1. REBECCA ARQU FRANCESC LLORENSXAVIER MIRO

2. REBECCA ARQU - FRANCESC LLORENS________________________________________________________________________1. Per comenar necessitareu definir lequip de treball, quins perfils de professionals necessitareu? Quina ser la tasca encomanada per a cada un dells?Per tal de tur a terme la tasca hem de tenir en compte la necessitat de diferents tipus d'actors professionals:El professor o formador, que impartir l'ensenyament i donar suport. El coneixement expert del professor inclou el contingut, el mtode d'impartici, el fet de fer participar l'alumne, les activitats d'aprenentatge tils, els recursos d'especialistes i la retroacci (feedback) sobre el resultat.Els dissenyadors, que reuneix tots els elements del programa. El coneixement expert del dissenyador inclou el disseny de la pgina, els sistemes de navegaci, les bases de dades, els nivells de treball, les eines d'aprenentatge en lnia, les interaccions i l'accs als recursos. Podem identificar, dintre aquest grup diversos tipus de professionals:Dissenyador tecnopedaggic Dissenyador grfic Dissenyador dinterfcie, expert en multimdia Expert en so i videoL'equip tcnic, que garanteix que el sistema funcioni satisfactriament. El seu coneixement expert inclou la resoluci de problemes de maquinari, de sistema i de funcionament en xarxa.Informtics Programador multimdiaEl gestors comercials, que ofereix nous productes i serveis. El coneixement expert del provedor s garantir les economies d'escala en el desenvolupament i la distribci d'eines i funcions complexes i que canvien amb rapidesa.Provedors Responsables de mrqueting Logstica i distribuci Control de producteLa direcci i coordinaci de projecte, que s'encarrega que hi hagi finanament i altres recursos disponibles. El coneixement expert de la direcci inclou jutjar la rendibilitat de costos i el coneixement del que es comercialitza. s habitual que la direcci decideixi el sistema que es fa servir.Director de projecte Coordinador dequip 3. Usuari o grup d'usuaris (els destinataris). El coneixement expert de l'usuari s la seva experincia i confiana prvies en l'e-learning, les preferncies d'aprenentatge, la motivaci personal i el coneixement i les aspiracions prvies. El feedback de lalumnat resultar fonamental per al seguiment dels resultats del procs de redisseny.Lavaluaci. Tant del procs de producci com dels resultats. Pot ser interna o externa. En aquest segon cas, tant en disseny de producte com en processos institucionals ja sha estandaritzat el recurs al control de la qualitat, mitjanant lacreditaci segons nomes ISO, EFQM, etc.Cadascn d'ells t una llenguatge i un conjunt de prioritats diferent. En un context d'ensenyament presencial els professors o formadors amb el contacte presencial dels alumnes, podia gestionar el procs d'Ensenyament- Aprenentatge amb facilitat, per en un context on-line s bo comptar amb una srie de tcnics i /o professionals que tinguin un coneixement expert i/o control en totes les rees rellevants. Hem desenvolupat en un un mapa conceptual interactiu fet amb una aplicaci externa,Mindomo (http:// www.mindomo.com), de tipus Web 2.0, la estructura dels equips que acabem de descriure tericament. La imatge anterior s una captura fixa del mapa.Per a accedir a la font externa feu clic en el enlla:http://www.mindomo.com/view.htm?m=64a8f18d98f5464fb99a7ce5f5e434fbObserveu que el mapa disposa de notes escrites per a cada node principal, que amplien la informaci proporcionada al wiki. Feu clice en 'Ver Notas', baix a l'esquerra, per a llegir-les.En som conscients que el cas de treball proposa ja determinats rols i funcions reals per als membres de l'equip de treball:1. Emma i ngel. Dissenyadors instruccionals experts en disseny d'accions formatives en lnia(departament de la Ldia). 2. Toni. Dissenyador grfic amb experincia en disseny d'interfcies per a materials i entornseducatius (autnom extern habituat a treballar amb la UOC). 4. 3. Guillem. Desenvolupador multimdia amb bons coneixements sobre usabilitat (Departament deDisseny Instruccional). 4. Mireia i Sebas. Informtics, un d'ells expert en desenvolupament de materials interactius i unaltre, en desenvolupament d'entorns virtuals (Departament de Desenvolupament d'Intranets de laUOC). 5. Isa i Eduard. Professors del Graduat.Tanmateix, tamb s cert que al cas es parla de la producci editorial, la qual cosa suposa l externalitzaci d'algunes de les funcions de l'equip de treball. Per tant, el nostre grup ha considerat adient fer-ne un esquema complert de tots els elements que, en un moment donat, podrien formar part d'un procs de disseny d'un contexte educatiu. Per aix al nostre mapa conceptual apareixen ms possibles itnervinents en la cadena de producci que al cas d'exemple.2. Elaboreu un pla de treball que inclogui les tasques que caldr portar a terme des de linici del projecte fins al final. Quant temps teniu previst dedicar a cada tasca? Quines persones hi estaran implicades?La temporitzaci del procs de redisseny, tal com es descriu al cas, t dos moments diferenciats.A) Per una banda, la Ldia i el Carles han d'elaborar una planificaci, doncs no es potdemanar als participants la seva collaboraci sense disposar, en paraules dels gestorsdel projecte, duna proposta de la estructura total del programa. Per a aquesta tasca,disposen de cinc setmanes (entre el 7 de gener i l'1 de mar).B) Per un alte costat, la planificaci del disseny del curs complert ocupar al grup detreball vuit mesos, per amb l'agost pel mig, amb la qual cosa en sn set. Podemconsiderar quatre setmanes per ms, la qual cosa ens dna 21 setmanes per adesenvolupar la totalitat del curs.A) PLANIFICACI PRVIA: EL PLA DEL PROJECTEHem utilitzat un Diagrama de Gantt, realitzat amb el software obert GanttProject(http://www.ganttproject.biz/) per a temporitzar la planificaci prvia. Aquesta planificaci ha de contindre ja una indicaci clara del que s'espera aconseguir amb la implementaci del producte final. A ms, haur de contindre instruccions sobre les persones encarregades de realitzar cadascuna de les fases del projecte.En cinc setmanes cal haver enllestit aquesta proposta inicial. Els elements fonamentals, al nostre parer, que ha de contindre la proposta sn:1. Descripci i justificaci dels objectius de la virtualitzaci del curs de Graduat Multimdia 2. Justificaci i descripci de lequip tcnic i hum necessari. 3. Presentaci del model de disseny instruccional triat (en paraules de la Ldia, "un model senzill,amb tres o quatre fases clares"). 4. Establiment del calendari definitiu d'actuacions 5. Presentaci dun prototip general, per no operatiu, (a manera d'un storyboard) que integrevisualment els elements que contindr el curs integrat en l'entonr virtual.Adicionalmentl, la proposta, com hem comentat, haur d'establir tamb dates de desenvolupament, rols i responsabilitats dels membres de l'equip, aix com determinar punts crtics de revisi peridica de l'estat del procs, que es poden expressar com a reunions de tot o part de l'equip amb la coordinaci. 5. Aqu es pot veure el diagrama a tamany real:http://www.technosofia.net/master/Gantt1.pngLa taula a sota detalla amb ms profunditat en qu ha de consistir la programaci d'aquesta proposta inicial que es presentar a l'equip de treball i servir de marc i guia per al desenvolupament, implementaci i virutalitzaci del curs: 6. B) DESENVOLUPAMENT DEL CURS DE GRADUAT MULTIMDIAEn la fase a), que acabem de descriure, s'ha desenvolupat un pla prvi de disseny que ara cal materialitzar. La creaci del curs, implementaci de l'entorn i les eines, acoplament dels elements i installaci operativa en el servidor de la instituci s un procs que caldr realitzar en temps rcord, set mesos reals, i que implicar l'equip que tamb ha estat esmentat ms amunt.Hem orientat el procs de creaci del curs de la segent manera: en primer lloc, hem desenvolupat una temporitzaci amb assignaci de tasques als membres de l'equip. Per aix, hem confeccionat una taula amb la divisi operacional de les tasques, a la qual acompanya un nou diagrama de Gantt, que en aquest cas cobreix la totalitat del procs.La taula a sota defineix l'activitat que es dur a terme i els elements responsables de realitzar-la: 7. LEGENDA:: *CORD: Coordinadors *DI: Dissenyadors Intruccionals *DG: DIssenyador Grfic *DM: Desenvolupador multimedia *INF: Informtics *PR: ProfessorsD'acord amb aquest plantejament, la diagramaci que temporitza el procs la podem visualitzar en aquest diagrama: 8. Aqu tenim la visualtzaci del grfic de Gantt a tamany natural. Feu clic a l'enlla:http://www.technosofia.net/master/Gantt2.pngTanmateix, volem tamb aprofindir en la concepci de l'equip de treball i la seva integraci en relaci amb els objectius que explicitar el pla prvi. D'una banda, membres especialistes en tasques diferents es coordinen per a construir les diverses "peces" del curs que estan dissenyant. Per una altra, hem volgut que el propi treball de l'equip fera s d'una metodologia interactiva de tipus 2.0, per la qual cosa, des de la coordinaci s'ha previst la utiltizaci d'una eina de tipus timeline (lnia de temps) per tal que cada membre de l'equip indique sobre aquesta l'estat del seu treball i assenyale amb fites temporals la finalitzaci de les tasques que t assignades. Detallem-ho breument.B.1 EL TREBALL EN EQUIP. PERSONES I ROLSEn els equips de treball, els membres presenten determinats perfils competencials que els classifiquen. Per exemple, com es descriu al cas, hi ha dos membres experts en disseny instruccional, o dos informtics, etc. Diferents rols es combinen en la producci d'una tasca nica. Agafem, com a exemple, la producci de continguts, terics i hipermedials. El segent esquema mostra com s'integren diferents membres i rols en la tasca corresponent. B.2 INTERACCI ENTRE ELS MEMBRES DE L'EQUIP UTILITZANT UNA LNIA DE TEMPSLa Ldia i el Carles han pensat que s una bona idea que els membres de l'equip de disseny del curs de Graduat Multimdia obtinguen una fcil visibilitzaci de l'estat del projecte i puguen comunicar a la resta l'estat de les tasques que els han estat assignades, mitjanant la utiltizaci d'una lnia de temps 9. collaborativa on tots els membres de l'equip tenen accs mijanant un compte assingat al seu rol. Per exemple, els informtics tenen un compte que els permet anar marcant en la timeline l'estat de les seves tasques, aix com quan han estat finalitzades.Aix, cada membre de l'equip es subscriu via RSS a la lnia de temps i rep la informaci que la resta va afegint, sense esperar a les reunions de coordinaci mensuals (anomenades en la lnia de temps: punts crtics).A sota podeu veure una captura de la lnia de temps amb la estructura general bsica del projecte. En aquest cas, la metodologia consisteix a assignar a cadascun dels rol a dintre l'equip una icona, de manera que s'identifique visualment en la timeline a qui pertany l'esdeveniment noms amb un cop d'ull.Podriem assignar, per exemple, aquestes icones als rols: Per a finalitzar, aqu deixem l'enlla a la timeline real creada per a aquesta activitat. Com es pot veure, hi ha uns esdeveniments genrics, i estan ja anotats els 'punts crtics' o reunions peridiques de l'equip.A efectes illustratius hem inserit algunes tasques dels membres de l'equip. Teniu en compte que la timeline s noms una demo funcional. Ja hem desenvolupat la temporitzaci del cas en les dues diagramacions presentades i en les taules explicatives. 10. http://www.timetoast.com/timelines/333503. Identifiqueu totes les fases del model ADDIE del cas i feu-ne una descripci de cada una delles.Dick i Carey ( 1978) conceben el disseny sistemtic de la instrucci, determinant objectius instruccionals, analitzant aquests objectius, analitzant els aprenents i el context, escrivitn els objectius de la instrucci, desenvolupant eines de valoraci, l'estratgia instruccional i revisant la instrucci.Un model de disseny instruccional adequat i eficient per a l'elaboraci i disseny del curs proposat s el model descrit Peter Williams, ADDIE. Aquest s lacrnim dels passos clau per dissenyar una acci formativa, estructurada en:1.Anlisi, (Analysis). 2.Disseny, (Desing) 3.Desenvolupament, (Development). 4.Implantaci, (Implementation) 5.Avaluaci, (Evaluation). El cinc passos que segueix el model ADDIE poden implementar-se de forma seqencial o de forma iterativa: Seguidament analitzarem aquestos cinc elements:1. Lanlisi de les necessitats formatives dels alumnes, situant lestudiant com a punt de referncia del procs formatiu, es dur a terme a linici del curs, (Inicialment, i durant uns 15 dies, els estudiants realitzen un taller virtual amb un consultor expert per a conixer les prestacions i funcionalitats de l'entorn) per tal de tenir en compte els diversos estils daprenentatge, les capacitats, els coneixement previs i les metes a assolir.Essent necessari generalment per documentar-ho, respondre, dins de lmbit de lacci formativa que es pretn dissenyar, algunes qestions bsiques com:Descriure la proposta dacci formativa objecte del disseny. Situar aquesta acci al context de lacci formativa general de la instituci. Descriure laudincia i les seves caracterstiques. Descriure els recursos disponibles, (humans, materials i tecnolgics). Determinar el temps necessari per a portar a terme el disseny de lacci formativa. Determinar els mtodes davaluaci.2. El disseny el programa del curs el trobarem, com diu en el cas proposat es en la guia daprenentatge( La guia d'aprenentatge s la que determinar l'itinerari i la temporalitzaci, en funci del tipus d'oferta i d'estudiant a qui es dirigeix la formaci.) Aix doncs es all on es desenvolupa de manera detallada la planificaci, s a dir, especificar els objectius, els recursos disponibles, el tipus daprenentatge que es demana, la seqenciaci dels contingut, les activitats, el tipus davaluaci, etc.Aquest es on es contempla, entre daltres qestions, les segent:Determinar la metodologia dels materials, els objectius generals i lenfocament didctic general. 11. Descripci dels mduls didctics. Objectius i contingut. Descriure els formats, dissenys, continguts i modes de distribuci dels materials. Determinar lencaix de diferents formats de material. Seqenciar el material, les activitats i lavaluaci. Disseny de lavaluaci.3. En la fase de desenvolupament on els membres de lequip de disseny de lacci formativa es posaran en marxa la manera de fer arribar la informaci, porten a terme la creaci general o prototipada dels materials i continguts, els recursos multimdia, aix com les activitats amb els formats disponibles: tutorials, guia de lalumne, el tauler del professor, el debat i el frum, etc., i el sistema davaluaci. Essent en aquesta fase on es determinen les interaccions o les activitats.4. Com en tot el procs formatiu on-line, un curs simplementa proporcionant suport tcnic a professors i alumnes, fent revisions i actualitzacions dels materials, formaci dels professors, suport tcnic, etc. s a dir, es posa en marxa lacci formativa. Lespai virtual s el mitj pel qual lestudiant pot comunicar-se amb els tutors i amb els companys aix com accedir als diferents serveis que li faciliten els recursos necessaris per a la seva formaci.5. Lavaluaci es porta a terme al llarg de totes les fases de lacci formativa mig llanant ladaptaci a diferents estils i ritmes daprenentatge, servint com a element de millora facilitant un aprenentatge progressiu i de determinant una correcta evoluci del procs. Lavaluaci continua inclou el treball individual i la participaci en les activitats de grup a travs dels frums de discussi o grups de treball. Al mateix temps aquesta avaluaci contnua actua com element motivador pel discent, rebent de forma regular comentaris i indicacions per part del tutor per un major aprofitament del curs.4. Feu una previsi dels posibles problemes amb els que us podeu trobar, com hi posareu soluci? Hi ha algun aspecte del cas que hagussiu resolt duna manera diferent?Som conscients que la producci d'aquest projecte ens aportar beneficis, al igual que riscos que haurem de palliar per tal d'aconseguir els reptes i els objectius planificats.Es lgic, quan parlem d'educaci virtual comptar amb el problema de l'abandonament, aquest b relacionat amb diversos problemes com ara la manca de temps, ja perqu sha de compatibilitzar amb altres aspectes de la vida, o perqu shan excedit a lhora descollir la quantitat de crdits a matricular. Per una altra banda, hi ha mancana dinformaci de lestil metodolgic dels cursos i del temps que requeriran aquests estudis. Tamb trobem mancances a lhora de la utilitzaci del medi TIC, amb la qual cosa es crea disconformitat, saturaci i frustraci en els estudiants...De la mateixa manera que es parla d'abandonament en l'e-learning, tamb es parla asiduament del disseny tecnopedaggic emprat generalment per no ser el ms adient donada la natura de les competncies aprendre, que la tecnologia dificulti en compte de facilitar laprenentatge. Tamb econmics si la inversi inicial per crear una acci formativa que t com a mitj les TIC s molt elevada. O b la plataforma utilitzar: plataformes daprenentatge poc prctiques i funcionals que provoquin una dificultat per extreure la informaci i no faciliti la navegaci i laccs als diferents usuaris.A ms a ms la introducci de les TIC a la docncia pot repercutir negativament a aquells docents que no estan habituats en utilitzar-les i aix pot conduir a una reticncia de determinats professors cap aquest tipus daprenentatge. I laccs democratitzat al coneixement produeix que necessriament les persones hagin de desenvolupar competncies de cerca de la informaci i capacitat danlisi crtica, per tal de poder determinar la veracitat del coneixement a qu accedim.Per totes aquestes raons hem realitzat un quadre que doni solucions a totes aquestes seccions problemtiques funcionals, tcniques, pedaggiques, financeres i legals: 12. 5. Seleccioneu un problema o element en particular que us sembli rellevant i que hagussiu resolt de manera diferent o amb alguna variant a com ho va fer l'equip de treball que presenta el cas. Presenteu-lo tal com es desprn del cas i justifiqueu la vostra proposta que aporta una millora concreta.