Diputació de Tarragona | - PROJECTEXarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera...

Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona

PROJECTE

Xarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera Municipi Rasquera (Ribera d’Ebre) Data Setembre 2018 Expedient eGOV: 2017-0004579 Expedient eContracta: 2017-0009030/L3 Redacció: Carlos Carrillo

Xarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera

Xarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera - SAM 2017-0004579

1

ÍNDEX Document Nº 1: Memòria

Document Nº 2: Pressupost

2.1. Amidaments

2.2. Preus simples

2.3. Quadre de preus núm. 1


2.5. Pressupost Parcial

2.6. Pressupost General

Document Nº 3: Plànols

Plànol nº 1 – Situació i Paràmetres urbanístics

Plànol nº 2 – Emplaçament

Plànol nº 3 – Planta general

Plànol nº 4 – Sala de caldera. Distribució i cotes

Plànol nº 5 – Sala de caldera. Secció longitudinal

Plànol nº 6 – Sitja secció transversal

Plànol nº 7 – Sala caldera. Instal·lació hidràulica i elèctrica

Plànol nº 8 – Sala caldera. Evacuació de fums

Plànol nº 9 – Detall comporta corredissa. Descàrrega d'estella

Plànol nº 10 – Sala de caldera. Esquema hidràulic

Plànol nº 11 – Subestacions. Esquema hidràulic.

Plànol nº 12 – Distribució xarxa de calor

Plànol nº 13 – Detall xarxa de calor

Plànol nº 14 – Sistema contra incendis

Document Nº 4: Plec de Prescripcions

4.1. Plec de prescripcions tècniques generals

4.2. Plec de prescripcions tècniques particulars

Document Nº 5: Annexos

Annex 1. Estudi de seguretat i salut

Annex 2. Justificació de preus


2

Annex 3. Relació de la normativa vigent

Annex 4. Topografia

Annex 5. Estudi geotècnic

Annex 6. Càlcul de la instal·lació tèrmica

- Càlcul necessitats tèrmiques

- Càlcul de canonades aïllades

- Càlcul de bombes

- Càlcul de bescanviadors

- Càlcul vas d’expansió

- Càlcul Xemeneia

Annex 7. Equips de mesura i sistema de control de la instal·lació

Annex 8. Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra

Annex 9. Gestió de residus

Annex 10. Compatibilitat urbanística

Annex 11. Manual d’operació

- Programa de gestió energètica

- Instruccions de seguretat

- Instruccions de maneig i maniobra

- Instruccions de funcionament

- Limitació de temperatures

Annex 12. Manual de manteniment

- Controls periòdics de la instal·lació

- Registre de les operacions de manteniment

- Programa de manteniment preventiu

Annex 13. Inspeccions

Annex 14. Memòria per al compliment de la llicencia ambiental

Annex 15. Justificació compliment de seguretat en cas d’incendi

Annex 16. Instal·lació elèctrica

DOCUMENT 1 MEMÒRIA

1.-MEMORIA


3

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA

1. ANTECEDENTS ...................................................................................................................... 7

2. ÀMBIT DEL PROJECTE ......................................................................................................... 8

3. ESTAT ACTUAL ...................................................................................................................... 9

3.1. Dades actuals del equipaments. Petjada CO2. ............................................................. 9

3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS ............................................................... 10

4. OBJECTE .............................................................................................................................. 13

5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA ......................................................................................... 13

5.1. Conceptes i beneficis ................................................................................................... 13

5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa .................................................................. 14

5.3. Estat forestal del municipi ............................................................................................ 15

5.3.1. Superfícies Forestals ...................................................................................... 15

5.3.2. Agents Implicats ............................................................................................. 17

5.3.3. Primera Estimació del Recurs Forestal per l’aprofitament de biomassa ......... 18

6. JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA NORMATIVA .................................................... 19

7. SOLUCIÓ PROJECTADA ..................................................................................................... 25

7.1. Descripció general del sistema proposat ..................................................................... 25

7.2. Sistema de generació de calor .................................................................................... 26

7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa ................................................... 26

7.2.1. Agitadors de combustibles i cargols sens fi .................................................... 28

7.2.1. Rendiment de la caldera ................................................................................. 29

7.2.2. Pèrdues tèrmiques .......................................................................................... 29

7.2.3. Dades tècniques de la caldera escollida ......................................................... 29

7.3. Sala de caldera ............................................................................................................ 30

7.3.1. Aspecte constructiu ......................................................................................... 30

7.3.2. Instal·lació elèctrica ........................................................................................ 32

7.3.3. Ventilació de la sala de caldera ....................................................................... 32

7.3.4. Seguretat de la sala de caldera ....................................................................... 33

7.4. Sitja de combustible (estella) ....................................................................................... 33


4

7.4.1. Aspecte constructiu ......................................................................................... 33

7.4.2. Ventilació de la sitja ........................................................................................ 34

7.4.3. Autonomia de la sitja ...................................................................................... 34

7.5. Combustible ................................................................................................................. 35

7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic .............................................................. 35

7.5.2. Previsió consums d’estella ............................................................................. 37

7.5.3. Estella forestal a utilitzar per la instal·lació ..................................................... 38

8. Biomassa llenyosa ................................................................................................................ 38

8.1. Evacuació gasos de la combustió ................................................................................ 39

8.1.1. Característiques de la xemeneia .................................................................... 39

8.2. Instal·lació hidràulica ................................................................................................... 41

8.2.1. Consideracions generals de la normativa ....................................................... 42

8.2.2. Circuits primaris (sala calderes) ...................................................................... 42

8.2.3. Dipòsit d’inèrcia .............................................................................................. 44

8.2.4. Vas d’expansió ............................................................................................... 45

8.2.5. Equips de bombeig ......................................................................................... 46

8.2.6. Emplenat del circuit hidràulic .......................................................................... 48

8.2.7. Buidat dels circuits de calefacció .................................................................... 48

8.2.8. Sistema d’elevació de temperatura del retorn ................................................. 49

8.2.9. Bescanviador de plaques (subestacions) ....................................................... 50

8.2.10. Elements auxiliars de control i seguretat .................................................... 50

8.3. Xarxa de calor .............................................................................................................. 51

8.3.1. Característiques generals ............................................................................... 51

8.3.2. Càlcul de canonades aïllades ......................................................................... 52

8.3.3. Registres i arquetes de pas ............................................................................ 53

8.4. Instal·lació elèctrica ..................................................................................................... 53

8.4.1. Sala de caldera ............................................................................................... 54

8.4.2. Il·luminació en sala de caldera ....................................................................... 54

8.4.3. Seguretat en la instal·lació ............................................................................. 55


5

9. ALIMENTACIÓ DE COMBUSTIBLE ..................................................................................... 55

9.1. Descàrrega de combustible ......................................................................................... 55

9.2. Sistema de ballesta rotatiu i cargols sens fi ................................................................. 55

10. OBRA CIVIL ....................................................................................................................... 56

10.1. Treballs previs, replanteig general i adequació del terreny .......................................... 56

10.2. Sistema estructural ...................................................................................................... 56

10.3. Tancament, particions interiors, i cobertes .................................................................. 57

10.4. Paviments .................................................................................................................... 58

10.5. Execució de rases ....................................................................................................... 58

10.5.1. Rases sota vorera ...................................................................................... 58

10.5.2. Rases sota calçada .................................................................................... 59

10.5.3. Rases sota carretera .................................................................................. 59

10.6. Conclusió ..................................................................................................................... 60

10.7. Cartell d’obra ............................................................................................................... 61

11. PROVES I CERTIFICACIONS ........................................................................................... 61

11.1. Equips .......................................................................................................................... 61

11.2. Proves d’estanqueïtat de canonades d’aigua .............................................................. 61

11.2.1. Preparació i neteja de xarxes de canonades .............................................. 62

11.2.2. Prova preliminar d’estanquitat .................................................................... 62

11.2.3. Prova de resistència mecànica ................................................................... 62

11.2.4. Reparació de fugues .................................................................................. 62

11.3. Proves de lliure dilatació .............................................................................................. 63

11.4. Proves d’estanquitat de xemeneies ............................................................................. 63

11.5. Proves finals ................................................................................................................ 63

11.6. Ajust i equilibrat ........................................................................................................... 63

11.6.1. Sistemes de distribució d’aigua .................................................................. 63

11.7. Control automàtic ......................................................................................................... 63

12. SERVEIS AFECTATS ........................................................................................................ 64

13. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES ................................................................................ 65


6

13.1. Termini d’execució i garantia ........................................................................................ 65

13.2. Classificació del contractista ........................................................................................ 65

13.3. Estudi de Seguretat i Salut .......................................................................................... 65

14. PRESSUPOST .................................................................................................................. 66

15. AVALUACIÓ ECONÒMICA i d’impacte ambiental ............................................................. 67

15.1. Avaluació econòmica ................................................................................................... 67

15.2. Avaluació ambiental ..................................................................................................... 68

16. CONCLUSIONS ................................................................................................................. 69

17. RELACIÓ D’ANNEXOS ..................................................................................................... 70


7

1. ANTECEDENTS

El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Energia Sostenible i el Clima és una iniciativa de la Unió Europea

que neix com a instrument clau per implicar els governs locals en la lluita contra el canvi climàtic.

La Diputació de Tarragona es va adherir al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses, per acord del Ple al setembre

de 2013. Aquest compromís comporta la funció de promoure l’adhesió dels municipis del seu territori al

programa, amb la voluntat de que assumeixin l’objectiu de reduir les seves emissions de diòxid de

carboni, l’estalvi energètic i el foment de les energies renovables, en l’horitzó 2030.

La Diputació de Tarragona ha establert en el Pla Estratègic Corporatiu 2015-2019, la línia estratègica

3-“Fomentar la preservació de la Salut i la Natura”, que es desenvolupa en un seguit de projectes amb

l’objectiu de facilitar als ajuntaments signants del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses l’execució dels Plans

d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), aprovats pels propis ajuntament com a document estratègic

que recull les accions a realitzar per assolir els objectius de reducció d’emissions, estalvi energètic i

foment de les energies renovables.

En el marc del foment d’accions destinades a assolir el compromís del Pacte, la Diputació de Tarragona

desenvolupa el “Programa de suport a les instal·lacions de calderes i xarxes de calor en equipaments

municipals 2015-2020”.

L’esmentat programa preveu el “Projecte Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona”

com a primera fase i prova pilot. Aquest projecte està cofinançat pel Fons Europeu de

Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea, en el marc del Programa Operatiu

FEDER de Catalunya 2014-2020 Objectiu d’inversió en creixement i ocupació dins l’eix prioritari

4, que té com a objectiu afavorir el pas a una economia baixa en carboni en tots els sectors, amb

un ajut de 901.629,49 €.

El Projecte “Xarxa de calor de proximitat de la Diputació de Tarragona” té com a eix central la creació

d’un model propi de referència a les comarques de Tarragona d’instal·lacions en equipaments

municipals de xarxes de calor. Les xarxes funcionaran a través de la crema de biomassa forestal

provinent, majoritàriament, de la gestió forestal sostenible. El projecte s’implementarà com a prova pilot

i pretén tenir una finalitat demostrativa en la realització de xarxes de calor en 9 municipis de 6

comarques distribuïts pels principals massissos forestals de la demarcació:

- Terres de l’Ebre: la Sénia, Rasquera, Tivissa, la Fatarella, Gandesa i Horta de Sant Joan.

- Camp de Tarragona: Alcover, el Montmell i Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.

Cadascuna de les xarxes estarà composada per una caldera central alimentada amb biomassa forestal

(estella) que cobrirà les necessitats tèrmiques de calefacció i ACS mitjançant un entramat de

canonades d’aigua calenta, dels equipament municipal (escoles, pavellons, biblioteques, llars d’infants,

etc...) de manera simultània.


8

2. ÀMBIT DEL PROJECTE

El present projecte té per a objecte la realització d’un projecte executiu per determinar les

característiques d’una xarxa de calor a través d’una caldera de Biomassa situada en el municipi de

Rasquera que alimenta les instal·lacions presents en el CEIP Les Eres de Rasquera, la futura llar

d’infants i que pretén alimentar també el Centre Cívic del municipi (a excepció de la sala d’actes).

La caldera de Biomassa permetrà substituir la generació de calefacció que actualment consumeix

l’equipament a través d’una bomba de calor aire aigua amb alimentació d’energia elèctrica.

La instal·lació de biomassa disposa d’un sistema automàtic d’alimentació per a transportar el

combustible des de la sitja fins a la caldera. El combustible que s’utilitza és estella forestal,

preferentment estella de proximitat per a garantir la minimització de la petjada de carboni produïda en

el seu transport.

La caldera disposa dels elements de les tecnologies més desenvolupades en el sector de les calderes

de biomassa, i segueix les normes més estrictes sobre emissions per tal de garantir el mínim impacte

en el medi ambient.

La instal·lació descrita en el present projecte contempla la adaptació de la instal·lació hidràulica

existent en la sala de calderes, així com la canalització que transportarà l’energia tèrmica fins a

l’equipament del Centre Cívic on es realitzarà l’entrega de la energia tèrmica a les instal·lacions

existents.

Les coordenades geogràfiques geodèsiques de l’edifici on es situa la sitja i sala de caldera és:

Lat. 41° 00' 12.26" N

Long. 00° 36' 00.92" E

Alt. 170m.

El titular de la instal·lació és: Ajuntament de Rasquera

NIF: P4316400C

Emplaçament: Carrer Tortosa, 16

– 43.513 – Rasquera

Instal·lació: Xarxa de calor amb caldera de biomassa

per a diferents edificis públics del municipi

de Rasquera

Emplaçament de la instal·lació: Carrer de les Escoles, 1

– 43513 – Rasquera

Domicili social a efectes de notificacions: Carrer Tortosa, 16

– 43513 – Rasquera


9

3. ESTAT ACTUAL

En la actualitat, el CEIP les Eres i la futura llar d’infants municipal disposen d’un sistema de

calefacció amb biomassa d’estella forestal. Tot i així aquests dos centres disposen d’un sistema

de backup amb caldera de gasoil d’una potència de 100 kW. Tot i això, serà necessari adaptar les

instal·lacions existents actualment per a permetre la connexió del nou circuit de aigua calenta,

afegint a les instal·lacions existents alguns elements de nova instal·lació, entre els que es

destaquen un bescanviador de plaques i una bomba circuladora per a aigua calenta.

L’objecte d’aquest projecte és la de descriure i dimensionar totes les instal·lacions requerides per

a la connexió de la sala de calderes de biomassa (que a partir d’aquest moment es considerarà

en funcionament per facilitar la comprensió del projecte) amb les instal·lacions existents en el

Centre Cívic de Rasquera, per tal de dotar de calor a les instal·lacions existents en ell.

L’objectiu concret és alimentar a les instal·lacions de fancoils de que disposa la planta primera del

centre cívic, destinada a oficines municipals, així com alguns espais de la planta baixa, com ara

bé els banys i la recepció de la sala polivalent.

Tan mateix, i en cas de que sigui necessari, es pretén dotar de suficient potència tèrmica per tal

de poder cobrir les necessitats d’aigua calenta sanitària que pot tenir l’equipament, així com

preveure futures ampliacions i/o necessitats addicionals d’energia tèrmica.

3.1. Dades actuals del equipaments. Petjada CO2.

En la següent taula es presenten les dades actuals dels equipament els quals donarà calor la xarxa

que es projecta:

Edifici Superfície

[m2]

Potència de

la caldera

actual [kW]

Edat de

l’equip

actual

[anys]

Combustible

Consum

Actual real

de l’equip

[kWh/any]*

Centre Cívic 699 63,4 KW

(Calor) 8 Electricitat 24.355

*Consums facilitats per l’Ajuntament per a la realització del present projecte.

Tan mateix, estimem el consum real de la part de la instal·lació referent aquest projecte, a través

de la estimació del rendiment del generador instal·lat per a calcular el consum real de l’equipament

en base al consum real de la instal·lació:

Edifici Consum Actual real de l’equip

[kWh/any]* Rendiment* [%]

Consum Actual real de la

instal·lació [kWh/any]*

Centre Cívic 24.355 90% 21.920

*Estimat en base a l’edat de l’equip, l’estat de l’equip i de les instal·lacions.


10

La avaluació de la reducció de CO2 produïda per la transició entre el combustible fòssil a l’estella

forestal es pot aproximar com:

Instal·lació actual kWh / any [kWh/any] Co2 [t/any]

Centre Cívic 24.355 15,80

Total 15,80

Aquestes dades es basen en els següents paràmetres:

La biomassa, tot i que requereix certa despesa energètica per a la seva extracció i transformació,

es considera neutra en quant a emissions de CO2.

Combustible CO2

Gas Natural 0,204 [Kg·CO2 /kWh]

Gasoil 0,287 [Kg·CO2 /kWh]

Electricitat 0,649 [Kg·CO2 /kWh]

Estella 0,000 [Kg·CO2 /kWh]

3.2. Avaluació dels consums de calefacció i ACS

Per al càlcul de les necessitats tèrmiques dels equipaments que estaran alimentats a través de

caldera de biomassa, s’ha realitzat a través del mètode dels graus – dia, vers el consum

energètic/combustible obtingut en les últimes anualitats. Amb aquestes dades, podem extreure les

estimacions de consums tèrmics que es presentaran a continuació.

Per a poder valorar més correctament els consums previstos en la instal·lació, es realitza una

modelització vers a les temperatures màximes i mínimes diàries obtingudes a través de la xarxa

de estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya. Concretament

de l’estació situada en el municipi de Benissanet.

Segons aquesta modelització, i realitzant els càlculs de demandes tèrmiques necessàries per als

equipaments on s’ha de substituir el sistema de calefacció actual per el nou sistema a partir de

caldera de biomassa, es preveuen unes necessitats tèrmiques reals de:

Edifici Consum real calculat [kWh/any]

CEIP + futura Llar d’infants 65.618

Centre Cívic 21.920

TOTAL 87.538 kWh

A continuació es mostra la ocupació i ús previst dels diferents espais, segons els que s’han

modelitzat les instal·lacions:


11

Equipament Ús estacional i diari Calefacció / ACS

CEIP + fut. Llar d’Infants

De Setembre a Juliol

DL a DV de 08:00 a 18:00

Calefacció

Des d’Octubre a Maig

DL a DV de 07:00 a 18:00

ACS

Tot l’any des de 08:00 a 18:00h

Centre Cívic

Tot l’any

DL a DV de 08:00 a 16:00

Ocasionalment por funcionar

en caps de setmana.

Calefacció


DL a DV de de 08:00 a 16:00

S’ha modelat el consum hora a hora tenint en compte les condicions climàtiques locals mitjanes

de la anualitat 2017 i el consum energètic notificat per a cada instal·lació.

Aquesta modelització te com a resultat una demanda punta màxima de 107kW, que es produeix

al mes de novembre. Aquestes dades horàries, ordenades de major potència demandada a

menor es troben a la gràfica presentada a continuació.

0

20

40

60

80

100

120

11

12

13

14

15

16

17

18

19

11

01

11

11

21

13

11

41

15

11

61

17

11

81

19

12

01

21

12

21

23

12

41

25

12

61

27

12

81

29

13

01

31

13

21

33

13

41

35

13

61

kWh

Pu

nta

P O T È N C I A P U N T A D I À R I A ( K W H )


12

Així doncs, es realitza una previsió de potències necessàries per a la calefacció dels diversos

espais segons la següent taula:

Edifici Potència a instal·lar

[KW]

Equipaments de Rasquera 100,00

Total 100,00

Segons els resultats de càlcul extrets, la potència de la caldera que alimentarà la xarxa de calor

haurà de subministrar 100 kW.

Segons el mètode dels graus - dia, el consum energètic es repartiria de la següent manera

durant els mesos de l’any:

Mes Energia [kWh]

Gener 19.580

Febrer 12.865

Març 11.451

Abril 8.157

Maig 0

Juny 0

Juliol 0

Agost 0

Setembre 240

Octubre 3.646

Novembre 14.041

Desembre 17.558

Total 87.538


13

4. OBJECTE

L’ajuntament de Rasquera, com a ajuntament signant del Pacte d’Alcaldes per a l’energia

sostenible, aposta per impulsar un model de desenvolupament que no vagi en detriment del medi

ambient, ni del malbaratament dels recursos naturals dels quals depenen les activitats humanes.

Seguint aquesta línia de treball des del 2013 està plantejant la incorporació de generació tèrmica

a equipaments municipals a partir de l’ús de la biomassa. Aquesta incorporació incrementaria la

sostenibilitat energètica del municipi, proporcionant un model energètic de clima amb combustible

renovable i milloraria l’estat de les forests del municipi.

Per aquest motiu es planteja la possibilitat de dur a terme una instal·lació que funcioni amb

biomassa i que subministri aigua calenta per a calefacció al Centre Cívic, i a les ja previstes

instal·lacions del CEIP i de la futura llar d’infants del municipi.

La instal·lació suposarà la valorització de productes fusters de petit diàmetre o baixa qualitat,

biomassa forestal primària, procedents d'actuacions de gestió forestal que difícilment tenen mercat

fora de l'àmbit bioenergètic.

La biomassa té una gran potencialitat com a sector estratègic emergent, que pot generar nova

ocupació a partir de recursos desaprofitats de la zona, pot contribuir a millorar l’entorn

mediambiental (gestió sostenible de boscos, reducció del risc d’incendis i reducció d’emissions de

CO2) i pot suposar un impacte molt positiu pel desenvolupament empresarial i socioeconòmic

local.

En aquest projecte es descriuran les obres per a la realització de la instal·lació objecte de projecte:

previsió per a la nova línia d’alimentació de xarxa de calor, la xarxa de calor, i l’entrega de la

energia a les instal·lacions existents així com altres equips que puguin ser necessaris.

5. INTRODUCCIÓ A LA BIOMASSA

5.1. Conceptes i beneficis

La biomassa vegetal és la matèria constituïda per les plantes. L’energia que conté és energia solar

emmagatzemada durant el creixement de les mateixes mitjançant el procés de fotosíntesi. Per

aquesta raó, la biomassa, si es realitza dintre d’un cicle continu de producció - utilització,

constitueix un recurs energètic renovable i respectuós amb el medi ambient.

Cremant combustibles fòssils com el gas o el gasoil per calefacció, es transfereix i s’ acumula a

l’atmosfera carboni, alimentant així l’efecte climàtic. Per contra, la combustió de biomassa no

contribueix de cap manera a l’efecte climàtic, ja que el carboni que s’allibera cremant fusta

procedeix de l’atmosfera mateixa i no del subsòl com ocorre en el cas del gas o gasoil.

L'ús de la biomassa no és tan sols beneficiós pel medi ambient, sinó també per a l'estalvi, llavors

a igualtat de calor produïda, els biocombustibles tenen un menor cost que els combustibles fòssils.

Els beneficis a grans trets de la utilització de la biomassa els podem catalogar en els següents

grups:


14

Beneficis ambientals

• Balanç de CO2 neutre degut a que es considera que es tanca el cicle natural del carboni.

• Reduïda petjada ecològica en subministraments locals de biomassa forestal primària: del total d’energia disponible a una sitja, només un 3-5% s’ha destinat a la seva producció.

• Emissions de SO2 (causant de la pluja àcida) molt inferiors a les emeses per combustibles fòssils convencionals.

• Una gestió sostenible de les masses forestals eviten problemes de contaminació ambiental com l'erosió o la desertificació.

• Reducció de la càrrega de combustible forestal en el bosc, factor clau en la reducció de riscos d'incendis forestals.

• Construir edificis amb instal·lacions tèrmiques alimentades per biomassa fa disminuir dràsticament les emissions de CO2/M2 anuals vinculades a l'explotació de l'edifici, i per tant, es millora la Qualificació Energètica de l'edifici.

Beneficis econòmics

• S'incentiva la gestió forestal sostenible econòmicament i mitjà ambientalment, així com es dinamitza el mercat forestal valoritzant els seus productes i subproductes.

• Cadena producció curta o de km 0, possibilitant competir en preu davant els combustibles fòssils de manera molt avantatjosa.

• Reducció de la taxa de dependència energètica de tercers països.

• Modernització del teixit industrial amb la creació d'activitat industrial en àmbits rurals. Contribució al desenvolupament local del territori mitjançant la gestió silvícola dels boscos.

• Seguretat en els preus del combustible ja que els mercats de biocombustibles són locals i no estan sotmesos als mercats internacionals.

Beneficis socials

• Creació de nous llocs de treball en l'àmbit rural de forma directa o indirecta.

• Disponibilitat de nous béns o serveis.

• Desenvolupament sostenible del mitjà rural.

• Important camp d'innovació tecnològica.

5.2. Funcionament d’una caldera de biomassa

Una caldera de biomassa funciona d’una manera similar a una caldera de combustibles fòssils. La

diferència és que no crema combustibles fòssils i, per tant, s'aconsegueix un important estalvi

econòmic en la compra de combustible i una gran disminució d'emissions de carboni i sofre.

Existeixen al mercat diversos tipus de calderes de biomassa. Algunes són totalment automàtiques

i altres semiautomàtiques o gairebé totalment manuals. És important triar un model que s'ajusti a

les necessitats de confort de cada equipament i/o instal·lació.

En l'elecció de la caldera de biomassa és important saber el tipus de biomassa que s’utilitzarà. Hi

ha calderes de biomassa que només poden cremar biomassa amb granulometries molt

homogènies i hi ha unes altres que permeten cremar gairebé qualsevol tipus de biomassa, les

anomenades calderes policombustibles. Les calderes policombustibles porten diversos sistemes


15

de control que ajusten la caldera al tipus de combustible que s’utilitza amb l'objectiu d'aconseguir

sempre la major eficiència energètica i el mínim d'emissions.

Aquest tipus de calderes, acostumen a incorporar una sonda Lambda que mesura en temps real

el nivell d'oxigen en la sortida de fums i d'aquesta manera ajusta la combustió fins i tot si hi ha

canvis de les característiques del combustible.

Les calderes de biomassa disposen d’un dipòsit de combustible associat a la caldera que

s’anomena sitja. La sitja haurà de disposar d’una capacitat mínima tal que pugui garantir la

autonomia de la instal·lació per un període mínim de 15 dies. Tot i això, s’acostumen a dimensionar

les sitges per tal de poder mantenir un nivell de autonomia el més perllongat possible, tenint en

compte les característiques del combustible, les particularitats de la instal·lació així com la

disponibilitat del combustible.

El transport del combustible entre la sitja i la cambra de combustió es fa de manera totalment

automàtica. Normalment la biomassa es mou per mitjà de cargols sense fins encara que també

s'utilitzen sistemes pneumàtics depenent de les característiques del combustible a utilitzar.

En cremar biomassa es produeix un petit volum de cendra. Les calderes d'alta gamma disposen

de sistemes automàtics de neteja i recollida d'aquesta cendra. La cendra és doncs recollida en un

cendrer que ha de buidar-se, depenent del funcionament de la caldera, una mitjana de tres

vegades a l'any. Cal destacar que la cendra NO és contaminant, biodegradable i pot fins i tot ser

utilitzada com un adob d'alta qualitat totalment ecològic.

El cremat del combustible es produeix a la zona de combustió. Hi ha diferents tipus de alimentadors

a la cambra de combustió. Es recomana evitar sistemes de alimentació a la cambra de combustió

per floració (càrrega central inferior de biomassa) al comportar problemes de solidificació de les

impureses que pugui contenir la biomassa, obstruint d’aquesta manera la entrada de combustible

a la cambra de combustió i impedint el correcte funcionament de la caldera. Es recomanen

sistemes d’alimentació laterals per a garantir la lliure alimentació de combustible a la cambra de

combustió, en combinació de sistemes de neteja automàtics per tal de garantir en tot moment la

eliminació de cendres i/o impureses que puguin quedar adherides en la graella de combustió.

La calor generada en la cambra de combustió és transmet al circuit d'aigua en el bescanviador

incorporat en la caldera. Aquesta aigua calenta s'utilitza per a calefacció, per produir aigua calenta

sanitària, calefacció de piscines, etc. La calefacció pot ser per qualsevol dels sistemes

convencionals d'aigua, com per exemple terra radiant, radiadors o fan-coils. El circuit hidràulic, o

de distribució i calor, és exactament el mateix que el de qualsevol altre tipus de caldera. Es pot,

per tant, aprofitar instal·lacions existents de radiadors, etc.

5.3. Estat forestal del municipi

5.3.1. Superfícies Forestals

El municipi de Rasquera es situa al sud-oest de la comarca de la Ribera d’Ebre, té una superfície de

5.105ha (IDESCAT, 2012) de les quals més de 3.344 ha, són considerades terreny forestal (mapa de

cobertes del sòl de Catalunya 2009). El municipi es situa al pla del Burgar, a l’est limita amb la Riera

de Compte i a l’Oest amb la Serra de Boix i la serra de Cardó


16

Fig. 1. En verd Superfície forestal de Rasquera. Mapa de Cobertes de sòl de Catalunya del CREAF;

Mapa de Forests Publiques del DAAM; Cartografia de referència del ICC.

El municipi en dos espai d’interés natural, inclòsos en dos espais de la Xarxa natura 2000:

Nom de Xarxa Natura 2000

Codi Superfícies Total Superfície Municipal

Aligars – Serra Fulletera 1.710 (ZEPA & LIC)

3.409 ha 28,5 ha

Serra de Cardó – el Boix 1.270 (ZEPA & LIC)

16.143 ha 2.384 ha

El municipi té dues forests publiques de titularitat pública una és de titularitat de l’ajuntament de

Rasquera i 1 de la Generalitat de Catalunya. Les vuit finques sumen un total de 1.777ha (53% de la

superfície forestal del municipi), de les quals 1.775 ha tenen un projecte d’Ordenació, tot i que en cap

cas estan incloses en un sistema de certificació forestal (fig 2)


17

Codi de Forests

Nom de la Forest

CUP

Titularitat

Certificació

Projecte de Ordenació

Superfícies (ha)

707 BURGANS

GENERALITAT DE CATALUNYA

No

No

2,01

708 COMUNS DE RAQUERA

20 Ajuntament de Rasquera

No Si

1775,59

Fig. 2. Forests Municipals de Rasquera. Mapa de Cobertes de sòl de Catalunya del CREAF; Mapa de

Forests Publiques del DAAM; Cartografia de referència del ICC.

5.3.2. Agents Implicats

Associacions i consorcis

En l’àmbit del municipi no s’ha trobat cap associació forestal

Empreses Forestals

En base a les dades de l’Observatori Forestal de Catalunya i l’Observatori de la Biomassa. En el

municipi no hi ha cap empresa dedicada als treballs forestals si més no es troben empreses

d’aquestes característiques a Miravet i a la Serra d’Almos on es troba la empresa d'Inserció

Sociolaboral i Serveis Ambientals de la Serra de Llaberia S. L. A la ciutat de Tarragona es localitzen

dues empreses dedicades als treballs forestals.


18

Empreses Transformadores de Fusta

Tot i que en el municipi no hi ha actualment cap empresa dedicada a la producció de biomassa, des

del Perelló fins a Tarragona ciutat hi han empreses dedicades en aquest productes. Cal esmentar que

el port de Tarragona és un punt d’exportació de biomassa tipus P100 per producció elèctrica a Itàlia.

5.3.3. Primera Estimació del Recurs Forestal per l’aprofitament de biomassa

Per tal de poder fer una aproximació a la viabilitat de les forests del municipi per l’ús potencial de

biomassa, s’han estudiat les tipologies de les masses forestals. Amb aquesta finalitat s’han utilitzat

les dades publicades pel CREAF en el mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MSCS) i en el

Mirabosc.

A nivell municipal, el 45% de la superfície forestal són pinedes, l’espècia principal de les diferents

pinedes és el pi blanc, dels quals un 72% són masses boscoses denses amb una fracció de cabuda

coberta superior al 20%. El 4% de la superfície estan ocupades per planifolis, especialment alzinar.

Finalment el més del 50%, són diferents tipus de matollars.

Fig. 3 Mapa de tipologia de masses forestals. Mapa de Cobertes de sòl de Catalunya del CREAF;

Mapa de Forests Publiques del DAAM; Cartografia de referència del ICC.

Les limitacions ambientals i edafològiques descrites en la Guia per a la promoció per de l’ús de la

biomassa com a combustible en l’àmbit municipal, publicada per Innobiomassa, detallen que seran

susceptibles d’aprofitament per biomassa aquells terrenys on fracció cabuda coberta de la massa

forestal descrita al MSCS sigui superior o igual 20% i un classes diamètriques superiors a 10cm. Així

com també s’exclouen aquelles zones amb pendents superiors al 30%. Generalment els pins són les

especies més usades per la producció de biomassa forestals per ús tèrmic en format estella. Seguint

aquestes recomanacions bàsiques, en el municipi hi ha més de 1.000 ha podrien ser susceptibles a

ser viable la extracció de fusta per biomassa en format estella.


19

6. JUSTIFICACIÓ DEL CUMPLIMENT DE LA NORMATIVA

D’acord amb l’Article 1er.a.1 del Decret 462/1971 de 11 de Març en l’execució de les obres

hauran de complir-se les normes vigents aplicables sobre la construcció, a la data de visat del

Projecte d’Execució. Amb aquest objectiu, es cita la següent relació de la Normativa Aplicable:

Codi Tècnic de la Edificació

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s’aprova el “Codi Tècnic de la Edificació”.

Redacció de Projectes i Direcció d’Obres

- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i

direcció d’obres d’edificació.

Ordenació i urbanisme

- Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105.

- Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte.

Seguretat i salut

Prevenció de Riscos Laborals

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals.

- Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 12-11-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004).

- Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006)

- Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. - Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres de construcció. - Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la salut i

seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. - Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que modifica el

RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura.

Inici Activitats d’Empreses i Centres de Treball

- Ordre de 6 de maig de 1988, per la que es deroga la O.M. 6 oct. 1986, sobre requisits i dades que han reunir les comunicacions d’obertura prèvia o reanudació d’activitats en els centres de treball.

- Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria.

Condicions Acústiques en Edificis

- Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús l’aire lliure.

- Reial Decret 1316/1989 de 27-10-1989 sobre protecció dels treballadors en front als riscs derivats de l’exposició al soroll durant el treball.


20

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, per la qual s’aprova la Llei del Soroll. - Llei 16/2002, de 28 de juny, per la qual s’aprova la Llei de Protecció contra la Contaminació

acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.

Ventilació en Edificis no residencials

- EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de ventilació i condicionament de recintes

Impacte ambiental

Criteris mediambientals sobre l’ús de la biomassa

- Directiva europea d’Ecodisseny 2009/125/ EC. Regulació eficiència energètica i emissions per calderes amb una potència tèrmica inferior a 500 kW.

- Reglament 2015/1189 que fa referència a calderes de combustibles sòlid amb potència inferior a 500kW.

- Directiva europea 2010/30/UE d’etiquetatge energètic. - Reglament Delegat UE 2015/1187 d’etiquetatge energètic. - Decret 21/2006 de 14 de febrer pel que es regula l’adopció de criteris mediambientals i

d’ecoeficiència als edificis.

Prevenció i Control integrats de la Contaminació

- Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació.

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

- Decret 2414/1961, de 30 de novembre. - Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament d’activitats

molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. - Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

modificada per:

o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. o Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació

de l’impost sobre les estades en establiments turístics. o Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector

públic. o Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives o Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de

l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

o Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni).

Avaluació de l’impacte ambiental

- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Llei-16_2017.pdf


21

Emissions a l’atmosfera

- Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre,

de protecció de l’ambient atmosfèric. - Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, que limita les emissions procedents de les grans

instal·lacions de combustió. - Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. - Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment

contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per la seva aplicació. - Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre,

de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Prevenció de la Legionel·la

- Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.

- 100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions.

- Reial Decret 909/2001, de 27 de Juliol, pel qual s’ estableixen els criteris higiénicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losis.

- Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableix els criteris higiènic – sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losis. (B.O.E. núm. 171, 18 de juliol del 2003).

Residus i enderrocs

- Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc.

- Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

- Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.

- Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus.

- Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).

- Estella forestal a utilitzar per la instal·lació.

Electricitat

General

- Llei 54/1997, de 27 novembre, del Sector Elèctric. Conté les modificacions introduïdes per la Llei 50/1998 de 30 de desembre de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social.

- Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/decret_1_2009.pdf



http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/ordre_01061995.pdf

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/rd_210_2018.pdf


22

Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

- Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51.

- Regulació del procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 d’agost de 2004; Departament de Treball i Indústria. (DOGC 4205, 26/08/2004).

- Resolució del 18 de gener de 1988, de la Direcció General d’Innovació Industrial i Tecnològica (BOE núm. 43, 19/02/1988). S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.

- Ordre de 6 de juny de 1989, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm. 148 , 21/06/1989). S’autoritza la utilització del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats, sota canals protectors de plàstic.

- Modificació. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrer (BOE núm. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE núm. 69, 22/03/1995). es desenvolupa i complementa el Real Decreto 7/1988, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric.

Escomeses, comptadors i tarifes

- Reial Decret 2949/1982, de 15 d’octubre, pel que es donen normes sobre escomeses elèctriques i s’aprova el reglament corresponent.

- Reial Decret 875/1984, de 28 de Març, Reglament de comptadors d’ús corrent. Classe 2.

Protecció contra incendis

Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis

- Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE

núm. 74, 28/03/2006): o Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI)

11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació

11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis

- Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis.

- Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.

- Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació.

- Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

- Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.

- Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005. - Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments,

activitats, infrastructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010.

Sanejament

Aigües residuals. Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes

- Reial Decret Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

- Reial Decret 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.


23

- Reial Decret 2116/1998 de 02/10, pel que es modifica el R.D. 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

Plec de prescripcions tècniques generals per canonades de sanejament de poblacions

- Ordre de 15 de setembre de 1986 per la que s’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions.

Calefacció ,aigua calenta sanitària i Biomassa

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT)

- Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d’agost del 2007).

- Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els

productes. - Instrucció 7/2008, que aprova el procediment administratiu per a la posada en servei provisional

per a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 5/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que aprova els models normalitzats

d’impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 4/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que regula els requeriments que han

de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya. - Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de

disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

- Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE).

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

o Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica

15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

Calefacció, climatització i ACS

- Reglament (UE) 2015/1189 de la comissió, de 28 de abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de diseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.

- Reial Decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la fi de racionalitzar el seu consum energètic.

- Norma UNE 100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. - Norma UNE 100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE

núm. 74, 28/03/2006): o Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)

13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior

13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua

13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües


24

- Norma UNE-EN 303-5:2013 Calderes de calefacció. Part 5: Calderes especials per a combustibles sòlids, de càrrega manual i automàtica i potencial útil nominal fins a 500kW. Terminologia, requisits, assajos i marcatge.

Aparells a Pressió

- Reial Decret 1244/1979, de 4 d’abril de 1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E núm. 128, 29 de maig del 1979).

- Reial Decret 1504/1990, de 23 de novembre, pel que es modifiquen determinats articles del reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. 28 novembre del 1990 i B.O.E. 24 gener del 1991).

- Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la directiva del parlament europeu i del consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4/4/1979, que va aprovar el reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. núm. 129, 31 de maig del 1999).

- Resolució de 18 de desembre de 2001, de la Direcció General de Política Tecnològica, per la que s’acorda la publicació de la relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Real Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips a pressió.

Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament d’Aparells a Pressió

- Ordre del 17/3/1982, per la que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AP1 del Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E. 8 d’abril del1981, Modificacions en l’Ordre 8/3/1985. B.O.E. 13 d’abril del 1985).

- RD 2060/2008 de 12 de desembre, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a pressió i les seves instruccions complementaries. EP-1 a EP-6.

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-11 del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a aparells destinats a escalfar o acumular aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-12 del Reglament d’aparells a Pressió referent a calderes d’aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Instrucció Tècnica Complementària ITC-MIE-AP13, del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a bescanviadors de calor amb plaques.

- IUE/470/2009, de 30 d’octubre que regula l’aplicació del Reglament d’equips de pressió a Catalunya.

Xemeneies Modulars Metàl·liques

- Reial Decret 2532/1985, de 18 de desembre. Declaració d’obligat compliment de les especificacions tècniques de Xemeneies Modulars. (B.O.E. 3 de gener del 1986).

- Norma UNE-EN 123001:2012. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies.

Normes tècniques europees i internacionals per la biomassa

- Norma UNE-CEN/TS 14961:2007 EX. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles.

- Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees COM/2005/628, de 7 de desembre de 2005, sobre la promoció de l’ús de l’energia de la biomassa.

- Norma UNE-EN ISO 16559:2015: Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions y descripcions.

- Norma UNE-EN ISO 17225-1:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 1: Requisits generales.

- Norma UNE-EN ISO 17225-4:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 4: Classes de estelles de fusta.

- Norma UNE 164002:2013: Biocombustibles sòlids. Traçabilitat. - Norma UNE-EN 14778:2013: Biocombustibles sòlids. Mostreig. - Norma UNE-EN 14780:2012: Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres.


25

- Norma UNE-EN 15234-4:2012: Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del combustible. Part 4: Estella de fusta para ús no industrial.

- Norma UNE-EN 15149-1:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.

- Norma UNE-EN 14918:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. - Norma UNE-EN 15103:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel. - Norma UNE-EN 14775:2010: Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del

contingut en cendres. - Norma UNE-EN 14774-2:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut d’humitat.

Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat CEN/TS 14.588: Biocombustibles sòlids. terminologia, definicions i descripcions.

Rev.1. 30/04/18. S’afegeix UNE CEN/TS 14961:2007 EX de biocombustibles sòlids

Rev.2. 11/05/18. S’afegeix Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Rev.2. 11/05/18. S’afegeix UNE 157000, de febrer de 2002, sobre criteris generals per a la elaboració de projectes

Rev.3. 24/05/18. S’afegeix Reial Decret 513/2017 per la derogació del Reial Decret 1942/1993

Rev.4. 28/08/18. S’afegeixen nous reglaments

7. SOLUCIÓ PROJECTADA

7.1. Descripció general del sistema proposat

En aquest cas, la solució exposada en el present capítol és la que actualment existeix en la sala

de calderes de biomassa, al tractar-se d’una instal·lació que compleix amb tots els requisits

tècnics del present projecte, poden assolir la demanda addicional que comporta l’alimentació

d’energia tèrmica per al funcionament normal del Centre Cívic que s’afegirà a l’actual instal·lació

convertint la mateixa en una xarxa de calor.

El sistema està format per una caldera de biomassa, que es descriurà en els següents punts.

Per als càlculs inclosos en el present projecte s’utilitzen els paràmetres de materials i equips

instal·lats en la sala de calderes actual, de manera que es realitza la verificació de tots els elements

per a una correcta adaptació als canvis que en la mateixa s’han de realitzar per a alimentar el nou

ramal de la xarxa de calor per a l’alimentació del Centre Cívic.

La caldera ja instal·lada és una caldera de la marca HARGASSNER model WTH 100.

En la instal·lació projectada es pot observar un circuit primari que inclourà la caldera de biomassa

i el dipòsit d’inèrcia així com les canalitzacions corresponents incloses en la sala de calderes.

Aquest circuit primari també contemplarà la canalització aïllada fins al punt de consum situat en el

Centre Cívic.

El circuit secundari contemplarà les canalitzacions fins a cada punt de consum i conservarà les

calderes i instal·lacions existents sempre que sigui possible. Tot i això, i a excepció de cassos

puntuals, els circuits secundaris no seran objecte del present projecte.

El circuit secundari contemplarà la connexió del sistema de biomassa a través de intercanviadors

de plaques per a disposar d’una separació física entre els circuits primari i secundaris.

La caldera de gasoil així com la bomba de calor Aire-Aigua que es conservaran tindran la funció

de preveure possibles aturades de funcionament de la caldera d’estella, bé sigui per procediments

de manteniment normatiu, preventiu o normatiu, així com per a suplir puntes de demanda que

poguessin sorgir en la instal·lació.


26

7.2. Sistema de generació de calor

El sistema de generació de calor serà una caldera de biomassa HARGASSNER model WTH 100

de 100kW que actualment resta instal·lada en la sala de calderes existent.

La instal·lació està formada per una central de generació de energia tèrmica amb biomassa,

formada per una sitja soterrada i una sala de calderes. Des de la sala de calderes s’iniciaran

diverses canalitzacions aïllades que alimentaran al CEIP, la futura llar d’infants i el Centre Cívic.

Els sistemes de producció de calor existents al CEIP i al Centre Cívic es quedaran a les

instal·lacions com a backup, ja que la xarxa es connectarà, mitjançant bescanviadors de plaques,

directament al circuit secundari de cada un dels equipaments.

7.2.1. Característiques de la caldera de biomassa

Rendiment de la caldera

La caldera haurà de disposar com a mínim de un rendiment del 91% de rendiment.

Regulació de potència

La caldera realitzarà una regulació automàtica i modulant de la potència entre el 30% i el 100% de

la potència total de la caldera, garantint en tot moment un rendiment òptim superior al 91%.

Sonda Lambda

La caldera disposarà de Sonda Lambda connectada al control de la caldera que regularà el cabal

òptim del sistema de alimentació així com la aportació Oxigen/aire a través de la regulació de

velocitat del ventilador de tir. Aquest element permetrà a la caldera conèixer la potència calorífica

del combustible que s’introdueix a la caldera en tot moment, realitzant les modificacions oportunes

en el seu mode de funcionament per tal de garantir un funcionament òptim així com un millor

rendiment.

Sonda exterior

La caldera funcionarà segons un sistema de detecció de temperatura exterior per a adaptar la

potència de manera uniforme a la demanda tèrmica fixada per a cada moment, garantint així el

consum d’energia en aquells moments necessaris.

Càmera de combustió folrada de refractari

La cambra de combustió de la caldera haurà de contenir un alt grau de material refractari per a

garantir una temperatura elevada de la cambra de combustió i assegurar la minimització de

utilització dels sistemes automàtics d’encesa. A més, la caldera haurà de restar correctament

aïllada tèrmicament de l’exterior per a garantir una mínima pèrdua de escalfor a través de les

superfícies de contacte per a garantir un rang de eficiència acceptable així com preservar la

seguretat de les persones i materials de la sala de calderes.

Passos de tir i separador de cendres volàtils

La caldera disposarà, a més de la cambra de combustió amb sentit ascendent, els gasos

transcorreran a través de un tir de descens i un tir de ascens per a realitzar el intercanvi de

temperatura. Aquests passos, col·locats en sentit vertical, garantiran el correcte intercanvi de

temperatura entre els gasos de combustió i l’aigua. A més, serà necessari la disposició d’un o

més elements situats en el tram de tir ascendent per a garantir una correcta turbulència dels gasos


27

de la combustió que permeti el manteniment del factor de rendiment i a més garanteixi la deposició

en la part inferior de la màquina de les cendres volàtils que es puguin trobar en el corrent de gasos

de la combustió.

Ventilador de tir forçat

La caldera disposarà de un ventilador de tir forçat amb regulació de velocitat i sonda de depressió.

Aquesta sonda, en funcionament continuat permetrà la detecció de la depressió existent en la

caldera i, mitjançant el sistema de control de la caldera, regularà la velocitat de tir del ventilador

per a garantir una combustió amb temperatura mínima de gasos i un òptim rendiment.

Dispositiu automàtic de neteja

La caldera disposarà d’un sistema completament automàtic i autònom de neteja dels volàtils

dipositats en les parets dels intercanviadors de calor. Aquest sistema serà activat mitjançant el

control de la caldera en funció dels paràmetres de combustió obtinguts a través de sonda Lambda,

així com temps de funcionament i programació horària.

Graella mòbil

La caldera disposarà d’una graella mòbil per a l’eliminació de cendres de la cambra de combustió,

amb funcionament automàtic. Aquesta graella haurà de garantir la eliminació de la mateixa dels

possibles residus i/o incrustacions, de manera periòdica i totalment automàtica. Així mateix, la

graella haurà de preservar les brases existents en la cambra de combustió en cas de l’existència

d’aquestes a través de cicles d’obertura diferenciats segons l’estat de funcionament de la màquina.

Sistemes de seguretat

La caldera disposarà, com a mínim dels següents sistemes de seguretat:

• Dispositiu ETÜ

Dispositiu per a la vigilància de la temperatura de alimentació. Aquest dispositiu mesurarà la

temperatura sobre el sistema de alimentació d’estella i activarà una senyal de error en el control

de la caldera quan aquesta temperatura superi els 50ºC.

• Sensor de protecció tèrmica

Dispositiu per a la vigilància de la temperatura de la caldera. Aquest dispositiu mesurarà la

temperatura en l’interior de la caldera i activarà un senyal de error en el control de la caldera quan

aquesta temperatura superi els 95ºC.

• Vàlvula de descàrrega 97ºC

Dispositiu per a la actuació en cas de superació de temperatura màxima de caldera. Aquest

dispositiu haurà de actuar en cas de que la temperatura màxima de la caldera superi els 97ºC.

Estarà composat per una vàlvula que obrirà el pas de aigua freda de xarxa a través de un sistema

de intercanvi de temperatura situat arreu de la caldera per a disminuir la temperatura de la mateixa.

L’aigua del circuit de seguretat haurà de ser conduïda a una canalització segura per a evitar danys

a personal o materials de la sala de calderes.


28

• Dispositiu SLE

Dispositiu de extinció automàtica. Aquest dispositiu mesurarà la temperatura de la part inferior del

cargol sens fi de alimentació de combustible. En cas de superar els 50ºC, la vàlvula obrirà el pas

a l’aigua de xarxa inundant la totalitat de la unitat de alimentació de la caldera.

• Clapeta contra retorn de flama

La caldera disposarà d’un sistema contra retorn de flama, en forma de vàlvula o clapeta estanca

que permetrà l’aïllament del sector del cargol sens fi de alimentació de estella d’entrada a la

caldera amb el sistema de cargol sens fi de transport d’estella. Aquest sistema garantirà en tot

moment que, en cas de fallada de màquina o bé, durant processos en els que no sigui necessària

la aportació de combustible al cargol sens fi de alimentació, restarà tancada per a protegir

possibles retrocessos de flama en direcció a la sitja de combustible.

Dispositiu automàtic de retirada de cendra

La caldera disposarà d’un sistema de retirada de cendra de la cambra de combustió així com del

separador de cendres volàtils i l’emmagatzematge en una única caixa de cendres. Aquest sistema

a més realitzarà tasques de compactació de cendres per a garantir una alta autonomia del sistema.

La caixa de retirada de cendres haurà de ser de fàcil retirada i amb un disseny ergonòmic per a

permetre la correcta manipulació de la mateixa i la inserció per al normal funcionament del sistema.

7.2.1. Agitadors de combustibles i cargols sens fi

Braços de l’agitador de combustible

Els braços de agitador de combustible o rotatiu haurà d’estar fabricat en acer inoxidable o disposar

de qualsevol tipus de tractament físic o químic per a garantir la estabilitat del material en front a

possible oxidació deguda a subministraments d’estella amb alta quantitat d’humitat.

Motor de l’agitador

L’agitador de combustible haurà de ser impulsat a través de un motor de baix consum elèctric.

Aquest consum no podrà ser superior als 900W/h.

Sistema contra embussaments

L’agitador haurà de disposar d’un sistema per a preveure, de manera autònoma i automàtica

controlat a través de la caldera si es creu convenient, possibles afectacions al seu funcionament

en cassos de obstrucció de l’estella o qualsevol altra problema relatiu als cargols sens fi i/o

agitadors. Aquest sistema permetrà a través dels propis motors la desencallada o extracció de la

obstrucció, en cas de que aquesta es produeixi.

Tan mateix, es valorarà que la màquina, a mode de prevenció, executi aquest tipus de moviment

segons un cicle definit.

Cargol sens fi

Els cargols sens fi d’alimentació hauran de disposar de sistemes de construcció que afavoreixin la

eliminació de obstruccions i/o obturacions que requereixin una actuació manual per a resoldre el

problema. Per exemple la utilització de cargols sens fi cònics per a garantir la correcta trajectòria

de l’estella, juntament amb moviments dels cargols sens fi en dues direccions afavoriran la

resolució de problemes i la prevenció a que aquests es materialitzin.


29

Sitja sense terra inclinat

La sitja no disposarà de terra inclinat per a la subjecció del sistema de agitadors. Aquests es

subjectaran al terra horitzontal propi de la sitja deixant un espai entre el mateix terra i el nivell de

extracció eficaç d’estella de la sitja.

Aquest espai s’utilitzarà per a que, pel moviment de l’agitador així com el pes propi de impureses

que contingui l’estella, així com els fins propis existents en la mateixa, quedin dipositats en aquest

espai, ajudant a millorar la qualitat del combustible que s’introdueix en el sistema generador de

calor, millorant el rendiment, la durabilitat dels elements de transport d’estelles així com la pròpia

cambra de combustió.

7.2.1. Rendiment de la caldera

La caldera disposa d’un rendiment estable en tot el rang de funcionament. Aquesta estabilitat es

pot observar a través de les proves tècniques realitzades en laboratori per un laboratori acreditat

on s’observen els següents punts de rendiment:

Rendiment a plena càrrega 100kW 91,5%

Rendiment a càrrega parcial 30kW 91,1%

7.2.2. Pèrdues tèrmiques

La caldera disposa d’aïllament en tot el seu cos de caldera, de manera que aquest protegirà a

l’usuari del perill de contacte amb superfícies a alta temperatura a la vegada que millorarà

l’eficiència de la màquina.

7.2.3. Dades tècniques de la caldera escollida

La caldera utilitzada com a base de càlculs presents en el present projecte és del fabricant

HARGASSNER, model WTH 100 kW, que presenta les característiques que s’inclouen en la taula

mostrada a continuació. En aquest cas, la màquina ja està instal·lada en propietat de l’ajuntament

i per tant, no es objecte de projecte el seu canvi i/o desmuntatge.


30

Caldera d’estella HARGASSNER WTH 100 kW

Rang de potència 30 – 100 kW

Eficiència a càrrega màxima 91,5%

Eficiència a càrrega parcial 91,1%

Capacitat calorífica a càrrega plena 109,3 kW

Diàmetre de sortida de fums 200mm

Capacitat d’aigua 190 litres

Temperatura màxima de servei 95ºC

Rang de temperatura de la caldera 69 – 78 ºC

Augment de la temperatura de retorn 58ºC

Pressió màxima de servei 3 Bar

Resistència del costat de l’aigua • T 10[k] 24 mbar

Resistència del costat de l’aigua • T 20[k] 6,8 mbar

Impulsió 2”

Retorn 2”

Protecció tèrmica 3/4"

Sensor 1/2"

Pes de la caldera 1.010 kg

Alçada de la caldera 1.720 mm

Ample de la caldera 840 mm

Fons de la caldera 1.500 mm

Connexió elèctrica 400V CA, 50 Hz, 16A IV P

7.3. Sala de caldera

7.3.1. Aspecte constructiu

La Sala de maquines és existent, aquesta es troba situada al soterrani d’un edifici situat a l’entrada

del CEIP les Eres, l’espai té unes mides aproximades de 6,05 m. de llargada per 5,25 m. d’amplada

i una alçada útil de 2,44 m.


31

Les parets perimetrals estàn realitzades amb murs de contenció de formigó armat, el paviment és

de formigó i el forjat superior és unidireccional amb jàsseres de formigó armat, biguetes de formigó

armat prefabricades i revoltons de morter a l’entrebigat.

Existeix un espai enfonsat de 1,05m. per 1,05m al terra que serveix per ubicar-hi la connexió entre

el bisensfi que prové del rotatiu situat a la sitja i el bisensfi inclinat que s’encarrega d’alimentar la

caldera.

L’accés a la sala de caldera es relitza a través d’una porta amb obertura cap a l’exterior que separa

la sala d’un vestíbul d’independència que es situa entre la propia sala, la sitja i l’escala d’accés a

la planta superior, una vegada s’accedeix des del vestíbul d’independència es baixen dos graons

fins arribar al nivell de la sala.

La caldera i els equips auxiliars instal·lats a la sala de calderes hauran de ser accessibles en totes

les seves parts de manera que puguin realitzar-se adequadament i sense perill totes les accions

de manteniment preventiu, correctiu i normatiu, així com la utilització normal de cada un dels

equips.

Els espais així com la distribució de la sala de calderes es realitza segons les especificacions de

manteniment i ús de l’aparell de cada fabricant, evitant així col·locacions que impedeixin el correcte

funcionament o bé la operació en casos de manteniment o revisió.

En el cas que ens ocupa la sala de calderes és un local de risc especial baix, ella mateixa conforma

un sector d’incendi, la construcció actual disposa d’una resitència al foc en els seus elements

separadors de la resta de l’edifici de EI-90, suficent per les condicions a complir per aquests tipus

d’espais.

L’accés a la sala haurà de garantir la sortida de persones des de el seu interior amb independència

de que la porta estigui tancada amb clau (pany sense tancament interior). La sala disposarà

d’enllumenat normal i d’emergència i extintor mòbil de pols polivalent d’eficàcia 21A-113B.

Les sales de màquines no es podran utilitzar per a fins diferents als d’allotjar equips i aparells al

servei de la instal·lació de climatització, i a més, no s’hi podrà realitzar treballs aliens als propis de

la instal·lació.

La sala de calderes disposarà d’un extintor de CO2, tot i no ser obligatori és recomenable.

En els plànols adjunts a aquest projecte estaran indicats els aspectes constructius de la sala de

calderes, la situació i col·locació dels elements així com les necessitats per al compliment de la

normativa de seguretat en cas d’incendi.


32

Característica Risc Baix

Resistència al foc de l’estructura portant R90

Resistència al foc de les parets i sostres que separen la

zona de la resta de l’edifici EI90

Portes de comunicació de la zona amb la resta de l’edifici EI2 45-C5

Màxim recorregut de evacuació fins a alguna sortida del local d25m

7.3.2. Instal·lació elèctrica

La xarxa elèctrica per operar aquesta caldera ha de disposar de 400 volts, 50Hz i 16A (+/- 5 %),

així com de conductor neutre i connexió a terra.

Serà necessari no estrènyer les línies elèctriques ni danyar l'aïllant. No danyar mecànicament les

línies capil·lars (no doblegar, separar ni estrènyer).

Els quadres elèctrics s’instal·laran a la sala i amb situació pròxima a la sortida de la sala de

calderes. Al tractar-se de una caldera de biomassa, amb accés per l’exterior, aquesta no haurà de

disposar d’un interruptor de parada d’emergència a l’exterior. En aquest cas, la caldera haurà de

permetre la parada d’emergència des de el seu control, a través de maneta o sistema de fàcil

accionament.

En el cas de sistemes de biomassa, l’interruptor d’emergència per a tall de corrent a la sala de

calderes, en accionar-ho amb la caldera en funcionament, amb combustible en el seu interior, pot

provocar situacions de risc per a la integritat de les persones, dels equips, així com l’immoble que

l’alberga. Per la funcionalitat i seguretat de la instal·lació, s’ha de contemplar la parada

d’emergència a través dels propis sistemes de seguretat de la màquina.

La il·luminació a la sala de calderes haurà de ser suficient per a realitzar els treballs de ús i

manteniment. El valor mínim admissible del nivell mig de il·luminació en servei serà de 200 lux,

amb una uniformitat mitja de 0,5 lux. També es disposarà d’enllumenat d’emergència a la sala de

calderes.

7.3.3. Ventilació de la sala de caldera

Les instal·lacions que funcionen amb foc estan subjectes als requisits constructius sobre cambres

de calefacció així com als reglaments de construcció sobre ventilació vigents.

S’ha d’assegurar un flux d’aire suficient a la cambra de la caldera, a fi de garantir l’aire necessari

per al funcionament de tots els components instal·lats i per evitar la falta d’oxigen necessària per

a protegir l’operador de l’equip.

Les obertures de ventilació es col·locaran, en tant sigui possible, en parets oposades de la sala i

en espais propers a terra i sostre. Els orificis de ventilació estaran separats un mínim de 50cm de

qualsevol obertura practicable o reixes de ventilació d’altres espais o locals diferents a la sala de

calderes. A més les obertures hauran d’estar protegides per a que no puguin ser obstruïdes o

inundades i evitar l’entrada de insectes o altres cossos estranys.


33

Les obertures de ventilació natural directa hauran de complir amb una superfície total donada per

la següent equació:

5 100 500

Es disposen de dos d’obertures de ventilació conduïdes a l’exterior a través de conductes de PVC

fins a la coberta de l’edifici.

Aquestes dues ventilacions disposaran, una la funció d’entrada de l’aire exterior per tal de permetre

la renovació dins de la sala de calderes. L’altra disposarà d’un extractor en línia que permetrà la

renovació continua de l’aire de la sala de calderes.

El sistema de ventilació queda reflectit en la documentació gràfica adjunta.

7.3.4. Seguretat de la sala de caldera

A l’exterior de la sala de màquines i haurà un cartell amb la següent inscripció:

Sala de màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei.

A l’interior de la sala de màquines figurarà un quadre amb les indicacions següents:

Instruccions per efectuar l’aturada de la instal·lació en cas necessari amb senyal

d’alarma d’urgència i dispositiu de tall ràpid.

El nom, direcció i número de telèfon de la persona o entitat encarregada del manteniment

de la instal·lació.

La direcció i número de telèfon del servei de bombers més pròxim i del responsable de

l’edifici.

Indicació dels llocs d’extinció i extintors propers

Pla d’emergència i evacuació de l’edifici.

7.4. Sitja de combustible (estella)

7.4.1. Aspecte constructiu

La sitja que emmagatzemarà el combustible es troba construïda actualment, està ubicada, d’igual

manera que la sala de calderes, al soterrani de l’edifici de la futura llar d’infants, a l’entrada al pati

del CEIP Les Eres de Rasquera.

L’espai té unes mides aproximades de 5,37 m. de llargada per 5,25 m. d’amplada i una alçada útil

de 2,44 m. Les parets perimetrals estàn realitzades amb murs de contenció de formigó armat, el

paviment és de formigó i el forjat superior és unidireccional amb jàsseres de formigó armat,

biguetes de formigó armat prefabricades i revoltons de morter a l’entrebigat.

Existeix un buit a la part central del forjat que servirà per a la descàrrega per gravetat de l’estella,

aquest forat consta d’un cèrcol perimetral realitzat amb xapa d’acer laminat i una comporta

corredissa superior que evitarà l’accés a la sitja i l’entrada d’aigua i altres elements quan aquesta

estigui tancada, el buit quedarà protegit contracaigudes accidentals mitjançant un reixat d’acer.


34

Les parets, terra i sostre de la sitja no permetran filtracions de humitat, essent impermeabilitzades

en cas de ser necessari. Tots els materials utilitzats per a la realització del terra, de les parets

sostre hauran de ser resistents al foc amb una resistència mínima de classe RF-120.

L’accés a la sitja es relitza a través d’una porta amb obertura cap a l’exterior que separa la sala

d’un vestíbul d’independància que es situa entre la propia sitja, la sala de caldera, i l’escala d’accés

a la planta superior.

Una vegada s’accedeix des del vestíbul d’independència hi ha un petit espai fins a la sitja, al final

d’aquest espai hi ha instal·lat un sistema desmuntable de peces de xapa d’acer galvanitzat que

serveix com a retenidor de l’estella.

En el present document s’adjunten els plànols relatius a la construcció i detalls de la sitja.

7.4.2. Ventilació de la sitja

L’emmagatzematge de fusta, ja sigui en format de pèl·let com en estella forestal pot arribar a

produir quantitats significants de CO. El CO es genera en aquests casos a través d’un procés

d’autooxidació espontània dels àcids grassos de la fusta.

Existeixen diversos factors que poden propiciar la generació de CO com ara la temperatura, el

tipus de fusta, el temps d’emmagatzematge, la quantitat d’oxigen present o l’abrasió mecànica

entre d’altres.

Per a evitar la concentració de CO en l’interior de la sitja, en cas de que el material emmagatzemat

en ella en produeixi, la comporta corredissa que s’allotja al forjat de la sitja consta de franquícies

laterals suficients que permeten la ventilació de l’espai interior.

Aquestes ventilacions també faran la funció de permetre el pas de l’aire en l’interior de la sitja,

garantint així un millor assecatge de l’estella que, en l’emmagatzematge en una sitja, trasllada la

màxima humitat a una franja 20cm sota la superfície de la pila d’estella.

La ventilació es realitzarà, com s’ha indicat anteriorment, pels buits que deixa perimetralment la

comporta corredissa que serveix per a poder abocar l’estella a la sitja.

D’aquesta manera garantim una superfície de ventilació a la sitja. La recomanació per a sitges de

combustible “pèl·let” segons la norma alemanya VDI 3464 recomana disposar de un mínim de

10cm2 per tona d’emmagatzematge de combustible. Segons aquest paràmetre:

𝑉𝑉 = 10𝑐𝑐𝑐𝑐2 · 48,15𝑐𝑐3 · 350𝑘𝑘𝑘𝑘 = 168,52𝑐𝑐𝑐𝑐2 𝑑𝑑𝑑𝑑 𝑣𝑣𝑑𝑑𝑛𝑛𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑣𝑐𝑐𝑣𝑣ó

7.4.3. Autonomia de la sitja

La major demanda energètic en un bloc de quinze dies (situat entre el 6 i el 21 de gener) s’ha

calculat en 87.538 kWh. Tenint en compte les pèrdues en transport i el rendiment de la caldera, la

capacitat energètica equivalent de què ha de disposar la sitja és de 97.264 kWh, que en tones

d’estella al 30% d’humitat (base humida) suposa 28,61 t30 (considerant un poder calorífic net per

a la fusta de 3.400 kWh/t al 30% d’humitat, base humida), que en volum equival a aproximadament


35

1,22map1 (prenent com a referència una densitat aparent d’estella de Pinus halepensis al 30%

d’humitat de tipus granulomètric ISO P45-P63 de 350 kg/map).

El volum efectiu de la sitja proposada, de planta quadrada de 5,0 metres de costat, és de uns

42,70 map, que representa un 62,07% del volum nominal d’aquesta (de 5,37 x 5,25 x 2,44). Les

dimensiones d’aquesta sitja permeten una fàcil descàrrega tant de contenidors multilift de 30 map

com d’altres camions bolquet de capacitat 40 map. El volum efectiu de la sitja dona autonomia

pels quinze dies amb més demanda de l’hivern.

Per dimensionar la sitja, es calcularà el volum per una autonomia mínima de 15 dies a plena

carrega de la caldera, 10 hores al dia, això suposa:

100 𝑘𝑘𝑘𝑘 ∙ 10ℎ 𝑑𝑑𝑣𝑣𝑣𝑣⁄ ∙ 15 𝑑𝑑𝑣𝑣𝑑𝑑𝑑𝑑 ⋅1𝑘𝑘𝑘𝑘

3,4𝑘𝑘𝑘𝑘ℎ∙

1𝑐𝑐3

350 𝑘𝑘𝑘𝑘∙

10,9

= 14,00𝑐𝑐3

Segons les dades exposades, la autonomia existent en la sitja dissenyada per a la present

instal·lació, en una situació de màxima demanda:

42.70𝑐𝑐3 ∙ 350𝑘𝑘𝑘𝑘 𝑐𝑐3⁄ ∙ 3,4𝑘𝑘𝑘𝑘ℎ 𝑘𝑘𝑘𝑘⁄ ∙0,9

100𝑘𝑘𝑘𝑘∙

1 𝑑𝑑𝑣𝑣𝑣𝑣10ℎ

= 45,73 𝑑𝑑𝑣𝑣𝑑𝑑𝑑𝑑

Tot i això, cal esmentar que aquests càlculs tenen en compte un funcionament a plena càrrega de

la caldera per un període de 10 hores diàries durant 45,73 dies, donant lloc a una generació tèrmica

de 32.925 kWh, que representa un funcionament de gairebé un terç del consum estimat anual.

7.5. Combustible

7.5.1. Biomassa forestal per a ús energètic

S’entén com Biomassa Forestal “conjunt de matèria orgànica d’origen forestal que es destina a la

producció d’energia, provinent dels aprofitaments i els treballs de millora de les masses forestals

o dels subproductes generats en les indústries de transformació de la fusta”

Segons el tractament que es faci d’aquesta biomassa forestal es troben al mercat diferents

productes utilitzats com a biocombustibles sòlids.

• La llenya és el combustible més tradicional, el format de venda es en tall d’arbre entre 30-

60cm de longitud, la forma es variada segons l’especia i la part de la planta de la provingui.

Utilitzat principalment en estufes i llars de focs, tot i que existeixen al mercat calderes de

policombustibles de baixa potència (15-30kW) que accepten l’ús d’aquests format.

• L’estella forestal són fragments de fusta generats per talls mecànics, donant lloc a trossos

de fusta de diferents dimensions. Aquest tipus de combustible és el mes usat per calderes

de producció d’energia tant tèrmica com elèctrica, a partir de potències de 70kW.

• El Pèl·let és el resultat de la pèl·letització de material ligno-cel·luloic de característiques

molt especifiques en cilindres de 1-7cm de longitud i 6-30mm de diàmetre. Aquesta

1 map: metre cúbic aparent


36

compactació facilita la manipulació, el transport i augmenta el poder calorífic. Aquest

producte és usat per estufes i calderes de varies potències des del 15kW a 200kW.

• La briqueta o bloc sòlid és el resultat de la pel·letització de material ligno-cel·luloic, igual

que els pellet, en blocs de 5-30cm de longitud i 5-13cm de diàmetre

Tenint en compte les característiques de les calderes que es proposaran instal·lar en aquest

avantprojecte en els propers apartats s’especificarà els beneficis, els sistemes de qualitat i control

de l’estella forestal

Beneficis de ús de l’estella amb finalitat energètiques

La biomassa vegetal és la matèria constituïda per les plantes. L’energia que conté és energia solar

emmagatzemada durant el creixement de les mateixes mitjançant el procés de fotosíntesi. Per

aquesta raó, la biomassa, si es realitza dintre d’un cicle continu de producció - utilització,

constitueix un recurs energètic renovable i respectuós amb el medi ambient.

Cremant combustibles fòssils com el gas o el gasoil per calefacció, es transfereix i s’ acumula a

l’atmosfera carboni, alimentant així l’efecte climàtic. Per contra, la combustió de biomassa no

contribueix de cap manera a l’efecte climàtic, ja que el carboni que s’allibera cremant fusta

procedeix de l’atmosfera mateixa i no del subsòl com ocorre en el cas del gas o gasoil.

L'ús de la biomassa no és solament beneficiós pel medi ambient, sinó també per a l'estalvi, llavors

a igualtat de calor produïda, els biocombustibles tenen un menor cost que els combustibles fòssils.

Els beneficis a grans trets de la utilització de la biomassa els podem catalogar en els següents

grups:

Beneficis ambientals

• Balanç de CO2 neutre degut a que es considera que es tanca el cicle natural del carboni.

• Reduïda petjada ecològica en subministraments locals de biomassa forestal primària: del

total d’energia disponible a una sitja, només un 3-5% s’ha destinat a la seva producció.

• Emissions de SO2 (causant de la pluja àcida) molt inferiors a les emeses per combustibles

fòssils convencionals.

• Una gestió sostenible de les masses forestals eviten problemes de contaminació ambiental

com l'erosió o la desertificació.

• Reducció de la càrrega de combustible forestal en el bosc, factor clau en la reducció de

riscos d'incendis forestals.

• Construir edificis amb instal·lacions tèrmiques alimentades per biomassa fa disminuir

dràsticament les emissions de CO2/M2 anuals vinculades a l'explotació de l'edifici, i per

tant, es millora la Qualificació Energètica de l'edifici.

Beneficis econòmics

• S'incentiva la gestió forestal sostenible econòmicament i mitjà ambientalment, així com es

dinamitza el mercat forestal valoritzant els seus productes i subproductes.


37

• Cadena producció curta o de km 0, possibilitant competir en preu davant els combustibles

fòssils de manera molt avantatjosa.

• Reducció de la taxa de dependència energètica de tercers països.

• Modernització del teixit industrial amb la creació d'activitat industrial en àmbits rurals.

Contribució al desenvolupament local del territori mitjançant la gestió silvícola dels boscos.

• Seguretat en els preus del combustible ja que els mercats de biocombustibles són locals i

no estan sotmesos als mercats internacionals.

Beneficis socials

• Creació de nous llocs de treball en l'àmbit rural de forma directa o indirecta.

• Disponibilitat de nous béns o serveis.

• Desenvolupament sostenible del mitjà rural.

• Important camp d'innovació tecnològica.

7.5.2. Previsió consums d’estella

Partint dels consums històrics a les instal·lacions de Rasquera les previsions de consum de la

nova instal·lació, es preveu un consum anual d’energia primària de 97.264 kWh.

El consum d’estella amb una humitat del 30% (base humida), tenint en compte un PCI de

l’estella és d’uns 3,4 kWh/kg, dóna una xifra de 28.61 Tn/any (s’ha considerat un factor de 0,95

en la distribució de calor, degut a les pèrdues a la xarxa de calor).

Mes Energia

consumida [kWh]

Estella

necessària [t 30]

Gener 21.756 7,361

Febrer 14.294 4,836

Març 12.723 4,305

Abril 9.063 3,067

Maig 0 0,000

Juny 0 0,000

Juliol 0 0,000

Agost 0 0,000

Setembre 267 0,090

Octubre 4.051 1,371

Novembre 15.601 5,279


38

Desembre 19.509 6,601

TOTAL 97.264 32,910

En quant al volum anual, comptant amb una densitat de 250 kg/m3, aquest serà de 131,64 m3/any

aproximadament.

7.5.3. Estella forestal a utilitzar per la instal·lació

7.5.3.1.Especificacions tècniques de l’abastament de biomassa forestal (estella)

La biomassa a utilitzar en la caldera escollida serà del tipus estella d’origen forestal, sense cap

tractament previ a excepció de l’estellat i assecat a temperatura ambient segons norma, sent les

característiques del combustible les següents:

Característica Norma Origen EN 17225-1 Estella forestal Dimensions, P (mm) ISO 17827-1 P45 Humitat, M (% b.h.) ISO 18134-2 < M30 PCI (kWh/kg) ISO 18125 > 3.300 Densitat, BD (kg/m3) ISO 17828 BD200 - BD300 Contingut en cendres, A (% b.s.) ISO 18122 < A1,5

Les característiques de la distribució de la mida de partícula per a l’estella P45, segons la Norma

ISO 17225 és la següent:

Rangs permesos de granulometria

Valors extrems permesos

Classe estella Fins (F) Fracció principal < 60% Elements gruixuts Secció

màxima Longitud màxima

P45 F10 3,15 – 45 mm < 10%, > 63 mm < 6 cm2 < 20 cm

L’origen ha de ser ‘Biomassa forestal primària (BFP)’, classes 1.1. segons ISO 17225, o

d’indústries forestals de primera transformació ‘Biomassa d’Indústries Forestals (BIF)’ sense

arribar a ser fusta tractada químicament, és a dir,

8. BIOMASSA LLENYOSA

1.1. Biomassa llenyosa procedent del bosc, plantació i altra fusta verge

1.1.1. Arbres complets sense arrels 1.1.2. Arbres sencers amb arrels 1.1.3. Tronc 1.1.4. Residu de tallada 1.1.5. Soques / arrels 1.1.6. Escorça d’operacions forestals 1.1.7. Fusta procedent de jardins, parcs, manteniment de voreres, vinyes, horts i fusta a la deriva en aigua dolça 1.1.8. Conjunts i barreges

1.2. Subproductes i residus de la fusta 1.2.1. Residus i subproductes de la fusta no tractada químicament

Font: La norma UNE EN ISO 17225


39

Aquesta biomassa es comprarà preferiblement a subministradors locals amb l’objectiu de

fomentar la sostenibilitat, reduint emissions de gasos d’efecte hivernacle, afavorint la gestió

forestal i l’economia local.

És necessari assegurar la qualitat dels biocombustibles per evitar problemes de mal

funcionament en les instal·lacions de biomassa i garantir un alt rendiment en la caldera.

A continuació s’exposen alguns certificats de qualitat que es poden demanar al proveïdor de

l’estella forestal:

- PEFC és un sistema de certificació molt estès, que assegura que la

biomassa prové de boscos gestionats de manera sostenible.

- DBOSQ és la marca de garantia per als biocombustibles forestals produïts

a Catalunya i en tot l’estat espanyol. Determina la qualitat i la traçabilitat del biocombustible. Es

fa mitjançant l’anàlisi de laboratori i control del procés de producció per part del Centre de

Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). Existeixen dos tipus de marca, segons les

característiques a controlar:

• DBOSQ Bàsic: Origen, humitat, granulometria i impureses/impropis.

• DBOSQ Plus: a més del bàsic contingut en cendres i potencia calorífica.

• CATFOREST certifica que l’origen de la biomassa és de boscos de Catalunya i compleixen

l’estàndard del segell DBOSQ. En cas de no disposar del segell DBOSQ, haurà d’indicar

el tipus d’espècie forestal, i la granulometria segons la norma EN ISO 17225-4:2010, a

més d’indicar la humitat en base humida. També integra el certificat PEFC de gestió

sostenible.

L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) disposa de models de plecs de licitació per al

subministrament d’estella, per a les instal·lacions propietats de les administracions públiques.

7.5.3.2. Abastament

El HUB de la Biomassa de Catalunya és la plataforma web del Cúster de la Biomassa de

Catalunya que aglutina tots els productors associats amb la finalitat de posar a disposició del

mercat, biomassa per a ús tèrmic, de qualitat amb total garantia de preu i subministrament.

La Oficina de Biomassa de la Diputació de Tarragona disposa d’informació complementaria..

8.1. Evacuació gasos de la combustió

8.1.1. Característiques de la xemeneia

La designació i paràmetres a complir per la xemeneia seran aquells especificats en la norma UNE

123.000-2012 de càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies modulars.

La xemeneia necessària per a evacuar els productes de la combustió produïts per la caldera de

estella tindrà la consideració de xemeneia individual. Aquesta designació implica que la xemeneia

serà única per a evacuar els productes de la combustió de la caldera fins la teulada del pati cobert

disposant d’un conducte d’unió i un tram vertical.


40

El nivell de temperatura de la xemeneia a instal·lar haurà de ser igual o superior a la temperatura

dels gasos de la combustió de la caldera, funcionant aquesta a la seva potència nominal. Aquesta

temperatura, en el cas que ens ocupa, serà de 150ºC.

Tot i això, en cas de calderes de combustibles sòlids serà necessari disposar de un marge de

seguretat addicional per a preveure possibles fluctuacions en la temperatura dels gasos de

combustió. Per a aquest cas es preveu un marge de seguretat del 25% de la temperatura donant

lloc a una temperatura de aproximadament 200ºC i per tant, en condicions de funcionament, la

xemeneia haurà de estar preparada per a assumir aquesta temperatura de funcionament.

El tipus de pressió per al càlcul de la xemeneia serà de tipus N1 tant en el conducte de unió com

en el tram vertical. Aquesta classificació correspon a la necessitat de garantir la evacuació de fums

fins i tot en condicions de tiratge natural, per defecte de qualsevol dels elements d’evacuació de

la caldera.

El tipus de resistència als condensats serà tipus D, “no resistent”. La resistència a la corrosió de

la paret interior de la xemeneia per a resistir el atac corrosiu dels gasos de la combustió es defineix

com a Tipus 3, que correspon als combustibles sòlids com l’estella de fusta.

La resistència al foc de sutge serà de tipus G, definit com a resistent.

Segons la condició de treball i el tipus de combustible, la classe de resistència a la corrosió serà

de tipus V2, donant lloc a un material admissible per a l’interior de la xemeneia de tipus MI2 amb

les següents característiques:

Classe de material

UNE 123.001:2012

Tipus de material

admissible

AISI Europea Espessor mínim

rígid

MI2 Acer inoxidable 316L 1.4404 0,40

La resistència a la corrosió ambiental de la xemeneia serà donada per les condicions de l’entorn,

essent aquesta, instal·lació exterior en zones allunyades de la costa i poc contaminada, donant

lloc a una classificació de tipus ME1, i requerint el següent material.

Classe de material

UNE 123.001:2012

Tipus de material

admissible

AISI Europea Espessor mínim

rígid

ME1 Acer inoxidable 304 1.4301 0,40

Així doncs, la denominació de la xemeneia, tant per al seu tram horitzontal com el vertical, segons

les característiques especificades anteriorment, dona lloc a la següent codificació:

EN 1856-1 T600 N1 D V2-L50040 G NM

Els càlculs referents a la xemeneia es troben en l’annex corresponent de la present memòria.


41

Paràmetre Càrrega màxima Càrrega parcial

Compliment primer requisit de pressió SI SI

Compliment segon requisit de pressió SI SI

Tir de la instal·lació SI SI

8.2. Instal·lació hidràulica

Els traçats de canonades que discorrin per les sales de màquines, buits de construcció i en general

per qualsevol espai no calefactat s’aïllaran d’acord a l’estipulat a la ITE 03.

Les línies de distribució de la xarxa de calor es descriuen i calculen a l’apartat corresponent.

Es projecten els següents circuits de distribució d’aigua, amb les característiques bàsiques que es

descriuen a la següent taula:

Circuit Equipament Potència

1 CEIP + futura Llar d’infants 60 kW

2 Centre Cívic 47 kW

Total simultani 107 kW

Les canonades de la producció es realitzaran amb acer inoxidable de qualitat AISI 304, folrades

amb aïllament de cautxú segons les especificacions de la normativa vigent. Les dimensions

vindran reflectides en els plànols.

El gruix de l’aïllament s’ha dimensionat segons RITE, taules senyalades a la a IT 1.2.4.2.1

aïllament tèrmic de xarxes de canonades.


42

Les canonades enterrades es realitzaran segons s’especifica en el punt corresponent de la

present memòria. Les dimensions vindran reflectides en els plànols.

8.2.1. Consideracions generals de la normativa

Les conduccions de la instal·lació han d’estar senyalitzades amb franges, anells i fletxes

disposades sobre la superfície exterior de les mateixes o del seu aïllament tèrmic, en el cas de

que en tinguin, d’acord amb el senyalat a la UNE 100.100:2000.

Les connexions, unions, suports, purgues, etc. dels diferents elements d’una instal·lació es

realitzaran d’acord amb la IT 1.3.4.2 Xarxa de canonades i conductes.

8.2.2. Circuits primaris (sala calderes)

El circuit primari està constituït pel circuit de càrrega del dipòsit d’inèrcia, pel col·lector i el seu

circuit d’alimentació. A més, també s’inclourà dins del circuit primari la canalització aïllada que

traslladarà la energia des de la sala de calderes fins a l’intercanviador situat en el Centre Cívic.

El circuit de càrrega del dipòsit d’inèrcia integrarà un sistema d’elevació de temperatura del retorn

de la caldera tal i com es descriu en la present memòria.

Els circuits primaris i el col·lector es realitzaran amb tub d'acer inoxidable 1.4301 (AISI 304L) amb

soldadura longitudinal, sèrie 2 segons UNE-EN 10312. El dimensionat d’aquests circuits es troba

en la informació annexa.

El gruix de l’aïllament s’ha dimensionat segons RITE, taules senyalades a la a IT 1.2.4.2.1

aïllament tèrmic de xarxes de canonades.

Tant els col·lectors com les canonades de la producció es realitzaran amb acer inoxidable de

qualitat AISI 304 o coure amb soldadura forta, folrades amb aïllament de escuma elastomèrica

segons les especificacions de la normativa vigent. Les dimensions vindran reflectides en els

plànols.

Càrrega inèrcia i càrrega col·lector Valor

Dext / Dint 54mm

Aïllament 30 [mm] llana de roca

Col·lector Valor

Dext / Dint 76mm

Aïllament 30 [mm] llana de roca

La instal·lació dintre de la sala de màquines es realitzarà amb acer inoxidable mitjançant sistema

de pressió “Pressfitting”.


43

El dimensionat de la canonada s’ha realitzat considerant com a límit una velocitat de 1,5 m/s y una

pèrdua de carrega màxima de 30 mm c a /m. La secció de la canonada està determinada per el

Cabal del fluït portador de calor, per la velocitat màxima, segons la següent expressió:

𝑆𝑆 =𝑄𝑄𝑉𝑉

On

o S = Secció de la canonada [m2]

o Q = Cabal [m3/s]

o V = Velocitat del fluït [m/s]

El cabal, esta determinat per la potència de producció de calor i les temperatures de impulsió i de

retorn, segons la següent expressió:

𝑄𝑄 =𝑃𝑃

𝐶𝐶𝑒𝑒 · 𝑃𝑃𝑒𝑒 ∙ (𝑇𝑇𝑖𝑖 − 𝑇𝑇𝑟𝑟)

On

o P = Potència neta de la caldera (kW)

o Ti = Temperatura de l’aigua d’impulsió (ºC)

o Tr = Temperatura de l’aigua de retorn

o Ce = Calor específic de l’aigua (4.190 kJ/m3 ºC)

Per el càlcul del cabal s’ha considerat una diferencia de temperatura d’impulsió i de retorn de 15

ºC.

Per el càlcul de la pèrdua de carrega utilitzarem la fórmula de la NATIONAL BUREAU OF

STANDARS (NBS):

−𝐽𝐽 =𝐶𝐶 ∙ 𝑉𝑉𝑎𝑎

2 ∙ 9,81 ∙ 𝑓𝑓 ∙ 𝑏𝑏

On:

o J = Pèrdua unitària en mm.cda/m

o V = Velocitat en m/s

o f = Diàmetre interior en m.

o a,b i C = Constants adimensionals.

Els valors de les constants de la fórmula van en funció del tipus de canonada utilitzada y de la

temperatura del aigua, valors que s’indiquen en la taula següent:

Tipus Canonada a b C C a 80ºC


44

Molt llisa 1,75 1,25 37.000 42.000

Llisa 1,83 1,17 31.500 34.000

Rugosa 1,92 1,08 27.500 29.400

Las pèrdues de carrega localitzades produïdes per les diferents peces especials, les calcularem

per el mètode de la longitud equivalent aplicant la fórmula:

0,36 0,185 0.944 61,40 0,0785

on el diàmetre anirà expressat en metres i la velocitat en m/s, m es un factor dependent del tipus

de peça i que es fixa segons la taula:

Colzes T Vàlvules Radiador + Vàlvules

m 0,7-1 0,7-1 0,5-0,7 5-7

8.2.3. Dipòsit d’inèrcia

En les instal·lacions amb presència de calderes de biomassa, es habitual projectar un dipòsit

d’inèrcia en la instal·lació. Aquest dipòsit ens servirà per a garantir una quantitat de fluid escalfat

prèviament per a poder assumir, en cas de que sigui necessari, puntes de demanda en la

instal·lació, així com evitar repetits cicles d’arrencada i parada per part de la caldera de estelles,

sense gairebé temps de que aquesta entri en règim de producció estable.

Quantitat mínima de calor produït en encesa de caldera

Es regirà per la següent expressió:

On:

o Qmin = Calor mínim produït

o Pk = Potència de la caldera

o tmin = temps de funcionament mínim.

100 0,12 12,00

Calor necessària en demandes punta

Tal i com s’ha exposat en els capítols anteriors, per la demanda punta màxima en base a la

potència instal·lada, serà necessari dimensionar el dipòsit d’inèrcia per a preveure puntes de

consum.

Considerem adeqüat dimensionar el mateix per una punta de un 15% superior a la potència del

generador per tal de poder asumir qualsevol tipus d’imprevist que pugui sorgir en les instal·lacions.


45

Aquest fet implicaria una potència punta de 112Kw que és un 12% de potència addicional en punta

a la generada per la caldera.

La quantitat bé donada per la següent expressió:

On:

o QSHL = Quantitat de calor en demandes punta.

o PSHL = Demanda en moments punta.

o Pk = Potència de la caldera.

o TSHL = Duració de la demanda punta.

112 100 1 12

Volum del dipòsit d’inèrcia necessari

Ve donat per la següent expressió:

8601∆

On:

o Vp = Volum del dipòsit d’inèrcia.

o QSHL = Quantitat de calor en demandes punta.

o Qmin = Calor produït mínim.

o ∆ = Increment de temperatura.

12 12 860120

1.032

Considerant que la xarxa de calor, al disposar d’una acumulació d’aigua a la temperatura de

consigna, també realitza funcions de inèrcia i la simultanietat de l’ús de cadascun dels circuits de

calor, es considera adequada la instal·lació d’un volum d’acumulació en un grup de dos dipòsits

d’inèrcia de 500 litres fent una capacitat total de inèrcia de 1.000 litres.

Aquest estarà fabricat en acer al carboni, amb temperatura màxima de treball 95ºC i pressió de

treball màxima 6 Bar i amb aïllament exterior de poliuretà flexible de 100mm de gruix amb acabat

exterior skay.

8.2.4. Vas d’expansió

El volum dels vasos d’expansió del circuit de la caldera es calcula segons la norma UNE 100-155

“Càlcul de dipòsits d’expansió”. El vas d’expansió serà tancat.

El volum útil que ha de tenir el dispositiu ha de ser almenys de:

&


46

On:

o Vu = Volum o capacitat útil del dipòsit en litres

o V = Volum d’aigua total de la instal·lació en litres

o & = Coeficient de dilatació de l’aigua en %.

El vas d’expansió a calcular serà aquell que aporti la seguretat front a les dilatacions de fluid.

Vas d’expansió del circuit primari

En el circuit primari s’inclouran els següents elements:

o Caldera

o Canalització de sala de calderes

o Dipòsit d’inèrcia

o Xarxa de calor

Segons aquestes dades, es disposarà de la següent capacitat d’aigua en el circuit primari:

Element Capacitat [l]

Caldera 190,00

Canalització 361,00

Dipòsit d’inèrcia 1.000,00

TOTAL 1.551,00

Els càlculs corresponents al vas d’expansió es troba inclòs en el annex corresponent.

Tot i al resultat, i preveient una fluctuació de la temperatura de l’aigua entre els diversos punts del

circuit, estimem oportú instal·lar un dipòsit amb les següents característiques:

Característica Valor

Capacitat Total 200 [litres]

Pressió màxima de treball 3 [bar]

8.2.5. Equips de bombeig

Les bombes utilitzades en aquesta instal·lació seran bombes circuladores. Per aquest fet,

aquestes hauran de complir amb tot allò indicat en la directiva 622/2012 de 11 de juliol en relació

als requisits de disseny ecològics aplicables a circuladores.

Aquest fet implicarà la col·locació de bombes circuladores amb regulació electrònica per a garantir

una alt nivell d’eficiència energètica.


47

Els càlculs i conclusions presentats en aquest apartat es basen en la realització de la instal·lació

segons els plànols. Es recomana, per part de la DF i/o la empresa instal·ladora la revisió dels

mateixos en cas de modificació de traçats i/o qualsevol element expressat en la present memòria.

Bomba de elevació de temperatura de retorn

Descripció Valor

Producte Grundfos Magna1 40-80 F

Cabal real calculat 8,88 m3/h

Alçada resultant de la bomba 6,137 m

Alçada màxima 8 m

Diàmetre de connexions DN 40

Potència 17 a 267 W

Bomba CEIP

Descripció Valor

Producte Grundfos Magna1 25-80



Alçada màxima 8 m

Diàmetre de connexions G 1 1/2"

Potència 8 a 119 W

Bomba futura Llar d’Infants

En el cas de la bomba del circuit de la futura llar d’infants, al tractar-se de la mateixa edificació on

s’ubica la caldera i no pot suposar un risc per a la integritat de la instal·lació, s’opta per no situar

un intercanviador de plaques i per tant, la bomba dissenyada per a abastir la instal·lació serà vàlida

per a poder traslladar l’energia tèrmica a cadascun dels emissors existents.

S’estima la següent bomba:

Descripció Valor

Producte Grundfos Alpha2 25-40 130



Alçada màxima 4 m

Diàmetre de connexions G 1 1/2"


48

Potència 3..18 W

Pel centre cívic es proposa la instal·lació d’una bomba de circulació

Bomba xarxa de calor Centre Cívic

Descripció Valor

Producte Grundfos Magna1 32-100



Alçada màxima 10 m

Diàmetre de connexions G 2"

Potència 8..175 W

8.2.6. Emplenat del circuit hidràulic

L’alimentació es farà per mitjà d’un dispositiu o aparell que servirà al mateix temps per reposar

manual o automàticament les pèrdues d’aigua. El dispositiu haurà de ser capaç de crear una

solució de continuïtat en cas de caiguda de pressió en la xarxa d’alimentació.

Abans del dispositiu de reposició es disposarà d’una vàlvula de retenció i un comptador,

precedides per un filtre de malla metàl·lica. Les vàlvules d’intercepció seran del tipus d’esfera,

assentament o cilindre. El diàmetre mínim de les connexions s’elegirà d’acord amb la taula

següent:

Taula de canonades d’alimentació segons la IT 1.3.4.2.2

Potència tèrmica de la instal·lació

Diàmetre nominal mínim

de la canonada d’alimentació

[mm] CALOR

Pd70kW 15

70kW<Pd150kW 20

150kW<Pd400kW 25

400kW<P 32

8.2.7. Buidat dels circuits de calefacció

Totes les xarxes de distribució d’aigua han d’estar dissenyades de tal forma que puguin buidar-se

total i parcialment.

Els buidats parcials de la xarxa es faran usualment per la base de les columnes, a través d’un

element el diàmetre del qual serà, com a mínim, igual a 20 mm.


49

El buidat total es farà pel punt més baix de la instal·lació, quan aquesta sigui accessible a través

d’un element, el diàmetre del qual es determina a partir de la potència tèrmica de la instal·lació,

en la taula següent:

Taula de canonades de buidat segons la IT 1.3.4.2.3

Potència tèrmica de la instal·lació

Diàmetre nominal mínim

de la canonada de buidat

[mm] CALOR

Pd70kW 20

70kW<Pd150kW 25

150kW<Pd400kW 32

400kW<P 40

Els sistemes d’expansió es dissenyaran d’acord amb la UNE 100155:2004 i es situaran en els

circuits d’acord amb els plànols.

En els circuits de gran longitud tant horitzontals com verticals, s’han de compensar els moviments

de les canonades mitjançant compensadors de dilatació d’acord amb el que estableix la norma

UNE 100.156. En el cas d’utilització de canonades de materials plàstics es tindran en compte els

codis de bona pràctica UNE 53.394, UNE 1.452-6 i UNE 53.495-2.

Per prevenir els efectes de cops d’ariet, provocant obertura ràpida o tancament d’elements com

vàlvules, o la posada en marxa de bombes, s’han d’instal·lar elements amortidors en els punts

propers als elements que els provoquin, segons la IT 1.3.4.2.

Totes les bombes i vàlvules automàtiques s’han de protegir mitjançant filtres de malla o tela

metàl·lica, situats aigües amunt de l’element a protegir, tal i com s’indica en els plànols.

8.2.8. Sistema d’elevació de temperatura del retorn

Per assegurar el bon funcionament de la caldera i evitar condensacions a la càmera de combustió,

és necessari instal·lar un sistema d’elevació de la temperatura de retorn, que està format per un

bypass amb una vàlvula mescladora, la bomba de la caldera, una sonda i un antiretorn. D’aquesta

manera s’assegura que la temperatura de retorn a caldera sempre estigui per sobre de 58 °C.

Temperatures de funcionament i temperatures no admissibles de la temperatura de la caldera: La

caldera s'utilitza a una temperatura de 65 a 80°C. Per sota de 58°C, la temperatura de tornada

condensa part dels gasos d'escapament a l'interior de la caldera. Per aquest motiu, al posar en

funcionament la caldera, la temperatura ha d'ascendir ràpidament entre 60 i 90°C per evitar la

condensació. La temperatura de tornada també pot estar per sota del valor admissible encara que

la temperatura de funcionament de la caldera sigui la correcta. Això ha de evitar-se mitjançant

l'elevació de la temperatura de tornada (almenys a 58°C).


50

L'energia calorífica de la caldera es pot utilitzar únicament a partir del moment en el qual la

temperatura de tornada ha superat els 58°C.

El control del sistema de temperatura de retorn es farà també des de la caldera mitjançant el

control electrònic de la pròpia caldera.

8.2.9. Bescanviador de plaques (subestacions)

Per a facilitar la separació de les instal·lacions existents entre elles i amb la instal·lació de la sala

de calderes es col·locaran diversos intercanviadors de calor. Aquests es col·locaran per a l’edifici

del CEIP i el Centre Cívic. No serà necessari disposar de separació en el circuit secundari de la

futura llar d’infants al tractar-se d’una instal·lació situada en el mateix edifici que la sala de calderes

(i per tant del primari) estan la seva instal·lació situada en la part més baixa de la mateixa.

Aquests bescanviadors hauran de treballar amb un salt tèrmic entre primari i secundari de 15ºC.

El sistema haurà d’estar dimensionat perquè en les condicions de càlcul més desfavorables, es

pugui obtenir treballant a condicions de règim, una temperatura en el circuit secundari de 65ºC.

Sota les següents premisses obtenim els següents intercanviadors en la instal·lació:

Bescanviadors

Circuit Model

CEIP SUICALSA 2200 amb 29 Plaques – 60kW

Centre Cívic SUICALSA 2200 amb 25 Plaques – 47kW

En l’apartat d’annexes es poden trobar els diferents càlculs realitzats per a la selecció de

bescanviadors de plaques.

8.2.10. Elements auxiliars de control i seguretat

Les indicacions de seguretat en sales de màquines es realitzaran d’acord amb la IT 1.3.4.1.2.

Pel disseny d’aquestes sales es tindrà en compte la reglamentació vigent sobre condicions de

protecció contra incendis en els edificis i segons el que es disposa a la UNE 100.020:2005.

En la sala de màquines es disposarà el codi de colors, junt a l‘esquema de principi d’instal·lació,

segons disposa la IT 02.

Quan es travessi un element al qual se li exigeix una determinada resistència al foc, la solució

constructiva del conjunt ha de mantenir, com a mínim, la mateixa resistència.

En instal·lacions de potència tèrmica superior a 70 kW, l’equipament mínim d’aparells de

mesuratge, indicadors o registradors, serà el següent:

Col·lectors de retorn: un termòmetre

Vasos d’expansió tancats: un manòmetre

Xemeneies: un piròmetre (o piròstat amb indicador)


51

Circuits secundaris de distribució d’un fluid portador: un termòmetre col·locat en la impulsió

i un altre en el retorn

Bombes: un manòmetre per a lectura diferencial

Vàlvules automàtiques: dues preses pel mesuratge de la pèrdua de pressió

Purga d’aire: als punts alts d’aquest circuit, on pugui quedar aire acumulat, es col·locaran

sistemes de purga.

La protecció contra rescalfaments és realitza mitjançant la vàlvula de seguretat tarada a

3.0 bar.

Comptabilització de consums

D’acord amb la ITE 1.2.4.4 del RD1027/2007, s’instal·laran comptadors d’energia tèrmica

generada a cada un dels circuits existents. Els comptadors d’energia tèrmica proporcionaran

informació de l’energia subministrada a cada equipament i permetran conèixer a més, les dades

de cabal i temperatura d’impulsió i retorn.

Els comptadors d’energia tèrmica seran de tipus sensor de cabal amb registre de temperatures i

connexió MODBUS per tal de poder disposar de la informació a través del sistema de gestió de

l’equipament.

Comptadors d’energia

CEIP Comptador de fins a 3,5m3/h amb connectivitat MODBUS

Futura Llar d’infants Comptador de fins a 2,5m3/h amb connectivitat MODBUS

Centre Cívic Comptador de fins a 3,5m3/h amb connectivitat MODBUS

8.3. Xarxa de calor

8.3.1. Característiques generals

La connexió de la caldera i el dipòsit d’inèrcia existents a les instal·lacions situades en el Centre

Cívic es realitzarà per mitjà de canonada aïllada soterrada.

Aquestes canonades es realitzaran soterrades per a minimitzar l’afectació visual de les mateixes i

preservar-les de les inclemències meteorològiques així com donar una seguretat mecànica a les

canonades i a la instal·lació.

La canalització serà de Polietilè de alta densitat (PEAD) reticulat PEX amb barrera d’oxigen de

alcohol de Etil-Vinil (EVOH).

Les característiques físiques de la xarxa de calor seran:

Canonada Temperatura [ºC] Valors

Densitat - - 938-940 kg/m3

Conductivitat tèrmica - - 0,38 W/mK


52

Resistència a la tensió 20 26-30 N/mm2

Resistència a la tensió 80 18-20 N/mm2

Mòdul d’elasticitat 20 600-900 N/mm2

Mòdul d’elasticitat 80 300-400 N/mm2

Coeficient lineal d’expansió 20 1,4 x10-4 1/K

Coeficient lineal d’expansió 100 2,0 x10-4 1/K

Temperatura de cristal·lització / fusió - - 130-136 ˚C

Resistència química 20 / 40 / 60 - -

L’Aïllament de la canalització serà de escuma de poliuretà lliure de CFC’s utilitzant com a gas

d’expansió el ciclopentà. Una barrera multicapa de polímer farà de envolvent de l’aïllament,

retenint la difusió de gasos de la escuma PUR.

Aïllament Temperatura [ºC] Valors

Densitat - - > 60 kg/m3

Conductivitat tèrmica 50 d 0,023 W/mK

Estructura cel·lular tancada - - e 90 %

Absorció de aigua després de 24h - - d 10 %

El envolvent de l’aïllament serà de polietilè de baixa densitat (PEBD) proporcionant protecció

contra danys mecànics i humitat. Disposarà de les següents característiques:

Envolvent Temperatura [ºC] Valors

Densitat - - 918-922 kg/m3

Conductivitat tèrmica 50 0,33 W/mK

Temperatura de cristal·lització / fusió - - 122 ˚C

8.3.2. Càlcul de canonades aïllades

El càlcul de la canonada aïllada de la xarxa de calor es realitza segons la següent expressió:

𝑄𝑄 =𝑃𝑃

∆𝑇𝑇 · 𝑐𝑐𝑒𝑒 · 𝑃𝑃𝑒𝑒


53

Circuit Cabal

[l/h] Canalització

Longitud

[m]

Pèrdua càrrega

[Pa/m]

Pèrdua Càrrega

Total [m.c.a]

Velocitat de

transport [m/s]

Centre

Cívic 2.760 40x3,7(x2)/140 107 270 4,52 0,953

8.3.3. Registres i arquetes de pas

En el transcurs de la canalització aïllada soterrada es col·locaran registres de pas, arquetes i/o

qualsevol altre sistema de verificació de la integritat de les canonades per tal de permetre la

identificació del seu traçat i per permetre el pas i estiba dels conductors elèctrics i/o línies de

comunicació en cas de que aquestes transcorrin paral·leles a la canalització aïllada.

A més, en els punts més alts de la canonada aïllada i soterrada es col·locaran, en l’interior dels

registres i/o arquetes, els punts de purga de la canonada, per tal de evacuar possibles bosses

d’aire.

8.4. Instal· lació elèctrica

Quant a la instal·lació elèctrica de la instal·lació que ens ocupa, es complirà amb el disposat en el

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i Instruccions Tècniques Complementàries i s’haurien

d'adoptar les pautes que a continuació s'assenyalen, així com totes les referenciades en el

Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió en vigor. Pel que fa a la classificació de la sala de

calderes i el tipus de material elèctric susceptible de ser instal·lat en ella, volem assenyalar el

següent:

• Segons el reglament d'instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE), al punt ITE 02.7 "Sales de màquines", en el primer paràgraf, línia sisena diu: "...s'estarà al disposat en la UNE 100.020 en els aspectes relatius a ventilació, nivell d'il·luminació, seguretat elèctrica, dimensions mínimes de les sales, separació entre màquines per a facilitar el seu manteniment així com el concernent a l'adequada protecció enfront de la humitat exterior i la previsió d'un eficaç sistema de desguàs".

• La qual cosa ens duu a la citada norma UNE on en el seu apartat 7 "Graus de protecció" diu: "La instal·lació elèctrica i electrònica situada en la sala de màquines tindrà un grau de protecció IP-44, almenys, o s'instal·larà dintre d'una envolvent amb aquest grau de protecció. No obstant això, quan la instal·lació vingui ja muntada de fàbrica sobre un equip, el seu grau de protecció respondrà a les exigències de la corresponent norma UNE o, en defecte d'això, de les normes de construcció del fabricant. Tots els motors situats en la sala tindran un grau de protecció IP-23, almenys. Quan el material elèctric estigui situat a la intempèrie, el seu grau de protecció serà IP-55 o estarà adequadament protegit pel fabricant de l'equip".

En el cas que ens ocupa, tota la instal·lació elèctrica tindrà grau de protecció d’ almenys IP-44,

exceptuant si l'interruptor elèctric de la il·luminació normal i d'emergència que estigui situat en

l'interior de l'equip; que llavors serà IP-33 . Quant al grau de protecció cap assenyalar aquí una

relació d'equips que conformen la sala de calderes:

Tub d'acer d’envolupant d'estesa elèctrica: IP-55

Mànega flexible: IP-67


54

Sortides de caixes, rosques i unions de tub d'acer: IP-44

Unions de tub amb rosca: IP-54

Quadre elèctric: IP-55

Caixes de distribució: IP-55

Lluminàries: IP-65

Llum d'emergència encastada en carcassa estanca: IP-65

Bolets de tall i endolls: IP-55

Bombes de calefacció: IP-44

Quadre de comandaments de caldera: IP-44

Centraleta de regulació: IP-54

Sondes hidràuliques: IP-44

La instal·lació objecte d'aquest projecte es realitzarà sota tub plàstic amb grau de protecció 9,

caixes de distribució estances plàstiques i mànega plàstica flexible en l'última part de connexió

dels aparells, i segons les ITC-BT-19, ITC-BT-20, ITC-BT-21 i ITC-BT-29 . El cablejat a emprar

serà del tipus H07V-K o RZ1-k . El quadre elèctric constarà de:

• Interruptor general omnipolar.

• Interruptor de tall per diferencial mitja densitat.

• Interruptors automàtics.

• Els corresponents guarda motors que en el nostre cas estaran muntats amb disjuntor amb protecció tèrmica.

• Comandament amb interruptors de posició "manual o automàtic" i pilots de senyalització.

Tots els dispositius generals i individuals de comandament i protecció, així com l'interruptor de

control de potència, compliran amb el disposat en les ITC-BT-17 i ITC-BT29 , tot això cablejat i

amb secció segons el vigent REBT.

8.4.1. Sala de caldera

Els grups tèrmics a instal·lar compleixen amb els reglaments exposats anteriorment tant en RITE

i amb l'apartat graus de protecció de la norma UNE 100.020 no sent la sala de calderes un local

amb el risc d'incendi o explosió.

8.4.2. Il·luminació en sala de caldera

Enllumenat.

En la sala de calderes existeix una instal·lació d'enllumenat tal, que garanteixi en tot moment 200

luxes quant a la il·luminació, proporcionades per lluminàries de tub LED que seran sempre de tipus


55

estanc. Si la ubicació dels punts d'enllumenat coincidís amb alguna canalització de gas, les

lluminàries s’haurien de col·locar en la paret i sempre per sota de la instal·lació de gas.

Enllumenat d’emergència.

Existeix una instal·lació per a enllumenat d'emergència senyalitzant les vies d’evacuació, tant per

a la sala de calderes com per al vestíbul d'independència. Les lluminàries d'emergència són de

170Lm i de tipus estanc; a més han d'estar connectades, totes elles a una mateixa línia

d'enllumenat, facilitant així el tall de l'energia a la sala de calderes en cas de necessitat.

8.4.3. Seguretat en la instal·lació

Al realitzar la instal·lació elèctrica per a la sala de calderes es contemplaran els següents sistemes

de seguretat principals, a més de tots els quals ens marca el reglament en els seus ITC-BT-18 i

ITC-BT-24:

• S'aplicaran les mesures necessàries per a la protecció de la instal·lació contra els xocs elèctrics, tant per contactes directes (mitjançant la protecció i aïllament del quadre elèctric amb envolvents, etc.), com per contactes indirectes (mitjançant el tall automàtic de l'alimentació, etc.)

• El cablejat haurà de realitzar-se en una sola peça, sense connexions, des del quadre general fins a cada equip.

• REVISIÓ DE LA PRESA DE TERRA Per la importància que ofereix, des del punt de vista de la seguretat la instal·lació de presa de terra, haurà de ser obligatòriament comprovada per l'Instal·lador Autoritzat en el moment de donar d'alta la instal·lació per a la seva engegada o en funcionament.

9. ALIMENTACIÓ DE COMBUSTIBLE

9.1. Descàrrega de combustible

Per la ubicació de la sala de calderes i la sitja, la càrrega del combustible es realitzarà per gravetat

des de el carrer de les Escoles. La sitja disposarà d’una comporta corredissa d’obertura manual i

protecció anticaiguda, la qual podrà obrir-se des de la cota del carrer de les Escoles. La porta

deixarà una obertura de 1,75 metres de llargada per 2,75 metres d’amplada des d’on un camió

bolquet podrà descarregar .

9.2. Sistema de ballesta rotatiu i cargols sens fi

Braços de l’agitador de combustible

Els braços de agitador de combustible o rotatiu haurà d’estar fabricat en acer inoxidable o disposar

de qualsevol tipus de tractament físic o químic per a garantir la estabilitat del material en front a

possible oxidació deguda a subministraments d’estella amb alta quantitat d’humitat.

Motor de l’agitador

L’agitador de combustible haurà de ser impulsat a través de un motor de baix consum elèctric.

Aquest consum no podrà ser superior als 900W/h.

Sistema contra embussaments

L’agitador haurà de disposar d’un sistema per a preveure, de manera autònoma i automàtica

controlat a través de la caldera si es creu convenient, possibles afectacions al seu funcionament


56

en cassos de obstrucció de l’estella o qualsevol altra problema relatiu als cargols sens fi i/o

agitadors. Aquest sistema permetrà a través dels propis motors la desencallada o extracció de la

obstrucció, en cas de que aquesta es produeixi.

Tan mateix, es valorarà que la màquina, a mode de prevenció, executi aquest tipus de moviment

segons un cicle definit.

Cargol sens fi

Els cargols sens fi d’alimentació hauran de disposar de sistemes de construcció que afavoreixin la

eliminació de obstruccions i/o obturacions que requereixin una actuació manual per a resoldre el

problema. Per exemple la utilització de cargols sens fi cònics per a garantir la correcta trajectòria

de l’estella, juntament amb moviments dels cargols sens fi en dues direccions afavoriran la

resolució de problemes i la prevenció a que aquests es materialitzin.

Sitja sense terra inclinat

La sitja no disposarà de terra inclinat per a la subjecció del sistema de agitadors. Aquests es

subjectaran al terra horitzontal propi de la sitja deixant un espai entre el mateix terra i el nivell de

extracció eficaç d’estella de la sitja.

Aquest espai s’utilitzarà per a que, pel moviment de l’agitador així com el pes propi de impureses

que contingui l’estella, així com els fins propis existents en la mateixa, quedin dipositats en

aquest espai, ajudant a millorar la qualitat del combustible que s’introdueix en el sistema

generador de calor, millorant el rendiment, la durabilitat dels elements de transport d’estelles així

com la pròpia cambra de combustió.

10. OBRA CIVIL

10.1. Treballs previs, replanteig general i adequació del terreny

La construcció que albergarà la sala de caldera i la sitja de la instal·lació es troba construïda ja

actualment. No es contemplen treballs de modificació de l’edifici actual, més enllà d’alguns

elements de detall que es puguin trobar a faltar i que seran instal·lats.

Els residus tant de terres d’excavació com d’enderrocs, es dipositaran en un centre de reciclatge

autoritzat en el cas de les restes de l’enderroc i en un abocador autoritzat en el cas de les terres

sortides de la excavació.

10.2. Sistema estructural

Fonamentació

L’edifici existent que albergarà la instal·lació consta de planta baixa i planta soterrani, serà en

aquesta planta soterrada on s’ho trobaran els espais destinats a la instal·lació objecte d’aquest

projecte.

Aquesta planta soterrada consta de murs de contenció de formigó armat que es disposen

perimetralment als espais i que suporten les terres per fer possible l’espai interior, es desconeix si

el contacte amb el terreny inferior es realitza mitjançant sabates corregués sota els murs o

mitjançant llosa de fonamentació.


57

La observació visual dels murs existents fa pensar que aquests es troben en bon estat i no

presenten signes de patir cap problema en el seu comportament estructural.

Estructura

Descripció

L’estructura superior dels espais que alberguen la instal·lació està formada per jàsseres planes de

formigó armat amb biguetes prefabricades de formigó armat i entrebigat amb revoltons de morter

de ciment.

La observació visual dels forjats existents fa pensar que aquests es troben en bon estat i no

presenten signes de patir cap problema en el seu comportament estructural.

Sisme

Sense acció de sisme

Foc

L’estructura de la sala de calderes, al tractar-se d’una zona de risc baix ha de garantir una

resistència el foc R90.

L’estructura de la sitja, al tractar-se d’una zona de risc mitjà ha de garantir una resistència el foc

R120.

Les característiques constructives dels forjats presents tant a un espai com a l’altre compleixen les

prescripcions establertes en relació a la resistència al foc de l’estructura.

10.3. Tancament, particions interiors, i cobertes

Tancaments

La disposició enterrada dels espais destinats a la instal·lació fa que no existeixin tancaments que

afectin l’àmbit d’aquest projecte.

Particions interiors

La sala de calderes i la sitja es troben comunicades per un vestíbul d’independència que dona

accés a l’escala que accedeix a la planta superior. Els paraments que deliminten els espais es

troben arrebossats amb morter de ciment o enguixats pel que es desconeix la seva composició

interior, no obstant, el gruix d’aquests paraments (20cm.) fa sospitar que es troben realitzats amb

blocs de morter.

Les portes tant d’entrada a la zona de caldera, com a la sitja, seran de xapa amb resistència al foc

EI2-C 120 de mides indicades en els plànols. El subministrament i l'execució compliran l'NTE:

"Aleaciones ligeras fachadas de carpinterìa",NTE-FDP, NBE-CA-87, NRE-AT-87, .

Cobertes

El forjat superior de la sitja serveix també com a coberta d’aquesta, la part superior es troba a la cota

zero del carrer de les Escoles, possibilitant d’aquesta manera la descàrrega de l’estella per gravetat.


58

L’acabat superior d’aquesta coberta està realitzat amb paviment panot, es previsible que sota el

panot s’hi trobi instal·lada una barrera impermeable i una capa de morter per a formació de pendents.

No s’observen humitats a l’interior de la sitja.

S’instal·larà a la part superior de la coberta i a una distància d’uns 80cm. del forat d’accés per a la

descàrrega d’estella, un marge format per vorada de peces de formigó per tal d’establir un límit físic

que indiqui la distància màxima a la que el camió de descàrrega es podrà apropar el buit existent.

La comporta que serveix com a tancament del buit de descàrrega està realitzada amb estructura de

tubs d’acer galvanitzats i acabat superior amb xapa llagrimada d’acer galvanitzat, consta de rodes

laterals que permeten l’obertura, aquestes rodes es mouen sobre unes guies realitzades amb rodó

d’acer que es disposen sobre el paviment de panot de la coberta. La comporta tindrà un sistema de

tancament mitjançant clau.

10.4. Paviments

El paviment interior de tots els espais està realitzat amb formigó, no es coneix la seva composició

tot i que presenta un acabat aparentment adequat al ús i no s’observen problemes en la seva

composició i acabat final.

10.5. Execució de rases

En el present projecte es realitzaran rases per al pas d’instal·lacions.

Aquestes rases, segons els traçats descrits en els plànols que acompanyen la present memòria,

poden ocupar passos sota vorera, calçada i sota carretera.

10.5.1. Rases sota vorera

Abans de la realització de les rases es procedirà, segons indicació de la DF a la obertura de cates

per tal de conèixer les afectacions del terreny vers a les instal·lacions existents així com per

assegurar la viabilitat de la realització de les rases.

Les rases existents en projecte sota vorera seguiran el traçat, l’amplada i profunditat descrites en

els plànols existents per a aquest fi.

Per a la realització de la rasa s’haurà de retirar tota lloseta i/o panot afectat, amb màxima cura,

per la seva posterior reutilització en la reposició del paviment.

Un cop retirades les llosetes, serà necessari practicar un tall amb màquina de disc per a garantir

la netedat de la obertura, prestant especial atenció a l’ocupació de via pública, la funcionalitat dels

passos realitzats per a pas a habitatges i/o a altres immobles que puguin quedar afectats.

Un cop realitzada la rasa es col·locarà un llit de sorra fina per a l’assentament del pas de les

instal·lacions i es reomplirà la canalització amb sorra.

Serà necessari situar la cinta de senyalització i el cobriment de la rasa segons el detall de

realització de rases exposat en els plànols adjunts a la present memòria.

En el moment de la obertura de les rases es prestarà especial atenció a les instal·lacions existents

i serà necessari disposar d’un instal·lador en el procés de obertura de rases per a poder subsanar

els possibles contratemps que es puguin produir en la obertura de les mateixes.


59

Les rases es realitzaran, sempre que sigui possible, minimitzant els punts baixos del recorregut.

En els punts alts serà necessari disposar d’una arqueta amb purgadors per tal de poder retirar

l’aire existent en la canalització emmagatzemant en el punt de sifó.

Abans de procedir al tapat de les rases, en cas d’existir punts conflictius, es realitzarà la prova de

pressió de la xarxa i es sol·licitarà la supervisió de la DF per a la verificació dels paràmetres de

compliment de rasa detallats en el present projecte.

La runa extreta de la realització de rases així com la possible terra sobrant que no s’hagi reutilitzat

en el cobriment de les mateixes s’hauran de traslladar a l’abocador autoritzat.

10.5.2. Rases sota calçada




Les rases existents en projecte sota calçada seguiran el traçat, l’amplada i profunditat descrites

en els plànols existents per a aquest fi.

Per a la realització de rases en calçada serà necessari practicar un tall amb màquina de disc per

a garantir la netedat de la obertura, prestant especial atenció a l’ocupació de via pública, la

funcionalitat dels passos realitzats per a pas de vehicles i la senyalització de seguretat exigible en

aquests casos.
















10.5.3. Rases sota carretera





60

Les rases existents en projecte sota carretera seguiran el traçat, perpendicular al traçat de la via,

l’amplada i profunditat descrites en els plànols existents per a aquest fi.

Per a la realització de rases en carretera s’haurà de preveure la realització de la mateixa en dos

trams separats assegurant el pas de vehicles per la via, excepte en el moment de asfaltat on es

podrà realitzar el tall de circulació a la via de manera completa, sense que aquest pugui ser

superior a les 8h de duració.

Per a aquest fet, un cop coberta la rasa corresponent a la meitat de la carretera, a excepció del

gruix corresponent a l’asfalt, es col·locarà un material plàstic impermeable i es reomplirà amb

formigó de neteja fins a arribar al nivell final de la via. El material plàstic s’haurà de col·locar de

manera que l’asfalt de la via i el formigó no quedin en contacte directe, per a poder retirar, en el

procés d’asfaltat, la capa de formigó col·locada a mode provisional.

Un cop realitzada la operació a la meitat de la carretera, es procedirà a la obertura al transit

d’aquest tram i el tancament i inici d’obres en la resta.

Un cop finalitzat el segon tram, i només a falta de la col·locació del asfalt, es procedirà a la retirada

del formigó de neteja i la capa plàstica situada en el primer tram ja obert al trànsit i es procedirà al

asfaltat de tota la via, en una única etapa.

Per a realitzar la rasa serà necessari practicar un tall amb màquina de disc per a garantir la netedat

de la obertura, prestant especial atenció a l’ocupació de via pública, la funcionalitat dels passos

realitzats per a pas de vehicles i la senyalització de seguretat exigible en aquests casos.
















10.6. Conclusió

Les característiques observades als espais existents així com en els seus acabats es troben

adequades per a poder ubicar-hi la instal·lació objecte d’aquest projecte. En tot cas les


61

observacions han sigut sempre visuals, al no existir per part de la propietat la voluntat ni la petició

de realitzar cales de comprovació. En tal cas, els tècnics redactors del present projecte no es faran

en capa cas responsables de possibles problemes o vicis ocults que es pugin trobar presents a

l’hora de la redacció d’aquest projecte, quedant absents de la responsabilitat final sobre els

elements construïts, aquest fet es posa en coneixement dels promotors de l’obra i s’accepten amb

la signatura del present projecte.

10.7. Cartell d’obra

Tal i com s'indica al Plec de Condicions Tècniques del projecte, el cartell d'obres anirà a càrrec

del contractista.

La realització del cartell temporal d'obres es farà seguint les instruccions que determinarà la

Diputació de Tarragona en quant a format i continguts i amb l’objectiu de complir amb el que

estableix la normativa comunitària i nacional aplicable en matèria d’informació i comunicació del

cofinançament del P.O. FEDER.

11. PROVES I CERTIFICACIONS

L’objecte d’aquest apartat és establir el procediment a seguir per efectuar les proves de posada

en servei d’una instal·lació tèrmica. Ja que actualment la caldera no estar en funcionament, tot i

que aquest projecte només afecta a la xarxa de calor que connecta amb el centre cívic,

s’inclouen en aquest document les proves i certificacions de tota la instal·lació.

11.1. Equips

Es prendrà nota de les dades de funcionament dels equips i aparells, que passaran a formar part

de la documentació final de la instal·lació. Es registraran les dades nominals de funcionament

que figurin en el projecte o memòria tècnica i les dades reals de funcionament.

Les calderes s’ajustaran a les potències necessàries, verificant, al mateix temps els paràmetres

de la combustió; es mesuraran els rendiments dels conjunts caldera-cremador, exceptuant

aquells generadors que aportin la certificació CE conforme al Reial decret 275/1995, de 24 de

febrer.

11.2. Proves d’estanqueïtat de canonades d’aigua

Totes les xarxes de circulació de fluids portadors han de ser provades hidrostàticament, a fi

d’assegurar la seva estanquitat, abans de quedar ocultes per obres de paleta, o pel material

aïllant.

Són vàlides les proves realitzades d’acord a la norma UNE 100151 o a UNE-ENV 12108, en

funció del tipus de fluid transportat.

El procediment a seguir per a les proves d’estanquitat hidràulica, en funció del tipus de fluid

transportat i amb la finalitat de detectar defectes de continuïtat en les canonades de circulació de

fluids portadors, comprendrà les fases que es relacionen a continuació.


62

11.2.1. Preparació i neteja de xarxes de canonades

Abans de realitzar la prova d’estanquitat i d’efectuar l’emplenat definitiu, les xarxes de

canonades d’aigua han de ser netejades internament per eliminar els residus procedents del

muntatge.

Les proves d’estanquitat requeriran el tancament dels terminals oberts. Caldrà comprovar que

els aparells i accessoris que quedin inclosos en la secció de la xarxa que es pretén provar

puguin suportar la pressió a la qual se’ls va a sotmetre. De no ser així, tals aparells i accessoris

han de quedar exclosos, tancant vàlvules o substituint-los per taps.

Per a això, una vegada completada la instal·lació, la neteja podrà efectuar-se omplint-la i

buidant-la el nombre de vegades que calgui, amb aigua o amb una solució aquosa d’un producte

detergent, amb dispersants compatibles amb els materials utilitzats al circuit, la seva

concentració serà establerta pel fabricant.

Després de l’omplerta, es posaran en funcionament les bombes i es deixarà circular l’aigua

durant el temps que indiqui el fabricant del compost dispersant. Posteriorment, es buidarà

totalment la xarxa i s’esbandirà amb aigua procedent del dispositiu d’alimentació.

En el cas de xarxes tancades, destinades a la circulació de fluids amb temperatura de

funcionament menor que 100 °C, es mesurarà el pH de l’aigua del circuit. Si el pH resultés

menor que 7,5 es repetirà l’operació de neteja i esbandida tantes vegades com calgui. A

continuació es posarà en funcionament la instal·lació amb els seus aparells de tractament.

11.2.2. Prova preliminar d’estanquitat

Aquesta prova s’efectuarà a baixa pressió, per detectar defectes de continuïtat de la xarxa i

evitar els danys que podria provocar la prova de resistència mecànica; s’utilitzarà el mateix fluid

transportat o, generalment, aigua a la pressió d’omplerta.

La prova preliminar tindrà la durada suficient per verificar l’estanquitat de totes les unions.

11.2.3. Prova de resistència mecànica

Aquesta prova s’efectuarà a continuació de la prova preliminar: una vegada omplerta la xarxa

amb el fluid de prova, se sotmetrà a les unions a un esforç per l’aplicació de la pressió de prova.

En el cas de circuits tancats d’aigua refrigerada o d’aigua calenta fins a una temperatura màxima

de servei de 100 ºC la pressió de prova serà equivalent a una vegada i mitja la pressió màxima

efectiva de treball a la temperatura de servei, amb un mínim de 6 bar;

per a circuits d’aigua calenta sanitària, la pressió de prova serà equivalent a dues vegades, amb

un mínim de 6 bar. Els equips, aparells i accessoris que no suportin les esmentades pressions

quedaran exclosos de la prova.

La prova hidràulica de resistència mecànica tindrà la durada suficient per verificar visualment la

resistència estructural dels equips i canonades sotmesos a la mateixa.

11.2.4. Reparació de fugues

La reparació de les fugues detectades es realitzarà desmuntant la junta, accessori o secció on

s’hagi originat la fuga i substituint la part defectuosa o avariada amb material nou.


63

Una vegada reparades les anomalies, es tornarà a començar des de la prova preliminar. El

procés es repetirà tantes vegades com calgui, fins que la xarxa sigui estanca.

11.3. Proves de lliure dilatació

Una vegada que les proves anteriors de les xarxes de canonades hagin resultat satisfactòries i

s’hagi comprovat hidrostàticament l’ajust dels elements de seguretat, les instal·lacions equipades

amb generadors de calor es portaran fins a la temperatura de taratge dels elements de

seguretat, havent anul·lat prèviament l’actuació dels aparells de regulació automàtica. En el cas

d’instal·lacions amb captadors solars es portarà a la temperatura d’estancament.

Durant el refredament de la instal·lació i en acabar el mateix, es comprovarà visualment que no

hagin tingut lloc deformacions apreciables en cap element o tram de canonada i que el sistema

d’expansió hagi funcionat correctament.

11.4. Proves d’estanquitat de xemeneies

L’estanquitat dels conductes d’evacuació de fums s’assajarà segons les instruccions del seu

fabricant.

11.5. Proves finals

Es consideren vàlides les proves finals que es realitzin seguint les instruccions indicades en la

norma UNE-EN 12599:01.

11.6. Ajust i equilibrat

Les instal·lacions tèrmiques s’ajustaran als valors de les prestacions que figuren en el projecte o

memòria tècnica, dins dels marges admissibles de tolerància.

L’empresa instal·ladora presentarà un informe final de les proves efectuades que contingui les

condicions de funcionament dels equips i aparells.

11.6.1. Sistemes de distribució d’aigua

L’empresa instal·ladora realitzarà i documentarà el procediment d’ajust i equilibrat dels sistemes

de distribució d’aigua, d’acord amb el següent:

• De cada circuit hidràulic s’han de conèixer el cabal nominal i la pressió, així com els cabals

nominals en ramals i unitats terminals.

• Cada bomba, de la qual cal conèixer la corba característica, haurà de ser ajustada al cabal

de disseny, com a pas previ a l’ajust dels generadors de calor i fred als cabals i

temperatures de disseny.

• En circuits hidràulics equipats amb vàlvules de control de pressió diferencial, caldrà ajustar

el valor del punt de control del mecanisme al rang de variació de la caiguda de pressió del

circuit controlat.

11.7. Control automàtic

A efectes del control automàtic:

S’ajustaran els paràmetres del sistema de control automàtic als valors de disseny especificats en

el projecte o memòria tècnica i es comprovarà el funcionament dels components que configuren

el sistema de control.


64

12. SERVEIS AFECTATS

Per a la realització de la xarxa de calor des de la sala de calderes fins al Centre Cívic es realitzarà

a través d’una rasa on s’allotjarà la canonada aïllada que transporta l’energia tèrmica.

En aquest cas, i durant la realització de l’esmentada rasa, es poden veure afectats diversos serveis

com ara bé serveis de distribució elèctrica de baixa tensió, serveis de distribució d’aigua apta per

al consum humà, serveis de evacuació d’aigües pluvials i/o aigües residuals, instal·lacions de

Telecomunicacions, etc.

A més, en cas de realitzar rasa a través d’elements públics, ja siguin carrers, calçades, parcs i

places, serà necessari minimitzar l’afectació que l’actuació produirà sobre veïns i circulació de

vehicles. Amb aquest objectiu, es descriuen les següents prescripcions que s’hauran de tenir en

compte en la realització dels treballs que afectin a via pública:

• En les canalitzacions en calçada, tant en sentit longitudinal com transversal, s’haurà de

deixar com a mínim un carril de lliure circulació.

• Les obres quedaran degudament senyalitzades, tant de dia com de nit. l’espai per a acopi

de materials haurà d’estar senyalitzat amb mesures de protecció per evitar accidents, tant

de vehicles com de vianants. Durant els caps de setmana es mantindran els carrers nets.

• Els treballs s’executaran amb la cura necessària per tal de garantir la seguretat de les

instal·lacions existents, efectuant cates i treballs manuals quan calgui.

• Caldrà que el sol·licitant disposi en tots aquells traçats que afectin el subsòl, de plànols

d’instal·lacions existents de les diferents companyies: Gas Natural, Endesa, Telefònica,

Instal·lacions municipals, possibles, servituds, etc. de la web d’informació EWISE. 10.

• En cas de disposar de instal·lació de gas natural en la zona de afectació, caldrà haver

obtingut l’informe favorable de la distribuïdora de Gas Natural, d’acord amb el que

s’estableix a l’article 8 de la ITC-ICG-01 del Reglament Tècnic de Distribució i Utilització

de Combustibles Gasosos, aprovat segons el RD 919/2006, de 28 de juliol, i en vigor a tots

els efectes des del dia 4 de març de 2007.

• Quan es tracti d’una rasa superior a 25,00 ml. és compliran les directrius descrites a l’Ordre

TIC/341/2003 de 22 de juliol, que aprova el procediment de control aplicable a les obres

que afectin la xarxa de distribució elèctrica soterrada.

• Per a qualsevol afectació d’elements de mobiliari urbà (senyals de transit, pilones,

papereres, contenidors i altres) l’empresa executora seguirà les directrius marcades per la

Regidoria d’Obres i Serveis i pels Serveis Tècnics Municipals.

• Els residus de la demolició es transportaran a abocador autoritzat.

• Es comunicarà als Serveis Tècnics Municipals, amb la suficient antelació, el reompliment

de les rases efectuades a fi de poder controlar el bon estat tant dels claveguerons com

dels diversos serveis que puguin ser motiu d’afectació de les obres en curs.

• Finalitzades les obres s’ha de posar en coneixement de l’Ajuntament, perquè els Serveis

Tècnics Municipals puguin portar a terme la inspecció de finalització d’aquestes.


65

13. DISPOSICIONS ADMINISTRATIVES

13.1. Termini d’execució i garantia

Per a la realització de les actuacions definides en el present projecte es considera un període

d’execució de 8 setmanes a comptar des de la realització de l’acta de replanteig i sempre sota la

consideració que les obres es poden realitzar normalment sense afectacions significatives

degudes al normal funcionament del centre educatiu així com de l’entorn municipal on aquestes

es realitzen.

En cas de executar l’obra sota condicions excepcionals no previstes en el present projecte, aquest

període d’execució podrà ser revisat per part de la Direcció Facultativa.

13.2. Classificació del contractista

La classificació d’empreses contractistes està regulada en el Llibre I, Títol II, Capítol II del

Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament general de la Llei de

Contractes de les Administracions Públiques. La secció 1a. (art. 25 en endavant) regula la

classificació de les empreses contractistes d’obres i la secció 2a. (art. 37 en endavant) la de

les empreses contractistes de serveis.

La classificació empresarial està formada per tres conceptes:

I. El grup (que és una classificació general d’activitats)

II. El subgrup (que és una subdivisió dins d’un grup general d’activitats)

III. La categoria (que indica el límit màxim econòmic al qual podrà licitar l’empresa d’acord

amb les determinacions de l’article 56.1 de la LCSP).

En el cas que ens ocupa, la classificació corresponent serà de:

I) Instal·lacions elèctriques

J) Instal·lacions mecàniques

Els plecs administratius que regiran la corresponent licitació exposaran, si es pertinent, la

necessitat de classificació del contracte, que quedarà estipulat en els Plecs de Clàusules

Administratives Particulars.

13.3. Estudi de Seguretat i Salut

L'obligació de la redacció d'un Estudi de Seguretat i Salut integrat en els projectes de construcció

i instal·lacions prové del Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen les

disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Segons el seu article 4 (Obligatorietat de l'estudi de seguretat i salut o de l'estudi bàsic de seguretat

i salut en les obres), el promotor d'una obra de construcció està obligat a que en la fase de redacció

del projecte s'elabori un estudi de seguretat i salut en els projectes en què es donin algun dels

supòsits següents:


66

• Que el pressupost d'execució per contracta inclòs en el projecte sigui igual o superior a

450.759.08 €.

• Que la durada estimada sigui superior a 30 dies laborables, emprant-se en algun

moment a més de 20 treballadors simultàniament.

• Que el volum de mà d'obra estimada, entenent per tal la suma dels dies de treball del

total dels treballadors en l'obra, sigui superior a 500 jornades.

• Totes les obres de túnels, galeries, conduccions subterrànies i preses.

En els projectes d'obres no inclosos en cap d'aquests supòsits, com és el cas objecte del present

projecte, s'ha d'elaborar un Estudi Bàsic de Seguretat i Salut.

14. PRESSUPOST

Tal i com s’exposa al capítol corresponent del present projecte, el pressupost per a executar les

actuacions descrites en el present projecte és:

Capítol Preu

01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus 4.146,22

02 Paviments 7.157,41

03 Serralleria 581,59

04 Caldera de Biomassa 2.063,71

05 Instal·lació hidràulica 15.082,79

06 Instal·lació Elèctrica 400,20

07 Ventilació 381,54

08 Sistema de control 4.938,70

09 Seguretat i salut 494,34

10 Control de qualitat 271,13

11 Legalització. 2.132,37

Total Execució Material (PEM) 37.650,00

13,00% Despeses Generals 4.894,50

6,00% Benefici industrial 2.259,00

21,00% I.V.A 9.408,74

Total Execució Contracta (PEC) 54.212,24

Tan mateix, en el capítol de pressupost s’exposen detalladament cadascuna de les partides

econòmiques contemplades per a l’execució del present projecte.


67

La definició d’algunes unitats d’obra inclou una marca comercial, amb la indicació que

s’admetran unitats equivalents. Això té com a motiu la inclusió de les característiques mínimes

requerides, però no comporta la obligatorietat d’ofertar amb la marca indicada.

15. AVALUACIÓ ECONÒMICA I D’IMPACTE AMBIENTAL

15.1. Avaluació econòmica

Per a la realització una avaluació econòmica derivada de la implantació del següent projecte, es

basa en els preus dels diversos combustibles segons el informe de preus energètics de

combustibles i carburants, realitzat per IDAE a 21 de març de 2017. Segons aquest informe,

s’extreu que:

Tipus de combustible Preu [c€/kWh]

Gas Natural (1) 5,97

Gasoil (1) 6,91

Electricitat 18,4

Estella de pi triturada 2,80

Pèl·let 4,04

Segons aquests preus, i tenint en compte les actuacions a realitzar, els períodes de manteniment

així com la reducció de consum plantejada per les diverses millores en les instal·lacions existents,

obtenim els següents valors:

ESTUDI ECONÒMIC

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Inversió (€) 37.650,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Consum [kwh] Biomassa 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00

24.355,00

24.355,00

Centre civic 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00

24.355,00

24.355,00

Preu Biomassa [c€/kWh] 0,0280 0,0283 0,0286 0,0288 0,0291 0,0294 0,0297 0,0300 0,0303

IPC Biomassa [%] 1% 1% 1% 1% 1% 1% 1% 1%

Consum Biomassa [Tn] 8,68 8,68 8,68 8,68 8,68 8,68 8,68 8,68 8,68

Preu Biomassa [€] 802,28 810,31 818,41 826,59 834,86 843,21 851,64 860,16 868,76

COST TOTAL BIOMASSA (€) 37.650,00 802,28 810,31 818,41 826,59 834,86 843,21 851,64 860,16 868,76

Consum [kwh] fòssils 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00

24.355,00

24.355,00

Centre civic 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00 24.355,00

24.355,00

24.355,00

Preu Fòssils [€/kWh]

Electricitat (€/kWh) 0,184 0,190 0,195 0,201 0,207 0,213 0,220 0,226 0,233

Gasoil (€/kWh) 0,069 0,071 0,073 0,076 0,078 0,080 0,083 0,085 0,088

Gas (€/kWh) 0,060 0,061 0,063 0,065 0,067 0,069 0,071 0,073 0,076

Preu Total [€/kWh]

Residència ACS (€) 4.481,32 4.615,76 4.754,23 4.896,86 5.043,77 5.195,08 5.350,93 5.511,46 5.676,80


68

ESTUDI ECONÒMIC

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

IPC combustibles [%] 3% 3% 3% 3% 3% 3% 3% 3%

Preu combustibles [€] 4.481,32 4.615,76 4.754,23 4.896,86 5.043,77 5.195,08 5.350,93 5.511,46 5.676,80

COST TOTAL COMB (€) 0,00 4.481,32 4.615,76 4.754,23 4.896,86 5.043,77 5.195,08 5.350,93 5.511,46 5.676,80

FLUX DE CAIXA (€) -37.650,00 3.679,04 3.805,45 3.935,82 4.070,27 4.208,91 4.351,87 4.499,29 4.651,30 4.808,05

VAN (€) -37.650,00

-33.970,96

-30.165,51

-26.229,68

-22.159,42

-17.950,51

-13.598,64 -9.099,35 -4.448,04 360,00

TIR (%) -90,23% -62,95% -41,88% -27,68% -18,01% -11,21% -6,28% -2,61% 0,18%

Es preveu un retorn de la inversió, en base a les taules anteriors de 8,93 anys.

15.2. Avaluació ambiental

La avaluació de la reducció de CO2 produïda per la transició entre el combustible fòssil a l’estella

forestal es pot aproximar com:

Instal·lació actual kWh / any [kWh/any] Co2 [t/any]

Centre Cívic 24.355 15,80

Total 15,80

Aquestes dades es basen en els següents paràmetres:

La biomassa, tot i que requereix certa despesa energètica per a la seva extracció i transformació,

es considera neutra en quant a emissions de CO2.

Combustible CO2

Gas Natural 0,204 [Kg·CO2 /kWh]

Gasoil 0,287 [Kg·CO2 /kWh]

Electricitat 0,649 [Kg·CO2 /kWh]

Estella 0,000 [Kg·CO2 /kWh]


69

16. CONCLUSIONS

Com a resultat de la avaluació econòmica i viabilitat del present projecte, exposats en el capítol

14 de la present memòria, amb un pressupost d’execució de contracta (PEC) de 37.650,00€ es

preveu un retorn de la inversió de aproximadament 8,93 anys. En el càlcul a través de l’amortització

simple del projecte el retorn de la inversió es considera de 8 anys al no tenir en compte la variació

de preus dels combustibles.

Amb aquestes dades calculades, juntament amb l’estalvi de CO2 estimat per el canvi de

combustibles fòssils a biomassa i els beneficis ambientals, econòmics i socials produïts per el

consum de biomassa de tipus estella forestal, la execució de la instal·lació exposada en el present

projecte es considera VIABLE.

Tan mateix, amb les dades exposades en el present projecte, es considera que es disposa de la

suficient informació tècnica per a poder portar a terme la licitació, execució i legalització de la

instal·lació projectada, sense perjudici de les modificacions i/o aclariments que pugui portar a

terme la direcció facultativa durant el procés de licitació i execució de la referida instal·lació.

Tarragona, a 15 de setembre de 2018

El promotor La direcció facultativa


70

17. RELACIÓ D’ANNEXOS

A continuació es presenten tots els documents continguts dins del present projecte tècnic.

Davant les possibles discrepàncies entre els documents, l’ordre de prioritat dels mateixos serà:

1. Plànols

2. Pressupost

3. Memòria

4. Plec de prescripcions tècniques

Davant la mancança d’alguna informació i/o detall en alguns dels documents, prevaldrà el

document que tingui contemplat l’aspecte deficient a la resta.

Seguidament es presenta la taula amb els annexes que es poden trobar al document 5:

Document Nº 1: Memòria

Document Nº 2: Pressupost

2.1. Amidaments

2.2. Preus simples



2.5. Pressupost Parcial

2.6. Pressupost General

Document Nº 3: Plànols

Plànol nº 1 – Situació i Paràmetres urbanístics

Plànol nº 2 – Emplaçament

Plànol nº 3 – Planta general

Plànol nº 4 – Sala de caldera. Distribució i cotes

Plànol nº 5 – Sala de caldera. Secció longitudinal

Plànol nº 6 – Sitja secció transversal

Plànol nº 7 – Sala caldera. Instal·lació hidràulica i elèctrica

Plànol nº 8 – Sala caldera. Evacuació de fums

Plànol nº 9 – Detall comporta corredissa. Descàrrega d'estella

Plànol nº 10 – Sala de caldera. Esquema hidràulic

Plànol nº 11 – Subestacions. Esquema hidràulic.

Plànol nº 12 – Distribució xarxa de calor


71

Plànol nº 13 – Detall xarxa de calor

Plànol nº 14 – Sistema contra incendis

Document Nº 4: Plec de Prescripcions

4.1. Plec de prescripcions tècniques generals

4.2. Plec de prescripcions tècniques particulars

Document Nº 5: Annexos

Annex 1. Estudi de seguretat i salut

Annex 2. Justificació de preus

Annex 3. Relació de la normativa vigent

Annex 4. Topografia

Annex 5. Estudi geotècnic

Annex 6. Càlcul de la instal·lació tèrmica

- Càlcul necessitats tèrmiques

- Càlcul de canonades aïllades

- Càlcul de bombes

- Càlcul de bescanviadors

- Càlcul vas d’expansió

- Càlcul Xemeneia

Annex 7. Equips de mesura i sistema de control de la instal·lació

Annex 8. Programa de desenvolupament dels treballs de l’obra

Annex 9. Gestió de residus

Annex 10. Compatibilitat urbanística

Annex 11. Manual d’operació

- Programa de gestió energètica

- Instruccions de seguretat

- Instruccions de maneig i maniobra

- Instruccions de funcionament

- Limitació de temperatures

Annex 12. Manual de manteniment

- Controls periòdics de la instal·lació


72

- Registre de les operacions de manteniment

- Programa de manteniment preventiu

Annex 13. Inspeccions

Annex 14. Memòria per al compliment de la llicencia ambiental

Annex 15. Justificació compliment de seguretat en cas d’incendi

Annex 16. Instal·lació elèctrica

DOCUMENT 2 PRESSUPOST


3

La definició d’algunes unitats d’obra inclou una marca comercial, amb la

indicació que s’admetran unitats equivalents. Això té com a motiu la

inclusió de les característiques mínimes requerides, però no comporta la obligatorietat d’ofertar amb la marca indicada.

2.1. AMIDAMENTS

AMIDAMENTS

CODI RESUM UTS LONGITUD AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT

CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus

PAEND.001 u Treballs previs

Treballs prev is de preparació per a l'obra, inclou tots els treballs de neteja., adecuació, i senyalitzacióprev is a l'inici de l'obra.

1 1,00

1,00

K2164771 m2 Enderroc de paret de tancament de maó calat de 15 cm de gruix, a

Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

accés Centre Cív ic 1 0,30 0,30 0,09

accés sala Centre Cív ic 1 0,30 0,30 0,09

ajudes paleteria 5 5,00

5,18

K2199511 m Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de run


3 0,80 2,40

2,40

K2192913 m2 Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 c

Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix , amb compressor i càr-rega manual de runa sobre camió o contenidor

zona Centre Cív ic 1 12,00 0,50 6,00

6,00

K2149C34 m2 Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com

Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com a màxim, a mà i amb compressori càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

3 0,60 0,60 1,08

1,08

PAEND.004 u Reposició d'elements postintervencions

Reposició d'elements una vegada realitzats els forats a paraments o forjats per tal de deixar-ho encondicons òptimes.

1 1,00

1,00

F9Z1U010 m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant

Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant

2 105,00 210,00

210,00

F2194JF5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fin

Demolició de pav iment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 15 cm de gruix i fins a 2 md'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

escoles 1 1,50 0,60 0,90

0,90

F2194XB1 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de g

Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària, ambcompressor i càrrega sobre camió

1 10,00 0,50 5,00

5,00

15 de setembre de 2018 Pàgina 0

AMIDAMENTS


F2226121 m3 Excav.rasa,h<2m,ampl<=1m,terreny n/clasf.,m.mec.

Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora mitjana i amb les terres deixades a la vora

1 50,00 0,50 1,00 25,00

25,00

F222C223 m3 Excav.rasa,h<2m,ampl<=1m,terreny n/clasf.,martell trencador

Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny de trànsit, amb mar-tell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

1 50,00 0,50 1,00 25,00

25,00

F2285B0F m3 Rebliment+picon.rasa,ampl.<=0,8m,mat.selecc.,g<=25cm,picó vibran

Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,8 m, amb material seleccionat, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó v ibrant, amb compactació del 95 % PM

1 100,00 0,50 0,90 45,00

45,00

E2R300J0 m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de resi

Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de capaci-tat

1,2 16,00 19,20

19,20

E2R540H0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autori

Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb conteni-dor de 8 m3 de capacitat

1,2 100,00 0,80 0,30 28,80

7,5 0,30 0,30 0,30 0,20

29,00

B2RA73G0 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la de

Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus de laconstrucció no inclòs, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construc-ció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

29 29,00

29,00

CAPITOL 02 Paviments

F9365H11 m3 Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària m

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatdes de camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

Carretera 1 10,00 0,50 5,00

5,00

F9E1320G m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, pr

Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col·locat a truc de macetaamb morter mix t 1:2:10 i beurada de ciment pòrtland

1 1,50 0,60 0,90

0,90

F9G164B4 m3 Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistèn

Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tova, grandària màxima delgranulat, 20 mm, escampat amb transport interior manual, estesa i v ibratge manual i acabat remolinatmanual

1 88,50 0,50 44,25


AMIDAMENTS


44,25

F9H11252 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 sur

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, amb betum asfàlticde penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compactada

1,5 10,00 0,50 7,50

transport maquinària 3 3,00

10,50

K9V2ABRK m Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces

Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces, frontal i estesa, amb un cantell polit iabrillantat, col·locat a truc de maceta amb morter mix t 1:2:10

3 1,00 3,00

3,00

AUXP2 u Partida alçada per a cobrir possibles imprevistos

Arranjament dels pav iments afectats per l'obra

1,00

CAPITOL 03 Serralleria

PASERR.001 u Adaptació d'armari existent al Centre Cívic

Adaptació d'armari ex istent al Centre Cív ic per acollir l'entrada de la canonada d'aigua.

1 1,00

1,00

CAPITOL 04 Caldera de Biomassa

EB2BUB02A01 u Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC

Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC per a intercanviador d'emergència.

1,00

EB2BUB02A02 u Vàlvula de seguretat tèrmica tarada a 50ºC

Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 50ºC per a dispositiu d'extinció ETÜ.

1,00

Mod_Bus u Mòdul de connexió MODBUS per a WTH

Mòdul de connexió MODBUS per a WTH

1,00

RAG-ECO-32 u Grupo de elevación de temperatura de retorno RAG-ECO-32

Grupo de elevación de temperatura de retorno RAG-ECO-32 o equivalent

1,00

CAPITOL 05 Instal·lació hidràulica


AMIDAMENTS


SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes

EF433X62C54 m Tub d'acer inoxidable 54mm

Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) sense soldadura, de 76,1 mm de diàmetre exterior i de 3mm de gruix de paret segons UNE-EN 19049, unió a compressió, amb grau de dificultat mitjà icol·locat superficialment

10,00

EFQ32CEL m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans

Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre-50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 54 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistèn-cia a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat mitjà

10,00

EN314327 u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d

Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal1/2", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

6,00

EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4"

Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal1"1/4, de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

8,00


Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal1", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

2,00

EN811597 u Vàlvula de retenció de clapeta de 1 1/4"

Vàlvula de retenció de clapeta, amb rosca, d'1"1/4 de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nomi-nal, cos de llautó, clapeta de llautó i tancament de seient elàstic, muntada superficialment

2,00

ENE17304 u Filtre colador de llautó 1 1/4"

Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 bar de PN, roscat, muntat superficialment

2,00

EEU545A5 u Termòmetre bimetàl·lic, de contacte, d'esfera de 65 mm, de <= 12

Termòmetre bimetàl·lic, de contacte, d'esfera de 65 mm, de <= 120°C, col·locat amb abraçadora

3,00

EEU6U001 u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera

Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera de 63 mm de i rosca d'1/4' de D,col·locat roscat

2,00

EEU11113 u Purgador automàtic d'aire 3/8"

Purgador automàtic d'aire, de llautó, per flotador, de posició vertical i vàlvula d'obturació incorporada,amb rosca de 3/8" de diàmetre, roscat

2,00

EF42COL212 u Col·lector Inox 304 de 2 1/2" amb tres sortides

Col·lector per a instal·lacions tèrmiques de tres sortides de 2 1/2" realitzat amb acer inox idable ambqualitat AISI 304. Disposa d'aïllament d'escuma elastomèrica de 30mm de gruix . Instal·lat.

2,00


AMIDAMENTS


ENL232120 u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundfos Magna 1 32-120

Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, muntadaentre tubs. Grundfos Magna 1 32-120 o equivalent.

1,00


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, muntadaentre tubs. Grundfos Magna 1 25-80 o equivalent

1,00

EEVG2861 u Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils,

Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, per a un cabal nominal de 3,5m3/h i una pressió nominal de 16 bar, de 25 mm de diàmetre nominal, ràcords inclosos d'1'', per auna temperatura màxima del fluid de 90°C en funcionament continu, amb sonda de temperatura debaix consum i llarga durada i capçal electrònic mesurador amb memòria EEPROM amb capacitatper a emmagatzemar les lectures dels últims 12 mesos, bateria de liti i sortida d'impulsos per a ener-gia i entrada d'impulsos per a comptador aux iliar, apte per a muntatge vertical u horitzontal

2,00

EEUE11500 u Grup Dipòsit Inèrcia estandart 2x500 litres

Grup de dipòsits d'inercia d'acer negre amb aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà, de 2x500 l decapacitat de purga d'aire amb connexions de rosca 1 1/2", de pressió màxima de servei 6 bar, i95°C de temperatura màxima, amb sistema anti trecament de l'estratificació, col·locat en posició ver-tical amb fixacions murals i connectat

1,00

AUXPA013 u tasques de connexió de la nova instal·lació a la sa

tasques per la connexió de la nova instal·lació a la sala de calderes

1,00

SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP



4,00



2,00



2,00



2,00

ENC11040 u Vàlvula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kvs=

Vàlvula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kvs=14,2, fabricada en ametall, ambpreajust de cabal, preses de pressió, amb joc d'accessoris i sense dispositiu de buidat, instal·lada iajustada

1,00


AMIDAMENTS




2,00



4,00

EEX1033 u Bescanviador de plaques desmuntables IP-2200 de 29 plaques 60kW

Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 29 Plaques. 60kW

1,00

EF4218CA m Tub d'acer inoxidable de 42 mm unió a pressió

Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 42 mm de diàmetre exterior i1,2 mm de gruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unió a pressió, amb grau de dificultatbaix i col·locat superficialment

10,00

EFQ32CCK m Aïllament d'escuma elastomèrica canonades de 42mm 32mm gruix

Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre-50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 42 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistèn-cia a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat baix

10,00

EEU52555 u Termòmetre amb beina de 1/2" de diàmetre

Termòmetre bimetàl·lic, amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera de 65 mm, de <= 120°C, col·locatroscat

4,00

SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic



2,00



4,00



2,00



2,00



2,00


AMIDAMENTS




4,00



4,00



1,00

EN717456 u Vàlvula de regulació de tres vies motoritzada amb rosca, de diàm

Vàlvula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 bar dePN, de llautó, preu alt, muntada entre tubs

1,00

EEX1025 u Bescanviador de plaques desmuntables IP-2200 de 25 plaques. 47kW

Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 25 plaques 47kW

1,00

EF6UPO01140 m Tub. cal. y ACS preaill.ECOFLEX Varia Twin 2x40x3,7 (140 mm)

Canonada per canalització d'aigua de calefacció, marca Uponor model Varia Twin o equivalent, depolietilé reticulat d'alta densitat (PEX-a), amb reticulació conforme al mètode Engel (Grau de reticula-ció >70% ) de 40mm de diàmetre exterior i 3,7mm de gruix de paret i complint la norma UNE ENISO 15875, amb barrera plàstica externa Eval (etilv inil-alcohol) antidifusió d'ox igen, segons normaEN 1264-4, preaïllada tèrmicament amb escuma de PE reticulat, conductiv itat tèrmica segons DIN52612 i absorció d'aigua de 1% del volum i protecció mecànica amb tub envolvent corrugat dePE-HD de 175mm de diàmetre, per a una temperatura màxima de funcionament de 80ºC (màxim95ºC) a 6 bar. Inclòs part proporcional d'accessoris de muntatge amb sistema d'unió Uponor Q&Eplàstic o metàl·lic. Mesurada la longitud instal·lada.

102,00



25,00



25,00

FDK262G8 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80

Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de serveis,col·locat sobre llit de grava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació.Amb tapa metàl·lica.

6,00

CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica


AMIDAMENTS


FG22TD1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terior, de 63 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència acompressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

105,00

EP434A50 m Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 pa

Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6a F/UTP, aïlla-ment de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no propagadorde la flama segons UNE-EN 60332-1-2, col·locat sota tub o canal

135,00

CAPITOL 07 Ventilació

EE42Q612 m Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160

Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160 mm de diàmetre (s/UNE-EN 1506),de gruix 0.5 mm, muntat superficialment

4,50

EEM93671 u Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de

Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de material plàstic per a un diàmetre de160 mm, motor monofàsic de dos velocitats, IP X4, 60 W de potència absorbida per a un cabal mà-x im de 550 m3/h, nivell de pressió sonora de 30 a 35 dB(A), muntat en el conducte

1,00

EEP31175 u Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de d

Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de diàmetre exterior, d'acer galva-nitzat amb acabat pintat, fixada amb cargols a paret o sostre i ajustada a cabals de sortida

2,00

CAPITOL 08 Sistema de control

EG144F02 u Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a d

Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a dues fileres de divuit mòduls i muntadasuperficialment

2,00

ELOX200001 u Font de alimentació de 24 V 1,3A

Font de alimentació de 24V i 1,3A per alimentació continua de equips i elements de regulació i con-trol

2,00

ELOX100001 u Miniserver de control

Miniserver per al control i emmagatzematge de dades referents a la instal·lació de regulació i control.Loxone o similar.

1,00

ELOX100014 u Extensió de sondes de temperatura 1-wire extension

Extensió per a l'enregistrament de dades de temperatura relatives a sondes amb funcionalitat 1-wirereferents a la instal·lació de regulació i control. Loxone o similar.

1,00

ELOX200077 u Sensor de temperatura 1-Wire

Sondes de temperatuyra amb tecnologia 1-wire per a la col·locació en la instal·lació de regulació icontrol. Loxone o similar.

7,00


AMIDAMENTS


ELOX100124 u Extensió MODBUS

Extensió MODBUS per al control de elements amb comunicació modbus per part del sistema de re-gulació i control. Loxone o equivalent

3,00

ELOX200157 u Comptador d'energia elèctrica MODBUS trifàsic

Comptador d'energia elèctrica trifàsic fins a 63A per a connectar a través de mòdul de comunicacióMOdbus. Loxone o equivalent

1,00

ELOX200129 u Cable CAT7 per a sistema de control

Cabler de 4 parells trenats i apantallas CAT 7.

160,00

MATERIALVARI

u Cablatge, caixes i connexions

Cablatge, caixes i connexions

1,00

OPROGRAM h Programació

Programació seguint les prescripcions de projecte

40,00

CAPITOL 09 Seguretat i salut

11.001 u Seguretat i Salut

Seguretat i salut

1 1,00

1,00

CAPITOL 10 Control de qualitat

12.001 u Control de qualitat

Control de qualitat

1 1,00

1,00

CAPITOL 11 Legalització

LEGAL1001 u Legalització tèrmica de la instal·lació.

Legalització de la instal·lació tèrmica amb projecte de instal·lacions tèrmiques de l'edifici, segons nor-mativa v igent. Inclou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

1,00

LEGAL2001 u Legalització elèctrica de la instal·lació.

Legalització elèctrica de la instal·lació, en cas de ser necessària, en els supòsits comtemplats en elREBT 2002, amb especial antenció a la necessitat de la mateixa en ampliacions de potència elèctricade més del 50% de potència màxima admisible per a l'equipament o en cas de que aquest estiguiconsiderat com una instal·lació de pública concurrència segons la ITC-BT-28. Inclou tramitació da-vant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

1,00


2.2. PREUS SIMPLES

PREUS SIMPLES

CODI UD RESUM PREU

100001 u Miniserv er 393,65

100014 u 1-Wire ex tension 133,59

100124 u Modbus ex tension 180,22

200001 u Font d'alimentació 24 V 1,3A 34,01

200077 u Sensor de temperaturta 1-w ire 13,91

200129 u Cable CAT7 0,66

200157 u Comptador energia modbus trifàsic 236,18

A0122000 h Oficial 1a paleta 20,06

A0125000 u Oficial 1a soldador 20,06

A012G000 h Oficial 1a calefactor 20,06

A012H000 h Oficial 1a electricista 20,06

A012J000 h Oficial 1a lampista 20,06

A012M000 h Oficial 1a muntador 20,06

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 20,06

A013G000 h Ajudant calefactor 17,89

A013H000 h Ajudant electricista 17,89

A013J000 h Ajudant lampista 17,89

A013M000 h Ajudant muntador 17,89

A0140000 h Manobre 17,89

A0150000 h Manobre especialista 17,89

AUX020 % Despeses aux iliars sobre la mà d'obra 5,31




AUXDEMPAV % Desp.aux . 5,90

B0111000 m3 Aigua 1,58

B0330020 t Grav a de pedrera, per a drens 20,52

B0512401 t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE- 100,13

B05B1001 kg Ciment ràpid CNR4 en sacs 0,14

B064300B m3 Formigó HM-20/B/20/I de consistència tov a, grandària màx ima del 57,72

B065E76B m3 Formigó HA-30/B/20/IIa+E de consistència tov a, grandària màx ima 78,11

B0A77X00X76 u Abraçadora de polipropilè reforçada amb plaques d'acer inox idabl 1,22

B0A7A800 u Abraçadora d'acer inox idable, unió amb encaix , de 42 mm de diàme 2,12

B2 t Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la de 17,44

B9CZ2000 kg Beurada de color 0,89

B9E13200 m2 Panot gris de 20x 20x 4 cm, classe 1a, preu alt 6,11

B9H11252 t Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, 48,43

B9V2ABR0 m Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces 36,17

BDK214F5 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x 60x 80 49,89

BE42Q610 m Conducte helicoïdal circular de planx a d'acer galv anitzat de 160 3,49

BEM93671 u Ventilador en línia per a conducte circular amb cos ex traible de 162,07

BEP31170 u Boca d'ex tracció de 160 mm de diàmetre de connex ió i 200 mm de d 62,46

BEU11113 u Purgador automàtic d'aire, de llautó, per flotador, de posició v 5,70

BEU52555 u Termòmetre bimetàl·lic amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera d 10,70

BEU545A5 u Termòmetre bimetàl·lic de contacte, d'esfera de 65 mm, de <= 120 12,28

BEU6U001 u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera 10,13

BEVG2861 u Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, 518,43

BEW46000 u Suport estàndard per a conducte circular de 160 mm de diàmetre 6,08

BF4218C0 m Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudin 6,06

BF433X60X76 m Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) de 54mm 6,58

BFQ32CCA m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 4,85

BFQ32CEA m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 5,09

BFW41G10 u Accessori per a tubs d'acer inox idable, de 42 mm de diàmetre, pe 20,57

BFW43F10X76 u Accessori per a tubs d'acer inox idable, amb junt metàl·lic bicòn 6,58

BFYQ3080 u Part proporcional d'elements de muntatge per a aïllament tèrmic 0,19

BG144F02 u Caix a per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a d 33,50

BG22TD10 m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte 1,07

BGW14000 u Part proporcional d'accessoris de caix a per a quadre de distribu 1,40


PREUS SIMPLES

CODI UD RESUM PREU

BN314320 u Vàlv ula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d 9,64



BN717450 u Vàlv ula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàm 315,53

BN811590 u Vàlv ula de retenció de clapeta, amb rosca, d'1"1/4 de diàmetre n 13,49

BNC11040 u Vàlv ula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kv s= 82,30

BNE17300 u Filtre colador en forma de Y amb de rosca, 1"1/4 de diàmetre nom 13,51

BP434A50 m Cable per a transmissió de dades amb conductors de coure, de 4 p 0,82

C1101200 h Compressor amb dos martells pneumàtics 15,17

C1105A00 h Retroex cav adora amb martell trencador 62,50

C13124C0 h Pala ex cav adora giratoria sobre cadenes de 31 a 40 t 146,03

C1313330 h Retroex cav adora sobre pneumàtics de 8 a 10 t 49,34

C13350C0 h Corró v ibratori autopropulsat, de 12 a 14 t 65,33

C133A0K0 h Safata v ibrant amb placa de 60 cm 5,41

C1503000 h Camió grua 49,22

C1709B00 h Estenedora per a pav iments de mescla bituminosa 52,07

C170D0A0 h Corró v ibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic 59,72

C170H000 h Màquina tallajunts amb disc de diamant per a pav iment 8,50

C1RA2800 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 8 m3 de capacitat i r 17,68

C1RA2900 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 9 m3 de capacitat i r 17,29

C2001000 h Martell trencador manual 3,16

C2005000 h Regle v ibratori 4,27

C200S000 h Equip i elements aux iliars per a tall ox iacetilènic 6,41

D070A4D1 m3 Morter mix t de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, ca 150,33

EB2BUB02A01X1 u Vàlv ula de descàrrega tèrmica 70,50

EB2BUB02A02X1 u Vàlv ula de seguretat tèrmica tarada a 50ºC per a cargol alim. 125,76

EEUE11500T u Dipòsit inèrcia estandart 500 litres 611,83

EEX1025T u Bescanv iador de plaques desmuntables IP-2200 de 25 plaques 47kW 382,45

EEX1033T u Bescanv iador de plaques desmuntables IP-2200 de 229 plaques 452,93

EF42COL212T u Col·lector Inox 304 de 2 1/2" amb tres sortides 236,52

ENL22580T u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundfos Magna 1 25-80 447,44

ENL232120T u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundos Magna 1 32-120 728,73

INF012H000 h Programador 48,22

PUPO1018240 m Uponor ECOFLEX Varia tw in 2x 40x 3,7/140 50,95


2.3. QUADRE DE PREUS NÚM. 1

QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus PAEND.001 u Treballs previs 484,66

Treballs prev is de preparació per a l'obra, inclou tots els treballs de neteja., adecuació, i senyalit-zació prev is a l'inici de l'obra.

QUATRE-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS ambSEIXANTA-SIS CÈNTIMS

K2164771 m2 Enderroc de paret de tancament de maó calat de 15 cm de gruix, a 11,87


ONZE EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS

K2199511 m Enderroc d'esglaó d'obra, amb compressor i càrrega manual de run 4,40


QUATRE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS

K2192913 m2 Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 c 9,56

Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix, amb compressor icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor

NOU EUROS amb CINQUANTA-SIS CÈNTIMS

K2149C34 m2 Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com 40,51

Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com a màxim, a mà i amb com-pressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

QUARANTA EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS

PAEND.004 u Reposició d'elements postintervencions 290,79


DOS-CENTS NORANTA EUROS amb SETANTA-NOUCÈNTIMS

F9Z1U010 m Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant 2,73

Tall de pav iments de qualssevol tipus amb disc de diamant

DOS EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMS

F2194JF5 m2 Demolició de paviment de panots col·locats sobre formigó, de fin 5,68


CINC EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS

F2194XB1 m2 Demolició de paviment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de g 8,28

Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària,amb compressor i càrrega sobre camió

VUIT EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMS

F2226121 m3 Excav.rasa,h<2m,ampl<=1m,terreny n/clasf.,m.mec. 9,10

Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat,amb retroexcavadora mitjana i amb les terres deixades a la vora

NOU EUROS amb DEU CÈNTIMS

F222C223 m3 Excav.rasa,h<2m,ampl<=1m,terreny n/clasf.,martell trencador 10,15

Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny de trànsit, ambmartell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

DEU EUROS amb QUINZE CÈNTIMS

F2285B0F m3 Rebliment+picon.rasa,ampl.<=0,8m,mat.selecc.,g<=25cm,picó vibran 16,58

Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,8 m, amb material seleccionat, en tongades degruix fins a 25 cm, utilitzant picó v ibrant, amb compactació del 95 % PM

SETZE EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS

E2R300J0 m3 Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de resi 17,29

Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de ca-pacitat

DISSET EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

E2R540H0 m3 Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autori 17,68

Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb con-tenidor de 8 m3 de capacitat

DISSET EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS

B2RA73G0 m3 Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la de 17,44

Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus dela construcció no inclòs, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)

DISSET EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 02 Paviments F9365H11 m3 Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària m 72,49

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

SETANTA-DOS EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS

F9E1320G m2 Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, pr 31,16

Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col·locat a truc de ma-ceta amb morter mix t 1:2:10 i beurada de ciment pòrtland

TRENTA-UN EUROS amb SETZE CÈNTIMS

F9G164B4 m3 Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistèn 126,30

Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tova, grandària màximadel granulat, 20 mm, escampat amb transport interior manual, estesa i v ibratge manual i acabatremolinat manual

CENT VINT-I-SIS EUROS amb TRENTA CÈNTIMS

F9H11252 t Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 sur 52,29

Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, amb betum asfàl-tic de penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compac-tada

CINQUANTA-DOS EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS

K9V2ABRK m Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces 64,30

Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces, frontal i estesa, amb un cantell po-lit i abrillantat, col·locat a truc de maceta amb morter mix t 1:2:10

SEIXANTA-QUATRE EUROS amb TRENTA CÈNTIMS

AUXP2 u Partida alçada per a cobrir possibles imprevistos 436,19


QUATRE-CENTS TRENTA-SIS EUROS amb DINOUCÈNTIMS

CAPITOL 03 Serralleria PASERR.001 u Adaptació d'armari existent al Centre Cívic 581,59


CINC-CENTS VUITANTA-UN EUROS ambCINQUANTA-NOU CÈNTIMS

CAPITOL 04 Caldera de Biomassa EB2BUB02A01 u Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC 76,86


SETANTA-SIS EUROS amb VUITANTA-SIS CÈNTIMS

EB2BUB02A02 u Vàlvula de seguretat tèrmica tarada a 50ºC 132,12


CENT TRENTA-DOS EUROS amb DOTZE CÈNTIMS

Mod_Bus u Mòdul de connexió MODBUS per a WTH 707,60


SET-CENTS SET EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS

RAG-ECO-32 u Grupo de elevación de temperatura de retorno RAG-ECO-32 1.147,13


MIL CENT QUARANTA-SET EUROS amb TRETZE CÈNTIMS


QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

CAPITOL 05 Instal·lació hidràulica SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes EF433X62C54 m Tub d'acer inoxidable 54mm 14,34


CATORZE EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

EFQ32CEL m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 10,01

Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura en-tre -50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 54 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor deresistència a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultatmitjà

DEU EUROS amb UN CÈNTIMS

EN314327 u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d 16,00

Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nomi-nal 1/2", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

SETZE EUROS

EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4" 35,67

Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nomi-nal 1"1/4, de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

TRENTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS


Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nomi-nal 1", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

VINT-I-SIS EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS

EN811597 u Vàlvula de retenció de clapeta de 1 1/4" 23,14

Vàlvula de retenció de clapeta, amb rosca, d'1"1/4 de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió no-minal, cos de llautó, clapeta de llautó i tancament de seient elàstic, muntada superficialment

VINT-I-TRES EUROS amb CATORZE CÈNTIMS

ENE17304 u Filtre colador de llautó 1 1/4" 23,16

Filtre colador de llautó, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 bar de PN, roscat, muntat superficial-ment

VINT-I-TRES EUROS amb SETZE CÈNTIMS

EEU545A5 u Termòmetre bimetàl·lic, de contacte, d'esfera de 65 mm, de <= 12 14,32


CATORZE EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS

EEU6U001 u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera 15,23

Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera de 63 mm de i rosca d'1/4' deD, col·locat roscat

QUINZE EUROS amb VINT-I-TRES CÈNTIMS

EEU11113 u Purgador automàtic d'aire 3/8" 13,18

Purgador automàtic d'aire, de llautó, per flotador, de posició vertical i vàlvula d'obturació incorpo-rada, amb rosca de 3/8" de diàmetre, roscat

TRETZE EUROS amb DIVUIT CÈNTIMS

EF42COL212 u Col·lector Inox 304 de 2 1/2" amb tres sortides 275,10

Col·lector per a instal·lacions tèrmiques de tres sortides de 2 1/2" realitzat amb acer inox idableamb qualitat AISI 304. Disposa d'aïllament d'escuma elastomèrica de 30mm de gruix . Instal·lat.

DOS-CENTS SETANTA-CINC EUROS amb DEU CÈNTIMS

ENL232120 u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundfos Magna 1 32-120 844,47

Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, munta-da entre tubs. Grundfos Magna 1 32-120 o equivalent.

VUIT-CENTS QUARANTA-QUATRE EUROS ambQUARANTA-SET CÈNTIMS


QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

ENL22580 u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundfos Magna 1 25-80 561,29

Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, munta-da entre tubs. Grundfos Magna 1 25-80 o equivalent

CINC-CENTS SEIXANTA-UN EUROS amb VINT-I-NOUCÈNTIMS

EEVG2861 u Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, 524,44

Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, per a un cabal nominal de 3,5m3/h i una pressió nominal de 16 bar, de 25 mm de diàmetre nominal, ràcords inclosos d'1'', pera una temperatura màxima del fluid de 90°C en funcionament continu, amb sonda de temperaturade baix consum i llarga durada i capçal electrònic mesurador amb memòria EEPROM amb ca-pacitat per a emmagatzemar les lectures dels últims 12 mesos, bateria de liti i sortida d'impulsosper a energia i entrada d'impulsos per a comptador aux iliar, apte per a muntatge vertical u horit-zontal

CINC-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS ambQUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

EEUE11500 u Grup Dipòsit Inèrcia estandart 2x500 litres 1.337,51

Grup de dipòsits d'inercia d'acer negre amb aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà, de 2x500 lde capacitat de purga d'aire amb connexions de rosca 1 1/2", de pressió màxima de servei 6bar, i 95°C de temperatura màxima, amb sistema anti trecament de l'estratificació, col·locat enposició vertical amb fixacions murals i connectat

MIL TRES-CENTS TRENTA-SET EUROS ambCINQUANTA-UN CÈNTIMS

AUXPA013 u tasques de connexió de la nova instal·lació a la sa 484,66


QUATRE-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS ambSEIXANTA-SIS CÈNTIMS

SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4" 35,67











SETZE EUROS

ENC11040 u Vàlvula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kvs= 91,95

Vàlvula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kvs=14,2, fabricada en ametall,amb preajust de cabal, preses de pressió, amb joc d'accessoris i sense dispositiu de buidat, ins-tal·lada i ajustada

NORANTA-UN EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMS








QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

EEX1033 u Bescanviador de plaques desmuntables IP-2200 de 29 plaques 60kW 528,83

Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designacióAISI 316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 29 Plaques. 60kW

CINC-CENTS VINT-I-VUIT EUROS amb VUITANTA-TRESCÈNTIMS

EF4218CA m Tub d'acer inoxidable de 42 mm unió a pressió 13,71

Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 42 mm de diàmetre exte-rior i 1,2 mm de gruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unió a pressió, amb grau de difi-cultat baix i col·locat superficialment

TRETZE EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS

EFQ32CCK m Aïllament d'escuma elastomèrica canonades de 42mm 32mm gruix 8,47

Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura en-tre -50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 42 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor deresistència a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultatbaix

VUIT EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS

EEU52555 u Termòmetre amb beina de 1/2" de diàmetre 15,80

Termòmetre bimetàl·lic, amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera de 65 mm, de <= 120°C, col·lo-cat roscat

QUINZE EUROS amb VUITANTA CÈNTIMS

SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic EN314327 u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d 16,00


SETZE EUROS

EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4" 35,67












EEU52555 u Termòmetre amb beina de 1/2" de diàmetre 15,80


QUINZE EUROS amb VUITANTA CÈNTIMS




ENC11040 u Vàlvula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kvs= 91,95


NORANTA-UN EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMS


QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

EN717456 u Vàlvula de regulació de tres vies motoritzada amb rosca, de diàm 326,34

Vàlvula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 barde PN, de llautó, preu alt, muntada entre tubs

TRES-CENTS VINT-I-SIS EUROS amb TRENTA-QUATRECÈNTIMS

EEX1025 u Bescanviador de plaques desmuntables IP-2200 de 25 plaques. 47kW 458,35

Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designacióAISI 316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 25 plaques 47kW

QUATRE-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS ambTRENTA-CINC CÈNTIMS

EF6UPO01140 m Tub. cal. y ACS preaill.ECOFLEX Varia Twin 2x40x3,7 (140 mm) 55,42

Canonada per canalització d'aigua de calefacció, marca Uponor model Varia Twin o equivalent,de polietilé reticulat d'alta densitat (PEX-a), amb reticulació conforme al mètode Engel (Grau dereticulació >70% ) de 40mm de diàmetre exterior i 3,7mm de gruix de paret i complint la normaUNE EN ISO 15875, amb barrera plàstica externa Eval (etilv inil-alcohol) antidifusió d'ox igen,segons norma EN 1264-4, preaïllada tèrmicament amb escuma de PE reticulat, conductiv itat tèr-mica segons DIN 52612 i absorció d'aigua de 1% del volum i protecció mecànica amb tub en-volvent corrugat de PE-HD de 175mm de diàmetre, per a una temperatura màxima de funciona-ment de 80ºC (màxim 95ºC) a 6 bar. Inclòs part proporcional d'accessoris de muntatge amb sis-tema d'unió Uponor Q&E plàstic o metàl·lic. Mesurada la longitud instal·lada.

CINQUANTA-CINC EUROS amb QUARANTA-DOSCÈNTIMS

EFQ32CCK m Aïllament d'escuma elastomèrica canonades de 42mm 32mm gruix 8,47


VUIT EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS

EF4218CA m Tub d'acer inoxidable de 42 mm unió a pressió 13,71


TRETZE EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS

FDK262G8 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80 103,84

Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de ser-veis, col·locat sobre llit de grava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa exca-vació. Amb tapa metàl·lica.

CENT TRES EUROS amb VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica FG22TD1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte 1,96

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terior, de 63 mmde diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistèn-cia a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

UN EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMS

EP434A50 m Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 pa 1,44

Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6a F/UTP, aï-llament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no pro-pagador de la flama segons UNE-EN 60332-1-2, col·locat sota tub o canal

UN EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 07 Ventilació EE42Q612 m Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160 13,29

Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160 mm de diàmetre (s/UNE-EN1506), de gruix 0.5 mm, muntat superficialment

TRETZE EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

EEM93671 u Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de 173,65

Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de material plàstic per a un diàmetrede 160 mm, motor monofàsic de dos velocitats, IP X4, 60 W de potència absorbida per a un ca-bal màxim de 550 m3/h, nivell de pressió sonora de 30 a 35 dB(A), muntat en el conducte

CENT SETANTA-TRES EUROS amb SEIXANTA-CINCCÈNTIMS

EEP31175 u Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de d 74,04

Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de diàmetre exterior, d'acer gal-vanitzat amb acabat pintat, fixada amb cargols a paret o sostre i ajustada a cabals de sortida

SETANTA-QUATRE EUROS amb QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 08 Sistema de control EG144F02 u Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a d 35,87

Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a dues fileres de divuit mòduls i mun-tada superficialment

TRENTA-CINC EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS

ELOX200001 u Font de alimentació de 24 V 1,3A 54,40

Font de alimentació de 24V i 1,3A per alimentació continua de equips i elements de regulació icontrol

CINQUANTA-QUATRE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS

ELOX100001 u Miniserver de control 424,24

Miniserver per al control i emmagatzematge de dades referents a la instal·lació de regulació i con-trol. Loxone o similar.

QUATRE-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS ambVINT-I-QUATRE CÈNTIMS

ELOX100014 u Extensió de sondes de temperatura 1-wire extension 148,33

Extensió per a l'enregistrament de dades de temperatura relatives a sondes amb funcionalitat1-wire referents a la instal·lació de regulació i control. Loxone o similar.

CENT QUARANTA-VUIT EUROS amb TRENTA-TRESCÈNTIMS

ELOX200077 u Sensor de temperatura 1-Wire 19,01


DINOU EUROS amb UN CÈNTIMS

ELOX100124 u Extensió MODBUS 205,72

Extensió MODBUS per al control de elements amb comunicació modbus per part del sistema deregulació i control. Loxone o equivalent

DOS-CENTS CINC EUROS amb SETANTA-DOS CÈNTIMS

ELOX200157 u Comptador d'energia elèctrica MODBUS trifàsic 258,39

Comptador d'energia elèctrica trifàsic fins a 63A per a connectar a través de mòdul de comunica-ció MOdbus. Loxone o equivalent

DOS-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS amb TRENTA-NOUCÈNTIMS

ELOX200129 u Cable CAT7 per a sistema de control 1,35


UN EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMS

MATERIAL VARI u Cablatge, caixes i connexions 600,97


SIS-CENTS EUROS amb NORANTA-SET CÈNTIMS

OPROGRAM h Programació 59,00


CINQUANTA-NOU EUROS



QUADRE DE PREUS 1

CODI UD RESUM PREU

11.001 u Seguretat i Salut 494,34

Seguretat i salut

QUATRE-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS ambTRENTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 10 Control de qualitat 12.001 u Control de qualitat 271,13

Control de qualitat

DOS-CENTS SETANTA-UN EUROS amb TRETZE CÈNTIMS

CAPITOL 11 Legalització LEGAL1001 u Legalització tèrmica de la instal·lació. 1.453,85

Legalització de la instal·lació tèrmica amb projecte de instal·lacions tèrmiques de l'edifici, segonsnormativa v igent. Inclou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprova-ció.

MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-TRES EUROS ambVUITANTA-CINC CÈNTIMS

LEGAL2001 u Legalització elèctrica de la instal·lació. 678,52

Legalització elèctrica de la instal·lació, en cas de ser necessària, en els supòsits comtemplats enel REBT 2002, amb especial antenció a la necessitat de la mateixa en ampliacions de potènciaelèctrica de més del 50% de potència màxima admisible per a l'equipament o en cas de queaquest estigui considerat com una instal·lació de pública concurrència segons la ITC-BT-28. In-clou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

SIS-CENTS SETANTA-VUIT EUROS amb CINQUANTA-DOSCÈNTIMS


2.4. QUADRE DE PREUS NÚM. 2

QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU

CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus PAEND.001 u Treballs previs

Treballs prev is de preparació per a l'obra, inclou tots els treballs de neteja., adecuació, i senyalit-zació prev is a l'inici de l'obra.

TOTAL PARTIDA........................................... 484,66



Ma d'obra...................................................... 10,74

Maquinaria..................................................... 0,95

Materials........................................................ 0,18

TOTAL PARTIDA........................................... 11,87



Ma d'obra...................................................... 3,58

Maquinaria..................................................... 0,76

Materials........................................................ 0,06

TOTAL PARTIDA........................................... 4,40


Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix, amb compressor icàrrega manual de runa sobre camió o contenidor

Ma d'obra...................................................... 7,16

Maquinaria..................................................... 2,28

Materials........................................................ 0,12

TOTAL PARTIDA........................................... 9,56


Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com a màxim, a mà i amb com-pressor i càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

Ma d'obra...................................................... 31,05

Maquinaria..................................................... 8,94

Materials........................................................ 0,52

TOTAL PARTIDA........................................... 40,51



TOTAL PARTIDA........................................... 290,79


Tall de pav iments de qualssevol tipus amb disc de diamant

Ma d'obra...................................................... 1,43

Maquinaria..................................................... 1,28

Materials........................................................ 0,02

TOTAL PARTIDA........................................... 2,73



Maquinaria..................................................... 5,68

TOTAL PARTIDA........................................... 5,68


Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària,amb compressor i càrrega sobre camió

Ma d'obra...................................................... 5,37

Maquinaria..................................................... 2,82

Materials........................................................ 0,09

TOTAL PARTIDA........................................... 8,28


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU


Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat,amb retroexcavadora mitjana i amb les terres deixades a la vora

Ma d'obra...................................................... 1,43

Maquinaria..................................................... 7,65

Materials........................................................ 0,02

TOTAL PARTIDA........................................... 9,10


Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny de trànsit, ambmartell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

Ma d'obra...................................................... 0,36

Maquinaria..................................................... 9,78

Materials........................................................ 0,01

TOTAL PARTIDA........................................... 10,15


Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,8 m, amb material seleccionat, en tongades degruix fins a 25 cm, utilitzant picó v ibrant, amb compactació del 95 % PM

Ma d'obra...................................................... 8,05

Maquinaria..................................................... 8,40

Materials........................................................ 0,13

TOTAL PARTIDA........................................... 16,58


Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de ca-pacitat

Maquinaria..................................................... 17,29

TOTAL PARTIDA........................................... 17,29


Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb con-tenidor de 8 m3 de capacitat

Maquinaria..................................................... 17,68

TOTAL PARTIDA........................................... 17,68


Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus dela construcció no inclòs, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents deconstrucció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDENMAM/304/2002)

Materials........................................................ 17,44

TOTAL PARTIDA........................................... 17,44

CAPITOL 02 Paviments F9365H11 m3 Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària m

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

Ma d'obra...................................................... 11,06

Maquinaria..................................................... 0,64

Materials........................................................ 60,79

TOTAL PARTIDA........................................... 72,49


Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col·locat a truc de ma-ceta amb morter mix t 1:2:10 i beurada de ciment pòrtland

Ma d'obra...................................................... 19,50

Materials........................................................ 11,66

TOTAL PARTIDA........................................... 31,16


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU


Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tova, grandària màximadel granulat, 20 mm, escampat amb transport interior manual, estesa i v ibratge manual i acabatremolinat manual

Ma d'obra...................................................... 43,00

Maquinaria..................................................... 0,57

Materials........................................................ 82,73

TOTAL PARTIDA........................................... 126,30


Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, amb betum asfàl-tic de penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compac-tada

Ma d'obra...................................................... 1,81

Maquinaria..................................................... 2,02

Materials........................................................ 48,46

TOTAL PARTIDA........................................... 52,29


Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces, frontal i estesa, amb un cantell po-lit i abrillantat, col·locat a truc de maceta amb morter mix t 1:2:10

Ma d'obra...................................................... 24,36

Materials........................................................ 39,94

TOTAL PARTIDA........................................... 64,30



TOTAL PARTIDA........................................... 436,19

CAPITOL 03 Serralleria PASERR.001 u Adaptació d'armari existent al Centre Cívic


TOTAL PARTIDA........................................... 581,59

CAPITOL 04 Caldera de Biomassa EB2BUB02A01 u Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC


Ma d'obra...................................................... 6,26

Materials........................................................ 70,60

TOTAL PARTIDA........................................... 76,86



Ma d'obra...................................................... 6,26

Materials........................................................ 125,86

TOTAL PARTIDA........................................... 132,12



TOTAL PARTIDA........................................... 707,60



TOTAL PARTIDA........................................... 1.147,13



QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU

SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes EF433X62C54 m Tub d'acer inoxidable 54mm


Ma d'obra...................................................... 5,09

Materials........................................................ 9,25

TOTAL PARTIDA........................................... 14,34


Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura en-tre -50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 54 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor deresistència a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultatmitjà

Ma d'obra...................................................... 4,56

Materials........................................................ 5,45

TOTAL PARTIDA........................................... 10,01



Ma d'obra...................................................... 6,26

Materials........................................................ 9,74

TOTAL PARTIDA........................................... 16,00



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 26,18

TOTAL PARTIDA........................................... 35,67


Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nomi-nal 1", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

Ma d'obra...................................................... 7,59

Materials........................................................ 19,12

TOTAL PARTIDA........................................... 26,71



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,65

TOTAL PARTIDA........................................... 23,14



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,67

TOTAL PARTIDA........................................... 23,16



Ma d'obra...................................................... 2,01

Materials........................................................ 12,31

TOTAL PARTIDA........................................... 14,32


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 10,21

TOTAL PARTIDA........................................... 15,23



Ma d'obra...................................................... 7,36

Materials........................................................ 5,82

TOTAL PARTIDA........................................... 13,18


Col·lector per a instal·lacions tèrmiques de tres sortides de 2 1/2" realitzat amb acer inox idableamb qualitat AISI 304. Disposa d'aïllament d'escuma elastomèrica de 30mm de gruix . Instal·lat.

Ma d'obra...................................................... 37,95

Materials........................................................ 237,15

TOTAL PARTIDA........................................... 275,10


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, munta-da entre tubs. Grundfos Magna 1 32-120 o equivalent.

Ma d'obra...................................................... 113,85

Materials........................................................ 730,62

TOTAL PARTIDA........................................... 844,47


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, munta-da entre tubs. Grundfos Magna 1 25-80 o equivalent

Ma d'obra...................................................... 113,85

Materials........................................................ 447,44

TOTAL PARTIDA........................................... 561,29


Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, per a un cabal nominal de 3,5m3/h i una pressió nominal de 16 bar, de 25 mm de diàmetre nominal, ràcords inclosos d'1'', pera una temperatura màxima del fluid de 90°C en funcionament continu, amb sonda de temperaturade baix consum i llarga durada i capçal electrònic mesurador amb memòria EEPROM amb ca-pacitat per a emmagatzemar les lectures dels últims 12 mesos, bateria de liti i sortida d'impulsosper a energia i entrada d'impulsos per a comptador aux iliar, apte per a muntatge vertical u horit-zontal

Ma d'obra...................................................... 5,91

Materials........................................................ 518,53

TOTAL PARTIDA........................................... 524,44


Grup de dipòsits d'inercia d'acer negre amb aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà, de 2x500 lde capacitat de purga d'aire amb connexions de rosca 1 1/2", de pressió màxima de servei 6bar, i 95°C de temperatura màxima, amb sistema anti trecament de l'estratificació, col·locat enposició vertical amb fixacions murals i connectat

Ma d'obra...................................................... 113,85

Materials........................................................ 1.223,66

TOTAL PARTIDA........................................... 1.337,51



TOTAL PARTIDA........................................... 484,66


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU

SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4"


Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 26,18

TOTAL PARTIDA........................................... 35,67



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,67

TOTAL PARTIDA........................................... 23,16



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,65

TOTAL PARTIDA........................................... 23,14



Ma d'obra...................................................... 6,26

Materials........................................................ 9,74

TOTAL PARTIDA........................................... 16,00



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 82,46

TOTAL PARTIDA........................................... 91,95



Ma d'obra...................................................... 7,36

Materials........................................................ 5,82

TOTAL PARTIDA........................................... 13,18



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 10,21

TOTAL PARTIDA........................................... 15,23


Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designacióAISI 316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 29 Plaques. 60kW

Ma d'obra...................................................... 75,90

Materials........................................................ 452,93

TOTAL PARTIDA........................................... 528,83


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU



Ma d'obra...................................................... 3,80

Maquinaria..................................................... 0,64

Materials........................................................ 9,27

TOTAL PARTIDA........................................... 13,71



Ma d'obra...................................................... 3,42

Materials........................................................ 5,05

TOTAL PARTIDA........................................... 8,47



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 10,78

TOTAL PARTIDA........................................... 15,80

SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic EN314327 u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d


Ma d'obra...................................................... 6,26

Materials........................................................ 9,74

TOTAL PARTIDA........................................... 16,00



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 26,18

TOTAL PARTIDA........................................... 35,67



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,67

TOTAL PARTIDA........................................... 23,16



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 13,65

TOTAL PARTIDA........................................... 23,14



Ma d'obra...................................................... 7,36

Materials........................................................ 5,82

TOTAL PARTIDA........................................... 13,18


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 10,78

TOTAL PARTIDA........................................... 15,80



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 10,21

TOTAL PARTIDA........................................... 15,23



Ma d'obra...................................................... 9,49

Materials........................................................ 82,46

TOTAL PARTIDA........................................... 91,95


Vàlvula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 barde PN, de llautó, preu alt, muntada entre tubs

Ma d'obra...................................................... 10,63

Materials........................................................ 315,71

TOTAL PARTIDA........................................... 326,34


Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designacióAISI 316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 25 plaques 47kW

Ma d'obra...................................................... 75,90

Materials........................................................ 382,45

TOTAL PARTIDA........................................... 458,35


Canonada per canalització d'aigua de calefacció, marca Uponor model Varia Twin o equivalent,de polietilé reticulat d'alta densitat (PEX-a), amb reticulació conforme al mètode Engel (Grau dereticulació >70% ) de 40mm de diàmetre exterior i 3,7mm de gruix de paret i complint la normaUNE EN ISO 15875, amb barrera plàstica externa Eval (etilv inil-alcohol) antidifusió d'ox igen,segons norma EN 1264-4, preaïllada tèrmicament amb escuma de PE reticulat, conductiv itat tèr-mica segons DIN 52612 i absorció d'aigua de 1% del volum i protecció mecànica amb tub en-volvent corrugat de PE-HD de 175mm de diàmetre, per a una temperatura màxima de funciona-ment de 80ºC (màxim 95ºC) a 6 bar. Inclòs part proporcional d'accessoris de muntatge amb sis-tema d'unió Uponor Q&E plàstic o metàl·lic. Mesurada la longitud instal·lada.

Ma d'obra...................................................... 1,89

Materials........................................................ 53,53

TOTAL PARTIDA........................................... 55,42



Ma d'obra...................................................... 3,42

Materials........................................................ 5,05

TOTAL PARTIDA........................................... 8,47


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU



Ma d'obra...................................................... 3,80

Maquinaria..................................................... 0,64

Materials........................................................ 9,27

TOTAL PARTIDA........................................... 13,71


Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de ser-veis, col·locat sobre llit de grava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa exca-vació. Amb tapa metàl·lica.

Ma d'obra...................................................... 30,71

Maquinaria..................................................... 19,69

Materials........................................................ 53,44

TOTAL PARTIDA........................................... 103,84

CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica FG22TD1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terior, de 63 mmde diàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistèn-cia a compressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

Ma d'obra...................................................... 0,86

Materials........................................................ 1,10

TOTAL PARTIDA........................................... 1,96


Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6a F/UTP, aï-llament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no pro-pagador de la flama segons UNE-EN 60332-1-2, col·locat sota tub o canal

Ma d'obra...................................................... 0,57

Materials........................................................ 0,87

TOTAL PARTIDA........................................... 1,44

CAPITOL 07 Ventilació EE42Q612 m Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160

Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160 mm de diàmetre (s/UNE-EN1506), de gruix 0.5 mm, muntat superficialment

Ma d'obra...................................................... 7,59

Materials........................................................ 5,70

TOTAL PARTIDA........................................... 13,29


Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de material plàstic per a un diàmetrede 160 mm, motor monofàsic de dos velocitats, IP X4, 60 W de potència absorbida per a un ca-bal màxim de 550 m3/h, nivell de pressió sonora de 30 a 35 dB(A), muntat en el conducte

Ma d'obra...................................................... 11,39

Materials........................................................ 162,26

TOTAL PARTIDA........................................... 173,65


Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de diàmetre exterior, d'acer gal-vanitzat amb acabat pintat, fixada amb cargols a paret o sostre i ajustada a cabals de sortida

Ma d'obra...................................................... 11,39

Materials........................................................ 62,65

TOTAL PARTIDA........................................... 74,04



QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU


Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a dues fileres de divuit mòduls i mun-tada superficialment

Ma d'obra...................................................... 0,95

Materials........................................................ 34,92

TOTAL PARTIDA........................................... 35,87


Font de alimentació de 24V i 1,3A per alimentació continua de equips i elements de regulació icontrol

Ma d'obra...................................................... 20,06

Materials........................................................ 34,34

TOTAL PARTIDA........................................... 54,40


Miniserver per al control i emmagatzematge de dades referents a la instal·lació de regulació i con-trol. Loxone o similar.

Ma d'obra...................................................... 30,09

Materials........................................................ 394,15

TOTAL PARTIDA........................................... 424,24


Extensió per a l'enregistrament de dades de temperatura relatives a sondes amb funcionalitat1-wire referents a la instal·lació de regulació i control. Loxone o similar.

Ma d'obra...................................................... 14,50

Materials........................................................ 133,83

TOTAL PARTIDA........................................... 148,33



Ma d'obra...................................................... 5,02

Materials........................................................ 13,99

TOTAL PARTIDA........................................... 19,01


Extensió MODBUS per al control de elements amb comunicació modbus per part del sistema deregulació i control. Loxone o equivalent

Ma d'obra...................................................... 25,08

Materials........................................................ 180,64

TOTAL PARTIDA........................................... 205,72


Comptador d'energia elèctrica trifàsic fins a 63A per a connectar a través de mòdul de comunica-ció MOdbus. Loxone o equivalent

Ma d'obra...................................................... 21,85

Materials........................................................ 236,54

TOTAL PARTIDA........................................... 258,39



Ma d'obra...................................................... 0,68

Materials........................................................ 0,67

TOTAL PARTIDA........................................... 1,35

MATERIAL VARI u Cablatge, caixes i connexions


TOTAL PARTIDA........................................... 600,97



Ma d'obra...................................................... 58,82

Materials........................................................ 0,18

TOTAL PARTIDA........................................... 59,00


QUADRE DE PREUS 2

CODI UD RESUM PREU

CAPITOL 09 Seguretat i salut 11.001 u Seguretat i Salut

Seguretat i salut

TOTAL PARTIDA........................................... 494,34

CAPITOL 10 Control de qualitat 12.001 u Control de qualitat

Control de qualitat

TOTAL PARTIDA........................................... 271,13

CAPITOL 11 Legalització LEGAL1001 u Legalització tèrmica de la instal·lació.

Legalització de la instal·lació tèrmica amb projecte de instal·lacions tèrmiques de l'edifici, segonsnormativa v igent. Inclou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprova-ció.

TOTAL PARTIDA........................................... 1.453,85


Legalització elèctrica de la instal·lació, en cas de ser necessària, en els supòsits comtemplats enel REBT 2002, amb especial antenció a la necessitat de la mateixa en ampliacions de potènciaelèctrica de més del 50% de potència màxima admisible per a l'equipament o en cas de queaquest estigui considerat com una instal·lació de pública concurrència segons la ITC-BT-28. In-clou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

TOTAL PARTIDA........................................... 678,52


2.5. PRESSUPOST PARCIAL

PRESSUPOST

CODI RESUM QUANTITAT PREU IMPORT

CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus

PAEND.001 u Treballs previs

Treballs prev is de preparació per a l'obra, inclou tots els treballs de neteja., adecuació, i senyalitzacióprev is a l'inici de l'obra.

1,00 484,66 484,66



5,18 11,87 61,49



2,40 4,40 10,56


Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix , amb compressor i càr-rega manual de runa sobre camió o contenidor

6,00 9,56 57,36


Formació de forat en sostre nervat de formigó armat, de 5 m2 com a màxim, a mà i amb compressori càrrega manual de runa sobre camió o contenidor

1,08 40,51 43,75



1,00 290,79 290,79


Tall de paviments de qualssevol tipus amb disc de diamant

210,00 2,73 573,30



0,90 5,68 5,11


Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària, ambcompressor i càrrega sobre camió

5,00 8,28 41,40


Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat, ambretroexcavadora mitjana i amb les terres deixades a la vora

25,00 9,10 227,50


Excavació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny de trànsit, amb mar-tell trencador muntat sobre retroexcavadora i càrrega mecànica del material excavat

25,00 10,15 253,75


Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,8 m, amb material seleccionat, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó v ibrant, amb compactació del 95 % PM

45,00 16,58 746,10


PRESSUPOST



Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de capaci-tat

19,20 17,29 331,97


Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb conteni-dor de 8 m3 de capacitat

29,00 17,68 512,72


Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus de laconstrucció no inclòs, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construc-ció o demolició, amb codi 170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

29,00 17,44 505,76

TOTAL CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus....................................................... 4.146,22

CAPITOL 02 Paviments

F9365H11 m3 Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària m

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatdes de camió amb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

5,00 72,49 362,45


Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x4 cm, classe 1a, preu alt, col·locat a truc de macetaamb morter mix t 1:2:10 i beurada de ciment pòrtland

0,90 31,16 28,04


Paviment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tova, grandària màxima delgranulat, 20 mm, escampat amb transport interior manual, estesa i v ibratge manual i acabat remolinatmanual

44,25 126,30 5.588,78


Paviment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, amb betum asfàlticde penetració, de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compactada

10,50 52,29 549,05


Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces, frontal i estesa, amb un cantell polit iabrillantat, col·locat a truc de maceta amb morter mix t 1:2:10

3,00 64,30 192,90



1,00 436,19 436,19

TOTAL CAPITOL 02 Paviments............................................................................................................................. 7.157,41

CAPITOL 03 Serralleria

PASERR.001 u Adaptació d'armari existent al Centre Cívic


1,00 581,59 581,59

TOTAL CAPITOL 03 Serralleria.............................................................................................................................. 581,59

CAPITOL 04 Caldera de Biomassa


PRESSUPOST


EB2BUB02A01 u Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC


1,00 76,86 76,86



1,00 132,12 132,12



1,00 707,60 707,60



1,00 1.147,13 1.147,13

TOTAL CAPITOL 04 Caldera de Biomassa........................................................................................................... 2.063,71


SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes

EF433X62C54 m Tub d'acer inoxidable 54mm


10,00 14,34 143,40


Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre-50°C i 105°C, per a tub de diàmetre exterior 54 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistèn-cia a la difusió del vapor d'aigua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat mitjà

10,00 10,01 100,10



6,00 16,00 96,00



8,00 35,67 285,36


Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal1", de 10 bar de PN i preu alt, muntada superficialment

2,00 26,71 53,42



2,00 23,14 46,28



2,00 23,16 46,32




PRESSUPOST


3,00 14,32 42,96



2,00 15,23 30,46



2,00 13,18 26,36


Col·lector per a instal·lacions tèrmiques de tres sortides de 2 1/2" realitzat amb acer inox idable ambqualitat AISI 304. Disposa d'aïllament d'escuma elastomèrica de 30mm de gruix . Instal·lat.

2,00 275,10 550,20


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, muntadaentre tubs. Grundfos Magna 1 32-120 o equivalent.

1,00 844,47 844,47


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màxima 10 bar, de preu alt, muntadaentre tubs. Grundfos Magna 1 25-80 o equivalent

1,00 561,29 561,29


Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, per a un cabal nominal de 3,5m3/h i una pressió nominal de 16 bar, de 25 mm de diàmetre nominal, ràcords inclosos d'1'', per auna temperatura màxima del fluid de 90°C en funcionament continu, amb sonda de temperatura debaix consum i llarga durada i capçal electrònic mesurador amb memòria EEPROM amb capacitatper a emmagatzemar les lectures dels últims 12 mesos, bateria de liti i sortida d'impulsos per a ener-gia i entrada d'impulsos per a comptador aux iliar, apte per a muntatge vertical u horitzontal

2,00 524,44 1.048,88


Grup de dipòsits d'inercia d'acer negre amb aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà, de 2x500 l decapacitat de purga d'aire amb connexions de rosca 1 1/2", de pressió màxima de servei 6 bar, i95°C de temperatura màxima, amb sistema anti trecament de l'estratificació, col·locat en posició ver-tical amb fixacions murals i connectat

1,00 1.337,51 1.337,51



1,00 484,66 484,66

TOTAL SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes............................... 5.697,67


PRESSUPOST


SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP



4,00 35,67 142,68



2,00 23,16 46,32



2,00 23,14 46,28



2,00 16,00 32,00



1,00 91,95 91,95



2,00 13,18 26,36



4,00 15,23 60,92


Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 29 Plaques. 60kW

1,00 528,83 528,83



10,00 13,71 137,10



10,00 8,47 84,70



4,00 15,80 63,20

TOTAL SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP................................................... 1.260,34


PRESSUPOST


SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic



2,00 16,00 32,00



4,00 35,67 142,68



2,00 23,16 46,32



2,00 23,14 46,28



2,00 13,18 26,36



4,00 15,80 63,20



4,00 15,23 60,92



1,00 91,95 91,95


Vàlvula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 bar dePN, de llautó, preu alt, muntada entre tubs

1,00 326,34 326,34


Bescanviador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI316, col·locat sobre bancada, aïllat i connectat. 25 plaques 47kW

1,00 458,35 458,35


PRESSUPOST



Canonada per canalització d'aigua de calefacció, marca Uponor model Varia Twin o equivalent, depolietilé reticulat d'alta densitat (PEX-a), amb reticulació conforme al mètode Engel (Grau de reticula-ció >70% ) de 40mm de diàmetre exterior i 3,7mm de gruix de paret i complint la norma UNE ENISO 15875, amb barrera plàstica externa Eval (etilv inil-alcohol) antidifusió d'ox igen, segons normaEN 1264-4, preaïllada tèrmicament amb escuma de PE reticulat, conductiv itat tèrmica segons DIN52612 i absorció d'aigua de 1% del volum i protecció mecànica amb tub envolvent corrugat dePE-HD de 175mm de diàmetre, per a una temperatura màxima de funcionament de 80ºC (màxim95ºC) a 6 bar. Inclòs part proporcional d'accessoris de muntatge amb sistema d'unió Uponor Q&Eplàstic o metàl·lic. Mesurada la longitud instal·lada.

102,00 55,42 5.652,84



25,00 8,47 211,75



25,00 13,71 342,75


Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x60x80 cm, per a instal·lacions de serveis,col·locat sobre llit de grava de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateixa excavació.Amb tapa metàl·lica.

6,00 103,84 623,04

TOTAL SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic....................................... 8.124,78

TOTAL CAPITOL 05 Instal·lació hidràulica......................................................................................................... 15.082,79

CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica

FG22TD1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terior, de 63 mm dediàmetre nominal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència acompressió de 450 N, muntat com a canalització soterrada

105,00 1,96 205,80


Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6a F/UTP, aïlla-ment de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no propagadorde la flama segons UNE-EN 60332-1-2, col·locat sota tub o canal

135,00 1,44 194,40

TOTAL CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica............................................................................................................ 400,20



Conducte helicoïdal circular de planxa d'acer galvanitzat de 160 mm de diàmetre (s/UNE-EN 1506),de gruix 0.5 mm, muntat superficialment

4,50 13,29 59,81


Ventilador en línia per a conducte circular amb cos extraible de material plàstic per a un diàmetre de160 mm, motor monofàsic de dos velocitats, IP X4, 60 W de potència absorbida per a un cabal mà-x im de 550 m3/h, nivell de pressió sonora de 30 a 35 dB(A), muntat en el conducte


PRESSUPOST


1,00 173,65 173,65


Boca d'extracció de 160 mm de diàmetre de connexió i 200 mm de diàmetre exterior, d'acer galva-nitzat amb acabat pintat, fixada amb cargols a paret o sostre i ajustada a cabals de sortida

2,00 74,04 148,08

TOTAL CAPITOL 07 Ventilació.............................................................................................................................. 381,54



Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a dues fileres de divuit mòduls i muntadasuperficialment

2,00 35,87 71,74


Font de alimentació de 24V i 1,3A per alimentació continua de equips i elements de regulació i con-trol

2,00 54,40 108,80


Miniserver per al control i emmagatzematge de dades referents a la instal·lació de regulació i control.Loxone o similar.

1,00 424,24 424,24


Extensió per a l'enregistrament de dades de temperatura relatives a sondes amb funcionalitat 1-wirereferents a la instal·lació de regulació i control. Loxone o similar.

1,00 148,33 148,33



7,00 19,01 133,07


Extensió MODBUS per al control de elements amb comunicació modbus per part del sistema de re-gulació i control. Loxone o equivalent

3,00 205,72 617,16


Comptador d'energia elèctrica trifàsic fins a 63A per a connectar a través de mòdul de comunicacióMOdbus. Loxone o equivalent

1,00 258,39 258,39



160,00 1,35 216,00

MATERIALVARI

u Cablatge, caixes i connexions


1,00 600,97 600,97



40,00 59,00 2.360,00

TOTAL CAPITOL 08 Sistema de control .............................................................................................................. 4.938,70


PRESSUPOST



11.001 u Seguretat i Salut

Seguretat i salut

1,00 494,34 494,34

TOTAL CAPITOL 09 Seguretat i salut .................................................................................................................. 494,34

CAPITOL 10 Control de qualitat

12.001 u Control de qualitat

Control de qualitat

1,00 271,13 271,13

TOTAL CAPITOL 10 Control de qualitat .............................................................................................................. 271,13

CAPITOL 11 Legalització

LEGAL1001 u Legalització tèrmica de la instal·lació.

Legalització de la instal·lació tèrmica amb projecte de instal·lacions tèrmiques de l'edifici, segons nor-mativa v igent. Inclou tramitació davant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

1,00 1.453,85 1.453,85


Legalització elèctrica de la instal·lació, en cas de ser necessària, en els supòsits comtemplats en elREBT 2002, amb especial antenció a la necessitat de la mateixa en ampliacions de potència elèctricade més del 50% de potència màxima admisible per a l'equipament o en cas de que aquest estiguiconsiderat com una instal·lació de pública concurrència segons la ITC-BT-28. Inclou tramitació da-vant industria o organismes oficials i proves de comprovació.

1,00 678,52 678,52

TOTAL CAPITOL 11 Legalització .......................................................................................................................... 2.132,37

TOTAL...................................................................................................................................................................... 37.650,00


2.6. PRESSUPOST GENERAL

RESUM DE PRESSUPOST

CAPITOL RESUM EUROS %

01 Enderrocs, mov iments de terres i gestió de residus ............................................................................................ 4.146,22 11,01

02 Pav iments.................................................................................................................................................... 7.157,41 19,01

03 Serralleria..................................................................................................................................................... 581,59 1,54

04 Caldera de Biomassa..................................................................................................................................... 2.063,71 5,48

05 Instal·lació hidràulica...................................................................................................................................... 15.082,79 40,06

-13.1.1 -Sala de Calderes..................................................................................................... 5.697,67

-13.1.2 -CEIP..................................................................................................................... 1.260,34

-13.1.3 -Centre Cív ic........................................................................................................... 8.124,78

06 Instal·lació Elèctrica........................................................................................................................................ 400,20 1,06

07 Ventilació...................................................................................................................................................... 381,54 1,01

08 Sistema de control ......................................................................................................................................... 4.938,70 13,12

09 Seguretat i salut............................................................................................................................................. 494,34 1,31

10 Control de qualitat.......................................................................................................................................... 271,13 0,72

11 Legalització................................................................................................................................................... 2.132,37 5,66

TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL 37.650,00

13,00% Despeses Generals....................... 4.894,50

6,00% Benefici industrial.......................... 2.259,00

SUMA DE G.G. y B.I. 7.153,50

21,00% I.V.A....................................................................... 9.408,74

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA 54.212,24

TOTAL PRESSUPOST GENERAL 54.212,24

Puja el pressupost general l´esmentada quantitat de CINQUANTA-QUATRE MIL DOS-CENTS DOTZE EUROS amb VINT-I-QUATRE CÈNTIMS

Rasquera, a 15 de setembre de 2018.

El promotor La dirección facultativa


DOCUMENT 3 PLÀNOLS

Planejament Qualificació urbanística de l'emplaçament: SE- Sistema d'Equipaments

Municipi de Rasquera Comarca de Ribera d'Ebre - Municipi de Rasquera

Vista aèria del nucli urbà de Rasquera

Coordenades Geodèsiques

Latitud: 41º 0' 12.36" N.

Longitud: 0º 36' 0,65" E

Alt. 170,86 m.s.n.m.

EmplaçamentE: 1/1000

Ortofotomapa de la zona

Vista de la sala de calderes existent

Vista exterior de la sitja existent

Edifici existentComportacorredissa

Guia obertura

Guia obertura

Traçat camiódescàrrega

Marge deseguretat

Vial d'accés alpati de l'escola

Planta GeneralE: 1/100

Comporta corredissa Marge seguretat

Secció TransversalE: 1/50

Sala de Caldera i Sitja - Evacuació de fumsE: 1/50

3

4 5 11

910

6

8

Part dreta de la comporta es desplaça cap ala banda dreta

Part esquerra de la comporta es desplaçacap a la banda esquerra

12

1

2

3

4

5

5

6

7

8

910

12

15%

#60.4

#60.4

#60.4

#60.4

#100.4

#100.4

#100.4 #100.4

1. Guia per a rodes de comporta formatper rodó d'acer fixat al paviment exterior

2. Roda de suport de comporta3. Estructura principal de comporta

formada per tubs d'acer quadrats de100x100x4mm.

4. Xapa llagrimada d'acer galvanitzat de3mm. de gruix fixada a estructura desuport

5. Estructura secundària de comportaformada per tubs d'acer quadrats de60x60x4mm.

6. Extensió de xapa de cobriment decomporta per a evitar l'entrada d'aigua iobjectes a la sitja

7. Límit format per peces de formigó per aevitar l'apropament excesiu del camióde descàrrega al buit

8. Platina d'acer perimetral a tot el forat de8mm de gruix fixada al forjat mitjançanttacs químics M8, la platina sobresortiràde la cota de paviment 3cm.

9. Remat de xapa d'acer galvanitzatperimetral per a cobrir la junta entre laplatina d'acer i el paviment existent

10. Malla electrosoldada fixada a platinaperimetral per a evitar possibles caigudespel buit

11. Platina d'acer soldada a la part 1 de lacomporta per a cobrir la junta entre lesdues parts

12. Espai entre comporta i base que permetla ventilació de la sitja

Estructura de comportaE: 1/50

Secció LongitudinalE: 1/15

Secció TransversalE: 1/15

Vàlvula de seguretat amb buidat

Filtre de malla metàl·lica

Maneguet elàstic

Connexió flexible

Manòmetre

Purgador automàtic

Separador de Llods

Bomba recirculadora

Vàlvula de bola

Vàlvula de comporta

Vàlvula d'equilibrat

Vàlvula de retenció

Vas d'expansió

Termòmetre

Sonda de temperatura

Vàlvula de tres vies amb actuador

Vàlvula de seguretat tarada 97ºC

Buidat

Descripció

Símbol

LLEGENDA HIDRÀULICA

Vàlvula de seguretat tarada 55ºC

Intercanviador de plaques

Control i protecció elèctrica

Desconnectador

97º

55º

Sonda de pressió

Piròstat

Interruptor de cabal

Termòmetre de fums

Sonda de temperatura exterior

Comptador d'aigua

Comptador d'energia tèrmicaCAL

Vàlvula de dos vies amb actuador

Descripció

Símbol


Descripció

Símbol


Aigua de xarxa

Canalització Anada

Canalització Retorn

Canalització Senyals Comunicació

Canalització Elèctrica

Canalització ACS


Instal·lació Modificada

Instal·lació Existent

Esquema Hidràulic CEIP

Esquema Hidràulic Centte Cìvic

CEIP de Rasquera

Carrer de Sant Antoni

Carrer de la Ribera d'Ebre

Carrer de Júlia Pellisa

C. de les Escoles

Al arribar al costat delCentre Cívic pas paral·lelal tram de vorera finsarribar a la plataforma deformigó existent, iposterior entrada al'equipament

Sortida del CEIP Rasquera

Carrer de Júlia Pellissa

Arribada al Centre CívicTraçat de la xarxa de calorE: 1/500

0.32

0.63

0.82

0.09 0.18 0.09

0.36

0.10 0.29 0.11

0.50

0.10

0.18

0.15

0.05

0.05

0.15

0.10

PannotSolera HM-20

cinta senyalització

FormigóHNE-15/B/20

Sorra

Terres seleccionades compactades

Al arribar al costat delCentre Cívic pas paral·lelal tram de vorera finsarribar a la plataforma deformigó existent, iposterior entrada al'equipament

calçada

0.08

0.20

0.10

0.30

0.03

0.02

0.14

0.10

0.12 0.14 0.12

0.38

0.73

0.84

1.01

Asfalt

Sorra

FormigóHNE-15/B/20

Terres seleccionades compactades

Cinta senyalització

carretera

0.10

0.90

0.05

0.14

0.05

1.24

0.10 0.140.05

0.05

0.05

1.00

0.06

0.05

0.05

Asfalt

FormigóHNE-15/B/20

SorraCinta Senyalització

FormigóHNE-15/B/20

Secció tipus - Pas per voreraE: 1/25

Creuament de la xarxa de calor amb el carrer de La Ribera d'EbreE: 1/200

Vista aèria del creuament Vista de la zona de creuament

Secció tipus - Pas per calçadaE: 1/25

Secció tipus - Pas per carreteraE: 1/25

DOCUMENT 4 PLEC DE PRESCRIPCIONS

4.1. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS


3

ÍNDEX 1. Condicions generals .................................................................................................................. 5

2. Cartell d’Obra ............................................................................................................................. 7

3. Condicions Tècniques................................................................................................................ 7

3.1. Materials ........................................................................................................................... 7

3.2. Execució de l’obra ............................................................................................................ 8

3.3. Obres accessòries ........................................................................................................... 8

3.4. Proves de posada en marxa i recepció ........................................................................... 8

3.5. Recepció provisional ...................................................................................................... 10

3.6. Responsabilitat ............................................................................................................... 11

3.7. Recepció definitiva ......................................................................................................... 11


4


5

1. CONDICIONS GENERALS

El present plec, es redacta amb l’objecte de realitzar els treballs als que es refereix el Projecte adjunt, amb la finalitat de reglamentar les obligacions entre les parts contractants i interessades durant l’execució de les obres, les quals s’ajustaran als plànols i memòries incloses en el

Projecte, així com les instruccions verbals o escrites que senyali la Direcció Facultativa de les mateixes.

Aquest plec de condicions és obligatori per ambdues parts contractants, sense perjudici de les modificacions que, de comú acord, puguin fixar-se per un millor desenvolupament de les instal·lacions que, en tot cas, es faran per escrit.

Les condicions que han de reunir els materials a fer servir en aquesta instal·lació, així com l’execució de cada unitat de la mateixa i les normes de medició i valoració, seran les que es fixen

en aquest plec.

Els treballs corresponents a l’execució del projecte, i dels que es farà càrrec l'instal·lador

adjudicatari de la instal·lació, són tots aquells descrits en els documents que constitueixen el projecte, així com, els complementaris que cregui oportuns la Direcció Tècnica, i no hagin estat consignats per omissió. Tots ells s’entenen amb inclusió de materials, mà d’obra i mitjans

auxiliars precisos.

L'instal·lador adjudicatari dels treballs, està obligat a conèixer i receptar íntegrament la Reglamentació Nacional del Treball en la Indústria de la Construcció i en la seva específica, fent-se responsable del compliment de les obligacions que això comporta, en especial els articles compresos en els apartats de "Higiene i seguretat en el Treball".

No es procedirà a l’execució de cap unitat d’obra sense que, prèviament, hagi estat aprovada per

la Direcció Tècnica.

Si, en el transcurs dels treballs, fos necessari executar la instal·lació de forma diferent, o algun treball no estès especificat en el present Projecte, l'instal·lador està obligat a realitzar-la d’acord

amb les instruccions que, a tal l’efecte, rebi de la Direcció Tècnica, implicant, el sol fet del

començament de les obres, el reconeixement tàcit d’aquesta obligació fins la total finalització de

la mateixa, amb renúncia a posteriors premisses.

Per tota unitat no prevista, es fixarà un preu contradictori, basat en els preus aprovats en les unitats que figuren en el Pressupost, pel que l'instal·lador queda obligat a la presentació d’un

quadre de preus de jornals i unitats bàsiques de materials d’obra, previ al començament de les

obres.

És obligació de l'instal·lador desmuntar i tornar a executar tota unitat d’obra no realitzada d’acord

amb les prescripcions especificades en els diversos documents que composen el present Projecte, o que no corresponguin a la qualitat i característiques fixades per la Direcció Tècnica.

L'instal·lador es comprometrà a l’execució de l’obra, d’acord amb els terminis parcials i de

conjunt, que quedin establerts en el Planning de l’obra, presentat i aprovat per la Direcció Tècnica, previ a l’inici de les obres, acceptant les penalitzacions econòmiques que s’hagin


6

establert en el contracte, per incompliment dels mateixos, quedant entès que a tots els efectes econòmics, els terminis parcials obliguen igual que el termini final.

L’instal·lador conservarà, en tot moment, l’obra en desitjable estat de presència i neteja, retirar

de seguida tots els residus que es vaguin produint al llarg de les mateixes i s’adoptaran totes les mesures de seguretat necessària que garanteixin la integritat física del personal que treballi a l’obra.

Existirà en l’obra una caseta amb la deguda instal·lació d’il·luminació i ventilació, així com una

superfície de treball, on es podrà dipositar els plànols per la seva consulta en les visites d’obra

que realitzi la Direcció Tècnica.

Així mateix, es guardarà a la nomenada caseta, a més d’altres coses, el "Llibre d'Ordres", on

s’anotaran periòdicament les incidències que es vaguin produint, amb reconeixement de les

mateixes, tant per part de la Direcció Tècnica, com per la persona delegada per l’instal·lador.

Si durant el transcurs de l’obra, la Direcció Tècnica, cregués necessari realitzar proves o

verificacions de les diferents unitats d’obra, el seu abonament seria a càrrec de la Propietat, si el resultat d’aquestes o la seva execució, fos correcta, i a càrrec de l'instal·lador, en cas contrari.

L’instal·lador tindrà en tot moment un encarregat capacitat a l’obra durant la realització dels

treballs, aquest rebrà, complirà i transmetrà les ordres que li siguin donades pel Director Tècnic.

També hi haurà d’haver sempre a l’obra el nombre i classe d’operaris que faci falta pel volum i

naturalesa dels treballs que s’hagin de realitzar, els quals seran de reconeguda aptitud i

experimentats en l’ofici.

Quan la Direcció de l'Obra ho cregui necessari, podrà ordenar que un Tècnic titulat, de la categoria que jutgi necessària, representi a l'instal·lador en part o en totes les gestions de l'Obra.

Així mateix, si així ho jutja necessari la Direcció d'Obra podrà tindre a l’obra un vigilant, depenent directament d’ell amb totes les facilitats per part de l'instal·lador, perquè pugui complir amb la missió encomanada. En tots els casos el Contractista abonarà totes les despeses que això origini.

El contracte comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra mitjans auxiliars i

tots els treballs, elements i operacions necessàries per l’execució de les obres, muntatges i

instal·lacions que són objecte del present Projecte, fins deixar-les completament acabades, en perfecte estat de realització, funcionament, utilització i aspecte.

Si l’execució de les obres no fos adequada, o si el material presentat no reunís les condicions

necessàries, es podrà procedir a la rescissió del contracte amb pèrdua de la fiança.

L’instal·lador és l’únic responsable de totes les contravencions que ell va cometre durant

l’execució de les obres, o el personal o elements relacionats amb les mateixes i seran sota la

seva exclusiva responsabilitat les conseqüències que derivin, així com els danys i perjudicis a tercers.


7

L’instal·lador és l’únic responsable de l’execució de l’obra contractada, no tenint dret a

indemnització pel major preu que li haurien d’haver resultat les diverses unitats, ni per les

equivocades maniobres que hagués fet durant la seva construcció.

Així mateix, responsable també davant dels Tribunals dels accidents que sobrevinguessin, havent de tenir a tot el personal degudament assegurat.

Igualment és responsables de totes les obligacions legals i econòmiques derivades de les obres contractades.

L’instal·lador haurà de sol·licitar i obtenir igualment els permisos municipals, de Delegació

d'Indústria, etc. Que, segons la legislació vigent, siguin precisos per la realització i funcionament de les Obres i instal·lacions.

La propietat de les obres li autoritzarà els documents necessaris per aquesta finalitat.

És exclusiu de l’instal·lador la conservació de les obres en perfecte estat, fins que sigui

efectuada la recepció definitiva.

2. CARTELL D’OBRA

El cartell d’obres anirà a càrrec del contractista.

La realització del cartell temporal d'obres es farà seguint les instruccions que determinarà la Diputació de Tarragona en quant a format i continguts i amb l’objectiu de complir amb el que

estableix la normativa comunitària i nacional aplicable en matèria d’informació i comunicació del

cofinançament del P.O. FEDER.

3. CONDICIONS TÈCNIQUES

El present Projecte es regirà pel següent grup d’especificacions tècniques:

3.1. Materials

Tots els materials empleats en l’execució dels treballs compresos en aquest Projecte, inclosos

els no relacionats en aquest plec, hauran de ser de primera qualitat.

Una vegada adjudicada l’obra, i abans d’iniciar la instal·lació, l’instal·lador efectuarà proposta

tècnic - econòmica a la Direcció Tècnica, dels materials a fer servir, aportant catàlegs, cartes de mostra, mostres pròpiament dites, etc. dels mateixos, amb la fi de rebre la seva acceptació.

En cas de l’aparició de divergències, la Direcció podrà exigir la presentació de tres propostes, per escollir la més convenient o adequada a la instal·lació.

No es podran fer servir materials sense que prèviament la Direcció d'Obra els hagi acceptat.

Aquest control previ no constitueix recepció definitiva, podent ser rebutjats, per la Direcció d'Obra, inclús desprès de ser col·locats, si no complissin les condicions exigides dins aquest Plec de Condicions, havent de ser reemplaçats per l'instal·lador per altres que si compleixin amb les qualitats sol·licitades.


8

Els materials rebutjats per la Direcció d'Obra, si fossin acumulats o col·locats a l’obra, hauran de

ser retirats per l’instal·lador en la seva totalitat immediatament. De no complir-se aquesta condició, la Direcció d'Obra podrà ordenar retirar-los pels mitjans oportuns, i a càrrec de l’instal·lador.

Tots els materials i elements que constitueixen la instal·lació objecte d’aquest projecte, es

mantindran en perfecte estat de conservació i ús, llençant tot el que pugui estar avariat, amb defectes o deteriorat.

3.2. Execució de l’obra

El present projecte consta de memòria, medicions i plànols, qualsevol de les especificacions que en ell s’anomenin, serà d’obligat compliment per l'instal·lador, cenyint-se a totes les Normes i Disposicions Oficials que li siguin d’aplicació i a les ordres que li doni el director d'Obra.

S’efectuaran amb els mitjans auxiliars i mà d’obra especialitzada i segons el bon art de cada ofici

de manera que a més del bon funcionament, presenti un bon aspecte i quedin perfectament acabades i en perfectes condicions de duració i conservació.

3.3. Obres accessòries

Es consideren obres accessòries, aquestes que no puguin ser conegudes en la redacció del Projecte, les quals, de presentar-se, s’efectuaran d’acord amb els projectes parcials que es

redactin durant l’execució de les obres i quedaran subjectes a les mateixes condicions que

regeixen per les que figuren al Contracte.

3.4. Proves de posada en marxa i recepció

Es seguirà estrictament allò establert en la ITE 06 del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques

d'Edificis (RITE).

Proves parcials

Durant l’execució de la instal·lació, hauran de fer-se proves parcials, controls de recepció, etc., de tots els elements que indiqui la Direcció Tècnica.

Particularment totes les unions o trams de canonada, conductes o elements que per necessitats de l’obra hagin de quedar ocults, hauran de ser exposats per la seva inspecció o expressament

aprovats, abans de cobrir-los o col·locar les proteccions necessàries.

Proves finals

Acabada la Instal·lació, serà sotmesa per parts, o en conjunt a les proves que s’indiquen, sense

perjudici d’altres que sol·liciti el Director d'Obra.

És condició prèvia per la realització de les proves finals que la instal·lació es trobi totalment acabada, d’acord amb les especificacions del Projecte, així com que hagi estat prèviament equilibrada i posta a punt, i s’hagin complert les exigències prèvies que hagi establert el Director

Tècnic, tals com neteja, subministrament d’Energia, etc.

Com a mínim s’hauran de realitzar les proves específiques que s’indiquen referents a les exigències de seguretat i ús racional de l’energia. A continuació es realitzaran les proves globals

del conjunt de la Instal·lació.


9

Proves específiques

Rendiment de les calderes Es realitzaran les proves tèrmiques de calderes de combustió, si existeixen, comprovant com a mínim el gasto de combustible, temperatura, contingut en CO2 i l’índex de Bacharach als fums,

percentatge de CO i pèrdues d’escalfor per la xemeneia.

Motors elèctrics Es realitzarà una comprovació del funcionament de cada motor elèctric i del seu consum d’energia en les condicions reals de treball.

Altres equips Es realitzarà una comprovació individual de tots els intercanviadors d’escalfor, lematitzadors i

altres equips, en els que s’efectuï una transferència d’energia tèrmica, anotant les condicions de funcionament.

Seguretat Comprovació del tractat de tots els elements de seguretat.

Proves Globals

Es realitzaran com a mínim les següents proves globals, independentment de les altres que desitgi el director d’obra.

Comprovació de materials, equips i execució Independentment de les proves parcials, o controls de recepció realitzats durant l’execució es

comprovarà, pel director d’obra, que els materials i equips instal·lats corresponguin amb els

especificats en el projecte i contractats amb l’empresa instal·ladora, així com la correcta

execució del muntatge.

Es comprovarà en general la neteja i el bon acabat de la instal·lació.

Proves hidràuliques Independentment de les proves parcials a les que hagin estat sotmeses les parts de la instal·lació durant el muntatge, tots els equips de conducció s’hauran de sotmetre a una prova

final d’estanquitat, com a mínim a una pressió interior de prova en fred equivalent a vegada i

mitja la de treball, amb un mínim de 400 KPa i una duració no menor a 24 h.

Posteriorment es realitzaran proves de circulació d’aigua en circuits (bombes en marxa),

comprovació de neteja dels filtres d’aigua i mesures de pressió.

Per últim es realitzarà la comprovació de l’estanquitat del circuit amb el fluid a temperatura de règim.

Prova de lliure dilatació Una vegada que les proves anteriors siguin satisfactòries, es deixarà refredar bruscament la instal·lació fins una temperatura de 60º C de sortida de calderes, mantenint la regulació anul·lada i les bombes en funcionament. A continuació es tornarà a escalfar fins la temperatura de règim de caldera.


10

Durant la prova es comprovarà que no ha hagut deformació apreciable visualment en cap element o tram de canonada i que el sistema i expansió ha funcionat correctament.

Proves de prestacions tèrmiques Es realitzaran les proves que a criteri del director d’obra siguin necessàries per comprovar el

funcionament normal en règim d’hivern o d’estiu, obtenint una relació de condicions ambientals

interiors per unes condicions exteriors degudament registrades.

Quan la temperatura mitja a les habitacions sigui igual o superior a la contractual corregida, com s’especifica més endavant en funció de les condicions meteorològiques exteriors, es donarà per

satisfactòria l’eficàcia tèrmica de la instal·lació.

Condicions climatològiques exteriors:

• La mínima del dia registrada no serà inferior en 2º C o superior en 10º C a la contractual exterior.

La temperatura de les habitacions es corregirà com segueix:

• Es disminuirà en 0,5º C per cada º C que la temperatura mínima del dia hagi estat inferior a l’exterior contractual.

• S’augmentarà en 0,15º C per cada º C que la temperatura mínima del dia hagi estat superior a l’exterior contractual.

L’instal·lador haurà de disposar dels aparells de verificació i mitjans necessaris per poder portar a termini les proves exigides, així com comptar amb el corresponent Carnet d’instal·lador de

calefacció per poder actuar davant dels "Serveis d'Indústria de la Generalitat" a Barcelona.

Altres proves Per últim es comprovarà que la instal·lació compleix amb les exigències de qualitat, confortabilitat, seguretat i estalvi d’energia que es redacten en aquestes instruccions tècniques.

Particularment es comprovarà el funcionament de la regulació automàtica del sistema.

3.5. Recepció provisional

Una vegada realitzades les proves finals amb resultat satisfactori pel director d’obra, es procedirà

a l’acte de Recepció Provisional de la Instal·lació. Amb aquest acte es donarà per finalitzada la

instal·lació.

Documents de recepció

Una vegada realitzades les proves finals amb resultat satisfactori en presencia del Director d’Obra, es realitzarà l’acte de recepció provisional de la instal·lació on es donarà per finalitzat el

muntatge de la instal·lació. En el moment de la recepció provisional, l’empresa instal·ladora

entregarà al director d’obra els següents documents:

• Una còpia dels plànols de la instal·lació realment executada. (Complerts)

• Memòria descriptiva de la instal·lació.

• Una relació dels materials i equips instal·lats. (Complerta)

• Els manuals amb les instruccions de funcionament i manteniment.

• Document amb resultat de les proves realitzades.


11

• Certificat de la instal·lació firmat per l'instal·lador.

El director d’obra entregarà aquests documents, una vegada comprovat el seu contingut i firmat el certificat, al titular de la instal·lació, el qual presentarà la documentació davant la Delegació Provincial del Ministeri d'Indústria i Energia.

3.6. Responsabilitat

Una vegada realitzat l'acte de recepció provisional, la responsabilitat de la conducció i manteniment de la instal·lació es transmet íntegrament a la propietat, sense perjudici de les responsabilitats contractuals que en el concepte de garantia hagin estat pactades i obliguin a l'empresa instal·ladora.

El període de garantia finalitzarà amb la Recepció definitiva.

3.7. Recepció definitiva

Transcorregut el termini contractual de garantia, en absència d’avaries o defectes de

funcionament durant el mateix, o havent estat aquests convenientment sobrenats, la recepció provisional adquirirà caràcter de Recepció Definitiva, sense realització de noves proves, llevat que, per part de la propietat, hagi estat cursat un avís en contra abans de finalitzar el període de garantia.

4.2. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS


3

ÍNDEX 1. K216_01 - ENDERROC DE TANCAMENTS I DIVISORIES ..................................................... 5

2. F219_05 - TALL AMB DISC EN PAVIMENT PER MARCAR LÍMIT DEMOLICIÓ .................... 8

3. K219_01 - ARRENCADA DE PAVIMENTS I SOLERES ........................................................ 10

4. F219_04 - DEMOLICIÓ DE PAVIMENT .................................................................................. 13

5. F222_02 - EXCAVACIÓ DE RASA AMB MITJANS MECÀNICS ............................................ 15

6. F228_01 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASA ................................................................. 19

7. E2R3_01 - TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ...................................................... 23

8. E2R5_02 - TRANSPORT DE RESIDUS ................................................................................. 25

9. F936_01 - BASE DE FORMIGÓ.............................................................................................. 27

10. F9E1_01 - PAVIMENT DE PANOT ...................................................................................... 29

11. F9G1_01 - PAVIMENT DE FORMIGÓ SENSE ADDITIUS ................................................. 31

12. F9H1_01 - PAVIMENT DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT .................. 37

13. K9V2_01 - ESGLAÓ DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL .............................................. 42

14. EF43_02 - TUB D'ACER INOXIDABLE SENSE SOLDADURA PER A USOS A PRESSIÓ, COL·LOCAT ................................................................................................................................... 43

15. EFQ3_01 - AÏLLAMENT TÈRMIC PER A TUBS AMB ESCUMES ELASTOMÈRIQUES, COL·LOCAT ................................................................................................................................... 46

16. EEUE_01 - DIPÒSIT D'INÈRCIA, COL·LOCAT .................................................................. 48

17. EN31_01 - VÀLVULA DE BOLA METÀL·LICA MANUAL AMB ROSCA, MUNTADA ......... 49

18. EN81_01 - VÀLVULA DE RETENCIÓ DE CLAPETA AMB ROSCA, MUNTADA............... 52

19. ENE1_02 - FILTRE COLADOR PER A MUNTAR ROSCAT, COL·LOCAT ........................ 54

20. EEVG_01 - COMPTADOR DE CALORIES I MESURADOR DE CONSUM, COL·LOCAT 55

21. ENL1_03 - BOMBA CIRCULADORA DE ROTOR HUMIT AMB CONNEXIONS ROSCADES, COL·LOCADA .......................................................................................................... 57

22. EEU2_01 - COL·LECTOR EQUIPAT PER A INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ, COL·LOCAT ................................................................................................................................... 59

23. EEU5_01 - TERMÒMETRE, COL·LOCAT .......................................................................... 61

24. EEU6_02 - MANÒMETRE INSTAL·LAT .............................................................................. 62

25. EEU1_01 - PURGADOR AUTOMÀTIC, COL·LOCAT ......................................................... 63


4

26. EEU4_01 - DIPÒSIT D'EXPANSIÓ, COL·LOCAT ............................................................... 64

27. EN91_01 - VÀLVULA DE SEGURETAT AMB ROSCA, MUNTADA ................................... 65

28. EJAC_02 - BESCANVIADOR DE PLAQUES TERMOSOLDADES, COL·LOCAT ............. 67

29. EN71_01 - VÀLVULA DE REGULACIÓ DE TRES VIES MUNTADA ................................. 69

30. FG22_02 - TUB FLEXIBLE DE MATERIAL PLÀSTIC PER A LA PROTECCIÓ DE CONDUCTORS ELÈCTRICS, COL·LOCAT .................................................................................. 70

31. EP43_02 - CABLE PER A TRANSMISSIÓ DE DADES AMB CONDUCTORS DE COURE, COL·LOCAT ................................................................................................................................... 73

32. EG14_01 - CAIXA PER A QUADRE DE DISTRIBUCIÓ, COL·LOCADA ........................... 75


5

1. K216_01 - ENDERROC DE TANCAMENTS I DIVISORIES

Enderroc de parets interiors, de tancament i envans, amb mitjans manuals i càrrega manual i mecànica sobre camió o contenidor.

S'han considerat els següents materials i mitjans de demolició:

- Paret d'obra de fàbrica de ceràmica

- Envans i paredons d'obra de ceràmica

- Plaques de formigó prefabricades de 24 cm de gruix

- Envans de vidre emmotllat

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- Preparació de la zona de treball

- Enderroc de l'element amb els mitjans adients

- Trossejament i apilada de la runa

- Càrrega de la runa sobre el camió

Determinació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors:

- Valorar de 0 a 3 els següents aspectes:

- Degradació/fragilitat de l'element a tractar

- Dificultat/complexitat del tractament a realitzar

- Dificultat d'accès de l'element a tractar

- Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri:

- Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix

- Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà

- Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt

CONDICIONS GENERALS:

L'edifici ha de quedar tancat per una tanca d'alçària superior a 2 m, situada a una distancia superior a 1,5 m de l'edifici i de la bastida i convenientment senyalitzada.

S'han de col·locar proteccions com xarxes, lones, així com una pantalla inclinada rígida que sobresurti de la façana una distancia de 2 m com a mínim.

En el cas de que hi hagi materials combustibles es disposarà, com a mínim, d'un extintor manual contra incendis.


6

Si durant l'enderroc es detecten esquerdes en les edificacions veïnes, s'han de col·locar testimonis per a observar els possibles efectes de l'enderroc i dur a terme l'apuntalament en cas necessari.

Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats amb la finalitat de facilitar la seva càrrega, en funció dels mitjans de que es disposi i de les condicions de transport.

Un cop acabades les tasques d'enderroc, la base ha de quedar neta de restes de material.

Al acabar l'enderroc es farà una revisió general de les parts que hagin de quedar dretes i de les edificacions veïnes per a observar les lesions que hagin pogut sortir.

Mentre es du a terme la consolidació definitiva es conservaran les contencions, els apuntalaments, les bastides i les tanques.

Quan s'apreciï alguna anomalia en els elements col·locats o en el seu funcionament, es notificarà immediatament a la DF.


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.

S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.

La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre l'estructura per acumulació de material.

No es depositarà runa damunt de les bastides.

No s'acumularà runa en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se a peu dret o en edificacions i elements aliens a l'enderroc.

No s'acumularà runa amb un pes superior als 100 kg/m2 damunt de sostres, encara que estiguin en bon estat.

En finalitzar la jornada, no han de romandre elements de les edificacions en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes en puguin provocar l'enderroc.

Es protegiran de la pluja, mitjançant lones o plàstics, les zones que puguin ser afectades per l'aigua.

La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).

S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.

Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.


7

L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.

S'ha de trossejar la runa per tal de facilitar-ne la càrrega amb mitjans manuals.

PARET DE 12 A 35 CM DE GRUIX:

S'han de contrarestar i anul·lar les components horitzontals d'arcs i voltes.

Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.

Si les parets són de tancament, s'enderrocaran les que no són estructurals després d'haver enderrocat el sostre superior i abans d'enderrocar les bigues i pilars del nivell en el qual es treballa.

Les agulles i els arcs de les obertures no es trauran fins haver alleugerit la càrrega que hi ha al seu damunt.

Abans d'enderrocar els arcs, s'han d'equilibrar les empentes laterals i s'apuntalaran sense tallar els tirants fins el seu enderroc.

En acabar la jornada, no es deixaran sense travar murs d'alçària superior a set vegades el seu gruix.

ENVANS I PAREDONS:

S'han d'enderrocar de dalt a baix, en cada planta, abans d'enderrocar el sostre superior.

Si el sostre superior hagués cedit, no es trauran els envans sense apuntalar prèviament el sostre.

PLAQUES DE FORMIGÓ PREFABRICADES:

S'enderrocaran un nivell per sota del que s'està enderrocant, després de treure els vidres.

Es podrà desmuntar la totalitat dels tancaments prefabricats quan no es debilitin els elements estructurals, disposant-se en aquest cas, proteccions provisionals en les obertures.

Les plaques s'han de tallar en bandes paral·leles a l'armadura principal, de pes no més gran a l'admès per la grua.

Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo per tal d'evitar-ne l'esfondrament.

ENDERROC D'ELEMENT DE TANCAMENT O DIVISORI I D'OBERTURES DE FINESTRES TAPIADES:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

ENDERROC PUNTUAL:


8

Unitat mesurada segons especificacions de la DT.

* Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975 Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones

2. F219_05 - TALL AMB DISC EN PAVIMENT PER MARCAR LÍMIT DEMOLICIÓ

Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments.

Tall fet amb maquina tallajunts en un paviment que s'ha de demolir, per tal de delimitar la zona afectada, i que en fer la demolició els límits del paviment que resti siguin rectes i uniformes.

S'han considerat els elements següents:

- Vorada col·locada sobre terra o formigó

- Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó

- Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa



- Demolició de l'element amb els mitjans adients



Ha d'estar feta al lloc indicat a la DT, amb les modificacions introduides al replanteig previ, aprovades per la DF.

Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.

Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).

Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

Toleràncies d'execució:

- Replanteig: ± 10 mm



El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:

- Mètode d'enderroc i fases

- Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris


9

- Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar

- Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats pels treballs

- Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc

- Cronograma dels treballs

- Pautes de control i mesures de seguretat i salut


El paviment no ha de tenir conductes d'instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina.


La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.

L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn.





S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport de productes de construcció.

ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA:

m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:

m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:

m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada expressament per la DF.

* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)


10

* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.


3. K219_01 - ARRENCADA DE PAVIMENTS I SOLERES



L'enderroc i l'arrencada, pressuposen que el material resultant no te cap utilitat i serà transportat a un abocador.

El desmuntatge pressuposa que part o tot el material resultant tindrà una utilitat posterior, i ha de ser netejat, classificat, identificat amb marques que siguin reconeixibles amb posterioritat, i, si cal, croquitzada la seva posició original.





- Paviment de rajola ceràmica, pedra natural, llambordins o còdols

- Material sintètic i capa d'anivellació

- Terratzo i capa de sorra

- Solera de formigó

- Esglaó

- Revestiment d'esglaó

- Recrescut de morter de ciment

- Sòcol de fusta, ceràmic o de pedra

Determinació del grau de dificultat d'intervenció a les unitats d'obra on intervenen restauradors:

- Valorar de 0 a 3 els següents aspectes:

- Degradació/fragilitat de l'element a tractar

- Dificultat/complexitat del tractament a realitzar

- Dificultat d'accès de l'element a tractar


11

- Sumar aquests factors i assignar el grau de dificultat amb el següent criteri:

- Suma 0 a 3: Grau de dificultat baix

- Suma 4 a 6: Grau de dificultat mitjà

- Suma 7 a 9: Grau de dificultat alt


Enderrocs o arrencades:




- Càrrega de runa sobre camió

Desmuntatge:


- Numeració de les peces i croquis de la seva posició, si cal

- Desmuntatge per parts, i classificació del material

- Neteja de les peces i càrrega per al transport al lloc d'aplec

- Càrrega i transport de la runa a l'abocador






DESMUNTATGE:

El material ha d'estar classificat i identificada la seva situació original.

El material ha d'estar emmagatzemat en condicions adients, per tal que no es faci malbé.

Les estructures de fusta han d'estar protegides de la pluja, el sol i les humitats. Han d'estar separades del terra.



12





















Els materials d'aplec i posterior reaprofitament s'han de situar en una zona amplia i arrecerada.


ARRENCADA DE PAVIMENTS SITUATS SOBRE SOSTRES:

El paviment s'aixecarà abans de procedir a l'enderroc de l'element resistent en el qual està col·locat, sense afectar la capa de compressió del sostre ni debilitar les voltes, bigues o biguetes.


13

No es dipositarà runa damunt de les bastides.

No s'acumularà runa en tanques, murs i suports pròpies que hagin de mantenir-se dempeus o d'edificacions i elements aliens a l'enderroc.

No s'acumularà runa amb un pes superior a 100 kg/m2 damunt dels sostres, en cap cas.



ENDERROC DE SOLERA LLEUGERAMENT ARMADA, ARRENCADA I DESMUNTATGE DE PAVIMENT, ARRENCADA DE RECRESCUT:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

ENDERROC DE SOLERA DE FORMIGÓ EN MASSA:

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:





4. F219_04 - DEMOLICIÓ DE PAVIMENT










14


























15








ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:

m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:





5. F222_02 - EXCAVACIÓ DE RASA AMB MITJANS MECÀNICS

Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d'instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames.

Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius.



- Situació dels punts topogràfics exteriors a l'excavació

- Replanteig de la zona a excavar i determinació de l'ordre d'execució de les dames si és el cas

- Excavació de les terres


16

- Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d'obra


Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.

Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50.

Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT.

L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les que determini la DF.

El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.

El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts.

Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.

Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT.

La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.


- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm

- Planor: ± 40 mm/m

- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm

- Nivells: ± 50 mm

- Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2°




S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.

S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF.


17

Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF.

Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques.

Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents:

- Amplària: >= 4,5 m

- Pendent:

- Trams rectes: <= 12%

- Corbes: <= 8%

- Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6%

- El talús ha de ser fixat per la DF.

La finalització de l'excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s'ha de fer just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol.

Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment que es pugui formigonar la capa de neteja.

Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment.

Cal extreure del fons de l'excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons de l'excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni.

No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.

No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.

S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos següents:

- S'hagi de treballar a dins

- Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada

- Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball

També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF.

S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació.

S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials.

Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la.


18

Els esgotaments s'han de fer sense comprometre l'estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s'han de mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un sanejament del fons de l'excavació.


En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la DF.

No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar.

L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.


Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les.

L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual.

S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.

S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en els talussos.

EXCAVACIÓ DE RASES EN PRESÈNCIA DE SERVEIS

Quan l'excavació es realitzi amb mitjans mecànics, cal que un operari extern al maquinista supervisi l'acció de la cullera o el martell, alertant de la presència de serveis.

m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols, amb les modificacions aprovades per la DF.

No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo.

Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta per a una correcta execució de les obres.

També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau.

Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

OBRES D'EDIFICACIÓ:


19

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

OBRES D'ENGINYERIA CIVIL:


* Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).


Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera.

Orden de 20 de marzo de 1986 por la que se aprueban determinadas Instrucciones Técnicas complementarias relativas a los capítulos IV,V,VII,IX y X del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera

6. F228_01 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASA

Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats en zones que per la seva extensió reduïda, per precaucions especials o per altra motiu no permeti l'ús de la maquinària amb els que normalment s'executa el terraplè.

S'han considerat els tipus següents:

- Rebliment i piconatge de rasa amb terres

- Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus

- Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenint d'una planta legalment autoritzada per al tractament d'aquests residus



- Situació dels punts topogràfics

- Aportació del material en cas de graves, tot-u, o granulats reciclats

- Execució del rebliment

- Humectació o dessecació, en cas necessari

- Compactació de les terres


20


Les zones del reblert son les mateixes que les definides per als terraplens: Coronament, nucli, zona exterior i fonament.

Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral·leles a la rasant.

El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques.

El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els mitjans que es disposen.

En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell.

La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua.

Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).

RASA:


- Planor: ± 20 mm/m

- Nivells: ± 30 mm

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES:

El reblert ha d'estar format per dues zones:

- La zona baixa a una alçària fins a 30 cm per damunt de la generatriu superior del tub

- La zona alta, la resta de la rasa

El material de la zona baixa no ha de tenir matèria orgànica. El material de la zona alta ha de ser de forma que no produeixi danys a la canonada instal·lada.


S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials.


S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.


21

Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques.

Excepte en les rases de drenatje, en la resta de casos s'ha d'eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment.

L'ampliació o recrescuda de reblerts existents s'han de preparar de forma que es garanteixi la unió amb el nou reblert.

Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de l'execució.

El material s'ha d'estendre per tongades successives i uniformes, sensiblement paral·leles a la rasant final, i amb un gruix <= 25 cm.

No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides.

El material de cada tongada ha de tenir les característiques uniformes; en cas de no ser així, es buscaria la uniformitat mesclant-los amb els mitjans adequats.

Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme.

Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs o d'altres procediments adients.

S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense perill d'erosió.

Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi assecat bé, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient.

En l'execució de reblerts en contacte amb estructures de contenció, les tongades situades a ambdós costats de l'element han de quedar al mateix nivell.

Abans de la compactació cal comprovar que l'estructura amb la que estigui en contacte, ha assolit la resistència necessària.

Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració.

S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat.



En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.


22

RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES:

El reblert definitiu s'ha de fer un cop aprobada la instal·lació per la DF.

S'ha de compactar amb les precaucions necessàries per a no produïr moviments ni danys a la canonada instal·lada.

GRAVES PER A DRENATGES:

S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie.

El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació.

Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys.

Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells una superfície contínua de separació.


La partida d'obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres.



OPERACIONS DE CONTROL:

Les tasques de control a realitzar són les següents:

- Inspecció visual de la base sobre la que s'assentarà el reblert.

- Inspecció visual del material a la descàrrega dels camions, retirant el que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica o pedres de grandària superior a l'admissible.

- Control de l'estesa: comprovació visual del gruix i amplada de les tongades d'execució i control de la temperatura ambient.

- Control de compactació. Es considera com a lot de control, el material compactat en un dia, corresponent a una mateixa procedència i tongada d'estesa, amb una superfície màxima de 150 m2. Es realitzaran 5 determinacions de la humitat i densitat in-situ (ASTM D 30-17).

- Assaig de placa de càrrega (DIN 18134), cada 450 m2, i al menys un cop per capa de reblert. En la zona d'aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ (NLT-103).


23

- Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l'eix de la plataforma en la coronació del reblert, i control de l'amplada de la tongada estesa, cada 20 m lineals com a màxim.

- Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua.

CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:

Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. En general, els punts de control de densitat i humitat estaran uniformement repartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada. En el cas de reblerts d'estreps o elements en els que es pugui produir una transició brusca de rigidesa, la distribució dels punts de control de compactació serà uniforme, a 50 cm dels paraments.

INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:

No es podrà iniciar l'execució del reblert sense corregir els defectes observats a la base d'assentament.

Donada la rapidesa de la cadena operativa "extracció-compactació", la inspecció visual té una importància fonamental en el control dels reblerts, tant a nivell de materials com per a l'estesa.

La densitat obtinguda després de la compactació en coronació haurà de ser superior al 100 % de la màxima obtinguda en el Próctor Modificat (UNE 103501), i del 95 % en la resta de zones. En tot cas, la densitat ha de ser >= a la de les zones contigües al replè.

El contingut d'humitat de les capes compactades no serà causa de rebuig, excepte en el cas d'utilitzar, per causes justificades, sòls amb característiques expansives amb un inflament lliure <= 5%.

El valor del mòdul d'elasticitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega ha de complir les limitacions establertes al plec de condicions.

En cas d'incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general, es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Els assaigs de comprovació de la compactació s'intensificaran al doble sobre les capes corregides.

Qualsevol altre cas d'execució incorrecta serà responsabilitat del Contractista, i la seva obligació serà reparar sense cost algun els errors que hagin sorgit.

7. E2R3_01 - TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació.

S'han considerat les operacions següents:

- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició

- Subministrament i recollida del contenidor dels residus


24

CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ I RESIDUS:


Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material.

El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra.

L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra.

Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:

El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.

El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim:

- Identificació del productor dels residus

- Identificació del posseïdor dels residus

- Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra

- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió

- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.


25

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:

La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.

TERRES:

Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents:

- Excavacions en terreny fluix: 15%

- Excavacions en terreny compacte: 20%

- Excavacions en terreny de trànsit: 25%

- Excavacions en roca: 25%

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición.

Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

8. E2R5_02 - TRANSPORT DE RESIDUS

Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l'obra: residu de construcció o demolició o material d'excavació.

S'han considerat les operacions següents:

- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d'excavació o residu de construcció o demolició

- Subministrament i recollida del contenidor dels residus

RESIDUS ESPECIALS:

Els residus especials sempre s'han de separar.

Els residus especials s'han de dipositar en una zona d'emmagatzematge separada de la resta.


26

Temps màxim d'emmagatzematge: 6 mesos.

Els materials potencialment perillosos han d'estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.

El contenidor de residus especials ha de situar-se en un lloc pla, fora del trànsit habitual de la maquinària d'obra, per tal d'evitar vessaments accidentals

Cal senyalitzar convenientment els diferents contenidors de residus especials, tenint en compte les incompatibilitats segons els símbols de perillositat representat en les etiquetes.

Els contenidors de residus especials han d'estar tapats i protegits de la pluja i la radiació solar excessiva.

Els bidons que contenen líquids perillosos (olis, desencofrants, etc.) s'han d'emmagatzemar en posició vertical i sobre cubetes de retenció de líquids per tal d'evitar fuites.

Els contenidors de residus especials s'han de col·locar sobre un terra impermeabilitzat.



Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material.

El contenidor ha d'estar adaptat al material que ha de transportar.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

TRANSPORT A OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs" de l'obra.

L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" de l'obra.

Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:

El material de rebuig que el "Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs" i el que la DF no accepti per a reutilitzar en obra, s'ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.

El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s'indiqui, com a mínim:


27

- Identificació del productor dels residus

- Identificació del posseïdor dels residus

- Identificació de l'obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d'obra

- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, la identificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió

- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.


La manipulació dels materials s'ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.

TRANSPORT DE MATERIAL D'EXCAVACIÓ O RESIDUS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.


Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición.

Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lista europea de residuos.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto.

9. F936_01 - BASE DE FORMIGÓ

Formació de subbase o base de formigó per a suport de paviment.

Es considera estesa i vibració manual la col·locació del formigó amb regle vibratori, i estesa i vibració mecànica la col·locació del formigó amb estenedora.



28

- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament

- Muntatge d'encofrats

- Col·locació del formigó

- Execució de junts de dilatació i formigonament

- Protecció del formigó fresc i curat

- Desmuntatge dels encofrats


La superfície acabada ha d'estar reglejada.

No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats.

Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes.

Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m; han de ser de 2 cm d'amplària i han d'estar plens d'un material flexible.

Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció.

La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08


- Gruix: - 15 mm

- Nivell: ± 10 mm

El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.

S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc.

S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions.

Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc.

Aquest procés ha de durar com a mínim:

- 15 dies en temps calorós i sec

- 7 dies en temps humit

La capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació.



29

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

10. F9E1_01 - PAVIMENT DE PANOT

Formació de paviments de panot.

S'han considerat els casos següents:

- Paviments de panot col·locats a l'estesa amb sorra-ciment, amb o sense suport de 3 cm de sorra

- Paviments de panot col·locats a truc de maceta amb morter, amb o sense suport de 3 cm de sorra


En la col·locació a l'estesa amb sorra-ciment:


- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas

- Col·locació de la sorra-ciment

- Col·locació de les peces de panot

- Humectació de la superfície

- Confecció i col·locació de la beurada

En la col·locació a truc de maceta amb morter:


- Col·locació de la capa de sorra, en el seu cas

- Col·locació de la capa de morter

- Humectació de les peces per col·locar

- Col·locació de les peces

- Humectació de la superfície

- Confecció i col·locació de la beurada


El paviment ha de formar una superfície plana,sense resalts entre peces, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes.

En el paviment no hi ha d'haver peces escantonades, taques ni d'altres defectes superfícials.

Les peces han d'estar col·locades a tocar i alineades.


30

Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt.

Les peces han d'estar disposades formant alineacions rectes, segons l'especejament definit en la DT.

Excepte en les zones classificades com d'ús restringit pel CTE no s'admetran les discontinuïtats següents en el propi paviment ni en els encontres d'aquest amb altres elements:

- Imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm

- Els desnivells que no superin els 50 mm s'han de resoldre amb una pendent que no excedeixi del 25%

- En les zones interiors de circulació de persones, no presentarà perforacions o forats pels que es pugui introduir una esfera de 15 mm de diàmetre

Els acords del paviment han de quedar fets contra les voreres o els murets.

Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra. Aquests junts han d'estar el més aprop possible dels junts de contracció de la base.

Els junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland.

Pendent transversal: >= 2%


- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 4 mm/2 m

- Rectitud dels junts: ± 3 mm/2 m


S'han de col·locar començant per les vorades o els murets.

Una vegada col·locades les peces s'ha d'estendre la beurada.

No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a l'hivern.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície corresponent a obertures interiors, d'acord amb els criteris següents:

- Obertures <= 1,5 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1,5 m2: Es dedueix el 100%


31

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

PAVIMENT COL·LOCAT SOBRE MORTER O LLIT DE SORRA

No hi ha normativa de compliment obligatori.

CONTROL D'EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:

Els punts de control més destacables són els següents:

- Control d'execució i acabats de la base de formigó sobre la que es col·loquen les peces de panot.

- Control de l'aspecte de les peces abans de la seva col·locació.

- Inspecció del procés d'execució, d'acord a les indicacions del plec.

- Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:

- Inspecció visual de la unitat acabada.

- Comprovació topogràfica de les alineacions i condicions generals d'acabat.


Els controls s'han de fer segons les indicacions de la DF.

CONTROL D'EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:

Correcció per part del contractista, dels defectes de col·locació segons les instruccions de la DF.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:

Correcció per part del contractista de les irregularitats observades.

11. F9G1_01 - PAVIMENT DE FORMIGÓ SENSE ADDITIUS

Paviments de formigó, amb granulats normals o d'argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat més ciment pòrtland i pols de quars o amb l'execució d'una textura superficial.

S'han considerat les col·locacions del formigó següents:

- Amb estenedora de formigó

- Amb regle vibratori


- Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres


32

En la col·locació amb estenedora:


- Col·locació d'elements de guiat de les màquines

- Col·locació del formigó

- Realització de la textura superficial

- Protecció del formigó i cura

En la col·locació amb regle vibratori:


- Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas

- Abocat, escampat i vibrat del formigó

- Realització de la textura superficial

- Protecció del formigó i cura


La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions.

El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.

Les lloses no han de tenir esquerdes.

Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF.

Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions.

Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions de la DF.

L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT.

El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT.

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.

Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 - 0,90 mm.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER:

La resistència característica del formigó es comprovarà d'acord amb l'article 86 de l'EHE-08


- Nivell: ± 10 mm

- Planor:


33

- En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m

- En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m

- Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 m

Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF:

Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.

Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390):

- Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa




- Desviacions en planta: ± 30 mm

- Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm


El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s'han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir que en el procés d'enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pèrdues de resistència.

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF.

En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF.

Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C.

S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que després s'utilitzin a l'obra.

No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF.


34

S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc.

Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de 2 h si s'utilitzen ciments amb un inici d'enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d'inhibir l'enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables.

El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.

Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigó fresc en forma de cordó d'alçària <= 10 cm.

L'abocada i l'estesa s'han de realitzar tenint cura d'evitar segregacions i contaminacions.

S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc.

Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda.

Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat.

S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç.

Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF.

Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m.

S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc.

S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat.

On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès.

En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora.

En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua.


35

Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi.

En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural.

La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície del formigó fresc.

El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l'especificat en el Plec de condicions corresponent.

S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial.

El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies.

L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment.

PAVIMENT PER A CARRETERES:

En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrils al mateix temps.

Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc.

ESTESA AMB ESTENEDORA:

El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes.

Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instant que aquestes s'aturin.

La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a la superfície del formigó.

L'espaiament entre les piquetes que sustenten el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m.

Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000 m.

S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquetes consecutives sigui <= 1 mm.


36

S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines.

En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies.

L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa.

La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:

La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament.

m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables.

No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.

No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació.

No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:

Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l'encofrat lateral, en el cas que sigui necessari.

Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.

PAVIMENT PER A CARRETERES:

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.


37

12. F9H1_01 - PAVIMENT DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA EN CALENT

Mescla bituminosa tipus formigó bituminós, resultat de la combinació d'un betum asfàltic, granulats amb granulometria continua, pols mineral, i eventualment additius, de manera que totes les partícules del granulat quedin recobertes per una pel·lícula homogènia de lligant, fabricada, col·locada i compactada, a una temperatura molt superior a la d'ambient.


- Estudi de la mescla i obtenció de la fórmula de treball i aprovació d'aquesta per la DO

- Realització del tram de prova i aprovació d'aquest per la DO

- Comprovació de la superfície d'assentament

- Extensió de la mescla

- Compactació de la mescla

- Execució de junts de construcció

- Protecció del paviment acabat


La superfície acabada ha de ser de textura homogènia, uniforme i sense segregacions.

S'ha d'ajustar als perfils previstos, en la seva rasant, gruix i amplària.

Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la DT.

La densitat obtinguda segons s'indica en l'apartat 542.9.3.2.1 del PG-3 no ha de ser inferior als valors següents:

- Capes de gruix >= 6 cm: 98%

- Capes de gruix < 6 cm: 97%

L'Índex de Regularitat Internacional (IRI), segons NLT 330, PG 3/75 MOD 11-OM, obtingut segons l'indicat en l'apartat 542.9.4 del PG-3 ha de complir els valors de les taules 542.14.a o 542.14.b del PG-3.

En capes de rodadura la macrotextura superficial obtinguda amb el mètode volumètric (UNE-EN 13036-1) i la resistència al lliscament transversal (UNE 41201 IN) han de ser iguals o mes grans que els valors de la taula 542.15 del PG 3.


- Amplària del semiperfil: No s'admeten amplàries inferiors a les teòriques

Nivell de les capes intermitges i de rodadura: ± 10 mm

Nivell de la capa base: ± 15 mm

- Gruix de la capa: No s'admeten gruixos inferiors al teòrics


38

L'equip de treball, central de fabricació, mitjans de transport, equip d'estesa i equip de compactació, ha de complir les especificacions de l'article 542.4 del PG-3.

S'ha de realitzar un tram de prova, amb una longitud no inferior a la definida en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars. La DF ha de determinar si es pot acceptar la realització del tram de prova com a part integrant de l'obra en construcció.

A la vista dels resultats obtinguts, el Director d'Obra ha de definir si és acceptable o no la fórmula de treball i si són acceptables o no els equips proposats pel Contractista.

Durant l'execució del tram de prova s'ha d'analitzar la correspondència, al seu cas, entre els mètodes de control de la dosificació del lligant hidrocarbonat i de la densitat in situ establerts als Plecs de Prescripcions Tècniques Particulars, i altres mètodes ràpids de control.

Excepte autorització expressa del Director d'Obra, s'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient a l'ombra sigui inferior a 5°C, excepte si el gruix de la capa a estendre fos inferior a 5 cm, en aquest cas el límit serà de 8ºC. Amb vent intens, desprès de gelades o a taulers d'estructures, la DF ha de poder augmentar aquests límits, en funció dels resultats de compactació obtinguts. Tampoc es permet la posada a l'obra en cas de precipitacions atmosfèriques.

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d'acord amb les instruccions de la DF.

La regularitat superficial de la capa sobre la que s'ha d'estendre la mescla, ha de complir l'indicat als articles 510 i 513 del PG-3. Sobre aquesta capa s'ha d'haver aplicat un reg d'imprimació o d'adherència, que ha de complir l'especificat en els articles 530 ó 531 del PG-3.

Si la superfície estigués constituïda per un paviment hidrocarbonat, i aquest fos heterogeni, s'hauran d'eliminar mitjançant fressat els sobrants de lligant i segellar les zones massa permeables, segons les instruccions del Director d'Obra. Es comprovarà especialment que transcorregut el plaç de rotura del lligant dels tractaments aplicats, no queden restes d'aigua a la superfície. També, si ha passat mol temps des de la aplicació, es verificarà que la seva capacitat d'unió amb la mescla bituminosa no ha disminuït de forma perjudicial; en caso contrari, el Director de las Obres podrà ordenar la execució d'un reg d'adherència adicional.

L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible, per franges horitzontals. L'amplària de les franges s'ha d'estudiar per a que hi hagi el menor nombre de junts possible.

Després d'haver estès i compactat una franja, s'ha d'estendre la següent mentre la vora de la primera es trobi encara calent i en condicions de ser compactada; en cas contrari s'ha d'executar un junt longitudinal.

L'estenedora s'ha de regular de forma que la superfície de la capa estesa resulti llisa i uniforme, sense segregacions ni arrossegaments, i amb un gruix tal que, un cop compactada, s'ajusti a la


39

rasant i secció transversal indicades a la DT del Projecte, amb les toleràncies indicades a l'epígraf 542.7.2 del PG 3.

L'estesa s'ha de fer amb la major continuïtat possible, ajustant la velocitat de l'estenedora a la producció de la central de fabricació de manera que aquella no s'aturi. En cas de parada, es comprovarà que la temperatura de la mescla a estendre, en la tolva de l'estenedora i a sota d'aquesta, no baixi de la prescrita en la fórmula de treball per a l'inici de compactació, en cas contrari cal executar un junt transversal.

En obres sense manteniment de la circulació, per a carreteres amb calçades separades amb superfícies a estendre superiors a 70 000 m2, es realitzarà la extensió de qualsevol capa bituminosa a ample complet, treballant si fos necessari amb 2 o mes estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals. A la resta de situacions, desprès d'haver estes i compactat una franja, s'estendrà la següent mentre la vora de la primera estigui encara calenta i en condicions de ser compactada; en caso contrario, s'executarà un junt longitudinal.

La compactació s'ha de fer segons el pla aprovat per la DO en funció dels resultats del tram de proves fins que se assoleixi la densitat especificada a l'epígraf 542.7.1. S'haurà de fer a la temperatura mes alta possible sense superar la màxima prescrita a la fórmula de treball i sense que es produeixin desplaçaments de la mescla estesa, i es continuarà, mentre la mescla estigui en condicions de ser compactada i la seva temperatura no sigui inferior a la mínima prescrita a la fórmula de treball.

En mescles bituminoses fabricades amb betums millorats o modificats amb cautxú i en mescles bituminoses amb addició de cautxú, es continuarà obligatòriament el procés de compactació fins que la temperatura de la mescla baixi de la mínima establerta a la fórmula de treball, encara que s'hages assolit prèviament la densitat especificada a l'epígraf 542.7.1.

La compactació s'ha de fer longitudinalment, de manera continua i sistemàtica. Si l'estesa de la mescla bituminosa es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de compactació per tal que inclogui 15 cm de l'anterior, com a mínim.

Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits.

En el cas en que hi hagi junts, s'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m un de l'altra, i que els longitudinals quedin desplaçades a un mínim de 15 cm un de l'altra.

A l'estendre franges longitudinals contigües, si la temperatura de l'estesa en primer lloc no fos superior al mínim fixat en la fórmula de treball per acabar la compactació, la vora d'aquesta franja s'ha de tallar verticalment, deixant al descobert una superfície plana i vertical. Se li ha d'aplicar una capa uniforme i lleugera de reg d'adherència segons l'article 531 del PG 3, deixant trencar l'emulsió suficientment. A continuació, s'ha d'escalfar el junt i estendre la següent franja contra ella.


40

Els junts transversals en capes de rodadura s'han de compactar transversalment, i s'ha de disposar els recolzaments necessaris per als elements de compactació.

La capa executada només es pot obrir a la circulació quan assoleixi la temperatura ambient en tot el seu gruix, o be, prèvia autorització de la DF, quan assoleixi la temperatura de 60ºC. En aquest cas s'han d'evitar les parades i canvis de direcció sobre la capa fins que aquesta assoleixi la temperatura ambient.

PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA CONTÍNUA:

t de pes segons tipus, mesurades multiplicant els amples de cada capa segons amb les seccions tipus especificades a la DT, pels gruixos mitjos i les densitats mitjanes obtingudes dels assaigs de control de cada lot.

L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.

No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència.

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la Instrucción Técnica de Carreteras.

Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

Orden FOM/2523/2014, de 12 de diciembre, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a materiales básicos, a firmes y pavimentos, y a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos.


Abans d'iniciar-se la posada a l'obra de cada tipus de mescla bituminosa en calent. Execució d'un tram de prova, per comprovar:

- La fórmula de treball

- Els equips proposats pel contractista

- La forma específica d'actuació dels equips

- La correspondència entre els mètodes de control de fabricació i els resultats in situ

En l'execució d'una capa:

- Inspecció visual de l'aspecte de la mescla i mesura de la temperatura de la mescla i la temperatura ambient, al descarregar en l'estenedora o equip de transferència

- Presa de mostres i preparació de provetes segons UNE-EN 12697-30 si la mida màxima del granulat es 22 mm o segons UNE-EN 12697-32 per a mides màximes del granulat superiors, al menys un cop al dia i al menys un cop per lot determinat segons el menor dels valors següents:


41

- 500 m de calçada

- 3.500 m2 de calçada

- la fracció construïda diàriament

- Determinar el contingut de forats segons UNE-EN 12697-8 de les provetes anteriors

- Determinar la densitat aparent segons UNE-EN 12697-6 amb el mètode d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20

- Determinació per a cada lot de la densitat de referència per a compactació

- Dosificació del lligant segons UNE-EN 12697-1, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes

- Granulometria dels granulats extrets segons UNE-EN 12697-2, amb la freqüència que estableixi el DO, sobre les mostres de les provetes

- Gruix de l'estesa, mitjançant punxó graduat amb la freqüència que estableixi el DO

- Que el nombre i tipus de compactadors son els aprovats

- Que funcionen els dispositius d'humectació, neteja i protecció dels compactadors

- El llast, pes total i en el seu cas, pressió d'inflament dels dels compactadors

- La frqüència i l'amplitud en els compactadors vibratoris

- Nombre de passades de cada compactador

- Temperatura de la superfície de la capa en acabar la compactació

Aquests controls es faran d'acord amb les indicacions de l'epígraf 542.9.4 del PG 3.


Es considerarà un lot, que s'acceptarà o rebutjarà en bloc, al menor que resulti d'aplicar els següents criteris:

- 500 m de calçada

- 3.500 m2 de calçada

- la fracció construïda diàriament

Extracció de testimonis, en punts aleatoris, en un nombre més gran o igual a 3 per lot per determinar:

- Densitat aparent i el gruix segons UNE-EN 12697-6, considerant les condicions d'assaig de l'annex B de l'UNE-EN 13108-20

Comprovació d'adherència entre capes segons NLT-382


42

- Control de la regularitat superficial, en trams de 1000 m de llarg, 24 h desprès de la seva execució i abans d'estendre la capa següent, determinant l'IRI segons NLT 330, i epígraf 542.9.4 del PG 3

En capes de rodadura:

Macrotextura superficial segons UNE-EN 13036-1, controlada diariament a 3 punts del lot triat aleatoriament

- Determinació de la resistència al lliscament, segons NLT 336, de tota la llargària de la obra, abans de la posada en servei.

Aquests controls es faran d'acord amb les indicacions de l'epígraf 542.9.4 del PG 3.

CONTROL DE L'OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:

El lot de control de la unitat acabada s'ha d'acceptar o rebutjar globalment.

Els criteris d'acceptació o rebuig de la unitat acabada, i les actuacions en cas d'incompliment d'algun dels paràmetres de control son els indicats a l'epígraf 542.10 del PG 3.

13. K9V2_01 - ESGLAÓ DE TERRATZO I PEDRA ARTIFICIAL

Esglaó format amb peces de pedra, terratzo, formigó o ceràmica, col·locades a truc de maceta amb morter.



- Col·locació de les peces a truc de maceta amb morter

- Col·locació de la beurada, en el seu cas

- Neteja de l'esglaó acabat


La superfície acabada ha de tenir una textura i color uniformes.

L'esglaó acabat no ha de tenir peces esquerdades, trencades, tacades, ni amb defectes aparents.

L'esglaó ha d'estar horitzontal i a nivell.

El fals escaire de l'esglaó s'ha d'ajustar al perfil previst.

Les peces han d'estar recolzades i ben adherides al suport, formant una superfície plana.


- Planor: ± 4 mm/m

- Planor de les celles: ± 2 mm


43

- Horitzontalitat: ± 0,2%

- Fals escaire: ± 5 mm

ESGLAÓ DE PEDRA, FORMIGÓ O TERRATZO:

Els junts s'han de reblir amb beurada de ciment i eventualment amb colorants.

El vol de la peça d'estesa sobre el davanter i l'entrega per l'extrem contrari s'han d'ajustar a les especificacions de la DT.

Junts entre peces: >= 1 mm

S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o superior a 35°C.

En cas que es donessin aquestes condicions una vegada acabats els treballs, s'ha de revisar allò executat 48 h abans i s'han de tornar a fer les parts afectades.

Les superfícies de recolzament han de ser netes i humides.

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

S'han de col·locar, a truc de maceta, sobre una superfície contínua d'assentament i rebuda de morter, de gruix >= 2 cm per la peça estesa i >= 1 cm per al davanter.

Abans de la col·locació de la peça estesa, s'ha d'espolsar amb ciment la superfície del morter fresc.

L'operació de rejuntat s'ha de fer passades 48 h des de la col·locació de l'esglaó.

S'ha d'eliminar el morter sobrant i s'ha de netejar la superfície.

m d'esglaó amidat segons les especificacions de la DT.

* Orden de 15 de febrero de 1984 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-RSR/1984 Revestimientos de Suelos: Piezas Rígidas.

14. EF43_02 - TUB D'ACER INOXIDABLE SENSE SOLDADURA PER A USOS A PRESSIÓ, COL·LOCAT

Conduccions amb tub d'acer inoxidable, col·locades i amb els seus elements auxiliars de connexió.

S'han considerat els tipus d'unió següents:

- Connectat mitjançant unió premsada

S'han considerat els tipus de col·locació següents:

- Col·locació superficial

- Encastat

S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents:


44

- Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada un llocs fàcilment accessibles (muntants, etc.)

- Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)

- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris sobre trams rectes (sala de calderes, escalfadors, etc.)


- Replanteig del traçat

- Muntatge en la seva posició definitiva

- Execució de totes les unions necessàries

- Retirada de l'obra de retalls de tubs, materials per a junts, etc.


La posició ha de ser la reflectida a la DT o, en el seu defecte, la indicada per la DF.

Les unions han de ser estanques.

Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si.

Les tuberies per les que circulen gasos amb presència eventual de condensats, han de tenir un pendent mínim del 0,5% per a possibilitar l'evacuació d'aquests condensats.

La superfície del tub o del calorifugant, si n'hi ha d'haver, ha d'estar a >= 300 mm de qualsevol conductor elèctric i s'ha de procurar que passi per sota.

La canonada que, en règim de treball, s'escalfi, s'ha de separar de les veïnes >= 250 mm.

Les conduccions que portin aigua freda han d'anar isolades amb una barrera de vapor, igual o superior a 200 MPa m s/g

El pas a través d'elements estructurals s'ha de fer amb passamurs i l'espai que quedi s'ha d'omplir amb material elàstic. Els passamurs han de sobresortir >= 3 mm del parament. Dins del passamurs no hi pot quedar cap accessori.

La canonada no pot travessar xemeneies ni conductes.

TUBS COL·LOCATS SUPERFICIALMENT:

Els tubs han de ser accessibles. Les canonades s'han d'estendre perpendicularment o paral·lelament respecte a l'estructura de l'edifici. Les horitzontals han de passar preferentment a prop del paviment o del sostre.

La separació entre els tubs o entre aquests i els paraments ha de ser >= 30 mm. Aquesta separació ha d'augmentar convenientment si han d'anar aïllats.


45

Els dispositius de suport han d'estar situats de tal manera que garanteixin l'estabilitat i l'alineació del tub.

Els suports s'han de fixar amb tacs i visos. Entre el suport i el tub s'ha d'interposar una anella elàstica. El suport no s'ha de soldar al tub.

No es poden transmetre esforços entre la canonada i els elements que la suporten.

Separació màxima entre suports (en metres):

+------------------------------------------------------------+

¦ ¦ Diàmetre del tub (mm) ¦

¦ ¦----------------------------------------¦

¦ ¦ 6 - 8 ¦ 12 - 22 ¦ 28 - 54 ¦ 64 - 108 ¦

¦-------------------¦--------¦---------¦----------¦----------¦

¦Trams verticals ¦ <= 1,8 ¦ <= 2,4 ¦ <= 3 ¦ <= 3,7 ¦

¦Trams horitzontals ¦ <= 1,2 ¦ <= 1,8 ¦ <= 2,4 ¦ <= 3 ¦

+------------------------------------------------------------+

Toleràncies d'instal·lació:

- Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total

TUBS ENCASTATS:

Cal assegurar-se que el medi que l'envolta no sigui agressiu.

Han de disposar d'un tractament anticorrosiu adequat i anar dins de beines de protecció adequada, que permeti la lliure dilatació.

S'han de preveure registres i el traçat amb pendent per al seu buidatge o purga.


- Nivell o aplomat: <= 2 mm/m, <= 15 mm/total


Abans de començar els treballs de muntatge, s'ha de fer un replanteig que ha de ser aprovat per la DF.

Tots els elements s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.

La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques dels elements.

Les connexions a la xarxa de servei s'han de fer un cop tallat el subministrament.

Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts.


46

Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar un dissolvent d'olis i greixos.

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.

La normativa ha de ser l'específica a l'ús a què es destini.

15. EFQ3_01 - AÏLLAMENT TÈRMIC PER A TUBS AMB ESCUMES ELASTOMÈRIQUES, COL·LOCAT

Col·locació d'aïllament tèrmic de conduccions.

S'han considerat els materials següents:

- Tubs rígids de llana de vidre aglomerada amb resines termoestables oberts per una generatriu

- Tubs amb escumes elastomèriques

- Tubs rígids de poliestirè expandit formats per dues peces amb els dos extrems longitudinals encadellats

- Tub flexible de polietilè expandit i obert per una generatriu

- Tubs rígids de llana de roca aglomerada amb resines fenòliques, oberts per una generatriu

S'han considerat els graus de dificultat de muntatge següents:

- Grau baix, que correspon a una xarxa de trams llargs, amb pocs accessoris i situada un llocs fàcilment accessibles (muntants, etc.)

- Grau mitjà, que correspon a una xarxa equilibrada en trams lineals i amb accessoris (distribucions d'aigua, gas, calefacció, etc.)

- Grau alt, que correspon a una xarxa amb predomini d'accessoris sobre trams rectes (sala de calderes, escalfadors, etc.)



S'ha de col·locar en contacte continuat amb tota la superfície del tub, sense cap compressió que en redueixi el gruix.

L'aïllament ha d'estar col·locat de manera que no interfereixi amb els òrgans de comandament de les vàlvules i d'altres accessoris de la instal·lació.

En aïllaments amb escumes elastomèriques, en la unió, les camises veïnes s'han d'enganxar entre elles i han de quedar a pressió.

En aïllaments amb poliestirè expandit, les peces s'uneixen entre sí pels extrems longitudinals encadellats. La unió per testa amb les peces veïnes s'ha de realitzar a tocar.


47

En aïllaments amb polietilè expandit, s'han d'enganxar entre ells els llavis del tall longitudinal, així com la unió de camises veïnes, que han de quedar a compressió.

La temperatura de la superfície exterior, en funcionament, ha de ser <= 15°C per sobre de la temperatura ambient.

Abans de col·locar la camisa, s'ha de netejar la superfície del tub de brosses, d'òxids o d'altres elements i s'hi ha d'aplicar una pintura antioxidant si no té cap protecció.

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls.

Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios. (RITE).

Real Decreto 238/2013, de 5 de abril, por el que se modifican determinados artículos e instrucciones técnicas del Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios, aprobado por Real Decreto 1027/2007, de 20 de julio.



- Comprovació de la correcta implantació dels aïllaments a l'obra.

- Control visual de l'execució de la instal·lació, comprovant:

- Correcta col·locació dels aïllaments utilitzant els accessoris adequats de fixació o enganxament de forma que no quedin càmeres d'aire entre aïllament i tub.

- Inexistència de trams de la instal·lació sense aïllar que hagin d'anar aïllats

- Conductivitat tèrmica de referència

- Variacions del traçat de la instal·lació i comprovació de les pèrdues tèrmiques globals per al conjunt de conduccions per no superar el 4 % de la potècia màxima que transporta segons justificació de projecte i RITE.



- Realització d'informe amb els resultats del control efectuat.


S'ha de comprovar la totalitat de la instal·lació.


En cas de deficiències de material o execució, si es pot esmenar sense canviar materials, s'ha de procedir a fer-ho. En cas contrari, s'ha de procedir a canviar tot el material afectat.


48

16. EEUE_01 - DIPÒSIT D'INÈRCIA, COL·LOCAT

Instal·lació de dipòsits d'inèrcia tèrmica, amb connexions roscades.

S'han considerat els tipus de dipòsits següents:

- Dipòsit d'inèrcia de planxa d'acer galvanitzat, amb aïllament de poliuretà rígid i recobriment exterior d'alumini

- Dipòsit d'inèrcia de planxa d'acer galvanitzat amb aïllament de polietilè reticulat i recobriment exterior de plàstic



- Replanteig de la unitat d'obra

- Col·locació del dipòsit en el seu emplaçament

- Neteja de l'interior dels tubs

- Preparació dels extrems dels tubs i execució de les connexions hidràuliques

- Prova de servei

- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc.



Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

Els elements de mesura, control, protecció i maniobra s'han d'instal·lar en llocs visibles i fàcilment accessibles, sense necessitat de desmuntar cap part de la instal·lació, particularment quan compleixin funcions de seguretat.

Les parts de l'equip que necessitin operacions periòdiques de manteniment han d'estar situades en emplaçaments que permetin una accessibilitat plena.

El dipòsit ha de quedar anivellat i aplomat.

La instal·lació haurà d'estar protegida contra congelacions en cas de glaçada.

Cal que quedi suficientment separat dels paraments que l'envolten, de manera que es pugui instal·lar i manipular.

La prova de servei ha d'estar feta.

Distància als paraments laterals: >= 15 cm



49

- Posició: ± 20 mm

- Aplomat (posició vertical): ± 5 mm

- Horitzontalitat (posició horitzontal): ± 5 mm


El muntatge s'ha de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. S'ha de seguir la seqüència de muntatge proposada pel fabricant.


S'ha de comprovar que les característiques tècniques de l'aparell corresponguin a les especificades al projecte.

La seva instal·lació no ha d'alterar les característiques de l'element.

Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents subministraments.

Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a l'obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei.

No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva unió.

Un cop instal·lat l'equip, s'ha de procedir a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de tubs, etc.

Unitat de quantitat instal·lada, mesurada segons les especificacions de la DT.


17. EN31_01 - VÀLVULA DE BOLA METÀL·LICA MANUAL AMB ROSCA, MUNTADA

Vàlvules de bola metàl·liques o sintètiques, muntades.


- Vàlvules roscades amb actuador elèctric o pneumàtic.

- Vàlvules embridades amb actuador elèctric o pneumàtic

- Vàlvules manuals roscades

- Vàlvules manuals per a soldar entre tubs

- Vàlvules manuals embridades


50

- Vàlvules per anar a pressió


- Muntades superficialment

- Muntades en pericó de canalització soterrada


Vàlvula de bola amb actuador:

- Neteja de l'interior del tub i de les rosques si és el cas.

- Preparació de les unions amb cintes en el cas de les connexions amb rosca

- Connexió de la vàlvula a la xarxa

- Connexió de l'actuador a la xarxa corresponent (elèctrica o pneumàtica)

- Prova de servei

Vàlvules de bola metàl·liques soldades:

- Neteja dels extrems dels tubs i vàlvules


- Prova de servei

Vàlvules de bola per a col·locar roscades:

- Neteja de rosques i d'interior de tubs

- Preparació de les unions amb cintes


- Prova de servei

Vàlvula de bola per encolar o embridar:

- Neteja de l'interior dels tubs


- Prova d'estanquitat


Els eixos de la vàlvula i de la canonada han de quedar alineats.

La maneta o volant de la vàlvula ha de ser accessible.

Les vàlvules s'han d'instal·lar situades de manera que es puguin realitzar tasques de manteniment de les diferents parts.


51

Tant els junts de la vàlvula com les connexions amb la canonada han de ser estanques a la pressió de treball.

S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent, en condicions de funcionament.




MUNTADES SUPERFICIALMENT:

L'eix d'accionament ha de quedar horitzontal, o en qualsevol posició radial per sobre del pla horitzontal.

La distància entre la vàlvula i la paret ha de ser la necessària perque pugui girar el cos, un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament.

MUNTADES EN PERICÓ:

L'eix d'accionament ha de quedar vertical, amb la maneta cap amunt, i ha de coincidir amb el centre del pericó.

La distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necessària perquè pugui girar el cos un cop desmuntat l'eix d'accionament del sistema de tancament.

En el cas de vàlvules embridades, la distància entre la vàlvula i el fons del pericó ha de ser la necesaria perque es puguin col·locar i treure tots els cargols de les brides.

VÀLVULA DE BOLA AMB ACTUADOR:

S'ha de connectar la vàlvula a la xarxa corresponent i l'actuador a la xarxa elèctrica o pneumàtica.

VÀLVULES DE BOLA METÀL·LIQUES SOLDADES:

Les soldadures han de ser estanques a la pressió de treball.

La soldadura no ha de tenir cap defecte, ja sigui osca, fissura, inclusió d'escòria o porus.


Abans de la instal·lació de la vàlvula s'ha de netejar l'interior dels tubs.

Les connexions dels diferents elements s'han de realitzar seguint les indicacions del fabricant i amb les eines adequades per tal de no malmetre les diferents peces.

La descàrrega i manipulació de les vàlvules s'ha de fer de forma que no rebin cops.

El tub s'ha d'encaixar sense moviments de torsió.

La unió entre els tubs i vàlvules s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat i l'adherència amb les parets.


52

Abans de realitzar la unió entre els tubs i les vàlvules cal fer la comprovació que extrems estan ben acabats, nets, sense rebaves i amb els condicions correctes per realitzar la unió.

Un cop acabada la instal·lació, s'ha de netejar interiorment fent-hi passar aigua perquè arrossegui les brosses i els gasos destil·lats produïts pel lubricant o per l'adhesiu i el netejador. No s'ha de fer servir en aquesta operació cap tipus de dissolvent.

En el cas que la canonada sigui per abastament d'aigua, cal fer un tractament de depuració bacteriològic després de rentar-la.

VÀLVULAS DE BOLA PER A COL·LOCAR ROSCADES:

Les unions amb la canonada han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades.

L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre la rosca.

Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar l'interior dels tubs i les rosques d'unió.

Els protectors de les rosques amb que van proveïdes les vàlvules només s'han de treure en el moment d'executar les unions.

VÀLVULES DE BOLA METÀL·LIQUES SOLDADES:

Abans de la instal·lació de la vàlvula s'han de netejar les superfícies per unir de greix, òxids i pintura, i s'ha de tenir cura que quedin ben seques.

Els cordons de soldadura successius no han de produir osques.

Després de fer un cordó de soldadura i abans de fer el següent, cal netejar l'escòria per mitjà d'una picola i d'un raspall.

VÀLVULA DE BOLA AMB ACTUADOR:

La connexió dels actuadors d'aquestes vàlvules s'ha de realitzar amb la xarxa elèctrica o pneumàtica fora de servei.

Quan l'actuador sigui pneumàtico les connexions amb la xarxa han de ser estanques.



VÀLVULA DE BOLA AMB ACTUADOR ELÈCTRIC:

Real Decreto 842/2002 de 2 de agosto, por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión. REBT 2002.

18. EN81_01 - VÀLVULA DE RETENCIÓ DE CLAPETA AMB ROSCA, MUNTADA

Vàlvules de retenció de clapeta, roscades i muntades.



53




- Neteja de les rosques i de l'interior dels tubs





La vàlvula ha de quedar de manera que el sentit de circulació del fluid sigui horitzontal o cap amunt.


S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent.

Les connexions han de ser estanques a la pressió de treball.















54

19. ENE1_02 - FILTRE COLADOR PER A MUNTAR ROSCAT, COL·LOCAT

Filtres coladors roscats, embridats o d'extrems ranurats muntats entre tubs.


- Col·locació i fixació de la peça a la canonada

- Prova de servei



Ha de portar una placa metàl·lica d'identificació per a localització en l'esquema de la instal·lació.

Les parts del filtre que s'hagin de manipular, han de ser accessibles.

La distància entre el filtre i els elements que l'envolten ha de ser suficient per permetre'n el desmuntatge i manteniment.

Els eixos del filtre i de la canonada han de quedar alineats.

S'ha de deixar connectada a la xarxa corresponent, en condicions de funcionament.

El pes de la canonada no ha de descansar sobre el filtre.

Les unions han de ser estanques.

El sentit de circulació del fluid a dintre del filtre ha de coincidir amb la marca gravada al cos.

Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels equips han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

Ha de quedar feta la prova de la instal·lació.





Les unions roscades s'han de preparar amb estopa, pasta o cintes d'estanquitat.

L'enroscada, en el seu cas, s'ha de fer sense forçar ni malmetre les rosques.

L'estanquitat de les unions embridades o les de tuberies d'extrems ranurats s'ha d'aconseguir amb els junts subministrats pel fabricant, o bé, amb junts expressament aprovats per aquest.

El tub de connexió ha d'estar lliure d'obstruccions.


55


S'ha de comprovar que les característiques tècniques del producte corresponen a les especificades al projecte.



Un cop instal·lat es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de carrils, tubs, cables, etc.



20. EEVG_01 - COMPTADOR DE CALORIES I MESURADOR DE CONSUM, COL·LOCAT

Comptadors de calories, col·locats.

S'han considerat els següents tipus de comptadors de calories:

- Comptadors de tipus compacte

- Comptadors de tipus hidrodinàmic (sense parts mòbils)


En els comptadors de tipus compacte:


- Muntatge del comptador compacte (muntatge del mesurador de cabal a la canonada)

- Connexió de les sondes de temperatura

- Configuració de l'equip

- Prova de servei


En els comptadors de tipus hidrodinàmic (sense parts mòbils):


- Muntatge del mesurador de cabal

- Muntatge de les sondes de temperatura

- Muntatge del comptador de calories

- Muntatge de l'emissor

- Configuració de l'equip


56

- Prova de servei




Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions dels aparells han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

El mesurador de cabal ha de quedar connectat a la xarxa i en condicions de funcionament. El fluid ha de circular pel seu interior en el sentit que indica la fletxa que hi te gravada al cos. Hi ha d'haver una clau de pas a l'entrada i una altra a la sortida amb la finalitat de regular el cabal destinat a un usuari.

Els eixos del mesurador de cabal i els de la canonada han de quedar alineats.

No s'han de transmetre esforços entre el mesurador de cabal col·locat i la canonada. El mesurador de cabal ha d'anar muntat preferentment en el circuit de retorn.

Les connexions elèctriques amb les sondes de temperatura han d'estar fetes.

No s'han de transmetre esforços entre els elements d'instal·lació de les sondes de temperatura i la resta de components de l'equip.

Les parts de l'equip que necessitin operacions de manteniment han de ser accessibles, per aquest motiu, s'ha de deixar l'espai suficient entre el comptador i els elements que l'envolten.

El capçal electrònic que fa les funcions de calculadora del consum d'energia tèrmica ha d'anar muntat directament sobre el mesurador de cabal i ha de formar una unitat compacte amb aquest.

Les sondes de temperatura han d'anar connectades al capçal.

La mesura s'ha de poder fer des de l'exterior de l'edifici o bé des d'una centralització de comptadors d'energia tèrmica.

Ha de ser possible una lectura fàcil de la pantalla del capçal.







57



Les connexions a les diferents xarxes de servei es faran un cop tallats els corresponents subministraments.

Abans d'efectuar les unions, es repassaran i netejaran els extrems dels tubs per eliminar les rebabes que hi puguin haver. Els extrems de les canonades han d'estar preparats d'acord amb el sistema de connexió que s'hagi de fer. Entre les dues parts de les unions s'ha d'interposar el material necessari per a l'obtenció d'una estanquitat perfecta i duradora, a la temperatura i pressió de servei.

No es retiraran les proteccions de les boques de connexió fins que no es procedeixi a la seva unió.




UNE-EN 1434-1:2007 Contadores de energía térmica. Parte 1: Requisitos generales.

UNE-EN 1434-2:2007 Contadores de energía térmica. Parte 2: Requisitos de construcción.

21. ENL1_03 - BOMBA CIRCULADORA DE ROTOR HUMIT AMB CONNEXIONS ROSCADES, COL·LOCADA

Bombes acceleradores amb motor inundat i muntades entre tubs.

S'han considerat els tipus de connexions següents:

- Roscades

- Embridades


- Connexió a la xarxa de fluid a servir

- Connexió a la xarxa elèctrica

- Prova de servei


La bomba ha d'estar connectada a la xarxa a què ha de donar servei, i el motor a la línia d'alimentació elèctrica.


58

Les canonades d'aspiració i d'impulsió han de ser, com a mínim, del mateix diàmetre que les boques corresponents.

Les reduccions de diàmetre s'han de fer amb peces còniques, amb una conicitat total <= 30°.

Les reduccions que siguin horitzontals s'han de fer excèntriques i han de quedar enrasades per la generatriu superior, per tal d'evitar la formació de bosses d'aire.

La bomba s'ha de recolzar sobre la canonada on va instal·lada. Aquesta canonada no ha de produir cap esforç radial o axial a la bomba.

L'eix motor-impulsor ha de quedar en posició horitzontal.

L'eix de la bomba-canonada no ha de tenir limitacions en la seva posició.



S'ha de comprovar si la tensió del motor correspon a la disponible i si gira en el sentit convenient.

CONNEXIÓ PER BRIDES:

L'estanquitat de les unions s'ha de realitzar mitjançant els junts adequats.

CONNEXIÓ PER ROSCA:







Els punts de control més destacables són els següents:

- Comprovació de la correcta implantació dels equips a l'obra.

- Control del procés de muntatge, verificar la correcta execució de la instal·lació (presència de vàlvules de seccionament, vàlvules de retenció, filtres, manòmetres (aspiració, impulsió), col·locació d'acoblaments elàstics, conducció de possibles fuites al desguàs).

- Comprovació de les condicions de funcionament de les bombes:


59

- Alçada manomètrica, consum, cabal

- Presència i lectura dels manòmetres

- Nivell sonor

- Comprovació de les corbes característiques (pressió/cabal):

- Cabal < cabal nominal

- Cabal nominal

- Cabal > cabal nominal

- Verificació del taratge de les vàlvules de seguretat i dels dispositius d'expansió

- Instal·lació del vas d'expansió

- Comprovació de pressions, temperatures i volums d'aigua

- En vasos d'expansió automàtica amb compressors, verificar a més tensió (V), consum

- S'han de realitzar les proves d'estanquitat, neteja i resistència mecànica establertes al RITE. Les proves d'estanquitat s'han de realitzar d'acord a la norma UNE 100151 o a UNE-ENV 12108, en funció del tipus de fluid transportat.

- Certificat de garantia de fabricant, d'acord amb la llei vigent de defensa de consumidors i usuaris.

- Manteniment de la instal·lació.


Realització i emissió d'informes amb resultats de controls i proves realitzats.


Es comprovaran totes les bombes rebudes. En qualsevol altre cas la Direcció d'Obra determinarà la intensitat de la presa de mostres.

- INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D'INCOMPLIMENT:

- En cas de resultats negatius i anomalies, s'han de corregir els defectes sempre que sigui possible, en cas contrari s'ha de substituir el material afectat.

22. EEU2_01 - COL·LECTOR EQUIPAT PER A INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ, COL·LOCAT

Col·lector simple o doble per a caldera, col·locat i connectat a la xarxa.



- Neteja de l'interior dels tubs i preparació dels extrems


60

- Execució de totes les unions

- Prova de funcionament


- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, cables, etc.


Ha de quedar fixat sòlidament al suport, amb el sistema de fixació disposat pel fabricant.

La distància entre el col·lector i els elements que l'envolten ha de ser suficient per permetre'n el desmuntatge i manteniment.

L'eix del col·lector ha de quedar alineat amb l'eix de la canonada sobre el que va muntat.

La posició del col·lector ha de permetre la connexió posterior dels tubs.

Les connexions han de ser per rosca.

Les unions han de ser completament estanques.


Tots els materials que intervenen en la instal·lació han de ser compatibles entre si. Per aquest motiu, el muntatge i les connexions han d'estar fets amb els materials i accessoris subministrats pel fabricant, o expressament aprovats per aquest.

Les proves de funcionament i d'estanquitat han d'estar fetes.









Les proves sobre l'aparell muntat han de ser fetes per personal especialitzat.



61



23. EEU5_01 - TERMÒMETRE, COL·LOCAT

Termòmetres bimetàlics o de mercuri instal·lats en canonada.


- Amb abraçadora

- Amb beina roscada


- Col·locació i fixació de l'aparell a la canonada

- Prova de servei


El termòmetre ha d'estar instal·lat de forma que pugui deixar-se fora de servei i fer la seva substitució amb l'equip funcionant.

Ha de portar una placa metàl·lica d'identificació per a localització en l'esquema de la instal·lació.

Ha de portar indicat de forma visible la temperatura màxima de servei.

Ha d'estar ubicat on fàcilment es pugui veure la posició de l'escala indicadora del mateix.


No pot estar col·locat a sobre o al costat de l'element que distorsioni les seves mesures com ara radiadors, difusors etc.

COL·LOCAT AMB ABRAÇADORA:

La tensió de l'abraçadora ha de ser suficient per a la seva fixació

COL·LOCATS AMB BEINA ROSCADA:






UNE 9111:1987 Calderas y aparatos a presión. Termómetros. Selección e instalación.


62



- Comprovació de la correcta implantació dels equips a l'obra.

- Verificació de la instal·lació de tots els aparells previstos en projecte.



- Proves finals globals a tota la instal·lació:

- Prova de funcionament. S'ha de realitzar al fer les proves de funcionament dels equips als que estan instal·lats els elements de regulació, calderes, climatitzadors, fan-coils, etc.


S'ha de comprovar el funcionament i l'execució de la instal·lació de forma global. En qualsevol altre cas la DF ha de determinar la intensitat de la presa de mostres.


En cas de resultats negatius i anomalies, s'han de corregir els defectes sempre que sigui possible, en cas contrari s'ha de substituir el material afectat.

24. EEU6_02 - MANÒMETRE INSTAL·LAT

Manòmetres d'esfera instal·lats roscats.


- Connexió a la xarxa

- Prova de servei


S'ha d'instal·lar en un lloc visible, accessible i de manera que el seu funcionament sigui el correcte.

Ha d'anar connectat a la xarxa.

Abans del manòmetre s'ha d'instal·lar una vàlvula de bola del mateix diàmetre i segons les especificacions fixades al seu plec de condicions.

La unió amb la canonada ha de ser estanca a la pressió de prova.

Ha de quedar feta la prova de la instal·lació, amb el manòmetre en funcionament.





63

S'ha de netejar l'interior dels broquets d'empalmament a la xarxa.

S'ha de comprovar que les rosques i junts estiguin en bones condicions.


El tub de connexió ha d'estar lliure d'obstruccions.


Real Decreto 919/2006, de 28 de julio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias ICG01 a 11.

25. EEU1_01 - PURGADOR AUTOMÀTIC, COL·LOCAT

Purgadors de llautó de posició vertical amb connexió per rosca instal·lats.


- Preparació del tub que ha de rebre el purgador amb mini, estopa o pasta i cintes

- Roscat del purgador al tub

- Prova de servei


Ha d'estar situat a la posició reflectida a la DT, tant pel que fa a la situació espacial, com a la posició dins de l'esquema.

S'ha d'instal·lar el circuit d'anada, 1,5 m per sobre de l'última derivació.

Ha de ser estanc a la pressió i temperatura de treball.

Ha d'estar proveit d'un recipient de desguàs connectat a la xarxa de sanejament.

Si el tub al que es connecta és d'acer, el junt d'estanquitat s'ha de fer amb mini i estopa, pastes o cinta.

Si el tub al que es connecta és de coure, es disposarà una peça especial de llautó roscada al purgador i soldada per capilaritat al tub de coure.

El seu eix principal ha de ser vertical.



- Nivell: ± 10 mm

- Verticalitat: ± 2 mm/10 cm




64




* Orden de 16 de mayo de 1975 por la que se aprueba la norma tecnológica de la edificación NTE-ICR/1975, «Instalaciones de climatización: Radiación».

* Orden de 26 de septiembre de 1973 por la que se aprueba la Norma Tecnológica NTE-IFC/1973, «Instalaciones de fontanería: Agua caliente».

26. EEU4_01 - DIPÒSIT D'EXPANSIÓ, COL·LOCAT

Instal·lació de dipòsits d'expansió tancats, de planxa d'acer i membrana elàstica, de fins a 1,4 m3 de capacitat, amb connexions roscades de 3/4", 1", 1" 1/2 i 2"


- Neteja de l'interior dels conductes de connexió

- Replanteig de la posició de l'element

- Col·locació i fixació del dipòsit

- Connexió al conducte


- Retirada de l'obra dels embalatges, retalls de tubs, etc.


El dipòsit ha de quedar col·locat en el circuit de retorn.

El diàmetre interior de la canonada de connexió al dipòsit ha de ser com a mínim de 20 mm.

Entre el generador de calor i el dipòsit d'expansió no hi ha d'haver cap accessori o element que pugui interrompre o tallar el pas de l'aigua.

Ha de portar una placa metàl·lica d'identificació per a la localització en l'esquema de la instal·lació.

El dipòsit ha de quedar anivellat i aplomat.

En el circuit hi ha d'haver una vàlvula de seguretat incorporada, tarada de manera que la sobrepressió en el dipòsit d'expansió, mai sigui superior a 0,5 bar.

En el circuit hi ha d'haver un manòmetre.

La instal·lació haurà d'estar protegida contra congelacions en cas de glaçada.


65

El dipòsit d'expansió ha de suportar un mínim de 300 kPa sense que s'apreciïn fugues o deformacions.

La capacitat del dipòsit ha de ser suficient per absorbir la variació del volum d'aigua de la instal·lació, al sobrepassar en 4 ºC la temperatura de treball.









S'ha de protegir la membrana de possibles excessos de temperatura.


Abans de la instal·lació del dipòsit s'ha de netejar l'interior del tub.

La llargària del conducte de connexió ha de ser suficient com per fer possible el roscat de les unions.

Ha de quedar instal·lat en una posició tal que en ús no es puguin crear bosses d'aire al conducte.



27. EN91_01 - VÀLVULA DE SEGURETAT AMB ROSCA, MUNTADA

Vàlvula de seguretat d'obertura progressiva, de 16 i 25 bar de pressió nominal i de connexió per rosca, muntades.

S'han considerat els tipus de vàlvules següents:

- vàlvules de 1/4" a 1 1/4" de diàmetre nominal, de 16 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CW617N, caputxa de llautó CW617N i unió de llautó CW617N

- vàlvules de 1 1/2" de diàmetre nominal, de 16 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CW617N, caputxa de llautó CC754S-GM i unió de llautó CW617N


66

- vàlvules de 2" de diàmetre nominal, de 16 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CC754S-GM, caputxa de llautó llautó CC754S-GM i unió de llautó CW617N

- vàlvules de 2 1/2" a 4" de diàmetre nominal, de 16 bar de pressió nominal, amb cos de bronze CC761S, caputxa de bronze CC761S i unió de bronze CC761S

- vàlvules de 1/4" a 1 1/4" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CW617N, caputxa de llautó CW617N i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)

- vàlvules de 1 1/2" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CW617N, caputxa de llautó CC754S-GM i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)

- vàlvules de 2" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos de llautó CC754S-GM, caputxa de llautó CC754S-GM i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)

- vàlvules de 2 1/2" a 4" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos de bronze CC761S, caputxa de bronze CC761S i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)

- vàlvules de 1/4" a 1 1/2" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos d'acer inoxidable 1.4408 (AISI 316), caputxa d'acer inoxidable 1.4305 (AISI 303) i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)

- vàlvules de 2" a 4" de diàmetre nominal, de 25 bar de pressió nominal, amb cos d'acer inoxidable 1.4408 (AISI 316), caputxa d'acer inoxidable 1.4408 (AISI 316) i unió d'acer inoxidable 1.4401 (AISI 316)





- Neteja de rosques i d'interior de tubs



- Prova de servei


La palanca d'obertura manual de la vàlvula ha de ser accessible i ha de quedar a la vista.

Ha de quedar connectada a la canonada a protegir per la boca d'entrada, sense cap interrupció.

La boca de sortida s'ha de conduir al punt de desguàs, que ha de ser visible des del lloc on ha d'estar la vàlvula.

Ha de quedar en condicions de funcionament i ha de ser estanca a la pressió de treball.



67







Les unions amb les canonades han de quedar segellades mitjançant cintes d'estanquitat adequades.






28. EJAC_02 - BESCANVIADOR DE PLAQUES TERMOSOLDADES, COL·LOCAT

Instal·lació d'intercanviadors de producció d'aigua calenta sanitària

Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents:

- Neteja de l'interior dels conductes de connexió

- Replanteig de la posició de l'element

- Fixació de l'aparell

- Col·locació dels junts corresponents de l'aparell

- Connexió a la xarxa de subministrament i distribució d'aigua sanitària

- Prova de servei



La instal·lació no ha de sobrepassar la pressió de disseny de l'intercanviador.

L'aparell ha de quedar recolzat sobre el suport amb dispositius intermedis per a la seva fixació.


68


Les connexions amb els diferents tubs no han de tenir fuites i els junts es resoldran amb material elàstic.

Abans i després de l'acumulador s'ha d'instal·lar una aixeta de pas, segons les especificacions del seu plec de condicions.

Ha de tenir instal·lat:

- Una aixeta de tancament

- Una vàlvula de seguretat amb tub d'evacuació amb sortida lliure per sobre de la vora superior de l'element que reculli l'aigua

Entre la vàlvula de seguretat i l'interacumulador no ha d'haver instal·lada cap vàlvula de tancament.

Tots els elements de maniobra, control i connexió han de quedar visibles i accessibles per al seu manteniment.

Ha d'estar feta la prova d'instal·lació.

L'instal·lador cal que aporti l'acta de posada en servei.









Abans de la instal·lació del escalfador acumulador s'ha de netejar l'interior dels tubs.

La llargària dels conductes de connexió han de ser suficient com per fer possible el roscat de les unions.


Real Decreto 769/1999, de 7 de mayo, por el que se dictan las disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 97/23/CE, relativa a los equipos de presión y se modifica el Real Decreto 1244/1979, de 4 de abril, que aprobó el Reglamento de aparatos a presión.


69

Real Decreto 2060/2008, de 12 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de equipos a presión y sus instrucciones técnicas complementarias.

Real Decreto 865/2003, de 4 de julio, por el que se establecen los criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

29. EN71_01 - VÀLVULA DE REGULACIÓ DE TRES VIES MUNTADA

Vàlvules de regulació de multivies motoritzades, muntades roscades entre tubs.

S'han considerat els tipus següents:

- Vàlvula de tres vies

- Vàlvula de quatre vies


- Neteja de les rosques i de l'interior dels tubs


- Connexió de la vàlvula a la xarxa de subministrament

- Connexió del motor a la xarxa elèctrica

- Prova de servei


S'ha de connectar la vàlvula a la xarxa corresponent i l'actuador a la xarxa elèctrica o pneumàtica.


La maneta o volant de la vàlvula ha de ser accessible.

Les vàlvules s'han d'instal·lar situades de manera que es puguin realitzar tasques de manteniment de les diferents parts.









70


Ha de quedar feta la prova de servei, segons les especificacions de la DT i aprovada per la DF.




30. FG22_02 - TUB FLEXIBLE DE MATERIAL PLÀSTIC PER A LA PROTECCIÓ DE CONDUCTORS ELÈCTRICS, COL·LOCAT

Tub flexible no metàl·lic, de fins a 250 mm de diàmetre nominal, col·locat.

S'han considerat els tipus de tubs següents:

- Tubs de PVC corrugats

- Tubs de PVC folrats, de dues capes, semillisa l'exterior i corrugada la interior

- Tubs de material lliure d'halògens

- Tubs de polipropilè

- Tubs de polietilè de dues capes, corrugada l'exterior i llisa la interior


- Tubs col·locats encastats

- Tubs col·locats sota paviment

- Tubs col·locats sobre sostremort

- Tubs col·locats al fons de la rasa


- Replanteig del traçat del tub

- L'estesa, fixació o col·locació del tub



El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes.


71

S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la què s'ha d'efectuar el tractament superficial.


- Penetració dels tubs dintre les caixes: ± 2 mm

ENCASTAT:

El tub s'ha de fixar al fons d'una regata oberta al parament, coberta amb guix.

Recobriment de guix: >= 1 cm

SOBRE SOSTREMORT:

El tub ha de quedar fixat al sostre o recolzat en el cel ras.

MUNTAT A SOTA D'UN PAVIMENT

El tub ha de quedar recolzat sobre el paviment base.

Ha de quedar fixat al paviment base amb tocs de morter cada metre, com a mínim.

CANALITZACIÓ SOTERRADA:

El tub ha de quedar instal·lat al fons de rases reblertes posteriorment.

El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes.

Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius: <= 3

Distància entre el tub i la capa de protecció: >= 10 cm

Fondària de les rases: >= 40 cm

Penetració del tub dins dels pericons: 10 cm


- Penetració del tub dins dels pericons: ± 10 mm


Abans de començar els treballs de muntatge es farà un replanteig previ que serà aprovat per la DF

Les unions s'han de fer amb els accessoris subministrats pel fabricant o expressament aprovats per aquest. Els accessoris d'unió i en general tots els accessoris que intervenen en la canalització han de ser els adequats al tipus i característiques del tub a col·locar.

S'ha de comprovar que les característiques del producte a col·locar corresponen a les especificades a la DT del projecte.

Els tubs s'han d'inspeccionar abans de la seva col·locació.


72

La seva instal·lació no n'ha d'alterar les característiques.

Un cop acabades les tasques de muntatge, es procedirà a la retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de tubs, etc.


El tub ha de quedar alineat en el fons de la rasa nivellant-lo amb una capa de sorra garbejada i netejant-la de possibles obstacles (pedra, runa, etc.)

Sobre la canalització s'ha de col·locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.).

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions del projecte, entre els eixos dels elements o dels punts per connectar.

La instal·lació inclou les fixacions, provisionals quan el muntatge és encastat i definitives en la resta de muntatges.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls.

NORMATIVA GENERAL:


UNE-EN 50086-1:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 1: Requisitos generales.

UNE-EN 50086-2-2:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos curvables.

UNE-EN 50086-2-3:1997 Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas. Parte 2-1: Requisitos particulares para sistemas de tubos flexibles.


UNE-EN 50086-2-4:1995 Sistemas de tubos para la conducción de cables. Parte 2-4: requisitos particulares para sistemas de tubos enterrados.



- Comprovació de la correcta implantació de les canalitzacions segons el traçat previst.

- Verificar que les dimensions de les canalitzacions s'adeqüen a l'especificat i al que li correspon segons el R.E.B.T., en funció dels conductors instal·lats.

- Verificar la correcta suportació i l'ús dels accessoris adequats.

- Verificar el grau de protecció IP

- Verificar els radis de curvatura, comprovant que no es provoquen reduccions de secció.


73

- Verificar la continuïtat elèctrica a canalitzacions metàl·liques i la seva posada a terra.

- Verificar la no existència d'encreuaments i paral·lelismes amb d'altres canalitzacions a distàncies inferiors a l'indicat al R.E.B.T.

- Verificar el correcte dimensionament de les caixes de connexió i l'ús dels accessoris adequats.

- Verificar la correcta implantació de registres per a un manteniment correcte.


- Informe amb els resultats dels controls efectuats.


Es verificarà per mostreig diferents punts de la instal·lació.


En cas d'incompliment de la Normativa vigent, es procedirà a la seva adequació.

En cas de deficiències de material o execució, es procedirà d'acord amb el que determini la DF.

31. EP43_02 - CABLE PER A TRANSMISSIÓ DE DADES AMB CONDUCTORS DE COURE, COL·LOCAT

Cables metàl·lics multiconductors per a la transmissió i el control de senyals analògiques i digitals, col·locats.

S'han contemplat els tipus de cables següents:

- Cables per a instal·lacions verticals i horitzontals en edificis

- Cables per a instal·lacions a l'àrea de treball i cables per a connexionat

S'han contemplat els tipus de col·locació següents:

- Cables col·locats sota canals, safates o tubs

- Cables amb connectors als extrems, col·locats


En cables col·locats sota canals, safates o tubs:

- Col·locació del cable a dintre de l'envoltant de protecció

- Marcat del cable

- Prova de servei

- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, retalls de cables, etc.

En cables amb connectors als extrems:

- Connexió del cable per ambdós extrems amb els equips o preses de senyals


74

- Comprovació i verificació de la partida d'obra executada

- Retirada de l'obra de les restes d'embalatges, etc.


La prova de servei ha d'estar feta.

S'han de verificar totes les connexions que conformen la instal·lació.

L'instal·lador ha d'aportar un certificat de la categoria de la instal·lació.

CABLES COL·LOCATS SOTA CANALS, SAFATES O TUBS:

El cable ha de portar una identificació del circuit al qual pertany.

No es poden transmetre esforços entre el cable i la resta d'elements de la instal·lació.

No hi poden haver empalmaments a dintre del recorregut de la canal, safata o tub.

Els tubs que allotgen cables de comunicacions no poden tenir al seu interior elements d'altres instal·lacions. La secció interior del tub protector ha de ser >= 1,3 vegades la secció del cercle circumscrit al feix dels conductors.

Les canals i safates que allotgen cables de comunicacions no poden tenir en el mateix compartiment del cable de comunicacions elements d'altres instal·lacions.

CABLES AMB CONNECTORS ALS EXTREMS:

La connexió d'ambdós extrems del cable amb els equips i amb les presses de senyal han d'estar fetes. La continuïtat del senyal ha de quedar garantida en els punts de connexió.



La estesa del cable s'han de fer seguint les instruccions de la documentació tècnica del fabricant. Les connexions s'han de dur a terme amb l'utillatge adequat i respectant les recomanacions del fabricant del cable.



S'ha de comprovar que les característiques tècniques del cable corresponen a les especificades al projecte.

Un cop acabades les tasques d'estesa i connexió del cable, es procedirà a la retirada de l'obra de tots els materials sobrants com ara embalatges, retalls de cables, etc.

CABLES PER A INSTAL·LACIONS VERTICALS I HORITZONTALS EN EDIFICIS:


75

Durant les operacions d'estesa es tindrà cura de que el cable no pateixi tensions excessives. S'ha de vigilar que el cable no es malmeti per radis de curvatura massa petits, ni per contacte amb arestes, etc.

CABLES COL·LOCATS SOTA CANALS, SAFATES O TUBS:

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

CABLES AMB CONNECTORS ALS EXTREMS:

Unitat de quantitat necessària amidada segons les especificacions de la DT.

* UNE-EN 50173:1997 Tecnologías de la información. Sistemas de cableado genéricos.

* UNE-EN 50173/A1:2000 Tecnologías de la información. Sistemas de cableado genéricos.

* EN 50173-1:2002 Tecnología de la información. Sistemas de cableado genérico. Parte 1: Requisitos generales y áreas de oficina (Ratificada por AENOR en enero de 2004)

32. EG14_01 - CAIXA PER A QUADRE DE DISTRIBUCIÓ, COL·LOCADA

Caixes de plàstic o metàl·liques, amb grau de protecció normal, estanca, antihumitat o antideflagrant, encastades o muntades superficialment.


- Col·locació i anivellament


La caixa ha de quedar fixada sòlidament al parament per un mínim de quatre punts.

La posició ha de ser la fixada a la DT.

Si la caixa és metàl·lica, ha de quedar connectada a la connexió a terra.



- Aplomat: ± 2%

No hi han condicions específiques del procés d'instal·lació.



DOCUMENT 5 ANNEXOS

ANNEX 1. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


3

COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D’OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS

MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 5

2. IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS ............................................................................................... 7

2.1. MITJANS I MAQUINÀRIA (en qualsevol fase d’obra) ..................................................... 7

2.2. TREBALLS PREVIS ........................................................................................................ 7

2.3. ENDERROCS .................................................................................................................. 8

2.4. MOVIMENTS DE TERRES I EXCAVACIONS ................................................................ 8

2.5. FONAMENTS ................................................................................................................... 8

2.6. ESTRUCTURA ................................................................................................................. 9

2.7. RAM DE PALETA............................................................................................................. 9

2.8. COBERTA ...................................................................................................................... 10

2.9. REVESTIMENTS I ACABATS ....................................................................................... 10

2.10. INSTAL.LACIONS .......................................................................................................... 10

2.11. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS

ESPECIALS ................................................................................................................................. 11

3. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ .......................................................................... 11

3.1. MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA ................................................................ 11

3.2. MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL ................................................................... 12

3.3. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS ................................................................... 12

4. PRIMERS AUXILIS .................................................................................................................. 12

5. NORMATIVA APLICABLE ....................................................................................................... 13


4


5

1. INTRODUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les

previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com

informació útil per efectuar al seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els

previsibles treballs posteriors de manteniment.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves

obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu

desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1626/97 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen

disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

D’acord amb l’art. 7è, en aplicació d’aquest estudi bàsic de seguretat i salut, el contractista ha

d’elaborar un pla de seguretat i salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i

complementin les previsions contingudes en aquest document.

El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat abans de l’inici de l’obra pel coordinador de

seguretat i salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la direcció facultativa. En cas

d’obres de les administracions públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta

Administració.

Es recorda l’obligatorietat que a cada centre de treball hi hagi un llibre d’incidències per al

seguiment del pla. Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes

i sots contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin una informació adequada de

totes les mesures de seguretat i salut a l’obra.

Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efectuar un avís a l’autoritat laboral

competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret.

La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el

Pla de Seguretat i Salut.

El coordinador de seguretat i salut l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció

Facultativa, cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar

l’obra parcialment o totalment, comunicant-ho a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al

contractista, sots contractistes i representants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de

les seves responsabilitats als contractistes i als sots contractistes (art. 11è).

Durant l’execució de l’obra seran d’aplicació els principis de l’acció preventiva previstos a l’article

15è de la “Llei de Prevenció de Riscos Laborals” i en particular a les següents activitats.

ARTÍCULO 10

Artículo 10. Principios generales aplicables durante la ejecución de la obra


6

De conformidad con la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, los principios de la acción preventiva que se recogen en su artículo 15 (empresarios) = contratista i subcontratista, se aplicarán durante la ejecución de la obra y, en particular, en las siguientes tareas o actividades:

a) El mantenimiento de la Obra en buen estado de orden y limpieza b) La elección del emplazamiento de los puestos y àreas de trabajo, teniendo en

cuenta sus condiciones de acceso, y la determinación de las vias o zonas de desplazamiento o circulación.

c) La manipulación de los distintos materiales y la utilización de los medios auxiliares.

d) El mantenimiento, el control previo a la puesta en servicio y el control periódico de las instalaciones y dispositivos necesarios para la ejecución de la obra, con objeto de corregir los defectos que pudieran afectar a la seguridad y salud de los trabajadores.

e) La delimitación y el acondicionamiento de las zonas de almacenamiento y depósito de los distintos materiales, en particular si se trata de materias o sustancias peligrosas.

f) La recogida de los materiales peligrosos utilizados. g) El almacenamiento y la eliminación o evacuación de residuos y escombros. h) La adaptación, en función de la evolución de la obra, del periodo de tiempo

efectivo que habrá de dedicarse a los distintos trabajos o fases de trabajo. i) La cooperación entre los contratistas, subcontratistas y trabajadores

autónomos. j) Las interacciones e incompatibilidades con cualquier otro tipo de trabajo o

actividad que se realice en la obra o cerca del lugar de la obra.

Els principis d’acció preventiva establerts a l’article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

1. L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d’acord amb els següents principis generals:

a. Evitar riscos. b. Avaluar els riscos que no es puguin evitar. c. Combatre els riscos a l’origen. d. Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció

dels llocs de treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i els efectes negatius del mateix a la salut.

e. Tenir en compte l’evolució tècnica. f. Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill. g. Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’

organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.

h. Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual. i. Donar les degudes instruccions als treballadors.

2. L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines.

3. L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic.


7

4. L ’ efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixen alternatives més segures.

5. Podran concretar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte d’ells mateixos i les societats corporatives respecte els socis, l’activitat del quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

2. IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra

establertes a l’annex lV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a

continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que

alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra a bé ser

extrapolables a d’altres feines.

S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres tal com: caigudes, talls,

cremades i cops, adoptant en tot moment la postura més adient per al treball que es realitzi.

A més, s’han de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificació veïnes

i tenir cura de minimitzar en tot moment el risc d’incendi.

Tanmateix les riscos relacionats s’hauran de tenir en compte pels previsibles

treballs posteriors (reparacions, manteniment,...)

2.1. MITJANS I MAQUINÀRIA (en qualsevol fase d’obra)

- Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades. - Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..) - Desplomo de maquinària d’obra (sitges, grues, etc.) - Riscos derivats del funcionament de grues. - Caiguda de la càrrega transportada. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots i ambient excessivament sorollós. - Contactes elèctrics directes i indirectes. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques.

2.2. TREBALLS PREVIS

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum. gas...). - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes).


8

- Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques)

2.3. ENDERROCS

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts als i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Fallida de l’estructura. - Acumulació i baixada de runes.

2.4. MOVIMENTS DE TERRES I EXCAVACIONS

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..). - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Cops ensopegades. - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Desplomo de les parets de contenció, pous i rases. - Desplomo de les edificacions contigües. - Accidents derivats de condicions atmosfèriques. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar.

2.5. FONAMENTS

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots


9

- Ambient excessivament sorollós - Desplomo de les parets de contenció, pous i rases - Desplomo de les edificacions contigües - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobreesforços per postures incorrectes - Fallides d’encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques)

2.6. ESTRUCTURA

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..). - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobreesforços per postures incorrectes - Fallides d’encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques) - Riscos derivats de l’accés a les plantes. - Riscos derivats de la pujada i recepció de materials.

2.7. RAM DE PALETA

- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,

reaccions químiques).


10

2.8. COBERTA

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas..). - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Ambient excessivament sorollós. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. - Caigudes de pals i antenes. - Bolcada de piles de material.. - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,


2.9. REVESTIMENTS I ACABATS

- Generació excessiva de pals o emanació de gasos i vapors tòxics. - Projecció de partícules durant els treballs. - Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals (escales,

plataformes). - Contactes amb materials agressius. - Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Sobreesforços per postures incorrectes. - Bolcada de piles de material. - Riscos derivats del emmagatzematge de materials (temperatura, humitat,


2.10. INSTAL.LACIONS

- Interferències amb instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas ..).

- Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes).

- Talls i punxades. - Cops i ensopegades. - Caiguda de materials, rebots. - Emanacions de gasos en obertures de pous morts. - Contactes elèctrics directes o indirectes. - Sobreesforços per postures incorrecte. - Caigudes de pals i antenes.


11

2.11. RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS

ANEXO II

Relación no exhaustiva de los trabajos que implican riesgos especiales para la seguridad y la

salud de los trabajadores.

1. Trabajos con riesgos especialmente graves de sepultamiento o caída de altura, por las particulares características de la actividad desarrollada, los procedimientos aplicados.

2. Trabajos en los que la exposición a agentes químicos o biológicos supongan un riesgo de especial gravedad, o para los que la vigilancia específica de la salud de los trabajadores sea legalmente exigible.

3. Trabajos con exposición, a radiaciones ionizantes para los que no se especifica la obligatoriedad la delimitación de zonas controladas y/o vigiladas.

4. Trabajos en la proximidad de líneas eléctricas de alta tensión. 5. Trabajos que expongan a riesgo de ahogamiento por immersión. 6. Obras de excavación de túneles, pozos y otros trabajos que supongan movimientos de

tierra subterráneos. 7. Trabajos realizados en inmersión con equipo subacuático. 8. Trabajos realizados en cajones de aire comprimido. 9. Trabajos que impliquen el uso de explosivos. 10. Trabajos que requieran montar o desmontar elementos prefabricados pesados.

3. MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general tindran preferència les proteccions col·lectives en front les individuals. A

més, s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els mitjans auxiliars, la maquinària i les

eines de treball. D’altra banda els mitjans de protecció hauran d’estar homologats segons la

normativa vigent.

Tanmateix les riscos relacionats s’hauran de tenir en compte pels previsibles

treballs posteriors (reparacions, manteniment,...)

3.1. MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l’obra.

- Senyalització de les zones de perill. - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l’interior de

l’obra com en relació amb els vials exteriors. Deixar una zona lliure a l’entorn de la zona excavada per al pas de maquinària.

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.

- Respectar les distàncies de seguretat amb les instal·lacions existents. - Els elements de les instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants. - Fonamentació correcta de la maquinària d’obra. - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control

de la càrrega màxima, delimitació del radi d’acció, frenada, bolcatge, etc. - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d’obra. - Sistema de rec que impedeix l’emissió de pols en gran quantitat. - Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl, edificacions

veïnes).


12

- Comprovació d’apuntalaments, condicions d’estrebats i pantalles de protecció de rases. - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxes en forats horitzontals. - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones). - Ús de canalitzacions d’evacuació de runes, correctament instal·lades.. - Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides. - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes.

3.2. MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i la projecció de partícules.

- Utilització de calçat de seguretat. - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà

establir punts d’ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria.

- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades.

- Utilització del casc. - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament

sorollosos. - Utilització de davantals. - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill

d’intoxicació per més d’un operari. Utilització d’equips de subministrament d’aire.

3.3. MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS

- Tancament, senyalització i enllumenat de l’obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s’ha de preveure un passadís protegit per al pas de vianants. El tancament ha d’impedir que persones alienes a l’obra puguin entrar-hi.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l’interior com en relació amb els vials exteriors.

- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega.

- Adequació de solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes).

- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones).

4. PRIMERS AUXILIS

Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.

S’informarà a l’inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s’hauran de

traslladar els accidentats. És convenient disposar a l’obra i en lloc ben visible, d’una llista amb

els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir

el ràpid trasllat dels possibles accidents.


13

5. NORMATIVA APLICABLE

RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES

Data d’actualització : 16/10/2007

Decret de 26 de juliol de 1957, pel qual es regulen els treballs prohibits a la dona i als menors.

Acord europeu sobre transport internacional de mercaderies perilloses per carretera (ADR), fet a

Ginebra el 30 de setembre de 1957.

Decret 3151/1968, de 21 de novembre, que aprova el Reglament de línies elèctriques aèries

d’alta tensió.

Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre, sobre el Reglament d’aparells d’elevació i de

manutenció. (Vigent parcialment)

Ordre ministerial de 31 d’agost de 1987, per la qual s’aprova la norma de carreteres 8.3 - IC

Senyalització d’obres.

Resolució de 30 de novembre de 1988, per la qual s’estableix un certificat sobre compliment de

les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques.

Reial Decret 208/1989, de 3 de febrer, pel qual s’afegeix l’article 21 bis i es modifica la redacció

de l’article 171.b) A del Codi de Circulació.

Reial Decret 1435/1992, de 27 de novembre, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la

Directiva del Consell 89/392/CEE, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats

membres sobre màquines.

Reial Decret 1942/1993, de 5 de novembre, sobre el Reglament d’instal·lacions de protecció

contra incendis.

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Reial Decret 400/1996, d’1 de març, sobre les disposicions d’aplicació de la Directiva 94-9-CE,

relativa als aparells i els sistemes de protecció per a ús en atmosferes potencialment explosives.

Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, sobre el Reglament dels serveis de prevenció.

Reial Decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de

seguretat i salut en el treball.

Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs

de treball.

Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a

la manipulació de càrregues que generi riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.

Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives

al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.


14

Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, de protecció dels treballadors contra els riscos relacionats

amb l’exposició a agents biològics durant el treball.

Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, de protecció dels treballadors contra els riscos relacionats

amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball.

Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives

a la utilització per part dels treballadors d’equips de protecció individual.

Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la

utilització per als treballs dels equips de treball.

Reial Decret 1314/1997, d’1 d’agost, pel qual es modifica el Reglament d’aparells d’elevació i

manutenció aprovat pel Reial Decret 2291/1985, de 8 de novembre.

Reial Decret 1389/1997, de 5 de setembre, sobre les disposicions mínimes destinades a protegir

la seguretat i la salut dels treballadors en les activitats mineres.

Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres de construcció.

Ordre de 12 de gener de 1998, sobre el model de llibre d’incidències en construcció.

Reial Decret 780/1998, de 30 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de

gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

Ordre de 28 de desembre de 1999, per la qual s’aprova la norma 8.1-IC, senyalització vertical,

de la Instrucció de Carreteres.

Reial Decret 1566/1999, de 8 d’octubre, sobre consellers de seguretat per al transport de

mercaderies perilloses per carretera, per ferrocarril o per via navegable.

Reial Decret 1124/2000, de 16 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de

maig.

Reial Decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, sobre infraccions i sancions a l’ordre social.

Reial Decret 1849/2000, de 10 de novembre, pel qual es deroguen diferents disposicions en

matèria de normalització i homologació de productes industrials.

Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre protecció de la salut i la seguretat dels treballadors

contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.

Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i la

seguretat dels treballadors davant del risc elèctric.

Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn

degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure.

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.


15

Resolució de 26 de juliol de 2002, de la Direcció General de Treball.

Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament electrotècnic per a baixa

tensió.

Ordre TRE/360/2002, de 30 d’agost, per la qual s’aproven els models de comunicació d’obertura

prèvia o represa d’activitats d’un centre de treball i d’avís previ d’obres.

Reial Decret 349/2003, de 21 de març, pel qual es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de

maig, i s’amplia el seu àmbit d’aplicació als agents mutàgens.

Reial Decret 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.

Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova una nova Instrucció tècnica

complementària «MIE-AEM-2» del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a

grues torre per a obres o altres aplicacions.

Reial Decret 837/2003, de 27 de juny, pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la

Instrucció tècnica complementària «MIE-AEM-4» del Reglament d’aparells d’elevació i

manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades.

Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos

laborals.

Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, sobre desenvolupament de l’article 24 de la Llei 31/1995

de prevenció de riscos laborals, en matèria de coordinació d’activitats empresarials.

Resolució TRI/1128/2004, de 21 de gener, per la qual es disposa la inspecció i la publicació de

l’Acord de la Mesa de Seguretat i Salut Laboral en la Construcció a Catalunya.

Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel qual es modifica el Reial Decret 1215/1997, de

18 de juliol, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització

per part dels treballadors dels equips de treball, en matèria de treballs temporals en altura.

Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors davant els riscos derivats o que poden derivar-se de l’exposició de vibracions

mecàniques.

Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels

treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació.

Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de

seguretat i salut aplicables als treballs amb riscos d’exposició a l’amiant.

Resolució d’11 d’abril de 2006, de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sobre el Llibre de

Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.


16

Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell de 17 de maig de 2006, relativa a les

màquines i per la qual es modifica la Directiva 95/16/CE.

Reial Decret 604/2006, de 19 de maig, pel qual es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de

gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció i el Reial Decret 1627/1997, de

24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de

construcció.

Reial Decret 711/2006, de 9 de juny, pel qual es modifiquen determinats reials decrets relatius a

la inspecció tècnica de vehicles (ITV) i a l’homologació de vehicles, les seves parts i peces, i es

modifica així mateix, el Reglament general de vehicles, aprovat pel Reial Decret 2822/1998, de

23 de desembre.

Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció.

Reial Decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties

professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen criteris per a la seva notificació i

registre.

Tarragona, a 15 de setembre de 2018

El promotor La direcció facultativa

ANNEX 2. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

QUADRE DE DESCOMPOSATS

CODI QUANTITAT UD RESUM PREU SUBTOTAL IMPORT

CAPITOL 01 Enderrocs, moviments de terres i gestió de residus PAEND.001 u Treballs previs

Treballs prev is de preparació per a l'obra, inclou tots els treballs de neteja., adecuació, i seny alització prev is a l'ini-ci de l'obra.

Sense descomposició

TOTAL PARTIDA .................................................... 484,66

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMS



A0140000 0,300 h Manobre 17,89 5,37

A0150000 0,300 h Manobre especialista 17,89 5,37

C2001000 0,300 h Martell trencador manual 3,16 0,95

A%AUX001 1,660 % Despeses aux iliars sobre la mà d'obra 10,70 0,18

TOTAL PARTIDA .................................................... 11,87

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de ONZE EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS



A0140000 0,100 h Manobre 17,89 1,79


C1101200 0,050 h Compressor amb dos martells pneumàtics 15,17 0,76


TOTAL PARTIDA .................................................... 4,40

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS


Enderroc de solera de formigó lleugerament armat, de fins a 15 cm de gruix , amb compressor i càrrega manual deruna sobre camió o contenidor

A0140000 0,100 h Manobre 17,89 1,79




TOTAL PARTIDA .................................................... 9,56

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NOU EUROS amb CINQUANTA-SIS CÈNTIMS


Formació de forat en sostre nerv at de formigó armat, de 5 m2 com a màx im, a mà i amb compressor i càrregamanual de runa sobre camió o contenidor

A0125000 0,210 u Oficial 1a soldador 20,06 4,21

A0140000 0,500 h Manobre 17,89 8,95



C200S000 0,210 h Equip i elements aux iliars per a tall ox iacetilènic 6,41 1,35


TOTAL PARTIDA .................................................... 40,51

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUARANTA EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS


Reposició d'elements una v egada realitzats els forats a paraments o forjats per tal de deix ar-ho en condicons òpti-mes.


TOTAL PARTIDA .................................................... 290,79

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS NORANTA EUROS amb SETANTA-NOU CÈNTIMS





Tall de pav iments de qualssev ol tipus amb disc de diamant


C170H000 0,150 h Màquina tallajunts amb disc de diamant per a pav iment 8,50 1,28


TOTAL PARTIDA .................................................... 2,73

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMS


Demolició de pav iment de panots col·locats sobre formigó, de fins a 15 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària amb re-troex cav adora amb martell trencador i càrrega sobre camió

C1105A00 0,072 h Retroex cav adora amb martell trencador 62,50 4,50

C1313330 0,024 h Retroex cav adora sobre pneumàtics de 8 a 10 t 49,34 1,18

TOTAL PARTIDA .................................................... 5,68

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS


Demolició de pav iment de mescla bituminosa, de fins a 10 cm de gruix i fins a 2 m d'amplària, amb compressor icàrrega sobre camió




AUXDEMPAV 0,015 % Desp.aux . 5,90 0,09

TOTAL PARTIDA .................................................... 8,28

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT EUROS amb VINT-I-VUIT CÈNTIMS


Ex cav ació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny no classificat, amb retroex cav ado-ra mitjana i amb les terres deix ades a la v ora

A0140000 0,080 h Manobre 17,89 1,43



TOTAL PARTIDA .................................................... 9,10

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NOU EUROS amb DEU CÈNTIMS


Ex cav ació de rasa de fins a 1 m d'amplària i fins a 2 m de fondària, en terreny de trànsit, amb martell trencadormuntat sobre retroex cav adora i càrrega mecànica del material ex cav at

A0140000 0,020 h Manobre 17,89 0,36

C13124C0 0,067 h Pala ex cav adora giratoria sobre cadenes de 31 a 40 t 146,03 9,78


TOTAL PARTIDA .................................................... 10,15

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DEU EUROS amb QUINZE CÈNTIMS


Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,8 m, amb material seleccionat, en tongades de gruix fins a 25cm, utilitzant picó v ibrant, amb compactació del 95 % PM

C133A0K0 0,450 h Safata v ibrant amb placa de 60 cm 5,41 2,43




TOTAL PARTIDA .................................................... 16,58

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETZE EUROS amb CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS





Transport de terres a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 9 m3 de capacitat

C1RA2900 1,000 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 9 m3 de capacitat i r 17,29 17,29

TOTAL PARTIDA .................................................... 17,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DISSET EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


Transport de residus inerts o no especials a instal·lació autoritzada de gestió de residus, amb contenidor de 8 m3de capacitat

C1RA2800 1,000 m3 Subministrament de contenidor metàl·lic de 8 m3 de capacitat i r 17,68 17,68

TOTAL PARTIDA .................................................... 17,68

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DISSET EUROS amb SEIXANTA-VUIT CÈNTIMS


Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció noinclòs, de residus barrejats inerts amb una densitat 1,0 t/m3, procedents de construcció o demolició, amb codi170107 segons la Llista Europea de Residus (ORDEN MAM/304/2002)

B2 1,000 t Deposició controlada a dipòsit autoritzat, amb cànon sobre la de 17,44 17,44

TOTAL PARTIDA .................................................... 17,44

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DISSET EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 02 Paviments F9365H11 m3 Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tova i grandària m

Base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tov a i grandària màx ima del granulat 20 mm, abocat des de camióamb estesa i v ibratge manual, amb acabat reglejat

A012N000 0,150 h Oficial 1a d'obra pública 20,06 3,01

A0140000 0,450 h Manobre 17,89 8,05

B064300B 1,050 m3 Formigó HM-20/B/20/I de consistència tov a, grandària màx ima del 57,72 60,61

C2005000 0,150 h Regle v ibratori 4,27 0,64


TOTAL PARTIDA .................................................... 72,49

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-DOS EUROS amb QUARANTA-NOU CÈNTIMS


Pav iment de panot per a v orera gris de 20x 20x 4 cm, classe 1a, preu alt, col·locat a truc de maceta amb mortermix t 1:2:10 i beurada de ciment pòrtland


A0140000 0,440 h Manobre 17,89 7,87

B0111000 0,001 m3 Aigua 1,58 0,00

B0512401 0,003 t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE- 100,13 0,30

B9E13200 1,020 m2 Panot gris de 20x 20x 4 cm, classe 1a, preu alt 6,11 6,23

D070A4D1 0,032 m3 Morter mix t de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, ca 150,33 4,81


TOTAL PARTIDA .................................................... 31,16

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-UN EUROS amb SETZE CÈNTIMS


Pav iment de formigó sense additius HA-30/B/20/IIa+E de consistència tov a, grandària màx ima del granulat, 20mm, escampat amb transport interior manual, estesa i v ibratge manual i acabat remolinat manual


A0140000 2,000 h Manobre 17,89 35,78

B065E76B 1,050 m3 Formigó HA-30/B/20/IIa+E de consistència tov a, grandària màx ima 78,11 82,02

C2005000 0,133 h Regle v ibratori 4,27 0,57


TOTAL PARTIDA .................................................... 126,30

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT VINT-I-SIS EUROS amb TRENTA CÈNTIMS





Pav iment de mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, amb betum asfàltic de penetració,de granulometria densa per a capa de trànsit i granulat calcari, estesa i compactada


A0140000 0,080 h Manobre 17,89 1,43

B9H11252 1,000 t Mescla bituminosa contínua en calent tipus AC 16 surf B 50/70 D, 48,43 48,43

C13350C0 0,012 h Corró v ibratori autopropulsat, de 12 a 14 t 65,33 0,78

C1709B00 0,010 h Estenedora per a pav iments de mescla bituminosa 52,07 0,52

C170D0A0 0,012 h Corró v ibratori per a formigons i betums autopropulsat pneumàtic 59,72 0,72


TOTAL PARTIDA .................................................... 52,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-DOS EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces, frontal i estesa, amb un cantell polit i abrillantat,col·locat a truc de maceta amb morter mix t 1:2:10

A0122000 0,840 h Oficial 1a paleta 20,06 16,85

A0140000 0,420 h Manobre 17,89 7,51

B05B1001 1,999 kg Ciment ràpid CNR4 en sacs 0,14 0,28

B9CZ2000 0,795 kg Beurada de color 0,89 0,71

B9V2ABR0 1,020 m Esglaó de pedra artificial de gra mitjà, preu alt, de dues peces 36,17 36,89

D070A4D1 0,011 m3 Morter mix t de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, ca 150,33 1,65


TOTAL PARTIDA .................................................... 64,30

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SEIXANTA-QUATRE EUROS amb TRENTA CÈNTIMS




TOTAL PARTIDA .................................................... 436,19

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS TRENTA-SIS EUROS amb DINOU CÈNTIMS

CAPITOL 03 Serralleria PASERR.001 u Adaptació d'armari existent al Centre Cívic



TOTAL PARTIDA .................................................... 581,59

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS VUITANTA-UN EUROS amb CINQUANTA-NOU CÈNTIMS

CAPITOL 04 Caldera de Biomassa EB2BUB02A01 u Vàlvula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC

Vàlv ula de descàrrega tèrmica tarada a 97ºC per a intercanv iador d'emergència.

A012M000 0,165 h Oficial 1a muntador 20,06 3,31

A013M000 0,165 h Ajudant muntador 17,89 2,95

EB2BUB02A01X1 1,000 u Vàlv ula de descàrrega tèrmica 70,50 70,50


TOTAL PARTIDA .................................................... 76,86

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-SIS EUROS amb VUITANTA-SIS CÈNTIMS


Vàlv ula de descàrrega tèrmica tarada a 50ºC per a dispositiu d'ex tinció ETÜ.




EB2BUB02A02X1 1,000 u Vàlv ula de seguretat tèrmica tarada a 50ºC per a cargol alim. 125,76 125,76

TOTAL PARTIDA .................................................... 132,12

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT TRENTA-DOS EUROS amb DOTZE CÈNTIMS





Mòdul de connex ió MODBUS per a WTH


TOTAL PARTIDA .................................................... 707,60

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SET-CENTS SET EUROS amb SEIXANTA CÈNTIMS


Grupo de elev ación de temperatura de retorno RAG-ECO-32 o equiv alent


TOTAL PARTIDA .................................................... 1.147,13

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de MIL CENT QUARANTA-SET EUROS amb TRETZE CÈNTIMS

CAPITOL 05 Instal·lació hidràulica SUBCAPITOL 13.1.1 Sala de Calderes EF433X62C54 m Tub d'acer inoxidable 54mm

Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) sense soldadura, de 76,1 mm de diàmetre ex terior i de 3 mm de gruix deparet segons UNE-EN 19049, unió a compressió, amb grau de dificultat mitjà i col·locat superficialment



B0A77X00X76 0,400 u Abraçadora de polipropilè reforçada amb plaques d'acer inox idabl 1,22 0,49

BF433X60X76 1,020 m Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) de 54mm 6,58 6,71

BFW43F10X76 0,300 u Accessori per a tubs d'acer inox idable, amb junt metàl·lic bicòn 6,58 1,97

AUX020 0,015 % Despeses aux iliars sobre la mà d'obra 5,31 0,08

TOTAL PARTIDA .................................................... 14,34

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CATORZE EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS


Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre -50°C i 105°C,per a tub de diàmetre ex terior 54 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistència a la difusió del v apor d'ai-gua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat mitjà



BFQ32CEA 1,020 m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 5,09 5,19

BFYQ3080 1,000 u Part proporcional d'elements de muntatge per a aïllament tèrmic 0,19 0,19


TOTAL PARTIDA .................................................... 10,01

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DEU EUROS amb UN CÈNTIMS


Vàlv ula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal 1/2", de 10 barde PN i preu alt, muntada superficialment



BN314320 1,000 u Vàlv ula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d 9,64 9,64


TOTAL PARTIDA .................................................... 16,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETZE EUROS


Vàlv ula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal 1"1/4, de 10 barde PN i preu alt, muntada superficialment





TOTAL PARTIDA .................................................... 35,67

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-CINC EUROS amb SEIXANTA-SET CÈNTIMS





Vàlv ula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, de bronze, de diàmetre nominal 1", de 10 bar dePN i preu alt, muntada superficialment





TOTAL PARTIDA .................................................... 26,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-SIS EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS


Vàlv ula de retenció de clapeta, amb rosca, d'1"1/4 de diàmetre nominal, de 10 bar de pressió nominal, cos de llau-tó, clapeta de llautó i tancament de seient elàstic, muntada superficialment



BN811590 1,000 u Vàlv ula de retenció de clapeta, amb rosca, d'1"1/4 de diàmetre n 13,49 13,49


TOTAL PARTIDA .................................................... 23,14

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-TRES EUROS amb CATORZE CÈNTIMS





BNE17300 1,000 u Filtre colador en forma de Y amb de rosca, 1"1/4 de diàmetre nom 13,51 13,51


TOTAL PARTIDA .................................................... 23,16

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VINT-I-TRES EUROS amb SETZE CÈNTIMS




BEU545A5 1,000 u Termòmetre bimetàl·lic de contacte, d'esfera de 65 mm, de <= 120 12,28 12,28


TOTAL PARTIDA .................................................... 14,32

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CATORZE EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS


Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera de 63 mm de i rosca d'1/4' de D, col·locat roscat


BEU6U001 1,000 u Manòmetre de glicerina per a una pressió de 0 a 10 bar, d'esfera 10,13 10,13


TOTAL PARTIDA .................................................... 15,23

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUINZE EUROS amb VINT-I-TRES CÈNTIMS


Purgador automàtic d'aire, de llautó, per flotador, de posició v ertical i v àlv ula d'obturació incorporada, amb rosca de3/8" de diàmetre, roscat

A012G000 0,300 h Oficial 1a calefactor 20,06 6,02

A013G000 0,075 h Ajudant calefactor 17,89 1,34

BEU11113 1,000 u Purgador automàtic d'aire, de llautó, per flotador, de posició v 5,70 5,70


TOTAL PARTIDA .................................................... 13,18

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRETZE EUROS amb DIVUIT CÈNTIMS





Col·lector per a instal·lacions tèrmiques de tres sortides de 2 1/2" realitzat amb acer inox idable amb qualitat AISI304. Disposa d'aïllament d'escuma elastomèrica de 30mm de gruix . Instal·lat.



EF42COL212T 1,000 u Col·lector Inox 304 de 2 1/2" amb tres sortides 236,52 236,52


TOTAL PARTIDA .................................................... 275,10

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS SETANTA-CINC EUROS amb DEU CÈNTIMS


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màx ima 10 bar, de preu alt, muntada entre tubs.Grundfos Magna 1 32-120 o equiv alent.

ENL232120T 1,000 u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundos Magna 1 32-120 728,73 728,73




TOTAL PARTIDA .................................................... 844,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT-CENTS QUARANTA-QUATRE EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS


Bomba acceleradora electrònica amb rotor inundat de pressió màx ima 10 bar, de preu alt, muntada entre tubs.Grundfos Magna 1 25-80 o equiv alent

ENL22580T 1,000 u Bomba acceleradora amb rotor inundat Grundfos Magna 1 25-80 447,44 447,44



TOTAL PARTIDA .................................................... 561,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS SEIXANTA-UN EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, per a un cabal nominal de 3,5 m3/h i una pres-sió nominal de 16 bar, de 25 mm de diàmetre nominal, ràcords inclosos d'1'', per a una temperatura màx ima delfluid de 90°C en funcionament continu, amb sonda de temperatura de baix consum i llarga durada i capçal electrò-nic mesurador amb memòria EEPROM amb capacitat per a emmagatzemar les lectures dels últims 12 mesos, ba-teria de liti i sortida d'impulsos per a energia i entrada d'impulsos per a comptador aux iliar, apte per a muntatge v er-tical u horitzontal



BEVG2861 1,000 u Comptador de calories de tipus hidrodinàmic, sense peces mòbils, 518,43 518,43


TOTAL PARTIDA .................................................... 524,44

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS


Grup de dipòsits d'inercia d'acer negre amb aïllament tèrmic d'escuma de poliuretà, de 2x 500 l de capacitat de pur-ga d'aire amb connex ions de rosca 1 1/2", de pressió màx ima de serv ei 6 bar, i 95°C de temperatura màx ima,amb sistema anti trecament de l'estratificació, col·locat en posició v ertical amb fix acions murals i connectat



EEUE11500T 2,000 u Dipòsit inèrcia estandart 500 litres 611,83 1.223,66

TOTAL PARTIDA .................................................... 1.337,51

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de MIL TRES-CENTS TRENTA-SET EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS


tasques per la connex ió de la nov a instal·lació a la sala de calderes


TOTAL PARTIDA .................................................... 484,66

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS amb SEIXANTA-SIS CÈNTIMS




SUBCAPITOL 13.1.2 CEIP EN317327 u Vàlvula de bola 1 1/4"






TOTAL PARTIDA .................................................... 35,67








TOTAL PARTIDA .................................................... 23,16








TOTAL PARTIDA .................................................... 23,14








TOTAL PARTIDA .................................................... 16,00



Vàlv ula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kv s=14,2, fabricada en ametall, amb preajust de ca-bal, preses de pressió, amb joc d'accessoris i sense dispositiu de buidat, instal·lada i ajustada



BNC11040 1,000 u Vàlv ula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kv s= 82,30 82,30


TOTAL PARTIDA .................................................... 91,95

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de NORANTA-UN EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMS










TOTAL PARTIDA .................................................... 13,18







TOTAL PARTIDA .................................................... 15,23



Bescanv iador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI 316, col·locatsobre bancada, aïllat i connectat. 29 Plaques. 60kW

EEX1033T 1,000 u Bescanv iador de plaques desmuntables IP-2200 de 229 plaques 452,93 452,93

A012J000 2,000 h Oficial 1a lampista 20,06 40,12

A013J000 2,000 h Ajudant lampista 17,89 35,78

TOTAL PARTIDA .................................................... 528,83

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINC-CENTS VINT-I-VUIT EUROS amb VUITANTA-TRES CÈNTIMS


Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 42 mm de diàmetre ex terior i 1,2 mm degruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unió a pressió, amb grau de dificultat baix i col·locat superficialment



B0A7A800 0,300 u Abraçadora d'acer inox idable, unió amb encaix , de 42 mm de diàme 2,12 0,64

BF4218C0 1,020 m Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudin 6,06 6,18

BFW41G10 0,150 u Accessori per a tubs d'acer inox idable, de 42 mm de diàmetre, pe 20,57 3,09

TOTAL PARTIDA .................................................... 13,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRETZE EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS


Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre -50°C i 105°C,per a tub de diàmetre ex terior 42 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistència a la difusió del v apor d'ai-gua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat baix



BFQ32CCA 1,020 m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 4,85 4,95


TOTAL PARTIDA .................................................... 8,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS


Termòmetre bimetàl·lic, amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera de 65 mm, de <= 120°C, col·locat roscat


BEU52555 1,000 u Termòmetre bimetàl·lic amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera d 10,70 10,70


TOTAL PARTIDA .................................................... 15,80

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUINZE EUROS amb VUITANTA CÈNTIMS




SUBCAPITOL 13.1.3 Centre Cívic EN314327 u Vàlvula de bola manual amb rosca, de dues peces amb pas total, d






TOTAL PARTIDA .................................................... 16,00








TOTAL PARTIDA .................................................... 35,67








TOTAL PARTIDA .................................................... 23,16








TOTAL PARTIDA .................................................... 23,14








TOTAL PARTIDA .................................................... 13,18



Termòmetre bimetàl·lic, amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera de 65 mm, de <= 120°C, col·locat roscat


BEU52555 1,000 u Termòmetre bimetàl·lic amb beina de 1/2" de diàmetre, d'esfera d 10,70 10,70


TOTAL PARTIDA .................................................... 15,80

Puja el preu total de la partida a l´esmentada quantitat de QUINZE EUROS amb VUITANTA CÈNTIMS









TOTAL PARTIDA .................................................... 15,23



Vàlv ula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kv s=14,2, fabricada en ametall, amb preajust de ca-bal, preses de pressió, amb joc d'accessoris i sense dispositiu de buidat, instal·lada i ajustada



BNC11040 1,000 u Vàlv ula d'equilibrat roscada de 32 mm de diàmetre nominal i Kv s= 82,30 82,30


TOTAL PARTIDA .................................................... 91,95

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de NORANTA-UN EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMS


Vàlv ula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàmetre nominal 1"1/4, de 16 bar de PN, de llautó,preu alt, muntada entre tubs



BN717450 1,000 u Vàlv ula de regulació de tres v ies motoritzada amb rosca, de diàm 315,53 315,53


TOTAL PARTIDA .................................................... 326,34

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRES-CENTS VINT-I-SIS EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS


Bescanv iador de plaques desmuntables d'acer inox idable austenític amb molibdé de designació AISI 316, col·locatsobre bancada, aïllat i connectat. 25 plaques 47kW

EEX1025T 1,000 u Bescanv iador de plaques desmuntables IP-2200 de 25 plaques47kW

382,45 382,45

A012J000 2,000 h Oficial 1a lampista 20,06 40,12

A013J000 2,000 h Ajudant lampista 17,89 35,78

TOTAL PARTIDA .................................................... 458,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMS


Canonada per canalització d'aigua de calefacció, marca Uponor model Varia Tw in o equiv alent, de polietilé reticulatd'alta densitat (PEX-a), amb reticulació conforme al mètode Engel (Grau de reticulació >70%) de 40mm de diàmetreex terior i 3,7mm de gruix de paret i complint la norma UNE EN ISO 15875, amb barrera plàstica ex terna Ev al (etil-v inil-alcohol) antidifusió d'ox igen, segons norma EN 1264-4, preaïllada tèrmicament amb escuma de PE reticulat,conductiv itat tèrmica segons DIN 52612 i absorció d'aigua de 1% del v olum i protecció mecànica amb tub env ol-v ent corrugat de PE-HD de 175mm de diàmetre, per a una temperatura màx ima de funcionament de 80ºC (màx im95ºC) a 6 bar. Inclòs part proporcional d'accessoris de muntatge amb sistema d'unió Uponor Q&E plàstic o me-tàl·lic. Mesurada la longitud instal·lada.

PUPO1018240 1,000 m Uponor ECOFLEX Varia tw in 2x 40x 3,7/140 50,95 50,95

%UPOACCGD 5,000 % Accesorios Uponor grandes dimensiones 51,00 2,55




TOTAL PARTIDA .................................................... 55,42

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-CINC EUROS amb QUARANTA-DOS CÈNTIMS





Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que transporten fluids a temperatura entre -50°C i 105°C,per a tub de diàmetre ex terior 42 mm, de 32 mm de gruix , amb un factor de resistència a la difusió del v apor d'ai-gua >= 5000, col·locat superficialment amb grau de dificultat baix



BFQ32CCA 1,020 m Aïllament tèrmic d'escuma elastomèrica per a canonades que trans 4,85 4,95


TOTAL PARTIDA .................................................... 8,47

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de VUIT EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS


Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudinal, de 42 mm de diàmetre ex terior i 1,2 mm degruix de paret, sèrie 1 segons UNE-EN 10312, unió a pressió, amb grau de dificultat baix i col·locat superficialment



B0A7A800 0,300 u Abraçadora d'acer inox idable, unió amb encaix , de 42 mm de diàme 2,12 0,64

BF4218C0 1,020 m Tub d'acer inox idable 1.4301 (AISI 304) amb soldadura longitudin 6,06 6,18

BFW41G10 0,150 u Accessori per a tubs d'acer inox idable, de 42 mm de diàmetre, pe 20,57 3,09

TOTAL PARTIDA .................................................... 13,71

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRETZE EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS


Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x 60x 80 cm, per a instal·lacions de serv eis, col·locat so-bre llit de grav a de 15 cm de gruix i reblert lateral amb terra de la mateix a ex cav ació. Amb tapa metàl·lica.


A0140000 1,100 h Manobre 17,89 19,68

B0330020 0,173 t Grav a de pedrera, per a drens 20,52 3,55

BDK214F5 1,000 u Pericó de registre de formigó prefabricat sense fons de 60x 60x 80 49,89 49,89

C1503000 0,400 h Camió grua 49,22 19,69

TOTAL PARTIDA .................................................... 103,84

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT TRES EUROS amb VUITANTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 06 Instal·lació Elèctrica FG22TD1K m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte

Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la interior i corrugada l'ex terior, de 63 mm de diàmetre nomi-nal, aïllant i no propagador de la flama, resistència a l'impacte de 20 J, resistència a compressió de 450 N, muntatcom a canalització soterrada

A012H000 0,025 h Oficial 1a electricista 20,06 0,50

A013H000 0,020 h Ajudant electricista 17,89 0,36

BG22TD10 1,020 m Tub corbable corrugat de polietilè, de doble capa, llisa la inte 1,07 1,09


TOTAL PARTIDA .................................................... 1,96

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb NORANTA-SIS CÈNTIMS


Cable per a transmissió de dades amb conductor de coure, de 4 parells, categoria 6a F/UTP, aïllament de poliolefi-na i coberta de poliolefina, de baix a emissió de fums i opacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN60332-1-2, col·locat sota tub o canal



BP434A50 1,050 m Cable per a transmissió de dades amb conductors de coure, de 4 p 0,82 0,86


TOTAL PARTIDA .................................................... 1,44

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS






Conducte helicoïdal circular de planx a d'acer galv anitzat de 160 mm de diàmetre (s/UNE-EN 1506), de gruix 0.5mm, muntat superficialment



BE42Q610 1,020 m Conducte helicoïdal circular de planx a d'acer galv anitzat de 160 3,49 3,56

BEW46000 0,330 u Suport estàndard per a conducte circular de 160 mm de diàmetre 6,08 2,01


TOTAL PARTIDA .................................................... 13,29

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRETZE EUROS amb VINT-I-NOU CÈNTIMS


Ventilador en línia per a conducte circular amb cos ex traible de material plàstic per a un diàmetre de 160 mm, mo-tor monofàsic de dos v elocitats, IP X4, 60 W de potència absorbida per a un cabal màx im de 550 m3/h, niv ell depressió sonora de 30 a 35 dB(A), muntat en el conducte



BEM93671 1,000 u Ventilador en línia per a conducte circular amb cos ex traible de 162,07 162,07


TOTAL PARTIDA .................................................... 173,65

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT SETANTA-TRES EUROS amb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS


Boca d'ex tracció de 160 mm de diàmetre de connex ió i 200 mm de diàmetre ex terior, d'acer galv anitzat amb aca-bat pintat, fix ada amb cargols a paret o sostre i ajustada a cabals de sortida



BEP31170 1,000 u Boca d'ex tracció de 160 mm de diàmetre de connex ió i 200 mm ded

62,46 62,46


TOTAL PARTIDA .................................................... 74,04

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SETANTA-QUATRE EUROS amb QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 08 Sistema de control EG144F02 u Caixa per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a d

Caix a per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a dues fileres de div uit mòduls i muntada superficial-ment



BG144F02 1,000 u Caix a per a quadre de distribució, de plàstic amb porta, per a d 33,50 33,50

BGW14000 1,000 u Part proporcional d'accessoris de caix a per a quadre de distribu 1,40 1,40


TOTAL PARTIDA .................................................... 35,87

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de TRENTA-CINC EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS


Font de alimentació de 24V i 1,3A per alimentació continua de equips i elements de regulació i control

200001 1,000 u Font d'alimentació 24 V 1,3A 34,01 34,01



TOTAL PARTIDA .................................................... 54,40

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-QUATRE EUROS amb QUARANTA CÈNTIMS





Miniserv er per al control i emmagatzematge de dades referents a la instal·lació de regulació i control. Lox one o si-milar.

100001 1,000 u Miniserv er 393,65 393,65



TOTAL PARTIDA .................................................... 424,24

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS amb VINT-I-QUATRE CÈNTIMS


Ex tensió per a l'enregistrament de dades de temperatura relativ es a sondes amb funcionalitat 1-w ire referents a lainstal·lació de regulació i control. Lox one o similar.

100014 1,000 u 1-Wire ex tension 133,59 133,59




TOTAL PARTIDA .................................................... 148,33

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CENT QUARANTA-VUIT EUROS amb TRENTA-TRES CÈNTIMS


Sondes de temperatuy ra amb tecnologia 1-w ire per a la col·locació en la instal·lació de regulació i control. Lox oneo similar.

200077 1,000 u Sensor de temperaturta 1-w ire 13,91 13,91



TOTAL PARTIDA .................................................... 19,01

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DINOU EUROS amb UN CÈNTIMS


Ex tensió MODBUS per al control de elements amb comunicació modbus per part del sistema de regulació i control.Lox one o equiv alent

100124 1,000 u Modbus ex tension 180,22 180,22



TOTAL PARTIDA .................................................... 205,72

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS CINC EUROS amb SETANTA-DOS CÈNTIMS


Comptador d'energia elèctrica trifàsic fins a 63A per a connectar a trav és de mòdul de comunicació MOdbus. Lox o-ne o equiv alent

200157 1,000 u Comptador energia modbus trifàsic 236,18 236,18




TOTAL PARTIDA .................................................... 258,39

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS CINQUANTA-VUIT EUROS amb TRENTA-NOU CÈNTIMS



200129 1,000 u Cable CAT7 0,66 0,66




TOTAL PARTIDA .................................................... 1,35

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de UN EUROS amb TRENTA-CINC CÈNTIMS




MATERIAL VARI u Cablatge, caixes i connexions

Cablatge, caix es i connex ions


TOTAL PARTIDA .................................................... 600,97

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS-CENTS EUROS amb NORANTA-SET CÈNTIMS





INF012H000 1,000 h Programador 48,22 48,22


TOTAL PARTIDA .................................................... 59,00

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de CINQUANTA-NOU EUROS

CAPITOL 09 Seguretat i salut 11.001 u Seguretat i Salut

Seguretat i salut


TOTAL PARTIDA .................................................... 494,34

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de QUATRE-CENTS NORANTA-QUATRE EUROS amb TRENTA-QUATRE CÈNTIMS

CAPITOL 10 Control de qualitat 12.001 u Control de qualitat

Control de qualitat


TOTAL PARTIDA .................................................... 271,13

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de DOS-CENTS SETANTA-UN EUROS amb TRETZE CÈNTIMS

CAPITOL 11 Legalització LEGAL1001 u Legalització tèrmica de la instal·lació.

Legalització de la instal·lació tèrmica amb projecte de instal·lacions tèrmiques de l'edifici, segons normativ a v igent.Inclou tramitació dav ant industria o organismes oficials i prov es de comprov ació.


TOTAL PARTIDA .................................................... 1.453,85

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de MIL QUATRE-CENTS CINQUANTA-TRES EUROS amb VUITANTA-CINC CÈNTIMS


Legalització elèctrica de la instal·lació, en cas de ser necessària, en els supòsits comtemplats en el REBT 2002,amb especial antenció a la necessitat de la mateix a en ampliacions de potència elèctrica de més del 50% de potèn-cia màx ima admisible per a l'equipament o en cas de que aquest estigui considerat com una instal·lació de públicaconcurrència segons la ITC-BT-28. Inclou tramitació dav ant industria o organismes oficials i prov es de comprov a-ció.


TOTAL PARTIDA .................................................... 678,52

Puja el preu total de la partida a lésmentada quantitat de SIS-CENTS SETANTA-VUIT EUROS amb CINQUANTA-DOS CÈNTIMS


ANNEX 3. RELACIÓ DE LA NORMATIVA VIGENT


3

ANNEX 3. NORMATIVA

ÍNDEX

1. Codi Tècnic de la Edificació ....................................................................................................... 5

2. Seguretat i salut ......................................................................................................................... 5

3. Impacte ambiental ...................................................................................................................... 6

4. Electricitat ................................................................................................................................... 7

5. Protecció contra incendis ........................................................................................................... 8

6. Sanejament ................................................................................................................................ 8

7. Calefacció, aigua calenta sanitària i Biomassa ......................................................................... 9


4


5

D’acord amb l’Article 1er.a.1 del Decret 462/1971 de 11 de Març en l’execució de les obres hauran

de complir-se les normes vigents aplicables sobre la construcció, a la data de visat del Projecte

d’Execució. Amb aquest objectiu, es cita la següent relació de la Normativa Aplicable:

1. CODI TÈCNIC DE LA EDIFICACIÓ

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, per el que s’aprova el “Codi Tècnic de la Edificació”.

Redacció de Projectes i Direcció d’Obres

- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Decret 462/1971, d’11 de març, pel que s’aproven les normes de redacció de projectes i

direcció d’obres d’edificació.

Ordenació i urbanisme

- Llei d’Ordenació de l’Edificació. Llei 38/1999 (BOE: 6/11/99), modificació: llei 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105.

- Normativa urbanística vigent municipal i supramunicipal i ordenances municipals relacionades amb el projecte.

2. SEGURETAT I SALUT

Prevenció de Riscos Laborals

- Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Llei 31/1995 modificada per la Llei 54/2003 on es reforma el Marc Normatiu de la Prevenció de Riscos Laborals.

- Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. Modificat per: Reial Decret 2177/2004, 12-11-2004 (BOE núm. 274. 13-11-2004).

- Modificació del Reial Decret 39/1997, de 17-01-1997, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i del Reial Decret 1627/1997, de 24-10-1997, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció. Reial Decret 604/2006, de 19-05-2006 (BOE núm. 127, 29/05/2006)

- Guia tècnica per l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització de llocs de treball. - Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de

seguretat i salut en les obres de construcció. - Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per la protecció de la salut i

seguretat dels treballadors davant del risc elèctric. - Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE núm. 274, 13/11/2004) pel que modifica el

RD 1215/1997, en matèria de treballs temporals en altura.

Inici Activitats d’Empreses i Centres de Treball

- Ordre de 6 de maig de 1988, per la que es deroga la O.M. 6 oct. 1986, sobre requisits i dades que han reunir les comunicacions d’obertura prèvia o reanudació d’activitats en els centres de treball.

- Llei 21/1992, de 16 de juliol, d’Indústria.

Condicions Acústiques en Edificis

- Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús l’aire lliure.

- Reial Decret 1316/1989 de 27-10-1989 sobre protecció dels treballadors en front als riscs derivats de l’exposició al soroll durant el treball.

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, per la qual s’aprova la Llei del Soroll. - Llei 16/2002, de 28 de juny, per la qual s’aprova la Llei de Protecció contra la Contaminació

acústica (DOGC 3675, del 11/07/2002). - Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei.


6

Ventilació en Edificis no residencials

- EN 13779:2005 Ventilació d’edificis no residencials. Requisits de prestacions dels sistemes de ventilació i condicionament de recintes

3. IMPACTE AMBIENTAL

Criteris mediambientals sobre l’ús de la biomassa

- Directiva europea d’Ecodisseny 2009/125/ EC. Regulació eficiència energètica i emissions per calderes amb una potència tèrmica inferior a 500 kW.

- Reglament 2015/1189 que fa referència a calderes de combustibles sòlid amb potència inferior a 500kW.

- Directiva europea 2010/30/UE d’etiquetatge energètic. - Reglament Delegat UE 2015/1187 d’etiquetatge energètic. - Decret 21/2006 de 14 de febrer pel que es regula l’adopció de criteris mediambientals i

d’ecoeficiència als edificis.

Prevenció i Control integrats de la Contaminació

- Llei 16/2002, de 1 de Juliol, de Prevenció i Control integrats de la Contaminació.

Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses

- Decret 2414/1961, de 30 de novembre. - Ordre de 15/MAR/63, Instruccions complementàries per l’aplicació del Reglament d’activitats

molestes, insalubres, nocives i perilloses, del Ministeri de la Governació. - Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats.

modificada per:

o Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica. o Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació

de l’impost sobre les estades en establiments turístics. o Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector

públic. o Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives o Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l'activitat administrativa de

l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica.

o Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni).

Avaluació de l’impacte ambiental

- Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, Reglament per l’Execució de l’Avaluació del impacte Ambiental, del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

- Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic.

Emissions a l’atmosfera

- Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre,

de protecció de l’ambient atmosfèric.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/Llei-16_2017.pdf


7

- Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, que limita les emissions procedents de les grans instal·lacions de combustió.

- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. - Real Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment

contaminants de l’atmosfera i s’estableixen les disposicions bàsiques per la seva aplicació. - Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre,

de Protecció de l'Ambient Atmosfèric.

Prevenció de la Legionel·la

- Instrucció 4/2005, de la direcció general d’energia i mines i seguretat industrial, d’aclariment sobre els requisits de disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis i d’instal·lacions frigorífiques per a la prevenció de la legionel·losi.

- 100030:2005 IN Guia per a la prevenció i control de la proliferació i disseminació de legionel·la en instal·lacions.

- Reial Decret 909/2001, de 27 de Juliol, pel qual s’ estableixen els criteris higiénicosanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losis.

- Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel qual s’estableix els criteris higiènic – sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losis. (B.O.E. núm. 171, 18 de juliol del 2003).

Residus i enderrocs

- Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de construcció i enderroc.

- Decret 89/2010 pel qual s’aprova el Programa de gestió de Residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus modificat per la Llei 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica i la llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

- Decret 152/2017, de 17 d'octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya.

- Decret 60/2015, de 28 d'abril, sobre les entitats col·laboradores de medi ambient. Deroga l’Ordre d'1 de juny de 1995, sobre acreditació de laboratoris per a la determinació de les característiques dels residus, excepte l'annex 7 sobre mostreig de residus.

- Reial Decret 210/2018, de 6 d'abril, pel qual s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) (publicat al BOE núm. 92, de 16 d'abril).

- Estella forestal a utilitzar per la instal·lació.

4. ELECTRICITAT

General

- Llei 54/1997, de 27 novembre, del Sector Elèctric. Conté les modificacions introduïdes per la Llei 50/1998 de 30 de desembre de Mesures Fiscals, Administratives i de l’Ordre Social.

- Reial Decret 1955/2000, de 1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.

Reglament Electrotècnic per Baixa Tensió i Instruccions Complementàries

- Reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament electrotècnic per Baixa Tensió. Inclou Reglament i Instruccions Tècniques Complementàries de ITC-BT-01 a ITC-BT-51.

- Regulació del procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió. Decret 363, de 24 d’agost de 2004; Departament de Treball i Indústria. (DOGC 4205, 26/08/2004).




http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/ordre_01061995.pdf

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/consultes_i_tramits/normativa/normativa_catalana_en_materia_de_residus/rd_210_2018.pdf


8

- Resolució del 18 de gener de 1988, de la Direcció General d’Innovació Industrial i Tecnològica (BOE núm. 43, 19/02/1988). S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.

- Ordre de 6 de juny de 1989, del Ministeri d’Indústria i Energia (BOE núm. 148 , 21/06/1989). S’autoritza la utilització del sistema d’instal·lació amb conductors aïllats, sota canals protectors de plàstic.

- Modificació. Real Decreto 154/1995, de 3 de febrer (BOE núm. 53, 03/03/1995) (C.E. - BOE núm. 69, 22/03/1995). es desenvolupa i complementa el Real Decreto 7/1988, de 8 de gener, sobre exigències de seguretat del material elèctric.

Escomeses, comptadors i tarifes

- Reial Decret 2949/1982, de 15 d’octubre, pel que es donen normes sobre escomeses elèctriques i s’aprova el reglament corresponent.

- Reial Decret 875/1984, de 28 de Març, Reglament de comptadors d’ús corrent. Classe 2.

5. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis

- Reial Decret 513/2017, de 22 maig. Reglament d'Instal·lacions de protecció contra incendis. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE

núm. 74, 28/03/2006): o Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI)

11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació

11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis

- Llei 3-2010 18 febrer, de Prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infrastructures i edificis.

- Ordre 322-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.

- Ordre 323-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries del Document Bàsic Seguretat en cas d'Incendi, del Codi Tècnic de la Edificació.

- Ordre 324-2012 11 octubre, Instruccions Tècniques Complementàries genèriques de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

- Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.

- Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005. - Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments,

activitats, infrastructures i edificis. DOGC.Nº 5584. 10-03-2010.

6. SANEJAMENT

Aigües residuals. Normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes

- Reial Decret Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

- Reial Decret 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

- Reial Decret 2116/1998 de 02/10, pel que es modifica el R.D. 509/1996 de 15/03 de desenvolupament del R.D. Llei 11/1995 de 28/12, pel que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

Plec de prescripcions tècniques generals per canonades de sanejament de poblacions

- Ordre de 15 de setembre de 1986 per la que s’aprova el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per Canonades de Sanejament de Poblacions.


9

7. CALEFACCIÓ, AIGUA CALENTA SANITÀRIA I BIOMASSA

Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves instruccions tècniques complementàries (IT)

- Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol de 1.998, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis. (B.O.E. núm. 207, 29 d’agost del 2007).

- Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els

productes. - Instrucció 7/2008, que aprova el procediment administratiu per a la posada en servei provisional

per a proves de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 5/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que aprova els models normalitzats

d’impresos per a la tramitació administrativa de les instal·lacions tèrmiques en els edificis. - Instrucció 4/2008, de la secretaria d’indústria i empresa, que regula els requeriments que han

de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis a Catalunya. - Instrucció 2/2007, de la secretaria d’indústria i empresa, d’aclariments sobre els requisits de

disseny d’instal·lacions tèrmiques en els edificis en relació al CTE i al Decret 21/2006 sobre criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

- Ordre de 3 de maig de 1999, sobre el procediment d’actuació de les empreses instal·ladores de les entitats d’inspecció i control i dels titulars, instal·lacions regulades pel Reglament d’instal·lacions tèrmiques en els edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE).

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE núm. 74, 28/03/2006):

o Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de la demanda energètica

15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

Calefacció, climatització i ACS

- Reglament (UE) 2015/1189 de la comissió, de 28 de abril de 2015, pel qual es desenvolupa la Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell en relació amb els requisits de diseny ecològic aplicables a les calderes de combustible sòlid.

- Reial Decret 1618/1980, de 4 de juliol, pel que s’aprova el Reglament d’instal·lacions de calefacció, climatització i aigua calenta sanitària amb la fi de racionalitzar el seu consum energètic.

- Norma UNE 100155:2004 Climatització. Disseny i càlcul de sistemes d’expansió. - Norma UNE 100156:2004 IN Climatització. Dilatadors. Criteris de disseny. - Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (BOE

núm. 74, 28/03/2006): o Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS)

13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior

13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua

13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües

- Norma UNE-EN 303-5:2013 Calderes de calefacció. Part 5: Calderes especials per a combustibles sòlids, de càrrega manual i automàtica i potencial útil nominal fins a 500kW. Terminologia, requisits, assajos i marcatge.

Aparells a Pressió

- Reial Decret 1244/1979, de 4 d’abril de 1979, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E núm. 128, 29 de maig del 1979).

- Reial Decret 1504/1990, de 23 de novembre, pel que es modifiquen determinats articles del reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. 28 novembre del 1990 i B.O.E. 24 gener del 1991).

- Reial Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la directiva del parlament europeu i del consell, 97/23/CE, relativa als equips de pressió i es


10

modifica el Reial Decret 1244/1979, de 4/4/1979, que va aprovar el reglament d’aparells a pressió. (B.O.E. núm. 129, 31 de maig del 1999).

- Resolució de 18 de desembre de 2001, de la Direcció General de Política Tecnològica, per la que s’acorda la publicació de la relació de normes harmonitzades en l’àmbit del Real Decret 769/1999, de 7 de maig, pel que es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 97/23/CE relativa als equips a pressió.

Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament d’Aparells a Pressió

- Ordre del 17/3/1982, per la que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària MIE-AP1 del Reglament d’Aparells a Pressió. (B.O.E. 8 d’abril del1981, Modificacions en l’Ordre 8/3/1985. B.O.E. 13 d’abril del 1985).

- RD 2060/2008 de 12 de desembre, pel que s’aprova el Reglament d’Aparells a pressió i les seves instruccions complementaries. EP-1 a EP-6.

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-11 del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a aparells destinats a escalfar o acumular aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Ordre de 31 de maig de 1985, Instrucció tècnica complementària MIE-AP-12 del Reglament d’aparells a Pressió referent a calderes d’aigua calenta. (B.O.E. 20 de juny del 1985).

- Instrucció Tècnica Complementària ITC-MIE-AP13, del Reglament d’Aparells a Pressió, referent a bescanviadors de calor amb plaques.

- IUE/470/2009, de 30 d’octubre que regula l’aplicació del Reglament d’equips de pressió a Catalunya.

Xemeneies Modulars Metàl·liques

- Reial Decret 2532/1985, de 18 de desembre. Declaració d’obligat compliment de les especificacions tècniques de Xemeneies Modulars. (B.O.E. 3 de gener del 1986).

- Norma UNE-EN 123001:2012. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies.

Normes tècniques europees i internacionals per la biomassa

- Norma UNE-CEN/TS 14961:2007 EX. Biocombustibles sólidos. Especificaciones y clases de combustibles.

- Comunicació de la Comissió de les Comunitats Europees COM/2005/628, de 7 de desembre de 2005, sobre la promoció de l’ús de l’energia de la biomassa.

- Norma UNE-EN ISO 16559:2015: Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions y descripcions.

- Norma UNE-EN ISO 17225-1:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 1: Requisits generales.

- Norma UNE-EN ISO 17225-4:2014: Biocombustibles sòlids. Especificacions y classes de combustibles. Part 4: Classes de estelles de fusta.

- Norma UNE 164002:2013: Biocombustibles sòlids. Traçabilitat. - Norma UNE-EN 14778:2013: Biocombustibles sòlids. Mostreig. - Norma UNE-EN 14780:2012: Biocombustibles sòlids. Preparació de mostres. - Norma UNE-EN 15234-4:2012: Biocombustibles sòlids. Assegurament de la qualitat del

combustible. Part 4: Estella de fusta para ús no industrial. - Norma UNE-EN 15149-1:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de mida

de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm. - Norma UNE-EN 14918:2011: Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. - Norma UNE-EN 15103:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat a granel. - Norma UNE-EN 14775:2010: Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del

contingut en cendres. - Norma UNE-EN 14774-2:2010: Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut d’humitat.

Mètode d’assecat en estufa. Part 2: Humitat total. Mètode simplificat CEN/TS 14.588: Biocombustibles sòlids. terminologia, definicions i descripcions.

Rev.1. 30/04/18. S’afegeix UNE CEN/TS 14961:2007 EX de biocombustibles sòlids

Rev.2. 11/05/18. S’afegeix Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats Rev.2. 11/05/18. S’afegeix UNE 157000, de febrer de 2002, sobre criteris generals per a la elaboració de projectes


11

Rev.3. 24/05/18. S’afegeix Reial Decret 513/2017 per la derogació del Reial Decret 1942/1993

Rev.4. 28/08/18. S’afegeixen nous reglaments

ANNEX 4. TOPOGRAFÍA


3

En el cas del present projecte no s’ha realitzat estudi topogràfic, obtenint

les dades reflectides en ell de fonts amb reconeixement oficial.

ANNEX 5. ESTUDI GEOTÈCNIC


3

En el cas del present projecte no s’ha realitzat estudi geotècnic, obtenint les dades reflectides en ell de fonts amb reconeixement oficial.

ANNEX 6. CÀLCUL DE LA INSTAL·LACIÓ TÈRMICA

Con

sum

o to

tal a

nual

:1,

11,

11,

11,

11,

11,

11,

11,

11,

11,

051

0,9

0,85

0,85

0,85

0,85

0,85

0,95

11

1,05

1,05

1,1

1,1

0h1h

2h3h

4h5h

6h7h

8h9h

10h

11h

12h

13h

14h

15h

16h

17h

18h

19h

20h

21h

22h

23h

Tota

lD

iven

dre

s01

-ene

-15

126

2626

2626

2626

2626

2422

2018

1818

1818

2021

2123

2325

2554

9D

issab

te02

-ene

-15

128

2929

2929

2964

6362

5854

4844

4343

4242

2022

2224

2526

2790

4D

ium

enge

03-e

ne-1

51

3132

3334

3434

7269

6660

5446

4139

3736

3617

1819

2224

2729

909

Dillu

ns04

-ene

-15

131

3335

3636

3574

7167

6052

4337

3532

3131

1315

1720

2226

2887

9D

imar

ts05

-ene

-15

126

3033

3535

3470

6558

4838

2720

1511

99

01

48

1217

2262

7D

imec

res

06-e

ne-1

51

3538

4143

4342

4037

3428

2216

129

76

67

912

1620

2630

578

Dijo

us07

-ene

-15

140

4447

4949

4846

4339

3326

2015

1210

88

1012

1520

2430

3568

3D

iven

dre

s08

-ene

-15

132

3639

4041

4038

3531

2620

1511

86

54

57

1014

1824

2853

2D

issab

te09

-ene

-15

124

2830

3232

3182

7771

6151

4032

2824

2222

141

47

1116

2076

2D

ium

enge

10-e

ne-1

51

2326

2830

3030

7975

6859

4938

3126

2321

2013

03

610

1519

723

Dillu

ns11

-ene

-15

125

2831

3233

3284

7972

6252

4032

2724

2221

141

47

1116

2176

9D

imar

ts12

-ene

-15

116

2023

2425

2469

6356

4635

2517

128

65

40

00

16

1149

6D

imec

res

13-e

ne-1

51

1821

2223

2323

6865

6154

4739

3330

2827

2617

45

810

1316

682

Dijo

us14

-ene

-15

124

2729

3030

3028

2624

2016

129

75

44

56

811

1418

2140

7D

iven

dre

s15

-ene

-15

118

2123

2425

2423

2017

1310

63

10

00

00

24

811

1526

7D

issab

te16

-ene

-15

111

1416

1717

1657

5349

4235

2722

1916

1514

90

00

36

946

7D

ium

enge

17-e

ne-1

51

3134

3637

3837

9388

8373

6351

4339

3634

3422

911

1519

2327

976

Dillu

ns18

-ene

-15

139

4244

4545

4510

710

398

8878

6557

5350

4948

3119

2124

2732

3612

44D

imar

ts19

-ene

-15

133

3638

3940

3996

9286

7666

5446

4238

3736

2311

1317

2025

2910

29D

imec

res

20-e

ne-1

51

1617

1819

1919

6260

5853

4841

3635

3333

3221

78

1011

1315

684

Dijo

us21

-ene

-15

119

2021

2222

2221

2018

1513

108

76

55

67

810

1215

1733

0D

iven

dre

s22

-ene

-15

117

1819

1919

1918

1816

1513

109

87

77

89

1011

1214

1631

8D

issab

te23

-ene

-15

117

1820

2121

2064

6259

5246

3833

3129

2828

184

68

1012

1566

0D

ium

enge

24-e

ne-1

51

1416

1819

1918

6158

5448

4234

2926

2423

2315

13

57

1012

576

Dillu

ns25

-ene

-15

128

3133

3435

3488

8377

6758

4639

3531

2929

196

812

1520

2488

1D

imar

ts26

-ene

-15

129

3235

3637

3690

8680

6960

4840

3532

3029

197

913

1621

2591

3D

imec

res

27-e

ne-1

51

1416

1819

1919

6158

5447

4133

2724

2221

2113

01

46

912

559

Dijo

us28

-ene

-15

116

1920

2122

2120

1816

129

53

10

00

00

24

710

1324

1D

iven

dre

s29

-ene

-15

126

3033

3536

3533

2925

1914

84

10

00

00

26

1016

2138

2D

issab

te30

-ene

-15

116

1921

2223

2266

6256

4840

3024

2017

1514

100

01

59

1255

1D

ium

enge

31-e

ne-1

51

1720

2224

2423

6964

5850

4131

2420

1715

1510

00

25

1013

575

Pote

ncia

term

ica

cale

facc

ión

[kW

h] -

DEM

AN

DA TE

MPE

RATU

RA C

ON

FORT

21º

C87

.538

kW

h

SI/N

O

Dillu

ns01

-feb-

151

911

1314

1413

5148

4437

3124

1916

1312

118

00

00

36

396

Dim

arts

02-fe

b-15

118

2021

2222

2267

6460

5347

3833

3028

2727

174

57

1013

1566

8D

imec

res

03-fe

b-15

120

2326

2828

2875

7063

5242

3123

1814

1211

80

01

511

1560

5D

ijous

04-fe

b-15

116

2022

2425

2422

1915

105

10

00

00

00

00

27

1222

2D

iven

dre

s05

-feb-

151

1618

1920

2120

1917

1512

95

31

00

00

02

47

1013

233

Diss

abte

06-fe

b-15

19

1112

1313

1350

4845

3933

2723

2018

1717

110

00

25

743

2D

ium

enge

07-fe

b-15

13

57

88

841

3835

2923

1713

108

77

40

00

00

127

4D

illuns

08-fe

b-15

114

1617

1818

1859

5653

4640

3227

2523

2121

140

24

69

1154

8D

imar

ts09

-feb-

151

2427

3032

3231

8277

7059

4837

2924

2017

1711

01

59

1419

715

Dim

ecre

s10

-feb-

151

2326

2930

3130

7975

6858

4837

3025

2119

1912

02

69

1419

710

Dijo

us11

-feb-

151

2427

2930

3130

2926

2318

149

64

21

11

35

812

1620

368

Div

end

res

12-fe

b-15

10

12

22

22

10

00

00

00

00

00

00

00

013

Diss

abte

13-fe

b-15

18

1011

1212

1249

4643

3732

2521

1917

1615

100

00

14

640

7D

ium

enge

14-fe

b-15

113

1619

2021

2062

5750

4132

2215

107

54

30

00

04

842

9D

illuns

15-fe

b-15

114

1820

2222

2165

6054

4435

2619

1411

98

60

00

26

1148

7D

imar

ts16

-feb-

151

1215

1718

1818

5855

5042

3426

2017

1412

128

00

02

59

461

Dim

ecre

s17

-feb-

151

1721

2425

2625

7166

5949

3929

2116

1310

107

00

04

913

554

Dijo

us18

-feb-

151

1922

2527

2726

2522

1813

83

00

00

00

00

15

1015

266

Div

end

res

19-fe

b-15

121

2426

2727

2725

2320

1612

85

31

00

02

47

1014

1831

9D

issab

te20

-feb-

151

2023

2628

2827

7570

6352

4231

2419

1512

128

00

16

1115

607

Diu

men

ge21

-feb-

151

2125

2830

3130

7973

6554

4331

2317

1310

107

00

16

1116

624

Dillu

ns22

-feb-

151

2125

2931

3231

8073

6451

3825

169

41

01

00

02

915

558

Dim

arts

23-fe

b-15

115

1820

2222

2165

6156

4840

3024

2018

1615

100

02

59

1255

0D

imec

res

24-fe

b-15

18

1012

1213

1250

4743

3731

2520

1715

1414

90

00

13

639

9D

ijous

25-fe

b-15

120

2427

2829

2826

2319

149

41

00

00

00

02

611

1628

7D

iven

dre

s26

-feb-

151

2428

3133

3433

3127

2216

115

10

00

00

00

27

1319

337

Diss

abte

27-fe

b-15

110

1416

1818

1757

5246

3728

1912

84

21

10

00

02

636

9D

ium

enge

28-fe

b-15

114

1821

2323

2366

6153

4333

2215

106

33

20

00

05

1045

5

Dillu

ns01

-mar

-15

111

1518

1920

1960

5548

3930

2013

85

32

20

00

03

739

5D

imar

ts02

-mar

-15

116

2023

2526

2570

6456

4433

2214

83

00

10

00

05

1146

7D

imec

res

03-m

ar-1

51

1922

2425

2625

7167

6253

4535

2824

2120

1912

01

48

1215

638

Dijo

us04

-mar

-15

119

2225

2626

2624

2219

1410

63

10

00

00

14

812

1628

4D

iven

dre

s05

-mar

-15

119

2427

2929

2826

2318

127

10

00

00

00

00

39

1426

9D

issab

te06

-mar

-15

18

1215

1617

1654

4942

3323

147

20

00

00

00

00

431

2D

ium

enge

07-m

ar-1

51

13

56

66

3834

3024

1812

85

21

11

00

00

00

202

Dillu

ns08

-mar

-15

18

1214

1617

1654

4941

3222

136

00

00

00

00

00

330

1D

imar

ts09

-mar

-15

112

1823

2626

2569

6049

3420

70

00

00

00

00

00

537

4D

imec

res

10-m

ar-1

51

611

1517

1817

5547

3827

155

00

00

00

00

00

00

271

Dijo

us11

-mar

-15

111

1519

2121

2118

149

40

00

00

00

00

00

00

515

9D

iven

dre

s12

-mar

-15

14

79

1011

109

63

00

00

00

00

00

00

00

068

Diss

abte

13-m

ar-1

51

910

1213

1313

5048

4438

3326

2219

1816

1610

00

02

47

423

Diu

men

ge14

-mar

-15

110

1417

1819

1858

5346

3626

1710

40

00

00

00

01

635

1D

illuns

15-m

ar-1

51

1620

2325

2625

7064

5544

3221

126

20

00

00

00

510

456

Dim

arts

16-m

ar-1

51

1722

2628

2928

7467

5744

3119

102

00

00

00

00

411

470

Dim

ecre

s17

-mar

-15

121

2630

3333

3282

7464

5036

2212

40

00

00

00

07

1454

0D

ijous

18-m

ar-1

51

1924

2931

3231

2823

179

20

00

00

00

00

00

412

262

Div

end

res

19-m

ar-1

51

1622

2628

2928

2521

158

10

00

00

00

00

00

310

233

Diss

abte

20-m

ar-1

51

1419

2325

2624

6961

5239

2715

60

00

00

00

00

28

410

Diu

men

ge21

-mar

-15

110

1315

1717

1756

5145

3627

1912

74

21

10

00

01

635

9D

illuns

22-m

ar-1

51

1316

1920

2120

6257

5142

3324

1712

97

65

00

01

59

449

Dim

arts

23-m

ar-1

51

2023

2627

2827

7570

6353

4433

2521

1715

1410

00

37

1116

629

Dim

ecre

s24

-mar

-15

122

2426

2728

2775

7267

5950

4134

3128

2626

174

68

1115

1974

3D

ijous

25-m

ar-1

51

1619

2223

2323

2119

1611

74

10

00

00

00

25

913

233

Div

end

res

26-m

ar-1

51

1518

2022

2221

2017

1410

62

00

00

00

00

03

711

209

Diss

abte

27-m

ar-1

51

1214

1617

1717

5754

5043

3628

2320

1816

1610

00

13

69

483

Diu

men

ge28

-mar

-15

110

1316

1819

1858

5245

3525

169

30

00

00

00

00

534

3D

illuns

29-m

ar-1

51

1115

1921

2221

6255

4735

2312

40

00

00

00

00

05

353

Dim

arts

30-m

ar-1

51

1620

2325

2625

7063

5543

3220

126

10

00

00

00

510

454

Dim

ecre

s31

-mar

-15

17

1012

1414

1351

4641

3325

1711

74

21

10

00

00

331

2

Dijo

us01

-abr

-15

16

810

1212

1110

85

20

00

00

00

00

00

00

388

Div

end

res

02-a

br-1

51

47

910

1110

96

40

00

00

00

00

00

00

01

71D

issab

te03

-abr

-15

111

1518

2021

2061

5446

3625

157

10

00

00

00

00

635

5D

ium

enge

04-a

br-1

51

1620

2426

2726

7164

5543

3119

103

00

00

00

00

410

446

Dillu

ns05

-abr

-15

14

78

910

944

4136

3023

1712

96

54

30

00

00

127

8D

imar

ts06

-abr

-15

18

1215

1717

1755

5042

3222

136

00

00

00

00

00

431

1D

imec

res

07-a

br-1

51

1317

2123

2322

6558

5038

2715

71

00

00

00

00

17

388

Dijo

us08

-abr

-15

112

1721

2323

2220

1611

40

00

00

00

00

00

00

617

5D

iven

dre

s09

-abr

-15

116

2124

2727

2624

2015

93

00

00

00

00

00

05

1122

7D

issab

te10

-abr

-15

112

1822

2425

2467

5948

3522

100

00

00

00

00

00

637

1D

ium

enge

11-a

br-1

51

915

1922

2221

6254

4430

175

00

00

00

00

00

03

324

Dillu

ns12

-abr

-15

111

1620

2222

2163

5646

3422

102

00

00

00

00

00

534

9D

imar

ts13

-abr

-15

12

711

1314

1330

2314

83

00

00

00

00

00

00

013

7D

imec

res

14-a

br-1

51

49

1416

1716

138

20

00

00

00

00

00

00

00

100

Dijo

us15

-abr

-15

11

47

99

97

40

00

00

00

00

00

00

00

049

Div

end

res

16-a

br-1

51

15

810

109

74

00

00

00

00

00

00

00

00

55D

issab

te17

-abr

-15

110

1518

2021

2017

149

40

00

00

00

00

00

00

515

2D

ium

enge

18-a

br-1

51

03

68

98

4034

2616

70

00

00

00

00

00

00

158

Dillu

ns19

-abr

-15

112

1416

1718

1758

5449

4235

2621

1715

1313

80

00

26

946

3D

imar

ts20

-abr

-15

117

2123

2425

2470

6559

4940

3023

1916

1413

90

01

59

1357

0D

imec

res

21-a

br-1

51

2327

3133

3332

8376

6855

4331

2215

118

75

00

06

1217

638

Dijo

us22

-abr

-15

120

2529

3132

3028

2419

126

00

00

00

00

00

28

1428

1D

iven

dre

s23

-abr

-15

117

2327

3031

3026

2115

80

00

00

00

00

00

02

1024

1D

issab

te24

-abr

-15

116

2125

2828

2773

6656

4330

189

20

00

00

00

04

1045

7D

ium

enge

25-a

br-1

51

01

34

43

3430

2621

159

52

00

00

00

00

00

157

Dillu

ns26

-abr

-15

14

78

910

944

4137

3024

1814

118

77

50

00

00

229

4D

imar

ts27

-abr

-15

115

1719

2021

2063

5955

4739

3125

2118

1716

110

02

58

1254

2D

imec

res

28-a

br-1

51

1418

2022

2222

6560

5444

3525

1813

108

75

00

02

610

482

Dijo

us29

-abr

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

30-a

br-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

Diss

abte

01-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

02-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

03-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts04

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s05

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us06

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

07-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te08

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge09

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns10

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

11-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

12-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

13-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s14

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

15-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

16-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

17-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts18

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s19

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us20

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

21-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te22

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge23

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns24

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

25-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

26-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

27-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s28

-may

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

29-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

30-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

31-m

ay-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

Dim

arts

01-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s02

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

03-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

04-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

05-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge06

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

07-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

08-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s09

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

10-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

11-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

12-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge13

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

14-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

15-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s16

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

17-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

18-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

19-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge20

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

21-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

22-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s23

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

24-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

25-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

26-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge27

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

28-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

29-ju

n-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s30

-jun-

151

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

Dijo

us01

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s02

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te03

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

04-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns05

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts06

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

07-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us08

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s09

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te10

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

11-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns12

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts13

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

14-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us15

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s16

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te17

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

18-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns19

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts20

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

21-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us22

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s23

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te24

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

25-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns26

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts27

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

28-ju

l-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us29

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s30

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te31

-jul-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

Diu

men

ge01

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns02

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

03-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

04-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

05-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s06

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

07-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

08-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

09-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts10

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s11

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us12

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

13-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te14

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge15

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns16

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

17-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

18-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

19-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s20

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

21-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

22-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

23-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts24

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s25

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us26

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

27-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te28

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge29

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns30

-ago

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

31-a

go-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0

Dim

ecre

s01

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us02

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

03-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te04

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge05

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns06

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

07-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

08-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

09-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s10

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

11-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ium

enge

12-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

illuns

13-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imar

ts14

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

ecre

s15

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dijo

us16

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Div

end

res

17-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te18

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diu

men

ge19

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dillu

ns20

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Dim

arts

21-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

imec

res

22-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

ijous

23-s

ep-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s24

-sep

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

25-s

ep-1

51

00

00

00

139

50

00

00

00

00

00

00

00

27D

ium

enge

26-s

ep-1

51

00

00

00

119

62

00

00

00

00

00

00

00

28D

illuns

27-s

ep-1

51

00

01

11

1513

95

10

00

00

00

00

00

00

47D

imar

ts28

-sep

-15

10

00

01

015

129

51

00

00

00

00

00

00

044

Dim

ecre

s29

-sep

-15

10

03

45

419

1612

72

00

00

00

00

00

00

070

Dijo

us30

-sep

-15

10

14

55

53

00

00

00

00

00

00

00

00

024

Div

end

res

01-o

ct-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

issab

te02

-oct

-15

10

00

00

018

137

00

00

00

00

00

00

00

038

Diu

men

ge03

-oct

-15

10

00

22

228

2215

60

00

00

00

00

00

00

077

Dillu

ns04

-oct

-15

10

00

00

026

2114

60

00

00

00

00

00

00

067

Dim

arts

05-o

ct-1

51

00

24

54

3225

177

00

00

00

00

00

00

00

95D

imec

res

06-o

ct-1

51

00

00

00

1510

50

00

00

00

00

00

00

00

30D

ijous

07-o

ct-1

51

03

57

77

52

00

00

00

00

00

00

00

00

37D

iven

dre

s08

-oct

-15

14

913

1616

1512

82

00

00

00

00

00

00

00

096

Diss

abte

09-o

ct-1

51

712

1618

1918

5648

3926

143

00

00

00

00

00

00

275

Diu

men

ge10

-oct

-15

15

1015

1718

1754

4636

2311

00

00

00

00

00

00

025

2D

illuns

11-o

ct-1

51

02

57

76

3732

2415

60

00

00

00

00

00

00

142

Dim

arts

12-o

ct-1

51

00

02

21

00

00

00

00

00

00

00

00

00

5D

imec

res

13-o

ct-1

51

00

00

00

86

41

00

00

00

00

00

00

00

19D

ijous

14-o

ct-1

51

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

0D

iven

dre

s15

-oct

-15

10

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

00

Diss

abte

16-o

ct-1

51

00

02

22

3025

1911

40

00

00

00

00

00

00

95D

ium

enge

17-o

ct-1

51

02

56

66

3732

2618

113

00

00

00

00

00

00

152

Dillu

ns18

-oct

-15

10

00

00

022

1915

105

10

00

00

00

00

00

072

Dim

arts

19-o

ct-1

51

45

67

77

4038

3631

2722

1816

1514

149

00

00

02

317

Dim

ecre

s20

-oct

-15

10

02

44

333

2822

157

10

00

00

00

00

00

011

9D

ijous

21-o

ct-1

51

02

56

76

41

00

00

00

00

00

00

00

00

30D

iven

dre

s22

-oct

-15

10

00

01

00

00

00

00

00

00

00

00

00

02

Diss

abte

23-o

ct-1

51

610

1314

1514

5146

3930

2012

50

00

00

00

00

02

276

Diu

men

ge24

-oct

-15

15

913

1516

1551

4436

2413

30

00

00

00

00

00

024

4D

illuns

25-o

ct-1

51

712

1618

1817

5649

3928

165

00

00

00

00

00

01

282

Dim

arts

26-o

ct-1

51

02

57

87

3832

2415

50

00

00

00

00

00

00

144

Dim

ecre

s27

-oct

-15

10

58

1010

942

3628

189

00

00

00

00

00

00

017

6D

ijous

28-o

ct-1

51

00

12

22

00

00

00

00

00

00

00

00

00

6D

iven

dre

s29

-oct

-15

14

710

1112

119

73

00

00

00

00

00

00

00

176

Diss

abte

30-o

ct-1

51

03

57

76

3834

2921

147

20

00

00

00

00

00

174

Diu

men

ge31

-oct

-15

19

1215

1717

1655

5044

3527

1811

73

11

10

00

01

534

7

Dillu

ns01

-nov

-15

12

57

88

86

41

00

00

00

00

00

00

00

049

Dim

arts

02-n

ov-1

51

36

910

1110

4440

3426

1911

62

00

00

00

00

00

232

Dim

ecre

s03

-nov

-15

14

710

1212

1146

4235

2719

115

00

00

00

00

00

024

0D

ijous

04-n

ov-1

51

03

57

77

52

00

00

00

00

00

00

00

00

36D

iven

dre

s05

-nov

-15

12

34

55

54

31

00

00

00

00

00

00

00

032

Diss

abte

06-n

ov-1

51

911

1213

1413

5148

4438

3225

2017

1514

139

00

01

46

410

Diu

men

ge07

-nov

-15

116

1921

2323

2367

6256

4839

2923

1815

1313

90

01

48

1254

3D

illuns

08-n

ov-1

51

1012

1314

1413

5250

4641

3529

2422

2019

1912

00

13

68

461

Dim

arts

09-n

ov-1

51

1417

1920

2019

6258

5345

3729

2319

1715

1410

00

14

711

512

Dim

ecre

s10

-nov

-15

117

2123

2525

2570

6559

4940

3023

1814

1212

80

01

59

1356

5D

ijous

11-n

ov-1

51

00

12

22

10

00

00

00

00

00

00

00

00

8D

iven

dre

s12

-nov

-15

10

01

22

21

00

00

00

00

00

00

00

00

08

Diss

abte

13-n

ov-1

51

1012

1415

1515

5451

4740

3427

2219

1715

1510

00

02

58

445

Diu

men

ge14

-nov

-15

120

2426

2828

2775

7064

5545

3528

2320

1817

120

14

812

1765

7D

illuns

15-n

ov-1

51

2630

3335

3534

8781

7463

5239

3126

2219

1912

03

711

1722

777

Dim

arts

16-n

ov-1

51

2935

3941

4240

9789

8065

5137

2619

1411

107

00

410

1723

785

Dim

ecre

s17

-nov

-15

126

3135

3738

3790

8374

6148

3424

1712

98

60

02

814

2171

4D

ijous

18-n

ov-1

51

2024

2729

2928

2623

1913

83

00

00

00

00

04

1015

278

Div

end

res

19-n

ov-1

51

2529

3234

3534

3228

2418

126

20

00

00

00

38

1420

356

Diss

abte

20-n

ov-1

51

2833

3739

4039

9487

7763

5035

2518

1310

97

00

39

1622

755

Diu

men

ge21

-nov

-15

129

3438

4041

4096

8879

6551

3626

1914

1010

70

03

916

2377

5D

illuns

22-n

ov-1

51

2833

3740

4039

9587

7763

4935

2417

129

86

00

28

1622

749

Dim

arts

23-n

ov-1

51

1519

2224

2423

6762

5444

3323

1510

63

32

00

00

510

465

Dim

ecre

s24

-nov

-15

114

1822

2424

2367

6052

4028

179

30

00

00

00

02

841

1D

ijous

25-n

ov-1

51

1721

2425

2625

2320

1611

62

00

00

00

00

03

813

241

Div

end

res

26-n

ov-1

51

1821

2324

2524

2320

1713

106

31

00

00

02

48

1115

267

Diss

abte

27-n

ov-1

51

2933

3537

3737

9186

8069

5947

3934

3128

2818

68

1216

2125

907

Diu

men

ge28

-nov

-15

131

3639

4142

4198

9283

7058

4434

2824

2120

131

49

1421

2689

1D

illuns

29-n

ov-1

51

2427

3031

3231

8277

7060

5039

3127

2321

2013

13

711

1520

744

Dim

arts

30-n

ov-1

51

2123

2526

2626

7369

6557

5040

3431

2927

2717

46

911

1518

728

Dim

ecre

s01

-dic

-15

122

2425

2626

2674

7168

6154

4540

3736

3434

229

1012

1417

2080

9D

ijous

02-d

ic-1

51

2225

2627

2727

2624

2219

1512

98

66

67

89

1214

1820

393

Div

end

res

03-d

ic-1

51

2629

3132

3232

3128

2621

1713

108

65

56

810

1316

2023

450

Diss

abte

04-d

ic-1

51

2731

3335

3535

8883

7665

5543

3530

2624

2415

35

913

1823

833

Diu

men

ge05

-dic

-15

133

3740

4242

4199

9386

7462

4839

3429

2726

175

812

1723

2896

0D

illuns

06-d

ic-1

51

3641

4446

4746

4440

3528

2215

106

42

23

58

1319

2531

573

Dim

arts

07-d

ic-1

51

3741

4445

4645

9084

7867

5644

3631

2725

2410

1214

1923

2933

959

Dim

ecre

s08

-dic

-15

132

3741

4343

4240

3631

2417

106

20

00

00

38

1420

2747

6D

ijous

09-d

ic-1

51

1315

1617

1717

1615

1310

75

31

00

00

12

46

911

200

Div

end

res

10-d

ic-1

51

2024

2729

2928

2623

1914

94

00

00

00

00

16

1116

285

Diss

abte

11-d

ic-1

51

912

1314

1514

5349

4538

3224

1916

1413

128

00

01

47

412

Diu

men

ge12

-dic

-15

124

2729

3030

3080

7671

6253

4336

3229

2827

185

710

1317

2179

6D

illuns

13-d

ic-1

51

3236

3941

4140

9892

8574

6249

4035

3229

2919

69

1318

2328

971

Dim

arts

14-d

ic-1

51

2023

2627

2827

7569

6352

4232

2419

1513

128

00

26

1115

610

Dim

ecre

s15

-dic

-15

117

1921

2323

2267

6358

5043

3428

2421

2019

130

14

711

1460

3D

ijous

16-d

ic-1

51

1517

1819

1919

1816

1412

96

43

21

11

23

58

1013

234

Div

end

res

17-d

ic-1

51

2225

2728

2828

2624

2118

1410

75

32

23

46

912

1619

360

Diss

abte

18-d

ic-1

51

2325

2829

2929

7874

6859

5140

3329

2624

2416

35

811

1619

747

Diu

men

ge19

-dic

-15

130

3437

3939

3894

8881

6958

4536

3127

2424

163

610

1520

2589

0D

illuns

20-d

ic-1

51

3338

4143

4343

101

9587

7462

4738

3227

2524

164

711

1623

2895

7D

imar

ts21

-dic

-15

133

3740

4242

4199

9386

7361

4738

3228

2525

164

711

1622

2894

7D

imec

res

22-d

ic-1

51

2124

2728

2828

7672

6657

4737

3026

2221

2013

02

69

1418

691

Dijo

us23

-dic

-15

127

3134

3636

3533

3026

2014

84

10

00

00

26

1117

2239

2D

iven

dre

s24

-dic

-15

128

3133

3535

3533

3027

2217

128

54

22

35

711

1520

2444

1D

issab

te25

-dic

-15

123

2527

2828

2827

2523

2016

1310

97

76

89

1013

1519

2141

7D

ium

enge

26-d

ic-1

51

2628

2930

3030

2927

2522

1815

1211

99

810

1113

1518

2123

469

Dillu

ns27

-dic

-15

120

2325

2626

2656

5247

3932

2318

1411

109

01

36

913

1750

7D

imar

ts28

-dic

-15

113

1416

1617

1640

3835

3025

1916

1312

1110

11

34

69

1137

7D

imec

res

29-d

ic-1

51

811

1213

1413

3431

2721

1510

87

65

50

00

00

36

247

Dijo

us30

-dic

-15

116

2124

2626

2623

2015

94

00

00

00

00

00

05

1122

6D

iven

dre

s31

-dic

-15

123

2629

3131

3028

2522

1611

63

00

00

00

14

914

1832

8

He

atl

oss

Fi

nan

ce

C

02

Re

turn

On

ln

vest

me

nt

Serv

ice L

ife

Cost

Te

mp

era

ture

dro

p

Typ

e

Ad

d pr

oJec

t V

O

pen/

Save

v

Prin

t Cl

ear A

li Ye

,; Ye

s N

o

�

�,

No

EN

1394

1

Tem

pe

ratu

re

Syst

em

Para

me

ters

Fi

nan

ce

C0

2-e

mis

sio

n

Win

ter

Sum

mer

D

ef n

it o

n J,.

PU

R

Aver

age

peri

od

V

Curr

ency

EU

R

V

Fuel

typ

e N

atur

al G

as

Flow

&O

&O

ca

lcu

latin

g ye

ar

[ºC

) o

pric

e/k

Wh

0.0

2

Effici

ency

[%

) 8

5

Soil

cove

r (h

) 1000

lnte

rest

rot

e [%

] 4

Ope

rati

on

87

60

Retu

rn

60

60

T

ime/

Year

m

m

[ºC]

A

mb

ien

t so

il,A

=l.6

W/m

K ...

....

V

Am

bie

nt

10

10

[ºC

) PU

R, u

se J,.

N

o

cert

ca

te

Day

s 36

5

�lo

1.

Rasq

ue

raIM

@M

Add

p pe

D

elet

e pi

pe

Co

py '

ro1e

c1

Je e

ée p

roJe

ct

No

T

yp

e of

sys

tem

P

ipe

Syst

em

le

ngt

h (

m)

C(m

m)

Seri

es

d1

d1

D1

Seri

es d

2 d

2 0

2 D

iff.

lam

bda

W

/m

M

Wh/

yea

r

1

Twin

Pipe

V

Pe

xfle

xtra

V

102

2

V

40

V

14

0

2V

40

V

140

I✓

0.0

22

1

2.1

6

10.8

7

Tota

l MW

h/ye

ar

10

.87

�� !"#�$�%�&!#'()*�+�,#$-. �/012341541506

789:

�;�

�;�

�;�

�;�

�;�

�;�

<;�

<;�

=;�

=;�

�;�

�;�

>;�

>;�

?;�

@�89A�B:� � � < = � > ? � C

DEF8G:

�

��

��

<�

=�

��

>�

?�

��

C�

��

HIJKI<��L>�M��N�<��OHPQDRP�S

@�T��;C<�9A�B

7�T�=;��9

U�T��=�G��C<>�VW9

XYZ[\QP�]P9]DFQP�T�I[F�QD�_FRDF__\aU

bD9WDVFE[VF�QDR�RYZ[\QP�DU�EVF]FcP�T�>��de

SDUf\QFQ�T�C�<;��g�9A

hP9]i9PEPVi_PUj;VD_[DU_�kEF�T��<;��G

l�8m:

�

��

=�

>�

��

l��n9PEPViVDZ;_PUjDVEDVo�T�>�;C��m

��

��

��

>C

�C�

�=

?�

��

�<C

��;�

C�

��

��<

X

K

X

K

KeKp

eqK

HqK

r�r

skXIt�

skXIt�

HFu;��O�IeM��IM�Ie�

H\U;��O�SeM��9I

�=O

HFu;

��9I

v�q

S\\EFR�\UW[Ef

sDRFw�P[EW[Ef

IUFRP�\UW[E�PV

DuEDVUFR�fDUfPV

KeKp

e

kuF9WRD�P�WR[L_PUUD_EDQ�9PEPVx\EB9F\Uffx\E_BM]F_g[W[fDFUQFQQ\E\PUFR�WVPED_E\PU

seS�seeh

��y�z�yz{� |��

}��yz{��~��

lVPQ[_EP�� HIJKI<��L>�

eaQ\P�� C?C�=�=�

K�9DVP�kIK�� ?��>�>=C<��<

lVD_\P� C�<M��kvs��

��y�zy��

eF[QFR�VDFR�_FR_[RFQP� �;C<�9A�B

IRE[VF�VDf[REFUED�QD�RF�]P9]F� =;��9

IRE[VF�9�u\9F� >��Q9

eRFfD�b��

7P9PRPF_\PUDf�DU�WRF_F� ekMOSkMkIeMeK�sp7r

HPQDRP� S

��z��

e[DVWP�B\QV�[R\_P� �[UQ\_\aU

kKLJ�XL��

IrbH�I=�L��h

q9W[RfPV� lkr�<��G��qhsI�OqSsqp

}��yz{��

sFUP�QD�ED9WDVFE[VFf�F9]\DUEDf� ��;;�=��de

lVDf\aU�QD�EVF]FcP�9�u\9F� ��]FV

S\�9DEVP�QD�_PUDu\PUDf� J��

lVDf\aU� lK��

S\fEFU_\F�DUEVD�_PUDu\PUDf�QDFfW\VF_\aU�w�QDf_FVF�

��99

��z��

XYZ[\QP�]P9]DFQP� I[F�QD�_FRDF__\aU

sFUP�QD�ED9WDVFE[VF�QDR�RYZ[\QP� L��;;��de

X\Z[\Q�ED9WDVFE[VD�Q[V\U�PWDVFE\PU� >��de

SDUf\QFQ� C�<;��g�9A

O\f_Pf\QFQ�_\UD9�E\_F� ��99��f

��y��zy��

lPEDU_\F�L�l�� C�;;�C��m

�VD_[DU_\F�QD�FR\9DUEF_\aU� ��7�

bDUf\aU�UP9\UFR� ��u��<��O

ePUf[9P�QD�_PVV\DUED�9�u\9P� �;�C�;;��;?��I

JVFQP�QD�WVPED__\aU�nqke�<=L�o� �=S

eRFfD�QD�F\fRF9\DUEP�nqke��o� �

��

kUDVYF�nqkko� �;��

lDfP�UDEP� =;��g

lDfP�]V[EP� �;�?�g

rB\WW\U�jPR[9D� �;��9<

SFU\fB�OOr�KP;� <��?C��>�

rxDQ\fB�sr��KP;� �?<��?�

�\UU\fB� XOq�Kp�=>��=�

KPVxD\FU�Ks��UP;� C�=�<�>

eP[UEVw�P�PV\\U� Sk

e[fEP9�EFV\�UP;� �=�<?�<�

��

>C

�=

?�

�<C��;�

C��<

��

Bomba CEIP

�� !"#�$�%�&!#'()*�+�,#$-. �/012341541506

789:

�

�

�

;

<

�

=

>

�

?

��

��

��

�;

�<

@�89A�B:� � � ; < � = > � ?

CDE8F:

�

��

��

;�

<�

��

=�

>�

��

?�

��

GHIJH��;�K��JL��M�;��N

@�O��P��9A�B

7�O�?P�;��9

QRSTUVW�XW9XCEVW�O�HYTE�VC�ZE[C\EZZU]

_C9 CaEDTaE�VC[�[RSTUVW�C�DaEXEbW�O�=��cd

eCfUVEV�O�?�;P��gY�9A

hW9Xi9WDWaiZWjP\aCZTCZ�kDE�O�<�P��F

l�8m:

�

��

��

��

l��O��<�P>�m

��

��;

��

=?

?�

��

�?�

>�

�<

��

�<�

�?=

�

;�

Q

J

Q

J

knE9 [C�W\�[TYKZW CZDCV�9WDWaoUDB9EUffoUDZBLXEZgT \TfCEV�EVVUDUWE[�aWDCZDUW

pde�pddh

��q�r�qrs� t��

u��qrs��v��

laWVTZDWww GHIJH��;�K��J

d]VUYWww ?�=�?>�>

Jx9CaW�kHJww �>��<?��==��

laCZUWw �P>;�L��kyp�z

��q�rq��

dETVE[�aCE[�ZE[ZT[EVWw �P��9A�B

H[DTaE�aCfT[DEDC�VC�[E�XW9XEw ?P�;��9

H[DTaE�9{nU9Ew ��V9

d[EfC�_|w ��

7W9W[WYEZUWCf�C�[EZEw dkLNekLkHdLdJ�p}7~

GWVC[Ww H

��r��

dTCaW�BUVa{T[UZWw HZCaW�UWnUVEX[C

kJ��P<;��

H~_G�;��d|�

�9 T[fWaw lk~�;��F�|�hpH�N�ep�}

u��qrs��

pEYW�VC�DC9 CaEDTaEf�E9XUCDCfw ��PP�<��cd

laCfU]�VC�DaEXEbW�9{nU9Ew ��XEa

eU{9CDaW�VC�ZWCnUWCfw I��

laCfU]w lJ��

eUfDEZUE�CDaC�ZWCnUWCf�VCEfUaEZU]��VCfZEaYEw

��99

��r��

QRSTUVW�XW9XCEVWw HYTE�VC�ZE[C\EZZU]

pEYW�VC�DC9 CaEDTaE�VC[�[RSTUVWw K��PP��cd

QUSTUV�DC9 CaEDTaC�VTaUY�WCaEDUWw =��cd

eCfUVEVw ?�;P��gY�9A

NUfZWfUVEV�ZUC9{DUZEw ��99��f

��q��rq��

lWDCZUE�K�l�w ��PP��m

|aCZTCZUE�VC�E[U9CDEZU]w ��7�

_CfU]�W9UE[w ��n��;��N

dWfT9W�VC�ZWaaUCDC�9{nU9Ww �P��PP��P��H

IaEVW�VC�aWDCZZU]��kd�;<K��w �<e

d[EfC�VC�EUf[E9UCDW��kd��w |

��

kCaYRE��kk�w �P��

lCfW�CDWw <�gY

lCfW�XaTDWw �P�<�gY

~BU UY�jW[T9Cw �P��9;

dWTDa��W\�WaUYUw ek

dTfDW9�DEaU\\�WPw �<�;>�;�

��

��;=??�>�

�<�<��?=�;�

��

Bomba Centre Cívic

�� !"#�$�%�&!#'()*�+�,#$-. �/012341541506

789:

�;�

�;�

�;�

�;�

�;�

�;�

<;�

<;�

=;�

=;�

�;�

�;�

>�89?�@:� �A� �A� �A� �A� �A�

BCD8E:

�

��

��

<�

=�

��

F�

G�

��

H�

IJK7I��L��A��M�<��N

>�O��;=G�9?�@

7�O�<�9

JPQRSTU�VU9VBDTU�O�IWRD�TB�XDYBZDXXS[\

]B9 B_DCR_D�TBY�YPQRSTU�B\�C_DVDU�O�F��ab

cB\dSTDT�O�H�<;��eW�9?

fU9Vg9UCU_gXU\h;Z_BXRB\X�iCD�O�=�;��E

K�8j:

�

�

��

��

��

��

K��O��=;=<�j

==

�=

==

�=

��

<F ��=

=G k��

lm

n�

��o�p�opq� r��

s��opq��t��

K_UTRXCUuu IJK7I��L��

b[TSWUuu HGHH<��

vw9B_U�iIvuu �G��F�G�=�<H�

K_BXSUu =<GA��ixy�z

��o�po��

bDRTDY�_BDY�XDYXRYDTUu �;=G�9?�@

IYCR_D�_BdRYCD\CB�TB�YD�VU9VDu <�9

IYCR_D�9{|S9Du ��T9

bYDdB�]}u ��

7U9UYUWDXSU\Bd�B\�YDXDu NciAbiAiIb

~UTBYUu c

n��p��

bRB_U�@ST_{RYSXUu }R\TSXS[\

ivLk�JL��

I�]~�I=�L��f

�9 RYdU_u Ki��<��E�}�fyIN�cy��

s��opq��

yD\WU�TB�CB9 B_DCR_Dd�D9VSB\CBdu ��;;�=��ab

K_BdS[\�TB�C_DVDU�9{|S9Du ��VD_

cS{9BC_U�TB�XU\B|SU\Bdu k��

K_BdS[\u Kv��

cSdCD\XSD�B\C_B�XU\B|SU\Bd�TB�DdS_DXS[\��TBdXD_WDu

��99

m��p��

JPQRSTU�VU9VBDTUu IWRD�TB�XDYBZDXXS[\

yD\WU�TB�CB9 B_DCR_D�TBY�YPQRSTUu ��;;��ab

JSQRST�CB9 B_DCR_B�TR_S\W�UB_DCSU\u F��ab

cB\dSTDTu H�<;��eW�9?

NSdXUdSTDT�XS\B9{CSXDu ��99��d

��o��po��

KUCB\XSD�L�K�u <�;;��F�j

}_BXRB\XSD�TB�DYS9B\CDXS[\u ��7�

]B\dS[\�\U9S\DYu ��|��<��N

bU\dR9U�TB�XU__SB\CB�9{|S9Uu �;�=�;;��;�=�I

k_DTU�TB�_UCBXXS[\��ib�<=L��u �=c

bYDdB�TB�DSdYD9SB\CU��ib��u }

K_UCBXXS[\�TBY�9UCU_u vS\WR\U

K_UCBXXS[\�C�_9SXDu iJib

��o��

vUXCR_\U�DRCU;u ZR\XS[\�TB�D@U__U\UXCR_\U�DRCU9{CSXUS\XYRSTD

KUdSXS[\�XDD�TB�CB_9S\DYBdu F7

��

i\B_WPD��ii�u �;�F

KBdU�\BCUu �;H��eW

KBdU�V_RCUu �;��eW

NUYR9B\u �;��=�9<

��BTSd@�y��vU;u �G<��H

vU_�BWSD\�vy}�\U;u H�=��==

bUR\C_��UZ�U_SWS\u c�

bRdCU9�CD_SZZ�\U;u �=�<G�<�

==�===�=

<F��=

=Gk��

��

Bomba futura Llar d'Infants

Bescanviador CEIP

Datos de proyectoPrimario Secundario

FluidoCaudalTemperature

PotenciaPérdida de carga

Datos de CalculoSuperf.de interc.Factor de seguridadDelta T med/log: °CGlobal exchangecoeffic.Pérdida de cargaDensdadCalor especificoConducTermicaViscosidad

mc/hInOut

°C°CKWmca

mq%°C/mqkcal/hmcaKg/mcKcal/Kg °CKcal/mh °Ccp

Agua2,93

75,0060,00

50,003,00

1,36529

07326

2,4977,1

00,6750,423

Agua2,93

55,0070,00

3

2,6979,4

00,665

0,47

F3L3

L4F4

Modelo Intercambiador de calor de placas

2600 con nr.37 Placa AISI 316 y junta EPDM PRX.. Bastidor con bocaen AISI 316. N° Pasos 2-2 Diam Conexiones 1" 1/4.

Peso kg.cota de apriete

31111

367111

Peso kg 31 Presion trabajo 10 bar10 bar Presion prueba 14,8 bar14,8 bar

Bescanviador Centre Cívic

Datos de proyectoPrimario Secundario

FluidoCaudalTemperature

PotenciaPérdida de carga

Datos de CalculoSuperf.de interc.Factor de seguridadDelta T med/log: °CGlobal exchangecoeffic.Pérdida de cargaDensdadCalor especificoConducTermicaViscosidad

mc/hInOut

°C°CKWmca

mq%°C/mqkcal/hmcaKg/mcKcal/Kg °CKcal/mh °Ccp

Agua2,76

75,0060,00

47,003,00

1,20926,3

07775

2,8977,1

00,6750,423

Agua2,75

55,0070,00

3

2,8979,4

00,665

0,47

F3L3

L4F4

Modelo Intercambiador de calor de placas

2600 con nr.33 Placa AISI 316 y junta EPDM PRX.. Bastidor con bocaen AISI 316. N° Pasos 2-2 Diam Conexiones 1" 1/4.

Peso kg.cota de apriete

3099

36799

Peso kg 30 Presion trabajo 10 bar10 bar Presion prueba 14,8 bar14,8 bar

HOJA TÉCNICA DEL VASO DE EXPANSION NG - 140/6

Datos generales

Tipo de aplicación : Circuitos cerradosTipo de vaso : Sin transferencia de masaModelo de vaso : N - 140/6Temperatura de llenado : 10.0 ºC

Datos de cálculo

Concentración de etilenglicol : 0.0 % Presión estática : 3.0 m Presión mínima - tª mínima : 0.8 bar Presión máxima - tª máxima : 5.0 bar Presión de la válvula de seguridad : 6.0 bar

Volumen de agua

El volumen de la instalación : Es conocidoNº de tramos a calcular : 1Volumen de la instalación : 2656.0 litros

Tramos

Volumen Tª mínima Tª máxima

l 6562 Cº 01 Cº 08

Modelo seleccionado

Vaso de expansión principal : 1 x NG - 140/6Sistema de transferencia de masa : Sin transferencia

Datos técnicos del conjunto

Presión máxima de trabajo : 6 bar Pres. vaso sin conectar al circuito : 0.6 bar Cap. de acumulación necesaria : 122.6 litros Expansión total de la instalación : 76.3 litros Volumen de agua en el vaso a- temperatura mínima : 15.6 litros - temperatura de llenado : 15.6 litros

Croquis del vaso NG - 140/6

Dimensiones del vaso NG - 140/6

Anchura (D) : 480.0 mm Altura (H) : 912.0 mm Diámetro de conexiones (A) : R 1"Medida h : 175.0 mm Medida k : 490.0 mm Peso : 14.5 kg

Características del tipo Thermopress N

- Para sistemas cerrados de calefaccióny climatización.

- Conexiones roscadas.- Membrana no recambiable.- Temp. máxima del vaso: 70ºC.- Temp. máxima de la instalación: 120ºC.- Homologación según directiva 97/23/CEde aparatos a presión.

- Color gris.- Presión inicial : 1.5 bar

Informe de cálculo

DATOS:

Cliente Diputació de Tarragona

Referencia Informe Rasquera

Revisión 1

Marca

Modelo

Fecha 2018-07-20

DISEÑO DE LA INSTALACIÓN:

- Norma de cálculo: EN 13384-1 2016

- Conducto de humos: Instalación domestica de evacuación de humos

- Montaje: Interior

AMBIENTE:

- Altura sobre el nivel del mar: 170m - Factor de corrección: 0,5

- Factor de seguridad: 1.2 - Temperatura máxima: 15 ºC

DATOS DEL GENERADOR:

- Funcionamiento: Tiro natural No Condensación Modulante

- Tipo de caldera: No estanca

POT. NOM POT. MIN

- Potencia nominal: 100 kW 33.33 kW

- Rendimiento: 91.5 % 91.5 %

- % CO2: 14 % 14 %

- Caudal másico de humos: 65.11 g/s 21.7 g/s

- Temperatura de humos: 150 ºC 125 ºC

- Sobrepresión / Tiro natural: 3 Pa 3 Pa

- Diámetro de salida de la caldera: 200 mm

Informe de cálculo

DATOS:DATOS:

Cliente Diputació de Tarragona

Referencia Informe Rasquera

Revisión 1

Marca

Modelo

Fecha 2018-07-20

DISEÑO DE LA INSTALACIÓN:DISEÑO DE LA INSTALACIÓN:

- Norma de cálculo: EN 13384-1 2016

- Conducto de humos: Instalación domestica de evacuación de humos

- Montaje: Interior

AMBIENTE:AMBIENTE:

- Altura sobre el nivel del mar: 170m - Factor de corrección: 0,5

- Factor de seguridad: 1.2 - Temperatura máxima: 15 ºC

DATOS DEL GENERADOR:DATOS DEL GENERADOR:

- Funcionamiento: Tiro natural No Condensación Modulante

- Tipo de caldera: No estanca

POT. NOM POT. MINPOT. NOM POT. MIN

- Potencia nominal: 100 kW 33.33 kW

- Rendimiento: 91.5 % 91.5 %

- % CO2: 14 % 14 %

- Caudal másico de humos: 65.11 g/s 21.7 g/s

- Temperatura de humos: 150 ºC 125 ºC

- Sobrepresión / Tiro natural: 3 Pa 3 Pa

- Diámetro de salida de la caldera: 200 mm

1/4

DATOS DEL CONDUCTO DE UNIÓN:

- Sistema: DW-ECO 316L

- Clasificación CE del producto: 0036 CPR 9174 030

Descripción:

Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.

- Longitud: 2.55 m

- Altura: 0.4 m

- Espesor de aislamiento: 25 mm (32 mm Ø >= 650 mm)

- Resistencia térmica: 0.603091 (m2.K/W)

- Elementos:

- Te 87º: 1

DATOS DEL CONDUCTO DE UNIÓN:DATOS DEL CONDUCTO DE UNIÓN:



Descripción:

Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.

- Longitud: 2.55 m

- Altura: 0.4 m



- Elementos:

- Te 87º: 1

2/4

DATOS DE LA CHIMENEA:



Descripción:

Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.

- Longitud: 5.85 m

- Altura: 5.85 m



- Elementos:

- Conexión al conducto de unión: Te 87º

- Terminal: Antiviento

DATOS DE LA CHIMENEA:DATOS DE LA CHIMENEA:



Descripción:

Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.Chimenea modular metálica para evacuación de humos y gases de los productos de la combustión de doble pared fabricada en acero inoxidable interior y exterior.

- Longitud: 5.85 m

- Altura: 5.85 m



- Elementos:

- Conexión al conducto de unión: Te 87º

- Terminal: Antiviento

3/4

Resultados de Cálculo:

CONDUCTO DE UNIÓN:

- Diametro Dhv (mm): 200 mm

- Diametro Exterior (mm): 250 mm

- Longitud: 2.55 m

CHIMENEA:

- Diametro Dh (mm): 200 mm


- Longitud: 5.85 m

REQUISITOS DE PRESIÓN:

POTENCIA NOMINAL:

- Pz >= Pze: 14.9Pa >= 8.02Pa

- Pz >= PB: 14.9Pa >= 3Pa

POTENCIA MÍNIMA:

- Pz >= Pze: 15.39Pa >= 5.15Pa

- Pz >= PB: 15.39Pa >= 3Pa

REQUISITO DE TEMPERATURA:

POTENCIA NOMINAL:

- Tiog >= Tg: 105.05ºC >= 56.02ºC

POTENCIA MÍNIMA:

- Tiog >= Tg: 58.55ºC >= 56.02ºC

VELOCIDAD DE HUMOS:

- Velocidad de humos: 2.61(m/s)

Se cumplen todos los requisitos según norma UNE-EN 13384-1

Resultados de Cálculo:

CONDUCTO DE UNIÓN:CONDUCTO DE UNIÓN:

- Diametro Dhv (mm): 200 mm


- Longitud: 2.55 m

CHIMENEA:CHIMENEA:

- Diametro Dh (mm): 200 mm


- Longitud: 5.85 m

REQUISITOS DE PRESIÓN:REQUISITOS DE PRESIÓN:

POTENCIA NOMINAL:POTENCIA NOMINAL:

- Pz >= Pze: 14.9Pa >= 8.02Pa

- Pz >= PB: 14.9Pa >= 3Pa

POTENCIA MÍNIMA:POTENCIA MÍNIMA:

- Pz >= Pze: 15.39Pa >= 5.15Pa

- Pz >= PB: 15.39Pa >= 3Pa

REQUISITO DE TEMPERATURA:REQUISITO DE TEMPERATURA:

POTENCIA NOMINAL:POTENCIA NOMINAL:

- Tiog >= Tg: 105.05ºC >= 56.02ºC

POTENCIA MÍNIMA:POTENCIA MÍNIMA:

- Tiog >= Tg: 58.55ºC >= 56.02ºC

VELOCIDAD DE HUMOS:VELOCIDAD DE HUMOS:

- Velocidad de humos: 2.61(m/s)

Se cumplen todos los requisitos según norma UNE-EN 13384-1

4/4

ANNEX 7. EQUIPS DE MESURA I SISTEMA DE CONTROL DE LA INSTAL·LACIÓ


3

ANNEX 7 EQUIPS DE MESURA I SISTEMA DE CONTROL DE LA INSTAL·LACIÓ ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE ...................................................................................................... 5

2. SISTEMA DE CONTROL I TELEGESTIÓ DE L’ENERGIA ...................................................... 5

3. COMPTABILITZACIÓ DE CONSUMS D’ENERGIA ................................................................. 6

3.1. Comptador d’energia tèrmica ........................................................................................... 6

3.2. Comptador d’energia elèctrica ......................................................................................... 6

4. XARXA DE COMUNICACIONS DEL SISTEMA DE CONTROL............................................... 6

4.1. Connexió a internet .......................................................................................................... 7

4.2. Comunicació entre PLC central i mòduls d’extensions ................................................... 7

4.3. Comunicació entre els elements de camp i els mòdul de control ................................... 8

4.4. Servidor per a tractament de dades................................................................................. 8


4


5

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTE El sistema de control, telegestió i telemesura definit en aquest document té l’objectiu de

monitoritzar i optimitzar els consums de la xarxa de calor del projecte, millorant la gestió dels equips tèrmics. Ha de permetre controlar els principals paràmetres de la instal·lació tals com caldera, sistema d’alimentació de combustible, bomba de calor, grups de bombeig, electrovàlvules,

interacumuladors, bescanviadors, lectura de comptadors i zonificació tèrmica.

El sistema de control SCADA instal·lat ha de disposar de plataforma informàtica de gestió i visualització de dades via web, generació d’històrics i gràfics.

2. SISTEMA DE CONTROL I TELEGESTIÓ DE L’ENERGIA Es planteja el comandament de la xarxa de calor de la següent manera:

El sistema de control proposat ha d’integrar tots els elements destinats a la gestió de la distribució de calor a través de la xarxa de calor.

El sistema ha de regular la producció tèrmica amb biomassa a través del sistema de control propi de la caldera, permetent la posta en marxa i aturada, així com, la integració de les dades rebudes com les senyals d’estat de la caldera i avisos d’alarma. Els paràmetres de combustió i producció

tèrmica, però, es regulen mitjançant el control propi de la caldera.

Pel que fa a la distribució de calor, el sistema ha de regular la distribució hidràulica des del circuit primari de la caldera de biomassa fins a les estacions d’intercanvi amb els equipaments, incloent

tots els elements intermedis: dipòsit d’inèrcia, grups de bombeig, bescanviadors, etc. A més, ha

de permetre el comandament i arrencada de les calderes de suport, en cas d’existir aquestes.

La finalitat de la regulació de la producció tèrmica i distribució hidràulica és la optimització del confort i l’ús de l’energia, costos de bombeig, gestió d’horaris, etc.

La gestió automàtica de tots els punts de control relacionats es fa mitjançant un sistema de control centralitzat, global per a tota la instal·lació, amb capacitat de control remot des de qualsevol dispositiu intel·ligent, tant local (PC) com remot (Internet), mitjançant un PLC amb web server i lògica de funcionament integrada, amb mòduls de control perifèrics (extensions) de zona distribuïts, en punts específics de la instal·lació dels diferents equipaments, també amb lògica i programació integrades.

El sistema permet actuar i programar els diferents elements de la instal·lació (generadors, bombes i vàlvules motoritzades) per garantir la funcionalitat descrita, conèixer els paràmetres bàsics de les diferents sondes i elements de camp (temperatura, pressió, consum) dels diferents punts i circuits, i elaborar gràfiques d'estadístiques tant dels paràmetres de lectura, com de consum i producció a través dels comptadors d’energia tèrmica i elèctrica.

El sistema permet la visualització i programació dels diferents paràmetres del sistema des de qualsevol terminal amb connexió a Internet, amb definició de diferents nivells d’usuari amb gestió

del nivell d’autoritat sobre el sistema per part del personal a càrrec. Permet també la recepció

d’avisos i enviament d'incidències via e-mail a les adreces prefixades.

La comunicació de senyal feble entre els elements de control (PLC, mòduls de control perifèrics...) ha de ser amb cablejat estructurat de categoria 7 tipus LH FTP, mentre que entre els elements de


6

camp i elements de control és suficient cablejat estructurat categoria 5e F/UTP. El cablejat transcorre en xarxa de canalitzacions paral·leles a la xarxa de distribució hidràulica incloent arquetes de pas i registre necessàries per al seu traçat.

El pressupost adjunt inclou tots els elements de control necessaris per a la implantació del sistema de control integral, disposant de sondes, contactors, actuadors i contactes auxiliars, línies de maniobra, actuant sobre les calderes existents, maniobres en quadres, bombes i vàlvules de control de distribució d’energia, canalitzacions aèries i enterrades, i cablejat elèctric i de control.

3. COMPTABILITZACIÓ DE CONSUMS D’ENERGIA 3.1. Comptador d’energia tèrmica

Es disposa un comptador de calories situat a la sala de calderes de biomassa que s’haurà

d’integrar en el sistema de control aportant informació del consum d’energia tèrmica. Les dades

hauran de ser visualitzables a nivell remot a temps real, i que se’n puguin elaborar gràfics

d’estadístiques dels paràmetres aportats (històric de consums).

Els comptadors són sense elements mòbils, amb display digital, memòria, aptes per a lectura USB, protocol de comunicació Modbus o similar, i integrats al sistema de control general de la xarxa per a transmissió remota de dades. Disposaran de certificat d’homologació i el seu muntatge serà segons especificacions tècniques del fabricant.

3.2. Comptador d’energia elèctrica

El comptador elèctric de la sala de calderes, s’haurà d’integrar en el sistema de control aportant

informació de la potència activa/reactiva, tensions i intensitats per fases i consum per a que les dades siguin visualitzables a nivell remot a temps real, i es puguin elaborar gràfic d’estadístiques

dels paràmetres aportats (històric de consums).

La informació que ha de ser visible des del sistema de control (telemesura) és la següent:

• Potència instantània consumida

• Potència instantània activa

• Potència instantània reactiva

• factor de potència

• tensió de les fases

• intensitat de les fases

• maxímetre (pics de potència màxima consumida entre períodes)

• energia activa (totalitzador periòdic, diari i acumulat entre períodes)

• energia reactiva (totalitzador periòdic, diari i acumulat entre períodes)

4. XARXA DE COMUNICACIONS DEL SISTEMA DE CONTROL La instal·lació de comunicació dona servei de senyal feble entre els elements de camp i mòduls de control centralitzat i les seves extensions.


7

4.1. Connexió a internet

Es pren del swich o rack de comunicacions de l’edifici amb capacitat suficient de transmissió de

senyal de xarxa exterior. En cas que la capacitat d’aquesta xarxa es comprovi insuficient, o no s’obtinguin els permisos de connexió per part de l’administrador de la xarxa, prèvia autorització de

la propietat i la direcció facultativa, es dotarà la centraleta de control d’un router amb targeta SIM

de comunicació mòbil amb tarifa de dades 4G bàsica, suficient per al flux de dades del sistema. En aquest cas un cop entregada l’obra la propietat assumirà la quota periòdica de dades que se’n

derivi.

El cablejat d’escomesa de comunicació serà del tipus estructurat, amb conductors de coure, de 4 parells, categoria 7 F/FTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN 60332-1-2. Inclou els connectors tipus RJ45 cat 7 en els extrems, certificats.

En cas de que la distància entre el router de comunicacions de l’edifici i el PLC ó mòdul de control

central sigui superior a 100m, s’utilitzarà cable de senyal de fibra òptica, apte per a ús exterior,

amb 4 fibres del tipus multimode 50/125, estructura interior monotub (estructura folgada) reblerta de gel hidròfug armadura metàl·lica, amb coberta de polietilè, i incorporarà l’electrònica, accessoris

i soldadures en el material necessàries per a la transformació i connexió amb el cable de coure, amb connectors tipus RJ45 cat 7 en els extrems, certificats.

Els trams de cablejat d’execució vista aniran sota canalització de tub de diàmetre mínim D25 o

directament sobre en safata, amb separador de potència. En trams enterrats, si s’escau, es

canalitzarà sota tub de D63 PE, de doble paret, llisa interior, corrugada exterior.

4.2. Comunicació entre PLC central i mòduls d’extensions

Xarxa de comunicació amb cablejat de senyal feble, per a intercomunicació entre el mòdul de control central i els mòduls d’extensió que conformen la lògica distribuïda entre els equipaments i enllacen amb els elements de camp corresponents.

El cablejat de comunicació entre el control central i les extensions situades als equipaments serà del tipus estructurat, amb conductors de coure, de 4 parells, categoria 7 F/FTP, aïllament de poliolefina i coberta de poliolefina, de baixa emissió de fums i opacitat reduïda, no propagador de la flama segons UNE-EN 60332-1-2. Inclou els connectors tipus RJ45 cat 7 en els extrems, certificats.

En cas de que la distància entre els mòduls de control a enllaçar sigui superior a 100m, s’utilitzarà

cable de senyal de fibra òptica, apte per a ús exterior, amb 4 fibres del tipus multimode 50/125, estructura interior monotub (estructura folgada) reblerta de gel hidròfug armadura metàl·lica, amb coberta de polietilè i incorporarà l’electrònica, accessoris i soldadures en el material necessàries

per a la transformació i connexió amb el cable de coure, amb connectors tipus RJ45 cat 7 en els extrems, certificats.

Els trams de cablejat d’execució vista aniran sota canalització de tub de PE de diàmetre mínim

D25 o directament sobre en safata, amb separador de potència. En trams enterrats, si s’escau, es



8

4.3. Comunicació entre els elements de camp i els mòdul de control

Xarxa de comunicació amb cablejat de senyal feble per a transmissió de dades (analògiques o digitals) entre elements de camp (sondes, termòstats, comptadors) i mòduls de control, i des d’aquests fins als quadres elèctrics de maniobra i actuadors electromecànics.

El tipus de cablejat a utilitzar serà, en cada cas, l’especificat pel fabricant de l’element de camp,

actuador o maniobra. Veure apartat “Normes tècniques de materials i execució” per a especificació detallada de cadascun d’ells. L’estructura i connexió del cablejat entre elements i mòdul centralitzat

serà la indicada pel fabricant dels equips (bus, hub, etc.) i segons la distribució física dels elements. Es respectaran les distàncies màximes autoritzades pel fabricant.

Els trams de cablejat d’execució vista aniran sota canalització de tub de PE de diàmetre mínim

D25 o directament sobre en safata, amb separador de potència. En trams enterrats, si s’escau, es


4.4. Servidor per a tractament de dades

El servidor ha de permetre la integració de les dades rebudes per el PLC per al seu emmagatzematge i la seva visualització remota des de qualsevol terminal amb connexió a internet.

També ha de permetre la generació de gràfics d’estadístiques dels històrics i registres de

funcionament de les dades que emmagatzema, així com, la recepció d’avisos i alarmes tècniques

predefinides. Les dades seran visibles mitjançant una visualització suficientment entenedora.

Físicament, el servidor ha de ser del tipus encapsulat, és a dir, que les operacions de memòria i lògica es realitzin en el mateix hardware tipus microordinador o similar, amb instal·lació contigua al PLC de control central de la instal·lació, i en cap cas, de forma externa fora de l’àmbit de la

instal·lació. La programació i control sobre el dispositiu s’ha de poder fer tant de forma local com

remota.

ANNEX 8. PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS A L’OBRA

Nom

Inic

iFi

nalit

zaci

óPr

océs

Adm

inis

tratiu

07/0

1/19

08/0

2/19

Acta

de

repl

ante

ig07

/01/

1907

/01/

19Pl

a de

Seg

uret

at i

Salu

t07

/01/

1908

/02/

19C

oord

inac

ió d

e se

gure

tat i

sal

ut07

/01/

1908

/02/

19C

ontro

l de

qual

itat

07/0

1/19

08/0

2/19

Ges

tió d

e re

sidu

s07

/01/

1908

/02/

19Le

galit

zaci

ó tè

rmic

a04

/02/

1908

/02/

19

Obr

a C

ivil

08/0

1/19

01/0

2/19

Exca

vaci

ó08

/01/

1928

/01/

19Ac

abat

s28

/01/

1901

/02/

19

Inst

al·la

ció

hidr

àulic

a08

/01/

1905

/02/

19In

stal

·laci

ó ca

nalit

zaci

ó so

terra

da08

/01/

1925

/01/

19C

onne

xió

hidr

àulic

a ed

ifici

s28

/01/

1901

/02/

19Pr

oves

de

pres

sió

i est

anqü

itat

01/0

2/19

05/0

2/19

Inst

al·la

ció

elèc

trica

28/0

1/19

05/0

2/19

Inst

al·la

ció

elèc

trica

28/0

1/19

01/0

2/19

Inst

al·la

ció

de g

estió

i co

ntro

l28

/01/

1905

/02/

19

Xarx

a de

cal

or d

e bi

omas

sa d

e pr

oxim

itat a

l mun

icip

i de

Ras

quer

a - S

AM

201

7-00

0457

9Ta

sca

Xarx

a de

cal

or d

e bi

omas

sa d

e pr

oxim

itat a

l mun

icip

i de

Ras

quer

a - S

AM

201

7-00

0457

9D

iagr

ama

de G

antt

Nom

Inic

iFi

nalit

zaci

óPr

océs

Adm

inist

ratiu

07/0

1/19

08/0

2/19

Acta

de

repl

ante

ig07

/01/

1907

/01/

19Pl

a de

Seg

uret

at i

Salu

t07

/01/

1908

/02/

19Co

ordi

naci

ó de

segu

reta

t i sa

l...07

/01/

1908

/02/

19Co

ntro

l de

qual

itat

07/0

1/19

08/0

2/19

Gest

ió d

e re

sidus

07/0

1/19

08/0

2/19

Lega

litza

ció

tèrm

ica

04/0

2/19

08/0

2/19

Obr

a Ci

vil

08/0

1/19

01/0

2/19

Exca

vaci

ó08

/01/

1928

/01/

19Ac

abat

s28

/01/

1901

/02/

19In

stal

·laci

ó hi

dràu

lica

08/0

1/19

05/0

2/19

Inst

al·la

ció

cana

litza

ció

sote

rr...

08/0

1/19

25/0

1/19

Conn

exió

hid

ràul

ica

edifi

cis

28/0

1/19

01/0

2/19

Prov

es d

e pr

essió

i es

tanq

üita

t01

/02/

1905

/02/

19In

stal

·laci

ó el

èctri

ca28

/01/

1905

/02/

19In

stal

·laci

ó el

èctri

ca28

/01/

1901

/02/

19In

stal

·laci

ó de

ges

tió i

cont

rol

28/0

1/19

05/0

2/19

de g

ener

201

9de

febr

er 2

019

Setm

ana

1Se

tman

a 2

Setm

ana

3Se

tman

a 4

Setm

ana

5Se

tman

a 6

Setm

ana

731

/12/

1807

/01/

1914

/01/

1921

/01/

1928

/01/

1904

/02/

1911

/02/

19

ANNEX 9. GESTIÓ DE RESIDUS

El document incorpora un plec de condicions, que caldrà personalitzar.

OCT Oficina Consultora Tècnica

El document incorpora un ventall de preus de gestió de runes, depenents si és neta (runa separada) o bruta(runa barrejada), extret del que han facuilitar els gestors de residus de Catalunya, també permet incorporar preus d'elements auxiliars ( casetes, etc.) que en alguns casos poden modificar substancialment el pressupost; per aquests elements cal definir un preu. Això permet l'obtenció ràpida d'un pressupost estimatiu de la gestió.

Documentació gràfica

El decret estatal 105/2008, estableix que cal informació gràfica de com i on s'instal.laran els elements de recollida de residus a l'obra. Des de l'OCT es defensa que aquest document ha de ser l'Estudi de Seguretat i Salut, per tal de no duplicar informació i per els casos en que hi hagi un estudi bàsic de seguretat i salut ( on no és obligatòria la documentació gràfica),caldria afegir un document annex, que fos un arxiu de dibuix amb la previsió d'on seran situades les instal.lacions de gestió de residus (contenidors, casetes, etc)

El document presenta un apartat amb dimensions dels principals contenidors d'obra.

Plec de condicions tècniques

Dipòsit

Documentació gràfica Annex 1

Facilita el càlcul del dipòsit establert pel "Real Decreto 210/2018", que cal dipositar en un gestor de residus i lliurar-ne el justificant a l'Ajuntament en el moment de la sol·licitud de llicència.

Gestió fora d'obra i pressupostPer cada tipus de residu, permet especificar quin gestor el tractarà, a través del link amb l'Agència Catalana de Residus, facilita l'obtenció dels codis de gestor.

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS mod-05/2018

Facilita la concrecció de les opcions de gestió de les terres i materials d'excavació, que si es reutilitzen a la mateixa o a una altra obra, no tenen la consideració de residu, i per tant no cal preveure econòmicament el seu tractamentEn base al que determines els decrets. indica l'obligació o no de separació en obra, alhora que permet millorar en les fraccions a separar si el projecte així ho determina.

Aquest document, permet donar compliment al "Real decreto 210/2018, de aprobación del Programa de prevención y gestión de residuos y recursos de Catalunya (PRECAT20)" , al "Real Decreto 105 / 2008 , regulador de la producción y gestión de residuos de construcción y demolición", d'abast estatal i al decret 21/2006, d'ecoeficiència, d'àmbit català.

Tipus, quantitats i codificació

Minimització, gestió dins d'obraPermet establir quines opcions de minimització de residus es duen a terme, des de fase de projecte a fase d'obra.

Com a novetat sobre el document que fins ara era d'utilització, hi ha la posibilitat de decidir el tractament que es dona als materials d'excavació i introdueix els codis de residu segons la legislació comunitària

REAL DECRETO 210/2018

REAL DECRETO 105/2008

DECRET 89/2010 (derogat parcialment i modificat)

Obra:Situació:Municipi :

Volum Terres d'excavació Codificació residus LER (m3) (tones/m3) (tones)

Ordre MAM/304/2002

grava i sorra compacta 19 2,0 38,4

grava i sorra solta 0 1,7 0,0

argiles 0 2,1 0,0

terra vegetal 0 1,7 0,0

pedraplé 29 1,8 52,2

terres contaminades 170503 0 1,8 0,0

altres 0 1,0 0,0

48 m390,6 t 57,84 m3

NO SI NO

Superfície construïda 120,00 m2

Codificació residus LER Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent

Ordre MAM/304/2002 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,086 10,306 0,090 10,748

obra de fàbrica ceràmica 170102 0,037 4,396 0,041 4,884

formigó 170101 0,036 4,376 0,026 3,126

petris barrejats 170107 0,008 0,943 0,012 1,416

guixos 170802 0,004 0,471 0,010 1,166

altres 0,001 0,120 0,001 0,156

embalatges 0,004 0,512 0,029 3,423

fustes 170201 0,001 0,145 0,005 0,540

plàstics 170203 0,002 0,190 0,010 1,242

paper i cartró 170904 0,001 0,100 0,012 1,425

metalls 170407 0,001 0,078 0,002 0,216

0,090 10,82 t 0,118 m3

formigóns, fàbrica, petrisfustes

plàsticspaper i cartró

metallsaltres

guix

Totals 1,56 m3 m3 m3

1 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LIF

E- IT

EC"

)

pel que s'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20)

0,240,42 0,99

0,270,06

6,635,98

0,07

0,460,86

0,060,34

Destí de les terres i materials d'excavació

mateixa obra

no es considera residu és residuEls materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seu nou ús pugui ser acreditat

En una mateixa obra poden coexistir terres reutilitzades i terres portades a abocador

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Total excavació

0,00

23,04

0,00

Pes

0,00

34,80

0,00

m3

0,00

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Obra nova

codificació

tipus

quantitats

Volum aparent Densitat real

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES

Comarca :Carrer de les Escoles, 1Rasquera

Xarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera

Ribera d'Ebre

pel que s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció

Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroc

fonaments/estructura

abocador

0,580,08

Desglòs de residus de construcció per tipus i fase d'obra en m3

0,18

1,17

14,17

2,65

altra obra

Residus de construcció totals

reutilització

0,480,08

tancaments

Total residu edificació

5,03

acabats

sisisi---

sisisi---

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%)

graves i sorra compacta 23,04graves i sorra solta 0,00argiles 0,00terra vegetal 0,00pedraplé 34,80altres 0,00terres contaminades 0,00Total 57,84

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 4,38

Maons, teules i ceràmics 40 4,40

Metalls 2 0,08

Fusta 1 0,14

Vidres 1 inapreciable

Plàstics 0,5 0,19

Paper i cartró 0,5 0,10

Especials* inapreciable inapreciable

Contenidor per Formigó no noInerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu especial) si si

0,00 0,00 0,000,00 0,00 0,00

no no especial

* Dins dels residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc. i els materials que hagin estatcontaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

* A la cel·la projecte apareix per defecte el que determina com obligatori la legislació. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorar la gestió,però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

2 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LIF

E- IT

EC"

)

0,000,00 38,20

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

no

0,00

Terres

5.-

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

5.-

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

no

no

no

no especial

0,00

0,00 0,00

19,00

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

cal separar

15,80

0,00

a la mateixa obra19,20

0,00

3,84

si

R.D. 105/2008

gestió dins obraminimització

MINIMITZACIÓ


4.-

6.-

4.-3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

Per portar a l'abocador (m3)

6.-

projecte*

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus a l'obra en contenidorso espais reservats pels següents residus

no especial

especial

no

1.- Els sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

0,00 0,00

19,64

no especial

inert

inerttipus de residu

no especialno

a altra autoritzada

GESTIÓ (obra)

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

Reutilizació (m3)

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

--si

tipus de residuRunes

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :34,20

Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 38,20 La distància mitjana al abocador : 15 Km 34,20 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 litres 4,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 1 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 34,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 5,00

RESIDU Volum Excavació m3 (+20%) 34,20 €/m3 38,20 €/m3 34,00 €/m3 5,00 €/m3

Terres 19,64Terres contaminades 0,00

Construcció m3 (+35%) 34,20 €/m3 4,00 €/m3

Formigó 4,22Maons, teules i ceràmics 6,59Petris barrejats 1,91

Metalls 0,29Fusta 0,73Vidres inapreciablePlàstics 1,68Paper i cartró 1,92Guixos i altres no especials 1,79

Perillosos Especials inapreciable

Elements Auxiliars

m3

tones

- 100

161,18-

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)Matxucadora de petris

2.210,25

Casetes d'emmagatzematgeCompactadores

1.203,17 254,98

-

Obra nova

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:3

/ 6

RES

IDUS

Obr

a N

ova

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

m

od-0

5/20

18 (

Fon

t: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE-

ITEC

" ) Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus les realitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

100

-

0,00-

0,00

100

-

-

-

200

1.163,32

- 100

-----100

2,92-

-

El pes dels residus és de :

Costos*

Classificació

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

1,17

Gestor: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

-

runa brutaruna neta

26,38

0,00

251,89

Especials**: nº transports a 200 €/ transport

*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents (dins el costs'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1000 euros.)

-

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

pressupost

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

16,88

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

7,65

Instal·lacions de valorització

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

** Malgrat ser de difícil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per a la seva correcta gestió

Valoritzador / Abocador

E-1163.10Dipòsti Controla de Vinebre

PRESSUPOST

Tipus de residu i Nom ,adreça i codi de gestor del residu gestor

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció (abocador)

gestió fora obra

100

1.203,17

Les previsions de separació de l'apartat de gestió i :

adreça

Gestor: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

- -

Transport

2.210,25 750,25--

-

codi del gestor

38,7740,92

POL. IND. 17 PARC. 155 - VINEBRE

El volum de residus aparent és de :

-

-

1

unitats - -

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal.lacions com :

------

CompactadoresMatxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

Altres tipus de contenidors (per contenir líquids, beurades de formigó, etc..)

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls


Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de ResidusEstudi de Seguretat i Salut

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a l'emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

unitats

unitats

unitats

unitats

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previ acordde la direcció facultativa.

4 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LIF

E- IT

EC"

)

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

Bidó 200 L .Apte per residus especials

Obra nova

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàstics

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base al Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

plec de condicionstècniques

Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades, si s’escau, per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat pel Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i acceptat per la Propietat.


5 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18

( Fo

nt: "

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gram

a LIF

E- IT

EC"

)

Previsió inicial de l'EstudiTotal excavació 90,60 tones tonesTotal construcció 10,82 tones % tones

Càlcul del dipòsit Residus de excavació */** 19,20 tones 11

Residus de construcció ** 19,00 tones 11

tones

Previsió final de l'Estudi

20,00

euros/ tona

* Es recorda que les terres i pedres d'excavació que es reutilitzin en la mateixa obra o en una altra d'autoritzada no es consireren residu i per tant NO s'han d'incloure en el càlcul del dipòsit.

**Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)***Dipòsit mínim 150€


euros/ tona

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de

generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en el percentatge següent:

Obra novadipòsit

6 /

6 R

ESID

US O

bra

Nov

a

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

m

od-0

5/20

18 (

Font

: "G

uia

d'ap

licac

ió d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

ama

LIFE-

ITEC

" )

38PES TOTAL DELS RESIDUS

30,108,65

IMPORT A DIPOSITAR DAVANT DEL GESTOR DE RESIDUS COM A GARANTIA DE LA GESTIÓ DE RESIDUS

DIPÒSIT SEGONS REAL DECRETO 210/2018

% de reducció per

minimització

ANNEX 10. INFORMACIÓ URBANÍSTICA


3

ANNEX 10 INFORMACIÓ URBANÍSTICA ÍNDEX

1. ANTECEDENTS ........................................................................................................................ 5

2. EMPLAÇAMENT ........................................................................................................................ 5

3. CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT .......................................... 5

4. FITXA MUC D’INFORMACIÓ URBANÍSTICA .......................................................................... 6

5. FITXA CADASTRAL .................................................................................................................. 7


4


5

1. ANTECEDENTS Mitjançant el present document, es mostra la informació urbanística de la instal·lació objecte d’aquest projecte amb l’emplaçament escollit per a la seva ubicació, per a dur a terme la

comprovació s’enumerarà les característiques urbanístiques de l’emplaçament.

AQUEST APARTTAT NO FORMA PART DE L’ABAST DEL PROJECTE AL TRACTAR-SE D’UNA SALA DE CALDERES I SITJA JA CONSTRUÏDES I EN FUNCIONAMENT.

ÉS ÚNICAMENT A MODE INFORMATIU, ESSENT VÀLIDA LA INFORMACIÓ URBANÍSTICA DE CONSTRUCCIÓ DE SITJA I SALA DE CALDERES DEL PROJECTE CONSTRUCTIU PROPIETAT DE L’AJUNTAMENT DE RASQUERA.

2. EMPLAÇAMENT L’edifici un s’ubicarà la sala de caldera i sitja destinada a la nova instal·lació que donarà servei a

la xarxa de calor està situat al Carrer de les Escoles, 1 a la població de Rasquera.

3. CARACTERÍSTIQUES URBANÍSTIQUES DE L’EMPLAÇAMENT

Planejament: Text refós de les normes subsidiàries de Planejament de Rasquera

Situació del sòl: Sòl Urbà Consolidat

Codi MUC: SE (sistemes i equipament)

Qualificació urbanística: SE – Equipament sanitari-assistencial i associatiu-cultural

- 1 -

Informació UrbanísticaCoordenades UTM: 298169,51 - 4541915,59

Municipi 43121 Rasquera ClassificacióCodi Ajuntament SUC Sòl Urbà Codi MUC SUC Sòl urbà consolidat QualificacióCodi Ajuntament 12 Nucli antic Codi MUC R1 Residencial, Nucli antic Planejament territorialPla territorial parcial de les Terres de l'Ebre Planejament generalExpedient Tipus2012/47339/E Pla director urbanístic 1992/54/E Normes subsidiàries tipus a i tipus b 2004/13699/E Modificació normes subsidiàries CadastreReferència Cadastral: 8231101BF9483ACL ESCUELAS 1 RASQUERA (TARRAGONA)

ANNEX 11. MANUAL D’OPERACIÓ


3

ANNEX 11 MANUALD’OPERACIONS

ÍNDEX

1. PROGRAMA DE GESTIÓ ENERGÈTICA ................................................................................. 5

2. INSTRUCCIONS DE SEGURETAT .......................................................................................... 5

2.1. SEGURETAT A LA SALA DE MÀQUINES ...................................................................... 6

2.2. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ........................................................................................... 6

2.3. MESURAMENT ................................................................................................................ 6

2.4. ACCESSIBILITAT ............................................................................................................ 7

3. INSTRUCCIONS DE MANEIG I MANIOBRA ............................................................................ 7

4. INSTUCCIONS DE FUNCIONAMENT ...................................................................................... 7

5. LIMITACIÓ DE TEMPERATURES ............................................................................................ 8


4


5

1. PROGRAMA DE GESTIÓ ENERGÈTICA

L’empresa instal·ladora realitzarà i documentarà les següents proves d’eficiència energètica de la

instal·lació:

• Comprovació del funcionament de la instal·lació en les condicions de règim;

• Comprovació de l’eficiència energètica dels equips de generació de calor en les condicions

de treball. El rendiment del generador de calor no ha de ser inferior en més de 5 unitats

del límit inferior del rang marcat per a la categoria indicada en l’etiquetatge energètic de

l’equip d’acord amb la normativa vigent.

• Comprovació dels equips en els quals s’efectuï una transferència d’energia tèrmica;

• Comprovació del funcionament dels elements de regulació i control;

L’empresa mantenidora realitzarà una anàlisi i avaluació periòdica del rendiment dels equips

generadors de calor, mesurant i registrant els valors, d’acord amb les operacions i periodicitats

següents que s’hauran de mantenir dins dels límits de la IT 4.2.1.2 a).

L’empresa mantenidora assessorarà al titular, recomanant millores o modificacions de la

instal·lació així com en el seu ús i funcionament que redundin en una major eficiència energètica.

A més, en instal·lacions de potència tèrmica nominal més gran que 70 kW, l’empresa mantenidora

realitzarà un seguiment de l’evolució del consum d’energia i d’aigua de la instal·lació tèrmica

periòdicament, amb la finalitat de poder detectar possibles desviacions i prendre les mesures

correctores oportunes. Aquesta informació es conservarà per un termini de, almenys, cinc anys.

2. INSTRUCCIONS DE SEGURETAT

Les instruccions de seguretat seran adequades a les característiques tècniques de la instal·lació

concreta i el seu objectiu serà reduir a límits acceptables el risc que els usuaris o operaris pateixin

danys immediats durant l’ús de la instal·lació.

En el cas d’instal·lacions de potència tèrmica nominal més gran que 70 kW aquestes instruccions

han d’estar clarament visibles abans de l’accés i al interior de sales de màquines, locals tècnics i

al costat d’aparells i equips, amb absoluta prioritat sobre la resta d’instruccions i han de fer

referència, entre d’altres, als següents aspectes de la instal·lació:


6

• parada dels equips abans d’una intervenció;

• desconnexió de la corrent elèctrica abans d’intervenir en un equip;

• col·locació d’advertències abans d’intervenir en un equip, indicacions de seguretat per a

diferents pressions, temperatures, intensitats elèctriques, etc.

2.1. SEGURETAT A LA SALA DE MÀQUINES

A la sala de màquines es disposarà un pla amb l'esquema de principi de la instal·lació, emmarcat

en un quadre de protecció.

Totes les instruccions de seguretat, de maneig i maniobra i de funcionament, segons el que figuri

en el “Manual d'Ús i Manteniment': han d'estar situades en lloc visible, en sala de màquines i locals

tècnics. Les conduccions de les instal·lacions han d'estar senyalitzades d'acord amb la norma UNE

100100.

• A l’exterior de la sala de màquines i haurà un cartell amb la següent inscripció:

o Sala de màquines. Prohibida l’entrada a tota persona aliena al servei.

• A l’interior de la sala de màquines figurarà un quadre amb les indicacions següents:

o Instruccions per efectuar l’aturada de la instal·lació en cas necessari amb senyal d’alarma d’urgència i dispositiu de tall ràpid.

o El nom, direcció i número de telèfon de la persona o entitat encarregada del manteniment de la instal·lació.

o La direcció i número de telèfon del servei de bombers més pròxim i del responsable de l’edifici.

o Indicació dels llocs d’extinció i extintors propers

o Pla d’emergència i evacuació de l’edifici.

2.2. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

Al realitzar la instal·lació elèctrica per a la sala de calderes es contemplaran els següents sistemes

de seguretat principals, a més de tots els quals ens marca el reglament en els seus ITC-BT-18 i

ITC-BT-24:

• S'aplicaran les mesures necessàries per a la protecció de la instal·lació contra els xocs

elèctrics, tant per contactes directes (mitjançant la protecció i aïllament del quadre elèctric

amb envolvents, etc.), com per contactes indirectes (mitjançant el tall automàtic de

l'alimentació, etc.)

• El cablejat haurà de realitzar-se en una sola peça, sense connexions, des del quadre

general fins a cada equip.

• REVISIÓ DE LA PRESA DE TERRA Per la importància que ofereix, des del punt de vista

de la seguretat la instal·lació de presa de terra, haurà de ser obligatòriament comprovada

per l'Instal·lador Autoritzat en el moment de donar d'alta la instal·lació per a la seva

engegada o en funcionament.

2.3. MESURAMENT

Totes les instal·lacions tèrmiques han de disposar de la instrumentació de mesura suficient per a

la supervisió de totes les magnituds i valors dels paràmetres que intervenen de manera fonamental

en el funcionament dels mateixos.


7

Els aparells de mesura se situaran en llocs visibles i fàcilment accessibles per a la seva lectura i

manteniment. La mida de les escales serà suficient perquè la lectura pugui efectuar-se sense

esforç.

Abans i després de cada procés que porti implícita la variació d'una magnitud física hi ha d'haver

la possibilitat d'efectuar el seu mesurament, situant instruments permanents, de lectura contínua,

o mitjançant instruments portàtils. La lectura podrà efectuar-se també aprofitant els senyals dels

instruments de control. En el cas de mesura de temperatura en circuits d’aigua, el sensor penetrarà

a l'interior de la canonada o equip a través d'una beina, que estarà farcida d'una substància

conductora de calor.

No es permet l'ús permanent de termòmetres o sondes de contacte. Les mesures de pressió en

circuits d'aigua es faran amb manòmetres equipats de dispositius d'amortiment de les oscil·lacions

de l'agulla indicadora.

En instal·lacions de potència tèrmica nominal més gran que 70 kW, l'equipament mínim d'aparells

de mesurament serà el següent:

• Col·lectors d'impulsió i retorn d'un fluid portador: un termòmetre.

• Vasos d'expansió: un manòmetre.

• Circuits secundaris de canonades d'un fluid portador: un termòmetre en el retorn, un per

cada circuit.

• Bombes: un manòmetre per a lectura de la diferència de pressió entre aspiració i

descàrrega, un per cada bomba.

• Xemeneies: un piròmetre o un piròstat amb escala indicadora.

2.4. ACCESSIBILITAT

Els equips i aparells han d'estar situats de manera tal que es faciliti la seva neteja, manteniment i

reparació. Els elements de mesura, control, protecció i maniobra s'han d'instal·lar en llocs visibles

i fàcilment accessibles.

3. INSTRUCCIONS DE MANEIG I MANIOBRA

Les instruccions de maneig i maniobra, seran adequades a les característiques tècniques de la

instal·lació concreta i han de servir per efectuar la posada en marxa i parada de la instal·lació, de

manera total o parcial, i per aconseguir qualsevol programa de funcionament i servei previst.

En el cas d’instal·lacions de potència tèrmica nominal més gran que 70 kW aquestes instruccions

han d’estar situades en lloc visible de la sala de màquines i locals tècnics i han de fer referència,

entre d’altres, als següents aspectes de la instal·lació: seqüència d’arrencada de bombes de

circulació; limitació de puntes de potència elèctrica, evitant engegar simultàniament diversos

motors a plena càrrega.

4. INSTUCCIONS DE FUNCIONAMENT

El programa de funcionament, serà adequat a les característiques tècniques de la instal·lació

concreta amb la finalitat de donar el servei demandat amb el mínim consum energètic.


8

En el cas d’instal·lacions de potència tèrmica nominal més gran que 70 kW comprendrà els

següents aspectes:

a) horari de posada en marxa i parada de la instal·lació;

b) ordre de posada en marxa i parada dels equips;

c) programa de modificació del règim de funcionament;

d) programa de parades intermèdies del conjunt o de part d’equips;

e) programa i règim especial per als caps de setmana i per a condicions especials d’ús de

l’edifici de condicions exteriors excepcionals.

5. LIMITACIÓ DE TEMPERATURES

Cap superfície amb la qual existeixi possibilitat de contacte accidental, llevat de les superfícies

dels emissors de calor, podrà tenir una temperatura més gran que 60ºC.

Les superfícies calentes de les unitats terminals que siguin accessibles a l'usuari tindran una

temperatura menor que 80ºC o estaran adequadament protegides contra contactes accidentals.

ANNEX 12. MANUAL DE MANTENIMENT


3

ANNEX 12 MANUAL DE MANTENIMENT

ÍNDEX

1. Controls periòdics de la instal·lació ........................................................................................... 5

1.1. Control periòdics mensuals .............................................................................................. 5

1.2. Altres controls ................................................................................................................... 5

1.2.1. Treballs de lubricació: ........................................................................................ 5

1.2.2. Treballs De Neteja: ............................................................................................ 5

1.2.3. Treballs De Control De Funcionament: ............................................................. 5

1.2.4. Treballs De Control De Potència. ...................................................................... 6

2. Registre de les operacions de manteniment ............................................................................. 6

3. Programa de manteniment preventiu ........................................................................................ 6


4


5

1. CONTROLS PERIÒDICS DE LA INSTAL·LACIÓ

1.1. Control periòdics mensuals

Control funcional del dispositiu de protecció antiretorn de la flama, DAR, especialment el procés

de tancament.

Control del funcionament dels dispositius extintors, incloent-hi comprovació de nivell d’aigua dels

dipòsits extintors (IRF)

• Dispositiu de encesa

• Control de la sortida de fums/ xemeneies

• Ventiladors

• Funcionament dels detectors d’avaries y emergències

• Dipòsits de cendres

• Situació conforme a normes de la sala de combustió

• Disponibilitat d’extintors portàtils

• Sala de calderes sense dipòsits combustibles

• Portes contra incendis

• Circuit hidràulic. Control pressió i fuites d’aigua

1.2. Altres controls

1.2.1. Treballs de lubricació:

Components Periodicitat

Suports de coixinets 2 mesos

Cadena propulsora del sense fi 6 mesos

Cadena propulsora d’extracció 6 mesos

Coixinets y cadena del sense fi extractor de cendres 6 mesos

1.2.2. Treballs De Neteja:


Neteja canals aire primari 2 mesos

Neteja ventilador d’aspiració 2 mesos

Instal·lació de alimentació si és necessari

Zona de combustió si és necessari

Sortida de fums. Xemeneies si és necessari

1.2.3. Treballs De Control De Funcionament:


Sensor de seguretat 6 meses


6

Instal·lació aspersors 6 meses

Interruptor de seguretat de fallida d’energia 12 meses

Interruptor principal 12 meses

1.2.4. Treballs De Control De Potència.

Es programarà anualment una inspecció per a la revisió de la potència calefactora.

2. REGISTRE DE LES OPERACIONS DE MANTENIMENT

El mantenidor haurà de portar un registre de les operacions de manteniment, en el que es

reflecteixin els resultats de les feines realitzades.

El registre podrà realitzar-se en un llibre o fulles de treball o mecanitzat. En qualsevol dels casos,

es numeraran correlativament les operacions de manteniment de la instal·lació, i hi haurà de

figurar la següent informació, com a mínim:

• el titular de la instal·lació i la ubicació d’aquest.

• el titular del manteniment.

• el número d’ordre de l’operació en la instal·lació.

• la data d’execució.

• les operacions realitzades i el personal que les ha realitzat.

• la llista de materials substituïts o recanvis quan s’hagin efectuat operacions d’aquest

tipus.

• les observacions que es creguin oportunes.

El registre de les operacions de manteniment de cada instal·lació es farà per duplicat i es lliurarà

una còpia al titular de la instal·lació. Aquests documents han de guardar-se almenys durant tres

anys, contats a partir de la data d’execució de la corresponent operació de manteniment.

3. PROGRAMA DE MANTENIMENT PREVENTIU

Les operacions i periodicitats seran, almenys, les indicades en la següent taula :

Operació Periodicitat

>70 kW

Comprovació i neteja, si procedeix, de circuït de

fums de calderes

2t

Comprovació i neteja, si procedeix, de conductes

de fums i xemeneia

2t

Neteja del cremador de la caldera m

Revisió del vas d’expansió m

Comprovació de estanquitat de tancament entre

cremador i caldera

m

Revisió general de calderes de gas t


7

Comprovació de nivells de aigua en circuïts m

Comprovació de estanquitat de circuïts de

canonades

t

Comprovació de tarat de elements de seguretat m

Revisió i neteja de filtres de aigua 2t

Revisió de bombes i ventiladores m

Revisió del estat del aïllament tèrmic t

Revisió del sistema de control automàtic 2t

s: una vegada cada setmana

m: una vegada al mes; la primera al inici de la temporada.

t: una vegada per temporada (any).

2 t: dues vegades per temporada (any); una al inici de la mateixa i una altra a la meitat del període d'ús, sempre que hagi una diferència mínima

de dos mesos entre totes dues.

4a: cada quatre anys.

És responsabilitat del mantenidor autoritzat o del director de manteniment, l'actualització i

adequació permanent de les operacions de manteniment a les característiques tècniques de la

instal·lació.


8

ANNEX 13. INSPECCIONS


3

ANNEX 13 INSPECCIONS

ÍNDEX

1. GENERALITATS ........................................................................................................................ 5

2. INSPECCIONS DELS GENERADORS DE CALOR (IPE) ........................................................ 5

2.1. Abast de la inspecció ....................................................................................................... 5

2.2. Periodicitat de les inspeccions ......................................................................................... 5

3. INSPECCIONS DE LA INSTAL·LACIÓ TÈRMICA COMPLERTA (IPIC) ................................. 5

3.1. Abast de la inspecció ....................................................................................................... 5

3.2. Periodicitat de les inspeccions ......................................................................................... 6


4


5

1. GENERALITATS

El Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis (RITE) aprovada pel RD 1027/2007 i

modificat pel RD 238/2013, té per objecte establir les exigències d'eficiència energètica i seguretat

que han de complir les instal·lacions tèrmiques en els edificis, destinades atendre la demanda de

benestar i higiene de les persones.

Queden compreses en aquesta conceptes d'ITE les instal·lacions fixes de climatització (calefacció,

refrigeració i ventilació) i de producció d'aigua calenta sanitària (ACS), destinades a atendre la

demanda de benestar tèrmic i higiene de les persones.

L'articulat del RITE prevé el control de les instal·lacions mitjançant la actuacions d'Organismes de

Control (OCA), mitjançant la inspecció periòdica per acreditar la conformitat de les instal·lacions

amb els preceptes del Reglament.

2. INSPECCIONS DELS GENERADORS DE CALOR (IPE)

2.1. Abast de la inspecció

La inspecció del generador de calor comprendrà:

a) anàlisis i avaluació del rendiment;

En les successives inspeccions o mesures el rendiment tindrà un valor no inferior a 5 unitats

respecte al determinat en la posada en servei;

b) inspecció del registre oficial de les operacions de manteniment que s’estableixen en la

IT.3, relacionades amb el generador de calor i d’energia solar tèrmica, per verificar la seva

realització periòdica, així com el compliment i adequació del “Manual d’Ús i Manteniment” a

la instal·lació existent;

2.2. Periodicitat de les inspeccions

Els generadors de calor han de passar la primera IPE, comptant a partir de la data de la seva

legalització, segons la taula següent:

POTÈNCIA DEL GENERADOR

COMBUSTIBLE

DATA LÍMIT 1a IPE

20 kW ≤ Potència ≤ 70 kW

Qualsevol combustible

Abans de 5 anys

Potència > 70 kW Gasos i renovable Abans de 4 anys

Potència > 70 kW

Altres

Abans de 2 anys

3. INSPECCIONS DE LA INSTAL·LACIÓ TÈRMICA COMPLERTA (IPIC)

3.1. Abast de la inspecció

Quan la instal·lació tèrmica de calor tingui més de quinze anys d’antiguitat, comptats a partir de la

data d’emissió del primer certificat de la instal·lació, i la potència tèrmica nominal instal·lada sigui


6

més gran que 20 kW en calor o 12 kW en fred, es realitzarà una inspecció de tota la instal·lació

tèrmica, que comprendrà, com a mínim, les següents actuacions:

a) inspecció de tot el sistema relacionat amb l’exigència d’eficiència energètica regulada en la IT.1

d’aquest RITE;

b) inspecció del registre oficial de les operacions de manteniment que s’estableixen en la IT.3, per

a la instal·lació tèrmica completa i comprovació del compliment i l’adequació del “Manual d’Ús i

Manteniment” a la instal·lació existent;

c) elaboració d’un dictamen amb la finalitat d’assessorar al titular de la instal·lació, proposant-li

millores o modificacions de la seva instal·lació, per millorar la seva eficiència energètica i

contemplar la incorporació d’energia solar. Les mesures tècniques estaran justificades d’acord

amb la seva rendibilitat energètica, mitjà- ambiental i econòmica.

3.2. Periodicitat de les inspeccions

La inspecció de la instal·lació tèrmica completa es realitzarà cada quinze anys.

ANNEX 14. MEMÒRIA PER AL COMPLIMENT DE LA LLICÈNCIA AMBIENTAL


3

ANNEX 14. MEMÒRIA PER AL COMPLIMENT DE LA LLICENCIA AMBIENTAL

ÍNDEX

1. Dades generals .......................................................................................................................... 5

1.1. Dades de l’activitat ........................................................................................................... 5

2. CLASSIFICACIÓ I TRAMITACIÓ .............................................................................................. 5

2.1. Règim d’intervenció administrativa .................................................................................. 5

3. Incidència ambiental .................................................................................................................. 8

3.1. Vector aire ........................................................................................................................ 8

3.1.1. Emissions a l’atmosfera ..................................................................................... 8

3.2. Contaminació acústica i vibracions .................................................................................. 9

3.3. Contaminació lumínica ................................................................................................... 11

3.4. Vector Residus ............................................................................................................... 11

3.5. Vector aigua ................................................................................................................... 12

3.6. Ordenances i reglaments municipals ............................................................................. 12


4


5

1. DADES GENERALS

1.1. Dades de l’activitat

Raó social de la persona física o jurídica (NIF) explotadora de l’activitat:

- Ajuntament de RASQUERA

- NIF P4316400C

- Adreça Carrer Tortosa, 16 – 43.513 – Rasquera

- Correu [email protected]

- Telèfon 977409061

- Nom i cognoms del tècnic projectista redactor del projecte associat a la memòria ambiental. Carlos Carrillo Romero

- Adreça de l’establiment. Carrer de les Escoles, 1 – 43513 – Rasquera

- Coordenades UTM i referència cadastral 8231101BF9483A0000RF. (plànol 1)

- Lat. 41° 00' 12.26" N

- Long. 00° 36' 00.92" E

- Alt. 170m.

- Resum de l’activitat Xarxa de calor amb caldera de biomassa per a diferents edificis públics del municipi de Rasquera. Previst una caldera de 100 kW que alimentarà a les escoles i al centre cívic

D’acord amb el conveni que l’ajuntament ha signat amb la Diputació de Tarragona, serà l’ajuntament

l’explotador de la instal·lació.

2. CLASSIFICACIÓ I TRAMITACIÓ

2.1. Règim d’intervenció administrativa

Segons article 7 de la llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les

activitats (versió text consolidat del desembre de 2017) li correspon el règim de comunicació

prèvia ambiental municipal (annex III), segons la classificació següent:


6

En el cas del present projecte, la potència de la caldera és de 100 kW.

Article 52. Llei 20/2009 Formalització de la comunicació

1. La comunicació s'ha de formalitzar un cop acabades les obres i les instal·lacions necessàries, les quals han d'estar emparades per la llicència urbanística corresponent o, si escau, per la comunicació prèvia d'obres no subjectes a llicència, i també per la resta de llicències sectorials necessàries, fixades per llei o pel desplegament reglamentari d'una llei, per a dur a terme l'activitat.

2. Si es vol utilitzar per a un ús concret edificacions existents construïdes sense ús específic, cal un informe previ favorable de compatibilitat urbanística de l'ajuntament, en els termes que regula l'article 60. Si aquest informe no s'ha lliurat en el termini de vint dies es pot procedir a executar-lo.

3. La comunicació ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

a) La descripció de l'activitat mitjançant un projecte bàsic amb memòria ambiental, excepte en

els casos en què per reglament es determini que només cal una memòria ambiental.

b) La certificació lliurada pel personal tècnic competent que, si escau, ha d'ésser el director o

la directora de l'execució del projecte que acrediti que l'activitat i les instal·lacions s'adeqüen a

l'estudi ambiental i al projecte o a la documentació tècnica presentats i que es compleixen tots

els requisits ambientals.

4. En els casos que es determini per reglament, atenent la necessitat de comprovar emissions de l'activitat a l'atmosfera, com ara sorolls, vibracions, lluminositat i d'altres, i a l'aigua, o la caracterització de determinats residus, l’ajuntament podrà demanar acompanyar també la comunicació d'una certificació lliurada per una entitat col·laboradora de l'administració ambiental o pels serveis tècnics municipals.

5. Un cop efectuada la comunicació, l'exercici de l'activitat es pot iniciar sota l'exclusiva responsabilitat de les persones titulars i tècniques que hagin lliurat les certificacions, els mesuraments, les anàlisis i les comprovacions als quals es refereixen els apartats anteriors, sens perjudici que per a iniciar l'activitat s'ha de disposar dels títols administratius habilitants o controls inicials que, d'acord amb la normativa sectorial no ambiental, són preceptius.

6. En el cas que l'activitat inclogui abocament d'aigües residuals a la llera pública o al mar, resta sotmesa al règim d'autorització d'abocaments.

7. En el cas que l'activitat se situï en un espai natural protegit, està sotmesa al procés de consulta prèvia respecte a la necessitat d'avaluació d'impacte ambiental.

8. La comunicació no atorga, a la persona o l'empresa titulars de l'activitat, facultats sobre el domini públic, el servei públic o els béns col·lectius.

9. No li és d’aplicació l’informe atmosfèric de l’administració competent perquè l’activitat està classificada com annex III.

RESUM CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

- Descripció de l’activitat, horari, personal, etc.


7

Equipament Ús estacional i diari Calefacció / ACS

CEIP + fut. Llar d’Infants

De Setembre a Juliol

DL a DV de 08:00 a 18:00

Calefacció


DL a DV de 07:00 a 18:00

ACS

Tot l’any des de 08:00 a 18:00h

Centre Cívic

Tot l’any

DL a DV de 08:00 a 16:00

Ocasionalment por funcionar

en caps de setmana.

Calefacció


DL a DV de de 08:00 a 16:00

- Descripció del local, superfícies, ventilació, etc.

Edifici Superfície

[m2]

Consum real

calculat

[kWh/any]

Centre Cívic 699 21.920

- Relació de maquinària i potencia elèctrica. etc.


8

Caldera d’estella HARGASSNER WTH 100 kW

Rang de potència 30 – 100 kW

Eficiència a càrrega màxima 91,5%

Eficiència a càrrega parcial 91,1%

Capacitat calorífica a càrrega plena 109,3 kW

Diàmetre de sortida de fums 200mm

Capacitat d’aigua 190 litres

Temperatura màxima de servei 95ºC

Rang de temperatura de la caldera 69 – 78 ºC

Augment de la temperatura de retorn 58ºC

Pressió màxima de servei 3 Bar

Resistència del costat de l•aigua • T 10[k] 24 mbar

Resistència del costat de l•aigua • T 20[k] 6,8 mbar

Impulsió 2”

Retorn 2”

Protecció tèrmica 3/4"

Sensor 1/2"

Pes de la caldera 1.010 kg

Alçada de la caldera 1.720 mm

Ample de la caldera 840 mm

Fons de la caldera 1.500 mm

Connexió elèctrica 400V CA, 50 Hz, 16A IV P

3. INCIDÈNCIA AMBIENTAL

3.1. Vector aire

3.1.1. Emissions a l’atmosfera

Per al disseny de la xemeneia així com per a la seva instal·lació s'ha tingut en compte la norma UNE-

EN 123001:2009. Càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies.

L’evacuació dels productes de la combustió es realitzarà per la coberta de la sala de calderes, veure

mes detall als plànols. Cal destacar que per la seva ubicació, i la distancia de la xemeneia respecte a

l’edifici mes proper de la parcel·la del costat, es superarà en 1m al mes proper en un radi de 10 m i

s’igualarà l’alçada de l’edifici que estigui a un radi de 20 m.


9

En aquest sentit ja es compleix normativa, perquè la designació i paràmetres a de la xemeneia

segueixen els especificats en la norma UNE 123.000-2012 de càlcul, disseny i instal·lació de xemeneies

modulars

A nivell estatal, no hi ha cap normativa que limiti l’emissió per calderes de biomassa de potencia inferior

a 50 MW específicament.

A nivell europeu, existeix la UNE-EN 303-5 (2013) que limita aquestes emissions per a calderes de fins

a 300 kW, però s’utilitzarà com a referència. Aquests límits son els que s’observen a la següent taula:

Potencia nominal

(kW) CO (mg/m3 en 10% O2)

OGC (carbó orgànic

gasòs) (mg/m3 en

10% O2)

Partícules (mg/m3 en

10% O2)

150-300

Classe 5 500 20 40

El reglament europeu d’eco disseny 2015/1189, similar a la UNE-EN 303-5 (2013), relatiu a requisits

d’eficiència energètica i emissions a l’aire de partícules, monòxid de carboni, compostos orgànics

gasosos i òxids de nitrògens, serà d’obligat compliment a partir de l’1 de gener de 2020, per a calderes

de potencia nominal igual o inferior a 500 kW que utilitzin combustibles sòlids. Es resumeixen a la

següent taula:

La caldera a instal·lar en el present projecte ha de complir amb els límits d’emissions establerts en la

normativa europea 2015/1189. L’instal·lador de la caldera haurà de certificar aquesta condició.

3.2. Contaminació acústica i vibracions

Els únics punts de generació de sorolls i vibracions seran:

- Funcionament de la caldera

- Sistema automàtic de neteja de caldera

- Funcionament de les bombes de circulació

- Sistema d’alimentació d’estella

El nivell sonor de la caldera en règim de funcionament normal és inferior a 56 dB(A) mesurat a l’interior

de la sala de caldera.

El nivell sonor de les bombes circuladores no superaran els 62 dB(A) mesurat a 1 metre de distància a

l’interior de la sala de caldera.


10

Quan es sumen nivells sonors de magnitud similar (<15dBA), es pot aproximar afegint 3 dB(A) al nivell

més alt. Per tant el nivell sonor total a l’interior de la sala de caldera seria de 65 dB(A).

Els equips disposaran dels elements de protecció i sistemes de control necessaris per minimitzar els

sorolls i vibracions generades:

- Programació diürna del sistema de neteja automàtic de la caldera.

- Instal·lació d’elements antivibració en els diferents components susceptibles de provocar vibracions.

- Instal·lació d’aïllament acústic en aquells components o paraments que ho precisin.

El funcionament de la nova sala de calderes garantirà el compliment de la llei 16/2002 de protecció

contra la contaminació acústica, el Reial decret 1367/2007 que la desplega pel que fa a zonificació

acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques, el DB-HR protecció enfront el soroll i les

vibracions i el mapa de capacitat acústica municipal.

En data d’abril de 2018, l’ajuntament de Rasquera tenia pendent d’aprovació el Mapa de Capacitació

Acústica pel seu municipi, per tant s’aplicarà la llei corresponent.

En el cas del present projecte, ens trobem a la zona de sensibilitat acústica alta (A4).

La següent taula indica els límits d’immisions sonores en el medi exterior:

Tenint en compte que es tracta d’un edifici aïllat amb paret i sostre d’obra, que la generació de soroll i

vibracions dels diferents elements de la instal·lació són reduïts i la distància fins a la obertura de façana

de l’edifici més proper és superior a 10 m, es considera que els sorolls i vibracions generades no afecten

al normal funcionament dels equipaments municipals propers ni els habitatges i d’altres edificacions

properes. Per justificar i garantir el compliment de l’ordenança municipal reguladora de soroll i

vibracions o llei corresponent s’adjunta la següent taula on s’estableixen els valors d’aïllament

proporcionat per les solucions constructives:


11

(1) A excepció de les fàbriques de formigó armat, s’han considerat els paraments enllustrats amb un

gruix de 1,5 cm a cada costat.

La massa superficial mínima de bloc de formigó de 19 cm, revestit de morter a una cara és de 270 kg/m2. L’índex d’aïllament acústic és RA= 47 dB(A).

Per tant es compleixen les dos condicions:

- Segons el DB-HR: l’índex d’aïllament acústic RA e 33 dB(A).

- Segons el mapa de capacitació acústica: LAR < 50 dB(A), ja que 65dB(A) – 47 dB(A) = 18 dB(A) < 50 dB(A).

3.3. Contaminació lumínica

Es col·locarà una lluminària a l’exterior de la sala de caldera amb detector de presencia, per a que

il·lumini l’accés a la mateixa. Aquesta lluminària exterior ha de complir un flux hemisferi superior < 1%,

així com la instrucció tècnica de la direcció general de qualitat ambiental i canvi climàtic, protocol de

control del vector llum en les instal·lacions d’il·luminació exterior (IT-CL-1) del febrer 2018.

3.4. Vector Residus

Les instal·lacions de biomassa a mes del fum tenen com a producte de la combustió les cendres

(normalment inferior al 1,5% del consum de combustible). Les mateixes calderes es subministraran

amb un sistema automàtic de recollida de les cendres provinents de la combustió i de la neteja dels

bescanviadors el qual mitjançant un sistema de bis sens fi la transportarà fins a l’interior del

corresponent dipòsit de cendres de la caldera.

Cal destacar que aquesta cendra, si prové de la combustió de biocombustibles procedents de restes

forestals i agrícoles (o industrials de serralleries quan no han estat tractats químicament), segons

l’Agencia de Residus de Catalunya, es classifica de la següent manera:


12

CER Descripció Classificació Codi eliminació

100103 Cendra volant de torba

i de fusta (no tractada) No perillós

D09 Deposició de residus no especials

D05 Estabilització fisico-química

Cal tenir especial atenció a la temperatura de les mateixes en el moment de l’extracció.

Així mateix entrarà dins les tasques de seguiment habitual del personal usuari de la instal·lació anar

retirant aquestes cendres. L’ajuntament s’ha d’assegurar que el residu és tractat correctament.

La quantitat aproximada de cendres que es generarien anualment, prenent com a dada un consum de

3,48 Tn d’estella/any, seria de 0,05 Tn.

3.5. Vector aigua

L’aigua que s’utilitza en la sala de caldera per omplir la xarxa de distribució de calor s’obtindrà de la

xarxa abastament d’aigua potable municipal. Es tracta d’un circuit tancat, per tant, en condicions

normals de funcionament no s’ha de produir cap buidat de la xarxa. No existeix cap manteniment

preventiu que demani el buidat del circuit.

La sala tècnica estarà equipada d’un sistema de desguàs (indicat al plànol 4) per evitar l’estancament

de l’aigua en cas de buidat o fuita. A partir d’aquí la xarxa anirà enterrada fins connectar a la xarxa

municipal de clavegueram. No és necessari cap sistema de tractament de l’aigua degut a tractar-se

d’un circuit tancat.

Les aigües pluvials recollides per les cobertes de les edificacions seran recollides pels seus sistemes

de recollida (canalons, baixants, col·lectors de baixants i arquetes).

El volum d’aigua total del circuit hidràulic és de 2.051 L.

No s’ha tingut en compte la instal·lació d’un sistema de tractament de l’aigua degut a que el problema de les incrustacions en un circuit tancat queda en la pràctica reduït a la mínima expressió. La duresa temporal del magnesi i calci presents en el circuit provocarà sens dubte alguna formació de precipitats de cal, no obstant, al no existir aportació constant d’aigua, les incrustacions són generalment molt reduïdes i difícilment poden arribar a créixer i acumular-se.

Només amb els anys i quan les operacions de manteniment hagin efectuat renovació del l’aigua del circuit, es possible que es puguin generar problemes d’incrustacions si no ha existit un tractament previ.

S’ha de tenir en compte que aproximadament s’ha de reomplir el circuit anualment amb un 0,5% del

seu volum, a causa de l’evaporació.

3.6. Ordenances i reglaments municipals

S’han de tenir en compte les ordenances i reglaments municipals específics per a cadascun dels

vectors ambientals, descrits en aquest apartat.

ANNEX 15. JUSTIFICACIÓ COMPLIMENT DE SEGURETAT EN CAS D’INCENDI


3

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA 1. OBJECTE ................................................................................................................................... 5

2. NORMATIVA APLICABLE ......................................................................................................... 5

3. PARÀMETRES DE RISC D’INCENDI ....................................................................................... 5

3.1. Usos previstos de l’edifici o establiment .......................................................................... 5

3.2. Alçada d’evacuació .......................................................................................................... 6

3.3. Càrrega de foc i nivell de risc intrínsec ............................................................................ 6

4. CONDICIONS D’ACCESIBILITAT, ENTORN I INTERVENCIÓ DELS BOMBERS.................. 6

4.1. Característiques dels vials i de l’espai exterior segur. ..................................................... 6

4.2. Façanes accessibles: nombre i característiques ............................................................. 7

4.3. Situació relativa respecte a àrees forestals ..................................................................... 7

5. CONDICIONS DE L’EDIFICI O ESTABLIMENT QUE LIMITEN L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI 7

5.1. Compartimentació ............................................................................................................ 7

5.2. Propagació exterior .......................................................................................................... 8

6. CONDICIONS D’EVACUACIÓ DELS OCUPANTS .................................................................. 8

6.1. Càlcul de l’ocupació de l’edifici ........................................................................................ 8

6.2. Elements d’evacuació ...................................................................................................... 9

6.3. Dimensionat dels mitjans d’evacuació ............................................................................. 9

6.4. Característiques portes situades en recorreguts d’evacuació ......................................... 9

6.5. Senyalització dels mitjans d’evacuació. ......................................................................... 10

6.6. Control del fum d’incendi ................................................................................................ 10

6.7. Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi .......................................... 10

7. Instal·lacions de protecció contra incendis .............................................................................. 10

7.1. Dotació de les instal·lacions de protecció contra incendis ............................................ 10

7.2. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis .................... 10

7.3. Enllumenat d’emergència............................................................................................... 11

7.4. Sistema de detecció d’incendis ...................................................................................... 11

7.5. Sistema antiretrocés de flama i extinció ........................................................................ 11

7.6. Resistència al foc de l’estructura ................................................................................... 11

7.7. Manteniment i organització de l’emergència. ................................................................ 12


4

7.8. Certificats de comportament al foc ................................................................................ 12


5

1. OBJECTE L’objectiu del present annex es la justificació del compliment de la normativa vigent en

matèria de protecció contra incendis del local destinat a sala de calderes i sitja d’emmagatzematge de biomassa descrit en el present projecte.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA SITJA I SALA DE CALDERES RESTEN FORA DE L’ABAST DEL

PRESENT PROJECTE. AIXÍ DONCS, LA INFORMACIÓ QUE ES MOSTRA EN AQUEST CAPÍTOL ÉS ÚNICAMENT A MODE INFORMATIU, SENSE QUE AQUEST IMPLIQUI LA CORRECCIÓ I/O COMPLIMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES EXISTENTS EN LA SITJA I SALA DE CALDERES.

LA INFORMACIÓ REFERENT AL COMPLIMENT D’AQUEST ANNEX RESTA INCLÒS AL PROJECTE PREVI DE CONSTRUCCIÓ DE LA SALA DE CALDERES, PROPIETAT DE L’AJUNTAMENT DE RASQUERA.

2. NORMATIVA APLICABLE Normativa estatal

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions

Tèrmiques en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementaries (ITE) i es crea la Comissió assessora per a les instal·lacions tèrmiques dels edificis:

- Correcció d’errors del Reial Decret 1027/2007. - Reial Decret 314/2006, de 17-03-2006, pel qual s’aprova Codi Tècnic de la Edificació

(CTE). - DB SI Seguretat en cas d’incendi, DB SU Seguretat d’utilització, i posteriors

modificacions i correccions d’errors. - Reial Decret 1942/1993, de 05-11-1993, pel qual s’aprova el Reglament

d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis (RIPCI). - Reial Decret 312/2005, de 18-03-2005, pel qual s’aprova la classificació dels

productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.

- Reial Decret 110/2008, de 01-02-2008, por el que se modifica el Real Decreto 312/2005

Normativa autonòmica:

- Llei 3/2010, del 18-02-2010, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. DOGC. 5584. 10-03-2010.

Normes UNE que cal considerar:

- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes. - Norma UNE 157653/2008 Criteris generals per a la elaboració de projectes de

protecció contra incendis en edificis i establiments.

3. PARÀMETRES DE RISC D’INCENDI 3.1. Usos previstos de l’edifici o establiment

D’acord amb les prescripcions del CTE, l’establiment es considera local de risc especial

destinat a sala de calderes i a emmagatzematge de biomassa. Així mateix cal destacar que


6

l’edifici esta integrat en un edifici amb un ús diferent (centre docent) que resta en la planta baixa de l’edifici, ubicant-se la sala de calderes i sitja en la planta soterrani del mateix.

3.2. Alçada d’evacuació L’edifici està format per planta baixa i planta soterrani, on s’ubiquen sala de calderes i sitja.

L’alçada d’evacuació serà ascendent de 3m.

3.3. Càrrega de foc i nivell de risc intrínsec Per a calcular la densitat de carrega de foc ens hem remès a l’annex B.4 del CTE-DB-SI.

q f d = q t k * m * q1 * q2 * n * c

q t k = Valor de densitat de carrega de foc a la sala de calderes es 1,6x200MJ/m2 = 320MJ/m2 i en la sitja de biomassa de 1,6x2500MJ/m3 = 4.000MJ/m3 (1,6 vegades el valor obtingut a la taula 1.2 de l’Annex 1 del RD 2267/2004, de 3 de desembre, Reglament de Seguretat Contra

Incendis en els Establiments Industrials, per a Central de calefacció a distància” i per

Emmagatzematge de “fusta barrejada o variada”).

m = coeficient de combustió. Agafarem 1 de cara a la seguretat (valor màxim).

q1 = coeficient que contempla risc iniciació segons mida sector = 1,5 (sector menor a 250m2, segons taula B2)

q2 = coeficient que contempla risc d’iniciació segons activitat = 1,4 (local de risc mig, segons

taula B3)

n = coeficient que contempla les mesures actives voluntàries = 1 (segons taula B.4, ja que no existeixen mesures voluntàries)

c = Coeficient de correcció segons les conseqüències de l’incendi = 1 (edifici h evac < 15m,

segons taula B.5)

La carrega de foc a la sala de calderes i sitja serà:

q f sala calderes = 320MJ/m2 * 1 * 1,5 * 1,4 * 1 * 1 * 31,76 m2 = 21.342,72MJ

q f sitja = 4000MJ/m3 * 1 * 1,5 * 1,4 * 1 * 1 * 44,41 m3 = 178.416MJ

Degut a que la seva carrega de foc, tant en el cas de la sala de caldera com de la sitja, es inferior a 3millons de MJ, no s’haurà d’aplicar la normativa per activitat industrial ni s’haurà de

considerar local de risc especial alt (en cas contrari es passaria a estudiar des del RSCIEI).

4. CONDICIONS D’ACCESIB ILITAT, ENTORN I INTERVENCIÓ DELS BOMBERS 4.1. Característiques dels vials i de l’espai exterior segur.

Els vials d’aproximació al edifici i l’accés a la zona del local compleixen amb els requeriments mínims:

- amplada mínima lliure 3,5m


7

- altura mínima lliure 4,5m - capacitat portant del vial de 20kN/m2

L’edifici es de planta baixa i planta soterrani i per tant la seva alçada d’evacuació es 0 m per a la evacuació de la planta baixa i 3m per a l’evacuació de la planta soterrani. Al disposar d’una alçada d’evacuació inferior a 9 m no li es d’aplicació l’apartat 1.2.1 del CTE DB-SI5.

4.2. Façanes accessibles: nombre i característiques En l’edifici objecte d’estudi, al estar soterrat en tots els seus punts, no disposa de façanes accessibles.

L’accés a aquest espai es realitza únicament per la escala de comunicació amb la planta

baixa que serà una escala protegida, en compliment dels paràmetres exposats en el DB-SI.

4.3. Situació relativa respecte a àrees forestals Per la seva situació, no li es d’aplicació.

5. CONDICIONS DE L’EDIFICI O ESTABLIMENT QUE LIMITEN L’EXTENSIÓ DE L’INCENDI 5.1. Compartimentació

La sitja i la sala de calderes estaran ubicades en un edifici amb ús principal com a centre docent, ocupant un espai de la planta soterrani de l’edifici.

En aquest cas, aquests espais es consideraran espais de risc especial dins del sector de incendis que ocupa el centre docent.

En el mateix document, a l’apartat 2, es classifica els locals de risc especial integrats als edificis en grau baix, mig o alt en funció de l’ús i de les seves característiques.

- La sala de caldera amb potència entre 70kW a 200 kW és considerat local de risc baix.

- La sitja amb una superfície superior a 3m2 es considerat local de risc mig.

A la taula 2.2. del DB-SI es poden trobar les condicions de resistència al foc en funció del risc:

Les parets seran murs de formigó que hauran de complir la següent taula per tal d’aconseguir

una resistència mínima al foc com la requerida:


8

El forjat de separació entre la planta soterrani i la planta baixa haurà de complir, com a mínim les característiques constructives exposades en la següent taula per a garantir les condicions de resistència al foc:

5.2. Propagació exterior Al tractar-se d’una planta soterrani, aquest espai no disposa de finestres que puguin

permetre una propagació exterior amb l’edifici al que pertany. Per altra banda, la distancia a les obertures d’altres edificis (EI inferior a 60), respecte al local, es superior a 3 m complint així amb les prescripcions per evitar la propagació horitzontal.

6. CONDICIONS D’EVACUAC IÓ DELS OCUPANTS 6.1. Càlcul de l’ocupació de l’edifici

La ocupació màxima de l’establiment es calcularà segons el CTE DB SI3, taula 2.1. per a un

ús de sala de maquines i sitja la ocupació serà ocasional i a l’hora de computar es

considerarà nul·la.

Zona o tipus d’activitat Ocupació (m2/p) Ocupació (p/ m2) En qualsevol ús, zones Nul·la Nul·la


9

d’ocupació ocasional i

accessibles únicament a efectes de manteniment: sales de màquines, etc

La sitja es considerarà que te ocupació nul·la ja que habitualment estarà plena de material al seu interior.

6.2. Elements d’evacuació D’acord amb la Taula 3.1, del CTE DB SI3, al disposar el local d’una ocupació inferior a 100

persones i disposar d’una altura d’evacuació ascendent de 3 m (ja que es planta soterrani) i tenir una longitud d’evacuació inferior a 25m, disposarà el local d’una única sortida

d’evacuació.

6.3. Dimensionat dels mitjans d’evacuació D’acord amb la Taula 4.1, del CTE DB SI3, les dimensions de l’element d’evacuació de

l’establiment seran:

- Porta d’evacuació: o Amplada fulla >0,8 m o Capacitat d’evacuació; p = A*200 = 0,8 m* 200 persones/m = 160 persones o Assignació màxima = 1 persona < 160 persones

L’amplada de tota fulla de porta no ha de ser inferior de 0,60 m, ni superior a 1,23 m.

No obstant això, la porta d’accés a la sala de caldera serà de l’amplada necessària per a

poder entrar els equips interiors (caldera, dipòsits inèrcia, vas expansió, etc) amb mitjans mecànics, i per tant la obertura serà de 0,90 metres.

- Escala protegida: o Amplada escala = 1,0 m o Capacitat d’evacuació = 224 persones o Assignació màxima = 1 persona < 224 persones

6.4. Característiques portes situades en recorreguts d’evacuació Com que el nombre de persones assignades a la porta es inferior 50 persones no hi hauria requeriments per part del CTE a la porta.

Així no obstant el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en la seva IT 1.3.4.1.2.2 indica que

les portes de sortida de la sala de calderes hauran de disposar d’obertura fàcil des de

l’interior (encara que hagi estat tancades amb clau des de l’exterior). La porta a instal·lar

complirà amb les prescripcions següents:

- Serà abatibles sobre un eix de gir vertical. - Disposaran d’un sistema d’obertura fàcil i rapida (encara que hagi estat tancada amb

clau des de l’exterior). - Obrirà en el sentit d’evacuació.


10

6.5. Senyalització dels mitjans d’evacuació.

Seguint les indicacions de l’apartat 7, del CTE DB SI3, s’utilitzaran les senyals de

sortida, d’us habitual o d’emergència, definides en la norma UNE 23034:1988, conforme als següents criteris:

- La sortida de planta o recinte disposarà d’un rètol de “SORTIDA”. - Per la distribució particular del local, no serà necessari disposar d’indicacions de

recorreguts d’emergència o de recorreguts “sense sortida”. - La dimensió del rètol serà, degut a que la distancia màxima d’observació es inferior a

10m, de 210x210mm. - Aquest rètol haurà de ser fotoluminiscent per tal que sigui visible en cas de fallada

del subministrament elèctric, i serà d’acord a la norma UNE 23035-4:2003. El seu manteniment es realitzarà d’acord amb norma UNE 23035-3:2003.

6.6. Control del fum d’incendi Per la naturalesa del local, no li es d’aplicació l’apartat 8 del CTE DB SI3.

6.7. Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi Per la naturalesa del local no li es d’aplicació l’apartat 9 del DB-SI3 del CTE.

7. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS El disseny, execució i posada en funcionament dels equips i instal·lacions de protecció contra incendis es realitzaran segons les indicacions del Reglament d’Instal·lacions de Protecció

contra Incendis i disposicions complementaries. La posada en funcionament de les mateixes requerirà el certificat de l’empresa instal·ladora.

7.1. Dotació de les instal·lacions de protecció contra incendis Els elements que haurà de disposar l’establiment seran, segons les indicacions de la taula

1.1 del CTE DB-SI4:

- 1 extintor portàtil de eficàcia 21A-113B a 15 m de recorregut de planta màxim.

Per complir-ho es disposarà d’un extintor de pols ABC polivalent de 6 kg a dins de la sala de calderes. Aquest extintor s’instal·larà de manera que la part superior del mateix no quedi a

mes de 1,7m d’alçada.

Es recomana posar un extintor d’eficàcia 89b de 5 kg (de CO2) al costat del quadre elèctric com a complement.

7.2. Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis

Els mitjans de protecció manual contra incendis, en el nostre cas l’extintor, s’haurà de

senyalitzar segons les senyals definides en la norma UNE 23033-1. La dimensió del rètol serà:

- Degut a que la distancia màxima d’observació es inferior a 10 m, de 210x210 mm. - Aquest rètol haurà de ser fotoluminiscent per tal que sigui visible en cas de fallada

del subministrament elèctric, i serà d’acord a la norma UNE 23035-4:2003.


11

7.3. Enllumenat d’emergència. Es disposarà d’enllumenat d’emergència en els següents espais:

- Una lluminària a sobre de la porta de sortida de la sala de calderes.

Condicions de la instal·lació:

- Es disposarà en el local d’il·luminació d’emergència i senyalització que garanteixi el pas cap a les zones d’evacuació amb una il·luminació de 1 lux a nivell de terra en tots els recorreguts i 5 lux en tots els punts de seguretat (extintors i quadre elèctric).

- L’enllumenat serà fix, disposarà de font pròpia d’energia i s’assegurarà que entri en funcionament automàticament si es produeix una fallada del 70% de la tensió nominal de servei.

- S’assegurarà que aquesta il·luminació funcioni durant un període mínim d’una hora mitjançant fonts pròpies d’energia.

- La uniformitat de la il·luminació serà tal que el quocient entre la il·luminació màxima i mínima sigui menor a 40.

7.4. Sistema de detecció d’incendis Per l’ús de l’edifici es requerirà disposar en la sala de calderes de detectors

termovelocimètrics connectats a la central de detecció d’incendis pròpia al centre docent.

En la sitja, degut a la dificultat de funcionament dels detectors de incendi, no s’instal·laran,

disposant això si, detecció contra incendi a través de sonda de temperatura, gestionada per la pròpia caldera. Aquest fet implica que la caldera haurà d’estar connectada (encara que no

doni servei de aigua calenta) per tal de efectuar el control de temperatura de la sitja.

7.5. Sistema antiretrocés de flama i extinció Tal i com s'indica a l'apartat de descripció del sistema generador, la caldera disposarà de sistema antiretrocés de flama per a evitar que el foc pugui anar cap a la sitja. Aquest sistema incorporat a la caldera pot ser format per una clapeta o una vàlvula rotativa que en cas de temperatura independitza hermèticament els dos espais. A més la caldera disposarà de sensor de temperatura al vis sense fi d'alimentació que aturarà la màquina en cas de temperatura al mateix (com a segona mesura antiretorn de flama).

A part d'aquests dos dispositius, s'instal·larà un sprinkler al vis sense fi que ve de la sitja cap al sistema antiretrocés de flama (aigües amunt) el qual abocarà aigua de xarxa al mateix en cas que la temperatura en aquest vis sense fi superi els 57ºC (extingint així un possible incendi que es pogués generar per aquesta via, si el dispositiu antiretrocés de flama fallés). Aquest sprinkler disposarà a més d'un dipòsit de 100litres el qual permetrà realitzar l'actuació en cas de fallada de l'aigua de xarxa.

7.6. Resistència al foc de l’estructura Es garantirà que els elements estructurals principals de l’edifici tinguin una resistència al foc

conforme al que s’indica a l’apartat 5.1 de l’annex 15.

Per a l’establiment en qüestió, la sala de calderes té un risc baix i disposició aïllada, la resistència al foc de l’estructura és R90. En el cas de la sitja local té un risc mitja i disposició aïllada, la resistència al foc de l’estructura és R120.


12

7.7. Manteniment i organització de l’emergència. Els mitjans de protecció contra incendis es sotmetran al programa mínim de manteniment que s’estableix en el Reglament d’Instal·lacions de Protecció Contra Incendis. El

manteniment i reparació d’aparells, equips, sistemes i components, utilitzats en la protecció

contra incendis, hauran de ser realitzats per mantenidors autoritzats.

La propietat, o en el seu cas l’usuari, avisarà de qualsevol anomalia detectada al personal

competent.

El titular de l’establiment haurà de preveure l’organització en el cas d’emergència, amb la

confecció d’un pla d’autoprotecció i emergència, que defineixi en cada cas les actuacions i les responsabilitats del personal. Es disposarà d’un pla d’autoprotecció que haurà de definir

els equips d’intervenció, el pla d’evacuació i els simulacres.

7.8. Certificats de comportament al foc Els elements que ho requereixin s’hauran de justificar mitjançant certificats de comportament al foc emesos pel fabricant i/o per l’instal·lador/aplicador.

ANNEX 16. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA


3

EL PRESENT APARTAT NO ÉS D’APLICACIÓ AL PRESENT PROJECTE AL TRACTAR-SE DE INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA INCLOSA DINS DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DE L’ACTUAL SALA DE CALDERES I SITJA I QUE ACTUALMENT RESTA EN SERVEI.

TOTA LA INFORMACIÓ REFERENT A AQUEST APARTAT QUEDA REFLECTIDA AL CORRESPONENT PROJECTE DE INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES REALITZAT PER A LA CONSTRUCCIÓ DE LA SALA DE CALDERES I SITJA, PROPIETAT DE L’AJUNTAMENT DE RASQUERA.

Diputació de Tarragona | - PROJECTEXarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera...

Documents

Transcript of Diputació de Tarragona | - PROJECTEXarxa de calor de biomassa de proximitat al municipi de Rasquera...