Direcció General de Carreteres · millora general guissona-pujalt sÒnia moreno osuna local 97+700...

NOVA CARRETERA IA-XC-08053

MILLORA DE L'ACCESSIBILITAT DE GUISSONA AMB L'EIX TRANSVERSAL, C-25. GUISSONA-PUJALT

NOVEMBRE 2010

1 I

SEGARRA I ANOIA

MEMÒRIA I ANNEXOS

MILLORA GENERAL

GUISSONA-PUJALT

SÒNIA MORENO OSUNA

LOCAL

97+700 AL 97+700, 0+000 AL 10+000 I 0+000 AL 3+000

IDOM INGENIERÍA Y SISTEMAS SA

IMPACTE AMBIENTAL

C-25, VI I LV-3021 DE MONTCLAR A SERÓ

Tipus d'estudi Xarxa Classe d'obra Subclasse d'obra

Carreteres Punts quilomètrics Localitats Comarques

Empresa consultora Autor/es Documents Exemplar Tom

Clau

Títol abreujat

Data de redacció

Direcció General de Carreteres

Estudi d’impacte ambiental: “Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona-Pujalt”, clau: IA-XC-08053”.

ÍNDEX GENERAL

ÍNDEX GENERAL

1 CONSIDERACIONS GENERALS ..................................................................................................1

1.1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................... 1

1.2 NORMATIVA APLICABLE ..................................................................................................... 1

1.3 RESPOSTA A L’INFORME D’ABAST I CONTINGUT DE L’EIA............................................ 7

1.4 ANTECEDENTS I DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA...................................................... 8

1.5 CONSULTES REALITZADES ALS ORGANISMES COMPETENTS .................................... 9

1.6 EQUIP DE TREBALL ...........................................................................................................11

2 OBJECTIUS DE L’ESTUDI I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE....................................................12

3 DEFINICIÓ DE CORREDORS......................................................................................................17

4 ESTUDI DEL MEDI.......................................................................................................................18

4.1 CLIMATOLOGIA...................................................................................................................18

4.2 QUALITAT ATMOFÈRICA ...................................................................................................26

4.2.1 Introducció ...................................................................................................................26

4.2.2 Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA 5 2002-2007 ..................28

4.2.3 Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA 14 2002-2007 ................34

4.3 SOROLL ...............................................................................................................................39

4.4 HIDROLOGIA .......................................................................................................................40

4.4.1 Hidrologia superficial ...................................................................................................40

4.4.2 Hidrologia subterrània..................................................................................................41

4.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA.......................................................................................43

4.5.1 Geomorfologia .............................................................................................................43

4.5.2 Geologia.......................................................................................................................44

4.6 EDAFOLOGIA ......................................................................................................................46

4.7 FAUNA .................................................................................................................................47

4.7.1 Introducció ...................................................................................................................47

4.7.2 Àrees protegides per a la fauna...................................................................................47

4.7.3 Biòtops existents..........................................................................................................48

4.7.4 Catàleg faunístic ..........................................................................................................49

4.8 VEGETACIÓ I FLORA..........................................................................................................53

4.8.1 Introducció ...................................................................................................................53

4.8.2 Unitats de vegetació ....................................................................................................53

4.8.3 Valoració de la vegetació.............................................................................................54

4.9 PAISATGE............................................................................................................................58

4.9.1 Introducció ...................................................................................................................58

4.9.2 Instruments de regulació del paisatge a les Terres de Lleida .....................................59

4.9.3 Identificació de les unitats de paisatge a l’àmbit del projecte......................................61

4.9.4 Components generals del paisatge dins de l’àmbit d’actuació....................................63

4.9.5 Caracterització de les diferents unitats de paisatge ....................................................67

4.9.6 Anàlisi de les conques visuals .....................................................................................78

4.9.7 Valoració del paisatge descrit ......................................................................................81

4.10 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC ....................................................................................81

4.10.1 Introducció ...................................................................................................................81

4.10.2 Resultats ......................................................................................................................81

4.10.3 Conclusió .....................................................................................................................82

4.11 USOS DEL SÒL ...................................................................................................................83

4.12 PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA ...........................................................................................84

4.13 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ ............................................86

4.14 ASPECTES SOCIOECONÒMICS........................................................................................88

4.14.1 Introducció ...................................................................................................................88

4.14.2 Població .......................................................................................................................88

4.14.3 Sectors econòmics.......................................................................................................90

4.14.4 Atur...............................................................................................................................91

4.15 RISC D’INCENDI FORESTAL..............................................................................................91

4.15.1 Introducció ...................................................................................................................91

4.15.2 Objectiu ........................................................................................................................92

4.15.3 Legislació de prevenció d’incendis ..............................................................................92

4.15.4 Elements de risc ..........................................................................................................92

4.15.5 Avaluació del risc d’incendis forestals .........................................................................93

4.15.5.1. Combustibilitat.....................................................................................................93

4.15.5.2. Inflamabilitat ........................................................................................................94

4.15.5.3. Anàlisi de la continuïtat de les masses forestals ................................................96

4.15.5.4. Anàlisi dels incendis dels darrers 20 anys ..........................................................96

5 SENSIBILITAT AMBIENTAL .....................................................................................................100

6 DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES..................................................102

7 AVALUACIÓ D’IMPACTES........................................................................................................103

7.1 INTRODUCCIÓ ..................................................................................................................103

7.2 IDENTIFICACIÓ I DETECCIÓ DELS IMPACTES..............................................................103

7.3 ACCIONS DEL PROJECTE SUSCEPTIBLES DE CAUSAR IMPACTE ...........................103

7.4 IDENTIFICACIÓ DELS FACTORS SUSCEPTIBLES DE REBRE L’IMPACTE.................103


ÍNDEX GENERAL

7.5 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS ........................................................... 105

7.6 CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES.................................................... 106

7.7 AVALUACIÓ DELS IMPACTES SEGONS EL TIPUS DE FACTOR ................................. 107

7.8 QUALITAT ATMOSFÈRICA............................................................................................... 107

7.9 SOROLL............................................................................................................................. 108

7.10 HIDROLOGIA..................................................................................................................... 109

7.11 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA..................................................................................... 109

7.12 EDAFOLOGIA .................................................................................................................... 110

7.13 FAUNA ............................................................................................................................... 110

7.14 VEGETACIÓ I FLORA ....................................................................................................... 111

7.15 PAISATGE ......................................................................................................................... 112

7.16 ESPAIS NATURALS PROTEGITS O CATALOGATS....................................................... 112

7.17 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC.................................................................................. 112

7.18 USOS DEL SÒL................................................................................................................. 113

7.19 PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA ......................................................................................... 113

7.20 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ .......................................... 113

7.21 ASPECTES SOCIOECONÒMICS ..................................................................................... 113

7.22 RISC D’INCENDIS FORESTALS....................................................................................... 114

7.23 RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES.......................................................................... 114

8 MESURES CORRECTORES ..................................................................................................... 115

8.1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 115

8.2 MARCATGE PERIMETRAL I ACTUACIONS TEMPORALS DURANT L’OBRA............... 115

8.3 SOROLL I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA................................................................... 116

8.4 HIDROLOGIA..................................................................................................................... 116

8.5 EDAFOLOGIA .................................................................................................................... 117

8.6 OCUPACIÓ DEL SÒL........................................................................................................ 117

8.7 REVEGETACIÓ I RESTAURACIÓ ECOPAISATGÍSTICA................................................ 117

8.8 FAUNA ............................................................................................................................... 119

8.9 AFECCIONS SOCIOECONÒMIQUES .............................................................................. 120

8.10 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC.................................................................................. 120

8.11 RISC D’INCENDIS ............................................................................................................. 121

8.12 GESTIÓ DE RESIDUS I SÒLS CONTAMINANTS ............................................................ 123

8.13 ABOCADORS I PRÉSTECS.............................................................................................. 124

8.14 PRESSUPOST................................................................................................................... 124

9 PRESSUPOST............................................................................................................................ 125

9.1 ALTERNATIVA 1................................................................................................................ 125

9.2 ALTERNATIVA 2................................................................................................................ 131

10 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES .........................................................137

10.1 INTRODUCCIÓ .................................................................................................................. 137

10.2 VALORACIÓ DELS IMPACTES SEGONS ALTERNATIVES............................................ 137

10.2.1 Impactes sobre la qualitat atmosfèrica ...................................................................... 137

10.2.2 Impactes deguts al soroll ........................................................................................... 138

10.2.3 Impactes sobre la hidrologia superficial .................................................................... 138

10.2.4 Impactes sobre la hidrologia subterrània................................................................... 138

10.2.5 Impactes sobre la geologia i geomorfologia .............................................................. 139

10.2.6 Impactes sobre l’edafologia....................................................................................... 139

10.2.7 Impactes sobre la fauna ............................................................................................ 139

10.2.8 Impactes sobre la vegetació...................................................................................... 140

10.2.9 Impactes sobre els espais d’especial interès ............................................................ 140

10.2.10 Impactes sobre el paisatge........................................................................................ 140

10.2.11 Impactes sobre el risc d’incendis forestals ................................................................ 141

10.2.12 Impactes sobre el patrimoni cultural.......................................................................... 141

10.2.13 Impactes sobre l’ús del sòl ........................................................................................ 141

10.2.14 Impactes sobre la planificació urbanística................................................................. 142

10.2.15 Impactes sobre els serveis i infraestructures ............................................................ 142

10.2.16 Impactes sobre la socioeconomia ............................................................................. 142

10.3 RESUM DE LA VALORACIÓ DE LES ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES........ 143

10.4 MATRIU D’AVALUACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES I MESURES CORRECTORES PROPOSADES .................................................................................................. 145

11 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL...........................................................................................149

11.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS........................................................................................... 149

11.2 VERIFICACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL DELS IMPACTES .......................................... 149

11.3 SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L’OBRA ............................................................. 149

11.4 SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L’OBRA I ELABORACIÓ DEL PLA D’OBRA AMBIENTAL .................................................................................................................................... 149

11.5 PRIMERA FASE: CONSTATACIÓ DE L’ESTAT PREOPERACIONAL ............................ 150

11.5.1 Replanteig.................................................................................................................. 150

11.5.2 Sistema hidrològic ..................................................................................................... 150

11.5.3 Edafologia.................................................................................................................. 150

11.5.4 Vegetació i fauna .......................................................................................................150

11.5.5 Paisatge..................................................................................................................... 150

11.6 SEGONA FASE: CONTROL D’IMPACTES A LA FASE D’OBRES................................... 150

11.6.1 Qualitat atmosfèrica................................................................................................... 150


ÍNDEX GENERAL

11.6.2 Sistema hidrològic .....................................................................................................151

11.6.3 Soroll..........................................................................................................................151

11.6.4 Geologia i sòls ...........................................................................................................151

11.6.5 Vegetació ...................................................................................................................152

11.6.6 Fauna.........................................................................................................................152

11.6.7 Paisatge .....................................................................................................................152

11.6.8 Patrimoni historicoartístic...........................................................................................152

11.6.9 Aspectes socioeconòmics .........................................................................................152

11.6.10 Risc d’incendis ...........................................................................................................153

11.6.11 Residus i abocadors ..................................................................................................153

11.6.12 Retirada d’obra ..........................................................................................................154

11.7 TERCERA FASE: CONTROL D’IMPACTES A LA FASE D’EXPLOTACIÓ ......................154

11.8 SEGUIMENT DEL PROGRAMA DE L’OBRA....................................................................154

12 DOCUMENT DE SÍNTESI ..........................................................................................................155

12.1 RESUM DEL MEDI FÍSIC ..................................................................................................155

12.2 RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES ..........................................................................156

12.3 RESUM DE MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES ............................................157

12.4 CONCLUSIONS .................................................................................................................158

ÍNDEX IMATGES

Imatge 1 Presència d’elements d’interès al voltant de la zona d’estudi: ............................................17

Imatge 2. Tipus de clima:.......................................................................................................................18

Imatge 3. Caracterització de les emissions de la Zona 5 ......................................................................26

Imatge 4. Caracterització de les emissions de la Zona 14....................................................................27

Imatge 5. Ubicació de les estacions ......................................................................................................28

Imatge 6. Esquema hidrogeològic .........................................................................................................40

Imatge 7. Hidrologia a la zona ...............................................................................................................41

Imatge 8. Aqüífers protegits...................................................................................................................41

Imatge 9. Esquema piezomètric i flux soterrat ......................................................................................42

Imatge 10. Unitat hidrogeològica Calcàres de Tàrrega i punts de control de la qualitat de les aigües subterrànies ...........................................................................................................................................42

Imatge 11. Esquema morfoestructural regional.....................................................................................44

Imatge 12. Zones d’interès geològic......................................................................................................45

Imatge 13. Tipologia de sòls a la zona d’estudi.....................................................................................46

Imatge 14. Nivells d’erosió del sòl a Catalunya:....................................................................................47

Imatge 15. Situació de l’IBA, l’espai XN 2000 i el PEIN respecte el traçat d’estudi: .............................48

Imatge 16. Biòtops detectats dins de l’àmbit d’estudi:...........................................................................49

Imatge 17. Ubicació de l’àrea protegida Valls del Sió-Llobregós respecte el traçat aproximat d’estudi:...............................................................................................................................................................51

Imatge 18. Índex d’abundància de les principals aus a l’àmbit d’estudi i el seu entorn. ......................52

Imatge 19. Situació de les diferents unitats de vegetació a l’àrea d’influència del traçat:.....................54

Imatge 20. Distribució dels Hàbitats d’Interès Comunitari a la zona d’estudi:.......................................55

Imatge 21. Distribució de l’hàbitat a Catalunya: ....................................................................................56

Imatge 22. Distribució de l’hàbitat a Catalunya: ....................................................................................57

Imatge 23. Proteccions del Pla Territorial Parcial de Ponent: ...............................................................58

Imatge 24. Àmbit definit del paisatge estudiat: ......................................................................................59

Imatge 25. Mur de pedra seca en conreu arbori de secà:.....................................................................59

Imatge 26. Unitats generals del paisatge a l’àmbit d’actuació:..............................................................60

Imatge 27. Elements morfològics i singularitats: Tossal que estructura la trama agrícola:...................60

Imatge 28. Afectació de l’itinerari paisatgístic núm.11: Portal-Ivorra-Tora: ...........................................61

Imatge 29. Sender de Gran Recorregut del Llobregós:.........................................................................61

Imatge 30. Unitats homogènies de paisatge dins de l’àmbit d’estudi:...................................................62

Imatge 31. Presència de zones boscoses en les àrees de màxim pendent. ........................................62

Imatge 32. Distribució humana a la zona. .............................................................................................62

Imatge 33. Conques visuals segons els tres horitzons..........................................................................78

Imatge 34. Ubicació dels punts d’observació escollits...........................................................................80

Imatge 35. Espais oberts del PTPTLL ...................................................................................................85

Imatge 36. Xarxa viària territorial prevista al POUM de Guissona ........................................................86

Imatge 37. Anell Verd Guissona i espais lliures ....................................................................................87

Imatge 38. Règim del sòl dels corredors de Guissona..........................................................................87

Imatge 39. Anàlisi mapa de vulnerabilitat ambiental ...........................................................................100

ÍNDEX GRÀFICS

Gràfic 1. Climograma de l’estació de Guissona Florejacs:....................................................................19

Gràfic 2. Temperatures: .........................................................................................................................19

Gràfic 3. Calendari de risc de gelades:..................................................................................................20

Gràfic 4. Precipitacions totals mensuals mitjanes: ................................................................................20

Gràfic 5. % dies precipitacions >100mm: ..............................................................................................21

Gràfic 6. Dies de precipitacions per estacions anuals: ..........................................................................21

Gràfic 7. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn: .................................22


ÍNDEX GENERAL

Gràfic 8. Distribució dies de tempesta:.................................................................................................. 22

Gràfic 9. Distribució dies de calamarsa: ................................................................................................ 22

Gràfic 10. Distribució dies de boira:....................................................................................................... 23

Gràfic 11. Distribució dies de nevada:................................................................................................... 23

Gràfic 12. Humitat relativa mitjana: ....................................................................................................... 24

Gràfic 13. Rosa del vents i velocitat mitjana: ........................................................................................ 24

Gràfic 14. Velocitat mitjana mensual: .................................................................................................... 25

Gràfic 15. Probabilitat de vents superiors a 20Km/h: ........................................................................... 25

Gràfic 16. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) ............................................................... 29

Gràfic 17. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ) ........................................................... 29

Gràfic 18. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ ) .......................................... 30

Gràfic 19. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) ............................................................... 31

Gràfic 20. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils ........... 31

Gràfic 21. Llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries: 180 mg/m³.......................... 31

Gràfic 22. Promig anual de la concentració de PM10 ( µg/m³ ) ............................................................ 32

Gràfic 23. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana................................... 32

Gràfic 24. Concentració mitjana anual de SO2...................................................................................... 33

Gràfic 25. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³)............................................................... 33

Gràfic 26. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ ) ............................................................... 34

Gràfic 27. Màxim de les mitjanes vuit-horàries mòbils ( mg/m³) ........................................................... 34

Gràfic 28. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ ) ........................................................... 35

Gràfic 29. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ ) .......................................... 35

Gràfic 30. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ ) ............................................................... 36

Gràfic 31. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils ........... 36

Gràfic 32. Llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries ............................................. 37

Gràfic 33. Promig anual de la concentració de PM10 ( µg/m³ ) ............................................................ 37

Gràfic 34. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana................................... 37

Gràfic 35. Concentració mitjana anual de SO2...................................................................................... 38

Gràfic 36. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³)............................................................... 39

Gràfic 37. Perfil topogràfic del traçat ..................................................................................................... 43

Gràfic 38. Evolució població Guissona 1960-2007 ............................................................................... 89

Gràfic 39. Evolució de l’atur els últims anys a les diferents poblacions ................................................ 91

Gràfic 40. Evolució de l’atur a Guissona. ............................................................................................. 91

ÍNDEX TAULES

Taula 1. Contaminants que han superat els llindars establerts per la legislació................................... 27

Taula 2. Unitats geològiques i litologia .................................................................................................. 45

Taula 3. Tipus de protecció per als amfibis i rèptils de l’àmbit: ............................................................. 50

Taula 4. Tipus de protecció de les aus més abundants a la zona d’estudi i el seu entorn: .................. 51

Taula 5 Grau de protecció dels mamífers més abundants a la zona d’estudi i el seu entorn:.............. 53

Taula 6 Hàbitats d’Interès Comunitari: .................................................................................................. 55

Taula 7. Flora principal segons els diferents estrats vegetals:.............................................................. 56

Taula 8 Flora principal segons els diferents estrats vegetals de la comunitat: ..................................... 57

Taula 9 Fitxes dels diferents observatoris ............................................................................................. 80

Taula 10 Valoració de cada unitat en funció de la visibilitat, qualitat visual i fragilitat .......................... 81

Taula 11. Poblacions pròximes al traçat d’estudi. ................................................................................. 88

Taula 12. Taxes de creixement per mil habitants (mitjana del període quinquennal1996-2001) ......... 89

Taula 13. Índex de creixement anual 2007 i projeccions 25 anys......................................................... 89

Taula 14 Ocupació per sectors.............................................................................................................. 90

Taula 15 Superfície agrària. .................................................................................................................. 90

Taula 16. Models estàndard Behave de combustible............................................................................ 93

Taula 17. Combustibilitat ....................................................................................................................... 94

Taula 18. Valoració de la inflamabilitat.................................................................................................. 95

Taula 19. Models d’inflamabilitat ........................................................................................................... 95

Taula 20. Incendis produïts entre 1988-2007........................................................................................ 96

Taula 21. Unitat de referència espacial quadriculada de 100 Km2. ...................................................... 97

Taula 22. Dades i càlcul de l’índex de freqüència. ................................................................................ 97

Taula 23. Nombre d’incendis i coeficient de perillositat......................................................................... 98

Taula 24. Perillositat de les causes dels incendis ................................................................................. 98

Taula 25. Dades i càlcul de l’índex de causalitat................................................................................... 99

Taula 26. Índex freqüència- causalitat................................................................................................... 99

Taula 27 Resum de valoració d’impactes per cada alternativa:.......................................................... 144


ÍNDEX GENERAL

ÍNDEX PLÀNOLS

Núm. Títol

1 (1 de 2) Mapa de situació 1 (2 de 2) Situació-ortofotomapa 2. Definició de corredors 3 (2 de 2) Hidrologia superficial 4 (1 de 4) Geologia 4 (2 de 4) Geologia llegenda 4 (3 de 4) Litologia 4 (4 de 4) Edafologia 5 Fauna i vegetació 6 Hàbitats a Catalunya 7 Hàbitats d’interès comunitari a Catalunya 8 PEIN – Xarxa Natura 2000 9 Paisatge 10 Usos del sòl 11 Mapa de perill bàsic d’incendi forestal 12 Mapa de combustibilitat 13 Mapa d’inflamabilitat 14 Risc i inventari d’incendis forestals 15 Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa (desembre 2007) 16 Activitats extractives 17 Activitats extractives abandonades 18 Patrimoni cultural 19 (1 de 10) Vulnerabilitat ambiental 19 (2 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (3 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (4 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (5 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (6 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (7 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (8 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (9 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 19 (10 de 10) Sensibilitat ambiental (1/5000) 20 Mesures correctores

ÍNDEX ANNEXOS

ANNEX I- Ordre d’estudi ANNEX II- Document de referència ANNEX III- Estudi afectació Espai ZEPA ANNEX IV- Estudi patrimoni cultural ANNEX V- Estudi d’impacte acústic ANNEX VI- Reportatge fotogràfic ANNEX VII- Document ambiental previ ANNEX VIII- Consultes realitzades ANNEX IX- Traçat en planta alternatives ANNEX X- Perfils longitudinals i transversals


CONSIDERACIONS GENERALS PÀG. 1

1 CONSIDERACIONS GENERALS

1.1 INTRODUCCIÓ

Aquest treball té com a objecte la redacció de l’Estudi d’impacte ambiental (en endavant, EIA) del projecte informatiu “Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25.Tram: Guissona-Pujalt” amb la clau: IA-XC-08053.

Els principals objectius són els següents:

Definir, descriure i analitzar les principals característiques del medi geogràfic que es pot veure afectat per la construcció d’aquest traçat.

Preveure i diagnosticar els possibles impactes derivats de la construcció i explotació del projecte avaluant les alternatives possibles i escollint la solució més idònia ambientalment per minimitzar els efectes negatius sobre el medi.

Proposar una sèrie de mesures correctores i minimitzadores dels impactes detectats.

Avaluar el cost de les mesures correctores necessàries.

Establir un Pla de vigilància ambiental de les obres per tal de prevenir i corregir els impactes generats per l’execució i explotació de la traça.

1.2 NORMATIVA APLICABLE

Per a la realització de l’Estudi d’impacte ambiental s’ha tingut en compte la normativa existent que pugui ésser d’aplicació per aquest projecte:

AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL

Normativa autonòmica

- Llei 12/2006, del 27-07-2006, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l'accés motoritzat al medi natural, de la Llei 4/2004, relativa al procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental (DOGC núm. 4690, 03.08.06).

- Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental (DOGC núm. 1000, 03.06.88).

Normativa estatal

- Llei 6/2010, de 24 de març, de modificació del text refós de la llei d’Avaluació d’impacte ambiental de projectes, aprovat pel Real Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener (BOE núm. 73, 25.03.10).

- Reial Decret Legislatiu 1/2008, de 11 de gener, per el qual s’aprova el text refós de la Llei d’Avaluació d’impacte ambiental de projectes (BOE núm. 4986, de 26.01.08).

- Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, per el qual s’aprova el Reglament per a l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’impacte ambiental (BOE núm. 239, 05.10.88).

Normativa europea

- Directiva 97/11/CE del Consell, de 3 de març, per el qual es modifica la Directiva 85/337/CEE (DOCE núm. L-073, 14.03.97).

- Directiva 85/337/CE del Consell, de 27 de juny, relativa a l’avaluació de les repercussions e determinats projectes públics o privats sobre el medi ambient (DOCE núm. L-175, 05.07.85).

ORDENACIÓ DEL TERRITORI I URBANISME


- Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 5686, 05.08.10).

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (DOGC núm. 4682, 24.07.06).

PAISATGE


- Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística (DOGC núm. 4723, 21.09.06).

- Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (DOGC núm. 4007, 16.06.05).

BIODIVERSITAT


- Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (DOGC núm. 5204, 28.08.08).

- Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals (DOGC núm. 5113, 17.04.08).

- Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) (DOGC núm. 4735, 06.10.06).

- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d’espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental (DOGC núm. 4690, 03.08.06).

- Ordre MAH/534/2005, d’1 de març, per la qual es fa públic l’acord de govern de 8 de febrer de 2005, pel qual es designen com a zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) alguns espais proposats a la Xarxa Natura 2000 com a llocs d’importància comunitària (LIC) (DOGC núm. 4337, 07.03.05).

- Ordre de 10 d’abril de 1997, per la qual s’amplia la relació d’espècies protegides a Catalunya (DOGC núm. 2377, 23.04.97).

- Ordre 05-11-1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya (DOGC núm. 493, 12.12.84).



Normativa estatal

- Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni natural i de la Biodiversitat (BOE núm. 299, 14.12.07).

- Reial Decret 435/2004, de 13 de març, pel qual es regula l’Inventari nacional de zones humides (BOE núm. 73, 25.03.04).

- Reial Decret 1421/2006, d’1 de desembre, pel que es modifica el Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel que s’estableixen mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (BOE núm. 288, 02.12.06).

- Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais naturals i de la flora i la fauna silvestres (BOE núm. 74, 28.03.89).

Normativa europea

- Directiva 2009/147/CE del Parlament europeu i del Consell, de 30 de novembre, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOUE núm. L-20, 26.01.10).

- Decisió de la Comissió 98/746/CE, de 21 de desembre de 1998, relativa a l’aprovació de la modificació dels Annexos II i III del Conveni de Berna, relatius a la conservació de la vida silvestre i el medi natural d’Europa (DOCE núm. L-358, 31.12.98).

- Decisió 98/145/CE del Consell, de 12 de febrer de 1998, sobre l’aprovació de les esmenes als Annexos I i II del Conveni de Bonn sobre la conservació de les espècies migratòries de la fauna silvestre (DOCE núm. L-46, 17.02.98).

- Directiva 97/62/UE, de 27 d’octubre, per la que s’adapta el progrés científic i tècnic de la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOCE núm. L-305, 08.11.97).

- Directiva 94/24/CE del Consell, de 8 de juny de 1994, per la que es modifica l’Annex II de la Directiva 74/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE núm. L-164, 30.06.94).

- Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DOUE núm. L-206, 22.07.92).

- Directiva 91/244/CEE de la Comissió, de 6 de març de 1991, per la que es modifica la Directiva 79/409/CEE del Consell, relativa a la conservació de les aus silvestres (DOCE núm. L-155, 08.05.91).

- Decisió 82/461/CEE del Consell, de 24 de juny de 1982, relativa a la celebració del Conveni sobre conservació de les espècies migratòries de la fauna silvestre (Conveni de Bonn) (DOCE núm. L-210, 19.07.82).

- Decisió 82/72/CEE del Consell, de 3 de desembre de 1981, referent a la celebració del Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i el medi natural d’Europa (Conveni de Berna) (DOCE núm. L-38, 10.02.82).

ESPAIS NATURALS


- Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (DOGC núm. 2448, 05.08.97).

- Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural (DOGC núm. 1714, 01.03.93).

- Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiment de plans de prevenció d'incendis en els espais naturals de protecció especial (DOGC núm. 803, 13.02.87).

- Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals (DOGC núm. 556, 28.06.85).

Normativa estatal


- Llei 40/1997, de 5 de novembre, sobre la reforma de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre (BOE núm. 266, 06.11.97).

- Llei 41/1997, de 5 de novembre, sobre la reforma de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre (BOE núm. 266, 06.11.97).

BOSCOS


- Decret 10/1994, de 26 de juliol, pel qual se adequa la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya (DOGC núm. 1927, 29.07.94).

Normativa estatal


- Llei 10/2006, de 28 d’abril, per la qual se modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts (BOE núm. 102, 29.04.06).

- Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts (BOE núm. 280, 22.11.03).

PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS


- Decret 42/2007, de 20 de febrer, pel qual s’estableixen mesures per a la prevenció del foc bacterià (Erwinia amylovora) (DOGC núm. 4827, 22.02.07).

- Decret 206/2005, de 27 de setembre, de modificació del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 4479, 29.09.05).

- Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals en les àrees d'influència de carreteres (DOGC núm. 2656, 09.06.98).

- Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 2022, 10.03.95).

- Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiments de plans de prevenció d’incendis en els espais naturals de protecció especial (DOGC núm. 803, 13.02.87).

- Ordre MAH/360/2005, de 5 d’agost, sobre mesures urgents per la prevenció d’incendis forestals (DOGC núm. 4446, 11.08.05).

- Ordre MAB/62/2003, de 13 de febrer, per la qual es despleguen les mesures preventives que estableix el Decret 64/1995, de 07-03-1995, pel qual s'estableixen les mesures de prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 3829, 24.02.03).

- Ordre MAB/28/2002, de 31 de gener, sobre mesures extraordinàries per a la prevenció d'incendis forestals (DOGC núm. 3568, 05.02.02).

- Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) (DOGC núm. 1970, 09.11.94).



Normativa estatal

- Reial Decret 949/2005, de 29 de juliol, pel qual s’aproven les mesures en relació amb les adoptades en el Reial Decret Llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis forestals (BOE núm. 183, 02.08.05).

- Ordre TAS/2859/2005, de 14 de setembre, que dicta normes per a l’aplicació del disposat a l’article 5 del Reial Decret Llei 11/2005, de 22 de juliol, que aprova mesures urgents en matèria d’incendis forestals (BOE núm. 222, 16.09.06).

- Reial Decret Llei 11/2005, de 22 de juliol, pel qual s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis forestals (BOE núm. 175, 23.07.05).

- Ordre de 2 d’abril de 1993, per la que es publica l’Acord del Consell de Ministres que aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil d’Emergència per Incendis Forestals (BOE núm. 90, 15.04.93).

- Ordre de 17 de juny de 1982, per la qual s’aprova el pla de lluita contra incendis (BOE núm. 147, 21.06.82).

Normativa europea

- Reglament 308/97/CEE del Consell, de 17 de febrer, pel que es modifica el Reglament 2158/92/CEE del Consell, relatiu a la protecció de boscos comunitaris contra incendis (DOCE núm. L-51, 21.02.97).

- Reglament 3529/86/CEE del Consell, de 17 de novembre, relatiu a la protecció dels boscos comunitaris contra els incendis (DOCE núm. L-217, 31.07.92).

AIGÜES


- Acord GOV/82/2006, de 22 d’agost, pel qual s’aprova el Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) (DOGC núm. 4708, 30.08.06).

- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, 31.12.04).

- Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües a Catalunya (DOGC núm. 4015, 21.11.03).

- Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament (DOGC núm. 3894, 29.05.03).

- Decret 119/2001, de 2 de maig, pel qual s’aproven mesures ambientals de prevenció i correcció de la contaminació de les aigües per nitrats (DOGC núm. 3390, 17.05.01).

- Decret 205/2000, de 13 de juny, d’aprovació del programa de mesures agronòmiques aplicables a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 3168, 26.06.00).

- Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (DOGC núm. 2936, 22.07.99).

- Decret 83/1996, de 5 de març, sobre mesures de regularització de vessaments d’aigües residuals (DOGC núm. 2180, 11.03.96).

- Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (DOGC núm. 1074, 28.11.88).

Normativa estatal

- Reial Decret 9/2008, d’11 de gener, pel qual es modifica el Reglament del Domini públic hidràulic, aprovat pel Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril (BOE núm. 14, 16.01.08).

- Reial Decret Llei 4/2007, de 13 d’abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d’Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol (BOE núm. 90, 14.04.07).

- Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües (BOE núm. 176, 24.07.01).

Normativa europea

- Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i gestió dels riscos d’inundació (DOCE núm. L-288/27, 06.11.07).

RESIDUS


- Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció (DOGC núm. 5664, 06.07.10).

- Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 06-04-1999, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 5664, 06.07.10).

- Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus (DOGC núm. 5430, 28.07.09).

- Decret 69/2009, de 28 d’abril, pel qual s'estableixen els criteris i els procediments d'admissió de residus en els dipòsits controlats (DOGC núm. 5370, 30.04.09).

- Ordre MAH/153/2007 de 4 de maig, per la qual s'aprova el procediment de la presentació telemàtica dels informes preliminars de situació d'acord amb l'establert al Reial Decret 9/2005 de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació de les activitats potencialment contaminants del sòl y els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats (DOGC núm. 4888, 22.05.07).

- Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries (DOGC núm. 4292, 31.12.04).

- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 3915, 01.07.03).

- Decret 219/2001, d’1 d’agost, pel qual es deroga la disposició addicional tercera del Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 3447, 07.08.01).

- Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 3414, 21.06.01).

- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC núm. 2865, 12.04.99).

- Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el catàleg de residus de Catalunya (DOGC núm. 2865, 21.04.99).

- Ordre de 6 de setembre de 1998, sobre prescripcions en el tractament i eliminació dels olis usats (DOGC núm. 1055, 14.10.88).



- Decret 34/1996, de 09 de gener, pel que s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya (DOGC núm. 2166, 09.02.96).

- Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció (DOGC núm. 1931, 08.08.94).

- Decret 115/1994, de 06 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus de Catalunya (DOGC núm. 1904, 03.06.94).

- Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus (DOGC núm. 1776, 20.07.93).

Normativa estatal

- Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició (BOE núm. 38, 13.02.08).

- Reial Decret 106/2008, d’1 de febrer, sobre piles i acumuladors i la gestió ambiental dels seus residus (BOE núm. 37, 12.02.08).

- Reial Decret 679/2006, de 2 de juny, pel qual es regula la gestió d’olis industrials usats (BOE núm. 132, 03.06.06).

- Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel que es revisen els objectius de reciclatge i valorització establerts en la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos, i pel que es modifica el Reglament pel seu desenvolupament i execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998, de 30 d’abril (BOE núm. 8961, 04.03.06).

- Reial Decret 228/2006, de 24 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1378/1999, de 27 d’agost, pel qual s’estableixen mesures per a l’eliminació i gestió dels policlorobifenils, policloroterfenils i aparells que els continguin (BOE núm. 48, 25.02.06).

- Reial Decret 1619/2005, de 30 de desembre, sobre la gestió de pneumàtics fora d’ús (BOE núm. 2, 03.01.06).

- Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus (BOE núm. 49, 26.02.05).

- Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per la declaració de sòls contaminats (BOE núm. 5, 18.01.05).

- Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) (BOE núm. 157, 02.07.02).

- Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus (BOE núm. 43, 19.02.02).

- Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel qual es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en abocadors (BOE núm. 25, 29.01.02).

- Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus (BOE núm. 96, 22.04.98).

- Reial Decret 952/1997, de 20 de juny, pel que es modifica el Reglament per l’execució de la Llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos, aprovat mitjançant el Reial Decret 833/1988 (BOE núm. 160, 05.07.97).

- Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos (BOE núm. 99, 25.04.97).

- Resolució de 28 d’abril de 1995, de la Secretaria d’Estat de Medi Ambient i Vivenda, per la que es disposa la publicació de l’acord del Consell de Ministres de 17 de febrer de 1995, pel que s’aprova el Pla Nacional de Recuperació de Sòls contaminats (BOE núm. 144, 13.05.95).

- Reial Decret 258/1989, de 10 de març, sobre normativa general sobre vessaments de substàncies perilloses des de terra (BOE núm. 64, 16.03.89).

- Reial Decret 833/1988, de 20 de juliol, pel que s’aprova el Reglament per l’execució de la llei 20/1986, bàsica de residus tòxics i perillosos (BOE núm. 182, 30.07.88).

Normativa europea

- Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 d’abril, relativa als residus (DOCE núm. L-114/9, 27.04.06).

- Directiva 2006/66/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de setembre, relativa a les piles i acumuladors i als residus de piles i acumuladors i per la que es deroga la Directiva 91/157/CEE (DOUE L-266, 26.09.06).

- Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos (DOCE núm. L-47/26, 18.02.04).

- Directiva 2003/108/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de desembre, per la qual es modifica la Directiva 2002/96CE relativa als residus d’aparells elèctrics i electrònics (DOCE L-345/106, 21.12.03).

- Directiva 2002/96/CE de la Comissió, de 27 de gener, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE) (DOCE núm. L-37, 13.02.03).

- Decisió 2001/573/CE del Consell, de 23 de juliol, per la que es modifica la Decisió 2000/532/CE de la Comissió en el relatiu a la llista de residus (DOCE núm. L-203, 28.07.01).

- Decisió 2001/118/CE de la Comissió, de 16 de gener, que modifica la Decisió 2000/532/CE, i en la que es recull la nova redacció de la llista /catàleg de residus (DOCE núm. L-47/1, 16.02.01).

- Directiva 99/31/CE del Consell, de 26 d’abril, relativa a l’abocament de residus (DOCE núm. 181/1, 16.07.99).

- Directiva 96/59/CE del Consell, de 16 de setembre, relativa a l’eliminació dels policlorobifenils i dels policloroterfenils (PCB/PCT) (DOCE núm. 243, 24.09.96).

- Decisió 94/31/CE del Consell, de 27 de juny, per la que es modifica la Directiva 91/689/CEE relativa als residus perillosos (DOCE núm. L-296, 17.11.94).

- Directiva 91/689/CEE del Consell, de 12 de desembre, relativa als residus perillosos (DOCE núm. L-377, 21.12.91).

- Directiva 87/101/CEE del Consell, de 22 de desembre, per la que es modifica la Directiva 75/439/CEE, relativa a la gestió d’olis usats (DOCE núm. L-42, 12.02.87).

MOVIMENTS DE TERRA , ACTIVITATS EXTRACTIVES I ABOCADORS


- DECRET 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s'efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció (DOGC núm. 4748, 26.10.06).

- Ordre de 6 de juny de 1988, de desplegament parcial del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d’aplicació d’activitats extractives (DOGC núm. 1007, 20.06.88).

- Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre normes de protecció del medi ambient d'aplicació a les activitats extractives (DOGC núm. 356, 19.08.83).

- Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives (DOGC núm. 189, 31.12.81).



Normativa estatal

- Reial Decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l’espai afectat per les activitats mineres (BOE núm. 143, 13.06.09).

- Ordre de 20 de novembre de 1984, per la qual es desenvolupa el Reial Decret 2994/1982, de 15 d’octubre, sobre la restauració de l’espai natural afectat per activitats mineres (BOE núm. 285, 28.11.84).

- Reial Decret 2994/1982, de 15 de maig, sobre restauració d’Espais Naturals afectats per activitats extractives (BOE núm. 274, 15.11.82).

Normativa europea

- Directiva 2006/21/CE, de 15 de març, sobre la gestió dels residus d’indústries extractives i per la que es modifica la Directiva 2004/35/CE (DOUE núm. L-102, 11.04.06).

NORMATIVA PROTECCIÓ ACÚSTICA


- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC núm. 3675, 11.07.02).

- Resolució de 30 d’octubre de 1995, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus, reguladora del soroll i les vibracions (DOGC núm. 2126, 10.11.95).

Normativa estatal

- Reial Decret 1267/2007, de 19 d’octubre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques (BOE núm. 254, 23.10.07).

- Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, pel que es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll, en el referent a l’avaluació i gestió del soroll ambiental (BOE núm. 301, 17.12.05).

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll (BOE núm. 276, 18.11.03).

- Real Decreto 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure (BOE núm. 52, 01.03.02).

Normativa europea

- Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental (DOCE núm. L-189, 18.07.02).

- Directiva 2000/14/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de maig, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres sobre emissions sonores a l’entorn degut a les màquines d’ús a l’aire lliure (DOCE núm. L-162, 03.07.00).

NORMATIVA PROTECCIÓ ATMOSFÈRICA


- Decret 152/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig (DOGC núm. 4924, 12.07.07).

- Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric (DOGC núm. 2223, 28.06.96).

- Decret 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica (DOGC núm. 2077, 19.07.95).

- Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric (DOGC núm. 919, 25.11.87).

Normativa estatal

- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera (BOE núm. 275, 16.11.07).

- Reial Decret 812/2007, de 22 de juny, sobre l’avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics (BOE núm. 150, 23.06.07).

- Reial Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient. (BOE núm. 1071, 13.01.04).

- Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), plom (Pb), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO) (BOE núm. 260, 30.10.02).

- Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC) (BOE núm. 157, 02.07.02).

- Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores a l'entorn degudes a determinades màquines d'ús a l'aire lliure (BOE núm. 7, 01.04.02).

- Reial Decret 1321/1992, de 30 d’octubre, que estableix valors de qualitat per les partícules en suspensió i el diòxid de sofre (BOE núm. 29, 03.02.93).

- Reial Decret 717/1987, de 27 de maig, que estableix valors de qualitat pel diòxid de nitrogen i el plom (BOE núm. 135, 06.06.87).

- Reial Decret 1613/1985, d’1 d’agost, pel qual es modifica parcialment el Decret 833/1975, de 6 de febrer, i s’estableixen noves normes de qualitat de l’aire en relació amb la contaminació per diòxid de sofre i partícules (BOE núm. 219, 12.09.85).

- Ordre de 18 d’octubre sobre prevenció i control de la contaminació (BOE núm. 290, 03.12.76).

- Decret 833/1975, de 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de desembre, de protecció del medi atmosfèric (BOE núm. 96, 22.04.75). El sulfur d’hidrogen (H2S) i el clorur d’hidrogen (HCl) estan regulats per aquest decret.

Normativa europea

- Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa (DOUE núm. L-152/1, 11.06.08).

- Directiva 2001/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, sobre els límits nacions d’emissions de determinats contaminants atmosfèrics (DOCE núm. L-309, 27.11.01).

- Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambiental (DOCE núm. L-296, 27.09.96).

- Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació (DOCE núm. L-257, 29.09.96).



NORMATIVA PROTECCIÓ LUMÍNICA


- Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC núm. 4378, 05.05.05).

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn (DOGC núm. 3407, 12.06.01).

NORMATIVA PATRIMONI CULTURAL


- Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594, 13.03.02).

- Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807, 11.10.93).

Normativa estatal

- Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries (BOE núm. 000, 23.03.95)

- Reial Decret 111/1986, de 10 de gener, de desenvolupament parcial de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol (BOE núm. 24, 28.01.86).

- Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol (BOE núm. 155, 29.06.1985).

MOBILITAT


- Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat (DOGC núm. 3913, 27.06.03).

LÍNIES ELÈCTRIQUES, CEM TELEFONIA MÒBIL I ALTRES SERVEIS


- Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC 4014, 20.11.03).

- Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació (DOGC núm. 3404, 07.06.01).

Normativa estatal

- Llei 17/2007, de 4 de juliol, per la que es modifica la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del sector elèctric, per adaptar-la al que disposa la Directiva 2003/54/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2003, sobre normes comuns del mercat interior de l’electricitat (BOE núm. 160, 05.07.07).

- Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministre i procediments d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica (BOE núm. 310, 27.12.00).

- Decret 2413/1973, de 20 de setembre, pel que s’aprova el reglament electrotècnic de baixa tensió (BOE núm. 242, 09.02.73).

- Decret 3151/1968, de 28 de novembre, sobre el reglament de línies elèctriques d’alta tensió (BOE núm. 311, 27.12.68).

- Decret 2619/1966, de 20 d’octubre, pel que s’aprova el reglament de la llei 10/1996, de 18 de març, sobre expropiació forçosa i sancions en matèria d’instal·lacions elèctriques (BOE núm. 254, 24.10.66).

- Decret 261/1966, de 20 d’octubre, sobre autorització de instal·lacions elèctriques (BOE núm. 254, 24.10.66).

Normativa europea

- Recomanacions del Consell, de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general a camps electromagnètics ( 0Hz a 300 GHz) (DOCE núm. L-199/59, 30.07.99).

CARRETERES

Normativa estatal

- Llei 6/2005, de 2 de juny, de modificació de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm. 4400, 07.06.05).

- Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el reglament general de carreteres (DOGC núm. 4027, 10.12.03).

- Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres (DOGC núm. 2656, 09.06.98).

IIAA


- Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (DOGC núm.5524, 11.12.2009).

- Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1998 i 22/2003, relatives a la (IIAA) i a la protecció dels animals, de la llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental (DOGC núm. 4690, 03.08.06).

- Resolució de 28 de novembre de 2000, per la qual s’aprova una ordenança municipal tipus reguladora de la intervenció administrativa de les activitats en el marc de la Llei 3/1998 (DOGC núm. 3282, 11.12.00).

PROTECCIÓ CIVIL


- Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals (DOGC núm. 2945, 04.08.99).

- Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC núm. 2401, 29.05.97).

- Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de setembre de 1994, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT) (DOGC núm. 1970, 09.11.94).



1.3 RESPOSTA A L’INFORME D’ABAST I CONTINGUT DE L’EIA

En data 30 de gener de 2009 GISA fa entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge la memòria del Document previ ambiental (Veure Annex VII) per tal d’iniciar els tràmits de l’Avaluació ambiental d’aquest projecte.

En data 25 de maig de 2009 la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat emet informe sobre l’amplitud i nivell de detall de l’Estudi d’impacte ambiental d’aquest projecte (Expedient N/R: IAC 2393/9 (OAA20090022)) (Veure Annex II).

Concretament, els organismes sectorials que han donat resposta han estat: la Direcció General de Qualitat Ambiental, la Direcció General de Patrimoni Cultural i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Acció Rural.

Els aspectes més rellevants són:

Medi natural

El projecte afecta de forma directa l’espai inclòs dins de la proposta a Xarxa Natura 2000(ES5130016) “Valls del Sió Llobregós”, inclosa en la zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA). El mateix espai està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) “Valls del Sió-Llobregós”. És per aquest motiu que l’Estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure un estudi detallat de l’afecció a l’Espai protegit sota la Xarxa Natura 2000 i ZEPA “Valls del Sió-Llobregós” i sota el Pla d’Espais d’Interès Natural del mateix nom. Caldrà estudiar l’afecció als valors naturals destacables de l’espai, de manera que s’hi inclogui la relació d’espècies d’ocells presents en l’àmbit del projecte que han motivat la seva declaració com a ZEPA. (...). Caldrà avaluar l’afecció als hàbitats d’interès comunitari, incloent mesures que evitin, en la mesura del possible, malmetre l’hàbitat 9240-Rouredes ibèriques de Quercus faginea i Quercus canariensis.

Idom, S.A a complert amb aquesta prescripció annexant al present EIA l’Estudi detallat d’afectació a l’Espai protegit sota la Xarxa natura 2000 i ZEPA “Valls del Sió-Llobregós”. Aquest estudi ha estat realitzat pels experts Ferran Pauné i Victtorio Pedrocci, grans coneixedors de la zona d’estudi i de la matèria en qüestió (Veure Annex III). Dins d’aquest EIA s’han tingut en compte les mesures correctores i recomanacions proposades per minimitzar l’afectació a aquest espai i a la fauna d’interès.

Contaminació atmosfèrica i acústica

Incloure els continguts requerits en l’informe emès per la Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica del DMAH, així com les mesures correctores i compensatòries oportunes.

La valoració de la qualitat de l’aire s’hauria de realitzar avaluant la qualitat de l’aire dels darrers 5 anys de la Zona de Qualitat de l’Aire (ZQA) a la qual pertany el municipi. (...).

Idom, S.A ha donat compliment a aquesta prescripció. A l’apartat 4.8 Qualitat atmosfèrica de l’Estudi del medi es pot comprovar les eines utilitzades per a l’avaluació de la qualitat de l’aire.

Impacte i mesures correctores qualitat de l’aire.

Pel que fa al vector acústic, l’EIA ha de contenir: una anàlisi acústica de les infraestructures, delimitació de les zones de soroll, receptors existents en la zona de soroll, avaluació de l’impacte acústic, indicar els receptors on cal aplicar mesures atenuadores i descriure les mesures que es proposen sigui en l’emissor i/o en el receptor sobre cartografia de detall i presentació dels resultats.

Idom, S.A ha donat compliment a aquesta prescripció mitjançant la subcontractació de l’estudi d’impacte acústic al Sr. Joan Cardona, enginyer industrial especialitzat en acústica (Veure Annex V). Aquest estudi té l’abast i contingut que determina aquest informe.

Pel que fa a les mesures correctores durant la construcció aquestes s’han inclòs dins de l’apartat de mesures correctores d’aquest EIA.

Hidrologia

Fer una previsió dels cursos afectats durant la fase d’execució i la fase d’explotació. En tot cas l’Estudi d’impacte ambiental, així com les mesures correctores proposades hauran d’estar informats per l’Agència Catalana de l’Aigua.

A l’apartat de l’Estudi del medi, a l’apartat 4.4, s’ha fet un inventari i una anàlisi de tots els cursos fluvials pròxims al traçat. Com es va comentar al Document previ ambiental, al tractar-se d’un traçat carener, no es veuen afectats cursos d’aigua importants, ja que just la zona d’estudi es troba entre dues divisòries d’aigua (a la banda sud la conca hidrogràfica del Riu Sió i a la banda nord la conca hidrogràfica del Riu Llobregós). Tanmateix, dins de l’apartat de mesures correctores s’han proposat una sèrie de mesures correctores per minimitzar l’impacte sobre aquest vector.

Patrimoni cultural

Estar al què inclou l’informe adjunt tramès per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació al DMAH amb data de 24 d’abril de 2009. L’Estudi d’impacte ambiental haurà d’incloure els continguts mínims considerats a aquest informe, amb especial atenció a l’impacte sobre els dos jaciments arqueològics catalogats (Ermita de Sant Pere dels Pastors i Font del Piteu).

Idom, S.A ha subcontractat la realització de l’Estudi de Patrimoni cultural d’aquest projecte a la Sra. Roser Pou i Calvet i al Sr. Miquel Martí, arqueòlegs (Veure Annex IV). Aquest informe té l’abast i continguts exigits a l’informe sectorial de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

Referent a les mesures correctores específiques, l’Estudi de Patrimoni cultural conclou que el traçat d’aquest projecte no afecta a l’Ermita de Sant Pere dels Pastors ni al seu entorn més immediat, incloent els murs que delimiten el tancament de la zona on s’ubica l’ermita, i que donen a la carretera (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic Fotos F1-F4).

Pel que fa a les mesures correctores genèriques, la Direcció General del Patrimoni Cultural proposa realitzar un seguiment arqueològic de tots els moviments de terres per tal de controlar i documentar la possible aparició de jaciments arqueològics no observables superficialment. Aquesta mesura s’ha contemplat en aquest EIA i s’ha inclòs dins del pressupost una partida específica referent a aquesta mesura de seguiment (Veure apartat núm. 9 Pressupost partida XPAA001N1 Capítol 04. Patrimoni cultural).

L’informe de la Direcció General del Patrimoni Cultural conclou que el Document previ ambiental contempla de manera satisfactòria el tractament al patrimoni cultural, i que el procediment aplicat s’ajusta al procediment indicat.

S’ha portat a terme la consulta de cartes arqueològiques i la prospecció arqueològica superficial en els terrenys afectats pel traçat, sense localitzar-se cap evidència de restes arqueològiques en superfície a excepció d’unes restes constructives.

En data 12 de desembre de 2008 la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre la Resolució d’autorització de la intervenció arqueològica preventiva.



Residus

Incloure una valoració d’aquest vector en funció dels criteris establerts per l’Agència Catalana dels residus (...)

Idom, S.A ha incorporat aquests criteris dins de l’apartat de mesures correctores i Pla de vigilància ambiental seguint les determinacions del Real Decret Legislatiu 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

Camins ramaders

L’estudi d’impacte haurà d’incloure la potencial afectació a la xarxa de camins ramaders. En cas d’existir camins ramaders catalogats que poguessin veure’s afectats per la construcció de la carretera s’estarà al què disposa la Llei 3/1995, de 23 de març, de camins ramaders.

En la zona d’estudi no hi ha cap camí ramader classificat (Veure annex VIII. Consultes realitzades).

Cartografia

Aportar cartografia de detall del traçat del projecte, així com talussos i desmunts previstos, i ubicació de les mesures correctores i/o compensatòries previstes.

Idom, S.A ha treballat mitjançant la tecnologia SIG (Sistemes d’informació geogràfica) per tal de realitzar tota la cartografia ambiental present en aquest EIA. Els talussos i desmunts previstos s’han detallat segons la cartografia de l’Estudi informatiu d’aquest projecte (Veure plànols núm. 20 Mesures correctores).

Pla de Vigilància Ambiental

D’acord amb el Decret 114/1988, l’estudi d’impacte ambiental haurà de detallar els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats, així com els sistemes de mesures i control d’aquests paràmetres.

Idom, S.A ha incorporat dins d’aquest EIA un apartat específic, capítol 11, que fa referència a aquest PVA.

Per altra banda, en data 7 de setembre de 2009 el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Alimentació i Acció Rural va emetre informe sectorial referent a aquest projecte. En aquest EIA s’ha tingut en compte totes les seves prescripcions.

1.4 ANTECEDENTS I DOCUMENTACIÓ DE REFERÈNCIA

Idom, S.A per tal d’elaborar aquest EIA ha tingut en compte una sèrie d’antecedents i documentació de referència, els quals consisteixen en la realització d’un inventari i d’una anàlisi dels principals condicionants geogràfics, tant físics com humans, de l’àrea d’estudi.

Inicialment s’ha tingut en compte les bases disponibles del Departament de Medi Ambient de la Generalitat referent a la cartografia de referència i temàtica de la zona d’estudi. S’ha utilitzat la tecnologia SIG (Sistemes d’informació geogràfica) per desenvolupar la cartografia temàtica ambiental presentada en

aquest EIA1, sempre contrastada amb treball de camp, la qual ha estat la base per a la realització del mapa de vulnerabilitat de la zona d’estudi i de l’avaluació ambiental de les alternatives estudiades per aquest projecte.

Paral·lelament s’ha efectuat una recollida d’informació de treball de gabinet mitjançant reunions amb tècnics i caps de diferents organismes sectorials i s’ha contrastat amb dades recollides durant el treball de camp (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic).

El treball de camp ha consistit en una anàlisi i avaluació dels principals vectors de caire territorial i ambiental (paisatge, vegetació, població afectada, patrimoni cultural, fauna, etc). Aquest EIA incorpora un reportatge fotogràfic dels principals elements avaluats del territori.

1Les referències de les bases consultades es poden veure a l’Annex I. Cartografia ambiental del Document previ ambiental.



1.5 CONSULTES REALITZADES ALS ORGANISMES COMPETENTS

S’ha realitzat la sol·licitud d’informació inicial i de referència a diferents organismes sectorials (Veure Annex VIII) per tal de realitzar la descripció, anàlisi i diagnosi del medi geogràfic de la zona d’estudi. A continuació es detalla el tipus de consulta i l’organisme consultat:

DATA CONSULTA ORGANISME SECTORIAL PERSONA DE CONTACTE

14/10/08 Dades meteorològiques Instituto Nacional de Meteorología. Centro Meteorológico Territorial en Catalunya

Sra. Sara Satué Garrabou

Cap de la Secció de Climatologia

29/10/08 Dades de qualitat atmosfèrica Bústia MAH S. Control immissions. Sol·licitud de dades: [email protected]

Secció d’Immissions. Servei de Vigilància i Control de l’Aire

30/10/08 Camins ramaders

DMAH. Direcció General del Medi Natural

Subdirecció General de Boscos i Gestió de la Biodiversitat

Servei de Gestió Forestal

Secció de Gestió de Boscos Públics

Sr. Pere Omedes Pérez

Secció de Gestió de Boscos Públics

Sr. Xavier Clopés Alemany

Cap del Servei de Gestió forestal

18/12/08 Camins ramaders Consell Comarcal de l’Anoia

Sr. Josep Piqué i Solé

Àrea de Serveis Territorials

Mobilitat i Medi Natural

18/12/08 Camins ramaders Consell Comarcal de la Segarra Sr. Pere Solé Vendrell

Àrea tècnica i territorial

30/10/08

Fitxes tècniques de l’inventari de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic.

Informe d’afectació al Patrimoni cultural

Departament de Cultura

Direcció General de Patrimoni Cultural

Sra. Elsa Ibari i Sra. Gemma Hernández

Servei d’Arqueologia i de Patrimoni Arquitectònic

05/11/08 Sol·licitud d’intervenció arqueològica o paleontològica Departament de Cultura

Direcció General de Patrimoni Cultural Servei d’Arqueologia

29/10/08Activitats extractives degudament legalitzades de la zona que pugin ser utilitzades com a zona de préstec o abocador de terres netes per a la seva integració paisatgística

DMAH. Direcció General de Medi Natural

Subdirecció General de Protecció de la Biodiversitat

Servei de Protecció de l’Entorn Natural

Sr. Esteve Serra

Secció de Restauració d’Activitats Extractives

02/12/08Fitxes tècniques de l’inventari de les activitats extractives abandonades




Sr. Esteve Serra

Secció de Restauració d’Activitats Extractives



DATA CONSULTA ORGANISME SECTORIAL PERSONA DE CONTACTE

30/10/08 Consulta referent a la temàtica agrària de la zona Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Serveis Territorials a Lleida

Sr. Agustí González

Servei Obres i Regadius

30/10/08Afectació a aqüífers classificats, zones vulnerables, pous existents, inundabilitat i qualitat de les aigües subterrànies i superficials de la zona.

Agència Catalana de l’Aigua Departament Planificació del Medi

30/10/08Corredors biològics, espais d’interès ecològic i flora i fauna amenaçades




Sr. Salvador Grau i Tort

Secció d’Avaluació i Control de l’Impacte Ambiental

14/10/08 Estadística d’incendis forestals DMAH. Direcció General de Medi Natural Sr. Antoni Mor

Servei de Prevenció d’incendis



1.6 EQUIP DE TREBALL

Aquest Estudi d’impacte ambiental ha estat realitzat per l’equip tècnic d’IDOM, S.A, el qual es relaciona a continuació:

Autora del projecte: Sònia Moreno. Llicenciada en geografia.

Coordinació del projecte: Sònia Moreno. Llicenciada en geografia.

Equip redactor:

Thomas Cernocky (Geògraf i especialista en SIG)

Gemma Pepió (Ambientòloga)

Col·laboradors externs:

Joan Cardona (Enginyer Industrial). Estudi d’impacte acústic (Veure Annex V).

Miquel Martí (Arqueòleg). Informe Patrimoni cultural (Veure Annex IV).

Ferran Pauné (Biòleg) i Vittorio Pedrocci (Zoòleg). Estudi Medi Natural i anàlisi afectació Xarxa Natura 2000 (Veure Annex III).


OBJECTIUS DE L’ESTUDI PÀG. 12

2 OBJECTIUS DE L’ESTUDI I DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Aquest estudi s’encarrega de l’avaluació dels impactes produïts per l’Estudi informatiu de “Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram Guissona-Pujalt. Clau EI-XC-08053”. Aquesta avaluació s’ha fet des de la fase inicial d’elaboració per tal de poder prevenir i/o minimitzar els impactes detectats per cadascuna de les solucions i alternatives analitzades.

El projecte es situa en els termes municipals de: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt. Aquests municipis pertanyen a les comarques de la Segarra i l’Anoia.

La funcionalitat d’aquesta nova via és millorar l’accés que disposa la població de Guissona a l’Eix Transversal, carretera C-25, a l’alçada del PK 97+000, concretament entre els enllaços de Sant Ramon i Calaf. Els moviments en direcció Lleida es consideren resolts mitjançant la carretera L-311 que uneix Guissona amb l’enllaç de Cervera.

Els objectius i característiques fonamentals d’aquesta actuació queden reflectits en l’Ordre d’estudi (núm. 080508) (Veure Annex I):

Les dades generals de la carretera són les següents:

Carretera: PK Inicial PK final

C-25 CERVERA-GIRONA

(Eix Transversal) 97,7 97,7

VI Via intermunicipal 0,0 10,0

LV-3021 DE MONTCLAR A

SERÓ0,0 3,0

Longitud

aproximada: 13 Km

Municipis afectats: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt

Comarques: Segarra, Anoia

Pel que fa als paràmetres de disseny:

Tipus de xarxa: Local

Tipus de Via: Carretera convencional 1+1

Tipus de terreny: Pla

Velocitat del Projecte: 70 Km/h

Secció tipus: 7/10

Calçada: 7,00 m

Vorals exteriors: 1,50 m

Aquest projecte defineix i compara dues alternatives:

La totalitat del traçat de la carretera s’ha dividit en tres trams, degut a les diferents solucions que s’han estudiat en diferents punts del mateix. El primer tram, o Tram 1, engloba l’aprofitament de la carretera actual LV-3201 des de la Rambla dels Segadors, dins del nucli urbà de Guissona, fins a la intersecció amb la carretera de Vicfred. Aquest tram presenta una única solució de traçat.

El segon tram o Tram 2, tampoc disposa de diferents solucions, té una longitud total de 8.538 metres aproximadament, i contempla la millora de l’actual carretera de Vicfred fins arribar al nucli urbà, on s’ha projectat una variant pel sud del mateix. Un cop passat aquest nucli es realitza una millora de la carretera fins a la seva intersecció amb el denominat Camí d’Hostalets d’Ivorra. A partir d’aquest punt es condiciona aquest camí, adequant-lo per tal d’assolir una carretera de dimensions 7/10m, amb una velocitat de projecte de 70 Km/h, tal com s’especifica a l’Ordre d’Estudi del present Estudi Informatiu.

El denominat Tram 3 consisteix bàsicament en la connexió de la carretera amb l’Eix Transversal, o carretera C-25, mitjançant un semienllaç que permeti els moviments Guissona – Manresa i Manresa – Guissona. En aquest tram s’han estudiat dues possibles solucions de traçat, les quals es diferencien bàsicament en l’aprofitament d’un pas superior existent o bé la construcció d’un de nou per on discorrerà la via d’enllaç.

La combinació de les diferents solucions proposades per a cadascun dels tres trams estudiats dóna lloc a dos possibles traçats, que seran les alternatives de traçat que s’estudiaran. A continuació s’adjunta dues taules. En la primera podem veure les longituds de cadascuna de les solucions proposades per a cada tram, i en la segona es descriuen les alternatives tot indicant les solucions per a cada tram que la composen:



ROTONDA INICIAL

ROTONDA FINAL

PKINICIAL

PK FINAL LONGITUD (m) LONGITUDTOTAL (m)

TRAM 1 Rotonda existent

2.1 1+000 3+490,637 2.490,64 2.490,64

2.1 2.2 1+000 3+424,016 2.424,02

2.2 2.3 3+424,017 4+253,778 829,76

2.3 2.4 4+253,779 6+227,547 1.973,77 TRAM 2

2.4 2.5 6+227,548 9+538,334 3.310,79

8.538,33

2.5 3.1 1+000 3+151,818 2.151,82 TRAM 3. Solució A 3.1 3.2 3+151,818 3+268,122 116,30

2.268,12

2.5 3.3 1+000 3+151,818 2.151,82 TRAM 3. Solució B 3.3 3.4 3+151,818 3+339,749 187,93

2.339,75

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3

ALTERNATIVA 1 Solució única Solució única Solució A

ALTERNATIVA 2 Solució única Solució única Solució B

Tenint en compte el descrit en aquestes taules, a continuació es mostren les longituds totals per a cadascuna de les alternatives estudiades.

Longitud total (m)

ALTERNATIVA 1 13.297

ALTERNATIVA 2 13.369

Tot seguit s’adjunta un croquis explicatiu de les diferents alternatives proposades en l’Estudi Informatiu, tenint en compte les solucions adoptades per a cada tram:



ALTERNATIVA 1

Aquesta alternativa queda definida pel Tram1 + Tram 2+ Tram 3A:

Descripció del Tram 1:

El Tram 1 presenta una única solució de traçat, la qual discorre pel mateix corredor actual de la carretera LV-3201, i suposa tant una millora en planta i alçat d’aquesta carretera a fi de poder complir amb els paràmetres mínims establerts a la Norma de Traçat 3.1-IC per a una velocitat de projecte de 70 Km/h, com un eixamplament de la plataforma actual, la qual disposa actualment de 5,0 metres d’amplada, insuficient per la nova carretera, la qual necessita 10,0 metres per poder encabir els dos carrils de 3,5 metres i els vorals exteriors de 1,5 m.

L’àmbit d’actuació comença dins del nucli urbà de Guissona, concretament a la rotonda existent que intersecta aquesta carretera LV-3201 (carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana) amb la Rambla dels Segadors. A partir d’aquest punt es realitza el condicionament i millora de la carretera existent, tenint en compte de realitzar l’eixamplament de la plataforma existent a fi de minimitzar possibles afeccions. Concretament, al llarg d’aquest tram, es troben dos elements de gran valor, com són la Font de Sant Pere, situada cap el PK 1+250 marge dret, i l’ermita de Sant Pere dels Pastors, en el PK 1+750, també en el marge dret.

La longitud total del Tram 1 és de 2.491 metres, i tot el traçat discorre pel terme municipal de Guissona.

Descripció del Tram 2:

El Tram 2 presenta una única solució de traçat. En aquest tram s’han projectat un total de 5 interseccions tipus rotonda. A continuació es realitza una descripció del traçat tot subdividint-lo en subtrams, els quals estan compresos entre les rotondes abans esmentades.

Subtram 1 (entre rotonda 2.1 i rotonda 2.2)

Cal indicar que en tot el tram 2, a excepció de la zona on s’ha previst una variant a la zona del nucli urbà de Vicfred (subtram 2, comprès entre les rotondes 2.2 i 2.3), es realitza una millora de l’actual carretera de Vicfred a la Masia d’Hostalets, així com del Camí d’Hostalets d’Ivorra, a fi de disposar d’una carretera amb una velocitat de projecte de 70 Km/h, tal com s’indica a l’ordre d’estudi 080508, concretament al punt 3.2 Definició de les obres a estudiar: “Es prioritzaran els itineraris que aprofitin i condicionin les carreteres, vials municipals i camins existents a la zona”.

La longitud total d’aquest subtram és de 2.424 metres aproximadament, i es situa entre les rotondes 2.1 i 2.2. Aquesta última s’ha ubicat a l’actual intersecció de la carretera LV-3201 amb la carretera de Vicfred a la Masia d’Hostalets.

El traçat discorre dins del terme municipal de Massoteres aproximadament fins al PK 3+020, on el terme que s’afecta fins al final d’aquest subtram és el de Sant Guim de la Plana.


Aquest és el tram de traçat on es planteja una variant de la carretera de Vicfred a la Masia d’Hostalets, ja que la plataforma d’aquesta té una amplada de 6,0 metres aproximadament, molt inferior a la necessària per a la nova carretera (10 metres).

Aquesta variant es proposa que passi pel sud de la població, tot intentant minimitzar les possibles afeccions a construccions que allí s’ubiquen. En ambdós costats d’aquesta variant s’han proposat dues interseccions tipus rotonda (denominades rotonda 2.2 i rotonda 2.3). Així mateix, i per permetre la permeabilitat entre el nucli de la població i les construccions citades anteriorment, s’ha plantejat dos passos inferiors. La rotonda 2.1 s’ha ubicat entre el cementiri del poble i l’inici del nucli urbà. El traçat afecta a un cobert que es troba al costat dret de la carretera actual.

La longitud d’aquesta variant de població és de 830 metres, i discorre tota ella dins del Terme Municipal de Sant Guim de la Plana.


Aquest subtram abasta la millora de l’actual carretera de Vicfred fins a la intersecció entre aquesta i la carretera LV-3003, intersecció que s’ha resolt mitjançant la rotonda 2.4, la ubicació de la qual bé molt condicionada per la presència tant de les Masies d’Hostalets, situades als marges de la carretera LV-3003, com d’un pou d’aigua de gran profunditat situat entre aquesta carretera i el marge esquerre (segons PK’s creixents) del camí d’Hostalets d’Ivorra.

La longitud d’aquest subtram és de 1.974 metres aproximadament, i discorre pels termes municipals de Sant Guim de la Plana i d’Ivorra.


La longitud d’aquest subtram és de 3.311 metres i es realitza bàsicament una millora del camí actual d’Hostalets d’Ivorra. Aquest tram es situa entre les rotondes 2.4 i 2.5.

Aproximadament cap el PK 7+800 la traça de la carretera intersecta amb un camí el qual forma part d’una ruta de BTT. Així mateix, cap el PK 9+150, al marge esquerre es situa una bassa la qual no s’afecta.

La intersecció de la carretera amb el camí de Castellfollit de Riubregós a Ferran es resolt mitjançant una rotonda a nivell, la denominada rotonda 2.5. Aquest camí a més, forma part del GR 7, sender de gran recorregut La farga de Moles - Fredes.

El traçat s’ha projectat per tal de no afectar la cabana del Ros, situada al marge esquerre, cap el PK 8+800.

Aquest tram discorre pels termes municipals d’Ivorra (dins de la comarca de la Segarra) i de Castellfollit de Riubregós (dins de la comarca de l’Anoia).

Descripció del Tram 3A:

Aquest tram discorre pels termes municipals d’Ivorra (dins de la comarca de la Segarra) i de Castellfollit de Riubregós (dins de la comarca de l’Anoia).

Per aquest Tram, i tal com es pot observar al croquis adjuntat es plantegen dues solucions de traçat, les quals difereixen entre elles bàsicament per l’aprofitament o no del pas existent sobre la carretera C-25 per on discorrerà la via d’enllaç pertanyent al semienllaç de Castellfollit.

Ambdues solucions tenen dues parts ben diferenciades. Primer es realitza el condicionament del camí d’Hostalets d’Ivorra, amb una longitud de 2.152 metres. La segona part abasta la connexió de la carretera objecte d’aquest Estudi Informatiu amb l’eix transversal, carretera C-25 mitjançant, en ambdues solucions, un semienllaç tipus peses. A continuació es detalla el traçat plantejat.

Concretament, pel que fa a al Tram 3A, la connexió amb la carretera C-25 es realitzarà mitjançant un semienllaç que permeti els moviments Guissona – Manresa i Manresa – Guissona. La tipologia d’aquest semienllaç és del tipus peses, (rotonda 3.1 i rotonda 3.2) amb una via d’enllaç que les connectarà. Aquesta via d’enllaç creua la carretera C-25 mitjançant un pas superior de nova construcció ubicat aproximadament al PK 98+000. S’ha projectat de manera que el creuament sigui el més ortogonal possible, per tal de disminuir al màxim la longitud de l’estructura.

Actualment i situat a pocs metres a l’est, es troba situat un pas superior existent el qual es troba en procés de perllongament a fi de poder encabir les dues calçades de l’Eix Transversal. Aquesta no disposa de l’amplada necessària per poder encabir la secció de la via d’enllaç , la qual precisa, comptant carrils i vorals, de 10 metres. Un cop finalitzada l’obra es procedirà a l’enderroc de l’estructura existent.

Alhora de plantejar els ramals d’accés a la carretera C-25, la ubicació dels accessos a l’àrea de descans (actualment es troba en procés de redacció la conversió d’aquesta zona en una àrea de pesatge, mitjançant el projecte “Millora local. Zones funcionals auxiliars. Àrea de pesatge a la carretera C-25, PK



97+000. Tram: Castellfollit de Riubregós”, amb clau XB-10012) condicionaran la connexió d’aquests amb el tronc de l’autovia, havent-se de mantenir les distàncies mínimes marcades a la Norma de Traçat 3.1-IC, concretament a l’apartat 7.4.5 Distàncies de seguretat. En el cas en que ens trobem (entrada/entrada i sortida/sortida), les distancies entre els finals dels carrils de canvi de velocitat i els inicis del consecutiu, no seran inferiors a 1.000 metres.

El ramal d’entrada a la C-25 té una longitud de 747 metres. El fet de plantejar aquest accés implicarà redefinir el traçat plantejat, al Projecte Constructiu del desdoblament de l’Eix Transversal, de les reposicions de camins 10 i 10a, afectant així també el pas inferior OF 98.1 i el mur 98.1. Es proposa un mur entre aquest ramal i el tronc desdoblat de l’autovia d’uns 150 metres de longitud.

El ramal de sortida plantejat té una longitud de 750 metres, i respecte al plantejat al projecte constructiu, s’haurà d’ampliar l’OF 98.1, que ja resulta afectada pel ramal d’entrada.

ALTERNATIVA 2

Aquesta alternativa queda definida pel Tram1 + Tram 2+ Tram 3B:

Descripció del Tram 3B:

Com ja s’ha comentat anteriorment, les dues solucions plantejades per al Tram 3 plantegen realitzar la connexió amb l’Eix Transversal, carretera C-25, mitjançant un semienllaç tipus peses amb un pas superior. La diferència bàsica entre una solució i l’altre és l’aprofitament del pas superior existent que es troba perllongat seguint el projecte constructiu del Desdoblament de l’Eix Tranversal, amb clau DC-05068.1, redactat amb data juliol de 2.008. Concretament, en aquesta solució de traçat es proposa realitzar un eixamplament de l’estructura existent (denominada OF 97.7 al Projecta esmentat) a fi de que disposi d’una amplada lliure de 8,0 metres, per tal de poder disposar de dos carrils de 3,5 metres i vorals exteriors de 0,5 metres.

Tot i que la tipologia del semienllaç és la mateixa per ambdues solucions, el fet de que es creui l’Eix Transversal amb diferents azimuts implicarà un replantejament de tots els elements que s’hi projecten, ja siguin rotondes, ramals d’enllaç, etc... Concretament, la rotonda que es situa a la part nord de la carretera C-25 (rotonda 3.3) coincideix en planta amb la proposada en la solució A (rotonda 3.1), així com tos els eixos que hi connecten (eix del tronc, ramal de sortida, reposició de la carretera, reposició del camí). La diferència radica en l’alçat d’aquesta, ja que s’ha projectat a una cota més alta que la rotonda 3.1. Pel que fa al tronc de la carretera la definició tant en planta com en alçat coincideix exactament amb el definit per a la Solució A fins el PK 2+979,438, punt on comença a diferir la rasant.

Els elements que composen la part sud d’aquest semienllaç de Castellfollit (rotonda 3.4, ramal d’entrada, via d’enllaç, reposicions de camins, etc..) es diferencien clarament dels projectats en l’anterior solució, degut a la nova disposició en planta de la rotonda mencionada.

A l’igual que passava amb l’anterior solució de traçat, tant les longituds dels carrils de canvi de velocitat, com les dels ramals compleixen amb els mínims exigits a la Norma de Traçat 3.1-IC. Així mateix, es compleix amb la distància mínima entre ramals d’entrada/sortida consecutius que preveu la Norma de Traçat 3.1-IC en l’apartat 7.4.5.

El ramal d’entrada a la C-25 té una longitud de 634 metres. El fet de plantejar aquest accés implicarà redefinir el traçat plantejat al Projecte Constructiu del desdoblament de l’Eix Transversal de les reposicions de camins 10 i 10a, afectant així també el pas inferior OF 98.1 i el mur 98.1 (seguint la nomenclatura del Projecte Constructiu). Es proposa un mur entre aquest ramal i el tronc desdoblat de l’autovia d’uns 150 metres de longitud.

El ramal de sortida projectat té una longitud de 750 metres, i respecte al plantejat al projecte constructiu, s’haurà d’ampliar l’OF 98.1, que ja resulta afectada pel ramal d’entrada.


DEFINICIÓ DE CORREDORS PÀG. 17

3 DEFINICIÓ DE CORREDORS

Els paràmetres de disseny pel que fa a la secció tipus del nou traçat s’han definit en 7/10 m d’amplada per 13 Km de longitud. L’entorn geogràfic s’emplaça a l’altiplà central de Catalunya. El traçat presenta dues alternatives amb dues solucions diferenciades (A i B). El primer tram comença a la zona dels voltants del nucli urbà de Guissona, el segon transcorre pels voltants del nucli de Vicfred i l’últim, es el que presenta dues solucions de connexió amb l’Eix transversal (C-25) a l’alçada de Pujalt en sentit Manresa.

Ambientalment, destaca el paisatge estèpic d’aquesta àrea d’estudi, amb extensos conreus de secà, bàsicament cereals i fruiters (ametllers i oliveres) alternats amb un mosaic de bosquines mediterrànies (rouredes, alzinars i pinasses), zones obertes i boscoses ideals per a l’avifauna estèpica.

El traçat projectat travessa una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), anomenada Vallsdel Sió-Llobregós-ES5130016, important per a la dispersió de joves d’àguila cuabarrada (Hieraetus facsiatus), així com el sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burthinus eodicnemus) i el gaig blau (Coracias garrulus) entre d’altres (Veure plànol núm.02. Corredors).

Així doncs, l’espai protegit més important del corredor d’estudi és el que correspon a les Valls del Sió-Llobregós. Aquest forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i, a la vegada, és Xarxa Natura 2000(com a LIC, Lloc d’Interès Comunitari, i com a ZEPA).

L'espai resta definit a ponent pel terme municipal de Sanaüja i el terme municipal de Biosca, en què el límit embolcalla el puig Castellar i remunta en direcció nord-oest pel costaner que defineix tota la solana de la vall, fins trobar la carretera de Sanaüja a Guissona, la qual segueix fins al terme municipal de Sanaüja.

També cal destacar la presencia d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) molt pròxims al traçat, els quals formen part de la Directiva Hàbitats relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Es troben els HICs Prioritari 9530 (Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. Salzmannii)) i No prioritari 9240 (Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). Així com d’una Àrea Important per a les Aus (IBA en anglès), que engloba part de l’espai PEIN i Xarxa Natura 2000 i té una superfície més extensa.

D’altra banda, hi ha dos recorreguts d’interès paisatgístic i ecològic que travessen pel traçat projectat, a més de diverses rutes a peu i B.T.T, les quals pertanyen a les rutes d’interès cultural i paisatgístic del Consell Comarcal de la Segarra (Servei Tècnic), així com diversos camins rurals que creuen el traçat en diferents direccions, tot i que aquests, actualment, no es troben classificats.

El primer recorregut és el GR 7.1 Vall del Llobregós. Aquest GR passa per cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l’avenc d’Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l’horta de les Merites a Torà. Aquesta ruta s’engloba dins del Sender de Gran Recorregut GR 7.1 que uneix la Catalunya Central i les serralades que emmarquen el Camp de Tarragona.

El segon recorregut és una ruta BTT, (bicicleta tot terreny), que discorre en paral·lel al nou traçat. La ruta forma part del quart tram de la “Ruta de Ponent”(Cervera -Guissona) i és una travessa circular de sis etapes que discorre per les comarques occidentals aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. La etapa que es veu afectada pel traçat d’estudi discorre per les comarques de la Segarra i l'Anoia. Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani i les masies. Paisatgísticament, la Segarra transcendeix els seus límits administratius i s’endinsa en les comarques veïnes, per exemple, l’extrem nord-occidental de l'Anoia rep el nom d'Alta Segarra.

Pel que fa a les rutes del Consell Comarcal de la Segarra, existeixen tres a prop de la zona d’estudi, dues es troben molt pròximes al nucli urbà de Guissona (Ruta B.T.T. dels Castells del Doll i Ruta a peu dels Romans) i l’altre domina els voltants de Vicfred i Ivorra per la part nord-est (Ruta B.T.T. dels Monestirs).

La Ruta dels Castells del Doll transcorre per la part nord-oest del nucli urbà de Guissona, travessa els nuclis de Massoteres, Sant Martí de la Morana, Guarda-Sis-venes, Palou, les Sitges i Florejacs. Pel que fa a la proposta de traçat d’aquest projecte aquesta ruta no es veu afectada (Tram 1).

La Ruta dels Romans es troba a la part sud del nucli urbà de Guissona. És una ruta curta, a peu, d’uns pocs quilòmetres. Passa per diferents indrets dominats per masos, camins de Guissona, tossals i torrents i per petits nuclis, com el de Torrefeta i Bellveí. Aquesta ruta tampoc es veu afectada pel traçat proposat (Tram 1).

La Ruta dels Monestirs és una ruta circular B.T.T que passa pels pobles de la Prenyanosa, Sant Ramon, Portell, Ivorra, Vicfred, Sant Guim de la Plana i el Llor. El Tram 2, pròxim al nucli de Vicfred i a la zona dels Plans d’Ivorra, passa molt pròxim a aquesta ruta.

Per últim, cal destacar la protecció que se li ha donat al paisatge en aquesta comarca, mitjançant la Carta del Paisatge de les Terres de Lleida, novament pel seu caràcter estèpic. Concretament, la zona definida com PEIN i Xarxa Natura 2000 es considera un sòl de valor natural i de connexió.

A la imatge següent, a mode de resum, s’han incorporat tots els elements comentats als paràgrafs anteriors. No obstant, com que s’ha centrat la imatge al traçat projectat, no s’aprecia tota la extensió de la majoria d’elements (Veure plànol núm.02. Corredors)2.

Imatge 1 Presència d’elements d’interès al voltant de la zona d’estudi:

Font: elaboració pròpia.

2Els diferents punts comentats aquí s’han ampliat als apartats corresponents dins del capítol de descripció del medi


ESTUDI DEL MEDI PÀG. 18

4 ESTUDI DEL MEDI

L’impacte d’un projecte sobre el medi ambient pot definir-se com la diferència entre la situació del medi futur modificat, tal com hauria evolucionat després de la realització del projecte, i la situació del medi ambient futur, tal com hauria evolucionat normalment sense l’actuació prevista.

Per aquestes raons és necessari un coneixement acurat de la situació del medi ambient actual de l’àrea on ha de produir-se l’activitat impactant. A partir d’aquest coneixement es podran avaluar els possibles impactes i la manera de reduir al màxim les possibles repercussions.

4.1 CLIMATOLOGIA

El corredor objecte d’aquest estudi es troba situat a la plana del Segre concretament, als seus altiplans. En aquestes terres predomina el clima mediterrani continental de tendència àrida.

El clima en aquesta plana és relativament dur a l’hivern ja que, normalment, acostumen a ser hiverns bastant freds i llargs amb temperatures mitjanes, al mes de gener, de 3,9 º C i mínimes pròximes els 0 º C. Un fenomen característic a tota aquesta zona són les boires hivernals, resultat de la inversió tèrmica.

A continuació s’inclouen les dades d’alguns paràmetres meteorològics de l’estació més propera a la zona d’estudi. Aquesta estació, la de Guissona Florejacs (codi: 9712O), té una sèrie de dades termo-pluviomètriques de 27 anys (sèrie: 1981 - 2008). Pel que fa a dades de vent i humitat, com que l’estació de Guissona Florejacs no en té, s’ha hagut de treballar amb les dades de l’estació de Tàrrega (Veure Annex VIII. Consultes realitzades Consulta al AEMET (Agència Estatal de Meteorologia ).

El clima de la zona d’estudi és de tipus sec subhumit (C1), segons l'Índex d'humitat de Thornthwaite. Aquest índex es determina en funció de la pluviometria i del grau d’humitat. Aquest tipus climàtic és molt comú a Catalunya.

Imatge 2. Tipus de clima:Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 1996.

El gràfic següent resumeix el que es desenvoluparà més endavant. Trobem les màximes de temperatures al mes de juliol, i les màximes de precipitacions al maig. Tot i així, l’estació més plujosa és la tardor. També es pot veure el període de dèficit hídric de la zona: de juny a agost.



Gràfic 1. Climograma de l’estació de Guissona Florejacs:

Font: elaboració pròpia a partir de les dades l’agència de estatal meteorologia, 2008.

Temperatures

Els valors de temperatura segueixen la forma clàssica en els climes mediterranis, augmentant a la primavera i estiu i disminuint, progressivament, a la tardor i a l’hivern, tal com mostra la figura següent::

Gràfic 2. Temperatures:


El valor mitjà de temperatura a l’estació de Guissona és de 13,7 ºC . El valor màxim absolut registrat durant el període analitzat és de 35,7 ºC, el mes de juliol de 2006. La temperatura mínima absoluta registrada durant el període és de -16,0 ºC, el mes de gener de 1985.

Risc de gelades

Tot i trobar-se en latituds mediterrànies, la continentalitat de la zona fa que a la major part de l’any poden haver-hi riscs de gelades.

Com és d’esperar, és durant els mesos d’hivern que hi ha més dies de gelades fins a arribar a un promig d’1 dia de gelada cada dos dies al mes de gener.

El període lliure de gelades s’estén de juny a setembre. Tanmateix es podria incloure en aquest període els mesos de maig i octubre que presenten una molt baixa probabilitat de risc de gelades.

A continuació es pot veure la distribució mitjana dels dies de gelades pel període 1981-2008 (Calendari de risc de gelades):

Climograma de l'estació deGuissona Florejacs

0

5

10

15

20

25

30

35

Gen

erFeb

rer

Mar

s

Abril

Mai

gJu

nyJu

liol

Agost

Setem

bre

Octu

bre

Novem

bre

Desem

bre

Mes

T°

(en

°C

)

0

10

20

30

40

50

60

70

P (

en m

m)

Precipitacions

Temperatures

Altitut : 479 mTMA : 13,7 °CP.T. : 425 mm



Gràfic 3. Calendari de risc de gelades:


Precipitacions

La precipitació mitjana anual és escassa, de 425 mm, sent la tardor i la primavera les estacions amb més quantitat de pluges. El règim pluviomètric estacional és de tipus TPEH3, caracteritzat pels màxims mensuals de maig (promig anual del període de 53,9 mm) i setembre (promig anual del període de 51,8 mm).

3Tardor – primavera – estiu – hivern.

Gràfic 4. Precipitacions totals mensuals mitjanes:


Una dada a prendre en consideració respecte a les precipitacions és el grau de torrencialitat, el qual es pot estimar relacionant el promig de dies al mes amb pluges superiors a 100 mm amb el promig de dies de pluges apreciables de cada mes:

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

Gener

Febre

r

Mar

s

Abril

Maig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

eNove

mbr

eDese

mbr

e

Mes

P (

mm

)



Gràfic 5. % dies precipitacions >100mm:


Com es pot veure en aquest gràfic, els mesos de setembre i octubre destaquen respecte els altres. Significa que durant aquests mesos les pluges solen ser més torrencials o més agressives.

Un altre gràfic que ens permet confirmar la major torrencialitat de les precipitacions de tardor a la zona, és el següent:

Gràfic 6. Dies de precipitacions per estacions anuals:


S’observa que hi ha menys dies de precipitacions a la tardor tot i que es tracta de la estació més plujosa (més volum de precipitacions). Més pluges en menys dies, significa més torrencialitat.

L’any 2006, el Servei Meteorològic de Catalunya va publicar un estudi sobre precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn. A partir d’aquest estudi, s’ha fet la següent taula on es pot veure la potencial quantitat màxima de pluja que pot caure per diferent període de retorn.

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

Gen

erFeb

rer

Mar

s

Abril

Mai

g

Juny

Julio

lAgo

stSet

embr

eO

ctubr

eNov

embr

eDes

embr

e

% d

e d

ies

amb

pre

cip

itac

ió a

pre

ciab

le q

ue

sup

eren

els

10

0 m

m

Promig de dies per estacions

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0

18,0

20,0

Hivern Primavera Estiu Tardor

Die

s

Amb precipitació apreciable

Amb precipitació > 10 mm





Gràfic 7. Precipitació màxima diària esperada per diferents períodes de retorn:

Font: Servei Meteorològic de Catalunya, 2006.

Una altra dada d’interès és la distribució dels dies de tempesta al llarg de la sèrie:

Gràfic 8. Distribució dies de tempesta:


Al gràfic es pot observar que hi ha dos períodes diferencials: un període amb menys d’una tempesta mensual (d’octubre a abril) i un període amb més de dues tempestes mensuals (de maig a setembre), amb un clar màxim al mes d’agost amb més de tres tempestes anuals de promig. Segons les dades del AEMET (Agència Estatal de Meteorologia), el mes d’ agost de 1991 van haver-hi deu dies amb tempesta.

També pot ser interessant veure la distribució al període 1981-2008 dels dies de calamarsa a la zona. Al gràfic següent s’observa uns màxims en agost i setembre, corresponents als mesos de màxima de tempestes. També s’observa que no són molt freqüents els dies de calamarsa a la zona.

Gràfic 9. Distribució dies de calamarsa:


Pel que fa al promig dels dies de boira, ressalta clarament l’estació hivernal, particularment els mesos de desembre i gener. Al gràfic següent es pot observar la clara tendència hivernal amb punta en novembre dels màxims dies de boira. Notar que aquest gràfic suavitza molt les dades i que molts mesos de gener i desembre tenen més de 15 dies de boira. El mes de gener de 1989 van haver-hi 22 dies de boira.

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

Gen

erFeb

rer

Mar

s

Abril

Mai

g

Juny

Julio

lAgo

stSet

embr

eO

ctubr

eNov

embr

eDes

embr

e

Die

s



Gràfic 10. Distribució dies de boira:


Finalment pel que fa els dies de neu, destacar que n’hi ha pocs, i que el període potencial de nevades és de desembre a l’abril amb màxims als mesos de gener i febrer:

Gràfic 11. Distribució dies de nevada:


Humitat

La humitat relativa mitjana anual és del 65,7%. Els dies amb més humitat es donen als mesos de desembre i gener i els menys humits al juny i juliol.



Gràfic 12. Humitat relativa mitjana:


Vent

Atès que l’estació de Guissona Florejacs no mesura el vent, s’ha utilitzat les dades de l’estació més pròxima que el mesura: L’estació de Tàrrega, situada a 20 km de la zona d’estudi.

A l’estació de Tàrrega es registren les dades dels vents des de l’any 2002. Aquesta curta sèrie temporal de dades i el fet de trobar-se a una certa distància de la zona d’estudi fa que els resultats siguin poc representatius.

La rosa dels vents dóna la direcció dominant dels vents, essent aquests els vents amb direcció ONO (14,7%), NO (11,6%) i N (10,3%). Generalment , es pot dir que hi ha una predominança dels vents del Nord. Les velocitats mitjanes per a cada direcció són bastant regulars, destacant la direcció nord-oest i oest amb un valor de 3,33 km/h i 3,61 km/h, respectivament. A continuació s’afegeix la taula resum i els gràfics de la rosa dels vents i de la velocitat del vent:

Gràfic 13. Rosa del vents i velocitat mitjana:


Al gràfic següent es pot observa com els mesos de maig a agost són aquells on el vent bufa més intensament:

50,0

55,0

60,0

65,0

70,0

75,0

80,0

85,0

90,0

Gener

Febre

r

Mar

s

Abril

Maig Juny

Julio

l

Agost

Setem

bre

Octubr

eNove

mbr

eDese

mbr

e

%

Rosa dels vents (%)

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

14,0

16,0 N

NNE

NE

ENE

E

ESE

SE

SSE

S

SSW

SW

WSW

W

WNW

NW

NNW

Velocitat mitjana del vent (km/h)

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0 N

NNE

NE

ENE

E

ESE

SE

SSE

S

SSW

SW

WSW

W

WNW

NW

NNW



Gràfic 14. Velocitat mitjana mensual:


Les dades rebudes del AEMET ens permeten també considerar els percentatges mensuals de casos de vents forts (> 21 km/h). Els mesos de juny i juliol presenten més probabilitat d’haver vents forts.

Gràfic 15. Probabilitat de vents superiors a 20Km/h:


Velocitat mitjana mensual

2

3

4

5

6

7

8

9

Gen

erFeb

rer

Mar

sAbr

ilM

aig

Juny

Julio

lAgo

stSet

embr

eO

ctubr

eNov

embr

eDes

embr

e

km/h

Casos amb velocitat de vents superiors a 20 km/h

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

Gener

Febre

rM

ars

Abril

Maig Juny

Julio

lAgo

stSet

embr

eOctu

bre

Novem

bre

Desem

bre

%



4.2 QUALITAT ATMOFÈRICA

4.2.1 Introducció

L’objectiu d’aquest apartat és avaluar l’estat actual preoperacional de la qualitat de l’aire de la zona d’estudi. La contaminació de l’aire implica, per una banda, la presència de focus emissors, responsables de l’emissió a l’atmosfera d’un o varis contaminants, i, per l’altra, la mesura dels nivells d’immissió que determinen l’efecte d’un contaminant, sobre la salut o el medi ambient.

S’ha realitzat la consulta a la Direcció General de Qualitat Ambiental Subdirecció General de Qualitat de l’Aire (Servei de Vigilància i Control de l’Aire) pel que fa a l’àrea d’estudi. Aquesta queda emmarcada dins de les ZQA 5, Catalunya Central, i 14, Terres de Ponent i són, per tant, les dades que s’han utilitzat per avaluar la qualitat de l’aire dels darrers 5 anys, tal com determina el Servei de Vigilància i Control de l’Aire, de la Generalitat de Catalunya, (Veure Annex VIII. Consultes realitzades).

Característiques de la ZQA 5

La ZQA 5 ha estat delimitada a partir de les condicions de dispersió. Les àrees rurals representen la major part del seu territori. Presenta nuclis urbans de grandària mitjana. Només una quarta part dels municipis poden presentar àrees urbanes (24%). És una plana interior que es veu afectada per la brisa canalitzada per la vall del Llobregat i els seus afluents.

Pel que fa a les emissions, els nivells mitjans de les difuses provenen de les activitats domèstiques i del trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies interurbanes, hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats distribuïts en un 30% dels municipis de la zona. Finalment, hi ha una presència important de la indústria de la pell.

Les estacions actuals per calcular els nivells d’immissió estan orientades bàsicament al trànsit urbà i suburbà i a les indústries.

Imatge 3. Caracterització de les emissions de la Zona 5

Font: Delimitació de zones de qualitat de l’aire. Generalitat de Catalunya.

Característiques de la ZQA 14

La ZQA 14 s’ha delimitat a partir de les condicions de dispersió. Les àrees rurals representen gran part del seu territori. És una plana interior amb poca influència del mar. Donada la seva gran extensió, els municipis amb àrees urbanes representen un petit percentatge de la zona (9%). Tot i això, hi ha nuclis urbans de grandària mitjana amb una important població. Les condicions de dispersió dels contaminants estan condicionades pel fet que la zona és una plana interior i que es veu poc afectada per la brisa. A l’hivern s’hi formen inversions tèrmiques per refredament nocturn.

Els nivells mitjans d’emissions difuses estan provocats per les activitats domèstiques i el trànsit urbà.

Respecte a la IMD de les vies interurbanes hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats amb un clar predomini de les activitats de tipus B del Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminadores de l’Atmosfera (CAPCA), especialment agroindustrials.

La majoria dels municipis de la zona, al voltant d’un 80%, no presenten àrees industrials.

Les estacions que calculen els nivells d’immissió estan orientades al trànsit urbà i a l’ozó de fons.



Imatge 4. Caracterització de les emissions de la Zona 14

Font: Delimitació de zones de qualitat de l’aire. Generalitat de Catalunya.

En primer lloc, s’ha realitzat una breu introducció respecte quins han estat els principals contaminants d’aquestes dues zones en superar els Valors Límits (VL) establerts per la legislació en els últims 5 anys. Els contaminants analitzats són:

Taula 1. Contaminants que han superat els llindars establerts per la legislació.

ANY ZQA 5 ZQA 14

2007

O3: valors superiors als objectius a llarg

termini per al 2020

PM10: superacions del VL anual en dos

punts de Manresa i 177 superacions del

VL diari

H2S: 35 superacions semihoràries a

Igualada

HCl: 20 superacions diàries en un entorn

industrial d’Igualada

O3: valors superiors als objectius a llarg

termini per al 2010 i 2020

PM10: superacions del VL anual i 40

superacions del VL diari a Lleida.

2006

O3: nivells superiors als valors objectiu a

llarg termini d’aplicació l’any 2020

PM10: superat el valor límit anual i 218

superacions del VL diari

H2S: 72 superacions semihoràries

HCl: 11 superacions diàries

O3: VL superiors als valors objectiu

d’aplicació l’any 2010


superacions del VL diari a Lleida

2005

PM10: 73 superacions del VL diari O3: superacions del llindar d’informació 7

hores al llarg de la campanya del 2005


superacions del VL diari

2004 PM10: 18 superacions del VL diari PM10: 31 superacions del VL diari

2001-2002 PM10: 30 superacions del VL diari PM10: 49 superacions del VL diari

Font: elaboració pròpia en base als Informes sobre la qualitat de l’aire del DMAH de la Generalitat de Catalunya.

Alguns dels contaminants enumerats a la taula anterior s’analitzen de forma més detallada als subapartats següents. No obstant això, cal tenir en compte, alhora d’interpretar els resultats, que l’àrea del traçat és majoritàriament agrícola, en canvi, gran part de les estacions de mesura de contaminants estan ubicades dins de nuclis urbans.

A continuació es presenten les dades recollides per diferents estacions de mesurament de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA), que representen la qualitat de l'aire de l'àmbit d’estudi. Les estacions han estat les següents:

- Arsènic (As) - Diòxid de sofre (SO2)

- Benzè (C6H6) - Sulfur d'hidrogen (H2S)

- Monòxid de carboni - Partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10)

- Cadmi (Cd) - Plom (Pb)

- Clor (Cl2) - Monòxid de carboni (CO)

- Clorur d'hidrogen (HCl) - Níquel (Ni)

- Òxids de nitrogen (NOx) - Ozó (O3)



MUNICIPI UBICACIÓ Z.Q.A.

IGUALADA Igualada (Pl. Masuca) 5

IGUALADA Igualada (Pol. Industrial)

Industrial)

5

MANRESA Manresa (Pl. Espanya) 5

MANRESA Manresa (Ajuntament) 5

MANRESA Manresa (La font) 5

MANRESA Manresa (escola) 5

PONT DE VILAMORA Pont de Vilomara i

Rocafort

5

SÚRIA Súria (escola) 5

VILANOVA DEL CAMÍ Vilanova del Camí 5

ELS TORMS Els Torms 14

JUNEDAJuneda (Ctra. Lleida-

Tarragona)

14

LLEIDA Lleida 14

Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

Imatge 5. Ubicació de les estacions

Font: Plànol elaborat a partir de dades extretes del Departament de Medi Ambient

4.2.2 Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA 5 2002-2007

Font: Veure consulta al Servei de Vigilància i Control de l’Aire a l’Annex VIII.



Monòxid de carbó (CO)

Objectius de qualitat de l’aire per al CO d’acord amb el Reial decret 1073/2002:

Valors de referència d’acord amb el Reial Decret 1073/2002

Període Valor límit

Valor límit per a la protecció de la salut humana.

8-horària màxima en un

dia10 mg/m³

Dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental

Gràfic 16. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ )

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

2001-2002 2004 2005 2006 2007

mg

/m³ Manresa (Ajuntament)

Igualada (Pl. Masuca)

Font: Gràfic elaborat a partir de dades extretes de la Direcció General de Qualitat Ambiental

A partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona s’estima que els nivells de monòxid de carboni són inferiors als valors límit.

En el període analitzat, mai s’ha superat el valor límit per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (10 mg/m3).

Benzè (C6H6)

Valor límit per al Benzè

El valor límit s’expressarà en µg/m³ referit a una temperatura de 293 K y a una pressió de 1013 hPa

Període de promig

Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit

Valor límit para la protecció de

la salut humanaAny civil 5 µg/m³

5 µg/m³, a la entrada en vigor del present Real Decret, reduint el 1 de gener de 2006 y posteriorment cada dotze mesos 1 µg/m³ fins assolir el valor límit el 1 de gener de 2010

1 de gener de 2010*

* Excepte a les zones i aglomeracions en les quals s'hagi concebut una prorroga

Gràfic 17. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ )

0

0,5

1

1,5

2

2,5

2001-2002 2004 2005 2006 2007

µg

/m³

Manresa (Ajuntament)


Els nivells de benzè són inferiors als valors límit legislats aplicables l’any 2007.



Dades de NO2, NOx


Període Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit

200 µg/m³ de NO2 100 µg/m³

No podrà superar-se en més de 18 ocasions per any civil

(50% del valor límit)

Valor límit horari per a la protecció de la salut humana

1 hora

a partir del 19/07/1999

01/01/2010

20 µg/m³

(50% del valor límit) Valor límit anual per a la protecció de la salut humana

1 any civil 40 µg/m³ de NO2


01/01/2010

Valor límit per a la protecció de la vegetació (1)

1 any civil 30 µg/m³ de NOx Cap 19/07/2001

Llindar d’alerta (2) 1 hora 400 µg/m³ Cap


(1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives de la vegetació que cal

protegir.

(2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una

zona o aglomeració sencera, prenent entre aquests dos casos la superfície que sigui menor.

Els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de nitrogen són inferiors als valors límit legislats aplicables l’any 2007.

Gràfic 18. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ )

0

5

10

15

20

25

30

35

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

µg

/m³ Igualada (Pl. Masuca)

Manresa (Pl. Espanya)


Dades de O3

Els objectius de qualitat de l’aire per a l’O3 d’acord amb el Reial decret 1796/2003 són els següents:


Paràmetre Valor

120 µg/m³

Valor objectiu per a la protecció de la salut humana

màxim de les mitjanes 8-horàries del dia que no s'ha de seuperar més de 25 dies de

mitjana per cada any civil en un període de 3 anys

18000 µg/h·m3

Valor objectiu per a la protecció de la vegetació

AOT40 (1), calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol

de mitjana en un període de 5 anys

Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana

màxim de les mitjanes 8-horàries del dia en un any

120 µg/m³

Objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació

AOT40, calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol

6000 µg/h·m3

Llindar d'alerta mitjana horària 240 µg/m³

Llindar d'informació a la població

mitjana horària 180 µg/m³




Els nivells d’ozó són inferiors als objectius per a la protecció de la salut humana i la vegetació d’aplicació l’any 2010 i superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020 (veure gràfic. 21). S’han detectat diverses superacions del llindar d’informació a la població (veure gràfic. 22) i cap del llindar d’alerta.

Gràfic 19. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ )

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2001-2002 2004 2005 2006 2007

ng

/m³ Manresa (Pl. Espanya)



Gràfic 20. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils

0

2

4

6

8

10

12

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Nº

sup

erac

ion

s




Gràfic 21. Llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries: 180

mg/m³

0

0,5

1

1,5

2

2,5

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Nº

sup

erac

ion

s




Dades de PM10

Objectius de qualitat de l’aire per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micròmetres d’acord amb el Reial decret 1073/2002:


Fase 1 Període Valor límit

50 µg/m³Valor límit diari per a la protecció de la salut humana

24 hores No podrà superar-se en més de 35 ocasions per any civil

Valor límit anual per a la protecció de la salut humana

1 any civil 40 µg/m³




Gràfic 22. Promig anual de la concentració de PM10 ( µg/m³ )

0

10

20

30

40

50

60

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

µg

/m³



Manresa (La font)

Manresa (escola)

Pont de Vilomara i Rocafort

Súria (escola)

Vilanova del Camí


Durant el període estudiat, el valor límit anual (40 mg/m3) es va superar a Manresa els anys 2006-2007 així com a Igualada i Súria l’any 2006.

Gràfic 23. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana


Pel que fa al valor límit diari per a la protecció de la salut humana (50 µg/m³), a Lleida, a l’any 2006 es va superar el numero de vegades de ocurrències fixat en 35 màxim a Manresa, Igualada i Súria. L’any 2007 també van haver-hi superacions, però tan sol a Manresa.

Diòxid de sofre (SO2)

Objectius de qualitat de l’aire per al SO2 d’acord amb el Reial decret 1073/2002:



350 µg/m³


1 hora No podrà superar-se en més de 24 ocasions per any civil

125 µg/m³

Valor límit diari per a la protecció de la salut humana


Valor límit per a la protecció dels ecosistemes (1)

1 any civil i període hivernal 20 µg/m³

Llindar d’alerta (2) 1 hora 500 µg/m³


1. Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives dels ecosistemes que cal protegir.

2. Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor

En cap anys que disposen de dades es van superar ni el valor límit horari per a la protecció de la salut humana (350 µg/m³), ni el valor límit diari per a la protecció de la salut humana (125 mg/m3).

0

10

20

30

40

50

60

70

80

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

Nº

de

sup

erac

ion

s



Manresa (La font)

Manresa (escola)

Pont de Vilomara i Rocafort

Súria (escola)

Vilanova del Camí



Gràfic 24. Concentració mitjana anual de SO2


Dades de Pb

Objectius de qualitat de l’aire per al plom d’acord amb el Reial decret 1073/2002:



Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (1)

1 any civil 0.5 µg/m³


1. En les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llocs contaminats durant decennis d'activitat industrial el valor límit és diferent

Gràfic 25. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³)


Conclusions

A partir de les dades dels darrers 5 anys, es pot realitzar la valoració de la qualitat de l’aire corresponent a la zona de qualitat de l’aire 5, tal com es determina a l’informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental:

Els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid de nitrogen, el plom, l’arsènic, el cadmi, el níquel, i el benzè són inferiors als valors límit legislats per la normativa vigent.

En relació als nivells mesurats de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres s’ha superat el valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. Aquests nivells estan associats al transport i localment a determinades indústries.

S’han detectat superacions semihoràries pel contaminant sulfur d’hidrogen en un únic punt de mesurament. Es tracta de superacions esporàdiques i puntuals.

Pel que fa a les mesures de clorur d’hidrogen s’han detectat algunes superacions diàries. Es tracta de superacions esporàdiques i localitzades en un entorn industrial.

Respecte les mesures d’ozó troposfèric, els nivells són inferiors als objectius per a la protecció de la salut humana i la vegetació d’aplicació l’any 2010 i superiors als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. S’han detectat diverses superacions del llindar d’informació a la població i cap del llindar d’alerta.

0

2

4

6

8

10

12

2001-2002 2004 2005 2006 2007

µg

/m³ Igualada (Pl. Masuca)


0,000

0,005

0,010

0,015

0,020

0,025

0,030

0,035

2001-2002

2004 2005 2006 2007

µg

/m³ Súria (escola)




4.2.3 Estadístics anuals dels contaminats mesurats en les ZQA 14 2002-2007

Font: Veure consulta al Servei de Vigilància i Control de l’Aire a l’Annex VIII

Monòxid de carbó (CO)

Objectius de qualitat de l’aire per al CO d’acord amb el Reial decret 1073/2002:



Valor límit per a la protecció de la salut humana

8-horària màxima en un dia

10 mg/m³


Gràfic 26. Promig anual de la concentració en CO ( mg/m³ )

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

2001-2002 2004 2005 2006 2007

mg

/m³

Lleida


A partir del inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona s’estima que els nivells de monòxid de carboni són inferiors als valors límit.

En el període analitzat, mai s’ha superat el valor límit per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (10 mg/m3).

Gràfic 27. Màxim de les mitjanes vuit-horàries mòbils ( mg/m³)

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

2001-2002 2004 2005 2006 2007

mg

/m³

Lleida


Benzè (C6H6)

Valor límit per al Benzè

El valor límit s’expressarà en µg/m³ referit a una temperatura de 293 K y a una pressió de 1013 hPa

Període de promig

Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit

Valor límit para la protecció de la salut humana Any civil 5 µg/m³

5 µg/m³, a la entrada en vigor del present Real Decret, reduint el 1 de gener de 2006 y posteriorment cada dotze mesos 1 µg/m³ fins alcançar el valor límit el 1 de gener de 2010

1 de gener de 2010*

* Excepte a les zones i aglomeracions en les quals s'hagi concebut una prorroga



Gràfic 28. Promig anual de la concentració en Benzé ( µg/m³ )

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

2001-2002 2004 2005 2006 2007

µg

/m³

Lleida


Els nivells de benzè són inferiors als valors límit legislats aplicables l’any 2007.

Dades de NO2, NOx

Objectius de qualitat de l’aire per al NO2, NOx d’acord amb el Reial decret 1073/2002


Període Valor límit Marge de tolerància Data de compliment del valor límit

200 µg/m³ de NO2 100 µg/m³

No podrà superar-se en més de 18 ocasions per any civil



1 hora


01/01/2010

20 µg/m³



1 any civil 40 µg/m³ de NO2


01/01/2010

Valor límit per a la protecció de la vegetació (1)

1 any civil 30 µg/m³ de NOx Cap 19/07/2001

Llindar d’alerta (2) 1 hora 400 µg/m³ Cap


(1) Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives de la vegetació que cal protegir.

(2) Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor.

Gràfic 29. Promig anual de la concentració en òxids de nitrogen ( µg/m³ )

0

5

10

15

20

25

30

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

µg

/m³ Els Torms

Lleida


Els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de nitrogen són inferiors als valors límit legislats aplicables l’any 2007.

Dades de O3

Valors límit:

Els objectius de qualitat de l’aire per a l’O3 d’acord amb el Reial decret 1796/2003 són els següents:




Paràmetre Valor

120 µg/m³Valor objectiu per a la protecció de la salut humana

màxim de les mitjanes 8-horàries del dia

que no s'ha de superar més de 25 dies de mitjana per cada any civil en un període de 3 anys

18000 µg/h·m3

Valor objectiu per a la protecció de la vegetació

AOT40 (1), calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol

de mitjana en un període de 5 anys

Objectiu a llarg termini per a la protecció de la salut humana

màxim de les mitjanes 8-horàries del dia en un any

120 µg/m³

Objectiu a llarg termini per a la protecció de la vegetació

AOT40, calculat a partir dels valors horaris de maig a juliol

6000 µg/h·m3

Llindar d'alerta mitjana horària 240 µg/m³

Llindar d'informació a la població

mitjana horària 180 µg/m³


Gràfic 30. Promig anual de la concentració en Ozó ( ng/m³ )

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2001-2002 2004 2005 2006 2007

ng

/m³

Lleida

Juneda (Ctra. Lleida-Tarragona)

Els Torms


Respecte les mesures d’ozó troposfèric, els nivells són superiors al valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils (120 mg/m3) d’aplicació l’any 2010. Aquest valor no es pot superar més de 25 ocasions per any de mitjana en un període de 3 anys. Tan sol a Lleida els valors són inferiors (veure gràfic núm.32).

Gràfic 31. Valor objectiu per a la protecció de la salut sobre les mitjanes vuit-horàries mòbils

0

10

20

30

40

50

60

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Nº

de

sup

erac

ion

s Lleida


Els Torms


Durant el període estudiat s’han detectat superacions del llindar d’informació (180 mg/m3) a la població. L’any 2004 s’ha observat un màxim a Juneda. A partir del 2005, és a Els Torms que es registren màxims. No s’han detectat cap superacions del llindar d’alerta.



Gràfic 32. Llindar d’informació a la població sobre les mitjanes horàries

0

1

2

3

4

5

6

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Nº

de

sup

erac

ion

s Lleida


Els Torms


Dades de PM10

Objectius de qualitat de l’aire per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micròmetres d’acord amb el Reial decret 1073/2002:


Fase 1 Període Valor límit

50 µg/m³Valor límit diari per a la protecció de la salut humana



1 any civil 40 µg/m³


Gràfic 33. Promig anual de la concentració de PM10 ( µg/m³ )

0

10

20

30

40

50

60

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

µg

/m³ Els Torms

Lleida


Durant el període estudiat, el valor límit anual (40 mg/m3) es va superar tots els anys a l’estació de Lleida.

Gràfic 34. Superació del Valor límit diari per a la protecció de la salut humana

0

10

20

30

40

50

60

70

2001-2002 2004 2005 2006 2007

Any

Nº

de

sup

erac

ion

s

Els Torms

Lleida




Pel que fa al valor límit diari per a la protecció de la salut humana (50 µg/m³), a Lleida, als anys 2001, 2005, 2006, 2007 es va superar el numero de vegades de ocurrències fixat en 35 màxim. Des de l’any 2005 es pot observar una tendència a la disminució del numero de superacions anuals.

Diòxid de sofre (SO2)

Objectius de qualitat de l’aire per al SO2 d’acord amb el Reial decret 1073/2002



350 µg/m³


1 hora No podrà superar-se en més de 24 ocasions per any civil

125 µg/m³

Valor límit diari per a la protecció de la salut humana


Valor límit per a la protecció dels ecosistemes (1)

1 any civil i període hivernal 20 µg/m³

Llindar d’alerta (2) 1 hora 500 µg/m³


1. Per a l'aplicació d'aquest VL només s'han de considerar les dades de les estacions representatives dels ecosistemes que cal protegir.

2. Durant 3 hores consecutives, a llocs representatius de la qualitat de l'aire en una àrea de com a mínim 100 km2 o en una zona o aglomeració sencera, prenent d'entre aquests dos casos la superfície que sigui menor

Gràfic 35. Concentració mitjana anual de SO2

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

4

4,5

2001-2002 2004 2005 2006 2007

µg

/m³ Els Torms

Lleida


En cap anys que disposen de dades (2004, 2005, 2006, 2007) es van superar ni el valor límit horari per a la protecció de la salut humana (350 µg/m³), ni el valor límit diari per a la protecció de la salut humana (125 mg/m3).

Dades de Pb

Objectius de qualitat de l’aire per al plom d’acord amb el Reial decret 1073/2002



Valor límit anual per a la protecció de la salut humana (1)

1 any civil 0.5 µg/m³

1. En les rodalies de fonts industrials específiques, situades en llocs contaminats durant decennis d'activitat industrial el valorlímit és diferent



Gràfic 36. Promig anual de la concentració en plom ( µg/m³)

0,000

0,005

0,010

0,015

0,020

0,025

2001-2002 2004 2005 2006 2007

µg

/m³

Lleida


Conclusions

A partir de les dades dels darrers 5 anys (2003-2007), es pot realitzar la valoració de la qualitat de l’aire corresponent a la zona de qualitat de l’aire 14, tal com es determina a l’informe emès per la Direcció General de Qualitat Ambiental:

Els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el benzè, el plom, l’arsènic, el cadmi, el níquel i el diòxid de nitrogen estan per sota dels valors límit.

Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació que no s’han de superar a partir de l’ any 2020. S’ha superat en algun cas el llindar d’informació a la població i no s’ha excedit en cap ocasió el llindar d’alerta.

A partir de les mesures de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’han detectat superacions del valor límit anual i del nombre de superacions del valor límit diari en un punt de mesurament ubicat a Lleida en una àrea de trànsit.

4.3 SOROLL

A l’annex V d’aquest EIA s’ha inclòs un estudi d’impacte acústic detallat, tal com determina el document d’abast i contingut d’aquest EIA emès per la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del DMAH. La finalitat d’aquest estudi és realitzar una anàlisi de la situació acústica actual, on s’identifiquen els potencials receptors afectats per la nova infraestructura i se’n determina el seu nivell sonor actual, abans de la construcció de la nova carretera, mitjançant mesures in situ.

Posteriorment, es determina l’impacte acústic que provocarà l’entrada en funcionament de la infraestructura per a diferents horitzons temporals, els quals consideren diferents IMD. Seguint el mateix criteri que l’estudi de trànsit, es determina l’impacte acústic dels anys 2013, per ser l’any previst d’entrada en funcionament de la infraestructura, any 2023, per ser l’any intermedi entre la posada en funcionament de la infraestructura i l’any horitzó, i l’any 2033, per se l’any horitzó.

Respecte la taxa de creixement mig anual del trànsit, l’estudi de trànsit considera les taxes de 1,5 %, el 2,5 % i el 3,5 %. Per a l’estudi d’impacte acústic es considera una taxa de creixement del 3,5 % per se el cas més desfavorable.

Com s’ha comentat anteriorment, l’àrea d’estudi està dominada per un paisatge antròpic de camps de conreu, fet que fa que acústicament sigui un terreny absorbent. Tanmateix, aquesta zona no està zonificada acústicament, és per aquest motiu que a l’estudi d’impacte acústic s’ha considerat tot el territori comprès entre la carretera i la isòfona corresponent a la zona de sensibilitat acústica alta. Per tant, tenint en compte que la major part de la carretera transcorre per zones rurals, els valors límits d’immissió vindran donats per la zona A3, ja que els receptors seran habitatges ubicats en medi rural, per la qual cosa el nivell d’immissió sonora exterior límit se situa en els 57 dBA durant el període diürn i els 47 dBA durant el període nocturn.

Els receptors habitats de la zona d’estudi són els següents:

R01: Conjunt de cases unifamiliars ubicades a l’entrada de Guissona per la LV-3201

R02: Església de St. Pere dels Pastors.

R11: Cal Solé (Vicfred)

R17: sense topònim (Vicfred)

R23: Cal Millars i Cal Quec

Per veure l’inventari de receptors i fitxes descriptives es recomana consultar aquest annex núm. 5.



4.4 HIDROLOGIA

4.4.1 Hidrologia superficial

A prop de la zona d’estudi es troba la divisòria de la conca hidrogràfica de l’Ebre (Riu Segre) i Pirineu Oriental (Riu Llobregat). Els dos cursos fluvials més importants propers al nou traçat són el Riu Llobregós que transcorre per la part N i el Riu Sió que transcorre per la part SW. Per la part NE de la zona d’estudi comença una xarxa de barrancs que drenen el Torrent Magrà, afluent del Riu Llobregós. Per la part SE el territori està drenat per una xarxa de torrents, afluents del Sió, dels quals el més important és el Torrent de Valls. Aquests cursos pertanyen a la conca del Riu Ebre mitjançant l’afluent del Riu Segre.

També existeixen una xarxa de barrancs importants a la part SE de la zona d’estudi que finalitzen directament al mar mediterrani, el curs més important és el Torrent de Veciana (Veure Plànol núm. 03. Hidrologia).

Tanmateix, el traçat no talla cap curs fluvial. La xarxa més pròxima de barrancs, afluents del Torrent Magrà, es troba a la part E-SE quasi arribant a l’Eix Transversal “Coincidint amb els punts més elevats del traçat 4”(Zona de la Plana del Senyoret i Plana i Serra del Nillo) (Veure Plànol núm. 03. Hidrologia, Plànol núm. 19. Sensibilitat ambiental i Annex VI. Reportatge fotogràfic).

Endemés, cal assenyalar la presència de basses o punts d’aigua a prop de la zona d’estudi, com són: la Bassa dels Rentadors, la Bassa del Camí d’Ivorra, la Bassa de l’Aguilar, el Pou de Madern, la Font de l’Estany, entre altres. Com s’indicarà més endavant, aquests punts d’aigua són importants per algunes espècies d’amfibis però no pas per a la reproducció d’ocells.

4Es pot comprovar com l’acció excavadora dels petits cursos fluvials, juntament amb la litologia de la zona, ha donat relleus

una mica més pronunciats. Altiplà i relleu tabular “Veure següent apartat: 4.5. Geologia i geomorfologia”.

Imatge 6. Esquema hidrogeològic

Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14) Escala:1:200000

Cal assenyalar, que a la zona d’estudi les lleres dels torrents estan ben definides en les parts baixes de les conques i es desdibuixen en les parts centrals dels camps de conreu fins a desaparèixer en les parts altes de les vessants. Atès aquest fet a la zona d’estudi no es troba cap curs fluvials que pugui ser afectat transversalment pel nou traçat.

Tanmateix a continuació es descriu alguns dels cursos més importants pròxims al traçat5:

5Font: Informe de sosteniblitat ambiental preliminar del POUM de Guissona, 2009.



Conca del torrent Passerell. La conca central, corresponent al torrent Passerell i tots els seus torrents afluents, s’estén per gran part del terme municipal de Guissona i les aigües discorren d’est a sud-oest seguint l’orientació de les vessants predominants en tot el terme municipal. Les vessants orientals, inclinades cap a ponent, són més suaus i llargues que les vessants de ponent, amb pendents més accentuades, i amb tossals i fondalades més visibles. Les vessants orientals es distribueixen en tres torrents, el torrent de Rubiol en l’extrem nord, el torrent Passerell en el límit nord del nucli urbà i el torrent Ventserà en el límit sud del nucli urbà. Al sud oest del nucli urbà, després de la confluència del torrent Ventserà en el torrent Passerell, aquest discorre per la fondalada de La Morana en direcció sud-oest fins al nord de Concabella, on s’uneix al riu Sió.

Conca del torrent de Torrauba o de Torrefeta. Correspon als terrenys del sud del terme municipal de Guissona, en la part alta de la vessant que s’inclina cap al sud. Les aigües baixen cap al sud-oest fins al torrent de Torrauba o de Torrefeta que discorre d’est a oest fins a Concabella, on s’uneix al riu Sió. (

Imatge 7. Hidrologia a la zona

Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA.

4.4.2 Hidrologia subterrània

Dins de la zona d’estudi no existeix cap aqüífer protegit ni tampoc consta cap zona humida rellevant. Tanmateix, localment existeixen diverses unitats amb interès hidrogeològic. Es poden dividir en tres conjunts (Veure Imatge 9. Esquema piezomètric):

Al·luvials dels riu Sió i Llobregós

Aqüífer carbonat de Vicfred

Aqüífer evaporític de l’anticlinal del Llogregós

Imatge 8. Aqüífers protegits

Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA.



Imatge 9. Esquema piezomètric i flux soterrat

Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14)

La zona d’estudi es trobà per sobre de la massa d’aigua anomenada Calcàries de Tàrrega. Aquesta massa d’aigua té una superfície de 793 km2 , i compren els aqüífers següents: Aqüífer de les calcàries de Tàrrega, Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Llobregós, Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Ondara, Aqüífer de les calcàries micrítiques de l’oligocè de Tàrrega, Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Corb i Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Sió. La tipologia litològica dominant d’aquesta massa és de tipus carbonatat. La part sud està formada per calcàries micrítiques de l’oligocè mitjà-inferior intercalades al conjunt margós i la part nord es troben roques de tipus al·luvials i terrasses dels rius Corp, Sió, Ondara i Llobregós.

Imatge 10. Unitat hidrogeològica Calcàres de Tàrrega i punts de control de la qualitat de les

aigües subterrànies

Font: Bases disponibles. Miramon. DMHA; Confederació hidrogràfica de l’Ebre

Aquesta massa d’aigua es recarrega majoritàriament mitjançant la infiltració procedent de les precipitacions. La principal zona de recarrega es localitza a la denominada costa d’Ivorra, sector on afloren els nivells calcaris, que a escassos metres s’enfonsen sota els materials lutítics. La descarrega es fa cap els rius Sió i Cervera i en menor mesura cap el riu Corb, existeixen algunes surgències que només apareixen en èpoques.



Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predominant és de tipus Fissurat. Pel que fa a la piezometria, la direcció de flux general és de SE a NO.

La massa d’aigua de Calcàries de Tàrrega alimenta els rius Sió i Corb a la part alta de les seves conques mitjançant drenatge difós.

Pràcticament la totalitat de l’extensió de la massa d’aigua està dins de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats. A la zona d’estudi, tota la massa és vulnerable a la contaminació per nitrats.

4.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

4.5.1 Geomorfologia

El relleu de la zona d’estudi és poc accentuat i les quotes topogràfiques més elevades es situen a la part E-SE arribant als 720 m d’altitud, a prop de l’enllaç amb l’eix transversal. La zona topogràficament més deprimida es troba en les immediacions de la conca del riu Sió (al SW del nou traçat).

Els altiplans segarrencs tenen pendents suaus no superiors al 10%, a excepció dels marges de les fondalades de petits torrents o rierols i tossals sobresortints característics del relleu tabular.

Gràfic 37. Perfil topogràfic del traçat

Font: elaboració pròpia a partir de la cartografia 1/5.000 del ICC

Aquesta zona és una subunitat que pertany a la unitat de la Depressió de l’Ebre (Part Oriental) en l’àrea de contacte entre la Depressió Central Catalana i els Prepirineus.

Segons el Mapa Geológico de España, escala 1:50000, full 361, els materials que afloren són divers i la majoria pertanyen a l’edat terciària (Eoceno superior-Oligoceno inferior) i quaternària. Els dipòsits quaternaris, consisteixen principalment en dipòsits de terrasses dels rius Llobregós i Sió, en dipòsits de glacis i en dipòsits de fons de vall.

La morfologia del relleu s’entén per l’acció climàtica i la diversitat i distribució de la litologia de la zona. La part septentrional de la zona d’estudi està dominada per materials d’origen al·luvial que pertanyen a les formacions de: Fm. molasa de Solsona i a la Fm. molasa de Artes les quals originen un relleu monoclinal o dissimètric en costa. En canvi, la part meridional té materials d’origen margo-carbo-nàtics (carbonats) d’origen lacustre-palustre que corresponen a la Fm. calizas de Tàrrega, les quals originen un relleu aclinal o tabular. Juntament amb aquests factors es troben els materials quaternaris ( Fm. De Guixos de Barbastro), de litologia tova, que fan que l’encaixament del Riu Llobregós sigui més pronunciat (Veure Imatge 11. Esquema morfoestructural regional i Annex VI. Reportatge fotogràfic).



Imatge 11. Esquema morfoestructural regional


Paisatgísticament, cal assenyalar la importància dels dipòsits al·luvials en terrasses lligats a la dinàmica del Riu Llobregós i afluents. Històricament, aquestes terrasses han estat llocs idonis per al cultiu de cereals i arbres de secà. Tot aquest conjunt de factors físics i humans han caracteritzat el paisatge de la zona (la Segarra i l’Anoia) (Veure apartat 4.9. Paisatge i Annex VI. Reportatge fotogràfic).

4.5.2 Geologia

La comarca de la Segarra s’assenta damunt d’un altiplà, solcat per les xarxes dels rius que el travessen de llevant a ponent. Aquesta plataforma, relativament elevada (fins 800 m), és formada per un paquet de roques sedimentàries (argiles, gresos i calcàries) en una disposició bàsicament horitzontal. En gran part, aquestes roques són el resultat de l’acumulació de sediments en les àrees lacustres i palustres que durant el període Oligocè i finals de l’Eocè ocupaven aquesta zona.

Els sediments de les capes inferiors, formats per sals i guixos, suporten en profunditat fortes pressions, i en aquestes condicions esdevenen materials molt plàstics i deformables. Amb aquesta inestabilitat desplacen i trenquen les roques dels estrats superiors que els recobrien, esventrant el territori per arribar a aflorar a la superfície, formant les guixeres presents al llarg de tota la vall del riu Llobregós.

Concretament, al llarg de la zona d’estudi, la geologia dominant és sobretot margues, calcàries grises i lutites, i en menor mesura, margues i calcàries margoses i còdols angulosos heteromètrics amb matriu llimosa-argilosa, situat al nord de l’àmbit i en la zona de més pendent. 6

Geològicament, aquest quadrant està dominat per l’alternança de fàcies al·luvials i fàcies lacustres carbonatades, en una conca sedimentaria en la que es desenvolupen tres grups principals de fàcies:

Al·luvials

Carbonatades lacustres someres

Carbonatades lacustres evaporítiques

Els materials que afloren pertanyen a quatre unitats seqüencials successives:

Fàcies margo-evaporítiques conegudes com Guixos de Sanaüja (Fm. Guixos de Barbastro)

Fàcies al·luvials i lacustres carbatades (Fm.molasa de Solsona i Fm. molasa de Artes)

Aquestes unitats geològiques s’han denominat:

Seqüència de Sanaüja

Seqüència d’Ivorra

Seqüència de Sant Ramón

Seqüència de Tàrrega.

Concretament, la zona d’estudi pertany principalment a la unitat de Sant Ramón on dominen la presencia de materials com les calcàries, margues, pelites “lutites” i sorres del Terciari (Veure Plànol núm. 04C. Litologia).

Finalment, a la zona d’estudi no existeix cap zona d’interès geològic (Veure Imatge 12):

6Informació obtinguda de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.



Imatge 12. Zones d’interès geològic


Cada seqüència té la següent litologia:

Taula 2. Unitats geològiques i litologia

UNITAT DE SANAÜJA 1. Guixos massius, anhidrites, marges i lutites

2. Margas, arenisques, margocalizes i

calcàries

3. Sorres, lutites vermelles i margues

4. Calcàries micrítiques i margues

UNITAT TORA

5. Margues, lutites, sorres i calcàries

6. Sorres i argiles

7. Lutitas, sorres i llims carbonatats UNITAT IVORRA

8. Calcàries i margues

9. Sorres i argiles

10. Lutites i sorres

11. Calcàries i margues

UNITAT SANT RAMÓN

12. Guixos, margues i calcàries

13. Sorres i argiles

14. Argiles, sorres, margues i margocalcàries UNITAT TÀRREGA

15. Calcàries i magues

Font: Insituto Tecnológico GeoMinero de España. Guissona 361 (34-14)

Finalment, segons l’Estudi de riscos geològics a Guissona, document que forma part del POUM,

redactat pel Sr. Jaume Casonavas, geòleg, a les zones estudiades del municipi de Guissona no s’ha



detectat cap indici de processos geomorfològics potencialment actius7 que puguin comportar una

situació de risc.

4.6 EDAFOLOGIA

La formació dels sòls es deu a la interacció de diferents factors: el clima, la litologia, la geomorfologia, l’edat dels diferents materials geològics i la vegetació.

A la comarca de la Segarra, el sòl té un interès productiu mol elevat pel que fa a la producció agrícola i, segons el sistema de classificació de la “Soil Taxonomy System” (1975), els grans grups dominants a la comarca són els Xerochrept, Xerorthent i Camborthid.

Els sòls de la zona d’actuació formen part de l’associació Xerochrept-Xerorthent, que es corresponen al Subordre dels Ochrepts, de color clar i ben drenats.

Tant els Xerorthents, poc profunds i pedregosos (92E), com els Xerochrepts, més profunds i ocupats per boscos d'alzines o roures (92R), pertanyen a l’ordre dels Inceptisòls segons la “Soil Taxonomy”. Aquests estan caracteritzats per ser sòls poc desenvolupats (poc meteoritzats com a conseqüència de l’aridesa del clima) amb horitzons edafogènics d’alteració o concentració, però sense acumulacions o materials translocats que no siguin de carbonats o sílice, es presenten sovint sota un règim d’humitat xèric. Tenen doncs una formació insipient del sòl subsuperficial.

Els inceptisòls equivalen als cambisòls de la FAO, sòls amb un horitzó càmbic (d’alteració). Aquests sòls es troben en llocs de topografia suau, i per tant, de vocació agrícola, són un bon terreny per a l’agricultura i estan usats intensivament. Els que tenen la base amb elevada saturació en zones temperades estan entre els sòls més productius de la Terra. Segons la denominació clàssica francesa, es corresponen amb els Sòls Bruns.

7Per processos potencials o perillositat geològica d’origen natural s’entén:

– Moviments de terreny (moviments de vessant i esfondraments) – Torrentades i processos associats (processos erosius i cons de dejecció o altres dipòsits al·luvials) – Inundabilitat.

Imatge 13. Tipologia de sòls a la zona d’estudi

Font: Ministerio de Medio Ambiente.

El risc d’erosió d’aquests sòls està entre elevat i baix, tal com es pot veure al mapa de risc d’erosió del sòl elaborat per l’Institut Geogràfic Nacional (Veure Imatge 14). El risc elevat és conseqüència principalment de l’aridesa del clima, del baix recobriment del sòl, de les pluges torrencials típiques del clima mediterrani i de les textures sorrenques pròpies de sòls poc estructurats. En canvi, amb pendents que no són elevades, com és el cas dels camps de conreu cerealístics situats en relleus planers en la zona d’actuació, es minimitza aquest risc.



Imatge 14. Nivells d’erosió del sòl a Catalunya:

Font: Institut Geogràfic Nacional

Pel que fa a la capacitat regenerativa del sòl, aquesta està lligada a la seva estructura. Sòls amb una bona estructura es regeneren més fàcilment que sòls sense estructura. En aquest sentit, ens trobem davant de sòls poc estructurats. La textura lleugera pot originar problemes de compactació, i l’agricultura, amb les labors de cultiu intensives, desestructura els sòls. Es pot parlar d’una capacitat regenerativa mitjana d’aquests sòls.

La capacitat productiva dels sòls es relaciona amb la capacitat agrològica dels mateixos. Les classificacions agrològiques defineixen el grau d'adaptació dels sòls als diferents tipus d'usos. En aquesta classificació hi intervenen factors com el pendent o el tipus de sòl. Es podria parlar de Classes de Capacitat Agrològica compreses entre II i IV. A la classe II hi pertany gran part de la superfície d’actuació, amb pendents suaus, inferiors al 5%, són terrenys aptes per als conreus però puntualment, on la pendent s’aproxima més al 5%, s’hi pot utilitzar lleugeres mesures protectores contra l’erosió (marges, conreus segons les corbes de nivell, etc.). La classe III seria els terrenys conreats amb pendents entre el 5 i el 10%, amb fortes mesures de protecció com l’abancalament amb marges de pedra seca. La classe IV pertany als sòls situats a les zones de més pendent, majors del 10%, són terrenys aptes per als conreus de forma ocasional, però de vocació principalment forestal, en aquest cas, amb presència de pinedes i rouredes.

4.7 FAUNA

4.7.1 Introducció

Cal assenyalar que s’ha fet un estudi detallat d’afecció a l’espai protegit “Valls del Sió-Llobregós”, tal com es va demanar preceptivament a l’informe de Medi Ambient (Veure Annex III). A continuació es fa un resum d’aquest estudi indicant els aspectes més rellevants:

A grans trets, a la zona d’estudi hi dominen tres biòtops faunístics diferents, els ambients agrícoles, corresponents al sector de camps de conreu de secà (cerealístics i d’arbres de fruits secs), que poden acollir avifauna estèpica, l’ambient forestal, tant de pineda com de roureda i l’ambientaquàtic corresponent a les basses o punts d’aigua. Paisatgísticament, tots tres ambients formen un mosaic agroforestal on es poden observar àguiles cuabarrades joves en dispersió, fet que depèn més aviat de l’atzar, doncs el sector utilitzat durant la dispersió és molt ampli i ocupa bona part de la plana de Lleida.

4.7.2 Àrees protegides per a la fauna

Tot seguit es realitza un breu resum sobre les principals àrees protegides per a la fauna, al voltant de l’àmbit d’actuació:

Xarxa Natura 2000

Aproximadament la primera meitat del traçat proposat (en sentit Guissona-Pujalt) es troba inclosa dins l’àrea Xarxa Natura 2000 Valls del Sió-Llobregós, designada també com a ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus).

En aquest sector, hi crien regularment espècies estèpiques com el sisó i el torlit. El 2003 va estar nidificant també l’esparver cendrós, espècies a les quals s’hauria de sumar l’arpella pàl·lida i l’esparver d’espatlles negres, ocells extremadament rars a Catalunya. En el present cas, val a dir que la ZEPA ha estat declarada principalment per a protegir les àrees de dispersió de l’àguila cuabarrada.

Aquest tipus d’espècies, pels seus requeriments i les condicions de baixa productivitat dels ambients pseudoestèpics i de secà, requereixen elevades superfícies per tal de garantir poblacions viables, condicions que no es compleixen amb les reduïdes i fragmentades superfícies actualment protegides. Així doncs, les principals amenaces a Catalunya són la intensificació de l’agricultura i la desaparició dels erms i guarets, als quals s’haurien de sumar els diversos projectes per transformar en regadiu la totalitat dels darrers secans de caire estèpic.

El 4% d’aquest espai està inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), en concret a l’espai “Valls del Sió-Llobregós”.

Espai PEIN

Aproximadament la meitat del traçat (coincidint amb l’espai Xarxa Natura 2000) està dins de l'Espai d'Interès Natural de les Valls del Sió-Llobregós. Es troba situat al nord de la comarca de la Segarra, entre el triangle que formen les poblacions de Sanaüja, Biosca i Massoteres, on configura un espai verd al costat de la Vall del riu Llobregós. La zona inclosa en el PEIN és un espai de característiques singulars, tant pel que fa a la seva formació geològica com pel poblament vegetal que apareix en aquests terrenys formats per un conjunt molt fràgil i vulnerable. Aquest sector representa una bona part de la flora i la fauna d’afinitat estèpica present en la depressió de l’Ebre, incloent endemismes vegetals ibèrics associats a hàbitats guixencs.



Zona IBA

Molt pròxima a l’àmbit d’estudi, hi ha una Àrea Important per a les Aus (IBA en les sigles en anglès), delimitada per la SEO/BirdLife l’any 1998 i anomenada Secans de Lleida (codi 142), amb una extensió de 62.000 ha.

Els criteris que es mostren per a l’elecció d’aquesta àrea com a IBA són: A1, B1iii, B2, C1, C2 i C6, explicats a continuació.

- A1: Presència d’espècies mundialment amenaçades.

- B1: Concentracions d’importància europea. iii: l’àrea acull regularment l’1% o més d’una població biogeogràfica diferenciable d’altres espècies gregàries.

- B2: Espècies amb un estat desfavorable de conservació a Europa.

- C1: L’àrea acull xifres significatives d’una espècie mundialment amenaçada o alguna altra la conservació de la qual és d’interès mundial.

- C2: L’àrea acull de forma regular al menys l’1 % d’una població migratòria diferenciable o del total de la població a la UE d’una espècie de l’Annex I.

- C6: L’àrea és una de les cinc més importants en cada regió europea per a una espècie o subespècie de l’Annex I de la Directiva Aus. Aquestes àrees han d’acollir xifres apreciables d’aquestes espècies o subespècies a la UE..

Aquesta IBA comprèn les estepes millor conservades de la zona oriental de la vall de l’Ebre. Hi predominen els camps de cereals i, localment, oliveres i ametllers. En les zones més elevades, tal com succeeix a la zona d’estudi, apareixen pinars i rouredes. Existeixen també dins d’aquesta IBA alguns rius i rierols amb vegetació ripària i alguns hàbitats urbans d’interès. Aquesta àrea és important per a les aus estepàries ja anomenades en aquest apartat (sisó, ganga, etc.) i, concretament en l’àrea d’estudi, per a l’Aster (Accipiter gentilis).

Les principals amenaces a les que està sotmesa són l’activitat cinegètica i les derivades d’aquesta. Els nous plans de regadiu afectaran greument l’hàbitat de les aus estèpiques. L’àguila cuabarrada està afectada també en aquesta zona per la caça furtiva i les línies elèctriques.

Aquesta IBA és una zona d’importància per a la dispersió d’uns 70 joves del primer al segon any d’àguila cuabarrada, que aprofiten entre agost i setembre les altes densitats locals de conills i perdius, en canvi, individus de segon i tercer any es mantenen al llarg de tot l’any fins que es traslladen a les serres prelitorals per a incorporar-se a la població reproductora.

Imatge 15. Situació de l’IBA, l’espai XN 2000 i el PEIN respecte el traçat d’estudi:

Font: elaboració pròpia en base a la cartografia dels IBA (Ministerio de Medio Ambiente) i els PEIN (DMAH de la Generalitat de

Catalunya).

4.7.3 Biòtops existents

Tal com s’ha esmentat anteriorment, a la zona d’estudi hi dominen tres ambients faunístics força diferents, per una banda els ambients estèpics, corresponent al sector de camps oberts de cereal i arbres fruiters de secà, per l’altra l’ambient forestal i els ambients aquàtics corresponents a basses o punts d’aigua. Més detalladament a la zona d’estudi es poden trobar cinc biòtops faunístics diferencials, els quals són els següents:

Biòtop estèpic (el qual inclou els corresponents als camps de cereals i fruiters de secà)

Biòtop forestal

Biòtop urbà

Biòtop estèpic

Aquest ambient és el més abundant a la zona d’estudi, consistent en una matriu agrícola amb grans extensions de camps de cereals. Aproximadament la meitat oest de l’àmbit és el que forma part de la Xarxa Natura 2000 i l’espai PEIN, comentats en l’apartat anterior. Per tant, s’hi poden trobar la majoria d’espècies d’ocells de caire estèpic.

Els ocells estèpics són el grup faunístic amb l’estat de conservació més desfavorable de tota Catalunya, trobant-se en una situació dramàtica i necessitats d’urgents mesures de protecció.

Traçat

PEIN i XN 2000

IBA



Tal com mostra la Memòria ambiental del Pla Territorial de les Terres de Ponent, als secans de les Terres de Lleida es troben 14 espècies d’ocells estèpics nidificants, vuit de les quals tenen una alta necessitat de protecció segons la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura).

Seguint els criteris de la UICN a Catalunya, l’estat de conservació dels principals ocells estèpics presents a l’àrea d’estudi, o a les seves proximitats, és el següent:

- En perill crític: xurra (Pterocles orientalis), ganga (Pterocles alchata), alosa becuda (Chersophilus duponti) i trenca (Lanius minor).

- En perill: esparver cendrós (Circus pygargus), xoriguer petit (Falco naumanni), sisó (Tetrax tetrax) i terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla).

- Vulnerable: torlit (Burhinus oedicnemus) i gaig blau (Coracias garrulus).

L’esparver cendrós, el xoriguer petit, la xurra, la ganga, l’alosa becuda i la trenca estan considerades en perill d’extinció segons Resolució del Director General del Medi Natural de 31 d’agost de 1992 i requereixen de l’elaboració de plans de recuperació específic. El sisó, la xurra, la ganga, l’alosa becuda i la trenca tenen en aquest àmbit de les Terres de Lleida la totalitat de les seves poblacions catalanes.

Entre els ocells cinegètics, en els camps de cereal es va detectar a la guatlla (Coturnix coturnix) i la perdiu (Alectoris rufa), font d’aliment de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus).

Biòtop forestal

Aquest biòtop fa referència a les formacions forestals distribuïdes intermitentment al nord del traçat proposat, la majoria formades per roureda i pinassa. En aquest ambient es poden observar ocells forestals de caire mediterrani, com el gaig (Garrulus glandarius), el tudó (Columba palumbus), el picot verd (Picus viridis) i la puput (Upupa epops). Entre els ocells de mida més petita es pot trobar la mallerenga carbonera (Parus major), el raspinell (Certhia brachydactila), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el pit-roig (Erithacus rubecula), el pinsà vulgar (Fringilla coelebs), la merla (Turdus merula), la griva (Turdus viscivorus), el tord (Turdus philomelos), el picot garser gros (Dendrocopos major), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli).

Biòtop aquàtic (basses)

És el corresponent a ambients amb presència d’aigua com són les basses o punts d’aigua que es poden trobar al llarg de la part NE de la zona d’estudi (Zona Vicfred-Ivorra). Tanmateix, tres de les basses inventariades corresponen a basses de purins i la quasi bé totes no presenten vegetació associada, fet que fa molt inviable la presència i/o reproducció d’espècies d’ocells.

Algunes d’aquestes basses poden ser important per a la reproducció d’alguns amfibis com poden ser: el gripau corredor (Bufo calamita), gripau comí (Bufo bufo), la granota verda (Rana perezi) i la possible presència del tòtil (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla merdionalis).

Biòtop urbà

Aquest ambient es correspon amb els sector més antropitzats i urbanitzats, com són els nuclis de Guissona i Vicfred. En aquests indrets es pot observar ocells que estan ben adaptats a suportar la presència humana, com el pardal comú (Passer domesticus), l’estornell negre (Sturnus unicolor), la cuereta blanca (Motacilla alba), el verdum (Carduelis chloris), el colom domèstic (Columba livia) i la garsa (Pica pica).

Tot seguit es presenta un plànol amb la ubicació i l’extensió dels diferents biòtops descrits, dins de l’àmbit d’influència del traçat (Veure núm. 05. Fauna i vegetació).

Imatge 16. Biòtops detectats dins de l’àmbit d’estudi:

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia diversa i treball de camp. 1:5000

4.7.4 Catàleg faunístic

S’ha elaborat una taula de probabilitat amb totes les espècies que poden estar dins de l’àmbit d’estudi i els seus voltants. S’inclouen espècies que segons la seva distribució i requeriments ecològics probablement són presents a la zona d’estudi.

Codis emprats:

EC (Estat de Conservació a Espanya segons el “Libro Rojo de los Vertebrados de España” (Blanco & González 1992). Les caselles en blanc correspon a espècies no incloses en el llibre o bé a espècies al·lòctones introduïdes:

– Ex. Extingida

– E. En perill

– V. Vulnerable

– R. Rara

– Indeterminada

– K. Insuficientment coneguda

– O. Fora de perill

– NA. No amenaçada

UICN (Estat de Conservació a Espanya segons les noves categories de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa):

– EX. Extingit.

– EW. Extingit en estat silvestre



– CR. En perill crític

– EN. En perill

– VU. Vulnerable

– NT. Quasi amenaçada

– DD. Dades insuficients

– LC. Preocupació menor (no amenaçat).

– NE. No avaluada.

Sensibilitat (Sensibilitat de l’espècie, a partir de la categorització de la llei de protecció dels animals (Llei 3/1988, de 4 de març), i l’Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia la llista d’animals protegits. [Sensi]

– A - Espècie molt sensible

– B - Espècie sensible

– C - Espècie poc sensible

– D - Espècies declarades anualment en funció de la normativa de caça i pesca

Llei 3/1988: Espècie protegida a Catalunya segons la llei de protecció dels animals (Llei 3/1988, de 4 de març), i l’Ordre de 23 de novembre de 1994 per la qual s’amplia la llista d’animals protegits.

– Annex II. Espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.

R.D. 439/1990: Espècie protegida a l’Estat Espanyol (Real Decret 439/1990, de 30 de març).

– Annex I. Espècies i subespècies catalogades en perill d’extinció.

– Annex II. Especies i subespècies catalogades d’ “interès especial”.

D.H.: Espècie protegida a Europa, segons la Directiva Hàbitat 92/43 aprovada per la CE el 21 de maig de 1992, i ampliada per la Directiva 97/62/CEE de 27 d’octubre, que ha de ser objecte de mesures especials per conservar el seu hàbitat (Annex II, amb * es designen les espècies prioritàries) o bé està estrictament protegida (Annex IV). Si l’espècie pot ser objecte de mesures de gestió (pesca o caça) aleshores figura a l’Annex V. En el cas dels ocells es regeix segons la Directiva d’Aus 79/409/CE, ampliada per la Directiva 91/294/CE, on a l’Annex I surten les espècies que han de ser objecte de mesures de conservació de l’hàbitat, a l’Annex II les espècies caçables i a l’Annex III les espècies comercialitzables.

Berna: Espècie inclosa en el Conveni de Berna 82/72, relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i el Medi Natural a Europa.

– Annex II. Espècies estrictament protegides

– Annex III. Espècies protegides, que la seva explotació es regularà de tal forma que les poblacions es mantinguin fora de perill.

Taula 3. Tipus de protecció per als amfibis i rèptils de l’àmbit:

Nom Vulgar Nom Científic EC UICN SensiLlei

3/1988R.D.

439/1990 D.H Berna

Bufonidae:

Gripau corredor Bufo calamita NA LC D II II IV II

Ranidae:

Granota verda Rana perezi NA LC V III

Rèptils(REPTILIA):

Gekkonidae:

Dragó comú Tarentola mauretanica

NA LC D II II III

Lacertidae:

Llargandaix comú o ocel·lat

Lacerta lepida NA LC C II III

Sargantana ibèrica

Podarcis hispanica

NA LC C II II III

Sargantaner grosPsammodromus algirus

NA LC D II II III

Colubridae:

Serp blanca Elaphe scalaris NA LC D II II III

Font: elaboració pròpia en base a l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.

Pel que fa als ocells, la informació està basada en les dades de distribució i abundància publicades per l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, centrada en l’àrea Valls del Sió-Llobregós, de la qual la zona d’estudi en forma part.



Imatge 17. Ubicació de l’àrea protegida Valls del Sió-Llobregós respecte el traçat aproximat

d’estudi:

Font: Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya, 1992-2002.

Taula 4. Tipus de protecció de les aus més abundants a la zona d’estudi i el seu entorn:

Nom Vulgar

Nom Científic EC UICN SensiLlei

3/1988R.D.

439/1990 D.H. Berna

Falconidae:

Xoriguer comú

Falcotinnunculus

NA LC C II II II

Phasianidae:

Perdiu roja Alectoris rufa NA DD II III III

Columbidae:

Xixella Columba oenas

I DD II III

Tudó Columba palumbus

NA LC II III

Tórtora turca

Streptopelia decaocto

NA LC D II II III

Tórtora Streptopelia turtur

V VU II III

Strigidae:

Xot Otus scops NA LC C II II II

Caprimulgidae:

Enganyapastors

Caprimulgus europaeus

K LC C II II I II

Apodidae:

Falciotnegre

Apus apus NA LC D II II III

Meropidae:

Abellerol Meropsapiaster

NA LC C II II II

Upupidae:

Puput Upupa epops NA LC C II II II

Picidae:

Picot verd Picus viridis NA LC C II II II

Alaudidae:

Cogullada vulgar

Galerida cristata

NA LC D II II III

Cogullada fusca

Galerida theklae

NA LC D II II I II

Cotoliu Lullulaarborea

NA LC D II II I III

Hirundinidae:

Oreneta vulgar

Hirundo rustica

NA LC D II II II

Turdidae:

Rossinyol Luscinia megarhynchos

NA LC D II II II

Merla Turdus merula NA LC II III

Sylviidae:

Tallarol de garriga

Sylviacantillans

NA LC D II II II

Mosquiterpàl·lid

Phylloscopusbonelli

NA LC D II II II

Paridae:

Mallerengablava

Parus caeruleus

NA LC D II II II

Mallerenga Parus major NA LC D II II II



carbonera

Oriolidae:

Oriol Oriolus oriolus NA LC D II II II

Corvidae:

Gaig Garrulus glandarius

NA LC

Garsa Pica pica NA LC

Sturnidae:

Estornellvulgar

Sturnus vulgaris

NA LC

Passeridae:

Pardalcomú

Passer domesticus

NA LC

Fringillidae:

Gafarró Serinus serinus

NA LC III

Verdum Carduelis chloris

NA LC III

Emberizidae:

Gratapalles Emberiza cirlus

NA LC D II II II


S’ha elaborat també un gràfic segons la probabilitat d’abundància dels ocells presents. No obstant, cal remarcar que els mapes d’índex d’abundància reflecteixen la probabilitat (de 0 a 100%) de detectar l’espècie durant el període reproductor en cada quadrat UTM 1x1 km, amb un esforç de mostreig de dues hores de cens, la primera al març-abril i la segona al maig-juny. Atès que les anàlisis realitzades demostren que aquesta probabilitat d’aparició està relacionada positivament amb la densitat real de les espècies, es parla de mapes d’índex d’abundància. Tot i que aquests mapes mostren la probabilitat de detectar l’espècie en el període reproductor, cal tenir present que no sempre indiquen les zones de nidificació, ja que s’hi inclouen les àrees de campeig dels reproductors i les localitats on es troben els individus no reproductors.

Imatge 18. Índex d’abundància de les principals aus a l’àmbit d’estudi i el seu entorn.

010

2030

405060

7080

90

100

Abelle

rol

Cogulla

da vu

lgar

Cotoliu

Engan

yapas

tors

Estorn

ell vu

lgar

Falciot n

egre

Gafar

róGaigGar

saGra

tapa

lles

Mall

ereng

a bla

va

Mall

ereng

aca

rbone

raM

erla

Mos

quite

r pàl·li

d

Orene

ta vu

lgar

Oriol

Pardal

com

úPer

diu roja

Picot v

erd

Puput

Rossiny

ol

Tallar

ol de g

arrig

aTór

tora

Tudó

Xot

% d

'ab

un

dàn

cia


Així mateix, es resumeix a continuació els resultats de l’estudi detallat d’afecció a l’espai protegit “Valls del Sió-Llobregós” (Veure Annex III) :

Durant el transsecte que es va realitzar, es van observar 759 exemplars d’ocells corresponents a 39 espècies, en un recorregut total de 6,6km. L’espècie més abundant a la zona d’estudi va ser l’estornell vulgar, si bé es concentrava en grans estols molt gregaris (es va observar un estol de 100 exemplars i un altre de 50 exemplars) i en relació a granges properes o nuclis rurals. Els falciots negres eren habituals sobrevolant tot el sector. Als camps de secà l’espècie més habitual va ser l’alosa vulgar, que ja començava a anar agregada en petits estols (el més gran de 60 exemplars). Altres ocells abundants als camps eren l’oreneta vulgar, el cruixidells i finalment la cogullada vulgar. És remarcable l’observació de 23 exemplars de capsigrany, si bé inclou tant adults com joves.

Així mateix, també es va observar un mascle adult d’Esparver cendrós entre Vicfred i la Masia d'Hostalets, que seria l’espècie més significativa per protecció i singularitat. La seva possible afecció dependrà de si durant el període d’obres nia alguna parella en els camps de la rodalia. Aquest fet caldrà comprovar-lo en la temporada de cria de l’any en qüestió.

Grups d’uns 17 exemplars de xoriguers petits es va poder observar varies vegades, en el petit tram que hi ha entre Millars i l'eix transversal. El dia 11-8-2009 es van observar uns 6 exemplars, utilitzant torres elèctriques, conductors, pals de telèfon i els seus cables com a posadors. En aquest sentit, al llarg del tram entre Millars i l'eix transversal hi ha una escomesa telefònica molt propera al traçat on s’hi aturen i es llencen als camps a caçar des dels cables i pals, pel que són atrets molt a prop del traçat. Així, cal destacar l’ús que en fan de les planes de cereals com a indret d’alimentació durant la fase postreproductora.

També es va poder observar un exemplar juvenil d’astor i 3 d’aligot comú en diferents indrets i dates dintre del transsecte.



Taula 5 Grau de protecció dels mamífers més abundants a la zona d’estudi i el seu entorn:


3/1988R.D.

439/1990D.H. Berna

Erinaceidae:

Eriçó fosc Erinaceus

europaeus NA DD IV III

Soricidae:

Musaranya

comuna Crocidura russula NA LC III

Musaranya nana Suncus etruscus NA LC III

Leporidae:

Llebre europea Lepus europaeus NA NT III

ConillOryctolagus

cuniculus NA LC

Gliridae:

Rata cellarda Elyomis quercinus NA LC III

Muridae:

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus

NA LC

Rata comuna Rattus norvegicus NA NE

Ratolí domèstic Mus domesticus NA LC

Ratolí mediterrani Mus spretus NA LC

Arvicolidae:

Talpó comú Microtusduodecimcostatus

NA LC

Canidae:

Guineu Vulpes vulpes NA LC


3/1988R.D.

439/1990D.H. Berna

Gos domèstic Canis familiaris

Mustelidae:

Mostela Mustela nivalis NA DD III

Fagina Martes foina NA LC III

Toixó Meles meles K LC III

Viverridae:

Gat mesquer Genetta genetta NA LC V III

Felidae:

Gat domèstic Felis catus


4.8 VEGETACIÓ I FLORA

4.8.1 Introducció

Segons la Memòria ambiental consultada del Pla Territorial de les Terres de Ponent, en el context català, un dels trets més rellevants de l’àmbit territorial de les Terres de Lleida és la presència de terrenys suaument ondulats de caràcter semiàrid, corresponent a zones de la cubeta de la Depressió de l’Ebre. Aquestes superfícies han estat compatibles amb el manteniment d’unes comunitats faunístiques i botàniques pseudoestèpiques i de secà d’alt valor natural.

La zona d’estudi es troba en un ambient típicament mediterrani, on la vegetació esperada seria la de terra baixa mediterrània. Tot i això, i degut al relleu suau, s’ha configurat una transformació del paisatge antròpica, de manera que, gairebé tota la superfície, està ocupada per conreus de secà bàsicament cerealístics, i de forma més puntual, d’oliveres i ametllers.

Per tant, la vegetació natural es redueix a espècies ruderals i de bosquines situades als marges dels camins. La presència de formacions boscoses, tant de pinassa com de rouredes submediterrànies de roure valencià, es limita a les zones de més pendent i elevació, on el conreu del terreny no ha estat tan fàcil.

4.8.2 Unitats de vegetació

Les unitats de vegetació que s’han trobat a la zona d’estudi han estat:

Camps de conreu de secà

Pineda de pinassa



Roureda de roure de fulla petita

Bosquina de garrigues i bardisses

Bosquina

A continuació es descriuen breument aquestes unitats vegetals.

Camps de conreu de secà:

Gran part de la superfície de la zona d’estudi està coberta per camps de conreu de secà, on el cultiu predominant és el cerealístic. També, de forma puntual (principalment als marges de l’inici del traçat actual LV-3201), s’ha trobat alguna parcel·la de conreu arbori d’oliveres (Olea europaea). Als marges de les diferents parcel·les conreades s’ha observat el cultiu d’algun fruiter de secà, principalment l’ametller (Prunus amygdalus) (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic).

Pineda de pinassa:

Pinedes de pinassa, de densitat variable, que duen un estrat arbustiu integrat sobretot per plantes comunes també a les rouredes seques, i un d’herbaci poc o molt clar en què no hi falten elements mediterranis.

Roureda de roure de fulla petita:

Boscos dominats pel roure valencià o per algun dels híbrids que hi estan emparentats, de fullatge poc dens, de manera que l’estrat arbustiu és important, constituït sobretot per plantes adaptades a viure a mitja ombra. Al sotabosc s’hi fan un bon nombre d’espècies mediterrànies8.

Bosquina de bardissa i garriga:

Les bardisses són conjunts vegetals amb una alçària entre 1 i 2,5 m, caracteritzats, sobretot, pel caràcter espinós de la majoria dels arbustos i de les lianes que els integren.

Les bardisses no ocupen grans extensions, però poden formar llargues franges a banda i banda dels torrents, a les vores de camps de conreu o de camins i als talussos de les carreteres. En el cas de la zona d’estudi, es forma la comunitat de bardissa als marges del traçat estudiat en algunes zones puntuals, amb arbustos amb punxes.

La comunitat de bardissa trobada estava dominada per l’esbarzer (Rubus ulmifolius), l’aranyoner (Prunus spinosa), el garric (Quercus coccifera), la gatosa (Ulex parviflorus) i rosers silvestres (Rosa canina).

Altres plantes presents serien l’arítjol (Smilax aspera), com a planta enfiladissa i punxosa que acompanya a la bardissa, i de tant en tant apareix algun arbre entre la bardissa, com l’ametller (Prunus amygdalus) o l’olivera (Olea europaea).

Per la seva banda, les garrigues són comunitats vegetals més baixes que les bardisses (d'entre 0,5 i 1,5 m), en què hi predominen els arbustos de fulla persistent i endurida (esclerofil·les). L'arbust dominant acostuma a ser el garric (Quercus coccifera) el qual dóna nom a la comunitat.

D'altres arbustos freqüents són l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia), l'aladern (Rhamnusalaternus), el càdec (Juniperus oxycedrus) i el matapoll (Daphne gnidium). També hi viuen plantes

8Durant el treball de camp realitzat també s’ha trobat dins d’aquestes unitats individus de roure martinenc (Quercus humilis).

enfiladisses com la vidiella (Clematis flammula), la rogeta (Rubia peregrina ssp. peregrina), l'arítjol (Smilax aspera) i l'esparreguera boscana (Asparagus acutifolius). Creixent enmig de la garriga s'hi pot trobar algun pi blanc, el romaní i altres plantes de la brolla i herbes dels Prats secs.

Les garrigues ocupen vessants solells i relleus rocosos, en extensions normalment petites, allà on el bosc té dificultat per establir-se.

Cal destacar que puntualment s’ha observat, al llarg del traçat previst, zones amb abundància d’espècies arbòries. Les espècies observades eren sobretot el roure martinenc (Quercus humilis) i l’alzina (Quercus ilex). (Veure plànol núm. 05. Vegetació i fauna).

Imatge 19. Situació de les diferents unitats de vegetació a l’àrea d’influència del traçat:


4.8.3 Valoració de la vegetació

Directiva hàbitats

Les unitats de vegetació Pineda de pinassa i Roureda de roure de fulla petita, segons l’adaptació de la Directiva 92/43/CEE, estan considerades Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC). A continuació, s’indica l’hàbitat, amb el seu nom oficial que apareix a la Directiva en versió catalana, la seva presència a les Terres de Lleida respecte el territori català i, si és o no, prioritari.



Taula 6 Hàbitats d’Interès Comunitari:

Font: Cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge i Memòria ambiental del Pla Territorial Parcial de Terres de

Lleida.

L’HIC Pinedes mediterrànies de pinassa es correspon amb l’hàbitat de Pinedes de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii) dels Prepirineus, el territori ausosegàrric i les muntanyes mediterrànies septentrionals, a la llegenda de la Cartografia dels Hàbitats de Catalunya (escala 1:50000). L’HIC Rouredes ibèriques de roure valencià i roure africà es correspon amb Boscos de roure valencià (Quercus faginea o híbrids), calcícoles, de la muntanya mitjana poc plujosa (i de terra baixa).

Es mostra a continuació la situació d’aquests dos hàbitats a la zona d’estudi i posteriorment es realitza un breu resum així com la seva situació al conjunt català (Veure Plànol núm. 07 HICs).

Imatge 20. Distribució dels Hàbitats d’Interès Comunitari a la zona d’estudi:

Font: elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH.

Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis)

Tal com destaca la seva fitxa descriptiva al DMAH de la Generalitat de Catalunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge), aquests boscos han estat aprofitats intensament al llarg de segles, i molts han desaparegut substituïts per conreus o per pinedes de pinassa o, més rarament, de pi roig.

A conseqüència de l’abandonament de les explotacions forestals, poc rendibles, i a causa, també, dels grans incendis de les dècades passades, que han destruït moltes hectàrees de pineda, s’està produint un lent procés de regeneració de la roureda potencial.

La seva flora principal es detalla tot seguit, classificada segons si és dominant, abundant, significativa o secundària dins del conjunt de la comunitat vegetal.

HIC CodiPresència a les

Terres de Lleida Prioritari

Rouredes ibèriques de roure valencià

(Quercus faginea) i roure africà (Quercus

canariensis)

9240 > 2/3 del total català No prioritari

Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus

nigra subsp. salzmannii)9530 No majoritària Prioritari



Taula 7. Flora principal segons els diferents estrats vegetals:

Font: Fitxes descriptives dels HIC del DMAH.

La seva distribució dins del territori català es centra als Prepirineus centrals i territoris ausosegàrric i catalanídic central i meridional, tal com es pot observar a la imatge següent, amb una superfície total cartografiada de 22.907 ha.

Imatge 21. Distribució de l’hàbitat a Catalunya:

Font: DMAH de la Generalitat de Catalunya.

Els indicadors d’interès per a la seva conservació es detallen tot seguit:

Pinedes mediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii)

Aquest hàbitat ha estat sotmès a l’aprofitament forestal. No es regenera fàcilment després d’un incendi, ja que hi ha àrees cremades de fa temps no mostren cap indici de regeneració de la pinassa.



Taula 8 Flora principal segons els diferents estrats vegetals de la comunitat:

Font: Fitxes descriptives dels HIC del DMAH.

Es distribueix als Prepirineus i als territoris ausosegàrric i catalanídic central, fins a l’alt Gaià. Arriba a l’alta Garrotxa, i penetra un xic als Pirineus centrals i al territori catalanídic septentrional.

Imatge 22. Distribució de l’hàbitat a Catalunya:

Font: DMAH de la Generalitat de Catalunya.

Els indicadors d’interès per a la seva conservació es detallen tot seguit:

Espai d’Interès Natural

Aproximadament la meitat oest de la unitat de vegetació Camps de conreu, i part de la unitat Roureda de roure de fulla petita, pertanyen a l'espai de la vall del riu Llobregós inclòs en el P.E.I.N. Està situat al peu dels altiplans segarrencs, inclou una de les zones guixenques més característiques de la Depressió Central catalana. En sí mateix, pels afloraments de guixos constitueix un espai de notable singularitat geològica i botànica. Aquest espai forma part d'una unitat major de protecció, anomenada Valls del Sió-Llobregós que s'inclou dins de la xarxa europea Natura 2000.

Aquesta zona de guixos es el resultat del tancament de l'antiga mar eocènica que cobria la Depressió Central i que donà inici a la sedimentació oligocena. En aquesta cubeta interior es dipositaren grans masses de guixos que afloren el nucli erosionat de l'anticlinal de Sanaüja i Ponts.

La zona guixenca considerada queda compresa pel territori delimitat al nord entre Sanaüja i Selvanera, i al sud entre Biosca i Talteüll.

La vegetació pròpia d'aquests sòls guixencs són les timonedes gipsícoles continentals que actuen com a comunitats permanents sobre els afloraments de guix. Aquestes comunitats vegetals son florísticament molt interessants, riques en plantes ibèriques algunes d'elles molt rares a la flora catalana. A les zones assolellades on desapareixen els guixos, son freqüents les brolles calcícoles de romaní o petits fragments de carrascars. Els vessants obacs, de fort pendent, serven boscos de gran interès. Cal destacar la presencia de rouredes de fulla petita amb boix.

Com a conclusió, cal dir que les àrees de major vulnerabilitat es concentren a la part nord i nord-est del traçat, ja que és on estan els dos tipus d’hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats, principalment les Pinedes de pinassa que són prioritàries. (Veure plànol núm. 07 HIC).

Sòl de valor natural i de connexió

Al Pla Territorial Parcial de Ponent (Terres de Lleida) es protegeix la meitat oest del traçat, considerat sòl de valor natural i de connexió, que coincideix amb la part del territori que és PEIN i XN 2000, tal com es pot observar a la següent imatge.



Imatge 23. Proteccions del Pla Territorial Parcial de Ponent:

Font: Pla Territorial Parcial de Ponent

4.9 PAISATGE

4.9.1 Introducció

Segons la Llei 8/2005 de 8 de juny de protecció, gestió i ordenació del paisatge, s’entén com paisatge una àrea tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de la interacció de factors geogràfics, naturals i humans. Aquesta llei té per objectiu fer compatible el desenvolupament econòmic i urbanístic amb la qualitat de l’entorn, atenent als valors patrimonials, culturals i econòmics.

El Decret 343/2006 té per objecte el desenvolupament dels instruments que crea la Llei i, en particular, regular els procediments d’aprovació dels Catàlegs del paisatge i d’aprovació de les directrius de paisatge, per mitjà de les quals s’integren en el planejament territorial i urbanístic les determinacions necessàries per executar les polítiques que l’afecten. Consta de tres capítols. El capítol 1 tracta els Catàlegs del paisatge; el capítol 2 del reglament incorpora la regulació de l’Estudi d’Impacte, l’Informe d’Impacte i la integració paisatgística; finalment, el capítol 3 és el destinat al Fons per a la protecció, gestió i ordenació del paisatge.

La zona d’estudi de la nova carretera connecta el nucli de Guissona amb l’eix transversal (C-25), a l’altura de Pujalt. Està situada en gran part a la comarca de la Segarra i una petita àrea al límit amb la comarca de l’Anoia.

El paisatge de la zona es pot classificar segons dos tipologies diferents. Un medi típicament Solsonès, amb obagues de bosc de pi i roure, que s’alterna amb camps de conreu, la part més humida; i la plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, que dóna pas a les guixeres dels altiplans d’Ivorra, Palouet i Massoteres.

La comarca de la Segarra presenta un paisatge obert, amb pocs obstacles visuals i de relleu molt suau, amb petits turons caracteritzats geomorfològicament, per un relleu tabular. El model humà ha portat a l’aspecte actual del paisatge amb vastes àrees cultivades on predomina el conreu de cereals i fruiterar de secà amb l’abancalament dels vessants.

L’àrea d’estudi és una zona agrícola, amb els camps de conreu ocupant la major part de la superfície del terreny i constituint una matriu que engloba la resta d’elements del paisatge. La presència d’alguns boscos que formen clapes aïllades en els indrets menys aptes pel conreu trenquen aquesta continuïtat de cultius, formant globalment un mosaic agroforestal d’interès ecològic.



Imatge 24. Àmbit definit del paisatge estudiat:


Les feixes de conreu tenen els corresponents marges de pedra seca, que juntament amb les cabanes de volta, localment són elements històrics importants en l’arquitectura rural (Veure apartat 4.10. Patrimoni historicoartístic). Els conreus de l’àmbit d’estudi són de cereals de secà i també d’oliveres i ametllers (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic).

Les construccions de pedra seca són un referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l'olivera, la vinya, l'ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima.

El procés d'aterrassament o en feixes dels terrenys en pendent per a habilitar-los per al conreu ha donat lloc a l'aparició del marge, estructura construïda per subjectar les terres i, a la vegada, "magatzem" de la pedra sobrera d'arrabassar els camps. La zona es caracteritza per ser, en major part, un terreny pedregós i calcari, cosa que ha propiciat la construcció de gran quantitat de feixes en els vessants de les muntanyes. En els terrenys planers s’han construït parets seques amb l’objectiu de delimitar propietats o impedir l’entrada de bestiar.

No tots els marges estan obrats seguint els mateixos criteris. La qualitat de la pedra a l'abast, l'alçada del marge i l'estil personal són factors que propicien l'aparició de variants estètiques i constructives.

Cal destacar que els murs de pedra seca, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen també rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses). Aquests murs s’han fet amb les pedres naturals del lloc, en conseqüència les característiques paisatgístiques, formes, colors i textures, varien d’un indret a un altre. D’aquesta manera s’ha aconseguit tradicionalment una perfecta integració en el paisatge del qual formen part de manera significativa.

Imatge 25. Mur de pedra seca en conreu arbori de secà:

Font: elaboració pròpia

El paisatge de la zona d’estudi s’ha caracteritzat seguint la metodologia proposada per la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. En primer lloc, s’han identificat i descrit unes unitats de paisatge irregulars i percentualment homogènies. Posteriorment, s’han caracteritzat les qualitats paisatgístiques d’aquestes unitats, per tal de poder valorar finalment el paisatge descrit en l’àmbit d’actuació.

4.9.2 Instruments de regulació del paisatge a les Terres de Lleida

El juliol de 2005 l’Observatori del Paisatge va rebre l’encàrrec per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques d’elaborar el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida.

S’ha consultat aquest Catàleg per tal de poder conèixer elements d’interès pròxims a l’àmbit d’estudi. Així mateix, s’han identificat les unitats de paisatge que s’inclouen dins de l’àrea d’estudi. Aquest s’emmarca dins de tres unitats diferents: la Vall del Llobregós, l’Alt Sió i els Costers de la Segarra.



Imatge 26. Unitats generals del paisatge a l’àmbit d’actuació:

Font: Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida.

La unitat de la Vall del Llobregós està situada al nord-oest de l’àmbit d’estudi, caracteritzada per la presència del el PEIN Vall del riu Llobregós i l’espai Xarxa Natura 2000 Valls del Sió-Llobregós, així com per una ocupació densa de conreus de secà. L’ocupació d’aquests conreus es veu limitada per les zones on el guix és massiu i els conreus donen pas a la vegetació natural, integrada per timonedes i brolles gipsícoles, així com per un fort pendent. Cal destacar que tres quartes parts d’aquesta unitat estan considerades com a corredor biològic. Finalment, convé destacar la fragilitat visual d’alguns relleus com la serra Blanca, la serra de Els Comes i la serra del Montclar, així com la elevada fragilitat dins de l’àmbit de la vall de Llobregós, per la importància que pren el primer pla visible amb certa continuïtat.

La unitat de l’Alt Sió es situa a la meitat oest de la zona d’actuació, és un corredor biològic en bona part de la seva superfície i en l’àrea nord es correspon amb l’espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 “Valls de Sió-Llobregós”. Forma part del planell cerealístic de la Segarra, amb altiplans on predominen els cultius herbacis de secà, sobretot ordi i blat (89,2% de la seva extensió) i, per tant, té un grau de fragmentació i riquesa relativa molt baix. Aquest caràcter cerealista és l’hàbitat idoni per a les espècies estèpiques de sisó i esparver cendrós, que viuen en espais oberts, amb vegetació baixa i dispersa. Hi ha doncs un domini agrícola, ondulat, vermellós i puntejat per peus llenyosos aïllats baixos. Com a valor natural es destaca les fonts del terme de Guissona, que fan que es conegui la vila com “el doll de la Segarra”, quedant dins de l’àmbit d’estudi la Font de l’Estany. La part sud és la zona amb més fragilitat visual de la unitat, quedant fora de l’àmbit d’estudi. Com a element morfològic rellevant en destaca els tossals; i com a fons escènic de qualitat, el de la serra d’Horta (Guissona) i el de Vicfred.

Imatge 27. Elements morfològics i singularitats: Tossal que estructura la trama agrícola:


Finalment, la unitat Costers de la Segarra es situa en un petit àmbit al sud de la zona d’estudi. La parcel·lació present conforma patrons característics amb fons de vall (parcel·les abancalades) i planes elevades (amb parcel·les més àmplies). L’alternança de textures vegetals fines i granulades en harmonia amb la suau topografia conforma patrons de línies corbades. Tot i tenir un 78% de la superfície amb una bona o moderada aptitud agrícola, hi ha àrees amb risc d’erosió, fet que històricament ha comportat la construcció de bancals amb pedra seca. La fragilitat visual d’aquesta unitat és molt variada, sent elevada a les carenes amb una exposició elevada, sobretot al sud, i el primer nivell de les terrasses, ocupades per conreus.



Imatge 28. Afectació de l’itinerari paisatgístic núm.11: Portal-Ivorra-Tora:


Finalment, els principals impactes paisatgístics a l’àmbit d’estudi, descrits pel Catàleg de les Terres de Lleida, venen definits per la fragilitat visual, per ser una zona amb una alta exposició visual, així com per les propostes de parc eòlic i noves infraestructures i serveis en forma de zona industrial que hi ha per les tres unitats paisatgístiques del seu entorn.

D’altra banda, cal destacar la proximitat de l’àmbit d’estudi al GR Vall del Llobregós, amb 65 km de longitud. Té el punt de partida i arribada a la població de Torà. És un sender on s’alternen boscos, rieres i camps de conreu, així com una gran quantitat de patrimoni arquitectònic. S’hi diferencien dues zones delimitades per les serres de l’Aguda i Pinós. Al nord, amb un medi típicament Solsonès, hi predominen les obagues de bosc de pi i roure alternats amb camps de conreu i s’hi concentra també la major part de masies, camins i fonts. En canvi, al sud el paisatge és típicament segarrenc. La plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, dóna pas a les guixeres dels altiplans d’Ivorra, Palouet i Biosca. Tot i això, la ruta encara no està homologada per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

Imatge 29. Sender de Gran Recorregut del Llobregós:

Font: www.valldellobregos.info

4.9.3 Identificació de les unitats de paisatge a l’àmbit del projecte

S’ha zonificat el paisatge actual en unitats segons la importància relativa de les cobertes del sòl, les zones de més pendent i la distribució humana a la zona.

Els conreus herbacis de secà ocupen aproximadament el 80% de la superfície. La distribució d’algunes tessel·les marginals (les bosquines i matollars), amb una superfície molt poc extensa, genera un cert patró de diversitat i fragmentació pel que fa als usos del sòl. Els fruiters de secà, cultiu molt menys abundant que el cerealístic, i les pinedes i rouredes intercalades en aquesta matriu, aporten un valor afegit al paisatge (matriu agroforestal comentada anteriorment). Així mateix, hi ha els nuclis urbans de Guissona i Vicfred, que s’han diferenciat alhora de definir unes unitats de paisatge.

Les unitats de paisatge identificades dins de l’àmbit es corresponen amb les següents tipologies:

- Altiplà agrícola de secà, amb les subunitats arbori i cerealístic, amb edificacions aïllades.

- Zones boscoses denses de pinedes i rouredes (zona nord de l’àmbit, en àrees de més pendent).

- Conreus cerealístics en feixes, situats a la zona nord de l’àmbit, amb pendent.

- Àrea urbana i industrial (nuclis de Guissona i Vicfred).



Imatge 30. Unitats homogènies de paisatge dins de l’àmbit d’estudi:

Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5000 i treball de camp.

Imatge 31. Presència de zones boscoses en les àrees de màxim pendent.


Imatge 32. Distribució humana a la zona.




4.9.4 Components generals del paisatge dins de l’àmbit d’actuació

COMPONENTS DEL PAISATGE

Component Identificació en el paisatge9 Descripció

Factors físics o abiòtics

GEOMORFOLOGIA

Estructura bàsica del paisatge: Formes de relleu tabular. Aquest tipus de

relleu és el principal configurador del paisatge de la zona d’estudi,

atorgant-li la seva estructura bàsica, juntament amb els bancals i feixes

de pedra seca en zones amb més pendent per poder conrear la terra.

Les línies de canvi de relleu, en forma de lleugers canvis de pendent,

juguen un paper important en la geometria de l’estructuració de l’activitat

agrícola i en la configuració de la imatge i el grau de capacitat visual que

se’n pot apreciar.

GEOLOGIA

Al llarg de la zona d’estudi, la geologia dominant és sobretot margues,

calcàries grises i lutites, i en menor mesura, margues i calcàries

margoses i còdols angulosos heteromètrics amb matriu llimosa-argilosa,

situat al nord de l’àmbit i en la zona de més pendent. 10

9S’ha realitzat treball de camp (veure Annex VI. Reportatge fotogràfic)

10Informació obtinguda de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge.




CURSOS HÍDRICS

Curs fluvial proper: el Llobregós (límit N), afluent del Segre.

Hi ha diferents afluents d’aquest riu que neixen molt pròxims a l’àmbit

d’estudi. Aquests són, d’oest a est, els torrents Massoteres, Palou la

Rasa, Ivorra i Magrà, aquest últim és el que neix més pròxim a l’àmbit

d’estudi (NE).

Els hàbitats que dominen en aquests cursos fluvials són les rouredes,

alberedes, salzedes i altres boscos de ribera.

Factors biòtics

MASSES DE VEGETACIÓ

Hàbitats d’Interès Comunitari:

- Roures ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure

africà (Quercus canariensis). No prioritari.

- Pinedes submediterrànies de pinassa (Pinus nigra subsp.

Salzmannii): Prioritari

Camps dedicats al cultiu de cereals i d’oliveres. Vegetació ruderal i

bosquines al marge dels camins rurals.

D’altra banda, a la Vall del riu Llobregós, PEIN proper a l’àmbit d’estudi,

s’hi troba la vegetació pròpia d’ambients guixencs, timonedes gipsícoles

continentals, unes formacions baixes i esclarissades. A les zones més

deprimides, on la capa del sòl és més fonda, s’hi troba carrascars als

solells i rouredes amb boix a les obagues més fresques. A la vora del riu

s’hi conserva retalls del bosc de ribera. 12


12Informació obtinguda dels panells informatius de l’EIN Vall del Riu Llobregós.




FAUNA

La fauna de la zona d’estudi es basa en les espècies típiques d’ambients de

camps de cultiu i masses arbòries de rouredes i pinedes (petits mamífers,

rosegadors, petits ocells, amfibis i rèptils).

Cal destacar que els hàbitats agrícoles de cereals tenen una gran diversitat de

fauna, destacant sobretot el cas dels ocells. Aquest fet és degut tant per

l’alimentació, abundància d’aliment en forma de gra i insectes, com per cria i per

l’hivernada14.

Factors socioculturals o antròpics

TRAMA AGRÍCOLA

Matriu agrícola de secà, tant de cereals com d’oliveres i ametllers, amb clapes de

bosc aïllat i no molt extenses.

Presència de feixes de conreus, amb estructura parcel·lària i delimitades per murs

de pedra seca, que amb les cabanes de volta, són un element històric i

paisatgístic molt important en l’arquitectura rural.

El caràcter agroforestal és degut bàsicament a la morfologia particular del relleu,

organitzada en estructures lineals. Als punts més baixos, al llit de la vall, se situa

l’ús agrícola que s’estructura a través de suaus abancalaments de murs de pedra

seca.

L’ús agrícola intentà colonitzar també els pendents de la vall de manera que es

van realitzar terrasses. En últim terme, les zones més elevades estan ocupades

per masses lineals de vegetació arbòria, majoritàriament pinedes i rouredes.


14Informació i fotos obtingudes dels panells informatius de l’EIN Vall del Riu Llobregós.




IMPLANTACIONS

URBANES

Nuclis urbans i poblament dispers. Un model urbà molt disseminat en el territori,

amb construccions d’ús agrícola aïllades i masos.

Nuclis de població dins de l’àmbit d’influència de la zona d’estudi: Guissona i

Vicfred.

INFRAESTRUCTURES

Infraestructures i serveis existents: infraestructures viàries i línies elèctriques.

Els pòsters de telefonia són importants per a la fauna.




4.9.5 Caracterització de les diferents unitats de paisatge

Es caracteritza la qualitat de les diferents unitats de paisatge (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic) en base a tres aspectes diferents. El primer és la qualitat primària, és a dir, l’anàlisi dels elements visuals: forma, línia, textura i color de cada unitat determinada, i segons la seva incidència visual. En segon lloc, s’estudia la qualitat secundària, en referència al valor intrínsec del paisatge. Finalment, s’analitza la qualitat terciària, segons la resposta que un paisatge dóna davant d’una determinada actuació. A la taula següent es defineixen els conceptes utilitzats per tal d’estudiar la qualitat del paisatge.

Aspecte estudiat Característica Esquema teòric Definició

FORMA És el volum dels objectes que apareixen al paisatge. Les característiques territorials que generalment afecten

més aquest atribut visual són la geomorfologia, la vegetació i els miralls d’aigua. El relleu accentua la forma.

LÍNIA

La línia defineix i orienta un paisatge i està determinada pels múltiples punts de separació existents entre els

colors, les formes i les textures. Representa els elements continus presents en la imatge en forma de traços,

franges, contorns o perfils (horitzó, trama parcel·lària, etc.). Pot ser horitzontal, vertical, ondulada i trencada.

TEXTURA La textura és el resultat de la integració de formes o de colors d’una superfície més o menys contínua, que es

perceben com a irregularitats internes.

Qualitat primària

COLOR -És l’element que es capta amb més intensitat. No és un element fix ni homogeni, ja que canvia segons la

lluminositat i les estacions de l’any. És la principal propietat visual d’una superfície.

Qualitat

secundària VALOR INTRÍNSEC -

Anàlisi dels diferents elements del paisatge existents, tant naturals com artificials. Es pot estudiar els valors

estètics, ecològics, productius, històrics, d’ús social i simbòlics i identitaris.

FRAGILITAT -Capacitat del paisatge de resultar alterat pels canvis que en ell es produeixen. Es contemplen els factors

biofísics, els factors perceptius de l’entorn, els caràcters històric- culturals i els elements d’accessibilitat.

Qualitat terciària

CAPACITAT

D’ABSORCIÓ - Capacitat del paisatge per absorbir visualment l’alteració conservant la seva integritat.



- Altiplà agrícola de secà, amb les subunitats arbori i cerealístic amb edificacions aïllades.

Altiplà agrícola de secà cerealístic

Característica Descripció Identificació en el paisatge

Qualitat primària

FORMA

La forma del paisatge d’aquesta unitat és caracteritza geomorfològicament per un

relleu tabular en què els sediments estan superposats en capes horitzontals. El

sòl no urbanitzable es composa de camps de cultiu de secà i masies

disseminades. És el paisatge dominant a l’àmbit, amb extensions planes de

conreus cerealístics.

LÍNIA

S’observa grans extensions planes de conreus, amb un horitzó molt ben definit,

el que permet veure la silueta del sòl contra el seu fons escènic, el cel. Cal

destacar la fragilitat d’aquest element lineal horitzontal, el qual només està

seccionat per les figures arbrades, que fan de línia divisòria entre les diferents

parcel·les conreades. Un altre element lineal destacable són els diferents camins

rurals, que també fan de divisors entre les parcel·les així com la funció de fer-les

accessibles.

TEXTURA

Dominen els camps de conreu de textura més o menys fina i uniforme, amb

petites irregularitats més abruptes produïdes pels arbres que separen les

diferents parcel·les cultivades. Destacar aquí els elements puntuals amb detall,

com són la presència d’edificacions aïllades, algunes de les quals són les

cabanes de pedra seca.




COLOR

És notable l’alternança de colors que al llarg de l’any es produeix en el secà

cerealístic. A la primavera les terres apareixen verdes, daurades al

començament d’estiu, i la resta de l’any, cendroses. La coloració quan s’ha

dut a terme treball de camp està composta per colors càlids, de tonalitats

marrons, derivades dels conreus llaurats, així com dels camins rurals

presents. De la mateixa manera, les rengleres d’arbres que separen les

diferents parcel·les produeixen un contrast cromàtic, amb tonalitats de verd

diferents.

Qualitat secundària

VALOR INTRÍNSEC

Valor estètic per la varietat cromàtica estacional i la nitidesa del fons escènic (la línia de l’horitzó), valor històric per l’estructura parcel·lària i els seus límits (amb alineacions arbòries

en molts dels marges). Aquestes fileres d’arbres són els obstacles visuals que més incideixen en la configuració de la línea de l’horitzó.

També destaca el valor productiu i l’ecològic, per ser un hàbitat molt important principalment per a les aus estèpiques. Així mateix, l’arquitectura rural que comprèn aquest paisatge

també té un gran valor simbòlic -identitari, especialment els murs de pedra seca i les cabanes. Els espais agrícoles de secà esdevenen un referent identitari pel seu paisatge

característic i singular, que depèn de la morfologia i la configuració espacial de la seva parcel·lació i de la seva disposició relativa d’elements vegetals o construïts.

Qualitat terciària

FRAGILITAT i CAPACITAT

D’ABSORCIÓ

Una topografia complexa i unes estructures geomorfològiques tancades augmenten la capacitat d'absorció visual, ja que es redueix el nombre de punts des dels quals es pot veure

el paisatge, redueix la conca visual. A la unitat d’estudi aquesta situació no es dona, tenint una conca visual àmplia (morfologia planera) i sense masses importants de vegetació

que puguin contribuir a un efecte pantalla, a més a més, és un tipus d’agricultura tradicional.



Altiplà agrícola de secà arbori


Qualitat primària

FORMA

Aquesta unitat no és dominant a l’àmbit d’estudi, però s’ha volgut descriure per ser

significativament diferent a la resta d’unitats, principalment pel que fa a la textura i les

línies. Està ubicada a la zona més pròxima al nucli de població de Guissona,

paral·lela al traçat d’estudi. Consta de conreus arboris de secà d’oliveres i ametllers.

LÍNIA

S’observen les línies dels marges de pedra seca, separant les diferents parcel·les.

També destaca la vora ondulada que formen les siluetes arrodonides dels diferents

arbres contra el seu fons escènic, el cel. Finalment, al estar paral·lels al traçat definit,

la carretera ja existent és un element lineal que actua de vora de la unitat. Com a

element configuratiu del paisatge d’aquesta unitat, també cal remarcar el tipus de

cultiu, amb els arbres arrenglerats en fileres, introdueixen elements lineals nous al

paisatge.

TEXTURA

Destaca els arbres cultivats, que formen una textura irregular en forma d’elements

puntuals i de formes arrodonides. Així mateix, la textura del sòl llaurat, de gra groller,

també s’aprecia si es mira a una distància no molt llunyana.




COLOR

Colors clars dels marges que separen les diferents parcel·les, degut a la litologia

sedimentaria de la zona de margues i guixos, que contrasta amb el verd fosc de les

oliveres. En el cas dels ametllers, contrast cromàtic molt intens entre les estacions,

on a l’hivern hi dominen els colors de tons marrons, amb les branques sense fulles, i

a la primavera s’observen colors vius amb les flors.


VALOR INTRÍNSEC Valor estètic per l’elevada varietat cromàtica estacional, valor històric per l’estructura parcel·lària i els seus límits (amb marges de pedra seca delimitant les parcel·les) i elevat valor

productiu, per l’oli d’oliva de gran qualitat i les ametlles. A més a més, aquest paisatge té un gran valor simbòlic-identitari, especialment per la presència de murs de pedra seca.

Qualitat terciària

FRAGILITAT i CAPACITAT

D’ABSORCIÓ

Una topografia complexa i unes estructures geomorfològiques tancades augmenten la capacitat d'absorció visual, ja que es redueix el nombre de punts des dels quals es pot veure

el paisatge, redueix la conca visual. A la unitat d’estudi, gràcies a l’abundant presència de masses arbòries, poden contribuir a un efecte pantalla. Tot i això, la morfologia és més o

menys planera i el tipus d’agricultura és tradicional. També cal no oblidar la presència actual d’elements discordants respecte el típic paisatge arbori de secà, com serien les línies

elèctriques i la carretera per on ha de passar el traçat estudiat, el qual divideix ja les parcel·les, amb murs de pedra seca que separen la carretera de la parcel·la.



- Zona boscosa de pinedes de pinassa i rouredes de roure de fulla petita, situada en els punts de màxima pendent.

Zona boscosa


Qualitat primària

FORMA

Aquesta unitat té una forma voluminosa important degut a la presència de les copes dels

arbres, juntament amb la geomorfologia de la zona, ubicat generalment en zones de

màxima elevació, contribuït a l’efecte visual de forma arrodonida

LÍNIA

S’aprecia una línia vertical clarament delimitada en el límit de les diferents clapes boscoses

que hi ha paral·leles al llarg del recorregut del traçat, al nord. Així mateix, la copa dels

arbres conforma una línea ondulada amb l’horitzó.

TEXTURA

A certa distància es percep les diferents masses forestals com una superfície més o menys

continua amb irregularitats produïdes per l’agregació de les copes dels arbres.




COLOR

S’observa unes varietat cromàtiques verdoses constants, de tonalitats més aviat fosques, fruit

de les fulles dels arbres, que en el cas d’algunes rouredes (Quercus humilis) les tonalitats són

marronoses a la tardor-hivern i pel que fa a la resta de rouredes són estacionals per ser arbres

caducifolis.


VALOR

INTRÍNSEC

Valor ecològic per ser hàbitats d’interès comunitari. Així mateix, la unitat engloba un patró de boscos mixtes perennes (pinedes), caducifolis (algunes rouredes) i pubescents (Quercus humulis) .

Aquest patró es valora pel canvi cromàtic intens i estacional i per la diferència de textura que això significa entre les dues categories d’arbres durant l’any.

Qualitat terciària

FRAGILITAT i

CAPACITAT

D’OBSERVACIÓ

Al ser una unitat homogènia, amb una elevada densitat de masses arbòries, qualsevol actuació en el si de la unitat comportaria una modificació important del paisatge pre-operacional.



- Conreus cerealístics amb terrasses, ubicats en zones de pendent al voltant del traçat previst.

Conreus cerealístics aterrassats o en feixes


Qualitat primària

FORMA

La característica que afecta més aquest atribut visual és la geomorfologia. El relleu

tabular té unes formes marcades i integrades al paisatge que l’accentuen.

LÍNIA

S’observa una línia ondulada, que ressegueix el contorn de les terrasses i fa de

límit de les diferents parcel·les. Així mateix, la pròpia pendent de la vall on estan

ubicades les terrasses provoca que els arbres que estan situats en aquesta zona

defineixin una línia vertical amb el fons escènic.

TEXTURA

És una textura fina, proporcionada pels conreus cerealístics, amb components

irregulars en les feixes, depenent de si tenen més o menys quantitat de vegetació

associada.




COLOR

Són colors càlids, de tons marrons, ja que els camps estaven llaurats durant el treball

de camp, que, per tant, canvia al llarg de l’any, acompanyats de tonalitats més

verdoses en les feixes que separen les parcel·les i que estan situades en les zones

de canvi de pendent, per la presència d’arbusts i matollars.


VALOR

INTRÍNSEC

Destaca el patró nítid d’aquesta unitat, com a conreus de secà amb pendents, amb una formació paisatgística pròpia, les peces de terra de conreu en forma de terrassa, construïdes amb marges

de pedra seca als vessants muntanyencs, com a valor simbòlic i identitari. Té també un valor estètic per la forma, la diversitat, les proporcions entre les feixes i els conreus, la textura i les terrasses,

com a elements configuratius de valor estètic d’un paisatge agrícola. Destaca la combinació harmònica de l’eix agricultura-natura (mosaic agroforestal), ja que aquesta unitat té adjacents les clapes

boscoses. Cal no oblidar el valor històric per la presència de murs de pedra seca i el valor productiu.

Qualitat terciària

FRAGILITAT i

CAPACITAT

D’ABSORCIÓ

La presència de factors històric-culturals, els murs de pedra seca, fa que aquests actuïn com a punts d’atracció, és a dir, focalitzen la visió cap a ells i el seu entorn, augmentant per tant la fragilitat

visual del paisatge que els contenen o estan pròxims a ells. A més, es situen en un punt de conca visual àmplia.



- Àrea urbana i industrial (masos, cabanes, magatzems, granges i nuclis de Guissona i Vicfred).

Àrea urbana i industrial


Qualitat primària

FORMA

Aquesta unitat es centra en els nuclis de Guissona i Vicfred principalment, ja que són

les dos poblacions que estan adjacents a l’àmbit d’actuació. La característica

principal d’aquesta unitat són les edificacions, les quals no acostumen a tenir més de

quatre pisos i són majoritàriament en forma de cases de dos pisos.

LÍNIALa línia horitzontal donada per l’alçada dels edificis és la que s’aprecia a l’horitzó, la

qual contrasta amb el seu fons escènic.

TEXTURA Textura rugosa degut a les taulades de les construccions amb irregularitats fruit de la

presència d’espais verds.




COLOR

Colors molt diversos. Tanmateix, dominen els colors clars propis de la litologia de la

zona.


VALOR

INTRÍNSEC

Pel que fa als nuclis urbans es pot considerar que tenen un valor estètic per ser un patró d’estructures lineals d’assentaments urbans, d’aspecte compacte. A les rodalies d’aquests nuclis de

població hi ha zones on els antics cultius han estat substituïts per indústries agropecuàries que formen una mena de corona periurbana als afores, observable sobretot en el cas de Vicfred. Així, les

immediacions de les poblacions van substituint paulatinament l’ús agrícola tradicional per la ramaderia industrial.

Qualitat terciària

FRAGILITAT i

CAPACITAT

D’ABSORCIÓ

És una unitat molt heterogènia i per tant, amb una capacitat d’absorció elevada.



4.9.6 Anàlisi de les conques visuals

Per finalitzar l’apartat de caracterització del paisatge pre-operacional, s’ha dut a terme una determinació de conques visuals, per tal d’analitzar els factors de visibilitat. Basat en un treball de camp bàsic, s’han identificat els principals observatoris permanents en què serà visible l’actuació (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic):

- Nucli urbà de Guissona

- Nucli urbà de Vicfred

- Nucli urbà d’Ivorra

Com a primera aproximació, s’han definit uns horitzons, com a distàncies des de les quals veus la infraestructura.

El primer horitzó, o horitzó social, de 30 metres de distància, representa la distància a la que l’ull humà encara distingeix formes però sense arribar a percebre detalls. El segon horitzó, o de nivell mig, de 30 fins a 300 metres, representa la distància a la que l’ull humà encara distingeix formes però sense arribar a percebre detalls. Finalment, el tercer horitzó o de nivell límit, fins a 3 km de distància, on l’ull humà encara és capaç d’entendre l’espai organitzat.

Imatge 33. Conques visuals segons els tres horitzons



Font: elaboració pròpia aplicant tecnologia SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica)16.

16Traçat dividit en trams



Amb aquests horitzons definits, i complementat amb el treball de camp, s’han identificat els observatoris permanents més sensibles, situats a la següent figura.

Imatge 34. Ubicació dels punts d’observació escollits.

Font: elaboració pròpia en base a cartografia 1:5000.

Taula 9 Fitxes dels diferents observatoris

Nom de l’observatori: Guissona

Vista de l’observatori:

Nom de l’observatori: Vicfred


Nom de l’observatori: Ivorra


Font: elaboració pròpia



4.9.7 Valoració del paisatge descrit

La valoració del paisatge s’avalua a partir de la definició i caracterització de les unitats de paisatge que s’ha dut a terme a l’apartat 4.9.5.

La fragilitat paisatgística de cada unitat es valora en relació amb la proposta, definida com la susceptibilitat del paisatge a veure alterat els valors identificats per l’efecte paisatgístic produït per l’actuació. Els factors que s’han tingut en compte, entre d’altres, són l’abast de la conca visual, l’accessibilitat, el grau de freqüentació per la població, la capacitat d’emmascarament de la vegetació, les edificacions o la presència d’elements discordants.

La valoració permet l’establiment d’una escala comparativa dels valors de les diferents unitats paisatgístiques, amb la finalitat d’analitzar posteriorment l’impacte que es pugui ocasionar, aquesta valoració està feta en funció de l’actuació proposada, és a dir, el traçat de la carretera, gran part del qual resseguirà un camí ja existent.

Taula 10 Valoració de cada unitat en funció de la visibilitat, qualitat visual i fragilitat

Unitat

VALORACIÓ Altiplà agrícola

de secà

Clapes

boscoses

Conreus amb

terrasses en pendent

Àrea urbana i

industrial

Visibilitat Alta Baixa Mitjana Alta

Qualitat visual Alta Mitjana Alta Baixa

Fragilitat visual Alta Alta Alta Baixa


4.10 PATRIMONI HISTORICOARTÍSTIC

El contingut d’aquest apartat ha estat extret de l’annex IV d’aquest Estudi d’impacte ambiental.

4.10.1 Introducció

S’ha realitzat un inventari dels béns culturals presents inventariats a l’àmbit d’estudi que ha constat de dos fases (Veure Annex VIII. Consultes realitzades):

Consulta de cartes arqueològiques i bases de béns arquitectònics documentats a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Catalunya (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Subdirecció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), dels termes municipals afectats per aquesta obra d’infraestructura viaria: Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana i Ivorra (la Segarra), Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt (l’Anoia).

Verificació de camp dels diferents jaciments, i prospecció superficial de tot l’àmbit del projecte com a noves zones d’ocupació prevista. Tasques que han efectuat Roser Pou Calvet i Miquel Martí Rosell, i les presenten en aquest estudi tècnic.

La informació obtinguda es reflecteix sobre un plànol topogràfic a escala 1:5000 (Veure plànol núm.18 Patrimoni cultural), dividida en Jaciments Arqueològics (J.A.), elements del Patrimoni Arquitectònic de caràcter historicoartístic (P.A.). Edificis i/o construccions localitzats durant la realització de la prospecció superficial que podrien tenir certa rellevància històrico-arquitectònica, que no es troben catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya i/o a cap catàleg municipal, que s’han determinar amb les sigles (E.D.) (Edifici rellevant Determinat), i recursos culturals de caràcter civil.

Després de realitzar, tant la recollida de dades, com la comprovació i avaluació sobre el terreny, es presenten en aquest estudi tot un seguit de mesures a prendre per tal de preservar el possible impacte negatiu que pogués tenir aquesta obra d’infraestructura sobre el Patrimoni Cultural.

4.10.2 Resultats

S’han documentat 2 elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic amb la qualificació de béns culturals d’interès nacional (BCIN), en els entorns de la zona afectada per el futur traçat:

BÉNS CULTURALS INTERÈS NACIONAL

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció

BCIN 1 Iesso, Guissona. Ibèric segle IV aC.

Romà (50 aC. – 476 dC.)

L’antiga ciutat romana de Iesso.

BCIN 2 Obra de Fluvià, Guissona. Iberoromà (150 aC. – 476 dC.) Medieval i Modern.

Restes d’un edifici d’estil Gòtic. Al seu entorn es documentaren restes ibèriques i romanes.

Proper al traçat projectat es localitzen els 8 Jaciments Arqueològics :

JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció

J.A. 1 L’Auditori, Guissona. Calcolític Balma aprofitada com a lloc d’enterrament.

J.A. 2 Camí vell de Guissona, Guissona. Romà i Medieval. Camí tradicional que discorre en sentit nord – sud entre els Plans de Bellvei i el TM de Guissona.



JACIMENTS ARQUEOLÒGICS

Núm. Nom del Jaciment i Municipi Cronologia Descripció

J.A. 3 Torre Aumedes, Guissona. Romà (50 aC. – 300 dC.)

Documentació de ceràmiques romanes en superfície localitzades el 1990 durant una prospecció superficial.

J.A. 4 Les Ivorres, Ivorra. Edat del Bronze – Ferro Ibèric (900 – 300)

Documentació de materials ceràmics en superfície.

J.A. 5 Font de Santa Maria, Ivorra. Ferro Ibèric (200 – 50 aC.)


J.A. 6 Necròpolis de Santa Maria, Ivorra Medieval (800 – 1299) Documentació de diferents tombes realitzades amb lloses.

J.A. 7 Cal Quec – I, Castellfollit de Riubregós. (Foto 8)

Ferro – Ibèric i Romà (200 aC. – 476 dC.)


J.A. 8 Cal Quec – II, Castellfollit de Riubregós.

Ferro – Ibèric i Romà (200 aC. – 192 dC.) i Medieval (800 – 1150)


Pel que fa als Jaciments Paleontològics, no es té constància de l’existència de cap element que puguin veure’s afectats a la zona d’estudi.

A l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, s’han documentat 14 edificis i/o elements inventariats i protegits propers a la zona del traçat, que es podrien veure afectats :

ELEMENTS INVENTARIATS DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Núm. Nom de l’Element i Municipi Cronologia Descripció

P.A. 1 Ermita de Sant Pere dels pastors de Guissona, Guissona. (Foto 9)

Segles XIII - XVIII Ermita d’estil romànic.

P.A. 2 Pont de Santa Llúcia, Guissona. (Foto 10) Finals del segle XIX Obra d’estil Popular amb un arc de mig punt adovellat.

P.A. 3 Font de l’Estany, Guissona Inicis del segle XIX. Obra d’estil Popular, espai en un parc infantil.

P.A. 4 Església parroquial de Sant esteve de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 11)

Segles XVI i Finals del XIX. Obra d’estil Popular.

P.A. 5 Castell de Vicfred, Sant Guim de la Plana. (Foto 12)

Segles XI i XVI - XVI. Edifici d’estil Romànic i Barroc.

P.A. 6 Hostalets, Ivorra. (Foto 13) Segle XVIII - XIX. Obra d’estil Popular, localitzat en una cruïlla de camins.

P.A.7 Font de la Figuera, Ivorra. Segle XVIII. Obra d’estil Popular.

P.A. 8 Fonts de Santa Maria, Ivorra. Segle XVIII. Obra d’estil Popular.

P.A. 9 Cabana de volta del Cunye de Viver, Ivorra. Segles XIX - XX. Obra d’estil Popular.

P.A. 10 Santuari de Santa Maria d’Ivorra, Ivorra Segles XVII - XVIII. Edifici d’estil Barroc.

P.A. 11 Moli del Paredador, Ivorra. Segle XIV - XIX. Obra d’estil Popular

P.A. 12 Cal Millars, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14)

Segles XVI - XVII Obra d’estil Popular.

P.A. 13 Cal Quec, Castellfollit de Riubregós. (Foto 14) Segle XVII. Obra d’estil Popular.

P.A. 14 Ca l’Escura, Calonge de Segarra. (Foto 15) Segle XVII. Obra d’estil Popular.

Finalment, al treball de camp realitzat pels arqueòlegs, s’han identificat 19 construccions i/o edificis rellevants no catalogats:

ELEMENTS RELLEVANTS NO CATALOGATS

Núm. Descripció

E.D. 1 Creu de terme de la plaça del mil·lenari.

E.D. 2 Font del Piteu/Font de Sant Pere, de l’any 1988.

E.D. 3 Cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç.

E.D. 4 Cabana de volta sota marge.

E.D. 5 Fita

E.D. 6 Cabana de volta, barraca. Cabana del Pastor.

E.D. 7 Cobert d’obra de maçoneria. Cobert del Brufi.

E.D. 8 Cobert d’obra de maçoneria, pedres lligades amb morter de calç.

E.D. 9 Fita

E.D. 10 Cementiri de Vicfred.

E.D. 11 Restes d’un cobert d’obra de maçoneria.

E.D. 12 Construcció de pedra seca.

E.D. 13 Cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix.

E.D. 14 Cobert molt reformat.

E.D. 15 Mas junt als Hostalets.

E.D. 16 Pou dels Hostalets.

E.D. 17 Era del Salvadoret, construcció en pedra seca.

E.D. 18 Cobert del Salvadoret, construcció en pedra seca

E.D. 19 Cobert d’obra de maçoneria. Cabana del Ros.

Arran de la prospecció arqueològica realitzada, cal assenyalar que a la zona d’estudi es troba la Zona del Pla de Santaeulària, la qual conté materials arqueològics susceptibles d’indicar l’existència d’un jaciment (codi Z.E.A. 1).

4.10.3 Conclusió

La prospecció superficial realitzada als terrenys pròxims al futur traçat ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície en la majoria del traçat projectat, exceptuant unes restes constructives que s’haurien de delimitar amb mètodes arqueològics a la Z.E.A. 1.

Tanmateix en zones pròximes al traçat d’aquesta nova carretera s’han documentat construccions i/o edificis rellevants però no catalogats. La majoria d’ells corresponen a edificis i elements relacionats amb l’ocupació i el desenvolupament de practiques agrícoles, masos, barraques i construccions en pedra seca, realitzades majoritàriament durant el segle XIX.



4.11 USOS DEL SÒL

La major part de la zona d’estudi té un us agrícola (Zones d’activitat agrícola de tipus secà). Tal com s’ha comentat anteriorment, la major part de l’inici del traçat té una protecció legal d’espai d’interès natural o ecològic (PEIN i Xarxa Natura 2000).

També existeixen usos de caràcter industrial, ramader i en menor grau, forestal (Veure plànol núm. 10 Usos del sòl).

Segons Normes subsidiàries de Guissona el sòl no urbanitzable representa un 92,10% de l’espai del municipi:

Sòl No urbanitzable:

– 20. Sòl no urbanitzable ordinari 82,80%

– 21. Àrees de protecció dels sistemes generals 0,13%

– 22. Àrees de protecció agrícola 5,24%

– 23. Àrees de protecció d’interès ecològic 2,81%

– 24. Àrees de protecció arqueològica 0,20%

L’àrea d’estudi es caracteritza per un predomini clar de parcel·les amb terres llaurades (54%). Uns altres tipus de parcel·les comunes a la zona d’estudi són els matollars (13,6%) i monte bajo (10,7%). Notar la importància de parcel·les amb sòl improductiu (12,7%), sobre tot concentrada en els municipis de St Guim i Castellfollit de Riubregós. Després, les estadístiques fan ressaltar la relativa importància de les parcel·les amb magatzems (3,9%). Aquest tipus de parcel·les es troben totes concentrades al municipi de St Guim. Finalment, amb menys del 2,5 % de les parcel·les, hi ha parcel·les amb pastures (2,1%), Pi fuster i Ametller (0,9%), vivenda (0,7%) i industrial (0,3%).

Font: Oficina virtual del Cadastro

Segons la cartografia de cobertes del sòl de Catalunya del CREAF, i en una distància de 500 metres a tot el llarg del traçat, els usos de sòl són majoritàriament de conreus de secà (84,6%). Lluny d’allò, amb percentatges inferiors al 5%, trobem matollars, rouredes de roures de fulla menuda i pinedes de pinassa. Tota les restes de cobertes de sòl tenen percentatges inferiors al 1%.

Ús de sòl %

Altres conreus herbacis 84,58

Matollars 3,56

Roureda de roure de fulla menuda (dens) 3,43

Pineda de pinassa (dens) 2,96

Casc urbà modern 1,16

Zones verdes viàries 0,73

Fruiters no cítrics 0,69

Granges 0,44

Carreteres en construcció 0,39

Sòls nus urbans no edificats 0,33

Casc urbà històric 0,32

Prats i herbassars 0,31

Cases aïllades 0,18

Roureda de roure de fulla menuda (poc dens) 0,15

Oliverars 0,13

Zones d'esport 0,12

Carreteres 0,10

CAL CAST GUIM GUIS IVO Mas PUJ

Totalgenera

l %Ametller secà 3 3 6 0,9Improductiu 9 26 32 5 7 3 2 84 12,7Industrial 2 2 0,3Llaurat secà 71 58 79 43 77 17 14 359 54,1Magatzem 26 26 3,9Matollar 29 12 5 33 4 7 90 13,6Monte bajo 26 3 15 5 18 1 3 71 10,7Pastures 10 3 1 14 2,1Pi fuster 1 5 6 0,9Vivenda 1 4 5 0,8

Total general 146 107 164 56 136 28 26 663 100,0

13%

0%

53%

4%

14%

11%

1%2%

1% 1%

Ametller secà

Improductiu

Industrial

Llaurat secà

Magatzem

Matoral

Monte bajo

Pastures

Pi fuster

Vivenda



Zones verdes artificials urbanes 0,10

Polígon industrial sense ordenar 0,10

Naus 0,04

Horta familiar 0,04

Abocadors 0,03

Parcs urbans 0,03

Zones urbanes en construcció 0,03

Basses agrícoles 0,02

Indústries aïllades 0,01

Conreus abandonats - prats en zones agrícoles 0,01

Pineda de pi blanc (dens) 0,01

Cementiris 0,00

Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya. Bases en format vectorial estructurat (polígons), 3a edició (2005-2007).

Com a conclusió, es pot afirmar que el projecte de traçat de la nova carretera es troba en un zona totalment recoberta de conreus de cultius de secà.

4.12 PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA

La planificació actual vigent a l’àrea d’estudi és dominada per una sèrie de Normes Subsidiàries en funció de cada municipi. Pel que fa al municipi de Guissona actualment està en fase d’Avanç de Pla (Avanç de POUM “Pla d’Ordenació Urbanística Municipal”):

– Text refós de les normes urbanístiques de les normes Subsidiàries del Planejament de Guissona 1986-2005. Text refós Juliol 2005.

– Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Revisió Normes Subsidiàries Guissona. Document Informació Urbanística i Avanç. Memòria Avanç de Planejament, Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i Estudi de riscos geològics. Juny 2008.

– http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html (Registre Planejament Urbanístic de Catalunya PTOP)

Les Normes subsidiàries del municipi de Guissona van preservar el sòl no urbanitzable dels processos d’urbanització amb la finalitat de mantenir la continuïtat dels conreus agrícoles i de les masses de vegetació que configuren el paisatge característic del municipi.

La protecció s’accentua en les àrees de valor agrícola (clau 22) de la part baixa del terme, en les àrees d’interès ecològic (clau 23) pels seus valors forestals, ecològics o ambientals (Torrents i rieres) i finalment en l’àrea de valor arqueològic (clau 24) del jaciment romà de Iesso.

També es protegeixen de forma especial les aigües soterrànies en la part baixa del municipi, i els entorns dels edificis i llocs d’interès historicoartístic i cultural.

Determinacions del Pla territorial parcial Terres de Ponent sobre les diverses proteccions del sòl no urbanitzable i sobre els infraestructures territorials:

Usos del sòl:

a) Sistema d’espais oberts

Segons el plànol G. Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions d’infraestructures, Segarra, en el terme municipal de Guissona, el PTPTLL distingeix els següents tipus bàsics de sòl en els espais oberts:

Sòl no urbanitzable de protecció especial. Correspon a aquells sòls en que concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformació que els poguessin afectar. Compren els sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial i els que el PTPTLL considera que cal preservar.

En el municipi de Guissona formen part dels sòls de protecció especial els espais inclosos dins la Xarxa Natura 2000, Valls del Sió- Llobregós, com a Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), que en virtut de la Llei 12/2006 de mesures en matèria de medi ambient van passar automàticament aformar part del PEIN.

La major part del terme municipal està inclós en aquest tipus de sòl de protecció especial, a excepció de l’entorn inmediat de Guissona i de Guardasivenes.

Sòl no urbanitzable de protecció territorial. Correspon a aquells sòls que convé preservar de la transformació per l’existència de riscos naturals, pel seu valor paisatgístic o identitari, o pel seu valor de reserva estratègica per motius de localització, connectivitat i condicions de l’àrea.

En el municipi de Guissona el PTPTLL no assenyala sòl de protecció territorial. Sòl no urbanitzable de protecció preventiva. Correspon a la resta de terrenys classificats com a sòl no urbanitzable que no formen part dels de protecció especial o territorial. El PTPTLL considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que, mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal i d’acord amb l’estratègia que el Pla assigna a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a èsser urbanitzades i edificades, si escau.



Imatge 35. Espais oberts del PTPTLL

Font: Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). Plànol G. Espais oberts, estratègies d’assentaments i actuacions

d’infraestructures. Segarra. DPTOP, 2007).

Planejament Guissona

Sòl no urbanitzable

Constitueixen el sòl no urbanitzable:

a) Els terrenys incompatibles amb la seva transformació per raó de:

- Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial.

- Les determinacions dels plans territorials i/o directors.

- La seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.

b) Els terrenys inadequats al desenvolupament urbà per raó de:

- Els valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

- L'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible.

Tipus de sòl no urbanitzable

Dins del sòl no urbanitzable l’avanç del Pla d'ordenació urbanística estableix les següents categories:

Clau NU-1, Sòl no urbanitzable de valor agrícola (8,7% superfície municipal),

Aquest tipus de sòl inclou la part del terme municipal propera als nuclis urbans exclosa del sòl de protecció especial, destinant-se a les activitats agrícoles i ramaderes.

Clau NU-2, Sòl no urbanitzable de protecció ambiental del nucli urbà (4,54%)

Aquest tipus de sòl inclou l'entorn dels nuclis urbans amb l'objecte de protegir de noves edificacions aquests terrenys, per no dificultar futurs creixements o per motius paisatgístics i visuals. Són terrenys destinats a l'agricultura i la ramaderia, no permetent-se noves edificacions.

Clau NU-3, Sòl no urbanitzable de protecció especial “Valls Sió-Llobregós” de la Xarxa natura 2000, integrat al “Pla d’espais d’interès natural (PEIN)”, (72,28%)

Una gran part del terme municipal de Guissona està inclòs en l’espai “Valls de Sió-Llobregòs” inclòs a la Xarxa natura 2000, formant part del Pla d’espais d’interès natural, PEIN.

Els límits fixats a escala 1/20.000 en el Pla territorial parcial Terres de Lleida, s’ajusten en l’entorn del nucli urbà, adaptant-se a límits territorials o morfològics, sense alterar significativament la seva superfície.

Independentment dels tres tipus de sòl no urbanitzable, es preveu protegir específicament el sistema hidrològic, els boscos d’alzineres, les fondalades agrícoles i els marges de pedra seca, com els elements característics del paisatge de la Segarra.



4.13 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ

La relació de les infraestructures situades a les immediacions de la zona d’estudi són les següents17:

– Vies de comunicació.

– Línies elèctriques.

– Línies telefòniques.

– Infraestructures agrícoles.

– Altres estructures.

Xarxa viària territorial

La xarxa viària territorial permet la connexió dels nuclis urbans del municipi amb la resta de la comarca i del territori, absorbint els desplaçaments entre els diferents nuclis urbans, i d’aquests amb la resta de la comarca i els de més llarg recorregut. Des d’aquesta xarxa territorial s’accedeix tan a la xarxa viària urbana com a la xarxa de camins que facilitarà l’accés al sòl no urbanitzable del municipi.

La xarxa viària territorial que preveu aquest pla està constituïda per les quatre carreteres de la xarxa comarcal de carreteres que conflueixen en el nucli urbà de Guissona:

Imatge 36. Xarxa viària territorial prevista al POUM de Guissona

Font: Avanç de POUM de Guissona. Juny 2008.

- Carretera L-311 de Guissona a Cervera

- Carretera L-310 de Guissona a Tàrrega

- Carretera L-313 de Guissona a Ponts

17Font: ISAP POUM de Guissona, 2009.

- Carretera LV-3113 de Guissona a Solsona

La xarxa viària territorial es complementa amb els trams de carreteres de la xarxa local de carreteres:

- Carretera L-313a, tram antiga carretera a Ponts

- Carretera L-314 a Sanaüja

- Carretera LV-3113a, tram antiga carretera a Massoteres

- Carretera LV-3201 a Sant Guim de La Plana

- Carretera L-311a, tram antiga carretera a Cervera

La xarxa territorial principal de carreteres està formada per la carretera LV-3201. La nova carretera plantejada en aquest estudi facilitarà la connexió directa de la comarca amb l’eix transversal, sense necessitat de retrocedir fins a Cervera.

No hi ha cap via pecuària protegida però hi ha dos recorreguts d’interès paisatgístic i ecològic que travessen pel traçat projectat, a més de varis camins rurals que creuen el traçat en diferents direccions. S’ha volgut fer en aquest apartat un breu resum dels dos recorreguts que discorren pròxims a la zona d’estudi (Veure Annex I. Cartografia ambiental plànol núm. X plànols dels corredors).

El primer recorregut és el GR 7.1 Vall del Llobregós. Aquest GR passa per cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l’avenc d’Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l’horta de les Merites a Torà.

El segon recorregut és una ruta BTT, per fer en bici, i aquest si que discorre paral·lela en bona part de la zona on està previst fer el nou traçat. La ruta forma part del quart tram de la “Ruta de Ponent”(Cervera -Guissona) i és una travessa circular de sis etapes que discorre per les comarques occidentals aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. La etapa que es veu afectada pel traçat d’estudi discorre per les comarques de la Segarra i l'Anoia. Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani i les masies. Paisatgísticament, l'entorn és tan semblant que la meitat nord-occidental de l'Anoia per on es passa rep el nom d'Alta Segarra (Topònims geomorfologia).

Cal assenyalar que el Camí vell de Guissona està catalogat, JA2.

A més a més existeixen una xarxa d’espais verds protegits que forma part de l'Anell verd de Guissona:Marges del torrent Passerell des de la Font de l'Estany fins al peu del Tossal de Sant Macari, el Passeig de l'ermita de Sant Pere dels Pastors i el Passeig de la Font de l'Estany. (Veure plànol núm. 19 Vulnerabilitat ambiental).



Imatge 37. Anell Verd Guissona i espais lliures


Segons l’IAP de l’Avanç del POUM de Guissona la xarxa de camins que preveu incorporar aquest Pla és la que està constituïda per tots els camins que garanteixen l’accessibilitat de la totalitat del sòl no urbanitzable.

Segons la seva funció dins l’estructura viària territorial els camins formen part de la xarxa viària bàsica o de la xarxa viària secundària.

Llocs de lleure i d’esbarjo (Font del Piteu, Font de l’Estany i zona de descans de Sant Ramón de la C-25) (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic).

Imatge 38. Règim del sòl dels corredors de Guissona




4.14 ASPECTES SOCIOECONÒMICS

4.14.1 Introducció

L’àmbit del traçat projectat forma part de les comarques de la Segarra i l’Anoia.

La comarca de la Segarra té una superfície de 721,23 Km2, amb una població de 19.710 habitants. Cervera és la capital de comarca. Aquesta comarca està situada a l'altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida. Les valls dels rius Corb, Ondara, Sió i Llobregós marquen el territori de sud a nord, generalment pla, accidentat al sud per les serres de Montargull i de Bellmunt i al nord per la serra de Pinòs.

La Segarra es caracteritza per ser un territori humanitzat, com a resultat de l’acció antròpica en la transformació del medi natural en medi agrícola (cereals i en menor mesura olivera i ametller) i també ramader, hi té tradició la indústria agropecuària (gran cooperativa de Guissona). Els assentaments de població responen a una sistema polinuclear format per nodes de diferent dimensió, morfologia i paper en el territori, i amb una xarxa de camins que l’estructuren i connecten.

L’Anoia, a la zona sud-oriental de la Depressió Central Catalana, té una superfície de 866,3 Km2, amb una població de 111.655 habitants (any 2007). La capital de comarca és Igualada. La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques. Aquestes són la Conca d’Òdena, situada a la part central, l’Alta Anoia i el Pla de Montserrat, que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del “congost de Capellades” o zona de transició entre el Penedès, la vall del Baix Llobregat i el Vallès.

L’agricultura i la indústria centren l’activitat econòmica de la comarca. Una quarta part de la seva extensió està ocupada per conreus, principalment de cereals. Tret de la plana central on es cultiva l’olivera, l’ametller i l’avellaner, la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientals a l’Alt Penedès. La ramaderia porcina i l’avicultura també forma part de l’economia, tot i que en menor mesura.

Cal destacar que la comarca té una llarga tradició industrial centrada a Igualada i a la vall del riu Anoia, sobretot amb indústria tèxtil, la del cuir, i la paperera.

4.14.2 Població

La zona d’actuació abasta els municipis de Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Estaràs, Calonge de Segarra i Pujalt.

La taula següent indica la població i la densitat dels municipis esmentats.

Taula 11. Poblacions pròximes al traçat d’estudi.

Municipi Població (2007) Densitat (hab./km²)

Superfície (Km2) Comarca

Guissona 5.253 290,2 18,1 Segarra

Massoteres 221 8,5 26,6 Segarra

Sant Guim de la Plana 185 14,9 12,4 Segarra

Ivorra 147 9,6 15,4 Segarra

Castellfollit de

Riubregós

194 7,4 26,2 Anoia

Estaràs 179 8,5 21 Segarra

Calonge de Segarra 205 5,5 37,2 Anoia

Pujalt 196 6,2 31,4 Anoia

Font: elaboració pròpia en base a dades de l’IDESCAT.

La taula següent permet comparar el creixement de la població dels municipis entre sí i amb les dues comarques:



Taula 12. Taxes de creixement per mil habitants (mitjana del període quinquennal1996-2001)

Naixements Defuncions Creixement

natural Saldo

migratoriTotal

Segarra 9 11,3 -2,2 13,3 11

Guissona 11,68 8,55 3,13 33,35 36,48

Massoteres 6,2 17,5 -11,3 27,7 16,4

Sant Guim de la

Plana2,8 15,1 -12,3 -13,2 -25,5

Ivorra 5,7 10,3 -4,6 17,1 12,5

Estaràs 5,2 8,4 -3,1 21 17,8

Anoia 9,5 8,8 0,7 12,6 13,2

Castellfollit de

Riubregós 5,5 19 -13,4 0,8 -12,6

Calonge de

Segarra9,5 3,8 5,7 5,7 11,4

Pujalt 3 6,9 -4 12,9 8,9

Font: IDESCAT.

S’observa un increment net de població en tots els municipis menys a Sant Guim de la Plana i Castellfollit de Riubregós. Guissona és el municipi que més creix, que s’explica per l’elevat saldo migratori, i Pujalt el que menys. Els altres tenen un creixement més o menys semblant entre ells, així com als de la comarca a la qual pertanyen. No obstant, en el cas de les poblacions de la Segarra, totes han tingut un creixement superior al de la comarca, exceptuant Sant Guim de la Plana.

Concretament, pel que fa al municipi de Guissona, la memòria de l’Avanç del POUM (Juny 2008) indica que les previsions de creixement que es plantegen per als propers 25 anys es situen en les directrius del Pla Territorial parcial de les Terres de Lleida, com a capitalitat subcomarcal, amb un horitzó de doblar la població.

Gràfic 38. Evolució població Guissona 1960-2007

Font: elaboració pròpia en base a les dades de la Memòria de l’Avanç POUM de Guissona. Juny 2008.

Taula 13. Índex de creixement anual 2007 i projeccions 25 anys

Índex anual-10 anys (7,22%) Índex anual-20 anys (4,62%) Índex anual-20 anys (4,62%)

Població prevista

Increment anual

Població prevista

Increment anual

Població prevista

Increment anual

2007 5253 5253 5253

2011 6942 467 6294 278 6172 243

2012 7443 501 6585 291 6425 253

2016 9836 662 7888 348 7548 298

2017 10546 710 8252 364 7858 310

2021 13936 938 9886 437 9231 364

2022 14942 1006 10343 457 9610 379

2026 19748 1330 12391 547 11289 445

2027 21174 1426 12963 572 11753 464

2031 27982 1884 15531 686 13806 545

2032 30002 2020 16249 718 14373 567

Increment 24749 10996 9119

Font: ’Avanç POUM de Guissona. Juny 2008.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1960

1970

1981

1986

1991

1994

1995

1996

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007



4.14.3 Sectors econòmics

Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, els sectors agricultura i serveis són els sectors on hi ha més gent ocupada a la majoria de poblacions, exceptuant el cas de Guissona, on la indústria supera la resta de sectors.

Taula 14 Ocupació per sectors.

Any Agricultura Indústria Construcció Serveis Total

2001 5,8 54,5 7,8 31,9 1.878

Guissona

1996 18,7 46,1 5,5 29,6 1.255

2001 29,1 26,6 3,8 40,5 79 Massoteres

1996 36,4 30,9 5,5 27,3 55

2001 34,6 21,0 11,1 33,3 81 Sant Guim de

la Plana 1996 45,3 25,3 5,3 24,0 75

2001 33,7 22,1 8,1 36,0 86

Ivorra

1996 - - - - -

2001 33,7 22,1 8,1 36,0 86

Estaràs

1996 39,7 27,0 1,6 31,7 63

2001 14,1 25,3 17,2 43,4 99 Castellfollit de

Riubregós 1996 22,4 29,4 10,6 37,6 85

2001 32,4 19,7 4,2 43,7 71 Calonge de

Segarra1996 39,3 35,7 1,8 23,2 56

2001 41,2 15,3 2,4 41,2 85

Pujalt

1996 54,3 17,1 0,0 28,6 70

Taula 15 Superfície agrària.

Municipi Any Terres llaurades Pastures

permanents Terreny forestal

Altres

1999 993 20 33 13

Guissona

1989 1.241 0 67 14

1999 1.826 40 288 211

Massoteres

1989 1.933 4 203 177

1999 1.202 0 144 21 Sant Guim de

la Plana 1989 1.132 0 136 19

1999 998 40 176 105

Ivorra

1989 961 63 78 52

1999 1.395 0 208 132

Estaràs

1989 1.382 9 158 83

1999 909 0 503 234 Castellfollit de

Riubregós 1989 886 0 416 540

1999 1.921 5 581 268 Calonge de

Segarra1989 1.644 0 550 430

1999 2.226 0 467 238

Pujalt

1989 2.101 14 490 143

Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT (any 2001).



4.14.4 Atur

La taxa d’atur enregistrada durant els últims 22 anys (1985-2007), en els municipis ha estat mínima degut principalment, al seu baix nombre d’habitants. El que més destaca és el cas de Guissona, el qual també té un major nombre d’habitants. A continuació es mostra una taula del nombre de població aturada durant aquest període:

Gràfic 39. Evolució de l’atur els últims anys a les diferents poblacions

Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT.

Gràfic 40. Evolució de l’atur a Guissona.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades IDESCAT.

4.15 RISC D’INCENDI FORESTAL

4.15.1 Introducció

S’ha comprovat en les investigacions portades a terme que, un nombre molt elevat d’incendis forestals esdevinguts en els darrers anys i molt especialment en el nostre país, s’han iniciat en indrets i zones forestals o muntanyoses, sovint freqüentades per l’home i en general en zones de fàcil accés.

Les vies de comunicació, tant camins rurals, com carreteres més o menys transitades, han esdevingut un dels punts habituals d’inici dels incendis, tant si han estat totalment espontanis (llançament d’una cigarreta…) com si han estat provocats.

El bosc i sotabosc de Catalunya, és en general, bastant dens, fet que facilita una ràpida expansió del foc en cas d’incendi. Per altra banda, la dificultat en apagar-lo, independentment de les condicions meteorològiques, resulta ser alta degut a la complicació que representa moure’s entre una vegetació arbustiva densa, de manera que qualsevol foc que es pugui produir passaria ràpidament a la capçada dels arbres donada la continuïtat que hi ha entre el substrat arbustiu i l’arbori.

Això ha comportat que calgui dur a terme tota una sèrie de mesures preventives i també desenvolupar una normativa específica referent a les vies de comunicació i en especial la vegetació de les àrees properes, per tal d’intentar rebaixar la possibilitat d’iniciar un foc i dificultar-ne la seva propagació.

Les mesures correctores d’incendis forestals es deriven de l’aplicació dels Decrets 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, i Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

Aquestes mesures preventives caldrà tenir-les en compte tant en la fase de construcció com en la fase d’explotació.

0

20

40

60

80

100

120

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

any

nº

atu

rats

a G

uis

son

a

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

any

nº

d'a

tura

ts

Massoteres

Sant Guim

Ivorra

Castellfollit

Estaràs

Calonge

Pujalt



Les obres projectades corresponen a la construcció d’una nova carretera per a l’accessibilitat de Guissona amb l’Eix transversal, carretera C-25 (Tram: Guissona-Pujalt).

4.15.2 Objectiu

Aquest apartat té la finalitat de donar unes directrius per tal de redactar el Pla de prevenció d’incendis forestals del projecte constructiu. Aquest la és un document que té la finalitat de planificar les mesures encaminades a la minimització del risc d’incendis forestals durant la execució de les obres projectades.

Aquest pla requerirà de l’informe favorable de la Direcció General del Medi Natural i de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil.

4.15.3 Legislació de prevenció d’incendis

Les disposicions normatives que regulen la prevenció d’incendis forestals a Catalunya i per extensió en obres lineals i el seu entorn són les següents:

Ordre MAH/360/2005, de 5 d’agost sobre mesures urgents per a la prevenció d’incendis forestals. Decret 14/2005, d’1 de febrer, pel qual s’avança l’aplicació de les mesures de prevenció d’incendis forestals.

Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

Decret 378/1986, de 18 de desembre, sobre establiment de plans de prevenció d’incendis en els espais naturals de protecció especials. En aquest decret es determina que en els espais natural de protecció especial s’haurà d’elaborar un pla bàsic de prevenció d’incendis. Aquest haurà de contemplar, com a mínim, els aspectes següents:

– Localització i especificació de les masses forestals en l’espai.

– Localització i descripció dels vials d’accés als boscos.

– Zonificació de l’espai protegit per índex de perillositat.

– Punts d’aigua.

– Infraestructura i personal de què es disposa.

– Organització d’actuacions preventives i d’acció immediata.

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Segons aquest decret es declaren zones d’alt risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre, les situades en els termes municipals que apareixen a l’annex d’aquesta disposició.

Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

A les comarques on es localitza aquest projecte, La Segarra i l’Anoia, els següents termes municipals estan declarats d’alt risc d’incendi forestal (Veure plànol núm. 14. Inventari d’incendis forestals):

Pujalt

Castellfollit de Riubregós

Segons aquest Decret 130/1998, se’n deriva la necessitat d’un estudi de:

Mapes de combustibilitat i inflamabilitat de la vegetació existent en una franja perimetral de 100 m a ambdues bandes de la plataforma (Veure plànol núm. 12 i 13).

Anàlisis de la continuïtat i superfície de les masses forestals que hi hagi a la franja perimetral esmentada al paràgraf anterior, en cas de produir-se un hipotètic incendi (Veure plànols núm. 05-07).

Anàlisis de les dades dels incendis i de les causes en els trams preexistents o similars (Veureplànol núm. 14. Inventari d’incendis forestals).

4.15.4 Elements de risc

Hi haurà elements de risc d’incendis forestals tant durant les obres de construcció del de la nova carretera d’enllaç, com durant la seva fase d’explotació.

Durant la construcció:

Les activitats pròpies de les persones que treballen dins l’obra poden ser focus propagadors involuntaris de possibles incendis forestals (les cigarretes, els focs mal apagats, les soldadures, etc.), de manera que caldrà controlar-les.

Durant l’explotació:

En aquesta fase la carretera passa a ser un focus potencial molt important quant a la propagació d’incendis forestals degut a la presència de l’home i l’augment del pas de vehicles a motor.

La conservació dels vorals, marges i zones amb vegetació, serà fonamental per ajudar a reduir el risc de propagació dels incendis.

El tipus de vegetació i espècies vegetals utilitzades per la reforestació i enjardinaments, així com la seva distribució, i l’entorn natural que envolta la carretera també ajudaran a reduir el risc d’incendis.

Segons el plànol de risc d’incendis forestals a Catalunya, elaborat per tal de planificar la prevenció dels incendis forestals estivals, es quantifica el risc d’incendis i es representa gràficament en un mapa, segons unes categories, que posen en relleu aquelles àrees on el risc és més gran i aquelles altres on és més moderat (Veure plànol núm. 11 Risc d’incendi forestal).



El plànol de Risc Potencial d’incendis Forestals Estival a Catalunya, integra els diversos mapes expressius dels factors de més significació que intervenen en la definició del risc d’incendi (vegetació, climatologia, orografia i com a compilació de tots aquests, el del risc històric).

Amb el Mapa de perill bàsic d'incendis forestals de la Generalitat de Catalunya es pot observar que, globalment, l’àrea de les obres presenta un risc baix de perill d’incendis. Tot i això, existeixen dos sectors del traçat que travessen sectors molt pròxims a zones on el risc d’incendi és alt. El primer sector comença a l’altura de Vicfred. En aquest sector d’uns 3 km, el traçat projectat voreja zones de rouredes de fulla petita que tenen un risc alt d’incendi. A partir dels Hostalets fins al final del traçat projectat (uns 5,5 km) es dóna la mateixa situació que la de la zona de Vicfred, però es pot afegir que en tot aquest tram final, la futura carretera es trobarà al límit Sud-Oest del perímetre de protecció prioritària de Pinós -el Miracle - Castelltallat - Cardona (codi BL1).

4.15.5 Avaluació del risc d’incendis forestals

El Servei d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis Forestals del Departament d’Interior i del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, han facilitat la relació dels diferents incendis que han esdevingut en els termes municipals afectats durant els darrers 20 anys. Aquesta informació, complementada amb un treball de camp realitzat sobre la zona del projecte ens ha portat a definir els resultats que es detallen en els apartats següents:

4.15.5.1. Combustibilitat

La combustibilitat està lligada amb el comportament i la propagació del foc dins d’una estructura de vegetació. S’analitza a través de models de combustible, que tenen en compte els paràmetres físics del combustible.

Els diferents models de combustibles (segona edició) i la seva valoració s’ha fet a partir del Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3, MMA-CREAF - 2000-2001) i el Mapa Forestal de Espanya a Catalunya (MFE, MMA - 2000). El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) facilitada una taula que considera 11 models de combustible, distribuïts en tres grups (pastures o herbassar, matollars, fullaraca sota arbrat).

Aquests models tenen en compte característiques com la càrrega de combustible viu i mort en Tones/ha, agrupada per grandària, densitat de les partícules de combustible, poder calorífic,...

Els model establerts són:

Taula 16. Models estàndard Behave de combustible

MODELS DE COMBUSTIBLE

Grup Model Descripció

0formacions, generalment herbàcies i humides, on la propagació del foc seria

gairebé nul·la en cas de produir-se un incendi

1 Ocupació de matoll i arbrat inferior al 30%

2 Ocupació de matoll i arbrat entre el 33 i el 66%

Pastures

3 1 m. d’alçada mitjana de pastura

4Matoll jove i dens, de més de 2 m. d’alçada. Propagació del foc per les capçades

del matoll. Càrrega de combustible: entre 25 i 35 t. matèria seca/Ha.

5Matoll jove i dens, de més de 2 m. d’alçada. Propagació del foc per fullaraca i

pastura. Càrrega de combustible entre 5 i 8 t. matèria seca/Ha

6Similar al model 5, però amb espècies més inflamables o de més alçada.

Càrrega de combustible entre 10 i 15 t. matèria seca/Ha

Matollars

7

Matollar d’espècies molt inflamables d’entre 0,5 i 2 m d’alçada com a sotabosc

de masses de coníferes. Càrrega de combustible: entre 10 i 15 t. matèria

seca/Ha

8Bosc dens sense matoll i fullaraca molt compacta. Càrrega de combustible entre

10 i 12 t. matèria seca/Ha

9Similar al model 8, però amb fullaraca menys compacta. Càrrega de combustible

entre 7 i 9 t. matèria seca/Ha Fullaraca sota

arbrat

10

conreus llenyosos de secà, com poden ser ametllers, oliveres, etc. i que en cas

d'incendi, el comportament del foc pot ser diferent al de la resta de conreus, i el

foc es podria propagar per les capçades dels fruiters

En diferents formacions vegetals el foc es propaga de manera diversa. La combustibilitat és el paràmetre que s’utilitza per tipificar la propagació del foc dins una estructura de vegetació. La valoració de la combustibilitat aplicada a cada model de la taula anterior es representa en el següent quadre:



Taula 17. Combustibilitat

Combustibilitat

Model de

combustible Grup Índex Combustibilitat Valoració

0 pastures 0 Baixa

1, 2, 3 pastures 1 Moderada

4, 5, 6, 7 matollars 2 Mitjà

8, 9, 10 fullaraca 3 Alta

La combustibilitat fa referència a la càrrega combustible present en el bosc i expressada generalment en t/ha de matèria seca combustible, la qual té relació, però no s’associa directament amb l’índex d’inflamabilitat d’una massa (capacitat d’ignició), que depèn d’altres factors diferents de la combustibilitat.

Per exemple, podem trobar boscos molt inflamables per la presència de restes de tala a zones d’alt risc d’incendis (camins, pistes, carreteres, etc.), però poc combustibles si presenta poc sotabosc.

En el cas que ens ocupa i segons la informació facilitada pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), veiem que al llarg de la carretera, hi ha sectors que afecten dos tipus diferents de models de combustibilitat, amb diversos índexs i valoració de la combustibilitat.

Així, els models de combustibilitat de la taula 1, que es veuen representats a la zona del projecte són (Veure plànol núm. 12):

Model 5: Es tracta d’un matollar més o menys dens i verd, aproximadament d’una altura de 1 m. És un matollar que cobreix quasi totalment el sòl, i hi ha presència d’espècies inflamables. La quantitat de combustible (matèria seca) és de 5-8 tm/ha. El foc es propagaria per la capa de matoll, les fulles són força inflamables i requereixen de vents de moderats a forts (més de 13 Km/h a mitja flama). L’incendi afectaria el sòl, si les velocitats del vent baixessin o en zones sense matoll. Es valora amb un risc moderat - mitjà de combustibilitat. Aquest model a la zona de projecte es situa a la zona de Vicfred fins al Pla d’Hostalets.

Model 6: Es tracta d’un model molt semblant al model 5, però amb espècies més inflamables o de més alçada. La quantitat de combustible (matèria seca) és de 10-15 tm/ha. El foc es propagaria pel matollar, on el fullatge és inflamable, amb velocitats de vent moderades. Si hi ha poc vent el foc pot baixar a ran de terra. Es valora amb un risc mitjà fins a alt de combustibilitat.

En el projecte, a partir del Pla d’Hostalets i fins al final, el traçat voreja zones corresponen a aquest model. A la zona de “Les Costes”, durant uns 600 m és on la futura carretera s’aproxima més a les zones considerades com a model de combustibilitat 6.

4.15.5.2. Inflamabilitat

La inflamabilitat (capacitat d’ignició) depèn d’altres factors diferents de la combustibilitat, relacionats amb les espècies vegetals presents, la humitat de l’entorn i la superfície o entorn vegetal.

La inflamabilitat de les diverses espècies forestals no presenta diferències notables. Estudis recents donen valors d’inflamabilitat molt semblants per a espècies aparentment tant diferents com l'alzina i el pi blanc. Tanmateix, hi ha característiques que faciliten la inflamabilitat i d'altres que la dificulten:

Les fustes i les escorces amb alt contingut de gomes, olis i resines són més inflamables.

El fullatge persistent i amb poc contingut d'humitat facilita la transmissió del foc de capçades.

El fullatge de lenta descomposició, que acumula material combustible a terra, facilita la transmissió del foc de superfície.

Les escorces com la de l'alzina surera i en general l'alt contingut d'humitat i de sals minerals dificulten la combustió.

Les fulles dels arbres caducifolis amb alta velocitat de descomposició dificulten la transmissió del foc de superfície.

La capacitat de poda natural disminueix la transmissió del foc de copes.

La inflamabilitat d'un bosc ve donada més pel pirofitisme del sotabosc que per la inflamabilitat de les espècies arbòries. En realitat és l'estructura de la comunitat vegetal la que dóna en el seu conjunt el grau d’inflamabilitat, que es veu afavorit en els següents casos:

Major densitat per unitat de volum i superfície forestal en relació amb l’espai.

Distribució regular d’aire en el volum per la massa de fullatge.

Major ocupació de les capes inferiors de l’estructura vertical i major presència de fulles seques.

Major facilitat de despreniment, durant l'incendi, de matèria forestal en combustió.

Així doncs, entre els boscos, els més inflamables són les pinedes amb bona densitat i sotabosc alt i espès. I entre els matolls més inflamables destaquen els brucs, les retames i en general les plantes esclerofil·les. Entre les agrupacions herbàcies la de màxima inflamabilitat és la formada per les gramínies de fulla llarga i enrotllada pels costats.

La valoració de la inflamabilitat també es representa en el següent quadre:



Taula 18. Valoració de la inflamabilitat

Inflamabilitat

Model d’inflamabilitat Índex inflamabilitat Valoració

0, 1, 2 0 Baixa

3, 4, 5 1 Moderada

6, 7, 8 2 Mitjà

9, 10 3 Alta

La classificació utilitzada pel grau d’inflamabilitat està basada en mesures experimentals i correspon als següents paràmetres:

Espècies inflamables tot l’any.

Espècies altament inflamables durant l’estiu.

Espècies moderadament inflamables.

Espècies poc inflamables.

La inflamabilitat d’una espècie depèn de factors propis, com ara la seva capacitat per mantenir un determinat grau d’humitat, la quantitat i naturalesa de substàncies volàtils inflamables que conté i la seva relació superfície - volum, però també depèn de condicions externes com ara el clima, les variables meteorològiques actuals i precedents, el tipus de sòl, etc. Un darrer factor a destacar és l’estacionalitat en el grau d’inflamabilitat que presenten algunes espècies i que, sovint, està relacionat amb la seva fenologia.

La definició dels models d'inflamabilitat en la segona edició del mapa es basa en el grau d'inflamabilitat de les espècies presents en el Tercer Inventario Forestal Nacional a Catalunya (IFN3, 2000-2001) i en el seu percentatge de recobriment. L'assignació dels models es va fer atenent els següents criteris:

Es determina la fracció de cabuda coberta (FCC) total i la de les espècies molt inflamables per als estrats arbori i arbustiu - herbaci. Si la FCC de l'estrat arbustiu - herbaci és com a mínim del 70% o menor però la fullaraca és compacta, el model d'inflamabilitat es determina a partir de la FCC de les espècies molt inflamables d'aquest estrat. Si per contra, la FCC de l'estrat arbustiu - herbaci no arriba al 70% o tot i ser superior la fullaraca és laxa, el model d'inflamabilitat es determina a partir de la FCC de les espècies molt inflamables de l'estrat arbori.

Segons aquests criteris, es defineixen 11 models:

Taula 19. Models d’inflamabilitat

MODELS D’INFLAMABILITAT

Model 0 FCC del 0 a 9 % d'espècies molt inflamables










Model 10 FCC superior al 100 % d'espècies molt inflamables

Els models d’inflamabilitat que hi ha a l’àrea de projecte situats, són principalment els models 2, 5, 6 i 8. En el conjunt del traçat del projecte del traçat, es pot apreciar com s’eviten relativament bé les zones de màxima inflamabilitat.

La major part del traçat travessa zones de baixa valoració. Tot i això, a l’altura de la masia dels Hostalets, la traça travessa una zona de valoració alta, corresponent a roureda de roure de fulla menuda molt pròxima a la futura carretera.

El model 6 presenta un risc mitjà d’inflamabilitat. En aquest cas ens trobem amb un cas en que el FCC de la zona presenta és del 60 al 69%. Aquest model el trobem a partir de la zona de “Les Costes”, la masia del Millars i fins al final del traçat.

El model 8 al presentar un major recobriment d’espècies inflamables presenta un risc alt. Aquest model, a la zona de projecte, es situa al entre Vicfred i la masia del Hostalets. Sent en aquest últim lloc on es trobem aquest model més pròxim al traçat projectat.

Així doncs, pel que fa referència a la inflamabilitat, per les espècies presents en les diferents comunitats vegetals de l’àrea de pas de la carretera, es podria definir dues zones. La primera zona, de baix risc, que va des del principi de la traça fins poc abans de Vicfred i l’últim tram del traçat. I la segona zona, de risc puntualment més pronunciat, situada entre Vicfred i Millars.



4.15.5.3. Anàlisi de la continuïtat de les masses forestals

La continuïtat vertical de les masses forestals s’ha de tenir molt en compte, ja que indica la possibilitat que el foc s’estengui dels arbres a l’estrat arbustiu i al sòl.

En els casos en que es produeix l’extensió del foc a l’estrat arbustiu i al sòl, la regeneració vegetal i la recuperació del sòl, són més dificultoses.

La continuïtat lateral de la zona del projecte és variable, donada la presència d’importants zones de cultiu, de granges ramaderes i el caràcter de vegetació poc densa que s’observa a la zona d’estudi. En general, exceptuant la zona de la masia dels Hostalets per la seva proximitat a zones arbrades (pinassa i roureda) de inflamabilitat alta, es pot preveure que en cas d’incendi, el perill d’expansió és limitat.

4.15.5.4. Anàlisi dels incendis dels darrers 20 anys

Per tal de fer una anàlisi dels darrers incendis a la zona de projecte, es calcula l’índex de causalitat i de freqüència d’aquests.

A continuació es donen les dades sobre el nombre d’incendis que s’han produït als municipis de Guissona, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Castellfollit de Riubregós, Calonge de Segarra i Pujalt en els darrers 20 anys. Aquestes dades, facilitades per la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, es completen a les taules adjuntes a l’Annex VIII. Consultes realitzades.

Distribució dels incendis produïts en el període 1988- 2007:

Taula 20. Incendis produïts entre 1988-2007

Any GUISSONA

SANT

GUIM

DE LA

PLANA

MASSOTERES PUJALT IVORRA CASTELLFOLLIT

DE RIUBREGÓS

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

2

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

1

1

0

0

0

0

0

0

0

2

0

0

0

1

1

1

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

1

0

1

1

1

0

1

1

0

0

0

0

4

0

0

0

0

0

0

0

0

1

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

0

1

0

0

0

0

0

1

0

0

1

0

0

0

0

0

1

0

1

0

Total 2 0 7 6 5 5

Índex de freqüència

L’índex de freqüència (FR) es defineix com la freqüència amb que es presenten els incendis en un territori concret.

La freqüència d’incendis per a un municipi concret s’obté a partir del nombre d’incendis que s’han produït cada any.



Per a l’obtenció del FR, es realitza el càlcul de la freqüència relativa per 100 km2, segons l’expressió:

FR’ = ni/a

On:

FR = índex de freqüència

a = nombre d’anys

ni = nombre d’incendis de cada any

Els resultats d’aquesta expressió (referit a una quadrícula de 100 Km2) es relaciona amb la superfície total de la zona a estudiar, mitjançant l’expressió:

K = 100/S

On:

K = constant de superfície

S = superfície total municipal (en km2)

A partir d’aquestes dades, s’obté l’índex de freqüència mitjançant d’expressió:

FR = FR’ x K

La valoració del resultat numèric que resulta de l’aplicació de les fórmules anteriors, es realitza en base a la taula següent:

Taula 21. Unitat de referència espacial quadriculada de 100 Km2.

Índex de freqüència Valoració

FR<1 Molt baixa

1<FR<3 Baixa

3<FR<5 Moderada

5<FR<10 Alta

7<FR<10 Greu

FR>10 Extrema

Així, a partir de les dades reflectides anteriorment, per a la zona de projecte, resulta:

Taula 22. Dades i càlcul de l’índex de freqüència.

Zona analitzada a ni FR’= ni/a S K= 100/S

FR= FR’ x

K

GUISSONA 20 2 0,1 18,1 5,52 0,55

SANT GUIM DE

LA PLANA 20 0 0 12,45 8,03 0,00

MASSOTERES 20 7 0,35 26,11 3,83 1,34

PUJALT 20 6 0,3 31,43 3,18 0,95

IVORRA 20 5 0,25 15,36 6,51 1,63

CASTELLFOLLIT

DE RIUBREGÓS 20 5 0,25 26,21 3,82 0,95

Total municipis 20 22 1,25 129,66 0,77 0,96

L´índex de freqüència resultant per a la zona compresa pels diferents municipis, de manera conjunta, és FR = 0,96, que d’acord amb l’escala anterior, resulta una valoració molt baixa en la freqüència d’incendis forestals.

Índex de causalitat

Per a l’obtenció de l’índex de causalitat hem fet servir la sèrie d’anys entre 1988 i 2007, proporcionada pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Segons la metodologia desenvolupada per l’ICONA, les causes d’incendi forestal, es diferencien en:

Naturals: llamp.

Accidents: ferrocarril, línies elèctriques, maniobres militars, maquinària.



Negligències: abocadors, crema agrícola, crema de pastures, fogueres, fumadors, treballs forestals i altres.

Intencionats.

Causes desconegudes.

L’índex de causalitat es defineix com la freqüència amb que es presenten els incendis per a cadascuna de les causes anteriors, en un territori concret.

S’utilitza l’expressió següent:

C = (1/a) x ( (Cp ·x nic)/ni)

On:

C = índex de causalitat

a = nombre d’anys

Cp = coeficient de perillositat específica de cada causa

nic = nombre d’incendis de cada causa i en cada any

ni = nº d’incendis per tot el període

El coeficient de perillositat específica de cada causa, constitueix una constant per a cada una de les causes, definida segons la taula següent:

Taula 23. Nombre d’incendis i coeficient de perillositat

Causes Coeficient ( Cp)

Intencionades 10

Negligències 5

Desconegudes 5

Naturals 1

Accidents 1

Segons la taula anterior, quan no és possible determinar la causa, aquesta es defineix com a

desconeguda i es valora de la mateixa forma que les negligències.

El resultat de l’índex de causalitat, es relaciona amb la perillositat de les causes d’incendi a la zona,

segons l’escala que s’indica a continuació:

Taula 24. Perillositat de les causes dels incendis

C Perillositat de les causes

7-10 Greu

5-7 Alta

3-5 Moderada

1-3 Baixa

< 1 Molt Baixa

Causes Nombre d’incendis Coeficient ( Cp)

Intencionades 2 10

Negligències 8 5

Desconegudes 4 5

Naturals 6 1

Accidents 5 1

A partir de totes les dades anteriors, l’índex de causalitat de la zona de projecte es defineix com queda

indicat a la taula següent:



Taula 25. Dades i càlcul de l’índex de causalitat.

Causa

Intencionat Negligència Desconeguda Natural Accident

GUISSONA 1 1

SANT GUIM DE LA

PLANA 0 0 0 0 0

MASSOTERES 0 3 1 1 2

PUJALT 0 1 1 3 1

IVORRA 1 3 0 0 1

CASTELLFOLLIT DE

RIUBREGÓS 0 0 2 2 1

nic = total d’incendis 2 8 4 6 5

ni 25

cp 10 5 5 1 1

(cp * nic/ ni) 0,80 1,60 0,80 0,24 0,20

C= ( (cp * nic/ ni))/a 0,18

L’índex de causalitat definit anteriorment dóna, en el cas de la zona en estudi, un valor C= 0,18, és a dir una valoració Molt baixa.

Índex de freqüència – causalitat

L’índex de freqüència – causalitat, s’obté de la relació de l’índex de freqüència i l’índex de causalitat, segons el quadre següent:

Taula 26. Índex freqüència- causalitat

Índex de freqüència

Molt baix Baix Moderat Alt Greu

Molt baix Molt baix Molt baix Baix Baix Moderat

Baix Molt baix Baix Baix Moderat Moderat

Moderat Baix Baix Moderat Moderat Alt

Alt Baix Moderat Moderat Alt Alt

Índ

ex d

e ca

usa

litat

Greu Moderat Moderat Alt Alt Greu

Segons les causes de les estadístiques adjuntes, predominen les de risc molt baix però la periodicitat en que succeeixen incendis a la zona de projecte no és gaire eminent, fet que fa disminuir el valor de l’índex de freqüència.

Així doncs, la relació entre els índexs de causalitat i freqüència a la zona de projecte, indiquen un índex freqüència - causalitat de caràcter molt baix.


SENSIBILITAT AMBIENTAL PÀG. 100

5 SENSIBILITAT AMBIENTAL

Al document de plànols es presenta el plànol de vulnerabilitat ambiental de l’àmbit d’estudi on queden reflectides les zones amb els seus diferents graus de sensibilitat i vulnerabilitat, i on queden especificats els diferents factors afectats.

Per a tal de poder identificar i analitzar les zones i elements ambientalment rellevants propers a la zona d’estudi, s’ha elaborat el mapa de vulnerabilitat ambiental a escala 1:50000 i 1:5000 (Veure plànol núm. 19. Mapa de sensibilitat ambiental). Aquest mapa és útil per tenir una visió global de caire ambiental de la zona d’estudi. Es tracta d’una eina bàsica d’ajuda a la toma de decisió. És el resultat d’un estudi del medi geogràfic, en què es reflecteix tota la informació referent a l’estat dels diferents factors ambientals (figures de protecció, elements d’especial valor ecològic i zones de risc ambiental). En el cas actual, els factors ambientals no només s’entenen com a components físics i biològics, sinó que també s’inclou el component socioeconòmic i paisatgístic.

Per a realitzar-ho s’ha identificat i considerat els següents factors:

Xarxa de rius de la conca del Segre (Data d'actualització: 31/12/2004)

Hàbitats a Catalunya (Data d'actualització: 31/12/2005)

Hàbitats d'interès comunitari a Catalunya (Data d'actualització: 31/12/2005)

Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA) (Data d'actualització: 14/9/2007)

Pla d’espais d’interès natural (Data d'actualització: 30/4/2008)

Pendent superior a 20% (elaboració amb cartografia del ICC)

Xarxa de camins vorejant el traçat (treball de camp i cartografia ICC, 2008)

Carrils de bicicleta (treball de camp, 2008 i Mapa Rutes Palau Robert, 2008)

Patrimoni cultural (treball de camp, 2008)

Zones importants per a les aus (Data d'actualització: 1998)

Patrimoni geològic (Data d'actualització: 31/12/2006)

SNU i graus de protecció (PTPTLL, 2007 i Avanç POUM Guissona, 2008)

A cadascun d’ells, segons la zona, es dóna un valor de 0 al 2 (de menys a més vulnerable), tenint en compte els paràmetres següents: grau de naturalitat (degradació, antropització), grau de singularitat i grau de protecció que es considera que tingui cada zona utilitzant el mètode dels màxims. Calculant les diferents puntuacions de cada vector s’ha obtingut el mapa de sensibilitat que oscil·la entre el 0 (molt baixa) fins al 2 (alta).

SENSIBILITAT ALTA (2)

Zones amb pendents superior al 20%

PEIN, Xarxa Natura 2000, HICs prioritaris i IBAs

SNU i graus de protecció del PTPTLL i Avanç POUM Guissona

Elements de patrimoni cultural

Camins rurals i GR

SENSIBILITAT MODERADA (1)

Zones amb pendents entre el 10-20%

Hàbitats d’interès comunitari No prioritaris

Carrils bici

Zones inundables

SENSIBILITAT BAIXA (0)

La resta del territori

Un cop integrats tots el elements s’ha assignat valors de sensibilitat a cadascun dels elements i mitjançant anàlisis GIS s’ha elaborat el Mapa de Sensibilitat (Veure plànol núm. 19. Mapa de sensibilitat ambiental).

Imatge 39. Anàlisi mapa de vulnerabilitat ambiental


SENSIBILITAT AMBIENTAL PÀG. 101

El mapa de sensibilitat resultant és un mapa de tipus semafòric que, amb pocs colors, permet detectar ràpidament les zones més vulnerables del territori (en colors marró, zones amb més puntuació i per tant més sensibles):

Les zones més sensibles ambientalment corresponen als espais protegits (zona ZEPA, PEIN, IBA i HICs prioritaris). Les zones que presenten vegetació natural, com és el cas dels terrenys que dominen les pendents del relleu Tabular també presenten una major sensibilitat.

A nivell d’alternatives aquestes transcorren per vulnerabilitats molt semblants. Tant el tram 1A, B i C transcorren per la zona ZEPA i PEIN de les Valls de Sió. Pel que fa als trams 3A i B cap d’ells afecten a zones vulnerables.

L’origen de les zones més vulnerables provenen dels vectors ambientals que s’han considerat. En el mapa s’observa que hi ha determinades zones amb vectors més sensibles que d’altres i per tant seran més vulnerables18:

18Assenyalar que s’ha realitzat treball de camp que ha permès contrastar i completar la informació cartogràfica de les bases de la

Generalitat.


DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES PÀG. 102

6 DESCRIPCIÓ D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES

En aquest projecte es defineixen i comparen dos alternatives tècnicament viables:

L’alternativa 1, la qual compren el Tram 1 (solució única) + Tram 2 (solució única) i Tram 3 (solució A)

L’alternativa 2, la qual compren el Tram 1 (solució única) + Tram 2 (solució única) i Tram 3 (solució B)

Tot el primer i segon tram es considera solució única, en canvi, pel que fa al tram 3, aquest compren dues solucions (A i B) d’enllanç a l’Eix transversal.

L’explicació detallada de cada alternativa i solució ja s’ha realitzat a l’apartat núm. 2. Objectius de l’estudi i Descripció del projecte.

A la següent taula es presenta un resum de les principals característiques tècniques d’ambdues alternatives:

ALTERNATIVA 1 ALTERNATIVA 2

Longitud (m) 13.297 13.369

Moviments de terres (m3) 577.671 572.095

Volum de terra vegetal (m3) 46.998,27 45.293,04

Obres de drenatge (OD) 7 7

Passos de fauna 2 2

Obres de fàbrica 7 7

Es recomana consultar l’apartat de Plànols (Plànols núm. 01 i 02) i l’Annex VI. Reportatge fotogràfic en què es pot observar el territori per on transcorren ambdues alternatives i solucions plantejades.

Estudi d’impacte ambiental: “Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram:

Guissona-Pujalt”, clau: IA-XC-08053”.

AVALUACIÓ D’IMPACTES PÀG. 103

7 AVALUACIÓ D’IMPACTES

7.1 INTRODUCCIÓ

Un cop descrites les característiques tècniques de les dues alternatives del projecte, a continuació es mostra la detecció o identificació dels impactes principals de cadascuna d’elles, d’acord amb la Directiva 85/337/CEE de la Unió Europea sobre AIA, que regula l'avaluació d'impacte ambiental de certes obres públiques i privades. L’abril de 1988 Catalunya va incorporar aquesta directiva mitjançant el Decret 114/1988, el qual desenvolupa la legislació bàsica de l’Estat espanyol (RDL 1302/1986 i el seu reglament RD 1131/1988)19. El Reglament d'aplicació pels EIA (Estudis d’Impacte Ambiental) recull de forma detallada els continguts d'un EIA, aspectes tècnics de la classificació i graduació dels impactes i procediment administratiu de tramitació. Així doncs, d’acord amb aquest reglament, es procedeix a identificar, caracteritzar i, finalment, avaluar els impactes.

7.2 IDENTIFICACIÓ I DETECCIÓ DELS IMPACTES

La identificació d’impactes té per objecte conèixer els problemes ambientals o alteracions que es donin sobre els diferents factors ambientals analitzats, derivats del plantejament, disseny, execució i explotació de la infraestructura projectada.

Per tal d’identificar els impactes més significatius, s’ha realitzat una matriu causa-efecte de doble entrada. S’ha dut a terme mitjançant la detecció de les accions del projecte susceptibles de causar impacte, diferenciant la fase de construcció de la fase d’explotació, presentades en columnes. En les files, s’han identificat els factors del medi (físic, biòtic i socioeconòmic) que puguin veure’s afectats per les diferents accions. La interacció de columnes amb files indica l’impacte existent que s’haurà d’avaluar (Veure Apartat 10. Anàlisi d’alternatives Matrius d’impacte ambiental).

7.3 ACCIONS DEL PROJECTE SUSCEPTIBLES DE CAUSAR IMPACTE

S’enumera a continuació les diferents accions del projecte, diferenciant segons si és durant la fase de construcció o d’explotació.

FASE DE CONSTRUCCIÓ

Ocupació del sòl

Tala i esbrossada

Decapatge de la terra vegetal

Excavacions

Terraplens

Abocadors d’obra

19També s’ha tingut en compte les determinacions del RDL 1/2008 i Llei 6/2001.

Pavimentació

Trànsit de maquinària

Senyalització i barreres de seguretat

Préstecs

Augment de sorolls

Emissions gasoses

Generació de pols

Presència humana

Talls en la circulació de vehicles

FASE D’EXPLOTACIÓ

Augment emissions gasoses

Augment trànsit de vehicles

Alteració superfícies

Augment efecte barrera

Augment freqüentació humana

Activació socioeconòmica

Manteniment de la vegetació

Manteniment d’elements culturals i històrics

7.4 IDENTIFICACIÓ DELS FACTORS SUSCEPTIBLES DE REBRE L’IMPACTE

Medi Físic

Ambient atmosfèric:

Qualitat atmosfèrica

Ambient acústic:

Nivell sonor

Hidrologia superficial:

Qualitat de les aigües

Règim hidràulic de l’aqüífer




Hidrologia subterrània

Qualitat de les aigües

Geologia i geomorfologia

Estabilitat

Morfologia del relleu

Edafologia

Augment de la compactació

Disminució de la permeabilitat

Pèrdua de la qualitat del sòl

Medi Biòtic

Fauna:

Efecte barrera

Alteració/ destrucció dels hàbitats

Augment risc d’atropellament

Vegetació:

Destrucció directa

Degradació de les comunitats

Medi Socioeconòmic

Paisatge:

Modificació de l’estructura i la forma

Introducció d’elements antròpics

Modificació dels usos del sòl

Espais naturals protegits:

Augment de la presència antròpica

Patrimoni cultural i històric:

Possible afectació a masies

Permeabilitat de vies pecuàries o camins rurals

Possible afectació a murs de pedra seca

Possible afectació a cabanes de pedra seca

Medi humà:

Mobilitat

Rutes a peu

Camins BTT

Camins de gran recorregut (GR)

Espais d’esbarjo (parcs i fonts)

Qualitat de vida

Seguretat vial

Desenvolupament econòmic

Intensitat Mitjana Diària (IMD)

Impacte visual

Molèsties als agricultors




7.5 IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES AMBIENTALS

FACTORS AMBIENTALS AFECTATS

Medi físic Medi biòtic Medi socioeconòmic

MATRIU CAUSA- EFECTE

Am

bie

nt

atm

osf

èric

Am

bie

nt

acú

stic

Hid

rolo

gia

sup

erfi

cial

Hid

rolo

gia

sub

terr

ània

Geo

log

ia i

geo

mo

rfo

log

ia

Ed

afo

log

ia

Fau

na

pro

teg

ida

Fra

gm

enta

ció

d

els

hàb

itat

s

Veg

etac

ió

nat

ura

l

Ris

c d

’ince

nd

i

Pèr

du

a co

nre

us

de

secà

Pai

satg

e

Esp

ais

nat

ura

ls

pro

teg

its

Pat

rim

on

icu

ltu

ral

Med

i hu

mà

CONSTRUCCIÓ

Ocupació del sòl X X X X X X X X X

Tala i esbrossada X X X X X X X X X

Decapatge de la terra vegetal X X X X

Excavacions X X X X X X X X X X X X X

Terraplens X X X X X X

Abocadors d’obra X X X X X X X X X X X X X X X

Pavimentació X X X X X X X X X X

Trànsit de maquinària X X X X X X X X X X

Senyalització i barreres de seguretat X X

Préstecs X X X X X X X X X X X X X X X

Augment de sorolls X X X X

Emissions gasoses X X X

Generació de pols X X X X X X X

Presencia humana X X X X X

Talls en la circulació de vehicles X

EXPLOTACIÓ

Augment emissions gasoses X X X X X

Augment trànsit de vehicles X X X X X X X X X

Alteració superfícies X X X X X X X X X X X X

Augment efecte barrera X X X X X X X

Augment freqüentació humana X X X X X

Activació socioeconòmica X

Manteniment de la vegetació X X X

AC

CIO

NS

DU

RA

NT

LA

FA

SE

DE

CO

NS

TR

UC

CIÓ

I E

XP

LO

TA

CIÓ

Manteniment elements culturals i històrics X X X



7.6 CARACTERITZACIÓ I AVALUACIÓ DELS IMPACTES

Un cop identificats els diferents impactes, es procedeix a la seva caracterització i avaluació objectiva dels factors essencials del medi físic, biòtic i abiòtic, paisatge i del medi socioeconòmic, d’acord amb l’establert a l’annex I del Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel qual s’aprova el reglament per a l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/1986, de 28 de juny, d’Avaluació d’Impacte Ambiental, a més a més, s’afegeixen tres tipus de definicions més exigides pel Departament de Medi Ambient (referents a l’aparició de l’impacte, a l’extensió de l’impacte i a la seva situació respecte de l’origen).

1. Pel que fa al grau d'alteració del medi natural, segons la intensitat l'efecte pot ser :

- Mínim: El que es produeix alterant de forma molt petita el medi.

- Notable: El que es manifesta com una alteració important del medi.

2. Segons el signe:

- Positiu: El que s'admet que genera efectes beneficiosos.

- Negatiu: El que es manifesta com a pèrdua dels valors naturals del medi.

3. Segons la forma en que la infraestructura incideix sobre el medi:

- Directe: Aquell que la infraestructura provoca directament alterant el medi.

- Indirecte: Aquell que es desencadena per la interdependència del medi respecte a la situació de la infraestructura.

-

4. Segons el tipus de sistema actiu:

- Simple: Efecte que es manifesta sobre un sol component ambiental sense incidència en altres possibles a considerar.

- Acumulatiu: Efecte que es manifesta de forma progressiva i en ordre creixent, ja que no existeixen mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal similar a la de l’increment de l’agent causant del mal.

- Sinèrgic: Efecte que produeix unes alteracions que indueixen a altres i s'acumulen, suposa una incidència ambiental major que l’efecte suma de les incidències individuals contemplades aïlladament.

5. Segons l’aparició:

- Curt termini: Es considera un termini de temps d'un any.

- Mig termini: Es considera un termini de menys de cinc anys.

- Llarg termini: Es considera a partir de cinc anys.

6. Segons la persistència:

- Permanent: Alteració del medi que no desapareix amb el temps.

- Temporal: Alteració que després d'un període de temps desapareix.

7. Segons les característiques dels impactes respecte al seu possible tractament:

- Reversible: Suposa que les condicions originals es restableixen passat un cert temps, l’alteració pot ser assimilada per l’entorn de forma mesurable, a mig termini.

- Irreversible: Es dóna si l'acció única dels processos naturals és incapaç de retornar les condicions a la situació inicial.

8. Segons la recuperabilitat:

- Recuperable: Aquell on l’alteració que suposoa pot ser eliminada, ja sigui per l’acció natural o per l’acció humana.

- Irrecuperable: Suposa una alteració del medi que no és possible restaurar per l'acció natural o humana.

9. Segons la seva periodicitat:

- Periòdic: Alteració reiterada i intermitent del medi.

- Irregular: Alteració certa, però la qual és imprevisible situar en el temps, les seves alteracions s’han d’avaluar en funció d’una probabilitat d’ocurrència.

10. Segons la manifestació:

- Efecte continu: Aquell que es manifesta com una alteració constant en el temps, acumulada o no.

- Efecte discontinu: Aquell que es manifesta per mitjà d’alteracions irregulars o intermitents en la seva permanència.

11. Segons l’extensió: Fa referència a si un determinat impacte es manifesta al punt on s’origina, o si pel contrari, també es manifesta a altres punts més allunyats:

- Efecte localitzat.

- Efecte extensiu.



12. Segons la situació: Indica on es produeix l’impacte independentment de la seva capacitat d’extensió

- Proper a l’origen.

- Allunyat de l’origen.

L'estudi d'una o diverses alteracions produïdes en el medi, segons els criteris exposats anteriorment, permet caracteritzar les característiques de l'impacte produït, aquest estudi s'ha de realitzar per cadascun dels impactes identificats com a possibles, amb la següent valoració segons la normativa:

- Impacte ambiental compatible: Aquell impacte ambiental que no precisa de mesures de correcció per restablir la situació original una vegada realitzada l'obra i que la seva recuperació es preveu immediata.

- Impacte ambiental moderat: Aquell que requereix un cert temps per restablir les condicions originals del medi i no precisa de pràctiques correctores i/o protectores intensives.

- Impacte ambiental sever: Aquell que per a la recuperació de la situació original requereix unes mesures correctores, tot i això, amb aquestes mesures la recuperació serà lenta i requerirà d’un període dilatat de temps.

- Impacte ambiental crític: Aquell que produeix una pèrdua permanent de qualitat en el medi natural sense possibilitat de recuperació amb mesures correctores.

D’altra banda, els impactes ambientals d’una infraestructura o una activitat poden diferenciar-se segons la fase, és a dir, de construcció, d’explotació i d’abandó. En el cas del cas estudiat, l’itinerari d’una carretera, la fase d’abandó no es contempla. Així doncs, s’ha diferenciat entre fase de construcció i fase d’explotació.

Metodologia utilitzada en les matrius

S’ha realitzat una matriu de caracterització i avaluació d’impactes que inclou els impactes en la fase de construcció i en la fase d’explotació (Veure Apartat 10. Anàlisi d’alternatives Matrius d’impacte ambiental). Aquesta matriu contempla l’anàlisi i avaluació de cadascuna de les alternatives estudiades per tal d’afavorir la visualització de les diferències existents. Cada impacte s’ha determinat segons es realitzin o no les mesures preventives i correctores proposades en aquest EIA. L’impacte residual és aquell que quedarà tot i haver realitzat les mesures correctores.

7.7 AVALUACIÓ DELS IMPACTES SEGONS EL TIPUS DE FACTOR

A continuació es realitza una caracterització i avaluació dels impactes dels quals es disposa de dades suficients per a la seva valoració, S’ha avaluat l’impacte per a cadascun dels factors ambientals susceptibles de ser impactats per separat, diferenciant la fase de construcció de la d’explotació.

7.8 QUALITAT ATMOSFÈRICA

L’avaluació de l’impacte sobre la qualitat atmosfèrica té com a objectiu establir el risc d’assolir uns valors d’immissió dels agents contaminants analitzats a l’apartat de l’estudi del medi físic, perjudicials per a l’ésser humà, i evitar qualsevol situació que suposi un perill per a la vida.

L’impacte sobre la qualitat de l’aire es produirà de forma més important durant la fase de realització de les obres, degut a la pols que es pugui generar pels moviments de terres a realitzar, pel moviment de la maquinària dins l’obra, i per les emissions d’aquesta maquinaria. És important analitzar els balanços dels volums de terra a moure i la presència de possibles receptors pròxims a l’obra.

Fase de construcció

Els principals focus de contaminació atmosfèrica en la fase de construcció són l’emissió de partícules en suspensió en els processos d’extracció, excavació, preparació, transport d’àrids i moviment de terres. També, els nivells de NO2, CO2, CO, etc. es veuen incrementats pel moviment de maquinària d’obra.

Tot i que la contaminació es produeix durant les hores de feina i en el lloc concret en el que es desenvolupen les obres, el seu efecte és més extensiu (hi ha processos de dispersió en l’espai dels contaminants), i més perdurable en el temps (efecte de la pols sobre les fulles de la vegetació, partícules en suspensió i altres contaminants en l’atmosfera). L’impacte que produeix aquestes emissions depèn directament de la magnitud de les mateixes, de la morfologia de la zona, de les condicions atmosfèriques i la proximitat i sensibilitat dels receptors (població, vegetació i fauna).

Es tracta d’un àmbit situat a la comarca de la Segarra, concretament als seus altiplans del relleu tabular. En aquestes terres predomina el clima mediterrani continental, de tendència àrida. Està doncs emmarcat en un territori amb un fort caràcter agrícola cerealístic, amb incursions puntuals de nuclis de població al llarg del traçat, fet que afavoreix que no hi hagi una concentració de contaminants elevada. Cal destacar que un fenomen característic a tot aquesta zona són les boires hivernals, particularment durant els mesos de desembre i gener, com a resultat de la inversió tèrmica, fet que impedeix una renovació de la concentració de possibles contaminants.

Malgrat el moviment de terres no és massa important, la proximitat a nuclis urbans (Guissona i Vicfred) i la masia de Mas Millars fa que sigui necessari aplicar totes les mesures preventives i correctores necessàries, per tal de minimitzar les molèsties a la població.

El balanç de terres per alternatives és el següent:

Volum desmunt (m3) Volum terraplè (m3)Volum de terres a

aportar (m3)

Alternativa 1 228.707,85 348.963,00 120.255,15

Alternativa 2 196.035,00 376.060,00 180.025,00



Hi haurà una alteració de la qualitat atmosfèrica per increment de les partícules sòlides en suspensió (pols) i emissió de gasos per part de la maquinària implicada a l’obra i pels moviments de terra.

L’execució a cel obert necessària per asfaltar o millorar els trams descrits i la proximitat d’aquests a receptors sensibles com són els nuclis de població o l’espai ZEPA i les zones agrícoles, fan que s’avaluï l’impacte com a Moderat.

Es recomana aplicar les mesures correctores especificades al capítol 8, sobretot en el trams propers als receptors més sensibles per tal de minimitzar les afeccions sobre els éssers vius i la població i sobre la seguretat en la circulació viària, per un excés de partícules a l’aire. Complint les mesures correctores, l’impacte passaria a ser Compatible-Moderat.

L’augment de gasos contaminants i l’augment de la temperatura local, pel moviment de maquinària, i per l’execució de les obres es consideren que tenen un impacte Compatible, tot i considerant les mesures preventives adients descrites al capítol de mesures correctores.

Fase d’explotació

En la fase d’explotació, que compren els impactes que són resultat directe de l’ús de la infraestructura, el factor de pertorbació atmosfèrica més important és l’emissió de gasos contaminants dels vehicles que hi circulen. Els principals gasos emesos són: hidrocarburs (HC), monòxid de carboni (CO), òxids de nitrogen (NOX), diòxid de carboni (CO2), diòxid de sofre (SO2), plom (Pb), etc. És considera que no hi haurà un augment dels gasos considerable i per tant l’impacte és Compatible.

7.9 SOROLL

El soroll i les vibracions són unes de les pertorbacions ambientals que afecten d’una forma més important a l’ésser humà. Els seus efectes provoquen problemes de salut (sistema nerviós) i problemes en el son.

El trànsit de carretera comporta vibracions generades per contacte de les rodes amb l’asfalt. En funció dels elements constructius, del tipus de paviment, el material geològic i de la profunditat i distancia de la infraestructura als edificis, les vibracions arribaran amb una determinada intensitat a aquests últims, ocasionant o no molèsties a la població.

La Llei de protecció contra la contaminació acústica estableix en el seu annex A20 els valors límit d’immissió sonora exterior segons les zones de sensibilitat:

Valors límits d’immissió [dBA] Zonificació acústica

del territori Ld (7h-21h) Le (21h-23h) Ln (23h-7h)

Alta, A 60 60 50

Moderada, B 65 65 55

Baixa, C 70 70 60

En relació amb el soroll, es considera que un Leq, Nivell de Pressió Sonora Continu Equivalent, de 65 dB(A) ja és un nivell molest per a les persones. Però els efectes sobre l’audició poden ser greus si es supera una Leq de 75 dB(A) durant un període de 8 h (límit recomanat per la O.M.S).

Per valorar l’impacte acústic s’ha tingut en compte l’estudi d’avaluació del soroll de l’estudi del Medi Físic que es troba a l’annex V d’aquest EIA.


En la fase de construcció es produeixen sorolls puntuals i continus com a conseqüència de les obres (excavacions, moviment de la maquinària pesada, càrrega i descàrrega de materials, etc.).

La distància existent entre la zona d’obres i els receptors fa preveure molèsties per soroll a la població només i en les afores de Guissona, als voltants del Poliesportiu. D’altra banda, les obres també poden ocasionar destorbs a la fauna sensible de la zona, ja que el nou traçat travessa una àrea catalogada com a PEIN i Xarxa Natura 2000. En aquesta zona doncs, s’hi localitzen espècies d’avifauna que poden ser molt sensibles als sorolls i molèsties ocasionades per les obres. Es per aquest motiu que es recomana realitzar les obres fora del període de nidificació de les aus estèpiques, això és d’abril a juny (Veure Annex III Estudi d’afectació a l’espai ZEPA). Val a dir però, que independentment de l’època en què es facin les obres, s’haurà de minimitzar al màxim possible el soroll emès.

L’impacte produït pel soroll en la fase de construcció de l’obra s’avalua com a Moderat, passant a ser Compatible si es compleixen les mesures preventives i correctores.

20Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació

acústica i se n’adapten els seus annexos.

Caracterització: Mínim Notable – Positiu Negatiu – Directe Indirecte – Simple Acumulatiu Sinèrgic – Efecte a curt (1 any), mig (5 anys), llarg termini (superior a 5 anys) – Permanent Temporal –Reversible Irreversible – Recuperable Irrecuperable - Periòdic Irregular – Continu Discontinu – Localitzat Extensiu – Proper a l’origen Allunyat de l’origen Avaluació: Impacte positiu – Impacte compatible – Impacte moderat – Impacte sever – Impacte crític



Caracterització:

Mínim Notable – Positiu Negatiu – Directe Indirecte – Simple Acumulatiu Sinèrgic – Efecte a curt (1 any), mig (5 anys), llarg termini (superior a 5 anys) – Permanent Temporal –Reversible Irreversible – Recuperable Irrecuperable – Periòdic Irregular – Continu Discontinu – Localitzat Extensiu – Proper a l’origen Allunyat de l’origen

Avaluació:

Impacte positiu – Impacte compatible – Impacte moderat – Impacte sever – Impacte crític


Es pot dir que l’impacte acústic de la nova infraestructura viària, en fase de funcionament és Compatible.

7.10 HIDROLOGIA

No es preveu una afecció directa a un sistema hidrològic en cap de les dues alternatives possibles, que no es pugi donar actualment.

Tot i que no existeixi afectació directa per part del traçat, les afeccions que es poguessin donar sobre els torrents i torrenteres del lloc podrien produir una disminució de la qualitat de l’aigua i afectar a la vegetació d’aquests drenatges naturals. Aquestes afeccions poden ser:

Treballs d’excavació, compactació, etc. comporten un moviment de terres que de no desenvolupar-se amb cura podrien provocar un augment dels sòlids en suspensió ( si hi ha aigua) o una obturació de les torrenteres. En un principi, i sempre que es prenguin les mesures preventives i correctores necessàries, aquests treballs no han d’esdevenir un impacte gaire important al sistema natural.

Abocaments accidentals d’olis i/o carburants de les màquines i de les aigües residuals que podrien incidir de manera negativa sobre la qualitat de l’aigua i del sòl.

Abocament de formigó o altres materials tòxics d’obra. Durant el desenvolupament de les obres es genera una quantitat de residus líquids o semi-sòlids, normalment associats a la utilització de formigó. Si la manipulació dels materials no es realitza amb suficient cura, aquests residus poden anar a parar fàcilment als cursos d’aigua o drenatges naturals del territori (rentat de la canal de les formigoneres...)

Canvis en el drenatge natural de les aigües pluvials. Durant la fase de construcció i també durant la fase d’explotació, els canvis morfològics que l’obra provoca en el terreny ocasionaran canvis en el drenatge natural de les aigües de pluja. El canvi en els drenatges naturals pot tenir entre altres repercussions en la vegetació (canvi en l’aport hídric a diferents taques de vegetació), en la fauna (pèrdua o alteració de microhàbitats) i en els conreus (entollament dels camps).

Per tot el comentat, es considera que l’impacte sobre la hidrologia de la zona és Moderat-Compatible,tot i que aplicant les mesures preventives i correctores necessàries passaria a ser Compatible.

Caracterització:


Avaluació:



Durant la fase d’explotació no es preveu cap impacte sobre la hidrologia ja que s’ha d’haver mantingut l’actual drenatge de l’àrea d’actuació i ja que, al no preveure un increment del trànsit, tampoc es preveu una major probabilitat d’abocaments accidentals d’olis o carburants. L’impacte és Compatible.

7.11 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

El fet d’afectar a una carretera i a un camí ja existents, sense canvis substancials a la traça del mateixos, fa que no es prevegi cap impacte sobre la geologia i geomorfologia de la zona, simplement en les solucions A i B del tram 3 pels talussos produïts però que cal assenyalar que tots ells seran de pendent 3H:2V. La resta de talussos, del tram 1 i 2, són en general de petites dimensions suposant pocs canvis en la morfologia actual. Es minimitza d’aquesta forma el risc d’inestabilitat dels talussos.

D’altra banda, el moviment de terres de l’obra és suficientment petit com per no preveure impactes significatius a les zones de préstec o abocador que es puguin utilitzar (explotacions legalitzades). Així mateix, no existeixen elements considerats d’interès geològic o geomorfològic que puguin ser afectats per les obres.

Es considera doncs que aquest impacte és Compatible.

No existeixen elements considerats d’interès geològic o geomorfològic que puguin ser afectats per les obres a cap de les alternatives.

Fase de construcció i d’explotació

Els possibles impactes, durant la fase de construcció, vindrien donats per l’ocupació territorial del nou itinerari d’accés a l’Eix transversal, per la creació d’àrees d’abocadors d’obra i la creació de zones de préstec. No s’espera la formació de grans talussos de desmunt i terraplè ja que, s’adapten ambdues alternatives, a traçats ja existents i discorren per zones majoritàriament planeres, i per tant, no modifiquen la geomorfologia preexistent.

Caldrà aportar terres de préstec per a la realització de la carretera, el volum per a la l’alternativa 1 és de 120.255,15 m3 i per a l’alternativa 2 és de 180.025 m3. Per tant, no hi haurà terres sobrants que caldrà reubicar. Això farà minimitzar l’impacte geomorfològic i paisatgístic de les obres.



Caracterització:


Avaluació:


7.12 EDAFOLOGIA


A les vies de nova construcció, l’impacte més greu sobre el sòl és conseqüència de l’ocupació directa i permanent pel que fa el traçat de l’obra. En aquest cas però, el fet de treballar sobre una carretera i un camí ja existent minimitza aquestes afeccions. Malgrat això, cal considerar les ocupacions temporals de sòl per a instal·lacions auxiliars de les obres i abassegament de materials. Així mateix, el sòl adjacent a la traça pot patir els efectes de la compactació i desestructuració pel pas de maquinària i personal de les obres.

Un altre impacte que es genera sobre el sòl és la pèrdua o degradació de sòl fèrtil. El projecte constructiu contempla la retirada de la terra vegetal i la desbrossada de terreny. La terra vegetal s’ha de retirar de forma segregada a la terra d’excavació, i conservar-la de forma adequada pel seu posterior aprofitament en les tasques de restauració de les zones afectades per les obres, o per a la seva reutilització per d’altres finalitats. La retirada de la terra vegetal s’ha de fer també a les zones ocupades de forma temporal.

D’altra banda i, a l’igual que amb la hidrologia, durant la fase de construcció sempre hi és present el risc d’abocaments accidentals d’olis i/o carburants de les màquines i d’altres substàncies tòxiques que podria incidir de manera negativa sobre la qualitat dels sòls. Si la manipulació dels residus generats a l’obra no es realitza amb suficient cura, aquests residus poden contribuir a la contaminació dels sòls i indirectament poden afectar tots els altres factors relacionats amb els mateixos com són la hidrologia, la fauna, la vegetació i l’agricultura.

Es considera doncs que l’impacte sobre el sòl és Moderat-Compatible podent esdevenir Compatible si s’apliquen les corresponents mesures preventives i correctores.

Hi haurà una ocupació del sòl per l’execució del nou tram de connexió a l’Eix transversal, per la localització d’abocadors d’obra i àrees de préstec. Hi ha, a causa de la necessària ampliació del traçat preexistent, una pèrdua i hipoteca de sòl apte per a altres usos (agrícola principalment).

D’altra banda, degut a la necessitat de definir àrees destinades a l’abocament de residus d’obra i extracció de material de préstec, s’altera la qualitat del sòl, així com per vessaments accidentals de formigó, hidrocarburs, compostos asfàltics, etc.

¡Així mateix, hi haurà un impacte dels camins especialment important si es realitza sobre el sòl agrari i sobre el sistema hidrològic pròxim al naixement del torrent del Magrà. En qualsevol cas, tots els camins d’accés a l’obra, els quals queden definits a l’estudi informatiu, hauran de ser aprovats per a la direcció ambiental de l’obra i restaurats de forma adient segons es descriu al capítol de mesures correctores i segons les futures directrius que pugui marcar la direcció ambiental d’obra. Es valora l’impacte com a Moderat, podent arribar a ser Compatible si es compleixen les mesures preventives i correctores adients.

L’estudi informatiu defineix la ubicació i l’extensió de les instal·lacions auxiliars d’obra. A l’igual que en el cas dels camins d’accés a l’obra, les ocupacions temporals per a les instal·lacions auxiliars de l’obra hauran de ser aprovades per a la direcció ambiental de l’obra i restaurades de forma adient segons es descriu al capítol de mesures correctores i segons les futures directrius que pugui marcar la direcció ambiental d’obra. Es valora l’impacte com a Moderat, podent arribar a ser Compatible si es compleixen les mesures preventives i correctores adients.

En un principi, la resta de sòl que no forma part del traçat o de les ocupacions temporals o permanents, no ha de ser afectat per les obres. Per garantir aquesta no afectació s’han de prendre les mesures preventives necessàries.

Caracterització:

Mínim Notable – Positiu Negatiu – Directe Indirecte – Simple Acumulatiu Sinèrgic – Efecte a curt (1 any), mig (5 anys), llarg termini (superior a 5 anys) – Permanent Temporal –Reversible Irreversible – Recuperable Irrecuperable – Periòdic Irregular – Continu Discontinu – Localitzat Extensiu – Propera l’origen Allunyat de l’origen

Avaluació:



L’ocupació permanent del sòl implica la pèrdua de sòl i la pèrdua dels valors econòmics, culturals i naturals que es desenvolupaven en aquest sòl. L’ocupació permanent del sòl, també implica una reducció de la infiltració de l’aigua de pluja, fenomen que segons la superfície afectada i les característiques de l’indret on es dóna, pot ser important per a la recàrrega dels aqüífers existents.

7.13 FAUNA

Un increment de la presència humana en els indrets de caire estèpic té forts impactes sobre la seva avifauna. En aquest sentit, la construcció o millora d’una via de comunicació afavoreix l’increment de l’activitat humana a la zona, que pot comportar efectes greus sobre la fauna. Un increment de la circulació i de la velocitat no només comporta un major nombre d’atropellament sinó també estrès sobre la fauna més sensible i alteracions en el seu comportament, fet que ocasiona que en molts casos les vores de les carreteres esdevinguin sectors subòptims o que fins i tot puguin ser abandonats per aquelles espècies més sensibles. Aquests sectors refusats van des de franges d’uns pocs centenars de metres, en les espècies menys sensibles, fins prop d’un quilòmetre a les més sensibles, com seria el cas de la major part de les espècies de caire estèpic (vegeu per exemple Räty, 1979; Reijnen i Foppen, 1991; Reijnen i Foppen, 1994a i Reijnen i Foppen, 1994b; Zande et al., 1980). Aquest rebuig es dóna tant per l’estrès que genera el soroll sobre els ocells (Helb i Hüppop, 1991), com per les interferències que provoca en els cants dels mascles (Hjorth, 1977).

En el cas que ens ocupa, les obres es realitzen sobre una calçada i un camí de sorra existents poc transitats que s’amplien lleugerament i s’asfaltaran completament. Tot i haver un increment de la IMD per la construcció d’aquesta carretera, es considera que no es preveu un impacte important sobre la fauna. A més a més, cal assenyalar que la velocitat màxim de circulació, 70Km/h, és considera baixa-moderada.

Els possibles impactes sobre la fauna són els següents:

Destorbs sobre fauna sensible. D’entre la fauna sensible cal destacar els ocells estèpics al sector més cerealista. Els efectes sobre aquestes espècies poden ser els atropellaments i també els destorbs sonors, fruits de la IMD i de la velocitat dels vehicles, que ocasionen una pèrdua d’hàbitat en la franja de



territori més propera a la traça. Aquesta franja sol ser més ampla en ocells d’espais oberts, com ara els estèpics, que no pas en ocells forestals.

Actualment, atès que el projecte només és una millora d’una calçada i una pista ja existent, no es preveu que hi hagi d’haver una modificació significativa sobre l’alteració de l’avifauna. En la fase d’explotació l’impacte de la millora es pot qualificar de Moderat, malgrat els vehicles puguin augmentar una mica la seva velocitat. Aquest impacte passaria a Moderat-Compatible amb l’aplicació de les mesures correctores corresponents.

Àguila cuabarrada. La baixa densitat d’aquesta espècie a les seves àrees de dispersió i la seva elevada capacitat de moviment, defugint el contacte amb sectors humanitzats, fan que la possible interacció amb una infraestructura lineal com és el cas d’aquesta carretera sigui molt poc probable. El fet que no sigui un au carronyaire també evita que l’espècie pugui baixar a les carreteres a menjar animals atropellats. Malgrat la millora pugui implicar un increment de l’atropellament de les preses de l’àguila, no considerem que aquest fet sigui significatiu. Els grans problemes d’aquesta espècie són les electrocucions i col·lisions amb torres elèctriques, la cacera furtiva, els parcs eòlics i la disminució del conill per les malalties que l’afecten com la mixomatosi i l’hemorràgia vírica. La construcció d’aquesta nova carretera, no canviarà la situació actual de l’espècie a la zona d’estudi, i per tant el seu impacte sobre la mateixa es considera compatible i no es necessari prendre cap mesura correctora al respecte.

Per últim destacar que les Obres de Drenatge dissenyades no han de suposar cap impacte per la fauna, tant pel seu número com per les seves mides i característiques.


El principal impacte es produeix per l’increment de la freqüentació de persones i maquinària en una zona d’ocells estèpics protegits, increment en les emissions sonores i de partícules sòlides en suspensió associades al funcionament de la maquinària. Pèrdua de la qualitat dels hàbitats en alterar les condicions del medi, sobretot en les àrees de terreny on es preveu l’ampliació del futur traçat. Ocupacions territorials del projecte, tant temporals (instal·lacions auxiliars, parcs de maquinària, etc) o permanents (terraplens o talussos)

Caracterització:

Mínim Notable – Positiu Negatiu – Directe Indirecte – Simple Acumulatiu Sinèrgic – Efecte a curt (1 any), mig (5 anys), llarg termini (superior a 5 anys) – Permanent Temporal –Reversible Irreversible – RecuperableIrrecuperable – Periòdic Irregular – Continu Discontinu – Localitzat Extensiu – Proper a l’origen Allunyat de l’origen

Avaluació:



El principal impacte es produeix per l’increment del trànsit de vehicles, amb el conseqüent augment de risc en la mortalitat d’animals per col·lisió i l’efecte barrera que això pot causar. Així mateix, l’augment de la freqüència humana podria alterar algunes poblacions, principalment els ocells estèpics que puguin venir als camps de conreu de la vora per alimentar-se. En aquest cas, on l’últim tram no pavimentat té una densitat molt baixa de circulació de vehicles, s’espera que sigui on hi pugui haver un major impacte d’alteració de les comunitats faunístiques preexistents, les quals veuran modificat el seu entorn més pròxim, amb un augment del sorolls.

7.14 VEGETACIÓ I FLORA

Les alternatives escollides per realitzar la connexió a l’Eix transversal es basa en un traçat ja existent. Tot i això, és una carretera estreta, amb no gaire trànsit de vehicles i on l’últim tram es troba sense pavimentar. Per altra banda, existeixen comunitats vegetals pròximes a la traça, com per exemple les rouredes de roure de fulla petita, així mateix, també hi ha zones amb unes comunitats vegetals més humanitzades, fruit de la proximitat dels camps de cultiu.

El sòl i la vegetació són dos elements que estan íntimament lligats, no hi ha vegetació sense sòl. Les afeccions més greus a la vegetació es produiran en els mateixos casos que en l’apartat d’edafologia i consistiran en la pèrdua, temporal o permanent, de la vegetació.


La vegetació de l’entorn de les obres pot patir una destrucció directa o una degradació per moviments de terres o de maquinària. A més a més, durant aquesta fase existeix el risc puntual d’incendis, especialment durant les fases de tala i d’esbrossada (incrementat si l’obra es realitza a l’estiu), i per possibles accidents de la maquinària. Aquests impactes es poden impedir si el moviment de la maquinària es limita a les zones marcades de l’obra i si es tenen en compte totes les mesures de prevenció d’incendis en la fase de construcció. De la mateixa manera, els hàbitats d’interès comunitari molt pròxims es poden veure afectats per la proximitat de les obres. Aquests es corresponen amb les unitats de vegetació de Rouredes de roure valencià i Pinedes submediterrànies de pinassa.

La vegetació de l’entorn de les obres pot patir també una destrucció directa o una degradació per moviments de terres o de maquinària. A més, durant aquesta fase existeix el risc puntual d’incendis, especialment durant les fases de tala i desbrossada (incrementat si l’obra es realitza a l’estiu), i per possibles accidents de la maquinària. Aquests impactes es poden impedir si el moviment de la maquinària es limita a les zones d’ocupació de l’obra i si es tenen en compte totes les mesures de prevenció d’incendis en la fase de construcció. És per aquest motiu que l’impacte es considera Moderat.

Caracterització:

Mínim Notable – Positiu Negatiu – Directe Indirecte – Simple Acumulatiu Sinèrgic – Efecte a curt (1 any), mig (5 anys), llarg termini (superior a 5 anys) – Permanent Temporal – Reversible Irreversible – Recuperable Irrecuperable – Periòdic Irregular – Continu Discontinu – Localitzat Extensiu – Proper a l’origen Allunyat de l’origen

Avaluació:



Durant la fase d’explotació, el principal impacte que és pot produir sobre la vegetació és el risc d’incendi que pot haver per accident o tasques de manteniment de les infraestructures que es troben en superfície.

Durant la fase d’explotació el principal impacte que és produït sobre la vegetació és el risc d’incendi que pot haver, conseqüència indirecta del pas de vehicles. Tanmateix, l’impacte es valora Compatible.



7.15 PAISATGE


Els principals impactes en el paisatge venen donats per l’ocupació territorial del projecte, la tala i esbrossada de la vegetació present i adjacent a les zones a ampliar i els abocadors i àrees de préstec, per les característiques de la pròpia traça (desmunts i terraplens generats, glorietes, murs, cromatisme utilitzat ...), per la visibilitat del lloc, la capacitat d’absorció i la qualitat del paisatge original.

La capacitat d’absorció és l’aptitud que té un paisatge per absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat visual. La capacitat d’absorció és variable depenent del tipus d’alteració que es produeixi.

La visibilitat es valora des de dos punts de vista: la conca visual de la zona on es realitza el projecte, i el nombre d’observadors de la mateixa.

Comarcalment les possibles afectacions al paisatge es consideren totalment compatibles, ateses les petites dimensions del nou traçat i la seva integració en una zona rural. Localment, el fet de tractar-se d’una carretera i un camí ja existent des de fa temps, al qual bàsicament canvia el cromatisme, minimitza les afeccions paisatgístiques.

La conca visual de la zona de projecte és petita, i està marcada per la morfologia de la zona, essent aquesta la d’un relleu tabular amb suaus ondulacions que oculten bona part de la carretera i camí existent. El nombre potencial d’observadors fixes de la carretera és poc important atès que, tant la carretera com el camí, uneixen petites poblacions i als seus voltants habita poca població.

Es valora que l’impacte pot ésser absorbit per l’entorn gràcies a la qualitat del mateix i a les diferents tonalitats naturals que s’hi troben com el marró i el verd fosc de la vegetació perenne arbòria i arbustiva i el to grisenc dels murets de pedra que sovint conformen els camps.

Afecció als murs de pedra. Aquests murs es troben a molts trams a banda i banda de la carretera existent i fan la funció de refugi de moltes espècies animals entre les que destaquen els rèptils i petits mamífers. L’afecció als mateixos provocaria una alteració de l’hàbitat d’aquestes espècies així com molèsties i destorbs a les mateixes, que en global suposaria un impacte Moderat. Respectant els mur existents, l’impacte residual es valora com a Moderat-Compatible.

Impacte visual

Fragilitat i capacitat d’absorció, on s’han contemplat els següents aspectes: en general el paisatge té una densitat de vegetació arbrada que es concentra en àrees puntuals del paisatge, la resta són conreus de secà amb un contrast cromàtic important que varia segons les estacions. La diversitat d’estrats està limitada a les zones arbrades més denses, així com a les vores dels traçats, on s’hi pot veure l’estrat arbustiu i l’arbori.

Caracterització:


Avaluació:



Circulació de vehicles pesants on, amb l’últim tram pavimentat, es canviarà la tonalitat cromàtica del paisatge, accentuada pels camions que hi circularien. Tanmateix, l’impacte es valora Compatible.

7.16 ESPAIS NATURALS PROTEGITS O CATALOGATS


Alteració i/o deteriorament de comunitats vegetals catalogades com a hàbitats d’interès comunitari: Rouredes de roure de fulla petita i Pinedes submediterrànies de pinassa paral·leles al traçat en la seva part nord. Alteració del PEIN i Xarxa Natura 2000 anomenat Valls del Sió –Llobregós, en la primera part del traçat. L’impacte es considera Moderat, ja que el nou traçat proposat aprofita l’existent.

Caracterització:


Avaluació:



Durant la fase d’explotació, tant el PEIN, i Xarxa Natura 2000, com els hàbitats d’interès comunitari es poden veure afectats, sobretot, per l’augment del trànsit de vehicles i la freqüentació humana, amb la conseqüent alteració de les comunitats que aquest fet pot comportar. Es per aquest motiu que l’impacte es considera Moderat-Compatible.



Possible afecció als següents elements constitutius del patrimoni cultural, per la seva proximitat al traçat: de murs de pedra seca, construccions rurals de pedra seca, masia de Sant Pere pescador i d’Hostalets, el camí BTT Ruta de Ponent i el GR 7.1 Vall del Llobregós i els elements designats per l’estudi arqueològic. L’impacte es considera Moderat i amb l’aplicació de mesures correctores Compatible-Moderat.



Caracterització:


Avaluació:



Es valora que durant la fase d’explotació l’impacte serà Compatible.

7.18 USOS DEL SÒL

Els impactes sobre l’ús del sòl es deuen a l’ocupació dels nous terrenys. En aquest cas, el fet de treballar sobre una carretera i un camí existents minimitza aquest impacte tot i que cal considerar l’ocupació temporal d’aquelles superfícies destinades a parc de maquinària, zones de préstec i d’abassegaments temporals de terres i materials de l’obra.

Els terrenys ocupats per la traça estan catalogats urbanísticament com a Sòl no urbà. D’altra banda, en no tractar-se de la creació d’una nova via sobre sòl agrícola o urbanitzable, fa que no sigui necessària la requalificació del sòl.

Es considera que l’impacte és Compatible, tant en la fase de construcció com en la fase d’explotació.

7.19 PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA

Els impactes sobre l’ús del sòl es deuen a l’ocupació dels nous terrenys. En aquest cas, el fet de treballar sobre una carretera i un camí existents minimitza aquest impacte tot i que cal considerar l’ocupació temporal d’aquelles superfícies destinades a parc de maquinària, zones de préstec i d’abassegaments temporals de terres i materials de l’obra.

Els terrenys ocupats per la traça estan catalogats urbanísticament com a Sòl no urbà. D’altra banda, en no tractar-se de la creació d’una nova via sobre sòl agrícola o urbanitzable, fa que no sigui necessària la requalificació del sòl.

Es considera que l’impacte és Compatible, tant en la fase de construcció com en la fase d’explotació.

7.20 INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ

Cal considerar els camins que creuen el traçat objecte d’estudi i dels quals s’haurà d’assegurar en tot moment la seva continuïtat i minimitzar les afeccions sobre els mateixos durant les obres.

L’impacte sobre els serveis i infraestructures es considera Moderat-Compatible i un cop aplicades les mesures correctores adequades aquest esdevé Compatible.

7.21 ASPECTES SOCIOECONÒMICS


La construcció d’aquesta nova carretera pot provocar de manera temporal durant el període de construcció, molèsties als usuaris habituals de la carretera i camí existents. Igualment, es preveuen molèsties a la població per l’augment de sorolls i per la pols ambiental.

D’altra banda però, és possible que durant la fase d’obres i l’aplicació de les mesures correctores hi hagi un increment temporal de l’activitat econòmica per la necessitat de mà d’obra i de les seves necessitats.

En general es considera que les afeccions negatives són Compatibles per la poca duració de les obres i per la petita magnitud de les mateixes.

L’execució de les obres provocarà, de manera temporal i en punts concrets, molèsties en la circulació rodada (talls parcials, circulació de vehicles pesants i possibles desviaments de trànsit).

Caracterització:


Avaluació:



La realització d’un nou itinerari d’accés a l’Eix Transversal des de Guissona es fa pensant en els moviments amb direcció o provinents de Manresa, ja que la connexió a Lleida està garantida considera mitjançant la carretera L-311 que uneix Guissona amb l’enllaç de Cervera.

Amb tot, l’explotació d’aquest nou itinerari s’espera que provoqui un augment important de la circulació de vehicles pesants, com són els camions. S’espera, principalment, un augment del soroll així com un possible augment de la sinistralitat derivats del trànsit. Per tant, es valora l’impacte com a Moderataplicant les mesures correctores adients.

En la fase d’explotació la nova carretera representarà una millora considerable pels usuaris, facilitant l’accés amb l’Eix transversal en sentit Manresa. D’altra banda, contribuirà a la millor comunicació entre els nuclis de Guissona, Ivorra i Manresa, destacant en aquest punt la importància d’aquest factor entre pobles de petites dimensions situats en un àrea llunyana a grans poblacions.

Destacar també que l’asfalt del camí existent, l’últim tram, disminuirà la producció de pols contribuint a una millor qualitat atmosfèrica. En aquest sentit que disminuirà les molèsties a la població.

Es considera que l’impacte serà Compatible.



7.22 RISC D’INCENDIS FORESTALS

Fase de construcció i explotació

La simple presència d’una infraestructura enmig d’una zona agroforestal que facilita el contacte de la població amb aquesta, comporta un risc d’incendi, com a conseqüència de les cigarretes llençades pels conductors i de la possibilitat que s’incendiï algun cotxe amb motiu d’un accident. Un altre aspecte que normalment fa que augmenti el risc d’incendi forestal en la millora d’una via és la major facilitat d’accés que la via dóna a una zona anteriorment poc freqüentada.

Durant la fase de construcció, el risc d’incendi dependrà fonamentalment, del rigor amb el que es faci la retirada de les restes de desbrossada, i de la cura dels treballadors, de no llençar cigarretes enceses, de no fer foc durant la temporada d’alt risc d’incendis, i de fer-ho amb les condicions necessàries de seguretat quan estigui permès.

El risc d’incendi forestal es considera Moderat-baix, pel que es valora l’impacte com a Moderat. S’haurien d’extremar les precaucions, tant a la fase d’explotació com de construcció per evitar incendis, amb el que l’impacte passarà a ser Moderat- Compatible.

7.23 RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES

El corredor objecte d’estudi es situa a una zona rural, amb una baixa densitat de població i en un ambient o mosaic agroforestal de caire estèpic. Aquesta nova carretera travessa la Zona d’Especial Protecció per a les Aus de Valls de Sió-Llobregós, a on l’avifauna estèpica representa un dels principals factors del medi que es pot veure afectat per aquest projecte. Cal assenyalar els camps de cereals que constitueixen l’hàbitat d’aquesta fauna, junt amb els murs de pedra i les clapes de vegetació arbustiva i arbòria que es troben als voltants, especialment a la part nord.

Globalment, cal assenyalar que la construcció d’aquesta nova carretera suposarà un impacte positiu pel que fa la població i aspectes socioeconòmics dels nuclis i municipis afectats. D’altra banda, el fet de resseguir una carretera i camí ja existents minimitza en gran mesura els impactes negatius tot i que igualment, cal preveure’ls i corregir-los.

Els principals impactes detectats són els següents:

Impacte sobre l’atmosfera. Aquest impacte només tindrà lloc durant la fase d’obres com a conseqüència dels moviments de terres i materials, i del pas de maquinària. Si bé es preveu poc significatiu pels escassos moviments de terres i per les característiques de les obres a realitzar.

Impacte sonor. Aquest impacte és poc important. Durant la fase d’obres les principals molèsties es produiran sobre els masos propers a la traça pel trànsit de vehicles i maquinària de l’obra, així com a la fauna de la zona molt sensible al soroll i al trànsit de persones i vehicles.

Impacte sobre la hidrologia. La xarxa hidrogràfica de la zona és escassa, motiu pel qual no es preveu un gran impacte en aquest sentit. Caldrà però assegurar el bon drenatge de la traça així com garantir el correcte drenatge natural de les aigües per evitar problemes d’entollament.

Impacte sobre la geomorfologia. Atès que es treballa sobre una carretera i camí ja existents i sense canvis substancials a la traça del mateix, no es preveu impacte sobre la geomorfologia de la zona. En general, es treballa amb talussos de petites dimensions i de poca alçada.

Impacte sobre el sòl. L’impacte sobre el sòl és mínim ja que, com s’ha comentat anteriorment, es treballa sobre una carretera i camí ja existents. Únicament en aquells trams a on s’hagi d’augmentar l’amplada d’aquesta carretera i d’aquest camí, es produirà una nova ocupació directa de sòl. Si bé l’abassegament de material, el pas de vehicles i maquinària i el risc d’abocament o de vessaments, poden produir impactes negatius sobre aquest vector.

Impacte sobre la vegetació. Es tracta d’un impacte poc significatiu ja que la vegetació gairebé no s’ha de veure afectada per la traça. Tanmateix, és important la correcta senyalització del límit d’ocupació per tal d’evitar la tala o degradació de la vegetació més propera a la traça com a conseqüència de les obres, especialment per la seva part nord on comencen els HICs de roures submediterrànies.

Impacte sobre la fauna. Es tracta del principal impacte ja que ens trobem al bell mig d’una zona estèpica amb una important presència d’avifauna, concretament a la Zona d’Especial Protecció per a les Aus de Valls de Sió-Llobregós. Malgrat això, el fet que la carretera i el camí siguin ja existents, les petites dimensions dels nuclis que s’uneixen i les característiques generals de la zona, es preveu un impacte global sobre la fauna poc significatiu. S’assenyala però que a l’existir un increment de la IMD pot haver un increment del risc d’atropellaments.

Impacte sobre el paisatge. Aquest impacte és poc important ja que es treballa sobre una carretera i camí ja existents en el paisatge. Si bé, les modificacions que es realitzaran en l’últim tram canviaran el cromatisme de la zona, ja que es passarà d’una pista de colors marrons groguencs a una carretera asfaltada que augmentarà el contrast amb la resta del paisatge. D’altra banda, com a element del paisatge que es pot veure afectat per les obres d’aquesta nova carretera, destacar els murs de pedra que es troben, en alguns casos, a banda i banda del traçat, l’afecció dels quals causaria un deterioro del paisatge de la zona.

Risc d’incendi forestal. El risc d’incendi forestal es considera moderat-baix, ja que es travessen camps de cereals. Tanmateix s’hauran d’extremar les precaucions, tant a la fase d’explotació com de construcció, per evitar incendis,

Impacte sobre el patrimoni cultural. No s’han detectat impactes significatius sobre aquest vector. Tanmateix, s’haurà d’augmentar les mesures de precaució sobre els elements de l’església de l’ermita de Sant Pere i sobre la Font del Piteu.

Impacte sobre el planejament. L’impacte sobre el planejament no es significatiu. Les obres es realitzen sobre una carretera ja existent i un camí rural en sòl no urbà i aquestes no afectaran la qualificació urbanística de la zona afectada.

Impacte sobre la població. Es tracta d’un impacte positiu pel que fa la població i aspectes socioeconòmics dels nuclis i municipis afectats per la millora de l’accessibiitat entre el nucli de Guissona i l’Eix Transversal en sentit Manresa.

Caracterització:


Avaluació:



MESURES CORRECTORES PÀG. 115

8 MESURES CORRECTORES

8.1 INTRODUCCIÓ

Per a la reordenació ecològica, estètica i paisatgística de l’àrea afectada per les obres del nou traçat, s’han descrit una sèrie de mesures preventives i correctores que anul·len o minimitzen els impactes descrits a l’apartat anterior.

Una part de mesures han de ser de tipus preventiu, centrades en el propi projecte constructiu i en la forma de realitzar les obres. Una altra part seran mesures correctores per tal d’evitar o minimitzar l’impacte produït. Serà molt important el Pla de Vigilància Ambiental, el qual es considera imprescindible pel control ambiental de les obres, que asseguri les bones pràctiques ambientals i el compliment de les mesures preventives i correctores proposades.

A continuació s’enumeren les mesures preventives i correctores considerades:

8.2 MARCATGE PERIMETRAL I ACTUACIONS TEMPORALS DURANT L’OBRA

Tanca perimetral de l’obra

És important marcar el perímetre de les obres amb una tanca perimetral per protegir les zones més vulnerables ambientalment que puguin quedar pròximes al nou traçat. Aquesta tanca pot minimitzar i controlar la superfície afectada per les obres i així, evitar impactes innecessaris.

Aquest marcatge perimetral s’haurà de realitzar a l’inici de les obres. Les àrees més importants a acotar són les següents:

– Franja corresponent al moviment de terres

– Zones d’ocupació de les zones auxiliars i camins d’accés a l’obra

– Zones limítrofs a espais vulnerables com és l’espai ZEPA.

La tanca perimetral tindrà les següents característiques:

– Utilització de jalons que una vegada clavats al terreny sobresurtin un mínim de 0,70 cm.

– Distància màxima entre jalons de 5m

– Utilització d’una malla vistosa (o cinta) entre jalons

– Execució de rases o cordons de terra, complementàries a la utilització de jalons, en aquelles zones a protegir que es consideri necessari.

Zones d’utilització temporal

Per a la construcció de la nova traça és necessari establir una zona d’utilització temporal on es pugui ubicar el parc de maquinària, la zona d’instal·lacions i els abocadors temporals de terra. Per a poder instal·lar el parc de maquinària, les instal·lacions d’obra, els abassegaments i altres instal·lacions temporals, s’aconsellen les proximitats del nucli de Guissona. En qualsevol cas, la ubicació definitiva d’aquestes àrees es realitzarà seguint els criteris establerts per la Direcció d’Obra en coordinació amb la Direcció Ambiental d’Obra.

No és adient que s’utilitzin per aquests fins camps de conreu o zones forestals (bosquines i boscos).

Per a la recuperació de tots aquests terrenys d’ocupació temporal (abocadors temporals, camins i accessos a l’obra i parc de maquinària i instal·lacions) es realitzarà l’actuació de revegetació adient recomanades a l’apartat de revegetació.

En qualsevol cas, cadascuna d’aquestes actuacions ha d’estar acompanyada per un projecte a on es defineixin en detall, les actuacions a realitzar, la topografia actual i futura i les mesures correctores d’impacte ambiental adients. Aquest projecte haurà de ser aprovat per la Direcció d’Obra, la Direcció Ambiental d’Obra i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, prèviament a l’ocupació o afectació de la zona.

Camins i accessos a l’obra

En cas de ser necessària l’obertura d’algun camí per accedir a zones d’abassegament de materials, no s’ha d’afectar les zones arbrades que hi ha i s’ha d’afectar el mínim possible zones agrícoles.

En qualsevol cas, l’obertura de nous camins ha de ser aprovada per la Direcció Ambiental d’Obra en coordinació amb la Direcció d’Obra. Aquests camins, així com la pròpia traça es regaran de forma periòdica per evitar l’emissió de partícules que podrien afectar als ésser vius.

En cas de ser estrictament necessària, l’obertura de nous camins o accessos a l’obra ha d’estar acompanyada per un projecte on es defineixi amb detall, les actuacions a realitzar, la topografia actual i futura i les mesures correctores d’impacte ambiental adients. Aquest projecte haurà de ser aprovat per la Direcció d’Obra, la Direcció Ambiental d’Obra i el Departament de Medi Ambienta de la Generalitat.

Senyalització

Es recomana realitzar una senyalització dels accessos a les diferents zones d’obra segons els models establerts.



8.3 SOROLL I CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

Les fonts de contaminació més freqüents en les obres són:

– Pols generada per l’excavació, càrrega i transport de materials

– Pols emesa amb el trànsit de vehicles

– Pols emesa en les perforacions i les voladures

– Pols emesa per les plantes de formigó a classificació d’àrids.

És per aquest motiu que en la fase de construcció es recomana realitzar una sèrie d’accions per tal de minimitzar aquests impactes sobre la població veïna i al medi natural:

– Regar sistemàticament la pròpia traça i els accessos. La freqüència del reg s’haurà d’ajustar a les condiciones climàtiques de cada moment, per evitar la contaminació per pols de l’atmosfera i les molèsties a la població i al medi natural.

– En cas de necessitat, segons l’opinió de la Direcció Ambiental d’Obra, efectuar regs de rentat de la part aèria de la vegetació afectada per la deposició de pols.

– Mantenir la maquinària en bon estat, tant pel que fa a l’emissió de gasos com de soroll.

– Respectar al màxim les hores de descans de la població.

Per a la reducció del nivell acústic durant la fase de construcció caldrà també mantenir la maquinària en bon estat pel que fa les emissions acústiques, així com respectar els horaris de feina, no treballant a les hores de descans (nocturnes). Concretament:

– Compliment de la normativa en quant als nivells màxims de soroll de la maquinària utilitzada en l’obra (Reial Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degudes a determinades màquines d’ús a l’aire lliure).

– Restringir la realització dels treballs d’obra a la franja horària diürna i preferiblement adaptar-la a la franja horària normal laboral (de 8 a 20h).

– Situar el parc de maquinària, abocadors temporals, magatzems de materials i àrees de serveis auxiliars en zones allunyades respecte els nuclis de població i cases rurals habitades.

– Pel que fa a la protecció de la fauna controlar els nivells màxims sonors durant la fase d’obres.

8.4 HIDROLOGIA

A continuació es presenten una sèrie de mesures preventives i correctores que cal tenir en compte per a disminuir les afeccions al sistema hidrològic de la zona:

– Compliment de la Llei 6/1993 de 15 de juliol, reguladora de residus, i la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de l’anterior. En aquest sentit s’ha de disposar dels dipòsits adequats per la retirada dels residus generats per l’obra i, particularment, els destinats a emmagatzemar olis, combustibles i altres tipus de substàncies perilloses. Els dipòsits hauran de garantir una estanqueïtat del 100%. En cas de generar-se residus especials, i emmagatzemar-se aquests per un període superior a 6 mesos, s’haurà de tramitar la corresponent autorització.

– No afectar ni abassegar terres i materials d’obres a prop dels torrents i torrenteres de la part N-NE que estiguin pròximes al nou traçat, així com caldrà respectar les basses o punt d’aigua presents al llarg de la zona d’estudi.

– Executar les obres amb la màxima cura per a evitar afectacions innecessàries, abocaments accidentals de formigó i degradació de la zona per residus propis de la construcció.

– Realitzar els canvis d’oli o les reparacions de la maquinària en les àrees destinades a aquesta finalitat i adequades per a tal fi (parc de maquinària) o en tallers fora d’àrea d’obres. S’haurà d’exercir un control exhaustiu del manteniment de la maquinària, prohibint l’abocament d’olis i hidrocarburs en qualsevol punt. Seria convenient, durant el projecte constructiu, elaborar un plànol de zones d’exclusió indicant les zones més vulnerables ambientalment i per tant, la prohibició de la instal·lació de qualsevol zona auxiliar pertanyen a l’obra.

– Disposar el magatzem de productes potencialment contaminants lluny dels cursos hídrics, i en llocs especialment adaptats (impermeabilització del sòl, pla d’emergències en cas d’accident...)

– Disposar de recipients adequats i totalment hermètics per l’emmagatzematge de productes potencialment contaminats.

– Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de la maquinària i les diferents instal·lacions auxiliars a qualsevol punt de l’entorn.

– Evitar la realització de moviments de terres durant els moments de fortes pluges o en previsió de grans avingudes.

– Efectuar la gestió dels residus especials, dels inerts i dels no especials, segons la legislació vigent.

– Si les instal·lacions d’obra no estan situades en un local amb connexió a la xarxa de sanejament, instal·lar dipòsits de recollida d’aigües residuals domèstiques a la zona de vestuaris i instal·lacions, i fer una correcta gestió de les aigües.



8.5 EDAFOLOGIA

En la fase de construcció s’han de realitzar les següents mesures preventives i correctores en la zona d’ocupació permanent i temporal per poder reutilitzar la terra vegetal en la restauració ecopaisatgística:

– Esbrossar i decapar la terra vegetal de totes les zones afectades per les obres, ja siguin del propi traçat i de les zones afectades temporalment o permanentment.

– S’evitarà realitzar l’esbrossada, decapatge i transport de la terra vegetal, quan el sòl estigui humit, per evitar la compactació del mateix.

– Procurar no alterar l’estructura del sòl per compactació, s’ha d’evitar doncs, el pas de maquinària pesada sobre els abassegaments de terra vegetal.

– No barrejar la terra vegetal amb terres sobrants de l’obra o residus de qualsevol tipus. Per això ha d’estar ben delimitada i marcada la zona d’abassegament.

– Realitzar els abassegaments de terra vegetal en llocs que estiguin lluny de la màxima activitat de l’obra per tal d’evitar el deteriorament d’aquests i evitar la seva ubicació en llocs amb pendents excessives per evitar l’erosió i la desaparició de nutrients en forma de sals solubles arrossegades per les aigües d’infiltració.

– L’abassegament del sòl es realitzarà en pilonets d’1,5 metres d’alçada màxima. En cap cas es compactarà la terra, ni passarà maquinària per sobre.

– Si és necessari durant el període d’abassegament de sòl es realitzaran feines d’aireació, fertilització del sòl per mantenir la terra en bones condicions. En cas de ser necessari s’hidrosembraran els talussos dels pilonets per evitar l’erosió.

– La redistribució del sòl a les àrees a restaurar de l’obra (ocupacions temporals, zones malmeses per l’obra...) s’efectuarà, al més aviat possible, procedint-se de seguida a la hidrosembra de la superfície. La redistribució del sòl s’efectuarà quan la terra vegetal estigui seca i mai si està humida. Sota cap concepte la terra vegetal s’utilitzarà per omplir forats o rebliments de les obres o llocs adjacents.

Per evitar l’erosió del sòl en aquells llocs susceptibles de ser erosionats s’ha de realitzar les següents accions o mesures correctores:

– Dissenyar els talussos dels abassegaments amb un pendent suau i una morfologia que eviti l’erosió i mantenir-los en tot moment en bon estat.

– Canalitzar correctament les aigües a les capçaleres dels desmunts i dels terraplens durant la fase de construcció, així com a altres llocs de l’obra susceptibles de tenir processos d’erosió.

– Canalitzar correctament les aigües als abocadors i abassegaments de terra vegetal.

– Hidrosembrar els talussos d’obra al més aviat possible amb les mesures indicades a l’apartat de restauració ecopaisatgística.

8.6 OCUPACIÓ DEL SÒL

L’ocupació del terreny és un aspecte molt important durant les obres, que causa un gran nombre d’impactes sobre la vegetació, la fauna, la geomorfologia i el paisatge. És per això que és important prendre totes les mesures possibles per tal que aquesta ocupació sigui la mínima possible i que afecti també el mínim possible els valors naturals i socioculturals de la zona. Es proposen les següents mesures preventives i correctores:

– Marcar acuradament i permanentment durant tota l’obra, amb cinta de balissament per exemple, les zones afectades per les obres, tot minimitzant la seva afectació (límit d’ocupació). Aquesta mesura és especialment important a les zones de major sensibilitat ambiental com ara els torrents i torrenteres o zones amb una vegetació d’interès ecològic. Igualment s’han de marcar acuradament i permanentment les zones d’abassegament temporal de terra o materials, les instal·lacions d’obra, etc., per tal de no afectar més terreny del necessari.

– En cas de ser necessari afectar més àrea que el límit d’ocupació, cal definir juntament amb la Direcció Ambiental d’Obra o en el seu defecte amb la Direcció d’Obra, les amplades a afectar.

– Reduir al màxim l’obertura de camins d’accés a l’obra, tot utilitzant camins preexistents a la mateixa traça.

– Ubicar les instal·lacions d’obra i els abassegaments temporals i abocadors, en zones planeres ja existents principalment en aquelles que no estiguin conreades. En cap cas es talaran arbres o arbustos per a col·locar un abocador o abassegament temporal de terra.

8.7 REVEGETACIÓ I RESTAURACIÓ ECOPAISATGÍSTICA

És recomanable l’estesa de la terra vegetal sobre les superfícies planeres a restaurar com són les zones de parcs de maquinària, d’instal·lacions auxiliars, etc. La terra vegetal s’ha d’estendre i conformar amb maquinària adient sense trepitjar-la o compactar-la pel pas de la maquinària o per la forma de transport. Sempre que sigui possible s’ha d’utilitzar la terra vegetal obtinguda de la pròpia obra, tot i que s’hagin de realitzar esmenes i afegir adobs.

En cas de volum sobrant, la terra vegetal podrà posar-se a disposició dels ajuntaments i agricultors de la zona però només un cop finalitzades totes les tasques de restauració ecopaisatgístiques descrites,



sempre i quan sigui realment terra vegetal sobrant atès que és totalment prioritària la seva utilització en tasques de restauració.

Es realitzarà la hidrosembra en totes les superfícies on s’ha afegit terra vegetal al llarg de tot el tram, a tots els talussos, els quals tots ells tenen un pendent 3H:2V, i en les zones afectades per les obres, excepte si es tracta de zones d’abassegament temporal o la plataforma dels abocadors, amb ús final agrícola. La revegetació aconsegueix els següents efectes positius:

– minimitza l’impacte paisatgístic i visual creat per les obres, mitjançant l’harmonització de la via amb l’entorn.

– contribueix a mantenir l’estabilitat dels sòls sobre els que s’implanta i redueix el procés erosió. La part aèria de les plantes minva l’energia de la gota de pluja al caure sobre el sòl i juntament amb les arrels frenen l’escorrentia superficial. Igualment, els sistemes radiculars de les plantes, milloren l’estructura del sòl, fent-la més permeable i cohesiva. Tot això evita l’erosió i minimitza considerablement l’aportació de sediments a peu de talús.

A continuació es donen diferents directrius a tenir en compte. Al present estudi es proposa la següent barreja de gramínies i lleguminoses amb una dosis a aplicar de 35 gr/m2:

25% Lolium rigidum

30% Festuca arundinacea

20% Agropyrum cristatum

10% Brachypodium retusum

10% Mellilotis officinalis

5% Onobrychis viciifolia

La hidrosembra s’ha d’efectuar just abans del període de pluges i inclourà els estabilitzants, adobs, aigua i dissolució de mulch. Si es considera necessari es realitzaran dos o tres passades d’hidrosembra (segons consideri convenient la Direcció Ambiental d’Obra) durant el primer mes després de la restauració per tal d’assegurar la implantació d’aquestes espècies i el seu més ràpid creixement.

La realització de plantacions arbustives i arbòries per a la restauració de talussos i rotondes serà la següent:

Restauració de talussos:

Tractament (T1):

Estesa de terra vegetal en un gruix de 20cm, procedent de la pròpia obra i millorada prèviament

Hidrosembra 35gr/m2

25% Lolium rigidum






Espècies arbustives:

Garric (Quercus coccifera) 400 u/ha amb una alçada h=30-50cm en un contenidor de 3l

Càdec (Juniperus oxycedrus) 400 u/ha amb una alçada h=40-60cm en un contenidor de 3l

Aranyoner (Prunus spinosa) 400 u/ha en un contenidor de 3l

Aladern (Rhamnus alaternus) 400 u/ha en un contenidor de 3l

Espècies arbòries:

Roure valencià (Quercus faginea) 100 u/ha amb una alçada h= 60-80 cm en un contenidor de 3l

Carrasca (Quercus ilex rotundifoliae) 100 u/ha amb una alçada h= 60-80 cm en un contenidor de 3l

Tractament (T2):


Hidrosembra 35gr/m2

25% Lolium rigidum









Boix (Buxus sempervirens) 400 u/ha amb una alçada h=40-50cm en un contenidor de 3l

Espècies arbòries:

Pinassa (Pinus nigra sp.) 200 u/ha amb una alçada h= 40-60 cm en un contenidor de 3-5l

Enjardinament de rotondes:


Hidrosembra 35gr/m2

25% Lolium rigidum







Garric (Quercus coccifera) 400 u/ha amb una alçada h=30-50cm en un contenidor de 3l

Càdec (Juniperus oxycedrus) 400 u/ha amb una alçada h=40-60cm en un contenidor de 3l

Aranyoner (Prunus spinosa) 400 u/ha en un contenidor de 3l

Aladern (Rhamnus alaternus) 400 u/ha en un contenidor de 3l

El tractament tipus T2 és per la restauració dels talussos pròxims a l’Eix transversal degut a la proximitat dels boscos de pinassa, com s’ha comentat anteriorment a l’apartat de descripció del medi físic, hàbitat d’interès prioritari (HIC Prioritari).

Pel que fa al tractament tipus T1, el majoritari, s’ha volgut donar una densitat baixa a les espècies arbòries degut al paisatge agrícola que domina en la major part del traçat. Per tant, s’ha donat més densitat a les espècies arbustives per no trencar la línia visual del paisatge actual de la zona d’estudi i donar així, un ambient més uniforme i integrador.

D’altra banda, caldrà preservar en tot moment els murs de pedra que es troben a banda i banda i voltants del nou traçat i en cas de veure´s afectats per les obres s’hauran de restituir o reparar fins les condicions inicials. Aquests murs tenen també una funcionalitat faunística.

8.8 FAUNA

En general, les principals afectacions a la fauna són conseqüència de la destrucció o alteració dels seus hàbitats. El principal impacte és les pertorbacions o molèsties que es puguin ocasionar sobre les aus estèpiques que habiten la zona. Les mesures preventives i correctores proposades són:

Murs de pedra. S’han de respectar en tot moment aquests murs que serveixen de refugi a nombroses espècies animals (rèptils i petits mamífers) evitant l’afecció als mateixos, i en cas que s’afectessin, s’haurien de reparar o restaurar fins a les condicions inicials.

Amfibis i rèptils: S’han habilitat dues obres de drenatge com a passos de fauna per a amfibis, degut a la proximitat de basses d’aigua al traçat. Es recomana que el dimensionament del tub sigui de 2m de diàmetre i que es col·loqui una base de sorra de grava en la superfície corrugada del tub per facilitar la mobilitat als animals de mida petita. Els dos passos de fauna proposats es situen: un en el PK4+890 i l’altre en el PK1+440,361 (Veure plànol de Mesures correctores, plànols núm. 20).

Altres mesures correctores a seguir són les següents:

– S’aconsella realitzar les obres fora del període de nidificació dels ocells estèpics sensibles (d’abril a juny, tots dos inclosos). El període òptim per realitzar les obres és a la tardor i a l’hivern, entre els mesos de setembre i març, ambdós inclosos. En aquest període no hi haurà cap problema amb els ocells estèpics. En cas contrari, sempre es corre el risc d’afectar a alguna parella d’esparver cendrós, arpella pàl·lida, sisó o esparver d’espatlles negres, tots ells ocells protegits.

En qualsevol cas, si per la raó que fos s’haguessin de realitzar les obres dins del període desfavorable (abril-juny, ambdós inclosos), caldria aleshores realitzar prospeccions acurades per determinar si en aquell moment hi ha alguna espècie sensible criant a menys de 300 m de la zona d’obres, i en cas positiu parar les obres.

En cas que el trànsit augmenti considerablement en el futur, caldrà prendre mesures correctores més dràstiques de disminució de velocitat dels vehicles (bandes reductores de velocitat) i compensació per la pèrdua d’hàbitat estèpic.

En aquest sentit, es considera convenient fer un seguiment de la IMD de la carretera en els anys posteriors a l’obra per tal de corroborar que realment no s’ha incrementat el trànsit de vehicles. En funció dels resultats, s’hauran de definir les mesures correctores i compensatòries necessàries per a preservar els ocells estèpics de la zona.



8.9 AFECCIONS SOCIOECONÒMIQUES

Les mesures preventives i correctores a considerar són:

– Protegir i, en cas que no fos possible, restituir tots els camins existents a prop o que transcorren en paral·lel al traçat. Aquests camins són els comentats a l’apartat 3 Definició de corredors, els quals poden ser rutes a peu, camins BTT, rutes d’interès patrimonial, etc.

– Si fos necessari, compensar econòmicament als afectats per la pèrdua de terreny o deteriorament d’aquest.

– Assegurar la permeabilitat territorial de les cases i masos afectats per la nova carretera, tot restituint els camins afectats.

– Assegurar el restabliment de tots els serveis afectats.

– Pertorbar el mínim possible la circulació de la zona.


Pel que fa a les mesures genèriques aquestes són les següents:

Degut a les característiques dels jaciments documentats majoritàriament a l’entorn de Guissona, jaciments d’època romana, i a les troballes d’època prehistòrica documentades en zones properes a Cal Quec, durant l’execució de les obres, s’haurà de portar a terme:

– un seguiment arqueològic dels moviments de terres que es realitzin en tot el traçat de la nova carretera, durant el procés constructiu d’aquesta.

– Durant aquest seguiment, s’efectuarà un control arqueològic del decapatge del substrat vegetal fins arribar al subsòl geològic natural.

– Controlar que l’establiment d’abassegaments temporals no afectin les àrees d’influència dels jaciments ja documentats/inventariats.

– Realitzar una prospecció superficial al lloc on es determinin l’establiment d’abassegaments temporals, que no s’ha realitzat durant aquest estudi d’impacte.

Tanmateix, també cal tenir present que aquest estudi sobre l’Impacte Patrimonial ha estat realitzat a partir solament de dades arqueològiques i arquitectòniques conegudes i també d’una prospecció arqueològica a nivell superficial. El descobriment de nous jaciments arqueològics i paleontològics només es pot realitzar a partir de l’estudi concret del subsòl, no coneixent mai a priori el que resta amagat en ell i per tant no hem de descartar l’aparició d’aquests durant la realització de les obres.

Per tant, creiem necessari incorporar en el projecte de construcció un programa d’actuació, compatible amb el pla d’obra, que consideri les iniciatives a adoptar en el cas d’aflorament d’algun jaciment arqueològic o paleontològic no inventariat ni localitzat en les prospeccions.

Pel que fa a les mesures específiques segons l’element inventariat aquestes són les següents:

PATRIMONI DECLARAT BCIN

BCIN 1, Ciutat romana de Iesso

Tots els rebaixos que s’hagin d’efectuar dins el nucli urbà de Guissona, especialment en el carrer del Notari Roca Sastre, s’hauran d’efectuar sota estricte control arqueològic, tal com es contempla en el Pla d’ordenació urbanística municipal de Guissona. Memòria, avanç de planejament, juny 2008.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC (P.A.)

P.A. 1, Ermita de Sant Pere dels Pastors.

No afectar aquest element ni el seu entorn mes immediat, incloent els murs que delimiten el tancament de la zona on s’ubica l’ermita, i que donen a la carretera.

ZONES D’EXPECTATIVA ARQUEOLOGIA (Z.E.A.)

L’estudi de l’àrea afectada pel Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, ha permès comprovar sobre el terreny que hi ha 1 Zona d’Expectativa Arqueològica (Z.E.A. 1) documentada durant la prospecció superficial realitzada, que es podria veure afectada durant els processos de construcció d’aquesta carretera.

Z.E.A. 1, Restes d’una construcció circular documentada en una zona de bosc.

Efectuar un control del desbrossament i la delimitació de l’entorn d’aquestes restes. S’hi es considera adient, procedir a la seva excavació amb el registre gràfic i planimetric que es consideri necessari.

EDIFICIS RELLEVANTS NO CATALOGATS

L’estudi de l’àrea afectada pel Millora general. Nova carretera. Millora de l’accessibilitat de Guissona amb l’eix transversal, carretera C-25. Tram: Guissona - Pujalt, ha permès comprovar sobre el terreny



que hi ha 10 Edificacions o Elements (E.D.) documentats durant la prospecció superficial realitzada, que es podrien veure afectats durant els processos de construcció d’aquesta carretera. Aquests són els següents:

– E.D. 2. Font del Piteu/Font de Sant Pere, de 1988.

– E.D. 4. Cabana de volta sota marge.

– E.D. 5. Fita.

– E.D. 7. Cobert d’obra de maçoneria. Cobert del Brufi.

– E.D. 9. Fita.

– E.D. 13. Cobert construït amb pedra seca. Cabana del Meix.

– E.D. 14. Cobert molt reformat.

– E.D. 15. Mas junt als Hostalets.

– E.D. 16, Pou dels Hostalets. Construcció en pedra seca.

– E.D. 19. Cobert d’obra de maçoneria. Cabana del Ros.

Evitar qualsevol afectació directa sobre aquests elements.

En el cas de que durant la realització de les obres s’haguessin d’afectar ineludiblement algunes d’aquestes construccions, especialment les E.D. 15 i 16, que segurament tenen relació amb el P.A. 6, Hostalets, es realitzarà un estudi històric detallat d’aquests elements per determinar-ne la seva rellevància, s’efectuarà un aixecament topogràfic de les seves plantes i la seva documentació gràfica. A partir d’aquestes dades, s’establirà s’hi es pot procedir a la seva destrucció un cop documentats.

8.11 RISC D’INCENDIS

S’haurà de tenir present el risc d’incendis durant les obres, tant pel que fa a la vegetació dels voltants com per a les espècies que s’utilitzen per a revegetar.

Les mesures preventives i correctores per evitar el risc d’incendis es basen en la següent legislació preceptiva:

– Compliment de la normativa establerta en el Decret 64/1995 de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Concretament les prescripcions de l’article 18.

– Compliment de la normativa establerta en el Decret 130/1998 de 12 de maig, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres, en la fase d’explotació. Concretament les prescripcions dels articles 7, 8 i 9.

A continuació es detallen algunes de les mesures proposades en aquests Decrets i que s’hauran de complir durant la fase de construcció de l’obra i explotació de la carretera:

Mesures de prevenció durant la construcció:

– Aplicar les normes i prohibicions contingudes al Decret 64/1995, de 7 de març, i al Decret 130/1998, de 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

– Estarà totalment prohibida la realització de qualsevol tipus de foc durant el període de risc d’incendis, comprès entre el 15 de març i el 15 d’octubre, tot i que es recomana estendre aquesta prohibició a tot l’any.

– Evitar encendre focs sense cap motiu en les àrees on hi hagi vegetació piròfila o en les seves proximitats. Igualment, i d’acord amb la normativa de prevenció d’incendis forestals, no es podrà fer cap mena de foc en cap indret no autoritzat al llarg de tot l’any si no hi ha el coneixement i autorització de l’autoritat corresponen a menys de 500 metres de qualsevol zona forestal.

– Ubicar a les zones més netes de vegetació i amb menys risc d’incendi els pàrkings de maquinària i plantes de formigó o preparació de material, allunyant-los de les zones potencialment més perilloses pel tipus de vegetació o càrrega de combustible present.

– No podran quedar al peu de l’obra les restes d’herbes, especialment si s’ha portat a terme la neteja en període de risc d’incendis, ni deixar-los sense recollir ja que queden secs i són un focus potencial d’incendis molt gran.

– En els treballs de tala i desbrossada restarà totalment prohibida l’eliminació de restes vegetals a través de la crema. Aquestes es trituraran i s’incorporaran a la terra vegetal, o bé es gestionaran com a residus de matèria orgànica.

– A l’hora de revegetar sectors del projecte, caldrà tenir en compte la llista d’espècies de plantes que es poden plantar i sobre tot la quantitat límit legal d’ús d’espècies altament inflamables.

– Instal·lar cartells provisionals de risc d’incendi forestal repartit per l’obra, mentre duri aquesta.

– Posar els mitjans humans i materials necessaris per al compliment d’aquest projecte durant tot el període de duració de les obres.

– Disposar permanentment a l’obra, mentre duri aquesta, d’una bomba d’aigua de 5 m3 de capacitat mínima per a intervenció immediata, així com 3 equips complerts de protecció personal contra el foc.

– Es mantindrà una zona de seguretat (franja de terreny permanentment lliure de vegetació arbòria i arbustiva) d’un metre a partir de l’extrem exterior de la calçada. En el cas d’existir voreres d’emergència asfaltades, la zona de seguretat serà considerada a partir de la vora pavimentada.



– En les operacions de desbrossada, les restes vegetals seran retirades o tallades en trossos de 5 cm de diàmetre.

– La constructora protegirà contra els incendis tots els materials inflamables amb els que treballi a l’obra. Els parcs de maquinària compliran amb l’article 4 del Decret 64/1995.

– Per tal de poder utilitzar bufador s’observaran les següents mesures:

a) Netejar la zona a on es vagi a utilitzar el bufador en un radi de 3,5m. fins a descobrir el sòl a més de 10m de distància respecte els arbres que tinguin més de 60 cm de circumferència mesurats a una alçada de 1,2m des del terreny.

b) La flama generada durant el seu ús no sobrepassarà mai els 3 metres d’alçada. En tot cas es disposarà d’una mampara metàl·lica que envolti tota l’àrea de treball.

c) Els treballs començaran i acabaran amb la llum del dia. En cap cas s’abandonarà el lloc de treball fins que no s’hagin refredat totalment els possibles focus calents que puguin produir un incendi.

d) Es tindran en qualsevol moment disponibles, aparells d’extinció d’incendis.

– Adequar les basses de tractament d’efluents com a dipòsits.

– Queda prohibit llençar objectes encesos. I no es llençaran deixalles o restes vegetals de qualsevol naturalesa que puguin ser susceptibles de ser l’inici d’un incendi.

– L’encarregat responsable, diàriament i a finalitzar el treball farà una revisió de tot el tram en obres per comprovar que no queda cap focus de foc o ignició.

– Es controlaran els equips generadors d’electricitat, especialment els grups electrògens, que siguin susceptibles de generar espurnes.

– L’encarregat general de l’obra disposarà dels medis necessaris per actuar conjuntament amb els bombers i de forma coordinada amb els responsables del Pla de Protecció d’Emergències per a incendis forestals a Catalunya ( INFOCAT).

– Tota la maquinaria pesada romandrà a la disposició dels bombers, si aquests la requereixen per tal d’utilitzar-la en l’extinció d’incendis.

– Instal·lar tancaments adequats en aquells punts confrontants amb camins per facilitar l’accés dels vehicles de bombers.

– Conscienciar el contractista i, en general, tot el personal de l’obra, del risc d’incendi forestal, així com realitzar un curs de formació d’intervenció immediata en cas d’incendi forestal.

– El cap d’obra es posarà en contacte amb el servei d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis forestals per determinar conjuntament altres mesures correctores complementàries o determinacions durant l’època d’alt risc.

Mesures de prevenció durant l’explotació:

– Mantenir controlada per mitjà de podes la vegetació arbòria a costat i costat de la via, evitant la continuïtat de les capçades.

– Realitzar una neteja periòdica de matolls en una franja de vegetació natural d’aproximadament 30 metres a cada costat del nou vial. En aquesta neteja es respectaran la totalitat dels exemplars arboris, podant-se els arbustos més desenvolupats i notables.

– Eliminar periòdicament la vegetació herbàcia i arbustiva dels marges i vorals, de manera que no es formin masses vegetals massa denses que puguin afavorir la propagació del foc. Cal evitar la continuïtat horitzontal de la vegetació ja que facilitaria la difusió del foc.

– Mantenir una separació entre l’estrat arbustiu i l’estrat arbori de manera que no hi hagi continuïtat entre els dos nivells de vegetació en tota la franja més propera a la carretera, de manera que en cas d’incendi aquest no pugui propagar-se de l’estrat arbori l’arbustiu o viceversa ja que augmentaria el foc i es propagaria més ràpidament i seria molt més difícil de controlar.

– Les restes vegetals procedents de les podes i estassades que no puguin ser utilitzades com a llenya, així com les restes vegetals mortes, caldrà eliminar-les o consumir-les en cremadors controlats o cremadors mòbils. Si no fos dins el període de risc (15 de Maig al 15 d’Octubre) podrien cremar-se els residus prop de la via, sempre de manera controlada i només si es té l’autorització corresponent.

– Per eliminar la vegetació espontània i de plantes aïllades que hagin aparegut a les cunetes de formigó, obres de fàbrica, juntes de murs, etc., es podran utilitzar herbicides autoritzats.

– S’establirà a tot el llarg de la carretera una zona de seguretat de 1 metre des del peu de la carretera que haurà d’estar totalment lliure de vegetació i que pel seu manteniment caldrà:

– Segar periòdicament la vegetació herbàcia

– Estassar la possible vegetació arbustiva present

– Així en tot l’entorn de la carretera caldrà portar a terme tot un conjunt d’actuacions preventives com:

– Aclarir la copa dels arbres per evitar la continuïtat horitzontal entre capçades (excepte plantacions lineals separades de masses de bosc).



– Estassar vegetació arbustiva i arbòria per evitar la continuïtat vertical entre les mateixes.

D’altra banda, tant durant la fase de construcció com la d’explotació, s’haurà d’estudiar i dissenyar un projecte de prevenció d’incendis i d’acció immediata pel cas que es produeixi, el qual ha de tenir un informe favorable de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil del Departament de Governació i de la Subdirecció General d’Agents Rurals i Prevenció d’Incendis Forestals.

8.12 GESTIÓ DE RESIDUS I SÒLS CONTAMINANTS

Tant a la fase d’obres com a la fase d’execució s’haurà de tenir en compte les mesures següents sobre la gestió correcta dels residus generats:

– Garantir una correcta gestió de les terres i runes, generades en l’obra. En el cas de les terres d’excavació, considerar per una banda la capa superficial de terra vegetal i les terres pròpiament de l’excavació dels talussos en desmunt i del traçat (connexió amb l’eix transversal). Tant les terres vegetals com les d’excavació és previst reutilitzar-les en la pròpia obra. L‘abocament de les terres sobrants es realitzarà tenint en compte la possibilitat de realitzar els abocaments en les pedreres o abocadors pròxims.

– Per tal de gestionar d’una forma correcta els residus que es puguin generar durant les obres, es disposarà de contenidors diferents que permetin realitzar una recollida selectiva. En aquest sentit, els residus que de forma més important es preveu que es poden generar, i que per tant caldrà gestionar d’una forma correcta, són:

Papers, plàstics i vidres, procedents d’embalatges i/o que puguin generar el personal d’obra

Residus vegetals procedents dels treballs d’esbrossada (les restes de matoll es trituraran i s’incorporaran a la terra vegetal com adob orgànic, i els troncs dels arres s’aprofitaran com a fusta i/o llenya.

Fustes d’encofrar (es retiraran al final de l’obra per tal de ser reutilitzades o les no aprofitables es transportaran a abocador controlat. Està totalment prohibida la crema a l’obra).

Terres sobrants i restes de formigó (es recolliran i transportaran a abocador de terres i runes).

Materials absorbents, terres contaminades, envasos d’olis i altres productes potencialment contaminants (es transportaran a dipòsit de residus especials).

– Abans de l’inici de les obres caldrà definir les zones on emmagatzemar i gestionar els residus generats. Les zones definides han de complir amb els condicionants de ser fàcilment accessibles i a ser possible situar-se pròximes a on es disposin les zones auxiliars d’obra. Per

això cal que el contractista redacti un Pla de Gestió de residus d’acord amb el que estableix el Real Decret 105/2008, 1 de febrer, per el qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

– En cap cas es preveu que el manteniment de la maquinària es realitzi a l’obra. No obstant sí que es preveu l’aprovisionament de combustibles i la realització de reparacions en determinats casos d’avaria.

– En tots els casos en què es realitzin operacions que impliqui un risc de vessament de productes (líquids o sòlids) potencialment contaminants al sòl, aquestes es realitzaran sobre una superfície impermeabilitzada (superfícies recobertes amb plàstics o base de formigó) i es disposarà alhora de material absorbent en quantitat adient al risc que comporti l’operació que s’estigui realitzant. Si es produís algun tipus d’afecció al subsòl per algun vessament accidental de residus es notificarà a l’Agència de Residus de Catalunya.

Residus tòxics:

S’ubicaran bidons tapats per a la recollida de l’oli usat en la zona del parc de maquinària

S’ubicaran contenidors per a diferents tipus de productes especials.

La zona de magatzem de productes tòxics i perillosos estarà impermeabilitzada per evitar possibles infiltracions al terreny.

Seran transportats i tractats per transportistes i gestors autoritzats.

Residus No tòxics ni perillosos:

S’ubicaran contenidors per a la recollida selectiva de fustes, vidre, ferro, matèria orgànica, etc. al parc de maquinària i a la zona d’instal·lacions.

Existirà un servei de recollida selectiva periòdic durant la fase d’obres.



8.13 ABOCADORS I PRÉSTECS

Com a lloc d’abocament es poden utilitzar:

– abocadors legalitzats o explotacions actualment en funcionament i que requereixen efectuar un pla gradual de restauració paisatgística, amb necessitat d’aportació de material (Veure plànol núm. 16).

– àrees abandonades on s’han realitzat activitats extractives, d’acord amb els ajuntaments d’aquest municipis, i un cop es disposi de permisos reglamentaris (Veure Plànol núm. 17).

Pel que fa la terra vegetal, en cas de volum sobrant, aquesta podrà posar-se a disposició dels ajuntaments i agricultors de la zona però només un cop finalitzades totes les tasques de restauració ecopaisatgístiques descrites anteriorment , sempre i quan sigui realment terra vegetal sobrant.

Pel que fa el material de fora d’obra, aquest provindrà de canteres autoritzades existents properes a les obres.

En la gestió de les àrees d’abocador s’adoptaran mesures de drenatge com la construcció d’una rasa de drenatge perimetral en tota la superfície afectada pel dipòsit per tal d’evitar que les aigües d’escorrentia penetrin al interior de la zona on s’estiguin realitzant els moviments de terres, i una altra a l’interior del dipòsit per tal de canalitzar les aigües d’escorrentia en un únic punt. En aquest punt es construirà una bassa de decantació i retenció de sediments, pel tractament de les aigües abans de ser abocades a la xarxa de drenatge natural del terreny.

8.14 PRESSUPOST

Cal assenyalar que el pressupost de mesures correctores no contempla les partides de l’estesa de terra vegetal, el tancament perimetral, demolició de paviment, i de reposició de camins, les quals ja estan contemplades en el pressupost del Projecte informatiu.

El total del pressupost per contracte de les mesures correctores ascendeix a la quantitat de 232.607,57€euros ( DOS-CENTS TRENTA-DOS MIL SIS-CENTS SET EUROS AMB CINQUANTA-SET CÈNTIMS) pel que fa a l’alternativa 1 i de 222.105,11 € ( DOS-CENTS VINT-I-DOS MIL CENT CINC EUROS AMB ONZE CÈNTIMS) pel que fa a l’alternativa 2.


PRESSUPOST PÀG. 125

9 PRESSUPOST

9.1 ALTERNATIVA 1


PRESSUPOST PÀG. 131

9.2 ALTERNATIVA 2



ANÀLISI D’ALTERNATIVES PÀG. 137

10 ANÀLISI D’ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES

10.1 INTRODUCCIÓ

L’estudi de les diferents alternatives d’un projecte, i l’anàlisi de la repercussió ambiental de cadascuna d’elles, són aspectes fonamentals en qualsevol estudi d’impacte ambiental.

No es tracta només d’avaluar l’impacte d’un projecte concret i definir les mesures correctores que són necessàries per a la seva integració en el medi, sinó que s’ha d’escollir l’alternativa ambientalment més idònia.

En el present capítol es fa una avaluació de les alternatives des del punt de vista ambiental, amb el coneixement en detall, tant del medi com de les característiques de cada una de les alternatives.

L’objecte d’aquest apartat és doncs avaluar les dues alternatives d’accés a l’Eix Transversal des de Guissona, des d’un punt de vista ambiental, per tal d’identificar la que tingui una major eficiència ambiental.

En aquest projecte es defineixen i comparen dues alternatives tècnicament viables:

L’alternativa 1, la qual compren: Tram 1 + Tram 2 + Tram 3 (solució A)

L’alternativa 2, la qual compren: Tram 1 + Tram 2+ Tram 3 (solució B)

Tot el primer i segon tram es consideren solució única a excepció del tram 3 que compren dues solucions (A i B “aprofitant el pont actualment existent”). La descripció detallada d’ambdues alternatives es troba a l’apartat núm. 2 Objectius de l’Estudi i Descripció del projecte.

Es mostra a continuació una descripció més detallada de les diferents alternatives:

A la següent taula es presenta un resum de les principals característiques tècniques d’ambdues alternatives:


Longitud (m) 13.297 13.369

Moviments de terres (m3) 577.671 572.095

Volum de terra vegetal (m3) 46.998,27 45.293,04


Passos de fauna 2 2


Globalment, es valora que la diferencia entre les característiques tècniques d’aquestes dues alternatives és molt minsa, fet que fa que no hi hagi gaires diferencies sobre l’avaluació ambiental de cadascuna. Es recomana consultar l’apartat de Plànols (Plànols 01 i 02) i l’Annex VI. Reportatge fotogràfic en què es pot observar el territori per on transcorren aquestes alternatives.

10.2 VALORACIÓ DELS IMPACTES SEGONS ALTERNATIVES

La justificació de l’alternativa menys impactant ambientalment es farà en funció a la metodologia utilitzada en els apartats anteriors (apartats núm. 7 Avaluació d’impactes, núm. 8 Mesures correctores i núm. 9 Valoració econòmica de les mesures correctores):

10.2.1 Impactes sobre la qualitat atmosfèrica

Els impactes que es poden produir respecte a aquest vector ambiental, són els següents:

Durant la fase de construcció el principal impacte sobre el medi atmosfèric que es produirà és degut a la generació de pols que es pot valorar en funció del volum total de terres a moure per a cada alternativa.

Durant la fase d’explotació l’impacte més important es deurà a l’emissió de gasos de combustió dels vehicles en circulació. En principi, aquestes emissions són més grans quant més llarg és el recorregut.

La valoració és la següent:


Moviment de terres (m3) 577.671 572.095

Longitud total (m) 13.297 13.369

Valoració Compatible-Moderat Compatible-Moderat

Discussió d’alternatives:

La diferencia de volum de moviment de terres és molt minsa. Només hi ha una diferencia de 5.576 m3. I també, pel que fa a la longitud, només hi ha una diferencia de 72 m.

Segons l’impacte sobre la qualitat atmosfèrica s’observa que l’alternativa més desfavorable és la A1, pel que fa a un major volum de moviment de terres i lla A2, pel que fa a una major longitud de traçat.




10.2.2 Impactes deguts al soroll


Durant la fase de construcció l’increment del nivell sonor es deurà a l’execució dels treballs d’obra i al moviment de la maquinària que variarà en funció de la longitud de la carretera que obliga a majors o menors desplaçaments.

Durant la fase d’explotació el principal impacte està relacionat amb el pas de cada alternativa per zones més o menys pròximes a habitatges. Un dels paràmetres d’avaluació possibles d’utilitzar és el nombre d’habitatges situats a una distància màxima de 100 m de la carretera, i l’altre és la necessitat d’instal·lar pantalles acústiques en base a les fitxes de previsió sonora, mesurat com a punts on calen els apantallaments acústics.



Longitud total (m) 13.297 13.369

Punts crítics sonors 5 5

Receptors amb necessitat

d’apantallament

0 0



Segons l’impacte acústic ambdues alternatives presentarien el mateix impacte pel que fa als punts crítics sonors. Simplement, cal assenyalar la petita diferència de longitud pel que fa a l’A2, la qual cosa la fa més desfavorable.

10.2.3 Impactes sobre la hidrologia superficial


Durant la fase de construcció pot haver afectació directa a cursos fluvials interceptats pel traçat de la carretera i l’impacte indirecte degut a la potencial contaminació de corrents superficials, amb alteració en la qualitat de les aigües degut al moviment de terres.

El núm. d’obres de drenatge condicionats a passos de fauna es valora com a un impacte positiu-compatible.



Nombre de cursos fluvials 0 0


Passos de fauna 2 2



Segons l’impacte sobre la hidrologia l’alternativa més desfavorable és l’A1 degut a un major volum de moviment de terres. Totes dues tenen contemplen dos passos de fauna inferiors.

10.2.4 Impactes sobre la hidrologia subterrània


Durant la fase de construcció es poden produir impactes pel contacte directe de les obres amb les aigües del subsòl degut a que les obres poden abastar el nivell freàtic (per excavacions) o bé perquè poden interceptar fluxos d’aigua subterrània.

La longitud del traçat pot ser un condicionant a l’hora de valorar l’impacte directe sobre la hidrologia subterrània, tanmateix cal assenyalar, tal com s’ha analitzat a l’apartat núm. 4 Descripció del medi que a la zona d’estudi no es troba cap aqüífer protegit o massa d’aigua vulnerable.



Longitud del traçat (m) 13.297 13.369



Pel que fa a l’afectació directa al sòl totes dues presenten un impacte molt semblant. L’A2 seria la més desfavorable per tenir només 72 m més de longitud.




10.2.5 Impactes sobre la geologia i geomorfologia


Durant la fase de construcció per l’ocupació de terrenys, moviments de terres, abassegaments temporals i zona auxiliar d’aparcaments, etc es poden produir impactes sobre la geologia i geomorfologia. Les obres de fàbrica també són elements a tenir en compte.

També es pot produir afectació directa sobre espais d’interès geològics catalogats o inventariats pel Servei geològic de la Generalitat.





Pendent talussos 3H:2V 3H:2V


Afecció a espais geològics

d’interès0 0

Valoració Moderat Moderat


Totes dues presenten un impacte Moderat pel que fa al vector geomorfologia i geologia. Com s’ha comentat anteriorment, l’A1 presenta un major moviment de terres i en canvi, l’A2 presenta una major longitud.

10.2.6 Impactes sobre l’edafologia


Durant la fase de construcció per l’ocupació de terrenys, moviments de terres, abassegaments temporals i zona auxiliar d’aparcaments, etc es poden produir impactes sobre el sòl.

Pel que fa a l’ocupació dels abassegaments de terres i superfícies d’abocador l’impacte es pot avaluar mitjançant el volum de moviment de terres de necessitat de préstec i a abocador.





Terres de préstec (m3) 120.255,15 180.025

Terres a abocador (m3) 0 0

Valoració Compatible Moderat-compatible


Segons l’impacte sobre l’edafologia s’observa que l’alternativa més desfavorable és la A2, ja que presenta un major volum de terres de préstec i una major longitud de recorregut. Cal assenyalar que cap de les dues destinen terres a abocador.

10.2.7 Impactes sobre la fauna


Durant la fase de construcció per l’afectació directa a espais protegits (zones PEIN, ZEPA, HICs prioritaris, etc.). Cal assenyalar que aquest projecte afecta directament sobre l’espai PEIN i Xarxa Natural 2000 “Valls de Sió-Llobergós”, tal com s’ha comentat anteriorment al capítol núm. 4 Descripció del medi geogràfic.

La permeabilitat transversal és un bon indicador per avaluar l’impacte d’una infraestructura.





Passos de fauna 2 2

Terres a abocador (m3) 3H:2V 3H:2V

Valoració Moderat-compatible Moderat-compatible





Pel que fa a l’impacte sobre la fauna ambdues alternatives presenten la mateixa valoració.

10.2.8 Impactes sobre la vegetació


Durant la fase de construcció per l’afectació directa de la destrucció de la cobertura vegetal en la superfície ocupada de la carretera i la longitud del traçat per la possible afectació a espècies arbòries.



Superfície d’afectació del

traçat (m2)132.970 133.690


Afectació directa sobre HICs

(m) 0 0



Pel que fa a l’impacte sobre la vegetació ambdues alternatives presenten la mateixa valoració. Simplement, assenyalar que l’A2 ocupa una major superfície però que la diferencia és molt minsa.

10.2.9 Impactes sobre els espais d’especial interès


Durant la fase de construcció per l’ocupació del traçat de la carretera sobre espais protegits, hàbitats associats i murs de pedra seca.

Com s’ha comentat anteriorment, en el vector fauna, cal assenyalar que aquest projecte afecta directament sobre l’espai PEIN i Xarxa Natural 2000 “Valls de Sió-Llobregós”, tal com s’ha comentat anteriorment al capítol núm. 4 Descripció del medi geogràfic.



Longitud del traçat (m) que

afecta a zona ZEPA 4,6 Km 4,6 Km


afecta a zona PEIN 4,6 Km 4,6 Km


afecta a HICs 0 0



Pel que fa a l’impacte sobre els espais protegits ambdues alternatives presenten la mateixa valoració.

10.2.10 Impactes sobre el paisatge


Un dels principals impactes sobre el paisatge es deurà als canvis en la fisiografia actual que comporta la construcció de la carretera, els moviments de terres necessaris per a la seva construcció i construcció d’obres de fàbrica.



Superfície d’afectació del traçat (m2)

132.970 133.690


Moviment de terres (m3) 0 0


Valoració Moderat-compatible Moderat





Segons l’impacte sobre el paisatge s’observa que l’alternativa més desfavorable és la A2, ja que presenta una major superfície d’afectació perquè té una major longitud de recorregut.

10.2.11 Impactes sobre el risc d’incendis forestals


Afectació directa a masses boscoses ja sigui per l’ocupació del traçat o per la necessitat de la instal·lació de zones auxiliars d’obres.



Longitud del traçat (m) en zona forestal

0 0

Valoració Compatible Compatible


Pel que fa a l’impacte sobre el risc d’incendis ambdues alternatives presenten la mateixa valoració.

10.2.12 Impactes sobre el patrimoni cultural


Durant la fase de construcció afectació directa a elements inventariats.

Cal assenyalar que cap de les dues alternatives afecta a cap element d’interès patrimonial.



Nombre d’elements del patrimoni cultural afectats directament

0 0



Pel que fa a l’impacte sobre el patrimoni cultural ambdues alternatives presenten la mateixa valoració.

10.2.13 Impactes sobre l’ús del sòl


Ocupació de nous terrenys temporals i permanents

Usos del sòl afectats.



Superfície d’ocupació (m2) 132.970 133.690

Volum terres abocador (m3) 0 0

Volum terres préstec (m3) 120.255,15 180.025

Longitud de traçat (m) 13.297 13.369

Afectació a sòl industrial (m) 0 0



Segons l’impacte sobre els usos del sòl s’observa que l’alternativa més desfavorable és la A2, ja que presenta un major volum de terres de préstec i una major longitud de recorregut.




10.2.14 Impactes sobre la planificació urbanística


Canvi de la qualificació urbanística del sòl

Canvi dels usos del sòl











10.2.15 Impactes sobre els serveis i infraestructures


Afectació directa sobre el tall de subministres i serveis

Afectació a habitatges



Habitatges habitats pròxims al traçat

5 5



Pel que fa a l’impacte sobre serveis i infraestructures ambdues alternatives presenten la mateixa valoració.

10.2.16 Impactes sobre la socioeconomia


Expropiacions

Canvi d’ús del sòl














10.3 RESUM DE LA VALORACIÓ DE LES ALTERNATIVES TÈCNICAMENT VIABLES.

Els punts forts i febles d’ambdues alternatives són els següents:

Ambientalment i globalment, es valora que ambdues alternatives poden ser totalment viables, ja que les diferencies analitzades són molt poc significatives.

Cal assenyalar que es valora molt positivament que l’alternativa 2 aprofiti el pas superior actualment existent situat al final del tram 3.

Finalment, la utilització d’una carretera (LV-3201) i camí (Camí d’Hostalets d’Isona) ja existents a totes dues alternatives, també es valora positivament pel fet de suposar una menor afectació sobre el territori.




Taula 27 Resum de valoració d’impactes per cada alternativa:

Avaluació qualitativa dels impactes inicials del projecte:


VECTOR VALORACIÓ DE L’IMPACTE IMPACTE RESIDUAL

Qualitat atmosfèrica Compatible-Moderat Compatible-Moderat

Soroll Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Hidrologia superficial Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Hidrologia subterrània Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Geomorfologia i geologia Moderat Moderat

Edafologia Compatible Moderat-Compatible

Fauna Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Vegetació Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Espais protegits Moderat Moderat

Paisatge Compatible-Moderat Moderat

Risc d’incendis Compatible Compatible

Patrimoni cultural Compatible Compatible

Planejament i usos del sòl Compatible Moderat-Compatible

Serveis afectats Compatible Compatible

Aspectes sòcio-econòmics Compatible Moderat-Compatible

Tot i que tots o quasi tots els impactes negatius hi són presents durant la fase d’obres, les afectacions d’aquest són temporals i amb les mesures correctores adients es poden minimitzar i passar a ser compatibles. Els principals impactes negatius que poden aparèixer durant la fase d’explotació i que cal prevenir en tot moment són el risc d’incendis i els produïts sobre la fauna.

Avaluació qualitativa dels impactes finals del projecte:


VECTOR VALORACIÓ DE L’IMPACTE IMPACTE RESIDUAL

Qualitat atmosfèrica Compatible Compatible

Soroll Compatible Compatible

Hidrologia superficial Compatible Compatible

Hidrologia subterrània Compatible Compatible

Geomorfologia i geologia Compatible Compatible

Edafologia Compatible Compatible

Fauna Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Vegetació Compatible-Moderat Compatible-Moderat

Espais protegits Moderat-Compatible Moderat-Compatible

Paisatge Compatible Compatible

Risc d’incendis Compatible Compatible

Patrimoni cultural Compatible Compatible

Planejament i usos del sòl - -

Serveis afectats - -

Aspectes sòcio-econòmics Compatible Compatible



10.4 MATRIU D’AVALUACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES I MESURES CORRECTORES PROPOSADES

FASE DE CONSTRUCCIÓ

IMPACTE CARACTERIZACIÓ I VALORACIÓ DE L’IMPACTE VECTOR AFECTAT

CONSTRUCCIÓ ALTERNATIVES PROPOSADES MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

Impacte mínim, negatiu, pròxim a l’origen, directe, a curt termini, temporal i recuperable

A1 A2

Valoració de l’impacte

Impacte residual Valoració de

l’impacteImpacte residual

Alteracions micro i mesoclimàtiques

Per la limitada extensió de l’àmbit del projecte, així com perles característiques del mateix i de l’entorn on s’implanta, es descarta la producció de qualsevol impacte de tipus mesoclimàtic, ja que no es produeixen talls ni passadissos que puguin influir en el sistema local de vents.

Pel que fa a la influència sobre el clima en la seva vessant microclimàtica, existeix un potencial impacte per l’alteració de les condicions a l’entorn de l’obra, com la temperatura, humitat i evapotranspiració en els punts d’abocament i/o acopi de materials i terres, però sempre en zones molt puntuals.

Mínim No significatiu Mínim No significatiu

Impacte no significatiu en les immediacions, negatiu, directe, acumulatiu, a curttermini, temporal, reversible, recuperable, extensiu i pròxim a l’origen

A1 A2




ATMOSFERA

Qualitat de l’aire

Alteració de la qualitat de l’aire per incorporació de partícules procedents de les diferents tasques de demolició de ferms, excavació de rases, transport de terres, etc.

El funcionament de la maquinària d’obra per a l’excavació dels diferents treballs implicarà l’emissió de contaminants típics de la combustió de motors (CO, CO2, NOX, SOX, PST i compostos orgànics volàtils).

ModeratCompatible-

ModeratModerat

Compatible-Moderat

Rec periòdic dels camions d’accés a l’obra i de les zones d’activitat Manteniment adequat dels vehicles de l’obra Ubicació del parc de maquinaria llunyà d’àrees sensibles a nivell ambiental Senyalització de la zona per al manteniment del trànsit Cobriment del material transportat per evitar la dispersió de pols i partícules S’aprofitarà en la mesura del possible assolir un balanç de terres equilibrat. Els

reompliments es realitzaran amb terres de la pròpia obra Localització d’abassegaments de materials i abocadors temporals en zones específiques i

ben delimitades i senyalitzades dins dels límits de la pròpia obra evitant afectació a zones d’interès paisatgístic (ZEPA, PEIN, IBA i HICs)

Evitar piles excessivament elevades (no superiors als 150 cm) i de relleus abruptes Mantenir pendents moderades que minimitzin l’erosió hídrica en tal·lus Optimització de les operacions de transport i ús de materials d’acord a les necessitats de

l’obra Per evitar la contaminació acústica, s’ha de controlar l’emissió de sorolls de la maquinaria

respectant els horaris d’ús permesos per les ordenances municipals, manteniment dels equips en bon estat i verificació que tinguin el marcatge CE (que pugui garantir un nivell de soroll màxim permès)

Cobriment del material transportat per evitar la dispersió de pols i partícules Respectar les hores de descans de la població

Impacte mínim, negatiu, pròxim a l’origen, directe, a curt termini, temporal irecuperable

A1 A2




GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

Moviments de terres

Alteració de la superfície ocupada per abassegaments i moviment de terres necessàries durant l’obra

Compatible-Moderat

Compatible Moderat Compatible

S’aprofitarà en la mesura del possible assolir un balanç de terres equilibrat. En la mesura del possible, els reompliments es realitzaran amb terres de la pròpia obra Localització d’abassegaments de materials i abocadors temporals en zones específiques i

ben delimitades i senyalitzades dins dels límits de la pròpia obra evitant afectació a zones d’interès paisatgístic (ZEPA, PEIN, IBA i HICs)

Evitar piles excessivament elevades (no superiors als 150 cm) i de relleus abruptes Mantenir pendents moderades que minimitzin l’erosió hídrica en tal·luds Zones de préstec i abocadors degudament legalitzats

Impacte notable, negatiu, simple, directe, a curt termini, temporal, irreversible,irrecuperable, localitzat i proper a l’origen

A1 A2




EDAFOLOGIA

Determinades accions del projecte suposen l’eliminació de la capa de sòl vegetal, pel la qual cosa existeix una destrucció de sòls i una alteració estructural dels mateixos i pèrdua de qualitat

Moderat-Compatible

Compatible Moderat Compatible

Caracterització i gestió dels sòls d’acord amb el que estableix el marc legal vigent en matèria de residus

Manteniment i repostatge de la maquinària en zones especialitzades (tallers especialitzats i/o benzineres)

Les zones d’instal·lacions auxiliars i parcs de maquinària s’ubicaran dins dels límits de l’obra sense ocupar zones annexes amb presència d’espècies vegetals d’interès paisatgístic (HICs)




CONSTRUCCIÓ ALTERNATIVES PROPOSADES

MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

Impacte mínim, negatiu, pròxim a l’origen, directe, a curt termini, temporal irecuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual HIDROLOGIA SUPERFICIAL

Impacte per l’abocament d’aigües residuals de diferent naturalesa (aigües sanitàries, de serveis, efluents procedents del rentat de maquinària i equips, pluvials i d’escorrentia). La magnitud i naturalesa dels eventuals vessaments és limitada, per la qual cosa l’impacte produït es considera no significatiu.

Mínim No significatiu Mínim No significatiu

Els efluents d’aigües sanitàries es gestionaran adequadament, seguint la legislació vigent Instal·lar i gestionar adequadament depòsits de recollida d’aigües residuals domestiques

de vestuaris i casetes d’oficina Les aigües sanitàries i de serveis procedents de l’obra es portaran a un Gestor Autoritzat. Els efluents amb contingut en sòlids en suspensió en èpoques de pluja es valorarà la

necessitat d’instal·lar barreres de retenció de sediments (formades per geotèxtils) i/o basses de decantació, prèviament al seu vessament

Construcció d’obres de drenatge respectant el medi natural

Impacte notable, negatiu, simple, directe, a curt termini, temporal, irreversible, irrecuperable, localitzat i proper a l’origen

A1 A2 Valoració de



Impacte residual

HIDROLOGIA SUBTERRÀNIA

Afectació a la qualitat de l’aigua subterrània sempre que es produeixen vessaments o es dipositin residus,

Moderat-Compatible Compatible Moderat-

CompatibleCompatible

Adopció d’un codi de bones pràctiques per evitar abocaments i vessaments accidentals Evitar el vessament d’olis i d’altres substàncies procedents del manteniment de la

maquinaria Habilitació de contenidors per dipositar productes potencialment contaminants

Impacte mínim, negatiu, directe, simple, a curt termini, temporal, reversible,recuperable, localitzat i pròxim a l’origen

A1 A2 Valoració de



Impacte residual

RESIDUSGeneració de residus d’obra

Moderat Compatible Moderat Compatible

Tots els residus generats hauran de ser gestionats adequadament d’acord a la seva tipologia

Els efluents amb contingut químic i/o oliós seran recollits en dipòsits estancs i gestionats correctament a través d’un Gestor Autoritzat

S’evitarà manipular combustibles, carburants, olis i productes químics, fora de les zones expressament habilitades per a aquestes maniobres

S’evitaran els abocaments accidentals a llera pública, en especial d’elements nocius per a la qualitat de les aigües i la fauna.

Es controlarà la possibilitat de contaminació d’aigua d’abastament potable de reg Un cop finalitzada l’obra es procedirà a la restauració total del llit del riu, deixant-lo lliure

de qualsevol material o resta d’obra.


A1 A2 Valoració de



Impacte residual SOROLL Increment del nivell acústic durant el període d’execució de l’obra pel pas i funcionament de maquinaria pesada.



A1 A2 Valoració de



Impacte residual VIBRACIONSIncrement de les vibracions durant el període d’execució de l’obra


Respectar l’horari de descans, realitzant els treballs de producció en horari de majoractivitat urbana o industrial habitual

Manteniment de la maquinaria en bon estat. Els vehicles d’obra tindran actualitzada la inspecció tècnica de vehicles (ITV)

Utilitzar maquinaria que compleixi amb la normativa Es realitzarà un seguiment dels nivells acústics durant l’execució de les obres seguint les

indicacions del Pla de Vigilància Ambiental

Impacte notable, negatiu, simple, directe, a curt termini, , temporal, localitzat,llunyà en origen, reversible i recuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual VEGETACIÓ

Afectació de les formacions vegetals per deposició de partícules i acumulació d’excés de pols sobre les fulles

Destrucció directa o degradació de la vegetació per moviments de terres o de maquinaria


Definir i respectar el límit real d’afectació de les obres Limitar en el possible les àrees d’afectació i aprofitar sempre que sigui possible camins i

vials ja existents En la mesura del possible, evitar l’emissió de partícules en suspensió durant les obres Limitar el moviment de la maquinària a les zones marcades de l’obra Limitar en la mesura de lo possible les àrees d’afectació i aprofitar sempre que sigui

possible accessos, (camins, vials...) existents




CONSTRUCCIÓ ALTERNATIVES PROPOSADES MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

Impacte notable, negatiu, simple, directe, a curt termini, , temporal, localitzat, llunyà en origen, reversible i recuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual Destrucció o degradació d’hàbitats per la creació d’accessos,per les instal·lacions auxiliars i acopis de terra.


Impacte notable, negatiu, simple, directe, a curt termini, , temporal, localitzat, llunyà en origen, reversible i recuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual

FAUNA

Alteració temporal dels hàbitats d’alimentació d’algunesespecies per les emissions de soroll i moviment de maquinaria derivat de les obres


Definir i respectar el límit real d’afectació de les obres Limitar en el possible les àrees d’afectació i aprofitar sempre que sigui possible camins ja

existents Efectuar regs periòdics sobre la vegetació adjacent en cas d’observar una acumulació de

pols notable sobre les fulles de les vegetació propera Realitzar l’adequada restauració edàfica els camps de conreu Evitar l’emissió de partícules en suspensió durant les obres Limitar el moviment de la maquinària a les zones marcades de l’obra Revegetar amb espècies autòctones les zones afectades durant la fase d’obra Respectar el límit d’afectació de les obres S’adaptaran les OD a pas de fauna

Impacte notable, negatiu, acumulatiu, directe, a curt termini, permanent, extensiu, pròxim a l’origen, reversible i recuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual PAISATGEAlteració del cromatisme de la zona i d’alguns elements delpaisatge (murs de pedra)


Restauració de les zones afectades per les obres Respectar els murs de pedra situats a prop de la traça

Impacte notable, negatiu, acumulatiu, directe, a curt termini, permanent, extensiu, pròxim a l’origen reversible i recuperable

A1 A2 Valoració de



Impacte residual RISCOS

El risc de producció d’accidents i incidents durant l’execució deles obres és l’intrínsec a tota obra que impliqui moviments deterres, excavacions, treballs en alçada, etc.


Compliment de la normativa vigent en matèria de prevenció d’incendis Disposar en l’obra d’EIPS (Equips de Protecció Individual) contra el foc

Impacte notable, negatiu, directe, simple, a curt termini, temporal, reversible, recuperable, discontinu, localitzat i pròxim a l’origen

A1 A2 Valoració de



Impacte residual TRÀNSIT Molèsties derivades per l’augment del trànsit de vehicles pesatsi si és necessari, talls temporals dels accessos de la zona.


Definir rutes alternatives per al trànsit de vehicles, les quals estaran clarament senyalitzades especialment, per a vehicles pesats.

Assegurar l’accessibilitat de la població en qualsevol dels immobles o serveis afectats perles obres. Posar especial cura en l’accessibilitat per a la gent amb mobilitat reduïda.

Impacte notable, negatiu, directe, simple, a curt termini, temporal, reversible, recuperable, discontinu, localitzat i proper a l’origen discontinu, localitzat i propera l’origen

A1 A2 Valoració de



Impacte residual POBLACIÓ I MEDI SOCIO-ECONÒMIC

Afecció sobre la salut de la població per emissions de gasos,pols i sorolls i molèsties en la circulació als usuaris del camí


Definir rutes alternatives per al trànsit de vehicles, les quals estaran clarament senyalitzades.

Establir acords amb els propietaris Assegurar l’accessibilitat de la població a qualsevol dels immobles o serveis afectats per

les obres. Posar especial cura en l’accessibilitat per a la gent amb mobilitat reduïda Per evitar molèsties ocasionades per les obres es reposaran els accessos que resultin

tallats per les obres i es procedirà a l’obertura d’accessos alternatius en cas que es consideri necessari

Impacte notable, negatiu, directe, simple, a curt termini, temporal, reversible, recuperable, discontinu, localitzat i proper a l’origen

A1 A2

Valoració de


Valoració de

l’impacteImpacte residual SERVEIS AFECTATS Afecció de serveis i urbanització i mobiliari urbà


Restitució dels serveis i camins afectats



FASE D’EXPLOTACIÓ


EXPLOTACIÓ ALTERNATIVES PROPOSADES

MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

mpacte mínim, negatiu, directe, simple, permanent, reversible, recuperable, d’aparició irregular,localitzat i proper a l’origen.

A1 A2

Valoració de l’impacte Impacte residual Valoració de l’impacte Impacte residual

SOROLL Emissió de soroll pel funcionament de la carretera

Compatible - Compatible -

Control de la IMD.

Impacte mínim, negatiu, directe, simple, a mig i llarg termini, permanent, irreversible, recuperable, continu, localitzat, extensiu i proper a l’origen

A1 A2


FAUNA Molèsties pel trànsit de vehicles i risc d’atropellaments perl’augment de la velocitat de vehicles


Control de la IMD.

Impacte notable i positiu

A1 A2


SOCIOECONÒMIC Millora de la connectivitat entre els nuclis de Guissona i Manresa mitjançant l’Eix transversal



PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL PÀG. 149

11 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL

11.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS

Els objectius principals del Pla de Vigilància Ambiental (en endavant, PVA) són:

Verificar l’avaluació inicial dels impactes previstos, concretant detalladament els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats.

Proporcionar resultats específics pel que fa els valors d’impacte assolits respecte dels previstos, determinant els paràmetres de seguiment, la freqüència de controls, duració, període d’aplicació i els llocs o àrees de mostreig i control, durant la fase d’obres i la d’explotació.

Controlar l’aplicació i eficiència de cadascuna de les mesures preventives i correctores previstes en l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA) i Projecte informatiu (EI).

Proposar noves mesures correctores si s’observa que els impactes són superiors als previstos o insuficients les mesures correctores inicialment proposades.

S’establirà una metodologia de treball sistemàtica i adaptada específicament als condicionaments propis de l’actuació, de manera que es garanteixi el control exhaustiu de la qualitat dels diferents paràmetres ambientals que intervenen i/o es veuen afectats pel projecte de traçat, durant la fase de construcció i en la d’explotació.

El PVA es desenvoluparà en tres fases:

1ª fase: constatació de l’estat preoperacional

2ª fase: seguiment i control d’impactes durant la fase de construcció

3ª fase: seguiment i control d’impactes durant la fase d’explotació

11.2 VERIFICACIÓ DE L’AVALUACIÓ INICIAL DELS IMPACTES

L’EIA ha avaluat tots els impactes ambientals previstos del projecte informatiu i ha fet una proposta d’aplicació de mesures correctores per minimitzar-los.Tanmateix, per a la verificació de l’avaluació inicial dels impactes s’haurà de tenir en compte que durant el seguiment de les obres, poden aparèixer nous impactes no previstos en aquest EIA, per als quals s’hauran de definir, al més aviat possible, les mesures correctores per minimitzar-los o eliminar-los.

L’avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats, els quals poden ser:

El paisatge, avaluar l’impacte visual i el grau d’integració paisatgística del traçat i d’altres superfícies necessàries per al desenvolupament de l’obra (zones auxiliars, aparcaments temporals de maquinaria, abocadors, acopis de materials i terres, etc.).

El soroll, on el paràmetre de seguiment està definit per un Lar en període diürn (7-23h) de 60 dBA i un Lar en període nocturn (23-7h) de 50 dBA.

La vegetació, la qual s’avaluarà atenent el grau d’afectació de la vegetació natural o potencial de la zona d’estudi.

Les aigües, fer un seguiment dels sòlids en suspensió presents, especialment pel que fa als primers braços del Torrent Magrà.

L’evolució de les hidrosembres s’avaluarà per seguiment de paràmetres com l’abundància i grau de coberta, la taxa de germinació, el temps d’aparició de les primeres plàntules, la presència d’espècies, de malalties, l’aparició d’espècies bioinvasores, etc.

Quant a les plantacions de l’estrat arbustiu i arbori per al seguiment ambiental es consideraran aspectes com el grau de coberta, nombre de brots, creixement (radial i en alçada), malformacions, malalties, etc.

El patrimoni cultural, detectar durant les fases de moviment de terres i condicionament morfològic la presència de restes susceptibles de ser integrades al patrimoni cultural, especialment tenir cura de les restes constructives de la Z.E.A.1.

11.3 SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L’OBRA

El grau d’aplicació de les mesures correctores definides en aquest EIA el definirà el seguiment dels paràmetres d’aquests vectors ambientals comentats anteriorment.

El seguiment i control es realitzarà, tant durant la fase d’obres com durant la fase d’explotació, de tal manera que llur evolució en l’espai i el temps serà reflectida per la Direcció de l’obra en un cronograma de mesures correctores que indicarà en cada moment l’estat i el grau d’aplicació d’aquestes mesures.

Per altra banda, es tindrà en compte totes les determinacions de la Declaració d’impacte ambiental emesa pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat.

11.4 SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL DE L’OBRA I ELABORACIÓ DEL PLA D’OBRA AMBIENTAL

Una part important dels impactes o alteracions que poden ocórrer al medi es podreixen durant l’execució de les obres. És per aquest motiu que una gestió ambiental correcta durant la posta en obra pot suposar una minimització de les afeccions i una reducció dels efectes negatius inherents a l’activitat. Els sistemes de gestió ambiental de qualsevol activitat es centren en la definició d’un organigrama de funcions i responsabilitats ambientals i en la definició del Pla d’obra ambiental.

El Pla d’obra ambiental es dissenyarà amb la informació continguda en el Pla d’obra constructiu, de l’empresa adjudicatària, el qual recollirà i incorporarà tores les activitats que s’efectuaran en el transcurs de les obres de la carretera. Per tant, s’haurà d’elaborar i definir el Sistema de gestió ambiental (SGA) de l’obra a l’inici de l’execució del projecte tot i que es tractarà d’un SGA que s’haurà d’anar actualitzant i revisant a les diferents fases de les obres.

El Pla d’obra ambiental per a l’execució de l’obra haurà de contemplar, com a mínim, els següents punts: abocadors d’obra, préstecs, transport de material, gestió de terres vegetals, gestió de residus d’obra, gestió d’efluents i emissions. A més a més, la incidència de les actuacions es valorarà qualitativament mitjançant els següents períodes:



Període òptim: en què les condicions climàtiques són idònies per l’aplicació d’una determinada mesura correctora.

Període practicable: on malgrat els factors meteorològics no són del tot favorables, s’accepta l’execució de l’actuació.

Període inviable: en què les condicions climàtiques són desfavorables i per ant, es recomana aturar l’obra correctiva en particular.

Període d’alta sensibilitat: període prohibitiu per l’execució de mesures correctores.

Per tal que es compleixin les determinacions i requeriments de caire ambiental de GISA aquest SGC haurà de seguir els següents manuals:

G-PRO-01v00.22-08-06 Protocols de criteris mediambientals d´obra civil

G-MAN-18v02.18.11.09 Manual de l’assistència tècnica ambiental d´obra civil

G-PLP-55v03.07.04.10 Plec prescripcions elaboració Pla Treballs, Pla Seguretat i Salut, Pla Assegurament Qualitat i Medi Ambient

11.5 PRIMERA FASE: CONSTATACIÓ DE L’ESTAT PREOPERACIONAL

S’haurà de constituir una comissió mixta de concertació i control entre el Departament de Medi Ambient i GISA. Aquesta comissió tècnica vetllarà pel contingut, la periodicitat, l’aplicació i l’època de realització de les mesures preventives i correctores que assenyala l’Estudi d’impacte ambiental i que assenyalarà la Declaració d’Impacte Ambiental.

Es farà un control de les àrees d’afecció del Projecte, per determinar la situació de partida abans de la realització del Projecte:

11.5.1 Replanteig

Abans de l’inici de les obres, la Direcció Ambiental de l’obra estudiarà i contrastarà el projecte constructiu i l’annex de mesures correctores, l’estudi d’impacte ambiental i la declaració d’impacte ambiental (DIA), per tal de detectar les possibles no conformitats entre ells. Aquest contrast es contemplarà amb la inspecció del terreny per tal de detectar possibles impactes o singularitats del sistema natural o social, no detectats amb anterioritat.

Durant la inspecció sobre el terreny, es determinaran una sèrie de paràmetres que descriguin l’estat inicial del medi i permetin un control i seguiment durant les obres.

Es comprovarà que abans del començament de la fase de construcció, les zones d’afecció contemplades en el projecte hagin estat assenyalades i delimitades mitjançant corda o cinta de balissament, assegurant que la zona d’afecció marcada es limita a la mínima imprescindible. Quedarà constància fotogràfica d’aquesta senyalització prèvia a l’inici de l’obra, especialment pel que fa als límits de la zona ZEPA.

Aquestes zones són:

límit d’ocupació dels talussos o zones planes de la traça

abassegaments temporals i definitius

parc de maquinària

casetes d’obra

vials i accessos a l’obra

11.5.2 Sistema hidrològic

Es realitzarà una descripció de l’estat dels torrents i cursos que travessen el traçat així com de qualsevol altre element que formi part del sistema hidrològic. Tenir especial cura amb la part NE del traçat, quasi a tocar amb la connexió de l’Eix transversal, de no afectar als primers braços del Torrent de Magrà. L’objectiu és detectar qualsevol afectació a causa de les obres.

11.5.3 Edafologia

Es verificarà el correcte abassegament de la terra vegetal als llocs habilitats a tal efecte.

11.5.4 Vegetació i fauna

Es verificaran les descripcions sobre la vegetació i la fauna de la zona, comprovant l’existència d’espècies de màxim valor. Es marcaran tots els arbres que estan tocant a l’obra que no hagin de ser afectats per la mateixa, especialment pel que fa a les carrasques (Veure plànol núm. 05 Fauna i vegetació) i es comprovarà la no presència de nius i caus d’espècies sensibles.

11.5.5 Paisatge

Es realitzaran fotografies des de diferents punts perquè puguin servir de referència en una posterior comparació amb la situació en la fase d’obres i en la d’explotació, amb especial cura als murs de pedra pròxims al traçat. En la mesura del possible, les fotografies que s’hagin de realitzar durant la fase d’obres i després d’aquesta es prendran des del mateixos punts. Aquests punts han de ser triats en funció de la seva utilitat pel seguiments de les feines i també per avaluar l’impacte paisatgístic de l’obra i la seva recuperació ambiental (Punts d’observació: Inici Guissona, Vicfred i Ivorra) (Veure Annex VI. Reportatge fotogràfic).

11.6 SEGONA FASE: CONTROL D’IMPACTES A LA FASE D’OBRES

Per a les instal·lacions auxiliars de l’obra, parc de maquinària, etc., s’ocuparà la mínima superfície compatible amb l’execució de les obres. Es respectaran els arbres que puguin ser presents a l’àrea, tot evitant-los.

La superfície provisional imprescindible per a l’execució de les obres s’ocuparà només quan sigui precís i es desocuparà tan aviat com sigui possible, durant la vida de l’obra.

Es comprovarà que els accessos a l’obra es limiten als camins ja existents o prèviament aprovats per la Direcció d’Obra .

Es realitzarà el seguiment de les afeccions següents:

11.6.1 Qualitat atmosfèrica

Emissions de pols

Tot i que el moviment de terres no és molt important, la proximitat de l’obra als nuclis de població de Guissona i especialment, de Vicfred, fa necessari establir un control periòdic de la qualitat de l’aire. Es



realitzarà un control visual de la qualitat de l’aire i de la quantitat de pols que es pugui acumular a les proximitats de l’obra (vegetació, habitatges...).

A criteri de la Direcció Ambiental d’Obra i en cas que l’anàlisi visual indiqui nivells de contaminació inadmissibles s’investigarà l’origen i es comunicarà a la Direcció d’Obra, que decidirà les mesures oportunes, considerant la mesura de les partícules totals i sedimentaries mitjançant la localització de punts de mostreig i la utilització de mesuradors direccionals i estàtics, si fos necessari.

Contaminants diversos

Les estimacions d’emissió de contaminants de vehicles i la maquinària d’obra no fan necessari realitzar analítiques determinades.

En tot cas, però, s’hauran de realitzar visites periòdiques a totes les zones de l’obra on es localitzin les fonts emissores, tant de contaminants com de pols i observar el compliment de les mesures correctores:

Reg de totes les superfícies productores de pols i partícules en general (accessos, abocadors, etc.) i de la vegetació annexa.

Velocitat reduïda de camions i maquinària per la traça i camins d’accés.

Control de càrrega i descàrrega del material

Control del bon estat de funcionament de la maquinària, etc.

La freqüència del reg va molt lligada a les característiques climàtiques (especialment la humitat), i per tant, la freqüència del reg serà aquella que garanteixi el compliment en quant a evitar la generació de pols.

Aquesta freqüència pot ser la següent:

Estiu: dues vegades cada dia

Primavera i tardor: una vegada cada dia

Hivern: una vegada cada dos dies, segons la humitat ambiental

11.6.2 Sistema hidrològic

La principal finalitat del control d’aquest vector ambiental és la protegir els marges riparis dels principals braços dels torrents pròxims al traçat. És per aquest motiu que es controlaran periòdicament els possibles abocaments als torrents i torrenteres propers al traçat com a conseqüència dels drenatges i instal·lació i funcionament de l’àrea d’instal·lacions, parc de maquinària, etc. Aquest control s’estendrà a tots els possibles abocaments accidentals. Cas que aquests es produeixin, es controlaran i constataran les tasques de neteja i restauració.

Concretament les mesures seran les següents:

Garantir la funcionalitat de la xarxa de drenatge natural del terreny

Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de la maquinària, olis i carburants.

Evitar la realització de moviment de terres durant períodes de fortes precipitacions

També es controlaran periòdicament les aigües procedents dels tancs de depuració primària instal·lats a la zona de vestuaris i altres basses de tractament d’aigua a la zona del parc de maquinària, etc.

11.6.3 Soroll

Es donarà compliment a les prescripcions dels paràmetres establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC núm. 3675, 11.07.02).

Cal assenyalar que tot i no s’han proposat mesures específiques pel que fa aquest vector caldrà comprovar que es porten a terme totes les mesures preventives i correctores sobre proteccions contra el soroll en la fase de construcció, en especial:

Limitació de la jornada laboral a l’horari diürn. Preferiblement, de 8 a 20h.

Establir els punts crítics del funcionament sonor del treball

Controlar els sorolls màxims admissibles en la maquinària pesada. Aquesta maquinaria haurà de complir amb les determinacions del Real Decret 212/2002, de 22 de febrer, pel qual es regulen les emissions sonores en l’entorn degut a determinades maquinàries d’ús a l’aire lliure (BOE núm. 52, de 1/03/2002).

Es comprovarà el bon manteniment de la maquinària, la seva revisió periòdica i el control periòdic dels silenciadors dels motors.

Evitar forts sorolls prop del les zones habitades (prop del nucli urbà de Guissona i Vicfred i als diferents masos que es troben al llarg d’aquest traçat.

Insonorització del parc de maquinària i manteniment de la maquinària en bon estat.

Realització de les obres fora del període de nidificació (d’abril a juny, ambdós inclosos).

Pel que fa a la minimització de l’avifauna i la fauna en general caldrà tenir en compte:

Controlar els nivells màxims sonors durant la fase d’obres, tal i com s’ha comentat anteriorment.

11.6.4 Geologia i sòls

Per tal de reduir els impactes sobre els vectors geomorfologia, geologia i edafologia caldrà seguir les següents mesures i/o recomanacions:

Definir un pla de camins d’obra que utilitzi al màxim possible camins ja existents i, si és possible, el propi traçat de la carretera. Es comprovarà visualment que es minimitza la superfície ocupada i alterada pels moviments de terres i maquinària i que s’utilitzen les rutes i els accessos d’obra fixats al començament de les obres.

Minimització de la superfície d’afectació de les obres mitjançant el tancament perimetral i el balissament de les zones més vulnerables ambientalment.

Tindrà preferència la reutilització durant l’obra de les terres sobrants en contra del seu abocament. Es comprovarà que les zones d’abocadors i abassegaments temporals no presenten afeccions no considerades a l’EIA i que es tracta d’explotacions degudament legalitzades (Veure plànols 16 i 17).

Per a l’abocament de terres sobrants netes es tindrà preferència per depositar-les en activitats extractives recentment abandonades i que incorporin un Pla de restauració paisatgística (Veure plànols núm. 17 i llistat proposat a la llegenda).



S’haurà de donar compliment a les determinacions del Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció.

S’haurà de recuperar la capa edàfica per revegetar, a posteriori, tots els talussos indicats en aquest EIA. L’emmagatzematge de les terres vegetals es realitzarà en zones planeres en abassegaments no superiors al 1,5m d’alçada i es controlarà el temps de permanència de les terres aplegades, per al de decidir si cal practicar un tractament d’oxigenació, sembra i adobat, per tal d’evitar la degradació de l’estructura original per compactació. És recomanables que la terra vegetal es barregi amb restes de vegetació per tal d’augmentar el contingut en matèria orgànica i banc de llavors.

La zona d’abassegament de terres vegetals i terres sobrants haurà d’ésser fora de les zones més vulnerables ambientalment.

Les superfícies d’ocupació temporal es retornaran a les seves característiques fisiogràfiques inicials.

11.6.5 Vegetació

Les mesures de seguiment ambiental per tal de minimitzar l’afectació directa a la vegetació són:

Minimització de l’afectació a superfície forestal (Hàbitats inventariats en aquest EIA Rouredes i carrascars i pinassa)

Es verificarà el marcatge dels límits d’ocupació. Es comprovarà que no es tali ni es desbrossi la zona compresa entre el límit d’ocupació i el límit d’expropiació. Es comprovarà que es faci la mínima afectació possible a la vegetació arbòria i arbustiva quan es realitzin les cunetes. Quan sigui necessari la tala d’algun exemplar arbori caldrà demanar sol·licitud prèvia segons determinacions de l’article 58.1 de la Llei Forestal de Catalunya de 6/1988, de 30 de març.

S’adoptaran les mesures necessàries per a la prevenció d’incendis. A les obres, es prohibiran les fogueres no controlades, la poda incontrolada d’arbusts o arbres per a llenya i qualsevol pràctica que produeixi danys a la vegetació.

Es limitaran els moviments de la maquinària als camins previstos (dels quals es verificarà la seva correcta senyalització).

Es controlarà l’estesa i condicionament de la terra vegetal a totes les zones a restaurar.

Es recepcionarà, comprovarà i verificarà la qualitat i la procedència de les espècies i llavors utilitzades a la hidrosembra. Es comprovarà la realització de les hidrosembres, garantint la seva correcta execució, en talussos a mesura que les obres van avançant, així com en les superfícies més planeres.

11.6.6 Fauna

Les mesures de seguiment ambiental per tal de minimitzar l’afectació directa a l’avifauna i a la fauna en general, són:

Minimització de les superfícies afectades mitjançant la delimitació de la superfície d’ocupació.

Comprovar el correcte condicionament com a passos de fauna de les obres de drenatges indicades en aquest EIA. També es tindrà en compte la no afecció als murs de pedra seca presents al llarg del traçat.

Així mateix s’assegurarà que les obres no s’estan realitzant durant el període de nidificació de l’avifauna (d’abril a juny, ambdós inclosos) i es vigilaran les bones pràctiques relatives principalment a contaminació acústica (soroll), atmosfèrica (pols) i residus.

Es cas de qualsevol incidència sobre la fauna (morts, destorbs evidents...) es comunicarà immediatament a la Direcció Ambiental d’Obra que ho posarà en coneixement del Departament de Medi Ambient, i juntament amb la Direcció d’Obra es prendran les mesures oportunes.

Informar al personal de l’obra dels límits de la zona ZEPA per tal d’evitar qualsevol afectació.

11.6.7 Paisatge

Les mesures de seguiment ambiental per tal de garantir la integració paisatgística del traçat són:

Revegetació de talussos segons indicacions de les mesures correctores proposades en aquest EIA amb hidrosembra i espècies arbustives i arbòries autòctones.

Es verificarà l’impacte cromàtic, textural, lineal, morfològic i d’escala, previst com a conseqüència de la intrusió visual que suposa el nou traçat.

Els indicadors d’impacte seran la pròpia constatació visual sobre el terreny i durant les obres mitjançant l’ús de fotografies reals de l’actuació que seran comparades amb les preoperacionals i la intrusió visual prevista.

Des de l’inici de les obres i fins el seu terme i, amb freqüència mensual, es procedirà al seguiment i comprovació de l’adient emplaçament i condicions dels abocadors, abassegaments i instal·lacions d’obra i maquinària.

11.6.8 Patrimoni historicoartístic

Durant la desbrossada i l’excavació es comprovarà la realització d’un control i un programa de seguiment arqueològic de tots els rebaixos i excavacions de la zona afectada. Així mateix es verificarà la no afecció a la Z.E.A. 1.

11.6.9 Aspectes socioeconòmics

Es realitzarà un seguiment de les següents mesures:

Control de l’ocupació de les superfícies agraris i forestals.

Es facilitarà la reordenació parcel·laria dels fragments de les finques agrícoles afectades per les expropiacions quan quedi afectada la viabilitat de la seva explotació. És obligatori realitzar la reposició i manteniment de tots els serveis originaris (accessos, canals de reg, drenatges, murs de pedra seca, etc.).

Restabliment de les vies de comunicació de la xarxa viària bàsica (camins rurals, agrícoles, GR.7.1, itineraris a peu i en BTT, etc.).



11.6.10 Risc d’incendis

Es realitzarà un seguiment de les següents mesures:

Es donarà compliment a les prescripcions del Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i el Decret 130/1998, de 12 de maig, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

A les obres, es prohibiran les fogueres no controlades, la poda incontrolada d’arbusts o arbres per a llenya i qualsevol pràctica que produeixi danys a la vegetació i que produeixi un potencial risc d’incendis. Caldrà vigilar que es compleixi la prohibició de realitzar foc a menys de 500 m del límit de bosc. Es verificarà la retirada del total de les restes de tala produïts a l’obra de les zones limítrofes amb la mateixa.

S’assegurarà el coneixement de la normativa aplicable sobre prevenció d’incendis forestals (Ordre MAH/360/2005 i Decret 14/2005) per part dels operaris i de tothom que participi en l’obra. Si es considera necessari es poden realitzar petits cursos de formació sobre el tema i sobre les accions a prendre en cas d’incendi (Pla d’Emergència), amb l’objecte de sensibilitzar a tot el personal de l’obra del risc d’incendi a la zona.

Es comprovarà que hi ha elaborat i que s’aplica un pla de treball, quant a risc d’incendis, amb les directrius generals de la Direcció General del Medi Natural.

Es verificarà la presència de les senyalitzacions adequades de risc d’incendi esmentades a les mesures preventives, així com el compliment de la resta de les mesures correctores esmentades.

11.6.11 Residus i abocadors

D’acord amb el Reial Decret 105/2008, els principals impactes ambientals que poden provocar els residus de construcció i demolició estan relacionats amb la contaminació de sòls i aqüífers en abocadors incontrolats, el deteriorament paisatgístic i l’eliminació d’aquests residus sense aprofitament dels seus recursos valoritzables. Per tant, s’ha desenvolupat una normativa bàsica específica per aquest tipus de residus, la qual estableix els requisits mínims de la seva producció i gestió, amb l’objecte de promoure’n la prevenció, la reutilització, el reciclatge, la valorització i el tractament adequat dels destinats a l’eliminació.

Entre les obligacions que s’imposen al productor, destaca la necessària inclusió en el projecte d’obra d’un estudi de gestió dels residus de construcció i demolició, que ha d’incloure entre d’altres aspectes:

estimació de la seva quantitat, codificats d’acord amb la llista europea de residus publicada per l’Ordre MAM/304/2002

mesures genèriques de prevenció de residus

destinació prevista per als residus (reutilització, valorització o eliminació)

valoració dels costos derivats de la seva gestió

inventari dels residus perillosos (en cas d’obres de demolició, reparació o reforma)

plànols de les instal·lacions previstes per a l’emmagatzematge, el maneig, la separació i, si s’escau, altres operacions

prescripcions tècniques particulars del projecte

valoració del cost previst de la gestió dels residus

Es disposarà de la documentació que acrediti que els residus de construcció i demolició realment produïts en les seves obres han estat gestionats, si s’escau, en obra o lliurats a una instal·lació de valorització o d’eliminació per al seu tractament per un gestor de residus autoritzat. La documentació corresponent a cada any natural s’ha de mantenir durant els cinc anys següents.

La persona que executi l’obra està obligada a presentar a la propietat d’aquesta un pla que reflecteixi com ha de portar a terme les obligacions que li incumbeixin en relació amb els residus de construcció i demolició que s’hagin de produir en l’obra. Si no els gestiona el posseïdor de residus, està obligat a lliurar-los a un gestor o a participar en un acord voluntari o conveni de col·laboració per a la seva gestió. El lliurament ha de constar en un document que doni fe.

Els residus de construcció i demolició s’han de separar en les fraccions següents quan, d’acord amb l’article 5 del Reial Decret, de manera individualitzada per a cada una de les esmentades fraccions, la quantitat prevista de generació per al total de l’obra superi les quantitats següents:

Formigó: 80 t

Maons, teules, materials ceràmics: 40 t

Metalls: 2 t

Fusta: 1 t

Vidre: 1 t

Plàstic: 0,5 t

Paper i cartró: 0,5 t

Quan per falta d’espai físic en l’obra no sigui tècnicament viable efectuar l’esmentada separació en origen, el posseïdor pot encomanar la separació de fraccions a un gestor de residus en una instal·lació de tractament de residus de construcció i demolició externa a l’obra.

Pel que fa a la valorització de residus en l’obra en què s’han produït, la direcció facultativa de l’obra ha d’aprovar els mitjans previstos per a dita valorització “in situ”.

Es prohibeix el dipòsit en abocador de residus de construcció i demolició que no hagin estat sotmesos a alguna operació de tractament previ (no s’aplicaria en cas de residus inerts).

Pel que fa als titulars d’activitats en les quals es duguin a terme operacions de recollida, transport i emmagatzematge de residus no perillosos de construcció i demolició ho han de notificar a l’òrgan competent en matèria mediambiental, i aquestes activitats han de quedar degudament registrades en la forma que estableixi la legislació de les comunitats autònomes.

Els excedents generats en excavacions i demolicions d’obres de titularitat pública s’aplicarà el que preveu el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2008.

D’altra banda, i per tal d’assegurar un bon funcionament durant la fase d’obra, s’estableix també un seguit d’accions a dur a terme:

Es comprovarà que hi ha els contenidors adients per a cada tipus de residu i que es troben als llocs adequats, així com que aquests llocs estan correctament condicionats i degudament senyalitzats amb la fi d’evitar risc d’abocaments dels residus emmagatzemats.

Es verificarà periòdicament el contingut dels diferents contenidors i que són transportats regularment i tractats per un gestor autoritzat.

Es gestionaran els olis residuals segons la normativa vigent i es disposarà de contenidors per a facilitar la recollida selectiva entre els usuraris en la fase d’explotació.

Es comprovarà l’existència d’un pla d’accions a realitzar en cas què hi hagi un abocament accidental del contingut dels contenidors.



Es verificarà que els abocaments de residus de l’obra es facin en abocadors legalitzats. En cas que s’hagin de dissenyar nous abocadors, comprovar que la integració amb el paisatge és la millor possible.

11.6.12 Retirada d’obra

Es tindrà especial cura amb la retirada d’infraestructures auxiliars, unitats depuradores, basses i altres instal·lacions que s’hagin executat.

Es comprovarà amb documentació fotogràfica que aquesta retirada s’ha realitzat de la forma més respectuosa possible amb la situació de l’entorn abans de l’obra. Es compararà la situació abans, durant i després d’obra, amb la documentació fotogràfica.

Es verificarà la realització de totes les mesures previstes per restablir els terrenys d’ocupació temporal a una condició al més semblant possible a la d’abans de l’obra.

11.7 TERCERA FASE: CONTROL D’IMPACTES A LA FASE D’EXPLOTACIÓ

Un any després de les obres es realitzaran els següents controls:

Control de la IMD per assegurar que aquesta no ha incrementat.

Comprovar el correcte estat dels rètols indicadors de moderació de velocitat per travessar el nucli de Vicfred.

Verificar el correcte drenatge dels voltants de la traça.

Comprovar en general l’efectivitat de les mesures correctores descrites a l’Estudi d’Impacte ambiental i estudiar la necessitat o no d’aplicar-ne de noves.

11.8 SEGUIMENT DEL PROGRAMA DE L’OBRA

L’equip de control i vigilància haurà de realitzar un seguiment de l’avanç i ritme dels treballs i de les modificacions que puguin produir-se en el programa d’obres, analitzant la seva repercussió sobre la Planificació General i proposant solucions coordinades amb la resta de treballs al llarg del traçat.

Mensualment o sempre que sigui necessari, s’informarà a la Direcció d’Obra sobre les conclusions d’aquest seguiment.

Es realitzarà un cronograma de mesures correctores que indicarà en cada moment l’estat i el grau de compliment i aplicació de les mateixes. En cas d’ineficàcia de les actuacions preventives i correctores previstes, es procedirà a la redefinició de noves mesures correctores.

Informes a emetre

De totes les actuacions derivades del Control i Vigilància, es reflectiran o extrauran els resultats als impresos corresponents.

Sistemàtics

Els informes sistemàtics seran de periodicitat mensual, havent de recollir tots els incidents succeïts en aquest període sobre climatologia, accidents, visites, descripció de les mesures correctores realment executades, modificacions, resultats del control i qualsevol altre assumpte que, amb caràcter sistemàtic, proposi la Direcció d’Obra.

Aquests informes inclouran fitxes de seguiment amb les següents característiques:

el medi afectat

els impactes provocats

mesures correctores

efectivitat qualitativa de la correcció

Ocasionals

Abans de l’emissió de l’Acta de Recepció Provisional de les Obres, s’emetrà un informe sobre les actuacions realment executades relatives als següents aspectes:

Protecció de la vegetació

Protecció de la fauna

Defensa contra l’erosió, recuperació ambiental i integració paisatgística.

Semestralment durant el temps de garantia de l’obra, s’emetran informes relatius al funcionament i idoneïtat de les mesures correctores aplicades a l’obra, referents a:

recuperació ambiental o integració paisatgística dels talussos i zones afectades per les obres

no augment de la IMD

no afecció a la fauna estèpica ni a la resta de fauna

altres que puguin resultar d’interès durant la fase d’explotació de la via

Especials

S’emetrà un informe especial quan es presentin circumstàncies o fets excepcionals que impliquin deterioraments ambientals o situacions de risc, tant en la fase de construcció com en la de funcionament.

Realització d’un llibre d’assistències, suggeriments i incidències mediambientals

Aquest llibre consisteix en una ampliació de la informació recollida en els fulls de seguiment ambiental a l’obra i serà part integrant del llibre d’incidències de l’obra.

En el mateix, s’anotaran totes les observacions necessàries derivades del seguiment de l’obra pel que fa a l’aplicació de les mesures correctores informant sempre a tota la Direcció d’Obra. Així mateix, s’especificaran les innovacions i irregularitats derivades del desviament del Pla d’obra ambiental.

Aquestes anotacions aniran acompanyades d’un petit esbós o dibuix esquemàtic que reflectirà molt il·lustrativament i amb totes les senyalitzacions precises (direcció de tall o indicació de la situació del nord, escala horitzontal i vertical, llegenda, etc). la zona implicada de l’obra.

En la part superior del llibre es descriuran totes les dades referents a la identificació dels tècnics que han participat en el seguiment de l’obra, dia i hora de les anotacions i situació exacta de la zona descrita i dibuixada (punt quilomètric, paratge i vorera o banda); opcionalment, aquesta última pot ésser complimentada amb un esquema de la traça on s’assenyalarà el tram al·ludit.

En la part inferior del llibre figurarà un espai en blanc on es procedirà a l’aprovació o vist-i-plau de tot el que s’ha comentat anteriorment, mitjançant signatura del director de l’obra.

Les incidències ambientals s’hauran de reflectir en el llibre d’obra i en els informes tècnics mediambientals mensuals (IMAs), els quals s’adreçaran puntualment al Departament de Medi Ambient.


DOCUMENT DE SÍNTESI PÀG. 155

12 DOCUMENT DE SÍNTESI

12.1 RESUM DEL MEDI FÍSIC

Descripció del corredor i alternatives

La zona d’estudi presenta un ambient estèpic de gran interès ecològic, amb extensos camps de cereals de secà, zones obertes ideals per a l’avifauna estèpica. El traçat projectat travessa una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), anomenada Valls del Sió-Llobregós, important per a la dispersió de joves d’àguila cuabarrada (Hieraetus facsiatus), així com el sisó (Tetrax tetrax), el torlit (Burthinus eodicnemus) i el gaig blau (Coracias garrulus) entre d’altres (Veure Plànols núm. 02, 08 i 09 i Annex V Reportatge fotogràfic).

L’espai protegit més important del corredor d’estudi és el de les Valls del Sió-Llobregós. Aquest forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i a la vegada és Xarxa Natura 2000 (com a LIC, Lloc d’Interès Comunitari, i com a ZEPA). L'espai resta definit a ponent pel terme municipal de Sanaüja i el terme municipal de Biosca, d'on el límit embolcalla el puig Castellar i remunta en direcció nord-oest pel costaner que defineix tota la solana de la vall, fins trobar la carretera de Sanaüja a Guissona, la qual segueix fins al terme municipal de Sanaüja.

També cal destacar la presencia d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) molt pròxims al traçat, els quals formen part de la Directiva Hàbitats relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Així com d’una Àrea Important per a les Aus (IBA en anglès), que engloba part de l’espai PEIN i Xarxa Natura 2000 i té una superfície més extensa.

D’altra banda, hi ha dos recorreguts d’interès paisatgístic i ecològic que travessen pel traçat projectat, a més de varis camins rurals que creuen el traçat en diferents direccions tot i que segons consultes realitzades, autonòmicament no es troben classificats (Veure Annex VIII Consultes realitzades).

El primer recorregut és el GR 7.1 Vall del Llobregós. Aquest GR passa per cinc municipis del Llobregós: Torà, Ivorra, Massoteres, Biosca i Pinós. La ruta comença i acaba a Torà i passa per l’avenc d’Enconills, Ivorra, mas Mundons, capella de Sant Pere del Empalous o dels Murinyols, Palouet, mas Bon Pas, Biosca, mas La Condal, mas Socarrats, mas Comabella, Clot dels Nens Xics, Santa Maria de Vallferosa, mas Clavells, torre de Vallferosa, mas Miralles, castell de Llanera, mas Soldevila, Ardèvol, mas Monconill, mas Auquers, mas Castellanes, mas Petxa, Claret, mas Figuerola, mas Can Garriga i l’horta de les Merites a Torà.

El segon recorregut és una ruta BTT, per fer en bici, i aquest si que discorre paral·lela en bona part de la zona on està previst fer el nou traçat. La ruta forma part del quart tram de la “Ruta de Ponent”(Cervera -Guissona) i és una travessa circular de sis etapes que discorre per les comarques occidentals aprofitant els relleus que envolten la plana del Segre. La etapa que es veu afectada pel traçat d’estudi discorre per les comarques de la Segarra i l'Anoia. Amb l'excepció de les ciutats de Cervera i Guissona, el paisatge de l'itinerari està dominat per l'agricultura de secà, el bosc mediterrani i les masies. L'entorn és tan semblant que la meitat nord-occidental de l'Anoia per on es passa rep el nom d'Alta Segarra.

Climatologia

El corredor objecte d’aquest estudi es troba situat a la plana del Segre concretament, als seus altiplans. En aquestes terres predomina el clima mediterrani continental de tendència àrida.

El clima en aquesta plana és relativament dur a l’hivern ja que, normalment, acostumen a ser hiverns bastant freds i llargs amb temperatures mitjanes, al mes de gener, de 3,9 º C i mínimes pròximes els 0 º C. Un fenomen característic a tota aquesta zona són les boires hivernals, resultat de la inversió tèrmica.

Qualitat atmosfèrica

La zona d’estudi es troba amb una qualitat atmosfèrica bona com a resultat del baix nivell d’industrialització, de la baixa densitat de població i dels baixos nivells de trànsit.

Soroll

Al llarg de tota la traça només hi ha cinc receptors habitats sobre els quals la carretera pot provocar un impacte acústic no compatible. La resta de receptors inventariats són construccions destinades a usos agrícoles o fins i tot, abandonades i semi-derruïdes.

Hidrologia

El traçat no creua cap curs hídric important. Aquest fet es degut a la geomorfologia del terreny (altiplà i relleu tabular) ubicant-se l’emplaçament del nou traçat en la part més enlairada entre les valls de Sió i les Valls del Llobregós.

Tot i que a la cartografia (Mapa topogràfic ICC) sembla que hi ha cursos hídrics bastant pròxims, durant el treball de camp s’ha pogut comprovar que cap d’aquests es creuat directament pel traçat de la nova carretera.

Geomorfologia i geologia

El relleu de la zona d’estudi és poc accentuat i les quotes topogràfiques més elevades es situen a la part E-SE arribant als 720 m d’altitud, a prop de l’enllaç amb l’eix transversal. La zona topogràficament més deprimida es troba en les immediacions de la conca del riu Sió (al SW del nou traçat).

Els altiplans segarrencs tenen pendents suaus no superiors al 10%, a excepció dels marges de les fondalades de petits torrents o rierols i tossals sobresortints característics del relleu tabular.

Edafologia

La formació dels sòls es deu a la interacció de diferents factors: el clima, la litologia, la geomorfologia, l’edat dels diferents materials geològics i la vegetació.

A la comarca de la Segarra, el sòl té un interès productiu mol elevat pel que fa a la producció agrícola i, segons el sistema de classificació de la “Soil Taxonomy System” (1975), els grans grups dominants a la comarca són els Xerochrept, Xerorthent i Camborthid.

Els sòls de la zona d’actuació formen part de l’associació Xerochrept-Xerorthent, que es corresponen al Subordre dels Ochrepts, de color clar i ben drenats.

Vegetació i fauna

La zona d’estudi es troba en un ambient típicament mediterrani, on la vegetació esperada seria la de terra baixa mediterrània. Tot i això, i degut al relleu suau, s’ha configurat una transformació del paisatge antròpica, de manera que, gairebé tota la superfície, està ocupada per conreus de secà bàsicament cerealístics, i de forma més puntual, d’oliveres i ametllers.

Per tant, la vegetació natural es redueix a espècies ruderals i de bosquines situades als marges dels camins. La presència de formacions boscoses, tant de pinassa com de rouredes submediterrànies de roure valencià, es limita a les zones de més pendent i elevació, on el conreu del terreny no ha estat tan fàcil.



Paisatge

El paisatge de la zona es pot classificar segons dos tipologies diferents. Un medi típicament Solsonès, amb obagues de bosc de pi i roure, que s’alterna amb camps de conreu, la part més humida; i la plana del riu Llobregós, zona de conreu de blat i ordi, que dóna pas a les guixeres dels altiplans d’Ivorra, Palouet i Massoteres.

La comarca de la Segarra presenta un paisatge obert, amb pocs obstacles visuals i de relleu molt suau, amb petits turons caracteritzats geomorfològicament, per un relleu tabular. El model humà ha portat a l’aspecte actual del paisatge amb vastes àrees cultivades on predomina el conreu de cereals i fruiterar de secà amb l’abancalament dels vessants.

L’àrea d’estudi és una zona agrícola, amb els camps de conreu ocupant la major part de la superfície del terreny i constituint una matriu que engloba la resta d’elements del paisatge. La presència d’alguns boscos que formen clapes aïllades en els indrets menys aptes pel conreu trenquen aquesta continuïtat de cultius, formant globalment un mosaic agroforestal d’interès ecològic.

Patrimoni historicoartístic

La prospecció superficial realitzada als terrenys pròxims al futur traçat ha permès comprovar la inexistència de restes arqueològiques en superfície en la majoria del traçat projectat, exceptuant unes restes constructives que s’haurien de delimitar amb mètodes arqueològics a la Z.E.A. 1.

Tanmateix en zones pròximes al traçat d’aquesta nova carretera s’han documentat construccions i/o edificis rellevants però no catalogats. La majoria d’ells corresponen a edificis i elements relacionats amb l’ocupació i el desenvolupament de practiques agrícoles, masos, barraques i construccions en pedra seca, realitzades majoritàriament durant el segle XIX.

Aspectes socioeconòmics

La comarca de la Segarra té una superfície de 721,23 Km2, amb una població de 19.710 habitants. Cervera és la capital de comarca. Aquesta comarca està situada a l'altiplà central de Catalunya, a llevant de les terres de Lleida. Les valls dels rius Corb, Ondara, Sió i Llobregós marquen el territori de sud a nord, generalment pla, accidentat al sud per les serres de Montargull i de Bellmunt i al nord per la serra de Pinòs.

La Segarra es caracteritza per ser un territori humanitzat, com a resultat de l’acció antròpica en la transformació del medi natural en medi agrícola (cereals i en menor mesura olivera i ametller) i també ramader, hi té tradició la indústria agropecuària (gran cooperativa de Guissona). Els assentaments de població responen a una sistema polinuclear format per nodes de diferent dimensió, morfologia i paper en el territori, i amb una xarxa de camins que l’estructuren i connecten.

L’Anoia, a la zona sud-oriental de la Depressió Central Catalana, té una superfície de 866,3 Km2,amb una població de 111.655 habitants (any 2007). La capital de comarca és Igualada. La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques. Aquestes són la Conca d’Òdena, situada a la part central, l’Alta Anoia i el Pla de Montserrat, que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del “congost de Capellades” o zona de transició entre el Penedès, la vall del Baix Llobregat i el Vallès.

L’agricultura i la indústria centren l’activitat econòmica de la comarca. Una quarta part de la seva extensió està ocupada per conreus, principalment de cereals. Tret de la plana central on es cultiva l’olivera, l’ametller i l’avellaner, la vinya ocupa gairebé en exclusiva els vessants orientals a l’Alt Penedès. La ramaderia porcina i l’avicultura també forma part de l’economia, tot i que en menor mesura.

Cal destacar que la comarca té una llarga tradició industrial centrada a Igualada i a la vall del riu Anoia, sobretot amb indústria tèxtil, la del cuir, i la paperera.

Planejament i usos del sòl

Segons les dades facilitades pels ajuntaments, els terrenys afectats pel projecte que ens ocupa tenen la qualificació urbanística de Sòl no urbanitzable (SNU).

Infraestructures i serveis afectats

Existeixen diversos camins que fan de connectors entre les valls del Riu Sió i les valls del Riu Llobregós, entre les poblacions d’Ivorra i Sant Ramón i entre els diferents masos existents al llarg de tot el traçat.

Cal destacar la presencia de dos carrils bici, un de caire comarcal (Ruta de Ponent 4 Cervera-Guissona21) i un de caire local ubicat al Camí d’Hostolets d’Ivorra, just abans d’arribar al Mas de Mas Millars.

No es preveu l’afecció a cap servei. En canvi, són nombrosos els camins rurals que es travessen i dels quals s’haurà d’assegurar sempre la seva continuïtat i mínima afecció durant les obres.

Risc d’incendis forestals

A partir de les consultes realitzades a la Direcció General del Patrimoni Natural i del Medi Físic del Departament de Medi Ambient s’ha pogut avaluar que el ris d’incendis forestal és molt baix.

Segons els mapes de combustibilitat facilitats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, la zona té índexs de combustibilitat-inflamabilitat moderats-alts a les proximitats de les pendents del relleu tabular, essent més baixos a les rodalies de tot el traçat a on abunden els camps de cereals. En global, el risc d’incendi es considera moderat-baix, amb major risc a la zona de carrascar.

12.2 RESUM DELS PRINCIPALS IMPACTES

Els principals impactes detectats són els següents:

Impacte sobre l’atmosfera. Aquest impacte només tindrà lloc durant la fase d’obres però es preveu poc significatiu pels escassos moviments de terres i per les característiques de les obres a realitzar.

Impacte sonor. Aquest impacte és poc important. Durant la fase d’obres les principals molèsties es produiran sobre els masos propers a la traça pel trànsit de vehicles i maquinària de l’obra, així com a la fauna.

Impacte sobre la hidrologia. La xarxa hidrogràfica de la zona és escassa, motiu pel qual no es preveu un gran impacte en aquest sentit. Caldrà però, assegurar el bon drenatge de la traça.

Impacte sobre la geomorfologia. Atès que es treballa sobre una traçat i camí rural existent i sense canvis substancials a la traça del mateix, no es preveu impacte sobre la geomorfologia de la zona. Els talussos del traçat no presenten alçades molt elevades.

Impacte sobre el sòl. L’impacte sobre el sòl és mínim ja que es treballa sobre una traça i camí rural existent. Tanmateix, l’abassegament de material, el pas de vehicles i maquinària i el risc d’abocament o de vessaments, poden produir impactes negatius sobre aquest vector.

Impacte sobre la vegetació. Es tracta d’un impacte poc significatiu ja que la vegetació gairebé no s’ha de veure afectada per la traça. Durant les obres és important la correcta senyalització del límit d’ocupació per tal d’evitar la tala o degradació de la vegetació més propera a la traça com a conseqüència de les obres.

Impacte sobre la fauna. Es tracta del principal impacte ja que la nova traça travessarà diferents zones d’interès ecològic ( PEIN i Xarxa Natural 2000 “ZEPA” Valls de Sió-Llobregós i molt pròxim es troba l’espai IBA Secans de Lleida) amb una important presència d’avifauna. Malgrat això, el fet que la traça i el camí rural siguin ja existents, encara que siguin de menors dimensions “bàsicament menor amplada”, es preveu un impacte global sobre la fauna poc significatiu. Es destaquen els següents impactes: destorbs a la fauna durant les obres, afecció a les cabanes i als murs de pedra situats pròxims al traçat i del camí rural d’Hostalets a Conill que serveixen de refugi i augment de la velocitat dels vehicles com a conseqüència de la nova construcció de la carretera incrementant així el risc d’atropellament.

21Rutes Palau Robert



Impacte sobre el paisatge. Aquest impacte és poc important ja que, com s’ha comentat anteriorment, es treballa sobre una traça i un camí rural ja present al paisatge. Val a dir, que l’asfaltat del camí rural d’Hostalets a Conill canviarà el cromatisme del mateix respecte l’entorn. Com a element del paisatge destaquen també els murs de pedra que es troben pròxims al traçat, l’afecció dels quals causaria un importat impacte sobre el paisatge de la zona.

Risc d’incendi forestal. En el conjunt del territori travessat, la construcció de la nova carretera no ha d’augmentar significativament el risc d’incendi actual durant la fase d’explotació A la fase de construcció caldrà prendre les mesures oportunes per tal d’evitar focus de foc que es propagarien pels camps de cereals i pel bosc de carrasques.

Impacte sobre el patrimoni cultural. Sempre i quan es realitzin les obres amb prou cura, el patrimoni cultural no s’ha de veure afectat per aquestes.

Impacte sobre el planejament. L’impacte sobre el planejament no es significatiu. Les obres es realitzen sobre un camí rural en Sòl no urbanitzable i aquestes no afectaran la qualificació urbanística.

Impacte sobre la població. Es tracta d’un impacte positiu que facilitarà l’accessibilitat entre els nuclis de Guissona i Manresa mitjançant la connexió amb l’Eix Transversal.

12.3 RESUM DE MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

Clima i atmosfera

Reg periòdic de tots els camins, les superfícies d'obra i tota la vegetació de les rodalies que presentin afeccions.

Mantenir la maquinària en bones condicions.

Soroll i vibracions

Limitació dels horaris de treball respectant la franja nocturna.

Realització dels treballs fora de l’època de nidificació.

Seguiment de l’IMD durant la fase d’explotació, seguiment del soroll del trànsit i correcció dels possibles impactes a la fauna estèpica.

Geologia i edafologia

Delimitació de la zona a ocupar abans de l'inici de les obres a la mínima possible.

Limitació dels moviments de la maquinària pesada.

Evitar barrejar les terres vegetals i amb el material sobrant d’obra

Reutilització de la terra vegetal en les tasques de restauració de les zones afectades

Utilitzar els camins existents per fer passar la maquinària.

Evitar vessaments d'olis, líquids, etc. procedents del manteniment de la maquinària i controlar la seva eliminació.

Aigües superficials

Evitar els abassegaments de terres i materials a prop dels torrents i torrenteres

Prohibició d'abocament de materials als cursos hídrics

Evitar vessaments d'olis, líquids, etc. procedents del manteniment de la maquinària i controlar la seva eliminació.

Emmagatzemar els productes tòxics a llocs habilitats

Vegetació

Dissenyar la traça de manera que ocupi la menor superfície possible.

Delimitació de la zona ocupable abans de l'inici de les obres a la mínima possible.

Hidrosembrar tots els talussos i les zones planeres afectades

Aplicar les mesures de prevenció de risc d’incendis

Restaurar les ocupacions temporals de l’obra

Fauna

Evitar afectacions als murs i cabanes de pedra seca

Evitar afeccions als cursos hídrics

Aplicar les mesures correctores relatives a l’impacte acústic

Realitzar les obres fora del període de nidificació que va d’abril a juny.

Paisatge

Netejar la zona un cop finalitzada l'obra.

Hidrosembrar tots els talussos i les zones afectades per instal·lacions auxiliars o zona d’abassegament de materials

Evitar afeccions als murs de pedra seca

Restaurar qualsevol afectació no prevista efectuada

Risc d’incendi

No fer foc a les obres durant l’època en què no està permès

Compliment del Decret 64/95 de 7 de març i seguir les directrius del Decret 130/98 de 12 de maig.

Senyalització de l'obra per risc d'incendis.

Disposar d’equips complerts de protecció personal contra el foc.

Reposició de camins existents.

Socioeconòmic

Respectar la normativa de seguretat viària, senyalitzacions d'obres i talls de trànsit.

Restaurar aquelles superfícies que s'ocupen de forma temporal restituint el seu ús original.

Reposició de les infraestructures afectades.



12.4 CONCLUSIONS

El nou traçat que unirà el nucli de Guissona amb l’Eix Transversal C-25 és una obra de petites dimensions que comporta pocs impactes, per si mateixa, atès que és un traçat que s’adapta a carreteres locals i camins ja existents (un tram del Camí d’Hostolets d’Isona). Pel que fa els impactes que es poden produir sobre la vegetació, paisatge i d’altres factors del medi físic, natural i social es preveuen compatibles, sempre que les obres es realitzin amb la suficient cura i amb l’aplicació de les mesures correctores adients.

Destacar però, el principal factor que es pot veure afectat negativament, que és la fauna estèpica de la zona, la qual ha adquirit un valor especial en els darrers anys a causa de les nombroses actuacions que la posen cada cop més en perill. Val a dir, que amb l’aplicació de les mesures correctores i preventives adequades i amb un seguiment a llarg termini dels ambients estèpics, aquest impacte queda notablement minimitzat. Així mateix, la resta d’impactes que es poden produir sobre la vegetació, paisatge i d’altres factors del medi són totalment compatibles sempre que les obres es realitzin amb la suficient cura i amb l’aplicació de les mesures correctores adients.

En global però, es tracta d’un projecte de petites dimensions que beneficiarà notablement als usuaris del traçat, destacant que qualsevol millora realitzada en àrees rurals poc poblades contribueix a la seva millor comunicació i es converteix en una gran ajuda per la població d’aquests nuclis. Així doncs, la construcció d’aquesta nova carretera suposa un benefici pels habitants de la zona atès que facilitarà la comunicació entre Guissona i Manresa mitjançant la connexió amb l’Eix transversal C-25.

Barcelona, novembre de 2010

GEÒGRAFA AUTORA DEL PROJECTE

Sgt.: SÒNIA MORENO OSUNA

Núm. 1087 Col·legi Oficial de Geògrafs Professionals de Catalunya

CONSULTORA DE L’ESTUDI D’IMPACTE

AMBIENTAL

IDOM, Enginyeria i Sistemes, S.A.


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES PÀG. 159

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

– Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. Realitzat per Observatori del Paisatge, 2006. Generalitat de Catalunya i Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

– Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida): Memòria Ambiental. Juliol 2007.

– Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Revisió Normes Subsidiàries Guissona. Document Informació Urbanística i Avanç. Memòria Avanç de Planejament, Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i Estudi de riscos geològics. Juny 2008.

– Document de Referència (expedient: U08/358). Pla d’ordenació urbanística municipal de Guissona. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Serveis Territorials a Lleida. Octubre 2008.

– Projecte d’assistència turística a la Vall del Llobregós (La Segarra). Dossier de conclusions i propostes. Cedricat i Acesa Abertis. Diputació de Lleida. Patronat de Turisme.

– Turull, A; 2007: “La Toponímia de les comarques de Ponent”. IEC.

– Turull, A; 1991: “Els topònims de la Segarra”.

– Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50000. Quadrant 32 SEGARRA. Institut Cartogràfic de Catalunya, Institut Geològic de Catalunya i Departament de Medi Ambient i Habitatge y Insituto Geológico y Minero de España, 2006.

– Mapa Geológico, Geomorfológico y Memoria explicativa de España Escala 1:50000. Cuadrante 361 (34-14) GUISSONA. Instituto Tecnológico Geominero de España. Ministerio de Medio Ambiente, 1990.

– Guia metodològica: Estudi d’impacte i integració paisatgística. Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. Departament General d’Arquitectura i Paisatge. Paisatge.cat.

– Pàg. Webs d’interès:

– Vall del Llobregós:

http://www.llobregos.net/

http://www.lleidatur.com/esp/vallriullobregos.html

http://www.turismesegarra.com/medi.asp

– Ruta del Palau Robert BTT de Ponent 4 Cervera-Guissona:

http://www10.gencat.net/probert/pdf/Ruta%20de%20Ponent.%204%20Cervera-Guissona1.pdf

– GR-7:

http://www.valldellobregos.cat/gr_llobregos.htm

http://www.ccsegarra.com/turisme/index.asp?menu=rutes&ruta=12

– Paisatge:

o Observatori del paisatge:

http://www.catpaisatge.net/cat/documentacio_guies.php

-. La carretera en el paisaje. Criterios para su planificación, trazado y proyecto. Font: Centro de Estudios Paisaje y Territorio. Conselleria d'Obres Públiques i Transports. Junta d'Andalusia. 2009

o Construccions en pedra seca:

www.pedrasecabegues.com

o Espai d’Interès Natural Vall del Riu Llobregós (Oficina de Turisme Comarcal. Consell Comarcal de la Segarra i Associació Espai Llobregós):

www.lasegarra.org

www.llobregos.net

- Fauna

o Important Bird Areas (IBA):

http://www.seo.org/ibas.cfm

o Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya

http://oslo.geodata.es/ftp/ocells/

- Atmosfera:

o Document 1: Delimitació de zones de qualitat de l’aire. Implantació de la nova legislació europea sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. XVPCA. Generalitat de Catalunya.

Balanços i informes anuals de la qualitat de l’aire. DMAH. Generalitat de Catalunya.

http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/atmosfera/immissions/

- Edafologia:

o Mapa de sòls digitalitzat a partir del mapa 1:2 000 000 de l’Atles Nacional d’Espanya publicat per l’IGN (1992). Classificació “Soil Taxonomy” (USDA, 1987). CSIC/IRNAS, Sevilla 2000.

http://www.irnase.csic.es/users/microleis/mimam/atlas.htm

o Pedosphere.com. 2002. Searchable Keys to Soil Taxonomy, Eighth Edition. Available URL: http://www.pedosphere.com/resources/sg_usa/ [17/11/2008].

- IDESCAT:

http://www.idescat.cat

- Planejament:

http://ptop.gencat.cat/rpucportal/inici/ca/index.html (Registre Planejament Urbanístic de Catalunya PTOP)

Direcció General de Carreteres · millora general guissona-pujalt sÒnia moreno osuna local 97+700...

Documents

Transcript of Direcció General de Carreteres · millora general guissona-pujalt sÒnia moreno osuna local 97+700...