DISSENY PARTICIPATIU

Eva Durall

Learning Environments research group

Aalto School of Arts, Design and Architecture

Principis i conceptes clau

INDEX

1. Introducci

2. Disseny participatiu

2.1 Tradici escandinava del disseny participatiu

2.2 Del DP escandinau a la co-creaci i el co-disseny

2.3 Disseny participatiu com a metodologia

2.4 Tcniques de disseny participatiu

2.5 Limitacions del disseny participatiu

Qu s disseny?

1. INTRODUCCI

1. INTRODUCCI

Algunes visions sobre disseny

Design should be understood as a concerned social and historical activity in which artifacts and their use are anticipated; an activity and form of

knowledge that is both planned and creative and that deals with the

contradiction between tradition and transcendence.

Ehn 1988

1. INTRODUCCI

Algunes visions sobre disseny

Design is the ability to imagine that-which-does-not-yet-exist, to make it appear in concrete form as a new, purposeful addition to the real world.

Nelson i Stolterman, 2003

1. INTRODUCCI

Algunes visions sobre disseny

Our efforts to develop a work-oriented design practice are based in the recognition that systems development is not the creation of discrete,

intrinsically meaningful objects, but the cultural production of new forms of

practice.

Suchman, Blomberg, Orr i Trigg, 1999

1. INTRODUCCI

Sobre el disseny com a prctica

PROBLEMES COMPLEXOS

SENFRONTA

SNTESI

MODE DE COGNICI

RESOLUCI DE PROBLEMES

SORIENTA

1. INTRODUCCI

Sobre el procs de disseny

Descripci del procs del disseny (Sanders, 2008).

1. INTRODUCCI

Topografia de la investigaci del disseny (Sanders, 2006).

2. DISSENY PARTICIPATIU

Approach that advocates involvement of users throughout the design process.

Bjerknes i Bratteteig 1987; Ehn i Kyng 1987

DISSENYADORS

USUARIS

CONSUMIDORS

SUBJECTES

Mtodes de disseny amb mentalitat dexpert

2. DISSENY PARTICIPATIU

DISSENYADORS PARTICIPANTS

Mtodes de disseny amb mentalitat de disseny participatiu

2. DISSENY PARTICIPATIU

Per qu implicar als usuaris?

Ning coneix millor la seva situaci (necessitats, desitjos) que ells mateixos.

Assegurar que les solucions dissenyades responen a les necessitats dels usuaris finals.

Garantir la sostenibilitat dels productes/serveis dissenyats (aix com les prctiques que creen).

2. DISSENY PARTICIPATIU

Dissenyar per a les persones

Pot el disseny centrat en lusuari deshumanitzar les persones?

2. DISSENY PARTICIPATIU

Dissenyar per a les persones?

2. DISSENY PARTICIPATIU

Participatory design is a collection of tools and techniques, a set of methods and a mindset.

Sanders 2003

2. DISSENY PARTICIPATIU

Sinicia als anys 70, pasos escandinaus

2.1 TRADICI ESCANDINAVA DEL DISSENY PARTICIPATIU

Context: introducci de noves tecnologies als llocs de treball.

Valors estratgics:- Democrcia i participaci- Inclusi del coneixement tcit dels participants en el procs de disseny- Empoderar els treballadors i els sindicats, augmentant la seva capacitat dinfluir en el disseny de la tecnologia.

Imatges extretes del Projecte Florence (1983).

Orgens i context

NJMF 1970- Sindicat noruec dels treballadors del metall- Kristen Nygaard

DEMOS -1975- Confederaci sindical sueca- Ehn i Sandberg

DUE 1977- Kyng I Matthiasen

UTOPIA 1981- Sindicat nrdic dels treballadors grfics- Ehn, Kyng, Sundblad, Bodker

FLORENCE 1983- Infermeres- Nygaard, Bjerknes, Bratteteig, Kaasboll, Sannes, Sinding-

Larsen

Projectes clau

2.1 TRADICI ESCANDINAVA DEL DISSENY PARTICIPATIU

Canvia els mtodes de disseny en incloure la participaci dels usuaris, entesa com dissenyar fent i dissenyar jugant.

Imatges extretes de publicacions de P. Ehn

Mtodes

2.1 TRADICI ESCANDINAVA DEL DISSENY PARTICIPATIU

En estreta relaci amb les comunitats de prctica (Lave i Wenger 1991)

Participaci entesa com: complex process that combines doing, talking, thinking, feeling, and belonging.

It involves our whole person including our bodies, minds, emotions, and social

relations.

Wenger 1998

La participaci com a valor clau

2.1 TRADICI ESCANDINAVA DEL DISSENY PARTICIPATIU

La diferncia i els conflictes sn percebuts com a recursos.

Atenci se centra en lapropiaci de les eines dissenyades i en la capacitat dagncia dels usuaris

Imatge del projecte UTOPIA (1981) Imatge del projecte FLORENCE (1983)

2.1 TRADICI ESCANDINAVA DEL DISSENY PARTICIPATIU

La participaci com a valor clau

2.2 DEL DP ESCANDINAU A LA CO-CREACI I EL CO-DISSENY

Estats Units

Context: esgotament del model de disseny centrat en lusuari/consumidor. Termes popularitzats des de mrqueting i finances. Fan referncia a un mtode per generar i mantenir la lleialtat de marca.

Termes clau: co-creaci i co-disseny. CO-CREACI: acte de creativitat col.lectiva. CO-DISSENY: directament relacionat amb co-creaci. Creativitat col.lectiva

que saplica al llarg del procs de disseny.

Orgens i context

Rol dels participants

Sanders (2008)

2.2 DEL DP ESCANDINAU A LA CO-CREACI I EL CO-DISSENY

Co-creaci de valor

Sanders (2008)

2.2 DEL DP ESCANDINAU A LA CO-CREACI I EL CO-DISSENY

Sanders (2008)

2.2 DEL DP ESCANDINAU A LA CO-CREACI I EL CO-DISSENY

Co-creaci de valor

Requisits per a la co-creaci amb implicacions per a la transformaci social:

- Reconeixement capacitat creativa de les persones.- Diversitat.- Definici conjunta dels problemes.- Dileg i comunicaci continus.- Exploraci i s deines de disseny, materials i mtodes que ofereixin als

participants una base comuna.- Atenci a les experincies i a lexperincia global.

2.2 DEL DP ESCANDINAU A LA CO-CREACI I EL CO-DISSENY

Co-creaci de valor

2.3 DISSENY PARTICIPATIU COM A METODOLOGIA

Disseny basat en la investigaci

Proposta metodolgica de T. Leinonen (2008) per al disseny deines daprenetatge.

Segueix la tradici del disseny participatiu escandinau.

Distingueix 4 fases:- Investigaci contextual

- Disseny participatiu

- Disseny de producte

- Prototip de software com a hiptesi. Leinonen (2008)

2.3 DISSENY PARTICIPATIU COM A METODOLOGIA

Disseny basat en la investigaci

Explorative Design

Design Practice Design StudiesBasat en Fallman (2008)

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Muller i Kuhn (1993)

FER

DIR REPRESENTAR

Marc per aplicar tcniques de DP

Sanders, Brandt i Binder (2010)

Activitats manuals per representar idees en forma dartefactes fsics

Descripci verbal dels escenaris ds futurs

Tcniques que faciliten actuar i interpretar

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Workshops

FUTURE WORKSHOP

Objectiu: transformar o canviar una situaci

mfasi: crtica, aprenentatge, treball en equip, democrcia i empoderament.

Proposat per Kungk (1987). Va desenvolupar la forma bsica daquest tipus de tallers per fomentar la presa de decisions democrtica en una ciutat austraca.

Imatge publicada pel Finland Futures Research Center.

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Narratives

ESCENARIS

Escenari ds publicat per Jessica Mew a Design Practice

Methods.

Narracions sobre les tasques i activitats de les persones.

Poden utilitzar-se per iniciar la discussi, com a eina danlisi o per obtenir feedback.

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Jocs

Imatges del joc The User Game (Brandt, 2006)

Els jocs poden servir per guiar (anivellar, actuant com a bastides) el treball en equip, la comunicaci, comprensi de diversos punts de vista, generar empatia

Clssics: - Carpentology (Ehn)

- Video card (Buur)

- PICTIVE (Muller)

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Tcniques generatives

MOOD BOARDS

Es basen en maneres de sentir i expressar-se visualment.

Permeten accedir a lexperincia emocional i reconixer el punt de vista subjectiu.

Imatge publicada per lusuari de Flickr foam.

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Sondes Culturals

Sondes: materials dissenyats per provocar una resposta.

Dissenyadors creen les sondes i les fan arribar als participants sense facilitar gaires, o cap, instruccions.

Actuen com a font dinspiraci per als dissenyadors alhora que permet conixer la percepci dels usuaris als que sadrecen.

Imatge publicada per lusuari de Flickr Gunnar Bothner-by.

2.4 TCNIQUES DE DISSENY PARTICIPATIU

Mockups i prototips

Sn manifestacions fsiques duna idea o conceptes.

Diversos nivells de definici en la formalitzaci (diversitat en ls de materials i tcniques).

En funci dels objectius, poden ser generats pels usuaris o pels dissenyadors.

Imatge publicada per lusuari de Flickr FHKE.

2.5 LIMITACIONS DEL DISSENY PARTICIPATIU

- Dificultat per preveure com la gent sapropiar del disseny

- Recursos

- Escalabilitat

- Co-situat versus distribut

- Barreja de termes (manca duna definici clara)

A quins reptes senfronta actualment el disseny participatiu?

REFERNCIES

Aquest material utilitza la llicncia de Creative

Commons Reconeixement Compartir Igual.

Beck, E. E. (2002). P for political: Participation is not enough.Scandinavian Journal of Information Systems,14(1), 1.Bjerknes, G., & Bratteteig, T. (1987, January). Perspectives on description tools and techniques in system development. InThe IFIP TC 9/WG 9.1 Working Conference on system design for human development and productivity: participation and beyond on System design for human development and productivity: participation and beyond(pp. 319-330). North-Holland Publishing Co..Blomberg, J. L., & Henderson, A. (1990, March). Reflections on participatory design: lessons from the trillium experience. InProceedings of the SIGCHI conference on Human Factors in Computing Systems(pp. 353-360). ACM.Bdker, S., Kyng, M., Ehn, P., Kammersgaard, J., & Sundblad, Y. (1987). A utopian experience.Computers and democracy-a scandinavian challenge.Brandt, E. (2006, August). Designing exploratory design games: a framework for participation in participatory design?. InProceedings of the ninth conference on Participatory design: Expanding boundaries in design-Volume 1(pp. 57-66). ACM. Brandt, E., Binder, T., & Sanders, E. B. N. (2012). Ways to engage telling, making and enacting.Routledge international handbook of participatory design. Routledge, New York, 145-181.Cross, N. (1982). Designerly ways of knowing.Design studies,3(4), 221-227.

Ehn, P. (2008, October). Participation in design things. InProceedings of the tenth anniversary conference on participatory design 2008(pp. 92-101). Indiana University.Ehn, P. (1988). Work-oriented design of computer artifacts.

REFERNCIES

Aquest material utilitza la llicncia de Creative

Commons Reconeixement Compartir Igual.

Ehn, P., & Kyng, M. (1987). The collective resource approach to systems design.Computers and democracy-A Scandinavian challenge. Fallman, D. (2008). The Interaction Design Research Triangle of Design Practice, Design Studies, and Design Exploration.Design Issues.24(3), 4-18. Gaver, B., Dunne, T., & Pacenti, E. (1999). Design: cultural probes.interactions,6(1), 21-29. Greenbaum, J., & Kyng, M. (1991). Design at work: Cooperative design of computer work.Hillsdale, NI: Lawrence Erlbaum Associates. Grudin, J. (1993). Obstacles to participatory design in large product development organizations.Participatory design: principles and practices, 99-119. Kensing, F., & Munk-Madsen, A. (1993). PD: Structure in the Toolbox.Communications of the ACM,36(6), 78-85. Leinonen, T., Toikkanen, T., & Silfvast, K. (2008, October). Software as hypothesis: research-based design methodology. InProceedings of the Tenth Anniversary Conference on Participatory Design 2008(pp. 61-70). Indiana University. Mattelmki, T. (2005). Applying probesfrom inspirational notes to collaborative insights.CoDesign,1(2), 83-102. Muller, M. J. (1991, April). PICTIVEan exploration in participatory design. InProceedings of the SIGCHI conference on Human factors in computing systems(pp. 225-231). ACM. Muller, M. J., & Kuhn, S. (1993). Participatory design.Communications of the ACM,36(6), 24-28.

REFERNCIES

Aquest material utilitza la llicncia de Creative

Commons Reconeixement Compartir Igual.

Nelson, H. G., & Stolterman, E. (2003).The design way: Intentional change in an unpredictable world: Foundations and fundamentals of design competence. Educational Technology. Sanders, E. (2000). Generative Tools for CoDesigning, Collaborative Design. S. Scrivener, L. Ball & A. Woodcock. Sanders, E. (2013). Perspectives on Participation in design. http://www.maketools.com/articles-papers/Sanders2013Perspectives.pdf Sanders, E., & Stappers, P. (2008). Co-creation and the new landscapes of design.Co-design,4(1), 5-18. Sanders, E., & Stappers, P. (2014). Probes, toolkits and prototypes: Three approaches to making in codesigning.CoDesign: International Journal of CoCreation in Design and the Arts,10(1), 5-14. Sanders, E. B. N., Brandt, E., & Binder, T. (2010, November). A framework for organizing the tools and techniques of participatory design. InProceedings of the 11th biennial participatory design conference(pp. 195-198). ACM. Suchman, L., Blomberg, J., Orr, J. E., & Trigg, R. (1999). Reconstructing technologies as social practice.American behavioral scientist,43(3), 392-408. Wenger, E. (1998). Communities ofpractice: Learning, meaning, and identity.New York: Cambridge.