FACTORS DEL'ALTA EDAT

MEDIEVAL

INSEGURETAT

RURALITZACIÓ

PÈRDUA DEL PODERREIAL

AUTOABASTIMENT

ORIGEN DELFEUDALISME

SENYORIA I FEUDALISME

SENYOR

Ben

efic

i o fe

u

Pro t

e cc i

ó

Hom

enat

ge

Con

sell

Serv

ei m

ilita

r

Aju

da p

ecun

iàriaVINCLES DE

DEPENDÈNCIAFEUDO-

VASSALLÀTICA

CAMPEROL

Prot

ecci

ó

Ces

sió

de te

rres

Cen

sos

Cor

vées

Dre

ts s

enyo

rials

VINCLES DEDEPENDÈNCIES

SENYORIALS

VASSALLSENYOR

LA CERIMÒNIA DE L'HOMENATGE

SENYOR

VASSALL

concessió d'un feuprotecció jura

fidelitat

servei m ilitarobediènciaconsellrespecte

L'ORIGEN I L 'ESTRUCTURA DEL FEUDALISME

Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp.

Escassetat d'esclaus a causa de la seva poca rendibilitat i a les fugues.

Augment dels serfs i dels colons agrícoles que treballen per senyors que els protegeixen.

Penetració dels pobles bàrbars i desordre polític.

Concessió de càrrecs i territoris públics a persones particulars que se'ls apropien i transmeten per herència.

Concentració de la propietat agrícola, que esdevé autosuficient.

FEUDALISME

SENYOR

VASSALL

FEU

pro tegira lim entar

a l vassa ll

caste ll

càrrecterres

obeirajudarmlitarment

a l senyor

pactevitalici

hom enatge

investidura

ESQUEMA TRINITARI DE LA SOCIETAT MEDIEVAL

BELLATORES(Noblesa)

ORATORES(Eclesiàstics)

LABORATORES(Camperols)

Defensen a

Preguen per

Treballen per a

senyoriate rrito ria l

s istem a deprop ie ta t feuda l

re lacionsfeuda ls

e ls quellu iten

els queresen

estam entsprivileg ia ts

e ls quetreba llen

reservasenyoria l

nob le

terrescom unals

m ansus serfs

econom iarura l

au ta rqu ia cris is desubsistències

poder po lític

poder la ic podereclesiàstic

nom ina l fàctic

re i a ris tocràc ia

concessióheredità ria

feu

la tifund is

exèrcitcava lle ria

caste ll feuda lensenyam ent

la ic

je rarqu ia :b isbes,abats...

donacions iexpropiacions

la tifund is

m onjos

m onestir feudal ensenyam entre lig iósart m onàstic i

a ristocrà tic:a rt rom ànic

La senyoria, conjunt de terres propietat d’un senyor, és el marc on es desenvolupa la vida d’aquesta època

Com que el comerç mediterrani ha desaparegut i la circulació monetària és molt escassa cal que cada senyoria produeixi tot el que necessita: menjar, teixits, eines, etc.

Com es pot veure en el dibuix, consta de:La reserva senyorial: conreus, boscos i pastures reservats exclusivament a l’ús del senyor i treballats pels serfs que depenen directament d’ell. Aquí també hi ha el castell del senyorLes tinences: terres que el senyor concedeix als pagesos per mitjà del pagament d’un lloguer, gairebé sempre en espècies. Els pagesos tenien les cases al costat d’aquests camps.Les terres comunals: conjunt de pastures i boscos que envoltaven els camps conreats i que els camperols podien utilitzar si pagaven uns determinats impostos al senyor.“Cada senyor haurà de tenir en el territori bons artesans, és a dir, ferrers, orífexs, argenters, sabaters, torners, constructors de carros, fabricants d’escuts, pescadors, caçadors d’ocells, fabricants de sabó, homes que sàpiguen fer cervesa o begudes de poma o peres o qualsevol altra beguda, forners que pastin i coguin el pa per a nosaltres, fabricants de xarxes per a la caça, la pesca i la captura d’ocells i tot altre personal que seria llarg d’enumerar”.(Disposicions donades per Carlemany per a l‘administració de les seves propietats, traduït de CUAZ, Bonis; Op. cit., pp. 67.

Torre de guaita El castell

LA SEN

YOR

IA

mansus

RESERVA SENYORIAL

TERRES COMUNALS TERRES COMUNALS

TINENCES

Torre de l’homenatgeGarita

18 17

2

1

3Xapitell

14

17

5 9

19

15

10

21

20

10

16

13

87

6

12

12

Torre Barrana

4Talaia

Sagetera o espitllera

Cisterna

Barbacana Rastell

Taulat

Baluards

11

Matacà

Corsera

Corsera

Talús

Albacar

Merlets

Poterna

Camí

Camí

MurallaVall

Contravall

EL CASTELL

EXACCIONS DELS SENYORS SOBRE ELS PAGESOS

EXACCIONS DELS SENYORSSOBRE ELS PAGESOS

PER LA PROPIETAT DE LA TERRA(To ts e ls cam pero ls no prop ie ta ris )

- C ens anual (en espècie o d iners)

- T asca (part de la co llita)

- C orvée (jo rnades gra tuïtes de T reba ll)

PER L'EXERCICI DE L'AUTORITATPÚBLICA

(To ts els cam pero ls que viuen en te rrasenyoria l)

- Per adm in istrar justíc ia : d re t de ju risd icc ió

- D re ts sob re la caça i la pesca

- R eg lam entacions sobre les co llites

- M onopolis : M olí, fo rn, fe rreria

EXACCIONS PERSONALS(rem ences)

- Rem ença :adscripció a la te rra- In testia i e ixo rqu ia: sobre l'herència- Cugucia : per l'adu lte ri de la dona- À rs ia : per l'incend i de l m as- Ferm a d 'espoli: per h ipo tecar les te rres- "P rim era n it"- D ret de m altrac tar

TRIBUTS A L'ESGLÉSIA( To ts e ls cam perols)

- De lm e (10% de la co llita )

Els sis mals usos

1. Remença personal: El pagès estava adscrit a la terra i no se’n podia lliurar si el senyor no ho consentia.

2. Intestia (Usatge De intestia): Si el pagès mora sense testament el senyor directe adquiria la tercera part dels béns mobles i semovents del pagès.

3. Cugucia: És una institució penal antiga i s’aplicava a vassall si la seva muller cometia adulteri.

4. Eixorquia (Usatge De rebus): Quan un pagès moria sense descendència, el senyor directe rebia la tercera part dels béns mobles del pagès difunt.

5. Àrsia: Era el càstig que el pagès rebia per omissió en cas d’incendi.

6. Ferma d’espoli forçada: El senyor rebia una quantitat segons el valor del dot de l’esponsalici que s’establia en el matrimoni del pagès.

LES CALAMITATS DE LA BAIXA EDAT MITJANA

1333 Mala collita, escassetat de blat i fam ; "lo mal any primer"

1347 Nova fam

1348 Introducció de la Pesta Negra

1357

Pesta dels infants (afectà els nens petits).1362-63

Nova pesta1371

Terratrèmols1373

Mala collita i pestaNova pesta. Les pestes seran freqüents d'ara endavant: 1396, 1410, 1429, 1439,1448, 1457, 1465, 1486, 1493-94, 1497

Plaga de llagostes

1374

1381

1427-28 Terratrèmols

Terratrèmols1448

GUERRA CIVIL CATALANA 1462-1472

CAMP CIUTAT

enfrontam entspels m als

usos

PAGESOSRem ences

SENYORSNoblesclergat

BUSCAM ercaders i

a rtesans

enfrontam entspel poderm unicipal

BIGAPatric ia t

urbà

donen suporta

REI(Joan II)

P artida ri del'au toritarism e

donen suporta

OLIGARQUIACATALANA

D efensa e ls seusprivileg is i llu ita pe l

poder m un ic ipa l

llu ita pel poderpo lític

GUERRA

CIVIL

Mecanismes d'evolució de la població en una societatagrícola tradicional (segons J. Fontana)

Natalita t

+

Població + Superfíc iecultivada

+

Irregularita tde les collites

+M orta lita t

-

-Ingressos

per habitant

-

Edat en què es contreum atrim oni

-

El signe + indica relació proporcional (el creixem ent del prim er elem ent precipità el del segon); el signe -in d ic a re la c ió in ve rsa m e n t p ro p o rc io n a l . L 'o rg a n ig ra m a m o s tra l 'e s ta n c a m e n t d e la p o b la c ió i d el'econom ia en general en les societats agràries

POBLACIÓ DELS REGNESPENINSULARS

Regnes 1300 1480C aste lla- L leó

Aragó

C ata lunya

València

M allorca

N avarra

4 .4500.00

200.000

550.000

200.000

50.000

100.000

4.450.000

250.000

260.000

250.000

55.000

100.000

La població catalana (Principat), de 1300 a 1717

Anys Focs Habitants Densitat1300 125.000 500.000 15,6

1347 119.000 476.820 14,9

1359/60 95.364 381.456 11,9

1365/66 85.046 340.184 10,5

1378/81 73.338 293.352 9,1

1497 56.089 224.356 7,0

1515 59.967 239.868 7,5

1553 67.327 269.308 8,4

1626 118.750 475.000 14,8

1655 89.250 357.000 11,1

1717 127.000 508.000 15,8

Font: N AD AL,J. (1983)"La poblac ió" a H is tòria de C ata lunya . V ilassar de M ar. O ikos-Tau