Suport al territori

Les dependències descentralitzades de les Terres de l’Ebre, en marxa

Més alumnes als centres d’ensenyament de la Diputació

S’obre al trànsit una nova avinguda urbana entre Tortosa i Roquetes

La Nit de Turisme premia les millors iniciatives del sector

Els pressupostos per al 2010, de més de 142 milions d’euros, prioritzen les inversions als municipis

Pàgina 3

Pàgina 12 Pàgina 14

Pàgina 11

Pàgines 8 i 9

2

L’alcalde de Riba-roja d’Ebre, José Luis Aparicio, la regidora del Vendrell Helena Arribas, (tots dos del grup del PSC), l’alcalde de Riudoms, Josep M. Cruset, i el regidor de Calafell Joan Olivella (ambdós del grup

de CiU) van estrenar el càrrec de diputats de la Diputació de Tarragona el passat setembre. Substitueixen els diputats so-cialistes Montserrat Roca i M. Teresa Huerta, i els diputats convergents Josep Jaume Cas-

Premis a les bones pràctiques per a la Diputació de Tarragona

Quatre nous diputatstellnou i Montserrat Carreras, respectivament. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va destacar la feina feta pels antics diputats i va oferir el «suport i caliu» de tota la cor-poració als nous membres.

D’esquerra a dreta, Joan Olivella, Helena Arribas, Josep Poblet, Josep M. Cruset i José Luis Aparicio.

L’any que deixem enrere ha estat marcat per una crisi econòmica que, a hores d’ara, encara afecta el conjunt de la nostra societat. És per això que a la Diputació de Tarra-gona continuem esmerçant esforços per tal que aquesta conjuntura econòmica adversa no freni el desenvolupa-ment present i futur dels nostres municipis. En aquest sentit, els pressupostos per al 2010 prioritzen la inversió i la prestació de serveis al territori, amb mesures com el Pro-grama Extraordinari d’Inversions i Manteniment, el PEIM, que per segon any destina als més de 150 municipis de fins a 4.000 habitants una quantitat extra de diners per a la millora d’equipaments i serveis. Unes inversions que, d’al-tra banda, impulsen l’economia productiva i l’ocupació als municipis.

Aquest és només un exemple de les actuacions i serveis que continuarem impulsant arreu del territori, malgrat disposar enguany de menys ingressos provinents de l’ad-ministració de l’Estat. Hem fet un esforç pressupostari que es reflecteix en una distribució equilibrada de recursos a les diferents unitats, organismes i centres de la Diputació, per tal que puguin continuar la bona tasca que desenvolu-pen en àmbits com la cultura, els ensenyaments artístics i musicals, l’educació especial, les infraestructures, el medi ambient, el turisme, la innovació i el coneixement, la for-mació, la inserció social o els productes locals de qualitat.

Tota aquesta tasca la duem a terme prenent com a guia el pla estratègic 2007-2011 que ens vam marcar a l’inici del mandat. Molts dels propòsits d’aleshores són avui una es-plèndida realitat: el PEIM —pioner en una Diputació cata-lana—, les inversions del Pla d’Acció Municipal, la posada en marxa de l’Oficina Tarragona Regió del Coneixement, l’obertura de les noves dependències i registre de les Ter-res de l’Ebre —el primer cas conegut de descentralització d’una Diputació—, l’impuls del pla zonal de carreteres, la cogestió dels fons europeus FEDER, l’aposta per l’adminis-tració electrònica, amb l’e-govern i l’e-catàleg cultural...

I així continuarem enguany, posant l’accent en les ne-cessitats del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, exercint el nostre paper d’ajuntament d’ajuntaments, d’ens transformador de la realitat en benefici de les persones i el territori. Aquest és el nostre marc d’actuació i alhora el nostre objectiu preferent.

Aprofito per desitjar a tothom un molt bon any 2010, ple de possibilitats i de noves oportunitats per al nostre territori.

Posem l’accent en el 2010

Josep Poblet i TousPresident de la Diputació de Tarragona

La Diputació de Tarragona ha rebut durant el 2009 el reco-neixement a la feina ben feta.

D’una banda, la Diputació ha estat guardonada amb el primer accèssit del Premio a las Buenas Prácticas en Au-ditoría y Transparencia en el sector Público, instaurat en-guany per la Fundación para la Formación e Investigación en Auditoría del Sector Públi-co com a reconeixement a la

tasca informativa, d’innovació i de qualitat de les administra-cions envers els ciutadans.

D’altra banda, en relació a l’aplicació de les noves tec-nologies de la informació i la comunicació, la Diputació de Tarragona s’ha posicionat com una administració pione-ra; prova d’això són els premis rebuts en aquesta matèria. En primer lloc, el CATCert, que atorga l’Agència Catalana de

Certificació, en reconeixement de l’esforç i l’excel·lència en la promoció i l’ús de la Signatu-ra Electrònica de l’eCATÀLEG, l’edició electrònica del catàleg de programacions culturals. En segon lloc, l’Organisme Au-tònom per a la Societat de la Informació (OASI) ha obtingut el segell d’excel·lència EFQM 500+, que només tenen vint-i-quatre organitzacions arreu de l’Estat.

L’interventor general de la Diputació, Tomàs Carbonell, recollint el premi a les bones pràctiques en auditoria i transparència.

3

Sensibilitat territorialEl registre de sortida d’una circular

adreçada als ajuntaments de les quatre comarques ebrenques va servir per inau-gurar, el passat 16 de setembre, el Regis-tre General de la Diputació a les Terres de l’Ebre, ubicat a les noves dependèn-cies del Palau Climent de Tortosa.

Aquesta descentralització admi-nistrativa, pionera en una diputació catalana, respon a la voluntat d’ofe-rir al ciutadà un servei més equilibrat i harmònic arreu del territori, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l’Ebre, tal com fa palès el Pla estratègic 2007-2011 de la Diputació. L’obertura d’aquestes dependències és, segons el president de la Diputació, Josep Poblet, «un pas sense retorn» mitjançant el qual la Diputació s’avança a la futura ordenació territorial de Catalunya en vegueries. Les instal·lacions del Palau Climent són fruit del compromís que el mateix Poblet va assumir davant la corporació durant la seva investidura, l’any 2007, un compromís que incloïa les ja creades vicepresidències territo-rials de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona.

Els actes amb motiu de l’obertura de les noves dependències van inclou-re un seguit de visites de representants d’ajuntaments i altres entitats de les comarques del Baix Ebre, el Montsià,

la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, així com representants de la Generalitat a les Terres de l’Ebre i presidents de col·legis professionals d’aquest mateix territori. L’acte oficial d’inauguració va estar pre-sidit per Josep Poblet, acompanyat del vicepresident de la Diputació a les Ter-res de l’Ebre, Pere Panisello; el vicepre-

Múltiples serveisA part del Registre, les dependènci-

es del Palau Climent de Tortosa (778,83 m2 de superfície útil, distribuïts en planta baixa, 3 pisos i una terrassa de 172,22 m2 més) acullen despatxos del Servei d’Assis tència Municipal (coope-ració al món local), de l’Organisme Au-tònom Desenvolupament Local (políti-ques actives d’ocupació, agents locals d’igualtat, Productes Locals de Quali-tat) i un espai del Servei d’Assistència al Ciutadà, amb sales per a exposicions

culturals, entre aquestes les d’artistes ebrencs presents a les col·leccions del Museu d’Art Modern. L’edifici també acull un servei d’informació, i espais per a la presidència i la vicepresidència a més d’altres dependències on els di-putats també poden rebre les visites. Al Palau Climent, hi treballa una vintena de persones.

Palau Climent, carrer de Montcada, núm. 32, Tortosa. Tel.: 977 448 662.

El Palau Climent forma part del conjunt històric i artístic de la ciutat. Ideat per Ricardo Climent com a seu d’un laboratori farmacèutic, l’edifici va ser bastit pel mestre d’obres Josep Maria Vaquer Urquizú, l’any 1910. Es

El Palau Climent, peça clau del patrimoni històric tortosí

tracta d’un immoble de clara inspira-ció modernista, tant pel què fa a l’ar-quitectura com als motius temàtics que conté, inspirats en la naturalesa. El Palau contribueix a dignificar el nucli antic de la ciutat.

sident territorial al Camp de Tarragona, Quim Nin; els diputats Joan Josep Mal-ràs, Maria José Beltran i Tomàs Bigorra, i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel. Hi van assistir nombroses persones, entre elles el bisbe de Tortosa, Xavier Salinas; els presidents dels quatre consells comar-cals de les Terres de l’Ebre, els alcaldes

de les quatre capitals de comarca de les Terres de l’Ebre, diputats al Congrés, senadors, diputats al Parlament de Ca-talunya, el president de la Cambra de Comerç de Tortosa, i els diputats de la Diputació Álvaro Gisbert, Francesc Jo-sep Miró, Joan Manuel Sabanza, Josep Maria Llobet i Josep Jaume Castellnou.

La Diputació estrena dependències descentralitzades a les Terres de l’Ebre

L’acte oficial d’inauguració de les noves dependències de la Diputació a les Terres de l’Ebre, presidit per Josep Poblet.

El Registre descentralitzat de la Diputació va quedar inaugurat el 16 de setembre.

4

El benestar dels municipis, objectiu prioritari de la Diputació

La segona fase del projecte d’urbanització de carrers de Marçà està inclosa en el PAM 2008-2011.

Un moment de l’acte inaugural, amb l’assistència de l’arquebisbe Jaume Pujol.

El president de la Diputació, Josep Poblet, va inaugurar a Vallfogona de Riucorb el museu dedicat al capellà i literat Francesc Vicent Garcia, conegut popularment com a Rector de Vallfo-gona. L’espai pretén impulsar la figura del Rector, considerat un dels escriptors

El Rector de Vallfogona ja té museuEl nou teatre Àngel Guimerà és ampli i modern.

El teatre de la Lira Vendrellenca aixeca el telóEl teatre centenari de la Lira Vendre-

llenca ha reobert les portes, convertit en Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell. Les obres de reforma del te-atre han tingut un cost de 3,5 milions d’euros, i s’ha comptat amb el finan-çament de l’Ajuntament del Vendrell,

Inversions com el PAM, el PEIM o el FEDER fan realitat centenars de projectes al món local del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

la Diputació de Tarragona i la Gene-ralitat. Josep Poblet va assistir a l’acte inaugural, juntament amb l’alcalde del municipi vendrellenc, Benet Jané, i el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, entre altres autoritats.

més destacats del barroc català, i poten-ciar el turisme en aquesta localitat de la Conca de Barberà. El museu ha estat possible gràcies a l’empenta de la parrò-quia de Santa Maria, l’Arquebisbat, do-nacions de particulars i entitats i la col-laboració econòmica de la Diputació.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, amb Josep Poblet i altres representants de la Diputació i la Generalitat, durant la signatura del conveni del FEDER.

La Diputació de Tarragona treballa dia a dia d’acord amb la seva missió: ser un agent efectiu de transformació i de generació de noves oportunitats per tot el territori. I aquest objectiu re-quereix d’una aliança permanent amb els ajuntaments, l’element bàsic i fona-mental de representativitat social, eco-nòmica i cultural del territori.

Per aquest motiu, la Diputació, com a ajuntament d’ajuntaments, està al servei del món local. I això ho demostra a través de les nombroses actuacions que du a terme, bàsicament a través del Servei d’Assistència Municipal, per donar resposta a les necessitats i in-quietuds que rep del territori, sobretot dels nuclis més petits i, per tant, amb menys capacitat pressupostària i ad-ministrativa.

Per aquest motiu, la Diputació impulsa iniciatives destinades a fer realitat projectes endegats pels ajun-taments en benefici dels ciutadans. D’una banda, el Pla d’Acció Municipal (PAM), que l’any 2010 compta amb una aportació econòmica de més de 13 mi-lions d’euros. I de l’altra banda, el Pla

Extraordinari d’Inversions i Manteni-ment (PEIM), que per segon any conse-cutiu destina un ajut extra de 6 milions d’euros als municipis de fins a 4.000 habitants arreu del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Aposta pel coneixementFinalment, mantenint el compromís

amb la Generalitat de Catalunya, la Di-putació aporta a l’any 800.000 euros als programes del Fons Europeu de De-senvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, orientats a fomentar la

innovació, l’economia del coneixement i el desenvolupament empresarial.

Aquests ajuts comparteixen objec-tiu amb el projecte Tarragona Regió del Coneixement, una iniciativa endegada a través d’una aliança entre la Universitat Rovira i Virgili i la Diputació, institució que, com ja es va fer palès al pla estra-tègic 2007-2011, aposta per un compro-mís amb el món del coneixement, a tra-vés de mesures encaminades a assolir i consolidar projectes que converteixin les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre en un referent.

Vallfogona, el Vendrell, Móra la Nova i Valls són alguns exemples de les inversions de la Diputació al món local

5

El benestar dels municipis, objectiu prioritari de la Diputació

L’antiga Biblioteca Popular de Valls acollirà conferències, exposicions, con-certs, presentacions, espectacles i al-tres activitats culturals de petit format. Les obres de rehabilitació que s’hi du-ran a terme recuperaran aquest edifici històric i emblemàtic, creat el 1918 per

Josep Poblet, acompanyat de l’alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, i altres autoritats.

Nova passarel·la per a vianants a Móra la NovaJosep Poblet va inaugurar el mes

d’octubre la passarel·la de vianants que travessa el barranc de Nolla, al centre urbà de la població de Móra la Nova. Aquesta nova infraestructu-ra, que millora l’accessibilitat entre les dues bandes de la riera, ha tingut

La biblioteca, al passeig dels Caputxins.

Impuls a l’antiga Biblioteca Popular de Valls

Ajuts directes als veïnsLa Diputació de Tarragona, a tra-

vés del Servei d’Assistència al Ciu-tadà, ha atorgat ajuts per valor de 297.800 euros a 163 entitats veïnals del Camp de Tarragona i de les Ter-res de l’Ebre per tal que promoguin la realització de programes i activi-tats de caire social i cultural.

Més de 400 persones van parti-

Inversions com el PAM, el PEIM o el FEDER fan realitat centenars de projectes al món local del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

la Mancomunitat de Catalunya. L’anti-ga biblioteca és propietat de la Diputa-ció, ens que l’any 2007 va cedir-ne l’ús al consistori vallenc. El pressupost per a les obres és de 518.097,26 euros, dels quals la Diputació n’aporta un total de 300.000.

un cost de 224.678 euros, dels quals 120.000 (53%) han estat aportats per la Diputació de Tarragona a través del Pla d’Acció Municipal. La resta del pressupost ha anat a càrrec de l’ajun-tament d’aquesta localitat de la Ribe-ra d’Ebre.

El conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs, amb Josep Poblet i altres representants de la Diputació i la Generalitat, durant la signatura del conveni del FEDER.

cipar en el tradicional acte de lliu-rament oficial d’aquests ajuts, que es van endegar l’any 1988 amb 25 associacions beneficiàries. Aques-ta ha estat, doncs, l’edició número vint-i-u d’aquesta convocatòria, que dóna resposta directa a les ne-cessitats dels ciutadans de tot el territori.

ComarCa Nombre d’assoCiaCioNs import

L’Alt Camp

El Baix Camp

El Baix Ebre

El Baix Penedès

La Conca de Barberà

El Montsià

El Priorat

La Ribera d’Ebre

El Tarragonès

La Terra Alta

Total

17

40

16

14

9

7

5

4

48

3

163

31.450 €

75.250 €

32.500 €

23.450 €

11.150 €

10.750 €

8.650 €

8.500 €

92.300 €

3.800 €

297.800 €

6

Impuls al patrimoni històric i cultural

El vicepresident de la Diputació Albert Vallvé va visitar les obres de l’església de Sant Agustí.

La millora, el manteniment i l’impuls del patrimoni històric són objectius des-tacats de la Diputació de Tarragona, tal com demostren les nombroses millores i inversions efectuades en edificis o pe-ces d’art, o els recentment estrenats es-tudis de restauració d’elements artístics a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa, amb el suport de la URV.

Una de les darreres actuacions de millora d’edificis històrics és l’efectuada a la façana renaixentista de l’església de Sant Agustí de Tarragona, on la Diputa-ció hi ha destinat 40.000 euros.

A aquesta destacada actuació, s’hi afegeixen les diverses inversions per a la millora d’esglésies i ermites, que en-guany han rebut una inversió conjunta de 321.000 euros. Pel que fa a la tasca de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputa-ció a Tortosa, enguany ha restaurat dos tapissos del pintor Antonio Cerveto, conservats a Tortosa; la imatge de Santa Bàrbara de Bellmunt del Priorat, i mol-tes altres peces del patrimoni del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

L’església de Solivella llueix restauradaSolivella va celebrar la Festa del Sa-

grat Cor amb la consagració de l’esglé-sia parroquial de Santa Maria, restau-rada amb la col·laboració de la Diputa-ció, que hi ha destinat 64.500 euros. El president de la institució intercomar-cal, Josep Poblet, va ser present a l’acte, en què es va inaugurar oficialment la

rehabilitació del temple. La cerimònia litúrgica va ser presidida per l’Arque-bisbe de Tarragona, Jaume Pujol, amb l’assistència de l’alcalde, Enric Capde-vila; el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Josep M. Sans Travé, i el rec-tor de la parròquia, Josep Mateu, entre altres.

L’Antònia, la nova campana de l’Espluga Bellmunt recupera una imatge emblemàticaL’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a

Tortosa, a través del Taller de Conservació i Restauració, ha retornat l’esplendor a la imat-ge de Santa Bàrbara de Bellmunt del Priorat. La peça, que data de 1941, està relacionada amb la tradició minera del municipi. El presi-dent de la Diputació, Josep Poblet, va encapça-lar l’acte de lliurament de la imatge, acompa-nyat de l’alcaldessa de Bellmunt, Maria Secall, i de la directora de l’Escola d’Art i Disseny de Tortosa, Carme Clemente.

Millores a l’Arxiu Capitular de TortosaLa Diputació, el Bisbat de Tortosa

i l’ajuntament d’aquesta ciutat finan-çaran la restauració i rehabilitació de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Santa Maria de Tortosa, pressupos-tada en 1.010.000 euros. L’ens inter-comarcal aportarà 440.000 euros a

les obres, que obriran un nou accés a l’Arxiu Capitular i adequaran diverses sales per afavorir la tasca dels investi-gadors. L’Arxiu Capitular conserva im-portants documents datats a partir del segle XII, fet que el converteix en un centre de referència a Catalunya.

La Diputacio de Tarragona ha col-laborat econòmicament en la instal-lació de l’Antònia, la nova campana de l’església Vella de Sant Miquel de l’Espluga de Francolí. El president de la Diputació va assistir a l’acte de be-nedicció i bateig de l’emblemàtica peça, acompanyat de l’alcalde de l’Es-pluga, David Rovira, i de mossèn Josep Maria Pairot, entre altres membres del consistori espluguí i nombrosa ciutadania.

7

Desenvolupament Local promou el cooperativisme, la creativitat i la innovació

L’Organisme Autònom Desenvolu-pament Local (OADL), de la Diputació de Tarragona, promou activitats de mi-llora de l’estructura socioeconòmica, impulsa iniciatives de foment de l’ocu-pació i connecta les administracions, els agents socials i econòmics, els sec-tors productius i la ciutadania per tal de sumar esforços i recursos, incidint en la innovació i la gestió del coneixement. Tot plegat contribueix al creixement sostenible, l’equilibri territorial i el pro-grés social de les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

Cooperatives per a l’ocupació L’OADL ha organitzat una sèrie d’ac-

tivitats amb l’objectiu de proposar al-ternatives per millorar la situació social i econòmica a les nostres comarques. En temps de crisi l’emprenedoria com a projecte professional i la creativitat com a actitud són valors decisius per afavorir la generació d’ocupació.

Les darreres setmanes Desenvolu-pament Local ha organitzat jornades arreu del territori dirigides a persones que vulguin optar a posar en marxa la seva activitat empresarial. S’ha presen-tat la cooperativa com un model d’em-presa viable i de qualitat. Aquestes ses-sions han ofert informació de primera mà a un col·lectiu heterogeni de perso-nes amb el denominador comú d’estar interessades en emprendre una activi-tat empresarial.

Per facilitar l’accés i la participació, les sessions formatives en l’àmbit del cooperativisme han tingut lloc al Con-sell Comarcal del Priorat, a Falset; a la seu de Conca Activa, a Montblanc; a

L’objectiu és facilitar la consolidació i el creixement de projectes empresarials en l’àmbit local

El 2009 ha estat l’any europeu de la creativitat i la innovació. Amb aquest motiu s’ha organitzat la jorna-da Creativitat i innovació, per posar de relleu els recursos i les particularitats del territori, així com per insistir en la creativitat i la innovació com a refe-rents inqüestionables de la genera-ció, l’articulació i la gestió de les noves economies. Més de 200 participants

van omplir la sala del Gran Hotel Palas de la Pineda, a Vila-seca, per escoltar les ponències d’Ezequiel Baró, de Franc Ponti, de Manel Jordana i de José M. Vi-llate, experts en economia i empresa, els quals van saber captar l’atenció d’un públic altament interessat en aquests temes. A més, un dinar de treball i un vol en globus van esdevenir la nota in-novadora en aquesta jornada de nivell.

l’Eina, al Vendrell, i a Valls, a la seu del Consell Comarcal de l’Alt Camp. A les Terres de l’Ebre les jornades han tingut lloc a l’Ajuntament de la Sénia, a l’Ajun-tament de Deltebre i a la Cambra de Comerç de Tortosa. Aquest treball en xarxa ha facilitat que totes les sessions comptessin amb un bon nombre d’as-sistents.

Cooperativisme i societats laborals Paral·lelament, Desenvolupament

Lo cal també ha organitzat unes jorna-des dirigides als tècnics de promoció econòmica de les cambres de comerç i confederacions empresarials, a més de professionals del sector que realitzen tasques d’assessorament empresarial. Aquestes sessions informatives s’han dut a terme a Tarragona, a les Aules de Formació de la Diputació, i a Tortosa, a les dependències del Palau Climent.

Creativitat i innovació: oportunitats per al territori

Falset ha estat un dels municipis on s’han celebrat les jornades.

Les jornades dirigides a professionals de l’assessorament empresarial es van celebrar a Tarragona i Tortosa.

L’objectiu d’aquest curs és propor-cionar les eines i els instruments ne-cessaris als tècnics i tècniques del ter-ritori per tal que puguin oferir un as-sessorament especialitzat en matèria de cooperativisme i societats laborals. Finalment i fruit d’aquest treball serà la ciutadania qui rebrà suport concret que facilitarà la consolidació i el crei-xement de projectes empresarials en l’àmbit local, així com la dinamització efectiva de l’economia de les nostres comarques.

Les diferents inversions han estat dissenyades per tal que els ajuntaments puguin fer front a la di-fícil situació econòmica global que afecta la socie-tat. Els pressupostos es van aprovar amb el suport de tots els grups amb representació a la institució intercomarcal.

Per al 2010, l’Estat aporta a la Diputació 17,8 mi-lions d’euros menys que l’any 2009, a la qual cosa s’ha d’afegir el fet que la liquidació de l’Estat de l’any 2008 és negativa en 8 milions d’euros. Mal-grat aquesta davallada, la corporació intercomarcal ha fet un esforç per tal de garantir el suport a les persones, els ajuntaments i el territori del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, segons va destacar el president de la Diputació, Josep Poblet. La dis-minució dels recursos obliga a reduir el marge de maniobra i a distribuir-los d’una manera més res-trictiva i exigent, sense apartar-se en cap moment de les directrius que estableixen el Pla Estratègic de la Diputació per al període 2007-2011. Així, per a les actuacions en matèria de Territori i municipis,

8

L’import consolidat és un 3,99% inferior per la davallada dels recursos de l’Estat

el pressupost hi destina 113.371.812 euros; per a Co-neixement i model econòmic, 3.944.641 euros; per a Persones, formació i cultura, 23.885.610 euros, i en l’apartat de sostenibilitat, hi inverteix 1.003.271 euros.

En el decurs de la sessió plenària, el diputat i president de la Comissió Informativa d’Hisenda i Economia, Joan Manuel Sabanza, va defensar el contingut de la proposta de pressupostos per a 2010, que va titllar de «molt bons». De manera si-milar es va expressar el portaveu de CiU i vicepre-sident territorial del Camp de Tarragona, Quim Nin, qui va indicar que aquest és un pressupost «pensat per ajudar els ajuntaments». El portaveu del PP i vicepresident primer de la institució, Miquel Àn-gel López Mallol, també va valorar positivament el pressupost per atendre les necessitats dels muni-

cipis. De la seva banda, el portaveu del PSC, Josep Guasch, va manifestar que per al seu grup no ha-via estat senzill votar afirmativament als pressu-postos, atès que hi estan en desacord en diversos punts, com ara la davallada d’inversions en carrete-res. Pel que fa a Tomàs Bigorra, portaveu d’ERC, va mostrar-se crític amb algunes partides dels pressu-postos. No obstant això, els dos grups de l’oposició van donar suport als pressupostos de 2010.

Els comptes s’han aprovat amb el suport de tots els grups de la Corporació

Els pressupostos per a 2010 incideixen en els municipis per ajudar-los a afrontar la crisi

6 milions més del PEIM per impulsar l’economia als municipis petits

Una de les partides més importants pel que fa al suport directe als ajun-taments és la continuïtat del Programa Extraordinari d’Inversions i Manteni-ment (PEIM), que aquest 2010 també estarà dotat amb 6 milions d’euros, que serviran per millorar equipaments i serveis de municipis petits i impulsar-hi, així, l’economia productiva i l’ocupació.

Per tal de donar compliment a les peticions dels ajuntaments, en aquesta ocasió es redistribuiran els recursos de diferent manera: s’incrementarà fins a 4.865.000 euros la part destinada a manteniment ordinari, mentre que 1.135.000 euros es destinaran a noves inversions. Iniciat l’any 2009, el PEIM és una iniciativa pionera en una diputació catalana.

El ple de la Diputació de Tarragona va aprovar, el passat 27 de novembre, un pressupost consolidat per a l’any 2010 per import de 142.205.336,21 euros, una quantitat un 3,99% inferior a la de 2009. Les xifres s’ajusten a la conjuntura econòmica actual i donen prioritat a la inversió i la prestació de serveis als municipis.

Pressupost per al 2010

Aquest és un pressupost pensat per atendre les necessitats dels ajuntaments

9

Els pressupostos per a 2010 incideixen en els municipis per ajudar-los a afrontar la crisi

MIQuEL ÀNgEL LóPEz MALLoL, vicepresident primer i portaveu del PPC

«El pressupost s’alinea amb l’estratègia corporativa aprovada en aquest mandat.»

JoAN M. SABANzA, diputat i president de la Comissió Informativa d’Hisenda i Economia

«Els pressupostos estan dissenyats per minimitzar els efectes de la crisi.»

ToMÀS BIgoRRA, diputat i portaveu d’ERC

«La disminució pressupostària afecta de forma diferent els diversos àmbits d’actuació de la institució.»

JoAQuIM NIN, vicepresident territorial del Camp de Tarragona i portaveu de Ciu

«Aquests són uns pressupostos molt bons per al territori.»

JoSEP guASCH, diputat i portaveu del PSC

«No hi ha canvis significatius que vagin en sintonia a la precària situació econòmica de ciutadans i ajuntaments.»

JoSEP PoBLET, president de la Diputació de Tarragona

«La davallada dels ingressos de l’Estat ens ha obligat a ser més restrictius i exigents en la distribució i utilització dels recursos.»

Suport a les famílies i als ajuntamentsUn any més, el pressupost de la Diputació de Tar-

ragona s’orienta a donar suport als ajuntaments i les famílies i a impulsar, a més, les polítiques actives d’ocupació i la millora de la competitivitat de les em-preses. Així, s’incrementen les beques a les escoles d’Art i Disseny, els conservatoris de grau mitjà i les escoles de Música de la Diputació; es congelen les taxes de les matrícules dels centres educatius de la institució intercomarcal; es redueix el càrrec per a la prestació de serveis de gestió i recaptació, BASE, per

als ajuntaments; es redueixen les tarifes per a la pu-blicació d’anuncis al BOP dels municipis de menys de 2.000 habitants, i continua la reducció aplicada l’any anterior sobre les tarifes pel servei d’Internet d’OASI.

El pressupost s’orienta també a impulsar les polítiques actives d’ocupació i millora de la competitivitat de les empreses

Miquel Àngel López Mallol, Josep Poblet i Joan M. Sabanza, durant la roda de premsa de presentació dels pressupostos del 2010.

10

Més d’un centenar de persones van participar el 7 de novembre en una nova i exitosa edició de la TINETjorna-da, una trobada de difusió anual orga-nitzada per l’Organisme Autònom per a la Societat de la Informació, OASI, de la Diputació de Tarragona, que tracta sobre les tendències i les novetats en el món d’Internet i de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC). En aquesta ocasió la TINETjornada es va dedicar a la creació de videoblocs a Internet i va comptar amb la participa-ció de Txaber Allué, el creador del vide-obloc sobre gastronomia més visitat de l’Estat, El cocinero fiel, que enguany ha rebut el premi Navarra Gourmet de mans de Ferran Adrià com a millor vi-deobloc de gastronomia de tot l’Estat.

El president d’OASI, Alejandro Fer-nández, va ser l’encarregat d’inaugurar la TINETjornada, i va destacar com a Internet «la democratització de les ei-nes audiovisuals ha obert oportunitats a tothom, de manera que amb talent i esforç qualsevol pot ser influent». El director d’OASI, Enric Brull, va donar la benvinguda als participants, recordant la bona salut que gaudeix la comunitat tinetaire, actualment amb 28.280 inte-grants.

La preparació en directe d’un romescoTxaber Allué va cuinar, amb la par-

ticipació activa dels assistents, un ro-mesco, alhora que va mostrar les eines i el procés d’enregistrament i elabora-ció d’un vídeo per penjar-lo posterior-ment a la xarxa. L’experiència va servir als assistents a la TINETjornada per comprovar com es crea i es tracta tot el material multimèdia que després estarà a Internet, així com per conèi-xer aspectes de l’anomenada web 2.0,

La TINETjornada ensenya a crear un videobloc amb el creador d’El cocinero fiel

Fotografia de família, a les escales de la Diputació, dels participants en la TINETjornada, amb el davantal amb què es va obsequiar els assistents.

Lliurament del premi per part d’Enric Brull, director d’OASI, a Anna Pérez i Héctor Viñas.

BASE i la millora tecnològica

Txaber Allué durant la seva demostració amb el president i el director d’OASI, Alejandro Fernández i Enric Brull.

BASE, Organisme Autònom de la Diputació, ha actualitzat i optimitzat els serveis que presta a gairebé tots municipis de la demarcació en l’àmbit de la tributació local a través de la mi-llora tecnològica. La dimensió i el crei-xement de BASE ha comportat aques-ta transformació, basada en la creació d’un portal web, amb l’objectiu de fa-cilitar l’accés a la informació, i d’una profunda actualització en el software intern.

El portal www.base.cat serà, a partir d’aquest mes de gener, la nova eina que la Diputació posa al servei dels seus cli-ents. Un únic lloc web que aglutina els portals PITEC (ciutadans), ECA (usua-ris de BASE), SIBOA (usuaris d’ajunta-ments) i el portal d’empleats de BASE.

Una eina informàtica que permetrà el control de la gestió de tota l’operativa, la millora de l’actual aplicació de re-captació i, d’altra banda, donar compli-ment a la normativa reguladora de l’ac-cés electrònic dels ciutadans als serveis de BASE. En definitiva, una plataforma de serveis propis i d’altres administra-cions públiques, que complementa la xarxa de 26 oficines que té repartides per tota la demarcació.

gestió transparent arreu del territoriActualment, BASE ofereix la presta-

ció de serveis telemàtics a 178 munici-pis, amb un nivell de 2.494 usuaris dels ajuntaments al novembre de 2009.

A més, realitza anualment més de 3.300 padrons, emissió de 2,3 milions

de rebuts i liquidacions, 21.000 actu-acions en matèria d’IBI pel conveni de delegació de funcions amb el Cadastre. Un total aproximat de 600.000 ac-tuacions executives, l’atenció de més de 5.000 reclamacions en matèria de gestió i recaptació tributària i 35.000 al·legacions i recursos en matèria de multes de trànsit.

El volum de gestió d’ingressos en cobrament voluntari que du a terme està xifrat en 263 milions d’euros, 40 milions d’euros en operacions de tre-soreria, 140 milions d’euros en avança-ments a compte, 21,5 milions d’euros per principal en la recaptació executi-va, 1,4 milions d’euros per actes d’ins-pecció i 200.000 euros per sancions tributàries.

amb un exemple pràctic de participa-ció i col·laboració en continguts que es mostren a Internet.

«...En un dia», una proposta d’An-na Pérez i Hector Viñas per fer que els turistes trobin a través del portal de TINET i el seu canal dedicat al turis-me (turisme.tinet.cat) les eines per a fer visites turístiques de curta dura-da, ha estat la guanyadora del III Pre-mi TINET de projectes a Internet.

El Premi TINET de Projectes a InternetL’Organisme Autònom per a la So-

cietat de la Informació va instaurar el Premi TINET de Projectes a Internet l’any 2007 amb l’objectiu de conce-dir un reconeixement a projectes innovadors orientats a potenciar el desenvolupament d’iniciatives pràc-tiques que afavoreixen la Xarxa ciu-tadana TINET i la difusió d’Internet, en general, entre els ciutadans de la

demarcació de Tarragona. La dotació econòmica del premi és de 3.000 eu-ros.

una iniciativa de Turisme exprés guanya el III Premi TINET de projectes a Internet

11

una nova avinguda urbana acosta Tortosa i Roquetes

La carretera T-341 entre Roquetes i Tortosa s’ha convertit en una gran avinguda urbana amb quatre carrils per a vehicles motoritzats, un vial per a bicicletes i àmplies voreres per als via-nants. La nova infraestructura, impul-sada per la Diputació, uneix urbanísti-cament els dos nuclis de població (des de la plaça Corona d’Aragó, a Tortosa, fins al començament de l’avinguda de Port de Caro, a Roquetes) i esdevé «un model urbanístic», segons va destacar el president de la institució interco-marcal, Josep Poblet, durant la inau-guració de l’avinguda. Aquesta via, de 400 metres de longitud, ha represen-tat una inversió d’1.374.778 euros.

Durant la inauguració, l’octubre passat, el president de la Diputació La nova avinguda uneix Tortosa, en primer terme, i Roquetes, al fons.

Les autoritats presents a la inauguració van recórrer els 400 m de la nova via.

va destacar que es tracta d’una obra «emblemàtica i de gran qualitat, rigo-rositat, eficàcia i eficiència». En aquest sentit, va posar de manifest que es tracta de la inversió més gran per me-tre quadrat que ha impulsat la Dipu-tació. Josep Poblet també va ressaltar l’aportació d’aquesta infraestructura al futur socioeconòmic de Tortosa i Roquetes.

L’estrena de la nova avinguda va aplegar nombrosos representants del món municipal de la comarca del Baix Ebre, entre els quals destaquen l’alcal-de de la ciutat de Tortosa, Ferran Bel; l’alcalde de Roquetes, Francesc Artur Gas, i el vicepresident territorial de la Diputació a les Terres de l’Ebre, Pere Panisello.

La Plaça de Braus de Tarragona, al servei dels Jocs del Mediterrani 2017

«La Plaça de Braus, de la Diputació de Tarragona, serà un element refe-rencial important per al desenvolupa-ment dels Jocs del Mediterrani 2017», en cas que Tarragona sigui escollida com a seu oficial d’aquest esdeveni-ment esportiu que reuneix esportistes de 23 països d’Europa, Àfrica i Àsia.

Així ho va posar de manifest el diputat i president del Patronat de

Turisme de la Diputació de Tarrago-na, Joan Aregio, durant la visita que membres del Comitè Olímpic Espa-nyol (COE) van fer durant el mes de setembre.

Els membres del COE van compro-var de primera mà l’estat de la recent renovada Plaça de Braus, on està pre-vist que es realitzin les competicions de gimnàstica rítmica i artística.

La millora de la comunicació viària entre Riudoms i Vinyols i els Arcs, en marxa

La Diputació de Tarragona haurà invertit prop de 4 milions d’euros en la millora de la comunicació viària entre Riudoms i Vinyols i els Arcs, quan les obres que ja s’han iniciat finalitzin el proper mes de setembre.

El projecte inclou el condicionament de la carretera TV-3130, entre els dos municipis, i la construcció d’una vari-ant a Vinyols i els Arcs fins a la carretera T-314, del Parc Samà a Reus.

Amb aquesta inversió, la Diputació demostra la seva voluntat d’avançar des d’una xarxa viària cap a una xarxa de co-municacions. Per aquest motiu, treballa dia a dia, a través del Serveis Tècnics Ter-ritorials, en la conservació i construcció de vies que facilitin l’accés i el trànsit del municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i contribuir, d’aquesta manera, a un creixement sostenible del territori.

La Diputació converteix la T-341 en una àmplia via per a vehicles, vianants i ciclistes que connecta urbanísticament aquests dos municipis del Baix Ebre

Conservació de patrimoni, un postgrau pioner

12

Més alumnes als centres d’ensenyament

Suport al projecte del Museu Casteller de Catalunya

Josep Poblet, durant l’acte de presentació del projecte, el passat octubre.

Ajuts per impulsar l’esport de baseLa Diputació ha refermat el

seu suport als consells espor-tius del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per tal d’im-pulsar l’esport de base arreu del territori. El conveni signat pel president de la institució intercomarcal, Josep Poblet, i els presidents dels deu consells esportius de la demarcació re-gula la subvenció de 280.000 euros que la Diputació de Tar-ragona destina a la realització d’activitats d’esport dirigides a nens i nenes en edat escolar.

Aquesta dotació econòmica revertirà en l’esport de base de tots els municipis del Camp de

Tarragona i les Terres de l’Ebre, entès per Josep Poblet com «un element de construcció de va-

lors, de convivència i de salut, però també com un element de dinamització del territori».

aportaCió de la diputaCió de tarragoNaCoNsell esportiu

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa i la URV ha iniciat enguany el primer postgrau en conservació de patrimoni cultural que s’im-parteix a la demarcació de Tarragona. Els estudis, que es realitzen íntegrament en aquest centre d’ensenya-ment de Tortosa, s’adreça a titulats en llicenciatures

de Belles Arts, Humanitats, Història de l’Art, Arquitec-tura i Arquitectura Tècnica, i també titulats a les escoles supe riors de conservació i restauració de béns culturals, titulats en cicles formatius de grau superior relacionats en matèria artística, i profes-sionals del camp de la con-servació i la restauració.

Els ensenyaments artístics i musicals que la Diputació imparteix als seus centres de Tarragona, Reus i Tortosa cada cop arriben a més alumnes. La xifra d’estudiants per a aquest curs 2009/2010 és de 702 alumnes a les escoles d’art (83 més que al curs anterior) i 1.187 a les escoles de música (95 alumnes més que en el darrer curs). Pel que fa als cen-tres d’educació especial (Sant Rafael, a Tarragona; Alba, a Reus, i Sant Jordi, a Tortosa) la xifra d’alumnes es manté res-pecte l’any anterior.

Les escoles de la Diputa-ció a Tarragona, Reus i Tortosa gaudeixen de gran prestigi per la qualitat dels seus estudis i professionals docents, per la qual cosa esdevenen centres de referència en les seves res-pectives matèries.

Els centres docents estan situats a Tarragona, Reus i Tortosa

C. E. de l’Alt Camp 13.316 € C. E. del Baix Camp 61.738 €C. E. del Baix Ebre 34.097 €C. E. del Baix Penedès 24.536 €C. E. de la Conca de Barberà 11.526 €C. E. del Montsià 25.242 €C. E. del Priorat 10.765 €C. E. de la Ribera d’Ebre 13.750 €C. E. del Tarragonès 74.265 €C. E. de la Terra Alta 10.765 €

Les nou escoles de la Diputació s’han convertit en referents en música, art i educació especial

1365462

Tarragona, Sant RafaelTortosa, Sant Jordi

Reus, Alba

1315564

2008/2009 2009/2010

Total d’alumnes

223803038875

163153

CFGS*Monogràfics

TotalCFGS

MonogràficsTotal

Monogràfics

28078

35876

106182162

Tarragona

Reus

TortosaTotal d’alumnes

CeNtres d’art

2008/2009 2009/2010eduCaCió espeCial 252 250

619 702

26718345025183

334206102308

EscolaConservatori

TotalEscola

ConservatoriTotal

EscolaConservatori

Total

293188481253106359218129347

Tarragona

Reus

Tortosa

Total d’alumnes

2008/2009 2009/2010

2.139

CeNtres de músiCa

1.092 1.187

*Cicles formatius de grau superior

Total d’alumnes en tots els centres

2008/2009 2009/2010

1.963

La Diputació impulsa el nou Museu Casteller de Catalunya que s’ha de construir a Valls. L’ens intercomarcal hi destina-rà 400.000 euros per finançar la contractació de la redacció del projecte executiu de l’equi-pament cultural, mentre no as-sumeix la gestió de l’execució d’aquest projecte el propi Con-sorci del museu, tal i com esta-bleixen els seus estatuts regu-ladors. Així ho reflecteix l’acord signat a final de desembre pel president d’aquesta institució, Josep Poblet, i l’alcalde de la ca-pital de l’Alt Camp, Albert Ba-

tet. La Diputació de Tarragona és una de les administracions impulsores del nou museu, juntament amb la Generalitat i l’Ajuntament de Valls, entitats que integren el Consorci del Museu Casteller juntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El museu preveu espais dedicats a l’origen i història d’aquesta manifestació cultural, els cas-tellers, les colles, la tècnica i les construccions castelleres, la música, les actuacions, l’afició i la tradició a Valls, entre altres temes.

13

Mariano Rubio, artista aragonès es-tablert a Tarragona des de fa 43 anys, és el protagonista d’un llibre i d’una ex-posició retrospectiva, que sota el títol Rubio, a través del temps i de l’espai són l’homenatge que la Diputació de Tarra-gona ha volgut retre-li.

Precisament, el Museu d’Art Mo-dern, de la institució intercomarcal, va ser l’escenari de la presentació del vint-i-cinquè volum de la col·lecció Ta-marit, coeditada per la Diputació de Tarragona i Viena Edicions amb l’ob-jectiu de divulgar les obres i els artis-tes relacionats amb el Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebre. A més, les sales del museu es van omplir durant el mes d’octubre de nombroses obres de Mariano Rubio, testimoni de la seva evolució artística.

Vida i obra

Rubio, a través del temps i de l’espai és una retrospectiva de l’obra de Mariano Rubio. Una ex-haustiva cronologia de la seva obra gràfica i pictòrica, molt vinculada amb la seva biografia personal. Per aquest motiu, Calatayud, ciutat na-tal de l’artista, i Tarragona són pre-sents en moltes de les seves obres. «Tarra gona i Catalunya han estat molt generoses amb mi, i jo també els he ofert tot, en docència, en art i en convivència», afirmava emo-cionat Mariano Rubio durant l’acte de presentació del llibre.

Homenatge a l’artista Mariano Rubio

El president de la Diputació de Tar-ragona, Josep Poblet, va presidir l’acte, que va comptar també amb la presèn-cia de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; del catedràtic i antic rector de la URV, Joan Martí i Castell, qui va ser l’encarregat de presentar el llibre, i de José Verón, autor de l’obra, a més del protagonista, Mariano Rubio.

Martí, Ballesteros, Poblet, Rubio i Veron, durant la presentació.

La mostra es va poder visitar al MAMT.

«Recuperem la paraula»… de Maria BarbalEl cicle de lectures «Recuperem la paraula», que

organitza anualment la Diputació de Tarragona, s’ha dedicat enguany a l’obra Pedra de tartera, de Maria Barbal (Tremp, 1949).

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va presidir l’acte inaugural de les sessions de lectura, que van comptar amb la participació també de l’autora, Maria Barbal; del conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Jordi Au-sàs, i de l’alcalde de Tremp, Víctor Orrit, entre moltes altres personalitats del món cultural, social i polític, que hi van desenvolupar un paper actiu a través de la lectura de fragments de Pedra de tartera.

Segons Josep Poblet, l’obra de Barbal és «un mo-nument al valor de la paraula feta novel·la». «Recu-perem la paraula» contribueix a «valorar el pes, la influència i la transcendència de la lectura, fomentar l’hàbit d’aquesta pràctica entre la ciutadania i recu-perar el valor de la paraula per si mateixa», va afegir el president de la Diputació.

Pedra de tartera ha estat la protagonista del cicle de lectures

Paisatges que són art

El Palau Bofarull de la Diputació a Reus acull fins al proper 30 de gener l’exposició d’aquarel·les Reus i Rodalies, de l’artista Josep Cebrián. La mos-tra permet recórrer indrets característics del Baix Camp o la Conca de Barberà, entre altres comar-ques a través de les obres més recents de l’autor.

La Diputació li dedica un volum de la col·lecció Tamarit i una exposició retrospectiva

14

El Priorat, l’Ametlla de Mar i l’empresari Josep Espelt, premiats a la XX Nit del Turisme

El RallyRACC Catalunya-Costa Daurada genera al territori un impacte econòmic de 26,8 milions d’euros

El Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar, el Consell Comarcal del Priorat i el president del grup H10, Josep Espelt, van ser els premiats de la XX Nit del Turisme de la Costa Dau-rada i les Terres de l’Ebre, organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputa-ció de Tarragona per reconèixer noves iniciatives de promoció del sector i fer balanç de l’any.

El Patronat de l’Ametlla va rebre el Premi Jordi Cartanyà en l’apartat de Li-toral, per un DVD sobre el municipi que destaca per la qualitat de les imatges. El Premi Jordi Cartanyà per a l’àmbit Interior va ser per al Consell del Priorat per l’original campanya en premsa Prio-rat: tot un món per degustar. Pel que fa a l’empresari Josep Espelt (Blancafort, 1942), el Premi Costa Daurada reconeix la seva llarga trajectòria professional, la projecció internacional de la seva cade-na hotelera i l’alta sensibilitat per la qua-

litat i la màxima satisfacció dels clients.L’acte, que es va dur a terme el 19 de

novembre i va aplegar més de 500 re-presentants del turisme i del món local, va voler transmetre un missatge d’opti-misme de cara al futur. El president de la Diputació, Josep Poblet, va anunciar durant el seu parlament que el Patronat de Turisme de la Diputació incrementa-rà notablement el seu pressupost per a l’any 2010 per tal d’atendre les necessi-tats del sector turístic, i va demanar el mateix esforç a la Generalitat.

Les dades de 2009De la seva banda, el president del

Patronat de Turisme de la Diputació, Joan Aregio, va fer públiques les dades de pernoctacions de turistes de gener a octubre: 17.716.000, xifra un 10% in-ferior al mateix període de l’any ante-rior. Pel que fa a mercats, el 53% dels turistes han estat catalans/espanyols

Premiats i autoritats a la XX Nit del Turisme.

Més de 124.000 espectadors i un im-pacte econòmic de 26,8 milions d’euros. Són dades corresponents a la passada edició del RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, celebrat de l’1 al 4 d’octubre passat en diversos punts de la demar-cació de Tarragona. Aquest destacat esdeveniment esportiu ha comptat, un any més, amb el suport de la Diputació, a través del Patronat de Turisme. L’ens intercomarcal ha garantit el seu suport al ral·li per tal que la prova també es pu-gui celebrar aquest any 2010.

L’allotjament ha estat la principal despesa dels aficionats, amb més de 8 milions d’euros, seguit del combustible, menjars i begudes, marxandatge i oci i

diversió. La bona resposta dels aficio-nats i l’alta ocupació hotelera aquells dies converteix el ral·li en un important dinamitzador econòmic i turístic per a tota la zona de la Costa Daurada. Pel que fa a la repercussió mediàtica, les diferents cadenes de televisió de l’Estat van emetre unes 19 hores d’informació relacionades amb el RallyRACC. Pel que fa a la premsa escrita, van aparèixer 539 informacions als principals diaris de tot Espanya.

El RallyRACC Catalunya-Costa Dau-rada, Rally de España, va tenir com a guanyador el pilot de Citröen Sebasti-an Loeb. La base del ral·li es va situar a Salou i PortAventura. Nombroses persones van seguir de prop la prova esportiva.

i el 47% restant provenen de mercats internacionals. L’estada mitja (3,8 dies) s’ha reduït un dia respecte a l’any ante-rior. Malgrat tot, tant Poblet com Are-gio van destacar l’empenta i vitalitat del territori.

Tot seguit, el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet va destacar l’aposta de la Generalitat per la captació de mercats de proxi-mitat, la innovació tecnològica com a canal de promoció turística i la creació de nous productes especialitzats, com el turisme familiar, l’esportiu o el cultu-ral. Tot plegat, va afegir, ha de permetre «un canvi de model turístic».

La XX Nit del Turisme es va celebrar al nou Centre de Convencions de Port-Aventura, i va comptar també amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados; la subdelegada del Govern de l’Estat, Maria Teresa Pallarès, o el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, a més

La temàtica d’aquesta edició ha estat Positius!, per veure el futur des de la perspectiva de l’optima-lisme, una barreja equilibrada d’op-timisme i realisme davant la situa-ció econòmica global.

L’acte es va celebrar al nou Centre de Convencions de PortAventura.

dels principals responsables de PortA-ventura: el seu president, Luis Rullán; el conseller delegat d’InvestIndustrial, Carlo Umberto Bonomi, i la directora del complex lúdic, Mercedes de Pablo.

15

Josep Poblet i el govern del seny Reflexió sobre els pressupostos de la Diputació

Pressupost de crisiExercici de responsabilitatDesprés de molts anys en què

el pressupost de la Diputació ha anat creixent al ritme de l’econo-mia general, aquest 2010 viurà una retallada important. Amb retard respecte a les economies familiars i privades, finalment la crisi econòmica afecta la institu-ció, que fins ara s’ha pogut mirar la situació general amb uns altres ulls gràcies al millor finançament que té si el comparem amb altres administracions.

El ple del 27 de novembre, la Diputació va aprovar un pressupost de 142,2 milions d’euros, que són 157,3 milions si ho fem de forma agregada, és a dir, incloent les apor-tacions als organismes autònoms. Es vol mantenir els nivells dels principals progra-mes i línies d’actuació: el Pla d’Acció Muni-cipal (PAM), el Programa Extraordinari d’In-versions Municipals (PEIM), les aportacions al FEDER i al PUOSC, i continuar donant el màxim suport als ajuntaments, amb l’aus-teritat que els temps imposen, i les actuaci-ons per a garantir el benestar de persones, municipis i comarques.

La reducció d’ingressos es notarà en la despesa, i moltes partides de tota la cor-poració i dels organismes autònoms bai-xaran. Anys anteriors el pressupost inicial es completava amb les incorporacions del romanent pressupostari de l’any abans, cosa que ara difícilment passarà. La inversió en millora i reparació de carreteres també es veu molt afectada i també es constata que l’equip de govern ha frenat l’obra de la plaça de braus de Tarragona, per a la qual

només hi ha pressupostat 100 mil euros el 2010. S’apunta que el fre inversor i la limitació de la prestació de serveis continuarà algun any més.

Pel que fa a l’actuació i dina-mització econòmica, una altre àmbit d’actuació que quedarà afectat en el futur immediat és l’Organisme Autònom de Desen-

volupament Local, mentre que el Patronat de Turisme entra l’any amb un pressupost més encoratjador, i l’Organisme Autònom de Recaptació, BASE, repeteix les xifres de l’any passat.

En aquests temps difícils, el repte és assolir l’eficiència i l’eficàcia en el funciona-ment de l’administració per tal mantenir i eixamplar, si és possible, l’actuació i el su-port de la Diputació sobre els municipis i el territori, sobre el sistema productiu i la so-cietat del coneixement, sobre les persones, la formació i la cultura i sobre la sostenibili-tat i la salut pública, àmbit nou aquest que agrupa i millora les actuacions esparses fins ara de la Diputació. Aquesta eficiència i eficàcia en la gestió i la repercussió dels recursos és allò que la ciutadania dema-na sempre i exigeix, especialment, a hores d’ara.

Tomàs Bigorra i MuntéDiputat portaveu del grup d’ERC

El seny i el sentit comú han estat al llarg del present mandat el full de ruta del govern de la Di-putació, presidit per Josep Poblet i que té a Convergència i Unió com a grup majoritari.

Governar vol dir prendre de-cisions. Algunes són comprome-ses o arriscades. Però no volem ni fugir d’estudi ni engegar cortines de fum. Cal decisió i valentia i aplicar la raci-onalitat necessària en els debats. Un exem-ple el trobem en l’actuació de la Diputació davant la fusió de Caixa Tarragona. Amb un respecte escrupolós a les decisions de l’entitat financera, però vetllant perquè el caràcter territorial, el manteniment de les oficines i el personal no surti perjudicat. Sa-bent que és una operació complexa que té unes bones perspectives de futur sí es van fent les coses bé.

Seny hem aplicat en la preparació dels pressupostos de la Corporació per l’any 2010. Amb contenció i retallades en la despesa corrent i mantenint l’impuls a les polítiques socials i de suport als ajuntaments. La capa-citat de negociar amb mà estesa cap a tots els grups han permès obtenir la unanimitat favorable a la proposta del govern.

El govern del seny permet compartir gran diversitats de projectes i establir mol-tes complicitats. Això dóna fruits molt po-sitius per a les nostres comarques. En són una mostra l’impuls a l’oficina «Regió del Coneixement» amb la URV, l’obertura de la nova seu institucional de la Diputació a les Terres de l’Ebre, el repartiment d’ajuts a tots els municipis més menuts amb el Pla Extra-

ordinari d’Inversions i Manteni-ment que s’ha renovat pel pro-per exercici novament amb sis milions d’euros, l’impuls al mu-seu casteller de Catalunya que es farà a Valls, la promoció amb el sector agrari dels productes locals de qualitat o el conveni per atendre accions socials amb «la Caixa».

I continuarem fent bona feina a OASI, al Patronat de Turisme o a l’organisme que gestiona els tributs local, BASE, al SAM, Cul-tura, o al SAT, i en tots els centres propis d’ensenyament musical, artístic o d’educa-ció especial, o en el Museu d’Art Modern.

I no volem deixar d’ estar al costat de tantes i tantes iniciatives sorgides des de les entitats i associacions del conjunt de muni-cipis del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que saben que tenen la Diputació al seu servei. I que trobaran —com sem-pre— en el seu President, en tots els mem-bres del govern i en el immillorable capital humà que formen la plantilla de personal funcionari o laboral una clara disposició a escoltar i a comprometre’s a donar resposta adequada als reptes que es formulin.

Ara acabem l’any. No es el final de cap trajecte. És una aturada convenient per re-cuperar energies, compartir estones amb les nostres famílies i per encarar el futur que ja ens mira. Des del grup de CiU, us vo-lem desitjar molt bones festes i un any 2010 carregat de seny.

Quim NinVicepresident i portaveu del grup de Ciu

Un exercici de responsabilitat és el que ha fet el Grup Socialista de la Diputació de Tarragona, aprovant els pressupostos de la Corporació del 2010, tot i ser aquests molt lluny del que el nostre grup hauria fet en solitari.

Entenem que s’hagués hagut de fer un esforç, molt més conside-rable, per fer canvis estructurals a les despeses de la Diputació en dues direccions: Una en dimensionar els pressupostos tenint com ob-jectiu bàsic el suport als ajuntaments d’una ma-nera regulada i estructurada, i l’altre en reduir les despeses sobredimensionades o innecessàries.

No pot ser que des de fa anys, els augments en despesa corrent s’equilibrin en els pressu-postos amb ingressos extraordinaris, com els generats per una sentència del Tribunal Consti-tucional, ingressos de recursos que es traspas-saven a la Generalitat, o bé per l’endeutament perquè en un futur proper ens trobarem que la despesa corrent, impossibilitarà en bona part el compliment de la raó d’ésser de la Diputació, que és l’ajuda als municipis i la inversió en carreteres fonamentalment.

Això ja ho venim notant amb un decreixe-ment sostingut en inversió en carreteres, que de continuar, malmetríem l’ingent tasca realitzada en el passat, per la mateixa Diputació en moder-nitzar la xarxa.

Malgrat tot, els socialistes hem optat pel sí crític als pressupostos, plantejant un seguit de demandes i qüestions que en bona mesura s’han contemplat en els acords a que hem arri-bat. Són demandes clares, senzilles, de poc cost econòmic, però de calat amb allò que venim

reclamant des del primer dia, com són la participació, la corresponsa-bilitat, el control i la transparència en aquelles obres que per la seva importància estratègica i/o econò-mica entenem que la participació dels socialistes és imprescindible, com el Pla Zonal de carreteres o les obres de remodelació de la plaça de braus que porta ja un clar retard per

una banda i un augment més que considerable de costos lluny de les previsions inicials.

Demanàvem també el manteniment, com a mínim, de tots els serveis tècnics, jurídics i de subvencions que el municipis reben de la Dipu-tació.

Finalment sol·licitàvem la urgència en l’inici de la carretera de la Torre de Fontaubella, com a símbol que la Diputació amb les seves accions reequilibra el territori.

Els avenços aconseguits en la negociació i la bona predisposició al pacte per part l’equip de govern, junt amb la visualització que en moments de crisi i dificultats remem tots en una mateixa direcció, cercant els punts que ens uneixen i no els que ens separen, fa que haguem donat un sí crític als pressupostos.

Això encaixa perfectament, per les dates en què estem, amb les festes nadalenques que són dies de trobada i desigs de bons propòsits i felicitacions. Felicitacions que fem extensives a tota la corporació, treballadors i ciutadans amb el desig d’un bon acabament d’any i d’un de nou molt millor.

Josep guasch LujánDiputat portaveu del grup del PSC

A ningú se li escapa que la situació econòmica i social de la demarcació travessa un moment difícil, amb una conjuntura de recessió econòmica, que no no-més afecta molt negativament a empreses i famílies, si no també a les corporacions locals i als ens que els hi donen suport, com les Diputacions.

Aquesta crisi està sent, sense cap mena de dubte, una de les més complexes des de l’adveniment del sistema democràtic, la qual cosa fa necessari replantejar radical-ment la forma d’actuació dels ens públics, a fi i efecte d’adequar-se a situacions on la manca de recursos és característica re-corrent.

Tot plegat determina una davallada important en els ingressos corporatius de la Diputació de Tarragona, condicionant el disseny del pressupost de 2010.

En qualsevol cas, el pressupost d’aques-ta Diputació té present, en tot moment, ac-tuacions sobre el creixement econòmic i el model social i productiu.

De la mateixa manera, la Diputació de Tarragona es marca com a fita incidir sobre el territori, tot donant suport als municipis i, sobretot, els més petits i amb una manca de recursos més perceptible.

Les persones, en el capítol de formació i cultura, també es converteixen en elements essencials del disseny pressupostari.

Òbviament, el pressupost de la Diputa-ció conjumina la prestació de serveis amb

la disminució i, en alguns casos, la contenció de les despeses cor-rents, com les de personal, les de funcionament general o les transferències a famílies i em-preses, en un marc de clara aus-teritat.

En aquest sentit, la recerca en l’eficiència dels recursos humans i materials, per a mantenir el ni-

vell de prestació dels serveis sense disminu-ir la seva qualitat, constitueix una política bàsica d’actuació.

Finalment, destinar una important do-tació econòmica per al finançament de despeses productives i d’inversió dels ajun-taments, tot esperonant l’efecte multipli-cador en la generació de llocs de treball, és un altre dels atributs de referència d’aquests pressupostos per a l’exercici 2010.

Tot plegat, val a dir, conforma un docu-ment sensat, sensible vers l’actual situació econòmica, i que contribuirà, sense cap mena de dubte, en la millora de l’adminis-tració local a la província de Tarragona.

Miquel Àngel López MallolVicepresident primer i

diputat portaveu del grup del PPC

«El canvi climàtic és ja una realitat»

Quins poden ser els efectes adversos del canvi climàtic?

Aquí hi haurà molt probablement una disminució de la precipitació; és a dir, menys aigua disponible per al terri-tori. També les temperatures seran més altes i, per tant, l’ambient serà més calo-rós. Tendència a la desaparició de les es-tacions, amb un clima més similar al del nord d’Àfrica que al del sud d’Europa en els pròxims anys. Finalment, pel que fa als fenòmens violents i extrems podrien ser més puntuals i perillosos.

Podríem dir, doncs, que el canvi climàtic no és una ficció...?

El canvi climàtic és una autèntica re-alitat. Ja no hi ha ningú que dubti que el tema està passant. Ara ja no es parla d’evitar-lo —que també—, sinó de la ne-cessitat d’adaptació.

Hi ha alguna zona especialment sensible?Totes les zones són sensibles perquè

a tot arreu hi haurà canvis. A les comar-ques tarragonines, per exemple haurem d’adaptar-nos en el tema de l’agricultu-ra. Aquí hi molts llocs on la pluja anual és de 400 litres. Tenint en compte que podria disminuir fins a un 30%, arriba-ríem a uns 300 o 250 litres anuals, on se situa el límit de l’aridització. En rela-ció al Delta de l’Ebre, hi ha el tema de la pujada del nivell del mar, i que fins i tot pogués desaparèixer. Això no està tan

clar... i a més estaríem parlant de termi-nis més llargs que ens situarien a finals del segle.

En concret, com poden afectar aquests canvis a sectors com el turisme o la pa-gesia?

Hi haurà canvis. Canvis en el turisme evidents perquè l’oferta turística a Euro-pa augmenta, ja que tots els països del nord d’Europa estan ja tenint tempera-tures que són atractives per al turisme. El que sí que és veritat és que nosaltres guanyarem en estacionacionalitat, ja que els mesos que ara són poc hàbils, com els d’hivern, es convertiran en me-sos temperats que atrauran més turis-me. Catalunya, Espanya i el sud d’Euro-pa en general es pot convertir en la Ca-

lifòrnia europea, ja que durant tot l’any tindrem un temps molt similar. Pel que fa a l’agricultura, hi ha temes de noves plagues, de nous tipus de cultius o de rendiments diferents, als quals caldrà que ens anem acostumant i preparant.

Com valora la iniciativa de la Diputació de promoure aquestes jornades sobre el canvi climàtic dirigides al món local?

Positivament, sobretot perquè s’es-tà fent un pas endavant en l’adaptació. I el món local és el món que realment ho viu. Per això ens hem de començar a adaptar, a començar a fer les coses pen-sant en el futur.

Quin és l’objectiu de la seva ponència?Demostrar la realitat del canvi climà-

Tomàs Molina, meteoròleg

Jornades «Món local i canvi climàtic. Què podem fer?»Les jornades «Món local i canvi cli-

màtic. Què podem fer?», que es van celebrar al Palau de la Diputació, van permetre informar i debatre sobre els efectes del canvi climàtic al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. D’aquesta manera, la Diputació, a tra-vés de la Unitat de Medi Ambient del Servei d’Assistència Municipal (SAM), va posar a disposició dels municipis les eines de gestió vàlides per pal·liar-ne

les conseqüències, tal com planteja el Pla Marc de mitigació del Canvi Climà-tic a Catalunya 2008-2012 i el Pacte en-tre alcaldes en l’àmbit europeu.

Alcaldes, regidors, secretaris i per-sonal relacionat amb el medi ambient dels municipis de la demarcació van compartir els coneixements i l’experi-ència de ponents i experts de recone-gut prestigi en aquesta matèria, com per exemple Tomàs Molina, cap de me-

La Diputació posa a disposició dels municipis eines de gestió vàlides per pal·liar-ne les conseqüències

tic i quines són les projeccions de futur a través dels mapes. I, finalment, com repercutirà en la realitat de Tarragona i de tot Catalunya.

Té algun missatge per al món local?Que està a les nostres mans fer-ho.

Que tot el que s’hagi de fer ho hem de començar a fer un a un, i com més aviat comencem des de la base més efectiva serà la feina que fem. Per tant arribar fins al món local és necessari, perquè re-alment és qui farà que estem preparats per enfrontar-nos amb aquest futur.

Per on hauria de començar el món lo-cal?

Per conèixer el municipi i preparar-se pels canvis.

«Arribar fins al món local és necessari per poder enfrontar-nos al futur»

Edita: Diputació de Tarragona - Gabinet de Premsa

Coordinació: Elies PujolRedacció: Blanca Baiget, Enric Alfonso i Anna Garcia

Compaginació: Imatge-9, SLImprimeix: Indugraf

Dipòsit legal: T-1831-05www.dipta.cat

El popular home del temps de TV3 va ser un dels ponents de les jornades «Món local i canvi climàtic. Què podem fer?», organitzades per la Diputació.

teorologia de Televisió de Catalunya i president de la Xarxa de comuni-cacions del clima d’Europa, entre molts altres.