo’ revela que consta en la informació quel’executiu ha enviat a l’Audiencia Nacional per un altre cas

J.A.BARCELONA

Sospita de talps enels Mossos pagatsamb fons reservats

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Estem acostumats aun Estat que corremés per lesclavegueres que pelsparlaments”Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

Agents dels Mossos, durant el referèndum de l’1-O del 2017 ■ E. MAGRE

EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 201912 | Nacional |

Maria PalauESPARREGUERA

l PSC s’ha tornat a fer fort a Es-parreguera. En les eleccions del2015, Eduard Rivas va obrir el ca-mí de la recuperació d’una força

política que s’havia anat esfondrant comun castell de cartes. En aquests últims,de comicis, els ciutadans han revalidat elseu projecte amb una pluja de vots quel’han deixat a dos regidors de la majoriaabsoluta.

Sorprès?Uns resultats com aquests feia moltsanys que no els trèiem a nivell municipal.Després de la fi de l’època postdictadurade les grans majories absolutes dels pri-mers alcaldes democràtics, els socialistesd’Esparreguera vam patir una desfeta el2011: vam passar de vuit a dos regidors.El passat mandat vam poder començar aremuntar i vam obtenir-ne sis. I ara nou.I no, no m’ho esperava. Estic aclaparat.

Però a què atribueix aquest bon desen-llaç, a mèrits propis o al creixement delsocialisme a tot l’Estat?Jo crec que hi han influït les dues coses.A nivell general, el nostre partit, desprésd’haver fet una travessia al desert, ha re-but una onada a favor, i això ajuda, ésclar. Però al mateix temps, si analitzemcas per cas, s’ha premiat la gestió d’alcal-des que han prioritzat molt el contacteproper. I aquesta va ser una de les nos-

Etres banderes en el passat mandat. Elnostre lema el 2015 era Obrim Esparre-guera. Havíem tingut dos mandats moltdifícils, amb grans dificultats de diàlegpolític que es va traduir en una faltad’apropament a la ciutadania.

Han renovat el pacte amb Esparregueraen Comú [abans Iniciativa], que aportaaquests dos regidors que garanteixen lamajoria absoluta. Com ha viscut el de-bat de les aliances dites naturals i anti-naturals en altres municipis?Els partits fem un mal favor amb els titu-lars que donem. La gent vota un ple queescull un alcalde i, per tant, totes lesaliances són legítimes i lícites, i el quemai hauria de passar és el que ha passata Barcelona, amb grans crítiques que in-clús han vorejat la qüestió més personal.La política municipal està patint una mi-metització de la política nacional. I aixòés un problema dels partits, o de segonsquins partits, perquè és impossible fer elmateix discurs al Parlament que en unAjuntament. Les lògiques són diferents.Els projectes locals han de tendir a unir-nos, no a separar-nos. És absurd haverd’aprovar un conveni o una iniciativad’inversió d’un equipament nou i que esfacin discursos de blocs que són artifi-cials. No existeixen en la política munici-pal, només es fan per donar sortida a l’al-taveu del discurs nacional. Són procla-mes buides, de confrontació.

Vol dir que s’ha erosionat, la políticamunicipal?

Quan vam sortir de la dictadura, hi haviaun país per fer i tot sumava. Tant erenles sigles, l’interès públic era primer. I ai-xò s’està perdent, sí. I jo m’ho miro ambpena.

Durant la campanya va confessar que laseva ambició era fer un govern amplid’esquerres, progressista i catalanista.Hauria arribat a acords amb més grups itot, entenc?Jo soc molt utòpic. Si em demanes quinseria el meu govern ideal, et diria el quet’acabo de dir: el que ja s’havia fet en elsprimers ajuntaments democràtics. Hihavia un alcalde o una alcaldessa del par-tit X i persones d’altres partits duien car-teres perquè es considerava que eren elsmillors que les podien dur. Què passaara? Que la lògica freda de partits no fa-cilita aquests governs més amplis.

S’identifica amb el que alguns anome-nen les restes del sector catalanista del

PSC, on se l’acostuma a adscriure a vos-tè?Reconec el PSC com una força catalanis-ta des de la seva gènesi. Tot el partit. En-tenent, però, les etiquetes que històrica-ment s’han associat per classificar dife-rents sensibilitats, és injust negar que elsocialisme català, globalment, al llarg detota la seva existència, ha volgut repre-sentar el catalanisme popular i la idea deCatalunya com un sol poble. Dit això,tinc els meus referents polítics i perso-nals i des d’aquesta vessant m’identificoplenament en les idees, però sobretot enl’honestedat de la trajectòria de RaimonObiols, de qui he après molt al llarg delsanys. Però personalment també soc he-reu i he après molt de companys i alcal-des socialistes del Baix Llobregat. Unabarreja curiosa i interessant, atenent-nos a la pròpia història interna del PSC.

Què entén per catalanisme?Defensar els interessos de Catalunya.

XOC “La política municipal està patint una mimetitzacióde la política nacional” PACTES “La lògica freda departits no facilita governs més amplis” JUDICI “Nom’agrada veure el govern del meu país assegut als tribunals”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSESPARREGUERA

“El discursde blocs ésartificial almón local”

JOSEP LOSADA

2015 2019

21R E G I D O R S

ICV-EUiA-E3

CiU2

Cs2CUP-PA

5PSC-CP6

PP1

AM-ERC-AM2

21R E G I D O R S

ERC-AM3

CUP-AMUNT2

EEC-ECG2

E20312

PSC-CP9

JUNTS1

Cs2

Eduard RivasAlcalde d’Esparreguera (PSC)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIMARTS, 30 DE JULIOL DEL 2019

Que no vol dir anar en contra de ningú,tot al contrari, implica buscar aliances.Jo l’entenc des d’una vessant molt àm-plia. Jordi Pujol deia que català és totaquell que viu i treballa a Catalunya ipenso que és una bona descripció perquètothom, o gairebé tothom, s’hi pot sentiridentificat. Avui el catalanisme ha aca-bat molt mal vist i tot es divideix en inde-pendentistes o unionistes. I ha quedatun gran buit: el de la gent que estimemCatalunya, que ens sentim catalans, ique no acceptem aquesta concepció bi-nària del país. Hi ha un camp mitjà moltampli en què ens podem sentir còmodesmolta gent del país.

En el seu discurs d’investidura va dir:“Som i serem un sol poble, no volem ques’etiqueti a ningú”.I que ningú quedi enrere, també vaig dir.Els 21 regidors que formem el consistorihem de prioritzar el bé comú, que és elnostre municipi, i tots ens hem de res-

pectar, perquè tots representem unapart del poble. Tenim la responsabilitatcom a Ajuntament de generar cohesiósocial. Hem de ser generadors de convi-vència, no de problemes. És elemental,però s’ha de dir en un moment en què es-tà tan de moda etiquetar bons i dolents.

Com va viure l’1-O?Van ser, i ho continuen sent, uns mo-ments complexos, de falta de solucionspolítiques a problemes que són polítics.Fins que no s’encarrilin on s’han d’encar-rilar tindrem aquesta situació estranyaen la política catalana. Durant els plensdel 6 i 7 de setembre, em feia creus ques’aprovessin unes lleis amb majories sim-ples. La política catalana la fem des del’emoció, i això és perillós. L’1-O voliasimbolitzar les ganes d’un poble que vol,que volem, votar, però errem en les for-mes. Es va pagar un preu molt alt, la des-cohesió al país, i això és el que un gover-nant no ha de permetre mai que passi.

Recordo la carta del president Torra queels alcaldes vam rebre per fax una mati-nada en què ens demanava que poséssima disposició els espais electorals. Qui or-ganitza els espais electorals en un Ajun-tament no és l’alcalde, és el secretari.Aquí s’han confós moltes coses. Ho vaigviure, doncs, amb tristor: què estemfent?, em deia. I, és clar, sense deixar depensar ni un moment en el poble d’Es-parreguera.

Patia per si venien les forces policials aatonyinar els veïns?Per sort, aquí no hi va haver cap ensurtcom en pobles veïns com Sant EsteveSesrovires. Va ser angoixant. Ho vaig co-mençar a viure amb neguit quan vaigveure les lamentables imatges que apa-reixien a les televisions. Els alcaldes de lazona vam estar coordinats per veure quèhavíem de fer si això anava a més i perreclamar, en aquest cas al meu partit,que parlessin amb algú que fes parar tot

allò. Estàvem tots molt espantats.

Què el va motivar a escriure una carta alrei (al qual, per cert, el consistori va de-clarar ‘persona non grata’) per recrimi-nar-li el seu discurs del 3 d’octubre?Intentant ser empàtic i entenent totesles posicions, incloent-hi el discurs i laposició del cap de l’Estat, en la seva al·lo-cució vaig trobar a faltar una reflexió a lanecessària reconciliació entre catalans.Per mi hi va mancar una apel·lació a l’es-perança de refer ponts i a retrobar-noscom a país basant-nos en l’entesa i eldiàleg.

I del procés judicial, quina opinió enté?No m’agrada veure el govern del

meu país assegut als tribunals. Nitampoc m’agrada veure gent en presópreventiva per unes decisions que empoden agradar més o menys. Però mà-xim respecte a la justícia; l’hem de dei-xar treballar.

Quins són els seus projectes prioritarisper a aquest mandat?Tenim un problema estructural d’urba-nisme. Durant molts anys no es va plani-ficar. El nostre POUM és un text refósdel 1996 d’un pla d’origen del 1986. Pertant, antiquíssim. Parlem d’un poble quetenia 10.000 o 12.000 habitants i ara enté 22.000. Si a això hi sumem els vuitanys de tempestes polítiques, amb man-dats molt moguts (el del 2011-2015 te-níem el rècord a Espanya de grups polí-tics: nou i dos regidors no adscrits), hasigut molt difícil avançar. Encara tenimbarris, en origen punts disseminats, sen-se serveis essencials, d’il·luminació i declavegueram i tot, i això és una prioritatabsoluta. Tenim molta obra per fer, queno s’ha fet en 40 anys de democràcia, perdignificar la vila. També hem posat moltl’accent en matèria social, i això a pesarde les competències dels ajuntaments.Que no és la nostra obligació? La gent, sité un problema, ve aquí, no li expliquisque no és feina teva. Amb el canvi de go-vern que hi va haver el 2015, vam apujarmoltíssim les diferents partides. Espar-reguera va sortir en un informe com elsegon municipi de Catalunya i el setèd’Espanya en inversió social.

També s’ha compromès a fer una políti-ca cultural de més alta intensitat. Enquè es traduirà?Aquí es dona una paradoxa. La gent deCatalunya, i d’arreu, ens coneix per laPassió. I en canvi estem en un momentque per la crisi i per altres raons hi hauna mancança de lideratge municipalpel que fa la cultura. D’aquí que a la nos-tra llista hi vam sumar el compositorJuan Jurado, amb molta experiència, i livam encomanar aquesta missió: liderarde nou la cultura des de l’Ajuntament, nonomés la popular, amb una programacióatenta al teatre, a la poesia, al nostre lle-gat històric, perquè crec que Esparre-guera ha de retrobar orígens... Per exem-ple, tenim un projecte molt ambiciós pera un dels nostres patrimonis únics, la co-lònia Sedó. Hi ha molta feina a fer de re-cuperació, de dignificació, de reivindica-ció de tota la seva riquesa per al propi po-ble i de gestar estratègies per al turisme.Confiem que la Unió Europea ens puguiajudar a finançar-lo. ■

Té 35 anys, però, paradoxalment, és el mésveterà del ple. Acumula moltes hores de volen la política, i no només en la local. Elseu somni era fer relacions inter-nacionals, i el va fer realitat du-rant set anys treballant frec afrec al Parlament europeuamb Raimon Obiols, a quiconsidera el seu “mestre”. Éspolitòleg de formació. Sem-pre ho va tenir clar. Diu que depetit, quan a l’escola algunprofessor idealista pregunta-va a classe qui volia canviar elmón, no tardava a alçar la mà.“Jo.” Però la dimensió macromai va ocultar la micro. En pa-ral·lel a la seva feina a Brus-sel·les, la vida política del seumunicipi també el tenia ocupat.Per això, sent tan jove, és el mésvell. Es va estrenar de regidor el2007. Va tastar govern, però, a partirdel 2011, també oposició. Els socia-listes d’Esparreguera van patir unacrisi i en les eleccions del 2015 el vannomenar el seu cap de llista.Malalt de les noves tecnologies, amantde la lectura, de la música i, sobretot, deviatjar (aquest estiu se’n va al Canadàamb tota la seva família, dos fills molt pe-tits inclosos). Si té ambició per escalar po-sicions en el partit, ho dissimula prou bé.“Estic molt a gust on soc.”

Amor per la política: ésel més veterà del ple...i només té 35 anys

❝És impossible fer el mateixdiscurs al Parlament queen un Ajuntament. Això ésun problema dels partits, ode segons quins partits

❝El socialisme català, en laseva globalitat, al llarg detota la seva existència, havolgut representar elcatalanisme popular

L’1-O volia simbolitzar lesganes d’un poble que vol,que volem, votar, peròerrem en les formes. Es vapagar un preu molt alt

❝