,, Núm:29 Juny 2006 Preu :3€

Amb el suport de

Caixa de Girona • • www.ca1xag1rona.es

REDACTORS

ESTHER BARTOLOMÉ

ALBA BAYÉS

CRISTINA 8AYÉS

QUIM BAYÉS

SARA BAYÉS

ANNA COMPANY

FINA COMPANY

JORDI COMPANY

JOSEP MARIA COMPANY

MARIA COMPANY

XAVIER FRANCO

ESTHER JOFRE

JUDITH JOFRE

ROSA MARIA MORET

ARNAU SIRVENT

TERESA TEI XIDOR

P. TEIXIDOR ELIAS

1 A MÉS

L'ESCDLA

EL FAR ACTIU

L'AMPA

PORTADA

FOTOGRAFIA CEDIDA PER

ESTHER JOFRE COMPANY

CONTRAPORTADA

FOTOGRAFIA CEDIDA CURS

2005-2006 DE

L 'ESCOLA DEL FAR

D'EMPORDA.

IMPRIMEIX

COPISTERIA ESTEVE

EDITA

ASSOCIACIÓ

ATALAJA

JUVENIL

AMB EL SLIPORT DE :

Amb la coHabolació de

1 Gener~itat de Cat~unya Departament de la Presidércia Secretarla General de Joventut 1

Dlputac ló deGirona

FINS BEN AVIAT ! !

COMENCEM AIXÍ EL NOSTRE OARRER EDITORIAL PERQUE ENS

AGRADARIA QUE REALMENT BEN AVIAT SORTÍS GENT NOVA AMB

GANES DE TORNAR A FER A(yUESTA REVISTA QUE AVUI SURT

PER ÚLTIMA VEGADA.

LA IL·LUSIÓ, L'EMPENTA INICIAL, LES IDEES DE TDTS ELS

MEMBRES DE L' ATALAIA .JA NO SÓN PROU PER A SEGUIR

ENDAVANT AMB AQUEST PRO.JECTE. SOM POCS, 1 L'ESFDRc;:

QUE CAL FER INDIVIDUALMENT PER A DUR A TERME LA REVISTA

ACABA ESSENT MASSA IMPDRTANT PERA PODER-NE GAUDIR.

SABEM QUE EL POBLE ÉS PETIT , QUE TDTA LA VIDA HA PASSAT

AIXO, QUE POCS HD FAN TOT, PERO ENS SAP GREU PENSAR

G;IUE EL MUNICIPI CREIX, QUE CADA VEGADA SDM MÉS PERO NO

HI HA INTERES EN COMPARTIR VIVENCIES I FER PDBLE EN UN

PRO.JECTE COM AG;IUEST.

MAi ENS HEM TANCAT A RES, TOT S'HA PUBLICAT, 1 HEM

AGRA"iT QUALSEVDL APORTACIÓ, PERO NO HEM REBUT PROU

PARTICIPACIÓ. 1 AIXO G;IUE L'HEM DEMANAT CADA VEGADA! NO

VDLEM RETREURE RES A NINGÚ, NDMÉS DEIXAR CLAR QUE SI

ES VOLEN FER COSES PEL NDSTRE POBLE, S'HAN DE FER

ENTRE TOTS.

NO VOLDRÍEM ACABAR, PERO, SENSE DONAR LES GRACIES A

L' A.JUNTAMENT, L'ESCOLA , L' A.M. P.A, L' ANTIGA COMISSIÓ DE

FESTES, EL FAR ACTIU, 1 A TOTA LA GENT QUE ENS HA

A.JUDAT. PERQUE RECONFORTA MOLT TREBALLAR PEL POBLE.

A NDSALTRES ENS HA ENCANTAT FER-HD DURANT TOT AQUEST

TEMPS. PERO ARA DEIXEM PAS A LES NOVES GENERACIDNS.

GRACIES A TOTS!.

L'ATALAIA.

Agenda Des de la Festa Mejor del passat mes de Novembre, de la que destacarem el 1

Concurs de Dibuix Infantil que va organitzar El Far Actiu , al poble s'han fet

moltes coses i tot seguit usen fem un pet it resum.

Els dies 4, 6, 8, 11 , 18, 25 i 26 de Desembr e i e ls dies l, 6 i 8 de Gener es varen

organitzar les tradicionals quines , i conc retam ent la del 18 la va organitzar

l'escola del Far pera receptar dine rs pera les activitats que organitza .

El dissabte 4 de man; es va ce lebrar el Carnestoltes que aquest any portava

com a novetat una rua pel poble i urbanitz acions i una desfilada - concurs de

disfresses al local social, segui t d 'un a xoc olatada.

El Casino Menestral Figuerenc va tornar a fer ús del local del nostre poble per a

organitzar el jo conegut FIGUERES FOLK, que aquest any va comptar amb la

presencia de Eliseo Parra el dio 1 l de mor e;, Maria del Mar Bonet el dio 18 de

more;, Joan Isaac el dio 24 de more; i, per concloure, El Pont d' Arcalís el dio 25

de more;.

El diumenge 2 d'abril, a benefici de la Fundació Internacional Josep Carreras

perla lluita contra la leucemia ~ es va orga nitzar una misa campera amb el cors

de la casa d' Andalusia de Figueres, seguida d'un Dinar de Germanor, i tota la

vetllada va ésser amenitzada per Joan Bram, finalista de "Lluvia de Estrellas".

El dissabte 13 de maig, el departament de Cul tura de I 'Ajuntament del Far va

organitzar un taller de canc;ons tradicionals de is paYsos catalans i occitania, a

corree de Tomas "Fletxa" Morales, segui t d'un pe tit sopar de cantadors .

El dissabte 27 de maig, la companyia "La bestia peluda" va representar al

local social !'obra de teatre "jo bé, i voste?", amb el suport de l'Ajuntament del

municipi.

Sara Bayés

"APRENEM A LLEGIR AMB ELS NOSTRES FILLS"

El divendres 21 d'abril a 2/4 de 10 del vespre varem assistir a la xerrada que el Sr. Joan Portell va donar a la Biblioteca municipal de Torroella de Montgrí. Aquí us n'oferim quatre pinzellades:

Llegir augmenta la capacitat per expressar-nos per comunicar-nos amb les altres persones. Llegint més, coneixerem moltes paraules que ens ajudaran a expressar millar allo que volem dir. Així dones, llegir ajuda a desenvolupar moltes habilitats que ens seran útils per moure'ns en la societat actual. I a més a més, llegir ... és un plaer! És gaudir amb les histories d'uns personatges amb els que moltes vegades ens hi sentim reflectits.

I els nens i les nenes? Dones l'habit de llegir s'adquireix si es comenc;a de ben petit mirant cantes i il·lustracions. És bo acostumar a la mainada a mirar un cante abans d'anar a dormir, pero tots els moments són bons per agafar un !libre: a la consulta medica fa més agradable !'espera; en un restaurant passen una bona estona sense molestar a ningú; durant un viatge se'ls hi fa més curt el trajecte; etc.

També és molt positiu que quan anem a la biblioteca o a alguna llibreria a buscar un llibre deixem que siguin els mateixos nens i nenes els que escullin quin cante valen mirar. Encara que a nosaltres no ens sembli interessant segurament els més petits s'hi senten identificats i a gust llegint-lo.

Així dones, pares i mares, estimulem els nostres fills i filles a llegir. És important tant pel present com pel seu futur i tenint biblioteca i llibreries tant a ma val la pena aprofitar­ho. No us sembla?

Anna Company Coll

'-ª fotografia a casa nostr 11

Encara no tenia 6 anys, estavem llavors en plena guerra civil, quan jo, estant a I' escola, a casa nostra, vingueren uns soldats de la guerra a treure'ns de la classe per portar-nos a fer-nos la foto. On? Dones davant la gran portalada de I' església parroquial. Se'ns va filmar per treure'ns una peMícula.

Ara, quan recordo aquest fet, penso que usi pogués veure aquesta peMícula ... ". aniria alla on fos, encara que hagués de travessar Rússia.

Els temps han canviat. Per exemple, aquí al poble, des fa ara 28 anys, tots els nens que han passat per la Doctrina, es troben filmats en pel-lícules. Només s' espera I' entrada en funció de la nostra hemeroteca per poder veure'ns tots retratats de tota manera.

Es avui que es dóna un gran salt entre nosaltres. Poder passar de dins la cinta digital on es troba la nostra mainada a contemplar-la a dins les nostres mans en fotografia. Tots els que avui estant a la llista de la Confirmació, se'ls demana escollir ells mateixos les imatges en cinta, preses pel Mossen quan ells es preparaven per fer la Primera Comunió.

Si aneu a missa a la nostra parroquia, veureu aquestes fotos penjades al caneen de l'Església!!

Mossen Jaume Pratdesaba

SERVEIS AGRÍCOLES MASÓ S.C. ,

MIQUEL MASO RIGALL

C/ Pla de Sant Pau (CAN RIGALL) 17484 VILATENIM - FIGUERES (GIRONA)

Tel. 972 50 77 64 Mób. 6:"'9 30 41 87

C/ lndústria, 3 17485 Vila-Sacra (GJrona)

Tel. 972 50 75 37 · Fax 972 67 01 28

1

ORJCEN DE lES BANDERES Per Xavier Franco i Puigdevall - Maig de 2006

CATALUNYA. La senyera. És una bandera de les anomenades heraldiques, és a dir, de les que tenen el seu origen en un escut d'armes, el deis comtes de Barcelona . Té el seu origen llegendari (amb poc rigor historie) en les quatre barres de sang que li lliura el rei franc Caries II el Calb a Guifré el Pilós en senyal de gratitud pels serveis prestats a la guerra contra els normands. Es tracta d'una de les banderes més antigues del món, juntament amb la d' Austria i la de Dinamarca.

CATALUNYA. Estelada. Símbol de l'independentisme catala té el seu origen en la bandera cubana. L'estel simbolitza l'estat que Catalunya encara no és. També hi ha la versió amb !'este! roíg sobre fons groe amb clares connotacions comunistes.

ANDORRA. La bandera andorrana té el seu origen en la combinació de colors de la francesa i l' espanyola amb un escut central que la diferencia de la d'altres estats. A l' escut hi apareixen les armes del coprincep episcopal, el bisbe d'Urgell , les tres barres roges sobre or del comtat de F oix, les quatre barres del comtat de Barcelona i les dues vaques de Bearn. Hi apareix la divisa VIRTUS UNITA FORTIOR (La unió fa la for9a).

ESPANY A. Rojiguafda. Per confusions ambla bandera francesa, jaque l' espanyola era igual amb la flor de llis deis Borbons, el reí Caries III va decidir canviar-la prenent part de la senyera d'Aragó (que procedía del comtat de Barcelona) . L 'escut conté símbols deis diferents territoris de l' estat: les quatre barres d ' Aragó , les cadenes de Navarra, un castell per Castella , un lleó per Lleó, la magrana de Granada, les columne s d 'Hercules (estret de Gibraltar) amb la divisa PLUS ULTRA (més, més enlla) i al centre les flors de llis borboniques.

FRANCA. La bandera francesa té el seu origen en la Revolució Francesa quan es van barrejar els colors de la ciutat de París, el blau i el vermell amb el blanc monarquic. Aquesta combinació s'atribueix al marqués de Lafayette.

ITALIA. Tricolore. L'origen de la bandera italiana rau en l'estendard que Napoleó va lliurar a la Legió Llombarda de l'exércit francés. Més tard el poeta Dall'Onagaro va donar significat als colors: verd deis prats de la Llombardia, blanc deis Alps i Vermell deis volcans italians.

ALEMANY A. Fins a principis del segle XIX el símbol que tenien en comú les terres germaniques era l' aguila bicéfala. El 1813 el cos de soldats voluntaris creat per fer front a la invasió napoleónica anaven uniformats amb casaques negres solapes roges i botons daurats, els colors de l' actual bandera alernanya.

REGNE UNIT. Union Jack. Té el seu origen en l'heraldica deis territoris que conformen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és a dir, la creu de Sant Jordi per Anglaierra , la creu de Sant Andreu per Escocia i la creu de Sant Patrici per Irlanda.

ESTATS UNITS D' AMERICA. En el seu origen estava composta per tretze barres vermelles i blanques, com estats membres tenia, i per tretze estrelles blanques sobre un únic fons blau que representa la unió de la nació. Amb l 'expansió cap a l' oest i la incorporació de nous estats la bandera americana reuneix avui cinquanta estrelles.

CUBA. Les tres franges blau ce!, més tard canviades cap a blau mari representen els tres Departaments que tenia Cuba en el moment de la seva independencia: Occident, Central i Orient. Les dues franges blanques que separen les blaves representen la puresa i justicia deis patriotes alliberadors. El tríangle equilater verrnell representa la sang vessada pels heroís i l' este! amb una punta cap amunt la unió del poble .

·­·-

ARGENTINA. La bandera argentina composta per dues franges horitzontals blau ce! i una altra de blanca ostenta un sol daurat, antic símbol deis inques, representant el naixent sol de la llibertat.

BRASIL. L'origen de la bandera brasilera prové deis bandeirantes que van explorar el país durant els segles XVI i XVII a la recerca de maragdes (verd) i d'or (groe). Al centre hi podem veure un cercle blau representant el firmament amb els estels del poi austral ( entre elles la Creu del Sud moti u que apareix en mol tes al tres banderes de l'hernisferi sud com per exemple a !'australiana).

AUSTRIA. Segons la !legenda al duc Lleopold V, després de vencer a Terra Santa a la batalla d' Acre de 1191 durant les Croades, el seu vestit blanc Ji va quedar completament tenyit de sang excepte el seu cinturó i d'aqui els colors de la bandera . En realitat va ser el duc Frederic II qui la va crear per diferenciar-se del Sacre Imperi Gerrnanic.

DINAMARCA. Dannebrog . La bandera danesa té el seu origen en la brillant creu que va apareixer en el ce! rogent en una batalla a Estonia i va caure del ce! donant una insignia als danesos. També es diu que un rei la va perdre en una derrota a Alemanya i que només es recuperarí a quan caigués del ce!. Una altra versió diu que es basa en el somni que va tenir !'Emperador roma Constantí on se Ji deia IN HOC SIGNO VINCES (amb aquest símbol venceros). En aquesta bandera es basen la resta de banderes deis paisos escandinaus.

GRECIA. La bandera de Grecia esta basada en nou línies horitzontals iguals en el que s'alterna el blau amb el blanc. Al quarter superior esquerra hi ha un fons blau amb una creu blanca ; la creu simbolitza el cristianisme ortodox grec, la religió majoritaria de la regió i les nou línies són una per cada sil·laba de la frase ELEYTHERIA i THANATOS (Llibertat o mort).

RÚSSIA. La bandera de Rússia es composa de tres franges horitzontals i d'igual amplada de tres colors diferents: blanc, blau i roig. Aquests colors són !'origen deis colors paneslaus. Una llegenda ubica l' origen de la bandera en una visita que el tsar Pere el Gran va fer als Paisos Baixos el 1699 per aprendre sobre la construcció de vaixells i va veure la necessitat de dotar la seva futura marina d'una bandera i la va fer a imatge de !'holandesa. La realitat pero ens diu que els tres colors provenen de l'escut del ducat de Moscou 011 apareix San Jordi de Blanc amb una capa i escut blaus sobre un fans blau. Una altra versió fa referencia als colors deis vestits de la Verge Maria, protectora de Rússia.

TURQUIA. Ay Yildiz. La bandera turca consisteix en una mitja lluna i una estrella blanques sobre fons vermell. El roig sempre ha estat vinculat a la sagnant historia turca i de l'imperi otoma, mentre que la Huna i !'estre lla ja eren utilitzats abans de l'adveniment de !'Islam a l' Asia Menor. En un origen el fons era verd en aHusió als camps i no hi havia este!. Aquest fou afegit en record de Constantí el Gran, fundador de Constantinoble avui lstanbul. En el seu origen aquest este! representava la Mare de Déu.

ISRAEL. La bandera israeliana inclou dues franges blaves sobre un fons blanc amb la estrella de David al centre , símbol del judaisme.

XINA. El vermell de la bandera xinesa simbolitza la revolució comunista i també és el color tradicional del poble . La gran estrella representa comunisme, mentre que les quatre petites representen les classes socials del poble . A més, les cinc estrelles juntes reflecteixen la importancia del número cinc en el pensament i historia xinesos.

JAPÓ . Nisshoki (¡:J ~mt) o Hinomaru (¡:J O)jL "disc solar''). És una bandera de base blanca representant l'aixecament del Sol al centre. És dones, un pictograma del nom del país, ja que ¡:J ;$: (nihon) vol dir Iiteralment origen del Sol, o sigui país del Sol naixent, el país més oriental.

AUSTRALIA. La bandera australiana esta formada per un fons blau ambla bandera del Regne Unit al cantó superior esquerre, a sota un gran este! de set puntes sis de les quals representen els sis estats originals i la setena representa els estats i territoris futurs i, finalment, a la dreta hi podem veure la conste!· lació de la Creu del Sud tal i com es pot veure al cel austral.

Petites i grans questions per un canvi. Comiat

Enterrat sota una victoria molt digna del nostre Bar<;a reposa un precari estatut que ha retrata! la poca validesa representativa deis nostres polítics i ens ha posat més que mai, als catalans, en boca de tots.No oblidem, malgrat portar els colors blaugrana( que sí ens representen molt bé a Europa i al Món )que el futbol és el principal distractor de la població.Ara s 'ha editat un estatut per cada catala i no puc ni imaginar la xifra invertida per aquesta quesito

Valdria la pena optimitzar recursos i centrar-nos d'una vegada per lotes en augmentar les despeses destinades a la població perles arees d'educació, sanitat, benestar social, .. ?

Si el modelfamiliar madurés, aprengués adir no als seusfills, recuperés l'autoritat,és a dir, s 'autoritzés i autoritzés a les entitats educadores ... i si afegíssim una major qualitat a les aules, que evités aquesta mediocritat latent que es respira entre les noves generacions ... podríem comenrar a girar?

Potser una pila de joves i no tan joves poden comem;ar a desenterrar la superficie per adonar-se d'on són els veritables valors i motius per assolir lafelicitat? Apartaran les agressions, les demandes constants, el ''passotisme", l'adormiment sota l'efecte de substancies diverses, el viure irreflexivament sense causes (només "al dia i a tope''), .. i descobriran els mil motius per solidaritzar-se i comenr;ar a treballar ja per un món millor?

I pot ser els que hauran de portar el futur , valoraran la formació personal com un bé i s 'instauraran coma líders responsables ijustos, allunyats de /'actual model d'ineptes que s 'acosta cada cop més al del líder america •.• o al del dictador de torn ..• ?

A part d'exhaurir esfor<;os i recursos amb els temes del TGV, la línia d'alta tensió, . .• no hauríem de comenr;ar a pensar de forma inmediata en el planeta que rebra als nostres néts?

I tant associacionisme mundial i organitzacions en defensa deis drets, la pau, ... On és la voluntad d'equilibrar aquest món i repartir-lo justament perque tot habitant del planeta pugui comptar amb els mínims?Les dades d'inmigració són prou rellevants i ens avisen d 'una futura revolució social i ja aras 'hauria de córrer pensant en plans de desenvolupament al tercer i quart món .

De Catalunya a l'estat, de l'estat a la unió europea i tots al món sense rumb. De tornada al meu poble ja fa temps un grup de joves va actuar activament al municipi i amb l'associacionisme , entre d'altres coses va fundar aquesta revista, més tard, els fills renovarem el projecte i vull desifjar i esperar que d'aquí a poc un munt de nens d'aquesta nova escola rural tornaran a l'edició amb un motiu que els engresqui a escriure unes línies per una petita empresa sense afany de lucre. Si tan sois alguns d ' 'aquests interrogants aconsegueixen un petit canvi ja tenim el granel de sorra que pot moure la duna que ha de canviar aquest model fonamentalment tecnológic i buit per fer resorgir l 'eco logia, la justicia i sobretot la humanitat del nostre món.

Teresa Teixidor Planas

El Quadrat i el Rectangle Hi havia una vegada un país que te­nia malts prats verds, alla hi vivien tot de figures geametriques, era el país dels palígans. Va passar el que tot seguit us expli­care ....

El Quadrat era molt juganer i el Rectangle també ho era . - Són germans?-va preguntar el senyor Triangle. - Si, va dir el Quadrilater (pare dels nens) - I també els agrada molt el futbol, va continuar el senyor Quadrilater.

Els nens ho varen sentir tot i llavors varen baixar al carrer. El senyor Triangle els va dir:

- voleujugar amb els meus fills a futbol, jo sóc !'entrenador. - Si, Si - van dir tots dos alhora - Si els pares en donen pennís - va dir el Quadrat

El pare i els fills estaven d'acord pero la mare no. S 'ho van parlar i els nens van anar a jugar a futbol. El Quadrat i el Rectangle jugaven amb els nens. Van guanyar moltes copes: la copa de la Lliga, la de la Champions, la copa del Rei, ... Com que havien guanyat moltes copes van decidir fer un viatge a PortA ven­tura. El Triangle i el Quadrilater (pare dels nens i delegat de l' equip) van "posar fil a l'agulla" per preparar el viatge.

- Que et sembla el vint-i-dos de juny- diu !'entrenador. - Val, podríem anar-hi amb bús- diu el Quadrilater. - Val - diu l' entrenador. - Dons som-hi - diu el delegat.

I així ho van fer. Els nens, els pares i !'entrenador varen marxar cap al pare. Van pujar a moltes atraccions com ara: !'estampida, els troncs, el tren de la mina, el Temple del foc, las tasses xineses, i molts més llocs. Contents com si els fessin pessigolles varen tomar cap a casa.

Així acaba un any exceZ. lent en el país dels quadrilaters i cante que uns valía explicar.

scrit per l'Arnau Sirvent Ferrés

OBRES PIRINAIOUES, S.L.

Ctra. Figueres - El Far d'Emporda, Km 1 17469 El Far d'Emporda

Tel. 972-502716 FAX. 972-674197

ESPECIALITAT EN CARNS Al.A BRASA OBERT FINS LA MATINADA

FEELING

Grill FRANCESC

~-MORET Carretera de Roses

Bananas

C! . Alsina, 2 - Tel. 45 35 15

EMPURIABRAVA

PARLEM AMB. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . L'HERMINIA DE CAN SERRA

Actualment l'Herminia és la dona més gran del poble del Far. Fa pocs mesos va complir els 92 anys d'edat. Quan li vaig proposar de fer-li una entrevista de seguida es va posar a la defensiva: -Jo? Que vals que t'expliqui, pobra de mi! Primer sóc sorda i no et sentiré i a més, segurament no sabré que t'he de contestar!. L'Herminia viu ambla seva jove, la Lola, que té cura d'ella i sovint li fa d'interpret quan no entén quelcom. Poca poc pero, comen~a a descabdellar la seva llarga vida i, quan agafa confian~a, explica amb tot detall els temps passats; tant els bons coro els més tristos.

L'Herminia de can Serra, com se la coneix popularment al poble, va ser la primera filla d'en Pere de can Serra i de la Beatriu, tilla de can Caló del veinat de !'Oliva. A can Serra, quan l'Hermínia va néixer el 31 de mar~ de l'any 1914, també hi vivien els seus avis paterns. A casa seva feien de pages, com la majoria deis veins del Far. Tenien gallines, conills, porcs d'engreix, un matxo ... i menaven terres i horts per tal de completar la migrada economía familiar. La casa també disposava d'una era just al davant que era on es batía i es muntava la pollera un cop fetes les garbes. L'Herminia recorda com pujava a una cadira i es garbellava amb la marinada perque s'espolsés la palla. Primer de tot s'havien d'estendre bé totes les garbes al sol perque s'assequessin, es destriava el gra de la palla i es muntava la pollera ben rodona.

L'Herminia va comen~ar a treballar de ben petita. Recorda com per un plat d'arros amb llet anava a rentar els plats a ca la mestra i, a més, havia de poar una galletada d'aigua de la font. Abans, les feines casolanes estoven destinades gairebé exclusivament a les nenes i, a casa, les més grandetes tenien cura deis germans més petits i actuaven com a verdaderes mestresses de la llar familiar.

Dos anys més tard del naixement de l'Herminia, el matrimoni va tenir una altra nena: l'Alberta. I més tard va arribar !'Amparo, que va sobreviure just el temps per ser batejada. L'últim fill va ser un nen, l'Esteve. Malauradament, quan l'Alberta tenia tot just tretze anys, va agafar una malaltia que gairebé no li va donar temps ni d'arribar del rentador a casa. Va morir de sobte i davant !'estupor general de tothom. L'Herminia no sap precisar quina fou la malaltia que els arrabassa I' Al berta, una noia plena de vida al bell mig de la joventut. I, per si no fos prou la desgracia d'haver perdut a dues filies, poc temps després també va enmalaltir el nen i va morir amb dos anyets.

Un cúmul de desgracies familiars que la mare no va acabar de pair mai més. En poc temps dones, l'Herminia havia quedat com a filia única d'una familia que fins feia ben poc eren quatre germans.

Pero el temps passa per a tothom i, entre penes i treballs, l'Herminia es va anar fent una joveneta ben plantada a la que ben aviat li va sortir pretendent: en Pepet de can Forques.

Can Forques era un mas on ara hi ha can Terrades, prop del Manol. En aquella epoca no hi havia ni pont ni gairebé passeres per poguer-lo travessar. Quan plovia molt i la riera anava de gom a gom, els de can Forques posaven uns taulons perque la gent pogués travessar d'un costat a l'altre. L'ajuda valia uns cinc centims pero l'Herminia passava de franc. Es veu que en Pepet ja s'havia fixat en ella.

El cert és que l'any 1932, amb 18 anys a punt de fer-ne 19, l'Herminia es va casar pels volts de Nadal amb en J osep Farraró i Vila de can Forques.

L 'Herminia amb els seus pares i el seu fil! Damia.

El casament se celebra a les cinc de la matinada a l'església parroquial del Far. L'Herminia s'havia fet fer un vestit blau marí amb una pitrera blanca amb la modista de can Pallissera de Figueres. El nuvi, de tot just 20 anys, portava barret i tot. Després de la cerimonia varen fer un petit refrigeri a can Serra. T ot molt senzi II perque la mare no volia grans celebracions jaque encara portava el dol de la filla morta feia tot just tres anys. La tartana de can Victo els mena fins a l'estació de tren de Figueres. Alla agafaren el tren que els conduí fins a Barcelona. Durant tres dies visitaren els llocs més emblematics de la gran ciutat i s'hostatjaren en un hotel. Pero el passeig dura poc perque passats aquests dies van tornar cap a casa i es varen instaHar altra vegada a can Serra i...a treballar com si no hagués passat res! Catorze mesos després, naixia l'únic fill de la jove parella, en Damia.

Pero la vida que fins aleshores havien viscut al poble, no exempta de treballs i fatigues, ben aviat va veure's estroncada amb !'arribada de la guerra. El 18 de juliol de l'any 1936 esclatava la guerra civil espanyola arreu l'estat i Catalunya seria un punt clau en l'entrellat de tanta confrontació. A l'Herminia no li agrada haver de recordar aquells anys i les penalitats que la família va haver de passar. Només recorda els tips de treballar que es va haver de fer: lligar cebes tota la nit, lligar garbes, fer butifarres, batre quan era el temps, cavar blat de moro, rentar piles de roba al rentador,

regar l'hort, aconduir el bestiar .... en fi tr eballar de sol a sol, molte s vegades amb les nits incloses, per tirar la casa endavant i que el fi ll pogués anar creixent.

Avui l'Henninia encara fa ganxet. Té un munt de peces úniques que ha anat amuntegant amb el pas dels anys. Diu que fer labors ia distreu i l'ajuda a passar l'estona. Sovint s'emociona al parlar del seu :fill Damia. I és que l'Herminia n'ha passades de tok r.o lor<: 1

Els dijous, l'Herminia, com tantes d'altres dones deis pobles veins, anava a vendre a mercat tot el que podía: ous, gallines, conills, gra .... ben carregada i a peu. Quan era prop del cementiri de Figueres es descal~ava, es treia les espardenyes vel les i es posava les noves. Calia conservar el cal~at. La parada la feia al correr Sant Pere de Figueres, amb les altres dones que també venien. En deien el correr de les miques.

Més endavant, quan els temps varen estar més calmats, i

ja en plena epoca franquista, en Pepet va ser escollit pel sindicat de Figueres per portar el tractor . Llaurava tates les hortes de les rodalies i era el coordinador quan s'havía de portar la maquina de batre pels pobles deis voltants i cap a la Cerdanya. Tenia certa responsabílitat perque distribuía els homes que anaven a jornal. Aquesta feina la va fer durant for~a temps. L'herminia conserva algunes fotografíes d'aquesta epoca i m'ensenya en Pepet prop de les maquines. Sempre treballant, sempre mirant pel futur de la familia, tant ell com ella.

Hem passat gairebé tota la tarda fent petar la xerrada a !'entrada de can Serra on encara es conserven les corts i part de les eines del camp, ben enllustrades i tot ben net. Les plantes hi posen un to alegre i ordenat.

Podríem passar-nos hores i hores rememorant temps passats amb l'Hermínia pero si una cosa ara no tenim és temps . L'Herminia em diu amb ironía que ara tením molta feina: feína a posar la rentadora, a escollir el tipus de sabó que utilitzarem, a mirar el programa de la tele .... en fi, a queixar-nos de coses que no tenen raó de ser.

-Els bituperis que he passat jo no ho sap ningú i ara que podría estar bé, ara me n'hauré d'anar. No díguís pas! Quina vida! -replica amb convenciment. Mentre me'n vaig penso que té tota la raó de queixar-se.

Rosa Maria Moret

ROCK&CAT

Música amb cata la ..• SÍ! Rock & Cat és un documental que es va estrenar el passat mes d' abril. Recull el moviment sorgit a finals deis anys vuitanta i a principi deis noranta en que van apareixer un seguit de grups que amb el temps es van anar consolidant. Per

.. exemple a la comarca d'Osona: Sau, a Girona: Sopa de Cabra; a la Jonquera: Sangra"it .•• En els seus inicis tots aquests grups no tenien el suport de grans companyies discografiques n'hi el suport deis mitjans de comunicació, sinó que la única possibilitat perque poguessin tirar endavant era la del seu públic fidel. 1 així va ser, jo que els concerts es van convertir en un punt de trobada on els joves gaudien de la música i de la festa i alhora propugnaven exit a tots aquest conjunts.

Rock&Cat neix de la iHusió d'oferir la nostra música en format cinematografic i, amb la presencia de músics que fa 1 O o 15 anys van irrompre a l'escena musical i ara es troben a la seva maduresa. Segons el director, no és una peHícula nostalgica sinó que és un homenatge a totes aquestes bandes i a aquests músics que continuen creant can~ons. El film és una barreja entre la nostra música i el cinema, és a dir, un gran espectacle.

El director del documental és Jordi Roigé i hi intervenen nombrosos grups que per primer cop comparteixen junts un mateix escenari: El Gran Teatre del Liceu.

Boig per tu, l'Emporda, Bon dio, Si véns, i moltes altres can~ons són interpretades de nou a Rock&Cat pels artistes que les van popularitzar. Autentics himnes d'una generació. Les actuacions estan introdu"ides per declaracions, petits reportatges i converses deis artistes a través de les quals es va teixint una aproximació al personatge i a la seva música. El fil conductor de la peHícula, el procés de creació de tres temes nous, ens presenta duets d'artistes inedits i formats expressament per a l'ocasió. Així, Gerard Quintana i Pep Sala, Lluís Gavalda i Josep Thió i Gossos i Cris Juanico, treballen junts per primer cop i creen noves can~ons per a la peHícula.

També cal destacar la publicació del llibre de la peHícula. Al llarg del rodatge es van acumular moltes entrevistes als protagonistes realitzades pel director: Jordi Roigé. Sira Abenoza {una de les autores del llibre) ha seguit parlant amb els artistes, ho -transcrit tot el material i li ha donat coherencia i forma de llibre, amb la inclusió d'uns particulars retrats literaris de cadascun d'ells. El llibre també conté moltes fotografies realitzades . durant el rodatge. A més també s'ha fet el CD de la peHícula on s'hi troben molts deis temes que hi ha a la peHícula.

T ot plegat, un recull de totes aquelles can~ons que destaquen per aquells a qui ens agrada el rock catala.

ESTHER BARTOLOMÉ

NO HI HA DRET! L' incivisme que la Consellera Tura amb tota la seva bona voluntad vol erradicar, cree que esta molt lluny d' estingir­se.Diumenge al matí a la ctra de Llan9a a Port de la Selva , un cotxe petit, amb dos joves a dins ens va topar pel costat i ni tan sols va fer intenció de frenar, si no que a tot gas va continuar la seva ruta posant en perill tothom que circulava aquella hora del matí per la carretera, que pels que no la coneixeu, és plena de revolts, un tocar l'altre. Així dones van continuar adelantant com uns desesperats tot cotxe que se'ls hi va posar al davant. Vam aconseguir la matricula i en trucar als Mossos d'Esquadra ens van dir que no hi havia res a fer, que les companyies d'assegurances ja s'entendrien, pero que no calia fer cap denúncia , ni res, j a que si una patrulla no els enxampava era la nostra paraula contra la dels nois. Si us plau, no hi ha dret ! Resulta que uns senyors podem campar tranquilament per les nostres carreteres, conduint de manera temeraria, posant en perill la vida de moltes altres persones, i no cal fer.hi res.? No ens podem creure que en un pais tan pretesament avan<;at pugui haver-hi aquests actes d'incivisme tant brutals i que a més no s 'hi pugui fer res més que esperar que les companyies d'assegurances es posin d'acord, si s'hi posen, si no ens tocara pagar els desperf ectes ... que de f et ,per sort, tot el que es pot arreglar amb diners, és poc. Pero tampoc és aixo. Em de mirar de trobar una solució davant aquestes accions de descontrol, i d'altres que estan passant al nostre pais.Hi ha d'haver alguna manera de poder aturar aquests actes. Alguna cosa falla, pero el que esta clar és que la resta de ciutadans que ens considerem civicament correctes, i que mirem d' educar als nostres fills en la tolerancia i el respecte ,no podem estar desprotegits d' aquesta manera.

JUDITH JOFRE I COMP ANY

Carta llegida al programa de Catalunya Radio "El defensor de l' oient " del día 23 de maig de 2006 i publicada al diari "El Punt" a la secció "Cartes del lector" del passat dissabte 27 de maig de 2006.

Vespa, 60 anys i tant guapa com sempre

Sis decades després que Enrico Piaggio donés forma sobre un paper a un invent creat per un enginyer aeronautic a qui no agradaven les motos, aquesta motocicleta s'ha convertit en referent a la indústria de l'automoció, en un objecte de desig deis joves europeus i en la protagonista de multitud de romani;,os i proeses.

Pocs vehicles, després de 60 anys, segueixen tant frescos com el primer dia. Parlem de la Vespa, que l'any 2006 ha complert sis décades rodant les per carreteres d'Europa. Des de llavors s'han comercialitzat 17 milions d'unitats d'aquest popular model, que s'ha convertit en tot un mite de l'automoció.

Quan parlem de la Vepsa, la primera imatge que ens ve al cap és la d' Audrey Hepburn i Gregory Peck asseguts en un singular vehicle pels carrers de Roma. Pero tampoc ens podem oblidar deis Mods, una

singular tribu urbana, amants de les Vespres, que rivalitzava amb els Rockers a I' Anglaterra deis anys 60.

Són només 2 exemples del seté art. "Vacaciones en Roma" i "Quadrophenia", pero resumeixen amb claredat les 6 décades d'aquesta Vespa, un vehicle que ha passat d'una simple alternativa económica de transport a tot un referent d'una vida entre els joves.

1 per si tos poc, la Vespa ha estat també un mite a la indústria de l'automoció. Des que va néixer fa 60 anys s'han comercialitzat 17 milions d'unitats en els 5 continents i s'han fabricat prop de 140 models diferents

Audrey Hepburn i Gregory Peck a la mítica pel·lícula de 1953 'Vacaciones en Roma'

Els inicis

Per comprendre el fenómen Vespa cal remuntar-se fins a 1884. En aquell temps l'italia Rinaldo Piaggio va fundar a Génova un taller de fusteria per atendre les necessitats del sector naval. Pero !'arribada de la 1 Guerra Mundial uns anys més tard, va obligar a Piaggio a reconduir el seu negoci per a buscar noves oportunitats de mercat. Així, el taller de Génova va passar de fabricar fusta a desenvolupar elements pels ferrocarrils i, fins i tot, motors d'avions.

Rinaldo Piaggio va traslladar amb entusiasme aquest afany emprenedor al seu fill Enrico, que anys més tard es faria amb el control de !'empresa. Va arribar llavors la 11 Guerra Mundial i la principal carencia a la societat del vell continent es centrava en disposar d'un mitja de transport cómode, facil de fer servir i, sobretot, económic .

. Entre els primers prototips de 2 rodes presentats va sortir el "Paperino", batejat amb aquest nom per la seva semblanr;a amb el Pato DOnald. Pero aquesta motocicleta no va tenir l'éxit esperat degut a que el disseny condicionava de forma notable el seu comportament. Fruit d'aquesta situació, Rinaldo Piaggio va decidir buscar i contractar un enginyer aeronautic, a qui no agradaven les motocicletes pero que presentava un reconegut prestigi. Es tractava de Corradino D'Ascanio i el seu primer encarrec va ser el de revisar el 'Paperino'.

El torero Luis Miguel Dominguín i Lucía Bosé

Tres mesas després, D'Ascanio presentava un model a Piaggio caracteritzat per la comoditat, funcionalitat, senzillesa i facilitat en la conducció. Quan Piaggio va poder contemplar el treball de l'enginyer va afirmar "sembra una vespa" (sembla una abella). 1 aixi va ser com va quedar batejat aquest enginy. El 23 d'abril de 1946, Enrico Piaggio dipositava a !'oficina de patents de Florencia els planols d'una "motocicleta de complex racional d'órgans i elements amb xassís combinat, para - fang i carrosseria recobrint tota la part mecanica. Així de pomposa va ser la denominació d'aquesta primera Vespa que passava finalment de prototip a realitat.

La primera Vespa al detall

L'enginyer D'Ascanio va utilitzar tots els seus coneixements de l'aeronautica en el desenvolupament d'aquesta motocicleta.

Una historia molt !ligada a España

Si existeixen 2 pa"isos on la Vespa va ser tot un éxit des deis seus inicis, són Italia i Espanya. Quan Piaggio es va desbordar pel volum de vendes de 1952, va decidir ampliar la seva producció amb una nova factoría al carrer Julián Camarilla de Madrid. Aquesta decisió va suposar en aquel! moment el naixement de Moto Vespa S.A., una societat creada amb un capital social de 20 milions de les antigues pessetes i amb una planta d'aproximadament 130000 metres quadrats.

Un any més tard, sortia de la cadena de muntatge, la primera Vespa "espanyola", una N 125, de color Verd amb el far situat sobre el para - fang. Cinc décades després, el nombre de Vespes venudes a Espanya s'aproxima als 2 milions d'unitats

El boom de la Vespa

A les décades deis anys 60 i 70 el fenomen de la Vespa es trobava en el seu maxim esplendor. Si a la gran pantalla aquesta singular motocicleta havia estat la protagonista de "Vacaciones en Roma" i "Quadrophenia", a la vida real personatges il·lustres com Louis Amstrong, Baldui de Bélgica, Carolina de Mónaco, Juan Manuel Fangio o inclós Luis Miguel Dominguín eren un auténtic fans d'aquest vehicle de 2 rodes.

Aquest 'glamour' atorgat a la Vespa desemboca en un gran éxit de vendes. Tots els joves europeus volien fer-se amb una unitat d'aquesta motocicleta, que inclós havia estat beneTda pel Papa Joan Pau 11. Un model de la Vespa de 1976.

Avui, seixanta any després, aquesta motocicleta no només s'ha convertit en un mite i una precursora del coneguts "scooters" actuals sinó que ocupara per sempre un lloc en el cor d'aquells joves que es van enamorar i va realitzar moltes proeses conduint-la

Sara Bayés Quer, Juny 2006

Amb molta tristesa m'acomiado de tots vosaltres perqué ja no farem la revista FARUS. M'omple d'orgull pensar que hi sóc des deis inicis de l'Atalaia, que sempre he col·laborat en tot i principalment en la revista, des de les idees inicials fins a portar-vos-la a casa cada festa majar. Veure com cada cosa que hem organitzat ha agradat, que mai ens han faltat nens a les gimcanes ni a les festes de Nada!, que sempre ens heu comprat la revista amb molta il·lusió ... aixó no es paga ni amb tot l'or del món. M'agrada treballar pel poble i espero poder-ho seguir fent. Pero no m'agrada veure que som sempre els mateixos que estem a la comissió, a l'ajuntament, a l'atalaia, a l'escola, ... M'agradaria molt que tothom hi reflexionés i pensés que potser tots tenim una mica de culpa que les coses vagin com van.

Gracies a tots.

, Ul TIM FARUS ?

M'han fet saber que de moment, aquest és l'últim número de la revista FARUS.

En una altra ocasió i amb motiu de la dispersió del Grup de Joves ja s'havia

deixat de fer. Costa molt trabar col·laboradors que hi vulguin expressar algun

pensament, que tinguin alguna cosa per comentar o per reflexionar.

El motiu torna a ser que l'associació juvenil ATALAIA també tanca les portes, i

jo em pregunto: que li passa al nostre jovent? que esta fallant? que els hi

manca ... ? Suport? Entusiasme? Gent que s'hi impliqui? És que no hi ha jovent al

nostre poble? No cree que aquest últim sigui el motiu.

El rentador cada dia i sobretot els caps de setmana, esta ple de nois i noies que

s'organitzen per passar la nit alla, xerrant, fumant o bevent. No es podría

aconseguir que s'impliquessin en alguna cosa cultural del poble i en lloc

d'escriure a les parets, exposessin les seves inquietuds i desigs en la revista,

que segurament que ens arribaria millar a tothom?

Tan de bo que sí, que d'aquí a poc, torni a haver-hi gent amb ganes i temps,

per tornar a agrupar el poble en empreses culturals com la música, la poesia, la

lectura, l'esport, etc.

De segur, que la gent que ara ja som una mica grans, els hi sabrem agrair i

reconeixer, dones al mateix temps que el nostre poble creix en número

d'habitants, seria molt bo que també ho fes en grau de civisme.

És amb aquesta idea que us encoratjo a tots els vilatants d 'El FAR a treballar

pel nostre poble, que sigui un mirall a l'Emporda i que sigui molta la gent que

tingui quelcom a escriure, quan es faci de nou la revista.

BONA FESTA A TOTHOM

FINA COMPANY

· ~ ·

el Vila-sacra, 8 Tels. 630 993 815

629 710 523

COPISTERI.A E5TEVE S.L.

CONSTR.UCCIONES GUERRERO - NEGRO, S.L.

17469 EL FAR D'EMPORDA (Girona)

,'

FOTOCOPIES* FOTOCOPIES COLOR - CO'PJES, AM'PtlACIONS I 'REDtlCCIONS DE 1'1.ANDLS,;. ENQOAOERNACIONJ .. PlASTlflCATS

SERVE/ OE FAX .. PLDTEJATS DE t>LANDLS .. IMPRESS/6 CARTELLE1UA COLOR - ESCANEJATS BLANC,/ NE6'R.E I COLOR - IMP'R.EMTA

SERVE/ 'llA1'1D A f>OMICILI

Copisteria Esteve S.L. Pla~a Creu de la Ma, 4 - 17 600 FIGUERES

Tels. 972 67.15 51 - 972 50 86 81 Fax 972 67 15 51

e-mail: copyesteve@telefonica.net

Hi havia una vegada un bosc magic. La seva !legenda explica que quan en aquell bosc entri una persona que estimi més la seva miseria que tota la felicitat d'aquest món, el bosc perdra la seva magia i passara a ser un bosc normal.

Molt a prop d'aquest base vivien una avia i el seu fill gran. Vivien tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc magic. Tot continuava igual, amb felicitat i tranquil-litat fins que un dia necessitaven llenya per a fer foc i van haver d'anar a l'altra banda de la muntanya a cercar-la. El fill era una mica mandrós i curt de gambals, i va pensar:

- Per qué he d'anar a l'altra banda de la muntanya per agafar la llenya, tenint el base aquí a prop?

La seva mare li prohibia d'anar al base i sempre li deia que si hi anava li passaria una cosa molt dolenta. Peró el fill hi va anar i va portar la llenya. També ho va fer al dia següent sense dir-li res a la mare. Al tercer dia, quan va anar al bosc, es va asseure en un tronc per descansar i, en aquel! moment, de sota el tronc, va sortir una serp que es va convertir en una dona meravellosa de cabells rossos i llargs, vestida amb un vestit blanc i preciós. Peró era una serp i li va quedar !lengua de serp.

El noi, fascinat de la seva bellesa, s'enamora d'ella i decidí demanar-li que anés a viure amb ell a casa seva.

Mentrestant, per casa l'avia, va passar una noia que venia llenya. La noia anava molt mal vestida, fara feia molt fred, l'avia la va fer entrar per donar-li una jaqueta del seu fill, que ja li havia quedat petita perqué entrés en calor davant del toe. Al cap d'una estona, la noia es va aixecar, li va agrair molt que l'ajudés i li va regalar una mica de llenya per al toe.

En aquells moments va tornar el fill amb la dona-serp. El noi va explicar a la seva mare que l'havia trobat pel camí i no tenia ningú al món i havia pensat que podria viure amb ells.

Al cap d'uns quants dies l'avia va notar que la dona tenia la !lengua d'una serp i decidí parlar amb el seu fill. Peró ell, cada cop més i més enamorat de la dona-serp, no feia cas a ningú. Quan la mare va dir que volia que la dona-serp marxés de casa seva, el fill li va dir que estimava aquella noia i que n'estava tan enamorat s'hi volia casar.

El noi, malgrat tots els consells que li va donar la seva mare, es va casar amb la bonica noia. La dona-serp va notar que l'avia s'havia adonat de qui era ella i, per evitar tot el que podia passar, va comenc;ar a plorar davant del seu marit i dir-li que la seva mare no l'estimava. Tant i tant va insistir que finalment el fill va decidir fer fara de casa la seva mare.

L'avia, tot i haver dedicat tata la vida al seu fill, es trobava a la intemperie. Feia un fred que pelava i nevava tant que, mentre caminava, la neu li arribava fins als genolls.

Tot i amb aixó l'avia va continuar estimant-lo ja que sabia que la culpa era d'aquella dona-serp.

L'avia, a més a més, tenia molta fam i tenia els peus congelats. Estava molt cansada i finalment va caure a terra. Llavors recorda la llenya que li havia regalat aquella noia i decidí encendre-la per escalfar-se. Era molt vella i sabia que no podria sobreviure gaires dies més d'aquella manera. En encendre el foc, de dins els troncs sortiren un follets amb uns barrets punxeguts de color vermell com el foc. Els nans comenc;aren a ballar, a saltar, a cantar i cridar, la qual cosa la va fer alegrar i agafar forces. Els follets es van posar al seu voltant i li van comenc;ar a parlar:

- El teu fill, avia, va fer despertar els esperits del bosc magic. Ara, aquests estan molt enfadats, per aixó el rei del bosc vol parlar amb tu.

En aquell moment va aparéixer un cérvol, amb qué l'avia va viatjar a d'interior del bosc magic, acompanyada deis follets que muntaven uns esquirols que els feien de cavalls. Allí no hi feia tan fred i no hi havia gens de neu. Els arbres semblaven vius, la terra tenia uns colors diferents, els animals eren estranys i, fins i tot, alguns parlaven entre si. En aquell moment aparegué una cadira impressionant de color negre. Aquesta era en un espai fose i no es podia veure qui hi havia assegut. Llavors es va sentir una veu humana que va dir :

- Ja saps que el teu fill va despertar els esperits del bosc. Ara ja té el seu castig. Tu podras tornar al teu poble, en el temps de la teva joventut.

En aquell precís moment va aparéixer el seu poble, on la gent era molt felic; perqué feia molt sol i molt bon temps i tenien de tot alló que necessitaven.

- Entra a d'interior del teu poble. Quan hi hagis entrat, et faras jove i et trobaras amb tota la teva família -digué el reí del bosc.

L'avia es va posar a córrer cap a d'interior del poble i just en el moment d'entrar es va girar i va veure el seu fill. Ella va preguntar al rei

- Qué li passara al meu fill?

- Quan passis aquesta porta oblidaras que mai hagi existit. No te'n recordaras de res. Pero no et preocupis per ell. EII ja rebra el seu castig.

En aquell moment l'avia dubta sobre qué havia de fer . Finalment va decidir no deixar el seu fill i va dir:

- Malgrat tot el que ha fet, jo no el puc abandonar.

Llavors, un vent huracanat ho va fer desaparéixer tot: els follets, la cadira, el reí, el poble, els animals ... i la dona-serp es convertí en serp de debo.

L'avia va ser la persona que estimava més la seva miseria que tota la felicitat del món. 1 la magia del bosc va desaparéixer. El fill i l'avia van quedar sois. EII plorava tot demanant-li perdó. A partir d'aquell moment van viure contents la resta de la seva vida.

Cristina Bayés Quer (Conte serbo-croat) ... Perqué els contes ensenyen a viure

Trista i pateticament enganxada

Pasión de Gavilanes, El Cuerpo del Deseo, Rubí, Contra viento y marea ... I que més? Una estranya raó em fa malpensar quan de la boca d'algú surten paraules de menyspreu en vers les telenoveles sudamericanes: la majoria d'aquells que s'atreveixen a criticar­les coneixen en detall tots i cadascun dels personatges i, fins i tot, són capa9os de resumir-te algun dels capítols. I quan se n'adonen que descobreixes el seu petit engany ho arreglen dient que només veient un capítol en tens prou per saber de que va la cosa.

Dones bé, a mi no em fa vergonya reconeixer que me les miro. No. Prefereixo aquest tipus de defectes abans que d'altres més gruixuts, si se'm permet la metafora. És el meu moment d'evasió diari, el meu moment soja enmig de les obligacions. Tot i que, pensant-ho bé, ja no puc passar sense aquests 160 minuts de novel·la. És com un apat més al dia o encara més, coneixent-me sóc capa9 d'oblidar-me de dinar pero mai m'oblidaria de la novel·la.

Veure-les et salva d'alguns moments tensos entre companys de classe. Parlar del capítol anterior de Rubí ocupa més que parlar del temps. A més, hi ha la possibilitat de jugar a Si l 'encerto, l 'endevino fent de petit guionista.

Te amo Carlos Manuel! Y nadie va a separarnos! Mi linda y dulce princesa, el destino nos unió y nada nos puede separar. No nos abandones Virgencita de Guadalupe.

Segurament estem parlant d'una nova generació que dins l'ascensor no comenta la calor que fa sinó que que maques eren les sabates de l' Abigail en el casament del seu germa Carlos Daniel. Aquells que no hi estan enganxats acaben veient-ho per curiositat, quedar exclos d'una conversa així no és sempre agradable, i són precisament aquests els que acaben fent campana de classe perque no poden desenganxar el cul del sora ni els ulls de la caixa tonta.

Més interessant és encara quan la conversa la tens amb un noi: també són ells els que acaben plorant després de la mort d'algun personatge, mai el protagonista és clar. Per fi després d'anys i panys buscant un tema de conversa en comú entre femines i mascles ... Eureka! Hemos dado en el clavo! Pero no ens equivoquem, cap d'aquests individus reconeixera mai aquesta afició tan íntimament arrelada. D'excuses, un munt! La meva mare ho estava veient (per que t'hi quedaves), no feien res més a la tele (pots agafar un !libre o sortir a fer un tomb) o la protagonista esta com un tren ( m 'estas dient que sóc pitjor que ella?)

Alguns direu que el món esta perdut pero jo només m'he limitat a dir el que hi ha.

Gracies per dedicar-me una petita part del vostre temps durant aquests anys de revista. Suposo que tot s'acaba, res dura eternament.

AlbaBayés

uriositats de la Xina als uHs d'un occidental

Quan visitem un país estranger, ens fixem de .-.. ~ -=-,;

seguida en les coses més sorprenents i diferents. --Moltes vegades tenim tendencia a criticar aspectes culturals i a mesurar­

los des de l'optica particular, com si la nostra cultura fos la bona i les altres desentonessin. Segurament als ulls de la gent d'altres cultures, els occidentals també fem coses ben curioses, sorprenents i incomprensibles. La meva única pretensió en aquest article és exposar-vos la meva apreciació personal d'unes quantes coses de la Xina que ens van resultar curioses, mirades amb ulls d'occidental, fruit del petit tast d'una petita part d'aquell immens i divers país, que vam tenir l'ocasió de visitar el passat mes d'abril.

Multituds

El primer que ens va sorprendre de la Xina és la munió de gent que trobes, vagis on vagis, que fins i tot pot resultar agobiant sobretot pels que som de poble. És ciar que 1300 milions de persones no es poden pas amagar així com així. Per tant, és impossible trobar un espai on no hi hagi ningú. Qualsevol ciutat una mica important té de 4 a 6 milions d'habitants. Pekín en té 18. Fins i tot dalt d'una muntanya de 1800m que vam pujar, hi havia més gent que al metro de Barcelona en hora punta. També és habitual fer cues per qualsevol cosa, i ells no s'immuten . És normal.

Vida al carrer

Vam constatar que hi ha una gran activitat al carrer . Les voreres són amples i la gent hi fa vida davant casa seva, cuinant, menjant, fent coses a ma o reparacions de petit taller, venent coses. L'explicació és que viuen en pisos molt petits, on s'hi fiquen fins a tres generacions. Per tant, només hi van a dormir, i fan vida al carrer.

Transit

Hi ha un gran caos circulatOíi. Ningú no té una via en exclusiva. No és estrany veure cotxes perla vorera i peatons perla cal9ada. Cotxes, bicis, tricicles, peatons, camions, carretons carregadíssims, taxis i autobusos assalten el carrer

a la recerca del seu espai de subsistencia. Ni el peató s'arronsa davant !'autobús, ni el cotxe davant el camió. Tothom vol passar, tocant el timbre o la botzina escandalosament. No hi valen ni semafors, ni entrades perla dreta, ni vies preferents, no saben que és "cedir el pas". Ells fiquen el morro i miren de colar-se. No hi ha cap bicicleta que porti llum ni senyal

reflectant, tot i que circulen en totes direccions a qualsevol hora de la nit, i no tenen cap por de travessar per qualsevol punt deis carrers o avingudes, esquivant la inacabable riuada de vehicles motoritzats que van i venen, els quals tampoc no encenen els fars fins que ja és negra nit. Curiosament, vam veure moltes imprudencies pero cap accident. Buda els protegeix.

Escopinades Una cosa habitual i repugnant deis xinesos és l'afició que tenen a escurar-se la gargamella, sense cap pudor. Vaja, com els futbolistes, pero de forma natural i pel carrer. Pensavem que era degut a l'ambient ressec i contaminat de l'aire de Pekín (hi ha moltes centrals nuclears o termiques i fabriques sense control a tot el territori), pero pel que m'he documentat i vam poder comprovar en el recorregut pel país, és un costum ancestral. Fins i tot es comencen a veure grans cartells que ho prohibeixen, suposem que per rentar una mica la imatge, de cara a les olimpíades de l'any 2008. Una altra qüestió per l'estil és que, per estalviar-se mocador, es sanen el nas tapant-se un nariu i fent una descompressió sobtada per l'altre, per expulsar sense contemplacions la materia que l'ocupava. Aixo ho fan sovint els taxistes i altres conductors perla finestra oberta.

Comunes

Els nostres joves, segurament que no saben que és una comuna. Tot i que els xinesos s'estan adaptant als costums sanitaris occidentals, encara no esta estandaritzat l'ús de tassa de water, perque fins fa poc només existien les comunes públiques, amb varis forats a terra, sense separacions, per fer les necessitats en comunitat. Encara hem tingut ocasió d'utilitzar-ne una, amb el nas tapat. Als llocs més turístics ja s'ha generalitzat l'equipament sanitari occidental, tot i que com que estan acostumats a ajupir-se, es posen de peus sobre la tassa, en comptes d'asseure's, i ho deixen tot empastifat. Algunes

cases queja disposen de cambra de bany tenen plat de dutxa polivalent, amb el forat de water al mig.

Bolguers

Una altra de les curiositats que vam observar és que els nens i nenes petits no porten bolquers. Tenen l'entrecuix deis pantalons obert del davant al darrere, de manera que quan tenen necessitat d'evacuar, tan sois s'han d'ajupir i tenen via lliure, per fer-ho a qualsevol lloc. Aixo té molts avantatges: rapidesa, estalvi de cel·lulosa o gasses i preservació del medi ambient. L'únic inconvenient és que a l'hivern els queda el cul gla~at i ben encrostonat, pobrets.

Coneixement d'Espanya i el Barca

Pels xinesos encara resulta poc habitual veure occidentals i sovint pregunten de quin país som. Quan diem que sóm de Sipania (que és com ells anomenen Espanya), habitualment fan un senyal de banyes i diuen: "Ah!, douniu!"(toros),

i si els dius de Barcelona, diuen amb admiració: "Bar~a, Shiao-Lor (Shiao-Lo = petit Ro, perque no saben dir la erra), ésa dir en Ronaldinho. Hi ha una gran afició al futbol i és molt facil seguir per TV els partits de la lliga espanyola, aixo sí, a la matinada si és en directe, perla diferencia horaria.

La !lengua i l'escriptura

Una de les coses més diferents entre la nostra cultura i la xinesa és la !lengua, una veritable barrera per poder comunicar-nos. I la nostra escriptura, basada en l'alfabet i sons, no té res a veure amb la xinesa, basada en ideogrames que poden significar una o varies idees, i no sons.

@~JIPI J..:ff~ ~*Mil }l,l

Una peculiaritat encara més complicada per a nosaltres és que oralment poden utilitzar fins

-- - :zs a quatre tons diferents per un mateix so: un to pla agut, un to baixant d'agut a greu, un pujant de greu a agut, i un de neutre greu.

Aixo ho vam poder copsar perfectament quan voliem demanar galetes, que s'anomenen "ping". Fins que no vam emprar el to correcte, pujant ( com la carn;oneta que fan els d'Olot quan fan una pregunta) no ens van entendre.

Exercici i espiritualitat

Pero potser el que ens va sorprendre més és la cerimonia matinal del Tai-txi. A les amples voreres deis carrers, veus grups de gent de tates edats, amb un radiocassette, concentrats, fent una barreja de movirnents suaus, carregats d'espiritualitat, amb cos, carnes i brac;os. Vam veure en una plac;a quatre grups separats de persones, fent el mateix, pero amb música de diferents ritmes, des de molt lent, a lento rapid, més aviat en funció de l'edat de les persones del grup. Al centre de la plac;a, sobre una pista rodana, el més sorprenent encara: unes 15 ó 20 parelles de mitjana edat fent balls de saló, seguint les notes d'una música oriental pero amb ritmes universals (pasdoble, tango, fox). Aixo a les set del matí. I després se'n van a treballar. I aixo és cada dia, faci fred o calor. A la vorera del davant d'un centre comercial vam poder veure tots els treballadors en formació, amb els seus caps dirigint-los al davant, que feien una taula d'aerobic a ritme modern, per comenc;ar el día amb aquella alegria, ben desperts i sense mal rotllo. Aixo després de fer la cerimonia d'hissar la bandera, i no és broma. Hi ha coses que només passen a la Xina.

JmCompany /06

L'HIPER DEL

CAL~AT

Carrer Mendez Nuñez, 53 - Tel. 972 50 63 51 - 17600 FIGUERES

• • • • • • • • • . . Josep Pey t . ~uera_, -ti.· .

. Asscssoi-ComptabÍc I Fis~i ..

e/ Vilasacra, 14 Tel. 972 50 88 61 Fax 972 51 12 84

17469 EL FAR D'EMPORDA (Girona)

PRIIIMIEI, I.L. Ramon Santaularia

TANCAMENT DE QUALITAT , REG AUTOMATIC MENJAR I UTILS PERA PETITS ANIMALS

C/Hortes , 26 - FIGUERES-Tel. 972 50 06 14 FAX 972 67 14 61

WWW .PROGRANGES.COM

PER A JARDINS

L'AVI VELL

L'avi s'asseu a vora el foc i pensa

encantant-se amb la flama de la llar,

veient les llengües que per !'aire llenc;a

aquel! caliu a punt ja d'acabar.

- Que deixara el caliu? Cendra boirosa

que un sol cop de ventall esventara.

Sera esventat perque ja fara nosa

al novel! foc que s'encendra cierna.

La pipa encén. La seva companyona

de tants anys d'alegries i dolors,

mateix que el foc, també prova l'hi dóna

que la vida és plagada d'amargors.

Puix de jove la pipa li bratlava

sostinguda amb fermesa per les dents

i avui que la fermesa se li acaba

li llisca deis seus llavis macilents.

I clou els ulls per concentrar sa pensa ...

i reflexiona en aquel! temps passat ...

i en que ha viscut la vida ben intensa

veu que tothom ja quasi l'ha oblidat.

EII ha creat. Ha estat la forta soca

qu'ha aguantat branques qu'han donat

son fruit

i ha tingut la fermesa de la roca

i mai no ha demostrat el cor buit.

Pero ara es troba sol. Aquella dona

triada d'entre un roserat florit,

que havia estat per ell tan dolc;a i bona

havent-se-li clavat al fons del pit,

ja no esta gens per ell, que la mainada

amb sos plors i rialles l'hi han pres ...

I recorda aquel! temps de vida ufana

que muller i fill sois depenien d'ell. ..

mentre avui veu apagar la flama

i tot el món li diu: Pobre avi vell!

Aixeca els ulls al cel. Veu l'Etern Pare

voltat d'aquells que foren sos amics ...

i més enlla hi veu la seva mare

que li diu somrient amb els ulls humits:

- És aíxó el món, fíll meu. Sois una vía

que porta detrurera fíns el ce/

a tots els que són bons. I cada día

neixen nous brots d'una mateíxa arre/.

Segueíx el teu camí. No t'entrísteíxí

alfó queja has passat i has de deixar,

que mentre la bonesa a tu no et deíxi

al ce!, més tard, ho has de tornar a

trabar.

El cos feíxuc es quedara a la terra,

que la materia aquí no hi té cap níu,

pero l'esperít, llíurat de la desferra

aleshores viura /'amor més víu.

I l'avi mira el foc queja s'apaga ...

I la pipa que a terra li ha caigut ...

I no troba la llar tan isolada

ni l'entristeix ja la solitud.

Mira el defora i veu a la quitxalla!

Els branquillons comencen a florir ...

i llit de flors li sembla sa mortalla

i ja espera la mort, sense sofrir!

P. Teixidor Elias

MOSQUETERS t--"Un per tots i tots per un"

Aquesta maxima que va fer furor temps enrera, voleu dir que no podria ésser útil en els temps actuals? Creieu que no aniríem millor si enlloc d'ésser tant individualistes fóssim més solidaris amb tot i amb tothom? Us heu imaginat mai tot el que es podría fer si anéssim tots a una?

V egeu alguns exemples : - Evitaríem que aquesta fos !'última edició d'un cicle de revistes FARUS que la manca de col-laboració ha fet aturar durant un temps - Evitaríem tripartits interessats només en mantenir la poltrona i aconseguir el poder encara que sigui amb pactes amb el diable - Evitaríem que s'inventessin cada vegada més i més nous impostas que mai sabem on van realment a parar - Evitaríem l' especulació de terrenys, el pelotazo de que el que avui compro per 1 <lema ho puc vendre per 1 O - Evitaríem la destrucció indiscriminada de la natura - Evitaríem les guerres sense sentit, les que es fan per controlar riqueses d'altres pa'isos que ens són útils, i ells que es fotin! - Evitaríem maltractaments, abusos de poder, moving, bullying, .. . ing, ... .ing -Evitaríem l'ambició desmesurada per guanyar cada vegada més a costa del que sigui; ei! el que sigui, queda ciar? - Evitaríem timos com el de la estampita, les inversions basades en segells sobrevalorats , en fons d'inversió basura, en especular en el <lema, en donar gat per liebre - Evitaríem que aquest tren en el que tots hi hem pujat que cada vegada va més depressa, descarrilés i ens la fotéssim; que ens la fotrem si continuem així! - Evitaríem grues municipals que se t'emporten el cotxe i després te la claven quan el vas a recollir - Faríem que el sentit comú imperés arreu - Faríem que tothom tingués ganes de viure, d' estimar - Faríem un món més solidari; parlaríem amb els ve'ins, amics, companys ... - Faríem lleis justes pera tothom, no com les que per un es poden interpretar d'una manera i per d'altres d'una altra - Lleis, lleis, contralleis, disposicions de la llei, lletra petita i mil etceteres més; i qui les fa complir les lleis? Si no hi ha qui les faci complir, només les compleix qui vol - No ens vendríem per diners - No envejaríem el que tenen els altres - No vendríem la moto a incauts fent-los veure les excel ·lencies de negocis que no tenen cap validesa ni futur i que de l'únic que es tracta es de col·locar-los -el

Llegint el diari, veient la televisió, ... només veiem aconteixements penosos; sembla més aviat una cronica en clan denegre que no pas res mes, fot füstic! Podría seguir posant exemples i no tindria prou paper. Per aixo ho deixaré aquí i em quedaré amb l'esperarn;a de veure un món millor, aixo no m'ho pot treure ningú . Reflexionem, potser no ens queda massa temps per rectificar. Voleu dir que aixo no petara d'un moment a un altre?

Mosqueters, un per tots i tots per un! Salut!

Quim Bayés i Caritg

************************************ ,1,, ,1,, 71, 71, ,1,, ,,,, 71, 71, ,1,, ,1,,

;¡; ELS TALLERS INTERAULES DE ;¡; ,,,, ,1,, 71

, L'ESCOLA 7

., * * ,1,, ,1,, 71, 71,

* * ~·~ ~·~ "

1' Aquest any, l'escola ha posat en practica una nova experiencia pedagogica: ":'

* * 7:E els tallers interaules. Es tracto d'agrupar els alumnes de P3 a lr. de primaria per 7:E 7:E tal de portar a terme experiencies i aprenentatges que requereixen més 7:E 7:E manipulació, observació i aprenentatge directe a través de l'experimentació. 7:E 7:E Aquests tallers s'han realitzat els divendres al matí. Val a dir que !'experiencia 7:E ?:E ha estat molt profitosa; tant pels aprenentatges realitzats com pel nivell ?:E 7:E d'interrelació deis alumnes. S'ha prioritzat el treball en grup i hem treballat en 7:E 7:E diversos espais : canvis d'aula, biblioteca ... A continuació us mostrem un petit 7:E 7:E detall del que han estat per tal que usen podeu fer una idea més concreta: 7:E 7:E - ·- ·- · - ·- -·- · - . - . - ·-. - . - - ·- ·-. - · - ·- · - ·- ·-, . - -- - - -- - -- - - --- -- - - - - -- - - --- - -- - -- - ------ --- - 7:E

* * * * * * * * ,1,, ,,,, 71, 71,

* * * * * * ~~ ~·~ ,,,, ,,,,

* * * * * * 7:E Creem els nostres propis dissenys en el Aprenem l'art de la cistelleria amb en 7:E 7:E taller de les mascares. Pedro Fernández en el taller deis oficis 7:E

7:E - ·- ·- ·- ·- ·- ·- ·- · - · - · - · - · - · - · -·-·- ·- - · - · - · : _______________ -----~~ -t~~~-- ___________________ : 7:E

* * ?:~ ·-··-··-··-··-··-··-··-··-··-··-··-··-··- ?!~ ,.,, ,.,, 71, 7¡,

* * * * * * * * * * * E * * * ,.,, "'-,...e... w 71, /J' ,,,, "" 7 1, Descobrim l'electricitat estatica en el 7i'" 7:E taller deis experiments. s,,_ * 7:E -· - - - ·-··- - - ·-··- ·- · - -· Tot ben barrejat per fer els tradicionals * 7:E panellets en el taller de la tardar. * * * ************************************

************************************ 7:E • A VELLA QUARESMr• 7

:E * ~ ~ * * * * * * * * * 7:E lt\"ü'E L,_L \\ . ~'0A. R~_s \_;\ ~ E Jv\ 7:E ~ VA:-~~ .~ ~ 71, n:;.,~ r \..Ir\ 71, ,1,, ,1,, 71, 71,

* * * * * * * * ,,,, ,1,, 71, 71,

~I'- ~l'-"I' "I' ~I'- ~k "I' ,,,,

* * * * * * 7:E La Vella Quaresma va vestida sempre 7:E 7:E fosca: mocador al cap, davantal, 7:E 7:E mantel lina ... i porta un garrot molt gros 7:E 7:E per caminar . Als més petits els fa una 7:E

1 mica por. Sort que només ve una 1

* * , 1,, vegada a l'any.

~ * * * ~k ~I'-,,,, "I'

* * * * 7:E Cada any, quan arriba el te!"ps de la QUARESMA, a l'escola ens 7:E

7:E visita la VELLA QUARESMA. Es una dona molt vello que arrossega 7:E 7:E set carnes i, sovint, ens escridassa. Porta un cistell amb verdures i 7:E

* * 7:E peix. Ens explica que ens hem de portar bé, obeir als pares i als 7:E

7:E mestres i, sobretot, menjar ous, peix i verdura, ja que durant set 7:E

7:E divendres no podem menjar carn. 7:E ,1,, ~I'-::: La VELLA QUARESMA no pot suportar al REI TITUS. Diu que és ~:~ "

1' 1 ' " 1 f "1

' 7:E un ximp et perque nomes vo gresca i esta. < 7:E

* (/1~~ * * z~ * ~ ~-~ ¿ ~

~ ~~ <4 * ;¡; LA vsLtA ~u AR l3SMA 'e NS (I -O ;¡; 7:E ~ U 1:: .[) /V C- 7:E * e: Mt:Al &GNJ oíJS P-thc '112t * * UGRDVRA I s~, * 7:E ' )' 4 ~ 7:E ~ 1 5 * ~ ~ ~ * ~ - ~ /1' V )j9" 71,

* * ************************************

************************************ * * 7:~ ,\F,~ 7:~ ~ o o ~ ,,, ,,, ,,,, ,,,, ,,, ,,, ,,,, Aquest any a I' escola hem celebrat el Carnestoltes. La festa va comen<;ar el dia que el ~·~

::: mateix Rei Titus va arribar a l'escola per tal de fer-nos el discurs i donar-nos els manaments de la ~:~ ,,., . ' . ,,,, ~·~ setmana. Durant un temps cada classe es va preparar la seva d1sfressa. Enguany anavem vest1ts ::: d' animals: granotes, ocells, anees i cocodrils. ,., 7:~ ~·~ ,,,, ,,,, ,,, ~·~ ,,,, 7:~ 7:~ 7:~ 7:~ ,,,, ,,, ~·~ .,.,, 7:~ 7:~ ,,,, ,,, 7:~ ~·~ ,,,,

A veure si endevineu qui és cadascú!!

* * * * * * ,,,, ,,,, ,,, ,,,

* * ~·~ ,,,, ,,,, ,,, ,,,, ~·~ ,,, ,,,, ,,,, ' ,,,, ,,, . ,,,

* * * * * * * ~ ~ ~ ~k t. Sóc el REI 7:~ ;¡~ TITUS, el La cercavila pel poble va ser 7:~

7:E- rei de la molt acolorida i sorollosa. 7:~

7:~ disbauxa i Tots portavem estris de cuina 7:~ 7:~ deis poca- i de música per fer fressa i 7:~ 7:~ soltes. Visea alguns pares i amics ens varen 7:~ ,.,, ,,,, ,,, la gresca i la acompanyar. Arribats al ,,, 7:~ festa!!!!!! ve"inat de l'Oliva varem 7:~ ~·~ ,.,, ,,,, berenar llet i colacao amb '''

* * ~·~ melindres. Després, tots ,.,, ,,,, ,,, 7:~ varem retornar a l'escola i 7:~

7:~ cadascú es va emportar la 7:~ 7:~ disfressa a casa. 7:~

* * ************************************

************************************ ~k ~I~ "I' "I' ~I~ ~k "I' "I'

* * ~I~ ' O 0•.J..._ _ _ ).. ~1~ "I' ~~~ "I'

* * * * ~ ' ~ 71, ~ I'} 9Ct.nn.,._ 71, * ~ --vv,r\ * ~I~ ~I~ "I' "I' 7:~ ~ ~ 0 _; 7:E

* ~ * ,1., , I' ,1., 71, Varem arribar a la casa de co onies 1 71, ,1., ,1., 7 1, el primer que varem fer va ser esmorzar tots plegats a les taules que hi havia 7 1,

7lE preparades pera nosaltres. Tots estavem molt contents. 7lE ,1., ,1., 71, 71,

7:E ·J -::.-n º uv-:. ¡ ~ r /'> n 11¡1 7:E 7:E vvl.,L/1 v1., OVJ',C.o\Yv j\./"\A/\ ~- í 7lE

* * 7lE + _ __ ~ 7:E 7:E ~/ l»YYU:/J I 7:E

1 u ~ * ~

* * 7:E ~ Gvi,<AÁ.tuú et\, )J ~ • 7lE * _j______ * * * * * 7lE Tot just arribar, ja varem gaudir 7lE 7:E d'un passeig amb canoes per la platja i ens varen explicar la !legenda de les Illes 7:E 7:E Medes amb un conte. Tots portavem armilles salvavides. 7:E ,1., ,1., 71, 71,

* I\ n °i * 7:E { .G"--' ~ ; 'L~}{e¡r,0 · 7:E ~I~ ~I~ "I' .,,,

* * 7:E b ,~V-\_., }v~ +A, 7:E ~·~ '1./ .l. ~·~ "I' .,,,

* * 7:E tl,l «·rvf,.t\.- A.- 7:E ,,., ,,., 71, 71,

* * 7lE ~~~ ~-- t$ 7lE * o- * ,,., ~I~

71, "I'

* * 7lE A l'hora de dinar, tothom va menjar molt bé. Aquí estem tots asseguts a 7lE 7lE taula de deu en deu. Després els monitors tenien cura de nosaltres i feiem proves 7lE

* * ~I~ ~I~ "I' "I'

* * ~I~ ~I~ .,,, "I'

************************************

FUSTE RIA

Ctra. L'Escala Pont del Príncep Tel. 50 00 85 EL FAR D'EMPORDA

250 aniversari 1756-2006

Mozart és probablement el compositor de música

classica més famós del món. Tothom sap alguna

que altra cosa de la seva vida, i més aquest any

que celebrem els 250 anys del seu naixement,

i que més o menys tots els mitjans culturals en

fan resso. Pero qui era aquest personatge? ___ ._J

Wolfgang Amadeus Mozart va néixer a Salzburg el 27 de gener de 1756. El seu pare decidí

educar-lo i exhibir-lo juntament amb la seva germana Nannerl per les corts europees. A sis

anys era un interpret avan<;at d'instruments de tecla i un eficac; violinista amb una

extraordinaria capacitat per a la improvisació. Tot un nen prodigi.

Els viatges -que no van ser pocs- li oferiren valuoses experiencies que li serviren

d'inspiració per a les seves composicions: Munic, Viena, Manheim, París, Londres, Mila,

Roma, Bolonya ... Segons el calcul efectuat per un estudiós de la seva vida, deis trenta-cinc

anys, deu mesos i nou dies de la seva vida, Mozart va passar deu anys, dos mesos i vuit

dies viatjant.

Treballava de mestre de concert de l'arquebisbat de Salzburg, composava moltes obres

(operes i música instrumental), feia algunes actuacions i donava llic;ons privades. Va ser el

primer músic lliure de la historia, ja que va renunciar a estar al servei de cap mecenes.

Tenia caracter!

El juny de 1778 morí la seva mare. El mes d'agost de 1782 es casa amb Constanze Weber,

amb qui visqueren sovint perseguits pels deutes -és l'inconvenient de ser lliure-. Tingueren

sis fills deis quals només dos sobrevisqueren. El maig de 1787 morí el seu pare. La mort

deis seus familiars més directes !'afecta profundament, cosa que queda inevitablement

reflectida en les seves obres d'una profunditat i una expressivitat impressionant, molt

superior a la de la resta de músics del seu temps.

És realment complicat seleccionar poques obres seves per destacar, perque totes tenen

quelcom d'extraordinari, pero és necessari mencionar Les Naces de Fígaro, Don Gíovanní,

Cosi tan tutte i La Flauta Magica, pel que fa a operes, i la míssa de Requiem que deixa

inacabada quan la mort el sorprengué el 5 de desembre de 1791. No es pot atribuir la seva

mort a una causa única, la seva salut no fou mai bona i a més tingué un estil de vida molt

intens i sempre treballa massa. Fou sepultat en un fossar anonim al cementiri de Sant Marc

de Viena. Malgrat les nombroses recerques, mai no s'ha pogut identificar.

La seva influencia ha estat profundíssima tant en el món germanic com en el llatí. La seva

extensa producció inclou gairebé tots el generes, i en qualsevol d'ells podem trobar grans

obres mestres.

Maria Company i Coll

Hola amics!

Un any més i amb l'arribada del bon temps, s'acosta la nostra festa d'estiu

que enguany se celebrara els dies 9, 10 i 11 de Juny.

La Comissió de F estes El Far Actiu ha preparat una programació variada i

pensada perque petits i grans en pugueu gaudir.

Hi haura Country a carrec de Country Reviva/ Farmers, la tradicional

marxa a peu pels camins del nostre poble, el millor repertori de l'Orquestra

Gironina i com a acte excepcional podreu visitar una exposició a la

biblioteca de l'escola titulada 1956, l'any de la Fred.

Com cada any també se celebrara el Dinar - Homenatge a la Gent Gran.

El preu del dinar sera de 16 € per persona d'entre 8 i 64 anys. Els nens fins

a 7 anys pagaran 8 €. Pels jubilats del municipi ( de 65 anys endavant)

l'apat sera gratuit gracies a la col·laboració del nostre ajuntament.

La data límit d'inscripció sera el dia 5 de Juny. Cal recordar que les places

són limitades i com cada any, volem donar preferencia a la gent del poble i

als familiars i amics que els vulguin acompanyar.

El Cap de Setmana anterior a la festa, és adir, 3 i 4 de Juny, passarem a

apuntar les persones que assistiran al Dinar - H omenatge a la Gent Gran.

Esperem que tots plegats puguem gaudir de la nostra festa un any més.

US HI ESPEREM! !

ELFARACTIU

CINEMA QUINES NADAL 2005 INGRESSOS INGRESSOS

BAR HAVANERES 66,00 DIA 01/01/2006 2.982,00

BAR CINEMA 35,50 DIA 06/01/2006 2.779,01

DIA 08/01/2006 3.636,00

DES PESES

GROS MERCAT (M.E) 33,99 A.M.P.A GARNATXA 40,00

CINEMA 101,00

TOTAL INGRESSOS 25.109,23

FESTA DE SANT MARTÍ 2005 INGRESSOS DES PESES

GROS MERCAT/CUSÍ/BRICOE 96,80

QUOTES VEINS 2.787,00 MASSEGUR/CACAUETS/GALE 480,00

PUBLICITAT 920,00 CATALANA GOURMET 2.937,79

BAR CENTRE CIVIC 300,00 GALETES I FRUITA (E.J) 379,40

CADIRES 292,80 CUBETES/BAIETES/BLAT DE 1 16,80

LOTS EMBOTIT 249,73

TOTAL INGRESSOS 4.299,80 FLORS I PLANTES ESTAM 88,00

MAGMA 117,00

DES PESES PINYA I PLÁ TANS (M.E) 71,09

IMPREMPTA-CARTELLS 100,00 CATALANA GOURMET 1.714,40

GROS MERCAT (M.E) 131,13 GROS MERCAT 12.101,02

DEUTE CINEMA ATALAIA 147,00 GARNATXA (M.E) 187,20

TEATRE: ELS BEN TROBA TS 500,00 CARTELLS 75,00

ELSMÁGICS 1.700,00 ORNAMENTS CARROSSA REI: 45,00

BLANES ORQUESTRA 3.800,00 SOPAR COL·LAB. REIS (Oliver 885,74

DINAR DELS MÚSICS - ELS Ol 300,00

LLET XOCOLATADA 9,00 TOTAL DESPESES 19.444,97

VARIS: COLA, PILES, CERVES 36,30

PREMIS CONCURS DE DIBUI.X 100,10 BENEFICI QUINES 5.664,26

TOTAL DESPESES 6.823,53 CARNAVAL 2006 DES PESES

DIFERENCIA -2.523,73 GROS MERCAT 68,70

LLET XOCOLATADA 9,00

QUINES NADAL 2005 PREMIS 150,00

INGRESSOS

DIA 04/12/2005 2.706,00 DESP .BANCARIES 8,30

DIA 06/12/2005 2.232,00

DIA 08/12/2005 2.233,00 SALDO ANTERIOR BBVA 6.111,09

DIA 11/12/2005 1.629,05

DIA 25/12/2005 3.645,17 SALDO FINAL BBVA 8982,13

DIA 26/12/2005 3.227,00

FE&T A. 1>'E&TIU 2006

PROGRAMAD' ACTES

DIVENDRES DIA 09

VESPRE, a les 8, Inauguració i Taula Rodona de l'Exposició:

1956, L' ANY DE LA FRED, a la biblioteca de l'escola.

NIT, a les 10, al Centre Cívic, COUNTRY, a carrec de

COUNTRY REVIV AL F ARMERS.

DISSABTE DIA 10

MA TÍ, a les 1 O, MARXA A PEU pels camins del poble. Sortida i arribada

al Centre Cívic.

TARDA, a les 4, PARTIT DE FUTBOL, casats contra solters, al camp de

futbol. A les 5, GIMCANA per a la mainada i seguidament FESTA DE

L'ESCUMA.

NIT, a 2/4 de 12, ANIMAT BALL.

DIVMENGE DIA 11

MATÍ, a les 12, OFICI SOLEMNE amb acompanyament d'orquestra.

Seguidament, dues SARDANES a la pla9a Major.

MIGDIA, a les 2, al Centre Cívic, DINAR HOMENATGE A LA GENT

GRAN. Seguidament CONCERT, SARDANES a la pla9a Genís Subiros i

BALL DE FI DE FESTA. Tots els actes seran a carrec de l'orquestra:

GIRONINA

LES . ((¿?~ UADRES -

_...RESTAURANT

C. Baix, 2 • Tel. 972 50 68 91 • EL FAR D'EMPORDA

Instal· lacions--"

ELECTRICITAT • AGUA· GAS • CALEFACCIO

C. Oliva, 6 baixos - EL FAR D'EMPORDA Mobil 656 804 194

Mfrt><ft fr PEU ?EL$ UtMIN<;: DEL P013LE

P er la fes-ta d I es-tiu la marx_a a peu Ja és una ci-ta obl iciada , 5om mol-ts els 0ue ens aJun-tem

per caminar amb aleciria , Hores d I ara Ja s/ ns fa difícil no repetir-nos, dones -tot i 0ue ni

ha mol-ts camins i caminets 0ue conecten amb el nos-tre poble , podem dir 0ue ciairebé Ja els hem -trepiha-t -1:ots , A0ues-t an~ a ser possible i si les auwri-ta-ts ens no perme-ten ens aciradaria fer la

carretera d I anar a f iciueres : a0ues-ta 0ue f em -1:ots mil veciades duran-t l I an~ sempre amb co

he, ara -tocara fer-la a peu ciaudin-t al de-tall de -tates les ima-!:,cies 0ue caminan-t ens

oferira el -trajee-te. Anirem fins el PONí NOU , el -travessarem i -tomarem per un peti-t camí

0ue voreja el riu fins al nucli de Vila-tenim , creuarem el riu Mano! i -tomarem al poble. EL far dTmporda Jé mol-ts camins 0ue venen a parar-ni , potser ho fa perla seva si-tuació

d I haver es-ta-t cons-tru'i-t damun-t un -turó i al bell mici de la plana ; dins el poble e-t pots perdre

una mi0ue-ta dones els camins 0ueden difossos dins els carrers i mol-tes veciades la cien-t no

sap per on sor-tir i ni -tan sois si han pres la direcció corree-te. Caldria millorar la sen~ali-tzació deis encreuamen-ts !

17e camins vercies , vull dir sense asfaltar encara en 0ueden alciuns i mol-t bonics , Recomano

alciuns i-tineraris per poder passejar els vespres d I

a0ues-t es-tiu ,

lílNERARI 1. - Cami deis Horts : 51 aciafa sor-tin-t del poble direcció al P on-t del

Princep , perla carretera rural asfaltada i Jus-t passa-ts uns 200 m de l I ultima casa ni ha un camincl de -terra a l I es0uerra , A0ues-t camine-t por-ta fins a l I olivar de I n Cusi a l I es0uer

ra, 0uan l1

olivar s1

acaba ens-trobem una bifurcació, cal seciuir pel cami de ladre-ta fins-tom

ar a -trabar la carretera asfaltada , per la 0ue podreu -tomar fins al poble ciiran-t a la dreta o

bé a l I es0uerra cap al pas de les moles i can al Mas de1

n Bordes fins -tornar al poble pel camí de la Ru-tlla.

líl NERARI 2.- Cami vell de Portia : 51 aciafa sor-tin-t del poble direcció al cemen-tiri

municipal , es seciueiK recte passan-t pel mas de Can Picassal i llavors mici pel cami , mici pels

camps s I in-ten-ta -trobar un cam ine-t 0ue es veu al fons a l I es0uerra 0ue es-ta -tot bore Ja-t de ci

rans arbres ( Pla-taners) , Al cos-ta-t d I a0ues-t camí ple de mol-ta ombra ni ha un rec for~a

ciran on amb sor-t podeu -trobar-hi aiciua abundan-t, mol-tes ciranotes i mol-tes f1ors precioses , sobre-tot lliris cirocs i liles ,

ESPERO íROBAR-V05 A LA MARXA E5ílU 2006 1 OUE CAMINE Uf ORCA, 171UEN OUE /

CAMINAR E5 BO PE R LA 5AL-Uí ! El far Adiu , Esther Jofre i Compan~.

NOí A 171 Al1RAIMENí : pet I 'Associació Juvenil A-talaia en motiu de la seva dissolució ,

C1racies per haver es-ta-t -treballan-t pel nos-tre poble i per -tot el 0ue heu compar-ti-t amb mi ,

Amb mol-t Carin~o ! Esther J.

LA QUINA DE L'ESCOLA V A SER TOT ' ' UN EXIT . GRACIES A TOTHOM

LA JUNTA DE L'A.M.P.A.

, EDUCAOo

artida Participació del mes de Man; de l'A.M.P.A. de l'escola al programa-debat sobre educació de la cadena COMRADIO.

CAL QUE PARES I MARES EDUQUEM ELS NOSTRES FILLS . CALEN VALORS, NORMES, LÍMITS , TEMPS , DEDICACIÓ , MOXAINES, CAL ESTIMACIÓ. HEM DE PORTAR A L'ESCOLA NENS EDUCATS. L'ESCOLA ELS HA DE DONAR UNA FORMACIÓ QUALITATIVAMENT ÁMPLIA I TAN INDIVIDUALITZADA COM SIGUI POSSIBLE PER TAL QUE CADA NEN PUGUI DESENVOLUPAR-SE POSffiVAMENT I AL MÁXIM DE LA SEVA CAPACITAT. L'ESCOLA,COM A ESPAI DE MUL TIRELACIÓ HA DE CONTRIBUIR, EDUCANT A LA SEVA SOCIABILITZACIÓ.

LA FAMÍLIA POT COL.LABORAR AMB L'ESCOLA PER AMPLIAR I ENRIQUIR LA FORMACIÓ DELS NENS . AIXO S'ACONSEGUIEX AMB INTERES D'UNS VERS ELS AL TRES. SI COMBINEM L'HORARI ESCOLAR AMB ELS HORARIS LABORAL ENS QUEDEN HORES EN LES QUE CAL ATENDRE'LS CORRECTAMENT. FALTEN RECURSOS. CAL FLEXIBILITZACIÓ EN L'HORARI LABORAL I CAL ATENDRE LES NECESSITATS DELS NOUS HORARIS DE LA SOCIETAT. EL MON RODA I EVOLUCIONA , EL QUE VALIA FA 20 ANYS ARA HA QUEDAT OBSOLET. L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA HA DE TENIR CAPACITAT PER ADEQUAR-SE A AQUEST CANVI. PERQUE L'EDUCACIÓ FUNCIONI CALEN FAMÍLIES RESPONSABLES, MESTRES AMB VOCACIÓ I UNA ADMINISTRACIÓ COMPETENT.

AQUEST CURS L'ESCOLA DEL NOSTRE POBLE TÉ UN EQUIP DE MESTRES AMB VOCACIÓ. TENIM MOLTA SORT ! VOLDRÍEM QUE AIXO DURÉS ... AQUEST ÉS UN DELS AL TRES PROBLEMES , ALMENYS A L'ESCOLA RURAL: QUE LES PLANTILLES CANVIEN CONSTANTMENT.

ESTHER JOFRE. PRESIDENTA DE L'A.M.P.A. C.E.I.P. EL FAR D'EMPORDÁ

DOll\,Clt que C!quest "Fm--us .. és L'úLtí~ que eolítC! L'Assocfacíóju\/ell\,íL AtC!LC!IC! el/\, 11\,0~ ole L'A.M.P.A ole L'escoLC! vuLL feLícítC!r--Los per-LC! feíll\,CI fetC! oluYClll\,t tot eL te~ps que vtCIII\, estC!t el/\, C!ctíu , tC!II\, C! 11\,íveLL ole LC! r-evístC! "FC!r-us" co~ el/\, L'or-gC111\,ítzC1cíó ol'C!Lfres

C!CtÍ\/ÍtC!ts cuLtur-C!Ls peL pobLe. MOL ns <;RAC,ISS PSR H-AVSR SXISTIT 1

RS<;ISTIT.

CUINIS • • •

Un cop més ens trobem a la cuino i sense saber que preparar? Dones perque tingueu idees i sigueu els autors d'uns plats boníssims a continuació us oferiré uns seguit de receptes:

CANELONS ROSSEJATS lngredients: Carns variades, foie gros, ceba, tofona negra, canelons, beixamel, formatge ratllat, mantega, nou moscada, aigua, oli, pebre negre i sal.

Preparació: Es pica una mica de ceba (si no se'n té del rostit, es passa per la paella, amb un raiget d'oli i un pessic de sal). Es pica la carn cuita a trossos petits, pero no massa, i es barreja amb la ceba, un tros de foie gros, una mica de tofona i una cullerada de beixamel. Es pasta bé fins a fer una massa consistent pero no massa dura. Es tiren els canelons, d'un en un, en aigua abundant que bullí, amb un pessic de sal i un raiget d'oli; se'ls dóna una remenada suau de tant en tant, perque no s'enganxin ni es trenquin. Quan són cuits, es tira un bon raig d'aigua freda a l'olla, per parar l'ebullició. Es treuen els canelons, posant-los arrenglerats sobre un drap de rus net. Es posa al costat de cada caneló una mica de pasta de la carn i es cargola. Cal que els canelons quedin ben plens pero que no sobresurti el farciment pels costats. Llavors, es posen en una plata que pugui anar al forn i es cobreixen de beixamel. S'escampa formatge ratllat per sobre i es gratina.

CONILL AMB CEBA lngredients: Conill i ceba (el mateix pes), sobrassada, llorer, canyella, sal, pebre negre, oli i aigua.

Preparació: En una cassola amb oli i un pessic de sal, es fregeix un tall de sobrassada, sense pell; quan estigui, s'hi tira el conill, net, salpebrat i fet a trossos. Es deixa fregir tot fins que sigui ben ros. Mentre, en una paella es fregeix la ceba tallada pel llarg, ben fina. Quan tot és ben daurat, es redueix el foc de la cassola i se li aboca el contingut de la paella. Després, s'hi afegeix un got d'aigua, una fulla de llorer, un tronquet de canyella, sal i pebre negre. Es deixa ofegar, tapat i a foc lent fins que el conill sigui tou.

GELAT D'AMETLLA O D'AVELLANA lngredients: l OOgr d'ametlles o d'avellanes crues i moltes, l OOgr de sucre, pell ratllada de llimona, canyella i l litre de llet.

Preparació: Es posa la llet freda en un pot i s'hi dissol el sucre. Després s'hi tira l'ametlla o l'avellana, la pell de la llimona i una mica de canyella (en pols o ben picada amb el ganivet). Es posa en un recipient flexible, al congelador. L'ametlla quedara al fons, pero és igual, perque abans de servir es remena bé. Una estona abans de servir, cal treure'I del congelador. Quan jo s'ha estovat, es desfan tots els terrossos de gel i es remena bé. Seguidament es serveix en copes.

Esperu que us agradi i segur que quan proveu de fer-les estaran per llepar-se'n els dits! BON PROFIT!!

ESTHER BARTOLOMÉ

ALOYIALBXT§ ' JJBALOG.BAEie§

A nivell demografic, des de l'últim número de la revista

FARUS, al nostre poble s'han produ'it els següents fets a

destacar:

Naixements:

Adria Collado Torralba, 22/12/2005

Joel Guerrero Coll, 18/1/2006

Guillem Pujolas Moret, 20/2/2006

Ona Jofre Rodríguez, 1/3/2006

Gabriel Cosmin Balas, 24/4/2006

Bateigs:

Laia Sala Maje, 14/5/2006

Casaments:

Josep Clos Quintana i Montse Bramón Aspará, 18/3/2006

Defuncions:

Jaume Arnall Mallart, 9/3/2006

Pedro Juárez Sáez, 13/5/2006

TANCAT Diumenges i Festius

¡ \;

C. Germans Miquel, s/n • Parcel·la 64 Polígon Emporda Internacional Tel. 972 50 93 41 • Fax 972 67 15 55 17469 VILAMALLA (Girona) E-mail: info@collverd.com www.collverd.com

PARIDES.COM Espai de la revista Farus dedicat a les parides internautiques.

Un minut de sarcasme

Ell: Només m'estimes perque el meu pare em va deixar una gran fortuna. Ella: No, carinyo. Jo t'estimaria igual encara que no sabés qui te la va deixar.

Ell: Cinc centfmetres més i seria el rei. Ella: Cinc centimetres menys i seria la reina.

Escrita la paret d'un lavabo de dones: El meu marit em segueix a tot arreu. A sota: No és veritat, no ho f aig.

Ella: Com és que arribes a casa mig borratxo? Ell: No és culpa meva; se m'han acabat els diners!

Ell: Sortim a divertir-nos aquesta nit? Ella: Bona idea! El que arribi primer que deixi la llum de l'entrada encesa.

Ell: Provem una posició diferent aquesta nit? Ella: D'acord. Tu agafes la fusta de planxar i jo m'asseuré al sofa a veure la televisió.

- Saps? Quan em parles em recordes el mar. - Que maco! No sabia que t'impressionés tant .. . - No m'impressiones ... em mareges!. ..

Conversa en el lavabo

Un dia mentre treballava, vaig tenir la necessitat imperiosa de fer el que ningú pot fer per mi, de manera que vaig haver d'anar al lavabo.

Estan en plena feina, sento que em diuen: Hola com estas? Home ... no cree que aquest sigui el millar moment per converses, pero, perno semblar mal educat vaig contestar: Bé, grades.

1 l'altre que segueix preguntant: Que estas fent? Aquesta pregunta em va semblar molt estúpida, pero tot i aixo vaig respondre: Suposo que el mateix que tu.

1 seguidament l'altre em pregunta: Que puc venir? Aixo ja em va semblar massa, i li die: Dones la veritat és que no, ara estic molt ocupat!

1 sento que l'altre diu: Escolta, et truco més tard, que ara tinc un poca-solta aquí al costat que cada vegada que et die alguna cosa contesta ell!

Sense paraules

Sidoku El sudoku musical

Per resoldre un SIDOKU cal posar a cada casella una nota musical (do, re, mi, fa, sol, la, si,), tenint en compte que les set notes han d'apareixer a cada columna, a cada fila i en cada zona (cada zona queda delimitada per vores més gruixudes). Bona sort i bona música! Aquest sidoku l'han creat en David Puertas i en Bernat Puertas i en podeu trobar molts més a l'adrec;:a: www.sidokus.com

;:]!íf "

¡,,. LA FA :QG> '

'/ . '

,,,· ,,·,;,,.

SI SOL LA ,,

... SOL DO '

·. ,,,

DO . ~ LA SOL ,.;,;¡/ ,, ,, ..

SOL MI 1;~,:;;- SI

SI LA :rvrr 1,

SOL DO RE

Similituds No us semblen curioses les similituds entre els gossos i el seus amos?

Jordi Company

1111 ... 1 1 1 1 1 .· l l t 1 1 1 1 t

UI II l 1111

111111111 IJ I IIJn ·•111111111•·

-. ·: FORJATS

ACABATS DE VIVEN DA .

COBERTS DE FIBROCIMENT .. •··:_·-->· __ JEÜLES

. GRANGES

IMPERMEABILITZACIONS

SANITARIS

GRESSOS

REVESTI MENTS

!iub1ninis1re5 EL FAR 5.L. Carrer de la Font, 1 17 469 El FAR D'EMPORDA (Girona)

TeL 972 5114 08 - Fax 972 51 41 44

MATERIALS PERA LA CONSTRUCCIO EXPOSICIO I VENDA Obert també dissabtes de 16:00 a 20:00 .

LAIA C. EMMA MóNICA SHEILA R. AIDA C. CARLOS R. Al.EX D. MARIA Z. NICO S.

MóNICA M. MARTA C. LAURA A. ADRIÁN ANA J. GUD.1.EM T. XENIA V. ÉRIK C. MARINA J. Á.VN:lD P. CRISTINA WMA T.

EVAA. MARINAS. MARTÍC. ~P. N:REAM. BUCO. PEORO ARNAU I. WMA P. ALfR8X) Z. ClUa. V.

3 5 6º

SAMUB. GERARD F. IN:S J. SANDRA ER1C S. VÍCTOR B. XUS C. ISAAC Z. LAURA E.