Dinar  campestre     Edouard  Manet  

Documentació  de  l’obra  

Títol:  Le  déjeuner  sur  l’herbe  (‘Dinar  campestre’).    Autor:  Édouard  Manet  (1832  –  1883).  Cronologia:  1863.    Es:l:  realisme-­‐impressionisme.  Tema:  escena  costumista  o  de  gènere.  Tècnica:  oli.    Suport:  tela.    Dimensions:  208  cm  x  264  cm.    Localització  actual:  Musée  d’Orsay,  París.  

Després   de   la   revolució   burgesa   del   848   es   proclamà   la  Segona  República   Francesa,   que   presidí  Lluís  Napoleó  Bonaparte,  nebot  de  Napoleó.  Pel  novembre  del  85,  Lluís  Napoleó  restaurà  l’Imperi  i  adoptà  el  nom  de  Napoleó  III.  La  major  part  dels  francesos  van  raXficar  el  nou  règim  en  un  plebiscit,  per  por  de  nous  moviments  revolucionaris.  L’Església  i  la  gran  burgesia  esdevingueren  els  principals  pilars  del  règim  imperial.  A  parXr  de  llavors  s’inicià  una  etapa  caracteritzada  per:  –  L’obsessió  de  Napoleó  III  per  les  obres  públiques,  que  va  comportar  la  creació  de  molts  llocs  de  treball  i  el  suport  de  la  classe  obrera  al  règim.  Es  construïren  ferrocarrils  i  carreteres,  s’introduí  el  telègraf  i  la  navegació  a  vapor,  i  es  remodelà  urbanís:cament  París  sota  la  supervisió  de  Georges-­‐Eugène  Haussmann.  Els  estrets  carrerons  medievals  es  veieren  subsXtuïts  per  amples  avingudes   i  bulevards,  que  es  converXren  en  els  grans  eixos  de  comunicació  de   la  ciutat.  Baudelaire,  amic  de  Manet,  animava  els  arXstes  a  representar  «l’heroisme  de  la  vida  moderna»,  d’acord  amb  l’esperit  emprenedor  del  sobirà.  –  El  creixement  de  la  indústria  tèx:l  i  siderúrgica,  que  contribuí  al  creixement  urbà.    –   El   nacionalisme,   basat   en   l’Estat   i   al   servei   de   la   conversió   de   França   en   una   potència  internacional  i  colonial,  que  portà  el  país  a  intervenir  en  guerres  internacionals.  Es  tracta  del  mateix  nacionalisme  que  donà  suport  a  la  unificació  italiana  davant  la  influència  austríaca  al  país.  Tot   un   seguit   d’errors,   però,   van   fer   augmentar   l’oposició   a   l’emperador   dins   del   país.   I,   per  neutralitzar-­‐la,  Napoleó   III  pensà  que  una  guerra  victoriosa  contra  Prússia   retornaria  el  presXgi  a  l’Imperi.  La  derrota  de  França  comportà  l’enderrocament  de  Napoleó  III  i  la  proclamació  de  la  Ter-­‐  cera  República  (870),  i  provocà  l’esclat  de  la  Comuna  de  París  (87).    

Context  històric  

ANÀLIS  FORMAL  Elements  plàs:cs  

La  paleta  de  Manet,  malgrat  que  es  va  anar  fent  més  clara  amb  el  pas  del  temps,  mai  no  va  assolir  els  tons  vibrants  de  l’impressionisme.  La  pinzellada  és  fluida.  Per   a   l’autor,   l’important   d’aquesta   obra   són   els  aspectes   plàs:cs;   el   tema   serveix   d’excusa   per   al  desenvolupament  pictòric.  Insisteix  en  la  llum  com  a  determinant  del  color.  Redueix   els   personatges   i   els   moXus   de   la   natura   a  zones   planes   i   simplificades   de   colors   purs.   No   fa  servir   el   clarobscur,   sinó   que   es   limita   a   establir  variacions   respecte   a   la   llum   absorbida   o   reflecXda.  Les   ombres   són,   doncs,   taques   de   color  superposades.  La  gradació  cromà:ca,  com  també  les  línies  dels  contorns,  desapareix.  

ANÀLIS  FORMAL  Elements  plàs:cs  

Estableix  una  relació  entre  totes  les  taques  de  color,  que   s’influeixen   mútuament,   però   no   aplica   la   llei  dels   contrastos   cromàXcs,   que   faran   servir   els  impressionistes.  En   el   conjunt   del   quadre   predominen   els   colors  verds,  acompanyats  de  blaus,  negres,  blancs  i  ocres.  Manet  fa  un  tractament  del  color  i  de  la  perspec:va  allunyat  dels  models  establerts.    Els  temes,  inspirats  en  la  vida  contemporània,  són  un  reflex  del  món  que  l’envolta.  Però  la  seva  mirada  és  distant   i   analí:ca,   deixa   de   banda   aspectes  sen:mentals  o  moralitzants,   i   posa   l’atenció  en   les  possibilitats  plàs:ques  i  estè:ques.  

ANÀLIS  FORMAL  Composició  

El   primer   que   ens   crida   l’atenció   és   que  les   diferents   parts   del   quadre   no   estan  interrelacionades.  En   primer   terme,   Manet   –un   excel·∙lent  pintor   de   natures   mortes–   posa   una  cistella   bolcada   sobre   el   ves:t   de   la  model,  amb  les  restes  del  dinar.  Aquesta  representació  consXtueix,  per  si  mateixa,  una  mena  de  quadre  dins  del  quadre.  El  contrast   entre   els   colors   càlids   de   la  fruita,  el  pa   i   la   cistella   i   la   fredor  del   to  del   vesXt,   ens   porta   a   fixar-­‐nos  especialment  en  aquesta  part.  La   crí:ca   no   va   entendre   que   Manet  atorgués   la   mateixa   importància   als  objectes  que  a  les  persones.  

ANÀLIS  FORMAL  Composició  

Els  personatges  centrals  formen  una  composició  triangular.  La   dona   despullada   mira   l’espectador   d’una   manera  totalment   desinhibida,   mentre   que   el   personatge   situat   al  centre  del  grup  fixa   la  mirada  en  un  punt   indefinit.   L’home  de   la   nostra   dreta   estén   el   braç   perquè   es   troba   en   plena  dissertació.  Tanmateix,   les  figures  no  expressen  entre  elles  cap  mena  de  relació.  La   presència   d’una   segona   dona,   abillada   només   amb   una  combinació,   contribueix   a   fer   simètric   el   nombre   de  personatges;   és   un   recurs   que   permet   al   pintor  allargar   el  plans  de  l’obra  i  dirigir  la  mirada  de  l’espectador  cap  al  fons  lluminós,  on   s’obre  una  clariana  per  on  entren  els   raigs  de  sol.  

ANÀLIS  FORMAL  Es:l  

Manet   no   es   pot   considerar   un   pintor   impressionista.   Tanmateix,   els  impressionistes  sempre  el  van  veure  com  un  mestre.    Renoir  afirmava:  «Manet  era   per   a   nosaltres   tan   important   com   Cimabue   o   Giomo   per   als   italians   del  Renaixement».  Aquest  autor  es  caracteritza  per:    –  la  importància  que  atorga  a  la  llum;    –  la  re:cència  a  l’hora  de  sor:r  de  l’estudi  per  treballar  à  plein  air  –  la  renúncia  al  clarobscur  i  al  relleu;    –   una   gamma   cromà:ca   que   no   suprimeix   el   blanc,   el   negre   i   el   gris;   la  permanent  introducció  de  figures  en  el  paisatge;    –  el  tractament  de  temes  quo:dians;    –  la  influència  dels  gravats  japonesos,  que  començaven  a  circular  per  París  i  que  es  caracteritzaven  pels  colors  plans  i  simples;  

ANÀLIS  FORMAL  Es:l  

–  la  reinterpretació,  amb  un  es:l  propi,  de  temes  dels  grans  mestres,  com  Rafael  o  Ticià.  Els  experts  consideren  que   la  font   d’inspiració   de   l’obra   que   comentem   és   el   famós  Concert   campestre   de   Ticià   (inicialment   atribuït   a  Giorgione).   Tot   i   això,   la   composició   i   la   posició   de   les  figures   es   troben  més   inspirades   en  un   aiguafort   realitzat  per  Marco  Antonio  Raimondi  a  par:r  d’un  dibuix  de  Rafael.  Manet   despulla   el   tema   del   seu   significat   històric   i  mitològic  i  hi  encaixa  personatges  burgesos  contemporanis  (ni  la  crí:ca  ni  el  públic  no  li  ho  van  perdonar).    Manet   també   va   rebre   influències   de   Velázquez,   Murillo   i  Goya,  l’obra  dels  quals  va  conèixer  en  un  viatge  que  féu  per  Espanya   el   1865.   I,   al   seu   torn,   va   influir   en  molts   arXstes  posteriors,  entre  els  quals  destaca  Picasso.  

Concert   campestre ,   de   Ticià   (atribuït  inicialment  a  Giorgione).  

INTERPRETACIÓ  Con:ngut  i  significa:u  

El  1863,  Manet  presentà  en  el  Salon  de  París  la  que  havia  de  converXr-­‐se  en  la  seva  obra  més  polèmica:  Le  déjeuner  sur   l’herbe.  El  quadre  va  ser  rebutjat  pel  jurat,   però,   per   ordre   de   Napoleó   III,   s’exposà   en   el   Salon   des   Refusés,  inaugurat  el  5  de  maig  del  mateix  any.  

La  moral   hipòcrita   de   la   societat   del   Segon   Imperi  no   admeXa   un   nu   que   no   esXgués   «jus:ficat».  Contemplava   amb   admiració   la   figura   nua   d’El  naixement   de   Venus,   d’A.Cabanel,   perquè  representava   un   tema   mitològic,   però   no   podia  tolerar   la   nuesa   en   un   tema   que   mostrava  personatges  contemporanis.  

Segons  alguns  autors,   en  Le  déjeuner   sur   l’herbe,  Manet   fa  referència   a   una   acXvitat   quoXdiana   de   l’època:   la  pros:tució,  que,  en  aquell  moment,  tenia  com  a  escenari  el  Bois  de  Boulogne.  Aquest  fet  era  ben  conegut  a  París,  però  no  se’n  parlava   i,  no  cal  dir-­‐ho,  era  un  tema   indigne  de  ser  representat   en   una   obra   d’art.   Altres   autors,   però,  relacionen  l’escena  amb  els  banys  que  tenien  lloc  al  Sena,  a  prop  de  París,  també  habituals  a  l’època.  

INTERPRETACIÓ  Con:ngut  i  significa:u  

Victorine  Meurend,  model  i  amant  del  fotògraf  Felix  Nadar    i  model  preferida  de  Manet.  

Eugène  Manet,  germà  Del  pintor.  

Ferdinand  Leenhoff,  escultor  i    futur  cunyat  de  Manet,    

INTERPRETACIÓ  Funció  

Els   col·∙leccionistes   parisencs   interessats   a   comprar   un  quadre   inspeccionaven,   amb   especial   atenció,   la   part   del  darrere   de   l’obra.   Si   hi   descobrien   una   R,   perdien  automàXcament   l’interès   per   adquirir-­‐la.   Aquesta   marca  significava  que  havia  estat  rebutjada  en  el  Salon,  i,  per  tant,  no  li  atorgaven  cap  valor.    Per   a   qualsevol   arXsta   de   l’època,   doncs,   exposar   en   el  Salon   es   converXa   en   objec:u   primordial,   perquè   era  l’única  manera  de  fer-­‐se  un  nom  i  aconseguir  clients.  

ALTRES  OBRES  DE  L’AUTOR    Olympia  (1865).    El  pifre  (1866).    El  balcó  (1868-­‐1869).  

Olympia  (1865)    Extret  de:  CROSAS,  J.  Història  de  l’Art.    Castellnou  Edicions,  2010