7/28/2019 Dissabte 13

1/1

S AL REFERNDUM, NO AL MERCAT La celebraci dun referndum ciutad per decidir el futur del teatre Conservatori ha tingut bonaacceptaci entre entitats i arquitectes consultats per Regi7. Pensen, per, que hi ha dhaver un planificat debat previ abans de votar. El que noha agradat gens s la idea de traslladar el mercat de Puigmercadal a Sant Domnec en el cas que lequipament cultural es tirs finalment a terra

4

La convocatria d'un refern-dum ciutad l'any vinent per de-cidir el futur del teatre Conserva-tori ha estat ben acollida per enti-tats i arquitectes consultats perRegi7. En canvi la idea de tras-lladar el mercat de Puigmercadala una plaa de Sant Domnec on

ja no hi hauria el Conservatori noha agradat ning. Consideren que

tota la logstica que necessita unmercat difcilment encaixaria alcentre de la ciutat.

Lopci de demanar als ciuta-dans si el Conservatori ha danar aterra o mantenir-lo est b, opinaJoan Morros, de lentitat El Galliner,una de les que ha impulsat la co-missi Conservem el teatre Con-servatori. Ara no ser una decisipoltica, sin popular. Afirma,per, que sha dobrir un debat per-qu es puguin defensar les dife-rents opcions i que la pregunta hade ser molt clara i concreta. Mor-ros recorda que el que demanavala comissi en defensa del Con-servatori era, precisament, debat.

CineClub Manresa tamb forma

part del nucli que ha impulsat lacomissi a favor del Conservato-ri. La seva responsable, ConxitaParcerisas, troba b la consultaciutadana i que aix generi un de-bat viu sobre la plaa i el teatre.

El referndum s una opci le-gtima que convida que hi hagiparticipaci ciutadana, pensalarquitecte i president de lOrfeManres, Llus Piqu. En canvicreu que traslladar el mercat aSant Domnec seria un error si

volem que sigui la plaa de refe-rncia de la ciutat.

Em sembla gratut posar elmercat al melic dels melics, opi-na larquitecte Jaume Espinal. Espretn que hi hagi una porta de co-

municaci entres dues zones de laciutat, i un mercat vol dir moltagent i molt trnsit. En canvi tro-ba escaient el referndum. Lagent, si se li explica b, pot donaruna opini ben argumentada.

Per al president de la delegacia Manresa del Collegi dArqui-tectes, Enric Masana, la partici-paci ciutadana sempre s positi-

va. El Conservatori s un tema re-current i complex. s un equipa-ment que complementa daltres dela ciutat per que t una malaubicaci, opina. T detractors idefensors, i obrir un debat ciuta-d s una bona idea. No pensa el

mateix de la proposta que hi hagiun mercat a la plaa. Tcnicaments possible, per sem fa difcilencaixar-ho mentalment per laprpia logstica dels mercats. Ex-plica que un mercat no deixa deser un lloc datracci, dinamitzacii on hi ha activitat social. s clauper dinamitzar el nucli antic, perhi hauria llocs ms adients.

El president dels comerciantsdel carrer Sobrerroca, plaa Majori voltants, Josep Tobea, pensaque el Puigmercadal sha de que-dar on s ara, tot i que shauriadendrear. Pel que fa la consulta,diu que s una forma diplomti-

ca de lAjuntament de resoldre elcas. Lassociaci es va adherir almanifest de Conservem el teatreConservatori.

Lexalcalde de Manresa Juli San-climens assegura que la idea delreferndum s bona i que est bque es consulti la ciutadania. So-bre el teatre, pensa que dunabanda estaria b enderrocar elConservatori perqu hi ha dhaverprogrs arquitectnic, per dal-tra banda considera que no sntemps de prescindir dequipa-ments i ara fa el seu servei.

El president del Consell de laCiutat, Llus Guerrero, opina que

els referndums em semblen totsb per sistema com a expressimxima de la democrcia. Ano-ta, per, que prviament hi hadhaver una reflexi profundaCal que tothom sho plantegmolt seriosament perqu parlemdun model de ciutat i de quin cen-tre de ciutat volem. Aix no espot despatxar amb frivolitat. Cal re-flexionar molt b i votar.

Lanunci formal de la celebracide la consulta popular sobre el fu-tur del Conservatori la va fer dijouslalcalde de Manresa, Valent Ju-nyent, a la presentaci de lavandel pla dordenaci urbana.

JORDI MORROS | MANRESA

El referndum del Conservatori aprova i eltrasllat del mercat a Sant Domnec suspnEntitats i arquitectes troben b la consulta ciutadana sobre el teatre i critiquen el possible canvi del Puigmercadal

Regi7 DISSABTE, 13 DE J ULIOL DEL 2013 5

MANRESASOCIETAT

ARXIU/ALBA IGLESIAS

Podria haver passat que ladecisi que hi hagi elConservatori o no fos poltica.Ara no. Ara ser una decisipopular

JOAN MORROSEL GALLINER

MEES

Tenim la responsabilitatque quedi constncia perescrit al pla dordenaci que elteatre Conservatori no ha danara terra, que sha de mantenir

CONXITA PARCERISASCINECLUB MANRESA

ARXIU/SALVADOR RED

Un debat ser dels pros iels contres del teatre s endefinitiva el que demana elmanifest de la comissi endefensa del Conservatori

LLUS PIQUARQUITECTE. PRESIDENT DE LORFE

ARXIU/MARTA PICH

s un tema que ttranscendncia i tenir una

opini genrica i participada emsembla escaient. s un lloc tan

central...

JAUME ESPINALARQUITECTE. PRESIDENT DE CRITAS

ARXIU/ALBA MAS

El Conservatori tdetractors i defensors, i

obrir un debat ciutad s unabona idea. La participaci

ciutadana sempre s positiva

ENRIC MASANADELEGAT DEL COLLEGI DARQUITECTES

ARXIU/SALVADOR RED

Cal que tothom shoplantegi seriosament

perqu parlem dun model deciutat i de quin centre volem.

Caldr reflexionar b i votar

LLUS GUERREROPRESIDENT DEL CONSELL DE CIUTAT

LES FRASES

Lavan del pla dordenaci ur-banstica de Manresa que es vapresentar dijous al vespre a la Pla-na de lOm s una pea musicalque encara no est acabada, li fal-ta el comps i la lletra. Aix ho vaafirmar el regidor dUrbanisme,Ramon Bacardit, durant la sevapresentaci.

Daquesta manera qui va as-

sistir a lacte, i lauditori de la Pla-na de lOm era ple, no es va trobaramb gaires concrecions, sin ambuna llarga exposici generalista.Lanunci de lalcalde Junyent quelany vinent hi haur un refern-dum sobre el Conservatori va serla cosa ms concreta que es va dir.

Al mateix temps va evidenciar quela major part del debat del pladordenaci gira a lentorn del tea-

tre. Bacardit va dir que el treballcontinuar a partir dara per do-nar forma a aquesta simfonia.Les respostes concretes a pre-guntes concretes es donaran apartir de laprovaci inicial delpla, i aix ser lany vinent.

El regidor tamb va destacarque per a la redacci del pla shanrecollit ms de 3.000 aportacionsde professionals i ciutadans.

J. M. | MANRESA

Lavan del pla dordenaci s unapea musical que encara no t lletra

El regidor dUrbanisme, Ramon Bacardit, a la presentaci de lavan

J. M. G

La consulta popular que es

far lany vinent sobre el fu-

tur del teatre Conservatori, si sha

denderrocar com preveu el pla

dordenaci o mantenir-lo, ser la

segona que dur a terme el govern

de Valent Junyent. El primer prece-dent cal buscar-lo a loctubre de

lany passat, quan es va consultar

als vens del barri Saldes-Plaa Ca-talunya si volien fer canvis al parc

Vila Closes. Hi tenien dret a vot els

6.000 vens del barri de ms de 16

anys. Per votar noms calia mos-

trar el DNI, el NIE, el carnet de con-

duir o b una factura de consum

daigua, llum o gas, perqu el ms

important era acreditar que sera

ve de la zona. No hi havia un cens

previ perqu no es tractava de capconsulta oficial. Formalment la con-

vocatria la va fer lassociaci de

vens. La participaci final va ser

del 13 %. Van votar 759 persones.

la majoria va dir s als canvis.

4

Els precedents de laconsulta ciutadana