DIPLOMÀTICA ALTMEDIEVAL

SISTEMA I TIPOLOGIES DOCUMENTALS

SEGLES VIII-IX

ELEMENTS CONTEXTUALS

• Sistema Jurídic: del tribut a la renda.• Sistema Legislatiu: Liber Iudicum.• Agents: Jutges i sacerdots.

SISTEMA JURÍDIC

• El segle VIII veu el progressiu declivi de l’estat visigòtic, arran de la conquesta musulmana d’Hispania entre el 711 i el 732.

• Les esctructures administratives, però, perviuen en el cas que la nova administració califal en veu la seva viabilitat.

• No hi ha una destrucció sistemàtica d’allò visigòtic. Els bisbats, per exemple, tenen continuïtat per ser l’estructura que en època visigòtica s’encarregava de la recaptació dels tributs.

SISTEMA JURÍDIC

• Manca una idea de sistema que, de manera potent, se sobreposi als canvis que viu el territori en aquest període.

• Conviuen tradicions diferents, malgrat que el model d’estat antic tingui similituds.

• La desaparició de la documentació d’aquest període no té perquè obeir a un període de nova oralitat. Canvien moltes coses en poc temps (en menys de 100 anys).

SISTEMA JURÍDIC

• Els bisbats continuen fins el període entre el 785 i el 810 en què pateixen una profunda transformació per part dels carolingis.

• L’antic model desapareix completament.• Es controlen els bisbats amb clergues carolíngis.• S’imposa una nova cultura escrita.• Els Carolingis no alliberen Catalunya dels

musulmans, els expulsen i imposen el seu poder.

SISTEMA JURÍDIC

• Entre el 801 (conquesta de Barcelona) i el 898 predominarà el domini carolingi.

• A finals del segle IX, Guifré el Pilós, comte disident, iniciarà un procés que permetrà la imposició del document escrit de nou, sobretot en l’àmbit privat.

• El nou document apareix completament transformat, en relació al visigòtic.

• A partir del 890 comença a aparèixer documentació original amb major quantitat.

SISTEMA LEGISLATIU

• Les Leges Wisigothorum havien estat en actiu a la Septimània fins a finals del segle VIII. També al territori de l’actual Catalunya.

• Les lleis visigòtiques i les carolíngies tenien orígens semblants: havien sintetitzat el Dret Romà amb el Dret Germànic.

• Els preceptes carolíngis s’inclouen en la legislació del territori, de forma preferent a la llei i al costum local. Per aquest motiu són els pocs exemples documentats del segle IX.

AGENTS

• Jutges i sacerdots, personatges que en època visigòtica gaudien de la potestat judicial, són els grans beneficiats del nou règim carolingi.

• Una manera fàcil d’aconseguir aliats és respectant aquestes persones, claus en la verificació de documents i testimonis.

• Per aquest motiu, malgrat introduir preceptes amb nova llei, es manté actiu el Liber Iudicum.

ELEMENTS FORMALS

• Tipologies: Preceptes.• Forma Física: el pergamí i escriptura carolina.• Forma Intel·lectual: pocs canvis, però decisius.

EXEMPLESComtats de Besalú, Girona, Empúries i Peralada

105 documents 12 originals

Comtats d’Osona i Manresa 46 documents 22 originals

Comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet

163 documents 2 originals

Comtat de Barcelona 34 documents 5 originals

Comtats d’Urgell, Cerdanya, Berga, Pallars i Ribargorça

En fase de recompte definitiu.

41 originals per poder estudiar amb deteniment sobre 348 (11’8%).

PRECEPTE

• El praeceptum és la disposició directament emanada pel rei franc a un destinatari. Té condició de document públic i és d’obligat compliment. És document dispositiu.

• L’auctoritas és un tipus de precepte dirigit a un col·lectiu no nominal.

• Ambdós són documents públics i demostren l’existència d’un poder públic més o menys constituït.

PERGAMÍ

• Segur? Es conserven poquíssims originals, la majoria són còpies posteriors.

• Potser el papir era un dels suports emprats.• L’escriptura carolina anirà substituint

l’escriptura visigòtica fins a finals del segle IX i principis del X al territori de la Marca Hispànica.

FORMULARI

• Imposició de la datació pels reis francs. • Es deixa de banda l’Era Hispànica i la datació pels reis

visigots.• El formulari visigòtic, més espontani i variat, es

transforma en un formulari molt més rígid, amb unes clàusules molt homogènies.

• S’aplica la signatura autògrafa amb signe (Sig+num).• Presència de testimonis que subscriuen amb signe.• La inspiració d’algunes clàusules protocolàries i

solemnes és la legislació visigòtica.

ELEMENTS ESSENCIALS

• Autenticitat: del document públic.• Fiabilitat: dubtosa.

AUTORITAT SOBIRANA

• La signatura o la intervenció autògrafa del rei en cada precepte.

• La intervenció mitjançant signes de part d’autors i testimonis, sota el control de l’escrivent.

• S’utilitzaven segells, però no en tenim cap testimoni a Catalunya.

CREDIBILITAT?

• Podem creure’ns els documents datables al segle IX, que s’han transmès a partir de còpies de segles molt posteriors?

• Període de molta incertesa i on les autoritats posteriors recorrien per a demostrar drets jurisdiccionals sobre elements patrimonials posteriors.

• Calen estudis molt profunds per creure fermament en notícies, suposicions de l’existència de documents, etc.

Comtats de Besalú, Girona, Empúries i Peralada

20 falsos 2 del segle VIII i 6 del segle IX

Comtats d’Osona i Manresa

22 falsos 9 del segle IX

Comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet

No detectats No detectats

Comtat de Barcelona

15 falsos 6 del segle IX

Comtats d’Urgell, Cerdanya, Berga, Pallars i Ribargorça

En fase de recompte definitiu (1 segur: dotalia de la Seu d’Urgell del 839).

25 falsos dels segles VIII i IX.

348 docs + 25 falsos = 372 docs (6,7 % són falsos)372 - 41 originals = 331 còpies (7,5 % són falsos) 372 – 41 – 46 d’Eixelada = 285 còpies (8’7% serien falsos)

RECURSOS

• http://www.ub.edu/contrataedium/intro.htm• http://www.fundacionoguera.com/